DISLEXIA

Pautes:

En la situació de l’aula es poden donar els següents suggeriments específics:

1. fer saber al nen que s’interessa per ell i que desitja ajudar-li. Ell se sent

insegur i preocupat per les reaccions del professor.

2. Establir criteris per al seu treball en termes concrets que ell pugui

entendre, sabent que realitzar un treball sense errors pot quedar fora de

les seves possibilitats. Avaluar els seus progressos en comparació d’ell

mateix, amb el seu nivell inicial, no amb el dels altres en les seves àrees

deficitàries. Ajudar-li en els treballs en les àrees que necessita millorar.

3. Donar-li atenció individualitzada sempre que sigui possible. Fer-li saber

que pot preguntar el que no comprengui.

4. Assegurar-se que entén les tasques, doncs sovint no les comprendrà.

Dividir les lliçons en parts i comprovar, pas a pas, que les comprèn.

Poden comprendre molt bé les instruccions verbals.

5. La informació nova, ha de repetir-se més d’una vegada, a causa del seu

problema de distracció, memòria a curt termini i de vegades escassa

capacitat d’atenció.

6. Poden requerir més pràctica que un estudiant normal per a dominar una

nova tècnica.

7. Necessiten ajuda per a relacionar els conceptes nous amb l’experiència

prèvia.

8. Donar-li temps per a organitzar els seus pensaments, per a acabar el

seu treball. Sense imposicions horàries estan menys nerviosos i en

millors condicions per a mostrar-li coneixements; especialment per a

copiar de la pissarra i prendre apunts.

9. Algú pot ajudar-los llegint el material d’estudi especialment els exàmens.

Molts dislèxics compensen els primers cursos per l’esforç d’uns pares

pacients i comprensius en llegir-los i repassar-los les lliçons oralment. Si

llegeix per a obtenir informació o per a practicar, ha de fer-ho en llibres

que estiguin al nivell de la seva aptitud lectora a cada moment. Té una

dificultat tan real com un nen cec, del que no s’espera que obtingui

informació d’un text escrit normal. Alguns nens poden llegir un passatge

correctament en veu alta, i encara així no comprendre el significat del

text.

10.Evitar la correcció sistemàtica de tots els errors en la seva escriptura.

Fer-li notar aquells sobre els quals s’està treballant a cada moment.

11.Si és possible fer-li exàmens orals, evitant les dificultats que li suposen

la seva lectura , escriptura i capacitat organitzativa deficitàries.

12.Tenir en compte que li durà més temps fer les tasques per a casa que

als altres alumnes de la classe. Es cansa més que els altres. Procurar-li

un treball més lleuger i més breu intentant no augmentar la seva

frustració i rebuig.

13.Es fonamental fer observacions positives sobre el seu treball, sense

deixar d’assenyar-li allò que necessita millorar i està més al seu abast.

Cal elogiar-los i encoratjar-los sempre que sigui possible.

14.Es fonamental ésser conscient de la necessitat que té que es

desenvolupi la seva autoestima. Cal donar-los oportunitats que facin

aportacions a classe. Evitar comparar-los amb altres alumnes en termes

negatius. No fer-li llegir en veu alta en públic contra la seva voluntat. És

una bona mesura trobar alguna cosa que el nen sigui especialment bo i

desenvolupar la seva autoestima mitjançant l’estímul i èxit.

15.Cal considerar la possibilitat d’avaluar-li respecte als seus propis

esforços i assoliments, en comptes d’avaluar-lo respecte dels altres

alumnes de la classe. Son els mateixos principis que regeixen les

adaptacions curriculars). El sentiment d’obtenir èxit duu al l’èxit. El fracàs

condueix al fracàs.

16.Permetre-li aprendre de la manera que li sigui possible amb els

instruments alternatius de la lectura i escriptura que estiguin a l’abast

(calculadora, magnetòfons, taules de dades,...).

Pautes per a l’aula

És imprescindible que rebi tractament específic i que es tengui en compte el

seu trastorn dins la seva aula.

L’atenció escolar s’ha de basar primordialment en la comprensió del

trastorn. És important per evitar afegir problemes de frustració i pèrdua

d’autoestima.

Comprovar que el material que se li ofereix per llegir és apropiat pel seu

nivell lector.

S’ha de valorar els seus treballs pel seu contingut, no pels errors

d’escriptura.

Sempre que sigui possible s’han de realitzar les avaluacions oralment i no

davant dels altres fillets.

Li hem de donar més temps que als altres per acabar les feines.

És convenient l’ús de calculadora, de gravacions, de mitjans informàtics i de

corrector ortogràfic.

Se li han de posar menys deures de lectura i escriptura.

Sempre que sigui possible, evitar que hagi de copiar texts llargs de la

pissarra, donant-li una fotocòpia.

En una prova escrita no se li han de tenir en compte tots els errors

ortogràfics.

Ha d’aprendre a agafar apunts mitjançant notes breus, que sintetitzin el

contingut d’una explicació.

No fer-li repetir un treball escrit pel fet de que li hagi sortit malament.

Degut a l’esforç que li suposa la lectura tenir en compte que és fàcil que es

distregui.

Considerar que escoltar i escriure a la vegada li pot resultar molt difícil.

Altres consideracions per a casa i l’escola

No tenen noció real del temps: necessiten tenir un rellotge davant i

marcar-lis un temps determinat per a cada tasca a realitzar.

Lateralitat: si tenen dificultat en qualque activitat o a educació física,

tocar-lis la part dreta o esquerra.

Treballs en grup: que la seva aportació pugui presentar-se amb

esquemes o imatges.

Atenció oscil·lant: estan moltes hores en un ambient hostil de

desconnexions. Poden oferir-lis tasques per “descarregar” la tensió o

ansietat, com esborrar la pissarra, recollir exercicis, col·locar llibres,

buidar papereres, mostrar la feina a la tutora a la seva taula, etc.

Per posar deures pensar si tindria professora o logopeda per no donar

activitats repetitives.

Amb discalcúlia: poden emprar taules i calculadora.

Hauria de tenir alguna àrea que pugui destacar i fomentar-la a l’escola i

a extraescolars.

Amb disgrafia: no fan el moviment de braó , se’ls ha d’ensenyar a

exercitar-lo i no a fer cal·ligrafia. En molts casos els va millor emprar la

lletra d’impremta, deslligada ja que és més entenedora.

Donar la data dels exàmens amb temps per a poder preparar-ho.

Llegir o no llegir en veu alta segons el que li vengui de gust. Donar-li la

lectura dos dies abans per a que la pugui preparar.

Els deures de casa si ja són de tercer cicle i tenen els hàbits adquirits:

en podrien fer si els poden fer sí mateixos (baixa l’autoestima sí sempre

necessiten l’ajuda dels pares per fer-los).

Poden arribar a gaudir de la lectura d’un llibre, però cal escollir-lo molt bé

(tipus de lletra, tema, moment, poden ser cómics, revistes, diaris...).

Preparació d’un examen: mapes mentals, visuals, poder gravar la lliçó i

escoltar-la,...

Utilització de colors.

Entregar escrites les preguntes i no copiar-les.

Es considera que tot professional de l’ensenyament hauria de tenir uns certs

coneixements sobre la dislèxia i tenir en compte aquestes orientacions en la

mesura del possible. S’evitarien mols problemes en les aules.

El paper dels pares en el tractament de la dislèxia. En el sistema educatiu

actual es dona per descomptat que la responsabilitat de l’ensenyament recau

sobre el professor més que sobre els pares. En els cas del nens dislèxics, sol

recaure sobre l’especialista(psicòleg, pedagog, logopeda, professor de suport).

Aquesta èmfasi en la labor dels professor no és adequat ja que els pares poden

ser i de fet són en ocasions per pròpia iniciativa, una font d’ajuda important per

als seus fills. El paper més important que han de complir els pares dels nens

dislèxics potser sigui el de suport emocional i social. El nen ha de saber que els

seus pares comprenen la naturalesa dels seus problemes d’aprenentatge. Això

requerirà freqüentment haver de donar al nen algun tipus d’explicació sobre les

seves dificultats dislèxiques. El missatge important que cal comunicar és que

tots els implicats saben que el nen no és estúpid i que potser ha hagut

d’esforçar-se molt més en el seu treball per a arribar al seu nivell actual de

lectura i escriptura.

També és important comunicar-li que se li seguirà estimant, encara que no

pugui anar especialment bé en el col·legi. Cal evitar que l’ansietat dels pares

augmenti els problemes del nen, augmentant la seva ansietat i preocupació

generant dificultats emocionals secundàries.

Els pares (i tots els que es relacionen amb el nen) han de deixar-li molt clar que

pot tenir èxit, ja que si el nen “sap” que no pot tenir èxit, perquè així l’hi fan

sentir les persones important del seu entorn, el nen té por a intentar-ho i com

en la profecia que s’auto-compleix, fa per fracassar, sense tot just adonar-se.

Això complica la tasca de l’especialista.

L’èxit pot implicar una considerable quantitat de treball, però se li fa veure que

es comprèn el seu problema i ell va a rebre una ajuda específica a fi que pugui

superar-lo.

Irònicament, són de vegades els pares que han tingut dificultats similars i que

han sofert molt en l’escola els quals tendeixen a exercir una pressió major,

aconseguint una fi diametralment oposada al pretès, Convé que admetin la

seva preocupació i compartir amb el nen els problemes que van tenir. Això li fa

sentir-se més normal. Es totalment inadequat i inútil comparar en sentit

desfavorable al nen dislèxic amb un nen sense problemes. Això succeeix

especialment si el nen que va bé a l’escola és el més petit que el germà que té

el problema. Convé recordar que ambdós són distints i que el dislèxic té les

seves qualitats.

Es important desenvolupar l’autoestima a tots els nivells. Pot fer-se dispensant

al nen consideració positiva incondicional, especialment quan se sent decaigut

o fracassat. Es fonamental avaluar-lo amb el seu propi nivell, esforç i

rendiment. La dificultat és no passar a la sobreprotecció, al “tot val”. Però la

guia es tenir clara l’escala de valors en la qual es desembolica el nen, la

situació de partida, l’esforç realitzat.

Altra cosa a tenir en compte són les dificultats pràctiques associades amb la

dislèxia: confusions amb les hores del dia, equivocacions respecte del lloc on

es col3loquen les coses, tendència al desordre, distracció, en ocasions,

dificultat en el compliment de les instruccions (sinó se li donen molt clares i

concretes i s’asseguren que les hagi comprès). Tot això exigeix una bona dosi

de paciència, però és tan important com comprendre les dificultats mateixes de

l’aprenentatge del llenguatge escrit.

Els pares poden tenir en ocasions un paper directe d’ensenyants. Això depèn

en bona mesura del tipus de relació que hagi entre pares i fills. De vegades es

completament impossible i fins i tot desaconsellable que els pares ajudin als

seus fills, la situació es torna en ocasions tan carregada d’ansietat que els

pares o el nen perden la calma, s’empipen i les condicions d’un aprenentatge

amb èxit i de reforç positiu sistemàtic, es tornen inassolibles.

DISPRAXIA

Pautes

El treball de reeducació és específicame4nt psicomotor, amb la finalitat de

reorganitzar l’esquema corporal i millorar l’ús de l’espai.

Dins de l’àmbit escolar es pot utilitzar material de recuperació per a l’apràxia.

DISORTOGRAFIA

Pautes

Per a ensenyar l’ortografia, el mestre haurà de tenir en compte:

Que l’aprenentatge ortogràfic és un procés que requereix una direcció hàbil i

experta, perquè els alumnes aprenen amb diferent ritme i de manera

diferent, els mètodes han d’adaptar-se a la varietat.

Que ha d’ajudar a cada nen a descobrir mètodes que facilitin la fixació i

evocació de la forma correcta d’escriure les paraules.

Que la correcció ha d’adaptar-se a les necessitats de cada nen i a les

característiques de les faltes.

Que per a assegurar la retenció són necessaris els períodes de pràctica i

exercitació.

Els principals objectius de l’ensenyament de l’ortografia són:

Facilitar al nen l’aprenentatge de l’escriptura correcta d’una paraula de valor

i utilitat social.

Proporcionar mètodes i tècniques per a l’estudi de noves paraules.

Habituar al nen a l’ús del diccionari.

Desenvolupar una consciència ortogràfica, és a dir, el desig d’escriure

correctament i hàbit de revisar les seves produccions escrites.

Ampliar i enriquir el seu vocabulari gràfic.

DISGRAFIA

Pautes

El tractament de la disgrafia abasta una amplia gamma d’activitats que podran

ser creades pel docent al tenir el registre d’errors que comet el nen. Es

recomana dur un quadernet o carpeta a part de la del treball en aula, per a

facilitar la inclusió de nous exercicis i la correcció minuciosa.

El tractament té per objectiu recuperar la coordinació global i manual i

l’adquisició de l’esquema corporal; rehabilitar la percepció i atenció gràfica;

estimular la coordinació visomotriu, millorant el procés oculo-motor; educar i

corregir l’execució dels moviments bàsics que intervenen en l’escriptura

(rectilinis, ondulats) així com tenir en compte conceptes tal com: pressió, frenat,

fluïdesa, etc., millorar l’execució de cadascuna de les gestalten que intervenen

en l’escriptura, és a dir, de cadascuna de les lletres; millorar la fluïdesa

escriptora; corregir la postura del cos, dits, la mà i el braç, i cuidar la posició del

paper.

El tractament de la disgrafia abasta les diferents àrees:

1.- psicomotricitat global - psicomotricitat fina: La exercitació psicomotora

implica ensenyar al nen quines son les posicions adequades.

a) Asseure’s bé, donant suport l’esquena en el respatller de la cadira

b) No acostar molt el cap a la fulla

c) Acostar la cadira a la taula

d) Col·locar el respatller de la cadira paral·lel a la taula

e) No moure el paper contínuament, perquè les ratlles sortiran tortes.

f) No posar els dits molt separats de la punta del llapis, si no aquest balla i

el nen no controla l’escriptura.

g) Si s’acosta molt el dits a la punta del llapis, no es veu el que s’escriu i els

dits es fatiguen

h) Col·locar els dits sobre el llapis a una distancia aproximada de 2 a 3 cm

de la fulla

i) Si el nen escriu amb la mà dreta, pot inclinar lleugerament el paper cap a

l’esquerra.

j) Si el nen escriu amb la mà esquerra, pot inclinar el paper lleugerament

capa a la dreta.

2.- percepció: les dificultats perceptives (espacials, temporals, visoperceptives,

atencionals, etc.) son causants de molts d’errors d’escriptura (fluïdesa,

inclinació, orientació, etc.) s’haurà de treballar l’orientació rítmic temporal,

atenció, confusió figura-fons, reproducció de models visuals.

3.- Visomotricitat: La coordinació visomotriu és fonamental per a assolir una

escriptura satisfactòria. L’objectiu de la rehabilitació visomotriu és millorar els

processos oculomotrius que facilitaran l’acte d’escriptura. Per a la recuperació

visomotriu es poden realitzar les següents activitats: perforat amb punxó,

retallat amb tisores, esquinçat amb els dits, enfilat, modelat amb plastilina i

emplenat o acolorit de model.

4.- Grafomotricitat: La reeducació grafomotora té per finalitat educar i corregir

l’execució dels moviments bàsics que intervenen en l’escriptura, els exercicis

de reeducació consisteixen en estimular els moviments bàsics de les lletres

(rectilinis, ondulats), així com tenir en compte conceptes tals com: pressió,

frenat, fluïdesa, etc. Els exercicis poden ser: moviments rectilinis, moviments de

bucles i ones, moviments curvilinis de tipus circular, greques sobre paper

pautat, completar simetria en paper pautat i repassar dibuixos fets amb punts.

5.- Grafoescriptura: Aquest punt de la reeducació pretén millorar l’execució de

cadascuna de les gestalten que intervenen en l’escriptura, és a dir de les lletres

de l’alfabet. L’exercitació consisteix en la cal·ligrafia.

6.- perfeccionament escriptor: La exercitació consisteix en millorar la fluïdesa

escriptora, corregint els errors. Les activitats que es poden realitzar son: unió

de lletres i paraules, inclinació de lletres i ratlles, treballar amb quadricules

desprès realitzar qualsevol exercici de rehabilitació psicomotora. S’ha de

disposar de 10 minuts per a relaxació.

Relaxació

Tocar els rovells dels dits amb el dit polze. Primer es fa a poc a poc i

desprès a major velocitat. També es pot fer amb els ulls tancats.

Ajuntar els dits d’ambdues mans, polze amb polze, índex amb índex. Primer

a poc a poc i després a major velocitat. També es pot fer amb els ulls

tancats. Estrènyer els punys amb força, mantenir-los atapeïts, contant fins a

deu i després obrir-los.

DISCALCÚLIES

Pautes

En aquest cas, el tractament és individual i, en un primer moment, el nen haurà

de realitzar activitats al costat d’un mestre de suport o bé amb la família (previ

entrenament escolar). Després d’un període de treball conjunt, s’impulsarà al

nen a la pràctica.

Tots els exercicis de rehabilitació matemàtica han de presentar un atractiu

interès perquè el nen es predisposi al raonament, en primer terme per agrat o

per curiositat, i desprès, procedir al raonament matemàtic.

En absència de trastorns orgànics greus, cal procedir a la reeducació, amb

l’ocupació progressiva d’objectes que es posen en relació amb un símbol

numèric, per a instaurar en l’individu la noció de quantitat i l’exactitud del

raonament.

L’adquisició de destresa en l’ocupació de relacions quantitatives és la meta de

l’ensenyament a nens discalculics. De vegades és necessari començar per un

nivell bàsic no verbal, on s’ensenyen els principis de quantitat, ordre, grandària,

espai i distancia, amb l’ocupació de material concret.

Els processos de raonament, que des del principi es requereixen per a obtenir

un pensament quantitatiu, es basen en la percepció visual, per blocs, taules de

clavilles.

A més, cal ensenyar al nen el llenguatge de l’aritmètica: significat dels signes,

disposició dels nombres, seqüència de passos en el càlcul i solució de

problemes.

PAUTES PELS APRENENTATGES INSTRUMENTALS BÀSICS

- Es preferible emprar activitats que produeixen un resultat palpable.

- Cal emprar l’activitat motora per construir simbolitzacions.

- Es convenient treballar amb continguts globalitzats.

- Cal estimular la curiositat.

Lectura

- Es convenient treballar la lectoescriptura introduint-la de forma molt

gradada, tant si es treballa amb un mètode sintètic com global.. Emperò abans

d’introduir-la s’han de fer unes passes prèvies com treballar la capacitat

d’atenció, l’orientació espacial, la direccionalitat, el control de la mobilitat ocular

en el seguiment de la linea, la discriminació i la memòria visual i la

discriminació i la memòria auditiva.

Escriptura

No convé introduir la lletra cursiva sinó emprar la lletra de pal per la

menor dificultat que presenta

Si hi ha problemes motors convé emprar pissarres magnètiques amb

lletres mòbils.

Càlcul i raonament matemàtic

Cal establir nocions prèvies a l’introducció del concepte de nombre.

S’han de treballar les nocions d’equivalència , correspondència i

conservació. Per treballar-les es poden emprar els següents exercicis;

ordenar seqüències per una dimensió: mida, longitud, pes , color. Per

exemple ordenar cubs de diferents mides o cordons de diferents llargs.

Fer exercicis amb líquids transvasant la mateixa quantitat de líquid amb

pots de diferents mides i amplàries...

Convé prioritzar el raonament lògic per damunt de l’aprenentatge de

mecanismes i fer desconfiar al fillet de les aparences.

Coneixements

Disminuir la complexitat i la precisió dels treballs

Incidir en habilitats manipulatives pràctiques.

Evitar els coneixements poc útils i introduir-ne de complementaris, com

per exemple resolució de gestions simples, coneixement de les

monedes, l’ús del temps lliure, salut i higiene, alimentació serveis,

seguretat vial...

A tercer cicle convé introduir l’educació sexual, amb la premissa que els

infants puguin gaudir de la seva pròpia sexualitat i a l’aprenentatge

social de les pautes de comportament socialment acceptades.

PAUTES PER APRENDRE A LLEGIR.

A educació infantil:

Les pautes per fillets de 3-6 anys perquè sense un bon llenguatge es

difícil una bona lectura.

Ajudar-se de claus que facilitin l’establiment de qualque vincle entre les

lletres i els sons, Per exemple D es la lletra que té una panxa grossa, la

M son dues muntanyes.

Involucrar totes les modalitats sensorials que sigui possible en la

ensenyança de les grafies. (visual, auditiva, tàctil , kinestésica...)

Tenir un racó de llenguatge amb els següents exercicis:

- exercicis de respiració (veure Annex nº1).

- pràxies bucofonatòries (veure Annex nº2).

- Fer exercicis de percepció auditiva, etiquetar sons com iguals o

diferents (veure Annex nº3)

- Jocs d’expressió verbal (veure Annex nº4)

- agrupar dibuixos segons el seu nom tengui un fonema al davant,

enmig o al darrera: foc, fum / cafè sofà...

- Classificar dibuixos que tinguin el mateix fonema inicial o final.

- Treball amb rimes, identificació de frases i paraules.

- Exercicis de coordinació ull-mà.

- Exercicis d’orientació espacial.

- Exercicis de discriminar figura-fons.

A Educació Primària 

Primer cicle :

Fer exercicis de substituir fonemes inicial , intermitjos, i finals : all, ull /

casa, capa/ pala, pela/…

Discriminar el so de fonemes iguals, que apareixien en una paraula a

través de dibuixos i ordenar segons el lloc. Per exemple ; cercar a

1: nas, cap, sal

2: safata. Corbata

Llegir frases picant de mans.

Dibuixar lletres i paraules d’un cop de veu a la esquena de un company.

Fer lletres amb diferents materials; plastilina, arena.

Que la mestra sigui la primera en llegir un text en veu alta (per fer

modelat i facilitar la lectura en fillets amb dificultats).

A música dedica un temps de la sessió a fer imitacions de ritmes, repetir

amb la ma, amb el peu.

Dir una frase i contar les paraules que té.

Fer frases amb un determinat nombre de paraules

Fer exercicis d’orientació espacial.

Segons i tercer cicle:

Fer exercicis amb el procediment Cloe; presentació d’un text en el que

s’han ometent paraules de forma intencional (normalment cada 6 ), i els

fillets han d’emplenar els buits.

Ordenar frases amb les paraules desordenades

Fer jocs de lectura un dia a la setmana perquè inclòs els fillets en

dificultats vegin la lectura com a lúdica,

- Repartir descripcions i fotos d’animal, o altres temàtiques (objectes de

casa, paisatges,...) per tota la classe, cada fillet té un foto i un text que

no es corresponen , el joc consisteix en que el fillets es moguin

lliurament fins que trobin la foto que correspon a la seva descripció.

Inventar rimes o rodolins amb el nom de cada fillet; Gemma aguanta

l’espelma..

Cantar cançons aplaudint el ritme de les paraules.

jugar a paraules encadenades, Planta, talo, loca...

De l’havana a vingut un vaixell carregat de patates i el pròxim a de

seguir amb paraules que comencen per pe, pi, po, pu...

Cercar diferencies entre dibuixos molt similars

Aprendre cada setmana una endevinalla o fer-la entre tots a l’aula.

Annex 1

EXERCICIS DE RESPIRACIÓ.

1. Objectiu: Prendre consciència i vivenciar personalment el propi nas.

Contingut: Jocs sensòriomotrius.

Activitat: On tenim el nas? Es fa una exploració del nas: és llarg, punxegut,

té dos forats... Tenim pesigolles?

- Donem petits tocs al nas mentre cantam: plim, plim, plim....

- Tapam un forat i desprès l’altre mentre cantam: quac, quac, quac...

2. Objectiu: Vivenciar la funció respiratòria del nas.

Contingut: Jocs respiratoris.

Activitat: Perquè serveix el nas? Per respirar: fer entrar i sortir aire en el

nostre cos.

- Inspirem amb la boca tancada i expirem, molt a poc a poc, damunt

d’un mirall.

- Escriure davant del mirall entelat.

3. Objectiu: Experimentar la respiració abdominal.

Contingut: Respirar inflant l’abdomen d’aire.

Activitat: Estirats panxa en l’aire amb una mà damunt sa panxa: inflarem

com un globus que s’explota.

4. Objectiu: Descobrir la possibilitat de la bufada i la seva intensitat.

Contingut: Bufada.

Activitat:

- Guerra de bufades: hem de fer moure els cabells dels companys

- Bufar davant les mans.

5. Objectiu: Descobrir les postures dels llavis en la bufada.

Contingut: Bufada, a dalt i a baix.

Activitat: Bufar traient l’aire pel llavi de sota i de dalt.

- On es nota l’aire? Al nas, al coll...

6. Objectiu: Descobrir la instrumentalització de la bufada.

Contingut: Tocar la flauta, moure objectes...

Activitat: Feim sonar els xiulets.

7. Objectiu: Descobrir la força de la bufada.

Contingut: Bufar papers sobre la taula.

Activitat: Fer volar petits trossos de paper per damunt la taula.

8. Objectiu: Avaluar la maduració de la bufada.

Contingut: Inflar globus.

Activitat: Inflar globus que es llençaran a l’aire.

Annex 2

PRAXIES BUCOFONATORIES

Mobilitat lingual

1. Objectiu: Potenciar la mobilitat lingual.

Contingut: Amplitud d’extensió de la llengua.

Activitat: Us heu fixat que a sa nostra cara hi ha una caseta? Sí, si aquí,

aquí està sa caseta: la boca! I en aquesta caseta hi ha una senyora molt

important que és la llengua. I sabeu que li passa a la senyora, que està

cansada i avorrida d’estar sola i a les fosques, per això vol sortir a donar un

passeig amb ses seves altres amigues. Li ho deixem fer? Sí? Doncs bé traurem

la llengua el màxim que poguem, i cadascú, amb els moviment de la seva

senyora saludarà a les altres.

2. Objectiu: Controlar la mobilitat lingual.

Contingut: Contenció de l’extensió lingual.

Activitat: Avui fa molt fred i la senyora llengua només pot treure una mica es

cap per la finestreta de casa seva, perquè té por de refredar-se. Treu el cap

entre els llavis i va a saludar a les seves amigues.

3. Objectiu: Potenciar els moviments linguals rítmics.

Contingut: Moviments d’extensió i recollida de la llengua.

Activitat: Quin dia tan bo que fa avui! La senyora llengua ha decidit anar al

parc a saltar a la corda. Allà es troba amb molts fiets i fietes i es posa molt

contenta. Així que entra i surt sense obrir els llavis.

4. Objectiu: Potenciar els moviments laterals.

Contingut: Moviments laterals de la llengua.

Activitat: La senyora llengua ha decidit escombrar el seu balcó. Estava molt

ple de pols i noltros l’hem d’ajudar a fer-ho net, així que garna cap a un costat i

després cap a l’altre.

5. Objectiu: Afavorir l’equilibri lingual.

Contingut: Equilibri lingual amb suport superior, inferior i sense ajut.

Activitat:

- La senyora llengua va al circ a aprendre i a practicar equilibris. Obrim

la boca i surt lentament, s’estira, s’està quieta i torna a poc a poc al

lloc.

- I ara vol tocar el nas.

- I ara vol tocar la barbeta.

6. Objectiu: Potenciar la tonicitat lingual.

Contingut: Col·locació correcte de la llengua.

Activitat: Deixarem que la llengua se’n vagi a dormir després de tanta

feina... L’hem de col·locar al paladar, la punta tocant les dents...

7. Objectiu: Potenciar el control tònic i la força lingual, i vivenciar la sensibilitat

lingual.

Contingut: Moviments linguals semicirculars i desplaçaments de contacte.

Activitat: La senyora llengua aquesta vegada ha volgut sortir a:

- Passejar i visitar les dents i els queixals

- Netejar el paladar.

8. Objectiu: Associar la força amb la mobilitat lingual.

Contingut: Moviments interns i desplaçaments laterals.

Activitat: menjarem caramel·los.

Mobilitat labial

9. Objectiu: Potenciar la implosió labial.

Contingut: Implosions dels llavis.

Activitat:

- Intemtem que aquests dit no passi entre els llavis.

- Qui sap fer petons.

- Botons.

10.Objectiu: Potenciar la mobilitat labial.

Contingut: Plegament i extensió dels llavis.

Activitat:

- Imitació dels morros dels porquets.

- Estarem seriosos i somriurem després.

11.Objectiu: Potenciar la relaxació labial.

Contingut: Massatges labials.

Activitat: Massatges labials.

Annex 3

PERCEPCIÓ AUDITIVA

1. Objectiu: Aprendre a sentir sorolls provocats.

Contingut: Vivència i percepció del so.

Activitat: Jugarem al joc del soroll. Primer hem d’estar en silenci, molt atents

per observar i escoltar què sentim. I ara farem renou:

- Feim caure un llapis sobre la taula

- Donam petits cops amb sa tapadora…

2. Objectiu: Descobrir les possibilitats sonores de les mans.

Contingut: Execució de sons amb les mans.

Activitat: Quins sorolls podem fer a les mans?

- Palmellades

- Cops

- Picar

- Petar els dits

3. Objectiu: Descobrir les possibilitats sonores de les mans.

Contingut: Execució de sons amb les mans.

Activitat: Quins sorolls podem fer a les mans?

- Palmellades

- Cops

- Picar

- Petar els dits

4. Objectiu: Descobrir les possibilitats sonores dels peus.

Contingut: Execució de sons amb els peus.

Activitat: Quins sorolls podem fer amb els peus?

- Caminar

- Saltar

- Córrer

- Picar amb el talò i les puntes

5. Objectiu: Executar onomatopeies.

Contingut: Reproducció dels sons escoltats.

Activitat: Jugarem al joc a imitar el so dels avions, dels vaixells, del tren...

6. Objectiu: Consolidar l’execució d’onomatopeies.

Contingut: Imitació de sons.

Activitat: El conte de les campanes. Vet aquí, que un dia de festa, en un

poble molt petit, es van posar a tocar totes les campanes alhora.

- Les grans campanes de la torre feien: dong, dong (ens movem amb

les mans a la cintura, cap a un costat i cap a l’altre)...

- Les petites campanetes no volien quedar enrere i també van

començar a sonar: tilín, tilín (obrim i tanquem les mans amb els dits

estirats)...

- I la torre de l’ajuntament quan les va sentir, també es va posar a

sonar: ding-dang- dong, ding-dang- dong (fem flexions amb el cap

envant)...

- I tots els rellotges de les cases en veure la festa que es feia, van

començar a marcar les hores: tic-tac, tic-tac (fem anar el cap d’un

costat a l’altre)...

Annex 4

JOCS D’EXPRESSIÓ.

1. Objectiu: Nomenar per associació.

Contingut: Nominació d’imatges.

Activitat: Jugarem amb els dòmino dels animals.

2. Objectiu: Nomenar per discriminació auditiva.

Contingut: Nomenar onomatopeies.

Activitat: qui sap com...?

- Piula el pollet

- Brama l’ase

- Renilla el cavall

- Canta el gall

- Braola el bou

- Refila l’ocellet

3. Objectiu: Estimular l’enumeració espontània.

Contingut: Jocs espontanis.

Activitat: Què hi ha dins de la caixa?