El rostre de les oliveres | Una exposició Slow

"Els batecs del temps transformen el seus troncs amb una cadència mil·lenaria"

Pere Ferrer

La Fundació Setba inaugura, el proper dimarts 15 de gener a les 20h 'El rostre de les oliveres'.

Una exposició que cerca les formes increïbles d'aquests arbres, forjades pel pas del temps en un

procés molt lent. Per això, aquesta és una exposició SLOW.

Exposició

Dates

Lloc

Artistes

Disciplines

Inauguració

Preu obres

El rostre de les oliveres - Slow Art

Del 15 de gener de 2012 al 22 de febrer de 2013

Fundació Setba

Plaça Reial 10, 1er 2a (08002) Barcelona

Pere Ferrer, José Sedano, Daniel Ferrer

Fotografia

Dimarts 15 de gener a les 20h Des de 200€ fins a 400€

EL ROSTRE DE LES OLIVERES

Ai! Quantes coses es perden aquells que, per un motiu o altre, no traspassen la fina superfície que

enterboleix la transparència de l’aire per entrar dins una realitat més profunda, sorprenent i

desconcertant.

Ai! Qui ha dit que ha cercat els rostres de les oliveres i mai no els ha trobat? És aquesta boira baixa

que està escampada ran de terra que no els ha deixat veure bé les coses.

Les aparicions sempre són fugisseres i posen a prova la paciència. Sols la capacitat d’atenció seguida

permet als nostres ulls veure més enllà de les aparences, però sempre que abans haguem comprès les

emocions i els sentiments externs.

Els olivars mil·lenaris són camps de soques amb brancam de fullatge menut que es mostra tenyit de

verd fins que la llum del dia esdevé somorta i l’acoloreix d’un gris argentat.

Formacions de soques retorçudes, esqueixades, doblegades, petrificades; que posen a prova la seva

robustesa quan el vent encès de fúria hi topa. No les vincla, com tampoc no romp la roca les onades

embravides de les mestralades.

Corre l’aigua clara del cel sobre la seva pell esquinçada, clivellada, resseca, com llenega sobre la roca

calcària que les envolta.

El caminant distret amb el seu petit món no veu en les soques més que formes capricioses sense vida,

sense batec. Però aquells que han arribat a traspassar el mur de la incomprensió que impedeix

relacionar-se entre essers, veuen com, sobtadament, es dibuixa, amb traç gruixut, en un racó recòndit

d’un tronc mil·lenari, el perfil, la cara, el cos d’unes criatures encantades. Ningú no en sap la seva

procedència. Tampoc cap savi acadèmic no es vol aventurar a dir el temps transcorregut des del

començament de les seves vides.

Bèsties que es mostren en actitud ferotge quan se senten observades; ocells a punt de prendre el vol

quan algú s’hi apropa més del compte; primats juganers que els agrada ser observats per qui

consideren un igual; rostres d’homínids de cara tortuosa que traspua dolor per tots els trets de la seva

fesomia; siluetes de dones movent-se entre les tenebres mostrant la ferida oberta entre uns pits que

nodreixen el sofriment; petits monstres que se’n riuen de l’espant de qui els mira.

Una fauna recelosa que solament es deixa veure des d’un determinat punt; i per això cal tenir esment

en apropar-s’hi. Si es dóna una passa més cap a un costat o altre, tot d’una es fon com per encanteri. Es

podran recercar mil i una vegada, però mai més no es deixaran veure encara que se sàpiga que hi són i

que observen tant quan els acarona la llum del dia com quan les enfosqueix la penombra de la nit.

Pere Ferrer

LES OLIVERES

Són monuments naturals, forjats a través de les inclemències del temps durant mil·lers d'anys. Els

estudis determinen que la majoria d'oliveres de la conca del mediterrani tenen entre 2000 i 2500

anys. Centenars d'anys, de dies de pluja, vent, fred i sol batent n'han escolpit les formes que les

caracteritzen. Molt lentament. Així, aquesta vol ser una mostra slow, un exemple de slow art.

LA MOSTRA

A partir de les fotografies de Pere Ferrer, José Sedano i Daniel Ferrer l'exposició immortalitza

els rostres gravats a les oliveres de la Serra de Tramuntana (Mallorca) que el temps ha dibuixat al

llarg dels anys i que, probablement, també acabarà per esborrar. Una vintena d'imatges de gran

format, d'aquestes obres d'art efímeres.

Els historiadors a lʼAnAguitat quan es referien als culAus més caracterísAcs a la conca de la

Mediterrània citaven el blat, la vinya i lʼolivera. A Mallorca, lʼolivera va arrelar en els terrenys rosts i

esquerps a les faldes de les muntanyes que conformen el perfil de la serra de Tramuntana.

Lʼolivera mil·lenària neix de lʼempelt sobre un peu dʼullastre, arbust silvestre de tanyades que es

torcen sense rompreʼs.

El creixement de lʼolivera de muntanya és lent i penós. Progressa en un sòl ressec i cerca el magre

substrat del subsòl muntanyenc endinsant les seves arrels entre les escletxes del roquissar calcari.

El brancam i fullatge són colpejats, de forma periòdica, per les arremeses del vent de Tramuntana

que udola com una bandada de llops en les nits de tempesta. A lʼhivern els cau del cel la gelada

que socarra les fulles més novelles.

Les condicions hostils es trasllueixen en les soques que es retorcen sobre si mateixes com si

volguessin expressar la sofrença de la seva existència.

El pas del temps ha posat en relleu les siluetes que sʼesbossen en els troncs: animals prehistòrics;

primats, que precediren lʼadveniment del homínids; éssers

amb una conformació contrària a lʼordre natural on conviuen lʼhome i la bèstia.

La sensibilitat de lʼobjecAu de la càmera fotogràfica ha captat els rostres dʼaquesta fauna que han

quedat impresos en la llenya del tronc a força de vagar pels oliverars durant les nits negres

dels temps remots.

EL MOVIMENT

El moviment Slow (www.movimientoslow.com) té el seu gènesi a la Plaça d'Espanya romana, l'any

1986. El seu naixement és indissociable de certa actitud contestatària en clara oposició a la

americanització d'Europa. Quan el periodista Carlo Petrini es va topar amb l'obertura d'un conegut

establiment de menjar ràpid en aquest enclavament històric de la capital italiana, alguna cosa es

va remoure en el seu interior. Definitivament, s'havien traspassat els límits de l'acceptable i va

entendre, de forma gairebé visionària, els perills que s'atansaven sobre els hàbits alimentaris de la

població del vell continent, ofuscat a imitar el tempo vital marcat a l'altre costat de l'Atlàntic. La

resposta no es va fer esperar, forjant-se la llavor del moviment, l'Slow Food.

La idea era simple; protegir els productes estacionals, frescs i autòctons de l'assetjament del

menjar ràpid i defensar els interessos dels productes locals, sempre en un règim sostenible, a

través del culte a la diversitat, alertant dels perills evidents de l'explotació intensiva de la terra

amb finalitats comercials.

Després de Slow Food, apareixerien noves aplicacions a altres àmbits essencials de les nostres

existències com el sexe, la salut, el treball, l'educació o l'oci que acabarien per conformar les àrees

d'influència del moviment Slow.

ELS AUTORS

Pere Ferrer Guasp

(Alaró 1949) Doctor en Història per la Universitat de les Illes Balears (1998). Autor dels llibres:

Joan March. Els inicis d’un imperi financer (Cort, 2000), Joan March, la cara oculta del poder

(Cort, 2004), Joan March. L’home més misteriós del món (Edicions B, 2008), Contraban,

República i Guerra (Documenta, 2008), Sotanes, faldes i tricornis (Documenta, 2011) i dels

documentals: Modernisme a Mallorca, La vall d’Orient (Premi Diosa Tanit Eivissa, 1984), Tito

Citadini. Un pintor vingut a Mallorca, Gaspar Bennazar. L’arquitecte.

José Sedano Sanllorente

(Madrid 1956) Llicenciat en Ciències Econòmiques per la Universitat Complutense de Madrid.

Redactor de la revista digital Acontratiempo i Tècnic del grup poètic: Fart d’Art. Col·laborador

de l’organització humanitària Mallorca Solidària.

Daniel Ferrer Daumas

(Palma 1977) Llicenciat en Comunicació Audiovisual per la Universitat Oberta de Catalunya

(2007). Màster en direcció a la New York Film Academy de Nova York (2006) i Societat de la

Informació i del Coneixement per la Universitat Oberta de Catalunya (2009). Ha produït i dirigit

diversos documentals: L’Inspiration de Van Gogh (Seleccionat en diversos festivals

internacionals, 2010), Imaginant la Sagrada Família, Stefan Cools l’artista, Equacions paternals,

Natura ésCultura (Fundació Setba).

Daniel ferrer ha col·laborat en diverses ocasions amb la Fundació Setba. L'any passat ho va fer

amb el documental "Stefan Cools l'artista" amb motiu de l'exposició del mateix nom. El proper

31 de gener es presentarà, al Caixa Fòrum, el documental del mateix cineasta sobre el projecte

Natura ésCultura. Una iniciativa de la Fundació Setba que es va dur a terme el mes d'octubre

passat a Calders (Bages).

ACTIVITATS PARAL·LELES

Dijous 7 de febrer de 2013 a les 19h

Conferència 'Moviment slow: opció o necessitat?'

A càrrec d'Imma Tortajada, periodista i responsable del portal

www.slowbcn.com

Mostra de tocats slow

Paral·lelament a l'exposició, la Sala Llimona acollirà una mostra de tocats

de l'artista tèxtil Teresa Sil. Del 7 al 22 de febrer.