Dossier i Taller de Pensament Crític Sobre Política - Trobades 1 i 2 a.p. Sa Fera Ferotge

A t e n e u P o p u l a r S a F e r a F e r o t g e C / M a s E n l a i r E , 3 G E N E R 2 0 1 5

PARTISANS BOHEMIS - A. P. SA FERA FEROTGE

PENSAMENT CRTIC

GUIA SOBRE LES DUES PRIMERES

TROBADES DEL TALLER DE

PENSAMENT CRTIC SOBRE POLTICA

Partisans Bohemis - A. P. Sa Fera Ferotge - Dossier I del Taller de Pensament Crtic sobre Poltica 1


DOSSIER I DEL TALLER DE PENSAMENT CRTIC SOBRE POLTICA

Desprs de les dues primeres trobades, aquestes sn les notes i transcripcions de la matria que hem anat tocant. Aqu inclourem notes den Jaume, transcripcions del que es va parlar i els textos que el coordinador del Taller ha recomanat. Tamb hi trobareu les recomanacions bibliogrfiques que en fa per a aquells que vulguin aprofundir en all que hem tractat. QU ES LA POLTICA? PRIMERA TROBADA 28/11/2014 Desprs duna breu presentaci, en Jaume inicia el taller

1. Introducci al Taller:

Avui pretenc que iniciem un viatge junts. Un viatge en una mateixa nau. Un viatge en el que, partint de la costa comuna de la ignorncia, ens endinsem, ajuntant esforos, pels procellosos mars del tot, a la recerca deixes illes o deixos illots de coneixement, que ens permetin emmagatzemar a ses nostres bodegues mentals informaci i formaci dirigides a la construcci dun concepte ms complet, mai definitiu ni acabat, perqu el nostre viatge no te fi, si el coneixement verdader ns lobjecte. Illes o illots que no ho sn tant, doncs tot coneixement simplica recprocament en uni, tot i que sigui peninsular. De totes formes, explorarem aquestes parcelles per a obtenir el nostre merescut bot.

En el nostre cas, s un viatge des de la pregunta qu s poltica?, amb el dubte que implica i representa, en direcci final cap al mateix dubte i cap a altra o daltres dubtes, doncs aquesta fi s inevitable. Si b el dubte darribada, desprs del viatge des de, i cap a, la mateixa pregunta, ser ms ple de contingut, amb totes les aportacions que la nostre pesca ens ofereixi a canvi dels nostres comuns esforos. Seguirem dubtant, per aquest dubte ser diferent de linicial.

El dubte s el motor de la recerca en el filsof, doncs representa un buit que li s necessari emplenar, sense els comodins de la religi, per a trobar el reps incomplet, la quietud parcial de la petita certesa, cam al segent dubte al qual aquesta certesa ens condueix.

Us hi adverteixo que sereu vosaltres qui tingueu que confeccionar i desplegar les veles, quan la fortuna ens proporcioni el vent de la inspiraci, i remar fort quan aquesta ens manqui i deguem guanyar laven amb el treball i lesfor. Qui us parla noms sen far crrec del tim i dentonar alguna melodia amb lletres prpies i alienes. La resta us correspon a vosaltres. Anar ms o menys lluny, tornar ms o menys aprovisionats, dependr daquesta tasca comuna. Aix repartirem el bot que anem adquirint en els nostres abordatges, per a que tots arribem a disposar dall propi i dall ali (que deixa de ser-ho), en germanor i comuni.

2. Entrant en matria...

Qu s? s una pregunta socrtica sobre lsser duna cosa. Una pregunta que ens trasllada a un passat de ms de dos mil quatre cents anys (si no ms lluny), i al preu de la mort que es va pagar per ella i que va abonar voluntriament amb la seva vida el gran Scrates, qui no escrigu res i noms afirmava que no sabia res. Els qui vulgueu abundar en la seva vida i la seva mort, que sapropin als escrits exotrics de Plat, el seu deixeble avantatjat: en especial sobre el judici a Scrates i el dels seus ltims dies: Apologia de Scrates i el Teetet.

Com he dit, el filsof parteix del dubte per a trobar la quietud i lalegria que proporcionen lestat de saber (aquesta felicitat prpia de lsser hum, que deia Aristtil). Per no dun saber qualsevol, sin


dun coneixement particular i distint. Distint del que proporcionen els sentits, la cincia, la religi, la poesia...

Els possibles estats davant el coneixement segons Plat:

Plat resumia els nostres possibles estats envers el conixer en tres diferenciables situacions: la ignorncia, la opini o coneixement vulgar i el verdader coneixement o coneixement filosfic. Vegem una somera descripci daquests tres estats:

La ignorncia, s lestat de buit, de no posseir a la nostre ment alguna cosa que podria existir, per que no es troba en nosaltres. El nostre pensament no pot escometre la reflexi sobre el que no hi s en ell, perqu cap dels seus sentits li ha proporcionat informaci sobre la seva existncia ni pot obtenir-la del que ja coneix.

En lestat de coneixement vulgar o opini-doxa com ho deia Plat, s hi ha quelcom al nostre pensament, tot i que absent de sistematitzaci o relaci suficient amb coneixements complementaris. En aquest estat podem trobar-nos amb la veritat: matar est prohibit, la Terra s ms o menys rodona i gira sobre s mateixa i al voltant del Sol, el telfon ens permet tenir converses amb persones distants i sentir-les quasi a linstant; podem veure imatges a travs de la televisi... Per difcilment serem capaos de respondre als per qu, a no ser que siguem cientfics experts en cada una de les matries.

El nostre coneixement sobre gaireb totes les coses s necessriament vulgar, ja que no podem abastar-lo tot. Sabem que es construeixen cases amb maons, bigues, ciment..., i s cert, per s una certesa diferent i menys completa que la que t un paleta, un aparellador o un arquitecte, que saben el mateix i moltes altres coses relacionades i ms completes, sent capaos de contestar-nos molts ms per qu. De tal manera esdev amb lastrnom, el fsic, el bileg, el jurista...dintre dels seus camps.

El verdader coneixement s sistemtic i ms complet. s el que tenen ben poques persones, sobre ben poques coses. Contesta a ms per qu. Shi troba en un cercle ms ample, ple a vesar daltres coneixements connectats, units sistemticament, oferint-nos una visi comprensiva i dinmica, viva, ms enll de la mera addici de sabers particulars vinculats a una resposta. En fa que aquesta visi esdevingui ms completa i fonamentada.

El millor exemple que us hi puc posar, com a advocat, s el del Dret. Tots sabem que est prohibit matar a una persona, per un jurista podr dir-nos que, en realitat, la norma jurdica que cont el nostre Codi penal noms indica El qui mats a un altre ser castigat amb la pena de... Tamb podr dir-nos que matar a una persona noms s illcit si es fa sense causa de justificaci, car aix s legalment adms. Ens podr indicar qu s una norma jurdica, quina s la seva estructura. Ens indicar quina ha estat levoluci histrica daquesta norma i de les normes jurdiques en general, de les discussions parlamentries relatives a lactual redacci, quina interpretaci en fa la jurisprudncia daquesta norma i quines altres en fa la doctrina cientfica... Lopini vulgar es troba allada de tot aix i manca de fonament suficient (en ocasions, de cap fonament); daqu el seu escs valor cientfic i lgic en un mnim raonament vlid.

El verdader coneixement, s el coneixement que aqu cerquem i el qual no en trobarem pas en la seva plenitud, doncs sempre demanar de la trobada de ms sabers connectats (tots ho estan, en ltim termini i ab initio), en una successi sense lmits abastables per a lsser hum. Tot plegat consisteix en minvar, fent ms reduda i suportable, la indefugible frustraci de no saber. Domplir el dubte i prendre-li tant de buit i incertesa com en siguem capaos dassolir.


Aix ens proposem, tot enfrontant-nos envers la idea i concepte de poltica, per tal de poder trobar resposta al ms gran nombre de per qu que en surtin o fem sortir.

Que adiem quant pensem i fem en relaci a la poltica; el valor racional i moral dall que obrem en dependr daix.

3. Poltica com a paraula. La elegncia. En una primerenca reflexi al voltant de la pregunta que ens hi ocupa, trobem que poltica s un mot. s una entre tantes paraules que existeixen i fem servir, i que, com a tal, ha de contenir una actual inicial definici convinguda, si b mai conclusa, que ens orienti i ens retrobi amb lunivers de significats, idees i conceptes. Cada mot pot ser un tresor o ximple escria, segons obrem amb elegncia, arbitrarietat o dria. El filsof i el poeta han de donar ra de lelecci i del contingut, mitjanant els seus diferents llenguatges, cientfic o artstic. El rigor de la lgica respecte a la llibertat sense lmits del sentiment ms depurat i creatiu i creador. La poesia pretn assolir el que li est vedat a la lgica filosfica/cientfica, arribant a un ms enll impossible sense aquest esperit creador. Ambds sn creadors. El filsof descobreix, cobrint etapes, el poeta crea, navegant des de la intuci fins a la intuci, arribant ms enll, ms lluny, als indrets impossibles, vedats al coneixement lgic. Es diferencia la poesia de la religi pel seu propsit, ms que no pas per altres raons. La bellesa, envers la veritat tramposa, sorgida de la fantasia, no autntica i arbitraria. Sassemblen la poesia i la religi en que totes dues neixen de la necessitat, una per tal de cobrir-la desttica, laltre per tal dalimentar-la amb mentides pietoses, fetes a mida, sense mesura, mitjanant la fantasia ms delirant i absurda, tapant forats ben foscos als quals temem treure-hi el cap tot sols i tan sols amb la ra, ja que aquesta pot collocar-nos davant dall que no volem pas veure o no ens conv pas veure, tot i que sigui verdader, o precisament per aix mateix. La religi s irracional i la poesia s el producte ms refinat i extrem de la ra, deslligada de la lgica filosfica-cientfica, deslliurada dels lmits que aquesta imposa. Si la societat per, afamada de religi i supersticions, tamb de mena, esdev un indret inhspit, insofrible, pel filsof-cientfic, s incompatible (la societat actual, dir sospirant), amb la poesia. Omplim de significats acumulatius i complementaris el mot poltica i que de la religi i la poesia se nencarreguin els illuminats i els lluminosos, car el seu propsit resta fora del nostre, qu s ms concret.

Fem un incs.

Diu el segent Ortega y Gasset, respecte lelegncia:

El decir es una especie del hacer. Qu es lo que hay que hacer al terminar la lectura de la historia de la filosofa? Se trata de evitar el capricho. El capricho es hacer cualquier cosa entre las muchas que se pueden hacer. A l se opone el acto y hbito de elegir, entre las muchas cosas que se pueden hacer, precisamente aquella que reclama ser hecha. A ese acto y hbito del recto elegir llamaban los latinos primero eligentia y luego elegantia. Es, tal vez, de este vocablo del que viene nuestra palabra int-eligencia. De todas suertes, Elegancia deba ser el nombre que diramos a lo que torpemente llamamos tica, ya que es sta el arte de elegir la mejor conducta, la ciencia del quehacer. El hecho de que la voz elegancia sea una de las que ms irritan hoy en el planeta es su mejor recomendacin. Elegante es el hombre que ni hace ni dice cualquier cosa, sino que hace lo que hay que hacer y dice lo que hay que decir.

Siguem, doncs, elegants amb lanomenar poltica alhora dextreure el seu significat de partida, aix com durant tot el viatge representat per les nostres trobades, en aquest o un altre indret.

4. De les nombroses i diferents intervencions que han sorgit entre els presents desprs daquesta etapa de presentaci, es conv en alguns punts que han de collir-se: les idees dordre referit al de convivncia en societat i la del poder a la que elles remeten. Aix s el que hem trobat, tot just comenat el viatge.


Deixant de banda, de moment, el que podem considerar ordre de la convivncia en societat, ens ocuparem del poder i, des de la premissa de que aquest ha de ser ostentat amb legitimitat, s a dir: amb Justcia, fem-nos la pregunta segent, ja formulada des de temps immemorables: qui ha de legtimament ostentar el poder? una sola persona, vries o totes?

A la resposta de que ha destar una sola persona qui ostenti el poder, soposen els presents en la seva majoria, en considerar que tots hem de prendre decisions sobre ls del poder i no deixar-les en exclusivitat a una persona, sigui tir o monarca. Ha esdevingut un debat apassionat i encs.

Del resum dintervencions sen troba la necessitat de que aquesta organitzaci de la convivncia social sigui justa i el poder legtim. El coordinador del Taller contraria lopini de que el poder hagi de ser exercit per tots i, tot recolzant-se en els raonament de Plat a la seva Repblica argumenta daquesta manera:

- Si lobjecte s la justcia de lanomenada organitzaci, qui millor coneix el cam que ens dugui a aquesta Justcia s qui ha dexercir el poder, com el capit dun vaixell , que coneix b el cam, el dest i els recursos per a assolir aquest, ha de manar a la tripulaci, sense fer gaire cas a les pobres i infundades opinions. Qui ms en spiga ha de manar. No la ingent massa dignorants. De la mateixa manera que els pares decideixen el que conv als immadurs i ignorants i inexperts fills, menors dedat i innocents...

Per qu decidir entre tots com operar un tumor maligne si podem deixar que daix se nocupi el cirurgi i que aquest decideixi el que ens conv, prescindint de la nostra profana i inconvenient i ignorant opini?

En Jaume commina a millorar els arguments dels presents, tant a favor com en contra de que sigui el ms savi qui ostenti el poder poltic, en lespai de temps que resti fins la propera trobada. Tamb els hi demana que tinguin a b de fer un petit resum sobre el succet durant aquesta primera sessi i agraeix lassistncia i la bona voluntat i esfor dels pressents.

RESUM DE LA 1a TROBADA:

Hem comenat per considerar poltica com a una paraula que cal omplir de contingut suficient per a assolir sobre el concepte un veritable coneixement, ignorncia enll i tant lluny com sigui possible de lopini vulgar.

Hem debatut sobre el contingut i ens hi em trobat amb conceptes vinculats, com ara el de Justcia i el de Llibertat (lanlisi de les quals ha estat posposat) i un primer contingut en el concepte poltica: el dorganitzaci de la convivncia i el de poder, necessari per a lestabliment i imposici daquesta organitzaci.

Ens hem proposat analitzar la legitimitat de les tres opcions clssiques sobre lostentaci del poder: una persona, vries o totes. Comencem per lopci de que el poder ha de ser ostentat i exercit per una sola persona i, desprs de lexposici favorable daquesta tesi, a travs dels arguments de Plat, sha esdevingut el debat i discussi, que sinterromp i posposa per la propera trobada, desprs de la lectura de la Repblica, obra que cont els arguments en que es sost la resposta de que el poder ha desser exercit pel millor i ms savi.


QU S POLTICA? SEGONA TROBADA 12/12/2014

1. Reprenem el traat sobre qu s la poltica, tornant a la pregunta qui o quins han dexercir legtimament el PODER?

Us vaig convidar a que llegssiu lobra de Plat: REPBLICA. En ella hi trobem seriosos i profunds arguments, concrets, per a sostenir que ha dexercir el poder el/els ms savis o filsofs.

Us far una petita INTRODUCCI a lobra, amb el propsit confs dobrir-vos lapetit per llegir-la

INTRODUCCI A LA REPBLICA DE PLAT RESUM INTRODUCTORI

A lobra REPBLICA observem com Scrates (protagonista de lobra) en tornar de contemplar unes festes al port dAtenes s interpellat per Polemarc, el fill dun amic, qui li demana que vagi a saludar al seu pare, Cfal. Junts es dirigeixen a casa de lanci i all, desprs de saludar-lo, Scrates li pregunta per les conseqncies de la vellesa, els seus avantatges i desavantatges, ja que, en el millor dels casos, tots arribarem.

Lanci Cfal contesta que, malgrat que tothom conta la seva vellesa com li toca, a ell li resulta grata, doncs lallibera de les passions. Scrates atribueix la seva benigna apreciaci de la senectut a la seva riquesa i a tot all que aquesta li proporciona. Estant Cfal un home ric, Scrates desitja conixer la utilitat de la riquesa, al que Cfal li contesta que a ell li ajuda a no deure res a ning, s a dir, a ser just. I aqu trobem el concepte de Justcia, que ser el motiu central de tota lobra.

Cfal marxa i deixa que els tertulians inicin la discussi sobre el concepte de Justcia. Cadasc dels participants representar (com en altres obres de Plat), distintes perspectives, ideologies o postures doctrinals. Trasmac, un dels protagonistes, sencarregar de representar als temibles i racionalment forts arguments dels sofistes, corrent filosfica que negava lexistncia de veritats absolutes (car tot s igualment vertader o igualment fals), per la qual cosa es dedicaven a largumentaci retrica, fen-la el centre dels seus estudis i activitat docent.

Loposici de Scrates a totes les propostes de definici de la Justcia irriten a Trasmac, qui interv enfurismat, retraient a aquest que combati totes les postures sense proposar-ne cap, i el commina a que proposi ell una definici millor que totes les escoltades fins aleshores. Glauc, reprenent largumentaci de Trasmac, finalment conven a Scrates per a que ofereixi la seva opini al respecte.

Scrates accepta, per proposa assenyalar el seu concepte no sobre persones sin sobre la societat en conjunt, sobre la Repblica o lEstat. Les necessitats ens serviran de base, doncs s el primer que cal satisfer en una ciutat...

Aqu us deixo amb lobra, aix com amb les qestions i problemes que en planteja... De vosaltres depn aprofundir en ella per tal dextreure els seus no pas pocs fruits.

El professor en deixa una cpia de la seva introducci, per tal que aquesta sigui difosa entre els assistents, ja que no ha estat llegida lobra Repblica de Plat. Resta recomanat el seu estudi, aix com lampliaci del debat al voltant dels arguments. Daquesta manera pot continuar-se amb lanlisi duna altre resposta: el legtim s que el poder ragui en tots, per tal de que aquest esdevingui legtim.

2. Ara fem un gran salt, des de GRCIA, passant per limperi ROM i deixant de banda aquests quasi mil anys de ms o menys fosca EDAT MITJANA per tal de situar-nos-hi en el RENAIXEMENT: la tornada als clssics grecs.

Deslliurat, no pas sense vctimes mortals, el pensament de les cadenes de la religi imperant, del sotmetiment absolut a les inqestionables VERITATS REVELADES, fonamentades en la FE, sense que pugui oposar-shi a aquesta la RA de les raons, senceta el radical canvi en el PENSAR: BACON/COPRNIC i desprs GALILEU. Desprs DESCARTES...


La realitat empricament observada i percebuda pels sentits contradiu amb tossudesa les veritats rebellades imposades mitjanant una fe exigida.

La revoluci del pensament mena a una inversi del procediment: mentre que les religions imposen un forat acord de la realitat amb les inqestionables veritats absolutes provinents dels texts sagrats, les intelligncies de les persones ms ben dotades de ra, ens indueixen a bastir les veritats tot conciliant-les amb la realitat percebuda pels sentits.

Aquests canvis duen la nova poca anomenada RENAIXEMENT i els seus nous postulats. Un dells, s el que cont el concepte de DIGNITAT, representat pel DISCORSO de PICO, posteriorment titulat DISCURS SOBRE LA DIGNITAT DE LHOME, del qual us hi ofereixo el segent extracte:

A la fi, lexcellent artfex va decidir que aquell a qui no podia donar-se res com a propi particips en tot all que havia estat particular dels altres ssers. Aix doncs, va acollir lhome, una obra de forma indistinta, i, desprs de posar-lo al bell mig del mn, li va parlar aix: No them donat ni un lloc determinat ni una figura prpia, ni cap do peculiar, oh Adam, per tal que el lloc, la figura i els dons que tabelleixen a tu mateix els tinguis i els posseeixis segons el teu desig i el teu judici. La natura dels altres ssers s limitada dins les lleis que hem prescrit. Tu, no limitat per cap restricci, definirs la teva segons el teu albir, en mans del qual the posat. The posat enmig del mn perqu des daqu poguessis contemplar al teu voltant all que el mn cont. No them fet ni celestial ni terrenal, ni mortal ni immortal, per tal que, gaudint de la llibertat i de lhonor de modelar-te i afaionar-te tu mateix, tafaionis en la forma que prefereixis. Podrs degenerar en els ssers inferiors, que sn les bsties; podrs regenerar-te, si aix et plau, en els ssers superiors, que sn divins.

Com veieu, la DIGNITAT, entesa com a capacitat dautodeterminaci, mitjanant ls de la LLIBERTAT (dignitat equival a AUTONOMIA, diria KANT), s la qualitat imprescindible per a menar una vida prpia, fruit de nostres decisions lliures.

Tot plegat ens duu cap a la segent alternativa: o som lliures i autors de les nostres vides mitjanant les nostres decisions, o som esclaus, obedients al mandat ali, propietaris de les nostres vides i decisions: O MANEM (i possem DIGNITAT), O SOM MANATS (i manquem de DIGNITAT).

Conseqncia de tot plegat esdev el fet de que tan sols nosaltres estiguem legitimats per a exercir el PODER si s que volem menar una vida DIGNA.

En aquest moment, el professor recorre a lexemple que li proporciona laplec de persones presents:

Si hagussim dauto-determinar-nos, sense obeir a ning, ms que a nosaltres mateixos, qu haurem de fer? Si ning no pogus pas manar sobre altri... cm establir regles de conducta per tal dorganitzar la nostra convivncia, la dels qui aqu ens hi trobem?

Efectivament, la nica soluci s la darribar a un ACORD, a un CONSENS (DE CONSENTIMENT), sobre els regles que esdevindran les generals del joc, a les quals ens hi sotmetrem, mitjanant el CONSENTIMENT, per ser NOSTRES, perqu provenen de la nostra VOLUNTAT.

Aix mateix, s el que reflecteixen en les seves obres els autors anomenats CONTRACTUALISTES. Destaquen HOBBES, LOCKE i ROUSSEAU; en les seves respectives obres: LEVIATHAN, ASSAIG SOBRE EL GOVERN CIVIL i el CONTRACTE SOCIAL. En aquestes obres, per lestabliment del poder poltic, respectant el concepte de DIGNITAT i la realitat de que tots som lliures i iguals, es parteix de la necessitat de CONSENTIMENT per part dels governats. Evidentment, es tracta duna tesi oposada frontalment a la de PLAT, a qui tant se li en fot el consentiment del governat, car la seva obligaci s la dobeir al ms savi, que ens conduir a la Justcia en la millor convivncia social.

Un nou punt de vista, el CONTRACTUALISME, que b val la nostra reflexi, doncs della en deriva la nostra actual situaci poltica a Occident.


Bibliografia recomanada pel coordinador del Taller: En Jaume recomana la lectura dels segents textos, tant pel que fa a lanlisi del que ha estat debatut a les dues trobades, com pel contingut de les segents:

- Repblica. (Plat)

- Dilegs: Apologia de Scrates. Teetet. (Plat)

- Lletra a Meneceu. (Epicur)

- Discurs sobre la dignitat de lhome. (Pico della Mirandola)

- Segon assaig sobre el govern civil (John Locke).

- La llibertat de la voluntat (Arthur Schopenhauer)

- Constituci espanyola de 1978.

PROPERA TROBADA: 31 de GENER de 2015

Per a dubtes, suggerncies i dems: [email protected]

i

i Podeu copiar, fotocopiar i distribuir a plaer el present document (a condici de que prviament el llegiu). Edicions Bohmies (Ateneu Popular Sa Fera Ferotge de Blanes C/ Mas Enlaire n 3) Sapere Aude!!

Dossier i Taller de Pensament Crític Sobre Política - Trobades 1 i 2 a.p. Sa Fera Ferotge

Documents

Transcript of Dossier i Taller de Pensament Crític Sobre Política - Trobades 1 i 2 a.p. Sa Fera Ferotge