Divendres, 17 de gener de 2020 · N’hi havia que eren dins del parc ja d’abans de la seva...

MÚSICAEl grup infantil Macedònia s’afegeix a la llista dels que anuncien disc i gira de comiat

ECONOMIAEls bancs han tancat la meitat de les oficines i tenen un terç menys de personal

SOUND & VISIONL’obra de John Williams no s’ha escapolit de les sospites de plagi

Divendres, 17 de gener de 2020

JORDISARGATAL

“Els occidentals som una franja molt petita que consumim molta energia”“Els occidentals som una franja molt petita que consumim molta energia”

EL9MAGAZIN2


L’home que va salvar els aiguamolls de l’Empordà, que va dirigir el parc natural, que es va posar al cap-davant de Territori i Paisatge... què està fent ara? El tenim menys present en la vida pública.

A la meva vida, he anat seguint els ocells. Quan es va crear la Territori i Paisatge [fundació dependent de Caixa Catalunya], em van venir a arrencar dels aigua-molls de l’Empordà, que ja els va costar. Primer els ajudava, però ni de broma volia deixar el parc natural, els va costar de convence’m. No me’n vaig penedir. Les caixes van acabar com van acabar, però la meva experiència d’11 anys allà va ser molt positiva. Però molt abans, quan era als aiguamolls, ja hi havia un personatge –Ramon Mascort– que havia comprat un càmping a Torroella de Montgrí.

Hi ha molts càmpings a la costa empordanesa, què tenia d’especial aquest?

N’hi havia que eren dins del parc ja d’abans de la seva creació. Els seus responsables venien a veure què els deixaria fer. Un dia es presenta l’alcalde de Castelló, Esteve Ripoll, i em diu que l’amo d’un càm-ping vol dinar amb mi. I ell se’m presenta: “M’han dit que vostè sap molt de llúdrigues, de foques i d’ocells... parlem d’això, sisplau”. Vam estar tot un dinar parlant de natura, el càmping que havia com-prat el va convertir en una preciositat... i ens vam fer amics. A l’acabar l’experiència de Territori i Paisatge em va demanar que li portés jo el negoci. Primer vaig pensar que era insensat, vaig acceptar de provar-ho un any... i ja en fa deu. Això em permet de tenir uns mesos a l’any, quan els càmpings estan tancats, per viatjar pel món i continuar fent de naturalista.

De tots els llocs que ha recorregut, Papua Nova Guinea és el més extraordinari?

Dels més durs, segur. De trenta dies que hi vam estar, n’hi va haver tres que vam dormir en un llit. La resta, a la selva sobre unes fustes. Se t’enganxaven sangoneres i paparres a cada moment, i al matí, abans de posar-te la camisa l’havies de sacsejar perquè a dins hi havia aranyes. Els portejadors anaven amb arcs i fletxes per defensar-se de tribus enemigues. A cada tram en teníem uns de diferents, ens deixaven

en un lloc i deien: “Aquí a l’altra banda del coll troba-reu els altres, nosaltres no els volem ni veure”. Empai-tant un ocell del paradís, un dia vam travessar un riu i van trobar aquests altres amb cara de pocs amics.

La duresa està clara. I tot això, ho feien per veure les aus del paradís que hi ha a la selva de Papua?

Allà hi ha poca densitat d’ocells, i costen molt de veure. Era tot un repte. Aquestes aus són escasses i estan perseguides. Però en vam veure una bona colla, és espectacular la parada nupcial que fan, unes danses per exhibir aquells plomatges tan vius. I sap per què les poden fer? Perquè tenen pocs enemics naturals. Un ocell acolorit, que es permet el luxe d’estar molta estona fotent el burro davant de les femelles, en un altre lloc no duraria gaire. Però aquestes danses les poden fer a altes hores de la matinada, en selves molt fosques, plovent... és el país on hem fet menys fotos.

Sí, però una d’excepcional: hi ha una espècie de Papua, una mena de gall fer petit (Aepypodius brui-jnii), que a part de vostè i els seus companys només dues persones més del món han pogut veure...

Vam ser els tercers del món. El guia ens va dir que sabia un lloc on es podia veure: vam estar nou hores pujant una muntanya per dins d’un riu. Un dia que plovia i érem al campament avorrits vaig proposar a Josep del Hoyo i Eduardo de Juana que sortíssim. “Què farem aquí tota la tarda?” Ens vam posar sota un arbre per aixoplugar-nos i al cap d’una mica, que ja no plovia tant, aquest ocell va venir... caminant! El vam fotografiar, i després vam començar a saltar i cridar com uns beneits.

Aquestes selves verges estan amenaçades també?I tant. És dels llocs on em vaig adonar més d’una

paradoxa dels nostres temps. Deixi’m explicar-li gràfi-cament. Per una part, teníem els nostres portejadors, que feien vida paleolítica: són caçadors recol·lectors. No són ni neolítics, ni tan sols conreen. Van caçant en el seu territori i no tenen més fills dels que pot suportar aquest territori, això ho tenen sagrat. Aques-ta és la primera fase, i en queden molt pocs a tot el món, potser només a Papua i a l’Amazònia. La segona fase són els països en vies de desenvolupament, que s’ho estan carregant tot, per exemple les selves. La tercera fase seríem nosaltres, que ja ens hem carregat tot el que hem pogut i ens permetem el luxe d’anar a

Text: Jordi VilarrodàFotografia: David Fajula / Jordi SargatalEls ocells són la passió de

Jordi Sargatal (Figueres, 1957) des que era un nen. Amb 18 anys, aquell jove naturalista va esdevenir activista, i va posar en marxa el moviment per salvar els aiguamolls de l’Empordà, amenaçats d’urbanització. Després ha viatjat pel món per documentar tots els ocells –des de l’Antàrtida fins a les selves de Papua Nova Guinea, on va fotografiar una espècie que només tres persones del món han vist–. Però diu que el lloc on encara gaudeix més amb els ocells és als aiguamolls. “És realment el meu paradís.”

ENTREVISTA

JORDISARGATAL

“No hi ha cap població animal que creixi d’una forma tan

desorbitada com els humans”

EL9MAGAZIN 3


aquests països a protegir i observar la biodiversitat. Un bon contrasentit!Allà ens havíem trobat nosaltres, els de la tercera

fase, europeus o nord-americans amb uns porteja-dors de la primera fase. I tots dos criticàvem els de la segona fase, la majoria gent que el govern indonesi ha portat de l’illa de Java perquè allà ja no hi caben. I que es van carregant la selva fent conreus, per exemple, d’oli de palma. Van tallant la selva i de cop arriben al territori dels que van amb l’arc i les fletxes, que són els que acaben rebent. Diuen que aquests els ataquen, i és veritat, però defensen el seu territori... amb flet-xes. Els altres, van amb buldòzers i responen amb armes de foc. A Borneo i Sumatra és pitjor encara!

Li surt aquella rebel·lia de l’activista que va defensar els aiguamolls de l’Empordà. Es posaria altra vegada davant de les màquines!

Gairebé. Només que són més grosses que les que hi havia als aiguamolls i no sé si les aturaria. Pensi que tot això ho fan per conrear palma i fer-ne oli que consumim nosaltres. Al Brasil, es desforesta per als ramats que també ens mengem. Els occidentals som una franja molt petita que consumim molta energia.

Tenim dret a demanar que altres, com a Indonè-sia, no ho facin?

Si tenim un atac de generositat i diem “va, que tot-hom gasti com nosaltres”, seria impossible! No hi ha prou recursos al món ni energia. Per tant, aquesta gent està condemnada a viure amb menys energia i recursos. Som nosaltres que hem de rebaixar el con-sum, i que ells no l’apugin. I un tema que és impor-tant i urgentíssim, i se’n parla poc: limitar el creixe-ment de la població humana. No hi ha cap població animal que creixi de forma tan desorbitada, carre-gant-se el seu propi hàbitat, com els humans.

Els ocells, amb les seves migracions, són un indica-dor del canvi climàtic?

Hi ha qui el nega, encara. La gent pot dir el que vulgui, però hi ha uns indicadors que són les espècies. Les dades són les dades: la temperatura en els darrers vint anys s’ha mogut cap al nord. És a dir, el fred o la calor que feia aquí ara el fa 120 quilòmetres més amunt. Les espècies, que no enganyen, també s’han desplaçat al nord. Hi ha una pila d’espècies d’ocells africans que ja estan criant a la Península. I d’altres

d’Europa que venien a hivernar que no ho fan, perquè es queden més amunt. Això d’ocells, però li puc posar exemples de papallones i d’altres insectes. Fins i tot de plantes! I sap què em preocupa? Un objecte en equilibri s’inclina a poc a poc, a poc a poc... però en el moment en què el perd cau de cop.

I si ho traslladem al clima...Corrents oceànics, per exemple. I si en un moment

donat es paren? L’increment de CO2 a l’atmosfera ja havia passat, però quan gairebé no hi havia humans a la Terra. I els pocs que hi havia podien canviar de lloc i marxar a un de més càlid. Ara no es pot fer això, per-què som molts més al món, i tenim cases i les tenim a prop de les costes. Serà molt més difícil.

Vostè va començar per un activisme local, i el que ha anat fent després li ha donat aquesta visió glo-bal. I tot per defensar els ocells?

Són el punt de partida de tot. La meva única dèria l’any 1974 era defensar uns ocells, no tenia cap idea de paisatge ni d’ecosistemes ni menys d’urbanisme o de política. Jo descobreixo els aiguamolls quan tenia 14 anys i me n’enamoro, dels ocells sobretot. La urba-nització s’havia aprovat en època predemocràtica, i de cop comencen a posar allà unes estaques i comencen les obres. Ara veig el meu fill amb 18 anys i penso: “Com et podien fer cas a les administracions quan hi anaves tu i una colla com tu a dir que havien de salvar els aiguamolls?”. Em meravella que algú em fes cas.

No només això, sinó que se’n va sortir!El moment era l’adequat, la transició. El governador

civil de Girona s’havia fet demòcrata de cop, i en lloc d’enviar la Guàrdia Civil a fotre’ns cops de porra va dir que ens protegissin. I tot va anar rodant fins que vam aconseguir el parc natural!

Li dona esperança veure joves que ara lluiten pel clima i el planeta?

Ho trobo fantàstic. Ha estat una cosa explosiva! Que prenguin consciència, i que ens renyin a les genera-cions que estem gestionant el món, encara que n’hi hagin alguns d’aquests que de bona fe intenten –o intentem– parar el cop. Només això, eh? Perquè el col·lapse crec que hi serà segur. Els del Titanic van veure l’iceberg, però no van ser a temps de reaccionar. Nosaltres hem de mirar de girar una mica més el timó i picar de costat...

Jordi Sargatal, mostrant la seva càmera de fotografiar a uns nens de Papua Nova Guinea

Quatre imatges d’ocells obtingudes per Jordi Sargatal a Papua Nova Guinea. A dalt, l’Aepypodius bruijnii, l’espècie que només ha estat vista tres vegades, una de les quals en l’expedició de Jordi Sargatal i Josep del Hoyo a la selva de Papua Nova Guinea. Un ornitòleg anglès va ser el primer de documentar-la a l’illa de Waigea. El va veure en un mercat, mort. El va comprar i va descriure l’espècie, que va intuir que era nova. Un ornitòleg anglès va ser el primer de veure’l viu, i el guia de Sargatal i Del Hoyo, un belga que viu a Papua, el segon. Ell va ser qui els va guiar cap al lloc on sabia que aquesta au gal·liforme té el seu hàbitat, i ho va encertar. La fotografia és feta amb poca llum, però documenta l’espècie. Sota d’aquesta, altres imatges d’ocells fotografiats per Sargatal en un dels viatges més singulars que ha fet pel món.

“La meva única dèria l’any 1974 era defensar uns

ocells, no tenia cap idea de paisatges ni d’urbanisme”

EL9MAGAZIN4


OPINIÓ

Jaume EspunyEspanya està plena de gent estranya. Tant com ha costat formar un govern i quan el tenen es crea una alarma general que Déu-n’hi-do: que si és un govern que trencarà Espanya, que si són comunistes, que si és un govern venut als independentistes catalans, que si ETA, que si Veneçuela, que si els bolivians. L’altre dia caminava per la vorera del carrer de casa i em vaig adonar que hi havia algunes lloses fetes malbé, una mica esquerdades i de seguida vaig pen-sar: “Potser sí que tenen raó, Espanya s’està esquer-dant!”. Però bé, si s’admeten apostes, jo aposto que aquest govern no durarà pas els quatre anys regla-mentaris. Durarà menys que Valverde al Barça.

De tot el que s’ha dit o fet aquests dies de naixe-ment del govern, em quedo amb dues coses. Una m’ha fet riure: Inés Arrimadas predicant que entre el PSOE, PP i Cs sumen 221 diputats, majoria abso-luta de sobres. Això ho diu la que és del partit pres-cindible, Cs, amb 10. És com si jo digués que entre Bill Gates i jo tenim una fortuna de 116 mil milions de dòlars.

L’altra cosa m’ha fet empipar: un d’aquells ano-menats barons socialistes, Joaquín Leguina, ha dit que Pedro Sánchez s’està carregant el PSOE, però que uns quants sociates es mouran per reconstruir el partit. Qui són aquests quants? Ell, suposo, Feli-pe González, Alfonso Guerra, Rosa Díez… La caver-na espanyola, en definitiva. Segur que l’Aznar s’hi apunta.

Espanyaté govern

COM HI HA MÓN

LA NOIA QUE SEMPRE FA TARDMarylou/ @mariasaladich

Un llibre és aquell artefacte fet de paper que, en obrir-ne les tapes de cartró, des-plega un seguit de caràcters impresos en tinta (generalment se’n diu blanc sobre negre), que cal descodificar i elevar pos-teriorment a un àmbit superior de sentit general. Aquest aspecte del paper inte-rior del llibre, cadascuna de les unitats del qual es diu pàgina, no crida especial-ment l’atenció ni té la capacitat de sedu-ir amb un simple cop d’ull; caràcters negres desfilant sobre el full en blanc, en reguitzells de cal·ligrafia d’imprem-ta del tot asèptica, als antípodes del colorisme, la lluminària i la mecànica delirant de les imatges d’una pantalla. Els mòbils, les tauletes, els ordinadors, els televisors, capten immediatament l’atenció de l’espectador, l’arrosseguen a representacions òbvies i imposades amb un efecte similar al de la hipnosi o l’èxtasi; el llibre requereix d’uns passos previs d’interpretació, d’establiment de relacions entre les diferents unitats significatives (anomenades paraules, oracions i paràgrafs) en graus diversos que poden anar de l’obvietat a la sub-tilesa, i a fe que això pot arribar a can-sar molt. Avui dia, un adolescent poc o

gens avesat a llegir ha de fer un gran esforç per obrir el meló resistent del llibre. Veu les taques negres sobre la blancor, que no es bellu-guen ni es projecten ni fan cap so, i el lent procés de des-xifrar-les i dotar-les de sig-nificat aboca a un desenllaç incert. Pot ser que acabi amb mal de cap i no es vegi amb cor de seguir; pot ser que, per efec-te d’alguna obligatorietat, des de casa o l’escola, suporti el suplici sen-cer i, al cap de les setmanes, hagi endu-rat el mal de cap i hagi acabat el llibre amb l’alleujament de no veure-s’hi obli-gat de nou fins al cap d’una temporada; pot passar també que al tercer o quart dia d’entomar la lectura el mal de cap hagi desaparegut perquè les connexi-ons cerebrals s’han adaptat a l’exercici, s’han fet permeables a l’esforç, i arribi a trobar plaer en el que havia començat a fer per obligació o escrúpol. Descobrirà llavors l’hipotètic adolescent (o l’adult habitualment allunyat de la lectura) que no hi ha coneixement ni autèntic gaudi sense el peatge de l’esforç, la lentitud i

la paciència, que van esmolant l’agulló de la curiositat.

Entendrà el que, amb bones intenci-ons però nul engrescament, peroraven pares i mestres, als quals no caldria atri-buir cap mèrit especial per haver estat uns joves diferents, perquè el seu esforç lector era més assumible a falta d’alter-natives terribles i ubiqües com les d’ara. Ara bé, com els hi durem, fins a l’epifa-nia? Em temo molt que atrevint-nos de tant en tant a obligar-los-hi, confiant que a casa nostra es produeixi el cas, cada cop més excepcional, de l’embat de la serotonina escombrant tots els mals de cap pel ressò redemptor d’una frase o la fortuna d’un vers immortal.

Explicació de llibreEduard Roure

EL9MAGAZIN 5


OPINIÓ

Josep BurgayaJa fa temps que tothom es posa a la boca la qüestió de la sostenibilitat mediam-biental com a gran preocupació, però amb la mateixa facilitat el tema se sol xutar com una qüestió de futur. Es fan molts bons documents, com per exem-ple l’Agenda 2030 de les Nacions Uni-des, però justament la presa de decisions efectives requeriria que la qüestió medi-ambiental –la de l’escalfament global, però moltes altres– figurés i no ho fa en el primer pla de l’agenda política dels governs. I és que en política es té assumit que les males notícies no fan guanyar eleccions. I afrontar seriosament la qües-tió ecològica implica donar-ne algunes, i molt especialment que hem de transfor-mar el model de producció i de consum, cosa que implicaria mudar de cultura, d’hàbits i de costums. Transformar un model econòmic que té com a únic objec-tiu el guany i l’acumulació i que es fona-menta en un creixement continuat en l’ús i abús de recursos, com també en un consum compulsiu que comporta frus-tració i malbaratament a parts iguals, no es fa sense unes certes dosis de dolor. És el que té haver de seguir processos de superació d’addiccions. Els resultats de la conferència de Madrid sobre el clima –COOP25– van ser més aviat decebe-dors i allunyats del que es necessitava. Ha augmentat la consciència sobre l’es-calfament global i els seus efectes, però l’estat actual de la geopolítica mundial resulta poc favorable per afrontar-ho adequadament.

Però les coses són com són. Entre 1950 i 2010 la població mundial es va triplicar, el PIB global es va multiplicar per 7, l’ús d’aigua potable va augmentar el triple, el consum energètic es va quadruplicar i l’ús de fertilitzants es va multiplicar per 10. Hem transgredit, almenys, quatre límits planetaris: els del canvi climàtic, la conversió de terres, la càrrega de nitro-gen i fòsfor i la pèrdua de biodiversitat. Creure en la possibilitat d’un creixement econòmic il·limitat resulta una autèntica quimera, com ho és creure possible man-tenir els nivells impúdics de desigualtat que hi ha actualment: una de cada nou

persones no té suficient per menjar, una de cada quatre viu amb menys de 3 dòlars per dia, una de cada tres no té accés a vàter, un de cada onze no té accés a fonts d’aigua potable o bé un de cada sis nois d’entre 12 i 15 anys no va a l’esco-la. I això, amb una petjada ecològica que és equivalent a 1,5 planetes. Perquè tot el món visqués com a Suècia, se’n neces-sitarien quatre. L’actual sistema econò-mic per ell mateix, el fet que tot descansi sobre la dinàmica del mercat, no només no ens resoldrà res del que tenim plante-jat, sinó que aprofundirà en aquesta espi-

ral autodestructiva. La responsabilitat de les empreses és gran, com també ho és de la societat. Però sens dubte corres-pon a les institucions públiques liderar i forçar el procés de canvi ineludible. Es requereixen de lleis, normes, inversions i fiscalitats adequades. Ja no serveixen declaracions ben intencionades que apel-lin només a l’autoregulació.

Que el nou govern hagi posat al nucli de la seva estructura el tema mediam-biental és un bon començament. Dues vicepresidències tenen en el nom i en les principals atribucions els temes ecolò-gics i de sostenibilitat. La de Pablo Igle-sias conté l’Agenda 2030, i podria enca-rar transformacions crucials en el model econòmic en la línia de les Nacions Uni-des com també d’una Unió Europea que sembla decidida a afrontar el canvi de paradigma econòmic i social. Hi ha una altra vicepresidència, la de Teresa Ribe-ra, que justament porta per nom ser de Transició Ecològica, la funció específica de la qual en resulta la presa de decisi-ons per la transformació d’un model econòmic industrial de base degenera-tiva –agafar, fer, usar, llençar– cap a un plantejament de regeneració –economia circular– que permeti aterrar en un sis-tema econòmic que es basi en el desen-volupament i el benestar, que no en el creixement. La naturalesa ha de deixar de ser alguna cosa a subjugar i a mal-metre, com fins ara, per convertir-se en model, mesura i mentora del nostre sis-tema socioeconòmic.

Afrontar el medi ambientDES DE FORA

SusannaBarquin

DE ROSSEGONS

Em recordo alguns vespres, cap als anys 90 del segle passat, amb un grup de la mateixa edat, al voltant d’una taula. Mentre sopàvem, parlàvem sobre els mecanismes de control polític, de com eren millorables. I parlàvem també de com ens havíem oblidat dels meca-nismes de control de les corporacions privades. Sabíem que el sistema demo-cràtic va més enllà d’unes votacions periòdiques, i més enllà del compliment de la legislació vigent. Fèiem referèn-cies a Thoreau, l’intel·lectual de la des-obediència civil, el que va escriure que tota votació és un tipus de joc, com les dames o el backgammon, amb un lleuger tint moral, un joc entre el correcte i l’in-correcte amb preguntes morals, acompa-nyat, naturalment, d’apostes. El que va evidenciar que diposito el meu vot, per si de cas, perquè ho crec correcte, però no estic compromesa en forma vital que aquesta correcció prevalgui. Ho deixo a la majoria. Podíem haver passat les

estones en altres frivolitats, però ens feia sentir bé compartir preocupacions, idees i inquietuds sobre com podíem fer un món més transparent, entenent que la transparència ajudaria que fos millor per a les persones.

Ens preocupava, i encara ara, que els estats creessin nacions per controlar la ciutadania. I sí, totes les nacions són artificis, i, com tots els artificis, han de ser útils. Útils per viure millor. I quan esdevenen inútils, quan es fan obsolets, es canvien per altres artificis. No era, no és, cinisme. És la humanitat com a mesu-ra del bé i del mal. És el qüestionament de les divinitats, tinguin la forma que tinguin, com a fonament o com a excusa per al control. I sabíem que els mecanis-mes per al control de les corporacions privades era un dels punts més febles.

La digitalització de la vida i la irrupció dels sistemes de blockchain han incor-porat un nou punt de vista en aquelles preocupacions, i no puc més que riure

perquè m’adono que la creativitat és realment creativa, si se’m permet aques-ta expressió. I és que, mentre que fa 30 anys crèiem que calia trobar l’equilibri entre la lliure empresa, el control i la transparència, ara s’apunta una solució innovadora en forma de passi-ho bé que cauen gotes. És a dir: no tenim ganes de millorar el que hi ha, volem crear un altre sistema, fora d’aquest sistema, d’organitzar-nos.

Les noves tecnologies han permès la creació de criptonacions, les nacions digitals, organitzacions no territori-als, o sí, nascudes a l’empara de la vida digital. Bitnation n’és una. Va ser crea-da l’any 2014, i es basa en l’eliminació d’intermediaris, la reputació personal i la llibertat. N’hi ha d’altres, i n’hi haurà més. I qualsevol persona podrà decidir ser ciutadana d’una nació digital o d’una altra, no com ara, que per canviar de nacionalitat cal passar un tràngol com-plicat i no sempre exitós.

‘Bitnation’

Creure en la possibilitat d’un creixement econòmic il·limitat resulta una quimera

EL9MAGAZIN6


LLIBRES

CRÍTICA LITERÀRIA

Dolores Redondo va irrompre a l’es-cenari literari amb força l’any 2013 amb la publicació d’El guardià invisible, el primer volum de la trilogia del Baztán. El mateix any en va treure la segona part, El llegat dels ossos, i al cap d’un any, el novem-bre de 2014, en va sortir la tercera, Ofrena als morts. Tota la història, pensada com a trilogia, té com a protagonista la policia Amaia Salazar, una dona que de petita va estar a punt de morir a mans de la seva mare, i té com a centre neuràlgic el poble d’Elizondo, a la vall del Baztán, al País Basc. Després, Redondo va guanyar el Premi Planeta amb Tot això et donaré, una història ambientada a Galí-cia. Amb La cara nord del cor recupera Amaia Sala-zar i la situa temporalment abans dels casos que tracta a la trilogia. Salazar és als Estats Units on fa un curs amb l’FBI i allà Aloisius Dupree la fitxa per investigar els assassinats de famílies senceres que passen durant els darrers vuit mesos a diferents punts dels Estats Units i sempre després d’una des-gràcia natural. Els investigadors estan segurs que aquest cop l’assassí actuarà a Nova Orleans, durant el Katrina, l’any 2005.

L’autora construeix, en aquest llibre, tot el cas intercalant altres accions. D’una banda, Nova Orle-ans és la ciutat de Dupree, on de petit va perdre una germana –segrestada– per una organització que continua segrestant nenes i a la qual no van

poder desmantellar deu anys enrere. De l’altra, a Amaia Salazar se li mor el pare i decideix

no tornar al poble i continuar amb el cas. El record del que li va passar de petita,

quan va haver d’anar a viure amb la seva tieta perquè corria perill estant amb

la seva mare, és també al llibre, per-què les similituds entre el cas en

què treballa, el que persegueix Dupree, i la seva experièn-

cia tenen punts en comú. I aquesta és la gràcia de Redondo, que sap moure bé els fils per fer encaixar totes les històries sense

que perdin interès pels lectors. Aquest llibre, d’alguna manera,

complementa la trilogia perquè ens expli-ca què va fer Amaia Salazar abans de tornar

a casa seva per fer de policia entomant casos on, com en el dels Estats Units, hi ha aquell punt d’ocult, de misteriós, amb personatges que poden semblar d’una altra realitat tot i les explicacions científiques i lògiques que demostren que només és dolenteria. Per La cara nord del cor, títol que té a veure amb la manera com deixa les seves víctimes l’assassí americà, Redondo s’ha documentat en el cas d’un home, John List, que l’any 1971 va acabar amb la vida dels seus tres fills, la dona i la mare. El crim, però, no es va resoldre fins al cap de 18 anys i de casualitat. A la novel·la, Redondo fa actuar més vegades aquesta persona, fet que li permet a Salazar descriure el perfil adequat a mesura que van trobant pistes en un entorn com una ciutat devastada per l’aigua on s’ha de seguir més la intu-ïció que les proves físiques.

LA CARA NORd dEL CORAutora: Dolores RedondoEditorial: Columna EdicionsLloc i any d’edició: Barcelona, 2019Nombre de pàg.: 688

Els inicis de ‘la Salazar’

dolors Altarriba

Dues mares ben diferents

Els llibres, no en tinc cap mena de dubte, sempre ens ensenyen una cosa o altra. Avui us en vull reco-manar un de titulat, amb tota la ironia del món, Mare robot, publicat per l’Editorial Baula. Es tracta d’un àlbum il·lustrat que ens fa veure com és d’in-justa la situació de moltes dones-mares, que sem-blen esclaves (robots feiners) dels fills, del marit, de la llar..., de totes les obligacions que una societat d’arrels tan masclistes els ha adjudicat.

Per desgràcia, aquesta situació la convertim en normal, perquè ens és més còmode, perquè ja ens està bé, ja que en som els beneficiats, perquè és el cos-tum... Ho és tant, de normal, encara, que l’autor, Zidrou (pseudònim del guionista de còmic belga Benoît Drou-sie), ens narra la història en primera persona, a través de la veu d’un dels fills de la protagonista. Totes les obligacions de la mare les veu com la cosa més normal del món, com si les fes un robot, del qual només cal pré-mer la tecla corresponent perquè actuï.

La ironia, que ja he apuntat al títol, és ben pre-sent al llarg de tot el text. Una ironia que caldrà fer veure als infants, ja que els sol quedar força llunyana, però que el converteix en un àlbum fresc, diferent, divertit, malgrat el tema que tracta. Un àlbum, doncs, per compartir, per llegir en família, per fer reflexionar, per analitzar-ne, també, és clar, les imatges, obra de l’il·lustrador francès Sébastien Chebret: des de la coberta, en què apareixen dues mares ben diferents, però totes dues presents a l’àlbum, passant per les de l’interior, com la de la

mare que sempre apareix amb la corda dels antics autòmats al dar-rere, fins que es declara en vaga i li desapareix, és clar, o la de les múl-tiples mares que apareixen a les finestres d’un bloc de pisos mentre els infants s’hi dirigeixen amb el regalet del dia de la mare: “Qualse-vol detall, per petit que sigui, li fa il·lusió: un collaret de macarrons, un quadre amb rotlles de paper higiènic...”

Fins que arriba un dia que aquesta mare robot diu prou, es declara en vaga i tot canvia. Per a bé, naturalment, com reconeix el narrador, ja que els ajuda a créixer i a ser més responsables i solidaris. Un àlbum per fer-nos adonar de la necessitat de canviar els hàbits, les nostres maneres de fer, per acon-seguir, entre tots, un món més just i una mica millor per a tothom.

Pere Martí i Bertran

MARE ROBOTAutor: ZidrouIl·lustrador: Sébastien ChebretTraductora: Montse MolistEditorial: BaulaLloc i any d’edició: Barcelona, 2019Nombre de pàg.: 36 (sense numerar)

EL9MAGAZIN 7


GEOGRAFIA LITERÀRIANOVETATS EDITORIALS

Els sécs al front d’en Tomàs s’enfonsen una mica més. Però diu que està content: una escalforeta suau li puja al cap; té ganes de sentir música. Havent sopat se’n van al Continen-tal, prenen cafè, conyac i acompanyen els tangos del quintet amb un cantussol planyívol. En Tomàs s’asseu de cara al gran mirall de la paret decorat amb crisantems modernistes i s’en-treté a llegir l’anunci del partit de futbol de diumenge, perquè no li agrada veure de cara a cara el públic del cafè. Si fins li sembla com si el miressin, i juraria que l’oncle Narcís, aquell que és ric d’ençà de la guerra dels carlins, es riu d’ell per sota el nas i no costaria gens al Muntanyola d’aviar-li l’ampolla de l’aigua entre cap i coll.

Miquel Llor

Joan Rendé torna amb aques-ta novel·la ambientada a la Barcelona dels anys 20 i 30 del segle passat. Joan Masdéu, fill de família menestral, viu la fascinació d’aquell moment de canvi: pels balls moderns, per l’esport... però també pels uni-formes, pels lideratges forts. Quan esclata la Guerra Civil, es veu arrossegat per un remo-lí del qual no pot sortir.

Torna l’Harem del Tibidabo, el prostíbul modernista més luxós de Barcelona. Tot com sortit d’un conte si no fos perquè el regent del bordell, l’histriònic Emili Santamarta, es veu submergit dins d’una trama on haurà de defensar innocents en una lluita entre policies corruptes i dos clans que volen fer-se amb el tràfic d’armes i drogues.

Primer com a corresponsal a l’estranger i després al cap-davant del TN de TV3, Toni Cruanyes ha estat observa-dor privilegiat dels darrers i convulsos anys de la política catalana. La mirada que aporta en aquest llibre no es limita a relatar els fets, sinó a reflexi-onar sobre qüestions de fons. I una en especial: som un sol poble, encara?

Possiblement no hi hagi hagut cap autor tan influent en la literatura de terror com H.P. Lovecraft. A part de la seva creació, estructurada en el seu particular univers dels Mites de Cthulhu, va reflexionar des del punt de vista teòric sobre el gènere. Per això aquest estudi, signat per ell mateix, és una obra fonamental per entendre’n els mecanismes.

Un recull de relats, dividit en quatre parts, en què Ziranna Zateli, una de les escriptores més reconegudes de la Grècia actual, utilitza els personatges femenins com a element reve-lador de les forces ocultes de la vida. Són dones passives o diabòliques, noies innocents o adultes mig boges, que ocupen un espai incert en el món que les envolta.

‘Amb gràcia en aquest desert’Ziranna Natelli / Males Herbes

‘L’horror sobrenatural en la literatura’H.P. Lovecraft / Ed. Laertes

‘Un dels nostres’Toni CruanyesEd. Pòrtic

‘La favorita de l’Harem’Andreu Martín Ed. Alrevés - Crims.cat

‘Ballaven el black bottom’Joan Rendé / Ed. Proa

L’antic Hotel ColonLlorenç Soldevila

Just en la confluència de les rambles del Carme i del Passeig, davant de la plaça de Santa Clara, hi havia l’antiga fonda Colon, de molta anomenada entre les gents que venien a mercat. En un edifici d’estil noucentista aquest establiment era un dels més distingits de la ciutat. Segurament que quan Miquel Llor parlava a Laura a la ciutat dels sants del Continental, podia referir-se a aquest local. Avui torna a lluir en plenitud després de retirar l’antena que hi havia a la seva teulada. Per això en ser-hi davant podem llegir un fragment de la novel·la que tracta de les expansions del protagonista, Tomàs Muntanyola.

AUTORMiquel Llor(1894-1966)OBRA‘Laura a la ciutat dels sants’ Ed. 62, 1979INDRETAntic Hotel ColonMUNICIPIVicCOMARCAOsona

www.endrets.cat

JORD

I PU

IG

EL9MAGAZIN8


EL 9 ETS I UTS

LLENGUA

ENGLISH IN A BITEANGLÈS CATALÀ

Oficines i serveis:[email protected]@cpnl.cat [email protected]

www.cpnl.cat/xarxa/cnlosona/

Se sap que en el món del dret el català no hi és gaire present, per les raons que siguin –ara no hi entrarem–. Sols direm que l’ús d’aquesta llengua en la Justícia ha caigut a plom en els darrers deu anys i el 2017 només un 8,2% de les resolucions es van fer en català.

Molta gent pensa que parlant en català en un judici té més possibilitats de perdre el cas, cosa absoluta-ment infundada i falsa. Cal saber, però, que tots els ciutadans de Catalunya tenim els mateixos drets, del tipus que siguin, i dins aquests drets hi ha els lingüís-tics. Com que tant el català com el castellà són llen-gües cooficials en el nostre territori, en un judici just tant podem usar l’una com l’altra.

A més, en el cas que us sentíssiu desemparats o desprotegits, o bé sospitéssiu que els vostres drets són vulnerats, heu de saber que podeu comptar amb el Consell de l’Advocacia Catalana, que en tot cas us pot recomanar i aconsellar sobre algun dubte que tingueu.

En el si d’aquest Consell hi ha la Comissió de Llen-gua Catalana, que té com a objectius eliminar tots els prejudicis que pateix l’ús de la llengua catalana en el món jurídic i també sensibilitzar tots els professionals del dret perquè l’utilitzin en l’exercici professional. Per a més informació, visiteu el web següent: <http://www.cicac.cat/arees/llengua/>.

Us animem a seguir aquesta secció i us convidem a fer-nos arribar consultes i comentaris a través de [email protected]

103

The apostrophe (‘)Last month was a sad moment for grammarians of the English language. After 18 years’ fighting against “barbarians”, the Apostrophe Protection Society finally gave up in its battle to protect Shakespeare’s language from appalling apostrophe abuse - and from other common English usage errors. (Did you notice that ‘ at the end of years?) The APS has closed down. Now there will be no one to protest against sins against nature such as alway’s and CD’s and The dog’s chasing it’s tail.One problem is that the English language uses the same letter – s – for both its possessive and plural inflections. So the dogs bark and the dog’s bark look pretty similar but they have completely different meanings just because of that simple mark we call an apostrophe. According to one theory, the apostro-phe actually marks the missing letter e that was once part of the possessive ending es in Old English (for example, bookes). But no one is completely sure!Are there any rules? Of course … We use an apostrophe when we contract two words. An example would be they’ve for they have.But there are complications … inevitably.We use ‘s for has and is: She’s visited Germany already (has) and He’s my uncle (is).We use ‘d for had and would: They’d never eaten burgers before (had) and She’d love to visit France (would).We use an apostrophe to show the possessive:We use ‘s with singular nouns, irregular plurals and names: the man’s book, the children’s shoes, John’s carFor regular plural nouns that end in s, we put the apostrophe after the s:We have to find the dogs’ bedsImportant: we don’t use an apostrophe with possessive forms such as its, hers and whose. So, The dog ate its food, and NOT The dog ate it’s food.The proof of the pudding …Add an apostrophe where necessary.

L’apòstrof (‘)El mes passat va ser un moment trist per als amants de la gramàtica anglesa. Després d’una lluita que ha durat 18 anys contra els bàrbars, la Societat per a la Protecció de l’Apòstrof (APS, les sigles en anglès) va haver de rendir-se en la lluita per protegir la llengua de Shakespeare del terrible abús de l’apòstrof i d’altres usos incorrectes en anglès. (Us heu adonat de l ‘ al final de la paraula years?). L’APS ha cessat la seva activitat, ara ja no hi haurà ningú que protesti contra els pecats contra natura com ara alway’s i CD’s i The dog’s chasing it’s tail.El fet que l’anglès utilitzi la lletra s tant per al possessiu com per al plural és un problema. Així doncs, the dogs bark i the dog’s bark s’assemblen molt però tenen significats totalment diferents. Simplement per aquest petit senyal que anomenem apòstrof. Segons una teoria, actualment l’apòstrof marca l’absència de la lletra e, que en anglès antic formava part de la terminació de possessiu es (per exemple bookes). Però ningú n’està del tot segur.Hi ha normes? I tant...Fem servir l’apòstrof quan fem la contracció de dues paraules: per exemple, they have que es converteix en they’ve.Però hi ha complicacions... és inevitable.Fem servir ‘s per substituir has i is: She’s visited Germany already (has) i He’s my uncle (is).Fem servir ‘d per had i would: They’d never eaten burgers before (had) i She’d Love to visit France (would). Fem servir apòstrof per marcar el possessiu: Fem servir ‘s per noms en singular, plurals irregulars i noms: the man’s book, the children’s shoes, John’s car.Per noms amb plural regular que acaben en s, posem l’apòstrof després de la s: We have to find the dogs’ beds.Atenció: no fem servir l’apòstrof en possessius com ara its, hers i whose.The dog ate its food, i NO The dog ate it’s food.A veure si ho heu après bé...

Poseu apòstrof allà on calgui:

1. snowed under 2. freezes over 3. broke the ice 4. tip of the iceberg 5. cold hands 6. on ice 7. on thin ice 8. cold feet 9. cold shoulder 10. snowball’sLes solucions de la setmana anterior:

El dret també en català

1 That dogs just bitten its owner. Its very aggressive.

2 The shops always sold womens clothes and childrens shoes.

3 My wifes business is making a fortune.

By Conor Gleeson

4 Where are the ladies toilets?

5 Theyve just bought a new dog. Its names Ben.

6 Whos been to the Picasso Museum?

EL9MAGAZIN 9


Segon disc en directe de The Rolling Stones, gravat als EUA, concretament al Madison Square Garden de Nova York, en la gira de presentació del joveníssim i brillant gui-tarrista Mick Taylor, que substituïa Brian Jones, mort recentment. En alguns temes, els Stones van tenir de teloners músics del prestigi de B.B. King o Ike & Tina Turner. Un comentarista de la prestigiosa revista musical Rolling Stone va arribar a dir que era “el millor concert de rock que s’havia gra-vat mai”. De fet, el disc va tenir molt bones crítiques i excel·lents vendes tant als EUA com al Regne Unit. Tots els temes són del tàndem Jagger/Richards excepte “Carol” i “Little Queenie”, que són de Chuck Berry, i “Love in Vain”, de Robert Johnson. Entre les altres cançons hi ha himnes genuïnament stonians, com ara “Jumpin’ Jack Flash”,

MÚSICA

El nom autèntic de Suu és Susana Ventura. Ella mateixa explica que Susana era molt llarg i que va decidir retallar-ho i batejar-se artísticament com a Suu per fer-ho més fàcil. I com a Suu va debutar amb Natural, un disc íntim amb peces encomanadisses com Lligar no és lo teu, que va fer estralls a la xarxa. I ara hi torna amb Ventu-ra, un segon treball produït per Carlos Sadness que ha portat la vallesana a un pop més electrò-nic i preciosista. Suu, a més, no es mostra tan introvertida com en el primer disc i ja no s’aver-gonyeix ni del seu cognom. Molta ventura!

SUU‘Ventura’

Magalí Sare, la veu impecable i immaculada dels televisius Quartet Mèlt (aquella formació que va guanyar l’Oh Happy Day de TV3 fa uns anys), no para. L’any passat la vam escoltar acompa-nyant Clara Peya en directe i també va debutar amb un primer disc en solitari. I ara, per sorpre-sa, publica un disc a duo amb el guitarrista de Manacor Sebastià Gris produït per David Soler i Santi Careta. El treball aposta per l’experimen-tació a través de la desconstrucció de temes clàs-sics de cambra i cançons populars de les illes. Molt curiós.

MAGALÍ SARE I SEBASTIÀ GRIS‘A Boy & a Girl’

Jordi Molina és un dels tenoristes (un tenoris-ta toca la tenora) més prestigiosos del país i a Immersió ha buscat la complicitat del pianista Joan Díaz per revisitar algunes de les melodies més conegudes de la cançó catalana. Al disc hi ha peces de cantautors com Ovidi Montllor (Homenatge a Teresa) o Joan Manuel Serrat (Paraules d’amor) al costat de cançons tradicio-nals com El noi de la mare, La muixeranga d’Al-gemesí o La ploma de perdiu. També hi destaca Juny, de Juli Garreta, una de les millors sarda-nes de la història.

JORDI MOLINA i JOAN DÍAZ‘Immersió’

EL CLÀSSIC

“Sympathy for the Devil” amb un diàleg de gui-tarres Richards/Taylor mític, antològic, “Honky Tonk Women”, “Midnight Rambler”, on Jagger es llueix amb un espectacular solo d’harmò-nica, o “Street Fighting Man”. A més dels cinc stones oficials, els va acomanyar el “6è Stone o l’stone a l’ombra, Ian Stewart, al piano. La foto de portada (Charlie Watts saltant enmig de la carretera de Birmingham amb un baix i una guitarra i un burro que se’l mira carregat amb una altra guitarra i la bateria) està inspirada en el tema “Visions of Johanna”, de Bob Dylan.

THE ROLLING STONES‘Get Yer Ya-Ya’s Out’Decca Records 1970

Adéu a Barbablanca i LGPEl 2020 va començar amb una molt mala notícia pels seguidors del rock als Paï-sos Catalans, la mort del carismàtic bateria Martín Rodríguez. Conegut per la seva llarga barba blanca, Rodríguez va ser bateria de Sangtraït fins l’any 2001, quan la banda es va dissol-dre. Actualment, continuava al peu del canó i tocava la bateria en dos projectes: Los Guardians del Pont (LGP), on cantava i tocava el baix l’ex-Sangtraït Quim Mandado, i Barbablanca, on tocava al costat d’un altre ex-Sangtraït, el guitarrista Josep M. Corominas. LGP ja ha anunciat a través de les xarxes la seva dissolució i ha cancel·lat la gira que havia de fer aquest 2020 per celebrar el seu 10è aniversari.

Sagi Serra

Jordi Sunyer

NOVETATS DISCOGRÀFIQUES

EL TEST

Primer instrument que vas tocar? Una flauta Hohner de fusta. Primer grup del qual vas formar part? Té Delegat’s. Primer concert en directe? El febrer de 2012 a una calçotada a Mas Camprodon amb Té Delegat’s. Primer disc que et vas

comprar? Un single de Nino Bravo, Libre. Quants discos tens? Uns 500 vinils, 400 CD i molts cassets. Salva’n tres. Salvo els tres que tinc en els tres formats: Slowhand, d’Eric Clapton; Comunique, de Dire Straits, i Wish You Were Here, de Pink Floyd. Un concert (com a públic) per recordar. Elton John al Palau d’Esports. Em vaig fer fan seu des d’aquell dia.

Jordi Juvanteny (Té Delegat’s)

Macedònia també anuncia últim disc i última giraL’efecte Txarango s’encomana i aquesta set-mana l’històric grup de pop preadolescent Macedònia també ha anunciat que plega veles. Això sí, abans traurà un darrer disc i farà una gira que s’allargarà durant tot l’any. L’àlbum es publicarà el 14 de febrer, durà per títol Papallones i, entre d’altres, inclourà peces com Planeta Greta, una aclucada d’ull a l’activisme per salvar el planeta, o l’homònima Papallones, que retrata l’enamorament entre dues nenes. Macedònia va néixer fa dues dècades de la mà del productor i músic Dani Coma. Des de llavors, ha tingut quatre generacions de frui-tes (cantants) al capdavant que, segons el mateix Coma, han intentat “omplir el buit artístic i musical per als infants d’en-tre 6 i 12 anys sempre amb una vocació festiva i pedagògica”.

NOTES

EL9MAGAZIN10


Darrere de Josele no hi va ningú

Jordi Remolins

SOUND AND VISIONSolé / solemusic.cat

Els ‘plagis’ de John Williams

La profunda petjada emocional que han deixat Star wars, Harry Potter o Indiana Jones no hauria estat la mateixa sense el vincle directe amb l’espectador que proporciona la banda sonora. A aquests casos afegiu E.T., Trobades a la tercera fase, Superman, JFK, La llista de Schindler o Parc Juràssic i veureu per què John Williams pot presumir d’haver modelat les emocions d’un parell de generacions de terrícoles. La música de totes les cintes esmentades és seva i ara mateix segur que podeu cantussejar almenys un parell de melodies, perquè estan incrustades a la cultura popular pràcticament des que es van estre-nar.

Evidentment, aquestes músiques no van sortir del no-res. En tota composició hi ha elements que l’autor ha escoltat i passat pel filtre de la seva sensibilitat; en alguns casos, però, la influència i l’obra resultant s’assemblen sospitosament i aquí és on comença el mambo. L’obra de John Williams, famosa com poques i analitzada del dret i de l’inrevés durant dècades, no s’ha escapolit de les sos-pites de plagi. Si busqueu a Youtube trobareu força vídeos amb comparatives (mireu, per exemple, John Williams bor-rowing from other composers o John Williams rip offs!) i la veritat és que hi ha coincidèn-

cies notòries i fins i tot algun cas que clama al cel.La banda sonora de Star wars concentra molts

d’aquests suposats plagis. El tema central, per exem-ple, té similituds més que evidents amb l’inici de King’s row, escrita per Erich Wolfgang Korngold. D’altra banda, una fantasia espacial amb música orquestral no podia evitar referències a l’obra sim-fònica galàctica per excel·lència del segle XX: Els planetes de Gustav Holst. I aquí sí que Williams no es va tallar ni un pel: escolteu Mart i Neptú i fli-pareu. D’altra banda, l’exemple més flagrant és el tema del desert del planeta Tatooine; afirmar que s’assembla molt a la segona part de La consagració de la primavera de Stravinsky és ser molt diplomà-tic: les dues peces són tan calcades que en alguns vídeos les reprodueixen simultàniament i sembla que en soni només una. Hi ha més exemples en altres bandes sonores cèlebres de l’autor com Tauró o Sol a casa, entre d’altres.

Li resta mèrits això, a John Williams? La resposta és a gust del consumidor. Jo estic a mitges: per mi, el més difícil és trobar el concepte sonor, allò de “com sona aquest paisatge, o aquest personatge, o aquesta situació?”; i aquesta feina moltes vegades li fan Stravinksy, Holst i la resta de compositors de referència, de qui agafa les idees. Això sí, un cop amb el concepte clar, Williams desplega un talent sobrenatural per crear melodies capaces d’incrus-tar-se a les ments i els cors per sempre. Per tant, el mèrit està una mica repartit, penso jo. Ara bé, el mateix Stravinsky, pressumpta víctima dels plagis de John Williams, va dir: “Un bon compositor no imita: roba.” Si ho diu ell, deu ser que ja és això.

Ara ja fa alguns anys que afortunadament ningú em demana per ser jurat d’un concurs de rock. Les dues vegades que n’he estat, el resultat estava escrit sense necessitat que jo hagués de fer el pallasso, ni donar la mà als finalistes, ni perdre miserablement el temps per donar validesa a uns premis en els quals mai vaig estar en absolut d’acord. A Madrid en canvi, com a mínim en una ocasió va haver-hi un certamen que va servir per-què bandes com La Frontera el 1984 i Los Enemigos dos anys més tard, tinguessin la certesa que el que feien valia la pena.

La música i sobretot les lletres de Los Enemigos estan molt per sobre de les de la resta de formaci-ons de música popular sorgides a la Península. José Luis Santiago Romero, més conegut com a Josele, va arribar a la banda quan ja estava formada, però va convertir-se ràpidament en cantant principal, guitarrista i líder de la formació de Malasaña. Els discos de la formació aconsegueixen que el rythm’n’blues cantat en castellà no sembli una malformació, que les guitarres aconsegueixin una contundència inusual en el rock de l’època, i sobre-tot que les lletres destaquessin molt per sobre de músics sobrevaloradíssims com Sabina. La primera part de la seva trajectòria és immaculada, amb el

primitiu Ferpecta-mente, Un tío cabal, La vida mata, La cuenta atrás, Sursum Corda o Tras el últi-mo no va nadie com a recull de cançons pràcticament defi-nitives. Tot i que el seu pas de DRO a RCA va ser celebrat com un pas més per

independitzar una multinacional, a l’hora de la veritat va representar el principi de l’ocàs en la seva trajectòria. Només tres discos, un parell de bandes sonores, recopilatoris i un parell de directes van servir per sufocar en només poc menys de mitja dècada una trajectòria que al cap de deu anys van ressuscitar per fer alguna gira i un disc (Vida inte-ligente, 2014) que ja no estava a l’altura dels seus predecessors.

En canvi sí que ha mantingut el nivell Josele Santiago en solitari. L’any 2004, quan tot just s’aca-bava d’extingir l’etapa en actiu del grup, va iniciar la seva etapa com a cantautor amb l’excel·lent Las golondrinas etcétera, que ha tingut continuïtat fins a Transilvania (2017) i el recopil·latori Conde Duque en directo, recentment publicat. Per mi l’au-tor de la lletra “Podría hacer daño el agua y no el licor. Podrían los años no pasar factura al portador. Podría ser pero no. No tenemos cura ni encontramos otra opción, así que entremos al mesón”, ja té gua-nyat un bon tros de cel.

Dimecres, 14 de maig de 1986Los Enemigos guanyen el IX trofeu Rock Villa de Madrid

ELS MILLORS MINUTS DE LA NOSTRA VIDA

EL9MAGAZIN 11


ECONOMIA

ELS PARQUETSJoan Carles Arredondo / @joancarredondo

Parlem... Però, on?

La inversió estrangera va baixar un notable 56% a Catalunya durant el tercer trimestre de l’any pas-

sat, segons dades de l’Idescat. El descens va ser encara més acusat a tot l’Estat, amb un 61%.

La baixada registrada entre juliol i setembre passat trenca la tendència ascendent que s’havia marcat en la primera meitat de l’any, gràcies particularment al fort increment registrat en l’arrencada de l’exercici.

El sector agroalimentari català va experimentar un creixement del 6% durant l’exercici de 2017, segons les dades que aquesta setmana han fet públiques les agències de la Generalitat de promoció del sector, Prodeca, i de desenvolupament i competiti-vitat, Acció. En total, el sector representa un 16% del PIB català. L’informe remarca l’augment del pes de les exportacions en el sector.

menor inversió estrangera alimentació en expansió

La seva entitat d’estalvis el deu haver convidat alguna vegada a parlar. És una ocurrència dels de màrqueting, que vol posar de manifest un valor com la proximitat en el tracte. Per parlar, sobre-tot per parlar amb un banc, cal un lloc on fer-ho –sobretot si es té present que per telèfon s’acaba parlant amb una màquina que no para de donar opcions accessibles a cop de teclat, i llargues espe-res–. De llocs per parlar, n’hi ha cada cop menys.

Aquest mes de desembre el Banc d’Espanya va fer l’habitual estadística d’oficines bancàries. De l’in-forme, se n’extreu que, del 2008 ençà, Catalunya ha perdut més de la meitat de les sucursals bancàries. El fenomen no és exclusiu de Catalunya, perquè les tendències del sector financer passen per conduir els clients cap a la relació telemàtica, però com que el punt de partida al país era d’una profusió impor-tant d’oficines, el tancament de sucursals ha estat més intens.

Els temps canvien, és cert, i la filosofia que la proximitat –geogràfica– amb el client era un ele-ment competitiu per a les entitats bancàries està clarament en desús. Entrats gairebé en la segona dècada del segle XXI, la tendència ha estat al tancament de sucursals i, en conseqüència, a una dràstica reducció de personal, en molts casos per la via de les prejubilacions. Les dades dispo-nibles són a escala estatal: el 2008, les entitats d’estalvis donaven feina a 278.000 persones. El 2017, la xifra havia baixat fins als 187.000 treballadors.

Per a l’evolució d’oficines bancàries, sí que hi ha dades de Catalunya: el 2008, n’hi havia unes 8.000, que passats 10 anys han baixat a menys de 4.000. Aquest dràstic descens en el nombre de sucursals, de locals on és possible per als clients rebre una atenció més personalitzada –si això és possible en la relació amb una entitat bancà-ria– ha deixat, només a Catalunya, 467 poblacions sense cap oficina bancària. En aquestes poblacions hi viuen prop de 250.000 persones que no tenen cap banc amb què parlar. Clarament, la

proximitat ha deixat de ser un valor competitiu. I, a més dels municipis que s’han quedat sense opci-ons d’interlocució, el fenomen també s’estén en barris d’algunes ciutats grans.

En aquest clar canvi de tendència, hi contribuei-xen factors múltiples: la crisi va provocar una pri-mera esporgada d’oficines, i la concentració d’en-titats que es va fer a continuació va intensificar-la, perquè s’estaven produint clares duplicitats en les xarxes de sucursals. En últim terme, la transforma-

ció digital ha acabat de perfilar aquesta manifesta tendència a la baixa.

Tot apunta, doncs, que aquesta tendència conti-nuarà. A Catalunya hi ha, actualment, 469 oficines bancàries per cada milió d’habitants, una xifra baixa en comparació amb les 550 sucursals que hi ha a l’Estat, però força alta si es prenen com a refe-rència altres països europeus: Holanda en té 99 i Alemanya, 356, per posar uns exemples. La mitjana es va aproximant a aquests països, perquè fa 10 anys la proporció a Catalunya estava per sobre de les 1.100 oficines.

Disposar d’aquesta gegantina xarxa d’oficines va tenir efectes en el negoci dels bancs. L’expan-sió tenia sentit per captar clients, però la gran profusió d’oferta acabava afectant els marges de les entitats. Aquest és un dels factors que ara s’intenta corregir. Ho facilita l’intens procés de concentració que s’ha viscut a l’Estat després de la crisi, que va reduir el gruix del sistema bancari a 11 entitats –si es descompten les gàl·lies d’alguns territoris on resisteixen algunes caixes d’àmbit marcadament local.

Una competència menor acostuma a tenir efectes nocius sobre el servei. El consumidor té menys opcions a les quals recórrer si no queda satisfet de la relació que té amb el banc i la proximitat i la disponibilitat del servei era un dels factors que contribuïa a aquesta satisfac-ció. Hi ha un fet cert, els joves tenen menor tendència a apropar-se a la sucursal bancària i disposen de les eines i les aptituds tecno-lògiques que els permeten prescindir de la relació directa. Però són molts els usuaris que no tenen ni eines ni coneixements i als quals aquesta reconversió silenciosa però implacable els suposa una clara regressió en el servei. Les persones de més edat són la baula feble de la lògica mercantilista que s’imposa en un sistema financer que atén més el valor de les accions que els valors socials. És una altra de les vari-ables negatives d’haver esborrat del mapa financer les caixes d’estalvis.

ATENCIÓAL CLIENT

EL9MAGAZIN12


Iniciem el nou any amb una agenda nova on escri-vim els propòsits, els reptes i els objectius a assolir. Per evitar que les pretensions es difuminin, no hi ha res més útil que saber quina és la nostra missió vital. La que ens defineix qui som i per què fem el que fem. La missió és un procés actiu de determi-nació que guia el curs d’accions, de l’individu cap als seus objectius. Tot allò que et sents interpel·lat a realitzar en el present per fer realitat la visió com a persona. Enllaça allò desitjat amb allò possible. Una missió anuncia a qui servir, quines necessitats satisfer i quines coses oferir.

Una missió que segurament tots portem incor-porada en el nostre ADN, com també és possible

que no tots la duguem a terme en el transcurs de la vida. És la missió de ser la part útil en l’engranatge que la natura fa que el món funcioni. I avui és un canvi de rumb per evitar el deteriorament accele-rat del nostre planeta, perquè hem de fer alguna cosa per evitar que aquest món d’on ens nodrim i d’on traiem els recursos per moure’ns i alimentar-nos s’acabi com avui l’entenem i s’apagui. El món s’escalfa per les nostres no-accions de respecte. Cada dia hi ha més espècies d’animals en perill d’extinció per les males praxis, la desertització de territoris fèrtils avança sense miraments. Segura-ment la nostra missió és com un granet de sorra insignificant, com també és segur que si l’ajuntem amb altres granets, farem una muntanyeta i si en són milers farem una platja paradisíaca.

Si tenim clar que aquesta pot ser la missió d’aquest any us proposo un objectiu, el de fer un hort. Un terreny de regadiu, no gaire extens, on es conreen principalment hortalisses i fruiters. Per estalviar en recursos de transport d’una bona part del consum de verdures que farem. Per no malgastar l’aigua, un bé preuat i que no sempre tenim en accés. Amb aquest objectiu canviarem la gespa d’un jardí ornamental per fer-hi un jardí comestible de plantes d’origen local i adaptades al medi on les farem créixer. Fer un hort és un poten-ciador d’exercici físic a l’aire lliure i una connexió a la terra que ens acull. Si la nostra missió és cuidar el món on vivim, què millor que ajudar-lo tenint un espai natural, enmig de tant asfalt i ciment, on altres éssers vius se’n puguin beneficiar, com per exemple els insectes i els ocells. Ens oferirà ali-ments saludables, d’alt valor nutricional i sosteni-bles. Regalarem al món un tros de viva, on sorgirà la llavor de la nostra pau interior en sentir la terra com la que és.

Si tenim com a objectiu fer un hort, sigui domès-tic, comunitari o educatiu, és fàcil que la missió de ser part de la vida natural sigui possible. Treballem connectats a la terra i els infants d’avui ens ho agrairan.

La missió impossible

Toni Juclà ([email protected])

ALEGRIA INTERIOR

Àries (Del 21/3 al 20/4)Mostres un esperit rebel i cerques la teva filosofia de vida. No permets que et diguin com has de viu-re. Molta energia per cremar amb Mart a Sagitari a la teva Casa IX.

CranC (Del 22/6 al 21/7)Sol i Mercuri a Casa VIII, pot fer que et preocupis per qüestions econòmiques i estudiïs com posar-hi remei. La relació de parella, sembla que necessita una bona conversa.

BaLança (Del 24/9 al 23/10)Venus a la Casa VI, inclina que en el teu lloc de treball pugui sorgir una bona amistat o fins i tot l’amor. També pot indicar una millora de les condi-cions laborals.

CapriCorn (Del 22/12 al 20/1)La lluita per fer-te lloc al món continua, però has après com funciona el joc i ja no t’afecta tant. Amb Venus transitant per Casa II, l’economia pot mos-trar una millora.

Taure (Del 21/4 al 20/5)Es pot donar una forta atracció amb una amistat. Urà al teu signe, proporciona un toc extra d’ener-gia i sembla que ja ha arribat el moment d’atendre assumptes pendents.

LLeó (Del 22/7 al 23/8)Si inicies una relació, assegura’t de deixar les coses clares, potser no cerqueu el mateix. La salut dema-na que hi dediquis atenció, si no aniràs acumulant petites coses.

esCorpí (Del 24/10 al 22/11)Potser tens diversos fronts oberts en aquests dies, però trobes un oasi en l’afecte. Tant pot ser amb la parella com amb els fills, amb els als vius moments entranyables.

aquari (Del 21/1 al 19/2)Felicitats! En aquests dies, el Sol entra al teu signe i renoves energies. Urà ja no està retrògrad, i dona impuls als teus projectes. L’economia pot comen-çar a fluir.

Bessons (Del 21/5 al 21/6)Si véns d’un període una mica trist o que estaves molt concentrat a solucionar problemes, ara entres en una mena d’oasi, que et permet recuperar ener-gies i l’ànim.

Verge (Del 24/8 al 23/9)Es comença a activar el teu sector laboral. Si cer-ques feina, sembla que una amistat pot ajudar-te. Pel que fa a la salut, t’interesses per alguna teràpia innovadora.

sagiTari (Del 23/11 al 21/12)Pots sentir-te una mica neguitós. Potser t’anirà bé practicar relaxació i esport per cremar l’energia que proporciona Mart al teu signe. Possible tensió amb un familiar.

peixos (Del 20/2 al 20/3)Venus, transitant al teu signe, inclina a mostrar-te més proper. També que et donis algun petit plaer. El sector professional demana que hi posis energia i optimisme.

L’HORÒSCOPDhanna Astròloga Del 20-01-2020 al 26-01-2020

EL9MAGAZIN 13


Flamant guanyadora del Globus d’Or a millor pel·lícula i millor director, 1917, del brità-nic Sam Mendes, arriba ara als cinemes. El director d’American Beauty (1999) o Skyfall (2017), responsable també del guió al costat de Krysty Wilson Cairns, ret homenatge al seu avi, destinat al front europeu durant la Primera Guerra Mundial. 1917, un esplendo-rós i alhora íntim film bèl·lic, està ambientat en la guerra de trinxeres europees en sòl francès i protagonitzat, bàsicament, per dos soldats de les tropes britàniques que reben l’encàrrec d’una missió impossible.

Un pla-seqüència inicial segueix els dos protagonistes i amics –Schofield (George MacCay) i Blake (Dean-Charles Cahpman)–, des d’un prat al fangar de la trinxera. El pla-seqüència tracta d’un moviment de càmera de seguiment que arrossega els dos nois i l’espectador de la pau i el recés en un entorn bucòlic natural a l’espai frenètic i dolorós de la guerra. Els dos companys rebran l’encàrrec de dur un missatge urgent a un regiment, on es troba també el germà d’un d’ells, que es disposa a atacar les posicions de les tropes alemanyes. El missatge ordena aturar l’ofen-siva aliada, ja que l’alt comandament ha com-provat que, en realitat, tot ha estat un parany estratègic dels alemanys per agafar posicions i fortificar-se. Es tracta d’una missió suïcida per evitar la massacre del regiment sencer i serà una missió a peu i a contrarellotge.

Aquests missatgers de l’impossible hauran

d’endinsar-se en terra de ningú sortejant tota mena d’entrebancs. Un trajecte inhumà i sacrificial equivalent a una mena de descens a l’inframon. Un itinerari marcat pels cadàvers oblidats, els cràters de les bombes, les filfer-rades, les trinxeres abandonades, granges en desús o poblets destruïts, sempre amb perills i trampes mortals i impensables.

Aquest trajecte improbable esdevé una experiència immersiva gràcies al fet que tot el film ha estat rodat en un immens pla-seqüèn-cia, encara que amb previsibles trampes, perfectament cosides sense que es noti gaire, i donar així aparença de continuïtat ininter-rompuda. 1917 és un film de guerra presidit pel subjectivisme, l’experiència individual de la guerra, a partir del moment que un dels dos quedarà descavalcat de la missió, amb moments de pura al·lucinació com l’esmentat poblet en runes que sota el foc de l’artilleria, les bengales o els incendis, esdevé un passat-ge fantasmagòric, dantesc, quasi apocalíptic.

Un film de guerra sobre l’heroisme i el sacrifici personal que no busca grans dis-cursos ni sermons però en què predomina una atmosfera de temps suspès i dilatat, en què prevalen sensacions de deambulació i vagareig, com si hom visqués una espècie de trànsit, d’estat sense consciència, de buit sen-sorial. Una extraordinària feina en la realitza-ció de Sam Mendes que compta amb un feno-menal treball fotogràfic de Roger Deakins i d’interpretació dels dos protagonistes.

CINEMA

‘1917’ De Sam Mendes

L’inframon de les trinxeres

OFERTA CULTURALLA CRÍTICA DE LA SETMANAJoan Millaret Valls

CINECLUB

V. Bigas / T. Terradas

El Russian Classical Ballet porta ‘El llac dels cignes’ a L’Atlàntida‘El llac dels cignes”, amb Russian Classical Ballet.L’Atlàntida, Vic. Divendres 17 de gener, 20.30h.La ballarina Evgeniya Bespalova dirigeix el Russian Classical Ballet de Moscú, que torna a Catalunya per presentar el ballet més popular de la dansa clàssica, que requereix una gran capa-citat tècnica per part del cos de ball.

Rhum & Cia estrena ‘Gran reserva’ al Cirvianum‘Gran reserva’, amb Rhum & Cia.Teatre Cirvianum, Torelló. Diumenge 19 de gener, 18h.Jordi Martínez, Joan Arqué, Roger Julià, Mauro Paganini i Piero Steiner protagonitzen el nou espectacle de la companya Rhum & Cia, una combinació de màgia, música i humor que s’estrena aquest diumenge.

Polònia, 2018. Dir.: Pawel Pawlikowski.Amb la Guerra Freda com a teló de fons, pre-senta una apassionada història d’amor entre dues persones de diferent origen i tempera-ment que són totalment incompatibles, però el destí de les quals les condemna a estar junts. A cavall entre Polònia, Berlín, Iugoslàvia i París, ens presenta una història d’amor impossible en temps impossibles.

CINECLUB VIC21 de gener, 21.30hCinema VigatàVO subtitulada

‘Cold War’

AC GRANOLLERS17 i 19 de gener, 19hCinema EdisonVO subtitulada

França, 2019. Dir.: Hirokazu KoreedaLa Fabienne és una estrella de cinema francès que viu envoltada d’homes que l’estimen i l’admiren: el seu nou company, el seu exmarit o el seu agent, entre d’altres. Quan publica les seves memòries, la seva filla Lumir torna de Nova York, on viu amb la seva família, per a la presentació. La reunió entre mare i filla no tri-ga a convertir-se en un enfrontament.

‘La verdad’

CINE CLUB ARIC17 de gener, 22hCinema ComtalRipoll

Espanya, 2019. Dir.: Salvador Simó.Pel·lícula d’animació que adapta el còmic homònim de Fermín Solís. A París, el 1930, Salvador Dalí i Luis Buñuel són les principals figures del moviment surrealista. A Buñuel se li tanquen totes les portes després de l’escanda-losa estrena de La Edad de Oro, la seva primera pel·lícula, i vol rodar Las Hurdes, tierra sin pan, sobre una de les regions més pobres d’Espanya.

‘Buñuel en el laberinto de las tortugas’

TresTautores a CardedeuTresTautores, amb Rusó Sala, Anna Ferrer i Clàudia Cabero. Cicle Tastautors, Teatre Auditori Cardedeu (TAC). Diven-dres, 17 de gener, 21-30h. Aquesta proposta exclusiva i singular d’aquestes tres cantau-tores serveix per inaugurar un nou cicle del Tastautors de Cardedeu.

EL9MAGAZIN14


BAD BOYS FOR LIFE

EUA 2020. Dir. Bilall Fallah i Adil El Arbi. Amb Will Smith i Martin Lawrence. Comèdia policíaca. Setze anys després de la seva última missió, els detectius Lowrey i Burnett han de posar en “pausa” la seva crisi dels quaranta quan arriba a Miami un perillós delinqüent.

EL FAROEUA 2019. Dir. Robert Eggers. Amb Willem Dafoe i Robert Pattinson. Terror. En una remota i misteriosa illa de Nova Anglaterra, el veterà faroler Thomas Wake i el seu ajudant Ephraim Winslow hauran de conviure quatre setmanes amb l’objectiu de mantenir el far en bones condicions fins que arribi el relleu que els permeti tornar a terra. Però les coses es compliquen quan surten conflictes per jerarquies de poder entre ells.

EL VENDEDOR DE TABACO

l’ajuda del seu amic imaginari Adolf Hitler haurà de superar aquesta situació.

JUGANDO CON FUEGO

EUA 2019. Dir. Andy Fickman. Amb John Cena i John Leguizamo. Comèdia. Cinema familiar. Un equip d’elit dels bombers rescata tres germans en un incendi forestal. Mentre gestionen la localització dels pares, bombers i nens han de conviure a la caserna. Ben aviat els bombers descobriran que els nens són com els incendis: salvatges i imprevisibles.

LA INOCENCIAEspanya 2019. Dir. Lucia Alemany. Amb Carmen Arrufat i Laia Marull. Drama. Lis és una adolescent que es passa els estius jugant amb les amigues i sortint amb el seu nòvio. Però la falta d’intimitat i la xafarderia d’un poble petit fan que Lis porti aquesta relació d’amagat dels seus pares, però a finals d’estiu, Lis s’adona que està embarassada.

LA MALDICIÓNEUA 2020. Dir. Nicolas Pesce. Amb Demian Bichir, John Cho i Andrea Riseborough.

Terror. Una casa encantada per un esperit venjatiu maleeix a tots aquells que entren en el lloc, i els porta a tenir una mort violenta.

MALASAÑA 32

Espanya 2020. Dir. Albert Pintó. Amb Begoña Vargas i Sergio Castellanos. Terror. La família Olmedo, matrimoni, tres fills i l’avi Fermín, se’n van del poble i s’instal·len al barri de Malasaña, a Madrid, cercant un futur més pròsper. Però el nou domicili els té reservada una sorpresa: no hi són sols...

MUJERCITASEUA 2019. Dir. Greta Gerwig. Amb Saoirse Ronan, Emma Watson, Eliza Scanlen i Florence Pugh. Drama. Actualització del clàssic Mujercitas, l’obra de referència de l’escriptora Louisa May Alcott sobre les vicissituds de quatre germanes que passen de la infantesa a l’edat adulta amb la Guerra Civil nord-americana com a teló de fons.

PAVAROTTIRegne Unit 2019. Dir. Ron Howard. Documental. Documental sobre la vida i la carrera del cantant d’òpera

Àustria 2018. Dir. Nikolaus Leytner. Amb Simon Morzé i Bruno Ganz. Drama. Viena, 1937, durant la unió d’Àustria i l’Alemanya nazi. Un noi de disset anys és l’aprenent d’un venedor de tabac. Un dels seus clients és Sigmund Freud, metge neuròleg i pare de la psicoanàlisi.

ESTAFADORAS DE WALL STREETEUA 2019. Dir. Lorene Scafaria. Amb Jennifer Lopez i Constance Wu Drama. Basada en fets reals. Un grup de noies que treballen en un club de striptease decideixen estafar els seus rics clients, però quan una periodista comença a investigar-les, veuran perillar el seu negoci i hauran de mantenir la seva lleialtat per sobre de l’enveja i l’avarícia.

JOJO RABBIT

EUA 2019. Dir. Taika Waititi. Amb Roman Griffin Davis, Scarlett Johanson i Sam Rockwell. Comèdia satírica. Jojo Rabbit Betzler és un nen solitari simpatitzant de les Joventuts Hitlerianes que li cau el món a sobre quan descobreix que la seva mare amaga una nena jueva a les golfes de casa seva. Amb

CINEMES

CAMPRODON Divendres Dissabte Diumenge Dilluns

Casal Camprodoní Estafadoras de Wall Street - 22.00 18.00 i 22.00 -

MANLLEU Divendres Dissabte Diumenge -

Casal de Gràcia El vendedor de tabaco - - 19.00

RIBES DE FRESER Divendres Dissabte Dumenge -

Catalunya El viatge de la Marta - 19.00 -

RIPOLL Divendres Dissabte Diumenge Dilluns

Comtal Buñuel en el laberinto de (...) 22.00 (C.C. ARIC) - - - La odisea de los Giles - 17.15 17.15 - Richard Jewell - 19.30 19.303 21.30

VIC Divendres Dissabte i diumenge Dilluns i dimarts

Vigatà El faro 20.15 i 22.30 15.45. 20.15 i 22.30 21.50 només dilluns Pavarotti 18.10 18.10 - Richard Jewell 17.45 17.45 19.10 dilluns / 21.40 dimarts Mujercitas 20.05 i 22.15 15.40, 20.05 i 22.15 19.20 dilluns / 19.10 dimarts Tintoretto. Un rebelde en (...) - - 22.00 dilluns / 19.00 dimarts Cold War - -

VIC Divendres Dissabte i diumenge De dilluns a dijous

Sucre 1917 18.00, 20.10 i 23.00 15.50, 18.00, 20.10 i 23.00 19.20 i 21.40 Bad Boys for Life 18.20, 19.45, 20.40 i 22.40 16.00, 18.20, 19.45, 20.40 i 22.40 19.15, 20.50* (*excep. dc.) i 21.50

CARTELLERA

Luciano Pavarotti, un dels millors tenors de tots els temps.

RICHARD JEWELLEUA 2019. Dir. Clint Eastwood. Amb Paul Walter Hauser, Jon Hamm i Olivia Wilde. Drama. Richard Jewell era un guàrdia de seguretat dels Jocs Olímpics d’Atlanta 1996 que va descobrir una motxilla amb explosius en el seu interior i va evitar un nombre major de víctimes en ajudar a evacuar l’àrea poc abans que es produís l’esclat. Al principi se’l va presentar com un heroi la intervenció del qual va salvar vides, però posteriorment va passar a ser considerat el sospitós número u i va ser investigat com a presumpte culpable.

STAR WARS: EL ASCENSO DE SKYWALKEREUA 2019. Dir. J. J. Abrams. Amb Daisy Ridley i Adam Driver. Aventures espacials. Ciència-ficció. Rey, Finn, Poe i la resta d’herois s’hauran d’enfrontar a nous reptes que representen una nova amenaça.

1917Regne Unit 2019. Dir. Sam Mendes. Amb George MacKay i Dean-Charles Chapman. Drama bèlic. El 1917, al nord de França, dos soldats britànics reben la missió de lliurar un missatge contrarrellotge amb l’objectiu d’evitar una emboscada que podria acabar amb una autèntica massacre.

EL9MAGAZIN 15


BadBoysforLife -11.35dissabte/11.25i11.45diumenge -

FrozenII(català) -15.20 -

Diosmío,¿peroquéte(...) 19.05i21.0517.20,19.05i21.05 19..55

Espíascondisfraz -11.40i13.25nomésdiumenge 17.25

FrozenII 17.1511.35nomésdiumengei17.15 17.45

JojoRabbit 18.25,20.30i22.5016.20,18.25,20.30i22.50 19.55i22.00

Jumanji:siguientenivel 18.10i20.3511.25(ds.),11.50(dg.),15,55,18.10i20.25 10.10

LagallinaTuruleca -13.40(ds.),11.40(dg.)i15.40 -

Lamaldición 19.15i23.0019.15i23.00 19.50exceptedimecres

Malasaña32 17.45,21.00i23.0011.50(dg.),15.45,17,47,21.00i23.00 18.50i22.00

Puñalesporlaespalda 22.4022.40 21.40

StarWars:elascensode(...) 17.50i20.2511.30((dg.),15.15,17.50i20.25 19.20

BadBoysforLife(VOSE) 23.0023.00 22.00

Aida -- 19.45nomésdimecres

CARDEDEU Divendres Dissabte Diumenge Dijous

L’Esbarjo Intemperie 22.00 20.00 19.00 -

Laverdad - - - 21.00

LA GARRIGA Divendres Dissabte Diumenge Dilluns

Alhambra Espíascondisfraz - 16.00 16.00 -

1917 22.00 20.00 20.00 19.30

Mujercitas 18.15 17.45 17.45 17.15

Joker - 22.00 22.00 21.30

IslaRiesco 20.30 - - -

GRANOLLERS Dv. ds. i dg. Dv. i ds. golfa. Dg. matinal De dilluns a dijous

Ocine Jumanji:siguientenivel 11.50,16.00,18.15i20.30/11.20i17.00 15.45,18.00i20.15/17.00

Joker 22.45 22.30

BadBoysforLfe 11.45,16.00,18.15i00.00 16.00i18.15

Lamaldición 20.30i22.15 20.30i22.15

1917 11.45,16.00,18.15,20.30i22.45 15.45,18.00,20.15i22.30

LagallinaTuruleca 11.15i16.00 16.00

Lainocencia 17.40 17.40

1917 19.30i00.00/21.45VOSE 19.30/21.45VOSE

FrozenII 11.30i16.30/18.30/12.00 16.00/18.15

JojoRabbit 18.30,20.30,22.30i00.30/11.45i16.00 18.00,20.00i22.00/16.00

Jugandoconfuego 11.40,16.15,18.15i20.15 16.15,18.15i20.15

Parásitos 22.00i00.30 22.00

Mujercitas 11.30i16.00/20.00i22.30 15.45/19.45i22.15

Malasaña32 20.30,22.30i00.30 20.15i22.15

StarWars:elascensode(...) 11.30,16.30,19.15.22.00i00.40/18.00 16.30,19.30i22.00/18.00

Malasaña32 12.00,16.15i18.15 16.00i18.00

BadBoysforLife 20.15,22.30i00.40/19.15 20.00i22.15/19.15

Pavarotti 21.30 21.30

Eloficialyelespía 23.45 -

Siyofuerarico 16.00,22.40i00.40 16.00i22.30

Diosmío,¿peroquéte(...) 20.40/18.00 20.40(18.00

Espíascondisfraz 11.15,16.00i18.00 16.00i17.50

RichardJewell 20.00i22.30 19.45i22.15

GRANOLLERS Divendres Dissabte Diumenge Dimarts

Cinema Edison Laverdad 19.00(VOSE) 18.00 19.00(VOSE) -

ElviatgedelaMarta - - - 20.00

SANT CELONI Divendres Dissabte i diumenge Dimecres

Ocine Jumanji:siguientenivel 18.00i22.1516.00i181518.15

Funan(V.O.) 20.30--

Espíascondisfraz 18.3018.30 18.30

Malasaña 18.00,20.30i22.3016.00,18.00,20.30i22.3018.00,20.30i22.30

FrozenII 18.0016.0018.00

1917 20.00i22.3018.00,20.15i22.3020.00i22.30

BadBoysforLife 18.00,20.15i22.3016.00,17.50,20.10i22.3018.00,20.15i22.30

Mujercitas 20.0020.0020.00

StarWars:elascensode(...) 22.3020.30i22.3020.30i22.30

LagallinaTuruleca -16.10 -

EL9MAGAZIN16


ENCREUATS

Solucions del número anterior

1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

11

12

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12

DIFÍCILSUDOKU

ENIGMES D’ENGINY J. Petit N. 222

ELS 9 MOTS DEL 9 NOU

ELS 9 ERRORS

CRIPTOGRAMA

Cal trobar les 9 diferències del dibuix de sota respecte al de dalt.

8 13 2 4 6

8 36 3 2 7

4 7 22 6 5 3

6 51 3 9 6

4 1

Heu de buscar una paraula de 9lletres oculta dins de l’enig-ma. La imatge conté la inicial

de la paraula buscada. S’inclouen 8de les 9 lletres.

Un dels deu MOTS que presentem ha d’ocupar les caselles de color endiagonal. Els altres 9 s’han d’adaptar dins les caselles horitzontals.Heus ací els mots: Estalviar, Reforçada, Destronar, Desacatar, Delin-

quir, Descontat, Destravar, Remorejar, Gradients i Revisòria. FLOC

ʼH

Aquest és un enigma dels que podríem dir que necessita paciència peraconseguir la bona solució. Tenim un cercle on hi ha 8 palmeres en file-ra diagonal i del qual us plantejem el següent repte: es tracta de dividir el

cercle en 4 formes geomètriques iguals i que en cada forma hi hagi només 2 pal-meres. Obviament no es poden moure les palmeres de lloc i le línies divisòriesno poden passar per damunt de cap palmera. Com ho faríeu?

Cada número corres-pon a una lletra del’abecedari i cada lle-

tra majúscula, a les defini-cions que vénen a conti-nuació.A. Avisar a l’autoritat d’unmaltractament, d’un delic-te. B. Moure el coll demanera insistent. C. Genssemblant a un altre.D. Petitarbre de la família de lesbuxàcies. E. Mascle de lacabra. F. Denota deixadesai desordre personal. G. Onvenen begudes. H. Reci-pient destinat a contenirlíquids. I. Les persones quecertifiquen l’autenticitatd’alguna cosa. J. Nom del’actriu. K. Llevar una malaolor. L. Que va en líniarecta. M. Cognom de l’ac-triu d’avui. N. Nimfa delsboscos, protectora de lesalzines. O. Algú que ésmolt tossut.

NÚMEROS & LLETRES

HORITZONTALS: Qualitat de bonic i vistós. Sempre crema a la cuina.2. Assalto un banc. Ja té superada la infantesa. 3. Centre rural sense límits.Sempre li toca donar la tanda. Dues gotes d’aigua. 4. Navegar amb unrumb determinat. Llar per als sense sostre. 5. Vocal absent a la reunió. Sónles restes si les mires bé. Sanitari. 6. El número de la tresoreria. Preocupi.7. Anxova. Dret. Cinquet victoriós. 8. Embelleixin. S’ajusta perfectamenta les dates. 9. Afirma. Barrots entrecreuats. Mons sense fronteres. 10.Expira. El barri marginal. 11. Entrant de la costa gallega. Cuques de llum.12. Pàmpol, especialment de figuera. Acumula euros al compte corrent.VERTICALS: Van molt tranquils. S’arrossega i mata amb la sang freda. 2.Pati inferior voltat de pòrtics. Se’n sortia amb èxit. 3. Passa a millor vida. Esproveeix d’esquer. 4. Sobirà persa. L’agència administradora. Enmig de lasopa. 5. Amagat. Llueix una arracada. 6. Passarà pel sedàs. Covador. 7. Unfinal de pel·lícula. Tremola. Vocals de la junta. 8. La tercera a donar la nota.Deixem per demà el que hauríem d’haver fet avui. 9. Reputació. Posen fi al’espècie. Fa el mort a la piscina. 10. Dues de moda. Una setmana que algunsviuen amb molta passió. Pronom institucional. 11. Observi atentament. No enfalta cap ni una. 12. Transmissions boca a boca. Sang blava que no és exclu-siva de la reialesa.

C O M P R A R I E M MR I E R E S M A I N AE R R A T C A R R E RM A S T E G A T A N IE S S I U G E C SM P X I L E U MC A V I A R E L E U

A R T E R A I X O RN E I X E M D E S AC U R E M T I S A N AO R E M T R O T I RL E M D I A T R E M A

Lletres & NúmerosA Paràlisi. B Pena. C Pal. D Paràbola. E Ella.F Rec. G Recalcar. H Restoble. I Sobrat. JPurnell. K Sobreabundants. L Monarquia. M.Mona. N Libació. O Linier.

R

La paraula és PERSIS-TIR i la lletra que hifalta és la P del penta-grama de la imatge.

PROSULAR

D E I X A D E S AD E F I N I D O RD E S V A L G U TP R E T E N D R ED E S C R E G U TD E S T R O N A RD E S T R O S S II N C E R T E S AD R O G U E R I A

3 6 1 8 7 9 5 2 45 8 7 4 3 2 6 1 99 2 4 6 5 1 8 7 34 7 2 1 8 5 3 9 68 5 6 9 2 3 7 4 11 3 9 7 4 6 2 8 52 4 3 5 1 7 9 6 87 9 8 3 6 4 1 5 26 1 5 2 9 8 4 3 7

7 3 6 9 2 4 5 1 85 1 9 7 3 8 2 6 44 8 2 6 1 5 3 7 99 5 1 3 8 7 4 2 68 2 7 4 5 6 9 3 13 6 4 1 9 2 8 5 72 7 3 8 6 9 1 4 56 9 5 2 4 1 7 8 31 4 8 5 7 3 6 9 2

A

B

C

D

F

G

I

J

L

N

1 2 3 4 3 5 6 7

5 8 9 9 2 10 7 11

1 2 12 6 13 4 7 9

14 8 6 15 14 8 5

1 2 12 6 1 6 8 12

14 7 11 14 8 16 7

5 2 11 16 6 17 6 5 7 1 8 11 2 12

2 18 18 7 1 2 12 8 1 8 11 7 11

1 11 2 16 4 11 2 11 12 16 8 3 2

1 11 6 7 1 2 2 3 16 2 18 7 16

M

H

K

E

O

17Gener.QXD:Pag.Base2009Times 7/10/19 10:50 Página 1

Divendres, 17 de gener de 2020 · N’hi havia que eren dins del parc ja d’abans de la seva...

Documents

Transcript of Divendres, 17 de gener de 2020 · N’hi havia que eren dins del parc ja d’abans de la seva...