Dossier 3. El programa de ràdio

8/3/2019 Dossier 3. El programa de rdio

1/9

EL PROGRAMA RADIOFNIC


2/9

Sn vries les definicions que poden dir sobre el concepte general del que s'entn

com un "Programa" de rdio. Si partim d'una consideraci fsica del concepte, podrem

dir que:

- Un Programa radiofnic s una conjunci de paraules, msiques, efectes i silencis

que, portadora i ambientadora d'un tema com o similar, s'ofereixen al pblic, a travs

de les ones, en forma d'una unitat de creaci.

Enfocant la definici des d'una perspectiva utilitria i conceptual, tindrem un nou

enfocament que es concretaria aix:

- Un Programa s una unitat informativa formada per un espai de temps, un contingut

d'emissi i un mitj radiofnic de transmissi, que permeten fer arribar un missatge

idntic a infinitat d'odors.

Finalment, definirem el concepte Programa com:

- "Un conjunt de continguts diferenciats del discurs radiofnic, dotat d'una estructura

prpia i diferenciada, aix com d'una durada concreta".

En qualsevol cas, al marge de tota definici, un "Programa" de rdio ha de tendir a ser

una font de creativitat aplicada a la comunicaci, en altres paraules, la vida mateixa atravs de les ones.

1. Tipus de programes existents

A grans trets existeixen 7 grans grups de programes i en cadascun unes

subcategories:

- Programes informatius

- Programes dentreteniments- Programes musicals

- Programes esportius

- Programes dramtics

- Programes culturals

- Programes especialitzats.

Encara que pugui semblar fcil establir una relaci de tipologies radiofniques com

lanterior, en realitat, qualsevol llista de classificaci no pot esser tancada niexhaustiva, donada la vitalitat que el mitj permet.


3/9

Qu s'entn per un programa Informatiu?

La caracterstica ms destacada d'aquesta classe de programes est en les notcies

d'actualitat i la forma de ser presentades. Constitueixen, en el moment actual, un dels

gneres ms programats en les emissores de rdio de tots els pasos. Dintre d'aquest

gnere, interessa destacar alguns de les especialitzacions o subgrups. Dels quals, els

ms destacats sn:

El "flash" informatiu.

Es tracta de donar la notcia sense comentaris, en el moment que es t la informaci,

interrompent la programaci habitual, com signe d'urgncia, i sol anar acompanyat per

un acord, o una rfega musical, habitual i caracterstica, que adverteix de la novetat

informativa.

Avan informatiu.

Est constitut per obtenir una atenci especial, intercalat entre dos programes,

seguint una puntualitat peridica, per a donar breus detalls sobre les notcies

que, posteriorment, seran ms mpliament comentades en el corresponent

espai habitual de notcies.

Butllet de notcies horari.

Es refereix a una espcie de resum o selecci de les notcies transcorregudes

en un breu i recent espai de temps -l'ltima hora -, i transmeses entre intervals

de temps semblants, en els quals inclou, la informaci horria.

Les Notcies de migdia, vespre o nit.

Es tracta de programes de llarga durada i elaborat contingut que, generalment,

sn els programes informatius base ms destacats en qualsevol emissora, ique s'associen amb determinades hores d'emissi preestablertes. Inclou, en

general, al costat de l'actualitat, crniques, entrevistes breus i algun reportatge.

Informaci mixta / Agendes

Es tracta d'una barreja de notcies d'actualitat, juntament amb curiositats i, fins i

tot, informaci sobre espectacles o activitats pbliques, a les quals se li solen

afegir publicitat. En alguns casos poden incloure al costat de reportatges,


4/9

resum informatius generals, adequats a l'hora del dia que es faci la

programaci.

El debat o tertlia.

s una programaci especialitzada en la qual es presenta un nic tema, o

varis, prviament establerts i, al voltant d'ells, s'efectua un colloqui o taula

rodona. En alguns casos, el punt de partida del programa t lloc sobre la base

d'una roda informativa o entrevista.

L'edici especial.

Clarament indicat en el seu nom, s un espai espordic i monogrfic, dedicat a

un esdeveniment poc habitual -eleccions, visita oficial, esdeveniment

extraordinari, etc.-, que mereix una especial atenci. En el seu conjunt

s'inclouen entrevistes, reportatges, colloquis i rodes informatives, encara que

en dosis limita.

Que sentn per un programa magazine?

Originriament, quan la televisi no existia o no era competitiva, el programa de

varietats s va convertir, en molts casos, com una de les principals raons del'existncia de la rdio. Encara constitueixen un acostament, entre l'odor que segueix

el programa cmodament installat en la seva casa, i el grup d'odors que viu en

directe l'espectacle dins de l'estudi o dins d'un lloc pblic, on t lloc la transmissi.

Aquests programes, toquen temes desenfadats, amb una molt lleugera profunditat. Els

seus continguts, variats i entretinguts volen aconseguir una distracci ldica a tots els

nivells, socials i culturals, que la televisi ha heretat, i utilitzat descaradament, amb

posterioritat. Les mplies possibilitats d'aquest tipus de programes i la varietat

d'audincies que han sentit addicci al seu contingut, van permetre que algunes de lesseccions contingudes per aquests programes "magazine" prengueren entitat prpia i

s convertissin en un ms de tants programes independents. Entre aquestes

segmentacions destacarem: Concursos, jocs de participaci, humor, temps femenins,

temps juvenils i infantils, entrevistis a famosos, etc.

Que sentn per un programa musical?

Aquest tipus de programes, en els quals priva la presncia de la msica, est moltsupeditat al tipus de programaci triat per l'emissora. S'ha dit que "la msica s la


5/9

reina de la rdio" i encara que es tracti d'una afirmaci que tendeix a lexageraci, s

indubtable que, a ms de la seva aportaci com complement de la paraula en la

majoria de programes, la msica, per si sola, considerada com "protagonista", ha

merescut la creaci i emissi de programes individualitzats amb personalitat prpia. En

aquest sentit, en l'actualitat, els programes musicals estan classificats per

especialitzacions molt concretes que, a partir de lauge de les emissores de FM, estan

arribant a gran audincia, encara que, en cada cas, es tracti d'una audincia sectorial i

molt predeterminada.

Encara que la nomenclatura dalguns subgrups, dins dels programes musicals, ja t

una clara referncia al tipus de msica: com sn els de msica moderna, de msica

clssica, de msica jove, de msica dperes, etc. preferim concretar les

classificacions definitives partint de la seva frmula de producci i emissi.

Aix, es concretaran i comentaran els segents grups:

Concerts i recitals: Permet dur fins als oients interessats les actuacions

dimportants intrprets, des de la ms sofisticada pera al ms popular concert

de "rock", grcies a les unitats mbils i als rdio-enllaos, conservant una granqualitat musical en la recepci final.

Msica en directe, en lestudi radiofnic: Encara que, en lactualitat, poques

vegades sefectuen programes daquest tipus, no dubtem a considerar aquesta

frmula radiofnica com la ms genuna i sincera, quan es desitja transmetre a

loient la puresa duna actuaci en directe. En la majoria dels casos, la

collaboraci del "disc-jockey", afegeix espontanetat i realisme a lemissi.

Msica pre-gravada: Aquesta possibilitat extraordinria que la tcnica ens ha

ofert, permetent disposar de les millors actuacions, els cantants ms cotitzats,

els msics ms creatius, amb tan sols manipular una petita pea, ha provocat

una gran varietat dofertes radiofniques. Lespecialitzaci basada en la forma

de presentar i comentar la msica, tant com en el contingut de la mateixa

msica, caracteritza a nombrosos programes i als seus presentadors.

Qu sentn per un programa Esportiu?


6/9

Han aparegut tipus de programes que, a lorigen, eren seccions o parts duns altres,

especialment dels originals "magazines" o programes de varietats. El tema esportiu va

estar present, inicialment, en els butlletins de notcies i en els programes informatius

en general. Per, a lampliar-ne lmbit esportiu amb laugment de nous esports, aix

com amb el naixement de les aficions o seguidors dequips i esportistes, va sorgir la

necessitat de donar ms espai a aquests temes, alhora que saconseguia augmentar

el seu inters al independitzar lespecialitat.

Els programes esportius, en les seves diferents variants que veurem a continuaci,

utilitzen uns suports tcnics i de producci que, sent comunes a altres retransmissions

i programacions, especialment als programes informatius, cada vegada estan arribant

a una major audincia, aix com unes caracterstiques que els sn prpies. Entre

aquests grups o especialitats destacarem les segents:

Retransmissions esportives: Normalment en directe, la retransmissi de partits de

futbol i bsquet, carreres ciclistes i de vehicles a motor, aix com moltes altres

competicions esportives, constitueixen una de les programacions amb ms

acceptaci per laudincia radiofnica.

Entrevistes, reportatges i colloquis: Com complement de les retransmissions

esportives, inclosos en les mateixes o, en molts casos, com oferta independent,

aquest tipus de programes serveixen com promoci de les retransmissions o com

vehicle de crtiques i informacions complementries.

Qu s'entn per un programa dramtic?

Aquest tipus de programes que, abans de la competncia directa de la televisi, van

ser una mostra del poder de convocatria que va tenir la rdio, van passar a un segon,o tercer lloc, en l'apreciaci de l'audincia amenaant de desaparixer de les graelles

de programaci. No obstant aix, quan ja gaireb havien desaparegut els grups

d'actors de rdio professionals i es donava per finalitzada una poca que, per la

qualitat dels intrprets i la fora dels textos, va omplir d'esplendor la creaci artstica

radiofnica, sembla que alguna cosa est canviant.

La novetat que va aportar la imatge televisiva, est comenant a perdre molt del seu

atractiu i, a ms, en nombrosos casos, la baixa qualitat de les programacions depellcules de cinema i de telesries ha fet que existeixi una progressiva fatiga davant


7/9

determinats productes audiovisuals. s important destacar que, de nou, i precisament

en les graelles de programaci de les principals cadenes radiofniques, van apareixent

ofertes de programes dramtics basats en temes de reconeguda solvncia literria, i

fins i tot guions, especialment creats per especialistes d'mplia acceptaci popular.

Les possibilitats que la programaci d'espais dramtics ofereixen poden ser

contingudes en els subgrups segents:

Retransmissions des de teatres: Tornant al que va ser una de les primeres

presncies dels micrfons fora dels estudis, la retransmissi d'obres de teatre

encara no sha enlairat plenament, encara que, en el cas de les peres, segueix

tenint un pblic fidel i entusiasta.

Retransmissions de teatre radiofnic: Es tracta d'un gnere completament nou,

aparegut durant la primera implantaci de la rdio, que exigia tamb obres

especialment creades pensant en el mitj: molta paraula i poca acci i murmuris en

lloc de veus fortes. Aquest tipus de programes demostra el que es pot aconseguir

quan s'assoleix conjugar creativament msica, efectes i silencis, per a suplir la no

disponibilitat d'imatges .

Serials radiofnics: Una vegada superada l'poca de les adaptacions literries, els

autors van descobrir els "secrets" que permetien als oients imaginar, i "viure" des

de la seva llar, els ms complexos problemes i situacions, iniciant una producci

especialitzada.

Docudrames i reportatges humans: Tamb en l'actualitat est guanyant adeptes

aquest tipus de programa, entre la dramatitzaci i el reportatge viu que recreasituacions que, en el seu moment, van ser reals i en molts casos, barrejant el

drama d'una realitat amb l'aportaci d'opinions, testimoniatges i informaci

complementria.

Qu sentn per un programa Cultural?

Aquest tipus de programes, malgrat la seva importncia i necessitat d'existir, no

acostumen a tenir una audincia massa nombrosa ni disposen d'una estructura de

producci excessivament atractiva, quan es toquen temes d'inters molt sectorial:comentaris sobre art, crtica literria o assessorament mdic. Sha dentendre que,


8/9

alguns d'aquests programes, inicialment considerats culturals, a l'aconseguir una

audincia interessant, posteriorment van passar a tenir la seva prpia independncia

com: els temes esportius, els concerts o transmissions dramtiques i, fins i tot, les

informacions sobre actes culturals i socials.

En general, l'estructura d'aquest tipus de programes dependr sempre del professional

que hagi de portar-los a terme que, en tots els casos, estar obligat a supeditar-se al

tema i a les disponibilitats tcniques. Si acceptem, com punt de partida, que la rdio,

com mitj de comunicaci de masses ha de ser, un vehicle de cultura, haurem de

considerar que els programes radiofnics haurien de contenir, en major o menor grau,

una aportaci cultural collectiu cap a la seva audincia.

Qu s'entn per programes especialitzats?

Com hem vist fins aquest moment, s molt difcil concretar definicions quan existeix

una mplia interrelaci entre continguts de programes i les seves classificacions

corresponents. En realitat, en les graelles de la radiodifusi, els programes especials

no sn excessivament abundants perqu preferim evitar acudir a una socorreguda

forma d'establir distincions, que parla de programes femenins, infantils, juvenils,

tercera edat, etc. en relaci amb collectius d'odors ms o menys nombrosos. Nocreiem necessari insistir en aquesta lnia per considerar que molts d'aquests grups

inclouen programes que ja han estat classificats en altres apartats, per exemple: es

poden considerar igualment programes femenins els quals hem definit de varietats, o

culturals o dramtics, i el mateix pot passar amb els programes esportius, de varietats

o musicals que, plenament, caben en la classificaci de programes d'inters juvenil o

infantil. Per tant, en la nostra opini, podrien inclourels en l'apartat de "especials" les

programacions que es refereixen a temes com els que citem a continuaci:

Qestions benfiques: Es tracta d'utilitzar la fora de seducci de la rdio per a

arribar a convncer als oients perqu collaborin en una obra collectiva benfica:

ajudar als damnificats d'un terratrmol, o participar en la lluita contra una malaltia

incurable i, fins i tot, coordinar una petici d'alliberament d'un segrestat.

Informaci religiosa, poltica o social: Com si fos un plpit collocat al costat de

cada oient, la rdio permet fer arribar missatges religiosos o socials de forma

massiva. Tamb pot incloures la propaganda poltica i social, dins de les


9/9

normatives oficials de cada cas, tenint present que no es tracta de fomentar lluites

ideolgiques, ni de provocar adoctrinaments radicals.

Publicitat: No podem oblidar la fora de convicci que els anuncis, intercalats en la

programaci habitual, exerceixen sobre els oients, fins a l'extrem de poder

provocar determinats graus de fatiga quan hi ha excessiva presncia dels

mateixos. Al loient ha d interessar-li tamb aquest vessant comercial de la

creaci i producci radiodifusi, darrere de la qual es mouen els fils de tants xits i

fracassos professionals.

Dossier 3. El programa de ràdio

Documents

Transcript of Dossier 3. El programa de ràdio