Disseny i càlcul de les instal·lacions elèctriques d'un...

Disseny i càlcul de les instal·lacions elèctriques d'un polígon industrial situat a Montblanc.

TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica Industrial en Electricitat

AUTOR: Ruben Martínez Vallejo .

DIRECTOR: Lluís Massagués Vidal.

DATA: Setembre 2015

2

Índex general.

1.Memòria. ...................................................................................................................... Pàg. 3

2.Memòria de càlcul. ...................................................................................................... Pàg. 43

3.Plànols. ...................................................................................................................... Pàg. 102

4.Plec de condicions. .................................................................................................... Pàg. 123

5.Medicions. ................................................................................................................. Pàg. 201

6.Pressupost. ................................................................................................................ Pàg. 210

7.Estudis amb entitat pròpia. ....................................................................................... Pàg. 218

Pàg. 3

1. Memòria descriptiva.

Autor: Ruben Martínez Vallejo

Director: Lluís Massagués Vidal

Data: Juliol 2015

Memòria descriptiva.

Pàg. 4

Índex.

1.1 Introducció. .............................................................................6

1.1.1 Objecte del projecte. ............................................................... 6

1.1.2 Abast del projecte. ................................................................. 6

1.1.3 Antecedents. ......................................................................... 7

1.1.4 Normes i referències. .............................................................. 9

1.1.4.1. Disposicions legals i normes aplicades: ................................ 9

1.1.4.2 Programes de càlcul. ....................................................... 11

1.1.5 Requisits de disseny. ............................................................ 12

1.1.5.1 Requisits de disseny per a la xarxa de baixa tensió. .............. 12

1.1.6 Planificació. ......................................................................... 15

1.2 Línia subterrània de baixa tensió. ........................................... 16

1.2.1 Generalitats. ........................................................................ 16

1.2.2 Característiques de les sortides dels C.T. .................................. 17

1.2.3 Elements de la xarxa de baixa tensió. ...................................... 18

1.2.4 Instal·lació de posta a terra. .................................................. 18

1.3 Centres de Transformació. ...................................................... 19

1.3.1 Generalitats. ........................................................................ 19

1.3.2 Paràmetres tècnics dels transformadors: .................................. 20

1.3.3 Programa de necessitats i potència instal·lada en kVA ................ 21

1.3.4 Descripció de la instal·lació. ................................................... 21

1.3.4.1 Característiques dels Materials .......................................... 21

1.3.5 Instal·lació Elèctrica. ............................................................. 25

1.3.5.1 Característiques de la Xarxa d'Alimentació. ......................... 25

1.3.5.2 Característiques de la Aparellatge de Mitja Tensió. ............... 25

1.3.5.3 Característiques Descriptives de la Aparellatge MT i Transformadors. ........................................................................ 28

1.3.5.4 Característiques Descriptives dels Quadres de Baixa Tensió ... 29

1.3.5.5 Característiques dels materials varis de Mitja Tensió i Baixa Tensió. ..................................................................................... 30

1.3.6 Mesura de l'energia elèctrica. ................................................. 31

1.3.7 Unitats de protecció, automatisme i control. ............................. 31

1.3.8 Posta a terra........................................................................ 33

1.3.8.1 Terra de protecció. .......................................................... 33

1.3.8.2 Terra de servei. .............................................................. 33


Pàg. 5

1.3.9 Instal·lacions secundàries. ..................................................... 33

1.4 Xarxa d’alta tensió.................................................................. 35

1.4.1 Generalitats. ........................................................................ 35

1.4.2 Característiques tècniques de la xarxa d’alta tensió. ................... 35

1.4.3 Rases i traçat dels conductors. ............................................... 35

1.4.3.1 Generalitats. .................................................................. 35

1.4.3.2 Característiques tècniques dels conductors. ......................... 36

1.5 Disseny i càlculs de l’enllumenat públic. .................................. 37

1.5.1 Definició. ............................................................................ 38

1.5.2 Magnituds. .......................................................................... 38

1.5.3 Característiques dels carrers del polígon. .................................. 39

1.5.4 Tipus de lluminària emprada. ................................................. 40


Pàg. 6

1.1 Introducció.

1.1.1 Objecte del projecte.

El present projecte comprèn el disseny i el càlcul de la línia d’alta tensió, les línies de baixa tensió, de l’enllumenat dels carrers i dels centres de transformació necessaris per al subministrament d’energia al polígon industrial “Pla de les Forques” situat al Sud de Montblanc.

El polígon en qüestió delimita en el Nord i l’Oest amb el municipi de Montblanc i al Sud i a l’Est amb diversos camps de cultius i boscos.

El municipi de Montblanc està comunicat per les carreteres N-240, la qual uneix les ciutats de Tarragona i Bilbao i la C-14 que uneix Salou (Tarragona) amb Adrall (Lleida).

També passa per la localitat de Montblanc l’autopista AP-2, la qual uneix Saragossa amb Barcelona i Tarragona.

1.1.2 Abast del projecte.

L’abast d’aquest projecte comprendrà el subministrament d’energia elèctrica al polígon industrial provinent de la sub-estació transformadora situada al Sud-Est del polígon.

El projecte es dividirà en 3 parts:

Connexió a la línia d’alta tensió: Es connectarà a una línia de 25 kV que prové de la sub-estació anteriorment citada, es tractarà d’una línia subterrània.

Transformació de la tensió de 25 kV a baixa tensió: Es col·locaran centres de transformació al polígon encarregats d’aquesta transformació. Es col·locaran seguint un criteri de repartiment de càrregues i la previsió de càrrega es calcularà segons la superfície de les naus.

Xarxa de baixa tensió: La xarxa de baixa tensió anirà des de els centres de transformació fins a les naus industrials i fins a l’enllumenat dels carrers del polígon. Haurem de tenir en compte les proteccions de les línies, les seccions i els càlculs luminotècnics.


Pàg. 7

1.1.3 Antecedents.

El polígon industrial “Pla de les forques” es un nou polígon, té actualment 19 parcel·les amb 19 naus industrials que pròximament començaran la seva activitat, a la següent taula podem veure les característiques de les naus.

Propietàri Nau Superfície Nau(m2)

Missan S.A N1 1000

Europasty N2 1000

Popel N3 1000

Pear N4 1000

Sepsol N5 1000

Mecatrònic S.A N6 400

Starocean N7 400

Electromàtic N8 400

Nanomètric N9 400

Autosport N10 400

Pàdel Indoor N11 400

Gasomètric N12 400

Metacrític N13 400

Frappe Beer N14 400

Doogle N15 400

Riflami N16 800

Simat N17 1000

Irta N18 800

Anait N19 800

Total 12400

Com podem observar, a la taula anterior podem veure les superícies de les naus i els propietàris d’aquestes.

Les parcel·les i naus estan situades de la següent forma:


Pàg. 8

De la mateixa manera al polígon industrial “Pla de les Forques” hi han una sèrie de carrers que em d’il·luminar:

Nom del carrer Sentit Sant Joan Doble sentit La Pena Doble sentit La Pasquala Doble sentit Av. Catalunya Doble sentit Matarucs Doble sentit Av. Trinitat Doble sentit Matagalls Doble sentit Senant Doble sentit


Pàg. 9

1.1.4 Normes i referències.

1.1.4.1. Disposicions legals i normes aplicades:

Aquest projecte està realitzat seguint els següents reglaments i normes:

•Reglament de línies d’alta tensió i fonaments tècnics.

•Vademècum Endesa.

•Ordenances generals sobre Higiene i seguretat en el treball.

•Recomanacions generals del Comitè Internacional sobre enllumenat.

•Ordenances municipals de l’Ajuntament de Montblanc.

•Normes tècniques particulars d’Endesa.

• Reglament sobre Condicions Tècniques i Garanties de Seguretat en Línies Elèctriques d'Alta Tensió. Aprovat pel Reial decret 223/2008, de 15 de febrer.

• Instruccions Tècniques Complementàries del Reglament sobre Condicions Tècniques i Garanties de Seguretat en Línies Elèctriques d'Alta Tensió.

• Reglament sobre Condicions Tècniques i Garanties de Seguretat en Centrals Elèctriques, Subestacions i Centres de Transformació. Aprovat per Reial Decret 3.275 / 1982, de 12 novembre, BOE 1982.12.01.

• Instruccions Tècniques Complementàries del Reglament sobre Condicions Tècniques i Garanties de Seguretat en Centrals Elèctriques, Subestacions i Centres de Transformació. Reial Decret 3275/1982. Aprovades per Ordre del MINER de 18 d'octubre de 1984, BOE 1984.10.25.

• Reglament Electrotècnic per a Baixa Tensió. Aprovat per Decret 842/2002, de 02 d'agost, BOE 224 de 2002.09.18.

• Instruccions tècniques complementàries, denominades MI-BT. Aprovades per Ordre del MINER de 18 de setembre del 2002.

• Modificacions a les instruccions tècniques complementàries. Fins el 10 de març del 2000.

• Autorització d'Instal · lacions Elèctriques. Aprovat per Llei 40/94, de 30 de desembre, BOE de 31-12-1994.

• Ordenació del Sistema Elèctric Nacional i desenvolupaments posteriors. Aprovat per Llei 40/1994, B.O.E. 31-12-1994.

• Reial Decret 1955/2000, d'1 de desembre, pel qual es regulen les activitats de transport, distribució, comercialització, subministrament i procediments d'autorització d'instal · lacions d'energia elèctrica (BOE de 27 de desembre de 2000).


Pàg. 10

• Reial Decret 614/2001, de 8 de juny, sobre disposicions mínimes per a la protecció de la salut i seguretat dels treballadors enfront del risc elèctric. Condicions imposades pels Organismes Públics afectats.

• Llei de regulació del sector elèctric, Lay 54/1997 de 27 de novembre.

• Reglament de Verificacions Elèctriques i Regularitat en el Subministrament d'Energia, Decret de 12 març de 1954 i Reial Decret 1725/84 de 18 de Juliol.

• Reial Decret 2949/1982 de 15 d'Octubre de Connexions Elèctriques.

• NTE-IEP. Norma tecnològica de 1973.03.24, per Instal·lacions Elèctriques de Posada a Terra.

• Normes UNE / IEC.

• Condicions imposades pels Organismes Públics afectats.

• Ordenances municipals de l'ajuntament on s'executi l'obra.

• Condicionats que puguin ser emesos per organismes afectats per les instal·lacions.

• Normes particulars de la companyia subministradora.

• Qualsevol altra normativa i reglamentació d'obligat compliment per a aquest tipus d'instal•lacions.

•CEI 62271-202 UNE-EN 62271-202

Centres de Transformació prefabricats.

• NBE-X

Normes bàsiques de l'edificació.

• CEI 62271-1 UNE-EN 60694

Estipulacions comunes per a les normes d'aparellatge d'Alta Tensió.

• CEI 61000-4-X UNE-EN 61.000-4-X

Compatibilitat electromagnètica (CEM). Part 4: Tècniques d'assaig i de mesura.

• CEI 62271-200 UNE-EN 62271-200 (UNE-EN 60298)

Aparellatge sota envoltant metàl·lica per a corrent altern de tensions assignades superiors a 1 kV i inferiors o iguals a 52 kV.

• CEI 62271-102 UNE-EN 62271-102

Seccionadors i seccionadors de posada a terra de corrent altern.

• CEI 62271-103 UNE-EN 60265-1

Interruptors d'Alta Tensió. Interruptors d'Alta Tensió per a tensions assignades superiors a 1 kV i inferiors a 52 kV.


Pàg. 11

• CEI 62271-105 UNE-EN 62271-105

Combinats interruptor - fusible de corrent altern per a Alta Tensió.

• CEI 60076-X

Transformadors de Potència.

• UNE 21428

Transformadors trifàsics submergits en oli per a distribució en baixa tensió de 50 a 2 500 kVA, 50 Hz, amb tensió més elevada per al material de fins a 36 kV.

• NTP Endesa

1.1.4.2 Programes de càlcul.

Paquet de programes Dmelect.

-Redat: El programa REDAT és un dels mòduls del paquet integrat d'instal·lacions en urbanització dedicat al càlcul i disseny del les Reds elèctriques de distribució en alta tensió.

-Redbt: El programa REDAT és un dels mòduls del paquet integrat d'instal·lacions en urbanització dedicat al càlcul i disseny del les Reds elèctriques de distribució en baixa tensió.

Paquet de programes Cype:

Cype electrificació: Programa dedicat a l’electrificació.

Arquímedes: Programa dedicat a la realització de pressupostos i medicions.

Dialux: Programa per als càlculs i disseny luminotècnics.


Pàg. 12

1.1.5 Requisits de disseny.

1.1.5.1 Requisits de disseny per a la xarxa de baixa tensió.

A continuació veurem els requisits de disseny per a cada part del projecte a tenir en compte.

1.1.5.1.1 Consum d’energia.

El Reglament electrotècnic de baixa tensió estableix en la ITC-CT-10 la següent classificació dels llocs de consum:

-Edificis destinats a vivendes.

-Edificis comercials o d’oficines.

-Edificis destinats a una industria específica.

-Edificis destinats a una concentració d’indústries.

El polígon industrial està íntegrament destinat a varis edificis destinats a industries, per tant el nostre cas serà el d’edificis destinats a una concentració d’indústries.

Per tant el REBT determina que la previsió de potència s’ha de determinar considerant un mínim de 125W per metre quadrat i planta amb un mínim per local de 10.350 W a 230 V i coeficient de simultaneïtat 1.

1.1.5.1.2 Criteris generals de la xarxa subterrània de baixa tensió.

Les línies subterrànies de baixa tensió s'estructuraran a partir del centre de transformació d'origen.

El sistema de tensions alternes serà trifàsic amb neutre posat a terra.

Cada línia es dissenyarà en forma radial ramificada, es a dir que el punt de subministrament i entrega són únics. amb secció uniforme. En zones d'alta densitat de càrrega poden formar xarxes mallades explotades en forma radial, a la qual cosa disposaran les caixes de seccionament oportunes.

Els conductors estaran protegits en capçalera contra sobrecàrregues.

En el traçat de les línies s'hauran de complir totes les reglamentacions i normatives en relació amb encreuaments, paral·lelismes i proximitats a altres serveis subterranis.


Pàg. 13

Els criteris seguits per al disseny i càlcul de la xarxa de baixa tensió subterrànies son els especificats per Endesa a les seves normes tècniques particulars, son els següents:

-El valor de la tensió nominal assignada de la xarxa subterrània de BT serà 400 V.

-Les xarxes de distribució en BT es dissenyaran tenint en compte que, amb la previsió de càrregues actual o futura de la xarxa, a cap subministrament ha d'arribar una tensió inferior al 93% de la tensió nominal de la xarxa.

-Com a criteri de càlcul per determinar la secció del conductor es considera que la caiguda de tensió ha de ser inferior al 5% de la tensió nominal assignada.

-A les xarxes subterrànies principals de BT s'utilitzaran sempre cables amb secció uniforme de 240 mm2 d'Al per a les fases i, com a mínim, 150 mm2 d'Al per al neutre.

-En totes les xarxes de baixa tensió el conductor de neutre estarà perfectament identificat.

-La càrrega màxima de transport es determinarà en funció de la intensitat màxima admissible en el conductor i del moment elèctric de la línia.

-Si la xarxa és molt llarga es recomanen punts de seccionament en la mateixa amb trams no superiors a 250 m.

-A les xarxes subterrànies de BT les derivacions sortiran, en general, de caixes d'entrada i sortida d'un cable de BT principal. Així, en cas d'avaria d'un tram de cable subterrani de BT, es facilita la identificació i separació del tram avariat.

-Les derivacions de línies secundàries s'efectuaran en caixes de distribució o en caixes de seccionament, en les quals s'ubicaran, si procedeix, fusibles de protecció de calibre apropiat, selectius amb els de capçalera.

-El conductor neutre estarà connectat a terra al llarg de la línia de BT, almenys cada 200 m, en els armaris de distribució i en tots els finals tant en les línies principals com en les seves derivacions.

-Els Conductors a utilitzar a les xarxes subterrànies de BT seran unipolars d'alumini homogeni, tipus RV, tensió nominal 0,6 / 1 kV, amb aïllament de polietilè reticulat (XLPE) i coberta de PVC.

-Els conductors podran ser de secció 50, 95, 150 i 240 mm2; en cada aplicació utilitzarà la secció adequada a les intensitats i caigudes de tensió previstes. Per al neutre s'utilitzarà dins d'aquestes seccions, com a mínim, la secció immediatament inferior a la de fase. El conductor de 50 mm2 podrà ser utilitzat exclusivament per al neutre.


Pàg. 14

1.1.5.1.3 Requisits de disseny per a la xarxa de d’alta tensió.

La tensió nominal normalitzada de la xarxa en Endesa, és la de 25 kV, per a això han d'estar preparades totes les instal·lacions es realitzin

La instal·lació de propietat particular serà realitzada i mantinguda pel client, excepte aquelles parts indicades en el paràgraf següent. Aquestes instal·lacions s'han d'adaptar a l'estructura de les xarxes d'Endesa i a les seves pràctiques d'explotació, així com a la deguda coordinació d'aïllament i proteccions.

Quan algun element pertanyent a la instal·lació de connexió del client, hagi de situar-se en suports o centre de transformació pertanyents a la xarxa de distribució d'Endesa, serà instal·lat per aquesta a càrrec del peticionari. El propietari d'aquesta instal·lació de connexió serà el responsable de la mateixa. Per compte d'ell i al seu càrrec, Endesa serà l'executora de la maniobra.

La secció dels cables serà de 400mm2 per als cables que provenen de la Sub-Estació transformadora i 240mm2 per fase per als calbes que discorren a través del polígon industrial.

1.1.5.1.4 Requisits de disseny per als Centres de Transformació.

Els centres de transformació hauran de ser de potència suficientment elevada com per a subministrar energia a les naus industrials, per a això haurem de realitzar una previsió de càrrega.

Els centres de transformació hauran de ser aptes per ser col·locats a la intempèrie.

S’hauran de col·locar de manera que les càrregues quedin repartides entre ells, per a això haurem de tenir en compte la potència dels centres de transformació i la distància entre ells, així com la distància entre els centres i els punts de subministrament.


Pàg. 15

1.1.6 Planificació.

Els passos a realitzar son els següents:

-Obtenció dels permisos pertinents.

-Localització de la línia de 25 kV.

-Apertura de rases d’alta tensió, baixa tensió i enllumenat.

-Col·locació dels centres de transformació.

-Estesa dels conductors.

-Assajos preliminars.

-Connexions de baixa tensió

-Connexions d’alta tensió.

-Col·locació de lluminàries.

-Legalització de les obres.

-Assajos finals.

-Connexió a la xarxa.

Al següent diagrama de Gannt podem veure la progressió que es durà a terme en dies:

15 30 45 60 75 90 105 120 135 150 165 180 195 210 225 240 Permisos d'obra Localització línia 25 kV Apertura de rases Col·locació de C.T Estesa conductors Assajos preliminars Connexió de B.T Connexió d' A.T Col·locació lluminàries Legalització d'obra Assajos finals Connexió a la xarxa.


Pàg. 16

1.2 Línia subterrània de baixa tensió.

1.2.1 Generalitats.

La xarxa de baixa tensió serà subterrània, estarà formada per totes les sortides dels Centres de transformació i la tensió nominal serà de 400 V.

Els cables emprats seran conductors d’alumini tetrapolars, tensió 0,6/1 kV amb aïllament polietilè reticulat XLPE i coberta de PVC.

Els conductors podran ser de secció 50, 95, 150 i 240 mm2; en cada aplicació utilitzarà la secció adequada a les intensitats i caigudes de tensió previstes. Per al neutre s'utilitzarà dins d'aquestes seccions, com a mínim, la secció immediatament inferior a la de fase.

Nosaltres triarem els conductors de secció de 240mm2 per fase i 150mm2 per el neutre per a la xarxa de baixa tensió, a excepció de les línies destinades a il·luminació.

Per tant els conductors triats seran: RV 0,6/1kV 3x240/150 AL.

Em triat aquest conductor per a assegurar que la xarxa instal·lada suporti possibles futures ampliacions de càrrega i evitar haver de tornar a obrir rases i canviar o afegir conductors.

Per a les línies d’il·luminació emprarem conductors de menor secció, degut a la menor demanda de potència i a la poca possibilitat d’ampliació.

Per a les línies d’il·luminació utilitzarem conductors 2x6+TTx6mm2Cu i 2x10+TTx10mm2 Cu .

Seran conductors d’alumini unipolars, tensió 0,6/1kV amb aïllament polietilè reticulat XLPE.


Pàg. 17

1.2.2 Característiques de les sortides dels C.T.

A la següent taula podem observar que tindrem 43 línies de baixa tensió que sortiran dels 16 centres de transformació, d’aquestes línies, 33 estaran destinades a subministrar energia a les naus industrials i les restants a il·luminar el polígon.

Centre de Transformació Sortida Destí Longitut (m) L1 C.G.P 1 56

C.T1 L2 C.G.P 2 87 L3 C.G.P 3 85 L4 C.G.P 6 242 L5 C.G.P 5 30


C.T3 L10 C.G.P 15 40 L11 C.G.P 16 49 L12 C.G.P Il·luminació 55 L13 C.G.P 12 121


C.T5 L18 C.G.P 10 145 L19 C.G.P 11 139 L20 C.G.P 13 191


Pàg. 18

1.2.3 Elements de la xarxa de baixa tensió.

La xarxa elèctrica de baixa tensió estarà constituïda per els següents elements.

-Caixes generals de protecció

-Conductors.

-Quadre de distribució de baixa tensió.

Els quadres de distribució es trobaran als centres de transformació.

Els conductors estaran connectats en el quadre de B.T mitjançant terminals bimetàl·lics Cu-AL. Aquests terminals admeten una intensitat màxima suficient. La connexió terminal-conductor es realitzarà introduint en conductor en el cilindre del terminal, posteriorment i mitjançant dos punxons es fixa la connexió. Els cargols emprats seran de mètrica 12.

1.2.4 Instal·lació de posta a terra.

La continuïtat del neutre quedarà assegurada en tot moment a la xarxa de distribució, llevat que la interrupció es faci mitjançant unions amovibles en el neutre pròximes als interruptors o seccionadors dels conductors de fase, degudament senyalitzades i que només puguin ser maniobrades amb eines adequades, no havent de, en aquest cas, ser seccionat el neutre sense que ho estiguin prèviament les fases, ni connectades aquestes sense haver-ho estat prèviament el neutre.

El conductor neutre de cadascuna de les sortides es connectarà a terra al llarg de la xarxa en les diverses cel·les de seccionament dels centres de transformació.

Aquesta connexió es realitzarà mitjançant piquetes de 2 m d'acer-coure, connectades amb cable de coure nu de 50 mm2 i terminal a la platina del neutre. Les piquetes es podran col·locar clavades a l'interior de la rasa de Baixa Tensió.


Pàg. 19

1.3 Centres de Transformació.

1.3.1 Generalitats. Centres de transformació emprats seran els Centres de transformació compactes per a exteriors “PF” d’ormazabal, emprarem 5 C.T de 630 kVA.

Estaran formats per un transformador que convertirà els 25kV de la xarxa d’alta tensió en els 400 V de la xarxa de baixa tensió i per diverses cel·les:

Cel·la d'entrada de línia

Són cel·les que reben les línies des de l'exterior del centre. Estan equipades amb un interruptor o un interruptor-seccionador. Malgrat el seu nom, poden realitzar la funció d'entrada o sortida de línia.

Cel·la de seccionament

En ella es troben els elements d'obertura de les diferents línies de tensió.

Cel·la de remuntador

Permet remuntar els cables directament fins l'embarrat format pel conjunt de cel·les.

Cel·la de mesura

Aquestes cel·les allotgen en el seu interior els transformadors de mesura, de tensió i intensitat. Aquests transformadors converteixen els valors de les magnituds elèctriques (tensió i intensitat) pròpies de la línia a valors manejables pels equips de mesura (100 volts i 5 ampers).

Cel·la de protecció de transformador

Són cel·les dotades amb interruptor-seccionador automàtic amb fusibles. Protegeix al transformador mitjançant relés indirectes que actuen sobre la bobina de tret de l'interruptor. La protecció enfront de curtcircuits la realitzen els fusibles.


Pàg. 20

També hi trobarem el quadre general de baixa tensió:

Els quadres generals de baixa tensió estan compostos per un mòdul superior de mesura amb transformadors d'intensitat i transformadors de tensió, un mòdul de protecció i un mòdul de connexió.

1.3.2 Paràmetres tècnics dels transformadors:

C.T de 630 kVA:

Red Eléctrica

Compañía Endesa

Tensión de Servicio (kV) 25.0

Frecuencia (Hz) 50 Hz

Intensidad de Bucle (A) 630 A

Potencia de Cortocircuito (MVA) 500.0

Intensidad de Cortocircuito Nominal (kA) 16 kA

CENTRO DE TRANSFORMACIÓN

Centro

Tipo de Centro Compañía

Modelo de Centro ORMASET: Centro de transformación compacto semienterrado

Tensión Asignada (kV) 36 kV

Tipo de Aparamenta MT CGM.3 Compacto

Tipo de Control Equipo de automatización completo

Conexión a la Red Dos entradas / salidas

Datos del Transformador 1

Potencia de Transformador 1 (kVA) 630 kVA

Tensión Primaria de Transformador 1 25 kV

Número de Salidas B2 del Transformador 1 4 salidas con fusibles

Edificio

Modelo Edificio Centro de Transformación PF

LÍNEAS DE MEDIA TENSIÓN

Conexión de Neutro


Pàg. 21

Tipo de Conexión Unido a tierra a través de impedancia

Resistencia del Neutro (Ohm) 0.0

Reactancia del Neutro (Ohm) 25.0

Protecciones

Tipo de Protecciones Asignación automática

Red de Tierras

Separación de Tierras Se separan

Tierras Edificio de Transformación

Tipo de Red de Tierras de Protección Asignación automática

Tipo de Red de Tierras de Servicio Asignación automática

Resistividad del Terreno (Ohm.m) 150.0

1.3.3 Programa de necessitats i potència instal·lada en kVA

Es precisa el subministrament d'energia a una tensió de 400 V.

Per atendre les necessitats indicades, la potència total instal·lada en aquests Centres de Transformació és de 630 kVA.

(Vegeu la memòria de càlcul per a veure la previsió de càrrega)

1.3.4 Descripció de la instal·lació.

1.3.4.1 Característiques dels Materials

Edifici de Transformació: PF

- Descripció

L'edifici PF és una envoltant modular de formigó tipus caseta per Centres de Transformació de Ormazabal d'instal·lació en superfície i maniobra interior de fins a 36 kV, constituïts per components independents subministrades de fàbrica i instal·lats de forma conjunta.


Pàg. 22

- Ventilació

La ventilació natural optimitzada disposada redueix l'escalfament del transformador, permetent obtenir-ne el màxim aprofitament i unes condicions d'operació òptimes.

La ventilació del transformador està format per reixetes a les portes i 1 reixeta perimetral a la part superior, facilitant una perfecta ventilació de l'interior del Centre de Transformació. Les reixetes laterals estan formades per lames en forma de "V" invertida, dissenyades per formar un laberint que evita l'entrada d'aigua de pluja al Centre de Transformació.

- Acabat

L'acabat de les superfícies exteriors s'efectua amb pintura, de color blanc-crema a la coberta o sostre, portes i reixetes de ventilació, sent de textura rugosa a les parets.

Les peces metàl·liques exposades a l'exterior estan tractades adequadament contra la corrosió.

- Qualitat

El muntatge es realitza íntegrament en fàbrica assegurant així la qualitat del muntatge i ha estat acreditat amb el Certificat de Qualitat AENOR d'acord a ISO 9000.


Pàg. 23

- Enllumenat

L'equip va proveït d'enllumenat connectat i governat des del quadre de BT, el qual disposa d'un interruptor per a realitzar aquesta comesa.

- Posta a terra

Per al correcte connexionat de la terra de ferramentes disposa d'una platina de Cu accessible frontalment, a aquesta platina conflueixen les terres de les cel · les, transformador, quadre de BT i ferramentes. Té també un orifici de 14 mm de diàmetre per a la presa de terra exterior.

La unió de la terra de neutre exterior s'efectua directament a la barra de neutre del quadre de BT.

- Fonamentació

Els Centres de Transformació es transporten totalment muntats. Per a la seva ubicació és necessària una excavació, les dimensions variaran en funció de la solució adaptada per a la xarxa de terres, sobre el fons s'estén una capa de sorra compactada i anivellada de 100 mm. de gruix.

Es recomana una vorera d'un metre d'amplada al llarg del front de maniobra per a la zona des de la qual l'operari realitza les operacions amb les cel · les de MT i el quadre de BT.

Nota: Per maniobrar des de l'exterior es podrà disposar d'una plataforma en la qual haurà de situar l'operador per efectuar les maniobres. Aquesta plataforma serà aïllant.


Pàg. 24

-Característiques tècniques Tensió assignada [kV] 36 Freqüència [Hz] 50 Transformador Potència [kVA] 630 kVA Aparellatge MT Intensitat assignada [A] En Barres 400/630 En Derivació 400/630 (L) 200 (P) Intensitat de curta durada [kA] 16/20 Nivell d'aïllament freqüència Industrial [kV] 50/60 70/80 Tipus llamp [kV] CRESTA 125/145 170/195 Quadre de Baixa Tensió Tensió assignada [V] 420 Intensitat assignada [A] ≤1600


Pàg. 25

1.3.5 Instal·lació Elèctrica.

1.3.5.1 Característiques de la Xarxa d'Alimentació.

La xarxa de la qual s'alimenta el Centre de Transformació és del tipus subterrani, amb una tensió de 25 kV, nivell d'aïllament segons la MIE-RAT 12, i una freqüència de 50 Hz.

La potència de curtcircuit en el punt de connexió, segons les dades subministrades per la companyia elèctrica, és de 500 MVA, el que equival a un corrent de curtcircuit de 11,5 kA eficaços.

1.3.5.2 Característiques de la Aparellatge de Mitja Tensió.

Característiques Generals dels Tipus d'Aparellatge Empleats a la instal·lació:

Cel: CGM.3-2LP

Les cel·les compactes 2LP del sistema CGM.3 estan compostes per 2 posicions de línia i 1 posició de protecció amb fusibles, amb les següents característiques:

Equip per a MT, integrat i totalment compatible amb les cel · les modulars CGM.3, extensible "in situ" a esquerra i dreta. Els seus embarrats es connecten utilitzant uns elements d'unió patentats per ORMAZABAL, denominats ORMALINK, aconseguint una connexió totalment apantallada, i insensible a les condicions externes (pol·lució, salinitat, inundació, etc). Incorpora 3 funcions per cada mòdul en una única cuba plena de gas, en la qual es troben els aparells de maniobra i l'embarrat.

- Base i Front

La base està dissenyada per suportar la resta de la cel · la, i facilitar i protegir mecànicament la connexió dels cables de MT. La tapa que els protegeix és independent per a cadascuna de les tres funcions. El front presenta el mímic unifilar del circuit principal i els eixos d'accionament de l'aparellatge a l'altura idònia per a la seva operació.

La part frontal inclou en la seva part superior la placa de característiques elèctriques, l'espiell per al manòmetre, l'esquema elèctric de la cel i els accessos als accionaments del comandament, així com el dispositiu de senyalització de presència de tensió i l'alarma sonora de prevenció de posada a terra. A la part inferior es troba el panell d'accés als cables i fusibles. En el seu interior hi ha una platina de coure al llarg de tota la cel, permetent la connexió a la mateixa del sistema de terres i de les pantalles dels cables.

La tapa frontal és comú per a les tres posicions funcionals de la cel·la.


Pàg. 26

- Cuba

La cuba, fabricada en acer inoxidable de 2 mm de gruix, conté l'interruptor, l'embarrat i els portafusibles, i el gas es troba al seu interior a una pressió absoluta de 1,15 bar (excepte per cel especials). El segellat de la cuba permet el manteniment dels requisits d'operació segura durant tota la seva vida útil, sense necessitat de reposició de gas.

Aquesta cuba compta amb un dispositiu d'evacuació de gasos que, en cas d'arc intern, permet la seva sortida cap a la part posterior de la cel, evitant així, amb ajuda de l'altura de les cel·les, la seva incidència sobre les persones, cables o l'aparellatge del Centre de Transformació.

La cuba és única per a les tres posicions amb què compta la cel CGM.3-2LP i en el seu interior es troben totes les parts actives de la cel (enfangats, interruptor-seccionador, posades a terra, tubs portafusibles).

- Interruptor / Seccionador / Seccionador de posada a terra

Els interruptors disponibles al sistema CGM.3 tenen tres posicions: connectat, seccionat i posat a terra.

L'actuació d'aquest interruptor es realitza mitjançant palanca d'accionament sobre dos eixos diferents: un per l'interruptor (commutació entre les posicions d'interruptor connectat i interruptor seccionat); i un altre per al seccionador de posada a terra dels cables d'escomesa (que commuta entre les posicions de seccionat i posat a terra).

- Mecanismes de Maniobra

Els mecanismes de maniobra d'actuació són accessibles des de la part frontal, podent ser accionats de forma manual o motoritzada.

- Fusibles (funció P)

Els fusibles de Mitja Tensió es munten sobre uns carros que s'introdueixen en els tubs portafusibles de resina aïllant, que són perfectament estancs respecte del gas i de l'exterior. El tret es produeix per fusió d'un dels fusibles o quan la pressió interior dels tubs portafusible s'eleva causa d'una fallada en els fusibles oa l'escalfament excessiu d'aquests. Presenta també captadors capacitius per a la detecció de tensió en els cables de connexió de servei.


Pàg. 27

- Connexió de cables

La connexió de cables es realitza des de la part frontal mitjançant uns pasa-tapes estàndard.

- Enclavaments

La funció dels enclavaments inclosos en totes les cel CGM.3 compactes és que:

• No es pugui connectar el seccionador de posada a terra amb l'aparell principal tancat, i recíprocament, no es pugui tancar l'aparell principal si el seccionador de posada a terra està connectat.

• No es pugui treure la tapa frontal si el seccionador de posada a terra està obert, i al revés, no es pugui obrir el seccionador de posada a terra quan la tapa frontal ha estat extreta.

- Característiques Elèctriques

Les característiques generals de les cel·les CGM.3 compactes són les següents:

Tensió nominal 36 kV

Nivell d'aïllament

Freqüència industrial (1 min)

a terra i entre fases 70 kV

a la distància de seccionament 80 kV

Impuls tipus raig

a terra i entre fases 170 kV

a la distància de seccionament 195 kV

En la descripció de cada cel·la s'inclouen els valors propis corresponents a les intensitats nominals, tèrmica i dinàmica, etc.


Pàg. 28

1.3.5.3 Característiques Descriptives de la Aparellatge MT i Transformadors.

E/S1,E/S2,PT1: CGM.3-2LP

Cel·la compacta amb envoltant metàl·lica, fabricada per ORMAZABAL, formada per diverses posicions amb les següents característiques:

Les cel·les compactes del sistema CGM.3 són equips compactes per MT, integrats i totalment compatible amb les variants modulars del sistema.

La cel·la CGM.3-2LP està constituïda per 3 funcions: 2 de línia o interruptor en càrrega i 1 de protecció amb fusibles, que comparteixen la cuba de gas i l'embarrat.

Les posicions de línia, incorporen en el seu interior una derivació amb un interruptor-seccionador rotatiu, amb capacitat de tall i aïllament, i posició de posada a terra dels cables d'escomesa inferior-frontal mitjançant borns endollables. Presenta també captadors capacitius per a la detecció de tensió en els cables de connexió de servei ekorVPIS, així com alarma sonora de prevenció de posada a terra ekorSAS.

La posició de protecció amb fusibles incorpora al seu interior un embarrat superior de coure, i una derivació amb un interruptor-seccionador igual a abans descrit, i en sèrie amb ell, un conjunt de fusibles freds, combinats amb aquest interruptor. Presenta també captadors capacitius per a la detecció de tensió en els cables de connexió de servei ekorVPIS.

• Unitat de Control Integrat L1: ekorRCI-2002b

• Unitat de Control Integrat L2: ekorRCI-2002b

Transformador 1: Transformador oli 36 kV

Transformador trifàsic reductor de tensió, construït segons les normes esmentades anteriorment, de marca COTRADIS, amb neutre accessible en el secundari, de potència 630 kVA o 400 kVA i refrigeració natural oli, de tensió primària 25 kV i tensió secundària 420 V en buit (B2).

- Altres característiques constructives:

• Regulació en el primari: +/- 2,5%, +/- 5%, +7,5%, +/- 10%

• Tensió de curtcircuit (Ecc): 4.5%

• Grup de connexió: Dyn11

• Protecció incorporada al transformador: Termòmetre


Pàg. 29

1.3.5.4 Característiques Descriptives dels Quadres de Baixa Tensió

Quadres BT - B2 Transformador 1: CBTO

El Quadre de Baixa Tensió CBTO-C, és un conjunt d'aparellatge de BT la funció és rebre el circuit principal de BT procedent del transformador MT / BT i distribuir-lo en un nombre determinat de circuits individuals.

L'estructura del quadre CBTO-C d'ORMAZABAL està composta per un bastidor aïllant, en el qual es distingeixen les següents zones:

- Zona d'escomesa, mesura i d'equips auxiliars

A la part superior de CBTO-C ha un compartiment per a l'escomesa a aquest, que es realitza a través d'un passamurs tetrapolar, evitant la penetració de l'aigua a l'interior. CBTO incorpora 4 seccionadors unipolars per seccionar les barres.

- Zona de sortides

Està formada per un compartiment que allotja exclusivament l'embarrat i els elements de protecció de cada circuit de sortida. Aquesta protecció s'encomana a fusibles de la intensitat màxima més endavant citada, disposats en bases trifàsiques verticals tancades (BTVC) però maniobrades fase a fase, podent-se realitzar les maniobres d'obertura i tancament en càrrega.

- Característiques elèctriques

• Tensió assignada d'ocupació: 440 V

• Tensió assignada d'aïllament: 500 V

• Intensitat assignada en els enfangats: 1600 A

• Freqüència assignada: 50 Hz

• Nivell d'aïllament

Freqüència industrial (1 min)

a terra i entre fases: 10 kV

entre fases: 2,5 kV

• Intensitat assignada de curta durada 1 s: 24 kA


Pàg. 30

• Intensitat assignada de Cresta: 50,5 kA

- Característiques constructives:

• Amplada: 1000 mm

• Alçada: 1360 mm

• Fons: 350 mm

- Altres característiques:

• Sortides de Baixa Tensió: 4 sortides (4 x 400 A)

1.3.5.5 Característiques dels materials varis de Mitja Tensió i Baixa Tensió.

El material vari del Centre de Transformació és aquell que, encara que forma part del conjunt d'aquest, no s'ha descrit en les característiques de l'equip ni en les característiques de l'aparellatge.

- Interconnexions de MT:

Ponts MT Transformador 1: Cables MT 18/30 kV

Cables MT 18/30 kV del tipus DHZ1, unipolars, amb conductors de secció i material 1x50 Al.

La terminació al transformador és EUROMOLD de 36 kV del tipus endollable colzada i model M400LR.

A l'altre extrem, a la cel·la, és EUROMOLD de 36 kV del tipus endollable colzada i model M400LR.

- Interconnexions de BT:

Ponts BT - B2 Transformador 1: Ponts transformador-quadre

Joc de ponts de cables de BT, de secció i material A (Polietilè Reticulat) sense armadura, i tots els accessoris per a la connexió, formats per un grup de cables en la quantitat 4xfase + 4xneutro.

- Defensa de transformadors:

Defensa Transformador 1: Protecció física transformador

Protecció metàl·lica per a defensa del transformador.


Pàg. 31

1.3.6 Mesura de l'energia elèctrica.

Es tracta d'un Centre de Distribució públic, no s'efectua mesura d'energia en MT.

1.3.7 Unitats de protecció, automatisme i control.

Unitat de Control Integrat: ekICRro

Unitat de control integrat per a la supervisió i control funció de línia, composta d'un relé electrònic i sensors d'intensitat. Totalment comunicable, dialoga amb la unitat remota per a les funcions de telecontrol i disposa de capacitat de comandament local.

Processen les mesures d'intensitat i tensió, sense necessitat de convertidors auxiliars, eliminant la influència de fenòmens transitoris, i calculen les magnituds necessàries per a realitzar les funcions de detecció de sobreintensitat, presència i absència de tensió, pas falta direccional o no, etc Al mateix temps determinen els valors eficaços de la intensitat que informen del valor instantani d'aquests paràmetres de la instal·lació. Disposen de display i teclat per a visualitzar, ajustar i operar de manera local la unitat, així com ports de comunicació per poder-ho fer també mitjançant un ordinador, bé sigui de forma local o remota. Els protocols de comunicació estàndard que s'implementen en tots els equips són MODBUS en mode transmissió RTU (binari) i PROCOME, podent implementar altres protocols específics depenent de l'aplicació.

Característiques

Funcions de Detecció

- Detecció de faltes fase - fase (corba TD) des de 5 A a 1200 A

- Detecció de faltes fase - terra (corba NI, EI, MI i TD) des de 0,5 A a 480 A

- Associat a la presència de tensió

- Filtrat digital de les intensitats magnetitzants

- Corba de terra: inversa, molt inversa i extremadament inversa

- Detecció Ultra-sensible de defectes fase-terra des de 0,5 A

Presència / Absència de Tensió

- Acoblar capacitiu (Pasatapas)

- Mesurament en totes les fases L1, L2, L3


Pàg. 32

- Tensió de la pròpia línia (no de BT)

Pas de Falta / seccionalitzador Automàtic

Intensitats capacitives i magnetitzants

Control del Interruptor

- Estat interruptor-seccionador

- Maniobra interruptor-seccionador

- Estat seccionador de posada a terra

- Error d'interruptor

Detecció Direccional de Neutre

- Altres característiques:

Ith / Idin = 20 kA / 50 kA

Temperatura = -10 º C a 60 º C

Freqüència = 50 Hz; 60 Hz ± 1%

Comunicacions: ProtocoloMODBUS (RTU) / PROCOME

• Assaigs: - D'aïllament segons 60255-5

- De compatibilitat electromagnètica segons CEI 60255-22-X, CEI 61000-4-X i A 50.081-2/55011

- Climàtics segons CEI 60068-2-X

- Mecànics segons CEI 60255-21-X

- De potència segons CEI 60265 i CEI 60056

Aquest producte compleix amb la directiva de la Unió Europea sobre compatibilitat electromagnètica 2004/108 / CE, i amb la normativa internacional IEC 60255. La unitat ekorRCI ha estat dissenyada i fabricada per al seu ús en zones industrials d'acord amb les normes de CEM. Aquesta conformitat és resultat d'un assaig realitzat segons l'article 10 de la directiva, i recollit en el protocol CE-26 / 08-07-EE-1.


Pàg. 33

1.3.8 Posta a terra.

1.3.8.1 Terra de protecció.

Totes les parts metàl·liques no unides als circuits principals de tots els aparells i equips instal·lats en el Centre de Transformació s'uneixen a la terra de protecció: evolvents de les cel·les i quadres de BT, reixetes de protecció, carcassa dels transformadors, etc , Així com l'armadura de l'edifici (si aquest és prefabricat). No s'uniran, per contra, les reixetes i portes metàl·liques del centre, si són accessibles des de l'exterior

1.3.8.2 Terra de servei.

A fi d'evitar tensions perilloses en BT, a causa de faltes en la xarxa de MT, el neutre del sistema de BT es connecta a una presa de terra independent del sistema de MT, de tal manera que no existeixi influència en la xarxa general de terra , per a això s'empra un cable de coure aïllat.

1.3.9 Instal·lacions secundàries.

- Enllumenat

L'interruptor es situarà al costat de la porta d'accés, de manera que el seu accionament no representi perill per la seva proximitat a la MT.

L'interruptor accionarà els punts de llum necessaris per a la suficient i uniforme il·luminació de tot el recinte del centre.

- Mesures de seguretat

Per a la protecció del personal i equips, s'ha de garantir que:

1-No serà possible accedir a les zones normalment en tensió, si aquestes no han estat posades a terra. Per això, el sistema d'enclavaments intern de les cel · les ha d'afectar al comandament de l'aparell principal, del seccionador de posada a terra ia les tapes d'accés als cables.

2-Les cel·les d'entrada i sortida seran amb aïllament integral i tall en gas, i les connexions entre els seus embarrats hauran de ser apantallades, aconseguint amb això la insensibilitat als agents externs, i evitant d'aquesta forma la pèrdua del subministrament en els centres de transformació


Pàg. 34

interconnectats amb aquest, fins i tot en l'eventual cas d'inundació del Centre de Transformació.

3-Els borns de connexió de cables i fusibles seran fàcilment accessibles als operaris de manera que, en les operacions de manteniment, la posició de treball normal no manqui de visibilitat sobre aquestes zones.

4-Els comandaments de l'aparamenta estaran situats davant l'operari en el moment de realitzar l'operació, i el disseny de l'aparellatge protegirà a l'operari de la sortida de gasos en cas d'un eventual arc intern.

5-El disseny de les cel · les impedirà la incidència dels gasos d'escapament, produïts en el cas d'un arc intern, sobre els cables de MT i BT. Per això, aquesta sortida de gasos no ha d'estar enfocada en cap cas cap al fossat de cables.


Pàg. 35

1.4 Xarxa d’alta tensió.

1.4.1 Generalitats. La xarxa d’alta tensió emprada prové de l’estació transformadora situada a 600 m al sud del polígon, la qual subministra a altres polígons i a part dels nuclis urbans de Montblanc.

Des de la sub-estació transformadora tendirem dos noves línies en direcció Nord fins a arribar al polígon industrial.

Així doncs la xarxa d’alta tensió comprendrà les línies entre centres de transformació i entre aquests i la línia originaria d’alta tensió de 25 kV, seguint les instruccions dels plànols adjunts.

D’aquesta manera el traçat de la xarxa d’alta tensió quedarà dissenyat de forma que quedi en anell tancat.

1.4.2 Característiques tècniques de la xarxa d’alta tensió. - Tensió nominal: 18/30 kV - Tensió màxima: 36 kV - Tensió d’assaig a 50 Hz: 70 kV - Tensió amb ona tipus raig: 170 kV - Intensitat máxima: 415 A - Límit Tèrmic: 21 kA (T=160ºC 1s) - Límit dinàmic: 50 kA -Assaig de qualitat segons norma UNE-21115.

1.4.3 Rases i traçat dels conductors.

1.4.3.1 Generalitats.

Les rases es realitzaran seguint els criteris establerts per la companyia distribuïdora.

Els conductors passaran per les voreres i els encreuaments de carrer es realitzaran sota tub perpendiculars a la calçada.

Les corbes que hagi de realitzar el conductor estaran sempre d'acord amb el radi de curvatura mínim que admet el conductor.

Quan l'estesa s'efectuï en tubular serà necessària la construcció d'arquetes en els canvis de sentit, i la funció d'aquestes facilitar l'estesa del conductor.

Les arquetes, en cas de ser necessàries, seran prefabricades amb unes dimensions de 115x115 cm i una alçada de 82 cm, un cop col·locades s'ompliran de 40 cm de sorra amb la finalitat d'esmorteir les vibracions que


Pàg. 36

es poguessin transmetre des de l'exterior. A sobre de la capa de sorra s’omplirà amb terra garbellada compactada fins a l'altura que es precisi d'acord amb el acabat superficial de la rasa.

Les conduccions o canalitzacions no podran estar sobre materials combustibles no auto extingibles, ni es trobaran coberts per ells.

Els conductors auxiliars de mesura, comandament, etc. es mantindran sempre que sigui possible, separats pels conductors de tensions superiors a 1kV o hauran d'estar protegits mitjançant envans de separació dins de les canalitzacions o tubs metàl·lics amb posta a terra.

Les galeries subterrànies, rases i canonades per a conductors han de ser àmplies i amb una lleugera inclinació cap als pous de recollida o han d'estar proveïdes de drenatge.

Per a la confecció d'entroncaments es seguiran els procediments establerts pels fabricants i homologats per l'empresa distribuïdora.

1.4.3.2 Característiques tècniques dels conductors.

Les característiques tècniques elèctriques dels conductors de AT a instal·lar són:

Línies entre Centres de transformació:

Tipus: Cable de MT fins a 25 kV Tripolar

Aïllant sec, secció 1x240mm2

Material: Alumini

Designació: Cable RHV (DHV) 18/30 kV 3x240mm Tripolar. AL

Coberta exterior: PVC color vermell

Marques de coberta:

-Aïllament pantalla i coberta tipus R o D, H, V

-Tensió nominal del cable

-Secció i naturalesa del conductor

-Secció Pantalla

-Any de fabricació.

Intensitat admissible: 292 A

Diàmetre corda: 19.5 mm

Espessor aïllant: 41.5 mm

Pes aproximat: 2095 Kg / km.


Pàg. 37

Línies entre la Sub-Estació transformadora i el C.T1:

Tipus: Cable de MT fins a 25 kV Tripolar

Aïllant sec, secció 1x240mm2

Material: Alumini

Designació: Cable RHV (DHV) 18/30 kV 3x400mm Tripolar. AL

Coberta exterior: PVC color vermell

Marques de coberta:

-Aïllament pantalla i coberta tipus R o D, H, V

-Tensió nominal del cable

-Secció i naturalesa del conductor

-Secció Pantalla

-Any de fabricació.

Intensitat admissible: 385 A

Diàmetre corda: 19.5 mm

Espessor aïllant: 41.5 mm

Pes aproximat: 3095 Kg / km.


Pàg. 38

1.5 Disseny i càlculs de l’enllumenat públic.

1.5.1 Definició.

L'enllumenat públic és el servei públic consistent en la il·luminació de les vies públiques, parcs públics i altres espais de lliure circulació que no es trobin a càrrec de cap persona natural o jurídica de dret privat o públic, diferent del municipi, per tal de proporcionar la visibilitat adequada per al normal desenvolupament de les activitats. En general l'enllumenat públic a les ciutats o centres urbans és un servei municipal tot i que en carreteres o infraestructures viàries importants correspon al govern central o regional.

1.5.2 Magnituds.

Flux lluminós (lumen).

És la quantitat total de llum radiada o emesa per una font lluminosa en totes les direccions durant un segon. Es representa per la lletra grega fi (Φ). La seva unitat és el lumen (Lm). El flux lluminós també pot definir com a potència lluminosa.

Rendiment lluminós (lumen / watt).

És el flux que emet una font lluminosa (un llum en el cas que ens ocupa) per cada unitat de potència elèctrica consumida per la seva obtenció. El rendiment es presenta per la lletra grega eta (η) i la seva unitat és el lumen / watt (Lm / W).

Intensitat lluminosa (candela).

És la quantitat de llum emesa o radiada per una font lluminosa durant un segon, en una direcció donada i per a un angle sòlid de valor 1 estereoradiant (Sr). Es representa per la lletra I i la seva unitat és la candela (Cd).

Nivell d'il·luminació o Il·luminància (lux).

És la quantitat de llum que incideix sobre la unitat de superfície. Els valors mínims d'il·luminació exigits per les normatives nacionals vénen expressats per un valor d'il·luminació o il·luminancia. Es representa per la lletra I i la seva unitat és el lux (lx).


Pàg. 39

Luminància (cd / m2)

És la intensitat lluminosa per unitat de superfície aparent d'una font de llum primària o secundària (la que emet la llum o la reflecteix). Podem dir que aquesta magnitud és la que mesura la lluentor dels objectes il·luminats o fonts de llum, tal com són observats per l'ull humà. Es representa per la lletra L i la seva unitat és la candela / m2.

1.5.3 Característiques dels carrers del polígon.

Segons el RD 1890-08 els carrers del polígon industrial seran classificats com a instal·lacions d’enllumenat vial ambiental, ja que l’enllumenat vial ambiental és el que s'executa generalment sobre suports de baixa altura en àrees urbanes per a la il·luminació de vies de vianants, comercials, voreres, parcs i jardins, centres històrics, vies de velocitat limitada, etc., considerats en la Instrucció tècnica complementària ITC-EA-02 com a situacions de projecte C, D i E.

L’alçada de muntatge serà de 3m.

Els carrers del polígon seran del tipus E1.

Les instal·lacions d'enllumenat vial ambiental, amb independència del tipus de làmpada i de les característiques o geometria de la instal·lació -dimensions de la superfície a il·luminar (longitud i amplada), així com la disposició de les lluminàries (tipus de implantació, altura i separació entre punts de llum) -, han de complir els requisits mínims d'eficiència energètica que es fixen a la taula següent:


Pàg. 40

1.5.4 Tipus de lluminària emprada.

Les lluminàries triades per a utilitzar als carrers del polígon son les:

Philips SGS451 FG 1XCPO-TW90W EB OC IT1 P3

Podem veure les característiques extretes de la pàgina web de Philips en castellà:


Pàg. 41

Diagrama d’instal·lació:


Pàg. 42

Fotometría:

Memòria de càlcul

Pàg. 43

2. Memòria de càlcul.



Data: Septembre de 2015

Memòria de càlcul

Pàg. 44

Índex

2.1 .Potència a instal·lar. .............................................................. 46

2.1.1 Directrius. ........................................................................... 46

2.1.2 Previsió de potencia demandada. ............................................ 47

Previsió de potencia per parcel·la: ................................................... 47

2.1.3 Elecció dels Centres de Transformació. .................................... 48

2.2. Xarxa subterránea d’alta tensió de 25 kV. .............................. 49

2.2.1. Fórmules Generals. .............................................................. 49

2.2.2. Xarxa d’alta tensió. .............................................................. 50

2.2.3 Càlcul de la intensitat de curtcircuit a la línea de 25 kV. .............. 52

2.2.4 Càlcul de la secció mínima per a la línea de 25 kV. ..................... 52

2.3. Centres de transformació. ...................................................... 53

2.3.1. Intensitat al primàri dels C.T. ................................................ 53

2.3.2 Intensitat al secundàri dels C.T. .............................................. 54

2.3.3 Corrent de curtcircuit al primàri dels C.T. ................................. 55

2.3.4 Corrent de curtcircuit al secundàri dels C.T. .............................. 55

2.3.5. Dimensionat de l'embarrat. ................................................... 56

2.3.6. Comprovació per densitat de corrent. ..................................... 56

2.3.7. Comprovació per sol·licitació electrodinámica. .......................... 56

2.3.8. Comprovació per sol·licitació térmica. ..................................... 56

2.3.9. Dimensionat de la ventilació del Centre de Transformació. ......... 57

2.3.10. Dimensionat del pou apagafocs. ........................................... 57

2.3.11. Càlcul de les instal·lacions de posta a terra. ........................... 57

2.3.11.1. Investigació de les característiques del sòl. ....................... 57

2.3.11.2. Determinació de les corrents màximes de posta a terra i del temps màxim corresponent a l'eliminació del defecte. ...................... 58

2.3.11.3. Disseny preliminar de la instal·lació de terra. .................... 59

2.3.11.4. Càlcul de la resistència del sistema de terra. ..................... 60

2.3.11.5. Càlcul de les tensions de pas a l'interior de la instal·lació. ... 64

2.3.11.6. Càlcul de les tensions de pas en l'exterior de la instal·lació. . 65

2.3.11.7. Càlcul de les tensions aplicades. ..................................... 66

2.3.11.8. Investigació de les tensions transferibles a l'exterior: ......... 68

2.3.11.9. Correcció i ajust del disseny inicial. ................................. 69

Memòria de càlcul

Pàg. 45

2.4. Xarxa subterrània de baixa tensió. ......................................... 70

2.4.1 Distribució de càrregues. ....................................................... 70

2.4.2 Formules emprades. ............................................................. 71

2.4.3 Càlculs de la xarxa subterrània de baixa tensió. ........................ 76

2.4.3.1 C.T.1. ........................................................................... 76

2.4.3.2 C.T 2. ........................................................................... 78

2.4.3.3 C.T.3. ........................................................................... 78

2.4.3.4 C.T.4. ........................................................................... 82

2.4.3.5. C.T.5. .......................................................................... 84

2.4.3.6. Línies destinades a il·luminació...........................................44

2.5. Càlculs Luminotècnics. ........................................................... 86

2.5.1 Magnituds fonamentals dels càlculs luminotècnics. ..................... 88

Memòria de càlcul

Pàg. 46

2.1 .Potència a instal·lar.

Les potències a instal·lar al polígon les determinarem a partir del que

ens diu la ITC BT 10.

2.1.1 Directrius.

Classificarem la zona com a zona amb Edificis destinats a Industries.

Per tant definirem les potències a instal·lar a partir de la ITC BT 10, la

qual en el seu punt 4.3 ens diu que les carregues corresponents a

edificis destinats a industries es calcularan considerant un mínim de

125W per metre quadrat i planta, amb un mínim per local de 10350 W

a 230 V i coeficient de simultaneitat 1.

Prendrem com a dada que la totalitat de la zona consumirà potencia

del tipus industrial, les empreses tindran només una planta.

Memòria de càlcul

Pàg. 47

2.1.2 Previsió de potencia demandada.

Previsió de potencia per parcel·la:

Propietàri Nau Superfície Nau (m2)

Previsió de càrrega (kW)

Missan S.A N1 1000 125 Europasty N2 1000 125 Popel N3 1000 125 Pear N4 1000 125 Sepsol N5 1000 125 Mecatrònic S.A N6 400 50 Starocean N7 400 50 Electromàtic N8 400 50 Nanomètric N9 400 50 Autosport N10 400 50 Pàdel Indoor N11 400 50 Gasomètric N12 400 50 Metacrític N13 400 50 Frappe Beer N14 400 50 Doogle N15 400 50 Riflami N16 800 100 Simat N17 1000 125 Irta N18 800 100 Anait N19 800 100 Total 12400 1550

Així doncs tenim un total de 19 parcel·les amb 1 nau per parcel·la.

La previsió total de càrrega segons el REBT és de 1550 kW.

La previsió de potencia total aparent a instal·lar es de 1937.5 kVA (cos φ=0.8).

Per tant el nombre mínim de centres de transformació a instal·lar será de 4, tot i així col·locarem 5 C.T per a preveure posibles ampliacions del polígon.

Memòria de càlcul

Pàg. 48

2.1.3 Elecció dels Centres de Transformació.

Alimentarem les naus de la manera que es detalla a la següent taula:

Centre de Transformació Sortida Destí

Previsió de càrrega (kW)

Previsió de càrrega C.T (kVA)

L1 C.G.P 1 125 C.T1 L2 C.G.P 2 125 531,25

L3 C.G.P 3 125 L4 C.G.P 6 50 L5 C.G.P 5 125

C.T2 L6 C.G.P 7 50 343,75 L7 C.G.P 8 50 L8 C.G.P 9 50 L9 C.G.P 14 50

C.T3 L10 C.G.P 15 50 268,9 L11 C.G.P 16 100 L12 C.G.P Il·luminació 15,12 L13 C.G.P 12 50


C.T5 L18 C.G.P 10 50 343,75 L19 C.G.P 11 50 L20 C.G.P 13 50

Així doncs repartirem les càrregues entre 5 centres de transformació.

Memòria de càlcul

Pàg. 49

2.2. Xarxa subterránea d’alta tensió de 25 kV.

2.2.1. Fórmules Generals.

Per al càlcul de la xarxa subterránea de 25 kV que alimentarà el polígon

emprarem un seguit de fórmules que es detallen a continuación.

Fórmules emprades:

I = S x 1000 / 1,732 x U = Ampers (A)

i = 1.732 x I [(L x Cos φ / k x s x n) + (Xu x L x Sen φ / 1000 x n)]

= volts (V)

Pèrdua Potència Activa : 3RI²

=Scc

√3

On:

I = Intensitat en Ampers.

i = Caiguda de tensió en Volts.

S = Potència de càlcul en kVA.

U = Tensió de servei en volts.

s = Secció del conductor en mm ².

L = Longitud de càlcul en metres.

K = Conductivitat. (Coure 56. Alumini 35. Alumini-Acer 28.)

Cos φ = Cosinus de fi. Factor de potència.

Xu = Reactància per unitat de longitud en m / m.

n = Nombre de conductors per fase.

R= Resistència en

Icc: Intensitat de curtcircuit.

Memòria de càlcul

Pàg. 50

2.2.2. Xarxa d’alta tensió.

Les característiques generals de la xarxa són:

Tensió (V): 25000

C.d.t. màx. (%): 5

Cos φ: 0,8

Coef. Simultaneïtat 1

Temperatura càlcul conductivitat elèctrica (º C):

- Conductors aïllats: 20

- Conductors nus: 50

A continuació es presenten els resultats obtinguts per a les diferents branques i nusos:

Nudo Orig.

Nudo Dest.

Long. (m)

Metal/ Xu (m2/m) Canal. Aislam. Polar.

I. Cálculo (A)

Sección (mm2)

D.tubo (mm)

I. Admisi. (A)/Fci

S.E C.T 1 652 Al En.B.Tu. DHV 18/30 Trip. 72,75 3x400 160 385/0,8

C.T 1 C.T 2 246 Al En.B.Tu. DHV 18/30 Trip.. 32,28 3x240 160 320/0,8



C.T 4 C.T 5 186 Al En.B.Tu. DHV 18/30 Trip.. -11,37 3x240 160 320/0,8

C.T 5 C.T 1 220 Al En.B.Tu. DHV 18/30 Trip.. -25,92 3x240 160 320/0,8

C.T1 S.E 652 Al En.B.Tu. DHV 18/30 Trip.. 72,75 3x400 160 385/0,8

Memòria de càlcul

Pàg. 51

Nudo C.d.t. (V) Tensión Nudo (V) C.d.t. (%) Carga Nudo

S.E 0 25.000 0 72,748 A(3.150 kVA)

C.T 1 -7,824 24.992,176 0,031 -14,55 A(-630 KVA)

C.T 2 -9,134 24.990,865 0,037 -14,55 A(-630 KVA)

C.T 3 -9,666 24.990,334 0,039 -14,55 A(-630 KVA)

C.T 4 -9,823 24.990,178 0,039* -14,55 A(-630 KVA)

C.T 5 -9,474 24.990,525 0,038 -14,55 A(-630 KVA)

NOTA:

- * Nus de major c.d.t.

A continuació es mostren les pèrdues de potència activa en kW.

Linea Nudo Orig. Nudo Dest. Pérdida Potencia Activa Rama.3RI²(kW)

1 S.E C.T 1 1,232

2 C.T 1 C.T 2 0,092

3 C.T 2 C.T 3 0,02

4 C.T 3 C.T 4 0,001

5 C.T 4 C.T 5 0,009

6 C.T 5 C.T 1 0,093

Memòria de càlcul

Pàg. 52

2.2.3 Càlcul de la intensitat de curtcircuit a la línea de 25 kV.

La potencia de curtcircuit de la xarxa de 25 kV es de 500 MVA, aquest valor ens el facilita la companyia Endesa.

Calcularem la intensitat de curtcircuit Icc amb la fórmula següent:

=Scc

√3

Per tant:

=√ = 11, 54 kA.

2.2.4 Càlcul de la secció mínima per a la línea de 25 kV.

La relació entre la secció del cable i la intensitat de curtcircuit es:

Icc x √ = K x s

On:

Icc = Intensitat de curtcircuit en Ampers.

K = 93 segons UNE 20435.

s= secció del conductor en mm2.

t= temps de duració del curtcircuit.

Si prenem com a valor de duració del curtcircuit 0,5 segons trobem que s= 87,75 mm2

Tot i el valor trobat, utilitzarem conductors de 400 mm2 i de 240 mm2 per a preveure posibles ampliacions de la zona i per a seguir amb la tendència de la companyia.

Memòria de càlcul

Pàg. 53

2.3. Centres de transformació.

Els centres utilitzats són de la marca Ormazábal.

2.3.1. Intensitat al primàri dels C.T.

Per a calcular la intensitat al primàri dels centres de transformació utilitzarem la fórmula següent:

=S

√3

On:

Ip= Intensitat al primàri del C.T.

S= Potència aparent del C.T en kVA.

Up= Tensió al primàri del transformador.

Així doncs:

=√ => ·Si S=630 kVA => Ip = 14, 55 A.

Així trobem la intensitat al primàri dels centres de transformació per al tipus de C.T que tenim, de 630 kVA.

Memòria de càlcul

Pàg. 54

2.3.2 Intensitat al secundàri dels C.T.

Per a calcular la intensitat al primàri dels centres de transformació utilitzarem la fórmula següent:

=S

√3

On:

Ip= Intensitat al secundàri del C.T.

S= Potència aparent del C.T en kVA.

Us= Tensió al primàri del transformador.

Així doncs:

=√ => ·Si S=630 kVA => Is = 957,2 A.

Així trobem la intensitat al secundàri dels centres de transformació per al tipus de C.T que tenim, de 630 kVA.

Memòria de càlcul

Pàg. 55

2.3.3 Corrent de curtcircuit al primàri dels C.T.

El corrent de curtcircuit al primàri dels Centres de transformació será 11, 54 kA. La mateixa que em trobat al punt 2.3, ja que depèn de la potencia de curtcircuit del transformador i no de la potencia d’aquests.

2.3.4 Corrent de curtcircuit al secundàri dels C.T.

Per als transformadors de 630 kVA la tensió percentual de curtcircuit será del 4,5% i la tensió de secundàri de 380 V.

Per a calcular els corrents de curtciruciot als secundàris dels centres de transformació emprarem la següent fórmula:

à =100

3

On:

S= Potència aparent del transformador en kVA

Icc secundàri = corrent de curtcircuit al secundàri dels C.T

Ucc = tensió percentual de curtcircuit = 4,5%

Us= tensió al secundàri en V.

Per als C.T de 630 kVA trobem que Icc= 21, 27 kA

Memòria de càlcul

Pàg. 56

2.3.5. Dimensionat de l'embarrat.

Les cel·les fabricades per ORMAZABAL han estat sotmeses a assajos per certificar els valors indicats en les plaques de característiques, pel que no cal fer càlculs teòrics ni hipòtesis de comportament de cel·les.

2.3.6. Comprovació per densitat de corrent.

La comprovació per densitat de corrent té per objecte verificar que el conductor indicat és capaç de conduir el corrent nominal màxim sense superar la densitat màxima possible per al material conductor. Això, a més de mitjançant càlculs teòrics, es pot comprovar realitzant un assaig d'intensitat nominal, que a fi de disposar de suficient marge de seguretat, es considerarà que és la intensitat del bucle, que en aquest cas és de 630 A.

2.3.7. Comprovació per sol·licitació electrodinámica.

La intensitat dinàmica de curtcircuit es valora en aproximadament 2,5 vegades la intensitat eficaç de curtcircuit calculada en l'apartat 2.3, pel que:

• Icc (din) = 28,9 kA

2.3.8. Comprovació per sol·licitació térmica.

La comprovació tèrmica té per objecte comprovar que no es produirà un escalfament excessiu de l'aparellatge per defecte d'un curtcircuit. Aquesta comprovació es pot realitzar mitjançant càlculs teòrics, però preferentment s'ha de realitzar un assaig segons la normativa en vigor. En aquest cas, la intensitat considerada és l'eficaç de curtcircuit, el valor és:

• Icc (ter) = 11,5 kA.

Memòria de càlcul

Pàg. 57

2.3.9. Dimensionat de la ventilació del Centre de Transformació.

Es considera d'interès la realització d'assajos d'homologació dels centres de transformació.

L'edifici emprat en aquesta aplicació ha estat homologat segons els protocols obtinguts en laboratori Labein (Biscaia - Espanya):

• 9901B024-BE-LI-02, per a ventilació de transformador de potència fins a 630 kVA

2.3.10. Dimensionat del pou apagafocs.

Es disposa d'una fossa de recollida d'oli de 400 l de capacitat per cada transformador cobert de grava per a l'absorció del fluid i per prevenir l'abocament del mateix cap a l'exterior i minimitzar el dany en cas de foc.

2.3.11. Càlcul de les instal·lacions de posta a terra.

2.3.11.1. Investigació de les característiques del sòl.

El Reglament d'Alta Tensió indica que per instal·lacions de tercera categoria, i d'intensitat de curtcircuit a terra inferior o igual a 16 kA no serà imprescindible realitzar l'esmentada investigació prèvia de la resistivitat del sòl, sent suficient l'examen visual del terreny i podent-se estimar la seva resistivitat, sent necessari mesurar per corrents superiors.

Segons la investigació prèvia del terreny on s'instal·larà aquest Centre de Transformació, es determina la resistivitat mitjana en 150 Ohm x m.

Memòria de càlcul

Pàg. 58

2.3.11.2. Determinació de les corrents màximes de posta a terra i del temps màxim corresponent a l'eliminació del defecte.

A les instal·lacions de MT de tercera categoria, els paràmetres que determinen els càlculs de faltes a terra són les següents:

De la xarxa:

• Tipus de neutre. El neutre de la xarxa pot estar aïllat, rígidament unit a terra, unit a aquesta mitjançant resistències o impedàncies. Això produirà una limitació del corrent de la falta, en funció de les longituds de línies o dels valors d'impedàncies en cada cas.

• Tipus de proteccions. Quan es produeix un defecte, aquest s'eliminarà mitjançant l'obertura d'un element de tall que actua per indicació d'un dispositiu relé d'intensitat, que pot actuar en un temps fix (temps fix), o segons una corba de tipus invers (temps depenent ). Addicionalment, poden existir reenganxaments posteriors al primer tret, que només influiran en els càlculs si es produeixen en un temps inferior als 0,5 segons.

Tanmateix, i donada la casuística existent dins de les xarxes de cada companyia subministradora, en ocasions s'ha de resoldre aquest càlcul considerant la intensitat màxima empírica i un temps màxim de ruptura, valors que, com els altres, han de ser indicats per la companyia elèctrica .

Memòria de càlcul

Pàg. 59

Intensitat màxima de defecte:

on:

Un= Tensió de servei [kV]

Rn= Resistència de posada a terra del neutre [Ohm]

Xn= Reactància de posada a terra del neutre [Ohm]

Id max calç.= Intensitat màxima calculada [A]

La Id max en aquest cas serà, segons la fórmula:

Id max calç. = 577,35 A

Superior o similar al valor establert per la companyia elèctrica que és de:

Id max = 500 A.

2.3.11.3. Disseny preliminar de la instal·lació de terra.

El disseny preliminar de la instal·lació de posada a terra es realitza basant-se en les configuracions tipus presentades en l'Annex 2 del mètode de càlcul d'instal · lacions de posada a terra de UNESA, que estigui d'acord amb la forma i dimensions del Centre de Transformació, segons el mètode de càlcul desenvolupat per aquest organisme.

nncalmaxd

XRUnI

22.3

Memòria de càlcul

Pàg. 60

2.3.11.4. Càlcul de la resistència del sistema de terra.

Característiques de la xarxa d'alimentació:

• Tensió de servei: U = 25 kV

Posada a terra del neutre:

• Resistència del neutre Rn = 0 Ohm

• Reactància del neutre Xn = 25 Ohm

• Limitació de la intensitat a terra Idm = 500 A

Nivell d'aïllament de les instal · lacions de BT:

• VBT = 10000 V

Característiques del terreny:

• Resistència de terra Ro = 150 Ohm x m

• Resistència del formigó R'o = 3000 Ohm

La resistència màxima de la posada a terra de protecció de l'edifici, i la intensitat del defecte surten de:

on:

Id= intensitat de falta a terra [A]

Rt= resistència total de posada a terra [Ohm]

VBT= tensió d'aïllament en baixa tensió [V]

bttd VRI

Memòria de càlcul

Pàg. 61

La intensitat del defecte es calcula de la següent manera:

on:

Un= tensió de servei [V]

Rn= resistència de posada a terra del neutre [Ohm]


Xn= reactància de posada a terra del neutre [Ohm]

Id= intensitat de falta a terra [A]

Operant en aquest cas, el resultat preliminar obtingut és:

• Id = 416,33 A

La resistència total de posta a terra preliminar:

• Rt = 24,02 Ohm

Se selecciona el tipus d'elèctrode (d'entre els inclosos en les taules, i d'aplicació en aquest cas concret, segons les condicions del sistema de terres) que compleix el requisit de tenir una Kr més propera inferior o igual a la calculada per aquest cas i per a aquest centre.

Valor unitari de resistència de posada a terra de l'elèctrode:

223 ntn

nd

XRR

UI

o

tr R

RK

Memòria de càlcul

Pàg. 62

on:


Ro= resistivitat del terreny en [Ohm • m]

Kr= coeficient de l'elèctrode

- Centres de Transformació.

Per al nostre cas particular, i segons els valors abans indicats:

• Kr <= 0,1601

La configuració adequada per aquest cas té les següents propietats:

• Configuració seleccionada: 25-25/8/42

• Geometria del sistema: Anell rectangular

• Distància de la xarxa: 2.5x2.5 m

• Profunditat del elèctrode horitzontal: 0,8 m

• Nombre de piques: 4

• Longitud de les piques: 2 metres

Paràmetres característics de l'elèctrode:

• De la resistència Kr = 0,116

• De la tensió de pas Kp = 0,0201

• De la tensió de contacte Kc = 0,0612

Mesures de seguretat addicionals per evitar tensions de contacte.

Perquè no apareguin tensions de contacte exteriors ni interiors, s'adapten les següents mesures de seguretat:

Memòria de càlcul

Pàg. 63

• Les portes i reixes metàl·liques que donen a l'exterior dels edificis no tindran contacte elèctric amb masses conductores susceptibles de quedar a tensió a causa de defectes o avaries.

• Al pis dels Centres de Transformació s'instal·larà un mallat cobert per una capa de formigó de 10 cm, connectat a la posada a terra del mateix.

• En el cas d'instal·lar les piques en filera, es disposaran alineades amb el front de l'edifici.

• Al voltant de l'edifici de maniobra exterior es col·locarà una vorera perimetral d'1 m d'ample amb un espessor suficient per evitar tensions de contacte quan es maniobren els equips des de l'exterior.

El valor real de la resistència de posada a terra dels edificis serà:

on:

Kr= coeficient de l'elèctrode


R't= resistència total de posada a terra [Ohm]

De manera que per als Centres de Transformació:

• R't = 17,4 Ohm

i la intensitat de defecte real, tal com indica la fórmula:

• I'd = 473,87 A

ort RKR

Memòria de càlcul

Pàg. 64

2.3.11.5. Càlcul de les tensions de pas a l'interior de la instal·lació.

En els edificis de maniobra exterior no hi ha possibles tensions de pas a l'interior ja que no es pot accedir a l'interior dels mateixos.

Adoptant les mesures de seguretat addicionals, cal una vorera perimetral, en la qual no es precisa el càlcul de les tensions de pas i de contacte des d'aquesta vorera amb l'interior, ja que aquestes són pràcticament nul les. Es considera que la vorera perimetral és part de l'edifici.

La tensió de defecte vindrà donada per:

on:

R't= resistència total de posada a terra [Ohm]

I'd= intensitat de defecte [A]

V'd= tensió de defecte [V]

pel que en els Centres de Transformació:

• V'd = 8245,38 V

La tensió de pas en l'accés serà igual al valor de la tensió màxima de contacte sempre que disposi d'una malla equipotencial connectada a l'elèctrode de terra segons la fórmula:

dtd IRV

docc IRKV

Memòria de càlcul

Pàg. 65

on:

kc= coeficient



V'c= tensió de pas en l'accés [V]

pel que tindrem als Centres de Transformació:

• V'c = 4.350,15 V.

2.3.11.6. Càlcul de les tensions de pas en l'exterior de la instal·lació.

Adoptant les mesures de seguretat addicionals, no cal calcular les tensions de contacte a l'exterior de la instal·lació, ja que aquestes seran pràcticament nul·les.

Tensió de pas en l'exterior:

on:

kp= coeficient



V'p= tensió de pas en l'exterior [V]

de manera que, per a aquests casos:

• V'p = 1.428,73 V als Centres de Transformació.

dopp IRKV

Memòria de càlcul

Pàg. 66

2.3.11.7. Càlcul de les tensions aplicades.

- Centres de Transformació.

Els valors admissibles són per una durada total de la manca igual a:

• t = 0,7 seg

• K = 72

• n = 1

Tensió de pas en l'exterior:

on:

K= coeficient

t= temps total de durada de la falta [s]

n= coeficient


Vp= tensió admissible de pas a l'exterior [V]

de manera que, per a aquest cas

• Vp = 1.954,29 V

La tensió de pas en l'accés a l'edifici:

10006110 o

npR

tKV

100033110

)(oo

naccpRR

tKV

Memòria de càlcul

Pàg. 67

on:

K= coeficient

t= temps total de durada de la falta [s]

n= coeficient


R'o= resistivitat del formigó en [Ohm • m]

Vp (acc)= tensió admissible de pas en l'accés [V]

de manera que, per a aquest cas

• Vp (acc) = 10.748,57 V

Comprovem ara que els valors calculats per al cas d'aquests Centre de Transformació són inferiors als valors admissibles:

Tensió de pas en l'exterior del centre:

• V'p = 1.428,73 V <Vp = 1.954,29 V

Tensió de pas en l'accés al centre:

• V'p (acc) = 4.350,15 V <Vp (acc) = 10.748,57 V

Tensió de defecte:

• V'd = 8.245,38 V <VBT = 10000 V

Intensitat de defecte:

• Ia = 50 A <Id = 473,87 A <Idm = 500 A

Memòria de càlcul

Pàg. 68

2.3.11.8. Investigació de les tensions transferibles a l'exterior:

Per garantir que el sistema de terres de protecció no transfereixi tensions al sistema de terra de servei, evitant així que afectin als usuaris, s'ha d'establir una separació entre els elèctrodes més pròxims d'ambdós sistemes, sempre que la tensió de defecte superi els 1000V.

En aquest cas és imprescindible mantenir aquesta separació, en ser la tensió de defecte superior als 1000 V indicats.

La distància mínima de separació entre els sistemes de terres ve donada per l'expressió:

on:



D= distància mínima de separació [m]

Per a aquests Centres de Transformació:

• D = 11,31 m

Es connectarà a aquest sistema de terres de servei el neutre del transformador, així com la terra dels secundaris dels transformadors de tensió i intensitat de la cel·la de mesura.

Les característiques del sistema de terres de servei són les següents:

• Identificació: 5/22 (segons mètode UNESA)

• Geometria: Piques alineades

• Nombre de piques: dos

2000

do IRD

Memòria de càlcul

Pàg. 69

• Longitud entre piques: 2 metres

• Profunditat de les piques: 0,5 m

Els paràmetres segons aquesta configuració de terres són:

• Kr = 0,201

• Kc = 0,0392

El criteri de selecció de la terra de servei és no ocasionar en l'elèctrode una tensió superior a 24 V quan hi ha un defecte a terra en una instal·lació de BT protegida contra contactes indirectes per un diferencial de 650 mA. Per a això la resistència de posada a terra de servei ha de ser inferior a 37 Ohm.

Rtserv = Kr • Ro = 0,201 • 150 = 30,15 <37 Ohm

Per mantenir els sistemes de posada a terra de protecció i de servei independents, la posada a terra del neutre es realitzarà amb cable aïllat de 0,6 / 1 kV, protegit amb tub de PVC de grau de protecció 7 com a mínim, contra danys mecànics.

2.3.11.9. Correcció i ajust del disseny inicial.

Segons el procés de justificació de l'elèctrode de posada a terra seleccionat, no es considera necessària la correcció del sistema projectat.

No obstant això, es pot executar qualsevol configuració amb característiques de protecció millors que les calculades, és a dir, atenent a les taules adjuntes al Mètode de Càlcul de Terres de UNESA, amb valors de "Kr" inferiors als calculats, sense necessitat de repetir els càlculs, independentment que es canviï la profunditat d'enterrament, geometria de la xarxa de terra de protecció, dimensions, nombre de piques o longitud d'aquestes, ja que els valors de tensió seran inferiors als calculats en aquest cas.

Memòria de càlcul

Pàg. 70

2.4. Xarxa subterrània de baixa tensió.

2.4.1 Distribució de càrregues.

Com em vist anteriorment distribuirem les càrregues de la manera que es detalla a la taula següent:

Centre de Transformació Sortida Destí Previsió de càrrega (kW) Previsió de càrrega C.T (kVA)

L1 C.G.P 1 125 C.T1 L2 C.G.P 2 125 531,25

L3 C.G.P 3 125 L4 C.G.P 6 50 L5 C.G.P 5 125


C.T3 L10 C.G.P 15 50 268,9 L11 C.G.P 16 100 L12 C.G.P Il·luminació 15,12 L13 C.G.P 12 50


C.T5 L18 C.G.P 10 50 343,75 L19 C.G.P 11 50 L20 C.G.P 13 50

Memòria de càlcul

Pàg. 71

2.4.2 Formules emprades.

Per al càlcul de la xarxa subterrània de baixa tensió emprarem les següents formules.

Sistema Trifàsic:

I = Pc / 1,732 x U x Cos = amp (A)

i = 1.732 x I [(L x Cos /kx S xn) + (Xu x L x Sen /1000 xn)] = (V)

Sistema Monofàsic:

I = Pc / U x Cos = amp (A)

i = 2 x I[(L x Cos / kx S xn) + (Xu x L x Sen / 1000 xn)] = (V)

On:

Pc = Potència de càlcul en watts.

L = Longitud de Càlcul en metres.

i = Caiguda de tensió en Volts.

K = Conductivitat.

I = Intensitat en Ampers.

U = Tensió de Servei en Volts (trifàsica o Monofàsica).

S = Secció del conductor en mm ².

Cos = Cosinus de fi. Factor de potència.

n = Nombre de conductors per fase.

Xu = Reactància per unitat de longitud en m / m.

Fórmula Conductivitat Elèctrica:

K = 1 /

= 20 [1 + (T-20)]

T = T0 + [(Tmax-T0) (I / Imax) ²]

Memòria de càlcul

Pàg. 72

sent,

K = Conductivitat del conductor a la temperatura T.

= Resistivitat del conductor a la temperatura T.

20 = Resistivitat del conductor a 20 º C.

Cu = 0.018

A = 0.029

= Coeficient de temperatura:

Cu = 0,00392

A = 0,00403

T = Temperatura del conductor (º C).

T0 = Temperatura ambient (º C):

Cables soterrats = 25 º C

Cables a l'aire = 40 º C

Tmax = Temperatura màxima admissible del conductor (º C):

XLPE, EPR = 90 º C

PVC = 70 º C

I = Intensitat prevista pel conductor (A).

Imax = Intensitat màxima admissible del conductor (A).

Fórmules Sobrecàrregues:

Ib In Iz

I2 1,45 Iz

on:

Ib: intensitat utilitzada en el circuit.

Iz: intensitat admissible de la canalització segons la norma UNE 20-460/5-523.

In: intensitat nominal del dispositiu de protecció. Per als dispositius de protecció regulables, In és la intensitat de regulació escollida.

Memòria de càlcul

Pàg. 73

I2: intensitat que assegura efectivament el funcionament del dispositiu de protecció. A la pràctica I2 es pren igual:

- A la intensitat de funcionament en el temps convencional, per als interruptors automàtics (1,45 In com a màxim).

- A la intensitat de fusió en el temps convencional, per als fusibles (1,6 In).

Fórmules Curtcircuit

* IpccI = Ct U / √3 Zt

Sent,

IpccI: intensitat permanent de c.c. en inici de línia en kA.

Ct: Coeficient de tensió.

U: Tensió trifàsica en V.

Zt: Impedància total en MOhm, aigües amunt del punt de cc (Sense incloure la línia o circuit en estudi).

* IpccF = Ct UF / 2 Zt

Sent,

IpccF: Intensitat permanent de c.c. en fi de línia en kA.

Ct: Coeficient de tensió.

UF: Tensió monofàsica a V.

Zt: Impedància total en MOhm, incloent la pròpia de la línia o circuit (per tant és igual a la impedància en origen més la pròpia del conductor o línia).

* La impedància total fins al punt de curtcircuit serà:

Zt = (Rt² + Xt²) ½

Memòria de càlcul

Pàg. 74

Sent,

Rt: R1 + R2 + ................ + Rn (suma de les resistències de les línies aigües amunt fins al pun¬to de cc)

Xt: X1 + X2 + .............. + Xn (suma de les reactàncies de les línies aigües amunt fins al pun¬to de cc)

R = L · 1000 · CR / K · S · n (MOhm)

X = Xu · L / n (MOhm)

R: Resistència de la línia en MOhm.

X: Reactància de la línia en MOhm.

L: Longitud de la línia en m.

CR: Coeficient de resistivitat, extret de condicions generals de cc

K: Conductivitat del metall.

S: Secció de la línia en mm².

Xu: Reactància de la línia, en MOhm per metre.

n: nombre de conductors per fase.

* Tmcicc = Cc · S² / IpccF²

Sent,

tmcicc: Temps màxim en sg que un conductor suporta una IPCC.

Cc = Constant que depèn de la naturalesa del conductor i del seu aïllament.

S: Secció de la línia en mm².

IpccF: Intensitat permanent de c.c. en fi de línia a A.

* Tficc = cte. fusible / IpccF²

Sent,

tficc: temps de fusió d'un fusible per a una determinada intensitat de curtcircuit.

Memòria de càlcul

Pàg. 75

IpccF: Intensitat permanent de c.c. en fi de línia a A.

* Lmax = 0,8 UF / 2 · IF5 · √ (1,5 / K · S · n) ² + (Xu / n · 1000) ²

Sent,

Lmax: Longitud màxima de conductor protegit a cc (M) (per a protecció per fusibles)

UF: Tensió de fase (V)

K: Conductivitat

S: Secció del conductor (mm²)

Xu: Reactància per unitat de longitud (MOhm / m). En conductors aïllats sol ser 0,1.

n: nombre de conductors per fase

Ct = 0,8: És el coeficient de tensió.

CR = 1,5: És el coeficient de resistència.

IF5 = Intensitat de fusió en ampers de fusibles en 5 sg.

* Corbes vàlides. (Per protecció de Interruptors automàtics dotats de Relé electromagnètic).

CORBA B IMAG = 5 In

CORBA C IMAG = 10 In

CORBA D I MA IMAG = 20 In

Memòria de càlcul

Pàg. 76

2.4.3 Càlculs de la xarxa subterrània de baixa tensió.

2.4.3.1 C.T.1.

Resultats obtinguts per a les diferents branques i nusos:

Linea Nudo Orig.

Nudo Dest.

Long. (m)

Metal/ Xu(m /m) Canal./Aislam/Polar.

I.Cálculo (A)

In/Ireg (A)

Sección (mm2)

I. Admisi. (A)/Fc

L1 C.T1 C.G.P 1 56 Al Ent.Bajo Tubo XLPE,0.6/1 kV

Tetrap. 225,53 250 3x240/150 344/0,8


Tetrap. 225,53 250 3x240/150 344/0,8


Tetrap. 225,53 250 3x240/150 344/0,8

L4 C.T1 C.G.P 6 242 Al Ent.Bajo Tubo XLPE,0.6/1 kV Tetrap. 90,21 100 3x240/150 344/0,8

Memòria de càlcul

Pàg. 77

Nudo C.d.t.(V) Tensión Nudo(V) C.d.t.(%) Carga Nudo

C.T1 0 400 0 766,816(425 kW)

C.G.P 1 -2,083 397,917 0,521 -225,53 A(-125 kW)

C.G.P 2 -3,237 396,763 0,809 -225,53 A(-125 kW)

C.G.P 3 -3,162 396,838 0,791 -225,53 A(-125 kW)

C.G.P 6 -3,601 396,399 0,9* -90,21 A(-50 kW)

NOTA:


Resultats curtcircuit:

Linea Nudo Orig. Nudo Dest. IpccI (kA)

P de C (kA) IpccF(A) tmcicc (sg) tficc (sg) In;Curvas

L1 C.T1 C.G.P 1 22,73 50 7.194,29 9,83 0,279 250

L2 C.T1 C.G.P 2 22,73 50 5.572,83 16,39 0,465 250

L3 C.T1 C.G.P 3 22,73 50 5.658,78 15,89 0,451 250

L4 C.T1 C.G.P 6 22,73 50 2.453,62 84,54 0,299 100

Memòria de càlcul

Pàg. 78

2.4.3.2 C.T 2.


Linea Nudo Orig.

Nudo Dest.

Long. (m)


I.Cálculo (A)

In/Ireg (A)

Sección (mm2)

I. Admisi. (A)/Fc

L5 C.T 2 C.G.P 5 30 AlEnt.Bajo Tubo XLPE,0.6/1 kV

Tetrap. 225,53 250 3x240/150 344/0,8


Tetrap. 90,21 100 3x240/150 344/0,8

L7 C.T 2 C.G.P 8 47 Al Ent.Bajo Tubo XLPE,0.6/1 kV Tetrap. 90,21 100 3x240/150 344/0,8


Tetrap. 90,21 100 3x240/150 344/0,8

Memòria de càlcul

Pàg. 79


C.T 2 0 400 0 496,175(275 kW)

C.G.P 5 -1,116 398,884 0,279 -225,53 A(-125 kW)

C.G.P 7 -1,146 398,854 0,286* -90,21 A(-50 kW)

C.G.P 8 -0,699 399,301 0,175 -90,21 A(-50 kW)

C.G.P 9 -0,744 399,256 0,186 -90,21 A(-50 kW)

NOTA:



Linea Nudo Orig.

Nudo Dest.

IpccI (kA)

P de C (kA) IpccF(A)

tmcicc (sg) tficc (sg) In;Curvas

L5 C.T 2 C.G.P 5 22,73 50 9.093,65 6,15 0,175 250

L6 C.T 2 C.G.P 7 22,73 50 6.025,99 14,02 0,05 100

L7 C.T 2 C.G.P 8 22,73 50 7.796,85 8,37 0,03 100

L8 C.T 2 C.G.P 9 22,73 50 7.588,96 8,84 0,031 100

Memòria de càlcul

Pàg. 80

2.4.3.3 C.T.3.


Linea Nudo Orig. Nudo Dest.

Long. (m)


I.Cálculo (A)

In/Ireg (A)

Sección (mm2)

I. Admisi. (A)/Fc

L9 C.T 3 C.G.P 14 33 Al Ent.Bajo Tubo XLPE,0.6/1 kV

Tetrap. 90,21 100 3x240/150 344/0,8


Tetrap. 90,21 100 3x240/150 344/0,8


Tetrap. 180,43 200 3x240/150 344/0,8

L12 C.T 3C.G.P

IL·LUMINACIÓ 55 Al Ent.Bajo Tubo XLPE,0.6/1 kV

Tetrap. 27,28 35 3x240/150 344/0,8

Memòria de càlcul

Pàg. 81


C.T 3 0 400 0 388,135(215,12 kW)

C.G.P 14 -0,491 399,509 0,123 -90,21 A(-50 kW)

C.G.P 15 -0,595 399,405 0,149 -90,21 A(-50 kW)

C.G.P 16 -1,458 398,542 0,365* -180,43 A(-100 kW)

C.G.P IL·LUMINACIÓ -0,248 399,753 0,062 -27,28 A(-15,12 kW)

NOTA:



Linea Nudo Orig. Nudo Dest.

IpccI (kA)

P de C (kA) IpccF(A)

tmcicc (sg) tficc (sg) In;Curvas

L9 C.T 3 C.G.P 14 22,73 50 8.852,56 6,49 0,023 100

L10 C.T 3 C.G.P 15 22,73 50 8.308,29 7,37 0,026 100

L11 C.T 3 C.G.P 16 22,73 50 7.657,48 8,68 0,144 200

L12 C.T 3 C.G.P

IL·LUMINACIÓ 22,73 50 7.258,11 9,66 0,005 35

Memòria de càlcul

Pàg. 82

2.4.3.4 C.T.4.


Linea Nudo Orig.

Nudo Dest.

Long. (m)

Metal/ Xu(m /m) Canal./Aislam/Polar. I.Cálculo

(A) In/Ireg

(A) Sección (mm2)

I. Admisi. (A)/Fc

L13 C.T 4 C.G.P

12 121 Al Ent.Bajo Tubo XLPE,0.6/1 kV

Tetrap. 90,21 100 3x240/150 344/0,8


Tetrap. 225,53 250 3x240/150 344/0,8

L15 C.T 4 C.G.P


Tetrap. 180,43 200 3x240/150 344/0,8


Tetrap. 180,43 200 3x240/150 344/0,8

Memòria de càlcul

Pàg. 83


C.T 4 0 400 0 676,602(375 kW)

C.G.P 12 -1,801 398,199 0,45 -90,21 A(-50 kW)

C.G.P 17 -1,116 398,884 0,279 -225,53 A(-125 kW)

C.G.P 18 -4,107 395,893 1,027 -180,43 A(-100 kW)

C.G.P 19 -5,714 394,286 1,429* -180,43 A(-100 kW)

NOTA:



Linea Nudo Orig.

Nudo Dest. IpccI (kA)


L13 C.T 4 C.G.P 12 22,73 50 4.399,99 26,29 0,093 100

L14 C.T 4 C.G.P 17 22,73 50 9.093,65 6,15 0,175 250

L15 C.T 4 C.G.P 18 22,73 50 3.969,31 32,3 0,536 200

L16 C.T 4 C.G.P 19 22,73 50 3.011,66 56,11 0,932 200

Memòria de càlcul

Pàg. 84

2.4.3.5. C.T.5.


Linea Nudo Orig.

Nudo Dest.

Long. (m)

Metal/ Xu(m /m) Canal./Aislam/Polar. I.Cálculo (A)

In/Ireg (A) Sección (mm2)

I. Admisi. (A)/Fc


Tetrap. 225,53 250 3x240/150 344/0,8

L18 C.T 5 C.G.P


Tetrap. 90,21 100 3x240/150 344/0,8

L19 C.T 5 C.G.P


Tetrap. 90,21 100 3x240/150 344/0,8

L20 C.T 5 C.G.P


Tetrap. 90,21 100 3x240/150 344/0,8

Memòria de càlcul

Pàg. 85


C.T 5 0 400 0 496,175(275 kW)

C.G.P 4 -2,232 397,768 0,558 -225,53 A(-125 kW)

C.G.P 10 -2,158 397,842 0,539 -90,21 A(-50 kW)

C.G.P 11 -2,068 397,932 0,517 -90,21 A(-50 kW)

C.G.P 13 -2,842 397,158 0,711* -90,21 A(-50 kW)

NOTA:



Linea Nudo Orig.

Nudo Dest. IpccI (kA)


L17 C.T 5 C.G.P 4 22,73 50 6.946,77 10,55 0,299 250

L18 C.T 5 C.G.P 10 22,73 50 3.814,09 34,99 0,124 100

L19 C.T 5 C.G.P 11 22,73 50 3.946,41 32,68 0,116 100

L20 C.T 5 C.G.P 13 22,73 50 3.025,33 55,61 0,197 100

Memòria de càlcul

Pàg. 86

2.4.3.6. Línies destinades a il·luminació.

- Potencia total instalada il·luminació:

LA 1 1710 W

LA 2 2250 W

LA 3 1080 W

LB 1 810 W

LB 2 360 W

LB 3 360 W

LB 4 360 W

LB 10 90 W

LB 5 1710 W

LB 6 360 W

LB 9 360 W

LB 7 360 W

LB 8 360 W

LC 1 540 W

LC 2 1170 W

LC 3 720 W

LC 4 630 W

LC 5 990 W

LC 6 540 W

TOTAL.... 14760 W

Memòria de càlcul

Pàg. 87

Denominació P.Càlcul Dist.Cálc Secció I.Càlcul Cdt

(W) (m) (mm²) (A) (%)

LA 1 1710 489 2x6+TTx6Cu 7.43 3.74

LA 2 2250 666 2x6+TTx6Cu 9.78 4.16

LA 3 1080 267 2x6+TTx6Cu 4.7 3.34

LB 1 810 303 2x6+TTx6Cu 3.52 2.84

LB 2 360 104 2x6+TTx6Cu 1.57 0.43

LB 3 360 105 2x6+TTx6Cu 1.57 0.44

LB 4 360 121 2x6+TTx6Cu 1.57 0.5

LB 10 90 15 2x6+TTx6Cu 0.39 0.02

LB 5 1710 489 2x6+TTx6Cu 7.43 3.63

LB 6 360 121 2x6+TTx6Cu 1.57 0.5

LB 9 360 100 2x6+TTx6Cu 1.57 0.42

LB 7 360 100 2x6+TTx6Cu 1.57 0.42

LB 8 360 100 2x6+TTx6Cu 1.57 0.42

LC 1 540 175 2x6+TTx6Cu 2.35 1.09

LC 2 1170 377 2x6+TTx6Cu 5.09 3.06

LC 3 720 230 2x6+TTx6Cu 3.13 1.92

LC 4 630 294 2x6+TTx6Cu 2.74 2.14

LC 5 990 342 2x6+TTx6Cu 4.3 3.92

LC 6 540 184 2x6+TTx6Cu 2.35 1.15

Memòria de càlcul

Pàg. 88

2.5. Càlculs Luminotècnics.

2.5.1 Magnituds fonamentals dels càlculs luminotècnics.

En aquest apartat presentarem les magnituds fonamentals de la Luminotècnia, així com les unitats més emprades per a la seva mesura. La llum és una forma d'energia i com a tal, hauria de mesurar-se en Joules (J) al Sistema Internacional de mesures, però atès que no tota la llum emesa per una font produeix sensació lluminosa ni tota l'energia que consumeix es converteix en llum, per quantificar la radiació a la qual és sensible l'ull humà és necessari definir noves magnituds i les seves unitats de mesura. Les magnituds fonamentals de la Luminotècnia són les següents:

-Flux lluminós (F), la seva unitat de mesura és el lumen (lm).

-Intensitat Lluminosa (I), la seva unitat és la candela (cd).

-Il·luminació (E), la seva unitat de mesura és el lux (lx).

-Luminància (L), la seva unitat és candela / m² (cd / m²).

-Rendiment lluminós o eficiència lluminosa (ɳ), la seva unitat de mesura és lumen watt (lm/watt).

Taula resum:

Il·luminació polígon

Contacto: N° de encargo: Empresa: N° de cliente:

Fecha: 03.08.2015Proyecto elaborado por: Ruben Martínez


03.08.2015

Proyecto elaborado por Ruben MartínezTeléfono

Faxe-Mail

Il·luminació polígon / Lista de luminarias

153 Pieza PHILIPS SGS451 FG 1xCPO-TW90W EB OC IT1 P3N° de artículo: Flujo luminoso (Luminaria): 8073 lmFlujo luminoso (Lámparas): 10350 lmPotencia de las luminarias: 99.0 WClasificación luminarias según CIE: 100Código CIE Flux: 43 74 97 100 78Lámpara: 1 x CPO-TW90W/840 (Factor de corrección 1.000).

DIALux 4.12 by DIAL GmbH Página 2


03.08.2015


Faxe-Mail

PHILIPS SGS451 FG 1xCPO-TW90W EB OC IT1 P3 / Hoja de datos de luminarias

Emisión de luz 1:

Clasificación luminarias según DIN: A30Código CIE Flux: 43 74 97 100 78

Para esta luminaria no puede presentarse ninguna tabla UGR porque carece de atributos de simetría.



03.08.2015


Faxe-Mail

PHILIPS SGS451 FG 1xCPO-TW90W EB OC IT1 P3 / CDL (Polar)

Luminaria: PHILIPS SGS451 FG 1xCPO-TW90W EB OC IT1 P3Lámparas: 1 x CPO-TW90W/840



03.08.2015


Faxe-Mail

PHILIPS SGS451 FG 1xCPO-TW90W EB OC IT1 P3 / CDL (Lineal)

Luminaria: PHILIPS SGS451 FG 1xCPO-TW90W EB OC IT1 P3Lámparas: 1 x CPO-TW90W/840



03.08.2015


Faxe-Mail

Escena exterior 1 / Luminarias (ubicación)

Escala 1 : 2996

Lista de piezas - Luminarias

N° Pieza Designación

1 153 PHILIPS SGS451 FG 1xCPO-TW90W EB OC IT1 P3



03.08.2015


Faxe-Mail

Resumen de los resultados

Escena exterior 1 / Superficie de cálculo (sumario de resultados)

Escala 1 : 2996

Lista de superficies de cálculo

N° Designación Tipo Trama Em

[lx]

Emin

[lx]

Emax

[lx]

Emin

/

Em

Emin

/

Emax

1 C/ SANT JOAN vertical, 0.0° 128 x 32 12 1.41 131 0.118 0.011

2 C/ SENANT perpendicular 64 x 128 11 0.15 362 0.013 0.000

3 C/ MATARUCS perpendicular 128 x 32 15 0.20 331 0.014 0.001

4 C/ LA PENA perpendicular 128 x 32 17 0.11 399 0.006 0.000

5 AV. TRINITAT perpendicular 128 x 128 11 0.14 491 0.012 0.000

6C/ LA PASQUALA

perpendicular 128 x 32 14 0.24 295 0.017 0.001

7 AV CATALUNYA perpendicular 128 x 128 9.85 0.27 283 0.028 0.001

Tipo Cantidad Media [lx] Min [lx] Max [lx] Emin / Em Emin / Emax

perpendicular 6 13 0.11 491 0.01 0.00vertical 1 12 1.41 131 0.12 0.01



03.08.2015


Faxe-Mail

Escena exterior 1 / C/ SANT JOAN / Gama de grises (E, vertical)

Escala 1 : 2992Situación de la superficie en la escena exterior:Punto marcado:(0.000 m, 217.600 m, 0.850 m)

Trama: 128 x 32 Puntos

Em [lx] Emin [lx] Emax [lx] Emin / Em Emin / Emax

12 1.41 131 0.118 0.011

Rotación: 0.0°



03.08.2015


Faxe-Mail

Escena exterior 1 / C/ SENANT / Gama de grises (E, perpendicular)




11 0.15 362 0.013 0.000



03.08.2015


Faxe-Mail

Escena exterior 1 / C/ MATARUCS / Gama de grises (E, perpendicular)



Em

[lx] Emin

[lx] Emax

[lx] Emin

/ Em

Emin

/ Emax

15 0.20 331 0.014 0.001



03.08.2015


Faxe-Mail

Escena exterior 1 / C/ LA PENA / Gama de grises (E, perpendicular)




17 0.11 399 0.006 0.000



03.08.2015


Faxe-Mail

Escena exterior 1 / AV. TRINITAT / Gama de grises (E, perpendicular)




11 0.14 491 0.012 0.000



03.08.2015


Faxe-Mail

Escena exterior 1 / C/ LA PASQUALA / Gama de grises (E, perpendicular)



Em

[lx] Emin

[lx] Emax

[lx] Emin

/ Em

Emin

/ Emax

14 0.24 295 0.017 0.001



03.08.2015


Faxe-Mail

Escena exterior 1 / AV CATALUNYA / Gama de grises (E, perpendicular)




9.85 0.27 283 0.028 0.001


Pàg. 102

3. Plànols




Pàg. 103

ÍNDEX

3.1 Situació .................................................................................. 104

3.2 Emplaçament .......................................................................... 105

3.3 Planta .................................................................................... 106

3.4 Previsió de càrrega .................................................................. 107

3.5 Conexió amb la S.E .................................................................. 108

3.6 Xarxa Alta Tensió ..................................................................... 109

3.7 Xarxa Baixa Tensió .................................................................. 110

3.8 C.T de 630 kVA 1 ..................................................................... 111

3.9 C.T de 630 kVA 2 ..................................................................... 112

3.10 Esquema Unifilar M.T i B.T ....................................................... 113

3.11 Distribució de lluminàries ........................................................ 114

3.12 Il·luminació sector A ............................................................... 115

3.13 Il·luminació sector B ............................................................... 116

3.14 Il·luminació sector C ............................................................... 117

3.15 Esquema unifilar d’il·luminació ................................................. 118

3.16 Rasa tipus M.T ....................................................................... 119

3.17 Rasa tipus B.T i mixtes ........................................................... 120

3.18 Xarxa de terra dels C.T ........................................................... 121

3.19 Detall lluminària .................................................................... 122

RUBEN

Sello

RUBEN

Sello

RUBEN

Sello

RUBEN

Sello

RUBEN

Sello

RUBEN

Sello

4.Plec de condicions

Pàg. 123






Pàg. 124

Índex

4.1. Condicions Generals. ............................................................... 128

4.2 Camp d’aplicació. ..................................................................... 128

4.3. Disposicions Generals. ............................................................. 128

4.3.1. Condicions Facultatives Legals. ............................................ 128

4.3.2. Seguretat en el treball........................................................ 129

4.3.3. Seguretat Pública. ............................................................. 130

4.4. Organització del treball. ........................................................ 130

4.4.1. Dades de l’obra. ................................................................ 130

4.4.2. Replanteig de l’obra. .......................................................... 131

4.4.3. Millores i variacions del projecte. ......................................... 131

4.4.4. Recepció del material. ........................................................ 131

4.4.5. Organització. .................................................................... 131

4.4.6. Execució de les obres. ........................................................ 132

4.4.7. Subcontractació de les obres. .............................................. 132

4.4.8. Termini d’execució. ............................................................ 133

4.4.9. Recepció provisional. ......................................................... 133

4.4.10. Períodes de garantia. ....................................................... 134

4.4.11. Recepció definitiva. .......................................................... 134

4.4.12. Pagament d’obres. ........................................................... 134

4.4.13. Abonament de materials aplicats. ....................................... 135

4.5. Disposició final. ...................................................................... 135

4.6 Condicions per a l'Obra Civil i Muntatge de les línies elèctriques d'alta tensió amb conductors aïllats. ......................................................... 136

4.6.1. Preparació i programació de l’obra. ...................................... 136

4.6.2. Rases. ............................................................................. 136

4.6.2.1. Rases en terra. ............................................................ 136

4.6.2.1.1. Execució. .............................................................. 136

4.6.2.1.2. Dimensions i Condicions Generals d'Execució. ............. 139

4.6.2.1.2.1. Rasa normal per mitja tensió............................... 139

4.6.2.1.2.2. Rasa per a mitja tensió en terreny amb serveis. ..... 140

4.6.2.1.2.3. Rasa amb més d'una banda horitzontal. ................ 140

4.6.2.2. Rases en roca. ............................................................. 141

4.6.2.3. Rases anormals i especials. ........................................... 141

4.6.2.4. Trencament de paviments. ............................................ 141

4.6.2.5. Reposició de paviments. ................................................ 141


Pàg. 125

4.6.3. Creus (Cables entubats). ................................................. 142

4.6.3.1. Materials. ................................................................... 142

4.6.3.2. Dimensions i característiques generals d’execució. ............ 143

4.6.3.3. Característiques particulars d’execució d’ encreuament i paral·lelisme amb determinat tipus d’instal·lació. .......................... 144

4.6.4. Estesa de cables................................................................ 146

4.6.4.1. Estesa de cables amb rasa oberta. .................................. 146

4.6.4.1.1. Maneig i preparació de bobines. ................................ 146

4.6.4.1.2. Estesa de cables. .................................................... 146

4.6.4.2. Estesa de cables a galeria o tubulars. .............................. 148

4.6.4.2.1. Estesa de cables en tubulars. ................................... 148

4.6.4.2.2. Estesa de cables en galeria. ..................................... 149

4.6.5. Muntatges. ....................................................................... 149

4.6.5.1. Empalmaments. ........................................................... 149

4.6.5.2. Ampolles terminals. ...................................................... 150

4.6.5.3. Auto-vàlvules i seccionador. .......................................... 150

4.6.5.4. Ferraments i connexions. .............................................. 150

4.6.5.5. Col·locació de suports i palometes. ................................. 151

4.6.5.5.1. Suports i palometes per a cables sobre murs de formigó. .......................................................................................... 151

4.6.5.5.2. Suports i palometes per a cables sobre murs de maó. .. 151

4.6.6. Diversos. ......................................................................... 151

4.6.6.1. Col·locació de cables en tubs i engafetada en columna (entroncaments aeri-subterranis per MT). .................................... 151

4.6.7. Transport de bobines de cables. ........................................... 152

4.7. Condicions per al muntatge de línies elèctriques d'alta tensió amb conductors nus. ............................................................................ 153

4.7.1. Conductors. ...................................................................... 153

4.7.2. Empalmaments i connexions. .............................................. 153

4.7.3. Cables de terra. ................................................................ 154

4.7.4. Ferraments....................................................................... 154

4.7.5. Aïlladors. ......................................................................... 154

4.7.6. Suports............................................................................ 155

4.7.6.1. Suports metàl·lics. ....................................................... 155

4.7.6.2. Suports de formigó....................................................... 155

4.7.6.3. Suports de fusta. ......................................................... 155

4.7.6.4. Tirants. ...................................................................... 156


Pàg. 126

4.7.6.5. Connexió dels suports a terra. ........................................ 156

4.7.6.6. Numeració i avisos de perill. .......................................... 157

4.7.7. Fomentacions. .................................................................. 157

4.7.8. Derivacions, seccionaments i proteccions. ............................. 157

4.7.8.1. Derivacions, seccionaments de línies. .............................. 157

4.7.8.2. Seccionadors o desconnectadors..................................... 158

4.7.8.3. Interruptors. ............................................................... 158

4.7.8.4. Proteccions. ................................................................ 158

4.8. Condicions Tècniques per a l'Execució de Xarxes Subterrànies de Distribució en Baixa Tensió. ............................................................ 159

4.8.1. Execució del treball. ........................................................... 159

4.8.1.1. Traçat. ....................................................................... 159

4.8.1.2. Obertura de Rases. ...................................................... 159

4.8.1.3. Canalització. ............................................................... 160

4.8.1.3.1. Rasa. .................................................................... 160

4.8.1.3.1.1. Cable directament enterrat. ................................ 160

4.8.1.3.1.2. Cable entubat. .................................................. 161

4.8.1.3.2. Encreuaments. ....................................................... 162

4.8.1.3.3. Proximitats i paral·lelismes. ...................................... 164

4.8.2. Transport de bobines de cables. ........................................... 165

4.8.3. Estesa de cables................................................................ 165

4.8.4. Protecció mecànica. ........................................................... 167

4.8.5. Senyalització. ................................................................... 167

4.8.6. Identificació. ..................................................................... 167

4.8.7. Tancament de rases. .......................................................... 167

4.8.9. Reposició de paviments. ..................................................... 168

4.8.10. Posta a terra. .................................................................. 168

4.8.11. Muntatges diversos. ......................................................... 168

4.8.12. Armari de distribució. ....................................................... 168

4.8.13 Materials. ........................................................................ 169

4.8.14. Recepció d’obra. .............................................................. 169

4.9 Condicions Tècniques dels centres de transformació. ..................... 170

4.9.1. Qualitat dels materials ....................................................... 170

4.9.1.1. Obra civil .................................................................... 170

4.9.1.2. Aparellatge de Mitja Tensió. ........................................... 170

4.9.1.3. Transformadors de potència. .......................................... 170


Pàg. 127

4.9.1.4. Equips de mesura. ....................................................... 171

4.9.2. Normes d'execució de les instal·lacions. ................................ 172

4.9.3. Proves reglamentàries. ....................................................... 172

4.9.4. Condicions d'ús, manteniment i seguretat. ............................ 172

4.9.5. Certificats i documentació. .................................................. 172

4.9.6. Llibre d'ordres. .................................................................. 173

4.10. Condicions tècniques particulars sobre els materials. .................. 173

4.10.1 Prescripcions sobre els materials ......................................... 173

4.10.1.1.- Garanties de qualitat (Marcatge CE) ............................. 174

4.10.1.2.- Formigons................................................................ 177

4.10.1.2.1.- Formigó estructural .............................................. 177

4.10.1.2.1.1.- Condicions de subministrament ........................ 177

4.10.1.2.1.2.- Recepció i control ........................................... 177

4.10.1.2.1.3.- Conservació, emmagatzematge i manipulació ..... 179

4.10.1.2.1.4.- Recomanacions per al seu ús en obra ................ 179

4.10.2 Prescripcions quant a l'Execució per Unitat d'Obra. ................. 180

4.10.2.1.- Acondicionament del terreny. ...................................... 186

4.10.2.2.- Gestió de residus. ..................................................... 193

4.10.2.3.- Seguretat i salut. ...................................................... 194


Pàg. 128

4. Plec de Condicions.

4.1. Condicions Generals.

Aquest Plec de Condicions determina els requisits a què s'ha d'ajustar l'execució de les instal·lacions per a la distribució d'energia elèctrica al polígon industrial, les característiques tècniques estaran especificades en el corresponent Projecte.

4.2 Camp d’aplicació.

Aquest Plec de Condicions es refereix a la construcció de xarxes subterrànies d'alta tensió, a la xarxa subterrània de baixa tensió i als centres de transformació del projecte.

Els Plecs de Condicions particulars podran modificar les presents prescripcions.

4.3. Disposicions Generals.

El Contractista està obligat al compliment de la Reglamentació del Treball corresponent, la contractació de l'assegurança obligatòria, Subsidi familiar i de vellesa, Assegurança de Malaltia i totes aquelles reglamentacions de caràcter social vigents o que en endavant es dictin. En particular, haurà de complir el que disposa la norma UNE 24042 "Contractació d'Obres. Condicions Generals ", sempre que no ho modifiqui el present Plec de Condicions.

El Contractista haurà d'estar classificat, segons Ordre del Ministeri d'Hisenda, en el Grup, Subgrup i Categoria corresponents al Projecte i que es fixarà en el Plec de Condicions Particulars, en cas que sigui procedent.

4.3.1. Condicions Facultatives Legals.

Les obres del Projecte, a més del que prescriu el present Plec de Condicions, es regiran pel que especifica:

a) Reglamentació General de Contractació segons Decret 3410/75, de 25 de novembre.

b) Plec de Condicions Generals per a la Contractació d'Obres Públiques aprovat per Decret 3854/70, de 31 de desembre.

c) Article 1588 i següents del Codi Civil, en els casos que sigui procedent la seva aplicació al contracte de què es tracti.


Pàg. 129

d) Reial decret 1955/2000 d'1 de desembre, pel qual es regulen les Activitats de Transport, Distribució, Comercialització, Subministrament i Procediments d'Autorització d'Instal·lacions d'Energia Elèctrica.

e) Reglament Electrotècnic per a Baixa Tensió i Instruccions Tècniques Complementàries (Reial decret 842/2002 de 2 d'agost de 2002).

f) Llei 31/1995, de 8 de novembre, sobre prevenció de riscos laborals i RD 162/97 sobre Disposicions mínimes en matèria de Seguretat i Salut en les Obres de Construcció.

4.3.2. Seguretat en el treball.

El Contractista està obligat a complir les condicions que s'indiquen en l'apartat "f" del paràgraf 4.3.1. d'aquest Plec de Condicions i totes en aquesta matèria foren de pertinent aplicació.

Així mateix, haurà de proveir com fos necessari per al manteniment de les màquines, eines, materials i estris de treball en degudes condicions de seguretat.

Mentre els operaris treballin en circuits o equips en tensió o en la seva proximitat, utilitzaran roba sense accessoris metàl·lics i evitaran l'ús innecessari d'objectes de metall; els metres, regles, mànecs de setrills, útils netejadors, etc. que s'utilitzin no han de ser de material conductor. Es duran les eines o equips en bosses i s'utilitzarà calçat aïllant o almenys sense ferramentes ni claus en soles.

El personal de la Contracta està obligat a usar tots els dispositius i mitjans de protecció personal, eines i peces de seguretat exigits per eliminar o reduir els riscos professionals com ara casc, ulleres, banqueta aïllant, etc. podent el Director d'Obra suspendre els treballs, si estima que el personal de la Contracta està exposat a perills que són corregibles.

El Director d'Obra podrà exigir del Contractista, ordenant-lo per escrit, el cessament en l'obra de qualsevol empleat o obrer que, per imprudència temerària, fos capaç de produir accidents que fessin perillar la integritat física del propi treballador o dels seus companys.

El Director d'Obra podrà exigir del Contractista en qualsevol moment, abans o després de la iniciació dels treballs, que presenti els documents acreditatius d'haver formalitzat els règims de Seguretat Social de tot tipus (afiliació, accident, malaltia, etc.) a la forma legalment establerta.


Pàg. 130

4.3.3. Seguretat Pública.

El Contractista haurà de prendre totes les precaucions màximes en totes les operacions i usos d'equips per protegir les persones, animals i coses dels perills procedents del treball, sent del seu compte les responsabilitats que per tals accidents s'ocasionin.

El Contractista mantindrà una pòlissa d'assegurances que protegeixi prou a ell i als seus empleats o obrers enfront de les responsabilitats per danys, responsabilitat civil, etc. que un i altre poguessin incórrer per al Contractista o per a tercers, com a conseqüència de l'execució dels treballs.

4.4. Organització del treball.

El Contractista ordenarà els treballs en la forma més eficaç per a la perfecta execució dels mateixos i les obres es realitzaran sempre seguint les indicacions del Director d'Obra, a l'empara de les condicions següents:

4.4.1. Dades de l’obra.

Es lliurarà al Contractista una còpia dels plànols i plecs de condicions del Projecte, així com quants plànols o dades necessiti per a la completa execució de l'Obra.

El Contractista podrà prendre nota o treure còpia a costa de la Memòria, Pressupost i Annexos del Projecte, així com segones còpies de tots els documents.

El Contractista es fa responsable de la bona conservació dels originals d'on obtingui les còpies, els quals seran retornats al Director d'Obra després d'utilitzar.

D'altra banda, en un termini màxim de dos mesos, després de l'acabament dels treballs, el Contractista haurà d'actualitzar els diversos plànols i documents existents, d'acord amb les característiques de l'obra acabada, lliurant al Director d'Obra dos expedients complets relatius als treballs realment executats.

No es faran pel Contractista alteracions, correccions, omissions, addicions o variacions substancials en les dades fixades en el Projecte, excepte aprovació prèvia per escrit del Director d'Obra.


Pàg. 131

4.4.2. Replanteig de l’obra.

El Director d'Obra, una vegada que el Contractista estigui en possessió del Projecte i abans de començar les obres, haurà de fer el replanteig de les mateixes, amb especial atenció en els punts singulars, lliurant al Contractista les referències i dades necessàries per fixar completament la ubicació dels mateixos.

S'aixecarà per duplicat Acta, en la qual constaran, clarament, les dades lliurades, signat pel Director d'Obra i pel representant del Contractista.

Les despeses de replanteig seran de compte del Contractista.

4.4.3. Millores i variacions del projecte.

No es consideraran com a millores ni variacions del Projecte més que aquelles que hagin estat ordenades expressament per escrit pel Director d'Obra i convingut preu abans de procedir a la seva execució.

Les obres accessòries o delicades, no incloses en els preus d'adjudicació, podran executar amb personal independent del Contractista.

4.4.4. Recepció del material.

El Director d'Obra d'acord amb el Contractista donarà al seu temps la seva aprovació sobre el material subministrat i confirmarà que permet una instal·lació correcta.

La vigilància i conservació del material subministrat serà per compte del Contractista.

4.4.5. Organització.

El Contractista actuarà de patró legal, acceptant totes les responsabilitats corresponents i quedant obligat al pagament dels salaris i càrregues que legalment estan establertes, i en general, a tot el que legisli, decreti o ordeni sobre el particular abans o durant l'execució de l'obra.

Dins dels estipulat en el Plec de Condicions, l'organització de l'Obra, així com la determinació de la procedència dels materials que s'emprin, estarà a càrrec del Contractista a qui correspon la responsabilitat de la seguretat contra accidents.


Pàg. 132

El Contractista haurà, però, informar el director d'obra de tots els plans d'organització tècnica de l'Obra, així com de la procedència dels materials i emplenar totes les ordres li d'aquest en relació amb dades extremes.

En les obres per administració, el Contractista haurà de donar compte diari al Director d'Obra de l'admissió de personal, compra de materials, adquisició o lloguer d'elements auxiliars i totes les despeses hagi d'efectuar. Per als contractes de treball, compra de material o lloguer d'elements auxiliars, els salaris, preus o quotes sobrepassin en més d'un 5% dels normals en el mercat, sol·licitarà l'aprovació prèvia del Director d'Obra, qui haurà de respondre dins dels vuit dies següents a la petició, llevat de casos de reconeguda urgència, en els quals es donarà compte posteriorment.

4.4.6. Execució de les obres.

Les obres s'executaran conforme al Projecte ia les condicions contingudes en aquest Plec de Condicions i en el Plec Particular si ho hagués i d'acord amb les especificacions assenyalades en el de Condicions Tècniques.

El Contractista, excepte aprovació per escrit del Director d'Obra, no podrà fer cap alteració o modificació de qualsevol naturalesa tant en l'execució de l'obra en relació amb el Projecte com en les Condicions Tècniques especificades, sense prejudici del que en cada moment pugui ordenar pel Director d'Obra a tenor dels disposat en l'últim paràgraf de l'apartat 4.1.

El Contractista no podrà utilitzar en els treballs personal que no sigui del seu exclusiu compte i càrrec, excepte el que indica l'apartat 4.3.

Igualment, serà del seu exclusiu compte i càrrec aquell personal aliè al pròpiament manual i que sigui necessari per al control administratiu del mateix.

El Contractista haurà de tenir al capdavant dels treballs un tècnic prou especialitzat segons el parer del Director d'Obra.

4.4.7. Subcontractació de les obres.

Llevat que el contracte disposi el contrari o que de la seva naturalesa i condicions es dedueixi que l'Obra ha de ser executada directament per l'adjudicatari, aquest pot concertar amb tercers la realització de determinades unitats d'obra.

La celebració dels subcontractes estarà sotmesa al compliment dels següents requisits:


Pàg. 133

a) Que es doni coneixement per escrit al Director d'Obra del subcontracte a celebrar, amb indicació de les parts d'obra a realitzar i les seves condicions econòmiques, per tal que aquell ho autoritzi prèviament.

b) Que les unitats d'obra que l'adjudicatari contracti amb tercers no excedeixi del 50% del pressupost total de l'obra principal.

En qualsevol cas el Contractista no quedarà vinculat en absolut ni reconeixerà cap obligació contractual entre ell i el subcontractista i qualsevol subcontractació d'obres no eximirà al Contractista de cap de les seves obligació respecte al contractant.

4.4.8. Termini d’execució.

Els terminis d'execució, total i parcials, indicats al contracte, es començaran a comptar a partir de la data de replanteig.

El Contractista estarà obligat a complir amb els terminis que s'assenyalin en el contracte per a l'execució de les obres i que seran improrrogables.

No obstant l'anteriorment indicat, els terminis podran ser objecte de modificacions quan així resulti per canvis determinats pel Director d'Obra deguts a exigències de la realització de les obres i sempre que aquests canvis influeixin realment en els terminis assenyalats en el contracte.

Si per qualsevol causa, aliena per complet al Contractista, no fos possible començar els treballs en la data prevista o haguessin de ser suspesos una vegada començats, es concedirà pel Director d'Obra, la pròrroga estrictament necessària.

4.4.9. Recepció provisional.

Un cop acabades les obres i als quinze dies següents a la petició del Contractista es farà la recepció provisional de les mateixes pel Contractant, requerint per a això la presència del Director d'Obra i del representant del Contractista, aixecant-se la corresponent acta, en la qual s'ha de fer constar la conformitat amb els treballs realitzats, si aquest és el cas. Aquest acta serà signada pel Director d'Obra i el representant del Contractista, donant-se l'obra per rebuda si s'ha executat correctament d'acord amb les especificacions donades en el Plec de Condicions Tècniques i en el Projecte corresponent, començant llavors a comptar el termini de garantia.

En el cas de no trobar l'Obra en estat de ser rebuda, es farà constar així en l'Acta i es donaran al Contractista les instruccions precises i detallades per remeiar els defectes observats, fixant-se un termini d'execució. Expirat aquest termini, es farà un nou reconeixement. Les obres de reparació seran


Pàg. 134

per compte ia càrrec del Contractista. Si el Contractista no complís aquestes prescripcions podrà declarar rescindit el contracte amb pèrdua de la fiança.

La forma de recepció s'indica en el Plec de Condicions Tècniques corresponent.

4.4.10. Períodes de garantia.

El període de garantia serà l'assenyalat en el contracte i començarà a comptar des de la data d'aprovació de l'Acta de Recepció.

Fins que tingui lloc la recepció definitiva, el Contractista és responsable de la conservació de l'Obra, sent del seu compte i càrrec les reparacions per defectes d'execució o mala qualitat dels materials.

Durant aquest període, el Contractista garantirà al Contractant contra tota reclamació de tercers, fundada en causa i per ocasió de l'execució de l'Obra.

4.4.11. Recepció definitiva.

En acabar el termini de garantia assenyalat en el contracte o, si no als sis mesos de la recepció provisional, es procedirà a la recepció definitiva de les obres, amb la concurrència del Director d'Obra i del representant del Contractista aixecant l'Acta corresponent, per duplicat (si les obres són conformes), que quedarà firmada pel Director d'Obra i el representant del Contractista i ratificada pel contractant i el Contractista.

4.4.12. Pagament d’obres.

El pagament d'obres realitzades es farà sobre Certificacions parcials que es practicaran mensualment. Aquestes Certificacions contindran només les unitats d'obra totalment acabades que s'haguessin executat en el termini a què es refereixin. La relació valorada que figuri en les certificacions, es farà d'acord amb els preus establerts, reduïts en un 10% i amb la cubicació, plànols i referències necessàries per a la seva comprovació.

Seran de compte del Contractista les operacions necessàries per mesurar unitats ocultes o enterrades, si no s'ha advertit al Director d'Obra oportunament per al seu mesurament.

La comprovació, acceptació o objeccions hauran de quedar acabades per ambdues parts en un termini màxim de quinze dies.

El Director d'Obra expedirà les certificacions de les obres executades que tindran caràcter de documents provisionals a bon compte, rectificables per la liquidació definitiva o per qualsevol de les Certificacions següents, no


Pàg. 135

suposant per altra banda, aprovació ni recepció de les obres executades i compreses en aquestes Certificacions.

4.4.13. Abonament de materials aplicats.

Quan segons el parer del Director d'Obra no hi hagi perill que desaparegui o es deteriorin els materials emmagatzemats i reconeguts com a útils, s'abonaran d'acord amb els preus descompostos de l'adjudicació. Aquest material serà indicat pel Director d'Obra que ho reflectirà en l'Acta de recepció d'Obra, assenyalant el termini de lliurament en els llocs prèviament indicats. El Contractista serà responsable dels danys que es produeixin en la càrrega, transport i descàrrega d'aquest material.

La restitució de les bobines buides es farà en el termini d'un mes, una vegada que s'hagi instal·lat el cable que contenien. En cas de retard en la seva restitució, deteriorament o pèrdua, el Contractista es farà també càrrec de les despeses suplementàries que puguin resultar.

4.5. Disposició final.

La concurrència a qualsevol Subhasta, Concurs o Concurs-Subhasta el Projecte inclogui el present Plec de Condicions Generals, pressuposa la plena acceptació de totes i cadascuna de les seves clàusules.


Pàg. 136

4.6 Condicions per a l'Obra Civil i Muntatge de les línies elèctriques d'alta tensió amb conductors aïllats.

4.6.1. Preparació i programació de l’obra.

Per a la bona marxa de l'execució d'un projecte de línia elèctrica d'alta tensió, convé fer una anàlisi dels diferents passos que cal seguir i de la forma de realitzar-los.

Inicialment i abans de començar la seva execució, es faran les següents comprovacions i reconeixements:

- Comprovar que es disposa de tots els permisos, tant oficials com particulars, per a l'execució del mateix (Llicència Municipal d'obertura i tancament de rases, Condicionats d'Organismes, etc.).

- Fer un reconeixement, sobre el terreny, del traçat de la canalització, fixant-se en l'existència de boques de reg, serveis telefònics, d'aigua, enllumenat públic, etc. que normalment es puguin apreciar per registres en via pública.

- Una vegada realitzat aquest reconeixement s'establirà contacte amb els Serveis Tècnics de les Compa½ías Distribuïdores afectades (Aigua, Gas, Telèfons, Energia Elèctrica, etc.), perquè se½alen sobre el plànol de planta del projecte, les instal·lacions més pròximes que puguin resultar afectades.

- És també interessant, d'una manera aproximada, fixar les escomeses als habitatges existents d'aigua i de gas, amb la finalitat d'evitar, en el possible, el deteriorament de les mateixes en fer les rases.

- El Contractista, abans de començar els treballs d'obertura de rases farà un estudi de la canalització, d'acord amb les normes municipals, així com dels passos que siguin necessaris per als accessos als portals, comerços, garatges, etc., així com les xapes de ferro que hagin de col·locar sobre la rasa per al pas de vehicles, etc.

Tots els elements de protecció i senyalització els haurà de tenir disposats el contractista de l'obra abans de començar a la mateixa.

4.6.2. Rases. 4.6.2.1. Rases en terra. 4.6.2.1.1. Execució. La seva execució comprèn:

a) Obertura de les rases.

b) Subministrament i col · locació de protecció de sorra.

c) Subministrament i col · locació de protecció de rajoles i maó.


Pàg. 137

d) Col · locació de la cinta de atenció al cable.

e) Tapat i piconat de les rases.

f) Càrrega i transport de les terres sobrants.

g) Utilització dels dispositius d'abalisament apropiats.

a) Obertura de les rases.

Les canalitzacions, excepte casos de força major, s'executaran en terrenys de domini públic, sota les voreres, evitant angles pronunciats.

El traçat serà el més rectilini possible, paral·lel en tota la seva longitud a vorades o façanes dels edificis principals.

Abans de procedir a l'inici dels treballs, es marcaran, en el paviment de les voreres, les zones on s'obriran les rases marcant tant la seva amplària com la seva longitud i les zones on es deixaran ponts per a la contenció del terreny.

Si hi ha hagut possibilitat de conèixer les escomeses d'altres serveis a les finques construïdes s'indicaran les seves situacions, amb la finalitat de prendre les precaucions degudes.

Abans de procedir a l'obertura de les rases s'obriran cales de reconeixement per confirmar o rectificar el traçat previst.

En marcar el traçat de les rases es tindrà en compte el radi mínim que cal deixar en la corba d'acord amb la secció del conductor o conductors que s'hagin de canalitzar, de manera que el radi de curvatura d'estesa sigui com a mínim 20 vegades el diàmetre exterior del cable.

Les rases s'executaran verticals fins a la profunditat escollida, col·locant apuntalaments en els casos en què la naturalesa del terreny ho faci precís.

Es deixarà un pas de 50 cm entre les terres extretes i la rasa, tot al llarg de la mateixa, a fi de facilitar la circulació del personal de l'obra i evitar la caiguda de terres en la rasa.

S'han de prendre totes les precaucions necessàries per no tapar amb terra registres de gas, telèfons, boques de reg, embornals, etc.

Durant l'execució dels treballs a la via pública es deixaran passos suficients per a vehicles, així com els accessos als edificis, comerços i garatges. Si és necessari interrompre la circulació es precisarà una autorització especial.

En els passos de carruatges, entrades de garatges, etc, tant existents com futurs, els encreuaments seran executats amb tubs, d'acord amb les


Pàg. 138

recomanacions de l'apartat corresponent i prèvia autorització del Supervisor d'Obra.

b) Subministrament i col · locació de proteccions de sorres.

La sorra que s'utilitzi per a la protecció dels cables serà neta, solta, aspra, cruixent al tacte; exempta de substàncies orgàniques, argila o partícules terroses, per a això si fos necessari, es tamisarà o rentarà convenientment.

S'utilitzarà indistintament de pedrera o de riu, sempre que reuneixi les condicions senyalades anteriorment i les dimensions dels grans seran de dos o tres mil·límetres com a màxim.

Quan s'empri la procedent de la rasa, a més de necessitar l'aprovació del Supervisor de l'Obra, serà necessari el seu cribratge.

Al llit de la rasa anirà una capa de 10 cm. d'espessor de sorra, sobre la qual se situarà el cable. Per sobre del cable anirà una altra capa de 15 cm. de sorra. Les dues capes de sorra ocuparan l'amplada total de la rasa.

c) Subministrament i col·locació de protecció de rajola i maó.

Damunt de la segona capa de sorra es col·locarà una capa protectora de rajola o maó, sent la seva amplada d'un peu (25 cm.) Quan es tracti de protegir un sol cable o terna de cables en malls. L'amplada s'incrementarà en mig peu (12,5 cm.) Per cada cable o terna de cables en malls que a½ada en la mateixa capa horitzontal.

Els maons o rajoles seran ceràmics, durs i fabricats amb bones argiles. La seva cocció serà perfecta, tindrà so de campana i la seva fractura serà uniforme, sense pinyols ni cossos extra½os. Tant els maons buits com les rajoles estaran fabricats amb fang fi i presentarà cares planes amb estries.

Quan es tendeixin dos o més cables tripolars de MT o una o diverses ternes de cables unipolars, llavors es col·locarà, a tot el llarg de la rasa, un maó en posició de cant per separar els cables quan no es pugui aconseguir una separació de 25 cm. entre ells.

d) Col·locació de la cinta de Atenció al cable.

En les canalitzacions de cables de mitja tensió es col·locarà una cinta de clorur de polivinil, que anomenarem Atenció a l'existència del cable @, tipus UNESA. Es col·locarà al llarg de la canalització una tira per cada cable de mitja tensió tripolar o terna de unipolars en malls i en la vertical del mateix a una distància mínima a la part superior del cable de 30 cm. La distància mínima de la cinta a la part inferior del paviment serà de 10 cm.


Pàg. 139

e) Tapat i piconat de les rases.

Un cop col·locades les proteccions del cable, senyalades anteriorment, s'omplirà tota la rasa amb terra de l'excavació (prèvia eliminació de pedres grosses, tallants o runes que puguin portar), piconada, havent de realitzar-se els 20 primers cm. de forma manual, i per a la resta és convenient piconar mecànicament.

El tapat de les rases s'ha de fer per capes successives de deu centímetres de gruix, les quals seran piconades i regades, si fos necessari, per tal que quedi suficientment consolidat el terreny. La cinta de Atenció a l'existència del cable, es col·locarà entre dues d'aquestes capes, tal com s'ha indicat en d). El contractista serà responsable dels enfonsaments que es produeixin per la deficiència d'aquesta operació i per tant seran del seu compte posteriors reparacions que hagin d'executar-se.

f) Càrrega i transport a abocador de les terres sobrants.

Les terres sobrants de la rasa, a causa del volum introduït en cables, sorres, rajoles, així com el posat tova normal del terreny seran retirades pel contractista i portades a abocador.

El lloc de treball quedarà lliure d'aquestes terres i completament net.

g) Utilització dels dispositius d'abalisament apropiats.

Durant l'execució de les obres, aquestes estaran degudament se½alizadas d'acord amb els condicionaments dels Organismes afectats i Ordenances Municipals.

4.6.2.1.2. Dimensions i Condicions Generals d'Execució. 4.6.2.1.2.1. Rasa normal per mitja tensió.

Es considera com a rasa normal per a cables de mitja tensió la que té 0,60 m. d'amplària mitjana i profunditat 1,10 m., tant en voreres com en calçada. Aquesta profunditat podrà augmentar-se per criteri exclusiu del Supervisor d'Obres.

La separació mínima entre eixos de cables tripolars, o de cables unipolars, components de diferent circuit, haurà de ser de 0,20 m. separats per un maó, o de 25 cm. entre capes externes sense maó intermedi.

La distància entre capes externes dels cables unipolars de fase serà com a mínim de 8 cm. amb un maó o rajola col · locat de cant entre cada dos d'ells a tot el llarg de les canalitzacions.


Pàg. 140

En ser de 10 cm. el llit de sorra, els cables aniran com a mínim a 1 m. de profunditat. Quan això no sigui possible i la profunditat sigui inferior a 0,70 m. s'han de protegir els cables amb xapes de ferro, tubs de fosa o altres dispositius que assegurin una resistència mecànica equivalent, sempre d'acord i amb l'aprovació del Supervisor de l'Obra.

4.6.2.1.2.2. Rasa per a mitja tensió en terreny amb serveis.

Quan en obrir cales de reconeixement o rases per a l'estesa de nous cables apareguin altres serveis es compliran els següents requisits.

a) S'avisarà a l'empresa propietària dels mateixos. L'encarregat de l'obra prendrà les mesures necessàries, en el cas que aquests serveis quedin a l'aire, per subjectar-los amb seguretat de manera que no pateixin cap deteriorament. I en el cas que calgui córrer-, per poder executar els treballs, es farà sempre d'acord amb l'empresa propietària de les canalitzacions. Mai s'han de deixar els cables suspesos, per necessitat de la canalització, de manera que estiguin en tracció, a fi d'evitar que les peces de connexió, tant en entroncaments com en derivacions, puguin patir.

b) S'establiran els nous cables de manera que no s'entrecreuin amb els serveis establerts, guardant, si és possible, paral·lelisme amb ells.

c) Es procurarà que la distància mínima entre serveis sigui de 30 cm. en la projecció horitzontal de tots dos.

d) Quan en la proximitat d'una canalització existeixin suports de línies aèries de transport públic, telecomunicació, enllumenat públic, etc., el cable es col·locarà a una distància mínima de 50 cm. de les vores extrems dels suports o de les fundacions. Aquesta distància passarà a 150 cm. quan el suport estigui sotmès a un esforç de bolcada permanent cap a la rasa. En el cas que aquesta precaució no es pugui prendre, s'utilitzarà una protecció mecànica resistent al llarg de la fundació del suport, prolongada una longitud de 50 cm. a banda i banda de les vores extrems d'aquella amb l'aprovació del Supervisor de l'Obra.

4.6.2.1.2.3. Rasa amb més d'una banda horitzontal.

Quan en una mateixa rasa es col·loquin cables de baixa tensió i mitja tensió, cadascun d'ells haurà de situar a la profunditat que li correspongui i portarà el seu corresponent protecció de sorra i rajola.

Es procurarà que els cables de mitja tensió vagin col·locats al costat de la rasa més allunyada dels habitatges i els de baixa tensió en el costat de la rasa més pròxim a les mateixes.


Pàg. 141

D'aquesta manera s'aconseguirà pràcticament una independència gairebé total entre ambdues canalitzacions.

La distància que es recomana guardar en la projecció vertical entre eixos d'ambdues bandes ha de ser de 25 cm.

Els encreuaments en aquest cas, quan n'hi hagi, es realitzaran d'acord amb el que indiquen els plànols del projecte.

4.6.2.2. Rases en roca. Es tindrà en compte tot el que s'ha dit en l'apartat de rases a terra. La profunditat mínima serà de 2/3 dels indicats anteriorment en cada cas. En aquests casos s'atendrà a les indicacions del Supervisor d'Obra sobre la necessitat de col·locar o no protecció addicional.

4.6.2.3. Rases anormals i especials. La separació mínima entre eixos de cables multipolars o malls de cables unipolars, components del mateix circuit, haurà de ser de 0,20 m. separats per un maó o de 0,25 m. entre cares sense maó i la separació entre els eixos dels cables extrems i la paret de la rasa de 0,10 m .; per tant, l'amplada de la rasa es farà d'acord amb aquestes distàncies mínimes i d'acord amb el ja indicat quan, a més, calgui col·locar tubs.

També en alguns casos es poden presentar dificultats anormals (galeries, pous, clavegueres, etc.). Llavors els treballs es realitzaran amb precaucions i normes pertinents al cas i les generals donades per rases de terra.

4.6.2.4. Trencament de paviments. A més de les disposicions donades per l'Entitat propietària dels paviments, per a la ruptura, s'ha de tenir en compte el següent:

a) El trencament del paviment amb maça (mall) està rigorosament prohibida, havent de fer el tall del mateix d'una manera neta.

b) En el cas que el paviment estigui format per lloses, llambordes, vorades de granit o altres materials, de possible posterior utilització, es llevaran aquests amb la precaució deguda per no ser da½ados, col·locant després de manera que no pateixin deteriorament i en el lloc que molestin menys a la circulació.

4.6.2.5. Reposició de paviments. Els paviments seran reposats d'acord amb les normes i disposicions dictades pel propietari dels mateixos.

S'haurà d'aconseguir una homogeneïtat, de manera que quedi el paviment nou el més igualat possible a l'antic, fent la seva reconstrucció amb peces


Pàg. 142

noves si està compost per lloses, llosetes, etc En general seran utilitzats materials nous excepte les lloses de pedra, vorada de granit i altres similars.

4.6.3. Creus (Cables entubats). El cable haurà d'anar a l'interior de tubs en els casos següents:

A) Per la cruïlla de carrers, camins o carreteres amb tràfic rodat.

B) A les entrades de carruatges o garatges públics.

C) En els llocs on per diverses causes no ha de deixar temps la rasa oberta.

D) En els llocs on això es cregui necessari per indicació del Projecte o del Supervisor de l'Obra.

4.6.3.1. Materials. Els materials a utilitzar en els encreuaments normals seran de les següents qualitats i condicions:

a) Els tubs podran ser de ciment, fibrociment, plàstic, fosa de ferro, etc. provinents de fàbriques de garantia, sent el diàmetre que es se½ala en aquestes normes el corresponent a l'interior del tub i la seva longitud la més apropiada per a l'encreuament de què es tracti. La superfície serà llisa.

Els tubs es col·locaran de manera que en els seus entroncaments la boca femella estigui situada abans que la boca mascle seguint la direcció de l'estesa probable, del cable, a fi de no da½ar a aquest en la citada operació.

b) El ciment serà Portland o artificial i de marca acreditada i haurà de reunir en els seus assajos i anàlisis químiques, mecànics i d'enduriment, les condicions de la vigent instrucció espa½ola del Ministeri d'Obres Públiques. Haurà d'estar envasat i emmagatzemat convenientment perquè no perdi les condicions necessàries. La direcció tècnica podrà realitzar, quan ho cregui convenient, les anàlisis i assaigs de laboratori que consideri oportuns. En general s'utilitzarà com a mínim el de qualitat P-250 d'adormiment lent.

c) La sorra serà neta, solta, aspra, cruixint al tacte i exempta de substàncies orgàniques o partícules terroses, per a això si fos necessari, es tamisarà i rentarà convenientment. Podrà ser de riu o molla i la dimensió dels seus grans serà de fins a 2 o 3 mm.

d) Els àrids i gruixuts seran procedents de pedra dura silícia, compacta, resistent, neta de terra i detritus i, si és possible, que sigui còdol. Les dimensions serà de 10 a 60 mm. amb granulometria apropiada.

Es prohibeix l'ús de l'anomenat revoltó, o sigui pedra i sorra unida, sense dosificació, així com enderrocs o materials tous.

e) AIGUA - S'emprarà l'aigua de riu o brollador, quedant prohibit l'ús d'aigües procedents de pantans.


Pàg. 143

f) BARREJA - La dosificació a emprar serà la normal en aquest tipus de formigons per a fundacions, recomanant la utilització de formigons preparats en plantes especialitzades en això.

4.6.3.2. Dimensions i característiques generals d’execució. Els treballs de creus, tenint en compte que la seva durada és més gran que els d'obertura de rases, començaran abans, per tenir tota la rasa alhora, disposada per l'estesa del cable.

Aquests encreuaments seran sempre rectes, i en general, perpendiculars a la direcció de la calçada. Sobresortiran a la vorera, cap a l'interior, uns 20 cm.de la vorada (havent construir-se en els extrems un envà per a la seva fixació). El diàmetre dels tubs serà de 20 cm. La seva col · locació i la secció mínima de formigonat respondrà a l'indicat en els plànols. Estaran rebuts amb ciment i formigonats en tota la seva longitud.

Quan per impossibilitat de fer la rasa a la profunditat normal els cables estiguin situats a menys de 80 cm. de profunditat, es disposaran en comptes de tubs de fibrociment lleuger, tubs metàl·lics o de resistència anàloga per al pas de cables per aquesta zona, prèvia conformitat del Supervisor d'Obra.

Els tubs buits, ja sigui mentre s'executa la canalització o que en acabar-se la mateixa es queden de reserva, s'hauran de tapar amb rajola i guix, deixant en el seu interior un filferro galvanitzat per guiar posteriorment els cables en la seva estesa.

Els encreuaments de vies fèrries, cursos d'aigua, etc. hauran de projectar amb tot detall.

S'ha d'evitar possible acumulació d'aigua o de gas al llarg de la canalització situant convenientment pous d'escapament en relació al perfil altimètric.

En els trams rectes, cada 15 o 20 m., Segons el tipus de cable, per facilitar la seva estesa es deixaran cales obertes d'una longitud mínima de 3 m. en què s'interromprà la continuïtat del tub. Una vegada estès el cable aquestes cales es taparan cobrint prèviament el cable amb canals o mitjans tubs, rebent les seves unions amb ciment o deixant arquetes fàcilment localitzables per a ulteriors intervencions, segons indicacions del Supervisor d'Obres.

Per formigonar els tubs es procedirà de la manera següent:

Es feta prèviament una solera de formigó ben anivellada d'uns 8 cm. de gruix sobre la qual s'assenta la primera capa de tubs separats entre si uns 4 cm. procedint-se a continuació a formigonar-los fins cobrir enterament. Sobre aquesta nova solera es col·loca la segona capa de tubs, en les condicions ja citades, que es formigona igualment en forma de capa. Si hi ha més tubs es procedeix com ja s'ha dit, tenint en compte que, en l'última capa, el formigó s'aboca fins al nivell total que hagi de tenir.

En els canvis de direcció es construiran arquetes de formigó o maó, sent les seves dimensions les necessàries perquè el radi de curvatura d'estesa sigui


Pàg. 144

com a mínim 20 vegades el diàmetre exterior del cable. No s'admetran angles inferiors a 90 º i encara aquests es limitaran als indispensables. En general els canvis de direcció es faran amb angles grans. Com a norma general, en alineacions superiors a 40 m. seran necessàries les arquetes intermèdies que promitjen els trams d'estesa i que no estiguin distants entre si més de 40 m.

Les arquetes només estaran permeses en voreres o llocs per les quals normalment no hi ha d'haver trànsit rodat; si això excepcionalment fos impossible, es reforçaran marcs i tapes.

A l'arqueta, els tubs quedaran a uns 25 cm. per sobre del fons per permetre la col · locació de corrons en les operacions d'estesa. Una vegada estès el cable els tubs es taparan amb guix de manera que el cable queda situat a la part superior del tub. L'arqueta s'omplirà amb sorra fins a cobrir el cable com a mínim.

La situació dels tubs en l'arqueta serà la que permeti el màxim radi de curvatura.

Les arquetes podran ser registrables o tancades. En el primer cas hauran de tenir tapes metàl·liques o de formigó proveïdes d'argolles o ganxos que facilitin la seva obertura. El fons d'aquestes arquetes serà permeable de manera que permeti la filtració de l'aigua de pluja.

Si les arquetes no són enregistrables es cobriran amb els materials necessaris per evitar el seu enfonsament. Sobre aquesta coberta es tirarà una capa de terra i sobre ella es reconstruirà el paviment.

4.6.3.3. Característiques particulars d’execució d’ encreuament i paral·lelisme amb determinat tipus d’instal·lació.

L'encreuament de línies elèctriques subterrànies amb ferrocarrils o vies fèrries haurà de realitzar sempre sota tub. Aquest tub sobrepassarà les instal·lacions de servei en una distància de 1,50 m. i a una profunditat mínima de 1,30 m. pel que fa a la cara inferior de les travesses. En qualsevol cas se seguiran les instruccions del condicionat de l'organisme competent.

En el cas d'encreuaments entre dues línies elèctriques subterrànies directament enterrades, la distància mínima a respectar serà de 0,25 m.

La mínima distància entre la generatriu del cable d'energia i la d'una conducció metàl·lica no ha de ser inferior a 0,30 m. A més entre el cable i la conducció ha d'estar interposada una planxa metàl·lica de 3 mm de gruix com a mínim o una altra protecció mecànica equivalent, d'amplada igual almenys al diàmetre de la conducció i de totes maneres no inferior a 0,50 m.


Pàg. 145

Anàloga mesura de protecció s'ha d'aplicar en el cas que no sigui possible tenir el punt d'encreuament a distància igual o superior a 1 m. d'un entroncament del cable.

En el paral·lelisme entre el cable d'energia i conduccions metàl·liques enterrades s'ha de mantenir en tot cas una distància mínima en projecció horitzontal de:

- 0,50 m. per gasoductes.

- 0,30 m. per a altres conduccions.

En el cas d'encreuament entre línies elèctriques subterrànies i línies de telecomunicació subterrània, el cable d'energia deu, normalment, estar situat per sota del cable de telecomunicació. La distància mínima entre la generatriu externa de cada un dels dos cables no ha de ser inferior a 0,50 m.

El cable col·locat superiorment ha d'estar protegit per un tub de ferro de 1m. de llarg com a mínim i de tal manera que es garanteixi que la distància entre les generatrius exteriors dels cables a les zones no protegides, sigui major que la mínima establerta en el cas de paral·lelisme, que indica a continuació, mesurada en projecció horitzontal. Aquest tub de ferro ha d'estar protegit contra la corrosió i presentar una adequada resistència mecànica; el seu gruix no serà inferior a 2 mm.

On per justificades exigències tècniques no pugui ser respectada l'esmentada distància mínima, sobre el cable inferior ha de ser aplicada 1 protecció anàloga a la indicada per al cable superior. En tot cas la distància mínima entre els dos dispositius de protecció no ha de ser inferior a 0,10 m. El creuament no ha d'efectuar en correspondència amb una connexió del cable de telecomunicació, i no ha d'haver connexions del cable d'energia a una distància inferior a 1 m.

En el cas de paral·lelisme entre línies elèctriques subterrànies i línies de telecomunicació subterrànies, aquests cables han d'estar a la major distància possible entre si. On hi hagi dificultats tècniques importants, es pot admetre una distància mínima en projecció sobre un pla horitzontal, entre els punts més pròxims de les generatrius dels cables, no inferior a 0,50 m. en els cables interurbans a 0,30 m. en els cables urbans.


Pàg. 146

4.6.4. Estesa de cables. 4.6.4.1. Estesa de cables amb rasa oberta. 4.6.4.1.1. Maneig i preparació de bobines.

Quan es desplaci la bobina en terra rodant-la, cal fixar-se en el sentit de rotació, generalment indicat en ella amb una fletxa, a fi d'evitar que s'afluixi el cable enrotllat en la mateixa.

La bobina no ha d'emmagatzemar sobre un terra tou.

Abans de començar l'estesa del cable s'estudiarà el punt més apropiat per situar la bobina, generalment per facilitat d'estesa: en el cas de sòls amb pendent sol ser convenient el canalitzar costa avall. També cal tenir en compte que si hi ha molts passos amb tubs, s'ha de procurar col · locar la bobina a la part més allunyada dels mateixos, a fi d'evitar que passi la major part del cable pels tubs.

En el cas del cable trifàsic no es canalitzarà des del mateix punt en dues direccions oposades per tal que les espirals dels trams es corresponguin.

Per l'estesa, la bobina estarà sempre elevada i subjecta per un borró i gats de potència apropiada al pes de la mateixa.

4.6.4.1.2. Estesa de cables.

Els cables han de ser sempre desenvolupats i posats en el seu lloc amb la major cura, evitant que pateixin torsió, facin bucles, etc i tenint sempre pendent que el radi de curvatura del cable ha de ser superior a 20 vegades el seu diàmetre durant la seva estesa, i superior a 10 vegades el seu diàmetre una vegada instal·lat.

Quan els cables es tendeixin a mà, els homes estaran distribuïts d'una manera uniforme al llarg de la rasa.

També es pot canalitzar mitjançant cabrestants, tirant de l'extrem del cable, al qual s'haurà adoptat un cap apropiat, i amb un esforç de tracció per MMR de conductor que no ha de sobrepassar el que indiqui el fabricant del mateix. En qualsevol cas l'esforç no serà superior a 4 kg / mm ² en cables trifàsics ia 5 kg / mm ² per a cables unipolars, ambdós casos amb conductors de coure. Quan es tracti d'alumini s'han de reduir a la meitat. Serà imprescindible la col · locació de dinamòmetre per mesurar aquesta tracció mentre es tendeix.

L'estesa es farà obligatòriament sobre corrons que puguin girar lliurement i construïts de manera que no puguin da½ar el cable. Es col·locaran en les corbes els corrons de corba precisos de manera que el radi de curvatura no sigui menor de vint vegades el diàmetre del cable.


Pàg. 147

Durant l'estesa del cable es prendran precaucions per evitar al cable esforços importants, així com que pateixi cops o rascades.

No es permetrà desplaçar el cable, lateralment, per mitjà de palanques o altres útils, sinó que s'haurà de fer sempre a mà.

Només de manera excepcional s'autoritzarà desenrotllar el cable fora de la rasa, en casos molt específics i sempre sota la vigilància del Supervisor de l'Obra.

Quan la temperatura ambient sigui inferior a 0 graus centígrads no es permetrà fer l'estesa del cable a causa de la rigidesa que pren l'aïllament.

La rasa, en tot el seu longitud, haurà d'estar coberta amb una capa de 10 cm. de sorra fina al fons, abans de procedir a l'estesa del cable.

No es deixarà mai el cable estès en una rasa oberta, sense haver pres abans la precaució de cobrir-lo amb la capa de 15 cm. de sorra fina i la protecció de rajola.

En cap cas es deixaran els extrems del cable a la rasa sense haver assegurat abans una bona entanqueitat dels mateixos.

Quan dos cables es canalitzin per ser empalmats, si estan aïllats amb paper impregnat, es creuaran almenys un metre, a fi de sanejar les puntes i si tenen aïllament de plàstic el creuament serà com a mínim de 50 cm.

Les rases, una vegada obertes i abans d'estendre el cable, es recorreran amb deteniment per comprovar que es troben sense pedres o altres elements durs que puguin da½ar als cables en la seva estesa.

Si amb motiu de les obres de canalització apareguessin instal·lacions d'altres serveis, es prendran totes les precaucions per no danyar-les, deixant, en acabar els treballs, en la mateixa forma en què es trobaven primitivament. Si involuntàriament es causés alguna avaria en aquests serveis, s'avisarà amb tota urgència a l'oficina de control d'obres i a l'empresa corresponent, per tal que procedeixin a la seva reparació. L'encarregat de l'obra per part de la Contracta, tindrà les se½as dels serveis públics, així com el seu número de telèfon, per si tingués, el mateix, de trucar comunicant l'avaria produïda.

Si les pendents són molt pronunciades, i el terreny és rocós i impermeable, s'està exposat a que la rasa de canalització serveixi de drenatge, de manera que s'originaria un arrossegament de la sorra que serveix de llit als cables. En aquest cas, si és un talús, s'haurà de fer la rasa de biaix, per disminuir el pendent, i de no ser possible, convé que en aquesta zona es porti la canalització entubada i rebuda amb ciment.

Quan dos o més cables de M.T. discorrin paral·lels entre dues subestacions, centres de repartiment, centres de transformació, etc., han se½alizarse degudament, per facilitar la seva identificació en futures obertures de la rasa utilitzant per a això cada metre i mig, cintes adhesives de colors diferents per


Pàg. 148

a cada circuit, i en faixes d'amples diferents per a cada fase si són unipolars. De totes maneres en anar separats els seus eixos 20 cm. mitjançant un maó o rajola col·locat de cant al llarg de tota la rasa, es facilitarà el reconeixement d'aquests cables que a més no han de creuar en tot el recorregut entre 02:00 CST

En el cas de canalitzacions amb cables unipolars de mitja tensió formant ternes, la identificació és més dificultosa i per això és molt important el que els cables o malls de cables no canviïn de posició en tot el seu recorregut com acabem d'indicar.

A més es tindrà en compte el següent:

a) Cada metre i mig seran col·locats per fase una volta de cinta adhesiva i permanent, indicatiu de la fase 1, fase 2 i fase 3 utilitzant per a això els colors normalitzats quan es tracti de cables unipolars.

D'altra banda, cada metre i mig embolicant les tres fases, es col·locaran unes voltes de cinta adhesiva que agrupi aquests conductors i els mantingui units, excepte indicació en contra del Supervisor d'Obres. En el cas de diverses ternes de cables en malls, les voltes de cinta citades hauran de ser de colors diferents que permetin distingir un circuit d'un altre.

b) Cada metre i mig, embolicant cada conductor de MT tripolar, seran col·locades unes voltes de cinta adhesives i permanent d'un color diferent per a cada circuit, procurant a més que l'ample de la faixa sigui diferent en cada un.

4.6.4.2. Estesa de cables a galeria o tubulars. 4.6.4.2.1. Estesa de cables en tubulars.

Quan el cable s'estengui a mà o amb cabrestants i dinamòmetre, i calgui passar el mateix per un tub, es facilitarà aquesta operació mitjançant una corda, unida a l'extremitat del cable, que portarà incorporat un dispositiu de màniga tira cables, tenint cura de que l'esforç de tracció sigui el més dèbil possible, per tal d'evitar allargament de la funda de plom, segons s'ha indicat anteriorment.

Se situarà un home a l'embocadura de cada encreuament de tub, per guiar el cable i evitar el deteriorament del mateix o rascades en el tram de l'encreuament.

Els cables de mitja tensió unipolars d'un mateix circuit, passaran tots junts per un mateix tub deixant-los sense encintar dins del mateix.

Mai hauran de passar dos cables trifàsics de mitja tensió per un tub.


Pàg. 149

En aquells casos especials que segons el parer del Supervisor de l'Obra s'instal·lin els cables unipolars per separat, cada fase passarà per un tub i en aquestes circumstàncies els tubs no podran ser mai metàl·lics.

S'evitaran en el possible les canalitzacions amb grans trams entubats i si això no fos possible es construiran arquetes intermèdies als llocs marcats en el projecte, o, si no on indiqui el Supervisor d'Obra (segons s'indica en l'apartat CREUS (cables entubats )).

Una vegada estès el cable, els tubs es taparan perfectament amb cinta de jute Pirelli Tupir o similar, per evitar l'arrossegament de terres, rosegadors, etc., pel seu interior i servir alhora de coixinet del cable. Per a això es serra el rotlle de cinta en sentit radial i s'ajusta als diàmetres del cable i del tub llevant les voltes que sobrin.

4.6.4.2.2. Estesa de cables en galeria. Els cables en galeria es col·locaran en palometes, ganxos o altres suports adequats, que seran col·locats prèviament d'acord amb el que indica l'apartat de Col·locació de Suports i Palometes.

Abans de començar l'estesa es decidirà el lloc on va a col · locar el nou cable perquè no interfereixi amb els serveis ja establerts.

En les esteses en galeria seran col·locades les cintes de senyalització ja indicades i les palometes o suports s'han de distribuir de manera que puguin aguantar els esforços electrodinàmics que posteriorment es puguin presentar.

4.6.5. Muntatges. 4.6.5.1. Empalmaments.

S'executaran els tipus anomenats reconstruïts indicats en el projecte, qualsevol que sigui el seu aïllament: paper impregnat, polímer o plàstic.

Per a la seva confecció se seguiran les normes donades pel Director d'Obra o, si no les indicades pel fabricant del cable o el dels entroncaments.

En els cables de paper impregnat es tindrà especial cura en no trencar el paper en doblegar les venes del cable, així com a realitzar els ba½os d'oli amb la freqüència necessària per evitar coqueres. El tall dels rotlles de paper es farà per esquinçat i no amb tisora, navalla, etc

En els cables d'aïllament sec, es prestarà especial atenció a la neteja de les traces de cinta semiconductora doncs ofereixen dificultats a la vista i els efectes d'un deficiència en aquest sentit poden originar la fallada del cable en servei.


Pàg. 150

4.6.5.2. Ampolles terminals. S'utilitzarà el tipus indicat en el projecte, seguint per a la seva confecció les normes que dicti el Director d'Obra o, si no el fabricant del cable o el de les ampolles terminals.

En els cables de paper impregnat es tindrà especial cura en les soldadures, de manera que no quedin porus per on pugui passar humitat, així com en el farciment de les ampolles, realitzant aquest amb escalfament previ de l'ampolla terminal i de manera que la pasta sobrepassi per la part superior.

Així mateix, es tindrà especial cura en el doblegat dels cables de paper impregnat, per no fregar el paper, així com en la confecció del con difusor de fluxos en els cables de camp radial, prestant atenció especial a la continuïtat de la pantalla.

Es recorden les mateixes normes sobre el tall dels rotllos de paper, i la neteja dels trossos de cinta semiconductora donades en l'apartat anterior d'Unions.

4.6.5.3. Auto-vàlvules i seccionador. Els dispositius de protecció contra sobretensions d'origen atmosfèric seran parallamps autovalvulars tal com s'indica en la memòria del projecte, col·locats sobre el suport d'entroncament A / S, immediatament després del Seccionador segons el sentit del corrent. El conductor de terra del pararaigs col·locarà per l'interior del suport resguardat per les cares de l'angular del muntatge i fins a tres metres de terra i anirà protegit mecànicament per un tub de material no ferromagnètic.

El conductor de terra a emprar serà de coure aïllat per a la tensió de servei, de 50 mm ² de secció i s'unirà als elèctrodes de barra necessaris per assolir una resistència de terra inferior a 20 .

La separació de les dues preses de terra serà com a mínim de 5 m.

Es posarà especial cura a deixar regulat perfectament l'accionament del comandament del seccionador.

Els conductors de terra travessaran la fonamentació del suport mitjançant tubs de fibrociment de 6 cm. inclinats de manera que partint d'una profunditat mínima de 0,60 m. emergeixin el més recte possible de la peanya en els punts de baixada dels seus respectius conductors.

4.6.5.4. Ferraments i connexions. Es procurarà que els suports de les ampolles terminals quedin fixos tant a les parets dels centres de transformació com a les torres metàl·liques i tinguin la deguda resistència mecànica per suportar el pes dels suports, ampolles terminals i cable.

Així mateix, es procurarà que quedin completament horitzontals.


Pàg. 151

4.6.5.5. Col·locació de suports i palometes. 4.6.5.5.1. Suports i palometes per a cables sobre murs de formigó.

Abans de procedir a l'execució de trepants, es comprovarà la bona resistència mecànica de les parets, es realitzarà així mateix el replanteig perquè una vegada col·locats els cables quedin ben subjectes sense estar forçats.

El material d'adherència que s'utilitzi serà l'apropiat perquè les parets no quedin afeblides i les palometes suportin l'esforç necessari per complir la missió per a la qual es col·loquen.

4.6.5.5.2. Suports i palometes per a cables sobre murs de maó. Igual a l'apartat anterior, però sobre parets de maó.

4.6.6. Diversos.

4.6.6.1. Col·locació de cables en tubs i engafetada en columna (entroncaments aeri-subterranis per MT).

Els tubs seran de polièster i es col·locaran de manera que no da½en als cables i quedin fixos a la columna, pal o obra de fàbrica, sense molestar el trànsit normal de la zona, amb 0,50 m. aproximadament sota el nivell del terreny, i 2,50 m. sobre ell. Cada cable unipolar de M.T. passarà per un tub.

El engafetada del cable es farà en trams d'un o dos metres, de manera que es reparteixin els esforços sense da½ar l'aïllament del cable.

El taponat del tub serà hermètic i es farà amb un caputxó de protecció de neoprè o, si no, amb cinta adhesiva o de farciment, pasta que compleixi la seva missió de taponar, no ataqui l'aïllament del cable i no es faci malbé o s'esquerdi amb el temps per als cables amb aïllament sec. Els d'aïllament de paper es taparan amb un rotllo de cinta Tupir adaptat als diàmetres del cable i del tub.


Pàg. 152

4.6.7. Transport de bobines de cables. La càrrega i descàrrega, sobre camions o remolcs apropiats, es farà sempre mitjançant una barra adequada que passi per l'orifici central de la bobina.

Sota cap concepte es podrà retenir la bobina amb cordes, cables o cadenes que abracin la bobina i es recolzin sobre la capa exterior del cable enrotllat, així mateix no es podrà deixar caure la bobina al terra des d'un camió o remolc.


Pàg. 153

4.7. Condicions per al muntatge de línies elèctriques d'alta tensió.

4.7.1. Conductors. Els conductors podran ser de qualsevol material metàl·lic o combinació d'aquests que permetin construir filferros o cables de característiques elèctriques i mecàniques adequades per al seu fi i inalterables amb el temps, i hauran de presentar, a més, una resistència elevada a la corrosió atmosfèrica.

Podran emprar cables buits i cables farcits de materials no metàl·lics. Els conductors d'alumini i els seus aliatges seran sempre cablejats.

La secció nominal mínima admissible dels conductors de coure i els seus aliatges serà de 10 mm ². En el cas dels conductors d'acer galvanitzat la secció mínima admissible serà de 12,5 mm ².

Per als altres metalls, no s'han d'utilitzar conductors de menys de 350 kg de càrrega de trencament.

En el cas que s'utilitzin conductors usats, procedents d'altres línies desmuntades, les característiques que afecten bàsicament la seguretat s'han d'establir raonadament, d'acord amb el assajos que preceptivament hauran de realitzar.

4.7.2. Empalmaments i connexions. Quan en una línia elèctrica s'utilitzin com a conductors cables, sigui quina sigui la composició o naturalesa, o filferros de més de 6 mm de diàmetre, els empalmaments dels conductors es realitzaran mitjançant peces adequades a la naturalesa, composició i secció dels conductors.

El mateix l'entroncament que la connexió no han d'augmentar la resistència elèctrica del conductor. Els empalmaments hauran de suportar sense trencament ni lliscament del cable el 90 per 100 de la càrrega del cable empalmat.

La connexió de conductors, tal com ha estat definida en aquest apartat, només podrà ser realitzada en conductors sense tensió mecànica o en les unions de conductors realitzades en el bucle entre cadenes horitzontals d'un suport, però en aquest cas ha de tenir una resistència al lliscament d'almenys el 20 per 100 de la càrrega de trencament del conductor.

Per a conductors de filferro de 6 mm o menys de diàmetre, es podrà realitzar l'entroncament per simple recargolament dels fils.

Queda prohibida l'execució d'empalmaments en conductors per la soldadura al màxim dels mateixos.


Pàg. 154

Es prohibeix col·locar en una instal·lació d'una línia més d'un empalmament per obertura i conductor.

Quan es tracti de la unió de conductors de diferent secció o naturalesa, cal que aquesta unió s'efectuï en el pont de connexió de les cadenes horitzontals d'amarratge.

Les peces d'empalmament i connexió seran de dise½o i naturalesa tal que evitin els efectes electrolítics, si aquests són possibles, i s'han de prendre les precaucions necessàries perquè les superfícies en contacte no pateixin oxidació.

4.7.3. Cables de terra. Quan s'utilitzin cables de terra per a la protecció de la línia, es recomana que l'angle que forma la vertical que passa pel punt de fixació del cable de terra amb la línia determinada per aquest punt i el conductor, no excedeixi de 35 º.

Els conductors i empalmaments reuniran les mateixes condicions explicades en els apartats anteriors.

Quan per al cable de terra s'utilitzi cable d'acer galvanitzat, la secció nominal mínima que haurà d'emprar serà de 50 mm ² per a les línies de 1a categoria i 22 mm ² per a les altres.

Els cables de terra, quan s'utilitzin per a la protecció de la línia, han d'estar connectats en cada suport directament a aquest, si es tracta de suports metàl·lics, o a les armadures metàl·liques de fixació dels aïlladors, en el cas de suports de fusta o formigó.

4.7.4. Ferraments. Les ferramentes seran de dise½o adequat a la seva funció mecànica i elèctrica i han de ser pràcticament inalterables a l'acció corrosiva de l'atmosfera, molt particularment en els casos que siguin de témer efectes electrolítics.

Les grapes d'amarratge del conductor han de suportar una tensió mecànica al cable del 90 per 100 la càrrega de trencament del mateix, sense que es produeixi un lliscament.

4.7.5. Aïlladors. Els aïlladors utilitzats en les línies a què es refereix aquest Reglament podran ser de porcellana, vidre o un altre material de característiques adequades a la seva funció.

Les parts metàl·liques dels aïlladors estaran protegides adequadament contra l'acció corrosiva de l'atmosfera.


Pàg. 155

4.7.6. Suports. 4.7.6.1. Suports metàl·lics.

En els suports d'acer, així com en elements metàl·lics dels suports d'una altra naturalesa no s'han d'utilitzar perfils oberts de gruix inferior a quatre mil·límetres. Quan els perfils siguin galvanitzats per immersió en calent, el límit anterior es pot reduir a tres mil·límetres. Anàlogament, en construcció reblada o cargolada no podran realitzar trepants sobre flancs de perfils d'una amplada inferior a 35 mm.

No s'empraran cargols ni reblons d'un diàmetre inferior a 12 mm.

En els perfils metàl·lics enterrats sense recobriment de formigó es tindrà cura especialment la seva protecció contra l'oxidació, utilitzant agents protectors adequats, com galvanitzat, solucions bituminoses, brea de quitrà, etc.

S'empra l'adopció de proteccions anticorrosives de la màxima durada, en atenció a les dificultats dels tractaments posteriors de conservació necessaris.

4.7.6.2. Suports de formigó.

En tots els tipus prefabricats (centrifugats, vibrats, pretensats, etc) s'ha de prestar especial atenció al gruix de recobriment de formigó sobre les armadures, per evitar esquerdes longitudinals, i com a garantia de la impermeabilitat.

S'ha de prestar també particular atenció a totes les fases de manipulació en el transport i muntatge, utilitzant els mitjans apropiats per evitar el deteriorament del pal.

Es recomana limitar la utilització de suports modelats a obra a casos especials, en els quals s'han d'arbitrar els mitjans necessaris per poder controlar adequadament la qualitat de la seva fabricació.

Quan s'utilitzin suports de formigó, en sòls o aigües que siguin agressius a aquest, s'han de prendre les mesures necessàries per a la seva protecció.

4.7.6.3. Suports de fusta. En línies amb pals de fusta, s'empraran principalment el castanyer i l'acàcia entre les espècies frondoses i el pi roig, pinassa, pi pinaster i avet, entre les espècies coníferes.

Les espècies coníferes han de ser tractades mitjançant un procediment de preservació eficaç, que eviti la seva putrefacció.


Pàg. 156

Les espècies de creixement ràpid, com el pi insignis i l'eucaliptus no seran acceptables sinó en instal·lacions provisionals per a una durada no superior a dos a½os.

La fusta dels pals haurà de tenir la fibra recta, ser sana, degudament escorçada i seca, i no presentarà esquerdes longitudinals o radicals, nusos viciosos, torçades excessives, ni indicis d'atac.

L'extrem superior ha de tallar en con o cu½a per dificultar la penetració de l'aigua de pluja.

El diàmetre mínim dels pals serà de 11 cm. en el seu extrem superior a les espècies coníferes, valor que podrà reduir-se a 9 cm. per al casta½o.

4.7.6.4. Tirants. Els tirants o vents han de ser varetes o cables metàl·lics, que en cas de ser acer, han d'estar galvanitzats a foc.

No s'utilitzaran tirants definitius la càrrega de ruptura sigui inferior a 1.750 kg ni cables formats per filferros de menys de 2 mm de diàmetre. A la part soterrada a terra es recomana emprar varetes galvanitzades de no menys de 12 mm de diàmetre.

Es prohibeix la fixació dels tirants als suports d'aïlladors rígids o les ferramentes de les cadenes d'aïlladors.

Els tirants han d'estar proveïts de les mordasses o tensors adequats per poder regular la seva tensió, sense recórrer a la torsió dels filferro, el que queda prohibit.

En els llocs freqüentats, els tirants han d'estar convenientment protegits fins a una alçada de 2 m. sobre el terreny.

4.7.6.5. Connexió dels suports a terra. Hauran de connectar a terra mitjançant una connexió específica tots els suports metàl·lics i de formigó armat, així com les armadures metàl·liques dels de fusta en línies de primera categoria, quan formin pont conductor entre els punts de fixació de les ferramentes dels diversos aïlladors.

La posada a terra dels suports de formigó armat es pot efectuar de les dues formes següents:

- Connectant a terra directament les ferramentes o armadures metàl·liques a les quals estiguin fixats els aïlladors, mitjançant un conductor de connexió.

- Connectant a terra l'armadura de formigó, sempre que l'armadura reuneixi les condicions que més endavant s'exigeixen per als conductors de connexió a terra. No obstant això, aquesta forma de connexió no s'admet en els suports de formigó pretensat.


Pàg. 157

Els conductors de connexió a terra podran ser de qualsevol material metàl·lic que reuneixi les condicions exigides en l'apartat de conductors. Tindran una secció tal que puguin suportar sense un escalfament perillós la màxima corrent de descàrrega a terra prevista, durant un temps doble al d'accionament de les proteccions de la línia.

En cap cas la secció d'aquests conductors serà inferior a la elèctricament equivalent a 16 MMR de coure.

Es cuidarà la protecció dels conductors de connexió a terra a les zones immediatament superior i inferior al terreny, de manera que quedin defensats contra cops, etc.

Les preses de terra han de ser d'un material, dise½o, dimensions, col · locació en el terreny i nombre apropiats per a la naturalesa i condicions del propi terreny, de manera que puguin garantir una resistència de difusió mínima en cada cas i de llarga permanència.

4.7.6.6. Numeració i avisos de perill. A cada suport es marcarà el nombre que li correspongui, d'acord al criteri de començament i fi de línia que s'hagi fixat en el projecte, de manera que les xifres siguin llegibles des del terra.

També es recomana col·locar indicacions d'existència de perill en tots els suports. Aquesta recomanació serà preceptiva per a línies de primera categoria i en general per a tots els suports situats en zones freqüentades.

4.7.7. Fomentacions.

Les fonamentacions dels suports podran ser realitzades en formigó, formigó armat, acer o fusta.

En les fonamentacions de formigó es tindrà cura de la seva protecció en el cas de sòls i aigües que siguin agressius per al mateix. En les d'acer o fusta es prestarà especial atenció a la seva protecció, de manera que quedi garantida la seva durada.

4.7.8. Derivacions, seccionaments i proteccions. 4.7.8.1. Derivacions, seccionaments de línies.

Les derivacions de línies s'efectuaran sempre en un suport.

Com a norma general, haurà d'instal·lar un seccionament en l'arrencada de la línia derivada.


Pàg. 158

4.7.8.2. Seccionadors o desconnectadors.

En el cas en què s'instal·lin seccionadors en l'arrencada de les derivacions, la línia derivada ha de ser seccionada sense càrrega o, com a molt, amb la corresponent a la de buit dels transformadors a ella connectats, sempre que la capacitat total dels mateixos no excedeixi de 500 kVA.

No obstant això, prèvia la justificació de característiques, es poden utilitzar els denominats seccionadors sota càrrega.

Els desconnectadors tipus intempèrie han d'estar situats a una alçada del terra superior a cinc metres, inaccessibles en condicions ordinàries, amb el seu accionament disposat de manera que no pugui ser manipulat més que pel personal de servei, i es muntaran de tal manera que no puguin tancar per gravetat.

Les característiques dels desconnectadors seran les adequades a la tensió i intensitat màxima del circuit on s'han d'establir i els seus contactes estaran dimensionats per a una intensitat mínima de pas de 200 ampers.

4.7.8.3. Interruptors. En el cas en què per raons d'explotació del sistema fos aconsellable la instal·lació d'un interruptor automàtic en l'arrencada de la derivació, la seva instal·lació i característiques estaran d'acord amb el que disposa per a aquests aparells en el Reglament Tècnic corresponent.

4.7.8.4. Proteccions. En tots els punts extrems de les línies elèctriques, sigui quina sigui la seva categoria, pels quals pugui influir energia elèctrica en direcció a la línia, s'hauran de disposar proteccions contra curtcircuits o defectes en línia, eficaces i adequades.

En els finals de línies elèctriques i les seves derivacions sense retorn possible d'energia elèctrica cap a la línia es disposaran les proteccions contra sobreintensitats i sobretensions necessàries d'acord amb la instal·lació receptora.

L'accionament automàtic dels interruptors pot ser realitzat per relés directes només en línies de tercera categoria.

Es prestarà especial atenció en el projecte del conjunt de les proteccions a la reducció al mínim dels temps d'eliminació de les faltes a terra, per la major seguretat de les persones i coses, tenint en compte la disposició del neutre de la xarxa posat a terra, aïllat o connectat a través d'una impedància elevada.


Pàg. 159

4.8. Condicions Tècniques per a l'Execució de Xarxes Subterrànies de Distribució en Baixa Tensió.

4.8.1. Execució del treball. Correspon al Contractista la responsabilitat en l'execució dels treballs que hauran de realitzar d'acord amb les regles de l'art.

4.8.1.1. Traçat. Les canalitzacions, excepte casos de força major, s'executaran en terrenys de domini públic, sota les voreres o calçades, evitant angles pronunciats. El traçat serà el més rectilini possible, paral · lel en tota la seva longitud a vorades o façanes dels edificis principals.

Abans de començar els treballs, es marcaran en el paviment les zones on s'obriran les rases, marcant tant la seva amplària com la seva longitud i les zones on es deixin claus per a la contenció del terreny. Si hi ha hagut possibilitat de conèixer les escomeses d'altres serveis a les finques construïdes, s'indicaran les seves situacions amb la finalitat de prendre les precaucions degudes.

Abans de procedir a l'obertura de rases s'obriran cales de reconeixement per confirmar o rectificar el traçat previst.

S'estudiarà la senyalització d'acord amb les normes municipals i es determinaran les proteccions precises tant de la rasa com dels passos que siguin necessaris per als accessos als portals, comerços, garatges, etc, així com les xapes de ferro que hagin de col · locar sobre la rasa per al pas de vehicles.

En marcar el traçat de les rases es tindrà en compte el radi mínim que cal deixar en la corba d'acord amb la secció del conductor o conductors que s'hagin de canalitzar.

4.8.1.2. Obertura de Rases. Les rases es faran verticals fins a la profunditat escollida, col · locant en els casos en què la naturalesa del terreny ho faci precís.

Es procurarà deixar un pas de 50 cm entre la rasa i les terres extretes, amb la finalitat de facilitar la circulació del personal de l'obra i evitar la caiguda de terres en la rasa.

S'han de prendre totes les precaucions necessàries per no tapar amb terres registres de gas, telèfon, boques de reg, embornals, etc

Durant l'execució dels treballs a la via pública es deixaran passos suficients per a vehicles i vianants, així com els accessos als edificis, comerços i garatges. Si és necessari interrompre la circulació es precisarà una autorització especial.


Pàg. 160

Les dimensions mínimes de les rases seran les següents:

- Profunditat de 60 cm i amplada de 40 cm per a canalitzacions de baixa tensió sota vorera.

- Profunditat de 80 cm i amplada de 60 cm per a canalitzacions de baixa tensió sota calçada.

4.8.1.3. Canalització. Els encreuaments de vies públiques o privades es realitzaran amb tubs ajustant-se a les següents condicions:

- Es col · locarà en posició horitzontal i recta i estaran formigonats en tota la seva longitud.

- S'ha de preveure per a futures ampliacions un o diversos tubs de reserva depenent el nombre de la zona i situació de l'encreuament (en cada cas es fixarà el nombre de tubs de reserva).

- Els extrems dels tubs a les cruïlles arribaran fins les vorades de les voreres, havent de construir-se en els extrems un envà per a la seva fixació.

- A les sortides, el cable es situarà a la part superior del tub, tancant els orificis amb guix.

- Sempre que la profunditat de rasa sota la calçada sigui inferior a 60 cm en el cas de BT s'utilitzaran xapes o tubs de ferro o altres dispositius que assegurin una resistència mecànica equivalent, tenint en compte que dins del mateix tub s'hauran de col·locar les tres fases i neutre.

- Els encreuaments de vies fèrries, cursos d'aigua, etc, s'hauran de projectar amb tot detall.

4.8.1.3.1. Rasa. Quan en una rasa coincideixin cables de diferents tensions es situaran en bandes horitzontals a diferent nivell de manera que cada banda s'agrupin cables d'igual tensió.

La separació entre dos cables multipolars o ternes de cables unipolars de BT dins d'una mateixa banda serà com a mínim de 10 cm (25 cm si algun dels cables és d'AT).

La profunditat de les respectives bandes de cables dependrà de les tensions, de manera que la major profunditat correspongui a la major tensió.

4.8.1.3.1.1. Cable directament enterrat. Al llit de la rasa anirà una capa de sorra de 10 cm de gruix sobre la qual es col · locarà el cable. Per sobre del cable anirà una altra capa de sorra de 10 cm de gruix. Les dues capes cobriran l'amplada total de la rasa.


Pàg. 161

La sorra que s'utilitzi per a la protecció de cables serà neta, solta i aspra, exempta de substàncies orgàniques, argila o partícules terroses, per a això es tamisarà o rentarà convenientment si fos necessari. S'emprarà sorra de mina o de riu indistintament, sempre que reuneixi les condicions assenyalades anteriorment i les dimensions dels grans seran de 2 a 3 mm com a màxim.

Quan s'utilitzi la sorra procedent de la mateixa rasa, a més de necessitar l'aprovació del Director d'Obra, serà necessari el seu cribratge.

Els cables han d'estar enterrats a profunditat no inferior a 0,6 m, excepció feta en el cas en què es travessen terrenys rocosos. Llevat de casos especials els eventuals obstacles han de ser evitats passant el cable per sota dels mateixos.

Tots els cables han de tenir una protecció (maons, mitges canyes, teules, lloses de pedra, etc formant revoltons) que serveixi per indicar la seva presència durant eventuals treballs d'excavació.

4.8.1.3.1.2. Cable entubat. El cable en part o en tot el seu recorregut anirà a l'interior de tubs de ciment, fibrociment, fosa de ferro, materials plàstics, etc, de superfície interna llisa, sent el seu diàmetre interior no inferior a l'indicat a la ITC-BT-21 , taula 9.

Els tubs estaran formigonats en tot el seu recorregut o simplement amb les seves unions rebudes amb ciment, en aquest cas, per permetre la seva unió correcta, el fons de la rasa en què s'allotgin haurà de ser anivellada acuradament després de tirar una capa de sorra fina o terra garbellada.

S'ha d'evitar possible acumulació d'aigua o de gas al llarg de la canalització situant convenientment pous d'escapament en relació al perfil altimètric.

En els trams rectes, cada 15 o 20 m. segons el tipus de cable, per facilitar la seva estesa es deixaran cales obertes d'una longitud mínima de 2 m. en què s'interromprà la continuïtat de la canonada.

Una vegada estès el cable, aquestes cales es taparan recobrint prèviament el cable amb canals o mitjans tubs, rebent les seves unions amb ciment.

En els canvis de direcció es construiran arquetes de formigó o maó, sent les seves dimensions mínimes les necessàries perquè el radi de curvatura d'estesa sigui com a mínim 20 vegades el diàmetre exterior del cable. No s'admetran angles inferiors a 90 º i encara aquests es limitaran als indispensables. En general, els canvis de direcció es faran amb angles grans, sent la longitud mínima (perímetre) de l'arqueta de 2 metres.

A l'arqueta, els tubs quedaran a uns 25 cm. per sobre del fons per permetre la col · locació de corrons en les operacions d'estesa. Una vegada estès el cable, els tubs es taparan amb guix de manera que el cable quedi situat a la part superior del tub. L'arqueta s'omplirà amb sorra fins a cobrir el cable com a mínim.


Pàg. 162

La situació dels tubs en l'arqueta serà la que permeti el màxim radi de curvatura.

Les arquetes podran ser registrables o tancades. En el primer cas hauran de tenir tapes metàl · liques o de formigó armat; proveïdes d'argolles o ganxos que facilitin la seva obertura. El fons d'aquestes arquetes serà permeable de manera que permeti la filtració de l'aigua de pluja.

Si les arquetes no són enregistrables es cobriran amb els materials necessaris.

4.8.1.3.2. Encreuaments.

Carrers i carreteres.

Els cables es col · locaran a l'interior de tubs protectors, recoberts de formigó en tota la longitud a una profunditat mínima de 0,80 m. Sempre que sigui possible, l'encreuament es farà perpendicular a l'eix del vial.

Ferrocarrils.

Els cables es col · locaran a l'interior de tubs protectors, recoberts de formigó, i sempre que sigui possible, perpendiculars a la via, a una profunditat mínima de 1,3 m respecte a la cara inferior de la travessa. Aquests tubs ultrapassaran les vies fèrries en 1,5 m per cada extrem.

Altres cables d'energia elèctrica.

Sempre que sigui possible, es procurarà que els cables de baixa tensió discorrin per sobre dels alta tensió.

La distància mínima entre un cable de baixa tensió i altres cables d'energia elèctrica serà: 0,25 m amb cables d'alta tensió i 0,10 m amb cables de baixa tensió. La distància del punt d'encreuament a les unions serà superior a 1 m.

Quan no es puguin respectar aquestes distàncies en els cables directament enterrats, el cable instal · lat més recentment es disposarà en canalització entubada.


Pàg. 163

Cables de telecomunicació.

La separació mínima entre els cables d'energia elèctrica i els de telecomunicació serà de 0,20 m. La distància del punt d'encreuament a les unions, tant del cable d'energia com del cable de telecomunicació, serà superior a 1 m. Quan no es puguin respectar aquestes distàncies en els cables directament enterrats, el cable instal · lat més recentment es disposarà en canalització entubada.

Aquestes restriccions no s'han d'aplicar als cables de fibra òptica amb cobertes dielèctriques. Tot tipus de protecció a la coberta del cable ha de ser aïllant.

Canalitzacions d'aigua i gas.

Sempre que sigui possible, els cables s'instal · laran per sobre de les canalitzacions d'aigua.

La distància mínima entre cables d'energia elèctrica i canalitzacions d'aigua o gas serà de 0,20 m. S'evitarà l'encreuament per la vertical de les juntes de les canalitzacions d'aigua o gas, o de les unions de la canalització elèctrica, situant unes i altres a una distància superior a 1 m de l'encreuament. Quan no es puguin respectar aquestes distàncies en els cables directament enterrats, la canalització instal · lada més recentment es disposarà entubada.

Conduccions de clavegueram.

Es procurarà passar els cables per sobre de les conduccions de clavegueram.

No s'admetrà incidir en el seu interior. S'admetrà incidir en la seva paret (per exemple, instal · lant tubs, etc), sempre que s'asseguri que aquesta no ha quedat debilitada. Si no és possible, es passarà per sota, i els cables es disposaran en canalitzacions entubades.

Dipòsits de carburant.

Els cables es disposaran en canalitzacions entubades i distaran, com a mínim, 0,20 m del dipòsit. Els extrems dels tubs ultrapassaran el dipòsit, com a mínim 1,5 m per cada extrem.


Pàg. 164

4.8.1.3.3. Proximitats i paral·lelismes.

Altres cables d'energia elèctrica.

Els cables de baixa tensió podran instal · lar paral · lelament a altres de baixa o alta tensió, mantenint entre ells una distància mínima de 0,10 m amb els cables de baixa tensió i 0,25 m amb els cables d'alta tensió. Quan no es puguin respectar aquestes distàncies en els cables directament enterrats, el cable instal · lat més recentment es disposarà en canalització entubada.

Cables de telecomunicació.

La distància mínima entre els cables d'energia elèctrica i els de telecomunicació serà de 0,20 m. Quan no es puguin respectar aquestes distàncies en els cables directament enterrats, el cable instal · lat més recentment es disposarà en canalització entubada.

Canalitzacions d'aigua.

La distància mínima entre els cables d'energia elèctrica i les canalitzacions d'aigua serà de 0,20 m. La distància mínima entre els empalmaments dels cables d'energia elèctrica i les juntes de les canalitzacions d'aigua serà d'1 m. Quan no es puguin respectar aquestes distàncies en els cables directament enterrats, la canalització instal · lada més recentment es disposarà entubada.

Es procurarà mantenir una distància mínima de 0,20 m en projecció horitzontal, i que la canalització d'aigua quedi per sota del nivell del cable elèctric.

D'altra banda, les artèries principals d'aigua es disposaran de manera que s'assegurin distàncies superiors a 1 m respecte als cables elèctrics de baixa tensió.

Canalitzacions de gas.

La distància mínima entre els cables d'energia elèctrica i les canalitzacions de gas serà de 0,20 m, excepte per a canalitzacions de gas d'alta pressió (més de 4 bar), en què la distància serà de 0,40 m. La distància mínima entre els empalmaments dels cables d'energia elèctrica i les juntes de les canalitzacions de gas serà d'1 m. Quan no es puguin respectar aquestes distàncies en els cables directament enterrats, la canalització instal · lada més recentment es disposarà entubada.

Es procurarà mantenir una distància mínima de 0,20 m en projecció horitzontal.


Pàg. 165

D'altra banda, les artèries importants de gas es disposaran de manera que s'assegurin distàncies superiors a 1 m respecte als cables elèctrics de baixa tensió.

Connexions (connexions de servei).

En el cas que l'encreuament o paral · lelisme entre cables elèctrics i canalitzacions dels serveis descrits anteriorment, es produeixin en el tram d'escomesa a un edifici s'ha de mantenir una distància mínima de 0,20 m.

Quan no es puguin respectar aquestes distàncies en els cables directament enterrats, la canalització instal · lada més recentment es disposarà entubada.

4.8.2. Transport de bobines de cables. La càrrega i descàrrega, sobre camions o remolcs apropiats, es farà sempre mitjançant una barra adequada que passi per l'orifici central de la bobina.

Sota cap concepte es podrà retenir la bobina amb cordes, cables o cadenes que abracin la bobina i es recolzin sobre la capa exterior del cable enrotllat; així mateix no es podrà deixar caure la bobina al terra des del camió o remolc.

Quan es desplaci la bobina per terra rodant-la, caldrà fixar-se en el sentit de rotació, generalment indicat amb una fletxa, a fi d'evitar que s'afluixi el cable enrotllat en la mateixa.

Les bobines no han d'emmagatzemar sobre un terra tou.

Abans de començar l'estesa del cable s'estudiarà el lloc més adequat per col·locar la bobina a fi de facilitar l'estesa. En el cas de sòl amb pendent és preferible realitzar l'estesa en sentit descendent.

Per a l'estesa de la bobina estarà sempre elevada i subjecta per barra i gats adequats al pes de la mateixa i dispositius de frenada.

4.8.3. Estesa de cables. Els cables han de ser sempre desenrotllats i posats al seu lloc amb la major cura evitant que pateixin torsió, facin bucles, etc i tenint sempre en compte que el radi de curvatura del cable ha de ser superior a 20 vegades el seu diàmetre durant la seva estesa i superior a 10 vegades el seu diàmetre una vegada instal·lat. En tot cas el radi de curvatura de cables no ha de ser inferior als valors indicats a les normes UNE corresponents relatives a cada tipus de cable.

Quan els cables es tendeixin a mà, els operaris estaran distribuïts d'una manera uniforme al llarg de la rasa.

També es pot tendir mitjançant cabrestants tirant de l'extrem del cable al qual se li haurà adoptat un cap apropiada i amb un esforç de tracció per mil·límetre quadrat de conductor que no ha de passar de l'indicat pel fabricant


Pàg. 166

del mateix. Serà imprescindible la col · locació de dinamòmetres per mesurar aquesta tracció.

L'estesa es farà obligatòriament per corrons que puguin girar lliurement i construïts de manera que no danyin el cable.

Durant l'estesa es prendran precaucions per evitar que el cable no pateixi esforços importants ni cops ni rascades.

No es permetrà desplaçar lateralment el cable per mitjà de palanques o altres útils; s'ha de fer sempre a mà.

Només de manera excepcional s'autoritzarà desenrotllar el cable fora de la rasa, sempre sota la vigilància del Director d'Obra.

Quan la temperatura ambient sigui inferior a zero graus, no es permetrà fer l'estesa del cable a causa de la rigidesa que pren l'aïllament.

No es deixarà mai el cable estès en una rasa oberta sense haver pres abans la precaució de cobrir-lo amb una capa de 10 cm de sorra fina i la protecció de rajola.

La rasa en tota la longitud ha d'estar coberta amb una capa de sorra fina al fons abans de procedir a l'estesa del cable.

En cap cas es deixaran els extrems del cable a la rasa sense haver assegurat abans una bona estanquitat dels mateixos.

Quan dos cables que es canalitzin vagin a ser empalmats, es solaparan almenys en una longitud de 0,50 m.

Les rases es recorreran amb deteniment abans d'estendre el cable per comprovar que es troben sense pedres o altres elements durs que puguin danyar als cables en la seva estesa.

Si amb motiu de les obres de canalització apareguessin instal · lacions d'altres serveis, es prendran totes les precaucions per no danyar-les, deixant-les al acabar els treballs en les mateixes condicions en què es trobaven primitivament.

Si involuntàriament es causés alguna avaria en aquests serveis, s'avisarà amb tota urgència al Director d'Obra ia l'Empresa corresponent per tal que procedeixin a la seva reparació. L'encarregat de l'obra per part del Contractista haurà de conèixer la direcció dels serveis públics, així com el seu número de telèfon per comunicar-se en cas de necessitat.

Si les pendents són molt pronunciades i el terreny és rocós i impermeable, es corre el risc que la rasa de canalització serveixi de drenatge originant un arrossegament de la sorra que serveix de llit als cables. En aquest cas s'haurà entubar la canalització assegurada amb ciment en el tram afectat.

En el cas de canalitzacions amb cables unipolars:


Pàg. 167

- Es recomana col·locar en cada metre i mig per fase i neutre unes voltes de cinta adhesiva per indicar el color distintiu del conductor.

- Cada metre i mig, embolicant les tres fases i el neutre en BT, es col · locarà una subjecció que agrupi aquests conductors i els mantingui units.

S'evitaran en el possible les canalitzacions amb grans trams entubats i si això no fos possible es construiran arquetes intermèdies als llocs marcats en el Projecte o, si no, on assenyali el Director d'Obra.

Una vegada estès el cable, els tubs es taparan amb jute i guix, de manera que el cable quedi a la part superior del tub.

4.8.4. Protecció mecànica. Les línies elèctriques subterrànies han d'estar protegides contra possibles avaries produïdes per enfonsament de terres, per contacte amb cossos durs i per xoc d'eines metàl·liques. Per a això es col·locarà una capa protectora de rajola o maó, sent la seva amplària de 25 cm quan es tracti de protegir un sol cable. L'amplada s'incrementarà en 12,5 cm. per cada cable que s'afegeixi a la mateixa capa horitzontal.

Els maons o rajoles seran ceràmics i durs.

4.8.5. Senyalització. Tot cable o conjunt de cables ha d'estar assenyalat per una cinta d'atenció d'acord amb la Recomanació UNESA 0205 col·locada com a mínim a 0,20 m. per sobre del totxo. Quan els cables o conjunts de cables de categories de tensió diferents estiguin superposats, s'ha de posar aquesta cinta damunt de cada un d'ells.

4.8.6. Identificació. Els cables hauran de portar marques que s'indiquin el nom del fabricant, l'any de fabricació i les seves característiques.

4.8.7. Tancament de rases. Un cop col·locades al cable les proteccions assenyalades anteriorment, s'omplirà tota la rasa amb terra d'excavació piconada, havent de realitzar-se els vint primers centímetres de forma manual, i per a la resta s'ha de fer servir piconat mecànic.

El tancament de les rases s'ha de fer per capes successives de 10 cm. d'espessor, les quals seran piconada i regades si fos necessari, per tal que quedi suficientment consolidat el terreny.


Pàg. 168

El Contractista serà responsable dels enfonsaments que es produeixin per la deficient realització d'aquesta operació i, per tant, són a càrrec seu les posteriors reparacions que hagin d'executar-se.

La càrrega i transport a abocadors de les terres sobrants està inclosa en la mateixa unitat d'obra que el tancament de les rases a fi de que el piconat sigui el millor possible.

4.8.9. Reposició de paviments.

Els paviments seran reposats d'acord amb les normes i disposicions dictades pel propietari dels mateixos.

S'haurà d'aconseguir una homogeneïtat de manera que quedi el paviment nou el més igualat possible a l'antic, fent la seva reconstrucció per peces noves si està compost per lloses, llambordes, etc

En general s'utilitzaran materials nous excepte les lloses de pedra, llambordes, vorades de granit i altres similars.

4.8.10. Posta a terra. Quan les preses de terra de parallamps d'edificis importants es troben sota la vorera, properes a cables elèctrics en què les embolicades no estan connectades a l'interior dels edificis amb la baixada del parallamps convé prendre alguna de les precaucions següents:

- Interconnexió entre la baixada del parallamps i les embolicades metàl·liques dels cables.

- Distància mínima de 0,50 m entre el conductor de presa de terra del parallamps i els cables o bé interposició entre ells d'elements aïllants.

4.8.11. Muntatges diversos. La instal·lació de ferramentes, caixes terminals i d'entroncament, etc, s'han de fer seguint les instruccions i normes del fabricant.

4.8.12. Armari de distribució. La fundació dels armaris tindran com a mínim 15 cm d'alçada sobre el nivell del sòl.

En preparar aquesta fundació es deixaran els tubs o trepants necessaris per al posterior estesa dels cables, col·locant amb la major inclinació possible per aconseguir que l'entrada de cables als tubs quedi sempre 50 cm. com a mínim per sota de la rasant del sòl.


Pàg. 169

4.8.13 Materials.

Els materials emprats en la instal·lació seran lliurats pel Contractista sempre que no s'especifiqui el contrari en el Plec de Condicions Particulars.

No es podran emprar materials que no hagin estat acceptats prèviament pel Director d'Obra.

Es realitzaran quants assajos i anàlisis indiqui el Director d'Obra, encara que no estiguin indicats en aquest Plec de Condicions.

Els cables instal·lats seran els que figuren en el Projecte i hauran d'estar d'acord amb les Recomanacions UNESA i les normes UNE corresponents.

4.8.14. Recepció d’obra. Durant l'obra o una vegada finalitzada la mateixa, el Director d'Obra podrà verificar que els treballs realitzats estan d'acord amb les especificacions d'aquest Plec de Condicions. Aquesta verificació es realitzarà per compte del Contractista.

Un cop finalitzades les instal·lacions, el Contractista haurà de sol · licitar l'oportuna recepció global de l'obra.

A la recepció de la instal·lació s'inclourà el mesurament de la conductivitat de les preses de terra i les proves d'aïllament segons la forma establerta en la Norma UNE relativa a cada tipus de cable.

El Director d'Obra contestarà per escrit al Contractista, comunicant la seva conformitat a la instal·lació o condicionant la seva recepció a la modificació dels detalls que consideri susceptibles de millora.


Pàg. 170

4.9 Condicions Tècniques dels centres de transformació.

4.9.1. Qualitat dels materials 4.9.1.1. Obra civil Les envoltants emprades en l'execució d'aquest projecte compliran les condicions generals prescrites en el MIE-RAT 14, Instrucció primera del Reglament de Seguretat en Centrals Elèctriques, pel que fa a la seva inaccessibilitat, passos i accessos , conduccions i emmagatzematge de fluids combustibles i d'aigua, clavegueram, canalitzacions, quadres i pupitres de control, cel · les, ventilació, pas de línies i canalitzacions elèctriques a través de parets, murs i envans. Senyalització, sistemes contra incendis, enllumenats, primers auxilis, passadissos de servei i zones de protecció i documentació.

4.9.1.2. Aparellatge de Mitja Tensió.

Les cel · les emprades seran prefabricades, amb envoltant metàl·lica, i que utilitzen gas per complir dues missions:

- Aïllament: L'aïllament integral en gas confereix a l'aparellatge les seves característiques de resistència al medi ambient, bé sigui a la pol·lució de l'aire, a la humitat, o fins i tot a l'eventual submersió del centre per efecte de riuades.

Per això, aquesta característica és essencial especialment en les zones amb alta pol·lució, en les zones amb clima agressiu (costes marítimes i zones humides) i en les zones més exposades a riuades o entrades d'aigua al centre.

- Tall: El tall en gas resulta més segur que l'aire, a causa de l'explicat per l'aïllament.

Igualment, les cel · les emprades hauran de permetre l'extensibilitat "in situ" del centre, de manera que sigui possible afegir més línies o qualsevol altre tipus de funció, sense necessitat de canviar l'aparellatge prèviament existent al centre.

4.9.1.3. Transformadors de potència. El transformador o transformadors instal·lats en aquest Centre de Transformació seran trifàsics, amb neutre accessible en el secundari i altres característiques segons el que indica la Memòria en els apartats corresponents a potència, tensions primàries i secundàries, regulació en el primari, grup de connexió, tensió de curtcircuit i proteccions pròpies del transformador.

Aquests transformadors s'instal · laran, en cas d'incloure un líquid refrigerant, sobre una plataforma situada damunt d'una fossa de recollida, de manera que en cas que es vessi i s'incendiï, el foc quedi confinat a la cel · la del


Pàg. 171

transformador, sense difondre pels passos de cable ni altres obertures a la resta del Centre de Transformació, si aquests són de maniobra interior (tipus caseta).

Els transformadors, per a millor ventilació, estaran situats a la zona de flux natural d'aire, de manera que l'entrada d'aire estigui situada a la part inferior de les parets adjacents al mateix i les sortides d'aire a la zona superior d'aquestes parets.

4.9.1.4. Equips de mesura. Es tracta d'un Centre per a distribució pública, no s'incorpora mesura d'energia en MT, de manera que aquesta s'efectuarà en les condicions establertes en cada un dels ramals en el punt de derivació cap a cada client en BT, atenent al que especifica el Reglament de Baixa Tensió i Instruccions Tècniques Complementàries.

- Posada en servei

El personal encarregat de realitzar les maniobres ha d'estar degudament autoritzat i ensinistrat.

Les maniobres s'han de realitzar en el següent ordre: primer es connecta l'interruptor / seccionador d'entrada, si n'hi ha. A continuació es connecta l'aparellatge de connexió següent fins arribar al transformador, amb la qual cosa tindrem a aquest treballant per fer les comprovacions oportunes.

Una vegada realitzades les maniobres de MT, procedirem a connectar la xarxa de BT.

- Separació de servei

Aquestes maniobres s'han d'executar en sentit invers a les realitzades en la posada en servei i no es donaran per finalitzades mentre no estigui connectat el seccionador de posada a terra.

- Manteniment

Per a aquest manteniment s'han de prendre les mesures oportunes per garantir la seguretat del personal.

Aquest manteniment consisteix en la neteja, greixat i verificat dels components fixos i mòbils de tots aquells elements que fos necessari.

Les cel · les CGMcosmos d'ORMAZABAL, emprades en la instal · lació, no necessiten manteniment interior, en estar aïllada seu aparellatge interior en gas, evitant d'aquesta manera el deteriorament dels circuits principals de la instal · lació.


Pàg. 172

4.9.2. Normes d'execució de les instal·lacions. Tots els materials, aparells, màquines, i conjunts integrats en els circuits d'instal lació projectada compleixen les normes, especificacions tècniques, i homologacions que li són establertes com d'obligat compliment pel Ministeri de Ciència i Tecnologia.

Per tant, la instal · lació s'ajustarà als plànols, materials, i qualitats d'aquest projecte, excepte ordre facultativa en contra.

4.9.3. Proves reglamentàries. Les proves i assaigs a que seran sotmesos els equips i / o edificis un cop acabada la seva fabricació seran les que estableixen les normes particulars de cada producte, que es troben en vigor i que apareixen com a normativa d'obligat compliment en el MIE-RAT 02.

4.9.4. Condicions d'ús, manteniment i seguretat. El centre haurà d'estar sempre perfectament tancat, de manera que impedeixi l'accés de les persones alienes al servei.

A l'interior del centre no es podrà emmagatzemar cap element que no pertanyi a la pròpia instal·lació.

Per a la realització de les maniobres oportunes en el centre s'utilitzarà banqueta, palanca d'accionament, guants, etc, i hauran d'estar sempre en perfecte estat d'ús, la qual cosa es comprovarà periòdicament.

Abans de la posada en servei en càrrega del centre, es realitzarà una posada en servei en buit per a la comprovació del correcte funcionament de les màquines.

Es realitzaran unes comprovacions de les resistències d'aïllament i de terra dels diferents components de la instal · lació elèctrica.

Tota la instal · lació elèctrica ha d'estar correctament senyalitzada i ha de disposar de les advertències i instruccions necessàries de manera que s'impedeixin els errors d'interrupció, maniobres incorrectes, i contactes accidentals amb els elements en tensió o qualsevol altre tipus d'accident.

Es col · locaran les instruccions sobre els primers auxilis que s'han de presentar en cas d'accident en un lloc perfectament visible.

4.9.5. Certificats i documentació. S'adjuntaran, per a la tramitació d'aquest projecte davant els organismes públic competents, les documentacions indicades a continuació:

• Autorització administrativa de l'obra.

• Projecte signat per un tècnic competent.


Pàg. 173

• Certificat de tensió de pas i contacte, emès per una empresa homologada.

• Certificació de final d'obra.

• Contracte de manteniment.

• Conformitat per part de la companyia subministradora.

4.9.6. Llibre d'ordres. Es disposarà en aquest centre d'un llibre d'ordres, en el qual es registraran totes les incidències sorgides durant la vida útil de l'esmentat centre, incloent cada visita, revisió, etc

4.10. Condicions tècniques particulars sobre els materials. 4.10.1 Prescripcions sobre els materials

Per facilitar la tasca a realitzar, per part del Director de l'Execució de l'Obra, per al control de recepció en obra dels productes, equips i sistemes que se subministrin a l'obra d'acord amb el que especifica l'article 7.2. del CTE, en el present projecte s'especifiquen les característiques tècniques que han de complir els productes, equips i sistemes subministrats.

Els productes, equips i sistemes subministrats han de complir les condicions que sobre ells s'especifiquen en els diferents documents que componen el Projecte. Així mateix, les seves qualitats seran acords amb les diferents normes que sobre ells estiguin publicades i que tindran un caràcter de complementarietat a aquest apartat del Plec. Tindran preferència quant a la seva acceptabilitat aquells materials que estiguin en possessió de Document d'Idoneïtat Tècnica que avali les seves qualitats, emès per Organismes Tècnics reconeguts.

Aquest control de recepció en obra de productes, equips i sistemes comprendrà segons l'article 7.2. del CTE:

• El control de la documentació dels subministraments, realitzat d'acord amb l'article 7.2.1.

• El control mitjançant distintius de qualitat o avaluacions tècniques d'idoneïtat, segons l'article 7.2.2.

• El control mitjançant assajos, conforme a l'article 7.2.3.

Per part del Constructor o Contractista ha d'existir obligació de comunicar als subministradors de productes les qualitats que s'exigeixen per als distints materials, aconsellant-se que prèviament a l'ocupació dels mateixos se sol ·


Pàg. 174

liciti l'aprovació del Director d'Execució de l'Obra i de les entitats i laboratoris encarregats del control de qualitat de l'obra.

El Contractista serà responsable que els materials empleats compleixin amb les condicions exigides, independentment del nivell de control de qualitat que s'estableixi per a l'acceptació dels mateixos.

El Contractista notificarà al Director d'Execució de l'Obra, amb suficient antelació, la procedència dels materials que es proposi utilitzar, aportant, quan així ho sol · liciti el Director d'Execució de l'Obra, les mostres i dades necessàries per a decidir sobre la seva acceptació .

Aquests materials seran reconeguts pel director d'Execució de l'Obra abans de la seva ocupació en obra, sense l'aprovació no podran ser apilats en obra ni es podrà procedir a la seva col · locació. Així mateix, encara després de col·locats en obra, aquells materials que presentin defectes no percebuts en el primer reconeixement, sempre que vagi en perjudici del bon acabat de l'obra, seran retirats de l'obra. Totes les despeses que això ocasionés seran a càrrec del Contractista.

El fet que el Contractista subcontracti qualsevol partida d'obra no li eximeix de la seva responsabilitat.

La simple inspecció o examen per part dels Tècnics no suposa la recepció absoluta dels mateixos, sent els oportuns assajos els quals determinin la seva idoneïtat, no extingint-se la responsabilitat contractual del Contractista a aquests efectes fins a la recepció definitiva de l'obra.

4.10.1.1.- Garanties de qualitat (Marcatge CE) El terme producte de construcció queda definit com qualsevol producte fabricat per a la incorporació, amb caràcter permanent, a les obres d'edificació i enginyeria civil que tinguin incidència sobre els següents requisits essencials:

• Resistència mecànica i estabilitat.

• Seguretat en cas d'incendi.

• Higiene, salut i medi ambient.

• Seguretat d'utilització.

• Protecció contra el soroll.

• Estalvi d'energia i aïllament tèrmic.

El marcatge CE d'un producte de construcció indica:

• Que aquest compleix amb unes determinades especificacions tècniques relacionades amb els requisits essencials continguts en les Normes Harmonitzades (EN) i en les Guies DITE (Guies pel Document d'Idoneïtat Tècnica Europeu).


Pàg. 175

• Que s'ha complert el sistema d'avaluació de la conformitat establert per la corresponent Decisió de la Comissió Europea.

Sent el fabricant el responsable de la seva fixació i l'Administració competent en matèria d'indústria la que vetlli per la correcta utilització del marcat CE.

És obligació del Director de l'Execució de l'Obra verificar si els productes que entren en l'obra estan afectats pel compliment del sistema del marcat CE i, en cas de ser així, si es compleixen les condicions establertes en el Reial decret 1630/1992 pel qual es transposa al nostre ordenament legal la Directiva de Productes de Construcció 89/106 / CEE.

El marcatge CE es materialitza mitjançant el símbol "CE" acompanyat d'una informació complementària.

El fabricant ha de cuidar que el marcatge CE figuri, per ordre de preferència:

• En el producte pròpiament dit.

• En una etiqueta adherida al mateix.

• En el seu envàs o embalatge.

• En la documentació comercial que l'acompanya.

Les lletres del símbol CE es realitzen segons el dibuix adjunt i han de tenir una dimensió vertical no inferior a 5 mm.

A més del símbol CE han d'estar situades en una de les quatre possibles localitzacions una sèrie d'inscripcions complementàries, el contingut específic es determina en les normes harmonitzades i Guies DITE per a cada família de productes, entre les quals s'inclouen:


Pàg. 176

• el nombre d'identificació de l'organisme notificat (quan procedeixi)

• el nom comercial o la marca distintiva del fabricant

• la direcció del fabricant

• el nom comercial o la marca distintiva de la fàbrica

• les dues últimes xifres de l'any en què s'ha estampat el marcat en el producte

• el nombre del certificat CE de conformitat (quan procedeixi)

• el nombre de la norma armonitzada i en cas de veure afectada per diverses els números de totes elles

• la designació del producte, el seu ús previst i la seva designació normalitzada

• informació addicional que permeti identificar les característiques del producte atenent a les seves especificacions tècniques

Les inscripcions complementàries del marcat CE no tenen per què tenir un format, tipus de lletra, color o composició especial, havent de complir únicament les característiques ressenyades anteriorment pel símbol.

Exemple de marcat CE (en castellà):

Símbolo

0123 Nº de organismo notificado Empresa Nombre del fabricante

Dirección registrada Dirección del fabricante Fábrica Nombre de la fábrica

Año Dos últimas cifras del año

0123-CPD-0456 Nº del certificado de conformidad CE

EN 197-1 Norma armonizada CEM I 42,5 R Designación normalizada

Límite de cloruros (%) Límite de pérdida por calcinación de cenizas (%) Nomenclatura normalizada de aditivos

Información adicional

Dins de les característiques del producte podem trobar que alguna d'elles presenti l'esment "Prestació no determinada" (PND).


Pàg. 177

L'opció PND és una classe que pot ser considerada si almenys un estat membre no té requisits legals per a una determinada característica i el fabricant no desitja facilitar el valor d'aquesta característica.

4.10.1.2.- Formigons 4.10.1.2.1.- Formigó estructural 4.10.1.2.1.1.- Condicions de subministrament

El formigó s'ha de transportar utilitzant procediments adequats per aconseguir que les masses arribin al lloc de lliurament en les condicions estipulades, sense experimentar variació sensible en les característiques que posseïen acabades de pastades.

Quan el formigó es pasta completament en central i es transporta en pastadores mòbils, el volum de formigó transportat no haurà d'excedir del 80% del volum total del tambor. Quan el formigó es pasta, o s'acaba de pastar, en pastadora mòbil, el volum no excedirà dels dos terços del volum total del tambor.

Els equips de transport han d'estar exempts de residus de formigó o morter endurit, per a això es netejaran curosament abans de procedir a la càrrega d'una nova massa fresca de formigó. Així mateix, no han de presentar desperfectes o desgastos en les paletes o en la seva superfície interior que puguin afectar a l'homogeneïtat del formigó.

El transport es pot fer en pastadores mòbils, a la velocitat d'agitació, o en equips amb o sense agitadors, sempre que tals equips tinguin superfícies llises i arrodonides i siguin capaços de mantenir l'homogeneïtat del formigó durant el transport i la descàrrega.

4.10.1.2.1.2.- Recepció i control

Documentació dels subministraments:

Els subministradors lliuraran al Constructor, qui els facilitarà a la Direcció Facultativa, qualsevol document d'identificació del producte exigit per la reglamentació aplicable o, si escau, pel projecte o per la Direcció Facultativa. Es facilitaran els següents documents:

• Abans del subministrament:

• Els documents de conformitat o autoritzacions administratives exigides reglamentàriament.

• Es lliuraran els certificats d'assaig que garanteixin el compliment del que estableix la Instrucció de Formigó Estructural (EHE-08).

• Durant el subministrament:


Pàg. 178

• Cada càrrega de formigó fabricat en central, tant si aquesta pertany o no a les instal · lacions d'obra, anirà acompanyada d'un full de subministrament que estarà en tot moment a disposició de la Direcció d'Obra, i en la qual han de figurar, com a mínim , les dades següents:

• Nom de la central de fabricació de formigó.

• Nombre de sèrie del full de subministrament.

• Data de lliurament.

• Nom del peticionari i del responsable de la recepció.

• Especificació del formigó.

• En el cas que el formigó es designi per propietats:

• Designació.

• Contingut de ciment en quilos per metre cúbic (kg / m³) de formigó, amb una tolerància de ± 15 kg.

• Relació aigua / ciment del formigó, amb una tolerància de ± 0,02.

• En el cas que el formigó es designi per dosificació:

• Contingut de ciment per metre cúbic de formigó.

• Relació aigua / ciment del formigó, amb una tolerància de ± 0,02.

• Tipus d'ambient.

• Tipus, classe i marca del ciment.

• Consistència.

• Mida màxima de l'àrid.

• Tipus d'additiu, si ho hagués, i en cas contrari indicació expressa que no conté.

• Procedència i quantitat d'addició (cendres volants o fum de sílice) si n'hi ha i, en cas contrari, indicació expressa que no conté.

• Designació específica del lloc del subministrament (nom i lloc).

• Quantitat de formigó que compon la càrrega, expressada en metres cúbics de formigó fresc.

• Identificació del camió formigonera (o equip de transport) i de la persona que procedeixi a la descàrrega.

• Hora límit d'ús per al formigó.

• Després del subministrament:

• El certificat de garantia del producte subministrat, signat per persona física amb poder de representació suficient.


Pàg. 179

Distintius de qualitat i avaluacions d'idoneïtat tècnica:

Si és el cas, els subministradors lliuraran al Constructor, qui la facilitarà a la Direcció Facultativa, una còpia compulsada per persona física dels certificats que avalin que els productes que se subministraran estan en possessió d'un distintiu de qualitat oficialment reconegut, on almenys constarà la següent informació:

• Identificació de l'entitat certificadora.

• Logotip del distintiu de qualitat.

• Identificació del fabricant.

• Abast del certificat.

• Garantia que queda coberta pel distintiu (nivell de certificació).

• Nombre de certificat.

• Data d'expedició del certificat.

Assaigs:

La comprovació de les propietats o característiques exigibles a aquest material es realitza segons la Instrucció de Formigó Estructural (EHE-08).

4.10.1.2.1.3.- Conservació, emmagatzematge i manipulació En l'abocament i col · locació de les masses, fins i tot quan aquestes operacions es realitzin d'una manera contínua mitjançant conduccions apropiades, s'adoptaran les degudes precaucions per evitar la disgregació de la barreja.

4.10.1.2.1.4.- Recomanacions per al seu ús en obra El temps transcorregut entre l'addició d'aigua de pastat al ciment i als àrids i la col · locació del formigó, no ha de ser major d'hora i mitja. En temps calorós, o sota condicions que contribueixin a un ràpid enduriment del formigó, el temps límit ha de ser inferior, tret que s'adoptin mesures especials que, sense perjudicar la qualitat del formigó, augmentin el temps d'enduriment.


Pàg. 180

Formigonat en temps fred:

La temperatura de la massa de formigó, en el moment d'abocar en el motlle o encofrat, no serà inferior a 5 ° C.

Es prohibeix abocar el formigó sobre elements (armadures, motlles, etc) la temperatura sigui inferior a zero graus centígrads.

En general, se suspendrà el formigonat sempre que es prevegi que, dins de les quaranta-vuit hores següents, pugui descendir la temperatura ambient per sota de zero graus centígrads.

En els casos en què, per absoluta necessitat, es hormigone en temps de gelades, s'adoptaran les mesures necessàries per garantir que, durant l'adormiment i primer enduriment del formigó, no es produiran deterioraments locals en els elements corresponents, ni minvaments permanents apreciables de les característiques resistents del material.

Formigonat en temps calorós:

Si la temperatura ambient és superior a 40 ° C o hi ha un vent excessiu, se suspendrà el formigonat, tret que, prèvia autorització expressa de la Direcció d'Obra, s'adoptin mesures especials.

4.10.2 Prescripcions quant a l'Execució per Unitat d'Obra. Les prescripcions per a l'execució de cadascuna de les diferents unitats d'obra s'organitzen en els següents apartats:

MESURES PER A ASSEGURAR LA COMPATIBILITAT ENTRE ELS DIFERENTS PRODUCTES, ELEMENTS I SISTEMES CONSTRUCTIUS QUE COMPONEN LA UNITAT D'OBRA.

S'especifiquen, en el cas que existeixin, les possibles incompatibilitats, tant físiques com químiques, entre els diversos components que componen la unitat d'obra, o entre el suport i els components.

CARACTERÍSTIQUES TÈCNIQUES.

Es descriu la unitat d'obra, detallant de manera detallada els elements que la componen, amb la nomenclatura específica correcta de cadascun d'ells, d'acord amb els criteris que marca la pròpia normativa.


Pàg. 181

NORMATIVA D'APLICACIÓ.

S'especifiquen les normes que afecten a la realització de la unitat d'obra.

CRITERI D'AMIDAMENT EN PROJECTE.

Indica com s'ha mesurat la unitat d'obra en la fase de redacció del projecte, amidament que després serà comprovada en obra.

CONDICIONS PRÈVIES QUE HAN DE CUMPLIR ABANS DE L'EXECUCIÓ DE LES UNITATS D'OBRA.

Abans d'iniciar-se els treballs d'execució de cadascuna de les unitats d'obra, el Director de l'Execució de l'Obra haurà rebut els materials i els certificats acreditatius exigibles, d'acord amb el que estableix la documentació pertinent pel tècnic redactor del projecte. Serà preceptiva l'acceptació prèvia per part del Director de l'Execució de l'Obra de tots els materials que constitueixen la unitat d'obra.

Així mateix, es realitzaran una sèrie de comprovacions prèvies sobre les condicions del suport, les condicions ambientals de l'entorn, i la qualificació de la mà d'obra, si s'escau.

DEL SUPORT.

S'estableixen una sèrie de requisits previs sobre l'estat de les unitats d'obra realitzades prèviament, que poden servir de suport a la nova unitat d'obra.

AMBIENTALS.

En determinades condicions climàtiques (vent, pluja, humitat, etc) no podran iniciar-se els treballs d'execució de la unitat d'obra, hauran d'interrompre o serà necessari adoptar una sèrie de mesures protectores.

DEL CONTRACTISTA.

En alguns casos, serà necessària la presentació al Director de l'Execució de l'Obra d'una sèrie de documents per part del Contractista, que acreditin la seva qualificació, o la de l'empresa per ell subcontractada, per realitzar cert tipus de treballs. Per exemple la posada en obra de sistemes constructius en possessió d'un Document d'Idoneïtat Tècnica (DIT), hauran de ser realitzats per la mateixa empresa propietària del DIT, o per empreses especialitzades i qualificades, reconegudes per aquesta i sota el seu control tècnic.


Pàg. 182

PROCÉS D'EXECUCIÓ.

En aquest apartat es desenvolupa el procés d'execució de cada unitat d'obra, assegurant a cada moment les condicions que permetin aconseguir el nivell de qualitat previst per a cada element constructiu en particular.

FASES D'EXECUCIÓ.

S'enumeren, per ordre d'execució, les fases de què consta el procés d'execució de la unitat d'obra.

CONDICIONS DE TERMINACIÓ.

En algunes unitats d'obra es fa referència a les condicions en què ha de finalitzar una determinada unitat d'obra, perquè no interfereixi negativament en el procés d'execució de la resta d'unitats.

Un cop acabats els treballs corresponents a l'execució de cada unitat d'obra, el Contractista retirarà els mitjans auxiliars i procedirà a la neteja de l'element realitzat i de les zones de treball, recollint les restes de materials i altres residus originats per les operacions realitzades per executar la unitat d'obra, sent tots ells classificats, carregats i transportats a centre de reciclatge, abocador específic o centre d'acollida o transferència.

PROVES DE SERVEI

En aquelles unitats d'obra que sigui necessari, s'indiquen les proves de servei a realitzar pel propi Contractista o empresa instal · ladora, el cost es troba inclòs en el propi preu de la unitat d'obra.

Aquelles altres proves de servei o assaigs que no estan inclosos en el preu de la unitat d'obra, i que és obligatòria la seva realització per mitjà de laboratoris acreditats es troben detallades i pressupostades, en el corresponent capítol X de Control de Qualitat i Assaigs, del pressupost d'Execució Material (PEM).

Per exemple, això és el que passa en la unitat d'obra ADP010, on s'indica que no està inclòs en el preu de la unitat d'obra el cost de l'assaig de densitat i humitat "in situ".

CONSERVACIÓ I MANTENIMENT

En algunes unitats d'obra s'estableixen les condicions en què s'han de protegir per a la correcta conservació i manteniment en obra, fins a la seva recepció final.


Pàg. 183

COMPROVACIÓ EN OBRA DELS AMIDAMENTS EFECTUATS EN PROJECTE I ABONAMENT DE LES MATEIXES.

Indica com es comprovaran en obra els amidaments de Projecte, una vegada superats tots els controls de qualitat i obtinguda l'acceptació final per part del Director d'Execució de l'Obra.

El mesurament del nombre d'unitats d'obra que ha d'abonar es realitzarà, si escau, d'acord amb les normes que estableix aquest capítol, tindrà lloc en presència i amb intervenció del Contractista, entenent que aquest renúncia a tal dret si, avisat oportunament , no comparegués a temps. En aquest cas, serà vàlid el resultat que el Director d'Execució de l'Obra consigni.

Totes les unitats d'obra s'abonaran als preus establerts en el Pressupost. Aquests preus s'abonaran per les unitats acabades i executades d'acord amb aquest Plec de Condicions Tècniques Particulars i Prescripcions quant a l'Execució per Unitat d'Obra.

Aquestes unitats comprenen el subministrament, cànons, transport, manipulació i ús dels materials, maquinària, mitjans auxiliars, mà d'obra necessària per a la seva execució i costos indirectes derivats d'aquests conceptes, així com totes les necessitats circumstancials es requereixin per a l'execució de l'obra , com ara indemnitzacions per danys a tercers o ocupacions temporals i costos d'obtenció dels permisos necessaris, així com de les operacions necessàries per a la reposició de servituds i serveis públics o privats afectats tant pel procés d'execució de les obres com per les instal · lacions auxiliars.

Igualment, aquells conceptes que s'especifiquen en la definició de cada unitat d'obra, les operacions descrites en el procés d'execució, els assajos i proves de servei i posada en funcionament, inspeccions, permisos, butlletins, llicències, taxes o similars.

No serà d'abonament al Contractista major volum de qualsevol tipus d'obra que el definit en els plànols o en les modificacions autoritzades per la Direcció Facultativa. Tampoc li serà abonat, si és el cas, el cost de la restitució de l'obra a les seves dimensions correctes, ni l'obra que hagués hagut de realitzar per ordre de la Direcció Facultativa per a esmenar qualsevol defecte d'execució.

TERMINOLOGIA APLICADA AL CRITERI D'AMIDAMENT.

A continuació, es detalla el significat d'alguns dels termes utilitzats en els diferents capítols d'obra.

ACONDICIONAMENT DEL TERRENY.

Volum de terres en perfil esponjat. El mesurament es referirà a l'estat de les terres una vegada extretes. Per a això, la forma d'obtenir el volum de terres


Pàg. 184

a transportar, serà la que resulti d'aplicar el percentatge d'esponjament mig que procedeixi, en funció de les característiques del terreny.

Volum de farciment en perfil compactat. El mesurament es referirà a l'estat del farciment una vegada finalitzat el procés de compactació.

Volum teòric executat. Serà el volum que resulti de considerar les dimensions de les seccions teòriques especificades en els plànols de Projecte, independentment que les seccions excavades haguessin quedat amb majors dimensions.

FONAMENTACIONS.

Superfície teòrica executada. Serà la superfície que resulti de considerar les dimensions de les seccions teòriques especificades en els plànols de Projecte, independentment que la superfície ocupada pel formigó hagués quedat amb majors dimensions.

Volum teòric executat. Serà el volum que resulti de considerar les dimensions de les seccions teòriques especificades en els plànols de Projecte, independentment que les seccions de formigó haguessin quedat amb majors dimensions.

ESTRUCTURES.

Volum teòric executat. Serà el volum que resulti de considerar les dimensions de les seccions teòriques especificades en els plànols de Projecte, independentment que les seccions dels elements estructurals haguessin quedat amb majors dimensions.

ESTRUCTURES METÀL.LIQUES.

Pes nominal mesurat. Seran els kg que resultin d'aplicar als elements estructurals metàl · lics els pesos nominals que, segons dimensions i tipus d'acer, figurin en taules.

ESTRUCTURES (FORJATS).

Deduint els buits de superfície major de X m². Es mesurarà la superfície dels forjats de cara exterior a cara exterior dels cèrcols que delimiten el perímetre de la seva superfície, descomptant únicament els buits o passos de forjats que tinguin una superfície major de X m².

En els casos de dos draps formats per forjats diferents, objecte de preus unitaris distints, que donin suport o encastin en una jàssera o mur de càrrega comuna a ambdós draps, cadascuna de les unitats d'obra de forjat s'amidarà


Pàg. 185

des de fora a cara exterior de els elements delimitadors a l'eix de la jàssera o mur de càrrega comuna.

En els casos de forjats inclinats es prendrà en veritable magnitud la superfície de la cara inferior del forjat, amb el mateix criteri anteriorment assenyalat per a la deducció de buits.

ESTRUCTURES (MURS).

Deduint els buits de superfície major de X m². S'aplicarà el mateix criteri que per a façanes i particions.

FAÇANES I PARTICIONS.

Deduint els buits de superfície major de X m². Es mesuraran els paraments verticals de façanes i particions descomptant únicament aquells buits la superfície sigui major de X m², el que significa que:

Quan els buits siguin menors de X m² es mesuraran a cinta correguda com si no hi hagués buits. En no deduir cap buit, en compensació de mesurar buit per massís, no es mesuraran els treballs de formació de queixals en brancals i llindes.

Quan els buits siguin més grans de X m², es deduirà la superfície d'aquests buits, però es sumarà al mesurament la superfície de la part interior del buit, corresponent al desenvolupament de les duelles.

Deduint tots els buits. Es mesuraran els paraments verticals de façanes i particions descomptant la superfície de tots els buits, però s'inclou l'execució de tots els treballs necessaris per a la resolució del buit, així com els materials que formen llindes, brancals i escopidors.

Als efectes anteriors, s'entendrà com buit, qualsevol obertura que tingui queixals i llinda per a porta o finestra. En cas de tractar-se d'un buit en la fàbrica sense llinda, ampit ni fusteria, es deduirà sempre el mateix en mesurar la fàbrica, sigui com sigui la seva superfície.

En el supòsit de tancaments de façana on les fulles, en lloc de donar suport directament en el forjat, recolzin en una o dues filades de regularització que abastin tot l'espessor del tancament, a l'efectuar el mesurament de les unitats d'obra es mesurarà la seva alçada des el forjat i, en compensació, no es mesuraran les filades de regularització.

INSTAL.LACIONS.

Longitud realment executada. Mesurament segons desenvolupament longitudinal resultant, considerant, si s'escau, els trams ocupats per peces especials.


Pàg. 186

REVESTIMENTS (GUIXOS I ARREBOSSATS DE CIMENT).

Deduint, en els buits de superfície major de X m², l'excés sobre els X m². Els paraments verticals i horitzontals es mesuraran a cinta correguda, sense descomptar buits de superfície menor a X m². Per a buits de major superfície, es descomptarà únicament l'excés sobre aquesta superfície. En ambdós casos es considerarà inclosa l'execució de queixals, fons de llindes i arestats. Els paraments que tinguin armaris de paret no seran objecte de descompte, sigui quina sigui la seva dimensió.

4.10.2.1.- Acondicionament del terreny. Unitat d'obra ADV010: Buidatge fins a 2 m de profunditat en terra d'argila semidura, amb mitjans mecànics, retirada dels materials excavats i càrrega a camió.


Excavació de terres a cel obert per formació d'un buidatge que en tot el seu perímetre queda per sota de la rasant natural, en terra d'argila semidura, amb mitjans mecànics, fins assolir la cota de profunditat indicada en el Projecte. Inclús transport de la maquinaria, refinat de paraments i fons d'excavació, extracció de terres fora de l'excavació, retirada dels materials excavats i càrrega a camió.


execució

- CTE. DB SE-C Seguretat estructural: Fonaments.

- NTE-ADV. Condicionament del terreny. Desmontes: Buidats.


Volum mesurat sobre les seccions teòriques de l'excavació, segons documentació gràfica de Projecte.


DEL SUPORT.


Pàg. 187

Es comprovarà la possible existència de servituds, elements soterrats, reds de servei o qualsevol tipus d'instal · lacions que puguin resultar afectades per les obres a iniciar. Es disposarà de la informació topogràfica i geotècnica necessària, recollida en el corresponent estudi geotècnic del terreny realitzat per un laboratori acreditat a l'àrea tècnica corresponent, i que inclourà, entre d'altres dades: pla altimètric de la zona, cota del nivell freàtic i tipus de terreny que s'excavarà a efecte de la seva treballabilitat. Es disposaran punts fixes de referència en llocs que puguin veure afectats pel buidat, als quals es referiran totes les lectures de cotes de nivell i desplaçaments horitzontals i verticals dels punts del terreny. Es comprovarà l'estat de conservació dels edificis mitgers i de les construccions pròximes que es puguin veure afectades pel buidat.

DEL CONTRACTISTA.

Si existissin instal · lacions en servei que poguessin veure afectades pels treballs a realitzar, sol · licitarà de les corresponents companyies s ubministradores la seva situació i, si escau, la solució a adoptar, així com les distàncies de seguretat a esteses aèries de conducció d'energia elèctrica. Notificarà al Director d'Execució de l'obra, amb l'antelació suficient, el començament de les excavacions.


FASES D'EXECUCIÓ.

Replanteig general i fixació dels punts i nivells de referència. Col · locació de les lliteres en els cantons i extrems de les alineacions. Excavació en successives franges horitzontals i extracció de terres. Refinat de fons i laterals a mà, amb extracció de les terres. Càrrega a camió.


L'excavació quedarà neta i als nivells previstos, complint-se les exigències d'estabilitat dels corts de terres, talussos i edificacions pròximes.

CONSERVACIÓ I MANTENIMENT.

El buidatge quedarà protegit enfront de filtracions i accions d'erosió o ensorrada per part de les aigües de vessament. Es prendran les mesures oportunes per a assegurar que les característiques geomètriques romanen inamovibles.


Pàg. 188


Es mesurarà el volum teòric executat segons especificacions de Projecte, sense incloure els increments per excessos d'excavació no autoritzats, ni el reblert necessari per a reconstruir la secció teòrica per defectes imputables al Contractista. Es mesurarà l'excavació una vegada realitzada i abans que sobre ella s'efectuï cap tipus de reblert. Si el Contractista tanqués l'excavació abans de conformat l'amidament, s'entendrà que s'avé al que unilateralment determini el Director d'Execució de l'obra.

Unitat d'obra ADV010b: Buidatge en excavació de soterranis en terra d'argila semidura, amb mitjans mecànics, retirada dels materials excavats i càrrega a camió.


Excavació de terres a cel obert per formació de soterranis que en tot el seu perímetre quedin per sota de la rasant natural, en terra d'argila semidura, amb mitjans mecànics, fins assolir la cota de profunditat indicada en el Projecte. Inclús transport de la maquinaria, refinat de paraments i fons d'excavació, extracció de terres fora de l'excavació, retirada dels materials excavats i càrrega a camió.


execució


- NTE-ADV. Condicionament del terreny. Desmontes: Buidats.




DEL SUPORT.

Es comprovarà la possible existència de servituds, elements soterrats, reds de servei o qualsevol tipus d'instal · lacions que puguin resultar afectades per les obres a iniciar. Es disposarà de la informació topogràfica i geotècnica necessària, recollida en el corresponent estudi geotècnic del terreny realitzat


Pàg. 189

per un laboratori acreditat a l'àrea tècnica corresponent, i que inclourà, entre d'altres dades: pla altimètric de la zona, cota del nivell freàtic i tipus de terreny que s'excavarà a efecte de la seva treballabilitat. Es disposaran punts fixes de referència en llocs que puguin veure afectats pel buidat, als quals es referiran totes les lectures de cotes de nivell i desplaçaments horitzontals i verticals dels punts del terreny. Es comprovarà l'estat de conservació dels edificis mitgers i de les construccions pròximes que es puguin veure afectades pel buidat.

DEL CONTRACTISTA.

Si existissin instal · lacions en servei que poguessin veure afectades pels treballs a realitzar, sol · licitarà de les corresponents companyies s ubministradores la seva situació i, si escau, la solució a adoptar, així com les distàncies de seguretat a esteses aèries de conducció d'energia elèctrica. Notificarà al Director d'Execució de l'obra, amb l'antelació suficient, el començament de les excavacions.


FASES D'EXECUCIÓ.

Replanteig general i fixació dels punts i nivells de referència. Col · locació de les lliteres en els cantons i extrems de les alineacions. Excavació en successives franges horitzontals i extracció de terres. Refinat de fons i laterals a mà, amb extracció de les terres. Càrrega a camió.


L'excavació quedarà neta i als nivells previstos, complint-se les exigències d'estabilitat dels corts de terres, talussos i edificacions pròximes.


El buidatge quedarà protegit enfront de filtracions i accions d'erosió o ensorrada per part de les aigües de vessament. Es prendran les mesures oportunes per a assegurar que les característiques geomètriques romanen inamovibles.


Es mesurarà el volum teòric executat segons especificacions de Projecte, sense incloure els increments per excessos d'excavació no autoritzats, ni el


Pàg. 190

reblert necessari per a reconstruir la secció teòrica per defectes imputables al Contractista. Es mesurarà l'excavació una vegada realitzada i abans que sobre ella s'efectuï cap tipus de reblert. Si el Contractista tanqués l'excavació abans de conformat l'amidament, s'entendrà que s'avé al que unilateralment determini el Director d'Execució de l'obra.

Unitat d'obra ADR010: Reblert principal de rases per instal · lacions, amb grava 20/30 mm, i compactació al 95% del Proctor Modificat mitjançant equip manual amb picó vibrant.


Formació de reblert amb grava de 20 a 30 mm de diàmetre, en rases en les quals prèviament s'han allotjat les instal · lacions i s'ha realitzat el reblert envoltant de les mateixes (no inclòs en aquest preu); i compactació en tongades successives de 20 cm d'espessor màxim mitjançant equip manual format per picó vibrant manual tipus granota, fins a assolir una densitat seca no inferior al 95% de la màxima obtinguda en l'assaig Proctor Modificat, realitzat segons UNE 103501 (assaig no inclòs en aquest preu). Fins i tot cinta o distintiu indicador de la instal · lació, càrrega, transport i descàrrega a peu de tall dels àrids a utilitzar en els treballs de reblert i humectació dels mateixos.


execució


- CTE. DB HS Salubritat.

- NTE-ADZ. Condicionament del terreny. Desmunts: Rases i pous.




DEL SUPORT.

Es comprovarà que han finalitzat els treballs de formació del replè envolvent de les instal · lacions allotjades prèviament en les rases i sobre el que s'haurà col · locat el corresponent distintiu indicador de la existència de la instal · lació.


Pàg. 191

AMBIENTALS.

Es comprovarà que la temperatura ambient no sigui inferior a 2 ° C a l'ombra.


FASES D'EXECUCIÓ.

Col · locació de cinta o distintiu indicador de la instal · lació col · locada al fons de la rasa. Estesa del material de reblert en tongades d'espessor uniforme. Humectació o dessecació de cada tongada. Compactació.


Les terres o àrids de farciment hauran arribat a el grau de compactació adequat.


Les terres o àrids utilitzats com material de farciment quedaran protegits de la possible contaminació per materials estranys o per aigua de pluja, així com del pas de vehicles.


Es mesurarà, en perfil compactat, el volum realment executat segons especificacions de Projecte, sense incloure els increments per excessos d'excavació no autoritzats.

Unitat d'obra ADR010b: Reblert principal de rases per instal · lacions, amb terra de la pròpia excavació, i compactació al 95% del Proctor Modificat mitjançant equip mecànic amb corró vibratori tàndem articulat.


Formació de reblert amb terra seleccionada procedent de la pròpia excavació, en rases en les quals prèviament s'han allotjat les instal · lacions i s'ha realitzat el reblert envoltant de les mateixes (no inclòs en aquest preu); i compactació en tongades successives de 20 cm d'espessor màxim mitjançant equip mecànic format per corró vibratori tàndem articulat, fins a assolir una densitat seca no inferior al 95% de la màxima obtinguda en l'assaig Proctor Modificat, realitzat segons UNE 103501 (assaig no inclòs en aquest preu). Fins i tot cinta o distintiu indicador de la instal · lació, càrrega, transport i


Pàg. 192

descàrrega a peu de tall dels àrids a utilitzar en els treballs de reblert i humectació dels mateixos.


execució


- CTE. DB HS Salubritat.

- NTE-ADZ. Condicionament del terreny. Desmunts: Rases i pous.

EXECUCIÓ, MESURAMENT I ABONAMENT.

Com la unitat d'obra ADR010

Unitat d'obra ADT010: Transport de terres dins de l'obra, amb càrrega manual sobre dúmper.


Transport de terres amb dúmper dels productes procedents de l'excavació de qualsevol tipus de terreny dins la obra, considerant el temps d'espera per a la càrrega manual, anada, descàrrega i tornada. Sense incloure la càrrega en obra.


Volum mesurat sobre les seccions teòriques de les excavacions, incrementades cadascuna d'elles per el seu corresponent coeficient d'esponjament, d'acord amb el tipus de terreny considerat.


DEL SUPORT.

Es comprovarà que estàn perfectamente senyalitzades sobre el terreny les zones de treball i vies de circulació, per a l'organització del trànsit.



Pàg. 193

FASES D'EXECUCIÓ.

Transport de terres dins de l'obra, amb protecció de les mateixes mitjançant la seva cobertura amb teles.


Les vies de circulació utilizades durant el transport quedaràn completament netes de qualsevol tipus de restes.


Es mesurarà, incloent l'estufament, el volum de terres realment transportat segons especificacions de Projecte.

Unitat d'obra ADT010b: Transport de terres dins de l'obra, amb càrrega mecànica sobre camió de 8 t.


Transport de terres amb camió de 8 t dels productes procedents de l'excavació de qualsevol tipus de terreny dins la obra, considerant el temps d'espera per a la càrrega mecànica, anada, descàrrega i tornada. Sense incloure la càrrega en obra.


Com la unitat d'obra ADT010

4.10.2.2.- Gestió de residus. Unitat d'obra GCA010: Classificació a peu d'obra dels residus de construcció i / o demolició, separant-los en fraccions (formigó, ceràmics, metalls, fustes, vidres, plàstics, papers o cartons i residus perillosos), dins de l'obra en la que es produeixin, amb mitjans manuals.


Classificació a peu d'obra dels residus de construcció i / o demolició, separant-los en les següents fraccions: formigó, ceràmics, metalls, fustes, vidres, plàstics, papers o cartons i residus perillosos; dins de l'obra en què es produeixin, amb mitjans manuals, per a la seva càrrega en el contenidor o camió corresponent.


Pàg. 194


Gestió de residus Regulació de la producció i gestió dels residus de construcció i demolició.

Classificació Operacions de valorització i eliminació de residus i Llista europea de residus.


Volum teòric, estimat a partir del pes i la densitat aparent dels diferents materials que componen els residus, segons documentació gràfica de Projecte.


DEL SUPORT.

Es comprovarà que estàn perfectamente senyalitzades sobre el terreny les zones de treball i vies de circulació, per a l'organització del trànsit.


Quedaran classificats en contenidors diferents els residus inerts no perillosos, i en bidons o contenidors especials els residus perillosos.


Es mesurarà, incloent l'estufament, el volum de residus realment classificat segons especificacions de Projecte.

4.10.2.3.- Seguretat i salut.

Unitat d'obra YCB010: Barana de protecció lateral de rases o vores de talús, amb estaques de fusta i taulons de fusta.


Subministrament, muntatge i desmuntatge de barana de protecció lateral de rases o vores de talús, composta per estaques de fusta clavades cada 1,0 m (amortitzables en 3 usos), passamans, travesser intermedi i entornpeu de tauló de fusta de pi de 20x7, 2 cm (amortitzable en 3 usos).


Pàg. 195


Longitud mesurada segons Estudi o Estudi Bàsic de Seguretat i Salut.

FASES D'EXECUCIÓ.

Col · locació, instal · lació i comprovació. Desmuntatge posterior.

Unitat d'obra YIC020: Casc de seguretat dielèctric.


Subministrament de casc de seguretat dielèctric amb pantalla per protecció de descàrregues elèctriques (amortitzable en 5 usos), segons RD 773/97. Homologat i marcat amb certificat CE.


Nombre d'unitats previstes, segons Estudi o Estudi Bàsic de Seguretat i Salut.

Unitat d'obra YIJ010: Ulleres de protecció contra impactes.


Subministrament d'ulleres de protecció contra impactes (amortitzables en 3 usos), segons RD 773/97. Homologades i marcades amb certificat CE.



Unitat d'obra YIJ050: Pantalla de protecció contra partícules, amb fixació al cap.


Subministrament de pantalla de protecció contra partícules amb visor de policarbonat clar rígid, amb fixació al cap (amortitzable en 5 usos), segons RD 773/97. Homologada i marcada amb certificat CE.



Unitat d'obra YIM020: Parell de guants d'ús general de lona i serratge.


Subministrament de parell de guants d'ús general de lona i serratge, segons RD 773/97. Homologats i marcats amb certificat CE.



Unitat d'obra YIM040: Parell de guants per electricista, aïllants fins a 10.000 V.


Pàg. 196


Subministrament de parell de guants dielèctrics per electricista, aïllants fins a 10.000 V, segons RD 773/97. Homologats i marcats amb certificat CE.



Unitat d'obra YIO010: Casc protector auditiu.


Subministrament de protector auditiu amb arnès a cap anatòmic i ajust amb encoixinat central (amortitzable en 3 usos), segons RD 773/97. Homologat i marcat amb certificat CE.



Unitat d'obra YIP020: Parell de botes de seguretat amb puntera metàl · lica.


Subministrament de parell de botes de seguretat amb puntera metàl · lica i plantilles d'acer flexibles, segons RD 773/97. Homologades i marcades amb certificat CE.



Unitat d'obra YIU010: Granota de treball.


Subministrament de granota de treball de una peça de polièster-cotó, segons RD 773/97. Homologat i marcat amb certificat CE.



Unitat d'obra YIU050: Peto reflectant.


Subministrament de peto reflectant de color butà o groc, segons RD 773/97. Homologat i marcat amb certificat CE.



Pàg. 197


Unitat d'obra YMM010: Farmaciola d'urgència en caseta d'obra.


Subministrament i col · locació de farmaciola d'urgència per caseta d'obra, amb els continguts mínims obligatoris, instal · lat al vestidor.



FASES D'EXECUCIÓ.

Replanteig i traçat en el parament. Col · locació i fixació mitjançant cargols.


Es protegirà enfront de cops.

Unitat d'obra YMM011: Reposició de material de farmaciola d'urgència en caseta d'obra.


Subministrament de material sanitari per la farmaciola d'urgència col · locat al vestidor, durant el transcurs de l'obra.



Unitat d'obra YPC010: Lloguer de caseta prefabricada per despatx d'oficina en obra, 6,00x2,33x2,30 m (14,00 m²).


Mes de lloguer de caseta prefabricada per despatx d'oficina en obra, de dimensions 6,00x2,33x2,30 m (14,00 m²), composta per: estructura metàl · lica, tancaments de xapa amb acabament de pintura prelacada, coberta de xapa, aïllament interior, instal · lació d'electricitat, tubs fluorescents i punt de llum exterior, finestres d'alumini amb lluneta i reixes, porta d'entrada de xapa, sòl d'aglomerat revestit amb PVC continu i poliestirè amb recolzament en base de xapa i revestiment de tauler en parets. Segons R.D. 486/97.



Pàg. 198


FASES D'EXECUCIÓ.

Muntatge, instal · lació i comprovació.

Unitat d'obra YPC010b: Lloguer de caseta prefabricada per banys petits en obra, 3,45x2,05x2,30 m (7,00 m²).


Mes de lloguer de caseta prefabricada per banys petits en obra, de dimensions 3,45x2,05x2,30 m (7,00 m²), composta per: estructura metàl · lica, tancaments de xapa amb acabament de pintura prelacada, coberta de xapa, aïllament interior, instal · lacions de fontaneria, sanejament i electricitat, tubs fluorescents i punt de llum exterior, termos elèctric, finestres d'alumini amb lluneta i reixes, porta d'entrada de xapa, sòl contraplacat hidrofugant amb capa antilliscant, revestiment de tauler en parets, placa turca, dos plats de dutxa i lavabo de tres aixetes, porta de fusta en placa turca i cortina en dutxa. Segons R.D. 486/97.


Com la unitat d'obra YPC010

Unitat d'obra YPC060: Transport de caseta prefabricada d'obra.


Transport de caseta prefabricada d'obra, fins a una distància màxima de 200 km.



FASES D'EXECUCIÓ.

Descàrrega i posterior recollida del mòdul amb camió grua.

Unitat d'obra YPL010: Hora de neteja i desinfecció de caseta o local provisional en obra.


Hores de neteja i desinfecció de la caseta o local provisional en obra, realitzades per peó ordinari de construcció. Fins i tot p / p de material i elements de neteja. Segons R.D. 486/97.




Pàg. 199

FASES D'EXECUCIÓ.

Treballs de neteja.

Unitat d'obra YSB010: Cinta bicolor per abalisament.


Subministrament, col · locació i desmuntatge de cinta bicolor groga / negre de material plàstic per abalisament, de 8 cm. Segons R.D. 485/97.


Longitud mesurada segons Estudi o Estudi Bàsic de Seguretat i Salut.

FASES D'EXECUCIÓ.

Col · locació i comprovació. Desmuntatge posterior.

Unitat d'obra YSB030: Con reflector per abalisament de 70 cm d'alçada.


Subministrament i col · locació de con reflector, per abalisament, de 70 cm d'alçada (amortitzable en 5 usos). Segons R.D. 485/97.



FASES D'EXECUCIÓ.

Col · locació i comprovació.

Unitat d'obra YSB040: Balisa lluminosa intermitent per a senyalització.


Balisa lluminosa intermitent de color groc, per a senyalització, amb làmpada led i bateria de 6 V, (amortitzable en 10 usos). Segons R.D. 485/97.


Com la unitat d'obra YSB030

Unitat d'obra YSS020: Cartell indicatiu de riscos amb suport.


Subministrament, col · locació i desmuntatge de cartell indicatiu de riscos normalitzat, normalitzat, de 700x1000 mm, amb suport d'acer galvanitzat de 80x40x2 mm i 2 m d'alçada (amortitzable en 5 usos). Segons R.D. 485/97. Fins i tot p / p de formigonat del pou amb formigó en massa HM-20 / B / 20 / I.


Pàg. 200


Elaboració, transport i posada en obra del formigó Instrucció de Formigó Estructural (EHE-08).



FASES D'EXECUCIÓ.

Replanteig dels suports. Excavació i obertura manual dels pous. Col · locació, alineat i aplomat dels suports. Formigonat del pou. Muntatge. Desmuntatge posterior.

Unitat d'obra YSS030: Placa de senyalització de riscos.


Subministrament, col · locació i desmuntatge de placa de senyalització o informació de riscos, de PVC serigrafiat de 500x300 mm, fixada mecànicament (amortitzable en 3 usos). Segons R.D. 485/97.



FASES D'EXECUCIÓ.

Replanteig de les plaques. Fixació mecànica al suport. Desmuntatge posterior.

4.10.3 Prescripcions sobre verificacions en l'edifici acabat.

D'acord amb l'article 7.4 del CTE, en l'obra acabada, bé sobre l'edifici en el seu conjunt, o bé sobre les seves diferents parts i les seves instal · lacions, totalment acabades, han de realitzar, a més de les que puguin establir-se amb caràcter voluntari, les comprovacions i proves de servei previstes en el present plec, per part del constructor, i al seu càrrec, independentment de les ordenades per la Direcció Facultativa i les exigides per la legislació aplicable, que seran realitzades per laboratori acreditat i el cost s'especifica detalladament en el capítol de Control de Qualitat i Assaigs, del Pressupost d'Execució material (PEM) del projecte.

El / la tècnic competent, D. Ruben Martínez Vallejo.

Pàg. 201

5. Medicions




Medicions

Descripción Medición Ud

Pàg. 202

Índex

5.1.1 Sistemas de protección colectiva ........................................... 203

5.1.2 Equipos de protección individual............................................ 203

5.1.3 Medicina preventiva y primeros auxilios ................................. 203

5.1.4 Instalaciones provisionales de higiene y bienestar .................... 204

5.1.5 Señalizaciones y cerramientos del solar .................................. 204

5.2.1 Rasa Alta Tensió ................................................................. 204

5.2.2 Rasa Il·luminació ................................................................ 205

5.2.3 Rases Baixa Tensió ............................................................. 205

5.3.1 Gestió de residus ................................................................ 205

5.4.1 Alta Tensió ........................................................................ 206

5.4.1.3 Centre de transformació ormazabal 630 KVA ..................... 206

5.4.2 Baixa Tensió ...................................................................... 206

5.4.2.1 Centre de transformació 1 .............................................. 206





5.4.3 Iluminación ....................................................................... 208

Medicions


Pàg. 203

5.1.1 Sistemas de protección colectiva

m Barandilla de protección lateral de zanjas o bordes de talud, con estacas de madera y tablones de madera.

Total m............: 100,000

5.1.2 Equipos de protección individual

Ud Casco de seguridad dieléctrico.

Total Ud............: 10,000

Ud Gafas de protección contra impactos.

Total Ud............: 10,000

Ud Pantalla de protección contra partículas, con fijación en la cabeza.

Total Ud............: 10,000

Ud Par de guantes para electricista, aislantes hasta 10.000 V.

Total Ud............: 4,000

Ud Par de guantes de uso general de lona y serraje.

Total Ud............: 15,000

Ud Casco protector auditivo.

Total Ud............: 15,000

Ud Par de botas de seguridad con puntera metálica.

Total Ud............: 15,000

Ud Mono de trabajo.

Total Ud............: 15,000

Ud Peto reflectante.

Total Ud............: 15,000

5.1.3 Medicina preventiva y primeros auxilios

Ud Botiquín de urgencia en caseta de obra.

Total Ud............: 1,000

Ud Reposición de material de botiquín de urgencia en caseta de obra.

Total Ud............: 1,000

Medicions


Pàg. 204

5.1.4 Instalaciones provisionales de higiene y bienestar

Ud Alquiler de caseta prefabricada para despacho de oficina en obra, 6,00x2,33x2,30 m (14,00 m²).

Total Ud............: 1,000

Ud Transporte de caseta prefabricada de obra.

Total Ud............: 2,000

Ud Alquiler de caseta prefabricada para aseos en obra, 3,45x2,05x2,30 m (7,00 m²).

Total Ud............: 1,000

Ud Hora de limpieza y desinfección de caseta o local provisional en obra.

Total Ud............: 65,000

5.1.5 Señalizaciones y cerramientos del solar

Ud Baliza luminosa intermitente para señalización.

Total Ud............: 8,000

Ud Cono reflectante para balizamiento de 70 cm de altura.

Total Ud............: 25,000

m Cinta bicolor para balizamiento.

Total m............: 500,000

Ud Cartel indicativo de riesgos con soporte.

Total Ud............: 4,000

Ud Placa de señalización de riesgos.

Total Ud............: 8,000

5.2.1 Rasa Alta Tensió

m³ Vaciado hasta 2 m de profundidad en suelo de arcilla semidura, con

medios mecánicos, retirada de los materiales excavados y carga a camión.

Total m³............: 2435,000

m³ Relleno principal de zanjas para instalaciones, con grava 20/30 mm, y

compactación al 95% del Proctor Modificado mediante equipo manual con pisón vibrante.

Total m³............: 2435,000

m³ Transporte de tierras dentro de la obra, con carga manual sobre dumper.

Medicions


Pàg. 205

Total m³............: 2435,000

5.2.2 Rasa Il·luminació

m³ Vaciado en excavación de sótanos en suelo de arcilla semidura, con

medios mecánicos, retirada de los materiales excavados y carga a camión.

Total m³............: 4.482,000

m³ Relleno principal de zanjas para instalaciones, con tierra de la propia

excavación, y compactación al 95% del Proctor Modificado mediante equipo mecánico con rodillo vibratorio tándem articulado.

Total m³............: 4.482,000

m³ Transporte de tierras dentro de la obra, con carga mecánica sobre camión de 8 t.

Total m³............: 4.482,000

5.2.3 Rases Baixa Tensió

m³ Vaciado en excavación de sótanos en suelo de arcilla semidura, con medios mecánicos, retirada de los materiales excavados y carga a camión.

Total m³............: 1.867,000

m³ Relleno principal de zanjas para instalaciones, con tierra de la propia excavación, y compactación al 95% del Proctor Modificado mediante equipo mecánico con rodillo vibratorio tándem articulado.

Total m³............: 1.867,000

m³ Transporte de tierras dentro de la obra, con carga mecánica sobre camión de 8 t.

Total m³............: 1.867,000

5.3.1 Gestió de residus

m³ Clasificación a pie de obra de los residuos de construcción y/o demolición, separándolos en fracciones (hormigón, cerámicos, metales, maderas, vidrios, plásticos, papeles o cartones y residuos peligrosos), dentro de la obra en la que se produzcan, con medios manuales.

Total m³............: 250,000

Medicions


206

5.4.1 Alta Tensió

m Cable AL 3x240 Total m: 912,000

m Cable AL 3x400

Total m............: 1.304,000

m Tub 160 mm

Total m............: 1.950,000

5.4.1.3 Centre de transformació ormazabal 630 KVA

u Edifici de Transformació

Total u............: 5,000

u CGM.3-2LP

Total u............: 5,000

u Cables MT 18-30 Ponts de Transformador

Total u............: 5,000

u Quadres i ponts BT

Total u............: 5,000

u Xarxa de terres: Anell rectangular, piquetes, instal·lació interior.

Total u............: 5,000

u Equip d'il·luminació i equip de seguretat i maniobra

Total u............: 5,000

5.4.2 Baixa Tensió

5.4.2.1 Centre de transformació 1

m Cable Alumini 240/150 mm2 0,6/1kV Tetrap. XLPE

Total m............: 470,000

m Tub 160 mm

Total m............: 470,000

U Fusible 100A

Total U............: 4,000

u Fusible 250 A

Total u............: 12,000

u Caixa General de Protecció

Medicions


207

Total u............: 4,000



Total M............: 204,000

m Tub 160 mm

Total m............: 204,000

U Fusible 100A

Total U............: 12,000

u Fusible 250 A

Total u............: 4,000


Total u............: 4,000



Total M............: 177,000

m Tub 160 mm

Total m............: 177,000

U Fusible 100A

Total U............: 8,000

u Fusible 200 A

Total u............: 4,000

u Fusible 35 A

Total u............: 4,000


Total u............: 4,000



Total M............: 481,000

m Tub 160 mm

Total m............: 481,000

U Fusible 100A

Medicions


208

Total U............: 4,000

u Fusible 200 A

Total u............: 8,000

u Fusible 250 A

Total u............: 4,000


Total u............: 4,000



Total M............: 535,000

m Tub 160 mm

Total m............: 535,000

U Fusible 100A

Total U............: 12,000

u Fusible 250 A

Total u............: 4,000


Total u............: 4,000

5.4.3 Iluminación

u Conunt de lluminària PHILIPS SGS451 FG 1xCPO-TW90W EB OC IT1 P3

Total u............: 153,000

u Fusible 10 A Total u

............38,000


............12,000


............2,000


............4,000


............4,000


............4,000

Medicions


209

m Cable 2x6+TTx6mm2 AL Total u

......3.372,000

m Cable 2x10+TTx10mm2 AL Total u ........1.110,000

Pàg. 210

6.Pressupost.



Data: Juliol 2015

Pressupost

Ud Descripción Medición Precio (€) Importe (€)

Página 211

Índex

6.1 Seguridad i salud. .................................................................................................................................. 212

6.1.1.- Sistemas de protección colectiva .................................................................................................. 212

6.1.2.- Equipos de protección individual .................................................................................................. 212

6.1.3.- Medicina preventiva y primeros auxilios....................................................................................... 212

6.1.4.- Instalaciones provisionales de higiene y bienestar ........................................................................ 212

6.1.5.- Señalizaciones y cerramientos del solar ........................................................................................ 213

6.2 Rases. ................................................................................................................................................... 213

6.2.1.- Rasa Alta Tensió ........................................................................................................................... 213

6.2.2.- Rasa Il·luminació .......................................................................................................................... 213

6.2.3.- Rases Baixa Tensió ....................................................................................................................... 214

6.3 Gestió de residus. ................................................................................................................................. 214

6.4 Instal·lacions elèctriques. ...................................................................................................................... 214

6.4.1.- Alta Tensió ................................................................................................................................... 214

6.4.1.3.- Centre de transformació ormazabal 630 KVA ......................................................................... 214

6.4.2.- Baixa Tensió ................................................................................................................................. 215

6.4.2.1.- Centre de transformació 1 ..................................................................................................... 215





6.4.3.- Iluminación .................................................................................................................................. 216

6.5 Presupuesto de ejecución material ....................................................................................................... 217

1 Seguridad y salud ..................................................................................................................................... 217

2 Rases ....................................................................................................................................................... 217

3 Clasificación de residuos .......................................................................................................................... 217

4 Instal·lacions Elèctriques .......................................................................................................................... 217

Asciende el presupuesto de ejecución material a la expresada cantidad de CUATROCIENTOS MIL OCHOCIENTOS SETENTA Y DOS EUROS CON CINCUENTA Y CUATRO CÉNTIMOS. ......................................... 217

Pressupost


212

6.1 Seguridad i salud. 6.1.1.- Sistemas de protección colectiva m Barandilla de protección lateral de

zanjas o bordes de talud, con estacas de madera y tablones de madera. 100,000 5,58 558,00

6.1.2.- Equipos de protección individual Ud Casco de seguridad dieléctrico. 10,000 2,54 25,40

Ud Gafas de protección contra impactos. 10,000 2,50 25,00

Ud Pantalla de protección contra partículas, con fijación en la cabeza. 10,000 1,74 17,40

Ud Par de guantes para electricista, aislantes hasta 10.000 V. 4,000 34,34 137,36

Ud Par de guantes de uso general de lona y serraje. 15,000 1,87 28,05

Ud Casco protector auditivo. 15,000 6,13 91,95

Ud Par de botas de seguridad con puntera metálica. 15,000 29,59 443,85

Ud Mono de trabajo. 15,000 11,39 170,85

Ud Peto reflectante. 15,000 13,57 203,55

6.1.3.- Medicina preventiva y primeros auxilios Ud Botiquín de urgencia en caseta de

obra. 1,000 63,89 63,89

Ud Reposición de material de botiquín de urgencia en caseta de obra. 1,000 62,23 62,23

6.1.4.- Instalaciones provisionales de higiene y bienestar Ud Alquiler de caseta prefabricada

para despacho de oficina en obra, 6,00x2,33x2,30 m (14,00 m²). 1,000 82,97 82,97

Ud Transporte de caseta prefabricada de obra. 2,000 137,76 275,52

Ud Alquiler de caseta prefabricada para aseos en obra, 3,45x2,05x2,30 m (7,00 m²). 1,000 135,16 135,16

Ud Hora de limpieza y desinfección de caseta o local provisional en obra. 65,000 12,36 803,40

Pressupost


213

6.1.5.- Señalizaciones y cerramientos del solar Ud Baliza luminosa intermitente para

señalización. 8,000 7,87 62,96

Ud Cono reflectante para balizamiento de 70 cm de altura. 25,000 5,56 139,00

m Cinta bicolor para balizamiento. 500,000 1,02 510,00

Ud Cartel indicativo de riesgos con soporte. 4,000 8,59 34,36

Ud Placa de señalización de riesgos. 8,000 3,15 25,20

Total presupuesto parcial Seguridad y salud: 3.896,10

6.2 Rases.

6.2.1.- Rasa Alta Tensió m³ Vaciado hasta 2 m de profundidad

en suelo de arcilla semidura, con medios mecánicos, retirada de los materiales excavados y carga a camión. 2.435,000 4,70 11.444,00

m³ Relleno principal de zanjas para instalaciones, con grava 20/30 mm, y compactación al 95% del Proctor Modificado mediante equipo manual con pisón vibrante. 2.435000 13,43 57.052,50

m³ Transporte de tierras dentro de la obra, con carga manual sobre dumper. 2.465,000 6,73 16589,50

6.2.2.- Rasa Il·luminació m³ Vaciado en excavación de sótanos


m³ Relleno principal de zanjas para instalaciones, con tierra de la propia excavación, y compactación al 95% del Proctor Modificado mediante equipo mecánico con rodillo vibratorio tándem articulado. 4.482,000 4,86 21.782,52

m³ Transporte de tierras dentro de la obra, con carga mecánica sobre camión de 8 t. 4.482,000 0,80 3.585,6

Pressupost


214

6.2.3.- Rases Baixa Tensió m³ Vaciado en excavación de sótanos


m³ Relleno principal de zanjas para instalaciones, con tierra de la propia excavación, y compactación al 95% del Proctor Modificado mediante equipo mecánico con rodillo vibratorio tándem articulado. 1.867,000 4,86 9.073,62

m³ Transporte de tierras dentro de la obra, con carga mecánica sobre camión de 8 t. 1.867,000 0,80 1.493,60

Total Rases: 154.126,5

6.3 Gestió de residus.

m³ Clasificación a pie de obra de los residuos de construcción y/o demolición, separándolos en fracciones (hormigón, cerámicos, metales, maderas, vidrios, plásticos, papeles o cartones y residuos peligrosos), dentro de la obra en la que se produzcan, con medios manuales. 250,000 18,51 4.627,50

Total Clasificación de residuos: 4.627,50

6.4 Instal·lacions elèctriques.

6.4.1.- Alta Tensió m Cable AL 3x240 912,000 9,26 8.445,12

m Cable AL 3x400 1.304,000 15,99 31.180,50

m Tub 175 mm 1.304,000 1,28 2.496,00

6.4.1.3.- Centre de transformació ormazabal 630 KVA u Edifici de Transformació 5,000 21.900,44 109.502,20

u CGM.3-2LP 5,000 679,80 3.399,00

u Cables MT 18-30 Ponts de Transformador 5,000 1.236,00 6.180,00

Pressupost


215

u Quadres i ponts BT 5,000 103,00 515,00

u Xarxa de terres: Anell rectangular, piquetes, instal·lació interior. 5,000 1.972,45 9.862,25

u Equip d'il·luminació i equip de seguretat i maniobra 5,000 44,29 221,45

6.4.2.- Baixa Tensió

6.4.2.1.- Centre de transformació 1 M Cable Alumini 240/150 mm2

0,6/1kV Tetrap. XLPE 470,000 9,26 4.352,20

m Tub 160 mm 470,000 1,28 601,60

U Fusible 100A 4,000 21,63 86,52

u Fusible 250 A 12,000 32,96 395,52

u Caixa General de Protecció 4,000 154,49 617,96


0,6/1kV Tetrap. XLPE 204,000 9,26 1.889,04

m Tub 160 mm 204,000 1,28 261,12

U Fusible 100A 12,000 21,63 259,56

u Fusible 250 A 4,000 32,96 131,84



0,6/1kV Tetrap. XLPE 177,000 9,26 1.639,02

m Tub 160 mm 177,000 1,28 226,56

U Fusible 100A 8,000 21,63 173,04

u Fusible 200 A 4,000 30,00 120,00

u Fusible 35 A 4,000 8,24 32,96



0,6/1kV Tetrap. XLPE 481,000 9,26 4.454,06

m Tub 160 mm 481,000 1,28 615,68

U Fusible 100A 4,000 21,63 86,52

u Fusible 200 A 8,000 30,00 240,00

Pressupost


216

u Fusible 250 A 4,000 32,96 131,84



0,6/1kV Tetrap. XLPE 535,000 9,26 4.954,10

m Tub 160 mm 535,000 1,28 684,80

U Fusible 100A 12,000 21,63 259,56

u Fusible 250 A 4,000 32,96 131,84


6.4.3.- Iluminación u Conunt de lluminària

PHILIPS SGS451 FG 1xCPO-TW90W EB OC IT1 P3 153,000 145,99 22.336,47

m Cable 2x6+TTx6mm2 AL 6.062,000 4,11 24.914,82

Total Instal·lacions Elèctriques:

236.280,75

u Fusible 10 A 38,000 6,18 234,84

u Fusible 20 A 12,000 6,18 74,16

u Fusible 30 A 2,000 6,18 12,36

u Fusible 40 A 4,000 6,18 24,72

u Fusible 50 A 4,000 6,18 24,72

u Fusible 60 A 4,000 6,18 24,72

Pressupost


217

6.5 Presupuesto de ejecución material Importe (€)

1 Seguridad y salud 3.896,10

2 Rases 154.126,5

3 Clasificación de residuos 4.627,50

4 Instal·lacions Elèctriques 236.280,75

Total .........: 400.872,54

Asciende el presupuesto de ejecución material a la expresada cantidad de CUATROCIENTOS MIL OCHOCIENTOS SETENTA Y DOS EUROS CON CINCUENTA Y CUATRO CÉNTIMOS.

Estudis amb entitat pròpia

Pàg. 218

7. Estudis amb entitat pròpia.





Pàg. 219

Índex

7.1 Estudi Bàsic de seguretat i salut....................................................................................... 222

7.1.1 Memòria. ................................................................................................................. 222

7.1.1.1. Consideracions preliminars: justificació, objecte i contingut.............................. 222

7.1.1.1.1. Justificació. ................................................................................................ 222

7.1.1.1.2. Objecte. ..................................................................................................... 222

7.1.1.2. Dades generals. ................................................................................................ 223

7.1.1.2.1. Agents . ...................................................................................................... 223

7.1.1.2.2. Característiques generals del Projecte d'Execució. ..................................... 224

7.1.1.2.3. Emplaçament i condiciones de l'entorn. ..................................................... 224

7.1.1.2.4. Característiques generals de l'obra. ............................................................ 224

7.1.1.3. Mitjans d'auxili. ................................................................................................ 225

7.1.1.3.1. Mitjans d'auxili en obra. ............................................................................. 225

7.1.1.3.2. Mitjans d'auxili en cas d'accident: centres assistencials més propers. ......... 226

7.1.1.4. Instal·lacions d'higiene i benestar dels treballadors. .......................................... 226

7.1.1.4.1. Vestidors. ................................................................................................... 226

7.1.1.4.2. Lavabos. ..................................................................................................... 226

7.1.1.4.3. Menjador ................................................................................................... 227

7.1.1.5. Identificació de riscos i mesures preventives a adoptar. .................................... 227

7.1.1.5.1. Durant els treballs previs a l'execució de l'obra. ......................................... 227

7.1.1.5.1.1. Instal·lació elèctrica provisional. .............................................................. 227

7.1.1.5.2. Durant les fases d'execució de l'obra. ......................................................... 228

7.1.1.5.3. Durant la utilització de mitjans auxiliars. .................................................... 229

7.1.1.5.4. Durant la utilització de maquinària i eines. ................................................. 229

7.1.1.6. Identificació dels riscos laborals evitables. ........................................................ 230

7.1.1.6.1. Caigudes al mateix nivell. ........................................................................... 230

7.1.1.6.3. Pols i partícules. ......................................................................................... 230

7.1.1.6.4. Soroll. ........................................................................................................ 230

7.1.1.6.6. Incendis. .................................................................................................... 231

7.1.1.7. Relació dels riscos laborals que no poden eliminar. ........................................... 231

7.1.1.7.1. Caiguda d'objectes. .................................................................................... 231

7.1.1.7.2. Dermatosis. ................................................................................................ 231

7.1.1.7.3. Electrocucions. ........................................................................................... 232

7.1.1.7.4. Cremades. .................................................................................................. 232

7.1.1.7.5. Cops i talls en extremitats. ......................................................................... 232


Pàg. 220

7.1.1.8. Condicions de seguretat i salut, en treballs posteriors de reparació i manteniment. ........................................................................................................... 232

7.1.1.8.1. Treballs en tancaments exteriors i cobertes. .............................................. 233

7.1.1.8.2. Treballs en instal·lacions. ........................................................................... 233

7.1.1.8.3. Treballs amb pintures i vernissos. ............................................................... 233

7.1.1.9. Treballs que impliquen riscos especials. ............................................................ 233

7.1.1.10. Mesures en cas d'emergència. ........................................................................ 234

7.1.1.11. Presència dels recursos preventius del contractista......................................... 234

7.1.2 Normativa i legislació aplicables. .............................................................................. 235

7.1.2.1. I. Seguretat i salut. ............................................................................................ 235

7.1.2.1.1. IC. Sistemes de protecció col·lectiva. .......................................................... 240

7.1.2.1.1.1. YCI. Protecció contra incendis. ................................................................ 240

7.1.2.1.2. YI. Equips de protecció individual. .............................................................. 242

7.1.2.1.3. YP. Instal·lacions provisionals d'higiene i benestar...................................... 242

7.1.2.1.4. YS. Senyalitzacions i tancaments del solar. ................................................. 244

7.1.3 Plec de condicions. ................................................................................................... 246

7.1.3.1. Plec de clàusules administratives ...................................................................... 246

7.1.3.1.1. Disposicions generals ................................................................................. 246

7.1.3.1.1.1. Objecte del Plec de condicions ................................................................ 246

7.1.3.1.2. Disposicions facultatives ............................................................................ 246

7.1.3.1.2.1. Definició, atribucions i obligacions dels agents de l'edificació .................. 246

7.1.3.1.2.2. El Promotor. ............................................................................................ 246

7.1.3.1.2.3. El Projectista. .......................................................................................... 247

7.1.3.1.2.4. El Contractista i Subcontractista. ............................................................. 247

7.1.3.1.2.5. La Direcció Facultativa. ............................................................................ 248

7.1.3.1.2.6. Coordinador de Seguretat i Salut en Projecte. ......................................... 249

7.1.3.1.2.7. Coordinador de Seguretat i Salut en execució. ......................................... 249

7.1.3.1.2.8. Treballadors Autònoms. .......................................................................... 249

7.1.3.1.2.9. Treballadors per compte d'altri. .............................................................. 250

7.1.3.1.2.10. Fabricants i subministradors d'equips de protecció i materials de construcció. ............................................................................................................... 250

7.1.3.1.2.11. Recursos preventius. ............................................................................. 250

7.1.3.1.3. Formació en Seguretat. .................................................................................. 251

7.1.3.1.4. Reconeixements mèdics................................................................................. 251

7.1.3.1.5. Salut i higiene en el treball. ........................................................................ 251

7.1.3.1.5.1. Primers auxilis. ........................................................................................ 251


Pàg. 221

7.1.3.1.5.2. Actuació en cas d'accident. ..................................................................... 251

7.1.3.1.6. Documentació d'obra. ................................................................................ 252

7.1.3.1.6.1. Estudi bàsic de seguretat i salut............................................................... 252

7.1.3.1.6.2. Pla de seguretat i salut. ........................................................................... 252

7.1.3.1.6.3. Acta d'aprovació del pla. ......................................................................... 253

7.1.3.1.6.4. Avís previ. ............................................................................................... 253

7.1.3.1.6.5. Comunicació d'obertura de centre de treball........................................... 253

7.1.3.1.6.6. Llibre d'incidències. ................................................................................. 253

7.1.3.1.6.7. Llibre d'ordres. ........................................................................................ 254

7.1.3.1.6.8. Llibre de visites. ...................................................................................... 254

7.1.3.1.6.9. Llibre de subcontractació. ....................................................................... 254

7.1.3.1.7. Disposicions econòmiques. ........................................................................ 255

7.1.3.2. Plec de condicions tècniques particulars. .......................................................... 255

7.1.3.2.1. Mitjans de protecció col·lectiva. ................................................................. 255

7.1.3.2.2. Mitjans de protecció individual. ................................................................. 256

7.1.3.2.3. Instal·lacions provisionals de salut i confort................................................ 256

7.1.3.2.3.1. Vestidors. ................................................................................................ 256

7.1.3.2.3.2. Lavabos i dutxes. ..................................................................................... 257

7.1.3.2.3.3. Excusats. ................................................................................................. 257

7.1.3.2.3.4. Menjador i cuina. .................................................................................... 257


Pàg. 222

7.Estudis amb entitat pròpia.

7.1 Estudi Bàsic de seguretat i salut. 7.1.1 Memòria. 7.1.1.1. Consideracions preliminars: justificació, objecte i contingut 7.1.1.1.1. Justificació.

L'obra projectada requereix la redacció d'un estudi bàsic de seguretat i salut, degut al seu reduït volum i la seva relativa senzillesa d'execució, complint l'article 4 "Obligatorietat de l'estudi de seguretat i salut o de l'estudi bàsic de seguretat i salut en les obres "del Reial Decret 1627/97, de 24 d'octubre, del Ministeri de la Presidència, pel qual s'estableixen les disposicions mínimes de seguretat i de salut en les obres de construcció, en verificar que:

a) El pressupost d'execució per contracta inclòs en el projecte és inferior a 450.760,00 euros.

b) No es compleix que la durada estimada sigui superior a 30 dies laborables, emprant-se en algun moment a més de 20 treballadors simultàniament.

c) El volum estimat de mà d'obra, entenent per tal la suma dels dies de treball del total dels treballadors en l'obra, no és superior a 500 dies.

d) No es tracta d'una obra de túnels, galeries, conduccions subterrànies o preses.

7.1.1.1.2. Objecte.

En el present Estudi Bàsic de Seguretat i Salut es defineixen les mesures a adoptar encaminades a la prevenció dels riscos d'accident i malalties professionals que poden ocasionar durant l'execució de l'obra, així com les instal · lacions preceptives d'higiene i benestar dels treballadors.

S'exposen unes directrius bàsiques d'acord amb el Reial Decret 1627/97, pel que fa a les disposicions mínimes en matèria de seguretat i salut, per tal que el contractista compleixi les seves obligacions pel que fa a la prevenció de riscos professionals.

Els objectius que pretén aconseguir el present Estudi Bàsic de Seguretat i Salut són:

• Garantir la salut i integritat física dels treballadors

• Evitar accions o situacions perilloses per improvisació, o per insuficiència o manca de mitjans


Pàg. 223

• Delimitar i aclarir atribucions i responsabilitats en matèria de seguretat de les persones que intervenen en el procés constructiu

• Determinar els costos de les mesures de protecció i prevenció

• Referir la classe de mesures de protecció a emprar en funció del risc

• Detectar a temps els riscos que es deriven de l'execució de l'obra

• Aplicar tècniques d'execució que redueixin al màxim aquests riscos

1.1.3. Contingut del EBSS

D'acord amb l'article 6 del Reial Decret 1627/97, l'Estudi Bàsic de Seguretat i Salut precisa les normes de seguretat i salut aplicables a l'obra, contemplant la identificació dels riscos laborals que puguin ser evitats, indicant les mesures tècniques necessàries per a això, així com la relació dels riscos laborals que no es puguin eliminar, especificant les mesures preventives i proteccions tècniques tendents a controlar i reduir aquests riscos i valorant la seva eficàcia, en especial quan es proposin mesures alternatives, a més de qualsevol altre tipus d'activitat que es dugui a terme a la mateixa.

En l'estudi bàsic es contemplen també les previsions i les informacions útils per efectuar en el seu dia, en les degudes condicions de seguretat i salut, els previsibles treballs posteriors de reparació o manteniment, sempre dins del marc de la Llei 31/95 de Prevenció de riscos Laborables.

7.1.1.2. Dades generals. 7.1.1.2.1. Agents .

Entre els agents que intervenen en matèria de seguretat i salut en l'obra objecte del present estudi, es ressenyen:

Promotor

Autor del proyecto Constructor - Jefe de obra

Coordinador de seguridad y salud


Pàg. 224

7.1.1.2.2. Característiques generals del Projecte d'Execució.

De la informació disponible a la fase de projecte bàsic i d'execució, s'aporta la que es considera rellevant i que pot servir d'ajuda per a la redacció del Pla de Seguretat i Salut.

Denominación del proyecto 1 Plantas sobre rasante Plantas bajo rasante

Presupuesto de ejecución material 1.121.658,69 € Plazo de ejecución 6 meses Núm. máx. operarios 38

7.1.1.2.3. Emplaçament i condiciones de l'entorn.

En el present Apartat s'especifiquen, de forma resumida, els condiciones de l'entorn a considerar per a l'adequada Avaluació i Delimitació dels cingles que poguessin causar.

Dirección Tarragona (Tarragona). Accesos a la obra

Topografía del terreno

Edificaciones colindantes

Servidumbres y condicionantes

Climatología

Durant els períodes en què es produeixi entrada i sortida de vehicles es senyalitzarà convenientment l'accés dels mateixos, prenent totes les mesures oportunes establertes per la Direcció General de Trànsit i per la Policia Local, per evitar possibles accidents de circulació.

Es conservaran les vorades i el paviment de les voreres confrontants, causant el mínim deteriorament possible i reposant, en tot cas, aquelles unitats en què s'apreciï algun desperfecte.

7.1.1.2.4. Característiques generals de l'obra.

Descripció de les característiques de les unitats de l'obra que poden influir en la previsió dels riscos laborals:


Pàg. 225

7.1.1.3. Mitjans d'auxili.

L'evacuació de ferits als centres sanitaris es durà a terme exclusivament per personal especialitzat, en ambulància. Només els ferits lleus podran traslladar-se per altres mitjans, sempre amb el consentiment i sota la supervisió del responsable d'emergències de l'obra.

Es disposarà en lloc visible de l'obra un cartell amb els telèfons d'urgències i dels centres sanitaris més pròxims.

7.1.1.3.1. Mitjans d'auxili en obra.

En l'obra es disposarà d'un armari farmaciola portàtil model B amb destinació a empreses de 5 a 25 treballadors, en un lloc accessible als operaris i degudament equipat, segons l'Ordre TAS / 2947/2007, de 8 d'octubre, per la qual s'estableix el subministrament a les empreses de farmacioles amb material de primers auxilis en cas d'accident de treball.

El seu contingut es limitarà, com a mínim, al que estableix l'annex VI. A). 3 del Reial Decret 486/97, de 14 d'abril:

• Desinfectants i antisèptics autoritzats

• Gases estèrils

• Cotó hidròfil

• Benes

• Esparadrap

• Apòsits adhesius

• Tisores

• Pinces i guants d'un sol ús

El responsable d'emergències revisarà periòdicament el material de primers auxilis, reposant els elements utilitzats i substituint els productes caducats.


Pàg. 226

7.1.1.3.2. Mitjans d'auxili en cas d'accident: centres assistencials més propers. S'aporta la informació dels centres sanitaris més pròxims a l'obra, que pot ser de gran utilitat si s'arribés a produir un accident laboral.

NIVEL ASISTENCIAL NOMBRE, EMPLAZAMIENTO Y TELÉFONO DISTANCIA APROX. (KM) Primeros auxilios Botiquín portátil En la obra Asistencia primaria (Urgencias)

5,00 km

La distància al centre assistencial més pròxim s'estima en 15 minuts, en condicions normals de trànsit.

7.1.1.4. Instal·lacions d'higiene i benestar dels treballadors.

Els serveis higiènics de l'obra compliran les "Disposicions mínimes generals relatives als llocs de treball en les obres" contingudes en l'apartat 15 de l'Annex IV (Part A) del RD 1627-1697.

Donades les característiques de la rehabilitació, les instal · lacions provisionals s'han previst en les zones de l'obra que puguin albergar aquests serveis, sempre que les condicions i les fases d'execució ho permetin.

7.1.1.4.1. Vestidors. Els vestidors disposaran d'una superfície total de 2,0 m² per cada treballador que hagi utilitzar simultàniament, incloent bancs i seients suficients, a més de taquilles dotades de clau i amb la capacitat necessària per guardar la roba i el calçat.

7.1.1.4.2. Lavabos.

La dotació mínima prevista per als lavabos és de:

• 1 dutxa per cada 10 treballadors o fracció que treballin simultàniament a l'obra

• 1 lavabo per cada 25 homes o fracció i 1 per cada 15 dones o fracció

• 1 lavabo per cada vàter

• 1 urinari per cada 25 homes o fracció

• 1 eixugamans de cel · lulosa o elèctric per cada lavabo


Pàg. 227

• 1 sabonera dosificadora per cada lavabo

• 1 recipient per a recollida de cel · lulosa sanitària

• 1 porta-rotlles amb paper higiènic per cada vàter

7.1.1.4.3. Menjador La zona destinada a menjador tindrà una alçada mínima de 2,5 m, disposarà de piques d'aigua potable per a la neteja dels estris i la vaixella, estarà equipada amb taules i seients, i tindrà una provisió suficient de gots, plats i coberts, preferentment un sol ús.

7.1.1.5. Identificació de riscos i mesures preventives a adoptar. 7.1.1.5.1. Durant els treballs previs a l'execució de l'obra.

S'exposa la relació dels riscos més freqüents que poden sorgir en els treballs previs a l'execució de l'obra, amb les mesures preventives, proteccions col · lectives i equips de protecció individual (EPI), específics per a aquests treballs.

7.1.1.5.1.1. Instal·lació elèctrica provisional. Riscos més freqüents

• Electrocucions per contacte directe o indirecte

• Talls i ferides amb objectes punxants

• Projecció de partícules als ulls

• Incendis

Mesures preventives i proteccions col · lectives

• Prevenció de possibles contactes elèctrics indirectes, mitjançant el sistema de protecció de posada a terra i dispositius de tall (interruptors diferencials)

• S'ha de respectar una distància mínima a les línies d'alta tensió de 6 m per a les línies aèries i de 2 m per a les línies soterrades

• Es comprovarà que el traçat de la línia elèctrica no coincideix amb el del subministrament d'aigua

• S'ubicaran els quadres elèctrics en llocs accessibles, dins de caixes prefabricades homologades, amb la seva presa de terra independent, protegides de la intempèrie i proveïdes de porta, clau i visera

• S'utilitzaran només conduccions elèctriques antihumitat i connexions estanques


Pàg. 228

• En cas de tendir línies elèctriques sobre zones de pas, se situaran a una alçada mínima de 2,2 m si s'ha disposat algun element per impedir el pas de vehicles i de 5,0 m en cas contrari

• Els cables soterrats estaran perfectament senyalitzats i protegits amb tubs rígids, a una profunditat superior a 0,4 m

• Les preses de corrent es realitzaran a través de clavilles blindades normalitzades

• Queden terminantment prohibides les connexions triples (lladres) i l'ús de fusibles casolans, emprant una presa de corrent independent per a cada aparell o eina

Equips de protecció individual (EPI)

• Calçat aïllant per electricistes

• Guants dielèctrics

• Banquetes aïllants de l'electricitat

• Comprovadors de tensió

• Eines aïllants

• Roba de treball impermeable

• Roba de treball reflectant

7.1.1.5.2. Durant les fases d'execució de l'obra.

A continuació s'exposa la relació de les mesures preventives més freqüents de caràcter general a adoptar durant les diferents fases de l'obra, imprescindibles per millorar les condicions de seguretat i salut en l'obra.

• La zona de treball romandrà ordenada, lliure d'obstacles, neta i ben il · luminada

• Es col · locaran cartells indicatius de les mesures de seguretat en llocs visibles de l'obra

• Es prohibirà l'entrada a tota persona aliena a l'obra

• Els recursos preventius de l'obra tindran presència permanent en aquells treballs que comportin més riscos, en compliment dels supòsits regulats pel Reial decret 604/06 que exigeixen la seva presència.

• Les operacions que comportin riscos especials es realitzaran sota la supervisió d'una persona qualificada, degudament instruïda

• La càrrega i descàrrega de materials s'ha de fer amb precaució i cautela, preferentment per mitjans mecànics, evitant moviments bruscs que provoquin la seva caiguda


Pàg. 229

• La manipulació dels elements pesats es realitzarà per personal qualificat, utilitzant mitjans mecànics o palanques, per evitar sobreesforços innecessaris

• Davant l'existència de línies elèctriques aèries, es guardaran les distàncies mínimes preventives, en funció de la seva intensitat i voltatge.

7.1.1.5.3. Durant la utilització de mitjans auxiliars.

La prevenció dels riscos derivats de la utilització dels mitjans auxiliars de l'obra es realitzarà atenent a les prescripcions de la Llei de Prevenció de Riscos Laborals ia l'Ordenança de Treball a la Construcció, Vidre i Ceràmica (Ordre de 28 agost 1970 ), prestant especial atenció a la Secció 3a "Seguretat en el treball en les indústries de la Construcció i Obres Públiques" Subsecció 2a "Bastides en general".

En cap cas s'admetrà la utilització de bastides o escales de mà que no estiguin normalitzats i compleixin amb la normativa vigent.

En el cas de les plataformes de descàrrega de materials, només s'utilitzaran models normalitzats, disposant de baranes homologades i enganxalls per cinturó de seguretat, entre d'altres elements.

Relació de mitjans auxiliars previstos a l'obra amb les seves respectives mesures preventives i proteccions col · lectives:

7.1.1.5.4. Durant la utilització de maquinària i eines.

Les mesures preventives a adoptar i les proteccions a emprar per al control i la reducció de riscos deguts a la utilització de maquinària i eines durant l'execució de l'obra es desenvoluparan en el corresponent Pla de Seguretat i Salut, d'acord amb els següents criteris:

a) Totes les màquines i eines que s'utilitzin en l'obra disposaran del seu corresponent manual d'instruccions, en el qual estaran especificats clarament tant els riscos que comporten per als treballadors com els procediments per a la seva utilització amb la deguda seguretat.

b) La maquinària ha de complir les prescripcions contingudes en el Reglament de Seguretat en les Màquines (Reial decret 1495/86), les instruccions tècniques complementàries (ITC) i les especificacions dels fabricants.

c) No s'acceptarà la utilització de cap màquina, mecanisme o artifici mecànic sense reglamentació específica.

Relació de màquines i eines que està previst utilitzar en l'obra, amb les seves corresponents mesures preventives i proteccions col · lectives:


Pàg. 230

7.1.1.6. Identificació dels riscos laborals evitables.

En aquest apartat es ressenya la relació de les mesures preventives a adoptar per evitar o reduir l'efecte dels riscos més freqüents durant l'execució de l'obra.

7.1.1.6.1. Caigudes al mateix nivell.

• La zona de treball romandrà ordenada, lliure d'obstacles, neta i ben il·luminada.

• S'habilitaran i s'abalisaran les zones de recollida de materials

1.6.2. Caigudes a diferent nivell

• Es disposaran escales d'accés per salvar els desnivells

• Els buits horitzontals i les vores dels forjats es protegiran mitjançant baranes i xarxes homologades

• Es mantindran en bon estat les proteccions dels buits i dels desnivells

• Les escales d'accés quedaran fermament subjectes i ben amarrades

7.1.1.6.3. Pols i partícules.

• Es regarà periòdicament la zona de treball per evitar la pols

• Es faran servir ulleres de protecció i mascaretes antipols en aquells treballs en què es generi pols o partícules.

7.1.1.6.4. Soroll.

• S'avaluaran els nivells de soroll en les zones de treball

• Les màquines han de tenir aïllament acústic

• Es disposaran els mitjans necessaris per eliminar o esmorteir els sorolls

1.6.5. esforços

• S'evitarà el desplaçament manual de les càrregues pesades

• Es limitarà el pes de les càrregues en cas de desplaçament manual

• S'evitaran els sobreesforços o els esforços repetitius

• S'evitaran les postures inadequades o forçades en l'aixecament o desplaçament de càrregues


Pàg. 231

7.1.1.6.6. Incendis.

• No es fumarà en presència de materials fungibles ni en cas d'existir risc d'incendi

1.6.7. Intoxicació per emanacions

• Els locals i les zones de treball disposaran de ventilació suficient

• S'utilitzaran màscares i filtres apropiats.

7.1.1.7. Relació dels riscos laborals que no poden eliminar.

Els riscos que difícilment poden eliminar són els que es produeixen per causes inesperades (com caigudes d'objectes i despreniments, entre d'altres). No obstant això, poden reduir-se amb l'adequat ús de les proteccions individuals i col · lectives, així com amb l'estricte compliment de la normativa en matèria de seguretat i salut, i de les normes de la bona construcció.

7.1.1.7.1. Caiguda d'objectes. Mesures preventives i proteccions col·lectives

• Es muntaran marquesines en els accessos


• S'evitarà l'amuntegament de materials o objectes sobre les bastides

• No es llançaran enderrocs ni restes de materials des de les bastides


• Casc

• Guants i botes de seguretat

• Ús de borsa portaeines

7.1.1.7.2. Dermatosis. Mesures preventives i proteccions col · lectives

• S'evitarà la generació de pols de ciment


• Guants i roba de treball adequada


Pàg. 232

7.1.1.7.3. Electrocucions. Mesures preventives i proteccions col · lectives

• Es revisarà periòdicament la instal · lació elèctrica

• L'línia elèctrica quedarà fixat als paraments verticals

• Els allargadors portàtils tindran mànec aïllant

• La maquinària portàtil disposarà de protecció amb doble aïllament

• Tota la maquinària elèctrica estarà proveïda de connexió a terra


• Guants dielèctrics

• Calçat aïllant per electricistes

• Banquetes aïllants de l'electricitat

7.1.1.7.4. Cremades. Mesures preventives i proteccions col · lectives

• La zona de treball romandrà ordenada, lliure d'obstacles, neta i ben il·luminada.


• Guants, polaines i davantals de cuir

7.1.1.7.5. Cops i talls en extremitats. Mesures preventives i proteccions col · lectives



• Guants i botes de seguretat

7.1.1.8. Condicions de seguretat i salut, en treballs posteriors de reparació i manteniment. En aquest apartat s'aporta la informació útil per a realitzar, en les degudes condicions de seguretat i salut, els futurs treballs de conservació, reparació i manteniment de l'edifici construït que comporten més riscos.


Pàg. 233

7.1.1.8.1. Treballs en tancaments exteriors i cobertes. Pels treballs en tancaments, ràfecs de coberta, revestiments de paraments exteriors o qualsevol altre que s'efectuï amb risc de caiguda en alçada, s'han d'utilitzar bastides que compleixin les condicions especificades en el present estudi bàsic de seguretat i salut.

Durant els treballs que puguin afectar la via pública, es col·locarà una visera de protecció a l'altura de la primera planta, per protegir els transeünts i als vehicles de les possibles caigudes d'objectes.

7.1.1.8.2. Treballs en instal·lacions. Els treballs corresponents a les instal·lacions de fontaneria, elèctrica i de gas, hauran de realitzar per personal qualificat, complint les especificacions establertes en el seu corresponent Pla de Seguretat i Salut, així com en la normativa vigent en cada matèria.

Abans de l'execució de qualsevol treball de reparació o de manteniment dels ascensors i muntacàrregues, s'haurà d'elaborar un Pla de Seguretat subscrit per un tècnic competent en la matèria.

7.1.1.8.3. Treballs amb pintures i vernissos. Els treballs amb pintures o altres materials la inhalació pugui resultar tòxica s'han de fer amb ventilació suficient, adoptant els elements de protecció adequats.

7.1.1.9. Treballs que impliquen riscos especials. En l'obra objecte del present Estudi Bàsic de Seguretat i Salut concorren els riscos especials referits en els punts 1, 2 i 10 inclosos en l'Annex II. "Relació no exhaustiva dels treballs que impliquen riscos especials per a la seguretat i la salut dels treballadors" del RD 1627-1697 de 24 d'Octubre.

Aquests riscos especials solen presentar-se en l'execució de l'estructura, tancaments i cobertes i en el propi muntatge de les mesures de seguretat i de protecció. Cal destacar:

• Muntatge de forjat, especialment en les vores perimetrals.

• Execució de tancaments exteriors.

• Formació dels ampits de coberta.

• Col · locació de forques i xarxes de protecció.

• Els buits horitzontals i les vores dels forjats es protegiran mitjançant baranes i xarxes homologades

• Disposició de plataformes volades.

• Elevació i acoblament dels mòduls de bastida per a l'execució de les façanes.


Pàg. 234

7.1.1.10. Mesures en cas d'emergència. El Contractista haurà de reflectir en el corresponent Pla de Seguretat i Salut les possibles situacions d'emergència, establint les mesures oportunes en cas de primers auxilis i designant per a això a personal amb formació, que es farà càrrec d'aquestes mesures.

Els treballadors responsables de les mesures d'emergència tenen dret a la paralització de la seva activitat, havent d'estar garantida l'adequada administració dels primers auxilis i, quan la situació ho requereixi, el ràpid trasllat de l'operari a un centre d'assistència mèdica.

7.1.1.11. Presència dels recursos preventius del contractista. Donades les característiques de l'obra i els riscos previstos en el present Estudi Bàsic de Seguretat i Salut, cada contractista haurà d'assignar la presència dels seus recursos preventius a l'obra, segons s'estableix en la Llei 54/03, de 12 de desembre, de reforma del Marc Normatiu de Prevenció de Riscos Laborals, a través del seu article 4.3.

A aquests aquets efectes, el contractista haurà de concretar els recursos preventius assignats a l'obra amb capacitació suficient, que han de disposar dels mitjans necessaris per vigilar el compliment de les mesures incloses en el corresponent Pla de Seguretat i Salut.

Aquesta vigilància inclourà la comprovació de l'eficàcia de les activitats preventives previstes en aquest Pla, així com l'adequació d'aquestes activitats als riscos que pretenen prevenir oa l'aparició de riscos no previstos i derivats de la situació que determina la necessitat de la presència de els recursos preventius.

Si, com a resultat de la vigilància, s'observa un deficient compliment de les activitats preventives, les persones que tinguin assignada la presència faran les indicacions necessàries per al correcte i immediat compliment de les activitats preventives, havent de posar aquestes circumstàncies en coneixement de l'empresari perquè aquest adopti les mesures oportunes per corregir les deficiències observades.


Pàg. 235

7.1.2 Normativa i legislació aplicables.

7.1.2.1. I. Seguretat i salut.

Disposicions mínimes de seguretat i de salut en les obres de construcció.

Reial Decret 1627/1997, de 24 d'octubre, del Ministeri de la Presidència.

B.O.E .: 25 octubre 1997.

Completat per:

Disposicions mínimes de seguretat i salut aplicables als treballs amb risc d'exposició a l'amiant

Reial Decret 396/2006, de 31 de març, del Ministeri de la Presidència.

B.O.E .: 11 abril 2006

Modificat per:

Modificació del Reglament dels Serveis de Prevenció i de les Disposicions mínimes de seguretat i de salut en les obres de construcció

Reial Decret 604/2006, de 19 de maig, del Ministeri de Treball i Afers Socials.

B.O.E .: 29 maig 2006

Modificat per:

Desenvolupament de la Llei 32/2006, de 18 d'octubre, reguladora de la subcontractació en el sector de la construcció

Reial Decret 1109/2007, de 24 d'agost, del Ministeri de Treball i Afers Socials.

Disposició final tercera. Modificació dels articles 13 i 18 del Reial Decret 1627/1997.

B.O.E .: 25 agost 2007

Correcció d'errors.

B.O.E .: 12 setembre 2007


Pàg. 236

Llei de Prevenció de Riscos Laborals

Llei 31/1995, de 8 de novembre, de la Prefectura de l'Estat.

B.O.E .: 10 novembre 1995

Completada per:

Protecció dels treballadors contra els riscos relacionats amb l'exposició a agents cancerígens durant el treball

Reial Decret 665/1997, de 12 de maig, del Ministeri de la Presidència.

B.O.E .: 24 maig 1997

Modificada per:

Llei de Mesures Fiscals, Administratives i de l'Ordre Social

Llei 50/1998, de 30 de desembre, de la Prefectura de l'Estat.

Modificació dels articles 45, 47, 48 i 49 de la Llei 31/1995.

B.O.E .: 31 desembre 1998

Completada per:

Protecció de la salut i seguretat dels treballadors contra els riscos relacionats amb els agents químics durant el treball

Reial Decret 374/2001, de 6 d'abril, del Ministeri de la Presidència.

B.O.E .: 1 maig 2001

Completada per:

Disposicions mínimes per a la protecció de la salut i seguretat dels treballadors enfront del risc elèctric

Reial Decret 614/2001, de 8 de juny, del Ministeri de la Presidència.

B.O.E .: 21 juny 2001

Completada per:

Protecció de la salut i la seguretat dels treballadors exposats als riscos derivats d'atmosferes explosives en el lloc de treball


B.O.E .: 18 juny 2003

Modificada per:

Llei de reforma del marc normatiu de la prevenció de riscos laborals




Pàg. 237

Desenvolupada per:

Desenvolupament de l'article 24 de la Llei 31/1995 de Prevenció de Riscos Laborals, en matèria de coordinació d'activitats empresarials

Reial Decret 171/2004, de 30 de gener, del Ministeri de Treball i Afers Socials.

B.O.E .: 31 gener 2004

Completada per:

Protecció de la salut i la seguretat dels treballadors davant els riscos que puguin derivar-se de l'exposició a vibracions mecàniques

Reial Decret 1311/2005, de 4 de novembre, del Ministeri de Treball i Afers Socials.


Completada per:

Protecció de la salut i la seguretat dels treballadors contra els riscos relacionats amb l'exposició al soroll


B.O.E .: 11 març 2006

Completada per:



B.O.E .: 11 abril 2006

Modificada per:

Modificació de diverses lleis per a la seva adaptació a la Llei sobre el lliure accés a les activitats de serveis i el seu exercici




Pàg. 238

Reglament dels serveis de prevenció

Reial Decret 39/1997, de 17 de gener, del Ministeri de Treball i Afers Socials.

B.O.E .: 31 gener 1997

Completat per:



B.O.E .: 24 maig 1997

Modificat per:

Modificació del Reglament dels Serveis de Prevenció

Reial Decret 780/1998, de 30 d'abril, del Ministeri de Treball i Afers Socials.

B.O.E .: 1 maig 1998

Completat per:



B.O.E .: 1 maig 2001

Completat per:

Disposicions mínimes per a la protecció de la salut i seguretat dels treballadors enfront del risc elèctric


B.O.E .: 21 juny 2001

Completat per:

Protecció de la salut i la seguretat dels treballadors davant els riscos que puguin derivar-se de l'exposició a vibracions mecàniques

Reial Decret 1311/2005, de 4 de novembre, del Ministeri de Treball i Afers Socials.


Completat per:




Pàg. 239

B.O.E .: 11 març 2006

Completat per:



B.O.E .: 11 abril 2006

Modificat per:

Modificació del Reglament dels Serveis de Prevenció i de les Disposicions mínimes de seguretat i de salut en les obres de construcció


B.O.E .: 29 maig 2006

Modificat per:

Modificació del Reial decret 39/1997, de 17 de gener, pel qual s'aprova el Reglament dels serveis de prevenció

Reial Decret 337/2010, de 19 de març, del Ministeri de Treball i Immigració.

B.O.E .: 23 març 2010

Seguretat i Salut en els llocs de treball


B.O.E .: 23 abril 1997

Manipulació de càrregues


B.O.E .: 23 abril 1997



B.O.E .: 24 maig 1997


Pàg. 240

Modificat per:

Modificació del Reial decret 665/1997, de 12 de maig, sobre la protecció dels treballadors contra els riscos relacionats amb l'exposició a agents cancerígens durant el treball i ampliació del seu àmbit d'aplicació als agents mutàgens


B.O.E .: 5 abril 2003

Completat per:



B.O.E .: 11 abril 2006

Utilització d'equips de treball

Reial Decret 1215/1997, de 18 de juliol, del Ministeri de Treball i Afers Socials.

B.O.E .: 7 agost 1997

Modificat per:

Modificació del Reial decret 1215/1997, de 18 de juliol, pel qual s'estableixen les disposicions mínimes de seguretat i salut per a la utilització pels treballadors dels equips de treball, en matèria de treballs temporals en altura

Reial Decret 2177/2004, de 12 de novembre, del Ministeri de la Presidència.


7.1.2.1.1. IC. Sistemes de protecció col·lectiva. 7.1.2.1.1.1. YCI. Protecció contra incendis.

Disposicions d'aplicació de la Directiva del Parlament Europeu i del Consell, 97/23 / CE, relativa als equips de pressió i es modifica el Reial Decret 1244/1979, de 4 d'abril, que va aprovar el Reglament d'aparells a pressió

Reial Decret 769/1999, de 7 de maig, del Ministeri d'Indústria i Energia.

B.O.E .: 31 maig 1999


Pàg. 241

Completat per:

Publicació de la relació de normes harmonitzades en l'àmbit del Reial Decret 769/1999, de 7 de maig, pel qual es dicten les disposicions d'aplicació de la Directiva del Parlament Europeu i del Consell, 97/23 / CE, relativa als equips a pressió

Resolució de 28 d'octubre de 2002, de la Direcció general de Política Tecnològica del Ministeri de Ciència i Tecnologia.


Reglament d'equips a pressió i les seves instruccions tècniques complementàries

Reial Decret 2060/2008, de 12 de desembre, del Ministeri d'Indústria, Turisme i Comerç.

B.O.E .: 5 febrer 2009

Correcció d'errors:

Correcció d'errors del Reial Decret 2060/2008, de 12 de desembre, pel qual s'aprova el Reglament d'equips a pressió i les seves instruccions tècniques complementàries

B.O.E .: 28 octubre 2009

Modificat per:

Reial Decret pel qual es modifiquen diverses normes reglamentàries en matèria de seguretat industrial per adequar-les a la Llei 17/2009, de 23 de novembre, sobre el lliure accés a les activitats de serveis i el seu exercici, ia la Llei 25/2009, de 22 de desembre, de modificació de diverses lleis per a la seva adaptació a la Llei sobre el lliure accés a les activitats de serveis i el seu exercici

Reial Decret 560/2010, de 7 de maig, del Ministeri d'Indústria, Turisme i Comerç.

B.O.E .: 22 maig 2010


Pàg. 242

7.1.2.1.2. YI. Equips de protecció individual.

Utilització d'equips de protecció individual


B.O.E .: 12 juny 1997

Correcció d'errors:

Correcció d'errades del Reial Decret 773/1997, de 30 de maig, sobre disposicions de seguretat i salut relatives a la utilització pels treballadors d'equips de protecció individual

Ministeri de la Presidència.

B.O.E .: 18 juliol 1997

Completat per:



B.O.E .: 11 març 2006

Completat per:



B.O.E .: 11 abril 2006

7.1.2.1.3. YP. Instal·lacions provisionals d'higiene i benestar.

DB HS Salubritat

Codi Tècnic de l'Edificació (CTE). Part II. Document Bàsic HS.

Reial Decret 314/2006, de 17 de març, del Ministeri d'Habitatge.

B.O.E .: 28 març 2006


Pàg. 243

Modificat pel Reial Decret 1371/2007, de 19 d'octubre, del Ministeri d'Habitatge.

B.O.E .: 23 octubre 2007

Correcció d'errors.

B.O.E .: 25 gener 2008

Modificat per:

Modificació de determinats documents bàsics del Codi Tècnic de l'Edificació aprovats pel Reial Decret 314/2006, de 17 de març, i el Reial Decret 1371/2007, de 19 d'octubre

Ordre VIV / 984/2009, de 15 d'abril, del Ministeri d'Habitatge.

B.O.E .: 23 abril 2009

Criteris sanitaris de la qualitat de l'aigua de consum humà

Reial Decret 140/2003, de 7 de febrer, del Ministeri de la Presidència.

B.O.E .: 21 febrer 2003

Criteris higienicosanitaris per a la prevenció i control de la legionel·losi

Reial Decret 865/2003, de 4 de juliol, del Ministeri de Sanitat i Consum.

B.O.E .: 18 juliol 2003

Reglament Electrotècnic per a Baixa Tensió i Instruccions Complementàries (ITC) BT 01 a BT 51

Reial Decret 842/2002, de 2 d'agost, del Ministeri de Ciència i Tecnologia.

BOE: Suplement al núm 224, de 18 setembre 2002

Modificat per:

Anul·lat l'incís 4.2.c.2 de la ITC-BT-03

Sentència de 17 de febrer de 2004 de la Sala Tercera del Tribunal Suprem.

B.O.E .: 5 abril 2004

Completat per:

Autorització per a l'ocupació de sistemes de instal·lacions amb conductors aïllats sota canals protectors de material plàstic


Pàg. 244

Resolució de 18 de gener de 1988, de la Direcció General d'Innovació Industrial.

B.O.E .: 19 febrer 1988

Modificat per:

Reial Decret pel qual es modifiquen diverses normes reglamentàries en matèria de seguretat industrial per adequar-les a la Llei 17/2009, de 23 de novembre, sobre el lliure accés a les activitats de serveis i el seu exercici, ia la Llei 25/2009, de 22 de desembre, de modificació de diverses lleis per a la seva adaptació a la Llei sobre el lliure accés a les activitats de serveis i el seu exercici

Reial Decret 560/2010, de 7 de maig, del Ministeri d'Indústria, Turisme i Comerç.

B.O.E .: 22 maig 2010

Reglament regulador de les infraestructures comunes de telecomunicacions per a l'accés als serveis de telecomunicació a l'interior dels edificis i de l'activitat d'instal·lació d'equips i sistemes de telecomunicacions

Reial Decret 401/2003, de 4 d'abril, del Ministeri de Ciència i Tecnologia.

B.O.E .: 14 maig 2003

Derogat el capítol III per:

Reglament regulador de l'activitat d'instal·lació i manteniment d'equips i sistemes de telecomunicació

Reial Decret 244/2010, de 5 de març, del Ministeri d'Indústria, Turisme i Comerç.

B.O.E .: 24 març 2010

7.1.2.1.4. YS. Senyalitzacions i tancaments del solar.

Senyalització de seguretat i salut en el treball


B.O.E .: 23 abril 1997


Pàg. 245

Completat per:



B.O.E .: 1 maig 2001

Completat per:



B.O.E .: 11 març 2006


Pàg. 246

7.1.3 Plec de condicions.

7.1.3.1. Plec de clàusules administratives 7.1.3.1.1. Disposicions generals 7.1.3.1.1.1. Objecte del Plec de condicions

El present Plec de condicions juntament amb les disposicions contingudes en el corresponent Plec del Projecte d'execució, tenen per objecte definir les atribucions i obligacions dels agents que intervenen en matèria de Seguretat i Salut, així com les condicions que han de complir les mesures preventives, les proteccions individuals i col · lectives de la construcció d'1, situada a Tarragona (Tarragona), segons el projecte redactat per. Tot això amb fi d'evitar qualsevol accident o malaltia professional, que poden ocasionar-se durant el transcurs de l'execució de l'obra o en els futurs treballs de conservació, reparació i manteniment de l'edifici construït.

7.1.3.1.2. Disposicions facultatives 7.1.3.1.2.1. Definició, atribucions i obligacions dels agents de l'edificació

Les atribucions i les obligacions dels diferents agents intervinents en l'edificació són les regulades en els aspectes generals per la Llei 38/99, d'Ordenació de l'Edificació (LOE).

Les garanties i responsabilitats dels agents i treballadors de l'obra enfront dels riscos derivats de les condicions de treball en matèria de seguretat i salut, són les establertes per la Llei 31/1995 de Prevenció de Riscos Laborals i el Reial Decret 1627/1997 "Disposicions mínimes de seguretat i de salut en les obres de construcció".

7.1.3.1.2.2. El Promotor. És la persona física o jurídica, pública o privada, que individual o col · lectivament decideix, impulsa, programa i finança amb recursos propis o aliens, les obres d'edificació per a si o per a la seva posterior alienació, lliurament o cessió a tercers sota qualsevol títol.

Té la responsabilitat de contractar als tècnics redactors del preceptiu Estudi de Seguretat i Salut - o Estudi Bàsic, si és el cas - igual que als tècnics coordinadors en la matèria en la fase que correspongui, tot això segons l'establert en el RD 1627/1997, de 24 d'octubre, pel qual s'estableixen les disposicions mínimes en matèria de seguretat i salut en les obres de construcció, facilitant còpies a les empreses contractistes, subcontractistes o treballadors autònoms contractats directament pel promotor, exigint la presentació de cada Pla de Seguretat i Salut prèviament al començament de les obres.


Pàg. 247

El Promotor tindrà la consideració de contractista quan realitzi la totalitat o determinades parts de l'obra amb mitjans humans i recursos propis, o en el cas de contractar directament a treballadors autònoms per a la seva realització o per a treballs parcials de la mateixa, excepte en els casos estipulats en el Reial decret 1627/1997.

7.1.3.1.2.3. El Projectista. És l'agent que, per encàrrec del Promotor i amb subjecció a la normativa tècnica i urbanística corresponent, redacta el projecte.

Prendrà en consideració en les fases de concepció, estudi i elaboració del projecte bàsic i d'execució, els principis i criteris generals de prevenció en matèria de seguretat i de salut, d'acord amb la legislació vigent.

7.1.3.1.2.4. El Contractista i Subcontractista. Segons defineix l'article 2 del Reial decret 1627/1997:

Contractista és la persona física o jurídica que assumeix contractualment davant el Promotor, amb mitjans humans i materials propis o aliens, el compromís d'executar la totalitat o part de les obres, amb subjecció al projecte i al contracte.

Subcontractista és la persona física o jurídica que assumeix contractualment davant el contractista, empresari principal, el compromís de realitzar determinades parts o instal · lacions de l'obra, amb subjecció al projecte pel qual es regeix la seva execució.

El Contractista comunicar a l'autoritat laboral competent l'obertura del centre de treball en la qual inclourà el Pla de Seguretat i Salut al que es refereix l'article 7 del RD1627 / 1997, de 24 d'octubre.

Adoptarà totes les mesures preventives que compleixin els preceptes en matèria de Prevenció de Riscos Laborals i Seguretat i Salut que estableix la legislació vigent, redactant el corresponent Pla de Seguretat i ajustant-se al compliment estricte i permanent de l'establert en l'Estudi Bàsic de Seguretat i Salut , disposant de tots els mitjans necessaris i dotant al personal de l'equipament de seguretat exigibles, complint les ordres efectuades pel coordinador de Seguretat i Salut en la fase d'execució de l'obra.

Supervisarà de manera continuada el compliment de les normes de seguretat, tutelant les activitats dels treballadors al seu càrrec i, si escau, rellevant del seu lloc a tots aquells que poguessin menyscabar les condicions bàsiques de seguretat personals o generals, per no estar en les condicions adequades.

Lliurarà la informació suficient al Coordinador de Seguretat i Salut en l'obra, on s'acrediti l'estructura organitzativa de l'empresa, les seves responsabilitats, funcions, processos, procediments i recursos materials i humans disponibles, per tal de garantir una adequada acció preventiva de riscos de l'obra.


Pàg. 248

Entre les responsabilitats i obligacions del contractista i dels subcontractistes en matèria de seguretat i salut, cal destacar les contingudes en l'article 11 "Obligacions dels contractistes i subcontractistes" del RD 1627/1997.

Aplicar els principis de l'acció preventiva que es recullen en l'article 15 de la Llei de Prevenció de Riscos Laborals.

Complir i fer complir al seu personal l'establert en el pla de seguretat i salut.

Complir la normativa en matèria de prevenció de riscos laborals, tenint en compte, si escau, les obligacions sobre coordinació d'activitats empresarials previstes en l'article 24 de la Llei de prevenció de riscos laborals i les disposicions mínimes establertes en l'annex IV del RD 1627/1997, durant l'execució de l'obra.

Informar i proporcionar les instruccions adequades i precises als treballadors autònoms sobre totes les mesures que s'hagin d'adoptar pel que fa a la seva seguretat i salut en l'obra.

Atendre les indicacions i consignes del Coordinador en Matèria de Seguretat i Salut, complint estrictament les seves instruccions durant l'execució de l'obra.

Respondran de la correcta execució de les mesures preventives fixades en el pla de seguretat i salut pel que fa a les obligacions que els corresponguin a ells directament o, si escau, als treballadors autònoms per ells contractats.

Respondran solidàriament de les conseqüències que es derivin de l'incompliment de les mesures previstes en el pla, en els termes de l'apartat 2 de l'article 42 de la Llei de Prevenció de Riscos Laborals.

Les responsabilitats dels coordinadors, de la Direcció Facultativa i del Promotor, no eximiran de les seves responsabilitats als contractistes i als subcontractistes.

7.1.3.1.2.5. La Direcció Facultativa. Segons defineix l'article 2 del Reial decret 1627/1997, s'entén com a Direcció Facultativa:

El tècnic o tècnics competents designats pel promotor, encarregats de la direcció i del control de l'execució de l'obra.

Les responsabilitats de la Direcció Facultativa i del Promotor, no eximeixen en cap cas de les atribuïbles als contractistes i als subcontractistes.


Pàg. 249

7.1.3.1.2.6. Coordinador de Seguretat i Salut en Projecte. És el tècnic competent designat pel promotor per coordinar, durant la fase del projecte d'execució, l'aplicació dels principis i criteris generals de prevenció en matèria de seguretat i salut.

7.1.3.1.2.7. Coordinador de Seguretat i Salut en execució. El Coordinador de Seguretat i Salut durant l'execució de l'obra, és el tècnic competent designat pel promotor, que forma part de la Direcció Facultativa.

Assumirà les tasques i responsabilitats contingudes a la Guia Tècnica sobre el RD 1627/1997, de 24 d'octubre, les funcions consisteixen en:

• Coordinar l'aplicació dels principis generals de prevenció i de seguretat, prenent les decisions tècniques i d'organització, amb la finalitat de planificar les diferents tasques o fases de treball que vagin a desenvolupar-se simultània o successivament, calculant la durada requerida per a l'execució de les mateixes.

• Coordinar les activitats de l'obra per garantir que els contractistes i, si escau, els subcontractistes i els treballadors autònoms, apliquin de manera coherent i responsable els principis de l'acció preventiva recollits en la legislació vigent.

• Aprovar el pla de seguretat i salut elaborat pel Contractista i, si escau, les modificacions introduïdes en el mateix.

• Organitzar la coordinació d'activitats empresarials prevista en la Llei de Prevenció de Riscos Laborals.

• Coordinar les accions i funcions de control de l'aplicació correcta dels mètodes de treball.

• Adoptar les mesures necessàries perquè només les persones autoritzades puguin accedir a l'obra. La Direcció Facultativa assumirà aquesta funció quan no fos necessària la designació d'un coordinador.

7.1.3.1.2.8. Treballadors Autònoms. Són les persones físiques diferents del Contractista i Subcontractista, que realitzen de forma personal i directa una activitat professional, sense subjecció a un contracte de treball i que assumeixen contractualment davant el Promotor, el Contractista o el Subcontractista, el compromís de realitzar determinades parts o instal · lacions de l'obra.

Quan el treballador autònom ocupi en l'obra treballadors per compte d'altri, tindrà la consideració de Contractista o Subcontractista.

Els treballadors autònoms complir el que estableix el pla de seguretat i salut.


Pàg. 250

7.1.3.1.2.9. Treballadors per compte d'altri. Els contractistes i subcontractistes hauran de garantir que els treballadors rebin una informació adequada de totes les mesures que hagin d'adoptar pel que fa a la seva seguretat i la seva salut en l'obra.

La consulta i la participació dels treballadors o dels seus representants, es realitzaran de conformitat amb el que disposa la Llei de Prevenció de Riscos Laborals.

El Contractista facilitarà als representants dels treballadors en el centre de treball una còpia del pla de seguretat i salut i de les seves possibles modificacions.

7.1.3.1.2.10. Fabricants i subministradors d'equips de protecció i materials de construcció. Els fabricants, importadors i subministradors de maquinària, equips, productes i estris de treball, han de subministrar la informació que indiqui la forma correcta d'utilització pels treballadors, les mesures preventives addicionals que s'hagin de prendre i els riscos laborals que comportin tant el seu ús normal com seva manipulació o utilització inadequades.

7.1.3.1.2.11. Recursos preventius. Per tal d'exercir les tasques de recurs preventiu, segons el que estableix la Llei 31/95, Llei 54/03 i Reial Decret 604/06, l'empresari designarà per a l'obra els recursos preventius, que podran ser:

a) Un o diversos treballadors designats per l'empresa.

b) Un o diversos membres del servei de prevenció propi de l'empresa.

c) Un o diversos membres del servei o els serveis de prevenció aliens.

Les persones a les quals s'assigni aquesta vigilància hauran de donar les instruccions necessàries per al correcte i immediat compliment de les activitats preventives. En cas d'observar un deficient compliment de les mateixes o una absència, insuficiència o falta d'adequació de les mateixes, s'informarà a l'empresari perquè aquest adopti les mesures necessàries per a la seva correcció, notificant al seu torn al Coordinador de Seguretat i Salut i al resta de la Direcció Facultativa.

En el Pla de Seguretat i Salut s'especificaran els casos en què la presència dels recursos preventius és necessària, especificant expressament el nom de la persona o persones designades per a tal fi, concretant les tasques en què inicialment es preveu necessària la seva presència.


Pàg. 251

7.1.3.1.3. Formació en Seguretat. Per tal de que tot el personal que accedeixi a l'obra disposi de la suficient formació en les matèries preventives de seguretat i salut, l'empresa s'encarregarà de la seva formació per a l'adequada prevenció de riscos i el correcte ús de les proteccions col · lectives i individuals . Aquesta formació aconseguirà tots els nivells de l'empresa, des dels directius fins als treballadors no qualificats, incloent-hi els tècnics, encarregats, especialistes i operadors de màquines entre d'altres.

7.1.3.1.4. Reconeixements mèdics. La vigilància de l'estat de salut dels treballadors quedarà garantida per l'empresa contractista, en funció dels riscos inherents al treball assignat i en els casos establerts per la legislació vigent.

Aquesta vigilància serà voluntària, excepte quan la realització dels reconeixements sigui imprescindible per avaluar els efectes de les condicions de treball sobre la seva salut, o per verificar que el seu estat de salut no constitueix un perill per a altres persones o per al mateix treballador.

7.1.3.1.5. Salut i higiene en el treball. 7.1.3.1.5.1. Primers auxilis. L'empresari designarà el personal encarregat de l'adopció de les mesures necessàries en cas d'accident, per tal de garantir la prestació dels primers auxilis i l'evacuació de l'accidentat.

Es disposarà, en un lloc visible de l'obra i accessible als operaris, una farmaciola perfectament equipat amb material sanitari destinat a primers auxilis.

El Contractista instal·larà rètols amb caràcters llegibles fins a una distància de 2 m, en què se subministri als treballadors i participants a l'obra la informació suficient per establir ràpid contacte amb el centre assistencial més proper.

7.1.3.1.5.2. Actuació en cas d'accident. En cas d'accident es prendran només les mesures indispensables fins que arribi l'assistència mèdica, perquè l'accidentat pugui ser traslladat amb rapidesa i sense risc. En cap cas se li mourà, excepte quan sigui imprescindible per a la seva integritat.

Es comprovaran els seus signes vitals (consciència, respiració, pols i pressió sanguínia), se l'intentarà tranquil·litzar, i se li cobrirà amb una manta per mantenir la seva temperatura corporal.

No se li subministrarà aigua, begudes o medicament algun i, en cas d'hemorràgia, es pressionaran les ferides amb gases netes.


Pàg. 252

L'empresari ha de notificar l'accident per escrit a l'autoritat laboral, d'acord amb el procediment reglamentari.

7.1.3.1.6. Documentació d'obra. 7.1.3.1.6.1. Estudi bàsic de seguretat i salut. És el document elaborat pel tècnic competent designat pel promotor, on es precisen les normes de seguretat i salut aplicables a l'obra, contemplant la identificació dels riscos laborals que puguin ser evitats, indicant les mesures tècniques necessàries per a això.

Inclou també les previsions i les informacions útils per efectuar en el seu dia, en les degudes condicions de seguretat i salut, els previsibles treballs posteriors.

7.1.3.1.6.2. Pla de seguretat i salut. En aplicació d'aquest estudi bàsic de seguretat i salut, cada contractista elaborarà el corresponent pla de seguretat i salut en el treball en el qual s'analitzin, estudiïn, desenvolupin i complementin les previsions contingudes en el present estudi bàsic, en funció del seu propi sistema d'execució de l'obra. En aquest pla s'inclouran, si s'escau, les propostes de mesures alternatives de prevenció que el Contractista proposi amb la corresponent justificació tècnica, que no podran implicar disminució dels nivells de protecció previstos en aquest estudi bàsic.

El Coordinador de Seguretat i Salut durant l'execució de l'obra ha d'aprovar el pla de seguretat i salut abans de l'inici de la mateixa.

El pla de seguretat i salut podrà ser modificat pel Contractista en funció del procés d'execució de l'obra, de l'evolució dels treballs i de les possibles incidències o modificacions que puguin sorgir durant el desenvolupament de la mateixa, sempre amb l'aprovació expressa del Coordinador de Seguretat i Salut i la Direcció Facultativa.

Els que intervinguin en l'execució de l'obra, així com les persones o òrgans amb responsabilitats en matèria de prevenció de les empreses intervinents en la mateixa i els representants dels treballadors, podran presentar per escrit i de forma raonada, els suggeriments i alternatives que estimin oportunes. A aquest efecte, el pla de seguretat i salut estarà en l'obra a disposició permanent dels mateixos i de la Direcció Facultativa.


Pàg. 253

7.1.3.1.6.3. Acta d'aprovació del pla. El pla de seguretat i salut elaborat pel Contractista serà aprovat pel Coordinador de Seguretat i Salut durant l'execució de l'obra, per la Direcció Facultativa o per l'Administració en el cas d'obres públiques, que haurà d'emetre una acta d'aprovació com a document acreditatiu d'aquesta operació, visat pel col·legi professional corresponent.

7.1.3.1.6.4. Avís previ. El Promotor efectuarà un avís a l'autoritat laboral competent abans del començament dels treballs.

L'avís ha de contenir la data, direcció de l'obra, Promotor, Projectista, tipus d'obra, Coordinador de Seguretat i Salut, data d'inici, durada prevista, nombre màxim de treballadors en obra, nombre previst i dades d'identificació dels contractistes, subcontractistes i autònoms. L'avís s'ha d'exposar en l'obra de forma visible, actualitzant-se en el cas que s'incorporin a l'obra un coordinador de seguretat i salut o contractistes no identificats, en l'avís inicialment remès a l'autoritat laboral.

7.1.3.1.6.5. Comunicació d'obertura de centre de treball. A l'inici de l'obra, el Contractista presentarà la comunicació d'obertura a l'autoritat laboral, en un termini màxim de 30 dies.

La comunicació ha de contenir les dades de l'empresa, del centre de treball i de producció i / o emmagatzematge del centre de treball. Haurà d'incloure, a més, el pla de seguretat i salut.

7.1.3.1.6.6. Llibre d'incidències. Amb fins de control i seguiment del pla de seguretat i salut, en cada centre de treball existirà un llibre d'incidències que constarà de fulles per duplicat, habilitat a aquest efecte.

Serà facilitat pel col · legi professional que visi l'acta d'aprovació del pla o l'oficina de supervisió de projectes o òrgan equivalent quan es tracti d'obres de les administracions públiques.

El llibre d'incidències haurà de mantenir sempre a l'obra, en poder del Coordinador de Seguretat i Salut durant l'execució de l'obra, tenint accés la Direcció Facultativa de l'obra, els contractistes i subcontractistes i els treballadors autònoms, així com les persones o òrgans amb responsabilitats en matèria de prevenció en les empreses intervinents en l'obra, els representants dels treballadors i els tècnics dels òrgans especialitzats en matèria de seguretat i salut en el treball de les administracions públiques competents, que podran fer anotacions en el mateix.


Pàg. 254

El Coordinador de Seguretat i Salut durant l'execució de l'obra, ha de notificar al Contractista afectat i als representants dels treballadors d'aquest, sobre les anotacions efectuades en el llibre d'incidències.

Quan les anotacions es refereixin a qualsevol incompliment de les advertències o observacions anteriors, es remetrà una còpia a la Inspecció de Treball i Seguretat Social en el termini de vint hores. En tot cas, s'ha d'especificar si l'anotació es tracta d'una nova observació o suposa una reiteració d'una advertència o observació anterior.

7.1.3.1.6.7. Llibre d'ordres. En l'obra existirà un llibre d'ordres i assistències, en el qual la Direcció Facultativa ressenyarà les incidències, ordres i assistències que es produeixin en el desenvolupament de l'obra.

Les anotacions així exposades tenen rang d'ordres o comentaris necessaris d'execució d'obra i, en conseqüència, seran respectades pel Contractista de l'obra.

7.1.3.1.6.8. Llibre de visites. El llibre de visites ha d'estar en obra, a disposició permanent de la Inspecció de Treball i Seguretat Social.

El primer llibre el habilitarà el cap de la Inspecció de la província en què es trobi l'obra. Per habilitar el segon o els següents, caldrà presentar l'anterior. En cas de pèrdua o destrucció, el representant legal de l'empresa haurà de justificar per escrit els motius i les proves. Una vegada esgotat un llibre, es conservarà durant 5 anys, comptats des de l'última diligència.

7.1.3.1.6.9. Llibre de subcontractació. El Contractista haurà de disposar d'un llibre de subcontractació, que romandrà en tot moment a l'obra, reflectint per ordre cronològic des del començament dels treballs, totes i cadascuna de les subcontractacions realitzades en una determinada obra amb empreses subcontractistes i treballadors autònoms.

El llibre de subcontractació complirà les prescripcions contingudes en el Reial Decret 1109/2007, de 24 d'agost, pel qual es desenvolupa la Llei 32/2006 de 18 d'octubre, reguladora de la subcontractació al Sector de la Construcció, en particular l'article 15 "Contingut del Llibre de Subcontractació" i l'article 16 "Obligacions i drets relatius al Llibre de Subcontractació".

Al llibre de subcontractació tindran accés el promotor, la direcció facultativa, el Coordinador de Seguretat i Salut en fase d'execució de l'obra, les empreses i treballadors autònoms intervinents a l'obra, els tècnics de prevenció, els delegats de prevenció, l'autoritat laboral i els representants dels treballadors de les diferents empreses que intervinguin en l'execució de l'obra.


Pàg. 255

7.1.3.1.7. Disposicions econòmiques. El marc de relacions econòmiques per a l'abonament i recepció de l'obra, es fixa en el plec de condicions del projecte o en el contracte d'obra entre el Promotor i el Contractista, havent de contenir almenys els punts següents:

• Fiances

• Dels preus

• Preu bàsic

• Preu unitari

• Pressupost d'Execució Material (PEM)

• Preus contradictoris

• Reclamació d'augment de preus

• Formes tradicionals de mesurar o d'aplicar els preus

• De la revisió dels preus contractats

• Apilament de materials

• Obres per administració

• Valoració i abonament dels treballs

• Indemnitzacions mútues

• Retencions en concepte de garantia

• Terminis d'execució i pla d'obra

• Liquidació econòmica de les obres

• Liquidació final de l'obra

7.1.3.2. Plec de condicions tècniques particulars. 7.1.3.2.1. Mitjans de protecció col·lectiva. Els mitjans de protecció col · lectiva es col·locaran segons les especificacions del Pla de Seguretat i Salut abans d'iniciar el treball en el que es requereixin, no suposant un risc en si mateixos.

Es reposaran sempre que estiguin deteriorats, al final del període de la seva vida útil, després d'estar sotmesos a sol · licitacions límit, o quan les seves toleràncies siguin superiors a les admeses o aconsellades pel fabricant.

El manteniment serà vigilat de forma periòdica (cada setmana) pel delegat de prevenció.


Pàg. 256

7.1.3.2.2. Mitjans de protecció individual. Tots els equips de protecció individual (EPI) emprats en l'obra disposaran de marcatge CE, que portaran inscrit en el propi equip, en l'embalatge i en el fullet informatiu.

Seran ergonòmics i no causaran molèsties innecessàries. Mai suposaran un risc en si mateixos, ni perdran la seva seguretat de forma involuntària.

El fabricant els subministrarà juntament amb un fullet informatiu en què apareixeran les instruccions d'ús i manteniment, nom i adreça del fabricant, grau o classe de protecció, accessoris que pugui portar i característiques de les peces de recanvi, límit d'ús, termini de vida útil i controls a què s'ha sotmès. Estarà redactat de forma comprensible i, en el cas d'equips d'importació, traduïts a la llengua oficial.

Seran subministrats gratuïtament per l'empresari i es reemplaçaran sempre que estiguin deteriorats, al final del període de la seva vida útil o després d'estar sotmesos a sol · licitacions límit.

S'utilitzaran de manera personal i per als usos previstos pel fabricant, supervisant el manteniment el delegat de prevenció.

7.1.3.2.3. Instal·lacions provisionals de salut i confort. Els locals destinats a instal·lacions provisionals de salut i confort tindran una temperatura, il·luminació, ventilació i condicions d'humitat adequades per al seu ús. Els revestiments dels sòls, parets i sostres seran continus, llisos i impermeables, acabats preferentment amb colors clars i amb material que permeti la neteja amb desinfectants o antisèptics.

El Contractista mantindrà les instal·lacions en perfectes condicions sanitàries (neteja diària), han de tenir aigua corrent freda i calenta i dotades dels complements necessaris per a higiene personal, com ara sabó, tovalloles i recipients de deixalles.

7.1.3.2.3.1. Vestidors. Seran de fàcil accés, estaran propers a l'àrea de treball i tindran seients i taquilles independents amb pany i clau, amb espai suficient per guardar la roba i el calçat.

Es disposarà una superfície mínima de 2 m² per cada treballador destinada a vestuari, amb una alçada mínima de 2,30 m.

Quan no es disposi de vestidors, s'habilitarà una zona per deixar la roba i els objectes personals sota clau.


Pàg. 257

7.1.3.2.3.2. Lavabos i dutxes. Estaran al costat dels vestuaris i disposaran d'instal·lació d'aigua freda i calenta, situant almenys una quarta part de les aixetes en cabines individuals amb porta amb tancament interior.

Les cabines tindran una superfície mínima de 2 m² i una alçada mínima de 2,30 m.

La dotació mínima prevista per als lavabos serà de:

• 1 dutxa per cada 10 treballadors o fracció que treballin en la mateixa jornada

• 1 lavabo per cada 25 homes o fracció i 1 per cada 15 dones o fracció

• 1 lavabo per cada vàter

• 1 urinari per cada 25 homes o fracció

• 1 eixugamans de cel · lulosa o elèctric per cada lavabo

• 1 sabonera dosificadora per cada lavabo

• 1 recipient per a recollida de cel · lulosa sanitària

• 1 porta-rotlles amb paper higiènic per cada vàter

7.1.3.2.3.3. Excusats. Seran de fàcil accés i estaran pròxims a l'àrea de treball. S'ubicaran preferentment en cabines de dimensions mínimes 1,2x1,0 m amb alçada de 2,30 m, sense visibilitat des de l'exterior i proveïdes de perxa i porta amb tancament interior.

Disposaran de ventilació a l'exterior, podent no tenir sostre sempre que comuniquin amb lavabos o passadissos amb ventilació exterior, evitant qualsevol comunicació amb menjadors, cuines, dormitoris o vestuaris.

Tindran descàrrega automàtica d'aigua corrent i en el cas que no puguin connectar-se a la xarxa de clavegueram es disposarà de latrines sanitàries o fosses sèptiques.

7.1.3.2.3.4. Menjador i cuina. Els locals destinats a menjador i cuina estaran equipats amb taules, cadires de material rentable i vaixella, i disposaran de calefacció a l'hivern. Quedaran separats de les àrees de treball i de qualsevol font de contaminació ambiental.

En el cas que els treballadors portin el seu propi menjar, disposaran d'escalfaplats, prohibint fora dels llocs previstos la preparació del menjar mitjançant foc, brases o barbacoes.

La superfície destinada a la zona de menjador i cuina serà com a mínim de 2 m² per cada operari que utilitzi aquesta instal·lació.

Disseny i càlcul de les instal·lacions elèctriques d'un...

Documents

Transcript of Disseny i càlcul de les instal·lacions elèctriques d'un...