dossier recuperació 2n ESO p

qwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwerty

ui

opavbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbn

mqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwert

yuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopas

dfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklz

xcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnm

qwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwerty

uiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasd

fghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzx

cvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmq

wertyuiopasdfghjklzxcAlvbnmqwerty

uiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasd

fghjklzxcvbnmrtyui

COGNOMS, ……………………………………………

NOM…………………………………………………….

CURS…………………………………………………..

DATA…………………………………………………..

PROFESSOR/A…………………………………………

RECUPERACIÓ DE LLENGUA I LITERATURA CATALANA DEL CURS ANTERIOR 2011-2012

Per poder aprovar el curs suspès has de fer uns exercicis de repàs que trobaràs al web de l’institut i presentar-los com si fos un treball o dossier de classe, en els mateixos fulls, el dia de l’examen. Cal que revisis bé la part ortogràfica! Les proves parcials de recuperació es realitzaran els dimecres de 14h a 15h a la sala d’actes de l’institut. 1ª) Convocatòria: 11 de gener 2ª )Convocatòria: 11 d’abril El primer examen inclourà preguntes dels tres primers temes del llibre de text. El segon examen parcial revisarà la teoria i la pràctica dels temes 4-5 i 6 del llibre. Si aproveu la 1a i 2a avaluació d’aquest curs no caldrà que us presenteu a la segona convocatòria de la recuperació . Recordeu que és molt important aprovar trimestralment els crèdits de llengua catalana durant el curs vigent. Així us lliurareu de fer la prova final extraordinària del mes de juny. El/la professor/-a actual us valorarà el rendiment acadèmic durant cada avaluació, cosa que es tindrà en compte a l’hora de decidir si heu progressat adequadament i , per tant, aproveu el curs anterior suspès. Departament de Llengua i Literatura catalana.

164 � LLENGUA CATALANA I LITERATURA 2n ESO � MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA �

AVALUACIÓ

1. Desenvolupa el nom de les categories gramaticalsa partir de les sigles.

• V _____________________________________

• Det ___________________________________

• N _____________________________________

• Pro ___________________________________

• Adj ____________________________________

• P _____________________________________

• Adv ___________________________________

• Conj ___________________________________

2. Tenint en compte que la paraula subratllada és elnucli d’aquests sintagmes, digues de quin tipus desintagma es tracta.

• l’hora del dinar __________________________

• de seda ________________________________

• caminava tranquil·lament _________________

• dolç com la mel _________________________

3. Escriu un sintagma en què la paraula viatge siguinucli i un altre en què no ho sigui.

_________________________________________

_________________________________________

4. Enquadra els sintagmes d’aquesta oració.

L’aigua de la font del salze és molt fresca.

_________________________________________

_________________________________________

_________________________________________

5. Encercla les paraules que tinguin la -r final muda:

6. Separa les síl·labes d’aquestes paraules:

• anella _________________________________

• carabassa ______________________________

• teulada ________________________________

• columna _______________________________

• família _________________________________

• panxut _________________________________

• eixuta _________________________________

• il·luminar _______________________________

7. Dóna un exemple de lletra que pugui representardiversos sons i un exemple de so que pugui serrepresentat per diferents lletres.

_________________________________________

_________________________________________

_________________________________________

_________________________________________

_________________________________________

_________________________________________

8. Quina és la diferència principal entre un dicciona-ri electrònic i un diccionari tradicional?

_________________________________________

_________________________________________

_________________________________________

9. Explica les característiques de la narrativa.

_________________________________________

_________________________________________

_________________________________________

_________________________________________

_________________________________________

_________________________________________

_________________________________________

10. Digues quins d’aquests trets són propis de la poesia.

❏ Pot ser tràgica, còmica o dramàtica.

❏ Utilitza un llenguatge més elaborat que els altres gèneres.

❏ Conté moltes figures retòriques.

❏ És protagonitzada per uns personatges.

❏ Expressa la intimitat de l’autor.

❏ Relata una acció real o imaginària.

cor - humor - forner - germanor - colorpintar - llar - clar

0830852 _ 0158-0211.qxd 11/3/08 13:54 Página 164

165� LLENGUA CATALANA I LITERATURA 2n ESO � MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA �

AVALUACIÓ

1. Escriu paraules de la mateixa família que la delmodel tenint en compte la categoria lèxica ques’indica.

• Adj: llarg

• N: ____________________________________

• V: _____________________________________

• Adv: __________________________________

• Adj: ___________________________________

2. Quina noció expressen aquests adverbis?

• tranquil·lament _________________________

• damunt _______________________________

• mal ___________________________________

• poc ___________________________________

• tard ___________________________________

• sovint _________________________________

• perfectament ___________________________

3. Completa aquests sintagmes amb les categorieslèxiques que s’indiquen.

• Det + cotxe + A _________________________

• Una + N + de xocolata ___________________

• Det + N + Adv. + intel·ligent ______________

• V + aquelles + N ________________________

4. Encercla les paraules que poden tenir més d’unacategoria lèxica i digues quines són.

5. Escriu un exemple de cada cas:

• L’article el s’apostrofa davant d’un mot que co-mença per vocal. ________________________

• L’article el no s’apostrofa davant d’un diftongcreixent. _______________________________

• L’article la no s’apostrofa davant d’una paraulaque comenci amb i àtona. ________________

• L’article la no s’apostrofa davant del nom deles lletres. ______________________________

6. Corregeix les contraccions incorrectes.

• Es trobaren a l’entrada del hall._______________________________________

• Anirem a la manifestació del 11 de setembre._______________________________________

• Soparem a cal Ignasi._______________________________________

• Li encanten les novel·les del Stephen King._______________________________________

• L’aigua de mar és beneficiosa pel iode queconté. _________________________________

7. Escriu comparacions utilitzant els termes reals se-güents.

• vermell: ________________________________

• xerraire: ________________________________

• alt: ____________________________________

• clar: ___________________________________

8. Transforma aquestes comparacions utilitzant al-tres nexes.

• Tan fort com un roure._______________________________________

• Més gran que una casa._______________________________________

• Pesat com el plom._______________________________________

9. Llegeix aquest fragment de l’obra Joc brut, de Ma-nuel de Pedrolo, i justifica a quina part de la nar-ració pertany.

Si no hagués estat per les seves cames, nohauria passat res. O potser sí. Però hauriapassat a algú altre. Jo ho hauria llegit al diari.

S’havia assegut al banc de davant de la pa-rada de l’autobús i, amb una cama sobrel’altra, s’espolsava una sabata on devia ha-ver-li entrat una mica de sorra de l’avingu-da. Mai no havia vist unes cames tan mera-velloses. Ni uns genolls tan bonics.

10. Explica quina diferència hi ha entre una històriapresentada des d’un punt de vista intern i una al-tra de presentada des d’un punt de vista extern.

espai - força - en - dinar - cavaller - solitaritaronja - la - veu

1

AATTEE

NNCCIIÓÓ

AA LL

AA DD

IIVVEERR

SSIITT

AATT

830852 _ 0158-0211.qxd 11/3/08 13:54 Página 165


AVALUACIÓ21. Digues en quin temps estan conjugats els verbs

subratllats en aquestes oracions:

• Aquest any participaré en el concurs de màxi-mes. _____________

• Et deixaria la meva càmera, però no està car-regada. _____________

• Deixeu els minerals damunt la taula i obser-veu-ne les característiques. _______________

• Creus que l’haurà convençut per deixar-nosanar a la festa? __________________________

• Si les coses són així, els atracadors haurienplanejat el cop des de la presó. ____________

2. Conjuga el verb indicat entre parèntesis en perfetd’indicatiu o en passat perifràstic, segons convingui.

• Enguany ________________ (ploure) poc a lescapçaleres dels rius.

• __________ (començar) les classes d’alemanyquan tenia dotze anys.

• L’empresa ________________ (augmentar) elsguanys aquest darrer trimestre.

• Durant aquest segle _____________ (esclatar)desenes de conflictes al món.

3. Relaciona el nom d’aquests temps verbals amballò que expressen:

4. Conjuga les formes del verb assetjar que s’indiquen.

• 2a persona del singular de l’imperatiu _______

• 1a persona del plural del passat perifràstic___________

• 3a persona del singular del present de subjun-tiu ____________

• 1a persona del singular del futur perfet ______

• 2a persona del plural del condicional _______

• 3a persona del plural del perfet d’indicatiu____________

5. Escriu paraules de la mateixa família que tinguingrafies diferents.

• boig: __________________________________

• mig: ___________________________________

• bateig: _________________________________

• lleig: __________________________________

6. En quins casos escrivim j davant de e?

_________________________________________

_________________________________________

7. Quin és el significat de les metàfores subratlla-des?

• Els diables dansaven sota paraigües d’espur-nes. ___________________________________

• Tenia uns cabells d’atzabeja que contrastavenamb els seus ulls blaus. __________________

• En aquell punt del camí, la terra s’obria en ungran badall. ____________________________

• I davant seu un camp d’espigues: oscil·lantmar daurat. ____________________________

8. Indica quin és l’element real i quin l’element imat-ge d’aquesta metàfora:

De nit, el ratolí envejava els seus parents llunà-tics tot mirant embadalit aquell magnífic format-ge tan ple de forats i tan inabastable.

9. Defineix aquests conceptes:

• sumari narratiu: _________________________

• flashback: ______________________________

• monòleg: _______________________________

• monòleg interior: ________________________

10. Copia i completa aquesta descripció física extretade De mica en mica s’omple la pica, de JaumeFuster, amb trets psicològics.

En Rodergues era un tipus baixet i gros, una mi-ca calb, de mans entresuades i ulls de garrí ques’amagaven darrere unes ulleres de munturagruixuda. No en filava tres dalt d’un ruc, pobrehome, i m’examinà tan de prop que semblavaque m’anés a petonejar.

passat del passat - passat recentpassat llunyà

perfet d’indicatiu - passat simple - passat perifràstic - plusquamperfet d’indicatiu

830852 _ 0158-0211.qxd 11/3/08 13:54 Página 166


AVALUACIÓ

1. Escriu una oració amb un pronom personal fort...

• ...de primera persona del singular: ________________________________________________

• ...de tercera persona del plural femení: _____________________________________________

• ...de primera persona del plural: __________________________________________________

• ...de segona persona del singular: _________________________________________________

2. Digues quantes formes presenten aquests pronomsfebles i escriu-les.

• em: _____________ • et: ______________

• us: ______________ • ho: _____________

• li: _______________ • ens: _____________

• en: ______________

3. Substitueix el sintagma destacat per un pronomfeble.

• Penses portar tot això? ___________________

• Aniré a la biblioteca quan surti de l’institut. _________________________________________

• Aprecio molt la Marina. ___________________

• He de dur les ulleres a reparar. ____________

• Els pagesos han aturat els camions al mig del’autopista. __________________

4. Digues si els pronoms destacats són relatius o inter-rogatius.

• Ja m’agradaria saber quina una en porta decap. _________________________

• El professor que fa les pràctiques es diu Joan.___________________________

• Què pretens? _________________________

• Ha fet una bona actuació a l’empresa les ac-cions de la qual han tornat a cotitzar. _______

5. Omple els espais buits amb b o v.

• mò__il • co__ard

• a__ortar • cor__a

• a__et • re__entar

• a__orrir • __olcar

6. Escriu un exemple de cada.

• b davant de l: ___________________________

• b davant de r: __________________________

• v darrere de n: __________________________

• b darrere de m: _________________________

• v en relació amb u: ______________________

• b en relació amb p: ______________________

7. Substitueix les paraules subratllades per un sinò-nim del requadre.

• No es van dirigir la paraula en tot el recorregut.____________

• Li han obert un expedient per negligir les se-ves funcions. ____________

• Les investigacions estan en fase d’assaig.____________

• Els últims mesos s’han accentuat les relacionsdiplomàtiques entre tots dos països. ____________

• Les persones febles tenen menys recursos perafrontar les adversitats. ____________

• Va ser al cap de molts anys que li va descobrirla causa d’aquella cicatriu. ____________

8. Busca un sinònim de les paraules següents:

• obtenir: ______________

• prudent: _____________

• salari: ________________

• ferida: _______________

9. Relaciona els elements de les dues columnes.

narració •

llegenda • • narrativa tradicional

faula •

rondalla • • narrativa culta

novel·la •

10. Esmenta alguns dels elements característics delscontes tradicionals.

descurar - prova - trajecte - revelarcalamitat - intensificar

3

AATTEE

NNCCIIÓÓ

AA LL

AA DD

IIVVEERR

SSIITT

AATT

830852 _ 0158-0211.qxd 11/3/08 13:54 Página 167


REFORÇ01. Classifica aquestes paraules segons la seva cate-

goria lèxica. Després, afegeix-ne una més de ca-da tipus:

justícia - falaguerament - entremaliadajo - amb - han portat - aquells - i

_________________________________________

_________________________________________

_________________________________________

_________________________________________

_________________________________________

_________________________________________

_________________________________________

_________________________________________

2. Encercla el nucli d’aquests sintagmes:

• el nostre viatge

• farem panellets

• una gran gatzara

• amb molta paciència

• viuen junts

3. Relaciona les dues columnes:

amb crema solar • • SV

unes fulles verdes • • SAdj

molt lleugera • • SN

avui tinc classe de piano • • SP

molt ràpidament • • SAdv

4. Requadra els sintagmes d’aquesta oració.

L’actriu va dirigir un somriure radiant als seusadmiradors.

5. Aparella les paraules que contenen el mateix somarcat amb negreta.

cirera • • pagoda

carro • • tassa

jardí • • romaní

anguila • • gespa

cavall • • esmorzar

pesa • • batuta

6. Encercla els conjunts de lletres que se separen isubratlla els que no.

ny - ig - ss - tj - ll - qu - sc - mm - l·l - rr

7. Esmenta quatre signes ortogràfics que no són lletres.

_________________________________________

_________________________________________

_________________________________________

_________________________________________

_________________________________________

8. Cal estar connectat a Internet per poder consultarun diccionari electrònic?

_________________________________________

_________________________________________

_________________________________________

9. Explica què són els gèneres literaris i esmenta’nels principals.

_________________________________________

_________________________________________

_________________________________________

_________________________________________

10. Digues a quin gènere pertany aquest text de JoanMaragall i justifica la teva resposta.

_________________________________________

_________________________________________

_________________________________________

_________________________________________

El cel ben serètorna el mar més blau,d’un blau que enamoraal migdia clar:entre els pins me’l miro...Dues coses hi haque el mirar-les juntesme fa el cor més gran:la verdor dels pins,la blavor del mar.

830852 _ 0158-0211.qxd 11/3/08 13:54 Página 174


REFORÇ11. Digues la categoria lèxica de les paraules que for-

men aquesta oració.

Aquestes plantes tropicals d’interior necessitenmolta llum i aigua si les voleu veure ben ufanoses.

2. Digues si les classes de paraules següents són va-riables (V) o invariables (I):

adverbis (__) - verbs (__) - noms (__)preposicions (__) - adjectius (__)

determinants (__) - conjuncions (__)

3. Relaciona cada adverbi amb la noció que expressa.

4. Digues si els sintagmes subratllats estan al mateixnivell o inclosos els uns dintre dels altres.

• M’encanta l’arròs a la cubana. _____________

_______________________________________

• Vindré dissabte o diumenge. ______________

_______________________________________

• Hem fet un pastís de poma. _______________

_______________________________________

• Vam encarregar unes pastes i unes catànies.

_______________________________________

5. Escriu l’article que convingui davant de cada nom.

• ___ avió • ___ infantesa • ___ utilitat

• ___ invent • ___ home • ___ història

• ___ erra • ___ illa • ___ oliva

• ___ hòbbit • ___ aigua • ___ ungla

6. Completa els espais buits amb una combinació depreposició i determinant.

• Dissabte anirem ____ hort a collir albergínies.

• L’home avançava lentament _____ camí.

• Donarem llaminadures ____ més petits.

• Passen deu minuts ____ hora prevista.

7. Escriu les comparacions resultants de relacionar lesdues columnes.

negre • • llimac

astut • • mula

llefiscós • • nit

content • • pedra

dur • • gínjol

tossut • • guineu

8. Distingeix el terme real, el terme imaginari i elnexe en aquestes comparacions:

• La Mercè és més viva que una centella.

• No cal discutir més: és clar com l’aigua.

• En Pau es va quedar blanc com la cera.

9. Encercla els elements que són propis de la narració.

10. Digues quin tipus de narrador trobem en aquestfragment de La pell d’un home, de Georges Sime-non. Justifica la teva resposta.

_________________________________________

_________________________________________

_________________________________________

Maigret no va obrir la boca ni una sola vegada,no va fer el més petit gest de protesta ni d’impa-ciència.Amb la cara greu, l’expressió cansada, va escol-tar fins a la fi, amb deferència i humilitat. Potsernomés la nou del coll se li posà de sobte a tre-molar, durant l’estona que Monsieur Coméliauva mostrar-se més dur, més vehement.Prim, nerviós, crispat, el jutge d’instrucció anavai venia pel seu gabinet, parlava tan alt que elsencartats que esperaven al passadís devien sen-tir cues de frases.De vegades, agafava un objecte que passejavadurant uns instants i que tornava a deixar ambun gest violent sobre la taula.L’escrivà, empegueït, mirava a una altra banda. IMaigret, dret, esperava, més alt que el jutge perdamunt del cap.

plantejament - antagonista - espaiacotació - mètrica - narrador - temps

desenllaç - ritme - protagonista

manera - lloc - temps - grau

allà - avui - poc - aviat - feliçment damunt - bé - força

AATTEE

NNCCIIÓÓ

AA LL

AA DD

IIVVEERR

SSIITT

AATT

830852 _ 0158-0211.qxd 11/3/08 13:54 Página 175


REFORÇ21. Subratlla el verb d’aquestes oracions i digues si

expressa present, passat o futur.

• L’aigua rajava per la canal. ________________

• Hauràs sortit a les vuit? ___________________

• Agafa la jaqueta. ________________________

• El vol de l’Andreu ve amb mitja hora de retard.

_______________________________________

• L’àvia va caure per l’escala. _______________

2. Completa aquest breu text conjugant els verbs en eltemps que s’indica.

Quin matí! En Llorenç __________ (llevar-se; plus-quamperfet d’indicatiu) molt hora carregat de bo-nes intencions. __________ (esmorzar; passat pe-rifràstic d’indicatiu) i, quan __________ (agafar;passat perifràstic d’indicatiu) la bicicleta,__________ (resultar; present d’indicatiu) que__________ (tenir; imperfet d’indicatiu) una rodapunxada. __________ (córrer; passat perifràsticd’indicatiu) cap a la parada d’autobús, però ja __________ (marxar; plusquamperfet d’indi-catiu). Quan __________ (arribar; imperfet d’indicatiu) esbufegant a la porta de l’institut,__________ (estranyar-se; passat simple) de noveure-hi cap bicicleta ni cap moto aparcada. Lla-vors __________ (adonar-se; passat simple) que__________ (ésser, imperfet d’indicatiu) dissabte.

3. Substitueix el verb subratllat per un verb en con-dicional. Fes les modificacions necessàries.

• Vull que vinguis a la meva festa.

• L’Anna ha dit que avui farà els deures de mú-sica.

• L’home del temps ha anunciat que plourà.

• M’agrada que pensis en els altres.

4. Conjuga el present d’indicatiu del verb pujar.

_________________________________________

5. Omple els espais buits amb g o j.

• sub__ectador • tar__eta • en__egar

• pà__ina • pen__ador • plu__a

• __eroglífic • plat__es • per__uri

• ob__ecció • ma__estuós • __imnàs

6. Completa amb ig o tx.

• esqui__ • capri__ • sandvi__

• empa__ • lle__ • bo__

7. Escriu tres paraules amb x, tres amb ix, tres ambig en posició final i tres més amb tx.

8. Digues si es tracta de metàfores (M) o de compara-cions (C):

• En el seu punt més àlgid, el sol tallava el maramb finíssims bisturís. (___)

• El murmuri de l’aigua del rierol semblava elcant suau d’una deessa. (___)

• El roure es dreçava majestuós talment el vigiad’una fortalesa. (___)

• El dia era rúfol i trist; les seves llàgrimes m’es-quitxaven la finestra. (___)

• Quin mirall la mar a l’hora del capvespre! (___)

• Els germans es retrobaven i es rebolcaven perterra com cadells enjogassats. (___)

9. Transforma aquestes comparacions en metàfores.Fes els canvis necessaris.

• En Víctor era el més espavilat: quan anavenmal dades s’esmunyia com una sargantana ino l’enxampaven mai. ____________________

______________________________________

• Tenia unes dentetes petites que brillaven comperles quan somreia. _____________________

______________________________________

• És clar que guanya totes les curses! Ambaquestes cames que semblen pinzells! ______

______________________________________

10. Destria en aquesta descripció pertanyent a Tresartistes, Manolo, Rusiñol, Mir, de Josep Pla, elstrets físics dels psicològics.

Mercader tractava els seus alumnes senseaquell despotisme característic dels mestres delseu temps. Corregia els dibuixos copiats de làmi-nes amb paciència i pulcritud. Era curt de vista,portava una barba blanca i tenia un aspecte desenyor. La seva greu figura malenconiosa, l’heportada gravada en la memòria tota la vida.

830852 _ 0158-0211.qxd 11/3/08 13:54 Página 176


REFORÇ31. Digues si aquests pronoms són pronoms personals

forts (Fo), pronoms febles (Fe) o pronoms interro-gatius (I):

• nosaltres (___) • què (___)

• en (___) • quina (___)

• qui (___) • vostè (___)

• mi (___) • li (___)

• hi (___) • em (___)

• mateixa (___) • elles (___)

2. Transforma aquestes oracions utilitzant un pronomde respecte. Fes els canvis que consideris necessa-ris.

• A vosaltres us hem assignat els seients de latercera fila. _____________________________

_______________________________________

• Tu ets el pal de paller d’aquest negoci. _____

_______________________________________

3. Escriu la forma adient de cada pronom en funcióde la seva posició respecte al verb. No et descui-dis de cap guionet ni de cap apòstrof.

• No ________ he recordat de donar ________l’encàrrec! (me / li)

• Com és que no ________ són, si jo vaig deixar________ aquí. (hi / los)

• ________ enfada molt i no ________ hi ha pertant. (se / en)

• ________ he preparat un sopar reconfortant. (vos)

• Tens el llibre al rebedor. Agafa ________ imarxa corrents! (lo)

4. En totes aquestes oracions hi trobaràs el pronom fe-ble la. Digues a què fa referència en cada cas.

• Des que li van regalar la nina que no la deixani per dormir. ___________________________

• Pela la ceba i ratlla-la ben fina. ____________

• Traieu la llibreta i obriu-la per una pàgina enblanc. _________________________________

• Es va comprar una americana grisa i ara no sela posa. ________________________________

5. Omple els espais buits amb b o v.

• en__erinar • ne__ada • ca__all

• somia__a • a__orrir • con__it

• ha__ies • agom__olar • llo__ató

• com__oi • escali__ada • em__otit

6. Conjuga l’imperfet d’indicatiu del verb arribar.

_________________________________________

_________________________________________

7. Relaciona les dues columnes per formar parelles desinònims.

privat • • enclotat

encobert • • descolorit

enfonsat • • mandra

esblanqueït • • tossut

gandul • • íntim

rebec • • amagat

8. Encercla la paraula de cada sèrie que no és sinò-nima de les altres.

• entrelluir - albirar - fitar - guaitar - reflectir

• pulcre - net - neutre - límpid - immaculat

• enemic - galifardeu - contrari - adversari -competidor

• principi - començament - preludi - epíleginici

9. Digues quina d’aquestes característiques no cor-respon a la narrativa tradicional:

a) personatges fantàstics

b) transmissió oral

c) autor conegut

d) finalitat moralitzadora

10. Ordena de més a menys extens aquests gèneresnarratius:

_________________________________________

narració - conte - novel·la

AATTEE

NNCCIIÓÓ

AA LL

AA DD

IIVVEERR

SSIITT

AATT

830852 _ 0158-0211.qxd 11/3/08 13:54 Página 177

� LLENGUA CATALANA I LITERATURA 2n ESO � MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA �214

TEXTOS PER A LLENGUA I COMUNICACIÓ

LES FUNCIONS DEL LLENGUATGE

Tipus de comunicació

El model de comunicació sintetitzat en l’esquemadels sis elements, admet una pluralitat de realitza-cions que tot seguit desenvoluparem.

1) Comunicació unidireccional. La comunicació uni-direccional és la que es produeix si l’emissor man-té sempre el seu paper, mentre que el receptor ac-tua sempre com a tal receptor. Aquesta modalitatadmet una sèrie de variants, com, per exemple, lessegüents:

a) d’un a un: E R

Aquest esquema correspon al tipus de comunicaciórepresentat per l’ordre que dóna algú a un subordi-nat, en unes condicions en què aquest no té la míni-ma opció de respondre.

b) d’un a molts: RR

E RRR

En aquest cas, el conjunt de situacions en què unemissor s’adreça a una pluralitat de receptors potser molt variat: una conferència, una classe magis-tral, les emissions de ràdio i de televisió, la premsa,els llibres, etc. En tots aquests casos, l’emissor hade tenir molta cura davant d’un públic receptor he-terogeni, i això té conseqüències importants pel quefa a l’elaboració de textos que han de ser autosufi-cients, perquè en la majoria dels casos els receptorsno tindran cap possibilitat de connectar amb l’emis-sor per a demanar-li aclariments.

c) de molts a un: EEE REE

En torns successius aquesta és la modalitat caracte-rística d’algunes situacions en què un tribunal aca-dèmic formula les seves opinions davant d’una per-sona que presenta un treball o passa un examenoral. En canvi, si els emissors no respecten els tornsde paraula i intervenen tots alhora, llavors ens tro-

bem davant d’un debat televisiu sense cap control,per exemple.

2) Comunicació bidireccional. La comunicació bidi-reccional és una modalitat en què l’emissor i el re-ceptor alternen els seus papers. En presentem dosmodels:

a) conversa o diàleg:E RR EE RR E

etc.

La conversa es caracteritza, típicament, pel que s’a-nomena «alternança dels torns de paraula». Aques-ta alternança té les seves regles i fins i tot es marcaexpressament: pausa feta per l’emissor que deixalloc a la intervenció d’un altre, preguntes, represad’un fragment de la intervenció anterior, gestos in-quisitius que afavoreixen la resposta, peticions deparaula, etc.

b) debat:E/R R/EE/R R/EE/R R/EE/R R/E

etc.

El debat és, potser, la situació comunicativa méscomplexa i és per això que generalment demana lapresència d’un moderador que controli expressa-ment les intervencions o els torns de paraula.Aquest model de comunicació bidireccional es potaplicar tant en els debats habituals als mitjans decomunicació com a les classes participatives, a lestaules rodones i a les conferències obertes que esporten a terme gràcies a les xarxes electròniques.

JESÚS TUSON. Introducció al llenguatge. (Adaptació)

ACTIVITATS

1. Fes un esquema que reculli els diferents tipus de comunicació segons Jesús Tuson, amb un exemplede cada tipus.

2. Qui és l’emissor del text que acabes de llegir? I el receptor? Quina finalitat concreta té aquest procés decomunicació?

1830852 _ 0212-0271.qxd 19/3/08 11:57 Página 214

� LLENGUA CATALANA I LITERATURA 2n ESO � MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA �

RE

CU

RS

OS

CO

MP

LEM

EN

TAR

IS


ELS TIPUS DE TEXT

La vida laboral

Avui en Marc ha tret el nas per la botiga. Diu que esvol comprar una Honda 750. M’ha fet tanta ràbia quem’hi he tornat a discutir. No en té prou de sortir ambla Margo, que a més em vol refregar la moto per da-vant dels nassos? Quan l’he vist amb aquell aire demilhomes, amb la seva caçadora de pell i les sevesesportives blanquíssimes, brandant els braços com sifossin les aspes d’un ventilador gegantí acabat d’es-trenar, no he pogut frenar la llengua:

–Hosti, Marc, vols que et torni a trencar aquesta caratan bufona?

Però no s’ha pas acovardit, el paio, no. Ja en té, denassos:

–Hauria de ser jo, el qui t’hauria d’esbocinar la cara,m’entens? I de passada, potser també t’hauria d’es-quarterar. I, qui sap, potser d’aquest cap en sortirienuns quants cucs mig podrits.

L’he enviat a parir micos i he entrat a la botiga amb elcap ben alt. No volia veure’l ni un segon més. Sem-blava que els ulls se’m començaven a infectar amb laseva presència.

Quan ha tocat el despertador a un quart de nou, nopodia obrir els ulls: al pis quedava un lleu rastre delcafè que es prepara el pare cada matí i els finestronsmig ajustats deixaven entrar un raig feble de llum.M’ha costat Déu i ajut, posar els peus a terra i, final-ment, quan m’he incorporat, he trobat sobre la taule-ta els ulls vigilants de la mare, que em contemplavendes d’una foto de la infància: a la plaça de SantAgustí, el dia del Ram, amb les sabates de xarol i elspantalons curts... Devia tenir sis o set anys. Per quèhavia conservat aquella foto? M’agradava el vestitque duia la mare: era lleument escotat, d’un colorfúcsia que l’afavoria molt; li queia just a sobre delsgenolls i les sabates eren negres, amb un taló fi i bas-tant alt. Era elegant, la mare: es movia amb un airereposat i els seus gestos sempre eren harmònics i suaus. És l’única foto que en conservo, les altresvan desaparèixer i no sé ben bé si el pare les va cre-mar o si han caigut a l’escretlla que hi ha darrere elbufet del menjador. Abans sempre pensava «un diadesmuntaràs el moble i les buscaràs». Ara ja m’ésigual. En tinc prou amb aquesta, de foto.

ROSA FONT i MASSOT. Envia’ns un àngel.

ACTIVITATS

1. Digues els tres tipus de text que conté el passatge que has llegit. Esmenta un fragment que serveixi d’e-xemple per a cadascun..

2. A quin tipus d’obra pot pertànyer un text com aquest? Quina és la intenció de l’autora, tenint en comp-te el llenguatge que fa servir?

215

2830852 _ 0212-0271.qxd 19/3/08 11:57 Página 215

� LLENGUA CATALANA I LITERATURA 2n ESO � MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA �216


L’EXPOSICIÓ

3El falcó pelegrí

El falcó pelegrí té ales curtes i cua curta. Vist de prop,en vol, s’identifica per la banda negra a les galtes i lagola clara. Vola amb batudes ràpides i planes, quesovint alterna amb breus planeigs.

Com a caçador aeri el falcó pelegrí a penes és lligata cap biòtop especial. És present en tot el món, pe-rò evita les grans boscúries i les planes sense es-tructura. Prefereix les regions amb abundant vidad’aus, com les valls fluvials de l’estepa, i la proximi-tat de les colònies d’aus, i cria als campanars deles grans ciutats que tenen abundància de colomsesdevinguts salvatges.

El falcó pelegrí hauria d’ésser el símbol de la natu-ra amenaçada. Els seus efectius han disminuïtconsiderablement a totes les parts poblades de laterra durant els darrers decennis. En diversos llocsha desaparegut completament. No és a causa de ladisminució general del poblament d’aus que for-men el seu aliment sinó també per l’amenaça delsfalconers, que el podrien entrenar per a la falcone-ria. Per aquesta raó durant l’època de cria s’obser-va amb tots els mitjans proporcionats per l’electrò-nica els pocs nius coneguts. També els falconspelegrins corren el risc d’atipar-se de plantes veri-noses mitjançant les seves preses i arribar així al’esterilitat. El contingut dels ous del falcó en talssubstàncies pot ésser una bona mesura de la con-taminació de la natura.

FRIEDER SAUER. Aus terrestres.

ACTIVITATS

1. Busca un títol per a cadascun dels tres paràgrafs del text, adient amb el contingut de cada paràgraf.2. Quines altres informacions creus que podrien completar aquest text expositiu sobre el falcó pelegrí?

830852 _ 0212-0271.qxd 19/3/08 11:57 Página 216

dossier recuperació 2n ESO p

Documents

Transcript of dossier recuperació 2n ESO p