Història de l’Art

El Renaixement

Àrea Visual i Plàstica. 2n ESORamon Pujolà i Font

Nom i cognom: Grup:

.

En aquesta unitat descobrirem les principals manifestacions artístiques del Renaixement:arquitectura, escultura i pintura renaixentista.

En acabar la unitat podrem:

- Enumerar les característiques principals de l’art del Renaixement.

- Explicar els seus trets definidors.

- Identificar els principals artistes renaixentistes i llurs obres.

- Explicar les característiques més importants de les principals obresrenaixentistes.

.

EL RETORN A LA BELLESA

S’anomena Renaixement (rinascità) a l’art italià delsegle XV, als primers decennis del XVI i les sevesversions posteriors a la resta d’Europa.

És una etapa de la història de la cultura europea que«torna a néixer» els valors de la cultura clàssica deGrècia i Roma.

El Renaixement és un fenomen bàsicament italià i, engran part, es desenvolupa a la Península Itàlicasimultàniament als darrers moments del gòtic a la restad’Europa.Itàlia central, sobretot la regió de la Toscana , és elbressol del Renaixement. A la ciutat de Florència,capital de la Toscana, gràcies al mecenatge que vandesplegar algunes famílies importants de la ciutat, comara els Medici , neix el primer període del Renaixement:el Quattrocento . El Quattrocento inclou les obrescreades en el segle XV .El segon moment del Renaixement s’anomena elCinquecento i comprèn els primers decennis del segleXVI. Correspon, aquest segle, al moment de màximesplendor del Renaixement. La capital artística va serRoma , gràcies al mecenatge exercit pels papes (Juli IIi Lleó X ).

EL RENAIXEMENT

• A n t r o p o c e n t r i s m e /humanisme .

L’ésser humà com a mesura detotes les coses. Déu i la teologiade ixen de ser e ls cent res dereferència, i, la persona i els seusvalors humans se situen per sobrede tots els altres valors. La raóhumana ocupa el l loc de la fereligiosa.

• Individualisme .

L’artista deixa l’anonimat, deixa deser un artesà anònim per convertir-se en un personatge consideratsocialment. Adquireix personalitatpròpia; oferirà a través, de la sevaobra, una determinada visió delmón, única i personal.

• Polifacètic .

La idea renaixentista és l’ésserhumà universal, la persona quedomina totes les branques delconeixement. Molts artistes delRenaixement són alhora pintors,escultors, arquitectes i, fins i tot,l iterats o músics. Leonardo daVinci fou l’artista més polifacèticdel Renaixement.

L’Home de V itruvi ésun dibuix de Leonardoda Vinci sobre lesproporcions de l’home.Leonardo es basa enuna visió de l’homecom a centre del’univers, el qual quedainscrit en un cercle i unquadrat.

Els t re ts genera ls de lRenaixement són els següents:

Mecenes : persona rica que patrocinagenerosament les arts, les ciències, unaempresa cultural, un artista, etc.

Durant el Renaixement va ser una pràcticaestesa, i famílies com els florentins Medicivan proporcionar suport a molts dels artistesmés importants del seu temps.

Cosme de Mèdici el Vell

FLORÈNCIALA CIUTAT DE L’ESPLEDOR ARTÍSTIC

El Baptisteri i les seves portes

Situem-nos en la Piazza del Duomo, centrereligiós de Firenze; hem de centrar l’atencióal Baptisteri. És un conjunt arquitectònic definals del segle XI i, per tant, obra d’estilromànic. La seva planta és octogonal irecobert de marbre blanc i verd. Cal destacar-ne les tres portes d’accés. Totes elles debronze, disposades segons els puntscardinals. La porta sud és obra de l’èpocagòtica; la nord és de Ghiberti i la porta est, lamés important, obra també de Ghiberti. Ésl’anomenada Pòrtic del Paradís o de la Glòria.Aquesta, la conformen deu relleusrectangulars amb escenes bíbliques de l’AnticTestament que representen el contingut delllibre del Gènesi.

Baptisteri de Firenze

Florència, capital de la Toscana, va ser fundada pels romans a la ribera del riu Arno. És la ciutat on la genialitatitaliana es manifesta en la seva més gran esplendor i puresa. Sota el mecenatge dels Mèdici, va ser un prodigien totes les formes de creativitat.

Florència, en el segle XV, es convertirà en el bressol de la cultura moderna d’Europa. Totes les arts hi erenrepresentades: poesia, escultura, pintura, arquitectura, gravat, etc. Amb artistes importants com Dante,Machiavello, Da Vinci, Donatello, Rafael, Giotto, Michelangelo, Brunelleschi, Botticelli, i molts d’altres.

Piazza del Duoma

Escena del sacrifici d’Isaac.

Lorenzo Ghiberti, en l’actualitat en el Museu

Nacional de Baregello de Firenze

Porta est o porta del Paradís.L’èxit de la porta nord fou tal,que el govern florentí, l’any1424 i en aquest cas sensenecess i ta t de convocarconcurs, escollí Ghiberti pera la realització de la tercerai última porta, la porta est .

Aques ta por ta es t ésconsiderada la seva obramestra per la seva perfecciótècnica . El mateix MiquelÀngel va dir que mereixia ser,per la seva bellesa , la «portadel Paradís ». La configurendeu rel leus rectangularsamb escenes bíbliques del ’An t i c Tes tament querepresenten el contingut dell l i b re de l Gènes i . Fouacabada l’any 1452 .

Concurs per realitzar la portanord del Baptisteri

Al 1401, el govern florentí , desitjós dedestacar i glorificar-se , organitzà unconcurs per realitzar una de les portesdel Baptisteri de Florència , la porta nord .El Baptisteri, edificació romànica , teniatres portes i, en aquell moment, tan solsuna, la sud , ja estava esculpida.

Les bases del concurs exigien fer unrel leu de bronze amb l ’escena delsacrifici d’Isaac , de l’Antic Testament.L’obra s’havia de realitzar dins d’un marcquatri lobulat amb uns personatgesdeterminats: Abraham , Isaac , un àngel ,un xai , dos criats i un ase . El guanyadordel concurs fou Lorenzo Ghiberti (1378-1455).

Ghiberti i la porta est del Baptisteri o Pòrtic de Paradís

Lorenzo Ghiberti guanyà el concurs i, per tant, fou l’artista que vaesculpir la porta nord del Baptisteri . Aquesta porta, iniciada el1404 i acabada el 1424 , té l’aspecte de la sud. Té 28 caselles dinsde marcs tetralobulats on són representades escenes de la vidade Jesús . La bellesa de la porta no és en el disseny, ja que Ghibertisegueix el model de la porta sud, sinó en el naturalisme dels seusrelleus.

Ghiberti i la porta nord del Baptisteri

Escut de Firenze

amb la flor de lis (lliri)

Filippo Brunelleschi i la cúpula de Santa Maria dei Fiori

L’any 1418 es convocà un concurs públic per adjudicar les obres de lacúpula de Santa Maria dei Fiori (catedral gòtica de Florència). Enaquell concurs, Brunelleschi s’hi presentà amb una maqueta taninnovadora que deixà enlluernat al jurat i, per tant, rebé l’encàrrec de laseva construcció.Estudiós de l’antiguitat clàssica, Brunelleschi, per fer la cúpula de lacatedral florentina, s’hi inspirà en la cúpula del Panteó romà.La cúpula florentina descansa sobre un tambor octogonal de pedra ,recobert de marbre . Realment són dues cúpules : una interna esfèrica ,construïda amb maons i pedra i l’altra, externa i apuntada recoberta deteules vermelles amb vuit nervis de marbre blanc . Damunt d’aquestacúpula exterior s’aprecia un llanternó . Entre ambdues cúpules hi ha unespai buit la finalitat del qual és alleugerir el pes de l’estructura.Aquesta enorme cúpula de quasi 42 m. de diàmetre i 114 m. d’alçadarespon al desig de grandiositat del poble de Florència que, en aquellmoment, vivia un període d’esplendor motivat per l’activitat mercantil .

tambor octogonal

vuit nervis de marbre blanc

cúpula apuntada amb teules vermelles

llanternó

La cúpula de Brunelleschi coronaIl Duomo de Firenze. Il Duomo ésd’estil gòtic del segle XIII, amb façananeogòtica dels segle XIX i elCampanile és també gòtic i, un delsmés bells d’Itàlia, obra de Giotto, granartista del Trecento italià. Il Duomorep el nom de Santa Maria dei Fioreamb una clara al·lusió a les flors (ellliri), símbol de la ciutat. Simbolitza lariquesa i la puixança de la Florènciadels segles XIII i XIV.

La Piazza della Signoria , el corhistòric i polític de la ciutat.

Tota la història de Firenze esresumeix en aquesta Piazza.Fou un lloc de reunió, un centrede revolucions, un marc per a lestortures com la de Savonarola (1)

i el gran escenari per a les festessumptuoses.

Per un costat està limitada pelmajestuós Palazzo Vecchio ,d’estil gòtic i, per l’altra per laLoggia della Signoria , galeriaoberta per rebre ambaixadors.Davant de l’entrada del Palazzopodeu admirar la còpia delDavid (3) de Michelangelo(l’original a la Galleriadell’Accademia) i, l’Hèrcules iCacus (2) de Bandinelli .Ambdues escultures tenen unfort valor simbòlic en la Firenzed’aquell moment.

La Piazza della Signoria

(2) Hèrcules és un heroi fill de Zeus, iCacus, un lladre mitològic, fill de Vulcà.Aprofitant que Hèrcules dormia, Cacusli roba uns vedells. Hèrcules, enfurismat,surt a la recerca del lladre, i l’ estranguladesprés d’una lluita titànica.

(3) Segons la Bíblia, David, un jovepastor de Betlem, va entrar al serveidel rei Saül. En una batalla contra elsfilisteus (enemics de la pàtria jueva),David s’ofereix per lluitar contra elgegant Goliat (capdavanter de poblefilisteu). Després de vèncer-lo, amb laseva fona li talla el cap i, en aquestmoment, es converteix en el cap delsjueus.

(1) Savonarola fou un fraredominic que volgué imposar aFirenze un govern presidit perCrist Rei. Encapçalà una revoltapuritana contra els Mèdici i creàuna república de frares on lesúniques diversions erenprocessons i rosaris. Un sistemade terror minuciós on els infantsdenunciaven en públic elspecats privats dels pares.Afortunadament va ser crematpúblicament a la Piazza dellaSignoria i les seves cendresllençades a L’Arno.

La Loggia és una edificació gòtica per celebrar-hi reunions irecepcions oficials. És un autèntic museu a l’aire lliure; hi hadiverses estàtues de gran interès. D’entre totes elles, caldestacar-ne el bronze de Perseu (1) obra de l’any 1554 deBenvenuto Cellini i el marbre , el Rapte de les Sabines (2)de 1582, obra de Giambologna.

(1) Perseu era fill de Zeus i Danae. Perseu represental’heroi grec a qui li varen ser encomanades una sèried’empreses. La més apassionant de les quals va serla de matar Medusa, una de les tres Gòrgones, queconvertia en pedra tots aquells que la miraven (aixín’era, de lletja!). Perseu es va preparar per a aquestamissió amb un «equipament» especial : podia fer-seinvisible gràcies a un elm que li donà Hades, esprotegia amb un escut de bronze batut per Atenea, ianava armat amb una falç de diamant construït perHermes, el qual també li va regalar unes sandàliesamb ales. Perseu va matar Medusa amb el truc demirar tan sols la imatge del monstre reflectida al seupolit escut. Del cos decapitat de Medusa va sortir Pegàs,el cavall alat, que va transportar Perseu fins on estrobava Andròmeda. Aquesta estava lligada a unaroca i, era a punt de ser devorada per un monstremarí. Ell la va salvar i es va guanyar la immortalitat.

(2) El famós rapte de les sabines és un fet de la història llegendària deRoma. Queda descrit en dos episodis, un de Plutarc i l’altre de Tit Livi. Acontinuació, podeu llegir un fragment traduït per Carles Riba de l’episodinarrat per Plutarc.

Ròmul, veient la ciutat tot d’una plena d’estrangers, dels quals pocs teniendones (...) executà el seu projecte de la següent manera. Féu escampar,de primer, el rumor que havia trobat, amagada sota terra, l’ara d’un déu(...) Quan fou descoberta, Ròmul celebrà damunt d’ella un sacrificimagnífic, seguit de jocs i d’un espectacle (...) Una gran multitud s’hi reuní(...) El senyal convingut per fer l’escomesa era que Ròmul s’aixecariadret, desplegaria la seva roba de pórpora i tornaria a embolcallar-s’hi(...).Armats d’espases, un bon nombre dels seus li tenien els ulls fits, i enhaver fet el senyal, s’arrenquen de les espases, es llancen amb una grancridòria i rapten les filles dels sabins deixant fugir els homes (...). PLUTARC.Ròmul 14, 2-6.

La Loggia dei Lanzi

El David de Donatello en el Museu Nacional de Bargello

El David de Donatello , esculpit entre l’any 1444i 1446 , és una de les escultures més importantsdel Quattrocento i és el primer gran nu de l’èpocarenaixentista.Segons la Bíblia , David, un jove pastor de Betlem ,va entrar al servei del rei Saül . En una batallacontra els filisteus (enemics de la pàtria jueva),David s’oferí per lluitar contra el gegant Goliat(capdavanter del poble fil isteu). Després devèncer-lo amb la seva fona, li tallà el cap i, enaquest moment, es convertí en el rei dels jueus .Donatello ens presenta aquest heroi bíbl ic ,descansant després d ’haver guanyat icontemplant el cap del gegant que resta als seuspeus . És un adolescent , nu , amb botes i porta elbarret típic dels camperols toscans . Gràcies aaquest barret, Donatello el convertí en el símbolde Florència .Esculpit en bronze i de mida natural (1,58 m.d ’a l t ) , e l seu cos és modela t amb mol tadelicadesa . Cal destacar-hi la corba que marcael seu cos , les suaus ondulacions dels seusmalucs i la ingenuïtat del seu rostre adolescentmarcat per una sensual cabellera .

El Museu Nacional del Bargello és un dels principals museus florentins. Situat al Palazzo del Bargello, ésdedicat principalment a l’escultura.

Entre les nombroses escultures exposades cal destacar-ne, el Sacrifici d’Isaac que Lorenzo Ghiberti i FilippoBrunelleschi van presentar al concurs convocat per a la construcció de la porta nord del Baptisteri florentí i elDavid de Donatello.

La Galleria dell’Accademia i el David de Michelangelo

Miquel Àngel va ser contractat per L’Opera del Duomo deFlorència per executar una estàtua de David , símbol deFlorència , que aniria destinada a la catedral. L’artistaaprofità un bloc de marbre , que un altre escultor haviacomençat a treballar i que feia més de quaranta anys queromania abandonat al pati d’obres de la catedral.Esculpida entre 1501 i 1504 , el David és una enorme estàtuatallada en un sol bloc de marbre de Carrara de color blanc ,té una alçada de 4,5 m . És una obra de juventut que va ferquan només tenia vint-i-sis anys però que mostra jal ’energia , la v i tal i tat i la perfecció anatòmica de lamusculatura que caracteritza tota la seva obra de maduresa.Representa aquell personatge de l ’Antic Testamentpreparant-se per enfrontar-se en combat amb Goliat . Encontraposició al David de Donatello, tret del material i de lesdimensions, aquest jove apareix desafiador , mostra laplenitud i la maduresa del seu cos , lluny del tipus freqüentde David quasi infantil i delicat. Hem de fixar-nos en l’energiaque transmet el cos, sembla com si la sang corrés per lesseves venes i li donés vida.Es presenta nu , dret , i deixa descansar tot el pes del cos ala cama dreta . La seva mirada és enèrgica i decidida . Elbraç esquerre aixecat és armat d’una fona i a la mà dretatancada amaga el projectil .Es pot veure, en el conjunt de l’obra, com l’artista exageravolgudament les dimensions d’algunes parts del cos comels braços i les mans , o el coll . Pel que sembla, va preveureque l’escultura fos exihibida en un espai exterio r on laperspec t i va amagar ia aques tes i r regu la r i ta ts .Malauradament, avui en dia, dins l’àmbit de la Galeria del’Academia, a Florència, queden paleses les proporcions.

En aquest museu trobarem obres d’una bellesa exquisida i d’unrealisme impressionant; per exemple, el formidable conjunt del Raptede les Sabines de Giambologna, la Pietat de Palestrina de Michelangeloi els Esclaus de Michelangelo, que semblen fer un gran esforç persortir del gran bloc de marbre que els empresona, i que actuen com aguàrdia d’honor del David de Michelangelo. Al fons d’aquesta magníficagaleria i al mig d’una tribuna, il·luminat, espera el David, imatge d’un reiDavid jove, vencedor de Goliat.

La Galleria degli Uffizi és un palau de la ciutat de Florènciaque conté una de les col·leccions d’art més famoses delmón.

De la sala 10 a la 14 estan dedicades a l’obra de Botticelli.D’entre totes les obres comentarem especialment ElNaixement de V enus i La Primavera (pintures sobre taulaal tremp).

Botticelli a la Galleria degli Uffizi

De mides grans (1,72 m x 2,78 m) aquesta obra mitològica fou pintada l’any 1485amb la tècnica del tremp . Juntament a La Primavera , es localitzen actualment ala Galeria dels Uffizi , a Florència .El quadre capta el moment en què Venus , que acaba de néixer , arriba a l’illa deXipre , consagrada al seu culte. Venus completament nua , arriba a la vida i a lahumanitat al damunt d’una petxina (símbol de fertilitat). A l’esquerra, acostant-laamb el seu alè a terra, hi ha Zèfir (vent de l’Oest, que vola entrellaçat amb Cloris ,la seva consort i senyora de les flors ). A la dreta de la deessa de l’amor, hi hal’Hora que, amb el seu mantell , la protegeix.Hem de destacar que, des del temps de la Roma clàssica, mai no s’havia representataquesta deessa pagana nua. El nu femení era considerat pecaminós en l’artmedieval cristià.

El naixement de V enus de Sandro Botticelli

Tremp d’ouProced iment queut i l i t za l ’a igua perdissoldre l’aglutinant.Per p rodu i r aques taglutinant, el pigmentés mesc la t amb ou(clara/rovell). El suportmés indicat és la fustaprèviament preparada.

Obra mitològica pintada l’any 1478 amb la tècnica del tremp . És una al·legoria del regne de Venus . Apareix Venusvestida en mig del seu jardí , on sempre és primavera ; a la seva dreta, el grup de les Tres Gràcies i Mercuri ; a l’altrecostat, Flora , la ninfa Cloris i el Zèfir que la persegueix.El predomini de la línia i el dibuix és absolut i tota la composició té un ritme ondulant i dinàmic . Els personatges, defigures elegants i estilitzats, produeixen una impressió etèria , de cossos sense pes que dansen en l’espai .Per representar les tres Gràcies, el pintor usa la tècnica de les veladures , que deixen entreveure les formes a travésdels vels transparents.

Ninfa Cloris / FloraAmb el nom de Flora, Ovidi va relacionarun mite hel·lènic . Va suposar que Flora ,en realitat, era una ninfa grega anomenadaCloris . Un dia de primavera, vagant pelscamps, la va veure Zèfir , que s’enamorài la raptà . En recompensa i per l’amor queli inspirava, li concedí el do de regnar

sobre les flors , sobre la vegetació .

Venus, deessa de l’amor ila fertilitat , representa la

pr imavera .

Cupidell (desig)Situat sobre Venus, representat ambels ulls embenats, llança una fletxa ales tres Gràcies.

Tres GràciesSón les tres filles de Zeus iHera (Ag la ia , Eu f ros ine iTalia). Representen l’encís il a be l lesa i escampenl’alegria pel món .

M e r c u r iDéu missa tger .Representa t ambsabates a lades -sosté el caduceu -s ímbo l de pau iprosper i ta t - perescampar els núvols icalmar les tempestes.

Zèf i rPersonificació del vent de l’Oest ,unes vegades agradable, les altresplujós, que anuncia l ’arr ibadade la primavera .

La Primavera de Sandro Botticelli

Basílica de Sant Pere de Roma ( avui en dia, Sant Pere del V aticà)

Al segle XVI , la vella basílica paleocristiana de Sant Pere del Vaticà és substituïda per una església renaixentista . Ésuna de les obres més importants del Cinquecento . Construïda pels principals arquitectes de l’època, fou iniciada perBramante i, després de moltes vicissituds, fou acabada per Miquel Àngel.

Posteriorment, i com veurem en el dossier del Barroc, a principis del segle XVII, Carlo Maderno construeix lafaçana i Bernini , el gran artista barroc, l’any 1657, va rebre l’encàrrec de construir-hi la plaça .

L’obsessió de Miquel Àngel era coronar la basílica ambuna cúpula impressionant de 138 m. d’alçària , ques’aguantés interiorment amb quatre pilars massissosgegantins de 18 metres d’amplada .La cúpula miquelangelesca, d’uns 42 m. de diàmetre ,s ’a ixeca sobre un tambor c i l índr ic d ’una a lçàr iaconsiderable, que permet elevar-la perquè es vegi ambclaredat des de l’exterior. Miquel Àngel, coneixedor de laimportància de Sant Pere com a símbol de la cristiandat ,posava així de manifest amb l’esveltesa de la cúpula , elpoder creixent del papat .Cal destacar, per últim, que Miquel Àngel morí l’any 1564i que Giacomo della Porta , el 1591, acabà el llanternó .

Cúpula de Sant Pere

ROMAL’ART AL SERVEI DEL PAPAT

Miquel Àngel Buonarroti va néixera Caprese però la seva formacióar t í s t i ca fou a F lo rènc ia .Pràcticament tota la seva obra larealitzà entre Florència i Roma,entre els mecenatges dels Medici idels Papes . Va ser un artistapolifacètic i va treballar en tots elscamps artístics, però, per damuntde tot, ell se sentia escultor . En laseva obra, només trobem plasmadala figura humana , ja que era l’únicque l i semblava d igna de ser

representada.Fou un artista inconformista i totalment autocrític ; tota la sevavida va transcórrer a la recerca de l’ideal de bellesa i laperfecció absoluta i en no poder aconseguir-lo s, deixaval’obra inacabada .Gairebé sempre feia servir el marbre de Carrara , blanc ,perquè creia que aquest material noble era el més adequat perapropar-se a la perfecció, a la bellesa .

Miquel Àngel: la força creadora

És localitzada dins la Basílica, en una capellalateral. Fou la primera de les obres que l’artista varealitzar sobre aquest tema. Obra de l’èpocajuvenil , tan sols tenia vint-i-tres anys , fou esculpidaentre 1498 i 1499 i, és de marbre de Carrara .Tot el conjunt és inscrit dins d’un triangle gairebéregular . La Verge , molt jove , sosté sense esforçaparent i, amb una moderada cara de tristor , elcos inert del seu fill . Segons Miquel Àngel, la Marede Déu havia de ser jove, més jove que el Fill , permostrar-se eternament Verge . El cos nu deCrist , a la falda de la Verge, és dotat d’un granverisme anatòmic . Miquel Àngel l’esculpeix comun home en les seves despulles mortals .La Pietat del Vaticà és l’única escultura signadaper Miquel Àngel el qual, en acabar-la se sentíprofundament orgullós de la seva feina. A la cintade la Verge hi va escriure; «Michael AngelusBonarotus florentin faciebat» .

La Pietat del V aticà

El Moisès de Michelangelo

Esculpida entre 1513 i 1516 ,l’èstàtua d’aquest profeta estavadestinada al gegantí mausoleudel papa Juli II , que va quedarinacabat .Qui era Moisès? Segons l’AnticTestament aquest hebreu , salvatde les aigües , deslliurà i conduíel poble elegit per Jahvè en elseu èxode a la terra promesa .Durant quaranta dies es va retirara la muntanya del Sinaí des d’onva rebre les Taules de la Llei . Entornar amb els seus va veure comaquests adoraven falsos ídols .Enfollit per la traïció amb què elpoble jueu responia al seu Déu,es conté abans d ’esclatar illançar les Taules de la Llei contraels ídols .El Moisès de Miquel Àngel, de granfortalesa física , mostra la sevaira davant del seu poble. Cal fixar-nos en les cames o els braços , ésevident que l’artista va imaginarun personatge poderós . Semblaque tingui les venes inflades , comsi estigués en un moment de grantensió , molt enfadat , ple de ràbia(terribilità) . Fins i tot per la posiciódels peus diríem que està a puntd’aixecar-se .

San Pietro in Vincoli (Sant Pere encadenat) és labasílica de Roma que acull l’estàtua del Moisès deMiguel Àngel.

La Capella Sixtina

La Capella Sixtina és el tresor més important de la Ciutat del Vaticà, construïda entre el 1471 i el 1484, enl’època del papa Sixt IV, d’on procedeix el nom pel qual és coneguda, encara que inicialment es va anomenarCapella Palatina .La capella té forma rectangular i fa 40,93 m de longitud per 13,41 d’amplària (les dimensions del Temple deSalomó, segons l’Antic Testament).

És coneguda a tot el món tant per serla sala on se celebra el conclave ialtres cerimònies oficials, com lescoronacions papals.

Tota la força del Miquel Àngel pintor es reflecteix en els frescos de laCapella Sixtina . Per un costat la volta , pintada entre 1508 i 1512 i perl’altre, el Judici Final , pintat entre 1534 i 1541 .La Capella Sixtina havia estat construïda per ordre de Sixte IV i les sevesparets estaven decorades pels millors artistes del Quattrocento. L’any1508 el papa Juli II encarregà a Miquel Àngel la decoració de la gran voltade canó . L’artista, que havia pintat molt poc i no dominava gaire la tècnicadel fresc, va acceptar-ho a contracor.En els més de cinc-cents metres quadrats de la volta, Miquel Àngelestructura tot l’espai a base de falsos arcs (2) , de manera que queda unespai central on pintà escenes del Gènesi (3) (Separació de la llum i lestenebres , Creació dels astres , Creació d’Adam , Creació d’Eva , Pecatoriginal , L’Arca de Noè, Diluvi universal , etc.). A més, unides a elles, sónrepresentats els avantpassats de Crist , les Sibil·les (4) i els Profetes (5) ,que anunciaven als jueus la vinguda del Messies. Completant el conjunt,una col·lecció de figures de joves nus que sostenen deu grans medallonsde bronze , els Ignudi (6) .El conjunt de la volta, espectacular, exhibeix un impressionant fresc ambmés de tres-cents cossos humans , la majoria d’ells nus.El més famós detall d’aquesta volta és La Creació d’Adam .

Capella Sixt ina. La volta, pintada entre

1508 i1512 i el Judici Final, pintat entre 1534

i 1541.

22

4 4

5 5

6

3

3

Els frescos de la Capella Sixtina

Representa el moment en què Déu Pare dóna

l’alè de vida al primer home en infondre-li

l’ànima. En l’escena, Déu , acompanyat d’àngels ,

apareix en la immensitat del cel amb un mantell

que l’embolcalla i s’atansa al món desolat i buit

d’Adam. Adam no pot despertar per si mateix,

necessita l’energia divina i Déu actua com a

escultor que dóna forma a la primera imatge de

l’home.

Cal destacar-ne la força i l’energia que Miquel

Àngel in fon a Déu, a ix í com la per fecc ió

anatòmica del cos d’Adam. La robustesa i la

musculació és un denominador comú, no tan

sols d’aquesta escena sinó de totes les figures

de la volta.

Molt més tard, l’any 1534, el papa Pau III , encarregà a Miquel Àngel la paretfrontal de la Capella Sixtina , amb l’escena del Judici Final .La composició és presidida per un Déu justicier i terrible , que envoltat d’unembolic de cossos (Verge , sants , apòstols , etc.), dictamina sentència iadreça a la humanitat, a la glòria o a l’infern .Cal destacar-ne, a tall anecdòtic, que hi podem veure l’autorretrat deMiquel Àngel en la pell sense cos de Sant Bartomeu .

Judici Final.

Paret frontal dela Capella Sixtina

La creació d’Adam

A més d’artista total (arquitecte,pintor, dibuixant, escultor), foutambé enginyer, músic, inventor,estudiós de l’anatomia humana iteòric de l’art.Va néixer a Vinci , un poblet de laToscana , i la seva vida va sermolt agitada. Es formà a Florènciaal taller Verrochio . Als trentaanys marxà a Milà , a la cort deLudovic el Moro , d’on sortí fugintdels francesos que conquerien elducat el 1499. Tornà a Florènciai després a Roma, i acabà vivintels darrers anys a França , a lacort de Francesc I .Leonardo va ser tan famós queels seus ajudants i deixebles vanguardar-ne e ls quaderns denotes , com si fossin veritablesjoies. Avui, gràcies a aquestsquaderns, sabem que Leonardoera un home molt observador imeticulós . Per poder pintar elcos humà (tema que li interessamolt), va fer la disecció de mésd’una trentena de cadàvers. Vaestudiar també el vol de les aus ,l ’a igua i e l seu mov imentcanviant . I, sobre tot, es vadedicar a estudiar els efectes dela llum i les ombres ; és l’inventorde l ’ s fumato ( l a t rans ic ióprogressiva de la zona de llum ala zona d’ombra, que permet fercontorns imprecisos i difuminatsque accentuen e l re l leu iendolceixen l’expressió).Leonardo és la representació del ’esper i t de l ’a r t i s tarenaixentista .

Pintada entre 1503 i 1505, La Gioconda , també coneguda amb el nom deMona Lisa , és un oli sobre taula de 77 cm. x 53 cm. que, actualment, es potcontemplar al Museu del Louvre , a París .És un retrat de mig cos on Leonardo juga amb els efectes de llum i ombra ,tot aplicant la tècnica de l’sfumato . Amb l’sfumato, i gràcies a les gradacionsdels colors i la llum , els contorns deixen de ser precisos , es difuminen . Elsrínxols de cabells que cauen sobre l’espatlla , els ulls , i les comissures delsllavis són els punts apreciables on Leonardo aplica aquesta tècnica. Aquestscontorns imprecisos dels llavis i dels ulls provoquen un dels trets mésdestacables de La Gioconda, la seva enigmàtica expressió .Al fons, apareix un paisatge de tonalitats blavoses i grises que donen lasensació de llunyania i profunditat que Leonardo aconsegueix gràcies alsconeixements sobre la perspectiva aèria o atmosfèrica.

La bellesa immortal de La Gioconda

LEONARDO DA VINCIUN ARTISTA TOTAL

Museu del Louvre

Sala del Museu del Louvre on

s’exposa la Gioconda

Obra d’entre 1495 i 1497, l’Útim sopar és una pintura mural realitzada en elrefectori del convent de Santa Maria delle Grazie a Milà . Fou realitzat ambuna tècnica nova . En comptes de pintar amb la tècnica tradicional del fresc,el va pintar amb la tècnica del tremp d’ou barrejat amb l’oli , experiment queva provocar el ràpid deteriorament de l’obra.

La composició, simètrica i equilibrada , continua en el mur de l’espai real delmenjador del convent . Tots els personatges són ordenats al voltant de lafigura central (eix de simetria) de Jesús . Jesús, per tant, al centre,quedaenvoltat per la llum de la finestra del fons; al seu voltant, dreta i esquerra, elsapòstols formen dos grups de tres a cada costat .L’escena no presenta el moment de l’Eucaristia sinó presenta el moment enquè Jesucrist acaba d’anunciar als apòstols que un d’ells el trairà . Lahumanitat dels personatges es reflecteix en els rostres i en els gestos quanes pregunten ¿No sóc pas jo? Cada rostre i cada gest dels apòstols va sertreballat meticulosament per tal de reflectir el dramatisme , el neguit , el dubtei la sorpresa davant d’aquest moment.

L’Últim sopar

12 3 45 6 7

89

10 11 12 13

1. Jesucrist 2.Bartolomeu 3. Jaume 4.Andreu 5. Judes Iscariot

6. Pere 7. Joan 8.Tomàs 9. Jaume 10.Felip 11.Mateu 12.

Judes Tadeu 13. Simó.

Convent i refectori de Santa Maria delle Grazie a Milà

2. Busca en una enciclopèdia el mot «Renaixement» i escriu-ne el que hi posa.

1. Situa, amb colors diferents, en aquesta línia del temps, el moviment artístic següent:

12345678901234567890123456789012123456789012345678901234567890123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789012345678901234567890123456789012123456789012345678901234567890

1300 1400 1500 1600 1700 1800

RENAIXEMENT (Quattrocento i Cinquecento)

6. Defineix el concepte de «mecenes».

Cinquecento

3. Defineix els conceptes Quattrocento i Cinquecento.

Quattrocento

4. Cita i explica els trets generals del Renaixement.

5. Comenta aquesta imatge.

EXERCICIS

7. Busca un mapa de Firenze situat en la Piazza del Duomo i assenyala el Baptisteri (Imprimeix aquest detall i adjunta’l al’exercici 7).

8. Explica el tema bíblic representat en aquesta casella.

9. Observa aquests dos pòrtics (nord i est)delBaptisteri i explica’n les diferències.

Qui va convocar un concurs a Florència l’any 1401?________________________________________________

Per què?___________________________________________________________________________________

Per competir en el concurs quin era el tema escollit?______________________________________________

Qui fou el guanyador del concurs?_____________________________________________________________

En quins anys es van esculpir la porta nord i la porta est del Baptisteri florentí?____________________________

Quin nom li posa Miquel Àngel a la porta est del Baptisteri?________________________________________

10. Contesta les següents qüestions:

Escena del sacrifici d’Isaac.

Lorenzo Ghiberti , en l’actualitat en el Museu

Nacional de Baregello de Firenze

11. Escriu al rectangle corresponent el nom de la construcció i digues-ne a quin estil pertany.

13. Escriu , en el globus corresponent, els noms de les diferents parts de la «cúpula de Santa Maria dei Fiori».

14. Contesta les següents qüestions:

a. Què representa la cúpula de «Santa Maria dei Fiori» per al govern florentí?

b. Per què diem que Brunelleschi és el pare de l’arquitectura moderna?

c. Quin model pren Brunelleschi per a la realització de la cúpula florentina?

15. Busca informació del Panteó de Roma i digues qui va manar construir-lo i en quin any, quina era la seva finalitat, aqui estava dedicat i, quant mesura la seva cúpula.

12. Busca en la Wiquipèdia l’escut florentí i explica qiès’hi representa i com hi surt representat.

16. Explica el tema mitològia d’aquestes escultures localitzades a la Piazza della Signoria.

17. Situa cada frase a la casella corresponent:

Mida natural, Quattrocento, galeria de l’Acadèmia de Florència, cos sensual, monu-mental, perfecció anatòmica, primer nu de la història moderna, Cinquecento, miradaenèrgica, exageració de mans i peus, barret de camperol de la toscana, bronze, símbolde Florència , marbre, museu Bargello a Florència, adolescent, desafiador.

18. Busca informació sobre el «David» de Donatello i el «David» de Miquel Àngel i completa aquesta fitxa:

Període escultòric i data de realització del David de Donatello

______________________________________________________________

Període escultòric i data de realització del David de Miquel Àngel

______________________________________________________________

Material i tècnica escultòrica del David de Donatello

______________________________________________________________

Material i tècnica escultòrica del David de Miquel Àngel

______________________________________________________________

Història bíblica

Moment bíblic representat per Donatello

Moment bíblic representat per Miquel Àngel

19. Explica el més detallat possible, el moment mitològic que descriu Botticelli en el quadre del Naixement de Venus.

20. Escriu el nom de cada un dels personatges en el globus corresponet

21. Cita tres característiques que es fan visibles en els quadres de Sandro Botticelli

1.-

2.-

3.-

23. Llegeix en el dossier el text referent a la «Pietat del Vaticà» i explica , primer, el tema i, posteriorment, comenta’n lescaracterístiques principals.

24. Llegeix en el dossier el text referent al Moisès i contesta les preguntes següents:

a. Qui era Moisès?

c. Quins sentiments et sembla que expressa aquesta obra?

b. Què és la «terribilità»?

22. Llegeix en el dossier el text de la «Cúpula de Sant Pere» i fes-neuna ressenya històrica i una anàlisi de la seva forma tot assenyalant lesseves parts principals.

25. Busca a Internet aquesta escena de la «Creació d’ Adam» i fes un ampli comentari.

26. Contesta aquestes qüestions sobre l’obra de Miquel Àngel a la «Capella Sixtina».

a. Què pinta Miquel Àngel en la Capella Sixtina?

b. Durant quins anys la pinta?

c. De qui rep l’encàrrec?

d. Qui manà construir la Capella Sixtina i en quin any?

e. Cita tres fragments del Gènesi representats en la volta.

f. Què són els Profetes i les Sibil·les?

g. Què són els Ignudis?

h. Per què es diu que el sostre és un cant a l’home nu?

i. Qui presideix el Judici Final?

j. Quina és la tècnica pictòrica emprada en la Capella Sixtina?

k. On Miquel Àngel s’autoretata en el Judici Fanal?

l. Per què es tapa la nuesa en el Judici Final?

m. Quin tapa la nuesa en el Judici Final?

27. Llegeix en el dossier el text referent a aquesta obra i contesta les preguntes següents:

Nom:

Artista:

Data de realització:

Museu:

Possible personatge representat:

Característiques:

28. Explica breument una anècdota explicada a classe referent a quadre.

29. Partint de les informacions rebudes a classe, omple les tres caselles.

Composició i organització dels personatges

Temàtica i moment bíblic representat

Nom de l’obra, artista i localització: