Dossier de participació per a ... - Terrassa...

Àrea de Cultura, Innovació i Projecció de la Ciutat Servei de Comerç Carrer Telers, 5 passadís B, 1-planta Telf. 937397407 www.terrassa.cat

1 de 34

Dossier de participació per a comerciants i

restauradors

Fira Modernista de Terrassa


2 de 34

1. INTRODUCCIÓ Per tal d’aconseguir l’ambientació de caire modernista a les places i carrers del centre històric de la ciutat, la participació activa del sector del comerç i la restauració és imprescindible. A tal fi, des de l’organització de la Fira Modernista, i en les diferents edicions de la Fira, s’han anat introduint diferents formes de participació d’aquests sectors econòmics i socials, com són la possibilitat d’obertura de les botigues del centre, el diumenge de la Fira, considerant-lo un festiu de venda especial, a través de la fórmula del “taulell al carrer” i el concurs d’ambientació de comerços i aparadors adreçats al sector de la restauració. A més, de la convocatòria del concurs d’ambientació de carrers, on ambdós sectors van tenir un gran protagonisme. Pel que fa al sector de la restauració, el Gremi Empresarial d’Hostaleria de Terrassa i Comarca, amb la col·laboració de diversos restaurants del centre de la ciutat, organitza cada any un recorregut gastronòmic per la Terrassa del 1900. Els restaurants i bars que hi participen s’ambienten d’època i ofereixen menús i menjars que evoquen els plats que es menjaven en aquell període històric. En quest dossier trobareu les diverses formes de participació a la Fira Modernista, i algunes il·lustracions amb fotografies antigues que us podran orientar a l’hora d’ambientar els aparadors o els bars i restaurants, d’igual manera que us il·lustraran sobre les diverses opcions de vestuari i complements per tal d’aconseguir aquest aire modernista que traslladi als visitants a la nostra Fira a la Terrassa de fa 100 anys. 2. TAULLELL AL CARRER Totes les botigues i establiments de restauració ubicats al centre històric poden participar a la Fira Modernista amb un taulell ambientat d’època al carrer. A tal fi, és imprescindible sol·licitar-ho a CTC (Comerç Terrassa Centre) o al Gremi Empresarial d’Hostaleria de Terrassa segon el cas, comunicant les característiques i les dimensions de l’ocupació. És aconsellable adjuntar un croquis de l’espai a ocupar. El termini màxim per presentar la sol·licitud serà de 15 dies abans de la celebració de la Fira. S’haurà de gaudir de l’autorització i vistiplau final de l’organització, per tal de poder coordinar la ubicació de tots els elements possibles, a la via pública.


3 de 34

3. MENÚS MODERNISTES Pel que fa al sector de la restauració, el Gremi Empresarial d’Hostaleria de Terrassa i Comarca, amb la col·laboració de diversos restaurants del centre de la ciutat, organitza cada any un recorregut gastronòmic per la Terrassa del 1900. Els restaurants i bars que hi participen s’ambienten d’època i, a la manera de les antigues tavernes i cases de menjar, ofereixen menús i menjars que evoquen la gastronomia d’aquell període històric. Els bars i restaurants interessats en participar en aquesta activitat, i per tal de poder figurar en el programa divulgatiu dels actes de la Fira, és imprescindible comunicar-ho al Gremi Empresarial d’Hostaleria, 3 setmanes abans de la realització de la Fira. A tal fi, i per tal assessorar als bars i restaurants que així ho desitgin, en aquest dossier es presenta un recull de diferents plats , que avarca des dels típics plats més casolans que menjaven les classes populars, als plats dels diumenges i festes assenyalades, sense oblidar el tan arrelat i típic costum de fer el vermut els dies festius. 4. CONCURSOS 4.1 D’APARADORS COMERCIALS I D’AMBIENTACIÓ DE BARS I RESTAURANTS Amb l’objectiu de motivar la participació ciutadana, l’organització de la Fira Modernista organitza cada any diversos concursos. El concurs, ja tradicional, d’aparadors comercial i d’ambientació de bars i restaurants, s’adreça específicament a comerciants i restauradors. Les bases d’aquest concurs les trobareu tant a les oficines de Comerç, així com a les oficines de CTC, i del Gremi Empresarial d’Hostaleria de Terrassa i Comarca. També les podreu trobar a la pàgina web de la Fira Modernista http://visitaterrassa.cat/fira-modernista/ terrassacentre Gremi Empresarial d’Hostaleria de Terrassa Carrer Gavatxons, 9 – 1r pis Cr. De Castellar, 94 08221 Terrassa Tel. 93 780 89 92 08222 Terrassa Tel. 93 780 13 59 / 667 48 28 12 [email protected] [email protected] http://www.terrassacentre.com http://www.gremihostterrassa.com/


4 de 34

4.2 D’AMBIENTACIÓ DE CARRERS Les bases d’aquest concurs les trobareu tant a les oficines de Comerç, així com a les oficines de CTC, i del Gremi Empresarial d’Hostaleria de Terrassa i Comarca. També les podreu trobar a la pàgina web de la Fira Modernista http://visitaterrassa.cat/fira-modernista/ 4.3 DE FOTOGRAFIA Organitzat amb la col·laboració del Fotoclub Terrassa, aquest concurs es va realitzar per primera vegada en l’edició del 2007. Les bases es poden trobar en la pàgina web de l’entitat https://fotoclubterrassa.wordpress.com/ a la pàgina web de la Fira Modernista http://visitaterrassa.cat/fira-modernista, així com a la seu d’aquesta entitat a les oficines de Comerç. 5. AMBIENTACIÓ I VESTUARI DELS ESTABLIMENTS I SERVE IS DE RESTAURACIÓ Aconseguir recrear la ciutat de finals del segle XIX I principis del XX, és un dels objectius principals de l’organització de la Fira Modernista. Un dels elements claus per aquesta ambientació és la implicació de la ciutadania vestint-se de l’època. A la pàgina web de la Fira Modernista, es pot trobar una gran varietat de vestits de diferents estils i condició social, que serviran per aconseguir el model en què inspirar-se per confeccionar la indumentària desitjada. Els participants s’hauran de vestir adequadament per a l’esdeveniment modernista, prenent com a referència els models que s’inclouen en aquest dossier i altres que podeu trobar a la pàgina web de la Fira Modernista, així com els que es puguin aconseguir a través d’altres iniciatives. Pel que fa al mostrador o taulell al carrer, aquest haurà de respectar els paràmetres estètics del context històric. Com a orientació, adjuntem diferents fotos. Els materials hauran de ser naturals, fustes, robes, etc. I s’hauran d’amagar les estructures metàl·liques i els materials sintètics. És important tenir molta cura en aquests aspectes (veure punt 2 d’aquest dossier).


5 de 34

6. CONDICIONS DE PARTICIPACIÓ Per tal d’aconseguir un bon ambient i una eficaç gestió us indiquem les següents condicions bàsiques de participació a la Fira Modernista de Terrassa:

� L’horari de les activitats de la fira serà de les 11:00 a les 21:00 h., les tasques de càrrega i descàrrega caldrà realitzar-les fora d’aquest horari.

� Els participants hauran de vestir adequadament per l’esdeveniment modernista, servint com a referència els models que us adjuntem en aquest dossier.

� Els Bars i Restaurants que participin s’hauran de guarnir, com a orientació us adjuntem un seguit de fotografies de l’època per tal de que us pugueu fer una idea de com eren els bars i restaurants de l’època.

Utilitzar principalment materials naturals, fustes, robes, etc. Evitar, a s er possible, tots els materials sintètics i que no corresponguin a l’ estètica d’aquella època (cadires de plàstic i metàl·liques, para-sols amb marques publicitàries, neveres al carrer, etc.).

En el cas de treure al carrer elements que no s’ajustin a l’estètica modernista s’hauran d’amagar les estructures metàl·liques i els materials sintètics amb robes de sac o altres elements similars. Preguem molta cura en aquest aspecte.

� L’organització es reserva el dret de donar altres indicacions necessàries durant l’esdeveniment.


6 de 34

7. MODELS ORIENTATIUS DE MOSTRADORS O TAULELLS


7 de 34


8 de 34

• El taulell haurà d’estar folrat amb roba. Cas de posar-hi un tendal, aquest haurà de ser del mateix color, o semblant, al de la roba del taulell. Els colors seran escollits pels participants.

• L’estructura haurà de

ser materials naturals, fustes, etc, cas que sigui metàl·lica, haurà de folrar-se amb roba.


9 de 34

Altres idees de mostradors o taulells al carrer

Per si preferiu posar una parada o tendal a la via pública, a continuació us facilitem imatges amb tendals, algunes d’antigues, així com mides i croquis òptims de les parades.


10 de 34

Tipus possible model de Carpes


11 de 34

8. IL·LUSTRACIONS I FOTOGRAFIES A continuació trobareu diverses fotografies de façanes i aparadors de botigues, d’anuncis publicitaris de l’època, d’interiors de bars i restaurants de l’època, així com vestuari que evoquen aquell període. FAÇANES I APARADORS DE BOTIGUES


12 de 34


13 de 34

ANUNCIS PUBLICITARIS DE L’ÈPOCA


14 de 34


15 de 34

INTERIORS DE BARS I RESTAURANTS DE L’ÈPOCA


16 de 34


17 de 34


18 de 34

9. GASTRONOMIA, BARS I TAVERNES A continuació, transcrivim literalment un resum dels plats més característics de la cuina de fa 100 anys, així com dels costums lúdics relacionats amb la gastronomia, com ara anar el diumenge a fer el vermut, les sortides a fer “fontades o excursions de muntanya, la música que s’escoltava en aquests espais gastronòmics, les begudes típiques dels artistes i bohemis, etc.

Bars i Tavernes Bars i tavernes eren freqüentats únicament per homes, ja que era impensable que hi anessin dones, a excepció de les prostitutes. Les classes populars van a fer el vermut al bar i mengen: cloïsses, navalles, olives, cacauets torrats o no, i vermut amb sifons (vermut popular el Maristany & Arro). Licor Calisay, aiguardents variats, ratafia, gasosa fresca, copeta de conyac, anís (habitual que sigui Anís del Mono).

Al matí, cada dia els treballador, sobretot carreters i feines dures, van al bar a prendre “barreja” és a dir “cazalla” amb moscatell. I, al migdia “absenta”, això fins més o menys els anys 20, després es va diversificar l’oferta i el poder adquisitiu dels obrers. El menú de diari en un bar/Fonda per als treballadors: pagesos, carreters, filadors, ... era sobretot un única plat de Tarregada amb molt de pa. A les fondes modestes se servien sopes de pa i escudella amb cigrons, naps o fesols. Els menús de dies de festa era a base d’estofats. A l’hora del cafè, aquest sempre se servia a taula amb una ampolla d’aigua i una d’anís. En aquests locals es cantaven les caramelles, s’escoltaven Passos Dobles, Fox Lent, tangos, ... L’habitual entre els artistes i bohemis era l’Absenta o Cervesa (Damm). Als bars de classes mitjanes o altes el Vermut de moda eren les botelletes individuals de Martini & Rossi o Cinzano. El te era un costum molt chic i innovador. El xampany només en restaurants o bars de luxe.

Quan se sortia a fer “fontades” o excursions de muntanya era típic l’arròs amb pollastre, congre, calamars, (típic d’excursions a la muntanya) i després costelletes, formatge, ametlles i vi ranci.


19 de 34

CUINA POPULAR I CASOLANA Des del segle XIX i, segurament amb molta anterioritat, a Terrassa es menja cuina típica arribada de les regions interiors de Catalunya, sobretot la gran estesa fou de cuina popular. Així les menges que podem constatar en l’època del modernisme serien: Carn d’olla, amb pilota, orellot i cua de porc; Escudella de pagès; Bledes cuites; Sardines fregides; Verdures; Seques amb botifarra; Estofat de bou; Samfaines; Esqueixades; Amanides; Carquinyolis; Pa de pessic; Panellets; Coques de llardons. La cuina del Vallès té molts plats tradicionals catalans i comuns a altres comarques: Mongetes estofades; Seques amb botifarra; Peus de porc; Bacallà de quaresma; a la llauna; Sarsuela de peixos; Arròs a la marinera; Coques de llardons i fruites; Tortell i el més específic: la Tarregada o sang i perdiu. Els plats amb la varietat de bolets propis de Sant Llorenç; les costelles i llom fregides i confitades amb oli de porc; llengua, orella i careta adobats amb sal i pebre; Pernil, fuet, botifarra clàssica i catalana; Cansalada com a guarnició constant en els plats de gra i verdura; Xai; Aviram, sobretot pollastre i conill. Oques i ànecs (per a diumenges i festes) a la cassola i rostit amb verdures (no pas amb peres, taronja, etc.) Conill a la cassola amb herbes i bolets o samfaina; Peix al forn; Pardals a la brasa; Llebre; Congre; Fricandó amb moixernons. El rostit i canalons és típic d’alguns diumenges o festes assenyalades. Cargols amb suc o a la vinagreta (no a la llauna). Pa amb tomàquet; All i oli (sense ou). A la primavera se solia menjar faves o pèsols a la catalana, espinacs, raves, època de rabassoles, ... bacallà fregit amb panses i pinyons; Pastís de cireres amb confitura de Cabell d’àngel. POSTRES MOLT ARRELATS AL VALLÈS Crema catalana; Xocolata desfeta amb melindros; Confitura de Cabell d’àngel i de Codony. CLASSES AMB MENYS RECURSOS ECONÒMICS Els obrers habitualment menjaven pa amb bacallà fregit o sardina. Arròs fet amb els menuts del pollastre i amb un sofregit d’all, tomàquet i pebrot. Quasi sempre se sopava vianda cuita, amanida amb l’oli de botifarra, xai o porc confitat i sempre acompanyada de cansalada. Arengades i/o civils.


20 de 34

EL VI Terrassa no era una zona on es collís massa vi. La gent gran s’aplegava al Celler Cooperativa del Carrer Colom. Les collites eren transformades en vi a casa dels propis productors. El vi que es produïa a Terrassa era vi de l’any, normalment rosat i d’uns 12 graus. TRETZE MENÚS POPULARS DE L’ÈPOCA

• Escudella de brou; Cigrons amb cansalada; Pa de pessic; Aiguardent de nous; Vins rosat o negre de l’any fet a Terrassa; Cafè malta.

• Sopa de pa; fesols amb naps; Carquinyolis i vi ranci; Vins rosat o negre de l’any fet a Terrassa; Cafè malta.

• Escudella de pagès; Carn d’Olla; Coca de llardons; Digestiu: Aromes de Montserrat; Vins rosat o negre de l’any fet a Terrassa; Cafè malta.

• Amanida; Seques amb botifarra; Coca de fruita; Moscatell; Vins rosat o negre de l’any fet

a Terrassa; Cafè malta. • Amanida; Peus de porc amb mongetes; Mató amb mel o sucre; Vi de missa; Vins rosat o

negre de l’any fet a Terrassa; Cafè malta. • Esqueixada de bacallà; Estofat de bou o vedella; Tortell; Aiguardent de nous; Vins rosat

o negre de l’any fet a Terrassa; Cafè malta. • Arròs a la marinera; Bacallà a la llauna; Confitura de Cabell d’àngel; Vins rosat o negre

de l’any fet a Terrassa; Cafè malta. • Samfaina; Mongetes estofades; Crema catalana; Vins rosat o negre de l’any fet a

Terrassa; Cafè malta. • Col sortint de l’olla amb cansalada; Tarregada; Confitura de codony; Vins rosat o negre

de l’any fet a Terrassa; Cafè malta. • Pèsols ofegats; Bacallà fregit amb panses i pinyons; Pastís de cireres amb cabell

d’àngel; Vins rosat o negre de l’any fet a Terrassa; Cafè malta. • Cargols a la vinagreta; Conill amb herbes; Xocolata desfeta amb melindros; Vins rosat o

negre de l’any fet a Terrassa; Cafè malta. • Costelles i llom fregides i confitades amb oli de por; Ànec rostit (mai amb peres o

taronja); Mató de casa; Vins rosat o negre de l’any fet a Terrassa; Cafè malta. • Civils amb tomàquet fregit; Oca amb rabassoles; Coca/Moscatell; Vins rosat o negre de

l’any fet a Terrassa; Cafè malta.


21 de 34

ELS CAFÈS Cafès existents a Terrassa, entre el 1901 i 1919: Cafès Bertran, Cafè Colon, Cafè Condal, Cafès de les víctimes de Li, Cafè Nou. Al Cafè Condal, el dia 26 d’octubre de 1911 al primer pis s’inaugura el cine Egara. Cafè de les Víctimes (1877), és clausurat el 21 de febrer de 1919 i el 24 d’agost multat per joc il·legal. Aquest cafè era al carrer Major, 7-9 i primer es va dir Cafè Espanyol. Les taules eren de fusta i les cadires de boga. Un cafè valia a finals del segle XIX, 15 cèntims i més tard 18 cèntims. Els diumenges i dies de festa no era permès de jugar a cap joc fins passades les 16h, per no destorbar els que hi feien el cafè. El típic terrassenc amb la barretina o amb la clàssica gorra de fai pren cafè o té, algun carquinyoli i juga a les cartes. Al Cafè Nou, el 15 de maig s’hi constitueix la Societat de Caçadors.


22 de 34

10. MODELS ORIENTATIUS DE VESTUARI DE L’ÈPOCA


23 de 34


24 de 34


25 de 34


26 de 34


27 de 34


28 de 34


29 de 34


30 de 34

9. ENLAGANAMENT DE CARRERS PER GREMIS O AGRUPACIONS DE COMERCIANTS Segons hem pogut constatar, l’engalanament de carrers solia fer-se a l’estil “medieval”, gallardets que penjaven al llarg dels carrers moltes vegades també banderes de països. De la mateixa manera veiem engalanaments a base de flors, però sobretot el que es repeteix una i altra vegada són els gallardets (banderí llarg i estret que va disminuint fins acabar en punta) i els penons dels diferents gremis i associacions. L’ornament floral que es feia servir segons la bibliografia consultada eren decoracions muntades a base de pals, arbusts com farigoles, romaní o boix amb teles o banderes. Pel que fa a l’ornament que es feia servir als envelats trobem repetidament els fanalets de paper amb formes arrodonides i de colors alegres.


31 de 34


32 de 34


33 de 34


34 de 34

BIBLIOGRAFIA Pere Figueras – Judit Tapiolas Terrassa 1901-1919 L’edita: Arxiu Tobella Terrassa, 1990 Josep Casamartina i Parassols L’interior del 1900 Adolf Mas, fotògraf L’edita: Centre de Documentació i Museu Tèxtil Terrassa, 2002 Centre de Documentació i Museu Tèxtil Moderníssims!!! L’edita: Centre de Documentació i Museu Tèxtil Terrassa, 2005 Jordi Pablo El gran llibre dels oficis perduts L’edita: Edicions 62 Octubre 2006 Barcelona 1900 L’edita Universitat de Barcelona i Van Gogh Museum (Amsterdam) Setembre 2007

Dossier de participació per a ... - Terrassa...

Documents

Transcript of Dossier de participació per a ... - Terrassa...