Dossier Saviesa S4B 2011-12

18
1 Seminaris a Quatre Bandes 2011-2012 Saviesa oriental i saviesa grega (19/01/2012) 1. Terminologia 2. Savis i formes de saviesa 3. Recepció de les formes del saber: gèneres. A. Mesopotàmia – L. Feliu 1) Vocabulari bàsic. (Extret del dossier del S4B J. Sanmartín curs 2010-11, amb petites modificacions). 1.1. n. s. “Agrimensor; experto, especialista, maestro artesano, artista, sabio, estudioso, erudito; acreedor, prestamista” Base de origen incierto ? |ummia| > sum. u m m i a > ac. ummiānu(m). 1.2. n. s. “Sabio, experto; exorcista, adivino especialista (en lecanomancia)” Base etim. inc., sum. a b g a l / ábgal (NUN·ME /NUN.ME.) > ac, apk/gallu(m) ([> árabe meridional, nabateo, palmireno: ʔf/pkl ‘una clase sacerdotal’.] 1.3. n. s. “Oreja; capacidad de comprensión, entendimiento; sabiduría, razón” Base sem. |ʔun| > ac. uznum (sum. ĝ é š t u g [GIŠ·TÚG.PI]; ĝ i z z a l [GIŠ·TÚG·PI·ŠIR·SÌLA] / ĝ í z z a l [NU 11 ·SÌLA]). 1.4. “VER / > DECIRBase |ʔ-m-r| > ac. amāru(m) “ver”, ingres. “descubrir, localizar, establecer (resultados de un cálculo)”; > imru “observación”. 1.5. “SER PROFUNDO, HONDOBase |ʕ-m-q| > ac. nēmequ(m) (sum. n a m - k ù - z u) “sabiduría, experiencia; destreza, habilidad; astucia”; < emēqu I “ser sabio”; > emqu “sabio, agudo”; tēmē/īqu(m) “plegaria intensa, oración que sale de lo más hondo”].) 1.6. “VER / MIRARBase |b-r-ī| > barû(m) > bārû(m) “perito observador” (esp. hepatoscopia); > barûtu(m) “pericia y actividad del observador.” 1.7. “RECORDAR, ACORDARSE DE ALGOBase sem. |-S-S| [> etp. |-š-š| “preguntar”] > ac. asāsu(m); > aīsu(m) “oreja; entendimiento, comprensión, agudeza”; assu “que entiende, es ingenioso, inteligente”; issatu(m) “mención que se hace de algo, entendimiento, recuerdo”; asīsītu (Bo., sbab) ‘un pan en forma de oreja’; šasassuttu “recuerdo, memoria”; tasistu(m) “recuerdo; anotación, protocolo, acta.” 1.8. “GUARDARBase |n--r| > ac.naṣāru(m); niirtu(m) “ciencia secreta.” 1.9. “OÍR / ESCUCHARBase |S-m-ʕ| > ac. šemû(m); “entender (una lengua)”; Gtn “leer (una tablilla) atentamente.” 1.10. n. s. “Gusto, sentido” Base sem. |aʕm| [hebr., aram. “entendimiento, planificación”] > ac. ṭēmu(m) “capacidad de decisión, incitativa; plan, buen juicio; decisión, impulso; decreto; conocimiento, noticia.” 1.11. “SABER, CONOCERBase semítica |y-d-ʕ| > ac. edû(m) (sum. z u); > mūdû(m) (sum. g a š a m [NUN·ME·TAG]) “que sabe, es inteligente, diestro; sabio; familiarizado con algo o con alguien, conocido de alguien; iniciado.”. 2) Himne a Šulgi. Šulgi B. ETCSL c.2.4.2.02. 13-20. Quan era petit, vaig anar a l’escola (é - d u b - b a - a), vaig aprendre l’art de l’escriba (n a m - d u b - s a r) amb les tauletes de Súmer i Akkad. Cap ciutadà (n a m - d u m u - g i r 15 ) pot escriure una tauleta (i m) com jo. Allà on la gent assistia per aprendre l’art de l’escriba em vaig qualificar per restar, sumar, calcular i fer comptabilitat. La bella Nanibgal-Nisaba m’ha proveït generosament de coneixement (ĝ é š t u g) i comprensió (ĝ izzal 2 ). Sóc un escriba expert que no és negligent.

Transcript of Dossier Saviesa S4B 2011-12

1Seminaris a Quatre Bandes 2011-2012 Saviesa oriental i saviesa grega (19/01/2012) 1. Terminologia 2. Savis i formes de saviesa 3. Recepci de les formes del saber: gneres. A. Mesopotmia L. Feliu 1) Vocabulari bsic. (Extret del dossier del S4B J. Sanmartn curs 2010-11, amb petites modificacions). 1.1. n. s. Agrimensor; experto, especialista, maestro artesano, artista, sabio, estudioso, erudito; acreedor, prestamista Base de origen incierto ?|ummia| > sum. u mmi a > ac. umminu(m). 1.2. n. s. Sabio, experto; exorcista, adivino especialista (en lecanomancia) Base etim. inc., sum. a b g a l / b g a l (NUNME /NUN.ME.P) > ac, apk/gallu(m) ([> rabe meridional, nabateo, palmireno: f/pkl una clase sacerdotal.] 1.3. n. s. Oreja; capacidad de comprensin, entendimiento; sabidura, razn Base sem. |un| > ac. uznum (sum. t u g [GITG.PI]; i z z a l [GITGPIIRSLA] / z z a l [NU11SLA]). 1.4. VER / > DECIR Base |-m-r| > ac. amru(m) ver, ingres. descubrir, localizar, establecer (resultados de un clculo); > imru observacin. 1.5. SER PROFUNDO, HONDO Base |-m-q| > ac. nmequ(m) (sum. n a m- k - z u) sabidura, experiencia; destreza, habilidad; astucia; < emqu I ser sabio; > emqu sabio, agudo; tm/qu(m) plegaria intensa, oracin que sale de lo ms hondo].) 1.6. VER / MIRAR Base |b-r-| > bar(m) > br(m) perito observador (esp. hepatoscopia); > bartu(m) pericia y actividad del observador. 1.7. RECORDAR, ACORDARSE DE ALGO Base sem. |-S-S| [> etp. |--| preguntar] > ac. assu(m); > asu(m) oreja; entendimiento, comprensin, agudeza; assu que entiende, es ingenioso, inteligente; issatu(m) mencin que se hace de algo, entendimiento, recuerdo; asstu (Bo., sbab) un pan en forma de oreja; asassuttu recuerdo, memoria; tasistu(m) recuerdo; anotacin, protocolo, acta. 1.8. GUARDAR Base |n--r| > ac.naru(m); niirtu(m) ciencia secreta. 1.9. OR / ESCUCHAR Base |S-m-| > ac. em(m); entender (una lengua); Gtn leer (una tablilla) atentamente. 1.10. n. s. Gusto, sentido Base sem. |am| [hebr., aram. entendimiento, planificacin] > ac. mu(m) capacidad de decisin, incitativa; plan, buen juicio; decisin, impulso; decreto; conocimiento, noticia. 1.11. SABER, CONOCER Base semtica |y-d-| > ac. ed(m) (sum. z u); > md(m) (sum. g a a m [NUNMETAG]) que sabe, es inteligente, diestro; sabio; familiarizado con algo o con alguien, conocido de alguien; iniciado.. 2) Himne a ulgi. ulgi B. ETCSL c.2.4.2.02. 13-20. Quan era petit, vaig anar a lescola ( - d u b - b a - a), vaig aprendre lart de lescriba (n a m- d u b - s a r) amb les tauletes de Smer i Akkad. Cap ciutad (n a m- d u mu - g i r15) pot escriure una tauleta (i m) com jo. All on la gent assistia per aprendre lart de lescriba em vaig qualificar per restar, sumar, calcular i fer comptabilitat. La bella Nanibgal-Nisaba mha provet generosament de coneixement ( t u g) i comprensi ( i z z a l2). Sc un escriba expert que no s negligent. 2 3) Inscripci dAssurbanipal. A. Livingstone, Ashurbanipal: literate or not?, ZA 97 (2007) 100 ln. 13-18. He aprs la [tc]nica (ipru1) del savi (apkallu/a b g a l) Adapa, el secret ocult, la totalitat de lart de lescriba. Puc interpretar (amrku) els signes ominosos del cel i la terra i discutir a les reunions dexperts (ummnu). Puc discutir sobre Si el fetge s el reflex del cel amb savis reputats. Puc resoldre recproques complicades i clculs que no tenen soluci clara. He llegit textos erudits en sumeri i accadi obscur, difcils dinterpretar. He examinat inscripcions sobre pedra anteriors al diluvi (). 4) Els ensenyaments den uruppag.2 B. Alster, Wisdom of Ancient Sumer, Bethesda, 2005, pp. 31-220. 1En el dies llunyans, en els dies remots i llunyans. 2En les nits llunyanes, les nits immemorials i llunyanes. 3En els anys llunyans, en els anys remots i llunyans; 4en aquell temps, lintelligent ( t u g t u k u), el de paraules llestes (i n i m g a l a m), el de paraules svies (i n i m z u) que viu al pas; 5uruppag, lintelligent, el de paraules llestes, el de paraules svies que viu al pas; 6s ben sabut que uruppag va donar consells (n a d e5) al seu fill, 7uruppag, el fill dUbartutu, 8va donar consells al seu fill Ziusudra: 9Fill meu, vull donar-te consells, capta (d a b5) els meus consells (na-de5)! 10Ziusudra, vull dir-te unes paraules, para atenci ( i z z a l)! 11No desatenguis els meus consells! 12No tergiversis les paraules que dic! 13Els consells dun vell sn preciosos, els has dacatar! 14No compris un ruc que brama; altrament et desballestar el jou. 15No situs un camp en un cam, la fora laixafar?. 16No llauris un camp en una carretera, les fites seran arrencades?. 17No construeixis un pou al teu camp, altrament la gent tel far malb3. 18No posis casa teva al costat duna plaa, hi haur una gentada. 19No facis davalador, altrament aquell home et tindr atrapat. 20Que no tavalin, lhome es queixar?. 21No inspeccionis un home, altrament la inundaci tho retornar. 22No estiguis on hi ha baralles. 23No facis de testimoni en una baralla. 24No deixis que siguis conegut en una baralla. 25No provoquis una baralla, []. 26[] a la porta del palau. 27Quedat fora de les baralles, davant la provocaci ves a un altre carrer. 28No robis res, no et matis a tu mateix! 29No foradis la casa. No cobegis la guardiola. 30s ben sabut que el lladre s un lle, per en ser atrapat, s ben sabut que s un esclau. 31Fill meu, no cometis un robatori, no et mutilis amb una destral. 32No facis dun home jove un home millor, tu mateix []. 33No juguis amb una noia casada, la difamaci s poderosa. 34Fill [meu], no seguis en una cambra juntament amb dona daltri. 35No siguis busca-raons, no tultratgis a tu mateix. 36No tramis mentides4, 37No prediquis massa, les teves paraules romanen! 38No tramis5, lull imposant s insuportable. 39No mengis res robat amb un home.6 40No tembrutis les mans de sang7. 41Un cop hagis repartit els ossos, haurs de substituir el bou, haurs de substituir lovella8. 42No parlis imprpiament, 43altrament al final tenredars com en un parany. 44No escampis les teves ovelles per pastures desconegudes. 45No lloguis el bou dun home per a uns fonaments sense establir. 46Un lmit establert s un cam establert9. 47No voltis pel cam durant la nit, dins seu hi ha el bo i el dolent. 48No compris un onagre, et passars tot el dia al seu costat. 49No tinguis relacions sexuals amb la teva esclava, altrament et dir el nom del porc10. 50No maleeixis violentament, rebotar cap a tu. 51No pugis aigua que no tens controlada, altrament tindrs els braos dbils. 52 53No facis fora un deutor, altrament et ser hostil. 54No cultivis un camp11 al costat dun home orgulls, 55altrament et tractar com una esclava. 56No passis per la propietat dun home, 57altrament et diran: Vs-ten, vs-ten! 58No desfacis els nusos de la tanca dun terreny, 59altrament et diran: Refs-los, refs-los!. 1 Un dels diversos significats del mot accadi ipru s obra, treball. En el nostre text fa referncia a lhabilitat particular dun gremi concret. CAD /3 ipru 6b tradueix per technique, craft; AHw 3 s.v. B5 gekonnte, gelernte Arbeit. Art seria una possibilitat (vegeu la traducci del Prof. Sanmartn daquesta mateix text al dossier dels S4B de lany passat 2.0); Livingstone tradueix lore, que tamb fa el pes. Pongratz-Leisten (SAAS 10 pp. 311-2) reconstrueix diferent: [in]nat apkalli Gleich dem weisen Adapa. 2 Els ensenyaments den uruppag s una de les obres de lanomenada literatura sumria amb testimonis ms antics i variats. Les tauletes ms antigues provenen dAb-alb i Adab (ca. 2500); la immensa majoria de les cpies sn paleobabilniques (1800-1600); conservem tamb algunes traduccions a laccadi en cpies de finals del segon millenni i del primer millenni i tamb un fragment de traducci bilinge accadi-hurrita de finals de segon millenni, possiblement procedent dEmar. 3 O potser: altrament la gent senemistar amb tu. 4 Lit. No molguis mentides. 5 Lit. No tornis la veu. 6 Versi accdia: amb un lladre. 7 Lit. No enfonsis/barregis les teves mans en sang. 8 Traducci molt temptativa. Vegeu el manuscrit dAb-alb (ca. 2500) (Si) arrendes un ruc per llogar-lo, (haurs de pagar) un bou!. Vegeu Alster 2005: 118 i 403. 9 Versi accdia: Un bon lmit s un bon cam. 10 Expressi difcil en sumeri; la versi accdia diu: et deixar de banda. 11 Possible tamb: No et facis (lit. estableixis) una casa.. 360No alimentis un individu, no provoquis12 una baralla. 61Fill meu, no utilitzis la fora, no deixis lhome al terra. 62No violis la filla dun home, el pati ho sabr13. 63No facis fora un home fort, no destrueixis la muralla exterior. 64No facis fora el jove, no lapartis de la ciutat. 65El calumniador mou els ulls com un fus. 66No estiguis al davant, el cor ... 67No presumeixis com un mentider a la taberna. 68En arribar al camp de batalla, no belluguis les mans. 69 s ben sabut que lheroi s nic, ell sol s (com) molts! 70s ben sabut que el Sol s nic, ell sol s (com) molts! 71En estar amb lheroi, la teva vida ser amb tu. 72En estar amb el Sol, la teva vida ser amb tu. 73s ben sabut que uruppag va donar consells al seu fill, 74uruppag, el fill dUbartutu, 75va donar consells al seu fill Ziusudra. 76uruppag va donar consells al seu fill per segona vegada. 77uruppag, el fill dUbartutu, 78va donar consells al seu fill Ziusudra: 79Fill meu, vull donar-te consells, capta els meus consells! 80Ziusudra, vull dir-te unes paraules, para atenci! 81No desatenguis els meus consells! 82No tergiversis les paraules que dic! 82aEls consells dun vel[l sn preciosos, els has dacatar!] 83La boca que beu cervesa []. 84Fill meu []. 85La boca que beu cervesa []. 86Ninkasi []. 87-91(massa trencat per traduir) 92El teu propi home no et rescabalar. 93s ben sabut que el canyar s una cabra farcida dherba, el seu interior s tramps. 94El palau s un gran riu, el seu interior s un brau envestint. El guany s una cosa que mai arriba, 96(en canvi) la despesa s una cosa interminable. 97s fcil (dir) amb el menjar dun altre home: tel donar, 98per donar-lo s lluny com el cel. 99Vull acostar-me a lhome (que diu) Jo tho donar! 100(per) quan ets davant dell, el menjar sha acabat (i diu) No tho donar. 101Les propietats sn una cosa que sha dengrandir? 102(per) res s comparable al meu petit (fill)14. 103La boca amable recita (b) les paraules, 104(per) la paraula aspra porta el document (del litigi). 105La boca dola recull herbes dolces. 106El xerraire aconsegueix la seva bossa, 107altrament, laltiu porta una bossa buida 108i el fanfarr hi posa la buidor. 109El pelleter treballar les seves prpies pells. 110El que t fora pren de la m daltri. 111El boig perd coses; 112el boig perd coses dormint. 113(El boig) suplica: No em lliguis!, 114 suplica: deixam viure! 115El desassenyat (s a d u n u - t u k u15) decreta els dest. 116El que no t dignitat apila (coses) a la falda dun altre home 117(tot dient): s ben sabut que mereixo admiraci! 118Lesposa dbil s atrapada pel dest. 119El teu empleat compartir la seva bossa amb tu, 120menjar la bossa amb tu, 121sacabar la bossa amb tu 122 (i aleshores) far el gandul, 123(i dir): He de menjar (i aleshores) servir al palau. 124El teu fill respondr16 per la teva casa, 125(per) la teva filla respondr per les seves habitacions. 126No emetis un judici quan beguis cervesa. 127Fora de casa no et preocupis17. 128El cel s lluny, la terra s ms important 129(per s) amb el cel que multiplicars els teus bens, 130(i) totes les muntanyes respiren amb ell. 131En temporada de sega, en el temps ms important, 132recull com una esclava, menja com una princesa, 133fill meu, recollir com una esclava (i) menjar com una princesa, aix s com ha de ser. 134Insultar noms fereix la pell, 135tenir enveja mata. 136Cridant, el mentider sesquina les vestidures. 137Els insults donen consell a la malcia. 138Parlar massa s com el foc, una herba que fa mal de panxa. 139Et far brillant amb un nom multicolor. 140Les meves pregries sn labundncia. 141La splica s aigua fresca que calma el cor, 142dir renecs i bestieses s el que se sent al pas. 143s ben sabut que uruppag va donar consells al seu fill, 144uruppag, el fill dUbartutu, 145va donar consells al seu fill Ziusudra. 146uruppag va donar consells al seu fill per tercera vegada. 147[uruppag, el fill dUbar]tutu, 148va donar consells al seu fill [Ziusud]ra: 149Fill meu, vull donar-te consells, capta els meus consells! 150Ziusudra, vull dir-te unes paraules, para atenci! 151No desatenguis els meus consells! 152No tergiversis les paraules que dic! 152aEls consells dun vell sn preciosos, els has dacatar! 153No peguis el fill del pags, ell els teus dics i canals. 154No paguis per una prostituta, s una boca que punxa. No paguis per un esclau de la casa, s una herba que fa mal de panxa. 156No paguis per un home lliure, es repenjar la paret. 157No paguis per una esclava del palau, la casa tindr el pitjor18. 158Fes baixar un esclau de la muntanya 159(o) porta un home dun lloc desconegut, 160(aleshores) fill meu, cap al lloc on surt el Sol, 161caminar davant teu tot servint-te aigua. 162Com que no t casa, no anir cap a casa seva. 163Com que no t una ciutat, no voldr anar a la seva ciutat. 163aNo picar a la porta de [], 163bNo entrar [], 164No es amb tu, no es barallar amb tu. 165-6Fill meu, no viatgis sol cap a orient, 167un desconegut comerciar (amb tu) com a esclau. 168Entre noms posat 169No amunteguis la muntanya sobre una altra muntanya. 170El dest s una riba humida, 171fa relliscar la gent. 12 Seguint aqu la versi accdia. 13 s a dir, que se sabr, es far pblic. 14 Possible tamb: (per) res s comparable a la meva petita (propietat). 15 Lit. El que no t cap. 16 Lit. parlar. 17 Lit. No et mengis el teu cor. 18 Lit. al final del cam. 4172s ben sabut que el germ gran s un pare (i) la germana gran una mare. 173Has de fer cas de ton germ gran. 174Has de ser subms amb ta germana com (si fos) ta mare. 175No facis feina (noms) amb els teus ulls. 176No multiplicars res amb la teva boca. 177El mandrs porta ca seva al fons. 178El menjar fa baixar la gent de les muntanyes, 179porta mentiders i estrangers, 180el menjar fa baixar la gent des de les muntanyes. 181El poblet pareix vedells pel seu senyor, 182la ciutat dissenya la construcci dedificis. 183[] est ben provet, 184el pobre causa malalties al ric. 185Lhome casat est ben provet, 186el solter dorm al paller. 187El que vol fer malb una casa far malb la casa, 188lhome que vol instigar, instigar. 189Agafat al coll dun bou gros, 190un home pot passar un riu. 191 Quan has passat pel costat dun home poders de la teva ciutat 192fill meu, tu ascendirs. 193En portar una esclava de la serralada, ella portar el b, 194i tamb portar el mal. 195El b s a la m, per el mal s tamb al cor. 196El cor no pot deixar anar el b, 197per el cor tampoc pot deixar anar el mal. 198El b s un terreny irrigat que el cor no pot abandonar. 199El mal s un magatzem que no es consumeix pels interessos. 200Que la barca senfonsi al riu amb el mal, 201que el bot sesberli al desert amb ell. 202El cor que estima s una cosa que edifica cases, 203el cor que odia s una cosa que ensorra cases. 204Lautoritat, la riquesa, el ser enrgic son atributs principescos. 205Thas de sotmetre a lautoritat, 206thas de plegar davant el poders. 207(Aleshores) fill meu, aguantars els dolents. 208No escullis una esposa en una festa, 209el seu cor est llogat, la seva aparena est llogada, 210la plata est llogada, el lapisltzuli est llogat, 211el vestit est llogat, el lli est llogat, 212s semblant a []. 213No compris un brau que fa por, 214no compris un brau agressiu, s una pleta feta malb. 215Un home posa una bona dona en un camp frtil19. 216En temporada de sega no compris un ruc. 217El ruc que menja [] amb un altre ruc. 218Un ruc agressiu penja el seu coll, 219fill meu, el mentider fa bo els membres?. 220Una dona amb propietats arrunar la casa. 221El bevedor enfonsa la collita. 222La pescadora lescala, 223voles cap a la casa com una mosca. 224La somera recita paraules al carrer. 225La truja alleta les seves cries al carrer. 226La dona que es punxa crida, 227t el fus amb el que sha ferit, 228entra a les cases, 229mira per tots els carrerons, 230(i) no para de dir: Fora! 231Tafaneja per tots els parapets, 232esbufega pels llocs on hi ha baralles 233-4(massa trencat per traduir). 235El cor que odia 236Fill meu 237-40(massa trencat per traduir). 241El cor ple de joia 242Res s valus, la vida s dola. 243No donis massa valor a les coses, les coses et valoraran. 244Fill meu, els ulls sn multicolors com la varietat de colors. 245No et lliguis al gra, les seves branques sn nombroses. 246No abusis duna ovella o tindrs una filla. 247No llencis un terrs de terra a la bossa, tindrs un fill. 248No raptis una esposa, no provoquis la protesta. 249En el lloc on lesposa ha estat raptada la fora aixafar? 250Anirem donant voltes (tot dient): El meu peu, el meu clatell 251Doblegarem el poders amb un sol bra. 252No matis lhbil (g a l a m), s un fill nascut en va. 253No matis com al senyor, no el lliguis. 254Les dides de les estances de les dones20 decideixen el dest del seu senyor. 255No parlis amb superioritat a ta mare, altrament es provocar lodi contra tu. 256No passis de les paraules de ta mare (i) les paraules del teu du. 257Una mare, com Utu, dna a llum lhome21. 258Un pare s com el du personal, fa brillar [el nom?]. 259Un pare s com el du personal, la seva paraula s correcta. 260Para atenci als consells de ton pare! 261Les cases dels afores de la ciutat construeixen les cases del centre de la ciutat. 262Fill meu, el camp situat al fons de la riba, 263ja sigui humit o sec, ser font dingressos. 264Perdre una cosa causa estupor. 265Comprar el sicle de Dilmun s perdre. 266Gos desconegut s dolent, home desconegut s terrible. 267Pel cam desconegut de la vessant de la muntanya, 268els dus de les muntanyes mengen homes. 269No construeixen cases com fan els homes, no construeixen ciutats com fan els homes. 270La gent de llocs desconeguts sn gent que 271sacaba el treball del pastor, sacaba el retorn de les ovelles, 272(i) sacaba el llaurar del pags. 273(massa trencat per traduir). 274Aquest regal de paraules s quelcom que calma el cor [], 275en entrar al palau, quelcom que calma el cor []. 275aEl regal de moltes paraules [] les estrelles. 277Aquests sn els consells que va donar uruppag, el fill dUbartutu, 278uruppag, el fill dUbartutu, va donar consell. 279-280Lloana a la senyora que completa les tauletes, la donzella Nisaba. 5) La faula dels nou llops i la guineu. B. Alster, Wisdom of Ancient Sumer, Bethesda, 2005, pp. 363. Nou llops van [atrapar] deu ovelles. En sobrava una i no (sabien com) [divid]ir les seves parts. Va [arribar] una guineu i va di[r]: Deixeu-me fer les parts per vosaltres. Vosaltres sou nou, [agafeu-ne] una. Jo sc un, nagafar nou. Aquesta s la meva part [prefe]rida. 6) La faula del llop mentider. B. Alster, Wisdom of Ancient Sumer, Bethesda, 2005, pp. 364-5. Desprs de caure en un parany, el llop va dir a Utu: Tan bon punt surti, no menjar cap ms be! Quan tinc gana, agafo el be; el que the dit, qu significa per mi? He fet una promesa justa! Ara, qu menjo?. 19 Possible tamb: en una bona casa. 20 Possible tamb: Les dides de la llet de compassi. 21 Aqu hi ha un joc de paraules entre Utu, el du del sol, i el verb -tu(d) donar a llum. 57) Endevinalla sumria. M. Civil, Sumerian Riddles: a Corpus, Aula Orientalis 5 (1987) pp. 17-37. Una casa sembrada en un terreny com el cel, una casa coberta amb lli com un cofre, una casa assentada en una base com una oca; Hom hi entra cec, Hom hi surt veient-thi. Soluci: Lescola. 8) Carta dAssarhaddon. F. Reynolds, The Babylonian Correspondence of Esarhaddon, SAA 18, Helsinki, 2003, p. 4. 1[Pa]raula del rei 2als no babilonis. 3Jo estic [b]. 4Tal com diu la dita: 5Quan el gos dun terrissaire 6entra al forn, 7bordar al terrissaire. 9) Histria dAqar. J. Ferrer J.P. Monferrer, Historia y enseanzas de Ahqar o la antigua sabidura oriental, Crdoba, 2006, p. 92. Hijo mo, t has sido para m como el perro que entra en el horno de los alfareros para calentarse y que despus de haberse calentado se levanta para ladrarles. 10) Gilgame: versi estndard. I 18-21 i XI 323-326. Puja a sobre la muralla dUruk i ronda-la! Inspecciona els fonaments i guaita els maons! Per ventura els seus maons no sn cuits? Per ventura els set savis (muntalk) no van posar els seus fonaments? Bibliografia fonamental Alster, B., Wisdom of Ancient Sumer, Bethesda, 2005. Alster, B., Proverbs of Ancient Sumer, Bethesda, 1997. Clifford, R.F. (ed.), Wisdom Literature in Mesopotamia and Israel, Atlanta, 2007. Dijk, J.J.A. van, La sagesse sumro-accadienne. Recherches sur les genres littraires des textes sapientiaux, Leiden, 1953. Gammie, J.G. Perdue, L.G. (eds.), The Sage in Israel and the Ancient Near East, Winona Lake, 1990. Lambert, W.G., Babylonian Wisdom Literature, Oxford, 1960. 6 Literatura sapiencial bblica Jeremies 18,18: s:. : : :: : s. :: - :s- s : Traducci: [] perqu no sigui usurpada la instrucci al sacerdot ni el consell al savi ni loracle al profeta []. (Fundaci Bblica Catalana) Origen de la saviesa de Salom: 1 Reis 3, 5-12 A Gabaon, el Senyor es va aparixer a Salom en un somni, durant la nit. Du li va dir: Demana'm qu vols que et doni. 7 : Ara, Senyor Du meu, tu m'has fet rei a mi, servent teu, perqu succeeixi el meu pare David. Per jo sc molt jove (z ..) i no s com haig de governar (s: -ss =literalment sortir i venir) 9: Concedeix, doncs, al teu servent que tingui enteniment (.:: : =literalment cor escoltador) per a poder jutjar el teu poble i discernir (:) entre el b i el mal; perqu, qui seria capa de governar aquest teu poble, que s tan important? 11-12: Llavors Du li digu: Ja que has demanat aix, i no una llarga vida, o riqueses, o la mort dels teus enemics; ja que tan sols has demanat discerniment (:) per a judicar; far el que tu dius: et concedeixo saviesa i intel ligncia (:. :: : =literalement cor savi i entenedor), tant, que ni abans ni desprs ning no se't podr igualar. 1 Reis 4,32: Va pronunciar tres mil proverbis (:: ) i fou l'autor de cinc mil cntics. (Bblia Catalana Interconfessional) Proverbis 1,1-6 (Introducci) Proverbis (::) de Salom, fill de David i rei d'Israel; Volen fer conixer la saviesa (:: ) i donar formaci (: :), fer comprendre sentncies intel ligents (.: ); procurar una formaci completa que porti a ser just, recte i honrat; Volen proporcionar sagacitat (: .) als inexperts, als joves, coneixement i prudncia; el savi (::) que els escolti augmentar el saber (), l'home instrut (:. ) hi trobar el cam. (Bblia Catalana Interconfessional). Selecci dels 375 proverbis de Salom (Pr. 10-22,16): 10,4 Mans inactives empobreixen, mans diligents enriqueixen. 10,10 Fer l'ullet porta problemes, xerrar sense fre duu a la perdici. 10,13 Paraules assenyades (::), als llavis del savi (:.); a l'esquena del neci, un bon bast. 10,14 El savi (::: ) no escampa all que sap; parla el neci (s ) i tot sn desastres. 10,19 Qui molt xerra no evita la falta, l'home assenyat (c = literalment retenidor) mesura les paraules. 10, 23 El neci es diverteix obrant amb infmia; l'home intel ligent (.:- :s ), obrant amb saviesa (:: ). 11,2 L'arrogncia provoca menyspreu; la saviesa (: :) es troba en la humilitat. 11,15 s molt dolent avalar un desconegut; qui ho evita estar tranquil. 12,1 Qui vol saber, vol que el reprenguin; qui refusa la correcci s un estpid (. : ). 12,11 Qui treballa la terra s'atipar de pa, qui projecta fantasies ha perdut el cap. 12,15 El neci (s) es pensa que ell tot sol pot decidir, l'assenyat (:: ) sap escoltar els consells. 13,14 L'ensenyament del savi (:: --) s font de vida que aparta dels llaos de la mort. 13,20 Qui va amb un savi (::: ) es torna savi, qui va amb un neci es torna ms neci (::: ). 14, 8 La saviesa del prudent il lumina el seu cam, la conducta fraudulenta extravia els necis. 15, 7 De la llengua del savi (::: ) en raja el saber (-.), per els necis (:::) sn ben diferents! 19,16 Qui compleix els preceptes conserva la vida, qui els menysprea morir. 19,27 Fill meu, deixa de fer cas dels consells (::) i ja veurs com errars sense nord. 7 21,14 Un present fet amb discreci apaga la ira, un regal de sotam calma el furor. 21,17 Acabar miserable el qui busca plaers, l'amic de vi i perfums no s'enriquir. 21, 30 No hi ha saviesa (:: ) ni sagacitat (.:-) ni consell (s .) que valguin davant (o contra) el Senyor. 27,11Sigues sensate (:: ), fill meu: el meu cor s'alegrar i podr tapar la boca als qui m'ultratgen. Ahiqar (selecci de proverbis1): 1. Escolta fill meu, Nadan, segueix el meu consell i recorda les meves paraules com si fossin de Du. 2. Fill meu, Nadan, quan sents la meva paraula, que mori en el teu cor i no la revelis a ning, que no es converteixi en carb a la teva boca i et cremi i posi una taca a la teva nima i estiguis trist contra Du. 3. Fill meu, no diguis tot el que sentis ni revelis tot el que vegis. 4. Fill meu, un nus segellat, no el desfacis i el que est desfet, no el segellis. 5. Fill meu, no aixequis el teu ull per a mirar una dona bonica i que digui els ulls pintats; no la desitgis en el teu cor, perqu si li dones tot el que tens a les mans, en ella no trobars cap profit i sers culpable de pecat contra Du. 6. Fill meu, no cometis adulteri amb lesposa del teu amic; no fos cas que altres cometin adulteri amb la teva esposa. 11. Fill meu, amb un savi no et corromprs i amb un corrupte no et tornars savi. 12. Fill meu, acompanya lhome savi i et tornars savi com ell, per no acompanyis lhome sorolls i xerraire, no fos cas que siguis comptat amb ell. 22. Fill meu, no retinguis els cops envers el teu fill perqu els cops per a un jove sn com els fems per al jard i com la corda per a lase o per a les bsties [...]. 27. Fill meu, no vagis pel cam sense arma, perqu no saps quan topars amb el teu enemic. 30. Fill meu, no et pensis en la teva nima que ets savi quan altres no ho pensen. 55. Fill meu, a prop de la disputa no romanguis, perqu de la contesa prov lassassinat. 62. Fill meu, si les aiges saixequessin sense terra, i locell vols sense ales, i el corb fos blanc com la neu, i si lamargura fos dola com la mel, llavors el neci es tornaria savi. 67. Fill meu, si el teu desig s ser savi, tanca la boca a la mentida i la teva m al robatori i ho sers. Ahiqar i el rei dEgipte: Em va dir el rei: Vs-ten a casa, Ahiqar i dem vine davant meu i digues-me una paraula que jo ni els meus nobles no hgim sentit, i que no hagi estat sentida a la ciutat del meu regne. Llavors jo vaig seure i vaig meditar en el meu cor i vaig escriure una carta aix: Del fara, rei dEgipte, a Sennaquerib, rei dAssria i de Nnive. Salutacions. Els reis tenen necessitat de reis i els germans de germans. En aquest temps, els meus regals shan tornat escassos, de manera que la plata del meu tresor ha minvat. Ordeno: enviam del teu tresor noucents talents de plata i daqu a poc temps els tornar als seu lloc. Vaig enrotllar la carta i la vaig agafar amb les meves mans. Ell va donar ordre i jo vaig entrar davant dell i li vaig dir: Potser en aquesta carta hagi una paraula que no has sentit. Quan la vaig llegir davant del rei i davant dels seus nobles, com si hagus estat ordenada pel rei, ell van cridat i van dir: Aix ha estat sentit per tots nosaltres i aix s. Llavors jo els vaig dir: Heus ac que nou cents talents sn deguts per Egipte a Assria. Quan el rei ho va sentir, sen va quedar sorprs. Bibliografia: Alster, B., Wisdom of Ancient Sumer, Bethesda: CDL Press, 2005. Weeks, S. Early Israelite Wisdom, Oxford: Clarendon Press, 1994. Joan Ferrer i Juan Pedro Monferrer. Historia y enseanzas de ahqar o la Antigua sabidura oriental, Crdoba: Universidad de Crdoba, 2006 (Studia Semitica, Series Minor 2). Lambert, W.G., Babylonian Wisdom Literature, Oxford: Clarendon Press, 1975.M. Noth, M. Thomas, D.W. (eds.). Wisdom in Israel and in the ancient Near East, Leiden: Brill, 1955. James M. Lidenberger. The Aramaic proverbs of Ahiqar, Baltimore: Johns Hopkins University Press, 1983. G. von Rad, La Sabidura de Israel. Los sapienciales y lo sapiencial, Madrid 1973. 1 Segueix la numeraci de Ferrer Monferrer 2006. 8C. Part grega. Sergi Grau i Bernardo Berruecos. SAVIESA GREGA PREFILOSFICA a. Aristtil, tica a Nicmac VI 7 La saviesa (), en les arts ( ), latribum als ms aguts en elles, com ara a Fdias com a escultor, i a Polclet com a creador desttues, sense voler dir amb aix altra cosa que la saviesa s lexcellncia en un art ( ). Pensem que alguns homes sn savis en tot, i no pas en un sentit parcial o concret, tal com ho diu Homer en el Margites: ' ' ' ' Ni cavador no el van fer els dus, ni tampoc llaurador, ni savi en cap altra cosa. s evident, doncs, que la saviesa s el mode ms agut de coneixement ( ). El savi, per tant, no sols ha de conixer all que deriva dels principis, sin que ha de posseir, a ms, la veritat sobre els principis. De manera que la saviesa ser intelligncia i coneixement ( ), per dir-ho aix, el coneixement capital de les coses ms estimables. [...] s per aix que dAnaxgoras, de Tales, i dhomes daquesta mena, hom diu que sn savis, no pas assenyats (), per tal com s clar que no coneixen pas la prpia convenincia, sin que es diu que saben coses extraordinries, admirables, difcils i divines, per intils, ats que no cerquen pas bns humans. El seny (), en canvi, t per objecte all hum i all sobre el que es pot deliberar; afirmem, en efecte, que loperaci de lassenyat consisteix sobretot en deliberar b, i ning no delibera b sobre all que no pot ser duna altra manera, ni sobre all que no t una finalitat, que consisteix en un b prctic. El qui delibera b en termes absoluts s aquell que es proposa com a objectiu dels seus raonaments aconseguir el major b prctic per als homes. I el seny tampoc no tracta noms dall universal, sin que ha de conixer tamb el que s particular, perqu s prctic, i la seva praxi es refereix a all particular. Per aquest motiu tamb alguns que no saben pas sn ms prctics que altres que s que saben, especialment els qui tenen experincia ( ). b. Plat, Apologia de Scrates 21b-22e Finalment, tot i que a contracor, vaig posar-me a cercar daquesta manera. Vaig arribar-me a un daquells que tenen fama de ser savis, pensant que noms aix podria desmentir loracle i respondre al vaticini: Mira, aquest daqu s ms savi que no pas jo, i tu deies que era jo. Mentre lexaminava el nom no cal pas que us el digui, atenesos: nhi ha prou que sapigueu que era un dels nostres poltics aquell amb qui, examinant-lo i enraonant plegats, vaig fer lexperiment que vaig a explicar-vos. I b, el cas s que aquest bon home va semblar-me, s, que tenia laire, a ulls de molts altres i sobretot de si mateix, de ser savi, per en realitat no ho era. [...] O sigui que vaig arribar-me a un altre home, entre els que tenien fama de ser ms savis que aquell; i va succeir-me exactament el mateix. [...] I b, ciutadans atenesos a vosaltres he de dir-vos la veritat aquest fou, us ho juro, el resultat de la meva recerca: aquells que tenien fama de major saviesa, precisament aquells, seguint jo la meva recerca segons la paraula del du, em semblaren, quasi tots, en la major mancana; i altres, que tenien renom de gent de poca volada, millors que aquells i ms savis. [...] Desprs dels poltics vaig arribar-me als poetes, aquells que escriuen tragdies i ditirambes, i tamb als altres, persuadit que davant dells podria capir tot seguit la meva ignorncia i la seva superioritat. [...] Tamb dels poetes vaig veure el mateix, que els poetes, pel fet que componien poesia, es pensaven que eren els ms savis dels homes tamb en les altres coses en qu no ho eren pas. Llavors vaig allunyar-me tamb dells, convenut que jo era ms savi que ells pel mateix motiu que ho era ms que els poltics. Finalment, vaig adrear-me als artistes, sobretot perqu estava convenut que del seu art jo no hi entenia gens, i sabia que els trobaria experts en moltes i belles coses. I no vaig pas enganyar-me: ells sabien coses que jo no sabia, i en aix eren ms savis que jo. Si no fos que, ciutadans atenesos, tamb els bons artistes vaig notar que tenien el mateix defecte que els poetes: pel fet, simplement, que sabien exercir b el seu art, cadascun es pensava que era molt savi tamb en altres coses fora ms importants i difcils; i aquest defecte de mesura enfosquia la seva mateixa saviesa. c. Plat, Protgoras 321c-322a Com que Epimeteu no era prou savi, no sadon que se li havien acabat les capacitats amb els irracionals. Havia deixat encara sense arranjament el llinatge dels homes, i no sabia qu fer. Mentre es trobava en aquest dilema, se li acosta Prometeu que venia a revisar la distribuci, i veu els altres vivents que tenien tot el que els cal, en canvi lhome descal, i sense abric i inerme. I ja havia arribat el dia fixat que calia que lhome sorts de terra vers la llum. Prometeu, aleshores, veient-se incapa de trobar cap mena de salvaci per a lhome, roba dHefest i dAtena la saviesa de les arts, amb el foc ( ) car sense el foc adquirir aquesta saviesa no serveix ni s til per a ning i doncs en fa present a lhome. Aix lhome obtenia la saviesa necessria per a subsistir, per la de viure en ciutat no la tenia, car era a la vora de Zeus. Prometeu no satrevia a pujar a la ciutadella que s la morada de Zeus i daltra banda tamb els guardians de Zeus eren terribles. Per a la casa on Atena i Zeus compartien llur art, hi entra damagat i havent robat les arts del foc a Hefest i les altres arts a Atena, les dna a lhome. Grcies a aix lhome dispos de recursos per a viure, i ms endavant, per culpa dEpimeteu, segons es conta, Prometeu fou castigat pel seu robatori. 9d. Sfocles, Antgona 332-375 (Trad. Carles Riba) Moltes sn les coses que madmiren, i cap nhi ha que madmiri ms que lhome. Ell fins a ms enll de la blanquina gran mar, amb el llebeig tempestus avana, travessant les aiges inflades que entorn sapregonen. I dels dus la suprema, la Terra inconsumible, infatigable, turmenta, amb el vaiv de les arades, dany en any, quan la gira, amb la fora de la nissaga cavallina. I la tribu dels ocellets de cor lleuger, insidiant, captura, i les hordes dels animals salvatges, i la marina gnera del plag, dins els torterols de la xarxa que ell ha teixit, lhome saga. Tamb domina amb ginys la ferstega bstia muntanyana, i el cavall de pelut bescoll, el mena sota el jou que li volta la tossa, i el brau de la serra, incansable. I el llenguatge, i el pensament que s com un vent, i limpuls dhabitar ciutats, s ell mateix que sels ha apresos; com a defugir els trets al ras de les incmodes glaades i de les males pluges, amb recursos per tot; sense recursos a res no saventura del futur; noms de la mort no es procurar una fugida; les malalties intractables ha imaginat, per, com evadir-sen. Tenint en la inventiva dart un talent per damunt lesperana ( ), ja cap al mal, ja cap al b camina. Fent, doncs, una part a les lleis de la terra i al dret pels dus jurat, un home ocupa el cim ms vistent duna ptria; de la ptria sexclou qui amb el mal fa companyia, per bravata. Que amb mi no segui en una llar ni tingui un pensament igual, qui obra daquesta manera. e. Homer,Ilada XV 410-413 (Trad. Agustn Garca Calvo) ' , , No, sino tal como justo equilibra el nivel un madero de quilla de barco en las manos de fbrego carpintero, ducho en todo saber por virtud de Atena y consejo, as equilibrada estaba la guerra y la liza entre ellos. f. Eurpides, Autlic (TrGF 282 Kannicht) , , ' ' ' . Als homes savis, als homes de b, conv honorar amb corones; a qui regeix la ciutat, a qui s un ciutad just i assenyat, ell que, amb els seus mots, dissuadeix els altres de fetes indignes; guerres i sedicions, les ajuda a esvair. Aquestes accions sn belles per a la ciutat sencera, i per a tots els grecs plegats. 10TERMINOLOGIA I VOCABULARI -: A. Pndaro, Olmpica 7.50-53: () y la propia Glaucopis les otorg el don de superar en cualquier arte () a los dems mortales con sus laboriosas manos. Los caminos mostraban estatuas que parecan seres vivos y en movimiento; Honda fue su fama; la superior pericia () del experto tambin surge sin engao. (Trad. Emilio Surez de la Torre). () - . - ' . . B. Pndaro, Olmpica 1. 110-116: La Musa, es cierto, alimenta con vigor su ms poderosa flecha para m. Diversa es la grandeza en cada uno; pero la ms escogida guarda su cima para los reyes. Ya no mires ms all. Que t puedes hollar un tiempo as de excelsitud y que yo me vea en compaa de los vencedores, en otras tantas ocasiones, siendo renombrado por mi poesa () entre los griegos por doquier! (Trad. idem) ' ' - . . , ' - . C. Pndaro, Olmpica 9.37-39: () pues injuriar a los dioses es odiosa habilidad (), y la jactancia inoportuna es la comparsa de las locuras. (Trad. idem) , . D. Pndaro, Olmpica 9.107: Saber es arduo. E. Aristteles, Metafsica 981b27-29: la llamada Sabidura () versa, en opinin de todos, sobre las primeras causas () y sobre los principios (). (Trad. Valentn Garca Yebra) 11 . A. Pndaro, Nemea 10.89-90: Despus que habl as Zeus, no puso Plux en su mente () resolucin ambigua ( ), sino que abri los ojos y luego liber la voz de Cstor, de bronceado cinturn ceido. (Trad. Alfonso Ortega). ' , ' , . B. Herclito B78: El natural de lhome no t ju (); el div, s. , . C. Parmnides, B8.53: Van adoptar el determini () de donar nom a dues formes D. Aristteles, Retrica, 1394a21-25: En definitiva, una gnme es una afirmacin (), no, en efecto, de lo particular, como por ejemplo, de qu clase es Ifcrates, sino sobre lo universal, pero no como [afirmar] que la recta es contraria a la curva, sino sobre aquellas cosas que son acciones y que son elegibles o rechazables con relacin a la accin. . A. Homero, Ilada 18.497-509: la gente en el gora estaba reunida; y ah una disputa se haba provocado, pues dos hombres disputaban por la pena de un hombre muerto; uno prometa haber pagado todo asegurndolo al pueblo, el otro rechazaba haber obtenido algo. Y ambos buscaban obtener por el histor (juez) un veredicto. La gente a ambos aclamaba, a uno o a otro defendiendo; y a su vez unos heraldos aplacaban a la gente, mientras unos viejos estaban sentados sobre unas piedras pulidas en un crculo sagrado los cetros de los heraldos de voz sonora tenan en las manos y con estos entonces embestan y en alternancia juzgaban. Haba en efecto en el centro dos talentos de oro para entregar al que entre ellos ms rectamente pronunciara justicia. ' , ' ' , ' ' . ' ' ' ' , . ' ' , . B. Platn, Fedn 96a6-10: El caso es que yo, Cebes, cuando era joven estuve asombrosamente ansioso de ese saber que ahora llaman investigacin de la naturaleza ( ). Porque me pareca ser algo sublime conocer las causas de las cosas, por qu nace cada cosa y por qu perece y por qu es. (Trad. Carlos Garca Gual). 12 : A. Homero, Odisea 3.432-435: () y vino el broncista con trebejos de bronce en la mano, instrumentos del arte, el martillo y el yunque, y las bien fabricadas tenazas con que el oro sola moldear. (Trad. Jos Manuel Pabn) () ' , , ' , B. Homero, Ilada 3.60-62: (Dice Paris a Hctor) Tu corazn siempre es inflexible, cual hacha que en la madera penetra cuando est en manos del hombre que con pericia () talla una quilla y ayuda el mpetu de aquella. (Trad. Emilio Crespo). ' ' , ' C. Esquilo, Prometeo Encadenado 506: Todas las artes vinieron a los hombres de Prometeo. . : D. Hesodo, Teogona 159-160: La monstruosa Gea, a punto de reventar, se quejaba en su interior y urdi una cruel artimaa. ' , . : E. Aristteles, Metafsica (980b-981a): Los dems animales viven con imgenes y recuerdos, y participan poco de la experiencia. Pero el gnero humano dispone del arte () y del razonamiento (). Y del recuerdo nace para los hombres la experiencia, pues muchos recuerdos de la misma cosa llegan a constituir una experiencia. Y la experiencia () parece, en cierto modo, semejante a la ciencia y al arte ( ), pero la ciencia y el arte llegan a los hombres a travs de la experiencia. Pues la experiencia hizo el arte ( ), como dice Polo, y la inexperiencia el azar. (Trad. V. Garca Yebra) : A. Herdoto, Historias I.30: Por esta razn, ante todo, y con objeto de ver mundo () haba abandonado Soln su patria, visitando la corte de Amasis en Egipto y, posteriormente, la de Creso en Sardes. A su llegada fue hospedado por Creso en su palacio; y, poco despus, a los dos o tres das, unos servidores por rdenes de Creso condujeron a Soln por las cmaras del tesoro y le hicieron ver lo magnfico y copioso que era todo. Y despus de haber contemplado y examinado todo aquello, Creso, cuando tuvo ocasin, le formul la siguiente pregunta: Amigo ateniense, hasta nosotros ha llegado sobre tu persona una gran fama en razn de tu sabidura () y de tu espritu viajero, ya que por tu anhelo de conocimientos () y de ver mundo () has visitado muchos pases; por ello me ha asaltado ahora el deseo de preguntarte si ya has visto al hombre ms dichoso del mundo. (Trad. Carlos Schrader). B. Platn, Repblica 486a: Pero a quien est dotado de un espritu sublime, que contempla () todos los tiempos y todos los seres, crees t que pueda parecerle gran cosa la existencia humana? (Trad. Antonio Gmez Robledo) C. Aristoteles, Ethica Nicomachea 1178b32: De modo que la felicidad sera una cierta contemplacin. ' . 13SAVI-LEGISLADOR Carondas y Zaleuco: A. Platn, Repblica 599d6-e4: Dinos cul de las ciudades vivi mejor gracias a ti, como Lacedemonia gracias a Licurgo y gracias a muchos otros muchas ciudades grandes y pequeas? Qu ciudad te atribuye haberla servido por ser un buen legislador ()? Pues Italia y Sicilia se lo atribuyen a Carondas mientras que nosotros a Soln; y a ti quin? Puedes decir alguna ciudad? B. Didoro Sculo, 12.11.3-4: Y [sc. los turios] escogieron como legislador () a Carondas, el mejor de los ciudadanos admirados por su cultura (). Y l, habiendo examinado todos los cdigos legales (), seleccion lo mejor y lo organiz en sus leyes. C. Dionisio de Halicarnaso (Antiquitates romanae 2.26.2): Tal como aprend de las leyes () de Soln, Ptaco y Carondas, a quienes se adscribe una gran sabidura (). D. Aristteles fragmento 548 Rose: Cuando los locrios preguntaron al orculo cmo se podran liberar de sus abundantes problemas polticos, el orculo les respondi que instauraran leyes para s mismos; entonces, un cierto pastor, cuyo nombre era Zaleuco, fue capaz de proponer a los ciudadanos muchas leyes excelentes ( ). Una vez que las dio a conocer, le preguntaron dnde las haba encontrado, l dijo que se le present Atenea en un sueo. Por lo cual fue liberado y proclamado legislador (). La saviesa de Tales de Milet (Trad. J. Prtulas & S. Grau) a. Herdot i 74 Th 10 TP = 11 A 5a DK = 10 A 2 C ... [Lidis i medes] sostenien la guerra amb fortuna indecisa; per en el sis any hi va haver una topada en el curs de la qual, amb el combat ja travat, el dia, de sobte, esdevingu nit. Era leclipsi que Tales de Milet havia anunciat als jonis que hi hauria; com a fites extremes, havia indicat tot aquell any en el curs del qual aquesta mutaci va tenir, efectivament, lloc. Lidis i medes, veient que el dia es feia nit, van parar de combatre... b. Herdot i 75 Th 11 TP = 11 A 6 DK = 10 A 3 C Segons una contalla molt corrent entre els grecs, fou Tales de Milet qui va fer creuar el riu als lidis. Cresos no sabia com fer-sho perqu lexrcit creus el riu; perqu, en aquells temps, encara no hi hi havia aquells ponts que diem. Hom conta que Tales, que es trobava en el campament de Cresos, va fer que el riu, que fins llavors corria a m esquerra de lexrcit, corrs tamb per la dreta; i sho va fer aix. Comenant ms amunt del campament, va excavar una canal profunda en forma de mitja lluna, de manera que el riu deixs enrere el lloc on el campament estava plantat desviant-se del seu llit antic, grcies al canal. Ms enll del campament, tornava a confluir-hi. Aix, el riu aviat es va dividir en dos braos, tots dos transitables. c. Herdot i 170 Th 12 TP = 11 A 4 DK = 10 A 4 C Tamb era molt bona la proposta que, just abans que la Jnia fos atacada, havia presentat Tales, un home de Milet, dantic llinatge fenici. Aquest havia exhortat els jonis a constituir un sol consell, amb seu a Teos (car Teos es troba al bell mig de la Jnia), sense detriment que les altres ciutats continuessin essent habitades, com si fossin dems... d. Aristtil, Poltica A 11 1259a 5-18 Th 28 TP = 11 A 10 DK = 10 A 10 C Hom explica, en efecte, que la gent criticava Tales a causa de la seva pobresa, i deien que la filosofia era una cosa intil. Aleshores, resulta que ell es va adonar, grcies als seus coneixements astronmics, que aquell any hi hauria moltes olives; va aplegar els pocs diners de qu disposava, i va donar anticips per arrendar totes les tafones de Milet i de Quios amb ben poca despesa, perqu no hi havia competidors. Quan va arribar el moment, tothom volia molins doli, i tothom alhora; de manera que Tales va llogar-los al preu que va voler. Daquesta manera va fer molts diners; i, alhora, va poder demostrar que, per a un filsof, enriquir-se s cosa fcil, si sho proposa; per que lobjecte dels seus afanys no s pas aquest. La saviesa de Bias de Prine (DL I 83) 14Es diu tamb que, quan Aliates assetjava Priene, Bias engreix dues mules i les avi cap al seu campament; aquell, en veure-les, sastor que llur esplet sestengus fins a les bsties i tot. I deliber convenir una treva, i hi envi un missatger. Bias llavors amunteg unes piles de sorra, i hi escamp blat pel damunt, i li ho mostr a lhome; i a la fi, en haver-sen informat, Aliates convingu la pau amb els de Priene. Els perills de la (Trad. J. Prtulas & S. Grau) F 40 M = 16 Mch = 22 B 40 DK Aprendre moltes coses no ensenya a tenir seny; altrament, nhauria ensenyat a Hesode i a Pitgoras, a Xenfanes i a Hecateu. Demcrit, 68 B 64 i 65 DK = 16g Mch Nhi ha molts que saben moltes coses, per que no tenen seny. , Cal exercitar la comprensi, no aprendre moltes coses. F 129 M = 17 Mch = 22 B 129 DK , Pitgoras, fill de Mnesarc, va fer ms recerques que qualsevol altre home; triant i remenant reculls descrits daquests, va forjar-se una saviesa tota dell, bastida de molts coneixements un art denganyar! F 35 M = 7 Mch = 22 B 35 DK cal de deb que escorcollin molt homes que aspiren a la saviesa Esquilo fr. 390 Nauck: El que sabe cosas tiles, no el que sabe muchas cosas, es sabio. , . Stob. Ecl. 2.8.10 15 ELS SET SAVIS DE GRCIA (Trad. J. Prtulas & S. Grau) Digenes Laerci, Vides i doctrines dels filsofs ms illustres I 40-42 Ara b, sobre els Set car val la pena esmentar-los tamb aqu en termes generals, es transmeten aquestes notcies. Dam de Cirene, el que ha escrit un Sobre els filsofs, els blasma tots, per encara ms els Set. Anaxmenes afirma que tots es dedicaren a la poesia; i Dicearc sost que no foren ni savis ni filsofs, sin uns tipus murris i legisladors ( ). Arquetim de Siracusa nha descrit una reuni a la cort de Cpsel, a la qual assegura que tamb ell assist; for, per, diu que fou a la cort de Cresos, sense Tales. I alguns diuen que es reuniren a Panjoni, a Corint i a Delfos. Tamb hi ha discrepncies en llurs declaracions, i hom atribueix el que s dun a un altre. [...] Hi ha polmica tamb sobre llur nombre. Car Leandri, en lloc de Cleobul i Mis, admet Leofant de Lebedea o dEfes, fill de Gorsadas, i Epimnides de Creta; Plat, en canvi, en el Protgoras, admet Mis en lloc de Periandre; for, en lloc de Mis, Anacarsis; i hi ha qui, a ms, hi inscriu tamb Pitgoras. Dicearc ens en dna quatre, sobre els quals hi ha acord: Tales, Bias, Ptac i Sol. I nanomena sis ms, dels quals hom nescull tres: Aristodem, Pmfil, Quil dEsparta, Cleobul, Anacarsis i Periandre. Alguns afegeixen Acusilau dArgos, fill de Cabas o Escabras. Hermip, en Sobre els Savis, afirma que nhi ha disset, dels quals sen trien set en combinacions diverses: sn Sol, Tales, Ptac, Bias, Quil, , Cleobul, Periandre, Anacarsis, Acusilau, Epimnides, Leofant, Ferecides, Aristodem, Pitgoras, Lasos dHermone, fill de Carmntides o de Sismbrinos, o b, com diu Aristoxen, de Cabrinos, i Anaxgoras. En canvi, Hipbot, en el Registre dels filsofs, diu que sn Orfeu, Linos, Sol, Periandre, Anacarsis, Cleobul, Mis, Tales, Bias, Ptac, Epicarm i Pitgoras. La contalla del trespeus Digenes Laerci, Vides i doctrines dels filsofs ms illustres I 28-33 [28] La contalla del trespeus, trobat per uns pescadors, i enviat successivament als Savis pel poble de Milet, s prou famosa. Hom explica que uns joves de Jnia compraren en el mercat, a uns pescadors de Milet, una calada de peixos. Quan en sort el trespeus, tothom sel disput, fins que els milesis enviaren una delegaci a Delfos; i loracle del du els fu aquesta resposta (Antologia Palatina App. vi 51): , ; , ' . Nissaga de Milet, per un trespeus interrogues Febos? Del primer en saviesa: seu declaro que ha dsser el trespeus. Aix doncs, el donaren a Tales; ell, per, [el don] a un altre, i aquest, a un altre, fins que arrib a Sol. Sol declar que el primer en saviesa s el du, i va trametre el trespeus a Delfos. Callmac, en els seus Iambes (fr. 191, 32 i 76-77 Pfeiffer), explica aix mateix, per duna manera fora diferent, manllevant-ho a Lendrios de Milet (FGrHist 492 F 18). Car explica que un cert Bticles dArcdia deix en testament una copa, bo i prescrivint de donar-la al ms til dels savis. La copa fou donada a Tales, i, al terme de tot un circuit, va tornar-li de bell nou. [29] Tales la lliur a Apollo de Ddima, amb aquesta dedicatria, segons Callmac (Iambe i 76-77): , . Tales em lliura al du protector del poble de Neileu havent rebut dos cops aquest premi dexcellncia. La versi en prosa fa aix: Tales, fill dExmias, milesi, a Apollo Delfini, desprs dhaver rebut dos cops dels grecs aquest premi dexcellncia. El qui fu circular la copa es deia Trion, fill de Bticles, dacord amb all que afirmen Eleusis (FGrHist 55 F 1), en el seu tractat Sobre Aquilleu, i tamb Alexandre de Mindos (FGrHist 25 F 1), en el nov llibre dels Relats mtics. Per la seva banda, tant Eudoxos de Cnidos (FGrHist Cont 1006 F 1) com Evant de Milet (FHG III p. 2 n.) expliquen que fou un dels amics de Cresos el qui va rebre del rei una copa dor, perqu la dons al ms savi dels grecs; i ell la va donar a Tales. [30] La copa an voltant fins arribar a Quil. Aquest pregunt al du de Pito si hi havia alg ms savi que no pas ell; i el du va respondre que Mis, de qui ms endavant haurem de parlar. Aquest Mis, els seguidors dEudoxos el posen en el lloc de Cleobul; i Plat (Protgoras 343a 4), en el lloc de Periandre. Sobre ell respongu aix el du de Pito (Antologia Palatina App. vi 40): A Quena va nixer un eteu, un cert Mis. s ell, ms que no pas tu ho proclamo el que posseeix un seny de veres ajustat. Qui formul la pregunta al du hauria estat [segons determinades versions] Anacarsis. En canvi, Damac de Platea (FGrHist 65 F 6) i Clearc (fr. 70 Wehrli) diuen que Cresos remet la copa a Ptac, i que aix comen a circular. Andr dEfes (FGrHist Cont 1005 F 2), en el Trespeus, explica que els argius disposaren un trespeus, com a guard dexcellncia per al 16ms savi de tots els grecs; i que fou adjudicat a Aristodem dEsparta, el qual va cedir el lloc a Quil. [31] Tamb Alceu esmenta aquest Aristodem, en els termes segents (fr. 360 Voigt): ' ' , ' , ' ' ' com afirmen que, en altre temps, Aristodem digu a Esparta (un mot ple de solta!): Diners fan lhome; no hi ha cap pobre que sigui bo. Nhi ha que daltres que afirmen, tanmateix, que Periandre de Corint va enviar a Trasibul, tir de Milet, un navili destiba; el navili naufrag en el mar de Cos, i, ms tard, uns pescadors trobaren el trespeus. Fandic (FGrHist 397 F 4a) diu, per, que s en el mar dAtenes on fou trobat el trespeus. El van pujar a la ciutat; celebraren una assemblea, i el trespeus fou trams a Bias. [32] Els motius, ja els explicarem en lapartat sobre Bias de Priene (Digenes Laerci i 82). Altres afirmen, encara, que el trespeus era obra dHefest, i que el du va donar-lo a Plops com a present de noces. Ms tard, arrib a les mans de Menelau. Fou arrabassat per Alexandre juntament amb Hlena; i la reina dEsparta el llan al mar de Cos, dient que seria motiu de molts combats. Amb el temps, uns habitants de Lbedos compraren all una calada de pesca, i amb ella el trespeus, tamb. Desprs de moltes baralles amb els pescadors, lafer arrib [a la ciutat de] Cos. Com que no hi havia manera de posar-se dacord, els altres ho denunciaren a Milet, que era la seva prpia metrpolis. Els milesis, desprs dhaver intercanviat ambaixades sense que sels fes gens de cas, declaren la guerra als de Cos. Desprs de moltes morts per una i altra banda, surt loracle de lliurar el trespeus al ms savi; i ambds bndols estigueren dacord que el ms savi era Tales. Tales, desprs que el trespeus fes tota la volta, va consagrar-lo a Apollo de Ddima. [33] Els de Cos, en efecte, havien rebut un vaticini en els termes segents: , , , , ' ' ' . No sacabar, entre Mrops de Cos i Jonis la discrdia fins que el trespeus dor, que Hefest llan a la mar, no surti de la ciutat i arribi al casal dun home savi, expert coneixedor del que s, el que ser i el que fou. Per als milesis loracle fou aquest: Nissaga de Milet, per un trespeus interrogues Febos? i la resta tal com sha dit abans. Aix s tot [sobre la contalla del trespeus]. Les mximes dels Savis (segons Demetri de Fleron, citat per Estobeu) Cleobul, fill dEvgoras, ciutad de Lindos, va dir: 1. El millor s la mesura. 2. Cal respectar el pare. 3. sser sa de cos i dnima. 4. sser amic descoltar, no de xerrar. 5. Cal estimar el saber, no la ignorncia. 6. No malparlar. 7. Avesar-se a la virtut, no a la malvestat. 8. Avorrir la injustcia i preservar la pietat. 9. Dna els millors consells als conciutadans. 10. Domina els plaers. 11. No facis res amb violncia. 12. Educa b els fills. 13. Invoca la bona sort. 14. Cal desfer les enemistats. 15. Lenemic del poble, consideral enemic. 16. Amb la muller, no barallar-shi, ni tampoc fer-li moixaines en pblic. Una cosa demostra niciesa; laltra, follia. 17. No castiguis els esclaus quan has begut: semblaria que ho fas per embriaguesa. 18. El matrimoni, entre iguals: si et cases per sobre el teu bra, hi guanyars amos, no pas parents. 19. Quan escarneixen alg, no ten riguis: et guanyars lodi de lescarnit. 20. En la prosperitat, no gallegis; en la dissort, no et rebaixis. Sol fill dExecstides, ciutad dAtenes, va dir: 1. Res en excs. 2. No facis de jutge: convertirs lacusat en el teu enemic. 3. Evita el plaer: s pare de laflicci. 4. Mantingues lhonradesa: val ms que un jurament. 5. Segella les teves paraules amb el silenci; i el silenci, amb loportunitat. 6. Res de mentides: la veritat. 7. Ocupat de coses importants. 8. No diguis de res que s ms just que els pares. 9. No facis amics amb facilitat; per, un cop fets, no tallis una amistat fcilment. 10. Aprenent a obeir, aprendrs a manar. 11. Si et sembla just que els altres retin comptes, comena per retren tu. 12. No aconsellis als ciutadans all que els ve de gust, sin el millor. 13. No siguis desvergonyit. 14. Amb la gent vil, cap familiaritat. 15. Amb els dus, un tracte freqent. 16. Cultiva els amics. 17. No diguis all que no saps. 18. I si ho saps, calla. 19. Amb els teus, sigues benigne. 20. Posa per testimoni de linvisible all que s visible. Quil, fill de Damaget, dEsparta, va dir: 1. Coneix-te tu mateix. 2. Quan beguis, no xerris gaire: dirs ximpleries. 3. No amenacis homes lliures: no s de justcia. 4. No malparlis dels vens; si no, et sentirs dir coses poc agradables. 5. No tafanyis a acudir a les festes dels amics; afanyat a acudir a llurs dissorts. 6. Celebra noces senzilles. 7. Considera feli el qui ha mort. 8. Respecta qui s ms vell. 9. Avorreix el que es fica en afers daltri. 10. Val ms una multa que un guany vergonys: la primera dol 17una vegada, el segon, tota la vida. 11. Del dissortat, no ten riguis. 12. Fins i tot essent sever, comportat amb calma: val ms respecte que no por. 13. Sigues amo de casa teva. 14. Que la llengua no et corri ms que el pensament. 15. Domina el geni. 16. No vulguis limpossible. 17. En el cam, no tafanyis a passar davant. 18. No facis gestos amb les mans: s cosa de ximples. 19. Sotmet-te a les lleis. 20. Si sofreixes una injustcia, fes les paus; si tinsulten, revenjat. Tales, fill dExmias, ciutad de Milet, va dir: 1. Empenyorat, i tindrs el desastre a tocar. 2. Recordat dels amics, presents i absents. 3. No embelleixis el teu aspecte: que el teu capteniment sigui bell. 4. No tenriqueixis amb males arts. 5. Que els teus mots no et traeixin davant daquells que et fan confiana. 6. A lhora dafalagar els pares, no et quedis curt. 7. No acceptis del teu pare coses que no valguin res. 8. Els festins que fars als pares, de vell tels faran els fills a tu. 9. Conixer-se un mateix s difcil. 10. La cosa ms dola: obtenir el que un vol. 11. La mandra s cosa funesta. 12. La intemperncia perjudica molt. 13. La ignorncia s un fardell. 14. Ensenya i aprn el millor. 15. No siguis gandul, encara que siguis ric. 16. Els mals, amagals portes endins. 17. Val ms enveja que no pas llstima. 18. Sigues moderat. 19. No et refis de tothom. 20. Comena per millorar-te tu mateix. Ptac, fill dHirras, de Lesbos, va dir: 1. Coneix locasi. 2. All que pensis fer, no ho diguis abans; perqu, si no ten surts, sen riuran de tu. 3. Freqenta la gent que conv. 4. All que tenutja en el ve, no ho facis tu mateix. 5. No critiquis els ganduls: ja tindran prou pena, de part dels dus. 6. Cal restituir els dipsits. 7. Si un ve et perjudica en petiteses, val ms aguantar-se. 8. No malparlis de lamic, ni parlis b de lenemic: no serveix de res. 9. Conixer el que vindr s arriscat; conixer el passat, cosa segura. 10. Refiat de la terra; malfiat del mar. 11. Lavidesa de guanys s insadollable. 12. El que s dun, cal guanyar-sho. 13. Cultiva la pietat, leducaci, la temprana, el seny, la veracitat, la lleialtat, lexperincia, la destresa, la companyonia, el bon capteniment, el govern de la casa, lenginy. Bias, fill de Tutam, ciutad de Priene, va dir: 1. la majoria s vil. 2. Quan et miris al mirall: si et veus bell, cal que facis coses belles; si et sembles lleig, redrea aquesta defecte natural amb belles accions. 3. Sigues lent a emprendre les coses; per un cop les hagis comenat, arriba al final. 4. Evita parlar de pressa, per no equivocar-te: el penediment ve de seguida. 5. Ni nima de cntir ni malnima. 6. No transigeixis amb lestupidesa. 7. Estima el seny. 8. Dels dus, cal dir que existeixen. 9. Reflexiona sobre el que has fet. 10. Escolta molt. 11. Parla quan sigui oport. 12. Essent pobre, no critiquis els rics, si no hi tens molt a guanyar. 13. No llos un desgraciat noms perqu s ric. 14. Cal convncer, no arrabassar les coses per la violncia. 15. Dall que facis de bo, dnan el mrit als dus, no a tu mateix. 16. De jove, cerca de guanyar la prosperitat; de vell, la saviesa. 17. La bona memria sadquireix amb la prctica; la precauci, grcies a loportunitat; la noblesa, grcies al carcter; la moderaci, amb esfor; la pietat, grcies al temor; lamistat, amb les riqueses; la persuasi, amb al raonament; la dignitat, amb el silenci; la justcia, grcies al seny; el valor, grcies a la gosadia; el poder, amb lacci, i, grcies al prestigi, la supremacia. Una endevinalla de Clebul el savi (Digenes Laerci I 91) , . , ' ' , . Un de sol s el pare; els fills, dotze. Cada fill t unes filles, dues vegades trenta; i sn dissemblants per laspecte. Trenta ben blanques de veure; les altres, per contra, sn negres. Bo i essent totes immortals, luna rere laltra van escolant-se. MXIMES DHESODE, TREBALLS I DIES 352: ' . No treguis profit dels mals: els guanys dolents sn idntics als infortunis. 373-375: , , ' . Que no tenganyi la pensa una dona de cul ben guarnit 18que xiuxiueja mots seductors, mentre cerca el teu graner: qui confia en una dona, s en els lladres que confia. 721: , ' Si ets malparlat, tot seguit et tocar a tu descoltar coses pitjors. 736a: ' , ' No pixis a les fonts: evita-ho, sobretot. 302-310: , , La Fam s en tot la companya que escau a lhome desvagat: dus i homes sirriten contra el qui viu desvagat, semblant en les obres als abellots sense agull, que saprofiten en llur vagncia dels fatics de les abelles. Selecci bibliogrfica J. BRUNSCHWIG, G. E. R. LLOYD & P. PELLEGRIN (eds.), Le savoir grec, Pars 2011. A. BUSINE, Les sept Sages de la Grce antique. Transmission et utilisation dun patrimoine lgendaire dHrodote Plutarque, Pars 2002. W. JORDAN, Ancient Concepts of Philosophy, Londres 1990. G. B. KERFERD, The image of the Wise Man in Greece in the period before Plato, en F. BOSSIER et alii (eds.), Images of Man in Ancient and Medieval Thought. Studia Gerardo Verbeke ad amicis et collegis dicata, Leuven 1976, 17-28. L. KURKE, Aesopic Conversations: Popular Tradition, Cultural Dialogue, and the Invention of Greek Prose, Princeton 2010. Fr. MAIER, Der -Begriff: Zur Bedeutung, Wertung und Rolle des Begriffes von Homer bis Euripides, Mnchen 1970. R. P. MARTIN, The Seven Sages as Performers of Wisdom, en DOUGHERTY, C. & KURKE, L. (eds.), Cultural Poetics in Archaic Greece, Oxford 1998, 108-128. J. PRTULAS & S. GRAU, Saviesa grega arcaica, Martorell 2011. W. RSLER, Die Sieben Weisen, en A. ASSMANN (ed.), Weisheit. Archologie der literarischen Kommunikation III, Mnic 1991, 357-365. R. SCHAERER, et : tudes sur les notions de conaissance et dart dHomre Platon, Mcon 1930. B. SNELL, Die Ausdrcke fr den Begriff des Wissens in der vorplatonischen Philosophie, Berln 1924. Per a la caracteritzaci dels Savis, a ms de C. GARCA GUAL, Los siete sabios (y tres ms), Madrid 1989, s molt til el recull darticles aplegats en taca 9-11, 1995, 9-108, sota el ttol Savis i saviesa. Per a la iconografia del savi: P. ZANKER, La maschera di Socrate. Limmagine dellintellettuale nellarte antica, Tor 1997 [traducci de loriginal alemany, Die Maske des Sokrates. Das Bild des Intellektuallen in der antiken Kunst, Munic 1995]. Per a les influncies orientals en la filosofia grega: W. BURKERT, De Homero a los magos. La tradicin oriental en la cultura griega, Barcelona 2002. W. BURKERT, Prehistory of Presocratic Philosophy in an Orientalizing Context, en P. CURD & D. W. GRAHAM, The Oxford Handbook of Presocratic Philosophy, Oxford 2008, 55-85 M. L. WEST, Early Greek Philosophy and the Orient, Oxford 1971.