documents d’economia ”laCaixa” - caixabankresearch.com · gairebé la meitat dels 10 milions...

documentsd’economia

”la Caixa”

”la Caixa”Estudis i Anàlisi Econòmica

Av. Diagonal, 629, torre I, planta 6

08028 BARCELONA

Tel. 93 404 76 82

Telefax 93 404 68 92

www.laCaixa.es/estudis

Correu electrònic: [email protected]

La responsabilitat de les opinions emeses en els documents d’aquesta col·lecció corresponexclusivament als seus autors. La CAIXA D’ESTALVIS I PENSIONS DE BARCELONA no s’identifica

necessàriament amb les seves opinions.

© Caixa d’Estalvis i Pensions de Barcelona - ”la Caixa”, 2011

© Joan Elias Boada

DOCUMENTS D’ECONOMIA ”la Caixa”

NÚM. 20 MARÇ 2011

Immigració i mercat laboral:abans i després de la recessió

Joan Elias*

* Adjunt a la Direcció de l’Àrea d’Estudis i Anàlisi Econòmica de ”la Caixa”

IMM

IGR

AC

IÓIM

ERC

ATLA

BO

RA

L:A

BA

NS

IDES

PR

ÉSD

ELA

REC

ESSI

Ó

DOCUMENTS D’ECONOMIA ”la Caixa” NÚM. 20 MARÇ 20112

Resum:A partir de la segona meitat dels anys noranta, es va iniciar una onada d’immigració cap a Espanya d’unaintensitat tal, que ha provocat uns canvis profunds en la demografia, la societat i l’economia espanyoles.La població activa estrangera ha arribat a assolir la taxa del 16% sobre els actius totals. Es tracta d’unaxifra que supera la de la major part dels països que tradicionalment compten amb més estrangers re-sidents. El gruix d’aquest flux migratori ha vingut atret, sobretot, per les oportunitats que presentava unmercat laboral en franca expansió. Aquest document se centra en l’impacte sobre el mercat de treballd’aquest fenomen, a través de les estadístiques i els estudis disponibles, i arriba a tres conclusionsgenerals. En primer lloc, l’afluència d’estrangers va contribuir a reforçar el cicle expansiu de l’economiaespanyola, a costa d’un menor creixement de la productivitat aparent del factor treball. En segon lloc,malgrat la magnitud del fenomen, la gran onada immigratòria no sembla haver alterat els paràmetres enquè es desenvolupa el mercat de treball. I en tercer lloc, l’elevada desocupació estrangera amb què s’hatancat la recessió econòmica amenaça de perdurar en el temps.

Paraules clau: Immigració, mercat laboral, EspanyaCodis JEL: J21, J61

Abstract:The second half of the nineties saw the start of a wave of immigration to Spain of an intensity that hasbrought about far-reaching changes in Spain’s demographics, society and economy. Inmigrants havecome to represent 16% of the active population, this figure surpassing most of the countries that tradi-tionally have more foreign residents. The bulk of this migratory flow has primarily been attracted by theopportunities offered by an expanding labour market. This paper focuses on the impact of this phenom-enon on the labour market, through available statistics and studies, and reaches three broad conclu-sions. First, the influx of foreigners has helped to enhance the growth cycle of the Spanish economy atthe expense of growth in the apparent productivity of labour. Second, despite the size of this phenom-enon, the great wave of immigration does not seem to have altered the parameters within which thelabour market operates. Finally, the high unemployment among foreigners as a result of the economicdownturn threatens to continue for some time.

Keywords: Immigration, labour market, SpainJEL Codes: J21, J61

IMM

IGR

AC

IÓIM

ERC

ATLA

BO

RA

L:A

BA

NS

IDES

PR

ÉSD

ELA

REC

ESSI

Ó

DOCUMENTS D’ECONOMIA ”la Caixa” NÚM. 20 MARÇ 2011 3

ÍNDEX

1. Introducció 5

2. La gran onada immigratòria: un fenomen únic i irrepetible? 6

2.1. De país d’emigració a destinació d’emigrants 6

2.2. Orígens molt diversos però un objectiu clar: el mercat laboral 8

2.3. Perspectives de la immigració a Espanya: fi de cicle? 10

3. L’encaix de la immigració en el mercat de treball 14

3.1. Una immigració molt laboriosa 14

3.2. Ocupació per als immigrants a costa de l’ocupació dels nacionals? 15

3.3. Immigració, creixement i productivitat 19

4. Crisi econòmica, mercat de treball i immigració 23

4.1. Els estrangers s’enduen la pitjor part 23

4.2. Perspectives de les condicions del mercat de treballper als estrangers 27

5. Conclusions 30

Referències 33

IMM

IGR

AC

IÓIM

ERC

ATLA

BO

RA

L:A

BA

NS

IDES

PR

ÉSD

ELA

REC

ESSI

Ó


1. Introducció

En molt poc temps, Espanya ha passat de ser país d’emigració a tenir la taxa d’estrangers so-bre el total més elevada entre els grans països europeus, tant pel que fa a població total coma població activa en el mercat de treball. Entre el 1998 i el 2008, la gran dècada migratòria,gairebé la meitat dels 10 milions de nous ciutadans estrangers residents a la UE-15 van triarEspanya com a país de destinació. Uns anys en els quals l’expansió de l’economia reclamavauna incorporació extraordinària de mà d’obra.

Ha perjudicat aquesta immigració les condicions de treball dels nacionals? L’evidència mos-tra clarament que, ben al contrari, l’intens flux migratori coincideix amb un descens de ladesocupació dels treballadors nacionals, amb un augment de les seves taxes d’activitat i ambuna elevació general dels seus salaris. De fet, a partir de la darreria dels anys noranta, la man-ca de treballadors autòctons en determinats sectors d’activitat i l’avenç de sectors intensiusen mà d’obra van requerir la incorporació de treballadors estrangers, malgrat l’augment deles taxes d’activitat dels nacionals. Aquest nou contingent de població, que consumeix i in-verteix, va reforçar i ampliar el cicle expansiu general, i això va permetre un augment de laproducció per càpita superior al que s’hauria registrat si no se n’hagués produït l’arribada.

Això no obstant, el fet que els sectors d’activitat que van absorbir la major part d’aquestaimmigració fossin de baix valor afegit, de baixos salaris i molt intensius en mà d’obra va ferque la seva aportació directa a la productivitat de l’economia fos menor que la mitjana. Ésparticularment demostratiu de la marginalitat de les ocupacions dels immigrants el fet quebona part dels contractes corresponguin a la modalitat de contractació temporal, deixantde banda el col·lectiu que està en una situació irregular. Tot i així, cal esperar que, a mitjàtermini, la nova immigració pugui aportar una millora substantiva de la seva productivitat,a mesura que es vagi adaptant a la nova realitat laboral (ajust de qualificacions, millora del’experiència, adaptació a l’idioma i superació de factors de discriminació).

La recessió econòmica ha interromput bruscament el flux migratori i es planteja l’interrogantde si aquesta interrupció és transitòria o definitiva. Una pregunta amb una resposta quedepèn sobretot de l’evolució futura de l’economia, ja que els fluxos migratoris responen enbona mesura a la situació econòmica dels eventuals països d’acollida. De moment, el queés evident és que els immigrants s’han endut la pitjor part de l’ajust del mercat laboral, acausa, principalment, de la distribució sectorial de la seva feina i també per la concentraciód’aquesta en l’àmbit dels contractes temporals. La taxa d’atur dels immigrants, al voltant del30%, se situa molt per sobre de la corresponent als ocupats nacionals i corre el risc de mante-nir-se en aquest nivell en un entorn de lenta recuperació econòmica i absència de polítiquesespecífiques orientades a millorar l’ocupabilitat del col·lectiu immigrant.

L’objectiu d’aquest estudi és dibuixar una panoràmica d’aquest període d’immigració capa Espanya, centrant-se en com el mercat de treball ha encaixat el fenomen, quins efectes hatingut sobre les variables principals que defineixen el mercat laboral i sobre el seu comporta-ment, incloent-hi les conseqüències sobre el creixement econòmic. A partir d’aquí, s’examinacom la recessió està afectant la població laboral estrangera i es temptegen les perspectivesdel col·lectiu d’immigrants estrangers i dels fluxos migratoris en un previsible escenari desortida lenta de la recessió.

IMM

IGR

AC

IÓIM

ERC

ATLA

BO

RA

L:A

BA

NS

IDES

PR

ÉSD

ELA

REC

ESSI

Ó


2. La gran onada immigratòria: un fenomen únic i irrepetible?

La intensitat del fenomen en els anys recents s’explica pels immigrants que van venir a Es-panya per treballar-hi i que, de manera relativament fàcil, van aconseguir el seu objectiufins que es va produir la recessió. El seu origen és molt variat i canviant en el temps, però hipredominen els procedents de l’Amèrica Llatina, si parlem de continents, i els de Romaniai el Marroc, si parlem de països individuals. La interrupció dràstica del saldo net d’entradesd’immigrants, derivada de la profunda recessió econòmica, ha obligat a refer les previsionsdemogràfiques i significa la fi d’un cicle excepcional que ha suposat un canvi substantiu enmolts aspectes de la realitat espanyola.

2.1. De país d’emigració a destinació d’emigrants

Fins a la crisi econòmica de la primera meitat dels anys setanta, Espanya era un paísd’emigració, que s’adreçava principalment cap a països de l’Europa central com França, Ale-manya, Suïssa, Luxemburg, etc. L’auge econòmic d’aquests països absorbia excedents de màd’obra a què l’economia espanyola era incapaç de donar feina a causa del model productiuque desplegava. A partir de la crisi energètica dels anys setanta, la demanda de mà d’obra delspaïsos desenvolupats es va interrompre bruscament, a causa de l’estancament o la recessióde les economies i de condicions més restrictives sobre la immigració. Aquest canvi, unit aldeteriorament de la situació econòmica espanyola, explica la gran escalada de la desocupaciófins a mitjan anys vuitanta.

És a partir dels anys vuitanta que el flux migratori net s’inverteix a Espanya, que es converteixen país d’immigració, tot i que les magnituds eren encara molt reduïdes. Hi van contribuir larecuperació de l’economia espanyola, les restriccions que persistien en els països més desen-volupats del continent, l’avenç d’un estat del benestar que desincentiva l’emigració per mo-tius laborals (interna i externa) i el desenvolupament de nínxols laborals amb demandes es-pecífiques. També la integració a les Comunitats Europees va afavorir l’acollida d’immigracióprocedent de països membres. Es tractava d’un canvi que es va estendre a l’Europa del sud, jaque, no sols a Espanya, sinó també a Itàlia, Portugal i Grècia, les sortides d’emigrants es vanaturar i es va començar a fer notòria l’arribada d’immigració estrangera.

L’enlairament de la immigració a Espanya es va produir cap al final de la dècada dels vuitantai va assolir la seva intensitat màxima a partir de la primera dècada del segle actual. A mitjananys vuitanta el contingent d’estrangers residents a Espanya era pràcticament testimonial.Espanya constituïa una de les principals destinacions turístiques internacionals, amb un granmoviment de viatgers en els mesos d’estiu, però més del 99% dels residents havien nascuta Espanya i tenien la nacionalitat espanyola; la població es caracteritzava per la seva granhomogeneïtat en termes de raça, cultura i religió. Únicament Finlàndia, dins de les dadesdisponibles per a Europa, o el Japó i Corea, entre les principals economies desenvolupades,tenien una població estrangera menor en termes relatius.

IMM

IGR

AC

IÓIM

ERC

ATLA

BO

RA

L:A

BA

NS

IDES

PR

ÉSD

ELA

REC

ESSI

Ó


A la segona meitat de la dècada dels vuitanta les entrades d’immigrants registrades perl’INE mostren que bona part d’aquestes estaven formades per ciutadans de nacionalitat espa-nyola, mentre que els immigrants estrangers pujaven a entre 15.000 i 20.000 efectius anualsfins al final dels anys noranta, una quantia amb prou feines perceptible en el conjunt de lapoblació.

Aquesta evolució coincidia amb un moment demogràfic interior especialment baix, ja que elcreixement vegetatiu es va reduir a mínims a la segona meitat dels anys noranta: el nombrede naixements gairebé es va arribar a igualar amb el de defuncions. Les previsions elaboradesper l’INE respecte de la població total, a partir de les tendències demogràfiques que hi haviaa mitjan anys noranta, apuntaven a una desacceleració progressiva del creixement del totald’habitants que permetria un increment des dels 39,3 milions del 1997 fins a un màxim de39,8 milions el 2009. A partir d’aquell any, s’iniciaria un declivi gradual de la població, que sesituaria en 39,2 milions el 2020 (INE, 1998). Malgrat el ja palès creixement de la immigració,la seva magnitud no permetia anticipar l’evolució que es registraria en els anys posteriors,que alteraria del tot el panorama demogràfic.

En tot cas, entre el 1988 i el 1998, la població estrangera a Espanya es va doblar, per tal comva passar de 360.032 a 720.000, i el seu pes sobre la població total va pujar del 0,9% a l’1,8%.Gairebé la meitat provenia dels països que llavors formaven part de la Unió Europea, mentreque la resta es repartia entre l’Àfrica (principalment el Marroc), Amèrica (Argentina, Repú-blica Dominicana, Cuba) i altres països europeus.

TAULA 2.1 Població d’estrangers en països europeus seleccionats

FONTS: OCDE i Eurostat.

Milers % de la població total

VariacióPaïsos 1988 1998 2008 1988-2008 1988 1998 2008

Alemanya 4.489 7.320 7.255 2.766 7,3 8,9 8,8

Àustria 344 737 835 491 4,5 9,1 10,0

Bèlgica 869 892 971 102 8,8 8,7 9,1

Dinamarca 142 256 298 156 2,8 4,8 5,5

Espanya 360 720 5.262 4.902 0,9 1,8 11,6

França 3.597 3.263 3.674 77 6,3 5,6 5,8

Grècia … … 906 906 … 2,6 8,1

Irlanda 82 111 554 472 2,4 3,0 12,6

Itàlia 645 1.250 3.433 2.788 1,1 2,1 5,8

Països Baixos 624 662 688 64 4,2 4,2 4,2

Portugal 95 178 446 351 1,0 1,8 4,2

Regne Unit 1.821 2.207 4.021 2.200 3,2 3,8 6,6

Suècia 421 500 524 103 5,0 5,6 5,7

Suïssa 1.007 1.348 1.602 595 15,2 19,0 21,1

IMM

IGR

AC

IÓIM

ERC

ATLA

BO

RA

L:A

BA

NS

IDES

PR

ÉSD

ELA

REC

ESSI

Ó


És a partir de l’última dècada del segle passat que el flux migratori va adquirir proporcionsimportants. Entre el 1998 i el 2008 Espanya va absorbir 4,5 milions dels 10 milions de nousciutadans estrangers residents a la UE-15, és a dir, gairebé la meitat del total. El 2009, la po-blació estrangera resident ja representava el 12,3% de la població total. Es tracta d’una de lestaxes més elevades entre els països de la Unió Europea, només superada per Luxemburg, Le-tònia, Xipre i Estònia. És a dir, Espanya s’ha convertit en el país de mida mitjana o gran, dinsde la UE, amb un major nombre relatiu de ciutadans estrangers residents, amb la qual cosasupera països com Alemanya, França, Bèlgica o Àustria, tradicionals receptors d’immigració.En xifres absolutes, únicament Alemanya, amb 7,2 milions, comptava amb més ciutadansestrangers el 2009, enfront dels 5,7 d’Espanya, els 4 del Regne Unit, els 3,9 d’Itàlia o els 3,7 deFrança (Eurostat, 2010).

2.2. Orígens molt diversos però un objectiu clar: el mercat laboral

Per nacionalitat, l’estructura de la població estrangera resident varia molt entre els diferentsestats membres de la UE, cosa que respon a factors com ara els llaços històrics, la proximitatgeogràfica, la coincidència de llengua, els lligams entre comunitats, les condicions del mercatde treball i les fluctuacions econòmiques. El 2009, el major grup d’estrangers residents a laUE corresponia als originaris de Turquia, amb 2,4 milions o el 7,5% del total, que es con-centren a Alemanya. El segon gran contingent el formen els ciutadans de Romania que resi-deixen en un altre estat membre, principalment Espanya i Itàlia, i que suposen el 6,2% de lapoblació estrangera total. De prop els segueixen els procedents del Marroc, el 5,8% del total,que es reparteixen sobretot entre Espanya, França i Itàlia. A continuació segueixen els grups

GRÀFIC 2.1 Població estrangera a EspanyaResidents per nacionalitat

FONT: INE (Padró municipal) i elaboració pròpia.

Valor

2001 2010

900.000

800.000

700.000

600.000

500.000

400.000

300.000

200.000

100.000

Rep.

Dom

inica

na

Mar

roc

Rom

ania

Equa

dor

Regn

eUn

it

Colòm

bia

Bolív

ia

Alem

anya

Itàlia

Bulgà

ria Xina

Portu

gal

Perú

Arge

ntin

a

Fran

ça

Bras

il

Polòn

ia

Para

guai

Ucra

ïna

Sene

gal

IMM

IGR

AC

IÓIM

ERC

ATLA

BO

RA

L:A

BA

NS

IDES

PR

ÉSD

ELA

REC

ESSI

Ó


procedents d’Itàlia, Polònia, Albània, Portugal i el Regne Unit. Des d’una perspectiva tempo-ral, des del 2001 el major creixement ha estat el de ciutadans de Romania, i als de Polònia i laXina els corresponen creixements també significatius.

En el cas espanyol, el 41% dels ciutadans estrangers residents a Espanya pertanyen a altrespaïsos de la UE-27, segons l’avenç del padró municipal de l’1 de gener de 2010. Destaquenen particular els ciutadans procedents de Romania, 829.715, que constitueixen el col·lectiuprincipal i apleguen al voltant del 44% de tots els romanesos residents en algun país de la UEque no és el seu. Darrere d’aquests se situaven els ciutadans del Regne Unit, 387.226. Pel quefa als ciutadans procedents de països tercers, destaquen els del Marroc, 746.760, l’Equador,395.069 i Colòmbia, 289.296.

Resulta més aclaridor dividir el col·lectiu immigrant en dos blocs principals. El primer, unamica més de 800.000 persones, conforma en bona part el que podríem anomenar immigra-ció “rica”. Es tracta, d’una banda, de ciutadans del nord o el centre d’Europa que instal·lenla seva residència a Espanya –preferentment a les costes mediterrànies– per motiu de la sevajubilació i a la cerca d’un entorn de més qualitat de vida i de preus més baixos. D’altra ban-da, s’inclouen en aquest bloc els actius estrangers no subocupats i amb ingressos superiorsals 2.000 euros mensuals, és a dir, directius, tècnics, professionals científics o intel·lectuals ialtres ocupacions en empreses nacionals, multinacionals, universitats, etc. És una immigra-ció procedent sobretot de països europeus amb una renda per càpita superior a l’espanyola,que ha estat creixent a un ritme més o menys regular, més constant la procedent de païsoscentreeuropeus (Alemanya, França, els Països Baixos) i una mica més creixent en els casos delRegne Unit i d’Italia1.

Però el gruix de la immigració, i que explica la intensitat del fenomen en els anys recents, ésel bloc format pel grup d’actius amb uns ingressos mensuals que són inferiors a 2.000 euros.En general, es tracta d’immigrants que han acudit a Espanya amb la intenció de treballar-hi,però sense contracte previ, i que han reeixit en el seu objectiu. Segons l’Enquesta Nacionald’Immigrants feta el 20072, de tots els qui van arribar sense contracte previ, el 35% va trobarfeina abans de 15 dies de la seva arribada i només un 10% continuava sense trobar feina alcap d’un any de la seva arribada; no es van trobar diferències significatives entre homes idones. El mateix patró es reflecteix en les dades del mòdul sobre la situació dels immigrantsi els seus fills en el mercat laboral de l’enquesta de població activa3. Amb dades relatives al2008, l’enquesta mostrava que el 44% de les persones entre 16 i 74 anys amb nacionalitatestrangera que tenien 16 anys o més l’última vegada que van arribar, van venir a treballarsense tenir ocupació prèviament a Espanya. Per sexe, aquesta situació es va donar en el 52,5%dels homes i en el 36% de les dones. Només un 9,5% va venir a treballar en l’ocupació queva trobar abans de venir.

Una última part del saldo migratori, el 30% aproximadament, el constitueixen els familiarsque acompanyen el qui immigra per trobar una feina o els que ho fan un cop establerta lapersona de referència.

1. Cal assenyalar que aproximadament la meitat dels ciutadans de nacionalitat italiana registrats a Espanya consten com a nascuts en un altrecontinent.2. INE, 2008.3. INE, 2009a.

IMM

IGR

AC

IÓIM

ERC

ATLA

BO

RA

L:A

BA

NS

IDES

PR

ÉSD

ELA

REC

ESSI

Ó


Dins del gran bloc migratori, la major col·lectivitat entre els qui s’han instal·lat a Espanyacorrespon als procedents de l’Amèrica Llatina, que representen una tercera part del totald’immigrants. Les nacionalitats principals corresponen a l’Equador, Colòmbia i Bolívia, se-guides de l’Argentina, el Perú i el Brasil. El perfil de creixement, però, difereix notablement.Segons les inscripcions en el padró, el creixement va ser molt intens en els primers anys dela dècada en el cas dels procedents de l’Equador, Colòmbia i l’Argentina, però a partir de lameitat de la dècada, el seu nombre tendeix a estancar-se. En el cas de l’Equador, va arribar atocar els 500.000 efectius el 2005, però de llavors ençà el nombre d’empadronats ha reculat.En canvi, altres nacionalitats mostren un perfil de creixement continuat, com en els casos deBolívia, el Perú, el Brasil, el Paraguai i la República Dominicana.

El segon col·lectiu en importància, després dels procedents de l’Amèrica Llatina, correspona països europeus amb renda per càpita inferior a l’espanyola. Destaca en especial el cas deRomania, seguit per Bulgària, dos dels estats amb una menor renda per càpita de la UE. Laseva pertinença a la UE ha facilitat l’emigració dels seus ciutadans a la resta dels estats mem-bres. A continuació se situa el col·lectiu procedent del Magrib i de la resta de l’Àfrica, que, enla seva major part, està format pels empadronats procedents del Marroc. Aquests han estattradicionalment el grup més nombrós d’immigrants a Espanya, únicament desbancats tran-sitòriament pels ciutadans equatorians el 2004, i des del 2008, pels romanesos. Es tracta d’unaimmigració constant al llarg dels anys i amb un creixement regular. Pel que fa al continentasiàtic, cal destacar-ne el col·lectiu xinès, amb un creixement que ha estat irregular, i, a mésdistància, el pakistanès.

La distribució d’immigrants per país de procedència presenta també patrons d’especialitzacióper activitat econòmica. Així, la presència de treballadors procedents del Marroc i Polònia enel sector agrari és molt superior a la mitjana. Els procedents de Bolívia, l’Equador i Colòmbiarepresenten gairebé la meitat dels treballadors de la llar afiliats a la Seguretat Social. La im-migració procedent de la Xina té una presència proporcionalment elevada com a empresarisautònoms.

2.3. Perspectives de la immigració a Espanya: fi de cicle?

La crisi econòmica ha alterat notablement el flux migratori cap a Espanya, fins al punt deconfigurar la fi de l’onada iniciada als noranta. Segons les dades de les Estimacions Mensualsde Conjuntura Demogràfica de l’INE, l’any 2009 es va registrar una intensa desacceleracióde les inscripcions d’estrangers en els padrons municipals, que, combinada amb un pràcticmanteniment dels estrangers donats de baixa, va donar com a resultat un saldo migratori netpositiu però molt reduït. Per tant, la frenada és evident: d’un pic d’augment net anual de lapoblació immigrant de més de 700.000 el 2007, l’entrada neta es va contraure fins als 460.000el 2008 i fins a uns 50.000 el 2009.

En les seves Estimacions de la Població Actual, l’INE recull un augment net del saldo migra-tori exterior al gener-setembre del 2010 de 54.432 persones, un augment del 40% respectedel mateix període del 2009. Per tant, és possible que la xifra per al conjunt de l’any superilleugerament la prevista pel mateix INE en la seva Projecció de la Població d’Espanya a CurtTermini 2010-2020, un saldo migratori positiu de 54.816 persones. Tanmateix, la població dereferència utilitzada per l’enquesta de població activa de l’INE (5,29 milions d’estrangers),

IMM

IGR

AC

IÓIM

ERC

ATLA

BO

RA

L:A

BA

NS

IDES

PR

ÉSD

ELA

REC

ESSI

Ó


que parteix de les estimacions del mateix Institut, mostra un descens de 39.100 estrangers entot l’any 20104; a més, la població estrangera en edat de treballar, és a dir, més gran de 16 anys,va patir un descens de 31.000 persones l’any passat. Per la seva banda, el nombre d’estrangersamb certificat de registre o targeta de residència en vigor en el tercer trimestre del 2010 (4,75milions) va disminuir en 36.730 persones al gener-setembre, segons el Ministeri de Treball iImmigració.

Malgrat la confusió que puguin crear aquestes xifres, certament ens trobem davant d’uncanvi dràstic de tendència en el flux migratori d’estrangers. Aquesta constatació ha portatl’INE a modificar notablement les seves previsions de població futura, molt sensibles alsfluxos migratoris. Així, actualment l’INE preveu que el saldo migratori anual es reduirà finsa uns 60.000 el 2012, i a partir d’aquell any es produiria una recuperació progressiva finsa superar lleugerament els 80.000 el 2019. Cal indicar que aquesta projecció és el resultatd’unes entrades d’immigrants encara molt elevades, de l’ordre de 460.000, si bé el man-teniment de les sortides d’emigrants, que baixen fins a uns 300.000, permet l’esmentadaevolució del saldo net. En total, entre el 2010 i el 2019 el saldo migratori exterior seria de684.672 persones.

GRÀFIC 2.2 Projeccions de l’INE sobre saldos de fluxos migratorisFlux d’immigracions menys emigracions

FONT: INE (Estimacions de la Població Actual i Projeccions de la Població a Curt Termini).

Valor

Dades efectives Projeccions 2008-2018

Projeccions 2009-2019 Projeccions 2010-2020

800.000

700.000

600.000

500.000

400.000

300.000

200.000

100.000

2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 20180

4. Cal assenyalar que les xifres no són comparables, ja que, per exigències de la metodologia utilitzada per a l’elaboració de l’enquesta depoblació activa, el seu àmbit poblacional és la població que resideix en habitatges familiars principals, i per tant se n’exclouen els residentsen casernes, hospitals, residències o altres llars col·lectives.

IMM

IGR

AC

IÓIM

ERC

ATLA

BO

RA

L:A

BA

NS

IDES

PR

ÉSD

ELA

REC

ESSI

Ó


Les previsions normalment es basen en la relació estreta que s’observa entre la immigració iel creixement de l’economia i de l’ocupació, que explicaria la reducció dràstica dels volumsd’immigració observats. A la previsió també es tenen en compte factors com un possibleenduriment de les condicions d’entrada al país, les limitacions a la contractació en origen,un cert esgotament del flux d’entrada de països d’incorporació recent a la Unió Europea i laremissió observada en els fluxos immigratoris llatinoamericans. Pel que fa als fluxos de sor-tida, les projeccions es fonamenten en la relació observada entre la intensitat emigratòria i laimmigració exterior recent, ja que part dels estrangers que entren a Espanya acaben sortintdel país, en la seva majoria en els dos primers anys de la seva residència5.

Altres estudis6 confirmen que la situació econòmica és molt rellevant com a determinant deles decisions d’immigració, especialment a l’hora de triar un país d’acollida, mentre que lesdiferències en el nivell relatiu de renda per càpita entre el país d’origen i el de destinació sónmolt menys rellevants. També ressalten l’efecte positiu molt clar de la mida de la comunitatimmigrant en el país d’acollida quan es considera la immigració d’un país d’origen determi-nat. Ben al contrari, l’efecte del cicle econòmic sobre els immigrants que decideixen abando-nar el país de destinació al cap d’un temps de residència és menys clar.

En tot cas, les estimacions estan subjectes a un grau d’incertesa molt elevat, per tal com estracta de fenòmens complexos (Espanya rep immigració d’uns 120 països, cada un amb lesseves peculiaritats corresponents) que s’han de tractar amb una informació limitada i quees modelitzen prenent com a referència un període recent amb una projecció a futur quepresenta moltes incògnites.

El que sembla indiscutible és que els fluxos de migració internacional es continuaran pro-duint en els pròxims anys. Segons les Nacions Unides7, el percentatge de migrants interna-cionals dins de la població mundial s’ha mantingut notòriament elevat, al voltant del 3% enels últims 50 anys. I no hi ha motius per pensar que en els propers anys aquestes tendènciess’alterin, llevat que es produeixi un canvi substancial en l’economia o la política mundial. Lacombinació de tendències demogràfiques dispars entre els països desenvolupats i en desen-volupament (envelliment i estancament de la població en els primers; creixement de la po-blació i més proporció de joves en els segons) amb més oportunitats d’ocupació i amb unescomunicacions i un transport més barats han incrementat l’atractiu de l’emigració.

És cert que els països d’acollida tendeixen a restringir aquests desplaçaments, però el seu re-lativament elevat nivell de vida i de benestar els converteix en molt atractius per a la poblacióde països en desenvolupament que vol millorar la seva situació personal. Segons l’informeesmentat de les Nacions Unides, més de les tres quartes parts dels migrants internacionalss’adrecen a un país amb un nivell de desenvolupament humà superior al del seu lloc d’origen,ho fan per voluntat pròpia i la finalitat que persegueixen és millorar el seu nivell de vida. Larestricció més important, a part de les polítiques que n’obstaculitzen l’entrada, és el cost deldesplaçament. És per aquest motiu que els habitants dels països més pobres són els que menysemigren. Així, en un país amb desenvolupament humà baix, la taxa mitjana d’emigració és

5. INE (2009b).6. Vegeu, per exemple, Lacuesta i Puente (2010) i Alloza, Anghel i Vázquez (2009).7. Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament Humà (2009).

IMM

IGR

AC

IÓIM

ERC

ATLA

BO

RA

L:A

BA

NS

IDES

PR

ÉSD

ELA

REC

ESSI

Ó


inferior al 4%, en comparació amb el 8% en els països amb un nivell de desenvolupamentmés alt.

En definitiva, i d’acord amb l’experiència de les últimes dècades, els fluxos migratoris delspròxims anys continuaran sent intensos, continuaran tenint un mòbil principalment econò-mic i s’orientaran cap als països d’acollida que presentin una major expansió econòmica i, pertant, més oportunitats d’ocupació. Els diferencials de creixement entre països poden provocar,també, moviments de recol·locació de migrants ja establerts en un país amb baix creixementcap al país d’origen o cap a un altre país d’acollida més expansiu, si bé en aquest cas les incer-teses són considerables.

IMM

IGR

AC

IÓIM

ERC

ATLA

BO

RA

L:A

BA

NS

IDES

PR

ÉSD

ELA

REC

ESSI

Ó


3. L’encaix de la immigració en el mercat de treball

La magnitud del creixement de la població laboral estrangera ha significat un xoc importantper al mateix mercat laboral, ja que n’ha alterat les pautes observades fins llavors. La poblacióactiva estrangera ha arribat a superar el 16% del total, mentre que els ocupats estrangers hanarribat a una xifra una mica inferior. Malgrat això, l’arribada massiva d’immigrants a la cercade feina no sols no ha perjudicat els actius nacionals, gràcies a la forta expansió de l’economiaespanyola en aquests anys, sinó que fins i tot ha permès un major creixement de l’ocupació i del’economia nacional. Tot i així, es percep que la integració laboral dels immigrants és deficient,ja que ocupen llocs de treball de menor salari, amb contractes temporals i amb una escassaaportació al creixement de la productivitat.

3.1. Una immigració molt laboriosa

L’anàlisi dels fluxos migratoris que s’ha dut a terme fins ara ha deixat clar que la cerca defeina és el factor principal que explica la dinàmica dels anys recents. El mòbil de la cercad’ocupació es fa palès quan s’analitza l’evolució de la taxa d’activitat (relació entre la pobla-ció activa8 i la població en edat legal de treballar) de la població estrangera. Fins a la darreriadels anys vuitanta, de cada 100 habitants més grans de 16 anys amb nacionalitat espanyola,50 es declaraven actius, mentre que, en el cas d’estrangers, la taxa era una mica menor, alvoltant del 48%. A mesura que al llarg dels anys noranta i especialment en la primera dècadadel segle actual es va anar incrementant el total de residents estrangers, la taxa d’activitatd’aquests va créixer a un ritme molt més elevant, que va fregar el 78% el 2009, mentre quela dels nacionals se situava en el 57%-58%. L’escalada relativa de la taxa d’activitat dels es-trangers ha estat paral·lela entre homes i dones, per tal com han arribat a superar el 88% elsprimers i el 70% aquestes últimes. Al final del 2010, la taxa d’activitat dels estrangers homeshavia reculat fins al 83,5%, mentre que la de les dones se situava en el 69,3%.

Aquest avenç dels actius estrangers no s’ha produït a costa dels actius nacionals. Ben al con-trari, en el període en el qual es produeix la gran onada immigratòria, es registra alhora unaintensa incorporació al mercat de treball de dones nacionals. Així, la taxa d’activitat d’aquestgrup no ha parat d’augmentar des del 32% del 1987 fins al 41% del 2000 i el 50% del 2010.Pel que fa a la taxa d’activitat dels homes nacionals, que tendia a disminuir en els anys vui-tanta i noranta, a partir de finals d’aquella dècada s’hi produeix una inflexió i, des de nivellsinferiors al 65%, recupera posicions fins al 67,7% el 2008, per tornar a acostar-se al 65% a ladarreria del 2010.

8. La població activa és aquella que treballa o que està desocupada i busca activament una feina.

IMM

IGR

AC

IÓIM

ERC

ATLA

BO

RA

L:A

BA

NS

IDES

PR

ÉSD

ELA

REC

ESSI

Ó


FONT: Enquesta de població activa (INE) i elaboració pròpia.

Espanyolstotal

Espanyolshomes

Espanyolsdones

Estrangerstotal

Estrangershomes

Estrangersdones

80

70

60

50

40

30

2087 8988 90 92 93 94 96 97 98 99 01 02 03 04 06 07 08 09

90

80

70

60

50

40

30

20

GRÀFIC 3.1 Evolució de les taxes d’actividad 1987-2010Actius sobre població de més de 16 anys

% %

1091 95 00 05 87 8988 90 92 93 94 96 97 98 99 01 02 03 04 06 07 08 09 1091 95 00 05

90

El resultat n’ha estat que la població activa estrangera ha passat de representar una partinsignificant del total d’actius a superar el 16% el 2009, si bé posteriorment ha caigut finsal 15,6%. Es tracta d’una xifra molt elevada si la comparem amb la corresponent a altrespaïsos de l’entorn europeu. De fet, només Estònia, Letònia i Xipre superaven el 2009 aques-ta proporció, a més de Luxemburg i Suïssa. La taxa espanyola era superior a la dels païsosde mida mitjana o gran que tradicionalment han acollit la major part de la immigració aEuropa, com Àustria (10,9%), Alemanya (9,1%), Bèlgica (8,7%), el Regne Unit (8,0%) oFrança (5,6%).

Aquesta evolució singular es fa encara més palesa si es considera que en l’última dècadaels percentatges d’actius estrangers sobre el total han variat relativament poc en la majorpart de països europeus, mentre que han experimentat una pujada notable a Espanya,Irlanda i Letònia. A causa de les dimensions relatives del mercat laboral espanyol, aixòsignifica que entre el 2000 i el 2008 Espanya va absorbir el 40% de l’augment dels actiusno nacionals de la UE-15. La resta es va repartir entre el Regne Unit i Itàlia, mentre queAlemanya, Irlanda i Grècia, amb contingents molt inferiors, completen les destinacionsprincipals que trien els emigrants que en aquests anys (una part important d’aquestsprocedents de la mateixa UE) van optar per la UE com a destinació per trobar un horitzólaboral i vital més profitós.

3.2. Ocupació per als immigrants a costa de l’ocupació dels nacionals?

Les pautes de creixement de la població activa estrangera es reprodueixen quan es té en comptel’evolució de la població ocupada. De nou, Espanya destaca per ser, entre els països de mida

IMM

IGR

AC

IÓIM

ERC

ATLA

BO

RA

L:A

BA

NS

IDES

PR

ÉSD

ELA

REC

ESSI

Ó


mitjana-gran de la UE, el que disposa d’una major quota de treballadors estrangers, el 13,9%de mitjana anual el 2009, davant del 8,7% d’Alemanya, el 8,2% d’Itàlia, el 8% del Regne Unito el 4,9% de França.

GRÀFIC 3.2 Població ocupada d’estrangers a la Unió EuropeaOcupats estrangers sobre el totalAny 2009

FONT: Eurostat i elaboració pròpia.

Luxemburg

Xipre

Estònia

Letònia

Irlanda

Espanya

Àustria

Grècia

Alemanya

Itàlia

Bèlgica

Regne Unit

Unió Europea-27

França

Dinamarca

Suècia

Portugal

Països Baixos

Malta

Finlàndia

República Txeca

Eslovènia

Hongria

Lituània

República Eslovaca

Polònia

Romania

0 10 20 30 40 50

%

Bulgària

Una de les grans pors que desperten els fenòmens migratoris és la pèrdua d’ocupació delstreballadors del país receptor, especialment entre els menys qualificats. Tanmateix, de lamateixa manera que ha passat amb les taxes d’activitat, les taxes d’ocupació (relació entre lapoblació ocupada i la població en edat de treballar) han estat creixents en l’etapa d’expansióde la immigració, tant entre els nacionals com entre els estrangers, i també per gèneres. Almateix temps, la taxa d’atur dels treballadors nacionals ha experimentat una trajectòriadescendent. Tenint en compte les dades, és més aviat l’escassetat d’oferta de treball nacionalla que estimula i facilita la incorporació del contingent d’immigrants. Així, a la darreria delsanys noranta, la manca de treballadors autòctons en determinats sectors d’activitat i l’avenç

IMM

IGR

AC

IÓIM

ERC

ATLA

BO

RA

L:A

BA

NS

IDES

PR

ÉSD

ELA

REC

ESSI

Ó


de sectors intensius en mà d’obra van exigir la incorporació de treballadors estrangers, mal-grat l’augment de la taxa d’activitat dels nacionals. Això no obstant, com s’adverteix en elgràfic 3.3, el nivell de desocupació que “va desencadenar” l’escalada d’actius estrangers aEspanya cap al final dels anys noranta encara era elevat, al voltant del 14% de la poblacióactiva.

GRÀFIC 3.3 Immigració i taxa d’atur

FONT: OCDE, INE i elaboració pròpia.

400

Variació ocupats estrangers (escala esquerra)

300

200

100

0

-100

-200

-300

Aturats / actius (escala dreta)

-400

500

19

17

15

13

11

9

7

21

88 89 90 91 92 93 94 95 96 97 98 99 00 01 02 03 04 05 06 07 08 09

milers %

Tanmateix, cal recordar que les estimacions del component a llarg termini de la taxa d’atur(NAIRU) de l’economia espanyola a mitjan anys noranta se situaven precisament en el14-15%9, fet que reforçaria la hipòtesi de l’“escassetat” de mà d’obra com a explicació al’entrada d’immigrants, malgrat els aparentment elevats nivells de desocupació. A la inversa,la desacceleració de les entrades i el descens produït a la segona meitat de la dècada passadavan coincidir amb la reversió del descens de la taxa d’atur, que, en pocs trimestres, va desferla moderació d’anys anteriors. El 2008, any en què la taxa d’atur va pujar per damunt delnivell del 13%, el flux d’empleats estrangers va interrompre el seu avenç i va començar adisminuir.

A la vista d’aquesta evolució, cal especular que si no hi hagués hagut la vàlvula de la immi-gració, les tensions del mercat de treball haurien estat elevades, en termes de costos, i fins i tothaurien impossibilitat el fort creixement de l’economia espanyola en la primera dècada delsegle actual. En canvi, en el moment en què la recessió econòmica va irrompre en l’economia,el fre en l’entrada d’immigrants ha contribuït a pal·liar-ne els efectes en el mercat de treball,tal com veurem en el capítol següent. Malgrat tot, el boom de la immigració no ha impeditque la taxa d’atur total torni a assolir els màxims registrats en recessions anteriors, i és quel’actual taxa d’atur d’equilibri no difereix de la de fa quinze anys10. En definitiva, tot apunta

9. Izquierdo i Regil (2006).10. Jaumotte (2011).

IMM

IGR

AC

IÓIM

ERC

ATLA

BO

RA

L:A

BA

NS

IDES

PR

ÉSD

ELA

REC

ESSI

Ó


que els problemes estructurals que afecten el mercat de treball espanyol no han quedat alte-rats pel fenomen migratori.

En tot cas, l’arribada massiva d’immigrants va coincidir amb una millora de les condicionsd’ocupació dels treballadors nacionals. L’evidència empírica disponible11 estima que en l’etapaexpansiva no hi va haver un efecte negatiu de l’arribada d’immigrants sobre l’ocupació delsnacionals, o bé aquest va ser imperceptible. En el gràfic 3.4 es pot observar que la incorpora-ció d’immigrants al mercat de treball ha estat compatible amb el creixement de l’ocupació detreballadors nacionals, i especialment pel que fa a les dones.

GRÀFIC 3.4 Variació del nombre d’ocupats 1996-2008

FONT: Enquesta de població activa (INE) i elaboració pròpia.

22.000

20.000

18.000

16.000

14.000

12.000

10.000

1996 Homesnacionals

Donesnacionals

Homesestrangers

Donesestrangeres

2008

12.872

1.774

2.841

1.538

1.234 20.258

Milers

Alguns estudis apunten, fins i tot, en el sentit contrari, és a dir, que l’arribada d’immigrantsha influït en l’augment de la taxa d’ocupació dels nacionals12. Una explicació acceptada és queentre els llocs de treball coberts per immigrants els serveis a la llar es troben en una posiciódestacada, i aquest suport ha facilitat una major incorporació de les dones nacionals al mercatde treball. També cal considerar que la immigració pot haver permès pal·liar temporalmentalgunes de les limitacions estructurals del mercat laboral, com ara la mobilitat geogràfica, ambla qual cosa han millorat les possibilitats d’ocupació general.

Es podria pensar que, si bé l’arribada massiva d’immigrants no ha afectat els llocs de treballdels nacionals, sí que ha incidit sobre els salaris d’aquests, pressionant a la baixa els pagats

11. Vegeu, per exemple, Carrasco, Jimeno i Ortega (2004) o Dolado, Jimeno i Duce (1998). Cal assenyalar que els estudis empírics sobreaquest i altres aspectes del fenomen migratori a Espanya s’enfronten a limitacions serioses a l’hora de generalitzar les seves conclusions.En primer lloc, a causa de la relativa novetat del fenomen, les sèries històriques disponibles són excessivament curtes per desenvoluparmodelitzacions prou fermes; a més, els canvis en termes de procedència i característiques dels immigrants en aquests anys també dificultenuna anàlisi no esbiaixada. En segon lloc, de vegades les dades disponibles es refereixen únicament a actius o ocupats que disposen dela pertinent documentació personal en regla, de manera que no és possible disposar de la totalitat de la informació de l’univers migratori.Finalment, l’onada migratòria s’ha produït a la fase expansiva del cicle econòmic, per la qual cosa en un moment cíclic diferent determinatscomportaments podrien variar substancialment.12. Conde-Ruiz, García i Navarro (2008) troben evidència empírica d’aquest tipus en comparar els efectes de la immigració en diversescomunitats autònomes.

IMM

IGR

AC

IÓIM

ERC

ATLA

BO

RA

L:A

BA

NS

IDES

PR

ÉSD

ELA

REC

ESSI

Ó


en treballs de baixa qualificació i elevant en termes relatius els de qualificació elevada. Peròtampoc no sembla que sigui aquest el cas. Amuedo-Dorantes i De la Rica (2008) apuntenque l’evidència mostra que natius i immigrants amb un capital humà observat similar no sónperfectament substitutius i això explicaria per què la immigració sembla no afectar negati-vament els salaris dels treballadors natius. També es mostra que la immigració ha facilitat undesplaçament en la distribució ocupacional de natius cap a treballs que tenen un menor con-tingut manual –tasques administratives i/o comercials– que és consistent amb l’existènciad’avantatge comparatiu dels natius en aquest tipus de feines en relació amb els immigrants.Així mateix, queda palès que, juntament amb l’increment de l’oferta de treball procedentdels immigrants, a Espanya hem assistit a un important increment en l’oferta de treball de lesdones, cosa que ha neutralitzat d’alguna manera l’increment en tasques manuals ofert pelsimmigrants.

NOTA: A causa de canvis metodològics, els resultats del 2008 no són comparables amb els d’anys anteriors.FONT: Enquesta d’Estructura Salarial (INE).

24.000

22.000

20.000

18.000

16.000

14.000

12.000

10.000

2004 2005 2006 2007 2008

Espanya

Unió Europea menysEspanya

Resta d’Europa

Amèrica Llatina

Resta del món

GRÀFIC 3.5 Guany mitjà anual per treballador segons nacionalitat

Euros

En tot cas, la incorporació d’immigrants a ocupacions de qualificació baixa o mitjana il’expansió consegüent de l’oferta d’aquests han obert el ventall salarial i se n’han beneficiatels nacionals, que se situen a la seva part alta, si tenim en compte les xifres de l’Enquestad’Estructura Salarial que elabora l’INE (gràfic 3.5).

3.3. Immigració, creixement i productivitat

La dinàmica descrita de la immigració al llarg d’aquests anys significa que aquesta va cobrir unacreixent oferta d’ocupació, com a resposta a una excepcional conjuntura del mercat de treball i del’activitat a Espanya, cosa que va fer possible la pujada de les taxes d’activitat i ocupació nacionalsi fins i tot una certa millora en la flexibilitat aparent del mercat de treball.

A més, l’arribada d’immigrants, en incorporar un nou contingent de població que consu-meix i inverteix, va reforçar i prolongar el cicle expansiu general. És possible quantificarl’aportació de la immigració al creixement de l’economia espanyola des d’un punt de vista

IMM

IGR

AC

IÓIM

ERC

ATLA

BO

RA

L:A

BA

NS

IDES

PR

ÉSD

ELA

REC

ESSI

Ó


de comptabilitat nacional tenint en compte la descomposició de l’increment del producteinterior brut entre l’augment del PIB per càpita i el creixement de la població nacional i laimmigrant13. Així, entre el 2000 i el 2008 el creixement mitjà del PIB va ser del 3,3%, perefecte d’un avenç del PIB per càpita de l’1,8% i de la població total de l’1,5%. El fet que enl’avenç d’aquesta última predominés clarament la immigració significa que, sense aquesta, elcreixement mitjà del PIB hauria estat només del 2,1%.

GRÀFIC 3.6 Descomposició del creixement del PIBAportació al total

FONT: INE, AMECO i elaboració pròpia.

6

4

2

0

-2

-4

-6

PIB per càpita Població immigrant

0388 89 90 91 92 94 95 96 97 98 99 00 01 02 04 05 06 07

Població nacional

93 08 09

Punts percentuals

Tanmateix, en aquest càlcul es parteix del supòsit que el creixement del producte per càpitahauria estat el mateix en absència d’immigració. En canvi, diversos estudis mostren que laimmigració també ha tingut un efecte positiu sobre l’evolució de la renda per càpita, en aug-mentar la dotació del factor treball i expandir-ne el potencial de creixement. A la taula 3.1 esmostren els resultats d’exercicis d’aquest tipus, que parteixen de la descomposició comptabledel PIB per càpita en tres factors: el demogràfic, és a dir, la relació entre la població en edat detreballar i la població total, la taxa d’ocupació i la productivitat per ocupat14. Aplicant aques-tes estimacions al creixement mitjà de la recent fase expansiva de l’economia, resultaria que,en absència d’immigració, el creixement anual mitjà s’hauria situat en l’1,7%, en comptesdel 3,3% efectivament registrat, una xifra que, de tota manera, cal prendre amb la degudacautela.

13. PIB = PIB per càpita * població = PIB per càpita * (població nacional + població immigrant).14. PIB per càpita = (PIB / ocupat) * (ocupats / població en edat de treballar) * (població en edat de treballar / població).

IMM

IGR

AC

IÓIM

ERC

ATLA

BO

RA

L:A

BA

NS

IDES

PR

ÉSD

ELA

REC

ESSI

Ó


Període

TAXA ANUAL MITJANA DE CREIXEMENTDEL PIB PER CÀPITA

Factor demogràfic

Contribució natius

Contribució immigrants

Taxa d’ocupació

Contribució natius


Productivitat

Contribució natius


Total contribució immigrants

Oficina Econòmica del President(2006)

Banc d’Espanya(2006)

1,6

0,1

-0,2

0,4

1,1

0,9

0,2

0,4

0,6

-0,2

0,4

1,70

0,16

-0,15

0,31

1,06

0,79

0,27

0,48

0,65

-0,18

0,40

2001-2005 2000-2005

TAULA 3.1 Descomposició del creixement del PIB per càpitaPunts percentuals

Font

Com s’ha comentat abans, el fet que el mòbil principal de l’arribada de població estrangeraen sigui la integració al mercat de treball, juntament amb l’efecte directe de la immigraciósobre la taxa d’activitat de la població nativa, especialment la femenina, expliquen que tanten el factor demogràfic com en la taxa d’ocupació la contribució de la immigració sigui posi-tiva. En canvi, en termes de productivitat, la contribució directa dels immigrants és negativa.

L’efecte negatiu de la immigració sobre la productivitat aparent del treball (producte perpersona ocupada) s’associa al fet que els sectors d’activitat receptors de treball d’immigrantssón de baix valor afegit, baixos salaris i molt intensius en mà d’obra, sectors que estan entreels que van créixer més al llarg del cicle expansiu. En efecte, l’ocupació dels immigrants s’haconcentrat en activitats com la construcció, l’hostaleria, els serveis a les llars, el comerç i laindústria manufacturera. També és rellevant l’ocupació d’immigrants en l’agricultura, elsserveis immobiliaris, el transport i els serveis comunitaris. És molt reduïda en activitats comla pesca, les indústries extractives, la producció d’energia elèctrica, aigua i gas, la intermedia-ció financera i els serveis públics.

Dins d’aquestes activitats, la immigració ha tendit a ocupar llocs de treball marginals, cosaque explica que el percentatge de treballadors immigrants amb contracte temporal sigui moltsuperior al corresponent als treballadors nacionals, si bé en els treballadors immigrants ambqualificació alta el contracte indefinit supera el 80%.

IMM

IGR

AC

IÓIM

ERC

ATLA

BO

RA

L:A

BA

NS

IDES

PR

ÉSD

ELA

REC

ESSI

Ó


GRÀFIC 3.7 Treballadors estrangers afiliats a la Seguretat Social en alta laboralEn relació al total d’afiliats del sector

FONT: Ministeri de Treball i Immigració i elaboració pròpia.

Treballadors de la llar Hostaleria Immob. i serv. a empreses Agricultura

Transport Construcció Comerç Autònoms Indústria

80

70

60

50

40

30

20

10

2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009

0

%

Aquesta sobreocupació dels immigrants en sectors de menys productivitat es pot vinculartambé al fet que la bretxa salarial que es registra entre un immigrant i un treballador nacionalen els primers anys d’arribada d’aquell, juntament amb la major disposició a acceptar ocupa-cions de nivells salarials baixos, ha incrementat l’incentiu a invertir en capital humà enfrontde la inversió en capital físic. També el nivell elevat de regulació del mercat de treball espa-nyol, juntament amb les resistències de la mà d’obra nacional a la mobilitat geogràfica, hanfacilitat el creixement de determinades activitats l’expansió de les quals, abans de l’arribadamassiva d’immigrants, topava amb colls d’ampolla en l’àmbit laboral.

Si està clara la vinculació entre immigració i menor creixement de la productivitat del tre-ball a curt termini, a mitjà i llarg termini, l’aportació de la immigració a la productivitat ial creixement potencial dependrà de la seva contribució a la millora del capital humà i del’assimilació i integració dels immigrants. És necessari un període d’adaptació a la nova rea-litat laboral, en el qual s’ha de produir un ajust de qualificacions, de millora de l’experiència,d’adaptació a l’idioma i també de superació dels factors de discriminació, abans que la novaimmigració pugui aportar una millora substantiva de la seva productivitat. En aquest sentit,Izquierdo, Lacuesta i Vegas (2009) apunten a una contribució positiva de la immigració al’evolució de la productivitat en els pròxims anys, en la mesura que la bretxa salarial, o deproductivitat, dels immigrants disminueix ràpidament en els primers cinc o sis anys, si bé nodesapareix del tot.

IMM

IGR

AC

IÓIM

ERC

ATLA

BO

RA

L:A

BA

NS

IDES

PR

ÉSD

ELA

REC

ESSI

Ó


4. Crisi econòmica, mercat de treball i immigració

La recessió econòmica ha afectat els estrangers en una major mesura. La pèrdua de llocs detreball respecte als nacionals ha estat relativament moderada, gràcies sobretot al petit retro-cés de les dones empleades en el sector serveis, però les caigudes dels empleats masculins ensectors com ara la construcció o la indústria han estat molt elevades. El fet que bona part del’ocupació estrangera estigués subjecta a un contracte temporal l’ha fet més susceptible a lapèrdua del lloc de treball. El deteriorament de les perspectives del mercat laboral espanyolha frenat l’arribada d’immigrants i la seva incorporació a la vida laboral activa. Malgrat això,les inèrcies que hi ha i la brusca aturada de l’oferta de feina han provocat un repunt intensde la taxa d’atur entre els estrangers, amb la qual cosa s’ha ampliat el diferencial respecte delsnacionals. No es pot descartar que aquest diferencial ampli es prolongui en el temps i això de-pendrà principalment de l’evolució de les entrades netes d’estrangers, de les taxes d’activitati del creixement de l’ocupació.

4.1. Els estrangers s’enduen la pitjor part

La resposta dels fluxos d’immigració al deteriorament del mercat de treball s’ha produït ambun cert endarreriment, tant en relació amb el desencadenament de la crisi com en relacióamb el comportament dels nacionals. Si datem l’inici de la recessió en el segon trimestre del200815, el primer descens de l’ocupació d’estrangers no es va produir fins a finals d’aquestany, mentre que entre els ocupats nacionals el primer descens es va produir un any abans, afinals del 2007. Part d’aquest comportament diferenciat es deu a la diversa composició secto-rial i per gèneres de l’ocupació estrangera i de la nativa. En especial, el pes de les estrangeresempleades en el sector terciari, en activitats que van rebre l’impacte de la crisi més tard queel sector industrial o la construcció, explica en bona mesura la diferència. Tot i que el seu pesés molt menys important, cal indicar que els estrangers contractats en activitats agràries vancontinuar augmentant en el període de recessió.

Una vegada desencadenada la recessió, la reculada de l’ocupació entre els actius estrangersha estat més intensa i s’ha produït de manera més ràpida, com acostuma a ser la pauta en leseconomies de l’OCDE, però la diferència amb els nacionals ha estat relativament modera-da. Així, la pèrdua de llocs de treball entre els nacionals des del màxim (tercer trimestre del2007) fins al primer trimestre del 2010 (primer de la recuperació) va ser del 10,3%, mentreque entre els estrangers la reculada (des del màxim del tercer trimestre del 2008) va ser del13,7%. De nou, el pes del segment femení dins del sector serveis ajuda a explicar aquestcomportament, ja que les caigudes de l’ocupació estrangera en els sectors de la indústria i laconstrucció han superat ostensiblement les del grup nacional.

L’esmentada pèrdua d’ocupació entre els estrangers s’explica per la composició sectorialde l’ocupació d’aquests, però només en part. L’OCDE (2010) estima que la distribució del’ocupació dels estrangers explica el 60% de les pèrdues en aquesta crisi, mentre que la restas’ha d’atribuir principalment a la ja esmentada extensió elevada dels contractes temporals entreels estrangers, contractes que, en bona mesura, no es van renovar durant la fase inicial de larecessió. Si a la darreria del 2007, el 56% dels estrangers en alta laboral afiliats al règim general

15. Primer de dos trimestres consecutius de retrocés del producte interior brut; d’acord amb aquest criteri convencional, l’últim trimestre dela recessió correspondria al quart del 2009.

IMM

IGR

AC

IÓIM

ERC

ATLA

BO

RA

L:A

BA

NS

IDES

PR

ÉSD

ELA

REC

ESSI

Ó


de la Seguretat Social ostentaven un contracte temporal (32% entre els nacionals), al final del2009 aquest índex havia baixat fins al 47% (27% entre els nacionals), resultat d’una retallada del29% en el nombre de contractes temporals, mentre que, al contrari, els contractes fixos havienaugmentat un 7%. La contractació temporal, que havia servit de via per a la incorporació ràpi-da del nombrós contingent d’immigració al llarg dels anys que va estar en auge, en el momentde la crisi es va convertir en el principal canal d’ajust.

La pèrdua de llocs de treball té el seu reflex en els fluxos d’actius que hi accedeixen, espe-cialment entre els estrangers. L’augment de la desocupació i la dificultat de trobar una feinadissuadeixen una part de la població d’incorporar-se al mercat laboral, per l’efecte desànim.Prolongar els estudis en el cas dels joves, o tornar a les tasques de la llar en el cas de les dones,constitueixen comportaments típics en aquestes conjuntures. Aquest alentiment de l’accésal mercat laboral es produeix inevitablement amb un cert endarreriment, i no s’observa finsque es fa palesa la dificultat d’accedir a una feina remunerada. En el cas dels estrangers, vapassar mig any entre el primer descens trimestral del nombre total d’ocupats (quart trimestredel 2008) i el primer descens del total d’actius. De fet, el desfasament va ser superior entre elsnacionals, ja que, si bé l’inici del descens de l’ocupació es va registrar en l’últim trimestre del2007, no va ser fins al primer trimestre del 2009 que es va frenar l’increment d’actius.

TRAMAT: període recessiu.FONTS: EPA i elaboració pròpia.

Població estrangerade més de 16 anys

300

200

100

0

-100

-200

-300

Actius estrangers Desocupats estrangers

300

200

100

0

-100

-200

-300

Ocupats estrangers

GRÀFIC 4.1 Recessió econòmica i fluxos del mercat laboralVariacions trimestrals

2008 2009 2010 2008 2009 2010

Milers Milers

Si per l’efecte desànim la relació entre els actius totals i la població en edat laboral disminueixaixò vol dir que les taxes d’activitat es redueixen. És el que passa en el cas dels estrangers, entreels quals l’avenç de les taxes d’activitat s’ha invertit, com s’ha indicat a l’apartat 3.1. En conjunt,la taxa d’activitat dels estrangers s’ha situat una mica per damunt del 76% al final del 2010,mentre que en els nacionals se situa gairebé 20 punts per sota.

IMM

IGR

AC

IÓIM

ERC

ATLA

BO

RA

L:A

BA

NS

IDES

PR

ÉSD

ELA

REC

ESSI

Ó


L’efecte desànim, a més, pot tenir efectes significatius en els fluxos d’entrada d’immigrantssi, com s’ha dit, el mòbil de la immigració és l’oportunitat d’aconseguir una feina. A més, enalguns casos, la pèrdua d’ocupació pot suposar la pèrdua del permís de treball i del dret deresidència. L’enquesta de població activa recull ja des del 2008 una intensa desacceleració enel creixement de la població estrangera de 16 anys i més (és a dir, en edat legal de treballar) ides del tercer trimestre del 2009 se’n constata un descens net.

FONT: INE.

35

30

25

20

15

10

5

Taxa d’atur nacionals Taxa d’atur estrangers

GRÀFIC 4.2 Taxes d’aturSobre la població activa

95 96 97 98 99 00 01 02 03 04 05 06 07 08 09 10

%

El resultat de la dinàmica exposada de l’ocupació i de la població activa immigrant ha estatuna expansió notable de l’atur, que va superar la taxa del 30% sobre la població activa el 2010,enfront del 18% dels nacionals. Malgrat que, com s’ha vist, la capacitat de reacció a la crisi haestat igual o superior en el cas dels estrangers, les fortes inèrcies en el creixement dels actius iel brusc ascens de la desocupació estrangera han determinat un deteriorament molt superioren les variables del mercat de treball d’aquests. Aquest intens deteriorament s’ha rabejat es-pecialment sobre els estrangers homes, en confluir-hi bona part dels factors que l’expliquen(tipus de contractació, sectors afectats, baixa qualificació, segment d’edat, etc.).

Si es compara la taxa d’atur d’aquests amb el total, es comprova que la població activa es-trangera ha patit una taxa d’atur superior en uns 2-5 punts percentuals a la taxa d’atur delsnacionals en el període de fortes entrades d’immigrants de la primera dècada del segle actual.Doncs bé, des del moment en què es va desencadenar la recessió econòmica, a partir de l’any2008, el diferencial s’ha elevat fins a acostar-se als 13 punts percentuals, que es distribueixenen 17 punts en el cas dels homes i 7,5 en el de les dones. Es tracta del diferencial més elevatdels països de la UE, després d’Estònia, que de mitjana se situa prop del 9% (gràfic 4.3).

IMM

IGR

AC

IÓIM

ERC

ATLA

BO

RA

L:A

BA

NS

IDES

PR

ÉSD

ELA

REC

ESSI

Ó


GRÀFIC 4.3 Diferencials de les taxes d’atur en els principals païsosde la Unió EuropeaDiferencial de la taxa d’atur dels treballadors estrangers respecte dels nacionals.Primer trimestre de 2010

14

12

10

8

6

2

0

4

Espa

nya

Finl

àndi

a

Bèlgi

ca

Fran

ça

Suèc

ia UE

Alem

anya

Portu

gal

Holan

da

Dina

mar

ca

Noru

ega

Àustr

ia

Itàlia

Irlan

da

Grèc

ia

Regn

eUn

it

Hong

ria

Punts percentuals

GRÀFIC 4.4 Taxes d’atur per nacionalitatAtur sobre la població activa per nacionalitat. Quart trimestre

50

45

40

35

30

25

20

15

0

10

5

Àfrica

Estrangers

Amèrica Llatina

Altres Europa

Altres UE

Total

Nacionals

UE - 15

2006 2009

%

FONT: OCDE.

IMM

IGR

AC

IÓIM

ERC

ATLA

BO

RA

L:A

BA

NS

IDES

PR

ÉSD

ELA

REC

ESSI

Ó


Cal destacar les diferències notables en el deteriorament de les taxes d’atur per naciona-litat, reflex de les diferents condicions laborals que afronten els diversos col·lectius. Així,els procedents de la Unió Europea a 15, és a dir, excloent-ne els 12 països d’incorporaciómés recent, presenten una taxa d’atur una mica inferior fins i tot que la dels nacionals iel seu deteriorament ha estat inferior al d’aquests. Es tracta de la immigració amb les mi-llors condicions laborals i de qualificació superior, i és una minoria dins del gruix del fluxd’immigració registrat en els últims anys. A l’altre extrem, es troben els estrangers procedentsde l’Àfrica, amb una taxa d’atur que superava, al final del 2009, el 45% del total d’actius, ambun deteriorament de 27 punts percentuals en només dos anys. L’atur entre els estrangersprocedents de l’Amèrica Llatina ha seguit la trajectòria de la mitjana total, mentre que elsprocedents dels països de l’ampliació de la UE presenten una evolució millor que la mitjana.

4.2. Perspectives de les condicions del mercat de treball per als estrangers

Tot i que, a partir de la primeria del 2010, la recessió de l’economia espanyola es pot donarper acabada, d’acord amb el criteri indicat, i sense perjudici de la possibilitat d’una novarecaiguda de les taxes de creixement, la inèrcia del creixement previsible i les condicions ac-tuals del mercat de treball obliguen a pensar que el baix nivell d’ocupació i les elevades taxesd’atur persistiran durant un cert temps. Això és així també pel retard amb el qual les variableslaborals reaccionen a la recuperació de l’activitat, retard que varia segons les característiquestant de la recessió com de la posterior sortida de la crisi. En aquesta fase, l’estabilització delmercat de treball dependrà fonamentalment de la intensitat de la recuperació i també del’aplicació de reformes estructurals efectives que millorin la capacitat de l’economia de ge-nerar ocupació.

En el cas dels estrangers, la normalització de les condicions del mercat de treball, a més, estàcondicionada per la capacitat de l’economia de generar ocupació en els segments de la pobla-ció activa més sensibles (joves, dones, llocs de treball de qualificació baixa o mitjana), per lamenor ocupabilitat de determinats sectors del col·lectiu immigrant i, finalment, pel compor-tament dels fluxos d’entrada d’actius estrangers. Per desgràcia, l’evidència empírica sobre elsefectes de les fases contractives del cicle econòmic sobre la dinàmica de l’ocupació i dels fluxosd’estrangers és limitada a escala internacional i, en el cas de l’economia espanyola, és pràctica-ment inexistent. Així, la recessió anterior es remunta als anys 1992-1993, quan els actius estran-gers no arribaven als 100.000. Com s’ha destacat en el capítol anterior, la novetat del fenomenimmigratori en el mercat laboral espanyol i el fet que s’hagi produït en una etapa expansivadel cicle econòmic impedeixen extraure de l’experiència històrica conclusions fiables sobre laseva evolució previsible.

Sí que es poden explorar alguns escenaris que ajudin a il·lustrar l’evolució possible de lesmagnituds principals que defineixen la situació del mercat de treball i la població estran-gera. En aquest cas, l’atenció se centrarà en l’evolució de la taxa d’atur dels estrangers enun horitzó de quatre anys, fins al 2014. Per fer-ho partim, primer, de les previsions de-mogràfiques de l’INE, corregides en el cas de l’any 2010 per la informació disponible. Ensegon lloc, prenem les previsions econòmiques del consens d’analistes16, que considerenuna recuperació progressiva de l’activitat fins a un creixement pròxim al 2% el 2014 i un

16. FocusEconomics (2011).

IMM

IGR

AC

IÓIM

ERC

ATLA

BO

RA

L:A

BA

NS

IDES

PR

ÉSD

ELA

REC

ESSI

Ó


manteniment de la taxa d’atur per damunt del 20% el 2011 que cediria fins al 17% enl’últim any de la previsió.

En el gràfic 4.5 es pot observar el resultat de l’escenari central. Si assumim que la taxad’activitat dels estrangers continua reculant en els propers anys i que hi ha un creixement del’ocupació estrangera igual al del total de l’economia a partir del 2011, el resultat és que lataxa d’atur dels estrangers es retallaria fins a una mica menys del 28% al final de la previsió,però el diferencial de taxes d’atur amb els nacionals s’hauria ampliat lleugerament, dels 12punts percentuals del 2010 a gairebé 13 punts el 2014.

GRÀFIC 4.5 Taxa d’atur dels estrangers: escenaris a mitjà terminiAturats estrangers sobre actius estrangers

FONT: Elaboració pròpia.

35

Escenari central

30

25

20

15

10

Escenari A Escenari B

20055

2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014

Taxa d’atur total(nacional + estranger)

%

Un escenari alternatiu, més positiu, seria el derivat d’un descens net més intens i continuatdel saldo migratori. Si en l’escenari central la població estrangera en edat de treballar creix alvoltant de 170.000 efectius fins al 2014, en aquest cas s’assumeix un descens de 300.000, quefa que els actius estrangers de més de 16 anys passin de representar el 16% del total el 2009 al14,5% el 2014 (15,9% a l’escenari central). En aquest escenari es considera, també, un descensde la taxa d’activitat dels estrangers més ràpid, coherent amb un entorn de pèrdua d’atractiudel mercat laboral espanyol per als estrangers, tant per als residents com per als que eventual-ment surtin del país. Amb aquestes noves hipòtesis, el resultat pel que fa a la taxa d’atur delsestrangers és d’un descens d’aquesta fins per sota del 21% el 2014, que reduiria el diferencialamb la taxa d’atur dels nacionals fins al 4,5 punts percentuals (escenari A).

De manera alternativa, si l’entrada neta d’immigrants mantingués les xifres previstes perl’INE però la taxa de variació de l’ocupació dels immigrants continués creixent per sota deltotal, com ha passat des del principi del 2009, el panorama empitjoraria notablement, per talcom en resultaria una taxa d’atur encara àmpliament per damunt del 30% el 2014, uns 19punts percentuals superior a la dels nacionals (escenari B).

IMM

IGR

AC

IÓIM

ERC

ATLA

BO

RA

L:A

BA

NS

IDES

PR

ÉSD

ELA

REC

ESSI

Ó


Aquest exercici pot servir per il·lustrar la influència relativa dels diferents paràmetres queintervenen en la determinació d’una variable tan significativa com és la taxa d’atur o, mésconcretament, el diferencial entre les corresponents als estrangers i als nacionals. Així, undescens de les entrades netes d’estrangers, una reducció de les seves taxes d’activitat o uncreixement de la seva ocupació per damunt de la mitjana permetrien tancar aquest diferen-cial, o reconduir-lo cap als nivells precrisi, i a la inversa. Pel que fa als fluxos nets d’entrada,és possible que l’escàs dinamisme econòmic que s’albira per als pròxims anys provoqui ungir substancial en aquests, però no s’ha d’oblidar el pes dels efectes de la reunificació fami-liar i de la protecció a la desocupació i altres atractius de l’estat del benestar com a factorsde resistència a aquest gir. Respecte de les taxes d’activitat dels estrangers, és previsible queaquestes vagin cedint des dels màxims actuals, pel fre o el descens de les entrades netes ipel mateix procés de consolidació dels col·lectius immigrants. Pel que fa a l’ocupabilitat,alguns col·lectius estrangers poden resultar en desavantatge respecte a la mà d’obra nacionala causa de factors com l’idioma, l’adequació de la seva formació o la seva menor acumulacióde capital social. Això constitueix una barrera rellevant sobretot en un escenari en el qualel creixement de les activitats intensives en mà d’obra ha perdut el seu dinamisme pretèrit.

IMM

IGR

AC

IÓIM

ERC

ATLA

BO

RA

L:A

BA

NS

IDES

PR

ÉSD

ELA

REC

ESSI

Ó


5. Conclusions

L’onada migratòria que es va experimentar a partir del final dels anys noranta ha servitd’amortidor del mercat laboral i li ha proporcionat una major flexibilitat en un període degran demanda de mà d’obra.

També ha permès un creixement superior de l’activitat durant diversos anys sense generartensions i ha reforçat l’espiral de creixement. Amb les cauteles degudes per les dificultats demesurament del fenomen, es pot estimar que el creixement mitjà de l’economia espanyolaen la fase expansiva de l’últim cicle, concretament entre el 2000 i el 2008, que va ser del 3,3%,s’hauria situat en l’1,7% en absència d’immigració.

L’afluència d’estrangers va contribuir a reforçar el cicle expansiu de l’economiaespanyola, malgrat la seva menor aportació directa al creixement de la productivitat.

Les febleses estructurals que pateix el mercat de treball no semblen haver quedat alteradespel fenomen migratori. Les estimacions relatives a la taxa d’atur amb prou feines han variaten els últims deu anys.

La mà d’obra estrangera s’ha adreçat a activitats generalment de baix valor afegit, amb laqual cosa ha cobert llocs de treball de nivell i rang inferior al de la població nacional i ambcontractes temporals. No ha contribuït a elevar directament el potencial de productivitat,tecnològic o innovador del país. De fet, la productivitat aparent del factor treball se n’ha res-sentit negativament, sobretot a causa de la composició sectorial del creixement de l’economiaen la fase expansiva.

Malgrat la magnitud del fenomen, la gran onada immigratòria no sembla haveralterat els paràmetres en què es desenvolupa el mercat de treball.

L’evidència empírica disponible apunta que és possible que a mitjà termini el potencial pro-ductiu del col·lectiu immigrant convergeixi amb el nacional i contribueixi, així, a millorarla capacitat de creixement de l’economia. Aquest procés requereix polítiques actives que hofacilitin i ajudin a superar el gap.

En la fase de contracció del mercat de treball, la immigració ha encaixat una part proporcio-nalment elevada de l’ajust. Com a grup, els immigrants han estat un dels més vulnerables enl’etapa recessiva i poden estar en desavantatge en l’etapa de recuperació per motius diversos:experiència, adequació de la formació, idioma, capital social, etc.

La taxa d’atur dels estrangers, al voltant del 30%, apunta que es mantindrà en nivells elevatsen els pròxims anys. El diferencial respecte dels treballadors nacionals, que havia estat de 2-5punts percentuals en el període de fortes entrades d’immigrants, ha arribat a assolir els 13punts percentuals, i continua sent el més ampli de la UE després d’Estònia.

IMM

IGR

AC

IÓIM

ERC

ATLA

BO

RA

L:A

BA

NS

IDES

PR

ÉSD

ELA

REC

ESSI

Ó


L’eixamplament del diferencial de taxes d’atur entre estrangers i nacionals corre el perill deconvertir-se en crònic si no s’adopten accions encaminades a reequilibrar els desavantatgesque afronten els col·lectius d’immigrants i a evitar la formació de bosses de desocupació-pobresa-marginació. En particular, cal redissenyar les polítiques actives d’ocupació situantel col·lectiu immigrant com un dels seus objectius principals, a fi de millorar-ne la capacitatd’incorporació i manteniment en un lloc de treball, millorar la formació, la qualificació i lainserció professional i fomentar la creació d’empreses i l’esperit emprenedor.

L’elevada desocupació estrangera amb què s’ha tancat la recessió econòmicaamenaça de perdurar en el temps.

Caldrà fer un èmfasi especial en els col·lectius més desafavorits, ja que hi ha diferències no-tables de l’impacte de l’ajust laboral entre els diferents grups d’immigrants, en funció delgènere o del país d’origen.

Les perspectives futures de la immigració a Espanya estan molt condicionades per l’evolucióde l’economia. En la mesura que els fluxos de migració internacional es continuïn produinten els pròxims anys, la tria d’Espanya dependrà a curt i mitjà termini, en bona mesura, de laconjuntura relativa del país.

A mitjà o llarg termini, les perspectives de molt baix creixement demogràfic en absènciad’immigració apunten que en una nova fase expansiva del cicle econòmic la mà d’obrad’immigrants pot recuperar protagonisme.

IMM

IGR

AC

IÓIM

ERC

ATLA

BO

RA

L:A

BA

NS

IDES

PR

ÉSD

ELA

REC

ESSI

Ó


Referències

Alloza, M., B. Anghel i P. Vázquez (2009). «¿Seguirán llegando inmigrantes a España?», a Aja, E.,J. Arango i J. Oliver-Alonso (eds.), La inmigración en tiempos de crisis. Anuario de la inmigra-ción en España 2009. CIDOB Edicions, Barcelona, pàg. 110-126.

Amuedo-Dorantes, C. i Sara de la Rica (2008). «Does Immigration Raise Natives’ Income? Natio-nal and Regional Evidence from Spain», IZA Discussion Paper, núm. 3486.

Banc d'Espanya (2006). Informe Anual, Madrid.

Carrasco, R., J. F. Jimeno i A. C. Ortega (2004). «The Effect of the Employment Opportunities ofNative-Born Workers: Some Evidence for Spain», FEDEA, Documentos de Trabajo, núm. 2004-17.

Conde-Ruiz, J. I., J. R. García, i M. Navarro (2008). «Inmigración y Crecimiento Regional enEspaña», Colección Estudios Económicos FEDEA 2008-09.

Dolado, J.J., J.F. Jimeno i R. Duce (1998). «Los efectos de la inmigración sobre la demanda relativade trabajo cualificado vs. poco cualificado: evidencia para España», Cuadernos Económicos delICE, núm. 63, pàg. 11-30.

Eurostat (2010). «Foreigners living in the EU are diverse and largely younger than the nationalsof the EU Member States», Statistics in focus, núm. 45/2010.

FocusEconomics (2011). Consensus Forecast, January 2011, Barcelona.

Instituto Nacional de Estadística (1998). Anuario Estadístico de España 1998, Madrid.

— (2008). Encuesta Nacional de Inmigrantes, Madrid.

— (2009a). Módulo año 2008. Situación de los inmigrantes y sus hijos en relación con el mercado la-boral. Disponible a http://www.ine.es/jaxi/menu.do?type=pcaxis&path=/t22/e308/meto_05/modulo/2008/&file=pcaxis.

— (2009b). Proyección de la Población de España a Corto Plazo (2009-2019). Metodología,Madrid.

Izquierdo, M., A. Lacuesta i R. Vegas (2009). «Assimilation of Immigrants in Spain: A Longitudi-nal Analysis», Banc d'Espanya, Madrid, Documentos de Trabajo, núm. 0904.

Izquierdo, M. i A. V. Regil (2006). «Actualización de las estimaciones de la tasa de desempleoestructural de la economía española», Boletín Económico del Banco de España, setembre,pàg. 56-62.

Jaumotte, F. (2011). «The Spanish Labor Market in a Cross Country Perspective», InternationalMonetary Fund, Working Paper, núm. 11/11.

Lacuesta, A. i S. Puente (2010). «El efecto del ciclo económico en las entradas y salidas de inmi-grantes en España», Banc d'Espanya, Madrid, Documentos de Trabajo, núm. 1016.

OCDE (2010). International Migration Outlook, París.

Oficina Económica del Presidente (2006). Inmigración y economía española: 1996-2006, Madrid.

Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament (2009). Informe sobre el Desenvolupa-ment Humà 2009, Nova York.

Estudis i Anàlisi Econòmica, ”la Caixa”

PublicacionsTotes les publicacions estan disponiblesa Internet:www.laCaixa.es/estudisCorreu electrònic:[email protected]

INFORME MENSUALInforme sobre la situació econòmica(disponible també en anglès)

ANUARIO ECONÓMICO DE ESPAÑA2010Selección de indicadoresEdició completa disponible a Internet

COL·LECCIÓ COMUNITATSAUTÒNOMES1. L'economia de Galícia:diagnòstic estratègic2. L'economia de les Illes Balears:diagnòstic estratègic3. L'economia d'Andalusia:diagnòstic estratègic4. L'economia de la Regió de Múrcia:diagnòstic estratègic5. L'economia del País Basc:diagnòstic estratègic

CÁTEDRA ”la Caixa”ECONOMÍA Y SOCIEDAD1. El tiempo que llega. Once miradasdesde España José Luis García Delgado(editor)

DOCUMENTS D'ECONOMIA”la Caixa”13. Ajuts públics en el sector bancari:rescat d'uns en perjudici d'altres?Sandra Jódar-Rosell i Jordi Gual

14. El caràcter procíclic del sistemafinancer Jordi Gual

15. Factors determinants del rendimenteducatiu: el cas de Catalunya MariaGutiérrez-Domènech

16. El retorn del decoupling?Mite i realitat en el desacoblamentde les economies emergents Àlex Ruiz

17. El creixement de la Xina:de quines fonts beu el gegant asiàtic?Claudia Canals

18. Cap a una nova arquitecturafinaciera Oriol Aspachs-Bracons,Matthias Bulach, Jordi Guali Sandra Jódar-Rosell

19. Globalització i decoupling.Cap a un món emergent descoblat deles economies avançades? Àlex Ruiz

20. Immigració i mercat laboral:abans i després de la recessió Joan Elias

”la Caixa” ECONOMIC PAPERS

1. Vertical industrial policy in theEU: An empirical analysis of theeffectiveness of state aid Jordi Gualand Sandra Jódar-Rosell

2. Explaining Inflation Differentialsbetween Spain and the Euro AreaPau Rabanal

3. A Value Chain Analysis of ForeignDirect Investment Claudia Canalsand Marta Noguer

4. Time to Rethink Merger Policy?Jordi Gual

5. Integrating regulated networkmarkets in Europe Jordi Gual

6. Should the ECB target employment?Pau Rabanal

”la Caixa” WORKING PAPERS

Disponible només en format electrònica: www.laCaixa.es/estudis

01/2008. Offshoring and wageinequality in the UK, 1992-2004Claudia Canals

02/2008. The Effects of HousingPrices and Monetary Policyin a Currency Union Oriol Aspachsand Pau Rabanal

03/2008. Cointegrated TFP Processesand International Business CyclesP. Rabanal, J. F. Rubio-Ramírezand V. Tuesta

01/2009. What Matters forEducation? Evidence for CataloniaMaria Gutiérrez-Domènec and AlíciaAdserà

02/2009. The Drivers of HousingCycles in Spain Oriol Aspachs-Braconsand Pau Rabanal

01/2010. The impact for Spain ofthe new banking regulations proposedby the Basel Committee ”la Caixa”Research Department

ESTUDIS ECONÒMICS

35. La generació de la transició: entrela feina i la jubilació Víctor Pérez-Díazi Juan Carlos Rodríguez

36. El canvi climàtic: anàlisi i políticaeconòmica. Una introducció JosepM. Vegara (director), IsabelBusom, Montserrat Colldeforns,Ana Isabel Guerra i Ferran Sancho

37. Europa, com Amèrica: Els reptesde construir una federació continentalJosep M. Colomer

Consell Assessor

El Consell Assessor oriental'Àrea d'Estudis i Anàlisi Econòmicaen les tasques d'anàlisi de les polítiqueseconòmiques i socials que puguinser més eficaces per al progrésde la societat espanyola i europea.Formen part del Consell:

• Manuel CastellsUniversitat Oberta de Catalunyai University of Southern California

• Antonio CicconeICREA-Universitat Pompeu Fabra

• Luis GaricanoLondon School of Economics

• Josefina Gómez MendozaUniversidad Autónoma de Madrid

• Mauro F. GuillénWharton School, Universityof Pennsylvania

• Inés Macho-StadlerUniversitat Autònoma de Barcelona

• Massimo MottaBarcelona GSE - UniversitatPompeu Fabra

• Ginés de RusUniversidad de Las Palmasde Gran Canaria

• Robert TornabellESADE Business School

• Jaume VenturaCREI-Universitat Pompeu Fabra

Direcció

• Jordi GualSotsdirector General de ”la Caixa”

Coordinació de l'edició: Edicions 62, S.A.Peu de la Creu 408001 Barcelonawww.grup62.cat

Fotomecànica: Foinsa-EdifilmDisseny: www.cege.esImpressió: Tallers Gràfics SolerD.L.: B.14.269-2011

documents d’economia ”laCaixa” - caixabankresearch.com · gairebé la meitat dels 10 milions...

Documents

Transcript of documents d’economia ”laCaixa” - caixabankresearch.com · gairebé la meitat dels 10 milions...