Dossier Mitjà 3

7/25/2019 Dossier Mitj 3

1/231

RECORDEU

No heu de deixar cap lletra sola a final o a comenament de ratlla:da-quest i no d-aquestl-nec i no lnec

Unitat 1. Accentuaci i diresi

1.1 La sllaba. Separaci sillbica

La sllaba s el conjunt de sons produt en una emissi fnica. Podem afirmar que en cadaparaula hi ha tantes sl!la"es com #ocals. No o"stant aix, hi ha casos com ara reina,en qu$

en una mateixa sl!la"a tro"em dues #ocals que es pronuncien en un sol colp de #eu: s el casdels diftongs.

%e&ons el nom"re de sl!la"es, les paraules es poden classificar en:

1. monosllabes: solament tenen una sl!la"a 'casc, bosc, la, got(.

2. olisllabes: quan en tenen ms d)una i poden ser: bisllabes: si tenen dues sl!la"es 'ca-sa, bes-coll, an-gle...( trisllabes: si en tenen tres 'ca-ra-gol, re-llot-ge...( tetrasllabes: si en tenen quatre 'ar-qui-tec-te, bi-ci-cle-ta...(

La separaci sil!l*"ica de les paraules, necess*ria a efectes prosdics i orto&r*fics, se&ueix les

normes se&+ents:

!e searen els ne"esinter#oc$lics

rr:guer-ra, ter-rass: ros-sa,pas-sarsc: es-ce-nai": coi-xa, bai-xat%:plat-ja,jut-jattg:fet-ge,for-mat-get&: dot-ze,set-zell: vil-la, il-lu-si-

t":fletxa, cot-xetl: vet-la, amet-latll: rat-lla, rot-llotm:set-ma-na, at-mos-fe-ratn: cot-namm: im-mensnn:An-na, in-no-cent

'o se searen els ne"esinter#oc$lics

(u:per-qu, pi-quetgu: an-ti-gui-tatll:se-ge-llet, cab-de-llar

n):pe-nya,se-nyalig: ba-teig

*amb+ se searen

-ls elements que formen un mot compost: ben-estar, mil-omes, bes-avi...

-ls nexes que porten intercalada: al-o-ra, in-u-m...


2/231

/ !uadern de "alenci #itj

1.1.1 Els diftongs

0i ha dos tipus de difton&s:

a( decrei"ent, la #ocal d$"il, i i u, #a darrere de la #ocal sil!l*"ica1 aquestes #ocals

funcionen com a semi#ocals1"( crei"ent, la #ocal u #a precedida de les consonants g o q ms la #ocal1 la u

funciona com a semiconsonant.

0i ha casos en qu$ la #ocal i o la ufuncionen com a #ertaderes consonants: quan la #ocald$"il #a a principi de mot o entre #ocals, i forma sl!la"a am" la #ocal se&+ent. 2e&eu aquestscasos: iogurt, duia, uixer, meua...

Diftongs decrei"ents

A- mai, aire AU caur$,pau

E- rei, reina, remei EU ereu, veure-U viu, estiu

O- almoina, boira OU coure, remou

U- cuina, buit UU duu, lluu

Diftongs crei"ents

UA quatre,%asqua /UA aigua,paraigua

0E q&esti /0E ung&ent

0- obliq&itat /0-ping&', ling&'sticUO quota, quocient /UOparaiguot

RECORDEU

a( Les formes del sin&ular i de la 3a persona del plural del present d)indicatiudels #er"s de la a conju&aci aca"ats en consonat 4 iar, com ara estudiar,

canviar... sn formes planes i, per tant, no porten accent &r*fic. -xemples:estudie, copien, inicia...

"( Les paraules que aca"en en vocal 4 (tat no acostumen a formar difton& i, per

RECORDEU

Perqu$ hi haja difton& decreixent cal que les #ocals d$"ils, ii u,#a&en darrere de la#ocal sil!l*"ica, s a dir, que: 56, 5-, 57 i 86, 8-, 87 no formendiftongperqu$ les #ocals d$"ils #an da#ant.

%eparaci sil!l*"ica %eparaci sil!l*"ica

-x: 2al$ncia 2al$ncia -st*tua

est*tua "ar"*rie

9ar"* rie Nuesa

nuesa camioner

amioner ;uo

duo


3/231

)nitat *+ Accentuaci i diresi 3

1.1.2 E"ercicis

1. !eareu en sllabes les araules seg3ents,

pro&ressiu, separaci, accionar, llanterner, il!lusi, escena, remolatxa, panxa, massa, mmia,

crrer, passat&e, muntanandiaremeisensaci

"resquillacuasu"juntiu?oan

quadrecultiu

joiaciutatfi&ueramai@a#ierarcaicitali*cuir

ocentainapeuet


4/231

A !uadern de "alenci #itj

1.2 Vocalisme tnic i vocalisme ton

-l sistema #oc*lic del #alenci* diferencia entre #ocals t5ni(ues o fortes i #ocals $tones ofebles. 6quest sistema consta de set elements d)acord am" la distri"uci se&+ent:

6ocals t5ni(ues 6ocals $tones

i u i u

e o e o

a

a

E"emles: BaC:pa1 BC: cel1BeC: m$s1 BC: bo1 BoC: mn1 BuC: autobs.

om heu po&ut compro#ar, de #e&ades, una mateixa &rafia pot representar dos sons diferents'concretament la e i la o(. La lletra e representa de #e&ades el so de la e tancada BeC: 'b$,ser,tres(1 en altres casos, per, representa el so de e oberta BC: 'verd, cel, terra...(.Paral!lelament, la lletra o representa en uns casos la o tancada BoC: 'caix, tal, mn(, id)altres, la o obertaBC: 'col,porta,pont(.

Ds important recordar que, en tots els casos, tant la BC com la BC es tro"en exclusi#ament enposici tnica, s a dir, en la sl!la"a en qu$ recau la major intensitat de #eu. Per aix, si fem

un deri#at d)una paraula que tin&a BC o BC i can#ia de #ocal tnica, aleshores aquesta #ocales tancar*.

-x: terra BC terreta BeCporta BC porter BoC

-n can#i, la BeC i la BoC poden aparixer indistintament tant en sl!la"es tniques com ensl!la"es *tones. -n una paraula noms hi ha una #ocal tnicai la resta sn #ocals *tones.

Les #ocals tniques se&ons la posici que ocupen en la paraula poden ser:

Agudes: la sl!la"a tnica s l)Eltima. Per exemple: anell, cos', nebot...

7lanes: la sl!la"a tnica s la penEltima. Per exemple: c$rvol, antiga, demana...

Esdr8i"oles: la sl!la"a tnica s l)antepenEltima. Per exemple: istria, frmula,

cincia...

Fret dels mots compostos que sn el resultat de la uni de dos o ms elements. 8na paraula composta tindr* perre&la &eneral les mateixes sl!la"es o #ocals tniques en els seus components. 6ix, hi haur* compostos am" dosaccents tnics 'el primer, secundari1 el se&on, principal(: rodamn, autopista, altaveu...


5/231

)nitat *+ Accentuaci i diresi G

Huan les #ocals sn o"ertes l)accent s &reu o o"ert i quan sn tancades, a&ut o tancat. Peraix:

a sempre obert'*(

ese&ons el tim"re pot ser obert

'$( o tancat '(

isempre tancat '(

ose&ons el tim"re pot ser obert

'( o tancat '(

u sempre tancat'E(

6questa re&la s molt f*cil aplicada a les #ocals a, i, uja que Enicament tenen un tim"re. Ladificultat la tro"areu en les #ocals e i oper la do"le possi"ilitat de pronEncia: com hemexposat anteriorment, poden ser o"ertes o tancades. Ds important que feu la diferenciacifnica d)aquestes #ocals, ja que s un tret propi del sistema lin&+stic del #alenci* i, a ms,moltes paraules que s)escriuen i&ual, hom&rafes, distin&eixen el si&nificat per la pronEncia

de la #ocal. 2e&eune al&uns exemples:

.na 'del #er" donaram" BoC( i dona 'sexe femen, am" BC(

/s 'animal, am" BoC( i os 'part anatmica, am" BC(

#ra 'fruit, am" BoC( i mora 'dona *ra", am" BC(

.$u 'di#initat, am" BeC( i deu 'numeral, am" BC(


6/231

I !uadern de "alenci #itj

Jecordeu els principals contextos en qu$ les #ocals e i o sn o"ertes:

E

. -n contacte am" les #ocals i i u o de

sl!la"a am" aquestes #ocals: misteri,peu...

E"cecions:.$nia, esgl$sia,

ll$mena...

/. ;a#ant de l, l0l, r, rr:guerra, terra, obert... E"cecions: c$rvol, erba...

3. Fermes cientfics: alvol, lix, srum,vrtex...

E"cecions: termes aca"atsam" ema: lexema, teorema...

A. -n quasi totes les esdrEixoles: cincia,conscincia...

E"cecions: esgl$sia, ll$mena,.$nia...

G. -ls mots aca"ats en aquestes terminacions:ecte, ecta, epte, epta

O

. ;a#ant i i u o de sl!la"a que cont i, u.-xemples: bou, ou, boina...

E"cecions:pou,jou, tou

/. Fermes cientfics i erudits: esfag, trax,vul.

E"ceci: estmac

3. -n les esdrEixoles:geloga, istria... E"cecions: tmbola,frmula,plvora, gndola, trtora...

A. -n les terminacions se&+ents: oc, oca,o1, of, ofa, oig, oja, ol, ola, ort, orta,ossa, ost, osta, ot, ota. -xemples: groc,roig, tort,#ariola,grandot...


7/231

)nitat *+ Accentuaci i diresi K

1.3 Reles daccentuaci

L)accent &r*fic s la ratlleta inclinada que posem so"re al&unes #ocals. 6ix tenim, com hemcomentat ms amunt, dos tipus d)accent: obert o greu'( i tancat o agut'M(. Per l)accent

&r*fic no es posa so"re totes les #ocals tniques, ja que seria massa feixuc i inEtil. %olamentportaran accent &r*fic:

Classificaci dels mots aartir de la sllaba t5nica *erminacions (ue s9accentuen

Agudes

#ocal#ocal : sen in

tard, mat', passi, ningcabs, caf$s, cany's, confs, confs,

2erl'n, ent$n

7lanesles (ue no acaben en ca de les terminacions anteriors

frgil, dinmic, mbit, cntim3

Esdr8i"olestotes

srie, cincia, mplia3

%i teniu du"tes a l)hora de posar accent o"ert o tancat a les #ocals e i os important querecordeu aquestes indicacions:

Les agudes solen ser tancades: caf$, despr$s, anir$,compr$n, nov$, avi, cami...

E;CE7*E: arrs, terrs, a1,aix, all, ress, reps, reb,

perqu.../

/Jecordeu que el catal* oriental pronuncia i, per tant, accentua les ee o"ertes d)al&unes paraules a&udes: latercera persona dels #er"s de la /a conju&aci aca"ats en N;J- 'excepte els aca"ats en F-N;J- i el #er"encendre(. Per exemple: depn, per ent$n1 els participis aca"ats en $s: ofs, perms, oms, etc1 els mots

se&+ents: vost, vuit, inters, xers, esps,caf, comit, al, francs, angls, etc+1 unes altres paraules quepodem accentuar o"ertes o tancades se&ons la #arietat dialectal sn aquestes: con$ixer, v$ncer,i els imperfetsd)indicatiu:d$iem, qu$iem, etc.


8/231

!uadern de "alenci #itj

Les lanes majorit*riament sn o"ertes: dipsit,slid,txtil, exrcit, dbil...

Huant als #er"s, la conju&aci sencera respecta l)accent

tancat, quan pertoca: d$iem, crrec, prem$reu 'perfetsimple(.

E;CE7*E: els #er"s de la /a conju&aci:

v$ncer, cr$ixer, crrer+++ les formes del #er"ser:fra+++ altres mots, com ara: estmac,

c$rvol, pr$stec, fer$stec, ll$pol,furncol+++

Les esdr8i"oles majorit*riament solen ser o"ertes:gnere, istria, cincia...

E;CE7*E:frmula,plvora,tmbola,gndola, trtora,esgl$sia,.$nia, ll$mena,

fer$stega...Oormes esdrEixoles dels #er"s dela /a conju&aci: ocrrega+++

1.


9/231

)nitat *+ Accentuaci i diresi

1.


10/231

T !uadern de "alenci #itj

s 'del #er"saber(

s 'afirmaci(

sc 'del #er"ser(

sl, sls 'terra(

sn 'del #er"ser(

t 'del #er" tenir(

Es 'acci dRusar(

#ns, #nen '#er" venir(

#s '#er" anar(

se 'pronom reflexiu(

si 'conjunci(

soc 'calat, tros de fusta(

sol, sols 'astre, nota, solitud, #er"soler(

son 'acte de dormir(

te 'planta, infusi, lletra i pronom(

us 'pronom fe"le(

#ens, #enen '#er" vendre4

#es 'reducci de veges(

1.


11/231

)nitat *+ Accentuaci i diresi

1.


12/231



13/231

)nitat *+ Accentuaci i diresi 3

G. 7oseu accent en les araules del te"t (ue o necessiten,

-n un dels meus #iat&es arreu del mon #ai& patir un accident que, &racies a ;eu, ara puc

contar. -m tro"a#a als -stats 8nits, en la frontera am" el anada, i un amic em #a

acompan


14/231


1.$ %i"resi

Ds un si&ne &r*fic que col!loquem exclusi#ament so"re la i i la u. La di$resi t les funcionsse&+ents:

1. 5ndicar la pronEncia d)una u darrere de lesconsonantsgS q i da#ant de les #ocals e S i.

-xemples:lleng&es, ling&'stic, q&estionari...

Recordeu que els aplecsgu iqu am" les#ocals a i ono porten di$resi.

-xemples:quadre, quota, quocient...

2. Frencar difton&s decreixents:

/. 5ndicar &r*ficament que una i o una u noformen difton& am" la #ocal anterior o am"la se&+ent ja que sn #ocals1 s a dir, que es

pronuncien en emissions de #eu diferents.-xemples: ra(m, ve(na,pe&c, ero(na...

/./ 5ndicar que la i S u col!locada entre #ocalss tnica i forma sl!la"a per si sola en seruna #ocal plena.

-xemples: condu(a,produ(a, condu(en

No o"stant aix, si podem accentuar les#ocals i S u, no hem de posarhi di$resisin accent.

9lu's : 9lu(sasu's : su(ssa

pa's : pa(sosbene'em : bene(aredu'eu : redu(en

on# tenir en compte al&uns deri#ats de cultismes que porten di$resi encaraque el mot primitiu tin&a difton&.

Hormen diftong 'o formen diftong

fluid flu(desatrapezoide trapezo(dal arcaic arca(tzant europeu europe(tzant eroi ero(citat

6 ms, hi ha altres deri#ats la pronEncia dels quals no ens indica clarament siuna io una uformen difton& o no. Per tant, cal recordar que porten di$resi:tra(dor, continu(tat, espontane(tat, eterogene(tat, su(cidi, di&rtic,


15/231

)nitat *+ Accentuaci i diresi G

0i ha al&uns casos en qu$ no cal osar diresi, #e&eulos:

Huan posem accent &r*fic. -xemples:su's,9lu's, ve'...

Les formes #er"als de l)infinitiu, &erundi,futur i condicional dels #er"s aca"ats en #ocal4 ir:

agrair$, introduirem, produir,produiries,conduint...

Pel que fa a les formes #er"als, recordeu queno heu de posar di$resi en els imperfetsd)indicatiu en qu$ la i s semiconson*ntica.-xemples:

creia, queia, duia, deia, veia...

-ls mots aca"ats en els sufixos: isme, ista'precedits de #ocal(. -xemples:

egoisme, eroisme, europeista...

E"cete els mots pro(sme i llu(sme que nosn sufixats.

-n els mots compostos am" els prefixosanti

,co, contra, re,semi, auto,pre.-xemples:

contraindicaci, antiinflamatori,reincidncia,preindustrial+++

Atenci: no es consideren compostos:re&ll

iles formes del #er" reeixir: re(sc, re(xes,re(x...

-n les paraules que aca"en en lesterminacions llatines us, um 'precedides dela #ocal i(. -xemples:

#rius,%ius, armnium, linleum...

1.?.1 E"ercicis

1. 7oseu accent o diresi en les araules (ue en necessiten,

raim empudeint 9iscaia fluidesa Zarraqueix o"eiria

lin&uistic taut arruinar aillament me&alit aillar

roi traidor Jaul 8craina o"eieu paisos

e&oista suicidi ruina 0imalaia creiem podium

proisme ensaimada o"eix o"oe proteina "eneir

seua trait diurn fruita reinstaurar seduida

suissa a&raiment elit dioptria homo&eneitat enquesta

2. 7oseu els accents i les diresis (ue calguen en el te"t seg3ent,

-l forat de la capa d)o=o so"re l)6ntartida ha au&mentat am" re&ularitat els ultims deu an


16/231


disminuit un IT[ en relacio am" l)espessor que tenia en els an


17/231

Unitat 2. Ortografia

2.1 Vocalisme

0i ha mots que contenen #ocals diferents a les que contenen els mots corresponents castellans

i la influ$ncia d)aquesta llen&ua fa que s)hi produesquen interfer$ncies. Per e#itarho, fixeu#os en els mots se&+ents:

!9escriuen amb&

afaitaram"aixadaarra#atarassassa#aluar

a#ariaextra#ersilatrinamara&da

picaporta

posarancorsanefa%arden


18/231


!9escriuen amb )

aixo#arassortiratordira#orrirse

"ordell9ordeus9orriana

"otifarra"rEixolacalorscaptolcartolina

complircolo"ra

conser#adorismecnsolco"rircor"acroadadolduradorem"otit-mpord*esc*ndolescodrin


19/231

)nitat =+ >rtografia

2.1.1 E"ercicis

1. Omliu els buits de les frases seg3ents amb la #ocal adient,

. Finc la se&ur ^^tat que el s^^^r&ent p^^^lsar* al&una tecla perqu$ jo no haja de ferunes &u*rdies tan a#^^^rrides.

/. Ds un t^^^rment, aix de #eure pertot arreu "^^^tifarres i em"^^ tit i estar a r$&im.

3. -stic s^^^focat perqu$ no recorde el tt^^^l de la pel!lcula, per si hi pense #ei& eltit^^^lar com si esti&us escrit am" ret^^^ladors da#ant meu.

A. ;eu s^^^frir molt, perqu$ s^^^spira molt da#ant la t^^^m"a del seu marit.

G. ;urant la seua j^^^#entut #a tenir dos marits: l)un era h^^^n&ars i l)altre r^^^mans.

I. L)am^^^tista que porta l)anell de la so"^^^rana s m^^ ra#^^^llosa.

K. L)ass^^^m"lea ha apro#at les propostes &^^^#ernamentals mal&rat la seuaam"i&+^^^tat.

. Posa)t el da#antal si no #ols ^^m"rutarte.

. al que si&u^^^m ri&^^^rosos i que ^^^#aluem am" honest^^^dat tots els aspirants,sense deixarnos s^^^"ornar.

T. om que no em #a a&radar el &ust del #i, desprs de tastarlo el #ai& esc^^^pir.

. 6quest jersei s molt j^^^#enil.

/. ;esprs de l)accident em #ai& quedar at^^ rdit, t^^^r"at, no podia enfocar les imat&esi sua#a per tots els por^^^s de la meua pell.

2. Corregiu les incorreccions (uant a la di#ergncia #oc$lica del te"t seg3ent,

L)em"aixador de Jumania #a descu"rir en un contenidor de cement el ro" i l)estui& que

el contenia perdut per la princesa el dia de les seues noces. La melanconia i l)an


20/231

/T !uadern de "alenci #itj

2.2 +onsonantisme, les oclusives, p-t-c b-d-

6questes consonants s)anomenen oclusi#es perqu$, durant el procs d)articulaci, primer esprodueix un tancament que o"staculit=a el pas de l)aire i desprs hi ha una o"ertura que deixa

eixir l)aire "ruscament. -l tancament pot ferse am" els lla#is 'p,"(, les dents 't, d( o el #el delpaladar '&, c(.

Huan es tro"en a final de paraula, les consonants oclusi#es neutralit=en el seu so, fenomenque de #e&ades pro#oca #acil!lacions en l)escriptura 'ex. verd ?vr@1sang ?sa@(. Fin&ueuen compte la re&la se&+ent.

-n sl!la"es finals:

E;CE7C-O'!I

Zots femenins aca"ats en _-F8;, 5F8;: inquietud, solitud.

6ltres mots: adob, aljub, tub, cub, fred, sud, nec, mnec, crrec, esprrec, fstic+

La a persona del sin&ular del present d)indicatiu dels #er"s #elarit=ats: aprenc,comprenc, entenc, tinc+

Hi"eu#os tamb+ en a(uests mots,

"aptisme acceptar accelerar accentsuccs recepta conjectura su"mer&ir addici su&&erir au&mentar escriptor repte du"te dissa"te so"te

capti#ar capal pneum*tic pneumnia

2.2.1 E"ercicis

1. Omliu els buits amb l9oclusi#a corresonent,

%i la #ocal anterior s tnica P _ F _

-xemple: amic, advocat

%i no podem aplicar la re&la anterior, cal o"ser#ar els deri#ats:

;eri#ats am" P _ F _ mot am" P _ F _ ;eri#ats am" 9 _ ; _ > mot am" 9 _ ; _ >

-xemple: rabBArbia4, sordBsorda(


21/231

)nitat =+ >rtografia /

a4 L)ami^^^ d)6lfre^^^ ha can#iat d)actitu^^^ i en&uan< s que #ol anar al ari^^^.

b4 0e fet una sol!licitu^^^ per entrar en el clu^^^ d)escacs de Zadri^^^.

c4 -n la pare^^^ del despatx de l)ad#oca^^^ hi ha un quadre am" un pra^^^ #er^^^ i unsol &ro^^^.

d4 No compren^^^ la seua inquietu^^^. Ds massa poru^^^^ per a ser "andi^^^.

e4 -m fa f*sti^^^ pensar en un *ne^^^ &uisa^^^: ;onald era tan dolX

f4 Finc l)estma^^^ re"olicat des que he #ist l)actuaci del ma^^^ fent m*&ia.

g4 Ds molt #iolent: m)ha fet un pessi^^^ i un arra^^^.

4 re^^^ que ;a#i^^^ no sa^^^ que t molta sor^^^. -n l)accident quasi es queda ce^^^,sor^^^ i mu^^^, per al final s)ha recuperat.

i4 No #a&es tan r*pi^^^^X La rapidesa no s &arantia de perfecci.

j4 -st* en la plenitu^^ de la seua jo#entu^^ per encara no sa^^ com soltar l)a^^elerador ino a^^epta cap consell.

2.3 +onsonantisme. Les variants de la essa, essa sorda i essa sonora

Lle&iu en #eu alta aquestes paraules i fixeu#os en la seua pronunciaci:

supressi bsic

Per tal de pronunciarles correctament haureu d)aprendre a distin&ir entre les anomenades-%%6 %7J;6 'SsS( i -%%6 %7N7J6 'S=S(. La primera es pronuncia i&ual que la essa delcastell* i la se&ona produeix una #i"raci en eixir l)aire de la ca#itat "ucal. 6quest Eltim s unso que haureu de practicar, ja que no existeix en les paraules castellanes. Per a emetre)lima&ineu el so que produeix un insecte quan #ola: ``````... i col!loqueu darrere la #ocal.

Practiqueu aquest nou so. Fots els sons marcats en les paraules de la llista se&+entcorresponen a S=S. Lle&iules en #eu alta i poseuhi especial atenci a pronunciarlescorrectament.

a"usaracidesaamorosircamisacasernacer#esacosdesem"re

curiositatdi#isies&lsiafrase&asolinamatisarnosaltres

pasos

pesarpisospresentarpromesaresum#osaltres#isitarxinesa

;e #e&ades, pronunciar una SsS o una S=S implica can#i de si&nificat: casa BYa=aC1 caa BYasaC1rosa Br=aCJ rossa BrosaCJpresa Bpre=aC1 pressa BpresaC1 "assa B"asaC1 "asa B"a=aC. Per aix s

important aprendre a pronunciarles correctament.


22/231

// !uadern de "alenci #itj

%i us hi fixeu compro#areu que cada so es representa orto&r*ficament per unes determinadesconsonants:

1K E!!A !O'ORA @&@

/rafia ! /rafia L

entre #ocals: espaiosa, pisos+++

els deri#ats o comostosde: fons: enfonsar dins: endinsar trans: transistor

a rincii de mot:zona, zebra+++

darrere de consonant:pinzell, colze+++

Altres mots'una &ran quantitat dels qualsderi#en del &rec(: amazona, esquizofrnic,trapezi, zoolgic, 2izant', topazi, nazi+++

2K E!!A !ORDA @s@

! !! C M

A rincii de mot:seguretat, segona+++

- Desr+s dels refi"os:a Basimetria4anteB antesala4anti Bantisptic4

"iBbisexual4contra Bcontrasentit4entre Bentresuat4mono B monos'l0lab(uni Bunisexual4tri Btrisdic4

poli Bpolis'l0lab4

a fi de mot:armaris, mes+++

entre consonant i #ocal ientre #ocal i consonant:sensual, aspecte+++

Entre #ocals:passad's, tassa+++

Hemenins amb elsufi" -essa:poetessa, comtessa,abadessa+++

Bperprincesa,buresa/paesaimar#uesa4

Comostos de ,&ressi: agressi

missi: emissi-pressi: impressi

!uerlatius, ssim: molt'ssim ssima: molt'ssima

Da#anteii,gratacel opcional

!ufi"os,*ncia: constncia$ncia: conscincia

Da#ant a/ o/ u,Cran1a, can1,ven1ut

A fi de mot,feli1, auda1+++

!ufi"os, ana: esperan1a ena: renaixen1a

=es grafies C i M

0eu de posar especial atenci en la parella S, que apareix per raons etimol&iques enal&unes paraules. Per tal de dominarles haureu de fixar#os molt en totes les lectures que feu.


23/231

)nitat =+ >rtografia /3

No o"stant aix, s cert que la seua utilit=aci coincideix moltes #e&ades am" la resta dellen&+es rom*niques, com el francs o el castell*. Per aix aquestes llen&+es poden ajudar#osen al&uns casos.

6 ms a ms, heu de tenir en compte que les paraules d)una mateixa famlia alternen dins delsmem"res de cada parella, mai alternen "arrejades.

Per exemple: bra1s)escriu am" , per tant, el diminutiu bracets)escriu am" 'ja quela no pot anar da#ant de -(1 tros s)escriu am" %, per tant, el diminutiu trossets)escriu am" %% 'perqu$ #a entre #ocals(.

El dgraf *L

La &rafia F` sempre #a entre #ocals i la utilit=em em molts #er"s aca"ats en _itzar 'ideri#ats(1 en els nEmeros dotze, tretze, setze1 i en altres mots com magatzem, botzina, atzar,atzavara, atzucac, metzina, atzabeja, Assutzena+

2.


24/231

/A !uadern de "alenci #itj

5&na^^î tr*n^^ît con^^êll sen^îll


25/231

)nitat =+ >rtografia /G

. Heu el matei" amb el te"t seg3ent,

-l Ja"o^^â, a^^âss ei#i^^ênc, es tro"a#a de^^êsperat. La "alan^^â de la justcia queiaso"re ell com una ma^^â, sense compa^^î. La jut&e^^â no a^^êpta#a la seua

pre^^ûmpci d)innoc$n^^ ia. -ll tenia l)esperan^^â que la do^^êna d)an


26/231

/I !uadern de "alenci #itj

bla"aarri"ar

"af"ar

"asc"ena"erru&a"esllum"i&a9iscaia

"olcarcal"

com"oicor"de"anarcor"a

desim"oltm"ilo"lidarre"entarri"asa"atro"adortro"ar

ad#ocatalco#aalm#ararra#atar

a#alla#eta#ia#orrira#ortar

"a#acan#icasca#ell

ca#alcarca#allca#allercer#ell

rdo#aco#ardend#iaen#estirespa#ilaresco#illes#eltfa#a

&a#ardina&o#ernha#er

ja#elina

lla#inE#ol

pa#ellsa#isi#ellata#erna

>eneralment, les paraules que pertan


27/231

)nitat =+ >rtografia /K

i4 -ncara que s que t una ^^âsta formaci i que s molt sa^^ûda, m)han dit que smolt maleducada i molt ^^âsta, caracterstiques que em^^ôiren la seua sa^^îesa.

j4 %e)m #a re^^êntar la roda del cotxe quan feia un a^^ânament en l)auto^^îa i&aire^^^ ^ôlque.

4 6quest pintalla^^îs fa &ust d)alm^^âr.l4 L)a#i mira#a l)a^^êt "oca^^âdat, quasi li queia la "a^^â perqu$ era un ar"re precis.

2. +onsonantisme. ricatives i aricades, / 4/ t/ t4/ 5/ t5/ i/ i5

6"ans d)escriure aquestes &rafies, heu d)identificarne el so per tal de sa"er quina d)elles elrepresenta.

8s recordem les re&les d)utilit=aci de cadascuna d)aquestes &rafies:

1K / @ N @ */ @ *N?. %o:germ,ginebre, metge'com l)an&lsFono l)itali*giro(

/ N

da#ant -. 5:erm,inebra da#ant A, O, U: 4aqueta,4onc,4uliol

E;CE7C-O'! els llatinismes i an&licismes: 4erogl'fic,4erarquia, ma4estat,

4ersei,4eep'i deri#ats(.

els aplecs ?-F , ?-:sub4ecte, in4ecci, ad4ectiu+ el #er" ?68J- 'o%eure(:4ec,4$iem,4eia+ noms d)ori&en he"reu:6ess,6eremies,6eric,6erusalem+

*/ *N

Zots aca"ats en A*/E:formate

E*/E:feteO*/E: relloteU*/E:jute

els mots, platja/ mitja/ corretja/botja/ natja/ lletja/ llotja/ pitjor.

els #er"s, desitjar/ enutjar/ estotjar/4utjar/ petjar/ pi tjar/ rebutjar/trepitjar/ viatjar.

a l9ora de con%ugar a(uests #erbs esroduei"en can#is ortogr$fics,4o viatge/ell viatjaK

A-n catal* oriental la > i la ? es fan fricati#es i no africades, cosa que explica l)Es de les &rafies > i ? 'fricati#es(i F> i F? 'africades(. -l #alenci* no fa aquesta distinci fon$tica, les fem totes africades.


28/231


%empre #an entre #ocals.

Fin&ueu en compte que els deri#ats alternaran F>F? se&ons la #ocal am" qu$es forme la sl!la"a: llet4a, lletes+

Huan tin&ueu du"tes cal que useu el diccionari.

2K ; @ *; @ -/. %o:panxa, xulla'com el castell* caleco(.

;

a principi de paraula:5ocolate,5ulla. -xcepcions: 75aiovsi, Gepblica 75eca

t5ec, t5apela+++ darrere de consonant:per5a, plan5a+

*;

entre #ocals, cot5e, fit5a, flet5a.

Posici final: ; P *; P -/

desprs de consonant posem ;:7l5, 2ar5.

desprs de #ocalposem:*; si els deri#ats s)escriuen am" *;:despat" 'despat"ar( -/si els deri#ats s)escriuen am" / N */ */: desig'desit%ar(, "ateig'"ate%ar(.


29/231

)nitat =+ >rtografia /


30/231

3T !uadern de "alenci #itj

d4 No em puc ima^^înar una ima^^ê ms lle^^â ni pi^^ôr que un me^^ê "oti^^^s i

^^êperut am" un fe^^ê a les mans.

e4 0e #ia^^ât per tot -uropa, per mai he trepi^^ât sl e^^îpci.

f4 Li han posat una in^^êcci en la na^^â am" una ^^êrin&a ^^ê&ant.

g4 -l mi^^ôr que pots fer s desi^^âr que ?oan no s)enu^^ê.

4 -ts un capri^^^s i aquest capri^^^ no te)l pense consentir perqu$ s que si pu^^ês a

la roda que ^^îra et mare^^âr*s.

i4 -nmi& de tot aquell desi^^^ #a^^^ sentir un mare^^^ que em #a fer ima^^înar que

desapare^^êria d)aquest mn sense que^^ârme.

j4 Z)he fet una ta^^â de lle^^îu en el ^^ûpet nou i crec que quan s)e^^û&ue quedar*

ta^^ât.

2.9 Les nasals, m/ n/ n:

-ls fonemes nasals SmS i SnS, que corresponen a les &rafies m/ n no presenten pro"lemesorto&r*fics a principi de mot o de sl!la"a. 6 fi de sl!la"a, per, poden ha#erhi #acil!lacions.Oixeu#os en aquestes re&les:

1. -scri#im m

;a#antp, b,campi, ombra ;a#ant m: immoral, immens ;a#ant,mfora, pamflet

E"cete

compostos com benparlat, benmereixent,enmig, granment, tanmateix, etc.

fanfarr,fanfrria

els prefixos: con-E confessar, conflicteen-E enfilar, enfosquirin-E infinit, infart

2. -scri#im n

;a#ant de v: canvi, enveja

E"cete

tramvia, triumvirat i circumval0laci

al recordar l)orto&rafia d)al&unes paraules:

Anna, annals, bienni, trienni, decenni, perenne, annex, connectar,ennegrir, ennuvolar, innocent, innecessari, innat, innocu, somriure,

somni, premsa,


31/231

)nitat =+ >rtografia 3

%)escriuen am" l)aplec m'en qu$ la s muda( els mots se&+ents am" els seus compostos ideri#ats:

assumpci, assumpte, comptar, exempt, peremptori, prompte, presumpte,redemptor, s'mptoma, sumptus, temps, temptar

2.G.1 E"ercici

1. Omliu els buits amb la grafia corresonent,

a4 -l co^^^te #i#ia en un su^^^tus palau, que tenia un jard i^^êns.

b4 %i #ols ador^^îrte, et co^^^tar el co^^^te del co^^^te ;r*cula, o tam" pot ajudartecomenar a co^^^tar o#elles.

c4 0e lle&it en la pre^^^sa que l)assu^^^te de l)exe^^^ci fiscal a les &rans superfcies

durant el trie^^î passat, no est* &ens clar.d4 ;eu estar a punt de ploure, perqu$ el cel est* e^^û#olat i el dia es #a e^^fosquint.

e4 o^^^fesse que aquests s^^^tomes sn preocupants.

f4 -l #an e^presonar per repartir pa^^^flets re#olucio^^âris.

g4 -stic con#enut que %usa^^â s i^^ôcent i que no #a caure en la te^^^taci de ro"arl)*^^^fora.

4 al e^^â&at=e^^âr tot aquest material al soterra^^î de l)a^^^fiteatre.

i4 La teua declaraci #a ser tot un trio^^^f: 5^^â ha co^^^fessat que les teues paraules

d)amor li #an sem"lar la millor de les si^^^fonies.j4 F una i^^^fecci al #entre perqu$ ha menjat massa co^^^fits.

4 Posa molt $^^^fasi en les seues paraules i per aix co^^êcta tant am" el pE"lic.

l4 al que afi&es un a^^êx a l)informe on apare&a la justificaci econmica de les o"resdel tra^^^#ia que tra#essa la circu^^^#al!laci.

m4 La seua cara #a di"uixar un lleu so^^^riure quan li #ai& contar els meus so^^îs.

n4 %)ha e^^^fadat perqu$ li he dit que s un fa^^^farr.

2.; +onsonantisme, la article neutre lo

L)article definit en la nostra llen&ua t les formes se&+ents:

4ascul Hemen

!ingular el la

7lural els les

Per tant, podem o"ser#ar que l)estructura del nostre sistema lin&+stic no coincideix am" ladel castell* ja que aquesta llen&ua t l)article neutre lo, que s)usa am" dues funcionsdiferents: a"stracti#a o intensi#a. 6ix doncs, cal e#itar l)Es d)aquest article perqu$ s un calcdel sistema castell*.

aK Hunci abstracti#a

6porta un #alor a"stracte o &eneral a un adjectiu, participi, proposici adjecti#a, etc. Lesestructures que cal fer ser#ir sn les se&+ents:

( -ls demostratius aS5 ai"5 i all5:All que veus $s el cim dAitana.

/( -ls su"stantius &eneralit=adors cosa, fet, etc.:7l fet m$s curis $s que no i va averretencions quan passvem per Alcoi.

3( L)article el pot reforarse am" tot i, d)aquesta manera, s)e#iten am"i&+itats: 7lsacerdot va explicar-nos Btot4 el que ja sab'em. No s &aire recomana"le usar aquestaforma da#ant de participi o de la preposici de: #arina ens conta lafirmat pelministre en les conferncies de premsa, s millor utilit=ar: #arina ens conta lesafirmacions del ministre en les conferncies de premsa.

A( 6m" el femen es formen estructures ms &enunes: 7l vertader del cas 'millor: laveritat del cas( $s que el testimoni va mentir perqu era amic dels familiars de lacusat+

bK Hunci intensi#a

Les estructures am" funci intensi#a es caracterit=en per la pres$ncia de partcules

comparati#es, quantitati#es, etc., per exemple com, molt, tant, si... al assen


41/231

)nitat 6+ .eterminants PE larticle AK

cK 4odismes

A continuaci i a una srie de modismes i frases fetes (ue cal fer ser#ir er e#itar calcsinnecessaris.

Castell$ Catal$

a lo grandea lo lejosa lo locoa lo mejora lo sumode lo contrarioen lo referente aen lo sucesivoes lo de menos

es lo mismolo demQs

por lo cualpor lo generalpor lo menospor lo prontopor lo tantopor lo vistotodo lo mQs

a cor qu$ #olsa la llun


42/231

)nitat 6+ .eterminants PE larticle A

_Lo cert s que els jut&es sempre teniu ra.

_2ine lo ms prompte possi"le perqu$ hem d)anarnosen a -lxX

_-m dna lo mateix que no #in&uesX La decisi s teua.

_No #ull que di&ues als meus pares ni lo ms mnim so"re l)accident de tr*nsit.

P%ortosament, cada dia au&menta el consum de lo ecol&ic.

2. *raduTu les frases seg3ents amb les solucions genuTnes,

_Los ami&os de su #ecina han cele"rado la "oda a lo &rande.

_-l fontanero dice que tiene que cam"iar el &rifo, de lo contrario el pro"lema persistir.

_-l mdico ha llamado < ha dicho que #a


43/231

)nitat 6+ .eterminants PE larticle G


44/231

Unitat ?. Determinants --, demostratius ossessiusnumerals (uantitatius i indefinits

$.1 %emostratius

-ls demostratius indiquen la situaci de la persona o cosa de qu$ es parla respecte de qui parlao escriu. %ituen el su"stantiu en l)espai o en el temps en relaci am" les persones queinter#enen en la situaci comunicati#a.

4ascul Hemen 'eutre

7ro"imitatimmediata

aquest aquests aquesta aquestes a

7ro"imitatmediata

aqueix aqueixos aqueixa aqueixes aix

=lun)ania aquell aquells aquella aquelles all

Jecordeu que les formes este i eixe i les seues #ariants en &$nere i nom"re Enicament snadequades per a un re&istre oral col!loquial. Fin&ueu en compte que s totalment inadequat

"arrejar les dues formes. Per exemple:

T.e segur, que a#uestatemporada no podrs trobar uns esclata-sangs comestosque jo e trobat

G/

!U//ER-4E'*

-n els ni#ells ms formals s recomana"le adoptar el sistema "inari de refer$ncia,am" les formes aquest i aquell. Jeser#arem l)Es d)aqueix als casos en qu$ hi haja unanecessitat estricta de diferenciar entre el primer &rau i el se&on.


45/231

)nitat 8+ .eterminants PPE demostratius, possessius, numerals+++ G3

$.2 ?ossessius

5ndiquen possessi o propietat, pertinena, especificaci i relaci d)al&E o d)al&una cosarespecte del nom que determinen. N)hi ha de tnics i d)*tons se&ons es pronuncien units o no

a la paraula que precedeixen. Fenen #ariaci de &$nere i de nom"re.

*5nics

!ingular 7lural

4ascul Hemen 4ascul Hemen

Un osseTdorel meuel teuel seu

la meuala teuala seua

els meusels teusels seus

les meuesles teuesles seues

Di#ersos osseTdorsel nostreel #ostreel seu

la nostrala #ostrala seua

els nostresels #ostresels seus

les nostresles #ostresles seues

tons

!ingular 7lural

4ascul Hemen 4ascul Hemen

Un osseTdormontonson

matasa

mostossos

mestesses

Di#ersos osseTdors

nostre

#ostresonSllur

nostra

#ostrasaSllur

nostres

#ostressosSllurs

nostres

#ostressesSllurs

RE4ARUE!

a( Jecordeu que les formes tniques sempre han de portar l)article determinat quan #an da#ant delmot que determinen o quan tenen un #alor pronominal: el meu oncle, la meua neboda, etc. Noo"stant aix, quan #an darrere del mot en prescindim '.avid $s germ meu(.

"( Les formes meva, teva, seva, etc. no sn les formes prpies de l)est*ndard #alenci*, per snadmissi"les sempre que es mantin&a coher$ncia en tot el text: aix implica que no s)han de"arrejar les dues possi"ilitatsX

c( -ls possessius *tons tenen un Es ms restrin&it ja que solament els podem fer ser#ir precedintal&unes relacions de parentiu 'ma cosina, mon pare, mes nebodes(, da#ant de les paraules vida icasa 'Aix no o e vist en ma vida i#a casa t$ molta il0luminaci( o al&uns tractaments '.$u

;ostre


46/231

GA !uadern de "alenci #itj

$.3 @umerals

-xpressen quantitat exacta 'cardinals(, ordre 'ordinals(, fracci 'artitius( o multiplicaci'multilicatius(.

?.


47/231

)nitat 8+ .eterminants PPE demostratius, possessius, numerals+++ GG

?.


48/231

GI !uadern de "alenci #itj

?.


49/231

)nitat 8+ .eterminants PPE demostratius, possessius, numerals+++ GK

6AR-AB=E!=OCUC-O'!

AD6ERB-A=!-'6AR-AB=E!

quant, quanta, quants, quantes

tant, tanta, tants, tantesmolt, molta, molts, moltes 'de(

poc, poca, pocs, poques

una mica de

un poc de"ona cosa de"en "un munt deun &rapat deuna colla de&ens 'de(&ens ni mica de

&aire"

quasiforams

proumen


50/231

G !uadern de "alenci #itj

?.?.1 E"ercicis

1. Comleteu els buits seg3ents amb #uant o #uan tant o tan,

a( ^^^^^^^ te)n #a&es, t)en


51/231

)nitat 8+ .eterminants PPE demostratius, possessius, numerals+++ G

$. (ndeinits

-ls adjectius o els pronoms indefinits determinen el nom am" el mnim de precisi. N)hi haque poden fer d)adjectius i de pronoms, i d)altres solament sn pronoms.

Hormes #ariablesamb fle"i comleta

un, una, uns, unes al&un, al&una, al&uns, al&unes mateix, mateixa, mateixos, mateixes tot, tota, tots, totes cert, certa, certs, certes

Hormes #ariables amb

fle"i incomleta

altre, altra, altres tal, tals

qualse#ol 'sin&ular(, qualsse#ol 'plural( qualque, qualques am"ds, am"dues

Hormes in#ariables cada res cap sen&les

RE4ARUE!a4 Jecordeu que alg, ning i cadasc 'o cada u( Enicament funcionen com a pronoms i,

per tant, sn in#aria"les. %empre fan refer$ncia a persones. No els confon&ueu am" elsadjectius. -xemples:

.e segur que alg vindr a la festa.;ing no et compr$n.Nadasc va a la seua.

b4 !uelcom s una forma am" un Es molt restrin&it, cal reser#arla per a re&istres molt

formals. Ds ms aconsella"le emprar la forma equi#alent alguna cosa.c4 Jom es fa ser#ir en les construccions impersonals. -n la llen&ua parlada sol ser su"stitut

pel pronom es. -xemples:

Jom diu Bes diu que4 que Nludia guanyar el concurs.

d4 L)indefinit tot i mig es mantenen in#aria"les 'en mascul( da#ant de topnims.

Mot Alacant va participar en la manifestaci+#ig ;ovelda no a assistit al preg que va fer lalcalde+


52/231

IT !uadern de "alenci #itj

e4 8n error molt freq+ent s usar la forma el mateixper e#itar la repetici d)un su"stantiuesmentat anteriorment. -n aquest cas s)han de fer ser#ir els possessius i els demostratiuso un pronom fe"le. -xemples:

Abans dapar$ixer la pel0l'cula totom en parlava Bi no Tparlava de la mateixa4+

"am con$ixer 7steve i la seua dona 'i no del mateix(.

Jecordeu que fa la concordana am" el su"stantiu que determina quan #a da#ant i es mantin#aria"le quan #a darrere 'a excepci dels pronoms personals(. -xemples:

9a professora mateix et far la prova de nivell per 7lla mateixa S 9a mateixaprofessora et far la prova.

f4 Algun s)empra en frases afirmati#es. %i la frase s interro&ati#a s recomana"le utilit=arcap o res. 2e&eu els exemples se&+ents:

#as portat res de la firaU

Meniu cap problemaW

g4 "aris, vries, com a sinnims de diversos, alguns,s un castellanisme. Podeu e#itarhoam" formes com les que hi ha a continuaci:

Menim algunes 'o diverses( preguntes que volem que ens contestes 'no vriespreguntes...(.

4 6neu am" compte am" l)Es del "ar"arisme el S la S els S les dem$s. 0eu d)usar formescom ara: els altres, els restants, etc. o, en un Es &en$ric, la resta. Per exemple:


53/231

)nitat 8+ .eterminants PPE demostratius, possessius, numerals+++ I

?..1 E"ercicis

1. Omliu els buits de les frases seg3ents amb un dels indefinits (ue i a entrearntesis,

tot @ tota @ tots @ totesK . 2an participar en l)acte ^^^^^^^^^^ les persones.

/. ^^^^^^^^ 6lcoi #a assistir a la presentaci del cartell.

3. ^^^^^^^^ els diri&ents es #an reunir a 9arcelona.

alB @ alunK . ;e se&ur que ^^^^^^^^^^ amic #indr* a "uscarme.

/. ^^^^^^^^^^ de nosaltres haur* de dirlosho.

3. ^^^^^^^^^^ #a telefonarte, per ara no recorde qui.

cadascB @ cadascun @ . ^^^^^^^^^ dels alumnes far* una ressen


54/231

I/ !uadern de "alenci #itj

?..2 /ens @ ca @ res @ ning8

Jecordeu que res i ning sn pronoms indefinits i, per tant, no poden anar acompan


55/231

)nitat 8+ .eterminants PPE demostratius, possessius, numerals+++ I3

2. Heu una mica de re$s de (uantitatius i indefinits i corregiu les incorreccions (uetrobeu en les frases seg3ents,

a4 Nosaltres dinem a les dos quant tenim temps.

b4 0e re"ut "astantes #isites que m)han portat forces re&als.

c4 0i ha#ia #*ries persones que el coneixien.

d4 %i #olen al&o de mi, ja m)a#isaran.

e4 2ull que #in&uen tres #oluntaris qualse#ols.

f4 6ra #indran els dems amics: Pere, ?ordi i tots els dems.

g4 %i hi ha al&un #estit que t)a&rade, comprate)l.

4 6 cadascun, li ser* donat el que es mereix en el re&ne del cel.

i4 ;e totes aquelles coses no hi ha nin&En o"jecte que m)a&rade.

j4 Jodejarem la casa i tom"arem la porta de la mateixa.

4 -scolteume tots: amics, familiars i dems assistents.

l4 onec #*ries persones que tindrien molts pro"lemes si decidrem suspendre l)acte.

m4 2an eixir del local, per desprs #an tornar al mateix.

n4 No s accepta"le co"ejar els "ns ajens.

o4 No es pot passejar perqu$ mitja 6lacant est* en o"res.


56/231

Unitat . Categories nominals, substantiu i ad%ectiu

.1 C"nere del substantiu

-l &$nere del su"stantiu s totalment ar"itrari quan desi&na coses i idees a"stractes. Huan

desi&na persones i animals que tenen dos &$neres, el femen es forma de di#erses maneres:Regles Remar(ues

>eneralment, s)afe&eix una aal mascul.

-x.: conill conilla

Pot modificarse l)Eltima &rafia:ba Bllop lloba4tda Badvocatadvocada4cga Bcec cega4f#a Bserf serva4sssa Bs ssa4u#a Bromeu romeva4llla B#arcel #arcel0la4

-ls su"stantius aca"ats en e, -o, -u*tones can#ien aquestesper una -a.pediatrepediatra, monjo monja, Andreu Andrea

orfe rfenael V la consergeel V la noble

-n al&uns casos, s)afe&eix al mascul les terminacions-na, -ina, -essa'ocupacions i c*rrecs(.

cos' cosina, eroi ero(na, metge metgessa

pr'ncep princesamarqu$s marquesa

pag$s pagesa

6l&uns tenen terminacions prpies.-or -riu emperador emperadriu-le -loa psicleg psicloga

8ns pocs mots fan el mascul afe&intPotal femen:perdiuperdigot, bruixa bruixot, abellaabellot

%n in#aria"les els aca"ats en -aire, -ista, -cidai -ta.el V la boletaire, el V la pianista,el V la parricida, el V la gimnasta

Noms d)animals in#aria"les afe&eixenmascleoemella:

el rossinyol mascle V el rossinyol femellala sargantana mascle V la sargantana femella

Zots am" arrels diferents per al mascul i el femen.

amo mestressa cavall egua

IA


57/231

)nitat W+ Nategories nominalsE substantiu i adjectiu IG

.1.1 E"ercicis

1. Escri#iu el femen de les araules seg3ents,

-x.: Llus 9lu(sa

. &os ^^^^^^^^^^^^^^^

/. cadell ^^^^^^^^^^^^^^^

3. tre"allador ^^^^^^^^^^^^^^^

A. actor ^^^^^^^^^^^^^^^

G. notari ^^^^^^^^^^^^^^^

I. s ^^^^^^^^^^^^^^^

K. jueu ^^^^^^^^^^^^^^^

. tocle& ^^^^^^^^^^^^^^^

. padr ^^^^^^^^^^^^^^^

T. prncep ^^^^^^^^^^^^^^^

. marqus ^^^^^^^^^^^^^^^

/. astronauta ^^^^^^^^^^^^^^^

3. a"at ^^^^^^^^^^^^^^^

A. merlot ^^^^^^^^^^^^^^^

G. cadernera ^^^^^^^^^^^^^^^

I. taxista ^^^^^^^^^^^^^^^

K. porc ^^^^^^^^^^^^^^^

. sastre ^^^^^^^^^^^^^^^

. sucida ^^^^^^^^^^^^^^^

/T. a#i ^^^^^^^^^^^^^^^

/. ple"eu ^^^^^^^^^^^^^^^

//. heroi ^^^^^^^^^^^^^^^

/3. comte ^^^^^^^^^^^^^^^

/A. lle"rot ^^^^^^^^^^^^^^^

/G. ase ^^^^^^^^^^^^^^^

/I. drapaire ^^^^^^^^^^^^^^^

/K. sar&antana ^^^^^^^^^^^^^^^

2. Can#ieu de gnere les araules seg3ents,

duc tia "ruixa

captiu actor mandatari

cos ca#all du

emperador europeu poeta

amo secretari pa&*

&arr ca"ra perdiu

artista marroqu #e

&erm* serf a"ella

"urro esclau ro"a#ellaire.1.2 Di#ergncies resecte al castell$


58/231

II !uadern de "alenci #itj

;e #e&ades, per influ$ncia del castell*, usem equi#ocadament el &$nere d)al&uns su"stantius.Per aix, cal recordar el &$nere d)aquestes paraules:

!n de gnere femen

acne

alicates

an*lisi

andana

apoteosi

aroma

"otija

calor

cel!lofana

dent

desfilada

destrossa

disfressa

dita

empara

empen


59/231

)nitat W+ Nategories nominalsE substantiu i adjectiu IK

.1.< E"ercici

1. Comro#eu si recordeu el gnere d9a(uestes araules. 7oseu l9article determinat oindeterminat (ue els corresonga,

E"., 'o m9agraden els esinacs.

a4 ^^^^^ calor d)aquell forn era insuporta"le.

b4 ^^^^^ marat de "all ser* diumen&e.

c4 %entia ^^^^^ olor de colnia "arata.

d4 Ds f*cil lle#ar les taques que deixa ^^^^^ suor.

e4 Finc ^^^^^ estru molt "en ensinistrat: canta.

f4 ^^^^^ "acteris pro#oquen malalties.g4 La iaia cuina^^^^^ lle&ums insupera"lement.

4 -l comte #iu del conte i t ^^^^^ compte corrent molt &ran.

i4 0aureu de tenir ^^^^^costum de rentar#os les mans a"ans de dinar.

j4 6#ui anirem a #eure ^^^^ afores de la ciutat.

4 am"rer, ^^^^ compte, per fa#or.

l4 0i ha ha&ut ^^^^^ a#aria en ^^^^^ corrent el$cric.

m4 No he #ist ^^^^ sen


60/231


.1.? 7araules amb doble gnere i significat diferent

4ascul Hemen

de cla#ar);o vull que claves un clau en la paret+ clau d)o"rir i tancar)9a clau de la maleta $s aquesta+malaltia)

9epidmia del clera+c5lera ira, r*"ia)

9a clera dels d$us+article d)opini d)un peridic)

Aquest editorial davui no magrada+editorial empresa editora)

)na editorial publica el meu llibre+disposici de les coses)

Mot o fa seguint un ordreordre manament)

7sperava una ordre del seu cap++#er&on


61/231

)nitat W+ Nategories nominalsE substantiu i adjectiu I

.2 @ombre del substantiu

Regles Remar(ues

Normalment s)afi& -sal sin&ular:pollpolls

Fam" poden afe&ir _nsmots com:

omeomes omensjovejoves o jvens

6ca"ats en -a*tona, can#ien a es,onaones

6lteracions orto&r*fiquescq ricariquesc auda1audaces&u&+ aiguaaig&es&&u omlogaomloguesj& rojaroges

6ca"ats en #ocal tnica afe&eixen -ns:

macarrmacarronsve've(ns

6fe&eixen noms ssofs, caf$s, beb$s, consom$s, bistur's,xamps...

noms de les lletres: les asnotes musicals: els dos-partcules &ramaticals usades com asu"stantius: els perqus

6ca"ats en: -st/ -5t/ -sc/ -ifan el plural en -oso -s

texttextos o textscasccascoso cascsassaigassajos o assaigs

6ca"ats en: -D/ -5/ -i5/ -e5/ -t5Oan el plural enEos

capa1 capa1os sufix sufixosreflex reflexos coix coixosdespatx despatxos

6fe&eixen -osels masculins a&uts aca"ats en:consonant : s: curs cursoss,pis pisosBs,autobs autobusos

algeps, fons, ens, socors, temps+++ dies de la setmana aca"ats en -s

els dilluns, els dimarts i els dijous-der#ats am" sufix s:canyissosderi#ats am" el sufix Bs:pallussosrelacionats am" mots am" SsS:russos-piusiplus

6fe&eixen sosels masculins aca"ats ens: capatscapatassosAs: congr$scongressos

s:arrs:arrossos

aiguarrasos, asos, casos, gasos,gimnasos, masos, vasosderi#ats am" sufix As,franc$s:francesos, impr$s:impresos

-mes mesos, dos dosos, trestresos+-deri#ats am" sdifosos-relacionats am" mots am" S=S:espososdosos

%n in#aria"les femenins aca"ats en s, laVles cries, pols masculins en s: elVels llapis, cctus

6m" -s'plural &r*fic, no fon$tic(:apndixs, 'ndexs, faxs, esfinxs, lixs, linxs


62/231

KT !uadern de "alenci #itj

.3 C"nere i nombre de l>ad4ectiu

-n &eneral, la flexi de l)adjectiu se&ueix les mateixes re&les que hem #ist per a la formacidel &$nere i el nom"re dels su"stantius. Jecordeu que hi ha adjectius d)una terminaci per als

dos &$neres 'cruel, cruels(, i d)altres am" dues, que de #e&ades no coincideixen am" les delcastell* 'trist, trista, tristos, tristes(.

.


63/231

)nitat W+ Nategories nominalsE substantiu i adjectiu K

.


64/231

K/ !uadern de "alenci #itj


65/231

)nitat W+ Nategories nominalsE substantiu i adjectiu K3

i4 0an cortado la corriente elctrica. Por eso no funciona el aire acondicionado < notamosun calor tan pe&ajoso.

j4 Fen&o mucho sueo, pero despus me des#elo porque ten&o el sueo mu< li&ero < sufro

muchas pesadillas.

4 Ze has asustado < por eso ten&o el pulso acelerado.

l4 o&ed una hoja de papel < di"ujad un toro con los cuernos "ien &randes.

m4 ;ale muchos "esos < muchos a"ra=os.

n4 0a"ia tanta &ente que todos reci"imos muchos empujones < al&En pisotn.

.$ +oncordanDa entre substantiu i ad4ectiu

%i un adjectiu afecta dos o ms noms que tenen el mateix &$nere, l)adjectiu #a, e#identment,en plural i en el mateix &$nere que els noms:

)na cassola i una paella brutes. )n ome i un gos cansats.

%i l)adjectiu afecta dos o ms noms de &$nere diferent, l)adjectiu #a en mascul plural:

)n cotxe i una moto vells.

)na bicicleta i un cami ro4os.Jomes i dones despullats+

%i l)adjectiu #a da#ant de dos o ms noms de &$nere diferent, concorda noms am" el primer,en &$nere i nom"re:

antsticavisi i comentari 0onefecte i impressi

Fam" hi ha la possi"ilitat de repetir l)adjectiu, tant si #a da#ant com si #a darrere:

)na escopeta vellai un sarr vell+ 2onexercici i bonapresentaci+

%i un nom s determinat per ms d)un adjectiu i, per a no repetirlo, s)elideix al&una #e&ada,s recomana"le que #aja en plural:

7ls plante4aments immobilista, moderat i radical+++ 'se so"reentn 7l plantejamentimmobilista, el plantejament moderat i el plantejament radical1 seria diferent si estractara de tres adjectius que afectaren un mateix nom: 7l plantejament immobilista,retrgad i reaccionari+++(

-ls adjectius tot i migesde#enen in#aria"les i prenen el #alor d)ad#er"is quan #an da#antd)un nom de ciutat, de naci, etc., no precedit d)article:

7ot2arcelona o sap+Noneix totNatalunya+

7xageren quan diuen que a mi"alncia i fan obres+


66/231

KA !uadern de "alenci #itj

.?.1 E"ercici

1. 4illoreu si +s ossible les frases seg3ents,

a4 Fota allosa est* plantada de nespres.

b4 0e #ist un lli"re i una ressen


67/231

Unitat G. ="ic. Comosici i deri#aci

-n aquesta unitat tre"allarem els principals fenmens que afecten el l$xic, perqu$ pu&ueu usarels mots am" precisi i correcci. -ls aspectes que #eurem seran les dissem"lances am" elcastell* els do"lets, els "ar"arismes i els neolo&ismes i els fenmens que afecten lacreaci l$xica: la composici, la deri#aci i l)Es del &uionet.

9.1 %oblets l"5ics

0i ha mots que s)assem"len molt, per que tenen si&nificats diferents, els anomenem doblets.6 al&uns els prefixos els han conferit un si&nificat nou: semblar V assemblar. ;)altres, esconfonen moltes #e&ades en la llen&ua col!loquial, per tenen si&nificats que cal mantenir.

G.1.1 E"ercici

1. Emleneu les frases seg3ents amb la araula (ue considereu con#enient,

. 697N6Z-NF S 6;79%i #ols anar al teatre, primer has de recollir l) ^^^^^^^^^^^^^ en taquilla.0e posat^^^^^^^^^^^^^^^ als rosers perqu$ isquen flors ms "oniques+

/. 6L6J5J S L6J5O56JOinalment, els caps de &o#ern de la 8ni -uropea ^^^^^^^^^^^ el tema.al que nosaltres ^^^^^^^^^^ " l)oli a"ans de #endre)l.

3. 6O5JZ6J S 6O-JZ6J

-s #a ^^^^^^^^^^^^^^ en la seua posici: #a ^^^^^^^^ que no pensa#a dimitir.0em d)^^^^^^^^^^^ els fonaments d)aquesta casa.

A. 6N8L6J S 6N8L!L6J0e telefonat per ^^^^^^^^^^^ la cita que tenia am" el met&e.om que no s)a#enien, #an ^^^^^^^^^^ el seu matrimoni: l)anell que porta#en aldit^^^^^^^^^^^ no tenia cap #alor .

G. 6P6J-LL S 6P6J6F2an fer un sopar am" molt d)^^^^^^^^^^^^ perqu$ #enia l)alcaldessa.L)^^^^^^^^^^^ de tele#isi deix* de funcionar en comenar aquella tempesta am" tant

d)^^^^^^^^^^^ el$ctric.om que menja tant t pro"lemes en l)^^^^^^^^^^^^^^^ di&estiu.

KG


68/231

)nitat [+ 9xic+ Nomposici i derivaci KK

I. 6F-JJ6J S 6F-JJ5J6 aquell a#i encara no li han donat perms per ^^^^^^^^^^^^^^^^ i l)espera ha

^^^^^^^^^^^ els passat&ers.No si&ues tan idealista. ^^^^^^^^^^^^^, que ja tens 3T an


69/231

)nitat [+ 9xic+ Nomposici i derivaci K

G. 7NF-ZPL6J S PJ-2-8J--s passa la nit ^^^^^^^^ la lluna plena.6quest apartat de la llei no ^^^^^^^^^^ els casos ms du"tosos.

I. 89 S 89-LL

L)edifici on s)u"icar* el museu de les ci$ncies t forma de ^^^^^^^^^^^^.No tro"e el ^^^^^^^^^^^^^^^, no s on posar els "ol&rafs.Fres al ^^^^^^^^^^^^^ s i&ual a nou.

K. ;6F6 S ;6;6No se sap encara la ^^^^^^^^^^ de l)examen.al omplir els "uits de l)imprs am" les ^^^^^^^^^^^^ personals, i desprs lescol!locaran en una "ase de ^^^^^^^^^^^^^^^ &eneral.

. ;5J S ;5J%-

?o ^^^^^^ 9ond, ?ames 9ond.-ll a"ans ^^^^^^^^^^^ que no tenia llic$ncia per a matar.

. ;79L6J S ;79L->6JHuan aca"eu ^^^^^^^^^^^ el full per la meitat.0as de tre"allar ms, has de ^^^^^^^^^^^^ el temps que dediques a l)estudi.%aps si han ^^^^^^^^^^^^ aquesta pel!lcula al catal*6"ans de &uardar la ro"a has de ^^^^^^^^^^^la.

/T. ;7JZ5J S 6;7JZ5J6quell xiquet no pot ^^^^^^^^^^^ ".%)ensen


70/231

)nitat [+ 9xic+ Nomposici i derivaci

/I. Z-;5 S Z5> 'Z5F?6( S Z5F?b S Z5F?6N S Z5F?6N6.6 ^^^^^^^^^^^^^ a&ost se cele"ra la festa de la Zare de ;u.

^^^^^^^^^^^ Norue&a es #a a"stenir en les darreres eleccions.-n ^^^^^^^^^^ judicials la sent$ncia ha causat una forta commoci.L)a#i s el ^^^^^^^^^^^ de transport que men6N S 7J>8-0an restaurat l)^^^^^^^^^^^^^^^ de la catedral. 6ra sona millor que mai.ap^^^^^^^^^^ del &o#ern central ha ems el comunicat.Z)he fet donant d)^^^^^^^^^^^^^^^^.

3A. P7%6J S P7N;J-La &allina #a ^^^^^^^^^^ tres ous d)or.

^^^^^^^^^^#os al costat de la finestra per #eure com es ^^^^^^^^^^ el sol.

3G. PJ726J S -ZPJ726J S F6%F6J6"ans de comprarte la "rusa, ^^^^^^^^^^tela.-n el piscola"is #am ^^^^^^^^^^ tota mena de mariscs.0em estat ^^^^^^^^^^^ la resist$ncia del pont nou.


71/231

)nitat [+ 9xic+ Nomposici i derivaci 3

3I. J-6L S J-56LLa casa ^^^^^^^^^^ ha ems un comunicat per fer pE"lic l)em"ar*s de la infanta.La pel!lcula est* "asada en fets ^^^^^^^^^^^ .

3K. J-2-FLL6 S 9-J9-N6

L)orquestra#ontecarlo#indr* a la ^^^^^^^^^^^^^^^^ de di#endres.La ^^^^^^^^^^^^^ s una planta #erinosa.

3. %->8J S 6%%->8J6N6 S O56;7J-st*s ^^^^^^^^^^que tot aix no s mentidaW6quest anell estar* ms ^^^^^^^^^^en la caixa de ca"als.6quest mes he de pa&ar l)^^^^^^^^^^^^ del cotxe, la de la casa i la de #ida.%i no #ols que hi haja un accident, posa el ^^^^^^^^^^^ a la pistola.

3. %-8J- S 6%%-8J-No podem ^^^^^^^^^^^^, ja que la sala est* plena.0em ^^^^^^^^ el xiquet en la cadira menjadora.

AT. %-Z9L6J S 6%%-Z9L6J%--s nota que sn &ermans, ^^^^^^^^^^^^^^^^^ moltssim.6m" aquella careta d)*n&el, ^^^^^^^^^^^^^ tan honrat i tan "ona persona.6 mi em ^^^^^^^^^^^^^ que plour* aquest cap de setmana.

A. %-Ng6L6J S 6%%-Ng6L6JNo dones a rentar la ro"a sense a"ans ^^^^^^^^^^^^^^la.;esprs de l)accident se li #a quedar la cara ^^^^^^^^^^^^^^^^.

2osaltres, ^^^^^^^^^^^^^^^ am" una creu l)opci correcta.-l jut&e em #a demanar que ^^^^^^^^^^^ el culpa"le.

A/. F6F@6 S F66-m #a caure el setrill i em #ai& fer una ^^^^^^^^^^molt &ran en el #estit.

Necessite ms ^^^^^^^^^ per a penjar els psters.

A3. F-JZ- S F-JZ5N56ix s)ha de fer dins del lmits del ^^^^^^^^^^^^ municipal i en un ^^^^^^^^^^^^de set dies com a m*xim.

AA. 2-FL6 S -%P-LZ6 S 2-L60e passat la nit en ^^^^^^^^^ perqu$ el xiquet no ha parat de plorar.Oou tan rom*nticX %op*rem a la llum de les ^^^^^^^^^^^.Ds molt ric, fins i tot t un #aixell de ^^^^^^^^^^^.

2. Comleteu els buits de les frases seg3ents osanti les araules o les locucions (ues9a%usten a la definici (ue i a entre arntesis.

. -l policia li #a posar les ^^^^^^^^^^^^ '?7;)6N-LL-%;-O-JJ76Z9H8%-%89?-F-N-L%PJ-%7%P-L%P8Ng%( a aquell ^^^^^^^^^^^^ 'P-J%7N6H8--NZ6F68N66LFJ6( tan perills.


72/231

)nitat [+ 9xic+ Nomposici i derivaci G

/. -l fut"olista li #a posar la ^^^^^^^^^^^^ '65;-P7%6J-LP-8-NFJ-6Z-%;)6L>kP-J6O-JL768J-( i ell #a caure un ^^^^^^^^^^^^ '7LPO7JF;7N6F-N8N665>8;6(

3. -l ^^^^^^^^^^^^ 'P-J%7N6-N6JJ->6;6;)-@-8F6JL-%P-N-%;-Z7JF( #a complir am" laseua missi sense cap mirament.

A. No has de creuar el carrer per la ^^^^^^^^^^^^ 'LL77N%)-NJ-8-N;7%7ZD%6JJ-J%(,sin que ho has de fer pel pas de ^^^^^^^^^^^^ 'LL7Z6J6FP-JH805J-8-NL-%P-J%7N-%H8-26N6P-8(.

G. om que fa tanta calor haurem d) ^^^^^^^^^^^^ 'P7%6J-NZ6J@6( l)aire ^^^^^^^^^^^^'%7FZD%67N;557N%(.

I. Orancesc sempre ens conta uns ^^^^^^^^^^^ '78JJN5-%252-%5%79F6;-%( "onssims.

K. -l que ms m)a&rada desprs de la dutxa s eixu&arme am" una "ona ^^^^^^^^^^^^'P-6 J-F6N>8L6J ;- J796 P-J 6 -5@8>6J%- L-% Z6N% 5 L6 6J6( i tot se&uit posarme un

^^^^^^^^^^^^ 'P-6;)69J56Z9ZbN5>8-%, -%P-56LZ-NF6H8-LL6H8- -%P7%6 ;-%PJD%;-L96Ng(.

. -l jut&e #a concloure que l)homicidi es #a produir am" premeditaci i ^^^^^^^^^^^^'68F-L6P-J66%%->8J6J%-L65ZP8N5F6F;)8N6Z6L665(.

. om que no puc aca"ar el mes, haur de demanar a l)empresa una ^^^^^^^^^^^^'P6>6Z-NF626N6F(.

T. %em"la que, finalment, el roser ha ^^^^^^^^^^^ '%)066>6O6F6L6F-JJ66Z96JJ-L%( ".

. L)^^^^^^^^^^^^ ';7N6-N6JJ->6;6;)6F-N;J--L%L5-NF%;)8N67ZP6Ng56;-27L%, O5J-%,-F.( ens ha donat un &ot am" ^^^^^^^^^^^^ 'P6JF LH85;6 -@FJ-F6, 9b%56Z-NF, ;- L-%%89%FbN5-%2->-F6L%( de taronja.

/. Fots els an6;-F-5@5F-ZPJ6;6P-J6%89?-F6J6P%5F%-N8N6O-J5;6(, cal que mires en primer lloc a la ^^^^^^^^^^^^ '6JZ6J5-F 7 -%F75> 6Z9

Z-;56Z-NF%(.

A. Oixa)t en el que fas que has estat a punt de ^^^^^^^^^^^^ ';-5@6J-%6P6J-LLH85;;)8NJ-5P5-NF( tota l)ai&ua pel terraX

G. Fots els an


73/231


/. Lloc destinat a matar el "estiar.

^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^

3. -sta"liment #ora la mar on es fa"riquen i es reparen em"arcacions.

^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^

A. Protu"er*ncies frontals 'dues( que tenen molts remu&ants i altres animals.

^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^

G. Jaure la "ar"a i el "i&ot.

^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^

I. 6cci i efecte de co"rar.

^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^

K. Hue t molt de sa"or.^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^

. Forcedura d)una articulaci, am" ruptura possi"le de lli&ament.

^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^

. Persona que en un judici dna fe d)al&un fet perqu$ l)ha compro#at am" els seussentits.

^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^

T. Hue no est* present.

^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^

. Zil #e&ades mil.

^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^

/. ;ic o mur de protecci contra les onades fet de pedres &rosses.

^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^

3. ausar un espant, un so"resalt.

^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^

A. -scrit si&nat am" qu$ la &ent justifica que ha co"rat al&una cosa.

^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^

G. Lloc on #iuen les a"elles.

^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^


74/231


9.2 'ls barbarismes

-ls barbarismes sn estran&erismes que es consideren innecessaris perqu$ la llen&uareceptora ja t un mot especfic que acompleix perfectament la funci que intenta desplaar

l)estran&erisme en q+esti. %n "ar"arismes, per exemple, lograr 'aconse&uir, assolir(,donar-se compte 'adonarse(, grifo 'aixeta(, llavero 'clauer(, etc.+ La majoria dels nostres"ar"arismes sn d)ori&en castell*, per al&uns pro#enen de l)an&ls o del francs.

-ls "ar"arismes no estan recollits en els diccionaris normatius, encara que poden aparixer enreculls de du"tes i altres #oca"ularis "*sics. Per a solucionar els du"tes pel que fa a latraducci de paraules #alencianes al castell*, i al re#s, recomanem el diccionari "ilin&+e

.iccionari castell-catal,-nciclop$dia atalana, 9arcelona, A.

G.2.1 E"ercici

1. Utilit&eu si cal un #ocabulari er a identificar els barbarismes (ue contenen les frasesseg3ents i corregiulos,

a4 Z)he comprat un xaleco de terciop$l que #ai& #eure en l)escaparat de la "oti&a delxaflan.

b4 -l tren de cercanies s)aturar* en l)andn n / d)aquest apeadero.

c4 ;esde lue&o que est* loca la &ermana del meu ierno. -m trau de les meues caselles laseua costum de xillar a tothom.

d4 0e #ist al "uss el ressi"o de la llum i el del se&ur del cotxe1 menos mal que he po&utahorrar un poc.

e4 No s qu$ re&alarli: uns &emels, una pajarita o un "rotxe d)or.

f4 Pep est* molt &ord perqu$ sempre est* menjant "ocadillos, &olosines i coses am"&rasses. 6dems li a&raden molt els flans i els hojaldres.

g4 -ls candela"ros que m)han re&alat sn de metal. 6 mi, m)a&raden ms de co"re o de#idri.

4 0e comprat un comodn que no s del a&rado de mon tio.

i4 0an retrassat la reuni, per no o"stant aix es far* un an*lisis complet de l)estat decomtes: diran si hi ha &an*ncies o p$rdues.

j4 No s sa"orejar el #i estran&er. 6ix que no s necessari que tra&uen el sacacorchos.


75/231


4 -l concejal ha can#iat els farols i els adoquins de la cera del meu carrer, per elspro"lemes de tr*fic encara continuen.

l4 -n aquella taula electoral s)han perdut moltes papeletes i aix ha po&ut fa#orixer la

p$rdua d)escan


76/231

)nitat [+ 9xic+ Nomposici i derivaci 3

9.3 La creaci l"5ica

La llen&ua no s un sistema limitat ni est*tic. 9en al contrari, el corpus lin&+stic escaracterit=a per una constant mo"ilitat: contnuament apareixen no#es paraules per la

necessitat d)expressar tots els conceptes que demana l)Es lin&+stic. ;ins d)aquest apartatdistin&irem dos procediments: la deri#acii la comosici.

G.


77/231

)nitat [+ 9xic+ Nomposici i derivaci G

G.


78/231


im diminutiu polsim'de pols(

Pona diminutiu carrer'de carrer(

$s Passa au&mentatiu peus'de peu(

arro Parra au&mentatiu familiar donarra'de dona(

ot Pota pejoratiu S au&mentatiu llibrot'de lli"re(

astre astra pejoratiu politicastre'de poltic(G.


79/231


consolat, consularllacuna, lacustrefaula, fa"ulscor"ar, cur#aturanit, nocturn

cer#ellet, cere"ral

llun*tic, llunari, lunar, lEnulajo#entut, jo#en#ol, ju#enilespais, espacial, espaiarllen&+eta, llen&ut, lin&ual, lin&+ista

pitrera, pectoral

ullera, ocular, ullet, oculista


80/231

)nitat [+ 9xic+ Nomposici i derivaci T

Deri#ats 7seudoderi#ats cultismesK 7rimitiuai&+eta, ai&+era aqus, aqu*tic ai&ua

G.


81/231

)nitat [+ 9xic+ Nomposici i derivaci T3

G.


82/231

)nitat [+ 9xic+ Nomposici i derivaci TG

G.


83/231

)nitat [+ 9xic+ Nomposici i derivaci TK

. Persones que parlen castell* ^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^

T. Hue t la "ar"a roja ^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^

. Fall #ertical de la roca so"re la mar^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^

/. Hue no t traa ^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^

3. ircuit on no hi ha cap resist$ncia al pas del corrent el$ctric^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^

A. Persona que ni sent ni parla ^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^

G. 6parell que ser#eix per a comptar &otes^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^

I. 6&re i dol a la #e&ada ^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^

K. -sp$cie d)om"rel!la que ser#eix per a prote&irnos del sol ^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^

. 5nstrument per a parar els llamps ^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^

. Lloc on es &uarda la ro"a en un local pE"lic ^^^^^^^^^^^^^^^^^^ ^^^^^^^^^^^^^^^^

/T. Nom"re natural que se&ueix el quaranta^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^

/. -stat del sud d)bfrica ^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^//. -ntre el sud i l)est ^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^

/3. aminar deixantse anar d)una "anda a una altra ^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^

/A. -l dia anterior a ahir ^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^

/G. Fennis de taula ^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^

/I. -l dia que fa /K ^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^

/K. inta el*stica que e#ita que les calces cai&uen cames a#all^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^

/. uc que sem"la tenir cent cames ^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^

/. Nom"re que no s)altera si s)in#erteix l)ordre de les seues xifres ^^^^^^^^^^^^^^^^^^^3T. %alsa feta am" alls picats i oli ^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^

3. 2arietat culti#ada de la col, d)infloresc$ncia molt desen#olupada^^^^^^^^^^^^^^^^^^

3/. Nom donat a di#ersos "olets ^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^

33. -l nom"re anterior a TT ^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^

2. Hormeu comostos relacionant les arelles seg3ents i areu atenci si les araulesresultants orten guionet o no,

. "usca raons

/. cap &irar

3. cara xuclat

A. clar o"scur

G. cor prendre

I. escalfar "ra&uetes

K. escurar "utxaques

. escurar xemeneies

. &*l!lic rom*nic

T. &irar sol

. fi&a flor

/. fsic qumic

3. mal #endre

A. nord americ*

G. parar xocs

I. pit roi&

K. poca #er&on


84/231

Unitat Q. 4orfologia #erbal -

;.1 'l verb. (ntroducci

-l #er" s la cate&oria &ramatical o classe de paraula que fa la funci de nucli del predicat odel sinta&ma #er"al, i expressa o " lRacci que realit=a o rep el su"jecte, o " la seuaexist$ncia o estat.

-n el #er" podem distin&ir dos components: el lexema #er"al i la desin$ncia. -l lexema s lapart fixa de cada #er" i nRexpressa el si&nificat l$xic 'cant(. La desin$ncia, per contra,expressa el temps, la persona, el nom"re, el mode i lRaspecte. Fam", atenent al fet que ladesin$ncia de lRinfinitiu aca"e en ar, er 'o re( o ir, classifiquem els #er"s en tres &rups oconju&acions: primera conju&aci 'aca"ats en ar(, se&ona conju&aci 'aca"ats en ero re( itercera conju&aci 'aca"ats en -ir(.

-l temps #er"al expressa el moment en qu$ t lloc lRacci expressada pel #er". -ls tempsfonamentals sn:

present 'expressa lRara:jo passege( passat o pret$rit 'expressa lRahir o lRa"ans:jo passejava( futur 'expressa el dem* o el desprs:passejar$(

0em de tenir en compte que de #e&ades utilit=em el present per a:

expressar fets passats com si tin&ueren lloc en el present 's lRanomenat presentistric(:Ausis #arc mor'en comptes de va morir( l\any *8*=.

expressar un futur prxim o immediat:.em vaig'en comptes dRanir$( al mercat+ expressar fets ha"ituals: Mots els dies m\alce a les R.

-l mode indica la manera com es realit=a la idea expressada pel #er". Fro"em "*sicament tres

modes, encara que altres autors tam" inclouen el mode condicional: Zode indicatiu, per a expressar un fet real, constata"le:


85/231

)nitat O+ #orfologia verbal P T

8s oferim un quadre am" la conju&aci re&ular a"ans dRestudiar la conju&aci irre&ular.

;.2 Fodels de con4uaci reular

F-ZP% 5 Z7;-% a _6J /a _J-S-J 3a incoatiusSpurs _5J

5nfinitiu Nant-ar %erd-re @ M$m-er erundi Nant-ant %erd-ent


86/231

T !uadern de "alenci #itj

;.3 +oncordanDa entre el sub4ecte i el verb

om a norma &eneral, el su"jecte i el #er" concorden en persona i nom"re. %i una frase no tel su"jecte explcit, la persona i el nom"re del #er" ja indiquen la persona i el nom"re del

su"jecte.

7ls meus amics mengen llepolies+7l xiquet juga al futbol+Anem totes les setmanes de viatge+

al tenir en compte que quan el su"jecte s un nom col!lectiu sin&ular ' equip, gent, etc.(,concorda am" el #er" tam" en sin&ular.

9a gent $s molt atrevida+9\equip a guanyat la copa+

6m" el #er" aver-ila concordana entre su"jecte i #er" sempre ha dRanar en sin&ular, am"independ$ncia que el complement directe #aja en sin&ular o en plural.

Ji a mil persones que creuen en el dimoni+Ji avia moltes mosques a la cafeteria+

;.$ +orrelaci entre aluns temps verbals

Q.?.1 Oracions condicionals

LRoraci su"ordinada introduda am" la conjuncisi,quan expressa una condici no existenten la realitat, es construeix preferentment am" pret$rit imperfet de su"juntiu, se&uida sempre

pel #er" de lRoraci principal en un temps condicional, simple o compost.


87/231

)nitat O+ #orfologia verbal P

RECORDEU =9E!*RUC*URA DE =E! ORAC-O'! CO'D-C-O'A=!

Oraci condicional Oraci rincial

7resent

%i #+nsa casa

7resent

jo faig el sopar7resent

%i #+ns a casa

Hutur

jo far+ el sopar

-merfet de sub%untiu

%i #ingueres a casa

Condicionalsimle

jo faria el sopar

7lus(uamerfet de sub%untiu

%i agueres #ingut a casa

Condicional comost

jo auria fet el sopar

Jecordeu que en les oracions condicionals construdes am" temps compost, el temps que cal

usar en l)oraci principal s el condicionalcomosti no el plusquamperfet de su"juntiu.


88/231


;. Verbs irreulars de la primera con4uaci

La primera conju&aci t dos #er"s irre&ulars: anar i estar+ -l #er" anar presentairre&ularitats en els presents d)indicatiu i de su"juntiu, el futur, el condicional i l)imperatiu. -l

#er" estars irre&ular en els presents d)indicatiu i de su"juntiu, el pret$rit perfet simple, elpret$rit imperfet de su"juntiu i l)imperatiu. -ls altres temps d)aquests #er"s es conju&uense&uint el model re&ular.

A'AR E!*AR

5N;56F58 %89?8NF58 5N;56F58 %89?8NF58

7resent#aias#aanemaneu#an

Huturaniranir*sanir*

aniremanireuaniran

Condicionalaniriaaniriesaniriaaniremanireuanirien

7resent#aja#a&es#ajaanemaneu#a&en

7resentesticest*sest*estemesteuestan

7ret. erfet simleesti&uesti&ueresesti&u

esti&uremesti&ureuesti&ueren

7resentesti&aesti&uesesti&aesti&uemesti&ueuesti&uen

7retrit imerfetesti&uera Ssesti&ueres Sessesesti&uera Ss

esti&urem Sssemesti&ureu Ssseuesti&ueren Sessen

-47ERA*-U -47ERA*-UX

#s#aja

anemaneu

#a&en

esti&uesesti&aesti&uemesti&ueuesti&uen

Huan les formesd)imperatiu sn pronominals,en la /a persona del sin&ular

i del plural, es prefereix estiesteurespecti#ament:

est-te quietesteu-vos uiets


89/231

)nitat O+ #orfologia verbal P 3

Q..1 E"ercicis

1. Omliu cada buit amb la forma correcta del #erbanar:

a4 6ra, mentre tu ^^^^^^^^^^ a comprar, jo ^^^^^^^^^^^^^^^^^^ al dentista.

b4 ;i#endres nosaltres ^^^^^^^^^^^^^ al teatre.c4 2i&ila que el teu fill no se)n ^^^^^^^^^^^^^^^ a dormir sense sopar.d4 6"ans, ells ^^^^^^^^^^^^^ am" cotxe1 ara ^^^^^^^^^^^^ a peu.e4 Huan tu ^^^^^^^^^^^ a l)hospital, a#isa)m1 hi ^^^^^^^^^^ am" tu.

f4 -ls seus pares sempre ^^^^^^^^^^^ al tre"all "en prompte.g4 6 aquesta hora, el professor sempre ^^^^^^^^^^^^ al despatx.4 Z)a&rada que els seus fills ^^^^^^^^^^^^^^^ ms so#int a #eure)ls.i4 %i tu ^^^^^^^^^^^^^^^ a les festes d)6lcoi, jo ^^^^^^^^^^^^^^^^am" tu.

j4 %i ells no se)n ^^^^^^^^, me)n ^^^^^^^^^^^^ jo sol.

2. Omliu cada buit amb la forma correcta del #erbestar:

a4 6quest estiu, si tot #a ", els pares s)^^^^^^^^^^^^^^^^^^ a alp tot l)a&ost.b4 Z)^^^^^^^^^^^^ sense fer res des de dilluns.c4 Zateu ^^^^^^^^^ cansat de #eure aquesta pel!lcula.d4 2ull que el meu fill ^^^^^^^^^^^^ or&ulls de mi.e4 La seua &ermana ^^^^^^^^^^^ malalta1 ell ja ho ha#ia ^^^^^^^^^^^^ .

f4 %i no ^^^^^^^^^^^^^^ " en aquesta ha"itaci, ho dieu a recepci.g4 2oldria que ^^^^^^^^^^^^^ "en preparats, tots #osaltres.4 -lls s)hi ^^^^^^^^^^^^^^ tot el temps que #ul&uen, en aquest pis.i4 Per fa#or, ^^^^^^^^^^^^#os callats d)una #e&adaX

j4 Josa, ^^^^^^^^^^^^te tranquil!la que ja est* tot solucionat.

6J( el pis cada dos dies.e4 ?o no em ^^^^^^^^^^^^^^^'O56J( en aquell pis tan "rutX

Alteracions ortogr$fi(ues

Jecordeu que hi ha un &rup de #er"s que, tot i conju&arse se&uint el model re&ular,presenten unes #ariacions en l)escriptura, d)acord am" les re&les orto&r*fiques.-xemples:

passe%atoca

jugacaSaade(ua

passegemto(uem

juguemcacemade(3em

Fot i que no sn #er"s irre&ulars, con# recordar que en els #er"s aca"ats en iarcomcanviar, estudiar, etc., cal pronunciar planesla a, /a i 3a persona del sin&ular i la 3a


90/231


;.9 Verbs irreulars de la seona con4uaci

-ls #er"s irre&ulars de la se&ona conju&aci els di#idirem en tres &rups:

a. 2er"s aca"ats encrrer ". 2er"s aca"ats enPndre i en-ldre. 2er"s #elarit=ats

c. 2er"s aca"ats en Ai5er d. 2er"s aca"ats en ure

/. 2er"s que su"stitueixen el darrer so del radical ' ix, _u( per _sc'squ(

3. 2er"s especialment irre&ulars

Q.G.1 6erbs #elarit&ats

Jecordeu que diem que un #er" s #elarit=at quan la primera persona del present d)indicatiuaca"a en _c. 6questa ces transforma engen totes les persones dels temps se&+ents:presentde subjuntiu, pretrit imperfet de subjuntiu i pretrit perfet simple , i tam" en elparticipi,sempre que si&a re&ular. Fanmateix, aquest can#i no t lloc quan la primera persona del

present d)indicatiu d)un #er" aca"a en _sc.

-x. Nrrer

-'D-CA*-U !UBNU'*-U

7resent 7erfet simle 7resent 7retrit imerfet

correccorrescorrecorrem

correucorren

corregucorreguerescorre&ucorregurem

corregureucorregueren

crregacrreguescrregacorreguem

corregueucrreguen

correguera S scorregueres S essescorreguera S scorregurem S ssem

corregureu S sseucorregueren S essen

7AR*-C-7-

corregut, correguda, correguts, corregudes

C /

#elarit=aci


91/231

)nitat O+ #orfologia verbal P G

A. 6erbs acabats en Pcrrer: crrer, incrrer, recrrer, escrrer, ocrrer, transcrrer,discrrer, etc.

L)Enica irre&ularitat que presenten aquests #er"s s la #elarit=aci: jo crrec 'pres.ind.(,jo crrega 'pres. su"j.(, jo correguera 'imp. su"j.(+ No o"stant aix, molts d)ells en

castell* sn de la tercera conju&aci 'transcrrer, escrrer, recrrer, ocrrer, etc.( no de lase&ona, cosa que ens pot causar interfer$ncies:

-x.:;o s$ qu fer+ ;o se mocorreres+ ;o s$ qu fer+ ;o se Tmocurreix res+ ;osaltres sempre recorremtotes les sentncies+

;osaltres sempre Trecurrim totes les sentncies+

Q.G.1.1 E"ercicis

1.Comleteu les frases seg3ents amb les formes #erbals corresonents,

a4 ?oan a#ui ha ^^^^^^^^^^^ 'JJ-J( com un campi.b4 Ds un i&norant, ^^^^^^^^^^ ';5%JJ-J( men


92/231


Q.G.1.2 E"ercicis

1.Comleteu les frases seg3ents amb les formes #erbals corresonents,

a4 -ll a"ans sempre ^^^^^^^^^^^^ 'J-%7L;J-( tots els pro"lemes, per ara no en

^^^^^^^^^^^ 'J-%7L;J-( cap.b4 -scriuli l)adrea perqu$ no es ^^^^^^^^^^^ '7NO7N;J-(.

c4 ?o #olia que ell em ^^^^^^^^^^^^^^ '7ZPJ-N;J-( per no em^^^^^^^^^^^^'7ZPJ-N;J-( mai.

d4 ?o sempre ^^^^^^^^^^^^ 'PJ-N;J-( llet, per ell sempre ^^^^^^^^^'PJ-N;J-(caf, encara que el met&e li ha dit que no en ^^^^^^^^^^^^ 'PJ-N;J-(.

e4 %i ell ^^^^^^^^^^^^^ '7ZPJ-N;J-( l)explicaci del professor, ^^^^^^^^^^^^'J-%7L;J-( correctament els pro"lemes i ^^^^^^^^^^^^^^ 'J-%P7N;J-( " totesles pre&untes.

f4 Huan era jo#e ^^^^^^^^^^^^^^ '7ZP7N;J-( una can cada setmana, per nin&E^^^^^^^^^^^^^^ '7ZPJ-N;J-( les lletres.

g4 Z)a&rada assistir a aquest curs perqu$ ^^^^^^^^^^^^ '6PJ-N;J-( ms del que^^^^^^^^^^^^^^ '6PJ-N;J-( en el que #ai& fer l)an< passat.

4 ?o no ^^^^^^^^^^^^ '-NF-N;J-( per qu$ #osaltres sempre ^^^^^^^^^^^^^'J-%7L;J-( els #ostres assumptes de la mateixa manera.

i4 Za tia ^^^^^^^^^^^^^ '2-N;J-( el seu pis per T milions, i jo ^^^^^^^^^^'2-N;J-( el meu per /, per crec que el seu ^^^^^^^^^^ '26L;J-( ms que elmeu.

j4 Oa temps que jo no ^^^^^^^^^^^ 'Z7L;J-( caf. 2ols que en ^^^^^^^^^^^

'Z7L;J-( ara un pocW4 rec que jo no ^^^^^^^^^^^ '26L;J-( per a estudiar llen&+es. %i ^^^^^^^^^^

'26L;J-( ms, ^^^^^^^^^^^^^^ '6PJ-N;J-( aleman< o rus.

C. 6erbs acabats en PAi5er GconAi5er/ parAi5er/ aparAi5er/ nAi5erH

No tots els #er"s que aca"en en _$ixerpresenten el can#i c g. -n realitat noms elpresenten els #er"s con$ixer i par$ixer 'i deri#ats: recon$ixer, descon$ixer, apar$ixer,compar$ixer+++(. 6ltres #er"s que aca"en en _ixer, com ara mer$ixero cr$ixer, no fan aquestcan#i, ja que la primera persona del present d)indicatiu aca"a en _%.

Q.G.1.< E"ercicis

1. Comleteu les frases seg3ents amb les formes #erbals corresonents,

a4 L)acusat ^^^^^^^^^^^^^^ '7ZP6JD5@-J( a#ui da#ant del jut&e.b4 Laia ^^^^^^^^^^^^^^^ ';-%7ND5@-J( les intencions del seu compan


93/231

)nitat O+ #orfologia verbal P K

D.6erbs acabats en Pure 'excepte veure i viure(. -ls #er"s que aca"en en]urees podendi#idir en dos &rups:

d.6erbs (ue erden la U del radical da#ant de #ocal : creure, caure, seure, jaure, traure, riure+++-x.:J-8J-

7resent d9indicatiucreccreuscreu

creem @ creiemcreeu @ creieu

creuen

A*E'C-. La a persona del present d)indicatiu del #er" caures caici no caccom seriad)esperar si se&urem exactament el model de creure. Per tant, el su"juntiu ser* caiga i

caiguera. La resta de la conju&aci s que se&ueix el model de creure.

Zolta atenci tam" al pret$rit imperfet d)aquests &rups de #er"s. -xcepte cloure, coure ideri#ats, no porten di$resi, ja que la #ocal tnica no s la iE

7retrit imerfet d9indicatiuCreure *raure Caure Cloure Coure

creiacreiescreia

criemcrieucreien

treiatreiestreia

triemtrieutreien

queiaqueiesqueia

quiemquieuqueien

cloacloescloa

cloemcloeucloen

coacoescoa

coemcoeucoen

sense diresi amb diresi

d./. 6erbs (ue can#ien la udel radical er una v:el can#i es produeix en la a i /apersona del plural del present d)indicatiu, i en totes les persones de l)imperfet d)indicatiu i enel &erundi. %n #er"s com: beure, deure, ploure, escriure+++ -x.: 9-8J-

7resent d9indicatiu 7ret. imerfet d9indicatiu /erundi"ec"eus"eu

"e#em"e#eu"euen

"e#ia"e#ies"e#ia

"e#em"e#eu"e#ien

"e#ent

can#i U 6

can#i8 2

#elarit=aci

#elarit=aci

p$rdua de la u


94/231


Q.G.1.? E"ercicis

1. Comleteu les frases seg3ents amb les formes #erbals corresonents,

a4 %i #ols que nosaltres t)^^^^^^^^^^ '5NL78J-( en la llista electoral, n)^^^^^^^^^^'-@L78J-( l)Eltim i en pau.

b4 6"ans al&uns reis, en ferse #ells, es ^^^^^^^^^^ 'J-L78J-( en un monestir.c4 %i analit=es " el pro"lema ^^^^^^^^^^^ '7NL78J-( que t una soluci f*cil.d4 L)acte s f*cil que ^^^^^^^^^^^^ '7NL78J-( a"ans de les deu de la nit.e4 ada #e&ada que sospira#a ^^^^^^^^^^ 'L78J-( els ulls d)emoci.

f4 %i tu ^^^^^^^^^^^ '-@L78J-( aquestes possi"ilitats no tenim res a fer.g4 ;iu que t)han ^^^^^^^^^^^ '5NL78J-( en la llista d)admesosW4 ;esprs de pelar a m* un ca"*s d)ametles closes, he ^^^^^^^^^^^^^^^^^^^

'7NL78J-( que cal comprar una m*quina peladora.

2.Heu el matei" amb el #erb *RAURE,

a4 No tin&ues pressa que, quan arri"e l)estiu, ja ^^^^^^^^^^^ 'nosaltres( els "an


95/231

)nitat O+ #orfologia verbal P

?. Heu el matei" amb el #erb BEURE,

a4 ?o a"ans ^^^^^^^^^ cer#esa, i ara ^^^^^^^^^ #i.b4 Hu$ est*s ^^^^^^^^^Wc4 ?a has ^^^^^^^^^^^ prouW No #ols ^^^^^^^^^^^ res msW

d4 8i, ?oanX 6ra potser no ^^^^^^^^^ &aire, per quan el #ai& conixer ^^^^^^^^^^^^com una esponja.e4 2a, cele"reuhoX ^^^^^^^^^^^ una mica a la meua salutX

f4 %en


96/231

/T !uadern de "alenci #itj

Q.G.1. uadre resum dels #erbs #elarit&ats

-'H-'-*-U 7RE!E'*-'D-CA*-U

1a ersonaK

7RE!E'* - 7RE*R-* -47ERHE*!UBNU'*-U

totes les ersonesK

7ERHE*!-47=E

/ERU'D- - 7AR*-C-7-

6F-N;J- atenc aten&a, aten&uera aten&u atenent, ats

PJ-N;J- prenc pren&a, pren&uera pren&u prenent, pres

-NF-N;J- entenc enten&a, enten&uera enten&u entenent, ents

7ZPJ-N;J- comprenc compren&a, compren&uera compren&u comprenent, comprs

FJ68J- trac tra&a, tra&uera tra&u traent, tret

L78J- cloc clo&a, clo&uera clo&u cloent, clos

J58J- ric ri&a, ri&uera ri&u rient, rist S ri&ut

68J- caic cai&a, cai&uera cai&u caent, cai&ut

78J- coc co&a, co&uera co&u coent, co&ut S cuit

J-8J- crec cre&a, cre&uera cre&u creent, cre&ut

9-8J- "ec "e&a, "e&uera "e&u "e#ent, "e&ut

Z78J- moc mo&a, mo&uera mo&u mo#ent, mo&ut

-%J58J- escric escri&a, escri&uera escri&u escri#int, escrit

JJ-J crrec crre&a, corre&uera corre&u corrent, corre&ut

P-JFbNg-J pertanc pertan&a, pertan&uera pertan&u pertan


97/231

)nitat O+ #orfologia verbal P /

Q.G.2 6erbs (ue substituei"en el darrer so del radical i5PuK er Pscs#uK

-l se&on &rup de #er"s irre&ulars de la se&ona conju&aci el formen un se&uit de #er"s quesu"stitueixen el darrer so del radical 'i5 Pu( per sc 's#u(, com s el cas de mer$ixer,cr$ixer, nixer, viure i els deri#ats corresponents+6quests #er"s tenen dos radicals:

a( el pur, crei5-"( el #elar am" sc: cresc-

%o"re el radical am" sc es formen els temps i les persones se&+ents:

La resta de formes i persones sn re&ulars i se&ueixen el model de la /a conju&aci.

Q.G.2.1 E"ercici

1. Comleteu els esais buits amb la forma corresonent del #erb (ue i a entrearntesis,

a4 La re"es*#ia de Zar&arida ^^^^^^^^^^^^^^ '258J-( a 9eniparrell molts an


98/231

// !uadern de "alenci #itj

;.9.3 Verbs especialment irreulars de la seona con4uaci

-ls #er"spoderi volertenen unes irre&ularitats molt sem"lants:

-'D-CA*-U !UBNU'*-U -47ERA*-Upucpotspotpodempodeupoden

#ull#ols#ol#olem#oleu#olen

pu&apu&uespu&apu&uempu&ueupu&uen

#ul&a#ul&ues#ul&a#ul&uem#ul&ueu#ul&uen

pu&uespu&apu&uempu&ueupu&uen

#ul&ues#ul&a#ul&uem#ul&ueu#ul&uen

-ls #er"s veureifertam" presenten di#erses formes irre&ulars:

-'D-CA*-U !UBNU'*-U

resent imerfet erfetsimleG

futur condicional resent imerfet imeratiu

#eieus#eu#eem S #eiem#eeu S #eieu

#euen

#eia#eies#eia#iem#ieu

#eien

#iu#eres#iuS#u#rem#reu

#eren

#eur#eur*s#eur*#eurem#eureu

#euran

#euria#euries#euria#eurem#eureu

#eurien

#eja#e&es#eja#e&em#e&eu

#e&en

#era S #eis#eres S #eiesses#era S #eis#rem S #eissem#reu S #eisseu

#eren S #eiessen

#e&es#eja#e&em#e&eu

#e&en

-'D-CA*-U !UBNU'*-U

resent imerfet erf. sim. futur condicional resentQ imerfet imeratiu

fai&fasfa

femfeufan

feiafeiesfeia

fiemfieufeien

Dossier Mitjà 3

Documents

Transcript of Dossier Mitjà 3