DISSABTE, 21 DE SETEMBRE DE 2013, 19 h · VICTUS 1714 Inspirat en la novel·la d’Albert Sánchez...
2
2013—2014 Simfònics al Palau VICTUS 1714 Inspirat en la novel·la d’Albert Sánchez Piñol DISSABTE, 21 DE SETEMBRE DE 2013, 19 h Sala de Concerts Mar Ulldemolins i Xavier Pomerol, narradors Cor Madrigal (Mireia Barrera, directora) Orquestra Simfònica del Vallès Rubén Gimeno, director Trobaràs més informació sobre les obres, els compositors i els intèrprets a les Impressions des del quart faristol, al web: www.osvalles.com Amb la col·laboració especial de Catalunya Música, que enregistra aquest concert. Per tornar-lo a escoltar, consulteu la programació a www.catmusica.cat Amb la col·laboració de: Patrocinador del cicle: Amb el suport de: Cor Madrigal va ser fundat per Manuel Cabero el 1951. Des del 1993 Mireia Barrera n’assumeix la direcció. L’activitat del cor se centra en el repertori dels segles XX i XXI. Alhora, aborda la literatura coral-orquestral barroca i clàssica. Ha estat dirigit per grans batutes, com Celibidache, Comissiona, Cambreling, McCreesh, Foster, Mas, Pons, Ros Marbà, Rostropóvitx, etc. Cal remarcar les seves gires per Euskadi i Andalusia amb l’Orquesta Barroca de Sevilla, amb la Sinfónica de Galicia a la Corunya i Lisboa i les actuacions als festivals de música antiga de Barcelona i Aranjuez, als cicles Ibercamera i Grandes Intérpretes de la UAM a l’Auditorio Nacional de Madrid. El Cor Madrigal té la col·laboració de l’Institut Català d’Empreses Culturals. L’Orquestra Simfònica del Vallès (OSV) va néixer el 1987 en el si de l’Associació d’Amics de l’Òpera de Sabadell i molt aviat s’estructurà com una societat anònima laboral en què els treballadors són alhora els propietaris. La seva activitat se centra a la ciutat de Sabadell, amb una temporada pròpia i com a orquestra del circuït Òpera a Catalunya, i al Palau de la Música Catalana, amb el cicle Concerts Simfònics. N’han estat directors A. Argudo (1988-1992), J. Mora (1993-1997), S. Brotons (1997-2002), E. Colomer (2002-2005) i D. Giménez Carreras (2006-2009). Des del setembre de 2009 ho és Rubén Gimeno. L’OSV té el suport de la Fundació Banc Sabadell, de l’Ajuntament de Sabadell, dels grups Torra SA i Bardet, així com del Departament de Cultura de la Generalitat i de l’ICEC. L’OSV ha rebut, entre d’altres, el Premi Nacional de Música 1992, atorgat per la Generalitat de Catalunya, i la Medalla d’Honor 2012 de la ciutat de Sabadell. Rubén Gimeno, director titular de l’OSV, s’inicià en la direcció amb James Ross i es graduà a la Universitat de Maryland. Posteriorment estudià al Conservatori d’Estocolm, amb J. Panula, A. Gilbert, E. P. Salonen, J. P. Saraste i L. Slatkin. Ha col·laborat amb moltes orquestres espanyoles (simfòniques de Galícia, Bilbao, Principat d’Astúries i Tenerife, Nacional d’Espanya, Orquestra d’Euskadi, OBC, Ciudad de Granada, Comunidad de Madrid, Palau de les Arts de València, etc.) i estrangeres (Norrkoping Symphony, Gavle Symphony, de Cambra de Ginebra, MMCK del Japó, Nacional de Colòmbia, etc.). Ha col·laborat amb solistes importants com Midori, S. Isserlis, D. Sitkovetski, K. Gerstein, M. Bayo o M. Camilo.
Transcript of DISSABTE, 21 DE SETEMBRE DE 2013, 19 h · VICTUS 1714 Inspirat en la novel·la d’Albert Sánchez...
2013—2014
Simfònics al Palau
VICTUS 1714Inspirat en la novel·la d’Albert Sánchez Piñol
DISSABTE, 21 DE SETEMBRE DE 2013, 19 hSala de Concerts
Mar Ulldemolins i Xavier Pomerol, narradorsCor Madrigal (Mireia Barrera, directora)
Orquestra Simfònica del VallèsRubén Gimeno, director
Trobaràs més informació sobre les obres, els compositors i els intèrprets a les Impressions des del quart faristol, al web: www.osvalles.comAmb la col·laboració especial de Catalunya Música, que enregistra aquest concert. Per tornar-lo a escoltar, consulteu la programació a www.catmusica.cat
Amb la col·laboració de:
Patrocinador del cicle:
Amb el suport de:
Cor Madrigal va ser fundat per Manuel Cabero el 1951. Des del 1993 Mireia Barrera n’assumeix la direcció. L’activitat del cor se centra en el repertori dels segles XX i XXI. Alhora, aborda la literatura coral-orquestral barroca i clàssica. Ha estat dirigit per grans batutes, com Celibidache, Comissiona, Cambreling, McCreesh, Foster, Mas, Pons, Ros Marbà, Rostropóvitx, etc.
Cal remarcar les seves gires per Euskadi i Andalusia amb l’Orquesta Barroca de Sevilla, amb la Sinfónica de Galicia a la Corunya i Lisboa i les actuacions als festivals de música antiga de Barcelona i Aranjuez, als cicles Ibercamera i Grandes Intérpretes de la UAM a l’Auditorio Nacional de Madrid. El Cor Madrigal té la col·laboració de l’Institut Català d’Empreses Culturals.
L’Orquestra Simfònica del Vallès (OSV) va néixer el 1987 en el si de l’Associació d’Amics de l’Òpera de Sabadell i molt aviat s’estructurà com una societat anònima laboral en què els treballadors són alhora els propietaris. La seva activitat se centra a la ciutat de Sabadell, amb una temporada pròpia i com a orquestra del circuït Òpera a Catalunya, i al Palau de la Música Catalana, amb el cicle Concerts Simfònics.
N’han estat directors A. Argudo (1988-1992), J. Mora (1993-1997), S. Brotons (1997-2002), E. Colomer (2002-2005) i D. Giménez Carreras (2006-2009). Des del setembre de 2009 ho és Rubén Gimeno. L’OSV té el suport de la Fundació Banc Sabadell, de l’Ajuntament de Sabadell, dels grups Torra SA i Bardet, així com del Departament de Cultura de la Generalitat i de l’ICEC. L’OSV ha rebut, entre d’altres, el Premi Nacional de Música 1992, atorgat per la Generalitat de Catalunya, i la Medalla d’Honor 2012 de la ciutat de Sabadell.
Rubén Gimeno, director titular de l’OSV, s’inicià en la direcció amb James Ross i es graduà a la Universitat de Maryland. Posteriorment estudià al Conservatori d’Estocolm, amb J. Panula, A. Gilbert, E. P. Salonen, J. P. Saraste i L. Slatkin. Ha col·laborat amb moltes orquestres espanyoles (simfòniques de Galícia, Bilbao, Principat d’Astúries i Tenerife, Nacional d’Espanya, Orquestra d’Euskadi, OBC, Ciudad de Granada, Comunidad de Madrid, Palau de les Arts de València, etc.) i estrangeres (Norrkoping Symphony, Gavle Symphony, de Cambra de Ginebra, MMCK del Japó, Nacional de Colòmbia, etc.). Ha col·laborat amb solistes importants com Midori, S. Isserlis, D. Sitkovetski, K. Gerstein, M. Bayo o M. Camilo.
VICTUS 1714Músiques al voltant de 1714 acompanyades de lectures de fragments escollits de la novel·la d’Albert Sánchez Piñol. Concert amb músiques selectes del millor Barroc de l’època.
Idea original i adaptació de text i música de Jordi Cos Jordi Oriol, direcció escènica
PròlegAntonio Vivaldi (1678-1741) Simfonia en Do major (obertura) (Orlando Furioso)
Johann Sebastian Bach (1685-1750) “Erhalt uns Herr, bei deinem Wort” (Cantata 126) (Sostenint-nos, Senyor, en la teva paraula)
Música popular catalana El cant dels ocells (amb la lletra amb què es va donar la benvinguda a l’arxiduc Carles III a Barcelona)
Antonio Caldara (1670-1736) Simfonia Il piu bel nome
Setge i lluitaArcangelo Corelli (1653-1713) Concerto grosso en Do major, op. 6, núm. 4
I. Adagio - II. Allegro - III. Adagio - IV. Vivace - V. Allegro
Jean-Baptiste Lully (1632-1687) Marche du régiment de Turenne (la marxa del régiment Maine de l’exèrcit francès, hereu del Turenne, que va participar en el setge de Barcelona)
Francesc Valls (1672-1747) Composición enarmónica para instrumentos de arco
Georg Friedrich Händel (1685-1759) Day by day (Te Deum “Utrecht”)
Lluís Millet (Poema de Joan Maragall) Cant de la Senyera (cor a cappella)
Jean-Baptiste Lully Marche du régiment de Turenne
Arcangelo Corelli Concerto grosso en Do major, op. 6, núm. 4 VI. Allegro
Clement Janequin (1485-1558) La Guerre (La bataille de Marignan)
Jean-Philippe Rameau (1683-1764) Bruit du guerre (Dárdanus)
Jean-Baptiste Lully Marche du régiment de Turenne
CaigudaChristoph Willibald Gluck (1714-1787) Dance The spirits blessed
Francesc Valls Cor dels destins
Johann Sebastian Bach Jesu, bleibet, meinen Freude (Cantata 147)
FinalGeorg Friedrich Händel The Lord gave the Word (El Messies), Zadok, the Priest (Coronation Anthems)
Durada aproximada sense pausa, 1 hora 30 minuts
Sabies que...? ... ‘Il più bel nome’ és la primera òpe-ra que es va representar a Catalunya? L’estrena es va fer el 2 d’agost de 1708, al Palau de la Llotja de Mar de Barcelona. La música era del compositor italià Antonio Caldara, que va compondre-la amb motiu de la vinguda a la ciutat d’Elisabet-Cristina de Brunswick-Wolfenbüttel, que s’havia casat a Girona amb l’arxiduc Carles. L’obra, d’ambient mitològic, lloava la figura del rei.
... Francesc Valls va compondre una missa que va generar una polèmica a nivell europeu? Valls, que era mestre de capella de la catedral de Barcelona, va compondre l’any 1702 la Missa Scala Aretina. En un moment del “Glòria”(Qui tollis), una veu provoca una dissonància, que va generar una important controvèrsia teòrica entre una cinquantena de músics, alguns de notoris, com Alessandro Scarlatti.
... l’himne de la Champions League es basa en una obra de Händel que sentirem avui? Tony Britten, l’any 1992, va escriure un nou himne per encàrrec de la UEFA (Unió d’Associacions Europees de Futbol), que es basava en un anthem (himne anglicà), escrit per Händel per a la coronació de Jordi II d’Anglaterra: Zadok, the Priest.
... Antonio Vivaldi també va compondre òperes? Tot i que associem el compositor italià al món instrumental –especialment als concerts–, i també a la música religiosa, Vivaldi va afirmar haver escrit també 94 òperes. D’aquestes, se n’han recuperat una cinquantena, la majoria de les quals es poden trobar a la Biblioteca Nacional de Torí.
La crida
Havent los Braços Generals, lo die 6 del corrent mes, aconsellat a est consistori resolgués defensar les Llibertats, Privilegis y Prerogativas dels Catalans, que nostres Antecessors à costa de sa sanch gloriosament alcansaren, lo die 9 del corrent manarem fer la Crida pública per nostra defensa.”
Agraïments al Sr. Albert Sánchez Piñol per cedir fragments de “Victus” i Edicions La Campana pel suport en aquest concert.
... ‘El cant dels ocells’ és una nadala de la qual no coneixem l’autor? Tampoc no se sap exactament quan es va compondre. Sí que sabem que, amb l’arribada de l’arxiduc Carles a Barcelona, el 1705, els partidaris del nou monarca van adaptar un text nou a la cançó. Pau Casals, a partir del 1941, va començar a tocar en públic un arranjament de la melodia amb el seu violoncel, tot convertint-se amb el pas del temps en un himne a la pau i a la llibertat del seu poble.
Pere Andreu Jariod
“
