�

DOCUMENTACIÓ DE L’OBRA

«He vist els marbres portats de Grècia […] dels quals vostè i jo teníem idea per gravats, algun guix, i fins i tot algun tros de marbre; però de les figures grans […] no en sabíem res.[…] No tenen res d’afectat, d’exagerat, de dur, d’allò que s’anomenaria convencional, o de geomètric. […] Les obres de Fídies són vertadera carn, naturalesa bella.»

Antonio Canova, Carta a Quatremère de Quincy (1815)

Títol: Eros i Psique.

Autor: Antonio Canova (1757 – 1822).

Cronologia: 1786-1793.

Estil: neoclassicisme.

Tècnica: talla.

Material: marbre.

Formes: escultura exempta.

Tipologia: grup.

Cromatisme: monocroma.

Dimensions: 155 cm 168 cm.

Localització actual: Musée du Louvre, París.

EROS I PSIQUE3

�

CONTEXT HISTÒRIC

En la segona meitat del segle xviii, un conjunt de canvis de caràcter econòmic donaren pas a l’etapa de la industrialització i el capitalisme.

Durant el segle xix, la transformació econòmica, que s’havia iniciat a Anglaterra, s’estengué a molts altres països occidentals.

El creixement demogràfic, previ a aquesta situació, havia estat motivat, fonamentalment, per la important transformació experimentada per l’agricultura.

La mà d’obra sobrant al camp constituí el contingent de mà d’obra obrera que va fer pos-sible el desenvolupament de la Revolució Industrial.

La societat estamental va desaparèixer amb la Revolució Francesa i l’ensorrament de l’Antic Règim, i fou substituïda per una societat de classes, dominada per la burgesia. Aquesta va ser la detentora del capital i dels mitjans de producció, que va organitzar mitjançant un nou pensament i una nova legislació.

Aquesta segona meitat del segle xix anuncià també un important desenvolupament del comerç i dels transports.

El sentiment monàrquic era encara molt fort i Europa buscava, desesperadament, l’equilibri entre les forces tradicionals i les que demanaven monarquies constitucionals i parlamen-tàries.

Les idees cosmopolites de la Il·lustració contribuïren a propagar aquestes inquietuds.

ANÀLISI FORMAL

Composició

El grup escultòric, que representa el moment culminant del tema mitològic d’Eros i Psique, mostra una composició en forma de X, determinada per dues diagonals: la que formen l’ala esquerra i la cama dreta d’Eros, i la que marquen l’ala dreta d’Eros i el cos de Psique.

Les dues boques dels personatges, a punt d’ajuntar-se, constitueixen el centre de la com-posició.

Es tracta d’una composició centrípeta: forma una espiral que dirigeix la mirada de l’espectador cap al lloc en què el bes està a punt de materialitzar-se, emmarcat pels braços de Psique.

Al mateix temps, la mà d’Eros recollint, amb delicadesa, el pit d’ella ens transporta a un món de passió, tendresa i desig carnal.

El contrast entre la matèria i el buit, i entre la llum i l’ombra, és força acusat.

EROS I PSIQUE

�

Les figures es troben en una posició forçada, que n’accentua la complexitat psicològica i la càrrega eròtica.

Canova aconsegueix transmetre, a través del marbre (material fred), una sensació (càlida) de carnalitat, de pell que embolica teixits i venes. I això ho fa mitjançant un sfumato suau, resultat de polir un marbre molt blanc amb pedra volcànica i lletades d’àcid i calç. D’aques-ta manera, la llum llisca per les superfícies i els atorga la qualitat de natura viva.

Canova, com els seus contemporanis, no incorpora la policromia a les seves obres, en la creença errònia que els clàssics no ho havien fet.

L’obra està pensada per ser contemplada des de múltiples punts de vista, tot i que el frontal és l’idoni per captar més exactament el punt àlgid de l’erotisme que exhala.

Estil

Eros i Psique és d’estil neoclàssic. Els artistes d’aquest període prenen com a model la concepció estètica de Grècia i Roma.

Els nous descobriments arqueològics (Pompeia i Herculà) i la publicació de la Història de l’art en l’antiguitat, de Winckelmann, es troben associats al sorgiment d’aquest estil.

D’altra banda, els nous plantejaments no s’entendrien sense les concepcions de la ideolo-gia il·lustrada.

L’art aristocràtic, representat per l’art rococó, és fortament contestat. Les acadèmies es dediquen a subratllar el caràcter normatiu de l’art clàssic.

L’art neoclàssic, contrari a l’aristocràcia i als seus salons, es converteix en el llenguatge plàstic dels revolucionaris i es perllonga fins i tot amb l’arribada de l’estil Imperi. S’identifica amb la raó i vol expressar valors universals i eterns.

Pel que fa a l’escultura, podríem assenyalar-ne com a principals característiques les se-güents:

– equilibri, harmonia i simplicitat;– puresa de la línia;– interès per la figura humana;– representació de temes mitològics;– idealització de l’objecte de representació, resultat d’una sublimació racional;– ús del marbre blanc.

El venecià Antonio Canova està considerat la figura més rellevant de l’escultura neoclàssica. Al seu costat destaca també el danès Bertel Thorvaldsen, la producció del qual resulta més freda.

Canova es caracteritza per combinar l’ideal de bellesa clàssica amb la sensualitat i l’emoció heretades de la tradició barroca (Bernini), en la qual s’havia format.

EROS I PSIQUE

�

INTERPRETACIÓ

Contingut i significat

L’escultura, que avui es conserva al Musée du Louvre, és una de les sis versions diferents que l’autor va fer sobre el mite clàssic d’Eros i Psique.

Aquest mite ens és relatat per l’escriptor llatí Apuleu en L’ase d’or.

La llegenda diu que a la Terra vivia una princesa molt bella, filla d’un rei d’Àsia i anomenada Psique. Eros, déu de l’amor, se n’enamorà i la prengué per esposa. Ella, com que era mor-tal, tenia prohibit veure la cara d’un déu, però la curiositat va fer que una nit, mentre Eros dormia, encengués una espelma per observar-lo.

Eros es despertà i en veure’s descoberta, Psique s’espantà i cremà la cara del déu amb cera calenta. Eros, ofès, l’abandonà. Desesperada, va recórrer tota la Terra cercant-lo, fins que va decidir visitar el temple d’Afrodita, mare d’Eros i deessa de l’amor, la qual, com que desitjava destruir-la, li va imposar tot un seguit de proves. L’última consistia a dur a Prosèr-pina, esposa de Plutó i deessa de l’Infern, una petita capsa amb el prec que hi introduís una mica de la seva bellesa.

De tornada, tot i saber que no ho havia de fer, Psique no va poder resistir la temptació d’obrir la capsa i va caure en un somni profund, semblant a la mort.

Eros la va trobar i, enamorat, la va despertar amb el bes que està a punt de produir-se en l’escultura de Canova.

Zeus, commogut per la perseverança de tots dos per aconseguir la felicitat, va concedir a Psique la immortalitat.

La llegenda de Psique es refereix a l’ànima immortal del mite platònic, que consi-dera l’assoliment de la transcendència en el moment de fusió de les ànimes en el pla intel·lectual.

Funció

Aquesta obra va ser encarregada pel coronel anglès John Campbell (Lord Cawdor). Pos-teriorment va ser adquirida pel col·leccionista holandès Henry Hoppe, del qual va passar a Joaquim Murat, mariscal de Napoleó.

Quan l’emperador francès va contemplar l’escultura va decidir convertir-se en mecenes del seu autor.

ALTRES OBRES DE L’AUTOR

– Monument fúnebre a Maria Cristina d’Àustria (�798-�805).– Perseu amb el cap de Medusa (�80�).– Paulina Borghese com a Venus Vincitrice (�807).

EROS I PSIQUE