DISPOSICIONS - Prodret · 2015. 10. 7. · ambiental preceptiu previst a l’article 115 del...

DISPOSICIONS

DEPARTAMENT DE TERRITORI I SOSTENIBILITAT

EDICTE de 2 d'octubre de 2015, sobre uns acords de la Comissió Territorial d'Urbanisme de les Terres del'Ebre referents al municipi de Caseres.

La Comissió Territorial d’Urbanisme de les Terres de l’Ebre, en les sessions de 9 d’abril de 2015 i 7 d’octubrede 2014 , va adoptar, entre d’altres, els acords la part dispositiva dels quals es reprodueixen a continuació:

Exp.: 2007 / 030311 / E

Pla d'ordenació urbanística municipal, al terme municipal de Caseres

Acord de 9 d’abril de 2015

Vista la proposta dels Serveis Tècnics, i d’acord amb els fonaments que s’hi exposen, aquesta ComissióTerritorial d’Urbanisme de les Terres de l’Ebre acorda:

-1 Donar conformitat al text refós del Pla d'ordenació urbanística municipal, de Caseres, promogut i tramès perl’Ajuntament, en compliment de l’acord d’aprovació definitiva de la Comissió Territorial d'Urbanisme de lesTerres de l'Ebre de data 7 d’octubre de 2014, amb la incorporació d’ofici de les prescripcions següents:

1.1 Es corregeix la normativa d’acord amb les consideracions exposades a la part valorativa i d’acord ambels informes de l’Agència Catalana de l’Aigua de 19.12.2011; Departament de Cultura de 3.10.2014, Diputacióde Tarragona de 18.11.2011; Demarcació de Carreteres de l’Estat a Catalunya del Ministeri de Foment de26.6.2014, Departament d’Interior de 24.1.2012.

1.2 Es corregeix el Catàleg d’acord amb les consideracions de l’Informe del Departament de Cultura.

1.3 Es completa la Memòria amb la justificació que les reserves de sòl previstes per al sistema d’espaislliures en el POUM són adequades a les necessitats del municipi.

1.4 Al PAU2 s’amplia la franja prevista fins als 3m al límit amb les instal·lacions esportives.

1.5 Al PAU6 es completa l’apartat d’altres determinacions de la fitxa amb la indicació que s’haurà de tenirespecial cura en el tractament dels tancaments i dels patis posteriors de les parcel·les industrials per tal deminimitzar l’impacte visual sobre les instal·lacions esportives.

-2 Publicar aquest acord, el d’aprovació definitiva de data 7 d’octubre de 2014 i les normes urbanístiquescorresponents al DOGC a l’efecte de la seva executivitat immediata, tal com indica l’article 106 del Text refósde la Llei d’urbanisme, aprovat pel Decret legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, modificat per la Llei 3/2012, de 22de febrer.

-3 Comunicar-ho a l’Ajuntament.

Acord de 7 d’octubre de 2014

Vist l’informe proposta dels Serveis Tècnics, i de conformitat amb les consideracions efectuades per aquestaComissió, s’acorda:

-1 Aprovar definitivament el Pla d'ordenació urbanística municipal de Caseres, promogut i tramès perl’Ajuntament, i supeditar-ne la publicació al DOGC i consegüent executivitat a la presentació d’un text refós,que es presentarà per duplicat, verificat per l’òrgan que ha atorgat l’aprovació provisional de l’expedient idegudament diligenciat, que incorpori les prescripcions següents:

1.1.- Pel que fa a l’informe dels organismes sectorials:

DL B 38014-2007ISSN 1988-298X http://www.gencat.cat/dogc

Núm. 6971 - 7.10.20151/158 Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya

CVE-DOGC-A-15275018-2015

1.1.1. Cal sol·licitar informe a la Secretaria General de Telecomunicacions del Ministeri d’Indústria, Turisme iComerç.

1.1.2. Cal donar compliment als informes dels organismes sectorials següents: Agència Catalana de l’Aigua de19.12.2011; Direcció General de Comerç de 19.12.2011; Diputació de Tarragona de 18.11.2011; DireccióGeneral de Transports i Mobilitat de 20.5.2014; Direcció General de Telecomunicacions i Societat de laInformació de 28.11.2013; Demarcació de Carreteres de l’Estat a Catalunya del Ministeri de Foment de26.6.2014; Departament d’Interior de 24.1.2012 i Departament de Cultura de 3.10.2014.

1.2.- Pel que fa al planejament superior:

1.2.1. Cal corregir els plànols d’ordenació O.01 i O.02 de manera que es reflecteixi la delimitació del sòl deprotecció especial i el sòl de protecció preventiva segons l’establert en el PTPTE amb els ajustos que resultinnecessaris com a conseqüència de la transcripció al POUM.

1.2.2. Cal corregir la normativa urbanística que regula el sòl no urbanitzable de manera que només s’hiestableixin com a categories la de protecció especial i la de protecció preventiva i s’hi indiqui quinessubcategories engloba cadascuna. Així mateix, també cal incloure en les Normes urbanístiques la referència ales Directrius del paisatge del PTPTE.

1.3.- Pel que fa als sistemes:

1.3.1. Cal corregir la traça del gasoducte indicada en els plànols d’ordenació O.01 i O.02 com a sistema deprotecció tenint en compte el traçat executat.

1.3.2. Cal completar la Memòria amb la justificació que les reserves de sòl previstes per al sistema d’espaislliures en el POUM són adequades a les necessitats del municipi.

1.4.- Pel que fa al sòl urbà:

1.4.1. Cal establir com alçada màxima 3P a la clau 1b, als fronts del carrers Pervindre, Batea, Unió, Gandesa,Sant Jordi i Horta de Sant Joan; a la clau 3c, al front del carrer Unió i a la clau 2a, als fronts del carrer Unió.Als fronts del carrer Major propers a l’accés nord al nucli, cal indicar en els plànols d’ordenació les alçades, lesfondàries edificables i els espais no edificables.

1.4.2. En el PAU1, cal que el sòl privat es qualifiqui en la seva totalitat amb la clau 6a.

1.4.3. En el PAU2, cal preveure una petita franja de sòl no edificable respecte les instal·lacions esportives.

1.4.4.Cal completar l’apartat d’altres determinacions de la fitxa del PAU6 amb la indicació que quan esdesenvolupi el PAU s’haurà de garantir la connexió a la vialitat pública tant des de la carretera TV-3344 comdes de la prolongació del carrer de Gandesa i que s’haurà de tenir especial cura en el tractament delstancaments i dels patis posteriors de les parcel·les industrials per tal de minimitzar l’impacte visual sobre lesinstal·lacions esportives.

1.4.5. En totes les fitxes dels PAU, cal suprimir de l’apartat d’objectius la referència a les cessions d’un 10% dezones verdes i un 5% d’equipaments, cal completar-les indicant la densitat màxima d’habitatges i el númerototal d’aquests.

1.5.- Pel que fa al sòl no urbanitzable:

1..5.1. Cal completar i concretar la regulació dels usos admesos en cada categoria de sòl, i establir quinprocediment s’haurà de seguir per a la implantació de cadascun.

1.6.- Pel que fa a la normativa, documentació gràfica i errades materials

1.6.1. Cal completar la memòria amb l’informe de sostenibilitat econòmica d’acord amb l’article 59 del TRLUC.

1.6.2. Cal esmenar i/o modificar la part normativa, documentació i errades materials tal i com s’exposa en lapart valorativa d’aquest acord.

-2 Indicar a l’Ajuntament que el text refós inclourà el text de les normes urbanístiques i els plànols d’ordenacióen suport informàtic i en format editable de tractament de textos, en compliment de l’article 17.6 delReglament de la Llei d’urbanisme, aprovat pel Decret 305/2006, de 18 de juliol, i de l’ordre PTO/343/2005, de27 de juliol, per la qual s’estableixen els requeriments tècnics de la presentació, en suport informàtic, de lesnormes urbanístiques de les figures de planejament urbanístic als òrgans de la Generalitat de Catalunyacompetents per a la seva aprovació definitiva.

-3 Manifestar que el document de Pla d'ordenació urbanística municipal, de Caseres, ha estat sotmès al tràmit



CVE-DOGC-A-15275018-2015

ambiental preceptiu previst a l’article 115 del Reglament de la Llei d'urbanisme, aprovat pel Decret 305/2006,de 18 de juliol, la qual cosa ha estat considerada, prèvia la seva resolució definitiva, d'acord amb el quedisposa l'article 25.7 de la Llei 6/2009, de 28 d'abril, d'avaluació ambiental de plans i programes.

-4 Comunicar-ho a l’Ajuntament.

Contra aquest acord, que es refereix a una disposició administrativa de caràcter general, es pot interposarrecurs contenciós administratiu davant la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia deCatalunya en el termini de dos mesos a comptar de l’endemà de la publicació al Diari Oficial de la Generalitatde Catalunya, de conformitat amb el que preveuen l’article 107.3 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, derègim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, i els articles 10, 25 i 46 dela Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa, sens perjudici que elsparticulars puguin interposar qualsevol altre recurs que considerin procedent, i de la possibilitat que tenen elsajuntaments i altres administracions públiques de formular el requeriment previ que preveu l’article 44 de laLlei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.

En el cas de formular requeriment, aquest s’entendrà rebutjat si, dins el mes següent a la recepció, no éscontestat. En aquest supòsit, el termini de dos mesos per a la interposició del recurs contenciós administratiues comptarà des de l’endemà del dia en què es rebi la comunicació de l’acord exprés o del dia en quès’entengui rebutjat presumptament.

Consulta i informació de l’expedient

L’expedient estarà, per a la consulta i la informació que preveu l’article 107 del Text refós de la Lleid’urbanisme, aprovat pel Decret legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, als locals de la Comissió Territoriald'Urbanisme de les Terres de l'Ebre, carrer Nou de la Vall, 12, Tortosa (CP-43500), de 9:30 h a 13:30 h, dedilluns a divendres feiners.

S’inclou a continuació l’enllaç al Registre de Planejament Urbanístic de Catalunya que permet la consultatelemàtica i immediata del contingut dels documents que conformen l’instrument de planejament urbanísticaprovat amb plena garantia d’autenticitat, i integritat en virtut del que preveuen la disposició addicional quartade la Llei 2/2007, del 5 de juny, del Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, i l’article 103.3 del Text refósde la Llei d’urbanisme modificat per la Llei 3/2012, del 22 de febrer:

http://tes.gencat.cat/rpucportal/AppJava/cercaExpedient.do?reqCode=veureFitxa&codiPublic=2007/30311/E&set-locale=ca

Tortosa, 2 d’octubre de 2015

Teresa Carbó Espuny

Secretària de la Comissió Territorial d’Urbanisme de les Terres de l’Ebre

Annex

Normes urbanístiques del Pla d'ordenació urbanística municipal, de Caseres.

(Vegeu la imatge al final del document)

Normativa_cat.pdf

(15.275.018)



CVE-DOGC-A-15275018-2015



1

Annex Normes urbanístiques del Pla d'ordenació urbanística municipal, de Caseres.

NORMES URBANÍSTIQUES

INCLOU PRESCRIPCIONS D’OFICI SEGONS ACORD CUTE 09.04.2015

TÍTOL I . DISPOSICIONS DE CARÀCTER GENERAL

CAPÍTOL I

NATURALESA I CONTINGUT

Article 1

Àmbit territorial i objecte del POUM

El Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM) de Caseres, del qual formen part aquestes Normes Urbanístiques, constitueix l’instrument d’ordenació urbanística integral de tot el territori comprès dins del terme municipal de Caseres, d’acord amb allò que disposa la legislació urbanística vigent.

Article 2

Marc legal

Aquest POUM està redactat d’acord amb:

a) Reial decret legislatiu 2/2008, de 20 de juny, pel que s’aprova el Text refós de la Llei del sòl.

b) El Decret legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, pel qual s’aprova el TRLU, modificat per la Llei 3/2012, de 22 de febrer i per la Llei 7/2011, de mesures fiscals i financeres.

c) Decret 64/2014, de 13 de maig, pel qual s’aprova el Reglament sobre protecció de la legalitat urbanística.

d) Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei d’urbanisme.

e) PTP de les Terres de l’Ebre, aprovat definitivament el 27 de juliol de 2010.

f) Llei 26/2009, del 23 de desembre, de mesures fiscals, financeres i administratives.

g) Llei 38/1999 de 5 de novembre, d’Ordenació de l’edificació, el Codi tècnic de l’edificació, Decret 141/2012 sobre condicions mínimes d’habitabilitat dels habitatges i cèdula d’habitabilitat; Decret 135/1995, de 24 de març, de promoció de l’accessibilitat i de supressió de barreres arquitectòniques.



CVE-DOGC-A-15275018-2015

2

h) Llei 21/2013, de 9 de desembre, d’avaluació ambiental; Llei 6/2009, de 28 d’abril, d’avaluació ambiental de plans i programes; Llei 12/2006, del 27 de juliol, de mesures en matèria de medi ambient i de modificació de les lleis 3/1988, 22/2003, 12/1985, 9/1995 i 4/2004; Llei 12/1985, d'espais naturals; Llei 9/1995, de l'accés motoritzat al medi natural, modificada per la Llei 10/2011; i Decret legislatiu 2/2008, de 15 d’abril, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei de protecció dels animals.

i) Llei 3/2007, del 4 de juliol, de l’obra pública i Decret legislatiu 2/2009, de 25 d'agost, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei de carreteres.

j) Decret llei 1/2009, de 22 de desembre, d'ordenació dels equipaments comercials i Llei 9/2011, del 29 de desembre, de promoció de l'activitat econòmica.

k) Decret legislatiu 3/2003, de 4 de novembre, pel qual s'aprova el Text refós de la legislació en matèria d'aigües de Catalunya; Reial decret legislatiu 1/2001, de 20 de juliol, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’Aigües; Reial decret llei 4/2007, de 13 d’abril, pel qual es modifica el Text refós de la Llei d’Aigües; i Reial decret 9/2008, d’11 de gener, pel qual es modifica el Reglament del Domini Públic Hidràulic, aprovat pel Reial decret 849/1986, d’11 d’abril. l)

l) La legislació sectorial comunitària, estatal, autonòmica, i local vigents.

Qualsevol referència en el POUM, a la legislació urbanística vigent, s’ha d’entendre referida als textos anteriors.

El POUM és públic, executiu i obligatori. Les seves determinacions tenen caràcter prevalent sobre qualsevol disposició municipal amb un objectiu semblant i la seva interpretació no podrà contradir, en cap cas, les instruccions que es derivin de la legislació urbanística vigent.

Article 3

Contingut i interpretació

1 El POUM de Caseres està integrat pels documents següents:

a) Memòria descriptiva i justificativa

b) Normativa urbanística. Inclou les fitxes de polígons d’actuació urbanística

c) Plànols d’informació

I.1. Emmarcament territorial E:1:10.000 i 1:1.000

I.2. Ortofotomapa E: 1:15.000 i 1:750

I.3. Àrees de risc i impacte ambiental E: 1:5.000

I.4. Usos del sòl E: 1:10.000

I.5. Zones de paisatge i valors E: 1:10.000

I.6. Planejament actual E: 1:1.000



CVE-DOGC-A-15275018-2015

3

I.7. Instal·lacions

I.7-a instal·lació clavegueram E: 1:1000

I.7-b instal·lació aigua E: 1:1000

I.7-c instal·lació elèctrica i enllumenat públic E: 1:1000

I.8. Mobilitat E: 1:1000

I.9. Usos i activitats E: 1:1000

I.10. Estructura i propietat del sòl E: 1:1000

d) Plànols d’ordenació:

O.1. Règim jurídic del sòl E: 1:15.000

O.2. Qualificació SNU E: 1:5.000

O.3. Règim jurídic del sòl E: 1:1000

O.4. Qualificació SU E: 1:1000

O.5. Catàleg patrimoni E: 1:1000

O.6. Mapa de capacitat acústica E: 1:1000

e) Catàleg d’elements patrimonials

2 Aquesta normativa urbanística, juntament amb els plànols d’ordenació, constitueixen el cos normatiu específic en matèria urbanística del municipi de Caseres i prevalen sobre la resta de documents del POUM, que tenen caràcter justificatiu i informatiu. El no previst pel POUM es regularà per la legislació urbanística i d’ordenació del territori aplicable en cada cas.

3 Els documents d’aquest POUM, s’interpretaran sempre atenent al seu contingut i d’acord amb els objectius i finalitats expressades en la memòria. En casos de contradicció entre documents o d’imprecisió prevaldrà sempre la interpretació més desfavorable a la menor edificabilitat, major dotació per a espais públics, menor incidència paisatgística i major protecció ambiental.

4 Quan hi hagi contradiccions gràfiques entre plànols de diferent escala, prevalen aquells en què la definició sigui més acurada. En supòsits de conflicte irreductible entre diferents documents del Planejament, preval el que estableixi la documentació escrita, llevat que es tracti de quantificació de superfícies de sòl en què cal atenir-se a la superfície real.



CVE-DOGC-A-15275018-2015

4

5 Quan en un mateix territori concorrin diverses proteccions, tant les derivades de la legislació sectorial o de llurs instruments específics de planejament com les de caràcter urbanístic, s’ha de ponderar l’interès públic que hagi de prevaler i s’ha de cercar la utilització més racional possible del territori.

6 La delimitació dels polígons d’actuació (PAU), de les zones i dels sistemes assenyalats pel POUM, tenint en compte les toleràncies necessàries en tot alçament topogràfic, pot ser precisada o ajustada en els corresponents documents de planejament que es despleguin d’acord amb els criteris següents:

a) Una variació màxima de la superfície dels àmbits del cinc per cent (± 5 %).

b) Només s’admeten alteracions de la forma per tal d’ajustar els corresponents àmbits a alineacions oficials, a característiques naturals del terreny, a límits físics i particions de propietat i, en general, a elements naturals o artificials d’interès que així ho justifiquin.

c) No pot alterar-se la delimitació d’un element del sistema d’espais lliures o d’equipaments comunitaris si això suposa la disminució de la seva superfície.

7 Complementàriament a la planimetria d’ordenació del POUM podem trobar amb data de 2012 la planimetria de les xarxes i serveis d’electricitat, gas, gestió de residus, sanejament, aigua i telecomunicacions inclosa al Pla Director de renovació de carrers i serveis públics a Caseres, redactat pel SAM amb número d’expedient: 800433-2011-175-1014-000032 (Clau: 2011-1014-000032).

Article 4

Vigència

1 El POUM de Caseres entrarà en vigor l’endemà de la publicació de l’acord d’aprovació definitiva i de la corresponent Normativa Urbanística al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, i mantindrà la seva vigència indefinidament, sens perjudici de la seva revisió.

Article 5

Modificació i revisió del POUM

1 L’alteració del contingut del POUM es farà a través de la seva revisió o amb la modificació d’algun dels elements que el constitueixen seguint el mateix procediment establert per a la seva formulació.

2 Si la modificació altera la zonificació o l’ús urbanístic dels espais reservats per al sistema d’espais lliures, zones verdes o esportives i d’esbarjo, aquesta es tramitarà d’acord amb el procediment que estableix l’article 98 del TRLU. Aquesta tramitació no s’aplica als ajustos en la delimitació dels espais esmentats que no alterin la funcionalitat, ni la superfície ni la localització en el territori.

3 Si la modificació comporta un increment del sostre edificable, augment de densitat de l’ús residencial o, en el sòl urbà una transformació global dels usos que preveu el planejament, haurà d’incrementar proporcionalment els espais lliures i les reserves per a equipaments que preveu l’article 99 del TRLU.



CVE-DOGC-A-15275018-2015

5

4 Qualsevol modificació ha de tenir com a mínim el grau de precisió del POUM i ha de contenir un estudi urbanístic que justifiqui la seva necessitat i la incidència de les noves determinacions en l’ordenació urbanística del municipi.

5 Seran circumstàncies que justificaran la revisió d’aquest POUM les següents:

a) En complir-se quatre quadriennis ,16 anys, en què es preveu l’execució del POUM, des de la data de publicació de l’aprovació definitiva.

b) Quan es justifiqui l’existència de disfuncions entre les previsions d’aquest POUM i les necessitats reals de sòl per a crear habitatge o per a l’establiment d’activitats econòmiques que no puguin resoldre’s a partir de modificacions puntuals.

c) Quan, per l’elecció d’un model territorial diferent o per circumstàncies de tipus econòmic o demogràfic, es plantegin nous criteris respecte a l’estructura general i orgànica del territori.

d) Quan normes legals de rang superior així ho estableixin, i quan ho requereixi l’aprovació d’un Pla director urbanístic o un Pla territorial.

CAPÍTOL II

DESPLEGAMENT DEL POUM

Article 6

Iniciativa i Competències

1 L’Ajuntament de Caseres explicita, en virtut de l’article 80 del TRLU, que és l’administració de la Generalitat de Catalunya a través de la Comissió d’Urbanisme de les Terres de l’Ebre qui exercirà les competències d’aprovació definitiva del planejament derivat que afecte llur terme municipal.

2 El desplegament del POUM de Caseres correspon, en primer lloc a l’Ajuntament de Caseres. Tanmateix, els particulars poden proposar i realitzar la redacció de plans i projectes urbanístics dintre de les competències que estableixen la legislació urbanística vigent i aquest planejament general.

3 Correspon als diferents departaments de la Generalitat de Catalunya, òrgans de l’Administració de l’Estat, Diputació provincial, Consell comarcal, i d’altres òrgans d’administració local supramunicipal que es puguin crear, el desplegament de les actuacions de la seva competència, per a la progressiva execució de les determinacions d’aquest planejament general.

Article 7

Planejament derivat

1 Amb l’objecte de desenvolupar l’ordenació establerta per les determinacions del POUM, s’elaboraran, d’acord amb allò establert per la legislació urbanística i la



CVE-DOGC-A-15275018-2015

6

normativa vigent: Plans especials urbanístics, Plans de millora urbana, Polígons d’actuació urbanística i Ordenances reguladores específiques.

2 Les diferents finalitats dels Plans especials urbanístics i les corresponents determinacions es detallen als articles 67 i 68 del TRLU.

3 L’objecte, les determinacions, la documentació i la tramitació dels Plans de millora urbana es concreten a l’article 70 del TRLU.

4 La definició i les condicions dels Projectes d’Urbanització que es detallen als articles 72 i 89 del TRLU.

5 El desplegament de l’ordenació establerta pel POUM s’haurà de dur a terme i s’ajustarà a les prioritats fixades en la memòria del present POUM, i en el cas que s’aprovi un Programa d’actuació urbanística municipal, el desplegament del POUM s’haurà d’adequar al mateix.

6 Tots els plans, projectes i qualsevol altre document urbanístic de desplegament de les previsions d’aquest POUM han de garantir l’accessibilitat i la utilització, amb caràcter general, dels espais d’ús públic, de tal manera que no seran aprovats si no observen les determinacions i els criteris establerts a la Llei 20/1991, de 25 de novembre, de promoció de l’accessibilitat i supressió de barreres arquitectòniques i al Decret 135/1995, de 24 de març, de desplegament de la Llei.

Article 8

Desplegament del POUM en sòl urbà

1 El desplegament de les determinacions del POUM de Caseres que regulen el sòl urbà es realitzarà generalment per gestió directa o, quan sigui necessari, d’acord amb l’article 118 TRLU, mitjançant Polígons d’actuació urbanística (PAU), la delimitació dels quals ve fixada en els plànols d’ordenació. Per a aquests àmbits el POUM determina la situació de la xarxa viària bàsica, els espais lliures i els equipaments. Tanmateix, amb posterioritat a l’aprovació del POUM es poden delimitar nous Polígons d’Actuació Urbanística d’acord amb els criteris del TRLU.

2 A més, es poden formular Plans especials urbanístics (PEU) per millorar aspectes concrets del planejament d’una àrea d’acord amb els articles 67, 68 i 69 del TRLU i Plans de millora urbana per raons de reforma interior, remodelació urbana, transformació d’ús, reurbanització o completar el teixit urbà o la urbanització d’acord amb l’article 70 del TRLU.

3 En els Polígons d’actuació urbanística delimitats pel present POUM s’exigeix la formulació de Projectes d’urbanització i/o de reparcel·lació quan així sigui necessari per garantir el just repartiment de càrregues i beneficis.

Article 9

Desplegament del POUM en sòl no urbanitzable

1 Les determinacions del POUM que regulen el sòl no urbanitzable s’apliquen directament i immediatament.



CVE-DOGC-A-15275018-2015

7

2 No obstant això, es podran desenvolupar les previsions del POUM mitjançant Plans Especials Urbanístics que tinguin per objectiu alguna de les finalitats previstes en l’article 67,68 i 69 del TRLU. Aquests plans especials no podran alterar ni contradir les determinacions del POUM quant als criteris de protecció d’aquest sòl que justifiquen la seva classificació com a no urbanitzable, sens perjudici que puguin establir mesures addicionals de protecció del paisatge, de les vies de comunicació, la regeneració d’espais forestals, espais agrícoles, la regulació de l’activitat turística i educativa en relació al medi natural i la millora del medi rural, i per a la regulació de les masies i cases rurals.

Article 10

Desplegament del POUM respecte als sistemes generals

1 El desenvolupament de les determinacions del POUM sobre els sistemes urbanístics s’efectuarà segons el règim urbanístic del sòl en què aquests se situïn i d’acord amb allò que es disposa específicament per a cadascun dels sistemes urbanístics.

2 En tot cas, les determinacions del POUM respecte als sistemes urbanístics generals es poden executar directament i immediatament, sens perjudici de la formulació de plans especials d’infraestructures en els termes previstos legalment.

3 Independentment de la tramitació i aprovació d’aquells instruments de planejament i/o execució, que es requereixin per al desenvolupament i implantació dels sistemes urbanístics, les construccions, les instal·lacions, les edificacions i altres activitats que puguin situar-se en sòls qualificats de sistema i en les zones adjacents de protecció de sistemes, estaran subjectes, sens perjudici d’altres autoritzacions i/o procediments que es requereixin, a l’obtenció de la corresponent llicència municipal.

4 Les reserves de sòl per a sistemes urbanístics es pot fer per expropiació o, en sòl urbà, mitjançant la cessió obligatòria i gratuïta quan s’incloguin en un polígon d’actuació, discontinu o no, subjecte a reparcel·lació.

5 Els plans especials d’infraestructures seran formulats per l’Ajuntament o per l’organisme públic responsable en la matèria.

6 Es poden formular plans especials urbanístics que regulin qualsevol dels aspectes que defineixin l’estructura general del territori de Caseres en desplegament de les previsions contingudes en el planejament territorial i en el propi POUM.



CVE-DOGC-A-15275018-2015

8

CAPÍTOL III

GESTIÓ I EXECUCIÓ DEL POUM

Article 11

Figures de planejament urbanístic

1 Donada l’escassa complexitat urbanística del municipi de Caseres, per al desenvolupament de l’ordenació del POUM es delimiten Polígons d’actuació urbanística com a únics àmbits d’actuació.

2 Els Polígons d’actuació urbanística (PAU), en sòl urbà, estableixen l’ordenació detallada mitjançant la qualificació urbanística dels terrenys i determinen les condicions de gestió i el règim de cessions.

3 Aquestes figures de planejament s’assenyalen en els plànols d’ordenació i els seus paràmetres d’ordenació es concreten en unes fitxes urbanístiques incloses dins de la memòria i normativa específica.

4 El contingut d’aquestes fitxes inclou:

a) Àmbit d’actuació

b) Objectius

c) Condicions d’ordenació (superfície de l’àmbit, superfície de cessions de sistemes, densitat bruta i/o número d’habitatges, edificabilitat bruta màxima i/o sostre màxim)

d) Condicions de gestió i execució (modalitat del sistema de reparcel·lació, i si és el cas les reserves d’habitatge de protecció pública i cessió obligatòria de l’aprofitament urbanístic)

e) Usos (dominat i compatibles)

f) Altres consideracions específiques a tenir en compte en l’actuació.

g) Plànol de situació

Article 12

Elecció dels sistemes d’actuació

1 Per a l’execució d’aquest POUM es considera preferent el sistema de reparcel·lació en la seva modalitat de compensació bàsica, sens perjudici del què preveu l’article 118 del TRLU. En qualsevol cas el sistema escollit ha de garantir l’execució de les obres d’urbanització, la cessió dels sòls destinats a vials, zones verdes d’ús públic i equipaments, i el compliment dels deures legals urbanístics.

Article 13

Polígons d’actuació urbanística

1 Aquest POUM conté la delimitació de diferents PAU, els quals vénen grafiats en els plànols d’ordenació i pels quals la present normativa preveu determinacions concretes pels sòls que els integren, així com previsions relatives als terrenys objecte de cessió obligatòria i gratuïta i al seu destí i ús.



CVE-DOGC-A-15275018-2015

9

2 La delimitació de polígons d’actuació en sòl urbà consolidat comporta , a més del compliment de les determinacions previstes per a cada Polígon, que els propietaris tenen els deures d’acabar o completar a llur càrrec les obres d’urbanització necessàries perquè els terrenys assoleixin la condició de solar i a edificar els solars en els terminis establerts pel planejament, si escau.

3 L’àmbit dels polígons d’actuació delimitats per aquest POUM o pel planejament urbanístic derivat es podrà modificar amb l’objecte de facilitar la seva gestió o efectuar una millor equidistribució de beneficis i càrregues.

4 Es podran delimitar nous Polígons d’Actuació Urbanística per mitjà del Programa d’actuació urbanística municipal, de plans derivats o bé, d’acord amb el procediment previst a l’article 118.5 TRLU.

5 Els Polígons d’actuació urbanística podran ser físicament discontinus.

6 Els projectes de reparcel·lació contindran les determinacions i documents que s’hi estableixen al Capítol III, secció primera, articles 124 a 129 del TRLU.

Article 14

Projecte d’Urbanització

1 En l’execució de les determinacions del POUM i del planejament que el desenvolupa, caldrà redactar projectes d’urbanització que poden fer referència al conjunt de les obres d’urbanització o únicament a les tasques completades posteriorment amb el projecte d’urbanització complementari. Els projectes d’urbanització contindran la documentació que preveu l’article 72 del TRLU.

Article 15

Execució de sistemes generals

1 Per a la gestió i execució dels sistemes urbanístics, així com per a la seva adquisició, es procedirà, segons el règim urbanístic del sòl en què se situïn, d’acord amb les Normes urbanístiques d’aquest POUM i d’acord amb la legislació urbanística vigent.

2 L’execució dels sistemes urbanístics que hagin de passar a titularitat pública, quan es trobin inclosos en un polígon d’actuació urbanística subjecte al sistema de reparcel·lació, es realitza mitjançant la seva cessió obligatòria i gratuïta, o bé mitjançant l’ocupació directa en els termes de l’article 112 TRLU, o mitjançant una actuació expropiadora aïllada, en cas que calgui avançar l’obtenció de la titularitat pública i resulti insuficient l’ocupació directa.

3 L’execució dels sistemes urbanístics que hagin de passar a titularitat pública, quan no estiguin inclosos en un polígon d’actuació urbanística subjecte al sistema de reparcel·lació, s’ha d’efectuar mitjançant expropiació.

Article 16

Estudis d’Impacte Ambiental

1 Totes les actuacions que s’hagin d’executar en el territori que puguin comportar un impacte ambiental negatiu, implicar riscos pel medi ambient, un elevat risc de contaminació atmosfèrica o d’altres perjudicis anàlegs, s’hauran de sotmetre a una avaluació d’impacte ambiental (AIA), d’acord amb el que determina la Llei 21/2013, de



CVE-DOGC-A-15275018-2015

10

9 de desembre, d’avaluació ambiental. A tal efecte i d’acord amb la legislació abans esmentada, els projectes relatius a les actuacions referides hauran d’incloure un Estudi d’Impacte Ambiental (EIA), el qual es sotmetrà a la tramitació prevista a la legislació sectorial vigent.

Article 17

Convenis urbanístics

1 L’Ajuntament podrà subscriure convenis urbanístics amb els propietaris individuals o associats a empreses urbanitzadores. Aquests convenis podran establir, d’acord amb les determinacions d’aquest Pla d’Ordenació Urbanística Municipal, el marc d’actuació per a l’ordenació, el desenvolupament i l’execució del planejament en qualsevol tipus de sòl, com també l’adquisició de diferents compromisos i obligacions respecte a cessions de sòl, càrregues d’urbanització i qualsevol altre aspecte que les parts creguin convenient.

2 Qualsevol conveni urbanístic haurà de justificar la seva conveniència per a l’interès públic.

3 Els convenis urbanístics requeriran l’aprovació pel Ple municipal per tal de tenir plena validesa, i han de seguir la tramitació establerta a l’article 104 TRLU. Això, sense perjudici de la tramitació i l’aprovació d’aquells instruments de planejament i/o d’execució que es derivin dels extrems continguts en el propi conveni.

4 El contingut dels convenis urbanístics serà incorporat a les figures de planejament o execució en les que tinguin relació. Tanmateix, les obligacions que s’hagin pactat i que afectin a drets reals sobre finques, causaran la corresponent anotació o inscripció en el Registre de la Propietat.

CAPÍTOL IV

INTERVENCIÓ ADMINISTRATIVA EN L’EDIFICACIÓ, ÚS DEL SÒL I SUBSÒL

Article 18

Tractament de l’espai privat

1 L’espai privat s’ha de tractar amb criteris de màxim estalvi energètic, afavorint l’ús de les energies renovables i evitar elements de contaminació acústica i lumínica.

2 L’espai de parcel·la exterior i no ocupat amb edificació s’ha de mantenir net i curós; tractat amb criteris cromàtics en equilibri amb el paisatge.

3 Es tindrà especial cura amb els elements frontera de l’espai públic (tanques).

Article 19

Tractament de l’espai públic

1 L’espai públic, llur urbanització i edificació, s’ha de tractar d’acord amb criteris de màxima sostenibilitat, eficàcia i estalvi energètic; i evitar la contaminació lumínica, fomentar la protecció dels cursos hídrics, el reciclatge i l’ús d’energies renovables.



CVE-DOGC-A-15275018-2015

11

2 L’edificació pública s’adaptarà a l’entorn.

3 Les xarxes de serveis seran soterrades.

4 Es tindrà especial cura en l’ornat i les conques visuals o estètiques. El nombre d’elements de senyalització i serveis a les façanes es reduiran als estrictament imprescindibles.

Article 20

Tractament de les vores urbanes

1 El perímetre urbà, públic o privat, es tractarà com a façana principal i evitarà que esdevingui espai residual d’acord amb el contingut dels articles 18, 19 d’aquesta normativa. Es tindrà especial cura en l’acabat de les tanques.

Article 21

Condicions estètiques i directrius paisatgístiques

1 La Llei 8/2005, de 8 de juny, de protecció, gestió i ordenació del paisatge de Catalunya (DOGC 4407/16.6.2005), crea el catàleg de paisatge com un instrument nou per a la introducció d’objectius paisatgístics en el planejament territorial a Catalunya. El terme de Caseres està íntegrament inclòs dins de la unitat de paisatge número 4 denominada Riberes de l’Algars, segons el Catàleg de Paisatge de les Terres de l’Ebre, aprovat el 16 de juliol de 2010.

2 Els trets distintius a preservar són:

a) El paisatge modelat pels relleus terciaris i per l’encaix de la xarxa hidrogràfica estructurada pel riu Algars i on hi menen els diversos barrancs i valls que descendeixen de les serres de Mudéfer i dels Pessells, i que conjuntament li confereixen un aspecte de suaus ondulacions que es repeteixen al llarg i ample de l’altiplà.

b) Els barrancs i fondos que, generalment, reomplerts per a l’aprofitament agrícola amb conreus majoritàriament de vinya s’encaixen en el relleu.

c) El paisatge eminentment agroforestal amb diversitat de conreus de secà on recentment hi ha pres protagonisme el conreu de vinya adscrit a la Denominació d’Origen Terra Alta, tot i que hi ha sectors que mantenen la trilogia mediterrània.

d) El nucli urbà amb la seva fesomia rural deguda a l’escàs dinamisme urbanístic de la zona, que s’ha centrat en la rehabilitació i en la construcció de nous equipaments turístics de baixa densitat.

3 Totes les noves edificacions hauran d’adaptar les seves condicions estètiques als criteris de la legislació vigent en matèria de protecció, gestió i ordenació del paisatge.

4 Els principals valors en el paisatge són:

a) Espai d’Interès Natural de la Ribera de l’Algars.

b) Les bosquines, que en combinació amb els conreus, formen un corredor biològic entre el riu Algars i els Ports.

c) Els marges de pedra seca, presents a tot el terme.



CVE-DOGC-A-15275018-2015

12

d) El perfil de la serra de Pessells.

Article 22

Adaptació topogràfica al terreny

1 En les zones on aquest POUM admet la formació de terrasses i anivellaments, aquestes es disposaran de manera que la cota de cadascuna compleixi les condicions següents:

a) Les plataformes d’anivellament tocant els límits de la parcel·la no podran situar-se a més d’1,20 m per damunt o a més de 2,20 m per sota de la cota natural del límit.

b) Les plataformes d’anivellament a l’interior de la parcel·la hauran de disposar-se de manera que no sobrepassin uns talussos ideals de pendent 1:3 (alçària : base).

c) En cada punt, l’alteració de la cota natural del terreny no pot excedir de 2,50 m. Aquests murs de contenció de terres tampoc no passaran l’alçada d’1,20 m per sobre ni 2,20 m per sota de la cota natural del terreny.

Article 23

Subsòl

1 El subsòl de les diferents classes de sòl, d’acord amb l’article 39 del TRLU, resta sotmès a totes les servituds administratives necessàries per a la prestació de serveis públics o d’interès públic.

2 L’aprofitament del subsòl es condiciona a la preservació de riscos, a la protecció d’aqüífer classificats i de restes arqueològiques d’interès declarat.

3 Es reconeix als propietaris del sòl urbà el dret a utilitzar el subsòl mitjançant construccions, sempre d’acord amb les prescripcions d’aquest POUM.

Article 24

Energies renovables

1 Els edificis de nova construcció sempre que sigui possible preveuran espais i condicions tècniques suficients per la ubicació d’instal·lacions receptores d’energia solar o altres energies alternatives, que cobreixin les necessitats domèstiques i de serveis propis de l’edificació.

2 Aquestes instal·lacions hauran de preveure la seva integració en el disseny de l’edificació, tenint en compte, en especial l’impacte estètic i/o visual que puguin produir, sobre tot en zones amb valors ambientals i/o paisatgístics protegits. El no compliment d’aquesta premissa podrà suposar la denegació de llicència per les corresponents obres.



CVE-DOGC-A-15275018-2015

13

CAPÍTOL V

LLICÈNCIES MUNICIPALS I INFRACCIONS

Article 25

Actes subjectes a llicència

1 D’acord amb l’article 187 del TRLU, estan subjectes a llicència urbanística prèvia, amb les excepcions que estableix l’apartat 4 d’aquest article, els actes següents:

a) Les parcel·lacions urbanístiques.

b) Les obres d’edificació, construcció i instal·lació de nova planta, i les d’ampliació, reforma, modificació o rehabilitació d’edificis, construccions i instal·lacions ja existents.

c) La demolició total o parcial d’edificis, construccions i instal·lacions.

d) Les obres puntuals d’urbanització no incloses en un projecte d’urbanització.

e) El canvi d’ús dels edificis i les instal·lacions.

f) Els moviments de terra i les obres de desmuntatge o esplanació en qualsevol classe de sòl.

g) Els usos i les obres de caràcter provisional.

h) L’extracció d’àrids i l’explotació de pedreres.

i) L’acumulació de residus i el dipòsit de materials que alterin les característiques del paisatge.

j) La construcció o la instal·lació de murs i tanques.

k) L’obertura, la pavimentació i la modificació de camins rurals.

l) La instal·lació de cases prefabricades i instal·lacions similars, ja siguin provisionals o permanents.

m) La instal·lació d’hivernacles o instal·lacions similars.

n) La tala de masses arbòries, de vegetació arbustiva o d’arbres aïllats, en els supòsits en què ho exigeixi el planejament urbanístic.

o) La col·locació de cartells i tanques de propaganda visibles des de la via pública.

p) Les instal·lacions i les actuacions que afectin el subsòl.

q) La instal·lació de línies elèctriques, telefòniques o altres de similars i la col·locació d’antenes o dispositius de telecomunicacions de qualsevol tipus.

r) La constitució o modificació d’un règim de propietat horitzontal, simple o complexa, i la formalització d’altres operacions jurídiques que comportin un increment del nombre d’habitatges, establiments o altres elements susceptibles



CVE-DOGC-A-15275018-2015

14

d’aprofitament privatiu independent respecte dels autoritzats en una llicència urbanística anterior.

s) Totes les altres actuacions en què ho exigeixin el planejament urbanístic o les ordenances municipals.

2 També està subjecta a llicència urbanística prèvia la primera utilització i ocupació parcials dels edificis i les construccions següents:

a) Els de nova planta

b) Les ampliacions dels existents.

c) Els sotmesos a obres per canviar el seu ús característic o a obres de gran reforma o rehabilitació que comportin la interrupció de la seva utilització i ocupació.

3 Es poden autoritzar diversos actes que hi són subjectes mitjançant l’atorgament d’una única llicència urbanística.

4 No estan subjectes a llicència urbanística prèvia els actes a què fa referència l’apartat 1 d’aquest article en els supòsits següents:

a) Les obres incloses en els plans o els projectes d’urbanització degudament aprovats.

b) Les parcel·lacions urbanístiques incloses en un projecte de reparcel·lació.

c) Les obres que s’han de dur a terme en compliment d’una ordre d’execució o de restauració, quan no requereixin projecte tècnic o quan la mateixa ordre o l’acte que ordena la seva execució subsidiària incorpori el projecte tècnic requerit.

d) Els actes d’ús del sòl i edificació subjectes al règim de comunicació prèvia de conformitat amb el que estableix l’article 71 del RPLU o al règim de declaració responsable de conformitat amb la legislació sectorial aplicable.

5 Els actes promoguts per l’Administració General de l’Estat, l’Administració de la Generalitat, les administracions locals o les entitats de dret públic amb personalitat jurídica pròpia que hi són vinculades o en depenen, també estan subjectes al règim d’intervenció preventiva aplicable de conformitat amb els apartats anteriors, excepte quan la legislació sectorial aplicable estableixi el contrari i el que disposen els apartats següents.

6 Els projectes d’obres locals ordinàries que promouen les administracions municipals i els organismes autònoms, les societats i altres ens que en són dependents es tramiten i s’aproven de conformitat amb la legislació sobre règim local. Mitjançant l’aprovació d’aquests projectes, l’òrgan competent controla l’adequació de les obres projectades a les determinacions de l’ordenament jurídic urbanístic i no necessiten llicència urbanística prèvia a la seva execució material.



CVE-DOGC-A-15275018-2015

15

7 Sens perjudici del que estableix la legislació sectorial, les obres urgents o d’interès públic excepcional promogudes per l’Administració de la Generalitat no requereixen llicència urbanística. En aquests casos, el conseller o consellera competent per raó de la matèria ha de trametre al municipi corresponent el projecte de què es tracti perquè informi sobre la seva conformitat amb el planejament urbanístic aplicable en el termini d’un mes.

L’informe municipal de conformitat o el transcurs del termini esmentat sense emetre’l habiliten per executar immediatament el projecte. Quan l’informe municipal és de disconformitat, el departament que promogui el projecte l’ha de trametre al conseller o consellera competent en matèria d’urbanisme, que l’ha d’elevar al Govern, amb l’informe previ de la Comissió de Política Territorial i d’Urbanisme de Catalunya, que l’ha d’emetre en el termini màxim de dos mesos.

El Govern ha de decidir si escau executar el projecte de manera immediata, supòsit en què ha d’ordenar la modificació o revisió del planejament urbanístic afectat d’acord amb els tràmits regulats al TRLU.

8 Quan, per raons d’urgència o excepcional interès públic, l’Administració General de l’Estat o els seus organismes públics promoguin actes subjectes a intervenció prèvia municipal disconformes amb el planejament territorial i urbanístic aplicable, correspon al conseller o consellera competent en aquesta matèria informar sobre la procedència d’executar el projecte i sobre l’eventual necessitat d’alterar el planejament territorial i urbanístic aplicable, prèviament a l’acord del Consell de Ministres que calgui adoptar de conformitat amb la legislació aplicable en matèria de sòl.

Article 26

Procediment d’atorgament de llicències

1 Correspon a l’Administració municipal atorgar les llicències urbanístiques respecte dels actes que hi són subjectes que es pretenguin executar en el seu terme.

2 Les sol·licituds de llicències urbanístiques es tramiten de conformitat amb la legislació sobre règim local, sens perjudici de la legislació sobre procediment administratiu comú i procediment de les administracions públiques de Catalunya i els aspectes procedimentals que s’hi estableixen a la legislació urbanística.

3 No es poden tramitar les sol·licituds de llicència urbanística sense la documentació que requereixen el RPLU i les ordenances municipals sobre ús del sòl i edificació.

4 D’acord amb l’article 188.3 del TRLU, l’expedient per atorgar la llicència urbanística ha d’incorporar els informes de caràcter tècnic i jurídic. L’informe previ del secretari o secretària de l’ajuntament és preceptiu sempre que els informes anteriors siguin contradictoris en la interpretació de la normativa aplicable. També ho és en els supòsits de manca d’altra assistència lletrada.

5 Els Edictes sobre convocatòria d’informació pública relatius als procediments d’atorgament de llicències urbanístiques en què s’exigeix aquest tràmit s’han de publicar al diari o butlletí oficial que correspongui i a la seu electrònica de l’administració municipal competent.

6 Les llicències urbanístiques s’han d’atorgar d’acord amb les previsions de la legislació i el planejament urbanístic i les ordenances municipals sobre ús del sòl i edificació vigents en el moment de la resolució de la sol·licitud, o en la data en què



CVE-DOGC-A-15275018-2015

16

s’entenen produïts els efectes de la manca de resolució expressa de la sol·licitud, llevat que s’hagin d’atorgar de conformitat amb un certificat de règim urbanístic vigent.

No es poden denegar o atorgar llicències urbanístiques amb fonament en les determinacions de plans urbanístics encara no vigents, ni tan sols condicionades a l’assoliment de la seva vigència.

7 Les llicències urbanístiques no alteren les situacions jurídiques privades existents entre els particulars i s’entenen atorgades salvat el dret de propietat i sens perjudici del de tercer.

8 Les llicències s’atorguen sens perjudici de les altres autoritzacions administratives que siguin exigibles. Això no obstant, en els supòsits d’actes que comporten l’execució d’obres, que requereixen altres autoritzacions administratives en concurrència amb la llicència urbanística preceptiva, no es pot atorgar aquesta llicència mentre no hagin estat concedides aquelles altres autoritzacions.

Article 27

Contingut de les llicències

1 Tota sol·licitud de llicència contindrà, almenys, les indicacions següents:

2 L’Ajuntament podrà establir que la sol·licitud sigui formulada en l’imprès oficial municipal.

3 El document administratiu corresponent a la concessió de la llicència contindrà les dades més rellevants de les obres autoritzades, acord de concessió, condicions, garanties i altres extrems identificadors.

4 Els actes d’atorgament de llicència són reglats i, per tant, subjectes al compliment de les normes urbanístiques d’aquest POUM, Ordenances Municipals i legislació urbanística vigent.

5 Totes les llicències hauran d’explicitar els terminis màxims d’inici i acabament de les obres, i advertir al titular de la caducitat de la llicència.

Article 28

Responsabilitats

1 Les llicències s’entendran atorgades llevat el dret de propietat i sens perjudici de tercers, i no podran ser invocades pels titulars per a excloure o disminuir la responsabilitat civil o penal en què puguin incórrer en l’exercici de les activitats corresponents.

2 En tot cas, el seu atorgament no implicarà per a l’Ajuntament cap responsabilitat pels danys o perjudicis que es puguin produir en motiu o ocasió de les activitats que es realitzin en virtut de les mateixes.



CVE-DOGC-A-15275018-2015

17

Article 29

Condicions d’atorgament de llicències d’edificació en sòl urbà

1 Per atorgar llicència d’edificació en el sòl urbà consolidat, és necessari que la parcel·la, a més de complir amb les dimensions mínimes previstes pel planejament, tingui consideració de solar, i per això haurà de reunir els requisits establerts a l’article 29 del TRLU.

2 No es poden atorgar llicències urbanístiques per a l’edificació dels terrenys que no han assolit la condició de solar, llevat que s’asseguri l’execució simultània de les obres d’edificació i d’urbanització necessàries perquè els terrenys assoleixin la condició esmentada.

3 Quan els terrenys estan compresos en un polígon d’actuació urbanística, només es pot atorgar llicència urbanística per a la seva edificació abans que assoleixin la condició de solar si concorren les circumstàncies següents:

a) Que el projecte de reparcel·lació corresponent estigui inscrit en el Registre de la Propietat.

b) Que, per l’estat d’execució de les obres d’urbanització pendents, sigui previsible que els terrenys tindran la condició de solar a l’acabament de l’edificació. Les obres pendents d’execució poden estar referides a una part d’un polígon d’actuació urbanística quan, d’acord amb els requisits de cessió i recepció parcials de les obres d’urbanització, s’executi per fases.

c) Que l’execució simultània de les obres d’edificació i d’urbanització pendents no s’interfereixin mútuament de manera greu.

4 La persona promotora de les obres d’edificació a què fa referència aquest article ha d’assegurar l’acabament simultani de les obres d’urbanització pendents d’execució, necessàries perquè els terrenys assoleixin la condició de solar, mitjançant la constitució d’una garantia a disposició de l’administració actuant per alguna de les formes admeses en la legislació aplicable en matèria de contractes del sector públic.

La quantia de la garantia a què fa referència aquest apartat ha de comprendre el 100% del cost de les obres d’urbanització pendents d’execució o, en el supòsit a què fa referència l’apartat 3, de la part d’aquestes obres que correspon suportar a la persona propietària del sòl en relació amb la finca de resultat adjudicada pel projecte de reparcel·lació corresponent i que es pretén edificar.

L’administració actuant ha d’alliberar la garantia constituïda per la persona titular de la llicència urbanística que autoritzi les obres d’edificació quan rebi les obres d’urbanització necessàries perquè els terrenys afectats assoleixin la condició de solar. L’incompliment dels terminis d’execució de les obres d’urbanització pendents faculta l’administració actuant per executar la garantia esmentada.

5 La primera utilització i ocupació de les edificacions autoritzades de conformitat amb aquest article resten condicionades a l’acabament de les obres d’urbanització pendents d’execució i de la seva recepció per part de l’administració actuant. Aquesta condició s’ha d’advertir expressament a la llicència urbanística que autoritzi les obres d’edificació, com a requisit formal de validesa d’aquesta llicència, i ha de constar en les escriptures públiques de declaració d’obra nova en construcció autoritzades. També ha de constar en la inscripció corresponent del Registre de la Propietat d’acord amb la normativa aplicable.



CVE-DOGC-A-15275018-2015

18

Article 30

Condicions d’atorgament de llicències d’edificació en sòl no urbanitzable

1 Qualsevol activitat, instal·lació o edificació en sòl no urbanitzable, s’haurà de subjectar a les condicions i procediments que s’hi estableixen en el TRLU i en aquest Pla d’Ordenació Urbanística Municipal per a cada cas. Tot això sens perjudici de les autoritzacions de les altres Administracions competents per raó de la matèria que es tracti.

2 Per a l’obtenció de llicència en el sòl no urbanitzable, a més del compliment de les determinacions fixades per la legislació urbanística i sectorial vigent en cadascuna de les matèries, i les específiques determinades per a cada cas en aquestes Normes, s’observaran, amb caràcter general, els requisits i procediments establerts als articles 47 a 51 del TRLU i 46 al 64 del RPLU.

Article 31

Llicències en els sòls qualificats de sistemes urbanístics

1 Independentment de la tramitació i aprovació d’aquells instruments de planejament i/o execució que es requereixen per al desenvolupament i la implantació dels sistemes urbanístics, les construccions, les instal·lacions, les edificacions i altres activitats que puguin situar-se d’acord amb aquest POUM en els sòls qualificats de sistema i en les zones adjacents de protecció de sistemes, estaran subjectes, en qualsevol cas, i sens perjudici d’altres autoritzacions o procediments que es requereixin, a l’obtenció de la corresponent llicència municipal.

2 L’Administració municipal sol·licitarà dels òrgans competents, prèviament a l’atorgament de la llicència, el preceptiu informe. Els informes desfavorables per raons de competència específica, determinaran la denegació de la llicència municipal.

3 L’atorgament de l’autorització o concessió demanial únicament substituirà l’obligació d’obtenir la llicència municipal en aquells supòsits en què el projecte aprovat amb la concessió demanial tingui el grau de precisió i detall que s’exigeix per l’atorgament de les llicències municipals i no s’hi produeixen modificacions en l’execució de l’obra prevista.

4 Les instal·lacions, obres o usos pels quals es sol·liciti llicència hauran d’adaptar-se a més de als Plans d’Ordenació o Usos, a aquelles prescripcions de caràcter constructiu i estètic que fixi l’Ajuntament.

5 En el procediment de sol·licitud de la llicència municipal s’hauran d’incorporar els informes i estudis d’impacte ambiental necessaris per conèixer la influència de l’activitat sobre el medi, avaluar-ne els seus efectes i, en el seu cas, establir les mesures correctores necessàries per pal·liar els possibles efectes negatius.

6 La llicència es condicionarà a l’adopció de les mesures que assegurin la qualitat ambiental de l’entorn respecte als efectes nocius o degradadors del medi ambient. També es condicionarà la llicència, quan sigui el cas, a l’adopció de mesures que evitin els abocaments directes d’aigües residuals als cursos d’aigua. En aquests casos caldrà acreditar i justificar documentalment el tipus i característiques tècniques d’aquestes mesures.



CVE-DOGC-A-15275018-2015

19

7 Els actes promoguts pels particulars en terrenys de domini públic estan subjectes també al règim d’intervenció preventiva aplicable de conformitat amb els articles 5, 6 i concordants del RPLU, sens perjudici de les autoritzacions o les concessions que sigui pertinent atorgar per part de l’ens titular del domini públic. La manca d’autorització o concessió, o la seva denegació, impedeix d’obtenir la llicència urbanística i a l’òrgan competent d’atorgar-la, així com d’efectuar la comunicació prèvia que en un altre cas correspondria.

Article 32

Divisió de terrenys i Llicències de parcel·lació urbanística

1 Els terrenys que tenen la condició de solar perquè estan compresos en una finca que compleix els requisits urbanístics per ser edificada es poden dividir sempre que els lots resultants compleixin els requisits per tenir també la condició de solar o que, si els manca algun requisit, s’agrupin immediatament amb terrenys contigus per constituir nous solars. En cap cas les operacions de divisió i d’agrupació a què fa referència aquest article no poden resultar lots edificats que incompleixin les condicions d’edificabilitat de parcel·la establertes pel planejament urbanístic.

2 Els terrenys compresos en una finca classificats com a sòl no urbanitzable, es poden dividir sempre que la superfície dels lots resultants sigui igual o superior a la unitat mínima de conreu o forestal, segons correspongui, o que, si no assoleixen la superfície mínima exigida, s’agrupin immediatament amb terrenys contigus per constituir finques de superfície igual o superior a la unitat mínima de conreu o forestal corresponent. No obstant l’anterior, els terrenys compresos en una finca classificats com a sòl no urbanitzable es poden dividir tot i que un dels lots resultants no assoleixi la superfície mínima exigida, sempre que aquest lot estigui vinculat funcionalment a alguna actuació autoritzada entre les previstes a:

a) L’article 47.3 del TRLU, quan el pla urbanístic que identifica la construcció en el catàleg corresponent prevegi expressament i justificadament aquest lot per raó de les seves característiques particulars i garanteixi l’accessibilitat dels lots resultants.

b) L’article 47.4 del TRLU, relatiu a les actuacions específiques d’interès públic.

En ambdós supòsits, és requisit necessari per dur a terme la segregació que els altres lots resultants tinguin una superfície igual o superior a la unitat mínima de conreu o forestal, segons correspongui, o que, si no assoleixen la superfície mínima exigida, s’agrupin immediatament amb terrenys contigus per constituir una finca rústica de superfície igual o superior a la unitat mínima de conreu o forestal corresponent.

Si, en els terrenys que es pretenen segregar d’acord amb aquest article, existeix una construcció per a l’autorització de la qual és requisit necessari que la finca disposi d’una superfície mínima, el lot resultant on s’implanti ha d’assolir aquesta superfície mínima.

3 En qualsevol classe de sòl es poden segregar els terrenys compresos en una finca afectada parcialment a sistemes urbanístics, amb vista a l’adquisició immediata del lot afectat per l’administració competent per a la seva execució, tot i que el lot restant de la finca no reuneixi les característiques de solar o, si s’escau, la seva superfície sigui inferior a la unitat mínima de conreu o forestal, segons correspongui. I en sòl urbà es poden segregar els terrenys d’una finca afectada parcialment a carrers o a vies amb vista a regularitzar alineacions o completar la xarxa viària, amb la finalitat de cedir



CVE-DOGC-A-15275018-2015

20

immediatament el lot afectat a l’administració actuant i poder edificar el lot restant d’acord amb les determinacions del planejament urbanístic.

4 Es poden dividir els terrenys compresos en un àmbit d’actuació urbanística per constituir finques de conformitat amb les determinacions del planejament urbanístic que detalli l’ordenació del sòl. Així mateix, es poden dividir els terrenys compresos en una finca afectada parcialment a l’execució d’un àmbit d’actuació urbanística per aportar el lot corresponent a la gestió immediata d’aquest àmbit, tot i que el lot restant no reuneixi les característiques de solar o, si s’escau, que la seva superfície sigui inferior a la unitat mínima de conreu o forestal, segons correspongui.

5 Si una finca comprèn terrenys que, en part, tenen la condició de solar i, en part, estan classificats com a sòl no urbanitzable, s’hi pot segregar el lot que té la condició de solar, tot i que la superfície del lot restant sigui inferior a la unitat mínima de conreu o forestal, segons correspongui. Així mateix, si una finca comprèn terrenys que, en part, tenen la condició de solar i, en part, estan afectats a l’execució d’un àmbit d’actuació urbanística o de sistemes urbanístics, s’hi pot segregar el lot que té la condició de solar, tot i que l’àmbit d’actuació urbanística no hagi de ser gestionat immediatament o que els sistemes urbanístics no hagin de ser adquirits immediatament per l’administració actuant.

6 Constitueixen parcel·lació urbanística totes les divisions o segregacions de terrenys i les operacions a què fa referència l’article 25 del RPLU quan, amb independència de la classe de sòl en què es pretenguin realitzar, tinguin per finalitat dur a terme o facilitar els actes d’utilització propis del sòl urbà i la implantació d’obres pròpies d’aquest sòl, per raó de les característiques físiques dels terrenys afectats, de la seva delimitació per vials existents o de nova creació, de la implantació de serveis urbanístics o de les característiques de les obres descrites en l’operació de divisió.

7 Són prohibides les parcel·lacions urbanístiques en sòl no urbanitzable. I en sòl urbà a partir que s’aprovi inicialment l’instrument de gestió corresponent, només són permeses les parcel·lacions urbanístiques.

8 Als efectes del que estableixen els articles 213.a), 213.d), 214.a), 214.b), 214.f) i 215.a) del TRLU, es presumeix que hi ha parcel·lació urbanística quan la divisió o la segregació de terrenys o alguna de les operacions a què fa referència l’apartat 9 d’aquest article es porta a terme sense disposar de la llicència urbanística que l’autoritza o la resolució municipal que declara la seva innecessarietat.

9 S’ha de sotmetre a la fiscalització prèvia municipal tota divisió o segregació de terrenys, simultània o successiva, de la qual resultin dos o més lots, llevat que derivin d’un expedient d’expropiació forçosa o estiguin emparades en un projecte de reparcel·lació aprovat definitivament. Així mateix, també s’han de sotmetre a fiscalització prèvia municipal les operacions jurídiques que, sense divisió o segregació, comportin alguna de les actuacions següents:

a) Alienació o arrendament de participacions indivises d’una finca a les quals s’atribueixi el dret d’utilització exclusiva de parts concretes d’aquesta finca.

b) Constitució o modificació d’una associació o una societat on la qualitat de soci incorpori el dret esmentat a la lletra a).

c) Constitució o modificació d’un règim de propietat horitzontal per parcel·les.

10 Quan una divisió o operació a què fa referència l’apartat 9 d’aquest article constitueix parcel·lació urbanística, l’administració municipal competent per fiscalitzar-la prèviament l’ha de subjectar al règim d’atorgament de llicències urbanístiques,



CVE-DOGC-A-15275018-2015

21

llevat que aquesta parcel·lació es pretengui dur a terme en un àmbit d’actuació urbanística, supòsit en el qual la parcel·lació urbanística s’ha de subjectar a l’aprovació del projecte de reparcel·lació corresponent de conformitat amb les determinacions del planejament urbanístic que detalli l’ordenació del sòl.

11 Quan una divisió o operació a què fa referència l’apartat 9 d’aquest article no constitueix parcel·lació urbanística, l’òrgan municipal competent per fiscalitzar-la prèviament ha de declarar innecessària la llicència urbanística de parcel·lació en els supòsits següents:

a) Quan la superfície dels lots resultants sigui igual o superior a la unitat mínima de conreu o forestal, segons correspongui, o quan, si no assoleixen la superfície mínima exigida, s’agrupin immediatament amb terrenys contigus per constituir finques de superfície igual o superior a la unitat mínima de conreu o forestal corresponent.

b) Quan la superfície d’algun dels lots resultants sigui inferior a la mínima exigida, amb l’informe favorable previ del departament competent en matèria d’agricultura, d’acord amb la legislació sobre unitats mínimes de conreu.

En altres supòsits que no constitueixin parcel·lació urbanística, l’òrgan municipal competent ha de manifestar-ne la disconformitat amb el règim de divisió de terrenys.

12 Les sol·licituds de llicència urbanística de parcel·lació o de declaració de la seva innecessarietat s’han de presentar amb la documentació següent:

a) Memòria justificativa, que ha de comprendre la finalitat o l’ús a què es pretenguin destinar els lots proposats i la seva adequació al planejament urbanístic aplicable i al règim legal de formació de parcel·les i finques.

b) Proforma del document públic o privat que reflecteixi la divisió de terrenys o l’operació jurídica assimilada que se sol·liciti.

c) Plànol de situació de la finca que es pretengui dividir, amb indicació de la seva referència registral i cadastral.

d) Plànol parcel·lari de la finca esmentada, a escala adequada i amb base cartogràfica topogràfica, representatiu dels lots proposats.

e) Superposició del plànol parcel·lari sobre un plànol de qualificacions urbanístiques.

f) Fitxes descriptives dels lots resultants, incloses les relatives als terrenys destinats a sistemes urbanístics que s’hagin de cedir, si s’escau. Les fitxes han d’especificar els límits, la cabuda i la qualificació urbanística de cada lot, així com la seva qualitat d’indivisible, si s’escau.

13 El termini per atorgar la llicència urbanística de parcel·lació o per declarar-ne la innecessarietat o manifestar-ne la disconformitat és d’un mes. La resolució municipal que atorgui la llicència urbanística de parcel·lació o que en declari la innecessarietat ha d’incorporar annexa una còpia certificada del plànol parcel·lari corresponent i de les fitxes descriptives dels lots resultants.



CVE-DOGC-A-15275018-2015

22

Article 33

Certificats d’aprofitament urbanístic

1 Amb independència de les altres mesures de publicitat dels plans previstes per la normativa vigent, els particulars poden demanar informes d’aprofitament urbanístic, presentant la sol·licitud en el Registre General de l’Ajuntament.

2 Si la finca objecte de la consulta és edificable, el certificat tindrà una vigència de sis mesos a comptar des de la notificació a l’interessat i serà preceptiu d’atorgar llicència respecte d’un projecte ajustat a les normes vigents en el moment de la corresponent sol·licitud de certificat, d’acord amb el contingut d’aquest, quan la llicència es demani, dins de l’esmentat termini de vigència, en la forma establerta per la legislació de règim local i sense defectes inesmenables. Tot això sense perjudici de les prescripcions de la legislació sectorial. La sol·licitud de la llicència, en aquest supòsit, no es veurà afectada per la suspensió de llicències regulada per l’article 73 TRLU.

3 No obstant el lliurament del certificat, cap llicència podrà ser atorgada en contra de les determinacions del planejament aplicable, sens perjudici de les responsabilitats administratives que puguin derivar-se’n.

Article 34

Caducitat, termini i prorroga de llicències

1 Les llicències urbanístiques per a l’execució d’obres han de fixar els terminis màxims per començar-les i acabar-les en proporció a la seva entitat. Si no ho fan, aquests terminis són d’un any per començar-les i de tres per acabar-les. Ambdós terminis es computen a partir de l’endemà de la notificació de la llicència atorgada i es prorroguen automàticament per la meitat dels terminis fixats si la persona titular de la llicència urbanística ho sol·licita justificadament abans que hagi transcorregut el termini de què es tracti. Aquestes llicències urbanístiques caduquen si transcorre el termini per començar les obres o el termini per acabar-les, incloses les seves pròrrogues respectives, sense que hagin estat iniciades o finalitzades. A aquests efectes, les llicències esmentades han de contenir l’advertiment de caducitat corresponent.

2 La persona titular d’una llicència urbanística per a l’execució d’obres ha de lliurar a l’administració atorgant una còpia de l’acta d’inici d’obres estesa per la direcció facultativa de les obres i, posteriorment, una còpia del certificat final d’obres expedit per aquesta mateixa direcció. Si les obres autoritzades no requereixen direcció facultativa per executar-les, les còpies de l’acta i del certificat esmentats han de ser substituïdes per la declaració responsable corresponent de la persona titular de la llicència urbanística.

3 Quan hagi transcorregut el termini per començar les obres o el termini per acabar-les, incloses les seves pròrrogues respectives, sense que hagin estat iniciades o finalitzades, l’administració atorgant ha de declarar la caducitat de la llicència urbanística atorgada, amb l’audiència prèvia de la persona titular de la llicència.

4 La manca de declaració de caducitat de la llicència urbanística no faculta les persones que intervenen en el procés d’execució de les obres per iniciar-les o prosseguir-les més enllà dels terminis habilitats per la llicència ni, en conseqüència, les eximeix de les responsabilitats administratives que es puguin derivar de l’execució d’obres realitzades fora dels terminis esmentats.



CVE-DOGC-A-15275018-2015

23

Article 35

Classificació de les llicències

Les llicències es classifiquen en:

1 Llicència urbanística per a l’execució d’obres que requereixen projecte tècnic:

Les sol·licituds de llicència urbanística requereixen projecte tècnic d’obres quan fan referència al procés de l’edificació comprès en l’àmbit d’aplicació de la legislació sobre ordenació de l’edificació. Ultra els supòsits a què fa referència la legislació sobre ordenació de l’edificació, també requereixen projecte tècnic les sol·licituds de llicència urbanística que facin referència a altres supòsits d’implantació d’obres o d’ampliació, reforma, rehabilitació o enderrocament total o parcial de les obres existents quan afectin:

a) Els fonaments o els elements estructurals.

b) El volum o les superfícies construïdes.

c) L’ús urbanístic.

d) El nombre d’habitatges, establiments o altres elements susceptibles d’aprofitament privatiu independent.

e) Els elements objecte de protecció dels béns catalogats subjectes a un règim de protecció patrimonial cultural o urbanística.

Quan el projecte tècnic d’obres sigui exigible de conformitat amb la legislació sobre ordenació de l’edificació, s’ha d’elaborar de conformitat amb aquesta legislació i el que disposa l’article 36. La persona redactora del projecte ha de tenir la titulació acadèmica i professional habilitant que pertoqui segons el tipus d’obra de què es tracti.

2 Llicència urbanística per a l’execució d’obres que no requereixen projecte tècnic, que són les no previstes en l’apartat anterior d’aquest article. La persona sol·licitant haurà d’aportar la documentació indicada en l’article 36.

3 Llicència urbanística per a la constitució o modificació d’un règim de propietat horitzontal, simple o complexa, i per a la formalització d’altres operacions jurídiques:

Estan subjectes a llicència urbanística prèvia la constitució o modificació d’un règim de propietat horitzontal, simple o complexa, sobre un edifici o un conjunt immobiliari i qualsevol altre operació o negoci jurídic que, directament o indirectament, comporti un increment del nombre d’habitatges, establiments o altres elements susceptibles d’aprofitament privatiu independent respecte dels autoritzats en una llicència urbanística anterior. A aquests efectes, les places d’aparcament i els trasters només s’han de tenir en compte si el planejament urbanístic o les ordenances municipals d’edificació regulen el seu nombre o dimensió.

La persona sol·licitant haurà d’aportar la documentació indicada en l’article 36.



CVE-DOGC-A-15275018-2015

24

Article 36

Documentació de la sol·licitud de llicències d’obres

1. La persona sol·licitant d’una llicència urbanística que faci referència a obres que requereixen projecte tècnic, ha d’acompanyar l’escrit de sol·licitud d’un projecte tècnic amb el següent contingut:

a) El projecte tècnic ha d’identificar la finca afectada i contenir, com a mínim, la documentació escrita i gràfica necessària per definir i establir les característiques tècniques de les obres a què fa referència l’article 35, amb el grau de detall suficient per permetre comprovar la seva adequació a les determinacions de l’ordenament jurídic urbanístic i, quan la legislació sectorial ho prevegi expressament, als requisits que aquesta legislació estableixi. Com a mínim, s’acompanyarà la documentació següent:

- Projecte tècnic, per duplicat, adequat a l’obra, ús o instal·lació, i integrat almenys per:

— Memòria en la qual sigui descrita l’operació, obra, ús o instal·lació amb la precisió i abast suficients per a avaluar, juntament amb els altres documents, la pertinència de la llicència.

— Pressupost de l’obra.

— Plànols de situació i emplaçament amb base topogràfica a l’escala adequada. Es detallaran els serveis urbanístics existents en un radi de 50 metres.

— Plànols d’informació a escala 1:1000, detallant la situació dels edificis, fondàries, alçades, etc.

— Plànols de l’obra projectada, a escala no inferior de 1:100.

- Fotografies de l’estat actual de l’edificació i de la parcel·la, vials i voreres, que permetin una correcta visualització del seu estat inicial.

- Destinació actual i projectat de la finca, si hi hagués canvi d’ús.

- Nomenament dels tècnics competents que assumeixen la direcció de l’obra.

- Estudi de seguretat i salut.

- Designació de l’empresa constructora, acompanyant el document on el contractista assumeixi l’execució de l’obra, i la declaració jurada o promesa d’estar al corrent del pagament de tributs. Si l’obra es fes per autoconstrucció, el constructor haurà de ser el titular de les obres o persona de la mateixa unitat familiar, i hauran d’estar destinades les obres al propi ús. En aquest cas, el promotor signarà el compromís de no contractar cap empresa constructora ni remunerar persones, sota l’advertiment de les responsabilitats legals. L’Ajuntament podrà comunicar aquestes circumstàncies a l’Administració de treball i seguretat social.

- El dipòsit de la fiança que garanteixi la reposició del serveis i elements urbans que puguin ser afectats per les obres.

- Justificació de l’avaluació del volum i les característiques dels residus que s’originaran durant les obres, conforme la normativa sectorial vigent, reguladora dels



CVE-DOGC-A-15275018-2015

25

enderrocs i altres residus de la construcció i, si s’escau, fiançar en el moment d’obtenir la llicència urbanística municipal els costos previstos de gestió dels residus.

- L’escriptura de propietat del terreny, inscrita en el Registre de la Propietat, quan sigui determinant per a la concessió de la llicència.

- Quan procedeixi, l’autorització dels organismes competents en la matèria del domini públic afectat per l’actuació.

b) En tot cas, el projecte i la llicència que l’autoritza han de fer constar el nombre d’habitatges, establiments o altres elements susceptibles d’aprofitament privatiu independent de l’edifici. Si no ho fan, s’entén que tot l’edifici constitueix un únic element susceptible d’aprofitament privatiu independent.

c) Quan, d’acord amb la legislació sobre ordenació de l’edificació, el projecte autoritzat tingui la consideració de bàsic, s’ha de desenvolupar mitjançant el projecte d’execució corresponent que ha de definir l’obra íntegrament de conformitat amb aquesta legislació sectorial. Amb caràcter previ a l’execució de les obres, s’ha d’aportar a l’administració atorgant el projecte d’execució esmentat i un informe subscrit per la direcció facultativa de les obres sobre l’adequació al projecte autoritzat. Si, en el moment de redactar el projecte d’execució o d’executar materialment les obres, s’aprecia la necessitat de dur a terme obres que no s’ajusten al projecte autoritzat, es poden executar sense necessitat de sol·licitar nova llicència urbanística o la modificació de l’atorgada sempre que la llicència no sigui exigible per aplicació de la legislació sobre ordenació de l’edificació, que les obres esmentades no comportin una alteració substancial del projecte autoritzat i que s’efectuï la comunicació prèvia corresponent d’acord amb l’article 76 del RPLU. S’entén que les obres comporten una alteració substancial del projecte quan es dóna alguna de les circumstàncies que preveu l’article 33.2 del RPLU.

2.La persona sol·licitant d’una llicència urbanística que faci referència a obres que no requereixen projecte tècnic, dins de l’escrit de sol·licitud o mitjançant l’aportació de documents annexos, ha de:

a) Descriure i justificar les obres que pretén executar.

b) Identificar amb precisió la finca afectada per les obres.

c) Representar gràficament les obres que per les seves característiques ho requereixin.

El grau de detall ha de ser suficient per apreciar les característiques, la situació i la destinació de les obres, amb la finalitat de comprovar la seva adequació a les determinacions de l’ordenament jurídic urbanístic i, quan la legislació sectorial ho prevegi expressament, als requisits que s’hi estableixen.

3.Les sol·licituds de llicència urbanística per a la constitució o modificació d’un règim de propietat horitzontal, simple o complexa, i per a la formalització d’altres operacions jurídiques indicades en l’apartat 3 de l’article 35, s’han de presentar amb la documentació següent:

a) Memòria justificativa de l’adequació del nombre d’habitatges, establiments o altres elements susceptibles d’aprofitament privatiu independent proposats a les determinacions del planejament urbanístic i a la legislació sectorial aplicables.



CVE-DOGC-A-15275018-2015

26

b) Plànols a escala adequada en què constin el nombre d’habitatges, establiments o altres elements susceptibles d’aprofitament privatiu independent, la seva superfície i ús urbanístic.

c) Nota simple o certificació del Registre de la Propietat on consti la descripció de la finca o edificació.

d) Proforma del document públic o privat pel qual s’incrementa el nombre d’habitatges, establiments o altres elements susceptibles d’aprofitament privatiu independent respecte dels autoritzats en una llicència urbanística anterior.

4 A la sol·licitud de llicència sobre béns catalogats s’acompanyarà, a més a més del que es preveu a les llicències d’obres, la documentació següent:

a) Memòria en la que s’informi de les dades històriques del bé i es justifiqui l’obra o l’ús i s’assenyali la destinació o finalitat.

b) Plànols informatius de l’estat actual de l’edificació, acompanyats d’un reportatge fotogràfic.

c) Plànols de l’entorn a l’edifici o construcció, detall de façanes i elements constructius, i descripció de materials emprats en la construcció, acompanyats d’un reportatge fotogràfic.

d) Plànols on es detallaran adequadament les obres que es preveuen realitzar, i la seva incidència en l’obra existent.

e) Autorització del Departament de Cultura o d’altres organismes competents en la matèria, en cas que sigui necessari pel tipus de bé.

5. A la sol·licitud de la llicència d’enderroc, total o parcial, s’acompanyarà la documentació següent:

a) Projecte tècnic que inclogui:

— Plànol d’emplaçament a escala 1:500.

— Plànol de les plantes, alçats i seccions que permetin apreciar l’abast de l’enderroc, amb fotografies de l’interior i de les façanes pròpia i veïnes.

— Memòria tècnica explicativa de les característiques dels treballs, amb indicació del programa i mesures de seguretat en relació a l’obra, les finques veïnes i la via pública.

— Pressupost de l’obra.

— Fotografies de l’estat actual de l’edificació.

b) Direcció d’obra per tècnic competent.

c) Justificació de no estar inclòs l’edifici o algun dels seus elements en el Catàleg de béns protegits.

d) Avaluació del volum i les característiques dels residus que s’originaran i especificar la instal·lació o instal·lacions de reciclatge i disposició del rebuig on es gestionaran en el cas que no s’utilitzin o reciclin en la mateixa obra. I si s’escau, fiançar, en el



CVE-DOGC-A-15275018-2015

27

moment d’obtenir la llicència urbanística municipal, els costos previstos de gestió dels residus, conforme el Decret 89/2010, de 29 de juny, pel qual s’aprova el Programa de gestió de residus de la construcció de Catalunya.

e) Informació del temps previst per a l’enderroc i lloc d’ubicació dels contenidors.

f) Estudi de Seguretat i Salut.

6. A la sol·licitud de llicència per la instal·lació de grues torres s’acompanyarà la documentació següent:

a) Plànol de situació i d’ubicació de la grua en relació a la finca de l’obra i finques immediates.

b) Indicació de la base d’assentament, alçada màxima, posició del contrapès, àrea d’influència del braç i altura de les edificacions i instal·lacions al seu abast.

c) Certificació de la casa instal·ladora, subscrita per tècnic competent, acreditativa del perfecte estat del elements de la grua, fent constar les càrregues màximes, en les posicions més desfavorables, que puguin ser transportades en els diferents supòsits d’ús que es prevegin.

d) Assumpció per l’instal·lador de la responsabilitat fins a deixar-la en condicions de funcionament.

e) Document expedit i visat per tècnic competent, acreditatiu que assumeix el control del funcionament i la seguretat de la grua.

f) Pòlissa d’assegurança de responsabilitat civil mínima segons la normativa vigent pels danys de qualsevol classe que pugui produir el funcionament de la grua durant l’estada a l’obra.

g) Document diligenciat i segellat per una entitat d’inspecció i control.

h) L’altra documentació que pugui establir la normativa específica aplicable.

En el cas que per qualsevol motiu les obres d’edificació que comporten la instal·lació de la grua restin aturades, s’haurà de desmuntar aquesta per motius de seguretat pública.

Article 37

Actes subjectes a comunicació prèvia

1 Estan subjectes al règim de comunicació prèvia els actes d’ús del sòl i d’implantació d’obres conformes amb l’ordenament jurídic urbanístic següents:

a )La primera utilització i ocupació dels edificis i les construccions de nova planta, la de les ampliacions dels existents i dels sotmesos a obres per canviar el seu ús característic o a obres de gran reforma o rehabilitació que comportin la interrupció de la seva utilització i ocupació.

b) Les obres que no s’ajustin al projecte tècnic autoritzat i que no l’alterin substancialment.



CVE-DOGC-A-15275018-2015

28

c) El canvi d’ús i les obres vinculats al desenvolupament d’activitats que, d’acord amb la legislació sectorial, no necessiten llicència prèvia.

2 Les ordenances municipals sobre ús del sòl i edificació poden substituir l’exigència de llicència urbanística per la de comunicació prèvia per a actes determinats en funció de la seva entitat o característiques. Aquesta facultat no pot abastar en cap cas els actes següents:

a) Les obres que, d’acord amb la legislació sobre ordenació de l’edificació, requereixen l’elaboració d’un projecte tècnic.

b) La primera utilització i ocupació parcials dels edificis i les construccions.

c) Les parcel·lacions urbanístiques.

d) El canvi d’ús a residencial de les obres implantades.

e) Els usos i les obres provisionals.

f) Els usos i les obres en sòl no urbanitzable i sòl urbanitzable no delimitat.

Article 38

Presentació de la comunicació prèvia

1 Amb caràcter previ a l’execució de l’acte de què es tracti, s’han de presentar davant l’administració municipal la comunicació a què fa referència l’article 37 i la documentació exigida pel RPLU en els supòsits específics que regula, per les ordenances municipals sobre ús del sòl i edificació i, si s’escau, per la legislació sectorial.

2 Si la comunicació no reuneix els requisits exigits per la normativa aplicable, l’administració ho ha de manifestar a la persona interessada i l’ha d’advertir que, mentre no presenti la comunicació i els documents preceptius, no pot dur a terme l’acte de què es tracti.

3 Amb caràcter general, la persona interessada resta habilitada per executar l’acte de què es tracti des del moment de la presentació de la comunicació prèvia i dels documents requerits, excepte el que, d’acord amb la legislació sobre règim local, estableixin les ordenances municipals sobre ús del sòl i edificació i el que disposa l’article 75.2 del RPLU per a la primera utilització i ocupació dels edificis i les construccions.

Article 39

Terminis i dades de la comunicació prèvia

1 Les comunicacions prèvies relatives a l’execució d’obres no són vàlides si no indiquen els terminis màxims per començar-les i acabar-les en proporció a la seva entitat i d’acord amb el que estableixin les ordenances municipals sobre ús del sòl i edificació. Els terminis esmentats es prorroguen per la meitat si la persona interessada ho comunica abans que hagin transcorregut.



CVE-DOGC-A-15275018-2015

29

2 Si transcorren els terminis màxims indicats en una comunicació prèvia per començar o acabar les obres, incloses les seves pròrrogues respectives, sense que hagin estat iniciades o finalitzades, la persona interessada resta inhabilitada per començar-les o continuar-les, segons correspongui, sens perjudici que pugui presentar una nova comunicació prèvia.

3 L’Administració municipal està facultada per verificar les dades que consten a la comunicació i la documentació presentades.

4 La inexactitud, la falsedat o l’omissió, de caràcter essencial, en qualsevol dada que consti en la comunicació o en la documentació preceptiva determinen, amb l’audiència prèvia de les persones interessades, la impossibilitat de continuar duent a terme l’acte comunicat des del moment en què es notifiqui la resolució corresponent a les persones afectades, sens perjudici de les responsabilitats penals, civils o administratives que escaiguin.

Article 40

Primera utilització i ocupació dels edificis i les construccions

1 Per a la primera utilització i ocupació dels edificis i les construccions a què fa referència l’article 37.1.a), la persona promotora ha de comunicar prèviament la finalització de les obres a l’administració que va atorgar la llicència urbanística corresponent. La comunicació ha d’anar acompanyada del certificat final d’obra expedit per la direcció facultativa de les obres, en què han de constar els fets següents:

a) Data de finiment de les obres.

b) Que les obres han estat executades de conformitat amb el projecte tècnic autoritzat i, si s’escau, les seves modificacions i les condicions de la llicència urbanística atorgada.

c) Que l’edificació està en condicions de ser utilitzada de conformitat amb l’ús autoritzat.

2 Només es pot utilitzar i ocupar l’edifici o la construcció de què es tracti després que hagi transcorregut el termini d’un mes des de la presentació de la comunicació i el certificat a què fa referència aquest article o, si s’escau, de l’esmena de la comunicació o l’aportació dels documents requerits, sense que l’administració atorgant hagi manifestat la disconformitat de les obres executades amb el projecte tècnic autoritzat i les condicions de la llicència urbanística atorgada.

Article 41

Seguiment de les obres

1 Abans de començar l’execució d’una obra de nova planta, l’Ajuntament haurà d’assenyalar l’alineació i la rasant, assenyalament del qual s’estendrà l’acta corresponent, la qual eximirà el promotor d’aquesta obra de tota la responsabilitat en l’alineació de l’edifici si per la seva realització s’ha ajustat a l’assenyalada en l’esmentada acta. Aquest assenyalament s’efectuarà prèvia sol·licitud de l’interessat.



CVE-DOGC-A-15275018-2015

30

2 Acabades les obres, l’interessat ho comunicarà a l’Ajuntament, amb certificació visada pel facultatiu director de les obres i altra documentació complementària amb objecte de realitzar la inspecció final. Es comprovarà si l’interessat s’ha ajustat en la seva realització a la llicència atorgada i també si s’han refet tots els danys i perjudicis causats en la via pública, desguassos, subsòl, clavegueram, aigües potables, cables elèctrics i qualsevol altre servei anàleg així com també de caràcter privat o a tercers.

3 La persona titular de la llicència urbanística ha de comunicar a l’administració atorgant les obres que no s’ajusten al projecte autoritzat a què fa referència l’article 35 del RPLU prèviament a la seva execució. Amb la comunicació prèvia ha d’aportar la documentació escrita i gràfica que esmeni el projecte autoritzat i, si s’escau, el projecte d’execució que el desenvolupa. També ha d’aportar un informe detallat subscrit per la direcció facultativa de les obres sobre els aspectes següents:

a) Característiques de les obres que no s’ajusten al projecte autoritzat.

b) Justificació de la seva execució.

c) Caràcter no substancial de l’alteració.

d) Adequació a l’ordenament jurídic urbanístic i a la legislació sectorial aplicable.

Si l’administració atorgant considera que les obres alteren substancialment el projecte autoritzat, ho ha de comunicar a la persona titular de la llicència urbanística, la qual cosa determina la impossibilitat d’iniciar o continuar l’execució de les obres esmentades, i ha de requerir-la perquè sol·liciti la llicència urbanística corresponent, sens perjudici d’adoptar altres mesures de protecció de la legalitat urbanística escaients si considera que es vulnera.

Article 42

Infraccions urbanístiques

1 Els actes d’edificació i ús del sòl, sense llicència o sense ajustar-se a les seves condicions, legalment tipificats com infracció urbanística pel Títol VII, Capítol III, secció primera del TRLU, comportaran les actuacions de protecció de la legalitat urbanística , disciplinàries i sancionadores establertes als articles 211 i següents del mateix text legal, a lo que estableix el RPLU i a altra normativa específica.



CVE-DOGC-A-15275018-2015

31

TÍTOL II. RÈGIM URBANÍSTIC DEL SÒL

CONCEPTES I ESTRUCTURA DEL RÈGIM DEL SÒL

Article 43

Situacions bàsiques de sòl

1 El present POUM inclou en situació de sòl urbà, d’acord amb el TRLU, el sòl urbà consolidat que reuneix els requisits de l’article 30 i el sòl urbà no consolidat que gaudeix dels serveis urbanístics bàsics que estableix l’article 27.1 del mateix cos legal. Així mateix, la resta del sòl es considera el sòl no urbanitzable.

Article 44

Classificació i qualificació del sòl

1 El règim urbanístic del sòl, d’acord amb el que preveu l’article 24 TRLU es defineix mitjançant la classificació segons el seu règim jurídic, la determinació i regulació de l’estructura del territori mitjançant la reserva de sistemes i les seves proteccions i la qualificació del sòl en zones i sistemes.

Article 45

Els sistemes

1 Els sòls qualificats com a sistemes representen l’assenyalament dels terrenys destinats a l’interès col·lectiu perquè estructuren el territori i asseguren el desenvolupament i funcionament equilibrat del nucli.

2. Els diferents sistemes poden estar en sòl urbà com en sòl no urbanitzable. Els plànols d’ordenació contenen els sistemes que conformen l’estructura general del territori, la xarxa viària, els espais lliures públics, equipaments, etc. El document concreta els sistemes d’equipaments i serveis tècnics i la xarxa de vialitat i els espais oberts que s’han representat a l’escala 1/1.000 en els plànols de sòl urbà.

Article 46

Les zones

1 Les zones corresponen a les superfícies de sòl destinades per l’ordenació a ser susceptibles d’aprofitament privat. La naturalesa de cada zona deriva de la classe de sòl i es determina amb la definició dels paràmetres que regulen les condicions de parcel·lació, d’edificació i d’ús que s’exigeix de forma específica a cadascuna.

2 Aquest POUM concreta les zones que es troben en sòl urbà i en sòl no urbanitzable que s’han representat en els plànols d’ordenació, amb la corresponent clau urbanística. A escala 1/5.000 es detallen les diferents zones del sòl no urbanitzable i a 1/1.000 les zones en sòl urbà.



CVE-DOGC-A-15275018-2015

32

CAPÍTOL II

SISTEMES URBANÍSTICS

SECCIÓ 1

Disposicions generals

Article 47

Definició dels sistemes i tipus

1 El concepte de sistema es defineix en l’article 34 del TRLU.

2 La consideració de sistemes implica la declaració de la utilitat pública de les obres i la necessitat d’ocupació dels terrenys destinats per a sistemes als efectes d’allò que disposa el TRLU.

3 Els sòls destinats a sistemes per aquest POUM es qualifiquen de la forma següent:

De comunicacions:

Sistema viari (clau X)

D’espais oberts:

Sistema de protecció (clau S)

Sistema hidrogràfic (clau H)

Sistema d’espais lliures / zones verdes (clau V)

D’equipaments:

Sistema d’equipaments (clau E)

Sistema de serveis tècnics i ambientals (clau T)

D’habitatge dotacional públic (clau D)

Article 48

Desenvolupament dels sistemes

1 En el sòl urbà la cessió de terrenys per a carrers i vies és obligatòria, gratuïta i prèvia a l’edificació. Igualment, quan en els plànols d’ordenació s’indiqui l’obertura o l’eixamplament de vials que afecti solars o edificis existents seran obligatòries i la cessió de vial gratuïta, i la seva urbanització prèvia a l’obtenció de la llicència.

2 Els terrenys reservats en sòl urbà per a jardins, places, equipaments i serveis tècnics seran de cessió obligatòria i gratuïta quan estiguin inclosos en el marc d’un polígon d’actuació urbanística.



CVE-DOGC-A-15275018-2015

33

Article 49

Titularitat i afectació del sòl

1 Els sòls que el POUM afectin com a sistemes queden vinculats a aquesta destinació. La titularitat pública per al servei públic opera una vegada adquirit el sòl per l’administració. Mentre no es faci efectiva l’adquisició d’aquests sòls per part de l’administració, mitjançant els mecanismes establerts per la legislació urbanística, continua la propietat privada però vinculada a la destinació assenyalada.

SECCIÓ 2

COMUNICACIONS

Article 50


1 El POUM estableix les determinacions dels sistemes de comunicació, sens perjudici del seu ulterior desenvolupament a efectes d’urbanització. En el municipi de Caseres, els sistemes d’infraestructures de comunicació queden limitats al sistema viari.

2 Pel que fa a la línia d’edificació i àmbits d’afecció (domini, zona de protecció i línia límit d’edificació), s’hauran de respectar d’acord amb el que disposa la legislació sectorial aplicable.

Article 51

Sistema viari, clau X

1 El sistema viari comprèn les instal·lacions i els espais reservats al traçat de la xarxa viària i dedicats a la circulació de persones, vehicles, àrees d’aparcament de vehicles i tots els seus elements funcionals que conformin el domini públic viari.

2 Correspon al conjunt de vies de la xarxa bàsica, la xarxa secundària, els vials i carrers que estructuren el sòl urbà, els passos per a vianants i la xarxa de camins rurals (pistes, senders i camins).

3 Donades les característiques formals del poble amb carrers estrets i preferentment per a vianants, la reserva específica d’espai per a l’aparcament de vehicles a motor, es genera al voltant de l’Avinguda Catalunya, Avinguda de la Generalitat i el carrer Cavallet. Aquests espais d’estacionament de vehicles no es grafien als plànols d’ordenació.

4 Les determinacions del POUM, pel que fa al sistema viari es completa mitjançant l’estudi d’avaluació de mobilitat generada. Podrà ajustar el seu traçat mitjançant plans de millora urbana en el sòl urbà en els supòsits de l’article 70 del TRLU.

5 A la xarxa viària urbana i camins veïnals cal preveure reserva d’espai suficient per a la col·locació i la integració dins el paisatge de contenidors o equivalents.



CVE-DOGC-A-15275018-2015

34

6 La col·locació de cartells o altres mitjans de propaganda visibles des de la via pública està sotmesa a les determinacions de la legislació vigent i a la prèvia llicència municipal. En qualsevol cas queda prohibit situar publicitat dins la xarxa bàsica territorial i dins de tots els camins rurals municipals. Només s’admet situar indicadors en les cruïlles dels camins per tal de facilitar la localització de masies, jaciments arqueològics o altres elements del patrimoni cultural i natural.

7 En relació a la carretera N-420 i la TV-3304, s’estarà al que disposa la legislació sectorial vigent (la Llei 25/1988 de 29 de juliol de Carreteres de l’Estat i el seu Reglament, i el Decret legislatiu 2/2009, de 25 d’agost, pel qual s’aprova el text refós de la Llei de carreteres). De produir-se contradicció entre la present normativa i la legislació esmentada, prevaldrà el que aquesta última determina.

8 En relació a la N-420, en els plànols d’ordenació del POUM es delimiten les diferents limitacions zonals següents:

a) Són de domini públic els terrenys ocupats per la carretera i els seus elements funcionals i una franja de terreny de 8 m, a cada costat de la via, des de l’aresta exterior de l’explanació.

b) La zona de servitud consisteix en dues franges de terreny a ambdós costats de la via, delimitades interiorment per la zona de domini públic i exteriorment per dues línies paral·leles a les arestes exteriors de l’explanació, mesurades a 25 m des de les arestes.

c) A ambdós costats de la carretera s’estableix la línia límit d’edificació, des d’aquesta fins a la carretera es prohibeix qualsevol tipus d’obra de construcció, reconstrucció o ampliació, a excepció de les que resultin imprescindibles per a la conservació i manteniment de les construccions existents. Aquesta línia d’edificació se situa a 50 m a partir de l’aresta exterior de la calçada, respectant en tot cas la zona de servitud de la carretera.

d) La zona d’afecció consistirà en dues franges de terreny a tots dos costats de la carretera, delimitades interiorment per la zona de servitud i exteriorment per dues línies paral·leles a les arestes exteriors de l’explanació a una distància de 50 m.

e) I pel que fa als accessos, els desaigües, els serveis, la publicitat i les plantacions es tindrà en compte l’indicat a l’informe de la Demarcació de Carreteres de l’estat a Catalunya del Ministeri de Foment de 26.06.2014.

9 En relació a la carretera TV-3344, en els plànols d’ordenació del POUM s’ha dibuixat la línia d’edificació a 25 m de l’aresta exterior de la calçada. A més, es tindrà en compte el següent:

a) La secció transversal mínima de la carretera TV-3344 al seu pas pel nou sòl no urbanitzable i sòl urbà seguirà la configuració definida en l’informe emès pel Servei d’assistència al territori de la Diputació de Tarragona de 18.11.2011 o la que en el seu moment acordi l’organisme competent.

b) La rotonda projectada a la carretera TV-3404 s’haurà de dissenyar de manera que compleixi la definició geomètrica derivada de l’informe emès pel Servei d’assistència al territori de la Diputació de Tarragona de 18.11.2011 o la que en el seu moment acordi l’organisme competent.



CVE-DOGC-A-15275018-2015

35

SECCIÓ 3

ESPAIS OBERTS

Article 52


1 S’ordenen com a espais oberts els parcs i jardins urbans que s’especifiquen com a tals en els plànols d’ordenació, els parcs lineals al llarg de les infraestructures, així com els entorns dels cursos d’aigua, rieres i espais que pel seu valor ambiental, ecològic i paisatgístic han de garantir els corredors biològics i la relació de la població amb el medi i l’homogeneïtat del paisatge.

2 Pel seu paper fonamental en el manteniment del paisatge, els espais oberts han de tenir un tractament específic i acurat de neteja i manteniment compatible amb la seva funció ambiental.

3 Es consideren sistemes d’espais oberts els següents: el sistema d’espais lliures públics definit a l’article 34.6 del TRLU o zones verdes (V), l’hidrogràfic o cursos d’aigua (H) i el de sistemes de protecció (S).

Article 53

Sistema d’espais lliures públics / zona verda, clau V

1 Formen el sistema de zones verdes tots els parcs (urbà, forestal, esportiu), jardins urbans, places, rambles i tot l’espai lliure de verd públic, situat en sòl urbà, o sòl no urbanitzable, existents o de nova creació identificats en els plànols d’ordenació amb la clau V.

2 Són espais lliures que, independentment del seu règim urbanístic, tenen com a funció principal el repòs, lleure i esbarjo de la població. La seva ubicació i els seus límits són inalterables d’acord amb l’article 95 del TRLU.

3 Només s’admeten les instal·lacions descobertes per a la pràctica esportiva, els jocs infantils i els serveis, sempre que ocupin menys del 5% de la superfície del parc. En cap cas s’admeten aprofitaments privats del subsòl, sòl i volada d’aquests espais lliures. Al subsòl d’aquests sistemes s’admet que s’hi situïn serveis públics sempre que es garanteixi l’enjardinament de la superfície i el manteniment de la qualitat dels aqüífers (o subsòl). Temporalment, s’hi admet la instal·lació de fires i atraccions que no malmetin els espais enjardinats.

4 Les edificacions que confrontin amb espais lliures, dins el sòl urbà, poden obrir finestres a l’espai públic prèvia llicència municipal i podran tenir vols oberts i permetre accessos per a vianants.

5 En la gestió d’aquests espais verds cal aplicar criteris que impliquin un respecte i un bon ús dels recursos naturals, entre els quals cal remarcar: el consum racional de l’aigua per al reg, la selecció de les espècies vegetals, alhora ornamentals, més ben adaptades al sòl i al clima d’aquesta part del territori, el control integrat de plagues i la protecció del sòl per evitar-ne la pèrdua de la fertilitat i la impermeabilització.



CVE-DOGC-A-15275018-2015

36

6 Els nous espais verds situats en sòl urbà tindran el nivell d’urbanització necessari en cada cas atenent a les característiques de l’entorn on es vagi a intervenir.

SECCIÓ 4

SISTEMA HIDROGRÀFIC I PROTECCIÓ DE SISTEMES

Article 54

Sistema hidrogràfic, clau H

1 Constitueixen el sistema hidrogràfic el conjunt de canals, sèquies, rieres, torrents, làmines d’aigua, fonts naturals que estructuren el paisatge, així com les diverses capes freàtiques del subsòl, identificats en els plànols d’ordenació amb la clau H.

2 Els rius, las rieres i els torrents, en els trams classificats de sòl no urbanitzable han de mantenir una protecció lineal de 25 metres a partir del marge que delimita el llit d’aigua. En aquest àmbit de protecció no s’admet cap tipus de construcció, llevat que sigui un servei de millora del mateix sistema hidrogràfic. En els trams classificats de sòl urbà la protecció és establerta per a cada cas als plànols d’ordenació.

3 Es prohibeixen les obres de canalització dels cursos hídrics, llevat que estiguin dictaminades per l’administració competent. En tot cas, s’ha de mantenir el domini i l’ús públic dels terrenys superficials del llit anterior a la canalització i s’ha de garantir la seva integració en el paisatge.

4 Les fonts localitzades en sòl no urbanitzable han de mantenir una protecció radial de 50 m a l’interior del cercle definit no s’admet cap tipus de construcció, tret de les obres de millora de l’entorn de la font.

5 L’aigua procedent de les capes freàtiques ha de ser emprada prioritàriament per a l’ús domèstic i per a l’agricultura mitjançant la construcció de pous sotmesos a llicència municipal i a la inscripció i enregistrament a l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA). En el cas que el pou es trobi dins d’una zona hidrogràfica protegida cal, prèviament a la llicència municipal, recaptar informe de l’ACA o de l’organisme competent en matèria d’aigües.

6 En qualsevol cas s’ha de complir les disposicions establertes en el Decret legislatiu 3/2003, de 4 de novembre, Text refós de la legislació en matèria d’aigües en Catalunya, les disposicions del Reial Decret legislatiu 1/2001, de 20 de juliol, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’aigües i les seves modificacions posteriors, el Reial decret 849/1986, d’11 d’abril, pel qual s’aprova el Reglament de domini públic hidràulic (RDPH) i les seves modificacions posteriors.

Article 55

Protecció de sistemes, clau S

1 Tenen la consideració de Sistema de protecció aquells sòls afectats per una servitud derivada de la legislació sectorial de la infraestructura que protegeixen així com l’espai



CVE-DOGC-A-15275018-2015

37

necessari per a donar coherència a l’ordenació. Es grafien als plànols d’ordenació a escala 1/5.000 i s’identifiquen amb la clau S.

2 La seva destinació és la d’espai obert que ha de constituir la reserva de sòl per a la protecció de la infraestructura o servei i/o estar disponibles per al pas de xarxes lineals de serveis tècnics i ambientals de llarg recorregut. També s’estableix en aquesta franja la possibilitat d’incorporar-se al sistema viari en cas de requerir una ampliació, condicionament de la carretera actual o bé establir una via de llarg recorregut en cas d’existir demanda pel trànsit de vianants o bicicletes.

3 Són espais lliures permanents i no edificables. Només quan no hi ha cap altre emplaçament alternatiu, s’hi pot autoritzar la instal·lació d’elements que estiguin directament relacionada amb la seva funció.

SECCIÓ 5

EQUIPAMENTS

Article 56


1 Per la seva finalitat i titularitat pública, es regulen en aquest capítol els equipaments destinats a usos públics i comunitaris, clau E, així com els espais reservats per a les instal·lacions de les xarxes de subministrament d’aigua, d’energia, telecomunicacions, sanejament i altres serveis tècnics i ambientals, identificats en els plànols d’ordenació amb la clau T.

2 La relació directa dels equipaments comunitaris i serveis tècnics amb els espais oberts hauran de donar continuïtat a l’espai públic.

Article 57

Sistema d’equipaments comunitaris, clau E

1 El sòl destinat a usos públics, col·lectius i comunitaris, forma el sistema d’equipaments, d’acord amb les categories següents:

E1 Docent: centres on desenvolupa l’activitat eductiva d’acord amb la legislació vigent en aquesta matèria.

E2 Sanitari - assistencial: centres d’assistència primària, dispensaris, hospitals, centres extra hospitalaris i residències geriàtriques.

E3 Administratiu i proveïment: administració pública, mercats municipals, magatzems i similars.

E4 Cultural, social i religiós: cases de cultura, biblioteques, teatres, museus, videoteques, centres socials, llars de gent gran, centres d’esplai, temples i centres recreatius i religiosos.



CVE-DOGC-A-15275018-2015

38

E5 Esportiu: instal·lacions i edificacions esportives i serveis annexos.

E6 Funerari i cementiri.

E7 De nova creació o sense ús assignat

E8 Transport: aparcament - estacionament, estació - parada de bus, i similars.

E9 Seguretat i defensa: serveis de seguretat pública, emergència i seguretat civil, i similars.

2 Els equipaments existents qualificats com a tals pel POUM resten afectats al destí que tinguin en el moment de l’aprovació del present POUM. Per a canviar l’ús de l’equipament, dintre dels admesos en aquest tipus de sòl, es requereix l’elaboració d’un Pla especial de la unitat de zona que es tracti, llevat de la clau E7, que en aquest cas l’ús es concretarà directament. L’ajuntament pot denegar la tramitació del Pla especial si considera que la supressió del servei existent augmentaria els dèficits urbanístics.

3 L’edificabilitat neta tendirà a ser la resultant de considerar les possibilitats edificatòries de les zones confrontants i l’índex d’edificabilitat referida a les zones de l’entorn. Excepcionalment es permetrà edificabilitats superior quan es justifiqui la seva necessitat com en el cas d’ampliació del programa funcional.

4 Tot i que els equipaments són de titularitat pública, s’admet que puguin mantenir la titularitat privada quan s’acompleixin les condicions següents:

— Que el destí de l’equipament sigui per a activitats culturals, de culte i activitats religioses, científiques, benèfiques i d’assistència social, sanitàries, esportives i docents, a les quals es reconegui la seva utilitat pública o interès social.

— Que es justifiqui que en els terrenys en qüestió, no es previngui legalment, per a idèntic fi, l’actuació pública.

— Que es justifiqui la necessitat col·lectiva de l’equipament en l’àmbit territorial en que s’inscriu, i es respecti dins els fins específics per a equipaments la igualtat dels ciutadans al seu accés.

— Que les entitats promotores no tinguin ànim de lucre o que en relació amb els béns necessaris del contingut, les entitats esmentades no tinguin ànim de lucre pel que fa a la gestió.

5 S’admeten tots els usos col·lectius i els terciaris de caràcter públic. S’admet també justificadament l’ús residencial restringit a les persones directament relacionades amb la gestió de l’equipament sempre que el sostre destinat a residència no sobrepassi el 10% del total del sostre edificable en la parcel·la on es localitza l’equipament, ni un sostre màxim de 150 m2.

6 L’edificació s’ha d’ajustar a les necessitats funcionals dels diferents equipaments, al paisatge, a l’organització general del teixit urbà en què se situen i a les condicions ambientals del municipi. Les condicions de l’edificació s’adaptaran, en el possible, a aquelles que siguin d’aplicació a la zona contigua on se situa. En el cas que l’equipament sigui contigu a dues zones diferents, s’ha d’adoptar les condicions de menys impacte per l’entorn immediat. S’ha de prestar especial atenció en la utilització de materials de la zona, a les condicions estètiques de l’edificació, al tractament de l’espai no edificat de la parcel·la i al tipus de tanca.



CVE-DOGC-A-15275018-2015

39

Article 58

Sistema de serveis tècnics i ambientals, clau T

1 El sistema de serveis tècnics comprèn els terrenys destinats a la dotació d’infraestructures de serveis següents:

a) Aigua: serveis d’abastament d’aigües potables, plantes de tractament i potabilitzadores i anàlegs.

b) Energia: centrals generadores d’energia, estacions transformadores, xarxa elèctrica, xarxa de gas, parcs eòlics, les instal·lacions vinculades a l’estalvi energètic i anàlegs.

c) Depuració: xarxes d’aigües residuals, pluvials, depuradores i anàlegs.

d) Residus: plantes de triatge, compostatge, dipòsits controlats de residus, incineradores, i altres

e) Infraestructures de canals de reg, instal·lacions de prevenció d’incendis i anàlegs. També s’inclouen tots els elements necessaris per al funcionament correcte d’aquestes instal·lacions.

f) Estació de serveis.

2 Són sòls preferentment de titularitat pública encara que poden ser gestionats per empreses privades.

3 Només s’admeten els usos directament vinculats amb la instal·lació o servei tècnic - ambiental de que es tracti, amb les condicions de funcionament i seguretat específicament regulades en la legislació tècnica de la matèria.

4 L’edificació i les instal·lacions s’han d’adaptar a les necessitats del programa del servei tècnic ambiental que contenen, s’ha d’evitar la formació de superfícies de contrast amb l’entorn, dotant-les d’una tonalitat cromàtica que amenitzi línies i relleus al seu voltant; i s’ha de disminuir l’impacte visual produït des dels camins, carretera o les poblacions contigües, mitjançant la instal·lació de barreres vegetals.

Els espais lliures d’edificació o instal·lació que constitueixen l’entorn d’aquests serveis es consideren com espais oberts i han de rebre un tractament amb vegetació autòctona i compatible amb les servituds derivades del servei.

A l’entorn dels pous d’abastament o extracció pública d’aigua potables s’estableix una protecció de 50 m de radi en el qual no es permet cap tipus d’edificació de nova construcció, desmunt o moviment de terres que representi variacions morfològiques o paisatgístiques i que alteri les actuals condicions del medi.

5 Quan el desenvolupament urbanístic municipal exigeixi la instal·lació d’algun dels serveis abans assenyalats i no hagi una reserva específica de sòl en el POUM, (per exemple estació de serveis) es poden situar en sòl no urbanitzable, en els tipus de sòl que així ho permetin, d’acord amb el procediment de l’article 48 TRLU, amb el tràmit previ del Decret 136/1999, de 18 de maig, de desplegament de la Llei 20/2009, de 4 de desembre, de prevenció i control ambiental de les activitats.

6 Les servituds generades per les instal·lacions són totes aquelles que es deriven del compliment de les legislacions vigents a l’àmbit de cada Servei.



CVE-DOGC-A-15275018-2015

40

7 La posició de les estacions transformadores (ET) existents en el sòl urbà que actualment ocasionen problemes d’integració en el context on s’ubiquen es podran desplaçar justificadament en una altra àrea qualificada de sistema sempre que comportin una millora de l’espai que s’allibera, de l’entorn, etc.

8 No procedeix la reserva de sòl per a telecomunicacions i telefonia. Els terrenys de domini privat que hagin de ser ocupats per infraestructures de telecomunicacions s’executaran mitjançant pactes voluntaris amb el titular del recinte o de l’espai d’acord al que estableix l’article 1255 del Codi Civil. Les instal·lacions destinades a la prestació de serveis de telefonia o, en general, de telecomunicacions, han de ser considerades com a infraestructures que han de dotar suficientment el territori amb els corresponents serveis.

SECCIÓ 6

HABITATGE DOTACIONAL PÚBLIC

Article 59

Sistema d’habitatge dotacional públic, clau D

1 El sistema d'habitatges dotacionals públics comprèn les actuacions públiques d'habitatge destinades a satisfer els requeriments temporals de col·lectius de persones amb necessitats d'assistència o d'emancipació, i dels altres col·lectius socials assenyalats en l’article 3 de la Llei 18/2007 de 28 de desembre, del dret a l’habitatge.

2 Els sòls adscrits al sistema d’habitatge dotacional seran de titularitat pública.

3 Si existeix un planejament especial, s'aplicaran les condicions d’edificació fixades en el propi planejament. En cas de no existir planejament especial, s'aplicaran les condicions d'edificació i tipus d'ordenació fixades en aquestes normes per a les zones contigües, sense ultrapassar-ne els valors màxims ni incomplir les condicions mínimes.

4 La superfície d’aquests habitatges serà determinada per les necessitats a satisfer, complint les condicions mínimes d’habitabilitat.

5 S'admet com a ús principal únicament el d'habitatge. Els usos complementaris s’emmarcaran en les necessitats de funcionament dels habitatges i equipaments vinculats.



CVE-DOGC-A-15275018-2015

41

CAPÍTOL III

EL SÒL URBÀ (SU)

SECCIÓ 1

PARÀMETRES URBANÍSTICS

Article 60

Regulació de l’edificació

1 L’edificació es regula en la normativa mitjançant els paràmetres urbanístics, les condicions de l’edificació, els usos i activitats, les disposicions d’aplicació general i les específiques de cada zona.

Article 61

Tipus d’ordenació de l’edificació i posició de l’edificació

1 El tipus d’ordenació de l’edificació i la seva posició relativa d’ocupació respecte al carrer o la parcel·la és la següent:

a) Edificació alineada a vial (carrer): correspon a una edificació entre mitgeres, on l’alineació del pla de façana és coincident o paral·lel amb els límits de la vialitat pública. L’edificació alineada a vial es regula mitjançant els paràmetres bàsics següents: fondària edificable, front mínim de parcel·la (façana), nombre màxim de plantes, alçada reguladora màxima que és referida a la rasant del carrer i l’espai lliure interior. La concreció numèrica d’aquests paràmetres s’estableix en la regulació específica de cada zona.

b) Edificació aïllada: correspon a una edificació aïllada en relació amb la forma i la superfície de la parcel·la. Es regula fonamentalment per l’índex d’edificabilitat, nombre màxim de plantes, l’alçada reguladora màxima, l’ocupació màxima de la parcel·la i les distàncies de separació mínimes als límits de parcel·la, paràmetres que, en conjunt, determinen les condicions que ha de complir l'edificació a l'interior de la parcel·la. La concreció numèrica d’aquests paràmetres s'estableix en la regulació específica de cada zona.

c) Volumetria específica: correspon a una ordenació en què el volum dels edificis resulta d’aplicar un sostre edificable i unes condicions de l’edificació que donen lloc a una volumetria flexible i permeten reconèixer volumetries existents ja definides.

Article 62

Nombre de plantes

1 El nombre de plantes és la quantitat de plantes que es permet construir dins de l’alçada reguladora màxima de cada zona; que inclou la planta baixa i les plantes pis.



CVE-DOGC-A-15275018-2015

42

2 L’alçada reguladora de l’edificació s’estableix particularment en la normativa de cada zona i el nombre màxim de plantes s’especifica en la normativa urbanística o en els plànols d’ordenació del sòl urbà. En color blau s’indica el número de plantes (com per exemple 2P equivalent a planta baixa i una planta pis o 2P+SC de dues plantes amb sota coberta edificable; 3P equivalent a planta baixa i dos planes pis; 4P equivalent a planta baixa i tres plantes pis) que s’acompanya d’un grafisme en forma de triangle, de manera que la punxa indica el front de referència des del qual es mesura el número de plantes, ja sigui a carrer o respecte l’espai de l’era.

3 En el cas de construccions que per motius topogràfics defineixin un volum amb secció esglaonada, en els plànols d’ordenació s’indica el nombre del plantes de cada cos, el primer referit al punt on es mesura l’alçada reguladora i la resta del volum en referència al primer (entre parèntesi), de manera que el nombre de plantes que es grafia serà l’equivalent a l’esglaonat de la secció.

Article 63

Planta soterrani

1 Té la consideració de planta soterrani tota planta que estigui per sota de la planta baixa.

2 La construcció de plantes soterranis queda supeditada a que aquestes puguin desguassar a la xarxa de clavegueram o de pluvials, encara que sigui per mitjans mecànics.

3 En els soterranis no es permeten els usos residencials i sanitari ni els que suposin permanència continuada de les persones. Només podran ser destinats a aparcaments, trasters, instal·lacions tècniques de l'edifici, magatzem, cambres cuirassades i similars.

4 L’ocupació de les plantes soterrani per norma general no sobrepassaran l’ocupació de la planta baixa, llevat que s’indiqui en la normativa de la zona.

5 L'alçada lliure mínima de les plantes soterrani serà de 2,20 metres i la màxima serà de 3,00 m.



CVE-DOGC-A-15275018-2015

43

Article 64

Planta baixa d’un edifici

1 La consideració de planta baixa d’un edifici segons les diferents tipologies:

a) En edificació alineada a vial:

La planta baixa d’un edifici és aquella planta en la qual el seu paviment està situat entre 0,60 metres per sobre i 0,60 metres per sota de la rasant del vial, en els punts de major i menor cota respectivament que correspongui a la parcel·la.

Quan a conseqüència del pendent, hi hagi més d’una planta que se situï dintre dels límits establerts al punt anterior, s’entendrà com a planta baixa, a cada tram, la de posició inferior.

En els casos de parcel·les que donin front simultàniament a dos vials oposats, la cota de planta baixa es referirà a cada front, com si es tractés de dues parcel·les de fronts fins al punt mig de l’illa.

b) En edificació aïllada i en volumetria específica:

S’entén per planta baixa la primera planta per sobre de la planta soterrani.

En cap cas les cotes de referència de les plantes baixes podran establir-se amb una variació absoluta per sobre d’1 metre en relació a la cota natural del terreny, ja que la planta soterrani passaria a tindre la consideració de planta baixa.

2 De forma general no es permet el desdoblament de la planta baixa en dues plantes, segons les modalitats de semisoterrani i entresolat.

3 En edificacions d’obra nova, quan la regulació de la zona no especifiqui altra cosa, les alçades mínimes permeses de la planta baixa seran les següents: 2,70 m en el cas d'habitatges i comerços menors de 50 m2. En cas de destinar la totalitat de la planta baixa a ús comercial, magatzem agrícola, etc. es permetrà incrementar l’alçada de la planta baixa fins a encabir aquest ús a un màxim de 3,80 m sense que el total superi l’alçada màxima permesa.

4 En edificacions existents, es permetran en edificacions destinades a habitatges i comerços mantenir l’alçada existent, sempre i quant sigui superior a 2,10 m d’altura.



CVE-DOGC-A-15275018-2015

44

Article 65

Planta pis

1 Són les plantes superiors a la planta baixa.

2 En edificacions d’obra nova, les plantes pis hauran de tenir una alçada lliure mínima de 2,70 metres entre forjats de plantes (i l’alçada útil mínim de 2,50 m entre el paviment acabat i el sostre), llevat les dedicades a ús d’aparcament, les quals poden tenir una alçada mínima útil de 2,20 metres, que no es podrà reduir amb canalitzacions o instal·lacions en les zones de circulació.

3 En edificacions existents, es permetran en edificacions destinades a habitatges i comerços mantenir l’alçada existent, sempre i quant sigui superior a 2,10 m.

Article 66

Espai sota coberta

1 S’entén com sota coberta o ‘cap de casa’ aquelles superfícies practicables resultants de la formació dels pendents de la coberta per sobre de l’alçada reguladora. Per a la formació de la sota coberta s’admet l’arrencada de la coberta a una alçada de 1,00 metres en el pla exterior de la façana sobre l’últim forjat real sense que el total superi l’alçada màxima permesa a la zona corresponent. En cas que l’arrencada sigui a una alçada superior, aquest espai tindrà la consideració d’una planta pis.

2 La planta sota coberta sempre estarà vinculada a la planta inferior i no disposarà d’accés independent, és a dir, en cap cas podrà ser un habitatge independent.

3 La superfície de les plantes sota coberta amb una alçària lliure superior a 1,90 m computarà als efectes de determinar la quantitat de sostre de l’edificació, amb independència que el projecte inicial prevegi la seva utilització o no.

4 En les noves edificacions, les obertures de ventilació i il·luminació sota cobertes quedaran incloses i s’integraran als pendents de la coberta sense que sobresurtin de la mateixa ni siguin perceptibles en el pla de façana.

Article 67

Planta coberta

1 La planta coberta és la planta terminal de l’edifici que protegeix la construcció dels elements, i que se situa immediatament per sobre del pla horitzontal dels elements del darrer forjat.

La forma de les cobertes es regula principalment pel seu pendent i per la tipologia constructiva, a una aigua, dues aigües, quatre vessants, complexes, etc. Les cobertes seran preferentment inclinades i tindran el pendent i la forma que s’assenyala per a cada zona en la fitxa normativa de l’edificació. En tot cas es permet una tolerància d’un +/-5% del pendent de la coberta.

Els edificis amb cobertes a una aigua s’han de justificar sempre des d'una crugia menor de 5 metres o bé de la seva intersecció a un pla vertical d'una altra edificació.



CVE-DOGC-A-15275018-2015

45

2 Els careners de la coberta s’han de situar en la direcció especificada a la fitxa normativa i en cas que no hi hagi direcció predominant, s’han de col·locar preferentment seguint una direcció paral·lela a les corbes de nivell o paral·lel al carrer en l’edificació en alineació a vial i en edificació rural amb era. Per tal de mantenir la tipologia del nucli, cal reconstruir les cobertes mantenint les direccions del carener de l’edifici original. Els edificis en ruïna hauran d’aportar documentació acreditativa on es pugui comprovar les direccions dels careneres originals i en cas de no poder aportar aquesta informació o en solars on mai hi ha hagut edificació, el carener es situarà paral·lel a les corbes de nivell.

3 S’admeten els terrats des de la línia de façana i fins a mitgeres, per tal d’evitar la formació de forats en vessants inclinades. La superfície dels terrats serà en un àmbit més petit o igual al 30% de la superfície total del solar. El terrat estarà reculat un mínim de 2 metres de la línia de façana i mínim 1 metre de les mitgeres. S’admet l’ocupació parcial d’aquest espai amb elements tècnics d’aprofitament d’energies alternatives i renovables sempre que sigui justificat que aquests elements quedin integrats de la manera més idònia a la solució constructiva i no malmeti la imatge general del nucli. No obstant això, es prioritzarà la localització d’aquest tipus d’elements captadors en espais condicionats a l’àmbit de l’espai lliure privat de les parcel·les.

S’ha de preveure, tant per als edificis plurifamiliars com per als edificis d’habitatges unifamiliars, la localització centralitzada en un lloc adient de tota la infraestructura de telecomunicacions.

4 Els materials i cromatismes de les cobertes s’han d’acabar obligatòriament amb materials del país segons les construccions tradicionals de l'entorn en el que estan localitzades, i d’acord amb les especificacions de les fitxes normatives de l’edificació per a cada zona.

El pendent màxim de les cobertes variarà segons el tipus utilitzat. Les cobertes amb teula àrab tindran una pendent màxim del 35%. Aquestes es construiran, essencialment, a dues aigües amb vessant cap al carrer i s’hauran d’integrar estèticament amb les cobertes preexistents de les edificacions veïnes. En la tipologia d’edificació aïllada es permetrà cobertes a quatre vessants i en la volumetria específica altres formes complexes, sempre que s’integrin en el paisatge urbà en el qual s’està intervenint.

Per aquells edificis acabats amb teulada, la coberta comença a comptar des del pla superior del ràfec. El punt d’arrencada de la coberta no superarà l’alçada reguladora màxima.

5 En general, per sobre dels plans definits per a la teulada podran sobresortir elements de ventilació, antenes, claraboies dels celoberts. Les plaques de captació d’energia solar aniran preferentment a l’espai destinat a terrat pla. De no existir terrat pla o per qüestions tècniques, els captadors solars podran instal·lar-se sobre la teulada inclinada, sempre i quan s’incorpori al projecte un estudi d’estudi paisatgístic que ho justifiqui de forma adequada.

En les zones de nucli antic (clau 1), per sota de la coberta s’ha d’englobar les caixes d’escala, l’aire condicionat, les antenes parabòliques i d’altres elements o aparells similars que puguin distorsionar la imatge tradicional del conjunt del nucli.

S’admetran les antenes en coberta de manera que permetin una correcta captació dels senyals de radiodifusió tant si són terrestres com si són satel·litals. Les restriccions en zones de nucli antic seran proporcionades sense que limitin la capacitat de captació dels senyals de radiodifusió.



CVE-DOGC-A-15275018-2015

46

Es poden mantenir les xemeneies existents en les operacions de renovació de coberta, a excepció d’aquelles de fibrociment o PVC. Les de nova construcció s’han de fer amb obra arrebossada i pintada de color similar a la façana, de pedra o de coure.

6 La col·locació de les claraboies o lluernes hauran de ser paral·leles als plans de teulada. Pel que fa a les plaques, no podran sobresortir més de 15 centímetres dels esmentats plans.

Quan es disposin obertures d’il·luminació i ventilació al teulat de la planta sota coberta, aquestes es poden tancar amb finestres integrades (tradicionals o lluernes) i d’acord amb les següents limitacions:

a) La superfície d’ocupació de les obertures no sobrepassarà el 10% de la superfície de la coberta.

b) El parament vertical de la lluerna ha d’estar situat com a mínim a 2 metres de la façana.

c) Respecte de les mitgeres, les lluernes s’han de separar com a mínim 1 metre.

7 En obres de rehabilitació es permet mantenir els terrats existents i les pendents de les cobertes actuals, sempre respectant els paràmetres d’aplicació de la qualificació corresponent.

Article 68

Alçada reguladora màxima d’un edifici

1 S’entén per alçada reguladora la mesura vertical màxima que poden assolir les edificacions fins a l’arrencada de la coberta.

L’alçada reguladora es mesura verticalment sobre el pla exterior de la façana al pla horitzontal que serveix de referència a l’arrencada de la coberta. Aquest paràmetre queda diferenciat en els diferents tipus d’ordenació ja sigui en edificació d’alineació a vial i en edificació aïllada.

Per sobre de l’alçària reguladora només es permet la planta coberta.

2 L’alçada reguladora màxima s’amida segons el tipus d’ordenació de l’edificació:

a) Edificació alineada a vial:

L’alçada reguladora, de forma general, s’amida en el centre de la façana principal, i en funció del nombre de vials o carrers als que doni l’edificació:

— Edificis amb façana a un sol vial:

1. Si la rasant del carrer, considerat el front de parcel·la, presenta una diferència de nivells entre l’extrem de cota més alta i el de cota més baixa, és menor a 1,20 metres, l’alçada reguladora s’amidarà des del centre de la façana, a partir de la rasant de la voravia en aquest punt.



CVE-DOGC-A-15275018-2015

47

2. Si la diferència de nivells entre l’extrem de cota més alta i el de cota més baixa, és superior a 1,20 metres, l’alçada reguladora de l’edifici s’amidarà a partir del nivell situat a 0,60 metres per sobre de la cota més baixa de la línia de façana.

3. Quan l’aplicació d’aquesta regla doni lloc a que, en determinats punts de la façana la rasant de la voravia se situï a més d’1,50 metres per sobre del punt d’aplicació de l’alçària reguladora, la façana es podrà dividir en els trams que calguin perquè això no passi. A cadascun dels trams resultants, l’alçada reguladora s’haurà d’amidar d’acord amb les regles anteriors, com si cada tram correspongués a una façana independent. Cada tram tindrà, almenys, la longitud indicada per a la façana mínima. En tot cas, les mides màximes quedaran regulades a les condicions particulars d’edificació de cada zona.



CVE-DOGC-A-15275018-2015

48

— Edificis amb façana a dues o més vies que facin cantonada o xamfrà:

1. Si l’alçada de l’edificació fos la mateixa a cada cara de vial, s’aplicaran les condicions de l’apartat anterior, operant en el conjunt de les façanes desenvolupades, com si fossin una sola façana.

2. A més si les alçades reguladores fossin diferents, les més altes es podran portar cap als carrers adjacents en cota inferior, fins una longitud igual a la fondària edificable corresponent al carrer de més alçària. Aquesta longitud arribarà com a màxim fins la meitat del tram de carrer de cota inferior. L’aplicació d’aquest retorn sols afectarà la primera parcel·la que fa cantonada. En aquest cas prevaldrà la indicada en els plànols d’ordenació.

— Edificis amb façana a dues o més vies que no facin cantonada o xamfrà:

Regularan la seva alçada com si es tractés d’edificis independents. El canvi d’alçada màxima es farà en el punt mig de la parcel·la i, almenys, a quatre metres de la façana de menor cota. Regularan la seva alçada en funció del vial de major amplària que conflueixi a l’espai públic.

— Edificis en illes que no disposin d’espai lliure d’edificació interior:

L’alçada reguladora es determinarà per l’amplada del vial al qual doni cada edificació. Aquesta alçada s’aplicarà fins a una fondària edificable determinada pel lloc geomètric dels punts equidistants de l’alineació objecte d’edificació i pel de la façana oposada.

b) Edificació aïllada i en volumetria específica:

— De forma general, l’alçada màxima es determinarà a cada punt a partir de la cota del pis de la planta que, segons el relleu del terreny, tingui la consideració de planta baixa.

— L’alçada màxima de l’edificació i el nombre màxim de plantes queda establerta a les normes aplicables a cada zona i categoria de sòl de desenvolupament.



CVE-DOGC-A-15275018-2015

49

— En els casos en què, per raons del pendent del terreny, l’edificació es desenvolupi esgraonadament, els volums d’edificació construïts sobre cadascuna de les plantes o parts de plantes considerades com a planta baixa, es subjectaran a l’alçada màxima que correspongui en raó de cadascuna de les parts esmentades i l’edificabilitat total no superarà aquella que resultaria d’edificar un terreny horitzontal.

— En cap cas les cotes del paviment de les plantes baixes podran establir-se amb una variació absoluta per sota o per sobre d’1 metre en relació a la cota natural del terreny, ja que aquesta passaria a tindre consideració de planta soterrani o planta primera respectivament.

3 Per sobre de l'alçada reguladora construïda només s'admeten el elements següents:

— Els elements terminals de la coberta i els estructurals.

— Els elements de ventilació i il·luminació de l'espai sota coberta (finestres).

— Els elements tècnics de les instal·lacions.

4 La limitació de l'alçada es determina en funció i amb la finalitat de mantenir una relació i proporcions dels volums potencials ajustats a les preexistències de les edificacions consolidades. L’alçada reguladora màxima s’estableix en la normativa aplicable per a cada zona.

Article 69

Adaptació topogràfica del terreny

Segons el tipus d’ordenació trobem:

1 Edificació alineada a vial:

a) La separació de carrer o espai públic s’adaptarà a les definicions i regulacions de les plantes baixes i soterrani.

b) Es defineix com a línia teòrica de pendent homogeni aquella que uneix les rasants dels dos carrers oposats, traçada des del punt exterior de la façana. Aquesta línia es prendrà com a mesura dels possibles murs i plataformes d’anivellament.

c) Les plataformes d’anivellament, situades entre parcel·les o a l’interior d’una parcel·la, que presentin diferències de cota es podran situar com a màxim a 1,50 m per damunt, o a 2,20 m per sota de la línia teòrica de pendent homogeni.

d) Els talussos d’anivellament no superaran en cap cas el pendent resultant de la proporció 2/3, entenent com a 2 la dimensió vertical i 3 la dimensió horitzontal.

2 Edificació aïllada i en volumetria específica:

a) De forma general no es pot alterar el nivell natural del terreny als límits de la parcel·la, si no s’autoritza expressament i atenent a condicionants topogràfics determinants.

b) Les parcel·les que presentin desnivells en relació al carrer o altres espais públics superiors a 1,5 metres, hauran d’anivellar el sòl de la parcel·la a fi de que no se superi aquesta diferència.



CVE-DOGC-A-15275018-2015

50

c) En l’interior de la parcel·la podran disposar-se plataformes d’anivellament, amb una diferència de cotes màxima d’1,5 metres per sobre de la rasant del terreny i un màxim de 2,20 metres per sota de la mateixa rasant, o be amb talussos amb vegetació que no superin un pendent màxim definit per la proporció 2/3, sent 2 la dimensió vertical i 3 l’horitzontal.

d) En els límits de parcel·les no es podran superar en cap cas la línia de pendent homogènia del nivell del terreny existent no modificat. En tot cas, el perfil transversal haurà d’estar comprès dins d’un talús màxim de proporció 2/3 amb el veí, sent 2 la seva dimensió vertical i 3 l’horitzontal.

Es defineix com a línia teòrica de pendent homogeni aquella que uneix les rasants dels dos carrers oposats, traçada des del punt exterior de la façana.

e) Els murs de contenció i les pantalles vistes no podran superar en cap cas l’alçada màxima de 3 metres sobre la rasant natural del terreny i es prohibeixen els frontons.

Terreny natural

Terreny modificat

Article 70

Parcel·la

1 És la unitat de sòl de dimensions mínimes que pot resultar apta per l’edificació. Les parcel·les mínimes, definides a cada zona, seran indivisibles, qualitat que caldrà fer constar al Registre de la Propietat en el moment d’inscripció de la finca, d’acord amb



CVE-DOGC-A-15275018-2015

51

el que preveu l’article 188.2 del TRLU i s’expressa en la regulació específica de cada zona.

2 S’entén per front mínim de parcel·la aquella longitud d’alineació de carrer pertanyent a la mateixa parcel·la regulada a les normes específiques de cada zona.

3 Quan la parcel·la doni front a dos carrers contigus, formant cantó o xamfrà n’hi haurà prou que la condició de front mínim es compleixi en qualsevol dels seus fronts.

4 En referència al front de parcel·la en l’alineació a carrer o vial, es diferencien els conceptes següents:

a) Quan se substitueixin les edificacions en alineació a vial és obligatori ocupar tot l'ample de la façana que ocupava l’anterior, per la qual cosa no es pot permetre separacions respecte les partions veïnes, excepte quan ho especifiqui la normativa de la zona, com en el cas dels calls o goters, ja siguin existents o de nova creació. La posició respecte l'alineació de carrer és obligatòria a totes les plantes d’acord amb el que s'assenyala en els plànols d'ordenació.

Qualsevol nova edificació pot preveure calls o goters no previstos en els plànols d’ordenació, sempre i quan s’ajusti al que estableix l’article corresponent d’aquesta normativa.

b) En les edificacions de nova implantació (construccions en solars, reconstrucció de ruïnes i les derivades del desenvolupament dels polígons d’actuació urbanística) és obligatori ocupar tot l'ample de façana. La posició respecte l'alineació de carrer és obligatòria i segons el que s'assenyala en els plànols d'ordenació.

5 S’han de respectar les servituds legalment adquirides i així inscrites al registre tal com estableix la Llei 5/2006, de 10 de maig, del llibre cinquè del Codi civil de Catalunya, relatiu als drets reals.

Article 71

Fondària o profunditat edificable

1 La fondària o profunditat edificable definida com la distància normal a la línia de façana que limita l’edificació per la part posterior, es troba indicada gràficament en els plànols d’ordenació en sòl urbà o en el seu defecte en la normativa corresponent de cada zona.

2 La fondària edificable en cada parcel·la només es pot sobrepassar amb cossos sortints oberts i amb elements sortints amb un màxim d’1 m, si ho permet la normativa de la zona i sempre i quan la separació entre alineacions interiors sigui, com a mínim, de 8 metres.

Article 72

Ocupació màxima de parcel·la

1 Percentatge de sòl ocupat per la projecció vertical de totes les plantes de l’edificació en relació a la superfície de parcel·la. S’expressa com un percentatge (%) en la regulació de cada zona del sòl urbà.



CVE-DOGC-A-15275018-2015

52

2 L’ocupació s’amidarà per la projecció ortogonal sobre un pla horitzontal de tot el volum de l’edificació, inclosos els cossos sortints.

3 Les plantes soterrànies resultants d’excavació o anivellació no poden depassar l’ocupació màxima de la parcel·la en el cas d’edificacions unifamiliars, a excepció dels accessos d’acord amb el que s’estableix a l’article 81.

4 Per a les parcel·les amb pendent superior al 20%, l’ocupació màxima fixada en les zones amb tipologia d’habitatge aïllat s’ha de disminuir segons els percentatges que s’indiquen a continuació:

a) Del 20 % al 35% es disminueix en 1/3

b) Del 35 % al 50% es disminueix en 1/2

c) Major del 50 % serà imprescindible un estudi que delimiti els àmbits on es produeix l’edificació.

Article 73

Gàlib edificatori

1 Constitueix el gàlib edificatori el terreny que, per aplicació de la regla sobre ocupació màxima de parcel·la i separacions mínimes de l’edificació a carrer o veïns, està destinat a l’emplaçament de l’edificació; el sòl fora del gàlib no pot ser objecte de cap altre aprofitament més que el corresponent a espais lliures de parcel·les o jardins privats al servei de l’edificació principal de la parcel·la. El gàlib edificatori inclou, a més de l’edificació principal, les construccions aixecades com a auxiliars en els supòsits que quedi manifesta aquesta possibilitat.

2 Els espais lliures de parcel·la resultants de les separacions han de romandre arbrats i enjardinats.

Article 74

Densitat màxima d’habitatges

1 És el coeficient que fixa el nombre màxim d’habitatges d’un polígon en relació a tota la seva superfície. Les unitats s’expressen en nombre d’habitatges per hectàrea de sòl (hab./ha) i s’expressa en la regulació de cada zona.

Article 75

Edificabilitat

1 S’entén per edificabilitat la relació entre la superfície màxima de sostre construïble i la superfície de la respectiva unitat de referència -parcel·la, unitat, polígon - i s’haurà d’expressar en metres quadrats de sostre (m2st) per metres quadrats de sòl (m2sl). Es concreta en la regulació de cada zona.



CVE-DOGC-A-15275018-2015

53

2 El coeficient d’edificabilitat brut és el que fixa la relació entre la superfície de sostre edificable d’un polígon i la superfície dels terrenys del mateix. S’expressa en metres quadrats de sostre edificable per metres quadrats de sòl (m2st/m2s).

Article 76

Cossos sortints

1 Són cossos sortints aquells que sobrepassen de la línia de façana, de l’alineació interior o espai comunitari, i tenen caràcter d’habitables o ocupables, estiguin tancats, semitancats o oberts.

2 Els cossos sortints estan prohibits a la planta baixa. S’admeten els cossos sortints a partir de la primera planta, d’acord amb la normativa específica de la zona, amb les següents condicions:

a) No es permeten els cossos sortints tancats en carrers d’amplada de vial inferior a 10 m ni semitancats en carrers d’amplada de vial inferior a 4 m.

b) L’alçària lliure entre la vorera i els cossos sortints no podrà ser inferior a 3,50 metres.

c) La forma de la planta dels cossos sortints ha de ser geomètrica, de directrius paral·leles i ortogonals al pla de façana.

3 La volada màxima dels cossos sortints s’amidarà perpendicularment a la línia de façana. Aquests s’hauran de separar de la paret mitgera almenys 1 metre.

4 Si la volada no es regula a la zona corresponent, aquesta es limita per la més petita de les dimensions següents:

a) El 10% de l’amplària del vial

b) Una volada màxima de 80 cm. En les façanes laterals no ha de sobrepassar la dimensió de 60 centímetres.

5 Si l’edificació és de cara a vies o trams de vies de diferent amplada, s’aplica la regla de l’amplària de vial agafant la més petita de les amplàries per unificar el vol dels cossos.

6 La longitud màxima conjunta dels cossos oberts, pot ocupar, com a màxim, 2/3 de la longitud de façana. Els cossos sortints tancats i semitancats poden ocupar, com a màxim, 1/3 de la longitud de la façana.

7 La superfície en planta dels cossos sortints tancats computa a efectes de l’índex d’edificabilitat neta i de la superfície de sostre edificable, mentre que en els semitancats aquesta superfície computa només al 50% i en els oberts no computa per al càlcul d’aquests dos paràmetres, però sí, en canvi, a efectes de l’ocupació màxima en planta i, si és el cas, per a les separacions als límits parcel·laris.



CVE-DOGC-A-15275018-2015

54

Article 77

Elements sortints

1 Són aquells elements constructius (com sòcols, pilars, ràfecs, gàrgoles, cornises, marquesines, para-sols i similars) no habitables ni ocupables, de caràcter fix, que sobrepassen de la línia de façana o de la profunditat màxima edificable o de l’alineació de l’edificació.

2 Els sòcols poden sortir un màxim de 5cm en tota la longitud de la façana.

3 El vol màxim dels sortints de cornises i ràfecs de la coberta serà de 60 cm en l’ordenació d’edificació en alineació a vial i habitatge rural amb era, d’acord amb el que estableix la fitxa normativa de l’edificació per a cada zona i únicament quan es justifiqui la seva preexistència es podran mantenir les cornises i ràfecs existents que tinguin un vol superior a 60cm. Es podrà autoritzar fins un màxim d’1 metre en l’edificació aïllada i quan es tracti d’edificació aïllada i en volumetria específica, la distància a partions es mesurarà des dels plans verticals de façana, o del cantell exterior del ràfec, quan aquest ultrapassi els 45 cm.

4 Quan no s’indiqui altra cosa, els elements sortints no poden tenir una volada de més de 15 cm llevat de la planta baixa que no podrà tenir una volada de més de 30 cm, i de la planta coberta, on el ràfec podrà volar fins els 60 cm.

Article 78

Reculades de l’edificació

1 S’han de conservar les alineacions actuals amb totes les seves irregularitats excepte si els plànols d’ordenació indiquen expressament una alineació de façana nova.

2 En tot cas, en les zones que s’autoritzin, les reculades han d’abastar sempre la totalitat de la façana. Els terrenys resultants han de ser cedits gratuïtament i adscrits a la vialitat pública, els quals s’han d’urbanitzar a càrrec del propietari.

3 Aquestes reculades no poden modificar l’alçada reguladora de l’edificació ni cap dels límits d’ocupació de les construccions.

4 Els propietaris de les finques reculades assumeixen els costos del tractament com a façana de les mitgeres que queden al descobert, llevat que aquestes també s’haguessin reculat. En l’atorgament de tota llicència d’edificació s’entén inclòs aquest condicionament.

5 A la planta baixa es permeten façanes porticades formant porxades, d’ús general, sempre que existeixin a l’entorn, s’admeti dins de la zona i que la llum entre pilars i la façana reculada, en tota la seva extensió, sigui, com a mínim, d’1,80 m i amb una l’alçada lliure mínima de 3,50m. També s’admeten pòrtics d’accés a espais interiors públics.

6 Les servituds de pas, porxats i passos coberts existents en el moment de l'aprovació del present POUM, s’han de mantenir, sens perjudici del que estableix la llei 5/2006, de 10 de maig, del llibre cinquè del Codi civil de Catalunya, relatiu als drets reals, respecte a possibles transformacions de les edificacions.



CVE-DOGC-A-15275018-2015

55

7 Aquests espais estan indicats en els plànols d’ordenació a escala 1/1.000. En cas que algun no quedés indicat, cal respectar el que estableix el paràgraf anterior.

Article 79

Espai lliure d’edificació o espai no edificat

1 Són els terrenys lliures d'edificació destinats generalment a jardins privats que, per aplicació de la regla sobre ocupació màxima de parcel·la i separacions mínimes, no poden ésser objecte, en superfície, de cap altre aprofitament més que el corresponent a espais lliures al servei de l'edificació principal de la parcel·la o a edificacions aixecades com a construccions auxiliars en els supòsits que quedi manifesta aquesta possibilitat.

2 Segons la zona es distingeixen de la resta del conjunt edificat i es grafien en els plànols d’ordenació amb un ratllat i amb la nomenclatura de no edificat (NE). En aquests espais es poden mantenir les activitats tradicionals, produir les entrades a les edificacions, etc., es poden pavimentar tot i així preferentment s’hauran de mantenir enjardinats amb espècies autòctones de la zona.

En l’espai no edificat es permet la col·locació d’elements desmuntables com pèrgoles, sempre que ho concreti la regulació específica de la zona. Aquests elements desmuntables s’han de construir seguint les condicions estètiques generals i els criteris de les solucions tradicionals i no poden tancar-se amb cap material en cap dels seus paraments verticals. Per aquest motiu, serà necessari sol·licitar la corresponent llicències d’obres municipal i justificar la seva necessitat i conveniència, la seva ubicació, volum i impacte paisatgístic.

3 Els propietaris de dues o més parcel·les contigües poden establir la mancomunitat d’aquests espais lliures, d’acord amb la normativa específica de la zona.

Article 80

Construccions auxiliars

1 S’entén per construccions auxiliars les edificacions o cossos d’edificació al servei dels edificis principals, destinats a dipòsit d’eines de jardineria, barbacoes i altres usos similars.

2 Per a les existents, s’admet la conservació de les realitzades amb llicència o que hagin estat objecte de legalització amb anterioritat a la data d’aprovació d’aquest POUM.

3 En les noves edificacions les construccions auxiliars no s’admeten desvinculades de l’edificació principal. El sostre edificat és computable als efectes del càlcul d’edificabilitat.

4 Quan la normativa de la zona ho permeti s’admetrà les construccions auxiliars amb les limitacions següents:

a) S’han de situar sempre integrades en la definició de la tanca de la parcel·la.



CVE-DOGC-A-15275018-2015

56

b) La seva superfície màxima no pot excedir de 15m2/habitatge i l’alçada màxima de 3,00 m, amidats des de la cota natural del terreny i s’ha de cobrir mitjançant coberta inclinada.

c) Les limitacions anteriors no són d’aplicació a aquells usos que no suposin una construcció en alçada, com són les piscines, pistes esportives descobertes, etc.

Article 81

Separacions mínimes

1 Les separacions mínimes de l’edificació a la façana de la via pública, al fons de parcel·la, a les seves partions laterals i entre edificacions d’una parcel·la, són distàncies que han de respectar tant les edificacions com els seus cossos sortints i també els soterranis.

2 En el cas de plantes de soterrani resultants de rebaixos, anivellaments de terreny o excavacions, han de respectar, en el supòsit d’habitatges unifamiliars, les distàncies mínimes establertes a les partions de parcel·la, llevat que es tracti de la part que serveixi per donar accés des de l’exterior als usos permesos en aquestes plantes i sempre que la part esmentada no excedeixi del 15% de la superfície lliure.

Article 82

Façanes i mitgeres

1 Són els fronts construïts de l’edificació que limiten amb l’espai públic o l’espai lliure privat. S’entén per mitgera el mur lateral, partió de dues edificacions o parcel·les, des dels fonaments a la coberta.

2 En el tractament de les mitgeres quan a conseqüència de diferents alçàries entre els edificis, reculades de les edificacions, diferents moments de les construccions o d’altres causes, puguin sorgir mitgeres al descobert, encara que siguin temporalment, s’hauran d’acabar amb material de façana, i amb un tractament material i cromàtic idèntic a la resta de les façanes de l’edifici.

3 No es permeten acabats amb textura diferent a l’acabat de façana, com per exemple xapes metàl·liques, parets sense arrebossar, etc.

Article 83

Les tanques

1 Les tanques de l’espai públic s’han de subjectar, en tota la seva longitud, a les alineacions i rasants. Les tanques del carrer o entre veïns s'han d’ajustar quant a dimensions i materials a les preexistències de les edificacions veïnes o dominants a l’entorn.

2 Les tanques dels patis que donen al carrer a les zona de nucli antic, clau 1, tenen la consideració de façana per tot el que fa a tractament i materials i s’hauran de mantenir de manera escrupolosa atenent al seu important pes a l’hora de configurar l’espai



CVE-DOGC-A-15275018-2015

57

urbà dels antics nuclis urbans, per tant quedarà prohibida qualsevol afectació al llarg de la seva superfície a menys que s’indiqui en els plànols d’ordenació.

3 En el cas que el mal estat de la tanca impliqui la seva substitució o adequació a les condicions de seguretat establertes, serà obligada la construcció d’aquesta tanca amb murs de pedra de la zona, ja aprofitada de la mateixa construcció o de pedreres i zones extractives properes, quedant prohibida la utilització de pedra forana, rocalla, maó, i fàbrica de formigó. Quedarà prohibida la coronació de les tanques amb qualsevol tipus d’element tallant, com filferros, vidres trencats, i altres.

4 Quant a les alçades de la tanca, s’hauran de mantenir les alçades preexistents, i no es permetrà l’augment, ni la seva continuació amb altres materials diferents a la fàbrica de pedra, de les tanques que es situïn per sota de l’alçada màxima definida.

5 En les noves tanques, l’alçada màxima serà d’1,80 metres, amb una part de massís fins a una altura màxima de 0,60 m i per damunt amb materials calats o plantació vegetal. Excepcionalment es podrà presentar un projecte que justifiqui una solució diferent sempre i quan mantingui la coherència amb les preexistències del seu entorn, valorada pels serveis tècnics.

6 Les tanques no són obligatòries si l'espai lliure de parcel·la es conserva net i endreçat i en coherència amb el nucli o l'espai públic amb el que està directament en contacte. Si els solars existents lliures d’edificació no es mantenen amb les adequades condicions i poden suposar un perill per a les persones, l'ajuntament pot obligar al propietari a mantenir-lo net o a la construcció de la tanca pertinent, mitjançant els mecanismes que legalment s’hi estableixen.

Article 84

Els calls, goters o bolloneres

1 El call, goter o bollonera és l'espai de titularitat privada existent entre dues edificacions sobre el que vessen les aigües d'un o més edificis per a solucionar el desguàs de les seves cobertes.

2 Sobre aquest espai es poden practicar obertures de ventilació sempre i quan es respectin els drets de la propietat privada. Aquesta ventilació ha de donar servei únicament i exclusiva als banys i cuines obertes i altres peces quan aquesta no sigui la ventilació principal.

3 Els calls existents s'han de mantenir tipològicament en qualsevol de les actuacions de reforma o condicionament de les edificacions veïnes.

4 En aquest espai no s’admeten els cossos ni els elements sortints.

5 Els calls que es realitzin de nou han de tenir la dimensió màxima d'un metre i han de preveure el seu drenatge que s’ha de realitzar mitjançant la col·locació d'un tub de desguàs que s’ha de connectar a la xarxa municipal de sanejament.



CVE-DOGC-A-15275018-2015

58

Article 85

Condicions estètiques

Les condicions estètiques es defineixen per a cada zona. Els aspectes que es concreten són:

1 La composició de les façanes s’ha de mantenir les normes compositives i estètiques de les edificacions veïnes i el caràcter pla en les edificacions alineades a vial. En els projectes tant de rehabilitació com d’obra nova de la zona de nucli antic compacte (1.b), les façanes s’han de presentar en el context de tot el carrer o illa a fi i efecte de garantir la seva integració volumètrica en el seu conjunt urbà.

2 Obertures en les façanes, les proporcions en la zona de nucli antic, clau 1b, la relació entre buit/ple en els paraments verticals es mantindran les obertures de les cases antigues, on domina el ple damunt del buit. Aquesta recomanació s’ha de tenir en compte a l'hora de donar els permisos d'obra. D’aquesta manera cal garantir una proporció mínima del 60% de la part opaca o massissa de la façana que queda per sobre del primer forjat, a excepció de les situacions en que no es pugui donar compliment al Codi tècnic de l’edificació (CTE) i a les condicions d’habitabilitat.

Respecte a la forma i disposició dels forats s'ha d’estar a la norma tradicional d'integració en el paisatge urbà en el que s'està intervenint.

3 Cromatisme de les façanes, els colors emprats en els acabats de façanes han de buscar la integració colorista amb els materials tradicionals de la zona.

Els acabats de les façanes s’han de realitzar amb materials que no desvirtuïn el caràcter del nucli i els seus valors tradicionals, respectant les condicions de textura que li són pròpies i que es detallen per a cada zona.

Totes les façanes, tant les exteriors com les interiors, s’han de tractar seguint aquests criteris.

En la utilització de la pedra com a material de façana s’ha de seguir el criteri de continuïtat des del terra fins a la teulada en la zona de nucli antic.

4 Els canalons i els baixants seran de coure, zinc, ceràmics, xapa lacada o de ferro colat pintat. Els canalons poden quedar dintre de la cornisa o bé penjades.

5 La fusteria respectarà les condicions cromàtiques i de textura s’ha d’estar a la norma tradicional d’integració en el paisatge urbà en el que s’està intervenint.

6 Els balcons de tipologia de llosanes de pedra o d’estructura metàl·lica amb rajola ceràmica, preferentment es conservaran i s’integraran a la nova configuració de les façanes.

7 Els ràfecs de tipologia tradicional compostos per lloses de pedra preferentment es conservaran i s’integraran en la configuració de les façanes. S’admetran les següents tipologies de ràfecs.



CVE-DOGC-A-15275018-2015

59

Ràfec a base de llata i taulons fusta Ràfec amb lloses de pedra Ràfec format per una filera de rajols

Ràfec de filera doble formada per una filera de rajols Ràfec format per dues fileres de rajols plans en punta de diamant i per una filera de rajols plans.

Article 86

Publicitat i altres elements

1 En general queda prohibida la col·locació de publicitat en tots els paraments i parets mitgeres exteriors, exceptuant aquelles que l’ajuntament assenyali expressament per aquesta finalitat.

2 La decoració publicitària dels establiments comercials s’ha d’efectuar exclusivament dins del buit de les obertures de façana de la planta baixa, a una fondària mínima de 15 cm respecte del seu pla exterior deixant la façana, arcs, llindes i brancals lliures i sense superposició de materials aliens a la mateixa. Per sobre d’aquests elements es poden col·locar solament rètols discrets formats per elements de ferro forjat, acer corten, bronze o un altre material de qualitat, però en cap cas de plàstic o de neó.

3 La resta d'elements no especificats que puguin incidir sobre l'aspecte exterior de la façana i no regulats en les present Normativa urbanística resten condicionats a la necessària justificació de ser elements propis de l'arquitectura tradicional del lloc en el que s'ubiquen i en qualsevol cas a justificar que la seva aplicació o utilització no ha de causar distorsions en el paisatge ni en la imatge urbana del poble.



CVE-DOGC-A-15275018-2015

60

SECCIÓ 2

REGULACIÓ D’USOS I ACTIVITATS

Article 87

Desenvolupament de la regulació dels usos

1 En la regulació detallada de cada zona s’estableixen els usos segons la seva permissivitat, el seu domini i la seva funció. Aquests usos s’han d’ajustar a la regulació establerta en aquesta secció.

2 Segons la seva permissivitat es poden distingir en :

— Usos admesos

Són els expressament admesos a la corresponent regulació de zona. Als usos permesos se’ls pot fixar limitacions, i resulta d’aquesta limitació la classificació següent:

1. Ús dominant o principal: El que defineix l’especialització d’un àmbit o zona.

2. Ús compatible: Són els usos que es poden donar simultàniament o coexistir amb l’ús dominant.

— Usos prohibits

Els usos prohibits són els que no s’indiquen explícitament a cada categoria i tipus de sòl.

3 Segons el seu domini es diferencien els usos següents:

a) Ús de domini públic

Són els referits als serveis prestats per l’Administració o per gestió dels particulars sobre els béns de domini públic. També inclouen els realitzats per l’Administració en béns de propietat particular mitjançant arrendaments o qualsevol altre tipus d’ocupació.

b) Ús de domini privat

Són aquells usos que es realitzen per particulars en propietat privada. Com a usos privats poden distingir-se:

1. Particular: és el que realitza individualment el titular d’una propietat.

2. Comunitari: són els desenvolupats sobre béns de titularitat privada, de forma mancomunada, associada o comuna per part dels seus propietaris.

3. Col·lectiu: són els usos privats destinats al públic o col·lectivitat. Es caracteritzen per pertànyer a una associació, agrupació, societat, club o organització similar, per l’abonament d’una quota, d’un preu o alguna altra contraprestació.

4 En els polígons d’actuació urbanística s’estableix l'ús dominant i els usos compatibles admesos.



CVE-DOGC-A-15275018-2015

61

5 Els plans especials de protecció del patrimoni històric i cultural poden limitar els usos admesos en un àmbit.

Article 88

Regulació de l’ús d’habitatge

1 L’ús d’habitatge és el destinat a l’allotjament o residència familiar, segons els tipus següents:

a) Habitatge unifamiliar:

És l’edifici destinat a un únic habitatge i que està situat en una parcel·la independent, situat aïllat o entre mitgeres i que té accés independent i exclusiu des de l’espai públic.

b) Edifici d’habitatges plurifamiliar:

És l’edifici que conté dos o més habitatges, amb accés i elements comuns.

Article 89

Regulació de l’activitat d’hotels i allotjaments similars

1 Correspon a aquells edificis que es destinin a allotjaments comunitaris i per temporada, inclosos a la Classificació Catalana d’Activitats Econòmiques del 2009 com a hotels i allotjaments similars (classe 5510).

Article 90

Regulació de l’activitat d’allotjaments turístics

1 Correspon a aquelles activitats turístiques residencials de curta durada vinculades amb la natura, con són els albergs juvenils, refugis de muntanya, centres de vacances, cases de colònies i residències i cases de pagès; inclosos a la Classificació Catalana d’Activitats Econòmiques del 2009 a la secció I com a Allotjaments turístics i altres allotjaments de curta durada (classe 5520)

2 Es fan compatibles les activitats d’oci, hoteleres i esportives amb l’entorn i amb el medi natural, adoptant-ne les mesures correctores que, en el seu cas, fossin necessàries per obtenir el major grau de compatibilitat possible.

Article 91

Regulació de l’activitat de restaurants i establiments de menjars

1 Comprèn els locals i establiments dels sectors de la restauració com són restaurants, cafès, bars, cafeteries, granges i similars; inclosos a la Classificació



CVE-DOGC-A-15275018-2015

62

Catalana d’Activitats Econòmiques del 2009 a la secció I com a Restaurants i establiments de menjars (classe 5610) i altres serveis de menjars (classe 5629).

2 En el supòsit que aquests locals disposin de discoteques o estiguin considerats com a bars musicals, pubs, o similars estaran adscrits a l’activitat recreatiu.

Article 92

Regulació de l’activitat d’establiments de begudes

1 Comprèn els serveis relacionats amb les activitats de venda de begudes per al consum, normalment en un local, amb possibilitat d’entreteniment. Contempla manifestacions comunitàries de l’oci i de l’espectacle com són els locals amb discoteques, bars -musicals, pubs, sales de festes, bingos, cafès -teatres, salons recreatius i similars, inclosos a la Classificació Catalana d’Activitats Econòmiques del 2009 a la secció I com a Establiments de begudes (classe 5630).

2 Han de complir el Decret 112/2010, Reglament d’espectacles i activitats recreatives.

Article 93

Regulació de l’activitat de comerç a l’engròs i al detall

1 Comprèn les activitats pròpies dels establiments comercials, com són els locals i les instal·lacions, coberts o sense cobrir, oberts al públic, que són a l’exterior o a l’interior d’una edificació on s’exerceix regularment la venda al detall, inclosos a la Classificació Catalana d’Activitats Econòmiques del 2009 a la secció G (comerç a l’engròs i al detall; reparació de vehicles de motor i motocicletes).

2 Els establiments comercials poden ésser de caràcter individual o col·lectiu. Els establiments de caràcter col·lectiu són integrats per un conjunt d’establiments situats en un o diversos edificis, en els quals es duen a terme les activitats respectives d’una manera empresarialment independent, com són el centre comercial, el recinte comercial i la concentració comercial. En aquesta categoria no s’inclou la restauració ni les activitats lúdiques.

3 L’article 6 del Decret llei 1/2009 estableix que són petits establiments comercials aquells que tenen una superfície de venda inferior a 800 m2. Són establiments comercials mitjans, individuals o col·lectius, els d’una superfície de venda igual o superior a 80 m2 i inferior a 1300 m2. Són grans establiments comercials, individuals o col·lectius, els d’una superfície de venda igual o superior a 1300 m2 i inferior a 2500 m2 i, són establiments comercials territorials, individuals o col·lectius, els d’una venda igual o superior a 2500 m2.

4 D’acord amb els articles 6 i 9 del Decret llei 1/2009, d’ordenació dels equipaments comercials, els petits establiments comercials no singulars, de superfície de venda inferior a 800 m2 es podran implantar en el sòl urbà, on l’ús residencial sigui el dominants i, sempre que no configurin un establiment comercial col·lectiu (GEC) o un gran establiment comercial territorial (GECT).

5 Es consideren establiments comercials singulars els establiments de venda a l’engròs i, els dedicats, essencialment, a la venda d’automoció i carburants,



CVE-DOGC-A-15275018-2015

63

embarcacions, maquinària, materials per a la construcció i articles de sanejament i els centres de jardineria i vivers.

6 Pel que fa a l’admissió de l’ús comercial en el sistema d’equipaments comunitaris (clau E) en cas que es prevegi la implantació d’un mercat municipal, ateses les característiques del municipi i de l’equipament, només serà possible la implantació d’un mercat en sòl urbà amb ús residencial dominant i de superfície inferior als 800 m2.

7 En qualsevol cas, caldrà donar compliment al Decret llei 1/2009, de 22 de desembre, d’ordenació d’equipaments comercials.

Article 94

Regulació de les activitats professionals, científiques i tècniques i les activitats administratives i auxiliars

1 Comprèn les activitats professionals, científiques i tècniques especialitzades. Aquestes activitats exigeixen d’un alt grau de formació i posen a disposició del públic habilitats i coneixements especialitzats. D’acord amb la Classificació Catalana d’Activitats Econòmiques del 2009, correspon a les incloses a la secció M (activitats professionals, científiques i tècniques)

2 Comprèn les activitats auxiliars de les operacions empresarials generals. Aquestes activitats es diferencien de les que figuren en la secció M en el fet que el seu objecte principal no és la transferència de coneixement especialitzat. D’acord amb la Classificació Catalana d’Activitats Econòmiques del 2009, correspon a les incloses a la secció N (activitats administratives i auxiliars).

3 Aquest ús inclou també les activitats de control i cura mèdica dispensades a animals domèstics i de companyia i a animals de granja. Aquestes activitats les realitzen veterinaris titulats en clíniques veterinàries, i també en visites a establiments agropecuaris, gosseres, a domicili, en consultes i sales d’operacions o en altres llocs. Aquesta classe comprèn també les activitats dels assistents en veterinària o un altre tipus de personal auxiliar en medicina, veterinària, les activitats clíniques patològiques i altres activitats diagnosticades relacionades amb els animals i els serveis d’ambulància per a animals (codi 7500, activitats veterinàries).

Article 95

Regulació de les activitats de transport i emmagatzematge

1 Comprèn les activitats de transport per compte d’altri, de passatgers o mercaderies i les activitats relaciones amb les operacions de càrrega, l’emmagatzematge i similars. D’acord amb la Classificació Catalana d’Activitats Econòmiques del 2009, correspon a les incloses a la secció H (transport i emmagatzematge).

2 D’acord amb la classificació nacional d’activitats econòmiques de l’INE, correspon a les incloses a l’Agrupació 61 i al grup 754. D’aquesta manera tenen diferent consideració en funció de l’activitat que complementin. Així:

a) Quan l’activitat de magatzem estigui relacionada amb una activitat industrial contigua, s’ha de considerar tot el conjunt com una indústria.



CVE-DOGC-A-15275018-2015

64

b) Quan l’activitat de magatzem estigui relacionada amb una activitat comercial contigua o es realitzi en el mateix local, s’ha de considerar tot el conjunt com un ús comercial.

3 Els magatzems situats al nucli han de preveure l'espai necessari per a permetre la correcta accessibilitat dels vehicles de transport i per a possibilitar les maniobres de càrrega i descàrrega sense interferir el trànsit.

Article 96

Regulació de l’activitat industrial

1 Comprèn les activitats manufacturades i de transformació que per la seva condició necessiten instal·lacions adequades. D’acord amb la Classificació Catalana d’Activitats Econòmiques del 2009, correspon a les incloses a la secció C (Industries manufactureres).

2 Es consideren activitats industrials les dirigides a l’obtenció, la reparació, el manteniment, la transformació o la reutilització de productes industrials, a envasat i l’embalatge així com a l’aprofitament, la recuperació i l’eliminació de residus o subproductes, sigui quina sigui la naturalesa dels recursos i processos tècnics utilitzats.

3 La zona industrial admetrà l’ús comercial, en aplicació dels articles 6 i 9 del Decret llei 1/2009, d’ordenació dels equipaments comercials, i només permetrà implantar establiments comercials singulars (ECS), que comprenen els establiments de venda a l’engròs i els dedicats, essencialment, a la venda d’automoció i carburants, embarcacions, maquinària, materials per a la construcció i articles de sanejament i els centres de jardineria i vivers.

Article 97

Regulació de l’activitat de tallers de reparació de vehicles de motor i motocicletes

S’entén per ús de taller de reparació de vehicles aquells usos destinats al manteniment de vehicles amb el ram mecànic i electricitat com activitat mixta d’indústria i servei, i que són compatibles amb l’ús residencial. D’acord amb la Classificació Catalana d’Activitats Econòmiques del 2009 la reparació de vehicles de motor i motocicletes queda inclosa a la secció G, divisió 45 (comerç a l’engròs i al detall; reparació de vehicles de motor i motocicletes.

2. No inclouen els tallers del ram planxa o pintura que han de tenir la consideració d’indústria; d’acord amb l’Ordre ECF/217/2004, correspon a les incloses al codi 50 i successius.



CVE-DOGC-A-15275018-2015

65

Article 98

Regulació de l’activitat educativa

1 S’entén per activitat docent o educativa la corresponent a aquells establiments que comprenen els centres dedicats a l’ensenyament en totes les modalitats (escoles bressol, idiomes, informàtica, arts plàstiques, conducció o similars) i nivells oficials (preescolar, nivells primaris o secundaris, batxillerat i universitari) que s’imparteixin en acadèmies i escoles públiques o privades o en centres docents homologats; d’acord amb la Classificació Catalana d’Activitats Econòmiques del 2009 l’activitat educativa queda englobada a la secció P (Educació).

2 Quan l’ús educatiu necessiti instal·lacions de tipus industrial, les condicions d’instal·lació s’han de regular com a mínim amb els criteris de la indústria urbana.

Article 99

Regulació de l’activitat sanitari i de serveis socials

1 S’entén per activitat sanitària i de serveis socials la corresponent al tractament o allotjament de malalts, ja sigui en establiments públics o privats. D’aquesta manera, comprèn els hospitals, sanatoris, clíniques, residències geriàtriques, dispensaris, consultoris i similars. També comprèn els serveis destinats a allotjament comunitari com residències, asils, llars de vells, etc., sempre que es tracti de centres assistits, basats en serveis comuns amb gestió centralitzada i titularitat indivisible i, per tant, no siguin assimilables a l’ús residencial, així com altres establiments que prestin una funció social a la comunitat com poden ser casals, menjadors, centres d’orientació i diagnòstic, unitats de tractament d’estimulació precoç, centres ocupacions i/o d’atenció especialitzada per a disminuïts, centres de dia per a gent gran, centres de reinserció social, etc.; d’acord amb la Classificació Catalana d’Activitats Econòmiques del 2009 l’activitat sanitària i de serveis socials queda englobada a la secció Q (Activitats sanitàries i de serveis socials).

Article 100

Regulació de les activitats esportives, recreatives i d’entreteniment

1 Comprèn la provisió d’activitats recreatives, d’entreteniment i esportives, excepte les activitats de museus, la conservació de llocs històrics, les activitats de jardins botànics i zoològics, les activitats de parcs naturals i les apostes i jocs d’atzar. S’entén per ús esportiu aquelles activitats o serveis destinats a la pràctica de l’aprenentatge i el desenvolupament d’activitats esportives en instal·lacions cobertes o no, com poden ésser: camps de futbol, poliesportius, gimnàs i escoles de dansa, esquaix, pàdel, piscines i similars; d’acord amb la Classificació Catalana d’Activitats Econòmiques del 2009, les activitats artístiques, recreatives i d’entreteniment queden englobades a la secció R, divisió 93.



CVE-DOGC-A-15275018-2015

66

Article 101

Regulació de les activitats socioculturals i altres serveis

1 L’ús sociocultural comprèn les activitats relacionades amb activitats de tipus culturals i de relació social, que tenen relació amb la creació personal i l’artística i les activitats associatives. S’hi inclouen per tant, els centres d’associacions cíviques, polítiques o similars (les cases de cultura, els centres cívics, centres socials), i biblioteques, museus, sales d’art i d’exposició, ludoteques, teatres, cinemes, auditoris, sales de conferències, arxius i similars; d’acord amb la Classificació Catalana d’Activitats Econòmiques del 2009 les activitats artístiques, recreatives i d’entreteniment queden englobades a la secció R, divisió 90 i 91. Les activitats associatives queden englobades a la secció S, divisió 94.

Article 102

Regulació de l’activitat d’organització religiosa

1 L’ús religiós comprèn les activitats relacionades amb el culte religiós. D’aquesta manera s’hi inclouen les esglésies, els temples, capelles, centres parroquials, convents i similars; d’acord amb la Classificació Catalana d’Activitats Econòmiques del 2009 les activitats d’organitzacions religioses queden englobades a la secció S, divisió 94, classe 9491.

Article 103

Regulació de l’estacionament i activitats afins al transport

1 S’entén per estacionament l’àrea o lloc obert fora de la calçada per a parada o terminal de vehicles automòbils, i per aparcament els espais situats en el subsòl, en el sòl, o en edificacions pròpies i les instal·lacions necessàries especials destinades a guardar vehicles automòbils. Comprèn els aparcaments privats, col·lectius i públics; d’acord amb la Classificació Catalana d’Activitats Econòmiques del 2009 les activitats d’emmagatzematge i activitats afins al transport i l’explotació d’estacionaments o garatges per a vehicles, inclosos els de bicicletes, queden englobades a la secció H, divisió 52, classe 5221.

2 En les àrees públiques d’estacionament no es permetrà cap tipus d’activitat relacionada amb la reparació, manteniment i neteja de vehicles. Les àrees d’aparcament inclouran l’espai de les places d’aparcament i les zones dels accessos i àrees de maniobra.

3 Condicions generals sobre la previsió d’aparcament en les edificacions:

a) En totes les edificacions de nova planta o quan se sol·liciti llicència d’obres majors per a reformar un habitatge, s’hauran de preveure en els projectes, com a requisit indispensable per a obtenir la llicència, les places d’aparcament que s’estableixen d’acord amb la previsió mínima de places d’aparcament.

b) Aquestes places se situaran en l’interior de l’edifici o en sòls d’aprofitament privat de la mateixa parcel·la, a raó d’un mínim de 20 m2 per plaça, incloses les rampes d’accés, àrees de maniobra, illetes i voreres. Les dimensions mínimes de la plaça



CVE-DOGC-A-15275018-2015

67

d’aparcament han de ser de 2,20 x 5,00 metres, l’amplada mínima lliure de les zones de pas de 5,00 metres i la rampa amb un pendent màxim del 18%.

c) Queden excloses de les condicions anteriors les obres de nova planta o de reforma que se situïn en la zona de nucli antic, on per raons de conservació, per dificultats tècniques, constructives, tipològiques importants, que l’amplada total o parcial del carrer impossibiliti l’accés dels vehicles, o bé per tractar-se d’una finca inclosa al catàleg de béns a protegir del municipi. En aquests casos, i sempre a criteri dels Serveis tècnics municipals, l’ajuntament podrà exigir la previsió d’aparcaments alternatius fora de la parcel·la, en una altra promoció o edifici d’aparcaments que tingui places d’estacionament sobrants en el mateix poble o emplaçar-les en una altra zona del nucli. La sol·licitud de llicència d'obra ha d'anar acompanyada de l'escriptura de compra de les places d'aparcament que calguin.

d) Quan l’edifici es destini a més d’un ús, el nombre mínim de places d’aparcament serà el resultat d’aplicar els diferents paràmetres sobre cada ús.

e) Quan l’edifici es destini, en tot o en part, a usos on no s’ha especificat la reserva de places d’aparcament, s’hauran de preveure les adequades aplicant per analogia, els mòduls mínims de previsió d’aparcament i el seu valor el precisarà en cada cas l’Ajuntament.

4 La previsió mínima de places d’aparcament en funció dels edificis destinats als usos específics és la següents:

a) Edificis exclusius d’habitatges:

— 2 places per habitatge de nova construcció de més de 120 m2 de superfície construïda.

— 1 plaça pels habitatges de nova construcció, iguals o menors a 120 m2 de superfície construïda.

— 1 plaça per habitatges existents subjectes a rehabilitació integral.

b) Edificis mixtos d’habitatges amb altres usos no definits:

— Habitatges: es comptabilitzaran segons l’apartat anterior.

— Altres usos: 1 plaça per cada 100 m2

c) Edificis comercials: 1 plaça per cada 100 m2

d) Edificis d’oficines i serveis: 1 plaça per cada 100 m2

e) Hotels, residències i similars:

— Establiments de 4 i 5 estrelles: 1 plaça cada 3 habitacions.

— Establiments de 3 estrelles: 1 plaça cada 5 habitacions.

— Resta d’establiments: 1 plaça cada 6 habitacions.

En qualsevol dels casos, les places d'aparcament han d’estar situades a una distància inferior a 200 m de l'entrada de l'establiment d'ús hoteler, sempre i quan l’estructura morfològiques del nucli no ho impossibiliti.



CVE-DOGC-A-15275018-2015

68

f) Edificis destinats a restauració: 1 plaça cada 10 persones o fracció d’aquest mòdul d’aforament.

g) Edificis destinats a usos recreatius o espectacles: 1 plaça cada 10 persones o fracció d’aquest mòdul d’aforament.

h) Edificis industrials: 1 plaça per cada 100 m2

i) Magatzems: 1 plaça cada 200 m2

j) Tallers de reparació de vehicles: La superfície destinada a aparcament serà com a mínim dues vegades ocupada pels tallers de vehicles de 4 o més rodes. En els tallers de reparació de motos i similars la superfície destinada a aparcament serà com a mínim ocupada pels tallers.

k) Estacions de serveis: En els establiments de superfície construïda per a usos complementaris superior a 120 m2, 1 plaça per cada 20 m2 de sostre

l) Edificis per a dotacions educatives: En les escoles bressol, primàries, secundàries i no reglades no es fixa cap estàndard però es considera convenint preveure places d’aparcament sempre i quan el solar ho permeti.

m) Edificis per a dotacions sanitari assistencials: 1 plaça cada 6 llits

n) Instal·lacions esportives: 1 plaça cada 15 persones d’aforament o d’usuaris potencials

o) Edificis per a dotacions cíviques i culturals:

— Teatres, auditoris, cinemes i similars: 1 plaça cada 15 localitats o fracció d’aquest mòdul.

— Biblioteques, galeries d’art, museus, centres cívics, centres religiosos: 1 plaça per cada 100 m2 de superfície construïda en establiments de més de 1.600 m2 de superfície construïda.

5 En tot cas les reserves mínimes d’aparcament per a vehicles i motocicletes acompliran lo que estableix l’annex III del Decret 344/2006 de 19 de setembre que estableix una reserva mínima d'aparcament de vehicles situats fora de la via pública:

a) 1 plaça d’aparcament de turisme per habitatge o cada fracció de 100 m2 de sostre construït amb plaça mínima de mesures 4,75 x 2,40 m.

b) 0,5 places d’aparcament de motocicleta per habitatge o 1 plaça cada fracció de 200 m2 de sostre construït amb plaça mínima de mesures 2,20 x 1,00 m.

Article 104

Regulació de les activitats de serveis tècnics i ambientals

1 S’entén com a serveis tècnics i ambientals les instal·lacions i els espais reservats per als serveis tècnics d’electricitat, abastament d’aigua, gas, sanejament, emmagatzematge d’escombraries i similars, incloses les oficines i el magatzems als servei d’aquest ús.



CVE-DOGC-A-15275018-2015

69

2 Comprèn, així mateix, les instal·lacions i els espais vinculats a l’estalvi energètic mitjançant la reducció, la neutralització i el reciclatge dels residus líquids i sòlids com també d’investigació i de divulgació d’aspectes relacionats amb la protecció del medi ambient.

3 D’acord amb la Classificació Catalana d’Activitats Econòmiques del 2009 les activitats de subministrament d’energia elèctrica, gas, vapor i aire condicionat queden englobades a la secció D (classe 3513 per a la distribució d’energia elèctrica, 3519 per a la producció d’energia elèctrica d’altres tipus i classe 3522 per a la distribució de combustibles gasosos per conductes urbans).

4 D’acord amb la Classificació Catalana d’Activitats Econòmiques del 2009 les activitats d’informació i comunicacions queden englobades a la secció J (classe 6111 per a les telecomunicacions per cable i classe 6120 per a les telecomunicacions sense fils)

5 D’acord amb la Classificació Catalana d’Activitats Econòmiques del 2009 les activitats de subministrament d’aigua; activitats de sanejament, gestió de residus i descontaminació queden englobades a la secció E (divisió 36 per a la captació, potabilització i distribució d’aigua, divisió 37 per a la recollida i tractament d’aigües residuals i divisió 38 per a les activitats de recollida, tractament i eliminació de residus).

Article 105

Estació de serveis

1 Corresponen a les instal·lacions destinades a la venda al públic de benzines, gasoli i lubricants que tingui ubicats de forma conjunta els aparells sortidors per al subministrament de benzines i gasoli d’automoció i els aparells necessaris per al subministrament d’aigua i aire i equip d’extinció d’incendis.

2 L’estació de serveis admet com a usos complementaris els d’oficines i serveis relacionats amb la instal·lació, comercial, restauració i tallers de reparació d’automòbils.

3 D’acord amb la Disposició addicional vuitena del Decret llei 1/2009, a les noves implantacions d’establiments dedicats a la venda de carburants localitzades fora de la trama urbana consolidada, es permet incorporar un petit establiment comercial amb una superfície de venda fins a 200 m2, com a servei complementari a la benzinera.

Article 106

Incidència dels usos sobre l’entorn i el medi ambient

1 Per a comprovar que les activitats existents en el municipi compleixen els requeriments ambientals necessaris per a garantir un suficient grau de protecció de l'entorn, cal tramitar les llicències municipals d'activitat d'acord amb el procediment previst a la Llei 20/2009 del 4 de desembre, de prevenció i control ambiental de les activitats, la Llei 11/2009, del 6 de juliol, de regulació administrativa dels espectacles públics i les activitats recreatives i el desplegament Decret 112/2010, de 31 d'agost, pel qual s'aprova el Reglament d'espectacles públics i activitats recreatives.



CVE-DOGC-A-15275018-2015

70

Juntament amb la Llei 3/2010, del 18 de febrer, de prevenció i seguretat en matèria d'incendis en establiments, activitats, infraestructures i edificis.

2 Qualsevol ús o activitat compatible o admesa per les normes en una determinada zona pot instal·lar-s’hi d’acord amb dos requisits previs:

a) Que el nivell d’incidències sobre d’altres usos, fonamentalment sobre l’ús residencial, sigui el que, pugui permetre la seva compatibilitat en el marc de les disposicions de la Llei 20/2009 del 4 de desembre, de prevenció i control ambiental de les activitats

b) Que els efectes a l’entorn i el medi ambient no sobrepassin els nivells fixats.

3 La mesura del nivell d’incidència de qualsevol activitat sobre l’entorn o sobre d’altres usos, s’estableix mitjançant els paràmetres següents: sorolls i vibracions; contaminació atmosfèrica; olors; contaminació lumínica; contaminació acústica, explotació de recursos hídrics; aigües residuals; residus; extracció d’àrids, terres i minerals; construccions ramaderes; càrrega i descàrrega; aparcament; radiacions electromagnètiques, contaminació tèrmica, risc d’incendi, risc d’explosió i espais naturals i zones verdes.

4 Els anteriors paràmetres caldria regular específicament mitjançant “l’ordenança reguladora de la incidència de les activitats i usos sobre l’entorn i el medi ambient” valorant el seu nivell d’incidència sobre l’entorn i el medi ambient.

Article 107

Disposició de les activitats segons el règim d’intervenció

1 En general les activitats sotmeses al règim d’intervenció de llicència ambiental o superior no han de ser tolerades a menys de 25 metres d’edificis d’ús recreatiu, sanitari -assistencial, cultural o religiós, i a la inversa.

2 Els edificis independitzats i els edificis aïllats amb activitats sotmeses al règim d’intervenció de llicència ambiental o superior han de complir les condicions següents:

a) L’accés ha de ser independent del corresponent al dels habitatges.

b) L’accés de mercaderies ha de ser independent del personal fins a la línia de façana.

c) L’edifici ha de disposar d’una zona de càrrega i descàrrega de mercaderies.

d) L’accés ha de permetre l’entrada o sortida dels vehicles sense maniobres a la via pública.

e) S’han d’ubicar en carrers d’ample igual o superior a 10 m.



CVE-DOGC-A-15275018-2015

71

Article 108

Regulació supletòria

1 En qualsevol ús o activitat que comporti un determinat nivell d’incidència sobre l’entorn i que no hagi estat regulat específicament en els articles anteriors, serà aplicada la regulació de l’ús que més se li assembli.

Article 109

Simultaneïtat d’usos

1 Quan en un mateix local s’efectuïn diverses activitats, s’ha de regular tot el conjunt d’acord amb l’ús més desfavorable quant al nivell d’incidències sobre l’entorn i el medi ambient.

Article 110

Millors tècniques disponibles i mesures correctores

1 Per a la instal·lació de qualsevol ús o activitat s’han d’adoptar les millors tècniques disponibles (MTD) per tal d’evitar que el nivell d’incidències sobre l’entorn o el medi ambient sigui superior a aquell que s’indica a la legislació aplicable.

2 Per aquells usos o activitats que, pel nivell d’incidència sobre l’entorn i el medi ambient, no estiguin permesos en una determinada zona, els serveis tècnics municipals poden determinar la seva admissió sempre que s’adoptin mesures tècniques correctores de reconeguda eficàcia que eliminin o redueixin el nivell d’incidència sobre l’entorn fins als límits admissibles a la zona corresponent.

3 Si les mesures tècniques correctores no aconseguissin reduir el nivell d’incidència fins als límits màxims indicats en la legislació aplicable, l’administració pot acordar el cessament o clausura de l’activitat.



CVE-DOGC-A-15275018-2015

72

SECCIÓ 3

DISPOSICIONS GENERALS

Article 111

Definició i Tipus

1 El POUM de Caseres classifica com a sòl urbà (SU) els terrenys que, havent estat sotmesos al procés d’integració en el teixit urbà, compten amb tots els serveis urbanístics bàsics, o bé són compresos en àrees consolidades per a l’edificació, almenys en dues terceres parts de la seva superfície edificables.

2 En el supòsit de sòls que hagin adquirit la condició d’urbans per execució del planejament urbanístic o que estiguin inclosos en un polígon d’actuació urbanístic (PAU), la classificació com a sòl urbà no deslliura els propietaris afectats del compliment de les obligacions derivades del planejament de desenvolupament o dels compromisos de conservació adquirits.

3 Aquesta normativa urbanística estableix les zones i subzones de sòl urbà, en funció de la regulació específica per a cada teixit, de les diferents intensitats d’edificació i dels diferents usos principals que es detallen a continuació:

Nucli antic clau 1b article 117

Eixample clau 2 article 118

Eixample entre mitgeres clau 2a article 119

Cases semi aïllades clau 2b article 120

Illa tancada clau 3c article 121

Illa oberta clau 4b article 122

Cases agrupades clau 5a article 123

Cases aïllades clau 6a-6b article 124

Industrial clau 7c article 125

Logística clau 9c article 126

4 Els sòls destinats a les reserves de sòl per a la construcció d’habitatges amb protecció oficial (HPO), es qualificaran mitjançant la clau de la zona corresponent en cada cas, acompanyada del subíndex HPO.

Els paràmetres urbanístics seran els corresponents a cada zona en concret, a excepció de les condicions d’ús i de densitat que seran els següents:



CVE-DOGC-A-15275018-2015

73

a) Condicions d’ús: l’ús exclusiu d’aquests sòls és el d’habitatge amb protecció oficial. Excepcionalment s’acceptaran els usos compatibles que preveu la clau corresponent, en aquells casos en que la superfície destinada a aquests usos no disminueix el sostre de reserva destinat a habitatges amb protecció oficial de l’àmbit corresponent.

b) La superfície màxima útil dels habitatges protegits serà la que determini el Decret del Pla del dret a l’habitatge vigent.

Article 112

Determinació i ordenació del sòl urbà

1 Els límits de sol urbà (SU), consolidat i no consolidat, zones i sistemes d’aquest POUM es delimiten en els plànols d’ordenació. Tot junt constitueix l’ordenació detallada d’aquest sòl.

2 Cada zona porta una clau alfanumèrica que l’identifica i permet relacionar la seva localització en els plànols d’ordenació amb les corresponents condicions de parcel·lació, edificació i ús establertes per aquesta normativa urbanística. Els terrenys reservats per a sistemes també s’indiquen amb el corresponent codi alfanumèric.

Article 113

Cessions gratuïtes en sòl urbà

1 Les cessions gratuïtes obligatòries en actuacions poligonals en sòl urbà, s’han de determinar en la corresponent regulació i s’han de realitzar de la forma que disposa la legislació vigent.

2 En sòls urbans consolidats, en el supòsit de no haver-hi reparcel·lació, s’ha de procedir a l’ocupació de l’espai públic, per via administrativa, en el moment de la llicència o llicències. No obstant el que s’acaba d’exposar, en el cas que un propietari de terreny afectat per un vial sol·liciti llicència per construir dins la zona permesa, ha de cedir i urbanitzar, d’acord amb l’article 44.2 del TRLU obligatòriament a l’ajuntament, la superfície de terreny afectada de vial que es trobi davant de l’edificació que es projecta.

Article 114

Cessió de l’aprofitament urbanístic

1 És la cessió gratuïta a l’administració actuant del sòl corresponent al 10% de l’aprofitament urbanístic d’acord amb el que estableix l’article 40.2 del RLU.

2 Aquesta cessió serà aplicable en tots els polígons d’actuació urbanística que tinguin com a objectiu alguna de les finalitats que determina el TRLU en el sòl urbà no consolidat, d’acord amb les fitxes normatives específiques.



CVE-DOGC-A-15275018-2015

74

3 Els sòls d'ús residencial provinents d’aquestes cessions obligatòries i gratuïtes s’integraran al Patrimoni Municipal de Sòl i Habitatge el qual es constituirà d'acord amb el que estableix l'article 156 del TRLU.

Article 115

Habitatge de protecció pública

1 D’acord amb l’article 57.3 del TRLU, el POUM no preveu reserves per habitatge de protecció pública per la seva escassa complexitat urbanística.

SECCIÓ 4

ZONES EN SÒL URBÀ

Article 116

Zona de nucli antic, clau 1

1 Aquesta zona ordena les edificacions que en conjunt constitueixen el nucli antic consolidat del municipi i que correspon al teixit històric amb edificació entre mitgeres, alineada a vial i amb alçada reguladora definida al plànol d’ordenació O.04.

2 La composició arquitectònica de les obres de substitució, reforma, rehabilitació i de nova construcció han d'interpretar i resoldre amb correcció però sense mimetismes les solucions tradicionals i la coherència tipològica de les construccions del seu entorn, en el sentit de proporcionar els volums permesos, resoldre constructivament i estèticament les façanes, les cobertes, els elements auxiliars i complementaris de l'obra: obertures, vols, tancaments... i la resta d’elements de l'edificació definits en aquesta normativa.

3 Quan, a criteri dels serveis tècnics municipals, es determini que la construcció i estructura existents es troben molt deteriorades i la seva conservació comporta un perill públic, previ informe favorable i visita dels tècnics municipals, es pot substituir dita edificació per una altra d’idèntica ocupació, alçada, volum, pendent de la coberta i materials. Per això, cal justificar expressament les solucions adoptades mitjançant el projecte corresponent, en relació al conjunt d’edificacions del seu entorn immediat i respecte al conjunt en general i caldrà aportar un aixecament acurat de l’estat actual, i un projecte de l’estat final amb un comparatiu d’aquest amb l’estat inicial i amb el seu entorn, on cal indicar a més dels materials, els colors i ombres.

Article 117

Nucli compacte. clau 1b

1 Definició

Aquesta subzona ordena l’edificació del nucli antic, segons l’ordenació tradicional d’estructures urbanes i edificatòries antigues, que corresponen als creixements inicials



CVE-DOGC-A-15275018-2015

75

i que es fa necessari mantenir pel seu valor patrimonial i històric així com també per les seves condicions paisatgístiques i ambientals.

Aquestes construccions són fruit de la suma d’elements que s’han anat constituint al llarg del temps i cadascuna d’elles cal mantenir, protegir i conservar, així com de tot el conjunt.

2 CONDICIONS DE PARCEL·LACIÓ

Paràmetre Cond. gral Condicions particulars Parcel·la mínima i front mínim de parcel·la

Art. 70 L’existent.

3 CONDICIONS DE L’EDIFICACIÓ

Paràmetre Cond. gral Condicions particulars Tipus d’ordenació Art. 61 L’existent. Edificació alineada a vial

Alçada reguladora màxima i Nombre màxim de plantes

Art. 68 i 62 Es mantenen les volumetries i alçades existents per a les finques ja edificades, a no ser que el nombre màxim de plantes sigui expressament indicat en els plànols d’ordenació, permetent la reconstrucció de ruïnes o en alguns casos limitant l’actual alçada d’algunes construccions existents que han superat sense cap justificació l’alçada del conjunt de nucli distorsionant la imatge del poble. En tot cas, el manteniment de l’alçada existent en les finques ja edificades únicament vindrà condicionada pel compliment de la legislació en matèria d’habitatge vigent.

L’alçada màxima corresponent a 1P és de 3,80 m, 2P+SC és de 7,60 m, 3P+SC és de 10,60 m.

Punt d’aplicació de l’alçada reguladora

Art. 62 Segons s’estableix en les condicions generals d’edificació alineació a vial.

Ocupació planta soterrani Art. 63 L’existent. Corresponent com a màxim a l’ocupació de la planta baixa.

Planta baixa Art. 64 Segons s’estableix en les condicions generals d’edificació alineació a vial.

Espai sota coberta Art. 66 Segons s’estableix en les condicions generals.

Planta coberta Art. 67 Segons s’estableix en les condicions generals. Les cobertes seran preferentment inclinades i únicament s’admetran terrats de forma justificada i des de la línia de façana i fins a mitgeres per tal d’evitar la formació de forats en vessants inclinades. I a la coberta no s’admetran finestres integrades ni llucanes.



CVE-DOGC-A-15275018-2015

76


Art. 69 Segons s’estableix en els condicions generals d’edificació alineació a vial.

Edificabilitat màxima Art. 75 L’existent. En el cas de la reconstrucció de ruïnes l’edificabilitat resultant és l’aplicació de l’ocupació en planta pel número de plantes màxim que ve indicat en els plànols d’ordenació, si bé es pot acreditar un volum diferent amb documentació (plànols, fotografies històriques, etc.) que justifiquin l’existència d’un habitatge, sempre estudiat en coherència amb el conjunt.

Densitat màxima d’habitatges Art. 74 L’existent ó 1 habitatge per cada 120 m2 construïts condicionat a que es mantingui l’estructura tipològica característiques de la subzona.

Ocupació màxima Art. 72 L’existent o la dibuixada en els plànols d’ordenació.

Cossos sortints. Art. 76 Segons s’estableix en la fitxa normativa de l’edificació com a l’opció dominant.

Elements sortints Art. 77 Segons s’estableix en la fitxa normativa de l’edificació com a l’opció dominant.

Reculades de l’edificació Art. 78 No s’admeten a excepció de les que per raons de preexistència s’han incorporat a la fesomia del nucli.

Espai lliure d’edificació Art. 79 No s’admeten elements desmuntables.

Construccions auxiliars Art. 80 Es reconeixen les existents.

Publicitat Art. 86 Segons s’estableix en les condicions generals.

CONDICIONS ESTÈTIQUES

COBERTES Plana Opció dominant Un vessant Opció dominant Dos vessants, carener paral·lel a carrer Opció dominant Dos vessants, carener perpendicular a carrer Opció dominant Quatre vessants Compatible justificadament

Forma

complexes Compatible justificadament Teula roja Opció dominant Teula terrosa Opció dominant Pissarra Llosa Rajola ceràmica Opció dominant

Material

Altres Pendent <5% Opció dominant



CVE-DOGC-A-15275018-2015

77

>5% <25% Compatible justificadament >25% <35% Opció dominant <35%

Llucanes Compatible justificadament A base de llata i taulons Opció dominant Amb lloses de pedra Opció dominant Format amb una filera de rajols Opció dominant De filera doble formada per filera de rajols en punta de diamant i filera de rajols plans

Opció dominant

Ràfecs

Format per dues fileres de rajols plans Opció dominant SOLANES-PORXOS-EIXIDES Compatible justificadament BALCONS Lloses de pedra Opció dominant Estructura metàl·lica acabada amb rajola Opció dominant Estructura de formigó armat Opció dominant Estructura de fusta Opció dominant BARANES Fusta Envernissada Compatible justificadament Tenyida Compatible justificadament natural Compatible justificadament Metàl·lica Calada Opció dominant Opaca Vidre Transparent Compatible justificadament Opac Compatible justificadament GALERIES Compatible justificadament MITGERES Segons article 82 de normativa APARELLS D’AIRE CONDICIONAT Penjats vistos Ocults a terrat Opció dominant Ocults a façana Compatible justificadament Ocults cel obert Compatible justificadament PARETS Pedra Carejada Compatible justificadament Rústega Compatible justificadament Ceràmica Totxana Obra vista Revestida Morter de ciment pòrtland Estuc de calç Opció dominant Monocapa Opció dominant Fusta Mixta pedra-monocapa Opció dominant Altres Compatible justificadament OBERTURES FAÇANA Ortogonals Verticals Opció dominant Horitzontals Compatible justificadament Quadrades Compatible justificadament Complexes Compatible justificadament Amb arc Mig punt Compatible justificadament



CVE-DOGC-A-15275018-2015

78

Apuntat Compatible justificadament Rebaixat Compatible justificadament CROMATISME FAÇANES Tons Rogencs Compatible justificadament Grisencs Compatible justificadament Terres Opció dominant Blancs Compatible justificadament Pastels Compatible justificadament Intensitats Clares Opció dominant Mitges Compatible justificadament Fosques Textures Mates Opció dominant Setinades Brillants BAIXANTS I CANALONS Coure Opció dominant Ceràmic Opció dominant Galvanitzat Compatible justificadament Xapa lacada Opció dominant Zinc Opció dominant FUSTERIA

envernissada/tenyida/Natural Opció dominant Fusta Pintada Opció dominant Anoditzat fosc Lacat mate Compatible justificadament

Alumini

Simulant fusta Opció dominant Blanc PVC Color Compatible justificadament



CVE-DOGC-A-15275018-2015

79

PERSIANES Fusta Opció dominant Llibret

Metàl·liques Compatible justificadament Caixa vista Caixa oculta Opció dominant

Enrotllables

De corda Opció dominant Fusta Opció dominant Porticons Metàl·lics Compatible justificadament

TANQUES Opaques Opció dominant Calades Compatible justificadament

Forma

Mixtes Compatible justificadament Pedra Opció dominant Arrebossades amb ciment pòrtland Compatible justificadament Arrebossades amb morter de calç Opció dominant Fusta Metàl·liques

Materials

Ceràmiques Compatible justificadament Alçada < 0,80 m Alçada segons normativa Opció dominant



CVE-DOGC-A-15275018-2015

80

5 CONDICIONS D’ÚS

Paràmetre Cond. gral Condicions particulars

Ús dominant:

Habitatge unifamiliar o plurifamiliar

Art. 88 L’ús dominant o principal ha d’ocupar un mínim del 50% del sostre, a excepció de l’ús d’allotjament rural o hoteler, on l’ús dominant o principal ocuparà un mínim del 30% del sostre.

Usos compatibles:

Hoteler, allotjament rural, restauració, recreatiu, comerç, oficines i serveis privats, magatzems i tallers sols en planta baixa, docent, sanitari – assistencial i sociocultural.

Segons s’estableix en les condicions generals.

Dotació mínima d’aparcament Art. 103 Segons s’estableix en les condicions generals.

Article 118

Eixample. clau 2

1 Aquesta zona correspon als creixements dels teixits antics tradicionals que normalment es situen a l’entorn del nucli vell, al llarg d’un camí o d’un pol d’activitat econòmica.

2 En aquesta zona coexisteixen edificacions de naturalesa i tipologia edificatòria molt diversa, resultat d’un procés de formació de la ciutat complexa. Aquest document ordena en aquesta zona les condicions tipològiques dels nous creixements, adaptant-les a la diferents situacions, de manera que les noves construccions s’ajusten a les edificacions existents de l’entorn, per tal de cobrir mitgeres o respectar les separacions a la parcel·la quan l’edificació veïna sigui aïllada, etc. i per tant vénen assenyalades en els plànols d’ordenació del sòl urbà.

En cas de no tenir referents de construccions veïnes, la zona d’urbà tradicional ve regulada amb una volumetria opcional, segons la dimensió de la pròpia parcel·la i del conjunt on es troben localitzades.

3 Es diferencien les següents subzones:

Relació de subzones Clau

Eixample entre mitgeres Clau 2a

Cases semi-aïllades Clau 2b



CVE-DOGC-A-15275018-2015

81

Article 119

Eixample entre mitgeres. clau 2a

1 Definició

Aquesta subzona identifica els creixements tradicionals a l’entorn del nucli antic, format per cases entre mitgeres integrades a les del seu voltant amb alineació a vial que conformen el recinte del nucli antic.


Paràmetre Cond.gral Condicions particulars

Parcel·la mínima i front mínim de parcel·la

Art. 70 L’existent.

En noves parcel·lacions el front mínim és de 5,50 m. És obligatori que la façana a carrer mantingui la modulació vertical corresponent al parcel·lari original.

No s’admet la repetició seriada d’un mateix edifici, d’aquesta manera els projectes que es refereixen a varis edificis que s’han de construir de manera simultània o successiva en el temps, diferenciaran cada edificació o unitat de les veïnes, respectant els mòduls de crugia establerts segons els paràmetres següents que cal complir conjuntament:

• Diferent cota de l’arrencada del ràfec

• Diversitat en la composició de la façana

• Diferències en el cromatisme de la façana

No és permès l’addició de més de tres parcel·les, ni que la parcel·la resultant d’una possible addició superi el front de façana de 10m, garantint així, el manteniment del gra petit de la parcel·lació actual.

És obligatori que les construccions ocupin tota l’amplada del solar sempre que així s’especifiqui en els plànols d’ordenació.



Tipus d’ordenació Art. 61 Edificació alineada a vial


Art.68 i 62 El nombre de plantes s’indica sempre en els plànols d’ordenació, de manera que s’integrin les noves construccions o edificacions reformades amb l’entorn immediat o que formen la façana.



CVE-DOGC-A-15275018-2015

82

L’alçada màxima corresponent a 1P és de 3,80 m, 2P+SC és de 7,60 m, 3P+SC és de 10,60 m.



Ocupació planta soterrani Art. 63 Pot sobrepassar en un 25% la fondària màxima edificable.



Planta coberta Art. 67 Segons s’estableix en les condicions generals.

Adaptació topogràfica del terreny Art. 69 Segons s’estableix en els condicions generals d’edificació alineació a vial.

Edificabilitat màxima Art. 75 Resultant de l’aplicació de la fondària edificable pel número de plantes màxim que ve indicat en els plànols d’ordenació.

Densitat màxima d’habitatges Art. 74 L’existent ó 1 habitatge per cada 150 m2 construïts condicionat a que es mantingui l’estructura tipològica característiques de la subzona.

Fondària edificable Art. 71 Indicada en els plànols d’ordenació (de façana a façana o de façana a pati).

Cossos sortints. Art. 76 Segons s’estableix en les condicions generals.

Elements sortints Art. 77 Segons s’estableix en les condicions generals.

Reculades de l’edificació Art. 78 No s’admeten a excepció de les que per raons de preexistència s’han incorporat a la fesomia del nucli.

Espai lliure d’edificació Art. 79 No s’admeten elements desmuntables.



4 CONDICIONS ESTÈTIQUES


Ràfecs Art. 85 Segons s’estableix en les condicions generals.

Solanes/porxos/eixides/galeries Art. 85 Segons s’estableix en les condicions generals.

Balcons Art. 85 Segons s’estableix en les condicions generals.

Façana i mitgeres Art. 85 Segons s’estableix en les condicions generals.

Obertures en les façanes Art. 85 Segons s’estableix en les condicions generals.



CVE-DOGC-A-15275018-2015

83

Cromatisme de les façanes Art. 85 Segons s’estableix en les condicions generals.

Baixants i canalons Art. 85 Segons s’estableix en les condicions generals.

Fusteria Art. 85 Segons s’estableix en les condicions generals.

Tanques Art. 83 S’han de mantenir les tanques existents. Segons s’estableix en les condicions generals.



Ús dominant:


Art. 88 L’ús dominant o principal ha d’ocupar un mínim del 50% del sostre, a excepció de l’ús d’allotjament rural o hoteler, on l’ús dominant o principal ocuparà un mínim del 30% del sostre.

Usos compatibles:



Dotació mínima d’aparcament Art.103 Segons s’estableix en les condicions generals.

Article 120

Cases semi aïllades. clau 2b

1 Definició

Aquesta subzona comprèn el creixement menys dens del nucli antic on l’edificació s’ordena dins de la parcel·la buscant l’optimització de l’assolellament. Les construccions, el volum principal de les quals ocasionalment es situa en alineació a vial, són majoritàriament unifamiliars o plurifamiliars aïllades amb jardí integrats al nucli, i es pretén conservar la seva estructura urbana i edificatòria.



Parcel·la mínima Art. 70 L’existent i en cas de segregació de la parcel·la, com a mínim serà de 400 m2

Front mínim de parcel·la Art. 70 L’existent i en cas de segregació de la parcel·la, com a mínim serà de 10 m



CVE-DOGC-A-15275018-2015

84



Tipus d’ordenació Art. 61 Edificació aïllada.

Els criteris que s’estableixen per determinar la posició de les noves edificacions són els següents:

• Les edificacions construïdes en les parcel·les veïnes

• La dimensió de la pròpia parcel·la.

En els casos en que la parcel·la que es vulgui edificar es trobi entre una o dues edificacions aïllades, la nova construcció a realitzar haurà d’adequar-se a les construccions de l’entorn i per tant ha de ser igualment aïllada. Cal justificar expressament les solucions adoptades mitjançant el projecte corresponent, en relació al conjunt d’edificacions que l’envolta.


Art. 68 i 62

L’alçada màxima corresponent a 1P és de 3,80 m, 2P ó 2P+SC és de 7,60 m, 3P ó 3P+SC és de 10,60 m.

El número de plantes s’indica en els plànols d’ordenació i en cas de no indicar-se s’estableix en 3P. L’objectiu és integrar les noves construccions o les reformades a les edificacions de l’entorn immediat que formen una mateixa façana.


Art. 62 Segons s’estableix en les condicions generals d’edificació aïllada.

Ocupació planta soterrani Art. 63 Corresponent com a màxim a l’ocupació de la planta baixa.

Planta baixa Art. 64 Segons s’estableix en les condicions generals d’edificació aïllada.


Planta coberta Art. 67 Segons s’estableix a les condicions generals.


Art. 69 Segons s’estableix en els condicions generals d’edificació alineada a vial.

Edificabilitat màxima Art. 75 Resultant de l’aplicació de la fondària edificable pel nombre de plantes.

Densitat màxima d’habitatges Art. 74 L’existent ó 1 habitatge per cada 150 m2 construïts condicionat a que es mantingui l’estructura tipològica de l’edificació.

Ocupació màxima Art. 72 L’existent o la que resulti de l’aplicació de les separacions mínimes a límits de parcel·la, o segons les condicions particulars fixades en els plànols d’ordenació.



CVE-DOGC-A-15275018-2015

85

Cossos sortints. Art. 76 S’admeten segons s’estableix a les condicions generals.

Elements sortints Art. 77 S’admeten segons s’estableix a les condicions generals.

Reculades de l’edificació Art. 78 S’admeten segons s’estableix a les condicions generals.

Espai lliure d’edificació Art. 79 Segons s’estableix en les condicions generals. No s’admeten elements desmuntables.


Separacions mínimes Art. 81 Es reconeixen totes les separacions actuals de les edificacions existents sinó s’expressa el contrari en les plànols d’ordenació. Si no existeixen construccions veïnes i no s’indica en els plànols d’ordenació les separacions mínimes pertinents determinades a partir de les característiques de l’entorn, mantenint les alineacions i separacions de les construccions existents encara que no responguin a la mateixa tipologia, s‘han d’establir les separacions mínimes següents:

• Si les construccions veïnes s’han col·locat separant-se dels límits laterals, la nova edificació s’ha de col·locar separant-se del límit lateral un mínim de 3,00 m i del front de carrer 3,00 m.

• Si les construccions veïnes s’han col·locat separant-se dels límits laterals però alineades al carrer, la nova edificació s’alinearà al carrer, separant-se del límit lateral 3,00 m.

• Si les construccions veïnes s’han col·locat una sobre una mitgera i l’altra separada del límit lateral, l’edificació s’ha de col·locar formant mitgera amb la primera i alineada segons l’edificació que té mitgera.

• En qualsevol dels casos l’edificació s’ha de col·locar sempre deixant una separació mínima de 3,00 m al fons de la parcel·la.




Ràfecs Art. 85 S’admeten segons s’estableix a les condicions generals.

Solanes/porxos/eixides/galeries Art. 85 S’admeten segons s’estableix a les condicions generals.

Balcons Art. 85 S’admeten segons s’estableix a les condicions generals.

Façana i mitgeres Art. 85 S’admeten segons s’estableix a les condicions generals.



CVE-DOGC-A-15275018-2015

86

Obertures en les façanes Art. 85 S’admeten segons s’estableix a les condicions generals.

Cromatisme de les façanes Art. 85 S’admeten segons s’estableix a les condicions generals.

Baixants i canalons Art. 85 S’admeten segons s’estableix a les condicions generals.

Fusteria Art. 85 S’admeten segons s’estableix a les condicions generals.

Tanques Art. 83 S’admeten segons s’estableix a les condicions generals.



Ús dominant:


Art. 88 L’ús dominant o principal ha d’ocupar un mínim del 50% del sostre.

Usos compatibles:




Article 121

Zona d’illa tancada. clau 3c

1 Definició

Aquesta zona correspon a l’eixample modern amb ordenacions en illa tancada, normalment amb edificació en alineació a vial. Correspon als creixements en eixample regular.

L’objectiu d’aquest document és l’ordenació i regulació d’aquestes edificacions, tot protegint les condicions paisatgístiques naturals dels indrets en què es troben ubicades.



Parcel·la mínima Art. 70 L’existent i en cas de segregació de la parcel·la 250 m2

Front mínim de parcel·la Art. 70 L’existent i en cas de segregació de la parcel·la 15,00 m



CVE-DOGC-A-15275018-2015

87



Tipus d’ordenació Art. 61 Edificació alineació a vial.


Art. 68 i 62 Alçada reguladora màxima és de 10,60 m corresponent a 3P+SC. Si no s’indica altra cosa en els plànols d’ordenació el número màxim de plantes és de 3P+SC.


Art. 62 Segons s’estableix en les condicions generals d’edificació alienada a vial.

Ocupació planta soterrani Art. 63 L’ocupació de la planta soterrani pot sobrepassar en un 25 % l’ocupació màxima permesa, corresponent a la fondària edificable.






Edificabilitat màxima Art. 75 1,00 m2st/m2sl

Densitat màxima d’habitatges Art. 74 1 habitatge cada 120 m2 construïts. <40h/ha

Fondària màxima edificable Art. 71 15 metres

Ocupació màxima Art. 72 És la que resulta de l’aplicació de les condicions particulars fixades en els plànols d’ordenació o en absència d’aquests condicionants, de les separacions mínimes a límits de parcel·la i que com a màxim serà del 50 %. Es mantenen les condicions particulars de tots els blocs construïts anteriors a l’aprovació d’aquestes normes sin no s’indica expressament el contrari en els plànols d’ordenació.

L’edificació s’ha de situar tenint en compte l’ocupació dibuixada de forma iniciativa en els plànols d’ordenació.

Longitud màxima de l’edificació S’admeten les construccions existents. En el cas de nova edificació la longitud màxima ha de tenir en compte l’ocupació dibuixada, de manera indicativa en els plànols d’ordenació, amb una línia discontinua. En cap cas no pot ser superior a 30m.





CVE-DOGC-A-15275018-2015

88

Espai lliure d’edificació Art. 79 Segons s’estableix en les condicions generals. S’admet la col·locació d’elements desmuntables, amb una ocupació màxima del 5% de l’espai lliure, amb una superfície màxima de 30 m2.

Construccions auxiliars Art. 80 S’admeten les construccions auxiliars segons el que estableix les condicions generals.





Solanes/porxos/eixides/galeria Art. 85 Segons s’estableix en les condicions generals.







Tanques Art. 83 Segons s’estableix en les condicions generals.



Ús dominant: Habitatge unifamiliar o plurifamiliar


Usos compatibles:


Art. 89 a 95 Segons s’estableix en les condicions generals.




CVE-DOGC-A-15275018-2015

89

Article 122

Zona d’illa oberta. clau 4b

Definició

Aquesta zona correspon a l’eixample modern de creixements en edificació aïllada ordenant la parcel·la i els espais lliures privats en funció de l’ús predominant. Correspon als blocs o torres plurifamiliars, normalment envoltats de jardí comunitari, separades unes distàncies al front de parcel·la si és el cas, així com al fons i als laterals de la mateixa, de forma que han de definir façana pels quatre costats de l’edificació.

L’objectiu d’aquest document és l’ordenació i regulació d’aquestes edificacions, tot protegint les condicions paisatgístiques naturals dels indrets en què es troben ubicades.



Parcel·la mínima Art. 70 500 m2

Front mínim de parcel·la Art. 70 15 m



Tipus d’ordenació Art. 61 Edificació alineada a vial.

Tots els costats del bloc es consideren façana i en cap cas es deixarà cap mitgera vista.

Alçada reguladora màxima i nombre màxim de plantes

Art. 68 i 62 Alçada reguladora màxima és de 10,60 m corresponent a 3 plantes (3P+SC). Si no s’indica altra cosa en els plànols d’ordenació el número màxim de plantes és de 3P+SC.


Art. 62 Segons s’estableix en les condicions generals d’edificació alineada a vial.

Ocupació planta soterrani Art. 63 L’ocupació de la planta soterrani pot sobrepassar en un 25 % l’ocupació màxima permesa, corresponent a la fondària edificable.




Adaptació topogràfica del Art. 69 Segons s’estableix en les condicions generals



CVE-DOGC-A-15275018-2015

90

terreny d’edificació aïllada.


Densitat màxima d’habitatges Art. 74 1 habitatge cada 150 m2 construïts.

Ocupació màxima Art. 72 És la que resulta de l’aplicació de les condicions particulars fixades en els plànols d’ordenació o en absència d’aquests condicionants, de les separacions mínimes a límits de parcel·la i que com a màxim serà del 50 %. Es mantenen les condicions particulars de tos els blocs construïts anteriors a l’aprovació d’aquestes normes sin no s’indica expressament el contrari en els plànols d’ordenació.

L’edificació s’ha de situar tenint en compte l’ocupació dibuixada de forma iniciativa en els plànols d’ordenació.

Longitud màxima de l’edificació S’admeten les construccions existents. En el cas de nova edificació la longitud màxima ha de tenir en compte l’ocupació dibuixada, de manera indicativa en els plànols d’ordenació, amb una línia discontinua. En cap cas no pot ser superior a 30m.

















CVE-DOGC-A-15275018-2015

91





Ús dominant:

Habitatge plurifamiliar


Usos compatibles:

Hoteler, restauració, recreatiu, comerç, oficines i serveis privats, magatzems i tallers artesanals sols en planta baixa, docent, sanitari – assistencial, esportiu, sociocultural i aparcament.



Article 123

Zona de cases agrupades. clau 5a

1 Definició

Aquesta zona inclou les agrupacions de cases unifamiliars en filera, en alineació a vial o enretirades del front de carrer que conformen volums més importants, envoltades d’un jardí comunitari o amb possibilitat d’un espai no edificable a cada parcel·la.

Les construccions a realitzar han de respectar unes distàncies mínimes al front de parcel·la si és el cas, així com al fons i als laterals de la mateixa, de forma que han de definir façana pels quatre costats del conjunt edificat i no han de deixar cap mitgera vista. El conjunt del volum o de la promoció s’ha de col·locar tenint en compte l’ocupació dibuixada, de forma indicativa en els plànols d’ordenació.



Parcel·la mínima Art. 70 L’existent. Parcel·la mínima inicial de 100 m2

Front mínim de parcel·la Art. 70 L’existent. El front mínim de cada parcel·la i habitatge unifamiliar nou serà de 6m.

S’entén com unitat, cada habitatge unifamiliar que composa el conjunt del volum acabat. S’admet l’agrupació màxima de 8 parcel·les.

El projecte de subdivisió de la propietat inicial, sobre la que es construeixi la promoció en forma



CVE-DOGC-A-15275018-2015

92

de filera de cases unifamiliars es pot presentar, única i exclusivament, quan el conjunt de tota la filera estigui totalment acabada.

La unitat mínima de projecte és la del conjunt del volum de l’agrupació. La sol·licitud de llicència ve condicionada a l’execució de tota la filera, no permetent-se les construccions parcials o inacabades.



Tipus d’ordenació Art. 61 Edificació alineada a vial.

Tots els costats de l’edificació es consideren façana i en cap cas es deixarà cap mitgera vista. El volum del conjunt o de la promoció s’haurà de situar tenint en compte l’alineació dibuixada en els plànols d’ordenació, de forma indicativa amb línia discontinua blava o obligatòria amb línia continua. Tots els costats del conjunt edificat es consideren façana.

Es mantenen les condicions particulars de totes les edificacions construïdes anteriors a l’aprovació d’aquestes normes, si no s’indica expressament altre cosa en els plànols d’ordenació. .


Art. 68 i 62 Alçada reguladora màxima és de 6,70 m corresponent a 2 plantes (2P+SC). Si no s’indica altre cosa en els plànols d’ordenació.


Art. 62 Segons s’estableix en les condicions generals d’edificació alineada a vial.

Ocupació planta soterrani Art. 63 L’ocupació de la planta soterrani pot sobrepassar en un 25 % l’ocupació màxima de la planta baixa.

Planta baixa Art. 64 Segons s’estableix en les condicions generals d’edificació alineada a vial.



Adaptació topogràfica del terreny Art. 69 Segons s’estableix en les condicions generals d’edificació alineada a vial.


Densitat màxima d’habitatges Art. 74 1 habitatge per cada parcel·la.

Fondària màxima edificable Art. 71 15 m.



CVE-DOGC-A-15275018-2015

93

Longitud màxima de l’edificació S’admeten les existents. En el cas de nova edificació la longitud màxima del conjunt del volum o de la promoció és de 55 m. No s’admet la repetició seriada de més de dos unitats. Els projectes de més de dos unitats han de diferenciar cada edificació de les veïnes en la composició i el cromatisme de la façana, de manera que, si es vol construir una major unitat de cases, s’ha de subdividir en les fileres necessàries que respectin aquesta mesura, garantint així una volumetria esponjada i oberta en tot el polígon delimitat.





Separacions mínimes Art. 81 Es reconeixen totes les separacions actuals de les edificacions existents si no s’expressa el contrari en els plànols d’ordenació.

La separació mínima del fons de parcel·la ha de ser d’un mínim de 3,00m.















CVE-DOGC-A-15275018-2015

94



Ús dominant:

Habitatge unifamiliar


Usos compatibles:

Restauració, recreatiu, oficines i serveis privats, magatzems i tallers artesanals sols en planta baixa, docent, sanitari – assistencial, esportiu, sociocultural i aparcament.



Article 124

Zona de cases aïllades. clau 6A-6B

1 Definició

Aquesta zona ordena l’edificació aïllada i semi aïllada, destinada generalment a ús residencial unifamiliar en forma de ciutat jardí en funció de diferents densitats. En funció de les característiques de l’ordenació s’estableixen les següents subzones:

Relació de subzones Clau

En parcel·la petita Clau 6a

En parcel·la mitjana Clau 6b



Parcel·la Art. 70 Clau 6a 300 m2 a 400 m2

Clau 6b 401 m2 a 900 m2

Front mínim de parcel·la Art. 70 Clau 6a 12 m

Clau 6b 16 m

S’admeten les condicions de les cases unifamiliars edificades existents. Es reconeixen com edificables les parcel·les existents anteriors a la data d’aprovació d’aquestes Normes, que hagin estat enregistrat al Registre de la Propietat.



CVE-DOGC-A-15275018-2015

95





Art. 62 i 68 Alçada reguladora màxima és de 6,70 m corresponent a 2 plantes (2P+SC). En cas de preveure una alçada diferent, el nombre de plantes s’indicarà expressament en els plànols d’ordenació.



Ocupació planta soterrani Art. 63 L’ocupació de la planta soterrani pot sobrepassar en un 25 % l’ocupació màxima de la planta baixa.






Edificabilitat màxima Art. 75 Clau 6a 0,60 m2st/m2sl

(amb un sostre màxim de 250 m2)

Clau 6b 0,60 m2st/m2sl

(amb un sostre màxim de 350 m2)

Densitat màxima d’habitatges Art. 74 1 habitatge màxim per parcel·la.

Ocupació màxima Art. 72 Clau 6a 50%

Clau 6b 35%





Separacions mínimes Art. 81 Es reconeixen totes les separacions actuals de les edificacions existents si no s’expressa el contrari en els plànols d’ordenació. En cas que no s’indiquin les separacions mínimes a carrer – laterals – fons de parcel·la són les següents:

Clau 6a 3m – 3m – 3m



CVE-DOGC-A-15275018-2015

96

Clau 6b 5m – 3m – 3m

Les parcel·les que tinguin, en sentit descendent amb el vial, un pendent superior al 30% podran reduir a 3m la distància mínima de l’edificació a carrer.















Ús dominant:

Habitatge unifamiliar


Usos compatibles:

Restauració, recreatiu, oficines i serveis privats, magatzems i tallers artesanals sols en planta baixa, docent, sanitari – assistencial, esportiu, sociocultural i religiós.





CVE-DOGC-A-15275018-2015

97

Article 125

Zona industrial aïllada, clau 7c

1 Definició

Comprèn els sòls de nova creació destinats a la ubicació d’indústries diverses, cooperatives agrícoles o ramaderes, magatzems i tallers que, per la naturalesa de l’activitat o dels materials o productes que tracten, no suposen ni generen situacions de perill per la salubritat o la seguretat tant personal com ambiental o de degradació del medi ambient i són compatibles amb les edificacions residencials veïnes.

Es reconeixen com edificables les parcel·les existents anteriors a la data d’aprovació d’aquestes Normes, que hagin estat enregistrades al Registre de la Propietat.

La zona industrial aïllada, correspon a les àrees amb indústria aïllada en la parcel·la existents en el nucli, on independentment de la seva mida hi poden haver diversos establiments o un establiment de sol.



Parcel·la mínima Art. 70 En cas de nova parcel·lació serà com a mínim de 1000 m2.

Front mínim de parcel·la Art. 70 En cas de nova parcel·lació serà com a mínim de 20 m.





Art. 68 i 62 En cas de nova parcel·lació l’alçada màxima corresponent a 1P que és de 10,00 m. S’admet la construcció d’una planta altell fins a un màxim del 20% de l’ocupació de la planta baixa.



Ocupació planta soterrani Art. 63 L’ocupació de la planta soterrani no pot sobrepassar la fondària màxima.


Planta coberta Art. 67 Segons s’estableix en les condicions generals d’edificació aïllada.






CVE-DOGC-A-15275018-2015

98

Espai lliure d’edificació Art. 79 Segons s’estableix en les condicions generals

Separacions mínimes Art. 81 Les separacions mínimes a llindars ( carrer, laterals i fons ) serà de 5m.











Ús dominant:

Industrial

Art. 95 a 97 L’ús dominant o principal ha d’ocupar un mínim del 80% del sostre.

Usos compatibles:

Un únic habitatge existent i lligat a l’activitat principal amb una superfície màxima de 120 m2, recreatiu, comerç, oficines, tallers i aparcament.



Article 126

Zona logística, clau 9c

1 Definició

Comprèn àrees d’activitat econòmica destinades a activitats de logística i manufactura i comercialització a l’engròs de productes. Són tipologies específiques integrades en estructures urbanes, en general adaptades al trànsit prioritari de vehicles de transport de mercaderies i/o de camionatge pesant.

El codi 9c correspon a les àrees d’activitat econòmica molt diversificada, amb predomini de la logística, la manufactura i la comercialització, per sobre de les activitats d’elaboració i transformació de productes.



CVE-DOGC-A-15275018-2015

99



Parcel·la mínima Art. 70 L’existent. En cas de nova parcel·lació serà com a mínim de 700 m2.

Front mínim de parcel·la Art. 70 L’existent. En cas de nova parcel·lació serà com a mínim de 20 m.





Art. 68 i 62 Es mantenen les volumetries i alçades existents per a les parcel·les ja edificades.

En cas de nova parcel·lació l’alçada màxima corresponent a 1P que és de 4,00 m.



Ocupació planta soterrani Art. 63 L’ocupació de la planta soterrani no pot sobrepassar la fondària màxima.

Planta baixa Art. 64 Segons s’estableix en les condicions generals.





Espai lliure d’edificació Art. 79 Segons s’estableix en les condicions generals

Separacions mínimes Art. 81 Es reconeixen totes les separacions actuals de les edificacions existents si no s’expressa el contrari en els plànols d’ordenació. En cas que no s’indiquin les separacions mínimes a llindars ( carrer, laterals i fons ) serà de 5 m.




CVE-DOGC-A-15275018-2015

100










Ús dominant:

Logística - industrial


Usos compatibles:

Industrial.





CVE-DOGC-A-15275018-2015

101

SECCIÓ 5

ÀMBITS DE DESENVOLUPAMENT I EXECUCIÓ EN SÒL URBÀ

Article 127

PAU 1 ”BARRANC DE LES ROTES 1”

1 ÀMBIT D’ACTUACIÓ

Situat al carrer Major enllaç amb la carretera TV-3344.

2 OBJECTIUS

a) Garantir la cessió i urbanització dels sòls destinat a sistema viari, espais lliures i zones verdes i espais públics.

b) Repartir equitativament els beneficis i càrregues de la nova implantació urbana.

c) Ordenar la zona inundable del barranc de les Rotes al seu pas per la trama urbana

d) Integrar i adaptar les edificacions preexistents a la trama urbana.

QUADRE DE DADES



CVE-DOGC-A-15275018-2015

102

SUPERFÍCIE DE L'ÀMBIT 2.159 m2 100 %

RESERVA DEL SÒL PÚBLIC urbanització

clau m2

Zones verdes i espais públics V 268,10 268,10 12,42 %Equipament E 0 0,00 0,00 %Viari i hidrològic X-H 277,97 277,97 12,87 %

Superfície mínima del sòl a cedir 546,07 m2

Superfície mínima del sòl a urbanitzar 546,07 m2

SÒL D'APROFITAMENT PRIVAT

clau m2

Zona residencial. Cases aïllades 6a 1612,46 74,69 %

Superfície de sòl privat 1612,46 m2

EDIFICABILITAT PRIVADA

Sostre edificable màxim 1105,48 m2

Coeficient d'edificabilitat net 0,69 m2 st/ m2 s

Coeficient d'edificabilitat brut 0,51 m2 st/ m2 s àmbit

Densitat màxima d'habitatges 23 hab / HaNúmero total d'habitatges 5

COEFICIENT DE CÀRREGUES URBANÍSTIQUES

Càrrega de cessió 0,49 m2 s ces/ m2 st privatCàrrega d'urbanització 0,49 m2 s urb/ m2 st privat

m2

cessió

4 SISTEMA D’ACTUACIÓ

Reparcel·lació en la modalitat de compensació bàsica.

Projecte d’urbanització

5 ALTRES DETERMINACIONS

a) No es contempla reserva mínima per a usos diferents als d'habitatge (comercial / terciari).

b) No es contempla reserva mínima per a habitatges de protecció pública.

c) Desenvolupar les actuacions estructurals de millora d'abastament per garantir l'increment de demanda.

d) Preveure la reserva de terrenys i econòmica per tal de depurar les seves aigües residuals



CVE-DOGC-A-15275018-2015

103

e) Durant el projecte d'urbanització s'haurà de consultar a l'ACA la possibilitat de connexió a EDAR pública.

f) S'haurà de formalitzar el corresponent conveni de sanejament amb l'Ajuntament.

g) Adequar la cota d'urbanització que confronta amb la clau H al grau de risc d’inundabilitat per als nous usos.

h) Preveure les càrregues d'urbanització corresponents a la clau H.

i) Amb caràcter previ al desplegament del polígon es recomana fer un estudi hidràulic global de tot el tram del barranc per preveure la viabilitat de les actuacions i que inclogui com a mínim l’obra de captació a l’alçada del carrer Major fins l’abocament al riu Algars.

6 PLÀNOL SITUACIÓ



CVE-DOGC-A-15275018-2015

104

Article 128



Situat al carrer Major i carrer Horta de Sant Joan.

2 OBJECTIUS



c) Ordenar la zona inundable del barranc de les Rotes al seu pas per la trama urbana.

d) Connectar la trama urbana existent amb noves zones d’equipaments.



CVE-DOGC-A-15275018-2015

105

3 QUADRE DE DADES

SUPERFÍCIE DE L'ÀMBIT 1.818 m2

100 %


clau m2

Zones verdes i espais públics V 238,00 238,00 13,09 %Equipament E 0,00 0,00 0,00 %Viari i hidrològic X-H 757,18 757,18 41,64 %




clau m2

Zona residencial. Eixample entre mitgeres 2a 823,00 45,27 %




Coeficient d'edificabilitat net 1,98 m2 st/ m

2 s

Coeficient d'edificabilitat brut 0,90 m2 st/ m

2 s àmbit


COEFICIENT DE CÀRREGUES URBANÍSTIQUESCàrrega de cessió 0,61 m2 s ces/ m2 st privatCàrrega d'urbanització 0,61 m2 s urb/ m2 st privat

cessió

m2










CVE-DOGC-A-15275018-2015

106







6 PLÀNOL SITUACIÓ



CVE-DOGC-A-15275018-2015

107

Article 129



Situat entre l’avinguda Catalunya i carrers de nova creació.

2 OBJECTIUS






CVE-DOGC-A-15275018-2015

108

3 QUADRE DE DADES



clau m2





clau m2

Zona residencial. Cases agrupades. 5a 1209,39 40,44 %








COEFICIENT DE CÀRREGUES URBANÍSTIQUESCàrrega de cessió 0,74 m2 s ces/ m2 st privatCàrrega d'urbanització 0,74 m2 s urb/ m2 st privat

cessió

m2



Projecte d’urbanització.






CVE-DOGC-A-15275018-2015

109








6 PLÀNOL SITUACIÓ



CVE-DOGC-A-15275018-2015

110

Article 130



Situat en zona de nova creació.

2 OBJECTIUS




3 QUADRE DE DADES



CVE-DOGC-A-15275018-2015

111



clau m2





clau m2










cessió

m2











CVE-DOGC-A-15275018-2015

112






6 PLÀNOL SITUACIÓ

Article 131



Situat en carrer de nova creació.

2 OBJECTIUS



CVE-DOGC-A-15275018-2015

113




3 QUADRE DE DADES




SUPERFÍCIE DE L'ÀMBIT 2.743 m 2 100 %


clau m 2

Zones verdes i espais públics V 0,00 0,00 0,00 % Equipament E 0,00 0,00 0,00 % Viari X-H 788,47 788,47 28,74 %

Superfície mínima del sòl a cedir 788,47 m 2

Superfície mínima del sòl a urbanitzar 788,47 m 2


clau m 2

Zona residencial. Cases agrupades 5a 960,35 35,01 % Zona residencial. illa oberta 4b 994,31 36,25 %

Superfície de sòl privat 1954,66 m 2



Coeficient d'edificabilitat net 0,99 m2 st/ m 2 s

Coeficient d'edificabilitat brut 0,70 m2 st/ m 2 s àmbit

Densitat màxima d'habitatges 44 hab / haNúmero total d'habitatges 12



cessió

m2



CVE-DOGC-A-15275018-2015

114








6 PLÀNOL SITUACIÓ



CVE-DOGC-A-15275018-2015

115

Article 132

PAU 6 “SECTOR NORD”


Situat al nord del nucli urbà, previsió d’una zona industrial - comercial de nova creació al voltant de la zona poliesportiva municipal i de la bàscula de pesatge ja existent.

2 OBJECTIUS




3 QUADRE DE DADES

SUPERFÍCIE DE L'ÀMBIT 4.427 m2

100 %


clau m2

Zones verdes i espais públics V 0,00 0,00 0,00 %Equipament E 0,00 0,00 0,00 %

Viari X-H 977,00 977,00 22,07 %




clau m2

Zona industrial 7b 1034,46 23,37 %




Coeficient d'edificabilitat net 0,30 m2 st/ m

2 s

Coeficient d'edificabilitat brut 0,30 m2 st/ m

2 s àmbit



cessió

m2



CVE-DOGC-A-15275018-2015

116





a) Desenvolupar les actuacions estructurals de millora d'abastament per garantir l'increment de demanda.

b) Preveure la reserva de terrenys i econòmica per tal de depurar les seves aigües residuals

c) Durant el projecte d'urbanització s'haurà de consultar a l'ACA la possibilitat de connexió a EDAR pública.

d) S'haurà de formalitzar el corresponent conveni de sanejament amb l'Ajuntament.

e) S'haurà de garantir la connexió a la vialitat pública tant des de la carretera TV-3344 com des de la prolongació del carrer Gandesa.

f) S’haurà de tenir especial cura en el tractament dels tancaments i dels patis posteriors de les parcel·les industrials per tal de minimitzar l’impacte visual sobre les instal·lacions esportives.

6 PLÀNOL SITUACIÓ



CVE-DOGC-A-15275018-2015

117

CAPÍTOL IV

REGULACIÓ DEL SÒL NO URBANITZABLE (SNU)

SECCIÓ 1

DISPOSICIONS GENERALS DEL SÒL NO URBANITZABLE

Article 133

Definició i tipus

1 El sòl no urbanitzable (SNU) comprèn els terrenys que es caracteritzen per una voluntat de mantenir les seves condicions ambientals, mosaic agroforestal, masos i masets típics de l’activitat agrícola, xarxa de drenatge natural del territori i de camins, component fonamental de l’ordenació general del territori. Aquest sòl correspon a aquelles parts del territori que, en principi, han de ser preservades de la urbanització i, en general, dels processos que poguessin afectar negativament els seus valors paisatgístics, ambientals, patrimonials i econòmics, sense perjudici de les actuacions que es poden autoritzar en les circumstàncies i condicions que aquestes normes estableixen.

2 El sòl no urbanitzable es regeix per les limitacions que estableix l’art. 47 TRLU, segons el desplegament i la concreció de detall que s’efectua en aquest capítol. En tot cas el criteri prioritari serà la conservació dels seus elements naturals: sòl, flora, fauna i paisatge i per tant, qualsevol intervenció haurà de garantir la màxima integració ambiental de les construccions i les activitats autoritzades.

3 Aquest document ordena el sòl no urbanitzable mitjançant la regulació general del sòl, la definició dels elements territorials bàsics, l’establiment de mesures de gestió per al desplegament sostenible i la regulació de les construccions i els usos.

4 Aquest Pla d’Ordenació Urbanística Municipal estableix les següents zones i subzones:

a) Sòl no urbanitzable de protecció preventiva

Rústic comú clau 20 a

Forestal. Boscos de coníferes de pi blanc clau 20 c

Agrícola de seca clau 21 a

b) Sòl no urbanitzable de protecció especial

Agrícola de seca clau 21 a

Agrícola de regadiu clau 21 b

Prats i matollars de valor (HIC prioritari) clau 23a

Zona PEIN i Xarxa Natura 2000 clau 25a

Zona espai de protecció arqueològica (EPA) clau 25e



CVE-DOGC-A-15275018-2015

118

Les diferents qualificacions del sòl no urbanitzable s’han determinat a partir dels aspectes ambientals significatius que recull el PTP de les Terres de l’Ebre i que venen complementades pels requeriments sorgits de l’informe de sostenibilitat ambiental.

Article 134

Desenvolupament de les Normes en el sòl no urbanitzable

1 Les determinacions sobre el sòl no urbanitzable contingudes en aquest document, són d’aplicació immediata. Així mateix, d’acord amb l’article 67 TRLU, es poden tramitar plans especials per al desenvolupament del sistema d’espais oberts, que tinguin per objecte la implantació dels usos admissibles d’acord amb l’article 47 del TRLU.

Article 135

Mesures de gestió per al desenvolupament sostenible

1 El projecte d’implantació en sòl no urbanitzable ha d’incorporar el tràmit d’avaluació d’impacte ambiental en el casos que preveu la legislació sectorial vigent.

2 En qualsevol cas, s’han de complir les mesures de gestió per al desenvolupament sostenible establertes pel planejament territorial, que inclou les mesures correctores de l’erosió del sòl, les actuacions per la conservació de la biodiversitat i les actuacions per la conservació, protecció o millora de la qualitat del paisatge.



CVE-DOGC-A-15275018-2015

119

SECCIÓ 2

REGULACIÓ DEL SÒL NO URBANITZABLE

Article 136

Deures dels propietaris del sòl no urbanitzable

1 D’acord amb la legislació urbanística vigent, l’autorització d’obres i usos en sòl no urbanitzable ha de garantir en tots els casos la preservació d’aquest sòl respecte al procés de desenvolupament urbà i la màxima integració ambiental de les construccions i les activitats autoritzades, i comporta per a la persona propietària els deures següents:

a) Costejar i executar les obres i els treballs necessaris per conservar el sòl i la seva massa vegetal en l’estat legalment exigible o per restaurar aquest estat, en els termes que preveu la normativa que sigui aplicable.

b) Costejar i, en el seu cas, executar les infraestructures de connexió de la instal·lació, la construcció o l’edificació amb les xarxes generals de serveis i cedir a l’Administració competent aquestes infraestructures i el sòl corresponent per a la seva incorporació al domini públic, quan hagi de formar part.

c) Costejar i, si s’escau, executar les obres i instal·lacions necessàries per a donar compliment a la resta de condicions que exigeixi el pla especial o l’acord d’aprovació del projecte, respecte a l’obtenció de subministraments, assoliment de nivells de sanejament adequats o altres serveis.

d) Costejar i, en el seu cas, executar les mesures correctores que determini un pla especial o l’acord d’aprovació del projecte per tal d’evitar la fragmentació d’espais agraris i l’afectació greu a les explotacions agràries, minorar els efectes de les edificacions i llurs usos, accessos i serveis sobre la qualitat del paisatge, o per altres finalitats justificades.

Article 137

Finques

1 Seran indivisibles totes les finques en sòl no urbanitzable, la dimensió de les quals sigui inferior al doble de les unitats mínimes de conreu (Decret 169/1983, de 12 d’abril) o de producció forestal (Decret 35/1990, de 23 de gener) d’acord amb l’art.188.e TRLU i la legislació sectorial específica.

2 Queden prohibides les parcel·lacions urbanístiques en sòl no urbanitzable. S’entendrà que hi ha parcel·lació quan concorrin les circumstàncies assenyalades a l’art.183.1 TRLU i que hi ha presumpció de parcel·lació quan es donin les condicions de l’art.186 TRLU.

3 Es considera il·legal, a efectes urbanístics, tota parcel·lació que sigui contrària al que estableix aquesta normativa urbanística o que infringeixi el que disposa l’art.187.1 TRLU i tota divisió o segregació que faciliti o tingui per finalitat facilitar la construcció d’edificacions o usos que no estiguin permesos en sòl no urbanitzable.



CVE-DOGC-A-15275018-2015

120

4 D’acord amb els articles 205 i 206 TRLU, es considera infracció urbanística els actes de parcel·lació urbanística contraris a l’ordenament jurídic urbanístic que es duguin a terme en sòl no urbanitzable.

5 La finca mínima segons la legislació sectorial admesa en el sòl no urbanitzable és aquella que s’ajusta a les Unitats mínimes de conreu o a la Unitat mínima de Producció Forestal.

Article 138

Tanques

1 Les tanques de finca, parcel·la o recinte han de complir les condicions que s’estableixen en aquest article per tal que els pugui ser atorgada la llicència preceptiva a què obliga l’article 179 del TRLU:

a) La construcció de tanques ha de limitar-se a aquells casos en què siguin imprescindibles en funció de l’ús i les circumstàncies del lloc.

b) No s’admeten tanques d’obra o opaques, llevat dels murs de pedra seca d’alçada no superior a 90cm i en aquelles parcel·les on per motius de seguretat calgui garantir la impossibilitat d’accés o de vistes i no existeixin altres fórmules de tancament que puguin garantir-ho.

c) Les tanques poden ser de vegetal viu o de materials que permetin la transparència en tota la seva alçada.

d) Les tanques transparents poden complementar-se amb vegetació pròpia de l’entorn per aconseguir el grau d’opacitat que es desitgi.

e) Les tanques han de tenir un tractament regular i homogeni en tota la seva longitud.

f) Sempre que no sigui incompatible amb l’activitat que motivi la necessitat de tanques, aquestes han de permetre el pas de la petita fauna terrestre pròpia del lloc.

g) Els materials manufacturats utilitzats en les tanques tindran colors discrets per tal que s’integrin bé en el fons cromàtics del lloc.

h) Les tanques d’obra existents i aquelles que es preveu per motius de seguretat s’han de tractar amb superposició de vegetació per tal de millorar la seva integració en el paisatge.

2 En les tanques d’instal·lacions d’interès públic, el projecte vindrà determinat pel procediment de l’article 48 TRLU o en el seu cas per un pla especial.

3 La col·locació de la tanca ha de respectar la distància mínima de l’exterior del camí, resseguint la topografia natural i sense interferir en el traçat dels camins considerats de domini públic.

4 S’admet la fitació dels terrenys en els vèrtex dels polígons que delimiten les finques.



CVE-DOGC-A-15275018-2015

121

Article 139

Fonts, deus i basses

1 No es permet cap acció a l’entorn de les fonts que impliqui la seva desaparició o variació del lloc tradicional d’aflorament. A l’entorn d’aquestes s’estableix una protecció de 50m de radi en el qual no es permet cap tipus d’edificació de nova construcció, desmunt o moviment de terres que representi variacions morfològiques o paisatgístiques i que alteri les actuals condicions del medi.

2 Prèvia llicència, es permet potenciar el valor paisatgístic dels entorns de les fonts i deus, fent petites obres d’adequació i ornat, així com plantacions d’espècies autòctones si s’acompanyen amb el projecte. Durant l’execució de les obres, cal respectar la vegetació existent.

3 S’admet la formació de basses d’acumulació d’aigua per a la prevenció contra incendis i per a rec, les quals han de donar compliment a lo que estableix la legislació sectorial vigent aplicable. Es distingeixen les basses que recullen l’aigua de pluja de les basses que també obtenen aigua a partir d’escorrenties. Aquestes últimes han de tenir unes condiciones específiques de disseny per permetre l’eliminació dels fangs i partícules sòlides que, a més, cas que l’aigua provingui d’una altra finca, han d’obtenir l’autorització prèvia de l’Agència Catalana de l'Aigua.

Article 140

Conreus

1 Es regulen per la normativa agrària i estan subjectes als Plans especials que, si és el cas, es redactin per a la protecció del sòl agrícola.

2 Les actuacions de transformació de sòl han de mantenir en termes generals l’escala dels camps o unitats de producció agrícola amb la dimensió, proporció, ritme i seqüència que defineix el paisatge del lloc, llevat que pugui ser autoritzat per l’administració sectorial competent.

3 Cal mantenir les característiques dels elements de separació entre unitats productives quan concentren desnivells i/o tenen diferents tractaments vegetals, ja siguin, murs de pedra, altres materials, marges o espais residuals. En qualsevol cas, en els àmbits predominantment agrícoles, cal conservar les peces relictes de bosc consolidat o antic per mantenir la biodiversitat.

Article 141

Tala d’arbres

1 Els propietaris del sòl no urbanitzable vetllaran pel manteniment de l’arbrat existent. Estan protegits tots aquells arbres o comunitats vegetals singulars pel seu emplaçament, proporcions, grans mesures, edat extraordinària i espècie. Només s’admet la tala d’arbres, quan estigui prevista als plans tècnics de gestió i millora forestal (PTGMF), amb autorització expressa de l’administració forestal o quan sigui conseqüència de la renovació o aprofitament agrari usual dels conreus o de l’aplicació de la legislació en matèria de sanitat vegetal.



CVE-DOGC-A-15275018-2015

122

2 En les àrees afectades per incendis s’ha d’estimular la ràpida repoblació amb espècies autòctones.

Article 142

Publicitat

1 S’ha d’evitar la col·locació de la publicitat, ja sigui en tanques o sobre edificacions i instal·lacions, i minimitzar els elements de senyal ètica, escollint materials i dimensions discrets. Es prohibeix la col·locació de cartells o altres elements publicitaris que distorsionin la visió del paisatge.

Article 143

Condicions generals i d’integració paisatgística

1 S’hauran d’acomplir els objectius de qualitat 4 i 14 del PTP de les Terres de l’Ebre, relatius a la vetlla per la restauració paisatgísticament correcta i respectuosa dels espais sotmesos a activitats extractives amb l’objectiu d’aconseguir uns paisatges naturals ben conservats i amb qualitat paisatgística i el paisatges de pedra seca preservats com a referent estètic.

2 S’haurà d’acomplir les prescripcions paisatgístiques recollides a l’article 21 corresponents a la unitat de paisatge número 4 denominada Riberes de l’Algars, segons el Catàleg de Paisatge de les Terres de l’Ebre, aprovat el 16 de juliol de 2010.

3 Qualsevol edificació o volum ha de ser proporcionat a la dimensió i escala dels paisatge on s’emplaça i garantir que la seva situació, volumetria, murs de contenció i tancaments, o la instal·lació d’altres elements, no limiti, trenqui l’harmonia o desfiguri la perspectiva del camp visual dels paisatges naturals. No es pot edificar en els careners i turons del relleu del terreny.

4 Les construccions admeses, s’han d’adaptar a la topografia natural del terreny, situar-se en els llocs menys exposats visualment, i preveure uns accessos i serveis adequats en funció de l’ús i de l’emplaçament.

5 Els materials, sistemes constructius, volum, tipologia aparent, acabats i color de les edificacions en sòl no urbanitzable han de garantir una adequada integració a les condicions naturals de l’entorn i al seu cromatisme. Es obligatori el tractament com a façana de tots els paraments exteriors de les edificacions sigui quina sigui la seva finalitat.

6 Les edificacions, existents o les admeses de nova construcció, han de disposar d’elements de tractament de les aigües residuals.

7 La construcció d’una nova edificació o ampliació d’una existent vetllarà per la integració de l’arbrat existent. Per a facilitar la integració paisatgística de l’edificació s’utilitzarà l’arbrat, amb les espècies i plantacions pròpies del lloc.

8 No es permet l’obertura de nous camins per a donar accés a parcel·les rústiques amb l’objecte d’edificar, sinó que l’accés s’ha de preveure per un camí ja existent, llevat de les explotacions ramaderes o forestals.



CVE-DOGC-A-15275018-2015

123

9 L’estudi d’impacte i integració paisatgística, ha de ser informat per l’òrgan competent en matèria de paisatge, i és preceptiu dins de la tramitació prevista per l’article 48 TRLU.

10 Seran aplicables per a qualsevol actuació urbanística les Directrius del paisatge del PTP de les Terres de l’Ebre.

Article 144

Condicions de construcció, ampliació o reforma de magatzems agrícoles

1 S’entén per magatzem agrícola aquella instal·lació destinada a la guarda de productes agrícoles, d’eines, màquines i altres elements relacionats directament amb l’explotació agrícola, pecuària o forestal, d’acord amb lo que estableix l’article 48.1 c) del RLU.

2 S’engloba en aquest article les edificacions i/o instal·lacions necessàries per al desenvolupament de l’explotació agrícola, pecuària o forestal, com és el cas dels magatzems agrícoles i construccions auxiliars, hivernacles, instal·lacions tècniques, les construccions pecuàries, i totes aquelles construccions permanents que siguin necessàries per a l’explotació de l’activitat agrícola, pecuària o forestal.

3 D’acord amb l’article 9.2 del Decret llei 17/2009, es permetrà la instal·lació de petits establiments comercials (PEC) dedicats a la venda directa de productes agrorurals del lloc on s’ubiquin.

4 Condicions d’ordenació i edificació.

— Per establir magatzems agrícoles caldrà acreditar una propietat mínima de:

- 10.000 m2 en sòls no urbanitzables de regadiu

- 45.000 m2 en sòls no urbanitzables de secà

— El sostre màxim és de 0,10 m2st/m2s. Les construccions seran de planta baixa amb una alçària reguladora màxima de 5 m, excepte les instal·lacions annexes per a les quals sigui tècnicament necessària una major alçària.

— Quan les edificacions superin els 200 m2 de superfície, s’arboraran amb arbres del lloc, situats en línia paral·lelament a la façana.

— Els paraments de tancament de les construccions es tractaran amb colors clars de la gamma terrosa, excepte quan el material de base dels tancaments es construeixi directament en acabat final.

— Les construccions no tindran aspecte d’edificis propis de zones urbanes ni d’habitatges.

5 Els magatzems agrícoles quan superin els llindars establerts anteriorment o els llindars fixats pel TRLU i el RLU se seguirà el procediment que estableixen els articles 49 del TRLU i 57 a 64 del RPLU.

6 La documentació necessària per a la seva tramitació serà la que estableix l’article 57 del RPLU.



CVE-DOGC-A-15275018-2015

124

7 Els masets i les casetes d’eines es regularan segons el Pla director urbanístic de les construccions agrícoles tradicionals de les Terres de l’Ebre.

Article 145

Regulació de les construccions ramaderes

1 S’entén per construccions ramaderes les edificacions destinades a la cria i l’engreix de bestiar. S’engloba en aquest article la regulació de totes aquelles construccions permanents que siguin necessàries per a l’explotació de l’activitat pecuària.

2 La necessitat, dimensions i ubicació de les construccions ramaderes han de ser proporcionades en relació amb la finca. Les noves implantacions han de ser proporcionades a la dimensió i escala del paisatge, de manera que s’evitin o es fraccionin aquelles que per la seva grandària constitueixen una presència impròpia i desproporcionada, i s’hauran d’ajustar a les necessitats pròpies de l’activitat.

3 Les construccions seran d'unes dimensions apropiades i ajustades a la normativa sectorial aplicable, tindran una composició volumètrica simple preferentment horitzontal, harmònica amb la topografia, els elements naturals i construïts de l’entorn. El tractament exterior d’aquestes edificacions haurà de ser comú a la resta de construccions existents en el sòl no urbanitzable de l’entorn. Cal situar les construccions preferentment seguint la directriu plana de la corba de nivell. S’evitarà ocupar els terrenys amb major pendent. Quan sigui necessaris anivellaments, es procurarà evitar l’aparició de murs de contenció de terres, i se salvaran els desnivells amb desmunts o talussos amb pendents que permetin la revegetació. En la mida del possible, per tal de minimitzar l’impacte visual, les edificacions s’esglaonaran o es descompondran en diversos elements simples articulats evitant la creació de grans plataformes horitzontals que acumulin en els seus extrems importants diferències de cota entre el terreny natural i el modificat.

4 S’exceptuen del compliment d’aquestes normes les explotacions destinades al consum familiar. El límit en els caps de bestiar a partir dels quals deixa de considerar-se activitat ramadera destinada a l’autoconsum i passa a considerar-se explotació ramadera ve definit en la següent taula:

Espècie Nombre de caps

Vaquí o boví 2 o més Oví o cabrum 6 o més Porcí 3 o més Conjunt d’aus 50 o més Conills 50 o més



CVE-DOGC-A-15275018-2015

125

5 Condicions d’ordenació i edificació.

— Les construccions se situaran en llocs assolellats i ventilats, i en tot cas, fora de la trajectòria dels vents dominants en el sentit dels nuclis habitats.

— Per establir construccions ramaderes d’obra nova caldrà acreditar una propietat mínima de 15.000 m2.

— Les construccions ramaderes d’obra nova hauran de respectar una distància mínima de la zona urbana:

Tipologia d’explotació Distància mínima de la zona urbana (m) Porcs, bous i vaques 2.000 Pollastres i gallines 1.000 Corders i conills 600

Hauran d’estar a més de 200 m de l’eix de carreteres i d’habitatges existents en sòl no urbanitzable pertanyents a altres propietaris. Entre construccions de diferents explotacions ramaderes hi haurà, com a mínim, 50 m de separació i 500 m en el cas d’explotacions porcines, excepte si pertanyen a la mateixa agrupació ramadera.

— Les construccions seran de planta baixa amb una alçària reguladora màxima de 5 m, excepte les instal·lacions annexes per a les quals sigui tècnicament necessària una major alçària.

— La llargada màxima de cada edificació no serà superior els 100 m.

— En la tramitació de l’expedient d’activitat s’haurà d’especificar el sistema de tractament i de depuració de les aigües residuals i el seu destí final.

— Quan les edificacions agropecuàries superin els 200 m2 de superfície, s’arboraran amb arbres del lloc, situats en línia paral·lelament a la façana.

— Els paraments de tancament de les construccions es tractaran amb colors clars de la gamma terrosa, excepte quan el material de base dels tancaments es construeixi directament en acabat final.

— Les construccions no tindran aspecte d’edificis propis de zones urbanes ni d’habitatges.

— En explotacions existents de bous, vaques, pollastres, gallines, corders i conills es permetrà la seva ampliació encara que no s’acompleixen les distàncies de l’apartat c) i les superfícies mínimes de l’apartat b), si bé s’hauran d’acomplir la resta de condicions del punt 5 del present article.

— En les explotacions existents de porcs es permetrà la seva ampliació sempre i quan la distància entre les explotacions existents i les zones urbanes sigui major de 800 metres.

6 Si per necessitats justificades resulta necessària una llargada superior als 100 metres, s’hauran de fragmentar en vàries edificacions o presentar un estudi d’impacte i integració paisatgística que haurà de rebre informe favorable per part del corresponent Departament.



CVE-DOGC-A-15275018-2015

126

7 Cal justificar el compliment de la legislació sectorial aplicable, entre d’altres, les disposicions establertes a la Llei 20/2009, de 4 de desembre, de prevenció i control ambiental de les activitats i la normativa sectorial pel que fa a gestió de fems i purins, tant si es tracta de construccions de nova planta com ampliacions.

8 Les construccions ramaderes quan superin els llindars establerts anteriorment o els llindars fixats pel TRLU i el RLU se seguirà el procediment que estableixen els articles 49 del TRLU i 57 a 64 del RPLU, a excepció d’allò que estableix l’article 62 del RPLU.

9 La documentació necessària per a la seva tramitació serà la que estableix l’article 57 del RPLU.

Article 146

Construccions destinades a habitatge familiar o allotjament de persones treballadores temporeres

1 S’entén per habitatge familiar o allotjament de persones treballadores temporeres, aquell directament i justificadament associat a una explotació agrícola, ramadera o forestal.

2 La construcció de noves edificacions destinades a habitatge familiar o allotjament de persones treballadores temporeres en sòl no urbanitzable han de complir els requisits i condicions que determina l’article 50 del RLU i, en concret, acreditar les condicions següents:

a) La preexistència de l’explotació agrícola o ramadera, que estigui configurada com a una unitat econòmica tant des del vessant de la legislació fiscal com de la sectorial o que formi part d’un conjunt integrat d’unitats econòmiques d’explotació, sota una direcció empresarial comuna.

b) La necessitat de l’habitatge familiar, en relació a les funcions de vigilància, assistència o control derivades o exigides per les característiques de l’explotació i s’ha de destinar a residència habitual de la persona titular de l’explotació o de qui exerceixi les funcions esmentades.

c) La necessitat de l’allotjament de persones treballadores temporeres, que el cicle dels productes dels quals es tracti exigeixi, periòdicament, el treball coordinat de persones que l’oferta laboral local no pot atendre.

3 Les condicions de l’edificació són:

a) Les característiques de l’edifici han d’ajustar-se a les tipologies i tradicionals de l’entorn, amb els materials, acabats i colors tradicionals.

b) Les edificacions aïllades es separaran més de 10,00 m dels límits de propietat. En el cas d’ampliacions es valoraran individualment en funció de les seves característiques.

c) L’alçada màxima serà de 7,00 m fins a la cara superior de l’últim forjat, corresponent a planta baixa i una planta pis.

d) El sostre màxim haurà de tenir les mínimes dimensions d’acord a l’explotació de la finca i en funció del programa familiar.



CVE-DOGC-A-15275018-2015

127

e) Cal preveure i determinar en el projecte de l’edificació el corresponent sistema de captació d’aigua potable i de depuració d’aigües residuals.

4 El tràmit per a la seva aprovació es realitzarà d’acord amb els articles 49 a 55 del RPLU.

Article 147

Construccions destinades a l’activitat de càmping i a l’aparcament de caravanes, autocaravanes i remolcs tenda

1 Les construccions destinades a l’activitat de càmping i a l’aparcament de caravanes, autocaravanes i remolcs tenda únicament s’admetran en aquelles qualificacions on el POUM ho admeti expressament.

2 Per la implantació de nous càmpings serà preceptiva l’avaluació d’impacte ambiental d’acord amb l’apartat 2.c) de l’Annex 1 de la Llei 6/2009, de 28 d’abril, d’avaluació ambiental de plans i programes.

3 El tràmit per a la seva aprovació es realitzarà d’acord amb l’article 46 del RPLU.

Article 148

Actuacions d’interès públic

1 Es consideren d’interès públic les activitats col·lectives de caràcter esportiu, cultural, d’educació en el lleure i d’esbarjo a realitzar a l’aire lliure, amb les mínimes i imprescindibles obres i instal·lacions adequades a l’ús del qual es tracti. Igualment, gaudeixen d’interès públic els equipaments i serveis comunitaris no compatibles amb els usos urbans, així com les infraestructures d’accessibilitat, les instal·lacions i obres de serveis tècnics tals com les de telecomunicacions, d’infraestructura hidràulica general, producció i d’abastament energètic, de subministrament i sanejament d’aigües, de tractament de residus, de producció d’energia a partir de fonts renovables, i d’altres instal·lacions ambientals d’interès públic.

2 Les actuacions especifiques d’interès públic s’han d’emplaçar en el medi rural de manera que suposi el menys impacte sobre el medi i s’haurà de seguir el procediment que determinen els articles 49 a 55 del RPLU.

Article 149

Construccions per a prestació de serveis de la xarxa viària

1 D’acord amb el que preveu l’apartat 6c de l’art.47, TRLU, es pot autoritzar en el sòl no urbanitzable estacions de subministrament de carburants i de prestació d’altres serveis de la xarxa viària, en concret, tallers de reparació de pneumàtics i aparells elèctrics dels vehicles, bars -restaurants, neteja de vehicles i el comerç de venda de premsa periòdica i d’articles de primera necessitat.

2 El tràmit haurà de seguir el procediment assenyalat als articles 49 a 55 del RPLU.



CVE-DOGC-A-15275018-2015

128

Article 150

Construccions i instal·lacions d’obres públiques

1 Es poden autoritzar en el sòl no urbanitzable les construccions i les instal·lacions vinculades a l’execució, manteniment i funcionament de les obres públiques.

2 El tràmit haurà de seguir el procediment assenyalat als articles 49 a 55 del RPLU.

Article 151

Rehabilitació, ampliació o reconstrucció de masies i cases rurals i altres construccions

1 Caseres disposa del Pla Especial Urbanístic Catàleg de Masies i Cases rurals en sòl no urbanitzable, text refós aprovat definitivament per la Comissió Territorial d’Urbanisme de les Terres de l’Ebre, sessió 26 de setembre de 2012, publicat al DOGC 6 de juny de 2013.

2 En les intervencions en elements inclosos en el Catàleg de Masies i Cases rurals en sòl no urbanitzable, es tindrà en compte l’establert en la normativa urbanística i la fitxa corresponent. El tràmit haurà de seguir el procediment assenyalat als articles 50 del TRLU i del 57 a 64 del RPLU.

3 En les intervencions d’elements no inclosos en l’esmentat Catàleg, però que també puguin ser objecte de rehabilitació o reconstrucció segons lo que estableix l’article 47.3 del TRLU, s’haurà de respectar el volum edificat preexistent i la composició volumètrica original prèviament determinats. El tràmit haurà de seguir el procediment assenyalat als articles 49 a 55 del RPLU.

Article 152

Construccions preexistents en sòl no urbanitzable

1 D’acord amb el TRLU s’estableix:

a) Les construccions preexistents en sòl no urbanitzable destinades a habitatge, que no siguin incloses en el catàleg de masies o cases rurals o no estiguin associades a explotacions rústiques, poden romandre sobre el territori amb l'ús esmentat, si se subjecten al règim següent:

— Si els habitatges es van implantar il·legalment, i ha prescrit l'acció de restauració de la realitat física alterada, resten subjectes al règim de fora d'ordenació que estableixen els apartats 2 i 3 de l'article 108 del TRLU.

— Si els habitatges no es van implantar il·legalment, resten subjectes al règim de disconformitat que estableixen els articles 108.4 del TRLU.

b) Si les edificacions objecte de l'apartat 1 anterior reuneixen les condicions mínimes d'habitabilitat, n'hi ha prou amb l'obtenció de la corresponent cèdula d'habitabilitat per a reprendre l'ús d'habitatge. Si hi manquen les condicions mínimes d'habitabilitat, les obres necessàries per a assolir-les, poden ser autoritzades mitjançant el procediment



CVE-DOGC-A-15275018-2015

129

regulat en l'article 58 del RLU, sempre que siguin autoritzables d'acord amb el règim de fora d'ordenació o de disconformitat que els sigui aplicable.

2 Les edificacions preexistents en sòl no urbanitzable efectivament destinades a usos diferents de l'habitatge que no siguin admesos al TRLU:

a) Si es van implantar il·legalment, i ha prescrit l'acció de restauració de la realitat física alterada, resten subjectes al règim de fora d'ordenació que estableixen els apartats 2 i 3 de l'article 108 del TRLU.

b) Si no es van implantar il·legalment, resten subjectes al règim de disconformitat que estableixen els articles 108.4 del TRLU.

3 Els canvis d'ús en les esmentades edificacions s'han d'ajustar en qualsevol cas a les determinacions del TRLU, llevat que es tracti de reprendre el mateix ús concret que va ser objecte d'autorització.

4 En el cas d’usos industrials no s’admetrà canvi, es a dir, únicament s’admet la continuïtat dels usos existents i el canvi dels mateixos implica la cessació de l’activitat industrial. Igualment, es tindrà en compte la DT15a.3 del TRLU.



CVE-DOGC-A-15275018-2015

130

SECCIÓ 3

USOS EN SÒL NO URBANITZABLE

Article 153

Regulació dels usos

1 Els usos permesos es regulen específicament per cada clau de sòl no urbanitzable. L’establiment de qualsevol ús permès comportarà l’obligació d’adoptar les mesures necessàries per evitar la degradació del medi i facilitar una integració total.

2 En el sòl no urbanitzable no s’admeten els usos que impliquin una transformació en la destinació o la naturalesa d’aquest sòl, o bé lesionin o impedeixin la consecució dels valors i finalitats específiques que es defineixen per a cada codi.

3 Caldrà estudiar d’una manera detallada la captació d’aigua potable i energia, la depuració de les aigües residuals, la minimització dels residus, la idoneïtat dels accessos i la conservació i restauració de les masses arbòries. El titular es comprometrà a la conservació de les construccions i del seu entorn per tal que reuneixi unes condicions adequades de seguretat, de salubritat i d’ornat públic.

4 En qualsevol cas, els plans especials de protecció del patrimoni històric i cultural poden limitar els usos admesos en un àmbit.

SECCIÓ 4

ZONES DEL SÒL NO URBANITZABLE

Article 154

Sòl no urbanitzable de protecció preventiva. rústic comú. clau 20a

1 DEFINICIÓ

a) S’inclouen en aquest tipus els sòls que no hagin estat considerats espais naturals protegits, sòls de valor natural i de connexió, sòls paisatgístics i ecològics de valor i sòls de valor agrícola, considerats com a sòls de protecció preventiva segons el POUM.

b) El Sòl No Urbanitzable de Protecció Preventiva Rústic Comú es troba especificat en els plànols O02 Ordenació del Sòl No Urbanitzable d’aquest POUM i s’identifiquen mitjançant el codi 20a.



CVE-DOGC-A-15275018-2015

131

2 OBJECTIUS

a) La utilització racional dels recursos naturals, dins dels límits establerts per la legislació aplicable.

b) Compatibilitzar l’activitat agro-ramadera amb la conservació del territori.

c) Millorar la qualitat paisatgística.

d) Controlar les noves construccions.

e) Controlar el perill d’incendi forestal.

f) Mantenir la vegetació natural existent, sempre i quan sigui compatible amb la resta d’objectius d’aquest article.

3 REGULACIÓ D’USOS I ACTIVITATS COMPATIBLES

a) El Sòl No Urbanitzable de Protecció Preventiva Rústic Comú està subjecte a les limitacions que la legislació urbanística estableix per al règim de sòl no urbanitzable i que s’assenyalen bàsicament a l'article 47 del TRLU.

b) Les edificacions i instal·lacions legalment implantades que s’ajustin als supòsits d’usos permesos en sòl no urbanitzable poden mantenir-se i ampliar-se si es compleixen els requisits establerts al POUM i les determinacions que estableixen el PTP de les Terres de l’Ebre i la legislació urbanística, com també la legislació sectorial aplicable.

c) Les edificacions i instal·lacions degudament autoritzades d’acord amb la legislació anterior a la Llei 2/2002, de 14 de març, d’urbanisme, que no s’ajustin als supòsits d’usos permesos pel TRLU i que, per tant, actualment no serien autoritzables, es podran mantenir, però només podran autoritzar-se’n ampliacions en els termes que preveu el TRLU i el RLU.

d) Usos admesos:

Dels usos admesos pel TRLU en Sòl No Urbanitzable de Protecció Preventiva Rústic Comú, s’admeten:

d.1)Activitats relacionades amb l’article 47.6.a del TRLU.

d.1.1)Activitats agrícoles.

d.1.2)Activitats ramaderes.

d.1.3)Activitat en general rústica.

d.1.4)Activitats d’explotació de recursos naturals.

d.1.4.1)Instal·lacions destinades al primer tractament i a la selecció de recursos naturals procedents d’activitats extractives sempre que l’activitat de selecció produeixi un impacte ambiental menor si es du a terme al lloc d’origen



CVE-DOGC-A-15275018-2015

132

d.2)Actuacions d’interès públic:

d.2.1)Activitats col·lectives de caràcter esportiu, cultural, d’educació en el lleure i d’esbarjo que es desenvolupin a l’aire lliure, amb les obres i instal·lacions mínimes i imprescindibles per a l’ús de que es tracti.

d.2.2)Equipament i serveis comunitaris no compatibles amb els usos urbans.

d.2.3)Instal·lacions i obres necessàries per a serveis tècnics de telecomunicacions, la infraestructura hidràulica general, la xarxa de subministrament d’energia elèctrica, d’abastament i subministrament d’aigua i de sanejament.

d.2.4)Infraestructures d’accessibilitat.

d.2.5)Les instal·lacions i les obres necessàries per a serveis tècnics com les telecomunicacions, la infraestructura hidràulica general, les xarxes de subministrament d’energia elèctrica, d’abastament i subministrament d’aigua i de sanejament, el tractament de residus, la producció d’energia a partir de fonts renovables i les altres instal·lacions ambientals d’interès públic.

d.3.)Habitatge familiar o allotjament de persones treballadores temporeres vinculat a les activitats agrícoles, ramaderes, d’explotació de recursos naturals o rústiques.

d.4.)Activitats de càmping i aparcament de caravanes, autocaravanes i remolcs tenda.

d.5.)Serveis i instal·lacions vinculats a la xarxa viària.

d.6.)Construccions i instal·lacions vinculades a l’execució, manteniment i funcionament de les obres públiques

d.7)Habitatge familiar en rehabilitació de masies i cases rurals previstes per l’article 47.3a) del TRLU.

d.8)Turisme rural, establiment hoteler (amb exclusió de la modalitat d’hotel apartament), educació en el lleure, activitat artesanal, activitat artística, activitat de restauració, equipaments o serveis comunitaris en rehabilitació de les construccions previstes pels articles 47.3a), b) i c) del TRLU.

Article 155

Sòl no urbanitzable de protecció preventiva. forestal. boscos de coníferes de pi blanc. clau 20C

1 DEFINICIÓ

a) Atès la importància de la superfície forestal del terme municipal de Caseres, s’incorpora la clau 20.c Forestal. Boscos de coníferes de pi blanc.

b) S’inclouen en aquest tipus els sòls que no hagin estat considerats espais naturals protegits, sòls de valor natural i de connexió, sòls paisatgístics i ecològics de valor i sòls de valor agrícola.



CVE-DOGC-A-15275018-2015

133

c) El Sòl No Urbanitzable de Protecció Preventiva Forestal. Boscos de coníferes de pi blanc, es troba especificat en els plànols O02 Ordenació del Sòl No Urbanitzable d’aquest POUM i s’identifica mitjançant el codi 20c.

2 OBJECTIUS

a) La utilització racional dels recursos naturals, dins dels límits establerts per la legislació aplicable.

b) Compatibilitzar l’activitat forestal amb la conservació del territori.

c) Millorar la qualitat paisatgística.

d) Controlar les noves construccions.

e) Controlar el perill d’incendi forestal.

f) Mantenir la vegetació natural existent, sempre i quan sigui compatible amb la resta d’objectius d’aquest article.


a) El Sòl No Urbanitzable de Protecció Preventiva Forestal. Boscos de coníferes de pi blanc està subjecte a les limitacions que la legislació urbanística estableix per al règim de sòl no urbanitzable i que s’assenyalen bàsicament a l'article 47 del TRLU.

b) Les edificacions i instal·lacions legalment implantades que s’ajustin als supòsits d’usos permesos en sòl no urbanitzable es poden mantenir i ampliar si es compleixen els requisits establerts al POUM i les determinacions que estableixen el PTP de les Terres de l’Ebre i la legislació urbanística, com també la legislació sectorial aplicable.

c) Les edificacions i instal·lacions degudament autoritzades d’acord amb la legislació anterior a la Llei 2/2002, de 14 de març, d’urbanisme, que no s’ajustin als supòsits d’usos permesos pel TRLU i que, per tant, actualment no serien autoritzables, es podran mantenir, però només podran autoritzar-se’n ampliacions en el sòl de protecció preventiva en els termes que preveu el TRLU i el RLU.

d) Usos admesos:

Dels usos admesos pel TRLU Sòl No Urbanitzable de Protecció Preventiva Forestal. Boscos de coníferes de pi blanc, s’admeten:

d.1)Activitats relacionades amb l’article 47.6.a del TRLU.

d.1.1)Activitats agrícoles.

d.1.2)Activitats ramaderes.

d.1.3)Activitat en general rústica.

d.1.4)Activitats d’explotació de recursos naturals.



CVE-DOGC-A-15275018-2015

134

d.1.4.1)Instal·lacions destinades al primer tractament i a la selecció de recursos naturals procedents d’activitats extractives sempre que l’activitat de selecció produeixi un impacte ambiental menor si es du a terme al lloc d’origen

d.2)Actuacions d’interès públic:

d.2.1)Activitats col·lectives de caràcter esportiu, cultural, d’educació en el lleure i d’esbarjo que es desenvolupin a l’aire lliure, amb les obres i instal·lacions mínimes i imprescindibles per a l’ús de que es tracti.

d.2.2)Equipament i serveis comunitaris no compatibles amb els usos urbans.

d.2.3)Instal·lacions i obres necessàries per a serveis tècnics de telecomunicacions, la infraestructura hidràulica general, la xarxa de subministrament d’energia elèctrica, d’abastament i subministrament d’aigua i de sanejament.

d.2.4)Infraestructures d’accessibilitat.

d.2.5) Les instal·lacions i les obres necessàries per a serveis tècnics com les telecomunicacions, la infraestructura hidràulica general, les xarxes de subministrament d’energia elèctrica, d’abastament i subministrament d’aigua i de sanejament, el tractament de residus, la producció d’energia a partir de fonts renovables i les altres instal·lacions ambientals d’interès públic.

d.3.) Habitatge familiar o allotjament de persones treballadores temporeres vinculat a les activitats agrícoles, ramaderes, d’explotació de recursos naturals o rústiques.

d.4.) Activitats de càmping i aparcament de caravanes, autocaravanes i remolcs tenda.

d.5.) Serveis i instal·lacions vinculats a la xarxa viària.

d.6.) Construccions i instal·lacions vinculades a l’execució, manteniment i funcionament de les obres públiques

d.7) Habitatge familiar en rehabilitació de masies i cases rurals previstes per l’article 47.3a) del TRLU.

d.8) Turisme rural, establiment hoteler (amb exclusió de la modalitat d’hotel apartament), educació en el lleure, activitat artesanal, activitat artística, activitat de restauració, equipaments o serveis comunitaris en rehabilitació de les construccions previstes pels articles 47.3a), b) i c) del TRLU.

Article 156

Sòl no urbanitzable de protecció preventiva agrícola de secà i sòl no urbanitzable de protecció especial agrícola de secà. clau 21a

1 DEFINICIÓ

a) Sòls que per les seves condicions tenen un especial valor agrícola, estiguin o no conreats en el moment de la seva qualificació, o que s’han de preservar del procés d’incorporació a àrees urbanes.



CVE-DOGC-A-15275018-2015

135

b) Aquests terrenys rebran un tractament prioritari en l’ordenament de les activitats agràries i foment per a la millora de les explotacions i mereixen una especial protecció, d’acord amb el TRLU.

c) El Sòl No Urbanitzable de Protecció Preventiva Agrícola de Secà i el Sòl No Urbanitzable de Protecció Especial Agrícola de Secà es troben especificats en els plànols O02 Ordenació del Sòl No Urbanitzable d’aquest POUM i s’identifiquen mitjançant el codi 21a (el Sòl No Urbanitzable de Protecció especial Agrícola de secà a més a més del codi 21a, es dibuixa amb un ratllat inclinat per sobre).

2 PARCEL·LA MÍNIMA

a) Es prohibeix expressament la divisió o segregació dels terrenys per a la formació d’horts de titularitat privada o que donin lloc a la unitat mínima de conreu que determina el Decret 169/1983 de 12 d’abril sobre Unitats mínimes de conreu i l’ordre circular de la secretaria General del DARP de 28 d’abril de 1998, junt amb les modificacions de l’anterior Decret pel Decret 82/1985 de 21 de març i Decret 297/1988 de 27 de juliol.


a) El Sòl No Urbanitzable de Protecció Preventiva Agrícola de Secà està subjecte a les limitacions que la legislació urbanística estableix per al règim de sòl no urbanitzable i que s’assenyalen bàsicament a l'article 47 del TRLU.

b) En el Sòl No Urbanitzable de Protecció Especial Agrícola de Secà s’admeten les actuacions i els usos especificats en l’article 47 del TRLU, i sempre tenint en compte el seu apartat 5 de manera que són incompatibles totes aquelles actuacions d’edificació o de transformació de sòl que puguin afectar de forma clara els valors que motiven la protecció especial. Així mateix, es tindrà en compte lo que estableix l’article 2.7 de les Normes del PTP de les Terres de l’Ebre.

c) En totes dues zones, les edificacions i instal·lacions legalment implantades que s’ajustin als supòsits d’usos permesos en sòl no urbanitzable es poden mantenir i ampliar si es compleixen els requisits establerts al POUM i les determinacions que estableixen el PTP de les Terres de l’Ebre i la legislació urbanística, com també la legislació sectorial aplicable.

d) En totes dues zones, les edificacions i instal·lacions degudament autoritzades d’acord amb la legislació anterior a la Llei 2/2002, de 14 de març, d’urbanisme, que no s’ajustin als supòsits d’usos permesos pel TRLU i que, per tant, actualment no serien autoritzables, es podran mantenir, però només podran autoritzar-se’n ampliacions en el sòl de protecció preventiva en els termes que preveu el TRLU i el RLU.

e) Usos admesos:

Dels usos admesos pel TRLU, al Sòl No Urbanitzable de Protecció Preventiva Agrícola de Secà i al Sòl No Urbanitzable de Protecció Especial Agrícola de Secà, s’admeten:

e.1) Ús dominant: activitats agrícoles

e.2) Usos compatibles:



CVE-DOGC-A-15275018-2015

136

e.2.1)Activitats relacionades amb l’art 47.6.a del TRLU.

e.2.1.1)Activitats agrícoles.

e.2.1.2)Activitats ramaderes.

e.2.1.3)Activitat en general rústica.

e.2.1.4)Activitats d’explotació de recursos naturals.

e.2.1.4.1)Instal·lacions destinades al primer tractament i a la selecció de recursos naturals procedents d’activitats extractives sempre que l’activitat de selecció produeixi un impacte ambiental menor si es du a terme al lloc d’origen

e.2.2)Actuacions d’interès públic:

e2.2.2.1)Activitats col·lectives de caràcter esportiu, cultural, d’educació en el lleure i d’esbarjo que es desenvolupin a l’aire lliure, amb les obres i instal·lacions mínimes i imprescindibles per a l’ús de que es tracti.

e.2.2.2)Equipament i serveis comunitaris no compatibles amb els usos urbans.

e.2.2.3)Instal·lacions i obres necessàries per a serveis tècnics de telecomunicacions, la infraestructura hidràulica general, la xarxa de subministrament d’energia elèctrica, d’abastament i subministrament d’aigua i de sanejament.

e.2.2.4) Infraestructures d’accessibilitat.

e.2.2.5) Les instal·lacions i les obres necessàries per a serveis tècnics com les telecomunicacions, la infraestructura hidràulica general, les xarxes de subministrament d’energia elèctrica, d’abastament i subministrament d’aigua i de sanejament, el tractament de residus, la producció d’energia a partir de fonts renovables i les altres instal·lacions ambientals d’interès públic.

e.2.3.) Habitatge familiar o allotjament de persones treballadores temporeres vinculat a les activitats agrícoles, ramaderes, d’explotació de recursos naturals o rústiques.

e.2.4.) Activitats de càmping i aparcament de caravanes, autocaravanes i remolcs tenda.

e.2.5.) Serveis i instal·lacions vinculats a la xarxa viària.

e.2.6.) Construccions i instal·lacions vinculades a l’execució, manteniment i funcionament de les obres públiques

e.2.7) Habitatge familiar en rehabilitació de masies i cases rurals previstes per l’article 47.3a) del TRLU.

e.2.8) Turisme rural, establiment hoteler (amb exclusió de la modalitat d’hotel apartament), educació en el lleure, activitat artesanal, activitat artística, activitat de restauració, equipaments o serveis comunitaris en rehabilitació de les construccions previstes pels articles 47.3a), b) i c) del TRLU.



CVE-DOGC-A-15275018-2015

137

Article 157

Sòl no urbanitzable de protecció especial. agrícola de regadiu. clau 21b

1 DEFINICIÓ

a) Sòls que per les seves condicions tenen un especial valor agrícola, estiguin o no conreats en el moment de la seva qualificació, o que s’han de preservar del procés d’incorporació a àrees urbanes.

b) Aquests terrenys rebran un tractament prioritari en l’ordenament de les activitats agràries i foment per a la millora de les explotacions i mereixen una especial protecció, d’acord amb el TRLU.

c) El Sòl No Urbanitzable de Protecció Especial Agrícola de Regadiu es troba especificat en els plànols O02 Ordenació del Sòl No Urbanitzable d’aquest POUM i s’identifica mitjançant el codi 21b.

2 PARCEL·LA MÍNIMA

a) Es prohibeix expressament la divisió o segregació dels terrenys per a la formació d’horts de titularitat privada o que donin lloc a la unitat mínima de conreu que determina el Decret 169/1983 de 12 d’abril sobre Unitats mínimes de conreu i l’ordre circular de la secretaria General del DARP de 28 d’abril de 1998, junt amb les modificacions de l’anterior Decret pel Decret 82/1985 de 21 de març i Decret 297/1988 de 27 de juliol.


a) En el Sòl No Urbanitzable de Protecció Especial Agrícola de Regadiu s’admeten les actuacions i els usos especificats en l’article 47 del TRLU, i sempre tenint en compte el seu apartat 5 de manera que són incompatibles totes aquelles actuacions d’edificació o de transformació de sòl que puguin afectar de forma clara els valors que motiven la protecció especial. Així mateix, es tindrà en compte lo que estableix l’article 2.7 de les Normes del PTP de les Terres de l’Ebre.

b) Les edificacions i instal·lacions legalment implantades que s’ajustin als supòsits d’usos permesos en sòl no urbanitzable poden mantenir-se i ampliar-se si es compleixen els requisits establerts al POUM i les determinacions que estableixen el PTP de les Terres de l’Ebre i la legislació urbanística, com també la legislació sectorial aplicable.

c) Les edificacions i instal·lacions degudament autoritzades d’acord amb la legislació anterior a la Llei 2/2002, de 14 de març, d’urbanisme, que no s’ajustin als supòsits d’usos permesos pel TRLU i que, per tant, actualment no serien autoritzables, es podran mantenir, però només podran autoritzar-se’n ampliacions en el sòl de protecció preventiva en els termes que preveu el TRLU i el RLU.

d) Usos admesos:

Dels usos admesos pel TRLU, al Sòl No Urbanitzable de Protecció Especial Agrícola de Regadiu, s’admeten:



CVE-DOGC-A-15275018-2015

138

d.1) Ús dominant: activitats agrícoles

d.2) Usos compatibles:

d.2.1)Activitats relacionades amb l’article 47.6.a del TRLU.

d.2.1.1)Activitats agrícoles.

d.2.1.2)Activitats ramaderes.

d.2.1.3)Activitat en general rústica.

d.2.1.4)Activitats d’explotació de recursos naturals.

e.2.1.4.1)Instal·lacions destinades al primer tractament i a la selecció de recursos naturals procedents d’activitats extractives sempre que l’activitat de selecció produeixi un impacte ambiental menor si es du a terme al lloc d’origen

d.2.2)Actuacions d’interès públic:

d.2.2.1)Activitats col·lectives de caràcter esportiu, cultural, d’educació en el lleure i d’esbarjo que es desenvolupin a l’aire lliure, amb les obres i instal·lacions mínimes i imprescindibles per a l’ús de que es tracti.

d.2.2.2)Equipament i serveis comunitaris no compatibles amb els usos urbans.

d.2.2.3)Instal·lacions i obres necessàries per a serveis tècnics de telecomunicacions, la infraestructura hidràulica general, la xarxa de subministrament d’energia elèctrica, d’abastament i subministrament d’aigua i de sanejament.

d.2.2.4)Infraestructures d’accessibilitat.

d.2.2.5)Les instal·lacions i les obres necessàries per a serveis tècnics com les telecomunicacions, la infraestructura hidràulica general, les xarxes de subministrament d’energia elèctrica, d’abastament i subministrament d’aigua i de sanejament, el tractament de residus, la producció d’energia a partir de fonts renovables i les altres instal·lacions ambientals d’interès públic.

d.2.3.)Habitatge familiar o allotjament de persones treballadores temporeres vinculat a les activitats agrícoles, ramaderes, d’explotació de recursos naturals o rústiques.

d.2.4.)Activitats de càmping i aparcament de caravanes, autocaravanes i remolcs tenda.

d.2.5.)Serveis i instal·lacions vinculats a la xarxa viària.

d.2.6.)Construccions i instal·lacions vinculades a l’execució, manteniment i funcionament de les obres públiques

d.2.7)Habitatge familiar en rehabilitació de masies i cases rurals previstes per l’article 47.3a) del TRLU.

d.2.8)Turisme rural, establiment hoteler (amb exclusió de la modalitat d’hotel apartament), educació en el lleure, activitat artesanal, activitat artística, activitat de restauració, equipaments o serveis comunitaris en rehabilitació de les construccions previstes pels articles 47.3a), b) i c) del TRLU.



CVE-DOGC-A-15275018-2015

139

Article 158

Sòl no urbanitzable de protecció especial. prats i matollars de valor. hIC prioritaris. Clau 23a

1 DEFINICIÓ

a) S’inclouen en aquesta classe aquells sòls en què concorren valors que justifiquen un alt grau de protecció per tal de preservar-los de transformacions que els puguin afectar. Comprèn aquells espais que formen part d’àmbits de protecció establerts en la normativa sectorial. Concretament es correspon amb la identificació dels HIC dels Mapes d'hàbitats d'interès comunitari a Catalunya (CHIC50) del Departament de Territori i Sostenibilitat.

b) El codi 6220 correspon a Prats mediterranis rics en basòfils (Thero-Brachypodietalia) que trobem a Almudèfer, al cap del barranc de la Vall de Bot. Es tracta de dos petits espais de 16,40 i 7,3 Ha.

c) El Sòl No Urbanitzable de Protecció Especial Prats i Matollars de Valor HIC Prioritaris es troba especificat en els plànols O02 Ordenació del Sòl No Urbanitzable d’aquest POUM i s’identifica mitjançant el codi 23a.

2 OBJECTIUS

a) Protecció dels hàbitats naturals d’interès comunitari (HIC) prioritaris de la Unió Europea.

b) Incorporació dels espais naturals protegits per aquesta normativa següents, sens perjudici de la delimitació i/o modificació dels espais naturals protegits reconeguts pel PTP de les Terres de l’Ebre i a partir de les indicacions de l’informe de sostenibilitat ambiental.


a) A les àrees on es localitzen els hàbitats naturals d’interès comunitari (HIC) indicats anteriorment, no s’hi admeten les activitats ni les actuacions que siguin incompatibles amb el manteniments d’aquests hàbitats i de les poblacions de les espècies indicades en un estat de conservació favorable.

b) En el Sòl No Urbanitzable de Protecció Especial Prats i Matollars de Valor HIC prioritaris s’admeten les actuacions i els usos especificats en l’article 47 del TRLU, i sempre tenint en compte el seu apartat 5 de manera que són incompatibles totes aquelles actuacions d’edificació o de transformació de sòl que puguin afectar de forma clara els valors que motiven la protecció especial. Així mateix, es tindrà en compte lo que estableix l’article 2.7 de les Normes del PTP de les Terres de l’Ebre.

c) Les edificacions i instal·lacions legalment implantades que s’ajustin als supòsits d’usos permesos en sòl no urbanitzable poden mantenir-se i ampliar-se si es compleixen els requisits establerts al POUM i les determinacions que estableixen el PTP de les Terres de l’Ebre i la legislació urbanística, com també la legislació sectorial aplicable.



CVE-DOGC-A-15275018-2015

140

d) Les edificacions i instal·lacions degudament autoritzades d’acord amb la legislació anterior a la Llei 2/2002, de 14 de març, d’urbanisme, que no s’ajustin als supòsits d’usos permesos pel TRLU i que, per tant, actualment no serien autoritzables, es podran mantenir, però només podran autoritzar-se’n ampliacions en el sòl de protecció preventiva en els termes que preveu el TRLU i el RLU.

e) Usos admesos:

Dels usos admesos pel TRLU, Sòl No Urbanitzable de Protecció Especial Prats i Matollars de Valor HIC prioritaris, s’admeten:

e.1)Activitats relacionades amb l’article 47.6.a del TRLU.

e.1.1)Activitats agrícoles.

e.1.2)Activitats ramaderes.

e.1.3)Activitat en general rústica.

e.1.4)Activitats d’explotació de recursos naturals.

e.1.4.1)Instal·lacions destinades al primer tractament i a la selecció de recursos naturals procedents d’activitats extractives sempre que l’activitat de selecció produeixi un impacte ambiental menor si es du a terme al lloc d’origen

e.2)Actuacions d’interès públic:

e.2.1)Activitats col·lectives de caràcter esportiu, cultural, d’educació en el lleure i d’esbarjo que es desenvolupin a l’aire lliure, amb les obres i instal·lacions mínimes i imprescindibles per a l’ús de que es tracti.

e.2.2)Equipament i serveis comunitaris no compatibles amb els usos urbans.

e.2.3)Instal·lacions i obres necessàries per a serveis tècnics de telecomunicacions, la infraestructura hidràulica general, la xarxa de subministrament d’energia elèctrica, d’abastament i subministrament d’aigua i de sanejament.

e.2.4)Infraestructures d’accessibilitat.

e.2.5)Les instal·lacions i les obres necessàries per a serveis tècnics com les telecomunicacions, la infraestructura hidràulica general, les xarxes de subministrament d’energia elèctrica, d’abastament i subministrament d’aigua i de sanejament, el tractament de residus, la producció d’energia a partir de fonts renovables i les altres instal·lacions ambientals d’interès públic.

e.3.)Habitatge familiar o allotjament de persones treballadores temporeres vinculat a les activitats agrícoles, ramaderes, d’explotació de recursos naturals o rústiques.

e.4.)Activitats de càmping i aparcament de caravanes, autocaravanes i remolcs tenda.

e.5.)Serveis i instal·lacions vinculats a la xarxa viària.

e.6.)Construccions i instal·lacions vinculades a l’execució, manteniment i funcionament de les obres públiques

e.7)Habitatge familiar en rehabilitació de masies i cases rurals previstes per l’article 47.3a) del TRLU.



CVE-DOGC-A-15275018-2015

141

e.8)Turisme rural, establiment hoteler (amb exclusió de la modalitat d’hotel apartament), educació en el lleure, activitat artesanal, activitat artística, activitat de restauració, equipaments o serveis comunitaris en rehabilitació de les construccions previstes pels articles 47.3a), b) i c) del TRLU.

Article 159

Sòl no urbanitzable de protecció especial. ZONA PEIN I XARXA NATURA 2000. Clau 25a

1 DEFINICIÓ

a) El Sòl No Urbanitzable de Protecció Especial Zona PEIN i Xarxa Natura 2000 incorpora aquells espais que han estat protegits per la normativa sectorial, com el Pla d’espais d’interès natural (PEIN) i la Xarxa Natura 2000 (XN2000).

b) En el municipi de Caseres existeix un espai inclòs en el Pla d’Espais d’Interès Natural: la Ribera de l’Algars (ES5140003) que es correspon amb la delimitació de la xarxa Natura 2000 com a zona d’especial protecció per a les aus (ZEPA), d’acord amb la directiva 79/409/CEE i com a lloc d’importància comunitària (LIC), d’acord amb la directiva 94/43/CEE. Aquest espai també han estat incorporat en la Xarxa Natura 2000 dins la tipologia d’espais de muntanya interior.

c) Són zones de protecció especial per als ocells (ZEPA) els espais on hi ha espècies de les incloses en l’annex I de la Directiva 79/409/CEE, del Consell, del 2 d’abril de 1979, relativa a la conservació dels ocells salvatges, i espècies migratòries no incloses en el dit annex però que arriben regularment. En aquests espais s’han d’aplicar mesures de conservació especials per a assegurar la supervivència i la reproducció de les espècies d’ocells en llur àrea de distribució.

d) El Sòl No Urbanitzable de Protecció Especial Zona PEIN i Xarxa Natura 2000 es troba especificat en els plànols O02 Ordenació del Sòl No Urbanitzable d’aquest POUM i s’identifica mitjançant el codi 25a.

e) L’espai natural que actualment figura inclòs dins el PEIN és la Ribera de l’Algars. Aquest es troba regulat per la normativa del PEIN, Decret 328/1992 i la seva delimitació es correspon amb la Xarxa Natura 2000 i figura als plànols O02 Ordenació del Sòl No Urbanitzable, clau 25a.

2 OBJECTIUS

Incorporació dels espais naturals protegits per aquesta normativa següents, sens perjudici de la delimitació i/o modificació dels espais naturals protegits reconeguts pel PTP de les Terres de l’Ebre o altres planejaments urbanístics de rang superior:


a) Els terrenys compresos dins les àrees del PEIN s’han de regular per la normativa del PEIN, aprovat pel Decret 328/1992, de 14 de desembre.



CVE-DOGC-A-15275018-2015

142

b) En aquells aspectes no definits per la normativa PEIN i a falta d’una Pla Especial de protecció del medi natural i del paisatge d’una zona PEIN, es tindran en compte els usos admissibles i no admissibles que preveu el PTP de les Terres de l’Ebre.

c) En qualsevol actuació que es prevegi portar a terme en terrenys inclosos a la xarxa Natura 2000 o el PEIN s’haurà de sol·licitar informe a l’òrgan ambiental d’acord amb les Directrius generals per a la gestió dels espais de la xarxa Natura 2000, el qual determinarà la seva compatibilitat amb els valors naturals existents, així com si les actuacions s’han de sotmetre o no al procediment d’avaluació d’impacte ambiental simplificada tal com s’estableix a la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d’avaluació ambiental.

Article 160

Sòl no urbanitzable de protecció especial. zona espai de protecció arqueològica (EPA) clau 25e

1 DEFINICIÓ

S’inclouen en aquesta classe els sòls delimitats de forma específica pel Departament de Cultura. Les llicències d’obres dins d’aquest àmbit hauran de ser objecte d’informe previ pel Servei d’arqueologia de la Direcció General del Patrimoni Cultural. Aquest informe previ haurà de ser extensiu a la totalitat de jaciments arqueològics del municipi, i inclou aquells que no estan delimitats.

2 OBJECTIUS

Incorporació dels espais naturals protegits per aquesta normativa següents, sens perjudici de la delimitació i/o modificació dels espais naturals protegits reconeguts pel PTP de les Terres de l’Ebre o altres planejaments urbanístics de rang superior:


Es regula els sòls naturals protegits d’acord amb lo que estableix l’article 2.7 del PTP de les Terres de l’Ebre amb les limitacions derivades de l’article de regulació d’usos d’aquesta normativa i el que estableix la legislació urbanística vigent.

Caseres disposa de jaciments declarats Espais de protecció arqueològica (EPA) d’acord amb l’article 49.1 de la Llei 9/93 del patrimoni Cultural Català.

Els articles 49.2 i 49.3 de la Llei 9/93 del patrimoni cultural català considera espais de protecció arqueològica els llocs que no han estat declarats d’interès nacional on, per evidències materials, per antecedents històrics o per altres indicis, es presumeix l’existència de restes arqueològiques o paleontològiques. Els promotors d’obres i d’altres intervencions en solars o edificacions que es trobin en espais de protecció arqueològica han de presentar, juntament amb la sol·licitud de llicència d’obres, un estudi de la incidència que les obres poden tenir en les restes arqueològiques, elaborat per un professional especialitzat en aquesta matèria. Per a la concessió de la llicència cal l’informe favorable del Departament de Cultura. Aquest informe pot exigir, com a condició per a l’execució de les obres, la realització i l’execució d’un projecte



CVE-DOGC-A-15275018-2015

143

arqueològic, el finançament del qual es regeix pel que disposa l’article 48.2 de la Llei 9/93 i en el qual pot col·laborar l’ajuntament.

En el cas dels jaciments arqueològics no delimitats i de les àrees d’expectativa arqueològica s’ha de preveure que, fins la seva delimitació, precisen d’un entorn de protecció de 100 metres de radi des del centre de la troballa que dóna lloc a l’àrea d’expectativa arqueològica o al jaciment, superfície que s’hauria d’adaptar al parcel·lari. La classificació d’aquests espais haurà de ser compatible amb la conservació del patrimoni arqueològic.

Totes les intervencions de qualsevol tipus que puguin afectar els espais de protecció arqueològica això com la resta de jaciments arqueològics han de comptar amb l’autorització del Departament de Cultura d’acord amb el Decret 78/2002 del Reglament de protecció del patrimoni arqueològic i paleontològic.

En els casos de desplegament de planejament derivat serà preceptiva una prospecció arqueològica del seu àmbit, d’acord amb el Decret 78/2002 del reglament de protecció del patrimoni arqueològic i paleontològic.



CVE-DOGC-A-15275018-2015

144

TÍTOL III. PROTECCIONS

Article 161

Patrimoni arquitectònic i cultural

1 Aquestes normes inclouen un llistat del patrimoni arquitectònic i cultural que el formen la relació de béns d’interès històric, arquitectònic, ambiental i paisatgístic sobre els quals cal establir mesures de protecció i preservació de la seva degradació. Aquest llistat que inclou els elements d’interès patrimonial i els entorns o recintes d’interès patrimonial que poden estar tant en sòl urbà com en sòl no urbanitzable, s’enumeren i es localitzen en els plànols d’ordenació de la següent manera:

a) Els elements monumentals amb un asterisc vermell i/o ratllat del mateix color quan s’identifica clarament la parcel·la de l’element catalogat.

b) Els elements d’interès arquitectònic amb un asterisc magenta i/o ratllat del mateix color quan s’identifica clarament la parcel·la de l’element catalogat.

c) Els elements d’interès arqueològic amb un asterisc color groc i/o ratllat amb el mateix color quan s’identifica clarament la parcel·la de l’element catalogat.

2 De la relació dels elements de patrimoni aquest document diferencia:

a) Aquells que tenen el nivell de protecció integral de béns culturals d’interès nacional (BCIN) que els assigna la Llei 9/1993, de 30 de setembre, de patrimoni cultural català i que corresponen a la dels béns culturals definida per la Llei de patrimoni històric espanyol.

b) Els elements patrimonials de tipus arquitectònic, paisatgístic i cultural d’interès local del propi municipi (BCIL), amb el nivell de protecció que els assigna la Llei 9/1993, de 30 de setembre. S’inclouen els conjunts urbans, edificacions singulars, arbres monumentals, recorreguts paisatgístics, fonts, etc.

c) Els béns integrats del patrimoni cultural català (BIPCC), tot i no ser integrats com a béns catalogats ni declarats, reuneixen característiques segons l’art. 1 de la llei 9/1993, de 30 de setembre, del patrimoni cultural català.

3 Qualsevol intervenció en un BCIN, d’acord amb l’article 34.1 de la Llei 9/1993, de 30 de setembre, del patrimoni cultural català, ha de ésser autoritzada pel Departament de Cultura, i els criteris d’intervenció i autoritzacions de canvi d’ús s’ajustaran als articles 35 i 36 de l’esmentada Llei.

Article 162

Catàleg de béns a protegir

1 És la relació de béns de Caseres d’interès històric, artístic , arquitectònic , arqueològic i paisatgístic que cal preservar de la seva degradació. El Catàleg de béns conté els elements definits per la llei de Patrimoni Cultural Català, 9 /1993 de 30 de setembre.



CVE-DOGC-A-15275018-2015

145

2 El Catàleg inclòs una fitxa individualitzada per a cada element on es descriuen les característiques particulars del bé i es determina el nivell de protecció, segons les categories següents:

a) Nivell 1. Elements Patrimonials: correspon al BCIN, regulat per la Llei 30/1993, de 30 de setembre del Patrimoni Cultural Català. Es localitza en el plànol d’ordenació amb un asterisc de color roig:

— 01. Castell d’Almudèfer – església Santa Anna. Monument històric, número de registre 623-MH. Registre estatal: R-I-51-6612 (Decret 22/04/1949, BOE 05/05/1949). Castell d’Almudèfer amb registre número 703 de l’inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Església de Santa Anna amb registre número 11708 de l’inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

b) Nivell 2. Elements Arquitectònics: en el cas d’enderroc de BCIL, cal seguir el procediment fixat a l’article 17.4 de la Llei 30/1993, de 30 de setembre, del Patrimoni Cultural Català. Es localitza en el plànol d’ordenació amb un asterisc de color magenta:

— 02. Mas de l’Eufrasi

— 03. Mas del Pagano

— 04. Granja de Salfuro

— 05. Mas de les Torres

— 06. Bassa de la Crueta

— 07. La Venta de Climent. Registre número 30973 de l’inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

— 08. Mas de l’hort Tancat. Registre número 11705 de l’inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

— 09. Mas de Cascaborres

— 10. Mas de Micolau

— 11. Mas de les Roques

— 12. Mas de Joanàs

— 13. Mas de Paladell

— 14. Mas d’en Llarg

— 15. Forn de teules i Eres de Trillar. Registre número 30974 de l’inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

— 16. Cabana

— 17. Capella-mas de Joanàs

— 18. Capella (camí de Bassots)

— 19. Senyalització avinguda riu



CVE-DOGC-A-15275018-2015

146

— 20. Antic Pont N-420

— 21. Escultura; Horaci l’eriçó pintor

— 22. Escultura; la memòria de l’aigua

— 23. Escultura; Formats en la natura

— 24. Escultura; Força del Vent

— 25. Calvari

— 26. Església de Santa Magdalena. Registre número 11702 de l’inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

— 27. Casa Abadia

— 28. Perxe de la plaça. Registre número 11704 de l’inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

— 29. Ca la Vila. Registre número 11703 de l’inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

— 30. Ca la Botiguera. Registre número 11706 de l’inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

— 31. Edifici carrer la Séquia

— 32. Ca Valero

— 33. Casa Caputxí

— 34. Font

— 35. Tanca i bassa (pl. Espanya)

— 36. Marca avinguda riu (molí de Tarragó)

— 37. Casa Casol



CVE-DOGC-A-15275018-2015

147

— 38. Portalades



CVE-DOGC-A-15275018-2015

148

Id denominació situació

38 P01 Plaça Espanya, 01 (cara sud)38 P02 Plaça Espanya - Ajuntament38 P03 Plaça Espanya - carrer Esglèsia, 838 P04 Esglèsia Santa Magdalena38 P05 Carrer Esglèsia, 2638 P06 Carrer Esglèsia, 838 P07 Carrer Esglèsia, 1838 P08 Carrer Esglèsia, 1638 P09 Carrer Esglèsia, 1438 P10 Plaça Espanya, 01 (cara nord)38 P11 Carrer Esglèsia, 1038 P12 Carrer Esglèsia, 838 P13 Carrer Esglèsia, 7 (núm.5 cadastre)38 P14 Carrer Esglèsia, 238 P15 Carrer Esglèsia, 338 P16 Carrer Llarg, 2038 P17 Carrer Major, 738 P18 Carrer Llarg, 2438 P19 Carrer Llarg, 838 P20 Carrer Llarg, 2838 P21 Carrer de la Palla, 1438 P22 Carrer de la Palla, 738 P23 Carrer de la Palla, 1038 P24 Carrer de la Palla, 438 P25 Carrer de la Palla, 238 P26 Carrer Major, 838 P27 Carrer Major, 1038 P28 Carrer Sant Gil, 238 P29 Carrer Sant Gil, 438 P30 Carrer Major, 138 P31 Carrer Major, 338 P32 Avinguda Aragó, 338 P33 Avinguda Aragó, 638 P34 Avinguda Aragó, 238 P35 Carrer La Sèquia, 238 P36 Carrer La Sèquia, 638 P37 Carrer La Sèquia, 1138 P38 Avinguda Aragó, 3438 P39 Avinguda Aragó, 3438 P40 Carrer del Terrossal, 2238 P41 Carrer del Terrossal, 3038 P42 Carrer del Terrossal, 338 P43 Carrer de la Costa, 7

38 P44 Carrer Pervindre,15

38 P45 Carrer Pervindre, 8

38 P46 Portalada del Cementiri



CVE-DOGC-A-15275018-2015

149

c) Nivell 3. Elements Arqueològics: quedaran protegits els àmbits específics delimitats pel Departament de Cultura. Les llicències d’obres dins d’aquest àmbit hauran de ser objecte d’informe previ pel Servei d’Arqueologia de la Direcció General del Patrimoni Cultural.

Tindran el nivell de protecció integral que els assigna la Llei 9/1993 i el Decret 78/2002, de 5 de març de protecció arqueològic i paleontològic de Catalunya.

Es tindrà en compte allò que estableix l’article 160 d’aquestes Normes.

Es localitzen en el plànol d’ordenació amb un asterisc i una trama de color taronja, són:

— 39. Conjunt Arqueològic Puntes de Millet. BCIL. Número Catàleg Patrimoni Cultural Català: 3565-I (Acord Ple Consell Comarcal 26/05/2009). Número inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya: 40100.

— 40. Conjunt Arqueològic del Mas Cremat

— 41. Conjunt Arqueològic Puig-Ombria del Penjat

— 42. Conjunt Arqueològic Coll del Moro d’Almudèfer

— 43. Conjunt Arqueològic Coll de Canyisser

— 44. Conjunt Arqueològic de la Serra Mitjana

— 45. Conjunt Arqueològic de la Serra de Segonada

— 46. Búnquer de la Guerra Civil Les Planes

— 47. Conjunt Arqueològic Fort de Sòrio. BCIL

— 48. Camí vell de Gandesa

— 49. Barranc d’en Bru

— 50. La Gessera. BCIL.

— 51. Els Corralets

— 52. Serra de Pavà

3 En l’apartat d’intervencions de cadascuna de les fitxes dels elements inclosos al Catàleg, es regulen les següents actuacions:

— conservació integral: intervenció orientada al manteniment de l’element protegit, sense alterar la seva estructura, els valors constructius i morfològics, la seva volumetria i les característiques tipològiques d’ordenació espacial. S’admeten obres de manteniment, consolidació i restauració.

— conservació volumetria i façanes: intervenció orientada a la preservació de l’element protegit, mantenint el seu volum i la composició arquitectònica de les façanes (obertures, materials, acabats, textures i elements singulars).



CVE-DOGC-A-15275018-2015

150

— manteniment: inclou reparacions puntuals de tots aquells elements que estiguin en mal estat o hagin perdut la seva funció i les obres d’estricte manteniment (arrebossats, pintats, neteges de façana,etc).

— consolidació: inclou tasques de substitució o reforç d’elements deteriorats per tal d’assegurar l’estabilitat i seguretat del bé.

— restauració: intervencions que tenen com a objectiu perllongar l’existència del bé, millorant les seves condicions físiques.

Article 163

Pla Especial de Protecció del Patrimoni

1 El Pla especial ha de concretar el grau d’intervenció i tractament específic dels elements catalogats de l’article anterior i que es descriuen al Catàleg de béns a protegir. El PEPP ha de definir exhaustivament els perímetres corresponents a cadascun dels elements catalogats amb el contingut de la protecció específica, total o parcial, per a cada un d’ells, i el seu entorn immediat. Ha de definir un règim particular econòmic fiscal, tendint a estimular i fomentar la conservació, millora i reposició dels elements catalogats. També ha de concretar la incidència de la nova protecció de l’element en relació a l’entorn.

Article 164

Riscos

1 Per tal de garantir la correcta gestió dels riscos que afecten al municipi, caldrà atendre a les obligacions que estableix l’article 48.2.a) de la Llei 4/1997, de 20 de maig, que recomana elaborar els plans INUNCAT i NEUCAT.

2 Les zones de risc són aquelles que per causes naturals poden ocasionar perill per a l’ús i l’activitat que es desenvolupa. Abans de l’autorització de qualsevol activitat s’han de tenir en compte tots els possibles riscos i en cas d’estar afectat serà necessari un estudi detallat que avaluï el grau de perillositat i determini les mesures necessàries en cada cas. Els riscos a tenir en consideració són: la inundabilitat, risc geològic risc d’incendi, risc de neu i risc nuclear.

3 El risc d’inundabilitat ha de tenir en compte els tres períodes d’avingudes de retorn de l’aigua que fixa la Llei sectorial. S’han inclòs com a annex del document diversos estudis concrets de conques de rius que l’Institut Cartogràfic de Catalunya ha realitzat i que seran vinculants. D’altra banda en els plànols d’ordenació només s’ha representat la zona hídrica, tot i que s’ha treballat amb informació relativa a les zones inundables que s’ha tingut present en la redacció del document. Les àrees afectades del nucli urbà i els PAU que consolidaran el creixement al nord del nucli no incrementen la vulnerabilitat d’aquestes àrees potencialment afectades.

Tot i així, en cas que s’observi risc d’inundabilitat no contemplat en aquestes normes serà preceptiu recaptar el corresponent informe de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) previ a qualsevol atorgament de qualsevol llicència d’edificació, així com en el desplegament dels polígons d’actuació urbanística o plans de millora urbana.



CVE-DOGC-A-15275018-2015

151

4 Pel que fa als riscos geològics aquest document inclou els estudis preliminars realitzats per l’Institut Cartogràfic de Catalunya:

a) L’estudi determina propostes d’actuació en els dos àmbits on s’han avaluat amb un grau de perillositat natural Baix – Moderat. Aquestes àrees són:

— Plana al·luvial del riu Algars; estudi hidràulic del riu Algars. Establiment de franges de seguretat i/o mesures de protecció.

— Vessant sud del turó on s’emplaça el cementiri del poble; establiment de franges de seguretat i/o mesures de protecció.

b) De la mateixa manera també es realitza una sèrie de recomanacions de caràcter general per a tot el territori estudiat i amb caràcter específic per a les zones de perillositat molt baixa i/o baixa i les zones amb perillositat baixa-moderada.

c) Tot i així, en cas que s’observi risc de perillositat geològica no contemplat en aquestes normes serà perceptiu l’informe corresponent previ a qualsevol llicència d’edificació.

5 Pel que al risc d’incendi serà necessari tenir present els requeriments normatius referits a les mesures de prevenció d’incendi d’acord amb la legislació sectorial corresponent, i demanar el perceptiu informe de la Direcció General de Prevenció, Extinció d’Incendis i Salvament. En cas que s’observi possible risc d’incendi no contemplat en aquestes normes serà perceptiu l’informe corresponent previ a qualsevol llicència d’edificació.

6 Pel que fa al risc de nevades cal considerar que el municipi de Caseres no està obligat a redactar un pla d’actuació municipal. Cal assenyalar que la via principal que creua el municipi és la carretera N-420. I aquesta té la consideració de via prioritzada per a les actuacions de recuperació de normalitat en cas de nevada i d’aquesta manera assegurar la mobilitat urbana.

7 Pel que fa al risc nuclear, la meitat est del terme municipal resta inclosa a la Zona II (entre 10 i 30 Km) de la central nuclear d’Ascó que és la zona de mesures de llarga duració on les vies d’exposició a la radiació estan associades fonamentalment al material radioactiu dipositat al terra després d’un accident. El nucli de població i els disseminats que queden prop del riu Algars resten fora d’aquest l’àmbit. Les mesures de protecció a la població són indirectes, sense previsió de confinament. Les mesures a aplicar són de llarga durada amb caràcter indirecte i no suposen ni l’avaluació ni el confinament de la població.

8 En cas que els desenvolupaments urbanístics incrementin el risc, caldrà incloure la petició d’informe a la Direcció General de Protecció Civil.



CVE-DOGC-A-15275018-2015

152

TÍTOL IV MEDI AMBIENT

Article 165

Mesures destinades a la protecció dels recursos hidrològics

1 L’ús de les aigües superficials i subterrànies es regula pel Reial Decreto Legislatiu 1/2001 pel qual s’aprova el text refós de la Llei d’Aigües i legislació concordant.

2 És prohibit abocar residus de cap tipus en les lleres o làmines d’aigua naturals o artificials (canals, sèquies, basses,...) i en particular, es prohibeix la neteja de cubes aplicadores de fertilitzants i fitosanitaris.

3 Les activitats i edificacions disseminades en el sòl no urbanitzable, independentment de llurs característiques, han de resoldre el tractament de les d’aigües residuals que s’aboquen mitjançant sistemes que garanteixin, almenys, el compliment dels paràmetres de qualitat establerts a l’autorització d’abocament corresponent. Altrament cal que els nivells màxims s’adaptin als establerts en la Directiva Marc 2000/ 60/ CE, d’aigües:

a) DBO5 →25 ppm

b) Sòlids en suspensió →35 ppm

c) Nitrogen total →15 ppm

En aquest sentit, es considerarà adequada la instal·lació d’un pretractament amb decantadors i desgreixatge amb buidatge anual i un tractament amb biofiltre, drenatge i infiltració.

4 Caldrà així mateix l’obtenció prèvia del permís d’abocament que atorga l’Agència Catalana de l’Aigua, sense el qual l’Ajuntament no pot autoritzar l’obertura, ampliació, modificació o trasllat de cap activitat o edificació.

5 Per tal d’aconseguir que l’explotació dels recursos hidrològics del municipi es dugui a terme, es considera necessari establir les següents condicions que seran aplicables, d’acord amb la legislació d’aigües, en les perforacions de nous pous o millores dels existents que realitzin els particulars:

a) L’aigua que s’extregui, que haurà de comptar amb l’oportuna concessió de l’Administració, haurà d’ésser per a ús exclusiu de l’interessat, estant totalment prohibida la seva venda a tercers.

b) S’haurà de respectar una distància entre perforacions de 100 metres.

c) L’Ajuntament podrà clausurar l’extracció quan es constati que s’incompleixen les anteriors prescripcions.

d) Resta prohibit en tot el terme municipal, la utilització d’adobs i/o insecticides els components dels quals puguin produir la contaminació per nitrats de l’aqüífer.

e) Els pous no legalitzats per l’Administració disposen d’un termini d’un any per fer-ho, en cas de no obtenir la legalització, hauran de cessar en l’explotació.

6 L’Ajuntament podrà controlar les extraccions mitjançant aparells de mesura, els quals hauran d’ésser instal·lats a càrrec dels titulars de les explotacions. L’Ajuntament



CVE-DOGC-A-15275018-2015

153

podrà, en qualsevol moment, col·locar i tenir accés lliure sense cap tipus d’impediment per realitzar les lectures dels aparells.

Article 166

Protecció dels sòls i del relleu

1 Els moviments de terra estan sotmesos a l’obtenció de llicència municipal en tots els casos tal com recull l’article179 del TRLU.

2 En general, no s’autoritzaran les activitats que comportin erosió o alteració irreversible de la textura natural del sòl.

3 En cas de rompuda de terrenys qualificats en el cadastre com a forestal, pastures, matoll, mata baixa, i en general, aquells de naturalesa no agrícola, prèviament, cal obtenir el corresponent permís de rompuda per part de l’administració competent.

4) Els moviments de terres que impliquin explanacions mitjançant desmantellament de marges, no podran superar un pendent final resultant del 15%.

5) Els moviments de terres per fer terrasses no podran originar ribes, desmunts o terraplens superiors a 3 metres d’alçada i pendents superiors a 1H:1V. Tret dels moviments de terra amb finalitat agrícola, caldrà plantar i hidrosembrar la superfície que separa les terrasses resultants, tret que s’estabilitzin amb pedra seca o escullera.

Article 167

Altres condicions relatives a la protecció del medi físic

1 A les àrees del sòl no urbanitzable els serà aplicables les determinacions establertes en la legislació sectorial relatives a la contaminació lumínica i acústica d’acord amb les categories que s’estableixen en el quadre adjunt.

2 Pel que fa a les àrees establertes en la Llei d’ordenació ambiental de l’enllumenat per la protecció del medi nocturn, 6/2001 de 31 de maig s’estableix el sòl no urbanitzable com zona on sols s’admet una brillantor reduïda (zona E2).

3 Pel que fa a les àrees establertes en la Llei de protecció contra la contaminació acústica16/2002 de 28 de juny, en els sòls no urbanitzables del municipi s’estableix com a zona de sensibilitat acústica alta (zona A).

Article 168

Mesures per a l’estalvi energètic

1 En el desplegament del present Pla es potenciarà l’aplicació de mesures de tot tipus encaminades a aconseguir alts nivells d’estalvi energètic.

2 En el projecte i execució de les noves urbanitzacions, tant en sòl urbà consolidat com en no consolidat, es procurarà emprar solucions que permetin que els consums d’energia siguin els mínims en relació a uns nivells de funcionament adient. Així, per exemple, en l’enllumenat públic s’empraran reductors de potència, làmpades de sodi, leds, etc., i caldrà aportar estudi d’estalvi energètic justificatiu. Similars criteris s’aplicaran a la resta de serveis.

3 La necessitat d’adaptació del món de la construcció als nous requeriments energètics i mediambientals de la societat actual només és possible des d’un



CVE-DOGC-A-15275018-2015

154

plantejament global del procés edificatori, que cal iniciar des del nivell d’ordenació de l’edificació per tal d’aconseguir una “Arquitectura Sostenible”. A tal efecte, els criteris a tenir en compte, també en relació amb les edificacions en sòl no urbanitzable són:

a) Adaptar l’edifici al seu entorn.

b) Procurar, als nous habitatges, dotar-los sempre de ventilació creuada.

c) Utilitzar sistemes passius de control ambiental.

d) Utilitzar energies renovables i cercar l’eficiència energètica.

e) Disminuir l’impacte ambiental de la construcció.

f) Tractament dels residus de la construcció.

4 L’Ajuntament podrà desenvolupar aquests criteris mitjançant una Ordenança específica de Protecció de medi ambient.



CVE-DOGC-A-15275018-2015

155

ANNEX

Acrònims

ACA Agència Catalana de l’Aigua

CTE Codi Tècnic de l’Edificació

D Habitatge dotacional públic

E Sistema d’equipaments

EPA Espai de protecció arqueològica

H Sistema hidrogràfic

ICC Institut Cartogràfic de Catalunya

NE No edificable

PAU Polígon d’actuació urbanística

PEIN Pla d’espais d’interès natural

PEU Pla especial urbanístic

PMU Pla de millora urbana

POUM Pla d’ordenació urbanística municipal

PTP de les Terres de l’Ebre Pla territorial parcial de les Terres de l’Ebre

RLU Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s’aprova el reglament de la Llei d’urbanisme

S Sistema de protecció

SU Sòl urbà

SUC Sòl urbà consolidat

SNC Sòl urbà no consolidat

SNU Sòl no urbanitzable

T Sistema de serveis tècnics i ambientals

TRLU Text refós de la Llei d’urbanisme, aprovat pel Decret legislatiu 1/2010, de 3 d’agost , modificat per la llei 3/2012, de 22 de febrer

RPLU Decret 64/2014, de 13 de maig, pel qual s’aprova el Reglament sobre protecció de la legalitat urbanística.

V Sistema d’espais lliures (zona verda)

X Sistema viari (xarxa viària)



CVE-DOGC-A-15275018-2015

DISPOSICIONS - Prodret · 2015. 10. 7. · ambiental preceptiu previst a l’article 115 del...

Documents

Transcript of DISPOSICIONS - Prodret · 2015. 10. 7. · ambiental preceptiu previst a l’article 115 del...