1

PLANS DE MILLORA

Dossier 31 de Maig

Nom i Llinatges: Maialen Saura Biurrun

Assignatura: 22023 Reflexió i Innovació Educativa

Professora: Carme Medina

2

ÍNDEX

QUE HEM DE FER? ......................................................................................................................... 3

EXPOSICIONS ITINERARI A ............................................................................................................. 4

FAMÍLIA I ESCOLA ...................................................................................................................... 5

PATIS .......................................................................................................................................... 6

POESIA ....................................................................................................................................... 7

JOGUINES RECICLADES .............................................................................................................. 8

LABORATORIS: DE CONSTRUCCIONS I PRESTATGERIA MULTISENSORIAL ................................ 9

ELS SENTITS ............................................................................................................................. 10

MILLORAR ELS MATERIALS EXISTENTS .................................................................................... 11

CREACIÓ D’UN BLOC ............................................................................................................... 12

CANÇONER INFANTIL .............................................................................................................. 14

EXPOSICIONS ITINERARI B ........................................................................................................... 15

MAPA CONCEPTUAL DELS CONCEPTES TEÒRICS .................................................................... 17

BIBLIOGRAFIA .............................................................................................................................. 18

3

QUE HEM DE FER? La feina que us proposem fa referència al Pla de Millora i s’ha de lliurar dia 31 de Maig, Els diez

17 i 24 de maig durem a terme exposicions dels vostres plans de millora i de les propostes que

han realitzat les vostres companyes de l’itinerari B, amb la finalitat de compartir i enriquir-nos

mútuament.

D’aquestes exposicions n’haureu de treure la informació per fer la feina següent:

Fase 1: Sobre les exposicions de l’itinerari A:

Fase 2: Sobre les exposicions de l’itinerari B:

Fes un anàlisi acurada dels plans de millora presentats:

De la descripció del projecte, quins aspectes us han cridat més

l’atenció?

Quins objectius té?

Quin tipus d’aprenentatge promou?

Quina és la seva avaluació?

Comparant amb les meves practiques:

Quins aspectes m’han resultat nous, interessants, atractius?

Com aquest pla es podria adaptar al meu context?

Què podria incorporar al meu repertori professional? De quina

manera?

Quines dificultats i obstacles hi veig?

Què hem après en relació als plans de millora, canvi, bones

practiques, innovacions i avaluació?

Elaboreu un mapa conceptual amb tots els coneixements

assolits.

4

EXPOSICIONS ITINERARI A

A continuació es realitzarà una exposició acurada dels següents projectes de millora de

l’itinerari A:

Família i escola

Patis

Poesia

Millora de l’hora de les sortides

Joguines reciclades

Laboratori

Els sentits

Millora dels materials existents al centre

Creació dels blocs

Cançoner infantil

5

FAMÍLIA I ESCOLA

El fet de voler posar en marxa aquestes xerrades, em semblen molt interessant perquè es una

manera d’apropar-te a les famílies i a les seves necessitats, a través d’aquestes tres xerrades;

1. Els vincles afectius, els límits i les rutines dels infants

2. La importància dels contes

3. Conta contes

Penso que, d’aquesta manera, s’està creant un vincle més fort de comunicació, de

col·laboració entre els dos; família i escola. I, sobretot, el que m’ha cridat més l’atenció és la

tercera xerrada, la de conta contes que realitzen mestres, famílies i infants. La metodologia es:

les mestres conten dos contes als infants i les famílies un, d’aquesta manera es podrà observar

les diferents formes de contar un conte.

Els objectius no els han especificat els objectius però des del meu punt de vista diria que els

objectius que es persegueixen es donar suport a les famílies en tots els àmbits i establir un

vincle comunicatiu i de col·laboració entre tota la comunitat educativa. Donar totes les eines i

possibilitats possibles a les famílies perquè solucionin els seus dubtes i conflictes.

El tipus d’aprenentatge que promou seria un poc el fet d’aprendre entre tots; dialogant

s’aprèn. A través d’aquestes xerrades es parlen sobre els conflictes quotidians que tenen les

famílies amb els seus infants i s’intenta solucionar entre tots/es.

Tampoc han especificat cap tipus d’avaluació, suposo que es deu observar a través de les

xerrades que es produeixen, si tenen èxit, si els pares i mares es queden satisfets, etc.

Comparant amb les meves pràctiques...

L’aspecte interessant i atractiu que he trobat ha estat el fet d’establir periòdicament aquestes

tres xerrades al centre, en un ambient més íntim. Dic íntim perquè, per exemple en el meu

centre, es convoquen xerrades però que pot venir totes les famílies que estiguin interessades,

encara que siguin d’altres centres. Potser si es fa d’aquesta manera, hi hagi famílies que

estiguin més cohibides a comentar els problemes quotidians que els hi sorgeixen. En canvi, si

aquestes “reunions” es realitzen a nivell d’aula, amb la confiança que ja es té i que es la pròpia

mestre/tutora que les condueix, potser sorgeixen més temes de debat.

Considero que si que es podria adaptar al meu context; aquest tipus de projecte es podria

adaptar a qualsevol pla mentre es faci amb consciència. Tan sols es decidir quin tipus de

xerrades es volen fer (temàtica) i iniciar-les, perquè els pares i mares vegin la importància de

compartir les coses i d’enriquir-nos mútuament.

Els possibles obstacles que hi podria observar es la triada incorrecte de les xerrades, més que

incorrectes, no interessants. Es tracta d’oferir a les famílies temes que a ells els preocupi de

devé, perquè així puguem abraçar-ho tot. Una possible alternativa, seria passar un qüestionari

anònim perquè les famílies poguessin expressar aquells temes que més els preocupen i fer una

posada en comú desprès.

6

PATIS

Es curiós que molta gent faci la millora dels patis. De fet quan jo vaig estar realitzant les

practiques de primer cicle d’educació infantil el centre també em va demanar fer el projecte

de millora dels patis.

Considero que si tothom demana que es faci la millora d’aquest espai es perquè no el tenen

del tot cuidat. Es centren més en les aules, que es l’espai que observen més les famílies, que

amb els espais exteriors. En tots dos espais es produeixen molts aprenentatges que cal

fomentar-los, no hem d’esperar que vengi gent de l’exterior perquè ens faci una millora, hem

de ser conscient del que tenim i com ho podem aprofitar.

El grup de companyes que ha realitzat aquest projecte, varen introduir aquestes millores,

entre d’altres:

Racó de teatre

Racó de tubs transparents per ficar coses dins i observar que passa

Racó de més intimitat i descans, cobert amb teles

Pissarra a la paret perquè puguin reproduir,durant l’estona del pati, les seves

sensacions i experiències.

Són millores molt atractives i interessants pels infants, promouen molts aprenentatges i els pot

enriquir molt fer aquest tipus d’activitats a l’espai exterior. A través d’aquestes activitats s’està

promovent un aprenentatge constructivista, on l’infant és el protagonista actiu del seu propi

procés, a través de l’experimentació i de l’assaig error estarà adquirint nous aprenentatges.

Millorant el pati es varen assolir uns objectius que calia assolir-los; entre d’altres hi havia:

Oferir més material als infants, i que sigui més variat

Disminuir els conflictes entre els infants

Enriquir el moment de joc lliure

Comparant amb les meves pràctiques:

Com ja he dit anteriorment, quan jo vaig realitzar les pràctiques d’educació infantil, també vaig

fer aquest projecte de millora, reestructurant les zones del pati perquè fossin més atractives,

lúdiques, etc. Els únics obstacles i inconvenients que em vaig trobar, en aquell moment, varen

ser els recursos econòmics. Els recursos humans no varen ser un obstacle ja que les mestres

estaven realitzant una formació contínua, a les tardes, sobre la importància dels patis

educatius. Jo vaig poder assistir a aquesta formació que, a al vegada, em donava eines per al

meu projecte. Elles tenien el mateix esperit que jo i el meu company de pràctiques a l’hora de

canviar els patis, l’únic que no el varem poder aplicar per falta de recursos econòmics.

7

I,finalment, aquells aspectes que podria incorporar al meu repertori en referència a aquest

projecte serien les activitats escollides per portar a terme al pati. Són propostes creatives i

molt interessants que qualsevol centre podria aplicar al seu pati exterior.

POESIA

D’aquest projecte de millora m’ha cridat un poc tot en general, el tema en sí i la seva

metodologia. Volien millorar les hores de les sortides i, per aquest motiu, es va crear un

personatge amb el nom de “senyora poesia” (el nom també m’ha cridat molt). Aquest

personatge surt en aquests moments que es volen millorar i els hi proposa activitats: silenci,

relaxació i escolta, per ara.

Es van fent una gran varietat d’activitats on els infants preguin consciència de temes com és el

silenci, l’escolta i la relaxació que han de tenir quan s’escolta un conte o una història. Aquest

projecte s’ha adaptat a tots els infants del centre, menys els nadons, que degut a l’horari en el

qual es realitzen aquestes activitats els més petits o estan en l’hora de menjar o bé dormen.

Amb els infants de 1 any s’ha adaptat tot i que encara no son gaire conscient d’aquests temes,

mentre que amb els infants més grossos aquestes activitats han tingut més èxit.

L’objectiu principal d’aquest projecte es oferir una millora en l’hora de les sortides (12:00-

13:00h), així a través del projecte es pretén fer una iniciació i familiarització amb el llenguatge,

expressió corporal, cultura... amb el suport de contes i danses populars. Dins aquest procés les

famílies també n’estan implicades.

I,finalment, l’avaluació es fa desprès de cada activitat que s’ha proposat. Les practicants fan

una avaluació de com s’ha portat a terme aquest activitat; resposta dels infants, actitud de la

mestre, imprevistos i obstacles, etc. Per fonamentar aquestes activitats, es van realitzant

fotografies per poder-ho,desprès, documentar als plafons i que les famílies tinguin constància

d’aquestes activitats.

Comparant amb les meves pràctiques:

M’ha resultat un tema nou el fet d’establir un personatge i que de nom es digui “la senyora

poesia”, ho trobo molt interessant perquè,així, de manera inconscient s’està tractant la poesia

com un joc i com una mena de reptes. Es una bona manera d’introduir aquest tipus de gènere

amb els més petits.

I com molt bé diu un dels continguts del currículum d’educació infantil: “Recitació de textos de

caire poètic, de tradició cultural o d’autor, mostrant plaer per les sensacions que produeixen el

ritme, la rima i la bellesa de les paraules.” Està molt bé la iniciativa de tractar-ho des d’una

perspectiva lúdica.

Aquest pla de millora es podria adaptar al meu context però demanant la cooperació de totes

les mestres de les aules, ja que moltes en les hores de les sortides esperen a les famílies en el

8

pati. Seria qüestió de tornar-s’ho a plantejar i veure la importància també d’oferir aquest tipus

d’activitats.

Les úniques dificultats i obstacles que hi trobo seria que totes les mestres es posessin d’acord i

volguessin aplicar aquest tipus de millora en el seu centre, potser moltes no veurien la

importància real d’aquest tipus de pràctiques.

JOGUINES RECICLADES

L’aspecte que m’ha cridat més l’atenció ha estat que la millora que es volia introduir fos

joguines reciclades en tos de material reciclat. Voler fer joguines amb material reciclat es una

tasca complicada i que potser no tenen els mateixos resultats que si s’hagués creat material

reciclat perquè els infants poguessin explorar i experimentar. Volent fer joguines, d’alguna

manera, ja els estàs conduint per el tipus de joc que vols que facin, no els deixes desenvolupar

la seva pròpia creativitat i imaginació i, potser per aquesta raó, seria més interessant no haver

realitzat les joguines sinó que per jugar s’utilitzin els materials reciclats.

Penso que es una millora molt interessant per donar importància al reciclatge envers al

consumisme que es fa avui en dia de tots els materials. Els infants no son conscients de la

importància d’allò que tenen a la seva disposició, amb els materials reciclats, veuen que es

rompen, que es desfan i han d’aprendre a tenir-ne més cura que un altre material més

sofisticat.

Els objectius que es persegueixen amb aquest pla de millora són els següents:

Proposar alternatives a l’hora de crear joguines, complementant les joguines de plàstic

com a recurs educatiu.

Evitar el consumisme

Proporcionar les joguines necessàries. Evitar l’excés.

Crear joguines per la diversitat, evitant la discriminació per sexes, per recursos

econòmic i altres característiques.

Introduir el material no estructurat com a joguina a l’aula.

Donar valor als materials quotidians, de l’entorn i de la vida diària.

Potenciar la creativitat dels infants a l’hora de jugar amb els materials oferts.

Conscienciar a la comunitat educativa (infants, famílies i mestres) de la importància del

reciclatge, dels beneficis que aporta.

L’avaluació que es fa d’aquest projecte es una observació de l’aplicació del material amb els

infants, resultat no gaire favorable ja que no eren allò que cercaven les mestres. Per tant,

aquest pla de millora no tindrà continuïtat i haurà de desencadenar en un nou projecte de

millora.

9

Comparant amb les meves pràctiques:

Aquestes dues companyes que han realitzat aquest projecte de millora ho han realitzat al

centre on vaig fer les pràctiques i on, actualment, estic treballant. Per tant, també puc dir el

mateix que es pot adaptar aquest projecte al meu context, el que passa que amb un altre

objectiu com podria ser fomentar els materials reciclats per als jocs dels infants, sense crear

nosaltres mateixes les pròpies joguines.

En aquest tipus de projectes necessites la implicació de tota la comunitat educativa, ja que en

cas contrari no es podria dur a terme, aquesta podria ser un possible obstacle, la no

coordinació per dur endavant aquest projecte o una millora qualsevol.

LABORATORIS: DE CONSTRUCCIONS I PRESTATGERIA

MULTISENSORIAL

El primer que m’ha sorprès d’aquest pla de millora es la reestructuració que s’ha fet d’un espai

que s’utilitzava molt poc, abans es deia la “Casa dels contes”. Amb els fotos que ens varen

mostrar via conferència s’ha vist la gran feinada que han fet per fer aquesta reconstrucció. És

bastant interessant destinar les construccions a un altre espai que no sigui l’aula ni estigui molt

ambientada ja que els infants es distreuen molt fàcilment.

L’objectiu principal que es vol cercar amb la creació d’aquest pla de millora es que els infants

realitzin diferents construccions amb els materials i els combinin així com ells els interessi.

El tipus d’aprenentatge que es promou es més manipulador, explorador i de descoberta dels

materials. Tots els materials que s’han proposat són materials naturals, de fàcil accés, per tal

de fomentar, també, el reciclatge. Amb aquestes activitats s’estaran treballant, de manera

inconscient, tots els sentits, d’una manera o una altre.

L’avaluació d’aquest projecte no està especificada però si l’hagués fet jo ho avaluaria

mitjançant graelles d’observació de com funcionen les activitats que es porten a terme dins els

laboratoris; motivació dels infants, satisfacció, interès, comunicació...

Comparant amb les meves pràctiques:

M’ha semblat molt interessant el fet de poder contar amb una caseta tan grossa per aquest

tipus d’activitats. En el meu centre no tenim cap tipus de construcció d’aquest tipus. Nosaltres

quan havíem de portar a terme l’activitat de les construccions ens dirigíem a una activitat que

està pensada per fer tot tipus d’activitats; joc heurístic, experimentació, construccions, etc. En

la qual no hi ha cap tipus d’estímul exterior, es va intentar que aquesta aula estigués el màxim

10

de buida possible perquè els infants es poguessin concentrar al màxim. Tot i així, no acabava

de funcionar del tot amb tots els infants, ja que sempre hi havia uns quants que es distreien

per qualsevol cosa.

També m’ha agradat molt la selecció del material que s’ha fet per poder dur a terme aquesta

experimentació i aquesta exploració dels materials, considero que aquest tipus de materials

ofereixen múltiples formes de jocs i d’aprenentatges.

ELS SENTITS

El que m’ha cridat l’atenció és la temàtica d’aquest projecte, penso que és un projecte

tradicional que es fa i s’ha fet en quasi tots els centres i, nosaltres com a estudiants, hauríem

de proposar temes interessants i creatius que elles possiblement no hagin pogut vivenciar.

En aquest centre en el qual han fet les pràctiques aquestes dues companyes no tenien fet cap

projecte, per tant, es varen veure en la necessitat de crear un projecte inicial, no un projecte

de millora perquè no havia cap projecte fet.

Varen veure oportú fer un projecte sobre els sentits, volent fer feina amb tres aspectes

importants:

1. Activitats per oferir als infants la possibilitat d’experimentar amb diferents materials

de diferent tipus

2. Millorar la utilització dels recursos materials

3. Millorar les capacitats sensorials de l’infant

Els tallers que ja s’han posat en practica d’aquest projecte son els següents:

Taller d’experimentació amb farina, arena i macarrons

Taller del gust i olfacte

Taller de cuina

En relació a l’avaluació, s’han anat confeccionat diferents documents per poder deixar

constància la planificació que s’ha portat a terme durant tot el procés, els recursos i els

materials que han necessitat així com també una avaluació tant de la pròpia tasca com de les

sessions.

Comparant amb les meves pràctiques

El centre on vaig cursar les pràctiques ja havien portat a terme un projecte d’aquest tipus i no

caldria adaptar-lo, perquè els infants en experimentació ja posen en funcionament els seus

cinc sentits, en totes les activitats del dia a dia. Les activitats que s’han realitzat tampoc les

considero molt innovadores.

11

MILLORAR ELS MATERIALS EXISTENTS

Aquest projecte neix per la necessitat de millorar els materials del centre, concretament de

l’aula, del pati, al Hall, per tal que tots els infants puguin aprofitar aquests materials i ho

puguin experimentar.

Els objectius que es persegueixen amb aquest projecte i aquesta millora dels materials són els

següents:

Proposar millores o suggerències envers el material de què disposa el centre, per tal d’optimitzar els recursos.

Crear material que fomenti el desenvolupament cognitiu, sensorial i social dels infants.

Les millores han estat les següents:

Plafó sensorial: finestretes amb materials naturals per fer prensió d’obrir i tancar.

Materials de diferents textures. Aquest plafó el podem emprar a totes dues classes,

pet setmanes.

aper de cel·lofana, diferents formes per posar a les finestres: vista.

Pots de plàstic i de vidre, l’hem omplerts amb espècies de què disposi l’escola.

Llimones, taronges, sal, sucre... per desenvolupar el gust.

Pati: materials fixos en l’espai: panera de fusta amb pedres i pilotes de la mar. Han fet

una cortina feta de taps de plàstics, teles, canyetes de plàstic i es posarà de banda a

banda perquè els infants l’emprin.

Hall: racó de contes, l’han millorat. Racó de disfresses, racó de feines, racó de contes,

coixins, llibres, teatre de fusta... han posat unes escales per accedir els contes.

L'avaluació la realitzem mitjançant l'observació directa, veient si els infants accepten els nous

materials, quins nous jocs creen, quines interaccions sorgeixen, etc.

Comparant amb les meves pràctiques:

Penso que aquest tipus de projectes no ho haurien de fer unes practicants sinó que les mestres

haurien de tenir cura i fer-ho elles, penso que un projecte de millora es més interessant que es

faci sobre algun tema en concret; documentació, patis, biblioteca, bloc...

Molts docents deixen de banda molts aspectes com són aquests; elements dels passadissos,

entrada de l’escoleta, trobo que entre tots seria més fàcil redistribuir-ho i anar actualitzant els

diversos materials.

Al meu centre, ara mateix, els materials estan bé, han canviat els plafons que tenen per els

passadissos per posar fotografies de les activitats que realitzen els infants i que les famílies ho

puguin observar.

12

CREACIÓ D’UN BLOC

Aquest projecte l’han portat a terme en dues ocasions; una a Menorca i l’altre a Eivissa.

Personalment, crec que és una proposta molt interessant. Les noves tecnologies avancen molt

ràpidament i els centres educatius no haurien de quedar enrere. Tots sabem de la importància

que té la documentació en aquest tipus de professió. Que millor que documentar a través d’un

bloc? Les famílies d’aquesta manera podran estar informades de totes les activitats que es

realitzen a l’escola, anècdotes de les sortides, informació de l’escola i el menjador, si disposen

d’aquest servei.

Els blocs ofereixen una infinitat d’avantatges que les hauríem de saber aprofitar al màxim per

estar al dia amb les noves tecnologies. Ja son molts de centres que en disposen, diria que la

gran majoria i és una eina molt útil per anar documentat tot el que es fa en el centre.

Els objectius que persegueixen les companyes que han portat a terme aquest pla de millora

són:

Documentar les famílies i mostrar la feina que es fa a l’escola.

Treballar amb les noves tecnologies.

Degut a la inseguretat i a la por de les mestres en relació a aquest tema, més que un projecte

de millora s’ha convertit en una pla de formació al professorat. S’han encarregat de donar-los

la formació adient perquè puguin començar amb aquesta nova proposta del bloc. Els han de

motivar per fer-les creure i entendre que aquesta eina els hi servirà de molta ajuda, que té

més coses positives que negatives, que entre totes ho podran treure endavant.

L’estructura del bloc que s’ha creat és la següent:

Consta d’un bloc principal al que estan enllaçats els altres que són:

El bloc dels nadons: on les mestres de les tres classes podran publicar les experiències

que siguin viscudes pels més petits.

P1: El mateix que als nadons.

P2: El mateix que els anteriors.

Equip de suport: La idea és donar a conèixer la feina de les més un i de l’EAP a l’escola.

Notícies: Aquest bloc es farà servir per compartir informació que sigui d’interès

general. La idea està concebuda per estalviar paper a la llarga.

Famílies: Creiem que si en aquest bloc es dóna veu a les famílies perquè elles hi

publiquin les seves coses, els estem motivant a que també participin d’aquest

projecte, per tant estem davant un bloc on les famílies també hi podran aportar coses

d’interès i no només comentaris.

Recursos: Aquest bloc servirà per posar a l’abast de les famílies i de les mestres també,

materials, enllaços, articles interessants, que afectin a la comunitat educativa i que es

considerin rellevants tant per uns com per altres.

13

Avaluació: Davant la poca participació de les mestres en el bloc, cada setmana els hem anat

posant feinetes que consisteixen en publicar una foto i un escrit de diferent temàtica, cada

setmana.

A poc a poc es va enriquint aquest projecte i les mestres veuen tots els avantatges que

s’aconsegueixen a través de les noves tecnologies, tot es qüestió de motivació i pràctica.

Comparant amb les meves pràctiques:

Personalment crec que tots els centres educatius haurien de posar en marxa un bloc del seu

centre, on s’expliqués tot el que fan, les noticies més rellevants, un poc de context històric de

l’escola, etc.

Jo, fins ara, no havia utilitzat mai un bloc i a partir d’aquesta assignatura que m’he vist en la

necessitat de crear-ne un i d’anar-lo mantenint al dia, he pogut comprovar les múltiples

avantatges que això comporta.

Per exemple en el cas del meu centre de practiques s’hauria de fer molta feina perquè això es

produigués, són professionals que estan en un nivell bàsic de l’informàtica i s’hauria de

treballar molt per obrir un bloc i que el mantinguessin al dia, perquè no tan sols es obrir-ne un,

sinó que s’ha de mantenir al dia amb l’ajuda de tots els professionals i això es lo veritable

complicat d’aquest aspecte.

Els obstacles que ens podríem trobar serien les pors de les mestres enfront a les noves

tecnologies; no ho sabre utilitzar, no tinc temps per actualitzar, etc. Pors i a la vegada excuses

perquè no estan convençudes d’aquest mètode, perquè si una persona n’està convençuda treu

mitja hora del seu dia a dia per publicar una entrada al bloc.

14

CANÇONER INFANTIL

Aquest projecte sorgeix de la necessitat del centre de crear un cançoner on hi hagi tot el recull

de les cançonetes que s’utilitzen en el dia a dia de l’escola. Fins ara tenien plafons pels

passadissos amb les lletres de les cançons que es cantaven, però no ho tenien enregistrat en

cap lloc més.

La cançó és una de les eines més utilitzades en aquesta etapa de creiexement, l’educació

infantil, és un recurs amb el qual els infants aprenen, adquireixen hàbits i rutines.

És totalment necessari,penso, tenir un cançoner infantil a l’escola, com a mínim. Desprès a

cada aula, cada mestre pot tenir-ne el seu propi. Tinc familiars meus que porten als seus

infants a les Escoletes i uns me diuen que estan encantats perquè cada trimestre els hi passen

un recull de les cançons que s’han estat cantant, de manera que les famílies saben quines

cançons sol cantar el seu fill. Mentre que una altre familiar, provinent d’una altre escola, es

queixa que no sap quines cançons canta la seva filla. Aquest és un dels exemples de la

importància que té tenir un cançoner de centre, desprès pots fer fotocòpies per a les famílies,

pots adaptar-lo i anar-ho augmentant. Desprès cada mestre l’adaptarà a les seves necessitats i

en crearà un de propi.

Perquè tots els infants puguin experimentar aquest cançoner, s’ha creat un exclusivament per

als nadons, elaborat amb paper de filtro perquè puguin explorar les textures, ja que en

aquestes edats aprenen tot a través de l’exploració sensorial.

Comparant amb les meves pràctiques:

El fet de tenir un cançoner al centre és molt important. En el centre on vaig fer les practiques

ja el tenien confeccionat i, fins i tot, també tenien el cançoner exclusiu pels nadons on es feia

amb una cartolina grossa, es feia un dibuix gran pintat amb colors i amb diferents teles i

textures perquè els infants poguessin experimentar.

Penso que el cançoner no només es fer-ho sinó anar-los actualitzant perquè cada dia aprenem

coses noves i quan ens mostren una cançó seria convenient adjuntar-lo al cançoner. Potser

perquè la tasca sigui més amena es podria encarregar una vegada per mes una professional a

actualitzar-lo, d’aquesta manera la tasca es divideix i no s’acumula tant.

15

EXPOSICIONS ITINERARI B Les feines a realitzar són diferents segons l’itinerari. L’itinerari A va destinat a aquelles

persones que estan portant a terme, a hores d’ara, les seves pràctiques i, per tant, han de

crear un projecte de millora relacionat amb el centre de pràctiques on estan.

L’itinerari B, com ja ha realitzat les pràctiques i no pot dur a terme aquest projecte, perquè

seria realitzar un projecte sense un context específic. La nostra tasca ha estat fer una recerca

sobre fonamentació teòrica en relació als conceptes de plans de millora, canvi, bones

pràctiques, etc.

D’aquesta manera, a continuació no s’exposaran un llistat de projectes, sinó més teoria sobre

allò que entenem envers als conceptes ja esmentats.

Per fer-ho de manera més clara, en primer lloc, es definiran les conceptes i, desprès, es

realitzarà un mapa conceptual amb tots els ítems que són importants.

Desprès de veure un parell d’exposicions de l’itinerari B i la feina de recerca que he fet, puc dir

que els conceptes de pla de millora, canvi i bones pràctiques els podríem definir d’aquesta

manera:

Pla de millora: “és un projecte d’intervenció educativa de centre (integrat dins el projecte

educatiu) que pretén desenvolupar una competència o una dimensió a través de l’acció

coordinada del professorat. Ha d’incloure acords que suposin introduir canvis en les

programacions de les àrees així com actuacions globals que impliquin a cicles, etapes o a tot el

centre”. Podem dir que un pla de millora o un projecte de millora sorgeix de la necessitat del

centre per canviar algun aspecte en relació a l’estructura dels espais, metodologia utilitzada,

materials, etc. Per confeccionar-lo, s’han d’establir uns ítems i redactar-ho perquè quedi

constància de com ho fareu, de quina manera, com s’avaluarà etc. En els projectes de millora,

normalment estan implicats tots els membres de la comunitat educativa, no només els

mestres i els infants, sinó també les famílies.

Bones pràctiques: Segons “Glossari acadèmic i docent de la Universitat de Barcelona, 2008.

Normatives i documents” una bona practica docent són: ”Intervencions docents que faciliten el

desenvolupament d’activitats d’ensenyament - aprenentatge eficients i que esdevenen

referents exemplificadors per cercar-ne la transferència a altres contextos. Es tracta de

propostes que disposen d’un sistema d’avaluació que permet reflexionar sobre el disseny i els

resultats i reorientar-les per aconseguir una millora continuada”.

16

Per tant puc dir que les bones pràctiques són metodologies que porta a terme la professional

amb els seus infants; ja sigui en relació a les rutines diàries, moments d’afecte i establiment

dels vincles, etc. Són pràctiques que sorgeixen de la necessitat de la mestre, però que no estan

redactades i programades amb anterioritat, sinó que es van elaborant i acabant de

confeccionar a mesura que passa el temps i que es van traient els resultats.

Respecte al concepte d’innovar, trobem aquestes definicions:

Innovació: fa referència a un procés intencional de canvi educatiu dut a terme per un docent o un grup de docents. Innovacions educatives: anomenem així el tipus de canvi que es desenvolupa en un context concret a partir d’una intenció explícita de produir i consolidar una millora en la pràctica educativa. "BORRELL (1966), entén la innovació com un pont d'enllaç en el triangle del temps: qualsevol innovació parteix d'un passat, pretén una millora de la realitat actual per projectar-la cap al futur. S'entén com: un procés dinàmic i obert, de caràcter multi-dimensional i complex, inserit en una realitat sociocultural i humana que busca el creixement personal, institucional i social, per a la qual cosa requereix estratègies de participació en la col·laboració".

Per tant, podem dir que perquè es porti a terme una bona practica o un projecte de millora,

hem d’innovar envers a la realitat de les aules. No podem millorar una cosa, si no la canviem i

la innovem, ja que sinó l’únic que estarem fent es reemplaçar una cosa per una altre.

Els tres conceptes anteriors definits, van lligats, no es poden donar un sense l’altre. Els plans

de millora i les bones pràctiques tenen moltes semblances:

Esta programat

Va en relació als interessos dels infants

Intenten millorar una realitat existent

Disposen d’objectius concrets

17

MAPA CONCEPTUAL DELS CONCEPTES TEÒRICS

PLA DE MILLORA BONES PRÀCTIQUES

Millorar la realitat existent

OBJECTIU:

A través de…

Col·laboració Diàleg Presa de decisions Reflexionar

Assaig - error Recerca

CANVIAR MILLORAR

Observar

REESTRUCTURAR

Amb el resultat d’aconseguir…

Una INNOVACIÓ en el centre educatiu

Que permeti

Oferir als infants una educació de qualitat i adaptada a les

seves necessitats.

18

BIBLIOGRAFIA

Pla lector del CEIP Nicolau Calafat (Valldemossa)

https://sites.google.com/site/plalectorceipvalldemossa/que-es-una-cap

Definició de bona pràctica educativa:

http://www.fmr.cat/oberc/documentacio/DOCUMENTACIO/Definici%C3%B3%20de%2

0BP%20al%20m%C3%B3n%20rural.pdf

Pla de millora “Escola de Reus”:http://www.slideshare.net/carlesmas/power-point-

treball-pla-de-millora