VIATGE DE PROMOCIÓEINDE52ºNORDHOLANDA

2012

Racó d’Amsterdam scottphotographics.com

Districte financer de Rotterdam panoramio

INFORMACIÓPRÀCTICA

Nom oficial! Regne dels Països BaixosSuperfície! 41.526 km²Població! 16,25 milions hab.Capital! ! Amsterdam (735.000 hab.)Idioma! ! Holandès o neerlandès (oficial), ! ! flamenc i llengua frísiaReligió! ! 52% cristians (catòlics, i protestants), ! ! 5,3% musulmansRègim polític Monarquia parlamentàriaCap d’estat Reina Beatrix van Oranje NassauPrimer ministre!Jan Peter BalkenendePIB! ! 434.000 milions de dòlarsPIB per càpita 26.900 dòlarsCreix. anual! 3,7%Inflació 2%

Principals recursos econòmics: indústria de serveis, agrícola i naval; banca i electrònica

Principals socis comercials: Unió Europea (especialment Alemanya, Bèlgica, Luxemburg, França i el Regne Unit), Estats Units

- Membre de la UE: sí- Zona euro: sí- Condicions sanitàries: molt bones- Hora local: GMT+1; GMT+2 a l’estiu- Voltatge: 220 V, 50 Hz- Sistema mètric- Turisme: 6,5 milions de visitants l’any

FONT: LONELY PLANET.COM

Més informació d’Holanda escanejant

el codi QR

LA HAIADEN HAAG

H

1

1

2

H Hotel Ibis Den Haag City CentreJan Hendrikstraat 10 2512 GL - Den HaagTel.: (+31)70 203 9001Fax.: (+31)70 318 4319

1 Parlament BinnenhofHofweg 1 2511 AA Den Haag070 364 6144

2 Mauritshuis MuseumKorte Vijverberg 8 NL 2513 AB Den Haag

+

+ Hospital MCH WesteindeLijnbaan 32, 2512 VA Centrum(+31) 70 330 2000

G

G De PassageGaleria comercial del segle XIX coberta.

Ubicació Hotel

DOSSIER DE VIATGEÍN

DEX

1 Itinerari

2 Història dels Països Baixos DÍDAC ALBI I CRISTINA ALBESA

3 Geografia

Situació LLUÍS CIERCO

Clima ORIOL GARCIA

Distribució del país CARLOS LÓPEZ

Característiques físiques ALBERT CEBRIAN

Característiques humanes BERNAT MIQUEL

4 Cultura

Religió GERARD MOYA I ÈRIC ROSELL

Art MARIA GARCIA I ÀNGEL SANROMÀ

Literatura JORDI PEDRA

Gastronomia PAULA SÁNCHEZ I ANIOL SOLANO

Llengua GUILLEM ARLÁNDEZ

5 Ciutats

Amsterdam ÀLEX MAS

Rijskmuseum DANIEL PRIETO I MIREIA PUJOL

Begijnhof GEMMA POLL I JUDIT MALET

Utrecht MARTÍ DANS

La Haia MARC FISA I MARINA VALDEZATE

Mercat de les flors JIMENA LEGAZ

Gassan Diamonds ANDREA ARRIBAS

Anna Frank ELNA BONET I ROSA PORREDON

Museu Kröller-Müller ADRIÀ ALBESA

Mauritshuis JOAN ERRA I ADRIÀ LLORET

Binnenhof JOSEP Mª MERINO

Rotterdam FRANCESC MORLANES

Pla Delta POL VENTURA I ÀLEX SEGURA

Dics FINJA NACK

Fàbrica Van Nelle PAU BASSEDAS

Molins de Kinderdijk GUILLEM EXPÓSITO

Keukenhof MIREIA CANO

Delft XAVI CAMARASA

Vermeer ANNA MORENO I MÍRIAM RIVERA

Volendam CARLES MIRÓ I ARNAU LLABRÉS

Marken JOAN SALINAS

Mercat d’Alkmaar CARLA TURRÓ I CÈLIA PÉREZ

PAÏS

OS B

AIXO

S1

ITINERARI

24 de març de 2012 | Barcelona - Amsterdam

Trobada a l’aeroport a la Terminal 1, al mostrador de Vueling a les 08.00h. del matí per fer els tràmits de facturació i sortir cap a Amsterdam amb el vol VY8314 a les 10.05h.

Arribada a Amsterdam a les 12.25h. Trobada amb el guia holandès i trasllat cap al centre de la ciutat.

Dinar lliure a la zona on ens acompanyi el guia.

A les 16h visita guiada al Rijksmuseum on podrem gaudir de la col·lecció de pintura més famosa del Segle d’Or holandès (Brueghel, Rubens, Vermeer...) i després, a les 19h, visitarem la casa d’Anna Frank.

Sopar al restaurant Noordzee-Boulevard (Strandweb 183-187, 2286 JM Scheveningen) i trasllat a La Haia per allotjar-nos a l’hotel:

Ibis den Haag Centre, Jan Hendrikstraat, 10 2512 GI Den Haag

25 de març de 2012 | Amsterdam

Esmorzar a l’hotel i trasllat cap a Amsterdam per fer una visita guiada per alguns dels llocs més emblemàtics de la ciutat.

A les 12h visita a Gassan Diamond.

Dinar lliure a la zona on ens acompanyi el guia.

A les 15h. Visita al Begijnhof, un dels patis interiors més antics d’Amsterdam.

Per acabar la tarda farem un tomb per Amsterdam i tornarem cap a la Haia a sopar i a l’hotel.

26 de març de 2012 | utrecht - keukenhof

Després d’esmorzar a l’hotel sortirem cap a Utrecht on farem una visita guiada per la ciutat.

A les 13h dinar lliure a la zona on ens acompanyi el guia i sortida cap a Keukenhof, on visitarem un dels parcs de tulipes més bonics d’Holanda.

Tornada cap a La Haia. Sopar i allotjament a l’hotel.

PAÏS

OS B

AIXO

S1

ITINERARI

27 de març de 2012 | rotterdam - pla delta

Esmorzar a l’hotel i sortida cap a Rotterdam.

Visita de les cases cúbiques i trasllat cap a Kinderdijk per visitar un dels típics molins.

Dinar lliure a la zona on ens acompanyi el guia.

A la tarda, a les 16h. visita de l’antiga fàbrica de te, cafè i tabac “Van Nelle”, un del símbols més important de l’arquitectura moderna.

Retorn cap a La Haia. Sopar i allotjament a l’hotel.

28 de març de 2012 | delft - kröller MÜller

Esmorzar a l’hotel. Sortida cap a la zona del Pla Delta on visitarem els famosos dics que protegeixen les terres baixes d’Holanda..

Dinar lliure a la zona on ens acompanyi el guia.

Després a les 14.30h visita guiada al Kroller Muller, on gaudirem de les obres de Van Gogh.

Trasllat cap a La Haia. Sopar i allotjament a l’hotel.

Després de sopar s’organitzarà una sortida per veure La Haia de nit amb temps lliure.

29 de març de 2012 | delft

Esmorzar a l’hotel. Visita guiada al centre d’interpretació del gran pintor holandès Vermeer.

A les 12h visita de l’antiga galeria reial , Mauritshuis museum.

Dinar lliure a la zona on ens acompanyi el guia.

Tarda lliure a Delft.

Trasllat a La Haia i sopar i allotjament a l’hotel.

Després de sopar s’organitzarà una sortida amb temps lliure fins a les 12.00h.

30 de març de 2012 | volendam - marken - barcelona

Esmorzar a l’hotel. Carregarem les maletes a l’autocar i sortida cap a Volendam.

Visita d’aquesta petita vila portuària. Trasllat amb ferri cap a Marken, ciutat considerada monument nacional, on veurem la gent amb els seus vestits tradicionals. Després anirem al al mercat de formatges d’Alkmaar.

Dinar lliure a la zona on ens acompanyi el guia.

Trasllat cap a l’aeroport de Schiphol.(Amsterdam).

El vol de tornada cap a Barcelona amb el vol VY8323 de la companyia Vueling que sortirà a les 18.30h i arribarà a Barcelona a les 20.40h.

Per Dídac Albi i Cristina Albesa

Després de la caiguda de l’Imperi Romà, la regió dels Països Baixos formà part de l’imperi de Carlemany. Posteriorment, els reis alemanys varen controlar el país en els segles X i XI.

L’any 1433 bona part del territori fou unificat pel duc Felip de Borgonya. En aquest període Amsterdam va desenvolupar-se com a ciutat portuària fins a esdevenir el port més important d’Europa al segle XV.

En el segle XVI, el país estigué en mans dels Habsburg amb Carles V. Quan va arribar al poder de Felip II d’Espanya, els neerlandesos varen lluitar per a la seva independència i s’originà la Guerra dels Vuitanta Anys. Després de la guerra, se signà la Pau de Westfàlia i es formà la República dels Set Països Baixos Units. El segle XVII fou el Segle d’Or per aquest país a causa del gran nombre de progressos.

El territori dels Països Baixos no fou incorporat a l’Imperi de Napoleó Bonaparte fins a l’any 1814. Després es formà el Regne dels Països Baixos. Les tensions entre nord i sud derivarien l’any 1839 en la independència de Bèlgica. Posteriorment Luxemburg també s’independitzà. En la Primera Guerra Mundial, els Països Baixos varen romandre neutrals tot i que varen mobilitzar les seves tropes. A partir de l’any

1929, amb la gran depressió, l’economia holandesa s’enfonsà i passaren una greu crisi. També es varen ressentir de l’auge del nacionalisme alemany.    

Durant la Segona Guerra Mundial, Holanda i Bèlgica varen ser conquerides per Alemanya de manera molt ràpida ja que no hi varen posar resistència. Aquests anys foren molt durs, però amb la fi de la guerra varen viure temps de bonança; van ser membres de la CECA (Comunitat Europea del Carbó i l’Acer) i posteriorment foren membres de la CEE (Comunitat Econòmica Europea) i crearen la unió duanera coneguda com Benelux. Finalment l’any 1992 se signà el Tractat de la Unió Europea.

Carlemany 1511

intr

oduc

ció

2

HISTÒRIA DELS PAÏSOS BAIXOS

Típica platja holandesa

SITUACIÓ

Per Lluís Cierco

Holanda és un país del nord-est d’Europa que delimita al nord amb el Mar del Nord, al sud amb Bèlgica i a l’oest amb Alemanya. El país té una superfície de 41 km², el 20% dels quals és aigua. El nom de Països Baixos prové del fet que està situat per sota el nivell del mar (un 26% del territori), cosa que ha obligat als ciutadans a construir, ja des de l’època medieval, un complex sistema de drenatge d’aigua per evitar que tot el país quedi inundat pel mar i pels rius que travessen el país: el Rin, l’Escalda i el Mosa. Aquests tres rius han permès als habitants de la zona crear canals i cultivar les terres. Tots tres rius desemboquen al Mar del Nord. El delta del Rin s’ha aprofitat per crear un gran port, el major port comercial d’Europa, el de la ciutat de Rotterdam.

Holanda és un país que destaca pels seus paisatges ufanosos, gràcies a les precipitacions i a la regularitat del terreny, que eviten el creixement de grans arbres i ajuden el creixement d’herba baixa i flors vives. El clima holandès és molt fred.

Imatge per satèl·lit d’Holanda

Les dunes costaneres són vitals per a l'existència dels Països Baixos.

Geog

rafi

a3

SITUACIÓ

Skyline de Rotterdam

CLIMA

Per Oriol Garcia

El clima d’Holanda tendeix a ser oceànic, temperat, humit, amb vents frescos i estius amb temperatura moderada. La temperatura oscil·la entre els 4ºC al gener i 22ºC al juliol i agost. Realment Holanda és un destí excel·lent  per a qualsevol estació del any.

Com que Holanda és un país petit el clima no varia massa d’una banda a l’altra, tot i que en zones a la vora del mar es nota el seu efecte moderador. A l’hivern gela i existeixen llocs on es pot patinar.

Canals gelats a principis d’hivern de 2012

Climograma d’Holanda

Geog

rafi

a3

TÍPICA PLATJA HOLANDESA

DISTRIBUCIÓ DEL PAÍS

Per Carlos López

Holanda està situada entre 50º 45´ i 53º 52´ de latitud nord i 3º 21´ i 7º 13´de longitud est. El país forma part de la gran plana situada al nord-est d’Europa i està delimitada pel Mar del Nord a l’oest i el nord, per Bèlgica al costat sud i per Alemanya al costat est.

Holanda és coneguda també amb el nom de Països Baixos a causa de la seva peculiar situació geogràfica, on la majoria de l’extensió del país és a una altura propera al nivell del mar o fins i tot per sota. Rotterdam està a 7 metres per sota del nivell del mar.

El país està dividit en dotze regions diferents.Els dotze departaments són: Zelanda, Frísia, Flevolanda, Utrecht, Güeldres, Groninga, Drente, Overi jssel , Holanda Septentrional , Holanda Meridional, Brabant Septentrional i Limburg.

Zelanda és al sud-oest d’Holanda i està formada per un conjunt de dotze illes envoltades pel mar i les desembocadures dels seus rius. La seva capital és Middelburg.

Frísia és al nord d’Holanda i la seva capital és Leeuwarden. Tal com Zelanda té quatre illes a la part superior del municipi i limita amb Groninga, Drente, Overijssel, Flevolanda i amb el mar de Frisia.

Utrecht és al centre del país i la seva capital és la ciutat homònima. La ciutat està caracteritzada pels diferents canals que la travessen. Limita amb les prov ínc ies d ’Holanda Mer id iona l , Holanda Septentrional, Güeldres i Flevolanda.

Güeldres és a l’est del país i la seva capital és Arnhem. És el municipi amb més extensió territorial de l’estat. Limita amb les províncies d’Overijssel, Utrecht, Holanda Meridional, Brabant Septentrional i Limburg i amb Alemanya. Està connectada amb els municipis que l’envolten mitjançant ponts fets durant la Segona Guerra Mundial.

Groninga és a l’extrem nord d’Holanda i la seva capital és la ciutat homònima. Limita amb els municipis de Drente i Frísia, amb Alemanya i amb el mar de Frísia. A causa de la seva situació geogràfica gaudeix d’una agricultura molt pròspera.

Drente és al nord-est del país i la seva capital és Assen. Limita amb les províncies de Groninga, Frísia i Overijssel i amb Alemanya.

Overijssel és a l’est del país i la seva capital és la ciutat de Zwolle. Limita a l’est amb Alemanya i és la quarta província amb més extensió. L’Holanda Septentrional és al nord-est del país i la seva capital és Haarlem. És

Geog

rafi

a3

SKYLINE DE ROTTERDAM

DISTIBUCIÓ DEL PAÍS

Mapa de les províncies holandeses

una península que entra al Mar del Nord i a causa d’això gran part del municipi està per sota del nivell del mar. La capital d’Holanda, Amsterdam, pertany en aquest municipi.

L’Holanda Meridional és a l’oest del país i la seva capital és La Haia, on hi ha la seu del govern nacional. El municipi més poblat d’Holanda és la ciutat de Rotterdam, una de les més importants de tot l’estat, és d’aquesta regió.

Brabant Septentrional és al sud d’Holanda i és una de les regions amb més població. La seva capital é s ‘ S -Her togenbosch i l imita amb e l s departaments de Zelanda, Holanda Meridional, Güeldres i Limburg i amb el país belga.

Limburg és al sud-est d’Holanda i és la regió que delimita el país amb Bèlgica i Alemanya. La seva capital és Maastricht i al sud hi ha la muntanya més alta de tot l’estat, Vaalserberg amb 321 metres d’alçada. Limita al nord amb les províncies de Güe ldres i Brabant Septentrional, a l’est amb Alemanya i al sud amb Bèlgica.

Geog

rafi

a3

Per Albert Cebrian

El territori, drenat pels rius Zaan, Amstel i Vecht, està format principalment per torba, argiles i dunes arenoses costaneres que constitueixen un cordó litoral que protegeix les terres de l'interior del mar del Nord, reforçades per dics. Aquestes dunes es prolonguen per camps de jacints, tulipes, narcisos i safrà que es prolonguen cap al sud, des de la ciutat de Haarlem fins a endinsar-nos a l’Holanda Meridional.

Com la major part de la regió està per sota del nivell del mar, és característica la presència de pòlders, superfícies terrestres guanyades al mar amb un aprofitament agrícola. El punt més baix del país respecte el nivell del mar és a Rotterdam, on s'assoleixen els 7 m per sota del nivell. L’Holanda Septentrional, en canvi, presenta un paisatge típic holandès, conegut pels seus molins de vent i travessat per nombrosos canals, entre els quals destaca el del Mar del Nord, que uneix la ciutat d'Amsterdam amb el mar.

CARACTERÍSTIQUES FÍSIQUES

Geog

rafi

a3

VISTA SATÈL·LIT DE NOORDOOSTPOLDER

Per Bernat Miquel

La població del territori dels Països Baixos és de 16.715.999 habitants. Això determina una densitat de població de 402,38 habitants per quilòmetre quadrat. Una de les característiques més importants del país és que el 82% de la població total viu a les grans ciutats (Amsterdam, Rotterdam, Eindhoven...).

Els principals grups ètnics són els següents: holandesos 80,7% , immigrants europeus 5% , indonesis 2,4%, turcs 2,2%, surinamesos 2% , marroquins 2% i altres 5,7%

Els idiomes oficials són l'holandès (d'origen germànic) i el frisó (a la regió de Frísia).

Parlant de religió hi ha molta diversificació: hi ha un 30% de catòlics, un 14% de protestants, un 6% de calvinistes, un 5,8% de musulmans, un 2,2% de població amb altres religions i un 42% que són ateus.

La capital, Amsterdam, té 761.395 habitants (2009). Les altres ciutats més importants, per nombre d'habitants són Rotterdam (598.199 habitants), l'Haia (474.292 habitants), Utrecht ( 299.484 habitants), Eindhoven (209.620 habitants) o Groningen (181.194 habitants).

Holandesos 80,7%

Immigrants UE 5%

Indonesis 2,4%

Turcs 2,2%

Surinamesos 2%

Marroquins 2%

Altres 5,7%

CARACTERÍSTIQUES HUMANES

Geog

rafi

a3

HOLANDESOS VESTITS DE TARONJA CELEBRANT EL DIA DE LA REINA

Per Gerard Moya i Èric Rosell

Després de la Reforma del segle XVI, el país va quedar dividit en una part catòlica i una part protestant. Aquesta separació es podria dir que està marcada per regions. En primer lloc a la zona sud-oest del país hi ha una societat catòlica, sense subgrups ni ramificacions. En segon lloc trobem la religió protestant. Aquesta societat està concentrada al nord-est del territori i està dividida en diferents branques (calvinistes, l’església reformada i els luterans).

Després de l’enquesta duta a terme el 2005, es va poder veure que la població neerlandesa no té cap religió principal. Els resultats van ser: un 27% de la població del país era cristiana catòlica; un 17% de la població es declarava cristiana protestant tot i que no es van tenir en compte els diferents tipus de religions protestants que hi poden haver; un 5% era musulmana i un percentatge poc notable era població jueva. No obstant, el 48% que restava en l’enquesta no es declarà a favor de cap de les religions esmentades. Això és un clar exemple que la religió en aquest país no es pot generalitzar. Després dels atemptats a Europa, els neerlandesos creien que la presència de musulmans era un risc per a la població i, per tant, els menyspreaven. Això però, va anar canviant durant el temps ja que aquesta presència no va causar cap tipus d’atemptat ni de malestar al país.

La mateixa enquesta tenia un altre apartat del qual també es van poder extreure diferents conclusions. La pregunta era sobre la creença en Déu. El 34% de la població enquestada va respondre “Sí”. Un 37% de la població creu que hi ha una força o esperit superior. Per altra banda, hi havia un 27% de la població que no creia en la existència de cap força superior, és a dir, eren agnòstics.

CULT

URA RELIGIÓ

4

ESGLÉSIA A UTRECHT

Per Maria Garcia i Àngel Sanromà

L’ar t é s e l mi ra l l d ’una soc ie ta t . Pintures , composicions musicals, edificis... són els ingredients d’una societat, en la qual els artistes de moltes èpoques conviuen junts. En el cas d’Holanda, la seva producció artística és de renom mundial. Pintors de la mida de Rembrandt o Van Gogh ho demostren.  

En el cas de la música, Holanda compta amb nombroses orquestres disperses per tot el país. La més coneguda és la Real Orquestra del Palau de Concerts d’Amsterdam. Més enllà de la música clàssica, cal destacar els nombrosos festivals de música internacionals holandesos, com ara el Holand Festival o el North Sea Jazz Festival.

Holanda té una llarga tradició pictòrica. Rembrandt, Frans Hals, Vermeer, Van Gogh o Piet Mondriaan són els millors pintors que hi ha hagut en la història de

l’art. També els museus holandesos són coneguts mundialment, n’hi ha gairebé mil. Els més destacats són el Museu Nacional “Rijksmuseum” i el Museu Vincent Van Gogh, a Amsterdam, o el Mauritshuis a La Haia.

Per últim, cal esmentar els trets generals de l’arquitectura holandesa. El primer que destaca en aquest punt són els nombrosos edificis protegits pel govern d’Holanda: 50.000 edificis són considerats monuments històrics. Hi ha una confluència entre l’art històric i l’art modern holandesos. Edificis moderns d’arquitectes com Rem Koolhaas, conviuen amb cases senyorials del segle XVII.

ARTCU

LTUR

A4

VISTA DE DELFT, PINTURA DE VERMEER

Per Jordi Pedra

Tot i la poca població que parlava el neerlandès, i per tant, la llengua holandesa, la seva literatura va tenir molts autors de renom. Actualment, la seva producció literària i poètica ha incrementat considerablement i les obres que s ’escriuen anualment són més nombroses en comparació amb les d’altres països europeus; aleshores, parlem d’una literatura que amb el temps s’ha anat reforçant fins arribar a una molt bona producció literària.

Per descobrir la literatura holandesa cal remuntar fins a l’Edat Mitjana. Durant aquesta època, la literatura d’Holanda seguia la tradició de l’Europa occidental, que es basava en les cançons de gesta com ho són “Floris ende Blancefloer” i “Karel ende Elegast”, però també amb epopeies com “Van den Vos Reynaerde” i obres amb un caràcter més moral com es pot comprovar a “Elckerlyk”.

De totes maneres, el primer escriptor en literatura holandesa, que cal destacar, era un autor flamenc, “Jan van Rusbroek o Ruysbroeck” autor de certs tractats on figuraven les bases de la prosa primitiva. En podem destacar una obra seva titulada Van der Chierheit der gheestelerker Brulocht (L’ornament de les noces espirituals)

Però, si hi ha alguna figura que sí que cal remarcar amb força i contundència és l’humanista l’Erasme de Rotterdam. Curiosament no escrivia en holandès, sinó en llatí i cal destacar la seva obra “Elogi a la Literatura” una sàtira dels abusos socials i eclesiàstics que ha estat traduïda a moltes llengües.

Un segle més tard, els tractats filosòfics d’Espinosa van adquirir molta importància, sobretot a l’estranger, però, va ser durant el Segle d’Or quan la literatura holandesa va experimentar un moment d’esplendor amb: Vondel, Hoo(, Huygens i Bredero. A més, es va publicar durant aquesta època “La Bíblia dels Estats” que va tenir una gran influència per a la consolidació de la llengua neerlandesa. La Guerra Mundial va afectar en certa manera la producció literària, però durant aquest procés van destacar figures com W.F. Hermans, Harry Mulisch i Gerard Reve. És durant aquesta època, concretament, de postguerra quan la demanda de literatura holandesa i l’interès pels autors neerlandesos va incrementar. Actualment, hi ha projectes sobretot creats pel Fons Holandès de Producció i Traducció Literària que volen promoure la seva literatura a l’estranger.

CULT

URA LITERATURA

4

TEXT D’ERASME DE ROTTERDAM SUPRIMIT PER LA INQUISICIÓ

LITERATURA

Poesia

Concretant més el gènere literari, la poesia va destacar sobretot durant també el Segle d’Or, època d’esplendor de la literatura holandesa.Cal destacar Pieter Corneliszoon Hoo) per les seves nombroses poesies amoroses de caràcter clàssic com “Emblemata amatoria: a*eeldingen van minne”

Teatre

En aquest àmbit, la figura d’ Adriaenszoon Bredero del segle XVI – XVII és bastant important. Feia un teatre de temes realistes i plens de vivacitat, tal i com podem veure en obres teatrals com De Spaansche Brabander Jerolimo publicada a principis del 1600.

CULT

URA

4

ERASME DE ROTTERDAM

PIETER CORNELISZOON HOOFT

ADRIAENSZOON BREDERO

Per Paula Sánchez i Aniol Solano

Les patates, les verdures i especialment els pèsols i el peix fresc són els ingredients principals de la cuina holandesa. Els productes marins provenen del mar del Nord i les ostres, de la província de Zeeland.

La cuina tradicional holandesa es pot considerar una cuina d’hivern ja que presenta tot tipus d’estofats i sopes a base de salsitxes.

Hi ha plats populars holandesos, com ara la sopa de pèsols, l’escudella de patates i les mandonguilles de carn, peix i gambes.

Els musclos al vi blanc amb patates fregides és un plat  molt destacat. També els agrada molt el peix fregit i el marisc. Com a postres, el pastís de poma i formatges de Gouda i Edam.

Hi ha restaurants indonesis, xinesos, turcs, argentins i per suposat, francesos, italians i espanyols.

Els formatges són un dels productes més tradicionals i valorats dins de la cultura gastronòmica holandesa. Cal destacar, el Gouda, de sabor suau i textura cremosa, i l’Edam, de forma arrodonida i amb un color vermell.

L’esmorzar és un àpat a base de sucs de tots els sabors, pastes, embotits, etc.

El dinar és bastant lleuger ja que els holandesos consideren que l’àpat principal és el sopar. Per tant, el que fan és dinar un petit entrepà o unes creps farcides de carn.

El sopar, al ser l’àpat més important del dia té lloc a l’última hora de la tarda, concretament de sis a vuit. En aquesta hora mengen els plats holandesos més típics, per exemple, un plat de diferents hortalisses on hi predomina la col, sopes de pèsols pelats amb patates i salsitxes, etc.

Els plats de peix són indispensables si es vol conèixer la gastronomia holandesa. Entre els més tradicionals destaquen l’anguila i el salmó fumat. Cal esmentar també les gambes amb salsa

L’ erwtensoep és el plat principal holandès, és un plat calent i està fet principalment de pèsols.

L’erwtensoep, típic plat holandès

GASTRONOMIACU

LTUR

A4

Per Guillem Arlández

El neerlandès és una llengua de la família germànica de l’indoeuropeu. Ha estat tradicionalment anomenat "holandès" en català per raó de la llarga preeminència econòmica de la província d'Holanda dins de l'àrea neerlandòfona a partir de mitjans del segle XVI.Tanmateix, tant a nivell oficial com per part dels propis neerlandòfons, "holandès" (Hollands) no és la paraula més usada habitualment ja que només correspon a un dialecte concret del neerlandès global. El mot holandès significa, literalment, "terra-de-fustenc", perquè que deriva de Holtland (que posteriorment se simplificà a Holland) "Terra de fusta", nom que s'aplicà a una zona propera a Leiden. El neerlandès és la llengua materna d'uns 21 milions de persones (15 als Països Baixos, 6 a Bèlgica, 250.000 a Surinam i 10.000 a França) i és a més apresa per 3 milions de belgues valons. En el marc de la Unió Europea, és la setena llengua pel que fa el nombre de parlants. A Internet, una de cada cinquanta pàgines és en neerlandès, cosa que la situa en vuitena posició. Els documents escrits més antics que se'n tenen provenen dels segles X i XI. La traducció de la Bíblia al neerlandès (Statenbijbel, 1637) tingué un paper central en l'evolució de la llengua ja que creà un nou estàndard que s'acabà imposant els segles següents. La primera ortografia oficial (Siegenbeek, 1804) s'imposà tant a l sud com a l nord durant l 'ocupac ió napoleònica, però posteriors modificacions no foren

adoptades arreu, i així separaren la Bèlgica (catòlica) del nord i la calvinista. Finalment la llengua es va unificar i es van crear normes comunes que culminaren amb la Unió de la Llengua Neerlandesa.La base lexical del neerlandès és comuna a la major part de les llengües germàniques. Així, hi ha termes tan comuns com stoel ("cadira"; pronunciat [stul]), boek ("llibre"; pron. [buk]) o werpen ("llançar"; pron. [w*Rpə]). A vegades existeixen en neerlandès dues possibilitats per dir un concepte, l'un més proper a l'habitual anglès i l'altre a l'alemany. Així, tot i que en general werk i werken (anàlegs a l'anglès "work") siguin els mots emprats per dir "feina" i "treballar", existeix també arbeider ("treballador"), que és un mot més proper a l'alemany o a les llengües escandinaves. El neerlandès empra l'alfabet llatí ampliat amb el dígraf ij, que es considera una lletra única i va després de la i.

Vocabulari útil per al viatge:

Ha+o – holaWaar is ... ? – On està...?Kost het? – Quant val?Ik wil ... – Jo voldria....we komen uit Catalunya – Nosaltres venim de Catalunya

LLENGUACU

LTUR

A4

Per Àlex Mas

El nom d'Amsterdam ve del riu Amstel que travessa la ciutat.

La ciutat està assentada sobre un llit argilós. Tota ella està construïda i sustentada sobre pilars de fusta i ponts que uneixen les desenes d'i l les que la conformen. Gràcies a la seva canalització es controla la llera del riu i fa que una gran part sigui navegable constituint una bona xarxa de comunicació i de transport fluvial.

Amsterdam té més de 7.000 edificis i altres tipus de construccions declarats monuments històrics. Des de mansions i cases de maó del segle XVII fins a les avantguardes arquitectòniques de finals del XIX i principis del XX. El seu estat de conservació és òptim i els seus usos són molt variats: fàbriques convertides en teatres, esglésies utilitzades com a centres culturals ...

No tot és oci i diversió en una ciutat com Amsterdam. Aquesta metròpoli és la capital d'Holanda, però també és la pionera en els negocis i les finances. Està

considerada la cinquena ciutat europea del negoci, després de Londres, Frankfurt, París i Brussel·les. La majoria d'empreses i bancs holandesos hi tenen les seves principals sucursals i oficines. La borsa d'Amsterdam és la més antiga del món i, encara a dia d'avui, segueix sent una de les més importants d'Europa.

La vida nocturna d’aquesta ciutat és de les més animades a nivell europeu. Té una gran varietat d'opcions i les seves zones de marxa són conegudes a tot el món per la seva selecta ambientació. Són nombrosos els seus "chill outs" i "lounge clubs". Els visitants embogeixen amb els seus innombrables pubs i discoteques, i és aquest un dels motius, entre molts altres, que justifiquen la visita a una ciutat com aquesta.

Les bicicletes són el vehicle típic a Amsterdam, el sistema de carrils de les quals és el més ampli de tot Europa. Tots els carrers, siguin principals o no, disposen de vies per a ciclistes.

ciut

ats AMSTERDAM

5

Per Mireia Pujol i Daniel Prieto

El Rijksmuseum o Museu Estatal d’Amsterdam és a la plaça anomenada Museumplein on hi ha altres museus importants, com el museu Van Gogh. Està dedicat a l’art, l’artesania i la història i posseeix la col·lecció més famosa de pintures del Segle d’Or holandès i una d’important d’art asiàtic. Hi podem veure obres de Lucas van Leyden, Jan Brueghel, Peter Paul Rubens, Jan Vermeer o Rembrandt van Rijn.

Hi destaquen sobretot les obres següents de Rembrandt: “La ronda de la nit”, “la núvia jueva”, “L’arbre de Jesé”, “La mort dels innocents” i diversos paisatges de l’antiga Holanda.

Aquest museu va ser fundat i inaugurat el 31 de maig de 1800 i és conegut com la Galeria Nacional d’Art. Va anar canviant de lloc al llarg del segle XIX fins que finalment es va establir a la seva ubicació actual que és la sala del Pavelló Phillips, restaurada fa poc, on s’exhibeixen les obres mestres del museu.

ciut

ats/

amst

erda

m RIJKSMUSEUM

El pati interior de Begijnhof és un dels més antics de la ciutat d'Amsterdam. Està situat al primer nucli urbà de la ciutat; és sorprenent trobar enmig de l’ambient cosmopolita de la ciutat, un racó tan cèntric i de tanta pau, bellesa i silenci.

En el barri de Begijnhof, el qual té dues entrades (una principal i una més discreta) hi ha un pati interior envoltat de diferents cases altes, les quals tenen adreces amb el nom de la pròpia cort. Hi ha 47 cases diferents, cada una amb el seu aspecte individual, i la majoria d’elles amb façanes del segle XVII i XVIII. Tot i així, els propis edificis són d’una data anterior i en algunes de les edificacions encara es mantenen els marcs de fusta d’estil gòtic. A més, entre aquest conjunt de cases hi ha la més antiga d’Amsterdam, la Het Houten Huis del 1420.

També cal destacar-hi l'Església Anglesa, també coneguda com Engelse Kerk, la qual encara conser va la torre medieval del segle XV, i la capella del Begijnhof, la qual està situada dins de les cases 29 30. Aquesta capella antigament era una e sg lé s i a c landest ina construïda en ple segle XVII.

Per Gemma Poll i Judit Malet

BEGIJNHOFci

utat

s/am

ster

dam

El Bloemenmarkt, o Mercat dels flors és un dels mercats de flors més populars d’Holanda. Hi podem trobar des dels típics bulbs de tulipes fins a les espècies de plantes més rares del món. Aquest mercat ha adquirit una gran importància i ha esdevingut un dels llocs més típics d’Amsterdam. Actualment és una gran atracció turística.

Bloemenmarkt va ser inaugurat l’any 1862, però aleshores estava localitzat en l’animada avinguda de Damrak. Uns anys després, l’any 1883, el Mercat dels flors va ser traslladat a la seva ubicació actual.

Està situat en una zona molt cèntrica, al carrer de Singel, molt a prop de la Torre de la moneda (Munttoren).

Una curiositat del Bloemenmarkt és que, com que és un dels clàssics carrers d’Amsterdam i, a més a més, és estret i amb una gran afluència de gent, es va decidir situar les paradetes de flors sobre barques, que queden a la mateixa alçada del carrer per tal de facilitar el pas de la gent.

Per Jimena Legaz i Ariadna Valls

MERCAT DE LES FLORSci

utat

s/am

ster

dam

Durant més de 400 anys, Amsterdam ha rebut el nom de la «Ciutat dels Diamants» a causa de la gran importància que tenen les fàbriques de tallar i polir els diamants. Una de les més famoses és Gassan Diamonds.

Gassan Diamonds

Aquesta empresa té les seves oficines en un antic taller de talla de diamants que funcionava a vapor. En aquest edifici, històric i monumental, podem conèixer 400 anys d'artesania i la tradició en l'art de polir diamants. Cada dia al centre històric i bel l d'Amsterdam, diamants en brut es transformen en joies. S’hi pot fer una ruta guiada per observar els diferents passos en el tallatge de diamants.

Gassan Diamonds va ser fundada per Samuel Gassan l'octubre de 1945. Les activitats de la companyia inclouen com ja s’ha dit el tallatge i polit de diamants. Gassan també importava i exportava diamants tallats, pedres precioses de colors i joies. A Gassan Diamonds es dediquen a un comerç a l'engròs i al detall. Els turistes de tots els països del món van a veure els polidors a la fàbrica d’Amsterdam. Gassan va veure l’oportunitat de la curiositat dels turistes com beneficiosa per animar-los a comprar diamants, així ha mantingut la seva fàbrica oberta al públic.

La fàbrica està situada al centre d'Amsterdam. Té una gran col·lecció de diamants tallats, joies exclusives i una col·lecció de rellotges de més de 35 marques líders, com ara Rolex, Piguet , Baume & Mercier , Blancpain , Breguet , Breitling, Bucherer, Cartier, Chanel, Chopard, Gucci, Jaeger-li-Coultre , Longines , Omega... a part d’una col·lecció pròpia de joies modernes i tradicionals.

Per Andrea Arribas

GASSAN DIAMONDSci

utat

s/am

ster

dam

La Casa d’Anna Frank, situada a Prinsengracht a Amsterdam, és un museu dedicat a l’escriptora jueva Anna Frank. Aquesta es va amagar de la persecució nazi amb la seva família. El museu és un espai on es ressalta totes les formes de persecució i discriminació, així com, també ens mostra la vida i el temps d’Anna Frank. Es va inaugurar el 3 de maig del 1960 amb l’ajuda de subscripció pública. Poc després que el diari d’Anna Frank fos publicat, molts varen estar interessats en visitar la famosa casa on havien transcorregut els fets. Però, al 1955 una companyia va voler comprar l’espai per construir-hi una fàbrica. El periodista neerlandès Het Vrije Volk va començar una campanya per salvar l’edifici i considerar-lo com una propietat protegida el 23 de noviembre de 1955. Els defensors van fer una protesta fora de l'edifici el dia de la demolició, i aleshores es va suspendre en espera de sentència. La Fundació Anna Frank va ser posada en marxa per Otto Frank i Johannes Kleiman el 3 de maig de 1975 amb l'objectiu principal de recollir fons suficients per comprar i restaurar l'edifici. Els diners recollits van ser usats per a comprar la casa contigua, el número 265, poc abans que els edificis restants fossin enderrocades com estava planejat. L'edifici va obrir al públic el 1960.Des de l'inici, l'antic amagatall d'Anna Frank va atreure una gran quantitat de visites, especialment

després que les traduccions i dramatitzacions del “Diari” la fessin una figura coneguda arreu del món. Al llarg dels anys, l'edifici va haver de ser reformat per protegir-lo de l’afluènccia de turistes.

Per Elna Bonet i Rosa Porredon

LA CASA D’ANNA FRANKci

utat

s/am

ster

dam

El museu Kröller-Müller està situat dins del parc nacional de Hoge Veluwe (a prop de la localitat d’Otterlo) que té una extensió de 500 hectàrees. El museu es pot dividir en l’edifici, on hi ha les galeries d’art, i el jardí exterior que està ple d’escultures, tot i que també hi ha diversos pavellons.

La construcció del museu va ser iniciada pel matrimoni Anton Kröller i Helene Müller a partir de l’adquisició dels terrenys al 1909 i va ser construïda pels millors arquitectes de l’època com  Hendrik Petrus Berlage i Henry Van de Velde i finalment després de la I Guerra Mundial el projecte va ser finançat per l’Estat neerlandès. El museu va obrir les portes el 1938 i va acollir la Tercera Exposició Universal. La importància d’aquest museu és que conté la segona col·lecció més gran del món de Van Gogh ja que Helene Kröller-Müller va ser una de les primeres col·leccionistes en interessar-se per les obres del pintor. El museu rep el nom dels seus cognoms de casada.En la galeria d’art no solament hi podem trobar Van Gogh sinó que hi ha obres de Picasso, Piet Mondrian, Paul Gauguin i altres autors i a l’exterior trobem escultures de Auguste Rodin, Aristide Maillol, Constant Permeke i altres.

Per Adrià Albesa

MUSEU KRÖLLER·MÜLLERci

utat

s/am

ster

dam

Utrecht és una ciutat del centre dels Països Baixos, capital de la província d’Utrecht.

Història de la ciutatVa ser habitada pels romans l'any 47 DC. que van establir en aquest punt una petita fortificació. Al segle III tribus germàniques van envair aquests territoris donant lloc a l'abandonament de la fortalesa. L'any 723 el rei Francès va cedir la seva fortalesa d'Utrecht i altres pertinences a la jerarquia eclesiàstica. Utrecht té des de llavors una gran importància religiosa, això es pot apreciar encara en l'actualitat. La construcció de la Catedral de Dom va començar en l'última part del segle XIII. El 1635, Descartes va viure a la ciutat i va escriure el seu Discurs del Mètode. Des de mitjan segle XX, la ciutat va començar a créixer, cosa que generà la construcció de nous barris i edificis.

La ciutat d'Utrecht s'ha desenvolupat des de sempre en un ambient de gran activitat cultural. Va ser un dels focus més destacats de la pintura holandesa.

Té diversos museus. Molts són a la part sud de la ciutat vella. Destaquen el Museu d'Art Aborigen, ubicat a l’Oudegracht, que compta amb una petita exposició d'art australià. El Centraal Museum situat al Museum Quarter té una gran col·lecció d'art, disseny i objectes històrics; el Museu Catharijneconvent, Museu de l'Església Catòlica, Museu Nacional del rellotge musical, Museu del Ferrocarril , Museu de la Universitat d'Utrecht i el museu de la Casa de la Moneda Reial Holandesa.

Hi ha dos teatres principals a la ciutat, el Teatre de la ciutat i la Kikker Stadsschouwburg Utrecht.

Utrecht no destaca pels esports però els cursos d'aigua dels seus rius són utilitzats per diversos clubs de rem.

Per Martí Dans

UTRECHTci

utat

s

La Haia, o en neerlandès Den Haag, és la capital de la província d’Holanda Meridional, situada a l’oest dels Països Baixos, on hi ha la seu del govern.

Den Graven Hage significa literalment tancat privat del comte ja que originalment era una regió on anaven a caçar els comtes holandesos. L'edifici més antic, el Ridderzaal, es va construir el 1236, i encara s'utilitza per a actes polítics.!La Haia va ser declarada oficialment ciutat per les

forces d 'ocupac ió franceses el 1806, i fins al segle XIX era una vila mol t pet i ta sense muralles (a causa del seu estatus polític) i sense un gran nucli urbà, però al llarg del segle passat va anar c re ixent ràp idament i ha e sde v ingut una important ciutat.

Va sofrir danys importants durant la Segona Guerra Mundial i el 3 de març de 1945 va ser bombardejada i va  provocar més de 500 víctimes. Després de la

guerra, La Haia es va estendre cap al sud-oest. Les àrees afectades van ser reconstruïdes ràpidament i la població va arribar als 550.000 habitants al voltant de 1970.

En quant a llocs d’interès turístic els més destacats són els següents:  I. Madurodam: parc en miniaturaII. Mauritshuis: museu d’art III. Museon: museu de ciència i cultura IV. Het Vredespaleis: Tribunal Internacional de

Justícia

Per Marc Fisa i Marina Valdezate

LA HAIAci

utat

s

La Galeria Reial de Pintures Mauritshuis (literalment Casa de Maurici) és un museu a La Haia, als Països Baixos.

L´edifici va ser construït al 1640 pel comte Joan Maurici de Nassau (en holandès, Johan Maurits, 1604 – 1679), que era llavors governador del Brasil holandès. Els arquitectes de l´edifici van ser Jacob Van Campen i Pieter Post. Va ser convertit en museu al 1822.

Va ser un museu estatal fins que va ser privatitzat al 1995. La fundació creada aleshores es va fer càrrec tant de l´edifici com de la col·lecció. Aquest edifici, que és propietat de l´estat, i està llogat pel museu.

El Mauritshuis és un dels museus més importants dels Països Baixos. El museu col·labora regularment amb museus destacats d'altres països.

Actualment el museu conté una gran col·lecció d´art, centrant-se especialment en pintura del segle XVII

(el Segle d´Or neerlandès), amb obres d’autors holandesos famosos, com:

Rembrandt van Rijn: Andròmeda (h. 1629), Lliçó d'anatomia del Dr. Nicolaes Tulp (1632)Johannes Vermeer: Diana i les nimfes (h. 1655), Vista de Delft (h. 1660), La jove de la perla (h. 1665).Jan SteenPaulus Potter: El brauFrans Hals

També hi ha obres del pintor alemany Hans Holbein el jove i del flamenc Rubens (El pecat original). Els quadres es presenten en petites sales intimistes.

Per Adrià Lloret i Joan Erra

ciut

ats/

la h

aia MAURITSHUIS

El Binnenhof (en holandès, literalment "pati interior"), és un complex d'edificis a l'Haia. Ha estat el lloc de les reunions de la Staten-Generaal, el parlament holandès, des de 1446, i també el centre de la política holandesa durant molts segles.

El terreny on es troba aquest complex va ser comprat pel comte Floris IV d'Holanda el 1229, on va construir la seva mansió, al costat del petit llac que s'ha anomenat Hofvijver o "Estany de la Cort” des del segle XIII. Més edificis van ser construïts al voltant del terreny, diversos dels quals són ben coneguts com el Ridderzaal (conegut com Knight Hall), on la reina pronuncia el seu discurs anual en el Prinsjesdag.

El Prinsjesdag (“Dia del Príncep”) és el dia en què el monarca regnant dels Països Baixos (en l'actualitat la reina Beatriu) es dirigeix a una sessió conjunta del Senat holandès i la Cambra de Representants al Ridderzaal o Sala dels Cavallers a l'Haia. El Discurs de la Corona (en neerlandès Troonrede), estableix les principals característiques de la política del govern per a la propera sessió parlamentària. L'ocasió és prescrita en la Constitució.

Una de les torres, coneguda simplement com Het Torentje ("la petita torre”, just al costat del museu

Mauritshuis) ha estat l'oficina del Primer Ministre dels Països Baixos des de 1982.

El pati interior està ple de monuments i edificis antics que han vist vuit segles de govern dels Països Baixos, però també té diversos i amplis patis oberts al públic de manera gratuïta. Una font neogòtica daurada adorna la plaça principal i una de les poques estàtues eqüestres holandeses (del rei Guillem II) protegeix la Porta de l’ “Statholder” (un càrrec polític de les antigues províncies del nord dels Països Baixos, que comportava funcions executives).

Per Josep Mª Merino i Oriol Toledo

ciut

ats/

la h

aia BINNENHOF

Rotterdam és una ciutat dels Països Baixos, la segona en nombre d'habitants després d'Amsterdam. Situada a les ribes del Nieuwe Maas, és, amb prop de 600.000 habitants, la ciutat més important d'Holanda Meridional, i un dels ports més grans del món.

La ciutat està distribuïda en 11 districtes: Centrum, Charlois , Delfshaven, Fei jenoord, Pernis,Noord, Overschie, Kralingen-Crooswijk, IJsselmonde, Hoek van Holland, Hillegersberg-Schiebroek. A causa dels danys soferts en la Segona Guerra Mundial, aquests barris han patit grans transformacions i fan de Rotterdam una ciutat diferent d’altres ciutats europees. A Rotterdam, la planificació de les vies, voreres i carrils per a bicicletes és perfecta. La ciutat sembla haver estat dissenyada per ordinador: tot és nou. No obstant això, si alguna cosa converteix Rotterdam en ciutat admirada és, sens dubte per la seva arquitectura. No hi ha punt a la ciutat des del qual no es pugui aconseguir un plànol fotogràfic inquietant: ponts, escales, bancs, fanals, termòmetres. A Rotterdam, qualsevol objecte ha rebut un disseny arquitectònic diferent, atrevit, desafiador i modern.

Història

Rotterdam va destacar com a notable centre de transport marítim a la fi del segle XVII, durant el període conegut com l'Edat d'Or dels Països Baixos. La ciutat es va beneficiar de tot el comerç marítim associat a les Índies Orientals Holandeses. Rotterdam va ampliar les seves instal·lacions portuàries i es va estendre al llarg del riu Nieuwe Maas.Gran part de l'antiga ciutat va ser bombardejada i destruïda durant la Segona Guerra Mundial, després es va construir una ciutat moderna i de disseny nou. Ha estat com un laboratori de nous dissenys arquitectònics. Les principals àrees comercials i residencials són a la riba nord del Mosa.

Economia

Rotterdam destaca pel seu poder en el comerç marítim ja que té el port més important d'Europa i el segon en volum de mercaderies del món, després del de Xanghai. El port deu la seva prosperitat a la tradició marinera del país i a la situació estratègica de la ciutat, és el punt on conflueixen els rius Rin i Mosa, el que ha contribuït a fer de Rotterdam un nus importantíssim de comunicacions que canalitza l'intercanvi de mercaderies entre el continent i la

Per Francesc Morlanes

ROTTERDAMci

utat

s

ciut

ats resta del món, mitjançant enllaços per carretera,

barcassa tren i sobretot, vaixell.

Cultura

Un dels punts d'atracció cultural de Rotterdam és el famós museu Boymans- Van Beuningen i la universitat Erasme de Rotterdam. També hi ha un zoològic on podem gaudir de la col·lecció mes gran i variada de aus del Paradís del món.

Holanda és un país que està per sota el nivell del mar. Això ha provocat que aquest país hagi sofert grans inundacions al llarg de la història i que en algunes d’elles, gran part del territori quedés pràcticament arrasat. L’any 1953 Holanda va patir una d’aquestes grans inundacions i els holandesos van decidir posar en marxa el Pla Delta per tal d’evitar-les

El Pla Delta va consistir principalment en la construcció d’una gran barrera de dics de contenció que aturen l’aigua. Aquests dics tenen una gran importància arquitectònica i arriben a ser considerats una de les set meravelles del món modern.

El port de Rotterdam, el més actiu d'Europa, està comunicat amb el Mar del Nord a través del canal Niewe Waterweg. En aquest canal té lloc un intens trànsit de vaixells, aproximadament un cada 7 minuts.

L' activitat portuària és la raó de ser de Rotterdam, ja que la sortida cap al Mar del Nord és vital per a la ciutat, però en ocasions, també pot arribar a ser mortal, ja que el mar pot entrar en forma de grans onades.

El denominat Pla Delta (Deltawerken) també és conegut com la Barrera de Maeslant o Maeslantkering i els seus treballs es van començar a planificar l'any 1987, encara que la seva construcció no va començar fins a 1991. Després de 6 anys d'obres, la barrera fou inaugurada al maig de 1997. Per explicar la magnitud d'aquesta obra s'utilitza sovint la comparació amb la Torre Eiffel. Cadascuna de les portes, juntament amb la seva articulació, té una longitud pràcticament igual a l'altura de la Torre Eiffel (300 m), però pesa 4 vegades més.

Per Pol Ventura i Àlex Segura

EL PLA DELTAci

utat

s/RO

TTER

DAM

Són un terraplè, un mur de contenció d’aigua d’un riu o del mar per controlar inundacions, que tant pot ser artificial com natural. Avui dia es construeixen dics amb les tècniques d’enginyeria més avançades, i el material que més es fa servir són peces de formigó prefabricades.

El país que està més caracteritzat per la construcció de dics és segurament Holanda ja que gràcies a això van poder guanyar terreny al mar i així poder expandir la superfície habitable. Va començar a construir-los al segle XII i avui en dia ja compten amb uns 3500 km de dics primaris, és a dir, aquells que separen la terra amb el mar, i també compten amb 1400 km de d ic s secundaris, els quals protegeixen el país de les aigües interiors.

El dic més important és l'Afsluitdijk i uneix la regió de Noord Holland amb la regió de Frísia. Té una llargada de 33 km i separa el mar del Sud amb el llac que va crear anomenat IJsselmeer.

Per Finja Nack

ciut

ats/

ROTT

ERDA

M ELS DICS

L’Afsluitdijk el dic de contenció més important dels Països Baixos

Vista Satèl·lit del mateix dic

La fàbrica Van Nelle és un dels símbols més importants de l'arquitectura moderna. Era l'antiga fàbrica de te, cafè i tabac Van Nelle. Avui és un centre d'oficines de disseny. L'edifici és innovador en diversos sentits, i els ponts flotants una veritable icona de l’arquitectura moderna. Està situada a la perifèria de Rotterdam, en un terreny al costat del barri obrer de Spangen i un canal navegable, a través del qual es transporten fins a la fàbrica, el tabac, el cafè i el te que arriben al port procedents de les colònies holandeses de les Índies i Amèrica.

La construcció és de formigó armat, sense murs portants. La distància entre els pilars de la fàbrica obee ix l e s ex igènc ies de l e s màquines que s’utilitzaven. A causa, precisament, de les exigències de l'elaboració dels productes, concebuda en termes de "cadena de muntatge " (la matèria prima, a més de

ser elevada fins a les plantes superiors per després deixar-la caure conforme s'elabora, ha de desplaçar-se també al llarg de les naus) era obligatori usar un esquema de planta lliure, en el qual es pogués disposar de sostres per a desplaçaments eventuals i, per tant, havien d’estar lliures de jàsseres, la qual cosa justifica l'ús de pilars fungiformes . Els pilars fungiformes representen un estalvi de 1,50m en alçada total de la fàbrica i per tant en vidre, fusteria, escales, etc. Els forjats de la fàbrica van ser realitzats mitjançant el sistema "diagonal" i en les restants dependències mitjançant el de "dues direccions". La secció transversal de les naus està formada per tres obertures. Els murs interiors estan construïts amb ciment granulós que presenta avantatges per la seva lleugeresa i pel seu aïllament.

Per Pau Bassedas

ciut

ats/

ROTT

ERDA

M FÀBRICA VAN NELLE

Kinderdijk és un poble neerlandès, situat a la província d’Holanda Meridional als Països Baixos. Està on es creuen els rius Noord i Lek i és mundialment conegut gràcies als seus molins.

Els seus 19 molins van ser construïts al voltant de l’any 1740 com a un sistema de gestió de l’aigua per evitar les inundacions ja que estan a 12m per sota del nivell del mar. Actualment, són un símbol d’una antiga forma de distribució de l’aigua.

Aquests molins estan situats de manera alineada en dues fileres, l’una davant de l’altra, a només 25 km de Rotterdam.

L’any 1997 van ser reconeguts per la UNESCO com a Patrimoni de la Humanitat.

Per Guillem Expósito

MOLINS DE KINDERDIJKci

utat

s/RO

TTER

DAM

Keukenhof és un parc de més de 32 hectàrees situat en la localitat de Lisse. Es considera un dels jardins més bonics de tot el país. Té una extensa i impressionant col·lecció de flors de diferents espècies, hivernacles, molins antics, fonts…

L’actual parc formava part de les possessions de Jacoba van Baviera i es diu que va ser ella qui va posar el nom al “seu jardí” ja que un dia passejant es va adonar que el jardí amb les herbes feia la mateixa olor que la seva cuina, i d’aquí bé Keukenhof “jardí de cuina”. Després de la mort de Jacoba van Baviera els terrenys van passar a les mans del baró i la baronessa Van Pallandtva que van contractar dos arquitectes paisatgístics per reconstruir el disseny del que seria el

futur parc. Els arquitectes es van basar en un estil de paisatge anglès i van utilitzar les flors com element principal

Per iniciativa de l’alcalde de Lisse de l’època i diversos productors i exportadors de tulipes es va organitzar per primera vegada al 1949 una exposició de flors a l’aire lliure. Va tenir tant d’èxit que es va convertir en una exposició anual, i és així com va sorgir el parc de Keukenhof tal i com ara el coneixem.

Actualment el parc es divideix en quatre zones que tenen el nom de la família reial holandesa dels Orange.

Per Mireia Cano

KEUKENHOFci

utat

s/RO

TTER

DAM

Delft és una ciutat d’Holanda que està situada entre Rotterdam i La Haia. Actualment té uns 100.000 habitants repartits entre els 24 km2 de superfície que té la ciutat (6 vegades la superfície d’Esplugues i més de la meitat de la població d’Esplugues).

El principal atractiu d’aquesta ciutat és el seu estil tradicionalment holandès, tant pel que fa a l’estil dels edificis com a l’estructura dels carrers, i també està travessada per canals. A més, Delft és una ciutat reconeguda gràcies a la fama de la ceràmica i porcellana que s’hi produeix i per la seva universitat.

La Universitat Tècnica de Delft, la més important del país, va ser fundada al segle XIII) i va participar activament en la Guerra dels Vuitanta Anys (Holanda contra Espanya), ja que es tractava de la tercera ciutat més important dels Països Baixos d’aquells moments. L’edat d’or de la ciutat de Delft fou al segle XVII

quan el comerç internacional s’incrementà de tal manera que va permetre l’obertura d’una base de la Companyia de les Índies Orientals, però aquesta bonança econòmica va caure en picat quan França, Alemanya i Anglaterra van declarar la Guerra a Holanda.

Delft té edificis tan emblemàtics com l’Oude Kerk (data de l’any 1246 i és l’església més vella de Delft), la Nieuwe Kerk (construïda entre 1381 i 1496), el Prisenhof, antigament el palau del príncep i actualment és un museu.

Els personatges més famosos que han nascut en aquesta ciutat són: Anton van Leeuwenhoek (famós per les seves millores al microscopi), Johannes Vermeer (pintor) i el Dj Jurgen (famós arreu del món per cançons com ‘a higher love’).

Per Xavi Camarasa

DELFTci

utat

s

La vida de Johannes Vermeer

Johannes Vermeer va néixer el 1632 a Delft, on va viure i treballar tota la vida. No està clar qui el va ensenyar a pintar. Sabem que tenia molts amics que eren pintors, però cap dels estils d’aquests és semblant al seu.

Vermeer era un artista, igual que el seu pare, i sempre es va considerar un pintor.  Només va treballar a comissió i mai no va produir més de dues o tres obres a l'any, el just per mantenir la seva dona i onze fills. Va morir sobtadament el 1675.

L'obra de Johannes Vermeer

Johannes Vermeer va fer només 45 quadres durant la seva vida, dels quals només en conservem 35. L'obra de Vermeer va ser subestimada durant la seva vida, però després que el crític francès Théophile Thoré-Bürger

escrigués una monografia sobre Vermeer el 1866, el seu treball aviat va guanyar reconeixement.

Avui dia l'obra de Johannes Vermeer no té preu. Una de les obres més reconegudes és 'La jove de la perla',

pintura també coneguda com la Mona Lisa del nord , i f ins tot ha inspirat els cineastes de Hollywood. Una de les tècniques de treball de Vermeer és l 'ús dels colors blau i groc. També és conegut com e l mest re de l a l l um holandesa.

Per Anna Moreno i Míriam Rivera

ciut

ats/

DELF

T CENTRE VERMEER

Volendam és una petita vila portuària dels Països Baixos que pertany a la regió de Edam-Volendam, al nord d’Amsterdam, a la província d'Holanda Septentrional.

La seva població és d’uns 22.000 habitants. És bastant turística, les seves zones més visitades són el port i el casc antic. També és coneguda pel seu equip de futbol que es diu FC Volendam.

Originalment, Volendam era un petit port d’Edam (una ciutat situada a l’Holanda Septentrional, situat a la desembocadura del riu IJssel. Al 1357, els habitants d’Edam van construir un canal cap a Zuider Zee i un nou port, i l’antic va servir per recuperar terres. Els agricultors i els pescadors locals s’hi van assentar, formant la nova comunitat de Volendam que significa “presa emplenada”. La majoria de la població segueix el culte cristià amb molta devoció ja que aquesta religió està molt lligada a la cultura del poble.

Podríem destacar la capella de “La nostra Senyora de les Aigües” que està en un parc del poble i es creu que és on es va aparèixer la Verge a Hillie Kok.

Com ja hem dit anteriorment, Volendam és una destinació turística popular als Països Baixos, coneguda pels seus vells vaixells de pesca i perquè encara alguns residents usen la roba tradicional. El més destacat del vestit de les dones de Volendam és un barret alt que fa que sigui dels més coneguts entre els vestits tradicionals holandesos i amb freqüència apareix en postals i cartells turístics.

Existeix un ferri regular a Marken (abans una illa que s’uní a terra ferma) com també un petit museu sobre la història de la ciutat on els visitants poden fotografiar-se amb els vestits tradicionals.

Per Arnau Llabrés i Carles Miró

VOLENDAMci

utat

s/DE

LFT

Marken és una península unida per una carretera a IJsselmeer, ubicada al municipi de Waterland a 22 km al nord d’Amsterdam.

El lloc era una illa, però va ser unida al continent mitjançant un dic fix. Des de l'Edat Mitjana, Marken ha perdut prop d'un terç de la seva superfície total (a l'àrea oriental de l'illa, sota l'aigua, encara es troben restes d'un claustre medieval que va ser arrasat per l'onatge).

Les cases del poble de Marken estan construïdes sobre trepes artificials aixecades en gran part durant el segle XV (algunes de les quals es consideren monument nacional). Aquest tipus de construcció permetia als habitants estar fora de perill de les freqüents inundacions. Quan la major part del terreny escarpat de l'illa va ser ocupat per habitatges, es va

iniciar la construcció sobre palafits de fusta, mesura que permetia a l'aigua passar sota els habitatges sense causar problemes. Quan es va construir el dic fix i es va drenar l'aigua, els palafits de fusta van deixar de tenir utilitat, per la qual cosa es van clausurar paulatinament.

La població d’aquest poble és molt tradicional, pels costums i pels vestits que porten. La seva font principal d’ingressos és la pesca i professen una forta religió protestant.

Els turons de Marken segueixen sent una aglomeració de cases de fusta. L'illa, convertida en península el 1957 està considerada com a part del patrimoni nacional i compta amb protecció oficial. Marken és un reconegut centre turístic, famós per les seves cases de fusta i per l'ús del vestit típic holandès.

Per Joan Salinas

ciut

ats/

DELF

T MARKEN

El Mercat d’Alkmaar és una tradició holandesa iniciada pel gremi dels formatgers. En aquest mercat els mossos porten a pesar el formatge mentre que els amos negocien el preu.  

Situació:Aquest mercat es fa a la Plaça Waagplein d’Alkmaar cada divendres del 2 de abril al 3 de setembre. Es fan dues sessions diferents, una a les deu del matí i l’altra a les 11:30 h.

Història:La ciutat d’Alkmaar ja tenia una casa on es pesava el formatge al 1365. Tot i això, les primeres referències a la celebració d’aquest mercat es remunten al juny del 1593. Els arxius històrics demostren que aquest mercat es va convertir en el centre vital del comerç de la província, fins a la Primera Guerra Mundial.  Al 1916 es venien tres-centes tones de formatge al dia en el mercat que, en aquella època, restava obert fins a la una de la nit. Mercat d’AlkmaarDes del 1939 Alkmaar ha estat l’únic lloc on es promociona la cultura del formatge de manera tradicional. Al llarg de la història, la plaça Waagplein s’ha ampliat 8 cops a causa de la importància i influència que ha anat adquirint aquest mercat.

Tot i que actualment les vendes s’han reduït un 10%, és un lloc turístic on cada any unes 100000 persones s’hi desplacen per veure’l.

Transcurs del mercat: A les deu del matí el mercat s’inicia en tocar una campana. Quan el mercat comença, els inspectors del formatge s’encarreguen de validar la qualitat de cada formatge que es posa a la venda.

En aquest punt, els 30000 kg de formatge Goudam i Edam (més de 2000 unitats) es posen a la venda, ordenats en files.

La venda i preu de cada peça és negocia regatejant. Quan s’estableix un preu raonable tant per al venedor com per a l comprador e s rea l i t za e l “hand jek lap” (enca ixada de mans entre e l s comerciants) que és la manera típica del mercat dels formatges d’Alkmmar de firmar un contracte de venda.

Un cop s’ha signat una venda, els portadors de formatge els transportaran cap a l’Edifici del Pes Públic o “Waggebouw”. Per tal de poder transportar fins a 130 kg de formatge en un únic viatge cap al “Waggebow”, els portadors de formatge utilitzen una tècnica molt curiosa, aquesta és la següent:

Per Carla Turró i Cèlia Pérez

MERCAT D’ALKMAARci

utat

s/DE

LFT

MERCAT D’ALKMAAR

En el “Waggebouw” es pesa el formatge en una de les tres bàscules que disposen per assegurar-se del pes exacte de la peça, seguidament es sella el formatge.

El gremi dels portadors de formatge: El gremi dels portadors de formatge s’encarreguen de transportar el formatge durant el mercat d’Alkmaar. Aquest gremi s’agrupa en quatre “vermen” o grups de set homes cada un. Cada “veem” té el seu propi color: vermell, groc, verd o blau. El responsable dels quatre “vermen” és el supervisor o l’anomenat “pare del formatge”.

“El pare del formatge” o “Kassvader” es distingeix per la seva manera de vestir, ja que porta, un bastó negre decorat amb motius de plata i amb l’escut de la ciutat d’Alkmaar, a més a més, porta un barret taronja.

D’altra banda, els portadors de formatge o “zetters” utilitzen uns vestits tradicionals: uns vestits blancs i un barret de palla amb una cinta del color del seu “veem”.

Un portador amb experiència es cone ix com a “va s tman” . E l s aprenents de “vastman” són els

“noodhulp” o ajudants temporals. El portador més vell de formatge d’un “veem” s’anomena “tasman”. El “tasman” es distingeix de la resta ja que porta una motxilla negra de cuir i s’encarrega de posar els pesos en equilibri quan es pesa el formatge.

Una altra funció específica dins aquest gremi la fan els “overman”. Aquests són els líders anuals escollits per a cada “veem”. L’ overman porta un escut de plata amb una cinta del color del seu veem.

ciut

ats/

DELF

T

Cases cubiques a Rotterdam panoramio

Es poden escanejar amb qualsevol tipus de mòbil o smartphone, sigui Android, Apple, Blackberry o Windows phone amb connexió a internet.

Per a la plataforma Android™ cerqueu a Google Play l’aplicació “Google Googles”.

Per a la plataforma iOS™ d’Apple cerqueu a l’AppStore l’applicació “QR Reader for iPhone”.

Per a la plataforma Blackberry™ cerqueu a l’App World l’aplicació “QR scan”.

Per a la plataforma Windows Phone™ cerqueu al Marketplace l’applicació “i-nigma”.

ELS CODIS QR

Prova-ho

sites.google.com/site/einde52nordMés fàcil cercant a Google amb “einde52nord