dossier recuperació 3r ESO p

qwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwerty

ui

opavbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbn

mqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwert

yuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopas

dfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklz

xcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnm

qwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwerty

uiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasd

fghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzx

cvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmq

wertyuiopasdfghjklzxcAlvbnmqwerty

uiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasd

fghjklzxcvbnmrtyui

COGNOMS, ……………………………………………

NOM…………………………………………………….

CURS…………………………………………………..

DATA…………………………………………………..

PROFESSOR/A…………………………………………

RECUPERACIÓ DE LLENGUA I LITERATURA CATALANA DEL CURS ANTERIOR 2011-2012

Per poder aprovar el curs suspès has de fer uns exercicis de repàs que trobaràs al web de l’institut i presentar-los com si fos un treball o dossier de classe, en els mateixos fulls, el dia de l’examen. Cal que revisis bé la part ortogràfica! Les proves parcials de recuperació es realitzaran els dimecres de 14h a 15h a la sala d’actes de l’institut. 1ª) Convocatòria: 11 de gener 2ª )Convocatòria: 11 d’abril El primer examen inclourà preguntes dels tres primers temes del llibre de text. El segon examen parcial revisarà la teoria i la pràctica dels temes 4-5 i 6 del llibre. Si aproveu la 1a i 2a avaluació d’aquest curs no caldrà que us presenteu a la segona convocatòria de la recuperació . Recordeu que és molt important aprovar trimestralment els crèdits de llengua catalana durant el curs vigent. Així us lliurareu de fer la prova final extraordinària del mes de juny. El/la professor/-a actual us valorarà el rendiment acadèmic durant cada avaluació, cosa que es tindrà en compte a l’hora de decidir si heu progressat adequadament i , per tant, aproveu el curs anterior suspès. Departament de Llengua i Literatura catalana.

170 � LLENGUA CATALANA I LITERATURA 3r ESO � MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA �

AVALUACIÓ01. Indica, en un full a part, la categoria lèxica de

les paraules destacades d’aquest fragment delconte Mai no plou a gust de tothom, de JoaquimCarbó, i digues per què ens és útil conèixer-ladins d’una oració:

2. Escriu totes les formes possibles d’aquests motsi comenta’n la variació final:

• feliç —5 .................................................................................

..................................................................................................................

• trist —5 .................................................................................

..................................................................................................................

• elegant —5 .................................................................................

..................................................................................................................

3. En un full a part, fes l’anàlisi morfològica isintàctica d’aquesta oració:

4. Completa els buits de manera adequada ambhem/em/amb:

• No ................. preguntis per què ho vaig fer.

• Avui a classe ................. estudiat el camp semànticdels animals.

• No surtis al carrer ................. febre.

5. Omple els buits amb el monosíl·lab adequat:a/ha, amb/em/hem, i/hi, o/ho.

• ................. preocupa que encara no hagi trucat.

• A la bossa, no ................. cap res més.

• Ella sempre ................. volgut tenir un gos d’atura.

• Vols cafè ................. te?

Els tècnics han presentat al saló de l’automòbil els cotxes del futur.

Veien prou pel·lícules de misteri, emoció i in-triga per arribar-se a imaginar que el seu parees dedicava a l’espionatge o que estava vin-culat amb alguna d’aquelles xarxes de serveissecrets de les quals no se’n podia parlar.

6. Completa aquestes paraules amb la vocal adient:a/e, o/u:

• n...........dador • v...........lguem

• s...........rtís • c...........síeu

• n...........ixement • tr...........uria

• desp...........ntar • p...........lseguera

• mon...........stir • ass...........ssí

7. Quina diferència de significat hi ha entre elsmots enlloc i en lloc?

.....................................................................................................................

.....................................................................................................................

.....................................................................................................................

.....................................................................................................................

.....................................................................................................................

8. Per què porta dièresi i no accent la parauladiürn?

.....................................................................................................................

.....................................................................................................................

.....................................................................................................................

.....................................................................................................................

.....................................................................................................................

9. Què és un accent diacrític?

.....................................................................................................................

.....................................................................................................................

.....................................................................................................................

.....................................................................................................................

10. Explica què volem dir quan parlem de literaturades de la perspectiva històrica i en què es dife-rencia de la literatura que has estudiat fins ara.

.....................................................................................................................

.....................................................................................................................

.....................................................................................................................

.....................................................................................................................

831036 _ 0163-0214.qxd 11/7/07 12:52 Página 170

171� LLENGUA CATALANA I LITERATURA 3r ESO � MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA �

AVALUACIÓ

ATE

NC

IÓ A

LA

DIV

ER

SIT

AT

1. Explica l’actitud emocional que transmet cadaexpressió:

• Que bé!

..................................................................................................................

• Em proposo ser puntual.

..................................................................................................................

• Trobem necessària una reforma.

..................................................................................................................

• Aquesta pel·lícula no em diu res.

..................................................................................................................

• No m’agrada que m’ensabonin.

..................................................................................................................

2. Classifica aquestes plantes segons que siguin ar-bres (1), arbustos (2) o herbes (3):

eucaliptus olivera

pastanaga castanyer

farigola roser

alzina ginesta

3. En un full a part, indica la categoria lèxica delsmots que tens en negreta i quin tipus de sintag-ma pot formar cadascuna.

4. Què és un pronom, des del punt de vista sintàc-tic? Explica-ho en un full a part.

5. Completa els espais buits amb la vocal correcta:

• v_lguem • c_siré • ren_ixia

• tr_guéssiu • s_rtirien • p_gueren

• n_ixen • v_lgui • c_si

L’humor és una arruga al cervell. Les cosesque esperes que passin i que després nopassen, deixant que en lloc seu passi una co-sa divertida, succeeixen per primera vegadaal cervell.

ANDREU BUENAFUENTE, Monòlegs

6. Escriu un verb que sigui sinònim de cada unad’aquestes frases fetes.

• Estirar la pota.

..................................................................................................................

• Fer els ulls grossos.

..................................................................................................................

• Donar carbassa.

..................................................................................................................

• Aixecar la camisa.

..................................................................................................................

• Menjar poc i pair bé.

..................................................................................................................

7. Escriu dues frases fetes i dues locucions, i expli-ca’n el significat.

• ..................................................................................................................

..................................................................................................................

• ..................................................................................................................

..................................................................................................................

• ..................................................................................................................

..................................................................................................................

• ..................................................................................................................

..................................................................................................................

8. Indica si són certes (C) o falses (F) aquestes afir-macions sobre el contacte de llengües:

• Una comunitat lingüística és un conjunt de perso-nes que es comuniquen amb la mateixa llengua.

• Les situacions de monolingüisme són les méshabituals en un individu o en un estat.

• Catalunya és un cas clar de bilingüisme territo-rial.

• La diglòssia mostra situacions de desigualtat lin-güística en una societat.

• Les interferències lingüístiques generen llen-gües noves, com ara les pidgins.

• L’spanglish és un exemple de llengua pidginperquè no té parlants natius.

1831036 _ 0163-0214.qxd 11/7/07 12:52 Página 171


AVALUACIÓ21. Explica, amb un exemple, la diferència entre

l’actitud i el sentiment d’una persona.

........................................................................................................................

........................................................................................................................

........................................................................................................................

........................................................................................................................

2. Subratlla el nucli del predicat d’aquestes ora-cions i classifica’ls en simples, compostos o pe-rifràstics.

• A la festa d’ahir vaig conèixer un noi moltsimpàtic.

..................................................................................................................

• Decidirem el nou govern a les urnes.

..................................................................................................................

• Avui a classe hem fet educació viària.

..................................................................................................................

• La meva germana i jo estem guarnint l’arbre deNadal.

..................................................................................................................

• Tots els presents estan convidats a la xocolata-da.

..................................................................................................................

3. Què és la veu passiva? Escriu-ne un exemple.

........................................................................................................................

........................................................................................................................

........................................................................................................................

........................................................................................................................

4. Completa aquestes perífrasis verbals i indica’n eltipus entre parèntesis.

• continuar + ....................... ( ....................... )

• acabar + de + ....................... ( ....................... )

• haver + ....................... ( ....................... )

• deure + ....................... ( ....................... )

• posar-se + ....................... ( ....................... )

• anar + a + ....................... ( ....................... )

5. Identifica els verbs d’aquestes oracions. Subrat-lla els personals i encercla els impersonals.

• Tots van sortir caminant en fila.

• Hem decidit visitar el Museu Dalí.

• Plorar eixampla els pulmons.

• El director de la companyia ha estat destituït perfalsificar documents.

■ Classifica els mateixos verbs tenint-ne en comp-te l’estructura. Fes-ho en un full a part.

6. Explica què són els afixos i posa’n algun exem-ple.

........................................................................................................................

........................................................................................................................

........................................................................................................................

........................................................................................................................

........................................................................................................................

7. Canvia la categoria lèxica d’aquestes paraulesafegint-los un sufix.

• feliç (adj.) .......................................................... (nom)

• fixar (verb) .......................................................... (nom)

• enuig (nom) ........................................................... (verb)

• salut (nom) ............................................................ (adj.)

• adequat (adj.) ........................................................... (adv.)

• sol (adj.) .......................................................... (nom)

8. Què són les cròniques medievals? Explica-ho.

........................................................................................................................

........................................................................................................................

........................................................................................................................

........................................................................................................................

9. Escriu el nom de les quatre grans cròniques.

........................................................................................................................

........................................................................................................................

........................................................................................................................

........................................................................................................................

831036 _ 0163-0214.qxd 11/7/07 12:52 Página 172


AVALUACIÓ

ATE

NC

IÓ A

LA

DIV

ER

SIT

AT

1. Defineix en un full a part els conceptes se-güents:

• societat de la informació: ....................................................

..................................................................................................................

• periodista: .......................................................................................

..................................................................................................................

• gènere periodístic: ....................................................................

..................................................................................................................

• crònica: .............................................................................................

..................................................................................................................

2. Subratlla els pronoms d’aquestes oracions i indi-ca quin tipus de sintagmes substitueixen:

• La Mireia és molt feliç, però l’Abel no ho és tant.

..................................................................................................................

• Compra la fruita i deixa-la dins la nevera.

..................................................................................................................

• M’agradaria anar al cinema tot i que no hi podréanar.

..................................................................................................................

• Visc lluny de l’escola, tu també hi vius?

..................................................................................................................

3. Encercla els pronoms que tens a continuació iindica de quin tipus són:

• Nosaltres arribarem després de sopar.

..................................................................................................................

• Busca-les al calaix de sota.

..................................................................................................................

• Tinc un amic que val un imperi.

..................................................................................................................

• Què menjarà avui?

..................................................................................................................

4. Accentua els infinitius següents, tots són plans:

• planyer • esser

• recorrer • fumer

• decreixer • reneixer

• temer • concorrer

• torcer • reconeixer

• desmereixer • vencer

5. Defineix en un full a part aquestes paraules delvocabulari dels edificis i les construccions.

• minaret • tribuna

• volta • absis

• terrat

■ Tria’n dos i fes una oració amb elles.

................................................................................................................

6. Tria el prefix adequat i forma paraules derivades:extra-, trans-, semi-, il-, re-, anti-.

• ........................... vocal

• ........................... ordinari

• ........................... legal

• ........................... portar

• ........................... picar

• ........................... tèrmic

7. Encercla els infixos d’aquests mots:

8. Explica, en un full a part, quina era la situació a lasocietat catalana i a l’Europa del segle XIX arrande la Revolució Francesa i la Revolució Industrial.

9. Marca amb una creu els trets que pertanyen almoviment del Romanticisme.

evasió

valoració dels clàssics

atracció per la raó

personatges espirituals

revaloració de la literatura popular

magnificació de la mort

esmicolar - llefiscós - branquilló - pelleter

3831036 _ 0163-0214.qxd 11/7/07 12:52 Página 173


REFORÇ01. Classifica aquestes paraules segons la categoria

lèxica:

• felicitat • a • però• créixer • també • la• nosaltres • ho • alegre• per • i • satisfet• aquest • aliment • ballar

Preposicions: ......................................................................................

Verbs: .......................................................................................................

Noms: ......................................................................................................

Adjectius: ...............................................................................................

Adverbis: ................................................................................................

Conjuncions: .......................................................................................

Pronoms: ...............................................................................................

Determinants: ....................................................................................

2. Explica la variació formal que han patit aquestsmots:

• metge/metgessa

• despatx/despatxos

..................................................................................................................

..................................................................................................................

..................................................................................................................

3. Conjuga el present d’indicatiu del verb llegir i in-dica a quina conjugació pertany.

........................................................................................................................

........................................................................................................................

........................................................................................................................

• Pertany a la .......................... conjugació.

4. Escriu el tipus de cada un dels sintagmes se-güents: nominal, verbal, adjectival, preposicio-nal i adverbial.

• a la ciutat perduda ...................................................................

• ben realitzada ...............................................................................

• les seves conviccions ..............................................................

• malauradament ...........................................................................

• dorm ....................................................................................................

5. Indica quines d’aquestes funcions fan els sin-tagmes de l’oració següent: subjecte (S), predi-cat (P), complement del nom (CN), comple-ment directe (CD).

6. Explica per què el mot exàmens porta accent iel singular, examen, no en porta.

.....................................................................................................................

.....................................................................................................................

.....................................................................................................................

.....................................................................................................................

7. Escriu una oració en la qual es vegi clara la dis-tinció entre és i es.

.....................................................................................................................

.....................................................................................................................

■ Explica quina funció fa aquest accent i coms’anomena.

.............................................................................................................

.............................................................................................................

.............................................................................................................

.............................................................................................................

8. Omple els buits amb quan o quant:

• ...................... tinguis un moment digue’m ......................et dec.

9. Encercla la forma correcta en cada cas:

• L’ajuntament ha/a decidit apujar els preus del transport públic.

• No amb/hem/em contestis quan et renyo.

• Mai i/hi havia estat, aquí.

• Crec que ho/o faré molt bé.

10. Quins són els tres gèneres literaris principals?

.....................................................................................................................

.....................................................................................................................

.....................................................................................................................

Els poblesSN (.......)

del Tercer MónSP (.......)

necessitenSV (.......)

ajuda.SN (.......)

831036 _ 0163-0214.qxd 11/7/07 12:52 Página 180


REFORÇ

ATE

NC

IÓ A

LA

DIV

ER

SIT

AT

11. Encercla el nucli d’aquests SN i digues quina és

la categoria lèxica dels mots que has encerclat.

• el seu estat .....................................................................................

• el futur ...............................................................................................

• alguna cosa ....................................................................................

• una nau .............................................................................................

• la primera esposa ......................................................................

• poques hores ................................................................................

La categoria lèxica d’aquests mots és .............................

■ Localitza els determinants dels sintagmes ante-riors i substitueix-los per altres de diferents.

Exemple: El seu estat —5 Aquell estat

• el futur ........................................................................................

• alguna cosa ............................................................................

• una nau .....................................................................................

• la primera esposa ..............................................................

• poques hores ........................................................................

2. Escriu al costat de cada un dels adjectius se-güents un dels sintagmes de l’activitat 1. Tin-gues en compte la concordança.

• incert ...................................................................................................

• malalta ...............................................................................................

• viscudes ............................................................................................

• transparent .....................................................................................

• estrangera .......................................................................................

• lamentable ......................................................................................

3. Subratlla els SV d’aquestes oracions i identifi-ca’n el nucli.

• Ella sempre escolta atentament.

• La Carme i l’Anna viuen a la mateixa escala.

■ Quin és el pronom i quins són els dos adverbisde la primera oració.

.................................................................................................................

■ Quina és la conjunció i la preposició de la sego-na oració. .........................................................................................

4. Busca en l’oració següent una paraula de cadas-cuna d’aquestes categories: determinant, nom,adjectiu, verb, adverbi, preposició i conjunció.Escriu-les en un full a part.

5. Inventa’t una oració en què apareguin totsaquests verbs: corre, vine, obre i omple.

........................................................................................................................

........................................................................................................................

........................................................................................................................

........................................................................................................................

6. Relaciona aquestes locucions i frases fetes ambel seu significat:

1 Menjar al mateix plat.

2 Demanar la lluna en un cove.

3 Treure foc pels queixals.

4 Tallar el bacallà.

5 A les palpentes.

Pretendre coses impossibles.

Manar.

Avenir-se.

A les fosques.

Estar molt enfadat.

7. Completa aquestes frases fetes amb una de lesparaules que tens a continuació:

• lliri • floretes • carbassa • cireres

1 Donar ........................

2 Remenar les ........................

3 Tirar ........................

4 Anar amb el ........................ a la mà.

■ Ara relaciona-les amb el seu significat:

Ser innocent.

Rebutjar.

Manar.

galantejar.

A casa la meva àvia materna menjava sovint pa amb tomàquet i pernil dolç.

831036 _ 0163-0214.qxd 18/7/07 13:53 Página 181


REFORÇ21. Indica al costat de cada un dels mots següents

si mostren una actitud o un sentiment:

• positiva .................................................................................

• alegria .................................................................................

• tristesa .................................................................................

• optimista .................................................................................

• amor .................................................................................

• oberta .................................................................................

• tolerant .................................................................................

• por .................................................................................

2. Indica a quina conjugació pertanyen els verbssegüents (1a, 2a o 3a):

• cantar .................................................................................

• seure .................................................................................

• dormir .................................................................................

• distreure .................................................................................

• xiular .................................................................................

• sortir .................................................................................

• néixer .................................................................................

• complir .................................................................................

3. Subratlla el predicat d’aquestes oracions i encer-cla’n el nucli.

• L’Eloi juga a basquetbol.

• Els alumnes de quart faran viatge de fi de curs.

• La Teia va escriure la carta als Reis.

• Tot el poble coneixia el meu pare.

■ En la tercera oració, el nucli del sintagma verbalestà format per més d’un mot. Com es diuaquest temps verbal?

................................................................................................................

................................................................................................................

4. Les perífrasis verbals poden ser també el nuclidel sintagma verbal. Escriu una oració amb ca-dascuna de les següents:

• continuar + gerundi

..................................................................................................................

• acabar + de + infinitiu

..................................................................................................................

• estar + a punt de + infinitiu

..................................................................................................................

• començar + a + infinitiu

..................................................................................................................

• deure + infinitiu

..................................................................................................................

• haver + de + infinitiu

..................................................................................................................

5. Accentua les formes verbals que calgui. Totessón agudes.

• admes • cantareu • canta• inclos • trobaras • ballaran• digue • senti • porta

6. Escriu el lexema i el sufix d’aquests dos mots:

• blanquinós ...................................... .......................................

• dentista ...................................... .......................................

7. Relaciona els mots i els sufixos següents de ma-nera que en surti una paraula nova. Fes-hi elscanvis ortogràfics necessaris.

• Mots: Tarragona, peu, confiar, cullera, paper,blau, llengua, clar.

• Sufixos: -atge, -ada, -era, -ina, -or, -et, -enc, -ança.

..................................................... .....................................................

..................................................... .....................................................

..................................................... .....................................................

..................................................... .....................................................

8. Explica les dues diferències fonamentals entre lapoesia èpica i les cròniques històriques.

........................................................................................................................

........................................................................................................................

........................................................................................................................

........................................................................................................................

........................................................................................................................

831036 _ 0163-0214.qxd 11/7/07 12:52 Página 182


REFORÇ

ATE

NC

IÓ A

LA

DIV

ER

SIT

AT

31. Els pronoms normalment substitueixen un sin-

tagma nominal (SN). Fixa’t en els pronoms quetens en negreta i subratlla el SN que substituei-xen.

• Escolto molt el teu programa però no és el quemés m’agrada.

• Ha arribat la teva cosina tot i que no la vau avi-sar.

• El metge t’ha receptat aquestes pastilles i enca-ra no te les has pres.

• Consulta-ho amb la Laia perquè ella és l’espe-cialista.

2. Escriu un sintagma per a cada pronom d’aques-tes oracions:

• En venim.

..................................................................................................................

• Avui ho estic.

..................................................................................................................

• El meu gat hi menja.

..................................................................................................................

• Ho penso.

..................................................................................................................

3. Encercla els pronoms d’aquestes oracions:

• Jo no vull un cafè.

• Reien de vosaltres.

• Dóna-li ara mateix.

• Porta-ho a casa l’àvia.

• Ens ha demanat un forn.

• Lliga’ls a la barana.

■ Classifica els pronoms que has trobat en forts ifebles.

• Forts: ...........................................................................................

• Febles: .......................................................................................

■ Coneixes més pronoms? Completa:

• Forts: ...........................................................................................

• Febles: .......................................................................................

4. Consulta el quadre de la pàgina 85 del llibre iescriu correctament aquestes combinacions deverbs i pronoms febles.

• adona + se ..................................................................

• dóna + en ..................................................................

• regala + li ..................................................................

• et + estima ..................................................................

• el + admiro ..................................................................

• fer + lo ..................................................................

5. Accentua les formes verbals que calgui. Totessón planes:

• podiem • sortieu • cantaren• mereixer • recorrer • ballaveu• neixer • erem • sentirem

6. Argumenta, en un full a part, per què s’accen-tua, o no, cadascuna de les formes verbals se-güents:

Imperfet d’indicatiu Passat simplevolia volguívolies volgueresvolia volguévolíem volguéremvolíeu volguéreuvolien volgueren

........................................................................................................................

........................................................................................................................

........................................................................................................................

7. Els prefixos són els afixos que s’afegeixen davantdel lexema per formar mots derivats. Escriu unaparaula amb cada un d’aquests prefixos:

• a- .................................... • des- .....................................

• sub- .................................... • ben- .....................................

• anti- .................................... • in- .....................................

8. Escriu una paraula amb cadascun dels infixossegüents:

• -is- .................................... • -er- .....................................

• -ar- .................................... • -eg- .....................................

831036 _ 0163-0214.qxd 11/7/07 12:52 Página 183


TEXTOS PER A LLENGUA I COMUNICACIÓ

L’EXPRESSIÓ D’ACTITUDS EMOCIONALS

1Textos del curs de català «Veus»

1

La meva àvia es diu Isabel, com jo, i té 74 anys. Vanéixer a Múrcia, però des de molt petita va anar aviure a un poble de Granada. Va ser molt feliç allà,amb els seus amics i els seus pares. Quan va fer21 anys, l’Adolfo, que és el meu avi, va anar al po-ble a fer una feina temporal i es van enamorar. Pe-rò, al cap d’un temps, al meu avi, li van oferir unafeina a Barcelona i la va acceptar. Abans de venir aCatalunya es van casar.

Quan van arribar a Catalunya, van anar a viure aSanta Coloma de Gramenet. Van tenir moltes facili-tats: feina i un pis que els va deixar un tiet de l’A-dolfo. La meva àvia explica que, al principi, es vaenyorar una mica de la família, però que no van te-nir cap problema d’adaptació. La meva àvia és unapersona molt optimista. Dos anys més tard va néi-xer la meva mare, que es diu Lorena, i, al cap de 3anys, quan va néixer el meu oncle Lucas, van anara viure a un altre lloc. Els meus avis, ara, estanmolt bé a Catalunya.

2Em dic Vilma, tinc 24 anys i vaig néixer a l’Equa-dor. Fa quatre anys que vaig arribar a Catalunya.Vaig venir per treballar i ajudar la meva família apagar l’escola dels meus germans. Vaig venir sola.Estava molt il·lusionada perquè era la primera ve-gada que viatjava amb avió a un país nou que noconeixia. Primer vaig viure a Vic, perquè treballavad’assistenta a casa d’una família vigatana. Els pri-mers dies em vaig sentir força estranya perquè elmenjar era diferent i, també, l’horari. A més, vaigarribar a l’hivern, al mes de febrer, i tot era molttrist. No va ser gens fàcil aprendre català, trobarfeina, fer amics... Vaig trobar a faltar molt la mevafamília i estava molt trista. Però al cap de dos anysem vaig enamorar d’en Ramon i ens vam casar.Ara tinc dos fills, el Pol i el Robert. També tinc fei-na: faig de perruquera. Estic bé aquí.

3

Em dic Carmen, tinc 65 anys i vaig néixer a Extre-madura. Quan tenia 25 anys i una filla de dos, elmeu marit va decidir marxar a Alemanya, perquè hihavia més feina. Allà va treballar en una fàbrica i,com tots els seus amics, va estalviar molts diners.Set anys més tard, va decidir deixar Alemanya i ve-nir a viure a Catalunya, al Prat de Llobregat, perquètenia un germà que també hi vivia.

Al cap de pocs mesos vam venir la meva filla i jo.Jo tenia 32 anys. El viatge va anar bé, no vam tenircap problema ni dificultat, però al cap d’un tempsens vam enyorar molt, perquè deixar la família ésdifícil. Al principi vam viure a casa del meu cun-yat, fins que, amb els diners estalviats, vam com-prar el pis on vivim ara. Vam tenir dos fills més iens vam adaptar força bé, però cada estiu anemde vacances al poble. La veritat és que encaram’enyoro i penso que un dia vull tornar a viure aExtremadura.

ACTIVITATS

1. Fes una llista de les expressions d’aquests tres relats relacionades amb actituds emocionals, com ara elssentiments, la satisfacció o la insatisfacció.

2. Explica per què creus que aquesta mena de textos apareixen en un llibre d’aprenentatge de català pera no catalanoparlants.

3. Penses que les reflexions que fan la Isabel, la Vilma i la Carmen són representatives de les vivències iels sentiments de la majoria de persones que han vingut a viure a Catalunya?

831036 _ 0213-0251.qxd 31/7/07 12:14 Página 214


RE

CU

RS

OS

CO

MP

LEM

EN

TAR

IS


L’EXPRESSIÓ D’ACTITUDS EMOCIONALS

2Biografia del desig

Des que naixem, desitgem. Es tracta d’un desigque ens permet de viure. Cerquem l’aliment en elpit de la mare. Veure un nadó aferrant-se al mugróde la seva mare permet entendre què és un desigsense cap tipus de limitació, sense passar pel se-dàs de la consciència, sense haver estat reprimitper cap tipus d’educació. Aviat aprendrà a desitjarel xumet, instrument que té la pretensió de donarla gratificació a l’infant, estimulant-li la capacitatde succió i, a la vegada, permetent que l’agaficom si es tractés de la mateixa font que l’alimenta.S’agafen al xumet gairebé amb el mateix delit queal pit matern, fer-ho els tranquil·litza, els calma elplor i els ajuda a dormir. Un infant ignora les con-seqüències d’aconseguir allò que desitja. Ell ploraquan vol alguna cosa, quan sent que està incòmo-de o percep que li manca quelcom. Ben aviat veu-rà que no sempre aconsegueix el que vol. Així quetenen capacitat per comunicar-se manifesten des-itjos que els adults, mares, pares i mainaderes, elspriven. No els convé el que desitgen. No hi ha ca-pacitat per raonar, si hi fos, analitzarien el perquède cada no. En algunes ocasions, el comprendrieni l’acceptarien; en d’altres, trobarien una bestiesala negació adulta. Quan un nen o una nena vol ju-gar amb un ganivet o unes tisores, els adults els hiprenen per evitar que es lesionin. Segur que ells,si poguessin valorar-ho, ho trobarien ben fet.

Quan no volen anar al llit i prefereixen jugar unaestona més, segur que no entendrien per què se’lsimpedeix i se’ls força a dormir. Hi ha «nos» quesón del tot raonables i «nos» que són aleatoris,aquell dia i en aquell moment es diu un «no» i unaltre dia en un altre moment es dirà que «sí». L’in-fant aprèn, encara sense adonar-se que ho fa, quehi ha aspectes contundents i inqüestionables enles prohibicions i aspectes que són meramentconvencionals, talment com passa en la vida adul-ta per a la qual s’està preparant.

El desig infantil, ben bé fins que no comença aadonar-se de les conseqüències dels seus actesmés o menys al voltant dels sis o set anys, és pur.Només experiències prèvies que li han impedit al-guna cosa poden resultar dissuasives. «Si sempreque vull aquesta cosa no me la donen, no la voldrémés», podria pensar. També per als adults lesfrustracions repetides són repressores del desig,tot i que, sovint, allò que és viscut com a prohibites tendeix a desitjar-se amb més intensitat. Si béés cert que deixem de desitjar allò que, d’antuvi,sabem que se’ns privarà, també ho és que de ve-gades succeeix el contrari.

Veiem que la capacitat de desitjar ens ha permèsd’aferrar-nos a la vida. El desig d’aliment resultaimprescindible per a l’adequat procés de madura-ció de la persona. Al llarg de la vida necessitem eldesig. De fet tots som el resultat d’un acte en quèel desig va tenir un paper decisiu. Sense el desigels nostres pares no ens haurien pogut fer. El des-ig provoca el fet de voler determinades coses,d’aspirar a aconseguir-les i, en fer-ho, ens desen-volupem de manera adequada.

Volem l’aprovació dels professors i dels pares i peraixò ens portem bé. Desitgem aprendre i per aixòestudiem. Volem divertir-nos i per això juguem.Volem comunicar-nos i això fa que parlem. Volercoses ens mobilitza i ens permet trobar al·licientsper tal d’aconseguir allò que és objecte del desig.Cal reivindicar, doncs, que desitjar no tan sols ésbo, és també necessari.

JOAN CORBELLA,Benestar emocional

ACTIVITATS

1. Com expressen els nens allò que els interessa, allò que no els interessa o les intencions que tenen? 2. Què representen per als nens les respostes afirmatives o negatives dels adults?3. Què vol dir l’afirmació del text «Volem comunicar-nos i això fa que parlem»?

831036 _ 0213-0251.qxd 11/7/07 08:54 Página 215



MITJANS DE COMUNICACIÓ I GÈNERES PERIODÍSTICS

1El dret a la informació o la necessitatde conèixer els fets

Per què necessitem conèixer els fets?

Els mitjans de comunicació serveixen per tenir co-municats els homes entorn d’una unitat senzilla iuniversal: els fets. Algú ha fet alguna cosa. Algunacosa ha passat en algun lloc. L’estructura senzilla del’oració gramatical (subjecte, verb, predicat) permet,a través del gènere periodístic anomenat notícia(resposta a les preguntes qui, què, quan, on, com, iper què), que tothom es faci la il·lusió que sap quèpassa al món. Això no dóna només la satisfacció d’u-na curiositat. Conèixer els fets, els fets que els altresconeixen, els fets que fan parlar la gent, és una ne-cessitat de la vida social. El dret a la informació esderiva precisament de la necessitat pràctica i de l’e-xigència moral de conèixer els fets.

Per què necessitem conèixer els fets? Necessitemconèixer per jutjar la realitat que ens envolta i formu-lar i adoptar decisions. Això no es fa sol. El coneixe-ment del judici de la realitat que ens envolta es faentre tots, a través de la conversa. I també entretots, o almenys després de demanar parers i con-frontar criteris, és com s’adopten les decisions, tanta la taula familiar com als consells d’administracióde les societats mercantils o als consells de minis-tres dels governs.

Els mitjans de comunicació –la meitat de les planesdels diaris, els butlletins de notícies que donen cadahora les emissores de ràdio, els noticiaris televisatsque emeten dues o tres vegades al dia els diferentscanals de televisió– subministren, resumits i depu-rats, els fets que faran parlar i de vegades actuar lagent. Donen els fets, inicialment sense comentaris,per bé que l’objecte de la comunicació és fer parlarla gent, és a dir, aconseguir que la gent comenti i fa-ci seu el que passa. Però la notícia es dóna sensecomentari. Per què?

Les notícies, separades del comentari

L’any 1836, Émile de Girardin, director i propietaridel diari La Presse de París, va decidir que el seudiari, a punt d’arribar als deu mil subscriptors, nopodia acontentar-se de ser només el que solien serels diaris, òrgan d’un partit, defensor d’una escola,promotor d’una causa dinàstica. Havia de ser undiari «nacional», és a dir, havia de poder ser com-prat i llegit per tota mena de gent. Per això havia deser venut a bon preu i com a recurs se li va ocórrerque fossin els anuncis els qui paguessin el preu del’augment del tiratge. I encara va tenir una altra idéed’avenir, una altra idea de futur: repartir el diari endues parts, una per a la informació, les notícies, iuna altra per a les opinions.

Publicar les notícies separades dels comentaris ésuna pràctica general avui en el periodisme. Els diarisnord-americans fins i tot solen tenir un director deles pàgines editorials. Els comentaris es refereixenprincipalment a notícies, generalment a notícies ifets publicats ja en dies anteriors, però de vegades anotícies que surten el mateix dia. I, no obstant això,el comentari es publica a una altra pàgina, a una al-tra secció, separat de la notícia. I la notícia està re-dactada sense que s’hi endevini com es podria co-mentar: és pura informació.

LLORENÇ GOMIS,La notícia, dret humà

ACTIVITATS

1. Resumeix breument les dues idees principals del text de Llorenç Gomis.2. Dóna un exemple actual de vulneració del dret humà a la informació.3. Penses que en un diari o en una televisió la separació d’informació i opinió, en espais o moments

diferents, és una garantia real d’objectivitat? Hi ha altres factors que fan aflorar veladament la subjectivitat d’un periodista o la ideologia d’un mitjà?

3831036 _ 0213-0251.qxd 11/7/07 08:54 Página 216

dossier recuperació 3r ESO p

Documents

Transcript of dossier recuperació 3r ESO p