DOSSIER DE PREMSA

TEMPORADA 2018-19

inFAUSTGoetheVersió lliure d'Anna Maria Ricart

Del 19 d'octubreal 25 de novembre

sinopsi inFaust(a partir de Faust de J. W. Goethe)

El dia del seu aniversari, el vell Faust, no trobant sentit a la seva vida, intenta suïcidar-se, però no n’és capaç. Un anunci a la xarxa ho canvia tot. De la mà de Mefistòfil, entra en un món creat a partir dels seus desitjos més íntims. Allà pot ser i tenir tot allò que vulgui. Però tot té un cost i Faust haurà de signar una i una altra vegada el pacte… amb el diable?

J. W. Goethei Johann Wolfgang Goethe va néixer a Frankfurt del Main, Alemanya, el 28 d’agost de 1749. Se’l reconeix principalment com a poeta, novel·lista, dramaturg i assagista, però el seu camp de coneixement va incloure molt més. Fou geòleg, zoòleg, biòleg, químics; a més, va cultivar l’ocultisme, l’alquímia i també fou dibuixant.

En la seva infantesa va aprendre llatí, italià, francès i grec, així com dibuix, música, equitació i esgrima; tocava el piano, el violoncel i estava molt dotat pel dibuix. Entre 1765 i 1768, va estudiar Dret a Leipzig per imposició del seu pare. Va patir una greu malaltia pulmonar que el va obligar a tornar a la seva llar a Frankfurt i després d’un temps de convalescència, va marxar a Estrasburg per acabar els seus estudis. Es va llicenciar com a advocat en aquesta ciutat el 1771.

Durant els últims anys de la seva carrera va enamorar-se de la filla del pastor de Sesenheim, Friederïke Brion, qui inspirà els versos de Cançons de Sesenheim. També a Estrasburg va conèixer el filòsof, historiador i estudiós de la literatura Johann Goofried von Herder, qui el va apropar a la poesia popular i també a Shakespeare.

Gràcies a la influència del seu pare, Goethe va obtenir una plaça d’advocar a Wetzlar. Tanmateix, Goethe no gaudia de la professió. Durant aquesta època (la dècada del 1770) es desenvolupa el Sturm und Drang (Tempesta i empenta); episodi de la literatura alemanya fonamentada a la passió i que va tenir la transgressió de la norma com a regla. Naturalment, Goethe s’uneix a les files del moviment i escriu la novel·la epistolar Werther (1774).

El 1775 va ser convidat pel duc príncep Karl August von Sachsen-WeimarEisenach a la cort en qualitat de ministre i viure a Weimar on va romandre la resta de la seva vida. Allà es va encarregar d’assumptes molt diversos: inaugurar canals i ordenar la construcció de mines i dics, entre altres.

Entre 1786 i 1788 va realitzar un viatge a Itàlia que va tenir un gran impacte a la seva vida. El viatge li va donar l’oportunitat de conèixer ciutats importants, com ara, Venècia, Sicília i Roma. Conèixer Itàlia el va portar a una doctrina neoclàssica segons la qual l’ordre que es manifestava a través de les plates i animals conferia legitimitat a l’ésser. Durant la seva etapa classicista escriu: Ifigenia en Táuride (1787) i les Elegías romanas (1786-1788). Aquestes obres i algunes de les que van continuar van ser escrites en hexàmetre per honrar els grecs.

Després de tornar a Weimar, va renunciar a moltes de les seves obligacions ministerials. Només va continuar amb la direcció del gran teatre de la cort. La seva dedicació li va

J. W. Goethei permetre dur a escena algunes de les seves obres i creacions de Schiller. La seva amistat i col·laboració amb Schiller (poeta, dramaturg, filòsof i historiador alemany) va començar el 1794.

Poc a poc Weimar es va convertir en el centre intel·lectual i artístic de tota Alemanya, ja que amb l’ajuda de Goethe, la universitat de Jena va acollir personalitats extraordinàries. Per exemple: Friedrich Schiller, Johann Gottlieb Fichte, August Wilhem von Schlegel, Georg Wilhem Friedrich Hegel i Alexander von Humboldt.

Va casar-se amb Christiane Vulpius, una noia d’origen modest el 1807. Amb ella va tenir Augustus, el seu únic fill, el qual va morir molt abans que Goethe.

El 1808 Goethe va conèixer Napoleó Bonaparte a qui va admirar profundament tot i estar en desacord amb el caos ocasionat per la Revolució i d’estar convençut que era millor l’evolució que la revolució i que en temps de gran agitació era preferible cultivar la ciència i l’art.

Goethe va morir l’any 1832 i va tenir com a última comanda: ‘Què obrin les finestres perquè entri la primavera!’.

Va abarcar la lírica, novela, el drama, l’assaig, els estudis científics i morals en més de doscents volums. És considerat junt amb Leonardo da Vinci i Albert Einstein un dels grans genis de la humanitat. S’estima que la seva novela Los sufrimientos del joven Werther (1774) va encentar el Romanticisme.

La seva peça més reconeguda és Faust, dividida en dues parts. La primera data del 1806 i la segona del 1831.

Goethe va destinar gran part de la seva vida a escriure i reescriure aquesta obra. La va començar amb 25 anys i la va acabar poc abans de la seva mort.

Altres obres cèlebres són: Werther (1774), Canciones de Sesenheim (1774), Egmont (1775), Los años de aprendizaje, de Wilhelm Mesiter (1796), Torcuato Tasso (1798), Las efinidades electivas (1809), Poesía y verdad (1811 – 1830), Diván de Oriente y Occidente (1819).

Poc a poc Weimar es va convertir en el centre intel·lectual i artístic de tota Alemanya, ja que amb l’ajuda de Goethe, la universitat de Jena va acollir personalitats extraordinàries. Per exemple: Friedrich Schiller, Johann Gottlieb Fichte, August Wilhem von Schlegel, Georg Wilhem Friedrich Hegel i Alexander von Humboldt.

Va casar-se amb Christiane Vulpius, una noia d’origen modest el 1807. Amb ella va tenir Augustus, el seu únic fill, el qual va morir molt abans que Goethe.

El 1808 Goethe va conèixer Napoleó Bonaparte a qui va admirar profundament tot i estar en desacord amb el caos ocasionat per la Revolució i d’estar convençut que era millor l’evolució que la revolució i que en temps de gran agitació era preferible cultivar la ciència i l’art.

proposta dramatúrgicai Internet ha suposat la democratització més immensa del coneixement en tota la història de la humanitat. Les generacions actuals n’hem estat testimonis en directe. El mite de la “set de coneixement” pren en l’actualitat un sentit nou. El saber ja no és un problema en el seu accés, és un problema en l’excés. Aquesta desmesura porta a la humanitat a refugiar-se del coneixement i convida a la simplificació. Obrim la porta a la mentida o a la post-veritat.

L’extrapolació del personatge als nostres dies ens porta a una reflexió sobre la idea de la veritat i la mentida en el nostre present. Quina forma pren Mefistòfil? Trump? Le Pen? O potser un refugiat sirià? Què suposa l’amor i la redempció?

Una proposta dramàtica per enfrontar-nos a les grans qüestions del nostre present, fent reviure’l per mostrar-lo amb tota la seva essència.

Anna Maria Ricart

notes de direcciói Quantes vegades t’has venut l’ànima al diable? Quantes vegades el desig t’ha mogut irracionalment perquè el preu era massa assequible? Quantes vegades t’has deixat enlluernar per unes vambes oblidant qui i com les ha fabricades? Quantes càpsules de cafè has consumit sense saber on anirien a parar? Quantes polítiques de privacitat has acceptat sense haver-les llegit? Quin percentatge de la teva vida està hipotecada per a qui i per a què? Quant i quin sexe has consumit? Quant i per quin amor has pagat?

Fa poc més de dos segles, Goethe va utilitzar el mite del doctor Faustus per a reflexionar sobre un món modern que naixia davant seu. El món canviava de la mà de l’incipient capitalisme i l’autor alemany reflexionava a través del seu gran personatge: si ho poguéssim tot, què voldríem? En qui ens convertiríem?

Qui o què és Mefistòfil avui dia? Per què renunciem constantment al cost real dels nostres desitjos? Què fa que busquem dreceres tot renunciant al plaer del camí llarg? Per què abaratim els somnis? A què no ens atrevim? Faust qui és? Faust som tots?

Marc Chornet Artells

fitxa artisticai

a partir de Faust de J. W. Goethe

Adaptació i dramatúrgia anna Maria RicartDireccióMarc Chornet Artells

Escenografia Laura Clos “Closca” (set Up design)

Vestuari Marta Rafa

Il·luminació David Bofarull

Disseny de projeccions Alfonso Ferri

Fotografia david ruano

Vídeo promocional oMeN

producció executiva Pol Cornudella

EquIp tEatRE akaDÈMIaDirecció artística Guido torloniaGerència i cap de producció Meri Notariocap de comunicació Míriam FontGestió de públics rubén salinasassistenta de direcció art. isabelle Brescap de salaenrique Vallejocap tècnicPol Queralt tècniclluís serra

inFAUST és una producció del teatre akadèmia en coproducció amb Projecte Ingenu

EspEctaclE EN catalàDurada aproximada 75 min.

Música original i arranjaments Neus Pàmies

Ajudant d'escenografia Sergi Corbera (set Up design)

Intèrprets Toni Guillemat, Neus Pàmies, Martí Salvat, Roser Tapias i Cristina Arenas

Espai sonor Pol Queralt

Agraïments: A la Sala Beckett i Luis Martí, al David i al Fernando i a tothom de la Nau Ivanow, a l’Antonio del Bar Andalucía i a tots els Ingenus.

Quan el 2013 vam començar a treballar, el col·lectiu no era més que un grup d’entrenament i d’investigació actoral regular que havia detectat la necessitat d’impedir que només el “mercat” governés les nostres carreres artístiques. Naixia així Projecte Ingenu, un grup d’investigació pràctica sobre el fet teatral, amb la voluntat de compaginar el treball professional amb l’evolució personal i la investigació permanent d’un model possible d’actor contemporani.

Vam iniciar un treball basat en la coralitat i l’experimentació sonora, treballant a la sala d’assaig, però també en espais exteriors no convencionals. Vam començar a utilitzar el concepte “slowtheatre” per definir-nos. El Moviment Slow pretén abordar el problema de la “falta de temps” a través d’establir connexions amb allò humà. Com a col·lectiu, la nostra recerca està orientada a generar vivències que ens retornin a la dimensió humana, que posin èmfasi en les relaciones humanes i el tempo natural d’aquestes.

La pretensió era començar un treball regular i transversal que no trobés límits entre la interpretació, la dramatúrgia i la direcció d’actors. Construir un espai de “repòs”, on la pressa per resoldre una situació no fos un criteri vàlid. Les sessions organitzades en sessions guiades per eixos temàtics va conduir el treball fins als límits de la teatralitat en diferents àmbits: teatre descontextualitzat (espai teatral i els seus límits), teatre i societat (experiències d’intervenció social amb el teatre com a eix central) teatre i intèrpret (l’actor és capaç de modificar l’experiència de l’espai-temps en el receptor).

Poc a poc vam necessitar materialitzar en espectacles les nostres dinàmiques de treball intentant no perdre l’essència que ens havia mogut inicialment i que s’estenia més enllà del concepte “espectacles”. Així doncs, vam iniciar la producció slow d’espectacles, mentre reformulàvem la manera de resseguir l’entrenament actoral i les activitats fora del teatre.

La temporada 2014/2015 Raimon Molins (director artístic de la Sala Atrium de Barcelona) ens va proposar treballar conjuntament en una versió de Hamlet que posés el focus d'atenció en el treball actoral. L’èxit de crítiques i l’afluència de públic van permetre reposar el muntatge la següent temporada.

El novembre de 2015 vam estrenar Top Girls de Caryl Churchill al Teatre Akadèmia (sent també l’estrena catalana del text) que després de la bona rebuda va reposar-se al final de la mateixa temporada i la mateixa temporada vam estrenar Romeu i Julieta a La Seca-Espai Brossa.

Mención a Romeo y Julieta, de la compañía Projecte Ingenu, dirigido por Marc Chornet, por suponer una clase magistral de puesta en escena: escenografía, vestuario, luces, espacio sonoro y movimiento estan al servicio de un Romeo y Julieta impecable desde el punto de vista formal y a la vez lleno de juventud, energía y fuerza expresiva.Jurado de Almagro OFF 2017

La temporada 2016/2017 vam reposar el nostre Romeu i Julieta a La Seca-Espai Brossa i vam estrenar Yerma una coproducció amb el Teatre Akadèmia, que després de l’èxit d’afluència i crítiques es va tornar a programar el gener de 2018 i recentment, el setembre de 2018 ha fet temporada al Teatro Kamikaze de Madrid.

Durant el 2018 també hem estrenat el muntatge Vaig ser pròsper a La Seca-Espai Brossa.

El dia que estrenàvem Romeu i Julieta en castellà obteníem una menció especial del certamen AlmagrOFF’17:

DECÀLEG Ingenu

1. IngenuïtatVolem ser ingenus. Volem mirar el món que ens envolta amb ulls nous. Volem mirar el passat, el present i el futur amb ulls nets. Ingenu també vol dir “nascut lliure”, i nosaltres ens volem lliures.

2. JocVolem jugar. Volem jugar per representar-nos, per tenir un llenguatge universal, per investigar, per relacionar-nos. Volem recuperar el joc que ens remet a la nostra infància, al ritus i també al teatre.

3. RecercaVolem buscar i si pot ser, trobar. I si no pot ser, continuar intentant-ho. Volem obrir canals d'investigació que mai s'esgotin i que sempre hi hagi un camí per recòrrer. Volem un riu, no un estany tranquil.

4. EntrenamentVolem millorar. Volem explorar les nostres capacitats. Volem aprendre, de nosaltres i dels altres.

5. Treball col·lectiuVolem fer-ho junts. Volem necessitar-nos, ajudar-nos i enriquir-nos mútuament. Volem saber que no estem sols en aquesta aventura.

6. ArtesaniaVolem crear amb les nostres mans, amb el nostre treball, sense dreceres. Volem ser lents, curosos, delicats. Volem cuidar els detalls, les coses petites.

7. BellesaVolem trobar la nostra estètica, el nostre llenguatge, el nostre codi. Volem anar més enllà d'allò que ja sabem. Volem trobar formes que ens ressonin a nosaltres i que res.

8. MúsicaVolem música. Volem cantar i ballar i recitar. Volem trobar la música allà on s'amaga.

9. Els 4 elements (terra, foc, aire, aigua)Volem sentir la terra sota els peus, volem sentir la calor del foc, volem submergir- nos en aigües profundes i volem volar.

10. HerènciaVolem ser fidels a la nostra herència, a allò que hem estat i que som, a les nostres arrels. Volem desenterrar allò que hi ha sota capes i capes de pols. Volem tornar-ho a mirar, tornar-ho a sentir, tornar-ho a jugar, tornar-ho a interpretar.

adaptació i dramatúrgiai ANNA MARIA RICART

Va ser periodista durant més de vint anys i ara és dramaturga. Entre les adaptacions i dramatúrgies que ha realitzat hi ha El metge de Lampedusa, a partir del llibre de memòries Lacrime di sale de Pietro Bartolo i Lidia Tilotta (Temporada Alta-Teatre Lliure 2017) i Jane Eyre. Una autobiografia, adaptació de la novel·la homònima de Charlotte Brontë (Teatre Lliure 2017). Ha guanyat el Premi MAX 2015 a la millor adaptació teatral per Fuenteovejuna. Breve tratado sobre las ovejas domésticas, a partir del clàssic de Lope de Vega (Fira de Tàrrega 2014). En l’àmbit del teatre familiar ha realitzat la dramatúrgia de Les supertietes, basat en els «Contes contra tot pronòstic» d'Empar Moliner (Círcol Maldà 2015), Premi Fundació Catalunya – La Pedrera a la Mostra d'Igualada 2016. També ha fet, conjuntament amb Marc Chornet, les dramatúrgies de Romeu i Julieta (La Seca-Espai Brossa 2016) i Yerma (Teatre Akadèmia 2017).

És autora dels textos El senyor petit (teatre familiar, Temporada Alta 2018), Barbes de balena (El Maldà 2017); Només en queden restes, de la capa de superheroi, monòleg inclòs a l'espectacle col·lectiu i solidari De Damasc a Idomeni (Teatre Lliure de Montjuïc 2016), La fórmula de la felicitat (Sala Atrium 2015), Flors carnívores (Sala Atrium 2013) i La llista (Àtic22/Teatre Tantarantana 2013).

direcció MARC CHORNET ARTELLS

Llicenciat en Direcció i Dramatúrgia per l'Institut del Teatre de Barcelona i en Comunicació Audiovisual per la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona.

Membre fundador de Projecte Ingenu, ha dirigit per a la mateixa companyia Hamlet (juntament amb Raimon Molins, Sala Atrium 14-15) aconseguint una menció especial del Jurat d’AlmagrOFF 2015; Top Girls (de Caryl Churchill, Teatre Akadèmia), Romeu i Julieta (La Seca-Espai Brossa 16-17), Yerma (Barcelona - Teatre Akadèmia 2016, 2017 i Madrid - Teatro Pavón Kamikaze 2018); Vaig ser pròsper (La Seca - Espai Brossa, 2018).

També ha escrit i dirigit No obstant això hi va haver un moment en què tot va ser possible a partir de textos de Josep Maria Muñoz Pujol a la Sala Tallers del Teatre Nacional de Catalunya. Ha col·laborat en la direcció i dramatúrgia de la inauguració del Festival Grec de 2014 amb La Fura dels Baus en l’espectacle MURS. El 2014 va ser l’ajudant de Xicu Masó en la primera edició de l’ITNC, la jove companyia del TNC i l’Institut del Teatre de Barcelona.

Altres muntatges rellevants de la seva trajectòria són Carmela Lilí Amanda, espectacle musical de creació (Premi-Beca Metropol, Sala Atrium), La Partida o Còctel de gambes d’Albert Mestres a La Seca-Espai Brossa, Flors Carnívores d’Anna Maria Ricart al Teatre Tantarantana i el Círcol Maldà o La Nit de Santa Llúcia - Festa de les Lletres Catalanes 2012 per Òmnium Cultural inaugurant el Teatre Tarragona.

intèrpretsi TONI GUILLEMAT

Graduat en Art Dramàtic per l’Institut del Teatre de Barcelona (2015) on també hi cursa el post-grau d’Actors i guionistes per a l’audiovisual (2017). Anteriorment es forma tres anys al Col·legi de Teatre de Barcelona (2010).

És membre fundador de Projecte Ingenu i participa en els següents muntatges de la companyia: Hamlet, sota la direcció de Raimon Molins i Marc Chornet (Sala Atrium 2014-2016 i al Festival AlmagrOFF’15), Romeu i Julieta dirigit per Marc Chornet (La Seca-Espai Brossa, 2016 i AlmagrOFF’17), Vaig ser pròsper, direcció també de Marc Chornet (La Seca-Espai Brossa, 2018 i FITT 2018) i Fusilando con amor, creació col·lectiva de Projecte Ingneu amb artistes xilens (Espacio Checoeslovaquia, Santiago de Xile 2018).

També se l’ha vist a Maria Rosa, dirigit per Carlota Subirós (Teatre Nacional de Catalunya, 2016); Farsa, muntatge dirigit per Albert Mestres (Festival Grec 2016); el musical Geronimo Stilton (Teatre Condal, 2016-2017) o com a ajudant de direcció a Aire de la companyia de dansa Habemus Corpus (Mercat de les Flors-Festival Grec 2017). A El mar no cap dins d’una capsa de sabates de la Cia. El Martell (Tantarantana, 2018). També en projectes de la Companyia Ignífuga com La Norma de l’Extinció (festival Fringe Madrid 2014) i amb A House Is Not a Home (Fira Tàrrega 2015 i Festival Bell SQ Londres 2017). La Nau dels Bojos de la Companyia La Calòrica (La Seca-Espai Brossa 2015) o a la Seca-Espai Brossa amb La partida o còctel de gambes d’Albert Mestres, dirigida Marc Chornet (2013).

En disciplines més còmiques i corporals el veiem a Vremya Musei, La Comèdia més russa de Cia. Voltäla (Maldà, 2016-2017); forma part de la Cia. de clown Nyip & Nyap; es forma en Commedia dell’Arte amb el mestre italià Carlo Boso i actua en muntatges

intèrpretsi d’aquesta disciplina com Villasolterone (Cia. Adàlids) i Alarma Nuclear! (Cia. La Palpebra), ambdues representades al Festival Internacional Cos de Reus 2013.

També ha participat en lectures al Foyer del Gran Teatre del Liceu (2016-2017) o en lectures dramatitzades amb diferents directors com Xavier Albertí (95è aniversari del PEN Català al CCCB el 2018 o Badlife al Born Centre Cultural 2017), Albert Mestres (Marea alta, marea baixa a l’Obrador de la Sala Beckett el 2014) o Albert Roig (Recital sobre V.A. Estellés al CCCB el 2013).

A nivell audiovisual el podrem veure a la websèrie de TV3, Patates rosses que s’estrenarà aquesta PROPERA TARDOR.).

intèrpretsi NEUS PÀMIES

Graduada en Art Dramàtic per l’ESAD de l’Institut del Teatre de Barcelona, segueix la seva formació amb classes de màscara, Commedia dell’arte i workshops d’interpretació amb Thomas Richards, Konrad Szchiedrich, Declan Donellan o Paulina Puslednik. S’ha format com a pianista al Conservatori de Tarragona i com a cantant amb professors com Daniel Muñoz, Isabel Soriano, Teresa Valls o Diana Palou.

És membre fundadora de Projecte Ingenu, on recentment ha participat en l’espectacle de creació Vaig ser pròsper (Dir. Marc Chornet) a La Seca-Espai Brossa. També ha participat en l’espectacle Scaramouche de Dagoll Dagom al Teatre Victòria (Dir. Joan Lluís Bozzo) i ha protagonitzat espectacles com Fang i Setge, sota la batuta de Salvador Brotons, al Teatre Victòria de Barcelona o Top Girls de Caryl Churchill (Dir. Marc Chornet) al Teatre Akadèmia.

Alguns dels seus últims treballs com a actriu són Romeu i Julieta (Dir. Marc Chornet, La Seca Espai Brossa), No obstant això hi va haver un moment en que tot va ser possible (Dir. Marc Chornet, TNC), Mares i filles compartint repartiment amb Nina (Dir. David Pintó, Teatre Guadí), Yo maté a mi hija de Carmen Domingo (Dir. Pep Molina, Sala Muntaner), Llibertat de Santiago Russiñol (Dir. Josep Maria Mestres, TNC), Boig per tu (Dir: Ricard Reguant, Sala Barts i Teatre Borràs), La partida o còctel de gambes d’Albert Mestres (Dir. Marc Chornet, La Seca-Espai Brossa), Gala La Nit de Santa Llúcia 2011 (Dir. Paco Mir, Auditori de Barcelona), Carmela Lilí Amanda espectacle musical de creació (Dir. Marc Chornet, Sala Atrium).

Ha composat la música original de l’espectacle Vaig ser pròsper i ha fet els arranjaments i direcció vocal d’espectacles com Romeu i Julieta o Carmela Lilí Amanda. Ha locutat diferents comercials per a televisió i radio amb companyies com Nestlé, Racc o l'Ajuntament de Barcelona.

intèrpretsi MARTI SALVAT

Llicenciat en interpretació per l’Institut del Teatre de Barcelona, segueix la seva formació amb cursos de teatre físic, arts performatives i teatre de vers.

És membre fundador de Projecte Ingenu. En teatre l'hem vist recentment a Yerma amb Projecte Ingenu al Teatre Akadèmia; i Vaig ser pròsper i Romeu i Julieta amb la mateixa companyia a la Seca-Espai Brossa; a El rei Lear dirigit per Lluís Pascual i a L’Onada, ambdues al Teatre Lliure de Barcelona; El mar no hi cap dins d’una capsa de sabates de la companyía de teatre polític el Martell al Teatre Tantarantana; Ah (Judit) i YX (o la fidelitat dels cignes negres) de la mateixa companyia a la Sala Àtrium; Redaliz (Festival Grec’13-Sala Beckett); a l’espectacle juvenil Els guapos són els raros, estrenat al Teatre Gaudí; i a El vídeo no el veurà ningú de Martin Crimp, muntatge dirigit per Carme Portaceli (Festival Grec’12-CDN). En la seva carrera també destaquen tres espectacles de teatre de carrer: La ira dels peixos, muntatge inaugural de FiraTàrrega’14, coproduït amb la companyia de teatre de carrer xilena “La patriótico interesante”; i Manifesta (FiraTàrrega’16) i Fuenteovejuna. Breve tratado sobre las ovejas domésticas (espectacle guanyador del III Certamen Internacional Almagro Off i del Premis Max 2015 a millor adaptació teatral) ambdós espectacles de la cia. Obskené.

A més a més firma la co-direcció d’Incert, muntatge de circ guanyador dels premis Zirkòlika 2014 en les categories de millor espectacle de circ i millor direcció.

intèrpretsi ROSER TÀPIES

Es forma com a actriu a diverses escoles especialitzades com Nancy Tuñón, Eòlia i El Timbal. Ha seguit formant-se de la mà de professionals com Raimon Molins i Laura Jou.

Ha protagonitzat sèries com Amar en tiempos revueltos, Bandolera, El Don de Alba, La Riera o Cuentame como pasó, entre d’altres.

Paral·lelament roda pel·lícules com Animals, Olor de Colònia, Ebre, del bressol a la batalla, Els fills del sol, etc.

Les seves incursions als escenaris han estat des de al Teatre Nacional de Catalunya amb Ocells i Llops, a la Sala Beckett amb Temps de Sega, al Teatre Akadèmia amb Yerma o a La Seca Espai Brossa amb Romeu i Julieta i Vaig ser pròsper.

intèrpretsi CRISTINA ARENAS

Formació superior d’art dramàtic, Pla de Text a Eòlia (2007-09). Llicenciada en art dramàtic a l’Institut del Teatre de Barcelona (2009-2013). També s'ha format amb Julio Manrique, Artt Studio Barcelona (2016); Trainning de cámara con directores de cásting, cine y TV, UNIR Madrid (2017); Dugald Bruce- Lockhart Atelier Teatre Akadèmia (2015) i OriolBroggi, Sala Beckett(2014).

En teatre ha participat en Paraules d’amor de Joan Ollé. Teatre La Gleva. Dir Joan Ollé. (Reposició de l’espectacle 2018); Estimada Maria Aurèlia Homenatge a M. Aurèlia Capmany amb textos de l’autora. Dir. Marc Chornet. Entrega de premis literaris ciutat de Tarragona (2018); El mar no cap dins d’una capsa de sabates de Laia Alsina Ferrer. Tantarantana. CIA. El Martell (2018); UTOPIA De Pau Masaló i Ferran Dordal. Sala Hiroshima. CIA. Ignífuga. Grec (2017); YX o la fidelitat dels cignes negres de Laia Alsina Ferrer. La seca espai brossa. CIA. El Martell (2017); Ah (Judith) Dir i text. Laia Alsina Ferrer. Sala Àtrium. CIA. El Martell (2017); Niu De Marc Garcia Coté. TNC (Teatre Nacional de Catalunya) Dir. Yvette Vigatà (2016); Els fusells de la Sra. Carrar de Bertold Brecht al Teatre Almeria Dir. Daniel J. Meyer (2016); Paraules d’amor de Joan Ollé. La Seca Espai Brossa Dir. Joan Ollé (2015); A house is not a home de Maurice Maeterlinck. (Interior) Fira Tàrrega Dir. Pau Massaló (2015); F/M (Devil is Alive and Well) d’Helena Tornero Dir. Víctor Muñoz.Sala Beckett. (2015); La norma de l’extinció (Platònov) Txèkhov. Círcol Maldà, Fringe Madrid Dir. Pau Masaló (2014); El Cantador de Serafí Pitarra. Teatre Nacional de Catalunya Dir. Xicu Masó (2014); Degustació de Joan Ollé. Festival Temporada alta Dir. Joan Ollé (2013); 100 femmes Festival Grec. D’Àngels Aymar Dir. Àngels Aymar (2013).

escenografia LAURA CLOS 'CLOSCA'

Llicenciada en Ciències de l’Activitat Física i l’Esport per l’INEFC de Barcelona, 2007. Llicenciada a l’Institut del Teatre de Barcelona en l’especialitat d’Escenografia, 2013. Màster en Lighting Design “Disseny d’Il•luminació Arquitectònica” a la UPC, 2015.

Ha treballat en el món de l’espectacle en diferents modalitats com a il·luminadora i escenògrafa. Els espectacles més recents i més destacats són: col·laboració amb Teatre de l’Òpera d’Stuttgart amb Anna Viebrock; Romeu i Julieta, la Seca 2017; El llibre de les bèsties, Teatre Lliure, 2016; Fang i Setge, Teatre Victòria, 2016; La Monyos Teatre del Raval, 2014; El Bon Lladre, Teatre Lliure, Festival Grec 2014; Els Pastorets de Paco Mir, Teatre Poliorama,2014; Jove Companyia del Teatre Nacional de Catalunya, Teatre Nacional de Catalunya, 2014. Com a ajudant, ha treballat a: Frank V, Teatre Lliure, 2015; No feu bromes amb l’amor, Teatre Nacional de Catalunya, 2015; Fronteres, Teatre Nacional de Catalunya, 2014; La dona vinguda del futur, Teatre Nacional de Catalunya, 2013.

Actualment ha fet l’escenografia de Yerma, Teatre Akadèmia, març 2017. També està treballant com a il·luminadora per l’espectacle de dansa Moaré, Festival Grec 2017; ajudant d’escenografia per a A tots els que heu vingut TNC, abril 2017.

il·luminació DAVID BOFARULL

En dansa ha treballat: Vladimir Malakhovs La péri Staatsoper, Die bajadere Duetshe Oper Berlin. Terence Kohler Daphnis und Chloé Bavarian State Ballet Munich, Cinderella a tragic tale Suomen Kansallisooppera Helsinky, The nutcraker Cultural Center in Hong Kong, Karl Alfred Schneider Memento mori Reithalle/Gartnerplatz, Munich, JoStromgren Arsen, rockokothriller Cuvilliés Theatre/Gartnerplatz, Munchen Terence Kolher Das Kleine Schwarze/The riot of spring ballet company Baddishes Staats Theater/Karlsrhue; I en teatre: Josep Mª Mestres, El fantasme de Canterville Teatre Condal; Josep Mª Miró, Nerum Park Sala Beckett; Pau Miró i Lluís Homar, Cyrano Teatre Borràs; Marilia Samper Alegria Sala Beckett; Dei Furbi Oklahoma Teatre Akadèmia; Pau Miró Un tret al cap Sala Beckett; Jordi Prat i Coll Els tres aniversaris Villarroel; Toni Casares Eva i Adela als afores Sala Beckett; Marc Chornet Yerma Teatre Akadèmia; Andrés Lima La mare Teatre Villarroel; Jordi Prat i Coll La fortuna de Sílvia TNC/Sala Petita; Julio Manrique La Treva Villarroel; David Plana El bon pare Teatre Borràs; Joan Carlos Martel L'inframon Teatre Lliure de Gràcia; Marc Artigau Caïm i Abel Biblioteca de Catalunya; Pau Miró Victòria Sala Gran TNC; Josep Ma Mestres L'avar Teatre Goya; Carlota Subirós Maria Rosa Sala Petita TNC; Àngel Llàcer Molt soroll per no res Sala Gran TNC; Josep Mª Miró Carrer Franklin Sala Petita TNC; Xavier Albertí L'hort de les oliveres Sala Gran TNC. Jordi Casanovas Vilafranca Teatre LLiure Teatres Amics; Pau Miró Terra baixa i Lluis Homar Teatre Borràs; Manel Dueso Mata'm Villarroel/Grec; Oriol Broggi Cels de Wajdi Mouawad Biblioteca de Catalunya; Marta Butxaca Losers Villarroel Teatre; Josep Mº Miró Fum Sala Petia TNC; Xavier Albertí Terra de ningú Sala Petita TNC; Jordi Casanovas Consell familiar Sala Beckett; Pere Riera Barcelona Sala Gran TNC/Teatre Goya; Jordi Casanovas Una història catalana Sala Gran TNC; Gemma Beltran La flauta màgica, Variacions Fei Furbi La Seca; Jordi Casanovas Pàtria Teatre Lliure / Poliorama. Josep Mª Miró El principi d'Arquimides Sala Beckett/Villarroel.Premis, Butaca Millor Il·luminació: 2013 Barcelona i 2014 Terra baixa i Lluis Homar.

disseny projeccionsi ALFONSO FERRI

Artista multidisciplinari, especialitzat en espais escènics, instal·lacions audiovisuals i projectes audiovisuals en general.

Al llarg de la seva trajectòria ha treballat com Dissenyador Gràfic, Creatiu, Ajudant de direcció artística i Grafista en innombrables rodatges publicitaris. S'especialitza en videocreació, realitzant treballs de motion Graphics, videoinstal·lació, vídeo live, espais escènics per a teatre i realització de tota mena d'audiovisuals. Ha realitzat diversos vídeos musicals pel segell FNCA electrònica balear. Ha creat dissenys de cortinetes, capçaleres i imatge corporativa per tv i empreses. Realitza i post-produeix vídeos promocionals per a Jeff Mills, Method man & Xarxa Man, La Mala Rodríguez, Chambao, Muchachito, Dj Awards Eivissa, entre d'altres. Dins de la Cultura de Clubs ha participat com Vj (videoDj) en mítiques sales d'Eivissa com el Space, l'Amnesia i als premis Dj Awards al Pacha (Eivissa). Ha exposat i col·laborat al costat d'altres artistes en diferents museus, festivals i galeries d'art, com l'IVAM (València); MACBA (Barcelona); MACE (Eivissa); ARC (Madrid); Observatori (València).

En les arts escèniques, ha treballat amb dramaturgs i directors d'escena com Guillem Clua, Marc Chornet, Jordi Prat i Coll, Pau Miró, Oriol Broggi, Toni Casares o Magda Puyo. Les seves creacions visuals i espais escènics han estat produïts i interpretats en diversos espais com el TNC, Teatre Lliure (Espai Lliure), Sala Beckett, Teatre Akadèmia, entre d'altres. Actualment dins de les arts escèniques, es troba investigant noves formes de transmetre idees a través de la posada en escena, concretament a través de la imatge i l'espai mitjançant entorns interactius i processos de Mapejat. Buscant l'equilibri entre tècnica, obra i concepte. Com a realitzador continua en el seu camí amb les càmeres DSLR, els enregistraments en alta velocitat i la millora en l'autoproducció en ús amb els avenços tecnològics.

vestuarii MARTA RAFA

Títol superior d’Art dramàtic per l’Institut del Teatre, graduada en Història de l’Art per la UB i va estudiar Disseny de vestuari per a l’espectacle a l’Escola d’Arts i Tècniques de la Moda de Barcelona.

Dissenyadora de vestuari per arts escèniques. Des del 1997 treballa com a figurinista en espectacles dirigits per Àlex Rigola com Titus Andrònic (Premi Butaca millor vestuari 2001), Suzuki I i II, Glengarri Glen Roos, Ricard III, European House o Der Fliegende Holländer, amb Carlota Subirós a Otel·lo, Alícia-Un País de Meravelles (Premi Butaca al Millor vestuari 2010 amb Berta Riera). També ha treballat amb directors com Carme Portaceli, Magda Puyo, Rafel Duran o Jordi Coca entre d’altres. Els seus treballs s’han pogut veure en el Teatre Lliure, al TNC, la Sala Beckett, Festival Grec, Festival de Almagro, Teatro de la Abadía, Gran Teatre del Liceu o al Teatro Real.

En el camp de la docència, és professora de l’Institut del Teatre on imparteix assignatures com “Disseny del personatge”, “Projecte escenogràfic” i “Pràctiques d’escenificació”. Ha estat professora convidada en cursos de Disseny d’indumentària al Teatro San Martín de Buenos Aires (2006) o pel CEBA a Cartagena de Índias (Colombia 2010).

espai sonori POL QUERALT

S'inicia en el món de les arts escèniques treballant com a tècnic de sala del teatre de la localitat on viu, Vacarisses (2008). Es forma com a Tècnic Superior en Realització audiovisual a l'escola EMAV de Barcelona (2010). Posteriorment rep la titulació de Tècnic Superior en les tècniques de l'art de l'espectacle en viu a l'ESTAE, Institut del teatre (2012).

Durant els seus estudis ha participat en diferents espectacles, tant en la part tècnica com en la part artística referent a la seva especialitat, la luminotècnia. A més ha realitzat pràctiques en alguns teatres entre els quals hi ha el Teatre Nacional de Catalunya, El Teatre Lliure i l'Opera de Lyon. Actualment compagina la posició de cap tècnic al Teatre Akadèmia amb altres treballs per a empreses i/o companyies com a autònom (Col·lectiu Mos Maiorum, Butai produccions, AraSo, Projecte Ingenu, entre d'altres). Ha treballat com a tècnic en diverses companyies, productores i empreses i/o espectacles tant de teatre com de dansa, titelles, concerts...: Espectra Producciones, Habemus Corpus, Barcelona Dance Center (contraseña produccions), Vania produccions, Teatre de Ponent, LleidArt ensemble, etc. A banda de treballar com a tècnic també ha realitzat diferents dissenys de llums per espectacles, com La Mala, espectacle de dansa amb Ramon Oller com a coreògraf i representat a la sala Peridance Capezio Center (New York), La Nit (teatre/dansa) espectacle dirigit per Moreno Bernardi estrenat al Teatre Akadèmia i Mos Maiorum (teatre/documental) estrenat al festival TNT de Terrassa. També ha realitzat algun disseny d'espai sonor com el de l'espectacle Vaig ser Pròsper de la companyia Projecte ingenu, estrenat a La Seca.

producciói POL CORNUDELLA

Neix a Terrassa el gener del 1989, després de l’educació obligatòria es gradua en Ciències Empresarials i Management per la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona.

Després d’una temporada vivint a l’estranger, l’any 2016 torna a Barcelona on estudia un màster en Negocis al Mercat de l’Art de la Universitat a Distancia de Madrid. Durant el 2017 treballa en la gestió i venta de les obres del pintor espanyol Miguel Herrero. Actualment exerceix de manager del Grup de música b1n0 així com de productor a la companyia de teatre Projecte Ingenu.

ACTIVITATS PARAL·LELESCol·loqui Post-funció

24 d’octubre (després de la funció) amb l’equip artístic de l’espectacle.

Col·loqui Post-funció - Itinerari: Mecanismes de poder

25 d’octubre (després de la funció), en col·laboració amb Recomana.cat.

Col·loqui Post-funció Faust i Don Joan, el desig insaciable 31 d’octubre (després de la funció), en

col·laboració amb l’Escenari Joan Brossa.

Col·loqui Post-funció7 de novembre (després de la funció), amb la participació de Rafael Argullol, escriptor i professor d’Humanitats a la UPF. Moderat

per Jaume Descarrega, vocal de la Junta de Govern i referent de la Comissió de Cultura

del COPC.

Més informació: WWW.TEATREAKADEMIA.CAT

patrocini: amb el supor t de: amb la col·laboració de:

El Club de Cultura

nandoperettifound.org

@elsaperettiofficial

aboNamENTs TEmPoraDa 2018-19 TriA el Teu i gAudeix delS SeuS AvAnTATgeS!

Abonament Temporada 2018-19: 45€

4 espectacles–– Fins a 2 entrades per espectacle. Pots compartir el teu abonament!– no incl. Link Link Circus

Abonament Jove (-35) 2018-19: 35€

––

4 espectaclesA la venda per a j ves de fins a 35 anys

– validació de les entrades a l’entrada del teatreamb l’acreditació corresponent–

– no incl. Link Link Circus

Tiquet Regal 2018-19: 30€

–– 2 entrades

no bescanviable per Link Link Circus

Tiquet Regal 2018-19: 50€

– 4 entrades– no bescanviable per Link Link Circus

Segueix-nos a:@teatreakademia

Fins a 2 entrades per espectacle. Pots compartir el teu abonament!

Comunicació Teatre Akadèmia:

Míriam Font - comunicacio@teatreakademia.cat

Contacte de premsa Telf. 93 301 00 39

Sònia González - gonzalez@wearecosmica.com

Anna Aurich - aurich@wearecosmica.com

Av. Diagonal

Av. Diagonal

Av. Jo

A

s

v

e

.

p

J

o

Tarradella

ssep Tarra

dellas

Plaça Francesc

Macià

C. Buenos aires, 47-4908036 Barcelonatel. 934 951 447