Dijous, 22 d’octubre de 2020 Ribes treballa per · 2020. 10. 23. · El Camprodon treba-lla ja...

El Ripollès no tindrà representació de Pastorets aquest mes de desembre

El santjoaní Jordi Blanch publica el primer CD propi

Volen conèixer si hi ha presència de microplàstics a les aigües fluvials del Pirineu

El Camprodon treba-lla ja sota les ordres del seu nou entrena-dor, Gabriel Maragall. El tècnic substitueix així a Joan Carles Car-nerero i Sam Rierola, que causen baixa per problemes de salut del primer.

Es compten dues defuncions i una cinquantena de positius entre residents i treballadors

Ribes treballa per gestionar el brot a la residència

Reinvenció amb bars i restaurants tancats

Núm. 857 Any XVI

Preu: 1,40€

Dijous, 22d’octubrede 2020

GUILLEM SÁNCHEZ

JUDIT LECHÓN

ROGER SALADRIGUES

EL RIPOLLÈS

AR Arreu P6

ES Esports P31

ME Mercat P19

AR Arreu P7

EN Entrevista P24

AR Arreu P3

EL RIPOLLÈS

CANVI D’HORA

La matinada de dissabte a diumenge entra en vigor l’horari d’hivern, a les tres de la matinada haurem d’endarrerir els rellotges una hora.

2h

3h

P2 TA TALAIA Dijous, 22 d’octubre de 2020

La cursa pel medi ambient orga-nitzada per l’aventurer santjoaní Albert Bosch celebrarà la seva tercera edició el 5 de juny del 2021. L’Ultra Clean Marathon és un repte de 60 quilòmetres on es proposa córrer i, alhora, es re-cullen els residus que es troben a la muntanya. La cursa, com cada any, tindrà lloc en el marc del Dia Mundial del Medi Ambient. La sortida serà des de Terrassa i tra-vessarà el Parc Natural de Collse-rola i la vall del Besòs, fi ns a les

platges de Barcelona. Enguany, estava previst que se celebrés a la tardor després d’anul·lar l’edi-ció que s’havia de fer al juny, però a causa de la situació actual, l’or-ganització ha decidit deixar-ho ja per l’any que ve. Tanmateix, des de l’Ultra Clean Marathon animen a tothom a començar ja els entrenaments eco-esports per a la cursa soli-dària amb la natura. Albert Bosch ofereix xerrades motivacionals i sobre esport i natura a través de mitjans telemàtics i proposa di-ferents reptes amb participants

per tal que la comunitat s’animi en aquests moments de pandè-mia i no deixi de banda la natura i l’esport. Les inscripcions a l’Ultra Clean Marathon són gratuïtes, no obstant es requereix d’un dona-tiu mínim de 600 euros que anirà destinat a la causa medi ambien-tal escollida. Per tant, cada equip haurà d’escollir una causa per la qual córrer. Tot i que, encara no s’han defi -nit els protocols al no saber quin serà l’estat de la pandèmia, s’es-pera poder-la celebrar amb total normalitat.

RIPOLLÈS | ABRIL CHINCHILLA

BenvingutDesitgem molta

sort al nou entrenador del Camprodon. Tot i això, decisi-ons com aquestes motivades per causes de salut saben molt de greu.

Per 50 anys mésEsperem que els actuals alumnes de la llar d’In-

fants Nins de Camprodon pu-guin portar-hi els seus fi lls en un futur i que dels 50 anys se’n puguin celebrar 50 més.

Sense PastoretsAquest any la pandèmia també ens impedirà gau-

dir de les representacions de Pastorets. Com a mínim, els de Ripoll i Camprodon que ja han confi rmat que no es faran.

SolidarisMolt bona participa-ció en les curses del Dia

Mundial contra el Càncer de Mama. Només a Ribes ja es van recollir 1.135 euros. Tota ajuda suma!

Santjaume o Sanjaume?Ho vam haver de corroborar, i és que ja feia dies que ens ballava del cap quan havíem d’escriure el cognom de l’alcaldessa de Ri-bes de Freser. A voltes veiem es-crit en notes de premsa o al web de l’ajuntament el nom Mònica ‘Sanjaume’, sense ‘T’, però a les xarxes socials de l’alcaldessa fi gura ‘Santjaume’ amb la ‘T’. Vam acordar doncs, escriure-ho d’aquesta segona manera. Final-ment, li vam preguntar directa-ment aprofi tant una entrevista i ens va confi rmar que ofi cial-ment és ‘Sanjaume’. Així doncs, haurem de canviar l’hàbit.

PrevencióEstem fent passos enrere pel que fa a la situació de pandèmia de la COVID-19 i també ho hem notat des de la redacció. Sovint truquem per a contractar entre-vistes o reportatges i ens trobem que aquella persona està confi -nada o, per prevenció, no vol quedar de manera presencial. Tornem, doncs, a habituar-nos a les videotrucades i a les en-trevistes telefòniques. Tornarà a ser tot més fred però sempre preval la prevenció i la seguretat de tots. La informació hi serà, potser de manera diferent, però no faltarà.

L’Ultra Clean Marathon, prevista el 5 de juny del 2021

GALLS

ULTRA CLEAN MARATHON

AJ.RIBES

ORIOL MOLAS

EL RIPOLLÈS

EL RIPOLLÈS

EL RIPOLLÈS EL RIPOLLÈS

La cursa consisteix en recollir els residus que es vagin trobant durant el recorregut

Aquesta setmana no us oblideu de felicitar a:

SANTS DEL 22 AL 28 D’OCTUBRE

DIJOUS 22 Marc, Maria Salomé, Nunila, Alòdia

DIVENDRES 23 Joan de Capestrano, Urgell, Servand, Germà, Oda

DISSABTE 24 Antoni Maria Claret, Martirià

DIUMENGE 25 Bonanova, Bernat Calbó, Collell, Crisant, Daria, Crispí, Crispinià

DILLUNS 26 Llucià, Marcià, Rústic, Viril, Evarist

DIMARTS 27 Florenci, Gaudiós

DIMECRES 28 Simó, Judes Tadeu, Silví, Ciril·la

P3ARARREU

llament preventiu de tots els residents el mateix dia 13. El dia 14 es va comunicar un cas positiu en un resident que pre-sentava una patologia no as-sociada a COVID-19 i l’inici de símptomes de dos residents més. El dia 15 es va dur a terme un cribratge general a tots els residents i treballadors. En re-ferència als 14 treballadors po-sitius que estan confinats, Mò-nica Sanjaume afirmava que s’han pogut substituir i que les «ràtios estan cobertes». Des de l’ABS de Ribes de Freser-Campdevànol s’ha ofert un metge geriàtric de suport per poder «intensificar» els ser-veis al centre. Tota aquesta situació ha fet que el risc de rebrot i la taxa de reproduc-ció del coronavirus a Ribes de Freser s’hagin vist incremen-tats. Per això, l’alcaldessa Mò-nica Sanjaume ha demanat a

Salut poder fer un cribratge a tots els veïns del municipi, per tenir una fotografia real de la situació dels contagis. «Fins la setmana passada, els avis podien sortir amb les famí-lies i per tant, hi ha hagut un contacte que ens fa pa-tir; som un poble petit, amb diferents focus que Salut ja està treballant, però sí que hem demanat un cribratge massiu», apunta Sanjaume. Ara per ara, segons apunta el consistori, no sembla que aquest cribratge s’hagi de pro-duir immediatament, però no el deixaran de demanar.«Volem remarcar el ple su-port a les famílies i el ple re-colzament, però també tota la confiança als treballadors i treballadores que fa vuit me-sos que lluiten amb aquesta situació de pandèmia», ex-pressa l’alcaldessa.

JORDI AMÀRITA

Brot de coronavirus a la residència de Ribes amb dos morts i més de 50 positius

S’han pogut substituir les 14 baixes de treballadors que han donat positiu

Dijous, 22 d’octubre de 2020

Tres milions de tests antigènics per ampliar la detecció ràpida de la COVID-19

SALUT

CATALUNYA | REDACCIÓ

El sistema de Salut de Cata-lunya ha incorporat una nova eina per a descartar o con-firmar casos positius de CO-VID-19 amb una major rapide-sa. Es tracta dels tests antígens, una prova que detecta les pro-teïnes del virus i que permet identificar les persones amb símptomes que estan patint una infecció per SARS-CoV-2, especialment si la prova es fa els primers 5 dies de presentar

les primeres 500.000 unitats d’una primera comanda d’1 mi-lió, a la que seguirà una altra de 2 milions més. De fet, ja s’han realitzat els primers tests a 161 centres sanitaris de Catalunya amb els següents resultats: 375 positius de 1.641 tests realitzats. La consellera de Salut, Alba Vergés, ha recalcat que els tests d’antígens funcionen molt bé en persones amb símptomes manifestats en els primers cinc dies. En aquests casos, tenen una sensibilitat molt elevada, del 94%, que se suma a la ra-pidesa i el menor cost econò-mic i de complexitat logística en comparació amb les proves PCR. Per altra banda, també ha augmentat la capacitat per se-guit fent aquest altre tipus de proves, les PCR, amb 170.000 la darrera setmana. Al març o abril, per la manca global de material, se’n feien un màxim de 5.000 al dia i ara en canvi, al sistema públic, se’n fan unes 20.000 o 25.000 diàries de mit-jana, amb pics de fins a 35.000.

Situació econòmica complicada a la residència de Camprodon

CAMPRODON | X.P.

A la residència de Camprodon de moment no hi ha hagut afectació del coronavirus en-tre els residents, però sí que estan notant la crisi en l’àm-bit econòmic. Amb el centre de dia tancat des del mes de març, es tancarà l’any de ma-nera deficitària. El geriàtric «està començant a patir eco-nòmicament» per no poder tenir usuaris en aquest servei, segons l’alcalde Xavier Guitart.

També explica que hi ha una sèrie de places que des de la Generalitat no els han deixat ocupar i això també els afecta. «S’hauran de buscar mesu-res i solucions», diu l’alcalde, ja que considera la residència un bé bàsic i no es contempla tancar-la. Malgrat tot, l’alcal-de valora molt positivament el funcionament del geriàtric durant la pandèmia: «Tenim un gran equip de professi-onals que ho estan duent a terme de meravella».

ROGER SALADRIGUES

El 13 d’octubre es va detectar el brot i el centre, l’Atenció Primària i l’ajuntament treballen per contenir-lo

RIBES DE FRESER | XEVI PUJOL

La residència municipal de gent gran de Ribes de Freser és un dels focus de corona-virus que més preocupen a la comarca, des que el passat 13 d’octubre s’hi va detectar un brot de coronavirus. L’ajunta-ment ha informat ja de dues morts d’usuaris de la residèn-cia a causa d’aquest brot. En total, hi ha 36 residents més que tenen COVID-19 amb simptomatologia lleu o asimp-tomàtics, tres residents ingres-sats a l’Hospital de Campdevà-nol i 14 treballadors positius en quarantena. La resta de re-sidents van presentar PCR no concloents i estan pendents de nous resultats. El Departa-ment de Salut, l’ajuntament de Ribes i l’empresa pública SUMAR estan fent el control i seguiment continuat de la

situació per tal d’informar a les famílies i garantir les me-sures d’aïllament, prevenció i protecció per contenir l’avanç del virus. L’ajuntament explica que la comunicació des de la residència es va dur a terme el 13 d’octubre, quan una treba-

lladora va resultar positiva en PCR de COVID-19. Tot seguit, es va posar en marxa un pro-tocol conjunt de coordinació entre el Departament de Salut, l’ajuntament ribetà, la direc-ció de la residència i l’Atenció Primària per implantar l’aï-

símptomes. Aquests tests es realitzen prenent una mostra del nas, que el professional sa-nitari extreu amb l’ajuda d’un bastonet. Els resultats triguen entre 10 i 15 minuts i es donen en el mateix punt d’atenció on s’ha pres la mostra.Cada prova té un cost aproxi-mat de 4,5 euros (molt menys que el d’una prova PCR), i des del divendres passat s’han co-mençat a distribuir arreu del país –a centres d’atenció pri-mària i a urgències d’hospitals-

P4 AR ARREU Dijous, 22 d’octubre de 2020

RIPOLLÈS | X. PUJOL

Les escoles del Ripollès seguei-xen notant els efectes del co-ronavirus amb diversos grups confi nats. Aquesta setmana l’afectació ha estat concentra-da a Camprodon, on s’han ha-gut de confi nar dos grups de primària de l’Escola Doctor Ro-bert, amb 53 persones aïllades segons l’aplicació TraçaCovid. També hi ha confi nat un altre grup estable de secundària, a l’Institut Germans Vila-Rie-ra, amb 18 persones aïllades. També s’ha aturat l’activitat del 70% dels equips de la FEC Vall del Ter per precaució, ja que infants dels grups aïllats hi practiquen esport. Segons in-

Grups estables confinats a les escoles de Camprodon i a l’Institut Abat Oliba de Ripoll

La quarta comarca amb un índex de rebrot més alt

Desconvocada la vaga dels CAP

CAMPDEVÀNOL | XEVI PUJOL

Segueixen augmentant els ingressats per coronavirus a l’Hospital de Campdevànol. En els darrers dies han anat aug-mentant progressivament i segons la darrera actualització d’aquest dimecres els pacients amb COVID-19 al centre ja eren 8. En les darreres hores, també han augmentat les anà-lisis positives per COVID-19 amb 8 casos més, arribant fi ns als 255 des de l’inici de la pan-dèmia, en l’àmbit de l’hospital i l’Àrea Bàsica de Salut Ribes-Campdevànol. El brot de co-ronavirus a la residència de gent gran de Ribes de Freser (més informació a la plana an-terior d’aquest setmanari) ha fet empitjorar la situació. Per al moment, no hi ha cap pro-fessional sanitari de l’hospital comarcal que estigui aïllat.Preguntat per les mesures res-trictives del Govern per frenar contagis que van entrar en vigor fa una setmana, el ge-rent de l’Hospital de Camp-devànol, el Dr. Joan Grané, les considera oportunes. També

apel·la a la responsabilitat de tothom: «Estem en una situ-ació delicada, hem de limitar la nostra vida social (...) Com que la gent no ha après a no mobilitzar-se doncs, decre-ten mesures perquè la gent no es mogui tant. La gent ha utilitzat el fet de poder anar a un bar o restaurant i aprofi -tar per treure’s la mascareta encara que no prenguem res, i això ho hem fet tots. La CO-VID-19 és un ‘bitxo’ al que li

agrada que hi hagi gent mo-vent-se». Grané també aler-tava de cara a les festes de Nadal: «Celebrar el Nadal del 2020 amb festes familiars, millor que no ho fem, perquè el virus seguirà sent entre nosaltres. Que ningú cregui que apareixerà la vacuna al mes de novembre». El doctor alertava que alguns dels paci-ents que tenen ingressats són joves, amb un cas d’una per-sona de 28 anys.

CATALUNYA | REDACCIÓ

El sindicat de Metges de Cata-lunya va decidir desconvocar el passat dijous la vaga de sa-nitaris d’atenció primària de l’Institut Català de la Salut per tal de fer front a l’augment de contagis de la COVID-19. La vaga estava prevista fi ns al di-vendres i reivindicava el com-pliment dels acords establerts en l’anterior vaga del 2018, així com la incorporació de més personal mèdic i la millora de les retribucions per tal de cap-tar talent. Segons l’ICS, el se-guiment de la vaga va ser del 31,1% a les comarques de Gi-rona i d’un 19,7% al conjunt de Catalunya. El sindicat, en can-vi, xifra en un 70% el seguiment dels facultatius a Girona i en un 60% al total de Catalunya.

EL RIPOLLÈS

EL RIPOLLÈS

DADESCOVID

8 pacients a l’Hospital per coronavirus

El Doctor Joan Grané davant de l’Hospital de Campdevànol

El color vermell predomina al mapa de risc de rebrot a Catalunya

Els dos centres escolars camprodonins tenen classes confinades

forma l’alcalde Xavier Guitart, hi ha dos focus que afecten la vila, un d’ells provinent d’una família amb diversos membres afectats i un altre que va sorgir

a Sant Pau de Segúries. L’al-caldessa de Sant Pau, Dolors Cambras, detallava que al po-ble hi ha casos confi rmats, gent que s’ha hagut de confi nar, i

Augmenten els ingressos els darrers dies a Campdevànol

RIPOLLÈS | REDACCIÓ

El risc de rebrot s’ha enfi lat molt durant els últims dies al Ripollès. Des de principis d’octubre, quan va superar els 100 punts en l’iEPG i ja va passar a ser considerat alt, no ha parat de pujar. Segons les darreres dades disponibles al portal Da-desCovid de la Generalitat aquest dimecres a la tarda, aquest índex se situa en els 848,75 punts. Això suposa que el Ripollès és la quarta comarca amb un índex més elevat de tot Catalunya. No-

més la superen les Garrigues, amb 1156,11 punts, Osona, amb 1017,98 punts, i la Segarra, amb 904,95 punts. Per sota i molt a prop, la Garrotxa es troba als 824,94 punts segons aquest ín-dex. De fet, si es mira el mapa de Catalunya referent a aques-tes dades, podem veure que el vermell és el color que hi pre-domina. Només se’n salven dues comarques, que tenen un risc mitjà-alt: el Pallars Sobirà (85,11 en risc de rebrot iEPG) i l’Alta Ribagorça, amb un 74,95. Les últimes dades corresponen al dia 17 d’octubre i es van actu-alitzant constantment.

que s’estan fent proves PCR. De moment, però, no ha afec-tat l’escola i segons l’alcaldessa«les autoritats sanitàries ens diuen que la situació està bas-tant controlada»Pel que fa a Ripoll, l’Institut Abat Oliba informava que hi ha tres grups estables de 3r d’ESO que estan confi nats. Els grups estables que van haver de ser aïllats fa uns dies ja es troben reincorporats a la formació presencial. També han tornat a classe tots els grups afectats de l’escola Vedruna, on encara es mantenen quatre professors de baixa per l’afectació de la CO-VID-19 que va fer que es fessin PCR a tota la secundària i s’aï-llessin els grups.

P5ARARREUDijous, 22 d’octubre de 2020

RIPOLLÈS | G. SÁNCHEZ

La campanya de vacunació de la grip d’aquest 2020 ja és una realitat. Durant les setmanes que venen, i des del passat dijous, diversos espais muni-cipals acullen les jornades de vacunació de la malaltia. En-guany, doncs, l’activitat no té lloc dins dels centres d’atenció primària, per evitar així l’acu-mulació de persones en espais amb perill de contagi del coro-navirus. «Les recomanacions eren fer-ho en llocs grans, fora dels CAP, per disposar de molt d’espai, garantir les mesures de distanciament i higiene», exposa Teresa Fran-quesa, infermera de l’Àrea Bà-sica de Salut Ribes de Freser - Campdevànol. Enguany, la campanya pren encara més importància «perquè és per

protegir grups vulnerables, per protegir grups de risc i coincideix que aquesta po-blació és majoritàriament la mateixa vulnerable a la CO-VID», reafirma la infermera.Cadascun dels ajuntaments de la comarca, així com l’Hos-pital o els centres d’atenció primària del Ripollès estan in-formant sobre els dies, hores i llocs exactes de vacunació per als dies que venen. És impres-cindible demanar cita prèvia

per poder acudir a algun dels espais habilitats per a vacu-nar-se de la grip. Des de Salut es confirma que s’han habili-tat 635 espais a tot Catalunya per a la vacunació de la grip i es remarca la importància d’augmentar les cobertures de vacunació en personal sanitari i sociosanitari, persones grans (majors de 65 anys), dones embarassades i persones de qualsevol edat amb condici-ons de risc.

EUDALD TEIXIDOREUDALD TEIXIDOR

Una campanya de vacunació de la grip fora dels CAP

EUDALD TEIXIDOR


Ajudes pels sectors més afectats per la contenció de la COVID

Sense candidat i compte enrere per a les eleccions del 14F

Les botigues de 24 hores tancades a les nits

RIPOLL | ABRIL CHINCHILLA

Després del tancament de bars i restaurants decretat pel go-vern català per tal d’evitar la propagació de la COVID-19, el sector de l’hosteleria s’ha hagut de tornar a reinventar. El servei de menjar per emportar o a do-micili és un dels salvavides del sector per tal d’evitar tancar del tot i continuar tenint uns ingressos mínims. A Ripoll s’ha posat en marxa la campanya ‘Dels restaurants i bars de Ripoll a casa’ amb el suport de l’Ajun-tament a Ripoll. Es tracta d’una llista dels bars i restaurants del municipi amb l’adreça, el telè-fon de contacte i si ofereixen o no el servei a domicili.Es pot trobar al web de l’ajun-tament i a les xarxes socials. En Josep Arcarons, propietari del restaurant El Molí i Trot de Ca-

vall, explica que «ens hem plan-tejat no tancar cap dia quan normalment feiem festa els dilluns i dimarts; fem el menú migdia de dilluns a divendres i el menú especial els caps de setmana». «Estem molt agraïts a la gent de Ripoll i Campde-

vànol; gràcies a ells tenim els restaurants oberts», afegeix Arcarons. Planoles també s’ha sumat a aquesta iniciativa amb ‘Planoles cuina per tu’, on s’ha posat a disposició una llista dels restaurants del municipi on de-manar menjar per emportar.


El president del Parlament de Catalunya, Roger Torrent, ha confirmat que no hi ha candidat per ser investit com a president de la Generalitat per substituit l’inhabilitat, Quim Torra. Això suposa una investidura fallida i, per tant, aquí comença el compte en-rere cap a les eleccions. Si no hi ha un candidat en els prò-xims dos mesos, un cop es-gotat el termini, la legislatura quedarà dissolta i es convo-quen eleccions automàtica-ment per al cap de 54 dies, per tant, podrien produïr-se de cara al 14 de febrer.


Tal com ha decretat el govern de la Generalitat, els establi-ments que obren 24 hores ara estan obligats a abaixar la per-siana entre les deu de la nit i les set del matí. També es con-templen dins aquesta mesura les botigues de conveniència, establiments comercials anne-xos a gasolineres i els de menys de 300 metres quadrats de superfície de venda, així com tots els ubicats en municipis turístics. A més, les àrees de servei de les autopistes només poden fer servei per emportar, com la resta del sector de l’hos-teleria, en aquest cas però, sí que podran estar obertes tota la nit. El conseller d’Interior, Miquel Sàmper, ho ha justifi-cat dient que «volem que tan-quin a la mateixa hora que els parcs públics» perquè a la nit «la gent jove compra l’al-cohol per a les seves festes». D’aquesta manera es pretenen evitar botellades nocturnes en espais públics.

GUILLEM SÁNCHEZ

EL RIPOLLÈS

Dels restaurants i bars de Ripoll a casa

El Molí roman obert gràcies al servei per emportar i a domicili

La restauració s’acull al servei de menjar per emportar


La Generalitat de Catalunya ja ha acordat un paquet de mesures per tal de donar suport a aquells sectors econòmics més afectats per les mesures de con-tenció de la COVID-19. En primer lloc, s’ha establert una dotació inicial de 40 milions d’euros per a au-tònoms, pimes i micro-empreses dels sectors de la restauració i d’estètica i bellesa. Aquests es podran ampliar segons les neces-sitats. L’import màxim que

es concedirà a cada beneficiari serà de 1.500 euros. Per altra banda, s’oferiran préstecs de 15.000 euros a través d’Avalis de Catalunya i l’ICF amb l’ob-jectiu d’impulsar la reactiva-ció dels negocis del sector de la restauració i el comerç. Els préstecs ja es poden sol·licitar digitalment a gtravés del web d’Avalis. Finalment, per decret llei els lloguers dels establi-ments comercials que han ha-gut de tancar per la pandèmia es podran abaixar un màxim del 50%. Amb això, s’espera evitar el tancament definitiu de bars i restaurants.

«Fan amb nosaltres el que volen»

RIPOLL | A.CH.

El president de l’Associa-ció d’Hosteleria del Ripollès, Fran Barroso, ha explicat la frustració del sector davant el nou tancament de bars i restaurants. Assegura que «fan amb noslatres el que volen, no ens han tingut en compte per poder xerrar i posar sobre la taula totes les mesures». Segons Barroso es podria haver debatut «l’al-ternativa més viable» per tal d’evitar el tancament directe. Per exemple, el president de l’Associació parla d’«un tan-cament perimetral, un toc de queda...». Els hostelers senten que sempre són ells qui paguen els plats trencats de la pandèmia quan han dut a terme totes les mesures que els han imposat des del departament de Salut. Bar-roso subratlla que es tracta d’una «situació molt serio-sa, quan produïm el 17% del PIB d’aquest país!».

Noves mesures per frenar la pandèmia a Catalunya


Des de divendres passat a la nit hi ha establertes no-ves mesures decretades pel govern català per tal de fre-nar el rebrot de la COVID-19. Aquestes noves mesures es-taran vigents durant quinze dies com a mínim i, a part de contemplar el tancament de bars i restaurants, també limita l’aforament de comer-ços al 30%. També es limiten les instal·lacions esportives al 50%. Es troben tancats els serveis i activitats que impli-

quen contacte físic al 100%, amb excepció de les per-ruqueries al considerar-se necessàries per mantenir la higiene. A les universitats ca-talanes s’ha produït un retorn a les classes telemàtiques també durant aquests quinze dies. Reducció d’aforament alhora al sector cultural d’un 50% en tots els actes. Les competicions esportives fe-derades, escolars i provades queden aturades. Finalment, continuen les restriccions pel que fa a trobades de més de sis persones a Catalunya.

ACN

Pere Aragonès va anunciar les mesures en roda de premsa


RIPOLLÈS | J.L.

Fins aquest diumenge 25 d’oc-tubre se celebra arreu de Ca-talunya la Setmana Bio per a l’alimentació ecològica amb un conjunt d’activitats sota l’ob-jectiu comú de promocionar i donar a conèixer la produc-ció i l’alimentació ecològiques entre la població. Enguany, a causa de la situació deriva-da de la pandèmia, la majoria d’actes s’han reformulat i es presentaran de manera virtual, per tal d’evitar aglomeracions i preservar la seguretat dels par-ticipants. S’hi poden trobar des de visites virtuals a càrrec dels pagesos, ramaders i elabora-

Se celebra la Setmana Bio per a l’alimentació ecològica arreu de Catalunya

VILALLONGA DE TER | JUDIT LECHÓN

El projecte Plasticopyr, en el qual participen França, Espa-nya i Andorra, ha començat a treballar a les aigües del riu Ter a Vilallonga, concretament a la zona del Catllar i a Vallter 2000. La iniciativa pretén conèixer la presència de microplàstics als rius d’alta muntanya mitjan-çant l’extracció de mostres que duen a terme els investigadors participants. Elena Guasch, co-ordinadora del projecte, explica que «la primera impressió és que, aplicant la nostra meto-dologia, estem trobant quan-titats importants de deixalles en llocs on suposadament es fa una neteja, llavors els pri-mers resultats són que hi ha grans quantitats de deixalles de plàstics a l’entorn i que el turisme de muntanya té una gran pressió sobre el medi».El projecte té la intenció de prevenir de manera sosteni-ble l’acumulació de plàstics en els ecosistemes de muntanya i evitar el seu transport cap al

mar, encara que també s’han engegat accions complemen-tàries a l’extracció de mostres del riu com estratègies per a la

reducció de la contaminació de plàstics i la millora de la qualitat ecològica de les aigües fluvials de muntanya. «Buscar un pro-

EL RIPOLLÈS

EL RIPOLLÈS

Es busquen microplàstics a les aigües del Ripollès

Els participants del projecte treballaran en la cerca de plàstics a les aigües del Ripollès durant aproximadament un any

S’han organitzat activitats en format reduït, virtual i adaptades a les circumstàncies

dors de productes ecològics que oferiran poder fer un tomb virtual per les seves explotaci-ons i instal·lacions o obradors, es podrà conèixer la seva tasca i com s’obtenen els productes que ells elaboren. També s’ofe-reixen activitats comercials, on els punts de venda de produc-tes ecològics organitzen actes vinculats amb els seus produc-tes com presentacions, promo-cions o tastos. Pel que fa a la gastronomia i la restauració, es faran activitats gastronòmiques virtuals com tallers de cuina i show cooking, ja que els res-taurants no han pogut obrir les seves portes per oferir el pro-ducte i consumir-lo a l’establi-

ment a causa de les restriccions aplicades. D’altra banda, també hi haurà activitats de divulga-ció, on es pretén donar a co-nèixer el sistema de producció ecològic i la qualitat d’aquests aliments, així com qualsevol altre tema relacionat. S’hi tro-ben tallers, jornades, espais de-dicats a la producció ecològica dins les biblioteques, passis de documentals i molts altres ac-tes en format virtual. Per últim, s’ofereixen activitats a les esco-les amb motiu de la festa anual de la producció i l’alimentació ecològica arreu dels centres de Catalunya, encara que aquest any amb un format reduït i adaptat a la situació.

tocol que ens permeti reduir la contaminació de plàstics. I això passa per conèixer els hàbits de consum de la gent,

després anar sobre el terreny i preguntar al turisme de mun-tanya, veure el problema dels consums i el reciclatge, quin ús se’n fa d’aquests plàstics que acaben al medi i analit-zar la relació entre l’activitat turística i la contaminació per plàstics», comenta Guasch. La iniciativa s’engloba en el programa Poctefa finançat pels Fons Europeus de Desenvolu-pament Regional (FEDER), amb la participació d’especialistes del Consell Superior d’Inves-tigacions Científiques (CSIC), que durant un any estaran treballant a les aigües fluvi-als del Ripollès i on també s’hi desenvoluparà una tasca de conscienciació a les escoles de la comarca. «Els oferirem un protocol per mesurar quants plàstics hi ha als seus rius, volem que això es quedi, que quan acabi el projecte aques-ta participació ciutadana en el coneixement de la proble-màtica i la resolució es quedi dins el propi sistema», exposa la coordinadora.

El projecte Plasticopyr ha començat a actuar al pas del riu Ter per Vilallonga i Vallter

La iniciativa pretén cercar un protocol que permeti reduir la contaminació de plàstics al territori

P8 OP OPINIÓ Dijous, 22 d’octubre de 2020

Cap a on anem?Portem gairebé una setmana vivint de nou, de manera més directa, en la nova normalitat que ens ha portat la COVID-19. Una normalitat que ens limita la relació social i ens fa estar a casa molt més del que voldrí-em, però és necessari. Si ens preguntem perquè estem així, és difícil trobar només una causa, depèn de molts factors sanitaris i socials. Es poden qüestionar les decisions del Govern de Catalunya i de l’estat que s’estan aplicant i que es poden portar a terme encara amb més rigor per aturar la pandèmia, però el cas és que tenim un problema greu tots ple-gats, i que trobar-hi solució depèn de tothom. Els casos de coronavius augmenten, així com l’índex de risc de rebrots de contagi. Ara més que mai tots hem de fer l’esforç per estar a l’alçada de les circumstàncies i evitar les actuacions que afavoreixen que la situació empitjori. S’han de reduir les trobades socials, trobades que per unes hores se’ns poden posar molt bé però en canvi es poden convertir en dies i setmanes de patiment i angoixa. A nivell personal, ens toca fer el sacrifi ci de conten-ció i prudència. Tancar bars i restaurants suposa un perjudici greu per a aquests comer-ços i negocis. Són un sector important dels nostres pobles i municipis. És ara, el moment, on cal pensar en ells per fer un pas i col·laborar. A Ripoll s’ha reprès l’acció de poder anar buscar menjar per emportar als seus establiments. Això ajuda, si més no, que l’impacte no sigui tant greu per al sector. Pensem-hi. Un altre apartat és el que afecta de manera important a les escoles, on educadors i famílies han de fer molts equilibris per poder conviure en aquesta situació d’incertesa. Encara que hi hagi una data de dues setmanes establertes de confi nament, ningú pot assegurar que no s’allargui més. Des de les famílies s’ha de fer entendre i motivar als nens perquè s’adaptin el millor possible a les circumstàncies i que intentin normalitzar el fet que en algunes ocasions les classes seran a través d’internet. També, altres vessants socials com és l’esport, els joves i no tan joves s’estan adequant que les lligues no poden ser programades amb un ca-lendari infl exible i que entrenaments i competicions estan condiciona-des als moviments de confi naments i proves PCR. I així s’hi troben tam-bé tantes i tantes activitats com les culturals, festives, fi res i mercats. Revertir la situació, a més de l’aplicació de lleis, estat d’alarma o altres situacions pitjors (com un possible toc de queda) ha de començar per una actitud responsable per part de cadascun de nosaltres, sense marge d’error si és possible, bo i esperant que ben aviat arribin temps millors.

EDITORIAL

Amb la col·laboració de:

DIRECTOR: Francesc RubióDIRECTORA DE CONTINGUTS I CAP DE REDACCIÓ: Judith EspertREDACCIÓ: Judith Espert, Guillem Sánchez, Xevi Pujol, Abril Chinchilla, Roger Saladrigues, Joan Manuel Robles i Judit LechónFOTOGRAFIA: Eudald Teixidor i Jordi AmàritaMAQUETACIÓ: Eudald Tutllo i Sílvia AbdelaPUBLICITAT: Manoli Santoro, Nani Begara i Mireia ArribasCOORDINACIÓ PUBLICITAT: Montse SolàADMINISTRACIÓ: Zaida Picas, Eva Carrasco i Montse SolàDISTRIBUCIÓ: Roger EspertIMPRESSIÓ: Impressions IntercomarcalsDIPÒSIT LEGAL: GI.1611-2013

Membre de l’Associació Catalana de Premsa Comarcal (ACPC)Difusió controlada per OJDEDICIÓ: Corisa Media GrupCONSELL EDITOR: Jordi Martí i Esther MartíDIRECTOR FUNDADOR: Raimon Subirà

REDACCIÓ, ADMINISTRACIÓ I PUBLICITAT:Corisa Media GrupColònia Santa MariaCtra. C-17 km 91,517500 RipollT 972 70 21 12F 972 71 41 [email protected]@corisa.cat

En totes les cartes al director hi haurà de constar el nom i els cognoms del seu autor, l’adreça, el

telèfon i el DNI. Les cartes han de tenir una extensió màxima de 1.500 caràcters. Es publicaran cartes al director signades amb pseudònim, sempre que vagin acompanyades de les dades anteri-

orment ressenyades. El Ripollès no es fa responsable de les opinions i/o afirmacions expressades a

les cartes al director, que seran responsabilitat del seu autor. Envieu les vostres cartes a través de

l’e-mail: [email protected], del fax: 972 71 41 60 o de l’apartat de correus 25 • 17500 Ripoll.

Aquesta pandèmia és un malson. Ningú havia previst la magnitud de la tragèdia. I el pitjor és que no sabem quan acabarà. No vull jutjar qui pren les mesures perquè entenc que ha de ser extra-ordinàriament difícil. Hi ha en joc la salut de la ciutadania. I també l’economia. Poder viu-re i poder menjar.No hem acabat d’entendre que això depèn del què fa ca-dascú. A tota hora. En públic i en privat.Tots podem contraure el vi-rus. I tant que sí. Ens pot pas-sar, ens passa i ens passarà. Malgrat fem els deures el màxim de bé. Però si l’escenari fos el de tenir tots una actitud individual responsable, no caldrien, segurament, mesures com les que s’han pres aquests darrers dies.I és quan paguen justos per pecadors.Penso en els restauradors. Han inver-tit en els seus establiments perquè les distàncies fossin les correctes, han reduït taules, han atès sempre amb mascareta homologada i han tingut el gel hidroalcohòlic a punt. Seguretat que permetia anar fent la viu-viu i sobreviure. Un escenari que no era l’idoni però que no abocava a

Tardor: temps de paisatges increïbles, vespres al costat del foc i… gent a buscar bo-lets.El debat etern, però cada any pitjor. Boscos i camins plens de gent amb cistelles, gossos deslligats, fotos a l’instagram de caixes, bosses del super i, fi ns i tot, galledes, plens de rovellons i ceps; passos ramaders oberts, bestiar es-capat, tanques destrossades, camins tallats per cotxes mal aparcats que impossibiliten el pas de tractors, camions de pinso o la cuba de la llet; crits al bosc, deixalles per tot arreu, terra llaurada com si hagués passat un ramat de senglars... D’alguns no se’n poden dir boletaires. Els bole-taires de veritat gaudeixen i respec-ten el territori. Els ramaders estem cansats de l’in-civisme, dels turistes del Decathlon que surten de casa i es creuen que el món és seu.No fa gaires dies una noticia aler-tava de l’augment preocupant de rescats de ‘boletaires’. Els boletaires no es perden perquè saben on van i el que fan. La notícia cada any és la mateixa, però anem a pitjor.El 85% dels boscos catalans són de propietat privada, però a ningú se li prohibeix el fet de gaudir-ne. Faltaria més! La natura ens regala fruits i a tots ens agrada uns rove-llons a la brasa acompanyats d’una

la desesperació.Ara som on som i seria bo que tots refl exionéssim i fóssim conscients a nivell individual de com podem contribuir a reduir el temps que aboca a tantes persones a la misèria.Per salut i per respecte a aquells que viuen de mane-ra més accentuada aquestes restriccions. He citat, a mode d’exemple, els restauradors, però ho faig extensible a tots els qui no poden dormir da-vant la por de no poder sub-sistir.No em puc estar de compar-

tir una situació que em va semblar del tot vergonyosa: dissabte passat al Telenotícies Migdia entrevistaven persones que no havien pogut fer un àpat de massa comensals a Ca-talunya per l’aplicació de les noves mesures.I, què van fer alguns? Triar un punt proper d’Espanya on sí que es per-metia. Patètic. Què no hem entès? Molt poca consciència i gens d’em-patia.La covid és una tempesta. Forta, molt forta. Arrossega massa i de pressa. El canvi climàtic és un tsunami. Real. I per ambdues adversitats sembla que hi reaccionem amb la mateixa actitud.

llangonisseta o un xurrasco de poltre de Producte del Ri-pollès però, quan i com es va perdre el respecte a la gent i les activitats del territori? Com ho podem revertir? Em costa trobar una resposta tot i que tinc clar que, si a casa l’educació s’ha perdut, a l’es-cola es podria fer bona pe-dagogia del respecte al medi natural i rural.L’avi m’havia ensenyat que, quan anem al bosc, qui vin-gui darrera no ha de notar per on hem passat. Hem dei-xat d’estimar el bosc? Hem

d’acabar limitant l’accés, multant i prohibint? Si no es prohibeix, som tan incívics que donem per fet que tot està permès? A la Catalunya rural hi vivim i tre-ballem gent tot l’any. Perquè ho estimem, perquè és casa nostra i volem que tu en gaudeixis perquè tenim un paradís, però necessitem que ens respectis i que respectis el nostre entorn. El programa de TV3 ‘Caçadors de bolets’ era una oportunitat única per fer pedagogia del territori i de la micologia, però no: només va ven-dre, un cop més, la imatge de parc temàtic pels turistes on tot s’hi val i, actualment, l’espai del Temps fa exactament el mateix.Cal ser respectuosos amb el sector agrari i ramader i amb el medi na-tural.

No hem acabat d’entendre que això depèn del què fa cadascú

Els boletaires de veritat gaudeixen i respecten el territori

Paguen justos per pecadors

MontsinaLlimós

REGIDORA DE CULTURA I FESTESI DIRECTORA D’ESO

No distingim un camí d’un aparcament

RaquelSerrat

RESPONSABLE DEL SECTOR BOVÍ DE CARN I REPRESENTANT DE DONES DE LA UNIÓ DE PAGESOS

P9ARARREU

CAMPRODON | REDACCIÓ

Després que Camprodon i al-tres pobles de la vall es que-dessin sense servei de telefo-nia fixa, mòbil i Internet durant el 30 de setembre i l’1 d’octu-bre per una avaria de Movistar i dels problemes de cobertura i incidències que fa temps que s’arrosseguen al municipi, el grup d’Esquerra + Camprodon proposa que l’ajuntament fa-ciliti als usuaris la tramitació de les queixes per aquest fet. «No només que se’ls posi fa-cilitats, sinó que se’ls con-vidi a fer-ho; l’ajuntament ja ha presentat una queixa com a institució al respecte però creiem que la severitat d’aquesta ha de ser màxima», explica Joaquim Coch, port-veu del grup de + Camprodon. «Això s’ha d’aconseguir, pri-mer, perquè el propi ajunta-ment com a usuari es queixi

i després perquè promogui i lideri una campanya perquè els ciutadans tinguin conei-xement dels seus drets», des-taca Coch. També lamenten que des de l’ajuntament no s’informés més ràpidament sobre la incidència i el retorn

del servei i deixen clara la seva indignació amb el tracte de la companyia. Des del grup pro-posen que l’Oficina de Con-sum del Ripollès s’estableixi a Camprodon per tal d’ajudar als usuaris i tramitar el màxim de queixes i reclamacions.

GUILLEM SÁNCHEZ

Proposen facilitar la tramitació de queixes

El grup municipal creu que el consistori s’ha d’involucrar per ajudar als ciutadans


S’instal·len pilones a la comissaria de Mossos

RIPOLL | JUDIT LECHÓN

Després de l’incident que va acabar amb un vehicle en-castat a l’interior de la comis-saria dels Mossos d’Esquadra de Ripoll, els responsables d’infraestructures de la po-licia catalana van reclamar més seguretat i van acordar la instal·lació d’una filera de pilones metàl·liques per tal de dissuadir actuacions si-milars en un futur, que ja es

van col·locar el passat cap de setmana. La porta de l’es-tabliment continua sent un plafó de fusta com a substitu-ció a la de vidre que hi havia a l’entrada i durant part dels dies posteriors a l’incident s’hi trobava un cotxe del pro-pi cos policial obstaculitzant l’accés al capdamunt de la rampa de la comissaria. L’au-tor dels fets és un veí del mu-nicipi de 45 anys que ja va ser detingut aquell mateix dia.

XEVI PUJOL

La mesura pretén dissuadir actuacions similars en un futur

P10 OP OPINIÓ Dijous, 22 d’octubre de 2020

ICrits, insults, blasmes, exabrup-tes, desqualifi cacions, un autèntic guirigall, un esvalot impropi d’un congrés de diputats. És el que passa quan manquen les parau-les, quan no hi ha arguments per debatre amb l’adversari. Ja hi es-tem acostumats, ens assabentem abastament dels confl ictes que hi ha entre els partits, però no veiem mai que intentin tots plegats fer front, cadascú des de la seva posi-ció dins l’escaquer, als problemes endèmics que endureix la nostra comunitat, malauradament irre-solts. La pandèmia continua im-posant la seva llei, un vell es fon enclotat al llit sense l’escalf dels seus, un petit comerciant de barri baixa desolat la persiana del seu establi-ment on fi gura el rètol de «Es traspassa», un sanitari deplora un cop més la manca de recursos per exercir la professió i un polític és vanta cofoi que la xifra d’afec-tats no arribi als 500 per cada 100.000 habitants. Mentrestant un nen, dels ano-menats hiperactius, que mai no s’està quiet, que se l’ha de renyar constantment perquè es calmi i deixi d’empipar, mira perplex a la televisió l’espectacle indigne i primari que ofereixen els que han de diri-gir el destí del país i donar exemple.IIDurant els darrers mesos hi ha hagut tot un rosari de frases antològiques, d’aque-lles que et fan sentir vergonya aliena. Com es pot dir impunement ‘l’economia

també és salut’, com a resposta a aquells que censuren que es doni més importància al davallament de l’economia que a l’alça de la pandèmia? Tanmateix, hi ha una altra manera de llegir l’expressió i, en aquest cas, revela una ve-ritat que sangglaça. L’economia és salut i, tot i que la riquesa no et faci immune, no és el mateix patir una malaltia amb les but-xaques plenes que fer-ho sense l’ajut dels diners que, com diu la saviesa popular, no fan la felicitat, però ajuden a aconseguir-la. No és el mateix viure en un barri aco-modat, ser membre d’una família que té resolta la situació econò-mica, que pertànyer a un grup de gent, cada dia més nombrós, que

omple les cues de distribució d’aliments, i que veu que el somni de benestar amb el que un dia va somiar. Mentrestant una nena, d’aquelles que van néixer no amb un pa sota el braç ans amb tota una ciste-lla de Nadal, mira perplexa a les notícies una altra nena d’un país llunyà que mira perplexa al buit, sabent el que li espera. Ella sí està acostumada des de petita a parlar de pandèmies, en plural. IIIEls professors es queixen, i amb raó, de la quantitat de pares que han dimitit a l’hora d’educar els fi lls, oblidant que és feina de tots, que el triangle nens-pares-professors s’esberla si un dels costats fa aigües. Volem que el professor faci tots els papers de l’auca. Ha de ser el pro-

CARTA AL DIRECTOR

Joaquím Coch

Treballar en equipNo puc estar més d’acord amb el tarannà de les manifestacions d’en Jordi Sánchez fa dues setmanes a RAC 1. Afortunadament, sembla que alguna cosa es mou en relació a una tibantor entre independentistes que, ara per ara, és la nostra princi-pal assignatura pendent.Cal que de dalt a baix fem autocrítica i propòsit d’esmena. Caldria accep-tar que la unitat no és incompatible amb reconèixer que la transversali-tat del nostre moviment troba aco-llida en diferents opcions polítiques diferenciades. Reconèixer la pròpia diversitat ens enforteix fi ns el punt que no suma, sinó que multiplica.En la meva opinió, el primer pas és rebutjar les xarxes com a llocs de desqualifi cació i retret, i tornar a l’esforç integrador, amb l’objectiu immediat de fer efectiu l’indepen-dentisme polític allà on ja hi ha una hegemonia sociològica. Tanmateix cal també acceptar amb naturalitat l’enfrontament electoral amb l’únic límit de la lleialtat de l’endemà. Així doncs, hem d’avançar en el tarannà apuntat per en Jordi Sánchez: que es refacin ponts al Parlament dependrà en bona part de la nostra actuació propera i la nostra exigència sobre la imatge que volem que transmeti l’independentisme.Fer saltar la monarquia hauria de ser un objectiu a curt termini per al qual la legitimitat derivada de la demos-tració que l’independentisme treba-lla i governa en equip i amb encert, ens pot ser de molta utilitat. Més enllà, l’objectiu estratègic defi nit hauria de ser buscar més esquerdes estructurals de l’imperi i burxar-hi.Ja ningú no es sorprèn de la por que inspirem a l’imperi; i molta més n’inspirarem si transmetem que sa-bem treballar i governar en equip, i en equip atendre les necessitats de tots els nostres conciutadans. La in-dependència vindrà pels grans actes com a poble, però aquests només tindran el poder necessari si són el resultat de les petites actituds quo-tidianes; i això no només interpel·la els nostres líders, sinó a l’exemple i la voluntat de servei que siguem ca-paços de transmetre tots nosaltres.

En el mes de març i de juny vaig escriure dos articles analitzant la situació actual, on indicava que la situació pandèmica es-tava essent aprofi tada com a camp de desplegament i im-posició de certs plantejaments i pulsacions gens neutres i to-talment discutibles.Hi ha, però, en aquest anàli-si de la situació, un element preocupant que té arrels molt profundes i que està demos-trant, una vegada més, la seva inutilitat.Voldria parlar de la pulsació centralista. I no sols com a intent centralista polític i ad-ministratiu, la pulsació cen-tralista, antiautonomista i au-toritària, sinó la seva aplicació a altres afers de la vida personal, cívica i quo-tidiana.Un Estat centralitzat és un país gover-nat com una sola unitat, amb només una govern unitari i amb només un sistema legislatiu i judicial. El poder polític del govern centralitzat trans-fereix a nivells inferiors, mitjançant un procés de devolució de poders, les feines que cal fer a cada nivell, però el poder central conserva el dret de re-vocar qualsevol poder delegat. Però si el centralisme espanyol és un intent fallit d’emular el poder reial bor-

bònic, d’arrel francesa; hem de ser conscients que a Catalunya hi ha un centralisme barceloní (del govern de la Generalitat) que té iguals conseqüències negatives; i que a nivell humà i de relacions interpersonals, el centralisme és una tara i un error.En les empreses lligades a pro-cessos de treball en cadena, fi ns fa alguns anys, les inicia-tives personals eren anul·lades per aprofi tar el treball robòtic. Avui, això ha canviat, i les mo-dernes estructures industri-als tendeixen a donar poder i iniciativa a les seccions i als treballadors, en el marc d’una col·laboració enriquidora, que

produeix millores a cada nivell. En aquesta pandèmia s’està, almenys a Espanya i Catalunya, continuant en aquesta pulsació infantil, primària i gens bona del centralisme i la homo-genització en el desenvolupament humà i social. En el nostre cas, a més, s’està fent refl otar la tendència autoritària del franquisme, que mai havia estat defi -nitivament allunyat i bandejat.Les coses es poden fer d’una altra manera. No és imprescindible fer-ho com s’han fet. La pulsació centralista no produeix cap bon resultat. És més

fessional ben preparat per impartir els continguts d’una matèria, l’hàbil comuni-cador capaç de transmetre’ls, l’actor que combati les desigualtats d’una realitat complexa, l’agent que permeti la integra-ció dels nouvinguts d’altres cultures, el factor que garanteixi la cohesió social, el psicòleg que tracti els desequilibris d’una generació vulnerable, el vector engres-cat que encomani les ganes de saber, el mag que captivi el seu auditori. Un per-sonatge singular que engendri respecte, irradiï justícia, generi tolerància, traspuï passió, empelti l’esperit de sacrifi ci, i tot això en un àmbit on impera la mancança de mitjans, la desmitifi cació de l’esforç, la paperassa administrativa, l’absència de referents... I acabem demanant-li que es cuidi també de corregir el comportament incívic d’alguns alumnes, que faci de gendarme, mosso o el que vulgueu dir-li. Vaja, un factotum que ho ha de resoldre tot. Estimat lector, potser el que diré no et plaurà gens, és possible que t’exasperi. Et demano calma, distensió, que ho sotme-tis a una refl exió assossegada. Empraré un mot maleït que recentment s’ha po-sat de moda: confi nament. El faré servir, però, en un altre context, dins el quefer educatiu. Quan un adolescent es com-porti de manera que alteri l’ambient que cal establir a l’aula perquè els alumnes menys preparats puguin trobar el clímax adequat per a un rendiment satisfactori, que se’l confi ni a casa. ‘Però jo treballo’, dirà el pare, enfurismat. ‘Però jo treba-llo’, dirà la mare, enfurismada. Bé, doncs tenen un problema, hauran de buscar

productiu i enriquidor incentivar la responsabilitat personal i social, dels petits grups, com barris, pobles, co-marques...Cal dotar a cada comunitat (i no sols autonòmica, sinó local i territorial) de les mesures que calguin en cada cas concret. Això incentiva la responsabi-litat personal i crea sinergies positives que amplifi quen els resultats. Davant la necessitat de prendre mesu-res, en lloc de donar elements d’actu-ació a cada persona, a cada població i a cada territori, s’ha optat pel centra-lisme i l’autoritarisme. Quan la pandèmia es distribueix desi-gualment, cal optar per mesures adi-ents a cada lloc. La uniformització no és cap solució.En aquells dos articles del març i del juny deia que tenia la impressió que la situació estava essent aprofi tada per vehicular certs plantejaments i pul-sacions mentals gens neutres i total-ment discutibles. El centralisme, tant polític com eco-nòmic, la homogenització i la uni-formització, no atorgar als diferents agents administratius i polítics els rols de control que han de tenir, al bande-jar les iniciatives personals i particu-lars, es anar inculcant i consolidant un model social que, i aquí hi ha el més greu, no ofereix bons resultats a llarg termini.

una solució. Els pertoca aquesta tasca. El professor s’ha de cuidar d’un altre as-pecte, el de l‘actitud, evitant que els que tenen mancances d’aprenentatge no es vegin perjudicats. Mentrestant, un nen i una nena miren perplexos el company que està desbaratant l’aula, mentre d’al-tres riuen, menystenint que està incidint negativament en el seu dret a l’educació.

A Catalunya hi ha un centra-lisme barceloní que té iguals conseqüències negatives

Ens assabentem abastament dels confl ictes que hi ha entre els partits, però no veiem mai que intentin tots plegats fer front

Mentrestant, un nen mira

perplex davant seu

RamonAlabau

ESCRIPTOR

El centralisme, un problema mental i no

polític

AntoniLlagostera

PERIODISTA

P11ARARREU

ST. JOAN DE LES ABADESSES | ABRIL CHINCHILLA

Sant Joan de les Abadesses encara el tram final per deci-dir el futur de la zona d’hor-ta del municipi. Les reunions d’hortolans i propietaris van començar l’any passat de la mà del Centre d’Educació Am-biental Alt Ter i la darrera fase consistirà en un procés parti-cipatiu on es volen recollir les opinions d’aquests sobre les actuacions que es volen fer a curt termini en relació a aquest espai. Segons l’alcalde, Ramon Roqué, «també és important des de l’ajuntament i amb el hortolans, promoure una sè-rie de tallers on puguem par-lar sobre noves maneres de cultivar l’horta o d’introduir diferents productes...».

Per tal de respectar les me-sures de seguretat davant la COVID-19, s’ha dividit a hor-tolans i propietaris segons

les diferents zones d’horts i en diverses reunions.Els participants del procés hauran assistit a tres sessi-

XEVI PUJOL AJUNTAMENT SJA

Un procés participatiu per decidir el futur de l’horta a Sant Joan

La zona d’horta de Sant Joan de les Abadesses Una de les sessions amb hortolans i propietaris a l’ajuntament

ons diferents on prèviament hauran aprofundit i donat la seva opinió sobre dife-rents temes. La intenció fi-

S’espera que aquesta etapa final acabi amb alguna regulació o definició d’ajuts pels propietaris, per exemple

nal, segons Roqué, és «que en pugui sortir una petita regulació, o algun sistema d’ajudes pels hortolans...».




La representant del col·lectiu de les persones amb discapa-citat intel·lectual a Catalunya, Dincat, demana al govern es-tatal i a tots els grups polítics amb representació al Congrés que es replantegi la reforma del codi civil. Ho exposen en l’àmbit de la capacitat jurídica de les persones amb disca-pacitat, tenint en compte les seves propostes per tal que la futura llei sigui eficaç i s’adap-ti al col·lectiu. La Fundació

Volen una reforma eficient del codi civil sobre la capacitat jurídica per a les persones amb discapacitat intel·lectual

Les primeres pràctiques de formació dual a la Fundació MAP

RIPOLL | G. SÁNCHEZ

L’Ajuntament de Ripoll té la voluntat d’establir una línia de subvencions públiques per al foment d’empreses emergents tecnològiques i per tal de mi-llorar la competitivitat de les empreses del municipi. Així es vol afavorir el desenvolupa-ment econòmic local i impulsar polítiques de dinamització em-presarial i diversificació econò-mica. Aquesta setmana, dues empreses d’aquest àmbit ja han rebut subvencions per aquest motiu. Estan ubicades a l’espai de techworking de la Fundació Eduard Soler de Ripoll i reben aquesta subvenció per tal de cobrir les despeses vincula-

des amb la seva implantació. Es tracta de les iniciatives en-capçalades pels joves empre-nedors Adrià Hernández i Pau Molas. El primer, treballa per impulsar «un portal on tots els compradors puguin publicar allà les seves necessitats i que totes les empreses puguin oferir les seves idees». El se-gon, impulsa accions i projec-tes per tal de fer «l’espai més accessible per a tothom, per a aquells que fabriquen satèl·lits més petits i així poder fer coses extraordinàries».El consistori de la capital im-pulsa juntament amb la FES i l’Agència de Desenvolupa-ment del Ripollès un treball per tal d’oferir uns espais do-

tats de serveis i equipaments punters, per acollir empreses emergents de caire industrial i per gaudir dels serveis com-plementaris. Segons Jordi Munell, alcalde de Ripoll, ini-ciatives com aquestes poden afavorir «el contacte entre els emprenedors, per ge·nerar sinergies entre ells» i que així es promogui la in-novació. Ripoll, amb la seva tradició industrial, vol con-tinuar apostant per ampliar i enfortir el seu teixit indus-trial, recolzant d’una banda noves iniciatives, i de l’altra ajudant a les microempreses a millorar la seva competiti-vitat a partir de la innovació tecnologia i processos.

RIPOLL | A.CH.

La Mireia Barrera, alum-na de l’Institut La Garrotxa d’Olot, és la primera jove en realitzar unes pràctiques de formació dual a la Fundació MAP. Concretament està realitzant aquesta forma-ció a la Formatgeria Muuu Beee. Segons ha explicat la responsable de Formació de la Fundació, Marta Frei-xedas, «la formació dual implica una combinació entre les classes teòriques a l’institut i les pràctiques en empresa». Durant tot el curs doncs, la Mireia apren-drà el procés formatger de la mà del seu tutor, David Morera. «Es tracta que ella es vagi adaptant al procés de producció i que vagi agafant experiència i, sobretot que li agradi l’ofici formatger», explica Morera, qui la veu «molt predisposada i intentem

ajudar·la tan com podem, així com ella a nosaltres». La Mireia va escollir aques-tes pràctiques per «poten·ciar el quilòmetre zero» i tot i que «és la meva pri·mera vegada que estic en una formatgeria, de mo·ment m’està agradant, així que si puc em centra·ré en això». De fet, al fina-litzar les pràctiques haurà après totes les tècniques formatgeres i el funciona-ment de la formatgeria, des de l’arribada de la llet a les vendes. Des de la Fundació MAP ja ofereixen places de pràc-tiques a diferents àrees de la fundació. I no descarten oferir -ne més d’aquest ti-pus si les de la Mireia fun-cionen. De fet, segons ha explicat Freixedas, «estem encantats de tenir aquest talent jove que a la llarga pot formar part de la nos·tra plantilla».

XEVI PUJOL

ABRIL CHINCHILLA

Aposta per la innovació i l’emprenedoria

Presentació de les iniciatives subvencionades, dilluns passat a la FES

La Mireia amb el seu tutor David durant les pràctiques

Dues iniciatives reben una subvenció i s’instal·len a la FES

MAP és una de les entitats que s’engloba dins el col·lectiu del Dincat. La representant ja ha presentat les esmenes i ha co-mençat un seguit de trobades amb diferents representants polítics dels principals partits parlamentaris. Per la seva banda, Dincat va-lora positivament el projecte de llei, que contempla passar d’un model d’incapacitació ju-rídica a un model basat en els suports perquè les persones amb discapacitat intel·lectual puguin prendre les seves prò-

pies decisions: per exemple, el lloc on viuen. Però alhora ex-posa que cal impulsar de ma-nera eficient la reforma, tenint en compte les necessitats de cada persona, així com tam-bé de les famílies i entitats, a qui s’ha de garantir els recur-sos necessaris per poder-se adaptar a la nova realitat. Igualment, es considera im-prescindible «acompanyar la llei d’una dotació econòmica suficient», segons el col·lectiu manifesta en un comunicat per escrit.

ABRIL CHINCHILLA

L’equip de la formatgeria Muuu Beee durant el procés formatger


LES LLOSSES | ABRIL CHINCHILLA

Alguns veïns i veïnes de Les Llosses se sumen a les queixes davant l’incivisme que mostren alguns boletaires que visiten la comarca. Recentment al Mas El Lladré s’han trobat amb que tot i posar cartells de ‘Prohi-bit aparcar’, hi ha vehicles que estacionen obstaculitzant el camí per on passen els camions de pinso o els tractors. Marina Puigcorbé, de Mas El Lladré, ex-plica que «la gent vol aparcar i tenir els bolets al costat, i la qüestió no és aquesta, has de caminar; penso que aques-ta és la gràcia de l’activitat». Tanmateix, Puigcorbé ha asse-gurat que «no ens queixem de que la gent pugui venir a bus-car bolets, que a vegades hi ha massa gent; el problema són els comportaments incívics que tenen algunes persones». També ha explicat que alguns visitants repliquen als veïns amb la premisa de que ‘el bosc és de tots’ i tal com diu Puig-

corbé, «el bosc no és de tots, té un propietari que decideix si es pot anar a buscar bolets o no» i afageix que «igual que nosaltres quan anem a ciutat hem de seguir unes normes de

comportament, aquí al bosc també haurien de ser-hi».Hi ha a qui les massificacions els han agafat per sorpresa. Al-gunes famílies, arran del con-finament han decidit passar

EL RIPOLLÈS

Els veïns de Les Llosses es queixen de l’incivisme d’alguns boletaires

Els vehicles mal aparcats són la principal problemàtica

una temporada a Les Llosses i establir-se de forma perma-nent al terme. Ho han fet bus-cant tranquil·litat, però segons Puigcorbé «s’han trobat a gent passejant per la seva finca, crits i cotxes pitant a primera hora del matí...». Aquesta problemàtica comen-ça a afectar a bona part de la comarca. Hi ha hagut reivin-dicacions semblants a Cam-pelles, on ja s’estan imple-mentant regulacions. També a Gombrèn, on es troben amb vehicles aparats que obstacu-litzen els camins d’entrada a algunes cases, així com enmig de la carretera principal. Les massificacions sembla que han augmentat aquest any després del confinament amb gent que busca gaudir de l’aire lliure.

Des de Mas El Lladré es troben amb vehicles mal aparcats que dificulten les seves tasques

Alguns veïns establerts al terme buscant tranquil·litat es troben amb sorolls de bon matí

RIPOLLÈS | A.CH.

Tretze sales de cinema cen-tenàries de Catalunya seran homenatjades per part de l’Acadèmia del Cinema Cata-là. Entre elles, tres sales del Ripollès que ofereixen projec-cions des de fa cent anys: es tracta del Casal Camprodoní, el Cinema Catalunya i el Teatre Comtal. Està previst fer entre-ga als seus responsables d’una placa-segell que les distingiran de manera permanent. El Casal Camprodoní de Camprodon ofereix projecci-ons des del desembre de 1907. Durant la Guerra Civil va ser una caserna per les tropes fran-quistes i la Falange, i l’any 1944 va passar a dir-se Cine Casino. Adaptant-se a les novetats del

L’Acadèmia del Cinema Català homenatja les sales de cinema del Ripollès


L’Associació de Criadors d’Eu-gues de Muntanya del Ripo-llès ha decidit posposar el Concurs Comarcal de Cavall Pirinenc Català inicialment previst pel diumenge 25 d’oc-tubre. D’aquesta manera es pretenen evitar desplaça-

ments dels participants i or-ganitzadors del concurs da-vant el rebrot de la COVID-19. De moment, el concurs que-da aplaçat al 8 de novembre sempre que les circumstànci-es de la pandèmia permetin. Així que sigui possible, l’Asso-ciació de Criadors confirmarà la data del concurs.

EL RIPOLLÈS

Podria celebrar-se el 8 de novembre

mercat durant dues dècades s’hi projecten pel·lícules, com el primer 3D i el Cinemascope.El Teatre Cinema Comtal va co-mençar a projectar l’any 1917. Va passar a mans de l’ajunta-ment l’any 1995 i el Circuit Ur-gellenc es fa càrrec de la pro-gramació des del 1998. El Cinema Catalunya de Ribes

de Freser, va ser inaugurat el 1900 sota el nom de Teatre Taga. És una de les sales més antigues de l’estat. Després de canviar de nom diverses ve-gades, l’any 1956 pren el nom actual i a partir dels anys 70 es remodela amb un nou siste-ma de so i projecció i amplia a 180 butaques.

Posposat el Concurs Comarcal de Cavall Pirinenc


RIPOLLÈS | J.L.

El Consell Comarcal del Ripo-llès va celebrar dimecres una taula virtual amb cadascun dels representants de cada grup i on també es va obrir la porta als ajuntaments per tal de comptar amb la parti-cipació de totes les entitats afectades per debatre la si-tuació de la fibra òptica a la comarca. «El que s’espera amb aquesta taula, que vam proposar a través del nostre equip de govern, és treba-llar tots conjuntament, no tots per la seva banda. Ens

El Consell Comarcal del Ripollès organitza una taula de debat per posar en comú possibles propostes sobre la fibra òptica a la comarca

Ogassa posa a la venda la finca de Can Piquer

RIPOLL | JUDIT LECHÓN

En el marc de la proposta cultu-ral Ripollès 5 sentits, el Consell Comarcal ha organitzat un sor-teig entre aquelles persones que van reservar plaça i van tenir l’oportunitat de gaudir d’algun dels concerts de la iniciativa per premiar-les amb un lot de pro-ductes de la marca garantia Pro-ducte del Ripollès. «La nostra proposta va ser la de potenciar el territori, que és una barreja de cultura, patrimoni, gastro-nomia i música, on en va sortir el Ripollès 5 sentits. Això ens ha permès potenciar el nostre territori i apostar per la cul-

tura», explica el president del Consell Comarcal del Ripollès, Joaquim Colomer. Aquest dimecres la Sala Gon-çal Cutrina del Consell va acollir l’entrega dels obsequis als guanyadors, amb diver-sos productes d’empreses lo-cals. «És necessari potenciar el producte del Ripollès, ja intentem des de casa fer-ne el màxim consum i és l’únic camí de gaudir dels produc-tes que tenim de quilòme-tre zero i poder recolzar els productors locals», comenta Susanna Prat, una de les gua-nyadores del concurs. «El pro-ducte del Ripollès nosaltres

sempre l’hem tingut present, recordem que s’ha incorpo-rat en els menjadors escolars de les AMPA’s de les escoles de la comarca i ara amb el Ripollès 5 sentits hi fem par-ticipar la marca, perquè ens representa a tots i a totes. No hi ha res més satisfactori que poder comptar amb la col-laboració de productors del territori», afegeix Colomer.Amb l’entrega de premis es dóna per finalitzada l’edició del Ripollès 5 sentits d’enguany, que ha aplegat a prop de 400 persones en els diversos con-certs que s’han dut a terme en-tre els municipis participants.

EL RIPOLLÈS

CONSELL COMARCAL DEL RIPOLLÈS

EL RIPOLLÈS

El Ripollès 5 sentits obsequia als assistents

S’ha entregat un lot de productes del Ripollès als guanyadors del concurs

El municipi ofereix a concurs la venda de l’immoble de Can Piquer

L’augment d’habitants a la comarca evidencia la necessitat de fibra arreu del territori

Ha estat amb un sorteig d’un lot de productes del Ripollès

OGASSA | J.L.

L’Ajuntament d’Ogassa se-gueix treballant per rebai-xar el seu deute i ha posat a la venda la finca de Can Piquer, un immoble que es pretén destinar a l’habitat-ge amb una construcció de fusta amb paret de pedra, de petites dimensions i que serveix com a segona resi-dència amb la teulada de fibrociment a dues aigües i un cobert annex. El passat mes de febrer es van anunciar noves me-sures a adoptar segons el pla en el qual estan im-mersos per a poder retor-nar el crèdit derivat del gran endeutament en el qual es veuen sotmesos. Ja en aquell moment es

va optar per la compravenda de dos immobles; Can Sar-gantana i Can Guirra, i des del passat 6 d’octubre s’ha ofert a concurs la finca de Can Pi-quer, que consta de 60 m2 amb un preu de sortida mí-nim de licitació de 80.000 euros. Les condicions que ha de complir el contractista són disposar de solvència eco-nòmica i financera, comptar amb una garantia provisional del 10% del preu de licitació que es convertirà en la paga i senyal que es descompta-rà del preu d’adjudicació en cas de resultar adjudicata-ri i acceptar la clàusula de mantenir i conservar la finca durant, almenys, 10 anys, a banda d’admetre la possible penalització en cas d’incom-pliment de la condició.

interessa que arribi la fibra òptica al Ripollès, és una necessitat que tenim, per tant hem de sumar tots els esforços i treballar perquè això sigui possible», comen-ta Joaquim Colomer, presi-dent del Consell Comarcal del Ripollès, qui també ha expo-sat que l’equip de govern ja té algunes propostes per al desenvolupament de la fibra al territori. «Tenim diverses propostes; des d’intentar aprofitar les línies ferrovià-ries per passar la fibra i que arribi als municipis, apro-fitar les línies que ja hi ha a

les escoles o jutjats de pau o les vies, com la nova via verda que s’està desenvolu-pant». El president del Con-sell afegeix que «a causa de la COVID-19 s’està demos-trant que molts municipis han augmentat de població, on el teletreball també hi ha incidit. Per tant, és una rea-litat que cada vegada és més evident i necessària». La Di-putació de Girona i la Genera-litat s’han marcat com a data límit el 2023 per fer arribar la fibra a tot Catalunya, però el Consell Comarcal pretén ac-celerar el procés.

P15ARARREU

ST. JOAN DE LES ABADESSES | JUDIT LECHÓN

Sant Joan de les Abadesses ja ha començat a repartir els vals de la campanya ‘Reacti-vem Sant Joan’, on s’han ofert xecs de 100 euros per bescan-viar als comerços adherits a la iniciativa. Els ciutadans que van sol·licitar l’ajut havien de complir uns requisits com ha-ver-se quedat sense feina, tro-bar-se en una situació d’ERTO o la impossibilitat d’obrir el seu negoci durant algun dels me-

sos del confinament. En defi-nitiva, es tracta d’una partida que va engegar el consistori per ajudar a pal·liar els efectes de la crisi econòmica deriva-da de la pandèmia. «Ja estem resolent aquests ajuts, per tant ja estem donant aquests 100 euros a través d’uns vals de cinc euros que es poden bescanviar als establiments adherits, ja que havien de demanar formar part del programa, i això s’està fent aquestes setmanes i la veri-

tat és que està anant molt bé, s’han repartit la majoria de talonaris», explica Ramon Ro-qué, alcalde de Sant Joan.Inicialment la partida es va do-tar amb 40.000 euros, pensant en ajudar a 400 persones, però finalment han estat una sei-xantena les que han sol·licitat formar part del projecte. La resta del pressupost es desti-narà a finançar les despeses derivades de la pandèmia a les quals ha hagut de fer front l’ajuntament santjoaní.

EL RIPOLLÈS

Sant Joan reparteix vals de 100 euros

La iniciativa va sorgir de la voluntat d’ajudar als comerços i als ciutadans a pal·liar els efectes de la crisi derivada de la pandèmia


El bitcoin arriba a la Cafeteria Alesia de Ripoll

EL RIPOLLÈS

RIPOLL | J.L.

L’auge de la criptomoneda i la nova manera d’entendre l’economia i les finances ja s’han implantat a Ripoll de la mà d’Albert Bernabé, propi-etari de la Cafeteria Alesia de la capital de la comarca i qui ja permet als seus clients pa-gar les consumicions a través de transaccions mitjançant bitcoins. «És el futur, hi tinc molt invertit i hi crec des-prés de la meva experiència en el sector financer. Llavors he cregut oportú permetre als clients que també optin per aquesta innovadora me-todologia de pagament po-der costejar el que prenguin al bar a través de bitcoins», explica Bernabé.Quan el propietari de l’esta-bliment va fer públic aquest nou mètode de pagament van ser moltes les persones que s’hi van acostar curioses per conèixer més sobre la iniciati-

va, i fins i tot ja s’ha posat en pràctica amb un dels clients. «Vam fer una prova per pa-gar una cervesa escanejant el meu codi QR i va funcionar a la perfecció», comenta.

Creu Roja distribueix 449.249 quilos d’aliments

RIPOLLÈS | J.L.

Durant els propers dos mesos Creu Roja distribuirà 449.249 quilos d’aliments entre perso-nes vulnerables de la demar-cació de Girona dins la segona fase del Programa 2020 d’Aju-da Alimentària. La iniciativa ha estat cofinançada en un 85% pel Fons d’Ajuda Europea per a les Persones més des-favorides (FEAD) i en un 15% pel pressupost estatal, inclo-ent-hi la distribució de més

d’1.260.000 quilos d’aliments durant tres fases de reparti-ment.A través de Creu Roja i la Fe-deració dels Bancs d’Aliments (FESBAL) es durà a terme la distribució a més de 55 orga-nitzacions que repartiran els productes de caràcter bàsic i de fàcil transport a les perso-nes més desfavorides, per tal que aquestes puguin preparar fàcilment àpats complets per a una persona o famílies amb diversos membres.

CREU ROJA


RIPOLLÈS | A.CH.

En el marc dels 80 anys de l’afusellament del president Lluís Companys, alguns grups d’Esquerra Republicana del Ri-pollès van dedicat una jornada de commemoració i de refle-xió el darrer cap de setmana. El que va ser el 123è president del govern català va morir afu-sellat el 15 d’octubre de 1940 per les tropes franquistes en el castell de Montjuïc. Des de Sant Joan de les Abadesses, el portaveu del grup munici-pal republicà, Sergi Albrich, assegurava que «és un mo-ment important a destacar, tenir en compte i recordar, i especialment en un moment en el qual la història es re-peteix; tenim un govern a la presó i a l’exili, la presidenta Forcadell a la presó...». Tan-mateix, «fa 80 anys que l’es-tat actuava amb violència i ara ho fa a través de la justí-cia», puntualitzava Albrich. A més, després de tots aquests anys encara es demanen res-

LLanars i Sant Joan commemoren el 80è aniversari de l’afusellament de Companys

RIPOLL | ABRIL CHINCHILLA

La regidora no adscrita de l’ajuntament de Ripoll i ex-militant del Front Nacional de Catalunya, Sílvia Orriols, ha fundat el seu propi par-tit. Es tracta d’Aliança Cata-lana, una formació que neix per aplegar els nacionalistes catalans, i, en paraules de la fundadora, «salvar Catalu-nya». Orriols ha explicat que «Inicialment hem fet una crida per reunir a tots els nacionalistes, tots els in-dependentistes, ja siguin liberals, conservadors, tre-balladors, empresaris, per unir-los tots i conjurar-nos per intentar salvar la situa-

EL RIPOLLÈS

ROGER SALADRIGUES

Sílvia Orriols crea un nou partit sota el nom d’Aliança Catalana

A Llanars la commemoració va tenir lloc a la plaça de l’Om

ponsabilitats al govern central, qui no s’ha pronunciat davant l’afusellament de Companys: «El govern de l’estat és l’únic que encara no ha demanat perdó a la Generalitat per haver afusellat al president, com sí que van fer França o Alemanya». Llanars també es va sumar a la commemoració el mateix dissabte, en la qual s’hi van

fer parlaments i es van llegir dues cartes que Companys va escriure a la seva filla i la seva esposa. També un escrit d’Ori-ol Junqueras i una part del testament que va redactar el president abans de morir. En ambdues poblacions l’acte, va reunir un bon nombre de pú-blic assistent que va voler su-mar-se a la reivindicació de la memòria històrica.

ció del país; hem tingut una molt bona acollida, de mo-ment hi ha hagut persones d’arreu de Catalunya que s’han interessat pel nostre projecte, fins i tot persones de Perpinyà». L’objectiu del partit no es queda només en l’àmbit municipal, sinó que es vol anar més enllà i arri-bar fins al Parlament: «Hem d’intentar salvar, no només Ripoll sinó tot Catalunya, d’aquest focus d’insegu-retat, d’aquest descontrol migratori i de l’islamisme radical que cada cop afecta més a la nostra vis quotidia-na; per tant, s’ha d’irrompre a les institucions de més alt nivell del país, al Parlament

de Catalunya». De fet, la re-gidora assegura que fa temps que «molts veïns del muni-cipi ens aturaven pel carrer i ens deien que estaven espe-rant aquesta iniciativa i, per tant, penso que tindrà una molt bona rebuda anivell municipal». En el pròxims dies es publi-caran més detalls sobre el ra-onament ideològic del partit al web d’Aliança Catalana. De moment, ja es pot veure a les xarxes un vídeo promocional on es parla del perill de desa-parició de la llengua catalana i sobre migració, pals de paller a tractar per la nova formació catalanista, que ja està activa en el panorama polític català.

Campdevànol s’hi suma dissabte

CAMPDEVÀNOL | REDACCIÓ

A Campdevànol també es commemorarà la mort de Lluís Companys. L’acte or-ganitzat pel grup municipal d’Esquerra Republicana serà aquest dissabte 24 d’octubre a les dotze del migdia a la plaça de l’Ajuntament. Es demana als assistents respectar les distàncies de seguretat da-vant la COVID-19.

JORDI AMÀRITA

Sant Joan de les Abadesses va celebrar-ho a la plaça Catalunya

Aquesta nova formació pretén arribar fins al Parlament de Catalunya agrupant als nacionalistes

Sílvia Orriols, promotora d’Aliança Catalana

P17ARARREU


El vicepresident de la Diputació de Girona, Pau Presas, junta·ment amb Helga Nuell i Gemma Peix, del Servei de Promoció i Desenvolupament Econòmic Local, van presentar recentment un estudi sobre l’estructura em·presarial de la demarcació de Gi·rona. La publicació mostra una visió global del teixit productiu comarcal a partir dels comptes anuals que les empreses amb seu social a la demarcació de Girona presenten al Registre Mercantil. L’objectiu és conèi·xer amb detall com funciona l’estructura empresarial en una escala territorial propera.Pel que fa al Ripollès, desta·ca que els 19 municipis de la comarca registren presència d’alguna societat mercantil. La comarca té una notòria pre·sència d’empreses grans, i se·gons l’estudi, el 10% de les 438 empreses de la comarca són societats anònimes, el segon percentatge a escala comarcal més alt registrat a la demarcació de Girona. La comarca també es

El sector industrial registra el 64,8% de la facturació del Ripollès, segons un estudi

Oberta la nova convocatòria dels Ajuts Leader

RIPOLLÈS | XEVI PUJOL

Hi ha certs negocis al Ripo·llès que busquen un traspàs efectiu, i una nova manera de promocionar aquest fet és la iniciativa ‘Pren el Relleu!’, de l’Agència de Desenvolu·pament del Ripollès. Es trac·ta d’una nova secció amb la qual es volen donar a conèi·xer d’una forma detallada els traspassos de negoci que ar·riben a la seva borsa, per fer connectar a les persones que busquen relleu pel seu negoci amb les que volen empren·dre. Gerard Soler, director de l’Agència, apunta que «hi ha moltes activitats econòmi-ques que, pel motiu que si-gui, perquè no hi ha relleu generacional o perquè la

gent marxa a viure a altres llocs, estan buscant perso-nes que les vulguin tornar a engegar, perquè ja funci-onen». Una iniciativa que ja

havia funcionat d’una mane·ra semblant sota el nom de ‘Reempresa’, amb diversos casos d’èxit, però que amb la pandèmia s’ha estroncat una

RIPOLLÈS | X.P.

L’associació Leader Ripollès Ges Bisaura proporciona un suport al territori amb cada convocatòria dels Ajuts Le·ader, que subvencionen in·versions en obra civil, instal·lacions i equipaments de més de 12.000 euros per a la creació, ampliació o millo·ra d’empreses que generin activitat econòmica i ocu·pació. Són ajuts dirigits a autònoms, microempreses, pimes, cooperatives i asso·ciacions i fundacions sen·se ànim de lucre. Des del 17 d’octubre i fins al 30 de no·vembre estarà oberta la con·vocatòria per sol·licitar un

ajut d’aquest tipus. El Leader pot finançar entre un 22,5% i un 40% de la inversió elegi·ble per als projectes produc·tius en el Ripollès, la Vall del Ges (exclòs Torelló), Orís i el Bisaura. La quantia dels ajuts es determina d’acord amb uns criteris de selecció dels projectes en règim de con·currència competitiva. La sol·licitud s’ha de presentar obligatòriament per mitjans telemàtics, per tant, per re·alitzar la sol·licitud serà ne·cessari el certificat digital de persona jurídica o el certifi·cat digital del representant de l’empresa. Hi ha més in·formació disponible al web de l’associació.

XEVI PUJOL

EL RIPOLLÈS

‘Pren el relleu’ és la nova campanya de l’Agència de Desenvolupament

Un dels negocis que vol aconseguir un relleu

caracteritza per tenir una eleva·da presència d’empreses histò·riques. El 3,7% de les em· preses de la comarca van ser fundades abans de l’any 1975, el percen·tatge més elevat de les comar·ques de la demarcació. I també coincideix que és la comarca amb menys percentatge d’em·preses joves. El 37,7% de les em·preses van ser fundades a partir de l’any 2005. Dos dels 19 muni·cipis de la comarca concentren el 63,0% de la facturació total del teixit empresarial del Ripo·llès. Es tracta de Ripoll (les 893 empreses del municipi factu·

ren 2.019 milions d’euros) i Sant Joan de les Abadesses (factu·ració acumulada de 76 milions d’euros). El rànquing d’empre·ses per facturació del Ripollès el lidera Soler & Palau Ventilation Group. En termes de facturació, el sector industrial registra el 64,8% de la facturació comarcal, el segon percentatge més alt de la demarcació; i el sector de ser·veis n’aplega el 29,3 %, el segon percentatge més baix de la de·marcació. En termes d’ocupa·ció, el 58,3% dels llocs de treball pertany al sector industrial, i el 31,9 % pertany al de serveis.

Es volen donar a conèixer de forma detallada els traspassos de negoci que arriben a la seva borsa


mica. Tot i això, encara hi ha molts negocis a punt per ser traspassats. «No cal engegar

FACEBOOK

sempre des de 0, s’ha de te-nir una idea viable, i després es poden trobar ubicacions i espais on ja hi ha una inver-sió feta i també una cliente-la que ja està fidelitzada i es pot absorbir», destaca Soler. A la pàgina de Facebook de l’Agència de Desenvolupa·ment van publicant les ofertes que tenen a la borsa. Alguns exemples són un forn de pa de llenya amb obrador propi on es pot elaborar pa d’espel·ta, vienès, de motlle, coques del Ripollès o brioixeria a Sant Joan de les Abadesses o la cessió de la marca La Recui·teria a Ripoll, especialitzada en gelats amb llet ecològica d’ovella de ramat propi.

DIPUTACIÓ DE GIRONA


CAMPRODON | REDACCIÓ

Per Santa Teresa, 15 d’octu-bre, la Llar d’Infants Nins de Camprodon complia mig segle de vida i per agrair a totes les persones que d’una manera o altra han contribuït a arribar fins a aquests 50 anys, es vol fer una exposició de fotogra-fies de tota la trajectòria del centre. Per això es demana que si algú té imatges del seu pas per la llar, fotos de grups, individuals, d’educadores o del mateix centre, les porti a l’ofi-cina de turisme abans del 30 de novembre. «Ens agradaria fer aquesta exposició a finals d’any o a principis del vinent, depenent de com evolucio-ni la COVID-19, però la idea és poder fer una gran festa que a dia d’avui no la podem dur a terme a causa de la si-tuació viscuda derivada de la pandèmia», explica l’alcalde

de Camprodon, Xavier Guitart.El batlle es mostra satisfet amb l’estat actual de la llar, «ha anat canviant d’ubicació al llarg dels anys, la qualitat ha anat augmentant, així com el nombre de nens, i avui en dia té un estat de salut impe-

cable, uns professionals que estan desenvolupant la seva feina molt bé i la veritat és que li auguro 50 anys més».Per complementar l’exposició que es vol fer, també es po-den enviar anècdotes o his-tòries relacionades amb la llar

EL RIPOLLÈS

La Llar d’Infants Nins de Camprodon celebra mig segle de vida

El consistori sol·licita la col·laboració ciutadana per recopil·lar imatges del centre

Sant Joan ofereix llenya gratuïta als veïns

ST. JOAN DE LES ABADESSES | REDACCIÓ

Amb l’arribada de l’hivern, els veïns i veïnes de Sant Joan de les Abadesses es poden proveir gratuïtament de llenya gràcies als ma-terials recollits a les lleres del riu durant els temporals Leslie i Gloria. L’empresa pú-blica Forestal Catalana ha estat l’encarregada de tallar la fusta per facilitar-ne el transport i ubicar-la al polí-gon Cal Gat. «El que oferim des de l’Ajuntament és po-der passar a buscar fusta, no amb finalitats comerci-als, sinó domèstiques, per al que pugui necessitar la

gent com estufes»., comen-ta l’alcalde de Sant Joan, Ra-mon Roqué.«És una pila de fusta limi-tada, per tant no se sap els dies que n’hi haurà, però en tot cas és de bon reco-llir perquè està en un espai accessible i ben tallada, per tant l’objectiu no és l’acu-mulació de fusta sinó que moltes persones es puguin beneficiar de recollir-la», afegeix el batlle. Aquesta iniciativa no és nova, sinó que Sant Joan ja va habilitar un punt de recollida de lle-nya l’any 2015 després de la neteja forestal al voltant del Puig Rust.

EL RIPOLLÈS

amb un vídeo de Whatsapp en horitzontal a l’ajuntament, al 972 74 00 05.Amb aquesta proposta, el con-sistori ret homenatge a un equipament amb una llarga trajectòria al municipi i amb una importància rellevant al

EL RIPOLLÈS

A banda d’imatges, també es demanen anècdotes i històries relacionades amb l’espai

poble, tal i com afirma el seu alcalde. «Jo sempre ho he dit i ho he defensat: per a mi l’escola, la llar d’infants i el geriàtric són punts clau de Camprodon, i per tant, els hem de cuidar i lluitarem perquè així sigui», confessa.

mercatRIPOLL

EL CICLE TEATRAL ÍNTIMS PROPOSA UN TALLER PRÀCTIC DE FORMACIÓ

ENTREVISTA

JORDI BLANCH PRESENTA EL SEU PRIMER DISC EN SOLITARI

FESTIVAL

SEGUEIXEN LES PROPOSTES DEL TERRA GOLLUT A DIVERSOS MUNICIPIS

SENDERISME

EL RIPOLLÈS DISCOVERY WALKING AFECTAT PER LES RESTRICCIONS

L’afectació de la pandèmia de la CO-VID-19 ja toca als volts de Nadal. Els organitzadors dels Pastorets de Ri-

poll ja han confirmat que no hi haurà re-presentació aquest any. Segons ha ex-plicat Ramon Santanach, «som moltes persones, uns 90 i molt nens petits», per tant calia ser previnguts i enguany ja no han començat ni els assajos previs a la representació. Per tant, la cita na-dalenca al Teatre Comtal haurà d’espe-rar al 2021. Camprodon tampoc s’anima aquest any a recuperar la representació dels Pastorets tot i haver estat una altre de les cites importants durant el Nadal al Ripollès. No sabem, però, si alguna es-cola s’hi animarà tot i que serà difícil, ja que no es poden barrejar els grups esta-

bles creats per al desenvolupament del curs 2020/21 amb la màxima seguretat. Tanmateix, la Generalitat està treballant per tal que sigui possible la celebració de les cavalcades de Reis malgrat la pandè-mia de la COVID-19. Segons ha explicat la consellera de cultura, Àngels Ponsa, en una entrevista a l’ACN, «no s’enten-dria que no n’hi hagi». Ponsa ha expli-cat que una comissió està treballant per oferir pautes genèriques als ajuntaments com ampliar els horaris de la cavalcada o fer-ho en espais oberts on es pugui man-tenir la distància. «Està clar que els Reis han de passar», justifica Ponsa, i que la cultura és un sector «molt creatiu i molt imaginatiu» que, de seguida, troba «so-lucions als problemes».

La consellera també ha explicat que es-taran permeses representacions nada-lenques i els concerts de Nadal. Tot i això, com al Ripollès, moltes agrupacions ja han decidit no fer-les per prevenir con-tagis. A més, Ponsa assegura que quan hi hagi proves ràpides serà «més fàcil» trobar una solució que ajudi a l’àmbit de la cultura popular perquè els seus treba-lladors «han de viure d’això, tenir uns sous dignes i no deixar caure a ningú». Tot i això, ara cal anar treballant segons l’evolució de la pandèmia perquè és «in-dissociable en aquest moment». És clar que aquest Nadal serà atípic i hau-rem de renunciar o reinventar moltes tradicions per tal d’evitar contagis de la COVID-19.

elDEL 22 AL 28 D’OCTUBRE DE 2020 | SUPLEMENT D’OCI I DE CULTURA

Pàgina 20

Pàgina 24

Pàgina 22

Pàgina 23

UN NADAL SENSE PREVISIÓ DE PASTORETS AL RIPOLLÈS

RIPOLLÈS ABRIL CHINCHILLA

EL RIPOLLÈS

ME20 EL MERCAT

TALLER PRÀCTIC DEL CICLE ÍNTIMS‘LA DRAMATÚRGIA DE L’ACCIÓ’, AMB LA COMPANYIA SARGANTANA, ARRIBA AQUEST CAP DE SETMANA A RIPOLL

Aquest cap de setmana ar-riba una proposta dife-rent del cicle teatral Ín-

tims de Ripoll. Tan tot el dia de dissabte com el matí de diumen-ge -24 i 25 d’octubre-, es durà a terme el primer taller inten-siu de cap de setmana, amb una duració de 10 hores. Es tracta d’una sessió pràctica dedicada a l’exploració d’alguns aspectes de la creació escènica a través de breus processos de creació i exercicis pràctics. De la mà de la companyia Sargantana, es tractarà des de la pròpia moti-vació creadora fins a la relació entre l’intèrpret i el públic, pas-sant pel propi procés o el rol del públic en escena. Seran breus processos de creació individu-als guiats, en els quals s’oferi-ran eines per a poder posar en escena les inquietuds de cada intèrpret-creador. El dissabte es

NOVA OPORTUNITAT PER ADQUIRIR VINILS AL FIRADISC

La plaça de la Lira de Ripoll tornarà a acollir una edi-ció més del Firadisc. Se-

rà aquest dissabte, 24 d’octu-bre. Una nova oportunitat per adquirir vinils, CDs, altres pro-duccions audiovisuals i música de tota mena, en definitiva, col·leccionisme en estat pur. Cada

cop que es munta aquesta fira a la vila, els paradistes poden conversar, vendre i fins i tot in-tercanviar amb els amants de la música. De fet, els vinils s’han posat molt de moda últimament i fins i tot la gent jove busca el seu so més autèntic per escoltar música. A falta de molts concerts en viu, la música es trasllada a activitats com aquesta.

SEGONA EDICIÓ DEL CONCURS TARDOR FLORIDA

A Ripoll es torna a organit-zar un concurs a través d’Instagram perquè els

veïns i usuaris d’aquesta xarxa social puguin mostrar els seus dots amb la fotografia amb la llum i els colors de la tardor com a protagonistes. En la primera edició, la competició va ser pro-mocionada per ‘Viles Florides’, i tot i que enguany aquest fet no continuï, des de l’ajuntament s’ha volgut projectar de nou el

La instantània guanyadora de l’any passat

concurs per la bona acollida que va tenir la primera edició. Per participar·hi, cal penjar una foto al perfil d’Instagram propi, etiquetar @ajuntamentderipoll i utilitzar els hashtags #tardor-floridaripoll20 i #ripollpercom-partir. Cada participant podrà presentar un màxim de 3 foto-grafies originals i inèdites fins al proper 27 de novembre. La foto guanyadora serà la que tingui més ‘m’agrades’ en la fase de votació, del 30 de novembre al 8 de desembre.

AGENDA RIPOLL 2030

El fòrum de treball i debat Agen-da Ripoll 2030 segueix proposant activitats telemàtiques. Aquest diumenge, des de les 18.30 h, or-ganitzen un col·loqui en directe al seu perfil d’Instagram sota el títol ‘Què ens ha de portar el Futur del Treball? Claus per a la cultura de la Reivindicació’. Algunes de les preguntes que s’hi volen plante-jar són: Què hi ha de futur i què de present en el fràgil escenari post COVID per a totes les orga-nitzacions? Com i perquè hem de repensar el concepte d’èxit em-presarial? Quin paper hi juguen les ODS’s en aquest concepte de reivindicació? L’estratègia VUCA? Perquè hem de parlar més que mai de la nova gestió de les per-sones i els equips? Ester Sanchez (Coach, RRHH i Professora a ESA-DE) i Lluís Carbonell (Consultor especialista en Agenda 2030) se-ran els qui respondran a les pre-guntes i faran reflexions.

farà de les 10 h a les 14 h i de les 15.30 h a les 19.30 h, i diumen-ge de les 10 h a les 14 h. Per a in-formació de preus i inscripcions s’ha de contactar amb [email protected]. Una formació dins d’aquest cicle Íntims que té la col·laboració de la Diputació

de Girona i l’ajuntament de Ri-poll. La pròxima mostra teatral dels Íntims arribarà el 31 d’octu-bre a Ripoll amb Parrà, una pro-posta de dansa que inaugura les propostes per a aquesta tardor. Parrà expressa la dualitat en la tradició: arrel i estructura.

COL·LOQUI A INSTAGRAM SOBRE EL FUTUR DEL TREBALL

RIPOLL X.PUJOL

RIPOLL XEVI PUJOL

RIPOLL X.P.

INSTAGRAM CICLE ÍNTIMS

AJ. RIPOLLEUDALD TEIXIDOR

SUPLEMENT D’OCI I DE CULTURADEL 22 AL 28 D’OCTUBRE DE 2020

¿PUEDES OÍRME?, DEL CICLE GAUDÍ, A RIPOLL

El Cicle Gaudí fa parada a Ripoll aqiest divendres, a partir de les 21.30 h al

Teatre Comtal. Ho fa amb el do-cumental de Pedro Ballesteros ‘¿Puedes oírme?’, que retrata l’artista Jaume Plensa visitant la seva obra, sembrada per tot el món, deixant entreveure en-tre les seves pròpies paraules i belles imatges la seva mag-

nètica i admirable personali-tat. Plensa és un dels artistes més destacats del panorama internacional. Les seves escul-tures, contundents, enigmàti-ques i inconfusibles es poden trobar en museus, galeries i es-pais públics d’arreu. De la mà de l’artista es visiten algunes de les seves peces més emble-màtiques per Espanya, França, Suècia, els Estats Units, Cana-dà i el Japó.

RIPOLL X.P.

PACOPOCH.CAT

supleMENTEL

22 D’OCTUBRE DE 2020

EL RIPOLLÈS

4EL PARC NATURAL DE

MONTSERRAT

6LLUÈRNIA EN TEMPS

DE PANDÈMIA A OLOT

8ELS AIGUATS DE 1940

A CAMPRODON

La carn de

PoltreDE MUNTANYA

EL SUPLEMENT22 D’OCTUBRE DE 2020supleMENTEL2

Al Ripollès, més de 50 criadors d’eugues es van unir fa 11 anys, per formar l’Associació de Cria·

dors d’Eugues de Muntanya del Ripo·llès. Els seus poltres es crien en exten·siu, l’estiu el passen a alta muntanya i a l’hivern baixen a les valls. A la tardor, quan els ramats baixen de les munta·nyes, els poltres passen a la fase d’en·greix, que es realitza de manera natu·ral a base de cereals i farratge, sense additius ni medicaments.

L’època de sacrifici és al voltant de l’any de vida i s’aconsegueix una molt bona qualitat de la carn per la seva tendre·sa i per les seves característiques. La carn de poltre és un aliment sa, nutri·tiu i amb unes característiques espe·

RIPOLLÈS • REDACCIÓ

La carn de poltrede muntanya

EL RIPOLLÈS

EL RIPOLLÈS

cials que la diferencien de la resta de carns. És molt tendra i una mica dolça, té pocs greixos i molt de ferro.

La cria d’aquests poltres contribueix al manteniment de la raça de Cavall Pirinenc Català. Aquesta prové dels

encreuaments entre eugues autòc·tones de les comarques pirinenques i els grans cavalls de carn que oferien les parades militars durant el segle XX. El cens aproximat és d’uns 5.000 ani·mals. És una raça equina localitzada en set comarques dels Pirineus i Pre·pirineus, destinada principalment a la producció de carn i, de manera secun·dària, a activitats turístiques.

La carn de poltre és d’una qualitat excel·lent. És una carn vermella amb un con·tingut baix d’omega·6 i molt alt d’ome·ga·3. El fet que l’animal hagi menjat pastura natural és el motiu pel qual els continguts en greixos omega·3 són ele·vats. A més, també presenta quantitats molt notables de ferro i vitamina B12,

trets diferencials d’altres tipus de carn. Al paladar és dolça i molt tendra, real·ment sorprèn per la seva delicadesa. També és important saber que, com·parada amb altres carns, conté força aigua, un 70%, fet que facilita l’assimi·lació de les molècules solubles. I pels que estigueu cercant aliments afrodi·síacs, heu de tenir en compte que la carn de poltre és rica en zinc, element estimulant per a l’organisme.

iAssociació de Criadors d’eugues de Muntanya del RipollèsMas la Illa, 1017869 LlanarsTel. 629 72 44 59

EL SUPLEMENT22 D’OCTUBRE DE 2020 supleMENTEL 3

El Concurs Comarcal de Cavall Pirinenc Català és un concurs morfològic on hi participaran

una vintena d’explotacions membres de l’Associació de Criadors d’Eugues de Muntanya del Ripollès, amb els seus exemplars distribuïts en sis categories.

L’Associació de Criadors d’Eugues de Muntanya del Ripollès ha de-cidit posposar temporalment el

Concurs Comarcal de Cavall Pirinenc Català, previst per al proper diumenge 25 d’octubre, amb la clara voluntat de protegir els seus visitants, treballadors i col·laboradors externs davant el rebrot de la COVID-19 i per responsabilitat da-vant les noves restriccions anunciades per part del Govern de la Generalitat.

Concurs comarcal de Cavall Pirinenc Català

ACEMR

ACEMR

ACEMR

Durant tota la jornada, el jurat, format per tres jutges designats per la Federa-ció d’Associacions de Criadors de Ca-vall Pirinenc Català, seleccionaran els guanyadors de cada categoria:• Sobrany, poltre de recria nascut el 2019.• Sobranya, poltra de recria nascuda el 2019.• Terçó, poltre de recria nascut el 2018.• Terçona, poltra de recria nascuda el 2018 que encara no hagi parit.• Parella, euga amb pollí o pollina no deslletats, nascuts l’any 2020.• Semental, cavall reproductor de més de 3 anys.Organització: L’Associació de Criadors d’Eugues de Muntanya del Ripollès i l’Ajuntament de Llanars.

Amb la col·laboració de: La Federació de Cavall Pirinenc Català (FECAPI); el Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació; Unió de Pagesos, la Diputació de Girona; el Consell Co-marcal del Ripollès i la Mancomunitat de la Vall de Camprodon.

Per aquests mateixos motius, l’Associa-ció ha apostat per programar el Concurs per al 8 de novembre sempre que les circumstàncies ho permetin i a l’espe-ra de l’evolució de la situació sanitària.

L’Associació està pendent en tot moment de l’evolució de l’emergència sanitària i de les mesures de prevenció i actuarà seguint les indicacions marcades per les institucions. S’informarà de la data definitiva de la celebració del Concurs tan aviat com sigui possible.


La Muntanya de Montserrat presenta unes característiques tan sorpre-nents que ha esdevingut un dels

símbols de Catalunya. Tot i que en el lí-ric himne del Virolai s’afirma que: “Amb serra d’or, els angelets serraren eixos turons...”, l’explicació científica sobre la gènesi del massís montserratí és força diferent, i, en darrer terme, fa responsa-bles del sorprenent modelat de la Serra als agents atmosfèrics.

NATURALa muntanya de Montserrat és, sobre-tot, una muntanya d’alzinars i, malgrat la seva aparença de muntanya més avi-at erma i rocallosa, quan ens endinsem pels seus camins descobrim fins a quin punt la vegetació és ufanosa en els re-plans i, sobretot, en les canals. L’exis-tència d’unes condicions ecològiques molt marcades fa que hi trobem tam-bé espècies endèmiques en cingleres i roquissars.

FAUNACom a conseqüència de la pressió huma-na i de l’increment de l’hàbitat a l’entorn de la muntanya, la fauna, i especialment la gran fauna, va iniciar un procés de desaparició, situació que es va agreu-jar després de l’important incendi que es produí a la muntanya l’any 1986. Avui dia, les espècies que s’hi poden trobar són, en general, típicament mediterrà-nies, per bé que conviuen, en certs am-

MONTSERRAT • REDACCIÓ

El Parc Natural de MontserratMuntanya emblemàtica

Sant Joan i Sant Onofre Sant Benet

GENCAT.CAT GENCAT.CAT

GENCAT.CAT


GENCAT.CAT

GENCAT.CAT

PUBLICITAT

iRecinte del Monestir de MontserratPlaça Abat Oliba, s/n08199 Muntanya de Montserratmuntanyademontserrat.gencat.catmuntanyamontserrat.gencat.cat/ca/el_parc/cultura/patrimoni_arquitectonic/Tel. 93 835 06 44 / 93 828 40 07Fax: 93 835 05 91

bients de la serra, amb algunes de ten-dència centreeuropea.

PATRIMONI IMMATERIALLa muntanya de Montserrat ocupa un espai molt important en l’imaginari col-lectiu de Catalunya gràcies a obres lite-ràries, personatges històrics i productes gastronòmics.• Virolai• Montserrat i Verdaguer• El Mansuet• Mató de Montserrat

PATRIMONI ARQUEOLÒGICA les rodalies del Monestir es troben jaciments arqueològics d’especial im-portància per entendre la història de Montserrat.• Castell de la Guàrdia• Coves de Salnitre• Ermita de Sant Pere• La Bestorre

PATRIMONI DOCUMENTALLa Biblioteca de l’Abadia de Montserrat

guarda com a primer volum del seu fons manuscrit el còdex que actualment és conegut amb el nom de Llibre Vermell de Montserrat. Aquest còdex, que deu el títol al color de les cobertes, s’esta-va copiant l’any 1399, i és considerat un espècimen notable sortit de l’escriptori montserratí.

PATRIMONI ARQUITECTÒNICAl llarg de la història s’han construït a la muntanya de Montserrat diversos edi-fi cis que esdevenen excel·lents exem-ples d’art català.• Sant Pau Vell• La Salut• Monestir de Sant Benet• Plaça dels Apòstols• Ermites de Montserrat• Enginyeria civil: El cremallera i el fu-nicular han estat les dues obres d’en-ginyeria civil que han permès l’accés de pelegrins i visitants al Santuari de la Mare de Déu.• Funicular de Sant Joan• Cremallera

EL PATRONAT El Patronat de la Muntanya de Mont-serrat va ser creat pel Decret llei del 16 d’octubre de 1950. Els motius de la seva instauració es basen en la importància religiosa i cultural del Monestir i del San-tuari i en la bellesa i la singularitat de la muntanya, que han convertit aquest in-dret en un centre turístic internacional. A més, les actuacions dels poders pú-blics que exigeixen les circumstàncies esmentades no poden ser exercides per les entitats locals que es reparteixen el territori de la muntanya.

El parc compta amb territoris dels ter-mes municipals d’El Bruc, Collbató, Mo-nistrol de Montserrat, i Marganell i de les comarques de l’Anoia, el Bages i el Baix Llobregat.

COMERCIALIZADORA

C. Sant Pere, 6 - 17500 RIPOLLTel. 972 70 00 94 - Fax 972 70 37 03e-mail: [email protected]

L’energia del Ripollès

LA SEVA ENERGIA100% RENOVABLE


Lluèrnia, festival del foc i de la llum, és ja una proposta plenament con-solidada i apreciada per tothom

que, com totes les propostes culturals, afronta el repte d’adaptar-se a les me-sures de seguretat sanitària arran de la pandèmia de la COVID-19.

En aquest context incert, proposem una nova fórmula que ens permeti conser-var els valors propis de Lluèrnia: par-ticipació oberta a tothom, emergència de nous creadors, posada en valor del paisatge urbà i natural, democratitza-ció de l’accés actiu a l’art i la cultura, col·laboració amb altres entitats, com-promís i cohesió social.

Observar els protocols de seguretat sanitària: evitant la concentració del pú-blic en llocs reduïts, controlant i limitant

OLOT • REDACCIÓ

Lluèrnia 2020, un nou repte en temps de pandèmia a Olot

‘Away from home’ de Quim Domene

‘Foc a foc’

‘Viu’ de l’Escola d’Art i Disseny de la Diputació de Tarragona a Reus ‘Calidos’ d’Albert Carrera

JOSEP CARITG / LLUÈRNIA

JLAIA ESCRIBÀ / LLUÈRNIA

JOSEP CARITG / LLUÈRNIAJOSEP CARITG / LLUÈRNIA


‘Fontada. Hort de la llum’ d’unparelld’arquitectes

‘Terra Lucem’ d’Alzamora Packaging‘Ressonàncies’ de Ferran Valls Boix

MANEL HERETER / LLUÈRNIA DAVID PONS / LLUÈRNIA

ANNA JUÁREZ / LLUÈRNIA

PUBLICITAT

iLluèrniawww.lluernia.catwww.facebook.com/Lluernia/www.flickr.com/photos/lluernia

els aforaments en espais tancats, pro-gramant esdeveniments de participa-ció individual, incrementant l’ús de les xarxes socials.

Aprofitar per re-configurar el festi-val recuperant alguns aspectes que la massificació ha eliminat: proximi-tat, intimitat, interactivitat, personalit-zació, contemplació.

LA DISPERSIÓCOM A EINA A grans trets, per aconseguir aquests objectius ens caldrà establir una estra-tègia que modificarà sensiblement el format del festival, que fins avui s’ha ca-racteritzat per la concentració de mul-titud d’espectadors, en poques hores, i en espais situats al centre de la ciutat. L’estratègia de la dispersió operarà en dos vectors que la faran més efectiva.

Consulteu tota la programació awww.lluernia.cat


EXPOSICIÓL'AIGUAT DEL 1940

Espa i cu l tur a l Ca l Mar quès Camprodon

De l '11 de setembre a l '1 de novembre de 2020

Horari : de dimecres a divendres de 10 h a 14 h i de 16 h a 20 hdissabte de 16 h a 20 h i diumenge d'11 h a 13 h

ME 21EL MERCAT

JOSEP COSTA PRESENTA EL LLIBRE ‘EIXAMPLANT L’ESQUERDA’ A RIPOLL EL VICEPRESIDENT DEL PARLAMENT HI RECULL LA SEVA TRAJECTÒRIA POLÍTICA I EL SEU PUNT DE VISTA SOBRE LA INDEPENDÈNCIA, CONSIDERANT EL PROCÉS COM UNA VICTÒRIA

El vicepresident del Parla-ment de Catalunya, Josep Costa, va ser present a Ri-

poll aquest dimarts per presen-tar el seu llibre ‘Eixamplant l’Es-querda’, en el qual recull la seva trajectòria política i la seva visió sobre el procés independentista. Costa considera que el títol de la seva obra és precisament l’ob-jectiu principal que ha de tenir l’independentisme, fer més no-tòria l’esquerda entre Espanya i Catalunya. A més, el llibre con-sidera el procés com una victò-ria i no com una derrota. «Hem de partir de la premissa que a l’octubre del 2017, amb el re-ferèndum i els fets posteriors, contràriament al que alguns pensen o diuen, va ser una vic-tòria, un pas de gegant cap a aconseguir la república cata-lana», considera Josep Costa.

CLUB DE LECTURA AMB ‘EL FILL DE L’ITALIÀ’ I EL SEU AUTOR

La Biblioteca Josep Picola continua proposant acti-vitats per fomentar la lec-

tura, també entre els joves i els adults. Aquest divendres està previst un club de lectura ben especial. El llibre que condui-rà la sessió serà ‘El fill de l’italià’ i es comptarà amb el seu au-tor, Rafel Nadal, per tal d’apro-

Rafel Nadal serà a Sant Joan per parlar del seu llibre

fundir-hi, conèixer-ne tots els detals i resoldre tots els dub-tes. L’activitat serà a les sis de la tarda i per a participar-hi és necessària la inscripció prèvia trucant a la biblioteca munici-pal de Sant Joan. Tanmateix, l’activitat tindrà lloc al Palau de l’Abadia per tal de complir amb les distàncies de seguretat i prevenció davant la COVID-19.

Pensa que «es va aconseguir fer-li una esquerda a l’estat, en aquest mur antidemocrà-tic que ens han posat al davant per impedir-nos el nostre ob-jectiu», i que a partir d’aquesta, eixamplant-la, «serà com acon-

rar endavant les seves propostes. Tanmateix el vicepresident con-sidera que calia recollir la feina feta per donar explicacions sobre l’estat del procés a la ciutadania. «Estic rebent molts comenta-ris positius de gent que se sent, d’alguna manera, satisfeta de rebre explicacions i de veure que hi ha propostes, que hi ha idees, i que en aquests últims

anys, tot i que pugui donar la sensació que no hem avançat molt, sí que s’ha fet feina i que seguim disposats i preparats per aconseguir els nostres ob-jectius», relata Costa. La presen-tació del llibre va tenir lloc a la Sala Abat Senjust de Ripoll i va comptar amb la introducció de l’alcalde i diputat al parlament, Jordi Munell.

seguirem acabar la feina que vam deixar començada lla-vors». Una altra part del llibre és el balanç que es recull sobre el primer any de Costa al Parla-ment. Un temps difícil en el qual assegura que no s’han deixat ti-

RIPOLL X. PUJOL / A. CHINCHILLA

SANT JOAN DE LES ABADESSES REDACCIÓ

ABRIL CHINCHILLA

RAFEL NADAL


LITERATURA

L’espai cultural de Cal Mar-quès de Camprodon ha-via d’acollir la presentació

del llibre ‘Relats pirinencs de fantasia i ciència-ficció’, aquest divendres dia 23 a les set de la tarda. Es tracta d’un aplec de relats imaginatius i que convi-den al lector a reflexionar sobre determinats temes que van més enllà dels simples arguments. El garrotxí Jordi Ferrés ha pu-blicat el llibre aquest any, afec-tant-ne les presentacions les mesures de prevenció davant la COVID-19.És per això també, que s’ha de-cidit suspendre la presentació del llibre a Camprodon. Es tracta de la tercera obra de l’escriptor que ha volgut dedicar als espais que més li agraden de les mun-tanyes del Pirineu i que deixen volar la imaginació com per de-senvolupari gèneres contempo-ranis de fantasia i ciència ficció.

SUSPESA LA PRESENTACIÓ DE ‘RELATS PIRINENCS’

PROTECCIÓ CIVIL DE CAMPDEVÀNOL JA TÉ CARPA

L’ajuntament de Camp-devànol ha entregat una carpa mòbil a Pro-

tecció Civil de Campdevànol.

Aquesta eina els permetrà tenir un aixoplug i un punt d’atenció a les sortides que realitzin en col·laboració amb altres municipis o a Campde-vànol mateix.

CAMPDEVÀNOL REDACCIÓ

EL RIPOLLÈS

Josep Costa durant la presentació, al costat de Jordi Munell

ABRIL CHINCHILLA

ME22 EL MERCAT

MÉS PROPOSTES DEL TERRA GOLLUT FILM FESTIVAL EL FESTIVAL CONTINUA EL SEU PAS PER LA COMARCA AMB UNA ÀMPLIA PROGRAMACIÓ ENTRE PROJECCIONS, XERRADES, DEBATS I VÍDEO-FÒRUMS EN DIVERSOS MUNICIPIS DEL RIPOLLÈS

El Terra Gollut Film Festival segueix el seu pas per la co-marca amb més propostes

ubicades en diversos municipis del Ripollès, com és el cas de la ca-pital del territori, que acull aquest divendres 23 d’octubre la projec-ció del documental ‘Mujerean-do. El quejío de una Diosa’, dirigit per Carmen Tamayo Leo, a les set de la tarda al Museu Etnogràfic de Ripoll. El film mostra com un grup de dones troba en el teatre la millor de les seves teràpies, un espai en el qual poder despullar l’ànima i aconseguir escapar de la realitat mentre es van empo-derant. Durant les setmanes prè-vies a l’estrena de la seva obra la mostra ofereix poder conèi-xer a aquestes deesses, que han d’afrontar les adversitats de ca-da dia amb un nou repte; pujar a un escenari i transmetre el seu

EL LAMENTO BORINCANO AL PALAU DE L’ABADIA

L’espai d’art Palau de l’Aba-dia de Sant Joan de les Abadesses va acollir el

passat cap de setmana una do-ble sessió del programa Terra Gollut Film Festival. L’exposició fotogràfica ‘El lamento Borin-cano’, del fotoperiodista Joan Guerrero, va inaugurar la ses-sió amb la col·lecció que ofe-reix una crítica social, tot expli-cant la vida dels indis quítxues de l’Equador. «El Lamento Bo-rincano és el títol d’una cançó de Rafael Hernández que ex-plica la història d’una persona de poble que se’n va a la ciu-tat i fracassa, no troba les ex-pectatives que ell volia. Arran d’aquesta cançó Joan Guerre-ro, que és un fotoperiodista molt reputat i el que millor ha retratat l’Espanya social de la migració i de la gent que va ve-nir, ha fet una història creant aquesta cançó», explica el di-

rector del festival Joaquim Co-lomer. El fotògraf ha demanat que a l’espai soni de fons el bo-lero perquè els visitants puguin identificar els passatges de la lletra, on romandrà disponi-ble a la sala fins al pròxim 29 de novembre. La segona de les activitats programades va ser la projecció del llargmetratge ‘From Durban to tomorrow’.

‘FROM DURBAN TO TOMORROW’

Durant el pas del Terra Go-llut Film Festival per Sant Joan de les Abadesses el

passat cap de setmana hi van destacar dues activitats; en pri-mer lloc l’exposició del fotope-riodista Joan Guerrero, i d’altra banda la projecció del llargme-tratge ‘From Durban to tomor-row’, del director Dylan Mohan Grey. El documental consulta a cinc activistes de diferents paï-

El film es va projectar en el marc del Terra Gollut Film Festival

sos quines esperances i visions tenen del futur en la lluita uni-versal de la salut, especialment en el tractament de la SIDA. El film forma part dels treballs de competició del certamen, rodat durant la conferència interna-cional sobre la SIDA a Durban, Sud-Àfrica, l’any 2016, després d’una primera edició l’any 2000. L’esdeveniment va suposar un punt d’inflexió per promoure un gran avenç en el tractament de la malaltia a escala global.

CULTURA

A partir d’aquest dijous i fins al pròxim 1 de novembre tindrà lloc el festival Tectònic en línia, una proposta que ha nascut per su-mar esforços i no competir en temps difícils en el sector cine-matogràfic. Han estat un total de vuit festivals de cinema social de Catalunya els que han decidit treballar conjuntament per crear una nova aposta cultural trans-formadora que arriba per inten-tar fer-se un lloc enmig d’una agenda cultural atapeïda però que no passa per un dels seus millors moments a causa del cop que ha patit el sector amb el pas de la pandèmia. Entre els festi-vals organitzadors s’hi troba el Terra Gollut Film Festival, qui se suma a la proposta per ofe-rir una programació col·lectiva de llargmetratges a través de la plataforma Filmin, on es podran trobar els diversos films que els festivals han escollit per presen-tar en conjunt.

missatge a través del teatre. Les propostes continuen amb la xer-rada ‘Defensar la vida des de la frontera’ a càrrec d’Helena Ma-leno, periodista de formació que ha dedicat els últims setze anys a construir i consolidar l’ONG Ca-minando Fronteras, un projecte dedicat a atendre aquelles per-

L’activitat està programada pel pròxim dimecres 28 d’octubre a les set de la tarda a la Biblioteca Lambert Mata de Ripoll.Diumenge 25 d’octubre el festival ofereix un vídeo-fòrum amb la di-rectora Jeanette A. López, i el seu film ‘Para no volver’. La projecció es podrà veure al Canal Tectònic o al del Terra Gollut a la platafor-ma audiovisual Filmin, i durant la sessió que tindrà una durada aproximada d’una hora s’ofereix l’oportunitat de conversar sobre migració amb la cineasta posant en el centre la infància i el paper dels adults durant el viatge. L’ac-tivitat és gratuïta i està progra-mada per a les sis de la tarda del diumenge, on Fàtima El Bejjaji dinamitzarà el col·loqui en línia, que es podrà seguir a través del web www.festivaltectonic.cat, certamen en el qual participa el Terra Gollut Film Festival.I entre les projeccions que es por-

ten a competició el Celler Quatre ‘Cal Daví’ de Ribes de Freser acull el pròxim dissabte 24 d’octubre a les set de la tarda una sessió de diversos curtmetratges per ofe-rir diferents projeccions en una mateixa jornada. Durant el ves-pre de dissabte es podrà gaudir dels curts ‘Quiero contarte algo’, ‘Esculpiendo la memoria’, ‘Co-ver’, ‘Sólo son peces’ i ‘Chernobyl 1986’. Diverses propostes que s’engloben dins la programació del festival, en aquesta ocasió so-ta una aposta més dinàmica on el públic assistent tindrà l’opor-tunitat de conèixer el treball de cinc directors diferents durant el mateix dia. El Terra Gollut segueix el seu pro-grama d’actes fins a principis de desembre, quan el festival donarà per finalitzada l’edició d’enguany després de mesos d’activitats i propostes que han voltat per la comarca del Ripollès.

sones que estan en trànsit cap a Europa a la recerca d’un futur que no troben en els seus països d’origen. Gràcies al seu compro-mís s’han salvat més de 90.000 vides de gent que hauria mort al mig de la Mediterrània i que ha pogut sobreviure gràcies a les alertes d’aquest grup d’activistes.

COMENÇA EL FESTIVAL DELS FESTIVALS

RIPOLLÈS JUDIT LECHÓN

SANT JOAN DE LES ABADESSES REDACCIÓ

SANT JOAN DE LES ABADESSES J.L.

EL RIPOLLÈS

EL RIPOLLÈSEL RIPOLLÈS


ME 23EL MERCATSUPLEMENT D’OCI I DE CULTURADEL 22 AL 28 D’OCTUBRE DE 2020

SE CELEBRA EL FESTIVAL ‘DISCOVERY WALKING’

El Ripollès va acollir el pas-sat cap de setmana el fes-tival de senderisme ‘Dis-

covery Walking’, que va oferir diverses activitats en entorns de la comarca. Alguns dels esdeve-niments previstos es van haver d’aturar a causa de les restricci-ons implantades derivades de la pandèmia, però d’altres van seguir el seu curs, com és el cas del recorregut per la via ferrada a la Roca de la Creu de Ribes de Freser, on els participants van poder gaudir de les vistes del municipi des d’una perspectiva diferent. Oriol Mestre, guia de l’activitat, explicava que «tení-em un grup de cinc persones que gaudiran de l’entorn i de les vistes de Ribes de Freser; una via ferrada puja fi ns la Ro-ca de la Creu i continua fi ns al castell i torna fi ns a Ribes». En aquest cas, un grup de perso-nes de fora el Ripollès, que van poder conèixer «d’una manera diferent la Vall de Ribes» grà-cies a l’activitat.Entre trams de roca, ponts tibe-tans i passarel·les aèries el re-

UN CURS D’APPS PER ANAR A LA MUNTANYA

L’empresa Guies Roc Rlanc ha organitzat per aquest dissabte 24 d’octubre un

curs per crear aplicacions mò-bils per anar a la muntanya que tindrà una durada de quatre ho-res. El punt de trobada és la Pla-ça Doctor Robert número 8 de Camprodon i es demana reser-var plaça prèviament per tal de poder respectar l’aforament i les mesures aplicades des del sector sanitari per fer front a la pandèmia. És possible contac-tar amb l’entitat organitzadora i confi rmar assistència a través del correu electrònic [email protected] o per telèfon al 678 759 194. Aquesta és una de les activitats que ha preparat Guies Roc Blanc per aquesta tardor, totes enfo-cades en les activitats relacio-nades amb l’entorn, la natura i la muntanya.

Els participants van poder gaudir d’unes vistes diferents de la Vall de Ribes

corregut va arribar al Turó de Segura per la Roca de la Creu, en una activitat que va posar a prova la força i el vertigen dels participants com en Marc, vin-gut des de Sant Cugat, per gaudir de l’esdeveniment i qui comen-tava «vaig rebre la publicitat per Whatsapp, m’ho va pas-sar un amic que ell ja ho ha-via fet i m’ho va recomanar». I va afegir que «com que la pre-visió del cap de setmana era

bona, vam hem animat; amb el coronavirus hem d’evitar el contacte, hem decidit anar a fer muntanya, estarem sepa-rats i gaudirem de l’entorn». La segona edició del festival de senderisme va oferir explorar la comarca d’una manera diverti-da i especial. Al tractar-se d’ac-tivitats a l’entorn i, algunes, fi ns i tot amb un punt de difi cultat física, l’organització va dema-nar als participants preparar-se


CAMPRODON J.L.

EL RIPOLLÈS

EL RIPOLLÈS

per a l’ocasió i acudir-hi amb roba i calçat adequat i provisi-ons com menjar i aigua per al transcurs de la jornada. El fes-tival tenia previstos esdeveni-ments en diversos punts de la comarca, però la majoria no es van poder realitzar a causa de les restriccions. La descoberta del Circ d’Ulldeter i l’antic refugi o la marxa nòrdica pels boscos de Campelles són algunes de les quals ja es van anul·lar durant els dies previs a la celebració del festival per tal de poder complir amb les mesures i garantir la se-

L’activitat es va poder desenvolupar amb normalitat tot i les restriccions

EL RIPOLLÈS

guretat dels participants. Altres de les quals estaven previstes eren el bateig de senderisme a la Vall de Núria, la gimcana pel Museu Etnogràfi c de Ripoll, el circuit d’orientació pel Torrent de la Cabana de Campdevànol, la volta al Puig de les Tres Creus i la visita al Molí Fariner de Sant Joan (suspesa el dissabte), l’ex-cursió pel camí equipat a la Vall del Freser o l’itinerari a les pas-tures d’Espinavell, així com una activitat de fotografi a a la Vall de Camprodon, que tampoc es va poder celebrar.

14 i 15 de novembre de 2020Dissabte: de 10 h a 14 h i de 15.30 h a 19.30 hDiumenge: de 10 a 14 hLloc: RIpoll

info i inscripcions: [email protected]

taller impartit per: Instabili Vaganti

El cos de l’actor es caracteritza per una forma diferent d’estar “present”. Aquesta “presència” és un canvi incessant del � ux d’energia que dóna vida a l’ésser humà i

sobretot a l’actor en escena.

El taller ofereix tècniques per millorar la presència en escena i per aconseguir les bases per construir el propi entrenament físic i vocal.

També es pretén ampliar l’escolta dels estímuls que provenen de l’ambient i del grup, a través d’exercicis individuals, en parella i col·lectius.

ME24 EL MERCAT

EL SANTJOANÍ JORDI BLANCHPRESENTA EL SEU PRIMER DISC L’ARTISTA HA DECIDIT ENGEGAR EL PROJECTE DESPRÉS DE MÉS DE DUES DÈCADES AL SECTOR MUSICA, MALGRAT LES DIFICULTATS ACTUALS A CAUSA DE LA SITUACIÓ VISCUDA PER LA PANDÈMIA

Blanch compta amb una àmplia experiència com a cantant i músic al haver

participat en nombrosos projec-tes entre orquestres i musicals, i aquest transcurs li ha permès atrevir-se fi nalment a presentar el seu primer projecte personal, amb cançons escrites i produï-des per ell mateix.

• D’on prové la seva afi ció per la música?Des de petit. Sempre m’havia agradat cantar i escoltava qual-sevol cinta que trobava per casa.

• Com s’ha desenvolupat la seva carrera musical? La meva aventura amb la música va començar tocant en bandes d’aquí del Ripollès, llavors també vaig participar a un musical de la comarca i a partir d’aquí vaig anar a Barcelona a estudiar te-atre musical i vaig entrar a tre-ballar a una orquestra amb en Santi Arisa, em va sentir cantar a l’escola i em va proposar unir-me al seu projecte. A partir d’aquí he anat voltant d’una orquestra a una altra i també en diversos grups de versions.

• Com va fer el pas de sortir de la comarca i participar en projectes més grans?Va ser de molta casualitat, bàsicament per haver-me tro-bat amb gent que m’ha proposat participar en diversos projectes i d’un lloc vas cap a un altre. Mol-tes ganes de fer coses i moure’m molt, en aquest ofi ci has d’anar provant coses noves i voltar, t’has de buscar la vida.

• Es planteja tornar a la co-marca i oferir alguna actua-ció?Sí, en algun moment ho faré, de fet ja ho tinc pensat. El problema és el context en el qual ens tro-ben en aquests moments, si no poden treballar els bars, nosal-tres encara menys. La meva idea és fer una presentació del disc a Barcelona, però ara és impossi-ble, de manera que m’he plante-jat fer un acte més reduït aquí a Sant Joan de les Abadesses.

• Com ha afectat la pandèmia a la seva carrera i al sector?La veritat és que ha estat un any molt complicat, des del febrer que no treballem, o potser molt poc. Grans esdeveniments són el que menys s’ha fet, per tant les actuacions amb la orquestra és el que més ha caigut. Nosaltres teníem programades al voltant de 70 actuacions i n’hem fet du-es, així que si la cosa no se’n va a terra serà un miracle. La sort és que he pogut anar fent algu-na actuació en format acústic i en espais oberts com terrasses i també he aprofi tat per acabar de polir el disc.

• Què hi podem trobar en el seu primer projecte perso-nal?És un disc que hi porto molts anys treballant, hi ha cançons que te-nen gairebé quinze anys. I ara de cop vaig fer el pensament de fer alguna cosa amb totes aquestes cançons que tenia gravades, po-

tat aquest disc. Hi ha cinc guitar-res, tres baixistes, un bateria i un teclista. Jo ja tenia les lletres fetes i he anat quedant amb gent per poder fer les gravacions. L’avan-tatge de les noves tecnologies és que ara pràcticament tot es pot fer a distància, tot el disc està gra-vat a casa i vaig acabar anant a un estudi per fer la mescla fi nal.

• Què li ha fet donar el pas per iniciar aquest projecte per-sonal?De fet és el perquè no ho he fet abans. Ha estat una mica el per-dre la por i molta gent al darrera dient-me que ho fes. Tot i que has d’aprendre com fer-ho també, al principi et planteges com fer-ho, la clau ha estat anar parlant amb gent propera que m’ha aconse-llat i al fi nal m’he tirat a la pisci-na i he decidit gravar-lo ja. Ho he fet tot jo, el pressupost ha sortit de mi, però he tingut la sort que els col·laboradors ho han fet de manera gratuïta.

sar-les a algun lloc i que la gent les pugui escoltar.

• Quin és l’estil musical del disc?És bàsicament rock, pop-rock i hard-rock, un rock bastant con-tundent, més aviat. En defi nitiva, és la música que més m’agrada, la de fi nals dels anys 70 i princi-pis dels 80.

• Quina ha estat la inspiració per escriure les lletres?Moltes són vivències personals o lletres que et surten en un mo-ment donat si estàs en un lloc concret o un viatge. Et ve una idea, l’escrius i al cap d’uns dies en fas una cançó.

• Com s’ha desenvolupat la creació del disc?Hi ha una mica de tot, la sort que tinc és que al haver estat més de vint anys al sector he conegut a molta gent i la majoria estan aquí dins, han col·laborat en fer reali-

SANT JOAN DE LES ABADESSES JUDIT LECHÓN

EL RIPOLLÈS

El músic no descarta oferir un acte de presentació al seu poble d’origen, Sant Joan de les Abadesses

Després de vint anys al sector he decidit tirar-me a la piscina i treure el meu primer disc


ME 25EL MERCAT

LA FIRA DE SANTA TERESA ES VA CELEBRAR MALGRAT TOTEN UN FORMAT REDUÏT, LA FIRA CATALANA DE L’OVELLA VA SER PRESENT A RIPOLL COM CADA 15 D’OCTUBRE, JUST ABANS QUE ENTRESSIN EN VIGOR LES NOVES MESURES PER LA COVID-19

Tot i el context de la pandè-mia, Ripoll no es va voler quedar sense la seva ce-

lebració de Santa Teresa, amb la ja tradicional Fira Catalana de l’Ovella. Es va dur a terme en un format reduït i en una ubicació diferent a la dels últims anys, a la zona de la Font Viva. Durant el matí, no es van poder veure als infants de les escoles fent la volta i embadalits mirant les ovelles i els marrans, ni tampoc es va dur a terme l’esmorzar. Però es va poder mantenir la mostra de bestiar oví de raça ripollesa i d’altres races de Ca-talunya, a més del concurs de bestiar. Una desena de corrals, però, no hi van poder assistir per diferents motius: «Uns per

Bestiar oví de tot el Ripollès i d’altres contrades es va reunir a la Font Viva Un moment de l’entrega de premis de la fi ra

la neu, perquè la nit abans ha nevat a partir de 1.200 me-tres i no han pogut sortir de casa; d’altres perquè tenien

cies d’aquest 2020, la gent es-tà voltant i s’estant respectant les mesures», deia la regidora. Durant tota la jornada, parades d’artesania i de mercat tradici-onal complementaven la mos-tra de bestiar, als carrers Jacint Verdaguer, la plaça Sant Eudald i la plaça Gran.El coronavirus també ha colpe-jat amb força al sector ramader. Així ho afi rmava Maurici Cam-prubí, que assegurava que «es-tà essent molt afectat, perquè molts venen a la restauració di-rectament, i amb aquests tan-caments, els preus del xai es-tan caient molt». Cap a quarts de dues del migdia, els diferents ramaders recollien els premis tradicionals de cada categoria, les esquelles per al millor bes-tiar segons el jurat.

a membres de la família con-finats...», apuntava Maurici Camprubí, un dels organitza-dors de la fi ra. Però els ramats van venir d’arreu del Ripollès i també de Castellar de N’Hug, de Mieres i fi ns i tot hi van ser presents representants de la raça aranesa. Després que la Generalitat anun-ciés que enduriria les mesures per fer front al coronavirus just el dia abans de la fi ra, l’ajuntament va pensar fins i tot en cancel-lar-la, però fi nalment es va optar per tirar endavant. Manoli Vega, regidora de Comerç, Fires i Mer-cats, explicava que com que les mesures entraven en vigor l’en-demà i tot ja estava a punt per rebre als ramaders, es va acabar duent a terme. «La valoració és bona malgrat les circumstàn-

RIPOLL XEVI PUJOL

XEVI PUJOL

XEVI PUJOL XEVI PUJOL


ELS PREMIATS DE LA FIRA

MILLOR MARRÀEl Prat de l’Agneta(Castellar de N’Hug)

MILLOR LOT D’OVELLESCan Picola(Ogassa)

MILLOR LOT DE XAIESMas Llastanosa(Vallfogona)

MILLOR ANIMAL DE LA FIRAUna ovella de Can Picola(Ogassa)

MILLOR COLLARXixà (Vallfogona)

ME26 EL MERCAT

UN HOMENATGE DE TXARANGO AL COL·LECTIU DE GENT GRAN

RECONEIXEMENT A QUI VA FER FRONT ALS AIGUATS DEL 40

LA BANDA DEL RIPOLLÈS PRESENTA EL SEU NOU VIDEOCLIP DEL TEMA ‘BENDITA VIDA’, UN DELS TEMES DEL DISC ‘DE VENT I ALES’, QUE ENCARA NO S’HA POGUT PRESENTAR EN GIRA

Txarango no desapareix de la primera plana de l’actu-alitat musical catalana. Tot

i els impediments que la pandè-mia del coronavirus està provo-cant en el sector cultural (grups de música, personal tècnic asso-ciat, sales de concerts i un llarg etcètera), la banda ripollesa ha estrenat aquest mes d’octubre un nou videoclip. Es tracta del que canta la cançó ‘Bendita vi-da’, precisament un dels temes del darrer disc del grup, ‘De vent i ales’. Un audiovisual estrenat coincidint amb el Festival Espe-ranzah, que aquest 2020 també s’ha hagut d’adaptar i celebrar-se en un format diferent del qual estava acostumada l’organitza-ció, tenint en compte les restric-cions vinculades amb la situació sanitària. El videoclip de ‘Bendita vida’ vol ser abans que res un homenat-

Camprodon va ser un dels municipis més afectats pels aiguats del 1940. Als

desperfectes ocasionats pel fe-nomen meteorològic, se li ha de sumar el context: sortida d’un epi-sodi de guerra civil, que no va fa-cilitar la reconstrucció de cases, carrers, ponts i equipaments. Ara bé, amb l’ajuda de tots i totes, es va treballar per aconseguir-ho. El passat dissabte, 17 d’octubre, es van complir 80 anys exactes de l’episodi del gran aiguat. A l’espai de Cal Marquès, més enllà de la mostra fotogràfica que es pot veu-re des de fa unes setmanes (i fins al 13 de desembre que ve), tam-bé es va dur a terme un petit ho-menatge a les dones i homes que van col·laborar en la reconstrucció de Camprodon. L’acte va comptar amb l’explicació de Lluís Bassaga-nya i la directora del Museu Etno-

gràfic de Ripoll, Roser Vilardell. De fet, des del museu de la capital ja es va organitzar una mostra pels 75 anys d’aquests fets catastrò-fics i s’han cedit algunes imatges per a l’exposició camprodonina. «Sortint de la Guerra Civil, amb aquell aiguat l’any següent, poc que tenien, es van quedar sense

res, però és una manera de fer-los un homenatge», explicava la regidora de Cultura de l’ajunta-ment de Camprodon, Maria Àn-gels Reixach. La presentació va comptar amb la projecció en vídeo d’alguns testimonis sobre aquest succés que tant va afectar la vila ara fa 80 anys.

INAUGURAT EL RECUPERAT ORATORI DE SANT ISIDRE

Camprodon vol celebrar un aplec el pròxim dia de Sant Isidre per compartir

amb tots els veïns i veïnes la re-cuperació de l’oratori del ma-teix sant que es troba al mas El Mias, a Freixenet. Un espai que des d’aquest mes d’octubre s’ha inaugurat de manera privada. Els veïns el van voler reconstruir després que es va destruir du-rant la Guerra Civil (l’obra estava en peu des de la seva construc-

L’acte va tenir lloc a l’espai de Cal Marquès de Camprodon

ció, el 1615). La recuperació de l’oratori de Sant Isidre ha estat possible gràcies al seu dissenya-dor, l’arquitecte Fernando Vila, a Construccions Freixenet i els paletes Lluís Quico (encarregats de l’obra), els mateixos veïns que van costejar el material, l’Alejan-dro Cuadrado i la família Nogué, que van aportar la reixa, la creu i el llindar original de l’oratori, al-hora com la nova figura del Sant, que la família va adquirir a Olot, ja que de l’anterior només se’n conserva el cap del Sant.

ge al col·lectiu de la gent gran. Durant el seu enregistrament, Txarango ha comptat amb la col-

laboració de les anomenades Les Dones Sàvies de Sant Cosme (un barri del Prat de Llobregat). Una

RIPOLLÈS G. SÁNCHEZ

CAMPRODON G.S.

CAMPRODON REDACCIÓ

TXARANGO

ROGER SALADRIGUES

AJUNTAMENT DE CAMPRODON


manera de retre un reconeixe-ment particular a les persones grans, com les que apareixen

durant el tema, amb missatges com ‘Tenim molt per construir’, ‘Tenim molt per aportar’ o ‘Som el present’ i ‘Sense nosaltres no hi ha barri’. En una publicació a les seves xarxes socials, Txaran-go exposa que en un any com aquest 2020, «encara s’eviden-cia més la necessitat urgent de canviar de dalt a baix el model de societat que existeix». El nou videoclip del grup del Ripollès se suma al del tema ‘A la deriva’, donat a conèixer en el moment que es publicava ‘De vent i ales’.

SENSE NOTÍCIES ENCARA DE LA GIRA DEL DARRER TREBALLLa pandèmia del coronavirus va obligar Txarango a cancel·lar la gira de presentació del seu dar-rer treball, que alhora havia de ser la gira de comiat de la banda, que ja va anunciar la seva disso-lució en acabar el nou treball. De moment, no se sap quan ni com es podrà dur a terme.

ME 27EL MERCAT

ATURAT EL LLEURE A LES PLACES DE RIPOLL

A causa de la situació de pandèmia de la CO-VID-19, que sembla

complicar-se, l’ajuntament de Ripoll ha anunciat a través de les xarxes socials que l’ac-tivitat ‘Lleure a les places’ que-da aturada. D’aquesta manera es pretén evitar el trencament de bombolles de convivència i fer ús dels espais públics. De moment, no se celebrarà l’ac-tivitat fins a nova ordre. El ‘Lleure a les places’ consis-

teix en activitats extraescolars gratuïtes per a nens i nenes de Ripoll, guiades per moni-tors i a l’aire lliure. L’activitat ja va haver de reinventar-se a causa de la situació sanità-ria i es va desistir de practicar esports de contacte, així com agrupar a molts participants, per exemple. Ara per ara, així com ha passat amb altres activitats de lleure, tot queda aturat per tal de ga-rantir la seguretat de tothom davant la propagació del co-ronavirus.

ELS CENTRES CÍVICS TORNEN A TANCAR I NOMÉS OFERIRAN SUPORT TELEMÀTIC

Les noves mesures apro-vades pel Procicat da-v a n t l ’ a u g m e n t d e

contagis de la COVID-19 a Catalunya obliguen a la sus-pensió d’activitats presencials en equipaments com els cen-tres cívics i altres de caràcter comunitari. Per tant, aquests tipus de centres romandran tancats els pròxims dies i no-més podran oferir serveis te-lemàtics. Els Punt Òmnia de Ripoll són uns dels centres cívics del Ri-pollès que han hagut d’abaixar la persiana i ho han anunciat a través de les xarxes socials, on aniran ampliant la informació per aquells usuaris que ne-cessitin algun tipus de suport

informàtic. D’aquesta mesura en queden exclosos els centres que ofereixin activitats socio-educatives, de lleure educatiu i d’educació en el lleure d’in-

RIPOLL A.CH.

RIPOLLÈS REDACCIÓ

EL RIPOLLÈS


EL RIPOLLÈS SE SUMA AL ‘CORRE PER LES MAMES’

La Fundació Oncolliga del Ripollès ha fet un bon ba-lanç de la participació al Dia

Mundial Contra el Càncer de Ma-ma a la comarca. Aquest any, sota el lema ‘Corre per les mames’, es van organitzar diferents cami-nades a poblacions com Ripoll, Ribes de Freser i Camprodon. A causa de la pandèmia de la CO-VID-19, aquestes es van hvaer de reinventar i tant a Ribes com a Camprodon cadascú va poder fer la ruta de manera individual. No-més calia comprar la samarreta, que consistia en un donatiu de 10 euros per la investigació del càncer de mama. Tanmateix, a Ribes es va disposar d’una pa-radeta de samarretes a la plaça del Mercat durant el dissabte per a aquells que es vulguessin acabar de sumar a la iniciativa. A Ripoll, sí que es va concretar un dia, va ser diumenge al matí. Segons Maria Rosa Tendero, vo-luntària de la Fundació Oncolli-ga, a Ripoll sS’han venut gaire-bé un centenar de samarretes» per tant «hem tingut una molt bona col·laboració; ipel que fa a la província de Girona s’han venut gairebé 4.000 samarre-tes». Tot i això, Tendero lamen-tava que la pandèmia deslluís la celebració i espera «que l’any

que ve puguem fer una cosa més maca perquè no podem donar ni una ampolla d’aigua». Tendero també ha aprofitat per donar les gràcies «a tothom que sempre ens fa costat». Així doncs, el Ri-pollès es va tenyir de rosa durant el cap de setmana en suport a les

afectades per aquesta patologia que és la principal causa de mor-talitat de les dones espanyoles, segons l’Associació Espanyola Contra el Càncer. A Ripoll també es van lluir mas-caretes roses, gràcies a la col-laboració de Carme Alabau.

‘QUI ETS?’ DE MÀRIUS SERRA CLOU LA GIRA A RIPOLL

El periodista i escriptor Mà-rius Serra va apropar la representació ‘Qui ets?’

a Ripoll, on aquesta va tancar la gira d’aquest 2020. L’obra va ferpujar a l’escenari la histò-ria del fill de Màrius Serra amb paràl·lisi cerebral, recollida en el llibre ‘Quiet’, que Serra va escriure ja fa uns anys. L’obra barreja la cruesa de la realitat amb un to còmic. Segons Ser-ra, qui no es va voler perdre el final de la gira a Ripoll: «Amb

La música en directe és un dels trets principals de l’obra

Bona participació a la caminada de Ripoll

el treball dels actors s’acon-segueix que la part emocio-nal que té un punt dramàtic també contingui unes emo-cions positives i còmiques». La música en directe és part important de la representació perquè «és el que li dona un to i un color molt bo perquè fa entrar música patxanguera que hi posa el to còmic però també hi ha alguna cançó de bressol deliciosa».L’espectacle està dirigit per Jo-an Arqué i, de ben, segur no va deixar ningú indiferent.

RIPOLLÈS ABRIL CHINCHILLA

RIPOLL A.CH.

XEVI PUJOL

JORDI AMÀRITA

fants i adolescents, així com els programes de suport ju-venil i les activitats d’inter-venció social com poden ser els menjadors socials.

PUNT ÒMNIA DEVESA DEL PLA

ME28 EL MERCAT

UNA NOVA XERRADA DE LA FUNDACIÓ MAP A LA BIBLIOTECA L’ADVOCADA LÍDIA FERNÁNDEZ VA EXPLICAR ALS ASSISTENTS LA PROTECCIÓ LEGAL DE LES PERSONES AMB DISCAPACITAT PER TAL D’OFERIR-LOS EINES I RECURSOS EN L’ÀMBIT LEGAL I JURÍDIC

El cicle de xerrades de la Fun-dació MAP segueix el seu curs de la mà d’especialis-

tes que ofereixen a les famílies de persones amb discapacitat diver-ses eines i recursos en l’àmbit le-gal i jurídic. La Biblioteca Lambert Mata va acollir aquest dimarts la conferència a càrrec de l’advocada Lídia Fernández, que va propor-cionar als assistents informació sobre la protecció legal a les per-sones amb discapacitat.«Vinc a explicar el procediment de modificació de la capacitat, que és un procés judicial que serveix per protegir a les per-sones que tenen algun tipus de limitació i no poden valdre’s per si mateixes, llavors donar a co-nèixer totes les eines jurídiques per garantir i vetllar per la per-sona», comentava l’advocada. Una vintena de persones van assis-

MÉS DE 100 PERSONES A LA DONACIÓ DE SANG DE RIPOLL

El passat dissabte 17 d’octu-bre Ripoll va viure una jor-nada de donació de sang

amb un èxit de participació tot i les restriccions implantades a causa de la pandèmia. Van ser prop de 100 les persones que van col·laborar amb la causa en un període on les reserves són menors que en altres èpoques de l’any. «Durant el període de vacances, quan la gent canvia els seus hàbits i deixa enrere la rutina el volum de reserves acostuma a baixar entre un 30 i un 35% i hem de seguir recu-perant», explica Jacob Barbas, delegat de l’Associació de Do-nants de Sang de Ripoll. I més en fan falta després de l’aturada de gran part de les operacions programades durant els darrers mesos, «ara és molt important continuar donant sang, sem-pre en falta i no n’hi ha prou amb només un cop i més ara

que venim d’una pandèmia, on els hospitals han estat tancats al públic durant molts mesos i es comencen a reprendre ope-racions. Fa falta molta sang, tenim unes reserves relativa-ment baixes en aquests mo-ments», exposa Barbas.Encara que les xifres estan re-muntant, l’associació demana seguir col·laborant.

S’ATURA LA TEMPORADA DE LA TRUMFA I EL POLTRE

A l’espera de noves deci-sions per part dels pro-ductors, les celebracions

de la temporada gastronòmica de la trumfa i el poltre queden suspeses a causa de la pandè-mia. Després de la decisió per part del Govern d’aturar l’ac-tivitat en bars i restaurants del territori, l’organització no veu efectiva una celebració sense la col·laboració dels establiments

Els productors han d’arribar a un consens sobre el possible ajornament

de la comarca que hi participen any rere any, de manera que de moment, i fins a nova ordre, la festivitat queda suspesa. El que sí continua sobre la taula és la possible celebració de l’entrega de premis prevista pel proper 8 de novembre, encara que tot dependrà de les mesures im-plantades i les restriccions im-posades. La celebració queda aturada a l’espera d’un consens entre els productors que hau-ran de decidir si l’ajornen o no.

CULTURA

El Servei de Biblioteques de la Diputació de Girona ha engegat una prova pilot per fomentar la presència i difusió de la músi-ca en equipaments públics com les biblioteques davant el des-cens del préstec de CD’s. Durant aquesta tardor tindran lloc diver-ses activitats en vuit biblioteques de les comarques gironines, en-tre elles la de Ripoll, on hi haurà sessions de discos, presentaci-ons de llibres o cicles de poesia i música, entre d’altres actes. La proposta s’ha anomenat 78 RPM, fent referència al número de la Classificació Decimal Universal que s’utilitza als equipaments de les comarques gironines per a la matèria de música, podent gaudir de les propostes d’artistes com Mazoni, El Petit de Cal Eril, Gerard Quintana, Núria Graham, Roger Mas, Cala Vento o David Carabén, són alguns dels esco-llits per a participar en aquesta primera edició de la proposta.

tir a l’acte organitzat garantint to-tes les mesures de seguretat i ofert també via online a través del canal de la fundació. «És molt beneficiós adquirir aquests coneixements per a la família perquè totes les persones de peu de carrer que no estan vinculades amb el món del

dret totes aquestes eines no les tenen, per tant com més informa-ció tinguin més fàcil serà per elles i, sobretot, per a la persona que ho necessita», afegia Fernández.La darrera de les xerrades del cicle serà el proper 26 de novembre a càrrec de Genís Boadella.

MÚSICA A LA BIBLIOTECA DE RIPOLL

RIPOLL JUDIT LECHÓN

RIPOLL J.L.


EL RIPOLLÈS

EL RIPOLLÈSEL RIPOLLÈS


EL RIPOLLÈS

ME 29EL MERCAT

CINEMACinema Comtal

HHHHH Obra mestra HHHH Molt bona HHH Bona HH Passable • Dolenta - Sense qualificar

Casal Camprodoní

FALLINGCanadà, 2020.De Viggo Mortensen.HHH

John Petersen (Viggo Mortensen) viu amb la seva pa-rella (Terry Chen) i la filla adoptiva dels dos al sud de Califòrnia. El seu pare Willis (Lance Henrisken) és un granger tradicional i conservador de 80 anys que deci-deix viatjar a Los Ángeles i quedar-se a casa d’en John mentre busca el lloc idoni per a jubilar-se. Quan estan tots junts, dos mons diferents col·lisionen. En Willis mostra senyals d’estar perdent el seny i la seva pe-culiar forma de ser, tan divertida com dolenta per a alguns membres de la seva família, treu a la llum el passat d’anys de desconfiança entre els seus familiars, DramaDissabte a les 20.30 h, diumenge a les 19.30 h i dilluns a les 21.15 h.

SHIN CHAN EN AUSTRALIAJapó, 2019.De Masakazu HashimotoHH

La Misae proposa que tota la família viatgi a Austràlia aprofitant una oferta de lluna de mel. Així els Nohara arriben a una illa pràcticament inexplorada on una lle-genda parla d’una parella que serà entregada a la prin-cesa a canvi d’un tresor. Una nit, una misteriosa tribu d’emmascarats rapta a Hiroshi, a qui han identificat com ‘la parella’.AnimacióDissabte a les 18 h i diumenge a les 17 h.

LA DIOSA FORTUNAItàlia, 2019.De Ferzan OzpetekHHH

L’Alessandro i l’Arturo, parella des de fa més de quinze anys, estan en crisi des de fa temps. La passió i l’amor s’han transformat en un sentiment d’afecte. L’arriba-da imprevista de dos nens que l’amiga de l’Alessandro els deixa en custòdia podria aportar un canvi en la se-va estancada rutina. Aquesta solució no és un gest de bogeria, però l’amor no deixa de ser un estat similar.DramaDissabte i diumenge a les 18 h i a les 21 h.


ME30 EL MERCATSUPLEMENT D’OCI I DE CULTURA

DEL 22 AL 28 D’OCTUBRE DE 2020

TV RIPOLLÈSProgramació del 22 al 28 d’octubre de 2020

07.00 Notícies en Xarxa

10.00 Bentrobats

12.00 Avanç Informatiu Ripollès

12.15 Connecti.cat

13.15 La Tertúlia

14.00 Comarca Informatiu

14.25 El Temps

14.30 Al Dia Girona

15.00 La porteria


16.15 El Magazín

17.00 Els vint-i-cinc

17.30 Gaudeix la festa

18.00 La Tertúlia

18.45 Música.cat

19.00 Connecti.cat


20.30 El Magazín

21.15 Caminant per Catalunya

21.45 Música.cat


22.30 Al Dia Girona


23.30 Connecti.cat


01.00 El Magazín

01.45 La Tertúlia

03.00 Ben Trobats

08.30 Comarca Informatiu:

resum setmanal

09.00 El Magazín: resum

setmanal


11.00 Missa des de Montserrat


13.00 El Magazín

13.30 Paisatges encreuats


resum setmanal


15.00 Casal d’estiu

15.30 En Joc

20.30 Nex Cap de Setmana

21.00 Dosos amunt

22.00 Mercat de la Música

Viva: Carles Casas

23.15 Fira de la Mediterrània:

Brots Transhumans

00.00 Al Dia Girona


resum setmanal



NOMÉS ESPORTEntrevista a l’equip del gimnàs de Sant Joan de les Abadesses, Elite Fitness, sobre l’auge del crossfit a la comarca. Dissabte a les 14.30 h.

COMARCA INFORMATIUTota l’actualitat del Ripollès referent a la pandèmia de la COVID-19. Apropem les novetats en l’àmbit polític, cultural i esportiu.Cada dia a les 14 h, les 20 h i les 22 h.


resum setmanal

09.00 El Magazín: resum

setmanal

10.00 Clínica integral

11.00 Teló de fons

11.30 Només esport: la jornada

12.00 Connecti.cat


13.30 Aventura’t


resum setmanal

14.30 Només esport

15.00 Torna-la a tocar, Sam

15.30 Casal d’estiu

16.00 The Weekly Mag

18.00 Basquet en joc

20.30 Nex cap de setmana

21.00 Filmets: ‘La nit de les

venus’

23.00 Concert de Joana Gomila

00.00 Al Dia Girona


resum setmanal

01.00 Aventura’t

01.30 De vall a vall


10.00 Bentrobats


12.15 Connecti.cat

13.15 La Tertúlia


14.25 El Temps

14.30 Al Dia Girona

15.00 La porteria


16.15 El Magazín


17.30 Només esport: l’entrevista

18.00 La Tertúlia

18.45 Música.cat

19.00 Connecti.cat


20.30 El Magazín


21.45 Música.cat


22.30 Al Dia Girona

23.00 Només esport: l’entrevista

23.30 Connecti.cat


01.00 El Magazín

01.45 La Tertúlia

03.00 Ben Trobats


10.00 Bentrobats


12.15 Connecti.cat

13.15 La Tertúlia


14.25 El Temps

14.30 Al Dia Girona

15.00 La porteria


16.15 El Magazín



18.00 La Tertúlia

18.45 Música.cat

19.00 Connecti.cat


20.30 El Magazín

21.15 Paisatges encreuats

21.45 Música.cat


22.30 Al Dia Girona


23.30 Connecti.cat


01.00 El Magazín

01.45 La Tertúlia

03.00 Ben Trobats


10.00 Bentrobats


12.15 Connecti.cat

13.15 La Tertúlia


14.25 El Temps

14.30 Al Dia Girona

15.00 La porteria


16.15 El Magazín

17.00 Només esport: la jornada

17.30 Que n’aprenguin

18.00 La Tertúlia

18.45 Música.cat

19.00 Connecti.cat


20.30 El Magazín


21.45 Música.cat


22.30 Al Dia Girona

23.00 Que n’aprenguin

23.30 Connecti.cat


01.00 El Magazín

01.45 La Tertúlia

03.00 Ben Trobats


10.00 Ben Trobats


12.30 Clínica Integral

13.15 La Tertúlia


14.30 Al Dia Girona

15.00 La Porteria


16.15 Aventura

16.45 Clínica Integral

17.45 Música.cat

18.00 La Tertúlia

18.45 Música.cat

19.00 Connecti.cat


20.30 El Magazín

21.15 Només Esport

21.55 Música.cat


22.30 Al Dia Girona

23.00 Aventura’t

23.30 Connecti.cat


01.00 El Magazín

01.45 La Tertúlia

03.00 Ben Trobats

LA NIT DE LES VENUS DEL FESTIVAL FILMETS PER TELEVISIÓ DEL RIPOLLÈS

Aquest dissabte, a Televisió del Ripollès, viu l’entrega de pre-mis del festival Filmets de Badalona. La gala de La Nit de les Venus és un esdeveniment d’alt nivell en el món cine-

matogràfic català. La 46a edició del festival enguany se celebra en format híbrid convinant les sessions de projeccions presencials i online. Gaudeix d’una nit de dissabte dedicada al cinema.

Dissabte a les 21h

FILMETS

Dijous 22

Diumenge 25

Dissabte 24

Dimecres 28

Divendres 23

Dimarts 27Dilluns 26

La Secretaria de l’Esport recorda que no es poden fer amistosos

La Secretaria General de l’Esport i de l’Activitat Físi-ca (SGEAF) ha tingut conei-xement que en els darrers dies algunes entitats es-portives han celebrat par-tits amistosos i apunta que això suposa una vulneració de les mesures restrictives adoptades pel Procicat per frenar els contagis de CO-VID-19 a Catalunya, posada en vigor el passat 16 d’octu-bre i que s’ha d’allargar fins al dia 30, en principi.La SGEAF recorda la im-possibilitat de realitzar cap tipus de competició espor-tiva a Catalunya mentre duri la vigència de les ci-tades mesures, a excepció de les que són de caràcter estatal, internacional i pro-fessional. Aquesta prohi-bició també inclou la cele-bració de partits amistosos entre clubs i entre equips del mateix club, i té per objectiu evitar els despla-çaments i que es barregin grups estables.

ESPORTSGabriel Maragall és el nou entrenador del Camprodon

Substitueix a Joan Carles Carnerero i Sam Rierola, que causen baixa per motius de salut del primer

Amb experiència a la categoria, havia deixat d’entrenar després de 20 anys a les banquetes

CAMPRODON | XEVI PUJOL

Finalment, després d’unes s e t m a n e s , J o a n C a r l e s Carnerero i Sam Rierola han deixat def init ivament la banqueta del primer equip de la Unió Esportiva Camprodon. El motiu de la seva baixa es basa en qüestions de salut del primer entrenador, que li impossibiliten dur a terme les funcions del seu càrrec. Així doncs, la directiva de l’equip s’ha afanyat a trobar un substitut perquè comandi l’equip en aquesta temporada complicada i inèdita a la Segona Catalana.Gabriel Maragall ha estat l’elegit per agafar les regnes de la banqueta. El tècnic havia deixat d’entrenar després de 20 anys comandant equips com el Porqueres o el Roses. Per tant, té experiència a la categoria. «Era el primer any que estava sense entrenar i quan vaig parlar amb el Camprodon, em va convèncer ràpid i vinc amb les mateixes ganes que fa 21 anys», comentava Maragall, abans d’iniciar el seu segon entrenament amb l’equip aquest dimarts, al camp de la Vila.El president del club, Joan Busquets, confirmava que la recuperació de l’operació per la que ha hagut de passar Joan Carles Carnerero es podria

allargar fins als mesos de «gener o febrer». Per tant, «de mutu acord vam decidir buscar un altre entrenador». La intenció és que Maragall segueixi fins a final de temporada. Des del Camprodon, però, Busquets agraeix «la predisposició» tant de Carnerero com de Rierola aquests mesos que han estat al Camprodon.

La primera feina que tindrà per davant Maragall és conèixer a fons la plantilla, ja que el futbol territorial en aquesta categoria el coneix perfectament.« T e n i m u n e s s e t m a n e s per conèixer els jugadors i poder competir al primer partit després de l’aturada», explicava. Segons definia, els seus equips aposten per

jugar «amb ordre i equilibri». Si finalment les competicions territorials es reprenen el cap de setmana de Tots Sants, després de l’aturada de 15 dies, el Camprodon hauria d’esperar encara una setmana més per redebutar en lliga al subgrup 1A de Segona Catalana, ja que aquell dissabte i diumenge li toca descansar per calendari.

FEC Vall del Ter i l’Atlètic Ripoll ja coneixen els calendaris de lliga

El pas del Rally Costa Brava Històric pel Ripollès

Analitzem els debuts dels ripollesos a la 2a Divisió B de futbol

Nova fornada de joves formant-se al Talents Trial Ripoll

Joel Roca, jugador del Girona, signa un contracte de representació

ES ES ES ES ESP32ESPORTS P32ESPORTS P34ESPORTS P35ESPORTS P36ESPORTS

ROGER SALADRIGUES

Maragall ja ha pogut dirigir dues sessions d’entrenament del primer equip de la UE Camprodon al camp de la Vila

P32 ES ESPORTS Dijous, 22 d’octubre de 2020

RIPOLLÈS | G.S.

La competició de la tempora-da actual per a l’Atlètic Ripoll mantindrà el format de la del curs 2019/20. L’equip de la capital seguirà enquadrat al grup 5 de la Segona Divisió femenina, amb un total de 12 equips més, la majoria de la comarca d’Osona i la provín-cia de Girona. Els que repe-teixen de la lliga anterior són La Pera, el Cornellà de Terri, el Castellterçol, el Vic Riuprimer B, el Taradell, el Moià, L’Estar-

tit i l’OAR Vic. S’hi incorporen el Voltregà (equip de nova cre-ació), el Vilafant i l’Armentera (que pren el relleu al filial del Sant Pere Pescador, que ja ju-gava el curs passat). Caldrà, però, refer la primera previsió de partits, ja que la lliga començava aquest diu-menge per a l’Atlètic Ripoll. Però les restriccions establer-tes pel govern català, amb la suspensió de totes les compe-ticions federades a Catalunya, endarrerirà l’estrena en lliga de l’equip. Com a mínim, cal-

drà esperar al dissabte 31 d’oc-tubre, en el duel que enfronta-ria l’Atlètic Ripoll a casa contra el Taradell. La primera volta de la lliga al grup 5 de Segona clourà el 31 de gener i a les ripolleses els haurà tocat descansar per ca-lendari a la novena jornada (20 de desembre). La segona s’allargarà fins al 9 de maig, si no hi ha algun impediment vinculat amb la COVID-19 que obliga a refer els calendaris de partits per a tots els equips de la divisió.

TWITTER ATLÈTIC RIPOLL

Tretze equips a la lliga de Segona Divisió

Nova incorporació al Club Futbol Ripoll 2020/21

TWITTER CF RIPOLL

RIPOLL | REDACCIÓ

Els entrenaments dels equips esportius amateurs de Catalu-nya poden seguir, de moment, tenint en compte la normativa feta pública la setmana passa-da pel govern de Catalunya. En aquest interval sense partits, el Club Futbol Ripoll ho està

aprofitant per ampliar la seva plantilla de jugadors. L’enti-tat ha anunciat el fitxatge de Daniel Lain, exjugador de La Canya. Es tracta d’un mig cen-tre «que ajudarà a l’equip en aquesta temporada». Si retor-nen les competicions el cap de setmana de l’1 de novembre, podria debutar amb l’equip.

Primer calendari per al sènior femení de la FEC Vall del Ter

CAMPRODON | G.S.

Quan torni la competició terri-torial amateur d’aquesta tem-porada, prevista inicialment per al cap de setmana del 31 d’octubre i l’1 de novembre, el sènior femení de la FEC Vall del Ter ja sap contra qui s’haurà de veure les cares a la lliga de futbol-7. Aquesta set-mana s’ha confirmat el primer calendari de partits del grup 4 de la lliga amateur, la que disputaran les noies de Josep Canseco. En principi, el duel del debut en lliga serà el de la jornada 2, que l’enfrontarà a Les Preses com a local.De fet, estava previst l’inici de la lliga 2020/21 aquest pròxim cap de setmana. Però l’ajor-nament de totes les compe-

ticions federades territorials obligarà a celebrar el partit de la jornada 1 en una altra data. La FEC Vall del Ter està enquadrada en un grup amb vuit equips més. Juntament amb Les Preses, també hi ha el Monells, el Joventut Sant Pere Màrtir, el Montagut, el Riells i Viabrea, el Llagostera, el Bonmatí i el Camallera. Al-guns dels rivals ja van partici-par de la lliga 2019/20. En ser un nombre d’equips imparell, a la FEC Vall del Ter li tocarà descansar un cap de setmana per volta: el 29 de novembre (a la primera) i el 14 de febrer (a la segona). Si no hi ha cap contratemps, la competició del curs 2020/21 s’acabaria a principis del mes de març de l’any vinent.

TWITTER FEC VALL DEL TER

L’Atlètic Ripoll ha disputat diferents amistosos de pretemporada durant les últimes setmanes

Fortuny i Jiménez, guanyadors del XVII Rally Costa Brava


Poques vegades un rally de regularitat ofereix una igualtat tan gran com la vis-cuda durant els tres dies de competició del XVII Rally Costa Brava Històric. Ripoll i el Ripollès van veure passar els vehicles clàssics partici-pants. L’última jornada, amb 11 trams i pràcticament 500 quilòmetres de rutòmetre, va decidir els guanyadors de la prova: Carles Fortuny i Carles Jiménez, amb un Lan-cia Beta Coupé. «Ha estat tot molt igualat fins al fi-nal i hem gaudit molt, com sempre amb aquest rally», exposaven els guanyadors.

Finalment van ser 49 equips de cotxes i motos clàssics els que van arribar al tancament d’aquest rally, sempre exigent i no exempt d’alguns paranys

EL RIPOLLÈS

i sorpreses. En l’apartat de motos clàssiques, el triomf se’l van endur Raimon Gri-fols i David Grifols (BMW R100GS).

P33PUPUBLICITAT

#RIPOLLPERCOMPARTIRSi el teu establiment no surt a la llista i t’hi vols adherir, envia’ns un missatge a [email protected]

TAKE AWAY & DELIVERY

A Ripoll, bars i restaurants ens segueixen oferint els seus serveis.

Aprofi tem-ho i ajudem-los!

Tria el teu establiment,fes la teva comanda,

demana hora per anar a buscar-la o perquè te la portin a casa.

LLISTAT DE BARS I RESTAURANTS QUE OFEREIXEN MENJAR PER EMPORTAR

ESTABLIMENT CONTACTE ADREÇA PER EMPORTAR

SERVEI ADOMICILI SERVEI

BAR AVINGUDA 617 075 916972 702 503 Ctra. Barcelona, 72 SÍ SÍ De dilluns a divendres – esmorzar i dinar

Caps de setmana – sopar

NUS 620 850 359972 701 405 Pl. d’en Dama, 1 CAPS DE

SETMANA SÍ De dilluns a diumenge a partir de les 19h

BRASSERIA-GRILL EL MOLÍ 639 720 997972 703 206 Pl. Sant Eudald, 4 SÍ SÍ De dilluns a diumenge – esmorzar i dinar

Divendres i dissabte - esmorzar, dinar i sopar

EL TROT DE CAVALL 669 162 926972 703 380 C. Sant Pere, 15 SÍ SÍ De dilluns a diumenge a partir de les 18h

LA PIAZZETTA 606 590 066972 700 215 Pl. Nova, 11 NO SÍ De dilluns a dissabte – dinar i sopar

PATI PIZZA 619 282 325972 974 804 C. Bisbe Morgades, 9 SÍ SÍ De dilluns a diumenge a partir de les 19h

CAFÈ CANAULES 972 700 000626 393 322 Pl. Gran, 20 NO SÍ De divendres a diumenge – dinar

RECCAPOLIS 972 702 106 Ctra. de Sant Joan, 68 NO SÍ De dilluns a diumenge – dinar

ELS “AMIGUS” 972 700 009687 919 684 Ctra. d’Olot, 17 NO SÍ De dilluns a dissabte – dinar

TESTAMATTA 972 70 20 30 Plaça Clavé, 11 SÍ SÍ Dijous i divendres – soparDissabte i diumenge – dinar i sopar

LA BARRICONA 623 396 327972 702 352 Ctra. de St. Joan, km 3,6 CAPS DE

SETMANA SÍ De dilluns a diumenge – dinar

CA LA SANDRA 669 016 294 Ctra. Barcelona, 23 SÍ SÍ De dilluns a diumenge a partir de les 9h

EL BOUQUET 618 433 509 C. Núria, 12 SÍ SÍ De dilluns a dissabte - esmorzar, dinar i sopar

CAT CAN GUETES 972 718 001618 389 923

C-26 km 126Pàrquing Can Guetes NO SÍ De dilluns a diumenge – esmorzar i dinar

Divendres i dissabte – esmorzar, dinar i sopar

LA LIRA BREW 670 344 071 C. Mn. Cinto Verdaguer, 4 SÍ SÍ De divendres a diumenge – dinar i sopar

ALESIA CAFÈ 621 212 356 C. Berenguer el Vell, 1 SÍ SÍ De dilluns a diumenge – esmorzar i sopar

L’AREPA 636 373 183628 063 028 C. Sant Pere, 14b SÍ SÍ De dimecres a diumenge a partir de les 19h

EL RACÓ DEL MIG 972 700 613 686 667 457 C. Pare Colí, 7 NO SÍ De divendres a diumenge – sopar

BAR PIRINEU 639 700 052 Pl. Ajuntament, 6 NO SÍ De dilluns a diumenge – esmorzar, dinar i sopar

EASY RIDER 692 815 371 C. Berenguer el Vell, 3 NO SÍ De dilluns a diumenge – esmorzar, dinar i sopar

NOSHYA K2 636 034 548 C. Donya Estasia, 10 SÍ SÍ De dilluns a diumenge a partir de les 18h

CLUB CAFÈ NOVELL 972 701 379 C. ProgrésEstació d’autobusos NO SÍ De dilluns a divendres a partir de les 5h

Dissabtes a partir de les 7h

L’ENIGMA 972 704 231 C. Progrés, 42 NO SÍ De dilluns a diumenge - dinar i sopar

LES GRAELLES 972 702 451 C. Brucs, 10 SÍ SÍ De dilluns a diumenge - esmorzar, dinar i sopar

BAR EL CASAL 632 371 275631 646 658 Pg. Sant Joan, 1 NO SÍ De dilluns a diumenge: de 12.00 h a 16. 00 h i

de 17.00 h a 22.00 h




La temporada futbolística es desenvoluparà de manera de-sigual en funció de la categoria i la competició de cada equip. En el cas de la Segona Divisió B, la lliga ja va començar el darrer cap de setmana, amb només una victòria per als equips amb presència de juga-dors del Ripollès.L’Ibiza d’Ilyas Chaira es va im-posar a l’Atlético Levante per la mínima a domicili (0 a 1). Ara bé, el tècnic del conjunt balear de moment no va fer debutar al jugador de Ripoll en aquest primer duel. Tot i realitzar cinc substitucions, Chaira va veure tot el partit des de la banque-ta. L’Ibiza competeix el curs 2020/21 al grup III-B. En total, enguany s’han creat fins a 10 grups de competició a la ca-tegoria, amb menys equips en cadascun d’ells, respecte als

quatre que hi havia la tempo-rada passada. Repetint estada al Badajoz (grup V-B), el santjo-aní Àlex Corredera no va poder passar de l’empat en el debut en lliga aquest curs. Els blanc-i-negres van treure un punt del matx al camp del Socuéllamos

(1 a 1). Corredera va ser titular i, de fet, va ser qui va donar avantatge al seu equip al quart d’hora de joc de la segona part, amb el 0 a 1. Una diferència que no van poder conservar fins al final, ja que Delgado va empatar per als locals quan faltava poc per complir els 90 minuts reglamentaris. Al 76 de

TWITTER CD BADAJOZ

Només un triomf ‘ripollès’ en l’inici de lliga a Segona B

Corredera, el primer jugador de la fila superior a l’esquerra, titular en el debut del Badajoz en lliga

Esperen poder jugar contra el Barça B


Lluís Aspar (UE Olot) no va poder debutar en lliga al grup III-A de Segona Divi-sió, ja que el matx previst es va haver de suspendre per la detecció de casos posi-tius de coronavirus entre la plantilla. La intenció del pri-mer equip és treballar per-què el cap de setmana que ve puguin jugar ja al camp del Barça B, després de re-alitzar proves PCR per des-cartar nous positius.

TWITTER UE OLOT

L’escoleta de l’Atlètic Ripoll ja està en marxa

ROGER SALADRIGUES

Un dels entrenaments al camp municipal, aquest mes d’octubre

RIPOLL | REDACCIÓ

L’Atlètic Ripoll ja ha posat en marxa l’escoleta d’aquesta tem-porada atípica. Fins a set nenes d’entre 4 i 8 anys s’han inscrit per iniciar-se en el món del fut-bol. Elles ja han entrenat diver-sos dies al camp municipal de Ripoll per fer els primers passos en la seva carrera futbolística. L’entitat està satisfeta amb el número global de jugadores amb què compta aquest curs,

força similars als de l’any pas-sat. Albert Erena, coordinador de l’Atlètic Ripoll, comenta que «ens pensàvem que seríem menys perquè, al principi, al-gunes jugadores se’n van anar a altres equips, però també hi ha hagut inscripcions». «De mica en mica intentem anar creixent, tot i que en aques-ta situació és complicat po-der-ho fer, però amb les més petites que comencen estem bastant satisfets», afegeix.

partit, Corredera va ser substi-tuït. Entrant des de la banque-ta, Caballé no va poder evitar la derrota del Racing de Ferrol (grup I-A) en el debut en lliga. El Pontevedra es va endur els tres punts, guanyant per 2 a 3. Caballé va disputar els darrers 25 minuts, just quan els visi-tants havien marcat l’1 a 3.

P35ESESPORTSDijous, 22 d’octubre de 2020

RIPOLL | ROGER SALADRIGUES

En marxa un nou curs al Ta-lents Trial Ripoll. L’escola de tecnificació dedicada a aquest esport, que organitza el Ripoll Motor Club, juntament amb la Federació Catalana de Mo-

tociclisme i l’ajuntament de la capital del Ripollès, ha s’ha posat de nou en marxa amb set alumnes. Són els mateixos que el curs passat. L’entitat volia incorporar un jove pilot per aquesta nova edició, però el coronavirus ho ha impedit.

«A la residència no hi pot en-trar més gent pel tema de la COVID-19, perquè hem hagut de deixar habitacions lliures per si es donés algun cas allà. Hi havia l’interès d’un pilot, però aquest any no ha estat possible», apunta Josep Sol-

ROGER SALADRIGUES

El Talents Trial Ripoll comença un nou curs amb 7 pilots com a alumnes

El Centre de Tecnificació d’esquí, a l’estació de Puigmal


El Centre de Tecnificació d’Es-quí de Muntanya de Catalunya (CTEMC) va exercitar-se durant dos dies a l’Estació d’esquí de Puigmal. Els esportistes van realitzar pràctiques de rollers i la pràctica de l’esquí de mun-tanya a Porté-Puymorens. Així ho ha comunicat la Federació

d’Entitats Excursionistes de Ca-talunya mitjançant una publica-ció a Instagram. Dins d’aquesta mateixa publicació a la xarxa social, l’entitat també informa que «tan els esportistes com els tècnics estan satisfets per poder gaudir de la neu a dia 18 d’octubre però sense deixar de ser conscients del moment excepcional en el que estem».

Els refugis estan oberts, però s’adapten amb noves restriccions

RIPOLLÈS | ROGER SALADRIGUES

Els refugis de muntanya de la Federació d’Entitats Ex-cursionistes de Catalunya (FEEC) continuen oberts, tot i les restriccions que va imposar la Generalitat de Catalunya referents a que

durant dues setmanes no es podia realitzar esport. La FEEC, però, han decidit aplicar una sèrie de mesures per evi-tar contagis de coronavirus. Segons expliquen des de l’en-titat excursionista a través de la seva pàgina web, els refugis poden servir menjar i begudes

FEDERACIÓ D’ENTITATS EXCURSIONISTES DE CATALUNYA

Una de les sessions d’indoor a Ripoll

a les persones que estiguin allotjades en l’equipament. Això significa que només ser-veixen aliments a aquelles persones que hagin contra-ctat serveis d’allotjament i in-clou esmorzar, mitja pensió o pensió complerta.Les persones que no s’allotgin al refugi podran comprar pro-ductes alimentaris, però no els podran consumir dins l’equi-pament ni tampoc a la terrassa. La FEEC, dins els refugis que gestiona, també disposa d’un protocol anti coronavirus, que al marge de fer complir amb les distàncies de seguretat, l’ús de mascareta o la desin-fecció de gels hidroalcohòlics, obliga a fer les inscripcions te-lemàticament. També s’ha re-duït l’aforament i és obligatori netejar abans i després d’uti-litzar el lavabo.

El refugi de Coma de Vaca, situat el terme municipal de Queralbs

devila, responsable esportiu del Talents Trial Ripoll. Tots els pilots són catalans, ex-cepte Jordi Lestang, que prové d’Andorra i ja és el segon any que està entrenant a la capital del Ripollès. Tot i que el país andorrà és un lloc ideal per a la pràctica d’aquest esport -de fet aquest any ha acollit una prova del campionat del món-Lestang explica que con-tinua acudint al centre ripollès «perquè tenim entrenadors molt bons i la veritat que per entrenar és el millor, ja que acabem l’escola a dos quarts de tres de la tarda, podem en-trenar tota la tarda i després estudiar a la nit». A més, a Andorra és complicat practi-car trial a l’hivern a causa de la neu i a les males condicions atmosfèriques. Com cada any, els objectius que es marquen des de l’orga-nització esportiva són «prime-rament, que els estudis fun-cionin, i aleshores que a cada categoria on competeixen, com més amunt els podem portar millor», destaca Sol-devila, que afegeix: «Això ja

és qüestió de molta dedicació i interès per part d’ells, per tal de poder anar millorant». Jordi Lestang, per la seva ban-da, treballa dia a dia per poder fer realitat aquest objectiu que té l’escola. «A llarg termini vull arribar a dalt de tot del mundial i de moment inten-taré guanyar el campionat d’Espanya», comenta Lestang.Tot i que Talents Trial ha co-mençat un nou curs, la tempo-rada encara no s’ha acabat, ja que falta una prova del Campi-onat de Catalunya, que s’ha de disputar a Tortosa i també una del d’Espanya, a Cal Rosal. Per aquest motiu els joves pilots, d’entre 14 als 18 anys, conti-nuen amb el programa d’en-trenaments. Els dilluns duen a terme activitat física el pavelló de l’Avellaneda. Els dimarts i els dijous els motoristes realit-zen sessions de trial outdoor i els dimecres es reuneixen en el Centre de Tecnificació per assajar el trial indoor a les di-ferents zones que hi ha a dins del recinte. Un dia a dia ben atapeït per formar-se de la mi-llor manera possible.

Moment de la sessió del Centre de Tecnificació d’Esquí de Muntanya

FEDERACIÓ D’ENTITATS EXCURSIONISTES DE CATALUNYA



Construir-se un futur en el món de l’esport no és sen-zill. Però joves com el cam-prodoní Joel Roca treballen perquè, d’aquí a uns anys, puguin tenir un nom dins el món del futbol, en el seu cas. Per això, des d’aquest mes d’octubre ha signat un con-tracte de representació amb l’empresa de màrqueting es-portiu Wasserman.Aquesta temporada 2020/21, el jugador del Girona Futbol Club, de 15 anys, juga amb el Cadet A blanc-i-vermell. De moment, es tracta d’un curs una mica diferent, segons ex-plica el mateix Roca: «És difí-cil, perquè no estem acostu-mats a això, però de mica en

mica anem tirant endavant». Joel Roca té clar que l’aposta feta per Wasserman el pot ajudar des d’ara mateix. «Es-

pero que m’ajudin a millorar allò que no tinc tan bo i esti-guin amb mi en el dia a dia», exposa el jugador. Roca va co-

GUILLEM SÁNCHEZ

Joel Roca treballa per convertir-se en un futbolista professional

Joel Roca, amb la seva família, i Carlos Vázquez, de l’empresa Wasserman

mençar la seva carrera de fut-bol base al Camprodon, abans de fi txar pel Barça (on va es-tar tres anys) i anar després

El jove camprodoní del Girona FC firma un contracte de representació amb l’empresa Wasserman

al Girona, el seu club actual. Carlos Vázquez, representant de l’empresa Wasserman, va ser l’encarregat de rubricar la fi rma amb la família de Roca. Vázquez comenta que «cre-iem que en Joel té unes con-dicions molt bones per ser un futbolista professional, no deixem de donar suport a ell i a la família en qualsevol situació». Tot i això, Vázquez deixa clar que «hem d’estar a sobre dels nois perquè, al cap i a la fi , són joves i a vegades els poden aparèi-xer alguns dubtes o poden pensar que ja són alguna cosa en el món del futbol». L’empresa Wasserman mira de «posar els peus a terra», perquè «ser futbolista pro-fessional no és fàcil».

Colònia Sta. MariaCtra. C-17 km 91,517500 RipollTel. 972 70 21 12Fax 972 71 41 60

REGALS D’EMPRESADISSENY GRÀFICSAMARRETESCALENDARISBOLÍGRAFSGORRESBOSSESMOTXILLESAGENDESIMANSMEMÒRIES USB

CLAUERS

Diga’ns el que necessitesDiga’ns el que necessitesi t’oferirem el millor preui t’oferirem el millor preuMERCHANDISINGMERCHANDISING

Diga’ns el que necessitesi t’oferirem el millor preuMERCHANDISING

P37GSGUIA DE SERVEIS

Clínica DentalDr. F. LLAGOSTERA

IMPLANTSORTODÒNCIA

PRÒTESIS

Tel. 972 70 33 91C. Progrés, 41 · 17500 Ripoll

SERVEIS

SERVEIS

972 70 21 [email protected]ònia Santa Maria

Ctra. C-17 km 91,517500 Ripoll

972 70 21 [email protected]

ANUNCIA’TA LA GUIA DE MEDICINA

tel.972 70 21 12e-mail: [email protected]


DR. JOAN TELLOFTALMÒLEG

NOVA CONSULTAC. del Prat, 2 baixos de Ripoll.

NOU HORARIVisites dimarts i dissabte

a les 10.15 h.

Només els dies de visita

J 972 440 450C. Prat, 2 baixos · Ripoll

Q 667 665 800

BayésclínicaRda. Francesc Camprodon, 4. 08500 VicTel. 93 881 65 00www.bayesclinica.cat

RESSONÀNCIES MAGNÈTIQUES Musculoesquelèti ques, neuronals, mama, pròstata, abdomen, cerebrals i pelvis.

Visita’ns a Sant Joan de les Abadesses (N-260 km 103) T 629 49 00 39 novabellecan

Distribuïdor exclusiual Ripollès

Visita’ns a Sant Joan de les Abadesses (N-260 km 103) T 629 49 00 39 novabellecan

Guarderia canina | Perruqueria canina

Alimentació | Venda de cadells

Passeig Sant Joan, 9 · 17500 RipollTel. 972 70 01 01 · a/e: [email protected]

as

se

ss

oria

TAXICAT RIPOLLÈS

Tel. 679 68 07 55El taxi de Sant Joan de les Abadesses

[email protected]

Joan Ortiz ÁvilaCORREDOR D’ASSEGURANCESDGPFA F-172GCCol·legiat núm. 72866

C. Berenguer, 11, bxs · RipollT/F: 972 70 02 31· [email protected]

P38 GG GUIA GASTRONÒMICA

AQUESTA SETMANA RECOMANEM...


ANUNCIA’T A L’ESPAI GASTRONÒMICD’EL RIPOLLÈS

la guia gastronòmica més gustosa

tel. 972 70 21 12972 70 21 12


tel. 972 70 21 12972 70 21 12 la guia gastronòmicamés gustosa


la guia gastronòmicamés gustosa

tel. 972 70 21 1270 21 12

GRANJA • BARTapes • EntrepansCreps • Plat del Dia

Exposició de quadres itinerant

972 730 904C. Balmes, 4 · Campdevànol

Cal Grill

• Rovellons• Ceps• All• Julivert• Plaques de caneló• Farina• Llet• Mantega• Formatge ratllat• Oli d’oliva• Sal• Pebre• Nou moscada

INGREDIENTS


Avui us proposem un altre plat de temporada, farem uns ca-nelons de bolets.

Comencem preparant el far-cit, netegem els rovellons i els ceps, tot seguit els anem ta-llant petits.Posem un raig d’oli d’oliva en

Canelons de rovellons i cepsPreparem una mica de beixa-mel, fem un ‘roux’ amb farina i mantega i remenem, hi afegim llet i portem a ebullició reme-nant constantment, quan ar-renqui el bull hi tirem un pes-sic de sal, pebre i nou moscada i ja tindrem la beixamel llesta.Amorosim el farcit amb una cullerada petita de beixamel.Estenem les plaques de cane-ló i les farcim amb la pasta de bolets, enrotllem els canelons i els disposem en una safata per al forn, cobrim els canelons amb la beixamel, hi escampem una mica de formatge ratllat pel damunt i gratinem al forn.Per acabar, podem decorar el plat amb uns bolets sencers cuits com a guarnició.Bon profi t!

a mitja cocció dels bolets, bar-regem bé amb els bolets i dei-xem que acabin de coure.Amb l’ajuda d’una batedora o un robot de cuina, trinxem lleugerament els bolets, no convé trinxar-los molt, només una mica, que quedin fi ns.Tornem els bolets a la paella al foc amb un raig d’oli d’oliva, hi afegim unes cullerades de fari-na i ho barregem tot bé, hi afe-gim una mica de llet i seguim remenant, hem d’aconseguir una pasta fi na però amb prou consistència com per muntar els canelons, rectifi quem de sal i pebre si fa falta, retirem del foc i reservem.Bullim les plaques dels cane-lons segons les instruccions del fabricant i reservem.

una paella al foc, hi sofregim els bolets tallats fi ns que que-din tous.

Mentre els bolets es couen, fem una mica d’all i julivert en un morter i l’afegim a la paella

P39GGGUIA GASTRONÒMICAAQUESTA SETMANA RECOMANEM...



la guia gastronòmica més gustosa tel. 972 70 21 12972 70 21 12


tel. 972 70 21 12972 70 21 12

ANUNCIA’T A L’ESPAIGASTRONÒMICD’EL RIPOLLÈS



tel. 972 70 21 12972 70 21 12

C/ Beat Miró, 1T. 972 720 371 · 646 843 598

Sant Joan de les Abadesses

r e s t a u r a n tr e s t a u r a n t

c u i n a c a s o l a n a

Pl. Gran, 4 · Ripoll · [email protected] 70 00 01 · 649 24 02 17

Menú diari iMenú diari iCap de setmanaCap de setmana

Pl. de la Dansa Campdevànol629 806 949 972 71 27 75

· Hamburgueses i frankfurts casolans· Frankfurt de 1/2 metre i de pam i quart· Tapes Variades· Tenim terrassa· Futbol i motos

Al costat del camp de futbolCtra. de Barcelona, 43 . Ripoll972 701 429 . 626 579 951

ENTREPANS FREDS I CALENTSBILLARS DE CARAMBOLESTENIM TERRASSAOBRIM CADA DIA

Els Billars

REST

AURA

NT

DE

TAPE

S

C. Sant Pere, 15 · RipollTel. 972 70 33 80

Obrim de dilluns adiumenge a les 18hTapes per emportar

Pl. Sant Eudald, 4 · Ripoll · Tel. 972 70 32 06 · www.elmoli.cat

BRASERIAGRILL

Per emportar

12€

De dillunsa divendresMENÚ MIGDIA

Divendres vespreCARTA

Dissabtemigdia i vespre

i diumengeCARTA i MENÚ FESTIU

23€

LC LA CONTRA

Teresina Maideu i Puig Professora de música i fundadora d’“Els Follets”

RIPOLL | FRANCESC RUBIÓ

• Quan es va fundar la coral infantil ‘Els Follets’? Va ser el 17 d’octubre de 1970. Tot va sorgir d’una iniciativa que portava al cap el meu pare, Baltasar Maideu, que llavors era di-rector de la coral de la Capella de Santa Maria de Ripoll. Per mala sort, es va mo-rir massa ràpid. Llavors, el mateix any de la seva mort, jo em vaig anar a informar i a documentar per crear-ne una. Vaig fer un curs de direcció, perquè tot i tenir coneixements de música, dirigir una co-ral requereix una formació específi ca, i a l’octubre d’aquell any ja vàrem començar.• Això va suposar haver d’atraure a nens per ser els primers cantaires de la coral...Vàrem fer una crida de boca-orella i es va publicar una mena d’anunci al full parro-quial de Ripoll. De seguida s’hi va apuntar molta mainada. Podien començar a venir a partir dels 5 anys i fi ns als 14. Després es va ampliar una mica el marge d’edat. Re-cordo que el primer dia eren 60 nens i ne-nes, vaig quedar meravellada.• Va ser difícil ordenar la formació per veus?El que interessa en una coral infantil, és fer-los cantar, que el nen o nena tingui ganes de cantar i compartir el cant amb els altres companys, i això és el que vàrem fer. Al principi poden desafi nar una mica, però a poc a poc es van afi nant ells ma-teixos, perquè un dels aspectes és l’edu-cació de l’oïda i com que un sent a l’altre, entre tots es van afi nant. No podíem triar veus. Una de les normes que tenim des del Secretariat de les Corals Infantils de Cata-lunya és no seleccionar veus. L’important

és que el nen que té ganes de cantar ho pugui fer.• Han passat 50 anys, se’n recorda del primer repertori de la coral?Eren cançons senzilletes. La primera va ser ‘Pujarem dalt dels cims’, una cançó que va compondre en Santi Riera per tre-ballar els canons per a nens. Altres les vaig seleccionar arran del curs de direcció que vaig fer ‘Quan sigui jo un ocell’, ‘Els tres tambors’... eren cançons amb la fi nalitat d’engrescar a les criatures.• Pot explicar alguna situació en aquest mig segle que hagi estat signifi cativa?Me’n recordo de la que ens vàrem trobar al principi. Com que va ser l’any 1970, enca-ra estàvem en plena dictadura, i em varen cridar de seguida des de l’ajuntament per demanar quina entitat era la coral. Llavors

Teresina Maideu, fundadora d’Els Follets, que fan 50 anys

T.M.

T.M.

des de la parròquia vàrem acordar que fos una secció seva i així no hi va haver pro-blema. Però després, quan vàrem voler fer el concert de Nadal, es va complicar una mica la situació...• Què va passar?Que va venir una coral de fora per tal de completar el programa, perquè nosaltres feia poc que hi érem i el nostre reperto-ri no era massa llarg. Llavors ens van dir que calia anar a l’ajuntament per dema-nar permís i allà l’alcalde em va dir que ho sentia molt, però que li havia de presentar el repertori fet, els textos de les cançons i amb les traduccions al castellà i explicar l’argument de cada cançó. Tot això s’ha-via de presentar a Governació i ja veuríem si ens donaven el permís, que arribaria el mateix dia del concert.

• No s’ho esperava...Imagini’s haver de traduir al castellà ‘El noi de la mare’ o el ‘Vint-i-cinc de de-sembre, fum, fum, fum’... o explicar els arguments d’aquestes cançons de Nadal, que ja em dirà el que podien tenir que no fos celebrar el Nadal. Em va arribar el permís al migdia del mateix diumenge que havíem de fer el concert.• Ara ‘Els Follets’ és una formació ben consolidada?Crec que sí. La meva fi nalitat era que fos una coral de Ripoll, catalana, que en aquell moment era molt difícil i que els nens de la coral agafessin l’esperit que cantant cançons s’estima la pàtria, al-tres països, es coneixen cançons de tot el món i que s’arriba a compartir i a fer companys d’arreu. Vàrem fer cantates on érem més de cinc mil criatures. Del que estic molt contenta és que hem fet mol-tes coses a Ripoll i sempre hi hagi hagut molta unió.• Els Follets han cantat a molts llocs...Sí, hem anat a França, al País Valencià, al País Basc, i a moltes i moltes comarques de Catalunya.• Com celebraran els 50 anys?Havíem preparat moltes coses per com-memorar l’aniversari i anar a molts llocs, però amb la situació de pandèmia ho hem hagut d’aturar tot... Ja veurem que podrem fer.• Quants nens i nenes composen la formació actualment?Ara la situació és molt diferent, els nens fan moltes altres activitats d’esport, de lleure... Tot i així, tenim 14 cantaires que ho fan molt bé. Sempre hi moltes més nenes que nens, això que les veus de nen són molt boniques... però és així.

La coral infantil de Ripoll compleix mig segle de vida, dirigida per la seva creadora

La formació va néixer d’una iniciativa del seu pare, el Dr. Baltasar Maideu, director de la coral Capella de Santa Maria

Centenars de nens de Ripoll,

al llarg dels 50 anys d’existència, han passat per la coral ‘Els Follets’, actualment única formació coral infantil de la comarca del Ripollès. ‘Els Follets’ també participen dels cants dels Pastorets de Ripoll, des de la seva recuperació. El nom de la coral li va donar la seva fundadora: «Els hi vaig posar jo perquè el follet és un personatge divertit, entremaliat i murri però també amb molt bon cor», explica. Teresina Maideu també és la directora de la Coral de la Capella de Santa Maria de Ripoll, que ha complert 125 anys.

Una de les actuacions de la coral “Els Follets” al Monestir de Ripoll a mitjans dels anys 90

Vols rebre ELRIPOLLÈS cada dijous a casa teva? Si desitges ser subscriptord’EL RIPOLLÈS, omple i envia per correu aquest cupó, també ho pots fer mitjançant el formulari que trobaràs al webwww.ripollesdigital.cat/subscripcio o bé trucant al telèfon972 70 21 12.

CORISA MEDIA GRUP Colònia Santa MariaCtra. C-17 km 91,5RipollT. 972 70 21 12F. 972 71 41 60

FORMA DE PAGAMENT60 € anuals: ❒ domiciliació bancària

DADES BANCÀRIESTitular del compte. ........................................................................................C.C. Núm. ......................................................................................................Banc / Caixa .......................Agència Núm ......................................................Adreça ............................................................................................................Població .............................................................................................................................................de .................................................... ......de 20 ...........

Signatura

DADES PERSONALSCognoms i nom .............................................................................................Adreça ............................................................................................................Població ............................................. CP ......................................................DNI ............................................. Telèfon ......................................................

FORMA D’ENVIAMENTA domicili .......................................................................................................Al quiosc / llibreria ........................................................................................Per correu ......................................................................................................

Dijous, 22 d’octubre de 2020 Ribes treballa per · 2020. 10. 23. · El Camprodon treba-lla ja...

Documents

Transcript of Dijous, 22 d’octubre de 2020 Ribes treballa per · 2020. 10. 23. · El Camprodon treba-lla ja...