dossier

Tàrrega 1348Exposició permanent · Tàrrega medieval

Tàrrega 1348TÀRREGA 1348 · Exposició permanent · Tàrrega medieval

Detall del capitell romànic classicitzant de l’Església

Parroquial de Santa Maria. Inicis segle XIII

Aquest document és una presentació de la proposta museogràfica d’una nova exposició per-

manent del Museu Comarcal de l’Urgell-Tàrrega: Tàrrega 1348.

La present proposta neix del treball dut a terme pel Museu Comarcal de l’Urgell, organisme

autònom municipal de l’Ajuntament de Tàrrega, i de diferents investigadors que des del camp

de l’arqueologia, l’estudi documental i la història de l’art han tret a la llum fragments del passat

medieval de la vila i han aportat un grau de coneixement important sobre molts aspectes de

la Tàrrega medieval.

Un dels trets més significatius d’aquest període és l’auge econòmic, demogràfic i social de la

vila durant els segles XIII i primera meitat del segle XIV. Una expansió que atragué molts ordes

religiosos, que hi fundaren convents, alhora que propicià la construcció d’obres de caire mo-

numental i d’un gran valor artístic, com ara la remodelació de l’església romànica parroquial i

la construcció d’una nova portalada gòtica. Un altre aspecte de gran transcendència va ser la

formació d’una aljama jueva a Tàrrega, que experimentà un fort creixement durant la primera

meitat d’aquest darrer segle.

Aquesta bonança econòmica i creixement generalitzat té un punt d’inflexió en l’any 1348, data

en la qual tenen lloc dos esdeveniments històrics que marcaran profundament la població : la

pesta negra i l’assalt al call de Tàrrega. Aquests dos fets van tenir greus repercussions i cons-

tituïren un fre per a la seva prosperitat posterior.

L’excavació duta a terme l’any 2007 en la necròpolis jueva medieval de les Roquetes ha apor-

tat a aquest museu un fons de material arqueològic i antropològic absolutament excepcional

en el context europeu, un cabal d’informació sobre la vida i la violenta mort dels jueus targarins

que, per la seva potència explicativa, no pot sinó constituir l’eix de la narració expositiva d’a-

questa nova sala permanent del Museu.

Per altra banda, creiem possible i necessari defugir l’habitual perspectiva seqüencial i, en lloc

de descriure una evolució de segles, centrar la nostra atenció en un període de temps molt

curt: les darreres setmanes del mes de juliol i les primeres de l’agost de 1348, durant les quals

transcorren l’assalt al call, els assassinats de jueus, l’enterrament de les víctimes en les fosses

comunes i la posterior repressió reial. Partint d’aquest fet singular i extremadament dramàtic,

IntroduccióTÀRREGA 1348 · Exposició permanent · Tàrrega medieval

proposem recrear la història de la Tàrrega medieval, ex-

plicitant el context i les causes que van ocasionar aquells

esdeveniments i les conseqüències que se’n derivaren.

Per al Museu de Tàrrega resulta fonamental posar en

valor un patrimoni excepcional, aprofundir i difondre el

seu coneixement. Enlloc sinó al fossar de les Roquetes

es pot copsar, de manera directa i evident per a tothom,

el grau d’acarnissament que podien arribar a assolir els

conflictes ètnics i religiosos a la Catalunya medieval. Aquí

podem entendre, perquè les restes òssies ens en donen

testimoni, la brutalitat que una part de la societat targa-

rina exercí sobre una altra part dels seus conciutadans

per raó de les seves creences, en un context de crisi so-

cial i econòmica.

L’objectiu de l’exposició és donar a conèixer els errors

del passat i una crida a no repetir-los. Només essent

conscients dels mecanismes que fan possible aquest

tipus d’esclats estarem en posició d’identificar-ne els

símptomes i prevenir-ne la reaparició.

Fossa comuna de 1348

de la necròpolis jueva de les Roquetes

D’entre els materials escultòrics, arquitectònics i arqueològics s’ha fet una selecció d’aquells

que tenen major transcendència tant per la seva qualitat artística com per la significació his-

tòrica que porten aparellada.

Dins de la col·lecció de peces medievals que custòdia el museu de Tàrrega destaquen

d’una manera especial les 5 escultures de pedra dels apòstols gòtics que formaven part

de l’antiga portalada monumental de l’església parroquial. Tres d’aquestes escultures per-

tanyien al patrimoni de la ciutat i les dues restants han estat adquirides per l’ajuntament

en data recent.

La col·leccióTÀRREGA 1348 · Exposició permanent · Tàrrega medieval

Apòstols gòtics de la portalada de l’església

parroquial de Tàrrega, primera meitat del segle XIV

Els apòstols conservats de

l’Església Parroquial de Santa

Maria de Tàrrega formaven part

d’una de les poques portalades

monumentals gòtiques

d’aquestes característiques

conegudes a la Corona

d’Aragó, juntament amb Lleida,

Tarragona, València i Morella.

Vet aquí la seva excepcionalitat.

Les darreres intervencions arqueològiques al fossar dels jueus de Tàrrega, a banda de des-

cobrir una gran extensió de la necròpolis i treure a la llum 6 fosses comunes del pogrom de

1348, han permès recuperar una significativa quantitat d’objectes personals de la comunitat

jueva dels segles XIV i XV: anells amb inscripcions nominals en hebreu, arracades, polseres,

collarets amb amulets fets de plata, atzabeja, corall, os, cristalls de quars i d’altres materials.

Totes aquestes peces, afegides a les mateixes restes humanes, formen un conjunt únic per a

conèixer aspectes de la cultura, costums i creences dels jueus catalans.

La col·leccióTÀRREGA 1348 · Exposició permanent · Tàrrega medieval

Les excavacions al carrer de la Font 7 de Tàrrega

tragueren a la llum nivells i estructures associades

a un important conjunt de materials arqueològics

abocats dins d’una sitja i en un pati d’una casa si-

tuada a la zona limítrof amb el call, datables a mit-

jan segle XIV, fet que podria tenir relació amb la

pesta o bé amb el pogrom. Aquests materials es

complementen a la perfecció amb els de les Ro-

quetes i il·lustren aspectes de la vida quotidiana,

l’economia, l’alimentació d’aquest moment.

Anells amb inscripció en hebreu. Segle XIV

Excavació del carrer de la Font 7

La narració s’articula en quatre blocs principals, els objectius dels quals són els següents:

1 Context: Presentar, a través de l’urbanisme de la Tàrrega medieval, els diferents actors

del drama que es desenvoluparà a l’estiu del 1348.

2 Causes: Plantejar les causes socials, econòmiques, sanitàries i ideològiques que duran

a l’esclat del pogrom antijueu.

3 Anatomia d’un instant: Partint de les restes arqueològiques de l’excavació de les fosses

comunes de la necròpolis de Les Roquetes, reconstruir amb metodologia forense la se-

qüència dels esdeveniments que varen tenir lloc entre l’esclat dels avalots i la posterior

repressió reial.

4 Conseqüències: Els efectes del pogrom de 1348 foren duradors i condicionaren en

part l’evolució posterior de la vila, tant en relació amb la seva comunitat jueva com en

termes generals.

Tot seguit passem a desplegar de manera sintètica el discurs expositiu, alhora que plantegem

una primera associació entre peces i conceptes.

1. Context

Tàrrega és una vila de creació medieval. Els seus orígens cal cercar-los en les transformacions

que experimenta la xarxa viària a partir del període de presència andalusina (segles VIII-XII).

Amb l’abandonament de Tarragona, l’eix que havia enllaçat aquesta ciutat amb Lleida perd re-

llevància a favor d’un camí que, a partir d’aquesta època, guanyarà cada cop més pes: la via

que uneix Barcelona amb Lleida, més tard coneguda com a camí reial. Tàrrega es desenvo-

luparà sobre aquest eix i en la cruïlla que enllaça un ramal provinent de l’antiga via Ilerda-

Tàrraco amb d’altres camins que duen a poblacions que ara guanyen importància, com

Balaguer i Agramunt.

El discurs expositiuTÀRREGA 1348 · Exposició permanent · Tàrrega medieval

Creu de terme gòtica del Pati. Segle XV

La condició de població-cruïlla determina tant l’urbanisme com l’orientació econòmica de la

vila targarina. Durant la primera meitat del segle XIV la presència del rei, senyor de Tàrrega,

està en retrocés alhora que tant el bisbat de Vic com els nous ordes mendicants guanyen pes

social i visibilitat urbana. Mentre que el castell, símbol del poder reial, es troba en estat de

ruïna i el seu representant -el batlle- resideix en un edifici de la vila, proliferen els convents i es

renova el temple parroquial mitjançant un ambiciós programa arquitectònic i escultòric.

Al si d’aquesta dinàmica realitat urbana comença a agafar perfils cada cop més definits una

puixant comunitat hebrea, la consolidació de la qual a Tàrrega sembla relativament recent.

L’aljama (entitat jurídica i fiscal) i el call jueus (materialització urbanística de l’aljama) esdevenen

una veritable “ciutat dintre de la ciutat”, alhora que un protagonista més del joc d’influències

polítiques entre el minvant poder reial i la puixança eclesiàstica i burgesa.

Capitell classicitzant de l’església parroquial

Inicis segle XIII

Verge gòtica d’alabastre de la parròquia de Tàrrega

Tercer quart segle XIV

Anvers i revers de dos segells jueus

per marcar pa àzim. Segles XIV – XV

2. Causes

El model de ràpid creixement econòmic i urbanístic que ha caracteritzat els segles XII i XIII co-

mença a mostrar senyals d’esgotament a partir del segon quart del segle XIV. S’encadenaren

llavors un seguit d’episodis climàtics adversos que accentuaren les disfuncions del sistema

econòmic i agreugen les tensions socials. El “mal any primer” (1333) i el “mal any segon” (1343)

dugueren una seqüència de sequeres, carestia de les matèries primeres, fams i malalties que

trobaren el seu colofó l’any 1348, quan la pesta negra causà la mort de més d’una tercera part

de la població europea.

Les dimensions universals d’aquest darrer cataclisme propiciaren un rebrot de moviments

mil·lenaristes i apocalíptics. El flagell de la malaltia, que fou vist per alguns com un càstig im-

posat per la divinitat a causa dels pecats de la societat, es devia, als ulls d’uns altres, a la in-

tervenció directa i criminal dels jueus.

La pressió ideològica envers jueus i musulmans s’havia anat incrementant durant els darrers

temps. Un fenomen al qual no era aliena la nova espiritualitat propugnada per franciscans i do-

minics, que feren de la prèdica i la conversió de l’“infidel” uns dels eixos de la seva obra doc-

trinal. De la seva mà anava creixent la convicció que hom devia limitar el contacte entre els

cristians i els membres de les altres confessions religioses, així com que aquests darrers devien

ésser tothora identificables.

S’encetava un procés de segregació social que corria paral·lel a la degradació de la imatge pú-

blica de musulmans i jueus. Aquest darrer aspecte és especialment apreciable tant a través

de la pintura com de la miniatura. Si comparem les representacions de jueus dels segles XII i

XIII amb les del XIV comprovarem com es passa d’imatges ideològicament neutres cap a fi-

guracions on es comencen accentuant els seus suposats trets racials distintius, per acabar

privant-los de tota aparença humana i mostrant-los obertament com a monstres.

Així, quan es produeixi la pesta negra del 1348, el terreny ideològic es trobarà adobat per cul-

pabilitzar els jueus de l’esclat de l’epidèmia. La brama segons la qual aquests darrers s’haurien


Penjoll d'atzabeja del carrer de la Font

Mitjan segle XIV

Conjunt de materials ceràmics del carrer de la Font

Mitjan segle XIV

vist menys afectats per la malaltia que els cristians cedí

ràpidament pas a rumors, que aviat es convertiren per a

alguns en certeses, que els jueus havien enverinat els

pous i les fonts d’aigua, esdevenint així els culpables de

l’esclat i difusió de la pestilència.

3. Anatomia d’un instant

L’excavació de la necròpolis jueva de les Roquetes ha

tret a la llum un seguit de fosses comunes que contenen

els cossos d’una setantena de persones que foren as-

sassinades per una part dels seus conciutadans a la da-

rreria del mes de juliol de 1348 a causa de la seva

condició de jueus. Proposem fer una lectura forense d’a-

questa realitat material i exemplificar com, a través de

l’arqueologia, podem assolir coneixements als quals no

es pot arribar per cap altra via.

Començarem plantejant la representativitat demogràfica

dels cadàvers recuperats en aquelles fosses, entre els

quals no predomina cap segment d’edat específic ni es

manifesta preferència alguna per un o altre sexe. Hi són

representats de manera aproximadament equivalent nens, adults i ancians, així com homes i

dones. D’això en traurem la conclusió que l’onada de violència anava adreçada a l’exterminació

de la comunitat jueva en el seu conjunt.

Tot seguit mostrarem com es duu a terme una anàlisi paleopatològica de les ferides rebudes

pels diferents individus, quins són els tipus d’armes emprades pels assaltants i quines les le-

sions que aquestes han deixat sobre els esquelets recuperats. Reconstruirem la seqüència de

ferides infringides a alguns dels individus representats a les fosses per millor entendre com es

produeix l’assalt i el grau de violència que s’hi desplega.

Finalment, proposem dur a terme la reconstrucció facial analítica de tres individus identificats a les

fosses comunes -un home, una dona i un nen- per tal de reforçar la idea que, tot i que el que

trobem en excavació no són sinó ossos, aquests varen per-

tànyer a persones no gaire diferents a nosaltres mateixos.

Un cop presentades les evidències materials i analitzades

des del punt de vista de l’arqueologia i l’anatomia forense,

procedirem a la seva interpretació històrica. Recorrerem

per a això a les fonts escrites, tant cristianes com jueves,

que narren el pogrom de Tàrrega del 1348 i la posterior

repressió per part dels enviats del rei.

4. Conseqüències

L’assalt al call targarí representava un desafiament obert a

l’autoritat reial. El rei extreia una porció no menyspreable

de les seves rendes a partir dels impostos amb els quals

eren gravades les comunitats jueves. La pressió fiscal

sobre els integrants d’aquestes era molt més alta que la

que gravava els seus conciutadans cristians. Aquesta dis-

criminació impositiva es justificava com un pagament de la

protecció reial.

Els avalots de l’any 1348 posaven de manifest la incapa-

citat del rei per tal de complir amb el seu compromís de

salvaguardar els béns i les persones d’uns jueus que, en

expressió de l’època, eren tinguts per la resta de la pobla-

ció com “lo croffre e tresor de lo senyor rei”. Per a Pere el

Cerimoniós era absolutament necessari restablir la con-

fiança de les comunitats jueves en la capacitat protectora

del rei, alhora que no estava disposat a deixar sense càstig

els assassinats i robatoris esdevinguts.

L’arribada de representats i forces armades reials enceta

un període de dura repressió, amb judicis sumaris i execu-

cions, així com la imposició de fortes sancions al municipi

i l’obligació de posar els mitjans per a una prompta recu-

Collaret d’amulets de plata, corall i atzabeja

trobat en un individu infantil en una fossa comuna

de la necròpolis jueva de les Roquetes. 1348


peració de l’aljama jueva. Aquesta ocasió fou aprofitada pel rei per tal d’intentar recu-

perar el seu pes en la vida urbana, mitjançant obres de reconstrucció del castell, així

com de refortificació de la vila en el context de les guerres amb el regne de Castella.

Ben aviat, però, el rei hauria d’adonar-se que no disposava de recursos humans ni

econòmics que li permetessin una implicació directa i sostinguda en l’administració

municipal. S’imposava, doncs, un pacte amb la burgesia urbana que controlava la pae-

ria que pogués servir com a contrapès al poder eclesiàstic.

Els mecanismes de control implantats i/o el record de la ferotge repressió reial foren

prou eficaços com perquè quan, en 1391, tornin a generalitzar-se els avalots antijueus

la vila de Tàrrega no enregistri cap mena de pertorbació de l’ordre públic. La comunitat

hebrea targarina continuarà residint a la vila fins a l’expulsió dels jueus de tots els regnes

hispànics decretada pels Reis Catòlics l’any 1492.

Materials ceràmics del convent dels Framenors de Tàrrega

Finals del segle XIV- principis del XV

Mànec de ganivet

d’os representant

una harpia del

convent de

Framenors

de Tàrrega

Finals del segle XIV,

principis del segle XV


Predel·la del convent de Framenors. Darrer quart del segle XIV

El museu compta per a l’exposició permanent de la Tàrrega medieval amb dues sales de la

Planta Baixa del museu, amb entrada directa des del carrer i entrada des del vestíbul del

museu: la Sala dels Arcs, amb una superfície de 91,25 m2 i la sala annexa o vestíbul d’expo-

sicions, amb una superfície de 43,50 m2. A aquest espai s’hi accedeix des d’un distribuïdor

de 13,23 m2. que actuaria com a punt d’inici de l’exposició.

Per tal de possibilitar un accés adequat a la nova exposició cal dur a terme obres de condi-

cionament tant a les pròpies sales com al vestíbul principal. Alhora, l’espai expositiu requereix

una adequació ambiental que contraresti els efectes de les humitats ascendents pròpies d’un

espai de planta baixa i semisoterrani. Aquests aspectes d’adequació ambiental han estat ob-

jecte de seguiment i estudi durant els darrers dos anys per tal de poder aportar solucions a

aquesta problemàtica.

L'espai expositiuTÀRREGA 1348 · Exposició permanent · Tàrrega medieval

Vestíbul principal del museu

Vestíbul del carrer de la Font

Futura sala destinada a l’exposició permanent

Sala dels Arcs

Futura sala destinada a l’exposició permanent

L'espai expositiuTÀRREGA 1348 · Exposició permanent · Tàrrega medieval

Plànol de les futures sales d’exposició permanent Tàrrega 1348

i vestíbul principal del Museu Comarcal de l'Urgell-Tàrrega

Planta baixa del museu de Tàrrega

La limitació espacial obliga a dur a terme una acurada selecció de les peces i a tractar

aquells aspectes més destacats del passat medieval de la vila. En qualsevol cas es preveu

dur a terme exposicions temporals, de llarga durada, en la sala d’exposicions temporals

de la planta baixa, amb entrada pel carrer Major, que complementin l’exposició permanent.

L’espai expositiu s’adequarà per acollir l’exposició permanent duent a terme les obres que

garanteixin una correcta visió de les peces i del discurs que es vol transmetre al visitant.

Les obres previstes en el projecte museològic i en el projecte d’adequació de l’espai han

de possibilitar una bona accessibilitat del visitant al conjunt de l’exposició i a la vegada han

de garantir la conservació de les peces allí exposades.

La proposta expositiva haurà de traduir físicament els conceptes desenvolupats en el pro-

jecte museològic, projecte d’adequació de l’espai i projecte museogràfic. I es duran a terme

per professionals especialitzats en cada camp.

PropostamuseogràficaTÀRREGA 1348 · Exposició permanent · Tàrrega medieval

Cap de verge. Segon quart del segle XIV

Projecte museològic

Document amb els següents elements descriptius:

Argumentació teòrica sobre el valor de la col·lecció museogràfica d’època medieval del

Museu Comarcal de l’Urgell

Valoració documental de les peces pertanyents a la col·lecció i vinculades al període

tractat

Selecció de peces, en tres graus d’intervenció:

a. Peces imprescindibles i permanents

b. Peces imprescindibles i temporals

c. Peces de substitució

Redacció dels textos del catàleg de l’exposició i del discurs museològic que serveixin

de base per als textos de sala.

Redacció dels textos de sala, generals, secundaris i peus de peces.

Redacció dels textos i guions dels audiovisuals

Criteris de composició museològica

Possibilitats d’explotació didàctica de l’exposició

Projecte d’adequació de l’espai expositiu

Es tracta d’un document tècnic, que permetrà l’adequació de l’espai de la Sala dels Arcs, el

vestíbul d’exposicions, el distribuïdor i els accessos a la nova exposició permanent.

Així doncs, l’actuació d’adequació també preveu una remodelació del vestíbul principal que

dóna accés a l’exposició sobre la Tàrrega medieval i del distribuïdor que actua de punt inicial

de la referida exposició, per tal de millorar els actuals accessos existents, eliminar les barreres

arquitectòniques i dotar aquesta zona de serveis per a minusvàlids.

Referència de documents, activitats i estudis necessaris i pressupost de

TÀRREGA 1348 · Exposició permanent · Tàrrega medieval

El document ha de presentar una definició i descripció de les actuacions en els esmentats es-

pais dels elements de paviment, paraments verticals i horitzontals, instal·lació elèctrica i il·lu-

minació, així com tots aquells elements que puguin ser necessaris a propòsit del projecte

museogràfic.

Projecte museogràfic

Es tracta d’un document en el qual es presenten tots els elements bàsics per a la confecció

del discurs museològic existent en el projecte. És per això que aquest document ha de des-

criure els següents elements:

Elements de recepció dels materials (peanyes, vitrines...)

Suports de materials (faristols, metacrilats...)

Elements de subjecció dels materials

Elements d’il·luminació

Sistemes de canalització elèctrica exterior

Materials àudio i vídeo

Materials informàtics

Disseny de materials gràfics

- Retolació general i parcial

- Retolació de materials descriptius

- Confecció de materials gràfics per a materials audiovisuals

Disseny de materials de senyalització

En aquest document també es farà referència la la possibilitat d’explotació didàctica dels ma-

terials presentats, així com la possibilitat tècnica de vincular l’activitat museística amb altres in-

drets de la ciutat o de l’àrea.

Estudis antropològics forenses i d’ADN

De cara a la reconstrucció del pogrom de 1348 a Tàrrega i a interpretar com van morir assas-

sinats determinats individus localitzats a les fosses comunes cal dur a terme un estudi antro-

pològic forense per tal de recrear com es va produir la seva mort. A partir de l’anàlisi forense

proposem la recreació virtual de la mort de tres individus.

Per altra banda proposem dur a terme un estudi d’ADN de 60 individus de les fosses comunes

per tal de determinar relacions de parentiu entre els sebollits i si aquestes relacions de parentiu

es plasmen en la disposició dels cossos en les foses comunes, ja que és evident una cura i un

mínim seguiment del ritual funerari en la col·locació dels cossos.

Recreacions virtuals

A més a mes de la recreació virtual del pogrom de 1348 es poden dur a terme recreacions vir-

tuals de jaciments arqueològics d’època medieval de Tàrrega, així com de les muralles i altres

elements singulars de la vila medieval. Aquest aspecte reforçaria la vessant didàctica de l’ex-

posició i facilitaria la comprensió d’aspectes del discurs expositiu.

Audiovisuals

La realització d’un o més audiovisuals ens serviran per completar i reforçar aspectes del dis-

curs d’una forma didàctica, que permeti donar a conèixer una informació més àmplia i un apro-

pament més gran del visitant a l’època medieval, sense la necessitat de més espai.

Referència de documents, activitats i estudis necessaris i pressupost de TÀRREGA 1348 · Exposició permanent · Tàrrega medieval

dossier

Documents

Transcript of dossier