Novembre 2011

Número 19

DiàlegConversa amb Irene Rigau Consellera d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya

32

Editorial

Hem iniciat un nou curs escolar, amb tot el que aquest fet comporta de nou (alumnat, espais, currículum, docents, etc.) i això sempre és un motiu d’il·lusió i de noves energies.

La Institució Cultural del CIC, com a bona institució educativa que està al cas de la realitat pedagògica del nostre país, col·labora amb els diferents organismes i entitats que treballen per la comunitat educativa i, per tant, també ho fa amb l’Administració educativa.

L’entrevista amb Irene Rigau, consellera d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya, ens permet compartir la realitat educativa actual i saber quins són els objectius i els reptes de l’edu-cació catalana, des de la visió, el compromís i la responsabilitat de la màxima autoritat política i educativa del nostre país.

Estem en un moment de desplegament de la LEC (Llei d’Educació de Catalunya), que és i ha de ser el marc legal que ha de permetre l’estabilitat política del sistema educatiu de Catalunya. Segons la consellera, la LEC donarà estabilitat al sistema en aspectes fonamentals com el dret a l’educació i l’autonomia, l’avaluació i el finançament de centres.

La formació inicial del professorat i la seva qualitat docent també són factors clau per a l’edu-cació. Per tant, s’estan duent a terme una sèrie d’accions en les quals participen diferents enti-tats educatives, entre aquestes la Institució Cultural del CIC, el Departament d’Ensenyament i el Col·legi de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i en Ciències de Catalunya.

Els docents necessiten recuperar l’autoritat i la confiança de la societat i, també, tenir un marc de referència pel que fa a drets i responsabilitats. En aquesta línia, s’ha creat el codi deontològic de la professió docent; una eina que ofereix grans possibilitats als docents quant al desenvolu-pament de la seva professió, el diàleg amb els estaments educatius i la possibilitat de compartir responsabilitats. S’estructura en quatre grans àmbits de compromís de la professió docent: el compromís amb l’alumnat, el compromís amb la professió, el compromís amb el coneixement i el compromís amb la societat.

Podríem fer una anàlisi sobre la formació dels docents centrada en dos tipus d’objectius generals: els estructurals i els pedagògics. Pel que fa als estructurals, és molt important guanyar qualitat en l’arrelament amb l’entorn, potenciant l’autonomia dels centres; una nova formació del professorat quant a competència i cultura general, i una actitud més professional per part dels docents amb una interacció real entre la teoria i la pràctica. Sobre els objectius pedagògics, és molt important l’esforç de millora radical de la competència lingüística ja que en el llenguatge ens fem consci-ents de la realitat; els límits del nostre llenguatge són els límits del nostre món. Un altre aspecte important és la formació científica quant a sentit històric, metodologia i esperit científic, i el tercer aspecte seria el pensament crític, que s’alimenta de criteris i elements valoratius.

No podem perdre de vista, però, que ensenyar és generositat i estimació per damunt de tot. I això ho veiem reflectit en un fragment del Dies de memòria 1938-1940. Diari d’un mestre adolescent de Joan Triadú:

“[....] Quan sóc a l’escola, treballant a dins la classe, sóc feliç. Sembla que una professió així ha d’omplir tota una vida a qui la sàpiga estimar. La vida a la classe es basa en el nervi del mestre, en el cor del mestre, en l’ànima del mestre, coses impalpables que han d’arribar als alumnes. La classe és el resultat d’una col·laboració constant. El mestre ha d’escalfar els refredaments; ha d’animar els desanimats, ha d’ajudar els ressagats, i ha de donar vida a la classe i fer-la agradable, engres-cadora. Però per a fer tot això, al mestre li cal una condició: estimar l’escola i estimar els infants.”

Frederic RaurellDirector general

v

SegellPublicació de la Institució Cultural del CIC, Fundació Privada

DirectorFrederic Raurell

Consell de redaccióIgnasi Garcia Clavel, Emília Garcia-Ripoll, Pepa Jiménez, Montserrat Oliveras, Josep Palau, Marc Planes i Teresa Triadú

Consell editorialJoaquim Triadú, Anna Bordas, Aleix Carrió, Jordi Conejos, Jordi Cortada, Ignasi Garcia Clavel, Montserrat Oliveras, Francesc Pedró, Enric Puig, Xavier Queralt, Manuel Raventós, Jordi Riera, Enric Roca i Pere Viñolas

Supervisió lingüísticaLinguacom, SL

Editorial

DiàlegConversa amb Irene Rigau

EscolesAny Maragall: poesia i escola per l’equip de mestres de l’Escola Thau Sant Cugat

PersonesIl·lusió i perseverançaper Daniel Orobitg

Educació, societat i valorsHi ha una fórmula Massagran?per Ramon Folch i Camarasa

Un estrany a casaper Victòria Cardona

VinclesL’Independent de Gràciaper Sílvia Manzanera

DestacatsTres premis extraordinaris de batxillerat

Sumari

Disseny i maquetacióMANEKO.

Fotografies DiàlegEmi Garcia-Ripoll

ImpressióImpremta Guinart, SL

Dipòsit legalB-21561-05

ISSN2013-0775 (paper)2013-0783 (internet)

Edició6.000 exemplars

Consultawww.iccic.eduwww.raco.cat

Contactesegell@iccic.edu

Via Augusta, 20508021 BarcelonaTel. 93 200 11 33iccic@iccic.eduwww.iccic.edu

03

04

11

14

16

19

21

22

5

Diàleg

Conversa amb Irene Rigau Consellera d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya

Frederic RaurellDirector General de la ICCIC

Teresa TriadúSecretària adjunta a la Direcció General de la ICCIC > El primer canvi que hi va haver des del seu nome-

nament va ser el nom del Departament, d’Ensenya-ment en lloc d’Educació. Quina diferència hi ha?

Hem de tenir en compte que l’escola participa en l’educació dels infants i joves a través de l’ensenya-ment, que és la seva funció essencial; dóna conei-xements als alumnes i eines per afrontar el futur individual i col·lectiu amb garanties; però creiem que l’escola, i el Departament, en última instància, no són els qui han d’educar. Amb aquesta decisió voldríem subratllar que escola i família han de compartir la responsabilitat. Són les famílies les que en primer lloc han d’educar en valors i s’han d’implicar en l’educació dels seus fills. És una coresponsabilitat, una tasca compartida entre escola i família.

> La majoria de docents pensem que és molt impor-tant que l’Administració educativa i les escoles treballin juntes i coordinades, tanmateix, sovint es detecta una certa desconnexió entre si. El fet de tenir la professió de docent i, per tant, d’haver exercit com a tal dins de l’aula, l’ha ajudada a tenir una visió més real de les necessitats educatives dels nostres alumnes?

L’Administració educativa només té sentit perquè existeixen les escoles; el Govern català, a través d’aquesta Administració, exerceix competències d’organització del sistema i garanteix el dret a l’edu-cació, amb la voluntat de construir una escola cata-lana en llengua i continguts.

És evident que haver viscut l’experiència docent a l’aula em permet ser conscient de l’alta responsa-bilitat d’aquesta professió; responsabilitat, d’altra banda, molt ben exercida pels docents del nostre país i sustentada en la vocació.

> Des que va assumir el càrrec, quines són les seves prioritats?

Com bé ha expressat el president Mas en diverses ocasions, un dels objectius de país i del Departament d’Ensenyament és la lluita contra el fracàs escolar. Aquesta és la nostra obsessió principal, aconseguir apropar-nos a les quotes europees en èxit escolar. Que els nostres joves es formin amb èxit, que es graduïn, que no abandonin abans d’hora i que, si poden, continuïn estudiant perquè la formació al llarg

Irene Rigau i Oliver, nascuda a Banyoles, és llicen-ciada en psicologia per la Universitat Autònoma de Barcelona i diplomada en EGB, especialitat parvulari, per l’Escola Universitària del Professorat de Girona. També és mestra d’ensenyament primari per l’Escola Normal de Girona i mestra de català per l’Institut de Ciències de l’Educació de la Universitat Autònoma de Barcelona. Ha exercit de mestra, inspectora d’ense-nyament i professora universitària.

Des del 1970, va exercir la docència en l’ense-nyament públic com a mestra d’educació infantil i primària en diverses poblacions de les comarques de Girona. També és professora d’ensenyament secundari i inspectora d’ensenyament, i ha impartit docència a la Universitat de Girona i a la Universitat Oberta de Catalunya.

Va ser membre del Consell d’Ensenyament el 1980. Ha estat cap dels serveis territorials d’Ensenyament a Girona (1982-1986), secretària del Consell Escolar de Catalunya (1986-1989), subdirectora general de Formació Permanent (1989-1993) i secretària del Consell Interuniversitari de Catalunya (1993-1999).

Ha estat consellera de Benestar i Família de la Generalitat de Catalunya (1999-2003) i diputada al Parlament de Catalunya del 2003 al 2011.

Va ser nomenada consellera d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya pel president Artur Mas i va prendre possessió del càrrec el 29 de desembre del 2010.

76

per diversos motius no s’hi impliquen tant. Des del Departament d’Ensenyament considerem vital el paper de les famílies, i per això acabem de posar en marxa l’espai web Família i Escola, un espai que vol donar eines als pares i mares perquè hi parti-cipin activament, perquè disposin dels recursos i de la informació necessària des d’un punt de vista educatiu i des d’un punt de vista de la feina que en aquest sentit poden fer a casa. A data d’avui ja ha rebut més de 41.000 visitants. No ens volem posar al menjador de cada casa, només volem donar eines de suport i reflexió perquè és evident que les famí-lies són coresponsables de l’educació dels seus fills. Som molts conscients que les expectatives que la família té sobre la vida escolar de l’alumne incideixen molt en l’èxit escolar.

> La implicació de les famílies amb l’escola és molt important. Cal, però, que creguin en el projecte educatiu del centre. Creu que la zona educativa

afavoreix el vincle dels pares amb l’escola? O contrà-riament, com que les famílies es veuen obligades a portar els seus fills a escoles que els pertoquen per zona sense la possibilitat d’escollir el projecte educatiu que volen per als seus fills, això fa que la seva col·laboració i implicació sigui baixa?

La programació general de l’oferta educativa ha de garantir el dret de l’educació, harmonitzant-lo amb els drets individuals dels alumnes i de les famílies per fer possible, cada vegada més, la conciliació del dret a l’educació amb el dret de triar l’escola.

> Com es pot aconseguir l’equilibri entre la família i l’escola? El context social també hi té a veure. Com es pot vehicular?

És obvi que ni la família ni l’escola són dues realitats aïllades. Tant l’escola com la família estan afectades pel pensament contemporani, l’escala de valors del

de la vida és fonamental. La formació és un bé que ningú no et pot prendre i per això és important que sumem esforços per aconseguir-ho. Un dels punts centrals serà el pla de la lectura, conscients que la lectura és la porta d’accés al coneixement. Per això ens centrarem a treballar la detecció precoç de les dificultats d’aprenentatge i el foment de la lectura, prioritzar l’aprenentatge de les competències bàsi-ques i promoure els estudis postobligatoris, en espe-cial la formació professional.

> En el món educatiu hi intervenen dos agents prin-cipals: família i escola. Creu que cadascun té clares les seves funcions i responsabilitats en l’educació dels fills i alumnes?

És evident que, com en tot àmbit, sempre hi ha marge de millora, i sabem que generalitzar no és fàcil, ja que hi ha famílies molt implicades en el seguiment educatiu dels seus fills i d’altres que

moment i en definitiva pel context social. Tot i això, ni l’escola ni la família han de renunciar a la seva funció i ni delegar ni sucumbir davant pressions socials que en contradiguin els valors. Ben segur que avui en dia a moltes famílies els és més difícil que abans saber dir “no”. Però també és cert que per saber dir “no” cal fortalesa, formació i convicció. La coherència en l’acció educativa de les famílies és el que enforteix el caràcter dels joves i els permet tenir conviccions sòlides. > Des de diferents organitzacions educatives, junta-ment amb el Departament d’Ensenyament, s’està treballant sobre la formació del professorat. D’una banda, la formació contínua per millorar la tasca docent i, de l’altra, la formació inicial per als futurs docents. Què cal tenir en compte a l’hora de plani-ficar aquestes formacions?

Com diuen els experts i els estudis, la qualitat del sistema depèn de la qualitat dels professors.

Diàleg Conversa amb Irene Rigau

8 9

Les dades cal que siguin llegides en la contextu-alització adequada i no fer-ne extrapolacions peri-lloses que, en lloc d’estimular, malmetin la imatge del sistema.

> L’expressió fracàs escolar ha estat una de les més utilitzades des de diferents àmbits (premsa, tele-visió, ràdio i agents educatius), quin significat té per a vostè? No caldria parlar més d’èxit i menys de fracàs?

Aquesta lectura que vostès fan és interessant, cal veure el got mig ple abans que mig buit. Però quan parlem de percentatges, el 30% de fracàs escolar a primària i a ESO i l’abandonament en l’àmbit posto-bligatori, cal ser conscients que tenim un problema. Per això lluitar contra el fracàs escolar ha de remoure la voluntat de tota la comunitat educativa, ja que la situació actual no ens permet el cofoisme i ens obliga a lluitar per l’èxit. Però hem de saber de quina situació partim.

> Les institucions educatives sovint ens queixem dels canvis constants en els criteris pedagògics que ens arriben des de l’Administració educativa i que són fruit, gairebé sempre, de la politització del sistema educatiu. Creu en un model educatiu estable que es pugui mantenir al marge dels partits polítics que governin? La Llei d’Educació de Catalunya (LEC) podria conduir cap a aquesta estabilitat?

La tasca docent requereix qualitats personals i professionals. Per això, la formació inicial ha de ser repensada quant als requisits a exigir per accedir a la universitat per formar-se i quant a la incorporació de la formació permanent com a exercici ordinari de la funció docent.

> Ja fa uns quants anys que els alumnes són avaluats des de dins i també des de fora de l’es-cola. Quin pes creu que han de tenir els resultats obtinguts pels alumnes en les avaluacions externes a l’hora de fer valoracions?

Les avaluacions externes són una eina per conèixer la radiografia de les nostres escoles i alumnes; en definitiva, per conèixer a grans trets la situació del sistema educatiu, per saber quins en són els punts forts i febles. Precisament aquesta eina ens permet fer una tasca de cirurgia fina, d’anàlisi al detall de les mancances i punts forts, de tal manera que ens és més fàcil l’actuació a posteriori. Ara bé, sempre dic que les proves no ens han d’obsessionar, són instruments útils de millora però no són la base de la metodologia pedagògica. Assegurar un sistema d’avaluació interna i externa és tenir garantia per ajustar el sistema als seus principis i a les seves finalitats. La cultura de l’avaluació en el conjunt del sistema educatiu permet un millor coneixement del funcionament i dels resultats, que s’ha de posar al servei de la millora i l’èxit escolar.

Diàleg Conversa amb Irene Rigau

La Llei d’Educació de Catalunya és i ha de ser el marc legal que ha de permetre l’estabilitat política del sistema educatiu a Catalunya. És una llei amb un ampli suport de les forces polítiques parlamen-tàries i va ser fruit d’un consens molt treballat. És la LEC el que donarà estabilitat al sistema en aspectes fonamentals com el dret a l’educació, l’autonomia de centres, l’avaluació i el finançament d’aquests, etc. Ara bé, els criteris pedagògics s’han d’adequar a l’evolució del sistema i no es poden canviar de manera sobtada i sense informació prèvia.

> Tenint en compte que cada escola té un context i una realitat propis, l’autonomia dels centres escolars pretén millorar l’organització i el funcionament de les escoles segons les seves necessitats?

El reconeixement de l’autonomia parteix de l’accep-tació de la diversitat de centres i el rebuig de la unifor-mitat com a valors del sistema educatiu. Hem volgut diversificar el sistema i possibilitar la creació de nous projectes que afavoreixin la diversitat de centres.

> Darrerament, amb motiu dels resultats obtinguts en comprensió lectora, des del Departament d’En-senyament s’està treballant en un pla de foment de la lectura. En què consistirà?

Properament el Departament d’Ensenyament presentarà el Pla d’Impuls a la Lectura. És un projecte que ambiciona aconseguir millorar el nivell de lectura dels nostres joves, i és que el fet de saber llegir condiciona tots els àmbits. És un aspecte fona-

1110

Escoles

Any Maragall: poesia i escola

Equip de mestres de l’Escola Thau Sant Cugat

L’Escola Thau Sant Cugat s’apropa a la vida i obra del poeta

L’Escola Thau Sant Cugat, dins del seu projecte educatiu de centre i concretat dins de la programa-ció general anual, estableix cada curs un personat-ge o un tema de l’any. Enguany es va triar en Joan Maragall amb motiu del centenari de la seva mort i del 150 aniversari del seu naixement.

Els motius que van animar a treballar en Joan Mara-gall han estat diversos:

a. Aprofitar l’efemèride del poeta per fer-ne ressò entre l’alumnat.

b. El fet que és un poeta molt proper, amb un repertori tan ampli i amb tants registres que permet que treballin des dels més petits fins als més grans.

c. Fer èmfasi d’uns moments socials i històrics de l’època molt importants: el moviment obrer, el Modernisme, les lleves forçoses per a la guerra de l’Àfrica i Cuba, la Setmana Tràgica, etc. En aquest sentit, facilita la interdisciplinari-etat i la connexió entre les àrees, element clau i essencial de la nostra didàctica.

d. Possibilitar moltes fórmules d’expressió, a més de l’escrita, com ara la plàstica, la musical, la dramàtica i la gestual.

e. En ser l’Any Maragall hi ha moltes entitats que promouen un gran nombre d’activitats: expo-

sicions, concerts, conferències i una gran di-versitat d’actes divulgatius. Aquest ventall de propostes han estat un motor d’idees que hem ben aprofitat.

Eix tranversal de tota l’escolaEl personatge de l’any esdevé l’eix transversal de tota l’escola durant tot el curs. Cada nivell tria els ele-ments poètics o biogràfics que pot adequar als seus continguts i els treballa de la manera més oportuna. És cert que té un moment àlgid en la diada de Sant Jordi. És una data assenyalada en què la llegenda i la tradició comparteixen protagonisme conjuntament amb el personatge de l’any.

En la resta del curs es manté viu el treball del per-sonatge de l’any mitjançant el treball de les diferents etapes, la biblioteca, la creació de l’espai Maragall i la difusió del web de l’escola.

Biblioteca: espai dinamitzador i bibliogràficLa biblioteca ha fet i fa una important labor de con-sulta, de recerca i de font de recursos. En aquest sentit s’ha elaborat un extens dossier de consulta per a mestres i alumnes.

També hem ampliat l’obra de Maragall i hem adquirit els llibres que han aparegut aquests darrers mesos que hem cregut interessants per als alumnes i els mestres: Joan Maragall, poesia completa, edició de Glòria Casals i Lluís Quintana; Joan Maragall, de Pep Molist i Ignasi Blanch, i Cel ben serè, de la col·lecció “Vull llegir poesia”, de l’Editorial Cruïlla.

Espai MaragallÉs un espai de pas a l’entrada de l’escola perquè tothom, alumnes i famílies, pogués mirar i xafardejar, preparat per mostrar la gran diversitat de treballs fets amb un sentit plàstic, visual i estètic. Volíem que la majoria de treballs es poguessin mostrar —si més no una mostra prou representativa. Per aquest motiu vam crear un calendari i vam distribuir les diferents propostes perquè aquest espai s’anés renovant pe-riòdicament.

mental que té una projecció transversal, és a dir, no només parlo de llegir llibres, si sabem llegir podrem, per exemple, interpretar correctament un enunciat matemàtic. El que volem és ensenyar a llegir, ense-nyar a utilitzar aquest mètode per interpretar la infor-mació i fer agafar als més petits i als joves el gust per la lectura. Aquest és un dels objectius no només del Departament, sinó també del Govern.

> “El sentit de pertinença és la base de la cohesió d’un país” segons les seves paraules. Ens pot ampliar aquesta afirmació i quin tipus d’interven-cions creu que es poden fer des de les escoles? La immersió lingüística ha estat clau en aquest sentit?

Per formar part d’un país, per sentir-s’hi implicat i cohesionat, cal participar del país, dels seus costums, de les seves tradicions, de la seva cultura i de la seva llengua. En aquesta tasca, hi té un paper fonamental l’escola, que és el primer nivell que rep l’alumnat nouvingut. Les nostres aules i el nostre

professorat fan una tasca valuosa ajudant aquests nens i joves immigrants a formar part de la nostra societat. I la llengua és també eina de cohesió. La immersió lingüística ha estat, és i serà una eina d’integració per als nouvinguts. El model d’escola catalana en llengua i continguts és indiscutiblement un model exemplar, avalat internacionalment i gens discutit pels docents que diàriament fan aquesta tasca a les nostres aules.

> Per acabar, un somni: quin és l’objectiu pel qual ha assumit la tasca al capdavant de l’educació del nostre país?

Treballar per oferir la millor educació a les noves generacions i col·laborar des de l’ensenyament a fer de Catalunya un país que mantingui la seva llengua i cultura i que garanteixi la prosperitat i la cohesió social.

Moltes gràcies.

1312

Escoles Any Maragall: poesia i escola

d. Comprensió, memorització i recitació d’una selecció de poemes. En aquest cicle s’hi han d’afegir Boscos de Vallvidrera i Tardor.

e. Treball de vocabulari i, en aquest context, del sentit literal i del doble sentit.

f. Realització d’una presentació en PowerPoint d’una poesia amb imatges relacionades (5è curs).

g. Elaboració d’un mural digital multimèdia (mit-jançant Glogster) a partir de poemes per pen-jar-los a la plataforma (6è curs).

h. Confecció d’un mural retrat de Joan Maragall en forma de mosaic.

Educació secundària obligatòria1r cicle

a. Elaboració amb grups cooperatius d’un dos-sier virtual a partir de la biografia i l’obra de Joan Maragall.

b. Creació d’una auca per equips, de mida ge-gantina, que s’exposa als més petits per do-nar-los a conèixer el poeta (1r curs).

c. Treball de diversos poemes de Nadal i de Sant Jordi. S’hi inclouen Els núvols de Nadal, Pà-tria, tradició i poesia, La diada de Sant Jordi, El cant de la senyera i La sardana (1r curs).

d. Treball dels poemes inspirats en arbres, que s’inclouen també en el dossier de poesia: L’ametller i El pi d’Estrac (2n curs).

e. Aproximació a l’obra de Nausica, obra dramàti-ca a partir de l’Odissea des de l’àrea de socials (1r curs).

f. Aprofundiment i dramatització d’El Comte Ar-nau (2n curs).

2n ciclea. Presentació de l’autor amb PowerPoint i expo-

sició per grups.b. A partir dels enllaços sobre Joan Maragall, els

alumnes en grups preparen un fris cronològic amb la biografia i l’obra (3r).

c. Dins el dossier “El meu petit jardí botànic”, on es treballen les flors i les plantes com a font d’inspiració poètica, s’inclouen per treballar La ginesta, L’ànima de les flors, Les roses fran-ques, L’ametller, El pi d’Estrac i Enviant flors (3r curs).

d. Conèixer els indrets geogràfics com a font d’inspiració de Pirinenques, La fageda d’en Jordà i Vistes al mar (4t curs).

e. Aprofundir en el Modernisme i l’avantguardis-me a través de La vaca cega, de Joan Mara-gall, i la Vaca suïssa, de Pere Quart (4t curs).

f. Conscienciació del poder de la paraula i la llen-gua a través de La paraula viva, que permet treballar la poesia (4t curs).

g. Aproximació històrica contemporània a la vida de Joan Maragall: la Setmana Tràgica, les guerres de Cuba i del Marroc, etc. Es treballa per equips i s’exposa cada tema a la resta de la classe.

Enllaços d’interès:http://www.joanmaragall.cathttp://www.xtec.cat/celebracions/2010/anymaragall/index.htmhttp://www.auques.cat/tot.php?auca=maragallhttp://www.escriptors.cat/.../maragallj/http://lletra.uoc.edu/ca/.../joan-maragallhttp://www.enciclopedia.cat/

El web: una finestra obertaLes noves tecnologies, gràcies a la seva immediate-sa, són un element de difusió fàcil i, en aquest sentit, el web de l’escola està servint d’aparador de la feina que s’està realitzant sobre l’any Maragall, que ocupa la part central del nostre web http://thausc.iccic.edu.

Sant Jordi i els Jocs FloralsSant Jordi és la diada gran de l’escola. Sant Jordi i el personatge de l’any van agafats de la mà i per aques-tes dates, especialment en la data assenyalada, és quan esclata l’escola en formes i colors. S’exposa la feina feta i s’escampa com una heura per tots els passadissos, al terra i al sostre, per les parets i per les columnes. L’ambientació, com molt bé es pot intuir, gira a l’entorn de Maragall i la llegenda de sant Jordi.

Després d’un matí ple d’activitats, a la tarda arriba l’esdeveniment central dels Jocs Florals, en què sem-pre procurem convidar una persona relacionada amb el personatge de l’any per presidir el lliurament de les roses i dels llibres als guanyadors. Enguany hem tingut el plaer de comptar entre nosaltres amb l’Ignasi Moreta, doctor en humanitats per la Universitat Pom-peu Fabra, especialitzat en l’estudi del pensament de Joan Maragall, que acaba de publicar No et facis cendra. Pensament i religió en Joan Maragall.

Activitats Educació infantil

a. Aproximació a la figura del poeta a través d’una breu biografia amb el suport d’imatges de diferents moments de la seva vida, en què es pot comprovar el pas del temps.

b. Elaboració d’un racó a cadascuna de les aules de parvulari on hi ha un recull d’imatges, poe-mes i llibres de l’autor. Esdevé un referent de treball dins de la classe per als nens.

c. Elaboració d’un retrat de Joan Maragall.d. Treball de diferents poemes, des de la com-

prensió i la memorització, fins a la plasmació plàstica amb diferents tècniques plàstiques (pintura, ceres, etc.). Els poemes triats són: La ginesta (P3), L’ametller (P4) i Les roses franques (P5).

Educació primàriaCicle inicial

a. Conèixer els trets més rellevants de la seva vida i el moment històric que va viure a partir d’un document extret de la revista Cavall Fort.

b. Treball de diferents poemes des de la com-prensió, la memorització i la recitació, i també una representació plàstica. Els poemes triats, a més dels treballats a parvulari, són: Els Reis, Posta de sol, Els estels brillen, Ai! Caminet, ca-minet..., Vistes al mar, Flors del mar i La fageda d’en Jordà.

c. Elaboració d’un diccionari a partir de les pa-raules amb una comprensió més dificultosa. Aquesta activitat ha afavorit la destresa en l’ús del diccionari i, també, entrar en el món de les definicions (1r curs).

d. Observació de l’ametller a partir del dibuix del natural a llapis i pintat amb aquarel·la (2n curs).

Cicle mitjàa. Conèixer el poeta a partir d’una biografia més

elaborada que permetrà la confecció per equips d’un eix cronològic de Joan Maragall que afavo-reix el treball de síntesi per destacar els moments més importants de la seva vida i obra.

b. Escriure’n la biografia i elaborar-ne l’eix cro-nològic (3r curs).

c. Preparació d’una entrevista imaginària al poeta (4t curs).

d. Comprensió, memorització i recitació d’una selecció de poemes. A més de tots els es-mentats anteriorment, s’hi han d’afegir: La vaca cega, Seguit de vistes al mar i El cant de la senyera.

e. Treball de vocabulari i, en aquest context, del sentit literal i del doble sentit.

f. Introducció de les imatges poètiques més co-munes.

g. Escenificació de La llegenda de Pirene, peça teatral inspirada en el poema Glosa de Joan Maragall.

h. Recital de poemes i cançons.

Cicle superiora. Elaboració d’una enquesta aprofitant les noves

tecnologies (eines TAC) per conèixer la biogra-fia de Joan Maragall (5è curs).

b. Realització de l’eix cronològic de Joan Mara-gall amb eines TAC (5è curs).

c. Visualització i treball posterior sobre el vídeo dedicat a Joan Maragall que TV3 va fer en el programa El meu avi. El treball va servir perquè els alumnes s’apropessin més a la vessant hu-mana del poeta (6è curs).

14 15

volums de compra molt grans… Una gran experi-ència fins que se’m va plantejar l’oportunitat d’anar a treballar a fora, aquest cop, una mica més lluny. Amb menys de quinze dies vaig haver de prendre la decisió de marxar a treballar a la República Domini-cana, on vaig estar treballant durant una temporada de cap de sala executiu. Un cop més, per mi una experiència d’allò més enriquidora.

Va ser a la tornada quan vaig decidir emprendre un camí que no ha estat el més fàcil, però sí molt emo-cionant: vaig conèixer la persona amb la que millor em podia entendre professionalment i vàrem decidir fundar Auditgourmet Consulting SL, empresa de la qual actualment sóc copropietari conjuntament amb en Pep Pujol. A Auditgourmet Consulting, ens de-diquem a l’assessorament de tota empresa que es dediqui al món de l’hostaleria, hotels, restaurants, bars, botigues gurmet… Hem fet projectes per tot arreu: Marroc, Brasil, Madrid, Barcelona, Aragó, Illes Balears, etc.

Oferim un gran ventall de serveis creats per facilitar la gestió, el disseny i la creació de negocis d’hos-taleria. No creiem, com la majoria d’assessors, que calgui elaborar informes extensos i que ningú no llegirà, sinó que creiem que cal posar-se en l’activi-tat del negoci i en la pell de l’empresari que gestiona el dia a dia amb esforç el seu establiment, tot oferint

proximitat i personalització a cada client. Pensem que no hem d’oblidar que un negoci és precisament això, la negació de l’oci, i cal ser constant, perseve-rant i professional per portar-lo a terme.

Després d’haver fet memòria d’ençà la meva esta-da a Thau Sant Cugat, crec que la meva trajectòria professional continua creixent, igual que l’arbre que vaig plantar a l’entrada de l’escola on em vaig fer gran i vaig aprendre durant una època molt impor-tant de la meva vida.

Quan vaig deixar l’escola, els meus companys varen seguir al centre de Via Augusta de la mateixa Ins-titució Cultural de CIC, fent batxillerat, però jo, per proximitat, vaig optar pel centre que em quedava a pocs metres de casa. Vaig començar a treballar al sector de l’hostaleria mentre cursava el batxillerat tecnològic. A poc a poc, m’adonava que m’agradava el sector. S’ha de dir, però, que per part de pare i mare ho porto a la sang o, si més no, és el que he vist quasi sempre. Al cap de poc temps, el meu pare em va ajudar a prendre una decisió força important a la meva vida: introduir-me a l’apassionant món de la restauració i l’hostalatge.

La seva experiència en la docència del sector em va ajudar a crear un pla per a la meva formació. Vaig començar a estudiar a l’actual ESHOB (Escola Superior d’Hostaleria de Barcelona). Primer, el grau mitjà en servei de restaurant i bar i, mentre cursava segon, ho vaig combinar amb el primer curs que més tard m’acreditava com a sommelier, i en acabar aquests dos vaig cursar el Postgrau en gestió de restauració i hostaleria. Tot plegat, van ser quatre anys d’estudis molt intensos, ja que si els hagués fet l’un darrere l’altre hauria tardat un parell d’anys més.

Sempre he combinat els estudis d’hostaleria amb la feina, ja que crec que és la millor manera d’anar posant en pràctica els coneixements adquirits i po-der convalidar les pràctiques que es necessiten. Du-rant l’estada a l’Escola d’Hostaleria, vaig treballar a diferents hotels i restaurants. Vaig provar, també, l’experiència de treballar a l’estranger anant a Angla-terra durant una temporada. Més tard, vaig exercir de sommelier i de cap de sala.

Va arribar un moment en què necessitava conèixer un altre tipus d’hostaleria i va ser quan vaig entrar a treballar a Fira de Barcelona, al Departament de Restauració. Va ser on vaig aprendre a treballar amb un altre volum; ja no es tractava de gestionar un sol restaurant, sinó diversos, desenes de cambrers,

Thau Sant Cugat és per mi una escola a la qual dec molt: valors, disciplina, esforç, treball, etc.

Vaig ser alumne de la primera promoció, la que in-augurava l’escola. Érem pocs, molt pocs. Els inicis sempre són durs, també per a les escoles. Compar-tíem algunes matèries entre cursos; érem tan pocs…

Recordo, que al setembre del 1996, tot celebrant la inauguració, vaig plantar un arbre, un dels que ac-tualment presideixen l’entrada de l’escola. La nova escola, des de l’inici, va suposar una experiència diferent per mi, doncs jo no havia canviat mai d’es-cola des del parvulari. Tot i això, crec que m’hi vaig adaptar força bé. I van anar passant els anys, i els professors de Thau van anar fent de mi una perso-na cada vegada més disciplinada amb els estudis, tot i que aleshores ells no se n’adonessin, i és ara quan valoro molt les coses que em van ensenyar i la paciència que van tenir… Recordo un equip de professors força coordinat i unit.

Persones

Il·lusió i perseverança

Daniel OrobitgDirector de Restauració d’Auditgourmet Consulting, SL

1716

(llibre que l’autor devia esperar que ho fos). Vull su-posar que en publicar-lo devia descobrir amarga-ment que no havia trobat la fórmula que proposava als lectors, i que ni a ell mateix li havia funcionat!

Passo ara a comentar aquest centenari de l’any pas-sat, que encara es continua commemorant amb ex-posicions, conferències, articles, publicacions, etc.

Contràriament al que sol passar, el centenari d’en Massagran no s’ha celebrat al peu de la tomba d’un difunt. Perquè en Massagran és viu, ben viu; és al carrer, a les llibreries, a les biblioteques públiques i a les familiars. Tan viu que poca gent s’havia adonat que el noi havia arribat als 100 anys! Tan poca gent que potser sense el despertador de la Fundació Folch i Torres l’aniversari hauria passat desapercebut.

La Fundació, privada i sense ànim de lucre, té la seu al restaurat Castell de Plegamans, i està dedicada no solament al meu pare, sinó a tots cinc germans Folch i Torres, cada un dels quals destacà en litera-tura, en pedagogia, en crítica d’art i en museística, tot i que el més popular va ser en Josep M., no pas perquè fos el millor, sinó per la seva dedicació a la literatura infantil i juvenil, especialment a través d’En Patufet. Al Castell complim el nostre primer objec-tiu, que és aplegar l’obra dispersa, abans, dels cinc germans, i recordar i fer conèixer la seva personalitat excepcional. Allà rebem nombroses visites, d’esco-lars o de persones adultes de totes les edats, que ens confirmen en l’encert i l’eficàcia de la nostra tas-ca de divulgació. A part de les explicacions del nos-tre guia de torn -que sovint sóc jo mateix-, projectem als visitants un bon DVD que retrata cada un dels cinc germans, i en situa l’obra en el context polític de la seva època. I tot això sense pagar entrada! No cal dir que aprofito aquesta avinentesa que m’ofereix Segell per convidar-vos a tots.

Doncs bé, la Fundació -com ja havia fet el 2004 en ocasió del centenari d’En Patufet- trucà a la porta de la Generalitat i va tenir la sort de poder contac-tar amb la Institució de les Lletres Catalanes, el di-rector de la qual, Oriol Izquierdo, acollí amb interès la nostra iniciativa; i gràcies a la seva col·laboració -complementada amb un ajut de l’Obra Social de la Caixa de Sabadell i amb el suport de l’Ajuntament de Palau-solità i Plegamans- es van poder endegar una colla d’activitats memorables.

fulletó setmanal que, en forma de suplement, publicà com a novetat el 7 de maig de 1910 En Patufet, men-tre que el darrer fulletó, amb el final de la novel·la, no va aparèixer fins al 28 de gener de 1911.

Un cop més, en el cas de les Aventures extraordi-nàries d’en Massagran, la resposta a la pregunta del títol és: “No, no existeix ni ha existit mai una fórmula Massagran. Davant l’èxit de la novel·la publicada en fulletons setmanals, que va fer que, setmana darrere setmana, augmentés prodigiosament el nombre de subscriptors del setmanari i la seva venda als quioscs, mai el seu autor ni el seu editor no van pensar que havien trobat la pretesa fórmula; ni tan sols van pre-veure que l’edició en forma de llibre, i molt més tard de còmic, havia d’arribar a un nombre incalculable de reimpressions i reedicions, al llarg de cent anys!

Només, això sí, Josep Baguñà, l’intel·ligent editor d’En Patufet, va quedar tan convençut que la màgia de l’èxit depenia de Folch i Torres (i del seu gran il·lustrador, Joan Junceda), que abans que s’acabés de publicar en Massagran ja encarregà al meu pare la segona novel-la. I una darrere l’altra, les novel·les que en Folch i Tor-res hauria d’escriure per al fulletó se succeirien sense interrupció fins a la desaparició del setmanari (i de tota publicació en català) el gener de 1939.

Josep Miracle, en la seva admirable biografia de Josep M. Folch i Torres, explica i descriu pas per pas la gènesi d’en Massagran. Per la meva banda només diré que la prova que el meu pare no va cau-re en l’error de creure’s que amb la seva primera novel·la d’aventures havia trobat la fórmula, és que en la segona, la tercera, i unes quantes més de les primeres que va publicar en fulletó per encàrrec de Josep Baguñà, no intentà pas repetir l’èxit, sinó que, al revés, fa l’efecte que ell mateix es buscava com autor d’aquell gènere de novel·les assajant històries ben diverses.

Els escriptors no són apotecaris; no en traurien res d’aplicar una fórmula magistral com ara: 12 grams d’humor, 30 d’intriga, 25 de drama, 6 de tragèdia, 22 d’amor i 5 de final feliç, o truculent, o espectacular, o inesperat. Cal alguna cosa més que, gràcies a Déu, ningú no sap què és.

Un dia em va passar per les mans un llibre nord-americà que es titulava Com escriure un best-seller

Educació, societat i valors

Hi ha una fórmula Massagran?

Ramon Folch i Camarasa (novè fill de Josep M. Folch i Torres)Escriptor i traductor

teressa és saber si hi ha alguna fórmula per a arribar als dos-cents anys!”

Les mateixes preguntes es poden adreçar als autors d’èxits literaris, i afegir-n’hi una altra que sona més moderna: Hi ha una fórmula per a escriure best-se-llers? Si l’autor d’èxit és sincer us dirà rotundament que no. I si a més de sincer és una mica sarcàstic, afegirà: “Què més voldria jo, que aquesta fórmula existís! A condició que només la conegués jo, és clar, i no pas la competència.”

Però, anem al cas. La pregunta del títol ens l’hem formulada molts -especialment escriptors i crítics literaris- amb motiu del centenari de les Aventures extraordinàries d’en Massagran que vam comme-morar el 2010, l’any del seu naixement en el primer

A un noi que “tenia fal·leres”,en el seu centenari

Hi ha una fórmula per a arribar a centenari? Hi ha un elixir de llarga vida? Aquestes dues preguntes les vaig adreçar abans d’ahir a un bon amic meu que acaba de fer cent anys. Es desplaça en cadira de rodes, l’home; però, això sí, conserva plenament les seves personalíssimes i intransferibles facultats intel-lectuals: és a dir, el seu sentit de l’humor, d’una ban-da, i -cosa potser més important- la seva capacitat innata per a indignar-se contra tot el que l’irrita del món on vivim -que és molt- i de fer-ho saber a qui se li posi a tret, alçant la veu i fins i tot a crits, si cal.

En resposta a la meva interpel·lació, ell es limità a protestar: “Quina pregunta, home! A mi el que m’in-

1918

Educació, societat i valors

Un estrany a casa

Victòria Cardona

Orientadora familiar

“Les tasques canvien no només amb les persones, és a dir, amb les peculiaritats de cadascú, sinó tam-bé segons els moments, la unicitat de cada situació.” Viktor E. Frankl Li donem la raó al metge i professor de neurologia i psiquiatria vienès, i tant que ha canviat la unicitat de cada situació i molt la d’avui...! I tant que ha can-viat el marrec que teníem tant a l’abast o distrèiem amb un caramel!

La vida és canvi i el canvi és vida i el dinamisme és present a qualsevol de les nostres cases, on ens tro-bem amb persones ben diferents que, lògicament, es mouen; no vivim en un museu amb peces quietes i ordenades. L’adolescència és un misteri, una aven-tura, un descobriment, un repte nou i atractiu que requereix acceptació, reflexió i observació. Avui t’has quedat sorprès per la conducta del teu fill: li parles i fa com si sentís ploure, li demanes un favor i et contesta que ho farà després, li dius que deixi la porta oberta de l’habitació i te la tanca a la cara i, per postres, ha adquirit el do de la transformació: passa, en pocs segons, de ser un personatge op-timista i eufòric -amb desig de menjar-se el món- a ser una criatura dèbil, insegura, melangiosa i trista.

T’han vingut al cap les paraules d’aquell conegut que t’havia avisat i no li havies fet cas: “ja veuràs ja, quan el teu fill sigui adolescent!”, o aquells rumors sobre els adolescents: “són temibles”, o aquells al-tres que pregonaven: “és impossible entendre-s’hi”. Malauradament t’ha vingut a la memòria, també, aquell programa de televisió en què uns adoles-cents deien que els seus pares no es podien ni imaginar el que passava a la discoteca o has recor-dat amb angoixa aquell altre grup que se sincerava dient que tenien més confiança en els amics que en tu. Tu que un dia emocionant i inoblidable els havies portat al món.

Has comprès que ja res no serà com abans i que has de canviar d’actitud. Tot i que et queda el con-sol que has viscut l’etapa infantil del fill amb aquella tendresa inoblidable. El teu fill creix i creix, està des-conegut, el teu fill ha canviat físicament per fer-se adult i psicològicament ho comences a notar pel descontrol de les seves emocions. No t’amoïnis, ja encaixarà tot.

Haurem de canviar de xip i adaptar-nos als canvis! Aquesta adaptació als canvis contribuirà a l’equi-libri del desenvolupament de la seva personalitat,

Entre aquestes activitats destacaré aquí -sense me-nystenir pas les altres- l’acte, simpàtic i solemne alhora, de la lectura pública de fragments de l’obra centenària a càrrec d’altes personalitats polítiques de tots colors, des del president del Parlament i el conseller de Cultura de la Generalitat fins a figures del món literari i cultural, etc. Una altra acció molt eficaç fou l’elaboració d’una excel·lent exposició itinerant, de la qual s’han fet cinc còpies de fàcil transport (fins i tot en cotxe particular), que el Ser-vei de Biblioteques de l’Ajuntament de Barcelona fa arribar a les seves entitats destinatàries, més una còpia que la Fundació s’encarrega de facilitar per torn a les escoles i altres centres que ens ho dema-nen. També va ser espectacular la Gran Massagra-nada que el nostre Ajuntament organitzà al parc de l’Hostal del Fum, amb l’estrena del divertit capgròs d’en Massagran que el mateix Ajuntament finançà i que l’entitat local de geganters i grallers exhibeix a les seves sortides.

No tinc espai per detallar moltes altres activitats. Però, com ja vam fer per al centenari d’En Patufet, tenim el propòsit d’editar una memòria del centenari d’en Ma-sagran, on constaran totes les col·laboracions.

No trobaria correcte acabar sense saludar des d’aquí en Massagran i desitjar molts més anys de vida a aquest heroi que, paradoxalment, és més aviat un antiheroi simpàtic, eixerit, espavilat, enginyós, opti-mista, incapaç de qualsevol violència o de fer mal a

ningú, i que no té res d’aventurer ni de colonialista. Tampoc no és, també paradoxalment, un model de bondat a proposar, a l’estil del clàssic bon nen exem-plar: en efecte, a l’escola es distreu fent barquets de paper, a bord de la Mostela pispa un pollastre rostit, etc. En Massagran no s’embarca en cerca d’aventu-res, les aventures li passen a en Massagran!

Sovint la gent em comenta els tips de plorar que es feien llegint escrits del meu pare. No em puc estar de dir-los que ho comprenc, però que no em neguin que també s’hi han fet tips de riure, amb els Pasto-rets, per exemple, i amb alguns personatges que surten en gairebé totes les seves novel·les i obres de teatre. Per això en aquest centenari hem tingut inte-rès a remarcar el caire humorístic de Folch i Torres, especialment palès en les Aventures extraordinàries d’en Massagran, però també en L’extraordinària ex-pedició d’en Jep Ganàpia i en Les formidables aven-tures d’en Pere Fi, dos llibres que les edicions de L’Albí han tingut la bona idea de reeditar l’any passat.

En tot cas, estic segur que el primer que es va di-vertir amb en Massagran va ser el meu pare mentre n’inventava i n’escrivia les aventures. I potser es tro-ba aquí el secret de l’èxit de què parlàvem, quan, a més de les preteses fórmules inexistents, dèiem que “cal alguna cosa més que, gràcies a Déu, ningú no sap què és”. I és evident que, aquesta “cosa més”, en Folch i Torres la tenia!

Educació, societat i valors Hi ha una fórmula Massagran?

2120

Silvia Manzanera

Subdirectora adjunta de L’Independent de Gràcia

Vincles

L’Independent de GràciaProximitat, rigor i cohesió social a Gràcia

L’Independent de Gràcia ja és un referent indiscuti-ble de la premsa catalana de proximitat. Han pas-sat més de 400 números des que un agost, ara fa més d’una dècada, un coratjós equip de periodis-tes i comunicadors dibuixessin el que en aquests moments és una rutina informativa per a la vila de Gràcia. Cada divendres L’Independent surt al carrer amb les informacions més destacades dels darrers dies, amb reportatges que ajuden a conèixer i en-tendre la realitat més propera i amb entrevistes a personatges que d’una manera o d’una altra estan relacionats amb la Vila i formen part de la identitat i la idiosincràsia gracienques. Han passat molts pro-fessionals per la redacció del número 30 del carrer de la Perla. Noms de periodistes de diferents ge-neracions han deixat empremta en les pàgines del setmanari i han encomanat il·lusió i coratge a joves i futurs professionals que han fet de L’Independent la seva escola. També l’equip de col·laboradors s’ha anat ampliant al llarg dels anys, amb referents de la premsa generalista que vivien a Gràcia i volien escriure sobre el seu entorn.

Darrere aquest petit gran projecte, hi és DeBarris (www.debarris.com), una cooperativa d’arts gràfi-ques i editora de diversos productes editorials, a més de L’Independent, que aposta per la llibertat, la independència i la pluralitat com a senyals d’identi-tat d’una altra manera de fer periodisme. La defini-ció d’aquest col·lectiu és molt clara: una coopera-tiva de treballadores i treballadors amb vocació de ser útils, mitjançant l’activitat professional, a totes

les persones que volen un món millor, més just i igualitari. Les publicacions locals que DeBarris ges-tiona són els mitjans de referència en l’àmbit on es distribueixen. Per credibilitat i difusió constitueixen un suport excel·lent per fer arribar els missatges publicitaris a la població en general.

És un dels motius pels quals la Institució Cultural del CIC hi ha dut a terme diferents campanyes i ha con-fiat en el nostre suport per comunicar amb eficàcia els seus missatges entre els graciencs. A més, du-rant dos anys consecutius, la ICCIC ha aparegut al programa de la Festa Major –que edita DeBarris des de fa quatre anys–, amb una tirada de 80.000 exemplars, amb motiu d’un dels esdeveniments més significatius no només per a la Vila sinó també per a tota la ciutat. En aquest sentit, i en relació amb la Festa Major, L’Independent també es va fer ressò, en un reportatge en el número especial que es va publicar al final de juliol, de la vinculació de la ICCIC amb la comunitat gracienca a través de la partici-pació d’una de les professores d’anglès de l’Escola d’Idiomes amb el guarniment del carrer de Ciudad Real. Perquè un dels objectius d’aquest setmanari és, a més d’apropar la informació a la ciutadania, reforçar vincles entre veïns i polítics, enfortir xarxes socials, apropar institucions i associacions a la co-munitat i formar part de la vida de Gràcia.

L’Independent de Gràcia ha generat els darrers anys altres productes amb els mateixos propòsits, com ara la guia agenda –on enguany també s’anuncia-rà la Institució Cultural del CIC–, l’anuari –un recull amb les informacions més destacades de l’any– i el suplement de cultura i oci Kdm?, un producte set-manal que surt cada dijous amb l’agenda de Gràcia i que es fa ressò de les tendències i dels moviments culturals i socials de la Vila.

L’Independent és com és gràcies a la col·laboració i la implicació de moltes persones, comerços, asso-ciacions i institucions que han cregut en el projecte i se l’han fet seu.

Educació, societat i valors Un estrany a casa

una personalitat que s’haurà d’anar forjant amb el que en podríem dir el paradigma per solucionar els daltabaixos que sorgiran a l’adolescència: la comu-nicació confiada amb els pares.

De daltabaixos, n’hi haurà, que ningú cregui que quedarà indemne d’alguna sortida de nit que s’allar-ga fins a la matinada o d’un arribar en no gaire bo-nes condicions. L’adolescent perfecte no existeix i caldrà que aprofiti les seves equivocacions per aprendre i no tornar-hi. Ja recordes la dita: “Ningú no escarmenta en cap aliè.”

Fins ara ens hem relacionat amb els fills amb falda, petons, abraçades, creació d’hàbits i quatre regles de joc, alhora que ens hem anat emocionant pels seus progressos. A l’adolescència es necessita més calma, comprensió i anar al costat amb paciència, constància i bon humor.

L’autoritat ara no serà la de distracció ni la d’acon-seguir que compleixin els hàbits, sinó la d’arribar a algun pacte i de cedir per part nostra tot i alguna idea preconcebuda. Requerirà una actitud diferent, més participativa i dialogada per establir pautes ben acceptades per ambdues bandes.

És evident que la persona que no accepta els canvis generals, que no té un tarannà adaptable, queda en-callada. El canvi del fill succeeix el dia menys pensat, i com que ens hi hem d’adaptar ràpidament, necessi-tarem estar preparats. Tot el que es preveu surt millor.

Sortosament ja estem habituats a viure l’acceleració en els canvis, signe visible del segle XXI. Aques-ta acceleració, segons els psicòlegs, escurça més l’edat infantil i l’edat adolescent; ells ens diuen que no és bo, que els fills no tenen temps d’assimilar ni

de pair tota la informació que reben i no poder ser amb pau ni petits ni adolescents. Un petit exemple ens ho fa veure: fàcilment ens trobem amb nenes d’onze anys amb una indumentària i unes actituds que semblen poc adients per a la seva edat. No som ja només la família ni són els professors o la televisió els únics que influeixen en la seva forma-ció, sinó que els ha entrat amb força la facilitat que dóna la xarxa per rebre informació ràpida en pocs segons; el cap els bull, algunes vegades, i caldrà tenir pares disponibles a rebaixar la temperatura del cervell per poder digerir tot el que hi tenen.

Intentarem seguir el procés de l’adolescència len-tament sense oblidar que som pares des de l’em-baràs, naixement, infantesa -quan ens donava tanta sensació de tendresa- fins a l’adolescència, i quan ens toqui farem d’avis -si tenim el privilegi de ser-ho-, disposats a donar un cop de mà, si convé. Acceptar la realitat pròpia i viure-la amb actitud po-sitiva és fonamental. Tenim mil i una oportunitats per estar contents amb el que tenim. Intuïm que si confiem en nosaltres mateixos i en les ganes d’edu-car bé reconeixerem un futur millor, sense pors i amb decisions ponderades per estrenar amb il·lusió l’evolució del nostre fill de l’etapa adolescent a l’eta-pa adulta. I tinguem l’esperança que l’estrenarem amb alegria.

Tenir alegria és una qualitat que ajuda a valorar to-tes les coses que ens passen, cada moment comp-ta i gaudir de la trobada amb els nostres, després de la jornada de feina tensa i competitiva, és un do que hem d’apreciar per donar simpatia a mans ple-nes. L’alegria és contagiosa i l’amor amb unes gotes d’humor fan la vida més fàcil. No ens lamentem del que ha quedat enrere ni perdem mai l’esperança, serà millor el que descobrirem amb aquest estrany que un matí es despertarà més autònom, respon-sable, lliure i feliç d’haver rebut el nostre afecte i comprensió a mans plenes.

Victòria Cardona és autora, entre d’altres, del llibre Un estrany a casa, la comunicació amb l’adoles-cent, Editorial Pòrtic, i col·labora amb el diari ARA a través del seu bloc www.vidadefamilia.org.

www.independent.cat

2322

FORMACIÓ PER A L’EMPRESA A LA ICCIC

www.iccic.edu

SERVEIS

· Diagnòstic, disseny i assessorament· Formació a l’empresa o a les nostres aules· Organització, coordinació, seguiment i avaluació de la formació· Gestió del crèdit per a la formació contínua de la Fundación Tripartita· Lloguer d’aules· Borsa de treball· Estudiants en pràctiques (activitats físiques i esportives, disseny gràfic, autoedició i disseny d’interiors)

ÀREES DE FORMACIÓ

Informàtica: ofimàtica i noves tecnologiesIdiomes: anglès, francès i alemanySecretariat: perfeccionament de la funció de secretariat i qualitat de

servei i imatge corporativaEmpresa: màrqueting, finances i recursos humansHabilitats directives: desenvolupament d’habilitats directivesDisseny: autoedició, disseny gràfic i disseny d’interiors.Activitats físiques i esportives: reciclatge professional per a monitors i tècnics

INFORMACIÓ

Tel. 93 200 11 33mserra@iccic.edu

Destacats

Tres premis extraordinaris de batxillerat

L’examen va constar de quatre proves, en les quals els alumnes van haver de redactar un comentari d’un text literari i un comentari d’un text històric (un en català i l’altre en castellà), a més d’una prova de llengua estrangera i una altra sobre qüestions d’una matèria de modalitat.

En nom de tota l’Escola, els felicitem i admirem la seva voluntat incansable i l’excel·lència que han demostrat en els seus estudis. També felicitem els altres alumnes de l’Escola que s’hi van presentar.

Tres alumnes de la Institució Cultural del CIC han obtingut el Premi Extraordinari de Batxillerat.

L’Anna Muro, en Víctor Bustillo i en Víctor Gullón, que ja van demostrar la seva bona preparació, han tornat a destacar en les proves especials del 9 de setembre.

El Premi Extraordinari de Batxillerat constarà en els seus expedients acadèmics i ara podran optar al Premi Nacional de Batxillerat, convocat pel Mi-nisteri d’Educació.

Av. de la Generalitat, 199-201 | 08174 Sant Cugat | T. 93 589 81 08Tansport públic des de Terrassa, Sabadell i Sant Cugat: www.fgc.es/esp/barcelona-valles.asp

Treballem per fer-nos gransMireu com l’escola nova va agafant forma.Quins espais tan bonics! El curs 2012-2013 l’escola tindrà un grup més de P3, de 1r de Primària i de 1r d’ESO.

http://thausc.iccic.edu