dossier premsa Cruïlla Barcelona 2010

16 | 17 | juliol 2010Parc del Fòrum

www.cruillabarcelona.com

Per a la seva tercera edició, el festival Cruïlla Barcelona fa un salt de quali-tat: seran dues jornades de bona música urbana al mig de l’estiu barceloní.

Amb dues edicions n’hi ha hagut prou per situar el Cruïlla Barcelona al mapa dels festivals que se celebren a casa nostra. Però no hem volgut relaxar-nos i hem fet una passa endavant. Per aquest motiu, aquest serà un any de novetats. D’entrada, passem d’una a dues jornades, un de-tall que suposa ampliar la quantitat i la varietat dels artistes que conformen la nostra programació. D’altra banda, hem mogut les dates i ens hem situat al bell mig del mes de juliol, el moment més alt de la temporada musical. En resum, el festival oferirà dotze hores ininterrompudes de música des de les 17.00 h, amb tres escenaris, zona de descans i oferta gastronòmica al Parc del Fòrum durant els dies 16 i 17 de juliol.

Pel que fa a la programació, hem decidit treballar per un festival sense fronteres musicals, en una línia artística que sovinteja a Europa però que al nostre país no és habitual. La nostra intenció és apostar per un concepte de músiques urbanes amb arrels, noves sonoritats que neixen de l’evolució que viuen les societats de tot el món, on tot es barreja, on les tradicions agafen noves dimensions, on es comparteixen capacitats creatives. Des d’aquesta perspectiva, Barcelona s’ha confirmat com un lloc únic i especial on es desenvolupen i consoliden les manifestacions més diverses.

Amb la intenció de reflectir tota aquesta activitat hem dibuixat una programació que des de la nostra ciutat passa per Europa (Portugal, Itàlia, França), salta a l’Àfrica (Costa d’Ivori, Nigèria, Senegal), visita Amèrica (Mèxic, Jamaica, Estats Units) i arriba fins a l’altra punta del món (Aus-tràlia). Des d’aquesta perspectiva internacional, hi haurà noms consolidats que justifiquen una entrada per ells sols, com Ben Harper and Relentless7, Alpha Blondy, Eli ‘Paperboy’ Reed o The Wailers, artistes de categoria contrastada que han captivat el públic en visites anteriors, com Femi Kuti & The Positive Force, Vinicio Capossela, Xavier Rudd o Terrakota i apostes decidides per propostes encara poc conegudes entre nosaltres, com Charlie Winston, Ebony Bones, Daara J Family, Rupa & The April Fishes, Jon Allen o Dj Woody.

Els artistes de casa també ofereixen varietat: del triomf de la feina de llarg recorregut que exempli-fiquen Muchachito Bombo Infierno, Macaco, Love of Lesbian, Roger Mas o Albert Pla, pas-sant pels projectes que més volada estan agafant darrerament Kase.O & The Jazz Magnetism, D’Callaos, The Pinker Tones, Rap’susklei, La Kinky Beat o la unió de At Versaris i Asstrio, i les noves i revitalitzadores cares que suposen Maria Coma, Los Seis Días, Los Barrankillos, Taima Tesao o Maria Rodés.

Per tancar, citar que el nostre compromís amb la societat que ens envolta queda reflectit en dos accions: la col·laboració amb organitzacions com Amnistia Internacional, Intermon Oxfam, Intervida, Fundació Catalana d’Ela, Creu Roja.

Queda clar que el Cruïlla Barcelona aposta, per davant de qualsevol altre motiu, per la qualitat musical, vingui d’on vingui. Els entusiastes de la bona música ja poden reservar-se dues dates a les seves agendes. Ens veiem al Parc del Fòrum.

2

PRESENTACIÓ

ÍNDEX

DIVENDRES 16 DE JULIOL Ben Harper & Relesless7 Macaco Love of Lesbian The Wailers Femi Kuti & The Positive Force Xavier Rudd Albert Pla y Los Sujetadores Roger Mas Vinicio Capossela Jon Allen The Pinker Tones La Kinky Beat Pony Bravo Maria Rodés Maria Coma Los Seis Días Taima Tesao The Oldians Marujita

DISSABTE 17 DE JULIOL Muchachito Bombo Infierno Alpha Blondy Eli Paperboy Reed Charlie Winston D’Callaos Terrakota Hocus Pocus Kase.O & The Jazz Magnetism Rap’susklei Ebony Bones Bandabardò Daara J Family Rupa & The April Fishes At versaris i Asstrio Dj Woody Moyenei Los Barrankillos Balkatalan Experience Dúmbala Canalla

INFORMACIÓNS PRÀCTIQUES

HORARIS DELS CONCERTS

PLÀNOL DEL FÒRUM AMB ELS TRES ESCENARIS

PATROCINADORS I COL.ABORADORS

2

3

556789

1011121314151617181920212223

2424252627282930313233343536343839404142

43

44

45

47

3

ÍNDE

X

Únic concert a Catalunya en la gira de presentació del nou projecte d’un dels artistes que millor conserva l’esperit de la música popular nordamericana.

Com si es tractés del retorn d’un fill pròdig, l‘actual aventura de Ben Harper l’ha dut al so compacte del quartet de tota la vida. Només cal escoltar la cruesa de nous temes com “Why must you always dress in black” o “Number with no name” per adonar-nos que el guitarrista californià té ganes de gresca. Aparcada de moment l’etapa amb els seus socis habituals (la banda The Innocent Criminals), Harper ha unit forces amb tres companys de viatge (el també guitarrista Jason Mozersky, el baixista Jesse Ingalls i el baterista Jordan Richardson, tots ells texans) per realitzar un treball implacable, evocador i inquietant que porta per títol “White lies for dark times” (Emi, 2009). Com si fossin el motor d’un vehicle d’alta competició, els concerts de Ben Harper i els seus tres nous amics agafen una velocitat de creuer que ens fan recuperar la confiança en el rock and roll.

>> http://www.benharper.com http://www.myspace.com/benharper

CRUÏLLA BARCELONA 2010. 16 i 17 de juliol. PARC DEL FORUM. WWW.CRUILLABARCELONA.COM

BEN HARPER & THE RELENTLESSDIVENDRES 16

DIVE

NDRE

S 16

5

La gira del disc “Puerto Presente” passa pel festival Cruïlla Barcelona just quan el grup bar-celoní viu el seu millor moment professional.

Som molts els que recordem els inicis de Macaco, ara fa una mica de deu anys, als carrers estrets que hi ha al voltant de la Plaça Reial de Barcelona. Ja aleshores en Dani ‘Mono Loco’ Carbonell semblava tenir molt clares les seves idees musicals, y també com fer-les realitat. Ha passat el temps i es pot dir, sense pors ni prejudicis, que Macaco és una banda d’èxit. Un èxit forjat a cop de personalitat, de feina pacient, de bones cançons i de millors concerts. Pero si hi ha un moment en què el projecte de Macaco agafa tot el seu significat és dalt de l’escenari, on la banda funciona com un sol organisme. Al Parc del Fòrum escoltarem els te-mes que formen part de “Puerto Presente” (Mundo Zurdo, 2009), la producció més recent de Macaco, i també un seguit de cançons (algunes d’elles convertides en clàssics de l’escena musical mestissa) que ens permetran repassar la carrera de Macaco.

>> www.macaco.es / www.myspace.com/macacoelmono


MACACODIVENDRES 16

6

Si ara mateix hi ha un grup que marca la pauta dins de l’escena indie és aquesta formació catalana que combina com poques intimisme i diversió.

Diuen que de mica en mica s’omple la pica. I en el cas de Love of Lesbian, a la pica s’ajunten el reconeixement de la crítica especialitzada i les entrades exhaurides en tots els seus con-certs. Després d’anys picant pedra (la banda funciona des de 1996), les seves lletres plenes d’imaginació, amb el punt just de poesia i surrealisme, han calat en un públic nombrós que, a més, sap gaudir tant de la inmediatesa pròpia i polida de les seves melodies pop com de la rauxa que el quintet ofereix des de l’escenari. Menció especial mereix la veu de Santi Balmes, excel.lent transmissora dels jocs de paraules i les obsessions narratives de la ban-da. Amb l’impacte que han causat els seus tres discos en castellà (abans havien editat tres treballs en anglès), Love of Lesbian ha trobat el seu estil, el seu so i el seu lloc.

>> www.myspace.com/loveoflesbian


LOVE OF LESBIANDIVENDRES 16

7

Una actuació per recuperar els grans èxits del reggae que formen part de la nostra memòria musical, just quan se celebren quarant anys del naixement de la banda original.

Tot i que el somni de Bob Marley es va trencar quan va morir l’any 1981, alguns dels qui el van acompanyar en tantes i tantes actuacions encara continuen al peu del canó, preservant el llegat de qui fou (i encara és) una de les més grans estrelles musicals del nostre planeta. Sempre sota el lideratge del baixista Aston ‘Family Man’ Barret (el mateix personatge que marca el ritme a gairebé tots els enregistraments de Marley), el nom de The Wailers és encara sinònim de bona música i de bones vibracions. En aquesta ocasió el grup arriba a Barcelona dins d’una gira mundial que recorda les quatre dècades que ja han passat des que els germans Barret (Aston, baixista, i Carlton, baterista) van enregistrar els primers temes amb Bob Marley, Bunny Wailer i Peter Tosh, temes que formen part de la memòria col.lectiva de milions de persones d’arreu del món i que sonaran a l’escenari del Cruïlla Barcelona. Rastaman live up!!!

>> www.wailers.com / www.myspace.com/wailers


THE WAILERSDIVENDRES 16

8

El fill del tigre és un tigre. I el fill del llegendari Fela Anikulapo Kuti és, com el creador de l’afro-beat, un músic que també viu en combat constant.

Femi Kuti és energia, és ràbia, és política, és lluita, és justicia, és persecució. També és mú-sica, evidentment, perquè sense ell l’afro-beat no hauria arribat al moment dolç que viu ara mateix. Però hi ha pocs artistes que posin, dins la seva balança creativa, art i protesta en el mateix nivell com fa ell. Amb el respecte guanyat dalt dels escenaris i suportant el pes del seu cognom, Femi Kuti és també la imatge dels tendons del seu coll a punt d’explotar mentre bufa sense pausa, durant minuts que semblen eterns, el seu saxòfon. És el moviment ner-viós del seu cos mentre canta i llança missatges d’esperança i denúncia. És el gest sempre tort de la seva cara, reflexe d’un esperit que viu enfadat amb tot i amb tots. Però quan puja a l’escenari i se sitúa al capdavant de la seva banda, Femi Kuti converteix tota aquesta cà-rrega en una força positiva que sacseja el cos i la consciència de qualsevol que l’escolti amb atenció. Ja ho diu la cançó: “suffering and smiling”.

>> http://shrinetv.com / www.myspace.com/femikuti


FEMI KUTI & THE POSITIVE FORCEDIVENDRES 16

9

Arribat des de l’altre cantó del planeta, aquest artista australià portarà al festival un missatge de respecte i reivindicació d’una cultura que desapareix poc a poc.

En actiu des de l’any 2000 amb una proposta que s’apropa a la d’artistes com Ani DiFranco o Jack Johnson, el cantautor i multi-instrumentista australià Xavier Rudd s’ha guanyat una ràpida i sòlida reputació gràcies, sobretot, als seus personalíssims concerts (ha publicat cinc discos enregistrats en directe). Dalt de l’escenari se’l pot veure, per exemple, assegut en un taburet, acompanyat de la seva guitarra i amb tres didgeridoos col.locats davant seu. Tres didgeridoos? Resulta que Rudd, activista social i mediambiental, cita en moltes de les seves cançons el poble aborígen australià (de fet, les seves lletres incorporen sovint expressions de la parla aborígen), referint-se als seus drets, les seves dificultats i la seva marginació davant la moderna societat australiana. I per fer-ho utilitza l’instrument més representatiu d’aquesta cultura amb un estil propi que sorprendrà a tots els assistents a la seva actuació.

>> www.xavierrudd.com / www.myspace.com/xavierrudd


XAVIER RUUDDIVENDRES 16

10

El festival Cruïlla Barcelona té el plaer de presentar l’estrena del nou projecte d’un dels artis-tes més inquiets i inquietants de la nostra escena musical.

Sempre hi ha un dia que toca alliberar el rocker que tots portem dins. I sembla que aquest moment ha arribat per l’Albert Pla. El nostre protagonista es presentarà al Parc del Fòrum amb una enèrgica banda formada per Jordi Busquets, guitarra elèctrica, Francesc Sotillos, bateria, David Saenz de Buruaga, teclats, i el seu inseparable Diego Cortés, guitarra fla-menca, amb el propi Pla al baix i la veu. Un quintet que combina l’energia natural que brolla d’una formació d’aquesta mena i la poètica devastadora dels textos del català per a oferir un directe trepidant i electritzant. Amb les millors cançons del repertori de l’Albert Pla com a punt de partida, les noves estampes sonores impactaran amb força transformadora sobre les històries tràgiques, delirants, quotidianes i sorprenents que ja coneixem, convertint la tempesta en calma, la brutalitat en delicadesa, la realitat en comèdia, la rauxa en serenitat... Sabreu trobar les diferències?

>> www.albertpla.com / www.myspace.com/albertpla


ALBERT PLA Y LOS SUJETADORESDIVENDRES 16

11

Considerat una de les veus majúscules de la música catalana actual, el cantautor solsoní presentarà el seu nou treball al Cruïlla Barcelona

Ja fa temps que el treball de Roger Mas, recollit dins l’estudi o manifestat des de l’escenari, rep tota mena d’elogis i distincions. Després de presentar-se amb èxit tan a terreny propi com a contrades llunyanes, el músic solsoní actuarà al nostre festival acompanyat d’una banda molt elèctrica per fer sonar les cançons del seu nou disc (“A la casa d’enlloc”, Satélite K, 2010) i també part del seu repertori més conegut. Com sempre, les seves composicions s’inspiren, al mateix temps, en els ritmes moderns, les músiques d’arrel i els sons més an-cestrals, mentre que per les seves lletres barreja les expressions quotidianes del carrer, la llengua literària i les formes de parlar que es perden. Ell mateix ens ofereix les claus per entendre la seva participació en un festival com el Cruïlla Barcelona: “El que més m’agrada de l’ofici de cantautor és la llibertat d’estils musicals que et permet el fet d’explicar històries a través de la cançó”.

>> www.rogermas.cat / www.myspace.com/rogermas


ROGER MASDIVENDRES 16

12

És un dels artistes més interessants de l’actual música italiana, genial i eclèctic renovador dels conceptes de la cançó d’autor.

Encara que nascut a Alemanya, fill de gent emigrada al pròsper nord europeu des de la me-ridional Campània (la regió que té Nàpols com a capital), Vinicio Capossela és tan italià com el Coliseu de Roma o la mozzarella de buffala. Definit com un creuament impossible entre Renato Carossone i Tom Waitts (a qui no costa gens descobrir com una decisiva influència pel nostre protagonista), el seu inquiet tarannà vital l’ha connectat amb ritmes d’accent bal-cànic, caribeny o llatí, l’ha fet barrejar la música electrònica amb instruments tradicionals i l’ha empès a treballar la paraula com a màxima expressió de la seva particular visió del món. Sempre amb barret, orgullós d’unes arrels evidents (de fet, els seus treballs actuals busquen aprofundir en els valors d’una cultura rural que poc a poc desapareix), la veu greu i fosca d’aquest curiós personatge es convertirà, amb tota seguretat, en una de les sorpreses del festival Cruïlla Barcelona.

>> www.viniciocapossela.it // www.myspace.com/viniciocapossela


VINICIO CAPOSSELADIVENDRES 16

13

És la veu del moment en el moviment del folk anglès, un compositor que evoca els grans artistes de finals dels anys seixanta.

Jon Allen juga a la mateixa lliga que figures conegudes com Ryan Adams, Jose Gonzales o Damien Rice, una lliga que connecta artistes actuals amb una tradició que ja acumula mig segle d’història. Al cap i a la fi, “Dead mans suit” (Nurture Records, 2009) fa evidents les influències que Rod Stewart (etapa The Faces), el legendari John Martin, també James Taylor i el mite Bob Dylan han suposat per aquest trobador de Winchester. Però per damunt d’aquest detall, el disc destaca per uns textos de gran sensibilitat que, segons diuen, van aconseguir la felicitació de Sir Paul McCartney. Com a artista de directe, defensant-se tot sol o com a teloner de Mark Knopfler o Emmylou Harris, Jon Allen s’ha guanyat el respecte de audiències molt diverses, ja sigui en un minúscul bar de Nova York o en l’enorme Wembley Arena londinenc. Segur que també ho aconseguirà amb el públic del Cruïlla.

>> www.jon-allen.co.uk / www.myspace.com/jonallenmusic


JON ALLENDISSABTE 17

14

Amb un nou disc tot just estrenat, la parella més internacional de la música espanyola farà de les seves al Cruïlla Barcelona.

The Pinker Tones (és a dir, Mister Furia i Professor Manso) és una de les nostres bandes amb major projecció internacional: el seu segon disc, “The million colour revolution” (Pinkerland Records, 2005) es va publicar a més de cinquanta països i de la seva autoria són alguns dels temes que es poden escoltar dins de videojocs de gran èxit. Amb la seva impossible, a priori, barreja d’estils i influències han aconseguit definir una personalitat fàcilmente reconeixible que destaca, sobretot, per la seva energia. Indie-pop, lounge, nu-jazz, bossa nova, funk, electrònica i altres herbes rítmiques tenen el seu punt de trobada en les ments d’aquests dos personatges que, quan pugen a l’escenari, s’acompanyen de Dj Niño per convertir-se en el que anomenen “The Pinker Tones dj crew”, un espectacle on conviuen la intensitat d’una banda de rock amb la dinàmica d’una sessió de dj. Preparats per gaudir-ne?

>> www.thepinkertones.com / www.myspace.com/thepinkertones


THE PINKER TONESDIVENDRES 16

15

És una de les formacions que millor sap transmetre l’energia de la seva música des de l’escenari, una màquina de ritme única.

Centenars d’escenaris de tot el planeta (d’Anglaterra a Suïssa, de Mèxic al Japó) han estat sacsejats pel cop potent de La Kinky Beat. Des que van inaugurar la seva carrera l’any 2003, després de guanyar el concurs de maquetes de Radiochango.com, el grup ha viatjat arreu amb la seva barreja salvatge de reggae, jungle i hip hop, oferint una intensitat que poques formacions aconsegueixen. Set anys després han publicat tres discos i han editat nombro-ses remescles (pròpies i alienes), uns treballs que han consolidat el paper de les textures electròniques en el so d’aquest projecte que va nèixer com una reunió de músics de diferents formacions de la Barcelona de principis del segle XXI (Trimelón, Jaleo Real, Radio Bemba, Afrodisian Band i Radar Barcelona) i que s’ha convertit en una de les bandes més actives i inquietes de l’escena de la capital catalana.

>> www.myspace.com/lakinkybeat


LA KINKY BEATDIVENDRES 16

16

Cinc anys de vida i molta carretera han convertit aquests quatre músics sevillans en una de les formacions més aclamades per la crítica estatal.

El de Pony Bravo és d’aquells projectes que podriem qualificar de totals. Si els preguntem per les seves influències musicals, els quartet cita a Nina Simone, Frank Sinatra, Mahmoud Ahmed, Bob Dylan, Kraftwerk o Manolo Caracol, entre d’altres. Si busquem els elements que configuren el seu so, trobem una curiosa combinació que passa pel rock andalús expe-rimental, la psiquedèlia, el reggae, el western més clàssic, la música africana i les tonades sevillanes de caire popular. I si sumem l’esbojarrada creativitat gràfica d’en Daniel Alonso, el seu cantant, arrodonim el concepte d’una de les propostes més arriscades de l’escena indie.

>> www.myspace.com/ponybravo


PONY BRAVODIVENDRES 16

17

Una jove promesa convertida en realitat gràcies a unes cançons emocionants i a la seva capacitat per interpretar-les dalt de l’escenari.

Des de la discreció i la fragilitat, la seva veu et sedueix inmediatament quan escoltes “Una forma de hablar” (BCore Disc, 2010). Com si ens expliques un conte infantil, Maria Rodés canta i tota ella es fa tendra, mangètica, serena. I al seu voltant l’acompanyen sons que se situen entre Pascal Comelade i Beth Gibbons. Tot plegat es converteix en l’encontre perfec-te d’una cantat que vol reflexionar sobre les tristeses i les alegries de la vida al compàs de melodies gairebé perfectes.

>> www.mariarodes.com / www.myspace.com/mariarodes


MARIA RODÉSDIVENDRES 16

18

19

Amb un pas ferm i segur, la proposta d’aquesta jove cantant s’ha convertit en una de les realitats més suggerents del nou pop català.

Comparada sovint amb la també cantant, multi-instrumentista i compositora nordamericana Joanna Newsom, Maria Coma ha sorprés tothom debutant com a solista amb un treball en què cada cançó és un món. Després de presentar-se en societat amb el projecte u_mä, “Linòleum” (Amniòtic Records, 2009) ens ha descobert una artista de cap a peus, amb molt de carisma i personalitat. No usem aquestes paraules perquè sí. Només cal atendre la petita formació que l’acompanya en els concerts (Jordi Lanuza al baix, Pau Vallvé a la bateria i ella mateixa al piano i la veu) per comprovar que, des de la seva joventut, Maria Coma té clares les idees (a voltes són d’allò més naïf i delicades, d’altres són fosques i transcendents) i vol transmetre-les a la seva manera. Compte amb aquesta gateta dolça (la imatge de portada de “Linòleum”) perquè no és el que sembla: Maria Coma trepitja fort, molt fort.

>> www.mariacoma.com / www.myspace.com/mariacoma


MARIA COMADIVENDRES 16

17

20

Aquesta formació ha estat una de les grans sorpreses de la temporada dins l’escena de la música indie de Barcelona.

Los Seis Días factura unes estimulants cançons que podem situar dins la millor escola del pop anglosaxó, destacant en el seu cas per una atenció molt especial a les melodies i un treball molt personal i acurat pel que fa a les lletres. “Lunes”, el seu primer treball, ha estat produit per l’omnipresent Ricky Falkner i els ha dut a escenaris de nombroses sales espan-yoles durant la temporada d’hivern, on han presentat amb èxit el seu pop melodramàtic farcit d’emocions poètiques i quotidianes.

>> www.losseisdias.com / www.myspace.com/losseisdias


LOS 6 DÍASDIVENDRES 16

Una jove veu i un veterà compositor han unit forces per oferir-nos una proposta que sorprén pel seu eclecticisme.

Laura Guiteras (cantant i actriu coneguda pel seu paper a la sèrie televisiva “El cor de la ciutat”) i Toni Xuclà (guitarrista i productor qui podem trobar en nombrosos projectes) són la parella creativa que s’amaga rera el projecte Taima Tesao, una proposta que podem qualifi-car de world pop detallista. Durant els darrers tres anys han treballat junts un seguit d’idees que s’expressen en diversos idiomes (català, castellà, anglès, brasiler…) i que han estat decorades amb diferents estils musicals (pop, funk, jazz, reggae…) fins que s’han convertit en la desena de cançons que formen “Zelig Time” (Temps Record, 2010). Dalt de l’escenari, Guiteras allibera tota la força que amaga el seu petit cos, interpretant fins el límit (com a cantant i com a actriu) cadascuna de les lletres, mentre Xuclà dirigeix una nau musical que visita les diferents influències que els components de la formació han rebut des de la seva residència barcelonina.

>> www.myspace.com/taimatesao


TAIMA TESAODIVENDRES 16

21

22

Un grup que des de casa nostra ret homenatge als grans jazzmen jamaicans com Ernest Ranglin o Monty Alexander.

The Oldians és el punt de trobada de dos camins musicals inequívocament connectats. D’una banda, el so original de les seccions rítmiques de l’època daurada de la música jamai-cana. De l’altra, el discurs jazzístic traçat des de la guitarra elèctrica, els teclats i el saxòfon que permet crear al grup un so personal i autèntic. La unió d’aquests elements permet al quintet oferir una fotografia musical farcida de bon groove que podem qualificar com a petita i distingida delicatessen instrumental.

>> www.myspace.com/theoldians


THE OLDIANSDIVENDRES 16

Flamenco, rumba, folk i música llatina conflueixen en aquest jove projecte que s’alimenta de les visions i els gustos musicals de tots els seus components.

Un dels més recents i acolorits exemples de la transversalitat del flamenco és aquesta for-mació nascuda a Barcelona, una ciutat que ha estat sempre propícia pel desenvolupament de noves propostes lligades al gènere. A Marujita formen sis joves instrumentistes liderats per l’apassionada veu de María Benítez, enamorada del flamenco, el rock andalús i els ritmes llatins. Amb olors que també remeten al nou folk nordamericà i al jazz amb arrels, a la seva ciutat natal el nom de Marujita ja és sinònim de la festa i la intensitat amb què es viuen, dalt i baix de l’escenari, els concerts del grup.

>> www.marujita.org / www.myspace.com/marujitamusic

23


MARUJITADIVENDRES 16

Dels minúsculs bars metropolitans als millors escenaris d’aquí i d’allà, el rumboxing torna amb tota la seva força.

Jairo Pereira i la seva troupe no necessiten gaire presentació. Però els seus nous temes, estrenats davant del públic a finals d’abril, sí. Per això Muchachito Bombo Infierno ha tornat a la carretera, allà on millor es troba aquesta divertida colla, per compartir amb la seva gent les cançons del recent “Idas y vueltas” (El Orfanato Eléctrico, 2010), un treball que sona proper i fresc, cuinat sense forçar la màquina, deixant fluir melodies i lletres cap el seu propi destí. Com diu en Jairo, “el que més importa és el moment i el moment pot tenir moltes ca-res, no ha d’estar lligat a un estil o una única forma”. Compte, no us espanteu: Muchachito Bombo Infierno segueix fidel a la lliure combinació de rumba i swing amanida d’humor que coneixem. Per tant, ningú ha de dubtar que al Parc del Fòrum també sonaran tots els clàs-sics que enganxen avui com el primer dia que van entrar dins el nostre cap. El Singuerlin style, més viu que mai.

>> www.muchachitobomboinfierno.com / www.myspace.com/muchachitobomboinfierno


MUCHACHITO BOMBO INFIERNODISSABTE 17

24

DISS

ABTE

17

La gent africana té en el reggae una de les seves músiques preferides. I aquest cantant ivorià és una de les seves figures més destacades i respectades.

Infalible com pocs artistes, Alpha Blondy i la seva poderosa banda fa anys que volten pel món, exhibint un africanisme conscient i coherent que troba en el reggae (convertit ja fa temps en una música planetària) la perfecta corretja de tranmissió, tant dins com fora d’Àfrica. Sense pels a la llengua, l’ivorià ha parlat sempre en els seus textos dels ineptes governants afri-cans, dels conflictes racials i religiosos o dels problemes econòmics i socials del continent. A l’altra banda, trobem com a perfecte suport per aquestes lletres de gran contigut polític, que Seydou Koné (el veritable nom d’Alpha Blondy) canta en dioula, francès, malinké o anglès, una nombrosa i compacte formació que mostra una intensitat rítmica que deixa estorat. Serà, sens dubte, un concert per connectar amb el reggae més combatiu i per gaudir de cançons clàssiques del repertori del mestre com “Apartheid is nazism”, “Cocody Rock” o “Jesuralem”.

>> www.alphablondy.info // www.myspace.com/alphablondy


ALPHA BLONDYDISSABTE 17

25

Clàssic i modern al mateix temps, és el noi elegant i agradable que ha posat el soul, el bon soul, allà on li correspon.

Ser un rostre pàlid de Boston no deu ser, per segons qui, la millor carta de presentació si t’identifiques com a músic de soul. Però, què caram, la música viu dins de les persones. I dins del cos del jove Eli ‘Paperboy’ Reed sempre han bullit ritmes d’arrel afro-americana com el soul o el rhythm & blues. Saludat com el salvador i el garant dels sons que fa quatre dècades marcaven la pauta dins l’anomenada música negra, Reed es veu a ell mateix com un artista contemporani que s’expressa a través de la música amb la que va crèixer i que coneix. Tot ha anat molt ràpid des del seu debut discogràfic (“Roll with you”, Q-Division 2008), un treball on va abocar tot el que va aprendre als petits clubs on ja s’hi deixava la pell abans de fer 20 anys. Ara presenta “Come and get it” (Emi Music, 2010), un disc en què brillen una potent secció de vents i l’estil sofisticat de la producció. Tot un luxe pel festival Cruïlla Barcelona

>> www.elipaperboyreed.com / www.myspace.com/elipaperboyreed


ELI PAPERBOY REED & THE TRUE LOVESDISSABTE 17

26

Després de conquerir el sempre complicat mercat francès, venent més de 300.000 còpies del seu darrer treball, el cantant britànic oferirà la seva primera actuació a Catalunya festival Cruïlla Barcelona.

Amb el seu aspecte de geni despistat i dos interessants treballs discogràfics a la motxilla (“Make way”, 2007, i “Hobo”, 2009, ambdós editats per Real World Records, el segell de Peter Gabriel), l’anglès Charlie Winston s’ha guanyat un important espai propi dins la música europa més actual, fins el punt que molts dels concerts de la seva actual gira exhaureixen les entrades. Acompanyat per l’harmonicista Ben Edwards, el baixista Daniel Marsala i el bate-rista Medi, Winston (guitarra, piano i veu) presenta un projecte que camina ferm per damunt del rhythm and blues, el soul, el folk i el pop-rock. Sempre suggeridores, les seves cançons passen de l’agitació a la malenconia, de la intensitat a la suavitat, de l’excitació a la calma. Per joventut i talent, Charlie Winston és una d’aquelles perles a qui cal parar atenció des de ja mateix. I el nostre festival t’ofereix l’oportunitat.

>> www.charliewinston.com / www.myspace.com/charliewinston


CHARLIE WINSTONDISSABTE 17

27

La jove formació terrassenca creadors del Nu-Flamenc no paren d’omplir les sales allà on van.

Dins d’aquesta edició del festival Cruïlla Barcelona, D’Callaos serà la banda que defensarà una música tan visceral i arrelada com el flamenc. Tot i que, com és conegut, la proposta d’aquesta formació s’apropa sense complexos al jazz, el reggae, els ritmes llatins o el rock, ingredients diversos que donen gust i color especial al so del grup des dels seus inicis, ara fa sis anys. Amb la veu i la gràcia de la Canija com a referència, D’Callaos exprem al màxim la frescor de les seves composicions i la qualitat artística dels seus components per generar des de l’escenari sensacions i climes diferents, que viatgen des del sentiment més profund fins a l’entusiasme dels ritmes més frenètics. Després de l’èxit aconseguit amb el projecte teatralitzat “El café de las niñas”, el grup torna al format habitual de concert i amb el repertori que s’ha fet popular gràcies a les seves nombroses i cuidades actuacions.

>> www.decallaos.com / www.myspace.com/dcallaos


D’CALLAOSDISSABTE 17

28

Poc a poc, la formació lisboeta ha guanyat un espai i un prestigi dins la nostra escena mes-tissa gràcies a concerts com el que oferiran al Parc del Fòrum.

Amb Àfrica com a principal font d’inspiració pel seu particular conjunt de sons, estils, instru-ments i ritmes, els portuguesos han sabut definir un estil propi que es reflexa perfectament al seu nou treball, editat aquesta mateixa primavera. Amb un espectacle potent, una impor-tant presència de la percussió i una acurada posada en escena on destaca la seva cantant Romi Anauel, Terrakota cuina les seves cançons amb ingredients com el contagiós soukous congoleny, les insistents melodies dels tuaregs, la dolça chimurenga zimbabwesa, el rítmic m’balax senegalès o els emocionants jocs vocals malians. Potser ens equivoquem, però un dels camins de futur de la música mestissa passa per Terrakota.

>> www.terrakota.net // www.myspace.com/terrakota


TERRAKOTADISSABTE 17

29

Liderat per les rimes sempre positives de 20Syl, aquest sextet francès es distingueix pel seu hip hop orgànic i farcit de bon groove.

Després de quinze anys d’una carrera consistent, el grup Hocus Pocus ha aconseguit l’èxit sense abandonar mai la seva estimulant proposta que es mou entre el rap, el jazz, el funk i el soul. Amb un estil que s’apropa a formacions nordamericanes com Jurassic 5 o A Tribe Ca-lled Quest, ara mateix Hocus Pocus és una banda que omple les sales més grans de França, que participa en els festivals més importants del país veí i que ven milers de còpies dels seus discos. El més recent és “16 pièces” (Universal, 2010), un treball en què col·laboren grans figures de l’escena francesa del hip hop com Oxmo Puccino o Akhenaton.

>> www.hocuspocus.fr / www.myspace.com/hocuspocushiphop


HOCUS POCUSDISSABTE 17

30

Aquest és l’interessant projecte que reuneix un dels rapers més carismàtics de l’escena es-tatal, esència de Violadores del Verso, amb un jove quartet barceloní de jazz.

Kase.O va decidir fer un pas endavant en el seu projecte artístic i va posar l’ull en quatre mú-sics de Barcelona per unir dues de les branques més fortes de l’arbre musical afro-americà: el jazz i el hip hop. El resultat és una proposta que envolcalla les metàfores i els sentiments de Kase.O amb la música intensa i elegant que desenvolupen Daniel Comas (guitarra elèc-trica), Dani Domínguez (bateria), Juan Pablo Balcázar (baix elèctric, contrabaix) i Hugo As-tudillo (saxòfon). En concert, mentre les rimes del raper aconsegueixen l’habitual complicitat del públic del hip hop, el treball dels instrumentistes sorprèn per la claredat rotunda d’uns moviments que permeten al mc aragonès apropar-se a estils com el blues o el funk. Un exer-cici de constrastos que, lluny d’embafar, deixa un excel.lent gust de boca.

>> http://www.myspace.com/kaseojazzmagnetism


KASE.O & THE JAZZ MAGNETISMDISSABTE 17

31

Vint anys de moltes rimes afilades han convertit aquest jove veterà en un dels màxims expo-nents de l’escena del dance hall i del hip hop estatal.

Després de sis anys de silenci discogràfic oficial (no ha deixat de publicar demos i ma-quetes), Rap’susklei ha tornat a la primera plana del nostre hip hop. “Pandemia” (Muffin Records, 2010) és el títol del seu nou disc (s’ha publicat aquesta mateixa primavera), un treball estimulant com sempre, amb uns textos poètics que evoquen, des d’un estil propi, temàtiques i sentiments fins ara poc habituals en aquesta escena. Encara era un marrec i ja participava en els freestyles de Saragossa, fent evident la seva capacitat per la lírica malgrat la seva curta edat. Poc a poc es va guanyar el respecte de tothom, tant dins com fora de la seva ciutat, fins convertir-se en una de les màximes referències del hip hop gràcies al disc “La historia más real de nuestras vidas” (Lam Records, 2002), compartit amb el dj i productor Hazhe i que va posar al nostre abast les mètriques anàrquiques i els ritmes sorprenents que caracteritzen l’obra de Rap’susklei.

>> www.myspace.com/rapsus


RAP’SUSKLEIDISSABTE 17

32

Cantant i actriu,Ebony Bones, situada en la mateixa ruta musical que M.I.A., barreja un munt d’influències en la seva música: l’actitud del punk, l’energia rítmica africana, l’hedonisme del funk…

Els explosius concerts d’aquesta artista anglesa recorden abans una comparsa de Carnaval que no pas l’actuació d’un grup de pop. I tot amb l’estil inconfusible del millor dance, aquell que et deixa amb la roba xopa de suor. Situada sota l’etiqueta del pop tribal, les seves cançons són veritables hits trencapistes molt addictius. Amb un concepte global del concert com a festa, la seva impactant posada en escena destaca per un excepcional sentit de l’humor que traspassa de l’escenari al públic. I ja que ens hem llançat, gosarem dir que una nit amb Ebony Bones sembla traslladar-nos a un escenari tropical on The Clash i M.I.A. su-messin forces. Després de rebre destacats comentaris per part de la premsa especialitzada i de conquerir el públic anglosaxò, la frase justa per definir el concert d’Ebony Bones i la seva tropa és “no podràs deixar de ballar”.

>> www.missebonybones.com / www.myspace.com/ebonybones


EBONY BONESDISSABTE 17

33

Des de la ciutat de Florència arriba una de les formacions més actives i consistents de l’escena italiana dels darrers vint anys.

De Bandabardò se sol dir que és un grup que es troba en gira permanent. A la carretera des de 1993, tot va començar quan Enrico ‘Erriquez’ Greppi i Alessandro ‘Finaz’ Finazzo van decidir dur a l’escenari les cançons que, fins aquell moment, el primer només ensenyava als amics. Ha plogut molt des d’aleshores i Bandabardò s’ha convertit en un potent septet de folk-rock que pot lluir una llarga i consolidada trajectòria artística. Per cert, com a curiositat dir que el nom del grup és un homenatge a l’actriu francesa Brigittte Bardot.

>> www.bandabardo.it // www.myspace.com/bandabardo


BANDABARDÒDISSABTE 17

34

Personalitat i passió a dojo són les que mostra aquesta formació, hereva directa i actualitza-da d’un dels grups més influents de la música africana més recent.

Després de convertir-se en una referència per entendre el hip hop africà (no només el de Se-negal) i de representar el continent a través de milers de concerts arreu del món, Daara J va viure la seva particular crisi de personalitat. Al capdavant de la formació (amb nom renovat) s’han quedat Faada Freddy i N’Dongo D, dos dels components originals qui, acompanyats ara per dos músics i un dj, han donat forma a un nou espectacle. Sempre fidels al hip hop, aquests dos artistes senegalesos s’amaren de les bones vibracions que brollen de Nova York, Dakar, Paris i Kingston per construir el seu particular esperit musical, un esperit que segueix vinculat a la honestedat i l’autenticitat que llancen des de les seves lletres. Mentre enllesteixen la seva primera gravació, han decidit passejar-se per escenaris d’aquí i d’allà, entre els quals es troba el nostre Cruïlla Barcelona.

>> www.daarajfamily.com / www.myspace.com/daarajfamilyofficiel


DAARA J FAMILYDISSABTE 17

35

Una proposta que, sense prejudicis ni límits, barreja estils musicals i idiomes per explicar, amb alegria vital, petites històries quotidianes.

Filla de pares indis –concretament de la regió del Punjab–, educada entre els Estats Units, la Índia i el sud de França, Rupa Marya resideix en aquest moments a San Francisco. Cone-guts tots aquests elements no resulta difícil imaginar que la música que proposa amb la seva banda, The April Fishes, ha de ser una barreja que reflexi, al mateix temps, la seva vida i la ciutat oberta i multicultural on viu i on ha nascut el seu projecte musical, solució pacífica a la confusió inevitable que tants moviments i tantes informacions ha de generar en una persona jove. Metgessa de professió, a les seves cançons trobem elements del folk nordamericà, de la chanson francesa, del tango argentí, del swing manouche i del klezmer jueu, cantats en anglès, castellà, francès o hindi. A tot aquest ampli ventall d’influències i detalls, dalt de l’escenari hi sumen una atmosfera propera al circ que segur cridarà l’atenció del públic del Fòrum.

>> www.myspace.com/aprilfishes


RUPA & THE APRIL FISHESDISSABTE 17

36

Una descàrrega rítmica compartida per dos grups que aporten els bagatges respectius per generar una dialèctica impecable entre música i lletra.

Ara sí, ja és una realitat. Després de diferents encontres, tastets i proves, la col.laboració entre At Versaris, banda de referència del hip hop català, i Asstrio, energètic trio de jazz-soul-funk, ha fructificat en un espectacle conjunt estrenat fa pocs mesos i que, des de la primavera, ha donat pas a una gira compartida que aquests cinc personatges han batejat amb el nom de “Per principis elegants”. El repertori, com no podia ser d’una altra manera, és molt especial. D’una banda, peces conegudes d’At Versaris agafen un altre color amb el nou vestit musical preparat per Asstrio. De l’altra, diferents temes instrumentals dels tres jazzmen transiten un altre camí gràcies a les rimes que agefeixen Pau Llonch i Rodrigo Laviña. Per arrodonir-ho, les dues formacions visiten referents comuns com Rage Against The Machine o Gentleman. Tot plegat resulta en un treball coherent i exigent, que ha de suposar un salt de qualitat en la nostra escena musical.

>> www.myspace.com/atversarisiasstrio


AT VERSARIS I ASSTRIODISSABTE 17

37

Arriba el nou i sorprenent projecte d’un dels dj’s més respectats i innovadors dins el panora-ma del hip hop internacional.

Prou conegut entre nosaltres per la seva etapa amb la Mala Rodríguez, l’inquiet Dj Woody ha iniciat una nova aventura que l’ha fet pujar un esglaó en el seu concepte artístic. Sota el nom de “Turntables in technicolor”, WoodyMadera (el seu actual nom artístic) proposa una sessió on barreja scratches i visuals en temps real. L’habilitat i la precisió habituals d’aquest impecable dj es complementen ara amb unes imatges i uns efectes gràfics que afegeixen una interessant novetat al seu projecte. Sempre vinculat a la tècnica del scratch, Dj Woody ha guanyat nombroses competicions d’aquest gènere, ha inventat tècniques de turntablism convertides ja en clàssiques i és un dels dj’s més sol.licitats de l’escena. Tenir la possibilitat de comprovar de ben a prop com s’ho fa aquest personatge ha de ser tot un alicient pels entusiastes dels jocs amb els plats i la taula de mescles.

>> www.myspace.com/woodymadera / www.youtube.com/djwoody


DJ WOODYDISSABTE 17

38

Una jove artista xilena que filtra els sons afro-americans més contundents a través d’un filtre molt personal i de històries quotidianes.

Després del gran èxit aconseguit al seu país amb la formació Mamma Soul, Moyenei va ini-ciar el seu camí com a solista des de la barreja de soul, rap i dance hall que l’havia convertit en una destacada protagonista de l’escena musical xilena. El punt de més de la seva actual proposta arriba per l’aproximació que la cantant fa a sons d’arrel afro-americana com la cum-bia colombiana o el landó peruà, elements que enriqueixen la proposta d’aquesta artista de vestits acolorits i textos compromesos.

>> www.moyenei.com / www.myspace.com/moyenei


MOYENEIDISSABTE 17

39

Un grup de gent molt jove que, des de Santa Coloma de Gramanet, prem l’accelerador per trobar el seu espai dins l’escena mestissa.

Amb autèntica passió pel directe, Los Barrankillos ha crescut amb pas ferm des que va iniciar el seu camí l’any 2006. Treballant molt dur dalt de l’escenari, els seus concerts cada vegada convoquen més públic perquè, no podia ser d’una altra manera, cada vegada són millors. Sens dubte, la vitalitat que mostra la seva hard rumba en té part de culpa. Però també podem citar els seus ritmes sincopats, la veu trencada del seu frontman canalla i la frescor intensa que brolla de les seves cançons.

>> www.myspace.com/losbarrankillos


LOS BARRANKILLOSDISSABTE 17

40

Cançons, visuals i festa per una proposta impactant que va i torna de Catalunya als Balcans a cop de ritme punyent i d’imatges histriòniques.

Què pot passar quan sumen forces tres discjòqueis, dos videojòqueis i un incansable ballarí per proposar un viatge audio-visual que busca i troba la connexió entre les músiques d’arrel gitana de Catalunya i els Balcans? Quan no és un, és l’altre, i sinó tots alhora, sempre hi ha moviment en aquesta cerimònia d’imatges, ritmes i alcohol, més a la vora d’una performan-ce que d’una sessió musical de les que coneixem i a la que recentment s’han unit les dues ballarines de Makosh Corporation per completar l’espectacle (mai millor dit). Prepareu-vos perquè les actuacions de Balkatalan Experience (definides amb un explícit lema: “música per mirar, imatges per ballar”) no sembla pas que tinguin un límit en el seu objectiu confesat d’organitzar la festa (primer a l’escenari, després a la pista). Com deia aquell anunci de pa-tates fregides, quan aquesta esbojarrada colla balkatalànica fa pop, ja no hi ha stop.

>> www.myspace.com/balkatalan / www.youtube.com/user/balkatalan


BALKATALAN EXPERIENCEDISSABTE 17

41

Sens dubte, la formació que a casa nostra millor ha sabut sintetitzar la festa i la dolçor de les músiques de l’est europeu.

Dúmbala Canalla segueix fidel als ritmes balcànics i el klezmer jueu amb què es va fer conèixer. Per què canviar si el concepte funciona? En tot cas, el grup ha polit el seu so sense perdre la grapa escènica que sempre ha caracteritzat a aquesta formació, una grapa que s’alimenta de les tonades, a voltes divertides, altres melancòliques, que arriben de l’altre cantó del continent i que inspiren la feina pròpia de composició que el grup ha desenvolupat ja en dos treballs discogràfics.

>> www.dumbalacanalla.org / www.myspace.com/dumbala


DUMBALA CANALLADISSABTE 17

42


INFORMACIONS PRÀCTIQUES

43

Anticipada Abonaments 2 dies: 68€ | Entrades 1 dia: 37€ (*Més despeses de distribució)

Al web del festival, xarxa Ticketmaster i al Servei Entrades de Caixa Laietana

Obertura de portesDivendres: 16.00 h | Dissabte: 16.00 h

TaquillaAbonaments 2 dies: 75€Entrades 1 dia: 43€

Informació[email protected]+34 93 798 36 32

PremsaChispas MusicCéline Kamouncé[email protected] | 609 28 52 78

Venda d’entrades:

Horaris:

Com arribar

Contacte

Tren: Plaça Catalunya: L4 Plaça Urquinaona (Fòrum)Sant Adrià de Besòs: Trambesòs T4 (Fòrum)

Bus:Línies: 7, 36, 43, 141, B23 Nocturn: N6, N7 Metro:L4 (El Maresme-Fòrum) L1 (Marina o Glòries) Connexió T4 (Fòrum) Dissabte obert 24 h.

Tramvia:Trambesòs T4 (Fòrum) Dissabte obert 24 h. Bicing:Taulat amb Diagonal, Rambla Prim amb Diagonal o Llull amb Diagonal

Vehicle propi:Ronda Litoral Sentit Llobregat: Sortida 24 Sentit Besòs: Sortida 25


44

HORA

RIS

45PLÀN

OL

Organitzen:

Amb el suport de:

Col·laboradors:

Col·laborador especial: Festival membre de:

Patorcinen:

47

BEN HARPER & RELENTLESS7

MACACOLOVE OF LESBIAN

THE WAILERSFEMI KUTI

& THE POSITIVE FORCEXAVIER RUDDALBERT PLA

Y LOS SUJETADORESROGER MAS

VINICIO CAPOSSELAJON ALLEN

THE PINKER TONESLA KINKY BEATMARIA RODÉSMARIA COMA

LOS SEIS DÍASTAIMA TESAOTHE OLDIANS

divendres

16juliol 2010

Parc del Fòrum

dissabte

17MUCHACHITO

BOMBO INFIERNOALPHA BLONDY

ELI PAPERBOY REEDCHARLIE WINSTON

D’CALLAOSTERRAKOTA

KASE’O & THE JAZZ MAGNETISM

RAP’SUSKLEIEBONY BONESBANDABARDÒ

DAARA J FAMILYRUPA & THE APRIL FISHES

AT VERSARIS I ASSTRIODJ WOODY MOYENEI

LOS BARRANKILLOSBALKATALAN EXPERIENCE

DÚMBALA CANALLA

dossier premsa Cruïlla Barcelona 2010

Documents

Transcript of dossier premsa Cruïlla Barcelona 2010