Dossier Mòdul 1 _1 CURS 14_15

Í ndex

U1 LA TERRA

1. La terra, un punt de l'Univers2. La terra, continents i oceans3. Orientar-se a la Terra: cartografia4. Unitats i formes de relleu

U2 PAISATGES I CLIMES DEL MÓN

1. Paisatges naturals: biomes.2. El temps atmosfèric:

2.1. Clima i temps: diferències 2.2. Meteorologia: descriure i predir el temps 2.3. Instruments meteorològics

3. El clima. 3.1. Climogrames 3.2. Causes de les diferències dels climes. 3.3. Grans zones climàtiques de la Terra

4. El mapa dels climes del món 4.1. Climes freds: clima polar 4.2. Climes freds: clima de muntanya 4.3. Climes temperats: clima mediterrani 4.4. Climes temperats: clima oceànic 4.5. Climes temperats: clima continental 4.6. Climes càlids: clima equatorial 4.7. Climes càlids: clima tropical humit 4.8. Climes càlids: clima tropical sec 4.9. Climes càlids: clima desèrtic

U3 LA POBLACIÓ DEL MÓN

1. La distribució dels habitants al planeta2. L'evolució de la població mundial3. La situació actual de la població mundial4. El futur de la població mundial5. Les migracions avui6. Estructura de la població

Societat Nivell 1, mòdul 1 1

http://www.xtec.cat/monografics/socials/taller/unitat5/cit.htm

http://www.xtec.cat/monografics/socials/taller/unitat5/climacd.htm

http://www.xtec.cat/monografics/socials/taller/unitat5/climacts.htm

http://www.xtec.cat/monografics/socials/taller/unitat5/climact.htm

http://www.xtec.cat/monografics/socials/taller/unitat5/climace.htm

http://www.xtec.cat/monografics/socials/taller/unitat5/climacont.htm

http://www.xtec.cat/monografics/socials/taller/unitat5/climao.htm

http://www.xtec.cat/monografics/socials/taller/unitat5/climat.htm

http://www.xtec.cat/monografics/socials/taller/unitat5/climam.htm

http://www.xtec.cat/monografics/socials/taller/unitat5/clima.htm

http://www.xtec.cat/monografics/socials/taller/unitat5/mapa.htm

http://www.xtec.cat/monografics/socials/taller/unitat5/zonesc.htm

http://www.xtec.cat/monografics/socials/taller/unitat5/causa.htm

http://www.xtec.cat/monografics/socials/taller/unitat5/climogra.htm

http://www.xtec.cat/monografics/socials/taller/unitat5/instru.htm

http://www.xtec.cat/monografics/socials/taller/unitat5/meteo.htm

U4 BASES ECONÒMIQUES DEL MÓN ACTUAL

1. El sector primari 1.1. L'agricultura 1.2. La ramaderia 1.3. L'explotació forestal 1.4. La mineria

2. El sector secundari 2.1. Els factors del procés de producció 2.2. Factors de localització industrial 2.3. Tipus d'indústria 2.4. Les grans àrees industrials

3. El sector terciari: els serveis 3.1. Activitats financeres i administratives 3.2. El comerç 3.3. Els transports i les comunicacions. El turisme i altres activitats d'oci

4. Els sectors econòmics a les Illes Balears 4.1. El sector primari a les Illes Balears 4.2. Mineria, energia i indústria 4.3. Els serveis. El turisme 4.4. El comerç i el transport

U5 LA TERRA, UN PLANETA EN PERILL

1. Riscos naturals 1.1. Volcans 1.2. Terratrèmols 1.3. Vents forts 1.4. Inundacions

2. Riscos d'origen humà 2.1. El forat de la capa d'ozó 2.2. L'efecte hivernacle 2.3. La pluja àcida 2.4. Altres tipus de contaminació 2.5. Residus domèstics

3. Desenvolupament sostenible 3.1. Consciència ecològica


◦Fonts electròniques

• Cartografia: http://www20.gencat.cat/portal/site/territori/menuitem.• Earth Observatory: http://earthobservatory.nasa.gov/• Geografia d'Europa en jocs:

http://www.sheppardsoftware.com/European_Geography.htm• Geografia S.I Dossius: https://sites.google.com/a/xtec.cat/social-i-

artistic/socials/geografia• Geosense: http://www.geosense.net/• Google Maps aplicacions didàctiques: https://sites.google.com/a/xtec.cat/mapes/• Google maps: http://maps.google.com• Mapas Interactivos de Enrique Alonso:

http://mapasinteractivos.didactalia.net/comunidad/mapasflashinteractivos• National Geographic education beta: http://education.nationalgeographic.com/?

ar_a=1• Quo Vadis, popule? Present i futur de la població...:

http://www.xtec.cat/~jfierro/taf_poblacio/portada.html• Taller de ciències socials: http://www.xtec.cat/monografics/socials/taller/index.htm• The Great Global Gallery: http://www.staff.amu.edu.pl/~zbzw/glob/3GonW3.html• Weib Recursos Educatius de Ciències Socials:

http://weib.caib.es/Recursos/contingut_arees_.htm#socials• Xarxa telemàtica Educativa de Catalunya: Ciències Socials. Història

http://www.xtec.cat/web/recursos/socials• Vilaweb: Diari de l'escola : http://www.vilaweb.cat/www/diariescola


http://www.vilaweb.cat/www/diariescola

http://www.xtec.cat/web/recursos/socials

http://weib.caib.es/Recursos/contingut_arees_.htm#socials

http://www.staff.amu.edu.pl/~zbzw/glob/3GonW3.html

http://www.xtec.cat/monografics/socials/taller/index.htm

http://www.xtec.cat/~jfierro/taf_poblacio/portada.html

http://education.nationalgeographic.com/?ar_a=1

http://education.nationalgeographic.com/?ar_a=1

http://mapasinteractivos.didactalia.net/comunidad/mapasflashinteractivos

http://maps.google.com/

https://sites.google.com/a/xtec.cat/mapes/

http://www.geosense.net/

https://sites.google.com/a/xtec.cat/social-i-artistic/socials/geografia

https://sites.google.com/a/xtec.cat/social-i-artistic/socials/geografia

http://www.sheppardsoftware.com/European_Geography.htm

http://earthobservatory.nasa.gov/

http://www20.gencat.cat/portal/site/territori/menuitem

LA TERRA, UN PUNT DE L'UNIVERS.

La Terra és un minúscul punt dins de l’Univers. A l'Univers hi trobam milions d'astres: planetes, estels, cometes, meteors, satèl·lits... Astres, gasos i pols s'agrupen formant galàxies, un exemple n'és la Via Làctia que té forma d'espiral i a on es troba la Terra.

• EL SISTEMA SOLAR.

El nostre sistema planetari és el Sistema Solar. El Sol és l’estel central, alvoltant del qual giren tots els planetes. La mida del Sol és mitjana si la comparem amb altres estels de l’Univers. El seu volum és 1.300.000 vegades més gran que el de la Terra. El Sol genera el calor i la llum que arriben a la Terra després de recórrer uns 150 milions de quilòmetres.

Al Sistema Solar hi ha vuit planetes principals, cinc planetes nans i d'altres cossos celestes. Els planetes són astres sense llum pròpia que giren sobre si mateixos (rotació) i també al voltant del sol (translació). Segons la distància al Sol els planetes es divideixen en interiors (els més propers al Sol: Mercuri, Venus, la Terra i Mart) i exteriors (els més allunyats: Júpiter, Saturn, Urà i Neptú)

La mida dels planetes és molt diferent. A més, uns estan formats per materials en estat sòlid i són més rocallosos, com ara els interiors, i altres són gasosos. Tots els planetes giren al voltant del Sol en òrbites el·líptiques i a diverses distàncies, per això el calor que reben del Sol no és el mateix. La distància que els separa del Sol és enorme.

• EL PLANETA TERRA.

La Terra ocupa al Sistema Solar un lloc intermedi per la seva mida; té una forma bastant esfèrica, un poc aplatada pels pols (geoide) i la circumferència màxima, que correspon a l’equador, té una longitud de 40.000 Km. Vista des de l'espai té un color blavós, degut als gasos de l'atmosfera que l'envolten i a la existència dels oceans. Gira al voltant del Sol en una òrbita el·líptica i només té un satèl·lit: la Lluna.

• ElS MOVIMENTS DE LA TERRA.

Rotació: La Terra gira sobre si mateixa, al voltant d'un eix imaginari, d’oest a est i sempre té una meitat il·luminada pel sol, on és de dia, i l’altre meitat sense llum solar, on és vespre. El temps que tarda la terra en rotar sobre sí mateixa, un dia complet, es divideix en 24 hores i la superfície terrestre es divideix també en 24 franges imaginàries, una per cada hora, anomenades fusos horaris. A tots els llocs que es troben dins un fus els correspon la mateixa hora, encara que molts països reajusten l’hora oficial dins el seu territori.

Translació: És el moviment que realitza al voltant del Sol que recorre en un any (365 dies, 5 hores i 49 minuts). És l'origen de les estacions de l'any (primavera, estiu, tardor i hivern) que es produeixen perquè la Terra en el seu recorregut rep de manera diferent els raigs solar. Els equinoccis i els solsticis marquen l'inici de les estacions: els equinoccis es produeixen quan el dia i la nit tenen la mateixa durada i assenyalen l'inici de la primavera i la tardor. Amb els solsticis, el dia i la nit tenen diferent durada: el dia més llarg es produeix amb el solstici d'estiu, mentre el solstici d'hivern és la nit més llarga.

1Societat Nivell 1, mòdul 1 4

La Terra, un punt de l’Univers (1) Activitats

1. Encercla en aquesta sopa de lletres les paraules següents: galàxia,sistema solar, estrella, planetes, satèl·lits.

2. Escriu les paraules de la sopa de lletres al costat de la sevadefinició:

3. Completa les frases:

L’Univers està format per milions d’

La nostra galàxia s’anomena

El Sol és un La Terra és un

Una Lluna és un que gira al voltant de

El moviment de la Terra que origina el dia i la nit és

El moviment que la Terra fa al voltant del Sol s’anomena

Conjunt format pel Sol i els seus planetes

Agrupació de milions d’estels

Astre sense llum que gira al voltant d’un planeta

Astre amb llum pròpia

http://www.xtec.es/recursos/socials/taller/unitat1/ Societat Nivell 1, mòdul 1 5


5. Completa l’organigrama

conté

agrupats en

formades per una de les gal·làxies és la

que conté

amb una estrella

té 8 planetes

té un satèl·lit

http://www.xtec.es/recursos/socials/taller/unitat1/

L’UNIVERS



6. Escriu V si aquestes frases són verdaderes i F si són falses:

• _____ El Sol és una estrella que ens dóna llum i calor.• _____ La Terra triga 365 dies a fer una volta completa al voltant del Sol.• _____ El sistema solar està format pel Sol i quatre planetes: Venus, la Terra, Mart i Júpiter.• _____ El telescopi és la ciència que estudia l'Univers.• _____ L'eclipsi de Sol es produeix quan la posició de la Terra fa que la Lluna no pugui rebre la llum solar.

7. Relaciona la llista de paraules amb els moviments de translació i de rotació de la Terra:

Dia Nit Any Òrbita

Primavera Estiu Hivern Tardor

Rotació Translació

8. Contesta aquestes preguntes:

– Al voltant de què giren els satèl·lits?– __________________________________________– Al voltant de què es mouen els planetes?– __________________________________________– El Sol està quiet o també es mou?– __________________________________________– Com es diuen els grups d'estrelles?– ______________________________________


La Terra, un punt de l’Univers Avaluació final

1. Completa el mapa conceptual:

està format per

que poden ser

...................... ......................... Satèl·lits

comcom

..........

El s............ s......

formen

..........

L'Univers

..........

que té dos moviments

..........

..........

on hi ha


2. Completa aquest mapa conceptual:

............... ................8................................. ................que és

té forma de

que té

................

...................................

alguns tenen

....................

que són

...................

anomenada

.......................

per

................ ................

...................

...................

...................

...................

...................

...................

...................

................

....................

es troba dins està format per

Sistema solar


3. Defineix:

• Univers:

• Planeta:

• Satèl·lit:

• Estel:

• Cometa:

• Galàxia:

4. Escriu els planetes del sistema solar en l’ordre segons si són a prop olluny del Sol.

5. Quina és la diferència bàsica entre el Sol i la Terra?

6. Ordena de més gran a més petit:planeta, sistema solar, Lluna, Via Làctia, Univers

7. Completa el text següent:

La Terra és un dels nou.................. del sistema ............ Els planetes giren

al voltant del .............. seguint una òrbita ................. L’ ...................... és la corba que fan els ........................ en el seu moviment al voltant del Sol. La Lluna és el ..................... de la Terra i gira al seu voltant. La Terra té forma ...................... Des de l’espai es veu de color ............. per l’aigua dels ............ i dels ................ i pels gasos de l’.........................



8. Què és el moviment de rotació? Quant temps triga la Terra a fer-lo?Què fa?

9. Què és el moviment de translació? Quant temps triga la Terra a fer-lo?Què fa?


LA TERRA, CONTINENTS I OCEANS.

• ESTRUCTURA DE LA TERRA.

La Terra està formada per diferents capes: internes i externes. Les capes internes són l'escorça, el mantell i el nucli. L'escorça és la capa més exterior, prima i rígida que està trencada en les plaques tectòniques que suren i es mouen sobre el mantell, la capa més ampla i de materials més tous. Al centre hi trobam el nucli on les temperatures són molt elevades.

Exteriorment, la Terra està formada essencialment per tres elements amb unes característiques diferents: un de sòlid (litosfera) un altre líquid (hidrosfera) i un altre gasós (atmosfera). Gràcies a la combinació d’aquests elements és possible l’existència de diverses formes de vida vegetal i animal.

• LA LITOSFERA: LES TERRES.

Al nostre planeta les terres es troben repartides en sis continents, cada un d’aquests continents té una forma i una extensió molt diferent. Les terres emergents ocupen una quarta part de tot el planeta i hi tenen una distribució irregular. Las majoria de terres emergents es troben a l’hemisferi nord; en canvi, a l’hemisferi sud hi ha poques terres emergents i hi dominen els oceans.

Els continents són grans conjunts blocs de terres emergents separats els uns dels altres per mars o per oceans. Hi ha 6 continents: Europa, Àsia, Àfrica, Amèrica, Oceania i l'Antàrtida. Les illes són blocs de terra enmig dels oceans i s'anomena arxipèlag a un conjunt d'illes.

Tot i que el concepte de continent es refereix a una gran extensió continua de terres emergents que separen els oceans, hi ha algunes excepcions a l’hora d’establir-ne la delimitació. Per exemple, Europa, Àsia i Àfrica formen una sola massa continental contínua. Europa i Àsia són dividits en dos continents per la serralada dels Urals, el mar Caspi i el Caucas.

El cas d’Àfrica és una mica diferent, perquè només hi ha una estreta franja de terres emergents que la uneix amb Àsia, tot i que actualment està ocupada pel canal marítim de Suez, construït l’any 1869 per tal de posar en comunicació el mar Mediterrani amb l’oceà Índic.

Oceania, tot i que no presenta una continuïtat de les terres emergents, és considerat com un continent, format per un conjunt extens d’illes.

L’Antàrtida és un continent que està cobert totalment de glaç i gairebé és tot situat al casquet polar de l’hemisferi sud.

• LA HIDROSFERA: LES AIGÜES.

La presència i l’extensió de l’aigua al nostre planeta és molt important per la vida. Distingim entre aigües dolces (rius i llacs) i salades (mars i oceans). Només l’aigua dolça es pot utilitzar per al consum dels sers vivents (humans, plantes i animals) i per a usos agraris i industrials. Només el 2,7% és aigua dolça, la resta és aigua salada.

L’aigua dolça dels continents i dels pols es presenta en forma líquida o sòlida. De forma líquida com a aigua circulant (rius), aigua acumulada (llacs) o emmagatzemada al subsòl (aigües subterrànies). En forma sòlida es troba glaçada en els cims més alts de la Terra i als pols. L’aigua dolça que hi ha a la Terra té el seu origen en les precipitacions que es produeixen al nostre planeta, en forma d’aigua, neu o calabruix. Malgrat que la part d’aigua dolça és molt reduïda comparada amb el conjunt de l’aigua del planeta, sense ella no seria possible la vida, per això a les zones on l’aigua és un bé escàs hi ha nombrosos problemes.

L’enorme conjunt de masses d’aigua salada del planeta es troba distribuït irregularment sobre el planeta entre mars i oceans; la separació entre uns i altres és establerta per mitjà de línies convencionals. Ocupen el 71% de la superfície terrestre, suavitzen les temperatures i influeixen en els climes i en la vida. Els mars són masses d'aigua salada dels oceans que es troben al costat dels continents.

Els grans oceans són: Atlàntic, Pacífic, Índic, Glacial Àrtic i Glacial Antàrtic. L’oceà Pacífic representa la tercera part de la superfície de tot el planeta. Està situat entre del continent americà, Àsia i Oceania. De nord a sud s’estén des de l’estret de Bering fins a l’Antàrtida. És un oceà en


què hi ha infinitat d’illes, moltes de tipus volcànic i d'altres coral·lines. L’oceà Atlàntic és molt més reduït, estret i allargat, i banya les costes d'Amèrica, Europa i Àfrica. L’oceà Índic està delimitat pel continent asiàtic al nord, Àfrica a l’oest, Oceania a l’est i per l’Antàrtida al sud.

L’oceà Glacial Àrtic i l'oceà Glacial Antàrtic envolten els pols de la Terra i una part de les seves aigües estan permanentment gelades.

• L'ATMOSFERA.

L'atmosfera és una capa de gasos que envolta la Terra i sovint pensam que "està formada per l'aire". Però no tota l'atmosfera està formada per aire: hem de fer una petita distinció: una cosa és l'aire tal i com el podem tocar aquí, arran de terra, i una altra cosa és l'atmosfera.

• L'aire és una mescla de diferents substàncies en estat gasós, principalment nitrogen,oxigen, argó, diòxid de carboni i aigua.

• L'atmosfera és la capa de gasos que envolta la Terra. De fet, és un conjunt decapes concèntriques que tenen diferències pel que fa a la seva composició i a les seves propietats.

L'aire, és a dir, la mescla de nitrogen, oxigen, argó, diòxid de carboni i aigua (principalment) que ens envolta, només el trobem en els primers 90 km de l'atmosfera. En aquests 90 km. es troben 3 capes:

• Troposfera: ocupa els primers 10 km. És la més important per a nosaltres ja queconté els gasos que fan possible la vida (oxigen i diòxid de carboni. També esprodueixen els fenòmens meteorològics.

• Exosfera: arriba fins als 50 km. En ella es troba la capa d'ozó, que absorbeix elsraigs UV, perjudicials per als éssers vius.

• Ionosfera.

• EL TEMPS ATMOSFÉRIC.

El temps és l'estat de l'atmosfera en un moment determinat. Com ja saps el temps pot ser assolellat, plujós, pot fer neu, calabruix, vent. La Meteorologia estudia els fenòmens que es produeixen en l'atmosfera, com ara les precipitacions. Aquests fenòmens es poden mesurar mitjançant aparells com ara el termòmetre (temperatures), anemòmetre (velocitat del vent), baròmetre (pressió atmosfèrica), pluviòmetre (quantitat de precipitacions) o penell (indica la direcció del vent).

Les precipitacions es produeixen degut al cicle de l'aigua, que pots veure en aquesta animació (http://www.youtube.com/watch?v=3Cl6jCDWWYI).


http://www.youtube.com/watch?v=3Cl6jCDWWYI



Estructura de la Terra: continents i oceans Avaluació inicial

1. Quins són els oceans i els continents de la Terra? Situa’ls en elplanisferi.

Oceans: Continents:

2. Com és la Terra per dins? Fes un dibuix i escriu el nom de les capesinteriors.

3. Com és la Terra per fora? Fes un dibuix i escriu el nom de les parts.

4. Relaciona amb fletxes:

Atmosfera Capa líquida que envolta la Terra Litosfera Capa de gasos que envolta la Terra Hidrosfera Capa sòlida que envolta la Terra



La Terra (1) Activitats

1

2

3

4

1. Escriu el nom de les capes internes de la Terra:

1

2

3

4


és la capa més prima i està dividida en fragments que

s’anomenen . Quan xoquen les , hi ha

, que poden provocar molts danys: morts de persones i

animals, destrucció de barris, pobles i ciutats...

Els volcans són forats a pels quals surten materials calents

de .

3. Relaciona amb fletxes:

A. Gasos Hidrosfera B. Vida Litosfera C. Terra Atmosfera D. Aigua Biosfera Societat Nivell 1, mòdul 1 15

4. A quina capa de l’atmosfera correspon?

1. És la capa més propera al Sol, on es formen les pluges i on hi ha vida:

2. S’hi troba la capa d’ozó:

3. Hi arriben els satèl·lits artificials:

5. Busca informació i dibuixa en una cartolina un volcà i les seves parts.

6. Completa:1. Un terratrèmol és un de les 2. Un volcà és un

que hi ha a pel qual surten de .

Volcans


9. Escriu el nom que tenen els vents a Catalunya

10. Com es diuen aquests fenòmens?



12. A quin número correspon?

Delta

Ribera

Naixement

Riera

3

2

14

11. Escriu V si aquestes frases són verdaderes i F si sónfalses. Escriu en vermell les paraules que estiguin malament.

• El riu és un corrent d’aigua salada.

• Un afluent desemboca en un altre riu.

• Els rius neixen al costat de les platges.

• El delta es forma a la desembocadura d’un riu. És un espai

triangular.

• Les aigües subterrànies són els corrents d’aigua dolça que

hi ha sota terra.

• El llac és una acumulació d’aigua dolça.

• Els oceans són grans masses d’aigua salada.

• Les aigües de la Mediterrània són aigües de l’oceà Atlàntic.

• Als països de la Mediterrània, sovint, els torrents estan

secs.

• Ribera i riera és el mateix.



13. Localitza:

1.Europa 2. Àfrica3. Àsia4. Amèrica5. Oceania6. Antàrtida7. Oceà glacial Àrtic8. Oceà Atlàntic9. Oceà Pacífic10. Oceà Índic

14. Completa

14.1. La Mediterrània és una mar situada entre tres continents: ......................, ................... i ................... 14.2. Les aigües de la Mediterrània són aigües de l’oceà ........................ 14.3. Les aigües de la mar de la Xina són de l’oceà ......................., al costat del continent ............ 14.4. Les aigües del Carib són de l’oceà ......................., al costat del continent ............ 14.5. Les aigües de la mar del Nord i del mar de Noruega són de l’oceà ......................., al costat del continent ............ 14.6. Les aigües de l’oceà Índic se situen entre els continents .................., ................. i .............. 14.7. L’oceà Atlàntic es troba entre els continents ..................., ...................... i ................ 14.8. L’oceà Pacífic es troba entre els continents ..................., ...................... i ................ 14.9. Les aigües de l’oceà glacial Àrtic són molt fredes i voregen els continents .............., ................. i ............ 14.10. Les mars són ...............................................................................................................................................


La Terra (5) Activitats MARS I ILLES DEL MÓN

15. Localitza al mapa i escriu el númerosobre les caselles verdes (si no ho saps, busca en un atles):

1. Mediterrània

2. Mar Negra

3. Mar Roja

4. Mar de la Xina

5. Mar Carib

6. Mar del Nord

7. Mar Cantàbric

8. Mar de Noruega

9. Mar Bàltic

10. Mar de Bering

16. Escriu al mapa, sobre les caselles blaves, la lletra corresponent a algunes illes o arxipèlags del món:

A: Cuba B: Groenlàndia C. Islàndia D: Illes Britàniques E: Madagascar F: Balears G: Canàries

H: Japó I: Taiwan J: Borneo K: Nova Guinea L: Austràlia M: Nova Zelanda


La Terra (6) Activitats 17. Ordena’ls de més gran a més petit:

18. Escriu el nom a sota de cadascun dels continents

19. A quin continent has nascut? Assenyala amb una creu aproximadament el lloc.

20. A quin continent vius? Assenyala aproximadament el lloc amb una creu.


Estructura de la Terra: continents i oceans Avaluació final

1. Omple els requadres amb els conceptes següents:Per dins: mantell, escorça, nucli. Per fora: litosfera, hidrosfera, atmosfera.


2. Aquest requadre representa les capes de l'atmosfera. Pinta núvols a lapart corresponent, situa la capa d'ozó i escriu el nom de les capes atmosfèriques: ionosfera, estratosfera i troposfera.


3. Quins elements formen part del temps atmosfèric?

4. Escriu cinc frases relacionades amb el temps atmosfèric:

5. Completa la rosa dels vents:

6. Escriu en els requadres del cicle de l’aigua: precipitació, evaporació ifiltració.


7. Ordena de més gran a més petit els diferents continents del planeta:

8. En aquest planisferi, identifica els continents, oceans, mars, illes iarxipèlags amb el número que hi ha a la llegenda.

Llegenda: Oceans: 1: Atlàntic, 2: Pacífic, 3: Índic, 4: Oceà Glacial Àrtic Continents: 5: Europa, 6: Àsia, 7: Àfrica, 8: Amèrica, 9: Oceania, 10: Antàrtida Mars, illes i arxipèlags: 11: Antilles, 12: Madagascar, 13: Canàries, 14: Mediterrània, 15: Nova Guinea, 16: Japó, 17: Groenlàndia, 18: Illes Britàniques, 19: Filipines, 20: Mar Càspia


ORIENTAR-SE A LA TERRA: CARTOGRAFIA.

• ORIENTAR-SE A LA TERRA.

Per a orientar-nos en l'espai necessitam fer servir referències, com ara el Sol i els estels. Els punts cardinals ens serveixen per a situar-nos i orientar-nos per a arribar a un lloc determinat.

- Nord (septentrional o boreal)

- Sud (meridional o austral)

- Est (oriental o llevant)

- Oest (occidental o ponent)

Amb l'ajut del Sol podem situar els punts cardinals: si sabem que el Sol surt per l'est i es pon per l'oest podem situar els altres punts cardinals. També les estrelles ens ajuden a trobar el nord: l'Estrella Polar es situa sempre al nord i la Creu del Sud assenyala el sud. I a més disposam d'aparells com ara l'astrolabi, la brúixola, el sextant o actualment el GPS.

• LA REPRESENTACIÓ DE LA TERRA: ELS MAPES.

Un mapa és una representació de tota (mapamundi o planisferi) o una part de la Terra i la cartografia és la ciència que s'encarrega de elaborar els mapes. La Terra té forma esfèrica i per a representar-la sobre una superfície plana s'han d'utilitzar les projeccions com ara la projecció de Mercator i la de Peters.

En els mapes hi trobam uns elements que ens ajuden a interpretar la informació que es representa: l'escala i la llegenda. L'escala ens indica quantes vegades s'ha reduït el territori real per a representar-lo en un mapa. S'expressa de forma de fracció (escala numèrica: 1:1000, 1: 1.000.000, etc.) i també amb una línia recta dividida en segments (escala gràfica).

La llegenda es situa en el marge inferior del mapa i en ella hi podem trobar els símbols (signes convencionals) que s'han utilitzat en el mapa amb l'explicació del seu significat.

Segons la informació que representen hi ha diferents tipus de mapes: físics (de relleu), polítics (representen països, capitals, poblacions), climàtics, de població, econòmics... Aquests mapes es denominen mapes temàtics. Els mapes topogràfics representen de manera exacta i detallada un espai geogràfic amb elements del relleu, rius, vies de comunicació, usos del sòl o tipus d'hàbitat.

• LOCALITZACIÓ D'UN PUNT A LA TERRA.

Per determinar la situació d'una persona, ciutat, muntanya, etc., s'utilitzen les coordenades geogràfiques basades en els paral·lels i meridians. L'equador és una línia imaginària que divideix la Terra en dos hemisferis, és el paral·lel 0º i envolta la Terra per la part més ampla. El tròpic de Càncer, el tròpic de Capricorn, el cercle polar àrtic i el cercle polar antàrtic són altres paral·lels importants, més petits que l'equador. Els meridians són línies imaginàries que uneixen els pols. El meridià de referència és el meridià de Greenwich o 0º i a partir d'aquest s'ordenen els altres cap a l'est i cap a l'oest.

La situació exacta d'un punt es pot saber a partir del paral·lel i meridià que passen per aquest punt (coordenades geogràfiques):

- Latitud: distància entre un punt de la superfície terrestre i l'equador. Pot ser nord o sud.

- Longitud: distància entre un punt de la superfície terrestre i el meridià de Greenwich. Pot ser Est o Oest.


Orientar-se Activitats

1. Escriu les instruccions per anar de l’institut a casa teva. Fes servir “cap a ladreta”, “cap a l’esquerra”, “recte amunt”, “recte avall”, també pots utilitzar punts de referència fixos, per exemple: edifici blau, farmàcia, parada de metro...

2. Escriu nord, sud, est, oest al requadre.

3. Completa:

El surt per l’ ......... i es pon per l’............ L’estrella polar indica el ........... A l’hemisferi sud la ........................................ és l’estrella que ens ajuda a orientar-nos.

La serveix per orientar-nos; la seva agulla assenyala el .........; l’aparell més modern és el ............... Copia el dibuix aquí.

4. Busca a Internet informació sobre l’astrolabi i redacta un resum petit. Insereixuna il·lustració.

5. Relaciona:

Nord Ponent Septentrional Sud Llevant Meridional Est Austral Oriental Oest Boreal Occidental


Dibuixar la Terra Activitats

1. Digues si són verdaderes (V) o falses (F) les afirmacions següents:

La Terra té una forma semblant a una pera.La Terra és molt fàcil de representar en un paper.Les projeccions són la manera de representar un globus terraqüi.Un mapa és un dibuix de les parts del cos humà.La cartografia és la ciència que fa mapes.Un mapamundi és un mapa d’Europa.

2. Digues el nom de les dues projeccions més importants.

3. Consulta llibres i descobreix la biografia de dos cartògrafs.

4. Completa:

La ...................... d’un mapa normalment es troba al marge inferior i és on s’expliquen els ........................... representats.

L’ ................... informa de la quantitat de vegades que ha estat reduït un territori de la realitat per poder-lo representar en un mapa. Hi ha dos tipus d’escala: ..................... (un segment graduat) i ............................. (una fracció).


5. Relaciona els mapes següents amb la seva temàtica:

Mapa físic

Mapa polític

Mapa temàtic

6. Quants tipus d’escala hi ha? Explica’ls.

7. Comenta el següent mapa temàtic:


Quin és el tema del mapa?

Quin és l’espai geogràfic que està representat?

Quina escala té?

Observa la llegenda, quins símbols estan representats?


Localitzar llocs de la Terra Activitats

1. Escriu: equador, meridià, tròpic de Càncer, tròpic de Capricorn, cercle polaràrtic.

Vicens Vives

2. Escriu al lloc corresponent el nom de cada hemisferi.

3. Escriu al costat de cada lletra les coordenades: (latitud N o S i longitud E oO).

A: B: C: D:


4. Escriu verdader (V) o fals (F):

La latitud és la distància d’un punt a l’equador.

La latitud pot ser est o oest.

La longitud és la distància d’un punt al meridià zero.

L’equador divideix la Terra en hemisferi nord i hemisferi sud.


Orientar-se a la Terra: cartografia Avaluació final

1. Digues si són certes (C) o falses (F) les frases següents:La Terra té una forma semblant a una pera.Un mapa és un dibuix de les parts del cos humà.L’escala informa de la quantitat de vegades que s’ha hagut de reduir unterritori.L’Equador és la línia imaginària que separa el dia de la nit.Tots els meridians són igual de grans.La llegenda explica els símbols representats en un mapa.

2. Escriu al lloc corresponent: equador, meridià, tròpic de Càncer, tròpic deCapricorn, cercle polar àrtic

Vicens Vives

3. Completa aquestes frases amb els punts cardinals.

- Àsia és a l’................................................ d’Europa. - Amèrica és a l’......................................... d’Europa. - L’Antàrtida és al .................................... d’Amèrica. - Europa és al ............................................ d’Àfrica.


4. Relaciona les dues columnes.

N. Noms N. Adjectius 1 Nord Oriental 2 Sud Occidental 3 Est Septentrional 4 Oest Meridional

5. Relaciona el dibuix amb el nom.

astrolabi brúixola GPS

6. Classifica les escales següents de més petita a més gran:

1: 2.500 1: 50.000 1: 250.000


UNITATS I FORMES DEL RELLEU.

• LES FORMES DE LA TERRA.

La superfície dels continents té formes de relleu diverses: muntanyes, altiplans, serralades, valls i depressions que poden facilitar o dificultar les activitats humanes. D'altra banda, a les costes també trobam diferents formes com golfs, platges, penínsules, caps, etc.

Aquestes formes es creen degut als moviments interns de la Terra i a l'acció d'alguns elements externs com l'aigua, el vent i la vegetació.

Davall l'escorça terrestre hi ha gasos i altres materials comprimits que la pressionen i la deformen. Aquestes mateixes forces internes provoquen els terratrèmols i els volcans. Els agents externs actuen des de l'exterior i modifiquen el relleu. L'aigua de pluja així com l'aigua de la mar actuen sobre la terra i donen lloc a diverses formes del relleu. També el vent i la vegetació contribueixen a la formació del relleu terrestre, però no menys important és l'acció de l'ésser humà qui ha transformat el territori d'una manera intensa i ràpida amb les ciutats i les infraestructures construïdes.

• EL RELLEU LITORAL.

Les terres situades a la vora de la mar formen el litoral. Les ones, els corrents marins i les marees desgasten les roques més blanes i els sortints de les costes i aleshores formen platges i cales, golfs i badies, caps i penínsules. Així mateix, en el litoral hi trobam ries, estrets i canals i deltes.

• EL RELLEU INTERIOR.

A les terres interiors trobam diferents tipus de relleu: plans (depressió, plana, altiplà o meseta i vall) i amb pendent (muntanyes, serralades).

• EL RELLEU DE LA PENÍNSULA IBÈRICA I LES BALEARS.

Les Illes Balears són un arxipèlag situat a la Mediterrània occidental, format per les illes de Mallorca, Menorca, Eivissa, Formentera i Cabrera i uns cent cinquanta illots. Presenten un relleu variat amb serralades de poca altitud, valls obertes i majoria de zones planes.


Font: Atles de les IllesBalears.

CD-ROM, 1998


El relleu (1): relleus del litoral Activitats

1. Escriu a cada requadre:

delta, península, illa, istme, cap, badia, platja, ria

2. Si pots connectar-te aInternet, busca fotografies de cadascun d’aquests elements i insereix-les. Escriu una frase de cada fotografia. Pots buscar-les a l‘adreça:

http://www.images.google.com


http://www.images.google.com/

El relleu (2): relleus de l’interior Activitats

3. Escriu a cada requadre:

muntanya, serralada, cim, plana, altiplà, turó, ribera i depressió

4. Si pots connectar-te aInternet, busca fotografies de cadascun d’aquests elements i insereix-les. Escriu una frase de cada fotografia. Pots buscar-les a l‘adreça:




El relleu (3): unitats de relleu del litoral del món Activitats

5. Localitza aquests elements al mapa mut del món que hi ha al full següent i identifica’ls amb el número corresponent:

5. Badia de Hudson6. Golf Pèrsic7. Golf de Mèxic8. Golf de Bengala9. Golf d’Alaska10. Golf de Guinea

GOLFS/BADIES

PRINCIPALS RELLEUS DEL LITORAL DEL MÓN

11. Cap d’Hornos 12. Cap de Bona Esperança

1. Canal de la Mànega2. Estret de Gibraltar3. Canal de Suez4. Estret de Magallanes

CAPS ESTRETS/CANALS


El relleu (4): relleus interiors del món Activitats

6. Localitza aquests elements al mapa mut del món que hi ha al full següent i identifica’ls amb el número corresponent.

7. Si trobes fotos a Internet (cercadors Google o Yahoo), fes després un mural

Amèrica Àsia Amèrica Àsia Europa Amèrica Amèrica Àfrica Àsia Europa Europa Àfrica Àsia Àfrica

17. Paraná 18. Huang-Ho 19. Orinoco 20. Ganges 21. Rin 22. Amazones 23. Mississipi-Missouri 24. Congo 25. Obi 26. Danubi 27. Volga 28. Níger 29. Iang-Tsé 30. Nil

Amèrica Amèrica Europa/Àsia Amèrica Amèrica Amèrica Àsia Àfrica Àfrica Europa Àsia Europa Àsia Europa/Àsia Àsia Europa

1. Andes2. Altiplà del Brasil3. Caucas4. Apalatxes5. Sierra Madre6. Rocalloses7. Altiplà del Tíbet8. Altiplà d’Etiòpia9. Atles10. Pirineus11. Plana de la Sibèria12. Alps13. Tian Shan14. Urals15. Himàlaia16. Balcans

Continent Riu RIUS

ContinentUnitat de relleu RELLEUSPRINCIPALS RELLEUS INTERIORS I RIUS DEL MÓN


El relleu (5): relleus de la península Ibèrica Activitats 8. Localitza al mapa mut de la península Ibèrica els relleus del quadre i identifica’ls amb el número corresponent:

9. Busca fotos a Internet (cercadors Google o Yahoo) i fes un mural.

26. De l’Ebre27. Del Guadalquivir

DEPRESSIONS

28. Meseta Nord29. Meseta Sud

22. Aneto 23. Teide 24. Mulhacén 25. Picos de

Europa

12. Massís Galaic 13. Pirineus 14. Serralades

Catalanes 15. Serralades Bètiques16. Sistema Central17. Muntanyes de

Toledo 18. Muntanyes de Lleó19. Serralada Cantàbrica20. Sistema Ibèric21. Sierra Morena

8. DeValència

9. D’Almeria10. De Cadis11. De

Biscaia

1. Finisterre2. De San

Vicente3. De Tarifa4. De Gata5. De Palos6. De la Nau7. De Creus

ALTIPLANS CIMS SERRALADES GOLFS CAPS

RELLEUS DE L’ INTERIOR RELLEUS DEL LITORAL

ARXIPÈLAGS: 30. Illes Balears, 31. Illes Canàries


El relleu (6): rius de la península Ibèrica Activitats

10. Localitza al mapa mut de la península Ibèrica els rius del quadre i identifica’ls amb el número corresponent:

1. Miño2. Duero3. Tajo4. Guadiana5. Guadalquivir6. Ebre7. Túria8. Xúquer9. Segura10. Nalón 11. Llobregat 12. Ter

RIUS


El relleu. Unitats i formes de relleu Avaluació final

1. Situa al mapa de la península Ibèrica els límits i els accidentsgeogràfics següents:

RIUS: 1: Ebre 2: Tajo 3: Guadiana 4: Guadalquivir 5: Duero

CAPS: 6: de Creus 7: de Gata 8: de Palos 9: Finisterre

GOLFS: 10: de Cadis 12: de Biscaia

MARS: 13: Mediterrani 14: Cantàbric

ILLES: 15: Balears

ESTRETS: 16: de Gibraltar

SERRALADES: 17: Cantàbrica 18: Pirineus 19: Sistema Central 20: Sistema

Ibèric 21: Sistema Bètic


3. Omple el quadre següent:

Principals accidents geogràfics del món

Mars i oceans

Continents Golfs Caps Illes i arxipèlags

Serralades Rius Estrets


Principals accidents geogràfics d’Espanya

Mars i oceans

Golfs Caps Illes i arxipèlags



Principals accidents geogràfics de Catalunya

Mars i oceans

Golfs Caps Illes i arxipèlags



6. Completa el dibuix amb: depressió, vall, península, istme, golf, badia,mar, riu, afluent, delta, albufera, illa, cap, serra, serralada, ria, turó, llac, rierol, altiplà

7. Completa les frases següents:

• Un___________________és una punta de terra endinsada al mar.

• Una___________________és una superfície quasi plana, situada a poca

altitud sobre el nivell del mar.

• Un ____________________és una superfície plana situada a molta altitud

sobre el nivell del mar.

• Una____________________és una extensió de terreny més baixa que els

terrenys que l’envolten.

• Un____________________és un entrant de mar més gran que una badia.

• Un____________________és un tros de terra que uneix una península amb

un continent.



• Un____________________és un riu que desemboca en un altre més gran.

• Un____________________és un corrent d’aigua superficial que recull

l’aigua de la pluja que cau sobre un territori.

8. Explica la diferència que hi ha entre:

• Cim i serralada:

• Badia i golf:

• Península i illa:

• Riu i afluent:


CLIMES I PAISATGES DE LA TERRA .

• PAISATGES NATURALS: BIOMES.

Els paisatges de la Terra són una combinació de elements originals del medi (vegetació, fauna, clima, relleu, sòls) i activitats humanes.

Anomenam paisatge natural al conjunt d'elements en una part de la Terra amb escassa o nul·la intervenció humana, és a dir, que les persones no han modificat gaire. Els biomes són les comunitats d'animals (fauna) i vegetals (vegetació o flora) que viuen adaptades a un lloc i que la seva vida depèn de què hi siguin els altres.

Els paisatges humanitzats són aquells que han estat profundament transformats per les activitats humanes on hi trobam camps de conreu, pobles, ciutats, vies de comunicació...

• EL TEMPS ATMOSFÈRIC.

El clima és un factor essencial en la configuració dels paisatges naturals. Anomenam clima a un conjunt de condicions o tendències habituals de l’atmosfera en una zona determinada durant un llarg període de temps (de 20 a 30 anys o més). Per descriure els diferents climes de la Terra cal observar, mesurar i enregistrar sistemàticament determinades variables com ara la temperatura de l’aire, les precipitacions, la humitat, la pressió atmosfèrica, els vents, etc. Són el que anomenam elements del clima.

El temps atmosfèric és l’estat de l’atmosfera en un moment determinat i en un lloc concret. La meteorologia és la ciència que estudia i descriu els canvis en el temps atmosfèric i per això analitza temperatures, precipitacions, humitat, pressió, vent, els núvols i estat de la mar en moments determinats i preveu els canvis que es poden produir. Per a mesurar aquests elements utilitzam aparells específics: termòmetre, pluviòmetre, higròmetre, baròmetre, anemòmetre i penell. En els mapes meteorològics o mapes del temps podem veure representats alguns d'aquests elements.

• EL CLIMA.

Per descriure els diferents climes de la Terra cal observar, mesurar i enregistrar sistemàticament determinades variables. Són el que anomenam elements del clima.

Els elements principals són les temperatures i les precipitacions, que ens serveixen de base per construir els diagrames climàtics i distingir els principals tipus de climes.

Temperatura és la intensitat de la calor de l’aire, es mesura amb un termómetre i s’expressa en graus centígrads (ºC). La temperatura màxima queda enregistrada de dia i la mínima de nit. Un cop les tenim totes dues, se’n treu la mitjana. Cada mes es calcula la mitjana a partir de les mitjanes de cada dia i cada vint o trenta anys es calcula la mitjana de les mitjanes de cadascun dels mesos. D’aquesta manera s’obté la característica climàtica referida a la temperatura d’un lloc.

Entenem per precipitació la quantitat d’aigua (en forma de pluja o de neu) que cau en un lloc o una zona determinada. Es recull i es mesura amb uns recipients anomenats pluviòmetres.


Quan ha acabat de ploure es mesuren els mil·límetres (mm.) d’alçada de l’aigua dins el pluviòmetre, que equivalen al nombre de litres que han caigut per metre quadrat de terra (l/m2).

Un climograma és un gràfic on es dibuixa l'evolució de les temperatures (línia) i la quantitat de precipitacions (barres) en els diversos mesos d'un any. Les barres representen les precipitacions de cada mes en un any. La línia mostra les temperatures de tots els mesos d'un any.

• CAUSES DE LES DIFERÈNCIES DELS CLIMES.

Les temperatures varien segons la influència de tres elements: latitud, altitud i proximitat de la mar.

Latitud: Les temperatures són més càlides com més a prop es troba un lloc de l'Equador i fa més fred prop dels Pols.

Altitud: Cada 1000 metres la temperatura baixa 6ºC.

Proximitat al mar: el mar suavitza les temperatures. A les costes fa menys calor a l'estiu i menys fred a l'hivern que a les zones de l'interior, degut principalment a la diferència de temperatura entre la terra (sòlid) i la mar (líquid).

• LES ZONES CLIMÀTIQUES DEL MÓN.

Tenint en compte les temperatures, el món es divideix en tres grans zones climàtiques:


Nom i cognoms: Data:

Paisatges naturals: biomes de la Terra Activitats

1. Situa en la columna corresponent: lleó, prat, bosc, gos, arbre,tomàquet, blat, cavall.

Vegetació Fauna

2. Contesta o completa les frases:1. Un espai o lloc on hi ha molts arbres l'anomenem:

2. Un espai o lloc on creixen moltes herbes l'anomenem:

3. La fauna d'un lloc és el conjunt de:

4. La vegetació d'un lloc està formada per:

5. Un bioma el forma el conjunt de i que hi

ha en un

3. Un exemple de bioma és la selva. Busca el nom de 12 animals de laselva.

B O T A M U P C X Z OA L L E O P A R D T HU C B R I N T P Y N I G O A F A R I G Ç A PU C E M R P U T O F OG O P E R A A Z E E PO D A R H U E T L L OR R S G I T P A L E TI I B I Z E B R A Ç AL L U T A X P E R I ML R I N O C E R O N TA C L A R E T N A P S



Clima i temps: diferències Activitats

1. Al costat de cada frase escriu si tenen a veure amb el clima o amb eltemps.

Clima/Temps1. Avui fa fred.

2. A l'estiu fa molta calor.

3. Cal dur paraigua quan plou.

4. Aquest estiu ha plogut molt, i això no acostuma a passar.

5. A la primavera, a Catalunya les temperatures són suaus,molt agradables

6. A l'Índia cada any plou molt amb l'arribada dels monsons-que són vents molt humits-.

7. Quina nevada que cau!

8. Al desert del Sàhara fa molta calor durant el dia però lesnits són fresques.

9. A Rússia els hiverns són molt freds i neva sovint.

10. El que més em va costar a l'arribar a Espanya va seracostumar-me al fred de l'hivern. Al meu país no fa mai fred.


• Avui la platja estava plena de gent prenent el

• El dia és gris. Hi ha molts al cel.

• Quin llamp! Quina que fa!

• El paisatge està completament blanc. Quanta que hi ha!

• Aquest matí no es veia res de res. Hi havia molta



Meteorologia: descriure i predir el temps Activitats

1. Observa el mapa del temps i escriu verdader "V" o fals "F".

Previsió del temps

• Demà farà més calor:

• Hi haurà onades molt grosses a lacosta del sud de Catalunya:

• Nevarà als Pirineus:

• El vent bufarà del sud:

• A Barcelona plourà:

•

2. Uneix amb fletxes els conceptes amb les seves definicions.

• Estat del cel • Aigua de l'atmosfera -líquida com la pluja osòlida com la neu o la calamarsa- que cau sobrela superfície de la Terra

• Temperatures • Moviments de les aigües de la mar, és a dir, deles ones o onades

• Precipitacions • Presència o absència de núvols

• Vents • Grau de calor a l'ambient

• Estat de la mar • Aire en moviment

3. Completa el text

El termòmetre marcava 4ºC durant la nit. Feia molt . Ens vam abrigar

molt. En canvi al migdia lluïa el sol i es va arribar a 25ºC: aleshores feia

! Ens vam treure l'abric i el jersei ens feia nosa, ens molestava. Al vespre la

temperatura era més , el termòmetre va baixar fins als 15ºC. Quin

dia més boig!




4. Endevinalles.

1. Quan hi ha temporal les onades són molt altes.

2. Són vents molt forts que van acompanyats depluges torrencials.

3. És perillós conduir perquè no es veu res.

4. Precipitació d'aigua en forma líquida.

5. El paisatge queda tot blanc.

6. Bufa en qualsevol direcció.

7. Cel tranquil, sense núvols.

8. Les mesurem amb el termòmetre.

9. No es veu ni una onada.

10. Ho són les persones que prediuen el temps.



Climogrames Activitats

1. Com es diuen els gràfics que dibuixen les característiques d'un clima?

2. Observa atentament i digues si les frases són V (verdaderes) o F(falses):

Ciutat 1 Ciutat 2

1. Les barres representen les temperatures.

2. La línia representa l'evolució de les temperatures.

3. Al mes d'octubre les precipitacions en la ciutat 1 van ser inferiors als

100 mm.

4. La temperatura mitjana del mes d'agost en la ciutat 2 va ser suau, no

va arribar als 20ºC.

5. La ciutat 1 es veu que té un clima més sec que la ciutat 2.

6. Fa més calor a la ciutat 2 que a la ciutat 1.

7. Cap d'aquestes ciutats tenen un clima càlid tot l'any.


EL MAPA DELS CLIMES DEL MÓN .

• LES ZONES CLIMÀTIQUES.

A cada una de les zones climàtiques de la Terra hi trobam diferents climes:

ZONES FREDES Fa fred tot l'any

ZONA CÀLIDAFa calor tot l'any

ZONA TEMPERADAHi ha 4 estacions diferenciades.

CLIMES FREDSClima polarClima d'alta muntanya

CLIMES CÀLIDSClima equatorialClima tropical humitClima tropical secClima desèrtic

CLIMES TEMPERATSClima mediterraniClima oceànicClima continental

Hemisferi Nord: Entre el Cercle Polar Àrtic i el Pol NordHemisferi Sud: Entre el Cercle Polar Antàrtic i el Pol Sud El clima d'alta muntanya es dóna en qualsevol alta muntanya.

Entre el Tròpic de Càncer i el Tròpic de Capricorn.

Hemisferi Nord: Entre el Cercle Polar Àrtic i el Tròpic de Càncer.Hemisferi Sud: Entre el Cercle Polar Antàrtic i el Tròpic de Capricorn.

• ELS CLIMES DEL MÓN.

Clima polar:

Situació: zona freda; al costat del Pol Nord i del Pol Sud.Temperatures: fa molt fred. Quasi sempre per sota dels 0ºC. Als hiverns, de 10 mesos, sempre és de nit i als estius la temperatura no passa dels 10ºC i sempre és de dia (el Sol de mitjanit).Precipitacions: poques i de neu.Vegetació: molt poca; tundra -arbustos i molsa- i taigà -boscos perennifolis com els avets i els pins.Fauna:animals amb molt pèl i greix per protegir-se del fred; óssos, foques, pingüins i rens.

Clima de muntanya:

Situació: a les altes muntanyesTemperatures: freda durant tot l'any. A l'estiu no passa els 10ºC. L'hivern és llarg i fred. Molta diferència entre el dia i la nit.Precipitacions: plou sovint i moltes vegades neva. S'hi troben neus perpètues (neu que no es desfà mai) i geleres (gel que no es desfà mai).Vegetació: com més amunt més poca. A la part més baixa hi ha boscos d'avets i pins, prats i a la part més alta hi ha molses.Fauna: pocs animals: escurçons, marmotes, isards, óssos, llames, iacs i insectes. Alguns hivernen (dormen durant l'hivern) i altres emigren (a l'hivern se'n van on fa més calor).

Clima mediterrani:

Situació: zones properes a la Mar Mediterrània; també a d'altres llocs com Califòrnia i Sud Àfrica. Temperatures: estius calorosos; hiverns suaus. Precipitacions: poques i irregulars; sobretot a la primavera i a la tardor.Rius: cabal irregular; menys cabal a l'estiu; inundacions quan plou molt fort. Vegetació: arbres de fulla perenne adaptats a la sequera: pins i alzines; arbustos espinosos. Fauna: cabres, porcs senglars, serps, guineus, llangardaixos, sargantanes, escorpins...


Clima oceànic:

Situació: és un dels climes de les regions temperades, a prop de les costes dels oceans. Temperatures: l'oceà suavitza les temperatures: estius frescos i hiverns suaus. Precipitacions: plou sovint de forma moderada.Rius: tenen un cabal abundant tot l'any perquè plou sovint.Vegetació: hi ha boscos d'arbres de fulla caduca com el roure, el castanyer, el faig ... i també prats verds Fauna: cérvols, guineus, llops, ratolins, ocells, foques, ...

Clima continental:

Situació: és el clima de l'interior dels continents, a les regions temperades. Temperatures: temperatures caloroses a l'estiu i molt fredes a l'hivern.Precipitacions: precipitacions més abundants a l'estiu. Neva a l'hivern.Rius: cabalosos, amb més aigua a l'estiu.Vegetació: dos tipus de paisatges: la taigà (boscos de pins i avets) i l'estepa o la praderia (planes cobertes d'herba).Fauna: ós, guineu, cérvol, llop, cavall, etc.

Clima equatorial:

Situació: zona càlida (Amazònia, Cubeta del Congo, Indonèsia).Temperatures: altes, sobre els 25º tot l'any. Precipitacions: moltes i quasi diàriesRius: llargs i molt cabalosos.Vegetació: Selva o jungla : bosc espès sempre verd.Fauna: ocells, serps, micos, insectes, cocodrils, orangutans, ximpanzés i goril·les, hipopòtams...

Clima tropical sec:

Situació: zona càlida.Temperatures: altes, fins a 30ºC. Segons el mes de l'any fa més o menys calor .Precipitacions: hi ha dues estacions: una seca i llarga ( de 9 a 11 mesos) i una humida curta.Vegetació: Estepa: poca herba, arbustos baixos i espinosos i arbres com l'eucaliptus, les acàcies, els baobabs.... Fauna: lleons, girafes, zebres, antílops ...

Clima tropical humit:

Situació: zona càlida Temperatures: altes, entre 25 i 35ºC. Segons el mes de l'any fa més o menys calor Precipitacions: hi ha una estació humida llarga (3-4 mesos), amb moltes i fortes pluges. Rius: Cabal abundant: porten molta aigua durant l'estació de pluges.Vegetació: arbres com la caoba, el cedre, la noguera, el tamarinde, el cocoter, els manglars, i plantes com el bambú i, especialment, la sabana: herbes molt altes; verdes a l'estació humida i grogues a l'estació seca. Fauna: abundant. Hi ha tigres,insectes, ocells molt diversos, rinoceronts, elefants, coatís, etc..

Clima desèrtic:

Situació: zona càlida Temperatures: altes, poden arribar a 50ºC durant el dia, però a la nit fa fred. Precipitacions: no n'hi ha. Vegetació: molt poca (cactus, palmeres,etc..), excepte als oasis. Fauna: camells, antílops, hienes, xacals, ocells, rèptils...



Clima polar Activitats


• El clima polar es troba al costat del Pol Nord i el Pol Sud.

• Als hiverns sempre és de dia i als estius sempre és de nit.

• Hi ha moltes precipitacions amb molta aigua.

• Hi ha molt poca vegetació.

• Els animals que hi viuen són insectes, marmotes i lleons.

2. De quin color està assenyalada la zona de clima polar?



Clima alta muntanya Activitats

1. Omple els buits d’aquestes frases:

La temperatura és durant tot l’any. A l’estiu no passa dels ºC i

hi ha molta diferència entre el i la .

Sovint i .

Hi podem trobar neus i també .

Com més amunt més poca . A la part baixa hi ha boscos d’avets

i de .

2. Quines d’aquestes imatges pertanyen al clima d’alta muntanya? EscriuSÍ o NO a dins del quadrat.




3. Escriu el nom de tres animals i de tres muntanyes o serralades del climad’alta muntanya:

ANIMALS SERRALADES O MUNTANYES



Clima mediterrani Activitats

1. Omple els espais buits:

A les zones de clima mediterrani els estius són i els hiverns

. Les precipitacions són i . Plou

sobretot a la i a la .

Els rius tenen menys a l’estiu, però produeixen

quan plou molt fort.

2. Subratlla els països de la llista que tenen clima mediterrani.

Espanya Índia Gran Bretanya

Xina Austràlia Xile

Canadà Itàlia Marroc

3. Quins d’aquests animals són del clima mediterrani i enganxa, com amínim, una imatge.

Lleó Cabra Girafa

Guineu Tucan Escorpí




4. Relaciona la imatge amb el nom de l’animal.

guineu

porc

5. Escriu una V de verdader o una F de fals.

• Pins i alzines són arbres mediterranis.

• El clima mediterrani pertany a la zona càlida.

• És un clima molt humit: hi plou tot l’any.

• A l’hivern fa molt fred.

llop



Clima oceànic Activitats


A les zones de clima oceànic els estius són i els hiverns

. Les precipitacions són . Els rius

tenen un cabal . . Hi ha boscos amb arbres i

també hi ha molts verds.

Hi ha animals com

que viuen en els boscos. Alguns estan en perill d’extinció.

2. Subratlla els països de la llista que tenen alguna zona de climaoceànic:

Espanya Índia Gran Bretanya

Xina Austràlia Xile

Canadà Itàlia Marroc

3. De la següent llista d’animals subratlla els característics del climamediterrani i busca o fes-ne un dibuix:

Lleó Llop Girafa

Guineu Cérvol Escorpí




4. Relaciona la imatge amb el nom de l’animal.

5. Escriu una V de verdader o una F de fals a continuació de les frasessegüents:

• Les alzines són arbres característics de la vegetació del clima oceànic.

• El clima oceànic pertany a la zona càlida.

• Al clima oceànic a l’hivern fa molt fred.

• És un clima molt humit: hi plou tot l'any.

• A l'hivern fa molt fred.

llopguineu



Clima continental Activitats

1. Escriu el nom d’un país europeu, d’un país americà i d’un país asiàtic que

estiguin en la regió del clima continental.

2. Escriu una V de verdader o una F de fals.

• Els estius del clima continental són calorosos.

• Durant l’estiu plou sovint.

• Els hiverns són molt freds.

• A l’hivern hi neva.

3. Escriu taigà o estepa segons correspongui:



Clima equatorial Activitats

1. Els següents animals viuen en zones de clima equatorial, relaciona’lsamb el seu nom:

Orangutan

Tucan

Cocodril

2. Subratlla els països de la llista que tenen clima equatorial:

Espanya Xina

Marroc Dinamarca

Estats Units Brasil Papua-Nova Guinea Congo

Camerun Gabon


Les temperatures del clima equatorial són sobre els ºC i les

precipitacions són i quasi .

Els rius són i

La és un espès sempre verd amb

molt alts.




A quina zona climàtica pertany el clima equatorial?



Clima tropical humit Activitats

1. Busca en la sopa de lletres els animals típics del clima tropical humit:

E A C O A T I P L M A J E SO C E L L U EM G S F E O RO B A V A B GE T C E S N I I U E I T S TR A N P C E L

2. Col·loca una V de verdader o una F de fals a continuació de les frasessegüents:

• El clima tropical humit té quatre estacions.

• El clima tropical humit té una llarga estació humida i una curta seca.

• El clima tropical humit té una llarga estació seca i una curta humida.

3. Busca imatges d’animals i plantes del clima tropical humit i situa’ls enun planisferi mut.

Resposta lliure (pots insertar un planisferi mut)

4. Busca en un diccionari les definicions de:

Selva:

Sabana:

Arbust:

Herba:



Clima tropical sec Activitats

1. Subratlla en el llistat següent les plantes pròpies del clima tropical sec:

plàtans cacau

tomàquets pastanagues

eucaliptus acàcies

cafè hevea

baobabs roures

2. Digues si són verdaderes V o falses F les següents afirmacions:

• El clima tropical sec només es dona a l’hemisferi sud.

• El clima tropical sec no es dóna a Europa.

• El clima tropical sec és freqüent a prop dels deserts.

• El clima tropical sec es troba dins de la zona càlida.

3. Com es diuen i en quin continent viuen aquests animals:

Nom Continent



Clima desèrtic Activitats

1. Troba en la següent sopa de lletres el nom d’alguns del principalsdeserts del món:

K A L A H A R II O P R T E W QA T A C A M A FA S D F G H J DC S A H A R A CA I R O T C I V

2. Quines de les característiques següents són pròpies del climadesèrtic? Subratlla-les:

Es dóna al voltant dels tròpics

La vegetació és pobre i adaptada a la falta d’aigua

Les temperatures passen dels 50º C.

Les pluges són abundants durant l’hivern.

3. Relaciona les dues columnes.

Sàhara Amèrica

Victoria Europa

Atacama Oceania

Kalahari Àsia

Aràbia Àfrica

4. Dibuixa tres elements típics d’aquest clima.

Cactus Palmera Hiena



Paisatges i climes del món Avaluació final

1. Quines són les diferents estacions climàtiques que hi ha a Catalunya?

2. Anomena les diferents zones climàtiques del planeta.

3.

• Com es diu aquest gràfic?

• Quines variables hi ha representades?

• En quin mes plou més?

• En quin mes plou menys?

• En quin mes es dóna la temperatura més elevada?

• Quin és el mes de l’any que té la temperatura més baixa?



• Escriu el nom dels dos mesos que ha fet més calor.

• Escriu el nom dels tres mesos que ha plogut menys.

4. Subratlla els següents climes segons el color que correspongui.Vermell si pertany a la zona càlida

Taronja si pertany a la zona temperada Blau si pertany a la zona freda

Clima tropical humit

Clima mediterrani

Clima polar

Clima equatorial

Clima continental

Clima desèrtic

Clima d’alta muntanya

Clima tropical sec

Clima oceànic

5. Escriu verdader (V) o fals (F):

• A les valls fa més fred que a les muntanyes.

• Les temperatures són més suaus al costat del mar.

• Al Sàhara plou molt.

• A l’Antàrtida les temperatures són superiors a les de l’Equador.

• Neva a l’alta muntanya.

6. Defineix:

Pluviòmetre

Penell

Baròmetre

Termòmetre

Anemòmetre



7. Per què serveixen els mapes meteorològics?

• per saber la roba que t’has de posar.

• per orientar-nos a l’espai.

• per agafar l’autobús.

8. Quins són els principals elements de l’estat del temps?

9. Completa el quadre següent amb les paraules següents:Desèrtic, Rius, Freda, Oceànic, Freda, Roures, Clima, Animal, Ós, No

hi ha, Càlida, Avets, Elefant, Selva, Alzines, Temperada, Freda,

Gelats, Marmota, Cabal irregular, Temperada, Càlida

Clima Zona Animal Vegetació Rius

Equatorial Llargs i calabossos

Mediterrani Cabra

Cérvol Cabal abundant

Polar Tundra

Camell Amb espines

D’alta muntanya Marmota Gelats

10. Omple els espais buits amb les paraules adequades:

Els són grans grups d’arbres.

El prat o és un gran grup d’herbes.

Els són les comunitats d’animals i vegetals que viuen

adaptades en un lloc i que la seva vida depèn de què hi siguin els altres.

Les espècies vegetals són éssers vius que també s’anomenen

Les espècies vegetals es classifiquen en tres grans grups . i

Els arbres de fulla tenen fulles tot l’any.

Els de fulla perden les fulles a la tardor.




11. Ordena les frases i torna-les a escriure:herbes moltes hi A ha sabana la arbres pocs.

selva A les la pluges són abundants.

Al viuen desert plantes poques.

mediterrani El té quatre clima estacions.

zona vegetació poca té freda La .

12. Mira el següent mapa climàtic. Escriu a sota el clima que representacada color.



Zones climàtiques Activitats

1. Imprimeix el full i pinta el planisferi tal com assenyala la llegenda1.1. Llegenda: blau: zona freda

vermell: zona càlida groc: zona temperada

1.2. Escriu el títol: Títol:

2. Completa la taula

Zona freda Zona càlida Zona temperada


Situació

possible

Temperatures

Climes s



Climes del món Activitats

1. Observa el mapa dels climes del món i amb l'ajuda d'un Atles -si etfa falta- digues el nom d'algun territori del nostre planeta de cadaclima seguint l'exemple.

Zones climàtiques Climes Exemples MuntanyaZona freda

Polar

Mediterrani Catalunya, Marroc

OceànicZona temperada

Continental

Equatorial

Tropical humit

Tropical Sec

Zona càlida

Desèrtic


Unitat 3

Quo vadis popule? Present i futur de la població balear, espanyola i europea

Heu d’elaborar un Presentació Opendocument en el qual es doni resposta a les següents preguntes:

1. Quin ha estat el comportament en els darrers anys de les principals variablesdemogràfiques a Catalunya, Espanya i Unió Europea?

2. Quin serà el futur demogràfic d'aquests espais geogràfics?3. Quins seran els principals problemes demogràfics i socio-econòmics a curt i mitjà termini?

Quines conseqüències se’n deriven? Quines possibles solucions creieu que es podenportar a terme?

• Per respondre a la primera pregunta haureu de consultar les Fonts Estadístiques• Per respondre a la segona pregunta haureu de consultar les Fonts digitals• Per respondre al tercer paquet de preguntes, haureu de veure les fonts audivovisuals i

després, inevitablement, engegar la reflexió de grup

La presentació no pot excedir els 10 minuts de duració i tots heu de participar d’una manera o altra. Haureu de fer una exposició oral sobre els continguts. A més haureu d’explicar les principals dificultats que us heu trobat per fer aquest treball així com els recursos i les estratègies utilitzades per superar-les.

Fonts Estadístiques

En la primera part heu de descriure el comportament de les següents variables demogràfiques en els darrers anys (des del 2000 fins al 2011)

1. creixement de la població2. creixement migratori3. taxa bruta de natalitat4. esperança de vida5. població de 65 anys i més6. indicador conjuntural de fecunditat7. índex d'envelliment i índex de dependèdades de Catalunya, Espanya i UEncia global

Sempre que les dades us ho permetin haureu de fer referència a Balears, Espanya i la Unió Europea. No obstant hi ha alguna dada que només es refereix a un o dos d'aquests espais geogràfics

1. CREIXEMENT DE LA POBLACIÓ

• creixement a Catalunya • creixement a Espanya. Consulteu la taula

2. CREIXEMENT MIGRATORI

• dades de Catalunya, Espanya i UE

3. TAXA BRUTA DE NATALITAT


4. ESPERANÇA DE VIDA


5. POBLACIÓ DE 65 ANYS I MÉS



http://www.idescat.cat/economia/inec?tc=5&id=8719&dt=200900


http://www.idescat.cat/territ/basicterr?TC=5&V0=3&V1=3&V3=1340&V4=1341&ALLINFO=TRUE&PARENT=1&CTX=B



http://www.xtec.cat/~jfierro/taf_poblacio/poblaespanola.html


6. INDICADOR CONJUNTURAL DE FECUNDITAT


7. ÍNDEX D'ENVELLIMENT I ÍNDEX DE DEPENDÈNCIA fes clic aquí per aclarir els conceptes

• dades de Catalunya entre 1986-2009

Fonts Digitals A la segona part de la presentació heu de reflexionar sobre el futur demogràfic dels espais que estem treballant (Catalunya, Espanya i Unió Europea.Per ajudar-vos a fer aquesta part, heu de consultar les següents fonts digitals interactives. Us permetran fer hipòtesi de futur:

• Constructor de piràmides de població • escolliu la zona geogràfica (Espanya o Europa Occidental en lloc d'UE) i l'any-s.

Veureu com evoluciona l'estructura de la població per edat i sexe• Curvas de evolución (índice de fecundidad y población con 65 años y más)

• en la mateixa pàgina del constructor de piràmides activeu l'opció curvas deevolución i seleccioneu índice de fecundidad y población con 65 años y más.Podreu veure com es preveu que es comportin aquests indicadors també en el futur(fins el 2050)

• Informació demogràfica de les Nacions Unides (en anglès)• seleccioneu Population by five-year age group and sex / Medium variant / any d'inici

i final de dades (podeu escollir des de 1950 a 2050) / País del qual voleu veure lesdades (podeu veure Spain o altres països de l'Europa occidental) i finalmentDisplay

Fonts Audiovisuals

A la presentació també heu d'explicar els possibles problemes demogràfics que es poden donar a la zona d'Europa Occidental (ja sigui a nivell català, espanyol o de la UE). Per obrir la reflexió podeu veure aquests dos vídeos. Us poden donar idees. http://www.xtec.cat/~jfierro/taf_poblacio/conjunto.html

LLOCS WEB • Educaplus.org: http://www.educaplus.org/geografia/mun_piramides.html• Nacions Unides: http://esa.un.org/unpp/index.asp?panel=2• Institut d'Estadística de Catalunya: http://www.idescat.cat• Wikipedia: http://www.wikipedia.org/

• Ibestat Institut d'Estadística de les Illes Balears: http://www.ibestat.cat/ibestat/page?f=default&p=poblacion


http://www.wikipedia.org/


http://www.idescat.cat/

http://www.educaplus.org/geografia/mun_piramides.html


http://www.xtec.cat/~jfierro/taf_poblacio/conjunto.html

http://esa.un.org/unpp/index.asp?panel=2


http://www.idescat.cat/territ/basicterr?TC=5&V0=3&V1=3&V3=914&V4=915&ALLINFO=TRUE&PARENT=1&CTX=B

http://www.xtec.cat/~jfierro/taf_poblacio/aclariment.html

UNITAT 4 BASES ECONÒMIQUES DEL MÓN ACTUAL

1- EL SECTOR PRIMARI.1.1- L'agricultura.1.2- La ramaderia1.3- La pesca1.4- L'explotació forestal.1.5- La mineria.

2- EL SECTOR SECUNDARI 2.1- Els factors del procés de producció.2.2- Factors de localització industrial.2.3- Tipus d'indústria.2.4- Les grans àrees industrials.

3- EL SECTOR TERCIARI: ELS SERVEIS.3.1- Activitats financeres i administratives.3.2- El comerç.3.3- El transport i les comunicacions.3.4- El turisme i altres activitats d'oci.

4. EL SECTORS PRODUCTIUS A LES ILLES BALEARS4.1 EL SECTOR PRIMARI A LES ILLES BALEARS

4.1.1. ACTIVITATS AGRÀRIES4.1.2 ACTIVITATS RAMADERES4.1.3 LA PESCA4.1.4 PRODUCCIÓ MINERA I ENERGÈTICA

4.2. LES ACTIVITATS INDUSTRIALS4.3 ELS SERVEIS

4.3.1. EL DESENVOLUPAMENT DELS SERVEIS4.3.2. EL SECTOR TURÍSTIC4.3.3 El comerç i el transport


1- EL SECTOR PRIMARI.

La humanitat segueix necessitant a la naturalesa per subsistir; d'ella extreu el seu aliment i les matèries primeres que la indústria transformarà per satisfer les seves necessitats.Els recursos naturals es divideixen en renovables i no renovables. Els renovables són aquells que poden ser utilitzats avui i baix les circumstàncies apropiades; és a dir, cuidant-los i no sobreexplotant-los podran ser usat en un futur. En general són els éssers vius, tant animals com vegetals, capaços de reproduir-se. Els recursos no renovables són els inanimats, com els minerals, que si són utilitzats avui ja no ho podran ser en el futur.El sector primari el constitueixen totes aquelles activitats relacionades amb l'obtenció de matèries primeres de la naturalesa: agricultura, ramaderia, pesca, explotació forestal, mineria, ...

1.1- L'agricultura.

L'agricultura és la base de l'alimentació mundial, per damunt de la ramaderia i de la pesca, i ha estat la principal activitat econòmica de la humanitat des de la seva aparició en el Neolític fins a l'inici de la Revolució Industrial. A més proporciona la matèria primera per importants indústries, com la tèxtil o l'agroalimentària, i una part substancial de l'aliment del bestiar.

En l'agricultura influeixen factors físics, com el clima, la fertilitat del sòl o el relleu, i humans, que a vegades poden modificar els físics, com les innovacions científiques i tècniques (regadiu, fertilitzants, productes fitosanitaris, recol lectores, .... ) o les decisions polítiques que orienten l'agricultura d'un país.

En les gran àrees del món el paisatge natural ha estat substituït per paisatges humanitzats, en els que la vegetació s'ha eliminat per introduir cultius. En l'actualitat un poc més del 30% de la superfície terrestre està dedicada a l'agricultura i altres activitats primàries com la ramaderia i l'explotació forestal.

A nivell mundial destaca la producció de cereals (ordi, blat i blat de les índies) que arriben a ocupar el 75% de les terres cultivades i està en la base de l'alimentació de gran part de la humanitat, tant de forma directa com essent aliment del bestiar. També és important destacar la producció de llegums, tubercles, fruites, verdures, cotó, ... Alguns productes cobren importància en determinades àrees, com la vinya, l'olivera i els cítrics a l'àrea mediterrània, o el cafè, el té i el cacau en zones tropicals.

El món actual es troba en la paradoxa de que la producció augmenta a nivell global però en gran àrees del planeta la fam és una constant. L'anomenada revolució verda, és a dir, l'augment de la producció en funció de la modernització agrària de les darreres quatre dècades, ha provocat l'acumulació d'excedents en els països rics que abans eren incapaços d'autoabastir-se i havien de comprar gran part dels aliments que consumien en el mercat internacional.

A les zones intertropicals no solen donar-se les millors condicions naturals pel desenvolupament agrícola, tant per la pobresa dels sòls com per la duresa dels climes, que oscil Ien entre grans sequeres i inundacions; en això li hem de sumar el tradicional retrocés tècnic. Existeixen diversos tipus de paisatges agrícoles en aquestes zones de climes càlids:Agricultura de subsistència: es troba a grans espais tropicals d'Àfrica, sud d'Amèrica i Àsia, on es practica una agricultura molt retardada d'autoconsum, que ocupa a gran quantitat de mà d'obra treballant amb utillatges molt rudimentaris i de baixos rendiments.

Agricultura de plantació: es troba a les zones de clima tropical humit que han tingut un


passat colonial, en les que s'han assentat grans companyies occidentals que imposen el monocultiu de productes destinats a l'exportació (cafè, cacau, té, canya de sucre, cotó, tabac, ... ). Es tracta d'una agricultura tecnificada i que empra un elevat nombre de treballadors que cerca l'alta productivitat.

En els països desenvolupats es practica una agricultura basada en l'economia de mercat que radica en obtenir els majors beneficis, pel que s'han d'augmentar els rendiments i disminuir les despeses. Per arribar al seu objectiu es redueix la mà d'obra, es mecanitzen les feines i es tecnifica la producció amb selecció d'espècies, fertilitzants, ...Dos són els problemes que ha duit aquest tipus d'agricultura: un excés de producció que pot acabar amb una baixada dels preus de mercat d'aquests productes, amb els consegüents problemes econòmics com la pèrdua de poder adquisitiu dels agricultors i la necessària intervenció de l'Estat per regular el mercat, i un deteriorament del medi fisic (pèrdua de fertilitat i contaminació dels sòls, salinització de les aigües subterrànies, dessecació de zones humides ... ).Entre els distints sistemes agraris dels espais temperats es distingeixen els següents:Agricultura extensiva: caracteritzada per una total mecanització que posa en cultiu extenses planures d'Estats Units, Canadà, Austràlia, la pampa argentina, ... especialitzades en un únic producte, com el blat o el blat de les Índies. Són espais escassament poblats que ha començat a explotar-se fa relativament poc temps.Agricultura intensiva: molt freqüent a Europa, on s'assisteix a una especialització productiva en funció dels condicionants naturals, com el clima i el sòl, i una alta tecnificació posada al servei d'aquells productes rentables en el mercat, com les fruites i les hortalisses de les àrees mediterrànies, els camps de flors en els Països Baixos, o les plantes farratgeres a Centreeuropa.

1.2- La ramaderia

Les actuals societats desenvolupades, a mesura que han augmentat la seva capacitat adquisitiva, han anat variant els seus hàbits alimentaris cap a una disminució del consum de productes agrícoles i un augments dels càrnies i dels lactis.La manera més primitiva de la ramaderia va ser el pastoreig nòmada que encara perviu a les zones del Tercer Món amb clima tropical sec associat a l'agricultura de subsistència. Aquesta ramaderia tradicional es basa en el consum de les pastures naturals i la seva productivitat era baixa.En els països de clima mediterrani tan quasi no perviu aquest tipus de pastoreig que va donar maneres d'explotació tan particulars com la transhumància, en la que els pastors acompanyaven als seus ramats ovins a cercar les pastures adequades en funció de l'estació de l'any.En l'actualitat s'imposa una ramaderia comercial en la que s'apliquen tecnologies més racionalitzades, com la selecció de races, en la recerca dels millors rendiments per abastir els mercats.Es distingeix entre ramaderia extensiva, en la que els ramats de vaques o ovelles pasturen lliurement, i ramaderia intensiva, a explotacions ramaderes en granges especialitzades on s'apliquen les més modernes tecnologies. Els animals estan estabulats i són alimentats amb pinsos composts. S'obtenen alts rendiments i és el tipus de ramaderia més estesa a Europa.

1.3- La pesca

La pesca com a activitat econòmica que obté productes alimentaris dels mars genera l'I % dels recursos alimentaris del planeta, que provenen dels aproximadament 100 milions de tones que es pesquen a l'any. L'activitat segueix essent sobretot depredadora, extraient aliments dels oceans sense intervenir activament en propiciar la seva reproducció.Actualment conviuen les tècniques artesanals de la pesca de baixa altura amb la pesca d'altura i gran pesca, duita a terme per embarcacions d'alt tonatge. La gran pesca introdueix


els processos industrials en els vaixells, que es converteixen en autèntiques fàbriques surant, on els pescadors no només fan la feina tradicional, ara amb modernes tècniques com la detecció de banc de peixos per sonares, sinó que passen a ser obrers industrials fent funcions de conservar (salar, congelar), fabricant farina de peix, fertilitzants, etc.Un dels problemes més grans actualment de la pesca és l'esgotament dels calats a causa de la sobreexplotació. Si en això s'afegeix la pesca indiscriminada i la creixent contaminació dels oceans, no és d'estranyar que moltes espècies es trobin avui en perill d'extinció, com la balena o el bacallà.

1.4- L'explotació forestal.

L'explotació racional dels boscs s'anomena silvicultura. Dels espais forestals s'extreu fonamentalment fusta, que constitueix la matèria primera per a la indústria paperera, encara que també s'empra per altres usos (mobles, combustible, material de construcció).L'ésser humà ha tallat el bosc per utilitzar la fusta o per obtenir àrees de cultiu. Al llarg de la història, segons va anar augmentat la població del planeta, l'extensió de les àrees boscoses va anar disminuint. Avui les tal.les abusives s'extenen per tot el planeta posant en perill espais de gran valor ecològic, com la selva amazònica o els boscs de coníferes russos.Per a l'obtenció ràpida de fusta sense haver d'explotar formacions boscoses naturals es recorre cada vegada més a les plantacions d'arbres de ràpid creixement en parcel·les, l'objectiu de les quals és la comercialització de la fusta.

1.5- La mineria.

La mineria és aquella activitat humana que consisteix en excavar, ja sigui a cel obert o de forma subterrània, l'escorça terrestre per extreure minerals. La importància de la mineria radica en ser l'activitat econòmica del sector primari que aporta una major quantitat de matèria primera a la indústria i està en al base de sectors tan importants com la siderúrgia i la metal·lúrgia.En l'actualitat, els països rics consumeixen molts més recursos minerals dels que són capaços de produir, el que implica un important flux comercial de matèria primera mineral des dels països subdesenvolupats.

2- EL SECTOR SECUNDARI

2.1- Els factors del procés de producció.

Dins el sector secundari s'inclouen totes aquelles activitats humanes encaminades a transformar la matèria primera en productes elaborats. Aquest procés el dur a terme la indústria encara que tradicionalment també inclou la producció d'energia. La indústria, idò, té una important tasca en la societat creant riquesa i incrementant el benestar social. Els elements que intervenen en el procés de producció industrial són els següents:Les matèries primeres: procedeixen de la naturalesa i poden tenir un origen animal, vegetal o mineral.Les fonts d'energia: aporten la força necessària per dur a terme el procés de transformació de les matèries primeres en productes elaborats.Capital: béns que posseeix l'empresa per dur a terme amb eficàcia el procés productiu, inclosos els edificis de la fàbrica, tot l'equipament de la mateixa (maquinaria, eines, ordenadors, ... ) i els diners.La mà d'obra: recursos humans utilitzats per la indústria i que segueixen essent part essencial en la producció, tot i l'alt grau de mecanització de la indústria actual.L'empresa: òrgan de producció que s'encarrega de combinar els anteriors factors de producció (recursos naturals i energètics, treball i capital) per produir amb ells els béns que necessita la societat per a satisfer les seves necessitats. Els tipus d'empreses són molt variats en funció del seu tamany, objectiu, organització i estructura.


2.2- Factors de localització industrial.

Les indústries no s'instal·len en un determinat lloc de manera casual, sinó que ho fan en funció d'una sèrie de complexes raons guiades, generalment, pel desig d'obtenir els majors beneficis possibles rebaixant els costs de producció. Aquestes raons són els factors de localització industrial.Proximitat a les matèries primeres i a les fonts d'energia: en l'actualitat, la importància d'aquest factor és molt menor que a inicis de la industrialització a causa de les millores del transport i al pes de les indústries lleugeres i d'alta tecnologia.Proximitat a les àrees de consum: explica l'atracció de les indústries per situar-se a prop d els grans ciutats, sobretot les indústries lleugeres, que cerquen abaratir els costs de transport i tenir a prop un ampli mercat on vendre els seus productes.Facilitat de comunicació: tant per rebre matèria primera com per distribuir el producte elaborat. Les indústries solen ubicar-se a prop de xarxes de transport per facilitar la seva accessibilitat (autopistes, estacions de ferrocarril, polígons, ... )La mà d'obra: en uns casos es cerca en la proximitat de les grans ciutats on hi ha un mercat de treball no tan sols abundant, sinó especialitzat i amb una suficient formació per fer front als reptes de les noves tecnologies.En altres ocasions, moltes indústries s'instal·Ien en llocs del Tercer Món cercant mà d'obra barata i poc conflictiva laboralment.El capital : tota indústria necessita finançar-se i tradicionalment anava lligada la localització a l'origen de la iniciativa empresarial.Les decisions polítiques: els governs poden possibilitar que la industrialització es desenvolupi en una regió determinada, facilitant la instal·lació d'empreses amb exencions fiscals, subvencions, creant infrastructures, abaratint els preu del sòl.. ..

2.3- Tipus d'indústria.

Depenent del producte que fabriquen, les indústries es poden dividir en:Indústries pesades: produeixen materials de gran pes, que necessiten un elevat pes volum de matèries primeres i consumeixen grans quantitats d'energia.Indústries lleugeres: s'identifiquen amb les indústries de béns de consum i necessiten instal.Iacions de tamany més reduït, menys costoses. Es solen localitzar a prop de les ciutats per facilitar la distribució de les seves mercaderies.

2.4- Les grans àrees industrials.

Les principals àrees industrials del món són:Europa occidental (Gran Bretanya, Bèlgica, Alemanya, Nord de França, .... )Estats UnitsJapóSud-est asiàticRússiaEls països taller (Filipines, Índia, Indonèsia, Malàisia, Tailàndia, ... )

3- EL SECTOR TERCIARI: ELS SERVEIS.

El sector terciari inclou una àmplia gamma d'activitats que s'agrupa baix el nom de serveis, com els relacionats amb 1'ensenyança, la sanitat, els transports, el comerç, l'administració, la banca, els serveis personals, ...Mentre eI sector primari i el secundari produeixen béns físics destinats a cobrir les nostres necessitats materials, els sector terciari satisfà necessitats que no són materials.S 'ha de distingir entre serveis públics, que són els que ofereixen les administracions públiques per cobrir les necessitats bàsiques de la població, i serveis privats, ofertats per empreses particulars a aquelles persones disposades a pagar per les seves prestacions.La terciarització, entesa com el procés que converteix en aquest sector en el més important i


dinàmic d'un país, és avui una realitat inqüestionable en els països més avançats. El sector serveis genera en l'actualitat el major número de llocs de feina i el major aport al PIB de molts estats.En els països desenvolupats més de les dues terceres parts de la població activa treballa en aquests sector, arribant-se a utilitzar com a indicador de que un país ha arribat a un alt nivell econòmic.

3.1- Activitats financeres i administratives.

En un sistema econòmic tan complex com l'actual són necessàries una sèrie d'institucions que proporcionin al sistema els mitjans de finançament, captant l'estalvi i dirigint-lo cap a la inversió.Els bancs són els intermediaris financers que cada vegada tenen una major presència en la societat amb les seves variades funcions: guardar diners dels seus clients, oferir préstecs, transferir diners, assessorament financer, canvi de moneda estrangera, plans de pensions, caixes de seguretat, etc. Altres intermediaris financers no bancaris són la Borsa, companyies d'assegurances, mutualitats, etc.El funcionament de les administracions públiques amb totes les seves competències (educació, sanitat, defensa, justícia, hisenda, transports i comunicacions, etc.) i les seves complexes organitzacions territorials fa que siguin un dels serveis amb major quantitat de treballadors (funcionaris, polítics, ... ). Entre les seves activitats destaquen les socials, com sanitat i educació, on el seu nivell de funcionament són clar exponent deI desenvolupament socioeconòmic d'un país.

3.2- El comerç.

El comerç reuneix totes aquelles activitats relatives a la compra i venda de béns i serveis. Té una importantíssima funció social, ja que serveix d'intermediari entre el productor i el consumidor, possibilitant així l'accés a les mercaderies per a satisfer necessitats.

3.3- El transport i les comunicacions.

El transport és el trasllat de mercaderies i persones d'un lloc a un altre. L'evolució dels transports ha estat espectacular des del segle XIX; primer va ser el ferrocarril i l'aplicació del vapor al transport marítim, i ja en el segle XX, el ràpid desenvolupament de l'automòbil i l'avió. Els transport ràpids, barats i segurs es converteixen en la infraestructura que permet el desenvolupament del comerç, la especialització industrial, el turisme.Avui el transport es complementa amb la comunicació, resultant tan important la transmissió de la informació com el trànsit de béns i passatgers.El transport terrestre: es fa majoritàriament per carretera i via fèrria. El desplaçament per carretera és en l'actualitat la gran estrella del transport. L'automòbil permet una gran mobilitat de persones a curta i mitja distància i els camions complementen o substitueixen el tren en el transport de mercaderies per facilitat el trasllat.El transport marítim: té l'inconvenient de la lentitud, però com a contrapartida la seva elevada capacitat de càrrega i el seu baix preu el segueixen convertint en el mitjà de transport preferit per mercaderies pesades, sobretot les matèries primeres, com minerals, petroli, cereals, etc.El transport aeri és el més ràpid, però també el més costos, raó per la qual resulta apropiat pel transport de passatgers a llarga distància i mercaderies d'alt valor i petit volum o bé que necessiten arribar amb urgència al seu destí.El transport d'informació es dur a terme mitjançant els mitjans de comunicació, tant els ja tradicionals (correus, telèfon, telègraf, premsa, ràdio, TV, ... ) com els més recents (fax, módem, telefonia sense fil, .... )


3.4- El turisme i altres activitats d'oci.

En l'actual societat dels països desenvolupats el temps lliure augmenta degut a la reducció de les jornades de treball, i a l'alt nivell de vida, que fan que es desenvolupin tot tipus d'activitats terciàries encaminades a satisfer la demanda d'oci i cultura.Les activitats d'oci generen un important volum econòmic com la consegüent creació de feina i riquesa. Aquí s'inclouen activitats com turisme, el cinema, el teatre, els restaurants, els centres esportius, ....El turisme suposa el desplaçament temporal de població per plaer i és potser l'activitat relacionada amb l'oci més significativa. Per molts països el turisme s'ha convertit en una important font de divises que equilibra la seva balança de pagaments, a més de generar molts llocs de feina, atreure inversions i millorar els transports i les comunicacions.El sector turístic està molt influït per grans companyies, que tenen la seva seu en els grans països rics emissors de turistes i que amb les seves pressions determinen preus i amb les seves campanyes publicitàries canalitzen la demanda de serveis turístics a les àrees més interessants.Les principals àrees receptores de turisme es troben a Europa (França, Espanya, Itàlia) i als EUA.


4. EL SECTORS PRODUCTIUS A LES ILLES BALEARS

4.1 EL SECTOR PRIMARI A LES ILLES BALEARS

Les activitats agrícoles, ramaderes i pesqueres foren les tradicionals i amb més desenvolupament en l'economia balear fins ben entrat el segle xx. Avui ja no constitueixen la principal font d'ingressos.En el transcurs de les darreres dècades les activitats agràries han anat deixant pas a una economia fonamentada en activitats del sector terciari, especialment relacionades amb el món del turisme. L'any 2001 7.160 persones treballaven en el sector primari a les Illes Balears, xifra que representa només un 2% del total de la població ocupada.

4.1.1. ACTIVITATS AGRÀRIES

Els espais agrícoles ocupen encara un percentatge important de les Balears. A Mallorca les terres conreades representen aproximadament tres quartes parts del total de l'arxipèlag. Això és conseqüència d'una més bona predisposició dels sòls i d'una roturació intensa de la terra.Agricultura de secàEn general, a les Illes Balears hi predominen els productes típics de l'agricultura mediterrània de secà:Al sud de Menorca destaca el monoconreu de cereals.Al Pla de Mallorca i a les Pitiüses els cereals es combinen amb ametlers. Les oliveres es conreen en terres marginals, sobretot a la Serra de Tramuntana. Podem trobar altres cultius tradicionals, com els garrovers i la vinya, avui en decadència, al centre de Mallorca i d'Eivissa.Agricultura de regadiuLes zones més extenses de regadiu són a prop de Palma, a la vila d'Eivissa i a Ciutadella. A Mallorca, darrerament, el nombre d'hectàrees de regadiu ha augmentat considerablement. Les hortalisses i les patates són importants sobretot a Muro - Sa Pobla, i els cítrics, a la vall de Sóller.

4.1.2 ACTIVITATS RAMADERES

La manca de pastures naturals, motivada pels desfavorables factors climàtics, ha impedit el desenvolupament del sector ramader, que tradicionalment ha estat complementari de l'explotació agrícola.Tanmateix, l'augment de la demanda de productes ramaders, provocat pel turisme, ha fet créixer el nombre d'explotacions a les darreres dècades. Per això s'han construït nombroses granges avícoles i de porcs, sobretot a les illes de Mallorca i d'Eivissa.El bestiar oví es localitza a les àrees de muntanya de Mallorca i d'Eivissa i també és nombrós en municipis de grans dimensions, com Manacor, Llucmajor, Palma i Campos.El bestiar boví es concentra a les hortes de Palma i Campos - ses Salines i en general, a tota l'illa de Menorca, on es cria en grans explotacions i abundant mà d'obra. La producció de llet és destinada a la indústria del formatge i a les centrals lleteres.


4.1.3 LA PESCA

La pesca és una activitat d'escassa importància a les Illes Balears.Una bona part del peix que s 'hi consumeix ve de fora.Els nostres pescadors capturen menys del 20% del peix i del marisc que es consumeix a les Illes perquè les aigües que les envolten no tenen gaire abundància de recursos pesquers: la plataforma continental és massa estreta i l'aigua és massa salada; per això, la pesca no és abundant. La pesca presenta les característiques següents:La flota pesquera està formada per embarcacions petites on treballen pocs tripulants: entre dos i tres. Això indica que es tracta d'una activitat familiar i semiartesana.Les principals espècies capturades són: sardines, gerrets, molls, lluços, mol-luscs (pops, calamars, sípies) i crustacis (gambes, cigales, llagostes). Darrerament s'ha introduït la producció en aqüífers d'orades a Mallorca i de cloïsses i de musclos a Menorca.Els ports de pesca més importants són Palma, Cala Rajada, Portopetro, Sóller i Portocolom a l'illa de Mallorca. A Menorca destaquen els ports de Maó, de Fornells i de Ciutadella; i, a Eivissa, el d'Eivissa i el de Sant Antoni de Portmany.

4.1.4 PRODUCCIÓ MINERA I ENERGÈTICA

Les Illes no han tengut mai reserves minerals abundants. a majoria de mines autòctones de lignit, situades a la Sera de Tramuntana, al Pla de Mallorca i a les Serres de Lleant, van tancar els anys noranta. Gairebé tots els recursos nergètics que es consumeixen avui són importats.Hi ha pedreres d'extracció de roques industrials (arena, alcàries, margues) per a la fabricació de ciment i guix, uns aterials molt utilitzats en la construcció.L'explotació de salines marines és una activitat antiga a es Balears. Actualment la producció de sal ha minvat molt causa de la competència de les activitats turístiques. Esoncentra fonamentalment a Eivissa i a Formentera.L'energia elèctrica s'obté en centrals tèrmiques situades al litoral perquè depenen de la importació de recursos nergètics. Es tracta de les centrals d'Alcúdia, Son Molines i ant Joan de Déu, així com les de Maó i d'Eivissa.

4.2. LES ACTIVITATS INDUSTRIALS

En general, no ha existit mai una potent tradició industrial balear, excepte en els sectors hereus de l'artesania tradicional, molt arrelats, per exemple, a Menorca.Els motius han estat l'escassetat de primeres matèries, la incidència negativa de la insularitat (aïllament) en els costs e transport i en la comercialització i l'escassa població existent abans del boom turístic dels anys seixanta.El desenvolupament turístic va modificar la indústria insular, que va haver d'adaptar-se a les demandes d'un nou i molt ampli mercat de consum.Actualment el sector secundari ocupa un 26% de la població balear. Predomina el subsector de la construcció, 1 guit de les indústries de béns de consum directe.La construccióLa construcció i les seves industries auxiliars (fabricac de ciment, ceràmica, transformats metàl-lics) tenen un p creixent en el conjunt del sector secundari balear.La majoria d'aquestes indústries, molt dependents ( l'activitat turística, es troben concentrades a Palma i a 11 zones costaneres de les illes.


A Lloseta hi ha l'única fabrica de ciment de les Balears ..Marratxí, a Felanitx, a Inca, a Consell i a Santa Maria} destaca la fabricació de ceràmica i vidre.La indústria de béns de consumEn general, les indústries de béns de consum es localit zen al llarg de dos eixos: la comarca del Raiguer, que des d Palma a Alcúdia va ser l'àrea de localització industria abans del boom turístic, i la carretera de Ciutadella a Maó Tot i això, sectors destacats com el de l'alimentació i les be gudes es troben molt repartits pel territori balear.La concentració industrial més important és a Palma, or es troben la majoria d'indústries de béns de consum.Inca, Llucmajor i Lloseta, a Mallorca, i Ciutadella, a Menorca, s'han especialitzat en el sector del cuir i del calçat, sobretot en la fabricació de sabates.La fabricació de mobles es localitza principalment a Manacor. A Manacor i a Ciutadella també destaca la creació de bijuteria i perles artificials.

4.3 ELS SERVEIS

4.3.1. EL DESENVOLUPAMENT DELS SERVEIS

Les II1es Balears tenen un sector terciari hiperdesenvolupat, principalment a causa del creixement econòmic que hi ha generat el turisme. Actualment un 72% de la població ocupada treballa dins el sector els serveis, és a dir, pràcticament tres quartes parts del total.A les capitals i als nuclis turístics més poblats del litoral s'hi concentra una gran quantitat de serveis. Tot i això, la majoria de municipis és petits de l'interior tenen avui coberts els serveis de primera necessitat: escoles, centres mèdics, farmàcies, comerços, transports, etc.

4.3.2. EL SECTOR TURÍSTIC

El turisme ha estat l'activitat modernitzadora de l'economia balear fins a tal punt, que avui dia la renda mitjana disponible a les Illes se situa entre les tres més altes del conjunt de l'Estat espanyol.Des del començament del segle XX i fins avui el turisme ha crescut interrompudament, a excepció del període 1936-1940. L'any 2001 han arribar a les Illes 9.665.700 turistes, la majoria dels quals eren alemanys, britànics i italians. Existeix també un nombrós turisme interior procedent de les regions de Catalunya, Madrid i la Comunitat Valenciana.Per atendre aquests visitants s'han creat nombrosos equipaments infraestructures. Al primer terç del segle XX es construïren hotels i urbanitzacions a prop de Palma i de la Serra de Tramuntana.A partir dels anys seixanta va créixer l'oferta hotelera de Mallorca i 'Eivissa. El segon boom turístic, als vuitanta, va fer que l'oferta hotels complementes amb els complexos d'apartaments i de residències, a també a Menorca. El 2000 les Illes Balears tenien 314.666 places hoteleres i més de 130.000 d'allotjaments en cases i apartaments.L'oferta turística a les Illes BalearsPer les seves condicions naturals i pel patrimoni històric, a les Illes Balears es poden practicar la majoria de modalitats turístiques:Mallorca. El turisme de sol i platja i d'esports d'aventura (submarinisme) predomina al voltant de la badia de Palma, a la zona de Pollença-Alcúdia i a les costes de llevant.El turisme rural és present a la Serra de Tramuntana i als parcs naturals de s'Albufera, de Montdragó i de sa Dragonera, així com al parc nacional de Cabrera. El turisme cultural pot


visitar el llegat històric disseminat per tota l'illa: restes talaiòtiques, romanes, àrabs, edificis gòtics, renaixentistes i barrocs.Menorca. El turisme de costa és més moderat a Menorca; es concentra al litoral de Migjorn, de Ciutadella i del nord. El turisme rural té l'oferta més gran d'espais naturals en aquesta illa, declarada reserva de la biosfera (1993). També hi ha un ric patrimoni històric i artístic, encapçalat per les famoses taules i navetes menorquines.Eivissa. Al costat de Mallorca, és l'illa més concorreguda. Hi predomina el turisme de costa a Sant Antoni, Eivissa i Santa Eulària.

ELS GRANS REPTES AMBIENTALSLa massificació turística que han experimentat les Illes Balears des dels anys seixanta ha determinat uns impactes ambientals molt negatius:La gegantina demanda d'infraestructures turístiques es va resoldre sense polítiques generals d'ordenació territorial i això ha acabat regirant el paisatge natural de les Illes.La gran demanda de recursos naturals (aigua i energia) ha incrementat la dependència de les Illes Balears respecte a l'exterior.En els darrers anys algunes mesures han intentat posar fre a aquest model de creixement poc respectuós amb el medi ambient.Així, l'any 1987 es va aprovar la Llei d'Ordenació Territorial, i l'any 1991, la Llei d'Espais Naturals, que pretenen protegir espais de valor natural.Avui dia el 4% de la superficie balear és considerada figura de conservació. La dependència respecte a l'exterior, sobretot d'aliments i d'energia, continua sent una realitat.

4.3.3 El comerç i el transport

10.1. LES ACTIVITATS COMERCIALSLes activitats comercials a les Illes Balears representen una quarta part del total del sector terciari i generen, aproximadament, una cinquena part del producte interior brut d'aquest sector.El comerç interior es desenvolupa en una gran quantitat d'establiments de reduïdes dimensions i de tipus familiar, relacionats amb els sectors de l'alimentació i del tèxtil i el calçat. Es concentren principalment a Palma i a la resta de capitals insulars.Sobre el comerç exterior, cal destacar la dependència de les Illes en relació amb les importacions d'una gran varietat de productes. De fet, la balança comercial de les Illes Balears, que exceptua eI turisme, ha estat tradicionalment negativa. El comerç el constitueixen:Les exportacions. Les partides de més valor són les de materials de transport, calçat, productes minerals, màquines i aparells elèctrics.Les importacions. S'importa una gran quantitat de productes relacionats amb la demanda de la població resident i turista, la construcció i la indústria balears. Destaquen, peI seu valor, les importacions de material de transport, màquines, aparells i material elèctric, productes minerals i productes de les indústries alimentàries.10.2. ELS TRANSPORTS I LES VIES DE COMUNICACIÓLes Illes Balears tenen una bona xarxa de comunicacions interna i. estan ben comunicades amb la Península Ibèrica i amb Europa:La xarxa de carreteres de les Illes Balears tenia, el 2000,2.176 km de longitud, entre autopistes, autovies i carreteres comarcals.A Mallorca i a Eivissa la xarxa té una estructura radial al voltant de les capitals. A Mallorca hi ha, a més, una densa xarxa interior que comunica eIs nombrosos nuclis rurals. A Menorca, la carretera que uneix Maó i Ciutadella és l'eix central de trànsit a l'illa.L'estructura d'una xarxa de ferrocarril només existeix a l'illa de Mallorca: la línia de


rodalies que travessa el Raiguer des de Palma fins a Inca i la línia turística Palma-Sóller.Els ports tenen una funció vital perquè possibiliten que les Illes accedeixin a productes agroalimentaris i energètics que la població requereix. A Mallorca eIs ports més importants són eI de Palma (passatgers i mercaderies) i el d'Alcúdia (mercaderies).Els ports eivissencs, a Eivissa i a Sant Antoni, superen eIs menorquins peI volum de mercaderies, tot i que al port de Maó coexisteixen les funcions comercial i de trànsit de viatgers.Pràcticament la totalitat de turistes hi arriben a través dels tres aeroports internacionals de les Illes.El més important és eI de Palma (Son Sant Joan), que va donar servei, l'any 2001, a 19.206.964 usuaris. L'aeroport d'Eivissa enregistra un gran volum de passatgers, mentre

ACTIVITATS SECTOR PRIMARI1- Què és el sector primari? Quines activitats inclou?2- Quines són les activitats del sector primari més importants? Per què? 3- Quina importància té el medi físic sobre les activitats agràries?4- Explica com influeixen el clima, el relleu i el tipus de sòl en l'agricultura.5- Com ha actuat l'ésser humà davant els condicionants físics? Ho ha fet d'una manera igual a totes les zones de la Terra? Per què?6- L'agricultura i la ramaderia depenen més del medi físic als països pobres o als països desenvolupats?7- En quin sector econòmic treballa més població al món? Recordes quines activitatsinclou aquest sector8- A quins continents hi ha més població activa que treballa en el sector primari? A quins continents n'hi ha menys?9- Per què creus que treballa tanta gent en aquest sector a Àsia i a Àfrica, i tan poca als Estats Units i al Canadà? Creus que els conreus deuen ser els mateixos a totes tres zones? Per què?

ACTIVITATS SECTOR SECUNDARI1- Què és el sector secundari? Quines activitats inclou? 2- Què són les primeres matèries?3- Per què és necessari un intercanvi mundial de primeres matèries? 4- En què es basen les activitats industrials?5- Quines són les diferències principals que hi ha entre el treball artesà i el treball industrial? 6- Quins elements intervenen en el procés de producció industrial?7- Quins són els factors de localització industrial?8- Com es classifiquen les indústries?

ACTIVITATS SECTOR TERCIARI1- Què anomenem sector terciari? En què es diferencia del sector primari i del sector secundari?2- Per què augmenten les activitats terciàries?3 - Quines són les característiques del sector terciari en l'actualitat?4- Què són les necessitats bàsiques d'una població? I les necessitats secundàries? Posa exemples de cada una.


5- Les necessitats bàsiques estan cobertes d 'una manera igual a tots els països del món? Per què?6- Per què ha crescut tant el sector turístic actualment?7- Per què creus que els fluxos turístics es donen preferentment entre els països més rics?8- Per què es important el turisme com a servei? 9- Què entens per terciarització?10- Què són els serveis públics? I els privats? 11- Quins tipus de transport coneixes?12- Què en pots dir de les activitats d'oci?

Activitat d'avaluació: elabora un mapa conceptual de les bases econòmiques del món actual.


LA TERRA, UN PLANETA EN PERILL .

• RISCOS NATURALS.

Amb el terme riscos es fa referència als possibles perills per a les persones i les coses.

Anomenam riscos naturals a aquells que procedeixen de la natura. Aquests són: erupcions volcàniques, terratrèmols, huracans i inundacions.

Els volcans són muntanyes amb una obertura a l'escorça terrestre per on surten els gasos i les roques que hi ha a l'interior de la Terra. Quan el volcà entra en erupció, treu cendra i lava (riu de materials que surten del cràter del volcà a gran temperatura).

Els sismes o terratrèmols es produeixen com a conseqüència del moviment de les plaques que configuren l'escorça terrestre. L'escorça de la Terra està formada per plaques que es mouen. Quan xoquen, es produeix un terratrèmol. El moviment es propaga en forma d'ones sísmiques i mentre dura el sisme, el terra, mobles i objectes es mouen. La intensitat pot variar i es mesura amb el sismògraf. L'escala més coneguda és la de Richter que classifica d'1 a 10 els moviments segons els seus efectes. En el mar, els terratrèmols provoquen tsunamis.

Els huracans es caracteritzen per vents violents, moltes vegades acompanyats per pluges que es converteixen en autèntics diluvis. Un huracà és un vent d'una força extraordinària. Moltes vegades passen de 300 km per hora. Es formen sobre els oceans i n'hi ha molts al clima tropical. A les costes asiàtiques, banyades pel mar de la Xina, els huracans es diuen tifons.

Un cap de fibló és una pluja molt forta en un espai molt petit i acompanyada d'un vent fort, que gira en espiral a gran velocitat i destrossa tot allà per on passa.

Les inundacions es produeixen quan plou molt fort en un temps molt curt. L'aigua no pot ser absorbida per la terra ni els rius i es produeixen desbordaments. Als vessants de les muntanyes que no tenen protecció vegetal es poden produir lliscaments de terres.

• ELS RISCOS PROVOCATS PER L'HOME.

L'activitat humana comporta una sèrie de riscos per al medi ambient. Els riscos tecnològics deriven d'accidents en les activitats industrials, de l'ús de tecnologies o de deficiències en alguna instal·lació. Recordem per exemple l'accident de Txernòbil de 1986, que encara avui té conseqüències per a l'ésser humà.

Els danys a l'atmosfera també són provocats per l'activitat humana. La contaminació atmosfèrica té efectes tan greus com ara el forat de la capa d'ozó, l'escalfament de la Terra i canvi climàtic provocat per l'efecte hivernacle o la pluja àcida. Però els homes també han provocat altres tipus de contaminació, com ara la dels rius i mars, degut a les aigües residuals i elements contaminants que s'hi han abocat directament. Altres tipus de contaminació són l'acústica, lumínica o del sòl.

Igualment, la vida en les ciutats genera gran quantitat de residus que cal tractar o reciclar. Si no es fa recollida selectiva, els residus s'acumulen en els abocadors, alguns d'ells no es poden eliminar mai mentre d'altres han de ser cremats, amb la qual cosa es generen grans quantitats de gasos contaminants.

• CONSCIÈNCIA ECOLÒGICA I DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE.

Avui dia, s'ha començat a prendre consciència de la necessitat d'estalviar i no sobreexplotar els recursos naturals. Si utilitzam les 3R (reduir, reciclar i reutilitzar) contribuirem a deixar un món més net i amb recursos per al futur, és a dir contribuirem al desenvolupament sostenible. El nostre benestar no ha de posar en perill el futur de les noves generacions.


La Terra, un planeta en perill Avaluació inicial

1. Relaciona amb una fletxa les paraules de les dues columnes:

Inundacions TerratrèmolsLava VentsSismògraf Pluges fortesHuracans Cràter

2. Relaciona amb números les dues columnes:

1. Capa d’ozó Moviment i vibració de l’escorça terrestre. 2. Terratrèmols Augment ràpid de les aigües d’un riu després

d’una pluja forta. 3. Pluja àcida Vent d’una força extraordinària. 4. Tifó Coses que llencem a les escombraries. 5. Riuada Pluja que arrossega materials contaminants. 6. Efecte

hivernacleCapa de gas de l’atmosfera que evita l’entrada dels rajos ultraviolats del sol.

7. Residusdomèstics

Escalfament del clima produït per la contaminació atmosfèrica.

8. Volcans Són muntanyes amb una obertura a l’escorça terrestre per on surten els gasos i roques que hi ha a l’interior de la Terra.

3. La contaminació atmosfèrica és la que hi ha a l’aire. Escriu el nom d’altrestipus de contaminació.

4. Explica dues mesures que poden evitar la contaminació de:a) L’aire: 1.

2. b) Les aigües: 1.

2.

http://www.xtec.es/recursos/socials/taller/unitat6 Societat Nivell 1, mòdul 1 94

Els volcans Activitats

1. Escriu el nom de les parts d’un volcà:


a. Els volcans són muntanyes amb una obertura a l’escorça

terrestre.

b. Dels volcans hi surt aigua i foc.

c. Quan el volcà entra en erupció, treu lava, cendra i aigua.

d. El magma és un riu de materials a gran temperatura.

e. El cràter és el forat per on surt el magma.

f. El con volcànic és per on surten els gasos i les roques.

g. La xemeneia és el tub per on surt el magma.


Terratrèmols Activitats

1. Completa les frases amb les paraules que falten:• Un terratrèmol en el mar origina onades grans anomenades:

• Quan hi ha un , els edificis es mouen i hi ha carreteres i ponts que es trenquen.

• Els medeixen la intensitat d’un terratrèmol.

2. Subratlla les frases correctes:• A l’interior de la Terra fa molta calor.• A l’interior de la Terra fa molt fred.• Les plaques de l’escorça es mouen i poden xocar entre elles.• Quan els volcans estan en activitat, expulsen terratrèmols.• Les zones de la Terra amb més risc de terratrèmols són les situades

a l’interior dels continents.3.Observa el mapa i contesta a aquestes preguntes:

• On hi ha més risc de terratrèmol, a la costa oriental d’Àsia o a la costaoccidental?

• On hi ha més risc de terratrèmol, a la costa oriental d’Amèrica o a lacosta occidental?

• On hi ha més risc de terratrèmol, a la costa oriental d’Àfrica o a la costaoccidental?

• Hi ha risc de terratrèmol a Espanya?

4. A les zones de risc, quina mesura pot anar bé quan hi ha un terratrèmol fort?


Vents i inundacions Activitats

1. Relaciona els conceptes amb les fotografies següents:

Tifó Huracà Inundació

2. Completa el text següent:

Un és un vent d’una força extraordinària, acostuma a passar de 300 km per hora. Es formen sobre els oceans i n’hi ha molts al clima tropical.

A les costes asiàtiques, banyades pel mar de la Xina, els huracans es diuen. .

Hi ha quan l’aigua surt del seu camí natural i ocupa camps, camins, carrers, cases, etc.

La és l’augment ràpid de les aigües d’un riu després d’una pluja forta.


El forat de la capa d’ozó Activitats

• Escriu el número del dibuix al costat de la frase corresponent:

a. La capa d’ozó es troba a l’estratosfera.

b. Alguns aerosols tenen gasos CFC.

c. Per fer envasos de plàstic, es fa servir gas CFC.

d. Molts frigorífics deixen anar gasos CFC.

• Escriu una X al costat de les frases que poden ajudar al fet que el forat de la capa d’ozó no esfaci més gran.

a. Quan comprem un frigorífic o un aparell d’aire condicionat, hem de mirar que no tingui gasosCFC.

b. Quan juguem a futbol, és millor portar pantalons llargs.

c. És millor no fer servir plats i gots de plàstic fabricats amb gasos CFC.

d. Quan comprem aerosols de desodorants o productes de neteja, hem de llegir les etiquetes percomprovar que no tenen gasos CFC.

e. Quan comprem fruita i verdura, hem de mirar que sigui ben verda.

1 2 3 4


* Busca dues etiquetes de dos aerosols diferents, un que contingui gasos CFC i l’altre no, ienganxa-les aquí:

Producte amb gasos CFC Producte sense gasos CFC


L’efecte hivernacle Activitats

Mira bé aquest esquema:

http://www.xtec.es/centres/a8040552/departaments/experimentals/hiverna.htm

1. Escriu el nom de tres gasos hivernacle:

2. Escriu V (verdader) o F (fals):

a. Les fletxes grogues volen dir que entra i surt la mateixa energia.

b. Les fletxes grogues volen dir que entra poca energia i en surt molta.

c. Les fletxes grogues volen dir que entra molta energia i en surt poca.

d. Per què la fletxa vermella retorna a la Terra?

• Per l’efecte hivernacle.

• Per la desfeta dels casquets polars.

• Per la desertització.

e. Per què es diu efecte hivernacle?


• Perquè ni refreda ni escalfa la Terra.. • Perquè escalfa la Terra.

• Perquè refreda la Terra.


Pluja àcida Activitats

1. Copia cada frase a la columna corresponent:

• Molts peixos moren als llacs i rius.• Les centrals elèctriques que utilitzen carbó contaminen els núvols.• Els camps es contaminen quan plou.• Menjar aliments contaminants fa malbé la salut.• Molts boscos moren.• El fum dels cotxes contamina l’aire de l’atmosfera.• Les indústries químiques llencen gasos a l’atmosfera i arriben als

núvols contaminant el vapor d’aigua.

PLUJA ÀCIDA CAUSES CONSEQÜÈNCIES

2. Subratlla la resposta correcta:

La pluja àcida és una forma de contaminació...• Acústica• Visual• Lumínica• Atmosfèrica

3. Escriu una X al costat de les mesures que poden ajudar a evitar que hi hagipluja àcida.

• Construir cases més resistents.• Construir més trens.• Construir més carreteres.• Col·locar plaques solars a les teulades dels edificis.


La Terra, un planeta en perill Avaluació final

1. Relaciona amb una fletxa les paraules de les dues columnes:

Inundacions TerratrèmolsLava VentsSismògraf Pluges fortesHuracans Cràter

2. Relaciona amb números les dues columnes:

1. Capa d’ozó Moviment i vibració de l’escorça terrestre. 2. Terratrèmols Augment ràpid de les aigües d’un riu després

d’una pluja forta. 3. Pluja àcida Vent d’una força extraordinària. 4. Tifó Coses que llencem a les escombraries. 5. Riuada Pluja que arrossega materials contaminants. 6. Efecte

hivernacleCapa de gas de l’atmosfera que evita l’entrada dels rajos ultraviolats del sol.

7. Residusdomèstics

Escalfament del clima produït per la contaminació atmosfèrica.

8. Volcans Són muntanyes amb una obertura a l’escorça terrestre per on surten els gasos i roques que hi ha a l’interior de la Terra.

3. La contaminació atmosfèrica és la que hi ha a l’aire. Escriu el nom d’altrestipus de contaminació.

4. Explica dues mesures que poden evitar la contaminació de:a) L’aire: 1.

2. b) Les aigües: 1.

2. 5. Escriu alguna norma que ha de seguir un bon ecologista.

a. Si vol reduir el consum d’aigua:b. Si beu una beguda en una festa:c. Amb els envasos de vidre: utilitzeu els contenidors especials de

recollida de vidre:d. Amb els fulls de paper:e. Si treballa lluny de casa:


Dossier Mòdul 1 _1 CURS 14_15

Documents

Transcript of Dossier Mòdul 1 _1 CURS 14_15