Diumenge 23 d’agost de 2009 Dominical · 2009-08-19 · pÀrquing - begudes - records tel....

DEL 21 DE MARÇ AL 30 DE NOVEMBRE DE LES 10 A LES 18 HORESPÀRQUING - BEGUDES - RECORDS Tel. 0033/468 39 16 21 - FRANÇA

PRATS DE MOLLÓ

MONTFERRER

CORSAVI(CORSAVY)

COLL D’ARES

CERET

PERPINYÀ(PERPIGNAN)

EL PERTÚS (LE PERTHUS)

ARLES DE TEC(ARLES SUR TECH)

ST. LAURENTDE CERDAN

COUSTOUGES MAÇANET DE CABRENYS

LA FOU

EL CONGOST MÉS ESTRET DEL MÓN

Dom

inic

al

Diumenge 23d’agost de 2009

Diari de Girona

ReportatgeLes nits més

fosques del’ànima, a Girona

Una mostraconjunta amb Bill

Viola al capdavantparla de com l’artpot unir cultures

PÀGINES 2 i 3

Reportatge Tornar-se a sentir fans Les Festes del Tura reten hometage a la música dels 60 PÀGINES 4 i 5. Entrevista JorgeDrexler PÀGINA 7. Reportatge Una dècada entre telescopis L’Agrupació d’Aficionats a l’Astronomia fa 10 anys PÀGINES 8 i 9.

Nits fosques de l’ànima és el títol d’un delspoemes més coneguts del místic es-panyol San Juan de la Cruz; i no és un

caprici que aquest sigui el títol de la mostraque ha portat a Girona l’art de Bill Viola, fla-mant Premi Internacional Catalunya 2009,acompanyat de les peces de Manuel Saiz i Ton-ni Serra. Perquè el misticisme impregna la per-sonalitat de Viola, que va afirmar a Girona du-rant la presentació de l’exposició que «lesgrans religions estan en lluita, intentant-se ma-tar l’una a l’altra: això no té res a veure ambDéu». Però com el videoartista californià vavoler deixar palès a continuació, l’art pot ju-gar un paper cabdal entre la unió de les cul-tures, que estan condemnades a entendre’s.

La nova i ambiciosa proposta del Centred’Art Contemporani de Girona, el Bòlit, es di-videix entre les sales de la Rambla i la cape-lla de Sant Nicolau, on es pot observar el mun-tatge de Viola The Messenger: el missatger, unmot que en grec antic significava, ni més nimenys, «àngel». Una peça que, un cop més, ésplena de significat religiós, i que va suposarun treball específic de Viola per a la catedralde Durham. Una projecció a gran escala mos-

tra un home nu que emergeix i se submergeixlentament a l’aigua, mentre respira profunda-ment; «una bella metàfora vers l’inefable deltrànsit entre la vida i la mort». Aquesta peças’ha de contemplar en la foscor, i el silenci,per propiciar la creació d’una atmosfera d’im-mersió sensorial que convida a la meditació.L’artista apuntava, a la presentació de la mos-tra, que aquesta obra versa «sobre el naixe-ment i la mort, sobre allò material i immate-rial, entre la terra i el cel».

Altres treballs de Viola també han estat cen-trats en l’instant de trànsit de l’ànima, com ThePassing i Heaven and Earth. Ambdós partei-xen de la mort de la seva pròpia mare, reco-llint els darrers moments de la seva vida i com-binant-los amb l’instant en què el fill de Vio-la va obrir els ulls per primer cop. I és que al’artista li interessa parlar de la vida eterna,d’un cosmos «que es basa en la continuïtat, enl’evolució, en la vida cíclica».

El poder de la història i la memòria tambété un pes específic dins les creacions del guan-yador del Premi Internacional Catalunya, queli va ser otorgat «per la creació d’una obra al-hora artística i tècnica, personal i espiritual,

Videoarta la nit més foscaL’art és il·luminació, i té l’obligació d’encendre petits llums de

consciència dins nostre. La nova exposició del Bòlit, que ha dutBill Viola a Girona, vol adreçar-se al fons de l’ànima humana.

TEXT: MARTA PALLARÈS FOTOGRAFIA: MARC MARTÍ

12 DominicalDiumenge 23d’agost de 2009

DominicalPasseig General Mendoza 2.17002 GIRONA.Telèfon: 972 20 20 66

DirectorJordi Xargayó

CoordinacióPili Turon

DissenyMartí Ferrer

AdministradorMiquel Miró

PublicitatPaco Martí

FOTO PORTADA: DETALL D’«A NEW CHANCEFOR A SYMBOLIC DIMENSION» DE MANUELSAIZ, QUE USA FOTOGRAMES D’UNA PEL·LÍCU-LA D’INGMAR BERGMAN (MARC MARTÍ)

23 d’agost de 2009

2 i 3 ReportatgeMisticisme, consciènciai imatge al Bòlit«Nits fosques de l’ànima»presenta peces de Manuel Saiz,Toni Serra i Bill Viola quereflexionen amb videoart sobrela consciència humana.

4 i 5 ReportatgeTornar-se a sentir fans aOlotLes Festes del Tura inclouen unconcert que ret homenatge a lamúsica dels anys seixanta.

7 EntrevistaJorge DrexlerL’oscaritzat cantant uruguaiàparticipa al festival Acústica.

8 i 9 ReportatgeUna dècada entretelescopisL’Agrupació d’Afeccionats al’Astronomia de Gironacompleix deu anys.

10 EntrevistaClaudia Cardinale

SUMARI

Reportatge


mitjançant l’ús del videoart, del que és pio-ner». Precisament durant la seva visita a Giro-na va parlar de «la presència del passat» a laciutat, que «et toca profundament». «El poderde Girona és posseir profundes arrels, mentreque el poder dels Estats Units radica a no te-nir-ne, de memòria», afirmava l’artista, gaire-bé amb el cap cot, ple d’humiltat.

Posant el focus en la imatge com a visióNits fosques de l’ànima explora el diàleg en-tre artistes i les capacitats expressives de laimatge videogràfica, que té la particularitat detenir una temporalitat molt concreta; els seusefectes, de la mateixa manera, són canviantsen l’espectador segons l’espai on es vegin oel context. A la capella de Sant Nicolau, tantimportant és la mateixa The Messenger com lafoscor que l’envolta: alfa i omega, la imatgecontra la seva absència. I com va voler re-marcar Viola, no és tampoc casualitat que tantla pràctica artística com la religiosa arribin alseu punt de màxima expressió amb el mateixconcepte: «il·luminació».

Des del Bòlit s’ha fet incís que aquest és untret present a tots els treballs que integren lamostra, encara que s’hagi desenvolupat de for-mes ben diferents: «Bill Viola des de la con-templació, Toni Serra des de la crítica i Ma-nuel Saix des de la ironia».

A A New Chance fos a Symbolic Dimension,Manuel Saiz s’apropia d’un fragment del filmAnsiktet (The Magician / The Face) d’IngmarBergman, en el qual el doctor Vogler, perso-natge a cavall entre el mag i l’hipnotitzador,és interpel·lat pel racionalista doctor Vergérussobre els seus poders paranormals. Saiz ometfotogrames del film, però la imatge persisteixperquè es projecta sobre una solució que retéla llum i la mostra als ulls de l’espectador. Així,Saiz reflexiona sobre l’estat ocult de la cons-ciència i hi imprimeix un to irònic.

També apel·la a l’inconscient l’altra mostrade Nits fosques de l’ànima que es pot veure alBòlit - La Rambla: Istishara Archives de ToniSerra. L’artista ha treballat tot sovint el temamitjançant el somni, el ritual i els estats alte-rats de consciència. Aquí presenta un trípticamb gravacions que ha fet durant 20 anys enrelació amb l’imaginari àrab; aquest treball liha valgut el Nam June Paik Award.

Fotos:

1El videoartista BillViola posa davant laseva creació «TheMessenger»

2 i 3El tríptic «IstisharaArchives» de ToniSerra es pot veure aLa Rambla.

4Un home nu dins l’ai-gua; la repetició de laimatge parla del tràn-sit de les ànimes.

5La imatge real porta areflexions profundessobre la consciència.

6El Bòlit de La Ramblapermet la interacciódels visitants amb lespeces, fent-los partí-cips del procés crea-tiu.

2

4

5

6

3

La música que sorgia de les màquines dediscos dels bars i que era ballada al costatde la barra, les cançons que eren cantades

a cor per la mainada que omplia els carrers, leslletres que eren comprades als quioscos i me-moritzades, els xisclets i les pèrdues de conei-xement al concerts i les aparicions dels ídols ala televisió en blanc i negre han quedat en lamemòria involuntària d’una generació per sem-pre més. Fa deu anys l’associació olotina Fanses va proposar recordar l’esperit d’aquella èpo-ca d’estius d’eves amb biquini de ratlles i d’irre-petibles raigs de sol.

El primer que va fer l’impulsor de Fans, JordiSellas, va ser fer el programa de ràdio Tots somPop que retransmetia les cançons, l’esperit i elsfets d’aquells seixanta. Des de les ones de Rà-dio Olot, Sellas va aconseguir despertar la me-mòria de milers de radioients i, sobretot, il·lu-sionar els components dels grups locals dels 60.A partir d’aquí es va concretar la gran idea defer un concert d’homenatge a la dècada dels 60.Així els grups que amenitzaven les festes d’es-tiu de la dècada dels prodigis van tornar a as-sajar. Homes granats es van tornar a trobar alvell garatge amb els antics instruments i els amicsde la llunyana joventut.

El 10 de setembre del 1999 va tenir lloc a Olotun concert irrepetible que va aplegar The Rhi-

no’s (1961), The Chirp’s (1962), Los Volcánicos(1962), Els Corbs Negres (1962), Los Buitres(1963), Els Volcànics (1967) Acquarium (1968) iel cantant Rock Begudan (1963). «Un concerthistòric i irrepetible», diu Jordi Sellas. La majorpart dels grups que es van reunir per aquell diano ho han tornat a fer mai més, però, en canvi,n’hi ha hagut que sí,

L’esdeveniment va aplegar una multitud al Fi-ral d’Olot que va seguir amb passió les actua-cions. A partir d’aquell èxit, Sellas es va propo-sar donar continuïtat al fenomen social que ha-via despertat d’un somni de dècades a tota unageneració d’olotins. Així va crear l’AssociacióFans que ara té més de 350 associats i té l’ob-jectiu de cercar la diversió a partir de la nostàl-gia dels 60.

Les Festes del Tura d’aquest any tindran a laprogramació un concert recordatori del que vatenir lloc aquell 10 de setembre del 1999. D’a-questa manera, el diumenge 6 de setembre a les12 de la nit al Firal, els grups olotins Corbs Ne-gres (1.962) i Volcànics (1.968) tornaran a aple-gar una multitud afamada de cançons i d’am-bient de la dècada dels 60.

TORNAR A VIUREDes dels seus orígens el grup Fans d’Olot s’haproposat recuperar l’ambient de les minifaldi-

Tornar-se a sentirfans a Olot

Les festes del Tura inclouran aquest any en la programació un concert recordatori del que va tenirlloc fa deu anys i que homenatja la música dels anys seixanta

TEXT: XAVIER VALERI FOTOGRAFIA: DdG


Fotos:1El festival dels fansva reunir centenarsde persones.

2Una actuació al pro-grama Escala enHifi.

2

1

Reportatge


lles i els colors llampants. Així l’entitat s'auto-defineix com a agrupació de nostàlgics de la mú-sica dels 60. Durant tot l’any Fans organitza ac-tivitats relacionades amb la seva passió. L’im-pulsor de Fans, Jordi Sellas explica que són unacolla de romàntics que estimen la vida. Aixíaquest any han anat a Eivissa al Flower Power,la festa commemorativa del moviment hippy, ihan estat al concert de Clifft Richard a Glasgow.Sense sortir de la comarca, Jordi Sellas, diu queper Carnaval van fer una festa de disfresses am-bientat als 60, al restaurant la Deu i que orga-nitzen concerts periòdics als pobles. Així vanportar Karina a la festa dels 60 de Sant Joan lesFonts i Los Diablos i Llorenç Santamaria a SantFeliu de Pallerols. Sellas explica que fa 2 anys,Fans va portar Luís Aguile, Fórmula V, Los Lati-nos, Los Sirex i Los Mustang a la gala de la so-cietat. «L’ambient de les actuacions conté xis-cles, pancartes i fins les dones llencen calces al’escenari», diu Sellas.

De tota manera, Jordi Sellas puntualitza queles dones ja no es desmaien com quan tenien15 anys. L’implacable pas del temps amb les se-ves conseqüències els ha fet perdre una capa-citat d’emocionar-se només a l’abast de les ado-lescents de totes les èpoques. L’impulsor as-senyala que entre la mitjana d’edat dels socis deFans volta els 50 anys, però apunta que també

n’hi ha de 17 i de 30. «Fonamentalment som gentque encara no tenim edat per a l’Imserso peròque tampoc som joves», explica.

ESCALA EN HIFIDurant sis anys consecutius, Fans ha celebrat laseva versió del programa Escala en Hifi de TVE.Es tracta d’un sopar amb més de 3 hores d’es-pectacle que està amenitzat per imitacions deles estrelles dels 60 a base d’una gran dosid’humor i d’enginy.

En la darrera edició van haver-hi més 20 ac-tuacions d’intèrprets de totes les edats que vancantar en directe els èxits d’aquell temps. Comen el concurs de TVE van haver-hi guanyadors.També va haver-hi actuacions fora de concursen Playback. Els participants van imitar Luis Ma-riano, Antonio Molina, Luis Aguilé, Nino Ferrer,Albano i Romina Power, José Guardiola i Tip iColl. Va haver-hi un homenatge als festivals d’Eu-rovisión dels anys 68 i 69.

L’activitat de Fans es resumeix en la celebra-ció de festes socials, carnavals, sopars amenit-zats, concerts a les localitats veïnes amb l’ac-tuació de destacats representants de la dècada il’assistència a concerts de figures de gran nivellmusical arreu del mon.. Segons Jordi Sellas, elsassociats de Fans són uns romàntics, nostàlgicsque cerquen l’alegria de viure i la diversió.

Fotos:3«Fans» seguin unconcert amb pancar-tes.

4Visita dels fans aMadrid.

5 Josep Sellas ambKarina.

6 Los Buitres, en plenaactuació.

7Un grup de «Fans»amb Karina.

8Cartell de les festade l’any 1999.

9Una actuació a Olot.

10Un cantant, disfres-sat, en el programa«Escala Hifi».

3 7

8

5

10

6

4

9

Sembla que va ser ahir quan Nintendo vaposar comandaments en el mercat de lesvideoconsoles amb una proposta tan re-

volucionària com senzilla: portar la interacti-vitat dels jocs al mateix moviment del jugador.Naixia així la Wii, i res va tornar a ser igual.De sobte, els salons de casa es convertien enpistes de tennis, pistes de bitlles, camps degolf o rings de boxa i al jugador no li era su-ficient de prémer botons, calia «saltar» al te-rreny de joc, arremangar-se i suar com mai percolpejar la bola o esquivar els punys. La joiade la corona fou Wii Sports, amb la qual lacompanyia japonesa es va fer amb un foratcreixent en un mercat dominat per la PlayS-tation i la Xbox 360

A partir d'uns plantejaments d'extremadasenzillesa en l'apartat gràfic, i apostant perl'entreteniment implacable, Nintendo va ven-dre més de 40 milions d'unitats a tot el món,una fita que va servir perquè un públic nous'interessés pel món del videojoc. I ara, en ple-na època estival, quan la resta de rivals espe-ra el fi de l'estiu per als seus llançaments méspotents, Nintendo desembarca sense fer xi-varri amb l'esperada continuació. I ho fa a l’en-gròs. Com ha de ser. Wii Sports Resort encer-ta de ple en les seves millores tècniques: adéuals alentiments, les textures són molt més ela-borades i els escenaris tenen, sense oblidar eltoc «simpàtic» de les figures, una gran quanti-tat de detalls que els donen més personalitat.Excel·lent és l'apartat de l'aigua, que entollael joc de dalt a baix i aporta una frescor no-table. I la cosa més destacada: arriba el jocacompanyat del perifèric Wii Motion-Plus, queperfecciona el sistema de control de la con-sola i converteix el comandament en una pre-cisa prolongació de les nostres mans.

Amb el nostre aterratge a l'illa Wuhu des-prés d'un vol de reconeixement (el mateix quees realitza amb la Wii Fit quan fem running)comencem una aventura esportiva de primerordre i molt més imaginativa i variada que l'o-riginal, com no podia ser d'una altra ma-nera). Dotze desafiaments donen curs a l'e-nergia i la capacitat de superació. Les dis-ciplines esportives que es plantegen tenencom a novetat la possibilitat d'encarar-les ambdiferents estils. Una troballa. Totes arrenquenamb una breu història de l'esport més les in-dicacions per usar el comandament sense per-dre el control, la qual cosa es fa especialmentútil en el cas de l'espasa per a l'esgrima japo-nesa o de l'arc. Wii Sports Resort es mulla afons amb els esports aquàtics, amb el pira-güisme, la moto aquàtica i l'esquí aquàtic coma atraccions per llançar-se a l'aigua. Una ve-gada guanyem en soltesa, cosa que no és tansenzilla a vegades, només de moure'ns entreonades ja és una garantia de diversió per l’a-conseguits que estan els moviments i les se-ves conseqüències en el líquid. Ja assecats, resmillor que posar a prova la punteria amb eltir amb arc, que exigeix un total domini tantdel Wiimote com la seva expansió, el Nun-chuk. I una vista de linx. Destaca entre les no-ves modalitats el Frisbee, o disc volador per

als amics. I encara que al principi sembla fà-cil amb el gosset d'aliat, després és endimo-niadament difícil ficar-lo a la cistella de sem-pre. Aquí no val tirar-lo de qualsevol manera,s'exigeixen una precisió i una habilitat totals.I aquí el nou perifèric treu a relluir les sevesmillors prestacions, cosa que s'agraeix sobre-tot en el cas del golf o de les bitlles, dues pro-postes que es quedaven un xic curtes abans.

Un altre esport innovador respecte al títoloriginal, i que respon a les expectatives, és elbàsquet, encara que el ciclisme no li va a lasaga i es roda que dóna gust. Cal posar-se se-riosos quan arriba l'hora de jugar al ping pong,que és com el tennis però a ritme frenètic i enun espai molt més reduït. Nervis fora. Idealper cremar calories però millor escalfarabans, per evitar espantar els canells. I coma rematada insòlita després de tant frenesí,finalitzem saltant en paracaigudes. Amb unparell de nassos. Pensats més per gaudir de

l'ostentació del nou joc que com a activitat es-portiva, aquests salts són un bon epíleg per auna experiència que no només permet al ju-gador fer esport sense sortir de casa (encaraque no arribi a la sofisticació d'altres propos-tes esportives que et fiquen un autèntic gim-nàs a casa, amb el perifèric Wii fit) sinó queassegura una gran diversió en solitari o encompanyia.

L'important és participar... més que mai.

delsesports

Benvinguts a l'illa

Nintendo perfecciona i amplia amb Wii Sports Resort les virtutsd'un videojoc que va marcar un abans i un després en les

consoles, i presenta un nou i espectacular sistema de control

TEXT: TINO PERTIERRA

Reportatge


BÀSQUET. Pràctica de tirs de bàsquet,tan sols controlarem l'arc i força del tir de lapilota i el personatge realitzarà la resta demoviments pel seu compte.

�

FRISBEE. La idea és simple: un gosens donarà un disc que podrem llançara l'aire perquè el cadell l’agafi amb laboca. El llançament s'efectua igual queen la realitat: un moviment horitzontalamb la mà que podrem variar segonsl'angle i força del tir amb gran precisió.

�

MOTO AQUÀTICA. Realitza curses atota velocitat sobre el mar al volant

d’una moto aquàtica, agafant elscomandaments com si agafessis el

manillar de la moto.

�

TIR EN ARC. Exigeix una granpunteria i una bona vista per fer elmillor tir a la diana i aconseguir la majorquantitat de punts.

�

WII MOTION PLUSTots els girs de canellsón captats per la WiiMotion i es traslladen

a temps real. Elcomandament funciona

amb un sensorgiroscopi que pot

detectar 1.600 anglesde gir per segon. És a

dir, que si girem elcanell quatre voltes i

mitja en un segonWii MotionPlus està

preparat perdetectar cada un

dels angles

NOVA EVOLUCIÓAquest perifèric s’incorporarà a la part inferior del

Wiimote i tindrà com a objectiu transportar elsmoviments del jugador a la pantalla en una proporció

d’1:1, és a dir, totalment a temps real i sense captipus de problema

Jorge Drexler (Montevideo, 1964) va dei-xar la seva feina mèdica, de tradició fa-miliar, per embrancar-se en la música

com a carrera vital. Aquest hispanouruguaià,anys abans, havia cantat, entre altres llocs, ensinagogues. Per l’Acústica de Figueres, en elseu nou recinte de pagament, al claustre del’IES Ramon Muntaner, tocarà el dissabte vi-nent un dels creadors més originals que po-den escoltar. Dos dels seus discos, Eco (2004)i 12 segundos de oscuridad (2006) són duesobres de qualitat, una reflexió musical i hu-mana d’un gran creador.

Què fa un otorinolaringòleg en aquest em-bolic de la música? (s’ho pensa) Disfrutar deles possibilitats d’emoció a través de la músi-ca.

Ja sé que sempre ha cantat, però d’entra-da, semblen dos món molt diferents, oi?Són diferents, però també iguals. Depèn decom ho vulguis mirar, perquè aquests doscamps d’experiències també tenen algunessemblances.

A Figueres actua davant d’un auditori re-duït, creu que aquest és una mica el futurde la música en general, tornar a les dis-tàncies curtes? No crec que tingui a veurela grandària dels espectacles amb el futur mu-sical. Fa poc ha actuat Madonna a Barcelonaamb un xou espectacular. I tenim els especta-cles gegantins dels U2, en aquest aspecte, nocanvia tant la música.

Què li va dir la seva companya, Leonor Wa-tling, sobre les comarques gironines, al-gun consell o comentari? Conec Girona, hihem estat algunes vegades i és una ciutat queens agrada molt. Ara toco a Figueres, que co-nec menys, i hi estic molt il·lusionat. M’agra-da tocar a Girona.

El públic trobarà temes nous, clàssics? Fa-rem un canvi de registre, diferent del de CaraB. Un nou registre que va molt bé amb el tí-tol del Festival, serà un espectacle hiperacús-tic! (riu). Un acústic real, amb un format sim-plificat que és la primera vegada que assajo.Si les condicions ambientals ho permeten, seràd’una gran simplicitat.

Gairebé només amb la veu? Serà un xouacústic, intentarem desconnectar la poca am-plificació que portem. Els sons ambient no emmolesten, es poden integrar en l’espectacle.

Té entrades esgotades, està satisfet? Esticsupercontent! (riu)

Internet canvia la capacitat de comunicar-nos en l’aspecte musical? (s’ho pensa) Sócdels que pensa que el tipus de comunicacióde l’ésser humà no canvia tant, que no és quehi hagi menys o més comunicació. Abans, es-coltaves música a la saleta de casa i despréspodies passar-te molta estona xerrant sobre eldisc. Ara aquesta mena de comunicació no esdóna. Ara la gent té als seus I-pods, centenarsde cançons. Som en una època de la comuni-cació on tenim una relació inversa entre el co-neixement musical i la capacitat d’emmagat-zematge. Ara pots tenir una discoteca gegan-tina, com mai podria haver tingut jo. Però man-

quen orelles i vida per escoltar música.

A 12 segundos de oscuridad, parla de lafigura del far: li agrada aquesta metàforade la llum que il·lumina la nostra foscor,la música és una mica això? La metàforaparla de la llum, però té en compte els segonsde foscor del far, aquests 12 segons de foscorserveixen per fer que els navegants calculin laseva posició en relació al far i la costa. És do-nar importància al silenci.

Ens parla de la reflexió, de la pausa? Si,del silenci que convida a la reflexió.

Després de guanyar l’Oscar li van arribarpropostes de Hollywood, o ja en va tenirprou amb el protocol dels Oscar, que noli deixaven cantar el tema premiat? Acabode fer els temes del darrer film de James Ivory,amb Anthony Hopkins i Laura Linney, City ofYour Final destination. No només és alguntema, sinó tota la banda sonora. Crec que ésmillor que no em deixessin cantar, que fer-hoen un format tan sobrecarregat com el que te-nien preparat.

Parla de la multiculturalitat, com al temaDisneylàndia, a on hi ha gent que viu comen un parc temàtic, i d’altres que no po-den accedir-hi; perquè creu que alguns elsfa tanta por la barreja cultural? L’altre sem-pre produeix por, és una de les pors més ar-caiques de la humanitat. La por que neix delsdesconeixement i de no conèixer l’altre. La xe-nofòbia cessa en viatjar i conèixer. Avui en dia

poca gent pensa així. No hi ha cultura senseinteracció cultural. Si una cultura fos pura, po-bra d’aquesta cultura!

Vostè és un poeta que fa música, o un mú-sic que fa poesia? Jo em considero un can-cionista. Que és diferent de ser un músic o unpoeta. És la interacció entre ambdós. Allò quesucceeix quan interactua la música i la poesia.

Sol parlar d’amor i desamor, les bonescançons són cançons de desamor? No ésnecessari, hi ha cançons d’amor molt bones id’altres de desamor que també ho són. L’am-plitud de la paleta dels sentiments és immen-sa.

Milonga del moro judío o Al otro lado delrío, parla d’entesa entre cultures, creu queamb la capacitat de matar i esclafar a l’al-tre que tenim, podem arribar a fer les pausamb els veïns i els nostres fantasmes? Ésuna molt bona pregunta perquè ens inclou anosaltres i als veïns. Per estar en pau amb elsaltres, per poder vèncer la por a l’altre, hasd’estar en pau amb tu mateix.

Vol afegir alguna cosa més? Estic prepa-rant el nou disc, que esperem que aparegui algener-febrer. Ara estic com en un estadi in-termedi, entre les vacances i la creació, ambalgun concert com el de Figueres.

Un comiat diferent per a aquesta entre-vista (riu) Fes-me una pregunta diferent i etfaré una resposta diferent.

Entrevista


Jorge Drexler Cantautor, actua al festival Acústica de Figueres

Dissabte vinent passarà pel Festival Acústica figuerenc un dels cantants més originals del pano-rama musical actual. Drexler va guanyar el 2005 l’Òscar a millor tema musical amb Al otro ladodel río. A Figueres gaudirem de la seva visió musical.

“Manquen orelles i vida perescoltar música”

TEXT: MOISÈS DE PABLO FOTO: THOMAS CANET

“L’altre sempreprodueix por,és una de les

pors mésarcaiques dela humanitat.La por que

neix deldesconeixe -ment i de no

conèixerl’altre. Laxenofòbiacessa enviatjar i

conèixer. Avuien dia pocagent pensa

així. No hi hacultura sense

interacciócultural

“

L’eclipsi parcial de sol que es va viure a Ca-talunya fa deus anys va servir per consoli-dar l’afició d’un grup de joves envers l’ob-

servació dels planetes i constituir l’Agrupaciód’Afeccionats a l’Astronomia de Girona(www.astrogirona.com) . Era l’11 d’agost i enmolts parts del món, l’eclipsi va ser total. L’ac-tual president i un dels fundadors, Francesc Pru-neda, van trobar en la casa d’un futur soci,Eduard Sabater, la possibilitat de veure-ho enunes bones condicions. L’aficció, però, ja veniade lluny.

Hi ha maneres moltes diverses d’aficionar-sea l’astronomia: arran d’una visita en un plane-tari, per accident, per familiars o amics, desprésde perdre’s una nit a la muntanya o de fer bi-vac... La passió de Pruneda per l’astronomia vanéixer mirant la televisió. Era ben jove quan hivan passar el documental Cosmos de Carl Sa-gan. A partir d’aquí: llibres, documentals i fi-

nalment els primers telescopis.L’Agrupació té socis a moltes poblacions de

les comarques gironines, però sobretot a Pala-frugell, Llagostera, Caldes de Malavella, Salt i Gi-rona. A les comarques gironines comparteix l’es-tima per aquest àmbit amb l’Agrupació Astro-nòmica de Banyoles, la de la Garrotxa i la So-cietat Astronòmica de Figueres.

L’Agrupació d’Afeccionats a l’Astronomia deGironaes ha anat creixent i ha fet multitud d’ac-tivitats per als socis (tallers, seguiments d’efe-mèrides i observacions de pluges d’estrelles, en-tre altres) i moltes altres obertes al públic comara conferències en centres escolars. Fins i tothan fet conferències simultànies en diversospunts. Fa només unes setmanes van plantar di-versos telescopis a Palafrugell i a Palamós i propde mil persones van voler veure el cel d’un xicmés a prop. Aquest any hi ha hagut més activi-tats que en anys anteriors. De fet, el 2009 és es-

pecial per a tots els amants dels planetes i lesconstel·lacions. Ha estat declarat Any Interna-cional de l’Astronomia i ha servit per donar aconèixer i aprofundir en aquesta ciència.

L’Agrupació, actualment amb seu al CasinoLlagosterenc, encara els dos dígits del seu nai-xement amb un projecte doble sota el braç: laposada en funcionament de dues cúpules perfer observacions de qualitat. Una estarà al futurcentre cultural de Can Roig de Llagostera. Faràcinc metres de diàmtre i hi haruà un telscopi de35 centímetres de diàmetre cedit per Eduard Sa-batés. Serà a més la nova seu de l’entitat perguarda-hi material, celebrar-hi reunions i fer-hiconcursos. L’altra serà al paratge natural del MasRoig, també a Llagostera, on el propietari els hapermès poder-hi fer observacions i on ja s’hainstal·lat una cúpula, un xic més petita que ladel futur centre cultural. En aquesta segona,però, en estar més allunyada del nucli urbà s’hi

Reportatge


telescopisUna dècada entre

L’Agrupació d’Afeccionats a l’Astronomia de Girona compleix deu anys observant el cel, fentactivitats de tota mena i amb un projecte de futur doble: gaudir de dues cúpules a Llagostera

TEXT: TAPI CARRERAS FOTOGRAFIA: DdG

1

2

3

Fotos:1Observació de l’e-clipsi total de llunadel 3/03/07 des delMas Roig deLlagostera. Aquestaactivitat ha estat unade les més multitudi-nàries amb unes 300persones assistents.Es va repartir xocola-ta amb melindrosper a tots els assis-tents. Foto: JosepManel Sànchez.2Eclipsi total de llunael 3/3/2007. Festades del Mas Roig deLlagostera amb untelescopi Meade de150mmØ i unaCanon 300D. Foto:Francesc Pruneda3Nebulosa de la ros-seta. 23/12/08 desde Calonge.Telescopi TakahashiFSQ i càmeraArtemis 11002 i filtreH-alpha. Foto: JosepManel Sànchez


podrà observar objectes de cel profund: cúmulsd’estrelles, galaxies, nebuloses...

És des d’indrets com aquests que els astrò-noms observen. Alguns es limiten a això, a gau-dir veient la Via Làctea, els planetes, les estruc-tures de nebuloses, i altres objectes. Altres pro-curen fer fotografies. Hi ha les conegudes com«postaleres», on es pretén aconseguir una imat-ge de gran bellesa i molt color) i «l’astrometria»(que permet controlar els moviments de come-tes, asteroides i possibles objectes que pugues-sin impactar amb la Terra).

Hi ha molts tipus d’afeccionats a l’astronomia.Des dels que ho fan a ull nu o amb prismàtics(es poden arribar a veure galàxies) fins als quetenen tres o quatre telescopis diferents i que uti-litzen en funció del que vulgui veure en aquellmoment. N’hi ha que són millors per veure laLluna o els planetes i altres per galàxies o ne-buloses. Però «el millor telescopi és el que fas

servir més», indica Pruneda, que ressalta quen’hi ha que caben dins una motxilla i són moltbons».

Tot i això, hi ha alguns impediments que di-ficulten la correcta visió que pretén l’observa-dor. L’aire de la Terra pot anar perdent qualitata conseqüència del tan citat canvi climàtic. Peròel que més dificulta la feina d’un afeccionat al’astronomia és la contaminació lumínica. Poderveure galàxies, cúmuls d’estrelles, nebuloses iplanetes, en condicions dignes suposa moltscops un viatge d’una o dues hores. Fer-ho desde dins d’una gran ciutat es fa difícil perquè totala llum provinent dels carrers, edificis i carrete-res actua pràcticament com un tel al telescopi.De fet, és el principal problema dels afeccionatsa aquesta ciència.

No per ecologia, que també, els astrònomslluiten contra aquesta problemàtica i han fetcampanyes reclamant canvis i millores en la il·lu-

minació dels nuclis urbans. En molts municipiss’han començat a posar les piles. Els nous fa-nals miren cap a baix, aprofiten més la llum, s’a-paguen abans, però queda molta feina per fer.

LA COMPRA D’UN TELESCOPITambé pot ser una problemàtica la mala com-pra d’un telescopi. El president de l’Agrupaciód’Afeccionats a l’Astronomia de Girona, Fran-cesc Pruneda, explica que comprar-se un apa-rell en un supermercat a preu econòmic pot aca-bar amb la passió cap a l’observació de tot elque hi ha més enllà del planeta Terra i deixar eltelscopi en un calaix de per vida, esperant aca-bar llançat en un contenidor. Considera que unaparell «decent» i ben equipat no pot baixar d’unpreu de 500 euros, i això, aprofitant al màximel mercat de segona mà. «Que ningú compri untelescopi a cegues. Que busqui consell a un ex-pert», assenyala.

Fotos:4Cometa 17P/Holmes.Aquest cometa vaaparèixer literalmentde la nit al dia, pas-sant a ser invisibleper la majoria detelescopis a gairebéobservable a simplevista en poqueshores. Feta el29/11/2007 des del’observatori CanDuran (Palamós).Telescopi BaaderScopos de 90mm dediàmetre i CanonEOS 350D. Foto:Francesc Pruneda.5Nebulosa de la trífi-da M20 a Sagitari.Observatori CanDuran, Palamós el19/07/2009.Telescopi TakahashiFSQ i càmera CCDOrion Starshoot Pro.Foto: FrancescPruneda.6Observació de l’e-clipsi anular de soldes de l’EscolaVedruna dePalamós. Aquesteclipsi es va poderveure de forma par-cial des deCatalunya. 7Gran galàxia d’an-dròmeda.Observatori CanDuran, Palamós -06/10/08. TelescopiTakahashi FSQ icàmera CCD OrionStarshoot Pro. Foto:Francesc Pruneda. 8Una de les activitatsmés recents i ambmés èxit, els con-certs astronòmics«La porta de l’uni-vers», combinantmúsica en directe,xerrada i imatgesespectaculars.Llagostera,8/05/2009. Foto:Francesc Pruneda.

4 5

6

7 8

La majoria creu que és italiana, però és tu-nisiana. La protagonista d’El gatopardo,als seus 71 anys, continua treballant en el

cinema, ja que en la pròxima tardor estrenarà«El filo», rodada a Tunísia, i també farà un pa-rell de pel·lícules, una d’elles als EUA, i unaobra de teatre.

És tunisiana; No obstant això, la majoriadels seus seguidors creien que vostè erauna diva italiana? Sí, encara avui hi ha gentque se sorprèn, però les meves arrels són tu-nisianes; la meva cultura, francesa, i el meu pas-saport, italià. Els meus primers 17 anys els vaigviure en Tunísia. Allà on tot va començar; ésallà on el cinema va venir a per mi. Aquest lli-bre és la història de Claude, una jove tunisianade tres generacions que vivia la seva joventutsense sospitar el que el destí li reservava. Éstambé la seva mirada sobre un país al qual maivaig deixar i al qual m'escapo sempre que puc.Però em considero una actriu del món, perquè,gràcies al meu treball, he viatjat moltíssim.

Què recorda de la seva infància i adoles-cència? Anava al col·legi a Cartago, i és quetots els records familiars són d’allà. Els meusavis vivien allà. El meu avi era constructor devaixells. Els meus records són tots familiars,perquè Tunísia és la meva verdadera pàtria, lesmeves arrels. Al llarg de la meva vida he anatmolt sovint allà, em refugio allà, i encara quesigui una dona de món, el meu menjar, princi-palment, segueix sent tunisià.

Com va ser el seu salt al cinema? Un acci-dent. L’estratègia que vaig seguir va ser la ma-teixa que tinc amb els homes: no, no i no Peròsempre venien una altra vegada a per mi. I ambel cinema em va passar el mateix, la major partde les vegades, per culpa del meu mal caràc-ter. Quan vaig començar en el cinema me'n vaiganar al Centre Experimental Cinecitta, d’Itàlia,i no entenia italià, llavors, en més d'una ocasióm’enfadava, donava cops de porta i tornava aTunísia. Però els productors i directors al finalvenien a per mi per convèncer-me, i jo torna-va.

És cert que va començar al seu país? Sí, vaigcomençar a Tunísia, amb un curtmetratge, «Elsanys d’or»m de René Vautier, que va guanyar elpremi de Berlín. A més, el 1956 vaig ser esco-llida la italiana més guapa de Tuníssia i vaigguanyar un viatge al festival de Venècia. Des-prés vaig fer una pel·lícula on interpretava unadona amb un vel, però en la imatge final el ventse l’enduia i així va néixer Clàudia. I a Itàlia emvaig llançar amb els grans: Mastroiani, Gass-man... i al final, el salt a Hollywood.

Segueix treballant en cinema, però segueixdient no als homes? Mai em vaig casar. Maiem vaig casar, perquè mai vaig caure en lestrampes dels homes.

Pero quin actor li ha deixat més emprem-ta? Quan vaig treballar a Los Angeles, vaig es-tar a casa de Paul Newman. Van ser molts elsactors amb els quals vaig treballar i vaig co-nèixer, com Steve McQueen, Rock Hudson. Vanser grans homes i em costa treball elegir a un.

Què opina del nou cinema italià? Abans ha-

via moltes coproduccions que permetien queel cinema italià arribés a totes parts; en canvi,ara no es veu res de res, és molt difícil veurepel·lícules italianes a París.

I què pensa del cinema actual, ja no es fanaquestes grans produccions? Abans el cine-ma era un somni, una gran aventura. Ara ésmolt més un negoci. Abans no hi havia res es-tablert. Hi havia els actors, la història i la cà-mera, això era l’essencial. Allò relacionat ambel pressupost venia després, en canvi ara totestà molt definit.

Abans de ser actriu, què volia ser? Semprevaig tenir passió pel desert. De nena, deia quevolia ser mestra en el desert.

Què n’opina del fet que a Penélope Cruz laconsiderin una hereva de les dives italia-nes? Em sembla bé. Penélope és una gran ac-triu, jo ja m'he creuat amb ella.

Quins records té d’Espanya? Aquesta pre-sentació ha estat una excusa perfecta per tor-nar a Espanya. Fa anys, al principi de la mevacarrera, El fabulós món del circ i Les petrolie-res em van portar a Espanya, i com podran ima-ginar, estar acompanyada de Rita Hayworth iJohn Wayne, per exemple, em fa tenir moltbons records de les meves estades aquí.

Quins projectes té? Treball, treball i treball.Viatge, viatge? Estic pendent de l'estrena de lapel·lícula El tall i vaig a rodar dues pel·lículesmés i fer una obra de teatre.

Entrevista


CLAUDIA Cardinale Actriu

És un dels grans mites del cinema mundial. Claudia Cardinale ha passat fa uns dies per l’Estatespanyol i ha presentat fa poc la seva autobiografia, «La meva Tunísia», centrada en el país quela va veure néixer i en el qual va viure fins als disset anys.

«Mai vaig caure a lestrampes dels homes»

TEXT: MELY FUEYO FOTO: JOSÉ LUIS TORRIJA

“Abans el

cinema era unsomni, una

gran aventura.Ara és molt

més unnegoci. Abansno hi havia resestablert. Hi

havia elsactors, la

història i lacàmera, això

eral’essencial.

Allò relacionatamb el

pressupostvenia després,

en canvi aratot està molt

definit. “

Quan el vaig conèixer, aquest pintor dis-cret, de poques paraules i un punt enig-màtic, era motiu d’escàndol: diaris i te-

levisions apuntaven que el seu marxant era filld’un dels nazis més buscats. La veritat és queel municipi va fer costat al pintor italià de ma-nera total i efectiva. Per la Festa Major s’inau-gurava, a l’església de Sant Martí, el seu Muralde la pau, que incidia, en la situació de guerrai conflicte permanent al món i, més concreta-ment, entre Israel i Palestina. Tano Pisano vadeclarar obertament que el conjunt era un re-gal que feia a Palafrugell, poble on vivia des defeia cinc anys.

En un mur de la sagristia de la capella quecorrespon a la part barroca de l’església, TanoPisano va crear un conjunt artístic rellevant queconstava d’un vitrall, dos baix relleus, dos mo-saics de ceràmica i un mural realitzat en tècni-ca mixta. Havia treballat aquest conjunt ambl’ajut dels reputats artesans del veïnat com elceramista Joan Raventós de la Bisbal o el vitra-ller Bonet, d’antiga nissaga. El mural té tres partsben diferenciades (el mosaic de ceràmica de LaCreació, el mural de la Crucifixió i el mosaic deL’Arbre de la Vida) que, a la seva dreta, es con-traposa amb un lluminós vitrall.

Paral·lelament, va inaugurar tres exposicions(una al Teatre Municipal i les altres dues a lesgaleries Carpe Diem i Son Espace) que reco-llien el procés de creació d’aquest mural i elstreballs d’elaboració –tant artístics com tècnics.

A més, el Consistori, que edita un calendarides de l’any 1987, va encarregar-li per al ca-lendari 2008 tretze aquarel·les centrades en te-màtiques marines –peixos i marisc–, acompa -nyades amb unes receptes de cuina tradicionalque havien estat proposades per restauradors,peixaters i particulars de la vila. Els originalsdel pintor van ser exposats al Museu del Surode Palafrugell.

És, a més, un ceramista notable de peces detota mena però sempre delicades i d’un cro-matisme molt matisat.

Em rep al seu taller i no parlem d’aquell afer,ara que sembla que ningú recorda. Li demanoquè es proposa en el seu art i diu: «Busco lasimplificació perquè la pintura és economia. Lasimplicitat com a ètica i esperança». Pisano ex-plica que «vaig néixer a Siracusa i de molt jovevaig freqüentar, primer, l’Institut d’Art de Catà-nia i, després, a començament dels anys sei-xanta, l’Acadèmia de Belles Arts de Roma, onvaig seguir els cursos de Montanarini i de MinoMaccari». Continua detallant que «el 1960, la pin-tura que feia a Roma era gairebé abstracta.

M’inspirava en l’arquitectura toscana del Qua-tre-cents i en els pintors primitius de Siena».

Però l’ensenyament acadèmic no el satisfeiai, enamorat dels primitius flamencs, de Rogervan der Weyde o de Jan van Eyk, va decidir em-prendre una sèrie viatges d’estudi: de la Tos-cana, a Amsterdam i Delft, d’Alemanya, als Paï-sos Baixos i a Suïssa.

El 1973 s’instal·lava a Dinamarca, on va tre-ballar primer com a dibuixant d’uns grans ma-gatzems de Copenhaguen i després –conjunta-ment amb Whilelm Wolhert, l’arquitecte delprestigiós Museu de Louisiana– va decorar unimportant restaurant amb pintures murals, quevan ser classificades per la crítica de «joia delpatrimoni artístic danès». «Arran d’aquest esde-veniment em vaig instal·lar a Copenhaguen finsque el 1987, enyorant el clima i la llum del Me-diterrani, el volum i l’ombra, vaig pensar a tor-nar al sud i vaig recomençar a estudiar Cézan-ne, Derain, Duccio, Pollaiolo, Chardin, Verme-er, De Staël o Morandi. Sobretot Morandi, que

considero el meu mestre i un clàssic de la Me-diterrània».

El 1990, aprofitant la invitació que rep d’ex-posar a l’Institut Italià de Cultura de Barcelona,segueix el consell d’un d’antiquari amic i viat-ja a la Costa Bava. Aquest nou paisatge el fas-cina i adquireix una casa a Llafranc per passar-hi les vacances però més i més enamorat del’Empordà, acabarà per fer-ne la residència de-finitiva. Deu anys després adquireix una es-plèndida mansió al centre de Palafrugell, ondes d’aleshores viu i treballa.

La seva pintura, influïda per Morandi comsempre remarca, és molt subtil i delicada, d’unrefinament extraordinari. Tracta l’aquarel·la abase de simples taques de traç ràpid i segur quesemblen no delimitar les formes sinó simple-ment suggerir els objectes. El seu cromatismeés delicat i lumínic i la calidesa de les zones dellum i la fredor de les ombres són accentuadesfins el límit.

Els olis, en canvi, evidencien un treball acu-

rat, realitzat a base de diferents capes de pin-tura. Aquí, les formes delimiten clarament elsobjectes i diu que es troba més a prop dels mes-tres italians de la modernitat, de Fontana, deBurri o de Santomaso. Afegeix que se sent mésmediterrani que no pas italià i que li interessamolt especialment l’obra de Cy Tombly, la deTàpies, de Saura o la de Millares. En canvi, nosent cap atracció per l’obra dels famosos trans-vanguardistes italians, de Clemente, Chia, Cuc-chi o Paladino, que troba massa decoratius.

La veritat és que torna i retorna als mateixostemes: pomes i flors, gerres, copes i vasos, trac-tats sempre amb una simplicitat i un esfumatque fa els objectes eteris, gairebé intangibles.

Tano Pisano ha trencat avui la seva habitualreserva i m’ha demostrat el seu profund conei-xement de l’art. M’acompanya fins a la porta icom a comiat em diu que creu important quel'obra tingui sempre una certa geometria i que,en definitiva, la pintura és tradició i memòria ono és res.

Artistes del’Empordà


TanoPisano

TEXT: MARIA LLUÏSA BORRÀS FOTOGRAFIA: JOSÉ LUIS GARCÍA ABRIL

Fotos:1Tano Pisanomostrant algunsdels seus tre-balls, al seuestudi aPalafrugell.2Una de les sevesobres. 3Ceràmiques a laseva casa de laCosta Brava.

1 MariaLluïsa Borràs

32

Un artista sicilià resident a la Costa Brava

P er als que creiem que l'univers de la carn de boví ésforça més ampli que la mitjana, el jarret, aquest tall

de la cama que també rep els noms de morcillo o zan-carrón, que al meu judici el menystenen, és un mos apre-ciat per la seva tendresa, la seva melositat i la facilitat ambla qual es converteix en un plat deliciós.

El jarret m'evoca sempre excel·lents plats, magníficsestofats més o menys rurals, inoblidables ossobucos... iaquest espectacular plat que consisteix a presentar-lo ala taula sencer, amb la seva superfície lacada i l'os cen-tral, dret, sobresortint i demanant a crits ser envoltat d'unllacet blau. Blau, precisament, com la lliga que llueixenels membres de la exclusivísima Orde de la Garrotera.

Diuen que aquesta Orde va tenir el seu origen en unball en la cort del rei Eduard III d'Anglaterra, allà pel se-gle XIV. Pel que sembla, una dama –Joana de Kent, se-gons uns, o la comtessa de Salisbury, segons altres– vaperdre una de les seves lligues -jarretière- que el mateixmonarca va recollir del terra. En observar algun somriu-re suspicaç, va pronunciar la frase que, encara avui, ésel lema de l'Orde: honi soit qui malament i pense, ver-gonya per a qui pensi malament.

No pensava jo en Eduard III quan el meu carnisser emva oferir un bonic jarret de vedella, que va desossar, jaque no es tractava de fer ossobuco ni jarret lacat, i va ne-tejar. La veritat és que podria haver-me enrecordat de labatalla de Crézy, una de les primeres d'aquesta guerraconeguda com «dels cent anys» –va durar una mica més,116–que va iniciar, precisament, Eduard III. A Crézy, l'arcanglès va desfer literalment la cavalleria francesa. El meucarnisser no fou tan dràstic amb el jarret.

Ens venia de gust fer un estofat a l'estil clàssic, un d'a-quests plats ple de sabors estimats, de textures suaus,d'aromes senzilles però intenses. De manera que vam ferservir ingredients naturalíssims i habituals en tot rebost.Vam trocejar un parell de cebes i vam picar tres o qua-tre grans d'all, per a esglai –suposo– dels vint-i-quatremembres de l'Ordre de la Garrotera –a més del rei d'An-glaterra, el príncep de Gal·les i, en pla supernumerari,altres membres de la família reial britànica i un grapat demonarques estrangers, entre ells el rei joan Carles.

Vam tirar un raig d'oli d'oliva en el fons d'una olla rà-pida, i una vegada calent vam dorar els trossos del jarret,trossos de bona mida. Els vam enretirar, i vam passar al'olla cebes i alls, per fer-los agafar una mica de color.Parlant de colors, el fill gran del nostre Eduard III, queno el va sobreviure i que també es deia Eduard, va serconegut a l'Europa medieval, i fins avui, com el PríncepNegre. La seva mort va accelerar, sens dubte, la del seupare, que no havia tingut inconvenient a fer-se amb eltron per l'expeditiu sistema de fer fora d'ell el seu pare.

Bé, tornem-nos nosaltres també expeditius i posem ala cassola, al costat de cebes i alls, la carn, a més d'unapastanaga reduïda a rodanxes. Ofeguem bé i mullemamb un gotet de xerès, aquest elixir insubstituïble a lacuina, a la qual aporta un univers d'aromes; en aquestcas va ser un fi, però podria haver estat perfectament unolorós. Deixem reduir, i incorporem un tomàquet fet tros-sos i una fulleta de llorer. Salpimentem. Uns minuts a focsuau, abans de cobrir amb aigua i tancar l'olla. En tresquarts d'hora està fet. Se separen les carns, es passa l'al-tres pel xinès, o per un colador prement bé, i... es guar-den les dues coses per separat fins a l'endemà: guanyauna pila el guisat.

Així, després del preceptiu repòs, tornem a unir carni salsa, i li donem una escalfada, mentre es fregeixen unespatates tallades en dauets, que és una de les moltes guar-nicions que poden acompanyar aquest jarret. Un rioja de2005 farà els honors.

Honors que el Príncep Negre va buscar en la lluita,que va acabar sent una seqüela de la guerra a Europa,entre Pere I el Cruel –o el Justicier– i Enric II el de lesMercès –o el Bastard–. No els va aconseguir: estava delcostat de Pere, i va tornar a Anglaterra sense ni cobrarels seus serveis: un rei mort no paga, diuen. Però nosal-tres dediquem el nostre jarret –la salsa, literalment de su-car-hi pa– i els nostres brindis a Eduard III, a l'Ordre dela Garrotera, als cavallers de Crézy, a Cunqueiro, que plo-rava per la derrota de «la flor de la cavalleria», i fins a almalaguanyat Príncep Negre. Tot això, i fins a Shakespe-are, a qui s'atribueix generalment l'obra Eduard III, es-tava al nostre jarret. Un plat, com veuen, ple d'història.

De l’Orde de la GarroteraCAIUS APICIUS GASTRòNOM


AgustíEnsesaBonetEscola de Tastavins del Gironès

Última novetat presentada pelGrup Oliveda de Capmany.Vi

blanc monovarietal elaborat ambel raim Sauvignon Blanc procedentde la finca La Perdiguera situada alcostat de l'Albera. Vi singular degran qualitat amb característica aro-ma intensa i varietal amb notes defruites tropicals. En boca té un tac-te suau, melós, ampli i subtil. Ela-borat amb raims de la varietat cita-da amb criança amb els seus pòsitsque li confereixen cos, estructura ipersonalitat. Recomanat per platsdifícils com espàrrecs, carxofes igraellades de verdures. Delicióscom a aperitiu i amb llagosta a laplanxa. El celler elaborador: Oli-veda, situat a Capmany, dintre laD.O. Empordà elabora els vins Ri-gau Ros, Finca Furot i també cavesde qualitat. Per a més informació:www.grupoliveda.com

FurotEl vi

2008

L'estiu és el temps delstomàquets: vermells,sucosos, ben madurs.

Res de les verdositats quealguns fan servir, dels to-màquets durs com una pi-lota de ping-pong, i sensesuc ni bruc, que ni el pa su-quen bé. És cert que nosempre, però, als súpers,podem trobar «autèntics»tomàquets- i així va serfruit, fins i tot, d’una dis-cussió política relacionadaamb els verds-, però la gentdels medis rurals pot tenirla sort de poder-ne com-prar als pagesos, o de po-der-ne cultivar.

El tomàquet és la fruita-verdura que més va im-pactar les cuines medi -terrànies. No n’hi ha ni unasola d’ aquestes- d’Andalu-sia als Països Catalans, pas-sant per Provença, Itàlia,Grècia, Turquia, el Líban oel Magrib- on l’antic fruitdaurat no ocupi un lloc d’autèntic privilegi.

Sofregits, salses, sopes calentes i fredes, ama-nides, farcits, arròs, peix, carns, pasta, pizzes,guisats... El tomàquet pot aparèixer a quasi totsels plats.

Tothom coneix la popular amanida de to-màquet, sola o acompanyada. Amb all, a l’es-til gironí, amb llimona dolça o llima a l’estil me-xicà i caribeny (l’origen del producte, allí ano-menat jitomate), amb alfàbrega (a la maneraitaliana), o amb orenga, formatge, etc. i ambpebre (a l’estil alemany). Però aquesta fruitaextraordinària, en la cuina mediterrània –Itàlia,Magrib, Provença, Catalunya...–, també s’ha deconsiderar com una mena de condiment o es-pècia de cuina, sobretot quan es presenta enforma de «doble concentrat» (a l’estil italià ofrancès) o concetrat a l’estil romanès- tots dosuns excel·lents productes.

Tot i que cal acceptar la forma «tomàquet» delbarceloní i part del català central (els estimatslocalismes haurien de ser això, localismes), ales comarques de Girona, a Lleida i part delPaís Valencià en diem tomata. Al Maresme, unentremig, tomaca, paraula també utilitzada aTortosa i el País Valencià.

A Menorca és tomàtic, a Mallorca tomàtiga,a Eivissa tomata i a l’Alguer pomata (creuament,m' imagino, de l’italià o sard «pomodoro» i to-

mata). En textos antics, des del segle XVIII, hiapareix també tomàtec- que és d’ on deu ve-nir, m’imagino, «tomàquet», si bé la forma «to-mate»- d’on deu venir tomata- també és corrent.

LA QUALITAT AROMÀTICALa qualitat aromàtica –que pot ser realment ex-cel·lent– ve donada per dos factors:

1) les característiques de la primera matèriautilitzada. Als Països Catalans, concretament,en tenim representacions superbes. Destaquemles tomates de penjar o d’hivern, d’un gust con-centrat i particulars, molt bones per sucar el pai condimentar plats diversos. Són remarcables,igualment, també els tomàquets de ramellet ide muntanya de les Balears. Uns tomàquets pe-tits i vermells,que per la seva grandària, po-drien correspondre a l’antic tomàquet de cire-reta (així apareix en textos antics; no s'ha deconfondre amb el bitxo). Aquest tomàquetdóna un gust exquisit als plats que acompan-ya.

Un altre tomàquet rar és el sec, que es trobaal País Valencià (comarques d’Alacant) i fins itot a l’Alguer (pomata seca). Té, naturalment,un gust concentrat i particular.

2) En segon lloc, el tomàquet madur, bentractat, es pot convertir en un veritable condi-ment. A l’Estat espanyol –país de tomà-

quets–paradoxalment, no es troben aquests ex-cel·lents concentrats, ja esmentats, que en can-vi, ens ofereixen els fabricants italians. Aquestes presenta en llaunes, pots de vidre, tubs, ambdiversos graus de concentració que oscil·len alvoltant del 18%.

Aquests concentrats també es fabricaven ca-solanament a Catalunya. Jo recordo, de petit(comarca del Pla de l’Estany) l’elaboració delgrum. Era un excel·lent concentrat que es feiaposant en un drap el suc i restes d’elaborar laconserva de tomata (en ampolles de xampany);es produïa una pèrdua de suc i concentraciónatural, seguint el mateix sistema que s’utilit-zava per a alguns matons o recuits.

Aquest grum o concentrat de tomàquet ésexcel·lent con a condiment per a sofregits i al-tres salses, sigui per a llegums, plats de carn ode peix; es pot afegir directament al plat ques’està cuinant o al sofregit, amb una mica d’ai-gua.

Aquest tomàquet concentrat pot substituiramb avantatge alguns dels deficients tomàquetsfrescos que es troben actualment. No s’ha deconfondre,però, amb el simple tomàquet enllauna triturat, amb un contingut d' aigua ex-cessiu (venuda, això sí, a preu de tomàquet).Podrem, tornar a disposar de grum o tomàquetconcentrat, elaborat a casa?

El tomàquet,el sol de l’estiu

Gastronomia


JaumeFàbrega«Bona Vida»http://blocs.mes -vilaweb.cat/jau -mefabrega

Una deliciosa sopa freda, que encanta-rà els vostres amics pels seus ingre-dients i gust sorprenent. Al pintor Mo-

dest Cuixart li agradava molt.

ElaboracióTraieu l’escorça i les llavors de la síndria, i lapela i les llavors dels tomàquets. Poseu-ho toten una batedora amb la resta d’ingredients iaigua, i reduïu-ho a una crema ni clara ni es-pessa. Abans de servir-la feu-la refrigerar i de-coreu-la amb les fulles de menta picades i

amb un brot de menta.

NotesEs pot decorar amb boletes o daus de síndriai tomàquets cherry i alguna altra herba al gust,com alfàbrega, celiandre, cerfull, , etc. Reco-mano la menta o el cerfull, l’herba de gust ani-sat coneguda com a perifollo en espanyol icom a cerfeuil en francès.

Podeu substituir el pa per crema de llet. Hipodeu afegir altres productes, com cogom-bre o pebrot.

Sopa freda de tomàquet, síndria i menta La recepta

La fruita-verdura més impactant i que ocupa els llocs més privilegiats a tota la Mediterrània

Ingredients

� Mitja síndria ben madura.� Mig quilo de tomàquets madurs.� Un litre d’aigua (aproximadament).� Sal, pebre.� Un raig d’oli d’oliva.� Un trosset de pa de pagès sec xopatamb vinagre� Uns brots de menta

MA

RC

MA

RTÍ

Establiments

antics


No és gaire normal que en una poblacióque no té gaire tradició tèxtil s’instal·li –is’hi mantingui durant tants anys–, una

empresa de tricotar. La Bisbal és de tradició ceramista, però Joan Massaguer i Carreras i Margarita Bou i Genoher, quan eren parella, vanposar un taller de tricotar vestits al carrer AgustíFont, número 7, allà mateix on és ara, l’any 1947,i un temps més tard una botiga a la plaça Major(abans plaza de Espanya, durant el règim fran-quista), on exposaven i venien les peces de robaque fabricaven. Es van casar i van començar atricotar roba per a criatures, malgrat que de se-guida, van començar a fer jerseis i vestits per adona, que es confeccionaven a mida i es ve-nien a la botiga de la plaça Major.

En aquells anys a la Bisbal hi havia algunesbotigues de venda de roba, però la major partno eren de confecció pròpia, sinó que, o béeren peces encarregades a modistes i sastres obé s’adquirien a Barcelona i després es reve-nien a la població baixempordanesa. La gentno tenia gaires diners, sortint d’una postguerramolt penosa, però, de mica en mica, anava com-prant.

De bon principi la botiga de la plaça d’Es-panya, avui ja plaça Major, es deia «La Nau». Totl’establiment estava decorat amb motius mari-ners, com els panys de les portes, la llum cen-tral era un timó de vaixell, els vidres eren de ti-pus mariners i tot estava fet a mà. A l’establi-ment també es venien complements, com mo-cadors de seda, bufandes, etc. La clientela eramajoritàriament de la vila bisbalenca i dels po-bles dels voltants, però a mesura que va anarpassant el temps, el renom del taller de tricotses va estendre i va començar a venir gent de laciutat de Barcelona, atès que la família tenia unacosina que es deia Maria Carme de Carreras,que vivia al carrer Maria Cubí, que els feia unamica de «relacions públiques» i els hi venia partde la producció.

TOT SEGUEIX IGUALVeient que les coses anaven bé, però que, amb

la feina que hi havia, era impossible estar endos locals a la vegada, el matrimoni Massaguer-Bou va decidir deixar la botiga de la plaça Ma-jor, convertint-la només en expositor de gène-

re, i traslladar-ho tot al carrer Agustí Font. Esvan fer reformes a la casa i un annex que hi ha-via al costat de la vivenda es va convertir lla-vors en botiga de vendes. A l’altra banda hi ha-via el taller.

El turisme de finals dels anys seixanta, queva portar a la Bisbal i comarca els primers visi-tants estrangers, gairebé tots ells jubilats ambmolts de diners, va animar una mica el negoci.De seguida van descobrir que el que es feia aTricots Massaguer era autèntica artesania. Cadapeça de roba, cada vestit, era diferent i aixòsempre ha estat l’èxit de l’empresa. A l’establi-ment hi anava molta gent famosa a comprar,entre ells, l’any 1966, tenien com a clients l’ac-tor Lex Baxter i la seva dona Tita Cervera.

L’establiment expositor de la llavors plaçad’Espanya va durar fins a l’any 1975. A partir dela plena implantació de la democràcia, les co-ses van anar canviant. La gent començava a te-nir diners i ja es feien els vestits de tricot per en-càrrec cada vegada amb més freqüència. Laclientela arribava de tot arreu. Es tricotaven jer-seis, roba d’abric i qualsevol peça que es de-manés. Tot es feia a mida i hi havia molts en-càrrecs especials. Joan Massaguer i MargaritaBou van morir molt joves i va agafar el relleudel negoci, l’any 1995, Jaume Masaguer i Bou,que va seguir treballant, i encara ho continuafent, amb la mateixa maquinària dels inicis deltaller i manté la decoració igual que com eraabans.

Tricots MassaguerLa Bisbald’Empordà

És potser l’única empresa de Girona que es dedica a tricotarfent vestits a mida. Encara utilitza tècniques artesanals i la

màquinaria és la mateixa del dia en que es va crear, el 1947.

Història

El taller va co-mençar l’any1947 en un lo-cal, que encarahi és, al carrerAgustí Font dela Bisbal d’Em-pordà. En ell s’hiconfeccionavenels vestits i dosanys més tardes va obrir unabotiga a la lla-vors «plaza deEspaña», avuiplaça Major.Aquesta botigava durar unsanys, però al fi-nal el matrimonifundador va de-cidir unificar-hotot al carrerAgustí Font. Ac-tualment es con-tinua amb lamateixa activitatd’abans.

Origen1947FundadorsJoan Massa-guer Carreras iMargarita BouGenoherPropietariactual Jaume Massa-guer i BouTreballadorsRègim familiar ActivitatConfecció amida de roba depunt.

TEXT I FOTOGRAFIA: JOSEP MARIA BARTOMEU

Les seves amistats ja s’hi havien acostumat. Sise’l trobaven casualment pel carrer l’havien

de cridar perquè ell segur que no els veia.La imatge era sempre la mateixa: la d’un

home ja madur passejant entre els vianants mi-rant a terra tota l’estona. En realitat el que mi-rava era els peus de tothom qui podia.

No és que fos introvertit en excés ni massatímid, tampoc. Ni tan sols la pila de cabòriesque sempre el feien barrinar explicaven el per-què d’aquella fal·lera d’anar amb el cap cot. Laraó de tot plegat la sabien les seves amistats, itothom que conegués la professió d’aquellhome podia intuir de seguida la temptació quetenia cada vegada que sortia a passejar.

Fabricava sabates i no es podia estar de vo-ler descobrir alguna persona que calcés algundels models que havien sortit de la seva fàbri-ca.

Rafael Feixas Matabosch va néixer a Olot el1877, quan el país intentava recuperar-se de laTercera Guerra Carlina i feia un parell d’anysque havia viscut un cop d’estat que havia aca-bat amb la Primera República perquè els bor-bons recuperessin el tron.

La inestabilitat política impossibilitava un bondesenvolupament econòmic i això provocavaque moltes persones marxessin a terres llun-yanes per provar de fer fortuna, sobretot de l’al-tre costat de l’Atlàntic.

El garrotxí Rafael Feixas Matabosch va ser und’aquests aventurers que es va decidir a fer lesamèriques. Va deixar Catalunya el 1908, quantenia trenta-un anys, i es va instal·lar a Xile onva tirar endavant diversos negocis.

Una dotzena d’anys més tard, el 1920, va can-viar de país per traslladar-se al Perú. Allà el 1924–quan tenia quaranta-set anys- va decidir-se acrear la seva pròpia empresa especialitzada enproductes de sabateria; de fet va batejar la in-dústria amb el nom de Fábrica de Calzado deRafael Feixas.

Els productes d’aquest emigrat garrotxí vantenir bona acollida entre la societat peruana delmoment i això li va permetre anar consolidantl’empresa i expandint el negoci de mica en

mica, fins al punt que lessabates de Rafael Feixases podien trobar pràcti-cament a tots els establi-ments d’aquell país sud-americà.

Van anar passant elsanys i aquest industrialdel calçat cada vegada vatenir més vincles amb lasocietat i el món empre-sarial del país on residiades del 1920 i que ja nova deixar fins al momentde la seva mort.

Feixas Matabosch vamorir a Perú el 1955 alssetanta-vuit anys.

Col.leccionismeHistòria


Rafael FeixasMatabosch

XAVIER CARMANIU

Gironins del segleXIX

XavierCarmaniuMainadéHistoriadori periodista

Xevi Sala és mestred’il·lusionistes, demags, posseïdor

de rècords com el Guin-ness de conducció d’au-tomòbil a cegues. És ac-tor, rapsoda, presenta-dor de televisió i peda-gog d’aquesta ciènciade la il·lusió i de la mà-gia. El seu currículum ésimpressionant i, cosesde la vida, aquest artis-ta potser és més cone-gut arreu que no pas acasa seva. Persona in-volucrada des de la sevajoventut –pujà per pri-mer cop a un escenarials 14 anys– amb el seuterritori, el Baix Empor-dà i la Costa Brava;col·laborador en mil iun actes i festivals, amés d’escampar a dojosimpatia i cordialitat. In-vestigador, professor,autor d’obres de divul-gació, i creditor de mul-titud de distincions i dereconeixements.

Durant aquestes setmanes d’estiu ve desen-volupant a Santa Cristina d’Aro, des de l’epi-centre de la seva Casa Màgica –el museu mésimportant de l’Estat en el seu gènere i un delstres més grans de tot el món– un seguit de «nitsd’il·lusions», en col·laboració amb altres esta-ments de la vila i que vénen comptant amb for-ça participació de públic. A l’estiu, la gent s’hipot acostar des de dijous fins a diumenge, apartir de les 19 hores, en visita guiada pel ma-teix Xevi.

El que voldríem destacar, però, és la con-dició eminentment col·leccionista de l’obra deSala, que complementa i avala alhora tot el seuvessant de veterà artista en actiu i de mestre.Té dedicats més de mil metres quadrats de laseva bonica masia del 1850 a mostrar un acla-parador conjunt de més de 6.000 peces, toteselles originals i algunes datant del segle XVIII.Tots els racons i estances aporten grates sor-preses en forma d’autòmates, pòsters, aparellsde màgia de diferents èpoques, pintures, bara-lles de cartes, tarots, llibres, fotografies, estris ifigures inversemblants que deixen bocabadatel visitant.

Tot allò, sàviament distribuït i mostrat per totl’edifici, amb sales monogràfiques com aques-tes: capella màgica, tarot, pòsters, autòmats, de-dicacions a Roca, Alberti, Houdini, cuina mà-

gica, teatre audiovisual, saló-menjador, Magiart,i el racò d’en Xevi, un vestíbul que dóna la ben-vinguda.

Grans objectes i paper imprèsS’hi poden veure objectes de destacat volumcom és el cas del violí més gran del món, queamb un pes de 208 quilograms va pertànyer finsal 1950 al Teatre Apolo de Barcelona; el majorautòmat d’Espanya el trobarem en aquest mu-seu, tractant-se d’un artilugi únic que representauna orquestra de mones, fabricat l’any 1910 iamb 25 moviments diferents; força pintura i di-buix. I passant al terreny del paper imprès, elfons esdevé igualment extraordinari, de granimportància i raresa en moltes de les seves pe-ces, com aquell cartell gegantí que fa 4,30 per2,80 metres de principis del segle XX; llibres,postals, cartes, gravats, més pòsters, i altresobres en paper que ens traslladen a llunyansindrets i èpoques.

El més internacional dels nostres mags el te-nim, doncs, i des de sempre, convertit en unfervent col·leccionista que ha salvat de la de -saparició definitiva molt de material procedentde tot arreu, i que de manera clarament didàc-tica mostra orgullós als visitants de la Casa Mà-gica, una troballa impressionant per a tota clas-se de públics.

Il·lusionista

XeviXavierRomero

La Casa Màgica, de Santa Cristina, un gran centre de col·leccionisme

Patricia Ribera RieraDirectora

APRIMAMENT

Un mètode desenvolupat a França per un prestigiós especialista, basat en antigues tècniques orientals

Primeravisita

gratuïta

Com aprimar-se i mantenir-se amb un mètode natural, agradable, eficaçi durador. Es poden perdre de 15 a 18 kg en 9 setmanes.

• Sense passar gana • Sense agulles • Sense medicaments ni altres productes• Sense patir depressions. Amb massatges, digipuntura i una alimentació equili-

brada basada en principis energètics.

� 972 20 53 35 - Fax: 972 41 01 87C/Pare Maria Claret, 14, 2n 2a - 17002 GIRONA


1

3

4

2

8

10

Tendencies


1Bossa de mà,Mango.2Sandàlies, Reef.3Pantalons decintura alta,Next.4Banyador halter,Marks &Spencer.5Samarreta,Guitare.6Samarreta,www.laredoute.es.7Bikini bandeau,Venca.8Vestit amblluentons,Mango.9Jaquetade solapa,Naulover.10Braçalet, FrenchConnection.11Esclops de pellvermella, FlyLondon.12Sabates tricolors,Marks &Spencer.13Collaret, Marks & Spencer.

L’ART DEL DESCANS

C/ Rutlla, 11 - Tel./Fax 972 20 34 23 - 17002 GIRONA ı C/ Maluquer Salvador, 3 - Tel. 972 22 33 43 - 17002 GIRONA ı Pl. Rector Ferrer, 4 - Tel. 972 26 20 98 - 17800 OLOT

Torna el «navy»Les ratlles i la combinació blanc-vermell-blau marí són els puntals d’aquest estil

que cada estiu es recupera i que ja sobrepassa els límits de la platja

ANA RODRÍGUEZ

56

7

11

12

9

13

Música


Bandes sonores

Novetats

Los valientes andan solosJerry GoldsmithVarese Club

Aquest film de1962 mai m’hasemblat me-nor. Interpreta-da per KirkDouglas narrala història d’uncowboy quetorna al seupoble per aju-dar a escaparun amic que téproblemes

amb la justícia. Mostra com l’arribada dels noustemps va acabar amb l’estil de vida més autèntic ihonest que representa el protagonista. El sentimentde decepció està molt present i això ho accentua labanda sonora de Goldsmith. Ara s’acaba de reedi-tar amb temes inèdits. En aquest score el composi-tor aborda tangencialment la música western i secentra en descriure la complexa personalitat del pro-tagonista. Goldsmith reflecteix al pentagrama la sim-biosi entre els dos móns i models de vida que mos-tra la cinta, amb un predomini de les melodies nos-tàlgiques i evocadores. Ll. Poch

Radio Colifata col·laboraamb El Canto del Loco

El Canto del Loco està preparant el seu «assalt» aSud-amèrica amb un CD+DVD «Radio La Colifatapresenta a El Canto del Loco«, un treball de col·la-boració entre el grup madrileny i els interns del co-negut psiquiàtric de Buenos Aires. Sortirà a la ven-da a l’otubre i inclou un CD amb 19 cançons re-gravades -18 grans èxits i el tema inèdit «Quieroaprender de ti»- i un DVD en el qual els interns del’hospital José Tiburcio Borda expresen la seva opi-nió sobre cada una de les cançons. En el CD hi hacol·laboracions tan especials com la de Los Fabu-losos Cadillacs. Per cert, que el grup ha postposatel seu concert de Barcelona previst pel 2 d’octu-bre, que finalment es farà el 19 de desembre. Espodran fer servir les mateixes entrades.

Un ex-M-Clan, forma CampilloSantiago Campillo, fundador i exguitarrista del gruprocker M-Clan, s'uneix sota el nom de Campillo alvocalista Francis Sarabia i presenta A la calle, undisc que barreja rock and roll i ritmes del sud quesortirà a la venda el 15 de setembre. Actualment,Santiago Campillo, que forma part de molts grups,es troba de gira amb Santiago Campillo & The Elec-tric Band i el mes d'octubre vinent s'unirà a Santia-go Campillo & 69 Revoluciones.

Bisbal: «Sin mirar atrás» Sin mirar atrás. Aquest és el nom que ha triat DavidBisbal pel que serà el seu quart treball, que es posarà a la venda el proper 20 d’octubre. L’àlbums’ha gravat a cavall de Mèxic, Los Angeles i Es-panya. El primer «single« serà el tema Esclavo desus besos. En el videoclip d’aquesta primera can-çó es veurà el cantant amb un «look» en el qual re-cupera els seus particulars rissos i apareix entre ba-rrots.

Els 5 mésvenuts

ESPANYA

1 = TheCollectionMichael Jackson 2 = Y. Bebe 3 = King of PopMichael Jackson 4 = Lines, Vines& Trying TimesJonas Brtohers 5 � De mi puñoy letra CarlosBaute

REGNE UNIT

1 = TheEssentialMichael Jackson2 � I am SachaFierce Beyonce 3 = The EndBlack Eyed Peas 4 = Sunny SideUp Paolo Nutini 5 � StoneRoses The StoneRoses

ESTATSUNITS

1 � Live on theInside Sugarland 2 � Now 31Various artists 3 � GlorianaGloriana 4 � The E.N.D.The Black EyedPeas 5 = Only by thenight Kings ofLeon

Deixa’t seduir de nou per la màgia i l’elegància de la MOSCA DE GIRONAFes-la volar amb llibertat. T’està esperant. Apa, per GIRONA i per A TOTS. Som-hi, gironins.

DEIXA’T PORTAR PER LES SENSACIONS INTENSAMENT I VOLA AMB ELLA EN TOTAL LLIBERTAT.PUNTS DE VENDA: PAPERERIA PAPIRONA (Hortes, 20), JAN COL·LECCIÓ (Ferreries Velles, 11), i també als ja habituals LLIBRERIA CARLEMANY, LLIBRERIA GELI i LLIBRERIA 22.

Recordeu que ara també podeu gaudir intensament amb l’Auca per tan sols 3 euros i amb la mosca inclosa.

Muse torna a la càrrega. La banda de Mat-thew Bellamy ha elegit el tema Upri-sing com a single presentació del seu

pròxim llançament, l’àlbum The resistance,que arribarà a les tendes el 14 de setembre. Elsenzill ja ha començat a sonar ja en les ràdiosde diferents països com els Estats Units, Aus-tràlia, França i, per descomptat, al Regne Unit.Els seguidors espanyols de Muse ja poden des-cobrir-lo, no obstant això, en el web oficial dela banda.

Uprising és només l’aperitiu de les deu no-ves composicions més de Muse que integrenel nou CD de la banda. Totes han estat gra-vades en la seva totalitat a Itàlia i produïdespels propis membres del grup anglès. El líderde la formació, Bellamy, ha fet públic que al-gunes de les seves noves composicions sor-prendran al públic pel seu so molt més atre-vit i dur. Segons Matt Bellamy aquest treballserà molt més simfònic que els anteriors i in-clourà gegantines composicions orquestralsper a les que han reclutat tota una orquestrad’acompanyament. Fins i tot reconeix que en

aquest disc hi haurà la cançó més ambiciosaque mai hagi escrit.

Ja fa un temps que la banda britànica estàtreballant en el disc a cavall entre la seva An-glaterra natal i Itàlia, on han estat gravant totsels temes del que promet ser una nova «bom-ba musical» sota la producció de Mark «Spike»Stent (Oasi, Depeche Mode).

The Resistance sortirà en tres formats: CDestàndar, format digital MP3 256 i CD mésDVD que inclou el «com es va fer», amb undocumental 44 minuts. A més, s’editarà tam-bé una caixa de luxe que serà una edició li-mitada pels més fanàtics.

LA GIRA PASSARÀ PER CATALUNYAUna vegada més, Muse ha reservat diversescites a l’Estat espanyol per tocar en directe lesseves noves cançons. En concret, el PavellóOlímpic de Badalona i el Palau dels Esportsde Madrid seran l’escenari de les actuacionsde la banda els dies 27 i 28 de novembre. Jaestan a la venda les entrades per a tots dosconcerts.

MuseMés

Els anglesos presenten al setembre un CD més dur i atrevit

TEXT: DdG

Monstruos contra alienígenas

Director: Rob Letterman.Intèrprets: Reese Withers-poon, Seth Rogen.Distribuïdora: Paramount.Durada: 94 minuts.Exceptuant el fet que el guióés més aviat mediocre (perno dir inexistent), la cinta fun-ciona gràcies al ritme narra-

tiu, els seus gags cinèfils i el perfil d’alguns perso-natges, com un impagable president dels EstatsUnits que es posa a tocar el tema principal de“Superdetective en Hollywood” quan es disposa acomunicar-se amb els alienígenes. P. P.

La Reina Victoria

Director: Jean-Marc Vallée.Intèrprets: Emily Blunt, Ru-pert Friend.Distribuïdora: Aurum.Durada: 100 minuts.Un correcte melodrama histò-ric que, com la sèrie “Los Tu-dor”, prova de recrear unaèpoca determinada a travésdels paral·lelismes amb l’ac-

tualitat. Peca d’un excés d’academicisme i la sevaprotagonista no acaba de trobar el to a les contra-diccions del personatge, però el film es deixa veu-re per l’aportació de secundaris com Paul Bettany,Jim Broadbent o Miranda Richardson. P. P.

Destellos de genio

Director: Marc Abraham.Intèrprets: Greg Kinnear,Lauren Graham, Alan Alda.Distribuïdora: Universal.Durada:119 minuts.La història real d’un homecorrent que es va enfrontartot sol a una multinacionalautomobilística per l’apropia-

ció indeguda d’una de les seves idees. Podria serel típic telefilm de sobretaula, però el directoraconsegueix conferir-li ànima pròpia i firma un re-trat gens complaent dels peixos grossos, acostu-mats a menjar-se els petits sense escrúpols. Kin-near torna a estar fantàstic i ja seria hora que se lireconegués. P. P.

Dirigida el 1983 pel també guionistaMark Rosman, The House on SororityRow és una petita perla de l’slasher d’a-

quella dècada: no aportava res de nou, aixòés veritat, però enfocava amb gràcia i enginyla successió de morts de les alumnes d’uninternat a mans d’un misteriós psicòpata queconeixia un secret molt tèrbol del passat deles víctimes. De fet, a les (austeres, gairebébrutes) imatges del film de Rosman hi ha lallavor de títols posteriors com Se lo que hi-cisteis el último verano, només que The Hou-se on Sorority Row era molt més violenta imalintencionada. Tenint en compte quequalsevol cinta de terror més o menys simi-lar dels 80 és ara objecte de remake, era pre-visible que Rosman veiés adaptada la seva.I aquesta adaptació, titulada simplement So-rority Row, sembla voler sofisticar el film ori-ginal en benefici d’un embolcall formal méselaborat i erigint-se en plataforma de noustalents per al gènere.

La nova versió està dirigida per StewartHendler, responsable de la irregular Hellion,el ángel caído, i escrita per Josh Stolberg iPete Goldfinger, autors del remake de Pi-

ranya en 3D que està filmant Alexandre Aja.L’argument, com l’original, gira al voltantd’un grup d’internes que es veuen obligadesa aliar-se per amagar la mort d’una com-panya arran d’una broma que els surt molt imolt malament. Els remordiments i les sos-pites de les dirigents del centre seran els me-nors dels seus problemes quan un misteriósassassí en sèrie les comenci a eliminar unadarrere l’altra. En la identitat del psicòpataestà, naturalment, la clau de l’enigma, queté a veure amb els obscurs secrets que ama-guen els passadissos de l’internat. Hendlerha comptat amb un extens repartiment dejoves promeses que inclou Briana Evigan (fi-lla de l’actor televisiu Greg Evigan, que haassolit una certa popularitat gràcies a la se-gona part de Step up), Leah Pipes, Rumer Wi-llis (la filla de Bruce Willis i Demi Moore,que s’ha deixat veure en títols com Hostageo Una conejita en el campus), Jamie Chung,Margo Harshman, Julian Morris, Matt O'Le-ary i Caroline D'Amore. Al seu costat, la cin-ta recupera la ja veterana Carrie Fisher, quees queda amb el paper més llaminer de lafunció.

a l’internatMés terror

«Sorority Row», «remake» d’una pel·lícula de 1983, revisita lamort de diverses alumnes d’un internat a mans d’un psicòpata

que coneix un tèrbol secret del passat de les noies

TEXT: PEP PRIETO

DVD Cinema

Bandes sonoresEl tren del infiernoTrevor JonesLalaland records

Aquesta ban-da sonora tam-bé estava des-catalogadades de fatemps. Il·lustrauna curiosacinta d’acciósobre uns con-victes que es-capen d’unapresó d’Alaskai emprenenuna arriscada

fuga en un tren que es queda sense conductor quan morel maquinista. La partitura la firma Trevor Jones, conegutsobretot per la banda sonora d’El Ultimo mohicano. Peraquest film protagonitzat per John Voight, Jones va com-pondre una partitura frenètica, sustentada en els sintetit-zadors i la música electrònica i més allunyada del seumodel més simfònic. També hi predominen guitarres i al-tres sonoritats pop-rock, característiques de mitjans dela dècada dels 80. Aquest CD, on destaquen els con-tundents passatges d’acció, inclou gairebé el doble demúsica que el disc original. Lluís Poch.


GRUP 22 / Tel. 972 22 14 30 fax 972 21 57 02 • llibreria 22 / llibreria&quiosc 22 / còmics 22 • Girona · c/e [email protected] www.llibreria22.net

Diumenge 23 d’agost de 2009 Dominical · 2009-08-19 · pÀrquing - begudes - records tel....

Documents

Transcript of Diumenge 23 d’agost de 2009 Dominical · 2009-08-19 · pÀrquing - begudes - records tel....