DOSSIER DE RECUPERACIÓ

DE BIOLOGIA I GEOLOGIA DE

1r D'ESO

NOTA:Les activitats s’han de presentar en forma de dossier i s’han d’entregar al dia de l’examen. L’examen consistirà en una selecció d’activitats d’aquest dossier de recuperació.

Nom de l l'alumne/a:.................................................................

institutelfoix activitatsrecuperació1reso

Informació per a l'alumne:

Aquest dossier és obligatori per a tots els alumnes de 1r d'ESO que no han superat la matèria de Biologia i Geologia.

Una còpia en paper d'aquest dossier, degudament complimentat, s'ha d'entregar el professor de Ciències el dia que es convoqui a l'alumne per a realitzar la prova extraordinària.

El dossier està estructurat per temes, amb el mateix ordre que s'ha seguit al llarg del curs.

La Terra a l’Univers

1. Llegeix el següent text i contesta les preguntes :

El petit asteroide 2012 TC4 creuarà el firmament a uns 44.000 quilòmetres de distància de la

Terra, però no suposarà cap perill pel nostre planeta.

Un asteroide petit, d’uns 15-30 quilòmetres de diàmetre,

passarà volant a prop de la Terra el proper 12 d’octubre

de 2017, encara que no suposarà cap perill pel nostre

planeta. L’asteroide 2012 TC4, descobert l’any 2012 pel

telescopi Pan-STARRS a Hawai, creuarà el firmament a

uns 44.000 quilòmetres de distància de la Terra, segons

informa avui l’Agencia Espacial Europea (ESA), però

dintre de l’òrbita de la Lluna. “Els satèl·lits més allunyats estan a uns 36.000 quilòmetres de distància, així que efectivament passarà a prop”, ha explicat Rolf Densing, el responsable del

Centre Europeu d’Operacions Espacials.

L’asteroide 2012 TC4 “oferirà als científics una valuosa oportunitat d’aprendre més sobre la

seva òrbita i composició”, destaca la ESA, i “exercitarà la xarxa internacional d’observatoris i

organismes d’investigació que treballen en la defensa planetària”. El cos celeste fou detectat

recentment gràcies a una col·laboració entre la ESA i l’Observatori Europeu Astral que tenia

com objectiu localitzar objectes dèbils o tènues que podrien impactar contra la Terra. Un

asteroide de mida semblant entrant en la nostra atmosfera seria equiparable al esdeveniment

meteòric de Cheliábinsk; un bòlid que va sobrevolar Cheliábinsk (Rússia) al febrer de 2013 i va

deixar centenars de ferits i hospitalitzats, sobretot degut a l’ona expansiva.

a) Què és un asteroide?

institutelfoix activitatsrecuperació1reso

b) L'asteroide creuarà el firmament de la Terra a 44.000km. Però, quines unitats resulten més pràctiques per mesurar distàncies a l'Univers?

c) Es necessari un sistema de defensa planetari? Per què? En que creus que consisteix?

d) Creus que l’asteroide 2012 TC4 ha impactat sobre la Terra? Quins han estat els seus efectes?

2. Defineix el concepte d’Univers. 3. Explica la teoria geocèntrica. Anomena l’astrònom que la va proposar. 4. Explica la teoria heliocèntrica. Anomena l’astrònom que la va proposar. 5. Relaciona, amb nombres, els diferents conceptes amb la seva definició:

1 Meteorit Grans núvols de gas i de pols

2 Planetes nans Com Plutó, són cossos esfèrics que

comparteixen l’òrbita amb altres planetes .

3 Nebulosa Astre que gira al voltant d'un planeta.

4 Satèl·lit Fragment d'asteroide que pot xocar contra un

planeta o un satèl·lit.

institutelfoix activitatsrecuperació1reso 6. Digues a quin cos celeste es refereix cada una de les definicions següents i indica a

quina fotografia correspon cada definició :

Cossos celestes constituïts per gel i roques que orbiten al voltant del Sol seguint trajectòries el·líptiques molt pronunciades.

Són cossos esfèrics i rocosos d’una mida intermèdia, entre la dels planetes i els asteroides.

Són cossos rocosos massa petits per tenir la forma característica dels planetes.

7. Explica què diu la teoria del “Big Bang”. Què va passar abans del Big Bang? 8. Què és una galàxia? Com s’anomena la nostra galàxia? 9. Digues si les següents frases són verdaderes (V) o falses (F). Les falses transforma-

les en verdaderes. Una galàxia és una agrupació de planetes.

Un any-llum és el temps que triga a arribar la llum del Sol a la Terra.

Les òrbites dels planetes són circulars.

Mercuri és el planeta més allunyat al Sòl.

institutelfoix activitatsrecuperació1reso 10. Si veiem els estels de nit, és perquè ens arriba la llum que produeixen. Imagina que

veiem un estel que es troba a 5 milions d’anys llum. La imatge que percebem d’aquest estel, correspon al moment actual o no? Per què?

11. Quina és la velocitat de la llum? Què entenem per un any-llum?

institutelfoix activitatsrecuperació1reso

El sistema solar

10. Què és un sistema planetari? 11. Enumera els planetes interiors del Sistema Solar i explica'n les característiques

principals. 12. Enumera els planetes exteriors del Sistema Solar i explica'n les característiques

principals. 13. Digues si les següents afirmacions són veritables (V) o falses (F).Reescriu les falses

transformant-les en vertaderes sense posar o treure una negació.

Les òrbites dels planetes són circulars.

L’eclíptica és el pla imaginari en el qual situem l’òrbita de la Terra.

La Via Làctia està dins del Sistema Solar.

Un any-llum és el temps que triga a arribar la llum del Sol a la Terra.

Urà és el planeta més proper al Sòl.

Mercuri és el planeta més allunyat al Sol.

El compost principal del Sol és el nitrogen.

El Sol està a la meitat de la seva vida.

Les estrelles molt grans i molt denses acaben la vida com a forats negres.

14. Què és un planeta? Quines diferències té respecte un planeta nan? 15. Explica què és l’òrbita

institutelfoix activitatsrecuperació1reso 16. Digues a quin astre es refereix cada una de les frases següents:

Xoquen contra els satèl·lits i planetes i poden provocar cràters.

Quan travessen l'atmosfera terrestre els anomenem estels fugaços.

Són molt nombrosos entre Mart i Júpiter.

Tenen una cabellera i una cua.

Només són visibles quan es troben a prop del Sol

Giren al voltant dels planetes.

Són fragments d’asteroides o restes de cometes que viatgen a gran velocitat per l’espai.

17. Completa la següent activitat sobre les capes del Sol

Núm. __

Nom ____________________: S’hi produeixen molins gegantins de gas que circulen entre el límit de la zona de radiació i la superfície del Sol.

Núm. __

Nom _____________________: Part central i més densa del Sol. Hi tenen lloc les reaccions termonuclears.

Núm. __

Nom ___________________:Capa que envolta el nucli i la més gruixuda del Sol, no s’hi produeixen reaccions termonuclears.

Núm. __

Nom_______________________: Es considera la superfície del Sol. És la zona més freda. En aquesta capa fina s’hi produeixen les taques solars.

Núm. __

Nom____________________: És el nivell inferior de l’atmosfera solar, s’hi produeixen les protuberàncies solars.

Núm. __

Nom___________________: Zona superior de l’atmosfera solar on es produeix el vent solar.

institutelfoix activitatsrecuperació1reso 18. Identifica els següents cossos celestes i explica què són:

19. Explica què és una estrella i com es forma.

20. Contesta les següents preguntes sobre l’origen del sistema solar:

institutelfoix activitatsrecuperació1reso 21. Llegeix el següent text i contesta les preguntes posteriors:

a) En quin sistema planetari pertany Plutó? b) Plutó té la seva òrbita neta? Quins cossos celestes podem trobar? c) Creus que la decisió d’eliminar Plutó de la categoria de planeta va ser fàcil per la comunitat científica? Per què? d) Quins cossos celestes es trobarà la sonda Voyager en el seu viatge de la Terra a Plutó?

institutelfoix activitatsrecuperació1reso

El sistema Sol-Terra-Lluna

20. Explica en què consisteix el moviment de translació? Quines són les seves

conseqüències? 21. Explica en què consisteix el moviment de rotació? Quines són les seves

conseqüències? 22. Quin fet determina els cicles de les estacions al llarg del any? 23. Digues si les següents afirmacions són veritables (V) o falses (F).Reescriu les falses

transformant-les en vertaderes sense posar o treure una negació.

L’òrbita de la Terra i la Lluna és circular.

El periheli és el punt de l’òrbita on la terra està més a prop del sol.

L’afeli és el punt de l’òrbita on la terra està més a prop del sol.

La Lluna és l’únic satèl·lit artificial de la Terra.

L’eix de rotació terrestre està inclinat 23,5º del pla de l’eclíptica.

Un any de traspàs té 365 dies.

El moviment de translació de la terra té una durada de 365 hores.

El 21 de juny s’inicia l’estiu a l’hemisferi Sud.

El moviment de rotació de la Terra té una durada de 24 dies.

La Terra gira d’Oest a Est

El 2i de desembre s’inicia l’hivern a l’hemisferi Nord.

24. Què és l’eclíptica? I que són els nodes? Per quin motiu no hi ha un eclipsi de Sol i de Lluna cada més?

institutelfoix activitatsrecuperació1reso 25. Completa les frases següents:

Les regions més properes als pols reben la llum solar amb un angle d’incidència propers als _ _ _ _ _. En aquestes regions, el sol s’observa més _ _ _ _ _ al cel i les ombres són més _ _ _ _ _.

L’ombra és més _ _ _ _ _ com més propers als 90º és l’angle que formen els rajos de llum amb l’horitzontal.

L’angle respecte a l’horitzontal amb què la llum incideix sobre la superfície terrestre té valors _ _ _ _ _ a prop dels pols.

Les ombres són més _ _ _ _ _ a les regions més properes l’equador que a les regions properes als pols.

26. Què són els equinoccis? Quins dos dies de l’any es produeixen els equinoccis? 27. Què és un eclipsi? Quan es produeix un eclipsi de sol? I un eclipsi de lluna? 28. Quin tipus d’eclipsi s’està produint a les següents imatges?

Nom:.........................................................

Nom:.........................................................

institutelfoix activitatsrecuperació1reso

Nom:.........................................................

Nom:......................................................... 29. Llegeix el següent text sobre el final de la Lluna i contesta les preguntes posteriors:

a) Actualment, quants dies tarda la lluna a completar la seva òrbita?

b) Quan es produeixin tots aquests canvis del sistema Sol-Terra-Lluna, creus que la Terra estarà habitada per humans? Per què?

institutelfoix activitatsrecuperació1reso

c) Es podria relacionar d’alguna manera el destí final de la Lluna amb el destí final de la Terra?

d) Tots els fragments de la Lluna formaran anells de la Terra? Quin altre possible destí podrien tenir els fragments més petits?

30. Quin fet determina que els dies i les nits no tinguin sempre la mateixa durada? 31. Dibuixa la posició de la Terra i el Sol quan és estiu a l’hemisferi Nord. 32. Dibuixa la posició de la Terra i el Sol quan és hivern a l’hemisferi Nord 33. Explica les característiques principals de la Lluna

institutelfoix activitatsrecuperació1reso 34. Completa les frases següents:

Les regions més properes a l’equador reben la llum solar amb un angle d’incidència propers als _ _ _ _ _. En aquestes regions, el sol s’observa més _ _ _ _ _ al cel i les ombres són més _ _ _ _ _.

L’ombra és més _ _ _ _ _ com més propers als 0º és l’angle que formen els rajos de llum amb l’horitzontal.

L’angle respecte a l’horitzontal amb què la llum incideix sobre la superfície terrestre té valors _ _ _ _ _ a prop dels pols.

Les ombres són més _ _ _ _ _ a les regions més properes l’equador que a les regions properes als pols.

35. Què són els solsticis? Quins dos dies de l’any es produeixen els equinoccis?

institutelfoix activitatsrecuperació1reso

Minerals i Roques

36. Llegeix el següent text i contesta les preguntes:

a) A quin dels tres tipus de roca pertany el carbó ?

b) Per què han de quedar cobertes les restes vegetals perquè es transformin en carbó?

c) Per què es va formar carbó en un període càlid i humit?

d) Creus que podríem torbar a l’interior d’un volcà? Per què? 37. Defineix detalladament què és un mineral. L’aigua mineral és pot considerar un

mineral, per què? 38. El color és una bona característica per classificar minerals? Per què?

institutelfoix activitatsrecuperació1reso 39. Relaciona les següents característiques dels minerals amb la seva propietat.

Magnetisme

Propietats òptiques Lluïssor

Duresa

Propietats mecàniques Fluorescència

Fragilitat

Propietats físiques Ratlla

Densitat

Propietats químiques

Reacció amb àcids

40. Defineix el procés de cristal·lització? De quina manera es poden formar cristalls de

mida gran? 41. Completa la següent taula sobre els tres tipus de roca que existeixen:

Definició Tipus de roca

Processos geològics: interns o externs

2 Exemples

Es formen per acumulació i compactació de fragments d’altres roques.

Es formen a partir d’altres roques sotmeses a condicions elevades de pressió i temperatura.

Es formen per refredament del magma.

42. Explica la diferència entre roques plutòniques i volcàniques. Posa un exemple de

cada tipus de roca. 43. Com s’anomenen els dos processos geològics que intervenen en el cicle de les

roques? Expliqueu-ne un amb detall.

institutelfoix activitatsrecuperació1reso 44. Ordena, mitjançant nombres, els processos que intervenen en la formació d’una roca

sedimentària:

o Cimentació

o Erosió

o Acumulació

o Transport

o Compactació

45. Llegeix el següent text i contesta les preguntes :

a) Com podem diferenciar els minerals? Anomena 4 propietats dels minerals que ens ajuden a classificar-los.

b) Què és la composició química d’un mineral? Serveix per classificar els minerals? Per què?

c) Els investigadors van tardar 19 anys en confirmar que la calderonita era un mineral desconegut fins el moment. Per què van estar tant anys per confirmar-ho?

d) Els geòlegs són experts en minerals. Per què?

institutelfoix activitatsrecuperació1reso

Planeta aigua

46. Llegeix el següent text i contesta les preguntes:

a) Per quin motiu els científics no esperaven torbar aigua al planeta Mercuri?

b) Per què els científics busquen aigua a diferents indrets de l’Univers?

c) En quins indrets del planeta s’ha trobat l’aigua i quines característiques presentava? 47. Defineix el concepte d’hidrosfera. Quin és el percentatge d’aigua dolça i salada del

planeta?

institutelfoix activitatsrecuperació1reso 48. Observa el cicle de l’aigua i indica a quin procés correspon cada nombre.

49. T’has plantejat per què ens crema els peus la sorra de la platja a l’estiu i quan

arribem a l’aigua aquesta està més freda? No reben la mateixa quantitat de energia del sol? Tens alguna explicació?

50. Completa el següent gràfic sobre els canvis d’estat de l’aigua. I indica en quins

canvis hem d’aportar energia en forma de calor.

institutelfoix activitatsrecuperació1reso 51. Per què diem que l’aigua és important per als éssers vius? Quines són les funcions

principals de l’aigua en els éssers vius? 52. Relaciona, amb nombres, cada fenomen amb la propietat de l'aigua corresponent.

1. Quan posem una ampolla plena al congelador, l'ampolla es trenca.

El gel ocupa més volum que l'aigua. 2. L'aigua dels rius que circulen per terrenys calcaris

contenen una elevada proporció de carbonat de calci.

3. Escalfem per separat 200 g d'aigua i 200 g d'oli amb focs d'igual intensitat. Després de 5 minuts, l'aigua es troba a 60 º C i l'oli a 90 º C. El glaç és menys dens que

l'aigua. 4. A l'hivern, quan es gelen els llacs, la vida continua sota del glaç.

5. Deixem refredar 200g d'aigua i 200 g d'oli que es troben a 60 ºC en recipients separats. Al cap de 10 minuts, l’aigua es troba a 40 ºC i l’oli a 30 ºC. Gran capacitat calorífica.

A l’hivern, si és glacen les canonades es trenquen.

Quan les temperatures baixen sota zero els peixos poden viure sota la capa de glaç.

Bon dissolvent. L’aigua dels rius que circulen per terrenys salin contenen una elevada proporció de sals.

53. Per què l’aigua dels mars i oceans és salada? I l’aigua dels núvols és dolça o salada?

Per què? 54. Explica que són les aigües continentals i que són les aigües marines. Posa exemples

de cada tipus.

institutelfoix activitatsrecuperació1reso 55. Què vol dir que el cicle de l’aigua és tancat? 56. Enumera cinc accions que podem fer a la vida quotidiana per estalviar aigua. 57. Indica si les següents afirmacions són certes o falses

institutelfoix activitatsrecuperació1reso

Formats per cèl·lules

58. Què és una cèl·lula? Quines estructures bàsiques comparteixen totes les cèl·lules? Quina relació hi ha entre les cèl·lules i els éssers vius?

59. Posa els noms a les següents parts del microscopi:

60. Indica el nom de la part del microscopi que correspon a cada definició.

Definició Part microscopi

Regula la quantitat de llum que arriba a la mostra.

Conjunt de lents que es troba situada a la part inferior del tub del microscopi.

institutelfoix activitatsrecuperació1reso

Peça que uneix els tub òptic amb la platina i la resta del microscopi.

Peça que enfoca amb menys precisió la preparació perquè permet un moviment gran de la mostra.

Superfície plana sobre la qual es col·loquen les preparacions. Té un orifici central que permet el pas de la llum cap a la preparació.

Augmenta la il·luminació mitjançant la concentració dels raigs lluminosos

Conjunt de lents que es troba situada a la part superior del tub del microscopi

Estructura que sosté l’ocular en un extrem i, a l’altre, els objectius

Peça que enfoca amb més precisió la preparació perquè permet un moviment mil·limètric de la mostra

61. Indica el nom de l'estructura cel·lular que correspon a cada definició.

Definició Nom de l'estructura

Realitza la fotosíntesi.

Fabrica proteïnes.

Participa en el moviment i la divisió cel·lular.

Emmagatzema i transporta proteïnes,

S'hi produeix la respiració cel·lular per obtenir energia.

Fabrica lípids

Emmagatzema dissolucions aquoses

Digestió de substàncies complexes i tòxiques

Emmagatzema i transporta tot tipus de substàncies

institutelfoix activitatsrecuperació1reso

62. Llegeix el següent text i respon a les preguntes que el segueixen:

El descobriment de la cèl·lula

El descobriment de la cèl·lula no va ser possible fins que l'holandès ZACARIES JANSEN va

inventar el microscopi, l'any 1590.

El 1665, el científic anglès ROBERT HOOKE va publicar les seves observacions sobre teixits

vegetals, fetes amb un microscopi construït per ell mateix. Més endavant, a la seva obra

Micrographia, HOOKE explica com va examinar una làmina molt prima de suro al microscopi

i va observar que estava formada per unes unitats semblants a les cel·les d'una bresca; per

això les va anomenar cèl·lules.

Un contemporani de HOOKE, ANTONIE VAN LEEUWENHOEK, amb un microscopi una mica més

perfeccionat va ser el primer d'observar protozous, espermatozoides, llevats i bacteris.

El 1839, dos científics alemanys, un botànic, SCHLEIDEN, i un zoòleg, SCHWANN, van

comprovar que tots els animals i totes les plantes estan formats per cèl·lules. Aquesta

observació els va portar a enunciar el primer principi del que es coneix com a teoria cel·lular.

a) Què va fer possible el descobriment de la cèl·lula?

b) Per què les cèl·lules es diuen així?

c) Qui va construir el microscopi amb el qual en ROBERT HOOKE va observar teixits vegetals?

d) Qui va observar els primers llevats al microscopi?

e) Què diu el primer principi de la teoria cel·lular. 63. Anomena les diferències entre la cèl·lula eucariota i la cèl·lula procariota.

institutelfoix activitatsrecuperació1reso 64. Les cèl·lules són molt petites, massa petites per observar-les a simple vista i per

mesurar-les en mil·límetres (mm). Per aquest motiu, utilitzem una unitat de longitud apropiada: la micra o micròmetre (µm). Tenint en compte la relació micra i mm, completa les següents equivalències.

1 mm = ____________ µm 3500 µm = ____________ mm

0,75 mm = __________ µm 75 µm = ______________ mm

65. Localitza els orgànuls i indica el nom de cada un d'ells. Indica el tipus de cèl·lula que correspon a cada dibuix.

Tipus cèl·lula: Tipus cèl·lula:

66. Anomena les diferències entre una cèl·lula eucariota animal i una cèl·lula eucariota vegetal.

institutelfoix activitatsrecuperació1reso

Els processos vitals i els cinc regnes

67. Completa la taula següent sobre els 5 regnes, tot indicant Sí, NO o bé Sí/NO (1 punt):

MONERES PROTOCTISTS FONGS ANIMALS PLANTES

Són procariotes

Són autòtrofs

Són pluricel·lulars

Són sèssils

Són eucariotes

Són heteròtrofs

Són unicel·lulars

Són mòbils

68. Els éssers vius realitzen una gran quantitat de processos diferents que els

caracteritzen. a) Quines són les quatre capacitats o processos vitals que realitzen els éssers vius?

b) Relaciona cada activitat amb una capacitat o procés vital de l’apartat anterior:

L'arrel de la planta creix cap a l'interior de la terra.

L'eliminació de residus mitjançant l'orina.

Formació de flors en una planta.

El semàfor es posa en verd i travesso el carrer pel pas de vianants.

La tija de la planta creix cap a la llum.

69. Digues si les següents frases són vertaderes o falses. Reescriu les falses

transformant-les en vertaderes sense posar o treure una negació:

Les plantes no necessiten nutrients orgànics per viure.

L'energia de la llum serveix a les plantes per créixer.

Els ésser heteròtrofs tenen clorofil·la.

Els fongs transformen les restes d’altres organismes en matèria inorgànica.

La quitina és un pigment fotosintètic.

Els bacteris pertanyen al regne dels protists.

En el regne de les moneres els organismes són unicel·lulars de cèl·lules procariotes.

institutelfoix activitatsrecuperació1reso 70. Calcula el creixement de la planta en el període B, que va des del dia 8 al dia 16.

71. Els éssers vius incorporen materials de l’entorn, dels quals obtenen nutrients.

a) Què vol dir que un ésser viu és autòtrof? Indica dues classes d’organismes que tinguin aquest tipus de nutrició.

b) Què vol dir que un ésser viu és heteròtrof? Indica dues classes d’organismes que tinguin aquest tipus de nutrició.

72. Classifica aquests éssers vius segons el seu tipus de nutrició, autòtrofa o heteròtrofa:

home, pi, linx, alga bruna, sardina, papallona, alzina, falguera, protozou, marieta, roure i bolet.

Nutrició autòtrofa Nutrició heteròtrofa

institutelfoix activitatsrecuperació1reso 73. JO NOMÉS MENJO...

Com que estem acostumats a gaudir d’una dieta ben variada, pensem que els altres animals també

mengen de tot. Però, no és així! Avui parlem d’animals amb una dieta molt i molt simple.

La imatge que tenim de la majoria de les serps com a rèptils depredadors és la d’animals sense potes

que persegueixen i capturen algun ratolí. I és cert que a la majoria de les serps els agraden molt els

petits rosegadors. Però hi ha unes espècies de serps, les menjadores d’ous, que estan especialitzades a

menjar precisament això: ous. Que espavilades! Han trobat una manera d’alimentar-se molt bé sense

haver de caçar!

Els ossos panda es podrien anomenar molt bé ossos menjadors de bambú, perquè es passen el dia

menjant-ne brots. Estan tan especialitzats a menjar aquesta planta (representa el 99% de la seva

dieta) que fins i tot tenen les mans amb una mena de sisè dit, que té un os modificat que els facilita

manipular aquest tipus de canya.

El catxalot, aquest gran mamífer marí que es capbussa amb una facilitat sorprenent, té unes preses

preferides: els calamars. El seu menjar predilecte és, sense cap mena de dubte, aquests mol·luscs

marins. Els catxalots poden capturar exemplars de calamars gegants de fins a 10 metres de longitud!

Respon les preguntes següents:

a) Quin paper tenen els animals del text dins l’ecosistema: productors, descomponedors o consumidors? Per què?

b) A quin regne pertanyen els éssers vius que apareixen en el text?

c) La majoria dels nutrients de la dieta d’aquests animals són nutrients orgànics o nutrients inorgànics? Per què?

d) Algun d’aquests animals té alguna adaptació en el seu organisme degut a seguir una dieta tan específica? Quin? De què es tracta?

e) Per què està determinat l’entorn d’un ésser viu?

institutelfoix activitatsrecuperació1reso 74. Indica si les afirmacions següents sobre el regne dels protists són certes o falses:

75. Indica si les afirmacions sobre el regne de les moneres següents són certes o falses:

76. Indica si les afirmacions sobre la reproducció són certes o falses: