DOSSIER DE PREMSA UOC CURS 2012-2013

1. La UOC 4 1.1. La institució 5 1.2. Campus Virtual 8 1.3. Model educatiu 12 1.4. Recursos d’aprenentatge 13

2. El professorat 15

3. Els estudiants 18 3.1. Estudiants matriculats 19 3.2. Estudiants graduats 23 3.3. UOC Alumni 25

4. L’equip de govern 26

5. Estudis i oferta acadèmica 28 5.1. Estudis i titulacions de grau 29 5.2. Càtedres 31 5.3. Institut Internacional de Postgrau 33 5.4. Formació oberta 35 5.5. Formació a mida 37

6. La recerca 38 6.1. Grups de recerca 41 6.2. Programes de doctorat 43 6.3. Instituts de recerca 44 6.4. Mapa del coneixement 46

7. Coneixement obert 47 7.1. Revistes acadèmiques 48 7.2. La UOC a la xarxa 50 7.3. Editorial UOC 53

8. Una institució present al seu entorn 54 8.1. Xarxa universitària 55 8.2. Teixit empresarial 58 8.3. UOC social 59 8.4. Xarxa territorial 61

Sumari

1. LA UOC

4Dossier de premsa 2012-2013


La Universitat Oberta de Catalunya és una universitat en línia innovadora i de prestigi, reconeguda internacional-ment pel seu model educatiu i tecnolò-gic. Nascuda en el si de la societat del coneixement, ofereix ensenyament no presencial de qualitat i és un referent en el món de la recerca i l’aplicació de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) a l’ensenyament.

El model de la UOC, centrat en l’aprenentat-ge de l’estudiant, es fonamenta en la flexibili-tat, l’accessibilitat i la col·laboració. L’estudi-ant marca el ritme, gestiona el temps de què disposa, dissenya els estudis d’acord amb els interessos i els coneixements que té, des de qualsevol lloc i en qualsevol moment, fent-ho en xarxa amb companys de tot el món i acompanyat per un professorat especialitzat.

Creada l’any 1994 amb el suport del Govern de la Generalitat de Catalunya, es regeix per un patronat integrat per entitats de prestigi de tot Catalunya.

PATrONAT DE LA FUOCEl Patronat és el màxim òrgan de represen-tació, govern i administració de la Fundació, segons els Estatuts de la FUOC. Ara com ara, formen part del patronat de la FUOC cinc patrons representants de les entitats fundadores, dels quals un és el director de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisu-als (Ramon Mateu), dos són designats per la Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Nave-gació de Barcelona (Miquel Valls i Isaac San-romà) i dos més són designats per la Fede-ració Catalana de Caixes d’Estalvis (Josep Vilarasau i Jordi Mestre); vuit patrons són designats pel Govern de la Generalitat de Catalunya (Andreu Mas-Colell, Irene Rigau, Francesc Xavier Mena, Antoni Castellà, Lluís Jofre, Josep Maria Martorell, Carles Flame-rich i Josep Ribas) i deu patrons són desig-nats pel Patronat entre persones físiques o jurídiques de rellevància en els àmbits soci-al, cultural, científic o professional, que no pertanyin al sector públic (Agustí Montal, Carlos Domingo, Maria Garaña, Isidre Fai-né, Josep Piqué, Artur Carulla, Isona Passo-

la, Francesc Codina, Pere Vallès i Alexandre Blasi). La presidència recau en Andreu Mas-Colell, conseller d’Economia i Coneixement; la vicepresidència, en Antoni Castellà, secre-tari d’Universitats i Recerca, i la secretaria, en Josep Ribas, subsecretari general d’Uni-versitats. A més de les persones esmenta-des, Imma Tubella, rectora de la UOC, i Mi-reia Armengol, com a directora general de la FUOC, també assisteixen a les sessions del Patronat amb veu però sense vot.

El Patronat delega algunes de les seves fun-cions en la Comissió Permanent, que és l’òrgan permanent d’administració i ges-tió de la Fundació, la missió de la qual és conduir els afers ordinaris de la Fundació. A més, el Patronat és assistit pel Consell de la FUOC, òrgan consultiu de la Fundació, que té representants nomenats pel Parlament de Catalunya, representants designats pel CIC de les universitats públiques, per les organit-zacions empresarials més implantades, per les organitzacions sindicals més representa-tives a Catalunya i representants del mateix

1. La UOC 1.1. La institució 1.2. Campus Virtual 1.3. Model educatiu 1.4. Recursos d’aprenentatge


Patronat de la FUOC. Presideix el Consell el Sr. Josep Vilarasau.

La UOC va començar l’activitat el curs 1995-1996, amb 200 estudiants de les titulacions homologades de Psicopedagogia i Empresa-rials. Actualment, més de 200.000 persones formen part de la comunitat universitària de la UOC: 60.876 estudiants repartits en més de 86 països, 3.364 docents, 491 tècnics de gestió i 38.341 graduats. La UOC dispo-sa d’un campus virtual en català, d’un altre en castellà i d’un campus global, on ofereix formació també en anglès i francès. L’oferta formativa de la UOC és de grau i postgrau, doctorats, ensenyaments no reglats i forma-ció a mida per a les empreses i entitats de la societat civil.

Compromesa amb la realitat social, científi-ca i cultural catalana, col·labora amb l’entorn empresarial i amb la societat civil, mitjançant convenis i projectes comuns de formació, in-novació i difusió i transferència de coneixe-ment. Coopera amb la resta d’universitats del territori i forma part de les principals xarxes educatives, tant de Catalunya com de l’Estat i a escala internacional.

VALOrSLa UOC promou la creativitat, la innovació, la cooperació i l’intercanvi dins de la seva comunitat i amb l’entorn, establint relacions amb altres universitats i amb l’entorn empre-sarial i social. La UOC defensa valors com ara:

• la diversitat cultural, lingüística i de gènere, tant en el Campus Virtual i en la mateixa institució com en l’entorn social;

• la participació de tota la comunitat en la dinàmica de la Universitat, promovent canals capaços de vehicular l’expressió lliure d’idees i propostes;

• la qualitat dels serveis i de l’activitat educativa, i també dels processos orga-nitzatius, garantint alhora el rigor acadè-mic dels programes;

• la innovació en l’ensenyament, la tec-nologia i la dinàmica institucional;

• la sostenibilitat com a base per al dis-seny i la construcció de les activitats i els processos de la Universitat;

• la cooperació com a cultura organit-zativa per a forjar enllaços institucionals basats en la col·laboració, l’aprenentatge mutu i el treball en equip.

HONOrIS CAUSAEl curs 2003-2004, la UOC va reconèixer el doctor Josep Laporte1 com a primer doctor honoris causa de la Universitat. Des de lla-vors, cada curs ha investit personalitats de prestigi, com el professor Tony Bates2 (curs 2004-2005), el president Jordi Pujol3 i el pro-fessor William Mitchell4 (curs 2005-2006), el professor Alain Touraine5 (curs 2006-2007), el pare del World Wide Web, Sir Timothy 7

1

4

8

2

5

9

3

6


Berners-Lee6 (curs 2008-2009), la professora Brenda M. Gourley7 (curs 2010-2011), la filòloga menorquina Aina Moll8 (curs 2011-2012) i la catedràtica portuguesa Hanna Damá-sio9 (curs 2012-2013).

rECONEIXEMENTSCom a institució innovadora, la UOC ha vist reconeguda la tasca que ha dut a terme i la seva trajectòria amb distincions com les següents:

• Premi Bangemann Challenge (1997). La Unió Euro-pea va reconèixer la UOC com la millor iniciativa europea en ensenyament a distància.

• Premi WITSA (2000). Aquesta institució, que agrupa consorcis d’empreses de serveis i tecnologies de la in-formació d’una quarantena de països, va atorgar el seu reconeixement anual a la UOC.

• Premi ICDE-2001 d’excel·lència. El Consell Internaci-onal per a l’Ensenyament Obert i a Distància (ICDE), que reuneix institucions educatives a distància de més de cent quaranta països de tot el món, va guardonar la UOC i la

va reconèixer com la millor universitat virtual i a distància del món.

• Centre d’Excel·lència de SUN (2003). La UOC va re-bre aquest reconeixement pel lideratge que exerceix en la computació i la recerca tècnica, concretament en el ter-reny de la creació d’entorns tecnològics per a la promoció de la innovació en aprenentatge virtual.

• Premi IGC a la Innovació Digital. El projecte, de transformació de continguts a mida, va guanyar el pre-mi IGC a la Innovació Digital en la categoria de projectes d’universitats i institucions, que atorga l’Internet Global Congress.

• IMS Learning Impact Awards (2008, projecte My Way). Aquests premis reconeixen els usos amb més im-pacte de la tecnologia com a suport a l’aprenentatge.

• Center of Excellence del New Media Consortium (NMC) 2009. Es va atorgar en reconeixement al lideratge de la UOC en les àrees de la tecnologia educativa i els recursos formatius oberts.

«Diverses distincions reconeixen la tasca i trajectòria de la UOC»


La vida universitària té lloc al Campus Virtual. A la UOC, el campus és situ-at a la xarxa i és virtual. La comunitat universitària, formada per estudiants, professors, investigadors i adminis-tradors, hi pot accedir des de qual-sevol lloc i en qualsevol moment. Al Campus Virtual, l’estudiant segueix el pro-cés d’aprenentatge, compartint-lo amb els professors i els companys, en espais com les aules virtuals o la Biblioteca Virtual, i pot fer qualsevol gestió acadèmica o adminis-trativa que necessiti a la Secretaria Virtual. Té 3.875.259 usuaris únics que han fet més de 23 milions de visites (durant l’any 2011).

ESPAIS D’APrENENTATGE Les aules virtuals són espais virtuals on es porta a terme principalment l’activitat do-cent i constitueixen l’àmbit de trobada prin-cipal entre els docents i els estudiants. Te-nen com a objectiu potenciar el treball col·laboratiu; per això, cada aula d’una as-

signatura és compartida entre els docents i un grup d’estudiants (el nombre estàndard és de 70 estudiants per aula), durant el pe-ríode acadèmic definit per cada oferta for-mativa.

Els docents responsables de l’aula són:

• El consultor és la persona que actua com a referent i guia de l’estudiant, que l’estimula i l’avalua durant el procés d’aprenentatge i que, en definitiva, ga-ranteix una formació personalitzada.

• El professor responsable de l’assigna-tura és qui dissenya i coordina l’acció formativa i és el referent immediat del consultor per als aspectes acadèmics.

• Ocasionalment, poden participar en la docència de l’aula altres figures docents com ara experts d’una matèria determi-nada, conductors de debats especialit-zats, etc.

Podem trobar diversos tipus d’aula, però en general totes les aules tenen els apartats co-muns següents:

• Una part central on es mostra la planifi-cació de l’assignatura durant el període docent.

• Un menú situat a la banda esquerra on trobarem la resta d’apartats:

1. Espai de comunicació. Conté to-tes les eines de comunicació asíncro-na (bústies compartides) relacionades amb l’assignatura:

— Tauler: espai al qual el consul-tor adreça totes les informacions que tenen un interès general per al grup.

— Fòrum: espai obert on tothom pot participar i fer aportacions.

— Debat: espai obert específic per a discussions dirigides.



També hi podem trobem eines col·laboratives com ara blogs, wikis, langblogs, microblogs, grups de treball, etc.A més, conté la llista de companys de l’aula, amb la indicació de quins estan connectats en cada moment per a poder-hi establir una comunicació síncrona.

2. Espai de planificació. S’hi pot visualitzar el calendari semestral i té l’accés a l’eina de disseny de l’aula que permet l’edició del calendari, les unitats, les activitats i el pla docent.

3. Espai de recursos. Hi ha tots els materials i els re-cursos necessaris per a treballar l’assignatura.

4. Espai d’avaluació. Hi trobem l’accés a Lliurament i registre d’avaluació contínua, una eina que permet als estudiants lliurar les activitats d’avaluació contínua (eix fonamental del model educatiu), i al consultor, la intro-ducció de qualificacions i la possibilitat de fer el retorn als estudiants.També hi ha l’accés a les eines d’avaluació final de l’estudiant, en el cas de les assignatures que tenen una prova final presencial.

Per tal de garantir el funcionament correcte de tots aquests espais i la posada en marxa de la docència, a les aules virtuals hi participen i hi treballen coordinadament diferents equips: el professorat i equips vinculats a recursos docents, matriculació, tràmits, programació docent, tecnologia, atenció i comunica-ció, i gestió docent, que actua com a vincle en aquest procés.

La UOC té prop de 5.000 aules en funcionament i 6.200 grups de treball. En aquestes aules s’ofereixen 1.807 assig-natures en català, 1.871 en castellà i 67 en anglès (dades del període febrer-juliol de 2012).

L’aula de tutoria és l’espai virtual on el tutor dóna tota la informació que l’estudiant ha de tenir en compte per al des-envolupament del procés d’aprenentatge: la planificació dels estudis, el disseny de l’itinerari curricular, el calendari i els di-ferents tràmits acadèmics, les aplicacions professionals de la titulació que cursa, l’orientació a estudis posteriors, etc.

És el marc on l’estudiant pot intercanviar impressions amb el tutor i la resta de companys, i expressar inquietuds, dubtes i necessitats.

Consta, també, d’un tauler, un fòrum i un blog, a més d’un es-pai de recursos que ajuden l’estudiant a situar-se en l’entorn d’aprenentatge, i a conèixer estratègies, tècniques i consells per a l’estudi en un entorn virtual, i recursos sobre compe-tències informacionals i d’elaboració de missatges de correu electrònic, entre d’altres.

En aquests moments estan en funcionament més de 700 es-pais de tutoria.

«LA COMUNITAT UNIVErSITàrIA HI POT ACCEDIr DES

DE qUALSEVOL LLOC I EN qUALSEVOL MOMENT»


ESPAIS DE GESTIÓ I INFOrMACIÓL’estudiant pot consultar i autogestionar totes les qüestions acadèmiques i administratives per mitjà de diferents espais del Campus Virtual i de la Secretaria Virtual, amb el suport del Servei d’atenció.

Mitjançant la Secretaria Virtual, l’estudiant pot fer les tasques següents:

• Consultar l’expedient acadèmic, la normativa i el calen-dari.

• Fer els tràmits relacionats amb les proves d’avaluació fi-nal.

• Gestionar la matrícula.• Sol·licitar un certificat o la convalidació d’una matèria.• Actualitzar les dades.• Informar-se sobre beques i ajuts per a l’estudi.• Consultar la versió més actualitzada dels materi-

als de totes les assignatures i programes que ha cursat a la UOC de manera integrada.

El Servei d’atenció s’encarrega d’atendre les consultes, els dubtes i les reclamacions dels estudiants d’una manera per-sonalitzada. Per a fer-ho, disposa de diversos canals dins del Campus Virtual, però també dóna informació per mitjà de ca-nals externs com ara Twitter (@UOCestudiant i @UOCestu-diante).

Al Campus Virtual hi ha un apartat de notícies i informacions destacades, i també un recull de preguntes freqüents —so-bre la vida universitària, problemes tècnics i tràmits—; però, a més, l’estudiant té la possibilitat d’enviar una consulta a una bústia específica. Els estudiants disposen d’un cerca-dor de paraules clau, que ha fet prop d’11.000 cerques durant els cinc primers mesos del 2012.

Des del Servei d’informació s’envia en castellà i català el But-lletí d’Informacions Acadèmiques, que té prop de 20.000 subscriptors; el Butlletí de Notícies, creat el gener del 2012 i que ja té 1.621 subscriptors, i el Butlletí d’Acollida, que s’en-via a tots els estudiants nous de la UOC durant el període d’acollida a la Universitat.

Els estudiants també tenen espais de participació en el Cam-pus Virtual, com els fòrums, que ells mateixos gestionen i mantenen, i que l’any 2011 van arribar a la xifra de 375 fòrums actius, amb 3.207 missatges publicats al mes de mitjana i 57.374 visites; o l’espai Preguntes i res-postes, que es va posar en marxa el desembre del 2011, en el qual, des que va començar a funcionar fins al maig del 2012, s’han fet més de 1.100 preguntes i s’han obtingut més de 2.000 respostes, i s’hi han connectat més de 10.000 es-tudiants.

BIBLIOTECA VIrTUALEls membres de la comunitat UOC necessiten accedir a les col·leccions i els serveis documentals independentment de l’hora i el lloc on siguin. La Biblioteca va néixer per a donar resposta a aquesta necessitat: és virtual i des del comen-çament ha apostat per formats digitals; i pel que fa a la col-lecció de paper, ha construït un sistema de circulació per tot el territori, que permet fer arribar els documents a la seu de la Universitat de la comarca de l’usuari o al propi domicili.

La Biblioteca Virtual ofereix els serveis següents:

• Serveidepréstec: l’usuari té a la seva disposició una fit-xa per cada obra, en la qual consten el sumari del llibre, la descripció de la coberta, l’opinió dels experts sobre l’obra, les matèries de què tracta segons el criteri dels lectors, i què diu la Wikiquipedia sobre els autors de l’obra. Pot consultar tot aquest fons, i pot demanar un llibre en prés-

tec i rebre un avís al web en format de telèfon intel·ligent (smartphone) de quan el pot passar a buscar.

També s’ofereix el servei de préstec interbibliotecari per a facilitar a estudiants, professors, investigadors, tutors, con-sultors i personal de gestió documents en suport físic (lli-bres, CD, tesis, DVD…) que no estan disponibles en el fons propi de la Biblioteca de la UOC.

A més a més, la Biblioteca disposa d’un Servei de préstec de dispositius de lectura electrònica (eReaders) amb 265 aparells disponibles (a més de 20 iPad, que constitu-eixen la prova pilot que aquest any s’ha dut a terme en els estudis de Dret).

• Serveid’obtenciódedocuments: proveeix els usua-ris de tots els documents que no són accessibles des de la Biblioteca.

• Formació: — En habilitats informacionals: la Biblioteca ofereix mate-

rials formatius propis que permeten saber quines fonts i quins recursos d’informació hi ha disponibles i com es poden fer servir. Es posa un èmfasi especial en els continguts en format de vídeo, que qualsevol usuari de la UOC o de fora de la Universitat pot trobar i pot utilitzar des del web de la Biblioteca.

— En eines i habilitats de gestió de la informació: es duen a terme accions formatives per a explicar com es treu el màxim benefici dels continguts i com es tracta la informació en un entorn TIC i s’elabora el material de formació electrònic, sobretot en format de vídeo.

• LaBibliotecarespon: és un taulell virtual d’atenció, on es reben consultes, sol·licituds d’informació o queixes, que es responen de manera individual en un màxim de 48 hores.


• Serveisperalarecerca: s’elaboren informes documen-tals per àmbits de recerca i es fa l’avaluació de l’impacte de la recerca.

Com que la Biblioteca de la UOC forma part del Consorci de Biblioteques Universitàries de Catalunya, el seu fons és a dis-posició dels usuaris de la resta d’universitats. Aquest fons es pot consultar mitjançant el Catàleg Col·lectiu de les Universi-tats Catalanes.

La Biblioteca de la UOC és membre de les xarxes següents:

• Consorci de Biblioteques Universitàries de Catalunya (CBUC)

• Xarxa de Biblioteques Universitàries Espanyoles (RE-BIUN), que depèn de la Conferència de Rectors d’Univer-sitats Espanyoles (CRUE)

• Secció de suport en biblioteques virtuals de l’Assoc-iació Europea d’Universitats d’Ensenyament a Distància (EADTU)

Ítems físics 70.053 exemplars de llibres

COL·LECCIÓ A DISPOSICIÓ DE LA COMUNITAT UNIVErSITàrIA

Col·lecció digital 13.319 llibres electrònics 44.655 revistes 71 bases de dades 2.926 documents al repositori de la UOC, O2 (accés obert) 21.854 recursos electrònics a les aules virtual


El model educatiu de la UOC, dinàmic i flexible, és una de les senyes d’iden-titat de la Universitat des de la seva creació. És dinàmic perquè ha evolucionat al ritme dels canvis viscuts pel sistema uni-versitari i la societat del coneixement en què vivim, però també del desenvolupament tec-nològic. Aquests avenços tècnics han anat lligats a una transformació dels continguts dels diferents estudis i al desenvolupament d’eines que en facilitin i millorin el procés d’aprenentatge. El model es fonamenta en el disseny de l’activitat d’aprenentatge i en els seus recursos i els seus espais. És un mo-del flexible perquè els estudiants poden es-tudiar quan volen i des de qualsevol punt del territori, però també des de qualsevol dispo-sitiu, com un ordinador, un mòbil o un iPad.

Centrat en les activitats que ha de fer l’es-tudiant per a aprendre i adquirir les compe-tències de l’assignatura de la qual s’ha ma-triculat, el model es basa en tres elements característics:

• L’acompanyament: La UOC garanteix l’acompanyament de l’estudiant al llarg

del procés d’aprenentatge, gràcies a la tasca dels professors propis, els docents col·laboradors i els tutors, que guien, orienten i dinamitzen el seu recorregut acadèmic i hi donen suport. S’interacci-ona directament amb l’estudiant en línia.

• Lacol·laboració: La UOC potencia que l’estudiant treballi de manera autò-noma, però també en equip, per mitjà d’activitats com ara els grups, els fò-rums en línia o les iniciatives de treball col·laboratiu. Els estudiants de la UOC s’enfronten amb activitats i situacions complexes, properes a les que es troba-ran com a professionals, i treballen amb metodologies que impliquen la resolució de problemes o la creació conjunta de productes. S’orienta a la participació i la construcció col·lectiva del coneixe-ment des d’una visió interdisciplinària. D’aquesta manera, tot el que fa per aprendre té sentit més enllà dels contin-guts que s’adquireixen.

• Elsrecursosperal’aprenentatge:L’estudiant de la UOC treballa amb un

ventall molt ampli de material: recursos dissenyats específicament per a cada assignatura pels experts de cada ma-tèria, recursos que els mateixos estudi-ants puguin crear per mitjà de blogs i wikis, i recursos oberts que hi ha dis-ponibles a la xarxa. Una part dels recur-sos propis de la Universitat també són oberts, per tal que es puguin utilitzar des d’altres institucions.

Aquest model, en constant evolució, s’orien-ta cap a àmbits com els multidispositius, els espais 2.0, les eines síncrones d’aprenen-tatge, els mons d’immersió o l’avaluació de competències.

L’avaluació forma part del procés formatiu. Els estudiants, de manera voluntària, poden optar pel sistema d’avaluació contínua, que els facilita la gestió del seu aprenentatge i l’organització personal, dosificant el temps i la càrrega de feina. Els estudiants presenten treballs i participen en activitats de mane-ra regular al llarg de tot el semestre. Al final passen una prova de validació.



La UOC actualment treballa per facili-tar el procés d’aprenentatge dels es-tudiants, oferint un accés al Campus Virtual i als recursos d’aprenentatge independentment del dispositiu i del context d’accés. L’objectiu és tenir una Universitat multidispositiu i multicanal que s’adapti a les necessitats dels es-tudiants.

La UOC ja ha reduït substancialment l’ús del paper i tendeix a fer-lo desaparèixer. En aquesta línia, destaquem els projectes se-güents:

• DESKA. Descàrrega de programari en línia. Els estudiants matriculats d’as-signatures que requereixen l’ús de pro-gramari específic han deixat de rebre els DVD per tramesa postal. Aquests programaris ara són accessibles des del núvol, fet que permet actualitzar-los d’una manera més àgil i en redueix el cost de gestió. En els dos semestres que fa que aquesta opció funciona

s’han fet més de 50.000 baixades i se n’han beneficiat més de 6.500 estudi-ants.

• OPT-OUT. Per segon semestre (juli-ol del 2012), els estudiants poden triar l’opció de no rebre els materials en pa-per. D’aquesta manera, se’ls descomp-ta una petita quantitat del cost de la matrícula i, sobretot, no es malgasten paper ni esforços en un recurs que des-prés no es farà servir.

• TrIA. La majoria dels materials de la UOC són accessibles amb diferents for-mats, que no són excloents sinó com-plementaris. Per exemple, un estudiant que es desplaça pot escoltar el materi-al en MP3 o bé el pot llegir en un llibre electrònic o en una tauleta en format EPUB o Mobipocket. En el moment de fer la PAC, davant d’un ordinador, té les versions web o PDF que s’adapten mi-llor a aquesta tasca.

• IDIOMES. Els materials d’idiomes s’han actualitzat tant en l’aspecte tec-nològic com gràfic per tal millorar el procés d’aprenentatge. Aquests mate-rials estan especialment adaptats per a treballar amb tauletes, que és el dispo-sitiu que s’adapta millor a la immersió. Fins ara els materials d’idiomes estaven basats en Flash i aquest fet els feia in-compatibles amb molts dispositius. Els estudiants de japonès, xinès i alemany ja tenen disponible aquest nou format. Actualment, s’estan actualitzant els ma-terials d’anglès i francès.

ANàLISI DE LES DADES D’úS DELS MATErIALSDes del primer semestre del 2009, es dis-posa d’estadístiques d’ús dels materials en multiformat mitjançant Google Analytics. Els formats que formen part d’aquest grup són EPUB, Mobipocket, audiollibre i videollibre. En podeu veure un exemple a l’Open Cour-seware de la UOC.

1. La UOC 1.1. La institució 1.2. Campus Virtual 1.3. Model educatiu 1.4. recursos d’aprenentatge


UN úS CrEIXENT DE DISPOSITIUS MòBILS

FOrMATS MéS UTILITzATSUN úS CrEIXENT DE DISPOSITIUS MòBILSEl més interessant de l’anàlisi és veure l’augment de l’ús de dispositius mòbils per a accedir als ma-terials. En el gràfic següent es comparen el total de visites que s’han rebut amb les que es reben des d’aquest tipus de dispositius (la quantitat to-tal s’ha dividit entre 10 per a poder-ne fer la com-paració).

En el gràfic següent es mostra el nombre de visites del semestre 2011/1 (setembre del 2010 - gener del 2011), separades per tipus de format i de sis-tema operatiu mòbil. L’iPad és el tipus de dispositiu més utilitzat, seguit pels que utilitzen Android com a sistema operatiu, i per l’iPhone en tercer lloc.

FOrMATS MéS UTILITzATSEls tipus de formats més baixats han anat variant al llarg dels semestres. Al principi, l’audiollibre i Mo-bipocket eren els primers. En el darrer semestre, l’audiollibre continua essent el més descarregat, però EPUB ha passat molt per davant de Mobipoc-ket, i el videollibre s’ha quedat estancat. En aquest gràfic es pot veure la quantitat de baixades que ha tingut cada format (independentment del tipus de dispositiu utilitzat):

A l’hora d’analitzar les dades d’ús, hem dividit els períodes per semestres: els primers semestres de cada curs van de l’agost al gener, i els segons, del febrer al juliol.

20091 20092 20101 20102 20111 20112

4000

3500

3000

2500

2000

1500

1000

500

0

350

300

250

200

150

100

50

0Epub Mobipocket Vídeollibre Audiollibre

Mòbils Total/10 Android iPad iPhone Blackberry iPod Windows Phone

Audiollibre Vídeollibre Mobipocket Epub

20091 20092 20101 20102 20111 20112

6000

5000

4000

3000

2000

1000

0

2. EL PROFESSORAT



El professorat de la UOC porta a ter-me activitats acadèmiques orientades a la consolidació d’una universitat de qualitat, oberta i compromesa amb la societat, i eficaç en la seva metodolo-gia d’ensenyament-aprenentatge.

El professor de la UOC és:

• un referent en la seva àrea de conei-xement, expert en l’ensenyament no presencial per mitjà d’internet i de l’ús estratègic de les tecnologies digitals;

• un professional capacitat per al treball en xarxa;

• un docent compromès.

El professorat és format pel professorat pro-pi: professors ajudants, professors, profes-sors agregats i catedràtics; pel professorat associat: professionals de prestigi en un àm-bit disciplinari concret que fan tasques exclu-sivament docents; i pel professorat compar-tit i visitant: figures creades per tal d’afavorir la mobilitat i l’intercanvi de coneixement i

expertesa amb altres universitats. Un dar-rer grup de personal acadèmic és integrat pels investigadors i els ajudants de recerca.

QUADRE DE DADES DE PROFESSORATEl professorat fa les activitats següents:

• docents i d’innovació• de recerca• de transferència i difusió social del co-

neixement

• institucionals (lligades a la missió de la Universitat)

L’acompanyament és un dels fonaments en-torn dels quals s’estructura el model edu-catiu de la UOC. Per això, l’estudiant té a la seva disposició:

• Professors responsables d’assig-natura: experts en la matèria o àmbit disciplinari. Dissenyen, implanten i se-gueixen el procés d’aprenentatge de les

2. El professorat

Personal de docència

Professorat propi 256

Professorat docent col·laborador 3.378

Personal de docència per sexe

Homes Dones Total

Professorat propi 138 118 256

Docents col·laboradors 1.908 1.470 3.378

(Dades del curs 2011-12)


assignatures. Defineixen els recursos i les activitats, fan la planificació acadèmica, i s’ocupen del desplegament correcte de l’acció docent a les aules i del procés d’apre-nentatge de l’estudiant i de l’avaluació.

• Docents col·laboradors: referents i guies de l’estudi-ant, dinamitzen l’acció formativa des de l’inici fins l’ava-luació final. El seu rol consisteix a oferir a l’estudiant la guia i l’orientació respecte al procés d’aprenentatge, tot motivant-lo, atendre consultes referents a l’estudi de la temàtica i orientar en l’estudi, i avaluar els exercicis de l’estudiant d’acord amb les pautes i els criteris establerts pel professor.

• Tutors: guien l’estudiant en el procés de matriculació, d’aprenentatge i d’estada a la UOC, i li ofereixen aten-ció acadèmica en totes les qüestions relacionades amb l’assoliment de reptes de formació, en la integració en la comunitat universitària i en l’orientació professional.

La carrera del professorat propi es fonamenta en un sistema objectiu d’avaluació i promoció que integra tant el reconei-xement extern —acreditacions d’organismes com l’Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya (AQU) i l’Agència Nacional d’Avaluació de la Qualitat i Acreditació (ANECA)—, com intern, en l’acompliment i la qualitat de l’ac-tivitat acadèmica duta a terme. En aquesta promoció es te-nen en compte els mèrits docents, de recerca i d’innovació, i també les responsabilitats de direcció i gestió acadèmica i el desenvolupament d’encàrrecs institucionals.

La informació sobre els àmbits d’expertesa i els perfils del professorat i dels investigadors es recull a la Guia d’experts (experts.uoc.edu), una publicació en format digital i en paper que elabora l’Àrea de Comunicació. Es pot consultar en cas-tellà i català.

«EL PROFESSORAT DE LA UOC TREBALLA PER A LA CONSOLIDACIÓ D’UNA UNIVERSITAT DE QUALITAT,

OBERTA I COMPROMESA AMB LA SOCIETAT»

3. ELS ESTUDIANTS



El procés d’aprenentatge de l’estudi-ant és el centre del model educatiu. En el primer semestre del curs 2012-2013, la UOC té 38.213 estudiants ma-triculats de graus, màsters univer-sitaris, llicenciatures, diplomatures, enginyeries i del títol propi de Gradu-at Multimèdia. D’aquests, 28.454 re-sideixen a Catalunya, 8.637 a la res-ta de l’Estat espanyol i 1.122 a la resta del món.

Actualment, la UOC té 20.245 estudiants dones i 17.968 estudiants homes. Les do-nes són la majoria en diversos estudis. Es destaquen el grau de Psicologia (3.335 do-nes i 1.145 homes) i la llicenciatura de Psi-cologia (471 dones i 150 homes), el segon cicle de Psicopedagogia (1.591 dones i 191 homes), el grau d’Educació Social (1.276 dones i 321 homes), el segon cicle de Ci-ències del Treball (490 dones i 210 homes) i el segon cicle de Publicitat i Relacions Pú-bliques (470 dones i 157 homes). Com és habitual, en titulacions com el grau d’Engi-

3. Els estudiants 3.1. Estudiants matriculats 3.2. Estudiants graduats 3.3. Comunitat Alumni

«EL CENTRE DEL MODEL EDUCATIU: EL PROCÉS D’APRENENTATGE DE

L’ESTUDIANT»


nyeria Informàtica (150 dones i 1.484 homes), el grau de Tec-nologies de Telecomunicació (29 dones i 373 homes) i el grau de Multimèdia (372 dones i 1.071 homes), les proporcions canvien.

Els estudiants de grau (espai europeu d’ensenyament supe-rior) són 22.322 i superen els estudiants de diplomatures, lli-cenciatures i enginyeries, que són 11.871. Aquests estudiants conviuen al Campus Virtual amb els estudiants matriculats als màsters oficials, a l’Escola de Llengües i a l’@teneu universi-tari, a més dels estudiants de doctorat i les persones matri-culades dels cursos de postgrau que ofereix l’Institut Interna-cional de Postgrau.

Els estudiants UOC aprenen d’una manera similar a com tre-ballen, adquireixen àmplies competències digitals, i es gesti-onen el temps de què disposen i el ritme d’estudi. El model flexible, que permet que des de qualsevol indret i en qualse-vol moment puguin accedir al Campus Virtual i als recursos d’aprenentatge, ha facilitat que la formació formi part del seu dia a dia.

Aquestes característiques i la missió de la Universitat de fer accessible la formació a col·lectius amb més dificultats per a accedir-hi per raons de mobilitat o temps, marquen, en part, el seu perfil, molt diferent del de la resta de campus univer-sitaris.

ESTUDIANTS PER COMUNITATS AUTÒNOMESEl primer semestre del curs 2012-2013, 17.930 dels estudi-ants matriculats de graus viuen a Catalunya, 988 al País Va-lencià, 874 a Illes Balears i 635 a Madrid. Pel que fa als estu-diants de titulacions LRU, la majoria viuen a Catalunya (8.618 dels estudiants), al País Valencià (744), a Andalusia (368), a Madrid (354) i illes Balears (319).

DISTRIBUCIÓ PER TITULACIONSLes carreres amb més demanda aquest primer semestre del 2012 són el grau de Psicologia (4.480 estudiants), el grau d’Administració i Direcció d’Empreses (4.064) i el grau de Dret (2827). Pel que fa a les titulacions LRU, les que tenen més de-manda són el segon cicle de Psicopedagogia (1.782), Ciènci-es Empresarials (1.741) i la llicenciatura de Dret (1004).

De 18 a 21 anys De 22 a 25 anys De 26 a 29 anys De 30 a 34 anys De 35 a 39 anys De 40 anys o més

6.000

5.500

5.000

4.500

4.000

3.500

3.000

2.500

2.000

1.500

1.000

500

0

124

1.284

1.895

3.864

3.426

4.372

4.936

4.172

5.530

5.045

950

103

630

3.972

700592

36

4.904

357

634

10 0 3 19

781 744906

0 0

291

Total

Diplomatures i llicenciatures 20.083

Graus 23.441

Màsters universitaris 3.557

Doctorat 161

Postgraus 3.038

Altres 9.816

DISTRIBUCIÓ DELS ESTUDIANTS PER EDAT



DISTRIBUCIÓ PER EDATSPer franges d’edat, els estudiants de la UOC tenen entre 30 i 34 anys (8.114) i més de 40 anys (8.553). Els estudiants que tenen entre 26 i 29 anys (6.908) i entre 35 i 39 anys (6.550) són els col·lectius més representats que hi ha a continuació. Actualment, també cursen estudis alumnes que tenen entre 22 i 25 anys (6.109) i entre 18 i 21 anys (1.971).

DISTRIBUCIÓ PER TERRITORIL’àmbit metropolità és el territori que concentra més estudi-ants de la UOC (18.685), amb el Barcelonès (8.651), el Va-llès Occidental (3.139), el Baix Llobregat (2.817), el Maresme (1.647) i el Vallès Oriental (1.428) al capdavant de les comar-ques catalanes pel que fa a estudiants matriculats. Al seu torn, al Garraf n’hi ha 619 i a l’Alt Penedès 384.

Les comarques gironines són la segona demarcació amb més estudiants, 2.038 matriculats. En aquesta demarcació la co-marca del Gironès té 726 estudiants, seguida per la Selva (386), el Baix Empordà (312) i l’Alt Empordà (309). A la Garrot-xa hi viuen 137 estudiants de la UOC, al Pla de l’Estany 104 i al Ripollès 64.

Al Camp de Tarragona (amb 1.910 matriculats), el Tarragonès és la comarca amb més estudiants (804), seguida del Baix Camp (610) i el Baix Penedès (260). L’Alt Camp té 150 estu-diants de la UOC, la Conca de Barberà 67 i el Priorat 19. A les Terres de l’Ebre (633 estudiants), el Baix Ebre amb 324 i el Montsià amb 220 aglutinen la major part d’estudiants, però també n’hi ha 68 que resideixen a la Ribera d’Ebre i 21 a la Terra Alta.

Pel que fa a la Catalunya central (amb 1.827 estudiants), el Bages és la comarca on la UOC té més estudiants (714), se-guida d’Osona amb 510 i l’Anoia amb 400. Al Berguedà hi re-sideixen 158 estudiants i al Solsonès 45.

A ponent (amb 1.265 matriculats), el Segrià és la comarca on la UOC té més estudiants: 851. La Noguera en té 105, l’Ur-gell en té 102, el Pla d’Urgell en té 96, a les Garrigues n’hi ha 60 i a la Segarra 51.

En l’àmbit de l’Alt Pirineu i Aran (amb 204 matriculats), l’Alt Ur-gell amb 56 estudiants, la Cerdanya amb 52 i el Pallars Jussà amb 42 són les comarques amb més matriculats de la zona. El Pallars Sobirà en té 24 i l’alta Ribagorça 8. A la Vall d’Aran també hi viuen 22 estudiants de la UOC.

Tot i que la majoria d’estudiants de graus i altres titulacions ho-mologades de primer i segon cicle es concentren principalment a Catalunya, la UOC aquest semestre té en aquestes ofertes formatives més de 650 estudiants residents en 67 països del món. Els països des d’on cursen estudis més estudiants són Andorra, Alemanya, el Regne Unit, França, Suïssa, els EUA, Ir-landa i la Xina. Europa és el continent on viuen més estudiants de la UOC, seguit d’Amèrica i de l’Àsia, però també n’hi ha a països d’altres continents, com Egipte, Etiòpia i Austràlia.

ESTUDIANTS DE L’@TENEU UNIVERSITARIL’edició de setembre del 2011 l’@teneu universitari va tenir en total 802 matriculats. Hi va haver matriculacions en 239 as-signatures de l’@teneu universitari, amb un total de 717 ma-triculats. I pel que fa al campus en castellà, l’@teneo universi-tario, hi va haver matriculacions en 68 assignatures, amb 85 matriculats.

Pel que fa al segon semestre, l’edició de febrer del 2012 va tenir 678 matriculats en total. Hi va haver matriculacions en 237 assignatures de l’@teneu universitari, amb un total de 620 matriculats. Pel que fa al campus en castellà, l’@teneo univer-sitario, hi va haver matriculacions en 51 assignatures, amb 58 matriculats. L’oferta anual de l’@teneu universitari s’ha cons-tituït de la manera següent:

DISTRIBUCIÓ DELS ESTUDIANTS PER SExES

Total

Diplomatures i llicenciatures 20.083Graus 23.441Màsters universitaris 3.557Doctorat 161Postgraus 3.038Altres 9.816

Homes


Graus 10.859


Doctorat 88

Postgraus 1.792

Altres 2.567

Dones


Graus 12.582


Doctorat 73

Postgraus 1.246

Altres 3.805


• @teneu universitari (381 assignatures): — Arts i Humanitats (98) — Ciències de la Informació i de la Comunicació (75) — Dret i Ciència Política (23) — Economia i Empresa (64) — Informàtica, Multimèdia i Telecomunicació (28) — Psicologia i Ciències de l’Educació (84) — Turisme (9)

• @teneo universitario (261 assignatures): — Artes y Humanidades (36) — Ciencias de la información y de la Comunicación (55) — Derecho y Ciencia Política (14) — Economía y Empresa (53) — Informática, Multimedia y Telecomunicación (43) — Psicología y Ciencias de la Educación (55)

— Turismo (5)

MOTIU PRINCIPAL PEL qUAL VA DECIDIR CONTINUAR ESTUDIANT

Titulacions homologades en català Titulacions homologades en castellà


Per l’enriquiment

personal

Per ampliar coneixements

per l’ocupació actual

Per canviar de professió

o de sector laboral

Per promocionar dins

de l’empresa

50%

45%

40%

35%

30%

25%

20%

15%

10%

5%

0%

36,9% 37,9%

14,9%

10,3%

44,0%

27,2%

19,9%

8,8%


Enguany la UOC gradua prop de 7.100 estudi-ants, més de 5.500 de titulacions oficials (màsters universitaris, graus, enginyeries, llicenciatures, de pri-mer i segon cicle, i diplomatures) i 1.591 de l’àmbit de postgrau, que han culminat els estudis amb èxit el curs 2011-2012. Amb aquests nous graduats ja són 38.341 les persones que s’han titulat a la UOC des que es va fundar, ara fa disset anys.

3. Els estudiants 3.1. Estudiants matriculats 3.2. Estudiants graduats 3.3. UOC Alumni

Nombre De graDuaTs per DisTribució geogràfica

Lloc de residència Total

Catalunya 3.787

Resta estat 1.596

Fora Espanya 147

Total 5.530

Nombre De graDuaTs De TiTuLacioNs oficiaLs

campus Total

Campus en català 4.587

Campus en castellà i global 943

Total 5.530

Nombre De graDuaTs per gèNere

gènere Total

Dones 2.925

Homes 2.605

Total 5.530


Nombre De graDuaTs per esTuDis

àrea estudis Total

Arts i Humanitats 449

Ciències de la Informació i Documentació 567

Ciències de la Salut 33

Dret i Ciència Política 457

Economia i Empresa 2.469

Informàtica, Multimèdia i Telecomunicació 780

Psicologia i Ciències de l’Educació 775

Total 5.530

Nombre De graDuaTs per Tipus D’esTuDis

Tipus titulació Total

Graus 228

Titulacions homologades 4.582

Títol propi (Graduat Multimèdia) 16

Màsters universitaris 704

Total 5.530

Nombre De graDuaTs per eDaT

franja d’edat Total

< 25 anys 158

25 a 29 anys 978

30 a 35 anys 1.464

35 a 39 anys 1.210

40 o més anys 1.720

Total 5.530


38.341 graduats formen la Comunitat Alumni de la Universitat Oberta de Ca-talunya, una comunitat que s’estruc-tura i que evoluciona a partir de les inquietuds, els interessos i les neces-sitats dels mateixos graduats. Per això és regida i liderada pels seus propis òrgans de representació: l’Assemblea Alumni i el Consell Alumni.

La Comunitat Alumni de la UOC treballa pel prestigi i el reconeixement dels gradu-

ats a tots els nivells, per la creació d’una important xarxa de persones al voltant de la Universitat, per la carrera professional dels seus graduats i per assolir un acos-tament més gran entre la Universitat i els diferents sectors professionals i els seus agents.

UOCmeet (cicle de sessions en xarxa), el Grup de Psicologia (espai de coneixement a mig camí entre la Universitat i la professió), Llibres per llegir (club de lectura) són només

alguns dels exemples del dinamisme de la Comunitat Alumni.

Els graduats també disposen d’accés a ser-veis com la Biblioteca, diferents recursos del Campus o la Borsa de Treball pròpia, entre d’altres.

3. Els estudiants 3.1. Estudiants matriculats 3.2. Estudiants graduats 3.3. UOC Alumni

4. L’EQUIP DE GOVERN



El Consell de Govern constituït per la rectora, els vicerectors, el gerent, el secretari general, un representant del professorat, un dels estudiants i un del personal de gestió, vetlla pel compli-ment de la normativa legal i estatutària vigent; proposa al Patro-nat de la FUOC les línies estratègiques i programàtiques de la Universitat; orienta, planifica i avalua l’activitat universitària en el vessant acadèmic, i estableix les línies generals de funciona-ment de la Universitat en tots els àmbits.

El Comitè de Direcció Executiu és l’òrgan permanent d’administració i gestió de la Universitat, que té com a missió conduir els afers ordinaris de la institució. Integren aquest òrgan la rectora, els vicerectors i el gerent.

Aquests dos òrgans, el Consell de Govern i el Comitè de Direcció Execu-tiu, són els principals òrgans de govern col·legiats interns de la Universitat. Les seves decisions s’adeqüen al Pla general d’actuació i a les directrius que defineix i aprova el Patronat de la FUOC.

RectoraDra. Imma Tubella i Casadevall

Vicerector de Postgrau i Formació ContínuaDr. Josep Maria Duart i Montoliu

Vicerectora de Recerca i InnovacióDra. Teresa Sancho

Vicerector de TecnologiaDr. Llorenç Valverde Garcia

Vicerector d’Ordenació Acadèmica i ProfessoratDr. Pere Fabra Abat

GerentMireia Armengol Almaraz

4. L’equip de govern«L’EQUIP

DE GOVERN DIRIGEIx UNA

INsTITUCIó QUE Té EsTUDIANTs

A 86 PAïsOs DIFERENTs»

5. Estudis i ofErta acadèmica

28dossier de premsa 2012-2013


L’oferta acadèmica de la uoc s’impar-teix mitjançant els estudis, l’institut in-ternacional de Postgrau, l’Escola de Llengües, la uoc Business school, els instituts de recerca internet interdisci-plinary institute (iN3) i eLearn center (eLc), i la uNEsco chair in Education and technology for social change.

La Universitat és organitzada en set àre-es de coneixement diferents, que s’encar-reguen dels programes i les titulacions que s’imparteixen i que agrupen el professorat. En concret, la UOC té els estudis de Cièn-cies de la Informació i de la Comunicació (dirigits pel Dr. Lluís Pastor), de Dret i Cièn-cia Política (encapçalats pel Dr. Agustí Cer-rillo), d’Arts i Humanitats (amb la Dra. Agnès Vayreda al capdavant), de Psicologia i Cièn-cies de l’Educació (liderats pel Dr. Carles Si-galés), d’Economia i Empresa (amb la Dra. Àngels Fitó com a directora), d’Informàtica, Multimèdia i Telecomunicació (sota la direc-ció del Dr. Rafael Macau), i de Ciències de la Salut (tutelats pel Dr. José Esteban).

Estudis d’arts i HumaNitats

• Grau d’Humanitats• Grau de Llengua i Literatura Catalanes• Màster universitari d’Estudis de l’Àsia

oriental • Màster universitari de Gestió cultural

UOC-UdG-UIB • Màster d’Humanitats: art, literatura i cul-

tura contemporànies• Màster universitari d’Estudis avançats

de la Xina i el Japó*

Estudis dE cièNciEs dE La saLut

• Telemedicina• Nutrició i salut• Direcció executiva d’hospitals• Gestió clínica• Treball social sanitari• Planificació i disseny en salut• Sistemes TIC Salut• Ultrasonografia endoscòpica• Medicina clínica• Clinical TB management

Estudis dE cièNciEs dE La iNformació i dE La comuNicació

• Grau de Comunicació• Grau d’Informació i Documentació• Llicenciatura de segon cicle de Comuni-

cació Audiovisual• Llicenciatura de segon cicle de Publici-

tat i Relacions Públiques• Llicenciatura de segon cicle de Docu-

mentació • Postgrau de Periodisme digital UOC - El

Periódico• Màster d’Entreteniment TV3-UOC

Estudis dE drEt i cièNcia PoLítica

• Grau de Dret• Llicenciatura de segon cicle de Ciències

Polítiques i de l’Administració• Grau de Criminologia• Màster universitari d’Anàlisi Política • Màster universitari de Fiscalitat

5. Estudis i oferta acadèmica 5.1. Estudis i titulacions

de grau 5.2. Càtedres 5.3. Institut Internacional

de Postgrau 5.4. Formació oberta 5.5. Formació a mida


• Màster universitari d’Advocacia• Màster universitari de Drets humans, democràcia i glo-

balització• Màster universitari de Gestió pública a la societat del co-

neixement*

Estudis d’EcoNomia i EmPrEsa

• Grau/llicenciatura d’Administració i Direcció d’Empreses• Grau de Màrqueting i Investigació de Mercats• Grau de Turisme• Grau de Relacions Laborals i Ocupació• Diplomatura de Ciències Empresarials (en procés d’ex-

tinció)• Màster universitari de Prevenció de riscos laborals• Màster universitari de Direcció de les organitzacions en

l’economia del coneixement• Màster universitari d’Anàlisi de l’entorn econòmic • Grau de Relacions Laborals i Ocupació• Llicenciatura de segon cicle de Ciències del treball• Màster universitari de Prevenció de riscos laborals • Grau de Màrqueting i Investigació de Mercats • Llicenciatura de segon cicle d’Investigació i Tècniques de

Mercat

• Diplomatura de Turisme (en procés d’extinció) • Grau de Turisme• Màster universitari d’Anàlisi de l’entorn econòmic

Estudis d’iNformàtica, muLtimèdia i tELEcomuNicació

• Grau de Tecnologies de la Telecomunicació• Grau d’Enginyeria Informàtica• Grau de Multimèdia• Màster d’Enginyeria de telecomunicació• Màster d’Enginyeria informàtica• Màster d’Aplicacions multimèdia• Màster de Seguretat de les tecnologies de la informació i

les comunicacions• Màster de Programari lliure

Estudis dE PsicoLogia i cièNciEs dE L’Educació

• Grau d’Educació Social• Grau de Psicologia• Llicenciatura de segon cicle de Psicopedagogia

• Màster universitari de Formació del professorat d’educa-ció secundària obligatòria i batxillerat, formació professio-nal i ensenyament d’idiomes

• Master universitari de Psicologia, salut i qualitat de vida• Màster universitari de Dificultats de l’aprenentatge i tras-

torns del llenguatge*

«La universitat és organitzada en set àrees de coneixement diferents, que s’encarreguen dels programes i les titulacions»

* Aquests màsters universitaris són en procés de verificació.


uNEsco cHair iN EducatioN aNd tEcHNoLogy for sociaL cHaNgE UNESCO Chair in Education and Technology for Social Change, fundada l’any 2002, fa re-cerca i activitats adreçades a l’aprenentat-ge i el desenvolupament mitjançant les no-ves tecnologies, col·laborant activament amb experts de la Universitat i de tot el món.

A l’origen, UNESCO Chair in Education and Technology for Social Change es va centrar en la transformació de les universitats en la socie-tat del coneixement, i en el lideratge, el govern i la gestió del canvi en la planificació i l’ús de les TIC. Actualment, la Càtedra considera el concepte d’aprenentatge virtual o e-learning des d’una perspectiva més àmplia (que inclou l’aprenentatge mòbil o m-learning, l’aprenen-tatge social obert o open social learning, etc.) i centra l’activitat en diverses àrees alineades amb la missió de la Unesco:

• Igualtat d’oportunitats en la societat del coneixement, aprenentatge formal i in-formal, i aprenentatge social obert (open social learning) com a instrument per a garantir l’accés a l’educació per a grups desafavorits (països en via de desenvolu-pament, l’Àfrica, dones, joves, discapaci-tats…).

• Promoció i capacitació en l’ús de materi-als d’aprenentatge oberts (recursos edu-catius oberts o open educational resour-ces, OER).

• Cooperació en un món global.• Creativitat i innovació: noves formes

d’aprenentatge a la xarxa mitjançant dis-positius mòbils, nous mitjans de comuni-cació, i tecnologies noves o emergents.

• Estudi i promoció de nous mètodes i usos de les noves tecnologies en el desenvolu-pament professional dels docents (forma-ció del professorat o teacher training).

• Estudi sobre l’impacte de les noves tecno-logies en assumptes de gènere: motivació i presència de les dones en el sector tec-nològic, presència i retenció/abandona-ment de les dones en carreres tècniques, desenvolupament de la seva carrera pro-fessional, etc.

• Perspectiva social de l’aprenentatge virtu-al a les universitats.


de grau 5.2. càtedres 5.3. Institut Internacional


Pàgina web institucional:

http://catedraunesco.uoc.edu

twitter:

@UOCunescochair

http://twitter.com/UOCunescochair

Blog:

http://unescochair.blogs.uoc.edu

facebook:

http://unescochair.blogs.uoc.edu

delicious:

http://www.delicious.com/uocunescochair

flickr:

www.flickr.com/uocunescochair/

slideshare:

http://www.slideshare.net/uocunescochair


càtEdra uNEsco - fuNdació fc BarcELoNa - uoc dE L’EsPortLa Càtedra UNESCO - Fundació FC Barcelona - UOC de l’Es-port per a la coexistència social i la resolució de conflictes, fruit de l’aliança signada el 2007 entre aquestes institucions, ofereix procediments, actituds i competències perquè els es-tudiants puguin analitzar i aplicar les possibilitats de la pràc-tica esportiva com a eina d’intervenció educativa i de trans-missió de valors en contextos de baixa coexistència social i alta conflictivitat.

Per al curs 2012-2013, el Campus per la Pau i el FC Barcelo-na se centraran en la recerca (amb el Centre de Recerca i Es-tudis en Conflictologia, CREC, de l’IN3), la difusió i la formació.

En aquesta línia, començarà el màster Esport com a eina per a la coexistència social i la resolució de conflictes, amb l’ob-jectiu d’ensenyar a utilitzar la pràctica esportiva com a instru-ment socialitzador. El màster prepararà els professionals per-què puguin treure el màxim profit de l’esport a l’hora d’educar i d’intervenir en contextos de baixa cohesió social i d’alta con-flictivitat sociopolítica.

Provinents de disciplines com l’educació, la psicologia, l’ac-tivitat física o l’atenció primària, als alumnes se’ls proporcio-naran les estratègies per a resoldre els conflictes sorgits per qüestions socials, culturals, racials o religioses.

El màster tindrà una versió en anglès i una altra en castellà, i consta d’un primer postgrau, Esport i coexistència social, que comença l’octubre del 2012, i d’un segon postgrau, Esport i resolució de conflictes, que és previst per al 2013.

càtEdra dE muLtiLiNgÜismE LiNguamóN-uocLa Càtedra de Multilingüisme Linguamón-UOC, creada l’any 2006, és fruit de l’acord entre la Casa de les Llengües i la

UOC. Té com a finalitat cooperar en la promoció d’un con-cepte sostenible, equitatiu i funcional de la diversitat lingüísti-ca. Queda emmarcada en els Estudis d’Arts i Humanitats de la Universitat.

Des de la Càtedra, es fomenta la cooperació internacional entre els investigadors i docents d’aquest camp, la reflexió i l’anàlisi interdisciplinària sobre l’evolució de la diversitat lingü-ística en el context de la mundialització, i la creació i la difusió de coneixements i propostes que contribueixin a optimitzar els efectes del multilingüisme.

Per tal de fer-ho realitat, els investigadors i els docents vin-culats a la Càtedra duen a terme iniciatives i activitats en els àmbits següents:

• formació: La Càtedra ha contribuït a posar en marxa el postgrau de Gestió de la diversitat lingüística i cultural (curs 2010-2011), en el qual comparteixen aula estudiants de diferents àrees lingüístiques que, gràcies al desenvolu-pament d’un traductor automàtic, poden interactuar entre ells en les seves llengües o treballar amb materials en an-glès. Aquesta eina, en desenvolupament, tradueix tota la missatgeria que es produeix entre companys al Campus Virtual.

• recerca: La Càtedra dóna suport a diferents projectes de recerca entorn del multilingüisme i la seva incidència en àmbits com el món empresarial, les TIC o l’ensenya-ment.

Entre d’altres, es destaquen els projectes següents: — ELaN.cat. Es tracta de l’aplicació d’un projecte ini-

cialment europeu a Catalunya, que té com a objectiu mesurar l’impacte del multilingüisme en el món dels negocis. Ha demostrat, en l’àmbit català, que l’ús d’ei-

nes multilingües i la introducció del multilingüisme en els negocis poden aportar beneficis econòmics i que, per tant, també poden comportar una pèrdua d’opor-tunitats per a les empreses que no hi aposten.

— EuNom (Xarxa d’Universitats Europees sobre Multi-lingüisme, European Universities Network On Multilin-gualism). Aquest projecte cofinançat per la Comissió Europea té com a objectiu crear una xarxa d’universi-tats multilingües per a fer activitats conjuntes.

— iniciatives entorn de l’enginyeria lingüística. Des de la Càtedra s’ha donat suport al desenvolupament d’un traductor automàtic per a aules virtuals i també al desenvolupament del glossari EUROVOC (es col-labora en l’extracció automàtica de terminologia i es fa el buidatge i la traducció al català de diferents termes).

• sensibilització i difusió: La Càtedra contribueix a la sensibilització i a la difusió dels resultats dels projectes de recerca, promovent publicacions, organitzant sessi-ons amb experts obertes al món universitari, i traduint a la nostra llengua el material produït en l’àmbit europeu, des de la legislació fins a les publicacions d’experts.

http://catedramultilinguisme.uoc.edu/


L’institut internacional de Postgrau (iiP) dóna cobertura transversal a l’or-ganització i la difusió dels programes de postgrau de la uoc, amb una clara orientació innovadora i professionalit-zadora i una decidida vocació interna-cional.

L’IIP avala la qualitat dels programes i la seva adequació a les necessitats, tant dels professionals com de les empreses, que també troben en l’Institut una via de forma-ció corporativa i a mida de les seves neces-sitats. L’IIP ofereix la possibilitat de continuar formant-se al llarg de la vida, tant al conjunt de graduats de la UOC com a la societat en general, amb una oferta de qualitat i una metodologia virtual d’aprenentatge recone-guda a escala internacional.

Es tracta d’una oferta:

• oberta, innovadora i actualitzada per a formar professionals amb aptituds i competències adequades per a sa-

ber-se moure amb èxit en entorns tec-nològics i flexibles.

• Basada en un ús intensiu de les tecnologies de la informació i la comunicació, que permet fer més ac-cessible el coneixement a la societat.

• internacional i multilingüe, amb l’objectiu d’aconseguir una interacció molt rica que es desenvolupi més enllà dels països, les cultures i les llengües.

El 5% dels seus programes es fan íntegra-ment en anglès o francès i també s’oferei-xen programes multilingües.

El 39% dels programes s’imparteixen en ca-talà i el 56% en castellà.

El 15% dels estudiants són estrangers i pro-cedeixen de 45 països diferents.

S’ha creat una xarxa de col·laboracions, ali-ances i convenis pels cinc continents.

L’IIP ofereix:

• Màsters propis (32)• Màsters internacionals (8)• Certificats europeus i Joint Certificate

(per mitjà de l’eLearn Center)• Postgraus (102)• Especialitzacions (188)• Microcursos• Seminaris

La seva oferta formativa s’organitza acadè-micament en àrees de coneixement:

• Arts i Humanitats • Ciències de la Salut• Comunicació i Informació • Dret i Ciència Política• Economia i Empresa • Gestió de la Ciutat • Informàtica, Multimèdia

i Telecomunicació• Psicologia i Ciències de l’Educació• Turisme


de grau 5.2. Càtedres 5.3. institut internacional



Els seus àmbits de referència, que formen part de l’ADN de la UOC, són:

• Art i cultura digital• Competències digitals• Comunicació i xarxes socials• Aprenentatge virtual

Els seus àmbits d’expansió, amb una alta demanda social i en els quals la UOC aporta elements diferencials propis, són:

• Cooperació i drets humans• Funció directiva i noves estructures de negoci• Idiomes• Món obert: grans cultures i gestió de la diversitat• Salut i qualitat de vida

EscoLa dE LLENgÜEsL’Escola de Llengües, amb més de 2.500 estudiants matricu-lats, aglutina tota l’oferta d’idiomes de la UOC. La docència es fa amb la incorporació de tècniques i eines del web 2.0, eines audiovisuals i activitats docents col·laboratives, que permeten practicar eficaçment totes les competències que fan que es domini un idioma en situacions de comunicació reals. L’Escola ha adaptat la totalitat de la seva oferta al marc europeu comú de referència per a les llengües, un sistema d’equivalències reconegut internacionalment.

Un cop acabat el curs amb èxit, l’estudiant obté un diploma de la UOC que acredita la superació de l’assignatura que s’ha cursat. Si es tracta d’un curs amb el qual s’assoleix un nivell

del marc europeu comú se certificarà l’assoliment del nivell en qüestió. Aquest certificat permetrà a l’estudiant acreditar les seves competències davant qualsevol institució acadèmica o professional.

S’imparteixen cursos semestrals de les llengües següents:

• anglès• francès• alemany• japonès

• xinès• català• espanyol

L’aposta de la UOC en aquest àmbit es tradueix en el liderat-ge del projecte europeu SpeakApps, que posa a l’abast de l’estudiant un ventall d’eines i activitats en ínia per a facilitar la pràctica oral de llengües estrangeres.

uoc BusiNEss scHooLLa UOC Business School es consolida com la primera esco-la de negocis per a emprenedors i petites i mitjanes empre-ses a l’Estat espanyol. Més de 400 emprenedors, autònoms i microempresaris s’han titulat amb aquesta escola de nego-cis per fer front a la crisi, reinventar el seu model de negoci per ser més competitius, generar autoocupació, innovar en la gestió i internacionalitzar els seus productes o serveis. En-guany, 200 estudiants s’han matriculat en els diferents cursos de la UOC BS apostant per la formació específica per a pimes que ofereix la UOC.

Va ser creada sota l’empara dels Estudis d’Economia i Em-presa i de l’Institut Internacional de Postgrau, va néixer fa

un any amb l’objectiu d’iniciar la construcció d’una xarxa d’aprenentatge per al canvi empresarial i de la funció direc-tiva.

Amb una forta voluntat de servei públic, aposta per construir una escola de negocis al servei dels autònoms, dels treballa-dors i els aturats, dels empresaris de les microempreses i dels petits i mitjans empresaris, i dels directius, amb una visió flexi-ble, ètica, col·laborativa i en xarxa dels negocis.

Respon a tres dels reptes que afronten els professionals del teixit empresarial:

• la formació en creació, gestió i direcció d’empreses;• el canvi empresarial;• la productivitat i la competitivitat de les empreses.

Ofereix formació, recerca, assessorament i innovació, a més de suport a l’emprenedoria, per mitjà d’una oferta formativa de qualitat —màsters, postgraus, especialitzacions i cursos a mida— i també d’un banc de recursos i un viver virtual d’em-preses. El viver estarà dotat d’un conjunt de serveis: formació i capacitació per a emprendre, test d’actituds emprenedores, banc de recursos per a emprendre o innovar, gestió de les subvencions per a formació, i serveis per a l’emprenedoria (fi-nançament, innovació i internacionalització).

La Business School té dos àmbits de continguts:

• Microempreses, PIME i autònoms• MBA i programes directius


uNiVErsitat oBErta d’EstiuLa Universitat Oberta d’Estiu (Uod’E), crea-da l’any 1998, ofereix cursos breus (25 hores) de diferents àmbits d’interès, que permeten combinar aprenentatge, lleure i desenvolupa-ment professional. Aquests cursos tenen com a objectiu adquirir coneixements relacionats amb la cultura i la societat, actualitzar i apro-fundir coneixements en àmbits professionals i educatius concrets, i establir lligams amb te-mes d’actualitat. S’imparteixen en castellà i català. Els cursos en català estan inclosos en la Guia de cursos d’estiu de la Xarxa Vives d’Universitats, que és el resultat d’una àmplia tasca de col·laboració i coordinació entre les universitats de parla catalana. En aquest sen-tit, els cursos apareixen com a susceptibles d’obtenir reconeixement acadèmic per totes les universitats de la Xarxa Vives.

Des que es va fundar, més de 23.500 estu-diants han passat per la Universitat Ober-ta d’Estiu i la Universidad Virtual de Verano (en castellà). Enguany, 2012, la Universitat Oberta d’Estiu ha tingut 1.469 matriculats.

Els cursos s’organitzen per programes. L’es-tiu 2012 han estat els següents:

• Alimenta• Arts i humanitats• Capacitació digital. Web 2.0 i xarxes

socials• Comunicació• Desenvolupament personal• Docents en xarxa• Dret i política• Emprenedoria i empresa• Llengües• Naturalesa experiencial• Psicologia i educació• Salut• Turisme i viatges

@tENEu uNiVErsitariL’@teneu universitari ofereix la possibilitat de cursar assignatures de qualsevol dels àmbits d’estudi de la UOC, sense requisits d’accés. Les assignatures de l’@teneu universitari es cursen amb la resta d’estudiants universitaris de la UOC, en les mateixes aules, amb la ma-

teixa metodologia d’aprenentatge i la matei-xa avaluació. S’ofereixen en castellà i català.

sEmiNarisSón cursos breus que doten els estudiants de competències personals i professionals per a la realització de tasques associades al lloc de treball. Els cursos s’organitzen per àmbits competencials i s’estructuren en iti-neraris formatius.Es desenvolupen en dos períodes de l’any: octubre i novembre, i febrer i març. En aquests dos períodes hi va haver 1.386 ma-triculats: 997 en el campus en català i 471 en el campus en castellà.

Els àmbits en els quals s’han desenvolupats els cursos són els següents:

• Art i cultura digital• Competències digitals• Docents en xarxa• Internet i web 2.0• Competències personals i emocionals• Comunicació



de Postgrau 5.4. formació oberta 5.5. Formació a mida


• Empresa i turisme• Psicologia i educació• Salut

E-formació socLa UOC desenvolupa el programa de formació vir-tual e-formació, per al Servei d’Ocupació de Cata-lunya (SOC). L’objectiu és la formació orientada a facilitar coneixements i competències adequats a la demanda del mercat laboral, incloent-hi els rela-cionats amb les TIC.

Desenvolupa dos tipus de competències bàsiques:

• formació sobre competències transver-sals: com ara els cursos de competències administratives i d’empresa, competències di-gitals, competències en gestió de la informació i la comunicació, competències lingüístiques i

competències en emprenedoria i gestió de mi-croempreses.

• formació sobre competències professi-onals en àmbits més específics: que de-terminen pols de creació d’ocupació, com ara els cursos de competències en logística i ope-racions, competències en serveis i activitats socials, i competències en turisme.

En les edicions 2011 i 2012, s’han ofert 83 cursos i s’ha capacitat comptant els dos períodes prop de 47.500 treballadors aturats o amb problemes d’ocupabilitat. El perfil bàsic de l’estudiant del pro-grama ha estat el d’una dona (més de dues ter-ceres parts del total d’estudiants), d’entre 31 i 40 anys (53,1%), amb formació universitària (44,3%), aturada (85,4%) i amb una categoria professional de tècnica o treballadora qualificada (65,7%).

«EL Programa d’E-formació uoc-soc Ha format 47.000

PErsoNEs a L’atur PEr faciLitar-Los L’ENtrada a uN mErcat dE trEBaLL cada coP

més ExigENt i comPEtitiu»


formació a midaLa UOC ofereix formació adaptada quant a continguts i estructura a les necessitats de les empreses dels diferents sectors, en resposta als convenis que s’estableixen amb organitzacions determinades.

EducacioNLiNEEducaciOnline ofereix cursos d’accés a la universitat per a perso-nes més grans de 25 anys, a més d’alguns cursos de formació su-perior en àmbits de l’administració i l’empresa. Així mateix, ofereix cursos d’accés a cicles formatius de grau superior per a més grans de 20 anys.



de Postgrau 5.4. Formació oberta 5.5. formació a mida «cada EmPrEsa és úNica i té

uNEs NEcEssitats dEtErmiNadEs. i això fa dE La formació a mida

uN VaLor cada coP més EN aLça»

6. LA RECERCA



La UOC promou una activitat de recer-ca, innovació i transferència de qua-litat, interdisciplinària i sorgida per a donar resposta a temàtiques comple-xes, i no únicament a qüestions entorn de disciplines concretes.

La recerca, que majoritàriament duu a ter-me el professorat, s’especialitza en els àm-bits següents:

• arts i humanitats• ciències socials• ciències de la salut i tecnologia i comu-

nicació: identitat, cultura, art i societat• tecnologia i acció social• globalització, pluralisme jurídic i drets

humans• fiscalitat, relacions laborals i prestacions

socials• internet, tecnologies digitals i nous mit-

jans• sistemes i serveis de la informació i les

comunicacions• gestió de la informació i les comunicacions

La política de recerca es desenvolupa grà-cies a:

• La Comissió de Recerca, òrgan col·legiat de suport i assessorament al Vicerectorat de Recerca i Innovació, responsable d’establir les estratègies i les accions derivades de la política de recerca i innovació de la UOC.

• La Comissió de Publicacions, que vetlla per la millora contínua de la qua-litat de les revistes acadèmiques de la UOC.

• El Comitè d’Ètica, que actua al ser-vei de la comunitat acadèmica i del personal investigador amb l’objectiu de garantir que es respecta la digni-tat de les persones en els projectes de recerca que es fan a la Universitat. En el marc del Comitè s’han elaborat un conjunt de principis i instruments, com ara un codi ètic, un codi de bones pràctiques, una normativa de la propi-

etat intel·lectual i industrial de l’activitat d’R+D+I, o un document de seguretat de protecció de les dades personals, entre d’altres.

La innovació és un tret identitari i transver-sal present a totes les activitats i processos. Forma part del pla d’objectius dels diferents estudis i àrees que componen la seva es-tructura. Alhora la UOC fomenta la innova-ció mitjançant projectes estratègics, i també mitjançant convocatòries periòdiques, que fan emergir projectes d’impacte per a la in-novació de l’activitat docent o de gestió.

El Vicerectorat de Recerca i Innovació s’ha dotat de dues comissions i del Programa d’innovació per detectar, facilitar, redirigir i potenciar les iniciatives innovadores, i tam-bé per col·laborar i participar en els projec-tes que se’n derivin.

COmissió D’innOvACióLa Comissió d’Innovació s’encarrega de de-finir l’estratègia en matèria d’innovació amb

6. La recerca 6.1. Grups de recerca 6.2. Programes de doctorat 6.3. Instituts de recerca 6.4. Mapa del coneixement


la finalitat de promoure innovació de qualitat en els processos clau de la Universitat.

Promou i prioritza les línies estratègiques del Programa d’in-novació a la UOC.

Acorda i promou les línies prioritàries anuals que determinen les convocatòries internes.

COmissió DE sUPORt A LA innOvACióÉs l’òrgan consultiu per a la definició de les línies estratègi-ques així com de les característiques de les convocatòries in-ternes. Participa en tots aquells procediments de priorització, selecció, avaluació i disseminació establerts en el programa d’Innovació. I actua com a element transmissor multidireccio-nal de tota l’activitat relacionada amb la innovació de la UOC i crea les condicions que l’afavoreixin.

PROgRAmA D’innOvACióAmb la finalitat de generar productes d’èxit, des del Progra-ma es garanteix que les idees que es recullen siguin coherents amb el pla estratègic, que es fa un filtratge responsable i que es gestionen de manera òptima els projectes.

• Convocatòria APLiCA. Convocatòria adreçada a tot el personal de la Universitat que té com a objectiu la con-cessió d’ajuts per al finançament de projectes d’innovació. En cada convocatòria s’aproven entre 15 i 25 projectes (aproximadament el 75% són projectes d’innovació docent i el 25%, d’innovació de gestió).

• Projectes innOvA. Open Apps és un projecte estratègic i interdisciplinari, avalat per la Comissió d’Innovació i exe-cutat per diverses àrees i estudis. El seu objectiu principal és la creació d’un entorn obert que reculli les principals aplicacions, recursos i altres solucions desenvolupades en el si de la UOC i destinades a usos docents i de millora de la gestió. Open Apps és una iniciativa marcada pel com-promís de la UOC per compartir en obert experiències do-cents i aplicacions que ha desenvolupat i verificat amb èxit.

• Xarxes. El Programa d’innovació promou i dóna suport, per mitjà d’un eix específic d’actuació, la participació de la UOC a les xarxes d’innovació, nacionals i internacionals. Mitjançant la potenciació d’aquestes plataformes de conei-xement es pretén estendre i internacionalitzar l’experiència i els resultats del procés d’innovació a la UOC, per a fer-ne la divulgació i cercar noves sinergies i complicitats entre els seus socis.

«La recerca i la innovació són peces clau d’una universitat cada cop més oberta»

«Actualment, hi ha 245 investigadors de 24 països diferents vinculats per mitjà de 10 grups de recerca estables»


La recerca de la UOC s’organitza en més de 30 grups de recerca, vinculats a uns estudis o a un dels dos centres de recerca de la Universitat: l’internet interdisciplinary institute (in3) i l’eLe-arn Center (eLC). D’aquests grups, 14 han estat reconeguts per la genera-litat de Catalunya com a grups emer-gents o consolidats.

gRUPs DE RECERCA• Centre de Recerca i Estudis en Conflic-

tologia (CREC) [IN3]

• Communication & New Media (CNM) [IN3]

• Comunicació i Societat Civil (CSC) [IN3]

• Comunicació Mòbil, Economia i Societat (CMES) [IN3]

• Conciliació, Gènere i TIC (CGTIC)• Cultura digital i nous mitjans (MEDIAC-

CIONS) [GRE]

• Dret d’internet (INTERDRET) [GRE, IN3]

• Educació a distància universitària i esco-lar (EDUS) [eLC]

• Educació i Societat Xarxa (ENS) [IN3]

• Educació i TIC (EDUL@B) [GRE, eLC]

• eGovernança: administració i democrà-cia electrònica (GADE) [GRE, IN3]

• Enginyeria del software (GRES-UOC) [IN3]

• Estudis de cultura i societat (GRECS) [GRE]

• Fiscalitat, relacions laborals i prestaci-ons socials (TAXLABOR) [GRE]

• Gènere i TIC (GENTIC) [IN3]

• Gestió d’informació i gestió del conei-xement a les organitzacions (KIMO) [GRC]

• Globalització, pluralisme jurídic i drets humans (GROIP) [GRE]

• Information and Communication Systems and Services (ICSS)

• Innovació en e-learning, informació i co-municació (eCo) [eLC]

• Interactive Tools for Online Learning En-vironments (ITOL) [eLC]

• InteractuART: art i societat a l’era digital (GROUPWARE.CAT)

• Investigació interdisciplinària sobre les TIC (I2TIC) [GRE, IN3]

• K-riptography and Information Security for Open Networks (KISON) [GRC, IN3]

• Laboratori d’Educació Social (LES)• Laboratori d’eSalut (eHealthLab) [eLC]

• Laboratori del Nou Turisme (LNT) [eLC]

• Language Processing Group (LPG)• Llengua, cultura i identitat en l’era global

(IDENTI.CAT) [GRE]

• Management & eLearning (MeL) [eLC]

• Migració i Societat Xarxa (MNS) [IN3]

• Museologia, museografia, TIC i patrimo-ni cultural (MUSEIA) [eLC]

• Observatori de la Nova Economia (ONE) [GRC, IN3]

• Programa de Cultura Digital (CD) [IN3]

• Programa de Neurociència Cognitiva i Tecnologies de la Informació (CNIT) [IN3]

• Psicologia, salut i xarxa (PSINET) [GRE, IN3]

• Scene Understanding and Artificial Inte-lligence Lab (SUNAI) [IN3]

• Sistemes Distribuïts, Paral·lels i Col-laboratius (DPCS) [IN3)

• Tecnologia i acció social (ATIC) [GRE]

• Transformació Urbana en la Societat del Coneixement (TUSC) [IN3]

6. La recerca 6.1. grups de recerca 6.2. Programes de doctorat 6.3. Instituts de recerca 6.4. Mapa del coneixement

gRC: grup de recerca reconegut com a consolidat per la Generalitat de Catalunya.

gRE: grup de recerca reconegut com a emergent per la Generalitat de Catalunya.

eLC: grup de recerca adscrit a l’eLearn Center.

in3: grup de recerca adscrit a l’IN3.


A més, hi ha investigadors que porten a terme ini-ciatives de manera individual, fellows o professors visitants de prestigi reconegut, i investigadors en estades predoctorals, que fan estades d’un temps determinat.

nOmBRE D’invEstigADORs DE LA UOC i PRODUCCió D’ARtiCLEs PER CADA CAmP D’EsPECiALitAt DE L’AQU (2011)

Humanitats:

• Filologia i filosofia: 24 investigadors i 126 arti-cles científics.

• Història i art: 16 investigadors i 93 articles ci-entífics.

Ciències Socials:

• Polítiques i sociologia: 31 investigadors i 152 articles científics.

• Psicologia: 17 investigadors i 161 articles ci-entífics.

• Econòmiques i empresarials: 38 investigadors i 145 articles científics.

• Educació, comunicació i documentació: 58 in-vestigadors i 338 articles científics.

• Dret i jurisprudència: 17 investigadors i 140 ar-ticles científics.

• Geografia: 2 investigadors i 10 articles cientí-fics.

Ciències:

• Física: 1 investigador i 9 articles científics.• Ciències de la Salut: 6 investigadors i 27 arti-

cles.

Enginyeria i arquitectura:

• Tecnologies de la informació i la comunicació: 40 investigadors i 217 articles científics.

Per tal de donar resposta a les necessitats dels prop de 500 professionals que participen en l’ac-tivitat de recerca, desenvolupament i innovació, hi ha l’Oficina de Suport a la Recerca i Transferència (OSRT).

«LA RECERCA s’ORiEntA A

LA miLLORA DE LA DOCÈnCiA i DEL

tEiXit sOCiOECOnÒmiC DE L’EntORn»


La UOC té actualment tres programes de doctorat: el doctorat d’Educació i tiC, el doctorat de societat de la in-formació i el Coneixement i el docto-rat de tecnologies de la informació i de Xarxes.

L’any 2007 es van defensar dues te-sis doctorals, el 2008 en van ser 10, el 2009 en van ser 6, el 2010 en van ser 11, el 2011 en van ser 12 i el 2012, set.

DOCtORAt D’EDUCACió i tiCEl programa de doctorat d’Educació i TIC té com a objectiu la formació d’investiga-dors de la utilització de les tecnologies en l’educació. S’imparteix en català, castellà i anglès. És innovador tant per la metodo-logia que s’hi aplica com per l’aproximació als àmbits de l’aprenentatge per mitjà de les tecnologies.

El doctorat està relacionat amb el programa de recerca de l’eLearn Center sobre el factor temporal en l’aprenentatge virtual. El seu ob-jectiu principal és la recollida d’accions i de-cisions argumentades empíricament sobre el factor temps en l’ensenyament en línia, amb la intenció de millorar l’aprenentatge.

Té tres itineraris:

• organització, gestió i polítiques educati-ves d’aprenentatge virtual,

• processos d’ensenyament i aprenentat-ge, i

• tecnologia de suport.

Té 28 doctorands matriculats. Són llicenciats amb màsters de temes afins com la peda-gogia, la psicologia o la tecnologia en l’edu-cació.

DOCtORAt sOBRE LA sOCiEtAt DE LA inFORmACió i EL COnEiXEmEntL’IN3, com a centre de recerca, acull el pro-grama de doctorat sobre la Societat de la Informació i el Coneixement i hi dóna suport. Impartit des de l’any 2000, aquest programa va ser el primer doctorat creat a Espanya en l’estudi de la societat de la informació i el coneixement, i el primer també que es va oferir completament en xarxa.

L’objectiu del programa és que els seus gra-duats obtinguin els coneixements i les ca-pacitats necessaris per a dur a terme recer-ca sobre les tecnologies de la informació i

la comunicació, els seus usos i les trans-formacions que les acompanyen en els di-versos àmbits humanístics i socials. I al ma-teix temps, mitjançant la realització de tesis doctorals, contribuir a incrementar el conei-xement científic de tot el que representa la transició a una societat de la informació i el coneixement.

La complexitat de les connexions entre els diversos sistemes socials, econòmics, polí-tics i culturals obliga a superar les barreres disciplinàries tradicionals. En conseqüència, el programa adopta una perspectiva inter-disciplinària. Tanmateix, l’estudiant pot cen-trar els estudis en dos grans àmbits: so-cietat de la informació i el coneixement, i tecnologies de la informació i de la xarxa. El programa s’imparteix en anglès, i les te-sis doctorals es poden presentar en català, castellà o anglès.

En aquest moment, el programa té més de 150 estudiants matriculats i ja s’han llegit més de 50 tesis doctorals.

6. La recerca 6.1. Grups de recerca 6.2. Programes de doctorat 6.3. Instituts de recerca 6.4. Mapa del coneixement


L’intERnEt intERDisCiPLinARY institUtE (in3)L’Internet Interdisciplinary Institute (IN3) és un institut de recerca especialitzat en recer-ca sobre la societat en xarxa i l’economia del coneixement, i també en l’estudi de les tecnologies de xarxa i d’àrees específiques de programari. Dirigit pel professor Manuel Castells, té 93 investigadors, 17 ajudants de recerca i 19 becaris de doctorat (dades de juliol de 2011). Així mateix, l’Institut acull cada any professors visitants, investigadors postdoctorals i visiting scholars per a esta-des temporals.

La seva activitat s’estructura entorn de tres iniciatives:

1. grups de recerca — Sistemes Distribuïts, Paral·lels i en

Col·laboració (DPCS) — K-ryptography and Information Se-

curity for Open Networks (KISON) — Enginyeria del software (GRES-UOC) — Educació i Societat Xarxa (ENS)

— eGovernança: Administració i Demo-cràcia Electrònica (GADE)

— Dret d’internet (INTERDRET) — Psicologia, salut i xarxa (PSINET) — Observatori de la Nova Economia

(ONE) — Grup d’investigació interdisciplinària

sobre les TIC (i2TIC) — Comunicació i Nous Mitjans (CNM) — Scene Understanding and Artificial

Intelligence Lab (SUNAI)

2. Programes de recerca — Gènere i TIC — Migració i societat xarxa (MNS) — Comunicació mòbil, economia i so-

cietat (CMES) — Transformació urbana en la societat

del coneixement (TUSC) — Neurociència cognitiva i tecnologies

de la informació (CNIT) — Cultura digital (CD) — Centre de recerques i estudis en

conflictologia (CREC)

— Comunicació i societat civil — Internet computing & systems opti-

mization (ICSO)

ELEARn CEntERL’eLearn Center agrupa la recerca, la inno-vació i la formació en aprenentatge virtual (e-learning) de la UOC. Aquesta concentració enforteix la col·laboració entre professionals i equips, garanteix més visibilitat, també a escala internacional, i facilita l’accés a pro-jectes més competitius i a un millor finança-ment. Per mitjà de l’eLearn Center, la UOC capitalitza el coneixement que ha acumulat en l’àmbit de les TIC i l’ensenyament i que és un referent arreu, i el posa al servei d’uni-versitats, d’agents socials i del conjunt de la societat.

Els seus àmbits principals d’interès són els processos d’ensenyament i aprenentatge; l’organització, la gestió i les polítiques edu-catives, i els recursos tecnològics de suport a l’aprenentatge.

6. La recerca 6.1. Grups de recerca 6.2. Programes de doctorat 6.3. instituts de recerca 6.4. Mapa del coneixement


Treballa en xarxa amb centres com ara l’Open University del Regne Unit, la Universitat Oberta dels Països Baixos i la Uni-versitat d’Athabasca, fomentant l’intercanvi d’investigadors i el desenvolupament de projectes conjunts.

Actualment, hi ha 245 investigadors de 24 països diferents vinculats per mitjà de 10 grups de recerca estables o bé a títol individual, professors visitants —programa eLC research fe-llows— i estudiants en estades predoctorals o postdoctorals.

FORmACióEl programa d’Educació i TIC ofereix als estudiants l’oportu-nitat de ser capaços d’optimitzar l’ús de les TIC amb finalitats educatives o formatives.

Té tres objectius:

• Contribuir al coneixement fonamentat sobre la funció i l’ús apropiat de l’aprenentatge virtual.

• Introduir les TIC com a element de canvi en les instituci-ons educatives.

• Proveir les organitzacions d’una oferta formativa actualit-zada i innovadora.

S’imparteixen els estudis següents:

• màster universitari d’Educació i TIC (e-learning).

• Postgraus: Recerca en e-learning; Direcció i gestió de l’e-learning; Disseny tecnopedagògic de programes, en-torns i recursos; Docència universitària en línia; Innovació i ús creatiu de les TIC en educació. UOC-Espiral.

•Especialitzacions: Lideratge i desenvolupament organit-zatiu de l’e-learning; Gestió de projectes d’e-learning; Do-cència en línia; Planificació i elaboració d’activitats en línia; Suport al disseny de programes i cursos; Desenvolupament docent a la xarxa. UOC-Espiral; Creativitat, innovació i xar-xes socials docents. UOC-Espiral.

RECERCADóna resposta als problemes que planteja l’aprenentatge vir-tual amb una perspectiva multidimensional. Té en marxa el projecte La dimensió temporal en e-learning, orientat a re-collir accions i decisions sobre el factor temps en l’ensenya-ment en línia amb l’objectiu de millorar l’aprenentatge.

innOvACióGenera iniciatives entorn de la tecnologia, els materials o la resolució de problemes específics, per aconseguir una trans-formació qualitativa en l’ús educatiu de les TIC:

• eKnowledge es proposa el disseny i el desenvolupa-ment d’una eina de fòrums que afavoreixi un aprenentat-ge flexible i centrat en l’estudiant.

• UOCLEt desenvolupa una eina d’anotacions web per a l’enriquiment i la personalització dels recursos educatius a partir de la col·laboració i la interacció entre els estudiants i els docents.

• El marc conceptual de l’e-learning busca construir una definició inclusiva de l’aprenentatge virtual com a dis-ciplina i analitzar les diferents línies de recerca, innovació i pràctica.

«L’in3 és EsPECiALitzAt

En LA sOCiEtAt En XARXA i L’ECOnOmiA DEL COnEiXEmEnt.»


6. La recerca 6.1. Grups de recerca 6.2. Programes de doctorat 6.3. Instituts de recerca 6.4. mapa del coneixement

Tecnologia i comunicació

Arts ihumanitats

Ciènciesde la Salut

Ciències Socials

Estudis i Àrees IN3 eLEARNCENTER

GRECSGrup d’estudis de Cultura i Societat

ATICTecnologia i Acció Social

TAXLABORFiscalitat, relacions laborals i prestacions socials

GROIPGlobalització, pluralisme jurídic i drets humans

KIMOGestió d’informació i gestió del coneixement a les organitzacions

LESLaboratori d’Educació Social

OC_TICOrganitzacions,Conciliació i TIC

MEDIACCIONSRecerca en Cultura Digital i Nous Mitjans

GÈNERE I TIC

ONEObservatori de la nova economia

CNMComunicaciói nous mitjans

12TICInvestigació interdisciplinària sobre les TIC

GADEeGovernança: Administració i Democràcia Electrònica

ENSEducació i societat en xarxa

INTERDRETDret d’Internet

CMESComunicació mòbil, economia i societat

EDUL@BGrup de recerca en Educació i TIC

LNTLaboratori del nou turisme

MELManagement &eLearning

CIMANETCiències i matemàtiques en xarxa

EDUSEducació a Distàn-cia Universitària i Escolar

EDONLINEEdOnline Research Platform

MUSEIAMuseologia, museografia, TIC i patrimoni cultural

PSINETPsicologia, Salut i Xarxa

CNITPrograma de neurociència Cognitiva

EHEALTHLABLaboratori d’eSalut

IDENTI.CATLlengua, cultura i identitat en l’era global

GROUPWARE.CATInteractuArt: art i societat a l’era digital

ALTERCrisi, alteriatat i representació

ICSSInformation and Communication Systems and Services

LPGLanguage processing group

ATEÀrea de Tecnologia Educativa

DPCSDistributed Parallel and Collaborative Systems

SUNAIScene Understan-ding and Artificial Intelligence Lab

GRES-UOCGrup de Recerca en Enginyeria del Software

KISONK-riptography and Information Securityfor Open Networks

ITOLInteractive Tools for Online Learning

7. CONEIXEMENTOBERT



La UOC contribueix a la difusió del co-neixement en els seus àmbits d’exper-tesa i de recerca, mitjançant publica-cions acadèmiques, espais a la xarxa o l’Editorial UOC. Més de 14.000 subs-criptors als espais i les revistes, inclo-ent-hi les de caire científic, LletrA o de Debats d’Educació, són una mostra de com aquesta tasca és una aposta fo-namental de la Universitat.

Característiques generals:

• Totes les revistes són digitals i d’accés obert.

• Tots els continguts es publiquen amb llicències Creative Commons.

• Totes les revistes segueixen els estàn-dards de qualitat de publicacions periò-diques (tant les de caire científic com les de caire divulgatiu).

• Totes disposen de sistemes de sindi-cació i subscripció lliure als continguts publicats.

• Des dels estudis i àrees de coneixement impulsen publicacions periòdiques digi-tals, tant de caire científic com de caire divulgatiu.

ANÀLISI. QUADERNS DE CULTURA Revista científica digital d’accés obert, revi-sada per experts, que analitza els àmbits de les ciències de la comunicació: periodisme, publicitat i relacions públiques, comunica-ció audiovisual, internet, multimèdia i temes afins, sempre amb la perspectiva social i cul-tural. Coeditada per la UAB i els Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunica-ció de la UOC, és de periodicitat semestral i publica articles en català, castellà i anglès.

http://www.analisi.cat/

ARTNODES. REVISTA D’ART, CIÈNCIA I TECNOLOGIA Revista científica digital d’accés obert, revi-sada per experts. Publica articles que ana-litzen les interseccions entre l’art, la ciència i la tecnologia. Impulsada pels Estudis d’In-

formàtica, Multimèdia i Telecomunicació, els Estudis d’Arts i Humanitats i els Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunica-ció de la UOC, és de periodicitat anual i pu-blica articles en català, castellà i anglès.

http://artnodes.uoc.edu/

COMEIN Revista de divulgació digital d’accés obert que descobreix què pensa el professorat dels Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació sobre el periodisme, les relacions públiques, la documentació, el ci-nema, la televisió, la publicitat, la gestió de la informació, els videojocs, la bibliotecono-mia, la comunicació política, l’entreteniment, el protocol, la intel·ligència competitiva, la co-municació de crisi, les polítiques comunicati-ves, el lobbisme i un llarg etcètera. Impulsada pels Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació de la UOC, és de periodicitat mensual i publica articles en català i castellà.

http://comein.uoc.edu/

7. Coneixement obert 7.1. Revistes acadèmiques 7.2. La UOC a la xarxa 7.3. Editorial UOC


DIGITHUM. LES HUMANITATS EN L’ERA DIGITAL Revista científica digital d’accés obert, revisada per experts, que publica articles de reflexió o resultats d’investigacions que analitzen les transformacions de les humanitats i les ciències socials en l’era digital. Impulsada pels Estudis d’Arts i Huma-nitats de la UOC, és de periodicitat anual i publica articles en català, castellà i anglès.

http://digithum.uoc.edu/

ECOUNIVERSITAT Revista de divulgació digital d’accés obert que se centra en qüestions mediambientals i processos sostenibles per a di-fondre coneixement científic i tecnològic sobre aquests àm-bits a partir de criteris rigorosos i innovadors. Impulsada pel Campus per la Pau de la UOC, és de periodicitat semestral i publica en català.

http://ecouniversitat.uoc.edu

ELC RESEARCH PAPER SERIES Revista científica digital d’accés obert, revisada per experts, que presenta els resultats dels projectes de recerca de l’eLe-arn Center, centrats en l’aprenentatge virtual des de diferents punts de vista, com el de les ciències de l’educació, la in-formàtica i l’economia, entre d’altres. Impulsada per l’eLearn Center de la UOC, és de periodicitat semestral i publica arti-cles en anglès.

http://elcrps.uoc.edu/

IDP. REVISTA D’INTERNET, DRET I POLÍTICA Revista científica digital d’accés obert, revisada per experts, que convida a reflexionar sobre el contingut i l’abast dels canvis que les tecnologies de la informació i la comunicació i internet han comportat en els camps del dret, la política i l’administració electrònica. Impulsada pels Estudis de Dret i Ciència Política de la UOC, és de periodicitat semestral i es publica en català i castellà.

http://idp.uoc.edu/

IN3 WORKING PAPER SERIES Publicació científica digital d’accés obert que presenta els informes de recerca sorgits dels projectes sobre la societat de la informació vinculats a l’Internet Interdisciplinary Institute (IN3) de la UOC. Impulsada per l’IN3, és de periodicitat anual i publica articles en anglès.

http://in3wps.uoc.edu/

JOURNAL OF CONFLICTOLOGY Revista científica digital d’accés obert, revisada per experts, en què s’examina l’aplicació de teories de resolució de con-flictes i es difonen pràctiques de la no-violència des d’un en-focament realista i científic. Impulsada per l’àrea dels estudis de Conflictologia de la UOC, és de periodicitat semestral i pu-blica articles en anglès.

http://journal-of-conflictology.uoc.edu/

MOSAIC. TECNOLOGIES I COMUNICACIÓ MULTIMÈDIA Revista de divulgació digital i d’accés obert, que publica arti-cles sobre qüestions relacionades amb les tecnologies multi-mèdia i entrevistes amb referents del sector professional. Im-pulsada pel grau de Multimèdia dels Estudis d’Informàtica, Multimèdia i Telecomunicació de la UOC, és de periodicitat mensual i publica articles en castellà.

http://mosaic.uoc.edu/

RUSC. REVISTA DE UNIVERSIDAD Y SOCIEDAD DEL CONOCIMIENTO Revista científica digital d’accés obert, revisada per experts, que analitza estratègies de governança, d’administració i d’aprenentatge virtual en el sector de l’ensenyament superior universitari. Impulsada per la UOC, és de periodicitat semes-tral i publica articles en castellà i anglès.

http://rusc.uoc.edu/

UOC PAPERS. REVISTA SOBRE LA SOCIETAT DEL CONEIXEMENTRevista científica digital d’accés obert, revisada per experts. Tots els estudis de la UOC formen part del consell editori-al d’aquesta revista multidisciplinària, que té com a objectiu publicar textos de divulgació que se centrin en la confluència dels àmbits temàtics propis de la Universitat amb la societat del coneixement. Impulsada per la UOC, és de periodicitat se-mestral i publica articles en català, castellà i anglès.

http://uocpapers.uoc.edu


La UOC, com a institució, i els mem-bres de la seva comunitat università-ria són presents d’una manera activa a diferents espais de la xarxa.

COMPARTIM EL CONEIXEMENTL’activitat acadèmica i de recerca de la UOC gira entorn de les necessitats de formació de les persones i es fonamenta en la des-centralització, la flexibilitat i l’accés perma-nent als recursos d’aprenentatge.

En coherència amb el seu model educatiu i d’acord amb el seu compromís de propor-cionar l’accés universal al coneixement, la UOC obre per mitjà d’aquest espai els seus continguts educatius i de recerca a la xarxa.

02, l’Oberta en obertRepositori institucional que conté les publi-cacions digitals en accés obert produïdes per la UOC en les activitats de recerca, do-cència i gestió. Inclou més de 2.400 recur-sos. És gestionat per la Biblioteca.

UOC OpenCourseWareLloc web per mitjà del qual la UOC ofereix els seus materials docents a la comunitat d’in-ternet: professors, estudiants i autodidactes.

LA UOC A LES XARXES SOCIALS

Facebook

http://www.facebook.com/uoc.universitat

Bilingüe: castellà i català.Té 12.800 admiradors. Twitter

http://twitter.com/UOCuniversitat

http://twitter.com/UOCuniversidad

Sumen 18.690 seguidors.

http://twitter.com/UOCestudiant

Té 3.998 seguidors.

http://twitter.com/UOCestudiante

Té 1.879 seguidors.

Flickr

http://flickr.com/UOC_universitat

Netvibes

http://www.netvibes.com/uoc

Delicious

http://delicious.com/UOC_Universitat

YOUTUBELa UOC té un canal en el qual publica víde-os amb notícies o resums de les seves ac-tivitats, entrevistes a personatges rellevants o experts de la seva comunitat i actes que organitza. Hi ha més de 1.000 vídeos pu-blicats.

Es va crear l’any 2006.Té 1.854 subscriptors.

Visualitzacions totals dels vídeos penjats: 1.120.535

http://www.youtube.com/uoc



PLATAFORMES DE DIFUSIÓ DEL CONEIXEMENT DE LA UOC A LA XARXA LletrA. La literatura catalana a internetLletrA és una iniciativa de la UOC, l’Institut Ramon Llull i la Ins-titució de les Lletres Catalanes de la Generalitat de Catalunya per a la difusió de la literatura catalana.

http://lletra.uoc.edu/

Offlletra. L’espai de participacióEspai de participació obert a la comunitat de lectors i lectores que volen saber més i volen compartir-ho.

http://lletra.uoc.edu/offlletra/

Debats d’EducacióEls Debats d’Educació són una iniciativa de la Fundació Jau-me Bofill i la Universitat Oberta de Catalunya per a impulsar el debat social sobre el futur de l’educació, en el context actual social, polític i econòmic.

http://www.debats.cat

Manuel CastellsDesenvolupat per la UOC i la Fundació Telefónica, el web re-cull l’obra de Manuel Castells: llibres, capítols de llibres, arti-cles, informes de recerca, conferències i ponències, discursos com a doctor honoris causa i conferències magistrals.

http://www.manuelcastells.info/

Música de poetesMúsica de poetes és un espai virtual per a la música i la poe-sia catalana que incorpora una selecció de cançons que mú-sics catalans han fet amb l’obra d’alguns dels millors poetes catalans.

http://www.musicadepoetes.cat

BLOGSÀgoraBlog del postgrau de Gestió de la diversitat lingüística i cul-tural.

http://multilinguisme.blogs.uoc.edu

Art, cultura i innovacióAquest blog del postgrau d’Arts i cultura digital UOC-LABoral vol contribuir a la difusió, la participació i el debat sobre les di-ferents iniciatives que impulsen aquestes dues institucions pel que fa a l’art, la cultura i les tecnologies digitals.

http://laboralcentrodearte.uoc.edu/

Àsia orientalAquest és el blog del programa d’Estudis de l’Àsia Oriental que ofereix docència dins els Estudis d’Arts i Humanitats. L’objectiu és difondre les activitats que es duen a terme des dels Estudis, recomanar llibres, exposicions, pel·lícules, con-ferències, etc., i donar l’opinió sobre aspectes d’actualitat.

http://asiaoriental.blogs.uoc.edu

Campus UOCL’any 2008 la UOC posa en marxa el nou Campus Virtual en programari lliure, un fet cabdal en l’evolució del Campus, ja que a partir d’aquest moment es basa en una plataforma ver-sàtil, accessible i polivalent. Del 2008 al 2010, aquesta nova plataforma permet incorporar eines i serveis per a optimitzar l’experiència dels usuaris del Campus, siguin estudiants, do-cents o gestors.

http://campusuoc.blogs.uoc.edu/

CulturalBlog sobre gestió cultural de la UOC que vol ser una eina útil per a estudiants, professionals i persones interessades per la gestió pública i privada del que anomenem cultura.

http://gestiocultural.blogs.uoc.edu/

DocublogMitjançant aquesta pàgina podreu estar al dia de les activitats i novetats relacionades amb el programa de Documentació i amb la temàtica de la documentació.

http://informaciodocumentacio.blogs.uoc.edu/

Edtech Els projectes Edtech fan referència a tots els projectes de l’Oficina de Tecnologia Educativa directament relacionats amb l’evolució de l’entorn del Campus Virtual. [En anglès]

http://edtech.blogs.uoc.edu/

Fiscal UOCBlog de l’equip docent d’Economia pública i fiscalitat dels Es-tudis d’Economia i Empresa. L’objectiu és informar de temà-tiques d’actualitat relacionades amb el món de la fiscalitat, i també compartir-les: la política fiscal, les reformes legals plan-tejades, els canvis normatius aprovats de manera recent o qüestions diverses vinculades al calendari fiscal del contribu-ent.

http://fiscal.blogs.uoc.edu

Fòrum Innovació. El blog del programa d’Innovació de la UOCEl Vicerectorat de Recerca i Innovació de la UOC posa a dis-posició de la comunitat educativa aquesta eina amb l’objec-tiu d’obrir un espai d’intercanvi d’opinions entorn d’un tema


proposat per un expert o experta en l’ús de les TIC per a pro-moure la innovació en l’àmbit de l’educació.

http://www.innovauoc.org/foruminnovacio/

HumanitatsL’objectiu d’aquest blog és proporcionar un espai virtual de referència per a totes les persones que estiguin interessades en la informació, la reflexió i la recerca entorn de la cultura hu-manística.

http://humanitats.blogs.uoc.edu/

iCommunityEl Community Lab té com a objectiu dissenyar i desenvolupar aplicacions per a crear un sentiment de comunitat en l’entorn d’aprenentatge de la UOC. [En anglès]

http://icommunity.blogs.uoc.edu

Informática++Blog que neix amb la intenció de reforçar la relació entre l’en-torn universitari i el món empresarial. Es vol oferir un espai per a la comunicació entre titulats, docents, professionals i per-sones interessades en qualsevol de les àrees de la informàti-ca. [En espanyol]

http://informatica.blogs.uoc.edu

Joy of LearningRecerca i disseny d’entorns d’aprenentatge virtual que moti-ven i capten els estudiants al llarg de la vida. [En anglès]

http://joyoflearning.blogs.uoc.edu/

Labs for LearningLabs for Learning se centra a proporcionar la millor experièn-cia formativa als estudiants. Per a fer-ho, se segueix un enfo-cament de disseny centrat en l’usuari que té en compte la in-novació, la usabilitat i l’accessibilitat. [En anglès]

http://labsforlearning.blogs.uoc.edu

LibTechNotesBlog sobre tendències en l’àmbit tecnològic de les bibliote-ques, mitjançant el qual l’equip tècnic de la Biblioteca Virtu-al vol difondre i compartir una part dels descobriments i del coneixement que adquireix, i els projectes que desenvolupa. [En anglès]

http://labs.biblioteca.uoc.edu/blog

Llengua i literatura catalanesEl blog del programa de Llengua i Literatura Catalanes de la UOC té com a objectiu difondre les activitats que es fan des d’aquests estudis, fer recomanacions de lectures i explicar di-verses qüestions actuals.

http://llenguailiteratura.blogs.uoc.edu/

Llibre i lecturaAquest blog, relacionat amb el postgrau de Llibre i lectura en la societat de la informació UOC-Grup 62-Leqtor, té com a objectiu compartir informacions interessants.

http://llibredigital.blogs.uoc.edu/

My WayMy Way és un conjunt d’eines per a editar i distribuir con-tingut en diferents formats. Després de tres anys de desen-volupament, la UOC vol obrir i transformar aquest projecte

amb l’objectiu d’ajudar la comunitat d’aprenentatge obert. [En anglès]

http://myway.blogs.uoc.edu/

Quality LabL’objectiu de Quality Lab és optimitzar el funcionament de l’entorn en línia d’aprenentatge de la UOC. [En anglès]

http://quality.blogs.uoc.edu

Traducció i tecnologiesBlog del postgrau de Traducció i tecnologies.

http://traduccio.blogs.uoc.edu/

Unesco Chair in E-learningLa Càtedra UNESCO d’E-learning de la UOC promou la recer-ca, l’aprenentatge, la informació i la documentació sobre l’ús intensiu de les tecnologies de la informació i la comunicació en l’educació. [En anglès]

http://unescochair-elearning.uoc.edu/blog/

Xarxa territorialLa xarxa territorial de la UOC és formada per les seus i punts UOC arreu del territori. La seva missió és difondre el coneixe-ment, dinamitzar la comunitat universitària i donar-hi suport, i establir un diàleg amb la societat en general.

http://territori.blogs.uoc.edu

UOC TVPlataforma audiovisual de la Universitat.

http://www.uoc.edu/portal/catala/uoc-tv/


L’Editorial UOC, creada l’any 1996, és una editorial universitària privada i sostenible, que publica en català i cas-tellà. Té com a objectiu convertir-se en l’editorial capdavantera del manu-al universitari en català, i en l’editori-al de referència en temes de comuni-cació.

Ha publicat més de 1.300 títols de 3.600 autors diferents en àmbits com les TIC, la societat de la informació, la comunicació i tots els que es relacionen amb els estudis de la UOC.

Entre les principals col·leccions es desta-quen les adreçades a:

• estudiants universitaris: «Manuals», «Ac-ción Cultura», «Dossiers Did@c-TIC’s»

• professors i professionals: «Tic Cero», «Sociedad Red», «UOC Innova», «UOC Press», «Gestión de la Ciudad»

• públic en general: «Vull Saber», «Niber-ta»


8. UNA INSTITUCIÓPRESENT AL SEU ENTORN



La UOC és una universitat comprome-sa amb el seu entorn i aposta ferma-ment per l’educació i la cultura per a dur a terme el canvi social.

En aquesta línia, aposta per la difusió i la transmissió del coneixement i la tecnologia entre les institucions i organitzacions educa·tives, tant a escala local com internacional. Per a concretar aquesta aposta, forma part de diverses xarxes o hi col·labora.

És membre del Consell Interuniversitari de Catalunya (CIC), de l’Associació Catalana d’Universitats Públiques (ACUP), de la Xarxa Vives d’Universitats (xarxa d’actuació comu·na de les universitats de Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears, Catalunya Nord, Andorra i Sardenya) i de la Conferència de Rectors d’Universitats Espanyoles (CRUE).

Així mateix, té convenis i projectes de col·laboració amb diverses xarxes i organitzaci·ons internacionals:

• Academic Cooperation Association (ACA)L’ACA és una federació d’associacions europees i internacionals que promouen la internacionalització dels seus siste·mes d’ensenyament superior. L’ACA els ofereix una plataforma multilateral per a la cooperació i la innovació en l’ense·nyament superior.

• Agence Universitaire de la Fran-cophonie (AUF)Aquest projecte francòfon vol establir una comunitat acadèmica internacio·nal en llengua francesa, que produeixi i transmeti coneixement.

• Asociación Universitaria Iberoame-ricana de Posgrado (AUIP)Associació que promou la mobilitat d’alumnes, professors i investigadors de tercer cicle entre països llatinoame·ricans.

• Council for Advancement and Support of Education (CASE)Organització que vol ajudar els seus membres a construir i reforçar les re·lacions amb els seus exalumnes i do·nadors, reunir fons per a projectes de campus, produir materials i promoure el suport públic de l’educació, entre altres aspectes.

• Centro Universitario de Desarrollo (CINDA)Institució acadèmica internacional que vincula tant les universitats entre elles com els principals problemes de desen·volupament econòmic i social de l’Amè·rica Llatina.

• Consorcio Interamericano de Edu-cación a Distancia (CREAD)Consorci que vol promoure l’educació a distància i la difusió del coneixement en aquesta modalitat en l’àmbit interna·cional.

8. Una institució present al seu entorn

8.1. Xarxa universitària 8.2. Teixit empresarial 8.3. UOC social 8.4. Xarxa territorial


• European Association of Distance Teaching Uni-versity (EADTU)Xarxa que agrupa les universitats a distància i en línia d’Europa. Els seus membres treballen temes com les po·lítiques d’ensenyament superior, la mobilitat o l’aprenen·tatge virtual, entre d’altres.

• European Distance and E-Learning Network (EDEN)Xarxa que promou el desenvolupament i la col·laboració en l’aprenentatge virtual, enfocada als professionals de l’ensenyament en línia i la recerca en aquest àmbit.

• EDUCAUSEAssociació que té com a objectiu principal fer avançar l’ensenyament superior promovent l’ús intel·ligent de la tecnologia de la informació.

• European Foundation for Quality in e- Learning (EFQUEL)Xarxa que se centra en la qualitat de l’aprenentatge virtu·al i en la promoció de la innovació i l’excel·lència, que té, entre els seus objectius, l’establiment d’una marca euro·pea de qualitat.

• Espace Numérique Ouvert pour la Méditerranée (EOMED)Projecte internacional que té com a objectius desenvolu·par i promoure accions en el terreny de les universitats vir·tuals, difondre els recursos pedagògics en obert i federar els actors de l’entorn mediterrani.

• Euromed Permanent University Forum (EPUF)Fòrum que vol traslladar l’aplicació del procés de Bolonya a les universitats riberenques de la Mediterrània i europees, i promoure el diàleg entre cultures amb altres institucions.

• European-Mediterranean University (EMUNI)Xarxa que té com a objectiu la creació d’un espai comú d’ensenyament superior entre els països riberencs de la Mediterrània.

• Heads of University Management & Administration in Europe (ESMU-HUMANE)Aquesta xarxa dóna suport a les universitats tot oferint programes de desenvolupament de la gestió, exercicis d’avaluació comparativa i bones pràctiques de gestió a les universitats europees que s’esforcen per promoure els seus desenvolupaments estratègics.

• European University Association (EUA)Associació europea que marca tendències en l’àmbit de l’ensenyament superior a Europa i contribueix a la creació de polítiques europees d’ensenyament superior.

• The European Association for University Life Long Learning (EUCEN)Associació multidisciplinària que té com a missió fer pos·sible l’intercanvi d’experiències i informacions entre els seus membres en regulacions i polítiques actuals d’apre·nentatge permanent (LLL).

• European University Information System (EUNIS)Xarxa que promou el contacte entre els responsables dels sistemes d’informació en l’ensenyament superior o els instituts de recerca d’Europa.

• Global University Network for Innovation (GUNI)Aquesta xarxa formada per càtedres UNESCO, centres de recerca, universitats, xarxes i institucions compromeses amb la innovació a l’ensenyament superior, vol promoure l’aplicació de les decisions que es van prendre en el Con·grés Mundial sobre Ensenyament Superior, París, 1988.

• International Association of Universities (IAU)Associació dedicada a la construcció d’una comunitat d’ensenyament superior a tot el món, que promou els principis de llibertat i justícia, de dignitat humana i de so·lidaritat.

• International Council for Open and Distance Edu-cation (ICDE)Organització reconeguda per les Nacions Unides (UNES·CO) que engloba l’aprenentatge en línia, flexible i semi·presencial.

• Institutional Management in Higher Education (IMHE-OECD)L’IMHE ha establert un fòrum permanent per als professi·onals de l’ensenyament superior per intercanviar experi·ències i beneficiar·se de la reflexió compartida i el pensa·ment i l’anàlisi estratègics.

• IMS Global Learning ConsortiumConsorci que ofereix especificacions i estandarditzacions d’eines i aplicacions educatives.

• New Media Consortium (NMC)Consorci centrat en el desenvolupament de noves apli·cacions tecnològiques que promou els temes d’innova·ció educativa tant en l’àmbit tecnològic com en el meto·dològic.

• The Observatory on Borderless Higher Education (OBHE)Aquest observatori és una organització global de serveis estratègics que elabora recerca d’alt nivell i es dedica a la difusió de noves tendències, bones pràctiques, polítiques marc i a la informació de qualitat relativa a l’ensenyament superior transfronterer.


• Open Course Ware Consortium (OCW)Consorci que promou l’abast i l’impacte dels ma·terials docents que hi ha disponibles públicament a internet.

• Red de Defensores, Procuradores y Titula-res de Organismos de Defensa de los De-rechos Universitarios (REDDU)Aquesta xarxa té com a objectiu fomentar activi·tats que afectin la gestió universitària, la coope·ració entre institucions nacionals i internacionals i l’intercanvi d’informació de qualitat, i promoure trobades estatals periòdiques.

• Talloires NetworkAssociació internacional d’institucions d’ensenya·ment superior compromesa a reforçar els rols cí·vics i les responsabilitats socials.

«LA UOC APOSTA PER LA DIFUSIÓ I LA TRANSMISSIÓ DEL CONEIXEMENT I LA TECNOLOGIA ENTRE LES INSTITUCIONS I

ORGANITzACIONS EDUCATIvES, TANT A ESCALA LOCAL COM INTERNACIONAL»


La UOC vol ser un referent per a l’en-torn empresarial i institucional en el foment de l’economia del coneixement i, seguint una de les seves missions, difondre el coneixement generat pels seus docents i investigadors en aquest àmbit.

Per a fer·ho realitat, disposa del Pla de treball de l’eix d’activitat per a la relació UOC·Empresa, que vol potenciar el treball transversal per a la consecució d’un posici·onament integrador de la Universitat davant les necessitats formatives, d’emprenedoria i de creixement competitiu del nostre teixit socioeconòmic.

La UOC pot proporcionar serveis formatius i de coneixement d’alta qualitat i desenvolu·par iniciatives no fragmentades de capacita·ció, assessoria, recerca aplicada, emprene·doria i innovació per al canvi competencial d’empreses i organitzacions.

La Universitat vol mantenir una relació ami·gable, propera i enriquidora amb les empre·ses. Per això, tota l’activitat institucional de·senvolupada en aquesta línia és clau perquè la relació de servei o partenariat flueixi ade·quadament.

En aquesta relació, les empreses i la Univer·sitat aporten i reben:

• Innovació: la UOC aporta idees innova·dores i aposta per la recerca contínua; les empreses, entorns professionals en els quals es pot aplicar la recerca i l’ex·pertesa dels seus professionals.

• Formació: la UOC ofereix programes actualitzats de formació a mida i gestió del coneixement, continguts i metodo·logia; les empreses, l’espai per a fer les pràctiques i els treballs finals de grau, i també el coneixement sobre les neces·sitats reals dels professionals.

• Difusió: la UOC, que té el compromís d’impulsar el coneixement en la societat des que es va fundar, aporta el conei·xement innovador; les empreses creen coneixement mitjançant les experiències innovadores.

La Universitat estableix acords de col·laboració amb organitzacions de diferents sectors per mitjà del vincle Institució i Em·presa Associada UOC. La xarxa és formada actualment per 260 institucions i empreses. Els avantatges i els serveis de què gaudei·xen les empreses associades són:

Participar en projectes de col·laboració uni·versitat·empresa.

• Participació en programes de pràcti·ques

• Participació en projectes d’innovació, formació i recerca d’interès mutu

• Avantatges en el disseny de programes de formació a mida

Fer treball en xarxa i compartir experiències.

Gaudir de beneficis per al desenvolupament i la formació.

• Descomptes en les matrícules de for·mació de postgrau

• Assessorament personalitzat en el pro·cés de matriculació

• Tractament preferent en el seguiment posterior a la formació

• Descomptes en l’adquisició de llibres de l’Editorial UOC

• Canal directe a la Borsa de Treball de la UOC

• Consulta dels llibres de la Biblioteca de la UOC des dels centres de suport




EL CAMPUS PER LA PAUEl Campus per la Pau és l’organisme que canalitza les iniciatives de la UOC entorn de la cooperació i la solidaritat. Desenvolupa programes de formació, recerca i sensibilit·zació per aportar solucions a problemes hu·manitaris per mitjà de l’educació virtual.

El Campus per la Pau vol facilitar l’alfabe·tització i l’accés al coneixement i promoure l’ús de les TIC en l’àmbit de la cooperació. Per a aconseguir aquests objectius, ofereix una àmplia oferta formativa en línia, gestio·nada acadèmicament per l’Escola de Coo·peració en els àmbits següents:

• Conflictologia• Alfabetització digital• Aprenentatge virtual i cooperació• Drets humans• Acció social• Esport per al desenvolupament• Cooperació descentralitzada• Prevenció sobre l’explotació sexual in·

fantil

• Desarmament per al desenvolupament• Sostenibilitat• Salut

El Campus per la Pau treballa amb ONG, organitzacions governamentals, fundaci·ons i universitats per contribuir a la pau i a la solidaritat amb les persones i les so·cietats menys afavorides i per promoure la cooperació en el desenvolupament, l’ajut humanitari i la sostenibilitat. Entre d’altres, col·labora amb la Creu Roja, l’Oficina In·ternacional per la Pau (IPB), l’Organització Mundial del Moviment Scout (WOSM), l’Or·ganització d’Estats Americans (OEA), l’Insti·tut de les Nacions Unides per a la Formació i la Recerca (UNITAR), l’Organització de les Nacions Unides per a l’Agricultura i l’Alimen·tació (FAO), la Universitat Nacional Autòno·ma de Mèxic (UNAM), Amnistia Internacional i l’Observatori de la Diputació de Barcelona.

El curs 2011·2012 ha dut a terme o ha inici·at els projectes i els cursos de formació se·güents, en català, castellà, francès i anglès.

En col·laboració amb altres institucions i en-titats:

• Creu Roja: primers auxilis bàsics, pri·mers auxilis en la natura, primers auxilis en l’esport, primers auxilis en perso·nes grans, introducció a la gestió del coneixement, reciclatge de formadors, cooperació internacional, primers auxi·lis en infants i nadons, formació bàsica de feina per a persones vulnerables, introducció a la formació bàsica social, gestió del voluntariat en CR/MLR, enfo·cament del marc lògic en cooperació, volunteer management in the red cross/red crescent.

• Fons Català de Cooperació: millora de la cooperació municipal descentra·litzada.

• Organització Mundial de Turisme: turisme i cooperació internacional per al desenvolupament.

• Gaia Education: dimensió ecològica, visió del món, dimensió social, dimensió econòmica.




• Observatori de la Diputació: cooperació descentra·litzada.

• International Peace Bureau: disarmament for deve-lopment.

Propis:

• Formació de consultors, formation de formateurs Haití i Camerun, prevenció i protecció contra l’explotació sexual comercial infantil, grup d’e-learning i cooperació.

També té previst posar en marxa els cursos i els projectes se·güents:

• Segona edició del curs de Prevenció i protecció contra l’explotació sexual infantil

• Segona edició del curs Disarmament for Development (amb International Peace Bureau)

• Acció per la pau per a docents i educadors (amb Movimi·ento por la Paz, MPDL)

• Agricultura ecològica

UOC&PLUGGEDEl curs passat, la UOC va llançar a la ciutadania el repte de presentar idees i projectes per a combatre la crisi amb ta·lent i creativitat. En total, es van recollir 725 propostes al web del concurs (mentsobertes.uoc.edu/plug/) distribuïdes en vuit blocs temàtics: Social Learning, Comunicació, Recursos, Sa·lut, Wikieconomia, Urbanisme, Governança i Finances.

El concurs, batejat amb el nom de UOC&Plugged, va acabar el setembre del 2012 amb la selecció, per part d’un jurat qua·lificat i expert, de les vuit idees i projectes guanyadors, un per cadascuna de les àrees temàtiques proposades.

El premi consisteix en 80.000 euros en formació a la UOC. Se’n podran beneficiar els 8 guanyadors i els 32 finalistes.

Suport de reconeguts líders en innovació socialLa iniciativa va rebre, des de l’inici, el suport de líders recone·guts de la innovació social, com ara, entre d’altres, Beth No·veck, impulsora de les polítiques de govern obert del presi·dent dels Estats Units, Barack Obama; Derrick de Kerckhove, investigador deixeble de McLuhan; Joan Melé, subdirector de Triodos Bank, i Vicente Guallart, gerent d’Hàbitat Urbà i arqui·tecte en cap de Barcelona.


Des del començament, la UOC, per a garantir una atenció més persona-litzada als estudiants i una interac-ció fluida amb l’entorn social, disposa d’una xarxa de seus per tot el territori. Amb els anys, aquesta xarxa ha cres-cut més enllà de les fronteres de Ca-talunya.

El desplegament, que es va iniciar amb la inauguració de les seus de Manresa, Salt i Reus (totes tres l’any 1996), respon al nom·bre d’estudiants i d’estudiants potencials de la UOC en cada zona, el respecte envers l’equilibri territorial, l’eficiència, l’oportunitat i la complicitat de les institucions del territori, sense les quals no seria possible construir la xarxa.

La UOC disposa de les seus següents:

• Seus institucionals: acullen l’espai de treball dels equips docent, investigador i de gestió de la Universitat. La primera seu és situada en un edifici històric de

l’avinguda del Tibidabo (Barcelona), on hi ha el Rectorat. La major part del pro·fessorat i del personal de gestió treba·llen en un edifici situat al 22@, el distric·te tecnològic del Poblenou (Barcelona). Les seus més recents són a la rambla de Catalunya, 6 (Barcelona), que acull la Seu del Barcelonès i l’espai Wikiloun·ge, on es generen activitats i iniciatives per a difondre el coneixement, i l’edifici Media·TIC, al carrer de Roc Boronat, 117 (Barcelona), que acull, entre d’al·tres, l’Institut Internacional de Postgrau (IIP) i els instituts de recerca: l’Internet Interdisciplinary Institute (IN3) i l’eLearn Center (eLC).

• Xarxa territorial: té com a missió di·fondre el coneixement que genera la Universitat, donar suport a la comuni·tat universitària i dinamitzar·la, i consti·tuir·se com a element transformador de la societat.

18 SEUS TERRITORIALSLa UOC disposa d’una xarxa territorial in·tegrada per 18 seus territorials que oferei·xen serveis complementaris dels que hi ha al Campus i dinamitzen la participació dels estudiants de la Universitat.

A les seus territorials es dóna informació i assessorament sobre l’oferta formativa, es poden consultar dubtes acadèmics i es pot lliurar la documentació necessària per als tràmits corresponents. A més, s’hi organit·zen regularment tallers, cicles de conferèn·cies, taules rodones i debats.

La xarxa territorial també organitza les jor·nades d’acolliment, activitats adreçades a estudiants de nou accés per a facilitar·los la incorporació a la Universitat. En aques·tes jornades s’ajuda l’estudiant a identificar els aspectes més rellevants de la seva nova etapa formativa.

A més, es poden recollir i tornar els préstecs de Biblioteca, es pot participar en les comis·




sions de seu, i es pot disposar d’equipaments, com ara ordina·dors amb connexió a internet i sales de reunions.

50 PUNTS UOCEls punts UOC completen els serveis de la xarxa territorial. Ofe·reixen informació general sobre l’oferta formativa de la UOC, re·torn del préstec de Biblioteca i connexió a la xarxa.

• Andorra• Igualada• Tàrrega• Berga• Tremp• Olot• Figueres• Puigcerdà• Valls• Palafrugell• Solsona• Alguer• Martorell• Rubí• Santa Coloma F.• Móra d’Ebre• Coma·ruga• Sort• Ribes de Freser• Gandesa• Banyoles• Manacor Ciutadella • Masquefa• Ripoll• Mataró• Blanes

• les Corts• Vila Olímpica• la Seu d’Urgell• la Pobla de Segur• Badalona• la Fatarella• Montblanc• Llefià• Amposta• Sant Andreu• Vallirana• Eivissa• Barberà del Vallès• Vidreres• Horta·Guinardó• Manlleu• Santa Bàrbara• Pont de Suert• la Bisbal d’Empordà• l’Ametlla de Mar• Pineda de Mar• Balaguer• Falset

Vic

Salt

Granollers

Manresa

TerrasaSabadell

Barcelona

L’HospitaletSt. Feliu Llobregat

Vilanova i la GeltrúTarragona

Tortosa

Reus

Lleida

València

Madrid

Sevilla

14 SEUS

3 SEUS FORA DE CATALUNYA (Madrid, Sevilla i València)

1 SEU A MÈXIC

1 PUNT UOC A L’ALGUER

DOSSIER DE PREMSA UOC CURS 2012-2013

Documents

Transcript of DOSSIER DE PREMSA UOC CURS 2012-2013