Dilatació, hipertròfia, trastorns de la

conducció intraventricular i

miscel·lània

Augment de volum (sobrecàrrega de volum)

Insuficiència aòrtica, insuficiència mitral…

Augment de pressió (sobrecàrrega de pressió)

Estenosis aòrtica, miocardiopatía hipertensiva, miocardiopatía

hipertròfica…

Dilatació (augment del diàmetre de la cavitat, hipertròfia

excèntrica)

Hipertròfia (augment del gruix de la paret)

Els creixement dels ventricles s’acompanya del creiexment de

l’aurícula corresponent.

Derivació DI i V1

En absència de creixement ventricular dret o

esquerre : QRS predominantment positiu a DI

QRS predominantment negatiu a V1

En el CVE el QRS augmenta d’amplitud però

no canvia de direcció

En el CVD les direccions de totes les ones del

QRS s’inverteixen: predominantment

negatius a DI i predominantmen positius a V1

Derivació DI i V1

En absència de creixement ventricular dret o

esquerre : QRS predominantment positiu a DI

QRS predominantment negatiu a V1

En el CVE el QRS augmenta d’amplitud però

no canvia de direcció

En el CVD les direccions de totes les ones del

QRS s’inverteixen: predominantment

negatius a DI i predominantmen positius a V1

Major temps per a la propagació de l’impuls elèctric:

patró semblant a un BBEHH (incomplert o complert)

Augmenta l’àrea de superfície del VE i desplaça el

miocardi més aprop dels electrodes precordials:

augmenta l’amplitud de les ones del QRS dirigides a

l’esquerre i posteriors

Augment ona S V2-V3

Augment ona R DI, aVL, V5 i V6

Retràs en la repolarització del VE: ST negatiu i

ona T negativa en les derivacions amb

orientació a l’esquerre (V4-V6)

Major temps per a la propagació de l’estímul elèctric de

l’endocardi a l’epicardi: perllongació de la deflexió

intrinsecoide (> 0’045 seg)

Ona S V1 + ona R V5 o V6 > 35mm (3,5 mV)

Ona R > 26 mm V5 o V6

Triga més en activar-se. Genera forçes (vector) a la dreta i

anteriors durant la finalització de l’activació del VE.

L’eix del QRS es desvia a la dreta i apareix un patró RSR’

V1 i V2 (semblant a un BBDHH incomplert o complert)

V1: visió òptima de la competència entre els 2 ventricles

per la predominància elèctrica

1) V1: ona R prominent i ona S petita

2) Desviació de l’eix elèctric a la dreta

3) HVD lleu el VE manté la predominància

elèctrica: ECG normal o tansols desviació de

l’eix elèctric a la dreta

4) El retràs de la repolarització del VD pot

produïr descens del segment ST i ona T

negativa V1-V3 (patró de sobrecàrrega)

SOKOLOW- LYON:

Ona R V1 + Ona S V5 o V6 > 11 mm

Derivacions òptimes: DII i V1

CAD: Augment de la deflexió inicial Picuda

DII: A ( pulmonale)

No afecta la duració de l’ona P

Amplitud: > 0’20 mV DII i aVF i > 0’10 mV V1 i V2

CAE: Augment de la deflexió final Indentació a la meitat de la ona seguida d’un segon

pic

DII: M (mitrale), V1: part inicial + , part final -

Duració total > 0’12 s, duració porció teminal V1 > 0’04 s

No afecta a l’amplitud total, tansols la porció ternimal a V1: > 0’1 mV

El VD contribueix mínimament al complex QRS normal

Minima alteració del QRS inicial, marcada en la porció

terminal

Ona positiva prominent tardana (R’) a V1

Moltes variacions en la morfología

Incomplert: QRS 0’10 i 0’12 seg

Complert: QRS > 0’12 seg

V1: QRS en forma d’M (RSR’),R ample o qR

V6 i D1: ona S ample

Normalment el SIV s’activa d’E a D (ona R a

V1 i aVR i ona Q a precordials esquerres)

BBEHH: Activació de D a E: ona Q a

precordials dretes i i elimina les ones Q

normals de les precordials esquerres

Normalment el SIV s’activa d’E a D (ona R a

V1 i aVR i ona Q a precordials esquerres)

BBEHH: Activació de D a E: ona Q a

precordials dretes i i elimina les ones Q

normals de les precordials esquerres

Normalment el SIV s’activa d’E a D (ona R a

V1 i aVR i ona Q a precordials esquerres)

BBEHH: Activació de D a E: ona Q a

precordials dretes i i elimina les ones Q

normals de les precordials esquerres

V1: QS o rS

V6: absència d’ones Q, R monofàsica

DI: absència d’ones Q, R monofàsica

L’activació normal de la pared del VE

s’expandeix simultàniament des de dos

indrets: branca anterosuperior i branca

posterioinferior (l’inserció dels músculs

papilars de la vàlvula mitral).

Donat que les dues ones tenen direccions

oposades (AS i PI), neutralitzen la seva

influencia sobre l’ECG: cancelació

HSA ó HPI: Activació des d’un sol punt, per

tant no hi ha cancelació : morfología del QRS

és diferent

L’activació té lloc des de la branca posteroinferior

Activació inicial dirigida inferiorment i a la dreta

Ona Q en derivacions que tenen el pol positiu en posició superior

i esquerre i ona R en derivacions que tenen el pol positiu en

posició inferior i dreta

Aquest canvi en la seqüència :

Eix desviat a l’esquerre

Eix desviat a l’esquerre (> -60º)

Ona Q petita DI i a VL

Ona R petita a DII, DIII i aVF

Duració QRS normal (perllongada 0’01 o 0’04 s)

En bloquejar-se el FPI l’activació inicial del ventricle

depèn les FAS

Vector inicial de breu duració dirigit a l’esquerre, anterior

i superior

Desviació eix a la dreta ( > +120º)

Petita R a DI i aVL, petita Q a DII,DIII i aVF

Duració QRS normal

Bloqueig bifascicular

BBDHH + HSA ó HPI

BBDHH + HSA és més freqüent

Bloqueig trifascicular

BBDHH alternat amb BBEHH

Bloqueig bifascicular (BBDHH+HSA) + PR llarg

Bloqueig bifasciular: BBDHH + HPI

Patró freqüent, gent jove, prima i esportista

Elevació cóncava del segment ST, ones T +/-

picudes (branca ascendent lenta, descendent

ràpida: asimètriques)

Variant de la normalitat

Inflamació del pericardi visceral (viral)

Dolor precordial “pericardític”

Patró ECG: 4 fases (diagnostic diferencial SCA) 1) Elevació cóncava difusa del segment ST, descens PR a totes

les derivacions excepte aVR (ascens PR, descens ST)

2) Retorn a la línia isoelèctrica

3) Ones T negatives difuses

4) Normalització

Arritmes auriculars…

Ona T augmentada i picuda

PR perllongat

Augment amplitud QRS

Aplanament ona P, absència d’ones P

BAV

Fibrilació ventricular

Aplanament ó inversió ona T

Ona U prominent

Descens del segment ST, escurçament ST

Augment d’amplitud i duració d’ona P

Allargament PR

Extrasistòlia i taquiarritmies sostingudes

Perllongament QTc

Fàrmac inotrop i cronotrop negatiu

Canvis característics a l’ECG: “efecte digitàlic”, degut a que la recuperació de les cèl·ules miocàrdiques és més precoç Descens del segment ST en cubeta

Ona T aplanada

QTc reduit

Intoxicació: Bradiarritmies

BAV de 2n o 3r grau

Ritme nodal

Bradicardia sinusal, reducció de la FC en FA/flutter

Taquiarritmies: Taquicardia ventricular, fibrilació ventricular

Torsada de puntes