Teatre de Salt, 20 de juny, 21h, A benefici de Càritas Salt

DONES, L’ALTRA CARA DEL MIRALL Cinc monòlegs sobre els maltractaments.

Un crit contra la violència de gènere.

Pròleg de Franca Rame

“No ens enganyem, el protagonista absolut d’aquests monòlegs sobre la dona és l’home. O més ben dit, el seu sexe. No hi és present "de carn i ós", perquè no en té d’ós, però sempre és aquí, entre nosaltres, gran, enorme, amenaçador... fins que ens esclafa!”

La violació de Franca Rame i Dario Fo

“M'han clavat un genoll a l'esquena, només un, com si el que està darrera meu tingués l'altre recolzat a terra. Amb les seves mans m'agafa ben fort les meves, retorçant-me cap enrere. No entenc res del que m'està passant.”

La binguera de Rafael Mendizábal

“Li vaig aclarir que eren béns conjugals. Li vaig passar contes del que hagués pagat de bugaderia, de cuinera, de planxadora i de senyoreta de companyia. Fent un càlcul de a 700 pts. l'hora quedàvem en paus. Vaig aconseguir que ho arribés a entendre. Però em va treure la firma del banc.”

El pitillo de Rafal Mendizábal

“I jo ho aguantava en silenci, senyor jutge. I em va començar a pegar. A vegades perquè tornava borratxo i a vegades per desfogar-se de les seves frustracions. I jo ho aguantava, senyor jutge, perquè ja ho va dir el capellà que ens va casar: “Estareu junts pel bo i pel dolent, en la riquesa i en la malaltia”. I així durant vint anys, senyor jutge.”

La dona sola de Dario Fo

"Diu que ho fa perquè m’estima! M’adora! Que sóc com una nena i m’ha de protegir. Em tanca a casa, m’infla a hòsties, i després pretén que fem l’amor. I li importa una merda si a mi em ve de gust o no.‟