DOSSIER DE MATERIALS

UNITAT DIDÀCTICA 1

EDETA

BASE D'ORIENTACIÓ: UNITAT DIDÀCTICA 1. EDETA.

Benvinguts i benvingudes a Edeta. Acabem de començar el curs i espere que estigueu il·lusionats i il·lusionades. Ací vos deixe una guia de tot el que farem al llarg de la unitat,

perquè pugueu saber en tot moment on ens trobem. L'haureu de conservar al llarg de tota la unitat per poder anar anotant les tasques i fer una autoavaluació. No tingueu por a

preguntar tot allò que vos faça dubtar. Podeu comptar amb mi per a tot el que necessiteu!

Què fem avui? Què saps sobre aquest tema? Anota la feina que has de fer Què has aprés sobre aquest tema?

Sessió 110/09/2018

Comencem amb la lectura i l'audició de textosexpositius. Després farem unes activitats decomprensió lectora.

Sessió 212/09/2018

Explicarem com s'utilitzen les cometes i elsclaudàtors i farem unes activitats a classe.Aprendrem també com funciona un diccionari i hopracticarem.

Portar diccionari!!!!!!

Sessió 313/09/2018

Avui repassarem dubtes sobre el vídeo delselements de la comunicació que heu vist a casa.Corregirem els exercic is i farem algunesdramatitzacions.

Sessió 417/09/2018

Explicarem en què consistirà el treball final de laUD. Treballareu per grups així que avui assignaremles tasques i els rols de cada membre, icomençareu a investigar sobre la tasca que vos heassignat.

Sessió 519/09/2018

Avui cal fer una posada amb comú amb la resta decompanys i companyes amb qui compartiu tasca.Quan arribeu a una conclusió caldrà explicar-la a laresta de membres del vostre equip.

Sessió 620/09/2018

Ara que ja teniu tota la informació ha arribat elmoment de fer el treball, aportant cadascú el que haaprés i creant el text expositiu que us ha de servirtambé de base per a l'examen.

Sessió 724/09/2018

Avui cal presentar el treball cooperatiu i fer una breuexposició oral d'allò que heu aprés. Després faremun Kahoot perquè pugueu comprovar què sabeusobre el tema.

Sessió 826/09/2018

EXAMEN

ELS TEXTOS EXPOSITIUS

El text expositiu preten informar d'un tema d'una manera ordenada, logica i clara.L’objectiu es donar la informacio necessaria per a fer comprendre un tema, mai convencera algu. Per tant, ha de ser neutre i objectiu.

Una bona exposicio ha de ser:

• Senzilla, perque sigua facil d’entendre.

• Amena, perque no sigua avorrida.

• Dividida en paragrafs, tal com s’explica en l’estructura. Per tant, com a minim had’haver tres paragrafs.

ESTRUCTURA D’UN TEXT EXPOSITIU

INTRODUCCIO Es presenta el tema, la seua importancia, els objectius, etc. Laintroduccio sol constituir el primer paragraf del text.

DESENVOLUPAMENT

De manera clara i ordenada es van desenvolupant els diferentsapartats del tema presentat anteriorment. Es la part central del text, lames llarga. Per a ajudar a aclarir conceptes, s’hi poden donarexemples, fer comparacions, explicar anecdotes, etc. Pots fer diversosparagrafs, un per cada idea.

CONCLUSIO S’hi resumeixen els punts mes importants exposats i s’escriu laconclusio. Hi solen apareixer tipiques formules de cloenda (ex. Com aconclusio..., per finalitzar..., etc). Es el darrer paragraf del text.

CARACTERISTIQUES DELS TEXTOS EXPOSITIUS

La llengua del text explicatiu ha de ser clara. Per aixo, les frases han de ser senzilles i ellexic/vocabulari clar i precis.

Els textos explicatius se serveixen d'una serie de recursos que els caracteritzen:

• El resum es una de les tecniques mes utilitzades en els textos explicatius.

• L' exemplificacio (com per exemple...) i la subdivisio en apartats (primer de tot,en segon lloc, per ultim, etc.) tenen com a finalitat aclarir els conceptes i ordenar eldiscurs.

• La seleccio dels noms i dels verbs atenent als criteris de claredat i precisio per tald'evitar l'ambiguitat. Ex. “Jo vaig veure un banc” es ambigu perque no diu quetipus de banc

• L’us d’adjectius es escas: els adjectius utilitzats seran especificatius i classificatius,mai subjectius (donaran l’opinio). Ex. Maria es alta, medix 1.90

• El temps verbal caracteristic de l'explicacio es el present d'indicatiu. Si es recorrea alguna anecdota per donar exemples, son habituals tambe formes verbals enpassat.

• E l s connectors tenen en l'exposicio un paper important, sobretot els que

estableixen relacions logiques (causals i consecutius) i els que precisen o matisen.Exemples: perque, ja que, a causa que, com que, degut a, com a consequencia de,per tant, aixi, per conseguent, en definitiva, en fi, al capdavall, al cap i a la fi, total,tot plegat, concloent, en conclusio...

• RECOMANACIONS:

Abans de fer o escriure una exposicio, es molt convenient de fer-ne un esquema,per tal de tenir ben clares les idees que es volen exposar i quin ordre es vol seguir.

Es molt bona idea abans d’escriure el text definitiu, fer un esborrany. Rellegir-lo ifer- hi correccions (ortografia, expressions, tornar a redactar alguna idea que noquede clara, etc.)

Abans d’escriure un text expositiu cal documentar-se be sobre el tema del qualparlarem. Cal buscar informacio i seleccionar la que ens puga ser util.

EXEMPLE TEXT EXPOSITIU:

ACTIVITATS

1. Indica quines de les preguntes tenen resposta en el text que acabes de llegir.

• Quins avantatges aporta dormir?

• En que consisteix la higiene del son?

• Quina posicio del cos afavoreix un son mes reparador?

• Quines dimension ha de tenir un llit?

• Quines son les alteracions mes frequents del son?

• Quina aliments dificulten el son?

• Que pot provocar l'absencia de son?

• Quines caracteristiques ha de tenir l'habitacio on dormim?

2. Anota les condicions que, segons el text, caracteritzen un espai de relax adequat.

Al costat, escriu les condicions contraries. Si ho consideres oportu, amplia les

llistes amb alguna altra caracteristiques.

3. Despres d'haver llegit el text, sintetitza els secrets d'un bon descans en un

decaleg.

4. Omple una graella com aquesta amb la informacio que aporta el text sobre les

condicions optimes de cadascun d'aquests productes, relacionats amb el son:

PRODUCTES CONDICIONS OPTIMES

5. Escriu els noms de tres productes que pertanyen a cadascun d'aquests grups

d'aliments que afavoreixen el son:

• fruits secs:

• peix blau:

• verdures i hortalisses:

• bolets:

• productes lactics:

6. A partir de la informacio obtinguda en l'exercici anterior, explica per escrit, en

un text d'unes dues-centes paraules com a maxim, la importancia dels

aliments esmentats per afavorir el son.

7. Dibuixa la teua habitacio. A continuacio, dona les instruccions necessaries a un

company o companya perque puga reproduir el teu dibuix. Despres intercanvieu els

papers.

8. Argumenta si, per la informacio que aporta, el text seguent es de caracter

divulgatiu o especialitzat:

9. A continuacio tens dos textos que tracten sobre el mateix tema: els anys de

traspas. A partir de la informacio que t'ofereixen, elabora un sol text

divulgatiu per explicar l'existencia d'anys de traspas en el calendari roma.

10. Analitza els elements caracteristics del llenguatge expositiu en aquest text i

digues de quin tipus de text expositiu es tracta.

Moviments sismics

Els moviments sismics son trepidacions de l’escorca terrestre. Tal com es pot observar,

la litosfera esta, generalment, tranquil·la; pero hi ha aparells molt sensibles que permeten

enregistrar-ne els moviments que queden fora de l’abast de la percepcio humana. Parlem

de terratremols quan aquests moviments son perceptibles i , a vegades, tan forts que

provoquen devastacions considerables. Segons les causes que els provoquen, es

divideixen en terratremols tectonics, d’ensorrament i volcanics. Els terratremols s’originen

en un lloc situat a l’interior de la Terra, l’hipocentre, que pot raure fins a 60 km de

profunditat, el qual te el seu punt corresponent a la superficie en l’epicentre. Des

d’aquest , el moviment sismic es propaga en forma d’ones, amb una velocitat variable: de

300 a 2.500 m per segon en l’escorca terrestre, mentre que en el nucli, per la seua

naturalesa metal·lica, poden arribar als 16.000. S’anomenen directes les ones sismiques

que van de l’hipocentre a l’epicentre, i superficials les que irradien d’aquest ultim.

Les destruccions provocades per un terratre,ol es poden produir en fraccions de segon,

pero el moviment sismic sol durar uns quants minuts. El 1755, Lisboa fou arrasada en cinc

minuts. Per terme mitja, cada dues hores i mitja hi ha un terratremol en algun lloc de la

Terra; cada dos dies, un d’intensitat mitjana i cada mes, un de fort que provoca

catastrofes. J. Vicens ; J, Bosque i J. Wagner.

Universo, geografia general . Vicens Vives ( Traduccio)

Element caracteristic Exemple del text Justificacio

Impersonalitzacio

Present indicatiu

Oracionsenunciatives

Lexic especific

11. Llig el text i respon a les seguents preguntes:

“Pel que sabem, entre els sumeris, l’escolaritzacio formal dels futurs escrivans nomes

es donava en la primera etapa d’instruccio elemental, i tenia lloc a la casa de les taules o

edubba. Les excavacions de l’antiga Shuruppak ( dutes a terme entre 1902 i el 1903)

revelaren l’existencia d’un gran nombre de tauletes d’exercicis escolars datades a l’entorn

de 2500 aC. Aixo no obstant, no s’han pogut identificar amb certesa mes que unes

poques aules escolars. La mes antiga de les excavades fins ara es la que es troba a Mari,

a l’alta Mesopotamia, i que sol datar-se al 2000 aC. Aquesta escola no estava situada al

costat del temple , sino entre les oficines administratives i les cambres privades de palau

[...]

L’escola de Mari presenta un passadis d’entrada i dues habitacions, que tenen una

mida, respectivament , de 13,5 per 7,5 metres i un terc aproximadament d’aquesta

superficie: l’habitacio principal te quatre files de bancs de pedra, amb capacitat per a

quaranta-cinc persones; la mes menuda podria allotjar uns vint-i-tres alumnes en tres files

de bancs. Les parets eren senceres, de manera que la llum entrava pel sostre. A terra ,

vora el socol de les parets, hi havia recipients de fang, destinats probablement a humitejar

el fang de les tauletes. ...

Tot i que s’hi ensenyava geometria i aritmetica, el fonament de la instruccio el constituia

l’escriptura i el seu contingut era de caracter moral i didactic. A tall d’exemple, vegem

algunes frases contingudes en les tauletes: “Un escriva la ma del qual es mou en

consonancia amb la boca es veritablement un escriva” “Un escriva que no sap el sumeri,

quina mena d’escriva es?””

JAMES BOWEN. Historia de l’educacio occidental.

a.-Fes-ne un resum en cinc o sis linies.

b.- Delimita el tema.

c.- Analitza’n l’estructura: parts que el formen, contingut de cadascuna d’elles.

d.- Elements dels textos expositius que hi trobes.

LA DEFINICIO I L'US DEL DICCIONARI

Definir una paraula o expressio significa explicar-ne el significat precis, a partir de mots

de la mateixa familia de paraules o de sinonims o antonims, o be comencant per l'aspecte

mes general I acabant per les seus caracteristiques mes particulars.

L'ENTRADA

Dins de cada entrada trobarem les definicions, que s'anomenen accepcions, les quals

van numerades en negreta. Una accepcio pot tenir subaccepcions, que es numeren amb

xifres en cursiva. De vegades, en les subaccepcions pot haver-hi frases fetes o refranys.

Una altra part important d'un article de diccionari es l'etimologia, que serveix per

indicar l'origen de la paraula i, de vegades, tambe la datacio mes antiga coneguda.

A mes, l'entrada pot anar acompanyada d'exemplificacions que serveixen per

entendre millor l'us de la paraula. Els exemples sempre s'escriuen en cursiva.

Finalment, dins de les accepcions hi acostuma a apareixer informacio morfologica.

Aquesta informacio, sovint abreujada, ens ajuda a coneixer aspectes com el genere, la

categoria gramatical o els tipus de verb que es relacionen amb l'accepcio.

RECORDA QUE:

• En un diccionari els substantius i els adjectius es troben per la seua forma en

masculi/femeni singular: cases-casa, pesades-pesat

• Els verbs s'han de buscar pel seu infinitiu: portaren-portar, vist-veure.

• Les locucions i frases fetes, si contenen noms, s'han de buscar a l'entrada del

primer substantiu (l'expressio anar amb el cor a la ma, s'ha de buscar pel

substantiu cor). Si no hi ha cap substantiu s'ha de buscar pel primer verb que

continga (les expressions passar per alt, passar de llarg, s'han de buscar a

l'entrada del verb passar).

1. Escriu a la llibreta cadascun dels mots d'aquesta llista en l'enunciat

corresponent a la seua definicio. Despres classifica les definicions segons si

contenen paraules de la mateixa familia -sinonims i antonims- o si contenen

aspectes des del mes general fins al mes particular.

Gramatica

insuficient

caloric

baca

proto

buidesa

eufemisme

parcial

llobrec

fust

seriositat

Plataforma que s'acobla damunt del sostre d'un vehicle per

transportar-hi l'equipatge.

Qualitat de serios; serietat.

Ciencia del llenguatge o estudi del sistema d'una llengua

determinada.

Fosc, tenebros.

Particula de carrega electrica positiva, la de menor massa

de la familia dels hadrons.

Relatiu o pertanyent a la calor o a la caloria; energetic.

No suficient; mancat. Incomplet.

Figura que consisteix a emprar un mot o una expressio

suau, inofensiu, en lloc d'un de dur, indelicat, desplaent,

etc.

Qualitat de buit, buidor. Que no te lloc sino en part, no

complet, no total.

Part de la columna entre la base i el capitell.

2. Escriu a la llibreta quin mot hauries de buscar en el diccionari per trobar-hi el

significat de les paraules o expressions seguents.

haguerem sofert

no tenir res a dir

lletges

pixar-se de riure

dimarts

fresques

treure els budells per la boca

pertangut

veloces

vives

anar-se'n amb les mans buides

biologues

3. Cerca al diccionari les paraules dels textos expositius anteriors.

4. Saps cercar en un diccionari? Anomena a mode de recordatori els tres punts

indispensables.

5. Forum: utilitzes el diccionari en paper o ets mes de diccionari digital? Quin

penses que es mes efectiu? Quins tipus de diccionaris tens a casa?

6. Proposa i crea un exercici per a treballar amb els diccionaris, pero no el

resolgues, que ja ho fara alguna altra companya o company.

7. Subratlla, en cada serie de paraules, aquella que no pot ser entrada en el

diccionari.

jornals jornaler jornada jorn

desfer desfici desfan desfiar

afirmar afonica afortunat africa

portar portes porta porter

mari mares mar Marc

roda rodar roden rodet

ELS ELEMENTS DE LA COMUNICACIOEn tot proces de comunicacio existeixen els seguents elements:

• Emissor. Persona que transmet alguna cosa als altres. Te coneixement propi, i

transmet el missatge (informacio) a traves del canal.

• Missatge. Informacio que l'emissor envia al receptor. El missatge no es

coneixement, es informacio, ja que el concepte coneixement es concreta en la ment

humana.

• Canal. Element fisic que estableix la connexio entre l'emissor i el receptor. Per

exemple aire, paper, ordinador...

• Receptor. Persona que rep el missatge a traves del canal i ho interpreta. El

receptor te un coneixement previ; quan arriba el missatge, informacio, modifica el

coneixement previ i dona resposta (retroalimentacio o feed-back)

• Codi. Es un conjunt de signes sistematitzat juntament amb unes regles que

permeten utilitzar-los. El codi permet a l'emissor elaborar el missatge i al receptor

interpretar-ho. L'emissor i el receptor han d'utilitzar el mateix codi. La llengua es un

dels codis mes utilitzats per establir la comunicacio entre els essers humans.

• Context. Fa referencia al entorn, la situacio que viuen l'emissor, el receptor i el

missatge. Relacio que s'estableix entre les paraules d'un missatge i que ens

aclareixen i faciliten la comprensio del que es vol expressar. En el context de

vegades pot crear inconvenients, problemes alhora del proces de comunicacio,

com per exemple el soroll.

Llenguatges

Tot i que no sembla tan directe, un e-mail, una carta, una pagina web, un llibre, etc,

tambe inclou un proces de comunicacio, ja que hi contemplem tots els elements ja

nombrats anteriorment. La questio del temps i l'espai no es imprescindible, sino

enviar i rebre missatges.

En termes generals, es denomina llenguatge a «qualsevol mitja de comunicacio entre

essers vivents». Entre aquests mitjans, els naturalistes i psicolegs han descobert els

seguents:

a) Les OLORS, que serveixen, per exemple, per a comunicar als animalsl'oportunitat de reunir-se amb la seva parella, delimitar el seu territori, etc.

b) Els MOVIMENTS o GESTOS amb que certs animals comuniquen als altresdel seu grup la conveniencia de reunir-se o de seguir determinada direccio,com succeeix amb els xais, els bancs de peixos o les bandes d'ocells.

c) Els SONS emesos per certs animals poden comunicar a uns altres de la

seva mateixa especie la presencia d'una presa o d'un depredador, convocant la

seva reunio per a emprendre la caca, o la seva dispersio per a fugir del perill.

Tots aquests procediments de comunicacio tenen la mateixa base: un individu

comunica o emet un senyal (olor, gest, so), que es rebut i interpretat per altres individus

als quals aquest senyal es destina.

Els homes, per a comunicar-se, han ideat sistemes de signes capacos de representar

les seves idees. Cadascun d'aquests sistemes rep el nom de “llenguatge”. El llenguatge

mes utilitzat es el que es compon de paraules; cada signe o paraula representa la mateixa

idea per a tots; per exemple, "futbol" suggereix en tots nosaltres aproximadament la

mateixa imatge mental (idea).

Existeixen molts tipus de llenguatge. Els signes ideats per l'home per a transmetre els

seus pensaments no son unicament les paraules. Pot comunicar-se per mitja de gestos

(llenguatge mimic); per impulsos electrics (telegraf); movent banderes d'una manera

determinada (senyals d'aterratge). Pero el llenguatge mes utilitzat com ja s'ha comentat,

esta format per paraules. Les paraules es poden transmetre de dues formes distintes:

a) per mitja de la veu: llenguatge oral

b) per mitja de signes grafics: llenguatge escrit.

1. Identifica els elements de la comunicacio presents en les situacions seguents:

• Maite envia un fax a la Montse notificant-li el preu d’uns articles

• Maite llegeix un anunci de treball al diari. Es tracta d’un lloc de recepcionista en un hotel.

• Montse consulta, a la base de dades del seu ordinador, la direccio d’un client. El domicili es C/ Gran Capitán, 86, de Valladolid.

• Maite diu al seu cap que li deixe la vesprada lliure.

• Montse inserta al seu curriculum vitae en internet; tracta de trobar un treball.

• Maite viatja amb el seu cotxe i un agent de policia l’indica amb la ma que pare el vehicle.

• Sona la senyal d’alarma d’una empresa i els empleats es disposen a eixir a la zona de seguretat.

MATERIALS PER AL TREBALLD'APRENENTATGE COOPERATIU

APRENENTATGE COOPERATIU: TRENCACLOSQUES D'ARONSON

Ús d'estrategia d'aprenentatge cooperatiu per tal de configurar un text expositiu sobre la

Romanitzacio i els primers textos de la literatura catalana. D'aquesta manera estem

treballant els continguts dels 4 blocs i donant les bases per a l'aprenentatge cooperatiu

que sera una de les estrategies que s'utilitzaran al llarg de tot el curs.

• Agrupaments: grups de 4 persones, heterogeni amb nivells diferents i atenent a

dinamiques socials que ens interesse fomentar.

• Rols de l'alumnat:

◦ Secretari o secretaria: s'encarrega de les actes i prendre nota de tot allo

rellevant respecte el comportament, el grau d'implicacio i el compliment de

terminis. L'acta final es tindra en compte per a avaluar el treball.

◦ Portaveu: encarregat o encarregada de les relacions amb la resta de grups i

amb la docent.

◦ Control del temps: persona encarregada de controlar que els terminis

s'acompleixen.

◦ Documentalista: persona encarregada dels materials.

• Tasques:

◦ 1. Els pobles anteriors a la romanitzacio.

◦ 2. La romanitzacio.

◦ 3. Edeta. Els ibers i els romans.

◦ 4. Les llengues romaniques i els primers textos.

• Materials per fer el treball: Blog. https://antavianapalimpsest.wordpress.com

• Com funciona el trencaclosques d'Aronson?

◦ En la primera sessio cadascu va preparant la tasca que li ha estat assignada.

Cada numero correspon a un alumne o alumna determinat. Les tasques son

assignades en funcio del nivell.

GRUP BASE

1. Els pobles

anteriors a la

romanitzacio.

2. La

romanitzacio.

3. Edeta. Els

ibers i els

romans.

4. Les llengues

romaniques i els

primers textos.

◦ En la segona sessio es reuneixen els grups d'experts i expertes, formats per

tots aquells alumnes que han treballat la mateixa tasca. En el grup d'experts i

expertes fan una posada en comu i arriben a unes conclusions que despres

traslladaran als membres del grup base.

GRUPS D'EXPERTS

11

11

33

33

22

22

44

44

• En la tercera sessio els experts i les expertes retornen al seu grup base i amb tota

la informacio recopilada fan una posada en comu i configuren el treball final que

hauran de presentar.

MESURES ANESE

Pel que fa a l'atencio a la diversitat hem contemplat diverses mesures. En primer lloc,

per tal d'atendre a la diversitat general de l'aula, hem plantejat una estrategia

metodologica que permet adaptar la tasca en funcio dels nivells, les capacitats o els

interessos de l'alumnat. A mes, l'alumnat pot trobar tot un seguit d'activitats d'ampliacio i

reforc a la plataforma Google Classroom.

Quant als dos alumnes amb TdaH i l'alumne amb visio reduida hem creat unes bases

d'orientacio, a mes de tot l'acompanyament personalitzat que requerisquen. Els materials,

a mes, es troben digitalitzats perque l'alumne amb visio reduida hi puga accedir des de la

seua tauleta digital.

AVALUACIO

Es realitzara una avaluacio inicial cada vegada que introduim nous continguts.

L'alumnat podra anotar allo que ja sap a la seua base d'orientacio per poder contrastar-ho

amb els resultats de l'autoavaluacio final que ha de fer al mateix full.

La docent anira fent una recollida sistematica de dades de com es va desenvolupant el

proces i fara un registre anecdotic de tot allo que resulte interessant o rellevant.

A traves de diferents rubriques, la docent anira avaluant els diferents treballs i exercicis

que l'alumnat vaja realitzant.

Per finalitzar es realitzara un examen en que s'hi incloguen tots els continguts treballats

al llarg de la unitat.