Dossier Art Romànic

1

Història de l’Art

L’Art Romànic

Àrea Visual i Plàstica. 2n ESORamon Pujolà i Font

Nom i cognom: Grup:

3

En aquesta unitat farem una passejada per l'Alta Edat Mitjana, amb els seus edificis, i les pors i les joies de la sevagent. S’inclou una visita al Monestir de Ripoll i al Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC).

En acabar la unitat podrem:

- Exposar en quin moment polític, social i econòmic neixen el romànic.

- Enumerar i exposar les principals aportacions tècniques de l'arquitectura romànica.

- Indicar les construccions més destacades del romànic del nostre país i les seves característiques.

- Exposar les característiques distintives de l’escultura romànica.

- Reconèixer algunes de les principals escultures romàniques del nostre país i explicar-ne els trets més importantsi la seva funció.

- Exposar les característiques distintives de la pintura romànica.

- Reconèixer algunes de les principals pintures romàniques del nostre país i explicar-ne els trets més importantsi la seva funció.

- Comentar la principal tècnica pictórica romànica.

5

ART ROMÀNICART MEDIEVAL

S’anomena romànic l’estil artístic per excel·lència deL’Alt a Edat Mit jana . S’estén per l ’Europ aoccidental , des de l’any 1000 fins a mitjans del segleXII.

El podem definir com un estil feudal, agrari imonàstic.

Trets generals d’aquest a època:

· Època de molta inseguretat . La gent estava sotmesaa constants atacs de musulmans i francs.

· Època de molta misèria i de grans malalties .

· Època feudal, de senyors, vassalls i serfs. L’economiafeudal era rural i es basava en l’agricultura. Les terresdels comptes eres donades als nobles i a l’Esglésiaque, a la vegada, la cedien als serfs per tal què latreballessin.

· L’Església era l’element religiós més important, ons’albergava els clergues i els monjos que eren els únicsque sabien llegir i escriure. La cultura es concentravaprincipalment als monestirs.

· Època de fort fervor religiós :

- Iniciada per l’obscura profecia de l’Apocalipsi, queera interpretada com si el món hagués dedesaparèixer l’any 1000 o 1033, van fer quel’home d’aquella època, conduït per l’Església,es refugiés en la fe.

- Seguida pels pelegrinatges o viatges sants.Al llarg de l’Edat Mitjana, es van configurarcamins de pelegrinació a llocs sants, ambl’esperança o bé de guarir-se d’una malaltia, obé perquè l’església prometia la salvació eternade les ànimes dels pelegrins. Les rutes depelegrinació cristiana més prestigioses eren lade Jerusalem; on va viure i va morir Jesucrist, lade Roma, centre administratiu de l’església, onfou martiritzat el primer Papa; Sant Pere deVaticà, i la de Santiago de Compostel·la, en elnord-est d’Espanya, on es creia que estavaenterrat l’apòstol Sant Jaume.

Als voltants del segle X, els pelegrinscomençaren a fer rutes a través de França iEspanya per visitar el sepulcre de Sant Jaume.Al segle XII, fins i tot existia una guia queaconsellava als viatgers les millors rutes a seguir.Així doncs, al llarg dels camins de pelegrinatgees va anar construint edificacions i, a poc a poc,el romànic s’estengué per tota l ’EuropaOccidental.

Què hem de saber abans de començar a p arlar deRomànic?

6

EL MONESTIR I L’ORDREBENEDICTINA

Sant Benet (480-547) va néixer a Nursia (Itàlia) i erafill d’una família acomodada. De jove va interrompreels estudis que cursava a Roma per fer una vida desolitud en una cova de Subiaco. La seva experiènciaespiritual el van dur a fundar un cenobi aMontecassino. A la seva maduresa, sant Benet, pled’experiència, va escriure la seva famosa “Regla”.

El monestir és la creació romànica per excel·lència. Era el lloc on es reuniaun grup de persones , cenobites, per viure-hi la vida sota un seguit denormes anomenades «Regla» , la més estesa era la de sant Benet .

Amb la “Regla”, Sant Benet organitza la vida monàstica benedictina d’unamanera assenyada i respectuosa amb la naturalesa humana. Va concebrela comunitat monàstica com una família sotmesa a l’autoritat del pare (abat )però sense que aquest tingués un poder absolut, sempre obligat a demanarconsell als seus monjos.

La “Regla” de sant Benet, breu i precisa, es caracteritza també per mantenirl’equilibri entre els treballs manuals, la lectura i les pregàries, i per organitzarla vida interior del monestir de manera que els monjos s’autoabastissin enles seves necessitats sense haver de demanar caritat a ningú.

Així, la màxima dels monjos benedictins és “ora et labora” (prega i treballa).Es dedicaven a pregar cantant per salvar les ànimes de l’infern i, a partd’uns grans agricultors, ells eren els únics homes cultes de l’època.

Els monestirs van esdevenir l’únic lloc de cultura, on hi havia llibres i elsmonjos copistes es dedicaven a reproduir-los en manuscrits , on s’allotjavenescoles i es desenvolupaven obradors d’art. La llengua utilitzada en elsmonestirs, sobretot pel que fa a la documentació escrita, era el llatí .

El monestir benedictí de Ripoll fou fundatpel comte Guifré el Pilós l'any 879. El20 d'abril de l'any 888 el monestir deRipoll fou solemnement consagrat idedicat a Santa Maria .

7

Interior d'una església amb elsmurs són sòl ids , fets decarreus , capaços de sostenir elpes de la coberta construïda ambvolta de canó amb arcs faixonso diafragmàtics.

L'ESGLÉSIA ROMÀNICA

La volta d’aresta ésla intersecció de duesvoltes de canó.

volta de canó

AbsisAbsidiola

Per la sevarobustesa elspilars són elselements desuport

Les finestres , engeneral poques,són petites is ' a n o m e n e nespitlleres .

Planta de creu llatina

Clau

L’alt ar es situaen la zonapresbiteriana

Dovelles

Arc de mig punt

Contraforts

••••• Les formes arquitectòniques del romànic són senzilles i austeres .

••••• Els murs de pedra són massissos i de poca alçada , i elscontrafors o estreps serveixen per reforçar aquests mur per labanda exterior.

••••• L’ornamentació és sòbria. Exteriorment lesenes o faixesllombardes i arquets cecs .

••••• L’arc utilitzat és el de mig punt .

••••• Normalment, les plantes de les esglésies són de creu llatina .

••••• Les façanes de les esglésies romàniques estan situades a l’oest -lloc d’on a l’Edat Mitjana es creia que procedien les tenebres i totsels mals.

••••• La capçalera o la zona de l’altar , l’absis i les absidioles estansituades a l’est , on surt el sol. La primera llum del dia entra perl’espitllera i és identificada en Jesucrist.

••••• Les portes de les esglésies s’anomenen portes atrompetades iestan formades per arquivoltes .

••••• Les finestres , en general poques, són petites i s’anomenenespitlleres .

••••• L’element de suport per la seva robustesa és el pilar .

••••• Els elements arquitectònics principals en les cobertes són la voltade canó i la volta d’aresta .

••••• Els absis i les absidioles semicirculars se situen a les capçaleresde les esglésies.

••••• Un dels elements més representatius d’una església elconstitueix el campanar . El tipus fonamental és la torrecampanar , un prisma rectangular d’alçada considerable. Unaaltra solució és la del campanar d’espadanya , paret o cadireta ,consisteix en un mur que sobresurt de la coberta amb un o mésforats on s’allotgen les campanes.

Carcassa de fusta quepermetia construir un arc ouna volta. Un cop posadesles dovelles, la carcassa escremava.

8

SANTA MARIA DDE RIPOLLEls murs són sòlids , fets de carreus ,capaços de sostenir el pes de la volta decanó que fa de coberta. Els elementsarquitectònics determinants són l’arc demig punt visible en el pòrtic abotzinat i enles finestres estretes , anomenadesd’espitllera o esqueixada .

Els suports interiors, per la seva robustesa,són pilars .

Quant a la planta de l’església és de creullatina , formada per una nau central mésampla i alta, i quatre naus laterals. Unanau transversal o transsepte talla total’església i, així , el temple s’apropa alsímbol del martiri de Crist, la creu.

Totes les línies de l’església convergeixencap a la capçalera , on hi ha l’absissemicircular amb l’altar i sis absidioles .

La zona on se situa l’altar s’anomenapresbiteri i és el lloc reservat al clergue,sempre es localitza més elevada del solde l’església.

Orientada d’oest (móndel pecat) a est (solnaixent) l’esglésiaromànica es converteixen un espai-camí quetot feligrès havia deseguir per rebre, maimillor dit, la llum de lapurificació de Déu(EGO SUM LUXMUNDI).

fffffinestresinestresinestresinestresinestresd’espitllerad’espitllerad’espitllerad’espitllerad’espitllera

planta de creu llatinaplanta de creu llatinaplanta de creu llatinaplanta de creu llatinaplanta de creu llatina.

absidiolesabsidiolesabsidiolesabsidiolesabsidioles

absisabsisabsisabsisabsis

altaraltaraltaraltaraltar

capçaleracapçaleracapçaleracapçaleracapçalera

pilarpilarpilarpilarpilar

transseptetransseptetransseptetransseptetranssepte

portaportaportaportaportaabotzinadaabotzinadaabotzinadaabotzinadaabotzinada

presbiteripresbiteripresbiteripresbiteripresbiteri

naus lateralsnaus lateralsnaus lateralsnaus lateralsnaus laterals

nau centralnau centralnau centralnau centralnau central

tomba del comtetomba del comtetomba del comtetomba del comtetomba del comteGuifré el PGuifré el PGuifré el PGuifré el PGuifré el Pelóselóselóselóselós

Hem de destacar, que en el creuer i en els murs de la nau central es troben les tombes de molts dels comtesde Besalú i de Barcelona com Guifré el Pilós , Ramon Berenguer III i IV, comte Bernat T allaferro , germàde l’abat Oliba, i la del comte Radulf, fill de Guifré el Pelós.

Guifré el Pelós va ser comte d’Urgell i Cerdanya i, posteriorment, deBarcelona i Girona. Se’l va considerar com el pare de la pàtria i coma iniciador del procés d’independència dels comtats catalans respecteels reis francs de la dinastia Carolíngia.

La tomba del comte Guifré el Pelós (840-897), fundador del monestiri de la nació catalana. Una llegenda del segle XVI li atribueix l’origende les quatre barres de l’escut de Catalunya: «Guifré jeia ferit i elrei franc Carles el Calb mullà quatre dits de la seva mà en la sangdel comte, tot passant-los sobre el seu escut daurat».

9

A banda de les nombroses imatges de Marededéus i lesCrucifixions , generalment de fusta policromada, també caldestacar els capitells on és freqüent trobar-hi esculpits enpedra: fragments bíblics i monstres o éssers fantàstics que,generalment, representen el diable, l'infern o el mal.

Majestat Batlló- Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) -(mitjan segle XII)Es tracta d’un Crist en Majestat que manifesta el concepte romànic de la crucifixió, no coma patiment sinó com el seu triomf sobre la mort. Així, la figura apareix sobreposada a lacreu, sense signes que mostrin el sofriment.

La talla, policromada en roig i blau, està feta em fusta de xiprer i castanyer, és una bellaimatge en que veiem Crist vestint una túnica llarga cenyida amb un cordó a la cintura.

L'ESCULTURA ROMÀNICA

Capitell romànic dels claustre de Sant Miquel de Cuixà

Mare de Déu de Ger- Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) -

(segona meitat segle XII)

La Mare de Déu es presenta només com a “seient”, coma Tron de Saviesa. La figura del Nen no correspon a unnen, sinó que és un adult de mida petita ja que es volremarcar la imatge de Crist jutge i un nen semblaria massadolç.

Les dues figures són totalment frontals i gairebésimètriques, amb una expressió hieràtica i sense capmena d’interrelació entre elles.

(darrer terç del segle XII)

És una preciosa talla de fusta d’àlber i de faig de menysd’un metre d’alçada, emmorenida pel pas del temps.

Maria, asseguda en un seient cerimonial, és representadacom una reina, duu corona. Sosté una esfera amb la màdreta, esfera (forma perfecta que simbolitza la totalitat,l’Univers) que ens explica que sómdavant d’una divinitat.

Amb la mà esquerra protegeix al Nen que seu a la sevafalda. El nen Jesús és rei que perdona o jutja. Aixeca lamà dreta amb els tres dits oberts en senyal de benedicciói, en l’altra, aguanta una esfera que recorda una pinya,signe de fecunditat i vida perenne.

La imatge de la Moreneta venerada sense interrupció desde finals del segle XII ha esdevingut una icona nacional.

Mare de Déu de Montserrat «L a Moreneta»

10

LA PORTALADA DE RIPOLLObra del segle XII, és la millor partde tot el Monestir i l’única que noha sofert cap tipus de reconstrucció.Està greument deteriorada pel malde la pedra, malgrat les mesures deprotecció que intenten aïllar-la delsefectes de la pol·lució. Es vaesculpir sobre terra sorrenca, que esdeteriora molt fàcilment amb elscanvis de temperatura i d’humitat.És per aquest motiu que s’haprotegit amb vidres el porxo i s’haclimatitzat per evitar que hi hagimodificacions de les condicionsatmosfèriques en aquest recinte.

porta abotzinada

frontispici

La seva estructura.Concebuda com una mena d’Arc de Triomf, escompon de dos grans elements: la portaabotzinada , al centre, i el frontispici , al voltant.

Porta abotzinadaLa seva arquivolta esdesenvolupa en set arcuacions ,recolzades en altres setcolumnes . A la tercera arcada,el suport el formen les figures deSant Pere , amb les claus i elllibre, i de Sant Pau , amb el seurotlle desplegat.

Repartit per tot el frontispici s’hi poden veure escenes de la història del Poble d’Israel , i escenes del Reisd’Israel , entre altres. En la part inferir o sòcol i podem veure uns grans animals barallant-se, sota els que trobem unsmedallons que tenen esculpits animals feréstecs en el costat dret, i condemnats rebent les penes eternes en elcostat esquerre.

A dalt de tot i al centre apareix l’Omnipotent, Déu justicier o Pantocràtor , assegut al tron i adorat per dos àngelsi, aclamat pels vint-i-quatre ancians de l’Apocalipsi. Està flanquejat per les figures del Tetramorfs, els quatreevangelistes, (Mateu-àngel, Joan- àguila, Marc-lleó i Lluc-brau) .

Frontispici

11

Les característiques destacables de la pintura romànica són les següents:

• La tècnica habitual és la del fresc , és a dir, sobre paret tot just emblanquinades, per tal que la pintura penetrila calç i es conservi molt de temps.

• Inexistència de perspectiva , els colors són plans i els fons són inexistents .

• La pintura mural s’utilitza per adoctrinar i per decorar les esglésies amb temes bíblics . Generalment, elsabsis inclouen el Pantocràtor , que és la representació de Crist com a senyor de l’Univers, pintat en actitudde beneir dins d’una mandorla o ametlla mística , i acompanyat del Tetramorf , que és la representaciódels quatre evangelistes (Joan-àguila, Mateu- àngel , Lluc-brau i Marc-lleó )

• Les imatges són esquemàtiques , sovint s’exageren o es deformen alguns trets de les figures per fer-lesmés expressives. Les actituds són rígides , hieràtiques .

Màndorla

Tetramorf(àliga deSant Joan)

PantocràtorCrist en Majestat (Maiestas Domini )

LA PINTURA MURAL

Tetramorf(àngel deSant Mateu)

T e t r a m o r f(brau deSant Lluc)Tetramorf

(Lleó deSant Marc)

Marededéu

EGO SUM LUX MUNDIJo sóc la llum del món

Sant Climent de T aüll

És una església romànicadel segle XI localitzada aTaüll al terme municipal dela Vall de Boí . L’interior deltemple estava completamentdecorat amb pintures muralsdel segle XII. S’hanconservat a través delssegles les pintures de l’absiscentral que van sertraslladades al MuseuNacional d’Art deCatalunya (MNAC ) perprotegir-les i conservar-lesadequadament.

Apòstols

Rostre inexpressiu del Crist en Majestatacompanyat de les lletres gregues «alfa»i «omega» (principi i fi de la creació).

12

La Mare de Déu , asseguda en un tron i envoltada per una màndorla , sosté elFill a la falda . Duu una ampla túnica i un vel curt que cau damunt les espatlles.L’Infant, alça la dreta en senyal de benedicció. Tot acompanyant el conjunt deMarededéu i Fill s’hi representa el tema de l’Epifania , o adoració dels Mags,que s’apropen per a la presentació de les ofrenes; a l’esquerra, Melcior (vellesa)i a la dreta, Gaspar (joventut) i Baltasar (maduresa).

Les funcions bàsiques de l’escultura i lapintura romàniques són les següents:

• Decorativa .

• Narrativa i didàctica , ja que permetexpl icar episodis de la històr iasagrada. La importància d’aquestafunció es fa evident si es té encompte que la majoria de la poblacióera analfabeta.

Santa Maria de T aül

Santa Maria de Taüllés a pocs metres del’església de SantCliment que pertanytambé al segle XI.L’interior del templeestava completamentdecorat amb pinturesmurals del segle XII,arrencades entre el1919 i 1923; esconserven al MuseuNacional d’Art deCatalunya (MNAC) deBarcelona.

TÈCNICA DEL FRESC

La pintura al fresc és una tècnica pictòrica en què elsuport és el mur o paret preparat amb arrebossat desorra i calç. El pigment diluït en aigua s’aplica aaquest mur abans que l’arrebossat estigui sec. Amesura que l’arrebossat s’eixuga, el pigments’adhereix. És per aquest motiu que la pintura al frescés una de les tècniques pictòriques més resistents.

13

EXERCICIS

________________________________________________________________________________________

______________________________________________________________________________________________

________________________________________________________________________________________

______________________________________________________________________________________________

1. Quants segles va durar l’Edat Mitjana? Marca’ls al gràfic següent.

3. Contesta les preguntes següents:

a. Quins són els motius pels quals la gent de l'època feudal tingués por de l'arribada de l'any 1000?

b. Què són els pelegrinatges i quins són els centres de pelegrinació més importants?

4. Aquestes il.lustracións corresponen al monestir de Santa Maria deRipoll. Busca a internet les diferents qüestions i contesta les preguntessegüents:

a. Qui són els anacoretes o ermitans?

b . Què és un cenobi i qui són els cenobites?c . Qui era Sant Benet?d . Quina és la màxima «Regla» dels benedictins?e. Què és un monestir?f . Qui és l’abat?g . Com resen el monjos benedictí?h . Per què els monestirs eren un lloc de cultura?

2. En quins segles es desenvolupa l’art romànic? Encercla’ls al gràfic anterior.

________________________________________________________________________________________

______________________________________________________________________________________________

14

1.1.1.1.1. nau central2. 2. 2. 2. 2. naus laterals3. 3. 3. 3. 3. transsepte4. 4. 4. 4. 4. absis

5. 5. 5. 5. 5. absidioles6. 6. 6. 6. 6. capçalera7. 7. 7. 7. 7. presbiteri8. 8. 8. 8. 8. pilar

6. Explica el simbolisme de l’orientació d'una església romànica.

1.1.1.1.1.nau central2.2.2.2.2.arc de mog punt3.3.3.3.3.pilar4.4.4.4.4.absis5.5.5.5.5.volta de canó66666. presbiteri

5. Observa la fotografia i la planta de l'església de Santa Maria de Ripoll i assenyala'n els elements proposatssegüents amb els seus números corresponents:

Finestres d’espitllera

Grans finestrals

Murs alts i esvelts

Murs baixos i robustos

Capçalera amb absis i absidiola

Capçalera amb dos absis

7. Observa aquesta església romànica i marca amb una creu les seves característiques arquitectòniques.

15

8. Localitza els deu noms corresponents a cada una d'aquestes imatges i escriu-los en el globus corresponent.

Absis,

Absidiola

Arcs cecs

Faixes llombardes

Campanar d'espadanya o cadireta

Torre campanar

Presbiteri

Arquivoltes,

Finestra d’espitllera

Arcs faixons

16

9. Contesta les qüestions d’aquestes tres imatges.

Nom de l’esculturaLocalització

SegleMaterial i tècnica

Expressió de la caraActitud envers el nen

VestitRepresentació del nen

Significat simbòlic



Expressió de la caraActitud envers el nen

VestitRepresentació del nen




Núm. de clausVestit

CoronaExpressió rostre


1

2 3

2

3

1

17

10. Assenyala en la il·lustració els elements que formen aquesta estructura amb el seus noms corresponents.

4. Pantocràtor5. Tetramorf (5a-Mateu, 5b-Joan, 5c-Marc i 5d-Lluc)6. St. Pere7. St. Pau

1. porta abotzinada2. arquivoltes3. frontispici

11. A part de la finalitat decorativa, saps la principal funció de tanta escultura en aquesta portalada. Raona breument laresposta.

12. Defineix els conceptes següents:

Pantocràtor:

Tetramorf:

18

13. Observa aquesta il.lustració de la pintura romànica de l'absis de Sant Climent de Taüll, localitza els noms corresponentsa cada un dels globus assenyalats. (Màndorla, Tetramorf, Melcior, Alfa i Omega, Gaspar, Pantocràtor, Mare de Déu,Baltasar, Apostolat, Llibre sagrat amb la frase «Ego sum lux mundi»).

14. Marca amb una creu les característiques corresponentsa les pintures romàniques.

La finalitat de les pintures era didàctica, la sevamissió era la d'ensenyar als fidels diferentshistòries bíbliques.La finalitat era simplement decorativa.

Crist és presentat com a senyor de l'Univers.

Crist és presentat com un Déu d’amor.

Les figures són molt realistes i tenen molt moviment.

Les figures són esquemàtiques i tenen moviments

encarcarats.

Els fons són d'un gran realisme.

Els fons són pintats amb franges de diferents colors.

La tècnica pictòrica més freqüent és la de l'oli.

La tècnica pictòrica més freqüent és la del fresc.

Inexistència de perspectiva i colors plans.

Molt color i una gran perspectiva.

19

15. Contesta les preguntes següents:

a. Què entenem per Pantocràtor o Maiestas Domini?

b. Què és una màndorla?

c. Què entenem per Tetramorf i quins són els seus símbols?

d. Què vol dir la frase "Ego sum lux mundi" que es pot veure en el llibre que porta el Crist en majestat de Taüll?

e. Què volen representar les lletres gregues (alfa i omega) de l’absis de Sant Climent de Taüll?

f. Et sembla que la mirada del Crist de Taüll és penetrant?________Per què?

g. Penses que les pintures romàniques tenen una funció didàctica?________Per què?

h. Què és l’epifania?

i. Com són representats els Reis d’Orient?

j. Com és representada la Mare de Déu de Santa Maria de Taüll?

k. Quina acció fa el nen Jesús amb la mà dreta, en la pintura de Santa Maria de Taüll?

i. Què vol representar aquesta acció?

15. Explica en què consisteix la tècnica pictòrica de la pintura al fresc?

________________________________________________________________________________________

______________________________________________________________________________________________

________________________________________________________________________________________

______________________________________________________________________________________________

________________________________________________________________________________________

______________________________________________________________________________________________

________________________________________________________________________________________

______________________________________________________________________________________________

________________________________________________________________________________________

______________________________________________________________________________________________

________________________________________________________________________________________

______________________________________________________________________________________________

Dossier Art Romànic

Documents

Transcript of Dossier Art Romànic