dossier recuperació 1r ESO p

qwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwerty

ui

opavbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbn

mqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwert

yuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopas

dfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklz

xcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnm

qwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwerty

uiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasd

fghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzx

cvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmq

wertyuiopasdfghjklzxcAlvbnmqwerty

uiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasd

fghjklzxcvbnmrtyui

COGNOMS, ……………………………………………

NOM…………………………………………………….

CURS…………………………………………………..

DATA…………………………………………………..

PROFESSOR/A…………………………………………

RECUPERACIÓ DE LLENGUA I LITERATURA CATALANA DEL CURS ANTERIOR 2011-2012

Per poder aprovar el curs suspès has de fer uns exercicis de repàs que trobaràs al web de l’institut i presentar-los com si fos un treball o dossier de classe, en els mateixos fulls, el dia de l’examen. Cal que revisis bé la part ortogràfica! Les proves parcials de recuperació es realitzaran els dimecres de 14h a 15h a la sala d’actes de l’institut. 1ª) Convocatòria: 11 de gener 2ª )Convocatòria: 11 d’abril El primer examen inclourà preguntes dels tres primers temes del llibre de text. El segon examen parcial revisarà la teoria i la pràctica dels temes 4-5 i 6 del llibre. Si aproveu la 1a i 2a avaluació d’aquest curs no caldrà que us presenteu a la segona convocatòria de la recuperació . Recordeu que és molt important aprovar trimestralment els crèdits de llengua catalana durant el curs vigent. Així us lliurareu de fer la prova final extraordinària del mes de juny. El/la professor/-a actual us valorarà el rendiment acadèmic durant cada avaluació, cosa que es tindrà en compte a l’hora de decidir si heu progressat adequadament i , per tant, aproveu el curs anterior suspès. Departament de Llengua i Literatura catalana.

156 � LLENGUA CATALANA I LITERATURA 1r ESO � MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA �

AVALUACIÓ

1. Quins aspectes relacionats amb la llengua tractala gramàtica?

_________________________________________

_________________________________________

_________________________________________

_________________________________________

2. Ordena alfabèticament, amb un número, aquestesparaules.

❏ cella

❏ carbassa

❏ ceba

❏ cel·la

❏ colla

❏ cel

❏ col·lecció

❏ celobert

❏ cel·lofana

❏ centena

3. Escriu quina paraula hauries de buscar al diccio-nari per trobar el significat dels mots següents:

_________________________________________

_________________________________________

_________________________________________

_________________________________________

4. Quin ordre segueixen les vocals modificades (ambdièresi, amb accent obert...) per aparèixer en eldiccionari?

_________________________________________

_________________________________________

_______________________________________

5. Explica què significa l’abreviatura FIG. I digues,també, altres abreviatures que coneguis i el seusignificat.

_________________________________________

_________________________________________

6. Explica com estan indicades les accepcions enl’entrada d’un diccionari i en quin tipus de lletraapareixen els exemples.

_________________________________________

_________________________________________

_________________________________________

_________________________________________

7. Digues quins textos (novel·la, nadala...) pertanyena la literatura popular.

_________________________________________

_________________________________________

_________________________________________

_________________________________________

8. Explica per què el text següent de Joan Alcoverestà escrit en vers.

Pujam a la muntanya, i des del cimals horitzons s’escampa la mirada,i per record, abans de la baixada,qualque floreta anònima collim.

I passen els hiverns, i quan obrimel llibre on la flor jau oblidada,del mirador de l’alta serraladaells ens renova la visió sublim.

_________________________________________

_________________________________________

_________________________________________

_________________________________________

9. Escriu a continuació un text en prosa de deulínies.

_________________________________________

_________________________________________

_________________________________________

_________________________________________

_________________________________________

_________________________________________

_________________________________________

_________________________________________

_________________________________________

_________________________________________

optimistes - predicàvemamanyaguessis - tranquil·la

0831014 _ 0148-0199.qxd 20/3/07 11:33 Página 156

157� LLENGUA CATALANA I LITERATURA 1r ESO � MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA �

AVALUACIÓ

1. Indica els elements de la comunicació en aquestasituació comunicativa: Deixes una nota a la tevamare per dir-li que arribaràs tard a sopar.

_________________________________________

_________________________________________

_________________________________________

_________________________________________

_________________________________________

_________________________________________

_________________________________________

_________________________________________

2. Escriu al costat de cada paraula la categoria gra-matical a la qual pertany.

• groc _____________

• televisor _____________

• entrar _____________

• aquest _____________

• petit _____________

• cocodril _____________

• alt _____________

• vestir _____________

• bastant _____________

3. Què és un dígraf?

_________________________________________

_________________________________________

_________________________________________

_________________________________________

4. Encercla els dígrafs de les paraules següents:

• cigonya • paral·lel

• cigarreta • tossuderia

• esquiador • seguirem

• peixateria • cartutxera

5. Imagina’t que els mots següents es troben a finalde línia. Parteix-los de totes les maneres possi-bles:

6. Escriu una oració en què la paraula primavera tin-gui sentit propi i una altra en què tingui sentit figurat.

_________________________________________

_________________________________________

_________________________________________

_________________________________________

_________________________________________

_________________________________________

_________________________________________

7. Escriu a continuació tres verbs que expressin acció, tres que expressin estat i tres més que expressin procés.

_________________________________________

_________________________________________

_________________________________________

_________________________________________

_________________________________________

_________________________________________

8. Tria una de les característiques del llenguatge literari i explica en què consisteix.

_________________________________________

_________________________________________

_________________________________________

_________________________________________

_________________________________________

_________________________________________

_________________________________________

9. Elabora, en un full a part, un menú en què hi hagitres primers plats, tres segons i tres postres pertriar.

il·lusió - desgràcia - vosaltresinapropiat - atenció

1

ATE

NC

IÓ A

LA

DIV

ER

SIT

AT

831014 _ 0148-0199.qxd 20/3/07 11:33 Página 157


AVALUACIÓ21. Escriu dos verbs de cada conjugació.

_________________________________________

_________________________________________

_________________________________________

_________________________________________

_________________________________________

_________________________________________

2. Subratlla els verbs que contenen aquestes ora-cions i digues si se situen en el temps present,passat o futur.

• Demà em matricularé a anglès.

_________________________________________

• Vaig veure un documental molt interessant.

_________________________________________

• A l’hora de sopar ja hauré tret el gos al carrer.

_________________________________________

• Alguns cotxes no respecten el pas de via-nants.

_________________________________________

3. Quina vocal no podem trobar en posició tònica? _________________________________________

4. Subratlla la vocal tònica dels mots següents i des-prés indica si és oberta (O) o tancada (T) en el teuparlar.

• vell (__)

• història (__)

• porta (__)

• pera (__)

• ceba (__)

• terra (__)

• cinquè (__)

• conèixer (__)

• bodega (__)

• cadena (__)

• boca (__)

5. Quines són les dues parts en què es pot dividiruna paraula? Quin significat aporta cadascuna?Explica-ho a continuació.

_________________________________________

_________________________________________

_________________________________________

_________________________________________

_________________________________________

6. A quin grup de la família indoeuropea pertany elcatalà?

_________________________________________

7. Explica a continuació què és el llenguatge corpo-ral i esmenta alguns dels elements que el formen.

_________________________________________

_________________________________________

_________________________________________

_________________________________________

_________________________________________

_________________________________________

_________________________________________

8. Fes dues llistes i indica quines d’aquestes partssón pròpies d’una casa i quines les podem trobartambé en un pis.

9. Escriu un text, en un full a part, d’unes vint líniesen què facis servir les paraules test, cisterna, or-dinador, vitrina, bàscula i escumadora i el llocon trobaries aquests objectes (al balcó...).

golfes - bany - porxo - cuinadormitori - jardí - garatgemenjador - estudi - celler

CASA

___________________

___________________

___________________

___________________

___________________

CASA i PIS

___________________

___________________

___________________

___________________

___________________

831014 _ 0148-0199.qxd 20/3/07 11:33 Página 158


AVALUACIÓ

1. Digues si aquests temps verbals són simples ocompostos.

• present d’indicatiu

________________________________________

• plusquamperfet d’indicatiu

________________________________________

• futur

________________________________________

• passat simple

________________________________________

• condicional perfet

________________________________________

• gerundi

________________________________________

• imperfet de subjuntiu

________________________________________

• perfet d’indicatiu

________________________________________

• imperatiu

________________________________________

2. Conjuga el present d’indicatiu del verb caminar.

_________________________________________

_________________________________________

_________________________________________

_________________________________________

_________________________________________

_________________________________________

3. Escriu el plural dels mots següents:

fresca ___________________________________

llengua __________________________________

traca ____________________________________

llarga ____________________________________

plaça ____________________________________

truja _____________________________________

4. Escriu un derivat dels mots:

vell _____________________________________

fosc _____________________________________

glaç _____________________________________

vent _____________________________________

full ______________________________________

fang ____________________________________

5. Escriu quatre formes verbals amb a i quatre amb e.

_________________________________________

_________________________________________

_________________________________________

_________________________________________

6. Marca amb colors diferents els prefixos i els sufi-xos d’aquests mots.

inútil_____________________________________

desgelar__________________________________

disculpa__________________________________

campanar________________________________

empolsar_________________________________

enfornar__________________________________

rellotger__________________________________

carter____________________________________

refer_____________________________________

7. Escriu quatre fórmules lingüístiques de relació so-cial que es donen en situacions informals. Des-prés, transforma-les per tal que siguin pròpies decontextos formals.

_________________________________________

_________________________________________

_________________________________________

_________________________________________

8. En què consisteix l’anàfora? Posa’n un exemple.

_________________________________________

_________________________________________

_________________________________________

_________________________________________

_________________________________________

3

ATE

NC

IÓ A

LA

DIV

ER

SIT

AT

831014 _ 0148-0199.qxd 20/3/07 11:33 Página 159


REFORÇ01. Relaciona cada concepte amb la seva definició:

❏ Llengua 1. Estudi d’un sistema decomunicació verbal

❏ Gramàtica 2. Sistema de signes

2. Ordena aquests passos en relació amb l’aprenen-tatge d’una llengua:

❏ A l’escola aprenem a llegir i a escriure.

❏ L’activitat professional enriqueix l’aprenentat-ge de la llengua.

❏ El llenguatge verbal es desenvolupa en elmarc de la família.

❏ A l’escola aprenem gramàtica.

3. Marca amb una X l’aspecte que no es treballariaen una classe de gramàtica.

❏ Els tipus de verbs

❏ Les classes de substantius

❏ L’accentuació de les paraules

❏ L’anàlisi d’una oració

4. Escriu com anomenem les lletres següents:

• B • F • I • V • X

_________________________________________

_________________________________________

_________________________________________

_________________________________________

_________________________________________

5. Ordena alfabèticament, mitjançant un nombre,aquestes paraules:

❏ masia ❏ llop

❏ líquid ❏ àrid

❏ trencar ❏ ruc

❏ lògicament ❏ calidesa

❏ rebre ❏ peix

6. Què és un diccionari?

_________________________________________

_________________________________________

_________________________________________

_________________________________________

_________________________________________

_________________________________________

_________________________________________

7. Llegeix aquest article de diccionari i contesta acontinuació:

• En quin tipus de lletra està escrita l’entrada?Copia-les.

_________________________________________

_________________________________________

• I les abreviatures? Copia-les.

_________________________________________

_________________________________________

8. Relaciona els mots següents amb l’abreviaturaque trobaríem al diccionari al seu costat:

psicologia • • adv.

abans • • f.

bonic • • v.

entrenar • • prep.

amb • • adj.

9. Què entenem per literatura culta?

_________________________________________

_________________________________________

_________________________________________

_________________________________________

_________________________________________

_________________________________________

_________________________________________

10. Posa dos exemples de literatura popular que tuconeguis.

_________________________________________

_________________________________________

_________________________________________

_________________________________________

_________________________________________

_________________________________________

_________________________________________

espantall m. Ninot o qualsevol altreobjecte que es posa en un conreuper a espantar els ocells. || FIG. Allòque infon espant.

831014 _ 0148-0199.qxd 20/3/07 11:33 Página 166


REFORÇ11. Escriu tres verbs, tres noms, tres adjectius i tres

determinants.

_________________________________________

_________________________________________

_________________________________________

_________________________________________

2. Relaciona cada categoria gramatical amb el sig-nificat que aporta:

Verb • • Expressa característi-ques de les persones, elsanimals o les coses.

Nom • • Acompanya noms i n’in-dica nocions diverses.

Adjectiu • • Expressa accions, estatso processos.

Determinant • • Fa referència a perso-nes, animals o cosesconcretes o abstractes.

3. Escriu deu formes diferents del verb ballar.

_________________________________________

_________________________________________

_________________________________________

_________________________________________

4. Subratlla els determinants i digues què indiquen:

• el nostre amic

• força pa

• aquella nit

• tres litres de vi

_________________________________________

_________________________________________

_________________________________________

_________________________________________

5. Encercla els noms i subratlla els adjectius quetrobis en les oracions següents:

• El tap blau de l’ampolla és petit.

• La Laia no és gaire bonica, però és molt simpà-tica.

• Té uns cabells llargs que li arriben a mitja es-quena.

6. A cada sèrie de paraules n’hi ha una en què lamateixa grafia es correspon a un altre so. Encer-cla-la.

• coll - trucada - pacient - cullera• capsa - cosa - somni - saler• pagès - girafa - gerra - pagament• careta - remei - recepta - rodolí

7. Escriu una paraula que contingui els dígrafs se-güents:

• ny: _______________

• ll: _______________

• ss: _______________

• rr: _______________

• qu: _______________

• gu: _______________

8. Explica en un full a part el significat de la paraulabanc en aquestes oracions tenint en compte elcontext en què es troba:• He anat al banc a consultar el saldo.• Aquesta tarda han repintat els bancs del parc.• Durant el curs de submarinisme vam poder

observar diferents bancs.

9. Escriu a continuació una oració en què el mot bolet tingui sentit propi i una altra en què tinguisentit figurat.

_________________________________________

_________________________________________

_________________________________________

_________________________________________

10. Subratlla quines d’aquestes característiques sónpròpies del llenguatge literari:

• L’alteració de la lògica• L’exposició detallada de les idees• La rima• La intenció artística• La intenció informativa• L'ús científic de les paraules• El ritme

11. Busca un poema i escriu-ne dues estrofes. Elimi-na l’última paraula de cada vers i copia-la a parten una llista. Passa el poema i la llista a un com-pany o companya perquè completi el poema ambles paraules que falten tenint en compte la rima.

ATE

NC

IÓ A

LA

DIV

ER

SIT

AT

831014 _ 0148-0199.qxd 20/3/07 11:33 Página 167


REFORÇ21. Escriu al costat de cada verb la conjugació a què

pertany:

• saltar ______________________________

• partir ______________________________

• créixer ______________________________

• sentir ______________________________

• caminar ______________________________

• tendir ______________________________

• escoltar ______________________________

• decebre ______________________________

• assumir ______________________________

• péixer ______________________________

2. Escriu a continuació en quina persona es trobenels verbs següents:

• parles ______________________________

• segueixo ______________________________

• arribéssiu ______________________________

• hem vist ______________________________

• cantarà ______________________________

• esperaven ______________________________

3. Digues quines d’aquestes formes corresponen averbs impersonals (VI) i quines són formes no per-sonals (NP) del verb:

• trona (__)

• assenyalar (__)

• menjant (__)

• hi havia (__)

• dibuixat (__)

• plourà (__)

• escrivint (__)

• rentar (__)

• nevi (__)

• paït (__)

4. Indica el temps i el mode de les formes verbalssegüents:

• soparem _________________________

• vegi _________________________

• estudiàvem _________________________

• tinguéssiu _________________________

• construeixen _________________________

5. En un full a part, esmenta els sons vocàlics de lallengua catalana. Després digues de quantes lle-tres disposem per representar-los.

6. Encercla la vocal tònica d’aquestes paraules:

• xarop

• tetera

• samarreta

• llençol

• melmelada

• garatge

• passeig

• cunyada

7. Encercla el lexema d’aquestes paraules:

• rentadora

• aigualit

• maquinista

• fruiteria

• valentia

• plantació

• campanar

8. Ordena aquests tipus d’habitatge de més petit a més gran:

❏ pis

❏ casa

❏ estudi

❏ dúplex

❏ masia

9. Explica, en un full a part, com són aquests llums i on acostumem a posar-los.

• fluorescent

• llum de peu

• llum de sobretaula

• aranya

10. Busca el significat dels següents derivats de casai escriu-lo en un full a part.

• casalot

• casal

• casalici

• casolà

831014 _ 0148-0199.qxd 20/3/07 11:33 Página 168


REFORÇ31. Explica la diferència que hi ha entre els temps

verbals simples i els compostos. Posa’n un exem-ple de cada.

2. Digues en quin mode es troben els verbs desta-cats de les oracions següents:

• Quin fred, tanca la finestra!

_________________________________________

• Pot ser que demà ens arribi el paquet de l’An-na.

_________________________________________

• Avui dinarem amb tota la família.

_________________________________________

3. Escriu el passat perifràstic d’indicatiu del verbballar.

_________________________________________

_________________________________________

_________________________________________

_________________________________________

_________________________________________

_________________________________________

4. Quina forma del verb és la que li dóna nom i l’úni-ca que figura al diccionari?

_________________________________________

_________________________________________

5. En un full a part, escriu el present d’indicatiu delsverbs menjar, apagar, traçar i tocar.

6. Escriu 10 paraules amb a àtona i 10 més amb e àtona.

___________________ ___________________

___________________ ___________________

___________________ ___________________

___________________ ___________________

___________________ ___________________

7. Escriu el plural dels mots següents. Fes atenció a les modificacions ortogràfiques.

• granja • platja • adreça

• roca • piga • finca

8. Escriu la forma femenina dels adjectius següents:

• esquerre ______________________________

• inexacte ______________________________

• estrany ______________________________

• salvatge ______________________________

• còmode ______________________________

• igual ______________________________

• fúnebre ______________________________

• il·lustre ______________________________

• lila ______________________________

• negre ______________________________

9. Forma paraules derivades a partir dels lexemessegüents i afegint-hi el que s’indica:

• treball (sufix)

_________________________________________

• tall (prefix, sufix)

_________________________________________

• útil (prefix)

_________________________________________

• estiu (sufix)

_________________________________________

10. Copia les anàfores que conté aquest fragment depoema de Miquel Martí i Pol:

Riu amunt

Riu amunt,cap aigua no revériu amunt,el temps se’ns mor als ditscada nit.

Com un camí sense retorn,com una nit sense matí,com una veu sense ressòla nostra veu.

_________________________________________

_________________________________________

_________________________________________

_________________________________________

_________________________________________

_________________________________________

ATE

NC

IÓ A

LA

DIV

ER

SIT

AT

831014 _ 0148-0199.qxd 20/3/07 11:33 Página 169


TEXTOS PER A LLENGUA I COMUNICACIÓ

LA COMUNICACIÓ

1La comunicació en les abelles

Un dels sistemes de comunicació més notables enel món no humà és el de les abelles europees. Ima-ginem l’avantatge evolutiu que suposarà per a unaabella poder comunicar la ubicació d’una font d’ali-ment especialment abundant a les seves compa-nyes de rusc quan hi torna. De fet, l’abella és capaçde fer-ho.

Els abellaires i els apicultors havien sospitat des defa temps que les abelles es comunicaven entre si,en realitat, des de molt temps abans que s’establis-sin científicament les propietats d’aquesta comuni-cació. Per exemple, els abellaires havien observatque si una abella libadora encerta a descobrir unafont particularment abundant de nèctar o pol·len,poc temps després apareixerà a prop d’aquella fontun nombre considerable d’abelles pertanyents a lamateixa bresca. També s’havia observat que erapossible que un gran nombre d’abelles procedentsd’una determinada bresca es reunissin totes a propde la mateixa mena de font d’aliment, mentre queun altre gran nombre d’abelles procedents d’unabresca del costat extragués l’aliment d’una mena deflor totalment diferent. Aquesta recollida selectivad’aliment suggeria, per part de les abelles, una coor-dinació d’esforços que podia ser el resultat d’algunmètode de comunicació.

Aquests fets sobre la conducta de les abelles escomprenen molt millor actualment. Ara sabem queles abelles, efectivament, es comuniquen, i les inves-tigacions de Karl von Frisch i els seus col·legues hanidentificat les propietats més importants del seu sis-tema de comunicació. Aquests investigadors han es-tablert que quan una abella libadora descobreix unafont abundant d’aliment, i torna a la bresca, és capaçde comunicar a les seves companyes un missatgesorprenentment complex. El missatge transmès és,en realitat, un mecanisme de reclutament, que indi-ca a les companyes de bresca fins a quina distàncias’ha de volar, en quina direcció s’ha de volar i el tipusd’aliment que cal buscar. Com es fa, això?

El missatge de l’abella exploradora és comunicat através de pautes de moviment, anomenades dansa,en les parets verticals de la bresca. Depenent de lasituació de la font d’alimentació respecte a la bres-

ca, es donen dos tipus de dansa: la dansa en cerclei la dansa de la cua. Si la font es troba a una distàn-cia compresa dins de 10 metres a la rodona de labresca, l’abella executa la dansa en cercle. Per adistàncies que superen els 100 metres, l’abella exe-cuta la dansa de la cua.

Els dialectes en el sistema de comunicació

No totes les abelles de la mateixa espècie, o d’espè-cies relacionades, es comuniquen de la mateixa ma-nera: el sistema de les abelles, igual com el llenguat-ge humà, pot tenir variacions dialectals. Les pautesde la dansa exposades en les seccions prèvies cor-responen a l’abella negra austríaca. En contrast ambella, l’abella italiana, membre de la mateixa espècieque l’abella negra austríaca, té una manera de dan-sar lleugerament diferent. Per a distàncies de fins a10 metres, l’abella italiana, igual com l’abella negraaustríaca, executa la dansa en cercle. Però, per adistàncies compreses entre 10 i 100 metres, l’abellaitaliana executa la dansa en falç, que l’abella negraaustríaca no utilitza. [...] Per a distàncies superiorsals 100 metres, l’abella italiana executa el mateix ti-pus de dansa de la cua que l’abella negra austríaca.L’única diferència entre ambdues rau en el fet que eltempo de la dansa de l’abella italiana és una micamés lent que el de l’austríaca. Quan aquestes duesmenes d’abelles es reuneixen en la mateixa bresca il’abella negra s’excita amb la dansa de la italiana, lanegra buscarà l’aliment en un punt situat més llunydel lloc indicat realment en el marc de referència del’abella italiana.

ADRIAN AKMAJIAN i altres autors, Lingüística: una introducción al lenguaje y la

comunicación (Fragment)

ACTIVITATS

1. Com es va arribar a la conclusió que les abelles es comuniquen?2. Què vol dir que el sistema de comunicació de les abelles té variacions dialectals?3. Aplica l’esquema de la comunicació al sistema de les abelles.

831014 _ 0200-0252.qxd 20/3/07 11:34 Página 202



LLENGUATGE VERBAL I LLENGUATGE CORPORAL

2L’expressió corporal

Com és natural, aquesta mena d’expressió, queabraça els moviments del cos i la postura, està rela-cionada amb les característiques físiques de la per-sona. S’acostuma a anomenar cinèsia la part de lasemiòtica que estudia el sistema de les expressionscorporals. Dins de la cinèsia s’observen tres classesde moviments: els facials, els gestuals i els de postu-ra. Encara que puguem categoritzar aquests tipus demoviments, la veritat és que estan fortament entrella-çats i sovint es fa difícil parlar d’un prescindint delsaltres, així com separar els diferents segments signifi-catius o unitats i encara més establir-ne la combina-tòria. A més, moviments i característiques de l’aspec-te físic interaccionen en l’emissió de missatgescorporals, la qual cosa fa encara més difícil la sevaanàlisi i per tant la seva sistematització i codificació.

a) L’expressió facial. Els signes facials tenen un pa-per clau en la comunicació. N’hi ha prou a observarcom en les converses telefòniques l’absència d’a-questes expressions fa disminuir significativament elnombre d’elements a disposició del receptor per in-terpretar els missatges. Aquestes expressions sóntambé els indicis més precisos de l’estat emocionald’una persona. Interpretem l’alegria, la tristesa, lapor, la ràbia, la sorpresa, el fàstic o l’afecte per lasimple observació dels moviments de la cara delnostre interlocutor. És cert que hi ha casos en quèl’expressió del rostre resulta ambigua i aleshores lesinterpretacions poden ser d’allò més diverses. A ve-gades la persona busca aquesta ambigüitat per talde neutralitzar exteriorment tota mena de senti-ments i fer la impressió d’objectivitat perquè la situa-ció ho requereix. És el cas, per exemple, dels jutges,que intentaran aparentar que no prenen part en lasituació comunicativa més que des d’una total ob-jectivitat. Quan actuen com a jutges no mostren ca-res d’alegria ni de sorpresa ni de tristesa ni d’entu-siasme.

b) Els gestos. És freqüent considerar com a gestosnomés el moviment de les mans i els braços. Tan-mateix, moviments com els de les espatlles, el cap,les cames, els malucs, els dits del peu... són sovintfonamentals a l’hora d’interpretar una situació co-municativa. Els últims anys s’han dedicat molts es-

forços a elaborar diferents models de gramàtiques, ocodis gestuals, encara sense gaires bons resultats.

Tothom està d’acord en el valor dels gestos, siguicom a complements del llenguatge verbal, sigui coma substituts, o pel seu paper en determinats ritualsdestinats a establir i conservar les relacions socials;regulen el nostre comportament individual conjunta-ment amb els altres signes no verbals. Amb un gestpodem dir que una persona està boja o expressaruna amenaça. Naturalment, l’acte d’amenaçar, el ri-tual de l’amenaça, així com el del consell, el de lapregunta o el de la promesa, pot tenir i té una partde ritual lingüístic amb l’expressió d’unes determi-nades paraules acceptades per tothom i que s’hande pronunciar perquè l’acte surti bé, és a dir, que elsresultats siguin positius. Hi ha fórmules d’amenaça,de consell, de comiat, però al costat de les expres-sions lingüístiques, i sovint amb un paper fonamen-tal, hi ha gestos així com expressions del rostreabsolutament necessaris per realitzar l’acte comuni-catiu de manera adequada. Per acomiadar-nos po-dem dir «adéu», «a reveure»... i acompanyemaquesta expressió amb algun gest de la mà, delbraç, amb algun moviment del cap, etc. [...]

c) L’espai. Les relacions espacials entre les perso-nes, les distàncies que s’estableixen entre elles encomunicar-se i en general les relacions que mante-nen amb l’espai són autèntics sistemes de comuni-cació, tant com els signes emprats per delimitar-los.L’espai comunica. Com més elevat sigui l’estatusd’una persona, més espaiosa serà la seva cambra,el seu despatx... En distribuir els llocs en una taulade presidència, l’espai central serà sempre per a lamàxima jerarquia, i la distància respecte a aquestajerarquia marcarà el lloc de les persones que s’hi as-seguin. Les regles de distribució de l’espai juguenuna part important en el sistema de protocol. Ésmés, en qualsevol situació comunicativa, s’ha de te-nir en compte l’espai entre els elements que ensproporcionen el marc general: la distància, la proxi-mitat. Més proximitat significa més intimitat i, pertant, si la situació no és d’intimitat, no convé queens acostem massa a una persona.

SEBASTIÀ SERRANO, La semiótica. Una introducción a la teoría de los signos (Adaptació)

ACTIVITATS

1. Què entenem per cinèsica? Esmenta altres paraules que tinguin aquesta mateixa arrel.2. Per què és important l’expressió corporal segons Sebastià Serrano?

RE

CU

RS

OS

CO

MP

LEM

EN

TAR

IS

831014 _ 0200-0252.qxd 20/3/07 11:34 Página 203



LLENGUATGE VERBAL I LLENGUATGE CORPORAL

3El sistema Braille

Louis Braille va escriure: «L’accés a la comunicacióen el sentit més ampli és l’accés al coneixement, iaixò té una importància vital per a nosaltres si novolem continuar sent menyspreats o protegits perpersones vidents compassives. No necessitem pie-tat ni que ens recordin que som vulnerables. Hemde ser tractats com a iguals, i la comunicació és elmitjà amb el qual podem aconseguir-ho.» [...] L’úl-tim tram en la creació d’un sistema de lectura i es-criptura per a cecs el va fer un noi d’entre tretze icatorze anys. Louis Braille, excel·lent en inquietudsi capacitat de treball, va decidir abordar la tasca desimplificar el mètode sonogràfic de Barbier i com-pletar-lo en els aspectes que resultarien imprescin-dibles per disposar d’un autèntic alfabet. Unsquants mesos més tard, havia trobat un mitjà performar totes les lletres, els accents, els signes depuntuació i els signes matemàtics utilitzant noméssis punts i algunes ratlles horitzontals que més en-davant eliminaria. El resultat no és només una mo-dificació del mètode de Barbier, sinó que suposaun canvi essencial del seu propi plantejament. Elfet que Braille sigui cec li permet experimentar per-sonalment les seves investigacions, i aquesta ca-racterística explica la perfecta acomodació de laforma i la mida dels signes a la naturalesa del tacteen el tou del dit per facilitar una ràpida identificacióen un temps mínim i amb el menor moviment. Alfinal, després de llargues investigacions, el nou sis-tema de lectoescriptura tindria exclusivament sis

punts, amb els quals es podrien formar seixanta-quatre signes diferents, incloent-hi l’espai enblanc.

Entre els anys 1827 i 1828 es van transcriure ma-nualment els primers llibres al nou sistema. El 1829es va publicar també a mà el Mètode per a escriureparaules, música i cançons senzilles mitjançantpunts, per a ús de cecs i especialment dissenyatper a ells, escrit per Braille. La primera obra feta enuna impremta per a la producció de llibres en elnou sistema va ser una Història de França publica-da en tres volums el 1837. Per primera vegada enla història de la humanitat els cecs podien llegir iescriure, prendre notes, copiar apunts, escriure irebre cartes que podien llegir personalment. Haviaacabat l’època de l’analfabetisme forçat dels cecs.

El nou mètode d’escriptura i lectura per a cecs ha-via de trobar moltes dificultats abans de ser accep-tat definitivament. Moltes persones creien que elsistema emprat pels cecs s’havia de basar en elsmateixos principis emprats pels vidents, i que l’úsd’un mètode completament diferent crearia una ba-rrera infranquejable que produiria incomunicació isegregació social. Fins dos anys després de la mortde l’inventor del mètode, ocorreguda al gener de1852, no fou reconegut oficialment a França com elsistema d’escriptura per a cecs. Aviat es va adoptara Suïssa. Després a Alemanya.

El 1878 es va celebrar a París un congrés de diver-ses nacions europees per a l’avaluació dels dife-rents mètodes d’impressió i escriptura per a cecs, ies va acordar l’adopció del sistema que des d’ales-hores s’utilitza. Els cecs anglesos aprovaren utilit-zar-lo cap a 1883, després d’un comitè format perpersones cegues convocat pel doctor Armitage, fun-dador de l’Associació Britànica i Estrangera per a laPromoció de l’Educació dels Cecs.

Finalment, al llarg del segle XX es generalitza el sis-tema Braille com a mètode d’escriptura per als cecsentre els països asiàtics, els àrabs i els que consti-tueixen el continent d’Oceania. Al final de l’últim se-gle, com a exemple, s’empra aquest mateix mètoded’escriptura en llengua guaraní.

(http://www:nodo50.org/utlai/lucer11.htm)

ACTIVITATS

1. Per què el sistema Braille és un codi que permet la comunicació entre persones invidents?2. Dóna exemples de situacions de comunicació en què s’utilitzi el sistema Braille.

831014 _ 0200-0252.qxd 20/3/07 11:34 Página 204

dossier recuperació 1r ESO p

Documents

Transcript of dossier recuperació 1r ESO p