Donar corda al rellotge A casa els pares hi ha un rellotge que té corda per

un any. Quan arriben les fes tes de Nadal el meu pare ens avisa que cal donar-li corda i amb certa 50-

lemnitat aixequem la campana de vidre, aturem el penjoll oscif.lant i lentament li donem la corda anyal. De vega des ens ha costat recordar on vam deixar la maneta per a fer-ho i hem de regirar amagatalls deis calaixos fins que surf el petif manubri i podem reintegrar al rellotge I'energia anyal ...

Pensant en I'A UNA de Nadal he recordat el vell rellotge. J m 'ha semblat que podia ser tot un símbol alli~onador d'aquestes festes i del seu paper de re­cuperació d'energies dissipades durant I'any.

La vida és un intercanvi de desgast i recupera ció. De dies i de nits d'aclivitat i descans, de donar i re­breo Durant I'any podem "gastar" fins a esgofar mol­tes reserves d'if.lusió, relació personal, generositat, esperan~a ... El Nadal amb la seva carrega d'interio­rifat, de tendresa, de retrobament d·un mafeix i amb els altres pof ser el donar corda altre cop i recupe­rar I'empenfa esgotada.

Nadal pot ser la IIi~ó de saber tornar a comen~ar, de no donar-se mai per ven~ut. Tenacitat que som­riu i persevera malgrat uns resultats o unes impres­sions pejoratives. Perque Nadal és esperan~a, és fe en el futuro Tot nen petit és esperan~a i fe en el fu­tur. J el Nen Jesús ens ho diu amb la seva sola pre­sencia: no estem 5015, tenim un Pare que ens esti­ma i ens crida a cadascú pel nostre nom.

Donar corda és la reflexió serena que objectiva el problema i al situar-lo, el relativitza. És la revisió que em fa retrobar amb mi mateix i em retorna la pau.

J és també la recuperació joiosa de la relació amb els altres. Recuperar la confian~a, el goig de la tro­bada i el dialeg. J si els cops de la vida han esquer­dat algun contacte, donar de debo una altra opor­tunitat, no amb aire de perdona vides sinó des de la convicció de qui no té la veritat absoluta i és cons­cient de les propies erra des. J per aixo perdona de debo, sense guardar factura: quan gira full no torna enrera. Revifar I'a{ecle perque només coneix de ve­ritat aquell que estima.

J en definitiva no arriba més lIuny el qui més corre sinó el que sap adaptar el seu ritme, el qui sap man­tenir I'esfor~ adequat perque sap descansar quan convé. Les batzegades sobtades són més aviat es­gotadores ... Aquella vella fabula de la liebre i la tor­tura on finalment la lentitud constant arriba abans que I'accelerada intermitent.

Es cansen els bra~os, es fatiguen els cors ... ben­vingut el Nadal recuperador! encara que ens costi regirar entre els amagatalls del nostre cor fins a re­trobar el manub;i de la tendresa, de la iJ.lusió, de I'a­fecte, deIs ulls nets d'infant ...

Bon Nadal a tots!

Ignasi Sa/at, desembre 86

DESEMBRE 1986

"Regalo de Navidad"

Erase una vez, en un pueblecito de la montaña, vivía un niño humilde . Era pastor y cuidaba de las ovejas como s i fuesen sus mejores amigas. Cada día, muy temprano, salía a pastorear. Era tan temprano, tanto, que sólo el resplandor del Sol asomaba por el horizonte. Se levantaba al canto del gallo y, después de ordeñar las cabras que tenía, repartía la leche por la aldea.

Luis, que así se llamaba, después de desayunar, se dirigía al va lle para que las ovejas de los aldeanos, junto con sus cabras, pastasen. Iba acompa­ñado de su fiel amigo Dupi, su perro, que le servía de ayudante en el pasto­reo. Todo el día lo pasaba en e l valle, respirando a ire fresco, vigilando a las ovejas y cabras, tocando la flauta, flauta que había hecho él mismo con una caña. También se llevaba un libro, e l único que tenía en casa. El libro se lo había regalado su abuelo y Luis lo' guardaba como si fuera un tesoro. Cuan­do se cansaba de tocar la flauta, cuyas notas resonaban en las montañas pro­duciendo eco, abría e l libro y lo miraba. Lo miraba. Lo miraba porque, Luis, no sabía ni leer ni escribir. No había tenido la suerte que tienen otros niños de ir al colegio. Miraba e l libro y dibujaba en el suelo aque llas letras que para él eran garabatos. Nadie pudo enseñarle. El colegio quedaba muy lejos y, ade­más, desde pequeño, no había conocido otra cosa que e l trabajo que tenía. Pero, en su mundo. era fe li z. - ¡Dupi! , ¡ven! - llamaba a su fiel perro- o

Cuando llegaba lo acariciaba con cariño. Tampoco tenía amigos. esta­ba tan ocupado todo el día .. . No conocía la violencia. era tranquilo; no co­nocía la mentira. era s incero. Y es que la naturaleza se lo daba todo.

Por la noche. cuando llegaba a casa. hablaba con las estre llas y les con­taba sus cosas. Hacía frío. mucho frío en la montaña, pero Luís seguía ha­blando desde la ventana. Las miraba en la noche de Navidad . Era fe li z en las cumbres pero. cuando llegaba la Navidad, se ponía muy triste. Pensaba que en otras partes, otros niños. estarían contentos porque. a l día s iguiente, la Navidad. se convertiría en una fiesta alegre. una fiesta fami liar. Para é l to­das las navidades eran iguales, solos. su madre, Dupi y é l. Seguía mirando a las estrellas a l mismo tiempo que a él le miraba un pajarillo, uno de esos pa­jari llos que quedan rezagados cuando emigran sus compañeros. Se había dado cuenta de la tristeza de Luis. por e llo emprendió el vuelo hacia el cielo. miró a todas las estre llas y e ligió la más brillante. La cogió con su delicado pico y se la bajó.

- ¡Hola! -dijo la estre lla-.

Luis no salía de su asombro.

- He venido a ayudarte. sé que estás triste. Como sabes. hoy. esta noche, nace e l niño Jesús y todo e l mundo lo adora. Los pastores, las lavan­deras, los ángeles, los Reyes que ya están en camino .... en fin, todos. Yo soy la estrella que guía a los Reyes Magos. ¿quieres venir conmigo a ver a l niño Jesús?

- 1 -

Jesús Frauca (Sigue en la pago 12)

Foto: d'en Marc Tintoré Codina

Recordant en Marc Un dia anava jo pel passeig Bonanova, quan vaig veu­

re que una senyora no podia posar el seu cotxe en marxa. Vaig acostar-m'hi i li vaig empényer mentre ella ho tornava a intentar. Tot d'una un noi que venia fent "footing" se'rri, posa al costat i m'ajuda. El cotxe estava molt ofegat i no vam poder engegar-Io. Pero així fou com vaig coneixer el Marc: ajudant.

Suposo que ja us n'haureu assabentat de la trista no­tícia: el dissabte 8 de Novembre va desapareixer al mar el Marc Tintoré Codina. Va ser alumne d'aquest Col·legi durant molts anys. La perdua d'una persona, i més encara la d'un jove, és un fet impressionant. El Marc i el seu com­pany van sortir d'Arenys en direcció cap a Barcelona, pero se'ls hi va bolear la barca varies vegades i al final no po­gueren redre<;ar-Ia i, després d'un temps comen<;aren a ne­dar cap a la costa. Només tenien una jaqueta salvavides, i el Marc la va cedir el seu company, més inexpert. Aquest arriba a unes roques, on el trobaren uns pescadors, i a ho­res d'ara ja esta perfectament. Pero el Marc no torna. Tot i el tragic de la situació vull destacar quelcom important: la solidaritat. De vegades sembla que les persones son mas­sa egoistes, que el món és fred ... ; tanmateix, durant més d'una setmana molta gent es va abocar durant hores i ho­res cada dia rastrejant molts quilometres de platja, els ho­mes-rana deis bombers buscaren en barques per extenses zones, i I'helicopter estigué mol tes hores en I'aire. Molta gent feu costat a la família, també instancies oficials, els tre­balladors d'una impremta, i molts més, tots hi col·laboraren simplement per solidaritat.

- 2

El dia 15 vam tenir la Missa pel Marc a la cap ella del nostre Col·legi. Estava plena de gom a gom. En acabar el seu pare puja a dalt, on eren els sacerdots, i durant una lIar­ga esto na va compartir amb nos al tres el record del seu fill. Ens va parlar del seu taranna alegre, de les seves ganes de viure i de quan, ja amb la barca boleada, agafats els dos nois a ella esperant que algú els recollís, va comen<;ar a re­citar poesies, i tots dos cantaven per animar-se. El Marc va ser ell mate ix fins al final. EII havia dit al seu pare que aquest any seria molt feli<;, dones faria les dues coses que més li agradaven: estudiar medicina i navegar. Potser la seva fi va ser la millor possible per a ell: en el mar que tan estimava.

A reveure Marc. Tu també creies que no s'acaba la vida, que és molt més gran que el que podem coneixer ara. r a més a més ens deixes un gran regal: el teu testimonio Vas viure a fons, amb I'alegria a flor de pell, i aixo fins al final. És encoratjador per nosaltres, necessitem coneixer persones així. A reveure.

Santi de Miguel

Sopar de Comiat

Al sopar de comiat el Sr. Jaume Forn deia:

"No és la meva intenció fer cap discurs ... diem en ca­tala no fara discursos bons qui s'atipi de cigrons ... i n'ha menjat molts a la meva vida ... "

Els qui escoltarem vam arribar a la conclusió que una de dues o la dita no és veritat o no eren tants els cigrons ...

El Sr. Forn va fer I'elogi i el record de moltes perso­nes conegudes al seu treball del col·legi i va acabar així:

"Moltes gracies a tots. No vull dir adéu, sinó fins a sempre mentre Déu vulgui".

Luis, Paco, Carlos, Marc, Xavier.

N de la R. L'habitual espai qui és qui I'apla<;em per el proper número degut a I'excés de material.

~I

El grupo

Cada año en las fie;tas de Navidad con algunos compañeros de mi Comunidad so­lemos hacer un puzzle. De hecho, todo el mundo puede participar, pero -por aque­llo de los gustos- los que lo llevamos ade­lante acostumbramos a ser cuatro perso­nas. Para nosotros es un momento de en­cuentro, de descanso, de colaboración. Si estamos los cuatro, nos animamos a hacer los puzzles más difíciles (hemos hecho va­rios de cinco mil piezas); si falta uno, los ánimos ya no son los mismos. Juntos, sa­bemos que el día de Reyes estará termina­do. Solos, ¿qué hubiéramos hecho?

¿A qué viene que os cuente esto? No hace mucho, hablando con un anti­

guo alumno que está en 2° curso de Carre­ra, le preguntaba cómo habían ido antiguos alumnos míos, compañeros suyos. Me dió noticia de ellos y me añadió algo muy in­teresante: "En la Universidad, la gen­te que tiene un grupo va adelante". Creo que no sólo pasa en la Universidad, sino también en los últimos años de cole­gio y en la vida.

Un grupo (comunidad, familia, amigos) en el que hay amistad, trabajo, descanso, exigencia, diversión diálogo sobre cosas "ocuas e inocuas", superficiales y profun­das, ... es un grupo que va adelante. Todos se necesitan, no se deja a nadie atrás. T o­das se esfuerzan para que todos se en­cuentren acogidos, estimulados, a gusto. Cada uno aporta lo mejor de sí mismo y, juntos, hacen mucho más de lo que hubie­ran hecho solos. En el grupo, la persona se supera a sí misma.

Cada uno con sus cualidades trabajando con un objetivo común

En nuestro grupo de puzzle, cada uno aporta lo que tiene: Uno, más artista, te da la visión de los colores, de sus matices, te localiza la pieza dentro de la globalidad del cuadro. Otro, con paciencia de Job, sol­venta las situaciones en que nadie ve nada: coge un pequeño número de fichas, y les da forma, unidad, magnitud. Un tercero avanza con dedicación, entusiasmo, horas metidas. El último con orden y método lle­na huecos perdidos. Aunque somos muy distintos, nos necesitamos y nos apoyamos mutuamente. Cualquiera, con un nuevo hallazgo, abre caminos, por los que todos podemos seguir trabajando.

En el colegio ya hay grupos ac ( pero to­davía muchos se están fraguanLv, aún no tienen un objetivo común; muchos, no muy definidos, son sólo grupos de juerga, de di­versión, de "cachondeo". Parafraseando a un amigo, diría que "están juntos, pero

Ignacio Vila, sj.

no unidos". Tienen algo por donde em­pezar, pero han de dar un paso decisivo: ir hacia la confianza de decirse libremente todas las cosas, de tratar temas serios, de decirse que está mallo que realmente está mal, de exigirse, de apoyarse en' los mo­mentos duros, de no conformarse en ha­cer las cosas de cualquier manera, ... Así se abren nuevas perspectivas en nuestras vi­das, no perdemos nuestra personalidad di­luida en un grupo amorfo, y se va a más. No importa que uno sea mejor o tenga más lucidez o sea más abierto o sea más inte­grador, pues todo repercute en beneficio de todos. Cada uno con lo suyo va crean­do comunidad. La grandeza de alma supe­ra las cosas pequeñas que nos hacen per­der de vista el ideal, el objetivo.

Esos momentos difíciles ...

Hacer un puzzle tiene sus ritmos. Pri­mero buscas y pones las piezas que enmar­can el cuadro, luego aislas y separas gran­des unidades de colores, y te lanzas a cons­truir las figuras claras, grupos reducidos de colores chillones homogéneos, pequeños bloques unitarios. Hay momentos en que las fichas se ponen solas, pero cuando lie­gas a los colores anodinos, monótonos, iguales, entras en una fase lenta, en que no ves nada, en el que cada pieza exige con­centración, en que no sabes cómo salirte, en que dudas que se acabe en la fecha pre­vista. Te vas y vuelves, pero no consigues mucho más. Ahora es cuando las cualida­des de la gente del grupo entran en funcio­namiento. El soporte animoso, el saber que todos siguen allá, que no se puede renun­ciar, que habrá que hacer "horas extra", ...

- 3 -

borra indiscutiblemente toda sospecha de abandono.

En grupos de chicos y chicas adoles­centes a veces se llega a la ruptura o el gru­po se deshila.

Entre chicos hay un concepto de "falsa amistad": el quedarnos como espectadores cuando vemos que alguien del grupo no va bien, que se está estrellando, que hace co­sas que no debería hacer. Nos falta la valentía de una corrección frater­na, de un decir algo desde la estima, la preocupación y el acompañamiento. Sería bueno que nadie se quedara con la posibi­lidad de que un compañero le pueda espe­tar un día: "Si entonces me hubieras dicho algo, si me hubieras echado una mano ... " (Y pienso en la bebida, en la droga, en el perder el tiempo, ... )

Entre chicas a veces hay un rompimien­to por una tontería, una indelicadeza, una falta de tacto. Yen vez de hablar para en­tenderse y recomponerse, se calla para "gustar" en la pequeñez del corazón un sinfín de cosas menudas que nos han do­lido alguna vez, que por no afrontarlas cuando se han producido, ahora se magni­fican desdichadamente, exorbitante, inútil­mente. ¿Quién empieza a acercarse de nuevo? ¿quien da el primer paso?

El éxito

Construir un puzzle es apasionante. Una vez concluido -como la sardana que "es fa i desfil"- lo deshacemos sin dolor; porque lo importante ya está hecho. Atrás queda el descanso psicológico, los ratos de compañía, la alegría de la superación, las horas extras, la obra acabada, el logro de un propósito cumplido porque hemos tra­bajado conjuntamente, en compañía, for­mando cuerpo.

Un grupo con un objetivo, hecho de amistad, de cosas sencillas, de estímulo, de comprensión de servicio, de aceptación, de progreso, nos hace crecer e ir ade­lante como personas y como grupo. Y desde este aprendizaje, el grupo ha de ser abierto, ha de saber comunicar aquello que ha recibido: ha de saber acoger, no de­jar que cerca suyo haya gente marginada, aislada. Ha de existir la preocupación por los que están en mi órbita y por los que se mueven en mis cercanías. ¿Os imagináis una sección de un curso de SUP o de EGS o de FP en el que todos se sientan respon­sables del progreso de los demás? ¿en el que un suspenso de alguien sea un revul­sivo para lanzarnos a ayudarle? Estaría­mos pasando de un sentido físico de clase a otro amistoso de co­munidad.

¿Por eso en la Compañía muchas co­munidades hacen un puzzle por Navidad?

Salida de COU No fue un buen comienzo; ante la mirada perpleja de

cuarenta estudiantes de COU y de su tutora, el tren que nos tenía que llevar a Plano les pasó de largo sin esperarnos. Ha­bíamos perdido el tren oor pocos segundos.

Al cabo de cinco horas lIegabamos a Planoles, ¡ya era hora!

Tras una suculenta cena, las chicas saboreamos los "de­liciosos pasteles", que los chicos habían preparado. Despu.3s de la decisión del jurado, permitimos a los cocineros, que ellos mismos probasen lo que quedaba del resultado de sus "artes culinarias". Una exploración nocturna con linternas y la con­tinuación de la fiesta hasta altas horas de la noche, estimula­dos por la "abundante" sangría que Pilar nos preparó; fue el final feliz al primer día de una esperada excursión .

El día siguiente transcurrió entre risas, bromas, juegos, gynkamas, partidos de fútbol y mucho, mucho sueño, que se demostró claramente en el viaje de vuelta. Fue una excursión llena de anécdotas, divertidas y desagradables; pero con un grupo de gente así s iempre se pasa bien. ¡Ojalá se repitiese más a menudo ... !

David Amorós, Nuria Aranda, COU D.

Pablo, Baurier, Xavi Valls, Marcos Oriol, Joaquin Puiggros, Pilar Cámara, Dani Morros, Miquel Saló, Edu Tenas, Carlos Gasch, Xavi Pe ricas, M.' Angeles Sebastia, David Amorós, Quique Brazés, Salva Travesa.

Tots els de sise a GUALBA A dos quarts de deu vam sortir, molt contents i riallers,

per conviure i coneixer-nos millor tots plegats. Anavem a Gual­ba a passar-hi una nit que la majoria esperava ... "gansa".

Per fi vam arribar, i després de treure les motxilles de I'autocar, amb mol tes empentes i soroll, les vam deixar en un banc que hi havia fora de la casa. Vam dinar després de pren­dre un aperitiu i tot seguit... a jugar! i a familiaritzar-nos amb el bonic bosc que disposavem per a divertir-nos i passar-ho bé.

Va arribar I'hora de pujar les motxilles a I'habitació i ins­talar-nos per a dormir-hi una nit. Després d'escollir el lIit i de posar el sac de dormir damunt del mata las, vam anar a jugar; va ésser molt divertit.

El Pare Roigé va organitzar una lIiga de futbol; i alguns preparavem unes petites obres de teatre que interpretariem el vespre i uns altres jugaven a PIM-POM.

Després de sopar vam tenir molt poca estona per jugar, pero vam anar fent grupets d'amics i ens ho pass ave m molt bé.

Per fi va arribar I'hora de posar en practica el joc de nit: ens van repartir targes on hi posava el nom que tindriem en el foc i més dades i amb gran enrenou ens les vam aprendre

- 4 -

....

DE TOT 1 de memoria. Va comen¡;ar el joco Tots els nens i nenes es van escampar pel bosc i es van amagar per després tornar i pas­sar "la frontera". Va ser d'alló més divertit. En acabar el joc ens en vam anar a dormir.

L'endema ens feia molta mandra aixecar-nos, pero amb una mica de bona voluntat ens vam vestir i rentar. Seguida­ment vam anar a una capella on vam oir missa.

Després d'esmorzar vam jugar. Alguns, fins i tot van anar, amb premis d'algun tutor, al poble.

Durant una bona estona van parlar en grup amb el nos­tre tutor sobre el tema de la convivencia.

Pero, en fi ... les coses bones no duren sempre. Va arri­bar I'hora de dinar, recollir-ho tot i marxar amb un gran re­cord de Gualba.

Carolina i Irina, 6e E.

Sortida al teatre El dia 6 de novembre, els alumnes de 2.on de B.U.P. de

teatre i alguns de 3er, vam anar al Teatre Victoria a veure 1'0-bra "El Mikado" de Dagoll Dagom.

Alguns anaven al teatre per primer cop, i quasi tots es­taven molt neguitosos i agitats.

L'obra, us hagués agradat de debó, ja que la seva co­micitat feia riure tothom i ens va entretenir durant més de dues hores ... (quasi impossible ... ! oi ... ?) .

El Teatre estava pie "de Dagoll Dagom" (ai, perdó ... ! ¡de gom a gom ... !") per alumnes d'altres escoles que com nosal­tres anaven a veure I'obra.

Realment, el nostre comportament va ser exemplar ... (doncs s'ha de que notar que som del Sant Ignasi ... !!!).

Va ser una bona experiencia que a tols ens agradara repetir.

Fins una altra ... !!

Marta Paloma Palencia Lefler, M.a José Maco Castán, Marta Zamora Mensa, 20n B.U.P.-E.

8e a Can Barba El dia 31 sortírem de I'escola amb la il·lusió que a Can

Barba ens esperava la diversió i una mica, també de feina.

En I'anada vam fer parada en un parc on descansare m i algú va aprofitar per es mor zar. Vam seguir camí i per fi: Can Barba!!!

Un cop col·locats els bancs passarem a fer la tutoria. Vam PARLAR de la responsabilitat, les nostres coses i les de casa, i deis companys. Va ser rapid ja que tothom portava pre­parades unes idees sobre aquestes qüestions. Un cop expo­sades, comentades, discutides, i recollides pels delegats vam prosseguir a fer un joc anomenat: "La carta d'America", aquest va agradar molt i conseqüentment va durar al voltant de dues hores. Després d'haver-nos divertit i cansat vam anar a dinar. Cadascú on li va venir de gusL Aleshores vam tenir una estona de temps lliure que vam aprofitar per jugar al mo­cador. Recollirem i ... cap al cole falta genL

Veronica Romaní, Joana Salarich, Alex Fontanals.

l

--1

DE TOTS Convivencia al Taga ELCIM

El dia 14 de Novembre vam pujar una colla de trem­pats al cim del Taga (2.035 m) desde Ribes de Fresser i des­prés d'una penosa pujada, amb fred, boira, pluja, gana, set, pero sempre amb un fort esperit de grup, d'ajuda i d'acon­seguir e l nostre objectiu.

A la baixada, amb més relaxament, pero amb també més pluja, vam arribar al refugi entre capelines i bots.

EL REFUGI

Un cop recuperats i nets el tutor Manuel Palencia va dirigir-nos unes paraules d'agra'iment a tots aquells que ha­vien aconseguit que la pujada fos menys dura. Uns jocs van acabar de crear un aire de plena confianc;:a i assentament 'al refugio La festa de la nit no va ser precisament un exit. El cansament d'alguns no va provocar que alguns ens que­dessim fins tard, entre xerrades i xorrades.

LA TORNADA

Amb un exitós joc de matar i un bon dinar varem aco­miadar-nos de Can Cabalies, sempre acompanyats per la empenyedora natura. Vam arribar a Sto Joan de les Aba­desses, esgotant les últimes energies. Esperem que repe­teixi sortides, com aquestes ja que enforteix l'esperit d'u­nió de la secció.

Can Cabillies (Ogassa), 20n C. Foto: Cristina Iturbe

~PEa t2~~CE2 Jo--.~

Visita a las aguas El viernes, día 14, salimos del colegio en un autocar

en dirección a la estación de tratamiento de aguas de San Juan Despí. A la llegada nos mostraron dos maquetas ex­plicándonos cómo y de dónde llega el agua a Barcelona y por qué procedimientos pasa el agua para potabilizarse. Se­guidamente, salimos a ver las instalaciones de la estación. Primero vimos las rejas de captación colocadas en el río L1obregat. A continuación vimos las cámaras de desarena­do donde se recogía la arena que contiene el agua. Des­pués, un recinto donde añadían cloro al agua. Más tarde fuimos a una parte de la estación donde filtraban el agua. Luego nos dirigimos donde depuraban el agua biológica­mente, mediante carbón activo. Allí fue donde finalizó la vi­s ita y a cont inuac ión nos entregaron un folleto de todo lo que habíamos visto. Regresamos al colegio a l mediodía.

Sarlat Ventós, Orovio Vidal, 8e D.

Les reunions informatives Ja hi tornem ... 1 Com cada any, una darrera I'altra,

hem fet les reunions informatives a I'EGB.

L'assistencia ha estat for~a bona un 80~:>. Aixó ens anima a anar endavant, veure I'interes deis pares, fins i tot els "dimecres" ... Si veiessin els nens com arreglen el seu pu­pitre perque aquella nit venen els seus pares! també els del C.S., que sembla que "passin" de tot , posen en ordre les seves coses.

Per a nosaltres les reunions informatives són un rep­te. Un repte personal i comunitari en el que ens compro­metem a portar a terme tot alió que diem en veu alta. Som conscients que 5015 no podem i, al comunicar·ho espere m un compromís de co l·laboració per part deis pares.

Molts venen a "coneixer" el tutor/ a.

Penso que aquestes reunions son quelcom més. ­Junts hem de treballar per aquest nen en concret, per aquest "grup" que durant 9 mesos viura moments d'il·lusió, d'esfor~ etc ... , i aixó no es una tasca solament del tutor/a sinó de tots plegats. Al finalitzar el curs estaria bé que fés· sim una rev isió, per veure com s'han anal desenvolupant aquests objectius, si s'han dul a lerme, o si ens hem que­dat a mig camí.

Enguany els temes Concert, Lode, Fundació, esport s no han mancat a cap reunió. També s'ha parlat de la " jor· nada d'acollida" del primer dia per accentuar durant aquest curs 86-87 la relació personal alumne·tutor que creiem im­prescindible a les classes, s'ha parlat deis objectius de cada curs, i d'aquell grup en concret. Ara, doncs, ca l que junts comencem afer ca mí.

Montserrat Soler

¡::::::== ::::::J U . \1 / SENYORETA, ... 0LJGAVEM A I..----J

t(E: .. . 136., d. FLJTBoL, TAN T7<ANQOiL!-., . S.Af' coM SvN ~A e:S"ffS COSES... QVAN, I'>6 CDP\ v,4 No

AQU sÉ. Q<Ji .... "---

- 5 -~l~~o..I .. ,.. '1'10

• ,W'I(~ .... ;)

... ) )

Crónica

I ;¡ I

CJ - J =

--- ( --~

6

\ ' " .. t~ ~

y, ~ JI! V 1

) ., I

El treball que em va agradar més va ser "Cien cíes Animals" i "Pas­tisseria", perque els animals m'agraden moltÍssim i pastisseria no ho havia fet mai. Alguns dies a la tarda anavem a donar un passeig i l'últim dia vam anar a un bosc a jugar, El dinar era boníssim i l'esmorzar també, A les nits no vaig dormir gaire bé perque algunes nenes feien xivarri, El dia que ens vam dutxar va ser molt divertit perque era el primer dia que ens dutxavem amb les nenes de la c1asse.

De set a vuit anavem a una sala on hi cantavem, explicavem acu­dits i també feiem obres de teatre.

Jo, la Gemma, el Miquel ... vam fer-ne una,

Veronica Gea

Anna Estevez, Marc Soler, Ellsabet easals, Xavier Enfruns, Roger Artigas, Oriol Poveda. _ 6 _

3erD

Aquest mes de novembre pels nostres nens de 3er d'EGB

Del 10 al21 han estat treb¡ Solsona: "Can Bajona". J

L'experiimcia ha estat moll com pels mestres i creiem que s' proposats.

Ja que els nostres nens vi desconeixen el món rural i la vida va pensar que seria interessant a ' sin, valoressin i respectessin la N ció de I'home per a extreure d'ella

Can Bajona, una Granja-Es als nens la possibilitat d'investigar que han apres a classe sobre els a~ ció de productes, etc ... Alhora que recte amb el treball i la forma de \1

Recull de rodolins fe~ que d'alguna manera sentiment vers l' esc~1

La meva escola és molt gran per aixó m'agrada tanto

A l'hora de natacíó jo disfruts de debó.

L 'escola és alegre i divertida i la gent molt aixerida.

Ens agrada molt estudiar peró encara més jugar.

J

'EGB

JONA

ha estat un mes pie de novetats

allant en una granja escola prop de

lit positiva tant per part deis nens han assolit totalment els objectius

iuen en un món urbél i, en general la pages, I'equip de mestres de 3er lconseguir que els nens conegues­'iaturalesa i s'iniciessin en I'actua­la el seu fruit.

scola molt ben organitzada, ofereix ilr, observar i experimental' tot alió animals, les plantes, la transforma­le els permet entrar en contacte di­! 'vida a pages.

L'equip de mestres de 3er

ets pels nens de 3er C a expressen el seu :<fla

i Els prafessors són tots molt trempats i els nens molt en tremaliats.

A l'escola m'hi trabo tan bé que no anyora per a res el carrero

Son cinc classes de 3er que ens portem d'alló més, bé.

1 hem anat a Solsona per gaudir de Can Bajona.

Victor Grau, Marc Soler, Anna Viñas i Mariona Berga.

Crónica

El lunes 17 de noviembre fuimos a una granja llamada "Can Bajona".

Haciamos talleres. Mi equipo era el número 2.

El lunes mi equipo hicimos entre todos 7 cocas de yogourt.

El martes hicimos "ciencias plantas".

El miércoles por la mañana fuimos a una mina y por la tarde hici­mos "ciencias animales".

El jueves limpiamos pocilgas y por la tarde hicimos empanadillas.

y el viernes hicimos pan.

A mi lo que me gusta mas fue en la granja por aquí habían conejos que me caen muy simpáticos. También por qué habían dos burros y dos cerdos y siete cabras.

También había cinco ovejas y una vaca de 400 Kgs. La vaca era gorda, grande y tenía los cuernos clavando se los en la cabeza. También me gustó la obra de los "Músicos de Bremen" y las canciones y los bailes y el fuego.

También me gustó hacer pan y la coca de yogourt.

Benet

- 7 - Raul Martln.

Cronica d'un esfor~ continuat Al lIarg del mes de novembre van seguir els actes i les ges­

tions en ordre a promocionar i aconseguir que arribin a ser una rea­litat les somiades noves instal·lacions esportives.

El dia 4 ens va visitar el S ... Josep Uuís Vilaseca, Direc­tor General d'Esports de la Generalitat. Venia acompanyat del sub­director, S ... Fidel Sust i del Cap de Serveis de Manteniment, S ... Joan Gelabert. T ota la plana major.

L'acte va ser cordial i se'ls veia interessats i assabentats del projecte. Tot donava la impressió de que ells portaven la lIi¡;ó ben apresa. Després de veure i comentar la maqueta i plimols els hi van fer entrega deis corresponents dossiers.

La visita més simpatica va ser la de la S .. a. Marta Fe .... u­sola el dimecres dii;l 12. A la mateixa porta d'entrada una pare lleta d'alumnes de Se d'EGB, de la c1asse de la seva filio la, la Me .. ce Tu~ seU, Ii van entregar un ram de f10rs i li van dirigir unes paraules molt ben assajades. Ja a la Sala de Juntes el P. Recto .. , Ignasi Salat, li va donar la benvinguda, explicant-Ii la historia del Col·legi. Val la pena recollir dues intervencions de la Sra. Marta Fe .... uso­la. Quan li parlaven deis camps d'esports va comentar que no Ii deien res de nou. Els coneixia prou bé des que venia a recollir el seu fill que feia esport en les nostres instal·lacions. 1 a I'entregar-li la medalla del Col·legi, d'en Cinto Casanovas, Ii va sortir esponta­nia I'exclamació: "Oh, que és bonica".

Després van fer un recorregut pel Col·legi i camps d'esports plens de quitxalla que jugava i s'entrenava, alguns deis quals la van reconeixer i s'hi atansaren a saludar-la com a nens ben educats. En· cara bó. Ella va correspondre amb la senzillesa i amabilitat que li és característica.

De tornada a la Sala de Juntes, i es va fer carrec del nou pro· jecte i es va acomiadar, sense oblidar·se el ram i la medalla que ha­vien quedat damunt una cadira durant la seva visita. Tot plegat va durar gairebé un parell d'hores.

El fruit de totes aquestes visites i entrevistes es van comen¡;ar a recollir el dimecres de la setmana següent, dia 19, en la reunió que el Vicerector, Rafael Méndez, acompanyat del President de I'AES, Angel Artiaga, i d'en Ventu .. a Mariné va tenir a la Generalitat amb els responsables de la Conselleria d'Esports. Després de parlar del projecte i de suggerir algunes modificacions que creien necessa­ries, es va concluir amb la certesa de que la Generalitat ajudaria, amb bones condicions.

El darrer acte \la ser la informació als Pares de Família. Bona assistencia. El Saló d'Actes practicaments pie, cosa que no és fre­qüent. 1 també plena de "personalitats" la taula presidencial. La in­formació va ser amplia i detallada a base de transparencies i els corresponents parlaments. Tan amplia i exhaustiva que al final ja es feia tard i alguns van comen¡;ar a desfilar en arribar el torn de pre­guntes aclaratories per part deis assistents.

c. C1> (1)

o ..., o (5 LL

- 8 -

ESPO Esperem que amb I'ajut de tots, Generalitat, Col·legi i Pares

de Família I'ambiciós i ambicionat projecte vagi endavant en les se­ves di verses fases. Ja us comunicarem el dia que les maquines co· mencin a remoure terra i enderrocar parets.

Ca .. les PortabeUa, S.I.

Novetats esportives en aquest curs

Han comen¡;at, amb molta empenta, les Escoles Esporti­ves per alumnes de 1er a Se de basica.

Aprenentatge poliesportiu, amb "rotació" mensual d'activitat, professor i instal·lació.

Es immediata I'apar ició del nou vestuari espo .. tiu del Col·legi. Disseny modern, actual, que respecte els "colors" tradicio· nals de SI. Ignasi. Samarreta, pantalons, mitjons, chandal i equip per Natació. Utilizat tant per les c1asses d'Educació Física com per la competició escolar i entrenaments.

"Enfortiment" de la Natació.

Ha incrementat notablement la participació d'alumnes en aquesta act ivitat. La participació general en "trobades" mensuals ("fair-play") amb col·legis propers han estat motivants i molt orienta· dores pensant amb "competicions oficials" necessaries pels qui destaquin.

La família T ort i So .. aviUa col·laboren amb els professors Elias Estevez i Jordi Domínguez en aquesta dinamica.

En I'actuació de SI. Ignasi als Escolapis Sarria . (Torneig de I'A­mistat, 22/XI/86), destaquem a Francesc Casas (30"7), Amadeu Isert (30"9) Elisabeth Camí (37"9), Eisa Vidal (40"2) i Bea­triz Fe .... e .. (41"7) enCROL, així com David Minguet (44"8), Elena Pujadas (47"6) i Elena Romagosa (55"7) en BRA(:A. En Ricardo López complementa amb dues especialitats (29"6 i 38"6).

T ambé cal parlar deis "festivals" oberts a tots els alumnes de 4art i Se de basica que organitza trimestralment l'Escola Esport iva.

La instal·lació de cortines en el gimnas permet un millor aprofitament, tant de I'espai físic com pels continguts de cada activitat.

Converteix el gimnas en dos ó tres espais, a criteri del pro· fessor. Són de color groc, lIuminoses i alegres. Cal tractar·les bé!

Tenim nou material didactic per les c1asses d'E.F. i per les Escoles Esportives. Raquetes, cercols, pilotes de platja, articles de plastic ...

Els professors i entrenadors que aquest curs s'han incor-porat al Servei d'Esports del Col·legi són:

Sebasm A1varez (coordinador Escoles Esportives i professor) Francesc Marín (professor Escales Esportives i fut bol de se) Caries Baurie .. (professor Escoles Esportives) Manuel Sebastían (entrenador Minibasquet masculí) Alejandro Maristany (entrenador Basquet preinfantil) Catalina Amau (entrenador Basquet infantil) Juan Luis F .. ancesc (entrenador Fútbol cadet)

El local del Departament d'E.F. i Esports (Planta baixa al coso tat deis vestidors) ha sofer! modificacions. Ara és un despatx gran de treball, de reunions i de trobada d'entrenadors, professors i alumnes.

Ubicació deis objectes perduts en el vestíbul de la Pisci­na. Sorpren alarmantment la gran quantitat i varietat d'articles que no son reclamats.

RTS Informació General

L'actual participació, com a equips, a nivell de represen­tació col·lect iva del nostre Col·legi, en aquesta primera part del curs escolar, es la seguent :

...J ~. I:;:j- iJ](/) ...J º- ~- ~

~ ::Jz ::JZ ~ UL.!..

~~ (/)- 0-

~ ~~ <1:L.!.. Cl~ a lJJ a¡::

~ <1:---- z----(/)¿ ~~ ::J¿

<1: lJJ 0<1: 2:~ ...,,~ ~ L.!.. ro roL.!.. :r:D.. (3 <1:

St. Ignasi 12 8 4 5 - 4/4 4/4 - - 45

(escolar)

AES 5 6 1 - - - - 4/4 1/1 22 (escolar)

AES 6 3 4 4 1/1 - - 19

(feder~t) - -

23 17 5 9 4 5/5 4/4 4/4 1/1 86

La participació de les noies es rellevant pero encara min<;a. En el cicle inicial i mitja de basica, el més actiu, arriba al 35%.

Observant el quadre anterior, deis 86 equips actuals, no­Illés 19 son femenins i d'aquests 14 pertanyen a modalitats individuals.

Cal animar I'esport felllení. Programarem noves activitats específiques i encoratjarem (a totes les edats) lIur participació.

Ja que parle m de I'esporl femení , I'equip de Basquet Ju­venil de SI. Ignasi (3er. BUP i COU), esta destacant en la com­petició escolar.

També cal nomenar els equips cadets masculins de Fut­bol i Basquet que partic ipen en el campionat de Catalunya, i que representen el nivell de compromís i esfor<; de la resta deis equips que porten el nom de St. Ignasi.

L'esperan<;a de fulur esportiu inmedial camina per 3er, 4art i 5e. Les competicions del Germa Marcet, el campionat in­tern de 5e i les activitats extra-escolars engresquen unes ma­tinals sabatines que il·lusionen a tot esportista.

Els caps de setmana (dissabte i diumenge) les nostres instal·lacions reben una mitjana de 90 equips sempre amb repre­sentació de SI. Ignasi o AES. Aquest miler lIarg d'esportistes es complementa amb els equips que juguen en al tres instal·lacions lIunyanes al Co¡'¡egi.

Esta en marxa la realització d'un Seminari d'E.F. i Es­ports, orientat a la formació i informació d'alumnes grans inte­ressats en I'educació esport iva deis menuts.

Tindra caracler propi del Col·legi i la finalitat esta en facili­tar conlinguts per a cada especialitat esportiva. La metodologia, planificació, psicologia i higiene esportives seran les materies ba­siques d'aquest seminari, obert a tots els/les alumnes de 3er BUP, 20n grau FP i COU, així com als monitors actuals d'esports.

A finals de Febrer 87, comen<;ara una nova competidó escolar. Qualsevol nova inscripció esportiva estara ben accepta­da, pensant en enfortir la presencia participativa de St. Ignasi en I'esport.

Ventura Mariné i Queralt.

Los alevines colaboran FUTBOL

No empezó muy bien la cosa ya que Javier Arranz, nues­tro entrenador, creía en principio que ibamos a jugar contra la Sa­lle Bonanova y encima estábamos un poco nerviosos porque em­pezaron dominándonos ellos; pero como en un contraataque 10-

- 9 -

gramos marcar el primer gol ya nos quedamos más tranquilos y la cosa funcionó mejor y dominabamos nosotros aunque en de­fensa estábamos un poco flojos y por eso nos marcaron el empa­te. Más tarde nosotros marcamos tres goles más.

Al delegado del equipo le enseñaron tarjeta amarilla la anu­lación de un gol que él protestó.

En el descanso Javi dijo al árbitro que habiamos hecho dos cambios, sin embargo a los cinco minutos de juego paró el parti­do y se dirigió a nuestro delegado para decirle que ¿cómo era que no le había comunicado los cambios?, a lo que le contestó que le dejara en paz. ¡C laro! le enseñó la tarjeta roja la cual creemos que fue injusta .

Esta segunda parte jugabamos mejor, lanzábamos a las ban­das para que los extremos la pasaran al centro y de esta forma marcamos seis goles, llegando al resultado final de diez a uno.

Al final del partido, en los vestuarios, Javi nos dijo que ha­biamos jugado como los ingleses y los brasileños.

Jorge Alcover, 6° B, José M.a Marcos, 6° F lñigo Segura, 6° F

AlevÍ B EL FUTBOL EN L' ALEVí B DE SISe D'EGB

Els entrenaments són d illuns i dijous i no són per a tothom una cosa divertida perque després estas gotat. Uns dies físic i a l­tres tecnica. Els dies de físic correm i fem exercicis de f1ex ibilitat. Els dies de tecnica acostumem a xutar al porter, afer partit i apen­dre noves tecniques; també comentem el partit del pasat dissabte.

El companyerisme en el nostre equip és bastant bó, pero hi ha algunes persones que impideixen que ho sigui millor.

Els partits són els dissabtes i e l entrenador exigeix que arr i­bem amb una hora d'antelació, per anar parlant de les posicions de cadascú.

Quan guanyem són molt divertits, pero en canvi si per­dem ... no ens agrada jugar contra els que fan moltes faltes o mar"­quen molts gols, volem que els partits sigui n igualats tan pels uns com pels altres.

Ignasi Vilar, 6e D, Paco Barelles, 6e D, Antonio Domenech, 6e A.

Una nueva compet ición ha comenzado y con ella esperan­zas renovadas de conseguir metas más elevadas. Gracias a la nue­va estructuración del deporte escolar, creo sinceramente que va a ser posible conseguirlo.

En el plano puramente deportivo, hay que resaltar el gran comienzo de los equipos de basket, que vencieron todos, inclu­yendo la soberana paliza que las chicas del cadete femenino le en­dosaron al colegio La Vall, nada menos que 54-5 (resultado muy convincente) .

Los equipos de fútbol no comenzaron con tanta fuerza ya que a excepción del cadete "A" y del cadete "C" todos los demás perdieron. Sólo el cadete "A" pudo empezar con una victoria de forma clara y contundente: 1 a 9. Los de La Salle Gracia aun no se lo creen. El cadete "C" no pudo jugar su encuentro debido a un error del calendario de competición pero jugará su encuentro en un breve espacio de tiempo.

Para finalizar, habrá que reseñar que los equipos de hoc­key corrieron distinta suerte. Mientras el cadete "B" ganaba su encuentro cómodamente, los chicos del cadete "A" perdían su partido frente a unos buenos conocidos: los Jesuitas de Caspe.

Josep Fajas ColI, Coordinador 11 etapa.

UNA NOVA BRANCA A L'AGRUPAMENT El passat dia 13 d'octubre tot l'Agrupament ens varem reunir a Can Barba, tal com s'ha anat fent aquests darrers anys. Hi havia un grup de "ve\ls pioners" que havíem acabat el nostre procés formatiu (segons diuen) a l'Agrupament i cadascú havia de prendre la seva opció personal de cara al futuro Així a Can Barba se'ns va fer fora de I'Agrupament d'una manera simbolica i com a acte significatiu se'ns va donar una c1au perque tornessim a I'Agrupament quan vulguessim. DeIs antics pioners que se'ns va donar la c1au només el Jordi va prendre I'opció de ser cap. Tots els altres -L1uís, Anna, Juli, Maite, CarIes, Sonia, L1uís, Marc, Cristina, Oscar, Inés, Pep, Teresa, L1uís, Montse i Cristian -varem prendre la decisió de fer un grup de Trucaires. Així, el dia 14 ja vam fer la primera reunió oficial de Truc. Fou una reunió molt emotiva per tot el que havíem deixat enrera, pero també molt significativa per tot el que ens queda per afer, tot el camí que encara hem de recórrer. Darrera queden tots aque\ls r.lOments viscuts a pioners i caravel·les (fins i tot alguns a rangers), les sortides, els campaments d'estiu, les \largues caminades a Montserrat, les travesses de muntanya, I'amistat que ens uneix, les canc;;ons al voltant de la foguera, els moments de desanim, els companys que marxaven i prenien una nova opció, els moments de fer gresca, els moments de dur trebalí, els moments de reflexió ... Ara comencem de nou, potser sembla que tan soIs portem un mes fent el Truc, pero en realitat portem tots aquests anys; pot semblar que som un grup de 18 trucaires, pero realmente som tot I'Agrupament. Esperem que amb I'ajuda de tothom poguem fer de (ruc, no tan soIs una branca, sinó el reflex i la culminació de totes juntes.

Cristian Rodríguez-Ferrera, (Agrupament Escolta Sant Ignasi)

DES DE LA INFERMERIA De tant en tant s'obria la porta de la infermeria i sortia un menut somicant. Dues \Iagrimotes grosses corrien per les seves galtes molssudes, fetes mes aviat per a fer-hi manyagues que no pas per a ser aixugades per el mocador d'uns infermers. I sor tia mirant-se i re-mirant-se un lIoc precís del seu brac;;o la cops, desitjant inmenssament, un "guariment" amb una "tirita", il·lusió d'il·lusions quan s'és petit, mostra deIs mils afectes i dedicacions, amparatge i aco\lida del qui els cura i els rep . D'altres, en sortien amb dos bonys a les galtes, un a cada costat. Dins s'hi amagava un caramel de consol·lació, consumit amb fruicció com el més deliciós i preuat cansol, a la seva punxada cruenta. I de tant en tant, també en sortia aquell que neix i és un "mercader", amb "canvis" i "tenguis" d'un caramel per dos cromos o pegatines ... I també en sortia, un entre molts, aquell que no s'acaba de creure que tots els caramels son iguals, si no que hi ha varietat, i segur, segur, que el caramel del veí deu ser molt més de liciós i ensucrat que el propio Vejam, vejam, el teu'?, de que és?, doncs el meu és de .. . D'altres, els "timidots", amb la lIagrimota escapc;;ada a mig camí, sortien amb una ma a la butxaca, acariciant silenciosament el seu petit tresor, dolC;; i rodó, que segur, segur que el faran arribar a casa. Punxades i caramels per a tothom.

A la infermeria, durant tres dies, s'ha estat vacunant. Als menuts de sis anys i a les noies d'onze. Als primers, la prova de la "tuberculina", a les segones, la vacuna de la Rubeola. Per a tots hi ha hagut una punxada, sub-epidermica, sub-cutanea, al cap de munt del brac;; o al be ll mig del avant-brac;;. El que importa de veritat, de veritat de tot aixo, és que en aquesta infermeria es vetlla i es treballa per a la salut de tots, de tots els nos tres escolars. I potser d'aquí a molts anys, quan aquests infants siguin pares d'altres infants, és possible que un dia tot retornant de I'es­cola, el fill Ii digui a la mare: "avui, mare, m'han punxat a la infermeria, he sigut molt valent i m'han donat un caramel". I potser la mare, el pare, somriura i aclucara els ulls i pensara en aquella escola que tant aprop la va viure i que tan lI uny li queda ... A ell, un dia, també el van punxar i també Ii van donar un caramel.

Dra. Núria Mateo

LA NOVA FILOSOFIA Cada any en comenc;;ar el curs faig revisió del que jo anomeno "la meva filosofia" - educar en i amb justícia, lIibertat i respon­

sabilitat- i cada any arr ibo a la mateixa conclusió; el més important per a mi és la justícia. Justícia és, sota el meu punt de vista, coneixer els meus alumnes i que ells em coneguin, així ens ho va ensenyar El Mestre:

"jo conec les meves ovelles i e lles em coneixen", i que em coneguin no soIs en la meva forma d'actuar sinó en la meva forma de ser, sensible, nerviosa i vulnerable com ho poden ser ells .

Justícia és fer-Ios participar deIs meus plans d'estudis, que caneguin de bon principi allo que espero d'ells, com i quan els ava­luaré i quin sera el nostre sistema de treball.

Justícia és trobar recursos per fer-me entendre, per motivar-los i per il·lusionar-Ios en la feina i tenir present que no puc de­manar que sapiguen en un any el que jo he apres al lIarg de molls anys.

Justícia és sobretot estimar-los tal com són, de la mateixa manera que els pares han d'acceptar i estimar als seus fills, saber sancionar en el moment just i saber perdonar.

Perque de la justícia i I'amor neix una autoritat moral que no té res a veure amb I'autoritarisme. Aquest genera hipocresia i submissió aparent, I'altre, responsabilitat i col·laboració.

Es ben cert que no tot són "f1ors i violes" i de vegades esdevé el fracas en alguns casos, aleshores cal humilitat i analisi per veure que és el que ha faltat i aprendre la lIic;;ó.

També és cert que quan s'hi posa amor es pateix més perque es fan lIigams (com diu la guine_u del Petit Princep) i quan arriba la fi de curs i se'n van et trobes (plagiant la tirallonga de monosíl-Iabs) un xic més vell i un molt buit, i un xic trist i un poc sol pero pIe d'esperanc;;a amb la convicció de que tard o d'hora la teva feina donara fruit. .

Margarita Fdez., 7° D

- 10 -

CATEQUESI==: 40 i 50

Comienza un nuevo año escolar. Algunos nos pregun­tamos: "¿Qué sentido dar a este nuevo curso? ¿Limitarse a es­tudiar?" Esta conclusión no me deja demasiado satisfecho. Como cristiano que soy debo intentar hacer algo más ...

Hace un año que el colegio organiza unas catequesis a niños de 5° de EGB. Un grupo de chicos y chicas de 3° BUP y COU nos ofrecimos a ser catequistas.

La experiencia resultó pese a todo positiva. ¿Por qué pese a todo? La cosa, como era de esperar, no fue tan fáci l. Habituarnos a la enseñanza fue un proceso laborioso, y tam­bién singular. Había momentos en que me preguntaba si no era yo quien aprendía de ellos. Su arma más poderosa era la inocencia. Una inocencia que con frecuencia llegaba a trasto­car mis esquemas. La verdad es que muchas veces no supe qué contestar a las preguntas formuladas, aparentemente tan sencillas ... una experiencia que recomiendo a todo el mundo.

Este curso la catequesis se ha ampliado a 4°, y también participan alumnos de FP.

La verdad es que vale la pena emplear nuestro tiempo, mal llamado libre, en una actividad que proporciona tantas satisfacciones.

Os e ar Cor o minas , COU A.

Que és per a mi 1" Advent" L'''Advent'' per a mi representa les quatre setmanes

abans de la "Bona Hora". Aixo és la preparació deis creiens per rebre a Jesús. Jo personalment penso que aquest afer és molt important per a tots nosaltres. Com podríem celebrar el Nadal sense primer una preparació? La meva preparació per a rebre a Jesús sera durant aquestes quatre setmanes que en fer uns proposits els complim durant aquestes setmanes i si és posible millorar-nos amb tot el que pugem. Com a prova del que dic demanaria a la resta deis meus companys de 3er que reflexionexin amb tot allo que els pogués ajudar a ser millors.

Los de cuarto van de Convivenc ias

O riol Po veda

El pasado día veintisiete de octubre, tal y como infor­mamos en el pasado número de A UNA, un grupo de diec io­cho personas del segundo grado de la Formación Profesional vivió unas jornadas de Convivencias dirigidas por Jaume Cer­da, que estuvo acompañado de los diversos tutores. Hemos pensado que podría ser de interés recoger algunas opiniones de los sujetos de tales jornadas:

"Creo que las convivencias han sido oportunas ya que en mi opinión me han ayudado a conocerme mejor y a com­prender mejor a otras personas, incluso a otras personas de las que no tenía buen concepto . Creo que ha sido muy positivo".

Xavier Albe rto 4.° Electrónica. "Estas convivencias en Sant Cugat han sido muy posi­

tivas ya que nos han servido para ser más abiertos con la gen­te que nos rodea, y también para conocer mis características de una forma más profunda".

Jordi Vidal 4.° Electrónica.

- 11 -

El que significa per a mi el dia de I'entrega del "Nou T estament"

Aquest era el dia que jo i tota la c1asse esperavem. Les nos tres catequistes ens havien parlat d'un lIibre (Nou T esta­ment) que teníem ganes que és trobés a les nostres manso

Per a mi era un dia molt important, per fi podria lIegir aquell lIibre que les catequistes ens havien dit.

Vam anar tots a la capella, vam cantar canc;:ons i des­prés ens van donar el lI ibre per c1asses.

Jo· crec que aquell d ia va ser molt bonic i molt impor­tant com ja us he dit abans. L1egint aquest lIibre que és el tes­tament de Jesús i totes les obres que va fer EII ; nosaltres po­dem arribar a esser uns bons cristians.

Carme Cerveró

en CIJ

]! VJ

'" U

Oriol Gasch, Oriol de SolO, Mireia Verges, Josep Domingo, Mariona Berga, Anna Eslevez, Roger Berges, Roger Praldesaba. .

"El día veintisiete salimos hacia el Casal Borja dieciocho alumnos de cuarto curso de Administrativo y Electrónica sin saber muy bien de qué trataba aquel retiro. Durante dos días, compartimos nuestras experiencias junto al padre Jaume Cer­da, en un ambiente agradable y de compañerismo. Aprendi­mos a conocermos más a fondo, a aceptarnos y volvimos con claras ganas de mejorar. Fue, en resumen, una gran experien­cia que nos gustaría repetir"

Elena Gurguí, 4.° A Administrativo . "Fue una experiencia entre personas que, en algunos ca­

sos, no nos conocíamos; pero que, al fina lizar las Conviven­cias, resultamos ser buenos amigos . Nos ha quedado el gusto de un tiempo que hubiéramos preferido más largo. Tratamos temas importantes tanto para conocernos a nosotros mismos, como a los demás, sin olvidar a nuestro buen amigo Jaume Cerda y los distintos tutores. Hablamos de temas de la socie­dad, personales, religiosos ... Pero todos estamos seguros que la próxima oportunidad que se nos presente no dudaremos en repetir esta experiencia"

Cristina Triana, 4.° B Admtvo.

Primera trobada eucarlstica familiar de 8e

EL CATEQUISTA QUIM

El dissabte vuit de novembre es va celebrar una TROBA­DA FAMILIAR de vuite, la qual cosa és habitual des de fa ja 10 anys i té lIoc un cap cada trimestre. El tema d'aquesta trobada era "PARES I FILLS", a la lIum de I'evangeli i el 4art Manament.

Previament, a I'Area de Formació Religiosa, cada alumne havia fet una redacció com a meditació sobre el tema. D'entre ta­tes e lles es van triar nou per a ser lIegides a l'Eucaristia del dia vuit. L'acte resulta molt maco i emotiu . L'assistencia va estar molt nombrosa, aproximadament 570 persones.

Publiquem aquí una de les redaccions lIegides a la Missa, la de Maria MoHns, 'alumna de vuite E:

Tema: "El quart manament de la lleí de Déu"

-El quart manament de la lIei de Déu diu:

"Honoraras el teu pare i la teva mare".

Aquest manament és molt important i essencial per a la vida humana, el teu cor s'obre i s'omple d'amor, lIavors penses en el caliu de la família, que és la millar sensació que hi ha.

Així com els pares valen el millar per a nasal tres, agralnt-Ios, corresponguem als bens que ens donen i ens fan.

L'escriptura diu: "Honora el pare i la mare: així tindras lIar­ga vida al país que et dóna el Senyor, el teu Déu".

Hem d'estimar els pares tinguin I'edat que tinguin i estiguin malalts o sans, passi e l que passi, els nostres pares ens han donat I'oportunitat de treure el cap al món, ens han educat religiosa­ment, ens han donat de menjar i vestir, ens han donat escala i sobretot, ens han donat amor. .. Que mes vale m?

Aquest agralment I'hem de fer brotar com la lIavor d'un fru it, ara i fins la mort. No sempre els pares són tant positius: hi ha alguns casos de nens maltractats, pares que no valen tenir fi lls; casos d'avortaments, etc ...

Fa lIastima veure aquests nens que ténen uns pares tant in­humans i salvatges. Sí, qu ina lIastima .. .

Regalo de Navidad (Viene de la pág. 1)

La habitación se llenó de resplandor. Antes era lóbrega y triste, ahora, brillan­te y alegre. Y Luis, subido en una de las puntas de la estre lla, emprendió aquel viaje maravilloso. Cruzaron el firmamen­to ante la mirada curiosa de todos los as­tros. Al muchacho le parecía que todo aquello era un sueño pero, si así fuera, no quería despertar.

Pero Luis, que si antes estaba triste, ahora lo estaba aún más, ya no tenía el libro, su libro. Ya no podría dibujar en el suelo las letras.

Llegaron, al fin. Era un lugar maravi­lloso, con mucha gente que llevaba pre­sentes hacia la cueva pero, iqué maravi­lla!, existía un sosiego y una tranqui lidad inexplicables . Luis, con la estrella, siguió a los caminantes, se dirigió hacia aquella cueva que se le presentaba como un gran resplandor . Al llegar, vió cómo todos en­tregaban algún regalo al recién nacido. Cuando llegó su turno no supo qué ofre­cerle. Enseguida, pensó en lo que podía regalarle, ¡pero tan valioso! ¡era tan va­lioso para él'... ¡Qué más da! -pensó-, de todas formas no podré utilizarlo nun­ca ... , y se lo dió . Le dió su libro que tan­to quería. El Niño le sonrió y Luis le correspondió.

La estrella le volvió a conducir a su casa. Allí se despidió de su guía que re­tornó al firmamento.

Al día siguiente, con las ovejas y ca­bras, se echó al monte . Llamó a Dupi y le acarició. Se le ocurrió, entonces, dibu­jar, en el suelo , las letras DUPI, y así lo hizo. Había escrito el nombre de su fiel amigo. Comprendió que aquellos dibujos tenía sentido. Se decidió a escribir su nombre, LUIS. Una sonrisa iluminó su rostro porque entendía lo que escribía. Saltó, cantó, tocó la flauta, bailó, si lbó, gritó . Corrió hacia su casa, entró en su habitación y, por la ventana, miró al cie· lo en busca de su estrella. Aunque era de día, las estre llas aparecieron y le sonrie­ron, yen el firmamento se escuchó un vi­llancico. Luís no vió a su estrella, pero lo comprendió.

iYa sabía escribir!. ¿Qué es lo prime­ro que hizo?, cogió el lápiz que utilizaba para dibujar, se sentó y empezó a escri­bir este "REGALO DE NAVIDAD".

Jesús Frauca

- 12-

Correu Obert

Us recordem que aquesta secció esta oberta a tothom que vulgui expresar la seva opinió. Podeu deixar les cartes sig­nades a la porteria a nom de A UNA.

CONSELL DE REDACCIÓ

El Consell de Redacció esta formaf pels mafrimonis Gilberf Pibernaf, Co­mas-Cano, Cumellas-Conde, els pro­fessors, M. Dolors Duran, Jesús Frau­ca, Esther Iglesias, José Menéndez, CarIes Porta bella, Ignasi Sala!, Alfre­do Sánchez (redactor esportiu) els alumnes Elena Adsera, COU, Elena Cuatrecasas, 3.er BUP. REVISTA A UNA Cof.!egi Sto Ignasi. Carrasco i Formiguera, 32 08017 Barcelona

q: z o ..J W Ü a: q: m

'" N g o

>­a. o ü

e .~

(/)