Donar vida als dies: teràpies assistides amb gossos per a ancians

"No se trata de dar días a la vida,

sino de dar vida a los días."

-Rut Cazorla-.

"El perro sabe, pero no sabe que

sabe"

-Pierre Teilhard de Chardine-.

ÍNDEX ÍNDEX D'IL·LUSTRACIONS ............................................................................................................4

1. INTRODUCCIÓ ..........................................................................................................................1

2. HIPÒTESIS ................................................................................................................................2

.Les hipòtesis sobre les quals basaré tota la recerca del meu treball són: ...................................2

· Realment les teràpies assistides amb gossos aporten beneficis als ancians? .............................2

· Val la pena realitzar aquest tipus de teràpies? ...........................................................................2

3. OBJECTIUS ................................................................................................................................2

4.1. MATERIAL D'ELABORACIÓ PRÒPIA (fonts primàries) ......................................................3

4.2. FONTS EXTERNES ..............................................................................................................3

5. PART TEÒRICA ..........................................................................................................................4

5.1. ACTIVITATS ASSISTIDES PER ANIMALS I TERÀPIES ASSISTIDES PER ANIMALS....................4

5.1.1 ACTIVITATS ASSISTIDES PER ANIMALS (AAA) ...............................................................5

5.1.2. TERÀPIA ASSISTIDA PER ANIMALS (TAA) ....................................................................5

5.1.3. LES TERÀPIES ASSISTIDES AMB GOSSOS .....................................................................6

5.2 L'EVOLUCIÓ DELS PROGRAMES TERAPÈUTICS AMB GOSSOS .............................................7

5.2.1. EVOLUCIÓ CRONOLÒGICA DE LES TAA .......................................................................7

5.2.2. EL GOS COM A ANIMAL DE TERÀPIA ........................................................................10

5.2.3. LES TERÀPIES ACTUALMENT .....................................................................................11

5.3 BENEFICIS DE LA TERÀPIA .................................................................................................12

5.3.1. BENEFICIS FÍSICS .......................................................................................................13

5.3.2. BENEFICIS SOCIALS ...................................................................................................14

5.3.3. BENEFICIS PSICOLÒGICS ...........................................................................................15

5.4. COM SELECCIONAR, EDUCAR I ENSINISTRAR A UN GOS PER A TERÀPIA .........................17

5.4.1. SELECCIÓ DE L'ANIMAL .............................................................................................18

5.4.2. PERÍODE DE SOCIALITZACIÓ .....................................................................................19

5.4.3. EDUCACIÓ I HABITUALITZACIÓ .................................................................................19

5.4.4. ENSINISTRAMENT I HABILITATS ................................................................................20

5.4.5. BENESTAR DE L’ANIMAL ...........................................................................................20

5.4.6. EXERCICIS DE TERÀPIA AMB ANCIANS ......................................................................21

5.5. EL VINCLE ENTRE EL GOS I L’ÈSSER HUMÀ.......................................................................23

5.5.1 EXPLICACIÓ CIENTÍFICA DEL VINCLE ..........................................................................24

6. PART PRÀCTICA ......................................................................................................................27

6.1. SESSIONS DE TERÀPIA A LA RESIDÈNCIA DEL PARC GÜELL ..............................................28

SESSIÓ 3. ................................................................................................................................29

SESSIÓ 5. ................................................................................................................................31

6.2. MODEL DE LA FITXA D'OBSERVACIÓ UTILITZADA ............................................................32

6.3. INTERPRETACIÓ DELS GRÀFICS ........................................................................................33

6.4. ELS CASOS DE TRES PACIENTS .........................................................................................35

6.4.1. SANCHI ESPINA .........................................................................................................35

6.4.2. JOAN PALLEJÀ ...........................................................................................................36

6.4.3. JOSEP MARIA SEDÓ ..................................................................................................37

6.5. COMPARATIVA DE LES DUES ENTREVISTES REALITZADES ...............................................38

Les entrevistes realitzades han estat amb Enric Bruch, ensinistrador caní i director de la

residència canina Els Tres Pins, i Rut Cazorla, màster en instrucció canina i fundadora del

centre Terapias con Perros. ........................................................................................................38

6.5.1. TAA i AAA..................................................................................................................38

Segons els dos experts les teràpies assistides amb gossos no tenen prestigi actualment. L'Enric

creu que és perquè avui en dia hi ha moltes persones que diuen que realitzen teràpies amb

gossos i realment el que estan fent són activitats assistides. Explica que a Espanya no està

regularitzat el tema i que això fa que perdin prestigi i no es consideri important la dedicació i

professionalitat de les persones que s'hi dediquen. Segons la Rut això és perquè hi ha intrusos,

però considera que com a tot arreu, i que el més important és la dedicació i l'esforç per arribar

tant lluny com es pugui. .............................................................................................................39

6.5.2. CASOS QUE HAGIN TREBALLAT.................................................................................39

6.5.3. AVALUACIÓ ...............................................................................................................40

6.5.4. TAA A LA RESIDÈNCIA PARC GÜELL...........................................................................40

7. CONCLUSIONS ........................................................................................................................41

8. BIBLIOGRAFIA .........................................................................................................................43

9. ANNEXOS ................................................................................................................................45

9.1.MODEL DE LA FITXA D'AVALUACIÓ UTILITZADA ...............................................................45

9.2.1. ENTREVISTA ENRIC BRUCH RABAT ...........................................................................49

9.2.2. ENTREVISTA RUT CAZORLA .......................................................................................53

9.3. GRÀFICS ...........................................................................................................................56

10. AGRAÏMENTS ........................................................................................................................57

ÍNDEX D'IL·LUSTRACIONS

Figura 1. Un gos terapèutic de l'Associació Cuerpo Canino Terapéutico Lincoln surt a passejar

amb un pacient amb problemes de mobilitat. .............................................................................5

Figura 2. Gossos educats i ensinistrats per a teràpies de l'associació Theraphy Dogs

International, organització de voluntaris dedicada a ensinistrar i proporcionar ajudes als guies

dels gossos per tal de visitar llars d'avis, hospitals i altres institucions on es necessitin gossos de

teràpia. .........................................................................................................................................6

Figura 3. Joseph Jones Jr., un veterà de l'Army Air Convalescent Center, juntament amb Bruce,

un gos terapèutic, a West Palm Beach VA Medical Center, Florida, durant una sessió de

teràpia. 3 .......................................................................................................................................8

Figura 4. Gos terapèutic ensinistrat a Therapy Dogs United. .......................................................9

Figura 5. Gos ensinistrat a Therapy Dogs United. ........................................................................9

Figura 6. Gràfic que compara l'evolució de les persones que participen en programes de TAA

en residències i centres de dia per a ancians des de l'any 1999 fins al 2010. .............................10

Figura 7. Gràfic que compara l'increment de programes terapèutics que es realitzen entre l'any

1998 i 2011. ................................................................................................................................10

Figura 8. Fotografia presa durant la presentació oficial de Bocalán a la residència Manuel Agud,

San Sebastián. ............................................................................................................................11

Figura 9. Pacient de la residència geriàtrica de Bilbao durant una visita terapèutica amb gossos.

...................................................................................................................................................12

Figura 10. Pacient del centre geriàtric Maria Gay juntament amb el gos de teràpia. ................13

Figura 11. Exercici realitzat al centre geriàtric Maria Gay en el que els ancians tiraven objectes

al Dirc, gos ensinistrat, i aquest els hi tornava l'objecte. ............................................................13

Figura 12. Rut Cazorla i un dels gossos ensinistrats per l'Associació de la qual és directora,

realitzant una sessió de teràpia a la residència geriàtrica del Parc Güell. ..................................14

Figura 13. Sessió de teràpia organitzada per l'Associació El Cuarto Hocico. L'estat anímic dels

ancians és clarament palpable en aquesta fotografia. ...............................................................15

Figura 14. Pacients de la Unitat d'Atenció Diurna de AFA Xixona, Barranc de la Font, juntament

amb Bela, Isis i Gea, gossos de teràpia, "jugant a bitlles". .........................................................16

Figura 15. Cadell de gos realitzant la tercera prova del Test de Campbell, que consisteix en

comprovar si es deixa manipular per un estrany. ......................................................................18

Figura 16. Dibuix de la tercera prova del Test de Campbell, deixar-se manipular per un estrany.

...................................................................................................................................................18

Figura 17. Gossos en el període de socialització. .......................................................................19

Figura 18. Equip tècnic de la Fundació Bocalán, format per el psicòleg Eugenio Henao

(esquerra), la treballadora social Ana María Molia (mig, i l'ensinistrador caní Jairo H. Aristizábal

(dreta). .......................................................................................................................................20

Figura 19. Fotografia pròpia durant la visita al centre d'ensinistrament els Tres Pins. Es pot

observar a la Flama, gossa de l'Enric Bruch. Darrera de la femella es veu el camp

d'ensinistrament. .......................................................................................................................20

Figura 20. Sessió de teràpia a la residència Fortuny de València. En aquesta residència

l'iniciativa de realitzar teràpies amb gossos va ser rebuda amb molt entusiasme, tot i que la

teràpia havia de durar 6 mesos, gràcies a les millores notables en els pacients es va allargar a 1

any. ............................................................................................................................................22

Figura 21. Mark Spivak juntament amb Callie a punt de realitzar un escàner de ressonància

magnètica...................................................................................................................................25

Figura 22. Greg Berns juntament amb McKenzie a punt de realitzar un escàner de ressonància

magnètica...................................................................................................................................25

Figura 23. Laura Rodríguez juntament amb Sanchi Espina, pacient de la residència. Als seus

peus, Mossa, gossa terapèutica. ................................................................................................29

Figura 24. La Laura juntament amb el Vicenç, realitzant l'exercici diari.....................................30

Figura 25. Fotografia extreta de la web de la residència, on es veuen al Joan i la Sanchi el dia de

Nadal. .........................................................................................................................................31

Treball de recerca: Donar vida als dies

1

1. INTRODUCCIÓ

He escollit un treball de recerca sobre l'efecte de les teràpies amb gossos per a ancians. El que

pretenc amb aquesta recerca és informar-me i investigar sobre com es duen a terme aquest

tipus de teràpies poc convencionals d'una manera objectiva i descobrir si realment aporten

beneficis notables en les persones de la tercera edat. En iniciar aquest treball no coneixia quasi

bé res del tema: mai me n'havia informat, només algun cop havia vist alguna noticia

relacionada amb teràpies però de forma molt efímera i sense prestar-hi atenció. Així doncs, el

meu propòsit és poder acabar aquesta recerca entenent perfectament la metodologia d'acció

d'aquestes teràpies i aprendre'n els beneficis tant psicològics com físics que representen i

aporten al realitzar-les.

He decidit dedicar la meva recerca a aquestes teràpies per diverses motivacions personals. La

principal era poder investigar d'una manera especifica i poder assistir a aquestes teràpies,

observar-les en primera persona i poder-ne extreure les meves pròpies conclusions. Tot i així

m'interessava molt entrar en el tema de la tercera edat. Pels ancians realitzar aquests tipus de

teràpies és com una superació personal, un canvi, un conjunt molt variat de tècniques que els

fan adoptar nous comportaments i actituds que donen com a resultat una millora en la seva

qualitat de vida.

El primer moment en el que em vaig plantejar abordar aquest tema va ser a través d'una

conversa sobre el dolor emocional per la pèrdua d'un ésser estimat.

Els ancians, sobretot els que estan en una residència o en un centre de dia, sovint estan

mancats d'afectivitat i això els entristeix, els fa perdre potser les ganes d'afrontar la vida de

forma positiva. Aquest fet provoca que aquesta darrera etapa de la vida es visqui amb bastant

dolor, tant per la pèrdua de molts dels éssers estimats com amics o familiars causada per la

mort, com per la pèrdua de persones importants per la distància o l'oblit.

Els animals, i en particular els gossos, en els que jo m'he centrat, són capaços d'oferir i d'omplir

aquest buit d'afectivitat i de relació social gràcies a les seves capacitats de socialització i

d'intel·ligència emocional, sobretot en les persones que per diversos motius no poden tenir

relació amb els seus familiars - deixen de visitar-los per motius personals, per complicacions, o

per desinterès-.


2

2. HIPÒTESIS

.Les hipòtesis sobre les quals basaré tota la recerca del meu treball són:

· Realment les teràpies assistides amb gossos aporten beneficis als ancians?

· Val la pena realitzar aquest tipus de teràpies?

3. OBJECTIUS

Per realitzar el meu treball de recerca m'he marcat diversos objectius a assolir:

1. Consultar diverses fonts teòriques sobre les teràpies assistides amb gossos (llibres, articles,

pàgines web, vídeos,...)

2. Seleccionar, ordenar i analitzar la informació obtinguda per poder elaborar un marc

conceptual.

3. Realitzar diverses entrevistes a experts en la matèria i fer una comparativa de les diferents

opinions per poder completar el marc teòric.

4. Definir exactament les característiques que ha de tenir una teràpia assistida amb gossos i

diferenciar-la de l'activitat assistida.

5. Estudiar l'evolució de les teràpies al llarg del temps, des dels seus inicis fins a l'actualitat, i

com es valoraven abans i ara.

6. Descriure la metodologia que s'ha de seguir per seleccionar, educar i ensinistrar un gos per a

que es pugui utilitzar per a teràpia.

7. Estudiar els objectius i beneficis de les teràpies.

8. Conèixer les relacions emocionals que es poden establir entre els gossos i els éssers humans.

9. Definir una metodologia d'observació de les persones que rebran una teràpia.

- Dissenyar unes pautes o fitxes d'observació per als pacients d'una teràpia

- Recollir dades durant un període de temps assistint a sessions de teràpia.

10. Focalitzar el meu estudi en les dades observades a tres persones.

11. Analitzar les dades obtingudes.


3

4. METODOLOGIA ADOPTADA

Els meus mètodes d'investigació per a la recerca seran:

4.1. MATERIAL D'ELABORACIÓ PRÒPIA (fonts primàries)

- Elaborar unes fitxes d'observació per a tres ancians diferents i extreure conclusions de les

visites sistemàtiques a la residència, intentant treure'n els meus propis resultats. Cada cas serà

analitzat d'una forma metòdica: la seva vida posterior a l' ingrés a la residència, les accions

aplicades - com se sotmet a la teràpia o com reacciona a ella i el procés per a seleccionar al gos

adient-, i els resultats, tant millores notables com empitjoraments.

- A part d'analitzar detalladament a tres ancians, donaré una enquesta a tots els participants de

la teràpia de la residència i n'extrauré uns gràfics per analitzar els beneficis o l'empitjorament.

- Entrevista a Enric Bruch i visita a la residència canina Els Tres Pins de Balsareny , a la comarca

del Berguedà.

- Entrevista a Rut Cazorla, empresària en teràpia assistida amb gossos i màster en instrucció

d'unitats canines de treball i tècnica en teràpies assistides amb gossos. -recomanada per Laura,

psicopedagoga de la residència geriàtrica del Parc Güell-.

-Fer una comparativa de les dues entrevistes i analitzar-ne les discrepàncies o diferències.

4.2. FONTS EXTERNES

Buscar informació a Internet per la part teòrica, recercant a articles de diaris, revistes

especialitzades en el tema o revistes d'Universitats.

Mirar i prendre apunts de vídeos o documentals de youtube.


4

5. PART TEÒRICA

5.1. ACTIVITATS ASSISTIDES PER ANIMALS I TERÀPIES

ASSISTIDES PER ANIMALS

Dins del camp de les interaccions entre les persones i els animals podem diferenciar-ne dos

grans grups: les activitats assistides amb animals (AAA) i les intervencions assistides amb

animals (IAA) dins les quals trobem programes de teràpies assistides amb animals (TAA) i

programes d’educació assistida amb animals. Jo em centraré amb les teràpies assistides amb

gossos. La principal diferència entre les AAA i les TAA es que les AAA ens brinden l’oportunitat

de millorar la qualitat de vida d’una persona aportant beneficis motivacionals, socials i

terapèutics sense necessitat de ser avaluades i planificades. En la actualitat, existeixen diverses

formes de posar en pràctica les teràpies amb animals adreçades als ancians, que són el sector

de la població que tractaré, les quals molts cops es troben determinades per l’animal que

s’escull perquè ens acompanyi amb el tractament.

En primer lloc, és necessari destacar que per realitzar una Teràpia Assistida amb gossos,

aquesta s’ha de fer mitjançant un professional de la salut, perquè com el terme indica, és una

teràpia, per tant aquell que decideixi començar amb la pràctica ha de saber com dirigir el

tractament, com observar i com elaborar les diferents estratègies.

Tot i així, existeixen moltes persones no professionals de la salut que desitgen començar

projectes que uneixin animals i persones dels quals se’n puguin obtenir beneficis. Aquestes

persones poden portar endavant el que denominem “Activitats Assistides amb Animals”, ja

que només és necessari tenir ganes i disposició per donar a lloc a aquestes activitats.

Una de les societats pioneres i més influents en l’àmbit de les teràpies assistides amb animals

és la Delta Society1, la qual promou el paper dels animals en la salut humana difonent els

resultats de les seves investigacions als medis de comunicació i a les organitzacions humanes.

Segons aquesta organització, hi ha unes clares característiques que diferencien les AAA i les

TAA.

1. Delta Society és una de les societats pioneres més influents en l'àmbit de les teràpies assistides amb animals. Va ser creada

l'any 1977 a Portlan, Oregón, en una època en la que els animals domèstics eren considerats un luxe i no quelcom important per a

la salut humana i el benestar personal. Delta Society suposa una sòlida base per a l'elaboració de programes de TAA de qualitat.


5

5.1.1 ACTIVITATS ASSISTIDES PER ANIMALS (AAA)

L’objectiu principal de les AAA és millorar la qualitat de vida de les persones. Són realitzades

per voluntaris capacitats especialment, juntament amb animals que reuneixen els requisits

necessaris. Aquestes activitats no consten d’un tractament amb tot el que això implica, tot i

així, els animals tenen que reunir les mateixes capacitats que en una teràpia. Aquestes

activitats sovint proporcionen els mateixos beneficis físics i psicològics que les TAA i tenen

moltes de les mateixes aplicacions. Ens les residencies d’ancians la visita d’un animal pot ser

senzillament quelcom que escapa de la rutina i per altres pot ser memorable i un tema del qual

parlar-ne durant dies. L’animal serveix de “pont” per comunicar-se amb els demés ancians.

5.1.2. TERÀPIA ASSISTIDA PER ANIMALS (TAA)

La teràpia assistida per animals és una intervenció en la qual la unió entre animal i esser humà

és només una part del tractament. És una modalitat de tractament en el que un animal que

compleix determinats criteris forma part del procés terapèutic. Es pot realitzar en una amplia

gamma de contextos i pot realitzar-se en grup o de forma individual. El procés és documentat i

avaluat per el professional que porta la teràpia. Els animals més freqüentment utilitzats són els

dofins, els cavalls i els gossos. Tot i així, es poden utilitzar

des de peixos fins a ocells. En l’actualitat, l’ús d’animals per

a teràpies és cada cop més freqüent i cada cop es realitzen

més estudis per constatar els nombrosos efectes

beneficiosos del vincle entre el ser humà i els animals.

A diferència de les persones, amb les quals les nostres

interaccions poden ser complexes, els animals

proporcionen un estat de benestar a l’ancià fent que se

senti segur de si mateix i acceptat incondicionalment. Per

als grups de persones que se senten vulnerables a causa de

les seves circumstàncies o condicions físiques i/o emocionals, aquesta acceptació plena és

molt important. Els objectius de la TAA poden ser relacionats amb el físic de l’ancià (millorar

habilitats motores i la mobilitat), en la seva salut mental (augmentar les interaccions verbals

entre els ancians i potenciar l’autoestima reduint la sensació de soledat), en l’aspecte educatiu

(ampliar el vocabulari o ajudar a millorar la memòria), i en l’aspecte motivacional, millorant el

desig de participar en activitats en grup.

Figura 1. Un gos terapèutic de l'Associación

Cuerpo Canino Terapéutico Lincoln surt a

passejar amb un pacient amb problemes de

mobilitat.


6

5.1.3. LES TERÀPIES ASSISTIDES AMB GOSSOS

Dins de les teràpies assistides amb animals em centraré especialment en les teràpies assistides

amb gossos per a un sector de la població més concret, els ancians. Durant molts anys diverses

associacions i societats han anat treballant sobre les teràpies assistides amb gossos,

compartint experiències de dos móns com són els ancians i els gossos. Aquesta visió és cada

cop més compartida per el col·lectiu sanitari que aconsella als seus pacients la possibilitat

d’introduir un gos a casa. Observant aquests factors va néixer un nou concepte de gos

anomenat BLUE DOG, adreçat a persones amb alguna necessitat especial.

Un blue dog és un gos que ja ha arribat a la seva edat de maduresa, amb un caràcter

genèticament estable i una excel·lent obediència bàsica. Amb això el que s’aconsegueix és que

passat un temps d’acoblament, el gos aporti tota la seva riquesa a la persona.

Els gossos que intervenen com a animals de teràpia en sessions de teràpia assistida amb

animals representen un estímul sensorial capaç de captar l’atenció i motivació del pacient

facilitant així la seva cooperació i implicació en el procés terapèutic. Aquests gossos han de

tenir una bona socialització, una adequada obediència bàsica i les màximes habilitats per tal de

poder enriquir la planificació de les sessions. Periòdicament es sotmeten a controls veterinaris

i a desparasitacions per poder obtenir una màxima garantia sanitària.

FIGURA 2. Gossos educats i ensinistrats per a teràpies de l'associació Theraphy Dogs International,

organització de voluntaris dedicada a ensinistrar i proporcionar ajudes als guies dels gossos per tal de

visitar llars d'avis, hospitals i altres institucions on es necessitin gossos de teràpia.

Figura 2. Gossos educats i ensinistrats per a teràpies de l'associació Theraphy Dogs International, organització de

voluntaris dedicada a ensinistrar i proporcionar ajudes als guies dels gossos per tal de visitar llars d'avis, hospitals i

altres institucions on es necessitin gossos de teràpia.


7

5.2 L'EVOLUCIÓ DELS PROGRAMES TERAPÈUTICS AMB GOSSOS

Des de principis del segle XX es va iniciar l'ús de diversos animals amb finalitats terapèutiques

en diferents tipus d'institucions, pels beneficis físics, psicològics i socials que proporcionen en

la seva relació amb els éssers humans que permeten millorar la qualitat de vida de les

persones.

" Los animales pueden ser nada para algunos, algo para muchos y todo para pocos" 1

5.2.1. EVOLUCIÓ CRONOLÒGICA DE LES TAA

Històricament els animals han format part de programes terapèutics destinats a ajudar a les

persones. Els egipcis atribuïen als animals la capacitat de guarir diferents mals, i els grecs ja

donaven passeigs a cavall per augmentar l'autoestima de les persones. Hipòcrates 2

considerava que les activitats amb cavalls i gossos eren "molt relaxants" pels seus pacients.

Al segle XVII van iniciar-se a Europa diversos projectes - no iguals als d'ara- en els quals el

cavall i el gos eren un company més en el tractament i en la rehabilitació de persones amb alts

graus de discapacitats físiques.

Al 1669, John Locke 3 ja defensava que la relació amb els animals tenia una font socialitzadora.

A partir d'aquest moment van començar a pronunciar-se les primeres teories sobre la

influència positiva dels animals de companyia per a malalts mentals. Sigmund Freud, metge i

psiquiatra austríac realitzava consultes acompanyat pel seu gos perquè li facilitava la

comunicació amb el pacient.

Més tard aquests projectes de tractaments es van estendre als Estats Units de Nord Amèrica i

actualment hi ha més de cinc cents programes de teràpia assistida amb gossos per tot el món.

A Anglaterra, a Retreat de York (fundat l'any 1792 per la Society of friends)es van utilitzar

animals com a teràpia i en la bibliografia mèdica del segle XIX ja es van registrar referències

sobre els certs beneficis notables que aportaven.

1 Article publicat a la Facultat de Tecnologia de la Salut, Madrid, per Pedro Oropesa Robledo l'any 2009

2 Hipòcrates (460 - 377 a.C) va ser reconegut com el primer metge que rebutjà les teories que justificaven les malalties com a

causa de llegendes o forces sobrenaturals.

3 John Locke, filòsof britànic, va sostenir en algunes reflexions sobre l'educació que els animals tenien sentiments. Unnecessary

cruelty toward animals is morally wrong - la violència innecessària cap als animals és moralment incorrecta.


8

Al 1859, Notes of Nursing Florence Nightingale 1 va publicar:

“Un pequeño animal de compañía, es a menudo, una excelente terapia contra la enfermedad, y

especialmente para la enfermedades hospitalarias de larga duración. Un pájaro en su jaula, es

a menudo, el único placer para una persona que está inválida durante años en la misma

habitación."

Gràcies a la publicació d'aquest article, entre 1944 i 1945 es van començar a utilitzar teràpies

assistides amb animals de companyia per a la rehabilitació

d'aviadors del Army Air Convalescent Center, Nova York. Però

va ser al 1962 quan Boris M. Levinson, metge i psiquiatra

americà, va plantejar les bases de la TAA publicant el seu

primer treball sobre el tema - The dog as a co-therapist, (el

gos com a coterapeuta) -.Al 1966 el músic Erling Stördahl va

fundar a Noruega el Centre Beitostölen per a tractar a

persones cegues i amb discapacitat física, institució en la qual

tant gossos com cavalls van ser una font de recurs pel

tractament rehabilitador. Des d'aleshores es creu que va

començar a aplicar-se de manera rigorosa i científica la

teràpia assistida amb animals.

Més tard, Samuel i Elizabeth Corson, motivats pel projecte d'Erling van decidir esbrinar si

realment era possible establir aquestes teràpies en entorns hospitalaris. Per aconseguir-ho van

utilitzar tractaments amb gossos per a cinquanta pacients que no responien al tractament

tradicional, obtenint com a resultat un augment de la comunicació i l'autoestima, a més a més

d'independència .

A partir d'aquest fet van aparèixer diversos articles científics publicats en revistes com Journal

of Children Adolescent Psychiatry , que demostraven l'eficàcia d'aquestes teràpies. 2

1 Revista fundada per Florence Nightingale, escriptora britànica i una de les infermeres més reconegudes de la medicina moderna. 2 Informació extreta de l'article en línea de la doctora i especialista en teràpies Isis García Wilson, Terápia asistida como fuente de

recurso en el tratamiento rehabilitador. 3 "I really recognize what a dog can mean, what a dog can do for somebody. The dos i s a true lifesaver". Paraules del propi Joseph

Jones Jr. durant una entrevista amb NBC News. - Reconec completament què pot significar un gos per algú. Els gossos són

veritables salvavides.

Figura 3. Joseph Jones Jr., un veterà de

l'Army Air Convalescent Center, juntament

amb Bruce, un gos terapèutic, a West Palm

Beach VA Medical Center, Florida, durant una

sessió de teràpia. 3


9

El que va començar com una prova fruit de la casualitat ha acabat constituint dues pràctiques

molt eficients que avui en dia es coneixen com a Activitats Assistides per Animals (AAA) i

Teràpies Assistides per Animals (TAA).

"En ningún caso podemos considerar que las TAA pueden reemplazar otras modalidades de

tratamientos tradicionales sino que deben ajustarse a ellos" - Edurne Garay Laucirica, directora

de Cannad Internacional -.

“La selección del animal adecuado es también parte del concepto de bienestar. Por su

adaptabilidad, adiestrabilidad, cercanía y conexión con el ser humano, el perro es el animal

seleccionado la mayoría de las veces”

- Edurne Garay Laucirica, treballadora de Therapy Dogs United -.

Tot i així, tot i les millores que s'han aconseguit al llarg del temps per a la realització de

teràpies amb gossos cal tenir molt clar que les TAA no són tractaments curatius que poden

substituir-ne d'altres. Els gossos són senzillament un instrument més per a un tractament,

com diu Edurne Garay Laucirica.

Figura 4. Gos terapèutic ensinistrat a Therapy Dogs United.

Figura 5. Gos ensinistrat a Therapy Dogs United.


10

5.2.2. EL GOS COM A ANIMAL DE TERÀPIA

Als anys 50 del segle XX ja s'utilitzaven gossos d'assistència i, més tard van començar a

entrenar-ne a alguns per alertar a persones amb discapacitats auditives 1 de sorolls com plors

de nens o crits, el timbre del telèfon o del rellotge, alarmes de foc, algú cridant-los pel seu

nom... Actualment aquestes aplicacions s'han diversificat encara més, tant que existeixen

animals d'assistència capaços d'avisar sobre crisis epilèptiques o canvis perillosos en els nivells

de glucosa a la sang.

Cap al 1970 es van ampliar aquestes funcions i va iniciar-se l'ensinistrament d'animals per a

teràpies. Aquests gossos no poden distreure's davant de cap situació i han d'estar capacitats

per actuar còmodament en qualsevol lloc on es trobin sense presentar signes d'agressivitat.

Des del punt de vista psicològic els gossos adopten una actitud afectiva cap al ser humà.

A les residències i als Centres de Dia l'evolució ha estat ascendent pel que fa al nombre de

pacients que han demanat rebre la teràpia. En els següents gràfics es pot apreciar l'evolució.

1. Els gossos pigall. Un gos pigall és aquell gos d'assistència que ha estat ensinistrat per a poder guiar a persones cegues o amb un

dèficit visual molt greu, per poder ajudar-lo amb feines rutinàries, detectar possibles perills o obstacles. A Espanya la majoria de

gossos pigall són entrenats i certificats per la ONCE.

Figura 6. Gràfic que compara l'evolució de les persones que participen en programes de TAA en residències i centres de dia per a ancians des de l'any 1999 fins al 2010.

Hi ha hagut un creixement notable des d'aleshores. Un

augment de 1035 pacients.

Figura 7. Gràfic que compara l'increment de programes terapèutics que es realitzen entre l'any 1998 i 2011.

http://www.integraterapias.com/wp-content/uploads/2011/11/T.A1.jpg

http://s384996864.mialojamiento.es/wp-content/uploads/2011/11/Residencias-publicas-m%C3%A9todo-peliitero.jpg


11

5.2.3. LES TERÀPIES ACTUALMENT

"La terápia asistida con animales: una nueva dimensión en la rehabilitación neuropsicológica"

- Irene Elipe López-.1

Després de tota l'evolució de les teràpies i de nombrosos experiments, i gràcies a aquells que

ho van intentar, avui en dia moltes universitats d'Estats Units i d'altres llocs del planeta

disposen de Plans d'Estudis relacionats amb les teràpies assistides. (Universitat de Pensilvania,

Universitat de Cambridge,...)

A Espanya s'han fundat associacions com la Fundació Affinity2, o la fundació ONCE del gos-guia,

creada al 1990, que són els centres més importants d'ensinistrament de gossos, amb una

capacitat d'ensinistrament de més de cent gossos a l'any.

La fundació Bocalán, amb la qual vaig intentar contactar però no

va ser possible concretar una entrevista, és també una de les

entitats més conegudes internacionalment. S'encarrega de

formar professionals canins i de desenvolupar programes de

TAA. Gràcies a aquestes fundacions cada dia es fa un pas més

per al reconeixement mundial de les teràpies assistides amb

gossos .

Després d'haver-me informat del procés evolutiu del reconeixement de les teràpies amb

animals al llarg dels anys, sostinc que els programes de TAA han obtingut un gran impuls i

difusió arreu del món, utilitzant-se avui en dia fins i tot també en pedagogia hospitalària per a

millorar la qualitat de vida dels malalts. La teràpia assistida amb gossos està experimentant en

l'actualitat un gran desenvolupament dins i fora del nostre país, ja que n'existeixen programes

desenvolupats per tot el món. Tot i així crec que encara els queda molt per oferir en un futur, i

quan els avenços tecnològics i científics estiguin més avançats i puguin combinar-se la TAA

amb elements electrònics que facilitin potser, no només suposarà una millora cognitiva, sinó

potser també una cura.

1. Irene Elipe López, máster en neuropsicologia clínica AEPCCC. Va publicar un article sobre l'aparició de les teràpies assistides i els

seus beneficis el 18 de Juliol de 2013 al blog European Society of Psychology.

2. Associació dedicada a investigar i millorar la relació entre les persones i els animals de companyia i promoure el seu paper en la

societat.

Figura 8. Fotografia presa durant la presentació oficial de Bocalán a la residència Manuel Agud, San Sebastián.


12

5.3 BENEFICIS DE LA TERÀPIA

Un dels problemes més freqüents per a les persones d’edat avançada és el fort sentiment de

soledat. Aquest sentiment és el que volen contraposar les visites amb gossos, proporcionant

afecte a través de l’animal als ancians per disminuir la sensació d’aïllament o de tristesa.

Durant la visita i després d ’ella, pocs cops recorden els seus dolors. Aquestes visites permeten

que la persona que està rebent la teràpia oblidi completament la seva situació i es centri en la

visita de l’animal, i no només durant la sessió, sinó també desprès, ja que la teràpia passa a ser

un tema de conversa freqüent entre els ancians. Així s’ha comprovat que les teràpies

desperten un divertiment entre els ancians.

Hi ha casos d'ancians introvertits que realment els costa relacionar-se amb altres persones i

sembla ser que fan un canvi notable després de la teràpia aplicada amb gossos: inicien

converses sobre els gossos amb els seus companys, els hi guarden menjar, pregunten quan

tornaran,… En la meva part pràctica intentaré poder realitzar una fitxa d'observació d'algun

ancià introvertit per poder comprovar si realment hi ha un benefici notable.

El màxim benefici de les teràpies assistides amb gossos és l' intercanvi afectiu, ja que els

ancians donen afecte, i el gos els en dona a ells. La vida dels ancians pren ritme amb aquestes

visites, esperant el dia que tornin els gossos, ja que dins d'una

residència o d'un centre de dia existeix una excessiva rutina. Així

doncs, un gos pot fer meravelles en la vida d’una persona

d’avançada edat.

Per què tractar als ancians amb gossos?

Bé, la resposta és precisa: es poden trobar en certes condicions

desfavorables o senzillament per motivar-los a continuar endavant

degut al fort sentiment de soledat.

"No se trata de añadir días a la vida, sino de dar vida a los días." -

Rut Cazorla. 1

1. Rut Cazorla, fundadora i directora de l'Associación Terápias con perros, té un màster d'instructora d'unitats canines i de

teràpies assistides.

Figura 9. Pacient de la residència geriàtrica de Bilbao durant una visita terapèutica amb gossos.


13

5.3.1. BENEFICIS FÍSICS

Les activitats físiques que poden realitzar-se amb ancians tenen sempre a veure amb el

sistema cognitiu, amb les activitats motrius, i amb la comunicació en la vida quotidiana.

“Hay una relación directa entre la presencia de un perro y la bajada de los niveles de presión

arterial, la frecuencia cardíaca, la disminución del estrés y la generación de endorfinas en los

pacientes” 1

S’han estudiat nombrosos beneficis físics com a conseqüència de la teràpia assistida amb

animals:

· Acariciar a un animal, en aquest cas, a un gos, és eficaç per

agreujar l’estrès i baixar la pressió sanguínia.

· Rebre aquest tipus de teràpies agreuja l'estrès, com he

comentat abans, i per tant ajuda també a reduir el risc de patir

malalties coronàries, com els infarts, o malalties cardiovasculars,

com una aturada cardíaca. És a dir, aquestes teràpies produeixen

una millora notable en la salut del pacient.

· Per pacients que pateixen algun tipus de dèficit físic com

problemes auditius o visuals, o que pateixen artrosis o algun

problema que els obliga a anar en cadira de rodes, els gossos

resulten un fort estímul per a la seva rehabilitació, és a dir,

activitats com tirar la pilota al gos i que aquest la vagi a buscar i la

torni a la persona que l’ha tirat, no només produeix diversió, sinó

també proporciona un exercici físic realment útil.

· Els animals de teràpia estan considerats com una medicina

preventiva. Cuidar-los, rebre’n afecte i donar-los-hi promou la

salut i prolonga la vida.

· Ajuden a persones amb discapacitats. En especial, els gossos poden convertir-se en els ulls,

orelles i cames de moltes persones que pateixen impediments físics.

1. Friedmann al 1983. "Social interaction and blood pressure: Influence of animal companions. (Interacció social i pressió sanguínia:

influència dels animals de companyia.)

Figura 10. Pacient del centre geriàtric Maria Gay juntament amb el gos de teràpia.

Figura 11. Exercici realitzat al centre geriàtric Maria Gay en el que els ancians tiraven objectes al Dirc, gos ensinistrat, i aquest els hi tornava l'objecte.


14

5.3.2. BENEFICIS SOCIALS

Els participants de les teràpies assistides amb gossos, els ancians, formen part de la societat, i

com a membres d'aquesta, influeixen sobre ella. Per tant, a mesura que els programes

terapèutics amb gossos tinguin una influència positiva sobre els participants proporcionant uns

beneficis notables i oferint millores en la qualitat de vida dels pacients, també tenen una

influència positiva sobre la societat en conjunt. També cal valorar que si realment els ancians

poden gaudir d'aquestes teràpies i obtenir millores d'elles és gràcies a una societat que ho

permet. En països poc desenvolupats el més probable és que no es preocupin d'aquestes

teràpies alternatives que tant aporten a les persones de la tercera edat.

Gràcies a aquestes teràpies es crea un programa innovador que motiva no només als ancians,

sinó a tantes persones que volen aprendre i

poder ser ells en un futur, els que ofereixin

aquestes teràpies. Això contribueix a resoldre o

almenys intentar-ho els problemes de persones

amb necessitats especials. Gràcies de tots

aquests programes es promou a investigar més

sobre el vincle format per l'esser humà i els

gossos.

A través de la interacció amb els gossos tots els

pacients aprenen a ser més tolerants amb ells

mateixos i amb els seus companys, oferint així

una visió no tant hostil ni trista d'afrontar la

vida.

Al llarg de la teràpia s'ensenya als participants a apreciar els resultats de l'esforç, és a dir,

gaudir del fet de treballar amb el gos i poder observar les positives conseqüències que aporta,

demostrant-los que els resultats són fruit del seu propi treball.

També els permet desenvolupar la comprensió i l'empatia envers problemes aliens a ells,

potenciant les relacions personals.

FIGURA 12. Rut Cazorla i un dels gossos ensinistrats

per l'Associació de la qual és directora, realitzant una

sessió de teràpia a la residència geriàtrica del Parc

Güell.

Figura 12. Rut Cazorla i un dels gossos ensinistrats per l'Associació de la qual és directora, realitzant una sessió de teràpia a la residència geriàtrica del Parc Güell.


15

5.3.3. BENEFICIS PSICOLÒGICS

Com a conseqüència de les teràpies assistides amb gossos es poden apreciar nombrosos

beneficis psicològics. Al llarg del temps s'han realitzat varis estudis que donen evidència dels

efectes positius gràcies al contacte amb els gossos. 1

· Orientació en la realitat. Els gossos criden l’atenció i desperten emocions, i per aquest motiu

amb freqüència s’utilitzen en publicitat i pel·lícules. Per persones desorientades, com per

exemple, aquells que pateixen Alzheimer, els gossos serveixen com a contacte amb la realitat.

· Objecte d’interès. Per aquells amb dèficits d’atenció, o senzillament amb dificultats per

concentrar-se, el gos es una manera de focalitzar el seu

interès.

· Millora de l’estat anímic. En totes les teràpies assistides

amb gossos hi ha efectes positius sobre l’estat d’ànim tant

d’aquells que reben la teràpia com del personal que la

proporciona.

· Ajuda per a la depressió. Els gossos de teràpia ajuden a

superar la depressió i cada visita del gos a la residència ajuda

al pacient a afrontar la monotonia i la rutina del dia a dia.

· Estímul social. Com he comentat abans, els gossos

fomenten el contacte social: desperten un interès i una diversió entre el ancians, i això provoca

que sorgeixin nous temes de conversa entre els pacients facilitant així les relacions

interpersonals.

· Contacte físic. En moltes ocasions, com també he comentat abans, aquells ancians que eviten

el contacte físic amb altres persones, són els primers en apropar-se al gos per acariciar-lo.

· Quelcom amb que il·lusionar-se. Els ancians de totes les residències que han realitzat aquest

tipus de teràpies, han estat esperant amb il·lusió les visites dels gossos.

1. Aquests estudis han determinat que els gossos posseeixen certes capacitats cognitives, però fins a quin punt poden fer-ho és

avui en dia encara motiu de debats. L' Universitat de Emory, Atlanta, va realitzar diversos experiments amb gossos i van arribar a

la conclusió de que la ment del gos, com a espècie domèstica més antiga, s'ha format per milers d'anys amb contacte amb l'ésser

humà. Com a resultat d'aquesta evolució física i social, més que qualsevol altre espècie, ha adquirit la capacitat de comprendre i

comunicar-se amb els humans.

Figura 13. Sessió de teràpia organitzada per l'Associació El Cuarto Hocico. L'estat anímic dels ancians és clarament palpable en aquesta fotografia.


16

· Empatia. Està demostrat segons bastants estudis que aquells que han tingut contacte amb

animals, han desenvolupat una millor capacitat d’empatia, és a dir, d'intel·ligència emocional.

Aquest benefici psicològic em porta a preguntar-me si realment els gossos en saben,

d’intel·ligència emocional. A partir d’aquest punt, es podria deduir que, si realment s’ha

comprovat que el contacte amb gossos desenvolupa una major capacitat emocional, el gos en

qüestió quelcom hi té a veure. Serà que l’animal en sap, d’aquest tipus d’emoció? Així doncs

he decidit que investigaré alguna cosa sobre la relació emocional entre el gos i el pacient.

· Vincle. És a dir, un sentiment de connexió. Els gossos poden obrir una via de comunicació

emocional.

· Acceptació. Els gossos accepten a les persones incondicionalment: no importa l’aspecte físic,

l’edat, la raça ni la història personal. Tots aquells que es senten rebutjats o no acceptats els

suposa un alleujament personal l'acceptació incondicional que el gos proporciona.

· Estímul mental. Es produeix una major estimulació mental com a conseqüència de les

oportunitats que els animals proporcionen per comunicar amb altres persones, portant

records del passat, o com a simple entreteniment. En situacions tristes o melancòliques, la

presencia d’un gos pot alegrar l’ambient, provocar riures i jocs. Aquest tipus de distraccions

positives poden ajudar a disminuir les sensacions d’aïllament, tristesa o soledat.

"No dejamos de jugar porque envejecemos, envejecemos porque dejamos de jugar."

- María Suárez, directora del blog Salud Para Mayores, confirma que les TAA ajuden d'alguna

manera a fer tornar a la infància a aquells que els queda poc per viure.

Figura 14. Pacients de la Unitat d'Atenció Diurna de AFA Xixona, Barranc de la Font, juntament amb Bela, Isis i Gea, gossos de teràpia, "jugant a bitlles".


17

5.4. COM SELECCIONAR, EDUCAR I ENSINISTRAR A UN GOS PER

A TERÀPIA

Un gos de teràpia és aquell que ha estat seleccionat, entrenat i ensinistrat específicament per

a integrar-se dins d’un programa terapèutic o educatiu amb l’objectiu de millorar la qualitat de

vida i la integració social de persones amb discapacitats o necessitats especials. Els gossos són

eficaços tant en patologies físiques com psicològiques i gràcies a ells s’aconsegueixen els

objectius d’una manera més ràpida gràcies a la motivació i al vincle d’afecte que es crea.

Per a realitzar teràpies assistides, valdrien gossos de totes les races (inclosos els no pura raça)

tot i que hi ha algunes races de gossos més predisposades que d'altres per a ser utilitzades en

aquestes intervencions, com per exemple el Pastor Alemany, el Labrador, o el Golden

Retriever.

Per a ensinistrar a un gos per a teràpies assistides cal seguir un curat procés en el qual se

l’analitza i se li ensenyen les habilitats necessàries.

Selecció de l'animal

Període de socialització

Entrenament

Ensinistrament i habitualització

Benestar de l'animal


18

5.4.1. SELECCIÓ DE L'ANIMAL

La primera prova a la qual s’exposa a l’animal és el Test de Campbell 1, el qual es fa sobre les

set setmanes d’edat del cadell i va encaminat a preveure el futur temperament del gos i el seu

futur caràcter. Els resultats, però, no són gaire exactes, ja que el comportament pot variar

segons els gens i el medi en el que es cria el gos, però et pot donar una idea de com serà el

cadell.

Un cop el gos ja és jove o adult , se li pot realitzar el test de Liakhoff que fa referència a les

sensibilitats, a la seva voluntat de complaure, d’adaptar-se,… Per poder seleccionar al gos per a

una teràpia, aquest ha de tenir una capacitat d’adaptació alta o molt alta, és a dir, sentir-se

còmode en el menor temps possible en nous entorns.

El gos seleccionat no només ha de tenir una gran capacitat d’adaptació, sinó que ha de ser

també totalment equilibrat - es valora la sensibilitat mental, corporal, auditiva, visual i

olfactòria- i ha de ser totalment previsible en el seu comportament, és a dir, s’ha de deixar

manipular per qualsevol persona, coneguda o desconeguda, sense reaccions agressives.

Tampoc pot tenir pors ni fòbies, ni conductes anormals, com hiperactivitat, i per suposat, ha

de tenir molt bona socialització.

1. Test de Campbell. És un dels tests més utilitzats per conèixer el temperament d'un cadell. Consta de 5 proves: atracció si se'l

crida, seguir a l'amo, respondre correctament davant d'una obligació, un domini en les seves reaccions, i la pèrdua de la dignitat

per complaure el que se li demana.

Figura 15. Cadell de gos realitzant la tercera prova del Test de Campbell, que consisteix en comprovar si es deixa manipular per un estrany.

Figura 16. Dibuix de la tercera prova del Test de Campbell, deixar-se manipular per un estrany.


19

5.4.2. PERÍODE DE SOCIALITZACIÓ

És bàsic i important que el gos mantingui una bona

socialització amb l’entorn, amb el màxim d’estímuls

possibles amb animals i persones. Aquest període

s’inicia a la quarta setmana de vida del gos i finalitza

a la dotzena, però depenent de la raça i del seu

caràcter pot variar. Es pot comprovar que aquest

període esta finalitzant quan el cadell,

aproximadament de tres mesos d’edat, ja no té

reaccions de por davant d’un estímul desconegut.

5.4.3. EDUCACIÓ I HABITUALITZACIÓ

L’educació és la primera de les fases de l’entrenament.

PRIMERA FASE:educació. El gos s’ha de saber comportar, i se li ha d'ensenyar a jugar

correctament: el seu lloc per menjar, l’hora de descans, a no pujar sobre de la gent, defecar en

el lloc adequat, passejar tranquil·lament sense tirar de la corretja,…

SEGONA FASE: habitualització. S'ha d'acostumar a l’animal als entorns terapèutics i als

materials tècnics que es trobarà com cadires de rodes, crosses, bastons,… També és important

acostumar-lo als soroll i als crits, i a tot tipus de comunicacions de força que el gos pot

interpretar com a dolentes. És més, el gos no ha de tenir cap tipus de reacció a aquests

comportaments. Se l'ha d'acostumar com més millor, davant d’aquest tipus de comportaments

els quals es pot trobar en un futur, per evitar que li pugi l’estrès en les sessions, com poden

ser: tirades de la cua o de l’orella, carícies fortes, trepitjades a la cua o a les potes,… La forma

de fer-ho seria mitjançant jocs o premis.

Figura 17. Gossos en el període de socialització.


20

Figura 18. Equip tècnic de la Fundació Bocalán, format per el psicòleg Eugenio Henao (esquerra), la treballadora social Ana María Molia (mig, i l'ensinistrador caní Jairo H. Aristizábal (dreta).

5.4.4. ENSINISTRAMENT I HABILITATS

TERCERA FASE: l’ensinistrament. Es realitza un cop el gos hagi madurat sexualment, el qual

implica una ampliació en les seves capacitats d’aprenentatge. En aquesta fase hi haurà cadells

més avançats que d’altres, depenent de la raça, el sexe (les femelles maduren abans que els

mascles) i l’individu en qüestió.

És molt important que el gos tingui una obediència bàsica.

Les habilitats que se li poden ensenyar a un gos, com per exemple passar per arcs o girar sobre

si mateix, seran les utilitzades en les activitats de la teràpia.

5.4.5. BENESTAR DE L’ANIMAL

És molt important tenir cura del benestar de l’animal abans i desprès de les sessions

realitzades, per poder obtenir un millor resultat. El més important, com prèviament he

mencionat, és l’absència d’estrès. Per una banda, pot estar en perill el benestar de l’animal ja

que l’estrès és acumulatiu, i per l’altre, un gos estressat pot fallar a l’hora de realitzar els

exercicis que se li demanin, dificultant així el bon desenvolupament de la sessió.

Figura 19. Fotografia pròpia durant la visita al centre d'ensinistrament els Tres Pins. Es pot observar a la Flama, gossa de l'Enric Bruch. Darrera de la femella es veu el camp d'ensinistrament.


21

5.4.6. EXERCICIS DE TERÀPIA AMB ANCIANS

Jo em centraré en els exercicis dinàmics i especials per a sessions de grup, ja que considero

que els exercicis menys dinàmics no són vitals en la realització d'una teràpia, tot i així no els

desmereixo ja que no tinc fonaments.

· EXERCICIS DINÀMICS

Els exercicis denominats dinàmics per a sessions de teràpia amb ancians estan pensats per a

pacients que necessiten un exercici físic continuat, i tenen la intenció d'augmentar la

coordinació personal de cada pacient, millorar la seva autoestima i la relació amb altres

persones, i sobretot per proporcionar-los un exercici físic moderat. Estan ideats per realitzar-

los dos dies per setmana i es recomana dur-los a terme en un camp gran de futbol o en una

zona esportiva. Alguns exemples d'exercicis dinàmics són:

- SALUDAR. Es forma una rotllana entre tots els pacients i el gos es situa al centre. Un per un

han d'anar cridant al gos, i quan aquest s'apropi s'ha de motivar al pacient perque el saludi

amb la veu, l'acaricií, tustar-li el llom i premiar-lo. És preferible que el temps de saludar al gos

sigui breu perquè sinó pot passar que la resta de pacients s'impacientin o s'avorreixin.

- PASSEJAR. Anar a passejar amb el gos és un dels exercicis més recomanats ja que hauria de

ser una activitat que els pacients poguessin realitzar freqüentment perquè relaxa i

tranquil·litza. Durant el temps de passeig el pacient pot visitar altres residents i pot fomentar

les relacions socials. El benefici més rellevant del passeig és que el gos motiva al pacient a

sortir a caminar, i així aquest realitza exercici físic i a la vegada es diverteix.

EXERCICIS DE TERÀPIA AMB

ANCIANS

EXERCICIS DINÀMICS

Saludar, passejar,...

EXERCICIS MENYS DINÀMICS

Carícies, peluqueria, passeigs curts,...

EXERCICIS ESPECIALS PER A

SESSIONS DE GRUP

Saludar al gos, llençar joguines,...


22

· EXERCICIS ESPECIALS PER A SESSIONS DE GRUP

Els exercicis per a sessions de grups estan pensats per a que els ancians utilitzin a l’animal com

una eina per expressar les seves emocions o senzillament per conversar amb els seus

companys. Els objectius específics d’aquestes sessions en grup són estimular i millorar la

comunicació, potenciant així les seves capacitats per expressar-se i desenvolupar la seva

afectivitat envers altres persones. La metodologia d’aquestes sessions és senzilla, s’ha de

seguir un horari regular. Com a màxim es poden realitzar dos dies per setmana, utilitzant 45

minuts per cada sessió. És important que hi hagi espai per a que tots els ancians es puguin

veure entre ells i per a que el gos tingui llibertat de moviment. Alguns exemples d’exercicis que

es poden realitzar amb grups d’ancians de 13 a 15 persones són:

- SALUDAR AL GOS. És un exercici considerat dinàmic, però amb alguna característica diferent,

ja que en l'exercici dinàmic la salutació és breu i ràpida, i en aquest cas es proporciona un

temps il·limitat a cada pacient. És el primer exercici que es realitza en cada sessió de teràpia. El

gos, ajudat del professional que estigui realitzant i valorant la teràpia recorrerà el grup

efectuant una salutació a cada participant. Cada ancià saludarà al gos, el tocarà i l’acariciarà, i li

donarà un premi. El més important en aquest exercici és que la persona digui els seu nom en

veu alta, presentant-se al gos, i també es dirigeixi a aquest pel seu nom, exercitant així la

memòria. Per exemple: Hola Tara maca, sóc la Dolors. Així pensen en la seva pròpia identitat i

en la de l’ésser que tenen davant. Alguns ancians responen molt bé a aquest tipus d’exercici

per plaer de tocar el gos i sentir que aquest els torna l’afecte. Mentre el gos està saludant als

altres, aquells que ja han rebut l’atenció de l’animal parlen entre ells, comentant el seu

comportament durant la sessió o senzillament alaben el seu aspecte físic o el seu caràcter

afectuós.

- ET TOCA, EM TOCA. Per a aquest exercici caldrà marcar un

tema el qual tractar, com per exemple la infància, els amics,

el menjar de la residència,... qualsevol tema que pugui fer

parlar als pacients. El professional que porta la sessió tirarà

una joguina a un ancià, aquest l'agafarà i cridarà al gos.

Mentre juga amb el gos el pacient haurà de parlar sobre el

tema determinat prèviament. Després de la seva participació

verbal el participant tirarà la joguina a un altre pacient, i es

repetirà l'exercici.

Figura 20. Sessió de teràpia a la residència Fortuny de València. En aquesta residència l'iniciativa de realitzar teràpies amb gossos va ser rebuda amb molt entusiasme, tot i que la teràpia havia de durar 6 mesos, gràcies a les millores notables en els pacients es va allargar a 1 any.


23

5.5. EL VINCLE ENTRE EL GOS I L’ÈSSER HUMÀ

Durant el meu procés d'investigació sobre les teràpies assistides amb gossos m’he adonat de

que els gossos desenvolupen un sentit empàtic envers l’ancià amb el que treballen la teràpia.

Això m’ha portat a preguntar-me si realment els gossos i les persones tenen algun tipus de

connexió, i he decidit buscar informació sobre el tema. Delta Society 1 ha comprovat

científicament que els gossos comprenen i connecten amb les emocions humanes, sentint

empatia envers nosaltres. Les conclusions de l’estudi que van realitzar ha suposat quelcom

tant revolucionari com atribuir als gossos habilitats socials pròpies dels humans. Això significa

que aquest vincle pot ser realment més profund del que es creia. Anteriors estudis sobre el

tema van demostrar que, igual que els nens, els gossos senten quan algú esta trist i, encara

que no el coneguin, s’apropen per consolar-lo.

Així doncs, la connexió emocional entre gossos i humans està fora de dubtes. Les

investigacions més importants realitzades sobre el vincle humà-gos han estat:

Segons una investigació publicada a la revista Animal Cognition, van confirmar de forma

científica allò que ja es sabia: existeix un vincle. Realitzada per metges de l’ Universitat de

Goldsmiths, a Londres, la investigació va donar lloc a experiments per descartar que els

gossos s’apropen a les persones tristes moguts per simple estranyesa, i es va comprovar que

reaccionaven de diferent manera davant d’un plor verdader que davant d’un de fals. Aquesta

diferència és exactament la que demostra que no només els hi provoca curiositat.

En l’estudi també es va comprovar que el fet d’apropar-se a algú desconegut per consolar-lo

descartava completament l’apropament per l’expectativa d’una recompensa.

1. Delta Society: és una organització que protegeix, entrena i registra voluntaris i a les seves mascotes domesticades per a

programes de visita a escoltes, hospitals, residències d’ancians i altres centres d’atenció de salut.

Investigació dels científics de Delta Society

Investigació de l' Universitat de Goldsmiths, Londres

Experiment científic de la Dr. Moberg, Suècia

Estudis de la Universitat Emory, Atlanta


24

5.5.1 EXPLICACIÓ CIENTÍFICA DEL VINCLE

Tenint com a base l’empatia, és a dir, la intel·ligència emocional, la Dra. Moberg1, de Suècia, va

estudiar el paper de la oxitocina en la creació dels sentiments entre mares i fills. La oxitocina és

una hormona present en els mamífers que actua com a neurotransmissor al cervell, i el seu

paper està associat als lligams afectius, al reconeixement social i a la creació de confiança

entre els individus. Així doncs va creure que aquesta hormona podia explicar l'afecte que uneix

a gossos i persones, i per demostrar-ho va prendre mostres de sang canines i humanes després

de moments afectius. D’aquesta manera va poder comprovar que els nivells d’oxitocina

pujaven notablement en els dos casos amb una corba molt similar a la que presenten les

mares amb els bebés. Aquesta hormona baixa la pressió arterial, redueix els nivells d’estrès, i

augmenta el sentit de seguretat i confiança. Així la Dra. Moberg va confirmar que viure amb un

gos allarga la vida.

Segons John Bradshay, director de la Universitat d’Antrozoologia d’Anglaterra els gossos

perceben millor el nostre llenguatge corporal que qualsevol altre espècie, incloent els primats.

"Això no significa que humanitzem als gossos" - John Bradshay -, ja que segons uns estudis

realitzats per La universitat d’Oxford, alguns voluntaris presentaven la mateixa activitat

cerebral al veure fotos de bebés i fotos de cadells de gos, producte d’unes expectatives que no

corresponen a la realitat canina.

Stephen Budiansky, autor i científic americà, va afirmar que "Comprendre que els gossos tenen

capacitat d’enteniment, emocions, percepcions i instints, és respectar-los per la seva verdadera

naturalesa". No anava mal encaminat, ja que més tard es van realitzar uns estudis en la

Universitat Emory, d’Atlanta, que van intentar respondre preguntes com: de quina manera

funciona la ment dels animals? I fins a quin punt entenen el nostre llenguatge?

Els gossos comprenen, els gossos memoritzen, i els gossos es comuniquen.

1. Kerstin Uvnäs Moberg és reconeguda a tot el món com una autoritat en la hormona de la oxitocina. Ha dut a terme les seves

investigacions en el famós institut Karolinska d’Estocolm, així com a La universitat Sueca de Ciències Agrícoles d' Upsala, de la qual

és professora de fisiologia. És autora de més de 400 articles científics i de diferents llibres.


25

Els científics de l'Universitat Emory van contar amb la participació d'un border collie i una

mestissa, anomenats McKenzie i Callie. Un cop van ser ensinistrats, van aconseguir, per primer

cop en la historia, quedar-se quiets durant deu segons per a poder fer-los-hi un escàner de

ressonància magnètica. Mentre un instructor els hi feia senyals, transmetent-los-hi que

tindrien una recompensa, van notar que en el cervell dels gossos s’activava la mateixa regió

relacionada amb la recompensa que utilitzem els humans. Òbviament, amb aquests resultats

va haver-hi certes controvèrsies. Ricardo Bruno, veterinari especialista en comportament

animal, constatava que la forma de pensar dels gossos i dels essers humans eren molt similars,

i que amb els avenços amb les noves tecnologies no es tardaria gens en demostrar. Per altra

banda Fernando Catrina, director del Centre de Prevenció, Diagnòstic i Tractament de

Problemes de Comportament en Gossos i Gats, va dir que no es tenen que comparar dos

espècies diferents per més que s’assemblin en algunes coses. Es va justificar dient que al tenir

un sistema nerviós central i un cervell evolucionat era clar que els gossos podien tenir

pensaments crítics.

Tot i així, Greg Berns, director de l'experiment, juntament amb Andrew Brook, estudiant de

psicologia policíaca, i Mark Spivak, un professional de les teràpies assistides, va aconseguir

constatar algunes de les capacitats mentals dels gossos.

"The dog's brain represents something special about how humans and animals came

together. It's possible that dogs have even affected human evolution. - Greg Berns-.1

1. Segons Greg Berns els gossos i els humans han estat junts durant tants anys que és probable que els seus cervells s'hagin trobat

influenciats mútuament durant l'evolució. Va ser motivat per a realitzar l'experiment quan va veure una fotografia d'un gos militar

saltant d'un helicòpter per a salvar a un soldat. Durant una entrevista a EMORY MAGAZINE va explicar que el primer que li va

passar pel cap va ser que si un gos podia ser ensinistrat per a saltar d'un helicòpter, també podria ser-ho per a entrar a una

màquina de ressonància magnètica per a saber que està pensant.

Figura 22. Greg Berns juntament amb McKenzie a punt de realitzar un escàner de ressonància magnètica.

Figura 21. Mark Spivak juntament amb Callie a punt de realitzar un escàner de ressonància magnètica.


26

Algunes de les capacitats mentals que es van poder deduir gràcies a aquest experiment van

ser:

· Els gossos poden recordar, i a més a més poden utilitzar els records en noves situacions i

diferents de les que van generar-lo i relacionar-lo.

· Reconeixen a les persones: una vegada el vincle està creat i ben establert, davant de l'ésser

humà l’animal respon d’una manera afectiva.

· Confien en el seu olfacte: pels gossos tots els objectes, animals, i humans tenen un olor

característic i individual, i els poden reconèixer al cap d’un temps i a través de llargues

distàncies.

· Perceben els colors, les formes i la música: els gossos veuen en forma monocromàtica, però

amb una gran diversitat de tons. La seva oïda és molt superior a la de les persones,

· Entenen la fonètica de les nostres paraules i l’associen a la conducta que tindrien que seguir:

és la base del seu aprenentatge.

· Parlen amb el seu cos: en els gossos predomina el llenguatge corporal gestual. Per comunicar-

se utilitzen la posició i la orientació, les seves orelles, el moviment, la cua, la dilatació de les

seves pupiles,...


27

6. PART PRÀCTICA

L’observació és el procés a través del qual procediré a investigar per poder treure les meves

pròpies conclusions sobre si realment les teràpies amb gossos per a ancians aporten beneficis

clars. A part de l'observació indirecta per poder informar-me sobre el tema a través de

bibliografies, articles, documentals, vídeos i opinions d’experts, cal fer una observació directa,

assistint jo mateixa a les teràpies, participant en elles, i extraient tota la informació possible.

Per poder dur a terme aquesta observació directa, he contactat amb la residència geriàtrica

del Parc Güell de Barcelona i amb la residència canina els Tres Pins de Balsareny, Barcelona, i

totes dues m'han concedit la oportunitat d'assistir-hi per desenvolupar el meu treball.

A la residència geriàtrica serà on podré, gràcies a la Laura, la terapeuta del centre, participar

en les teràpies realitzades amb dos grups d’ancians durant 3 mesos.

Els ancians dependents, és a dir, els que pateixen malalties, i els independents, els quals estan

perfectament sans però se’ls hi aplica aquesta teràpia per millorar les seves habilitats

cognitives. El gos de la residència utilitzat per a les teràpies es diu Mossa, i és un golden

retriever de 5 anys.

A la residencia canina els Tres Pins, Enric Bruch Rabat m’explicarà com s’ensinistra un gos per a

teràpia, quins factors cal tenir en compte, i em deixarà veure tots aquests fets en un gos, la

Flama. Enric Bruch em proporcionarà un model de fitxa d’observació (ANNEX 2) amb la qual

em basaré per poder dissenyar la meva pròpia fitxa d'observació per observar les millores en

els ancians de la residència.

Després d'assistir i fer el seguiment de les teràpies durant aquest temps a la residència del Parc

Güell, gràcies a la Laura he programat una entrevista amb la Rut Cazorla, experta i directora

d'una Associació de teràpies assistides amb gossos específica per a tractaments amb ancians.


28

6.1. SESSIONS DE TERÀPIA A LA RESIDÈNCIA DEL PARC GÜELL

La residència geriàtrica del Parc Güell està situada a Barcelona tocant al Parc Güell al carrer

Mare de Déu de la Salut, 39. Consta de tres terrasses i té una capacitat per a 40 residents

permetent un àmbit familiar i un horari lliure de visites per proporcionar un contacte amb

familiars il·limitat. Disposa d'una cuina pròpia i d'un equip de professionals (fisioterapeuta,

infermeria, treball social...).

La primera teràpia amb animals va sorgir gràcies a l'amistat de la Laura Rodríguez,

fisioterapeuta del centre, i Rut Cazorla, experta en teràpies amb gossos per a ancians. La Rut

va estar proporcionant una teràpia als ancians de la residència durant 3 mesos amb els seus

gossos, Pipa i Ron. El progrés de la teràpia va ser tant positiu que un cop va finalitzar, la Laura

va decidir adoptar un gos, la Mossa, per a poder fer sessions de teràpies ella amb els seus

pacients. Quan jo vaig contactar amb ella, em va explicar que el que realitzaven ja no eren

exactament teràpies, sinó més aviat activitats assistides amb gossos, ja que durant les sessions

ella era l'encarregada de dirigir a la Mossa i alhora als ancians. Tot i així jo vaig decidir assistir-

hi durant unes quantes sessions per poder observar com es realitzaven i si realment tots els

beneficis que havia estudiat eren notables.

"La terapeuta Rut, ingeniosamente lograba integrar al residente en un grupo haciéndole

participe de la actividad y sociabilizándole con su entorno. Los residentes se han mostrado

contentos de haber participado en estas actividades y todavía siguen preguntando por ellos. He

adquirido mayores conocimientos y a día de hoy seguimos realizando actividades con nuestra

mascota, una golden preciosa llamada Mossa." - Laura Rodríguez, terapeuta-.

La sala on es realitzen les sessions és de 25 metres quadrats i consta de tres grans finestres per

on es filtra la llum, és a dir, està molt ben il·luminada. Hi ha una pissarra a la paret i situades

amb cercle al voltant d'aquesta hi ha 15 cadires per a tots els pacients. Al fons de la sala hi ha

una taula per deixar el material que utilitzen per a la teràpia. La Mossa es situa durant la sessió

al centre del cercle de cadires. És una gossa de la raça golden retriever de 5 anys, i pesa 34 kg.

La teràpia es realitza un dia a la setmana, o dimarts o dijous, d' 11 a 12. Realment la sessió

dura 45 minuts, però per fer seure a tots els pacients són necessaris 15-20 minuts, ja que

alguns d'ells van amb cadira de rodes o amb caminador, i cal situar-los correctament de

manera que es puguin veure bé entre ells i estiguin còmodes.


29

He assistit a 6 sessions de teràpia a la residència del Parc Güell, però les sessions que analitzaré

són dues, la sessió 3 i la 5, ja que considero que van ser de les que més informació útil vaig

poder extreure. Totes les sessions consten de dos exercicis idèntics: saludar a la Mossa, al

principi de l'activitat, i acomiadar-se de la Mossa, al finalitzar l'activitat. Entre mig d'aquestes

es troba l'exercici diari, que es prèviament organitzat per la terapeuta depenent del àmbit que

es vulgui treballar.

SESSIÓ 3. 16/05/2013

Un cop tots els ancians estan asseguts, a les 11:21, la Laura crida a la Mossa per a que es

col·loqui al centre de la rotllana.

L'activitat comença a les 11:23. Tots els participants estan asseguts, callats, i gairebé no es

mouen. Ningú parla amb ningú.

El primer exercici consisteix en saludar a la Mossa. La Laura la

guia poc a poc cap a cada participant, i aquest la saluda

acariciant-la i tustant-li el pel, es presenta amb el seu nom i li

dona un premi, que pot ser un tros de pernil o de frankfurt. La

primera en saludar a la Mossa és la Maria Lluïsa, dona de 74

anys amb problemes de mobilitat als braços i cames. Poc a poc

la van saludant cada un dels pacients fins a l'últim, el Pere, que

va amb cadira de rodes i no reacciona gairebé a cap estímul, i

per això l'ha d'ajudar la seva dona, Carme, a saludar a la Mossa.

La Laura m'explica que el més important d'aquest exercici és

exercitar i potenciar la memòria al presentar-se i al recordar el

nom de l'animal. Aquesta presentació és igual a totes les

sessions, és un exercici imprescindible. Un cop ja s'ha realitzat la presentació, he notat un

canvi anímic en els pacients. A l'inici de la sessió, com he comentat, estaven tots callats i amb

un posat trist, i ara sembla ser que el seu humor ha canviat. Puc observar que alguns parlen

entre ells de la Mossa, d'altres somriuen mentre observen com un company es saluda amb la

gossa, i d'altres la criden perquè s'apropi. Només un ancià, el Pedro, s'ha adormit. La Laura em

deixa molt clar que és molt important no deixar que s'adormin, i si ho fan, motivar-los encara

més per a interaccionar amb el gos.

L'exercici diari del dia 16 de Maig té com a objectiu treballar la memòria, la psicomotricitat

fina, l'àrea cognitiva, l'associació de paraules i imatges, i potenciar verbalment als participants.

Figura 23. Laura Rodríguez juntament amb Sanchi Espina, pacient de la residència. Als seus peus, Mossa, gossa terapèutica.


30

Consisteix en col·locar una motxilla a la Mossa amb dues butxaques laterals a cada costat. En

cada butxaca es guarden imatges de roba d'estiu, roba d'hivern, i complements. La Mossa

ajudada per la Laura es dirigeix a cada un dels pacients per torns, i aquests han d'obrir la

butxaca (psicomotricitat), extreure una imatge, i han d'identificar en veu alta el nom de la

peça. La Laura apunta el nom a la pissarra, i entre tots han de decidir si el col·loquen a la

columna de roba d'estiu, d'hivern, o de complements (associació de paraules i imatges).

Aquest exercici dura gairebé 30 minuts, en els quals els ancians ja estan al cent per cent

participatius comparat amb com havien començat la sessió. Fins i tot s'ajuden els uns als altres.

Quan el Vicenç extreu una imatge d'un barret i no el sap identificar, es bloqueja, i observo com

la Maria Lluïsa li murmura a l'orella la resposta correcta. El Vicenç diu el nom de la peça amb

veu alta, i després de l'aprovació de la Laura, li dedica un somriure a la Maria Lluïsa. Un cop

han extret totes les imatges de la motxilla, la Laura els hi proposa una nova i última activitat,

que consisteix en que cada pacient afegeixi una peça a cada columna que no s'hagi mencionat

prèviament. Aquest exercici els resulta una mica més difícil, ja que no consisteix en identificar

una imatge, sinó en pensar i recordar quines peces hi ha a més a més de les mencionades. Per

ajudar-los, la Laura els diu que mirin el que ells porten. Aleshores sorgeixen moltes més

aportacions: bermudes, camisa, corbata, rellotge,...

Finalment, a les 11:56 la Laura dona per finalitzada la sessió, i m'explica que quan es superen

els 45 minuts d'activitats la Mossa arriba al seu llindar de cansament i deixa de ser tant eficaç,

igual que els propis pacients, que comencen a impacientar-se. Ajuda a la Mossa a que

s'acomiadi de cada pacient, i la deixa sortir de la sala. La teràpia finalitza a les 12:06, però es

necessiten 15 minuts més per ajudar a sortir de la sala a tots els ancians i portar-los a la sala

principal per mirar la televisió o anar a jugar al parxís,...

Figura 24. La Laura juntament amb el Vicenç, realitzant l'exercici diari.


31

SESSIÓ 5. 28/05/2013

Igual que a la sessió passada, un cop tots els pacients estan asseguts a les seves cadires a les

11:16, la Laura crida a la Mossa per a que entri a la sala.

Com ja he explicat és molt important començar la sessió amb una presentació per part de cada

pacient cap a la Mossa. A les 11:29 tots han saludat a la Mossa. La Laura m'explica que tot i

que no ho hem fet a les altres sessions també és important fer que els pacients sàpiguen en

quin dia de l'any estan, i per tant els pregunta quin dia és, el mes i l'any. A les 11:33 comença

l'exercici diari.

Avui l'exercici consisteix en col·locar amb pinces al collaret de la Mossa adjectius determinats

que descriuen a una persona de la sala. Un cop s'han extret tots els adjectius entre tots han de

seleccionar a quina persona descriuen. A diferència de la sessió passada aquest cop els

pacients estan de més bon humor. No intercanvien gaires paraules, però se'ls nota més alegres

que l'altre cop. Un per un van agafant una pinça, n'extreuen el paper amb l'adjectiu, i el diuen

en veu alta. La Laura apunta l'adjectiu a la pissarra. Cada cop que treuen un paper del collar de

la Mossa la fisioterapeuta els fa fer una selecció de les persones que poden ser, per així anar

descartant a possibles objectius fins a que en quedi un o dos. A la primera ronda els adjectius

extrets són: senyor, ulleres, cabell blanc, ulls blaus, alt. Entre tots i amb bastant ajuda de la

Laura, amb un temps aproximat de 2 minuts acaben arribant a la conclusió que la persona que

s'ha descrit és en Joan, un ancià de 76 anys amb molt bona forma física i mental. Un cop ja han

decidit qui és el seleccionat han de dir més adjectius que no estiguin escrits que caracteritzin al

Joan. Els costa bastant, però finalment aconsegueixen concloure amb: guapo, pantalons

negres, camisa a ratlles i divertit. El Joan s'emociona quan la seva companya Sanchi el defineix

com guapo i divertit. L'exercici es repeteix 3 cops més, descrivint a la Dolors, a la Sanchi i al

Josep.

L'exercici d'avui ha servit per exercitar el sistema verbal, visual, i fer un lleu exercici al moure

les pinces i agafar el paper amb l'adjectiu. Finalment la sessió conclou amb l'acomiadament de

la Mossa a les 11:47.

Figura 25. Fotografia extreta de la web de la residència, on es veuen al Joan i la Sanchi el dia de Nadal.


32

Un cop vaig assistir a les dues primeres sessions i en vaig extreure tota la informació que vaig

creure rellevant, em va caldre dissenyar una fitxa d'observació per poder extreure unes

conclusions de si realment el grup d'ancians de la residència geriàtrica del Parc Güell va poder

gaudir d'alguna millora tant física, psicològica com social.

6.2. MODEL DE LA FITXA D'OBSERVACIÓ UTILITZADA

Per poder realitzar la meva pròpia fitxa d'observació dels beneficis en els pacients vaig

demanar ajuda a l'Enric Bruch, expert en educació i ensinistrament caní i prèviament

entrevistat. Ell em va proporcionar un model de fitxa que utilitzen per avaluar les teràpies en la

residència canina de la qual n'és director. Gràcies a aquestes fitxes i havent assistint a dues

sessions de teràpia a la residència del Parc Güell vaig poder dissenyar la meva pròpia fitxa

d'observació (ANNEX 1) la qual utilitzaria en les pròximes 4 sessions de teràpia. Els meus

criteris per dissenyar-la van ser:

- La fitxa ha d'estar estructurada per tres parts: diagnòstic i tractament del pacient abans de

rebre la teràpia, anàlisi del comportament del pacient, i anàlisi de la millora o deteriora.

- Totes les fitxes han de constar d'un quadre on s'apunta el nom del resident, el terapeuta que

realitzaria la teràpia i el nom del gos, el centre a on està internat, el temps que porta internat, i

el temps que fa que rep al teràpia.

Així doncs la meva fitxa consta de 3 parts:

- L'apartat 1 de la fitxa - Diagnòstic i tractament del pacient -, és molt important ja que per

saber en quins aspectes ha de millorar aquella persona caldrà saber quins són els seus

problemes, és a dir, fer un anàlisis previ de la persona. En aquest anàlisis hi consta el seu

diagnòstic i problemes (artritis, dèficit visual, sordesa,...), el tractament típic que sol rebre en

contra d'aquests factors, i l'objectiu personal marcat per a aquell pacient en especial.

- L'apartat 2 de la fitxa - Anàlisis del comportament del pacient -. És la part en la qual s'apunta

tot el que fa el pacient: si mira el gos, si s'emociona, si el toca,... i es senyala segons si el

pacient HO FA, NO HO FA, HO FA AMB AJUDA, o HO FA SOL. És per comprovar com respon a la

teràpia.

- L'apartat 3 de la fitxa - Anàlisis de la millora o de la deteriora-, és la part final i la més

important. Es marquen una sèrie d'objectius generals que tots els pacients haurien de millorar

i la manera en que es volen resoldre o millorar: comunicació verbal (saludar al gos),


33

participació (presentar-se al gos), socialització (parlar de l'activitat), ansietat (tocar i pentinar al

gos), moviment (tirar objectes), orientació (passejar amb el gos) i pors (donar ordres al gos). En

una graella es marca, en la casella del dia de la sessió corresponent, si hi ha millora o no. M'ha

semblat una bona manera d'avaluar i fàcilment interpretable visualment per elaborar uns

gràfics prèviament, senyalar:

MILLORA (+) SENSE CANVI (0) DETERIORA (-)

Aquesta fitxa d'observació té però un factor negatiu, que és molt general. Per això n'ompliré

15, una per a cada pacient que participa en la teràpia, i senzillament crearé uns gràfics per a

comprovar en quins aspectes milloren més i en quins menys en proporció general. A part

d'això, he seleccionat als tres pacients que m'han semblat més interessants i que he notat que

la Mossa els proporciona més atenció, i he analitzat el seu cas i la seva millora més

profundament.

6.3. INTERPRETACIÓ DELS GRÀFICS

He decidit crear un gràfic general amb tots els resultats. Per fer-ho he hagut d'apuntar de cada

ancià en quin aspecte millorava, en quin aspecte empitjorava, i en quin no hi havia cap canvi

notable. Un cop he tingut les dades de cada un, he fet una avaluació general, i de cada objectiu

de l'apartat 3 com la socialització o la comunicació he fet un recompte de quans ancians

havien millorat en aquell aspecte, quants no havien notat canvi, i quants havien empitjorat.

Les meves observacions han estat clares, i d'elles n'he pogut extreure una conclusió. També

m'he pogut respondre finalment la hipòtesi principal del treball.

· ORIENTACIÓ. L'orientació és l'aspecte en el que absolutament TOTS els pacients han notat

una millora. L'exercici principal per a millorar l'orientació era treure a passejar al gos. 15

pacients, és a dir, tots els pacients de la sala, han millorat en l'orientació. La Mossa els ha

cridat l'atenció a tots i els ha despertat emocions, i per aquest motiu a persones desorientades

com eren els residents de la residència els ha servit com a contacte amb la realitat. Segons el

gràfic 2, un 100 % ha obtingut el benefici psicològic de l'orientació en la realitat.

· COMUNICACIÓ VERBAL I MOVIMENT. Per obtenir una millora en aquests aspectes calia fer

exercicis de saludar el gos, de conversar sobre algun tema, d'interactuar amb els companys,

tirar objectes al gos... Els resultats que he obtingut són que al llarg de 6 sessions de teràpies 11


34

ancians han obtingut una millora notable i 4 no han notat cap canvi notable. Segons el gràfic 2,

gairebé el 75 % de participants de la teràpia han millorat en la seva comunicació verbal i en el

seu moviment gràcies a la sèrie d'exercicis proposats a la teràpia. Aquests dos aspectes són els

dos beneficis més notables després de l'orientació. Prèviament he estudiat els beneficis físics

que aporten les teràpies, i en l'explicació del benefici moviment vaig descobrir que en moltes

ocasions aquells ancians que eviten el contacte físic amb altres persones, són els primers que

s'apropen al gos per acariciar-lo. He pogut corroborar-ho ja que en Josep, un pacient al qual

se'l tractava de garrepa, antipàtic, seriós i pesat, era al primer que li sortia un somriure al

veure a la Mossa i dissimuladament la cridava amb desig d'acariciar-la i saludar-la.

· SOCIALITZACIÓ I PARTICIPACIÓ. Un 80 % dels ancians que han participat en la teràpia han

millorat en la seva socialització i participació. Han interactuat més amb els seus companys

gràcies al tema de conversa que suposa el gos i els exercicis realitzats. El seu humor també ha

experimentat un augment notable. Per millorar en la socialització calia fer exercicis en els

quals els pacients interactuessin entre ells, i considero que és un dels factors més importants

d'una teràpia, ja que dins d'una residència cada dia veuen a les mateixes persones i fan les

mateixes activitats, per això les teràpies també intenten aportar un punt de diversió i de fugida

de la monotonia que es veu reflectida en la seva comunicació.

· ANSIETAT I PORS. L'ansietat i les pors són els únics factors dels que no he observat gaire

millora. Només 6 i 8 ancians respectivament han donat un resultat positiu. Per contraposar

l'ansietat és ideal realitzar exercicis de pentinar als gossos o netejar-los, i per millorar les pors

els exercicis adients són donar ordres al gos, ser el dominant de la situació. Durant les meves

visites a la residència no hem realitzat cap d'aquestes exercicis, i per això suposo que no s'ha

experimentat gaire millora. Tot i així un 50 % dels ancians han millorat en aquests aspectes,

per tant això vol dir que els resultats no són tant negatius, i que els exercicis que proporcionen

els beneficis que he nomenat anteriorment , també tenen alguna influència en aspectes com

aquests d'una manera indirecta.


35

6.4. ELS CASOS DE TRES PACIENTS

Gràcies a la informació que m'ha proporcionat la Laura, fisioterapeuta del centre, he pogut

analitzar el cas de tres ancians, els que m'ha semblat que han obtingut una millora més

interessant, i la seva resposta a la teràpia.

6.4.1. SANCHI ESPINA

Sanchi Espina és una dona nascuda l'any 1932 a Santiponce, Sevilla. Actualment té 81 anys.

Porta 2 anys ingressada a la residència per decisió pròpia. Ella va considerar que la seva família

no tenia perquè ocupar-se'n d'ella i que tampoc es podia ocupar de sí mateixa, així que va

creure que la millor idea era anar a una residència on, paraules textuals: "Me cuidan y me dan

de comer, que más se puede pedir!". Tot i així la seva família la segueix visitant gairebé

diàriament.

DIAGNÒSTIC. Pateix sordesa, un dèficit auditiu, des dels 76 anys, i a causa del pas dels anys

també té alguns problemes per caminar, i necessita caminador. Tot i així no té cap tipus de

depressió, al contrari, és una anciana plena d'energia. Li costa molt centrar-se en un objecte o

persona, es distreu amb molta facilitat.

ACCIONS. Des de fa un any la Sanchi rep teràpies assistides amb gossos a la residència

geriàtrica del Parc Güell. Els objectius que es van marcar específics per a ella van ser que

centrés l'atenció cap a la Mossa i fes activitats dinàmiques com llençar-li objectes o treure-la a

passejar. La Sanchi reacciona molt positivament a la teràpia. Segons l' informació que m'han

proporcionat i les meves pròpies observacions, és una de les residents que espera amb més

entusiasme el dia en que la Mossa els proporciona una sessió de 45 minuts. Quan està

realitzant la teràpia no para de cridar a la Mossa, de somriure-li, d'acariciar-la, de donar-li

premis quan la Laura està centrada en un altre pacient. Sembla ser que té una il·lusió per la

gossa que la fa estar alegra el dia a dia.

RESULTATS. La Sanchi és un clar exemple de millora en molts dels aspectes cognitius. Va

aconseguir els objectius marcats, és a dir, va aconseguir centrar l'atenció durant un temps en

el gos. Ha gaudit d'una millora anímica impressionant i d'un estímul mental increïble.


36

6.4.2. JOAN PALLEJÀ

Joan Pallejà Garriga, nascut a Molins de Rei, Baix Llobregat. Des dels 18 anys que viu a

Barcelona per qüestions laborals. Està ingressat a la residència des de fa 5 anys perquè la seva

família no podia ocupar-se d' ell. Té quatre filles i 13 néts. En Joan rep visites esporàdicament,

ja que 3 de les 6 filles viuen fora de la ciutat i no tenen temps per a venir a visitar al seu pare.

Tot i així quan poden el venen a veure.

DIAGNÒSTIC. Joan és un ancià amb bastant bona de salut. Pateix de marejos freqüents que el

porten a sofrir forts vertígens. Li costa bastant el tema de pujar escales o seure en cadires que

li semblen massa altes.

ACCIONS. En Joan, igual que la Sanchi, rep teràpies assistides des de fa 1 any a la residència

geriàtrica. Un dels objectius específics que es va decidir aconseguir amb el Joan, era que

passegés amb la Mossa per tota la planta baixa de la residència, i poc a poc que intentés pujar

al pis de dalt amb ella. Al principi a en Joan li costa bastant pujar les escales, una mitja de 15

minuts per arribar a la planta de dalt. Al llarg de les sessions, i tenint en compte que jo vaig

començar a analitzar el seu cas quan ja portava 6 mesos rebent teràpia, en Joan pujava les

escales amb la Mossa de manera natural. Després d'aquestes sessions particulars que se li van

oferir a en Joan, es va aconseguir que pugés les escales sol, i va ser quan se'l va incloure dins

del grup de 15 ancians per a realitzar teràpies conjuntes.

En aquestes sessions en Joan representa un fort pilar per a la continuïtat i dinàmica dels

exercicis, ja que és un pacient que parla, participa, i motiva a la resta de companys.

RESULTATS. En Joan és un altre exemple de pacient que ha pogut gaudir no tan sols d'una

millora en el sistema cognitiu i mental, sinó que també ha superat un obstacle que l'impedia el

desenvolupament normal del dia a dia: pujar les escales sense por. Va arribar als objectius

proposats en menys temps del que s'esperava i gràcies a això també va participar en les

sessions de grup, de les quals també n'ha obtingut nombroses aportacions positives:

participació, socialització i motivació.


37

6.4.3. JOSEP MARIA SEDÓ

Josep Maria Sedó, nascut a Barcelona i a on ha viscut des d'aleshores. Actualment té 85 anys.

Desconec els motius pels quals va ser internat a la residència, però hi porta internat 7 anys. No

rep mai visites, i segons m'ha dit la Laura, només té un fill.

DIAGNÒSTIC. L'estat de salut física d'en Josep no és dolent: té la pressió arterial bastant alta i

un petit dèficit visual, però amb les ulleres ni el nota. Però psicològicament en Joan pateix d'un

fort estrès, probablement derivat de l'alta pressió arterial, i segons les observacions de la Laura

és molt possible que en Josep sofreixi una depressió, ja que durant el dia a dia a la residència

en Josep no sol ni participar en cap activitat, ni riure, ni parlar. En 7 anys que porta ingressat

no ha aconseguit cap forta amistat amb els pacients de la residència.

ACCIONS. Al igual que tots els altres pacients, rep teràpia des de fa 1 any. Els objectius marcats

per a en Josep van ser molt específics: sessions grupals en les que no se li donés completa

atenció, però indirectament se'l forcés a parlar i conversar amb els seus companys, i realitzar el

major nombre d'exercicis en els que s'hagués d'acariciar a la Mossa, pentinar-la,... Durant les

primeres sessions en Josep no va participar gaire, però si que vaig poder notar una certa

predilecció per estar a prop de la Mossa. No la cridava perquè se li apropés, però quan aquesta

ho feia se l'il·luminaven els ulls.

RESULTATS. En Josep és un home difícil, però finalment els objectius marcats van ser assolits.

Es va aconseguir que, tot i que fos amb antipatia, parlés amb els seus companys i participés en

activitats (no per voluntat pròpia, però al menys no rebutjava participar-hi). Tot i que els

resultats d'en Josep no hagin estat tant extremadament positius com els de la Sanchi o en

Joan, m'ha semblat el cas més interessant de tots per el seu peculiar caràcter. En Josep ha

millorat a la seva manera. Era obvi que després de participar en la teràpia no es tornaria un

home parlador i simpàtic, però realment es va aconseguir que intentés socialitzar-se amb els

seus companys.


38

EN COMÚ

• Les teràpies no tenen prestigi

• Involucrat equip terapèutic

• Proves prèvies a la teràpia

DISCREPÀNCIES

• Nombre de pacients

6.5. COMPARATIVA DE LES DUES ENTREVISTES REALITZADES

Les entrevistes realitzades han estat amb Enric Bruch, ensinistrador caní i director de la

residència canina Els Tres Pins, i Rut Cazorla, màster en instrucció canina i fundadora del

centre Terapias con Perros.

L'objectiu de realitzar aquestes entrevistes era resoldre una sèrie de dubtes que em van anar

sorgint al llarg de la meva recerca:

· Com realment es poden diferenciar una teràpia assistida i una activitat assistida.

· Saber d'algun cas d'algun pacient tractat per aquests professionals que hagi donat uns

resultats positius.

· Com s'avaluen els resultats i beneficis després d'una sessió de teràpia.

· Descobrir si a la residència geriàtrica del Parc Güell realment si fan TAA o AAA.

6.5.1. TAA i AAA.

Els dos experts coincidien bastant en les característiques que diferencien una TAA i una AAA,

però amb algunes diferències.


39

Segons els dos experts les teràpies assistides amb gossos no tenen prestigi actualment. L'Enric

creu que és perquè avui en dia hi ha moltes persones que diuen que realitzen teràpies amb

gossos i realment el que estan fent són activitats assistides. Explica que a Espanya no està

regularitzat el tema i que això fa que perdin prestigi i no es consideri important la dedicació i

professionalitat de les persones que s'hi dediquen. Segons la Rut això és perquè hi ha intrusos,

però considera que com a tot arreu, i que el més important és la dedicació i l'esforç per arribar

tant lluny com es pugui.

Tan la Rut com l'Enric coincideixen també en que per a que una teràpia pugui ser considerada

com a tal s'ha de veure involucrat un equip terapèutic: un professional de la salut (psicòleg,

psicopedagog,...) que s'ocupa del pacient i proporciona un perfil d'aquest a l'ensinistrador o

guia del gos, que es el que s'ocupa d'idear els exercicis de cada sessió en base a la informació

que se li proporciona. Així doncs, aquest perfil es crea mitjançant unes proves prèvies al

contacte amb el gos, que són per a realitzar un diagnòstic del pacient.

La única discrepància en aquesta pregunta ha estat la del nombre de pacients. Segons l'Enric

un dels requisits principals és que només hi hagi un pacient al qual se li fan les proves. La Rut,

en canvi, m'ha explicat que el nombre de pacients és indiferent, tant poden haver-ne 10 com

15, que això no influeix en si es considera teràpia o activitat, però que com menys siguin els

participants més seran els beneficis individuals.

6.5.2. CASOS QUE HAGIN TREBALLAT

Els dos entrevistats no han tingut cap problema en remarcar-me els casos més impressionants

que han viscut. Enric creu que el cas del qual s'han obtingut millors resultats és el de la Rosa,

viuda que ni parlava ni sortia de casa. Un cop va analitzar el cas i van escollir un gos per a la

teràpia, van iniciar varies sessions de teràpies, en les quals la Rosa va parlar i es va desfogar.

El cas que m'ha explicat la Rut és el d'en Juan, un ancià amb cadira de rodes i problemes

d'agressivitat: sempre donava puntades a cada persona que se li apropava. La Rut va creure

adient fer un treball psicològic amb en Juan: si deixava de donar puntades, podria realitzar

exercicis amb el gos. Li va costar, però al final va acabar acceptant ja que li encantava rebre

atenció del gos, i al finalitzar la teràpia en Juan va deixar de ser agressiu amb els seus

companys.

Els dos casos són bastant similars: pacients amb algun problema o de socialització o amb

seqüeles de dolors emocionals, que gràcies a la teràpia i per ser més concrets, al gos,

aconsegueixen superar el seu problema intern durant les sessions, i després no mostrar-los en

la seva vida real. En Juan deixa de donar puntades durant les sessions, i després en la vida

quotidiana també. Rosa parla i es desfoga durant les sessions, i després aconsegueix sortir de

casa i reprendre les seves amistats.


40

6.5.3. AVALUACIÓ

Rut m'explica que la seva metodologia d'avaluació consisteix en apuntar els exercicis realitzats

per a cada pacient i la seva resposta a ells, i cada mes es fa una avaluació completa. La seva

manera d'avaluar és fent un seguiment de cada sessió amb l'ajuda d'una fitxa d'avaluació feta

amb format EXEL.

L'Enric coincideix completament amb la Rut: la seva manera d'avaluar els resultats és dissenyar

una fitxa d'observació que consti de tres parts: avaluació del pacient, avaluació del gos, i

avaluació de la teràpia. Gràcies a la fitxa de l'Enric he pogut dissenyar la meva pròpia fitxa.

En conclusió, comparant el que m'han explicat els experts m'ha quedat molt clar quina és la

manera correcta d'avaluar els beneficis d'una teràpia.

6.5.4. TAA A LA RESIDÈNCIA PARC GÜELL

Aquesta resposta està completament relacionada amb l'anterior, ja que a la residència del Parc

Güell s'hi realitzen "sessions" de 15 ancians, i com he vist abans, per a l'Enric una teràpia

només pot constar d'un participant. Per tant, com ja m'esperava, la resposta de l'Enric a si

realment s'hi realitzaven teràpies en aquest centre ha estat rotunda. "Exacte, tu no has assistit

a teràpies, sinó a activitats assistides". Raona la seva resposta no tan sols dient-me que no pot

ser teràpia si hi ha més d'un pacient, sinó que també em remarca que durant la teràpia a la

residència, la psicopedagoga està tant pendent dels pacients com del gos, i això no és positiu

en una teràpia. (com ja he dit abans ha d'haver-hi un professional de la salut i un guia pel gos).

Rut Cazorla està d'acord amb Enric Bruch, ja que basant-se en la teoria, unes sessions que

només consten d'una psicopedagoga pendent de 15 pacients no poden considerar-se teràpia.

Tot i així m'explica que el problema de la residència és que no hi ha personal suficient. Ella va

estar treballant allà juntament amb la Laura, però al decidir continuar la seva carrera fundant

una associació pròpia, la Laura es va quedar sola i va decidir continuar les teràpies però sense

avaluar-les.


41

7. CONCLUSIONS

En una primera etapa del treball i potser de manera precipitada vaig visitar una residència i

vaig fer diverses observacions de forma intuïtiva anotant el comportament de l'animal i dels

pacients. Vaig assistir-hi dues vegades i realment no vaig poder comprovar si hi havia una

millora després de la teràpia.

Durant la realització del treball vaig tenir l'oportunitat d'entrevistar a dos experts, Enric Bruch i

Rut Cazorla, que em van resoldre tots els dubtes que m'havien sorgit. Enric Bruch em va dir

que a la residència que jo havia visitat no s'hi realitzaven teràpies homologades per dos

motius: els resultats de la teràpia no eren avaluats i l'equip que realitzava les teràpies no

constava d'un guia per al gos. Rut em va explicar que havia estat realitzant teràpies durant 6

mesos, a la residència a la qual jo havia assistit, juntament amb els seus dos gossos i la

psicopedagoga Laura. Ella em va explicar que en el centre del Parc Güell s'hi realitzaven

activitats assistides, però amb intenció de ser teràpies, és a dir, els resultats i beneficis de les

sessions no eren avaluats però per falta de personal. La Laura, amb bona intenció, va voler

continuar realitzant sessions de teràpia, però no hi havia cap professional que pogués avaluar-

les.

Amb les pautes d'observació que em va proporcionar l'Enric dissenyades per ell vaig poder

crear la meva pròpia fitxa d'observació. Gràcies a aquesta vaig poder realitzar personalment

una observació d'aquestes teràpies en 15 casos generals i 3 d'específics durant 4 sessions de

teràpia. La professional del centre, Laura, va col·laborar en proporcionar-me la informació

necessària de cada pacient per a realitzar aquestes observacions i poder contrastar l'error

d'haver-hi assistit sense una metodologia d'actuació clara. Això va produir un gir en el meu

marc pràctic i vaig re dissenyar la meva pauta d'observació.

Les 4 sessions següents van ser molt més útils. Vaig poder analitzar el comportament, els

beneficis i les reaccions de cada pacient gràcies a la fitxa d'observació dissenyada prèviament.

Tot i així els resultats obtinguts gràcies a aquesta fitxa no s'avaluen de forma científica, és a dir,

que la millora de l'ancià no es comprova de manera clara, senzillament són beneficis

psicològics que s'observen i s'avaluen amb una simple observació directa.

El que he pogut comprovar és que les teràpies aporten un gran nombre de beneficis als

ancians. Des del punt de vista de la meva observació i deixant a part l'anàlisi científic, he pogut


42

observar que al llarg de la teràpia i el pas dels dies s'ha notat un gran canvi d'humor en els

pacients.

M'atreviria a reafirmar la meva hipòtesi, dient que l'aportació de les teràpies i activitats

assistides amb gossos i éssers humans aporten molts beneficis, i que hauríem d'apostar per un

millor reconeixement per posar-les en pràctica ja que valdria la pena aprofitar tots els aspectes

positius que comporten.

Una de les parts que m’ha interessat més d’aquests treball d’investigació ha estat quan,

estudiant les teràpies assistides, vaig descobrir un aspecte que em va impactar bastant. És el

del vincle que s’estableix entre els gossos i les persones. D’aquí en trec una conclusió pròpia,

potser errònia, ja que jo no tinc pas la formació com per poder-ho afirmar, però jo crec que si

realment els gossos són animals amb els quals una teràpia pot aportar tants beneficis és

gràcies a aquest vincle. Segons la meva opinió, i em baso en els estudis de la Doctora Moberg i

de La Universitat d'Emory, científics que han estudiat el paper d’aquest vincle, un gos aporta

quelcom inexplicable a la vida humana.


43

8. BIBLIOGRAFIA

DELTA SOCIETY (1997), Australia. "Helping Dogs, Helping People".

Barker, S.B. (1999). Therapeutic aspects of the human-companion animal interaction.

Psychiatric Times, February, 45-46.

Carpenter, S. (1997). Therapeutic roles of animals. Journal of the American Veterinary Medical

Association, Article 211.

CTAC.com (2009-2010). Centre de teràpies assistides amb cans.

LINCOLN, Centro Canino Terapéutico (2001). "Equipos de perros con sus guías para llevar a

cabo terápias."

CAZORLA, Rut. Terápias con perros. (2005) "No se trata de dar días a la vida, sino de dar vida a

los días", a terapiasconperros.com al 17 de Setembre 2013.

Jennings, L B. (1997). Potential benefits of pet ownership in health promotion, publicat a

Journal of Holistic Nursing Scholarship, 29 de Setembre.

Redacción BBC Mundo (2013). "¿Que piensan los perros cuando están con los humanos?"

Article en línea, publicat el 8 de maig de 2012.

COMPORTAMIENTO ANIMAL (2006). Argentina. "Todo lo que queréis saber sobre el

comportamiento de perros y gatos." Documental de INFOBAE, TV en línea.

Diario el Carabobeño, (12/08/2012)." Perros estimulan a ancianos con alzhéimer". Disponible

a: http://www.youtube.com/watch?v=yNa8qG9n2ws

VIEIRA, Meredith (2013). "Dr. Gregory Berns discusses dog psychology and animal rights".

Disponible a: http://www.youtube.com/watch?v=dmROnblfipE

BELTRÁN, Mariana. "Visitas a cuatro patas." Article en línea dels beneficis de la teràpia amb

gossos a residències per a persones de la tercera edat.

PORTAL VETERINARIA Argos. "La editorial de los veterinarios". Cómo seleccionar y educar a un

perro para terapia, per Miguel Ángel Signes Llopis. Article, pag 454/1009.

HOGAR UTIL.com (2004) "Adiestrar perros para terapia asistida".

http://www.youtube.com/watch?v=yNa8qG9n2ws

http://www.youtube.com/watch?v=dmROnblfipE


44

Winkler, A., Fairnie, H., Gericevich, F., & Long, M. (1989). "The impact of a resident dog on a

institution for the elderly: Effects on perceptions and social interactions."

FUNDACIÓN CANIS, Chile. (2009). "Cambiando las vidas de quienes más lo necesitan". (febrer-

abril)

RESIDÈNCIA GERIÀTRICA del Parc Güell, Barcelona. "La vostra llar, llars d'avis."

ccnl.emory.edu/greg/. "How Dogs Loves Us" per Gregory Berns, 1990. Reserch Interests.

Memorias de una Arpía, Blogia. Dilluns 18 de Juliol de 2005. "No dejamos de jugar porque

envejecemos, envejecemos porque dejamos de jugar".

Revista médica de Chile, vol. 139 no. 6, Santiago (juny 2011). "Historia de la medicina"

Therapydogsunited.com (2013). "Highmark Walk for a Healthy Comunity".

GARAY LAUCIRICA, Edurne. Article en línea "Beneficios de las terapias con perros". (2012)

ADOPTASTUR, Asociación protectora de animales (2007). "Dos disciplinas diferentes".

Ecología verde, desarrollo sostenible para un mundo mejor. (setembre 2012). "Los perros se

acercan a consolarnos si nos ven tristes". Fundat amb Bloogs Network SL (2007).

Revistacanina.com (sumario 04). Novembre 2013 - "Posible origen del vínculo hombre-perro".

Educación Canina y Etología. Modificación de Conductas. Terapia Asistida con Animales.

(cursos de formación online). Madrid. Divulgación científica canina (2010). "Explicación

científica al vinculo humano-perro".


45

9. ANNEXOS

9.1.MODEL DE LA FITXA D'AVALUACIÓ UTILITZADA


46


47


48


49

9.2. ENTREVISTES

9.2.1. ENTREVISTA ENRIC BRUCH RABAT

Enric Bruch Rabat és ensinistrador caní titulat per la Generalitat de Catalunya, director del grup

de rastreig i salvament amb gossos de la Creu Roja Espanyola i professor del grup de treball de

l’Escola els Tres Pins. La residència canina els Tres Pins està situada a dos kilòmetres del

municipi de Balsareny, Barcelona, i disposa de diferents gossos per poder atendre i treballar

les diferents teràpies assistides amb gossos. Els gossos i els seus guies estan perfectament

preparats ja que han passat les proves necessàries per poder assegurar que tant l’aspecte de

salut, caràcter i ensinistrament és correcta i poder fer un treball conjuntament amb els

professionals mèdics o educatius. La residència ofereix tres tipus d’activitats: teràpies

assistides amb animals, educació assistida amb animals i activitats assistides amb animals. He

pogut contactar amb l'Enric i molt amablement m’ha permès fer-li una entrevista d’una hora

en la que m’explica que és realment una TAA.

ENTREVISTA

Marta: Bona tarda. Bé, com ja sap, estic realitzant un treball sobre les teràpies assistides amb

gossos per a ancians. Vostè està especialitzat en l’ensinistrament, però, em podria dir que és

exactament l’ensinistrament caní?

Enric: L’ensinistrament caní no és res més que ensenyar i acostumar un gos que es comporti de

forma correcta en qualsevol entorn. Tu mateixa podries educar al teu gos amb el nostre ajut. El

meu consell és que, abans d’escollir el lloc on es durà el gos a ensinistrar, es comprovi

personalment de quina manera s’hi treballa. Nosaltres intentem que el gos aprengui en

l’entorn més adequat possible. Un cop el separem de la mare i dels germans per introduir-lo

en una nova família, el gos passa un període d’adaptació, perquè es tracta d’un canvi que pot

resultar traumàtic. En aquest moment és quan cal començar a ensenyar-li tots els

comportaments bàsics perque la convivència sigui el més agradable possible.

M: Que em podria dir dels gossos que s’utilitzen per a teràpies? Tenen una vida igual a la d’un

altre gos?

E: Els gossos que s’utilitzen per a teràpies desenvolupen una comunicació emocional més forta

que qualsevol gos mascota. Un humà qualsevol pot captar deu expressions dels sentiments i


50

estats d’ànim dels demés. Un gos pot captar-ne més de cent. Els gossos, per a ser aptes per a

teràpia, han de passar unes proves i sobretot han de tenir un primer contacte amb el pacient.

Si aquest primer contacte és negatiu, caldrà buscar un altre gos. No sempre és el pacient qui

rebutja al gos, també pot passar que sigui el gos el qui rebutgi a un pacient. Per això el gos s’ha

d’adaptar a l‘usuari tant com l’usuari al gos, i sempre en presència del professional i de l’amo.

Els gossos de teràpia viuen 4 o 5 anys menys que els altres a causa de l’estrès que els pot

provocar la teràpia. Aquests animals són eines de treball però cal tenir clar que no poden curar

cap tipus de malaltia.

M: Em parles de proves que ha de passar el gos. Quin tipus de proves són?

E: Són les proves d’homologació d’un gos de teràpia. N’hi ha tretze. Bàsicament són per

demostrar que el gos està ben ensinistrat i que pot ser apte per a una teràpia amb un pacient.

Per exemple, la prova més bàsica, la d’acceptar a un estrany amb actitud amistosa. Aquesta

prova demostra que el gos permetrà que un estrany s’acosti i parli de forma natural al guia. El

guia i l’estrany es donaran les mans i intercanviaran unes paraules. El gos no pot mostrar cap

mostra de recel o de timidesa i no es pot moure de la seva posició ni intentar anar cap a

l’estrany. Altres proves serien que la persona estranya toqués el gos sense que aquest

reaccionés de cap de les dues maneres que t’he dit. També proves bàsiques com venir a la

ordre, seure o estirar-se, deixar-se acaronar, caminar al costat del guia o analitzar la seva

reacció davant d’un gos, d’una distracció, o d’un equip mèdic.

M: Entenc. Tot i així el major dubte que he tingut és: realment, en què es diferencia una teràpia

assistida i una activitat assistida? Perquè la informació que he trobat no m’ha resolt cap

pregunta.

E: Bé, normal, perquè avui en dia hi ha moltes persones que diuen que realitzen teràpies amb

gossos i realment el que estan realitzant són activitats assistides. A Espanya no està

regularitzat el tema, cosa que fa que les teràpies no tinguin prestigi i no es consideri important

la dedicació i professionalitat de les persones que ens dediquem a ensinistrar gossos. Una

activitat assistida amb gossos no es pot considerar teràpia quan el gos està amb un grup de

persones, seria una activitat amb gossos ensinistrats (entreteniment, joc). Els requisits

principals per a que es pugui considerar teràpia són que només hi hagi un pacient al qual se li

han fet proves per saber exactament quin tipus de teràpia necessita, i que aquest pacient

estigui atès per un professional de la salut (psicòleg, psicopedagog,...). Per altre banda el gos

en qüestió va acompanyat del seu amo i ensinistrador amb el qual ha passat les proves per a


51

ser apte per a teràpies i el qual realitza les activitats. És a dir, l’amo del gos només s’ocupa del

gos, i el professional de la salut s’ocupa del pacient. Aquest es posa en contacte amb la família

del pacient per a proposar-li la teràpia individualitzada. Si al pacient no li agraden els gossos es

descarta.

M: D’acord, ara ho entenc. Aleshores una activitat en la qual hi participen una psicopedagoga,

catorze ancians i un gos, no és una teràpia? Perquè durant aquest curs he estat assistint a

teràpies d’aquest tipus a una residència geriàtrica de Barcelona.

E: Exacte. Tu has estat assistint a activitats assistides amb gossos. No és poden considerar

teràpia perquè la psicopedagoga està pendent del gos i pendent dels ancians. Això no ha de

ser així. Com ja t’he dit abans, un guia s’ocupa del gos i un professional s’ocupa del pacient i

n’analitza els resultats, però mai s’ocuparà del gos i de l’ancià alhora, perquè l’objectiu de la

teràpia és millorar cognitivament a l’ancià, i no es poden analitzar bé els resultats si no és fa de

manera correcta.

M: Aleshores, em podries donar algun exemple de teràpia assistida que hagi tingut bons

resultats?

E: Si, a veure, per exemple un vegada vam tractar una dona, la Rosa, a la qual se li va morir el

marit i no volia ni parlar ni sortir de casa. Vam analitzar el cas i vam decidir que el gos més

apropiat per a la teràpia de la Rosa seria un gos petit i afectuós, i vam seleccionar al Misto, un

cocker, que la va ajudar a parlar i a desfogar-se. Un cop el tractament va haver acabat la Rosa

va reconèixer que trobaria tant a faltar al Misto com al seu marit, i a partir d’allà va recuperar-

se bastant. És molt important controlar que l’usuari no s’enganxi al gos, ja que sinó la teràpia

no serveix per a res al crear una nova dependència. Si això succeeix s’ha de canviar de gos. Un

altre cas... si, el d’en Sofian. Era un bessó que tenia molt bons resultats acadèmics i de sobte va

deixar d'assistir a classe. Els pares, motivats per l'escolta d'en Sofian es van posar en contacte

amb el meu equip i amb mi i ens van donar la màxima informació del pacient. Gràcies a

diverses sessions de teràpia vam acabar descobrint que actuava així perquè sentia que els seus

pares no li proporcionaven l'atenció que es mereixia.

M: Però com aconsegueixes que el gos actuï com tu desitges?

E: Amb l' utilització del clicker. Un clicker es un dispositiu que emet un so de click quan és

activat per un usuari. Per exemple: el gos està en una sala amb el seu ensinistrador. Aquest

està quiet a una cantonada. A l’altre punta de la sala hi ha una piscina inflable amb pilotes de

colors. L’objectiu és que el gos es mogui fins a l’altre punta de la sala, agafi una pilota vermella


52

i la porti fins a l’amo. Per a aconseguir-ho, el gos s’anirà movent per la sala. Quan s’apropi a les

pilotes, l’usuari haurà de prémer el click fent entendre al gos que va per bon camí i premiant-

lo. Així, el gos tornarà on estava i avançarà una mica més. Si segueix per bon camí, caldrà

tornar a premiar-lo desprès de prémer el clicker. Si el gos fa un pas cap a una direcció que no

és la bona, no es premerà el clicker. Així fins que el gos entengui que ha d’agafar la pilota

vermella i portar-la.

M: Bé, doncs moltes gràcies per la teva atenció, m'ha estat de molta ajuda. Per últim, em

podria deixar fer algunes fotos a la seva gossa i al camp d'ensinistrament?

E: Es clar. Si vols qualsevol informació o fins hi tot les fitxes que utilitzem amb els pacients per

a fer les teràpies te les passo.

M: Moltes gràcies per tot.

E: De res.


53

9.2.2. ENTREVISTA RUT CAZORLA

Rut Cazorla Vidal és una dona nascuda a Bilbao i que actualment resideix a Barcelona. Després

de 18 anys treballant en Alta Direcció en el mon acadèmic va decidir donar un gir a la seva

carrera professional i es va formar en el mon caní, estudiant cursos com: Adiestrador Canino

en Positivo, Técnico en modificación de conductas inapropiadas, Máster en la Universidad

Autónoma de Bellaterra en Instructor de Unidades Caninas de Trabajo,… per aconseguir

dedicar-se a jornada completa a les Teràpies Assistides amb Animals.

Actualment és directora del centre Terapias con Animales a Barcelona. Vaig poder contactar

amb ella gràcies a la fisioterapeuta de la residència geriàtrica del Parc Güell, i em va permetre

de fer-li una entrevista de mitja hora a casa seva on m'explica el seu punt de vista sobre les

teràpies assistides amb animals.

ENTREVISTA

Marta: Buenas noches. Soy una alumna de Bachillerato del Instituto Montserrat de Barcelona y

estoy realizando un trabajo sobre las terapias asistidas con perros para ancianos. Laura

Rodríguez me recomendó que hablara con usted ya que está especializada en realizar este tipo

de terapias. Podría explicarme cuando realmente se considera terapia una actividad asistida?

Rut: Hola Marta, encantada. Mira te explico: nuestro sentido de conexión con la naturaleza

junto a la interacción con los animales aporta unos beneficios, y para mi ese sería el perfecto

concepto de terapia asistida. Para que una terapia pueda considerarse como tal no hace falta

que solo haya un paciente en la sala, pueden haber diez, quince, los que sean, pero eso sí,

cuanto menor es el número de participantes, más precisos pueden ser los ejercicios y mejor

valorados. Lo principal es que se vea involucrado un equipo terapéutico que es el que

contactará con nosotros para pedir que se proporcione una terapia. Este profesional de la

salud nos aporta un perfil de usuario con unos objetivos particulares que se quieren lograr en

un determinado período de tiempo. No es terapia si no se proporciona este perfil. Una vez

tenemos esta información, nos sentamos todo el equipo para idear actividades y ejercicios que

creemos que pueden mejorar la calidad de vida del anciano.

Las Terapias Asistidas con Animales (TAA) no consisten simplemente en pasar un rato divertido

con un compañero canino; las TAA persiguen un objetivo curativo, paliativo, educativo o de

mejora de la calidad de vida de las personas, y para ello usamos el vínculo persona-animal

como parte del proceso de tratamiento. Lo principal cuando hablamos de TAA es que los


54

beneficios no se limitan a las sesiones en sí: el objetivo es que el usuario lo generalice a otros

entornos. Es entonces cuando podemos hablar de progreso y, por tanto, cuando la TAA influye

en la calidad de vida de ese ser humano y su entorno cercano.

M: Y estos ejercicios, ¿de que carácter suelen ser?

R: Tienen que ser ejercicios que SOBRETODO les hagan socializar-se, porque no hablan ni entre

ellos! Ejercicios que les gusten, les motiven, les entretengan, les diviertan! Durante la sesión

eres un pack perro-persona, ya que la terapia no se hace solo con el perro, el guía es

fundamental. Es decir, hay un rol para cada uno. Para ser un buen guía es muy importante ser

un gran motivador, animarles todo el rato, tanto a los ancianos como a los perros. Eso sí,

acabas agotado después de 45 minutos. El índice de cansancio tanto por una parte como de la

otra llega a su límite. Es entonces cuando se da por concluida la sesión. Para ser apto no hace

falta tan solo amar a los animales, sino que hay que tener mano con las personas. Hay gente

que me dice: me encantan los perros! Quiero hacer terapias! Y claro, yo les respondo: si sí,

¿pero te gustan las personas?

M: ¿Podrías darme algún ejemplo de terapia que haya aportado buenos resultados?

R: Claro que sí. Un ejemplo general serían los ancianos que no hablan en la residencia por

carencias de personas o sencillamente porque no encuentran motivo por el que sonreír dentro

del geriátrico. Hemos logrado que esta clase de pacientes se toquen entre ellos, primero

estableciendo un contacto visual con el perro, luego con el guía, y luego con el resto de

pacientes.

Un caso impresionante fue el de Juan. Laura me proporcionó su perfil: tenía traqueotomía,

agresividad, iba en silla de ruedas, y siempre que alguien pasaba alrededor suyo le pegaba una

patada. El objetivo principal era que durante el contacto con el perro Juan dejara de ser

agresivo, y luego que este logro se generalizara en su vida cotidiana. Le pregunté si le gustaban

los perros, si quería tocarlo, si quería venir a participar en una actividad con él. Juan sonrió y

asintió. Fue entonces cuando le dije que si quería participar no tenía que dar patadas a nadie.

Juan aceptó la propuesta, y durante las terapias no dio patadas y no tuvo carácter agresivo.

Gracias a la terapia aplicada en él luego Juan mejoró en su vida cuotidiana.

M: ¿Como evaluáis los beneficios?

R: Durante cada sesión se apuntan los ejercicios practicados y cada mes se hace una

evaluación del progreso, es decir, se hace un seguimiento de cada sesión donde se avalúan los


55

resultados con fichas de evaluaciones hechas con tablas de exel. Respondiéndote a la

pregunta que me has hecho antes, la diferencia más clara entre TAA i AAA es que las TAA se

evalúan, y las AAA aportan los mismos beneficios pero sin ser evaluados, "o sea" que solo

proporciona un rato divertido y relajado a los pacientes.

M: ¿Y los perros con los que hacéis las terapias, los adiestráis vosotros mismos? Hay alguna

raza en particular más utilizada?

R: Claro, nuestro centro está especializado en formación canina, trabajamos con los cachorros

desde que nacen y los sensibilizamos, hacemos un trabajo previo. No hay ninguna raza

específica: si trabajas al cachorro desde que nace, todas las razas pueden ser útiles, ya que

para ningún perro es normal el suelo de un geriátrico, el olor a desinfectante, los ancianos...

por eso previamente hay que acostumbrarlo a ese ambiente, ya que aunque un perro sea el

mejor para terapias, sino está acostumbrado al ambiente puede no dar lo mejor de sí.

M: Entiendo. La duda principal que tengo ahora es si realmente en la residencia geriátrica del

Parque Güell, donde trabaja Laura, se realizan TAA o AAA, ya que los resultados no son

evaluados y la terapia solo se realiza por Laura.

R: El problema de esa residencia es que no tienen suficiente personal. Yo estuve trabajando ahí

durante 6 meses con mis perros, y preparábamos sesiones para grupos de ancianos, haciendo

un informe del progreso cada mes. Cuando yo decidí fundar mi propio centro de

adiestramiento canino Laura prefirió continuar con las sesiones ya que coincidimos en que los

pacientes habían "mejorado" en muchísimos aspectos. Entonces, respondiendo a tu pregunta,

realmente lo que hace Laura son actividades asistidas, pero solo por falta de personal.

M: Bien, pues muchísimas gracias por haberme proporcionado tu tiempo, me ha sido muy útil.

Creo que ya no tengo ninguna duda más.

R: De nada Marta, y ya sabes, si necesitas cualquier cosa más llámame o ponte en contacto con

Laura!

M: Así lo haré, muchas gracias!


56

9.3. GRÀFICS

GRÀFIC 1. Gràfic general del nombre de pacients que milloren i dels que empitjoren.

GRÀFIC 2. Gràfic del percentatge del benefici més notable en els ancians que han participat en

les sessions de teràpia.

0

2

4

6

8

10

12

14

16

MILLORA

SENSE CANVI

DETERIORE

73.3%

100%

53.3%

80%

40%

80%

73.3%

MILLORA / DETERIORA

Comunicació verbal

Orientació

Ansietat

Participació

Pors

Socialització

Moviment


57

10. AGRAÏMENTS

· Agraïments especials a Pilar Alcón, tutora del meu treball de recerca, que m'ha conduit pel

bon camí i no ha permès que m'oblidés de treballar una mica cada dia.

· A Ester Grosche, la meva mare, per ajudar-me amb tot allò que he necessitat, i a Josep

Monguillot pel seu assessorament tècnic digital.

· A Enric Bruch, que em va permetre fer-li una entrevista i fotografiar un camp d'ensinistrament

caní.

· A Rut Cazorla, que tot i estar molt ocupada i tenir poc temps em va dedicar mitja hora per a

poder fer-li algunes preguntes.

· A Laura Rodríguez, psicopedagoga de la residència geriàtrica, que em va rebre a cada sessió

de teràpia com si fos una més i em va explicar tant bé com va poder els exercicis i objectius de

cada sessió.

· A tots els residents del centre Parc Güell per permetre'm participar en les sessions de teràpia i

observar les seves accions.

Donar vida als dies: teràpies assistides amb gossos per a ancians

Documents

Transcript of Donar vida als dies: teràpies assistides amb gossos per a ancians