DIMARTS · 11 de desembre del 2018. Any XLIII. Núm. 14847 - AVUI / Any XL. Núm. 13717 - EL PUNT

1,20€

3814

07-1

1253

74wC/ Lepanto, 64 (a prop de la Renfe)

MATARÓ · Tel. 93 755 25 25

Vidres de seguretat, aïllants, antifoc

VIDRES MIRALLS

Des de 1953 S.L.

1787

40-1

1819

65L

Més determinatsENDAVANT · Tot i la pèrdua de pes, els quatre presos políticsmostren la seva disposició amantenir la protesta contra el TC

SALUT · Sànchez i Turull ja hanperdut cinc quilos en els deuprimers dies de vaga de fam icomencen a acusar l’insomni

L’Estat amenaça ambintervenir per frenarl’acció dels CDR

P6-7

Una manifestant amb una pancarta a favor del ‘Brexit’, ahir davant del Parlament britànic ■ EFE

EUROPA-MÓN P18-19

La primera ministra suspèn la votació al Parlament per manca de suports

May renegociarà el ‘Brexit’

EUROPA-MÓN P20

El president francès anuncianoves mesura davant la pressiódels ‘armilles grogues’ Macron, durant el seu discurs ■ EFE

Macron tornaa cedir i apujael salari mínim

CULTURA P22

Els editorsreclamen un pacte pel fomentde la lecturaDemanen més políticai menys gesticulació

Europa vol més entesapel corredor mediterraniLa UE demana més cooperació entreels governs de la Generalitat i l’Estat

Nacional P13

El conseller diu que l’actuació a Gironai Terrassa va ser “globalment correcta”

Nacional P10

Buch aparca elscanvis als Mossos

2 | EL PUNT AVUIDIMARTS, 11 DE DESEMBRE DEL 2018

stem vivint mo-ments molt difí-

cils i que, pel quesembla, empitjorencada dia. L’aparició del’extrema dreta com

un partit normal, i més en un país queés hereu directe del dictador Franco,és esfereïdora; el pitjor panorama és eldubte de si podrem tornar a la norma-litat democràtica o si els feixistes s’en-roquen i ens guanyen la partida.

Altrament, tenim la vaga de fam quealguns presos polítics han decidit defer. Se’m trenca el cor quan hi penso.Com se’m trencava quan la coratjosaNúria Cadenes, actual llibretera delCentre Octubre de València, va ser em-presonada i acusada (?) de terrorisme.La seva descripció de la presó, el seutestimoni sobre companyes que feienvaga de fam, són absolutament estre-midors.

Però hi ha més coses: un a un, l’ex-trema dreta (que ja té tres partits!) po-sa el focus en un personatge o altre.

La darrera víctima de crítiques ab-surdes és Laura Borràs. Borràs, que ha

dirigit amb absoluta solvència la Insti-tució de les Lletres Catalanes –comque en soc degana, ho he vist i viscutmolt de prop–, és una dona culta, cul-tíssima, i té un dinamisme que enveja-rien els somnolents polítics que pre-nen la paraula i a sobre s’equivoquende quina qüestió es tracta. Un petit de-tall: al llarg d’un any, Borràs va fer qua-si 400 conferències, sense cobrar-hires, només representant la Institució.Que ara un desvagat, mogut sens dub-te per l’enveja, l’acusi d’apropiar-sedels escassos fons de la Institució ésuna barbaritat.

Coses com aquesta les veiem a dia-ri. Estan en consonància amb l’afanyd’empastifar de creus gammades laseu barcelonina d’Òmnium Cultural,que no sols ha predicat la no-violènciasinó que ha actuat com a aglutinadordels moviments lliures i pacífics delsindependentistes.

L’actuació de persones com LauraBorràs és irreprotxable, com ho sónles actuacions de l’ANC o d’Òmnium.Només uns malalts els volen tapar laboca. Malalts, sí senyor.

E

Keep calmIsabel Clara Simó

Laura Borràs

L’actuació de persones comBorràs és irreprotxable, comles actuacions d’Òmnium ol’ANC. Només uns malalts elsvolen tapar la boca

aig seguir l’entrevista que dis-sabte el programa PreguntesFreqüents de TV3 va fer al so-

ciòleg Sami Naïr. Va atribuir l’ascensde l’extrema dreta continental i els po-pulismes al disgust de la gent, sobretotles classes mitjanes i senzilles, per lasevera crisi econòmica dels últimsanys que les ha empobrit sense que elspolítics convencionals els hagin donatsatisfacció. Un periodista present al’estudi li va preguntar sobre el “pro-cés” català. Després de dir que coneixbé Catalunya es va mostrar confús, vadir que se sentia incapaç d’entendre-hires i es va abstenir de facilitar cap opi-nió. Em vaig quedar parat. En una en-trevista que li vaig llegir, l’historiadorEnric Ucelay Da Cal es preguntava sila pulsió independentista no tenia lesmateixes arrels. Millor dit: ho afirma-va. Soc jo que m’interrogo a partir dela seva asseveració: les classes mitja-nes de Catalunya han trobat en l’inde-pendentisme una forma de fer aflorarel malestar que d’altres manifesten demanera diferent i fins i tot contrària?Els temps coincideixen. Una altra pre-gunta s’imposa: la famosa rebaixa del

V

“suflé” independentista, vindrà amb lasuperació de la crisi, si és que s’arribaa produir i no n’encadenem una altra?Les classes populars, o una majoria,no s’hi han unit. Són o seran carn delspopulismes d’extrema dreta?

La mateixa televisió va oferir di-lluns una entrevista al president Puig-demont des de Waterloo. El programava anar seguit d’un altre, emès l’anypassat, centrat en Alex Salmond. D’al-ta política se’n va parlar en aquest se-gon: seixanta anys van trigar els esco-cesos a fer inevitable el referèndumque reclamaven; en aquest temps noels va passar pel cap prescindir de la

corona sinó que se la van treballar afavor per facilitar les coses; els plansper a l’endemà i els pròxims anys, si laindependència era abonada pels vo-tants, estaven fixats. Salmond pregun-tava als catalans si havíem rumiat perquin motiu només ell entre els lídersmundials va celebrar la declaraciód’independència, després frustrada.

El president Torra, o no l’entenen ono el volen entendre o ell s’explicamolt malament... o vol dir el que diu.Diu “apreteu” i interpreten que manaassaltar el Parlament. Evoca la inde-pendència d’Eslovènia i hi veuen unacrida a les armes. Ho veuen així els ad-versaris i també alguns dels seus, en-tre els quals els que parlen d’agitar elpaís el 21 de desembre quan PedroSánchez pari a Barcelona. Les classesmitjanes no són agitadores. D’entrada.La nostra és una “revolució pacífica”per aquest motiu. Com a Escòcia. Elsgovernants que ens han tocat enaquesta hora delicada han de fer quees mantingui així sense malentesos niimprudències ni ultimàtums que no espoden sostenir. Seixanta anys? Ho-me... Però paciència, pau i política, sí.

“El presidentTorra o no l’enteneno s’explica moltmalament

Vuits i nous

Entre Escòcia i EslovèniaManuel Cuyàs

El Punt Avui expressa laseva opinió únicament enels editorials. Els articlesfirmats exposen lesopinions dels seus autors.Punt de Vista

HERMES COMUNICACIONS SAPresident: Joaquim Vidal i Perpinyà.Consell d’Administració: Lídia Vidal i Juventench(vicepresidenta), Eduard Vidal i Juventench, Esteve Colomer i Fonti Joan Vall i Clara.Consell de lectors: Feu-nos arribar les opinions, els suggerimentsi les consultes que desitgeu sobre el nostre projecte editorial i elsnostres productes a conselldelectors@elpuntavui.cat. Tots elscontactes rebran resposta de la direcció.

Direcció Executiva: Joan Vall i Clara(conseller delegat), Xevi Xirgo (InformacióGeneral), Emili Gispert (InformacióEsportiva i local), Toni Muñoz (Serveis),Josep Madrenas (Webs i Sistemes), AlbertParís (Comunicació), Miquel Fuentes(Administració i RH), Lluís Cama(Producció) i Ricard Forcat.

La vinyetaFer

| Punt de Vista | 3EL PUNT AVUIDIMARTS, 11 DE DESEMBRE DEL 2018

entre aquí estem en vaga defam (onze dies hi porten elsJordis –Sánchez i Turull– i

nou Forn i Rull; quina pena i quin so-friment!), a Andalusia es preparen, demica en mica, per a un govern de dre-tes perquè, com va dir Albert Rivera lamateixa nit electoral, “s’ha d’acabar lamaledicció bíblica i la ganga –va dirchollo, de fet– que els socialistes vis-quin eternament dels andalusos, comhan fet aquests darrers gairebé qua-ranta anys”. Molt bé. Doncs ara ho fa-rà la dreta. No sé quant trigaran a fer-ho i com ho explicaran, però cada copés més clar (i a mi em sembla que és elque toca, ja ho vaig dir l’altre dia) que,finalment, Andalusia canviarà de co-lor polític. Pobra Susana Díaz, de ma-nar a Andalusia i voler manar alPSOE, a no manar ni a Andalusia ni alPSOE! Però, vaja, tampoc és que empreocupi. El que m’encurioseix, deia,és saber com l’explicaran, el PP i C’s el

M “De veritat,senyors del PP i deCiutadans, que noes pot governaramb el suport delsindependentistesperò sí de VOX?

pacte que hauran de fer amb VOX pergovernar Andalusia. El PP ja ho ha ditpúblicament, que no passa res si pergovernar necessiten el suport externde VOX. I Ciutadans, si fa no fa. Moltbé. I jo em pregunto: i totes aquellescrítiques que feien a Pedro Sánchezperquè governava amb el suport ex-

tern dels independentistes? El PP iCiutadans se n’han fet un tip, d’acusarSánchez de governar “amb el suportd’aquells que van en contra de la Cons-titució”. Han sentit vostès el que diuVOX? Estan segur que les idees xenò-fobes, racistes, masclistes i ultracon-servadores de VOX respecten la Cons-titució? “Soc partidari que es prohi-beixi qualsevol ajuda social a la immi-gració”, ha dit el líder de VOX. I unesquantes més: “No estem obligats a re-bre cap immigració”; “s’hi han fixat,d’on són els autors dels assassinatsmasclistes?”; “l’avortament és dolent is’ha de combatre”; “la Guerra Civil lava provocar el PSOE”; “defensem elmatrimoni tradicional entre home idona”. Abascal dixit. Així, doncs, se-nyors del PP i de Ciutadans, els deVOX són els bons? Als independentis-tes ni aigua –i presó, si cal– i a VOX labenvinguda? Qui governa, de veritat,amb els anticonstitucionalistes?

I els deVOX són els bons?Xevi Xirgo / xxirgo@elpuntavui.cat

A la tres

El Dia dels Drets Humans vaservir ahir per commemorar

el setantè aniversari de l’aprovacióde la Declaració Universal delsDrets Humans (DUDH) per part deles Nacions Unides. Espanya, commolts altres països del món demo-cràtic, s’hi va sumar i ho va fer entu-siàsticament, amb missatges insti-tucionals del president del govern,Pedro Sánchez, i de diferents minis-teris. És el normal en els dirigentsd’un país que, en el primer articlede la seva Constitució, declara so-lemnement constituir-se en un “es-tat social i democràtic de dret” ique en el desè incorpora la DUDHcom a norma de referència en ma-tèria de drets i llibertats. El proble-ma és quan els fets transformen to-ta la solemnitat de les paraules enpura retòrica buida, davant les múl-tiples i variades violacions de la lle-tra de la declaració i més encara del’esperit amb què va ser redactada.

Espanya no pot fer banderadels drets humans sense caure en lahipocresia i el cinisme, quan té pre-sos polítics tancats sense judici nisentència a les seves presons des defa més d’un any; quan en té que es-tan fent vaga de fam ja fa deu diesdefensant els seus drets; quan en téd’exiliats, entre ells un presidentelecte al qui van liquidar el dret a serinvestit; quan la seva justícia no ésimparcial, com ja li ha dit justamentel Tribunal Europeu de Drets Hu-mans; quan pretén enviar a la presócantants i còmics per les lletres i elsguions; quan retalla la llibertat de Ta-mara Carrasco sense motiu desprésd’una acusació falsa i desestimada;quan nega un cop i un altre el dret al’autodeterminació contingut a laDUDH; o quan ven armes a l’AràbiaSaudita sabent que són utilitzadesper massacrar la població civil del Ie-men. L’Estat espanyol celebra el 10de desembre com si no passés res,però passa, perquè té massa man-cances en matèria de drets humans imassa poca intenció de reparar-les.

Celebracióretòrica

EDITORIAL

Les cares de la notícia

El fins fa poc director del Lliure va rebre el premiAtlàntida, guardó principal que s’atorga anual-ment a la Nit de l’Edició, per la seva contribució alfoment de la lectura i del món del llibre i tambépel compromís en la promoció i defensa del valorde la cultura i de la propietat intel·lectual.

PRIMERA MINISTRA DEL REGNE UNIT

El valor de la cultura

La primera ministra vol ara renegociar algun puntde l’acord tancat amb la UE després d’un any denegociació, sabent que el Parlament de Wes-tminster no l’aprova com està i que la UE no volrenegociar res. Estancament de difícil solució queposa contra les cordes la primera ministra.

-+=

-+=

Mesures pal·liativesEmmanuel Macron

‘Brexit’ estancatTheresa May

-+=

Lluís Pasqual

El president francès diu que entén com a justa laindignació que transmet la protesta dels armillesgrogues, quan ja dura quatre setmanes, i ara pro-posa un increment del salari mínim i no apujar unimpost als pensionistes. Mesures pal·liatives queno resolen el problema de fons.

PRESIDENT DE LA REPÚBLICA FRANCESA

DIRECTOR TEATRAL

De reüllMarga Moreno

Costumismeactualitzat

adal ens regala cada any escenes que en termesliteraris se’n podrien dir “costumistes”. El 1961, en

ple tardofranquisme, el sublim Luis García Berlanga vafilmar a Manresa un retrat paròdic d’una d’aquestesestampes tan sovintejades en aquesta època de l’any. Lapel·lícula es titulava Plácido i el protagonista era unmagnífic Cassen en estat de gràcia, en una interpretacióentendridora de tan real. L’argument, per a qui no l’hagivist, és un estilet crític cap al fariseisme d’una campanyanadalenca que insta les famílies adinerades a fer un lloc a

la taula de Nadal a un indigent, ambl’argument de la caritat cristiana. Elresultat sembla, aparentment, feliçper a tothom: els pobres treuen elventre de penes i els rics s’hi netegenles consciències. Però una lecturaprofunda del film ens bufeteja amb lapatètica realitat social del moment.Avui dia la cosa ha canviat. Fem

maratons per recollir fons per a ambiciosos projectes derecerca biomèdica, grans recaptes per cobrir necessitatsbàsiques dels més desfavorits. Són iniciatives lloablesque cal aplaudir. Però cal no confondre l’almoina, que sesol exercir des del paternalisme i que espera agraïment ireverència, amb la solidaritat genuïna. Aquesta última hade tenir molt present que atén drets bàsics de lespersones, i que és molt trist que en part depenguind’aportacions voluntàries i no d’un sistema estructuralque els garanteixi. No ens limitem a rentar-nos-hi lesconsciències i sapiguem que queda molta feina per fer.

N

Cal noconfondrela caritatpaternalistaamb lasolidaritat

http://epa.cat/c/a8vhk8

Conseller delegat: Joan Vall i Clara.Direcció Comercial: Eva Negre i Maria Àngels Tau-lats (El Punt Avui), Eduard Villacé (Agències), JosepSánchez (L’Esportiu) i Elsa Romero. Webs i Siste-mes: Josep Madrenas (director), Joan Sarola (Siste-mes) i Ramon Buch (Disseny). Recursos Humans:Miquel Fuentes. Administració: Carme Bosch. Pro-ducció i Logística: Lluís Cama.

Accedeix alscontinguts del webEdita: Hermes Comunicacions SA

http://www.elpuntavui.cat972 18 64 00Güell, 68. 17005. Girona

Director: Xevi Xirgo i Teixidor. Vicedirectors: Emili Gispert i Toni Muñoz. Directors adjunts: Joan Rueda, Miquel Riera,Xevi Sala i Ferran Espada.Caps de secció: Toni Brosa (Opinió), Anna Serrano i Carles Sabaté (Nacional), Anna Puig i Jordi Nadal (Comarques Giro-nines), Pilar Esteban (Europa-Món), Jaume Vidal i Xavier Castillón (Cultura), Montse Martínez (Apunts), Pere Gorgoll (Ne-crològiques), Marcela Topor (Catalonia Today), Jordi Molins (Disseny), Quim Puigvert (Llengua), Jaume Batchellí (Produc-ció) i Antoni Dalmau i David Brugué (Tancament).

Podràs gaudir per un dia delsavantatges del web amb aquestcodi QR o entrant a

EL PUNT AVUIDIMARTS, 11 DE DESEMBRE DEL 20184 | Punt de Vista |

ui són les vícti-mes en el cas del

centenar llarg de ro-des rebentades a Ver-ges, al Baix Empordà,el 4 d’octubre de l’any

passat, just l’endemà de l’aturada ge-neral? La pregunta és retòrica, natural-ment, perquè tothom té clar que lesvíctimes són els veïns propietaris delsvehicles afectats, atacats de nit en elque és evident que va ser una represà-lia per la posició inequívoca i majorità-riament independentista del poble onva néixer Lluís Llach.

Tothom ho té clar? Semblaria queno, vistes les ganes amb què la Guàr-dia Civil i la fiscalia insisteixen a actuarcontra l’alcalde, Ignasi Sabater, i migAjuntament, després que el primer in-sinués que els autors de les punxadespotser haurien estat “uniformats dedia que de nit van incontrolats”. LaGuàrdia Civil s’ha ofès molt per aques-ta afirmació, com si no pogués ser ocom si fins ara no s’hagin identificat endiferents ocasions “uniformats de dia”actuant de nit arrencant llaços grocs i

estelades o participant en reunions ul-tres. Té la pell molt fina, la Guàrdia Ci-vil, i tot darrere la fiscalia, perseguintl’alcalde de Verges per les afirmacionsque va fer, com si el cos armat fos into-cable o no hi hagués ovelles negresdins del mateix. Delicte d’odi, a més?No ha quedat clar, en diferents resolu-cions judicials, que els cossos i forcesde seguretat queden fora d’un delictepensat per als col·lectius més vulnera-bles? Sembla que no, si no és que elque es busca, simplement, és crimina-litzar el procés i aquells que l’impulsen.Per cert, per mentides, difamacions iinvencions diverses, els informes quela Guàrdia Civil ha enviat al Suprem. Itot plegat amb quin cost?

Tornem al principi. Qui protegeix lesvíctimes? De veritat s’ha investigat afons el que va passar entre Medinyà iVerges el 4 d’octubre? Els Mossos, enple 155, hi van destinar prou temps iefectius? S’han revisat totes les càme-res? Costa creure que no s’hagi trobatcap pista i que la brutal acció d’aquellanit quedi per sempre més impune.

Q

Full de rutaMiquel Riera

Verges

Qui són les víctimes en el casde les rodes rebentades aVerges? Els veïns, semblaevident. La Guàrdia Civil ila fiscalia prefereixen, però,investigar l’alcalde

1any

A punt la vigilància policial peracordonar l’accés al Museu deLleida mentre a Sixena jamunten prestatgeries per rebreles peces.

10anys

20anys

El govern espera que el túnel jafuncioni abans de SetmanaSanta. L’usuari s’estalviarà propde 40 minuts i 6,30 euros enpeatges.

El jutge de l’Audiencia NacionalBaltasar Garzón processa eldictador xilè, Augusto Pinochet,per “genocidi, terrorisme itortures”.

Calma tensa Bracons, a punt Procés històricTal diacomavui fa...

Anar a peu ésprohibitiu?b Estic molt perplexa per lesgrans diatribes que es portena terme, referents als diversosginys, màquines, mòbils, etcè-tera que hi ha actualment al’espai públic ciutadà. Consi-dero que el primer que s’hau-ria de considerar és el dretdels vianants que van a peu apoder circular tranquil·lament.I aquest dret no es té encompte. Els vianants que vana peu són les persones quevolen caminar. Ho poden fervoluntàriament, però moltesho han de fer forçades. Força-des per l’edat, per alguna defi-ciència física… Aquestes, i joen soc una, no poden anartranquil·les passejant per laciutat. Et passen pel costatmòbils, sovint ràpid, que t’es-panten perquè si haguessisfet un pas cap a un costatt’haurien enganxat. Una altracosa és a l’hora de creuar lesvies. Darrerament això s’ha

complicat de tal manera quesembla un jeroglífic d’en-creuaments de senyals decotxes, bicicletes... En fi, cal-dria que els responsables deltrànsit s’ho fessin mirar i queprenguessin alguna mesuraper defensar els més dèbils.ANNA MARIA FARRÀSBarcelona

Tallar autopistes

b Tallar autopistes pot serrendible per a col·lectius comara els armilles grogues fran-cesos, que busquen protestarper l’augment dels carbu-rants, que els afecta directa-ment a les seves butxaques,però fer el mateix com fan elsCDR, com per exemple el tall al’AP-7 a l’Ampolla del dia 8passat amb el lema “El poblemana, el govern obeeix”, nocrec pas que sigui gaire eficaçper captar adeptes a la repú-blica catalana que diuen de-fensar en les seves inicials,ans al contrari, ja que la gent

afectada que és independen-tista potser deixarà de ser-ho ila que no ho és no se’n farà.LLUÍS CLARÀ IGLESIASMoià (Moianès)

Menjar per aturistesb M’encanta la meva ciutat.També la gastronomia catala-na en general. Però m’horro-ritzo cada cop que decideixodonar un tomb pel centre deBarcelona o qualsevol lloc em-blemàtic de la ciutat i veig elmenjar que se serveix enmolts bars i restaurants. I noparlo de preus, sinó de quali-tat. Paelles groc radioactiuque diuen que són les “millorspaelles de la ciutat”, pa ambtomàquet sec amb una cosaque es fa dir “pernil ibèric” icremes catalanes que estanmolt lluny de ser postres ca-solanes. És una llàstima queen una ciutat com la nostra,on podem presumir de verta-deres joies gastronòmiques,

se serveixin paelles llestes perescalfar. Fa uns dies un cuinerem va dir: “Això que es serveixés basura nuclear”, i res méslluny de la veritat, perquè tot ique el comentari va semblar-me graciós, no deixa de seruna realitat.ELISA PÉREZ MEDINABarcelona

Si us plau

b Passa sovint que la R2 deRodalies de Sant Celoni cap aBarcelona als matins va a pe-tar. Trobar lloc per seure és to-ta una odissea. Avui ha pujatun senyor gran al meu vagó,ha anat directament cap auna noia que estava assegudai de molt males maneres l’hafet aixecar. És clar que ell teniapreferència per seure, però ai-xò no et dona dret a tractarmalament la gent. Al cap i a lafi, demanar-ho amb un “si usplau” no és tan difícil, no?NAOMI MERCHAN CARBALLOSant Celoni (Vallès Oriental)

Les cartes adreçades a la Bústia han de portar les dades personals dels seus autors: nom, cognoms, adreça, número de telèfon i número de carnet d’identitat o passaport. Així mateix, cal que no superin els mil caràcters d’extensió.El Punt Avui es reserva el dret de publicar-les i escurçar-les. No es publicaran cartes signades amb pseudònim o amb inicials. Els textos s’han d’adreçar a bustia-catalunya@elpuntavui.cat

El lector escriu

a crisi econòmica, la necessitatd’adaptar-se als nous temps i lavia de cercar la diversificació

del negoci afecta de la mateixa mane-ra totes les empreses i tots els profes-sionals. El camp de la literatura i totallò que l’envolta tampoc no viu aliè aaquesta obligació d’anar endavant,de trobar nous camins sense oblidarels vells. Potser per això l’agència li-terària Sandra Bruna manté la sevaactivitat de representació d’autorsperò va obrint un ventall de novesapostes destinades a captivar, ani-mar i, en certa manera, formar nousescriptors que potser algun dia mili-taran amb ple dret a l’escuderia del’agència.

EN AQUESTA LÍNIA de treball podríememmarcar l’espai Historias donde vi-vo, un territori virtual que funcionaen paral·lel a l’agència i que serveixper acollir autors que comencen oque volen millorar, i per això inclouun servei d’assessorament i valoracióde textos i un univers privat on es po-den trobar consells, cursos, material

L de treball i fins i tot un bar virtual onfer-la petar, tota una estructuraorientada a canalitzar les vocacionsliteràries, a educar-les i a oferir, coma premi final si hi ha mèrits sufi-cients, la possibilitat de formar partdel rol d’autors que basteixen el catà-leg de l’agència. En aquest capítol for-matiu acaben d’incorporar el cursPlanifica tu novela en doce pasos, unmanual de treball realitzat per MaríaLuisa i Núria Penín Navascués. És unkit per a escriptors amb un manual iun curs en línia de 25 hores de dura-da que va destinat a la gent que volaprendre a plantejar una novel·la.

UN QUADERN DE TREBALL, un curs teòricd’escriptura, l’entrada lliure a l’aulavirtual i un fòrum, elements tradi-cionals combinats amb les noves tec-nologies i les xarxes socials per obriruna nova finestra d’aprenentatge,una via oberta a tothom que, d’unamanera o una altra, sent la necessi-tat d’escriure però que no acaba desaber ben bé com fer-ho, com portar-ho a la pràctica, com convertir una

idea en una història, una vivència enuna novel·la. Dissenyar la trama, pla-nificar escenes, plantejar el fil argu-mental de la narració, dibuixar el ca-ràcter dels personatges principals imarcar el paper concret dels secun-daris que els han d’acompanyar, es-collir i desenvolupar la veu narrati-va, en definitiva tot allò que pot arri-bar a convertir-se en un escull per aqualsevol persona que vulgui escriu-re, sigui amb voluntat d’arribar almón professional, sigui senzilla-ment com una eina de reconeixe-ment interior.

I UN PETIT ‘SPOILER’ FINAL, un consell perevitar allò de la por a la pàgina enblanc. Només hi ha una opció, escriu-re. Diuen les impulsores del mètodeque és molt més fàcil corregir quecrear, així que el secret rau en anaromplint paper i després ja hi hauràtemps d’esborrar, de corregir i decanviar. Una mica com la vida, es vavivint i, si es pot i hi ha temps, ganesi possibilitats, es prova de corregirallò que s’ha fet malament.

Jordi Cervera. Periodista

Escriure i viureTribuna

| Punt de Vista | 5EL PUNT AVUIDIMARTS, 11 DE DESEMBRE DEL 2018

Marta Vilalta, PORTAVEU D’ERC

“No renunciarem a cap via democràtica i pacífica peraconseguir la independència”

La frase del dia

eia Josep Pla, ci-tant Stendhal,

que passar un mirallpel nostre voltant ésun exercici recoma-nable quan volem ex-

plicar la realitat a través de les parau-les o construir una ficció versem-blant. I com que a l’hora d’escriureaquest article el dia és gris, i un diagris és com un mirall que no enlluer-na, tot el que podem percebre, perexemple, dels escenaris polítics delnostre país, no mena pas a l’optimis-me. Tenim entre mans massa capssense lligar.

La reivindicació de la independèn-cia de Catalunya no solament conti-nuarà essent un calvari per la pressiópolítica i mediàtica que impulsa la re-pressió dels poders de l’Estat espa-nyol, sinó que nosaltres mateixos enshi continuarem fotent rocs per anarensopegant i marcant les estacions.És irritant observar com molts delsque reclamen unitat són incapaçosd’acceptar plantejaments diferentsdels seus. És decebedor comprovarcom els que exigeixen substituir l’au-tonomisme per una república reals’encastellen en posicions utòpiques.És ridícul veure com els que recla-men diàleg als adversaris són incapa-ços d’articular-lo amb els correligio-naris. És alarmant adonar-se que elsque defensen l’ocupació del carrer iels que tracten d’impedir-la són ma-rionetes en mans de provocadors asou de les forces d’ocupació. És pre-ocupant descobrir que es vol comba-tre el feixisme amb totalitarisme. Ésdesconcertant constatar que la mo-bilització popular es regula per latemperatura de les xarxes socials.

Les úniques esperances són tresfanals que ens miren de lluny des del’altre costat de la boira: lideratge,consens i estratègia.

D

De set en setEnric Serra

Tres fanalsrere la boira

“La via eslovenaés la unilateralitat ipot derivar enconflicte físic siEspanya és comSèrbia, vull dir siEspanya és comEspanya

o cal entrar a debatre sobre elsmorts, perquè d’aquests nomésen parla Espanya. Com quan

Rajoy deia allò de “no me hagan hacerlo que no quiero hacer”. Sí que és im-portant, però, tenir en compte queMargallo deia probablement la veritatquan deia que Espanya no admetriauna secessió de forma pacífica. Al cap-davall, tenir milers de policies atracatsal port de Barcelona ja era per si sol unavís, i només és així com s’entenen lesllàgrimes de Gerard Piqué valorant l’1-O quan els periodistes li van posar unmicròfon a la boca. Aquelles llàgrimesno s’entenen pel fet que uns policies ha-vien atonyinat uns ciutadans, perquèaixò és una cosa que passa sovint i ar-reu: aquelles llàgrimes venien del fet deconstatar que, quan es tracta aquestatemàtica (Catalunya versus Espanya),la pulsió bèl·lica i/o autoritària sempreacaba apareixent. Les llàgrimes de Pi-qué eren de por i de ràbia en veure comEspanya mostrava, sense cap pudor,que si convenia i quan convenia ocupa-va Catalunya. Físicament. Tot per lapàtria.

AVISATS ESTEM, i tot i així cal pensar enles sortides. La via eslovena és aquellaque en Ramon Tremosa ens va insi-nuar a en Graupera i a mi, a l’escala delParlament, el 10 d’octubre de l’any pas-sat: una independència unilateral i endos temps. Demanda de diàleg, negati-va de diàleg, referèndum, declaraciód’independència (primer temps) i, pas-sats uns mesos o potser anys, efectivi-tat de la mateixa (segon temps). En elcas d’Eslovènia aquests mesos es vanomplir de conflicte bèl·lic entre unesmilícies eslovenes i l’armada sèrbia,perquè els eslovens havien previst lanecessitat de comptar amb algun tipusde defensa, perquè Sèrbia és tan ani-mal com Espanya i perquè hi ha mo-ments en què els ministeris de Defensapassen a ser ministeris d’Atac. Final-

N ment, intervenció de la ONU i alto elfoc. I reconeixement de la independèn-cia, i integració dins la UE, uns ex-trems que fins aleshores tots els capsde govern i presidents de la UE haviennegat que succeiria. És a dir: la via eslo-vena és la unilateralitat, quan no s’albi-ra cap altra opció digna. I pot derivar enconflicte físic si Espanya és com Sèr-bia, vull dir si Espanya és com Espanya.És a dir, donem-ho per fet. I és una viafeta des de dalt, protagonitzada perpresidents i parlaments, pels poderspúblics organitzats. Una via que dema-na molta força i molta capacitat de re-sistència. I un sentiment (un vot) moltmajoritari. Difícil i delicada. D’acord.

PERÒ HI HA LA VIA FRANCESA. La via armi-lles grogues. Aquest tipus d’acció va debaix a dalt, no compta amb el govern(ni el necessita) sinó tot el contrari: s’hienfronta. Esgrimeix raons republica-

nes contra (o malgrat) el govern de larepública. No és violenta, però sí física:aturar carreteres i ports i aeroports,apujar barreres de peatges, desobeirfiscalment, consumir amb criteri, fervagues de fam, fer vagues, ocupar par-laments, etcètera. Aquesta via tél’avantatge que exculpa el govern demoltes accions, o com a màxim podriaser discutit per alguna suposada “pas-sivitat” de les forces policials (això de laproporcionalitat va segons les culturesdemocràtiques de cadascú), i necessitaque en tot cas sigui el govern (català)qui acabi posant ordre. Del que es trac-taria és que, davant d’un eventual caos,s’hagi d’intervenir. I en aquest cas noesperar la intervenció d’Espanya (el155 no seria aplicable perquè el governno és protagonista), sinó el govern de laGeneralitat. I i no precisament per atornar al “status quo”: posar ordre, sí,però un altre ordre. Si no és un referèn-dum pactat amb l’Estat, publicar laDUI al DOGC, abaixar banderes i (ales-hores sí) demanar reconeixements in-ternacionals. Per a evitar, precisa-ment, mals majors. Si a això s’hi sumésuna àmplia majoria obtinguda en uneseventuals eleccions referendàries i/oconstituents, es facilitarien (moltís-sim) els necessaris reconeixements in-ternacionals. Sumem-hi el tipus de res-posta de la previsible ira espanyola.Que sempre pot conformar, per més in-ri, una definitiva “causa justa”.

UNA VIA ÉS DE DALT A BAIX (i amb violèn-cia probable), i l’altra és de baix a dalt(amb factors desestabilitzadors quecalgui resoldre): i en el moment en quèens trobem la política catalana es trobamassa feble i dividida com per no prefe-rir que sigui la ciutadania qui comenciel ball. De fet ja ha començat a passar, ila cosa anirà a més si ningú a Espanya(ni a Catalunya) no sap trobar una viade solució política. Sí, enfants de la pa-trie: ho haurem de fer nosaltres.

Jordi Cabré. Escriptor

Via eslovena o via francesaTribuna

SísifJordiSoler

Entre 400 i 600 grams perdia. Jordi Sànchez i JordiTurull –els Jordis de lavaga de fam– han perdutcinc quilos en els deu pri-mers dies sense ingerir sò-lids a la presó de Lledo-ners. Josep Rull i QuimForn, que avui arriben alvuitè, s’han aprimat 3,2 i7 quilos, respectivament.La portaveu dels presos endejuni, la periodista PilarCalvo, va facilitar ahir l’es-tat de salut de tots quatrecoincidint amb el 70è ani-versari de la DeclaracióUniversal dels Drets Hu-mans, cada dia més prims.

Si bé físicament els pre-sos comencen a mostrarsímptomes d’esgotament iun insomni “important”,“la situació física en líniesgenerals és bona”. SegonsCalvo, el suport que obser-ven al carrer, com la casso-lada d’ahir a la nit i els de-junis col·lectius –com elque manté a Montserratel president de la Generali-tat, Quim Torra–, així comles cartes que els arriben,els serveixen “d’alimentper a la moral aquests dies”i mantenen intacta la de-terminació de tirar enda-vant de manera indefinidala protesta contra el blo-queig del Tribunal Consti-tucional als nou recursosd’empara dels presos polí-tics. El primer es va pre-sentar fa més d’un any i en-cara no s’ha resolt.

Després de reunir-se almatí durant dues horesamb Sànchez, Turull, Rulli Forn, la periodista va re-calcar que únicament es-tan prenent entre 1,5 i 3litres d’aigua al dia ambsals minerals, i noméspuntualment s’ha injectat

glucosa a Turull per unproblema amb els nivellsde sucre. Forn ha requeritinjeccions de cortisonaper una lumbàlgia que vatenir fa uns dies, “que liha millorat molt”, mentreque Rull ha deixat de pren-dre la medicació per a la hi-pertensió, perquè, en dei-xar de menjar, li ha baixatla tensió. Cada dia se’lscontrola el pes, el sucre ila tensió arterial, i “res fa

pensar que a curt terminihagin d’anar a la inferme-ria”. La jutgessa de vigi-lància penitenciària hademanat controls diarisdel seu estat de salut. Avuise’ls practicarà una analí-tica de sang.

De fet, tots quatre con-tinuen fent les feines co-munitàries voluntàriesque els permeten aconse-guir un dia més de vis-a-visal mes per poder estaramb la família. Tant Turull

com Rull continuen pa-rant i desparant taula i ne-tejant el menjador, men-tre que Sànchez i Forns’encarreguen de la salad’estar abans de l’hora dedinar i de sopar. “No volenperdre les compensacionsi s’han trobat que els pre-sos companys de destí elsajuden, perquè veuen quecomencen a notar l’esgo-tament físic; ara no tenenla mateixa vitalitat”, va as-segurar Calvo.

“Turull explica, parlanten nom de tots, que cadadia que passa són mésconscients de la renúnciaque estan fent, de la im-portància del que s’estàportant a terme”, va tras-lladar la portaveu, mentreque “Rull diu que els àpatssón l’element que trenca larutina del dia en un entorntan pautat com la presó,de manera que el dia esconverteix en pla i monò-ton”. De moment, conti-nuen treballant amb nor-malitat en la seva defensaamb els advocats amb vis-ta al judici.

“Avui els drets humansestan en perill a l’Estat es-panyol, perquè, com deiaJosep Fontana, a Espa-nya, més que una transi-ció, es va fer una transac-ció, i això implica que no hiha hagut memòria històri-ca i que no s’han reformatles estructures d’estat”, la-mentava al matí la conse-llera de la Presidència, El-sa Artadi, en el marc de lacommemoració dels 70anys de la declaració uni-versal per part del govern iel síndic de greuges.

En un acte al Palau dela Generalitat amb la par-ticipació de representantsde l’ONG ProActiva OpenArms, l’associació transGenerem, el Consell de les

Persones amb Discapaci-tat i Dincat i l’AssociacióCatalana de Drets Civils, laportaveu del govern va llis-tar alguns dels drets queal seu parer estan amena-çats: el de reunió, el d’ac-ció política, el dret a la lli-bertat d’expressió, el dreta la confidencialitat delcorreu, el dret a la mani-festació i el dret a tenir unjudici just. “Tenir lleis queels emparin no és suficientsi no tens una justícia in-dependent”, va remarcar.

La parella de Rull, Me-ritxell Lluís, va constatarque “Espanya és una de-mocràcia fallida” i es vamostrar alarmada perquèels estats que s’han com-

promès a respectar elsdrets humans i que n’hansubscrit tractats els vul-neren impunement: “Eu-ropa hauria de garantirmecanismes per obligarque tots els estats mem-bres els complissin.”

També el Parlament vacommemorar l’efemèrideamb un acte institucionalorganitzat conjuntamentamb l’Associació per a lesNacions Unides a Espanya(ANUE), la Generalitat i laDiputació de Barcelona, enquè els presents van llegirel preàmbul i els 30 articlesdel text. Davant del queconsidera una vulneraciódels drets fonamentals i unretrocés a l’hora d’aplicar-

los, Roger Torrent es va re-fermar en la defensa delsdrets i les llibertats dels ca-talans “des de l’absolut pa-cifisme, la no-violència idemocràticament”.

D’altra banda, l’eurodi-putat del Sinn Féin MattCarthy va interpel·lar ahiren el ple de l’eurocambra elseu president, Antonio Ta-jani, perquè es pronunciïsobre la vaga de fam des-prés que l’italià recordésels 70 anys de la Declara-ció Universal dels DretsHumans: “El silenci dels lí-ders fa que aquestes insti-tucions siguin còmplicesdel menyspreu als dretsfonamentals que mostrael govern espanyol.” ■

Emili BellaBARCELONA

Onze dies, igual de dSALUT Els presos polítics en vaga de fam perden entre 3,2i 7 quilos, comencen a notar l’esgotament i tenen insomniEMPATIA Tots quatre reben ajuda d’altres reclusos

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

“Els nostres fills s’hanvist aclaparats davantl’obvietat que Espanyaés una democràciafallida”Meritxell LluísPARELLA DE JOSEP RULL

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les frases

“La situació físicaen línies generals ésbona; continuen fentfeines comunitàries”Pilar CalvoPORTAVEU DELS PRESOSEN VAGA DE FAM

La periodista PilarCalvo fa de portaveudels presos polítics envaga de fam ■ ACN

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

“Res fa pensarque a curt terminihagin d’anar ala infermeria”

EL PUNT AVUIDIMARTS, 11 DE DESEMBRE DEL 20186 |

El consellerd’Interior aparcaels canvis i faautocrítica amb elscomandaments

JxCat i ERCcoincideixen adefensar la “viacatalana” que voliaser l’escocesa

L’actuaciódels Mossosdurant el 6 dedesembre

La polèmicareferènciade Torra aEslovèniaNacional

determinatsEl doctor Josep Terés, presi-dent de la comissió d’expertsque assisteix la vaga de fam,indica que perdre al voltant demig quilo diari es pot conside-rar normal en aquestes cir-cumstàncies, però avança queuna pèrdua acumulada del10% del pes inicial hauriad’implicar un seguiment mè-dic més intens, atès que hi hamés risc de contreure novesafeccions. En tot cas, els efec-tes del dejuni “no es podendeterminar amb un calendariestricte i poden variar en fun-ció de cada organisme”, expli-ca el president de la comissióde deontologia del Col·legi deMetges de Barcelona. Les pri-meres conseqüències quedeuen haver viscut els presossón dolor, vòmits, disfuncionsde l’aparell digestiu i marejos,si bé la solució salina que pre-nen els ajuda a reduir el riscd’afectacions cardíaques. Enaquesta fase és habitual tenirmés lucidesa mental, peròtambé insomni, “un altre delsfactors que van deteriorant lasalut”. ■ XAVI AGUILAR

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La pèrdua del10% del pesimplicaria mésvigilància

EL PUNT AVUIDIMARTS, 11 DE DESEMBRE DEL 2018 | Nacional | 7

BisbesL’APUNT espanyol, ni ha transcendit cap queixa contra les felici-

tacions que han fet altres bisbes de l’Estat per l’actua-ció policial durant l’1 d’octubre o per les resolucionsjudicials contra l’independentisme. Omella va voler ferde mitjancer entre Carles Puigdemont i Mariano Rajoyperò tenia ja poc crèdit. Queden lluny els Deig, Carre-ra, Torrella...Carles Sabaté

Ja fa temps que l’episcopat català s’allunya de la so-cietat i perd credibilitat. El procés no és una excepció iserà una nova oportunitat perduda per tal de definir-se ben clarament sobre un aspecte que preocupa elscatalans, creients o no. És cert que van fer una notacontra l’empresonament preventiu, però no s’han defi-nit sobre el creixent anticatalanisme que creix a l’Estat

829430-1191031L

Els bisbes catalans vanmostrar ahir la seva “pro-funda preocupació per lavaga de fam que porten aterme els quatre polítics” ique posa greument en pe-rill la seva salut i la seva vi-da. Responien així a unacarta oberta que fa unsdies els enviava la germa-na de Josep Rull, Isabel,que, com a creient, denun-ciava el silenci dels bisbesamb els presos polítics em-presonats. A través d’unanota signada pel vicese-

cretari de la ConferènciaEpiscopal Tarraconense,Norbert Miracle, els deubisbes recorden “la situa-ció excepcional” dels diri-gents que “comporta unllarg temps de privació dellibertat, sense que s’hagicelebrat cap judici oral”.Asseguren que “costad’entendre la llarga presópreventiva” i confien “queles autoritats judicials re-soldran de manera ràpidai ajustada al dret els recur-sos plantejats”.

Alhora, el bisbe de Sol-sona, Xavier Novell, fent-se seva una carta signadaaquest cap de setmana perdiversos capellans, va ferahir una crida a fer dejunissolidaris i posar espelmesper donar suport als pre-sos independentistes. ■

Els bisbes estantristos per lavaga de fam

Mireia RoureraBARCELONA

a El bisbe de Solsona,Xavier Novell, insta afer dejuni per donarsuport als presos

Novell, en primer terme, en una visita a Roma ■ EL PUNT AVUI

11 DIES EN VAGA DE FAM

EL PUNT AVUIDIMARTS, 11 DE DESEMBRE DEL 20188 | Nacional |

L’allau de crítiques del’unionisme en ple davantla crida desacomplexadadissabte de Quim Torra aemmirallar-se en la via es-lovena del 1991 i a estar“disposats a tot” per asso-lir la República va obligarahir els grups independen-tistes a puntualitzar lesparaules del president iaclarir la seva proposta.

I si bé van diferir en elsmatisos, els dos principals,

JxCat i ERC, sí que van co-incidir que cal seguir uncamí propi. “No violència,pacifisme i civisme, és larecepta de la via catalana”,apuntava el portaveu ad-junt de JxCat, Eduard Pu-jol.

“Sempre hem apostatper la via democràtica, cí-vica i pacífica, que és prò-pia i basada en grans con-sensos”, defensava la por-taveu d’ERC, Marta Vilal-ta, que assegurava que ai-xò “no contradiu” Torra,per bé que se’n desmarca-va implícitament.

“No ens podem compa-rar a altres països perquèels contextos són dife-rents”, reflexionava, aixòsí, abans de reconèixer:

“La via escocesa és la queens hauria agradat, el pro-blema és que fins ara hemtopat amb un estat ambdèficits democràtics moltgrans.” Precisament elpresident del Parlament,Roger Torrent, i el del PDe-CAT, David Bonvehí, tam-bé coincidien ahir a seguirapostant per l’exemple es-cocès, i per un referèndumpactat com a opció “moltmajoritària” a Catalunya.

Mentrestant, mentreels republicans evitavensubscriure les tesis de Tor-ra sobre Eslovènia, i totjust destacaven com a ele-ment positiu que allà la in-dependència va assoliruna majoria molt àmplia ales urnes (vora un 90%),

JxCat donava un suportmés contundent al presi-dent, i recordava que totala violència que s’hi va ge-nerar –el tret en què s’hanfixat els unionistes perdesacreditar la crida– nova provenir precisamentdels eslovens sinó del “car-nisser” serbi Slobodan Mi-losevic, que hi va enviarl’exèrcit iugoslau i va des-encadenar un conflictebèl·lic que va durar tot justuns dies i va generar unaseixantena de morts.

Davant d’això, Pujol in-sistia ahir a ressaltar la“radicalitat cívica” del mo-viment eslovè, i defensavaque Torra el va posar com aexemple per la seva “deter-minació”, expressada dos

cops a les urnes, el seu pa-cifisme i el fet que el “nivellde violència de l’agressor”no en va fer variar l’objec-tiu.

Totes aquestes explica-cions no van servir per atu-

rar el devessall de veus uni-onistes escandalitzades,com la del ministre d’Exte-riors Josep Borrell, per aqui “sembla” que Torra es-tigui cridant a “una insur-recció”. . ■

JxCat i ERC coincideixen adefensar la “via catalana”

Òscar PalauBARCELONA

a Pujol matisa lacrida de Torra iTorrent i Bonvehívolen l’escocesa

Torrent, ahir a la sortida d’una visita a Lledoners ■ ACN

El ministre de l’Interior,Fernando Grande-Marlas-ka, va advertir ahir al con-seller Miquel Buch, que or-denarà la intervenció deles forces i cossos de segu-retat de l’Estat si els Mos-sos no compleixen les se-ves funcions.

En una carta, Marlaskaes queixa pel fet que elsMossos no intervingues-sin durant les protestes al’AP-7 fetes CDR i li recor-da que, com a màxima au-toritat del cos, ha de ga-rantir la seguretat a Cata-lunya. En aquesta línia, re-quereix a Buch que “dictiles instruccions necessà-ries” perquè els Mossos ex-erceixin les seves fun-cions. Si no ho fa, alertaque ordenarà –com a mà-xim responsable de garan-tir l’exercici de drets i lli-bertats i mantenir la segu-retat ciutadana- la inter-venció de la policia espa-nyola “quan procedeixi ien termes de proporciona-

litat i necessitat”.D’altra banda, la vice-

presidenta del govern es-panyol Carmen Calvo i elministre de Foment José

Luis Ábalos també van en-viar cartes als seus homo-legs catalans Pere Arago-nès i Damià Calvet.

A la carta a Aragonès,

Calvo li demana aclari-ments sobre el paper delsmossos davant l’aixeca-ment de les barreres depeatge portades a terme

pels CDR i considera que“aparenment ha existit unabandó de les funcionsque té atribuides aquestgovern, amb conseqüèn-

cies tant de caràcter eco-nòmic i social com per laseguretat pública”.

Per la seva part, el mi-nistre Ábalos expressa alconseller de Territori iSostenibilitat Damià Cal-vet el seu “més profundmalestar” pels incidentsen els peatges, li recordaque són autopistes de titu-laritat estatal i que tot ple-gat fa mal tant a la imatgede l’estat espanyol com deCatalunya.

També subratlla quecorrespon a la Generalitatpromoure les accions quepermetin “el pacífic i orde-nat ús de les infraestruc-tures i finalitza la carta re-clamant que “es tramitinamb diligència” les recla-macions de responsabili-tat patrimonial que pu-guin presentar els afec-tats.

Aquestes tres cartes esvan fer públiques ahir a lanit desprès que unes horesabans, la vicepresidentaCarmen Calvo qualifiquèscom a “inadmissible” la noactuació dels Mossos perimpedir els fets protago-nitzats pels CDR en elspeatges. Calvo va criticarla “inhibició dels mossos idel president Torra. “Tin-drà conseqüències”, avisa-va, tot parlant de “mesu-res de reacció” del governcentral, sense entrar endetalls, un advertimentque venia a ser un preludide les cartes que serien en-viades a Buch, Aragonès ia Calvet. ■

a En una carta al conseller Buch, el ministre de l’Interior avisa que es prendrà aquesta mesura siels Mossos no actuen per impedir els actes de protesta dels CDR com els de diumenge als peatges

T.DBARCELONA

Marlaska amenaça amb ferintervenir la policia espanyola

El ministre Grande-Marlaska i el conseller Buch, al setembre després de la reunió de la Junta de Seguretat de Catalunya ■ ACN

EL PUNT AVUIDIMARTS, 11 DE DESEMBRE DEL 201810 | Nacional |

l president de la Generalitat,Quim Torra, és el cap del’executiu català legítima-

ment elegit en una investidura i elpresident del govern, Pedro Sán-chez, és el cap de l’executiu espa-nyol legítimament elegit desprésd’una moció de censura al Con-grés dels Diputats tot i haver per-dut les eleccions generals. Totmolt legítim, encara que ambdós

E estan mancats de l’escalfor popu-lar que dona haver guanyat undiumenge unes eleccions des-prés d’una campanya en què lesenquestes i l’ambient són favora-bles, que dona seguretat per go-vernar durant quatre anys.

Aquesta mancança de l’escal-for popular es nota dia a dia. Sán-chez, malgrat la manca de l’escalfpopular, té un partit fort –el

PSOE–. Aquest fet li permet unacerta tranquil·litat i expressar vo-luntats impossibles com ara qued’aquí a uns anys només hi hagivehicles elèctrics. Quim Torra noté el suport d’un partit potent aldarrere. Ni el d’un Parlament. Aramateix, només té un grup parla-mentari sense força suficient percobrir-li les espatlles.

Heus aquí l’allau de crítiques

públiques i privades quan dissab-te passat va apel·lar a la via eslo-vena per a la independència. Haestat qualificat d’il·luminat, irres-ponsable o perill públic per dir:“Els catalans hem perdut la por.No hi ha marxa enrere en el camícap a la llibertat.” “Fem com ells iestem disposats a tot per viurelliures.” Això és el que va dir con-cretament el president Torra a

Eslovènia, estat de la UE de pledret, i després d’haver visitat elseu president, Borut Pahor. Tretde context, ha servit per eviden-ciar que Quim Torra té pocsamics de viatge en la política.Ningú ha sabut o no ha volgut ex-plicar que el president Torra és unpacifista que la darrera tasca queha fet és anar a passar un parellde dies de dejuni al monestir deMontserrat. Aquesta setmana,malgrat la seva solitud, tindràl’oportunitat al Parlament de po-der-ho explicar...

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

OPINIÓ

El president solitari

Lluís Falgàs

El conseller d’Interior, Mi-quel Buch, es va compro-metre ahir davant de lacúpula de comandamentsdels Mossos d’Esquadra ano introduir, per ara, capcanvi en l’estructura delcos, malgrat l’ultimàtumdel president Quim Torradesprés de les càrreguescontra grups antifeixistesdel dia 6, que intentavenboicotejar actes de Vox aGirona i Terrassa. Buch vacoincidir amb els coman-daments en la necessitatde treure el cos del debatpúblic i polític i va admetreque ara veia més correcteel desplegament i el dispo-sitiu emprats en les duesconcentracions.

Buch es va reunir ahiral complex central Egaradels Mossos, a Sabadell,amb la cúpula de la policiacatalana, en una trobadaen què hauria fet auto-crítica per la crisi políticaoberta després de les quei-xes de Torra per les càr-regues de dijous passat,segons han explicat diver-ses fonts.

En la reunió, Buch vamostrar la seva confiançaen la tasca policial, i vareconèixer que, desprésd’una anàlisi més profun-da, els dispositius que vandesembocar en les càrre-gues policials a Girona ia Terrassa van ser global-ment correctes, segonsles fonts policials. Buch,doncs, no va plantejar can-vis en l’estructura delsMossos d’Esquadra i va in-sistir que per ara no n’hihaurà cap, malgrat l’ulti-màtum del president Tor-ra. El conseller es va limi-tar a comentar que qualse-vol canvi futur es tractariad’una decisió interna quehauria de respondre a ne-cessitats estructurals, id’acord amb criteris pro-fessionals i objectius.

Buch va pactar tambémés esforç del cos policiala l’hora de ser “constantsper millorar i per poten-ciar els mecanismes demediació en tots els con-flictes, així com reforçarestratègies de comunica-ció per tal de contrarestarla difusió de notícies falsesa les xarxes”. L’esforç perpactar amb els organitza-dors de les manifestacionsno exclouria la necessitatque la “societat catalanatreballi per l’aïllament po-lític de les minories vio-lentes”, hauria remarcatel conseller. ■

Buch aparcaels canvis alcapdavantdels Mossosa El conseller tanca la crisi pels fets ipel dispositiu de Girona i Terrassaa Volen treure el cos del debat polític

RedaccióSABADELL

El sindicat Intersindical-CSCha convocat vaga generalde dues hores el divendresdia 21 de desembre, entre dosquarts d’una i dos quarts detres de la tarda, coincidintamb la reunió del Consell deMinistres que s’ha de cele-brar a Barcelona.

Fonts del sindicat van ex-plicar ahir a l’ACN que l’atu-rada es fa per motius econò-mics i socials, ja que el governespanyol no ha retirat el de-

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La xifra

El desplegament dels Mossos a Girona i Terrassa ha estat polèmic ■ EFE

11anys de presó demana l’Au-diencia Nacional per al majorTrapero, ja apartat del cos,pels fets de l’1 d’octubre.

cret del 6 d’octubre que faci-lita el trasllat de seus socials,així com tampoc la reformalaboral del PP. Entre altresmesures, el Consell de Minis-tres del dia 21 preveu aug-mentar el salari mínim inter-professional fins als 900 eu-ros, xifra que la Intersindical-CSC veu insuficient i advocaperquè sigui de 1.200 euros.

El sindicat ja ha registratla convocatòria de vaga al De-partament de Treball.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La Intersindical-CSC convoca dueshores de vaga per al dia 21

El jutjat d’instrucció nú-mero 2 de Reus mantél’acusació per un presump-te delicte d’odi contra l’al-calde de Reus, Carles Pelli-cer, i quatre portaveus del’Ajuntament pel manifestde després de l’1-O. Segonsha informat el TribunalSuperior de Justícia de Ca-talunya (TSJC), la jutgessaha finalitzat la investigacióde la causa oberta arran dela denúncia de la policia es-panyola, en què constaven18 investigats. Un cop aca-bada la instrucció, conti-nua el procediment contrael batlle i els quatre porta-veus municipals, Montser-rat Vilella (PDeCAT), Noe-mí Llauradó (ERC), Mario-na Quadrada (CUP) i JordiCervera (Ara Reus). D’al-tra banda, arxiva provisio-nalment la causa contrados regidors de la CUP–Marta Llorens i Oriol Ciu-rana–, dos treballadorsd’un gimnàs i diversosbombers.

D’altra banda, l’Audièn-cia de Barcelona ha absoltel professor de la UPF Hèc-tor López Bofill, davant deldubte raonable que les piu-lades contra jutges i fiscalsfossin delicte. Tot i així, eljutge lamenta que els co-mentaris van sobrepassar“la prima línia vermella” dela llibertat d’expressió. Eljudici feia referència a di-verses piulades de LópezBofill del 2016 sobre elsjutges i fiscals que es mos-traven contraris al pro-cés. ■

El batlle i quatreregidors deReus segueixeninvestigats

RedaccióREUS

EL PUNT AVUIDIMARTS, 11 DE DESEMBRE DEL 201812 | Nacional |

EMILI GISPERT

Amb nocturnitat i amb una presència policial fora demida, s’enduen del Museu de Lleida les 44 obres d’artoriginàries del monestir de Sixena. Es consuma l’es-poli per ordre del jutge d’Osca que ha autoritzat l’úsde la violència, si fa falta. Els Mossos d’Esquadra sónels primers d’aparèixer, a mitjanit. A quarts de qua-tre de la matinada s’hi incorpora la Guàrdia Civil,amb plens poders del jutge per perpetrar l’operació,

Invasió policial de nit a Lleidaper retirar les obres de Sixena

que s’allarga durant 14 hores. Desenes d’efectius poli-cials –en algun moment més d’un centenar– amb elsuport d’un helicòpter ocupen els entorns del museu.Durant tot el matí més d’un miler de persones es con-centren a l’exterior com a senyal de protesta i per do-nar suport als tècnics de l’equipament. Les protesteses traslladen al llarg del dia al davant de la subdelega-ció del govern i de la Paeria. ■ FOTOS: ORIOL DURAN

MALEÏDA HEMEROTECA AVUI FA UN ANY 11 de desembre del 2017

“Han vingut abuscar el seu botíde guerraaprofitant el 155”MIREIA BOYACANDIDATA DE LA CUP PERLLEIDA

“El ministre deCultura no potdecidir per laGeneralitat. Aixòno hi era, al 155”ÀNGEL ROSALCALDE DE LLEIDA

“S’ha fet ambintel·ligència,prudència irespectant l’estatde dret”MÉNDEZ DE VIGOMINISTRE DE CULTURA

“Aprofiten uncop d’estat perespoliar Catalunyaamb impunitat”CARLES PUIGDEMONTPRESIDENT DE LAGENERALITAT

“El PSC, el PSOE iCs s’hand’explicar. Senseel 155, això noseria possible”LLUÍS PUIGCONSELLER DE CULTURA

“Avui és un diainfaust. Caldriaposar un crespónegre a tots elsmuseus”JESÚS NAVARROMUSEU MORERA DE LLEIDA

Catalunya tenia l’1 de ge-ner d’enguany 630.020empreses, la qual cosa re-presenta 10.530 més queun any abans (incrementinteranual de l’1,7%), se-gons l’informe d’estructu-ra empresarial del 2018elaborat per l’Observatoridel Treball i Model Pro-ductiu, ens que depèn delDepartament de Treball,Afers Socials i Famílies.Així doncs, Catalunya esmanté com el territoriamb el nombre més elevatd’empreses (el 18,5% deltotal a Espanya), per so-bre de la Comunitat deMadrid (16,1%) i d’Anda-lusia (15,3%).

Per nombre de perso-nes assalariades, les em-preses que més creixeninteranualment, en ter-mes absoluts, són les quetenen entre 1 i 9 personesassalariades (6.710 més)i les que no en tenen cap(2.707 més). En aquestsentit, les persones físi-

ques i les societats limita-des continuen sent les for-mes jurídiques majorità-ries (amb el 51,1% i el36,3% del total, respecti-vament) i les úniques quehan registrat un augmentrespecte a l’1 de gener del2017. El nombre d’empre-ses amb altres formes ju-rídiques s’ha mantingutpràcticament estable, des-prés de dos anys de fortescontraccions.

Per sectors d’activitat,el sector industrial és elque més empreses haguanyat interanualment(+3,6%), seguit de la cons-trucció (+2,3%) i els ser-veis (+1,5%). ■

a Concentra el 18,5% del total deles companyies que hi ha a l’Estat,segons un informe de la Generalitat

Catalunya vaguanyar 10.530noves empresesdurant el 2017

E.G.P.BARCELONA

Informe d’estructura empresarial 2018

GRÀFIC: EL PUNT AVUI

Densitat empresarial (per demarcacions)

85 o més empreses/1.000 hab.

75-84 empreses/1.000 hab.

< 74 empreses/1.000 hab.

50

60

70

80

90

Bar

celo

na

Gir

ona

Ille

s B

alea

rs

Mad

rid

Llei

da

Ala

cant

Our

ense

Osc

a

Lugo

Màl

aga

Empreses/1.000 hab Mitjana Estat Mitjana Catalunya

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La xifra

81,9per cent de les empreses ca-talanes pertanyen al sectorserveis. La indústria ha gua-nyat una mica més de pes.

EL PUNT AVUIDIMARTS, 11 DE DESEMBRE DEL 201828 | Apunts |

La graella

TV3

06.00 Notícies 3/24. 08.00 Els matins. Lídia Heredia entrevista avui el primer

secretari del PSC, Miquel Iceta. A continuació, parla amb Òscar Camps, a punt per tornar amb l’Open Arms al Mediterrani central, on serà l’únic vaixell de rescat després que MSF i SOS Mediterranée hagin anunciat que retiren l’Aquarius. El corresponsal de TV3 a Londres, Sergi Mulero, explica com afronta Theresa May un dia clau per al Brexit. I a partir de les 11 h, el programa retransmet la lectura de les candidatures als Premis Gaudí, que es porta a terme a la Pedrera .

12.00 12-14. 13.55 Telenotícies comarques. 14.30 Telenotícies migdia. 15.45 Cuines . Llonzat amb crosta . 16.00 Com si fos ahir. El Miquel està realment gelós i no se li

acut res més que enfrontar-se al Felip per haver-se embolicat amb la Clàudia. A ella no li fa cap gràcia aquesta intromissió en la seva vida privada. L’Eva, per la seva banda, sent sorolls a casa i té por que sigui el Valentí.

16.45 Tot es mou. Amb Helena Garcia Melero i Lluís

Marquina. Magazín d’entreteniment que no perd de vista l’actualitat. Un programa fresc i proper, en què els presentadors s’acosten d’una manera informal i distesa als esdeveniments del dia a dia.

20.15 Està passant. Programa d’humor amb Toni Soler.

Col·laboren Jair Domínguez i Elisenda Carod .

21.00 Telenotícies vespre. 22.10 Sense fi cció . Eugenio. 23.45 Més 324 . Amb Xavier Grasset. Espai

de debat on es confronten diferents punts de vista sobre temes d’actualitat de Catalunya i del món .

01.40 Gran reserva. Espai que ofereix una selecció dels millors programes de la història de la cadena .

02.55 Ritmes a l’estudi. 03.55 Blues a l’estudi. 04.55 Jazz a l’estudi.

SUPER 3 / 33 0 8.40 El drac Digby. 09.00 L’hora del Timmy . 09.47 Raa Raa, el lleó escandalós . 10.26 Noddy.. . 11.14 Quatre amics i mig. 11.42 Els Croods: L’origen . 12.28 L’inspector Gadget. 12.42 Home... 13.06 Les Sisters . 13.52 El detectiu Conan . 14.45 Bola de drac GT . 15.31 Pat, el carter . 16.14 El petit drac Coco . 16.38 La caleta de la Lily . 17.14 Loopdidoo . 17.45 El Mic i els seus amics. 18.10 Bola & Bill . 18.34 Pat, el gos . 19.15 En Miku i la Fant . 19.30 Info K. 19.48 Les Sisters. 20.02 Els germans Kratt . 20.52 El detectiu Conan. 21.25 Com si fos ahir. 22.00 Cine. Adèle i el misteri de la

mòmia . L’any 1912, Adèle Blanc-Sec, una reportera intrèpida i jove, assumeix tots els reptes per aconseguir els seus objectius, fi ns i tot el de navegar per Egipte per investigar mòmies

23.40 Cine. Frenètic . Durant la seva lluna de mel, 20 anys enrere, el doctor Richard Walker i la dona, la Sondra, s’enamoren de París.

01.35 Cine. Res no tornarà a ser com abans .

02.45 Km33 . 04.10 L’Okavango subaquàtic. www.elpuntavui.tv

La nostra graella

08.30 Notícies locals.

10.00 Ben trobats. Magazín amb Clara Tena. Entrevista a Joan Camp, director del Viasona.

12.00 Notícies locals. 13.00 L’entrevista. Reemissió. 14.00 Notícies locals. 15.00 Connexió Parlament. Sessió de la

comissió de Polítiques de Joventut. 18.00 7 dies. Magazín dirigit i presentat per Jordi

Molet. Repàs de l’actualitat de la setmana enconversa amb Josep Playà i Maset, periodistai autor de Dalí esencial; Jordi Borja, fundador iautor de Bandera Roja, i Jordi Sedó,sociolingüista.

19.00 Connecti.cat. Espai d’entreteniment,actualitat, cultura, esports, gastronomia. 

20.00 Notícies locals. 21.00 Teló de fons. L’actualitat al Temporada

Alta. Reemissió. 21.30 Caminant per Catalunya. Excursió al

cap de Creus, a la comarca de l’Alt Empordà,on gaudim d’aquest paratge natural amb elsseus paisatges i algunes de les seves cales.

22.00 Notícies locals.

NOTA: Aquesta programació podria quedar alterada segons la durada de la comissió

de Polítiques de Joventut al Parlament

Des del Parlament, transmissió de la comissió de Po-lítiques de Joventut, en què Chakir El Homrani Lesfar,conseller de Treball, Afers Socials i Famílies, compa-reixerà en sessió informativa per tractar sobre el pladel govern en matèria de polítiques de joventut; Nor-ma Pujol, directora general de Joventut, compareixe-rà per explicar el pla d’acció de la direcció general, iGeorgina Oliva, secretària d’Infància, Adolescència iJoventut, compareixerà per informar sobre les líniesd’actuació de la secretaria. Prèviament, la comissióvotarà la compareixença d’aquesta darrera.

Sessió de la comissió dePolítiques de Joventut

15.00 CONNEXIÓ PARLAMENT

La televisió

Conversa amb Arnau Tordera

09.00 L’ENTREVISTA

En aquesta edició, Mònica Hernàndez entrevista elmúsic Arnau Tordera, que presenta l’espectacle Lescançons seran sempre nostres.

www.clubdelsubscriptor.cat

972 18 64 45

Atenció al client972 18 64 80 i també aatencioclient@elpuntavui.cat000000-000000X

El Punt Avui no es fa responsable dels productes i serveis de tercers, responsabilitat que assumeixen íntegrament les empreses col·laboradores

De dilluns a dijous,de 8 del matí a 3 de la tarda, i divendres de 8 del matí a 2 de la tarda

EL BRINDISCia. La Gàrgola

Direcció: Cristina Cervià

L’Ateneu de Celrà,divendres 14 de desembre,

a les 9 del vespre

OFERTA 2x1LIMITADA

Preu de l’entrada: 13 euros

Per a reserves, cal trucar al 972 18 64 45

ELS PASTORETS

Sala Gran del Casino deCaldes de Montbui,

dimarts 25 i dimecres 26 de desembre,

a 2/4 de 7 de la tarda

OFERTA 2x1LIMITADA

Preu de l’entrada: 12 euros

Per a reserves, cal trucar al 972 18 64 45

DIVINAJOVENTUT –IBEROSTARTENERIFE

Palau Olímpic de Badalona,

diumenge 23 de desembre, a 2/4 d’1 del migdia

OFERTA LIMITADA2 entrades gratuïtes

per targeta

Per a reserves, cal trucar al 972 18 64 45

Inscriu-t’hi a www.clubdelsubscriptor.cat o al 972 18 64 45

Tens temps fins al dijous 13 de desembre. Molta sort!

OFERTA 2x1 LIMITADA

Cal presentar la targeta

directament a la taquilla

DINOSFERA

C. de les Escoles, s/nColl de Nargó(Alt Urgell)

Preu de l’entrada: 3,50 euros

OFERTA 2x1 LIMITADA

Cal presentar la targeta

directament a la taquilla

MUSEU DE LA

CONCA DELLÀ

C/ del Museu, 4 Isona

(Pallars Jussà)

Preu de l’entrada: 3,50 euros