Diumenge 27 de juny de 2004 minical · cumstància que es sol produir en el 60% del viatge. De...

Reportatge Isidre Sala Va marcar època al Girona i va ser olímpic a Mèxic PÀGINES 6 i 7. Reportatge Mallorca a GironaUna exposició reuneix paisatges de Joaquim Mir PÀGINA 5. Entrevista Ramon Valls Exjesuïta i catedràtic de filosofia PÀGINA 8.

Dom

inic

al

Diumenge 27de juny de 2004

Diari de Girona

ReportatgeL’ambaixadadel marEl vaixellescola «JuanSebastiánElcano» haancorat perprimer cop enun port gironí.PÀGINES 2, 3 i 4

Nom de la vela Quantitat de veles

5

432

1

6

7

8

9

10 10 10 1011 11 11

12 12 1213

EL NAVEGANT JUAN SEBASTIAN ELCANO

UN TOTAL DE 20 VELES

Propulsió Vela +Motor dièselDEUTZ RBV GM358 de 2.000 cavalls

Velocitat 10 nusos (18Km/h)

Autonomia 10.00 milles (18.000 km)

Eslora 94,107 metres

Mànega 13,15 metres

Calat 7,46 metres

Alçada total 48,7 metres

Desplaçament 3.671 tones

Material del casc Acer

Nombre de pals 4

Nombre de veles 20

Armament 2 canons de salvesde 37mm

Port base Cadis

Data de botadura 5 de març de 1927

Data d’altaa l’armada 17 d’agost de 1928

Juan Sebastián Elcano (1476-1526) va ser un navegant i descobridor espanyol que va aconseguir fer la primeravolta al món i demostrar així l’esfericitat de la Terra. Elcano va néixer a Guetaria (Guipúscoa). El 1509 vaparticipar en l'expedició militar dirigida pel cardenal Francisco Jiménez de Cisneros contra Alger. Al seu retornes va establir a Sevilla, on va tenir coneixement del projecte del portuguès Fernao Magalhaes per descobriruna ruta per Occident, a través d'un pas o estret pel sud d'Amèrica que conduís fins a les illes de les espèciessense travessar els dominis portuguesos. Elcano va morir el 4 d’agost de 1526 durant la travessia del Pacífic.

CARACTERÍSTIQUES DEL «JUAN SEBASTIÁN DE ELCANO» (A-17)

1 Floc volant 12 Petifloc 13 Floc 14 Contrafloc 15 Floc petit 16 Goneta 17 Vela alta 18 Vela baixa 19 Trinquet 110 Escandalosa 411 Estai 312 Aurica 313 Cangrea 1

La superfície total deles veles és de

3.153m2

Línia de mar

75anys

d’escola

Els pals reben els noms deBlanca, Almansa, Astúries i

Nautilus, en memòriad’altres bucs escola que el

van precedir.

2 DominicalDiumenge 27 de juny de 2004

DominicalPasseig General Mendoza 2.17002 GIRONA.Telèfon: 972 20 20 66

DirectorJordi Xargayó

Cap de redaccióAlfons Petit

DissenyMartí Ferrer

AdministradorMiquel Miró

PublicitatPaco Martí

FOTO PORTADA: DAVID ESTANY (EL VAIXELL«JUAN SEBASTIÁN ELCANO», VIST DES DELPONT DE COMANDAMENT, ANCORAT ALPORT DE PALAMÓS, LA SETMANA PASSADA).

27 de juny de 2004

5 ReportatgeMallorca a GironaEncara queda una setmana perveure l’exposició de paisatgesdel pintor Joaquim Mir a laFontana d’Or de Girona.

6 i 7 ReportatgeIsidre SalaVa marcar una època al GironaFC i, mentre jugava a TerceraDivisió, va participar ambEspanya en uns Jocs Olímpics.

8 EntrevistaRamon VallsExjesuïta i catedràtic defilosofia, assegura que «elsvalors dels països cristians són superiors als musulmans».

9 ReportatgeLa violència i els nens

13 GastronomiaEl carpaccio

15 SalutFibromiàlgia

SUMARI

1

ELS ORÍGENSEl bergantí-goleta Juan Sebastián Elcano és el vaixell escola de l’Armada espanyola, en el qualrealitzen les seves pràctiques els guàrdia marines de l’Escola Naval Militar de Marín, Pontevedra.La drassana Echevarrieta va construir el vaixell entre els anys 1925 i 1927 a Cadis i el va entregara l’Armada espanyola el 28 de febrer de 1928. Des de llavors, aquest veler ha realitzat 75 creuers iha assolit el rècord de ser el vaixell que més temps ha estat al mar. L’Elcano té una eslora de 94metres i un desplaçament de 3.671 tones, que es mouen gràcies a l’impuls de 20 veles.

L’ÚLTIM VIATGELA TRIPULACIÓ

10

9

8

7

2

6

5

4

3

10

13

13

13BaltimoreNovaOrleans

San Juande Puerto Rico

Cartagenade Índias

Valparaíso

Punta Arenas

Buenos Aires

Rio deJaneiro

Tenerife

Cadis Civitavecchia

Baltimore

Civitavecchia

1 Cadis 8 de desembre i 29 de juliol2 Tenerife Del 13 al 16 de desembre3 Rio de Janeiro Del 12 al 17 de gener4 Buenos Aires Del 26 al 31 de gener5 Punta Arenas De l’11 al 12 de febrer

6 Valparaíso Del 24 al 29 de febrer7 Cartagena de Índias Del 23 al 27 de març8 S. J. de Puerto Rico Del 3 al 8 d’abril9 Nova Orleans Del 20 al 25 d’abril10 Baltimore Del 7 al 12 de maig

11 Barcelona De l’11 al 16 de juny12 Palamós 17 de juny13 Civitavecchia Del 21 al 26 de juny14 Lisboa Del 6 al 10 de juliol15 Marín 13 de juliol

UNA CIUTAT FLOTANTLa tripulació del Elcano estàformada per oficials, suboficials,guàrdia marines, marinersprofessionals i personal civil.

Guàrdia marines

39

Dotació del vaixell

217

Altres tripulants

Capellà Fuster Barber

Cuiners

3

Totaltripulants

256

Majordomdelcomandant

1112

15

14

1

BarcelonaPalamós

Cadis

Lisboa

Marín

El silenci és la sensació quan el vent inflales veles i Juan Sebastián Elcano avançapel Mediterrani, l’Atlàntic, l’Índic...». La

mirada es perd una mica darrere les ulleres fos-ques del suboficial, originari de Madrid, quesintetitza així la seva experiència al veler. Perla seva cara, gairebé assaboreix el menú de lagamba que és a punt de dinar a Palamós. Peròtot i la seva descripció aquest no és un vaixellde creuer, sinó el buc escola, l’insígnia, de l’Ar-mada espanyola, que navega amb un objectiudoble: formar i exercir d’ambaixada flotant.La custòdia de la Guàrdia Civil al port i a labadia de Palamós, amb una llanxa sempre ala vora, evidencien que no és un veler qual-sevol; igual que la presència d’una GuàrdiaMarina anotant tothom que puja i baixa delvaixell en un llibre de registres. El seu màximresponsable, el comandant Juan Martínez Nú-ñez, assegura que «seria impossible fer unvaixell amb el mateix esperit que l’Elcano».

Juan Sebastián Elcano ostenta el rècord deser el vaixell que més ha navegat en tota lahistòria. L’oficial Guillermo Tosar afirma quen’hi ha de més grans –russos–, però cap quehagi estat més temps al mar: hi ha passat gai-rebé 35 anys, durant els que ha realitzat 75creuers d’instrucció –l’últim és a punt d’aca-bar– i més de 12.000 singladures. Quaranta-

dos dies és el període més llarg que ha estatsense tocar port, un temps que justifical’existència d’espais diferenciats per als mari-ners, els guàrdia marines, els suboficials i elsoficials. «La intimitat és fonamental amb tantsmesos a alta mar», explica Tosar. L’habitualés que els viatges durin sis mesos, tot i quel’actual s’haurà allargat set i mig. I el temps en-cara s’incrementa més quan es tracta de ferla volta al món, per a la que es necessitendeu mesos i que aquest bergantí-goleta harealitzat deu vegades. L’any passat va com-pletar la seva última volta al món.

Els alumnes de quart curs de l’Escola NavalMilitar de Marín –Pontevedra– són els tripu-

lants més rellevants del Juan Sebastián Elca-no, ja que la funció principal d’aquest buc ésser l’escola on fan les pràctiques els estudiantsque els falta un any per acabar la carrera na-val. Segons Guillermo Tosar, «aquest és el vai-xell més difícil que es trobaran». Dificultat enla que hi té molt a veure la seva condició develer, l’atractiu i el handicap principal del JuanSebastián Elcano. El buc navega impulsat perles seves vint veles sempre que pot –extesesocupen 3.153 metres quadrats–, una cir-cumstància que es sol produir en el 60% delviatge. De totes maneres, el seu motor alemanyi de 2.000 cavalls és imprescindible per en-trar i sortir de port. El vent marca la velocitatdel vaixell, que acostuma a assolir un màximd’11 nusos, tot i que un temporal els va ferarribar a 14 nusos i mig a Rio de Janeiro –du-rant el viatge actual–; l’oficial Guillermo To-sar hi afegeix un record personal, quan vannavegar a 17,8 nusos mentre ell era GuàrdiaMarina i anaven de l’Havana a Baltimore. Enaquest cas de grans tormentes, el buc resisteixun grau d’inclinació que el pot deixar gaire-bé paral·lel a l’aigua.

El vaixell viatja amb 256 tripulants, 39 delsquals són guàrdia marines i 217 constituei-xen la dotació del buc escola. Un d’ells, ambuniforme blau, canta

Entre la diplomàcia il’esperit militar

El vaixell escola «Juan Sebastián Elcano» és a punt de tancar el seu viatge número setanta-cinc,durant el qual ha tingut temps de fer la primera visita a un port gironí, Palamós; és el vaixell més

antic de l’Armada espanyola i ha completat deu voltes al món exercint la diplomàcia naval.

TEXT: PILI TURON FOTOGRAFIES: DAVID ESTANY

Reportatge

3 DominicalDiumenge 27de juny de 2004

(Passa a la pàgina següent)

Ambaixadaa 130 ports El Juan Sebastiánde Elcano ha visitatmés de 160 portsde 60 països d’arreudel món. Palamós esva afegir a aquestallista la setmanapassada; és l’únicport gironí on s’haaturat el buc escolade l’Armada i el se-gon de Catalunya,ja que tan sols haviavisitat el de Barcelo-na –nou vegades–.En els 160 ports onha ancorat, l’Elcanoha excercit d’ambai-xada espanyola,una de les sevesfuncions principals.Juan Sebastián deElcano pertany a laSail Training Asso-ciation i ha guanyatdos Boston Tea Cup–el 1974 i el 1997–,una distinció quees concedeix al bucque navega la majordistància a vela envint-i-quatre hores.

Reportatge


una tonada repe-tint «dónde está René, dónde está Isa-bel...» mentre feineja en una coberta su-perior, escena que reactiva un tòpic alcervell en un acte reflex. El capellà–el «pater», tal com el presenta el co-mandant– se suma a la tripulació i de-mostra que els temps han canviat, per-què ha deixat de ser militar i s’embar-ca amb un contracte igual que el de laresta de personal civil. A la cuina hi tre-ballen tres cuiners civils i sis marinersprofessionals, la mateixa condició queel fuster, el perruquer...

Juan Sebastián Elcano és un bergantí-goleta de quatre pals, de ferro, buits iamb nom propi: el d’antics bucs esco-la. De proa a popa, el primer pal s’ano-mena «Blanca», el següent «Almansa», eltercer «Asturias» i l’últim –que tambéfa les funcions de xemeneia– «Nauti-lus». El pont de comandament està des-cobert, obert als cops de mar, la pluja,el fred... i equipat amb l’última tecno-logia. És on hi ha la carta de navega-ció, les agulles giroscòpica i magnèti-ca... Aquest punt sempre és al càrrecd’un oficial acompanyat d’un guàrdiamarina i dos mariners, un controlantel timó i l’altre per una qüestió de se-guretat.

VIATGE INAUGURAT PEL REIEl vaixell més antic de la flota de l’Ar-mada espanyola és a punt d’acabar el75è creuer d’instrucció. Per comme-morar-ho, el rei Joan Carles I i el prín-cep Felip van inaugurar el viatge l’anypassat, navegant d’Algesires a Màlagaemulant Alfons XIII el 1928. El co-mandant Juan Martínez Núñez va vo-ler destacar «l’aposta singular, el bap-tisme del mar i l’impuls a l’ambaixadad’Espanya» feta per l’avi del rei. En unsopar oficial a les dependències del co-mandant, Joan Carles I va demanar unesforç de conservació; desig que com-parteix Juan Martínez, per a qui «seriail·lusionant que complís cent anys».

El saló on van sopar els monarquesés on el comandant rep les autoritats.Es troba a la zona d’oficials, amb unadecoració que marca les diferènciesjeràrquiques. Els mobles de la sala pri-vada del comandant són de fusta no-ble i pell, al sostre i algun lateral la llumexterior es filtra per vitralls de colors,a les parets i sobre els mobles hi ha de-senes de plaques, escuts, medalles, fo-tografies dels reis... i a la columna cen-tral el nom de tots els comandants del’Elcano des de 1928. De tot plegat, JuanMartínez Núñez en destaca un diplomasignat per tots els presidents de lescomunitats autònomes a principisd’aquest viatge, «una mostra del caràc-ter integrador del buc» –va dir–.

A Martínez Núñez l’uneix una «pro-ximitat afectiva» amb Palamós –l’únicport gironí on s’ha aturat el buc esco-la– perquè hi va estar destinat «un anyi un mes» al càrrec del patruller Deva,ara fa quinze anys. De fet, aquest vin-cle va influir en l’aturada de l’Elcanoa Palamós perquè el seu paper com a«ambaixada d’Espanya, diplomàcia na-val» fa que sempre prioritzi els ports es-trangers. Però abans de Palamós tam-bé va ser a Barcelona per participaren el Fòrum, tal com testimonia l’últi-ma fulla del llibre de visites oberta ala pàgina amb la dedicatòria de l’al-calde, Joan Clos, signada el 13 de juny.

Allò de la jerarquia queda clar al pas-sar d’aquesta zona a la dels estudiants.Tot és més auster i funcional, tal comprova que pocs minuts després de lesdotze del migdia la seva sala comunaes transforma en menjador: les carpe-tes i els llibres deixen lloc a les esto-valles blanques que cobreixen unes tau-les de fusta llargues. A l’entrada delrecinte hi ha sabres, als passadissos an-tics rifles Mauser i unes papereres ambindicadors per al reciclatge ben a lavora dels camarots compartits.

En aquesta àrea hi ha l’espai sagratdel Juan Sebastián Elcano, una cape-lla on sempre hi ha la Verge del Car-me, acompanyada de la Galeona quanel buc emprèn la volta al món.

(Ve de la pàgina anterior)

Fotos:1El buc JuanSebastián de Elcanova estar ancoratdavant el port dePalamós durantgairebé tretze horesla setmana passa-da. Era la primeraestada del vaixella la Costa Brava. 2Sota la coberta depopa hi ha les de-pendències dels ofi-cials. El passadís dela imatge condueixa la sala privada delcomandant, on esreben les autoritats.3Un membre dela dotació del bucescola vesteix unaarmilla salvavidesmentre revisal’exterior de la nau,en una de lestasques de manteni-ment habituals. 4El comandant dis-posa d’una sala pri-vada amb recordsdels diferents llocson ha estat l’Elcano.En aquesta taulavan sopar els reisquan van inaugurarel 75 viatge del buc.5Aquest vitrall a lasala del comandantreprodueix un escut.6El pont de coman-dament està dotatamb l’última tecno-logia per governarel vaixell. A la foto,el regulador de lavelocitat.

32

65

1

4

Buscà cada dia amb més afany els te-mes truculents, les més absurdes simfo-nies de color; les exaltacions lumíniques

més frenètiques». L’escriptor palafrugellencJosep Pla descrivia amb aquestes paraulesl’etapa mallorquina del pintor Joaquim Mir(Barcelona, 1873-1940), en la qual l’artistava experimentar una considerable evolució,que el va fer allunyar-se del realisme de l’es-cola olotina per acostar-se cap a un estil méspersonal, en ocasions proper a l’abstracció,en el qual el color i la llum –molt sovint enforma de grans taques– hi tenen un protago-nisme creixent. Una trentena d’obres d’aques-ta etapa mallorquina de Mir –que va durarentre 1900 i 1904– es poden veure a la Fon-tana d’Or de Girona fins el proper diumen-ge, dia 4 de juliol. L’exposició Joaquim Mir.Mallorca i altres paisatges ha reunit tambéuna selecció d’obres inèdites o poc conegu-des del pintor, pertanyents a diferents èpo-ques i que recullen paisatges d’altres indrets(Madrid, Vilanova i la Geltrú, Tarragona...).

Francesc Miralles, comissari de l’exposició,posa en el seu context el comentari de Plasobre l’obra de Mir: «Per tots és prou cone-guda la posició de Pla vers l’art. Per a ell, l’ini-ci de les avantguardes significa l’entrada del’art en decadència. És per això que, en pen-sar sempre en el realisme com a únic art pos-sible i veritable, Pla afirma rotundament que,al seu modest entendre, l’epoca mallorquinadel pintor és la pitjor de totes les seves èpo-ques. I ho afirma tenint present aquelles gransteles en les quals el color esclata i el temaes dilueix. Aquelles grans teles que són les

que ara més agraden i que es consideren l’ini-ci de la seva més personal expressió i l’avança-da independent i no raonada de trencamentamb els academicismes».

Josep Pla, segons Francesc Miralles, re-butjava l’obra artística de Joaquim Mir tantcom li interessava el personatge per «perfi-lar una figura literària única: un geni de lapintura mig boig, inculte, despreocupat pertots els aspectes socials. Pla no vol donar-nosla visió d’un romàntic bohemi, sinó d’un boigsalvatge». I és que Joaquim Mir va ser un per-sonatge peculiar, que a més es veuria afec-tat per problemes mentals que farien que ha-gués d’ingressar en un centre de salut men-tal. Miralles resumeix els fets, que comencenquan l’artista està pintant a Sa Calobra de Ma-llorca: «Mir rellisca des del punt on pinta, cauper l’espadat i queda inconscient. Desprésd’una llarga recerca, el troben. Aquest fet elcondueix a l’Institut Pere Mata de Reus, a fide guarir-se del desequilibri mental que lacaiguda li va provocar. Aquest fet és clau enla llegenda sobre l’artista».

L’exposició de la Fontana d’Or permet ob-servar aquesta evolució en l’obra de JoaquimMir, veure quadres de diferents èpoques i es-tils, i apreciar la gran influència que l’estadaa Mallorca va tenir en la seva pintura. És, amés, una excel.lent oportunitat per acostar-se a un personatge diferent, que va voler bas-tir una trajectòria artística pròpia defugintalguns dels corrents dominants de la sevaèpoca. I és sobretot una mostra d’una obramolt personal, en la qual el color i la llumtenen un protagonisme decisiu.

Reportatge


Mallorcaa Girona

TEXT: ALFONS PETIT

Una exposició a la Fontana d’Or de Girona permet conèixer l’obradel pintor barceloní Joaquim Mir, que va experimentar unaespectacular evolució a partir de la seva estada a Mallorca.

Sobre aquestes lí-nies, Joaquim Mirpintant al port de Ta-rragona, l’any 1928.

1«Jardí de casa delpintor Mir. Vilanova ila Geltrú», 1936 (Vi-lanova i la Geltrú,col·lecció particular).2«Cova. Mallorca»(Benicàssim, col·lec-ció particular).3«Decoració mural dela Casa Trinxet (frag-ment). Mallorca»(Barcelona, col·lec-ció Fundación Fran-cisco Godia).4«Retrat d’AntoniGaudí» (Barcelona,col·lecció particular).5«Miramar. Cala SantVivenç. Mallorca»(Barcelona, col·lec-ció particular).

1

52

3

4

6 DominicalDiumenge 27de juny de 2004 L ’any que ve, el 2005, el Girona FC farà

75 anys. En la història del club hi hauns pocs noms que figuren amb lletres

d’or: Fèlix Farró, Josep Puig i Puig «Curta» iIsidre Sala. Durant 13 anys (11 com a capità),el defensa central Isidre Sala va saber dur lasamarreta del club amb elegància i orgull.Però tal vegada el fet que li ha conferit unaaura més mítica és el d’haver estat l’únic ju-gador de Tercera Divisió que ha estat inter-nacional olímpic, i l’únic jugador de futbolgironí que ha participat en uns Jocs Olím-pics. Fou l’any 1968 a Mèxic, on va jugartots els partits fent parella amb el cèlebre de-fensa central del Reial Madrid, Benito.

L’activitat esportiva d’Isidre Sala l’ha dut amolts indrets de les comarques gironines: ju-gador i entrenador del Figueres, jugador delBanyoles, jugador del Girona, entrenador del’Olot, jugador del Lloret i entrenador del Cas-telló d’Empúries. Tot això, compaginat ambla feina de pagès i ramader, i el compromísquasi ininterromput durant tres dècades ambl’Ajuntament de Vilamalla, d’on ha estat al-calde i regidor.

APUNTS BIOGRÀFICS«A l’escola rural de Vilamalla dels anys 40 s’hiaprenia el que es podia», diu el Sr. Sala. Hiva assistir cinc cursos, i recorda la Sra. Nuri,la primera mestra. L’any 1949 els pares vandecidir dur-lo a La Salle de Figueres: «Agafà-vem el tren a les 7 del matí, esperàvem queobrissin el col·legi, anàvem a classe i ens hiquedàvem a dinar». Entre 1949 i 1953 va es-tudiar-hi el comerç. La Salle fou la primeraescola «futbolística» d’Isidre Sala. El pati del’escola estava dividit en diferents camps defutbol de 30 metres de llarg per 7 d’ample;entre camp i camp hi havia una gran renglerade plàtans. Ningú de casa seva no s’havia de-dicat a donar puntades a una pilota: «Però jo,des que vaig néixer, tenia la pilota al cap. Onfos que anéssim, els pares sabien que ambuna pilota jo era el més feliç del món». La pri-mera vegada que va vestir-se de jugador vaser amb La Salle de Figueres (de blanc ambl’escut de la institució): «Fèiem un campionatamb cinc o sis equips i jugàvem al campdel Figueres».

– Jugador del Banyoles i del Figueres:Als 14 anys, acabat el comerç, va començara treballar de pagès a casa seva cuidant elscamps i les vaques. Tanmateix, «a la vida,de vegades, hi ha cops de fortuna». Un bondia es van presentar dos senyors a casa sevaper dir-li si volia jugar amb el Joventut deFigueres. Els seus pares li ho van permetre:«He tingut uns grans pares que sempre emvan entendre». Va fitxar per jugar, i per tantno cobrava res, només de tant en tant li pa-gaven algun dinar a l’Hotel España. Tot i queva tenir la mala sort que en el partit preeli-minar de la temporada, amb presència delsseus pares que mai abans havien anat a fut-bol, es va fer una fissura al braç, va seguirtossudament practicant el futbol.

Als 18 anys es va apuntar voluntari perfer el servei militar en un destacament a laTorre Mornau (entre Castelló d’Empúries iPau): «Vaig tenir una bona mili». Mentres-tant, el Figueres el va cedir al Banyoles jun-tament amb en Martí i en Comamala. Hi vafer tota una temporada. Va estar llavors a puntde fitxar per l’Anglès, però a última hora liva arribar una oferta del Figueres per jugara Tercera Divisió que no va poder rebutjar.Era l’any 1961 i li oferien 7.500 pessetes. Vadebutar en un amistós al camp del Figuerescontra el València: «Em tremolaven les cames.Vaig haver de marcar en Valdo, un davanterboníssim. Al final, em van dir que no haviajugat malament. Hi ha tres companys d’aquellequip que em van ajudar molt: el porter Bus-cató, en Lluís Castanyer i en Quim Coll».

La temporada 61-62 del Figueres va ser ex-traordinària. Reforçats amb els mallorquinsMengual i Jofre, aquells figuerencs van asso-lir la tercera posició de la lliga regular. Latemporada següent li van doblar la fitxa:15.000 pessetes. Tanmateix, els mallorquinsse’n van anar i l’equip va fer un mal anyque va acabar amb el descens de categoria.La Junta va dimitir i els jugadors van quedar«lliures». Isidre Sala se’n va entornar als campsde conreu a treballar.

– Jugador del Girona: Un dia que treba-llava amb el seu pare al camp el van visitardos senyors. Eren el Sr. Veray i el seu pare,que a més de ser els amos de can Toñá erendirectius del Girona. Li van oferir fitxar pel

Girona FC. Ho va parlar amb el pare, que liobjectava la dificultat que tindria per com-paginar esport i feina, però va acabar fitxant.Li van oferir 50.000 pessetes. «Van servir percomprar-me un sis-cents».

Molts amics se’n van alegrar, però algunsli feien veure que potser no jugaria perquèel Girona ja tenia la plaça de central cober-ta amb un mític jugador: Josep Curta. Va de-butar de titular contra el Mataró en un par-tit amistós. Era el primer partit que feia ambel Girona i li va sortir bé. Van guanyar pertres a zero. El debut oficial, però, va ser alcamp del Lleida i si ens atenem al resultat(derrota per 5 a 2), es pot dir que no va sergaire bo, fins al punt que el diumenge se-güent, amb el Granollers a casa, estava con-vençut que no jugaria: «A Vista Alegre, abansd’entrar al vestuari hi havia la pissarra ambels noms dels titulars. Vaig veure el nom d’enCurta i em vaig pensar que jo no jugava ime’n vaig anar a parlar amb els pares a lagrada. Llavors els companys em van venir abuscar. No havia llegit bé la pissarra perquèestava posat de lateral al costat de Curta.Em va tocar marcar en Vera, un jugador ra-pidíssim, però vam guanyar per 4 a 0. Vaigjugar un parell de partits de lateral i em vantornar al centre de la defensa, d’on no me’n

vaig moure durant 13 anys».– L’aventura olímpica: Isidre Sala va pro-

tagonitzar una gesta esportiva única a les co-marques gironines: essent jugador de Ter-cera Divisió va ser convocat per participar enuns Jocs Olímpics amb la selecció espanyo-la. De primer el van convocar per jugar unaeliminatòria contra Anglaterra a Sabadell, amitjans de març. Va tenir la mala sort d’arri-bar-hi lesionat. Va anar, però, a la convoca-tòria del seleccionador Coca. Els dos centrals,Benito i Sala, estaven lesionats: «Es va guan-yar per 1 a 0, però jo pensava que se m’ha-via escapat l’oportunitat de la meva vida dedebutar en una selecció estatal». Al cap dequinze dies, se’l va convocar per anar a Lon-dres: «Veia difícil jugar, però jo ja estava forçamés bé de la lesió». El conegut fotògraf gi-roní Pablito li va comunicar que estava enl’onze titular: «Em va agafar un tremolor decames impressionant: debutar en un estadianglès militant a Tercera Divisió, enmig defigures de primera». Van empatar a zero iper tant en el global van guanyar l’eliminatòriaque els obria les portes de Mèxic 1968: «Te-nia dubtes de ser convocat perquè a Mèxicno s’hi anava fins a l’octubre. El que és ve-ritat és que la premsa va destacar la meva ac-tuació». Tot l’agost va estar agafant el tren

Isidre SalaExjugador i exentrenador de futbol

TEXT: JORDI VILAMITJANA I PUJOL FOTOGRAFIA: DAVID ESTANY

Va marcar una època en el Girona FC i, quan jugava a TerceraDivisió, va participar amb Espanya en uns Jocs Olímpics.

Dades

Isidre Sala i Puig-devall va néixer aVilamalla, el 29 desetembre de 1940.

El seu pare, MartíSala Rigall , era fillde Maçanet de Ca-brenys, però des deben petit va residir aCastelló d’Empúries,on va aprendre l’ofi-ci de pagès. La se-va mare, MariaPuigdevall Trilla , deVilamalla, era page-sa i mestressa decasa.

Són tres germans:Isidre (1940); Joan(1941), director debanc jubilat; i Car-me (1953), secretà-ria d’oficina bancà-ria.

Té una filla, RosaMaria Sala Ylla , quefa de monitora i se-cretària.

Isidre Sala és pagèsi ramader, exjugadorde futbol del Girona,internacional olímpici regidor d’Obres iEsports de l’Ajunta-ment de Vilamalla.

El palmarès– Alguns guardonsque ha rebut IsidreSala: Medalla d’Ar-gent al Mèrit Espor-tiu de la FederacióCatalana de Futbol;premi al millor de-fensa central de Ter-cera Divisió (1963-64); Medalla al MèritEsportiu de la Gene-ralitat de Catalunya;Credencial i diplomaolímpic, etc...– Isidre Sala, segonsels presidents delGirona FC durant laseva carrera:Benjamí Colomer(1959-1967): «Unesportista exem-plar».Pere Saguer (1967-1968): «Honestedatesportiva».Narcís Codina(1968-1973): «Quali-tat humana».Maurici Duran(1973-1978): «Unade les figures demés relleu que espot recordar del fut-bol gironí». (Frases recollidesper Jaume Curbet alllibre «Història delfutbol a Girona»).

Costa Brava o l’avió per entrenar a Madrid,cada dilluns i cada dimarts.

«Que anés convocat va ser una sorpresa pera tota la comarca. Jo tenia un avantatge. Laresta de jugadors tenien doble fitxa (ama-teur i professional), jo sempre vaig tenir no-més fitxa amateur. Això em va ajudar a anar-hi». Hi va jugar tots els partits. Van guanyarBrasil a l’Estadi Azteca i van guanyar Nigè-ria. En el tercer partit, contra Japó, no con-venia quedar primers de grup per no creuar-se amb Mèxic, que era el país amfitrió. Vancomençar els suplents per jugar a perdre, ambtanta «mala sort» que van empatar. Com a con-seqüència d’això van quedar primers i van ju-gar contra Mèxic: «Vam jugar a Puebla: va

ser una encerrona terrible, un atracament amà armada, i vam perdre per dos a zero».

En aquell equip olímpic hi havia jugadorsimportants: Mora i Asensi (Barcelona); Ochoa(Espanyol); Benito, Sala, Espildora i Grande(Madrid); Ortuño (Sabadell), Jaén i Crispi (Còr-dova); Ortega (Rayo Vallecano); Barrios (Te-nerife i Barcelona); Garzón (Sabadell) i Juan(Celta). El diari gironí Los Sitios es va fer ressò,l’octubre de 1968, de les gestes dels espor-tistes gironins en terres mexicanes. Fins i totva publicar una postal de l’equip de rem i unaressenya de la carta que Isidre Sala va en-viar al diari.

– De jugador a entrenador: Durant aquestsanys de jugador del Girona, es va fer el tras-llat de Vista Alegre a Montilivi i va inaugurarcom a capità el camp nou. El club en elsseus anys va militar sempre a Tercera Divi-sió, però va fer tres promocions per pujar asegona: contra el Plus Ultra, contra el Vila-real i contra el Còrdova. Com a circumstàn-cia curiosa, cal apuntar que durant algunestemporades el Girona va tenir de central totun alcalde: l’alcalde de Vilamalla. Pel seuestil i bones maneres, per l’elegància i la qua-litat humana i esportiva, es va fer mereixe-dor del sobrenom de «cavaller de l’esport».

El 26 d’agost de 1976, en el moment de la

retirada, va ser objecte d’un emotiu home-natge a l’estadi de Montilivi, en un partit con-tra l’Espanyol. En els darrers anys de jugador,conjuntament amb un grup de jugadors (enMis, en Granados i altres), es va apuntar aun curs d’entrenador: «M’hi vaig apuntar pen-sant que mai em dedicaria a entrenar». Peròun dia, Morchón el va trucar demanant-li queentrenés l’Olot: «Li vaig dir que jo no haviaentrenat mai, però vam parlar-ne i ell i el pre-sident de l’Olot van acabar convencent-me».I va començar un període d’11 anys d’entre-nador. Va estar cinc anys a l’Olot, on va as-solir dos ascensos: de Primera Regional a Pre-ferent i de Preferent a Tercera Divisió. Hi vaconèixer en Miquel Soler, a qui va fer debu-

tar amb quinze anys al camp del Lloret enun partit amistós: «Per a aquell partit l’entre-nador dels juvenils em va deixar dos jugadorsque ja destacaven: en Soler i en Forcadell».

Llavors el va venir a buscar el Figueres, amitja temporada. L’any següent s’hi va que-dar de secretari tècnic i entrenador de juve-nils. Després, va entrenar cinc anys el Lloretamb qui va jugar una promoció a SegonaDivisió i finalment va entrenar un any els ju-venils del Girona i un any els Esplais de Cas-telló d’Empúries.

Tot i que ja desvinculat de la primera líniafutbolística, encara el proppassat diumenge,20 de juny, va xalar d’allò més amb el Vila-malla quan va assolir l’ascens a Segona Re-gional...

BEN LITERALÉs curiós que un jugador del Girona, unequip de Tercera Divisió, fos convocat peranar a uns Jocs Olímpics... Vaig tenir la sortque es van fixar en mi. Durant la temporadanregular, teníem força partits a Barcelona (Eu-ropa, Júpiter, Fabra i Coats...), i en aquestscamps, on se solia jugar de matí, hi haviasovint observadors. Hi havia un senyor queal món del futbol era molt conegut, RicardoBlanch, que es dedicava a donar informes als

clubs punters dels jugadors que destacavena Tercera Divisió. Aquest senyor era de la con-fiança del seleccionador nacional Coca, a quiva proposar «un chico de Gerona que puedeser interesante». Vam fer un partit de provacontra el Rayo i li vaig interessar.

Recorda alguna anècdota especial delsanys al Girona? N’hi ha moltes. Girona con-tinua essent casa meva, encara fem trobadesde gent del món del futbol, sóc a l’Associa-ció de Veterans... El record més bo és que aGirona encara se’m recorda i els amics quehi tinc. Els tretze anys de Girona són els mi-llors tretze anys de la meva vida. Jo que va-loro molt l’amistat, puc dir que les amistatsque hi vaig fer m’han omplert molta part dela meva vida.

Vostè ha jugat sempre de central. Podemrecordar alguns jugadors que li hagi cos-tat molt de marcar? Sí. Hi ha dos jugadorsque m’han portat sempre de cap i els recor-daré sempre. Si algun defecte se m’havia re-tret, era que jo no era contundent. No teniamala intenció. Vaig trobar dos davanters cen-tres que em feien anar de bòlit. L’un era enJulián, del Granollers i del Sant Andreu, unjugador marruller; l’altre, en Serer, del Tarra-gona. A aquests jugadors els recordes quanet fas venir a la memòria coses passades.

Recordar tots els amics, deu ser difícil?Molt, i segur que, dient-ne molts, encara me’ndeixaria un centenar.

Com veu el Girona ara? Ha fet un bon equip.Potser els últims resultats no han estat els quetothom esperava, però el Girona ha fet unabona campanya. En Narcís Julià està fent unagran feina. El Girona té una directiva moltbona i em penso que podrem tenir el Giro-na d’abans, després de passar uns temps queno corresponien a la ciutat. El president ésseriós, el director tècnic sap el que es fa. Cos-ta fer un equip per pujar, però enguany rec-tificaran i faran els fitxatges adequats. L’anyque ve o d’aquí a dos anys es pot aconse-guir l’ascens. De moment, han aconseguit quela gent torni a anar al camp.

Viu encara vinculat al futbol? La meva set-mana comença divendres amb els partits deSegona B i continuo dissabte i diumenge...

Isidre Sala, a més de l’activitat esportiva,ha estat trenta anys vinculat a l’Ajunta-ment de Vilamalla... Efectivament. Jo vaigser-ne alcalde de circumstàncies. L’any 1973,jo era regidor. Va venir per decret que tots elsAjuntaments amb alcaldes amb més de setzeanys al càrrec s’havien de canviar. L’alcaldeem va dir que jo havia de ser alcalde. La fei-na no era gaire perquè el secretari ho feiatot i em va dir que seria qüestió de tres me-sos. M’hi vaig estar tres anys. Durant tres anysvaig ésser jugador i alcalde. Posteriorment, hihe estat vinculat com a regidor. Ara mateixsóc el regidor d’Obres i Esports.

Sempre amb el mateix partit polític? No.El nostre lema és que no hem estat mai encap partit, tot i que ens hem recolzat en elspartits polítics que ens han donat suport. Vamcomençar amb UCD, vam passar a CiU, hemestat al PP i ara som Independents amb elPSC. Sempre hem pensat en el poble i no hemescoltat cap partit polític.

EL FUTBOLEl millor central que ha existit? En recor-do dos: en Biosca, del Barça, un central ex-traordinari, i Elgaray de l’Espanyol, un gen-tlemen de la defensa.

Els millors jugadors? N’hi ha hagut moltsque m’han encantat: Beckenbauer, Laudrup,Schuster, Maradona, Pelé, Platini...

Actualment, a qui destacaria? En aquestmoments el futbol ha canviat molt. Els juga-dors s’han equilibrat molt i no hi ha tant allòde les grans figures. En Ronaldinho ha fetun final de temporada fantàstic; en Ronaldo,que m’encanta; l’Ayala, el millor central delmón (quan televisen el València estic moltpendent d’ell; fa una línia infranquejable)...

Un equip que destacaria... Tots els equipshan tingut la seva època. Per exemple, el Barçade les 4 lligues o el Madrid dels darrers anys...

Reportatge


– Franco: «Ha pas-sat a la història deles coses no gairegratificants per aEspanya».– Suárez: «Vaig te-nir l’ocasió de parlaramb ell quan va dirque plegava, en undinar. Li vaig dir:“President, per aquatre anys més!”; iem va contestar:“No me quieras tan-to mal”. No se li havalorat la feina queva fer».– González: «Unpersonatge que aEspanya ha fet moltde bé. El que passaés que els últimsanys, com sol pas-sar, no va estar al’altura».– Aznar: «Ve d’unrègim molt dretà iper descomptat ques’ha equivocat en ladarrera etapa».– Pujol: «El troba-rem a faltar!»– Maragall: «El co-nec poc. Potser s’hacomplicat un xic lavida, sinó no estariamanant, però estàcomençant a fer co-ses que m’agra-den».– Zapatero: «No elconec. No en pucparlar perquè estemen un comença-ment».– Vilamalla: «El mi-llor poble del món».– Figueres: «La ca-pital del nostre po-ble. Veïns. Me l’esti-mo molt».– Girona: «Desprésdel meu poble, és laciutat que estimomés».– Barcelona: «Pro-curo no anar-hi gai-re. En vinc amb malde cap».– Catalunya: «Ésmolt important i pot-ser no se’ns ha trac-tat com ens mereixí-em».– Espanya: «Nosal-tres formem partd’Espanya, a pesarde tot. Encara queno vulguem, en sompart. Si en formempart, jo també emsento espanyol».– Europa: «Està enun moment quesembla que va sor-tint de la dependèn-cia americana».– Àfrica: «Un conti-nent que duu ungran retard respected’altres llocs. Unade les solucions se-ria donar suport al’Àfrica perquè laimmigració deixésd’anar pertot arreu».

Noms i llocs

Ramon Valls, catedràtic de filosofia de laUniversitat de Barcelona, ha desenvo-lupat la major part de la seva activitat

professional com a docent en aquesta Univer-sitat, primer com a professor d'història de lafilosofia i posteriorment de filosofia del dret.És fundador de la Facultat de Filosofia, Psico-logia i Ciències de l'Educació del País Basc itambé ha impartit classes de la seva especia-litat a les universitats de Saragossa i de Tarra-gona. Una part important del seu treball esdesenvolupa en el camp de la bioètica (enel qual estableix el marc de racionalitat dinsdel qual cal adoptar decisions sobre la ma-nipulació dels organismes vius) i a més estàconsiderat el màxim expert espanyol en He-gel. Ha publicat entre d'altres títols Del yo alnosotros (1970), La Dialéctica (1981), la tra-ducció de l'Enciclopèdia de Hegel i, més re-centment, com a fruit de la seva col·labora-ció amb l'Observatori de Bioètica i Dret dela UB, Ética para la Bioética y a ratos parala política (2003).

Perquè es faci càrrec del tipus d'entrevista:Sense Déu viatja més lleuger d'equipatge?La divinitat és el concepte més imprecís detots. Sempre que algú afirma que és ateu, lireplico «de quin Déu?». Jo ho sóc del de Wojty-la, però del de Spinoza no ho tinc tan clar.

Els jesuïtes creuen en el Déu de Wojtyla?El Papa actual va matar a disgustos al pareArrupe. Per això els jesuïtes s'han mantingutdistants enfront del Vaticà, encara que noels agrada que es publiqui. És que això noes pot aguantar.

Potser un jesuïta està millor entrenat pera deixar-se anar de la divinitat. Agraeixoals jesuïtes que m'ensenyessin a estudiar lesfonts i a ser crític, sense censures prèvies.En la història dels dogmes, vaig comprendreque la religió és només cultura, que repre-senta els valors d'un grup.

A mi, per contra, l'11-M m'ha fet més cris-tià. L'Islam ha estat sempre un hobby per ami. Té un moment de superioritat espirituali cultural sobre el cristianisme, en el Califatde Còrdova. Malgrat això, Europa va evolu-cionar cap a la racionalitat. Gràcies a la Re-volució Francesa i als seus efectes, els valorsdels països de tradició cristiana són avui su-periors als musulmans. L'11-M m'ha fet mésconscient d'aquests fonaments de la nostra ci-vilització però, pel que fa a Déu, ni fu ni fa.

Doncs fixi's que jo donava suport a la in-clusió de referències cristianes en la Cons-titució europea. Això hauria estat un desastretotal, perquè hauria fortificat la tesi de la cro-ada contra els musulmans. A més, haguésestat una falsedat, perquè s’hagués menys-preat les contribucions jueva, mesopotàmicao àrab. Vam rebre els nostres clàssics grecsd'aquests últims, i contaminats per ells.

Si Occident té tant d'oriental, què és Oc-cident? Oriental no sé què significa, i Occi-dent ve marcat pels Drets de l'Home i del Ciu-tadà. No són valors injectables a una altra cul-tures, però no es pot acceptar per exemplel'ablació del clítoris entre immigrants. Per aquíno hi passo.

Creu i fes el que vulguis? Quan posem enmarxa la universitat de Tarragona, tenia ma-triculada una monja amb hàbits, que copia-va moltíssim. Jo em feia el despistat, peròels alumnes l'acusaven, així que li vaig dir quees retirés de l'examen. L'endemà la tenia plo-rant al meu despatx: «No em suspengui, quèdirà la Mare Superiora». Com es veu, la pre-ocupava més el judici humà que el diví. Quanva implorar l'aprovat apel·lant a la divinitat,li vaig dir que no pronunciés el seu nom en-debades i que «Déu, si existeix, està de la mevapart». Així pensava Kant, si compleixo la lleimoral, em puc morir tranquil.

Bertrand Russell recomanava prescindir

del seu estimat Hegel. Té mala premsa,que em perjudica. És un Primera Divisió in-dubtable, i el Hegel que es combat habitual-ment no existeix, és una caricatura.

Zapatero és hegelià? Em dóna la imatge d'u-na bona persona amb certa intuïció política,que desenvoluparà a força de disgustos. Esmadura a cops.

Per viure també es necessita un sistema?De fet, tothom té una concepció del món. Nin-gú pot circumscriure's a l'instant.

Si algú està llegint això, és perquè vostèli aporti una pauta de vida. No hi ha fór-mules, no hi ha una pauta prèvia. No hi hacodis eterns, però sí n'hi ha de venerables,vàlids fins a nova ordre. Viure cada dia res-ponsablement consisteix a respectar-los.

Cap home pot imaginar la seva extinciópersonal. És possible imaginar l'extinció deljo, de la nostra memòria. Què passa quan

moro? Retorno on era abans de néixer. Comdiu un amic meu, l'ànima és mortal, però elcos és immortal perquè la matèria es conserva.

I què més hi ha? La personalitat s'extingeix,però tornem a l'efectiu «alguna cosa hi ha d'-haver», aquesta joia que emergeix de sobte enla profunda vulgaritat de les enquestes de car-xofa. Kant postulava la immortalitat, perquèes preguntava «a qui li demanaran comptes,si no hi estic jo». S'adonava que, llavors comavui, al dolent li van les coses millor que albo, i volia brindar-li un consol a aquest últim.

Fins a quina edat pot deslliurar-se una per-sona de les cotilles de la seva educació?Amb curiositat, sempre s’hi és a temps. Men-tre la neurona continua viva, conserva la sevaplasticitat.

Si canvia una altra vegada d'opinió so-bre Déu, avisi. Ho veig difícil, queda poctemps. La meva evolució ha estat homogènia,d'anàlisi del que m'havien ensenyat.

Entrevista


RAMON Valls Doctor en filosofia i catedràtic de la Universitat de Barcelona

Va ser jesuïta i és un dels màxims especialistes mundials en Hegel. Als seus 75 anys, el català Ra-mon Valls matisa que és catedràtic de «filosofia impura. Tota ho és, gràcies a Déu». Fundador defacultats, ha estat síndic de greuges de la Universitat de Barcelona fins al febrer passat.

“El Papa

actual vamatar a

disgustos elPare Arrupe.Per això els

jesuïtes s'hanmantingutdistants

enfront delVaticà, encara

que no elsagrada quees publiqui.És que aixòno es potaguantar.“

“Els valors delspaïsos cristianssón superiors

als musulmans”TEXT: MATÍAS VALLÉS FOTOGRAFIA: B. RAMON

Els últims anys estan essent excessius ambl’aparició d’informacions que tenen a veu-re amb actuacions violentes; fa la im-

pressió que tot allò relatiu a informacions so-bre agressions i comportaments violents es tro-ba en alça i que coexisteix amb la nostra realitatquotidiana de vida «tranquil.la». Aquesta sen-sació ha d’alterar necessàriament la percep-ció del món i de l’entorn més immediat en elqual vivim. Les guerres dels Balcans, els con-flictes constants araboisraelians, les guerres ac-tuals al pròxim orient, les ocupacions de te-rritoris, els conflictes tribals a l’Àfrica i la pro-liferació de casos de violència de gènere creenla sensació d’inseguretat en la percepció ambquè vivim la nostra realitat. Tot això forma partdel món dels adults; però i els infants? Sónaliens a aquesta realitat? Com deuen experi-mentar aquests fenòmens?

El coneixement i la prevalença de la violèn-cia domèstica ha proliferat i sabem que moltsinfants i joves han experimentat un elevat graude temor i ansietat. Els efectes de la violènciasón tan greus que poden fer que un nen de5 anys agafi un ganivet de cuina per agredirel seu progenitor, intentant protegir la sevamare. Aquest mateix nen pot realitzar accionssuïcides davant la violència repetida del parecap a la mare. Aquesta desesperació és fre-qüent i perillosa.

Alguns estudis recents indiquen que presen-ciar actes violents és com a mínim tan nociucom patir directament aquesta violència. Elsadults que han viscut aquesta situació quaneren petits relaten la impotència que sentienal no poder protegir als seus germans o pa-res. L’angoixa produïda pel dolor observaten la víctima estimada és descrita com a moltpitjor que la pròpia experiència de dolor. Lesdades obtingudes sobre els abusos confir-men d’una forma uniforme que la major partde la violència es produeix en el context d’unarelació i la majoria de les vegades a la llar.

En absència de violència física, l’impacte ne-gatiu d’un conflicte crònic i amarg entre elspares o els abusos verbals poden ser tambénegatius. Els abusos sexuals, tant si els pateixdirectament l’infant com si afecten un altrefamiliar, resulten especialment nocius. La ma-joria d’infants que han patit abusos importantsi molts dels que viuen en llars en les quals hiha violència presenten seqüeles prou impor-tants com perquè se’ls diagnostiqui un tras-torn per estrès posttraumàtic (TEPT). Algunsinfants que pateixen violència domèstica nocompleixen tots els criteris diagnòstics delTEPT, però poden presentar alguns símpto-mes d’un ampli espectre que inclouen temorsobsessius, fòbies, alteracions de la son, hi-pervigilància, tendència al plor, manca d’en-tusiasme, impulsivitat, agressivitat excessiva,conflicte amb els companys, queixes psico-somàtiques, malalties o accidents freqüents.

Si un pare o mestre està preocupat per unnen que presenta aquests símptomes, cal par-lar amb ell en privat. També és important quel’especialista comenti amb un dels pares (tam-bé en privat) que l’avaluació del nen és com-patible amb la possibilitat que hagi patit alguntrauma. Una forma no amenaçant d’iniciaraquest interrogatori és, en el cas del nen, pre-guntar qui és el que té pitjor caràcter a casa iquè és el que el transforma en un ésser agres-siu i irritable. No importa que el nen digui queell és qui té pitjor geni: la narració que acom-panya aquesta afirmació il.lustrarà com resolels conflictes la família.

L’experiència clínica i els estudis epide-miològics indiquen que hi ha una elevadacorrelació entre la presència d’abusos o trau-mes i qualsevol símptoma relacionat amb lasalut mental del nen. La depressió i el tras-torn del comportament es produeixen amb fre-qüència en els casos en els quals s’ha pro-duït un abús del nen o violència familiar.

Si d’identifica una violència continuada, elprimer pas és crear un pla de seguretat per ales persones en risc. És convenient incloureuna revisió per un equip clínic per facilitar lacàrrega tant logística com emocional que aquesttipus de treball implica per a l’especialista.Sempre que algun membre de la família pa-teix un abús, tots els familiars pateixen i ne-cessiten protecció. Els infants que assisteixena escenes violentes es preocupen sovint perla seguretat de tots els membres de la famí-lia, inclosa la dels agressors. És important mos-trar compassió i interès per totes les parts pertal d’ajudar l’infant a assumir aquesta respon-sabilitat. Només quan s’assegura que una al-tra persona pretén defensar tota la família

pot començar a atendre les seves necessitats.La violència social i la familiar no són mútua-

ment excloents i quan es produeixen ambduesaugmenta l’angoixa que el nen pot expe-rimentar. Malgrat tot, la violència social per sisola interfereix en el desenvolupament òp-tim del nen. La tasca intrapsíquica que unnen ha de fer per al seu correcte desenvolu-pament es fonamenta, en part, en determi-nats requisits d’un medi extern. Aquests in-clouen l’aliment, la llar, l’afecte i la il.lusió deseguretat. Sabem que els infants petits des-nodrits o greument malalts no progressen enl’adquisició de capacitats a un ritme normal.L’experiència clínica indica que la capacitat decrèixer emocional, intel.lectual i físicamentes veu influïda en gran manera pel seu en-torn psicològic. El retard del creixement, finsi tot en presència d’aport calòric suficient, ésuna síndrome ben establerta que té el seuorigen en la insuficient interacció entre nen icuidador. Lamentablement, fins i tot famíliesque aconsegueixen proporcionar unes aten-cions i un afecte apropiats es veuen afecta-des pels fets traumàtics que poden produir-se al barri o en les seves proximitats. Com mésnens puguin evitar presenciar escenes de cruel-tat, assassinats o violacions, més fidelmentpodrà establir-se la il.lusió de seguretat.

La suposició que el mal és lluny i que elsadults poderosos el protegiran proporcionaal nen un espai de treball psicològic en elque pot atendre les seves tasques dedesenvolupament. En canvi, si el dany radicaen el seu entorn i ningú pot protegir-los, l’ener-gia psíquica dels nens ha de redirigir-se capa la hipervigilància i no queda espai per a mas-sa res. Un dels efectes de les notícies delsmitjans de comunicació és que fins i tot lesguerres que es produeixen en qualsevol partdel globus deixen de semblar llunyanes alsnens. En cert sentit, tota la violència passa aser violència social i els nens experimenten unvolum acumulat de la mateixa quan no sónprotegits d’aquest tipus d’informació. Els in-fants poden defensar-se en certa mesura ambla idea que les persones que apareixen a lesimatges de violència de la televisió o als dia-ris són «altres» o són «diferents» del nen i delseu cercle immediat de persones. Malgrat tot,si qui està involucrat en aquestes accions per-tany a l’entorn immediat del nen, la possibi-litat d’una defensa psicològica front al terror

passa a ser remota.Els símptomes que es donen amb més fre-

qüència en els nens o adolescents de comu-nitats amb una taxa de criminalitat elevada sóndepressió, alteració del son, ansietat, fracàs es-colar, abús de substàncies, embarassos nodesitjats. Pot haver-hi un elevat grau de fata-lisme, desesperació i impotència que aparei-xen davant la percepció que el risc és gene-ralitzat i que la supervivència es pot determi-nar per atzar. En ser cuidats per adults quepoden veure’s igualment aclaparats i incapaçosde dedicar a l’infant l’atenció que en altres si-tuacions li dedicarien, els nens i adolescentspertanyents a comunitats violentes descriuenla sensació que la vida no té sentit i és breui que ells tenen poca importància o poder.Aquests sentiments semblen contribuir a lesconductes de risc, com l’activitat sexual i l’abúsde substàncies que ofereixen una gratificaciósensual, un alliberament transitori de l’ansie-tat i una major sensació d’importància o iden-titat personal.

Algunes exposicions de violència són ine-vitables, però l’especialista ha d’orientar elspares en la protecció dels nens de cares a lainformació que són capaços de processar. Esparteix per potenciar la sensació de seguretati cal treballar per tal que el nen pugui perce-bre que disposa de recursos per fer front alperill. Els nens petits no tenen la capacitatintel.lectual ni emocional suficient per res-pondre a narracions de crims, agressions o vio-lacions. Si l’infant es manté callat com a re-sultat de l’efecte aclaparador d’un fet o pelcontrari es manté molt actiu, sobreestimulatpel contingut d’allò que rep, els pares podenarribar a la conclusió errònia que el nen noés conscient de la violència a la qual està ex-posat. A part de l’evitació de continguts traumà-tics, la validació i la capacitat de resposta da-vant dels fets l’ajuden a reestablir una il.lusióde seguretat protectora. Per últim, és impor-tant que o bé amb els companys o bé amb lafamília, els nens tinguin l’oportunitat de pro-cessar conjuntament la violència social a laqual han assistit amb la finalitat d’aconseguirla màxima integració de l’episodi.

(*) Psicòlegs clínics infanto-juvenils id’adults. Heia Psicologia, col·laboradors de

Serveis Mèdics Girona i GEM Olot(http://es.geocities.com/heiapsicologia).

La violènciai els infants

Les conductes violentes en el seu entorn i una creixent sensaciód’inseguretat poden resultar molt perjudicials per als nens.

Reportatge


TEXT: JORDI BARRIS I SANTIAGO BATLLE (*)

MA

RTÍ FE

RR

ER

Establimentsantics


Malgrat que no es coneix la data exac-ta, es creu que l’any 1911 Pere Ro-mero del Río va fundar l’armeria que

encara porta el seu cognom. Pere Romeroera fogoner del tren de la companyia «Ma-drid, Zaragoza, Alicante», (avui Renfe), i feiaparada tot sovint a Figueres per carregar lacarbonera i descansar. En una d’aquestes pa-rades va conèixer Teresa Fernández i, al capd’un temps, es van casar. Pere Romero erafill d’un armer del Palau Reial de Madrid iel seu avi també havia estat armer, per aixòtenia coneixement de les armes de foc. Vacomprar l’actual casa del número 27 de laRambla de Figueres en una subhasta públi-ca, per 50.000 pessetes d’aquells temps, en-coratjat per la seva dona i ajudat econòmi-cament pels seus amics. L’edifici s’havia co-mençat a construir l’any 1896 i es va acabarel 1912, obra de l’arquitecte Josep Azemar.Allà, Pere Romero hi va muntar la seva ar-meria, que va traslladar des de la plaça deldoctor Vila, lloc on havia començat el ne-goci amb un petit taller. Compaginava la sevafeina d’armer amb la de carrabiner.

En aquella època, a Figueres hi havia di-verses armeries perquè també hi havia moltsmilitars i guàrdies civils. Pere Romero feiareparacions i moltes de les armes les fabri-cava a mà. A la botiga s’hi venien escope-tes de cacera, armes curtes, així com bici-cletes i motos de la marca Peugeot. Men-trestant, la seva dona, Teresa Fernàndez, feiaiogurts de manera casolana i els venia.

Cap a l’any 1926, el fill del matrimoni,Alfons Romero Fernàndez, a l’edat de 12anys, comença a treballar al costat del seupare. És aleshores quan a l’establiment, abanda de les armes, també s’hi venen mà-quines d’escriure de la marca Underwood.Alfons Romero, a poc a poc, va substituintel seu pare, que finalment es jubila.

ARMES COMISSADESL’any 1936, quan esclata la Guerra Civil, laGuàrdia Civil els comissa totes les armes. Al-fons Romero va haver d’anar al front i PereRomero se’l van emportar a Madrid per tre-ballar-hi com a mestre armer. Allà es va ado-

nar que els fusells que els russos facilita-ven als republicans eren de mala qualitat.Pere Romero es va escapar de Madrid abansde l’entrada dels «nacionals» i es va amagar.

Durant la postguerra, la família va haverde començar del no-res, perquè les tropesrepublicanes, al seu pas per Figueres en laretirada cap a França, els van cremar la bo-tiga i se’n van emportar tot el que hi que-dava. El govern de Franco els va prohibirvendre armes curtes (pistoles i revòlvers) irifles; només podien vendre –i de maneramolt controlada–, armes de cacera.

L’any 1950, Alfons Romero i la seva dona,Carme Dalmau, comencen a portar l’arme-ria. Llavors s’hi venia dinamita per fer vo-ladures per a la construcció de carreteres.També venien pólvora perquè els pagesos

poguessin arrencar gran arrels d’arbres, fent-la explotar a sota. Amb l’arribada del turis-me s’incorporen a la venda articles de pes-ca i altres complements com ganivets, car-tutxeres, etc., malgrat que la base principaldel negoci són les armes de cacera i la sevareparació.

El 1979 entra a treballar-hi Alfons Rome-ro Dalmau, que estudiava història a la Uni-versitat, però el seu pare li va dir que si nose’n feia càrrec, tancava el negoci; ell s’hi vaposar de ple.

Des d’aleshores tot continua igual, amb al-guns canvis en la venda d’articles, que s’hamodernitzat i especialitzat. Alfons RomeroDalmau té un fill, encara en edat escolar;ell diu que no se sap si voldrà continuar,però espera que sí.

Armeria RomeroFigueresÉs una de les armeries més antigues de les comarques de Girona;

va ser fundada per un mestre armer madrileny en un temps en elqual estava permesa la venda d’armes de foc de tota mena.

Història

L’armeria va co-mençar, com unpetit taller, a laplaça del Dr.Vila de Figue-res. Més tard,Pere Romerocompra la casaactual, al núme-ro 27 de laRambla. A l’ar-meria s’hi venenarmes curtes illargues, peròtambé bicicle-tes i motos, aixícom màquinesd’escriure. Du-rant la GuerraCivil ho perdentot i a la post-guerra han decomençar dezero. Actual-ment el negocicontinua, peròadaptant-se alstemps moderns.

Origen1911.FundadorPere Romerodel Río.PropietariactualAlfons RomeroDalmau.TreballadorsRègim familiar.ActivitatVenda d’armesde caça, estrisde pesca i al-tres articles re-lacionats.

TEXT I FOTOGRAFIES: JOSEP MARIA BARTOMEU

L a capital de la Garrotxa, Olot, té un no-tabilíssim patrimoni arquitectònic, querecorrerem seguint les indicacions que

n’ofereix l’Ajuntament de la ciutat a travésde la seva pàgina a Internet. Segons hi afir-ma, «a Olot, el Modernisme va tenir una for-ta influència sobre l'arquitectura urbana. Elsarquitectes més importants són, entre d'altres,Alfred Paluzie, Josep Azemar, Lluis Domè-nech i Muntaner, l'escultor Miquel Blay,... Grà-cies a aquest recorregut es pot descobrir lariquesa de les seves obres».

– Casa Mas Collellmir: El primer edificide l’itinerari, va ser construït per Alfred Pa-luzie. La tribuna està decorada amb motiusflorals característics del Modernisme.

– Pastisseria Ferrer: Són remarcables lesdecoracions i les corbes dels balcons i de lafaçana, i no es pot pas deixar d'entrar a la bo-tiga per poder admirar el magnífic sostreempostissat.

– Can Noguer: Seguint el carrer Bellaire,es pot observar aquest edifici que, tot i moltmodificat al cap del temps, ha pogut con-servar unes vitrines decorades amb fusta.

– Carrer de l'Aigua, número 1: Observeuen aquesta adreça els magnífics balcons enferro forjat i balustrades tipus «cop de fuet»,on es nota la influència francesa.

– Casa Pujador (1911-1912): És de les mésconegudes d'Olot. D'una estructura molt par-ticular, tota en pedra picada, s'escampa al vol-tant d'una torre cilíndrica. Es pot constatarque la influència medieval és una referènciaarquitectònica molt important. És obra deJosep Azemar (1862-1914).

– Casa Escubós (1906): Veïna de l’ante-rior, presenta principalment unes ornamen-tacions florals sobre les balconades i les ober-tures. Aquestes últimes estan decorades ambceràmiques florals vermelles i verdes, quecontrasten amb el verd pàlid de la façana.

– Portalada lateral de l'Església de SantEsteve: Seguint el Carrer Major s'arriba a laplaça de l'església, on es pot admirar ambmés detall el portal lateral de l'edifici. És unaobra de Sureda amb una ceràmica groga amb

creus. Cal remarcar les rampes d'accés, ambdecoracions vegetals típicament modernistes.

– Casa Gaietà Vila (1901): Si creuem laplaça ens trobarem davant d'aquesta obrad'Alfred Paluzie, una de les més boniques ca-ses olotines. Com en altres cases de la ruta,hi trobarem una clara influència medieval ques'observa per mitjà dels merlets que coro-nen l'edifici. La seva decoració és molt va-riada: vegetals, animals, dracs (molt utilit-zats en l'època medieval), ferro forjat... I tam-bé acolorida: vermell, verd, blanc... Totsaquests elements li donen una identitat moltparticular.

– Casa Solà Morales: Més lluny, al Firal,es pot fer parada davant la magnífica façanarenovada per Lluís Domènech i Montaner(1850-1923). És, sense cap dubte, l'exemplemodernista més bonic de la ciutat, obra d'unartista de gran anomenada. Es pot destacar lagaleria superior i les seves dotze columnesdecorades, així com la rajola de València dela barbacana. A més, la façana està adorna-da amb motius vegetals. A la planta baixa des-taquen les dues magnífiques cariàtides, obrade l'escultor Arnau i Mascot.

– Casa Riera: Veïna de l’antreior, és im-portant per la seva façana amb decoracionsflorals i ornamentacions modernistes.

– Escultura «La Lectura»: Passeig del Fi-ral avall, a la dreta, on comença l'anomenatFiralet, trobarem aquesta escultura de MiquelBlay (1866-1936). Més de trenta obres d'a-quest autor es poden admirar al museu co-

marcal de la Garrotxa.– Casa Gassiot (1911-1912): Tornant al

centre de la ciutat pel carrer de Sant Rafel,trobeu al xamfrà un nou exemple d'edificid'Alfred Paluzie. La influència medieval ésclarament visible a la façana principal ambarcs neogòtics. Cal fixar-se en la balustradade ferro forjat i les seves ornamentacions. Ala part central, l'àliga de medalló és una re-ferència al·legòrica a la medicina (el propie-tari era metge), i l'escultura «La radiologia» re-met a l'especialitat del propietari.

– Casa Sibidí (1916): Al número 3 del ca-rrer Sant Rafel hi trobem aquest edifici. Lafaçana està coronada amb decoracions ve-getals i florals de gran qualitat artística.

– Casa Masllorens: És important per la de-coració dels balcons, integrada per motiusflorals i figures d'àligues bicèfales. Al seu cos-tat, les obertures són neogòtiques i tambédibuixen onades amb motius florals. S'hi afe-geix la particularitat d'un cap d'àngel.

– Torre Pons i Tusquets (1916-1917):Situada al Passeig de Barcelona número 13,és obra de l'arquitecte Albert Blasco i Ochoa.Hi destaquen els seus balcons de fusta, latorre a l'angle, la tribuna i també les bellescolumnes de l'escala d'entrada a la casa.

– Carrer Fontanella, número 14: Si laporta d'accés a la casa és oberta es podendescobrir, d'una banda, un magnífic rebedormolt ben decorat en rajola de València, i tam-bé una barana d'escala en ferro forjat d'unagran finesa decorativa.

Rutes per lescomarquesgironines11 DominicalDiumenge 27de juny de 2004

La ciutat museuOlot conserva un molt destacat patrimoni arquitectònic modernista,

que es pot apreciar simplement passejant pels seus carrers.

La ruta del modernisme (III)

Telèfons iadrecesd’interès

– Oficina de Tu-risme d’Olot , ca-rrer Hospici, 8.972 26 01 41www.olot.org

– Patronat de Tu-risme CostaBrava-Girona .972 20 84 01www.costabra-va.org

Casa Solà Morales. Dos detalls de la façana d’aquest emblemàtic edifici d’Olot. Fotos: Txell Masó.

Hi va haver un temps en el qual de la tonyina ver-mella se’n deia «bou dels cartoixans», entre d'al-

tres coses perquè el color vermell i la textura dela seva greixosa carn poden recordar, i de fet re-corden, l'aspecte de la carn de boví. De fet, hi hatalls i preparacions de la més gran de les tonyinesque recorden, visualment, diferents carns: el per-nil ibèric, per la infiltració de greix; o un rosbif,per la gradació de colors... Bé, doncs, la gran to-nyina vermella, la que es pesca a les almadravesd'aigües gaditanes amb destinació gairebé exclusi-va a les taules japoneses, ha passat de bou a toro,per obra i gràcia de la japonització de la cuinaanomenada «de fusió» i la desbordant creativitatno sols culinària, sinó també literària, dels practi-cants de la cuina dita «d'autor». De manera que nose sorprenguin si en algun d'aquests restaurantsels ofereixen tonyina toro, o ventresca de tonyinatoro. No és que hi hagi una nova espècie que su-mar a les tonyines vermella, clara o blanca i a totsels seus parents, no; passa que aquests cuinersvolen, pel que es veu, emular Linneus, el natura-lista suec pare de la moderna taxonomia zoològi-ca i botànica. Passa que han sentit tocar campa-nes, però les repiquen molt malament. Veuran: latonyina vermella és un dels peixos preferits d'unpoble tan ictiòfag com ho és el japonès. Ja hemassenyalat que les tonyines capturades a les alma-draves de Barbate, Zahara, Tarifa o Conil solen aca-bar, convenientment decapitades, buidades de vís-ceres, trossejades i ultracongelades, als «sushi-bar»de Tòquio. Allà, la tonyina es diu maguro; però,com passa aquí, cada «tall» té el seu propi nom, ial que anomenem majoritàriament ventresca, peròtambé panxa, mendreska i altres noms, ells en diuentoro. És a dir, que toro és... ‘ventresca’. I la ven-tresca és la part més apreciada i cotitzada de la to-nyina vermella (de la blanca també, per cert).

De manera que aquí, per subratllar que es trac-ta d'una tonyina de molta categoria, s'especifica ala carta que és «tonyina toro». Un no acaba d'en-

tendre per què cal dir «toro» a la ventresca, i enca-ra menys per què s'escriu «ventresca de ventrescade tonyina», que és la meva traducció lliure de «ven-tresca de tonyina toro». Per descomptat, és inútilbuscar la «tonyina toro» en cap tractat d'Ictiologia.Tonyina vermella, tonyina d'almadrava, tonyinade l'Estret... Encara que sigui tonyina a seques,que normalment quan parlem de la blanca o de laclara ho diem o recorrem a les seves altres deno-minacions, com bonítol del Nord per a la blanca.

Però ja que no és nou associar la tonyina ambla carn de boví, els suggerim que se’n preparinuna hamburguesa. A casa, quan comprem tonyi-na, la retallem per «fabricar» uns filets amb els cen-tres de cada quart de rodanxa; amb aquesta carnretallada fem les hamburgueses. Poden, també,picar, millor a ganivet que amb màquina, la quan-titat de tonyina necessària. Modelin amb aquestacarn picada boles de la mida que desitgin, i pro-cedeixin després a aixafar-les. Ve bé afegir-hi unamica de gràcia, de picardia; poden aconseguir-hoafegint a la carn de tonyina picada una mica desalsa Lea & Perrins, però nosaltres preferim picarmolt petitons uns quants bitxos verds en vinagre,procurant que no siguin dels picants, sinó dels amar-gants, i barrejar-los amb la carn de tonyina.

La resta... s'ho poden imaginar: un breu pas perla paella, amb unes gotes d'oli, de manera quel’«hamburguesa» quedi ben sucosa, i al plat, en elque l'acompanyarem amb la parafernàlia habitual:unes rodanxes de tomàquet, per descomptat pe-lat, unes anelles de ceba, unes rodanxes de co-gombre, unes fulles d'enciam i unes patatetes, enaquest cas millor cuites que fregides.

Si les preparen amb tonyina vermella, s'assem-blaran al bou; si usen tonyina blanca, a la vedella.En els dos casos són molt bones. Això sí, jo no elsrecomanaria que es fessin unes hamburgueses de«toro», ni de lídia –és millor estofat– ni de tonyina:per a una bona ventresca se m’ocorren fórmulesmolt més interessants i respectuoses.

De color groc palla amb aro-mes que recordeen les flors

salvatges i la fruita madura.Lleuger, fi, amb bombolles fi-nes i constants. No és ni un cavani un xampany, és un vi escu-mós produït al sud de Françaamb el mètode tradicional. Ela-borat preferentment amb les va-rietats Mauzac i també Chenini Chardonnay. Perfecte com aaperitiu i també per a tot l’àpat.En la seva varietat semi-sec ésmolt apropiat per als dolços iles postres. Es recomana servir-lo molt fred.

El celler elaborador: la mar-ca Aimery és una de les méspopulars de França i és elabo-rada per Les Vignerons du Sieurd’Arques, un celler situat propde Limoux, al sud de Carcaso-na.

La tonyina toroAimeryCAIUS APICIUS GASTRòNOM

El cava12 DominicalDiumenge 27de juny de 2004

Blanquettede Limoux

AgustíEnsesaBonetEscola de Tastavins del Gironès

Major, 22 - 17257 Gualta - Tel. 972 75 83 [email protected] - www.restaurantcalapaquita.com

Properament obertura de la nostra terrassa

d’estiu!!

MENÚ MIGDIA, DE DIMARTS A DIVENDRES: 15 €

MENÚ DEGUSTACIÓ

CARTA CREATIVA

Després de les reformes

de nou al seu servei

Un dels plats que té més èxit als res-taurants de gamma alta és el carpac-cio. El podríem definir com un bistec

de bou tallat finíssimament i servit, normal-ment, amb una mena de vinagreta d’oli d’oli-va, sal, pebre, suc de llimona i, opcional-ment, ceba picada molt fina o flocs de for-matge parmesà. La seva característica principalés que la matèria prima –bou o vedella– hade ser de primeríssima qualitat i que la vi-nagreta i el tall molt fi contribueixen a treu-re-li el gust excessiu de carn crua, no del gratde tots els paladars. El gloriós parmesà –defort gust que pot funcionar com una espè-cia– acaba d’arrodonir el sabor del plat, quese serveix fred. Aquí el carpaccio sol servir-se com a segon plat, però originàriament –iaixí ho fa constar el Larousse Gastronomi-que– era un entrant. Encara ho he vist al Pi-menont, sota el nom de carne cruda (en pie-montès, carn cruja).

El nom del plat és un homenatge al pin-tor venecià Carpaccio. Aquest superb artis-ta del Renaixement, que va viure i morir aVenècia (1465-1526), és una mena de fastuós«cronista» de la seva ciutat, en forma de gransfrescos dedicats a descriure, amb un granluxe de detalls i de colors, les vides dels sants(entre ells Sant Jordi). Les seves delicades isuperbes carnacions, doncs, justifiquen –sino è vero è ben trovato!– el nom de «Car-paccio» amb què el xef del Harry's Bar, deVenècia, va batejar un filet de carn crua pre-sentat en forma de mosaic, diuen que en oca-sió, precisament, d'una mostra de Carpaccio.Val a dir que aquest llegendari Harry's Bar,situat en plena plaça de Sant Marc, és homò-nim d'un altre que encara avui hi ha a París(i on s’han inventat còctels tan cèlebres comel Bloody Mary), essent una pura coincidènciaels dos noms.

«CARN CRUJA»Podem considerar el carpaccio com una menad’antecedent dels plats «de disseny». O, si vo-leu, com una mena de styling o redissenyd’una plat tradicional del Piemont: es tractade la carne cruda (en italià estàndard), ode la carn cruja, com diuen els bons pie-montesos en el seu dialecte, amb força tretsque l’apropen al català. Aquesta regió ita-liana, artífex, amb Cavour, Víctor Manuel...del Rissorgimento nacional, amb capital ala suggestiva ciutat de Torí, a part del seudialecte itàlic conserva una cuina superba iesplèndida. Als piemontesos, en efecte, elsagrada menjar bé i abundant, i, com a anti-pasto (entremès), comencen els seus àpatsluxuriants amb una bona provisió de carncruja (carn crua) i de gras de pernil amanitamb pebre. Aquesta carn crua o antecedentdel carpaccio és amanida amb oli d’oliva, sucde llimona, pebre i, sovint, all. I, quan n'éstemporada, amb la meravellosa tòfona blan-ca d’Alba o del Piemont –la més perfumadadel món–, llescada finament amb una man-dolina. També hi són excel.lents els ovoli fres-

cos llescats, que són els nostres ous de reig.També es pot tirar mà d’un producte no pie-montès, però que s’hi acostuma a posar, elformatge de Parma (el veritable, amb De-nominació d’Origen Parmigiano-Reggiano),no pas ratllat, sinó llescat o en forma de flocso encenalls. Un formatge tan flairós (queno s’ha de confondre amb el Grana o elsde «tipus» parmesà), tan dens de gust, quemés que un formatge és com una espècieque, per tant, s'’adiu bé amb la carn. I nooblidem l’autèntic oli d’oliva verge, proce-dent de la Toscana i també, ben sovint, deCatalunya.

A imitació del carpatxo de carn, també se’nfan de peix o marisc –gamba, llagosta, lluç,rap (si bé, en aquest cas, ens recordem la pa-rafernàlia japonesa del sushi i el sashimi).

També es fan carpatxos a base de verdureso fruites, com mango o pinya.

Encara més tradicional, i un plat casolà sor-prenent, és la Salada de carn cruja (Insa-lata di carne cruda, amanida de carn crua),en la qual el filet o nou de vedella es picafinament, s’amassa, es marina, i s’esponja unamica abans de servir-la. L’amaniment con-sisteix en oli d’oliva, suc de llimona, all, sali pebre, i fa «coure» la carn (gràcies a l’àcidde la llimona) almenys durant dues hores:el gust final és deliciós (fins i tot per als noexcessivament carnívors), sobretot si la carnes pica, com he vist fer a les cases, al mor-ter, en una batedora elèctrica. Naturalment,si al moment de servir-ho llesquem una tò-fona, ous de reig i/o formatge parmesà, ja estracta d’un menjar de déus.

Gastronomia


El carpaccio Va néixer a Venècia en homenatge a un pintor del Renaixement i

actualment és un dels plats estrella dels restaurants de gamma alta.

Podeu tastar uncarpaccio excep-cional (a mi m’en-canta) al restau-rant-estrella deGirona El Cellerde Can Roca(Carretera deTaialà, 40; tel.972 22 21 57); ésa base de peusde porc cuit,emmotllat, lles-cat, amanit amboli de siurenys iguarnit amb unaamanida perfu-mada i fesols deSanta Pau i her-bes. Joan Roca–un dels cuinersmés interessantde l’actual pano-rama gastronò-mic europeu–,quan va comen-çar, ja va introduirla nota del per-fum de l’oli desiurenys (com endiem a Girona) oceps, amb unainnovació estimu-lant, al carpaccioclàssic. Però araha aconseguituna preparacióque agrada finsi tot a aquells queno senten debi-litat per la carncrua del carpac-cio corrent.

Carpacciodel Cellerde CanRoca

En la cuina tradicional no hi ha exces-sives preparacions a base de carncrua. Una de les poques excepcions,

però, és aquesta exquisida recepta del Pie-mont, regió del nord d’Itàlia amb capital aTorí. En piemontès se’diu Salada de carncruja i Insalata de carne cruda en italià. Haigde dir que fins i tot als que no som entu-siastes de la carn sense coure, aquesta«amanida» (que pot ser també un segonplat) passa d’allò més bé. El secret és laqualitat de la carn –vedella–, el picat fetamb cura i els assaonaments, que «couen»la carn. El cuiner del Harry’s bar de Venè-cia que va crear l’ara mundialment famóscarpaccio (a base de filet de bou o vede-lla), indubtablement es devia inspirar enaquest plat tradicional italià.

ElaboracióTrinxeu la carn ben fina i poseu-la en un

gibrell; amaniu-la amb sal i pebre i reme-neu-la bé amb les mans, com si pastéssiucarn per a embotits.– En un morter, piqueu-hi els alls i, com siféssiu un allioli, afegiu-hi l’oli i el suc de lli-mona: no cal que quedi lligat o espès. Abo-queu-ho a la carn i acabeu-la de pastar, re-menat-la bé.– Deixeu-la reposar almenys dues hores ala nevera; remenant-la, si convé, dues o tresvegades. Aquest temps de repòs, amb lapresència de la llimona, farà que la carn es«cogui», perdi el gust de cru i adquireixiel gust dels aromatitzants.

NotesAquest deliciós plat, que al Piemont se ser-veix com a entrant, és un clar antecedentdel carpaccio (dit, precisament, Carne cru-da en aquesta regió). En el carpaccio, però,la carn s’hi posa llescada ben fina, no pi-cada, i també guarnida amb oli, herbes ialtres ingredients.– Al vostre gust, a la salsa hi podeu afegiralguna herba –com orenga–, o algun filetd’anxova (ben picat amb la salsa). En elmoment de servir-la, la convertireu en unplat excepcional posant-hi fines làmines oflocs de formatge parmesà (i no una imi-tació, sinó el veritable Parmigiano-Reg-giano), o bé, també tallats amb la mando-lina, tòfones, ous de reig o ciurenys fres-cos.– El plat surt millor si la carn la piqueu a mà,al morter, i si abans de servir-la, la bateubé, a fi que s’espongi.

Ingredients

● 400/500 gramsde vedella (filet).● 1 o 2 grans d’all.

● Un got d’olid’oliva verge.● 2 o 3 llimones(suc).● Sal i pebre.

Amanida de carn cruaLa recepta

JaumeFàbrega

La celebració de l’Eurocopa de futbol aPortugal fa que els col.leccionistes detemàtica esportiva en general, i més con-

cretament els que es dediquen al futbol, hotinguin molt bé perquè s’han generat totamena de records al.lusius a la competició.D’aficionats dedicats a temes esportius n’hiha a milions a tot el món; però possiblementha estat el futbol, des de la seva aparició arafa poc més d’un segle, i encara més des dela seva consolidació com a espectacle de mas-ses, el que ha suscitat més interès entre elsco.leccionistes, que tenen un ampli ventall depossibilitats: des de peces de roba dels uni-formes, fins a insígnies, banderins i senye-res dels clubs. Una de les variants d’aquestsobjectes de col.lecció, segurament la mésassequible i popular, va ser la dels cromos;en la seva edat daurada, cap als anys 50, eraestrany el nen que no recollia del quiosc, isobretot de les teules de la xocolata, els exem-plars que servirien per completar els àlbums,no sense abans haver de passar per la fasemés engrescadora i gratificant del col.leccio-nisme, la de l’intercanvi. Altres vegades, al-gunes fàbriques de xocolates editaven àlbumsde cromos amb continguts ben diferents (cièn-cies naturals, personatges, fets històrics...),per obsequiar amb una pilota de futbol de re-glament qui completés la col.lecció.

Altres cases comercials, botigues i establi-ments diversos acostumaven a obsequiar llursclients amb targetes postals i fotografies, comper exemple el paper de fumar «Foot-Ball»,que repartia unes postals que mostraven elsequips de la seva època, com ara el del F.C.Barcelona, campió d’Espanya el 1926, ambaquesta formació: Platko, Planas, Walter, To-rralba, Sancho, Carulla, Just, Piera, Samitier,Alcántara i Sagi-Barba. L’establiment barce-loní «Gran Sastrería Palacio de la Elegan-cia» ho feia amb una doble intencionalitat,tota vegada que, a més d’obsequiar els clients,pretenia repartir una de les més efectivespublicitats de llavors, la dels petits cartells o

programes de mà, i al revers de les targeteshi incloïa la propaganda de la casa amb totariquesa tipogràfica, mentre que al davant hiapareixien les fotos dels jugadors i dels equips.Un conegut producte farmacèutic, «Jarabe Hi-pofosfitos Climent, Marca Viuda, que da vi-gor a los jóvenes que se dedican a los depor-tes», va repartir una magnífica série de targe-tons titulada «Las grandes jugadas de losgrandes equipos», una de les quals al.ludia alpartit F.C.Barcelona-Nuremberg 1 F.C.: «La ve-nida del Nuremberg a España marca unanueva era en el Futbol Nacional. Compuestopor once verdaderos atletas, el Nuremberg de-mostró a todos los aficionados, las maravi-llas del Futbol; sobre todo Stulfauth, el guar-dameta, con su manera de blocar el balón yresguardarlo del adversario, evidenció una

técnica desconocida de la que los jugadoresespañoles pudieron aprender grandes cosas».

Les més conegudes marques de licors tam-bé han estat sempre al costat d’aquest es-port, amb etiquetes de llurs productes dedi-cades als equips de competició; amb calen-daris de la temporada, amb la informació detots els partits de primera i segona divisió, idel grup de tercera divisió corresponent a lademarcació; i altres objectes de col.lecció perengrescar la gent i incitar al consum.

Hi ha col.leccionistes que recullen tot allòrelacionat amb el futbol, tot i que també hiha aficionats especialitzats en determinats ves-sants, com poden ser els estadis, els carnetsi abonaments, les entrades, banderins, insíg-nies i pins, samarretes, bufandes i gorres, cro-mos, revistes, llibres, còmics, targetes pos-

tals diverses, medalles, monedes, i sobretotsegells de correus. En aquest darrer punt hiha autèntics especialistes, amb col.leccionstemàtiques guardonades en exposicions in-ternacionals, com és el cas del mallorquí JoanMiquel Llompart, un estudiós del futbol, so-bre el qual ha fet una gran tasca de recerca.

Tot i les excel.lències del col.leccionismepopular s’haurien de vigilar, però, els abu-sos que puguin sorgir per aprofitar-se’n. Coma exemple, el que va passar en el terreny fi-latèlic amb el Mundial Espanya 82. Va resul-tar tan esgarrifosa i excessiva la proliferaciód’emissions, de tots els països, que molts afi-cionats es van arribar a gastar mig milió depessetes de l’època, i quan algú es volguévendre la col.lecció, no va poder recuperarni la desena part del dispendi.

Col.leccionisme


L’esport reiEl futbol és també majoritari entre els col·leccionistes.

XavierRomero

FILATELIA - NUMISMÀTICA

Argenteria, 17 - 17004 GIRONA - www.ordonez.info - Tel./Fax 972 20 62 45 - E-mail: [email protected]

Potser la definició que un pacient de fi-bromiàlgia dóna de la malaltia és que li«fa mal tot» amb una sensació gran de

coïssor i fatiga muscular. I per si no n'hi ha-gués prou, el dolor pot variar en funció del'hora del dia, de l'activitat desenvolupada,dels canvis del temps, la falta de son, l'estrès...Un altre dels símptomes s'associa a l’ansie-tat, depressió, migranyes, sequedat de boca.No és estrany que, abans del diagnòstic, elpacient pugui passar-se anys peregrinant d'es-pecialitat en especialitat (fins a 16, diu l'As-sociació de malalts) o acabi amb el consellque visiti un psiquiatre ja que tot el proble-ma és al seu cap. Per això, com diuen elsmalalts, «al dolor limitador i empobridor de laqualitat de vida se suma el dolor moral queprodueix una malaltia desconeguda, el do-lor de no sentir-se creguts, el dolor d'unasocietat que menysprea el que ignora».

Es calcula que actualment pateix la malal-tia gairebé un 3% de la població general; ésa dir, 1.200.000 espanyols, dels quals el 90%són dones. Per donar una idea de la dificul-tat diagnòstica, n’hi ha prou de dir que perclassificar algú com a pacient de fibromiàl-gia ha de tenir dolor en almenys 11 de 18punts del cos que s'estableixen en el proto-col i que van des del tors i la zona cervicalbaixa fins al gluti, el maluc o el genoll. Cal te-nir un dolor generalitzat almenys durant tresmesos i altres símptomes com són intran-quil·litat, fatiga, cansament...

Avui ja es tracta d'una síndrome ben des-crita de dolor crònic generalitzat. És una ma-laltia reumàtica que es caracteritza pel dolormusculoesquelètic (fibromiàlgia significa pre-cisament això: dolor en músculs, lligamentsi tendons). És més freqüent en dones queen homes i es pot manifestar a qualsevol edat,incloent-hi nens i adolescents. Encara quedepèn molt de cada pacient, qui la pateix téla impressió d'estar sortint d'una infecció vi-ral, ja que la sensació de cansament pot sersimilar. El problema és que el dolor és enmolts casos invalidant. I com diu el Dr. Colla-do, especialista de la Unitat de l'Hospital Clí-nic de Barcelona, «el més freqüent és queles dones arribin a la consulta amb una pèr-dua de més del 50% d'activitats; és a dir, nopoden desenvolupar la seva vida normal».

Per al diagnòstic s'utilitzen els criteris des-crits pel Col·legi Americà de Reumatòlegs el1990, tot i que molts experts creuen que sóninsuficients. A part del dolor per pressió di-gital (aproximadament de 4 quilos) en elspunts que abans dèiem, s’ha de patir un do-lor generalitzat durant més de tres mesos des-cartant l'existència d'altres patologies. Les anà-lisis i altres mitjans auxiliars de diagnòsticno mostren alteracions, per la qual cosa no-més s'utilitzen per descartar possibles malal-ties associades.

SÍMPTOMESEncara que sembla que ja es dibuixa clara-ment la malaltia, l'Associació de pacients (Afi-brom) assenyala algunes particularitats:

– Dolor: Mal delimitat, muscular profund,coïssor, «com si alguna cosa es clavés o cre-més». Empitjora al matí i solen fer més mal elsmúsculs que s'usen de manera repetitiva.

– Fatiga: Pot ser lleu en alguns pacients isevera en molts altres. Es descriu fatiga men-tal, amb sensació d'abatiment. En ocasions elspacients diuen que «és com tenir els braços iles cames en blocs de ciment».

– Trastorns de son: El son profund s'in-terromp amb despertars parcials. I sol ha-ver-hi «cames inquietes» o bruxisme (grinyo-

lar de dents) i altres anomalies.– Intestí irritable: Del 40% al 70% de pa-

cients té aquesta síndrome.– Síndrome temporomandibular: La

quarta part de pacients pateix aquesta sín-drome, que causa dolor al voltant de la boca.

– Altres símptomes: Amb més freqüèn-cia estadísticament significativa, els pacientspateixen dolor toràcic, regles doloroses, pro-blemes de memòria, punxades a les mans,rampes musculars, marejos, sequedat d'ulls iboca, i fins i tot alteracions motores.

– Factors agreujants: Canvis de clima, am-bients freds o molt secs, canvis hormonals,estrès, depressió, ansietat, excés d'exercici.

Hi ha moltes investigacions en marxa, però,ara per ara, la causa de la fibromiàlgia és des-coneguda. Se sap que hi ha una sèrie de fac-tors desencadenants, com algunes infeccions,o l'aparició d'alguna malaltia com artritis reu-matoide, lupus o hipotiroïdisme. També hi hateories que parlen d'alteracions en la regula-ció dels neurotransmissors. Potser també si-gui una resposta anormal als factors que pro-dueixen l'estrès.

Com que no se’n coneix la causa, el trac-tament és simptomàtic. Fonamentalment, vadirigit a reduir el dolor i a millorar la quali-tat del son, ja que en molts dels pacients lafase de son profund queda alterada i nota-blement reduïda. Segons el Dr. Antonio Co-llado, almenys un 65% presenten una poten-cial recuperació de fins al 60% de les capa-citats amb els actuals recursos farmacològicsi les teràpies física i psíquica. La recuperaciódepèn, com és lògic, del grau d'afectació psi-

cològica i, sobretot, delscanvis que la malaltia hagiprovocat en la vida quoti-diana del pacient.

Es tracta i així es defineix,d’una malaltia crònica. Elssímptomes, però, podenpresentar alts i baixos im-portants, passant per fasesde severitat i lleugeresa alllarg del temps. En general,es recomana que el pacientsegueixi les seves activitatsde sempre amb la majornormalitat possible. Enmolts casos haurà de reduir-les, ja que la incapacitat perportar-les a terme pot sernotable.

Com que els símptomesdominants són el dolor malcontrolat i la fatiga, la res-posta és individual. I aixícom hi ha qui reorganitzala seva vida d'acord ambel seu nou estat, hi ha quis'esfondra davant la in-comprensió dels altres i, so-bretot, davant la falta d'unaentitat clínica coneguda. Se-gons el Dr. Jaume Graell,director de l'Institut Català

de Reumatologia, el 35% de pacients pot arri-bar a fer una vida normal; un altre 35% mi-llorarà molt amb el tractament, però tindràcertes limitacions; «la resta és variable, enca-ra que únicament en el 5% dels casos la ma-laltia pot considerar-se rebel».

El Dr. Antonio Collado diu que hi ha un pa-tró de conducta que predisposa al dolor engeneral, i que està associat a persones per-feccionistes, hiperactives, amb facilitat per serurgents i impacients en les activitats diàries.Aquest perfil s'observa en una bona part delscasos de fibromiàlgia, que representen entreel 2,4% i el 2,7% de la població general i el4% de la població femenina a Espanya (es-pecialment entre els 20 i els 45 anys). El Dr.Molina Soto, director de l'Institut Poal de Reu-matologia de Barcelona sosté que la pateixun 5% de la població espanyola, i que el80% dels afectats són dones.

Encara que pugui semblar un contrasentit(pel dolor muscular), els especialistes afirmenque l'activitat física i esportiva pot beneficiarnotablement els pacients. Caminar a bon pas,passejar en bicicleta, nedar, fer gimnàstica...tot plegat pot ser recomanable perquè a mésanirà ampliant la tolerància al dolor. Es reco-mana iniciar l’exercici a poc a poc per veu-re la capacitat de cadascú, tenint molt encompte la necessitat de la fase prèvia d'es-calfament. Si el cansament apareix de segui-da cal practicar amb menor intensitat per des-prés anar incrementant-la a poc a poc. Si noho suporta, ha de consultar el seu metge aveure què pot fer, perquè una de les alter-natives possibles és el massatge.

Salut


RamónSánchezOcaña

Es desconeix la causa d’aquesta malaltia, que provoca dolor icansament generalitzats, i que afecta el 3 per cent de la població.

Fibromiàlgia

MA

RTÍ FE

RR

ER


Tres propostes dePunto Blanco perals que volen exhibirmés pell: banyadorstipus eslip o tanga.

1

4

La moda masctons sobris o

l no passende moda

Des que la moda de bany va deixar de ser exclusivament fe-menina, els shorts van instal·lar-se a platges i piscines. Còmo-des i polivalents –molts poden utilitzar-se com a pantalons curts–,s’han allargat o escurçat per adaptar-se a les tendències, i hanincorporat estampats i colors per satisfer els gustos de tots elsusuaris. Les ratlles verticals i lels flors hawaianes en la mida«clàssica» són els que més es veuran aquest estiu.

MistralChevignon

Chevignon

Lacoste

Speedo

• MOBILIARI

i DECORACIÓ INFANTIL

• LLISTES DE NAIXEMENT

• ROBA FINS A 3 ANYS

• BATEIG

• REGAL

C/ Maluquer Salvador, 19 - 17002 GIRONATelèfon i Fax 972 21 57 [email protected]

Tendències


1 Boxer Mistral demarcada inspira-ció retro.

2 Un estampat encolors brillants perals que més esbronzegen. DePunto Blanco.

3 El Fastskin FSIIde Speedo revolu-cionarà la natacióprofessional per-què redueix el fre-gament de l’aiguasobre el cos.

4 Punto Blancoproposa un banya-dor de licra de co-lor verd caqui iamb butxaques.

5 Franges verti-cals en tons àcidsen un boxer de-senfadat de PuntoBlanco.

Ells també es mullen

2

5

3

ulina de bany amplia les propostes any rere any; els homes poden escollir entre passar desaperceburts ambdestacar sobre la sorra amb colors brillants, i fer-ho amb boxers, shorts, eslips o, per als més atrevits, tanga.

ANNA ESTARTÚS

Petit Bateauel retorn de les peces de punt, tan lleugeres com un petó...

C/ Obra, 3 - GIRONA

Han estat deu anys de constant evolu-ció, durant els quals han anat deixanttemes a manera de testament, però mal-

grat els rumors de separació i tres anys ambprojectes en solitari, els nou membres deSlipknot han tornat amb un nou treball con-junt, Vol 3: The subliminal verses. Efectiva-ment, han passat tres anys des de la publi-cació d'aquell contundent Iowa, però la ban-da nord-americana torna amb força i, segonsun dels seus membres, Chris Fehn, «amb unequilibri que els altres àlbums no tenien, ambcançons que ofereixen contundència i tran-quil·litat en tot el disc; algunes són tècniques,d’altres, melòdiques. Estem encantats».

És curiós veure els components de Slipk-not sense les seves màscares dantesques, per-què lluny de provocar el terror que portena l'escenari, tenen aparença de bons noisde la capital de l'estat d'Iowa, Des Moines.«Això de les màscares –explica Fehn– no ésres més que una manera d'oferir una imat-ge conjunta del grup, sense que importi lateva veritable cara. En aquests deu anys lesmàscares han anat evolucionant i adaptant-se a cada disc. Al principi les fèiem nosaltresa mà, però ara les fa un artista, S. Mat Ge-orge». Els nou membres del grup tampoc usenels seus noms per a l’espectacle; cadascund'ells té un número de l'u al nou: «És com unsegon cognom. Jo sóc el tres, perquè vaigarribar més tard i me’l va donar la banda, en-cara que preferiria haver estat el vuit. Éscert que això del número i la màscara et per-met que hi hagi un Chris Fehn a l'escenari iun altre a fora».

En general, el músic americà considera que«el fet que siguem nou músics sobretot t'o-fereix avantatges. En primer lloc, tens un grangrup d'amics que t'arriben per nou vies di-ferents, són nou creativitats i nou cervells al’hora d’aportar música i talent al grup, a méscadascun porta amb ell les seves pròpiesinfluències. El principal problema és que tam-bé són nou personalitats a posar-se d'acordi nou persones a repartir guanys».

Rick Rubin, que ha treballat amb JohnnyCash, Red Hot Chilli Peppers i AC/DC, s'haencarregat de la producció d'aquest Vol 3:The subliminal verses, i «ens va dir que éremun grup molt estrident i que ens puliria. Hatret del grup coses que no sabíem que tení-em. Possiblement puguem parlar d'un nouSlipknot, molt més fort mental i físicament».

No és nou que als Slipknot –que acabend’actuar a Saragossa, de teloners de Metalli-ca– els atribueixin influències de Pink Floydo King Crimson. Són dos grups que sempreels han agradat i, a més, tots els seus mem-bres han mostrat interès pel rock progressiu.En aquest nou treball han inclòs instrumentscom una guitarra acústica i un piano orgà-nic. A més, «la veu de Corey, que és un can-tant fantàstic, sona com mai. Crec que, enresum, amb aquest àlbum fem un viatgecap a les arrels del grup». Per a Fehn, Coreyés «un gran compositor, amb molt talent, queha sabut reflectir en els nous temes l'amor,l'odi, i una infinitat d'emocions. Li encantaindagar en el lèxic a l'hora d'escriure, i jo avegades he hagut de buscar alguna paraulaal diccionari per saber què estàvem dient».

Música

18 DominicalDiumenge 27de juny de 2004 màscares

La banda de les

Els nou components del grup nordamericà Slipknot feia tres anysque no publicaven cap disc, però quan creixien els rumors sobrela seva separació han tret al mercat «Vol 3: The subliminal verses».

Bandes sonores

Novetats

Deux frères Stephen WarbeckDecca-UMG

Després d’haverexplorat els ori-gens de l’home–En busca delfuego (1981)– i debuscar l’aspectehumà dels ani-mals –El oso(1988)–, Jean-Jacques Annaudretrata ara unaparella de tigres

asiàtics d’ullals afilats per mostrar el costat mésirreductible de les bèsties. En aquesta ocasió, elrealitzador francès ha prescindit del seu compa-triota Philippe Sarde –que va posar la banda so-nora als dos films anteriors– i ha encarregat la par-titura al britànic Stephen Warbeck. L’autor de lesbandes sonores de Shakespeare in love i Billy Elliotha escrit una bella partitura, que combina músi-ca simfònica d’aire occidental amb altres temesintrumentals de marcades sonoritats asiàtiques.Warbeck, que ha de suplir els diàlegs amb lesseves peces, ha desenvolupat temes molt inten-sos, especialment aquells que il.lustren les lluitesentre els tigres. Lluís Poch

Tomatito: «Aguadulce»

El guitarrista JoséFernández Torres«Tomatito», un «ena-morat de la músicaen general i de la gui-tarra en particular,perquè té un llen-guatge universal jaque obvia les parau-les», acaba de pu-blicar el seu nou àl-bum en solitari,Aguadulce, en el quehomenatja la seva te-rra natal, Almeria, i elpoble on viu. «Sí, ésun homenatge al meupoble, al lloc on visc, Aguadulce, perquè allà hiestic molt a gust i quan això et passa, si no hovalores i ho plasmes on creus que és significatiuper a tu, no et quedes bé amb tu mateix». Per aAguadulce, «Tomatito» s'ha envoltat d'una sèriede col·laboradors de luxe dins del flamenc, quevan des de les seves dues filles, Mari Ángeles iRocío, a Diego «El cigala» i Paquete, passantper Potito, Antonio i Josemi Carmona.

Marcel Casellas: «L’envelat...»El músic Marcel Casellas, integrant de Mesclat,fon bases electròniques, instrumentació orgànica,so de cobla i percussions mediterrànies en el seudisc L'envelat violeta. L'àlbum pretén unir moder-nitat i tradició, ball de festa major i hip-hop, en untreball editat sota el seu nom i el del seu grup acom-panyant, La Principal de la Nit, que inclou pecespròpies com Un cap de setmana lliure, Tokatiquetáo El comissari Gordillo, així com altres de tradi-cionals –El malgovern–, i cançons compostes amitges amb Jaume Arnella i Miquel Pujadó.

Manou Gallo: «Dida»L'artista ivoriana Manou Gallo, excantant i baixis-ta del quintet Zap Mama, debuta en solitari ambDida. Zap Mama, format per joves del Zaire i Cos-ta d'Ivori, va aconseguir certa popularitat per recu-perar música tradicional africana, tractada a ca-pella o amb lleugera percussió al principi i acos-taments al soul i al hip-hop cap al final de la sevacarrera. Establerta a Bèlgica, Manou Gallo barre-ja ara a Dida els ritmes ancestrals del seu poble,els djiboi, amb blues, hip-hop, funk, r'i'b i soul

Els 5 mésvenuts

ESPANYA

1 ▲ Vacacionescon Los LunnisLos Lunnis2 ▲ Amar sinmentiras MarcAnthony3 ▼ El principiodel comienzoAntonio Orozco4 ▼ Girando sinparar 3 + 25 ▼ Borrowedheaven TheCorrs

REGNE UNIT

1 ▲ Hopes andfears Keane2 ▲ To the bo-roughs BeastieBoys3 ▲ GreatestHits Thin Lizzy4 ▲ The Plati-num CollectionPhil Collins5 ▲ Scissor Sis-ters Scissor Sis-ters

ESTATS UNITS

1 ▲ ContrabandVelvet Revolver2 ▼ Confes-sions Usher3 ▼ Under myskin Avril Lavig-ne4 ▼ Here for theparty GretchenWilson5 ▼ MusicologyPrince

TEXT: CARLOS DEL AMO

SERVEIS IMMOBILIARIS 972 84 01 76

SANTA COLOMADE FARNERS

Tesoro del Amazonas

Director: Peter Berg.Intèrprets: The Rock, Se-ann William Scott.DistribuÏdora: Columbia.Durada: 100 minuts.Un entreteniment que recu-pera el regust de la sèrie Bmusculosa dels anys 60 i 70del segle passat. El directorsap combinar humor i ac-ció, i el repartiment inclouChristopher Walken, Rosario

Dawson i un breu –però impagable– ArnoldSchwarzenegger. Resulta ideal per a un diu-menge a la tarda. P. P.

Gothika

Director: Mathieu Kassovitz.Intèrprets: Halle Berry, Pe-nélope Cruz. DistribuÏdora: Columbia.Durada: 94 minuts.El debut de l’autor d’El odio iLos ríos de color púrpura aHollywood és una irregularcinta de terror que brilla mésper la tasca dels actors queper les idees del realitzador.El problema és que no expli-

ca res de nou i, a sobre, no ho fa amb unes for-mes gaires originals. P. P.

El príncipe y yo

Director: Martha Coolidge.Intèrprets: Julia Stiles, LukeMably, Ben Miller. DistribuÏdora: Filmax.Durada: 105 minuts.Un conte de fades més aviatindigest on Stiles s’enamoradel príncep hereu de Dina-marca –que no es diu Ham-let–. Una relectura de laVentafocs que no remunta nil’ofici de la directora i només

destaca per la presència de James Fox i Miran-da Richardson. Per plorar (de pena). P. P.

L a magnífica acollida d’El último samu-rái –film que, per cert, va funcionar moltmillor a la resta del món que als Estats

Units– ha revalidat el poder de convocatò-ria de Tom Cruise, un excel·lent actor que,pobre, ja no deu saber què fer per convèn-cer els escèptics. Només cal veure’l a El co-lor del dinero (rodada l’any després de TopGun, detonant de la seva mala fama) peradonar-se que, fa vint anys, ja tenia fusta perser alguna cosa més que un somriure de pòs-ter. Ara, mentre prepara la tercera entregade Mission: impossible, s’ha proposat tor-nar a demostrar que també sap canviar deregistre quan l’ocasió ho requereix. Així, elseu proper examen porta per títol Collaterali és un thriller de Michael Mann que, a pri-mera vista, sembla una relectura de Taxi Dri-ver filtrada a partir dels postulats del cine-ma d’acció més o menys personal.

Abans d’entrar en matèria, val la pena re-cordar un dels episodis més desagradablesde la trajectòria recent de Cruise, aquell enquè l’escriptora Anne Rice va dir-ne fàsticsen públic en saber que interpretaria el pèr-

fid Lestat a Entre-vista con el vam-piro. Vista lapel·lícula, Rice vahaver de rectifi-car, segurament acop de talonari.Resulta més fia-ble, en canvi, l’o-pinió de la críti-ca internacional,que encara ararecorda el film,més que pelsseus suggeridorsmèrits estètics,per l’esplèndidainterpretació deCruise. De fet, lacontrovertida cin-ta de Neil Jordanva ser la que vaaconseguir can-viar la percepcióque es tenia del’actor, que poste-riorment repetiriales bones críti-ques amb EyesWide Shut i, so-bretot, amb Mag-nolia, tot un re-gal del directorPaul Thomas An-derson.

Tornem a Col-lateral, un filmon Cruise apareixtenyit de ros ca-nós i reconvertiten un assassí asou que, al llargd’una sola nit, se-

gresta un taxista (encarnat per Jamie Foxx,que va substituir Adam Sandler a l’últim mo-ment) per poder fer els seus «encàrrecs». Elmorbo de la pel·lícula està a veure com Mannresol l’itinerari moral de dos personatgesradicalment oposats que estableixen una in-dissoluble relació «laboral». Però també seràdivertit comprovar com s’agafen els fans iels detractors un canvi de registre que, nohi ha dubte, marca una nova prova de focper a la imatge «dramàtica» de Cruise.

Apadrinat per Mann i Spielberg –produc-tor del film a través de Dreamworks–, el pro-tagonista s’ha envoltat d’intèrprets com MarkRuffalo, Jada Pinkett-Smith, Peter Berg (quetorna a fer d’actor després de dirigir Very badthings i Tesoro del amazonas), Irma P. Hall,Bruce McGill i ni més ni menys que JavierBardem, en la que serà la seva primera in-cursió a Hollywood. Però no va ser ell quiva dir que no es veia perseguint Tom Crui-se per les teulades després de rebutjar el per-sonatge de Colin Farrell a Minority Report?Potser és perquè, amb aquest argument, aquíserà Cruise qui el perseguirà a ell.

Cruise torna a ser

dolentMichael Mann explora a «Collateral» el registre que l’actor vadesplegar, amb uns resultats excel·lents, a «Entrevista con elvampiro»; aquest «thriller» també compta amb Javier Bardem.

TEXT: PEP PRIETO

Bandes sonores

DVD

Kill Bill Vol. 2DiversosMaverick-Warner

Les bandes so-nores dels filmsde Quentin Ta-rantino s’han con-vertit en una menade macedònieson hi trobem gai-rebé de tot. Se-guint l’estela de laprimera entregade la història pro-tagonitzada per

Uma Thurman, en aquesta ocasió ha reciclat frag-ments de scores de vells westerns compostos perEnnio Morricone, i una peça que l’italoargentí LuisBacalov va escriure per al film Un verano para ma-tar, d’Antonio Isasi-Isamendi. La resta de la mú-sica del CD són cançons. Repeteixen del primersoundtrack el malaguanyat rockabilly Charlie Fe-athers i Meiko Kaji. El repertori el completen temesdel trio nord-americà Shivaree, del desaparegutJohnny Cash, de l’inclassificable Malcolm McLa-ren –mànager dels Sex Pistols, cantant, produc-tor... i que aquí revisa un vell hit de The Zombis del1962–, dels mexicans Chingon i finalment l’èxitde Lole y Manuel Tu mirá. Lluís Poch

Cinema


GRUP 22 / Tel. 972 22 14 30 fax 972 21 57 02 • llibreria 22 / llibreria&quiosc 22 / còmics 22 • Girona · c/e [email protected] www.llibreria22.net

El passat 11 d’abril, durant la meva curta esta-da, de cinc dies de durada, per terres de Na-

varra, quan tornava després d’haver estat a lescoves de Zugarramundi, a Elizondo, i al Señoríode Bertiz, vaig tenir l’ocasió de visitar, a Pam-plona, l’Exposició que hi havia sobre «Atapuercai l’evolució humana», que com era lògic, em vaagradar moltíssim. Seguint a Juan Luis Arzuaga,codirector de l’equip d’investigació, m’assaben-to, amb més detalls –anteriorment ja n’havia lle-git alguna cosa–, que els jaciments prehistòricsde la serra d’Atapuerca constitueixen un tresorcientífic d’extraordinària importància.

Què conté la serra d’Atapuerca que la conver-teix en un lloc únic? Un registre arqueològic ipaleontològic, molt continu, que abasta l’últimmilió d’anys, o potser més. Als jaciments d’Ata-puerca és possible estudiar els canvis que en l’úl-tim milió d’anys s’han produït en el clima, enels ecosistemes, en les activitats humanes, en laseva tecnologia i, per últim, en els mateixos és-sers humans.

El jaciment de la Gran Do-lina ha saltat a la fama i hadonat la volta al món, per-què en s’hi han trobat elsfòssils humans més anticsd’Europa, que s’han datat,aproximadament, en 800.000anys... En les campanyesd’excavació de 1994 i de1995 es van descobrir unes vuitanta restes hu-manes, que pertanyen a, almenys, sis individusdiferents, a més de més de dues-centes cinquantapeces d’indústria lítica. L’antiguitat és important,perquè canvia substancialment la idea que estenia de quan es va produir el primer pobla-ment d’Europa: molts autors sostenien que els pri-mers humans van arribar al nostre continent nofa més de mig milió d’anys.

Com eren aquests primers europeus? Encarase sap poc d’ells, però sí se’n sap prou com perpoder establir comparacions amb altres fòssils hu-mans. La conclusió és que aquests fòssils de la

Gran Dolina no troben acomodament en cap deles espècies fòssils conegudes, per la qual cosase les anomena Homo antecessor.

La nova espècie es troba a prop de l’avant-passat comú dels neandertals (Homo neandert-halis) i de la nostra pròpia espècie (Homo sa-piens). Els ossos humans esmentats mostren mar-ques de descarnament, produïdes amb el tall delsinstruments de pedra tallada. També els ossosdels herbívors del jaciment presenten el mateixtipus de traçat, i per idèntica raó: uns i altresvan ser menjats per éssers humans. Es tractariadel primer testimoni de canibalisme de la histò-ria...

No lluny de la Gran Dolina es troba la Simade de los Huesos, on fa 400.000anys es van acu-mular una trentena d’homínids; es va formard’aquesta manera el jaciment de fòssils humansmés gran que s’hagi excavat mai, que es trobaal peu d’un avenc de tretze metres de profundi-tat i a mig quilòmetre de l’entrada de la Cova

Major. En aquest cas l’acumulació de fòssils hu-mans va ser provocada pel fet que altres hu-mans van dipositar en el jaciment dels cossos delsseus morts. Representa la més antiga evidènciade pràctica funerària.

L’enorme quantitat de fòssils humans de la Simade los Huesos, més de 30.000 en l’actualitat (iqueda la major part del jaciment per excavar),està permetent conèixer, amb profunditat, comeren els humans de fa 400.000 anys, talment comsi estiguessin vius. Des del punt de vista evolu-tiu, aquesta població es troba entre els avant-passats dels neandertals.

Li agradava pensar que laseva vida era com el curs

d’un riu. Tenia aquest pensa-ment en la intimitat del seu si-lenci, perquè li semblava im-modest, fins i tot un punt su-perb, comparar-se amb labellesa de la natura. Però enaquell silenci còmplice sabiaque la seva metàfora vital eracerta. Havia nascut i crescut en-tre muntanyes. S’havia fet grani havia deixat casa seva, mar-xant lluny, cada vegada méslluny. Acumulant més i més co-neixements, com els rius es vanfent amples i densos a mesu-ra que es van acostant a la de-sembocadura, al mar. I ell jahavia arribat al mar. Ja feia anysque el veia cada matí. Preci-sament durant una de les se-ves passejades prop d’aquellblau intens va adonar-se de lametàfora. Només feia falta sa-ber quan arribaria el momentque la gota de la seva vida se-ria cridada per barrejar-se ambles altres, per passar a formara part de tot el havia posat ala terra el Creador.

Joan Pedrals Arqués va néi-xer a la localitat ripollesa deRibes de Freser l’any 1812. Toti això, des de molt petit ja vaabandonar aquella poblacióper ingressar al col·legi que te-nia l’orde dels escolapis a Puig-cerdà. Després d’haver fet elsprimers estudis a la capital dela Cerdanya, es va traslladar aBarcelona per rebre formacióeclesiàstica al seminari de laciutat. Finalment, l’any 1846,va ser ordenat sacerdot. Ales-hores tenia 34 anys.

Un dels primers destins d’a-quest capellà de Ribes de Fre-ser va ser la parròquia de Riells.Allà, Joan Pedrals Arqués s’hiva estar poc temps perquè vamarxar a terres aragoneses, iés que el 1854 va ser nome-nat canonge de la Catedral deJaca.

Malgrat que la seva carreracom a eclesiàstic semblava sò-lida i perfectament encamina-da, Joan Pedrals Arqués va vo-ler ampliar els seus coneixe-ments i per això va estudiarteologia a Toledo. Es va lli-cenciar el 1857, quan ja haviafet els 45 anys. El títol de lli-cenciat en teologia li va per-metre obrir-se nous camins. Pri-mer, el 1861, convertint-se enarxiprest i quatre anys més tard,aconseguint un trasllat a Tar-ragona, per ser canonge de laCatedral d’aquella ciutat.

Paral·lelament a les seves fei-nes en aquella seu, Joan Pe-drals Arqués també va exercircom a professor al seminari deTarragona, impartint diversesassignatures, sobretot dretcanònic, de la qual va arribara ser-ne catedràtic.

Joan Pedrals Arqués va mo-rir quan feia vint anys que ha-via arribat a Tarragona. Era el1885 i tenia 73 anys.

Lectures


MiguelPérezCapellaExpresidentde l’Audiènciade Girona

XavierCarmaniuMainadéHistoriadori periodista

Els nostres avantpassatsJoan

PedralsArquésXAVIER CARMANIU

MIGUEL PÉREZ CAPELLA

Gironins del segleXIX

IsabelCochPsicò[email protected]

Els missatges inconscients formen part del ba-gatge que anem arrossegant tot fent camí;

talment com aquella andròmina que ha restat per-duda, desada o abandonada en una butxaca la-teral de la nostra maleta vivencial i que tot i queno ens fa una gran nosa, sí que ens condicionapoder introduir nous objectes en el mateix sec-tor... Els missatges –la remor de les paraules re-petides un cop i un altre– són allí, en el nostresi més profund i, en base a la seva antiguitat,lluiten per prosseguir de la mateixa manera. Asimple vista pot semblar que no molesten ex-cessivament i que no afecten massa tot i que quans’ho proposen, els seus efectes poden resultar de-vastadors.

Ens referim avui, enaquestes línies, als missat-ges que ens limiten o con-dicionen i que han estatintroduïts dins de la nostrapsique d’una forma gaire-bé imperceptible.

Pràcticament tots, al llargde la infantesa, n’hem rebut,de missatges d’aquest estil.En el cas que la persona, ja de ben menuda,hagi escoltat mil i una vegades un missatgerepetitiu, resulta prou lògic suposar que no res-tarà indemne als efectes psicològics d’aquellesparaules reiterades. De vegades, un no s’adonade la màgica dels mots que s’endinsen en el mónemocional fins arribada l’edat adulta.

Resulta interessant i alhora enriquidor fer unaanàlisi centrada en les pors que ens acostumena coartar. Si portem a terme aquesta mena d’as-saig o experiment psicològic podrem veure que

la majoria de les vegades la persona pateix unapor que pot haver estat generada pel que va ha-ver d’escoltar en la infantesa.

Quan a un fill se li diu i se li repeteix cons-tantment que no és bo en tal matèria o en tal tema,a més de constatar aquesta deficiència, el ques’aconsegueix és que l’autoestima de l’interessatdisminueixi i alhora, en sentir tal missatge, és benpossible que es vagi sentint encara menys pre-parat del que abans creia, amb el perill d’arribara autopercebre’s de forma negativa en d’altresàmbits que, d’entrada, no se li donaven tan ma-lament.

No hauríem d’oblidar que la nostra ment tam-bé en pot generar, de missatges inconscients li-

mitadors, per tant no sempre resulta adequat bus-car les explicacions psicològiques en la infante-sa; de vegades, la patologia sorgeix d’una formaaparentment espontània al llarg de la vida de lapersona.

En qualsevol cas, provinguin d’on provinguinaquest tipus de missatges, el que sí és aconse-llable és tractar d’eliminar-los de la ment o, pelcap baix, dominar-los. Podríem començar per ana-litzar quins són aquests missatges que subtil-ment ens limiten... Ho provem?

Missatges inconscients limitadorsISABEL COCH

L’origen del problema«No sempre resulta adequat buscar les

explicacions psicològiques en la infantesa; devegades, la patologia sorgeix durant la vida»

Un registre arqueològic«Al jaciment d’Atapuerca és possible estudiar

els canvis que en l’últim milió d’anys s’hanproduït en el clima, els ecosistemes i l’home»

Si la popular sèrie nord-americanaFriends tindrà un spin off protagonit-zat per Joey (Matt LeBlanc), la diverti-

díssima i espanyola 7 Vidas no podia sermenys. I quin dels personatges centrarà latrama de la nova sèrie? L’elecció podia sercomplicada, però una cosa estava clara: ambla contestona i poc glamurosa Aída l’èxit estàassegurat.

Aída serà, precisament, el nom de la sè-rie que protagonitzarà Carmen Machi, l’ac-triu que dóna vida a la cambrera del Kasi KeNo a 7 Vidas. La productora serà, evident-ment, Globomedia, la mateixa que s’enca-rrega de la sèrie mare.

Aída explica la història d'aquesta donade classe humil, assistenta, amb poca cul-tura, exalcohòlica, una mica ingènua peròamb molt de caràcter, que no té sort amb elshomes però que no deixa de somniar ambtrobar el seu príncep blau, que ha tingutrelacions familiars complicades, amb un ma-rit maltractador del qual ja s’ha separat i ambun fill, Jonathan, amb un peu posat dinsdel món de la delinqüència però que ellas’estima amb bogeria. Malgrat tot, Aída té ungran sentit de l'humor i una fina ironia, i ésmolt estimada pel públic de 7 Vidas.

Carmen Machi serà la protagonista abso-luta de la sèrie, que potser comptarà ambalgun dels seus companys de repartiment enpapers secundaris, o de manera esporàdicaen capítols puntuals. Els directius de Tele-cinco ja han donat llum verda a l’episodipilot perquè el projecte els ha convençut.

El càsting està identificant alguns dels per-sonatges que s'esmenten habitualment a 7Vidas, però que mai no han tingut presèn-cia física a la sèrie, com ara el mateix Jo-nathan, el conflictiu fill d’Aída, que sempreestà ficat en tripijocs i en situacions de cer-ta il·legalitat.

Al que no es busca, ni tindrà cap paper ala sèrie, és a l'exmarit d’Aída, el maltractadorque apareixia sempre en el moment més ines-perat amb una xicota nova i reclamant-li demales maneres diners i la tutela de Jonathan.«No, ell no apareixerà. Tinc entès que elsguionistes em volen buscar un bon maro-mo o em deixaran soltera... ja saps que po-den ser molt cruels», explica amb humor i re-signació Carmen Machi. De fet, l’actor queen aquesta darrera temporada havia donatvida a Manolo és Juanjo Cucalón, que ac-tualment protagonitza la sèrie que s’emet aAntena 3 el mateix dia i a la mateixa franjahorària que 7 Vidas: Mis adorables vecinos.

Aída comptarà amb el mateix equip deguionistes de 7 Vidas, dirigits per IgnacioGarcía Velilla. Carmen Machi tindrà dedica-ció exclusiva amb el nou projecte, fet que

implica que el seu personatge deixarà la sè-rie dominical. «Quan arribi el moment, emfarà molta llàstima», assegura Machi. «De totamanera, no em suposarà cap trauma, ja quehan estat uns anys meravellosos i com queem porto tan bé amb ells puc aparèixer pelbar a prendre'muna copeta o ellsvenir a casa meva aberenar», afirmal’actriu.

Aída serà el pri-mer cas a l’Estatd’spin off: perso-natges de ficcionsde gran èxit queabandonen la sèrie en la qual apareixien perembrancar-se en el seu propi projecte. Undels exemples de més èxit dels últims anysha estat Frasier, la sèrie protagonitzada pelpsicòleg que va sorgir de l'animada barra delbar de Cheers.

Carmen Machi assegura que se sent «moltfeliç i contenta amb el seu personatge». Ino n’hi ha per menys: en menys de cinc anysha passat de ser un personatge esporàdic ala sèrie a cobrar màxim protagonisme. Pera Machi, la proximitat del personatge està en

el fet que «Aída és positiva en tot el que fai veu la vida amb optimisme, pot estar fas-tiguejada, però sempre té una bona parau-la».

Una de les coses que més van agradar aCarmen Machi quan li van proposar partici-

par a 7 Vidas va ser que «aquesta sèrie témolt en comú amb el teatre, ja que assa-gem i després gravem amb públic. Cada ca-pítol de la sèrie és com una estrena setma-nal».

L'actriu assegura que «l'humor és molt im-portant en totes les coses de la vida i sobretota l'hora de criticar: sempre es fa millor ambun somriure. Sóc de l'opinió que amb bonhumor pots donar una bufetada als proble-mes i que no hi ha millor medicina que riu-re's d'un mateix».

De «chacha» a

protagonistaLa primera «spin off» espanyola neix de la sèrie «7 Vidas» i se centrarà en la vida de la contestona

i poc glamurosa Aída, un paper que interpreta des de fa cinc anys l’actriu Carmen Machi.

Televisió


Dedicació exclusivaLa nova sèrie obligarà l’actriu a deixar la

divertida «7 Vidas», un fet que l’entristeixperò que no li suposa «cap trauma».

ServiceMASTERClean

®

Et fa la vida més fàcil

972 24 50 26 (Girona)[email protected]

Líder mundial en serveis de neteja• Serveis a empreses• Fàbriques• Complexos de cinemes• Oficines• Neteja en general• Hotels: servei spotlight

Especialistes en neteja després d’incendis i inundacionsGarantia de satisfacció, productes ecològics

Dilluns 28 de juny22 DominicalDiumenge 27 de juny de 2004

Els programesmés vistos(del 16 al22 de juny)

Catalunya

Eurocopa:Espanya - PortugalDiumenge, 20 dejuny, TVE-1.1.590.000 especta-dors (57,8%).

Aquí no hay quienviva.Dimecres, 16 dejuny, A3. 1.076.000espectadors(38,1%).

7 VidasDiumenge, 20 dejuny, Tele 5. 863.000espectadors(29,3%).

Eurocopa:Grècia - EspanyaDimecres, 16 dejuny, TVE-1. 809.000espectadors(56,4%).

C.S.I.Dilluns, 21 de juny,Tele 5. 799.000 es-pectadors (29,1%).

El cor de la ciutatDijous, 17 de juny,TV3. 778.000 es-pectadors (44,8%).

Espanya

Eurocopa:Espanya - PortugalDiumenge, 20 dejuny, TVE-1.10.238.000 especta-dors (65,7%).

Eurocopa:Grècia - EspanyaDimecres, 16 dejuny, TVE-1.6.721.000 especta-dors (62,6%).

Aquí no hay quienvivaDimecres, 16 dejuny, A3. 6.490.000espectadors(35,7%).

Los SerranoDimecres, 16 dejuny, Tele 5.6.364.000 especta-dors (36,6%).

Hospital CentralDimarts, 22 de juny,Tele 5. 4.773.000espectadors(29,5%).

La casa de tu vidaDijous, 17 de juny,T5. 4.725.000 es-pectadors (32,5%).

15.40

22.35

00.15

22.00

20.15

21.45

TV3El cor de la ciutatLa Paquita està contenta: en Manel està béamb la Paula, ha trobat pis per a la Marta il’Ivan... se’l torna a mirar amb molt bons ulls.En Paco escampa que va fer l’amor amb laCecília, i s’organitza un bon xivarri. I la Lau-ra i en Fede prenen consciència que s’hanquedat definitivament sols.

K3L’espantaocells i la Sra. KingTorna la popular sèrie protagonitzada perBruce Boxleitner i Kate Jackson. L’espan-taocells és el nom en clau de l’agent secretLee Stetson. Amanda King, mestressa decasa divorciada i mare de dos fills, porta unavida normal i feliç fins que Stetson la fa ser-vir, per equivocació, per passar una infor-mació important. A partir d’ara, el perill, laintriga i el suspens perseguiran la senyoraKing, que haurà de portar una doble vida.

Antena 3Una rubia muy legalElle Woods és la noia més popular de l’ins-titut. Estudia molt, li encanta el color rosa ité uns cabells perfectes. Warner és el seu xi-cot i l’ha convidat a sopar al restaurant demoda de la ciutat. Allà, en lloc de demanar-li que es casi amb ell –com Elle espera–, lidiu que no és una noia prou formal per a laseva família. Elle intenta demostrar que potser el que ella vulgui i es matricula a Harvard.

Tele 5C.S.I. El cos d’una dona apareix a la universitat.Grissom determina que la jove ha mort fauna hora, i el seu equip intensifica els esforçosper trobar proves que identifiquin l’assassí.Nick i Sara troben el cotxe de la víctima,ambmostres d’activitat sexual i consum de dro-gues.

La 2Los chicos de la testosteronaUna nova sèrie que retrata la història detres adolescents nord-americans obsessio-nats pel culturisme. Han passat uns quantsmesos d’autèntica agonia per aconseguirel títol de millor culturista adolescent de l’any.

La 2El Padrino IIMés aconseguida que la primera part, lapel·lícula comença on acaba el llibre de Ma-rio Puzo. Prolongant la història cronològica-ment, i reflectint igualment els seus orígenssilicians, Coppola fa un molt bon treball. Lamúsica de Nino Rota és esplèndida.

Dimarts 29 de juny

21.00

22.00

00.30

22.05

33Puja a l’autobúsEl 16 d’octubre de 1995 va tenir lloc a Was-hington una manifestació de ciutadans ne-gres que exigien, de manera pacífica, el re-coneixement dels seus drets civils. Per par-ticipar en aquesta Marxa del Milió d’Homesque va convocar el líder negre Louis Far-rakhan, una dotzena de manifestants viat-gen en autobús de Los Angeles fins a Was-hington. La relació entre ells mostra els pro-blemes que preocupen la comunitat negranord-americana, des de problemes espe-cífics com els fills de parelles mixtes, fins aproblemes propis de qualsevol altra comu-nitat, com les diferències entre pares i fills ola reacció davant dels homosexuals.

Tele 5Hospital CentralUn accident de trànsit provoca que el Sa-mur no pugui portar a l’Hospital Central unadona que està de part. Afortunadament,Vilches també ha quedat atrapat en l’acci-dent, i ajudarà a salvar la vida de la mare ila criatura fent una improvisada cesària al’ambulància. D’altra banda, un nen va l’Hos-pital perquè l’atengui un metge. Cal ope-rar-lo urgentment d’apendicitis, però el nendemana que els metges no avisin els seuspares, ja que són contraris a la medicina, finsal punt que no l’han portat mai a un metge.

TV3Jet LagL’Esther va molt justa de diners, i en dema-na a la Carla i la Diana, que s’escaquegenper no deixar-n’hi. Aleshores, les convençper fer tràfic de caviar rus. La Mariona i enMario es barallen per l’ordre en què posaranels cognoms al seu fill. L’Andreu els dónala solució. I mentrestant, la Sílvia s’obses-siona amb l’astrologia. Creu de veritat queels horòscops del diari prediuen què li pas-sarà durant el dia!

33El col·legialRonald (Buster Keaton) és un alumne estu-diós i intel·ligent, però que detesta els es-ports. El dia de la clausura de curs, Ronaldvol parlar amb Mary (Ann Cornwall), la noiade qui està enamorat. Però ella el plantaper anar-se’n amb l’atlètic Jeff Brown. Inca-paç de suportar la indiferència de Mary,Ronald decideix practicar algun esport, peròfracassa en tots els intents. Fins que un diarep una trucada de Mary...

Dimecres 30 de juny

20.45

00.30

02.20

22.20

22.05

TVE-1EurocopaDes l’estadi José Alvalade de Lisboa, re-transmissió de la primera semifinal d’un delseuropeus més igualats que s’han produït enels darrers temps. La segona semifinal esjugarà dijous a la mateixa hora, des de l’es-tadi do Dragao d’Oporto.

TV3Afers exteriorsEn aquest capítol, Miquel Calçada arriba ala República Txeca. Un país que es va treu-re de sobre el comunisme i els seus veïnseslovacs pacíficament. Coneixerà de propla fauna autòctona, i un filòleg català li ex-plicarà les intimitats de les txeques. En de-finitiva, que Calçada farà un passeig per lahistòria recent del país de forma amena ieducativa.

Tele 5Los SerranoLa família Serrano organitza un dinar al camp.Fiti va a buscar gel i tots es preocupen per-què passen les hores i no torna. Finalmentapareix, commocionat, explicant que aca-ba de veure uns extraterrestres. Ningú nose’l creu, i pensen que pateix algun trans-torn. Però Fiti convenç Santiago perquèl’acompanyi allà on ha vist els extraterres-tres i apareixen dos petits éssers que elsanuncien que el món s’acabarà l’endemà almigdia. Els dos homes van a la televisióper explicar-ho, i els entrevistarà un curiósperiodista, interpretat per Santiago Urrialde.

33El cas de l’assassinat al Club CaníUn home apareix mort a casa seva ambun tret al cap, i tot sembla indicar que s’hasuïcidat. Però el detectiu Philo Vance de-mostrarà que l’home no ha mort pel tret, sinóper una ganivetada que li havien clavat uneshores abans. La complicació del cas po-sarà al descobert set sospitosos. I Vance esveurà forçat a encobrir l’assassí.

TV3Risky BusinessUn dels films més insòlits i estimulants delcinema nord-americà dels anys vuitanta,amb una franca amoralitat que no deixade sorprendre, especialment si es pensaque la pel·lícula era, en principi, una de lesmoltes «comèdies d’adolescents». Un es-tudiant organitzarà, aprofitant l’absència delsseus pares, una sèrie progressiva de dis-barats, que acabaran amb la casa conver-tida en una autèntic bordell.

PSIQUIATRIA - PSICOLOGIA CLÍNICAespecialitzat en conductes addictives

C/ Barcelona 47 - 4t. 1a. - 17002 GIRONA

Tel. 972 20 78 47 - Hores concertades

Anorèxies, bulímies, addiccionsdepressions, estrès, ansietat,

trastorns de caràcter i conducta,

problemes de parella, adolescència...Buscarons & Matas

Guia TV


Recomanem

AmericanHistory X

Dijous 1 Antena 3 22.00 h.Una anàlisi mésprofunda del queés habitual al ci-nema nord-ame-ricà del fenomenneonazi. Denotauna concisió nota-ble. S'acosta a lafigura de DerekVinyard, un jovede clara tendèn-cia nazi. La prime-ra part, més inte-ressant, descriules pautes de con-ducta racistes deDerek i del seugermà, i el greusuccés que elporta a la presó.Quan en surt, demanera que no esjustifica del tot,canvia radical-ment. Magníficainterpretació deNorton, nominadaa l'Oscar, benabonat per Fur-long, que interpre-ta el seu germà.

Any1998.PaísEstats Units.DirectorTony Kaye.IntèrpretsEdward Norton,Edward Furlong,Fairuza Balk.

Divendres 2 de juliol

00.00

00.30

22.00

22.00

22.05

TVE-1GenialesUna gala dedicada a l’actriu, cantant i pre-sentadora Carmen Sevilla, que estarà acom-panyada per Bertín Osborne, Francisco, Mar-ta Sánchez, Fórmula Abierta, Manu Teno-rio, Pastora Soler, Jaimito Borromeo, RayaReal, Lolita, Melody i Gisela.

Tele 5Un golpe maestroUna sòlida intriga que enfronta lladres de lavella i la nova escola amb un repartimentd’excepció. Nick Wells (Robert de Niro) ésun lladre que es disposa a abandonar la malavida per casar-se amb la seva xicota (An-gela Bassett) i potenciar el seu negoci le-gal, un club de jazz. Però el seu mecenesMax (Marlon Brando) vol que compleixi ambun últim encàrrec: robar un valuós ceptre queés a la central de duanes de Nova Orleans.El problema, però, és que Max pretén queNick treballi per primera vegada en equipdesprés de 25 anys de carrera. L’escollités Jackie (Edward Norton), un enigmàtic lla-dregot que s’ha fet passar per disminuït psí-quic per no despertar sospites. La música lafirma Howard Shore (El senyor dels anells).

TV3Majoria absolutaLa Carme anuncia el seu casament amb elginecòleg. Això posa tens immediatamentl’Eduard, tensió que es multiplica per deuquan coneix el seu consogre: un exroquerque deixa enlluernades la Judith i la Marta.L’arribada de les mares –la de l’Eduard i lade la Judith– per assistir a la cerimònia en-rareix encara més l’ambient. Enmig de totaixò, l’Aida i en Jairo es plantegen si estanfets l’un per l’altre.

La 2NómadasUna pel·lícula de Gonzalo López Gallegoque explica la història de quatre joves sen-se arrels, destinats a trobar-se en un mónfred i gris esquitxat de violència. És, alhora,una història abstracta, quasi onírica, d’amorimpossible entre Sara i Álex.

33Els jovesSi els enyoràveu, ja són aquí. Neil, Vyv, Mikei Rick són un quartet heterogeni d’estudiantscrescudets que viuen en una casa atrotina-da al nord de Londres. Les seves activitatsdiàries es converteixen en ximpleries ab-surdes i surrealistes, en les que apareixen,amb qualsevol pretext, grups com Madnesso The Damned.

Dijous 1 de juliol

23.55

02.45

21.0033Postals africanesÀfrica és un continent oblidat, i, al mateixtemps, és ple d’oportunitats per a un de-senvolupament positiu de la vida social. Enaquests moments de canvi d’una societatnacional a una societat global, la formacióintercultural de l’individu adquireix cada ve-gada més importància. Els joves tenen l’opor-tunitat d’aprendre i comprendre els costumsi els sistemes de vida d’altres cultures permitjà de programes com aquest. Podenaprendre els uns dels altres tot explicant-seles seves històries i les activitats que de-senvolupen en el dia a dia. Aquesta sèrie,gravada al 2001, va obtenir el premi de laCommonwealth Broadcasting AssociationAward al millor programa infantil de 2002.

TV3SupercopEl detectiu Kevin Chan és enviat a la Xinaen missió secreta. La policia ha detingut Pant-her, un destacat delinqüent, i Chan se’n gua-nya la confiança per descobrir l’estructurade la banda criminal a la qual pertany. Chanorganitza la fugida de Panther a Hong Kongi allí coneix Chaibat, el cap de la poderosaorganització. Acompanyat per una admira-ble dona policia, Chan s’enfrontarà a unsterribles criminals. El protagonista, és clar,és Jackie Chan.

La 2La desaparición de Kevin JohnsonUn equip de la televisió britànica arriba a LosAngeles per fer un reportatge sobre l’em-presari Kevin Johnson. Però quan arriben ala ciutat, Johnson ha desaparegut. A travésde diverses entrevistes amb els coneguts del’empresari, aconsegueixen tenir-ne una vi-sió i dels mètodes que utilitza en el negocidel cine. Amb Pierce Brosnan i James Co-burn.

TV3StellaFilmada ja al 1924 per Henry King i al 1937per King Vidor, la famosa història d’Stella Da-llas va ser objecte d’una nova versió al 1990,produïda precisament pel fill del mític Sa-muel Goldwyn, que va produir les anteriors.La temperamental Bette Midler dóna vida ala cantinera que se sacrifica perquè la sevafilla aconsegueixi la posició social i la cultu-ra que ella no ha tingut mai. Va ser tot unfracàs crític i comercial.

Dissabte 3 de juliol

23.30

01.00

23.30

22.05

15.30

20.30

Tele 5JackJack és un nen que neix amb una curiosa igreu malaltia: envelleix a un ritme accele-rat, de manera que quan té deu anys n’apa-renta quaranta. La seva família i ell haurand’aprendre a conviure amb els avantatges iinconvenients que això comporta. Comè-dia menor amb Robin Williams, Bill Cosby iJennifer López.

33Músiques del mónL’Índia és un estat federal i cada territori téla seva pròpia cultura. L’instrument del paísmés conegut arreu del món és el sitar. RaviShankar és el músic que més ha popularit-zat el sitar, i ha ofert concerts arreu del món.

TV3Havaneres a Calella de PalafrugellUn any més, arriba en directe a tot Catalunyala cantada d’havaneres més popular i mul-titudinària. Cada any, milers de persones om-plen les cales de Calella per seguir les ac-tuacions dels diferents grups.

La 2La noche temáticaFan la seva feina per tot el món, cobrint lesnecessitats més diverses. Renuncien a lescomoditats de les societats desenvolupadesper ajudar els més desfavorits del planeta.El programa dirigeix la mirada cap als vo-luntaris i els seus projectes de solidaritat.Inclou tres documentals: Vacaciones soli-darias, El ejército de los pobres i Dar un pasoadelante.

33Lluna novaSegona versió de la peça de Ben Hecht iCharles Mac Arthur. A través de la descrip-ció entusiasta del món periodístic, Hawksaborda el tema de la injustícia social. Unantiheroi que té la desgràcia de ser d’es-querres ha estat condemnat a mort amb dub-toses proves per un assassinat. Comèdiadesenfrenada i eficaç, en la que destaquenR. Russell, reportera, i Cary Grant, redactoren cap del diari i exmarit d’ella.

33AlgerPépé Le Moko (Charles Boyer) s’enamorad’una jove al districte algerià de la Casbahen aquest remake d’un clàssic del cinefrancès. Excel·lent repartiment, amb un ino-blidable Joseph Calleia com a oficial de po-licia.

03.25

SANANDA ESCOLA DE SALUT- COORDINADOR DE «V GIRA MUNDIAL DEL MONESTIR GADEN SHARTSE». Del 25 de juny al 4 de juliol.- CURS DE REFLEXOLOGIA AMB ELS XACRES. Intensiu 3 i 4 Juliol. Impartit per: Carmen Nieto.- REIKI: I i II-III Nivell. Dates per confirmar. Impartit per Sananda Escola de Salut.- CASAL ALTERNATIU per nens de 5 a 10 anys. Exercicis de Coordinació per: Centrar l’Atenció i millorar la psicomotricitat.

Exercicis de TAI-TXI. Juliol i agost, matins.- REEDUCACIÓ POSTURAL PER ADULTS: Exercicis per: Lumbàlgies, hèrnies discals, escoliosis, lordosis...Per millorar hàbits laborals

i domèstics, reforçar musculatura, etc. Juliol, dilluns, dimecres i divendres 1.30 h. Coordina: Núrcia Bonadona (Fisioterapeuta).- TAI-TXI A L’AIRE LLIURE. Intensiu juny i juliol. Cada dimecres de 20.30 a 22 h. Impartit per: Anna Martín.

INFORMA’T!!!

SANANDA NATURAESTADES AMB TALLERS I ACTIVITATS:

- XAMANISME amb Rubén Lara (Wirikuta).Del 26 al 31 de juliol.

- DANÇA I PERCUSSIÓ AFRICANA

Del 2 al 7 d’agost.- CONSTEL·LACIONS FAMILIARS.

Del 9 al 14 d’agost.- XAMANISME amb Rubén Lara (Wirikuta).

Del 16 al 22 d’agost.

SANANDA ESCOLA DE SALUT SANANDA NATURA

C/ Joan Maragall, 24, 1r 1aGIRONA

972 205 321 / 679 360 133

INFORMA’T!!!

ESTIU 2004

JARDINS

INTERIOR SUITE

PETIT HOTELET - DESPATX - CAVES, VINS I CIGARS

RESTAURANT

Fins a 400 convidatsquedaran satisfets de lanostra professionalitati qualitat

Obsequide suite

per als nuvis

Direcció i propietatM. MERCÈ

MARTORELL I

FRANCESCSALAMAÑA

• COMUNIONS• BATEJOS• CONVENCIONS

Anticipeu-vos a ferla vostra reserva...

Tel. 972 84 08 48 - SANTA COLOMA DE FARNERS

Carretera de Sils, km 2Tel. 972 84 08 48Fax 972 84 35 59

[email protected]

17430 Santa Coloma de Farners (Girona)

Diumenge 27 de juny de 2004 minical · cumstància que es sol produir en el 60% del viatge. De...

Documents

Transcript of Diumenge 27 de juny de 2004 minical · cumstància que es sol produir en el 60% del viatge. De...