DISSENY I AVALUACIÓ DE POLÍTIQUES FAMILIARS · disseny, la interpretació i l’avaluació de les...

36
QUADERNS DE POLÍTIQUES FAMILIARS NÚMERO 02 NOVEMBRE 2014 DISSENY I AVALUACIÓ DE POLÍTIQUES FAMILIARS I Seminari d'avaluació de polítiques familiars Montserrat Gas Aixendri Els plans de família a Catalunya en el context de l'Estat espanyol Consuelo León Llorente La política familiar a Catalunya: És la implicació paterna una prioritat? Marc Grau D'astruços i de gripaus. Catalunya, envellida i endeutada Pau Serra

Transcript of DISSENY I AVALUACIÓ DE POLÍTIQUES FAMILIARS · disseny, la interpretació i l’avaluació de les...

Page 1: DISSENY I AVALUACIÓ DE POLÍTIQUES FAMILIARS · disseny, la interpretació i l’avaluació de les polítiques familiars. La primera edició del ... mer pas en la recerca de l’eficiència

QUADERNS DEPOLÍTIQUES FAMILIARS

NÚMERO

02NOVEMBRE

2014

DISSENY I AVALUACIÓDE POLÍTIQUES FAMILIARS

I Seminari d'avaluacióde polítiques familiarsMontserrat Gas Aixendri

Els plans de família aCatalunya en el contextde l'Estat espanyolConsuelo León Llorente

La política familiar aCatalunya: És laimplicació paterna unaprioritat?Marc Grau

D'astruços i degripaus. Catalunya,envellida i endeutadaPau Serra

QPF_2_Ponencias_Internet_Cuadernos de Po_Fami_2 09/12/14 08:48 Página 1

Page 2: DISSENY I AVALUACIÓ DE POLÍTIQUES FAMILIARS · disseny, la interpretació i l’avaluació de les polítiques familiars. La primera edició del ... mer pas en la recerca de l’eficiència

UIC · QUADERNS DE POLÍTIQUES FAMILIARS

2

AULA DEPOLÍTIQUESFAMILIARS

E l seminari sobre disseny i avaluació de polítiques familiarsenmarcat a les activitats preparatòries de l’Any Interna-cional de la Família s’entén com una oportunitat per revisar les polítiques orientades cap a la família com a part

de les iniciatives de millora de la cohesió social i la recerca del creix-ement econòmic, especialment necessari en el moment actual.

La Fundació Joaquim Molins Figueras té com a objectius aprofundiren el coneixement de la situació actual de la família i traslladar pro-postes als qui tenen responsabilitats públiques així com als agentssocials. L’IESF va néixer el 2004 en el si de la UIC i s’ha convertit enel primer institut de rang universitari a Espanya. Entre els seus ob-jectius destaquen la promoció de l’estudi i la recerca en polítiquesfamiliars.

QPF_2_Ponencias_Internet_Cuadernos de Po_Fami_2 09/12/14 08:48 Página 2

Page 3: DISSENY I AVALUACIÓ DE POLÍTIQUES FAMILIARS · disseny, la interpretació i l’avaluació de les polítiques familiars. La primera edició del ... mer pas en la recerca de l’eficiència

DISSENY I AVALUACIÓ DE POLÍTIQUES FAMILIARS · UIC

3

Pàg.06

Pàg.04

Pàg.12

Pàg.22

Pàg.30

Índex

INTRODUCCIÓ

I Seminari sobre disseny i avaluació de polítiques familiarsMontserrat Gas Aixendri. Directora del IESF

PONÈNCIA

Els plans de família a Catalunya en el context de l'Estat espanyolConsuelo León Llorente. Directora de l’Observatori de Polítiques Familiars de l’IESF

PONÈNCIA

La política familiar a Catalunya: És la implicació paterna una prioritat?Marc Grau Grau. Investigador IESF

PONÈNCIA

D'estruços i de gripaus. Catalunya, envellida i endeutadaPau Serra del Pozo. Doctor en Geografia. Professor titular habilitat d'universitat de l'àrea de Geografia Humana. Universitat Internacional de Catalunya

PREMSA

Ressò en els mitjans

Edita: Institut d'Estudis Superiors de la Família (IESF) • Consell de Redacció: Directora: Montserrat Gas Aixendri. Coordinació editorial: ConsueloLeón Llorente. Vocales: Rita Cavallotti, Javier Vidal-Quadras, Pau Serra, Ignasi de Bofarull. Revisió lingüística i d'estil: Servei de NormalitzacióLingüística de la UIC (Laia Rosàs) i Incyta Multilanguage, SL (Mireia Girmé, Lídia Parera, Esther Barjuan) • Col·laboradors d´aquest número: Montserrat Gas Aixendri, Consuelo León Llorente, Marc Grau Grau, Pau Serra del Pozo • Depòsit Legal: B18176-2014 • ISSN 2385-5223

QPF_2_Ponencias_Internet_Cuadernos de Po_Fami_2 09/12/14 08:48 Página 3

Page 4: DISSENY I AVALUACIÓ DE POLÍTIQUES FAMILIARS · disseny, la interpretació i l’avaluació de les polítiques familiars. La primera edició del ... mer pas en la recerca de l’eficiència

UIC · QUADERNS DE POLÍTIQUES FAMILIARS

4

I Seminari sobredisseny i avaluació depolítiques familiars

T al com ha recordat recentment enun document el Consell Econòmici Social de les Nacions Unides, lafamília fa una contribució social i

econòmica molt important, però ben po-ques vegades és el centre de les principalsiniciatives polítiques.

A més a més, aquestes polítiques sovint s’a-drecen a dones, infants o persones gransper separat i no pas al conjunt de la unitatfamiliar.

Les polítiques familiars són totes aquellesaccions i mesures públiques destinades aaportar recursos per tal d’atendre les res-ponsabilitats familiars, de manera que elsmembres de la família puguin desenvolu-par-les en les millors condicions possibles.

Pel seu contingut i per la seva transversali-tat, aquestes polítiques constitueixen elnucli de totes les polítiques socials, ja quela família és qui, en definitiva, és capaç defer-se càrrec de les necessitats de cadascundels seus membres de la manera més efi-cient i satisfactòria.

Les polítiques dedicades a la família handemostrat que són instruments molt valuo-sos i eficaços en moltes de les esferes deldesenvolupament social i econòmic. No

obstant això, cal que les actuacions queconstitueixen aquestes polítiques públiquesestiguin ben dissenyades i gestionades i ques’identifiquin clarament quins són els objec-tius i els instruments necessaris per poder-les assolir.

Posar en marxa noves polítiques demana,d’una banda, saber dissenyar-les tenint en compte la situació i necessitats de les famílies en un determinat context social icultural. D’altra banda, el disseny i la imple-mentació de polítiques han d’anar acompa-nyats d’una tasca d’avaluació que començaen el mateix moment en què s’inicia el dis-seny dels diversos plans i programes.

En el marc del 20è aniversari de l’Any Inter-nacional de la Família que celebrem aquestany 2014, l’Aula de Polítiques Familiars Joa-quim Molins Figueras ha volgut iniciar unaactivitat formativa innovadora adreçada atècnics d’administracions públiques, direc-tius d’entitats del tercer sector i experts enpolítiques de família.

Es tracta d’un seminari de formació que técom a objectiu principal oferir eines per aldisseny, la interpretació i l’avaluació de lespolítiques familiars. La primera edició delseminari s’ha desenvolupat al llarg de tresjornades –21 de novembre, 6 de febrer i 20

INTRODUCCIÓ

Montserrat Gas AixendriDirectora del IESF

QPF_2_Ponencias_Internet_Cuadernos de Po_Fami_2 09/12/14 08:48 Página 4

Page 5: DISSENY I AVALUACIÓ DE POLÍTIQUES FAMILIARS · disseny, la interpretació i l’avaluació de les polítiques familiars. La primera edició del ... mer pas en la recerca de l’eficiència

DISSENY I AVALUACIÓ DE POLÍTIQUES FAMILIARS · UIC

5

públiques d’un país, perquè quan la famíliano compleix les seves funcions –reproduc-ció, educació, socialització primària, solida-ritat i redistribució de la renda– tot elsistema se’n ressent, i, especialment, el sec-tor públic i, encara més, en temps de crisi.

El professor Daniel Santín, professor d’Eco-nomia Aplicada de la Complutense, s’ha fetcàrrec del bloc pràctic, centrat en tècniquesd’avaluació multivariants inspirades en lesrecomanacions del Banc Mundial. Desd’una perspectiva pròpia de l’anàlisi esta-dística, el seminari ha ajudat els assistentsa diferenciar els indicadors més adequatsen cada cas així com a posar en comú bonespràctiques existents a l’Ajuntament de Bar-

celona, la Diputació, la Generalitat i en al-tres entitats. També s’han analitzat diversoscasos d’avaluació de programes que hanestat d’èxit en l’àmbit internacional.

L’Aula de Polítiques Familiars de la Funda-ció Joaquim Molins Figueres vol continuaranant endavant en aquest camí que ha co-mençat, per contribuir, de manera concretai efectiva, a la millora de les nostres políti-ques de família i per donar eines de forma-ció adequades a les persones que les hand’aplicar. Els Quaderns de Polítiques Fami-liars volen ser, doncs, una eina útil pertransmetre els principals continguts de lesactivitats formatives desenvolupades i perfer-ne difusió arreu de Catalunya.

de maig– i ha tingut el suport i l’impuls dela Secretaria de Família de la Generalitat deCatalunya i de la Regidoria de Família i Usosdel Temps de l’Ajuntament de Barcelona.

L’objectiu d’aquest seminari ha estat avan-çar en el coneixement d’aquest tipus d’ac-tuacions públiques, amb la voluntat decontribuir a dissenyar-les i desenvolupar-les d’una manera que realment millori elbenestar social i econòmic de les famílies i,per tant, de tota la ciutadania. A més a més,en el marc del seminari la Sra. Dolors Gordi,secretària de Família, ha presentat el nouPla Integral de Suport a la Família.

Les altres lliçons teòriques del seminari hananat a càrrec de professors de la UniversitatInternacional de Catalunya i d’altres expertsconvidats, com la professora M. TeresaLópez, directora de la Cátedra Extraordina-ria de Políticas de Familia de la UniversidadComplutense de Madrid. Al llarg de les di-verses sessions, s’han tractat, per exemple,temes com els diferents models de políti-ques de família a Europa o l’envelliment dela població a Catalunya i els reptes que aixòsuposa, tota una sèrie de qüestions que hanconfluït en el gran tema de les polítiques fa-miliars com a repte social. El seminari hafet palès que la família és una qüestiótransversal que afecta totes les polítiques

Les polítiques dedicades a lafamília han demostrat que sóninstruments molt valuosos ieficaços en moltes de lesesferes del desenvolupamentsocial i econòmic.

QPF_2_Ponencias_Internet_Cuadernos de Po_Fami_2 09/12/14 08:48 Página 5

Page 6: DISSENY I AVALUACIÓ DE POLÍTIQUES FAMILIARS · disseny, la interpretació i l’avaluació de les polítiques familiars. La primera edició del ... mer pas en la recerca de l’eficiència

UIC · QUADERNS DE POLÍTIQUES FAMILIARS

6

Els plans de família a Catalunya en el context de l’Estat espanyol

Consuelo León LlorenteDirectora de l’Observatori dePolítiques Familiars de l’IESF

PONÈNCIA

Catalunya té tres grans reptes perdavant: elevar la taxa de fecun-ditat, millorar la qualitat de vidade les famílies i millorar la soli-

daritat intergeneracional. Amb aquest ob-jectiu, el Pla integral de suport a lafamília (2013-2016) ha d’afrontar unrepte: millorar l’acompanyament al ciu-tadà en un context de dèficit pressupos-tari. El seminari d’avaluació de polítiquesfamiliars impartit per l’IESF, de la UIC, i alqual van assistir gairebé quaranta tècnicsde l’Administració pública, ha estat un pri-mer pas en la recerca de l’eficiència delsprocessos i de la despesa pública i el des-envolupament de les sinergies amb el ter-cer sector. Aquest text recull la situació del’Estat espanyol així com l’evolució de Ca-talunya a través de dues grans fites: elprimer Pla integral de suport a les famí-lies (1993-2000) i el recent Pla integral desuport a la família (2013-2016), aprovat elmes de setembre passat.

1. El context: les polítiques familiarsa l’Estat espanyol

A l’Estat espanyol les polítiques familiarshan estat durant molt de temps un delscamps menys desenvolupats dins el conjuntde les polítiques socials. Aquesta situació estrobava plenament en consonància amb l’e-

xistència a Espanya d’un model de benestarbasat en la solidaritat familiar, caracteritzatper unes intenses relacions intergeneracio-nals d’ajuda mútua i intercanvi de serveis alllarg de la vida de les persones, tant dins dela llar com entre membres de diferentsllars. La compensació pública de càrreguesfamiliars és molt baixa i, per tant, el seucost resta en gran part privatitzat.

Durant la dècada dels anys noranta el go-vern de l’Estat va emprendre iniciatives quevan representar un canvi de tendència res-pecte als anys anteriors. Així, s’elabora i pu-blica l’Informe sobre la situación de lafamilia en España, comissionat a un conjuntd’experts pel Ministeri d’Assumptes Socialsarran de la Declaració de l’Any Internacio-nal de la Família per part de l’ONU. Aquestinforme, per primera vegada, plantejava laproblemàtica de conjunt de la família espa-nyola i analitzava els canvis en curs ambl’afany de facilitar el disseny de les grans lí-nies d’evolució en el futur.

El 30 d’abril de 1997 el Congrés dels Dipu-tats del Parlament espanyol va ordenar lapublicació de l’Informe de la Subcomisiónpara analizar la situación actual de la fami-lia en España y proponer las reformas ymedidas que se consideren necesarias, ambl’objectiu d’estudiar la situació de la família

QPF_2_Ponencias_Internet_Cuadernos de Po_Fami_2 09/12/14 08:48 Página 6

Page 7: DISSENY I AVALUACIÓ DE POLÍTIQUES FAMILIARS · disseny, la interpretació i l’avaluació de les polítiques familiars. La primera edició del ... mer pas en la recerca de l’eficiència

DISSENY I AVALUACIÓ DE POLÍTIQUES FAMILIARS · UIC

7

a Espanya i conèixer i proposar les actua-cions al govern en pro d’una política inte-gral de suport a la família.

Les polítiques familiars es poden englobaren dos grans àmbits:

• El sistema de prestacions econòmiquesdestinades a les famílies amb fills petits.

• Les mesures de conciliació familiar i la-boral (personal i escolar).

Pel que fa al sistema existent de prestacionsa les famílies, a Espanya resulta poc desen-volupat i és escassament transparent. Amés, és divers segons cada comunitat autò-noma, i és majoritàriament no universal. Enl’àmbit estatal, existeix una prestació de 291euros anuals amb un límit de rendad’11.376,66 euros per al primer fill o de17.122,39 euros des del tercer en el cas defamílies nombroses, a més de les desgrava-cions fiscals de l’IRPF corresponents almínim personal i familiar.

Si bé les regulacions laborals i de la Segu-retat Social estan molt centralitzades, altrespolítiques com l’educació, la salut, els ser-veis socials i assistencials, i les polítiquesactives del mercat de treball estan descen-tralitzades i han deixat marge a les comu-nitats autònomes per prendre la iniciativa.

Així, algunes d’aquestes van començar adesenvolupar polítiques específiques ambdrets socials addicionals, per compensar lesdeficiències en les polítiques de llicènciesparentals i de prestacions per fills menorsa escala estatal.

Un exemple de diversificació territorial sónles polítiques de conciliació de la vida labo-ral i familiar. Diferents comunitats autòno-mes, en el marc de les seves polítiquesfamiliars específiques, ofereixen prestacionseconòmiques (de quantia fixa i amb dife-rents condicions) per a les mares i paresque opten per utilitzar el permís parental oreduccions de temps de treball per a la gu-arda de fills no remunerada:1

• El País Basc ofereix 271 euros mensualsper a mares i pares que utilitzin l’exce-dència per cura de fill (any 2012).

• La Rioja ofereix 250 euros mensuals pera famílies amb un llindar anual d’ingres-sos per sota de 40.000 euros, o de 50.000euros en famílies nombroses (any 2012).

• Castella i Lleó ofereix 3.000 euros, per unperíode de sis mesos, a famílies amb in-gressos inferiors a 30.000 euros. Per afamílies monoparentals amb ingressosinferiors a 18.000 euros, ofereix 3.750euros mensuals (any 2012).

• Navarra ofereix a les famílies 396,31

euros mensuals a partir d’un segon fill oper un primer fill amb discapacitat, i ales famílies nombroses fins que el petitcompleix tres anys (any 2012).

• A Castella-la Manxa, les famílies mono-parentals reben 600 euros mensuals finsa un màxim de 3.000 euros, i els homes1.200 euros mensuals fins a un màxim de10.000 euros (any 2011).

Pel que fa a la conciliació de la vida laborali familiar, la mesura més important ha estatla promulgació de la Llei 39/1999, de 5 denovembre, de conciliació de la vida laborali familiar. Aquesta llei va anar acompa-nyada d’una forta campanya d’informació iva ajudar a situar el tema de la conciliacióen l’agenda política. La llei millora la pro-tecció davant l’acomiadament laboral, esta-bleix millores en la prestació econòmica derisc durant l’embaràs, en la reducció de jor-nada o excedència per motius de cura o bél’ampliació dels permisos de maternitat,adopció o acollida.

Els permisos per naixement dels fills de lesmares treballadores és possiblement undels camps de la conciliació laboral i fami-liar que es troba més protegit. La prestacióeconòmica per maternitat consisteix en unsubsidi equivalent al 100% del salari de labase reguladora corresponent, reconegudaals treballadors que gaudeixen de períodesde descans laboral per maternitat biològica,adopció i acolliment familiar. Per gaudir-necal una cotització prèvia a la Seguretat So-cial, que varia segons l’edat. La durada delpermís és de 16 setmanes ininterrompudes.

Altres prestacions o llicències relacionadesamb els naixement dels fills són la prestacióde paternitat, l’excedència per cura de fills il’excedència (o reducció de jornada) percura d’un familiar.

Tenint en compte que el desplegament deles llars d’infants depenen de les adminis-tracions autonòmiques i locals, les dispari-tats territorials en aquests serveis són moltgrans i moltes famílies resolen els proble-mes d’atenció a la petita infància mitjançantarranjaments informals o acudint a establi-ments privats.

Tot i així, el treball a temps parcial no haacabat d’arrelar mai i es troba a 9 punts depercentatge de la mitjana de la UE27 i a 14de la de la UE15. Tot i que en els darrersanys el treball a temps parcial ha experi-mentat un cert creixement, els seus baixosnivells s’expliquen perquè s’associa a feines

1 http://www.leavenetwork.org

QPF_2_Ponencias_Internet_Cuadernos de Po_Fami_2 09/12/14 08:48 Página 7

Page 8: DISSENY I AVALUACIÓ DE POLÍTIQUES FAMILIARS · disseny, la interpretació i l’avaluació de les polítiques familiars. La primera edició del ... mer pas en la recerca de l’eficiència

UIC · QUADERNS DE POLÍTIQUES FAMILIARS

8

inestables, de baixa qualificació, mal paga-des i sobretot de caràcter no voluntari.

En relació amb les famílies nombroses, laregulació jurídica actual es recull en la Llei40/2003, de 18 de novembre, de protecció ales famílies nombroses (BOE 277, de 19 denovembre de 2003). Aquesta norma va mo-dernitzar una antiquada llei de l’any la quals’han incorporat conceptes nous, situacionsnoves que donen dret a obtenir el títol defamília nombrosa, així com nous supòsitsdins de cada categoria. Així, doncs, el reco-neixement de la condició de família nom-brosa s’acredita mitjançant el títol oficialque atorga la Generalitat de Catalunya através del Departament de Benestar Sociali Família.

El pla “Concilia” de l’any 2006 va ser un plaintegral de conciliació de la vida personal ilaboral en l’Administració general de l’Estat,que va suposar el paquet de mesures mésimportant mai aprovat en aquesta matèria,atès que recollia les iniciatives més avança-des dels sectors públic i privat en aquestàmbit. Va introduir novetats importants enrelació amb la flexibilització de l’horari i laconciliació de la vida personal i laboral delstreballadors públics.

D’altra banda, la Llei orgànica 3/2007, de 22de març, per a la igualtat efectiva de donesi homes (BOE 71, de 23 d’abril de 2007) vaestablir un permís de paternitat de fins a 15dies, amb la qual es van ampliar les exce-dències en les tasques de cura, reducció idistribució de la jornada laboral a partir deles necessitats de la persona treballadora.

El mateix any es va publicar la Llei 54/2007,de 28 de desembre, sobre l’adopció interna-cional. Aquesta llei establia el marc jurídici els instruments bàsics per fer que totes lesadopcions internacionals tinguessin lloc enconsideració a l’interès superior del menor.En aquest sentit, la seva finalitat era prote-gir els drets dels menors per adoptar, teninten compte també els drets dels sol·licitantsd’adopció i els de les altres persones impli-cades en el procés d’adopció internacional.

Finalment, el Reial decret 1618/2007, de 7de desembre, sobre organització i funciona-ment del fons de garantia del pagamentd’aliments (BOE 299, de 14 de desembre de2007) va crear un fons amb la finalitat degarantir als fills menors d’edat el pagamentd’aliments reconeguts i impagats establertsen conveni judicialment aprovat o en reso-lució judicial en processos de separació, di-

vorci, declaració de nul·litat del matrimoni,filiació o aliments, mitjançant el pagamentd’una quantitat que té la condició de bes-treta.

La revitalització de les polítiques familiarsen l’agenda política catalana i espanyola ala segona meitat dels anys noranta, en elcontext del foment de les polítiques de con-ciliació de la vida laboral i familiar i del des-envolupament dels serveis d’atenció ainfants i dependents, té també efectes mo-tivadors i mobilitzadors des de l’àmbit local.

Els ens locals de Catalunya desenvolupenun rol actiu en aquesta direcció, sumant ini-ciatives i recursos, originats tant en les po-lítiques de benestar social, i d’educació (enparticular, pel que fa a l’atenció i educacióinfantil dels infants de menys de tres anys ia l’atenció infantil extraescolar i comple-mentària a l’escola), com de lleure infantil ijuvenil, i de promoció econòmica.

Més recentment, s’ha focalitzat també la re-flexió sobre l’acompanyament i el suportlocal al benestar de les famílies al llarg delcicle vital, que fan els municipis des de lainfància a la vellesa, en l’esforç d’articularel conjunt d’accions i serveis d’atenció i curaa les persones.

2. Catalunya: el primer Pla integral desuport a les famílies (1993-2000)

L’any 1998, amb la participació de diferentsdepartaments de la Generalitat, es vanconstituir dues comissions d’estudi anome-nades “Família i necessitats d’habitatge” i

“Conciliació laboral i responsabilitats fami-liars”, amb l’objectiu d’analitzar els serveisexistents, estudiar les necessitats reals deles famílies i elaborar propostes per avan-çar en aquests dos àmbits inclosos en el Plaintegral de suport a les famílies.

La Llei 11/1996, de 29 de juliol, de modifica-ció de la Llei 39/1991, de 30 de desembre,de la tutela i institucions tutelars.

La Llei 19/1998, de 28 de desembre, sobresituacions convivencials d’ajuda mútua.

L’etapa 2000-2010

L’any 2000, el Govern de la Generalitat deCatalunya crea, per primer cop, un òrganespecífic per impulsar les polítiques de fa-mília, la Secretaria de la Família. La docu-mentació aplegada en aquest informeserviria per preparar la futura Llei de suporta les famílies (matèria fiscal, conciliació dela vida familiar i la vida laboral, infants iadolescents, dependència, risc d’exclusiósocial), que finalment fou aprovada perunanimitat pel Parlament de Catalunya el2003.

Un altre informe important va ser Propostesd’intervenció per a la conciliació d’horarisfamiliars, escolars i laborals.2

En aquesta etapa es va posar l’accent en lesprioritats polítiques següents:

i a nivell legislatiu:

• Decret 369/2000, de 21 de novembre, de

QPF_2_Ponencias_Internet_Cuadernos de Po_Fami_2 09/12/14 08:48 Página 8

Page 9: DISSENY I AVALUACIÓ DE POLÍTIQUES FAMILIARS · disseny, la interpretació i l’avaluació de les polítiques familiars. La primera edició del ... mer pas en la recerca de l’eficiència

DISSENY I AVALUACIÓ DE POLÍTIQUES FAMILIARS · UIC

9

Una de les mesures amb més impactea nivell familiar i econòmic per a Catalunyava ser el desplegament de la universalitzaciódels ajuts per fills menors de 3 anys.Els resultats de l’avaluació de la prestació vatenir un impacte positiu sobre la taxa defecunditat, que va augmentar entre un 5 iun 6% anual."

creació de l’Observatori de la Infància il’Adolescència de Catalunya.

• Llei 18/2003, de 4 de juliol, de Suport ales famílies.

La Llei catalana presentava una sèrie d’a-portacions que van significar una innovacióen el camp de les polítiques familiars res-pecte a la resta del territori espanyol. Unade les més destacables és l’aprovació de laprestació econòmica de caràcter universalper infant a càrrec. Per desplegar aquestesmesures es va aprovar el Decret 151/2009,de 29 de setembre, que afavoreix les famí-lies nombroses i monoparentals, ja que desenvolupa un recull important de presta-cions econòmiques i ajuts i facilita el procediment d’atorgament, tramitació, re-solució i recursos.

Altres mesures van ser la constitució d’unfons de garantia per cobrir l’impagament depensions alimentàries i la creació d’un ensencarregat de gestionar-lo. També es va es-tablir un permís de paternitat per al perso-nal de les administracions públiquescatalanes, de quatre setmanes com amínim, com a dret individual del pare, senseque aquest període es resti de les setze set-manes de descans a què té dret la mare.

Tanmateix, una de les mesures amb mésimpacte en l’àmbit familiar i econòmic pera Catalunya va ser el desplegament de launiversalització dels ajuts per fills de menysde tres anys. Els resultats de l’avaluació3 dela prestació van tenir un impacte positiusobre la taxa de fecunditat, que va augmen-tar entre un 5% i un 6% anual.

El programa de prestacions universals pera infants a càrrec constitueix una de les po-lítiques familiars a què la Generalitat hadestinat més recursos. En el període 2004-2011 el volum total de despesa ascendeix a1.314 milions d’euros (infant a càrrec, adop-ció, tutela o acolliment múltiple, adopció in-ternacional).

La situació econòmica va fer necessari sus-pendre provisionalment, el mes de juliol de2011, les prestacions universals per a les fa-mílies amb infants a càrrec.

Va ser de gran importància el fons de ga-rantia de pensions i prestacions alimentà-ries i/o compensatòries.

El fons va entrar en vigor l’1 de maig de 2011i s’hi han presentat 490 sol·licituds, de lesquals 150 s’han resolt favorablement, 186han estat denegades (per desistiment o in-compliment dels requisits) i 154 estan entràmit.

També destaquen les desgravacions i bene-ficis fiscals, com la deducció fiscal en eltram autonòmic de l’IRPF per naixement oadopció del primer fill o filla i posteriors. Ladeducció és de 300 euros, en el cas de de-claració conjunta, i de 150 euros, en el casde declaració individual.

Finalment, va ser pionera la deducció deltipus impositiu aplicable a l’impost sobretransmissions patrimonials en l’adquisiciód’habitatge per a famílies nombroses. La reducció passa del 7% al 5%. La suma deles bases imposables en l’IRPF correspo-

nents als membres de la família nombrosano ha de ser superior a 30.000 euros(aquesta quantitat s’ha d’incrementar en12.000 euros per cada fill o filla que exce-deixi del nombre mínim que dóna dret a lacondició legal de família nombrosa).

3. Acompanyar les famílies, un reptenecessari

Des de l’any 2005 la Secretaria de Famíliaha impulsat la realització dels programesformatius adreçats a mares i pares “Créixeramb tu” i “Aprendre amb tu”.

Amb l’objectiu de conciliar el temps perso-nal, familiar i laboral de les famílies ambinfants de menys de tres anys, i com a me-sura dins el Pla estratègic sobre els usos ila gestió dels temps a la vida quotidiana,l’any 2007 va iniciar-se el programa MinutsMenuts, com un servei de guarda per per-metre als pares i mares poder dur a termeaquelles activitats i gestions que, en com-panyia del seu infant, es tornen més com-plicades. El servei dóna atenció als infantsde quatre mesos a tres anys, un màxim dedos dies a la setmana i tres hores continua-des. Aquest servei s’ha desplegat a més de40 poblacions d’arreu de Catalunya, encol·laboració amb les administracions lo-cals i amb el finançament de la Secretariade Família. En aquesta línia d’acompanya-ment, formació, suport i orientació, ha co-mençat a treballar la Secretaria fins al’actualitat.

L’any 2005 la Generalitat va posar en marxael programa “Vacances en Família”, amb

2 Cardús, Salvador, Propostes d’intervenció per a la conciliació d’horaris familiars, escolars i laborals, Generalitat de Catalunya, 2003.3 Ivàlua, Institut Català d’Avaluació de les Polítiques Públiques. Avaluació de la prestació econòmica de caràcter universal per infant a càrrec. Octubre de 2011.

QPF_2_Ponencias_Internet_Cuadernos de Po_Fami_2 09/12/14 08:48 Página 9

Page 10: DISSENY I AVALUACIÓ DE POLÍTIQUES FAMILIARS · disseny, la interpretació i l’avaluació de les polítiques familiars. La primera edició del ... mer pas en la recerca de l’eficiència

UIC · QUADERNS DE POLÍTIQUES FAMILIARS

10

l’objectiu de promoure experiències i opor-tunitats per viure el lleure familiar compar-tit per tal d’enfortir els vincles entre elsmembres de la unitat familiar. El programaofereix la possibilitat de gaudir d’unes va-cances en albergs de la Xarxa Nacionald’Albergs Socials de la Generalitat de Cata-lunya en períodes determinats de vacancesa preus molt avantatjosos.

El títol de família nombrosa és un docu-ment oficial que acredita la condició de fa-mília nombrosa. Són famílies nombrosesles que tenen tres fills o filles o més.

• Les famílies monoparentals tambépoden ser considerades famílies nom-broses en els supòsits següents:

• Les famílies monoparentals que hanacreditat mort d’un dels progenitors itinguin dos o més fills o filles.

• Les famílies monoparentals amb dos fillso filles si un d’aquests és discapacitat odiscapacitada amb un grau igual o supe-rior al 33% o té incapacitat per treballar.

• Les famílies monoparentals amb dos fillso filles, en què la persona progenitoratingui una discapacitat del 65% o més, ouna incapacitat permanent absoluta ogran invalidesa.

• Les famílies monoparentals amb tresfills o filles o més.

4. El nou Pla integral de suport a la família (2013-2016)

El pla té com a objectius estratègics els següents:

• Reforçar i promoure una xarxa integradade recursos i serveis que donin suport ala família.

• Donar suport a les noves famílies, millo-rant l’acompanyament, la formació i lainformació.

• Oferir suport a la família, millorant elssistemes d’informació.

• Potenciar la funció educadora de la fa-mília a través de grups de pares i mares,com a espai privilegiat en la formació itransmissió de valors.

• Millorar el suport a les famílies amb ne-cessitats específiques.

Els seus eixos, reptes, mesures i accionssón el següents:

Eix 1. Promoció de la família com a estructura social bàsica

Repte 1. Garantir la informació, l’orientació

i la prevenció de les situacions de vulne-rabilitat.

Repte 2. Afavorir la conciliació de la vidapersonal, professional i familiar.

Repte 3. Reforçar les polítiques d’habitatgeen funció de les necessitats familiars.

Repte 4. Incrementar la participació de lesfamílies en el procés educatiu.

Repte 5. Reforçar les polítiques adreçades adonar suport a les famílies amb perso-nes amb problemes de salut o depen-dents.

Repte 6. Promoure el lleure en família i eltemps compartit.

Repte 7. Fomentar deduccions fiscals i be-neficis en les taxes i els preus.

Eix 2. Suport a la maternitat iacompanyament a la família en elsmoments de canvis del seu cicle vital

Repte 8. Donar suport a la maternitat i a lafamília que es forma.

Repte 9. Acompanyar les situacions denoves incorporacions a la família.

Repte 10. Proporcionar suport i atenció es-pecialitzada en les situacions familiars.

Repte 11. Fomentar la participació de lagent gran activa i augmentar les rela-cions intergeneracionals.

Eix 3. Suport a les famílies en situacionsde vulnerabilitat

Repte 12. Millorar la protecció de les famí-lies en situació o risc de pobresa i exclu-sió social.

Repte 13. Atendre les situacions de violènciaque es produeixen en el marc de la famí-lia.

5. És possible l’avaluació d’un pla de família?

Fruit de tres jornades del seminari pilot“Disseny i avaluació de polítiques familiars”,en col·laboració amb el Departament deBenestar Social i Família de la Generalitatde Catalunya, un grup d’investigadors del’Institut d’Estudis Superiors de la Família(IESF), de la Universitat Internacional de Ca-talunya (UIC), es proposa l’avaluació del pla.

La complexitat és gran a causa de:

1. La manca de pressupost en un escenaride cerca de l’estabilitat pressupostària.

2. L’escassa claredat del beneficiari final. 3. La multitud d’agents implicats en les po-

lítiques de família: fills, pares, gent gran,dependents, gestors públics, polítics; ca-

QPF_2_Ponencias_Internet_Cuadernos de Po_Fami_2 09/12/14 08:48 Página 10

Page 11: DISSENY I AVALUACIÓ DE POLÍTIQUES FAMILIARS · disseny, la interpretació i l’avaluació de les polítiques familiars. La primera edició del ... mer pas en la recerca de l’eficiència

DISSENY I AVALUACIÓ DE POLÍTIQUES FAMILIARS · UIC

11

dascun amb els seus propis objectius,sensibilitats i incentius, no sempre coin-cidents.

4. Les restriccions legals envers els gestorsque condicionen l’avaluació.

5. Les reticències a l’avaluació, que es per-cep com un mitjà de fiscalització.

El projecte que presentem pretén no nomésajudar a dur a terme l’avaluació de les po-lítiques de suport a les famílies en un grupd’ens locals catalans, sinó també impulsarla millora de les activitats i serveis de su-port.

L’objectiu final és millorar l’eficiència en l’a-plicació de les polítiques familiars en l’àm-bit local, mitjançant el treball conjunt ambtècnics de l’Administració pública catalanarespecte al que diu el Pla integral de suporta la família 2012-2016, en l’apartat 6.7,sobre la necessitat d’avaluar el pla:

“Els mecanismes de seguiment i avaluaciósón el conjunt d’eines que possibiliten co-nèixer les mesures dutes a terme i rendir-ne comptes alhora que faciliten la correcciód’allò que no obté els resultats esperats. Afi de realitzar un seguiment i una avaluacióefectius, és tan important plantejar einesque recullin la informació com identificarquè és allò més rellevant que s’ha de reco-llir. També és fonamental per fer un bon se-guiment analitzar quins mecanismes s’hanestablert i quin impacte han tingut en lamesura del que sigui possible.”

Per tant, entre els objectius generals hi ha:

- Assignar recursos per programar políti-ques.

- Detectar les bones pràctiques locals.- Dinamitzar el sector públic, preocupat

per la millora contínua del benestar so-cial i de les famílies.

- Retre comptes als usuaris i als ciutadans,gràcies a la transparència i demostrantque el programa funciona.

- Competència por comparació, bench-marking.

- Fomentar una cultura de l’avaluació, pera la qual cosa caldria avaluar totes lesactivitats i els programes públics ques’engeguin al territori.

Com a objectius específics, hem de fixar-nos:

1. Proveir d’eines de mesurament i eficièn-cia els tècnics de l’Administració públicasegons la metodologia recomanada pelBanc Mundial. Les tècniques quantitati-ves, recomanades pel Banc Mundial, sónmolt adients en un context de crisi eco-nòmica, ja que tenen per objectiu millo-rar l’eficiència de les partidespressupostàries en polítiques de suporta la família.

2. Desenvolupar un programa de formacióinnovador que combini sessions presen-cials i en línia.

La metodologia està adreçada a l’eficiènciade les polítiques familiars. En vista a això,ens proposem fer:

1. El seguiment de les bones pràctiques i deles seves causes.

2. L’avaluació d’impacte dels millors pro-grames.

Partirem d’una selecció d’unitats o serveislocals de suport a les persones i a les famí-lies i també d’alguns programes promogutsdins del Pla de suport integral a la família2012-2016. Cercarem també un “grup decontrol” d’ens locals que siguin semblantsals ens locals, en què promourem la millorade processos o activitats de suport a les fa-mílies. Definirem las variables com a inputs

(ràtios de personal per població atesa, va-riables del context de la demanda) i outputs(mesura de l’accessibilitat geogràfica de lapoblació segons els perfils de la demandaen relació amb els serveis de suport a la fa-mília –centres de dia, escoles bressol, esco-les, centres oberts, etc.) i també indicadorsrelatius a la millora de les activitats de su-port a la família (difusió de la informació deprogrames de suport a la família, consultesfetes pels ciutadans, participació de les per-sones en les polítiques locals d’atenció a lesfamílies, satisfacció dels usuaris a l’inici i alfinal del projecte).

Als ens locals del grup de control no es por-taran a terme les accions per millorar les ac-tivitats de suport a la família, però sí que esfaran enquestes de satisfacció dels usuaris.

• Reforçar les polítiques adreçades a donar suport a les famíliesamb persones amb problemàtiques de salut o dependents. • Promoció del lleure en família i del temps compartit. • Fomentar deduccions fiscals i beneficis en les taxes i preus.

• LEGOVINI, Arianna.“Development Impact EvaluationInitiative: A World Bank–WideStrategic Approach to EnhanceDevelopment Effectiveness”. A:Proyecto de informe para losvicepresidentes de operaciones.Washington DC: Banc Mundial,

• SAVEDOFF, William; LEVINE,Ruth; BIRDSALL, Nancy. “WhenWill We Ever Learn? ImprovingLives through ImpactEvaluation”. A: CGD EvaluationGap Working Group Paper.Washington, DC: Center forGlobal Development, 2006http://www.cgdev.org/content/publications/detail/7973.

BIBLIOGRAFIA

QPF_2_Ponencias_Internet_Cuadernos de Po_Fami_2 09/12/14 08:48 Página 11

Page 12: DISSENY I AVALUACIÓ DE POLÍTIQUES FAMILIARS · disseny, la interpretació i l’avaluació de les polítiques familiars. La primera edició del ... mer pas en la recerca de l’eficiència

UIC · QUADERNS DE POLÍTIQUES FAMILIARS

12

La política familiar a Catalunya: És la implicaciópaterna una prioritat?

Marc GrauInvestigador IESF

L ’entrada de la dona en el mercatlaboral (remunerat) ha desdibuixatparcialment els rols preestablertsentre homes i dones. Tot i que

l’home ha incrementat significativament eltemps que dedica als seus fills, les diferèn-cies en el temps dedicat a la llar i als fillsper homes i dones ocupats segueixen sentexageradament desproporcionades. És peraixò que fomentar una millor implicació pa-terna en la dedicació als fills ha estat i és laprioritat de molts governs actuals. L’objectiud’aquest capítol és analitzar si aquesta prio-ritat és també un fet real en la política fa-miliar catalana a partir de l´anàlisi del PlaIntegral de Suport de la Família 2012-2016.El capítol conclou que tot i la motivació delGovern de la Generalitat per fomentar unaimplicació paterna tal i com es descriu en lapresentació del pla, en el preàmbul i en lacinquena secció on es presenten els quatregrans reptes de país, el pla obvia cegamentaquest propòsit en el desenvolupament delsseus eixos, objectius i mesures.

Introducció

L’objectiu d’aquest estudi és analitzar si laimplicació paterna és una prioritat en la po-lítica familiar impulsada pel Govern de laGeneralitat a partir del Pla Integral de Su-port a la família 2012-2016. Al llarg del ca-

pítol es fa un repàs de la situació actual aCatalunya i la implicació paterna com arepte social, així com es defineix sota quinrègim de benestar s’emmarquen Espanya iCatalunya. Finalment, s’examina acurada-ment el Pla Integral de Suport a la família2012-2016 per comprendre si la implicaciópaterna és una prioritat real o no de la po-lítica familiar catalana.

La situació a Catalunya: La implicació paterna com a repte social.

La família ha patit una forta transformacióen les últimes dècades. La dimensió delsnuclis familiars s’ha reduït notablement,l’edat de tenir el primer fill ha augmentatconsiderablement, i la taxa de fertilitat hatocat mínims històrics. El percentatge defills fora del matrimoni ha crescut any rereany, i el nombre de separacions i rupturesfamiliars s’ha estès els últims anys. El gràfic1 mostra com l’edat mitjana en què es té elprimer fill no ha parat de créixer en les úl-times tres dècades, i ha passat dels 28 anysde mitjana el 1981 als més de 31 anys demitjana el 2012. A la vegada, la taxa de fer-tilitat segueix estant lluny de la taxa de re-emplaçament poblacional (dos fills perdona) que permetria estabilitat en la pobla-ció total. La taxa de fertilitat a Catalunya vapatir el seu mínim històric a finals dels anys

PONÈNCIA

QPF_2_Ponencias_Internet_Cuadernos de Po_Fami_2 09/12/14 08:48 Página 12

Page 13: DISSENY I AVALUACIÓ DE POLÍTIQUES FAMILIARS · disseny, la interpretació i l’avaluació de les polítiques familiars. La primera edició del ... mer pas en la recerca de l’eficiència

13

noranta (1,15 fills per dona), situant-se enuna de les taxes més baixes d’Occident. Elproblema més greu no és la baixa taxa defertilitat en si, sinó la diferencia entre la

taxa de fertilitat real -1,4 el 2012 – i la taxade fertilitat desitjada (els fills que hom vol-dria tenir) que es mou entre 2,2 (homes) i2,3 (dones).

Les projeccions demogràfiques indiquen unenvelliment sever de la població, no tansols a causa de l’augment de l’esperança devida, sinó per la falta de naixements. A més,aquest envelliment té una cara visible, i ésla femenina. És el que els sociòlegs deno-minen com la feminització de la vellesa. El60% de les persones que viuen en una llarunipersonal són dones, i un terç és major de65 anys (Lopez Villanueva, 2012). Tal i commostra el següent gràfic el nombre de llarsamb una sola persona han passat de ser el13% l’any 1981, a ser un 23% al 2007.

S’acostuma a assenyalar la incorporació dela dona al mercat laboral (remunerat) comel canvi social més important del segle pas-sat, tot i que també alguns n’assenyalenl’augment de l’esperança de vida i, en defi-nitiva, de la qualitat de vida. Deixant debanda el debat sobre quin és el canvi socialmés notori, la entrada massiva de la donaal mercat de treball ha trencat una estruc-tura social que s’havia perpetuat al llarg demoltes dècades, la de l´home-proveïdor(breadwinner) i la dona-cuidadora. Les res-ponsabilitat de l’home es limitaven, gene-ralment, a treballar i portar el pa a casa, elsingressos; les responsabilitats de la dona eslimitaven a la cura de la llar i els fills. Ambl’entrada de la dona al mercat laboral, elsrols preestablerts semblen desdibuixar-se,Gràfic 1. Taxa de fertilitat i edat del primer fill. Font: Idescat (2014)

QPF_2_Ponencias_Internet_Cuadernos de Po_Fami_2 09/12/14 08:48 Página 13

Page 14: DISSENY I AVALUACIÓ DE POLÍTIQUES FAMILIARS · disseny, la interpretació i l’avaluació de les polítiques familiars. La primera edició del ... mer pas en la recerca de l’eficiència

UIC · QUADERNS DE POLÍTIQUES FAMILIARS

14

tot i que encara, en una bona part de les fa-mílies, la dona tot i treballar una jornadacompleta, fa un segon torn (Hochschild,1989) en arribar a casa. Els pares, tot i quehan augmentat el temps dedicat a la llar ials fills, segueixen estant molt allunyats deltemps que las mares dediquen a casa i ambels fills. És per això que fomentar una millorimplicació paterna amb els fills ha estat i ésla prioritat de molts governs actuals.

Implicació paterna: Beneficis i necessitats.

Leibowitz (1974) va ser un dels primers aca-dèmics que va documentar una relació po-sitiva entre la implicació paterna i elbenestar dels fills. Amb més detall, Zick etal. (2001), Leibowitz (1977) i Sénechal i Le-Fevre (2002), van demostrar que una majorimplicació paterna en la lectura i en el mo-ment de fer els deures, disminueix els pro-blemes de comportament dels fills i enmillora dels resultats acadèmics. Altres au-tors han observat que el fet de compartir elsàpats (Eisenberg, Olson, Neumark-Sztainer,Story, & Bearinger, 2004) té un impacte po-sitiu en el benestar del fills.

No obstant això, la nova economia “24/7”(Presser, 2003) amb fortes pressions detemps, fa que tant pares com mares no pu-guin dedicar tot el temps que volen als seusfills. Parker i Wang (2013) van reportar que

el 53% dels nord-americans amb fills me-nors de 18 anys tenien dificultats per trobarun equilibri entre la família i la feina, sensegrans diferències entre pares (56%) i mares(50%). A Europa, les dificultats per conciliarvida laboral i familiar no són gaire diferents,ja que només un terç (29,9%) dels treballa-dors declara que la seva feina encaixa béamb els seus compromisos familiars i so-cials (Eurofound, 2010), especialment enmoments de crisi (Grau-Grau, 2013). Com aconseqüència d’aquesta nova realitat, sem-bla que els pares busquin noves estratègiesper combatre aquesta dificultat per combi-nar les responsabilitats laborals i familiars.Hi ha evidencies, però, que assenyales queels pares d’avui passen més temps amb elsseus fills que fa quaranta anys (Gauthier,Smeeding, & Furstenberg, 2004; Sayer, Bi-anchi, & Robinson, 2004). No obstant això,hi ha altres estudis que indiquen el contrari(Gershuny, 2000).

Sigui com sigui, tots els estudis segueixenindicant que tot i la ràpida entrada de ladona al mercat laboral (remunerat), l’en-trada de l´home a la llar no s’ha efectuat ala mateixa velocitat. Un estudi (Gutiérrez-Domènech, 2007) amb dades dels usos deltemps a Espanya conclou 1) que les dones,tant si treballen com si no, dediquen moltmés de temps a l’atenció dels fills que nopas als homes. Per exemple, una mare ocu-

pada destina tres vegades més de temps al’atenció primària bàsica (vestir, banyar, ali-mentar) que un pare ocupat. Mentre unamare ocupada dedica 45 minuts al dia a unaatenció primària bàsica, un pare ocupat hidedica 15 minuts. Gutiérrez-Domènech(2007) subratlla que aquestes xifres són si-milars a altres països com per exemple elRegne Unit. La mateixa autora també con-clou que amb relació al temps d’atenció dequalitat (llegir, fer els deures, jugar) la di-ferència entre pares i pares no són tan gran,fet encoratjador, ja que aquest temps dequalitat té un impacte positiu en el desen-volupament cognitiu dels fills. Cal vigilar enaquest punt, ja que hi ha una certa tendèn-cia dels pares a pensar que el temps dequalitat és el temps més important, i tot i laseva notable importància tal com s’ha vist,cal no oblidar el temps d’atenció primària(vestir, banyar, alimentar) segueix sentsummament important i acaba carregantprincipalment la mare.

Un altre estudi basat en dades espanyoles(Gimenez-Nadal & Molina, 2013), demostraque els pares amb estudis universitaris de-diquen la meitat de temps als seus fills queles mares amb estudis universitaris. Pelspares amb menys estudis (aquells que notenen l’educació secundaria finalitzada), ladiferència és encara mes gran, ja que dedi-quen cinc cops menys de temps a la cura

Gràfic 2. Llars per tipus (1981 vs. 2007). Font: Idescat (2014)

Unipersonals

Parella amb fill(s)

Pare sol amb fill(s)

57%

20%

39%

28%

23%

2%

1%

7%13%4%

1%

5%

Parella sense fill(s)

Mare sol amb fill(s)

Amb dos nuclis o més

Unipersonals

Parella amb fill(s)

Pare sol amb fill(s)

Parella sense fill(s)

Mare sol amb fill(s)

Amb dos nuclis o més

Llars per tipus. 1981 Llars per tipus. 2007

QPF_2_Ponencias_Internet_Cuadernos de Po_Fami_2 09/12/14 08:48 Página 14

Page 15: DISSENY I AVALUACIÓ DE POLÍTIQUES FAMILIARS · disseny, la interpretació i l’avaluació de les polítiques familiars. La primera edició del ... mer pas en la recerca de l’eficiència

DISSENY I AVALUACIÓ DE POLÍTIQUES FAMILIARS · UIC

15

bàsica dels fills (vestir, banyar, alimentar)que la mare amb el mateix nivell d’estudis.

Tot i els indicis clars (Bianchi, 2000) quel’home, per obligació o voluntat, cada ve-gada dedica més minuts a la llar i als fills,queda un llarg marge per igualar el tempsque les mares treballadores a jornada com-pleta dediquen a les seves llars i fills. Meil(1997) assenyala que les tasques relaciona-des amb l’atenció i la cura dels fills seguei-xen sent majoritàriament realitzades perdones, i tot i que la participació masculinaha augmentat durant els últims anys, so-bretot en famílies urbanes, el ritme d’impli-cació ha estat bastant limitat. La implicacióde l’home en les tasques domèstiques no ésmillor que la implicació amb els fills, un es-tudi recent (González & Jurado-Guerrero,2009) conclou que mentre els homes d’en-tre 30 i 34 anys dedicaven menys de dueshores al treball domèstic (1h i 46 minuts),la dona en la mateixa franja d’edat en dedi-cava més de 4 hores (4hores i 13 minuts).

Per tant, per una banda i d’acord amb Pleck(2004) podem veure una evolució del rol delpare que va des d’un mestre de la moralitat,passant per un distant proveïdor de pa, finsarribar a un pare proper com l’actual. Pleckl’anomena pare nutritiu - the new nurturantfather. Molts sociòlegs s’han apressat a ba-tejar aquest nou pare: pare íntim (Dermott,

2008), pare responsable (Doherty, Kouneski,& Erickson, 1998), pare nutritiu (Pleck,2004), nou pare (Harrington, Van Deusen, &Ladge, 2010). No obstant això, per altrebanda, veiem que tot i el naixement d’a-quest nou pare proper, la seva conducta nosembla haver canviat de manera notable. Ésel que ja indicava LaRossa (1988) anys en-rere, la falta de coherència entre la culturai la conducta de la paternitat. Existeix unnou pare, que vol estar i passar més tempsa casa amb els seus fills – nova cultura dela paternitat –, però al mateix temps aquestmateix nou pare no és capaç de portar desatisfer aquesta voluntat, i la seva conductano acaba sent gaire diferent de com eraanys enrere.

Per tant, el fet d’aconseguir més implicaciópaternal provocaria: 1) més igualtat en ladistribució de tasques entre pare i mare, 2)uns beneficis clars en el desenvolupamentcognitiu dels fills, i 3) ajudar a satisfer lanova voluntat de molts pares. És per aixòque molts països, sobretot nòrdics, han des-envolupat polítiques especialment destina-des a fomentar la implicació paterna.L’objectiu d’aquest estudi rau precisamenten aquest fet, analitzar si el Govern de laGeneralitat té com a objectiu social capgirarla situació actual. Abans de procedir a exa-minar si la implicació paternal acaba sentuna prioritat en la política familiar catalana,

és necessari entendre què son les polítiquesfamiliars i en quin marc es troben.

La política familiar i el Estat del benestar

El concepte de política familiar no ha estatsempre un concepte ben definit i articulat(Zimmerman, 1979). Per alguns, la políticafamiliar ha estat sinònim de polítiques so-cials (Myrdal, 1968), mentre que per d’al-tres, ha estat sinònima de totes lespolítiques. Kamerman i Kahn (1976) descri-vien la política familiar com “tot allò que elgovern fa per a les famílies”. Més recent-ment, s’han fet esforços per definir i em-marcar que és la política familiar.

Gauthier (1996) defineix les polítiques fami-liars com una amalgama de polítiques diri-gides a polítiques amb nens amb l’objectiude fer augmentar el seu benestar. Gornick,Meyers i Ross (1997) van ser més explícits ivan definir la política familiar com “tots elsbeneficis públics que contribueixen a lasalut i al benestar de les famílies amb nensa través de transferències monetàries direc-tes, desgravacions fiscals o serveis directes(com llar d´infants i escoles públiques). TantGauthier (1996) com Gornick et al. (1997) amitjans dels anys noranta descriuen el ma-teix tipus de famílies beneficiàries: famíliesamb nens. En cap cas, es tenen en comptealtres possibles tipus de famílies beneficia-ris com podrien ser les que tenen a càrrecaltres membres dependents, com poden serels avis.

Flaquer (2000) també possa èmfasi en lesfamílies amb menors i definieix la políticafamiliar com un conjunt de mesures públi-ques destinades a aportar recursos a lespersones amb responsabilitats familiar pera que puguin exercir en les millors condi-cions possibles les tasques i activitats d’e-lles, en especial les d’atenció als seus fillsmenors dependents (p.12). El mateix Fla-quer (2000) distingeix el conjunt de les me-sures públiques entre recursos monetaris,aportats en forma de transferència o des-gravació, serveis externs destinats a atendreles necessitats dels menors dependents (ex: llar d´infants públiques), i a diferenciade Gornick et al. (1997) afegeix com a me-sura el temps extraordinari de dedicació fa-miliar atorgat a les persones amb fills acàrrec.D´altra banda, Meil (1995a) defineixla política familiar com el conjunt de me-sures i instruments de política pública méso menys articulats per reconèixer les fun-cions socials que compleixen les famílies; i

Leibowitz (1974) va ser un delsprimers acadèmics que vadocumentar una relació positivaentre la implicació paterna i elbenestar dels fills. Amb mésdetall, Zick et al. (2001),Leibowitz (1977) i Sénechal iLeFevre (2002), van demostrarque una major implicaciópaterna en la lectura i en elmoment de fer els deures,disminueix els problemes decomportament dels fills i enmillora dels resultats acadèmics.

QPF_2_Ponencias_Internet_Cuadernos de Po_Fami_2 09/12/14 08:48 Página 15

Page 16: DISSENY I AVALUACIÓ DE POLÍTIQUES FAMILIARS · disseny, la interpretació i l’avaluació de les polítiques familiars. La primera edició del ... mer pas en la recerca de l’eficiència

UIC · QUADERNS DE POLÍTIQUES FAMILIARS

16

gims d’estat de benestar a partir de les re-lacions entre estat, mercat i família. Unconcepte clau de la seva anàlisi és la des-mercantilització – decommodification. S’ac-cepta que en una economia de mercat, lespersones han de treballar i per tant estanmercantilitzades. Atès que el treball ésbàsic per a la persona en una economia demercat, la desmercantilització es refereixals esforços per part del govern per reduirla dependència que tenen els individus delmercat i de la seva pròpia mà d'obra pertenir accés a un estàndard de vida social-ment acceptable. Els subsidis d’atur, els sis-temes públics universals de sanitat i lespensions són exemples clars que es fan ser-vir per comparar la desmercantilitzacióentre diferents règims o països. A partir deles premisses establertes i les diferents con-figuracions entre estat, mercat i família, Es-ping-Andersen (1990) distingeix entre tresmodels d’estat del benestar: el liberal, elcorporatiu, i el socialdemòcrata.

Els països anglosaxons (Estats Units, Ca-nada i Austràlia) formen part del règim li-beral. En paraules d´Esping Andersen, elspaïsos que conformen el model liberalestan obsessionats amb l’eficiència del mer-cat i proveeixen de modestes transferènciesi assegurances als seus ciutadans.

El règim corporatiu és el més conservadorde tots, i està predominat per la preservaciód’estatus, drets, i en conseqüència de classe.L’accés als drets socials està sovint associata la classe social i l´estatus laboral. Aquestrègim es caracteritza pel fet que està nota-blement influenciat per l’Església, i fomentala maternitat, i desincentiva sovint la parti-cipació al mercat laboral de les mares ambfills petits. Alemanya, Àustria, Franca, Bèl-gica i Itàlia formen part d’aquest model.

El tercer règim és l’anomenat socialdemò-crata l´integren aquells països que hanestès els principis d’universalisme i desmer-cantilització a la nova classe mitjana. Enaquest cas, tots els tipus d’ocupacions gau-deixen dels mateixos drets socials. Aquestmodel requereix una plena ocupació per ferfront als elevats costos socials. Els païsosque pertanyen al model socialdemòcratasón els escandinaus.

El model d’Esping-Andersen (1990), tot i serel marc de referència per a molts estudisempírics, no està exempt de crítiques. Laprimera gran crítica, és teòrico-conceptuali és argumentada per les teòriques feminis-tes que destaquen d´una banda la poca im-portància que té el paper de la família en ladinàmica i caracterització dels tres models,

Parella (2000) defineix la política familiarcom un dispositiu governamental que, peracció o omissió, regula les funcions de la fa-mília com a recurs de l’estat del benestar.Zimmerman (1995) alerta que la política fa-miliar no és tot el que sembla ser, i asse-nyala que pot ser explícita o implícita,manifesta o latent, directa o indirecta, i in-tencionada o involuntària en termes delsseus efectes i conseqüències en les famílies.Abans de procedir a examinar si la implica-ció paterna és una prioritat real en el PlaIntegral de Suport a la família 2012-2016, ésnecessari entendre sota quin model d’estatdel benestar s’ha desenvolupat i es desen-volupen les polítiques familiars a Catalunyai Espanya.

El model mediterrani

La majoria de propostes de polítiques fami-liars estan associades a determinats règimsd’estat del benestar (Flaquer L. , 2000), isabem que la política familiar és una di-mensió de l’estat de benestar. Es interessantconèixer amb detall els diferents règims vi-gents a Occident per entendre millor elmarc on es desenvolupen. Un dels modelsmés utilitzats i no exempt de crítiques haestat el desenvolupat per Esping-Andersen(1990). L’autor dibuixà tres models de rè-

QPF_2_Ponencias_Internet_Cuadernos de Po_Fami_2 09/12/14 08:48 Página 16

Page 17: DISSENY I AVALUACIÓ DE POLÍTIQUES FAMILIARS · disseny, la interpretació i l’avaluació de les polítiques familiars. La primera edició del ... mer pas en la recerca de l’eficiència

DISSENY I AVALUACIÓ DE POLÍTIQUES FAMILIARS · UIC

17

i d´altra, l’omissió de la relació entre el tre-ballar remunerat i el no remunerat i la con-tribució d’aquest últim al benestar de lesfamílies (Lewis, 1992; Orloff, 1993; O'connor,1993). La segona gran crítica que rep el tre-ball d’Esping-Andersen (1990) és l´omissióals països mediterranis en el seu model(Leibfried, 1992; Ferrera, 1995; Saraceno,1995). L’únic país que apareix a les anàlisisés Itàlia i forma part del règim conservador.A finals dels anys noranta, Esping-Ander-sen (1999) va acceptar la crítica feminista,però no pas la crítica sobre l’omissió delrègim mediterrani. L’autor argumenta queels països mediterranis (Espanya, Grècia,Itàlia i Portugal) són part del règim conser-vador amb forts trets de familialisme. S’en-tén per sistema familiarista aquell en quèel govern dóna per fet que les famílies sónles que han d’assumir les responsabilitatsprincipals de benestar dels seus membres(Flaquer L. , 2000). De la mateixa maneraque un sistema desmercantilitzat és aquellen què el Govern vol reduir la dependènciaque tenen els individus del mercat i de laseva pròpia mà d'obra per tenir accés a unestàndard de vida socialment acceptable,un sistema desfamiliaritzat és aquell en quèel govern vol reduir la dependència dels individus de les seves famílies i oferir unaccés a un estàndard de vida socialment ac-

ceptable independentment dels recursoseconòmics de la família. Actualment, estàacceptat que el model mediterrani té carac-terístiques suficientment úniques per serconsiderat com un règim de benestar propi.Entre d’altres, Parella (2000) assenyala queel model mediterrani es diferencia del con-servador ja que el benestar recau molt mésen la família que en el mercat.

Moreno (2001) destaca tres grans trets quecaracteritzen el règim de benestar mediter-rani: a) necessitats i estils de vida diferents,b) microsolidaritat familiar i c) conjuncióentre universalisme i selectivitat. Per neces-sitats i estils de vida diferents (a) s’entén perexemple, l’heterogeneïtat en els patrons dereproducció social, el règim de propietatdels habitatges i les pràctiques de reparti-ments intrafamiliars (donacions entremembres, processos d’emancipació, feinesen l’àmbit familiar). La microsolidaritat fa-miliar (b) tan característica del règim me-diterrani es defineix no únicament com atransferència d’índole material entre elsmembres, sinó també com una transmissióafectiva que a banda de transferir valors,percepcions, actituds i coneixements, trans-met una priorització d’allò microcolectiuenvers dels interessos merament individu-als.Finalment, la conjunció entre universa-

lisme i selectivitat (c) es refereix a l´equilibrientre una política de filosofia contributivacom la vigent a l’Europa més continental, il’intent més recent dels governs mediterra-nis de facilitar un accés universal a progra-mes de salut i pensions.

Política familiar a Espanyai Catalunya

Espanya, dins del règim mediterrani s’hacaracteritzat per oferir una política socialfragmentada i dispersa (Flaquer L. , 2000)sense que existeixi una visió o previsió defutur. Flaquer afegeix que les polítiques fa-miliars no estan institucionalitzades, i elsprogrames s’aproven o se suprimeixen de-penent de la bona voluntat del govern detorn. Parella (2000) subratlla que el estatdel benestar espanyol s´ha desenvolupatmolt poc i ha ofert una escassa coberturapública de serveis socials. Esping-Andersen(2004) subratlla que el model de benestarespanyol ha estat excessivament lent en laseva adaptació al nou odre i representa unaaproximació bastant anacrònica a les ne-cessitats i riscos socials. Alguns estudis as-senyalen que la insuficiència d’un sistemade protecció social de la família pot donar-se com a reacció a les sobrepolititzades po-lítiques durant l’època franquista (Parella,2000; Meil Landwerlin, 1995b). D’altres as-

Espanya, dins del règim mediterrani s’hacaracteritzat per oferir una política socialfragmentada i dispersa sense queexisteixi una visió o previsió de futur. Lespolítiques familiars no estaninstitucionalitzades, i els programess’aproven o se suprimeixen depenent dela bona voluntat del govern de torn.(Flaquer L., 2000)

QPF_2_Ponencias_Internet_Cuadernos de Po_Fami_2 09/12/14 08:48 Página 17

Page 18: DISSENY I AVALUACIÓ DE POLÍTIQUES FAMILIARS · disseny, la interpretació i l’avaluació de les polítiques familiars. La primera edició del ... mer pas en la recerca de l’eficiència

UIC · QUADERNS DE POLÍTIQUES FAMILIARS

18

durant els anys noranta i principis del 2000.Ara, vint anys més tard del primer Pla inte-gral de suport a la família, s’ha presentat elpla integral 2012-2016 que té com a màximobjectiu esdevenir un full de ruta que per-meti millores concretes, [...], i es tradueixenen la creació de més nuclis familiars i la mi-llora del benestar de la família.

Pla integral 2012-2016 i la implicaciópaterna

El Pla integral de suport a la família 2012-2016 és una de les mesures del Pla de Go-vern i s´emmarca en l’article 166.4 del’Estatut d’autonomia que estableix la com-petència exclusiva en matèria de promocióde les famílies. El pla manifesta en el cinquèapartat, quatre grans reptes als quals s´hade donar resposta per capgirar les tendèn-cies actuals que posen en qüestió l’estabili-tat de les famílies. Aquests quatre gransreptes son: 1) la caiguda de la fertilitat, 2) laimplicació paterna en la cura del fills i filles,3) la qualitat de vida des del punt de vistamaterial i relacional, i 4) l’equilibri entre so-lidaritat familiar i intervenció pública.

Els quatre grans reptes socials han estat

ben identificats, i concorden amb els dia-gnòstics de bona part dels acadèmics. Coms’ha descrit anteriorment per a aquest es-tudi en concret ens interessa el segon repte(la implicació paterna en la cura dels fills),i veure de quina manera el Govern articulaun pla per capgirar la situació.

En el preàmbul del document, es tornar afer èmfasi en el fet que és necessari que lespolítiques sectorials comparteixin uns ma-teixos criteris que estiguin implícits en eldesenvolupament de les seves actuacions, iel segon d’aquests criteris torna a ser: con-tribuir a la coresponsabilitat dels homes iles dones en l’àmbit familiar i, especialment,en la cura i l’educació dels fills i filles, aixícom en l’atenció dels membres familiars queNo obstant això, a partir d’aquest punt, elpla no conté més referències de com ferpossible aquesta coresponsabilitat entrehomes i dones, i com fomentar una majorimplicació paterna, que té tal i com hem vistun impacte positiu tant en els fills com enel propi pare. El Pla s’estructura en tresgrans eixos: eix 1) promoció de la famíliacom a estructura social bàsica 2) suport ala maternitat i acompanyament de la famí-lia en moments de canvi en el seu cicle vital

senyalen que mai no ha existit un debat fortsobre la família (Alberdi, 1997), i les políti-ques familiars no han tingut més pes ja queha mancat un consens tàcit entre les prin-cipals forces polítiques (Flaquer & Brullet,2000). Sigui com sigui, aquestes últimes dè-cades s’ha fet poc per institucionalitzar lapolítica familiar. Sí que és cert, que Espanyai Catalunya disposen de programes i políti-ques que tenen un impacte directe en les fa-mílies però sovint es donen de forma tàcitai descoordinada (Parella, 2000). FernándezCordon (1994) afirmar que la política socialactual a Espanya és descentralitzadora, imolts serveis socials han estat transferits agoverns autonòmics i ajuntaments.

Catalunya, la Comunitat Autònoma de Ma-drid i el País Basc són les comunitats autò-nomes que disposen dels programes mésavançats per a famílies cuidadores de de-pendents (Parella, 2000). Colominas (2002)assenyala que el Govern de la Generalitatva donar un fort impuls a les polítiques fa-miliar a través de dos pilars 1) el Pla inte-gral de suport a la família l’any 1993, i 2) lacreació de la Secretaria de Família l’any2000. Sobre aquests dos pilars es van fo-mentar les polítiques familiars a Catalunya

La Casa Blanca ha publicatrecentment (2012) uninforme titulat “promotingreponsible fatherhood” onrecull un seguitd’iniciatives interessantsen aquesta línia. En el cascatalà, és palesa lavoluntat del govern enafrontar aquest nou, peròalhora conegut repte.

QPF_2_Ponencias_Internet_Cuadernos de Po_Fami_2 09/12/14 08:48 Página 18

Page 19: DISSENY I AVALUACIÓ DE POLÍTIQUES FAMILIARS · disseny, la interpretació i l’avaluació de les polítiques familiars. La primera edició del ... mer pas en la recerca de l’eficiència

DISSENY I AVALUACIÓ DE POLÍTIQUES FAMILIARS · UIC

19

i eix 3) suport a les famílies en situacions devulnerabilitat. Seria previsible que en elsegon eix (suport a la maternitat) es fes es-ment a la implicació paterna, però tanma-teix, no s´hi fa cap referència. Els quatregrans reptes, que després es desgranen enobjectius i mesures, que s’emmarquen dinsdel segon eix no parlen en cap moment decom fomentar una millor implicació pa-terna. Els quatre reptes del segon eix (su-port a la maternitat) són 1) donar suport ala maternitat i a la família que es forma, 2)oferir acompanyament en les situacions denoves incorporacions a la familia, 3) donarsuport i atenció especialitzada a les situa-cions familiars, i 4) fomentar la participacióde la gent gran i fer augmentar les rela-cions intergeneracionals. Com s’ha dit ca-dascun d’aquests reptes emmarcats dinsl’eix (suport a la maternitat) es divideix endiferents objectius i mesures, però aquítampoc s’idenfiquen programes, projectes omesures concretes per fomentar la implica-ció paterna en la cura dels fills.

També seria possible que les mesures oprogrames per incentivar una major parti-cipació paterna a casa s´incloguessin en elprimer eix (promoció de l’estructura social

bàsica), però tampoc no hi trobem cap re-ferència. Els set grans reptes d’aquest eix,que després es desglossen en objectius imesures són 1) garantir l’acompanyament,la informació i l’orientació, 2) afavorir laconciliació de la vida personal, professionali familiar, 3) reforçar les polítiques d’habi-tatge en funció de les necessitats de les fa-mílies, 4) incrementar la participació de lesfamílies en el procés educatiu, 5) reforçarles polítiques que donen suport a les famí-lies amb persones amb problemes de salut,6) promoure el lleure en família i el tempscompartit i 7) fomentar deduccions fiscals ibeneficis en taxes i preus. De nou, cap refe-rència a la implicació paterna.

Per tant, de forma paradoxal, el Pla Integralde suport a les famílies que anunciava laimplicació paterna com un dels grans des-afiaments a combatre, tant en la seva pre-sentació, com en el seu preàmbul, com enla seva cinquena secció (grans reptes depaís), no acaba articulant cap objectiu nimesura concreta que permetin fomentaruna major dedicació dels pares a casa i elsfills. Sí, és cert, que d’altres reptes de paíscom són el dèficit de fecunditat o l’equilibrientre la solidaritat familiar i la intervenció

pública es desenvolupenen la part darreredel Pla a través dels eixos, reptes, objectiusi mesures. Això, però, no succeeix amb laparticipació paterna a la llar.

Discussió i conclusions

La dona ha treballat sempre. Tot i això, nosempre ho ha fet de manera remunerada.La incorporació de la dona en el mercat la-boral ha començat a desdibuixar certs rolspreestablerts en que l´home es limitava aproveir, i la dona es limitava a cuidar. L’en-trada de la dona al mercat de treball, ha fa-cilitat una dependència econòmica i la sevacapacitat de també proveir es a dir portar elpa a casa. Tot i aquests canvis socials tannotables, el rol de l’home i del pare no s’havist tan radicalment afectat com el de lamare.Si bé és cert que els pares (almenysels pares casats) han incrementat significa-tivament el temps que dediquen als seusfills (Bianchi, 2000), les diferencies que se-gueixen existint en el temps que els paresocupats i mares ocupades dediquen a lacura dels fills (Gutiérrez-Domènech, 2007) ia les responsabilitats domèstiques (Gonzá-lez & Jurado-Guerrero, 2009) són excessi-vament desproporcionades.

QPF_2_Ponencias_Internet_Cuadernos de Po_Fami_2 09/12/14 08:48 Página 19

Page 20: DISSENY I AVALUACIÓ DE POLÍTIQUES FAMILIARS · disseny, la interpretació i l’avaluació de les polítiques familiars. La primera edició del ... mer pas en la recerca de l’eficiència

UIC · QUADERNS DE POLÍTIQUES FAMILIARS

20

En paral·lel, molts estudis empírics (Zick,Bryant, & Österbacka, 2001; Leibowitz, 1977)han demostrat l’impacte positiu que té laimplicació paterna en el desenvolupamentcognitiu dels fill o filla. Aquest fet positiu,juntament amb l’objectiu d’evitar desigual-tats exagerades en les tasques que fa unmembre o l´altre de la família, ha fet posarsobre la taula la necessitat de fomentar unaimplicació paternal cap als fills, que tot iesta culturalment estesa, encara no és pre-sent de manera conductual. En altres pa-raules, existeix una nova voluntat dels paresde voler estar més temps al costat dels seusfills. Tanmateix aquesta nova conducta en-cara no és visible.

Es per això que governs de tot el món handecidit plantejar-se aquest repte per tal decapgirar la situació. El Govern espanyol, perexemple, va decidir augmentar el permís

BIBLIOGRAFIA

• Alberdi. (1997). La familia. Convergencia y divergencia delos modelos familiares españoles en el entorno europeo.Política y Sociedad, 26, 73-94.

• Bianchi, S. M. (2000). Maternal employment and time withchildren: Dramatic change or surprising continuity?Demography, 37(4), 401-414.

• Colominas, X. (2002). La institucionalització de lespolitiques familiars a Catalunya. En Informe sobre la situacióde la familia a Catalunya. Un intent de diagnòstic (págs. 235-249). Barcelona: Departament de Benestar Social.Generalitat de Catalunya.

• Dermott, E. (2008). Intimate Fatherhood. London:Routledge.

• Doherty, W., Kouneski, E., & Erickson, M. (1998).Responsible fathering: an overview and conceptualframework. Journal of Marriage and the Family(60), 277-292.

• Eisenberg, M., Olson, R., Neumark-Sztainer, D., Story, M., &Bearinger, L. (2004). Correlations between Family Meals andPsychosocial well-being among adolescents. Pediatrics andAdolescent Medicine, 158(8), 792-796.

• Esping-Andersen, G. (1990). The Three Worlds of WelfareCapitalism. Cambridge: Polity Press.

• Esping-Andersen, G. (1999). The Social Foundations ofPostindustrial Economies. Oxford: Oxford University Press.

• Esping-Andersen, G. (2004). La política familiar y la nuevademografía. ICE, 815, 45-60.

• Eurofound. (2010). Fifth European Working ConditionsSurvey. European Foundation for the Improvement of Livingand Working Conditions (Eurofound).

• Fernández Cordon, J. (1994). Spain: adjusting to the newfamily structure. En W. Dumon, Changing Family Policies inthe Member States of the European Union (págs. 35-56).Bonn: European Observatory on National Family Policies.Comission of the European Communities.

• Ferrera, M. (1995). Los estados del bienestar del sur en laEuropa social. En S. Sarasa, & L. Moreno, Los estados delbienestar del sur en la Europa social (págs. 85-111). Madrid:CSIC.

• Flaquer, L. (2000). Las políticas familiares en unaperspectiva comparada. Barcelona: Fundación La Caixa.

• Flaquer, L., & Brullet, C. (2000). Polítiques familiars aCatalunya: una primera aproximació. Revista Catalana deSociologia, 12, 141-153.

• Gauthier, A. (1996). The state and the family. A comparativeanalysis of family policies in industrialized countries. Oxford:Clarendon Press.

• Gauthier, A. H., Smeeding, T. M., & Furstenberg, F. F. (2004).Are parents investing less time in children? Trends in

paternal de 15 a 28 dies mesura que va sercancel·lada amb la crisi econòmica. Aquest,però era un signe més de la voluntat polí-tica d’implicar el pare. El govern de la Ge-neralitat de Catalunya, a partir del PlaIntegral de Suport de la Família 2012-2016,també ho ha constatat. Això ho destaca enla presentació del Pla, en el preàmbul i en la cinquena secció en què es presentenels quatre grans reptes de país. Malgrataquesta motivació inicial, el Pla pròpiamentamb els seus eixos, reptes, objectius i me-sures obvia cegament aquest bon propòsit.

Algunes de les mesures implementades enaltres països o regions per tal d’incentivaruna major implicació paterna han estat: ladaddy quota – una part de la baixa de pa-ternitat està reservada únicament al pare ien cas de no fer-se servir es perd (actual-ment en vigor a Noruega), l´allargament del

permís de baixa de paternitat, el foment deprogrames de flexibilitat en les organitza-cions per permetre una millor conciliació, oque encoratgin els pares a participar mésactivament en l´educació dels fills. La CasaBlanca ha publicat recentment (2012) un in-forme titulat “Promoting Reponsible Father-hood” en què es recull un seguit d’iniciativesinteressants en aquesta línia. En el cas ca-talà, és palesa la voluntat del Govern d´en-carar aquest nou, però alhora conegutrepte. Tot i això, és paradoxal veure comaquesta primera voluntat política no s’a-caba d´articular en el propi Pla a partird’objectius i mesures concretes. Totes les in-tervencions, així com les absències acabenmodelant la família i la relació entre elsseus membres. És per això que és cabdalque la política i els polítics articulin a travésdels seus instruments tots aquells objectiusque es vulguin materialitzar.

QPF_2_Ponencias_Internet_Cuadernos de Po_Fami_2 09/12/14 08:48 Página 20

Page 21: DISSENY I AVALUACIÓ DE POLÍTIQUES FAMILIARS · disseny, la interpretació i l’avaluació de les polítiques familiars. La primera edició del ... mer pas en la recerca de l’eficiència

DISSENY I AVALUACIÓ DE POLÍTIQUES FAMILIARS · UIC

21

selected industrialized countries. Population andDevelopment Review, 30, 647 – 671.

• Gershuny, J. (2000). Changing Times: Work and Leisure inPostindustrial Society. . New York: Oxford University Press.

• Gimenez-Nadal, J. I., & Molina, J. A. (2013). Parents’education as a determinant of educational childcare time.Journal of Population Economic, 2, 719-749.

• González, M. J., & Jurado-Guerrero, T. (2009). ¿Cuándo seimplican los hombres en las tareas domésticas? Un análisis dela Encuesta de Empleo del Tiempo. Panoramo Social, 65-81.

• Gornick, J., Meyers, M., & Ross, K. (1997). Supporting theemployment of mothers: Policy variation across fourteenwelfare states. Journal of European Social Policy, 7(1), 45-70.

• Grau-Grau, M. (2013). Clouds over Spain: work and familyin the age of austerity. International Journal of Sociologyand Social Policy,, 33(9-10), 579 - 593.

• Gutiérrez-Domènech, M. (2007). El temps amb els fills il'activitat laboral dels pares. Documents d'economia "LaCaixa" Nº6.

• Harrington, B., Van Deusen, F., & Ladge, J. (2010). The NewDad: Exploring fatherhood within a career context. BostonCollege, Center for Work & Family.

• Hochschild, A. (1989). The Second Shift: Working Familiesand the Revolution at Home. New York: Viking.

• Kamerman, S. B., & Kahn, A. J. (1978). Family Policy:Government and Families in Fourteen Countries. Nova York:Columbia University Press.

• Kamerman, S., & Kahn, A. (1976). Explorations in familypolicy. Social Work, 3, 181-186.

• LaRossa, R. (1988). Fatherhood and social change. FamilyRelations(37), 451-457.

• Leibfried, S. (1992). Towards a European Welfare State: OnIntegrating Poverty Regimes into the European Community.En Z. Ferge, & K. J.E., Social policy in a changing Europe(págs. 245-279).

• Leibowitz, A. (1974). Home Investments in Children. .Journal of Political Economy, 82(2), 111-131.

• Leibowitz, A. (1977). Parental Inputs and Children’sAchievement. Journal of Human Resources, 12(2), 242-251.

• Lewis, J. (1992). Gender and the Development of WelfareRegimes. Journal of European Social Policy, 2(3), 159-173.

• Lopez Villanueva, C. (2012). Nous comportamentsresidencials a les llars catalanes. . Barcelona: FundacióJaume Bofill.

• Meil Landwerlin, G. (1995a). Presente y futuro de la políticafamiliar en España. Revista Española de InvestigacionesSociológicas, 70, 67-90.

• Meil Landwerlin, G. (1995b). La política familiar franquista.Revista Internacional de Sociologia, 11, 47-48.

• Meil Landwerlin, G. (1997). La participación masculina enel cuidado de los hijos en la nueva familia urbana española.Papers, 53, 77-99.

• Moreno, L. (2001). La "vía media" española del modelo debienestar mediterráneo. Papers, 63/64, 67-82.

• Myrdal, A. (1968). The Nation and the Family. Cambridge,Massachusetts: Massachusetts Institute of Technology.

• O'connor, J. S. (1993). Gender, class and citizenship in thecomparative analysis of welfare state regimes: Theoreticaland methodological issues. British Journal of Sociology,44(3), 501-518.

• Orloff, A. S. (1993). Gender and the social rights ofcitizenship: The comparative analysis of gender relations andwelfare states. American Sociological Review, 58(3), 303-328.

• Parella, S. (2000). La relació entre política familiar iestructura social: el cas espanyol. Revista Catalana deSociologia, 12, 111-139.

• Parker, K., & Wang, W. (2013). Modern Parenthood: Roles ofMoms and Dads Converge as They Balance Work and Family.Washington, D.C.: Pew Research Center.

• Pleck, E. (2004). Two dimensions of fatherhood: a history ofthe good dad-bad dad complex. . En M. Lamb, The role ofthe father in child development (págs. 32-57). Hoboken, NJ:Wiley.

• Presser, H. B. (2003). Working in a 24/7 economy. NewYork: Russel Sage Foundation.

• Saraceno, C. (1995). Familismo ambivalente y clientelismocategórico en el Estado de bienestar italiano. En p. 2.-2. eds.,Los estados del bienestar del sur en la Europa socia (págs.261-288.). Madrid: Sarasa, S.; Moreno, L.

• Sayer, L. C., Bianchi, S. M., & Robinson, J. P. (2004). Areparents investing less in children? Trends in mothers’ andfathers’ time with children. American Journal of Sociology,110, 1-43.

• Sénechal, M., & LeFevre, J. (2002). Parental Involvement inthe Development of Children’s Reading Skill: a five-yearlongitudinal study. Child Development, 73(2), 240-265.

• Zick, C. D., Bryant, W., & Österbacka, E. (2001). Mother’sEmployment, Parental Involvement, and the Implications forIntermediate Child Outcomes. Social Science Research, 30,25-49.

• Zimmerman, S. (1979). Policy, Social Polciy, and FamilyPolicy: Concepts, Concerns, and Analytic Tools. Journal ofMarriage and the Family, 41(3), 487-495.

• Zimmerman, S. (1995). Understanding family policy:Theories and applications. Newbury Park, CA: Sage.

QPF_2_Ponencias_Internet_Cuadernos de Po_Fami_2 09/12/14 08:49 Página 21

Page 22: DISSENY I AVALUACIÓ DE POLÍTIQUES FAMILIARS · disseny, la interpretació i l’avaluació de les polítiques familiars. La primera edició del ... mer pas en la recerca de l’eficiència

UIC · QUADERNS DE POLÍTIQUES FAMILIARS

22

D'estruços i degripaus. Catalunya,envellida i endeutada

Pau Serra del PozoDoctor en Geografia. Institut d’Estudis Superiors de la FamíliaUniversitat Internacional deCatalunya

Els problemes: l’envelliment demo-gràfic i la manca de perspectiva de-mogràfica

La demografia, una ciència per a ximples

Alfred Sauvy va publicar el 1987 (p. 147): “[…]les pays occidentaux sont –pour le moment–assez riches pour supporter les dommagesd’immenses erreurs. Les supporteront ils, d’ici30 ans? Réponse négative, dénouement sé-vère.

L’avantage des erreurs, répétons-le, c’estqu’on peut les corriger.”

Els errors immensos són, com explica Sauvyal seu llibre L’Europe submergée. Sud-Norddans 30 ans, veure com baixa la natalitatdels països europeus (Catalunya inclosa) ique els responsables dels països, els seusintel·lectuals, no facin res per facilitar el re-dreçament d’aquesta situació. Quins són elsdommages? Els danys econòmics són lacaiguda del consum, la crisi de superpro-ducció, la deflació i, com a cirereta del pas-tís espanyol, dos milions d’habitatges buits,no només per la fal·lera immobiliària, sinóper manca de famílies noves.

S’atribueix al pare de la sociologia, AugusteComte, l’expressió “la demografia és destí”. El

nostre futur està escrit? Sí, en gran part. Elnombre d’infants nascuts marca sens dubteel nostre futur. Veiem com ha estat el nostrepassat recent, com explica el nostre avui icom el present marcarà el nostre futur.

D’estruços. Quina visió de futur tenen elsnostres polítics i intel·lectuals?

L’estruç és un animal simpàtic que conside-rem irresponsable perquè amaga el capdins la sorra. En realitat, però, la famíliad’estruços és prou responsable, ja que l’es-truç femella guarda en un lloc discret, queel mascle ha furgat amb el bec, els ous fe-cundats.

Enguany es compleixen els 30 anys del Cen-tre d’Estudis Demogràfics de Catalunya. Lafoto del diari La Vanguardia (17.2.2014) de lacrònica sobre la celebració d’aquest aniver-sari té un aire força ranci: la mitjana d’edatse situa vora els 60 anys.1 Entre el públic hiha una majoria de persones venerables iuna acumulació notable de saviesa. Nomésel que sembla, de lluny, una dona encintadóna un aire més fresc a la foto. Tot i així lacrònica no recull que Catalunya és, més quemai, un país de vells: s’ha passat de nomésel 4,4% de gent gran al país l’any 1877(Pérez, 2005), al 17% el 2011, segons el censde població.

PONÈNCIA

1 http://registrousuarios.lavanguardia.com/premium/54401238149/index.html

QPF_2_Ponencias_Internet_Cuadernos de Po_Fami_2 09/12/14 08:49 Página 22

Page 23: DISSENY I AVALUACIÓ DE POLÍTIQUES FAMILIARS · disseny, la interpretació i l’avaluació de les polítiques familiars. La primera edició del ... mer pas en la recerca de l’eficiència

DISSENY I AVALUACIÓ DE POLÍTIQUES FAMILIARS · UIC

23

Aquest país ha vist entre el 1981 i el 2011 –oés que encara algú no ho ha vist?– dismi-nuir la proporció de persones entre 16 i 64anys (els que poden treballar) en relacióamb les persones de més de 64 anys (queno treballen, de moment) de 5,83 a 3,94. Se-gons l’US Census Bureau les previsions pera Espanya per a l’any 2030 seran de només2,95. Dit d’una altra manera, el 1981 sis per-sones sostenien un jubilat; el 2011 erennomés quatre; el 2030, en seran encaramenys, només tres (a Espanya). Qui pagaràles pensions —perdó, la meva pensió— i elsserveis socials? Aquesta és només una deles qüestions demogràfiques claus de Cata-lunya, el país que representa una mil·lè-sima part de la població del món.

La Dra. Cabré (1999) destaca que a Catalu-nya, amb una escassa fecunditat el darrersegle, amb una mitjana inferior a 2,1 fills perdona, hi ha hagut de fet força creixement de-mogràfic a causa d’una baixa mortalitat,símptoma de país desenvolupat, i d’una ele-vada immigració, sobretot interna, fins al’any de publicació del seu llibre El sistemacatalà de reproducció. Cabré s’oposa així ala visió de Vandellós, autor que va publicarel 1935 Catalunya, poble decadent. No sos-tinc, però, ni una visió complaent ni una depessimista envers la situació de la poblacióa Catalunya: l’envelliment demogràfic és elresum de les nostres mancances i de lesnostres virtuts, com ara l’allargament del’esperança de vida, pel que fa a l’evolució dela població. N’és una mancança per lesgreus conseqüències econòmiques que im-plica –com intento mostrar en les seccionssegüents– i que requereix polítiques efecti-ves de suport a la família, així com una dis-posició oberta a la immigració estrangera.

Quins han estat els resultats de la mancade preocupació dels “responsables” del Go-

vern, en sentit ampli (Administració pública,intel·lectuals, etc.), de Catalunya pel seufutur demogràfic, és a dir, per la seva sos-tenibilitat demogràfica i econòmica com apaís? Es pot comprovar amb algunes po-ques dades i indicadors, en les dues prope-res seccions.

La insostenibilitat demogràfica a Catalunya

La figura 1 mostra que el creixement naturalde la població (la diferència entre naixe-ments i defuncions) a Catalunya es va redu-int des del 1981 fins que l’any 1995 és de

només 159 persones: la línia de punts i la in-termitent gairebé es toquen. El creixementtorna, però, a pujar gràcies al petit boom denaixements d’espanyols i estrangers propi-ciats pels anys de l’efímer boom econòmic iimmigratori, a finals dels 90, que culminenl’any 2008. Des del 2008 la línia de punts ila intermitent tendeixen a convergir ràpida-ment, la tendència, sense més naixements,apunta doncs cap a un “creixement” negatiude la població catalana en un termini depocs anys.

La tercera corba amb estil de línia contínua,la de la taxa bruta de natalitat (TBN), és a

El creixement torna, però, a pujar gràcies al petit boom denaixements d'espanyols i d'estrangers propiciats als anysde l'efímer boom econòmic i immigratori des de finals delsanys 90 que culminen a l'any 2008. “

QPF_2_Ponencias_Internet_Cuadernos de Po_Fami_2 09/12/14 08:49 Página 23

Page 24: DISSENY I AVALUACIÓ DE POLÍTIQUES FAMILIARS · disseny, la interpretació i l’avaluació de les polítiques familiars. La primera edició del ... mer pas en la recerca de l’eficiència

UIC · QUADERNS DE POLÍTIQUES FAMILIARS

24

dir, el nombre de naixements per cada 1.000persones, a l’eix de la dreta, és semblant ala corba dels naixements, però és sempreinferior a la TBN del 1981: els catalanstenen proporcionalment menys nadons el2012 que el 1981, encara que hi hagi mésnadons el 2012 en termes absoluts. La ten-dència apunta vers un descens intens de lanatalitat els propers anys, si un poc proba-ble nou boom econòmic i/o immigratori noes produeix.

El nombre mitjà de fills per dona (o indica-dor conjuntural de fecunditat, ICF) cada anyés un altre indicador de la sostenibilitat de-mogràfica. Els demògrafs mantenen que, engeneral, la reposició de generacions reque-reix que l’ICF sigui de 2,1 fills per dona.Doncs a Catalunya no es produeix aquestareposició a través del creixement natural (eldels naixements), si més no des del 1981,com mostra la figura 2. L’ICF al nostre paísno deixa de baixar des del 1981 (ja anavabaixant abans), malgrat el discret repuntdes del 1995 fins al 2008, quan va caure denou als nivells dels anys 2003-2004. És clarque la immigració i la baixa taxa de morta-litat poden compensar un ICF baix, com in-sisteix Cabré (1999). Tanmateix, no hanpogut evitar l’envelliment demogràfic, comcomento més endavant.

Les anomenades piràmides de població per-meten veure d’un sol cop dades relativa-ment complexes sobre l’estructura per edati sexe d’una població. La figura 3 presentala piràmide de la població catalana delsanys 1970 i 2011, en què es distingeixen elshomes de les dones. He convertit les dades(xifres absolutes) d’homes i dones de cadaany en percentatges sobre el total de la po-blació cada any. Així és possible compararl’estructura d’edat i de sexe de poblacionsde volum heterogeni (hi havia menys pobla-ció a Catalunya el 1970 que el 2011).

He calculat els percentatges2 dels homes ide les dones en relació amb el total de lapoblació del 1970; i de manera anàloga, lesdades del 2011. Els grups d’edat del 2011, re-

Figura 2. Indicador conjuntural de fecunditat a Catalunya entre el 1981 i el 2012. Font: Institut d’Estadística de Catalunya. Elaboració pròpia.

Figura 1. Evolució demogràfica a Catalunya entre el 1981 i el 2012. Nascuts vius i defuncions, a l’eixde l’esquerra. Taxa bruta de natalitat (vius per cada 1.000 persones), a l’eix de la dreta. Font: Institutd’Estadística de Catalunya. Elaboració pròpia.

2 Les dades de la piràmide corresponents al 1970 no desagreguen les edats a partir dels 90 anys en grups quinquennals, de maneraque hi ha una “concentració” de persones d’aquestes edats en un sol grup anomenat “85 anys i més”.

QPF_2_Ponencias_Internet_Cuadernos de Po_Fami_2 09/12/14 08:49 Página 24

Page 25: DISSENY I AVALUACIÓ DE POLÍTIQUES FAMILIARS · disseny, la interpretació i l’avaluació de les polítiques familiars. La primera edició del ... mer pas en la recerca de l’eficiència

DISSENY I AVALUACIÓ DE POLÍTIQUES FAMILIARS · UIC

25

presentats amb color gris de fons, exhibei-xen una configuració ben diferent de la del1970, sense color de fons i la vora negra. Laforma del 1970 encara s’assembla a una pi-ràmide, força estilitzada ja, amb una basede població infantil prou prima. La poblacióadulta en edat de treballar el 1970 és la mésnombrosa. La població de més de 65 anysno té encara la potència que adquirirà el2011. La forma de la piràmide del 2011 des-mereix el seu nom, ja que té forma mésaviat de “guardiola”. El modest eixampla-ment a la base és el resultat del petit boomdemogràfic des de mitjans dels anys 90, queassoleix el seu màxim en la cohort o grupd’edat d’infants de 4 anys l’any 2007, per co-mençar, de nou, un aprimament de la base,entre els 0 i els 3 anys. A Catalunya (el 2011)s’han incorporat des de fa 35 anys menysjoves al grup d’edat de la població poten-cialment activa (treballadora), entre els 16i els 65 anys.

El futur està en part “escrit” a la piràmidedel 2011: la nova generació de persones quecontribueixen amb la seva feina (suposantque no hi hagués atur) a l’Estat del benestar,pagant els impostos, continuarà sent mésminsa els propers 15 anys que la de fa 35anys. A una generació la succeeix, com maipotser al llarg de la història de Catalunya,una generació més reduïda, amb menyscontribuents per a les arques del país,doncs, i que consumirà menys. Dues sec-cions més avall, torno a tractar la caigudade consum.

De la insostenibilitat demogràfica a la in-sostenibilitat econòmica

La no-reposició de generacions joves témoltes conseqüències demogràfiques, ambmolt d’impacte econòmic, a curt o a mésllarg termini. Aquest ha estat l’impacte delsfenòmens demogràfics sobre els econòmicsa Catalunya3, entre el 1981 i el 2012:

1. Efecte demogràfic: declivi de la TBN, ésa dir, dels naixements per cada 1.000persones (de 12,63 a 10,28).

Figura 3. Piràmide de la població el 1970 i el 2011. Font: Institut d’Estadística de Catalunya. Elabora-ció pròpia.

A una generació li succeeix, com mai potser al llarg de la història deCatalunya, una generació més reduïda, amb menys contribuents pera les arques del país, doncs, i que consumirà menys.

Conseqüència econòmica: a curt termini,menys despesa pública en la cura d’in-fants, que allibera recursos per a inver-sions més immediatament “productives”com els cicles formatius i l’educació su-perior. Per exemple, el curs 2014-2015 laGeneralitat destinarà menys places pera educació preescolar a Catalunya, coma conseqüència de la davallada d’uns3.500 infants de menys de 3 anys empa-dronats al país.4 A curt termini, doncs, un

efecte “positiu”, menys despesa. Com diula dita castellana, però, “pan para hoy,hambre para mañana”.

2. Efecte demogràfic: envelliment progres-siu de la població (de 34,52 anys d’edatmitjana de la població a 41,53).

Conseqüència econòmica: augment de ladespesa pública per persona en serveisde sanitat pública. Un estudi de l’OECD

3 Segons l’Institut d’Estadística de Catalunya.4 Notícia al diari La Vanguardia del 14.2.2014 “Ensenyament preveu reduir línies de P-3 el curs que ve i convertir escoles en instituts de forma progressiva”: http://www.lavan-guardia.com/local/girona/20140214/54401164874/ensenyament-preveu-reduir-linies-de-p-3-el-curs-que-ve-i-convertir-escoles-en-instituts-de-forma.html

QPF_2_Ponencias_Internet_Cuadernos de Po_Fami_2 09/12/14 08:49 Página 25

Page 26: DISSENY I AVALUACIÓ DE POLÍTIQUES FAMILIARS · disseny, la interpretació i l’avaluació de les polítiques familiars. La primera edició del ... mer pas en la recerca de l’eficiència

UIC · QUADERNS DE POLÍTIQUES FAMILIARS

26

superada per les afirmacions del ministrede finances japonès Taro Aso, que, el generdel 2013, exhortava la gent gran del Japó ano esdevenir una càrrega per a l’Estat i que“s’apressessin a morir”.8

El període de gran consum dels baby boomers catalans té data de caducitat

La “formació de llars és un fet demogràfic isocial amb un clar impacte en el consum,ja que implica l’adquisició d’una sèrie debéns i serveis”, segons Carreras i Martínez-Rigol (2013). Per a aquests autors i per aDent (2014), les persones en les franges d’e-dat entre els 30 i finals dels 40 anys són lesque formen famílies i que fan, doncs, mésdespeses i de més importància. Concreta-ment Dent situa als 46 anys l’edat en quèarriba el màxim consum de les persones. Lafigura 4 mostra l’evolució dels nadons a Es-panya des del 1960. El nombre màxim s’as-soleix l’any 1975. La generació mésnombrosa de la història, la dels baby boo-mers de les dècades dels anys 60 i 70, es“jubilarà” com a grup de gran consum l’any2025, segons Dent. Aquest màxim no esprodueix 46 anys després de la darrera co-hort anual de nadons més nombrosa, l’any1975 a Espanya (segons el Data Bank delWorld Bank), és a dir, l’any 2021, sinó quatreanys més tard, amb els ajustos demogràficsque fa Dent a partir de la població estra-ngera immigrada a Espanya, l’edat mitjanade la qual és d’aproximadament uns 30anys i que ha aportat, doncs, joventut, po-blació activa, consum, etc.

El decalatge dels 50 anys (46 anys i 4 anys)en relació amb els naixements apareixtambé en la figura 4. Es veu com l’any 2025marca, efectivament, el clímax o puntmàxim del consum dels darrers baby boo-mers espanyols, els del 1975. El consum jano serà potser mai més com abans a Espa-nya: tan sols hi hauria una lleugera recupe-ració a partir de l’any 2050, amb la modestageneració que Dent anomena echo boom,els fills dels baby boomers, per tornar a de-caure.9 És el camí que ha seguit el Japó, se-gons Dent.

L’economista Harry Dent, Master BusinessAdministration (MBA) per Harvard, prediual seu llibre The Demographic Cliff, tot justpublicat el gener del 2014, una nova crisimundial al llarg d’aquest any 2014. Dent vapredir als anys 80 la llarga crisi econòmicadel Japó, el declivi de les empreses puntcomi el crack de l’any 2008. La nova crisi con-sistirà, segons Dent, en un nou xoc deflacio-

Figura 4. Evolució dels naixements a Espanya entre el 1960 i el 2012 i estimació de l’evolució delconsum, 50 anys després. L’any 2025 marca l’inici de la caiguda del consum. Font de les dades denaixements: Data Bank del World Bank. Elaboració pròpia.

(2011) fa palès aquest augment en el casdels països que formen aquesta organit-zació, entre els quals hi ha Espanya.

3. Efecte demogràfic: com esmentava mésamunt, augment de l’índex de dependèn-cia senil5 (la proporció de persones entre16 i 64 anys en relació amb les personesde més de 64 anys), de 5,83 a 3,94. Se-gons l’US Census Bureau6 les previsionsper a Espanya per a l’any 2030 seran denomés 2,95.

Conseqüència econòmica: reducció delnombre de contribuents que podenpagar impostos per sostenir les pensionsdels jubilats i els altres serveis de l’Estatdel benestar.

4. Efecte demogràfic: menys proporció depersones en edat de formar famílies7, del21,74% al 20,17%.

Conseqüència econòmica: menys pro-porció de famílies amb necessitat deconsumir més i d’activar el comerç, elsserveis, el mercat de l’habitatge, etc. Enel futur aquesta tendència s’accentuarà,com destaco dues seccions més avall.

5. Efecte demogràfic: no som els únics ambmenys proporció de joves; també enmanquen al món desenvolupat i envellit.

Conseqüència econòmica: competènciainternacional pels joves “recursos” limi-tats (emigració). A Catalunya, la propor-ció de joves espanyols i estrangers quehan deixat el país per anar a viure a l’es-tranger ha augmentat els darrers anys.Aquest procés realimenta el primer i elsaltres processos: menys població jove,menys contribuents, menys naixements,menys consum, etc.

Les persones grans són riquesa, l’envelliment demogràfic és el problema

Els demògrafs Cabré i Pérez (1995) recoma-nen “ir evitando la palabra envejecimientocuando se quiere hablar, en realidad, de unsimple cambio de composición de un grupode personas. Ello, mientras se exploran lasposibilidades semánticas del idioma enbusca de vocablos con connotaciones máspositivas y constructivas.”

L’allargament de l’esperança de vida per-met a molts més joves conviure més ambels avis i besavis. L’envelliment, com a pro-cés personal, és certament una riquesa.Malauradament no tothom pensa així. A lapel·lícula Children of Men, ambientada a laGran Bretanya del futur, Michael Caine, totun sènior, pren una de les pastilles que s’a-nuncien als mitjans de comunicació per su-ïcidar-se. Tanmateix, la ciència ficció és

5 La dada més recent correspon al cens de la població del 2011.6 L’Oficina del Cens de Població dels EUA.7 La dada més recent correspon al Cens de la Població del 2011, el del 2012 no està disponible.8 http://www.theguardian.com/world/2013/jan/22/elderly-hurry-up-die-japanese

QPF_2_Ponencias_Internet_Cuadernos de Po_Fami_2 09/12/14 08:49 Página 26

Page 27: DISSENY I AVALUACIÓ DE POLÍTIQUES FAMILIARS · disseny, la interpretació i l’avaluació de les polítiques familiars. La primera edició del ... mer pas en la recerca de l’eficiència

DISSENY I AVALUACIÓ DE POLÍTIQUES FAMILIARS · UIC

27

nari. El seu llibre, que porta per títol TheDemograhic Cliff, que en català es podriatraduir com L’abisme demogràfic, encara noestà disponible en la nostra llengua. L’ar-gument de Dent és molt simple: el poderadquisitiu d’una generació culmina al vol-tant dels 46 anys, que és quan, desprésd’adquirir o de llogar un primer habitatges’inicia el creixement de la família, i alesho-res aquesta es planteja traslladar-se a unaltre habitatge més ampli, sigui per l’aug-ment del nombre dels fills o perquè tenenmés edat i necessiten més espai, sigui, so-bretot també, perquè vers els 46 anys estenen més ingressos que amb 20 o 30 anys.A més de l’habitatge, el consum dels gransconsumidors, els que formen noves famí-lies, es basa en les seves necessitats: cotxe,educació dels fills, roba, alimentació, etc.Aquest clímax de consum es va produir enmolts països l’any 2008, quan una gran de-manda mundial d’habitatge, de baby boo-mers, va crear la bombolla immobiliària,que va esclatar. Espanya, amb un boomd’immigració en aquells anys, va participaren la bombolla, i en la crisi a continuació.El clímax de consum culminarà en altrespaïsos el 2014; i a Espanya, més tard, versel 2025, com he destacat abans.

Efectivament, per a Dent, en altres països elclímax de consum es produeix més tard,com a conseqüència de l’endarreriment enl’inici de la davallada de naixements, com aEspanya. L’experiència del Japó, que va ex-perimentar el clímax de consum a l’inicidels anys 90, tot coincidint amb la seva crisieconòmica, és el camí que segueixen fil perranda la resta de països que s’adrecen a l’a-bisme demogràfic... i econòmic. Amb l’expi-ració del període consumista dels babyboomers espanyols i catalans el 2025, s’ini-ciarà, segons Dent, una nova crisi econò-mica a casa nostra.

Les solucions: més immigració, méssuport a les famílies

Els beneficis a llarg i curt termini que reporta la immigració a Catalunya

El diari Ara va publicar l’11 de novembre del2013 unes declaracions de César Alierta, pre-sident de Telefónica, en què assegurava, enreferència clara a la immigració estrangera,que si la població activa no hagués crescuttant abans de la crisi, la taxa d’atur serianomés del 10%. Em semblen unes declara-cions irresponsables: s’infravalora l’aportacióde la immigració i, en canvi, es destaca quesuposa una càrrega. Tan injust com dir que

un jubilat no serveix per a res, com si no ha-gués cotitzat durant tota la seva vida laboral.Caldria recordar que la immigració és partde la solució, no del problema.

“La immigració ha constituït un dels princi-pals elements dinamitzadors de l’activitateconòmica a Espanya durant els últimsanys, encara que sens dubte resulta possi-ble plantejar consideracions crítiques sobrela sostenibilitat del model de desenvolupa-ment econòmic que ha seguit el nostre paísdurant aquests últims lustres.” Cal que arasiguem responsables: “Tota transformaciódel model productiu que es plantegi per alfutur haurà de tenir en compte l’oferta demà d’obra immigrant que s’ha establert elsúltims anys al nostre país i que, en la granmajoria de casos, ha vingut per quedar-se.”(Moreno i Bruquetas, 2011.)

“La immigració en els darrers cent anys haestat part integrant, i part important, delsistema català de reproducció.” (Cabré,1999, p. 210.) I ho ha estat, de manera espe-cial, la immigració estrangera, des de mit-jans dels anys 90.

Tot i que la piràmide de la figura 3 és forçaútil per informar-nos del probable futur im-mediat pel que fa a l’evolució dels grupsd’edat, si no és que hi ha canvis de tendèn-cia sobtats, no podem preveure com hi in-fluiran la immigració i l’emigració. Laprimera sobretot ha influït de manera moltimportant en la nostra història remota i re-

cent. Quant a les darreres dècades, el saldomigratori (la diferència entre el nombred’immigrants i el d’emigrants) ha estat elcomponent de creixement més rellevant,com mostra la figura 5. Concretament, mésdel 86% i el 82% de tot el creixement de lapoblació es deu a la immigració (bàsica-ment estrangera), en les dècades del 1991al 2001 i del 2001 al 2011, respectivament.

La immigració estrangera recent, de retruc,ha provocat a més, com és conegut, un crei-xement del nombre de naixements, per dosmotius: el primer, perquè la fecunditat (ICF)de les mares estrangeres a Catalunya éslleugerament més elevada el 2012 (1,68 fillsper dona, però en descens respecte al 2010,amb 1,87), en relació amb la de les maresautòctones (1,39 el 2012, que també baixarespecte al 2010, d’1,46)10; el segon, perquèl’estructura per edat de la població estra-ngera és proporcionalment, en relació ambl’autòctona, molt més jove (taula 1).

Si l’any 2012 el percentatge d’estrangers demenys de 15 anys és semblant al d’espany-ols (aproximadament 15% i 16%, respecti-vament), els immigrants són relativamentmolts més que els espanyols en el grup d’e-dat que representa si fa no fa la població ac-tiva,11 el dels 15 als 64 anys (més del 80%versus menys del 65%), de manera que laseva aportació potencial com a contribuentsés molt notable. Finalment, en el grup deles persones de 65 anys i més, els estra-ngers destaquen per ser un grup de potèn-

Figura 5. Creixement de la població a Catalunya, segons els components del creixement natural i delsaldo migratori, entre el 1991 i el 2011. Font: Institut d’Estadística de Catalunya. Elaboració pròpia.

9 S’assumeix que a Espanya no sobrevé un nou procés immigratori, semblant al de la dècada dels anys 2000.10 Segons l’Institut d’Estadística de Catalunya (http://premsa.gencat.cat/pres_fsvp/docs/2013/10/23/11/38/9b750f98-d6a5-4cb1-b175-042c465fd857.pdf)11 En realitat, de 16 a 64 anys, segons l’IDESCAT.

QPF_2_Ponencias_Internet_Cuadernos de Po_Fami_2 09/12/14 08:49 Página 27

Page 28: DISSENY I AVALUACIÓ DE POLÍTIQUES FAMILIARS · disseny, la interpretació i l’avaluació de les polítiques familiars. La primera edició del ... mer pas en la recerca de l’eficiència

UIC · QUADERNS DE POLÍTIQUES FAMILIARS

28

en col·laboració amb la Fundación AcciónFamiliar, ha publicat nombrosos estudissobre polítiques familiars, disponibles alseu web.13

A Catalunya no hi ha hagut cap grup ambla preocupació de la càtedra esmentada.Que jo sàpiga, no ha sorgit encara aquestalínia de treball al Centre d’Estudis Demo-gràfics de Catalunya, l’entitat que, al meuentendre, se n’hauria d’haver preocupat. Toti que demògrafs i sociòlegs s’han preocupatde la baixa fecunditat i natalitat a Catalunyaen documents promoguts per instàncies po-lítiques o des de l’Administració (Flaquer,2002 i 2005; diversos autors, 2008), el ba-lanç de les polítiques de suport a la famíliaa Catalunya des de les administracions pú-bliques és pobre (Flaquer, 2009).

Recentment, s’ha publicat un estudi volu-minós, subvencionat per l’Obra Social “laCaixa”, coordinat pel catedràtic de la Uni-versitat Pompeu Fabra Gøsta Esping-Ander-sen (2013), que té com a significant títol Eldèficit de natalitat a Europa. La singularitatdel cas espanyol i que es planteja com re-dreçar la situació.

La Secretaria de Família de la Generalitatde Catalunya explica en aquest volum elsseus projectes d’un servei d’atenció a la fa-mília. Pel que fa a l’Administració local, toti haver-hi un estudi preliminar de la Dipu-tació de Barcelona (2003), amb l’assessora-ment de la Dra. Cristina Brullet, aquesta

cia escassa, mentre que els espanyols mos-tren que formen part del món ric envellit,amb gairebé el 20%. Efectivament, al Japó,un dels països més envellits del món, el2013 el 24,8% de la població té 65 anys omés, segons dades del World Factbook de laCIA. En la propera secció, tornaré a tractarel tema de l’envelliment.

Els estrangers aporten, doncs, revitalitzaciódemogràfica,12 és a dir, tenen molts mésefectius joves en edat de procrear en relacióamb la població autòctona i, per això, laseva TBN és molt més elevada que la delslocals, com es presenta en la taula 2. Lestaxes dels estrangers exhibeixen una granvariabilitat i tendència decreixent, molt pro-bablement com a conseqüència de comple-xos processos que Devolder i Bueno (2007)descriuen. En tot cas, tant per als estrangerscom per als locals, sembla evident l’impactenegatiu de la crisi econòmica en el descensde la TBN, com mostren les dades corres-ponents al 2012.

La marxa del país d’estrangers (joves) i dejoves autòctons està provocant uns percen-tatges d’atur més favorables: si baixa la po-blació activa, a causa de l’emigració, i esmantenen els llocs de treball, baixa neces-sàriament el percentatge d’atur: “pan parahoy...”. Si marxa més gent jove, qui pagaràles pensions d’aquest país envellit? Catalu-nya necessita tornar a crear llocs de treballque atreguin molta gent jove, que reequili-bri la proporció entre gent que treballa (i cotitza) i la molta gent gran dependent.

Necessitat de polítiques de suport a la família

No és el meu propòsit abordar en detall lespolítiques de suport a la família, cosa quees fa en altres articles d’aquest quadern.Concloc, en canvi, que hi ha la necessitatque es duguin a terme.

El 19 de febrer de 2014, al programa matinal“Hoy por hoy”, de la Cadena Ser, l’antic se-cretari d’Estat d’Economia del segon governdel president Zapatero, David Taguas, vaparlar d’economia i de la crisi, pocs diesabans de la seva mort. Va defensar el “xecnadó” que va implantar el president socia-lista per ajudar les famílies, que va tenir,però, una existència efímera. Així d’efímeresi inconsistents han estat les polítiques desuport a la família a Espanya. El grup de re-cerca dirigit per la Dra. María Teresa López,de la Càtedra Extraordinària de Polítiquesde Família de la Universitat Complutense,

Taula 2. Taxa bruta de natalitat de les mares estrangeres i de les espanyoles a Catalunya.Font: Institut d’Estadística de Catalunya. Elaboració pròpia.

Taula 1. Grups d’edat entre els espanyols i els estrangers a Catalunya el 2012. Font: Institut d’Estadística de Catalunya. Elaboració pròpia.

12 Malgrat la presència d’estrangers comunitaris a Catalunya, en general d’edats molt més avançades que els no comunitaris. 13 http://www.accionfamiliar.org/que-hacemos/catedra-extraordinaria-de-politicas-de-familia-ucm-afa.

Any Maresestrangeres

Maresespanyoles Total

2000 31,43 9,50 10,14

2006 20,32 10,21 11,50

2012 17,94 8,74 10,18

Grups d'edat Espanyols % d’espanyols % d’estrangersEstrangers Total

0 a 14 anys 984.584 15,42 16,74198.688 1.183.272

15 a 64 anys 4.145.208 64,93 80,46954.907 5.100.115

65 i més 1.254.337 19,65 2,8033.184 1.287.521

Total 6.384.129 100,00 100,001.186.779 7.570.908

QPF_2_Ponencias_Internet_Cuadernos de Po_Fami_2 09/12/14 08:49 Página 28

Page 29: DISSENY I AVALUACIÓ DE POLÍTIQUES FAMILIARS · disseny, la interpretació i l’avaluació de les polítiques familiars. La primera edició del ... mer pas en la recerca de l’eficiència

DISSENY I AVALUACIÓ DE POLÍTIQUES FAMILIARS · UIC

29

Administració supramunicipal no ha ende-gat encara polítiques locals orientades a lesfamílies.

De gripaus

Acabo tot recordant un altre simpàtic ani-malet, el gripau. Si té la desgràcia de caureen una olla amb aigua que s’està escalfanta foc lent, nota una sensació agradable. Amesura que l’aigua es va escalfant es trobaencara millor. Fins que és incapaç de reac-cionar i acaba bullit. La revista The Econo-mist (9.11.2013), tot referint-se a la previsióde l’augment proporcional de la poblaciópensionista al Regne Unit i el consegüentdescens de la població en edat de treballari de pagar impostos en els anys propers,alerta sobre la incapacitat dels polítics, comels gripaus, per a reaccionar devant de crisisque es van desfermant lentament. Conclouel setmanari britànic que hi ha molts mo-tius per a preocupar-se pel que fa a les pro-jeccions de població a la Gran Bretanya.

• CABRÉ I PLA, Anna. El sistema català de reproducció. Cent anys de singularitatdemogràfica. Barcelona: Enciclopèdia Catalana i Institut Català de laMediterrània, sèrie Mare Nostrum, 1999.

• CABRÉ I PLA, Anna; PÉREZ DÍAZ, Julio. “Envejecimiento demográfico enEspaña”. A CÍRCULO DE EMPRESARIOS. Las actividades económicas de laspersonas mayores. Madrid: SECOT, 1995.http://digital.csic.es/bitstream/10261/38745/1/1995seniors.pdf

• DENT, Harry. The Demograhic Cliff. Nova York: Portfolio/Penguin, 2014.

• DEVOLDER, Daniel; BUENO, Xiana. “Interacciones entre fecundidad y migración.Un estudio de las personas nacidas en el extranjero y residentes en Cataluña en2007”. Documents d’Anàlisi Geogràfica, vol. 57/3, (2011) p. 441-467.http://ddd.uab.cat/pub/dag/02121573v57n3/dag_a2011v57n3p441.pdf

• DIPUTACIÓ DE BARCELONA (amb l’assessorament de Cristina Brullet).Polítiques de suport a les famílies: una proposta des del món local. Barcelona:2003. http://www1.diba.cat/llibreria/pdf/43848.pdf

• DIVERSOS AUTORS. Barcelona Societat. Revista de coneixement i anàlisi social,núm. 15. Monogràfic sobre família i polítiques familiars. Barcelona: Ajuntamentde Barcelona, 2008.

• ESPING-ANDERSEN, Gøsta (coord.). El dèficit de natalitat a Europa. Lasingularitat del cas espanyol. Barcelona: Fundació La Caixa, col·lecció EstudisSocials, núm. 36, 2013.http://www.ara.cat/societat/natalitat_ARAFIL20131212_0002.pdf

• FLAQUER, Lluís. “Les polítiques familiars a Catalunya”. Via,Revista del Centred’Estudis Jordi Pujol, núm. 4,2009) p. 76-101.http://www.jordipujol.cat/files/articles/LlFlaquer.pdf

– Les polítiques de suport a les famílies: revisió i propostes. Barcelona: FundacióRafael Campalans, Els debats de la Fundació, núm. 2, 2005.

– Informe sobre la situació de la família a Catalunya. Un intent de diagnòstic.Barcelona: Generalitat de Catalunya, Secretaria de la Família, 2002.http://www20.gencat.cat/docs/dasc/01Departament/08Publicacions/Ambits%20tematics/Families/15informesituaciofamiliacat02/flaquer_informe_situacio_familia.pdf

• CARRERAS I VERDAGUER, Carles; MARTÍNEZ-RIGOL, Sergi. Previsions sobrel’evolució del consum a Catalunya, 2012-2022. Comertia, Ajuntament deBarcelona, Observatori del Comerç Urbà de la Universitat de Barcelona,2013.http://comerc.bcn.cat/sites/default/files/arxius/previsions_evolucio_consum_a_catalunya_2012-2022.pdf

• MORENO FUENTES, Francisco Javier; BRUQUETAS CALLEJO, María. Immigració iEstat del benestar a Espanya. Barcelona: Fundació La Caixa, col·lecció EstudisSocials, núm. 31, 2011.

• OECD. Health Reform: Meeting the Challenge of Ageing and MultipleMorbidities. OECD Publishing, 2011. http://dx.doi.org/10.1787/9789264122314-en

• PÉREZ DÍAZ, Julio. “Lʼenvelliment demogràfic a Catalunya”. II Jornades depoblació. La població a Catalunya. Centre dʼEstudis Demogràfics, 2005.http://digital.csic.es/bitstream/10261/13818/1/2005Jornades.pdf

• SAUVY, Alfred; HIRSCH, Anita. L’Europe submergée. Sud-Nord dans 30 ans.París: Dunod, 1987.

• VANDELLÓS, Josep Antoni. Catalunya, poble decadent. Barcelona: Edicions 62,1935 [1985].

BIBLIOGRAFIA

QPF_2_Ponencias_Internet_Cuadernos de Po_Fami_2 09/12/14 08:49 Página 29

Page 30: DISSENY I AVALUACIÓ DE POLÍTIQUES FAMILIARS · disseny, la interpretació i l’avaluació de les polítiques familiars. La primera edició del ... mer pas en la recerca de l’eficiència

10/01/2014

El Congreso votará a favor de equipararlas seis semanas de permiso de paternidad

LUIS IZQUIERDO, CRISTINA SENMadrid / Barcelona

Un paso más. Otro en el camino hacia laigualdad ante la paternidad. El Congreso sedispone a aprobar el mes que viene un in-forme que propone la ampliación del per-miso de paternidad desde los actuales 15días hasta las seis semanas, lo que en lapráctica lo haría equiparable a la parte dela baja de maternidad que la madre nopuede transferir a su pareja.

La petición forma parte del informe de lasubcomisión para el estudio de la Raciona-lización de Horarios, la Conciliación de laVida Personal, Familiar y Laboral y la Co-rresponsabilidad que ya fue aprobado porla Comisión de Igualdad del Congreso ycuyo compromiso es que obtenga el res-paldo del pleno de la Cámara.

Los votos de la mayoría de los partidos y laabstención del PSOE garantizan el respaldodel Congreso. Aunque con el matiz introdu-cido por el PP de que se llevará a efecto“cuando la situación económica lo per-mita”.

Pese a que las estrecheces presupuestariaspueden demorar todavía algún tiempo suprogresiva entrada en vigor, diferentesvoces de la comisión de Igualdad estimanun considerable avance el reconocimientode tal derecho, tal como se puso de relieve

30

Ressò en els mitjans

PREMSA

UIC · QUADERNS DE POLÍTIQUES FAMILIARS

LA VANGUARDIA

Empujón a los padres

en la sesión en la que fue aprobado el alu-dido informe.

La actual legislación establece que lamadre disfrutará de un permiso de mater-nidad de 16 semanas, de las cuales seis sonintransferibles y diez pueden ser tomadaspor el otro progenitor. El padre disfruta deun permiso de paternidad de 15 días quedeben seguir al nacimiento.

La propuesta consiste en equiparar la inde-legabilidad de las seis semanas para ambosprogenitores, lo que los colocaría en situa-ción de igualdad frente a sus respectivosempresarios. Después, la pareja debería de-cidir quién de los dos disfruta de las otrasdiez semanas o de qué forma las compar-ten. La única limitación es que no puede ha-cerse al mismo tiempo.

La portavoz de CiU en la comisión de Igual-

dad del Congreso, Lourdes Ciuró, explicaque existe una evidente desventaja en elplano laboral en el caso de las mujerescuando están en edad de tener hijos y, porello, un gran consenso sobre la propuesta eincluso sobre la necesidad de aprobar unaley de corresponsabilidad y conciliación –también prevista en el informe– que seacapaz de ponerlo en marcha.

Aunque ya hay una proposición de ley de laIzquierda Plural registrada en el Congreso,todo hace pensar que la ley que contengala medida deberá ser redactada por el Go-bierno. Aunque esta no parece un prioridadpara el Ejecutivo de Rajoy, el PP podría ju-garlo como baza de cara al programa elec-toral de los comicios de finales del 2015.

Los expertos coinciden en la idoneidad de lamedida, aunque admiten que sería difícil enestos momentos que los empresarios diesen

LUIS IZQUIERDOCRISTINA SENMadrid / Barcelona

Un paso más. Otro en el caminohacia la igualdad ante la paterni-dad. El Congreso se dispone aaprobar el mes que viene un in-forme que propone la ampliacióndel permiso de paternidad desdelos actuales 15 días hasta las seissemanas, lo que en la práctica loharía equiparable a la parte de labaja de maternidad que la madreno puede transferir a su pareja.La petición forma parte del in-

forme de la subcomisión para elestudio de la Racionalización deHorarios, la Conciliación de laVida Personal, Familiar y Labo-ral y la Corresponsabilidad queya fue aprobado por la Comisiónde Igualdad del Congreso y cuyocompromiso es que obtenga elrespaldo del pleno de la Cámara.Los votos de la mayoría de los

partidos y la abstención del PSOEgarantizan el respaldo del Con-greso. Aunque con elmatiz intro-ducido por el PP de que se lleva-rá a efecto “cuando la situacióneconómica lo permita”.Pese a que las estrecheces pre-

supuestarias pueden demorar to-davía algún tiempo su progresivaentrada en vigor, diferentes vo-ces de la comisión de Igualdad es-timan un considerable avance elreconocimiento de tal derecho,tal como se puso de relieve en lasesión en la que fue aprobado elaludido informe.La actual legislación establece

que lamadredisfrutará de unper-miso de maternidad de 16 sema-nas, de las cuales seis son intrans-feribles y diez pueden ser toma-das por el otro progenitor. El pa-dre disfruta de un permiso de pa-ternidad de 15 días que deben se-guir al nacimiento.La propuesta consiste en equi-

parar la indelegabilidad de lasseis semanas para ambos progeni-tores, lo que los colocaría en si-tuación de igualdad frente a susrespectivos empresarios. Des-pués, la pareja debería decidirquién de los dos disfruta de las

otras diez semanas o de qué for-ma las comparten. La única limi-tación es que no puede hacerse almismo tiempo.La portavoz deCiU en la comi-

sión de Igualdad del Congreso,Lourdes Ciuró, explica que exis-

te una evidente desventaja en elplano laboral en el caso de lasmu-jeres cuando están en edad de te-ner hijos y, por ello, un gran con-senso sobre la propuesta e inclu-so sobre la necesidad de aprobaruna ley de corresponsabilidad y

conciliación –también previstaen el informe– que sea capaz deponerlo en marcha.Aunque ya hay una proposi-

ción de ley de la Izquierda Pluralregistrada en el Congreso, todohace pensar que la ley que con-

tenga lamedida deberá ser redac-tada por el Gobierno. Aunque es-ta no parece un prioridad para elEjecutivo de Rajoy, el PP podríajugarlo como baza de cara al pro-grama electoral de los comiciosde finales del 2015.

EQUIPARACIÓN

Si llega a aplicarsela medida, padres ymadres disfrutaránde seis semanas juntos

PERMISO COMPARTIDO

Las diez semanasopcionales se puedendistribuir librementeentre los progenitores

Elpreciode la desigualdad

E

Empujóna lospadresEl Congreso votará a favor de equiparar las seis semanas de permiso de paternidad

]El precio de la desigualdades alto. Hoy en día, recuerdaSoledad Murillo, profesora deSociología de la Universidadde Salamanca, muchas muje-res jóvenes no tienen hijosporque saben que va a lastrarsu carrera profesional. Y sitoman la decisión, ¿qué senti-do tiene haber invertido enuna carrera, en unos estudios

si después se las expulsa o selas arrincona?Hay que ir cambiando las

miradas y este es un paso. EnIslandia, país ejemplar en es-tas políticas de igualdad –ca-da progenitor disfruta de tresmeses intransferibles, otrostres transferibles y en el 2016se ampliarán a cinco–, los es-tudios realizados han detecta-

do ya un acortamiento de labrecha laboral y un cambio enla forma en cómo los hombrescuidan de sus hijos. Y se espe-ra ver cómo influye en losniños esta forma de crecer dela mano de ambos.Porque estas seis semanas

pagadas, si finalmente se lo-gran, también abren la puertaa que los hombres perciban

de otra manera el cuidado deun niño, del cuidado en gene-ral y, a la postre, de la vida. Yya son unos cuantos los que loreivindican al entender quealgo se han perdido durantedemasiados años.Un estudio llevado a cabo

por varios profesores de Eco-nomía y Estadística de la Uni-versidad Complutense de Ma-

Los expertos coinciden en laidoneidad de la medida, aunqueadmiten que sería difícil en estosmomentos que los empresariosdiesen su apoyo. Lo importantees el carácter obligatorio de ex-clusividad para el padre; pues,aunque en teoría pueden compar-tirse diez semanas, lo cierto esque apenas se hace. Con datosdel año 2011, unos 318.000 permi-sos fueron para ellas, frente a los5.798 que fueron solicitados porlos padres.De lo que se trata enúltima ins-

tancia es precisamente de rever-tir esa tendencia. Y el principalobstáculo es, una vezmás, el eco-nómico. No sólo por las elevadas

tasas de paro, sino también por-que el coste de ampliar el permi-so de paternidad en España se es-tima en unos 100 millones deeuros anuales por semana. Estoes, si todos los hombres se cogie-sen seis semanas en lugar de los15 días actuales (13, más los dosde antaño para acudir al registro)el coste adicional para el Estadosería de 400 millones cada año.Es ahí, en el alcance económi-

co para unpaís que está reducien-do progresivamente su gasto pú-blico, donde entra en juego la po-sibilidad de que su implantaciónsea progresiva –se estudia una se-mana más cada año desde suaprobación– y siempre dentro deuna dinámica presupuestariamuy diferente de la actual.Pese a los matices, la intención

delCongreso de ampliar el permi-so de paternidad no puede reci-bir de entrada más que elogios:es un impulso a la igualdad, unposible cambio de mentalidadempresarial y de la mirada de lospropios hombres y de la sociedaden la corresponsabilidad fami-

liar, según destacan numerosasinvestigaciones. Pero es eso, unempujón en un camino en el queaún queda mucho por hacer ydonde es necesario actuar desdediferentes ámbitos, como recono-cen los expertos.Soledad Murillo, impulsora de

la ley de Igualdad que en el 2007estableció el primer permiso depaternidad remunerado sólo pa-ra los hombres (de 15 días), consi-dera que estos permisos pagadospor el Estado son fundamentalespara que el mundo del cuidado

–que pesa sobre las mujeres– seincorpore al ámbito de la empre-sa, que cambie la cultura empre-sarial a la hora de tener en cuen-ta cuáles son los roles masculi-nos. “Tener un hijo es cosa dedos”, afirma.Además, una mayor impli-

cación masculina en el cuidadode la familia incide, sin duda al-guna, en el camino de la igual-dad, en una mejor reincorpora-ción de la mujer en el mercadolaboral, en el bien de los peque-ños y en unos índices más altosde productividad si se estimulauna mayor implicación de loshombres en la vida familiar. Ytambién ayudaría al fomento de

la natalidad, muy débil en Espa-ña, como aseguran los numero-sos trabajos en la materia.¿Se puede lograr esto con una

ampliación del permiso de pater-nidad?Este permiso, explicaCon-suelo León, directora del Obser-vatorio de Políticas Familiares dela Universitat Internacional deCatalunya, es bueno, pero debe irasociado a otras medidas. Medi-das que vayanmás allá de losme-ses después del nacimiento y conlas que se facilite una verdaderacorresponsabilidad familiar sóli-da y de largo recorrido.Se está entrando, y esta amplia-

ción del permiso incidiría en ello,en un cambio de mentalidad, enla necesidad de asumir que la pa-ternidad no es un añadido en lavida de los hombres, sino unacuestión central. Pero tiene queir a más, señala Consuelo León,quien considera que la crisis y lapercepción de la volatilidad deltrabajo, la vivencia de que un díase puede estar arriba y al siguien-te abajo, está cambiando la visiónde los hombres sobre el equili-brio trabajo-hogar. “Ha supuestoalgunas dosis de humildad”, opi-na la experta.c

SEAN GALLUP / GETTY IMAGES

L IMITACIONES ECONÓMICAS

La ampliación delpermiso costaría100 millones al añopor cada semana más

CORRESPONSABIL IDAD

Los expertos alertansobre la importanciade una mayorimplicación masculina

NATALIDAD

La medidaquiere incentivarlos nacimientosen un país envejecido

L

drid y de la Universidad An-tonio de Nebrija ha estudia-do a fondo los diferentes sis-temas que funcionan princi-palmente en Europa y llega-do a la misma conclusión encuanto a la importancia de laimplicación masculina.La propuesta del trabajo

publicado en la revista Econo-mic Analysis Working Paperses la de introducir en Españaun sistema que denominan8/8/8. La fórmula se interpre-ta como ocho semanas de

permiso maternal obligato-rio, ocho semanas de permisopaternal obligatorio y ochosemanas más a distribuir acriterio de los padres. La pro-puesta se basa en la idea deque la equiparación del per-miso inicial entre hombre ymujer abre muchas posibilida-des para que los padres parti-cipen en mayor medida en lasegunda parte del permiso,aquella que se debe distribuirlibremente entre los progeni-tores.

El permiso de paternidadenEuropa

LA VANGUARDIAFUENTE: elaboración propia

Noruega*

Islandia

Suecia

Alemania**

Dinamarca

España

Francia

14

En vigor a partir de diciembre del 2012

Los padres podrán acogerse al permisopor un máximo de 6 meses y percibiránentre 330 € y 573 € al mesen función de que su dedicaciónsea parcial o total

12

8

2

2

2***

8

Permisos de paternidad remuneradosy exclusivos para el padre, en semanas

Con el 67% del sueldo y un máximode 1.800 €/mes

*

**

***

El reto. Muchos paíseseuropeos debaten sobrela necesidad de ampliarla paternidad

F

QPF_2_Ponencias_Internet_Cuadernos de Po_Fami_2 09/12/14 08:49 Página 30

Page 31: DISSENY I AVALUACIÓ DE POLÍTIQUES FAMILIARS · disseny, la interpretació i l’avaluació de les polítiques familiars. La primera edició del ... mer pas en la recerca de l’eficiència

31

DISSENY I AVALUACIÓ DE POLÍTIQUES FAMILIARS · UIC

su apoyo. Lo importante es el carácter obli-gatorio de exclusividad para el padre; pues,aunque en teoría pueden compartirse diezsemanas, lo cierto es que apenas se hace.Con datos del año 2011, unos 318.000 per-misos fueron para ellas, frente a los 5.798que fueron solicitados por los padres.

De lo que se trata en última instancia es pre-cisamente de revertir esa tendencia. Y elprincipal obstáculo es, una vez más, el eco-nómico. No sólo por las elevadas tasas deparo, sino también porque el coste de am-pliar el permiso de paternidad en España seestima en unos 100 millones de euros anua-les por semana. Esto es, si todos los hombresse cogiesen seis semanas en lugar de los 15días actuales (13, más los dos de antaño paraacudir al registro) el coste adicional para elEstado sería de 400 millones cada año.

Es ahí, en el alcance económico para unpaís que está reduciendo progresivamentesu gasto público, donde entra en juego laposibilidad de que su implantación sea pro-gresiva –se estudia una semana más cadaaño desde su aprobación– y siempre dentrode una dinámica presupuestaria muy dife-rente de la actual.

Pese a los matices, la intención del Congresode ampliar el permiso de paternidad nopuede recibir de entrada más que elogios: esun impulso a la igualdad, un posible cambiode mentalidad empresarial y de la miradade los propios hombres y de la sociedad enla corresponsabilidad familiar familiar,según destacan numerosas investigaciones.Pero es eso, un empujón en un camino en elque aún queda mucho por hacer y donde esnecesario actuar desde diferentes ámbitos,como reconocen los expertos.

Soledad Murillo, impulsora de la ley deIgualdad que en el 2007 estableció el primerpermiso de paternidad remunerado sólopara los hombres (de 15 días), considera queestos permisos pagados por el Estado sonfundamentales para que el mundo del cui-dado –que pesa sobre las mujeres– se incor-pore al ámbito de la empresa, que cambie lacultura empresarial a la hora de tener encuenta cuáles son los roles masculinos.“Tener un hijo es cosa de dos”, afirma.

Además, una mayor implicación masculinaen el cuidado de la familia incide, sin dudaalguna, en el camino de la igualdad, en unamejor reincorporación de la mujer en elmercado laboral, en el bien de los pequeñosy en unos índices más altos de productivi-

dad si se estimula una mayor implicaciónde los hombres en la vida familiar. Y tam-bién ayudaría al fomento de la natalidad,muy débil en España, como aseguran losnumerosos trabajos en la materia.

¿Se puede lograr esto con una ampliacióndel permiso de paternidad? Este permiso,explica Consuelo León, directora del Obser-vatorio de Políticas Familiares de la Univer-sitat Internacional de Catalunya, es bueno,pero debe ir asociado a otras medidas. Me-didas que vayan más allá de los meses des-pués del nacimiento y con las que se faciliteuna verdadera corresponsabilidad familiarsólida y de largo recorrido.

Se está entrando, y esta ampliación del per-miso incidiría en ello, en un cambio dementalidad, en la necesidad de asumir quela paternidad no es un añadido en la vidade los hombres, sino una cuestión central.Pero tiene que ir a más, señala ConsueloLeón, quien considera que la crisis y la per-cepción de la volatilidad del trabajo, la vi-vencia de que un día se puede estar arribay al siguiente abajo, está cambiando la vi-sión de los hombres sobre el equilibrio tra-bajo-hogar. “Ha supuesto algunas dosis dehumildad”, opina la experta.

EQUIPARACIÓN

Si llega a aplicarse la medida, padres y ma-dres disfrutarán de seis semanas juntos

PERMISO COMPARTIDO

Las diez semanas opcionales se pueden dis-tribuir libremente entre los progenitores

LIMITACIONES ECONÓMICAS

La ampliación del permiso costaría 100 mi-llones al año por cada semana más

CORRESPONSABILIDAD

Los expertos alertan sobre la importanciade una mayor implicación masculina

NATALIDAD

La medida quiere incentivar los nacimientosen un país envejecido

El precio de la desigualdad

El precio de la desigualdad es alto. Hoy endía, recuerda Soledad Murillo, profesora deSociología de la Universidad de Salamanca,

muchas mujeres jóvenes no tienen hijosporque saben que va a lastrar su carreraprofesional. Y si toman la decisión, ¿quésentido tiene haber invertido en una ca-rrera, en unos estudios si después se las ex-pulsa o se las arrincona?

Hay que ir cambiando las miradas y este esun paso. En Islandia, país ejemplar en estaspolíticas de igualdad –cada progenitor dis-fruta de tres meses intransferibles, otrostres transferibles y en el 2016 se ampliarána cinco–, los estudios realizados han detec-tado ya un acortamiento de la brecha labo-ral y un cambio en la forma en cómo loshombres cuidan de sus hijos. Y se esperaver cómo influye en los niños esta forma decrecer de la mano de ambos.

Porque estas seis semanas pagadas, si fi-nalmente se logran, también abren lapuerta a que los hombres perciban de otramanera el cuidado de un niño, del cuidadoen general y, a la postre, de la vida. Y ya sonunos cuantos los que lo reivindican al en-tender que algo se han perdido durante de-masiados años.

Un estudio llevado a cabo por varios profe-sores de Economía y Estadística de la Uni-versidad Complutense de Madrid y de laUniversidad Antonio de Nebrija ha estu-diado a fondo los diferentes sistemas quefuncionan principalmente en Europa y lle-gado a la misma conclusión en cuanto a laimportancia de la implicación masculina.

La propuesta del trabajo publicado en la re-vista Economic Analysis Working Papers esla de introducir en España un sistema quedenominan 8/8/8. La fórmula se interpretacomo ocho semanas de permiso maternalobligatorio, ocho semanas de permiso pa-ternal obligatorio y ocho semanas más adistribuir a criterio de los padres. La pro-puesta se basa en la idea de que la equipa-ración del permiso inicial entre hombre ymujer abre muchas posibilidades para quelos padres participen en mayor medida enla segunda parte del permiso, aquella quese debe distribuir libremente entre los pro-genitores.

QPF_2_Ponencias_Internet_Cuadernos de Po_Fami_2 09/12/14 08:49 Página 31

Page 32: DISSENY I AVALUACIÓ DE POLÍTIQUES FAMILIARS · disseny, la interpretació i l’avaluació de les polítiques familiars. La primera edició del ... mer pas en la recerca de l’eficiència

LA VANGUARDIA

Más permiso si se apunta el hombre

32

UIC · QUADERNS DE POLÍTIQUES FAMILIARS

10/01/2014

Francia concederá seis meses adicionalesde licencia por paternidad si se reparte

Apartir del próximo mes de julio todas lasparejas francesas que acaben de tener unhijo podrán disfrutar de seis meses adicio-nales de permiso temporal de paternidad.Con una condición: que sea el hombre quiendeje su trabajo... Esta medida, toda una re-volución en un país que no se caracterizapor ser de los más avanzados en la materiade paridad, es la novedad simbólicamentemás importante del proyecto de ley para laIgualdad entre los Hombres y las Mujeres,actualmente en discusión en el Parlamento.Aprobada por el Gobierno el verano pasadoa iniciativa de la ministra de los Derechosde las Mujeres, Najat Vallaud-Belkacem, lanueva norma recibió en septiembre la luzverde del Senado y entre los próximos días20 y 24 debe ser discutida y aprobada por laAsamblea Nacional.

La reforma del permiso de paternidad en-trará en vigor, en principio, el 1 de julio.Hasta ahora, además de la baja de materni-dad a la que tiene derecho la madre antes ydespués del parto –16 semanas, durante lascuales se percibe el 100% del salario–, lasparejas con un hijo podían pedir un permisoadicional de paternidad de seis meses, bienpara dejar temporalmente el trabajo, bienpara reducir su jornada laboral, llamadocomplemento de libre elección de actividad.El progenitor que se acoge recibe duranteeste tiempo una ayuda pública de entre 330

La ministra Vallaud-Belkacem

LLUÍS URÍAParís. Corresponsal

A partir del próximomes de julio todaslas parejas france-sas que acaben detener un hijo po-

drán disfrutar de seismeses adi-cionales de permiso temporalde paternidad. Con una condi-ción: que sea el hombre quiendeje su trabajo... Esta medida,toda una revolución en un paísque no se caracteriza por ser delosmás avanzados en lamateriade paridad, es la novedad simbó-licamente más importante delproyecto de ley para la Igual-dad entre losHombres y lasMu-jeres, actualmente en discusiónen el Parlamento. Aprobada porel Gobierno el verano pasado ainiciativa de la ministra de losDerechos de las Mujeres, NajatVallaud-Belkacem, la nuevanorma recibió en septiembre laluz verde del Senado y entre lospróximos días 20 y 24 debe serdiscutida y aprobada por laAsamblea Nacional.La reformadel permiso de pa-

ternidad entrará en vigor, enprincipio, el 1 de julio. Hastaahora, además de la baja dema-ternidad a la que tiene derechola madre antes y después delparto –16 semanas, durante lascuales se percibe el 100%del sa-lario–, las parejas con un hijopodían pedir un permiso adicio-nal de paternidad de seismeses,bien para dejar temporalmenteel trabajo, bien para reducir sujornada laboral, llamado comple-mento de libre elección de activi-dad. El progenitor que se acogerecibe durante este tiempo unaayuda pública de entre 330 y

573 euros al mes, en función desi su dedicación es parcial o de-ja totalmente el trabajo.A partir del próximo verano,

la misma pareja podrá tomarseotros seis meses adicionalescon la condición de que el bene-ficiario sea el otro progenitor.De forma análoga, las parejas

con dos hijos o más podrán en-cadenar hasta tres años de per-miso con la condición de queseis meses los asuma el otromiembro. En la medida que lospermisos están dirigidos indis-tintamente a la mujer y al hom-bre, se habla siempre del otro.Pero lo cierto es que el otro acos-tumbra a ser el hombre: de los600.000 beneficiarios de estaayuda, el 97% son mujeres. Y elGobierno aspira a que los usua-rios masculinos pasen de los18.000 actuales a 100.000 deaquí a finales del año 2017.Un sondeo del instituto de

opinión Ifop ha confirmado queel 89% de los franceses ve conbuenos ojos esta reforma. Pero¿es eso indicativo de la respues-ta que darán en la práctica? LaUnión Nacional de Asociacio-nes Familiares (UNAF) no estámuy convencida. Por el contra-rio, considera que muy pocospadres se acogerán –o “podrámacogerse”– a este permiso, loque conllevará en ciertos casosuna “amputación” de los dere-chos actuales de las familias.Eso puede ser así en el caso delas parejas con más de dos hi-jos, que ya disfrutan hoy de has-ta tres años de permiso pero sincondición ninguna.c

PATRICK KOVARIK / AFP PHOTO

Tras 16 semanas debaja maternal, madreso padres puedendejar el trabajo entre6 meses y 3 años

d

Hasta ahora,de los 600.000beneficiariosde las ayudas,el 97% son mujeres

LLUÍS URÍAParís. Corresponsal

y 573 euros al mes, en función de si su dedi-cación es parcial o deja totalmente el trabajo.

A partir del próximo verano, la misma pa-reja podrá tomarse otros seis meses adicio-nales con la condición de que el beneficiariosea el otro progenitor. De forma análoga,las parejas con dos hijos o más podrán en-cadenar hasta tres años de permiso con lacondición de que seis meses los asuma elotro miembro. En la medida que los permi-sos están dirigidos indistintamente a lamujer y al hombre, se habla siempre delotro. Pero lo cierto es que el otro acostum-bra a ser el hombre: de los 600.000 benefi-ciarios de esta ayuda, el 97% son mujeres.Y el Gobierno aspira a que los usuariosmasculinos pasen de los 18.000 actuales a100.000 de aquí a finales del año 2017.

Un sondeo del instituto de opinión Ifop haconfirmado que el 89% de los franceses vecon buenos ojos esta reforma. Pero ¿es esoindicativo de la respuesta que darán en lapráctica? La Unión Nacional de AsociacionesFamiliares (UNAF) no está muy convencida.Por el contrario, considera que muy pocospadres se acogerán –o “podrám acogerse”–a este permiso, lo que conllevará en ciertoscasos una “amputación” de los derechos ac-tuales de las familias. Eso puede ser así enel caso de las parejas con más de dos hijos,que ya disfrutan hoy de hasta tres años depermiso pero sin condición ninguna.

Hasta ahora, de los 600.000 beneficiarios delas ayudas, el 97% son mujeres

Más permiso si seapunta el hombre

QPF_2_Ponencias_Internet_Cuadernos de Po_Fami_2 09/12/14 08:49 Página 32

Page 33: DISSENY I AVALUACIÓ DE POLÍTIQUES FAMILIARS · disseny, la interpretació i l’avaluació de les polítiques familiars. La primera edició del ... mer pas en la recerca de l’eficiència

33

LA VANGUARDIA

Te cuido para que me cuides

DISSENY I AVALUACIÓ DE POLÍTIQUES FAMILIARS · UIC

08/03/2014

FLos datos recientes del INE sobre la com-posición de los hogares invitan a reflexio-nar.

Estamos mejor formados: el número depersonas con estudios de tercer grado haaumentado en casi tres millones en los diezúltimos años. Pero también somos más po-bres: casi seis millones de viviendas –una decada tres– tienen pagos pendientes o hipo-tecas, prácticamente el doble que en elcenso anterior.

Y el reciente informe de la Fundació “laCaixa” sobre la tendencia consolidada alhijo único en España es también revelador.El título es en sí mismo significativo: El dé-ficit de la natalidad en Europa. La singula-ridad del caso español. ¿No queremos o nopodemos tener más hijos? La crisis econó-mica y el paro sólo ponen el dedo en lallaga. Otros factores como el difícil accesoa una vivienda digna y la escasez de políti-cas familiares no contribuyen a que este pa-norama mejore.

¿Quién nos cuidará en un futuro? ¿Qué costesocial tiene la dependencia actual y futura?No hablamos sólo de la sostenibilidad delEstado de bienestar, sino de nuestro modelode sociedad. Las personas que viven solases algo que crece como tendencia. Dehecho, el número medio de miembros porhogar se ha reducido a 2,58 personas en2011, respecto a las 2,86 del año 2001. Hoy,en 1.709.186 hogares reside una persona

C. LEÓN LLORENTE, directora del Observatoriode Políticas Familiares, IESF UIC

C

L os datos recientes del INEsobre la composición de loshogares invitan a reflexio-nar. Estamos mejor forma-

dos: el número de personas con estu-dios de tercer grado ha aumentado encasi tres millones en los diez últimosaños. Pero también somos más po-bres: casi seis millones de viviendas–una de cada tres– tienen pagos pen-dientes o hipotecas, prácticamente eldoble que en el censo anterior.Y el reciente informe de la Funda-

ció LaCaixa sobre la tendencia conso-lidada al hijo único en España es tam-bién revelador. El título es en sí mis-mo significativo:El déficit de la natali-dad en Europa. La singularidad del ca-so español. ¿No queremos o no pode-mos tener más hijos? La crisis econó-mica y el paro sólo ponen el dedo enla llaga. Otros factores como el difícilacceso a una vivienda digna y la esca-sez de políticas familiares no contri-buyen a que este panorama mejore.¿Quién nos cuidará en un futuro?

¿Qué coste social tiene la dependen-cia actual y futura? No hablamos sólode la sostenibilidad del Estado debienestar, sino de nuestro modelo desociedad. Las personas que viven so-las es algo que crece como tendencia.De hecho, el númeromedio demiem-

bros por hogar se ha reducido a 2,58personas en 2011, respecto a las 2,86del año 2001. Hoy, en 1.709.186 hoga-res reside una persona sola mayor de65 años, un 25,8% más que hace 10años. En tres de cada cuatro de estoshogares reside una mujer. Nuestrosmayores están solos y probablementenecesitados de atención. La UE estáimpulsando desde el año pasado di-rectrices claras que animan amejorary fortalecer la solidaridad intergene-racional. Por algo será. La familia si-gue siendo un ámbito privilegiado decuidado y atención y no deberíamosdejar este tema en manos de otros.Si miramos al futuro la tendencia

no es halagüeña: desciende un 32,8%el número de hogares formados poruna pareja con tres o más hijos. Loshogares de parejas sin hijos han au-mentado, y rozan los cuatro millones.Seamos claros: 8 millones de perso-nas en el futuro no van a tener descen-dientes directos que los cuiden.Es cierto que han crecido el núme-

ro de familias reconstituidas. De las7.060.230 parejas con hijos, hay496.135 que tiene algún hijo no co-mún a ambos miembros. Esta cifra esel doble que hace 10 años. Pero lo fun-damental es la escasa natalidad y el in-vierno demográfico en el que estamosinmersos. El “te cuido para que mecuides” sigue funcionando. Al Estado,la empresa y la sociedad sólo les restarespaldar a través de un gran pacto so-cial el valor de la familia. Más barata,más segura, más previsible y, desdeluego, la mejor cédula identitaria delindividuo, de la persona humana.c

Ocho millones de personasen el futuro no vana tener descendientesdirectos que los cuiden

Tecuidoparaquemecuides

Consuelo León Llorente, directora del Observatorio de Políticas Familiares, IESF UIC

sola mayor de 65 años, un 25,8% más quehace 10 años. En tres de cada cuatro deestos hogares reside una mujer. Nuestrosmayores están solos y probablemente ne-cesitados de atención. La UE está impul-sando desde el año pasado directricesclaras que animan a mejorar y fortalecer lasolidaridad intergeneracional. Por algoserá. La familia sigue siendo un ámbito pri-vilegiado de cuidado y atención y no debe-ríamos dejar este tema en manos de otros.

Si miramos al futuro la tendencia no es ha-lagüeña: desciende un 32,8% el número dehogares formados por una pareja con treso más hijos. Los hogares de parejas sin hijoshan aumentado, y rozan los cuatro millo-nes. Seamos claros: 8 millones de personasen el futuro no van a tener descendientesdirectos que los cuiden.

Es cierto que han crecido el número de fa-milias reconstituidas. De las 7.060.230 pa-rejas con hijos, hay 496.135 que tiene algúnhijo no común a ambos miembros. Estacifra es el doble que hace 10 años. Pero lofundamental es la escasa natalidad y el in-vierno demográfico en el que estamos in-mersos. El “te cuido para que me cuides”sigue funcionando. Al Estado, la empresa yla sociedad sólo les resta respaldar a travésde un gran pacto social el valor de la fami-lia. Más barata, más segura, más previsibley, desde luego, la mejor cédula identitariadel individuo, de la persona humana.

DEBATE. La crisis socialConsuelo León Llorente

22/11/2014

QPF_2_Ponencias_Internet_Cuadernos de Po_Fami_2 09/12/14 08:49 Página 33

Page 34: DISSENY I AVALUACIÓ DE POLÍTIQUES FAMILIARS · disseny, la interpretació i l’avaluació de les polítiques familiars. La primera edició del ... mer pas en la recerca de l’eficiència

34

UIC · QUADERNS DE POLÍTIQUES FAMILIARS

nes oportunas y determinar el mejoracuerdo posible. Son las protagonistas ysólo a ellas pertenece en exclusiva la deci-sión final. Posibilitar esto es tarea del me-diador.

La tarea de mediación exige una formaciónespecífica basada en la profundización y es-tudio del espíritu de las diferentes leyes demediación, desarrollando aptitudes, habili-dades y técnicas que permitan a la personaafrontar adecuadamente situaciones deconflicto y actuar con eficacia. De un media-dor se espera que ponga en evidencia lasnecesidades que tiene cada uno priorizandolos diferentes intereses en juego en una ne-gociación, ofreciendo un medio propiciopara establecer o restablecer una comuni-cación constructiva entre las partes, que fa-cilite el diálogo y la comprensión. Esimportante que en el proceso se prime laintervención preventiva, pues con las mis-mas herramientas y esfuerzo que ponemosal solucionar los conflictos debería lograrseprevenirlo, evitando su nacimiento o bien,cuando ya se ha dado, antes de la ruptura,salvando las diferencias.

Los poderes públicos y los agentes socialeshan empezado a detectar la importancia deque nuestra sociedad se apoye en relacionesfuertes frente al avance de una sociedad lí-quida o desvinculada. Vale la pena ponersemanos a la obra.

P. LACORTE TIER, coord. máster en Mediacióny Resolución de Conflictos Familiares (UIC)

P

S egún la estadística difundidarecientemente por el Conse-jo General del Poder Judicialtodas las modalidades de di-

soluciónmatrimonial (separación, di-vorcio, nulidad) se han incrementadoen el primer trimestre de 2014. Lleva-mos años observando este fenómenoque parece imparable. Las rupturasfamiliares tienen un elevado costepersonal para cada uno de los miem-bros de esas familias, pero, además, elaumento de las disoluciones familia-res provoca pérdidas económicas y so-ciales importantes. No es indiferenteque las familias se rompan.Las recomendaciones del Consejo

deMinistros a los estados del ConsejodeEuropa reconocen estas perjudicia-les consecuencias y, buscando vías desolución a esta realidad, desde la UEse promueve, desde 1998, la media-ción familiar. En España las autono-mías regulan la mediación y la actua-ción delmediador ampliando su ámbi-to de actuaciónmás allá de los conflic-tosmencionados: separaciones, divor-cio o nulidad, llegando a intervenirconflictos intergeneracionales.El objetivo del mediador no es ofre-

cer soluciones concretas a las partes,sino más ser un medio para estable-cer, o en su caso restablecer, una co-

municación constructiva. La media-ción supone promover una transfor-mación cualitativa de la interacciónhumana. Son las personas involucra-das en el conflicto quienes deben to-mar las decisiones oportunas y deter-minar el mejor acuerdo posible. Sonlas protagonistas y sólo a ellas pertene-ce en exclusiva la decisión final. Posi-bilitar esto es tarea del mediador.La tarea demediación exige una for-

mación específica basada en la profun-dización y estudio del espíritu de lasdiferentes leyes de mediación, desa-rrollando aptitudes, habilidades y téc-nicas que permitan a la persona afron-tar adecuadamente situaciones deconflicto y actuar con eficacia. De unmediador se espera que ponga en evi-dencia las necesidades que tiene cadauno priorizando los diferentes intere-ses en juego en una negociación, ofre-ciendo un medio propicio para esta-blecer o restablecer una comunica-ción constructiva entre las partes, quefacilite el diálogo y la comprensión.Es importante que en el proceso se pri-me la intervención preventiva, puescon lasmismas herramientas y esfuer-zo que ponemos al solucionar los con-flictos debería lograrse prevenirlo, evi-tando su nacimiento o bien, cuandoya se ha dado, antes de la ruptura, sal-vando las diferencias.Los poderes públicos y los agentes

sociales han empezado a detectar laimportancia de que nuestra sociedadse apoye en relaciones fuertes frenteal avance de una sociedad líquida odesvinculada. Vale la pena ponersemanos a la obra.c

La mediación suponepromover unatransformación cualitativade la interacción humana

Rupturas ymediación

LA VANGUARDIA

Rupturas y mediación

20/9/2014

Según la estadística difundida reciente-mente por el Consejo General del Poder Ju-dicial todas las modalidades de disoluciónmatrimonial (separación, divorcio, nulidad)se han incrementado en el primer trimestrede 2014. Llevamos años observando este fe-nómeno que parece imparable. Las ruptu-ras familiares tienen un elevado costepersonal para cada uno de los miembros deesas familias, pero, además, el aumento delas disoluciones familiares provoca pérdi-das económicas y sociales importantes. Noes indiferente que las familias se rompan.

Las recomendaciones del Consejo de Minis-tros a los estados del Consejo de Europa re-conocen estas perjudiciales consecuenciasy, buscando vías de solución a esta realidad,desde la UE se promueve, desde 1998, lamediación familiar. En España las autono-mías regulan la mediación y la actuacióndel mediador ampliando su ámbito de ac-tuación más allá de los conflictos mencio-nados: separaciones, divorcio o nulidad,llegando a intervenir conflictos intergene-racionales.

El objetivo del mediador no es ofrecer solu-ciones concretas a las partes, sino más serun medio para establecer, o en su caso res-tablecer, una comunicación constructiva. Lamediación supone promover una transfor-mación cualitativa de la interacción hu-mana. Son las personas involucradas en elconflicto quienes deben tomar las decisio-

P. Lacorte Tier, coord. máster en Mediación y Resolu-ción de Conflictos Familiares (UIC)

DEBATE. La familiaPilar Lacorte Tier

QPF_2_Ponencias_Internet_Cuadernos de Po_Fami_2 09/12/14 08:49 Página 34

Page 35: DISSENY I AVALUACIÓ DE POLÍTIQUES FAMILIARS · disseny, la interpretació i l’avaluació de les polítiques familiars. La primera edició del ... mer pas en la recerca de l’eficiència

35

En el primer caso, el Personal Income Taxfavorece la declaración conjunta de losmiembros de la unidad familiar medianteuna escala tributaria específica infinita-mente más ventajosa que las declaracionesindividuales. Este impuesto permite la dis-minución de los ingresos fiscales con motivode ciertos gastos familiares como los médi-cos, los intereses de préstamos para finan-ciar estudios y para adquirir la residenciahabitual y la segunda residencia, así comoimportantes deducciones fiscales por hijo.

Pero donde se toma más en serio la situa-ción familiar en el ámbito tributario es, sinduda, en el francés Impôt sur le Revenu (im-puesto sobre la renta), donde todas las uni-dades familiares declaran lo que se llamael cociente familiar; es decir, todos los in-gresos sumados de la familia se dividen porcada miembro de la unidad familiar (cón-yuges e hijos), de manera que cada partefiscal es como si hiciera su propia declara-ción y, al final, la cuota tributaria de cadauna es sumada. De esta manera, se ayuda adisminuir la progresividad fiscal de las uni-dades familiares. Por otra parte, es un sis-tema que considera como gastos familiares,a efectos fiscales, la guardería y los traba-jadores contratados para servicios en elhogar.

Si realmente queremos cambiar la tenden-cia demográfica hay que tener en cuenta lomás importante que cada familia aporta ala sociedad: las futuras generaciones. La re-forma fiscal va en la buena dirección, peroqueda todavía mucho camino por recorrer.

DISSENY I AVALUACIÓ DE POLÍTIQUES FAMILIARS · UIC

Expansión / Catalunya

30/06/2014

La nueva reforma fiscal se ha anunciadocomo favorecedora de la familia y eso sonbuenas noticias. Con ello España recortaráalgo las distancias que le separan de susvecinos, ya que está entre los países quemenos beneficios fiscales conceden a las fa-milias en el impuesto sobre la renta, segúnel último informe de la OCDE, de abril deeste año. Un seminario sobre políticas fa-miliares, organizado por la Universitat Internacional de Catalunya, abordó recien-temente la cuestión de la presión fiscal quesufren las familias en España, en compara-ción con la situación que viven otros paísescomo Estados Unidos o Francia.

Xavier Capelles, experto en fiscalidad, dejómuy claro que el actual IRPF no tiene enconsideración a la familia, favoreciendo lasdeclaraciones individuales y sin valorar lascargas familiares. En España no sale acuenta tener hijos, ya que las deduccionesson mínimas y no se consideran la mayorparte de los gastos que implica su cuidadoy educación. Así, no es de extrañar que el40% de las familias numerosas estén en ellímite de la pobreza y que el índice de na-talidad esté por debajo del reemplazo ge-neracional.

Muy distinta es la situación de países comoEstados Unidos o nuestra vecina, Francia:dos modelos fiscales muy diferentes peroque coinciden plenamente en dar relevan-cia fiscal a la unidad familiar.

OPINIÓNMontserrat Gas Aixendri

Reforma fiscal y familia

QPF_2_Ponencias_Internet_Cuadernos de Po_Fami_2 09/12/14 08:49 Página 35

Page 36: DISSENY I AVALUACIÓ DE POLÍTIQUES FAMILIARS · disseny, la interpretació i l’avaluació de les polítiques familiars. La primera edició del ... mer pas en la recerca de l’eficiència

Els plans de família a Catalunya en el context de l'Estat espanyol

PONENCIA

www.uic.es/iesf

QPF_2_Ponencias_Internet_Cuadernos de Po_Fami_2 09/12/14 08:49 Página 36