Diversitat del paisatge 3
-
Upload
lidiaaibar -
Category
Education
-
view
261 -
download
6
Transcript of Diversitat del paisatge 3
DIVERSITAT DEL PAISATGE
Celia Ferrandis Alicia Redondo
Lidia AibarIrina cózar
2º batx.
ÍNDEX Introducció
Esquema
Les regions biogeogràfiques d’Europa i Àfrica
Els factors de la diversitat
Els conjunts naturals d’Espanya
El paisatge i la vegetació de l’Espanya humida
Clisèrie
Definició clisèrie
Glossari
Examen PAU
Bibliografia
DIVERSITAT DEL PAISATGE
INTRODUCCIÓ
Aquest grup el formem Alicia Redondo, Celia Ferrandis, Lidia Aibar i Irina Cózar, hem treballat el tema de la diversitat del paisatge a Espanya, i a continuació vos mostrarem el nostre treball i farem una breu exposició sobre aquest tema, esperem que vos agrade.
DIVERSITAT DEL PAISATGE
ESQUEMADIVERSITAT DEL
PAISATGE
http://popplet.com/app/#/1549365
LES REGIONS BIOGEOGRÀFIQUES D’EUROPA I ÀFRICA
DIVERSITAT DEL PAISATGE
Eurosiberiana
Vegetació exuberant
Bosc caducifoli
Landa a més de 2000 metres
Mediterrània
Vegetació perennifòlia
Sequia estival acusada
Dominança d’encines
Macaronèsica
Varietat de flora
Insularitat
Vegetació xeròfila
ELS FACTORS DE LA DIVERSITATSITUACIÓ DE LA PENINSULA I LES
CANÀRIES
AfricanaEuropa
Nord peninsular
Boscos caducifolis
Landes
Sud peninsular i Canàries
Espècies vegetals xeròfiles
DIVERSITAT DEL PAISATGE
SÒLSÉs l’element extern de
la terra
En la seua formació intervenen factors
com
EVOLUCIÓ GEOLÒGICA
CLIMA
Calcaris, silicis, argilosos o volcànics
FACTORS DE LA DIVERSITAT DEL
PAISATGE
RELLEU MOLT CONTRASTAT I DIVERS
Les planícies són
escasses
Altitud mitja molt elevada
Amplitud muntanyenca
Grans extensions
rendzines
FACTORS DE LA DIVERSITAT DEL
PAISATGE
CLIMA Influència en sòls i vegetació
Espanya humida : nord peninsular / àrees muntanyenques
Espanya seca : centre i est peninsular / I.Balears
Espanya àrida : sud-est peninsular / I.Canàries
DIVERSITAT DEL PAISATGE
EL PAISATGE DE L’ESPANYA HUMIDA
. .
- Galícia, Pirineus , S.Cantàbrica
- Zones planes
- Part oriental S. Cantàbrica i M. Basques
ABUNDANTS PRECIITACIONS
Nord peninsular
Paisatge propi de la regió eurosiberiana
Tipus de sòls predominants
Sòls àcids i silicis
Podzol
Sòls marrons ( menys àcids )
Sòls marrons calcaris
DIVERSITAT DEL PAISATGE
LA VEGETACIÓ DE L´ESPANYA HUMIDA
Gran humitat i suaus temperatures
Diversos tipus de roure
. Galícia i Astúries :
Bruc, gatosa europea i sanguinyol
. Navarra i P.Basc : Fagedes
. Altres espècies : bedoll, til.ler, freixe, auró…
. Boscos talats o afectats per incendis : sotabosc
Boscos caducifolis
Eucaliptus
landa
prades
DIVERSITAT DEL PAISATGE
EL PAISATGE I LA VEGETACIÓ DE MUNTANYA
Baixes temperatures, segons el gradient adiàbetic
Elevada pluviositat
DISPOSICIÓ EN PISOS DE LA VEGETACIÓ
Empobreix el sòl ACIDESA
PAISATGES DE MUNTANYA
ALPÍMEDITERRÀNI
DIVERSITAT DEL PAISATGE
MUNTANYA ALPINAPIS
MUNTANYÉSPIS
SUBALPÍPIS
ALPÍ
PIS NIVAL
PAISATGE DE TRANSICIÓ
Arbres caducifolis
Coníferes Prats de festuca
Paisatge pirinenc
FAJOS
ROBLES
AVETS
PINS
PI ROIG
AVET BLANC
PI NEGRE
BOSC MITXE
PLANTES BULBÀCIES
genciana
altures superiors a
3000m
DIVERSITAT DEL PAISATGE
MUNTANYA MEDITERRÀNEA
PIS BASAL
PIS SUBALPÍ
PIS ALPÍ
Espècies perennifòlies
carrasca
Coníferes pi roigPINSAP
Espècie endèmica
Vegetació arbustiva ginebre nan
SIERRA NEVADA
Formació del coixinet espinós per la sequera
A major altitud
PENYALARS
PEGREGARS
DIVERSITAT DEL PAISATGE
CLISERIE
Exemple d’una cliserie de muntanya del Pirineu
DIVERSITAT DEL PAISATGE
DEFINICIÓ CLISERIE
La clisèrie és un model de representació de la successió altitudinal de les distintes formacions vegetals en ambdues voreres d'una muntanya. La distribució escalonada ve determinada per la variació de factors físics i geològics.
DIVERSITAT DEL PAISATGE
GLOSSARI Boscos caducifolis: són boscos de coníferes. És un area boscosa constituïda per coníferes i
associada amb climes freds. En ells abunden arbres molt alts, pins i avets, que es cobreixen de neu durant l’hivern.
Bosc perenne : bosc format per arbres que mantenen les fulles tot l’any. Aquestes van renovant-se de manera que mentre algunes cauen altres creixen.
Estepes: Les estepes són un gènere d’arbusts i mates robustes, molt llenyoses, de la família de les cistàcies, caracteritzades per un fruit en forma de càpsula que s'obre en cinc valves.
Xeròfiles: són aquelles plantes que viuen en llocs considerats secs o àrids. Aquelles que són capaços de sobreviure i reproduir-se en un ambient amb relativament poca aigua disponible.
Biogeogràfiques: es diu regió biogeogràfica a la major de les divisions o categories biogeogràfiques. Aquesta divisió reflexa els patrons de similitud biològica escala global.
Eurosiberiana: La vegetació eurosiberiana es dóna en el nord de la Península Ibérica amb un clima oceànic, amb pluges regulars, que fa influir en la vegetació.
Podzol: és el conjunt dels horitzons d'un sòl donat ; cadascun dels horitzons representa una capa diferenciada d'aquest sòl.
Sòls terrossos : sòls evolucionats típics del bosc temperat on es desenvolupa una vegetació d’arbres de fulla caduca.
Antròpica: Conjunt de processos de degradació del relleu i el subsòl causat per l’acció de l’home.
Gradient adiabàtic: és la variació que experimenten les masses de l’aire en moviment vertical.
Endèmic: ser viu que solament es troba en una regió determinada.
DIVERSITAT DEL PAISATGE
EXAMEN PAU
DIVERSITAT DEL PAISATGE
Observeu les fotos incloses en el Document 1 i descriviu els tipus de vegetació que mostren i en quina part d’Espanya els podem trobar. DOCUMENT 1
RESPOSTA
En la primera fotografia podem dir que s´hi presenta una vegetació d’arbres caducifolis ; pot ser siguen fajos i avets. A conseqüència de la entremescla entre ambos tipus, es forma un bosc mixt, com el que es presenta a la primera fotografia . Aquests tipus de boscos són boscos tancats o de cobertura tancada , formats per arbres de distintes altures i per sotabosc, però amb mancança d´una capa contínua i densa de pastura . A més , cal mencionar la seua localització , doncs aquest tipus de vegetació és propi de l´Espanya humida situada a la zona nord de la península , més concretament a la zona atlàntica estesa al llarg de la Serralada Cantàbrica des de Galícia fins als Pirineus orientals.
Per altra banda , a la segona fotografia hi trobem una vegetació mediterrània semidesèrtica , pròpia de les zones del sud-est peninsular , més concretament de les zones litorals del sud-est d´Alacant, Múrcia i Almeria . Aquest tipus de vegetació mediterrània està formada per timonedes , així com per arbustos com l´espart, l´albardí , la botja pudent i altres formacions estepàries xeròfiles similars , capaces de suportar la duresa climàtica de la zona . Per últim , cal també mencionar que aquest tipus de vegetació es correspon amb un bosc obert o de cobertura oberta doncs presenta una distribució discontínua d´arbustos i tanmateix una coberta contínua de pastura.
Indiqueu de forma raonada quins climes del Document 2 corresponen als tipus de vegetació que apareixen en les fotografies del Document 1. DOCUMENT 2
A B C
0
10
20
30
40
50
60
70
Ene Fe
b
Mar
Abr
May Ju
n
Jul
Ago Se
p
Oct
Nov Dic
Gra
dos
0
20
40
60
80
100
120
140
mm
Precipitación Temperatura
TºC = 13'8P (mm)= 1043
0
10
20
30
40
50
60
70
Ene Fe
b
Mar
Abr
May Ju
n
Jul
Ago Se
p
Oct
Nov Dic
Gra
dos
0
20
40
60
80
100
120
140
mm
Precipitación Temperatura
TºC = 18'2P (mm)= 224
0
10
20
30
40
50
60
70
Ene Fe
b
Mar
Abr
May Ju
n
Jul
Ago Se
p
Oct
Nov Dic
Gra
dos
0
20
40
60
80
100
120
140
mm
Precipitación Temperatura
TºC = 17'2P (mm)= 468
RESPOSTA Podem dir que la primera fotografia del document 1 ,es correspon amb el climograma
A , ja que els boscos caducifolis pertanyen a l´Espanya humida , caracteritzada per l´abundància de freqüents precipitacions i la seua distribució regular al llarg de tot l´any, amb màxims a l´hivern , mínims a l´estiu i amb pluges que arriben a valors superiors als 1000 mm principalment als mesos d´hivern. A més pel que respecta a les temperatures podem dir que amb una mitjana de 13,8 °C , s´hi presenten hiverns suaus i estius humits , tot i que s’aconsegueixen els màxims de temperatura a l´estiu ,als mesos de juliol i agost i els mínims al l´hivern , a gener i febrer.
Per altra banda , podem dir que la segona fotografia del document 2 es correspon amb el climograma B , ja que les zones del sud-est peninsular com Almeria, litoral de Múrcia i el sud d´ Alacant es caracteritzen per l´escassetat de precipitacions amb una mitjana de 224 mm al llarg de tot l´any, inferiors als 300 mm, i amb inclús un mes d’aridesa a l´estiu, més concretament al juliol. Quant a les temperatures podem dir , que amb una mitjana anual de 18,2°C , s´hi presenten elevades temperatures a l´estiu , principalment als mesos de juliol i agost , així com temperatures més fresques a gener i febrer , tot i que , continuen sent superiors als 10°C ; totes aquestes característiques determinen el tipus de vegetació existent a la zona , formada principalment per matolls arbustius oberts , capaços de resistir la duresa climàtica de la zona , determinada per l´escassetat de precipitacions , així com, les característiques dels sòls , generalment formats per materials salins .
Descriviu els factors ambientals que influeixen en la distribució de vegetació a Espanya.
La situació de la
Península
El sòl
El relleu
El clima
BIBLIOGRAFIA / WEBGRAFIA
Llibre geografia 2º Batxillerat
iacare.blogspot.com
http://www.slideshare.net/mmhr/las-regiones-biogeogrficas-en-espaa
http://www.slideshare.net/MartaBarbudo/regiones-biogeogrficas-de-espaa-15226801
DIVERSITAT DEL PAISATGE