Diumenge 8 de maig de 2011 PÀGINES 4, 5 i 6 Dominical … · Sant Julià de Ramis, l’Eudald...

Reportatge El patrimoni prehistòric de la Selva PÀGI NES 2 i 3 Entrevista Isabel Sabadí «Ser present a Internet ja és gai -rebé una obligació» PÀ GINA 7 Reportatge Els apunts del geni Subhasten per 20.000 € un manuscrit de Ferran Adrià PÀ GINA 9

Dom

inic

alDiumenge 8de maig de 2011

Diari de Girona ReportatgeLa Catalunya dels burgesosUna exposició a la Fontana d’Or deGirona rememora la vida quotidianai els hàbits d’oci de la burgesiacatalana de finals del segle XIX.PÀGINES 4, 5 i 6

La cara divertida: El Mini Clubman Cooper S manté l’esperit esportiu però amb més espai. PÀGINES 18 I 19�SUPLEMENT

Fa uns pocs anys, en un centre social deSant Julià de Ramis, l’Eudald Carbonellva fer una fantàstica conferència sobre

Paleoecologia, branca de l’ecologia que té perobjecte l’estudi de la relació dels fòssils ambel medi ambient en què van viure. Érem pocagent, perquè aquell dia jugava el Barça a Ma-drid. Ell, sense donar-hi la menor importàn-cia, ens va saludar cordialment i va començara desgranar el seu discurs. Metòdicament, ensva fer recular uns quants mil·lennis en eltemps. Va descriure Europa, el paisatge i elsanimals que l’habitaven, les glaciacions i lesdificultats que havien de superar les primerescomunitats humanes que començaven a ocu-par aquell vast territori. La seva exposició, debon principi era de caire generalista: la sorti-da de l’Àfrica per part de grups d’homínids iel seu llarg viatge evolutiu; els útils tallats en

pedra que els identificaven –la seva tecnolo-gia–; els canvis climàtics dels últims dos mi-lions d’anys; la línia de la costa i les anades ivingu des del mar, inundant grans espais de te-rra ferma o allunyant-se i desdibuixant el per-fil actual. Però llavors va començar a parlar del’Empordà i del Montgrí; de la conca lacustrede Banyoles; del riu Ter; de les ocupacions alPuig d’en Roca i el lloc estratègic que els ho-mínids van escollir; els materials locals que uti-litzaven per fabricar les seves eines de tall; lesestratègies de supervivència de les antiguescomunitats prehistòriques… Ens va situar alnostre entorn immediat i ens va descriureaquell paleoambient de manera magistral.Aquell dia vam entendre, finalment, què sig-nificava el mot Paleoecologia. Ell, però, no vaparlar de la Selva. Ho farem nosaltres.

Geològicament parlant, la comarca de la Sel-

2 DominicalDiumenge 8de maig de 2011

DominicalPasseig General Mendoza 2.17002 GIRONA.Telèfon: 972 20 20 66

DirectorJordi Xargayó

Cap de redaccióAlfons Petit

AdministradorFèlix Noguera

PublicitatPaco Martí

FOTOS PORTADA: MARC MARTÍ, «RETRAT DEPEPITA MASÓ» (1881), DE PERE BORRELL DELCASO, UN DELS QUADRES DE L’EXPOSICIÓ «LAFEBRE D’OR», QUE ES POT VISITAR A LA FONTANA D’OR DE GIRONA.

8 de maig de 2011

4, 5 i 6 ReportatgeLa Catalunyadels burgesosUna exposició a la Fontana d’Orde Girona rememora la vidaquotidiana i l’oci de la burgesiacatalana de finals del segle XIX.

7 EntrevistaIsabel SabadíEmprenedora i especialista enmàrqueting a Internet, afirmaque «ser present a Internetja és gairebé una obligació».

8 ReportatgeEl sindicat de la culturaLa CNT d’Olot ha posat enmarxa una biblioteca social ambmés d’un miler de llibres sobretemàtica obrera i històrica.

9 ReportatgeEls apunts del geniUna firma de Barcelona posa asubhasta dissabte que ve, perun preu de sortida de 20.000 €,un manuscrit de Ferran Adrià.

10 EntrevistaDominique Lapierre

SUMARI

prehistòricde la Selva

El patrimoni

La seva condició de territori d’assentament o de pas ha afavoritque la comarca sigui ara un «macrojaciment prehistòric», ambvestigis del Paleolític Inferior, Mitjà i Superior i del Neolític

TEXT I FOTOGRAFIA: JOAN ABAD, ALBERT AULINES, FRANCESC XAVIER

MEDINA I QUIM PLANAS (ASSOCIACIÓ ARQUEOLÒGICA DE GIRONA)

2

1

Reportatge


Fotos:Sobre aquesteslínies, eines depedra tallada troba-des a la Selva.1A l’entorn del castellde Brunyola hi ha unmacrojaciment pre-històric.2La forta erosióempobreix dia a diael sòl de La Selva.Però és precisamentaixò el que ha per-mès posar al desco-bert les eines lítiquesdels antics homínids.3Aquests objectes desílex són la provaque totes les cultu-res humanes paleolí-tiques han transitat ihabitat per la Selva4Albert Aulines i JoanAbad investiguensobre el terreny unobjecte lític prehistò-ric descobert a labioregió de Girona.5Equip de recerca del’Associació Ar queo -lògica de Gironadurant una de lesnombroses sortidesde camp als jaci-ments paleolítics dela Selva. Any 1988.6El rebliment actualde la depressió de laSelva (en primerterme) prové delsma terials despresosa les vessants de lesGuilleries (al fons).7Unifacial de quarsitaque pertany a ungrup humà moltantic, anterior a l’a-parició dels neander-tals.8Aigua i prehistòria:inseparables a lacomarca de la Selva,mantenen un lligamdes de temps imme-morials.

va esta emplaçada en una marcada depressió.La part més profunda d’aquesta la podríem si-tuar a l’entorn de Sils i els seus estanys recu-perats. Les aigües superficials, transportadesper rius de cabals migrats, com ara la riera deSanta Coloma o l’Onyar, actualment no són ressi ho comparem amb la massa d’aigua que lacomarca podia arribar a acumular. Al llargd’uns milions d’anys va ser un sistema tancato endorreic: les aigües hi entraven, s’hi que-daven i s’hi evaporaven perquè no trobavenuna sortida natural al mar. L’erosió de les ves-sants de les muntanyes que les encerclen –Gui-lleries–, els materials arrencats dels forts pen-dents es van anar acumulant al fons de la de-pressió i la van reblir. Va ser llavors que va co-mençar el seu drenatge natural.

Actualment i degut a l’agricultura intensiva,els incendis estiuencs i la desforestació per fer-hi urbanitzacions, s’ha accentuat molt el fe-nomen erosiu, de tal manera que quan ploutorrencialment una part física de la comarcapassa a tota màquina per sota del Pont de Pe-dra de Girona, transportada per l’Onyar queés un còmplice indirecte de l’empobriment delsòl de la comarca.

Però el fenomen erosiu ha posat al desco-bert el Patrimoni Prehistòric de la comarca. Notot ha de ser negatiu, doncs. Al nord-oest d’a-quest anomenat «Macrojaciment prehistòric» o«Tecnocomplex a l’aire lliure», semblant al quehi ha al Rosselló, hi podríem situar Sant Mar-

tí Sapresa, Brunyola i els seus rodals, que éson als anys vuitanta l’Associació Arqueològi-ca de Girona hi va identificar i catalogar elsinstruments de pedra tallada més antics i queactualment són al Museu de Sant Feliu de Guí-xols, que és on els vam entregar. La «IndústriaLítica Prehistòrica» és pertot arreu: Santa Co-loma, Vidreres, Vilobí, Caldes, Riudarenes, Sils,Cassà, Campllong, Maçanet, Hostalric… Arreuon hi vam fer prospecció hi trobàvem útils depedra tallada de totes les cultures prehistòri-ques. És a dir, al registre arqueològic prehis-tòric de la comarca hi tenim el Paleolític Infe-rior, Mitjà, Superior i Neolític. La identificaciódels materials així ho confirma.

MILERS D’OBJECTES PREHISTÒRICS La Selva era un territori d’assentaments o depas, i totes les comunitats que hi transitavenhi deixaven la seva empremta. Ocupacionsque es perllonguen en el temps centenars demilers d’anys. Per tant i potencialment, milersd’ocupacions. Seguint el fil d’això: milers d’ob-jectes prehistòrics escampats per tot el terri-tori de la Selva Interior.

A la comarca no hi ha ocupacions en cova,que facilitarien la comprensió del fenomenprehistòric d’una manera molt senzilla i di-recta. Els objectes arqueolò gics estan suspe-sos en el temps. Contenen un discurs. Clamenperquè algú ho expliqui. Van més enllà de serexposades en un museu. Els cal un marc, un

discurs contundent, dinàmic, que posi les co-ses al lloc que els pertoca. Que se’n tregui unprofit material i cultural, com fan altres païsosmés familiaritzats amb l’explotació dels seusrecursos prehistòrics.

Arribats a aquest punt sempre pensem quehem tocat fons i que la nostra feina de recer-ca i divulgació no ha servit per a res en con-cret. Nosaltres, pacientment, fèiem prospec-cions i ho anàvem publicant. La nostra activi-tat està ben documentada, però no sabem sisuportarà el pas del temps. Pensem que cal un«Centre d’Interpretació de la Prehistòria de laComarca de la Selva». És una llàstima queaquest potencial, d’ordre cultural i pedagògic,no generi cap activitat econòmica i que aques-ta giri a l’entorn del turisme de qualitat, de genta qui agrada visitar llocs inte ressants i conéi-xe’ls a fons, del món escolar, de la poblacióque viu a la comarca i que igno ra que les se-ves arrels es perden en el temps, de velles quesón. D’aquest fet, en un país cultural i social-ment madur, ben organitzat, se’n trauria unprofit i seria motiu d’orgull de la població au-tòctona, que en farien bandera.

(Per saber-ne més:– «El patrimoni geològic de les terres gironi-

nes. 300 elements singulars», de Lluís Pallí iCarles Roqué.

– «Catalunya paleolítica», de Josep Canal iEudald Carbonell).

5

3

4

7 86

Aquest cap de setmana ha començat unanova edició de Girona, Temps de Flors,la mostra de flors, plantes i elements di-

versos que any rere any omple la ciutat, i es-pecialment el barri vell, de milers i milers depersones, ja siguin visitants foranis atrets perla fama de la mostra i per l’encant que els diuenque té el casc antic de Girona, ja siguin giro-nins amb ganes de conèixer les noves propos -tes –cada cop més agosarades– en matèria d’or-na mentació floral, o d’accedir a espais habi-tual ment tancats de la seva ciurat, com ara elspatis d’algunes cases senyorials. I precisamentaquest cap de setmana ha estat reoberta per alpúblic una casa senyorial del barri vell de Gi-rona, La Fontana d’Or del carrer Ciutadans, re-convertida en CaixaForum Girona, el nou Cen-tre Cultural de l’Obra Social de La Caixa (comho havia estat de la Fundació Caixa Girona). I

ho ha fet amb una exposició que té molt a veu-re amb altres cases senyorials, de Girona peròsobretot de Barcelona, titulada La febre d’or.Escenes de la nova burgesia, en la qual, a tra-vés d’una setan tena de peces –la major part deles quals quadres d’artistes tan destacats comRamon Casas, Antoni Caba, Venanci Vallmitja-na, Eusebi Arnau, Manuel Cusí, els germansMasriera...– es detalla com vivia la burgesia ca-talana del darrer terç del segle XIX.

I no vivien malament, segons es dedueix delque es pot contemplar a l’exposició, i del queescriu Jaume Lanaspa, director general de laFundació La Caixa, en la presentació del catà-leg de la mostra: «Estiuejaven a Puigcerdà o aSantander, es feien veure a l’hipòdrom, a lallotja del Liceu, als cafès i als restaurants. Deportes endins menaven una vida familiar, ama-ble i recollida, amb tots els avantatges del con-

fort modern. Per demostrar el seu èxit sociales feien pintar pels artistes més destacats del’època. La decoració, la moda i el comerç ar-tístic van rebre un impuls decisiu: a Barcelonaés el gran moment de les botigues del carrerFerran i de la Sala Parés. El crac de la borsa deBarcelona del 1882 va representar un daltabaixfortíssim. Però la burgesia no va perdre el pro-tagonisme i, anys més tard, va tenir un papermolt important en l’aparició d’un nou movi-ment cultural: el Modernisme».

La febre d’or és el nom que es dóna a l’è-poca de la història de Catalunya en la qual esprodueix l’ascensió al poder de la burgesia. Itambé és el títol d’una novel·la de Narcís Oller,publicada entre 1890 i 1892, en la qual, seguintl’ascens i la posterior davallada d’una d’aques -tes famílies burgeses catalanes, es construeixun esplèndid retrat del moment. L’obra de Nar-

La Catalunya dels

burgesosUna exposició a La Fontana d’Or de Girona rememora la vida quotidiana i els hàbits d’oci de laburgesia catalana de finals del segle XIX a partir d’una setantena d’obres de destacats artistes

TEXT: ALFONS PETIT FOTOGRAFIA: MARC MARTÍ

4 DominicalDissabte 8de maig de 2011

Fotos:1«La família Solà aPuigcerdà» (1893),de FrancescMiralles.2«Retrat de l’orfebre ifinancer JoaquimCabot Rovira», deLluís Graner.3«A la llotja» (1911),escultura en marbred’Eusebi Arnau.4«Darreres pasqües»(1896), de JoanLlimona.

1

2 3 4

Reportatge


cís Oller és precisament el fil argumental queha utilitzat el comissari de la mostra, Miquel-Àngel Codes, per bastir-la, dividint-la en dosapartats, que tenen molt a veure amb el textde l’escriptor de Valls: «La pujada», que «il·lus-tra els nous costums socials de la nova classeenriquida», segons expliquen els responsablesde l’exposició, i «l’estimbada», que «reflexionasobre les contradiccions i els perills inherentsa aquest moment històric». No és agosarat tro-bar algun paral·lelisme entre aquest segon àm-bit de l’exposició i la situació actual del país.

L’ASCENSIÓ DEFINITIVA AL PODER«Gràcies a la revolució industrial succeïda du-rant el primer terç del segle XIX i l’enriquimentque suposà l’expansió de la xarxa ferroviària(permetia vendre amb més facilitat per tota laPenínsula els productes industrials fabricats a

catalunya o importats de l’estranger), el crei-xement del comerç de teixits amb Amèrica, l’au-ge de la indústria vitivinícola o la repatriacióde capitals fets a les colònies, la burgesia cata-lana inicià la seva ascensió definitiva al poder(la noblesa, la classe social que teòricamenrtestava per sobre, amb poc pes a Catalunya al-trament, no passava pel millor moment i es veiéobligada a captar nous recursos econòmics, perexemple casant-se amb els burgesos)». D’a-questa manera resumeix Miquel-Àngel Codesel fenomen que es va produir a Catalunya apro-ximadament a partir de 1870, i que generariaels anys daurats de la burgesia catalana, l’ano-menada febre d’or, que s’allargaria fins a mit-jans de la dècada següent. Codes cita tambécanvis en el procés de la circulació monetària,de les condicions dels mitjans de pagament ila difusió del crèdit, circumstàncies que en el

seu conjunt van afavorir que «els comerciants–i no els industrials– van ser els que acapara-ren les grans fortunes (banquers, proveïdors deserveis a l’Estat, importadors de primers matè-ries, exportadors de vins i aiguardents, etc...)».

Aquesta classe social emergent estava orgu-llosa del que havia aconseguit i volia mostrar-ho al món, la qual cosa implicaria una série decanvis en la vida quotidiana i especialment enels hàbits d’oci, que tindrien una especial re-percussió a la ciutat de Barcelona: «Aquesta ob-sessió d’afirmació de classe es va notar espe-cialment en l’adequada presentació en públic,és a dir, en el fet de deixar-se veure», escriuCodes en el catàleg de l’exposició. L’epicentred’aquesta actitud, continua relatant, va ser elPasseig de Gràcia, «on la burgesia podia pas-sejar, observar (ho tenien más fàcil els veïnsamb cases amb tribuna a

Fotos:5Una dona passa perdavant del quadre«A l’hipòdrom»(1899), de RamonCasas, un dels ques’exposen al nouCaixaForum Girona,a La Fontana d’Or.6«L’ofesa» (1891), deFrancesc Masriera.7Un anunci de 1902del ChampagneGeorges Foret, obrade BonaventuraCasas; un dels bur-gesos que el prota-gonitza beu «amorro» de l’ampolla.8«A la llotja» (1904),de Joan Brull.

7

8

5

6

(Continua a la pàgina 6)

la façana, espai conegut popu -larment com a “cotxe parat”), saludar i deixar-se veure amb facilitat, ja que tothom hi anavaamb la mateixa idea». En paral·lel, es van anarproduint altres novetats, algunes de les qualsamb una repercussió que s’allarga fins a l’ac-tualitat: «Tot respirava una aroma burgesa, tantal mateix passeig com al seu voltant, on co-mençaven a proliferar restaurants (és en aquestmoment que s’imposa la moda de la cuina fran-cesa), sales d’espectacles o esglésies (un puntde trobada destacat, especialment durant lasortida de la missa de dotze del diumenge)».

Alguns indrets destaquen, però, sobre la res-ta, entre els preferits per la burgesia per pas-sar-hi moments d’oci i mostrar amb el vestua-ri, les joies, els carruatges i altres elements elseu alt nivell: «Es van potenciar o crear nousespais de sociabilitat, dels quals cal destacar-ne dos de molt especials: el Liceu i l’Hipòdrom.El primer –segons Codes– va ser la gran cate-dral laica de la burgesia (passejar de maneracircular pel Saló dels Miralls era un ritual in-eludible), on, a part d’escoltar música, la gentanava a observar els altres –sobretot això– i afer negocis de manera més informal però igual-ment resolutiva». Era semblant el que passavaa l’Hipòdrom: «Els seus usuaris es movien perallà amb el mateix interès pels cavalls que alLiceu per la música. Inaugurat el 1883 a CanTunis, tenia l’al·licient de l’entorn. L’aire pur,en definitiva, la calma que no oferia l’urbs, apart, és clar, de la possibilitat de lluir-se tantamb la indumentària com amb els carruat gesque havien emprat per arribar-s’hi».

Aquesta afició per l’aire pur de la burgesia

catalana de l’època tindria repercussió a les co-marques gironines, perquè localitats com Puig-cerdà es convertirien en una de les seves des-ti nacions preferides per passar les vacances,en dura competència amb Santander, segura-ment per als més sofisticats. Hi havia unani-mitat, en canvi, a l’hora de triar la ciutat euro-pea que aquesta classe social prenia com a mo-del: París era la capital del mnón.

LA MODA I LA RESPECTABILITATEntre les moltes influències que la ciutat fran-cesa va exercir sobre la classe benestant cata-lana d’aquella època destaca la de la moda,una de les grans preocupacions dels burgesosperquè el vestuari és un dels primers indica-dors de l’estatus social d’una persona. Miquel-Àngel Codes en fa una completa anàlisi: «Lacircumstància que el darrer terç del vuit-centsfos un període de veritable enriquiment per aCatalunya va fer que els burgesos s’iniciessinen el consum d’objectes de luxe. I per saciaraquest consum hi havia el carrer de Ferran,amb les seves cases de moda, joieries i altrescomerços. Pel que fa a la moda femenina (unacòpia de la que es feia a París), és interessantseguir l’evolució de les seves formes per com-provar la interrelació amb el rol social de lesseves portadores i aquesta dèria de veure i servistos: cal no oblidar que el vestit tenia la fun-ció addicional d’informar sobre la respectabi-litat de la família i que en la dona requeia eldeure de mostrar la riquesa i el patrimoni fa-miliar. A finals de la dècada dels seixanta s’es-tengué l’ús del polissó (que deformava la partposterior de la faldilla tot donant un aire molt

característic a la moda d’aquell moment), almateix temps que s’afermava l’anomenat estiltapisser, que consistí a aplicar el mateix sentitdecoratiu dels interiors de les cases (cortines,tapisseria, parets, etc...) al vestit, mitjançant l’úsde passamaneria, cintes, galons, borles i altreselements aplicats a vestits amb drapejats, arru-gats i frisats; més endavant, la silueta canvià,la faldilla perdé volum i l’adquirí el cos a tra-vés d’unes mànigues sovint bufades, i ja a lesdarreries del segle –i sobretot entrat el segleXX– s’estendria l’anomenat vestit sastre, formatper una faldilla, una brusa i una jaqueta, queaportà més comoditat (un efecte, potser, deltímid augment de la dimensió social de ladona, que li permetia fer més activitats)».

Però encara hi ha més, sobre aquest afanyd’ostentació pública, que va afavorir que «lesresidències burgeses –talment com s’ha vistamb els vestits– fossin l’aparador del poder ad-quisitiu de les famílies que hi vivien, a travésd’una acumulació d’objectes difícil de pair ac-tualment. Un consumisme que també assentàel costum d’anar a les galeries d’art, que nai-xien en aquell moment». Aquesta relació entrela burgesia i l’art, i aquest afany de protago-nisme, que va fer que molts burgesos es fes-sin retratar pels artistes més destacats del mo-ment, ha afavorit precisament el muntatge del’exposició La febre d’or. Escenes de la novaburgesia, basada en obres procedents decol·leccions privades i també de grans museuspúblics, com ara el Museu Nacional d’Art deCatalunya, el Museu del Prado, el Museu deBelles Arts d’Àlava, el Museu de Montserrat oel Museu de Belles Arts de Santander.


Fotos:9«Sortida del ball»,de Romà Ribera. 10«Després del ball»(1884), de RomàRibera.11«Retrat dels nensLluís, Joan i MariaSerrahima», d’AntoniCaba.12«El llac de Puigcer -dà» (1887), de PereBorrell del Caso.13«La venedora demoda» (1894), deFrancesc Masriera.

11

10

12

13

9

(Ve de la pàgina 5)

Isabel Sabadí Masó (Castelló d’Empúries,1973) és professora de màrqueting on-line al’Institut Químic de Sarrià. Com a emprene-

do ra, és una de les fundadores d’Iris Experien -ce, que proporciona màrqueting on-line aclients del sector privat i del públic. És llicen-ciada en Direcció i Administració d’Empresesper la Universitat de Barcelona, i assegu ra queels caps de setmana a Castelló l’ajuden a tro-bar l’equilibri necessari per a la seva feina.

Quins avantatges té un petit empresari gi-roní estant a les xarxes socials? El primerque ha d’entendre l’empresari és que no totsels negocis han d’estar presents a totes les xar-xes socials, sinó que ha de buscar aquella onhi ha els seus clients o possibles clients. Les xar-xes socials són un nou canal de comunicació,recomanació i inducció a la venta. Ser-hi pre-sent ens ajuda a estar més pròxim a l’usuari itenir l’oportunitat de participar directa o indi-rectament en el procés de decisió de compra.

A les comarques gironines ens hem cons-cienciat del gran canvi de les xarxes so-cials? Jo sóc de l’Empordà, de Castelló d’Em-púries, i molts dels meus amics són presents ales xarxes socials. Com molts bars, restaurants,hotels d’Empuriabrava i Roses aprofiten les xar-xes socials per connectar amb clients, enviarnovetats i promocions. Gràcies a aquestes ac-cions, sobretot a Facebook, i als comentaris delsamics, estic al dia de les novetats de la zona.

Hi ha perill de suplantació de personalitat,o d’una publicitat negativa? El perill de su-plantació de personalitat existeix en totes lesxarxes, ja que no es demana cap identificacióa l’hora de la creació d’un compte, però si algúho detecta, pot avisar la xarxa que la personao l’empresa no són les que pretenen ser.

Un consell per posar un negoci a Internet?Primer de tot, construir una bona web, amb l’es-tructura necessària per aconseguir els nostresobjectius i accessible al nostre públic. No es-pe rar que la gent vingui a la nostra web, n’hiha moltes. Cal invertir en posicionament, pu-bli citat on-line, email, màrqueting i xarxes so-cials en la mesura que el pressupost ens ho per-meti. Segon, saber on són els nostres possiblesclients a Internet: serà clau per poder-nos-hiapropar i incitar-los a visitar el nostre negoci.

Com sabem que l’empresa de màrquetingens fa una bona feina? Totes les feines, i lesde màrqueting en particular, es mesuren pelsresultats, i encara més a l’entorn on-line, onquasi tot es pot mesurar. Per tant, a l’hora detreballar amb l’agència de publicitat o l’empre-sa de màrqueting, els hem de traslladar molt béquins son els nostres objectius quantitatius iqualitatius i que ens ajudin a aconseguir-los.

Esmenti una companyia que tingui un màr-queting impecable a la xarxa, i expliqui’ns-en el perquè Hi ha companyies que fan un tre-ball excel·lent. M’agrada el que fa Vueling, tanta Facebook com a Twitter, per la proximitat quetraslladen als usuaris i la creació del cercador2.0 de vols, que es pot col·locar als blocs i xar-xes socials, apropant aquest tros de la web alsusuaris. De Privalia m’agrada la seva aposta perla innovació en les xarxes socials, on van co-men çar amb una acció d’una xapa digital quepodies posar al perfil de Facebook, i si els teusamics es feien membres i compraven, els dosrebien cinc euros, fins a la introducció de la bo-tiga i el servei d’atenció al client a Facebook.

No és un perill que el client finalista opinien tot moment del producte? Com diuen elsamericans, una crítica es un regal: ho saps i potsactuar en conseqüència. Pitjor són les critiquesque l’empresa no arriba a escoltar, doncs potestar perdent clients sense conèixer la raó.

Tenen clients com Caprabo, Vueling i l’A-

juntament de Barcelona...; com poden mi-llorar les administracions públiques la sevarelació amb el ciutadà? El tema de l’adminis-tració electrònica, que no haguem de fer totsels tràmits físicament. Els ajuntaments de Bar-celona i Sant Cugat són pioners en l’oberturade dades a través del projecte «opendata». Al-tres coses que es poden fer és apropar els con-tinguts i aplicacions al ciutadà, per exemple,fer aplicacions per a la web i el mòbil del ca-lendari d’impostos, l’agenda d’actes i festes. Perinformar al ciutadà del que passa a la ciutat.

El petit comerç resistirà a Internet, perexemple, en el sector de botiga, enfront deles grans empreses, més competitives enpreus? El petit comerç té al seu favor la pro-ximitat. Hi ha productes que els necessitem ara,i per Internet ens trigarien un o dos dies. Pertant, s’han d’espavilar per tenir productes degran qualitat a bons preus i aportar més valoral client a través de les recomanacions de pro-ductes, portar la compra a casa, etc...

Com a emprenedora, quin creu que és elprincipal hàndicap que tenim per créixera Internet? I la principal virtut? Costa queles empreses inverteixin i innovin a Internet.

Moltes empreses creuen que no els aporta res.Ara ser-hi present ja no es una opció, és gaire-bé una obligació. Doncs la majoria de gent jaestà buscant informació per prendre una deci-sió de compra o està comprant per Internet, pertant «si no hi ets no existeixes». Com a princi-pal virtut del sector, destacaria l’ús del mòbilper accedir a Internet. Espanya és un país onl’ús de mòbil per accedir a Internet està crei-xent més en els últims anys sobre l’ús de lesxarxes socials i aplicacions (widgets). Això estàfent que les empreses es replantegin els pres-supostos de màrqueting digital.

Essent professora de màrqueting on-line,creu que els joves abandonen la lectura tra-dicional per les pantalles, o els formats sóncompatibles? Amb l’aparició d’ebooks i lectorsd’ebooks, els joves i no tan joves llegim molt endigital i, a la llarga, els «natius digitals» estaranmés acostumats a llegir i escriure en digital. En-cara queden uns quants anys que comprarempaper per a llibres o lectures, i utilitzarem apa-rells electrònics per a textos de consum més rà-pid o sobre els que hàgim de treballar.

Completi la frase: sense Internet seríem...?Menys «socials».

Entrevista


ISABEL Sabadí Emprenedora i especialista en màrqueting a Internet

Treballa per a importants empreses estatals i internacionals, com Vueling, La Redoute o Capraboi imparteix classes de màrqueting en línia a Barcelona. Considera que la xarxa i la seva vessantsocial poden ajudar a millorar la imatge de les empreses i a humanitzar els negocis.

“Ser present aInternet ja noés una opció,

és gairebéuna obligació”

TEXT: MOISÈS DE PABLO

“El primer queha d’entendrel’empresari és

que no totsels negocishan d’estarpresents atotes lesxarxes

socials, sinóque ha de

buscaraquella on hiha els seus

clients opossiblesclients.

“Com

diuen elsamericans,una crítica

és un regal:ho saps i pots

actuaren conse -qüèn cia.

“

“

La intenció originària d’aquest projecte eratenir ben catalogats i ordenats els llibresde la biblioteca d’una manera més àgil i

dinàmica però aquesta idea inicial s’ha ampliatper encabir també una biblioteca digital ambun miler de llibres principalment d’autors lli-bertaris i de les ciències (antropòlegs, filò-sofs…) i finalment haurà servit també per anareditant –de moment en format PDF– totes lestraduccions i edicions pròpies que anem fentúltimament». D’aquesta manera expliquen elsresponsables de la CNT de la Garrotxa el seuprojecte de biblioteca social, que van presen-tar en un acte celebrat el passat 23 d’abril i queja es troba en funcionament a través d’Internet(www.bsolot.info) i al local del sindicat a Olot,situat a la plaça Cinema Colon. Per només treseuros –un únic pagament–, qualsevol personainteressada pot fer-se soci de la biblioteca i ac-cedir al fons de més d’un miler de volums (fí-sics) de què disposa –sobretot de temàticaobrera, social, històrica i cultural–, endur-se’nen préstec, i també fer servir Internet. De di-lluns a dimecres, de set de la tarda a nou delvespre.

La iniciativa de muntar el servei va sorgir l’anypassat i s’ha concretat en els darrers mesos, am-pliant a més els seus objectius inicials, perquèa més d’aquesta biblioteca física, els responsa-bles de la CNT a la Garrotxa n’han posat enmarxa una altra de virtual, a Internet, des de laqual es poden descarregar en format PDF finsa un miler de llibres, sobretot de temàtica anar-quista i llibertària, però entre els quals tambéhi ha novel·les de Jules Verne o tragèdies d’Eu-rípides, per citar dos exemples. Marcel Surin-yach i David Becerra, responsables del sindi-cat a la comarca, comenten que la web tambéconté les publicacions del sindicat, informacióde les seves activitats i les traduccions i edi-cions que impulsin. En principi, es tractarà detraduccions al català de llibres i fullets de te-màtica llibertària, perquè «existeix un dèficit detraduccions al català d’obres dels llibertaris mésclàssics». De moment ja han traduït i penjat ala web el llibre Anarcosindicalisme bàsic, undebat per crear una Plataforma per una UnióGeneral d’Anarquistes, les Sis tesis sobre el mu-nicipalisme llibertari de Murray Bookchin i laconferència Anarquisme i Sindicalisme, pro-nunciada per Salvador Seguí. També demanencol·laboradors per a la traducció d’aquests tex-tos.

Pel que fa a la biblioteca física, l’objectiu delsseus responsables és arribar a dotar-la amb2.500 exemplars, amb la qual cosa completa-rien l’espai disponible. Al seu web, comenten

que aquesta biblioteca, «lluny d’entrar en “com-petència” amb la Biblioteca Municipal d’Olot(Marià Vayreda), ofereix material sobre una te-màtica de la qual aquesta última no està espe-cialment dotada».

El local de la plaça Cinema Colon d’Olot, amés de biblioteca i sala de reunions, serveixperquè els col·lectius que ho desitgin hi pu-guin fer xerrades i reunions. Es tracta d’un lo-cal cèntric propietat del sindicat que, segons,Surinyach, va ser adquirit amb fons procedentsde les quotes dels 100 afiliats que té la CNT aOlot i del retorn per part del Govern de l’Estatde part dels béns espoliats al sindicat pel Fran-quisme. Surinyach afegeix que el sindicat fun-ciona sense subvencions, que no participa ales eleccions a comitès d’empresa i que totesles decisions s’hi prenen de manera assemble-ària: «Els càrrecs només són de gestió, no po-den prendre cap determini sense prèvia con-sulta a l’assemblea, i només es poden exercirdurant dos anys». En tant que organització sin-dical, la CNT es dedica bàsicament a l’asses -sorament legal dels seus afiliats, encara que, talcom apunten Surinyach i Becerra, la seva in-tenció és recuperar part del dinamisme socialque havia tingut el sindicat als anys trenta, quan

tenia més de 850 afiliats i disposava d’un cen-tre obrer amb cafè, teatre i coral. «Des de laseva fundació el sindicat va tenir una especialatenció a l’educació i la cultura dels obrers»,postil·len.

Surinyach explica que la Societat Obrera d’O-lot es va constituir el 1890. Des dels seus prin-cipis, segons ell, va tenir una progressió cons-tant, a pesar que del 1923 al 1930 va haver d’es-

tar a la clandestinitat. Va seramb l’arribada de la Segona Re-pública que la CNT va aconse-guir el màxim nombre d’afili-tats i d’activitat social. SegonsSurinyach, a la dècada delstrenta el local del Centre Obrerd’Olot era un dels més actiusen cultura i educació de les co-marques gironines. I a més dela CNT acollia d’altres grupsanarquistes i també el PartitObrer Unificat Marxista(PUOM) i el partit comunista.A partir del 1936, la sindicacióobligatòria va disparar el nom-bre d’afilitats d’una organitza-ció que després de la Guerra

Civil va passar a la clandestinitat i l’exili.David Becerra afegeix que a partir del 1978

la CNT es va refundar a Olot i va durar com aorganisme actiu fins al 1984, quan va desapa-rèixer. El 1998 va reprendre una activitat queha progressat fins a l’actualitat, quan ha acon-seguit més de 100 afliats i «una elevada capa-citat de convocatòria a la darrera vaga generali en els diferents actes culturals que organitza».

Reportatge

8 DominicalDiumenge 8 de maig de 2011

El sindicat dela culturaLa CNT d’Olot ha posat en marxa una biblioteca social amb mésd’un miler de llibres sobre temàtica obrera, històrica i cultural,

i també ofereix la possibilitat de descarregar-ne d’Internet

TEXT I FOTOGRAFIA: XAVIER VALERI

Fotos:1Alguns dels llibresque es poden trobara la biblioteca queha posat en marxa elsindicat CNT a Olot.2Dos usuaris, a labiblioteca.3L’entrada al localque el sindicat té ala plaça CinemaColon de la capitalde la Garrotxa.

1

3

2

Amb un preu de sortida de vint mil eu-ros se subhastarà a Barcelona el properdissabte, dia 14 de maig, un conjunt d’a-

punts escrits a mà per Ferran Adrià l’any 1996.Aquest manuscrit original –batejat posterior-ment com Los secretos de El Bulli. Recetas, téc-nicas y reflexiones, i publicat com a llibre el1998– conté 150 pàgines amb les reflexionspersonals del cuiner d’El Bulli de Roses sobrecreativitat, les tècniques culinàries més tren-cadores i algunes de les seves receptes méscèlebres. Adrià va regalar-lo a la mare del seuamic i company de professió, Eduard Roger,que anys després i per motius personals hadecidit subhastar-lo a la casa La suite Subas-tas, que fins al 13 de maig el té exposat alspossibles interessats, compartint espai amb di-versos materials de Salvador Dalí. Dos genisa la mateixa vitrina, vaja.

Entre l’any 1996 i 1997 Ferran Adrià va po-sar blanc sobre negre moltes de les seves re-flexions sobre els fogons, des de receptes inoves tècniques d’avantguarda fins a disser-tacions sobre la creativitat i la originalitat a lacuina. Materials, aliments, maquinària, tècni-ques de cocció, varietat d’espumes, el móndel fred o les preparacions bàsiques són al-guns dels molts secrets que desvetlla aquestmanuscrit. Ho va fer a mà, amb bolígrafs i pa-pers diferents, que no amaguen les correc-cions que el mateix cuiner anava introduintals seus apunts. En total, 150 folis escrits perqui passa per ser el millor cuiner del món ique ara es troben a la casa La suite Subastas,per ser licitats el proper dissabte.

FRAGMENTS NO EDITATS Aquest manuscrit, original i espontani, incloucorreccions i alguns detalls que no es van in-cloure al llibre editat, com ara la dedicatòria:«Gràcies a tots els cuiners que durant aquestsanys han anat “pensant” en donar menjar d’u-na manera millor i diferent». També va quedarfora de l’edició en paper la següent reflexió:«Per a mi personalment, trobar un estil ha es-tat el més important en la meva carrera, per-què et dóna la tranquil·litat d’haver trobat elcamí que busques. Encara que durant la mevavida professional he trobat diversos camins iespero trobar-ne més».

Ferran Adrià va escriure aquest manuscritdurant els anys 1996 i 1997, en diferents mo-ments i llocs de la geografia catalana. La casade subhastes sosté que es tracta d’«un objec-te únic, ja que la resta de llibres els va escriu-re en ordinador».

Segons ha explicat la propietària de La sui-te Subastas, Beatriz du Breuil, el manuscrit vaarribar a les seves mans «una mica per sort», idonada la bona relació que mantenen ambEduard Roger, que el mateix 14 de maig sub-hastarà al mateix local una col·lecció de qua-dres que van ser exposats durant anys al res-

taurant Bel Air de Barcelona. Roger va here-tar el manuscrit de la seva mare, Antònia Camí,a qui Adrià havia regalat pels seus vuitantaanys com a mostra d’agraïment a la seva fa-mília per l’ajuda prestada en els inicis de laseva trajectòria com a cuiner

Sobre el preu d’aquest material, Du Breuilha subratllat la dificultat de fixar la quantitat«de sortida». L’argument és que no es tractad’una obra d’art, malgrat que sí que és unaobra única, i d’un personatge reconegut in-

ternacionalment. El preu amb què sortirà asubhasta serà de vint mil euros i, segons DuBreuil, «pot arribar a valdre el que sigui per-què Ferran Adrià traspassa fronteres. Esperemque es vengui a un bon preu i que tothom es-tigui content», ha expressat.

A més del manuscrit de Ferran Adrià, en lasubhasta de dissabte es posen a la venda fo-tografies i dibuixos de Salvador Dalí, un gra-vat antic sobre Girona i obres de Josep Clarài Lluís Roura, entre d’altres.

Reportatge


Els apuntsdel geniUna firma de Barcelona posa a subhasta dissabte que ve, perun preu de sortida de 20.000 €, un manuscrit de Ferran Adrià

TEXT I FOTOGRAFIA: PAU CORTINA/ACN/DdG

Fotos:Sobre aquesteslínies, a dalt, el ma -nuscrit d’Adrià, a lacasa «La suite Su -bastas», al costat defotografies i docu-ments escrits deSalvador Dalí; abaix, un detall deldocument, on el cui-ner esbossa comextreure un cargolde la seva closca.1Ferran Adrià, el diaen què va regalar elmanuscrit a la maredel seu amic EduardRoger, pel seu 80èaniversari.2Beatriz du Breuil, de«La suite Subastas»,mostra el manuscrittal i com està expo-sat fins al dia 13 demaig.

1

2

Per escriure La ciudad de la alegría va viu-re dos anys a Calcuta investigant i docu-mentant-se sobre la vida dels seus habi-

tants. Per a Esta noche, la libertad, va recórrerdesenes de milers de quilòmetres per l’Índia,un país amb el qual té un vincle especial. Do-minique Lapierre (París, 1931) manté l’esperitaventurer i acompanya l’elegant corbata ambcalçat de senderista experimentat. Els milionsde llibres venuts no li fan tenir vergonya de de-manar per als pobres. La seva fundació a Cal-cuta (Índia) necessita cada any 2,5 milions iamb la crisi, diu, el dèficit és de 800.000 euros.En acabar l’entrevista, agafa el bolígraf i escriules seves dades en un full (D. Lapierre. 83350.Ramatuelle. França). «Tot compta», anota. «Ambcent euros se salva un nen leprós».

És més escriptor o filantrop, actualment?Totes dues coses. Sóc feliç per poder posar lameva carrera i la meva fama al servei dels des-heretats.

Va treballar quatre anys i va recórrer dese -nes de milers de quilòmetres per poder es-criure Esta noche, la libertad... Avui sem-bla impensable tanta feina... Però sense unagran investigació no hi pot haver un gran lli-bre. El treball previ ha de donar per produirquatre llibres i el problema és només poder-ne fer un.

Què hagués estat de Lapierre sense LarryCollins? Va ser un gran escriptor. El que va sermagnífic va ser unir les nostres dues cultures–ell, anglosaxó; jo, francès– per escriure junts.Una cosa única.

Els ciutadans ens hem d’indignar, com diuel seu compatriota Stephane Hessel? Enshem d’indignar sempre. Jo estic en una indig-nació permanent contra les injustícies. Senseindignació, els humans som com ovelles alcamp.

L’escriptura és frustrant perquè no canviales coses? Pot canviar coses. Jo he posat fi a latuberculosi de dos milions de persones a Cal-cuta, he curat 50.000 nens leprosos...

Però no amb la ploma... No, és clar. Amb elsmeus diners i amb accions en el terreny. He fet600 pous. Cadascun canvia la vida a unes 10.000persones.

Continua sentint la necessitat d’escriure?Sí. He escrit recentment sobre Sud-àfrica i la-mento que no hi hagi un Mandela a Israel i Pa-lestina, amb una visió a distància.

Paga les màfies perquè els nens de Calcutavagin a les escoles... Bé, no pago les màfies,sinó a les famílies dels nens que treballen enfàbriques de la màfia perquè vagin a l’escola icompensar-los les deu rúpies que deixen d’in-gressar.

Malgrat aquesta crua realitat, l’Índia és avuiuna potència econòmica a l’alça. Algunacosa no quadra. Perquè hi ha dues Índies. Ladels milionaris, la que guanya molt amb els or-dinadors, i la dels 300 milions de persones quese’n van a dormir cada dia amb l’estómac no-més mig ple.

Acaba d’editar la versió completa de ...O lle-varás luto por mí, sobre Espanya. Enténque les ferides de la guerra civil continuenobertes? Sí, perquè va ser una tragèdia terri-ble. Per a Larry i per a mi era important des-criure com un espanyol pobre com Manuel Be-nítez podia sortir de la misèria a través d’uncamí només espanyol, el que passa entre lesbanyes d’un toro.

La censura els va retallar un terç del llibre.Es van plantejar no publicar-lo? Franco ma-teix, en Consell de Ministres amb Fraga, va ta-

llar de la nostra investigació tot el que haviapassat entre els anys 1936 i 1939. No podíemescriure paraules com guàrdia civil...

Després d’haver vist tantes penúries, creuen Déu? No puc entendre que Déu permetitant dolor. Ho he preguntat a amics sants: perquè Déu tolera tant patiment a alguns dels seusfills, com ara a Líbia? És inacceptable.

Sobre Gaddafi vostè va escriure El quintojinete. Va vaticinar qui era, o tot Occidentva preferir tapar-se els ulls? Gaddafi té totsels diners del món pel petroli i és boig. Pot com-prar una bomba atòmica i posar-la aquí o a Pa-rís. És un dimoni molt perillós i nosaltres, per

la nostra set depetroli, estàvemdisposats a ven-dre tota la tecno-logia per a labomba atòmica.Avui n’hi ha 55de miniaturitza-des al Pakistan.El dia que hi hagiuna revolució icaiguin en mansd’Al-Qaida o deGaddafi no sa-bem què potpassar.

Va ser el pri-mer periodistaoccidental queva recórrer laURSS (en unSimca groc).Com veu el queha passat ambel comunisme?Mai en aquells13.000 quilòme-tres no em vaigpoder ima ginarque en la mevavida veuria queaquest règimque semblavaetern podia cau-re. És increïble.

Quina històriali queda per ex-plicar? Hi ha ungran llibre perescriure: la revo-

lució de la Xina. Avui compra més Porsches queFrança... Quin canvi! És clar que anar amb l’A-VE amb el qual he circulat ara per Espanya...

No és l’Espanya del 1949... Llavors tenia 18anys, vaig venir del Marroc i anar d’Algesires aSant Sebastià, on estiuejaven els meus pares,em va costar dos dies amb tren. El primer sod’Espanya que recordo és el crit de «Vi de ce-ller» a les estacions.

Noah Gordon diu que avui és més fàcil es-criure un best-seller que fa 30 anys. Hi estàd’acord? Tonteries. No s’escriu un best-seller,s’escriu un llibre. No hi ha una tecla per pro-duir-los.

Entrevista


DOMINIQUE Lapierre Escriptor i filantrop

L’escriptor francès Dominique Lapierre és l’autor de best-sellers com «¿Arde París?», «La ciudad dela alegría», «... O llevarás luto por mí» o «El quinto jinete». Amb més de cent milions de lectors almón, Lapierre està convençut que sense una gran investigació no hi pot haver un gran llibre.

“Gaddafi ésboig; és undimoni molt

perillós”TEXT: ALFONS GARCIA

“Ens hem

d’indignarsempre. Joestic en unaindignaciópermanentcontra lesinjustícies.

Senseindignació,els humanssom comovelles al

camp.

“No puc

entendre queDéu permetitant dolor. Hohe preguntat

a amicssants: perquè Déu

tolera tantpatiment aalguns delsseus fills,com ara aLíbia? És

inacceptable.

“

“

L’estudi, situat en un magnífic edifici delcarrer Ciutadans de Girona, s’ha conver-tit en un bosc de puntals per culpa dels

tèrmits i de la desídia que sol caracteritzar elmanteniment dels immobles poc o gens ren-dibles per als seus propietaris (un propietarique, en el cas que ens ocupa, és tota una Ge-neralitat de Catalunya). Més de trenta anys con-vertits en serradura o, per ser més precisos, enexcrement d’isòpter xilòfag: Francesc Estivillva néixer fa 57 anys a l’Espluga de Francolí, toti que amb només sis anys es va traslladar al’Hospitalet de Llobregat a remolc de la mare–que era mestra– i del pare –de la Guàrdia Ur-bana–, ciutat on es va mig formar abans de re-calar, quan ja fregava la majoria d’edat, en unaGirona que, segons ell, «resultava més interes-sant que no pas Barcelona».

Des d’aleshores, Estivill –és com signa lesseves obres– s’ha caracteritzat per una visió del’art marcada per l’amplitud de mires en rela-ció als formats utilitzats i fidel, en canvi, a undiscurs centrat en l’home i en les diferents to-pografies existencials que aquest intenta habi-tar amb l’ajuda d’una sèrie de pròtesis –comara el llenguatge o l’art– que s’evidencien sem-pre com a precàries. En aquest sentit, la sevavinculació com a escenògraf amb el món delteatre més experimental –iniciada amb el T.E.I.de Sant Marçal–, la ininterrompuda activitat pic-tòrica –entenent la pintura com un fet comu-nicatiu molt divers–, o la darrera utilització dela tecnologia o d’estratègies properes a la ins-tal·lació, s’ha de llegir, tot plegat, en funció d’u-nes necessitats expressives que responen a unaveu extremadament coherent i unitària en re-lació a seu sentit profund.

Però tornem als tèrmits: la seva activitat si-lenciosa però terriblement efectiva és calcadaal pas del temps; la seva manera de rosegar lesbigues centenàries ens recorda la importànciade mantenir els lligams amb la memòria si noes vol perdre, amb ella, tot allò que conformaaquesta construcció que anomenem identitat.De fet, el problema no és nou: la mitologia i laliteratura clàssiques ens ofereixen, encara avui,els millors exemples d’aquesta relació umbili-cal que tot ésser que vulgui preservar allò queel defineix –més enllà del pur existir biològic–

manté amb el seu origen, tant si es tracta d’unespai físic acotable amb un simple topònim,com d’un territori familiar fet de relacions moltmés complexes i d’afectes explícits però tam-bé soterrats. A tots ens ve al cap el malagua -nyat Edip de Colona, el desterrat Anquises o,més encara, Ulisses i el seu viatje de retorn aÍtaca, que és un desfer idèntic al del fil que re-cull la dona –Penèlope– que l’espera a la llarnuclear mentre teixeix i desteixeix cíclicamentuna mortalla que vol ser el mapa mateix de lesseves vides. En tots aquests processos, rever-si bles o no, el reconeixement és una possibili -

tat que roman intacta tan sols en la me-sura que les artèries o ramificacions queuneixen les diferents parts d’un mateixcos no han estat seccio nades o, també,en la mesura que els tèrmits no ho hanreduit tot plegat a una mena de polsimque ja no té res a veure amb la fusta.

Potser per això, i qui sap si una micaper culpa o gràcies als tèrmits, la darre-ra exposició d’Estivill –que es podrà veu-re fins a finals de juliol a les sales tem-porals del Museu de la Vida Rural de l’Es-pluga de Francolí– es titula Ubica-ció/Origen: l’artista realitza el seu parti-cular viatge de retorn a la terra natal por-tant a terme una sèrie d’accions artísti-ques que podem inscriure, mutatis mu-tandis, en aquesta tradició occidental ba-sada en l’estreta relació existent entre elperiple físic, real, i la construcció simbò -lica de la identitat mitjançant la recupe-ració dels lligams genealògics. La sèrie«Noms» –que és una de les que es potveure a l’Espluga– resulta, en aquest sen-tit, paradigmàtica: els noms propis –pre-noms– brodats sobre papers de colorsplans –originaris, primaris...– ens parlend’individus singulars que, d’alguna ma-nera, són com els topònims d’una geo-grafia familiar a la qual retornem gràciesa la distància adquirida després de moltsanys d’emancipació; com si fossin ele-ments d’una mena d’aixovar polsós re-cuperat de les golfes –un altre espai enor-mement simbòlic, com ens recorda Gas-ton Bachelard–, la seva realitat és una

mica com la de la paraula poètica: un eco queemergeix de les profunditats i que només s’o-fereix plenament durant uns instants abans detornar a desaparèixer, com una pedra llança-da a les aigües fosques d’un estany, en l’espaiindeterminat que ens embolcalla.

Aquesta és l’acció silent dels tèrmits a la qualEstivill seguirà, malgrat tot, oposant resistèn-cia. O, en paraules poètiques de CzesławMiłosz: «Les fonts glateixen en algun lloc de lamuntanya i les deus brollen d’un roc, s’unei-xen en un torrent, en el corrent d’un riu i el riuflueix a través de segles, mil·lennis...».

Noms i llocs del’art a Girona


El temps i els

tèrmitsEstivill té una visió de l’art marcada per l’amplitud de mires en

relació als formats utilitzats i fidel a un discurs centrat en l’home

EudaldCampsCrític d’art

EU

DA

LD C

AM

PS

Establimentsantics


Florenci Camps Planas, nascut a Banyoles,va començar a treballar de fuster des demolt jove. Quan tenia uns vint anys, el

1905, es va establir pel seu compte a la ciutat,i va muntar un taller on fabricava carros, ca-rretons i tartanes. Ho feia tot manualment, desde les rodes a les baranes, i després els veniaals pagesos tant si tenien diners com si no. Aaquests darrers els deixava pagar a terminis.

Durant la Guerra Civil no va haver de tancarmai el negoci, ni tant sols quan, a la retiradarepublicana, el seus companys de consistori elvan deixar sol com a alcalde; càrrec del qualva ser destituït immeditament després de l’en-trada de les tropes franquistes a la ciutat.

A la postguerra, les coses anaven força ma-lament a tot el país i Florenci Camps va deci-dir canviar de feina, atès que ja no es veniencarros ni carretes perquè els autobusos de lí-nia regular els anaven substituint. Va ser llavorsquan, sense deixar la feina de fuster, se li vaocórrer fabricar objectes diversos per a la mai-nada: llits, «trones», cadiretes, joguines i guitar -res petites de fusta per jugar.

GUITARRES PER AL TURISME Florenci Camps va cedir el negoci al seu fill,Joan Camps i Coll –que s’havia casat anys abansamb Carme Masos Fuselles– i a l’any 1945 vadecidir donar un tomb a l’activitat del taller.Com que li agradava molt la música, va estu-diar solfeig de la mà del compositor sardanis-ta Josep Saderra, que el va convèncer i asses-sorar per construir guitarres. La primera no vasonar molt bé, però amb l’experiència en vaanar aprenent.

Durant un temps va fer el seu aprenentatgeen una casa de música de Barcelona, per veu-re com es feien les guitarres i obtenir un bonso dels instruments. De mica en mica va anaraconseguint una bona producció i una bonavenda, ja que la fama de les seves guitarres esva anar estenent primer arreu de les comarquesde Girona i Barcelona, després a Catalunya imés tard fora del Principat.

Entre els anys 1955 i 1960 va començar l’en-trada de turisme a la Costa Brava, i un dels «sou-venirs» més adquirits pels visitants estrangersvan ser les guitarres, que es venien molt bé a

les botigues típiques d’objectes de regal. Gui-tarres Camps va veure augmentada considera-blament la seva demanda i producció.

Des de la seva fundació, el taller de fusteriaprimer, i el de fabricació de guitarres, després,havia estat situat a la plaça de les Rodes de Ba -nyoles, però l’any 1975, per raons d’espai a cau-sa de l’augment de la feina, la casa es va tras-lladar a la zona de Mata, al terme municipal dePorqueres, dins d’una gran nau industrial, queés on continua actualment.

L’any 1979 van entrar a formar part de l’em-presa els dos fills de Joan Camps i Carme Ma-

sos, Jordi i Xavier Camps Masos, els quals, des-prés d’acabar els seus estudis, van marxar aBarcelona, per formar-se en ebenisteria al Cen-tre de Formació Professional dels Salesians.Quan van acabar es van posar a treballar al cos-tat del seu pare a la fàbrica de Porqueres; la de-manda continuava augmentant.

Avui l’empresa exporta el 80% de la produc-ció de guitarres a països de tot el món i la res-ta la ven a l’Estat espanyol. Tots dos germansestan casats i tenen fills. Cap d’ells no ha deci-dit encara clarament si es vol dedicar a conti-nuar amb el negoci de les guitarres clàssiques.

Guitarres CampsPorqueresEls carros i les tartanes que fabricava inicialment el taller van

ser substituïts per joguines, i aquestes per guitarres clàssiques,bona part de les quals avui s’exporten a països de tot el món

Història

La casa va co-mençar fabri-cant carros, ca-rretes i tartanes.Durant la GuerraCivil no van tan-car les portes,però després dela contesa, quanels autobusosvan substituirles carretes, vancomençar a pro-duir joguines.Més tard, JoanCamps, asses-sorat pel mestrecompositor Jo-sep Saderra, esva dedicar a laproducció deguitarres clàssi-ques, que avuis’exporten apaïsos de tot elmón.

Origen1905.FundadorFlorenciaCamps i Planas.Propietariactual Joan Camps,Carme Masos iJordi i XavierCamps Masos.TreballadorsQuinze.ActivitatFabricació i ex-portació de gui-tarres clàssi-ques.

TEXT I FOTOGRAFIA: JOSEP MARIA BARTOMEU

Qui no té feina el gat pentina. Això es potaplicar als funcionaris de la ComunitatEuropea –i el govern anterior de la Ge-

neralitat–, que varen impulsar una llei que pro-hibia comercialitzar i menjar flors. Suposo queaquests pagats per tots nosaltres no sabien queDéu n’hi do el temps que fa que mengem co-liflor, que com el nom indica és una flor, o lamateixa carxofa… I els badocs o flors de car-bassera –una delícia a la taula–. A més d’altresque s’han consumit tradicionalment als PaïsosCatalans tant per a fins terapèutics, com per ferbunyols i altres menges i licors i ratafies: saüc,pi, farigola, magnòlia, borratja o borraina… Amés de les flors que, de petits, ens menjàvemdirectament. «Pa i peixet», «pa de cucut»...

En altres cultures –de França a la Xina i alJapó– i també ara en els models de cuina d’au-tor –a Girona hi tenim la gran Iolanda Bustos–es mengen pensaments, violetes, crisantems…

La coliflor és el bròquil blanc o verdós, men-tre que els bròquils (broculis) pròpiament ditssón d’un color verd intens, morat, i a vegadesde formes curioses. Es menja bullit, formantpart dels bullits de llegums, a la crema, guisat,arrebossat i fregit i formant part, a Catalunya ia Itàlia, d’arrossos i plats de pasta. Es pot men-jar cru, en amanides, o envinagrat. Conté bàsi-cament aigua, així com hidrats de carboni i fi-bra, amb poques proteïnes i a penes lípids. Esrecomana, per tant, en les dietes hipocalòri-ques. Constitueixi una bona font de vitaminesi minerals. És molt digerible, si bé cal evitar lesflatulències, pel seu contingut de fibra.

Algunes de les receptes més apreciades sónla catalana de bròquil amb llegums –mongeteso fesols, cigrons, fesolets..–, una bona alterna-tiva per fer més amable aquest bullit. Igualment,la coliflor s’adiu amb els arrossos, com el de

bacallà que, sucós o sec, i fins al forn, es fa tanta Catalunya com al País Valencià. Jo sempre enposo als fideus a la cassola, amb els quals s’a-diu molt, puntuant, amb la seva textura, la dela pasta; el mateix fan a Itàlia amb alguns platsde pasta. El bròquil a la crema (amb nata o bei-xamel i gratinat al forn) és un recepta d’origenfrancès que té molt d’èxit.

La carxofa és una flor, com la coliflor i lesflors de carbassera o badocs, que forma part dela cuina tradicional. És parenta del card, unaverdura poc menjada a Catalunya i molt apre-ciada al País Valencià, així com de la carxofe-ra borda, els pistils de la qual (presó, preó...)es fan servir com a quall per als recuits i for-matges. N’hi ha d’allargades, de rodones, ver-des i morades («violet» a França).

La carxofa es pot fer a la brasa (carxofada) o

al forn, es fregeix –arrebossada o no, deixadatova o ben cruixent–, se’n fan truites, es farceix,es posa als arrossos, minestres de verdures iguisats de xai, pollastre, etc. Als súpers n’hi haen conserva, al natural o en oli, a l’estil italià.Es troben des de la tardor fins a mitjan d’estiu.

La composició majoritària de la carxofa és ai-gua, i després hidrats de carboni, incloent la in-ulina, que proporciona fructosa i per tant és unbon aliment per als diabètics. La seva aporta-ció en fibra afavoreix el trànsit intestinal. Té for-ça sodi, per la quan cosa no s’escau als hiper-tensos. Té vitamina B i una mica de vitaminaC. Va bé per a la bilis i el ronyó. Les carxofessón molts apreciades a Itàlia –les carxofes a lajueva en són una de les receptes més famoses–,a França i a casa nostra; també a l’Europa orien-tal, on se’n fan amanides i es farceixen.

Flors que esmengen

Gastronomia


JaumeFàbrega«Bona Vida»http://blocs.mes -vilaweb.cat/jau -mefabregahttp://jaumefabrega.blogspot.com

Ala primavera, l’hort de Mallorca és es-plèndid: faves, pèsols, carxofes i al-tres verdures donen lloc a una cuina

tan fresca com gustosa. A Mallorca, igualque a Girona i a la Catalunya Nord, hi ha lesdelicades carxofes morades o negres, peti-tes i de molt bon gust.

ElaboracióTalleu el tronc i les fulles exteriors, així comuna part del coronell, de les carxofes i talleu-les a quarts. Salpebreu-les i ruixeu-les ambmitja llimona perquè no quedin negres.– Poseu una cassola de fang al foc amb unacullerada d’oli; poseu-hi la ventresca talladaa petits daus. Quan vagi agafant color, afe-giu-li la ceba pelada i tallada petita. Quan si-gui rossa, hi afegiu els tomàquets, sense

pela i llavors, un tros de sobrassada, un trosde camallot o de botifarró i un pols de pebrenegre. Remeneu-ho. Afegiu-hi les carxofes,tapeu-ho i feu-ho coure a foc ben dolç du-rant uns 25 minuts. Si convé, tireu-hi unamica d’aigua.– Uns deu minuts abans de treure-ho del foc,poseu-hi una picada feta amb un gra d’all,les ametlles, el pebre vermell i deixatada

amb el brandi o vi ranci.

NotesPodeu substituir les tomàtigues de ramelletper tomàquets d’un altre tipus o bé, com faigjo, no posar-n’hi.– Els embotits també els podeu posar al vos-tre gust.– Hi podeu afegir pèsols.

Carxofes estofades a la mallorquinaLa recepta

Carxofes, coliflors, flors de carbassó i altres són molt habitualsen la cuina dels Països Catalans i també s’usen per fer licors

Ingredients

� 12 carxofes.� Una cullerada de llard. � 2 cullerades d’oli.� 300 grams de panxetao ventresca de porc fres-ca.

� Una ceba.� 2 tomàtigues de rame-llet (tomates de penjar,tomacons).� Un trosset de sobrassa-da (850 grams).� Un trosset de camalloto botifarró (50 grams).

Pot ser botifarra negra ode perol.� Sal.� Pebre negre.� Picada: Un gra d’all,una culleradeta de pebrever mell dolç i una copade brandi o vi ranci.

MA

RC

MA

RTÍ

Medalla d’Or i Fulla d’Or al Concurs de Vinsi Caves de Catalunya, Girovi 2011. És un

vi de taula. Cal no confondre’l amb la garnat-xa, vi dolç de l’Empordà. Està elaborat com avi jove amb la varietat de raïm Garnatxa blan-ca, cep mediterrani per excel·lència, que es ca-racteritza per les seves notes vegetals que re-corden el fenc i el ginestó. Es conrea a l’Em-pordà, el Priorat i el Rosselló. El vi elaborat per

Peralada amb aquesta varietat de la collita 2010és d’un color or pàl·lid i brillant. Aroma fresca,atractiva, que recorda la fruita fresca i les florsblanques. En boca és saborós, afruitat i moltexpressiu. Convé consumir-lo com més aviatmillor quan surt al mercat ja que la garnatxa ésuna varietat que evoluciona molt ràpidament.Millor protegir-lo sempre de la llum. Apropiatper a plats de peixos i marisc. Bon maridatge

amb sonsos petits i ben fregits.Preu aproximat: 5 euros.

El celler elaborador: Castellde Perelada no necessita pre-sentació. És el celler emblemà-tic de l’Empordà, fundat el seglepassat per Miquel Mateu i quees caracteritza per la seva cons-tant evolució i innovació en l’e-laboració de vins d’alta qualitat.Actualment, entre blancs, rosatsi negres (caves i dolços al mar-ge) té una oferta de més de vint-i-cinc vins empordanesos, cosaque el situa com a líder de la co-marca. Per a més informació:www.castilloperelada.com iwww.gi rovi.cat.


AgustíEnsesaBonetEscola de Tastavins del Gironès Col.leccionisme

Girona acaba d’estre-nar una nova ediciódel seu prestigiós

certamen Temps de Flors, imolta gent ja gaudeix un anymés d’aquesta gran exposi-ció pública, d’aquest jardíbotànic gegantí que ofereixla capital. Pel que fa al te-rreny col·leccionista, el temaflors, plantes, paisatges, bo-tànica en definitiva, és d’an-tic un dels més tractats i pre-ferits pels aficionats.

En el vessant flors hi coin-cideixen diverses tendèn-cies o varietats de les ex-pressions humanes, peròbàsicament les que afectena l’art i al romanticisme. Elsmés reconeguts artistes, tantpintors com d’altres de dis-ciplines plàstiques, han pa-rat tradicionalment unaatenció especial a les flors,presentades de mil i una ma-neres: ficades en gerros, enpaneres; rams de roses, deliles, de clavells ; composi-cions de tota mena, i tambéflors seques, tant per a l’or-namentació com per guar-dar-les en àlbums, en el mi-llor estil de les ciències na-turals.

Repassant els àlbums co-rresponents, podem obser-var com la litografia espe-cialment va tenir molta fei-na als inicis del segle passatper oferir les flors amb tot elseu colorit. També hi haexemplars pintats a mà, a base d’olis, aqua-rel·les, pastels, i altres tècniques. En els casosen els quals l’autor signava la seva obra de punyi lletra, aleshores obviament aquella peça asso-leix una major importància i valor històric.

Quant als suports, el ventall resulta igualmentprofús i molt ric: sobre cartró, fusta, suro, roba,cel·luloide, en relleu, troquelats, gravats, apli-caments de purpurina, collages, i diversos més,que en alguns casos es veuen arrodonits perversos o altres textos ben dispars.

La gent aprofitava en altres temps les targe-tes postals de flors, plantes i paisatges per ferarribar als seus propers els millors desitjos amo-rosos, de felicitació d’aniversaris i d’onomàsti-ques, o simplement de salutacions i de record.La imatge, el dibuix o la pintura de flors sovintes veia envoltada de persones, animals domès-tics, estris diversos, i qualsevol altre detall ques’hagués inventat l’il·lustrador de torn. Són moltpreuades les postals que reflectien obres de lapintora Catherine Klein, la qual alhora creava

flors soltes, o centres de les mateixes, juntamentamb fruites i altres productes gastronòmics.

Algunes sèries o col·leccions són particular-ment didàctiques i divulgatives, en mostrar plan-tes escollides amb l’afegit d’una fitxa al reversde la targeta. I ja per aconseguir una major re-alitat i efectivitat, podem trobar també flors na-turals seques que han estat enganxades a lestargetes, amb la qual cosa s’aconsegueix de ve-gades un relleu, un volum que cal protegir ambfundes de plàstic per a una millor conservació.És el cas de la varietat dels trèbols, la planta dela sort per antonomàsia i que algunes personesque poden aconseguir-les al camp amb quatreo més fulles –en tenim de fins a sis– les asse-quen amb molta cura per embolicar-les desprésen uns suports ben condicionats, o simplementper deixar-les a l’àlbum corresponent.

A més de les populars i ben assequibles pos-tals, la presentació de les flors i plantes es pottrobar a través de fulletons, díptics, llibres, gra-vats, teles, fustes, o paper de carta decorat.

Ciutat de florsL’exposició Girona, Temps de Flors, torna a omplir el Barri Vell deplantes, un motiu molt habitual i assequible en el col·leccionisme

XavierRomero

De vegades el fill acompanyava el seupare quan visitava el bestiar als masos.

– Què, senyor Agustí? El seu vailet tambéanirà per veterinari?

– Em sembla que no. Diu que es vol cui-dar de les bèsties de dues potes.

Tomàs Pumarola Julià va néixer a la lo-calitat empordanesa de Borrassà el 1890. Elseu pare, Agustí Pumarola, era un acreditatveterinari de la zona, que treballava d’ins-pec tor de sanitat i higiene pecuàries a Vila-fant. Tomàs, també interessat per les cièn-cies de la salut, va estudiar medicina a laUniversitat de Barcelona i es va llicenciar el1915, quan tenia 25 anys. A partir d’alesho-res, va ampliar la seva formació treballantcom a ajudant del doctor Agustí Pedro Ponsde l’Hospital Clínic. De mica en mica, el fa-cultatiu empordanès es va especialitzar enmalalties de l’aparell respiratori i a mitjansde la dècada dels anys vint ja gaudia d’unafama considerable. El 1929 tenia consultapròpia a la Gran Via de les Corts Catalanes,just al costat de la plaça Universitat.

Tomàs Pumarola era un home d’inquie-tuds més enllà de la seva professió i per aixòva formar part d’Acció Catalana Republica-na. El 1934 va ser elegit regidor de l’ajunta-ment barceloní com a membre de la llistad’aquest partit polític, on també hi havia al-tres metges il·lustres del moment, com araEstanislau Duran i Reynals.

Malgrat que Pumarola va ser un dels de-tinguts arran dels Fets d’Octubre de 1934,l’intent fracassat de Lluís Companys de pro-clamar la independència de Catalunya,aquest metge empordanès va repetir a lesllistes electorals el 1936. Amb l’esclat de laguerra, va dedicar els seus esforços a aten-dre la població civil com a delegat de l’A-juntament a l’Hospital de la Santa Creu i SantPau, que durant els anys del conflicte es vaanomenar Hospital General de Catalunya.Quan la victòria franquista va ser inevitable,es va haver d’exiliar i després de passar perFrança i el Nord d’À-frica, va aconseguirarribar a Buenos Aires.Durant tot aquell peri-ple va forjar una ínti-ma amistat amb el pre-sident de la República,Niceto Alcalá Zamora,fins al punt que el deBorrassà va ser el seumetge de capçaleradurant l’etapa de l’exi-li argentí.

Tomàs Pumarola Ju-lià va tornar a Catalun-ya el 1969, però al capde dos anys va morir.Era el 1971 i tenia 81anys.

TomàsPumarola

Julià

Gironins del segle XIX

XavierCarmaniuMainadéHistoriadori periodista

El vi

Peralada Garnatxa BlancaBlanc 2010

Tornen les bermudes per a ellNo hi ha res més còmode que les

bermudes en els dies de més calor.Enguany es tornaran a a veure força,però aquesta temporada seran d’allòmés variades, com aquestes de lalínia He, de Mango: llises i per portarcada dia, de vestir, curtes o bé mésllargues.

Un vestit per al bon tempsCòmode i molt pràctic, aquest vestit de

Lacoste està pensat per portar-lo per sobredel biquini un assolellat dia de platja. És decotó lleugerament elàstic i està estampatamb multitud de minúscules ratlles de colorblau mariner. És curt i té un estil moltesportiu.

Els vestits de casament s’estrenyen i s’ornamenten Yolan i Cris creen vestits de núvia diferents. Són arrapats, sense vol, amb tirants i l’esquena

descoberta, i ornamentats amb brodats de flors i amb puntes, que moltes vegades formen unasegona capa. A més a més, es complementen amb lligadures transparents a la manera deturbants..

Noves bosses de pell i lonetaLa bossa de mà aporta el toc final a la

manera de vestir. Aquestes de Lamarthecombinen la pell de color amb la loneta iel niló, tres materials que fan unes bossesd’un aspecte molt actual, alhora queelegant.

Tendències


Aquesta temporada les sabatillesurbanes continuen

esssent les protagonistesAquest estiu es porten els colors pastel,però també els contraris: tons lluents i

vistosos, com aquests de les sabatilles Vansper a noia: rosa xiclet, blau marí i verd

fosforescent. Són les anomenadessabatilles urbanes, còmodes, amb el

cos tèxtil i la sola de goma,aptes per a totes les

edats.

El remake d’El planeta dels simis és unade les pel·lícules més incompreses i in-fravalorades del cinema recent, una au-

tèntica provocació de dues hores perquè lahistòria anava desactivant les seves expecta-tives fins arribar a una escena final realmentdesarmant en el seu sarcasme. Però, més en-llà de controvèrsies sobre la seva qualitat, nohi ha dubte que només Tim Burton podia po-sar al dia un clàssic de la ciència-ficció pas-sant-se pel forro qualsevol respecte icono-gràfic i, a sobre, aconseguir que donés tantsdiners: el film va ser un dels més rendibles del2001. Deu anys després, la Fox s’ha decidit aressuscitar la franquícia que tants bons resul-tats li va donar durant els 70, només queaquesta vegadasembla apostarper productesmés luxosos. Riseof the planet of theapes, preqüelaoficial de la pel·lí-cula de Burton,s’estrenarà en pleestiu i, el més important, amb un pressupostforça generós per arribar al màxim possiblede públic. Potser per estalviar-se dèries auto-rals (diuen les males llengües que Burton vaposar dels nervis els executius de l’estudi ambalgunes decisions creatives), la Fox ha enca-rregat la cinta a Rupert Wyatt, un jove cineas-ta britànic que s’ha guanyat un cert prestigientre els crítics de mig món gràcies al dramapolicíac The escapist, estrenat directament enDVD al nostre país.

Rise of the planet of the apes se situa en elnostre present, concretament quan un grupde científics de San Francisco inicia un expe-riment per dotar els simis de més intel·ligèn-cia emocional. La cosa dóna molts bons re-sultats i un dels animals, Caesar, arriba a rao-nar fins el punt que aconsegueix aprendre elllenguatge humà. Però, precisament per això,els simis també aprenen a somiar i odiar, i Cae-sar lidera una revolta que acaba en una inva-sió en tota regla dels carrers de la ciutat. Men-tre les autoritats intenten eradicar l’amenaça,un jove científic, Will Rodman, intenta buscaruna solució al problema.

La cinta compta amb tècnics de primera ca-tegoria, com el director de fotografia Andre

Lesnie (operador de la trilogia d’El senyor delsAnells) o el compositor Patrick Doyle (habi-tual del cinema de Kenneth Branagh), i tam-bé amb un curiós repartiment encapçalat perJames Franco, Freida Pinto (la protagonista deSlumdog millonaire té una de les agendes mésatapeïdes del cinema actual), Brian Cox, TomFelton, Andy Serkis (en la pell de Caesar, in-terpretat per Roddy McDowall a les versionsdels 70), David Hewlett, Tyler Labine i el ve-terà John Lithgow.

Els micoses revoltenEl jove cineasta britànic Rupert Wyatt ha dirigit la preqüela dela versió de Tim Burton d’«El planeta dels simis», que se situa

en el present i explica com els animals aprenen a odiar

TEXT: PEP PRIETO

Cinema


JA ÉS PRIMAVERA A GIRONA – LA MOSCA JA ÉS AQUÍ DE NOUNNOVETAT: ÀMPLIA GAMMA DE COLORS DE MOSQUES PRIMAVERALS TRIA I ENGANXA’T

FES-LA VOLAR ARA TU TAMBÉ – NO BADIS, JA EN QUEDEN POQUESNOUS SET COLORS PER AQUEST 2011: TARONJA, LILA, VERD, GRANA, BLAU FOSC I BLAU CEL, GRIS DE LUXE I ELS JA HABITUALS BLANC I NEGREPUNTS DE VENDA: PAPERERIA PAPIRONA (Hortes, 20), JAN COL·LECCIÓ (Ferreries Velles, 11), i també als ja habituals LLIBRERIA CARLEMANY, LLIBRERIA GELI i LLIBRERIA 22Recordeu que ara també podeu aconseguir l’Auca de Sant Narcís per tan sols 3 euros amb la mosca inclosa

Buscant la màxima audiènciaLa Fox hi ha invertit força diners i l’estrenaràen ple estiu, amb la voluntat d’aprofitar l’èxit

de públic que ja va tenir el film del 2001

Cisne negro

Director: Darren Aronofsky.Intèrprets: Natalie Port-man, Vincent Cassel.Distribuïdora: Fox.Durada: 108 minuts.Malgrat comptar amb algu-nes constants del cinemad’Aronofsky (el cos com ametàfora de la identitat, lail·lusió de les expectatives),Cisne negro és una explo-

ració dels mecanismes de la representació i unareflexió sobre el que hi ha de sinistre en tot exerci-ci artístic, situant-se en l’òrbita dels millors treballsde Brian De Palma. Es tracta, en definitiva, de gai-rebé un film de terror que brilla per l’esplèndid úsdels recursos cinematogràfics (cada pla conté unpeu de pàgina) i l’extraordinària interpretació deNatalie Portman, absolutament mereixedora detots els premis que ha rebut. P. P.

Chloe

Director: Atom Egoyan.Intèrprets: Julianne Moore,Amanda Seyfried.Distribuïdora: Vértice.Durada: 96 minuts.Estrenat amb dos anys deretard, potser es tracta delfilm més convencional d’A-tom Agoyan, en el sentitque la història, bàsicament

un thriller sobre la gelosia, acaba tornant-se mésprevisible del compte. Però igualment és una obranotable perquè el director continua essent un insu-perable creador d’atmosferes i aconsegueix unmagnífic treball de les actrius, especialment d’unaAmanda Seyfried que sap treure molta punta a lasexualitat del seu personatge. El triangle es com-pleta amb un excel·lent Liam Neeson. P. P.

La trampa del mal

Director: John Erick Dow-dle.Intèrprets: Chris Messina,Bokeem Woodbine.Distribuïdora: Universal.Durada: 80 minuts.Una idea original de M.Night Shyamalan executadaamb solvència i esperit desèrie B: de fet, tota la pel·lí-

cula recorda els films de terror dels 80 en elsquals la ironia i l’honestedat suplien la falta de re-cursos. És cert que la història donava per moltmés i Dowdle podria ser més valent (per què nomantenir tota l’acció a dins de l’ascensor?), peròla cinta aconsegueix inquietar, és molt i molt entre-tinguda i està resolta amb un gir final realment di-vertit. Com el Shyamalan dels inicis, vaja. P. P.

Sed de venganza

Director: George Tillman,Jr.Intèrprets: Dwayne John-son, Billy Bob Thornton.Distribuïdora: Sony.Durada: 98 minuts.Una expeditiva història derevenges molt en la líniadels anys 70 i 80, amb unantic presidiari que recorre

l’Amèrica Profunda buscant l’assassí del seu ger-mà. No inventa res, però Tillman és honest i cohe-rent amb els seus plantejaments i resol amb sol-vència unes escenes d’acció rodades sense con-cessions. Johnson, actor limitat però eficaç, hiapareix ben acompanyat per actrius com CarlaGugino, Moon Bloodgood o Maggie Grace. P. P.

DVD

Música


Els 5 mésvenuts

ESPANYA

1 = Drama y luzManá 2 = Pablo Albo -rán Pablo Albo -rán3 = 10 milles perveure una bonaarmadura Manel 4 = Songs forJapan Diversos 5 = My worldsJustin Bieber

REGNE UNIT

1 = 21 Adele 2 � 19 Adele 3 � This modernglitch TheWombats4 � Wastinglight Foo Fighters5 � Who you areJessie J

ESTATSUNITS

1 = 21 Adele 2 = Glee: TheMusic presentsThe WarblersDiversos 3 = Wasting lightFoo Fighters 4 = BSOLemonademouth Diversos5 = Femme fata-le Britney Spears

P R E S T I G E

NUCLI NATURAL EvO2 & 100% SWISS NATURENucli natural compost per lavanda, herbes suïsses iEvO2Nucli transpirable que regula la humitat i manté unatemperatura estable independentment dels canvis cli-màtics i estacionals.

La planta de lavanda ofereix propietats calmants iantiestrès.

Les herbes suïsses estimulen la circulació sanguíniai tenen propietats antiinflamatòries i antireumàtiques.

c/ Rutlla, 11 - Tel./Fax 972 20 34 23 - 17002 GIRONA ı c/ Maluquer Salvador, 3 - Tel. 972 22 33 43 - 17002 GIRONA ı pl. Rector Ferrer, 4 - Tel. 972 26 20 98 - 17800 OLOT

El seu so és igual de saborós per als sen-tits que per al paladar. L’única Orquestrade les Verdures del món llança un tercer

disc carregat de bon gust (musical), amb leshortalisses com tot instrument. Onionoise (Elso de les cebes) és el tercer treball de l’or-questra. El col·lectiu vienès d’onze membrescompta amb una dotzena d’anys d’experiènciaen la construcció d’instruments «verds» i l’ex-ploració de l’univers sònic dels vegetals.

Per a d’altres músics un concert comença ambl’assaig previ, però per a Susanna Garthmayeri Ernst Reitermaier, dos dels seus integrants, totcomença molt abans, al mercat de Viena al qualacudeixen a comprar els que seran els seus fu-turs instruments. Per posar un exemple, per aun recent concert a la prestigiosa Konzerthausde Viena van necessitar entre 70 i 100 quilos deverdura i unes tres hores de feina per crear des-enes d’instruments com el «pepinòfon» que tocaErnst: un broquet de pastanaga, un cos de co-gombre i una campana formada per un pebrot.

Les pastanagues es transformen en flautes,els porros en violins, les albergínies en algunacosa semblant a les castanyoles, les fibres delruibarbre en arpes i les carbasses i altres tu-bercles en tambors i caixes de percussió. Finsi tot el so de l’api, el julivert i les clofolles deceba, entre molts altres, tenen el seu espai enel viatge acústic que proposen a través d’hortsimaginaris de so excepcional.

Els sons de les hortalisses són sorprenent-ment complexos: cruixents, foscos, durs i, de-

finitivament, hipnòtics. Un ampli registre quepermet al grup un repertori que va del tecnominimalista a la música ètnica, passant per l’e-lectroacústica o el so més pop.

«Aquest no era un projecte a llarg termini. Elvam fer per primer cop per a un festival i vamcaure que tenia possibilitats. Hem seguit inves -tigant i construint instruments, i a més va serben rebut per la gent», explica Ernst Reitermaier.En els seus dotze anys d’història han acumulatalmenys 200 concerts en escenaris molt cone-guts, des del Sónar de Barcelona fins a templesde la música com l’esmentada Konzerthaus.

En els seus concerts cal una estreta feina ambels tècnics de so que, mitjançant condensadorsi micròfons sensibles de cant i contacte, acon-segueixen captar i amplificar els sons vegetalsUn exemple és un tema del seu últim disc, elRock de la col, que ret un tribut als grups demetall dels 70 i 80, fins i tot destrossant la cola l’escenari com si fos una guitarra.

Un dels principals desafiaments de l’orques-tra és la pròpia naturalesa dels seus instruments,que a diferència dels tradicionals poden can-viar el seu so per factors externs com la tempe -ratura, el que converteix cadascuna de les se-ves actuacions en una experiència irrepetible.Entre les seves influències citen la mítica ban-da electropop alemanya Kraftwerk i els nord-ame ricans John Cage i Tom Waits, encara queles seves idees provenen de diferents camps.En el seu últim treball, un dels temes, Brazil,s’inspira en el film homònim de Terry Gilliam.

en concertVerduresL’Orquestra de les Verdures de Viena construeix els instrumentsamb hortalisses i acaba d’editar el seu tercer disc, «Onionoise»

Novetats

Doctor Explosion

Jorge Explosión, líder de la banda Doctor Ex-plosion, mostra la seva aversió pels «discos mo-nòtons» amb un nou àlbum, que recorre el ga-rat ge, el punk, el pop i la música beat, i que hatitulat Hablaban con frases hechas, en protestaper la falta d’«autenticitat» de les lletres actuals.«Estem cansats del mal ús que se li dóna a lesfrases fetes», apunta l’intèrpret i compositor as-turià, que rebutja també «les cançons massa ele-vades intel·lectualment» o les «molt espesses».

Simon i Garfunkel: «Bridge...»El duo format per Simon i Garfunkel, que va viu-re els seus anys daurats a la dècada dels 60, re-edita la seva obra mestra Bridge over troubledwater quan es compleixen 40 anys des de laseva publicació amb una edició especial d’unCD i DVD, amb algunes imatges inèdites. La re-edició del disc, amb el qual van vendre més de25 milions de còpies, inclou un llibret de 24 pà-gines amb fotografies inèdites i textos d’experts,un documental i un especial de televisió de 1969.

Nach: «Mejor que el silencio»

Nach publica Mejor que el silencio, sisè àlbumd’estudi del músic de rap alacantí, que firma 17cançons amb col·laboracions que van des delcantautor Ismael Serrano fins al cèlebre cantantnord-americà Talib Kweli i el pianista de jazz Moi-sés P. Sánchez. Nach es considera un raper«obert» a altres gèneres que ha begut de nom-broses influències musicals, entre les quals citael jazz, la música negra i el pop espanyol delsvuitanta amb Alaska i Duncan Dhu al capdavant.

Kate Bush: «Director’s cut» La veterana cantautora britànica Kate Bush uti-litza un text de la novel·la Ulisses, de James Joy-ce, en el seu últim disc, titulat Director’s cut. Ésel segon intent de la cantant d’utilitzar al famósautor irlandès per a una de les seves cançons,perquè els hereus de Joyce van rebutjar la sevasol·licitud d’usar un text seu per a la cançó Thesensual world, en l’àlbum homònim de 1989.Més de vint anys després, Bush va tornar a de-manar permís i aquesta vegada amb èxit.

TEXT: LUIS LIDÓN/EFE

8 de maig de 2011

La novetatPràctic i econòmicEl polivalent Dacia Duster, situatentre els SUV més venuts, rep unanova motorització dci DPF de 90 CV

SUMARI

SUPL

EMEN

T

MOTORSuplement de Diari de Girona.Director: Jordi Xargayó i Teixidor.Coordinador: Àlex Chenoix.Disseny Gràfic: Joan Montaner.Redacció, Distribució i Publicitat:Passeig Gral. Mendoza, 2. 17002Girona. Tel. 972 20 20 66 Correu electrònic:[email protected] 972 20 20 05

• Celrà• Vilamalla• Palamós

• Blanes• Olot• Ripoll

• Vic• GIRONA

Diari de Girona

El Clubman segueix fil per randa el disseyinterior del seu germà petit. Hi destaca elgran velocímetre situat al centre del tau-lell on es pot integrar una pantalla multi-mèdia amb navegador, gps, ràdio, cd, te-lèfon... Els seients, amb un disseny moltacurat, són força còmodes encara que lasubjecció lateral, sobretot en revolts lents,és millorable.

A la banda dreta s’hi troben dues portes i al’esquerra només una. El motiu és l’originalporta de cortesia per als passatgers del da-rrere que s’obre a la inversa de la resta i quepermet accedir als seients posteriors ambmolta més comoditat. A més, al darrrere, hiha força més espai que en un Mini estàndard.

Al maleter del clubman s’hi accedeix a través de dues portessemblants a les d’una furgoneta en lloc de la típica portaladadel seu germà petit. la capacitat, respecte al model estàn-dard, és de 100 litres superior (260 per 160 litres) i comptaamb un pla de càrrega totalment llis i un segon pla inferiorper guardar-hi els triangles o les eines.

La milloraMés eficientEl Mazda 3 es reforça amb un nou motor common rail dièsel 1.6CRTD que rendeix 115 cavalls

Un valBOSCH CAR SERVICE

per valor de 200 € per usar en

qualsevol dels més de 600 tallers

Bosch Car Service d’Espanya

–4 vals per sortejar cada mes–

PParticipa i podràsguanyar una targetaBP ULTIMATE*carregada amb 200 eurosde carburant cada mes

–13 tagetes per sortejar cada mes–

VOTAI GUANYA

ENTRA A LA PÀGINA WEBI PARTICIPA DE FORMA GRATUÏTA

Tria el Cotxe de l’Any 2012

*Els regals són per sorteig entre tots els lectors del Grupo Prensa Ibérica

Els cotxes seleccionats com a candidats el mes maig són:

Diari de Girona

Motor


Probablement es tracta del cotxeamb una conducció més sem-blant a la d’un kart. El Mini Coo-per S té tots els atributs per con-vertir-se en tota una joguina a

mans del seu conductor: petit, rígid, àgil,nerviós i potent. En la seva versió mésgran, la variant Clubman, aquestes ca-racterístiques es mantenen gairebé in-tactes però, en canvi, s’hi afegeix unapracticitat que es troba a faltar en la ver-sió estàndard a l’hora de viatjar en grup oamb equipatge.

De fet, el maleter augmenta la seva ca-pacitat dels 160 als 260 litres, per la qualcosa aconsegueix gairebé igualar-se enaquest aspecte a altres vehicles urbanscom el Volkswagen Polo. Els passatgersdel darrere també ho faran amb força méscomoditat ja que sel’s destina força mésespai i accessibilitat. La curiosa porta pos-terior lateral –situada només al costat dret

del vehicle i que s’obre en sentit invers al’habitual– dóna un important cop de màa l’hora d’entrar dins el vehicle als menyshàbils. D’altra banda, un cop asseguts, elspassatgers gaudeixen de set centímetresmés en llargada i quinze d’amplada; unadiferència subtil però molt agraïda.

Tecnologia eficientLa gamma de motors d’aquest Mini allar-gat, comença en els 75 CV i arriba fins als211 en la versió John Cooper Works; ambuna versió dièsel mont interesant de 90cavalls i una altra de 112; a partir de benaviat s’estrenarà una versió Cooper SDque rendirà 143 cavalls i promet ser moltdivertida. De moment, i a banda de l’ex-clusiu JCW, l’impressionant 1.6 turbo delCooper S se situa com l’aposta més di-vertida de totes, i destaca encara més sis’aposta pel canvi automàtic. Les sevesprestacions són ralment bones: frega els

230 km/h de velocitat punta, però el méssorprenent és la seva acceleració de 0 a100 km/h en poc més de 7 segons. A mésa més, en aquest cas, el consum no esveu gaire perjudicat per la velocitat, ja quela xifra mitjana és de 6,4 litres de benzinaper cada 100 quilòmetres i emet exacta-ment 150 grams per quilòmetre de CO2de mitjana.

La caixa automàtica que ofereix lamarca del grup BMW a la llista d’elementsopcionals és una bona idea, sobretot sis’utilitzarà diàriamenta la ciutat. Es trac-ta d’una caixa de sis velocitats amb llevesdarrere del volant; en aquest cas, però, hiha quatre polzades, dos a cada costat, iamb les dues mans es poden pujar o bai-xar velocitats. La caixa, de funcionamentmolt suau, permet esgotar les marxes almàxim així com engranar diverses velo-citats inferiors per fer reduccions efecti-ves sense estrebades. La relació de les

marxes és molt efectiu per aprofitar totsels cavalls disponibles i, amb una sisenallarga, per evitar un consum excessiu. Larecuperació de velocitat també és espe-cialment bona, i en la majoria dels casosno es necessari baixar velocitats a l’horad’augmentar la velocitat.

Un catàleg ampliPer als amants dels detalls, Mini té un ca-tàleg d’elements opcionals que permetenpersonalitzar al màxim cada vehicle i, evi-tar així,que n’hi hagi dos d’iguals. Malgrataixò, altres elements molt recomanablessón l’autoblocant EDLC (que ajuda a tra-çar millor els revolts tancats), els fars bi-xenó, el sostre solar panoràmic, l’accéssense clau, un atractiu pack d'il·luminacióinterior o l’encesa automàtica dels fars de

carretera i dels eixugaparabrises.DdG

El Mini Clubman Cooper S, de 184 cavalls, manté l’esperit esportiu del seu germà petit però afegeix més espai als passatgers del darrere i al maleter

LA CARA DIVERTIDA

SMINI CLUBMAN

Motor


Diari de Girona

El Dacia Duster s’haconsolidat com un dels

«off-road» més venutsgràcies a la seva bonarelació qualitat-preu i

una gamma de motorsd’allò més eficients

Dacia ja s’ha consolidat al nostre mercat;la marca low cost de Renault s’ha gua n-yat la confiança amb un catàleg de pro-ductes que aposten per la màxima poli-valència i a una imatge, malgrat el preu,

força atractiva.Un clar exemple d’això és l'excel·lentacollida que ha tingut la seva proposta «tot camí».El Duster finalitzava l'any passat com un dels SUVmés venuts gràcies a una excel·lent relació quali-tat-preu. Una combinació a la qual se li afegeixenaspectes com una destacable habitabilitat, una ver-satilitat d'ús off-road i una estètica molt personal.

Amb 4,31 m de llarg i 1,82 m d'ample, el DaciaDuster té unes dimensions realment compactes.La seva mida, molt semblant a la d’un Mégane, lipermet evolucionar tant en un entorn urbà com enun ús off-road. El seu frontal davanter es distingeixper la impressió de robustesa que transmet: les ale-tes amples i ben traçades, l'embellidor cromat dela calandra, les òptiques dobles i el para-xocs pro-tector no deixen cap dubte sobre els gens 4X4 del

Duster. Vist de perfil destaca la distància a terra so-breelevada, les rodes de 16 polzades, els passosde roda ben marcats i les proteccions de la carrosseria. Disponible en tracció 4x2 i 4x4, el Dus-ter pot reforçar la seva imatge i caràcter amb paquets d'equipament específics i una àmplia llis-ta d'accessoris que inclou elements com unes ale-tes més amples, proteccions de portes més grui-xudes o les barres per protegir els travessers late-rals.

Noves motoritzacionsEl programa «eco2», desenvolupat tant per Re-nault com per Dacia en les seves respectives gam-

mes, té l'objectiu d'oferir una gamma encara méseficient. Un projecte en el qual s'emmarquen les úl-times novetats en matèria de motoritzacions de lesdues marques.

En el cas de Dacia, comença aquest curs 2011amb l'arribada de la versió dci DPF (filtre de partí-cules) de 90 CV. Un propulsor que substitueix al'anterior de 85 CV, al qual supera en prestacions,alhora que rebaixa les xifres de consums i emis-sions.

D'aquesta manera, amb aquest motor el Duster4x2 passa a gastar 5 litres als 100 quilòmetres demitjana mentre que el CO2 que emet és ara de 130grams per quilòmetre. DdG

COMPRAVENDA DE VEHICLES NOUS, D’OCASIÓ I KM 0 - VEHICLES SENSE CARNET

AAUTOS TONI

CITROËNXSARA 1.6 VTSAA. DA. CC.ANY 012.800 €

PEUGEOT 307SW 2.0 HDIANY 066.500 €

BMW 320 DCLIMA. DA.CC. ABSANY 995.500 €

SEAT IBIZA1.4 TD. 180 CV.CLIMA. DA.CC. ABSANY 076.800 €

CITROËNC15 DIÈSELANY 961.500 €consultar

CITROËNBERLINGO 1.9 DAA. DA.ANY 076.500 €consultar

SUZUKIVITARA 1.6 JLXANY 912.900 €

NISSAN TERRANO2.7 TDANY 965.500 €

FINANÇAMENT A LA SEVA MIDA, SENSE ENTRADA I GARANTIA FINS A 12 MESOS

Polígon CAN ILLUS - Ctra. C-63, km 33 (Ctra. Anglès-Sta. Coloma, davant gasolinera) - 17441 BRUNYOLATel. - Fax 972 42 32 65 - Tel. mòbil 608 43 00 84 - www.autostoni.com - e-mail:[email protected]

La globalització del TOT TERRENY

Motor


Diari de Girona

El Mazda 3 és una de les berlines compactes mésben equilibrades del mercat i per aquest motiu haaconseguit situar-se a la llista dels més venuts.

Una posició reforçada des del llançament, l’any 2009,de la segona generació del model japonès; una gam-ma composta per dues carrosseries de 4 i 5 portes,capaç d'abraçar un ampli ventall del seu competitiumercat.

Nou motor 1.6 CRTD 115 CVAra, Mazda es reforça encara més amb el nou bloccommon rail CRTD d'1,6 litres, adaptat a la normati-va Euro 5, i associada a una transmissió manual desis velocitats. Un motor que aconsegueix unir-se a laperfecció amb aquesta gamma nipona, en especial almodel SportSedán que, combina la imatge esportivatan característica de tot el catàleg Mazda, i la versati-litat de la seva configuració de berlina compacta.

Aquesta nova motorització desenvolupa 115 CVde potència màxima i ofereix un parell màxim de 270Nm en un ampli rang d'ús (1.750-2.500 rpm). Amb unconsum de tan sols 4,4 litres de combustible als 100km (combinat) i unes emissions de 117 grams de CO2per quilòmetre, es presenta com un dels models mésestalviadors i respectuosos del seu segment. Tot aixòacompanyat d'unes contrastades prestacions, comdemostren els seus 186 km/h de velocitat màxima, oels 11 segons necessaris per passar de 0 a 100 km/h.

El Mazda3 se segona generació es caracteritza perposseir un disseny exterior força expressiu, esportiu idinàmic, amb profundes línies de caràcter que li con-fereixen un aspecte de solidesa i alta qualitat. De fet,es tracta d’un vehicle molt aerodinàmic, amb un delscoeficients més baixos del seu segment (0,28). Pelque fa a les seves formes, la innovació més cridane-ra del Mazda3 es troba a la part davantera. La sevagraella, de grans dimensions, està articulada horit-zontalment i flanquejada per dues obertures situadesals extrems. El frontal, característic de la nova forna-da de vehicles de la marca japonesa, recorda clara-ment als esportius d'altes prestacions i potència.

En l’actualització de la versió dièsel, s'ha ampliatl'oferta de colors exteriors amb un nou to «GunmetalBlue». La gamma Mazda 3 SportSedán 1.6 CRTDestà composta per tres nivells d'acabat Active, Style iStyle+. DdG

La firma nipona marca una nova referència entre les berlines compactes amb aquesta nova versió dièsel,

el Mazda 3 1.6 CRTD, de 115 CV de potència

Evoluciódièsel

22 PublicitatDiumenge 8de maig de 2011

Opel AstraGTC 1.9 CDTI 120 cvAny 2007

Opel Zafira Enjoy1.9 CDTI + DVD Any 2007

Renault Megane1.5 DCIAny 2009Pocs Km.

Opel Astra Enjoy5 portes 1.6 gasolinaAny 2010

Opel Corsa C’Mon1.3 CDTI EcoflexAny 2010Diverses unitats en estoc

Ford Focus1.6 gasolinaAny 2004

Peugeot 1071.4 HDI UrbanAny 2008

Kia Cerato2.0 CRDIAny 2006

Toyota Corolla2.0 TDAny 2005

Opel Agila Cosmo 5 portes 1.3 CDTIAny 2006

Kia Picanto1.0 LX 5 portesAny 2007

Citroën C-21.1 gasolina FurioAny 2007

Hyundai Getz1.5 CRDI 5 portesAny 2007

Renaut Clio1.5 DCI 5 portesAny 2005

Peugeot 2071.4 HDI ConfortAny 2009Pocs km. Diversos colors

Citroën C-43 portes 1.6 HDI CollectionAny 2007

Àngel Blanch té cotxes perfectes per a tu, perfectes per a tothom

VEHICLES D’OCASIÓ CERTIFICATS

Publicitat 23 Diumenge 8

de maig de 2011

Patricia Ribera RieraDirectora

APRIMAMENT

Un mètode desenvolupat a França per un prestigiós especialista, basat en antigues tècniques orientals

Primeravisita

gratuïta

Com aprimar-se i mantenir-se amb un mètode natural, agradable, eficaçi durador. Es poden perdre de 15 a 18 kg en 9 setmanes.

• Sense passar gana • Sense agulles • Sense medicaments ni altres productes • Sense patir depressions.Amb massatges, digipuntura i una alimentació equilibrada basada en principis energètics.

� 972 20 53 35 - Fax: 972 41 01 87Rda. Pare Maria Claret, 14, 2n 2a - 17002 GIRONA

Aprimar-se definitivament d’una maneranatural, ràpida i duradora.La ciutat de Girona disposa d’un centre d’aprimament Holovital. A través d’un mètode natural utilitzat a França desde fa 15 anys en més de 55 centres i basat en antigues tècniques orientals, Holovital aconsegueix reduir el sobrepèssense patir gana i ajudant el pacient a incrementar el seu benestar general i el seu control d’ansietat.

PROMOCIÓ PRIMAVERA

Inici dels tractamentsal mes de maig

DESCOMPTES IMPORTANTSHolovital té unes modernes instal·lacions al mateix centre de la ciutat de Girona.

Holovital

El centre de tractaments natu-rals Holovital va ser creat el1994 a Barcelona per Ana

Geli. A través d’un mètode comple-tament natural utilitzat a França desde fa quinze anys en més de 55 cen-tres i basat en antigues tècniquesorientals, Holovital aconsegueix re-duir el sobrepès.

Des de setembre de 2003 Holo-vital s’ha establert a la ciutat deGirona, al carrer Pare MariaClaret, 14 2n 2a, on Patricia Ribe-ra i el seu equip ja han solucionat elproblema de sobrepès de molts ho-mes i dones.

El mètode

És un mètode molt antic en les so-cietats orientals, que hem adaptat alsistema alimentari d’Occident. És untractament tàctil, basat en antiguestècniques orientals que consisteix enlleugeres pressions digitals sobrepunts concrets del cos; no s’utilitzenni agulles ni medicaments ni aparells.Activem els punts reflexos d’un òr-gan i regulem el funcionalment de totl’organisme mitjançant aquestspunts.

Amb aquestes sessions, s’aconse-gueix treure la gana, l’ansietat i re-gular l’organisme perquè realitzi mi-llor totes les seves funcions. Durantel tractament millora la pell, el cabell,les ungles, la persona dorm millor, esnormalitzen els paràmetres de co-lesterol i de glucosa, si estan alterats,i en els casos de menopausa es re-dueixen notablement les sufoca-cions, així com els dolors articulars.

Com a complement a la digito-puntura, és necessari seguir una die-ta sana que cobreixi totes les ne-cessitats nutritives amb el mínim

aport de greixos.Una dieta que, com que es treuen

l’ansietat i la gana, no costa gens deseguir, sense carències, rumiada per-què la persona mantingui un to aní-mic òptim. Es proporciona una llistad’aliments naturals de la dieta medi-terrània que inclouen fruita, verdura,carn i peix; tot triat i combinat en fun-ció del tipus de pacient.

Els resultats

Depenent de cada cas el pacientpot sotmetre’s a un tractament curt(de 4 a 6 setmanes) en el qual és pos-sible perdre entre 8 i 10 quilos, o unde llarg (de 9 setmanes) en el qual espoden rebaixar de 15 a 18 quilos,sempre seguit d’una fase de mante-niment de 3 setmanes, que tenencom a finalitat estabilitzar el pes ad-quirit. Finalitzat el procés, vostè po-drà tornar a menjar normalment sen-se guanyar pes.

És un tractament que poden se-guir dones (fins i tot aquelles que estroben en període postpart –sempre

i quan no estiguin alletant–), homes inens a partir dels 18 anys d’edat, sen-se contraindicacions. Amb dietesadaptades a persones amb diabetis ovegetarianes.

Es tracta d’un mètode que té encompte el binomi cos-ment, ajudant

els pacients a incrementar la sevaautoestima, el benestar general i elcontrol d’ansietat. Per a Holovital, elmés important és la salut de la per-sona.

A Holovital Aprimament, els re-sultats són ràpids i duradors. Les nos-tres tècniques són saludables. Aju-dem a portar un control sobre el cos,i, el que és més important, a trobar-

se més dinàmic i amb més ganesde viure.

Holovital té les seves ins-tal·lacions situades al c/ Pare Ma-ria Claret, 14 2n 2a. Aquesta ésuna bona opció per a aquellespersones que es vulguin aprimarsense passar-ho malament ni pa-tir gana, i a la vegada gaudir d’unbon estat de salut i optimisme.

APRIMAMENT

Diumenge 8 de maig de 2011 PÀGINES 4, 5 i 6 Dominical … · Sant Julià de Ramis, l’Eudald...

Documents

Transcript of Diumenge 8 de maig de 2011 PÀGINES 4, 5 i 6 Dominical … · Sant Julià de Ramis, l’Eudald...