Discurso sobre fronteras · Discurso sobre fronteras - - fronteras del discurso: estudios del...

16
Discurso sobre fronteras - - fronteras del discurso: estudios del ambito ibérico e iberoamericano editada por Alfons Gregori (coord.) & Barbara Stawicka-Pirecka, Magda Potok, Aman Rosales y Judyta Wachowska Oficyna Wydawnicza LEKSEM Lask 2009

Transcript of Discurso sobre fronteras · Discurso sobre fronteras - - fronteras del discurso: estudios del...

Page 1: Discurso sobre fronteras · Discurso sobre fronteras - - fronteras del discurso: estudios del ambito ibérico e iberoamericano editada por Alfons Gregori (coord.) & Barbara Stawicka-Pirecka,

Scanned by CamScanner

Discurso sobre fronteras -- fronteras del discurso: estudios del ambito ibérico

e iberoamericano

editada por

Alfons Gregori (coord.)

&

Barbara Stawicka-Pirecka, Magda Potok,

Aman Rosales y Judyta Wachowska

Oficyna Wydawnicza LEKSEM Lask 2009

Page 2: Discurso sobre fronteras · Discurso sobre fronteras - - fronteras del discurso: estudios del ambito ibérico e iberoamericano editada por Alfons Gregori (coord.) & Barbara Stawicka-Pirecka,

Scanned by CamScanner

Recenzent tomu prof. dr hab. Adam Elbanowc,ki

© 2009 by Alfons Gregori, Barbara Stawícka- Pirccka Maod,. J , ' ,) a 'otok Aman Rosales, Judyta Wachowska & Auth(Jrc, '

Publikacja sfinansowana ze srodków: Uniwersytetu im. Adama Mickiewicza & Instytutu Ramona J.lulla

llll institut ramon llull

Llengua i cultura catalanes

ISBN 978-83-60178-70-6

Fotografia na oldadce Serie: Venezuela Cotidiana, El Hatillo Estada Anzoategui- Venezuela 2001

©Aaron Sosa- www.aaronsosa.com.ar

Projekt ukladu typograficznego, dtp i projekt okladki Kamil Sobczak

Oficyna Wydawnicza LEKSEM Pruszków k/Lasku, ui. D~bowa 14

98-160 S~dziejowice; tel. (fax) 0-43 677-14-40 e-mail: [email protected]; [email protected]

www.leksem.pl

Page 3: Discurso sobre fronteras · Discurso sobre fronteras - - fronteras del discurso: estudios del ambito ibérico e iberoamericano editada por Alfons Gregori (coord.) & Barbara Stawicka-Pirecka,

Scanned by CamScanner

índice

Introducción . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 9

Cultura y pensamiento en el cruce de caminos

José Luis Abellan: Ambivalencia de la frontera en el medio hispanico 17 Agnieszka August-Zar~bska: Los sefardíes: señas de identidad 25 Manuel Llanas & Ramon Pinyol Torrents: Rudolf Jan Slaby (1885-1957),

mediador entre les cultures eslaves i les hispàniques . . . . . . 35 Sebastià Moranta: Gregorovius, biògraf de Lucrècia Borja: el govern dels

papes rere les fronteres de l'espai i la cultura . . . . . . . . 49 Marta PUat Zuzankiewicz: Dimensión política y moral del discurso

argumentativo de Francisco de Quevedo . . . . . . . . . . . 59 Aman Rosales Rodríguez: Sobre la diferencia entre epistemología

tradicional y fronteriza en el discurso poscolonial . . . . . . . . 69 Leonor Sagermann Bustinza: Entre la justícia y el crimen: trasgresión de

fronteras en la guerra contra Sendero Luminoso en algunos ejemplos de la literatura peruana . . . . . . . . · . . . . . . . . . 81

Janusz Wojcieszak: La filosofía de la cultura latinoamericana ante los retos del presente . . . . . . . · · · · · · · · · . . . . . 91

Emilia Yulzarí: Manifestaciones de biculturalidad en Cien botellas en una pared de Ena Luda Portela . . . . . . . . . . . . . . . . . 101

Tiempo de la memoria y memoria del espado

Xavier Barceló Pinya: Mallorca des de lluny, reviscuda, recordada, reconstruïda . . . . . . . . . . . . . . . · . · · · · . 111

Agnieszka Flisek: El principio de incertidumbre en la representación de lo cotidiano en La gra nd e de Juan José Saer . . . . . . . · · · . . 121

Page 4: Discurso sobre fronteras · Discurso sobre fronteras - - fronteras del discurso: estudios del ambito ibérico e iberoamericano editada por Alfons Gregori (coord.) & Barbara Stawicka-Pirecka,

Scanned by CamScanner

El texto literario: traducción vs. creación

Carmen Arronis i Llopis: Traduccions literaturitzades: el cas de La imitació

de Jesucrist de Miquel Peres (1482). . · · · · · · · · · · · ·489 Malgorzata GaszyD.ska-Magiera: Las lecturas polacas de Corléizar ayer

y hoy: desde la teoría de la recepción hacia los estudi os culturales. . . . 501 Iwona Kasperska: La intangible frontera entre el realismo de la ficción

literaria y la ficción de la vida real: la percepción de la mitología afrocubana a través de la traducción polaca de Cuando la sangre se parece

al fuego de Manuel Cofiño . . . . . · · · · · · · · · · · · 511 Maja Koszarska: ¿Cómo influyen en la traducción las fronteras culturales?

Un viaje traductológico por la literatura pop de España y de Polonia . . . 521

Marlena Krupa: ((Traspasando el umbral...'' de la letra: la paradoja en el Cantico espiritual de San Juan de la Cruz y sus traducciones al polaco . 533

Barbara Stawicka-Pirecka: Luz, sombra y aire en el poema de Czestaw MHosz "Orfe o y Eurídice'', en su traducción al castellano. . . . . . 543

Entre la literatura y otras artes

Carles Cortés: Pintura i literatura en l'obra d'Antoni Miró: la presència dels escriptors catalans . . . . . . . . . . . . . . . . . 553

Salvador Mercado Rodríguez: El bolero y la reescritura de la ficción fundacional en Sólo cenizas hallaró.s (Bolero) . . . . . . . . . 6

E ·5 7 zequiel Moltó Seguí: Dona, pintura i literatura a l'inici del segle XX: les

fronteres creatives en la revista catalana Feminal . Magdalena Perkows~a: Las ~alabras y las fotos: la foto~ra.fía.en.la

novela cont~mporanea latmoamericana, o la creación de lie ues

577

representacwnales p g .. . . . . . 589 . . . . . . . . . . . . . .

Índice onomastico . . . . . . . . . . . . . . sno • • . • ••• 77

Page 5: Discurso sobre fronteras · Discurso sobre fronteras - - fronteras del discurso: estudios del ambito ibérico e iberoamericano editada por Alfons Gregori (coord.) & Barbara Stawicka-Pirecka,

Scanned by CamScanner

cannen Arronis i Llopis Universitat d'Alacant

Traduccions literaturitzades:

el cas de La imitació de Jesucrist de M. tquel Peres (14s2)

La meua reflexió se situa al segle XV període en que' els d'e t · . . •. 11eren s espais europeus començaven a :?nsol~dar llur ternton cultural i intel·lectual. Tanmateix, determi-nats corrents d Idees 1 de pensament, gràcies sobretot a la fluïda circulació d'obres escrites que arreplegaven aquests idearis, s'imposaven pertot arreu sense veure's gairebé afectats per l'existència de cap tipus de frontera.

Presentaré un cas concret, l'obra coneguda com La Imitació de Jesucrist, exem­ple paradigmàtic - al meu parer- dins la història cultural europea, ja que no només va trasbalsar les fronteres ideològiques ja establertes a l'edat mitjana, sinó que segle rere segle ha transgredit les fronteres dels corrents culturals i espirituals, fins arribar encara amb plena vigència al segle XX. Ha estat valorada i apreciada íntegrament per totes les confessions cristianes i, fins i tot, per altres religions; el pensador francés Bernard Le Bouyer de Fontenelle n'escrigué que era: "le plus beau qui s oit parti de la ma in d'un hom me, puisque 1 'bvangile n'en vient pas"; i fins i tot h · · · ' · tatt'u en alguns autors decimonònics a estat un referent hteran 1 un top1c conno europeus, com ara Clarín, Campoamor o Flaubert. .

És ben sabut que la Imitatio Christi (o Imitació de ]esucrr~t)é, conedguldabtatmblé l ó G 0 Kempts, s un e s es se -

amb altres títols, com El menyspreu de m n, erson , . elt'gi·osa és el segon lli-! d 1 · . . 1 t mps En matena r ers e a hteratura rehgwsa de tots e s ~ · b traduccions a vora cent

?re més traduït i editat després de la Bíblta: es cor:np~a ~'mbra i amb unes quatre mil ldi?~es, amb més de huit-cents còdexs ~anusc~:~ 1 ed':questes, la primera edició ~dtcJons impreses, moltes de les quals mcunab . 1 e u la traducció al català de un 11 gua vernac a 10 presa que se'n va realitzar en una en 1 n 1482 ~1' d Barce ona e · 1

tquel Peres, editada per primera vega a a d I burgesia lletraferida va en-},,... 'ó · · tegrant e a d · és . !vuquel Peres, notari de professi 1 tn d 1 XVI, transgre etx a m

cta d V . mençaments e na e les darreries del segle X 1 co

Page 6: Discurso sobre fronteras · Discurso sobre fronteras - - fronteras del discurso: estudios del ambito ibérico e iberoamericano editada por Alfons Gregori (coord.) & Barbara Stawicka-Pirecka,

Scanned by CamScanner

490 CARMEN ARRONIS l LLOPIS

a altra frontera en traduir la Imitació de Crist, ja que aplica a la seua traducc·ó un 1 ntat formal explícita per embellir l'obra segons el gust estètic de la pro

1

una vo u " d 1 l' 't d sa d' t de la València de les darreries del XV causa e a tml a a apreciació arnb

aèr I s estudiosos del segle XX han rebut la seua traducció. Així, s'allunya d qu a gun , , d'E . e la resta de traduccions que es realitzaren a I epoca arreu uropa, 1 evidencia l subtil frontera que separa les traduccions medievals de les reelaboracions que el:

autors fan de les obres. Considere, per tant, de gran interés analitzar aquesta traducció per ressaltar-ne

Ja importància i qualitat: d'una banda per la prompta data en que es realitza, de manera que mostra la vulnerabilitat de les fronteres del pensament espiritual¡ de­vocional entre el nord d 'Europa amb la València del segle XV, i, d'una altra, per la voluntat explícita de Peres per I iteraturitzar I 'obra llatina que tradueix, esborrant les fronteres que separen la matèria devocional d'una obra literàriament bella segons el corrent estètic imperant a la prosa valenciana de finals del XV.

La Imitatio Christi

De la Imitatio Christi no es tenen notícies certes ni sobre l'autoria, la data de com­posició, el títol o la pròpia estructura original de l'obra. Des de la seua aparició hi ha hagut nombroses controvèrsies en qualssevol dels punts esmentats, que no s'han resolt amb el pas dels segles, ans al contrari.

La Imitació de Crist no és una obra unitària en el sentit ortodox de la paraula, sinó un recull de sentències breus, una mena de rapiarium, però amb sentit i es­tructura, enriquides per l'experiència espiritual personal de qui les arreplega. Una obra pensada per a l'oració individual, que pretén el diàleg directe amb Jesucrist, nascuda tant del rebuig per les pràctiques religioses externes de 1' època, buides de significació, com de l'aprehensió de l'Evangeli a través de les interpretacions escolàstiques. Beu directament, i sobretot, de la Bíblia i de les fonts patrístiques medievals, com ara sant Agustí, sant Jeroni, sant Basili, Sant Joan Clímac, Cassià, sant Víctor, sant Bernat, sant Bonaventura, etc., així com d'alguns autors profans (Plató, Aristòtil, Sèneca) (Rambla, 1992: 9). Es compon de quatre llibres o opuscles d'extensió irregular, independents entre si, però units per la coherència doctrinal que se'n desprén.

~i ~ormalment per a acostar-se a un llibre cal començar pel seu autor, en la I~i· tatz~ s esdevé to.t el ~o.ntrari: cal analitzar primerament l'obra per saber en qutna crmll.a culturalt esptntual pogué tenir origen, ja que la Imitatio sembla que nasqué anònima, segons l'esperit general de l'obra, on es postula l'anonimat i la humilitat com a camins per arribar a Crist. Hom ha tendit a en els actuals Països Baixos, en el mclñlll

Page 7: Discurso sobre fronteras · Discurso sobre fronteras - - fronteras del discurso: estudios del ambito ibérico e iberoamericano editada por Alfons Gregori (coord.) & Barbara Stawicka-Pirecka,

Scanned by CamScanner

TRADUCCIONS LITERATUR ITZADP.s· - - • EL CAS DE L

A l MITACI() DE } ESUCRIST 491

rnogut per Gerard Groote, les comunitats del " . d ] s germans de la vida , .

canonges agustms e a congregació de Windesh . 1 . , comuna 1 els . · fi etm. atxt s'ha d t brases atnbuc1ons, ns a t renta-cinc possibles q d ona peu a nom-, ue passen es de s t B

Bonaventura, Ludof el Cartoixà, Gerard Gro o te J G an er nat, a sant . , oan erson Gio · G

Tomàs de Kemp1s, etc. (Navarro Sorní, 1994: 24_25

) ' vanm ersen,

A les darreries del segle XV hom tendí a atrt'b · · l' b u1r o ra a Johan G . molts dels manuscrits conservats de la Imitatz'o "t t . ò . erson, Ja que

0 1 que an mms" es t b còdexs que arrepleguen a més 1 'obra es pi ritual de Ge . 1 ro en en

. . · · rson, 1 potser a guns copistes li atnbmren erromament aquesta, tot considerant també 1 bl d , . .

d l · D' , a sem ança e 1 estili fins

i tot e missatge. act sorgeix una de les primerenques d · . d l' b 'b · 1 , enommac10ns e 0 ra

que arn a a es premses amb 1 apel·latiu d'aquest s t t d' 1 , . , . uposa au or, entre a tres a la traducclü de M1quel Peres en la segona de les edicions conservades (V. 1, · ) · · 1 d G D z a enc1a, 1491 , mt1tu a a erson o e menyspreu del mo'n Tanm t · bl · 1 h . . , . a eiX sem a que Ja a es ores aquesta atnbuc10 estava qüestionada com ho 1·nd1·quen 1 · t d · . , es pnmeres ra ucc1ons ~~preses franceses de 1488 (Tolosa, Henric Mayer) i de 1494 (París, Jehan Trepperel [c1rca 1494]), que declaren en el títol els dubtes sobre 1 'autoria:

Cy comance le livre tres salutaire de la ymitacion Jhesuchrist et mesprisement de ce monde; premierement composé en latin per sainet Bernard ou par autre devote perso­ne, atribué a Maistre Jehan Gerson, chancelier de Paris, et après translate en francoys en la cite de Thoulouse. (Anònim, 1488: u)

Posteriorment els estudiosos "i els editors en conseqüència", es decantaren per l'au­toria de Tomàs de Kempis, malgrat que aquest en alguns manuscrits conservats s'autoanomena com a copista , i no com a autor de 1 'obra.

Actualment, una part de la crítica coincideix a atribuir el naixement de l'obra al clima espiritual de la Devotio Moderna flamenca, i consideren que potser estem davant d'una obra col-lectiva, unificada per alguna mà. Les edicions recents de l'obra solen silenciar l'autoria per evitar atribucions errònies.

La titulació tampoc no ha estat exempta d 'oscil·lacions, ja que en cap dels ma­nuscrits que la inclouen mai no apareix un títol global que apella l'obra, només cadascun dels quatre llibres són introduïts per un títol. Han estat els copistes qui tradicionalment han donat a l'obra el títol, bé el nom de l'autor "com hem vist adés", bé el del primer dels quatre llibres que normalment la integren, i per això sol titu­lar-se De la imitació de Crist i del menyspreu del món, títol del primer dels quatre

llibres segons la disposició més comuna. . La majoria dels testimonis conservats arrepleguen els quatre lhbres que Peres

tradueix i en el mateix ordre, i que amb el temps han passat a ser les quatr_e parts integrants de l'obra, però d'altres testimonis arrepleguen. una estructura d1fere~t, fi ns i tot incloent parts que avui no se'n consideren pròptes. Sens dubte la difusió

Page 8: Discurso sobre fronteras · Discurso sobre fronteras - - fronteras del discurso: estudios del ambito ibérico e iberoamericano editada por Alfons Gregori (coord.) & Barbara Stawicka-Pirecka,

Scanned by CamScanner

492 CARME:< ARRoms 1 LLO?Ií.

afavorida per la impremta fou determinant per consolidar aque&ta dí· .. trílJ JrJ, ,;,. I 'obra en quatre parts.1 .

Els problemes relacionats amb l'autoria i amb l'estructura Yénen lligau, al· dc J1 datació. El manuscrit més antic conservat, que conté l'obra tal com la Cfmcíz,.rn data del1427, pero tanmateix s'hi compten manuscrits anteriors que omt,·ncn Tl(J:

més el primer dels quatre llibres (1424), i d'altres parc1als que no tenen dat4ci6 ¡ que pogueren ser anteriors.

Cal concloure, llavors, que ens trobem probablement davant d'una rJbra col­lectiva, que obeeix als postulats espirituals de la Devotio ,\1oderna, sorgida pr<Jbablc­ment a començaments del segle XV com a resposta a la necessitat d'una depuraci{, de Ics practiques espiritua ls i com a rebuig del clima religiós imperant; composta dc quatre opuscles independent~, que la tradiciÓ ha unificat, i que han estat units. coherentment dins un mateix objectiu d,-vononal, i que designarem amb el títul més general d'Imitació dc Crist, ja que dd!. e1xos temàtics existents dins l'íJbra la imilació del model dc Jesucrist és una dc Ics constants més generals.

La lmitatio Christi en la tradició catalana

L'èxit de la Imitació de Crist fou esclatant a tot Europa: el pensament espiritual que postulava la devotio moderna s'estengué i arrelà en menys d'un segle gracies, en bona part, a la difusió de l'obra. Tradicionalment s'ha considerat com a factor im­portant per a l'expansió la tasca dels Germans de la Vida Comuna i dels canonges agustins de la congregació de Windesheim, que feren arribar a tot arreu la voluntat de renovació espiritual; però no depengué només d'aquestes accions, ja que, per exemple, a la península ibèrica la presència d'aquestos no fou gaire rellevant. El clima general de desencisament que s'arrossegava des de la crisi de l'espiritualitat del segle XIV era patent arreu d'Europa, i a tots els indrets havien florit brots de renovació espiritual de manera independent (Navarro Sorní, 1994: 17).

Els territoris catalans no en foren una excepció, i no cal ob1idar la tasca impor­tant del franciscanisme al llarg del segle XIV, exemplificada en la figura i les obres de Francesc Eiximenis, que anuncia i dóna les primeres passes cap a un clima de renovació espiritual (Hauf, 1980). Així, al llarg del segle XIV i XV s'hi perfilà un

1 D'altres versions conservades presenten una composició diferent, com ara una de les primeres traduccions franceses (Anònim, circa 1489-1490), integrada només per tres dels quatre llibres habituals, i disposats en l'ordre 11, III i I, segons l'ordenació més comuna. El titol d'aquest vo­lum, llavors, resulta el del segon dels llibres de Ja Jmitatio: "Cy commencé te livre intitulé eter­nelle consolacion, lequel est moult utile et proffitable pour Ja consolacion de toute humaine creature. Et premierement parle de l'interiore conversacion, e' est a dyre, com ment la personne duit converser selonlame".

Page 9: Discurso sobre fronteras · Discurso sobre fronteras - - fronteras del discurso: estudios del ambito ibérico e iberoamericano editada por Alfons Gregori (coord.) & Barbara Stawicka-Pirecka,

Scanned by CamScanner

493 TRADUCCIONS LITERAT URIT ZADES" EL e r •

. AS DE .t..A IiiiiTACIÓ DE] ESUCRTST

movjment espiritual renovador que afavorí l'entrada l' . . . , acceptactó tl'aprop· · ó d 1 P

ostulats de la devotzo moderna, que es foneren amb 1 . . 1~~1

e s , 11 l' "b d . e germen ongman 1 propi

No sorpren, avors, arn a a 1 la traducció primerenca d l' b . . · 1

e o ra en la lradtctó cata ana.

L'èxit de la Imitació, doncs, s'entén dins el desig col-lect1·u de · .. , . canvt esptntual que va mes enllà de les fronteres culturals 1 espirituals dels espais concrets. En l'obra s'arrepl~gaven les claus que expressaven aquesta voluntat i aquesta necessitat de renovació general, de manera que es consolidà com l'estandard i la síntesi de la nova pràctica rel i gi osa .

. En la tradició catalana la Imitatio Christi no és l'única obra amb postulats espi­ntuals renovadors arrelada al segle XV; altres tipus d'obres, com ara determinats relats hagiogràfics que apunten a la renovació d'actituds espirituals, són acollits en dates també molt primerenques, quasi contemporàniament als seus indrets d'ori­gen, de manera que palesen aquesta voluntat renovadora?

La traducció de la Imitació de Crist dc Miquel Peres conegué un èxit important entre el públic d 'aleshores, que es manifesta en les tres edicions antigues conegu­des. Fou editada per primera vegada a Barcelona, per Pere Posa, en 1482; editada després novament a València en 1491 (sense nom d'editor); i, en tercer i darrer lloc, Carles Amorós reedita a Barcelona l'any 1518 la versió de 1482, ara amb gravats re­latius al text, segons la moda de les edicions del segle XVI.

La Imitació de Crist, traducció de Miquel Peres

Es coneixen poques dades tant de la biografia de Miquel Peres com de la seua obra.3

Notari de professió, la documentació permet de situar-lo entre la segona meitat del segle XV i el primer terç del XVI. Integrant de les tertúlies literàries valencianes de les darreries del XV, fou, com molts d'aquells, un ciutadà burgés amb una ele­vada formació, tal com es desprén del seu coneixement palés de la llengua llatina i dels càrrecs que pogué desenvolupar en el govern de la ciutat (alguns dels quals, designats per manament reial explícit, com ara en 1501, quan li és encarregada la receptoria inquisitorial). Dels contactes literaris de què es té notícia, així com de les

2 ~s el cas, per exemple, de les traduccions de la biografia de santa Caterina de Siena, traduïda per primer cop al català fins i tot prèviament a la seua canonització en 1467. ~s ben conegut el tarannà espiritual renovador de la dominica italiana, i la quantitat d'obres derivades d'aquesta temàtica en el context català del segle XV i començaments del XVI confirmen la bona accep­tació del seu model. Cal recordar, a més, que, d'entre altres, una de les traduccions de la vida de la santa la realitzà el mateix Miquel Peres (La vida de sancta Catherina de Sena, València. 1499), fet que palesa l'interés de Peres per temàtiques de caire devocional.

3 Per a més informació sobre Miquel Peres, vegeu Arranis i Llapis (2007: 30-49).

Page 10: Discurso sobre fronteras · Discurso sobre fronteras - - fronteras del discurso: estudios del ambito ibérico e iberoamericano editada por Alfons Gregori (coord.) & Barbara Stawicka-Pirecka,

Scanned by CamScanner

( ' .llUM !ni 1\ IIIIIIN I H I I . 1.01' 111

d<'d icai òrl1•s I pe.• I i clons el t' l<·s ol' lt e •~¡ obn·t;, t•:nl ('d tt cl x que '~s l a va ben relacionaL arnb pcrson,tlil als dc 1•:i t1tbil polfl k I lil c•rn t i de l'alia burgcl!ia rcgnfcola del moment.

Eni re ll~s ,.,<.'lles oh res, nwJor i 1 r\ ri :tllH' Il 1 de ca i re.• n•l igiós (a excepció d'u na poesia profana çonscr vad;t), deslnqucn lcs 1 raducc.ions d 'obres llati nes, com ara la Imitació dc Crist, de qut' :1 ra m'o' upe, J.a viri o ric san da Clltherina de Sena (1 499) i La vida dc sonet Vicent J.'nrt•r (t~ 10), i la composiciò d'una Vida de la verge Maria. Algunes dc les obres de l'eres foren rc.•cd itadcs diverses vegades amb pocs anys de diferència, el que fn pcnsnr què gaudi ren d'u na noi a ble acoll ida entre eJs contemporanis. L'estil és força coherent i neural en Ioles Ics seues produccions, Miquel Peres fa servir la prosa arli lznda dc cairt: culti')la molt dc moda en tre els lletraferits de l'època (corn ara Corella, Va lmnny.t, etc.), í, lot i que és moll fidel al con tingut de les obres que tradueix, Ics al lera formalment per cm bell ir-Ies segons la moda de l'època i segons el seu estil personalíssim. Així, la matèria devocional transgredeix les seues fron­teres implícites per esdevenir li teratu ra en Ics pàgines de Peres.

Tanmateix els estudiosos dc Ja literatura que li han dedicat atenció han estat pocs, i alguns d'el ls només per critica r l'estil de la seua prosa (referint-se especi­alment al cas dc Ja Imitació de Crist), com a conseqüència, sembla, de l'herència ideològica i estèlica del noucentisme català vers la prosa cuitis ta valenciana del se­gle XV (rcrrando, 1983: 158). Probablement des d'aquesta òptica Nicolau d'Olwer es referí a l'estil de Peres quan, després d'elogiar-ne l'humanístic de Metge i de Canals, continua amb una crítica als prosistes valencians quatrecentistes, i afirma que: "Miquel Peres ja no encerta a comprendre les nobles lleis de la cadència pro­saica, i, per donar fi ctícia harmonia als seus períodes, acut al baix expedient de les ritmitzacions" (1927: 87).

Manuel de Montoliu féu una anàJisi sobre l'estil de la traducció de Peres,4 i la qualifica d)((elcgante profanadón" de l'originalllatí: cela piedad ascética diluída en el almfbar de Ja mas refinada retórica" (Ribelles Comin, 1920: 465). Parla d'"el mas refinado estilo de valenciana prosa, como solían llamar a este esti1o, latinizado e italianizado hasta la exageración, que se caracteriza por la rotundidad y elegante cadencia de sus períodos" (Ribelles Comín, 1920: 465). A la seua anàlisi critica la prosa de Peres, i esmenta "las violencias sintacticas frecuentes en que perece nuestro verbo catalan entre lastimosas torturas", "las redundancias en que cae el traductor en la adjetivación de los substantivos", cela sistematica transposición del verbo en Ja dausula subordinada que produce a la larga una sensación invencible de fatiga" (~i~elles .Comí n, 1920: 466), etc. Tot plegat, les obres de Peres són per a Montoliu I ev1dènc1a del començament de Ja decadència de la llengua va1enciana:5

4 Ribelles Com fn. (1920, 464-466) reprodueix l'estudi de Manuel de Montoliu, publicat originà· rlament en el dt~ri La Vanguardia, amb data de 20 de març de 1912,

5 Les crítiques a I estil de Peres no són únicament formals. Un altre dels aspectes que Montoliu censura és la influència del castellà que mostren les seues obres: "La decadencia inicial de nues·

Page 11: Discurso sobre fronteras · Discurso sobre fronteras - - fronteras del discurso: estudios del ambito ibérico e iberoamericano editada por Alfons Gregori (coord.) & Barbara Stawicka-Pirecka,

Scanned by CamScanner

TRA l)UCClONS l.lTl;RA'l'URI'f' ZADF.s· F.L CA L , . S DE A IMITACió 7

DEJF.SUCR!ST 495 Toda lcngua I iteraria, antes de caer de f! ·t·

. Ini IVamente seent . li brios atrev1dos y pi ruc tas elegantes Est .. ' . reLJene [ ... ]en ejecutar equí-

. os eqmhbnos y · traducción de Pérez. Un poquito mas ¡ I plruetas los hallamos en la

. , . . ... , Y a engua cae sin d' del mas ndlculo bizanlismo, para despué d ) reme lO, en el precipicio

s escomponerse ní · d gua vulgar y grosera, de plebe inculta tal co

6 . P

1 amen te en una Ien-

' mo pas un s1glo d é 1 . nuestra lengua. (Ribelles Comin, 1920:

465) espu s en a historia de

Aquestes valoracions s'allunyen considerablement d l' · · , d . . r d' 'ó d 1 · . e Opimo e Miquel I Planas, que

en 1er una e ICl e a Imztaczó de Crist de Peres · t' ' é .. , JU Ja m s positivament I 'estil:

Cestil de la traducció d 'en Peres és d'un art acab d' · · d é d ' B a ISSJm, no coneixem pas, en català, esp.r s en ern~t Metge, un altre prosista qui col·Ioqui més amunt el nostre verb,

sublimant-lo quasi per medi d'una tria meticulosa del seu lèxic, treballant la cons­

t~ucció s~go~s els cànons sintàctics més propis de la nostra l1engua, afranquint-lo de

d1sonànctes t de cacofonies, dotant-lo en tota ocasió d'un cert valor musical, harmò­

nic ab els conceptes qual expressió perseguia obtenir de la manera més intensament seductiva. (1911: Bs)

Els historiadors de la literatura de dècades posteriors semblen estar influïts encara

pels mateixos prejudicis contra la prosa d'art valenciana, de manera que no analit­

zen les obres de Peres amb completa objectivitat. Martí de Riquer para poca atenció

a la seua producció, i de la traducció que féu de la Imitatio només esmenta la "clara

tendència a escandir les frases com si fossin versos decasíl·labs, recurs estilístic que

també apareix en alguns moments de Lo pecador remut de Felip de Malla" (1964:

245).6 Igualment Rubió i Balaguer (1984: 393) hi dedicarà poc espai, i del seu estil

només afegirà que és ((fred i la seva adjectivació epidèrmica".

tra prosa se revela ya allí por la evidente influencia castellana en elléxico y en la sintaxis de nues­tro autor. En su texlo hallamos ya palabras tan francamente castellanas como fondo, estrado, reparo, demasiadament, aposentarse, etc.; otras castellanizadas como superbo, profundo, manto, coros, sutzia, (por sutza), etc. y ya se introduce en el régimen directa de los verbos transitivos la preposición a, característica del castellano [ ... ]; y, por fin, se sustituye generalmente el verba ser por estar en frases de sentida locativa, y haver por tenir, sustituciones debidas a la influencia castellana" (Ribelles Comín, 1920: 466). Tanmateix, molts mots que cita Montoliu no són caste­llanismes, sinó llatinismes; els préstecs que Peres hi introdueix, a més, no són exclusius de la seua prosa, ja que molts autors contemporanis -i anteriors- seus també hi introduïren els mateixos castellanismes, seguint la moda de l'època i com a signe de modernitat de la seua prosa.

6 Riquer, però, jutja negativament tota la prosa valenciana de les darreries del XV, a excepció del cas de Corella, tal com es dedueix de l'afirmació següent: "Tot i que sigui afectat i •u•,a&Piill

[l'estil de Corella], gran mèrit és, en la València de la segona meitat del XV, on els solen conrear la grolleria i complaure' s en el plebeisme, encara que siguin grans" ...... ,--. ris o domers, que Joan Roís de Corella [ ... ] hagi mantingut la dignitat de la llengua. de la prosa i la cura de l'harmonia en la dicció. [ ... ] Cal tenir present aquest ambient

Page 12: Discurso sobre fronteras · Discurso sobre fronteras - - fronteras del discurso: estudios del ambito ibérico e iberoamericano editada por Alfons Gregori (coord.) & Barbara Stawicka-Pirecka,

Scanned by CamScanner

496 CARMEN ARRONIS 1 LLOPIS

Aquests judicis negatius sobre l'estil retoricat i artificiós de Peres són segura me resultat d'una visió actual, ja que com apunta Wittlin (1998: 306) aquest estil era b nt del gust dels lectors de l'època. Miquel Peres s'adhereix a aquest estil de prosa artit e~ da/ culta i llatinitzant, amb abundància d'hipèrbat~n, freqüents incisos, col-loca~ del verb o in fondo, etc., que predomina arreu en la literatura del segle XV:

[ ... ] L'estil llatinitzant i ampul-lós no fou una afecció pec~liar dels valen~ians, sinó que formava part d'una moda literària compartida per la maJOr part de les literatures qua. trecenlistes de l'Europa occidental i que afectarà amb major o menor intensitat totes

les terres catalanes. (Ferrando, 1993b: 26)

Peres, de fet, aconsegueix un estil acurat, culte i elegant, "de notable calidad", en opi­nió de Ferrando (1993a: 167), cosa que demostra que pot ser considerat «como uno de los maximos exponentes de la prosa artizada valenciana" (Ferrando, 1993a: 168).

relaborada prosa i bellesa estètica aconseguida per Peres en la traducció de la Imitato Christi, fa que aquesta es diferencie de les altres traduccions que se'n feren arreu d'Europa, que segueixen gairebé fil per randa els dictats de l'original llatí. Peres se n'allunya buscant una major efectivitat expressiva i augmentant el poder sensorial de les exemplificacions, fins al punt que cal preguntar-se si estem encara davant una traducció o de la reescriptura de l'obra. Aquest problema l'assenyalà ja Miquel i Planas, que conclogué:

[ ... ] Naturalment, una traducció feta en aquestes condicions, té quasi el valor d'obra original, i és això el més greu inconvenient que a primer cop d'ull ha pogut senyalar­se en la de Miquel Peres. Ab tot, cal defensar a n'aquest del dictat d'infidel a l'obra lla­tina que d'aquí podria seguir-li'n, car en el seu temps els traductors no eren com ara a la faysó de torcimanys jurats ... en quant no trahissin l'esperit de l'obra original, se creya millor traductor qui de més propi i personal caràcter sabia dotar la versió que s'emprenia. Val a declarar aquí, per lo que toca al traductor del Kempis, que no hem po~ut tr~bar cap passatge de la seva traducció en què l'esperit de l'obra primitiYa pu­gui considerar-se alterat. Els procediments d'en Miquel Peres són en general d'ordre literari, i no afecten sinó a la part externa 0 formal de 1 'obra, res ectant-se sempre el fons doctrinal. (1911: Bs) p

La f¡causalque addueix Miquel i Planas per justificar les alteracions i les divergènci­es orma s i estètiques de Peres es refereix a la major llibertat, o fins i tot a la rein·

afeccionats als llauradors i a les done fi ¡se-nyorial, de Corella" (Riquer

196 •

85) xa arderes, per a valorar el preu de l'obra, elegant

D • 4· 31 • 7 enominació proposada per Ferrando ( b) cul . t i dt

caire llatinitzant, pel que rebutja ¡-,..,.....,!_!3 per designar aquest tipus de prosa tas 8

.. -t._ .. tred.ic;toaal i ... ÓIJCA¡.tw ....... ,_.

Page 13: Discurso sobre fronteras · Discurso sobre fronteras - - fronteras del discurso: estudios del ambito ibérico e iberoamericano editada por Alfons Gregori (coord.) & Barbara Stawicka-Pirecka,

Scanned by CamScanner

TRADUCCIONS LITERATURITZADE . s. EL CAS DEL A IMITACió DE]ESUCRIS'r 41,17

terpretació lliu re, habitual a l'edat mitJ·ana El d . d' 1 . cas e Peres p ò é b A diferèncta a t res t raduccions medievals p ,, ' er • s en diferent.

" I 1 fi , eres com tamb I f: . Planas es mo t del als continguts de l'obra . 1 e a notar M1qucl i

, 1 no a tera en cap '6 I . No estem davant duna traducció lliure i poc fid 1 . ocasJ e m1ssatge.

d , l b e com sovmt trobem I I d sinó davant una ree a oració predeterminad . 1 . a peno e,

a I exc us1vament fo 1 f · que aquesta voluntat de Peres ben podria ser qualificada de me . r.~a . ris cert al fet que, efectivament, altera d 'alguna manera l'oh ddt~vahtzant, quant

'ó 1 I .. ' • , ra que tra uetx; tanmateix, la traduccJ resu tant es consequencta d un coneixeme t f d' d l' .

1 h . . n a pro un It e obra llatJ na,

que semb a que a estudiat prèviament a realitzar la traducció. Que Peres coneix molt bé el contingut i el missatge de 1'obr 11 t ' I • bl

I • I a a ma es mnega e; tan~ es a1x1 que, en la carta pròleg que adreça a Isabel de Villena, realitza un elogi de 1 abadessa en el qual lloa el seu estil de vida i un seguit de les seues virtuts preci­sa·mlenl aquelles virt~ts ~ compo~taments que es postulen en el contingut de, l'obra. Atxl, davant la breu, tnsta, enUJOSa e desestimable vida" mundana, lloa l'estament de vida religiosa en què viu, apartada de les vanitats del món: "vós sou aturada en lo repós de religió tan benaventurada, oblidant los béns, los amichs e parents de reallinatge, e, recordant-vos de humilitat verdadera" (1482, 1v). Tot el pròleg, lla­vors, constitueix una breu síntesi de les idees més importants de la Imitació, cosa que posa de manifest el coneixement aprofundit del missatge.

L'homogeneïtat i la coherència estilística de la traducció permet esbrinar que, per evitar trencaments formals en el discurs, Peres ha estudiat prèviament l'origi­nal llatí i ha decidit quins girs retòrics vol introduir-hi per tal que el resultat final siga homogeni i responga a la voluntat de crear un text de caire cultista i de major efectivitat sensorial. L'estil de la prosa, llavors, és en part conseqüència de les tècn i­ques que aplica en el procés de traducció, ja que l'abundant nòmina d'adjectius, de complements verbals, de metàfores, etc. que _el caracteritzen s'hi apliquen en subs­titució dels sintagmes de l'original llatí, sovint més concisos. Les imatges afegides, a més, responen sempre als mateixos camps .. temàtics, de manera que l'obra esdevé homogènia fins i tot des del punt de vista semàntic. D'entre altres, les ·imatges més freqüents representen Jesús com a metge, l'home com a malalt i la penitència com a ungüent; Jesús com a far entre les tenebres, els hòmens com a mariners, la vida com a mar fluctuant i el paradís com a port segur d'arribada; el món com a batalla cons­tant contra els pecats enemics, l'home com a combatent amb les armes de la virtut; els hòmens com a caminants, el món com a camí i Jesucrist com a posada, etc.

Entre els diferents recursos que empra per embellir la prosa de l'originalllatí, i que particularitzen el seu estil, destaca sobretot la introducció de sèries d'adjectius "sovint epítets", símils i metàfores, adverbis i altres detalls circumstancials de les accions, de manera que el text adquireix una major riquesa expressiva: "0, Senyor, manifesta e clara veritat és lo que rahones, e que axí sia fet en mi la tua majestat supplique" (Anònim, 1482: 38v), quan l'originalllatí presenta: "Domine verum est

Page 14: Discurso sobre fronteras · Discurso sobre fronteras - - fronteras del discurso: estudios del ambito ibérico e iberoamericano editada por Alfons Gregori (coord.) & Barbara Stawicka-Pirecka,

Scanned by CamScanner

e \R:o.ttN ARRoNts 1 Lt.ot•ts

ut èicis. ita qu;:FSO me(:um fiat" ( \ nònim, wo•). l'.K.H"amcnt d'un fragment més extens resultarà mes exemrlitk.ldor dt' l'estil tradudològic dc Peres:

Si autern rrofe-:utus fuent quod concupisdtur, sta tim ex reatu consc.icnlit.\! gravatur, qui a se cu tus est pJssionem s u <Im. qu~~ nihil juvat nd paccm, qu.un q m\!si vil. Resis ten­do igitur p..1ssionibus inYenitur vera pax cordis non autem scrvicndo eis. Non cst ergo pax in cor de hominis carnalis, non in homine in exterioribus dcdito, sedin rcrvido spirituali. \Anònim, 2oo-)

E, si per ventura atteny la fi del que follament desija, de continent, lo verme de la sua nafrada consciència tan fort lo rosega que no troba lit on la sua mala lla vida delitosa­ment repose; d'on clarament se mostra que, resistint e no servint a les passions e desigs, se troba l'estrado on reposadament seu la pau de l'ànima nostra. No y ha, donchs, pau ni repòs en lo cor de l'home en los sutzes vicis de Ja carn embolicat, mas en aquell qui sah resistir a les tentacions iniques que ab esforçades forces e manyes lo flach spirit nostre combaten. (Anònim, 1482: 6v)

De la mateixa manera cal destacar una altra de les característiques més representa­tives del seu estil, com ara l'acumulació de coniugata verba (figures etimològiques derivatives), és a dir, la repetició de paraules de la mateixa arrel amb diferent funció sintàctica, per intensificar la força semàntica de la construcció: "Ni encara que totes les benaventurades de aquest desaven tu rat món attenguesses, no pories ésser ben­aventurada, perquè tota la verdadera felicitat, benaventura e glòria en Déu, senyor nostre, perfetament se atura" (Anònim, 1482: 48r); "[ ... ] e que desigs en tu reposen, e lo meu cor en tu repós y spay attenga" (Anònim, 1482: 47v).

Aquestos són només alguns dels trets característics d'aquesta traducció, que amb la cura rítmica i fonètica que Peres hi imprimeix {manifestada en les rimes internes i en les al·literacions freqüents) particularitzen el text.

Conclusions

Com s'ha comprovat, i malgrat les anàlisis negatives d'alguns estudiosos el text de Peres és d'una elev~da qualitat. La traducció és acuradíssima, i les incon~ruències o els anacoluts derrvats són gairebé inexistents. A banda de la seua habilitat com a traductor dell.latí,.es posa d~ manifest el seu domini de la llengua catalana, de manera que ennquetx el text smtàcticament i semàntica. El resultat, com he trac­~~t de posar de manifest, és una obra homogènia i coherent, farcida de metàfores 1 tm~tges evocadores que volen ampliar l'efectivitat i la sensorialitat de l'obra. El contmgut, però, resta intacte, per la qual cosa es pot parlar d'una reelaboració for·

Page 15: Discurso sobre fronteras · Discurso sobre fronteras - - fronteras del discurso: estudios del ambito ibérico e iberoamericano editada por Alfons Gregori (coord.) & Barbara Stawicka-Pirecka,

Scanned by CamScanner

' J"~<.Al>UCCIONS LITF.RATURITZADF.S; El CAS OP. L" ' n /MrTAC!tJ DF.}F.SUCRITT 4~)

n1aJ però no d ,una reelaboració de l,obra· 'Peres transgrede· é 1 f • , . . ' IX nom s a rontera

estilística a I hora d~ trad~t.r, 1 adequa els pressupòsits ideològics de la Imitació de Crist a les prcfercnctes estettques valencianes de]' època per la prosa d' t . bl

d. , ar, 1 sem a

que el resultat gau 1 duna gran acceptació, segons es pot deduir de les tres edicions realitzades dc l'obra. La promptitud de la data de la primera edició indica l'interés que exislia per I 'obra dcvocional, però les reedicions que se'n porten a terme posen de manifest l'encert estilístic de Peres, ja que no se'n realitzà cap altra traducció en el període.

La transgressió dc Ics fronteres ideològiques i culturals també queda palesa grà­cies a Ics traduc.;cions dc !,obra. La Imitació de Crist arrela pertot a Europa perquè con necta amb Ics necessitats dc lots els fidels, més enllà de les muralles de convents i monestir~. La búsqucda d'una espiritualitat individual i intimista era una neces­sitat estesa i derivada dc la crisi del segle XIV, latent també a terres catalanes. No sobta, llavors, la promptitud dc la traducció dc Peres, si considerem que València era un dels centres culturals dc la Mcditcrrúnia al segle XV, i que al llarg del segle precedent havia germinal un brot dc renovació espiritual representat en la figura i les obres d'alguns autors, com ara el franciscà Francesc Eiximenis.

Tol plegat, doncs, mostra l'interés que es dedueix d'una traducció com la Imi­laci6 de Crist de Miquel Peres, tant per la seua elaboració formal, com per la seua significació en el context concret en què s'insereix.

Bibliografia

[Anònim] (1482). [Imitació de Crist} De la imitació defesuchrist e del menyspreu del món. Traduc­

ció de Miquel Peres. Barcelona: Pere Posa. ___ (

1488). [Imitation de Jésus-Christ] 7homas a Kempis. Imitatio Christi. Tolosa:

Henri Mayer.

( .

8 ) [Jmr'tation de Jésus-Christ] Le livre intitule Eternelle consolacio. Lió:

--- c1rca 14 9-1490.

)ean Dupré. --- (2007). De imitatione Christi. [En línia] URL

h I h I . l'b ry com/kempis.html>. [Data de consulta: 10 d'abril de 2009]. [The

< ttp: /www.t e atm 1 ra .

Latin Library, Virginia (EUA)].

A e ( 007) La vida de sancta Catherina de Sena de Miquel Peres (1499). RRONIS 1 LLOPIS, armen 2 ·

Al U . 't d'Alacant_ Departament de Filologia Catalana.

acant: mvers1 at

F A . ( 8 ) El certàmens poètics valencians. València: Alfons el Magnànim.

ERRANDO, ntom 19 3 · S

( ) "L 'd d sant Vicent Ferrer de Miquel Peres". Bibliofilia Antigua. Bstudios --- 1993a . a vr a e .

bibliograficos, 2. Pàgs. 155-190· . . ___ (t

993b). "Sobre una etiqueta histonogràfica de la hteratura ca~

Pàgs. 11-30.

Page 16: Discurso sobre fronteras · Discurso sobre fronteras - - fronteras del discurso: estudios del ambito ibérico e iberoamericano editada por Alfons Gregori (coord.) & Barbara Stawicka-Pirecka,

Scanned by CamScanner

500 CARMEN ARRONIS 1 LLOPIS

HAUF, Albert (1980). "L'espiritualitat catala na medieval i la Devotio Moderna». Dins Jordi Bruguera

i Talleda (ed.). Actes del Chtquè Col·loqui Interacional de Llengua i Literatura Catalanes (Andor­

ra, 1-6 d'octubre de 1979). Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Pàgs. 85-121.

MIQUEL I PLANAS, Ramon (1911-1912). "La Imitació de Jesucrist (1482)" Dins Bibliofilia. Recull

d'estudis, observaciorts, comentaris y notfcies sobre llibres en general y sobre qüestions de llen­

gua y literatura en particular. Fasc. III-IV. Barcelona. Pàgs. 81-99.

NAVARRO SoRNf, Miguel (1994). "Estudio". Dins Del Menyspreu del Món. Estudio, transcripci6n

y traducci6n. Ed. de Miguel Navarro Sorn f. Els Clàssics Valencians, 2. València: Ajuntament

de València. Pàgs. 11-40

NICOLAU o'OtWER, Lluís (1927). Resum de literatura catalana. Barcelona: Barcino.

RAMBLA, Josep M. (1992). "Introducció". Dins [Anònim.] La Imitació de Crist. Trad. d'Emili Va­

llès. Barcelona: Enciclopèdia Catalana. Pàgs. 7-37.

RIBELLES CoMiN, José (1920). Bibliograjfa de la Lengua Valenciana. Vol. I. València: Imprenta de

la Revista de Archivos, Bibliotecas y Museos, 2001. [Edició facsímil)

RIQUER, Martí de (1964). Història de la Literatura Catalana. Vol. 3. Barcelona: Ariel.

RUBIÓ I BALAGUER, Jordi (1984). Història de la Literatura Catalana. Vol. 1. Barcelona: Departa­

ment de Cultura de la Generalitat de Catalunya & Publicacions de l'Abadia de Montserrat.

[Ed. original: "Literatura Catalana". Dins G. Díaz-Piaja (ed.). Historia general de las Literaturas

Hispanicas. Vol. III. Barcelona: Barna, 1953. Pàgs. 729-930].

WITTLIN, Curt (1998). "La vida de sancta Catherina de Sena de Miquel Peres: ampliació literària

d'extrets escollits en el Chronicon d'Antonina de Florència". Dins Josep Miquel Sobrer (ed.). Ac­

tes del Vuitè Col·loqui d'Estudis Catalans a Nord-Amèrica. Barcelona: Publicacions de l'Abadia

de Montserrat. Pàgs. 305-332.

Bibliografia de referència

HAUF, Albert (1990). D'Eiximenis a sor Isabel de Villena. Aportació a l'estudi de la nostra cultura

medieval. València & Barcelona: Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana & Publica­

cions de l'Abadia de Montserrat.

ISERLOH, Erwin (1973). "La devotio moderna". Dins Hubert Jedin (ed.). Manual de Historia de la

Iglesia. Vol. IV. Trad. de Daniel Ruiz Bueno & al. Barcelona: Herder. Pàgs. 66s-691.