DOMINGO - La Mañana...2019/06/16 · els 18,2 anys en què es situava la mitja de les seves mares....
1
Una frase que se sol escoltar en boca dels pares sol ser la de què els fills no venen amb un “manu- al sota el braç”. Això fa que, com a pares, ho fem el millor que po- dem i sabem, ja sigui per propi insnt, per la nostra vivència com a fills, preguntant a les avi- es i avis de les criatures o bé llegint llibres sobre com educar, com posar límits, aprenentatge en valors i d’altres temàques vinculades a la criança. Quan els fills van creixent, de vegades, hi ha la sensació de què no acabes de veure els resul- tats de tot l’esforç que compor - ta acompanyar als fills en el seu desenvolupament. Un període en el que tot això es posa en joc, és a l’adolescència: si els pilars han estat sòlids, es resol prou bé en aquest període d’independència de les figures parentals en busca del “qui sóc jo”. Un dels temes que cal abordar amb els fills, ja a la preadolescèn- cia, és el de la vivència de les re- lacions sexuals. Segons dades de la Enques- ta Nacional sobre Anconcepció (2018) realitzada per el Observa- torio de Salud Sexual y Reproduc- va de la Sociedad Española de Contracepción y la Fundación Es- pañola de Contracepción, l’edat d’inici de les relacions sexuals en dones, és als 16,37 anys, contra els 18,2 anys en què es situava la mitja de les seves mares. A la vista d’aquestes dades, com a psicòloga i com a mare, el plantejament que em faig és quin abordatge fem els pares sobre aquest tema. En aquestes edats, es desperta l’atracció, descobreixen el primer amor, s’enamoren, han de pren- dre decisions, tenen expectaves sobre les relacions, tenen pors... i no estan informats i el que fan, és anar a buscar la informació bé a germans grans o bé a internet o al porno, i com ja sabem no tot el que està a les xarxes és una font fiable. També hi ha moltes noies La sexualitat, és una dimensió de la personalitat i per tant, està present durant tota la vida i representa el com ens relacionem amb nosaltres mateixos i amb els altres 15 PLAÇA PÚBLICA DOMINGO 16 DE JUNIO DE 2019 La universitat que és com tu Com abordem les relacions sexuals amb els nostres adolescents? MAITE DURÁN FABRÉ, PROFESSORA COL·LABORADORA DEL GRAU DE PSICOLOGIA DE LA UOC. Doctora en Psicologia per la Universitat Ramon Llull. Especialista en Psicología Clínica, Psicoteràpia i Psicologia Coaching. Professora associada a la UB. Treballa com a psicoterapeuta d’adolescents, d’adults i parelles. Formadora en soſt skills per el desenvolupament del lideratge i el treball en equip, formadora en competències personals i professionals. que consulten i parlen amb les seves mares, no tot està perdut! Tot i així, estan desinformats sobre les malales de transmis- sió sexual. Si recordem, al maig de 1983, es va idenficar oficial- ment el Virus d’Immunodeficièn- cia Adquirida Humana (VIH), amb personatges públics com Rock Hudson, Freddy Mercury, Ant - hony Perkins, que van ajudar a entendre l’abast de la necessitat de l’ús de preservaus per a pre- venir les malales de transmissió sexual. Aquest tema en el seu moment, va causar revol i presa de consciència, però actualment, tot i que es fan campanyes, els adolescents vinculen l’ús del pre- servau a la contracepció. Per tant, cal abordar quan parlem de sexualitat amb els nostres fills, la part “tècnica”, fer incidència en el risc d’embaras- sos i l’abordatge de les malales de transmissió sexual, però so- bretot, hem de acompanyar-los a través de l’aspecte emocional que comporta el fet de tenir re- lacions i treballar amb ells la part afecu-sexual. La sexualitat és una dimensió de la personalitat i per tant, està present durant tota la vida i re- presenta el com ens relacionem amb nosaltres mateixos i amb els altres. Per això és important que els hi parlem de la part afecva, per tal que es reconeguin a ells/elles mateixes, que s’accepn tal i com són i que es puguin expressar de forma sana, respectant-se a si mateixos/es i respectant als al- tres/as. Cal parlar-los què han d’assu- mir les seves responsabilitats i conseqüències envers les seves eleccions i decisions i que ningú els obliga a actuar d’una forma determinada; que cal respec- tar-se a ells/els mateixos/es i per tant, també als altres; cal fer-los reflexions i parlar al voltant del què és ser parella, tenir un/a amic/ga especial, les expectaves que puguin sorgir, la normalitat de moltes coses que senten i que se’ls hi passa pel cap. Tenen temps de sobres per a esperar a estar segurs i segures sobre quan començar a tenir re- lacions i per tant, cal abordar la pèrdua de la virginitat com a de- cisió pròpia i personal i el què els implica ja sigui a nivell de valors, d’actuds familiars o de creences, ja que sol haver-hi pressió social entre els adolescents que es pre- ocupen emmirallant-se amb els amics i amigues que ja “ho han fet”. Posant fil a l’agulla, és feina de tots que els nostres adolescents desenvolupin una sexualitat sana i normalitzada i, per això, necessi- tem l’acció de les administracions a través de les campanyes, una publicitat responsable, persones i personatges públics referents, Iniciaves privades i tallers a les escoles, que esdevinguin fonts d’informació i referents que con- tribueixin a la sexualitat com a descoberta en totes les seves di- mensions. Però, sobretot, no pot faltar l’acompanyament que fem com a pares i mares en l’àmbit afecu. No sé vosaltres, però jo no el vaig tenir i em vaig prome- tre que, quan fos mare, els meus fills el ndrien tot i què, com em diuen, “ens fa vergonya parlar amb tu sobre aquestes coses”, però ho fan!
Transcript of DOMINGO - La Mañana...2019/06/16 · els 18,2 anys en què es situava la mitja de les seves mares....
Una frase que se sol escoltar en boca dels pares sol ser la de què els fills no venen amb un “manu-al sota el braç”. Això fa que, com a pares, ho fem el millor que po-dem i sabem, ja sigui per propi instint, per la nostra vivència com a fills, preguntant a les avi-es i avis de les criatures o bé llegint llibres sobre com educar, com posar límits, aprenentatge en valors i d’altres temàtiques vinculades a la criança.
Quan els fills van creixent, de vegades, hi ha la sensació de què no acabes de veure els resul-tats de tot l’esforç que compor-ta acompanyar als fills en el seu desenvolupament. Un període en el que tot això es posa en joc, és a l’adolescència: si els pilars han estat sòlids, es resol prou bé en aquest període d’independència de les figures parentals en busca del “qui sóc jo”.
Un dels temes que cal abordar amb els fills, ja a la preadolescèn-cia, és el de la vivència de les re-lacions sexuals.
Segons dades de la Enques-ta Nacional sobre Anticoncepció (2018) realitzada per el Observa-torio de Salud Sexual y Reproduc-tiva de la Sociedad Española de Contracepción y la Fundación Es-pañola de Contracepción, l’edat d’inici de les relacions sexuals en dones, és als 16,37 anys, contra els 18,2 anys en què es situava la mitja de les seves mares.
A la vista d’aquestes dades, com a psicòloga i com a mare, el plantejament que em faig és quin abordatge fem els pares sobre aquest tema.
En aquestes edats, es desperta l’atracció, descobreixen el primer amor, s’enamoren, han de pren-dre decisions, tenen expectatives sobre les relacions, tenen pors... i no estan informats i el que fan, és anar a buscar la informació bé a germans grans o bé a internet o al porno, i com ja sabem no tot el que està a les xarxes és una font fiable. També hi ha moltes noies
La sexualitat, és una dimensió de
la personalitat i per tant, està present durant
tota la vida i representa el com ens
relacionem amb nosaltres
mateixos i amb els altres
15PLAÇA PÚBLICADOMINGO16 DE JUNIO DE 2019 La universitat que és com tu
Com abordem les relacions sexuals amb els nostres adolescents?
MAITE DURÁN FABRÉ, PROFESSORA COL·LABORADORA DEL GRAU DE PSICOLOGIA DE LA UOC.Doctora en Psicologia per la Universitat Ramon Llull. Especialista en Psicología Clínica, Psicoteràpia i Psicologia Coaching. Professora associada a la UB. Treballa com a psicoterapeuta d’adolescents, d’adults i parelles. Formadora en soft skills per el desenvolupament del lideratge i el treball en equip, formadora en competències personals i professionals.
que consulten i parlen amb les seves mares, no tot està perdut!
Tot i així, estan desinformats sobre les malalties de transmis-sió sexual. Si recordem, al maig de 1983, es va identificar oficial-ment el Virus d’Immunodeficièn-cia Adquirida Humana (VIH), amb personatges públics com Rock Hudson, Freddy Mercury, Ant-hony Perkins, que van ajudar a entendre l’abast de la necessitat de l’ús de preservatius per a pre-venir les malalties de transmissió sexual. Aquest tema en el seu moment, va causar revol i presa de consciència, però actualment, tot i que es fan campanyes, els adolescents vinculen l’ús del pre-servatiu a la contracepció.
Per tant, cal abordar quan parlem de sexualitat amb els nostres fills, la part “tècnica”, fer
incidència en el risc d’embaras-sos i l’abordatge de les malalties de transmissió sexual, però so-bretot, hem de acompanyar-los a través de l’aspecte emocional que comporta el fet de tenir re-lacions i treballar amb ells la part afectiu-sexual.
La sexualitat és una dimensió de la personalitat i per tant, està present durant tota la vida i re-presenta el com ens relacionem amb nosaltres mateixos i amb els altres.
Per això és important que els hi parlem de la part afectiva, per tal que es reconeguin a ells/elles mateixes, que s’acceptin tal i com són i que es puguin expressar de forma sana, respectant-se a si mateixos/es i respectant als al-tres/as.
Cal parlar-los què han d’assu-
mir les seves responsabilitats i conseqüències envers les seves eleccions i decisions i que ningú els obliga a actuar d’una forma determinada; que cal respec-tar-se a ells/els mateixos/es i per tant, també als altres; cal fer-los reflexions i parlar al voltant del què és ser parella, tenir un/a amic/ga especial, les expectatives que puguin sorgir, la normalitat de moltes coses que senten i que se’ls hi passa pel cap.
Tenen temps de sobres per a esperar a estar segurs i segures sobre quan començar a tenir re-lacions i per tant, cal abordar la pèrdua de la virginitat com a de-cisió pròpia i personal i el què els implica ja sigui a nivell de valors, d’actituds familiars o de creences, ja que sol haver-hi pressió social entre els adolescents que es pre-ocupen emmirallant-se amb els amics i amigues que ja “ho han
fet”. Posant fil a l’agulla, és feina de
tots que els nostres adolescents desenvolupin una sexualitat sana i normalitzada i, per això, necessi-tem l’acció de les administracions a través de les campanyes, una publicitat responsable, persones i personatges públics referents, Iniciatives privades i tallers a les escoles, que esdevinguin fonts d’informació i referents que con-tribueixin a la sexualitat com a descoberta en totes les seves di-mensions. Però, sobretot, no pot faltar l’acompanyament que fem com a pares i mares en l’àmbit afectiu. No sé vosaltres, però jo no el vaig tenir i em vaig prome-tre que, quan fos mare, els meus fills el tindrien tot i què, com em diuen, “ens fa vergonya parlar amb tu sobre aquestes coses”, però ho fan!
