.

REPARTIMENT

Carla Ametlla

Andrea Belmonte

Irene Cárdenas

Anna Carretero

Ona Esteve

Mireia Fabian

Júlia Gallego

Gerard Mercadé

Laura Peralta

Tenzin Yangzom

La pèrdua de la innocència. Infants sota les

bombes s’emmarca dins el projecte Donar Veu a la

Memòria realitzat pels alumnes de l’ Institut Lluis Vives.

Aquesta obra està basada en textos escrits durant la

Guerra Civil Espanyola per nens i nenes que van viure en

primera persona el conflicte. De la mateixa manera,

també apareixen narracions d’escriptors com Josep

Miracle, Mercè Rodoreda o Teresa Pàmies que han deixat,

en els seus llibres, testimoni d’aquells dies.

En el transcurs de l’obra es projectaran imatges de l’època

de les quals en destaquen una sèrie de dibuixos fets pels

alumnes del Grup Escolar Lluis Vives durant els brutals

bombardejos de març de 1938.

Dediquem aquesta obra a aquells nens i nenesDediquem aquesta obra a aquells nens i nenesDediquem aquesta obra a aquells nens i nenesDediquem aquesta obra a aquells nens i nenes. . . . IIII a tots a tots a tots a tots els que, els que, els que, els que, avui tambéavui tambéavui tambéavui també, pateixen les , pateixen les , pateixen les , pateixen les conseqüències dels conflictes armats.conseqüències dels conflictes armats.conseqüències dels conflictes armats.conseqüències dels conflictes armats.

Durante estos días de noviembre de 1936 Madrid ha ardido. Describir el horror y hablar de los asesinatos en masa se vuelve monótono… Els bombardeigs aeris, van ser molt aviat el malson de tots els barcelonins. Si de dia esfereïen de nit embogien. Si s’hi estava a prop era córrer al refugi. Cuando se anunciaba un bombardeo, por medio de las sirenas, todos dejábamos la tarea que estábamos haciendo sobre los pupitres y con mucha serenidad bajábamos al refugio que era la antigua capilla. I vam dormir junts. Jo al mig i un nen a cada banda. Si havíem de morir, moriríem així. Si les sirenes ens despertaven no dèiem res. Ens quedàvem quiets, només escoltant i quan tocaven la sirena d’acabament, si podíem, dormíem. Però no sabia si estàvem adormits, perquè callàvem sempre.

Rostros pequeños, las mejillas, los pechos el inocente vientre que respira: la metralla, la súbita serpiente,

muerte estrellada para su martirio. Todos la oímos, Los niños han gritado.

Su voz está sonando.

ADAPTACIÓ TEATRAL: Joan Sanromà

DIRECCIÓ ESCÈNICA: Elisenda Cartañà

REPARTIMENT

Carla Ametlla

Irene Cárdenas

Anna Carretero

Ona Esteve

Mireia Fabiàn

Júlia Gallego

Irene Gómez

Gerard Mercadé

Sara Musa

Laura Peralta

Lourdes Pereyra

Tenzin Yangzom

Amb la col·laboració de Dorine Ngo

TÈCNICS

Gino Chicchone

Isaac Sendra

REGIDORIA I ATRETZZO Jana Gil

Adriana Marzo

Marta Sendra

Yolanda Moreno

Guillem Sedó

CARTELL: Judit Zanuy i Marta Cortés.