DIMECRES · 21 d’agost del 2019. Any XLIV. Núm. 15096 - AVUI / Any XLI. Núm. 13966 - EL PUNT

1,20€

“El que hem de solucionar és la manca d’unacord estratègic de l’independentisme.Les bases no ho entenen”

El meu país Miquel Sellarès

P11

8294

30-1

2043

26Q

8011

75-1

1787

81®

LES SÈRIES. La guineu quan no les pot haver diu que són verdes / La Lluna té un costat fosc P6-7

Confrontaciódemocràtica

UNITAT · El president exigeix lafi de les hostilitats, que es fixi unfull de ruta i no parla d’eleccions

RISC · Torra crida a superar larepressió i a assumir els riscos isacrificis de plantar cara a l’Estat

P8,9

Els immigrants, celebrant ahir al vespre, a bord del vaixell, la decisió de la fiscalia italiana ■ EFE

EUROPA-MÓN P18

Per ordre del fiscal, desembarquen a Lampedusa els 82 migrants

L’‘Open Arms’, a port

EUROPA-MÓN P18-19

El primer ministre italià obreuna crisi amb la incertesa detrobar nous aliats per al govern Salvini i Conte, ahir al Senat ■ EFE

Conte plegaamb crítiquesa Salvini

NACIONAL P10

Mauri cridaa aclarirl’horitzóabans de lasentènciaPreveu una possibledesobediència civil

Dos possibles casos delisteriosi a Catalunya

Nacional P13

Els afectats van consumir carn de lamateixa marca del brot a Andalusia

L’alcohol és la droga que motiva mésurgències hospitalàries cada any

Nacional P12

Creix la demanda detractament perdeixar la cocaïna

Rebuig exprés del PSOEa la proposta de PodemEls socialistes veuen “inviable” ungovern amb els de Pablo Iglesias

Europa - Món P20

EL PUNT AVUIDIMECRES, 21 D’AGOST DEL 20192 |

i no hi ha res denou, Josep Borrell

serà el nou cap de ladiplomàcia europea. Icuriosament, ha fetmèrits i ha protagonit-

zat prou casos perquè no el deixessinexercir aquest càrrec, per a tota la vida.Escàndols a banda, en la seva etapa deministre d’Exteriors del govern espa-nyol, encara en funcions, Borrell n’haprotagonitzat de tots colors sense ques’hagi retractat de res. I dic que no hau-ria d’exercir, senzillament, perquè nocompleix cap dels requisits bàsics perdesenvolupar la diplomàcia. Es necessi-ta versatilitat, sensibilitat, sentit comú,empatia i comprensió, discreció, tacte ivoluntat dialogant. Borrell no en té cap,d’aquestes característiques, ni veig quetingui intenció de mirar d’incorporar-neni una a la seva manera de fer i de ser.No li cal. El Parlament Europeu ja el vanomenar abans de les vacances i, pertant, no tan sols ha validat les seves for-mes sinó que les aplaudeix i les premiaamb aquest càrrec que suposa ser elcap visible de les relacions internacio-

nals d’Europa amb la resta del món. Jasé que s’ha d’examinar passat l’estiu,però com que arriben a la prova ambels pactes segellats entre els grans par-tits de l’eurocambra, dubto molt que hihagi cap sorpresa. Hem vist que a Euro-pa no hi ha espai per a les sorpreses iper a segons quines idees polítiques,tampoc. I menys encara per al seny.Una persona diplomàtica és aquellaque té la qualitat de persuasió i, per ex-tensió, el tacte, l’habilitat per portar unafer delicat sense deixar esclatar unconflicte obert. Al meu entendre, la im-portància de la bona diplomàcia no no-més rau en la versatilitat de les fun-cions que exerceixen els diferents am-baixadors residents –diplomàtics deprimer ordre–, les funcions dels qualsgiren entorn de la generació d’informa-ció fidedigna pel seu país. No. Sinó queper mi és bàsic que un bon diplomàtic,independentment del rang, tingui proutraça per aconseguir la minimització deles friccions potencials i el foment deles relacions amistoses entre estats.Senyor Borrell, diplomàcia és tenir màesquerra.

S

Keep calmMartí Gironell

Mà esquerra

Hem vist que a Europa no hiha espai per a les sorpreses iper a segons quines ideespolítiques tampoc. I menysencara per al seny

es calorades d’aquest estiu hanestimulat unes prospectives pe-riodístiques tenebroses: en el ter-

mini de pocs anys enyorarem aquestestemperatures perquè ens semblaransuaus. Si Londres serà com Marrà-queix, imaginem-nos Barcelona. Po-bles que ara són de mitja muntanya se-ran tot d’una marítims per l’augmenten altura del mar. Les migracions esfaran necessàries per trobar la fresca il’aigua dolça que permeti viure. Quinamena de vida? L’altre dia mig veia pertelevisió unes imatges idíl·liques. Vaigapujar el volum: els paisatges tenienels dies comptats. Hi sortien unes abe-lles. Eren les últimes de la seva espè-cie. Les temperatures d’aquest estiuno són excepcionals sinó una tendèn-cia que va a més.

I no obstant... No obstant pel carreres veuen dones joves amb panxa, paresque arrosseguen cotxets amb les cria-tures dins... Són aquests pares uns ir-responsables? Pretenen que les profe-cies es compleixin donant efectius alsfluxos migratoris que han de venir? Nofaig broma. Trasllado la qüestió als pa-res joves que tinc més a mà: “Els fills

L

seran més llestos que nosaltres i troba-ran la manera d’evitar les catàstrofesque s’anuncien.” La resposta dona perfet que l’home és el responsable de lacrisi climàtica. Noves informacions ex-pliquen que per molt que entre tots re-duïm els tòxics que escalfen el planeta,hi ha un cicle natural que és més fortque tot. A l’edat mitjana hi va haveruna glaciació. També es van produirdesplaçaments de pobles sencers a pa-ratges més càlids. Els romans van po-der fer les conquestes també perquèen el seu temps va fer molta calor i espodia circular per Europa amb sandà-lies. Els abrics haurien engavanyat les

batalles i encarit les expedicions. Al’edat mitjana s’hi van sumar les pes-tes. La gent moria a milers a les ciu-tats, als camins per on fugien. Semprehi havia algú que des del tron o des dela trona donava la culpa de les aflic-cions als mateixos morts de fred, degana i de crostes.

Hi insisteixo: no faig broma ni tansols relativitzo. Estic aterrit. Per mipateixo poc. Pels fills i els nets, moltmés, i prenguin “fills” i “nets” en sentitampli. Seran ells “més llestos que nos-altres”? Més: depèn d’ells o nomésd’ells regirar la tendència calorífica?La glaciació de l’edat mitjana es va su-perar per ella mateixa. Remetrà l’ac-tual escalfament? Als anys cinquanta iseixanta hi va haver a Espanya un aug-ment espectacular de la demografia.Suposo que molts pares es van moureper l’instint de supervivència i no peld’oferir als fills les delícies del fran-quisme. El franquisme va passar avallper l’acció en contra dels joves “mésllestos” i també pel “fet biològic”, comse’n va dir. No sé si l’exemple és ade-quat però a alguna cosa viscuda m’haigd’agafar per conjurar l’espant.

“Com es podentenir fills davant elpanorama que se’nspresenta?

Vuits i nous

El terrorManuel Cuyàs

El Punt Avui expressa laseva opinió únicament enels editorials. Els articlesfirmats exposen lesopinions dels seus autors.Punt de Vista

HERMES COMUNICACIONS SAPresident: Joaquim Vidal i Perpinyà.Consell d’Administració: Lídia Vidal i Juventench(vicepresidenta), Eduard Vidal i Juventench, Esteve Colomer i Fonti Joan Vall i Clara.Consell de lectors: Feu-nos arribar les opinions, els suggerimentsi les consultes que desitgeu sobre el nostre projecte editorial i elsnostres productes a conselldelectors@elpuntavui.cat. Tots elscontactes rebran resposta de la direcció.

Direcció Executiva: Joan Vall i Clara(conseller delegat), Xevi Xirgo (InformacióGeneral), Emili Gispert (InformacióEsportiva i local), Toni Muñoz (Serveis),Josep Madrenas (Webs i Sistemes), AlbertParís (Comunicació), Miquel Fuentes(Administració i RH), Lluís Cama(Producció) i Ricard Forcat.

La vinyetaFer

| Punt de Vista | 3EL PUNT AVUIDIMECRES, 21 D’AGOST DEL 2019

inc un déjà-vu. O a mi m’ho sem-bla. Ho dic perquè ja fa unsquants dies que tornem a parlar

tots de diàleg. El líder d’ERC, OriolJunqueras, hi va insistir dilluns enuna entrevista a Catalunya Ràdio:“Només amb el diàleg s’arriba a con-sensos.” I hi va afegir, parlant de la in-vestidura de Pedro Sánchez: “ERC noimposa línies vermelles al diàleg i a lanegociació.” Pocs dies abans el vice-president Aragonès s’havia expressaten termes molt similars, oferint “dià-leg i negociació” a Pedro Sánchez iconvidant-lo “a moure’s”. Com que araestem tots encallats, i els socis de go-vern, mig barallats (no em sembla quedescobreixi res de l’altre món), la pa-raula diàleg torna a ser sobre la taula(en un dels costats de la taula, per sermés precisos) com la fórmula màgicaper resoldre-ho tot. I jo em pregunto:però és que ha deixat mai de ser-hi,una proposta de diàleg sobre la taula?

T “El problema noés qui és partidaridel diàleg i qui no,sinó que perdialogars’han de ser dos

En quin moment no s’ha cregut que eldiàleg fos la solució a tot plegat queara hàgim de redescobrir que nomésamb el diàleg s’arriba a consensos? Elproblema, em sembla, no és que arahàgim descobert que el diàleg aniriamolt bé. Això ja ho sabíem. Els go-verns Puigdemont i Torra se n’han fetun tip, de demanar diàleg. El proble-ma, ara, és que hem descobert –i cons-

tatat amb molta duresa i conseqüèn-cies terribles– que hi ha una part queno en vol, de diàleg. O que entén que eldiàleg consisteix a parlar només delque a la seva part li interessa. Diàleg?Sempre! Com fa anys i panys que esdemana. El problema és: i amb qui? Elgovern Rajoy no només no el va voler,sinó que el va torpedinar, i el governSánchez el va utilitzar només estratè-gicament quan li va convenir per a laseva moció de censura. A mi em sem-bla que la proposta de diàleg hi ha es-tat sempre, sobre la taula, per part del’independentisme. I que tant per partd’ERC com per part de JxCat –im’atreviria a dir que fins i tot per laCUP– continua sent la millor opció.No em sembla pas que uns siguin par-tidaris del diàleg i els altres, no. Emsembla, simplement, que després detot el que ha passat uns encara el ve-uen possible i d’altres s’han tornat in-crèduls del tot.

DiàlegXevi Xirgo / xxirgo@elpuntavui.cat

A la tres

Les cares de la notícia

El primer ministre italià certifica amb la seva di-missió el fracàs d’un govern com el del Moviment5 Estrelles i la Lliga que no s’hauria d’haver produ-ït mai. Pactar amb l’ultradretà Salvini ha posat elgovern d’Itàlia en mans de qui Conte acusa ara deperillós i irresponsable.

QUICO EL CÉLIO, EL NOI I EL MUT DE FERRERIES

Fracàs després de l’error

El cantant ebrenc i la resta de companys que con-formen el grup Quico el Célio, el Noi i el Mut deFerreries demostren la vitalitat que mantenen enel conreu de la música popular amb l’edició del’últim treball Viatge a Buda. El catorzè disc con-solida una llarga trajectòria dels ebrencs.

-+=

-+=

Avenç contra la sidaMaría José Buzón

Nou disc d’arrel ebrencaArtur Gaya

-+=

Giuseppe Conte

Els investigadors del Vall d’Hebron Institut de Re-cerca (VHIR) van presentar ahir un fàrmac que re-presenta un avenç important, si bé no definitiu, enla lluita contra la sida perquè redueix el reservorion el virus queda latent. Continuen investigantper evitar els efectes adversos del fàrmac.

INVESTIGADORA DEL VALL D’HEBRON

PRIMER MINISTRE D’ITÀLIA

Enmig de la desesperacióque envaïa ahir l’‘Open Arms’

la fiscalia italiana va ordenar el de-sembarcament dels prop d’un cen-tenar d’immigrants rescatats queencara restaven dalt del vaixell. L’or-dre va arribar després de dinou diesde bloqueig pel rebuig a obrir elsports d’un govern italià immers enuna greu crisi política i de govern enquè l’extrema dreta imposa les se-ves polítiques racistes. A la inhuma-na situació de les persones emboti-des a l’‘Open Arms’ que el fiscal vapoder corroborar, el fet d’albirar lacosta de Lampedusa però no poderatracar a l’illa italiana va provocar elllançament de persones al mar enun perillós escenari fora de control.

En l’afer de l’‘Open Arms’ cal-drà judicar les decisions polítiquesque no només incompleixen diver-sos tractats marítims internacio-nals sinó que han pogut incórrer enuna acció de segrest. I han posat vi-des en perill. El responsable princi-pal és sens dubte el ministre italiàSalvini. La qual cosa no exclou lacomplicitat política amb què ha ac-tuat el govern espanyol, que hauriad’haver liderat l’exigència a Itàliad’obrir els ports en els tribunals in-ternacionals. En comptes d’aixòs’ha dedicat a un demagògic esti-ra-i-arronsa amb Salvini i l’ONG, i al’oferiment de ports i d’un vaixell desalvament, massa tard. Amb l’ob-jectiu de dilatar el problema.Aquesta crisi humanitària requeriaen primer lloc una solució urgent ical aplaudir finalment la intervencióde la justícia italiana. Però resulta la-mentable que el vaixell sigui immo-bilitzat a Sicília. Perquè l’afer no estancarà adequadament si quedenimpunes els únics culpables, que nosón els membres de l’‘Open Arms’sinó els qui han forçat l’inhumà blo-queig. Per la qual cosa cal establirprotocols europeus que n’evitin larepetició en futurs rescats.

‘Open Arms’,un afer dejustícia

EDITORIAL

De reüllEmma Ansola

Torra iJunqueras

a tenim aquí les primeres declaracions dels principalslíders polítics que, de moment, comencen a escalfar

motors en espera d’un nou cicle polític que amb lasentència al procés independentista es preveu agitat. Lesdeclaracions, però, lluny d’aclarir posicions o refermar launitat que clama el votant independentista, davantl’Onze de Setembre i la sentència del Suprem semblaque més aviat intensifiquen el xoc entre els dos socis quecomparteixen govern. I ho fan en un tema transcendentcom la convocatòria d’unes eleccions autonòmiques

com a resposta a la sentència.Junqueras vol que siguin les urnesles que decideixen el camí, que perals republicans passa bàsicamentpel diàleg amb el govern espanyolper negociar un referèndum. Torraobvia les urnes, només es fa sevesles de l’1-O i assegura que calmantenir el torcebraç amb l’Estat

amb eines com la desobediència civil i pacífica. Ambaquestes dues visions no sembla que els dos partitspuguin acabar de governar junts un territori en què elspolítics han actuat més basant-se en una ètica de laconvicció. Torra continua apostant per aquesta línia.Junqueras, però, semblaria que opta per l’ètica de laresponsabilitat. El politòleg Max Weber apuntava a l’obraEl polític i el científic que la política “es fa amb el cap” però“no només amb el cap” i aconsellava que “en tempsd’excitació”, la convicció i la responsabilitat haurien de sermètodes complementaris.

J

Hi ha unadiferènciaabismal entreles propostesdels doslíders polítics

http://epa.cat/c/h8dax9

Conseller delegat: Joan Vall i Clara.Direcció Comercial: Eva Negre i Maria Àngels Tau-lats (El Punt Avui), Eduard Villacé (Agències), JosepSánchez (L’Esportiu) i Elsa Romero. Webs i Siste-mes: Josep Madrenas (director), Joan Sarola (Siste-mes) i Ramon Buch (Disseny). Recursos Humans:Miquel Fuentes. Administració: Carme Bosch. Pro-ducció i Logística: Lluís Cama.

Accedeix alscontinguts del webEdita: Hermes Comunicacions SA

http://www.elpuntavui.cat972 18 64 00Güell, 68. 17005. Girona

Director: Xevi Xirgo i Teixidor. Vicedirectors: Emili Gispert i Toni Muñoz. Directors adjunts: Joan Rueda, Miquel Riera,Xevi Sala i Ferran Espada.Caps de secció: Toni Brosa (Opinió), Carles Sabaté i David Brugué (Nacional), Anna Puig i Jordi Nadal (Comarques Gironi-nes), Pilar Esteban (Europa-Món), Jaume Vidal i Xavier Castillón (Cultura), Montse Martínez (Apunts), Pere Gorgoll (Ne-crològiques), Marcela Topor (Catalonia Today), Manel Lladó (Fotografia), Jordi Molins (Disseny), Quim Puigvert (Llengua),Jaume Batchellí (Producció) i Antoni Dalmau (Tancament).

Podràs gaudir per un dia delsavantatges del web amb aquestcodi QR o entrant a

EL PUNT AVUIDIMECRES, 21 D’AGOST DEL 20194 | Punt de Vista |

1any

La fiscal de l’Estat, María JoséSegarra, considera que posarllaços grocs és una mostra dellibertat d’expressió idespenjar-los.

10anys

20anys

Espanya prepara una pujad’impostos per pagar la crisi.Serà el segon país de la UE,després del Regne Unit, queapujarà la fiscalitat.

L’ONU estima que elterratrèmol de Turquia ha fet40.000 morts. Els equips derescat ja han recuperat 10.000cadàvers.

Llaços grocs Puja d’impostos 40.000 mortsTal diacomavui fa...

les banyes delbou li col·loquen

dues boles de quitràencès. Com que l’ani-mal es neguiteja perla proximitat del foc, el

suposat joc consisteix a evitar les se-ves envestides als humans que partici-pen de la suposada festa. És el que esconeix com a bou embolat. Hi ha mol-tes altres modalitats, d’activitats festi-ves amb bous, com ara el bou caplla-çat, que és quan va lligat de les banyesper una corda davantera i una al darre-re subjectada pels corredors, que pas-segen el bou pels carrers del poble. Oels bous a la mar, en què els animalsanaven a parar a l’aigua quan acabavala seva persecució popular, una moda-litat que per primer cop i després de40 anys es va deixar de celebrar l’any2016 a les Cases d’Alcanar, on era méstradicional. Són activitats taurines enles quals no es mata el bou i que se ce-lebren intensament en diversos muni-cipis catalans, sobretot de les Terresde l’Ebre, sota l’aval de la tradició. Són,diuen, festes tradicionals. Al 2010 el

Parlament va aprovar una llei que lesregula, i que les circumscriu als muni-cipis on són tradició (36 en total, delsquals 26 són a les Terres de l’Ebre). AAmposta, per exemple, que aquest capde setmana passat ha tancat la festamajor, se n’han vist molts, d’actes ambbous, mentre la Coordinadora perl’Abolició dels Correbous en denuncia“la tortura pública” i altres col·lectius,com la recentment creada associacióTots som Poble, volen conscienciar“del patiment dels animals” i demanenque s’obri un debat seriós sobre lacontinuïtat d’aquestes activitats. Peròaquest és un debat que sembla impos-sible, perquè el tema ha acabat sent in-tocable. Cap partit polític no s’hi abocade ple perquè la rendibilitat electoralen podria sortir malmesa. La tradició,que venen a ser aquests costums quetransmetem de generació en genera-ció, no pot ser una porta de blindatgeabsoluta per mantenir uns correbousque, com a mínim, mereixerien ser elcentre d’un debat seriós i adaptat a lasocietat del segle XXI.

A

Full de rutaCarina Filella

De bous itradicions

El tema dels correbous haacabat sent intocable. Cappartit polític no s’hi abocaperquè la rendibilitatelectoral en podria sortirmalmesa

“Els poderspúblics no podenser indiferents al fetreligiós

ctualment tothom entén quel’Estat ha de ser laic, indepen-dent de qualsevol tradició o au-

toritat religiosa. La paraula laïcitats’ha convertit gairebé en un tòpic, quedona un plus de credibilitat al que l’uti-litza. Ara bé, no tothom l’entén de lamateixa manera. D’aquí les discus-sions sobre el rol de la religió (per ex-emple en l’educació) o sobre la relacióentre els poders públics i les confes-sions religioses (han de rebre finança-ment?). Una concepció adequada de la-ïcitat de l’Estat passa per entendre l’ex-igència de respectar la llibertat religio-sa. Per una raó elemental: el poder polí-tic té com a justificació de la seva exis-tència i com a missió principal la pro-tecció dels drets humans, entre ells lallibertat religiosa. I això reclama uncompromís actiu en l’establiment deles condicions per tal que aquesta lli-bertat es pugui desenvolupar efectiva-ment per tothom sense coercions nidiscriminació, tant en l’espai privatcom en el públic. Això només és possi-ble amb la col·laboració lleial entre l’Es-tat i les comunitats religioses. Des

A d’aquest punt de vista, és fàcil adonar-se de dos errors en la comprensió de lalaïcitat, molt estesos avui a Catalunya.El primer és entendre la laïcitat com elprojecte d’erradicar la religió o alme-nys d’excloure-la o marginar-la de l’es-pai públic (del carrer, de l’escola, delsmitjans de comunicació...). Aquest ésun propòsit que viola frontalment la lli-bertat religiosa de les persones i de lescomunitats, que tenen dret no sola-ment a existir sinó també a expressarpúblicament les seves creences i parti-cipar en la vida social. L’altre error ésentendre la laïcitat com neutralitat oindiferència dels poders públics en re-lació amb el fet religiós. Però els poders

públics no poden ser “neutrals” ni indi-ferents al fet religiós, perquè han devetllar per tal que els ciutadans puguinexercir la seva llibertat religiosa. Hande tenir en compte les seves diferentscreences en el disseny de les polítiquespúbliques. Han de fomentar el diàleg ila convivència interreligiosa. I han deprevenir el risc que es desenvolupin ex-periències religioses perjudicials (sec-tes, fonamentalismes...). Els poderspúblics tenen també el deure de facili-tar que les comunitats religioses pu-guin contribuir al progrés social i al bécomú: amb les seves activitats educati-ves, socials, culturals i d’atenció alsmés vulnerables, amb la seva funció dedonar sentit i esperança a les persones(sobretot en els moments difícils de lavida) i amb la seva tasca de promociódels valors ètics que fonamenten la ma-teixa democràcia i fan possible la con-vivència humana i la cohesió social: lasolidaritat, la dignitat de la persona, lapau o la fraternitat. En aquest sentit,podem dir que l’activitat de les comuni-tats religioses és un servei d’interès pú-blic que l’Estat ha de protegir.

Eduard Ibàñez. Grup Sant Jordi

Ni exclusió ni indiferènciaTribuna

Ens tenen maniab Gaudint d’aquestes vacan-ces, de tant en tant aprofitoper veure els informatius detotes les cadenes, tant de TVcom de ràdio, i m’adono que ales males notícies de Catalu-nya, les emissores públiques iprivades espanyoles i mitjansen general, els donen moltaressonància posant-hi un es-pecial èmfasi, com donant en-tenent que les coses autonò-miques les tenim mal ateses,amb l’ordre públic fora decontrol, si veiem els últimssuccessos d’enguany a Bar-celona.

És clar, el turisme ho fa totmés dens i la manca d’efecti-us als carrers complica la se-guretat ciutadana, fins al puntde donar la imatge que capciutadà vol. Però si fem me-mòria del que està succeint ala nostra, per ara, autonomia,adonem-nos de l’ofec econò-mic propiciat per l’Estat espa-ñol, que des de l’últim 155, en-

cara controla les finances dela Generalitat, i ens demanaque les retallem un altre 6%,lluny de facilitar un finança-ment equitatiu per cobrir to-tes les antigues necessitatsen infraestructures i retalla-des a la sanitat, cultura, etc.

Llavors què volen? Si elsimpostos que paguem vandestinats a subvencionar An-dalusia i Extremadura, i a in-fraestructures de nul·la ren-dibilitat, és estrany que elscatalans vulguem tenir la lli-bertat de ser independentsperquè això no ens passimés?

Avui, la resposta és obtenirper les urnes els nostres re-presentants polítics tenint-los en presó preventiva espe-rant sentència, i a l’exili sensepoder venir a casa, ni exercira Catalunya i la UE els càr-recs atorgats pel poble catalài també bona part de l’espa-nyol. Vergonyós, no?LLUÍS VINUESA SERRATETerrassa (Vallès Occidental)

El polietilèb Té una producció anual de80 milions de tones a tot elmón. Soc neòfit en el sectorde l’embalatge i els beneficiseconòmics que comporta elseu ús. Però sí que veig l’enor-me perjudici ambiental. Perquè no s’actua immediata-ment? Quins interessos i a quibeneficia de l’administraciócontinuar el seu ús? És evi-dent que la venda a granel desegons quins productes com-portava un risc sanitari. Peròalerta, també de control delsimpostos!! Per un costat, en-cara que sigui o no més cos-tós envasar en vidre, també elseu ús beneficia tant el mediambient, com el seu reciclat-ge; poden fer retorn de l’envàsa canvi de diners. Si es vol hiha mitjans per a control sani-tari i fiscal per a la venda agranel, i envasar amb paper.LUIS JAIME FELICIANOFigaró-Montmany (Vallès Orien-tal)

Restaurants sensecarta en catalàb Joc de cartes és un bon pro-grama concurs de TV3 en quètres restaurants catalans riva-litzen entre ells i un en surtguanyador. Doncs bé, en undels darrers programes, dedi-cat als restaurants amb pisci-na de Barcelona i Castellde-fels, jo els hauria suspès a totstres en l’apartat de drets lin-güístics. Essent restaurantsamb una carta de 30 euros demitjana, cap dels tres ofereixla web en català. Han triat elcastellà. La llengua pròpia delpaís, inexistent, ignorada, ob-viada, desapareguda. Tan inú-til és la nostra llengua ques’ignora fins i tot en una cartade restaurant? Segur que enaquests restaurants que pro-mociona TV3 s’hi menja moltbé, però la llengua, com elmenjar, també és cultura i me-reix la mateixa consideració.SALVI PARDÀS SUNYERBarcelona

Les cartes adreçades a la Bústia han de portar les dades personals dels seus autors: nom, cognoms, adreça, número de telèfon i número de carnet d’identitat o passaport. Així mateix, cal que no superin els mil caràcters d’extensió.El Punt Avui es reserva el dret de publicar-les i escurçar-les. No es publicaran cartes signades amb pseudònim o amb inicials. Els textos s’han d’adreçar a bustia-catalunya@elpuntavui.cat

El lector escriu

| Punt de Vista | 5EL PUNT AVUIDIMECRES, 21 D’AGOST DEL 2019

Teresa Cunillera, DELEGADA DEL GOVERN ESPANYOL A CATALUNYA

“Espero que tot el món sàpiga administrar les sevespassions respecte del que el tribunal decideixi”

La frase del dia

“ Ara, quan ja noes pot imaginar unvestit estrafolari quepugui superar elsaltres, fins i tot lanuesa ha entrattambé a formar partde la nostra vidaquotidiana

quest estiu Vueling sols ha estatnotícia (les coses bones quasimai ho són), perquè ha deixat a

terra una dona que volia anar dinsl’avió amb una indumentària que podiaprovocar confusió: ella deia que era unbody, però qui comandava l’avió va en-tendre que es tractava d’un banyador.Deixant de banda que ja no se sap quinadiferència hi ha entre una cosa i l’altra,i obviant la colla de “em queixo de tot”que estarà dubtant entre qualificar demasclista la decisió i reivindicar la lli-bertat d’anar per la vida com van veniral món, el cert és que l’assumpte potservir-nos de metàfora sobre la grandecadència de les formes en la relaciósocial, i el seu efecte devastador sobreel fons.

RECORDO QUE TENIA UNS 10 ANYS quan lafamília vàrem anar a una boda del quepodem anomenar la Catalunya endinssense especificar el territori. Tothoms’havia vestit amb les seves millors ga-les. Això a províncies i als pobles sem-pre ho han tingut més clar: era una bo-da, la cerimònia mereixia un respecte.Tot i la dificultat per pagar una indu-mentària adequada, la mare va aconse-guir que una amiga li deixés per a mi unvestit de sa filla que entonava ambl’ocasió. Sense haver d’emular la prota-gonista de Plovent pedres, va aconse-guir que jo em sentís la princesa delconte. La meva sorpresa va ser veureentrar al saló del convit un parell de jo-ves ben plantats que devien ranejar als20 anys, sense corbata, amb la camisablanca per fora els pantalons i uns te-xans trencats substituint els panta-lons de vestir. Vaig preguntar a la mareper què aquells nois vestien així, peròella sols va encertar a respondre’m queeren els cosins de la núvia i que sempreels havia agradat escandalitzar i distin-gir-se. Més tard vaig entendre que ferquelcom semblant havia permès al’adorable i adorada Marilyn Monroe

A sortir de l’anonimat i diferenciar-se dela resta pel fet de dur una roba no ade-quada a l’ocasió, quan circulava ambuna bata mig oberta i gest d’ingenuïtatcuriosa entre les naus habilitades coma platós del mític Hollywood del 50, i onno cal dir que més d’un l’hauria assetja-da amb la mateixa intensitat amb quèella n’hi va treure profit. Dit en els ter-mes dels seixanta, època origend’aquesta actitud, es tracta d’“épater lebourgeois”, que sempre ha estat rendi-ble. Ara, quan ja no es pot imaginar unvestit estrafolari que pugui superar elsaltres, fins i tot la nuesa ha entrat tam-bé a formar part de la nostra vida quoti-diana. Han hagut de canviar (per fi!)una ordenança municipal de Barcelonaper poder prohibir a un paisà anar pelcarrer proveït únicament d’una bossade plàstic a la mà i un tatuatge simu-lant un banyador sobre les seves partsque els altres entendríem més íntimes.És comprensible que la dona que ha tin-gut el disgust de no ser admesa en l’avióde Vueling no entengui per què no potanar ella amb el seu banyador o el que lidoni la gana, malgrat el xoc que al meu

parer hauria de suposar a les recur-rents colles de xancletaires el veurevestida formalment i immaculada-ment tota la tripulació. Hauria de re-sultar-nos estrany però ja res ho és. Ipuc donar fe que aquestes disintoniesprotocol·làries entre servent i servit jatenen un antecedent d’almenys una dè-cada al Parlament de Catalunya. En lameva breu estada em va sorprendre ex-traordinàriament confrontar l’estil ca-sual tirant a guarro-estrafolari, per nodir directament hortera (perquè en ai-xò el gust es barreja amb la tendència),que lluïen algunes senyories sense im-mutar-se pel fet que, al contrari, guar-dessin el palau uixers i mossos d’esqua-dra, zeladors i lletrats, vestits amb elrespecte i l’elegància que demana laprimera institució del país. Tan xocantresulta que quan el mes de juliol passatestudiants de diverses universitats hihan estat fent una simulació parlamen-tària, han comprovat amb estupefaccióque sols aquests empleats vestien ambla formalitat que ells mateixos havienpensat necessària per trepitjar les ma-teixes catifes que Macià, Companys oPla, mentre la representació popular jaanava encarant l’estiu oblidant el fonsal ritme de les formes.

HI HAURÀ QUI PENSI QUE AIXÒ SÓN QÜES-TIONS IRRELLEVANTS, i que qualsevol es-tà en el seu dret de decidir quin grau deformalitat requereixen la relacions so-cials en cada moment i ocasió. Interes-sant, però, és recordar que la noia delbanyador no va poder entrar a l’avió,mentre sembla que als diputats (i dipu-tades, doncs en això la competència vamolt igualada) ningú els pot dir comhan d’ anar vestits. A l’avió mana el ca-pità. Al Parlament entre tots decidei-xen per majoria quines hauran de serles regles del joc, i aquesta del vestir ai-xecaria gran polseguera. Però ja se sapque un avió és quelcom molt seriós, onres es decideix per majoria.

Montserrat Nebrera. Professora de dret constitucional (UIC)

El fons i la formaTribuna

SísifJordiSoler

l llibre de Sergiodel Molino, España

vacía –que vaig conèi-xer per una entrevistade ràdio quan tornà-vem d’Atienza–, és, deveritat, alliçonador. I

com que, aquest agost, l’he passat en-claustrat a casa, m’he cruspit clàssicsque mai no havia gosat llegir, amb pau-ses de televisió i de ràdio. Un dels temesradiotelevisius més repetits: les festesmajors de pobles gairebé deshabitatsque es convertien, per unes hores, en unaltre “camí de Sant Jaume” de la legíti-ma nostàlgia. Quanta festa, en un soldia! Quants records d’un passat d’abansde la diàspora cap als barris perifèricsde Madrid o de Barcelona o de Frank-furt. Sovint, en el guió dels programes

informatius de torn, una referència a laimpossibilitat, total o parcial, de viure detot allò que la vida del camp… haviaofert, durant segles i segles, als que notenien el coratge de tocar el dos i con-vertir-se en gastarbeiter. No sé res de lavida al camp…, s’entén: de conreu. Ni séres, tampoc, de les polítiques per recu-perar tant espai buit, ara i avui, a favord’una prosperitat futura, ni que siguimodesta, de supervivència. Tot amb tot,en els meus malsons, hi passen declara-cions de polítics, prolífics a l’hora d’es-campar pets d’ase, que no sé què pro-posen quant a la recuperació de l’agri-cultura, en una Península amb tants es-pais buits. Com que “és quan dormoque hi veig clar”, recordo els llibres dePaco Candel, farcits de memòries preci-ses de qui ha hagut d’emigrar i fa balançde tot allò que recorda de la seva pàtriad’origen. O els relats d’immigració del’enyorat Jaume Botey. Per què els hemdesat entre els mals endreços?

E

De set en setIgnasi Riera

Un país buit

Recordo els llibres de PacoCandel, farcits de memòriesprecises

EL PUNT AVUIDIMECRES, 21 D’AGOST DEL 20198 |

Cunillera situa eldebat sobre l’indultdesprés delpronunciament delSuprem

L’alcohol és ladroga que motivamés urgèncieshospitalàries

Mauridemanaunitat per a lapostsentència

La demandade tractamentper deixar lacocaïna creixNacional

Deixar enrere el dol per larepressió de l’Estat per ferun reset al procés. Això ésel que va venir a proposarahir el president de la Ge-neralitat, Quim Torra, enuna solemne conferènciade tres quarts d’hora –quecompletarà amb una sego-na part el 5 de setembre aMadrid– que va tancar lacelebració del cinquante-nari de la Universitat Ca-talana d’Estiu, en què vavoler primer fer autocríti-ca per esbossar tot seguitles línies que segons ellhan de marcar en el noucurs polític la represa delcamí cap a la República.Unes línies que, més queun diàleg amb el govern es-panyol en què no veu fu-tur, impliquen la recupe-ració de la iniciativa peranar a una “confrontaciódemocràtica” amb l’Estat.“Si tenim la pilota nosal-tres no la tenen ells, i calque no juguem més a la de-fensiva”, resumia, acudinta la filosofia futbolística deCruyff i Guardiola.

De convocar eleccionscom a resposta a la sentèn-cia del Suprem, en canvi,ni tan sols en va parlar,

com els últims dies havienposat sobre la taula algunsdirigents d’ERC. Ans alcontrari: Torra, que es vamostrar contundent a ex-igir la fi de les hostilitatsentre independentistes,es proposa “donar estabili-tat” al govern en els pro-pers mesos i fins i tot va pi-car l’ullet a la CUP per po-der aprovar, enguany sí,un nou pressupost.

Amb la sentència a l’ho-ritzó, és clar, però sensehaver-la necessàriamentd’esperar, el president es

proposa “refer el tremp”de l’independentisme, iper això va demanar recu-perar els factors que se-gons ell van fer fort el mo-viment, com són la inicia-tiva i l’esperit constructiu,que “han quedat desdibui-xats l’últim any i mig”. Enaquest sentit, posava coma exemple la consulta po-pular de fa deu anys a Are-nys de Munt, que va origi-nar una onada que es vaestendre per tot el país i

“va dir als polítics” que ca-lia deixar d’esperar i pren-dre la iniciativa.

Abans de marcar les lí-nies a seguir, això sí, Torrafeia autocrítica i lamenta-va que la repressió ha fetperdre capacitat d’inicia-tiva i d’una “lluita en posi-tiu”, i ha desviat l’atencióde l’objectiu originari percentrar-se a defensar-se.“No hem avançat comhauríem”, es retreia ellmateix, davant la qual co-sa reclamava reprendre elcamí i “superar el període

de reacció a la defensiva”.Per això feia una crida es-pecial a participar en laDiada, per tal que sigui unveritable “punt d’inflexió”amb vista a “fer valdre elprojecte de la Repúblicaper damunt de les conse-qüències de la repressió”.

Urgent un full de rutaSense “posar-s’hi fort” enla forma que ha d’agafar launitat entre partits i enti-tats, a partir d’aquí Torra

veu “urgentíssim” recupe-rar un full de ruta unitari,“solvent, sòlid, que apren-gui d’èxits i fracassos peròsobretot que aporti solu-cions” cap a la victòria. Peraixò va renyar els indepen-dentistes que veuen els ad-versaris “en altres inde-pendentistes”, i va recor-dar: “No em trobareu enlluites partidistes ni bata-lles per l’hegemonia.” “Ésmoment de corregir deri-ves i aprofundir en la uni-tat; d’aïllar factors de des-unió, de canviar actitudsde confrontació i falta derespecte”, implorava, pa-rafrasejant les reflexionsde Carles Puigdemont,editades recentment en elllibret Reunim-nos. Aixòsí, en el mateix sentit Tor-ra també va enviar un mis-satge encobert a ERC, enallunyar-se del “confor-misme” i refermar el seucompromís que no és aquí“per gestionar una auto-nomia”. “El meu mandatés avançar, que ningúcompti amb mi per con-vertir el Primer d’Octubreen un record melancòlic”,etzibava entre aplaudi-ments, un 1-O que veucom “el moment fundacio-nal” de la República.

És clar que en la nova

etapa que s’enceta, permolt que l’executiu maiabandonarà “la negociaciói el pacte”, descarta un go-vern espanyol que els con-sideri “interlocutor perpactar un referèndum”,com va quedar clar en lasessió d’investidura deSánchez que no va ni es-mentar Catalunya, per laqual cosa Torra avançavaque es mantindrà en el no(s’entén que JxCat, per-què ERC es va abstenir)

mentre el PSOE no escomprometi a un diàlegper l’autodeterminació.Torra, en aquest sentit, fe-ia seves les reflexions dePuigdemont i recordavaque “el realisme polític” fadescartar una solució ne-gociada amb l’Estat sensehaver passat abans peruna nova etapa de con-frontació, per la qual cosareclamava això, anar cap a“la confrontació democrà-tica i pacífica”. És en

Torra cridaa superarla repressióÒscar PalauPRADA

‘RESET’ · El president demana reprendre ja la iniciativa cap a la independènciaamb una “confrontació democràtica” amb l’Estat en què caldrà “arriscar i assumirsacrificis” UNITAT · Exigeix posar fi a les lluites internes i fixar ja un full de ruta

“L’independentismeno és ni ha de ser unareacció; és unasolució, un projecteamb ambició decanviar-ho tot i deguanyar”

“Per plantejar l’èxitd’un projecte cal posartot el focus en leslliçons apreses, nomésaixí tens opció decorregir el que no vasfer bé el primer cop”

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les frases del president

Quim Torra, durant la seva conferència ahir aPrada que va donar el tret de sortida al noucurs polític ■ JOSEP MARIA MONTANÉ

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

El president no facap esment a lapossibilitatd’anar a eleccions

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Demana que laDiada sigui el“punt d’inflexió”vers la nova etapa

EL PUNT AVUIDIMECRES, 21 D’AGOST DEL 2019 | Nacional | 9

EleccionsL’APUNT president de la Generalitat, que es troba incardinat

en un espai polític en fase d’endreça. També hi ha al’horitzó unes eventuals eleccions espanyoles, lanecessitat d’aprovar uns pressupostos, una hipotè-tica tercera euroordre contra l’exili i una possible in-habilitació de Quim Torra pel llaç groc. Efectiva-ment, tard o d’hora tornarem a les urnes.Emili Bella

Com respondre a la sentència s’ha convertit en la serpd’aquest estiu, i de la primavera, i de l’hivern, i de latardor anteriors. El que fins ara l’entorn d’ERC insinua-va amb la boca petita, unes eleccions, ara ja ho diuamb totes les lletres Oriol Junqueras com una opciósobre la taula. El cas és que qui decideix quan es va aeleccions és el president de la Generalitat i només el

aquest marc que avisavaque caldrà estar disposatsa “arriscar molt”, i assu-mir “els sacrificis” que se’npuguin derivar. I aquí l’es-tratègia implica segons ellconstruir un moviment“que tingui en compte ladesobediència civil en unmarc democràtic”, i enquè les institucions tambées comprometin “a assu-mir-ne totes les conse-qüències”. I per fer-ho pos-sible, insistia, cal que les

famílies de l’independen-tisme es posin d’acord per“desbloquejar la situació”,establir una agenda de“ruptura democràtica” i,hi afegia, “donar estabili-tat al govern i a la majoriaparlamentària” per enca-rar aquest tram cap a ferrealitat la República. I ésaquí on va fer una picadad’ullet a la CUP amb vista aaprovar, com proposen elsanticapitalistes, un pres-supost “que sigui el motor

de canvi republicà”.

Reacció a la sentènciaVolgudament, Torra vavoler deslligar tot plegatdel que ha de ser la reaccióa la sentència, per a la qualha mantingut contactesespecífics en els últimsmesos amb partits i enti-tats civils. En aquest sen-tit, avisava en tot cas quehi haurà “un abans i undesprés”, i avançava que“en el seu moment” ja farà

“la proposta política quepertoqui”, si bé apuntavaja que serà “coherent,d’entesa de país, que im-pliqui tots els sectors i es-pais d’avenç republicà ique exigirà unitat d’ac-ció”. “Un programa per ferla independència on tot-hom se senti implicat icompromès”, concloïa. Enaquesta línia, diversesfonts consultades aclarienahir que els contactess’han intensificat les últi-

mes setmanes a diversosnivells, com el Consell perla República, i s’està avan-çant en una resposta uni-tària, per bé que l’acordencara s’albira lluny. Tor-ra, en tot cas, recordavaque també caldrà estaratents a nous movimentsde la justícia espanyolacontra els exiliats un copdictada la sentència. “Si escursen noves euroordrescaldrà reaccionar, tambéens hi haurem d’enfron-

tar”, recalcava.El president, que al fi-

nal rebia una ovació de dosminuts entre crits d’inde-pendència, va dedicar laconferència a Antoni Ro-vira i Virgili, intel·lectual ipolític de qui al matí haviavisitat la tomba al Pertúscoincidint amb els 70 anysenguany de la seva mort. Ala tarda, va completar la vi-sita a la Catalunya delNord en rebre la medallad’or de Prats de Molló ■

“Ja no podem seguiraprovant al Parlamentmés resolucions sobrel’autodeterminació oqualsevol altre dret sino som capaçosd’aplicar-les”

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

“No hi ha més camíque plantar cara icontinuar endavant,assumint-ne lesconseqüències i ambles banderes de lallibertat i no-violència”

“Posem-nos enmarxa un altre cop.Potser eraimprescindible aquestperíode de reacció a ladefensiva, però ara jal’hem de superar”

“Parlem del quecalgui però aturem lesbatalles entreindependentistes.Prou de batalles idesconfiances entreindependentistes”

“A la independènciahi arribarem si anemplegats i si entenemque el camí és laruptura democràtica idonar sempre la veu ala ciutadania”

Torra va aprofitar la conferèn-cia, amb què va obrir de factoel nou curs polític, per de-sempolsar reivindicacions deJxCat que havien provocattopades amb ERC, però queen els últims mesos sembla-ven guardades en un calaix. Elpresident, així, va assegurarque “és clar que cal compar-tir una estratègia” i, hi afegia,“potser també tornarà a cal-dre una unitat formal, unallista o el que sigui que calguien un futur”. És a dir, que nodescarta pressionar de nouamb vista a properes elec-cions. “Són qüestions quehan de quedar supeditades al’objectiu real i central queens hem de proposar com apaís, la independència”, cloïa.

L’altre punt, en certa ma-nera sorprenent, que va recu-perar és la idea que CarlesPuigdemont ha de ser resti-tuït. Una opció que, desprésd’haver-se presentat a les eu-ropees, semblava que haviadescartat ell mateix, i mésencara restant encallada lareforma del reglament delParlament que ho hauria defer possible. “Reitero elcompromís perquè Puig-demont torni a ser el pre-sident de la Generalitat”,etzibava ahir Torra, tot ique fonts properesaclarien desprésque la prioritat de

“L’Estat ha de saberque amb la sentènciaescriurà la sevacondemna política (...)Ha de ser el tret desortida a la darrerafase del procés”

l’expresident segueix sentlluitar fins al final pel seu escóa Brussel·les, i només en casque no l’assoleixi s’ho podriaplantejar, ja que entretantconserva l’acta al Parlament.

En tot cas, Torra ho lligavaa un altre fet que ha de ser“bàsic” en els propers mesos:l’esclat del debat constituent.“Els dos compromisos vanser votats per la majoria i ensobliga a tots”, resumia. D’aquíque recordés que en moltescomarques ja s’estan creantgrups, i fes una crida que laciutadania “es bolqui” en undebat que, a més de desmen-tir que hi hagi un problema deconvivència, desemboqui “enel procés constituent per ferla constitució catalana”.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Tornen Puigdemont i la llista única

EL PUNT AVUIDIMECRES, 21 D’AGOST DEL 201910 | Nacional |

801175-1214753L

L’endemà que el líderd’ERC, Oriol Junqueras,no tanqués la porta a uneseleccions com a resposta ala sentència, el vicepresi-dent d’Òmnium Cultural,Marcel Mauri, va instarahir l’independentisme atreballar per buscar launitat a l’hora de reaccio-nar a una més que proba-ble condemna del Tribu-nal Suprem contra elspresos polítics i poder cul-

minar el procés d’autode-terminació. Mauri no en-tendria que no hi hagués“una estratègia de con-sens” i es va mostrar con-

vençut que abans que l’alttribunal no es pronunciï,l’independentisme acon-seguirà “explicar a la ciu-tadania en quin punt ens

trobem i quin és l’horitzónacional que ens cal”.Segons el vicepresidentd’Òmnium, caldrà recór-rer de nou a instruments

de lluita no violenta i, sical, a la desobediència ci-vil per defensar els dretsfonamentals.

“La resposta ha d’estara l’altura de qualsevol atacsense precedents que espugui produir, però la res-posta no depèn d’Òmni-um, sinó de molts actors”,va recordar. Mauri feiaaquestes declaracions enel marc d’una visita a Tar-ragona de l’autobús ambquè l’entitat recorreaquest estiu la costa en elmarc de l’eloqüent cam-panya Ho tornarem a fer.

D’altra banda, la reco-llida de signatures per la“llibertat per als presoscatalans”, impulsada perÒmnium, ja arriba a les28.000 adhesions. L’enti-tat les farà arribar tantal govern espanyol com ales principals institucionseuropees.

“Administrar passions”Qui també intervenia ahiren el debat sobre la post-sentència era la delegadadel govern espanyol a Ca-talunya, Teresa Cunillera,que espera que “tothomsàpiga administrar les se-ves passions” quan es co-negui el veredicte. En unaentrevista a CatalunyaRàdio, Cunillera va asse-gurar que desitja que lasentència sigui “justa iequilibrada” i que aquellsque tenen responsabilitatpolítica tinguin la capaci-tat de transmetre als ciu-tadans que calen “aven-ços en la convivència”.

La delegada del governsocialista considera quees va equivocar quan faun any va explicar que erapartidària de l’indult, siels presos el demanessin,i va assenyalar que el de-bat s’haurà de posar da-munt la taula quan hi hagisentència. ■

Mauri demana explanar“l’horitzó nacional”abans de la sentència

Emili BellaBARCELONA

a El vicepresident d’Òmnium preveu la necessitat de recórrer a la desobediènciacivil a Cunillera situa el debat sobre l’indult després del pronunciament del Suprem

“[Caldrà explicar a laciutadania] en quinpunt ens trobem iquin és l’horitzónacional que ens cal”

Marcel MauriVICEPRESIDENT D’ÒMNIUM CULTURAL

“Espero quetothom sàpigaadministrarles sevespassions”

Teresa CunilleraDELEGADA DEL GOVERN ESPANYOL

“La resposta had’estar a l’altura dequalsevol atac senseprecedents que espugui produir, però nodepèn d’Òmnium, sinóde molts actors”

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les frases

El vicepresident d’Òmnium Cultural, Marcel Mauri, ahir a Tarragona ■ ACN

Cs vol mesurescontra la pobresaenergètica

Rull surt deLledoners per unaoperació al seu fillL’exconseller de Territori Jo-sep Rull va sortir ahir puntual-ment de la presó de Lledo-ners, al Bages, per acompa-nyar el seu fill en una opera-ció. Com estava previst, des-prés del permís que va sol·lici-tar al Tribunal Suprem, el diri-gent de JxCat va sortir al matídel penal, a Sant Joan de Vila-torrada, per anar sota custò-dia policial a l’hospital en quèoperaven el menor, en una in-tervenció sense gravetat. Rull,que està en presó preventivapendent de la sentència delSuprem, ja havia sortit prèvia-ment dues vegades de Lledo-ners per assistir a les provesdiagnòstiques al fill, a qui elsdoctors van programar l’ope-ració per ahir. A les sis de latarda ja l’havien tornat al pe-nal, segons el Departamentde Justícia■ REDACCIÓ

Ciutadans ha demanat al go-vern que adopti mesures ambles administracions locals pergarantir l’accés als subminis-traments bàsics dels ciuta-dans sensibles i desfavorits.En una proposta de resoluciópresentada al Parlament, laformació reclama que s’ex-ecuti i ampliï el fons destinat apal·liar la pobresa energètica isimplificar els tràmits buro-cràtics per accedir a ajuts.També demana que es faciefectiu el mecanisme neces-sari per satisfer el pagamentde deutes pendents. La dipu-tada Noemí de la Calle va cri-ticar ahir la “inacció” del go-vern davant la pobresa ener-gètica i va tornar a insistir quel’executiu català “malbarataels diners en elprocés”.■ REDACCIÓ

| Nacional | 11EL PUNT AVUIDIMECRES, 21 D’AGOST DEL 2019

1190

01-1

2150

75Q

Cal que tots i cadascun dels catalansque hem fet el pas a l’independentis-me ens blindem de derrotistes, secta-ris, hiperventilats, trolls i mercenarisde les clavegueres espanyoles. Hem dedeixar també el lliri blanc amb el qualhem actuat tantes vegades –commolts cops he expressat–. Som cons-cients que al davant hi tenim un Es-tat? El pas endavant que Catalunya hafet envers la seva sobirania no té mar-xa enrere. Més de dos milions de per-sones ja no tenen com a referència elprojecte nacional espanyol, sinó quecreuen que amb dificultats, amb pas-ses endavant i, cal dir-ho també, algu-na aturada, en els propers anys, assoli-rem la plena sobirania nacional. Quècal fer, doncs, per consolidar la naciócatalana i avançar per construir unEstat?

Primer, caldrà veure què passa ambel segrest dels nostres presos polítics,els judicis pendents, la repressió enmarxa. I amb això, sabrem també finson l’Estat i el nacionalisme espanyolpretén arribar. Caldrà també que elmón sobiranista català prengui cons-ciència que el seu nacionalisme ha es-tat, fins ara, de nivell “aficionat”. Tocafer una gran catarsi i estudiar com hemfet aquesta primera batalla amb l’Estati entendre, d’una vegada, que el nacio-

nalisme espanyol té una conscièncianacional del “todo por la patria”, ja si-guin del PSOE, del PP, Cs i, fins i tot,de certs sectors d’Unides Podem. Re-cordem i no oblidem el que van fer icontinuen fent amb Euskadi.

Catalunya, després del Primer d’Oc-tubre, existeix al món. Ara hem de de-mostrar que som capaços d’enfrontar-nos a l’Estat unitari d’Espanya i les se-ves estructures i que crearem i reforça-rem, en primer lloc, el marc mental queens faci immunes a les ofensives del’Estat, als seus aparells i clavegueres i,més subtilment, a l’Ibex 35, els grupsde comunicació, etcètera. Ens cal un

gran blindatge mental i fermesa nacio-nal.

El que hem de solucionar és la man-ca d’un acord estratègic de l’indepen-dentisme. Les seves bases no ho ente-nen. En aquest sentit, cal que la mobi-lització de l’11 de Setembre torni a és-ser un èxit i, d’altra banda, preparem laresposta als judicis, que haurem de feramb contundència i de manera intel·li-gent.

L’independentisme polític necessitamés que l’utòpic unitarisme, reforçarels seus espais. El d’ERC fa intentsd’expandir-se a l’esquerra, sense en-frontaments interns, ni lluites caïnitesi, de moment, amb bons resultats elec-torals. Per altra banda, JxCat –els con-vergents–, tot i la seva fermesa nacio-nal, no saben que l’espai d’ERC ja exis-teix i el que li manca a l’independentis-me polític és ocupar tot l’espai del pujo-lisme, sense complexos. Aquest espaiexisteix i està orfe, en part. Però cal su-mar tot el que va arrossegar el pujolis-me. I no s’ha de perdre el temps. Elscorbs, ben untats per l’Estat, ja volenamb l’objectiu d’apropiar-se d’aquestespai o bé erosionar-lo. El tercer espaiindependentista, que s’articula al vol-tant de la CUP, mostra signes de refle-xió i, sense perdre els orígens i la iden-titat, esperem que es consolidi i dobliels seus resultats electorals. Cal un mí-nim de 70-80 diputats, un nou i reno-vat govern o, d’altra banda, eleccionsper guanyar i avançar.

El proper octubre, sense porucs, con-formistes i hiperventilats, hem de co-mençar la nova batalla democràtica ipacífica, construint l’Estat a les nostresments i actuant en conseqüència. Ungovern que gestioni amb dinamisme iiniciativa i deixi en gran part la reivin-dicació a les mans de les forces políti-ques, el Parlament i el suport de la so-cietat civil i les seves entitats i organit-zacions.

Catalunya és una nació forta, peròha d’ésser intel·ligent i mesurada. L’Es-tat no ha demostrat encara tota la sevaforça. El nacionalisme espanyol estàdisposat a tot i la seva “quinta colum-na” a Catalunya serà encara més des-acomplexada i contundent. Ens caldràfer noves passes endavant, però conso-lidant les nostres posicions. Ferms isense desànim, guanyarem!

“El que hem desolucionar és lamanca d’un acordestratègic del’independentisme.Les bases no hoentenen

Miquel SellarèsPeriodista

Votants amb les mans enlaire davant la policia, a Lleida, el Primer d’Octubre ■ ACN

El meu país

Ho tornarem a fer;bé!