DIJOUS · 13 de juny del 2019. Any XLIV. Núm. 15027 - AVUI / Any XLI. Núm. 13897 - EL PUNT

1,20€

1515

27-1

2062

09L

3830

24-1

1106

53®

CATALUNYA · El retorn a lespresons catalanes dels políticsjutjats podria ser immediat

S’abaixa el telóFI · Els presos independentistesdemanen al Suprem que la sevareivindicació torni a la política

Clam al carrer per unaestratègia unitària

“Sempre hecombatutla llegendanegrad’Espanya”

“Esticconvençutque mai no éstard per a lessolucions”

“No hi hapresons pertancar l’anhelde llibertatd’un poble”

ORIOL JUNQUERAS

“Emmantincfidel alsideals. No éscap delicte”

CARLES MUNDÓ

JORDI SÀNCHEZ

“Cal tornar alterreny de lapolítica, d’onno s’hauriad’haversortit”

JORDI TURULL

SANTI VILADOLORS BASSA

“Tots teníemclar que nohi hauriadespesapública”

RAÜL ROMEVA

JORDI CUIXART

“Aquestsquatre mesosde judici nohan servitper a res”

“La sevasentència potser el principid’una solucióper a molts”

JOSEP RULL

“El problemano és ladesobediènciacivil, ésl’obediència”

“Avui somnosaltres,però demàpot serqualsevol”

CARME FORCADELL

MERITXELL BORRÀS

JOAQUIM FORN

“S’ha confósla crítica, ladiscrepànciai la protestaamb l’atac”

“Una urnano és capamenaçaper a lademocràcia”

P6-12

Els al·legats finals dels encausats, íntegres

EDITORIAL

Justícia i polítical judici de l’1-O s’ha acabat. Mai s’hauria d’ha-ver celebrat, perquè en democràcia no hi hau-

ria d’haver presos polítics, ni judicis polítics comaquest. Potser per això és el judici més importantde la democràcia espanyola, perquè hi ha en jocunes condemnes duríssimes, però també la credi-bilitat de la democràcia i l’estat de dret. El Supremté, doncs, l’oportunitat de protegir-los i enfortir-los retornant a la política un conflicte estricta-ment polític, que cap sentència farà desaparèixer.

E

P3

2 | EL PUNT AVUIDIJOUS, 13 DE JUNY DEL 2019

a discussió sobresi a Catalunya li

convindria o no la in-dependència ha arri-bat a un punt de blo-queig que moltes per-

sones obliden els motius pels qualssón partidaris d’una opció o una altra.Comencen a quedar lluny en la memò-ria aquells temps en què l’independen-tisme anava eixamplant la base a tra-vés de dades i no de pactes. Sovinteja-ven els estudis que evidenciaven la dis-criminació territorial de Catalunya res-pecte del conjunt de l’Estat espanyolamb independència –perdó– de l’ori-gen, la llengua o l’opció política de ca-dascun dels seus ciutadans. El cas ésque la precipitació dels esdevenimentsi l’acceleració del procés van polaritzarles posicions i van començar a desapa-rèixer dels titulars i articles les notíciesque, d’altra banda, eren un viver per alspartits independentistes. Aquests diesn’hem tingut unes quantes i han pas-sat desapercebudes. N’hi ha una queés molt gràfica sobre això que vull dir.El Tribunal Constitucional s’ha carre-

gat l’impost que va crear la Generalitatper cobrar a les centrals nuclears ins-tal·lades a Catalunya i dedicar-ne l’im-port a la revitalització dels territoris onestan establertes. No només això, sinóque ara l’administració catalana hauràde tornar-los els impostos cobratsaquests anys, que, sumats als interes-sos de demora, són 35 milions d’euros.L’argument del Constitucional és queel govern espanyol ja cobra aquest im-post a les nuclears i que, per tant, laGeneralitat ho ha de deixar de fer. Elproblema és que, ara fa uns mesos, elmateix tribunal va donar la raó a Extre-madura per una qüestió semblant, enaquest cas amb les elèctriques. Així,doncs, el que s’ha presentat com “undels estats més descentralitzats delmón” –argument amb què es preténdesmuntar les aspiracions sobiranis-tes– no permet a les seves dites co-munitats autònomes cobrar un imposta les nuclears i revertir l’esforç econò-mic al territori que les acull. Per cert, elrecurs el va presentar el govern de Ra-joy i el de Sánchez no ha fet res per re-vertir-ho.

L

Keep calmJofre Llombart

Una qüestiónuclear

En “un dels estats mésdescentralitzats del món”les CA no poden cobrar a lesnuclears un impost i revertirl’esforç econòmic al territori

na cosa és segura: els turistespugen o volen pujar a totes leselevacions que troben al seu

pas, siguin la torre Eiffel, la cúpula deSant Pere del Vaticà, l’Empire State,la Sagrada Família o el Machu Picchu.Les piràmides d’Egipte tindrien mésprestigi si poguessin ser coronades.Les de Mèxic fins ara facilitaven l’as-censió. M’han dit que ja no es pot. No-tícia fatal. Un turista a peu pla és unturista frustrat que després no trobares bé. Jo no sabia que la Gran Murallade la Xina s’hagués de pujar. La feia depasseig sinuós i suau. Hi ha un accésprop de Pequín. La contemplació desde l’aparcament on l’autobús dipositaels visitants sembla que bastaria perfer-se càrrec de la construcció militarimponent, però tots, també els mésvells, s’imposen l’escalada fins a unaprimera torre de vigilància. El pen-dent és fort, els graons irregulars, elsol estavella. Què es veu des de la torreelevada? Pràcticament el mateix quedes de baix: la muralla perdent-semuntanyes enllà. La baixada és pitjor.Una barana de ferro vol facilitar la ma-niobra, però crema i escalda. Algú està

U

a punt de caure. Algú rodola i l’ha devenir a buscar una ambulància.

Tothom es precipita al bar. Hi de-mano una ampolla d’aigua freda. Elsxinesos manifesten un problema ambl’aigua freda. Com que pensen que laque fa passar la set s’ha de servir tèbiao decididament calenta, amb el te coma fórmula magistral definitiva, ignorenl’operació contrària. O no tenen aiguafreda o la venen congelada, sense posi-ció intermèdia. Em van servir una ai-gua que calculava beure’m d’un glop, ivaig haver de fer la deglució a petitesdosis perquè l’ampolla contenia unbloc de glaç que es resistia a fondre’s.

Hauria d’haver optat per la cervesa: ésbona, baixa de grau i la refreden bé.

Observo un home, un xinès, quedesprés de pujar i baixar el tram de lamuralla opta per ajupir-se: les camesflexionades, el cul a un pam de terra iels colzes als genolls. Molts xinesosadopten aquesta posició quan volendescansar, també al mig del carrer.Deu ser per aquest motiu que es tro-ben pocs bancs per seure. A la Xina elturista estranger és poc comptat. Lacondició d’arraulit la traslladen al và-ter. La majoria dels vàters públics dela Xina, tant d’homes com de dones, eslimiten a un forat a terra. La posiciósedent hi és molt descartada. A les ha-bitacions dels hotels l’oferta canvia,però com que cap cultura tracta bé elsinvents que no són seus, sempre hi hala cisterna que no vol funcionar i eldesguàs que no acaba d’engolir.

Des que vaig arribar volia pujar a unedifici alt. Les pagodes esveltes tenenl’accés prohibit perquè estan molt de-teriorades, com tantes coses antigues.Demà, a Xangai, pujaré a un gratacelmodern, i des d’allà potser podrem do-nar per acabat el viatge.

“Als vàters de laXina la posiciósedent és moltdescartada

Vuits i nous

Aigua calenta per a la setManuel Cuyàs

El Punt Avui expressa laseva opinió únicament enels editorials. Els articlesfirmats exposen lesopinions dels seus autors.Punt de Vista

HERMES COMUNICACIONS SAPresident: Joaquim Vidal i Perpinyà.Consell d’Administració: Lídia Vidal i Juventench(vicepresidenta), Eduard Vidal i Juventench, Esteve Colomer i Fonti Joan Vall i Clara.Consell de lectors: Feu-nos arribar les opinions, els suggerimentsi les consultes que desitgeu sobre el nostre projecte editorial i elsnostres productes a conselldelectors@elpuntavui.cat. Tots elscontactes rebran resposta de la direcció.

Direcció Executiva: Joan Vall i Clara(conseller delegat), Xevi Xirgo (InformacióGeneral), Emili Gispert (InformacióEsportiva i local), Toni Muñoz (Serveis),Josep Madrenas (Webs i Sistemes), AlbertParís (Comunicació), Miquel Fuentes(Administració i RH), Lluís Cama(Producció) i Ricard Forcat.

La vinyetaFer

| Punt de Vista | 3EL PUNT AVUIDIJOUS, 13 DE JUNY DEL 2019

El judici oral de l’1-O s’ha aca-bat i tot el que hi hem vist re-

força la idea que estem assistint a unjudici polític, amb una instrucció,unes mesures cautelars, uns escritsd’acusació i unes peticions de penaque no obeeixen als fets, sinó a unobjectiu polític i d’estat superior:aplacar un moviment sobiranista pa-cífic, democràtic, massiu i creixentque des de Catalunya amenaça launitat d’Espanya i l’‘statu quo’ quealimenta les regions més pobres i elspoders econòmics. I malgrat això, estracta del judici més important de lademocràcia espanyola, perquè estàen joc justament la credibilitat de lademocràcia, la separació de poders il’estat de dret. Per això mateix, el quecal exigir d’un Tribunal Suprem ésque respongui a la seva raó de ser,demostri la independència que se lisuposa i faci prevaler els fets, la veri-tat i la justícia per sobre de tot.

Aquest judici mai s’hauria d’havercelebrat. S’hi ha arribat per ànim devenjança i d’escarment, però sobre-tot s’hi ha arribat perquè la políticaespanyola ha estat incapaç d’afron-tar un conflicte estrictament polític ide sobirania amb arguments i solu-cions polítiques i pretén liquidar-loper la via del Codi Penal, com si estractés del terrorisme d’ETA, com sides d’Espanya no s’hagués defensatmai que “en absència de violència”es podia “parlar de tot”. Quatre me-sos de judici ens han acostumat aveure polítics electes empresonats,acusats, jutjats i insultats per haverfet política, complert amb els votantsi organitzat un referèndum, peròqualsevol ciutadà que posi la demo-cràcia i els fets a davant de les sevesidees polítiques continua fregant-seels ulls, amb el convenciment quecap sentència farà desaparèixeraquest conflicte polític ni els milionsde catalans que s’hi senten impli-cats. Marchena, el Suprem, la justíciaespanyola, tenen, ara, l’oportunitatde retornar a la política la responsa-bilitat de buscar les solucions.

Justícia ipolítica

EDITORIAL

esprés de quatre mesos, o, elque és el mateix, 52 sessions i,per tant, 52 trasllats des de la

presó fins al Tribunal Suprem, d’escol-tar prop de 500 testimonis, passar dosdies sencers veient vídeos de formadescontextualitzada, etcètera, Ma-nuel Marchena va pronunciar ahir eltípic “vist per a sentència”. Tant de bosigui veritat i tots aquests dies al Su-prem hagin servit, almenys, perquè esredacti una sentència a posteriori. Ai-xò, però, en un judici polític en què elmateix cap d’Estat ha demanat a jut-ges i fiscals que arribin allà on no hofacin els polítics, és molt difícil. En totcas, la sentència no marcarà, sigui laque sigui, cap punt final. Serà unpunt... i seguit que farà que el següentparàgraf vagi en una o altra direcció.

D’entrada, cal ser conscients quefiscalia i advocacia de l’Estat demanenunes penes elevadíssimes de presó peral govern legítim i també que absoluta-

D “Qualsevolcondemna seria una vergonya inomés elreferèndum pot ser un punt final

ment tots els recursos per demanar lallibertat provisional han estat dene-gats, cosa que no és pas cap bon presa-gi. De fet, en els seus al·legats finals,les defenses, a banda de demanar l’ab-solució dels 9 membres del govern idos activistes socials jutjats, demanenla llibertat provisional dels nou d’ellsque pateixen el càstig preventiu de lapresó. La decisió de la sala també serà

una pista.En tot cas, si el dia 31 de juliol, o a la

tardor, el Tribunal Suprem sentenciésque no hi ha ni rebel·lió ni sedició, co-sa inviable veient els seus escrits con-tra les llibertats provisionals, i la con-demna fos per malversació i, per tant,a menys anys de presó, seria igual-ment una vergonya democràtica. I ésque es jutja un govern legítim que,amb tots els seus errors, va tirar enda-vant un mandat popular. Sí, a l’altrabanda no es va voler fer política, peròaixò no és pas responsabilitat dels jut-jats. Aquesta ja la decidirem els ciuta-dans en les eleccions. La sentència,doncs, serà un punt i seguit perquèl’objectiu final d’una part molt impor-tant dels catalans, en augment des del2012 per molt que es vulgui dir el con-trari, serà exercir el dret a l’autodeter-minació. I això és el que s’hauràd’afrontar si es vol posar el punt finala aquest conflicte.

Punt... i seguitJoan Rueda / jrueda@elpuntavui.cat

A la treshttp://epa.cat/c/zzi9va

Conseller delegat: Joan Vall i Clara.Direcció Comercial: Eva Negre i Maria Àngels Tau-lats (El Punt Avui), Eduard Villacé (Agències), JosepSánchez (L’Esportiu) i Elsa Romero. Webs i Siste-mes: Josep Madrenas (director), Joan Sarola (Siste-mes) i Ramon Buch (Disseny). Recursos Humans:Miquel Fuentes. Administració: Carme Bosch. Pro-ducció i Logística: Lluís Cama.

Accedeix alscontinguts del webEdita: Hermes Comunicacions SA

http://www.elpuntavui.cat972 18 64 00Güell, 68. 17005. Girona

Director: Xevi Xirgo i Teixidor. Vicedirectors: Emili Gispert i Toni Muñoz. Directors adjunts: Joan Rueda, Miquel Riera,Xevi Sala i Ferran Espada.Caps de secció: Toni Brosa (Opinió), Carles Sabaté i David Brugué (Nacional), Anna Puig i Jordi Nadal (Comarques Gironi-nes), Pilar Esteban (Europa-Món), Jaume Vidal i Xavier Castillón (Cultura), Montse Martínez (Apunts), Pere Gorgoll (Ne-crològiques), Marcela Topor (Catalonia Today), Manel Lladó (Fotografia), Jordi Molins (Disseny), Quim Puigvert (Llengua),Jaume Batchellí (Producció) i Antoni Dalmau (Tancament).

Podràs gaudir per un dia delsavantatges del web amb aquestcodi QR o entrant a

De reüllAnna Balcells

Premiaccidentat

a un cert temps que segueixo el bloc Coulisses deBruxelles, en el qual el periodista francès Jean

Quatremer sotmet a dissecció l’actualitat europea ambel seu afilat bisturí. Corresponsal des del 1992 del diariLibération a Brussel·les, Quatremer ha destapat mésd’un escàndol en la seva tasca d’anar posant aldescobert el cantó fosc de la Unió Europea, els dèficitsdemocràtics que afecten el normal funcionament de lesseves institucions i el silenci còmplice, “de tipus sicilià”,amb què s’amaguen les males pràctiques a l’interior de

la bombolla comunitària. Amb unhistorial així, no és estrany queaquest corresponsal impertinent,ferm defensor del projecte europeu,s’hagi convertit en un personatgeincòmode a Brussel·les. El francèsva ser notícia la setmana passadaquan l’Associació de PeriodistesEuropeus de Catalunya (APEC) li va

concedir el premi Ernest Udina a la trajectòria europeistadel 2019. A l’acte de lliurament, no hi van voler participarni el Parlament Europeu ni la Comissió –que col·laborenamb l’APEC des de la creació del guardó–en desacord pelllaç groc i la inscripció a favor del dret de votar gravats enl’escultura. Una llàstima, la veritat, aquest reconeixementaccidentat a Quatremer –que no defensal’independentisme català però que critica la gestió quehan fet del procés Espanya i la UE–, que ell mateix ja s’haencarregat d’analitzar, com no podia ser d’una altramanera, en una de les seves agudes coulisses.

F

Quatremerno defensa elprocés català,però critica lagestió quen’ha fet la UE

Les cares de la notícia

Guardians delsfets i dels dretsDavant l’acusació exagerada i pel broc gros de laFiscalia en el judici de l’1-O al Tribunal Suprem, elsadvocats de les defenses han fet, malgrat les limita-cions imposades pel tribunal, una gran feina perdesmentir el seu relat prefabricat, mil·limetrant elsfets, destriant suposicions i interpretacions, senya-lant el biaix parcial de la fiscalia, identificant menti-des i fent veure, amb proves i amb estratègies nosempre coincidents, que els escrits d’acusació noes basen en la realitat i que sobretot no han pogutser demostrats després de quatre mesos de judici.

+Les defenses

EL PUNT AVUIDIJOUS, 13 DE JUNY DEL 20194 | Punt de Vista |

1any

El govern atura la liquidació delDiplocat. L’executiu aprovaanalitzar el futur de l’ens i amés Torra planteja intentar queSánchez dialogui.

10anys

20anys

José Luis Rodríguez Zapateros’enroca en 9.000 milions per atothom. Govern i CiU tornen arebutjar la xifra que anunciaSalgado.

Els soldats aliats s’endinsen eldia anterior fins a Pristina, ones troben cara a cara amb elcontingent rus que se’ls haviaavançat.

Futur del Diplocat Finançament Entrada a KosovaTal diacomavui fa...

tres dies de laconstitució dels

ajuntaments l’escena-ri de Barcelona enca-ra genera incògnites.Per mi, la principal és

saber si estem davant d’una operacióde o amb Colau. I en aquest cas la pre-posició ho dirà i ho determinarà tot.Perquè una cosa és que l’alcaldessahagi vist en l’oferiment dels vots deValls-Ciutadans una oportunitat permirar de forçar ERC i el PSC a compar-tir un govern tripartit, i de passada re-tenir l’alcaldia. I una altra molt diferent,que socialistes i Valls hagin orquestratuna maniobra conjunta amb Colau perrepartir-se un conjunt de poder institu-cional. Ara ja sabem que els famososvots de Valls no eren gratis. Segons hapublicat Nació Digital, el líder de la can-didatura de Ciutadans ha exigit al PSCque tanqui un acord amb Colau abansde dissabte. Estaríem, doncs, en unanegociació en diferit entre Colau i Vallsmitjançant Collboni? Si BComú esta-bleix un acord previ amb els socialis-tes, sembla que sí. I caldria esperar sila contraprestació és que Collboni pre-sideixi la Diputació, Valls obtingui la vi-cepresidència i alguna alcaldessa im-portant del socialisme metropolità li-deri l’AMB. Tot plegat, amb el concursdels comuns. Colau té tot el dret a pre-sentar candidatura a l’alcaldia, però haquedat clar que el tripartit d’esquerresés pura ficció. Veure’m què decideixenles bases un cop descartat el tripartit.Si s’accepta l’acord amb ERC, que hafet una proposta de govern de màximacoincidència programàtica amb els co-muns i que fins i tot ha aixecat el vetsobre el PSC per explorar el tripartitque exigia Colau, o si es tanca un acordamb un PSC que és la part que rebutjade ple qualsevol opció del tripartitd’esquerres, i que a més està condicio-nat per la dreta i els poders fàctics. AColau només li queden dues opcionscreïbles: abandonar la candidatura aalcaldessa un cop certificat el fracàsdel seu projecte de tripartit, o consul-tar les bases, tal com sembla ques’acabarà fent. Però aquesta és unaopció que cal fer amb honestedat, po-sant sobre la taula de la militància totsels punts del possible acord amb so-cialistes o republicans. I el que suposaen cada cas, més enllà que els comunsretinguin l’alcaldia. Per exemple, qui-nes són les implicacions amb el PSC iValls en altres institucions. Veuremquin és el desenllaç final, però cal queels comuns prenguin una decisió àm-plia i amb tota la informació a l’abast.

A

Full de rutaFerran Espada

Colau i lespreposicions

“Els que méspurs volen semblarsón els que mésràpid s’enfanguenen aquesta lògicadel poder

l que està fent Colau amb la possibili-tat de ser alcaldessa tot i no ser lallista més votada, acceptant el su-

port de Manuel Valls, ens demostra que haentrat molt ràpidament en la lògica de po-der. No en soc cap purista i no tinc cap pro-blema que els polítics entrin en aquesta lò-gica. De fet, potser ens aniria molt millorals independentistes si penséssim enaquesta lògica més del que ho fem. Tenirraó i principis és important, però guanyarles batalles molt més. Per part meva seriahipòcrita fer una crítica al fet que Colaupensi a aconseguir el màxim poder possi-ble. Entenc que, si ella vol ser alcaldessaper damunt de tot, accepti els vots de Ciu-tadans, del PSC del 155 o del dimoni si cal.El que trobo bastant divertit de tot això ésque ho faci ella, ja que ha basat tot el seu li-deratge en la construcció d’un discurs i unrelat dient que s’allunyava d’aquesta lògicaque formava part de la vella política.

AIXÍ I TOT, EN GENERAL els polítics que méss’amaguen darrere de grans principis idiuen que volen aportar un gran virtuosis-me per sobre d’una suposada vella políticasón els primers de caure en les lògiques de

E poder quan més els interessa. Mai et refiïsd’un polític que s’amaga darrere de gransprincipis, al final el que demostra és que tépoques polítiques a oferir, i seguramentacaben sent els primers que abandonenaquests grans principis a la primera opor-tunitat. Ada Colau segurament intentaràdecorar la seva decisió sota una aura de ne-cessitat de poder seguir sent el govern delcanvi, que sense quatre anys més totes lespolítiques que ha iniciat no tirarien enda-vant, tot i que aquests canvis han sigut cos-mètics. Però utilitzarà, no cal dir-ho, gransprincipis per acceptar els vots d’un polític

tan allunyat dels valors que ella diu defen-sar com és Manuel Valls. De nedar i guar-dar la roba en sap, del que dubto ara és quepugui fer-ho davant del tsunami en què esveurà atrapada. Si el ministre d’Interiorque va expulsar menors d’ètnia gitana i elssocialistes del 155 són el seu suport, li cos-tarà molt vendre això a la seva base electo-ral. Els quadres dels comuns a Barcelona ialguns dels seus dirigents van col·laboraractivament en l’1 d’Octubre o han estatsempre del costat de la democràcia i encontra de la repressió. El discurs de Colauvers la immigració és el de “Volem acollir”.

L’ADA COLAU té tot el dret a voler reunir totsels suports possibles per aconseguir ser al-caldessa, té tota la legitimitat per intentar-ho. Però si alguna cosa ja ha demostrataquests quatre anys és que aquella Colaudels principis, la que suposava que entravaa l’ajuntament per lluitar contra les “oli-garquies” i governar per les persones co-munes, avui no deixa de ser una políticamés. Però és que, en el fons, els que méspurs volen semblar són els que més ràpid iamb més profunditat s’enfanguen enaquesta lògica del poder.

José Rodríguez. Sociòleg

Colau, lògica de poderTribuna

Difamació

b Acabada la Guerra Civils’obrí la veda a les espúriesacusacions contra els desafec-tes al règim feixista. Companysde feina, veïns, botiguers, falan-gistes, alcaldes..., reconduïrenamb la difamació la seva im-moralitat, maldat, perversió..., iper treure’n alguna mena debenefici. Molts assenyalats hovaren pagar amb la mort, tortu-ra, presó, exili... Amb la presó,l’exili, multes milionàries... hoestan pagant els qui han gosataplicar la democràcia per so-bre la llei, acusant honradespersones públiques com unaorganització criminal qualsevol.

Durant el franquisme, des demolts àmbits, es va bregar peraconseguir la democràcia(sense qualificatius) per sobrede la legalitat vigent. Actual-ment hi ha un cert paral·lelis-me: gent immoral, mitjans dedesinformació, bòfia, ultres...t’aboquen merda, t’apallissen,et tiren trets..., perquè són in-

capaços d’acceptar la llibertatsense matisos. La difamació ésl’arma llancívola del covard, delfanàtic, del gelós, de l’infeliç, delmediocre, del miserable... quesap que psíquicament faràmolt de mal; més que una pun-tada a les parts. Ara bé, per ar-ma contundent, la que vaacompanyada de les clavegue-res de la policia política i d’ins-tructors amb ideologia patriòti-ca. Si cal, Ñ està per sobre del’ONU i de qui calgui.SALVADOR DOMÈNECHSant Quirze del Vallès (Vallès Oc-cidental)

La coherència esbasa en elsprincipisb Alfred Adler (1870-1937),metge i psicoterapeuta austríac,fou un col·laborador de Sig-mund Freud fins que, per diver-gències relatives a diferents as-pectes de la teoria psicoanalíti-ca, se’n va distanciar. SegonsAdler: “És més fàcil lluitar per

uns principis que viure d’acordamb ells.” Ada Colau va comen-çar a ser coneguda arran de lesseves aparicions en diverses ca-denes de televisió. En aquellstemps va aconseguir una certanotorietat en denunciar temesde tipus social, en especial elsrelacionats amb l’habitatge imés concretament la proble-màtica derivada dels desnona-ments. És evident que la sevaparticular lluita en la defensad’uns principis i el seu discurscontundent aviat la van conver-tir en un personatge mediàticdel qual cal recordar que, en elseu moment, va dir que no teniacap mena d’aspiracions enl’àmbit polític. En aquest sentit,és obvi que el temps ha demos-trat el contrari i que de la novamanera de fer política, res deres; una aprofitada més del sis-tema. No cal entrar en detallssobre la seva ambigüitat per-manent (tret característic delscomuns) al llarg del seu primermandat com a alcaldessa, peròel que no es pot passar per alt

és la seva posició actual orienta-da a mantenir-se en el càrrec aqualsevol preu. Sens dubte, viu-re d’acord amb els principis –siés que se’n tenen– no és fàcil;en qualsevol cas, la coherènciaes basa precisament en això i enmantenir la dignitat.JAUME FARRÉS BOADAOlesa de Montserrat (Baix Llobre-gat)

La veritat delprocésb Quina satisfacció escoltar alsadvocats defensors dir tota laveritat, sense odi, després detants dies de mentides, odi iequilibris per deformar la reali-tat i el dret. Potser els defensorstenen el judici més fàcil de laseva carrera, el de més llu-ïment, encara que l’Estat no elsvulgui escoltar. Però si hi hacondemna el desprestigi del’Estat espanyol serà encaramés gran.FRANCESC CAPELLCalders (Moianès)

Les cartes adreçades a la Bústia han de portar les dades personals dels seus autors: nom, cognoms, adreça, número de telèfon i número de carnet d’identitat o passaport. Així mateix, cal que no superin els mil caràcters d’extensió.El Punt Avui es reserva el dret de publicar-les i escurçar-les. No es publicaran cartes signades amb pseudònim o amb inicials. Els textos s’han d’adreçar a bustia-catalunya@elpuntavui.cat

El lector escriu

| Punt de Vista | 5EL PUNT AVUIDIJOUS, 13 DE JUNY DEL 2019

SísifJordiSoler

Joan Canadell, PRESIDENT DE LA CAMBRA DE COMERÇ DE BARCELONA

“L’‘establishment’ es tranquil·litzarà quan vegi que sominclusius amb tothom”

La frase del dia

“Fer escola alsegle XXI implicaque totes lesactivitats que s’hidesenvolupen vaginorientades a unobjectiu confluent:una educacióintegral on l’alumnesigui el centre i l’eixde l’aprenentatge

a transformació que viu a horesd’ara el món educatiu és intensa iprofunda. El futur comença a

construir-se des de l’escola. I això com-porta deixar enrere rutines fortamentarrelades i dur a terme replanteja-ments ambiciosos. Refermant la voca-ció d’acompanyar els alumnes en el ca-mí d’aconseguir desplegar totes les se-ves potencialitats per gaudir d’una vidapersonal i professional plena, l’escolaafronta el repte de donar una respostaals requeriments d’una societat quecanvia constantment.

EL PROGRÉS TECNOLÒGIC i les noves for-mes d’interacció, la superació de lessegmentacions tradicionals del conei-xement, la internacionalització crei-xent dels vincles, el sorgiment de nousmarcs de referència, de noves profes-sions... exigeixen de l’escola una grancapacitat ja no tan sols d’adaptació, si-nó també d’anticipació.

AVUI PARLEM D’ADQUISICIÓ i desenvolu-pament de competències i posem l’ac-cent en una educació que vacuna con-tra la passivitat, que assumeix amb na-turalitat la complexitat, que estimulala dimensió expressiva i el sentit crític ique permet d’interpretar escenaris di-versos i de reaccionar-hi amb intel·li-gència, criteri i creativitat. Entre elsaspectes en què es visualitza d’una for-ma notòria l’evolució que s’està produ-int dins el món educatiu, n’hi ha queimpacten directament sobre els espais.En primer lloc, cal assenyalar que lesaules han deixat de ser concebudescom a rengles de pupitres d’alumnesorientats cap a la pissarra, al costat dela qual hi ha la taula del professor. Ac-tualment les escoles recorren a espaisque van més enllà de l’aula i que incor-poren llocs on els alumnes gaudeixende condicions més idònies per al treballen comú. Però, a més, l’interior de lesaules esdevé d’una gran flexibilitat, a fi

L que les taules es puguin combinar demaneres diferents o es puguin plegarper deixar només cadires disposadesen forma de cercles, d’amfiteatre...Si això és d’aquesta manera pel que faals espais tradicionalment associats al’activitat educativa, cal afegir-hi totseguit la relectura que, des d’aquestanova aproximació, fem de les altres zo-nes de l’escola, començant pels patis iacabant pels menjadors. I concreta-ment els menjadors s’estan convertinten una àrea d’una gran importànciaeducativa. Em limitaré a referir-me aalgunes qüestions que hi tenen un en-caix evident.

D’UNA BANDA, L’EXPLORACIÓ per part delsalumnes de l’origen dels aliments i la

forma de preparar-los i cuinar-los. Peròimmediatament hi hem de poder trac-tar aspectes tan estretament relacio-nats, com ara les qualitats dels ali-ments i els hàbits saludables, la soste-nibilitat i la gestió de les deixalles (perexemple en el cas dels residus orgànicshi ha la possibilitat de derivar-los capals horts que hi hagi, també amb una fi-nalitat educativa, dins del recinte del’escola). I cal tenir-hi ben presents lesaplicacions que es prevegin des delpunt de vista de les intervencions decaràcter solidari amb persones i col-lectius desafavorits, desatesos o ambproblemàtiques específiques. En la ma-teixa línia, els consells d’infants, inte-grats per alumnes, poden exercir unaresponsabilitat activa, amb una funcióvaluosa, per exemple amb observa-cions i propostes sobre els menús.

ARA BÉ, AL COSTAT d’aquests factors cla-rament vinculats al contingut del men-jar, hi podem afegir tot seguit els quetenen a veure amb l’organització i lagestió dels espais, incloent-hi aspectescom parar la taula, on resulta sens dub-te educativa la implicació dels alum-nes, a fi que el menjador es converteixien un veritable espai d’aprenentatge.En pot ser un exponent l’anomenataprenentatge entre iguals, quan, po-sem per cas, els alumnes més grans te-nen cura dels més menuts, sota la su-pervisió dels mestres.

EN DEFINITIVA en el context del menja-dor es desenvolupa un ventall amplid’accions que convé situar com uncomponent significatiu d’una visió in-tegral de l’aprenentatge, adequada-ment alineades amb el projecte educa-tiu de l’escola. Fer escola al segle XXIimplica que totes les activitats que s’hidesenvolupen vagin orientades a unobjectiu confluent: una educació inte-gral on l’alumne sigui el centre i l’eix del’aprenentatge.

Carles Duarte i Montserrat. Director general de la Institució Cultural del CIC

Menjar i educarTribuna

quest any en fa30, diversos ac-

tors socials i econò-mics de la Conca deBarberà, l’Alt Camp il’Urgell unien forcesper crear la llavors

pionera Ruta del Cister, denominacióque relligava la promoció de tres delsgrans monestirs cistercencs de Cata-lunya, força propers entre ells: Poblet,Santes Creus i Vallbona de les Monges.Gestionada pels consells comarcalsper també donar a conèixer altresatractius propers, avui es pot dir que lamarca ha funcionat i ha servit per di-namitzar tres comarques d’interiorque no tenen el pedigrí ni l’enorme po-pularitat turística de la costa, el Pirineuo la ciutat de Barcelona, però que enun món que tendeix a la terciaritzacióde l’economia avui tenen en els ingres-sos que aporta aquest sector una potafonamental per afrontar un futur ame-naçat pel despoblament rural.

Això sí, la Ruta necessita un evidentrellançament, perquè el turisme hacanviat fins a convertir-se en un feno-men de masses global, fet que parado-xalment ha provocat que el nombre devisitants els últims anys hagi anat in-exorablement a la baixa, sobretot entreel públic jove, amb Poblet, la joia de lacorona, al capdavant, ja que amb proufeines supera els 100.000 anuals demitjana aquest decenni, la meitat delsque havia assolit en l’anterior i a anysllum dels més de 2,5 milions que rep,per exemple, Montserrat. D’aquí ques’esperi que el modern centre de visi-tants que va inaugurar ahir, juntamentamb l’ampliació i renovació total delmuseu, signifiquin una nova embranzi-da per atreure turistes a un monumentque és patrimoni de la humanitat, quemanté l’aura espiritual en un entornnatural tan privilegiat com poc cone-gut i que a sobre té un pes cabdal en lahistòria del país. Toca tornar a la Ruta.

A

De set en setÒscar Palau

De rutapel Cister

EL PUNT AVUIDIJOUS, 13 DE JUNY DEL 20196 |

Molts municipis fanplens per tancar elmandat i dir adeuals regidorsque pleguen

Milers de joves vancomençar ahir, ambnervis, les proves dela selectivitat

Comencenles provesd’accés a launiversitat

Elsajuntamentscatalanss’acomiadenNacional

Els dotze independentis-tes catalans van voler usarahir el dret a l’ultima pa-raula per expressar el seupensament als set magis-trats del Tribunal Su-prem, que ara hauran deresoldre si s’ha demostratque van cometre un delic-te de rebel·lió “diferent isense armes” i malversa-ció de fons públics, comsosté la fiscalia, o nomésun delicte de desobedièn-cia per exercir drets fona-mentals, com han exposatles seves defenses. Van seral·legats valents i emotius.

L’exvicepresident OriolJunqueras va ser el primera intervenir perquè és elque afronta la major peti-ció de pena:. 25 anys depresó. Va ser breu i direc-te. Es va definir com a “pa-re de família, professor idedicat de forma tardanaa la política per ser útil, i deconviccions cristianes” iva reivindicar que “votar idefensar la república no ésdelicte”. Junqueras va de-manar al tribunal que“tornin la causa a la políti-ca” i que serà “pel bé de laconvivència a Catalunya,Espanya i Europa”.

L’exconseller d’AfersExteriors Raül Romeva vaser més crític amb el pro-cés judicial viscut. “L’acu-

sació busca el nostre es-carment.” Hi va afegir que“s’ha creat falsament laidea que des de Catalunyas’odia a Espanya” i va acla-rir que “el que mou milersde persones és la defensade drets fonamentals da-vant la frustració, comarala retallada de l’Estatutl’any 2010, la incompren-sió i la repressió”. Romevava recordar que convocarun referèndum “com voliael 80% de catalans” no ésdelicte i va assegurar al tri-bunal: “Al banc som dotzepersones, però n’hi ha dosmilions que reivindiquenel dret a l’autodetermina-ció.”

L’exconseller de l’Inte-rior Quim Forn també vadefensar que la seva accióha estat política, a la qualva assegurar que es dedicades dels 16 anys amb voca-ció “ètica i social”. Forn vasostenir: “Sóc aquí pel fra-càs de la política i d’unamanera no prou flexibleper interpretar la llei.” Va

reiterar, com el seu advo-cat, que mai va donar or-dres al cos dels Mossos enfavor de la independènciade Catalunya o perquè in-complissin un mandat ju-dicial o de la fiscalia.

Per la seva part, l’ex-conseller de PresidènciaJordi Turull va fer el seual·legat mirant dls fiscals iexposant-los el “relat deli-rant” que han sostingutper acusar-los de rebel·lió iva compartir amb Romevaque la seva presó i judici és“un escarment”. Turull vaassegurar: “La resignacióés una paraula que no co-neix el poble de Catalunya.Nosaltres som un instru-ment pel clam català.”

L’exconseller d’Infraes-tructures Josep Rull va feruna de les intervencionsmés emotives, sense pa-pers davant i amb un re-llotge per no passar-se delsquinze minuts conceditspel president de la sala,Manuel Marchena. El pe-nalista Jordi Pina, que ha

viscut amb intensitat el ju-dici, va fregar-se els ullsd’emoció. “Amb la presóara em priven de veurecom creixen els meus fillsde 6 i 4 anys. No em trau-ran la dignitat d’explicar-los que vaig defensar unesidees nobles”, va reblar.

Rull va assegurar que ésun pres polític i que l’hanprocessat per les seves“conviccions polítiques iper no haver-hi renun-ciat”. Va recordar coml’exministre de JustíciaRafal Català va explicar ala premsa què faria el jutgeLlarena per treure’ls de lapolítica: empresonar-los iacusar-los de rebel·lió.Amb tot, Rull, citant Es-pri,u es va mostrar espe-rançat que el poble catalàse’n sortirà, com van ex-pressar la majoria d’acu-sats. L’expresident del’ANC Jordi Sànchez vaexplicar a la sala que ambla seva presó provisionalhan infligit “dolor” als seusfamiliars i amics, que “s’hasocialitzat a Catalunya pe-rò que alhora s’ha trans-format en grans mostresde solidaritat”. L’expresi-dent del Parlament Car-me Forcadell també va ex-pressar el seu sentiment,que se sentia castigada pe-nalment per qui era mésque pels seus actes.

L’exconsellera de Tre-ball i Afers Socials, Dolors

Bassa, va revelar a la salaque durant el judici s’hasentit “indignada i entris-tida” per les afirmacions

de les acusacions perquè“falsejaven” la realitat. Vadefensar la seva innocèn-cia, perquè van complir unprograma electoral.

El president d’Òmni-um, Jordi Cuixart, amb unsomriure constant als lla-

vis va declarar que “nomostra cap penedimentdel que va fer”, que se-gueix “ la veu de la sevaconsciència a defensardrets fonamentals”. Cui-xart va retreure a la fisca-lia i a l ’advocacia de l’Estatque estiguin “al costat del’extrema dreta” i que nodeixarà de defensar el dreta l’autoderminació delspobles. “Ho tornarem afer”, va reblar Cuixart, i vainsistir que com a presi-dent d’Òmnium “no per-metrà que ens enfrontementre els pobles”.

Finalment, l’exconse-llera de Governació Merit-

Vist per asentènciaAL·LEGATS Els independentistes catalans demanen al Suprem que torni la sevareivindicació a la política FERMESA Els presos polítics asseguren que tancats nos’han desdit de la seva convicció del dret a l’autodeterminació, com el 80% de lasocietat catalana TRASLLAT El retorn dels presos a Catalunya ha de ser immediat

Mayte PiulachsMADRID

600dies en presó provisional vaanunciar Forn que ha com-plert tancat. Els Jordis hi sóndes del 16 d’octubre de 2017.

52sessions han ocupat la vistadel judici al Tribunal Suprem,en quatre mesos, del 12 de fe-brer al 12 de juny.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les xifres

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Catalunyatornarà a votar,sostenen elsacusats al Suprem

EL PUNT AVUIDIJOUS, 13 DE JUNY DEL 2019 | Nacional | 7

La dignitat i elretrat del rei

L’APUNT que va fer, aplaudit pels seus afins, gravat en vídeo i di-fós a traves del Twitter, va ser despenjar un quadre a fa-vor de la igualtat (“Tots som iguals davant la llei”, deia elpòster) i substituir-lo per un retrat del rei, el seu rei, elrei de l’“a por ellos”, que som nosaltres. L’extrema dretaimparable (que molts blanquegen) té cada dia més po-der. I cada cop fa menys gràcia.Mireia Rourera

Mentre els presos polítics defensaven ahir la seva digni-tat i les seves idees davant d’un mur de fiscals i jutgesacusadors espanyols, a la mateixa capital del regne elvicepresident tercer de la mesa de l’Assemblea de Ma-drid, el diputat de Vox José Ignacio Arias Moreno, preniael relleu al seu antecessor, de Podem. En prendre pos-sessió del seu despatx, el primer “acte institucional”

xell Borràs va expressar elsentiment del poble catalài el va situar amb el “renai-xement del catalanisme”,i va expressar el desencísdel catalans amb l’Oda aEspanya de Joan Mara-gall. L’exconseller de Jus-tícia Carles Mundó va as-segurar que el judici és “elfracàs col·lectiu de la polí-tica” i va desitjar que elspresos polítics “siguin po-sats aviat en llibertat i pu-guin estar amb les sevesfamílies”. Abans, l’excon-seller d’Empresa Santi Vi-la va desitjar que l’Estatespanyol “no entengui ladiversitat com un proble-

ma” i va advocar per re-prendre el diàleg. “Vist pera sentència”, va pronun-ciar sense floritures el jut-ge Marchena.

Acabat el judici, el tras-lladat dels nou presos polí-tics a penals catalans hade ser immediat. El magis-trat Marchena ha d’eme-tre una resolució de la fi-nalització de la vista, ambel qual les defenses dema-naran al Ministeri de l’In-terior que els presos siguinconduits a la presó de Lle-doners, que és el seu cen-tre de referència, perquèara estan “en trànsit”. Se-gons fonts jurídiques, Ins-

titucions Penitenciàriespodria fer aquest trasllatd’ofici i sense rebre la peti-ció, i es podria fer dimartsvinent, que és quan esduen a terme les conduc-cions entre penals espa-nyols cap als catalans. Enel cas de l’exconsellerQuim Forn, avui serà tras-lladat a la presó de Brians2, que és el centre d’inter-canvi, perquè dissabte pu-gui assistir a la constituciódel ple de Barcelona. Ésmolt probable que Forn jaes quedi en un centre cata-là si el Suprem no acceptala seva posada en llibertat,com a la resta. ■

El vicepresidentJunqueras es prepara perl’al·legat final,ahir alSuprem ■ EFE

La por que revela el fiscalJavier Zaragoza davant lapossibilitat que Oriol Jun-queras esdevingui eurodi-putat de ple dret i passi atenir immunitat no éscompartida per l’advocadade l’Estat Rosa María Seoa-ne, que no s’oposa que elTribunal Suprem l’autorit-zi a sortir de la presó peracudir dilluns al Congrés arecollir l’acta i acatar laConstitució davant la Jun-ta Electoral Central. Si elfiscal hi veu “interferèn-cies absolutament irracio-nals” –ras i curt: el risc queJunqueras s’escapi del ra-dar judicial espanyol i queal Parlament Europeu nose’l suspengui amb la doci-litat amb què ho ha fet Me-ritxell Batet al Congrés–,l’advocada de l’Estat sostéque el líder d’ERC had’anar dilluns al Congrésen les mateixes condicionsde custòdia i limitacionsque el 21 de maig en laconstitució del Congrésper “no menyscabar la titu-laritat del dret de partici-pació política” de l’exvice-president de la Generalitati líder republicà.

Seoane, que va rellevarEdmundo Bal després quel’ara diputat de Ciutadansfos destituït per ser devotdel delicte de rebel·lió, arri-ba a la conclusió en l’escritque correspon a la JuntaElectoral Central, i no alParlament Europeu, valo-rar el compliment dels re-quisits establerts pel dretespanyol que poden afec-tar els candidats electes i,en concret, si Junquerasqueda suspès o no. L’advo-cada de l’Estat sosté que,segons la jurisprudència

del Tribunal de Justícia dela UE, “el Parlament Euro-peu no té marge d’aprecia-ció per qüestionar la pro-clamació d’electes queefectuï l’autoritat electoralde l’estat membre”.

Pressió del PP a SánchezEl contrast entre la portaoberta de Seoane i el vetfrontal del fiscal Zaragozaera llegit pel líder del PP,Pablo Casado, com unacessió de Pedro Sánchez i liexigia que corregís la sevaadvocada de l’Estat i queveti que Junqueras siguieurodiputat. Casado fins i

tot ho va vincular al “no etpreocupis” que Sánchez vadir a Junqueras quan el vasaludar a l’hemicicle, tot ique allò era la resposta delpresident a si l’incomoda-va saludar un pres. La fis-calia veu el risc que Jun-queras adquireixi –en es-pera de sentència– una im-munitat que veuria comun “privilegi”. “El dictat dela sentència no es pot sub-jectar a cap condició”, ad-verteixen els fiscals en elseu intent que el Supremmantingui el líder d’ERC ala cel·la i el deixi sense escóeuropeu. ■

L’advocada de l’Estatavala que Junquerassigui eurodiputata Seoane rebat el fiscal i no veta que agafi l’acta tot i el riscd’immunitat a El PP hi veu el “no et preocupis” de Sánchez

David PortabellaMADRID

La defensa de l’expresidentCarles Puigdemont i l’excon-seller Toni Comín ha presen-tat un recurs al Tribunal Su-prem perquè deixi senseefecte immediatament l’or-dre de detenció estatal con-tra tots dos.

Segons va avançar Vila-web, el fet que avui la Junta

Rosa María Seoane, advocada de l’Estat ■ ARXIU

Electoral Central proclami lallista d’eurodiputats electesen la circumscripció espa-nyola en les eleccions del 26-M fa que Puigdemont i Comínja tinguin la consideraciód’eurodiputats a tots elsefectes; és a dir, amb les prer-rogatives d’inviolabilitat id’immunitat parlamentària.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Retirada de l’ordre de detenció

EL PUNT AVUIDIJOUS, 13 DE JUNY DEL 20198 | Nacional |

Les defenses del presidentd’Òmnium, Jordi Cuixart,de les exconselleres DolorsBassa i Meritxell Borràs,de l’exconseller Santi Vila ide l’expresidenta del Par-lament Carme Forcadellahir van ser força crítiquesamb la fiscalia per haver“esbiaixat” i “tergiversat”les proves per poder man-tenir l’acusació de rebel·liói de malversació de fonspúblics, tal com van fer elsseus col·legues dimarts. Elseu discurs punyent va seralhora aclaridor de con-ceptes mal atribuïts per laGuàrdia Civil i les acusa-cions.

La penalista Marina

Roig va iniciar l’última ses-sió del judici al Suprem i valamentar que els seus te-mors s’hagin confirmat, jaque va assegurar que en eljudici s’ha aplicat el dretpenal de l’enemic. “No hiha Constitució sense de-mocràcia, i no hi ha demo-cràcia sense participaciócol·lectiva”, va manifestarRoig, que hi va afegir: “Ladefensa de la unitat d’Es-panya no pot anul·lar dretsfonamentals com ara elsde reunió i expressió.” I varecordar que la Constitu-ció es va assolir amb mani-festacions de ciutadans alscarrers als anys 70.

La penalista va il·lustrarla sala sobre el dret de re-unió, “que inclou la resis-tència passiva” i va enume-

rar tractats i organismesinternacionals que ho de-fensen, en advertir queamb les preguntes plenesde retrets a testimonissemblava que la fiscalia noho tingui prou clar. “Lesmanifestacions davantquarters i comissaries sónlegítimes i no una amena-ça”, va manifestar l’advo-cada.

Pel que fa a l’1-O, tambéva desacreditar la tesi de lafiscalia que els ciutadansvan anar a enfrontar-se alsagents, incitats pels acu-sats. “Tothom sabia que elTC havia suspès el referèn-dum i la gent volia votar”.Va detallar que només en35 centres de votació dels2.350 hi va haver incidentsi aquests van ser per les càr-

regues de la policia espa-nyola i d’agents de la Guàr-dia Civil. “No hi va havercap acció violenta per tom-bar l’Estat, tal com va dir eltribunal de Schleswig-Holstein”, va sostenir. Roigtambé va exigir el compli-ment del dictat pel grup detreball de l’ONU, que dema-na la posada en llibertat deCuixart, en considerar que

el seu empresonament és“arbitrari”.

L’advocada de l’expresi-denta del Parlament, OlgaArderiu, va ser insistent ididàctica en repetir com unmantra i amb distints ex-emples que a “Carme For-cadell se li ha aplicat el dretpenal d’autor en acusar-la ijutjar-la pel seu càrrec i noper les seves accions”. Varecordar que la lletrada del’administració de justíciaque era a la seu d’Economiava assegurar que va sentir-la el 20-S, “quan és fals”, itambé que el tinent coronelBaena la situï en les re-unions de govern i que lafiscalia afirmi en les conclu-sions que a la reunió que vademanar Trapero al governva demanar que hi fos For-cadell, la presidenta, que“no hi va poder anar”, unafegitó “totalment fals”, jaque Forcadell es va assa-bentar d’aquesta peticiódel major durant el judici.Arderiu va insistir que lapresidenta Forcadell va ferel mateix que els seus com-panys de la mesa i que enca-ra no entén com ella no és alTSJC acusada només dedesobediència com ells i node rebel·lió, amb la “crimi-nalització” de les seves in-tervencions públiques, onsempre defensava el dret avotar l’1-O amb convicció icivisme.

La penalista Judit Genéva ser incisiva i, aprofitantque el seu company dedespatx Xavier Melero vaqualificar la rebel·lió de lafiscalia de “postmoder-na”, també va sostenir quel’acusació de malversacióde fons per a l’1-O és “tam-bé postmoderna” en nocomplir-se el requisit tem-poral i de competències.L’advocada va sostenirque del departament del’exconsellera MeritxellBorràs no hi ha cap partidaqüestionada per l’1-O, i hiva afegir que la fiscaliamanté partides consigna-des abans dels fets que esjutgen.

L’advocat Mariano Ber-gés també va defensar quel’exconsellera Dolors Bas-sa no va impulsar res con-tra l’Estat ni va induir a laviolència, i va afirmar que“l’ordre constitucional noes va trencar, ja que l’apli-cació del 155, és un instru-ment constitucional que esva dur a terme sense oposi-ció”. I l’advocat Joan Se-garra va insistir que no hiva haver malversació defons l’1-O i que tampoc hiha partida atribuïdes al De-partament d’Empresa del’exconseller Santi Vila. ■

Mayte PiulachsMADRID

Les defenses contraposen eldret de reunió a la rebel·lióa L’advocada de Cuixart reivindica drets fonamentals a L’advocada de Borràs qualifica l’acusació demalversació de “postmoderna” a “A Forcadell se li ha aplicat el dret penal d’autor”, sosté Arderiu

Les advocades i els advocats defensors Marina Roig, Olga Arderiu, Judit Gené, Mariano Bergés i Joan Segarra, en la seva intervenció d’ahir al Suprem ■ EFE

“Bassa no ha posat enescac l’Estat, ni va incitara anar contra el TSJC, niva comprometre fonspúblics per a l’1-O”Mariano BergésADVOCAT DE DOLORS BASSA

“Temíem que en eljudici s’apliqués el dretpenal de l’enemici el temor s’haconfirmat”Marina RoigADVOCADA DE JORDI CUIXART

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les frases

“La fiscalia, quedefensa la legalitat,ha fet un biaix i nomésha exposat el queperjudica els acusats”Judit GenéADVOCADA DE MERITXELL BORRÀS

EL PUNT AVUIDIJOUS, 13 DE JUNY DEL 201910 | Nacional |

advocat Jordi Pina pu-blicava el 2002 ambJorge Navarro Comguanyar un judici pe-

nal. “Excepte en casos excepcio-nals no faci ús del dret a l’últimaparaula. El lògic és que tot el quehagi dit el seu advocat sigui cor-recte (...) La intervenció mai se-rà positiva i, en canvi, té moltsnúmeros per ficar la pota”, avisa-va. El dia que la causa20907/2017 arribava al vist pera sentència, però, ni Pina ni capadvocat esperava el silenci delsrepresentats sinó un al·legat fi-nal apassionat. Si es jutja una“rebel·lió postmoderna” ideadapels fiscals com diu Xavier Melero, els manuals clàssics han que-dat obsolets.

Quan el jutge Marchena obriael torn d’última paraula a dosquarts de cinc de la tarda, OriolJunqueras feia que sí amb el capi aviat acudia al micròfon per re-citar el Canzoniere de Petrarca–escoltar “entre rimes disper-ses”– i avisar que “de poc servi-ria parlar o escriure si ningú es-coltés o llegís”. “El millor seria re-tornar la qüestió al terreny de lapolítica”, va oferir. I els set jutges

L’van prendre notes, sobretot An-tonio del Moral, tot i que ambmenys frenesí que quan va venircom a testimoni el tinent coro-nel Daniel Baena.

Amb la partitura dictada perMarchena que donava a cadaveu quinze minuts de màxim,les paraules finals van oscil·larentre el fado de Santi Vila i el re-doble de bateria de Jordi Cuixartpassant per tots els colors del’emotivitat, però sense bri deressentiment. El segon va serJoaquim Forn, que va evocar elsinicis polítics als17 anys i els 600dies a la presó per avisar la salaque no ha canviat: “Segueixo de-fensant l’autodeterminació. Des-prés de dinou mesos a la presóels principis es mantenenferms”. A Jordi Turull, les “baja-nades” del fiscal no li obren “es-pai per al rancor” i així li ho vadir a Fidel Cadena. Més directeamb Cadena era Jordi Cuixart:“M’acusa de cridar a la mobilit-zació permanent i jo li he dir queté raó i és així i ho reitero: cata-lans, catalanes, mobilització per-manent pacífica i democràticaper millorar la societat!”. Melerono sabia on mirar. També ambl’emoció a la veu, Josep Rull viat-java al 1359 de les Corts de Cer-vera per relatar l’origen de la Ge-

neralitat fins al “president legí-tim Carles Puigdemont”, i va gla-çar la sala amb el record a “lamare que no entén què caraipassa” i a Meritxell Lluís i els fills.“Vostès m’han impedit veurecréixer els meus dos fills, el Ber-nat, de 10 anys, i el Roger, de 4.Però no impediran que els puguidonar l’humil exemple de com-promís perquè el dia de demàpuguin viure en un mon millor”.Els familiars, el president QuimTorra, el vicepresident Pere Ara-gonès, la consellera Meritxell Bu-

dó, el president del Parlament,Roger Torrent, i els diputatsLaura Borràs i Gabriel Rufián es-coltaven sense pestanyejar.

L’emoció evocant el llargs quees fan 600 dies a presó no va im-pedir a Jordi Sànchez fer riure lasala quan va citar un pres de Lle-doners com a autoritat en des-bloqueig polític. “Té una norma ivaig dir que el citaria, la normaLamarti: «No hi ha porta que esresisteixi». En democràcia, no hiha portes que es resisteixin si hiha una majoria de la ciutadania

que ho vol. No diré a què es dedi-ca ell ni per què està pres”, va dirSànchez fent riure a juristes iprofans.

El torn final va ser de CarlesMundó, que amb el seu “mai éstard per a solucions” va tapar elfado de Vila. “La fiscalia ens acu-sa de saber on volíem anar desdel primer dia. Doncs si sabíemon volíem anar, què malamentho vam fer!”, va dir Vila. “Vistper a sentència”, va cloure Mar-chena al final de cinquanta ses-sions. “Va, que es l’últim dia decurs”, deien Dolors Bassa, Car-me Forcadell, Cuixart, Sànchez,Turull als agents perquè flexibi-litzessin el cordó policial i els dei-xessin saludar Montse Bassa,Bernat Pegueroles, Txell Bonet,Susanna Barreda i Blanca Bra-gulat. El Saló de Plens del Su-prem, amb el seu fresc de Marce-liano Santa María La llei triom-fant sobre el mal – la deessa sos-té dos cavalls blancs com a sím-bol de la llei que venç el mal– i elseu salm Oculi tui videante ae-quitates (que els teus ulls veginl’equitat), va tancar la porta iamb ella la causa 20907. Escol-tades les rebels paraules finals, eltribunal dirà –el salm sosté queamb equitat– si veu el cavallblanc de la rebel·lió. ■

TORN · Junqueras cita Petrarca, Turull etziba al fiscal Cadena que no té “rancor” tot i les “bajanades” i Cuixart li reitera a lacara la crida a la mobilització IRÒNIC · Sànchez invoca la norma Lamarti per obrir portes DOLOR · Rull evoca el temps robat

David PortabellaMADRID

Rebels paraules finals

Els presos polítics ahir, en l’última sessió del judici al Suprem ■ EFE

La titular del jutjat d’ins-trucció número 13 de Bar-celona ha desestimat que28 dels 30 processats perhaver organitzat l’1-O si-guin acusats pel delicted’organització criminal,com ha sol·licitat la fiscaliaanticorrupció ara, desprésde dictar la resolució deprocessament. La magis-trada, per contra, mantéla fiança de 5,8 milionsd’euros imposada a disset

dels acusats per malversa-ció de fons. Entre els pro-cessats hi ha excàrrecs delgovern, funcionaris i em-presaris.

En la resolució, difosaahir, la magistrada Alejan-dra Gil exposa que ni la fis-calia ni l’acusació popularde Vox no han demanatcap canvi en el relat d’indi-cis que pugui encabir el de-licte d’organització crimi-nal, i hi afegeix que els acu-sats tampoc han estat in-formats que se’ls investi-gava per aquest delicte, fetque afecta el seu dret dedefensa. “No resulta de lesactuacions que tinguessinla infraestructura adequa-da per realitzar un pla cri-minal ni que existís un

acord associatiu durador ino merament puntual”,sosté la magistrada, quealhora convida les acusa-cions a aportar indicis perpoder incloure-ho. La jut-gessa tampoc accepta lapetició de la fiscalia perprocessar pel delicte dedesobediència la directorade l’Autoritat Catalana deProtecció de Dades, MariaÀngels Barberà.

Pel que fa a la fiança de5,8 milions d’euros, la jut-gessa considera que és cor-recta i no accepta, com vanexposar les defenses, quehi ha 2,1 milions dipositatsals comptes de la causa delTribunal Suprem, ja queles partides són les matei-xes. La magistrada argu-

menta que el seu jutjat “noestà vinculat al que facinaltres jutjats”, i que en l’al-tra causa (es refereix a ladels independentistes ca-talans) hi ha altres perso-nes acusades. Res diu, pe-rò, que el contingut de lespartides està duplicat, com

ara els 980.000 euros encartes censals de l’1-O su-posadament encarregadesa Unipost, que les pèritesd’Hisenda han descartat elservei fet a la Generalitat,que és el que crea el lucrecessant. “Aquest no és unembargament sobrant”,

manifesta, i hi afegeix quesi les altres persones sónabsoltes podria perillaraquesta obligació, i fins itot hi afegeix que la fiançala pot imposar la jutgessasense petició de les parts ique pot servir per “pagarmultes i despeses”. ■

a La fiscalia hodemanava per a 28dels 30 processats,excàrrecs del govern

Mayte PiulachsBARCELONA

La jutgessa de l’1-O negal’organització criminal

Antoni Molons, amb la seva advocada Judit Gené, citat per la Guàrdia Civil, el 2018 ■ EFE

EL PUNT AVUIDIJOUS, 13 DE JUNY DEL 201912 | Nacional |

Faig ús d’aquesta darrera paraulano tant per defensar-me, que aixòja ho han fet els meus advocats, niper intentar cap reducció de lacondemna, sinó bàsicament perreafirmar-me en tots els exercicisde drets fonamentals que s’hanestat reprovant durant tot aquestjudici. Bàsicament perquè respo-nen a un interès superior i, és clar,a la veu de la veu de la meva cons-ciència. La veu de la meva cons-ciència sempre ha actuat amb co-herència i amb el compromís so-cial de la meva vida més pública.En aquest sentit, ho voldria reivin-dicar un cop més. I a la fiscalia,dir-los que no hi ha cap tipus depenediment; que tot el que vaigfer ho tornaria a fer, perquè esticconvençut que és el que havia defer. En aquest sentit, un altre retreta la fiscalia: van dir que no s’ac-ceptaven les conseqüències delque s’estava fent, i no és cert. Joaccepto totes les conseqüènciesdel que vam fer. Accepto els actesi les seves conseqüències. Jo vaiganar a declarar als tribunals el 6d’octubre del 2017, i hi vaig tornara anar el 16 d’octubre, i mai he elu-dit la justícia. Perquè aquesta és lameva manera de ser i d’actuar. Lad’aquell que està actuant en basea la seva consciència. Tots elsmeus actes van ser públics. I el diaque em van interrogar com a prespolític, els vull advertir que això vaser un altaveu immillorable.

Estic convençut que els meuscompanys i jo mateix no estemd’acord que estiguem a presó, pe-rò també és cert que hem detec-tat que això és un altaveu, que ai-xò ens permet de denunciar demanera encara més contundent lavulneració dels drets fonamentalsi la manca de democràcia que pa-tim els ciutadans de l’Estat espa-nyol. No renunciem a aquestacondició de presos polítics. El queestem veient, i és molt probableno tots pensem igual, és queaquest és un judici a la democrà-cia. Perquè en realitat el que es-tem fent és exercir els nostresdrets fonamentals, uns drets quehem après amb el pas de la hu-manitat, després de conquestesque ha aconseguit la nostra socie-tat i que nosaltres estem utilit-zant.

No em vull fer repetitiu perquè

ja s’ha comentat, però és cert queel resultat d’aquest judici depen-drà de la qualitat democràtica del’Estat espanyol. I que no nomésafectarà Barcelona, sinó tambéVallecas, Pamplona o Vigo. Perquèel que es penalitzi a Barcelona,s’haurà de penalitzar també a Ma-drid. Estic convençut que en laresposta a aquest intent de pena-lització, un cop més, tots els de-mòcrates de l’Estat espanyol ensunirem en defensa del que sem-pre hem defensat, que és la de-mocràcia i la llibertat d’expressió.

Voldria aprofitar també aquestaltaveu que és el judici per fertambé un reconeixement als vo-tants de l’1-O, a aquests dos mi-lions tres-centes mil persones quevan sortir al carrer amb una acti-tud pacífica i democràtica, i pre-nent un compromís. I aquest com-promís s’ha de valorar. Perquè noés fàcil fer una acció pacífica i de-mocràtica sabent també que s’es-tava picant a gent innocent. Lagent va sortir amb determinació, iper això diem que serà un dia quedurarà anys.

Un altre retret dels senyors dela fiscalia que he anat escoltantdurant tot el judici des de la terce-ra fila on m’asseia és que vaig fercrides a la mobilització perma-nent. És que és veritat! I quant’acusen d’una cosa que és veritatque has fet, què has de dir? Doncsque sí. Que ho vaig fer. I és quetinc l’obligació moral, si m’ho per-meten, de tornar-ho a fer avuiaquí: Catalans, catalanes! Mobilit-zació pacífica, democràtica, per-manent i cívica, i que mai defallei-xi! I sempre amb aquesta voluntatde millorar la societat. Si aquestés el retret penal que se’m fa a mi,o a qualsevol altra ciutadà, doncs..malament anem en aquest país.Sí, senyors fiscals, mobilitzaciópermanent. I dret de protestar da-vant tots els poders de l’Estat. Ésel que vam fer el 20 de setembrede manera pacífica i democràtica.Sí, una protesta. Perquè no està-vem d’acord amb una decisió. Pe-rò ens limitàvem a fer el que potfer un ciutadà corrent, que és pro-testar. I és el que sembla que esvulgui posar en qüestió en aquestjudici: que la gent deixi de protes-tar. No! No deixarem de protestar!No deixarem de protestar perquèés el motor d’avançar, allò que faprogressar les societats. Hem deprotegir aquest dret perquè elsnostres fills també puguin protes-tar.

Han parlat també de la desobe-diència civil. Sí. És una desobe-diència civil en tota regla. Davant

del dilema d’obeir una suspensiódel Tribunal Constitucional o l’ex-ercici dels drets fonamentals, sí,es van exercir els drets fonamen-tals. No sóc expert en drets inter-nacionals; és més, no he ni anat ala universitat, però hi ha una cosaque sí que tinc molt clara: quanuna població exerceix la desobe-diència civil, el que està demos-trant és el seu compromís amb lasocietat. I això no pot merèixercap retret penal. És un acte de co-herència i de responsabilitat, i ésun dels instruments més útils quetenen les societats per avançar.Estic convençut que hi haurà moltpocs dubtes entre els demòcratesde tot l’Estat espanyol que, cadacop que un col·lectiu exerceix ladesobediència civil, el que estàfent és enfortir els drets i les lliber-tats de tota la societat. Indepen-dentment que tinguin més o me-nys raó. La desobediència civil,que ha de ser no violenta perquèsinó ja no seria desobediència ci-vil, quan no ataca tot l’ordena-ment jurídic sinó aquelles lleis odecisions que considera injustes, iquan a més a més s’accepten lesconseqüències, trobar ciutadansque en ple segle XXI, quan l’indivi-dualisme és a l’ordre del dia, esti-guin disposats a practicar-la, noés motiu de retret sinó de reconei-xement. Fixin-s’hi: jo crec que elproblema no és la desobediènciacivil: el problema que tenim a lasocietat actual és l’obediència ci-vil. L’obediència civil que permetque els oceans siguin mars deplàstic, que els refugiats es morina les nostres costes... Que es per-segueixi la gent que vol salvaraquests immigrants... El problemaés l’obediència civil de milers depersones que estan votant gover-nants que permeten que a l’Estatespanyol es faci un rescat a labanca de setanta mil milions d’eu-ros i que al mateix temps hi hagisis-cents mil desnonaments; oque a Catalunya, una de les re-gions més pròsperes d’Europa,una de quatre persones estiguinvivint en risc d’exclusió social... I elproblema és la desobediència ci-vil? El problema és l’obediència ci-vil de certs ciutadans que conti-nuen sense protestar davant tantadesigualtat o davant tants de des-propòsits. Per tant, sí, sí, jo crecque el problema està en l’obedièn-cia civil que avui permet i toleraque demòcrates que estem as-seguts en aquest banc si-guem acusats per l’extre-ma dreta, braç a braç, enconnivència, amb el go-vern de l’Estat espanyol,

amb el govern del PSOE que ensestà acusant a nosaltres... El fei-xisme acusant els demòcratesque, amb major o menor encert, elque mirem de fer és defensar elsvalors de la democràcia que com-partim entre tots.

Per tant, jo el que crec és queen aquest judici, on tots hem fet elpossible perquè funcionés el mi-llor possible, no hem solucionatl’arrel de fons, i és que estem ob-sessionats a buscar un enemic.Potser la qüestió és que ens haneducat així, o antropològica, no hosé, perquè no sóc cap especialistaen això, però sí que és veritat queno ens ha permès d’anar a l’arreldel conflicte: hem continuat bus-cant enemics. Buscant enemicsfins al punt que alguns dels testi-monis de la meva defensa tampocs’han pogut expressar amb nor-malitat.

I en aquest sentit crec que aixòno és res més que por. Por a es-coltar, por a la paraula, por a em-patitzar els uns amb els altres i aconèixer-nos millor.

A mi no em fa res conèixer mi-llor a la gent, les raons dels uns idels altres, perquè estic segur quejo no tinc tampoc la veritat abso-luta. En aquest sentit, crec quehem d’anar a l’arrel del conflicte. Il’arrel no és cap altre que si conti-nuem actuant amb por difícilmentens podrem conèixer i conèixer lesraons dels uns i dels altres i ac-ceptar l’empatia mínima necessà-ria per poder resoldre aquest con-flicte, que és un conflicte polític.Ho crec plenament, que és un ju-

dici polític.

Pedel’aaltcrl’atategútefemqumdeho

ciulesnyelsmmpeavsovemcasompatreaqcod’ende

dered’ocad’evemdetanudiaavlesdeunla envadepe

diaocqunaharase63sererittaqula qu

tèemsezaqum

“Ho tornarem a fer”

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

JORDI CUIXART

“El problemano és ladesobediència civil: elproblemaque tenim ala societatactual ésl’obediènciacivil”

“La mevaprioritat ésaconseguirque els meusfills puguinviure en unpaís méslliure”

“Algú creuque unasentènciafarà que elscatalansdeixin delluitar pelseu dret al’autodeterminació?”

JORD

I CAL

VÍS

| Nacional | 13EL PUNT AVUIDIJOUS, 13 DE JUNY DEL 2019

La sala em dona ara la paraula per segon iúltim cop en aquest judici. I si alguna cosahe d’agrair al tribunal és precisament elfet d’haver-me donat veu després de tantde temps d’haver-ne estat privat. Parlar iescoltar és la base de qualsevol entesa.

Si em permeten una anècdota personalels explicaré que al Liceu italià, on vaig es-tudiar, els meus companys i jo –com totsels estudiants italians– vam aprendrepràcticament de memòria el primer sonetdel Canzoniere de Petrarca. Els primersversos del qual diuen més o menys així: “Avostès, que escolten en rimes dispersesles meves paraules...”.

Aquella va ser la primera vegada queun autor conegut i en llengua vulgar es di-rigeix directament als seus lectors i alsque escoltaran la lectura dels seus poe-mes. És una apel·lació directa que naix dela consciència que de poc serviria parlar oescriure si ningú escoltara o llegís.

Amb aquest mateix esperit, ambaquestes últimes paraules, intento dirigir-me a tots vostès i a tots aquells que vul-guin escoltar-me.

Jo, fonamentalment, soc un pare de fa-mília i un professor. La meva dedicació a lapolítica ha estat tardana i ha nascut, comla meva vocació docent, de la voluntat deservei, de la voluntat de ser útil, de la vo-luntat d’intentar construir un món mésjust i més lliure... un món millor.

És difícil precisar quan adquirim de ma-nera plenament conscient les nostresconviccions polítiques. En aquest cas, lesmeves conviccions democràtiques, cívi-ques, pacífiques i republicanes. O fins i totles meves conviccions cristianes. Però sónconviccions que tinc i que mantinc. I quecomparteixo amb tots aquells que creuenque votar o que defensar la República desd’un parlament no pot constituir un delic-te. La voluntat de diàleg, de negociació iacord, des del respecte als drets humans ia les llibertats fonamentals mai hau-ria de ser un delicte.

Tots els meus llibres, articles, dis-cursos o accions demostren el meucompromís irrenunciable amb labondat i amb el respecte a la digni-tat humana. Tots aquells que emconeixen, incloent-hi, evidentment,

les acusacions presents en aquest judici,segur que són perfectament conscientsd’això.

Qualsevol polític, com qualsevol perso-na, comet errors. Però sempre he evitataquella mala política que nega el diàleg, lanegociació i l’acord. I que, entenc, que elsha traspassat a vostès la responsabilitatde dictar sentència.

Crec, sincerament, que el millor per atothom, per a Catalunya, per a Espanya,per a Europa, per a tothom, seria retornarla qüestió al terreny de la política, de labona política. D’on mai hauria d’haver sor-tit. Retornar l’afer al terreny del diàleg, lanegociació i l’acord.

Mentrestant, el meu treball ha de ser elde contribuir sempre, mitjançant també eljudici de les urnes, a promoure la demo-cràcia, la convivència i el bé comú.

Moltes gràcies per la seva atenció.

“Cal tornar al terrenyde la política”

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

ORIOLJUNQUERAS

Crec que elmillor per atothom, per aCatalunya, per aEspanya, per aEuropa, seriaretornar laqüestió alterreny de labona política.D’on mai hauriad’haver sortit

La voluntat dediàleg, denegociació iacord, des delrespecte alsdrets humans i ales llibertatsfonamentalsmai hauria deser un delicte

JORD

I CAL

VÍS

erquè del que es va parlar desel primer dia va ser del dret aautodeterminació. I en qualsevoltre delicte o en qualsevol altra

rim dubto que es parli del dret aautodeterminació. I el que vull dirmbé és que davant d’un conflic-polític i la por de la paraula nin-

ú aconseguirà que ens enfron-m entre els pobles, entre els di-rents pobles d’Espanya. Peroltes recollides de signatures

ue faci el PP contra l’Estatut, perolt que intentin dur-nos policies

e tots els racons d’Espanya, maio aconseguiran.

Més del setanta per cent delsutadans de Catalunya avui tenims arrels en d’altres parts d’Espa-ya i del món sencer, i considerems pobles d’Espanya pobles ger-ans, com els pobles d’Europa, iai aconseguiran la confrontació,

erquè junts hem construït el quevui és la societat catalana, unaocietat molt diversa, molt trans-ersal i on la gent es preguntaolt poc pels seus orígens i on, en

anvi, sí que es pregunten moltobre on volen anar conjunta-ent. I aquesta és la realitat d’un

aís ni millor ni pitjor que els al-es, però que ha confirmatquesta realitat. Per tant, jo emomprometo, com a presidentÒmnium Cultural, que no ens

nfrontem entre pobles germanse diferents pobles d’Espanya.

El senyor fiscal parlava tambéel rei com un detonant. Deia: eli va haver de pronunciar el 3octubre un discurs d’un enorme

alat. Sí, sí. D’un enorme calat ienorme decepció, n’estic con-

ençut, per a molts espanyols de-òcrates i per a molts catalans

emòcrates que sense anar a vo-r l’1-O van veure com el rei re-

unciava al seu paper de concòr-a, i que el que estava fent era

valar la brutalitat policial. I és ques imatges de la brutalitat policiale l’1-O són molt potents; sónnes imatges que duraran anys ament de la societat catalana. I

n aquest sentit penso també quea ser una oportunitat perduda, lae no denunciar aquesta violènciaer part del cap d’Estat.

Vaig estar molt content l’altrea, tot i que segur que no els pre-

cupa massa la meva felicitat,uan els senyors de la fiscalia fi-alment deien que sí, que hi haviaagut mil ferits... Home! Ja era ho-! Ho lamento. I ho lamentaré

empre, que hi haguessin també3, o 93, policies que també vaner ferits. Ho lamento. Però que esconegui que hi va haver mil fe-

ts és un exercici de responsabili-t per part de la fiscalia. I ara el

ue seria molt convenient és quefiscalia ajudés a aclarir els fets

ue van provocar aquests ferits.El que vull compartir amb vos-

s, en aquests tres minuts quem queden, és que refuso de viureense esperança, de deshumanit-ar la meva vida... I refuso tambéue les meves relacions i la mevaanera de sentir s’hagin d’establir

a partir d’ara amb enemics, per-què jo no tinc cap enemic. I per ai-xò refuso d’odiar ningú. I refuso dedir que no sento cap tipus de re-tret cap a ningú. El que sí que vulldir és que mai renunciaré a ser fe-liç, i també que he descobert quejo no vaig néixer per odiar ningú.

Hi ha un intent de deshumanit-zar el moviment en favor de l’au-todeterminació i de l’independen-tisme català, i crec que és respon-sabilitat de tothom dir que és unaopció legítima que mereix tot elrespecte, com qualsevol altra op-ció. (....) Però estem en una causacol·lectiva i del que estic conven-çut és que de la decisió d’aquesttribunal en traurem tots una lliçóen relació amb el que fa referènciaa la lluita en ple segle XXI, de ciu-tadans que amb tota la humilitatdel món han decidit no renunciarque el seu país pugui decidir elseu futur.

Els vull fer partícips que la me-va prioritat com a presidentd’Òmnium Cultural no és no éssortir de la presó, tot i que entencque la presó és il·legítima perquèno soc culpable de cap delicte. Lameva prioritat és continuar avan-çant i treballar en la resolució delconflicte polític i aconseguir queels meus fills (...) puguin viure enun país més lliure.

I em sembla que aquesta ésuna aspiració que unifica tots elséssers humans.

I acabo amb dues considera-cions més. Estic convençut queaquest país no caurà en la frustra-ció. Hem superat situacions mésadverses i hem sigut capaços d’ai-xecar el cap davant de fets encaramés negatius. Som un país d’im-migrants, un país on els seus ciu-tadans van decidir fa més de qua-ranta anys que la llengua catalanaseria la seva llengua vehicular ales escoles per aconseguir quetothom tingués les mateixes opor-tunitats... (...) Estic convençut queno caurem en la frustració, i queno deixarem de lluitar pel dret al’autodeterminació. Continuaremlluitant lliurement i pacíficamentper decidir el nostre futur.

Perquè... fixin-s’hi: si la violèn-cia policial no va poder fer rescontra milers de persones l’1-O, al-gú creu que una sentència faràque els catalans deixin de lluitarpel seu dret a l’autodeterminació?Estic convençut que no, que conti-nuarem lluitant pacíficament perpoder exercir el dret a l’autodeter-minació. I acabo: e, jutgen perquèsóc el desè president d’ÒmniumCultural, i em jutgen per manifes-tar-nos. Les dues coses són un ho-nor. I ho dic sense cap acritud nitampoc cap prepotència; amb to-ta la serenitat del món. Estic con-vençut que ho tornarem a fer, queho tornarem a fer i que ho aconse-guirem fent-ho com ho hem fetfins ara: pacíficament, serena-ment, però amb tota la determi-nació del món.

Moltes gràcies.

EL PUNT AVUIDIJOUS, 13 DE JUNY DEL 201914 | Nacional |

En primer lloc, vull fer meves les refle-xions que han fet totes les defenses i,especialment, les del meu advocat, elsenyor Andreu Van den Eynde, aixícom les paraules del meu company iamic Oriol Junqueras. Reitero, desd’aquesta oportunitat que se’m donade nou, l’expectativa que tenim des-prés d’un judici llarg i, a vegades,avorrit, que el tribunal pugui examinarels fets que s’han exposat senseatendre a les exageracions i tergiver-sacions que s’han produït per part deles acusacions. I ho diré sense subter-fugis: per part de les acusacions s’habuscat, al llarg de tot el judici, escar-mentar, castigar, una ideologia. I aixòem preocupa personalment, preocu-pa molt a Catalunya, però és que pre-ocupa molt més enllà, pel que hempogut constatar en moltes ocasions.Tant les hipòtesi, com els planteja-ments, com els interrogatoris, s’hanfonamentat en un rerefons ideològic,en un biaix en absolut dissimulat, ques’ha vist ratificat en uns informes fi-nals, en els quals es fan servir uns ad-jectius que volen dibuixar una realitatque en cap cas ha existit. No per re-petir-la mil vegades, una mentida esconverteix en veritat.

I en concret, vull referir-me, perquèés molt dolorós, a un concepte con-cret, que és la instrumentalització delconcepte d’odi. Les acusacions hanvolgut construir un marc mental fona-mentat en l’existència d’un odi contraEspanya, d’un odi irracional contraallò espanyol, contra l’Estat; però ésque des del meu punt de vista, talcom hem demostrat i argumentat, ésfal·laç i, a més, és irresponsable. Ésfal·laç perquè no han pogut aportar niuna prova, ni una, que demostriaquest odi per part dels que estemaquí asseguts al banc dels acusats. Niuna. Zero. Però és que, a més, si es-coltessin, alguna vegada, si tinguessinel detall d’empatitzar amb els dos mi-lions de persones que fa anys que esmanifesten de forma cívica, pacífica,democràtica... expressant el seu de-sig, legítim, de formar part d’una Re-pública catalana, si llegissin els milersde cartes que ens envien contínua-ment, i que llegim a la solitud de lesnostres cel·les, comprovarien, sensecap marge d’error, que no és pas, enabsolut, l’odi, el que mou a totesaquestes persones. En absolut.

Però és que, a més, és irresponsa-ble. És irresponsable perquè l’odi maiha construït res, mai ha solucionat

res. L’odi només engendra més odi inomés serveix per alimentar els queviuen de l’odi. Per això, reitero una ve-gada més, i ho han dit les defenses iho hem explicat de mil formes, queallò que mou milers, milions de perso-nes, avui, i cada dia més, com segura-ment saben pels sondejos i les en-questes, és ni més ni menys que lafrustració que es va generar, per ex-emple, l’any 2010 davant d’una sen-tència, incomprensible, del TribunalConstitucional vers l’Estatut, la in-comprensió de veure com l’Estat se-gueix sense oferir una resposta políti-ca al que sens dubte és un problemapolític, la indignació a les respostesrepressives continuades, a aquellaporellismo incomprensible i injustifi-cat en qualsevol estat de dret.

I, per això, hi ha una ferma defen-sa, sense embuts, dels drets fona-mentals: del dret a la reunió, del dreta l’expressió, del dret a dissentir, aprotestar... i això és el que, per a mi,ha de dur a tota aquella gent que ensha vist aquests dies, aquests mesos, ique ens veuen també avui, a entendreque aquesta és una causa que ensafecta a tots els que volem construirun món molt més respectuós entreles diversitats.

Apel·lo, insto, a tots els demòcra-tes de l’Estat espanyol, i més enllà,que puguem, conjuntament, construiruna realitat en què no hi hagi judicispolítics, en què no hi hagi presos ipreses polítiques, perquè avui somnosaltres però demà pot ser qualse-vol. Si avalem això, demà pot serqualsevol.

Vam fer un referèndum, el vam fer,perquè entenem que en una situacióde conflicte el que cal fer és posar elsmitjans per escoltar a tothom. Aques-ta era la meva convicció i ho segueixsent. Permetre que tothom es puguiexpressar. I ho vam fer com ho vamfer perquè no vam poder fer-ho d’unaaltra manera, perquè tot i que el 80%de la població de Catalunya insisteixque aquesta ha de ser la solució, nohem pogut trobar els mecanismesper poder-ho fer d’una forma acorda-da amb els poders de l’Estat. Repetei-xo: el 80%, on hi ha molta gent quevol votar que sí i va votar que sí i mol-ta gent que vol votar que no i va votarque no, i molta gent que no ho té clar.Depèn.

Però el fonamental aquí segueixsent una cosa que les acusacions hanintentat negar i que les defenses hanexpressat, per mi, de manera claríssi-ma: que fer un referèndum, fins i totsi ha estat declarat il·legal, no és, ambel Codi Penal a la mà, no és delicte.No ho és. No ho és. Per això estem onestem i aquesta és la realitat.

Respecte al dret d’autodetermina-ció, vaig explicar quin era el meu punt

de vista el dia dels interrogatoris ini-cials. No hi tornaré, però sí que vullrecordar una cosa que em semblacentral en el trajecte d’aquestes com-pareixences: sempre he defensat,sempre defensaré, que l’exercici deldret a l’autodeterminació s’ha de fersense violència. No trobaran mai unaafirmació meva en un sentit diferent,mai. I ho repeteixo, i ho repetiré tan-tes vegades com faci falta. De la ma-teixa manera que insisteixo i apel·lo aaquelles persones que amb tot el dretdel món opten, defensen, l’opciód’una Espanya unida, que entenguinque amb la força, amb la repressió noconvenceran els que o bé se senten jaexpulsats de l’Estat per la raó que si-gui, o bé aposten, per vies cíviques ipacífiques, per una República catala-na. No és la força o la repressió el quefarà que aquelles persones canviïnd’idea. No passarà. Només aquellesrelacions que es basen en el respectemutu, en el reconeixement mutu, sónduradores. Ho vaig dir llavors i ho re-itero. Però és que, a més, són les úni-ques per les quals val la pena lluitar.Perquè mai, mai, mai, una relació ba-sada en la imposició, l’insult, enl’amenaça, en la repressió, en l’ús dela força, ha arribat a algun lloc, alme-nys a algun lloc bo. Aquesta relació,tard o d’hora, s’esquerda, i s’acabatrencant. Per això, insisteixo que lasolució, que existeix, davant d’aques-ta situació davant la qual ens trobem,s’anomena política. I més enllà, de-mocràcia.

I és que nosaltres som polítics ipolítiques fent política. Res més. Itampoc, res menys. Els que hau-rien d’haver entès això en el seumoment no ho van fer, per lesraons que fossin, i els van tras-passar a vostès, els jutges, laresponsabilitat que els perto-ca. I ara ens trobem en un es-cenari en què vostès han dedecidir, és la seva funció, el seupaper. L’únic que demano ésque siguem conscients que enaquesta banc no estem assegu-des només 12 persones, hi es-tan assegudes més de dos mi-lions de persones que se senten, através de la nostres persones, con-cernides. Concernides amb el queens ha dut fins aquí i també concerni-des amb el que succeirà amb laseva decisió. I que esperenque aquesta decisió siguivalenta. Aquestes perso-nes, repeteixo, no can-viaran el que pensen, enfunció del que passi enel judici. I per això, i aca-bo, passi el que passi,seguirem amb la màallargada, a tothom,pensi com pensi, amb el

verb serè, fins i tot davant dels queens insulten. Amb una mirada global,intentant respondre, resoldre, donarresposta, a aquelles qüestions glo-bals, amb les nostres creences repu-blicanes. Creences en la justícia, la lli-bertat, la igualtat, la fraternitat, perresoldre aquells problemes que ensafecten a tots. I seguirem mirant alsulls de les nostres filles i els nostresfills amb dignitat, amb la mateixa dig-nitat que milers, milions de personesa tot el món es baten cada dia per de-fensar els drets fonamentals. No elsd’uns quants, els de tothom.

Finalment, acabo amb una reflexióque va expressar també en la seva in-tervenció final l’advocat i amic Vanden Eynde, que faig meva, i que vol-dria que fos el colofó: que ens trobemdavant d’una oportunitat. Vull veure,veig, una oportunitat. Una magníficaoportunitat, una oportunitat que pelbé de tots i totes hauríem de poderconvertir en una resposta que enspermeti seguir avançant. Òbviament,des de la confiança, el respecte i el re-coneixement de les opinions de ca-dascú.

Moltes gràcies.

“Avui nosaltres, demà qualsevol”

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

RAÜL ROMEVA

“En aquestbanc noestemassegudes12 persones,hi estanassegudesdos milions”

“La solucióque existeixes diupolítica, i,més enllà,democràcia

“La gent,que esperauna decisióvalenta, nocanviarà perla força ni larepressió”

“Ens trobemdavant unaoportunitat”

JORD

I CAL

VÍS

| Nacional | 15EL PUNT AVUIDIJOUS, 13 DE JUNY DEL 2019

Bona tarda. Les meves primeres pa-raules són per subscriure tot el queha dit la meva defensa i per agrair lafeina dels meus advocats, Xavier Me-lero i Judit Gené, també la de tots elsmembres de la defensa, que han fetuna tasca molt important. També ales nostres famílies, que ens hanacompanyat al llarg de les cinquanta-dues sessions al Tribunal Suprem, iencara més a les persones que desdel primer dia que vaig entrar a lapresó, farà gairebé sis-cents dies, enshan donat el seu suport i la seva esti-ma. Ara passaré a exposar algunesconsideracions en aquest al·legat da-vant el tribunal.

Faig política des que tenia dissetanys motivat pel desig de canviar lescoses per un compromís ètic i social iper una voluntat de millorar el país i lasocietat on visc. He participat al llargde la meva vida en infinitat d’iniciati-ves culturals, cíviques i socials impul-sades des del teixit associatiu català.Sempre he fonamentat aquest com-promís personal en uns valors demo-cràtics i de respecte a la persona coma eix de tota actuació. Potser els sor-prendrà que expliqui això en aquestaintroducció, però per a mi és impor-tant deixar clars els principis quesempre han impulsat la meva actua-ció política i personal i dels quals maim’he desviat.

Segona consideració. Nego rotun-dament que la meva actuació com amembre del govern de Catalunya tin-gués com a objectiu liquidar la Cons-titució i atacar l’ordre constitucionalemprant la violència, com aquí s’haafirmat. Si avui estem davant aquesttribunal és per un fracàs de la políticai com a càstig al desafiament políticque va representar l’organització delreferèndum de l’1 d’octubre, que tenial’aval d’una majoria molt qualificadadel Parlament de Catalunya i tambéel suport molt majoritari de la socie-tat catalana. El govern sempre vampensar que hi havia una altra manerad’interpretar la llei, que no està fossi-litzada, i que una interpretació mésflexible permetria d’arribar a un acordque conduís a una sortida pactada ales nostres reivindicacions. Aquestavoluntat de pacte es va manifestar re-iteradament abans i després de la ce-lebració del referèndum. Desgracia-dament, les nostres demandes maivan trobar respostes per part del go-vern espanyol. Són innombrables elsintents per arribar a un acord per es-

tablir una negociació o simplementencetar un diàleg amb l’Estat. Nom’allargaré enumerant-los perquè alllarg d’aquest judici crec que se n’hanpogut escoltar molts exemples. Encap moment vam amagar la nostravoluntat de celebrar el referèndum.Sempre es va actuar amb una totaltransparència, com ja s’havia fet du-rant la consulta del 9 d’octubre.

L’1 d’Octubre va ser més que un re-ferèndum, va ser una manifestació devalors democràtics, de ciutadania i dedignitat. Aquest tribunal ha pogut es-coltar molts testimonis que van anara votar. No es votava contra res nicontra ningú. Va ser una manifestacióa favor de les llibertats de la demo-cràcia i del dret a decidir. Els ciuta-dans van anar a votar no pas abduïtspel govern de la Generalitat, com s’havolgut fer entendre. Ho van fer ambplena consciència de la seva voluntatd’exercir el dret de votar. Vostès hanpogut escoltar expressions d’algunstestimonis quan deien: va ser el diamés important de la meva vida, nol’oblidaré mai. Això és el que expressala gent quan li pregunten què va sen-tir l’1 d’octubre, una data que marcaràmoltes generacions de catalans. Vaser un fet extraordinari i de gran valordemocràtic que més de dos milionstres-centes mil persones participes-sin en un referèndum malgrat totsobstacles que els van imposar aquelldia. Quan això passa els governantstenen el deure de preguntar-se qui-nes són les raons, quin és l’origen dela mobilització, quins motius portentanta gent a expressar els seus senti-ments i els seus anhels. Els gover-nants responsables no haurien de re-accionar judicialitzant un conflictepolític, sinó buscant solucions.

Em refermo també sobre el caràc-ter pacífic del referèndum i de totesles concentracions i manifestacionsque es van produir durant els mesosde setembre i octubre. Mai es va ani-mar ni fomentar cap acte de violèn-cia, sinó tot el contrari. Sempre s’haactuat amb la màxima exigència cívi-ca i pacífica. Aquesta ha estat unaconstant del govern i de la societat engeneral. No es tracta d’una opció es-tratègia, es tracta d’una convicció ar-relada en la societat catalana, quesempre ha rebutjat qualsevol expres-sió de violència. L’1 d’octubre es vavotar en vora dos mil centres. Durantel judici, tant els testimonis com lesimatges que hem vist, es refereixen amenys d’una vintena de centres on esvan produir incidents al territori deCatalunya. Incidents que, provinguind’on provinguin, condemnem, peròque en cap cas poden entelar el ca-ràcter pacífic de la votació.

El cos de Mossos d’Esquadra sem-pre va complir les ordres de la fiscalia

i els manaments judicials. Mai no vanrebre ni per part meva ni per part delgovern cap instrucció per deixar decomplir les seves obligacions com apolítica judicial. Les meves declara-cions a favor de la celebració del refe-rèndum mai van interferir en les obli-gacions de la policia, només expres-saven el meu suport al compromíspolític del govern.

El ministeri fiscal va començar elseu informe de conclusions afirmantque no es persegueixen idees políti-ques. Permeti’m que posi en dubteaquesta afirmació. El ministeri fiscals’ha esforçat a convèncer-nos que ai-xò és així, però la realitat dels fets eldesmenteix. En la interlocutòria deldos de febrer de 2018 el jutge instruc-tor justificava la meva permanènciaen presó, fins i tot després d’haver re-nunciat a la meva acta de diputat,dient concretament que era degut almanteniment de les meves idees polí-tiques sobiranistes. En la interlocutò-ria el jutge reconeixia que aquestideari és l’expressió de la meva legíti-ma llibertat ideològica però que, acausa de la coexistència de les mevesidees, i cito textualment, amb un con-text en el qual no hi havia certesa quehagués desaparegut la intenció d’as-solir la independència de Catalunya,resolia que devia continuar en presópreventiva. Em condemnen, per tant,per les meves idees. Avui torno a sol-licitar la llibertat. He donat suficientsproves de la meva voluntat de col·la-boració. Aquesta ha estat semprela meva intenció i als meus ac-tes em remeto. El 2 de no-vembre vaig anar a declarara l’Audiencia Nacional. Enaquell moment ja conei-xia el contingut de laquerella presentada perla fiscalia. Vaig tornar

de Brussel·les i vaig anar a declarar.Vaig rebre la querella en un dia festiuamb menys de vint-i-quatre horesd’antelació abans de la citació i sensegairebé disposar de temps per reunir-me amb el meu advocat. I, malgrat ai-xò, hi vaig anar, convençut que era lameva obligació. Hi vaig anar per expli-car la meva actuació, convençut comencara ho estic ara que no vaig come-tre cap delicte, assumint com semprehe fet la meva responsabilitat ambtots els actes que vaig realitzar enl’exercici del càrrec de conseller del’Interior de la Generalitat de Catalu-nya.

És cert que em mantinc fidel alsmeus ideals, no crec que això siguicap delicte. Puc haver comès errors,però en cap cas he obrat comprome-tent la seguretat dels ciutadans. Con-tinuo creient i lluitant per la democrà-cia, la llibertat i la justícia. Continuodefensant el dret a l’autodetermina-ció de Catalunya, el diàleg i el respec-te a la pluralitat com a única via per ala resolució dels conflictes. Fujo de laintolerància i la condemno, com qual-sevol actitud o acció de violència.Després de dinou mesos a la presóaquests ideals i principis polítics esmantenen ferms. Avui estic més con-vençut que mai que només des deldiàleg serem capaços de resoldre elconflicte polític que tenim plantejat.

“Em mantinc fidel als ideals”

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

JOAQUIM FORN

“Faig políticades quetenia dissetanys motivatpel desig decanviar lescoses per uncompromísètic i social iper unavoluntat demillorar elpaís i lasocietat onvisc”

“L’1d’Octubre vaser més queunreferèndum,va ser unamanifestacióde valorsdemocràtics,deciutadania ide dignitat”

JORD

I CAL

VÍS

EL PUNT AVUIDIJOUS, 13 DE JUNY DEL 201916 | Nacional |

President, senyora magistrada, se-nyors magistrats del Tribunal, en pri-mer lloc, voldria fer meves les parau-les del meu advocat en l’informe orald’ahir i en tots els seus escrits i vol-dria fer ús d’aquest al·legat final, da-vant de tots vostès, des del meu res-pecte a tots als que estem aquí permanifestar la meva absoluta i totaldiscrepància amb les acusacions. Idic respecte i discrepància, discre-pància i respecte, perquè és el quesempre ha format la meva vida parti-cular i la meva activitat política. I comque estic aquí per la meva activitatpolítica, vull començar per aquí. Per ami, no és fútil.

Entenc que una gran part de l’ori-gen del mal de les acusacions cap anosaltres és perquè confonen discre-pància, crítica, protesta, amb atac ifalta de respecte. I aquesta lògica deconfondre la crítica amb la falta derespecte o amb l’atac només existeixen mentalitats molt poc segures de simateixes o en mentalitats autorità-ries. Mai existeix en sistemes segursde si mateixos o en mentalitats d’ar-rels democràtiques. Al llarg de la cau-sa, hem vist com s’han assimilat críti-ques al govern central com falta derespecte i atac a l’Estat (està escrit).Hem vist com s’ha assimilat crítica alTribunal Constitucional o a decisionsjudicials amb atac o falta de respecteal sistema judicial. Crítiques o protes-tes davant de la policia, amb atac a lapolicia. O, encara pitjor, expressionsque són plenament habituals en l’es-calfor del debat de la retòrica políticas’interpreten per part de les acusa-cions com a crides a no sé quina re-torçada incitació a la violència. Hi hamilers d’exemples tant en els escritscom en el que s’ha manifestat enaquesta sala per part de la fiscalia. Oés això (que es confon o es vol con-fondre crítica amb atac) o és que, di-rectament, als independentistesse’ns vol aplicar unes regles del jocdiferents de la resta de mortals. O lesdues coses alhora. Que es la meva ín-tima opinió.

Tot els hi ha valgut, a les acusa-cions. No per saber què va passar ocom va passar o per què va succeirsinó perquè es perpetuï (s’ha dit aquí)un escarment que, com algú va dir,guillotini l’independentisme. Costi elque costi. Encara que aquest “costi elque costi” consisteixi a retrocedirmoltíssims anys i en el que és l’efecti-va expressió de drets i llibertats fona-

mentals. Encara que aquest “costi elque costi” sigui interpretant les nor-mes i les regles de joc de manera di-ferent si és per a uns o per a uns al-tres. Escoltar com van sentir la set-mana passada, en boca de la fiscalia,que fer un referèndum és i serà delic-te encara que s’hagi despenalitzat,senyories, fa pànic. Les facultats deDret i el Congrés de Diputats ja podenparar màquines perquè el principi delegalitat ha passat a millor vida. I ésque, tota l’acció de les acusacions hadestil·lat aquest propòsit d’escarment“costi el que costi”.

I tot això, revestit amb una falta derigor sobre fets, dates, persones,llocs, organigrama, coneixement delfuncionament de l’administració de laGeneralitat de Catalunya o del Parla-ment que, sincerament, fa posar ver-mell. I això que afirmo, el tribunal hopot comprovar perfectament perquèno és una qüestió d’opinió, és deconstatació. Hem sentit expressionsen aquesta sala, a tall d’interrogatori,parlant d’urnes, de manifestacions,de protestes, de declaracions d’un od’un altre, de cartells a fanals que,sincerament, la gent de la meva gene-ració, que ja som una mica granadets,jo pensava que només ho hauríem deconèixer pels llibres i per la història.

Senyor president, senyors mem-bres de la sala, en aquest judici tam-bé està en joc l’amplitud que donemals drets i llibertats fonamentals. Pera nosaltres i sobretot per als nostresfills. Perquè fer-se amb el relat, la in-terpretació de la fiscalia, els puc asse-gurar que retrocediríem a temps pre-tèrits. Perquè és inaudit que de la su-ma d’actes absolutament legals, lícits,de la suma de reunions absolutamenthabituals en política, o actes que, se-gons el legislatiu no mereixen retretpenal, o la suma d’actes que consis-teixen en l’exercici de drets i llibertatsfonamentals es pretengui construirun dels delictes més greus que té elCodi Penal. No ens enganyem més.Anem al fons de l’assumpte. L’origende tota aquesta causa i els fets jutjatsnomés tenen una arrel i és política. Ien aquesta sala alguns pretenen dilu-cidar un problema polític amb solu-cions penals. I les realitats polítiques,un polític les ha d’afrontar, i sobretotaquelles que són tan sòlides i estesescom la voluntat del poble de Catalu-nya a decidir sobre el seu futur polític.No es poden ignorar. No es podenprohibir com a tals. I encara menys,es poden castigar. Nosaltres semprehem apostat pel diàleg, per buscar unacord. Sense diàleg és impossible ar-ribar a un acord. I el govern de l’Estatsempre ens va oferir o el silenci o elmenyspreu davant d’aquesta realitat,l’amenaça com a bandera, i la resig-nació com a camí. Tot i així, nosaltres

hem insistit amb aquesta voluntat delpoble de Catalunya a solucionar-ho através d’una taula de diàleg. I el go-vern central la va voler afrontar asse-ient-nos al banc dels acusats. La Polí-tica (en majúscules) i el dret penalcom a última ratio, en aquest conflic-te de Catalunya, han passat a millorvida. I no, precisament, per nosaltres.I com ja vaig dir, a Catalunya la parau-la resignació, no la coneixem. Tallant-nos el cap a uns quants de nosaltres,no s’escapçarà l’independentisme. Nimenys encara es traurà la voluntat detants i tants catalans de decidir el seufutur polític. Només un mínim conei-xement de la història de Catalunya,dels continus i cíclics embats a les se-ves institucions del govern que venende molt enrere, cap a la seva llengua,cultura, etcètera... Tothom sap que noés així com es resoldrà aquest con-flicte. I molt menys escapçar la sevavoluntat de ser i de decidir del poblede Catalunya. Els que estem aquí as-seguts som simples instruments delclamor que es viu a Catalunya. I no alrevés, com han pretès relatar les acu-sacions. Hi ha afirmacions que fanmolt de mal. La societat catalana,pensi el que pensi, és una societatadulta. Té criteri propi. Té massa críti-ca. Insisteixo en el que vaig dir en elmeu interrogatori: els catalans no sónxais, i la violència mai, ni per acció niper omissió, ha format part del seucodi de conducta. Com tam-poc ha format part mai dela meva conducta, ni enformarà part mai. I

mai és mai. I qualsevol acte, per aïllatque sigui, no només violent, tambéels incívics, han merescut i mereixenel nostre retret. Però que de l’excep-ció minúscula es vulgui fer la regla ge-neral és un insult a la societat catala-na

Com vaig dir, davant d’una realitat,i una realitat tan extensa com aques-ta, un polític té l’obligació i el deure depoder-ho ponderar tot per decidircom actuar. Tenint en compte totesles variables de l’equació. És el quevam fer. És el que jo vaig fer. El que noés just és, a aquestes alçades, inten-tar introduir variables al marged’aquell context, variables que enaquell context no existien. Fixin-se enaquell moment: desig acumulat a Ca-talunya de poder decidir el seu futurpolític, ratificat eleccions a eleccions;mobilitzacions increïbles a Catalunyaabsolutament pacífiques des de feiamolts anys; compromís públic i evi-dent de fer cas al mandat de les ur-nes; realitat jurídica que fer un refe-rèndum no era delicte; possibilitat defer compatibles les diligències judi-cials; ni un sol cas d’incitació a la vio-lència; el precedent de com va ser laconsulta de la jornada del 9-N i, so-bretot, el caràcter cívic i pacífic per-manent que hi ha a la societat catala-na. Pensin el que pensin. I, a partird’aquí, és com es va actuar. No coms’explica que preteníem, ni tots

aquests relats que espretenen intro-

duir.I, a partir

“S’ha confós crítica amb atac”

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

JORDI TURULL

“Volíemdiàleg i elgoverncentral ensha assegut albanc delsacusats”

“L’1-O no hihaviamasses, niturbes. Érempersones. Ihi haviaciutadansexercint deciutadans”

“Com adiputat iconseller,m’he dedicatal pacte i al’acord”

“La societatcatalana ésadulta. Técriteri propi.I la violènciamai haformat part del seu codi deconducta”

JORD

I CAL

VÍS

| Nacional | 17EL PUNT AVUIDIJOUS, 13 DE JUNY DEL 2019

Moltes gràcies, president. Bona tarda ibona tarda a tots els membres del tribu-nal. Jo els anuncio que la meva interven-ció serà força curta. Parlar després de lesnombroses intervencions que m’han pre-cedit té l’inconvenient que algunes de lescoses que jo podria dir ja s’han dit i jo noles reiteraré, però té de bo que podré sermés breu.

Jo participo de la idea, compartida permoltíssima gent, que aquest judici és elresultat d’un fracàs de la política. Queuna qüestió que té l’origen en una basede naturalesa clarament política s’hagi

convertit en un procés penal és un fracàscol·lectiu si creiem que la funció de la po-lítica és escoltar la gent i proposar solu-cions. Traslladar els temes polítics als tri-bunals fa un flac favor a la política i segu-rament no ajuda gens a la justícia.

Jo crec en la política i crec en la justí-cia, perquè totes dues són elements es-sencials per enfortir una societat demo-cràtica. Així ho he entès sempre i així hohe practicat, ja fos exercint com a advo-cat o fent la funció de conseller de Justí-cia, respectant sempre el paper que técadascun dels poders.

Estic segur que som a temps de bus-

car camins que ens acostin a les solu-cions. Enrocar les posicions o conduir elstemes a carrerons sense sortida és, sem-pre, al meu entendre, un camí equivocat.I és el meu desig que el resultat de lasentència que ha de dictar aquest tribu-nal també hi contribueixi. Estic conven-çut que mai no és tard per a les solu-cions. El meu desig més sincer és quedavant d’una realitat social que reclamasolucions dialogades i pactades tothomsàpiga estar a l’altura del moment.

Vull acabar amb un sincer agraïment atotes les persones que a Catalunya, itambé aquí a Madrid i en molts indretsd’Espanya, ens expressen el seu afecte ila seva solidaritat davant la dura situaciópersonal amb una petició, en el meu cas,de set anys de presó. En tot això hi patei-xen més que nosaltres mateixos els nos-tres pares grans, els nostres fills, les nos-tres parelles, els nostres amics, els nos-tres veïns.... Per això, de tot cor, els endono les gràcies a tots.

I les meves últimes paraules en aquestjudici són per expressar el desig, estic se-gur que compartit per milions de perso-nes, siguin les que siguin les seves idees,que volen que els nou companys i com-panyes que avui encara són a la presópuguin sortir en llibertat, puguin tornar acasa seva i puguin abraçar la seva família.Sens dubte seria la millor notícia per aells i també seria la millor notícia per atots. Moltíssimes gràcies.

“Mai no és tard pera les solucions”

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

CARLESMUNDÓ

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

“Aquest judici és el resultatd’un fracàs de la política”

“Crec en la política i en lajustícia, perquè són elementsessencials per enfortir unasocietat democràtica”

“Davant d’una realitat quedemana solucions dialogadesi pactades, espero que tothomestigui a l’altura”

JORD

I CAL

VÍS

d’aquí l’1-O. Però com es va viure l’1 d’octu-bre en més del 98% dels punts de votació?Expliquem-ho. Molts testimonis ho han dit.Jo hi era. Les acusacions, no. Aquella jorna-da va ser viscuda pels ciutadans amb il·lu-sió. Es va viure amb emoció. Es va viureamb sentit de comunitat. Es va viure ambla sensació de participar en alguna cosagran, que s’havia perseguit, durant moltsanys de manera cívica i pacífica. Va ser unajornada d’afirmació. A favor de, no en con-tra de. A favor d’exercir de ciutadans. Du-rant molt anys ens omplíem la boca de quèvolien o no volien els catalans. Aquell dia,per fi, cada ciutadà tenia l’oportunitat sor-tint de casa, de manera lliure, individual, cí-vica, pacífica, de deixar clara la seva posi-ció. Amb una papereta com a únic instru-ment posant una creu en un “Sí” o un “No”,o deixant-la en blanc. No hi havia masses,ni turbes, ni tan sols hi havia gent. Érempersones. I hi havia ciutadans exercint deciutadans. Això va ser l’1-O, en el més del98% dels punts de votació.

I allà on alguns han volgut dir, parlant demirades d’odi, jo li puc assegurar com hohan dit alguns testimonis, de milers i milersd’ulls brillants, d’emoció que els produïapoder participar en aquell referèndum. Nohi va haver muralles humanes de violènciapassiva. Davant de la desproporció d’algu-nes actuacions policials, el que hi va havera Catalunya van ser muntanyes de dignitatdemocràtica. Això va ser el que va passarl’1 d’octubre. I no un relat que, sincerament,com vaig dir en l’interrogatori de les acusa-cions del ministeri fiscal, un relat que emsembla delirant del que va passar.

Vull acabar aquest al·legat, si m’ho per-met el tribunal, amb unes paraules de gra-titud i de compromís que ho he subscrit,ho he dit i vull reafirmar-ho davant de totsvostès. Gratitud i compromís perquè és elque omple el meu ànim. I és tanta la grati-tud i el compromís acumulats durant totsaquests mesos de presó que no hi ha espaiper a res més. No hi ha espai ni per al ran-cor ni per al ressentiment contra res ni nin-gú per bajanades que s’hagin dit sobrenosaltres en tots aquests mesos. I per in-justa que sigui aquesta presó de tants me-sos que acumulem. Gratitud, en primerlloc, als nostres advocats i advocades, perla seva qualitat professional, per la seva hu-manitat: han anat molt més enllà del quese’ls pot exigir a àmbit professional. Infinitagratitud a les milers i milers de personesque no han deixat que ens sentim sols encap moment. Que ens han transmès tota laseva força. Que ens han donat suport i queens han reivindicat. I encara més gratitudper com ho han fet. Pel seu activisme posi-tiu, sempre pacífic, per alta que fos la sevaindignació de tal situació. El seu suport enforma de milers i milers de cartes, concen-trant-se de manera constant en places, pu-jant muntanyes, corrent quilòmetres, fentcastells davant de les presons, concen-trant-se davant de les presons moltíssimagent donant-nos el “Bona nit”, fos Nadal,Cap d’Any, etcètera. Fent concerts, cantant,

a peu de carrer. Mai viuré prou anys per po-der agrair tant a tantes persones.

I gratitud infinita a la meva família (a to-ta). És el millor regal que m’ha brindat la vi-da. Ho deixo aquí. Ja saben el que els vulldir.

Acabo amb compromís. No vull enga-nyar ningú. Vaig arribar a aquest banc coma acusat per la meva activitat política. I sí,per les meves idees. I sí, perquè després desortir de la presó per primer cop, no vaigrenunciar a la meva activitat política. Vostèbuscava diferències entre els que estemasseguts més al davant i els que estan al fi-nal: és aquesta. Estic aquí per les mevesidees i perquè no vaig renunciar a la mevaactivitat política. I no ho dic jo. S’ha escritindissimuladament durant la instrucció.

I mirin, la política, l’he viscuda i la visccom una vocació. Cadascú té la seva. Jol’he viscuda com una vocació des de moltjove. Vocació de servei als altres. Soc unenamorat de Catalunya i li he dedicat elsmillors anys de la meva vida a treballar, ho-nestament, en el que he cregut que era mi-llorar el benestar i el progrés dels ciuta-dans de Catalunya. Evidentment que, coma humà que soc, amb tots els encerts imoltíssims errors que es puguin trobar. Pe-rò les meves conviccions són molt profun-des. Però el fet que les meves conviccionssiguin molt profundes és el que semprem’ha ajudat a entendre que hi hagi gentque tingui les mateixes conviccions, tant omés profundes, en un sentit contrari almeu. Durant tots els anys que he tingutl’honor de ser diputat al Parlament de Ca-talunya m’he dedicat bàsicament a una co-sa (en poden ser testimonis totes les for-ces polítiques): M’he dedicat al pacte i al’acord; discrepància i respecte. És al que jom’he dedicat. I quan vaig tenir l’honor deser conseller de la Presidència de la Gene-ralitat, vaig arribar per a això mateix, tam-bé: respecte i discrepància, acord i voluntatd’acord.I sí, senyories, he arribat a aquestabancada dels acusats, defensant pacífica-ment i democràticament la independènciade Catalunya. Soc independentista, no hoamagaré. Ho soc i ho seré. Defensant eldret a l’autodeterminació de Catalunya. Hohe defensat, ho defenso i ho defensaré. Pe-rò també defensant que no hi ha un camíper al diàleg; el diàleg ha de ser sempre elcamí. I m’aixecaré d’aquest banc, acaba-rem aquest judici i els puc assegurar queestaré més convençut i més compromèsque mai amb aquests ideals, amb aquestsobjectius, amb aquestes actituds. Ambaquesta manera, la meva, d’afrontar la polí-tica. Més compromès que mai. Amb Cata-lunya, amb la voluntat dels ciutadans deCatalunya i més compromès que mai ambl’exercici dels drets i llibertats fonamentals.Perdonin-me l’emoció. Moltes gràcies perla seva atenció. I em sumo als millors desit-jos al magistrat per la seva jubilació.

Moltes gràcies.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

EL PUNT AVUIDIJOUS, 13 DE JUNY DEL 201918 | Nacional |

Fa 2.500 anys Sòcrates va dir “és mi-llor patir una injustícia que cometre-la” i penso que aquestes paraulesavui són difícilment millorables perdescriure la situació que moltes per-sones vivim, i jo particularment, da-vant d’aquesta situació que ens hasobrevingut des de l’octubre del 2017.És impossible, també, que aquestesparaules millorin qualsevol definiciód’uns principis que han estat definito-ris del meu compromís cívic i social:els de la no-violència. Durant aques-tes llargues setmanes que hem estaten aquesta sala hem sentit en reitera-des ocasions parlar de violència i hemsentit banalitzar la violència i crec quesi avui ens assisteix algun dret als quesom acusats és defensar uns princi-pis que alguns hem tingut com a pro-pis des que vam iniciar la nostra acti-vitat política. Jo mai he estat el quese’n diu un polític professional, peròdes que tinc ús de raó m’he conside-rat una persona amb una alta vocaciópolítica i sempre l’he dirigit a travésd’associacions civils, d’entitats,d’ONG, de moviments socials, perquèhe pensat que era una forma amb laqual jo podia aportar el que pensavaque podia afegir valor a la realitat so-cial i política del país i era on realmentem sentia còmode: en l’activisme so-cial. En un activisme compromèsamb uns valors democràtics queemanen d’un principi liberal de la de-mocràcia, del respecte, del diàleg, delreconeixement a l’altre, de l’alteritat.Però des de la convicció que no hi hani idees ni principis que hagin de sersilenciats per por d’un poder queamenaça els drets i les llibertats, comel dret d’expressió, el de manifestacióo de reunió. La no-violència és la mi-llor expressió on els valors cívics, per-sonals, les conviccions de respecte al’altre, al que pensa diferent, fins i total que t’oprimeix, són fonamentals ique mai les teves idees han de preval-dre per la força sobre les idees delsaltres. La no-violència no és indiferèn-cia, no és passivitat, no és quedar-seamagat davant el temor i l’amenaçad’un estat repressiu, d’una violènciad’estat. La no-violència és assumirefectivament les conseqüències, comho va fer Sòcrates, i assumir-les enca-ra que siguin injustes i causin dolor.Assumir-les sense voler generar dolora l’altre: ni al poderós ni al dèbil. Elrespecte a l’altre és fonamental en lano-violència. I crec que això és el quevàrem viure a Catalunya l’1 d’octubre.

I crec que aquesta és també la mevamodesta trajectòria en l’activisme so-cial i polític que vaig començar elsanys 80. Però com deia Sòcrates, devegades, quan tens aquesta actitudhas de patir injustícies, i no nego da-vant d’aquest tribunal que em consi-dero víctima d’una injustícia, d’un do-lor que han causat els poders de l’Es-tat. Per a molts aquest judici ha estatllarg. A tota aquesta gent els invito apensar com ha de ser de llarg 604dies tancat en una presó. I això causadolor. La presó causa dolor. A la per-sona que pateix la presó, però sobre-tot als teus familiars. Als meus pares,a l’Oriol, a l’Abril i a la Clara i a la Sus-anna. És un dolor més gran que elque pateixes en estar tancat a la pre-só. A Catalunya, aquest dolor ha estatsocialitzat. La societat ha viscut ambdolor la nostra presó. I aquest dolor,de manera paradoxal, ha generatfrustració, certament, però també elsmajors valors de solidaritat en milersde persones que viuen a Catalunya. Ihi ha hagut aquesta capacitat percapgirar el dolor i generar valors cí-vics, de cohesió social, de compromíspúblic. Em sento orgullós avui de for-mar part d’una societat que ha supe-rat el dolor amb voluntat de solidari-tat. Avui afirmo que a Catalunya avuihi ha més capital social que fa unsanys, que hi ha més confiança inter-personal i vull que també ho valorem ique donem valor a aquesta realitat, aaquesta força cívica, associativa, aaquesta cultura cívica de Catalunya,malgrat aquest dolor que vivim desde l’octubre del 2017.

La presó m’ha ensenyat moltes co-ses. Una la vull exposar davantd’aquest tribunal, per convidar-los avostès, que tenen capacitat d’influèn-cia en els òrgans judicials i també da-vant de l’opinió pública, i als legisla-dors que en prenguin nota. Nom’afecta a mi perquè la meva presópreventiva haurà acabat d’aquí a unessetmanes o uns mesos, vostès sa-bran. Però crec, i assumeixo la críticade no haver-ho vist abans, que hi hauna enorme injustícia a Espanya: l’ús iabús de la presó preventiva. Un abúsque és utilitzat sovint pel ministeri fis-cal per aconseguir beneficis a posi-cions amb elements probatoris moltdèbils. Perquè presos que estan en si-tuació de privació de llibertat després18, 24 o 36 mesos, amb penes eleva-díssimes, que de la nit al dia el minis-teri fiscal els ofereix una rebaixa depenes que els permetrà sortir imme-diatament en llibertat si accepten lainvitació a canvi de declarar-se culpa-bles, quan potser no ho són... Això esprodueix. Perquè, al capdavall, lespersones fem un càlcul d’oportuni-tats, de costos i beneficis. I la gent diufa dos anys que soc a la presó, me’n

demanen quatre, em diuen que emdeclari culpable, no ho soc, però aixòem garanteix sortir i no em jugaré a laruleta russa que un tribunal em con-demni a 11 anys. Els demano, doncs,que facin que Espanya avanci en qua-litat democràtica i de justícia i seguei-xin les instruccions que han fet orga-nismes internacionals sobre l’ús cor-recte de la presó preventiva.

En aquest judici hem vist d’unamanera sorprenent que el que es vo-lia evitar, que era una concepció polí-tica, ha entrat de ple en el judici i hoha fet, per si algú en tenia dubtes, enbona part pel ministeri fiscal. Noméscal escoltar la darrera intervenció delfiscal Zaragoza. Crec que és una evi-dència que fonamentalment hemparlat de política i de drets fonamen-tals. I és injust per a aquest tribunalque hagi de resoldre un problema denaturalesa estrictament política. Crecque vostès no tenen la solució al pro-blema que els ha caigut a sobre. Elpoder judicial no pot resoldre un pro-blema polític. Però vostès tenen laresponsabilitat de no agreujar la crisipolítica. Una responsabilitat que noés menor. No m’agradaria estar en laseva pell, però és evident que avui te-nim un problema polític que ha estatirresponsablement traslladat al poderjudicial i hauran de dir alguna cosa.Tant de bo, com deia Andreu Van denEynde, la seva sentència serveixi perajudar a resoldre el que la classe polí-tica del moment no va ser capaç deresoldre.

Però el més sorprenent d’aquest ju-dici ha estat la negació de la realitat, lanegació de la veritat per part de lesacusacions, particularment per partdel ministeri fiscal i de Vox. Deia unaautora, per a molts de referència, Han-nah Arendt, que “la veritat, encara queresulti impotent i sempre surti derrota-da en un xoc frontal amb els podersestablerts, té una força peculiar. Facinel que facin els que exerceixen el podersón incapaços de descobrir-ne o in-ventar-ne un succedani viable. La per-suasió i la violència poden destruir laveritat, però no la poden reemplaçar”.L’1 d’octubre no va ser una jornada deviolència. Ho podran dir mil vegades imés alt del que jo ara parlo, però nopodran convèncer la gent que el vaviure que allò va ser una jornada deviolència, perquè la violència no hi vaser present, si no és que vulguemtransmutar el concepte de violència enun concepte eteri. L’1 d’octubre va seruna gran jornada, una gran expres-sió cívica de desacord polític, dedescord polític, fins de dissi-dència política. Algunsl’hem definit com ungran acte de desobe-diència el més im-portant d’Euro-

pa, si considerem que hi van participarmés de dos milions de persones. No sési va ser un acte de desobediència enla mesura que cap tribunal va prohibirvotar els ciutadans, però va ser un acted’afirmació de dignitat, Això és el quevostès hauran de jutjar. I valorar fins aquin punt és legítim el dret a la protes-ta i fins i tot a la dissidència. Fins a quinpunt és necessari i imprescindible pera una democràcia que hi hagi entitatssocials, moviments ciutadans, ciuta-dans que no són de cap partit, que noparticipen de les institucions, que vul-guin ser membres actius de la vida po-lítica d’un país. Que difícil un país queperd la capacitat i el nervi per tenir unasocietat activa. Han de ser molt cons-cients, segur que ho són, que de la se-va sentència se’n derivarà, també, lalectura sobre el límit de drets fona-mentals polítics, democràtics, liberals.Sobre el dret de reunió, el dret de ma-nifestació, el dret a la dissidència. I aixòés fonamental no només per als 12que estem al banc dels acusats, sinóper al futur de la democràcia a Catalu-nya i a Espanya.

Vegin que en un conflicte polític ter-ritorial al qual la Constitució del 78 nodona resposta i que després de moltsanys ha sortit amb l’anomenat a Cata-lunya procés d’autodeterminació, hempassat a un conflicte també de drets illibertats. Avui ningú pot negar que nonomés està en dubte el futur políticd’Espanya i Catalunya com una unitatúnica, sinó que també està en dubte laprofunditat dels valors democràtics idels drets i llibertats. No és casualitatque organismes que ens mereixen el

màxim respecte

“Una urna no és una amenaça”

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

JORDI SÀNCHEZ

“A Catalunyaavui hi hamés capitalsocial que fauns anys”

“És injust pera aquesttribunal quehagi deresoldre unproblema denaturalesaestrictamentpolítica”

“Està endubte laprofunditatdels valorsdemocràticsi dels drets illibertats”

“L’urna no ésl’instrumentd’un copd’estat. Mai”

JORD

I CAL

VÍSa

| Nacional | 19EL PUNT AVUIDIJOUS, 13 DE JUNY DEL 2019

quan parlen de Veneçuela,Ucraïna, Rússia, Turquia,l’Índia, hagin donat la sevaopinió sobre persones queavui estem aquí, davantseu. Parlo d’Amnistia Inter-nacional, del Pen Interna-cional, del Grup de Treballde l’ONU... Han de ser moltconscients que el debatavui no només és sobre eldret a l’autodeterminació,que també ho és i que ésl’origen del problema i onhem d’anar a buscar la so-lució. Però el problema avuitambé va de drets i de lli-bertats, d’afectacions adrets polítics fonamentals.

Jo, que no vaig ser maipolític professional, estanta la presó em vaig presen-tar a unes llistes, primer alParlament i després alCongrés dels Diputats. Herenovat el meu compromísi ho faig avui davant de vos-tès i de la gent que ens estàveient. Crec en la políticafeta des de la ciutadania ides de les institucions. I heviscut el que considero unalimitació dels meus dretspolítics. Però no m’importades del punt de vista per-sonal, m’importa com a va-lor. No com a anècdota, si-nó com a risc de categoria.Aquesta afectació als dretspolítics i a les llibertats queen aquest procés es posendamunt la taula.

Vull acabar amb unaafirmació d’optimisme. A lapresó es coneixen moltespersones i moltes normes illeis no escrites. Vaig agafarel compromís amb unapersona que vaig trobar aLledoners de dir una cosa.Aquesta persona té la nor-ma Lamarti, que diu que nohi ha cap porta que final-ment es resisteixi. No elsdiré a què es dedica...Aquesta metàfora de laporta que no es resisteix ésla que vull portar aquí. Enpolítica, en democràcia nohi ha portes que es resistei-xin si hi ha una majoria dela ciutadania que ho vol.Estic al cent per cent con-vençut que a Catalunya lamajoria aconseguirà obriruna porta democràtica,amb una urna, que no potser mai una amenaça a lademocràcia. Una urna nopot ser mai, mai, una ame-naça a la democràcia. La

urna no és l’instrumentd’un cop d’estat. Mai. A Ca-talunya hi haurà urnes i vo-tarem i ho farem amb unacord amb l’Estat espanyol,perquè és el més civilitzat,que ens permet mirar al fu-tur, l’acord polític, per votarel que volem ser quan si-guem grans.

Potser jo no veuré la in-dependència del meu país,o potser sí, però del que es-tic segur és que esperoveure que a aquest acords’hi arribi a través d’una vo-tació d’un dret legítim comhan fet els escocesos o elsquebequesos.

Des que estic a la presóhe fet servir una frase queno és meva encara que lagent s’ho pensa. Aprofitoper dir-ho perquè no em re-clamin drets d’autor. És delpoeta Joan Maragall i diu:Llum als ulls i força al braç.Jo els desitjo a vostès tota lallum per a aquesta sentèn-cia. I els desitjo a tots elsque han fet possible queavui estiguem aquí d’unamanera digna i serena, alsmeus conciutadans, totaaquesta força per seguirmantenint la mateixa digni-tat que hem mantingut finsara.

Per acabar, vull donarles gràcies a les meves de-fenses, a Jordi, a Anna, aQuico, a Míriam, a Ramon,a tota la gent que ha col·la-borat amb l’equip i a la res-ta de defenses. Ahir vaigdictar un tuit que deia quesón grans professionals,però millors persones. I joels ho agraeixo. M’agrada-ria donar les gràcies a lesacusacions, però suposoque comprendran que noés just agrair quan et de-manen 17 anys de presó,però sí que els desitjo elmillor, perquè a pesar queens separa una enormedistància amb tota l’actitudque he vist aquí, estic con-vençut que la majoria deles acusacions –no sé si to-tes– quan a la nit tanquenel llum són conscients que,en consciència, no han fetel que tocava, que han for-çat elements, figures retò-riques per defensar unaposició que no era justa.Confio que, finalment, lajustícia arribi. Moltes grà-cies.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

President, membres del tribunal, no sé si en prepararaquest al·legat he trobat les paraules adequades, del queestic segura és que començo amb les millors. El meu pa-re sempre deia que si es llegien els discursos de diputatscatalans a les Corts espanyoles d’abans molts d’ells con-tinuaven sent d’actualitat. I sí, tenia raó. I seguia: “És aixíperquè a finals del segle XIX el Renaixement cultural vaobrir el pas al naixement del catalanisme polític, reivindi-cant antigues llibertats. És a partir d’aleshores que el ca-talanisme polític es va articular amb partits que van pro-porcionar les noves demandes de llibertats del segle XX.”Crec que és pertinent ara el poema de Joan Maragall definals del segle XIX, la seva Oda a Espanya, que dona laseva visió de la realitat catalana amb Espanya. Aquestpoema comença amb una demanda, una súplica: “Escol-ta, Espanya, la veu d’un fill que et parla una llengua nocastellana.” I acaba, després de no sentir-se escoltat,amb un desacord: “Adeu, Espanya.”Catalunya és una realitat històrica, política, cultural i lin-güística, Catalunya és una nació, una nació sense estatque ha reivindicat el seu dret a ser, a existir. Quan hi hahagut democràcia s’han buscat fórmules per donar res-posta a aquesta realitat; totes elles han tingut un major omenor grau d’acceptació, però fins avui totes van serdestruïdes o ofegades per la irrupció de dictadures. Enaquesta última etapa, després de la llarga nit de la dicta-dura, es va recuperar la Generalitat a l’exili, es va intro-duir el concepte de nacionalitat històrica a la Constitucióacceptant d’aquesta manera que existeixen realitats na-cionals com la catalana. Tot i així, la voluntat de millo-rar el nostre autogovern persistia i amb el temps elscatalans ens vam dotar d’un nou Estatut que va te-nir, després de negociacions, l’acord del Congrésdels Diputats i l’aval del poble de Catalunya. Peròen aquesta ocasió tampoc va poder ser. I això vacomportar insatisfacció per part de milions depersones a Catalunya, manifestacions pacífi-ques cada 11 de Setembre, un canvi substan-cial en els resultats electorals de les últimesconvocatòries que ha portat majories inde-pendentistes al Parlament de Catalunya ial Congrés dels Diputats.Jo vaig entrar en política –concretamenten política municipal a la meva ciutat del’Hospitalet– per donar resposta a les ne-cessitats de les ciutadanes i els ciuta-dans de Catalunya, treballant per la co-hesió social, la vertebració territorial, ladefensa de la nostra llengua, els drets i lli-bertats, la igualtat d’oportunitats, en de-finitiva: deixar el meu país una micamillor de com el vaig trobar. Aquest vaser i ha estat el meu objectiu fins l’úl-tim dia del meu exercici públic. El nos-tre capítol, podríem dir, és un més enaquesta història de supervivència delnostre país, Catalunya.Emulant Joan Maragall, demano serescoltada. Com a societat madura rei-

vindico de forma pacífica i democràtica poder votar i de-cidir el nostre futur sense imposar res a ningú; al revés,escoltant a tot el món, i a partir d’aquí, decidir. D’aquí elnostre programa electoral de la desena i onzena legisla-tura; en tots es preveia la necessitat que els ciutadanspoguessin participar en el disseny del seu futur. D’aquítambé el nostre programa de govern, que no va ser dis-cutit ni per la Junta Electoral Central ni per cap altre es-tament; d’aquí la nostra voluntat de fer un referèndumpactat, dialogat. I això és el que s’ha fet, sense despesapública. Tots i cada un de nosaltres teníem molt clar queno hi hauria despesa pública, que no exposaríem a ningú.Fer-ho, ho sabíem, era exposar funcionaris i treballadorspúblics i a això, evidentment, no hi estàvem disposats.Aquesta era la meva ferma voluntat i estic segura quetambé era la dels altres membres del govern.D’altra banda, i com vostès saben, jo no estic acusada derebel·lió però jo vaig estar a Catalunya en aquelles dates,lògicament, i a Catalunya no hi va haver clima de violèn-cia ni d’insurrecció. Des del meu punt de vista hi ha unconflicte polític, que no és poc. A més, tinc i he tingut unagran relació amb els meus companys de govern i a capd’ells els va passar pel cap –ni tan sols ho van pensar–utilitzar la violència per aconseguir cap objectiu. Pensode la mateixa manera respecte a Jordi Sànchez, JordiCuixart i Carme Forcadell, persones que haig de confes-sar que el major contacte que he tingut amb elles ha es-tat en aquesta sala, en aquest procés judicial. Com sa-ben, jo no estic en política activa ni hi tornaré; per tant,això que diré no és per mi. Algú hauria de tenir en comp-te i penso humilment que també aquest tribunal, que hiha nous polítics, que en vindran de nous i que l’anheld’una bona part del poble de Catalunya de decidir el seuencaix en l’Europa moderna continuarà. Soc positiva i

vull pensar que en de-mocràcia sabrem

trobar entre tots elcamí d’una solu-

ció adequada,dialogada i queens pugui satis-fer a tots. Mol-tes gràcies.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

MERITXELL BORRÀS

“No hi va haverdespesa pública”

JORD

I CAL

VÍS

EL PUNT AVUIDIJOUS, 13 DE JUNY DEL 201920 | Nacional |

Senyories,Jo també voldria començar aques-

tes paraules amb una voluntat de gra-titud, d’agraïment. Primer, cap alsnostres advocats: al Jordi, al Kiku, al’Anna, a la Míriam. A més de ser unsextraordinaris professionals, uns ex-traordinaris tècnics, sobretot el mésimportant és que ens han obsequiatamb un bàlsam d’humanitat, amb unbàlsam de sensibilitat. Avui, més queser els nostres advocats, són els nos-tres amics. També una gratitud a lesnostres famílies, a la meva família. Ellshan sofert i han respectat el meucompromís polític durant molts anys,i han patit. A la meva dona, la Merit-xell, que ha de tirar endavant dosnens petits. A la meva mare, la maro-na, que pateix molt i que no enténgens què carai està passant aquí iquè estem fent. Als meus germans, ala resta de la família, als amics quesempre hi són. I també una gratitudinfinita al poble de Catalunya. Quinimmens honor servir aquest poble,aquesta gent que és capaç d’aixecar-se cada dia somiant un horitzó millorper a ells i per als seus fills.

Dit això, m’agradaria comparèixeraquí amb molta convicció i amb unatranquil·litat extraordinària. He donatla cara, he respost a les preguntes dela fiscalia i de l’advocacia de l’Estat. I,sobretot, una tranquil·litat absolutade consciència.

Hi ha algunes preguntes que s’hande formular en aquest judici. És un ju-dici sobre idees o és un judici sobrefets? Com afronta la política un pro-blema de naturalesa política? I la mésimportant i rellevant: quina es la reac-ció d’un estat de dret davant el reptedemocràtic que s’està plantejant enaquests moments a Catalunya i a Es-panya?

I temo que les respostes no sóngaire positives, no són gaire bones.Amb relació a la política, hi ha un es-cenari de negació de la política, denegació del diàleg. I sobre la reaccióde l’estat de dret, temo que existeix

una certa tendència a exceptuar elsistema de drets i llibertats.

A mi m’acusen i em demanen 16anys per quatre coses. Quatre.

La primera, haver firmat un full deruta, que és la base d’un programaelectoral.

La segona, haver-me reunit en di-verses ocasions per preparar el pro-cés d’independència de Catalunya,sense explicar quan, com, ni ambquin propòsit concret es feien cadas-cuna d’aquestes reunions.

La tercera, avalar la decisió delmeu equip de no autoritzar l’atraca-ment d’un vaixell al port del Palamós.Bàsicament, el que he fet és avalaraquesta decisió de naturalesa tècni-ca, protegir-la mitjançant les xarxessocials, defensar la viabilitat econò-mica del port de Palamós, denunciarel risc per a les exportacions en elport de Barcelona. He fet això i ho hefet amb tot el convenciment.

Crec que he actuat de manera rao-nable i de manera seriosa com a con-seller de Territori i Sostenibilitat.

I la quarta acusació, basada en unaentrevista absolutament manipuladaper la fiscalia. Aquesta manipulació,senyories, és impròpia d’una fiscaliaseriosa en un estat de dret solvent ihomologable. És inadmissible. Aques-tes són les quatre raons. En elles, bà-sicament, s’apunta a drets. Drets a lallibertat ideològica, a fer un programaelectoral. Llibertat d’expressió, pro-nunciar-me a través d’entrevistes otuits. Dret de reunió. Aquests són elselements bàsics. Setze anys de peti-ció de presó.

Però jo no estic processat per re-bel·lió, com s’ha apuntat, només peraquestes raons. Sinó que intueixo, itant de bo m’equivoqui, que estic pro-cessat per rebel·lió bàsicament per-què no he renunciat a la meva activi-tat política. Aquesta és la raó. Una raóconsistent.

Vam comparèixer davant aquesttribunal quan se’ns va demanar. Vamcomparèixer davant del tribunal localdesprés de deixar-nos en llibertat perprimera vegada a signar cada setma-na. Però l’objectiu era bàsicamentque, en la mesura que havíem conti-nuat fent política i en la mesura queérem diputats del Parlament de Cata-lunya, quedéssim suspesos en la qua-litat de diputats.

I això és una percepció o una intu-ïció vaporosa? No, no. El ministre deJustícia del regne d’Espanya, l’ante-rior ministre el senyor Rafael Catalá,en una entrevista a Espejo público l’1de febrer, va apuntar terminis de lanostra suspensió i de com es faria lainstrucció. Amb aquest objectiu, quefóssim simplement suspesos, i per ai-xò calia reingressar a presó i un actede processament ferm per rebel·lió.Això no és normal que passi. Un estatde dret fort no necessita aquests ins-truments per protegir-se de no séquines amenaces.

Segona reflexió que voldria com-partir amb vostès. Amb relació a laConstitució. La fiscalia, amb moltacontundència, ha dit que nosaltreshem atacat el cor de la Constitució.Permetin-me fer una aproximacióamb relació a la Constitució i Catalu-nya, des d’una posició molt subjecti-va. Catalunya, com a nació, existeixabans que la Constitució. La realitatinstitucional catalana existeix abansque la Constitució. El 1359, es vacrear la Generalitat de Catalunya a lesCorts de Cervera. Però hi ha una dadaque és poc coneguda. L’any 1978 elterritori de l’Estat espanyol on laConstitució va obtenir el suport mésgran va ser Catalunya. El 91% delscatalans van votar llavors a favor dela Constitució. Més que Madrid,més que Andalusia, més que lesCastelles, més que Galícia, més queExtremadura. El territori on aquellaConstitució, que per a molts cata-lans era un punt de partida, era unpacte d’estat, era un acord amb unaidea bàsica i fonamental. Avancemcap a la democràcia, recuperem dretsi llibertats, però hi havia una contra-prestació evident, es reconeix la reali-tat nacional de Catalunya i el dret aCatalunya a recuperar aquell autogo-vern que havia estat liquidat durant laGuerra Civil.

La pregunta és què ha passat per-què en les darreres eleccions, les eu-ropees, el 49,7% dels catalans votin afavor d’opcions clarament indepen-dentistes. Aquesta és la pregunta iaquesta és la reflexió. Aquí hi ha unproblema polític i es pot solucionarpolíticament. Quin és l’element queha provocat aquesta situació? La sen-tència de Tribunal Constitucional del’any 2010. D’un Tribunal Constitucio-

nal desprestigiat, incomplet perquè fal-taven magistrats, que en aquella sen-tència diu dues coses. Si vostès els ca-talans se senten nació, aquesta no ésla seva Constitució. Molts catalans cre-ien que sí. Si vostès se senten naciósón nació, aquest no es el seu Estat.Molts catalans creien que sí. Si l’Estatespanyol renuncia a ser l’Estat dels ca-talans, molts catalans creuen que Ca-talunya té el dret a construir-ne un depropi per garantir el progrés, la justíciai el benestar. I com es fa això? Demo-cràticament, pacíficament.

Permetin-me compartir una anèc-dota que vaig viure al meu poble, a Ter-rassa. Debat sobre el mecanisme mit-jançant el qual podíem sortir d’aquestasituació, que és mitjançant un referèn-dum. Persona A, catalanoparlant: “Nopodem fer un referèndum, no podemvotar. Som propietat d’Espanya.” I s’ai-xeca un altre senyor, un català d’origenextremeny, un senyor gran d’aquellsque havien lluitat durant l’època de laTransició, i va dir: “Nosaltres no vamtenir por de la dictadura. Tindrem arapor de la democràcia? Jo no sé què vo-taré. No sé si votaré sí o votaré no. Pe-rò jo vull decidir i vull votar.” Aquesta ésl’onada que inspira l’1-O i aquest és elmandat que vam rebre el govern deCatalunya, el govern del president legí-tim de Catalunya, Carles Puigdemont.Aquesta és la idea. Els forts pacten i elsfebles imposen. El Regne Unit o el Ca-nadà saben que tenen alguna cosa in-teressant a oferir als escocesos i alscanadencs. I per això votar no és capamenaça i busquen els mecanismesdins del seu marc jurídic polític perbuscar aquesta expressió de voluntat.

“No hi ha prou presonsper tancar l’anhel dellibertat d’un poble”

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

JOSEP RULL

“Lademocràciaes defensaambdemocràciai els drets,amb mésdrets”

“L’onada dellibertat ésimparable,perquèl’esperançaés méspoderosaque la por iperquèdesprés denosaltressempre envindranmés”

“Els fortspacten i elsfeblesimposen”

JORD

I CAL

VÍS

| Nacional | 21EL PUNT AVUIDIJOUS, 13 DE JUNY DEL 2019

Els febles imposen. Imposen el nodiàleg i, en aquest cas, que una qüestiópolítica s’estigui substanciant com unaqüestió d’essència bàsicament penal.Hi ha un locutor, un gran radiofonistaespanyol que diu: “Els problemes no esprohibeixen, els problemes es resolen.”

Dues reflexions finals, senyor presi-dent.

La primera. Quan vaig comparèixeren el meu primer interrogatori em vanpreguntar quines converses vaig teniramb els visitants estrangers el dia 1-O.Jo no vaig tenir temps d’explicar-me.Eren eurodiputats de colors polítics di-ferents: socialdemòcrates, democrata-cristians, lliberals, verds... Ells deien:“Aquest procés, el que passi a Catalu-nya i Espanya, és molt important.” Ensvan venir a visitar a la presó i tambéens van dir que el que passi en aquestjudici és molt rellevant, perquè Espa-nya és un país important de la Unió Eu-ropea. És un gran estat de la Unió Eu-ropea. En funció de quina sigui la sevasentència amb relació als límits dedrets i llibertats, davant una Europa as-setjada per l’extrema dreta, això pot te-nir unes conseqüències absolutamentnegatives i nocives. Vostès tenenl’oportunitat, i aquesta és la seva altís-sima responsabilitat, de dir quins sónels límits dels drets i llibertats. Si unavisió restrictiva, com el que planteja lafiscalia, del dret de manifestació, deldret de reunió, de la llibertat d’expres-sió, o una visió potent. La democràciaes defensa amb més democràcia, i elsdrets, amb més drets.

I acabo. Fins ara, amb les seves re-solucions i amb el meu empresona-ment, vostès han decidit que jo no pu-gui veure créixer els meus dos fills. AlBernat, de deu anys, i al Roger, de qua-tre. Però sigui quin sigui el sentit de lasentència que acabin dictant, no impe-diran que els pugui deixar una cosa ex-traordinàriament valuosa, la dignitatd’haver defensat unes idees legítimes iunes idees nobles. No impediran queels pugui donar un testimoni. Un humiltestimoni del nostre compromís, de lanostra lluita democràtica, tenaç, infati-gable, apassionada, per aconseguirque el dia de demà ells puguin viure enun país millor, en un país lliure, en unaRepública catalana on sigui simple-ment impossible que algú pugui serempresonat per haver defensat pacífi-cament els seus ideals.

Fem nostre l’universal we shall over-come, ens en sortirem, perquè aquestaimmensa onada de llibertat i esperan-ça és imparable, perquè l’esperança ésmés poderosa que la por, perquè des-prés de nosaltres sempre en vindranmés. No existeixen prou presons pertancar l’anhel de llibertat d’un poble.Així de senzill. Així de transcendent.

Acabo amb unes paraules de Salva-dor Espriu. En l’Inici de càntic en eltemple feia una apel·lació que avui iaquí val la pena recordar. Deia: “Ara di-gueu: «Nosaltres escoltem les veus delvent per l’alta mar d’espigues.»” Ara di-gueu, ara diguem [sic]: “Ens mantin-drem fidels per sempre més al serveid’aquest poble.”

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Arribem al final de més de cinquan-ta jornades de judici, amb anades ivingues, en el meu cas, des de lapresó d’Alcalà Meco, vostès des delcarrer. Tots cansats, tots amb la vis-ta posada en el que passarà ara. Pe-rò, a més d’aquestes anades i vin-gudes, amb 478 dies de motxillad’un empresonament en una cel·laa la presó. Com m’he sentit? Doncsés un judici que durant les jornadesa vegades m’ha indignat, d’altresm’ha escandalitzat i altres copsm’ha entristit. La majoria de les ve-gades m’ha entristit. Tot degut a lavista de les acusacions, argumenta-cions de les acusacions que és veri-tat que han parlat de fets, fets quepoden haver estat veritat o que hanestat falsos, sense tenir-ho encompte. Han parlat de la intensitatd’aquests fets i de la intencionalitat,però mai, ni un sol cop, han parlatde drets o de vulneracions de dretsa molts dels ciutadans. És veritatque no tinc formació jurídica, nimolt menys el nivell de qualsevol devostès, però haig de dir en la mevaopinió que parlar d’un desordre pú-blic determinat, d’una persona enconcret i en particular en un mo-ment donat, no hauria de poder serimputable a una rebel·lió ni d’un go-vern legítim ni d’una organitzaciócivil. Que parlar del decret d’unsserveis essencials, d’una vaga con-vocada formalment en temps i for-ma amb el suport dels sindicats pe-rò també amb l’acord de les patro-nals no hauria de poder ser induïdaa prova d’acusació com han fet lesfiscalies. O bé d’un error o bé unafalsedat, probable i comprovable fà-cilment que ha estat a l’exposiciópública no podria ser consideradaprova efectiva com es pretén. No sési estem en un judici polític, no sócjo qui ha de dir-ho, però sí que pucafirmar que davant l’exposiciód’aquests arguments de la fiscaliaestem en un judici que té un granfons polític. Davant seu hi ha unapersona que, com he dit, no té for-mació jurídica. És una persona quede professió és professora. Em con-sidero republicana, feminista, inde-pendentista i demòcrata. El meucompromís social i polític em ve delmeu pas pel sindicalisme, en aquest

cas la Unió General de Treballadors.Mantinc aquestes idees i convic-cions més enllà que abans d’entrara presó vaig deixar la meva acta dediputada i, per tant, no he tornat ales eleccions i no tinc cap represen-tació política institucional. Peròcontinuo sent la mateixa. A partird’aquesta premissa voldria infor-mar-los i dir-los clarament tresidees: primer, nego els fets quem’han estat imputats. Soc innocenti ho vull dir amb veu clara i alta. Capde les proves presentades que facinreferència a una actuació meva de-lictiva han pogut ser comprovades.Han estat els advocats defensors ien especial l’argumentació del meuadvocat defensor Mariano Bergés, aqui agraeixo no només la seva pro-fessionalitat, sinó l’acompanyamentque m’ha fet personal durant totaquest difícil temps de presó queles han desmuntades, les han des-acreditades i, per tant, aquestesacusacions no tenen fonament. Elsegon que els volia dir, durant els 22mesos del càrrec de consellera delgovern de la Generalitat, que jo crecque és el major honor que pot tenirqualsevol persona de ser servidorapública, ho he fet honestament. Hefet de servidora pública de maneraque fos pel 100% dels ciutadans.M’he encarregat de la conselleria deTreball, Afers Socials i Famílies i l’heliderada intentant acordar els mi-llors avenços socials per a tots elsciutadans. Hem aconseguit unavenç social que en les darrereseleccions gran part dels programespolítics portaven. A Catalunya hohem aconseguit, un acord de totsels partits. Ho dic així, perquèaquesta és la meva forma de ser:intentar acordar. Tampoc podíemdesobeir, i en el meu cas personalno volia desobeir la demanda del80% de la població que volia votar.Això és el que hem fet, perquè aixíha estat el mandat democràtic, idesobediència hauria estat presen-tar-nos amb un programa i no com-plir-lo, nosaltres l’hem complert.Vull dir que la meva mentalitatnegociadora del sindicalis-me si algun dia, si enalgun moment, hi vahaver tensió políti-ca, sempre vaigcreure que eraun conflicte po-lític transitori i lanostra manerad’avançar eraaconseguir ne-gociar. Per tant,

molt lluny del que alguns ens hanacusat de posar en escac un ordreconstitucional. Finalment, sempre,sempre, he rebutjat la violència imai l’he promoguda, però es veritatque no trobaran res exactament, niuna paraula, ni una argumentació,ni a les xarxes ni en cap entrevista,que faci referència a la violència oque la promogui. Per tant, en totcas, el que hi haurà són paraules dediàleg i democràcia. És per això queaspiro a una sentència absolutòria ial mateix temps demano la meva lli-bertat per esperar la sentència acasa.

Però senyories, hi vull afegir unacosa que per mi és important. Per-tanyo a la generació dels que tenim60 anys, que a Catalunya escoltà-vem dels nostres avis com ens ex-plicaven alguna cosa que en deienel procés a Catalunya. Alguna cosadifícil i complicada, que potser enels llibres no estava escrit. Tots sa-bem que la història no s’escriu enels llibres, perquè a vegades els lli-bres d’història els escriuen els po-derosos i els vencedors. Però si quees transmet per versió oral delsnostres ancestres. Jo no voldria perres del món que la meva neta dequatre anys, que es diu Senda, hagid’escoltar res referent a un procés aCatalunya o com d’horrorós podriaser un procés contra Catalunya. Lesgeneracions que venen depenen dela seva sentència. La seva sentèn-cia, senyories, no només determi-narà l’etapa final de la meva vida, nonomés determinarà el que pugui fera partir d’ara, sinó que pot ser elprincipi d’una solució per a moltespersones. Els demano que pensinen això, els demano i els faig refle-xionar que la seva sentència no serànomés la meva llibertat, sinó queserà la llibertat en majúscula demoltes generacions. Moltes gràcies

no només per ha-ver-me sentit, si-

nó per haver-me escoltat.

“Pot ser el principid’una solució”

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

DOLORS BASSA

“Com m’hesentit?Doncs és unjudici quedurant lesjornades avegadesm’haindignat,d’altres m’haescandalitzat i altrescops m’haentristit”

“Nego elsfets quem’han estatimputats.Soc innocenti ho vull diramb veuclara i alta”

JORD

I CAL

VÍS

EL PUNT AVUIDIJOUS, 13 DE JUNY DEL 201922 | Nacional |

Senyories, quan vaig declarar perprimer cop davant d’aquest tribunalel mes de febrer era ja molt difícilsostenir i entendre per quin motiu iamb quines proves jo estic acusadadel delicte de rebel·lió mentre queels meus companys i companyes demesa estan acusats del delicte dedesobediència i seran jutjats al Tri-bunal Superior de Justícia de Cata-lunya. Avui, després de 447 dies depresó injusta i després de quatremesos de judici en què hem vist to-tes les proves i hem escoltat els tes-timonis, resulta totalment incom-prensible.

Tal com han demostrat les pro-ves documentals i testificals, la me-va conducta ha estat exactament lamateixa que la dels meus com-panys i companyes de mesa. Noexisteix cap declaració, cap fet quedifereixi del dels meus companystant dintre com fora de la mesa. Elmeu vot ha estat tan important otan poc important com els seus, tannecessari o tan poc necessari comels seus. No existeix cap acte, cappiulada, tant que s’ha parlat de piu-lades, cap correu, cap trucada tele-fònica, cap whatsapp que justifiquique jo estigui separada de la restade la mesa del Parlament. El minis-teri fiscal en dues ocasions dife-rents, en la declaració del senyorSànchez i durant la testifical del se-nyor Jané, va manifestar que l’acti-vitat i l’actuació de l’Assemblea du-rant l’any 2015 no era objected’acusació i que ni tan sols li inte-ressava. Entenc que per això no vanacudir a testificar les altres organit-zacions que van signar el full de ru-ta. Entenc, doncs, que estic sent jut-jada com a presidenta del Parla-ment de Catalunya, però totes lestramitacions que vaig fer van serconjuntament amb els membres dela mesa o van ser adoptades pel ple.La meva conducta va ser exacta-ment la mateixa que la dels meuscompanys, com demostren les ac-tes de la mesa i les transcripcionsde les sessions plenàries del Parla-ment. Per tot això, afirmo que esticsent jutjada per la meva trajectòriapolítica, per ser qui soc, no pels

meus actes, no pels meus fets. Pro-va d’això són els desesperats i elsdescarats intents d’alterar i canviarla realitat per sostenir l’acusació oles acusacions contra mi, com perexemple atorgar-me funcions quecom a presidenta del Parlament notenia perquè el reglament no hopermet. Les iniciatives parlamentà-ries són dels grups parlamentaris,del govern, dels ciutadans però maide la mesa. La mesa del Parlamentcomplim en tot moment el regla-ment del Parlament, tal com hantestificat totes les persones quehan passat per aquí, tots els testi-monis ho han dit. Vam defensar lallibertat d’expressió, el dret d’inicia-tiva, el dret de participació políticade tots els diputats i les diputades.Aquesta és la realitat. Vull dir-los,senyories, que durant aquest judicis’ha realitzat un extraordinari es-forç, observat per totes les perso-nes que han seguit aquest judici,per visibilitzar-me, perquè sortís elmeu nom com més cops millor. Aveure on podem col·locar-la, per di-ferenciar-me de la mesa, per incri-minar-me amb falsos testimonis isense cap prova. Sembla, senyories,que aquests quatre mesos de judicino hagin servit per a res. Han pas-sat per aquí totes les proves docu-mentals, tots els testimonis, totesles proves testificals. No han servitper a res. Les acusacions tenienl’oportunitat de canviar el seu es-crit, que aquells fets que s’havia de-mostrat durant el judici que no erenveritat, no es tornessin a posar, pe-rò és que els han mantingut. Esmanté en l’escrit d’acusació que jovaig ser presidenta de l’Assembleades de l’any 2011 fins al 2015, peròés que jo ho vaig ser des de l’abrildel 2012 fins al maig del 2015. Esmanté en l’acusació que jo vaig feruna piulada sobre els Mossos d’Es-quadra, sobre la qual, quan la fisca-lia m’ho va preguntar, vaig dir queera rotundament falsa i vaig dema-nar que es mostrés i em van dir queno, que no la trobaven. Per des-comptat que no la trobaven perquèno existeix, però aquesta piulada esmanté. Es manté que vaig fer cridesa ocupar els col·legis, fals. No vaigfer cap crida. Tots recordaran que eltinent coronel Baena va intentar si-tuar-me en una reunió, però quan, apreguntes de la meva defensa, li vapreguntar en quina reunió i comera, va dir que havia tingut un lap-sus. Quina casualitat, amb l’única

persona que havia tingut un lapsusva ser amb mi. Però crec, senyories,que la prova que demostra l’esforçextraordinari i aquesta fèrria volun-tat d’incriminar-me es refereix a unfet del qual també ha parlat aquestmatí la meva advocada, però jo tincnecessitat de dir-ho. Es diu que novaig poder assistir a la reunió deldia 28. Fals, ningú em va convocar aaquesta reunió. Mai hi vaig ser con-vocada. Em vaig assabentar d’a-questa reunió en aquesta sala. Ésclar que no m’hi van convocar per-què tots sabien que no tenia res aveure amb el govern perquè tots elsacusats i tots els testimonis han ditque mai em vaig reunir amb el go-vern, que no vaig prendre part decap decisió, però la fiscalia diu queno hi vaig poder anar. Com pot ser?Que l’únic que es canviï en l’escritd’acusació sigui una altra falsedat.Això és greu i és extraordinari. Mi-rin, senyories, és cert que com apresidenta del Parlament hedefensat que la paraula alParlament ha de ser lliure iho continuaré defensantperquè la llibertat d’ex-pressió és l’essènciade la democràcia. Nopodem convertir lamesa del Parlamenten un òrgan censorque decideixi de quèes pot o no parlarperquè, si ho féssim,estaríem coartant elsdrets i les llibertatsdels ciutadans. Lacensura no ha d’entraral Parlament. No ho hade fer. I precisamentper preservar que el de-bat, la paraula i el vot si-guin lliures per a tots els di-putats i diputades existeix la in-violabilitat parlamentària, perpreservar aquesta llibertat,perquè tots els diputats i di-putades puguin parlar i vo-tar lliurement. Aquesta in-violabilitat parlamentàriaés la que tenien i tenenels diputats i diputadesdel Parlament, la queteníem els membres dela mesa en les nostresdecisions polítiques iaquesta inviolabilitatés la que aquí invocoperquè és la basede la llibertat delsvots perquè es pu-

gui parlar de tot. És la base tambéde la separació de poders. I ho con-tinuaré defensant perquè ho crecfermament, senyories.

Espero que tinguin en comptetotes aquestes circumstàncies i es-pero que jutgin els fets comprovatsi no les falses especulacions queobvien la realitat perquè sí, no no-més jo, hi ha molta gent que estàconvençuda que estic aquí per serqui soc, per la meva trajectòria polí-tica no pels fets, però també esperoque es repararà aquesta situació.Moltíssimes gràcies.

“Aquests quatre mesos no han servit per a res”

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

CARME FORCADELL

“La mevaconducta ha estatla mateixa que ladels meuscompanys demesa”

“La llibertatd’expressió ésl’essència de lademocràcia”

“Espero que jutginels fetscomprovats i noles especulacions”

JORD

I CAL

VÍS

EL PUNT AVUIDIJOUS, 13 DE JUNY DEL 2019 | Nacional | 23

Moltes gràcies, excel·lentíssim senyorpresident, excel·lentíssima senyora,excel·lentíssims senyors, autoritats,senyores i senyors.

Començaré el meu al·legat finalamb una pregunta retòrica. Patint iempatitzant amb el dolor dels al·le-gats que acabem de compartir, assis-tint al testimoni de tantes persones itantes famílies trencades, que patei-xen, d’una societat, la catalana, quepateix, que ha vist també comprome-sa la seva convivència, d’una societatespanyola que viu també i ha empa-titzat amb aquest patiment... Jo empregunto, potser retòricament, comhem pogut arribar a aquest punt, aaquest despropòsit i, potser, per in-tentar aixecar la mirada, com hem depoder reconduir-lo.

No conec els antecedents penalsdels meus excompanys de govern–conec els meus–, però no crec quem’equivoqui si afirmo que en el pitjordels casos haurem rebut alguna mul-ta per excés de velocitat o haurem re-but alguna multa per haver anat a ti-rar les escombraries algun dia de ma-nera inoportuna, inadequada, no fentcas de les ordenances municipals. Encanvi, ara ens enfrontem a gravíssi-mes acusacions que poden constituirgreus sentències de presó.

Crec, personalment, i seguramenten la majoria, si no en tots els casos,que, especialment en el mandat ante-rior, a Catalunya vaig actuar i vam ac-tuar sempre de bona fe. Jo vaig ac-tuar sempre fidel a les meves profun-des conviccions i crec haver actuatsempre també fidel i respectant la le-galitat. En aquest sentit, crec quesempre vaig comprometre la mevaactuació com a polític respectant l’es-perit i la lletra de la Constitució de1978, aquella que va definir Espanyacom una nació, però com una nacióde nacions. Per descriure-ho en ter-minologia constitucional: de naciona-litats i regions.

He procurat ser fidel a aquestaconvicció, ho he defensat en privat ien públic. Per defensar aquesta lle-ialtat a la Constitució he rebut tambéels meus cops a Catalunya... He rebuttambé els meus cops de destral enreconèixer que veia en el TribunalConstitucional un àrbitre i en oposar-me de forma ferma sempre a qualse-vol tipus de decisió unilateral. Però ai-xò sempre va ser compatible ambuna convicció íntima que Catalunyaés una nació i que Espanya ha de po-

der fer de la seva diversitat, tambénacional, un valor i no un problema.

Ho havíem aconseguit fins llavors,fins a una data molt recent.

Crec també que no va ser ingenu,que no va ser una ingenuïtat, pensarque finalment el diàleg i l’acord entreel govern d’Espanya i el govern de laGeneralitat de Catalunya seria possi-ble. Com va afirmar el lehendakari Ur-kullu, com ha acreditat amb el seutestimoni, però també documental-ment en l’arxiu de Poblet, l’acord vaestar a punt de ser possible. Hi va es-tar durant els mesos de gener, febrer imarç del 2017 i molts dels meuscompanys ho van intentar i jo perso-nalment vaig intentar aquest acord.Per evitar el col·lapse o la crisi institu-cional que vam patir a l’octubre. Hovam intentar la primavera del 2017 iho vam intentar també l’octubre de2017. Fins a l’últim dia. Fins a l’últimminut. I en aquest sentit per a mi ésmolt valuosa, i la porto sempre ambmi en el record, la justificació que emva donar una ministra de per quèl’acord no havia estat possible. “Per-què, Santi, no s’han donat les condi-cions de confiança.”

No es van donar perquè demanés-sim impossibles. No perquè situéssimles reivindicacions, fins i tot durant el2017, fora del marc de la llei, del marcconstitucional. No es van donar senzi-llament perquè entre tots havíemtrencat les condicions de confiançanecessàries en una democràcia ma-dura com hauria d’haver estat la nos-tra en aquells moments. No es vandonar les condicions de confiança.Per això finalment jo vaig dimitir.S’han dit moltes coses a propòsit dela meva dimissió. En cap cas vaig di-mitir perquè jo tingués por que elsmeus antics companys de govern co-metessin alguna il·legalitat.

També per citar de nou Kelsen, persumar-me a les cites. Estava conven-çut –a la vista hi ha els fets en aquestmandat– que cap de les iniciativesque prenguessin podrien tenir eficà-cia o validesa. Estava completamentconvençut que no en tindrien. Peròvaig dimitir frustrat perquè vaig cons-tatar que el molt honorable presidentCarles Puigdemont no estava en con-dicions, no podia o no volia convocareleccions al Parlament ajustades adret. Per això vaig dimitir i en aquestsentit només voldria aprofitar aquestal·legat per incorporar dues reflexionsfinals.

Una, en certa manera, em perme-trà que sigui una refutació de l’excel-lentíssim fiscal, del senyor Cadena,quan va dir que per entendre el pro-cés cal entendre’l amb una imatge, laimatge del mosaic, i per interpretaraquest mosaic és necessari –així vaigcreure interpretar de les paraules de

l’excel·lentíssim senyor fiscal– analit-zar i comprendre totes les seves tes-sel·les.

Potser no és una reflexió –segurque no ho és– jurídica. Segur que noés ni política. Només és acadèmicapel meu antic paper com a professord’història contemporània a la Univer-sitat. Compte, doncs, a no cometrel’error de l’anacronisme, del presen-tisme, de creure que hi ha una se-qüència lògica entre esdevenimentsquan sabem com van acabar aquellsesdeveniments.

Hem reconstruït des del 27 d’octu-bre retrospectivament una línia argu-mental que ens porta fins a aquelladata, però jo els puc assegurar queenlloc estava escrit que les coses aca-barien com van acabar el 27 de se-tembre. Què hauria passat si s’ha-gués imposat la tesi de convocareleccions? Si com va afirmar el lehen-dakari Urkullu, el dia 26 molts vamanar a dormir convençuts que com-pliríem amb la legalitat. I que convo-caríem eleccions i que tots ens dona-ríem una nova oportunitat per assere-nar-nos i per tornar a canalitzar unadiscussió institucional, política, pròpiad’una societat madura. O per què elprograma electoral de les eleccionsde setembre del 2015 ningú el va im-pugnar? O per què el fatídic, el des-graciat dia en el Parlament, dies 6 i 7de setembre, d’infausta memòria, hohem dit públicament molts i crec queavui tots hi estem d’acord. Per què enaquell moment no va suposar la sus-pensió o l’aplicació de l’article 155 dela Constitució i la suspensió de l’auto-govern ja en aquelles dates, 6 i 7 desetembre? Perquè en aquells mo-ments cap persona bona, raonable,sensata, volia creure que això podiaacabar en despropòsit. I les personesil·lustrades, raonables, que n’hi havia,dialogants, pactistes, que n’hi havia, aBarcelona i a Madrid, volien donaruna enèsima oportunitat al diàleg, ala negociació, a l’acord.

Això al final no va ser possible, pe-rò crec honestament que cometríemun error de presentisme, d’anacronis-me, si a pilota passada, quan veiem eldespropòsit en què vam caure, doncsara diguéssim que des del primer diavan saber on volien arribar. Doncs persaber on volíem arribar que mala-ment que ho vam fer.

Segona reflexió iamb això acabo. Jono comparteixo laidea que Espanya,com a democràcia,com a estat de dret,no sigui un estat dedret, una democràciahomologable a les de-mocràcies del seu en-torn. Espanya com a

democràcia ha de tenir les seves limi-tacions, els seus defectes, els seusfantasmes, també té els seus puntsforts, les seves virtuts. En aquest sen-tit, sempre he combatut la llegendanegra. Estem en una cruïlla, de nou, el2019. En una cruïlla en la qual podementroncar amb la pitjor de les nostrestradicions o amb la millor de les nos-tres tradicions, la tradició liberal, quearrenca com a mínim amb les Cortsde Cadis de 1812.

En aquesta bona tradició els malsgoverns només són un mal negocidels homes, però no són una metafí-sica, que havia dit Jaime Gil de Bied-ma. En aquest sentit, em quedo –iamb això acabo– amb la reflexió delprofessor Santos Julià. Res de llegen-da negra a Espanya, res de fatalitatsque impedeixen que puguem ser unademocràcia avançada, moderna, onla diversitat, també nacional, sigui unvalor i no un problema. Res de fatali-tats, però a la nostra història massaretrocessos.

Confio, tinc plena confiança, en lajustícia, tinc plena confiança enaquest tribunal i espero que vostès,amb la seva sentència, formin part dela solució i no agreugin un problemaen el qual mai ens hauríem d’haver fi-cat. Moltes gràcies.

“Res de llegenda negra a Espanya”

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

SANTI VILA

“Per saberon volíemarribar, quemalamentho vam fer”

“Per aquestalleialtat a laConstitucióhe rebuttambé elsmeus cops aCatalunya”

“Vamintentarl’acord fins al’últim dia,fins a l’últimminut”

“El presidentPuigdemontno estava encondicions,no podia ono voliaconvocareleccions”

JORD

I CAL

VÍS

EL PUNT AVUIDIJOUS, 13 DE JUNY DEL 201924 | Nacional |

LLUÍS MARTÍNEZPER LLOGAR-HI CADIRES

De l’alçada d’un campanarLa premsa ignora les al·legacions delsadvocats defensors. Tota? No. A l’Abcllegim Pedro Cuartango: “El procés vaser un acte planificat des del poderamb un full de ruta que implicava tre-pitjar la legalitat”; a Álvaro Martínez:“Van den Eynde és la versió jurídicade l’alienació col·lectiva que afecta elseparatisme”, i a Ignacio Camacho:“Es tracta de desqualificar d’avançatles previsibles condemnes com a partd’un pla repressiu contra l’aspiracióde la independència.” I Federico Ji-ménez Losantos escriu a El Mundo:“Al cap de poc que se sàpiga la sentèn-cia, sortiran als carrers amb les mas-ses i TV3 al darrere.”

Catalunya, la repúblicade la repressióRoberto L. Blanco comença par-lant de Guardiola i acaba així:“Aquesta es l’única repressió quepatim a Espanya: la que practi-quen els autoanomenats repri-mits, convertits en repressors.”

Eduardo Jordá afirma sobre elsindependentistes: “En una èpocamenys infantil que la nostra nin-gú no es prendria seriosamentuns personatges que han demos-trat tenir l’edat mental d’un nen.”

L’edat mental de ladissidència a Espanya

Les paraules de Borràsencara couenIsidro J. Echániz escriu: “Amb per-sonatges com la senyora Borràstindrem molt difícil el famós dià-leg que tant es demana, ja que laignorància de la nostra històriaens porta a elucubracions.”

Juan Carlos Rodrí-guez Ibarra escriuals diaris del GrupoJoly –que, per cert,el presenten com aexpresident de laJunta d’Andalu-sia– un text on de-mana dimissions:“La senyora Mayva decidir, en ungest que l’honora,

dimitir quan va veure que no podia asso-lir el Brexit que van decidir els ciutadans.Els líders independentistes que se’n vanescapolir o mantenen un discurs impos-sible podrien recuperar una mica de dig-nitat si seguissin l’exemple de May. Sa-ben amb escreix que, si hi ha democrà-cia, en un estat no pot haver-hi secessióunilateral. I que si hi ha secessió s’acabala democràcia.”

Invocant May... quan convé

Santy, a La Opinión de Coruña, veu així les relacions entre Pe-dro Sánchez i Pablo Iglesias. Sobre aquest punt, Màrius Carol, aLa Vanguardia, diu: “De moment s’han posat d’acord que s’hande posar d’acord”, però Bieito Rubido es lamenta a l’Abc: “Si enaquest país hi hagués una classe política assenyada, ara mateixSánchez tractaria de fer un govern amb PP i Ciutadans.”

El que preocupa a Espanya

El Tribunal Europeu deDrets Humans ha rebutjatla demanda de Carme For-cadell contra la seva situa-ció de presó preventiva.Segons van confirmarfonts del tribunal, la deci-sió la va prendre un únicjutge al març, quan va de-cidir no admetre a tràmitla demanda. Les mateixesfonts van indicar que quanla decisió està en mansd’un únic jutge “la políticadel tribunal” és no fer pú-blics els motius de decla-rar-la inadmissible, tot ique sí que es comuniquena les parts. Forcadell va re-gistrar la demanda a Es-trasburg al gener però,després que el jutge l’hagirebutjat, la decisió és “fi-nal” i no és possible recór-rer-la en contra.

L’expresidenta del Par-lament va ser la primeraacusada per l’1-O a portarla situació de presó pre-ventiva al TEDH. Llavorsl’advocada internacional

Jessica Simor, encarrega-da de la demanda, va expli-car que havia sol·licitatque el cas es considerés“urgent”. D’acord amb lanormativa del tribunal,una sol·licitud és exami-nada per un únic jutge si és“clarament inadmissible”perquè no compleix lescondicions d’admissibili-tat estipulades. De fet, se-gons explica el tribunal enuna guia, les condicionsque ha de reunir una de-manda són “primordials”perquè passi el primer fil-tre i es procedeixi a exami-nar el cas.

La defensa de Forcadellva decidir anar a Estras-burg tot i no haver esgotatles vies internes –el TC nos’havia pronunciat sobreel recurs de presó preven-tiva– en considerar que elde l’expresidenta del Par-lament és un cas “excep-cional”. Segons el tribu-nal, la immensa majoriade les demandes incorrenen motius d’inadmissibili-tat en no complir algundels requisits. ■

La demanda deForcadell per lapresó preventiva,rebutjada

RedaccióESTRASBURG

a El Tribunal Europeu de Drets Humansrebutja l’escrit de l’expresidenta i nos’hi pot recórrer en contra

Una pancarta amb un dibuix de Forcadell, durant laconcentració per l’aniversari de l’expresidenta ■ ACN

| Nacional | 25EL PUNT AVUIDIJOUS, 13 DE JUNY DEL 2019

La idea de persistir en elcamí cap a la independèn-cia va ser ahir llargamentaplaudida pels centenarsde persones que es vanaplegar a l’Arc de Triomfde Barcelona per seguir eldesenvolupament de larecta final del judici a tra-vés de la pantalla gegantque hi va instal·lar Òmni-um Cultural. Cada cop queun dels processats argu-mentava al tribunal que elprocés cap a la indepen-dència no està mort i queencara menys l’enterra eljudici al Tribunal Suprem,els aplaudiments es deixa-ven sentir amb més forçaque mai. Aquesta va ser laidea amb què el mateixJordi Cuixart va acabar elseu parlament, en el tornde l’última paraula, mo-ment en què una pancartagegant s’elevava per sobrede la pantalla que projec-tava les imatges amb un le-ma molt clar i definitori del’objectiu futur del movi-ment sobiranista: Ho tor-narem a fer.

D’aquesta manera, l’úl-tim dia del judici, lluny deconvertir-se en un ele-ment per al pessimismeen espera d’una sentènciaque serà dura, va trans-mutar a una jornada dereivindicació i esperançaamb la nova proclamaabanderada en la pancar-ta d’Òmnium: “Manifes-tar-nos, expressar-nos,mobilitzar-nos, ho torna-rem a fer.”

L’ambient a Arc deTriomf es va anar animanta mesura que van anar in-tervenint els diversos pro-cessats, des d’un inici mésfred per la intervencióbreu que va fer Oriol Jun-queras fins als aplaudi-ments més sentits quan elpresident d’Òmnium, Jor-di Cuixart, va reiterar queel seu interès no és sortirde la presó, que no sent pe-nediment per res del queha fet i que el poble de Ca-talunya continuarà pro-testant en la defensa dels

seus drets perquè “aquestés el motor que ho fa avan-çar tot”.

Uns aplaudiments si-milars s’havien sentitquan Jordi Sànchez vaparlar de la mateixa perse-verança en afirmar que

“no hi ha porta que es re-sisteixi”, quan Jordi Tu-rull va advertir al jutge que“després de nosaltres envindran més” o quan Jo-sep Rull va parlar dels seusfills –com van fer diversosdels acusats– per assegu-

rar que els transmet un“testimoni de dignitat”.

Xiulets a VilaEls aplaudiments es vanconvertir en xiulets i mos-tres de rebuig quan SantiVila va agafar la paraula

per enfilar un discurs uni-onista. En aquell moment,i en mostra de desaprova-ció, algunes del mig milerde persones que es vancongregar a Arc de Triomfvan començar a marxardel lloc.

Fins al final dels parla-ments hi va ser, a primerafila, el vicepresident d’Òm-nium, Joan Vallvès, que vaestar acompanyat al llargde la tarda per algunes ca-res conegudes de la políti-ca, menys que en altresocasions. Hi van ser CarlesRiera i Eulàlia Reguant, dela CUP, o l’alcaldabled’ERC, Ernest Maragall.

Canvi de lloc a GironaLa de Barcelona va ser unade les més de quarantapantalles que ÒmniumCultural va posar arreu delpaís per seguir l’últim diadel judici. A Girona, Òmni-um Gironès va triar la pla-ça de la Independència,una ubicació diferent deles trobades independen-tistes que habitualment esconcentren a la plaça delVi. Tot i el canvi de punt detrobada, unes cent vintpersones van seguir alllarg de tota la tarda el tornde les últimes paraules.

La Montse, una veïnade Barcelona que era a Gi-rona per un afer familiar al’hospital Josep Trueta, esva voler acostar a la plaçadel centre de la capital gi-ronina per “airejar-se” idonar suport als empreso-nats, ja que participa entots els actes que pot.“Molt emotives”, recalca-va sobre les paraules delsencausats. “Anem espe-rant Europa, i Europa esquedarà quieta, com sem-pre”, reblava amb un topessimista que també esrespirava en l’ambient dela plaça.

En canvi, el presidentd’Òmnium Gironès, SergiFont, posava èmfasi a “noafluixar” i a continuar, ar-ran de l’últim testimonidavant del tribunal: “És unorgull escoltar les declara-cions finals de cada unperquè t’adones que estanmolt forts.” Per Font, “po-sa la pell de gallina” sentirels agraïments al poble deCatalunya com a repre-sentants que en són.

“Molt emotives, fermesi amb molt de convenci-ment del seu pensament”era l’opinió d’en Xavier, ungironí que anava cap al ci-nema quan es va toparamb la pantalla gegantmentre escoltava CarmeForcadell. Lluint el pin de“Llibertat presos polítics”,en Xavier explicava que enaquests quatre mesos “lesacusacions no han pogutprovar res del que diuenque va passar i els queérem aquí als col·legis sa-bem que no és veritat”. ■

a Una pancarta a Arc de Triomf subratlla el missatge de Jordi Cuixart de persistir a Centenars depersones segueixen l’últim dia de la vista des de les pantalles gegants en una quarantena de ciutats

Òmnium tanca el judici ambel lema ‘Ho tornarem a fer’

J. Panyella / G. BusquetsBARCELONA/ GIRONA

A l’Arc de Triomf i la plaça de la Independència es van situar les pantalles de Barcelona i Girona ■ JUANMA RAMOS/G.B./MARTA PÉREZ/EFE

EL PUNT AVUIDIJOUS, 13 DE JUNY DEL 201926 | Nacional |

Una hora després que Ma-nuel Marchena pronun-ciés les paraules “vist per asentència” les places de lesprincipals ciutats del paíseren plenes per demanarl’anul·lació del judici.L’ANC, Òmnium Cultural iles formacions indepen-dentistes Junts per Cata-lunya, ERC i la CUP vanconsensuar un manifestque es va llegir a la plaça deCatalunya de Barcelonaper demanar amb urgèn-cia que es teixeixi una es-tratègia conjunta per do-nar resposta a una sentèn-cia condemnatòria: “Nopodem esperar més, ne-cessitem una estratègiaunitària. Davant la repres-

sió, tots els demòcratesjunts. Només així atura-rem la repressió i faremrespectar el dret a l’auto-determinació”. Milers depersones secundaven l’a-pel·lació cridant “Unitat”,i també “Llibertat”, “Ni unpas enrere”, “Som Repú-blica” i “Fora el Borbó”.

Deu personalitats vanllegir el text, entre lesquals hi havia MontsePuigdemont, germana delpresident exiliat, i Pol Lei-va, nebot de Jordi Cuixart,en representació de l’As-sociació Catalana pelsDrets Civils; la presidentade l’ANC, Elisenda Palu-zie; la vicepresidentad’Òmnium, Clàudia Pujol,o la represaliada TamaraCarrasco, que va poder sera la plaça de Catalunya

després del final del seuconfinament, on es vaabraçar amb David Fer-nàndez i va ser llargamentaplaudida entre crits de“No estàs sola”.

“Un estat democràtichauria d’estar preparatperquè se’l qüestioni, il’Estat espanyol ha demos-trat sobradament que noho està. Davant aquest fetno podem sinó demanar

l’anul·lació del judici”, cla-ma el manifest, titulat Lli-bertat, l’autodetermina-ció és un dret, que adver-teix que, si la sentència noés absolutòria, crearà ju-risprudència i marcarà unprecedent que posarà enperill tots els movimentssocials a Catalunya, al con-junt de l’Estat espanyol i atot Europa. Durant quatremesos i 52 jornades, el ju-

dici “ha estat un escarni,un atemptat a la democrà-cia i als drets civils i polí-tics i, en especial, al dret al’autodeterminació”, resu-meix el text, que remarcaque mai no hi va haver vio-lència a Catalunya.

Paluzie va voler llançarun missatge d’esperança iconfiança: “L’objectiu noés cap altre que aconse-guir la independència, i

l’únic objectiu del judici ésdestruir el moviment in-dependentista català, i nose’n sortiran”. Entre elsassistents hi havia tambél’alcaldable d’ERC a Barce-lona, Ernest Maragall, i laregidora electa de JxCatElsa Artadi. Tant l’un coml’altra van qualificar el ju-dici de farsa i van apel·lar auna absolució com l’únicamanera de fer justícia. “Noés un judici només als pre-sos i preses polítics, és unjudici a tot un poble queens vam organitzat, vamdesobeir i ens vam autode-terminar”, va afegir-hi eldiputat de la CUP CarlesRiera. La diputada dels co-muns Jéssica Albiach vaassistir-hi “per donar su-port als presos i preses po-lítics en un judici infame

E. Bella / G. BusquetsBARCELONA / GIRONA

L’independentisme reclamal’anul·lació del procés judiciala Entitats i partits sobiranistes insten a trobar urgentment una estratègia unitària per respondre a una sentènciacondemnatòria a Milers de persones surten al carrer a les principals ciutats del país per protestar contra el judici

“És un judici farsapredecidit. Avui somaquí no només elsindependentistes, somaquí els demòcrates”

Ernest MaragallALCALDABLE D’ERC A BARCELONA

“Treballarem per launitat amb un objectiuclar: aconseguirla independènciad’aquest país”

Elisenda PaluziePRESIDENTA DE L’ANC

“Després dequatre mesosde judici farsa,només l’absolucióés justícia”

Elsa ArtadiNÚMERO 2 DE JXCAT A BARCELONA

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les frases

Lectura del manifest a Barcelona. Alcostat, la concentració a Girona. A la dreta,les protestes a Lleida i a Manresa ■ JUANMA

RAMOS / JOAN SABATER / ACN

| Nacional | 27EL PUNT AVUIDIJOUS, 13 DE JUNY DEL 2019

8253

16-1

2023

45Q

que mai no hauria d’haver-se produït” i també va ad-vocar per una resposta“unitària, cívica i pacífica”a la sentència.

Un per un es va cridarper la llibertat de tots elspresos polítics i pel retorndels exiliats en una con-centració en què eren ma-joria els cartells d’“Ho tor-narem a fer” i “Absolució”.El mateix passava arreu

del país. A Girona, unesmil persones, segons la Po-licia Municipal, es van con-centrar a la plaça de la In-dependència en l’acte con-vocat per la plataforma Gi-rona Vota, el col·lectiu queaplega una vintena d’enti-tats, partits, l’ANC i Òmni-um i que des del 16 d’octu-bre del 2017 reivindica ca-da dilluns la llibertat delspresos i el retorn dels exi-

liats a la plaça del Vi, da-vant l’ajuntament gironí.

El president d’ÒmniumGironès, Sergi Font, vapresentar l’acte, que can-viava d’ubicació en aquestany i mig de mobilització“permanent” a la ciutat,en una plaça que presideixel monument als defen-sors de Girona durant laGuerra del Francès i onahir s’hi havia col·locat

una senyera. Font va ferreferència a aquesta mobi-lització constant, una li-túrgia setmanal, de la so-cietat gironina en totaquest temps per “exigirllibertat, democràcia i in-dependència”. Ahir, va re-calcar, “el poble de Gironaha tornat a ser al carrer,novament”. El presidentd’Òmnium Gironès va as-senyalar que en totaquests anys “no s’ha defa-llit gens” i va rememorarmobilitzacions multitudi-nàries, les de xifres histò-riques com ara la del 3d’octubre del 2017 i la del21 de febrer, en què hi ha-via 70.000 persones alscarrers que clamaven“dignitat” en una demos-tració de força i d’unitat.Font va cloure el discursamb el crit d’unitat, perse-verança i victòria”, tot as-senyalant que la desobe-diència de l’1-O, en què esva ferir l’orgull de l’Estat,“la vam fer” i “la tornarema fer”. Representants deles entitats que formen Gi-rona Vota van pujar a l’es-cenari i van mostrar lapancarta de “Llibertatpresos polítics” i duesmembres del col·lectiu,Helena Camps i Carla Cos-ta, van llegir el manifestunitari. ■

El president de la Generalitat,Quim Torra, un cop més va feruna crida ahir a la “unitat es-tratègica” de les forces quedefensen “les llibertats i elsdrets civils de tots els ciuta-dans, inclòs el dret d’autode-terminació” davant la sentèn-cia que emetrà el Tribunal Su-prem sobre els líders del pro-cés independentista. En unacompareixença a la delegaciódel govern a Madrid, al CentreBlanquerna, Torra va denun-ciar la “vulneració” dels dretsdels ciutadans i la “injustícia”d’un “judici farsa” que neix dela “persecució sistemàtica” al’independentisme.

El cap de l’executiu va feraquestes declaracions uncop el judici ha quedat vistper a sentència i amb el ne-

guit ara d’intentar unir el mà-xim possible de forces políti-ques i entitats socials en unaresposta unitària a la sentèn-cia deixant de banda les dis-crepàncies que ara existeixenentre els partits independen-tistes. De fet, és en aquestatasca que el president Torraja ha començat a treballaramb reunions per acabar deconcretar la línia d’actuacióen funció del contingut d’unasentència davant les peti-cions màximes que reclamala fiscalia per un delicte de re-bel·lió o l’advocacia de l’Estatpel que fa a la sedició. “Seràresponsabilitat únicamentnostra que bastim aquestaestratègia.” Al marge de lasentència, Torra també va feruna crida als “demòcrates

d’Espanya” perquè “escoltinles veus de dignitat” dels pre-sos, i va prometre que conti-nuarà treballant per la inde-pendència. Ara –va dir– “noens podem permetre malba-ratar el camí recorregut. Jono ho permetré. Ara és l’horadel país”, va afegir-hi. Entreles crítiques, Torra, que tam-bé es va adreçar en anglès ala comunitat internacionalapel·lant al dictamen del grupde treball de l’ONU, va apun-tar a la “vulneració de drets” ia la “deriva autoritària” alllarg de tot aquest temps enquè els aparells de l’Estat handonat resposta als fets del’octubre, per la qual cosa Tor-ra apel·lava al “fil i a l’esperitde justícia que ens convoca, atots els demòcrates”. ■ E.A.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Torra insta a la unitat per respondre a la sentència

EL PUNT AVUIDIJOUS, 13 DE JUNY DEL 201928 | Nacional |

Un bon nombre d’ajunta-ments catalans van aprofi-tar ahir al matí per cele-brar plens amb què es tan-cava el mandat d’aquestsdarrers quatre anys i quevan servir perquè els regi-dors que no continuen tin-guessin l’oportunitatd’acomiadar-se institucio-nalment. Va ser el cas de

l’Ajuntament de Barcelo-na, on més de la meitatdels regidors van dir adeuen un ple de comiat mar-cat per la incertesa de lainvestidura. Marxen his-tòrics com ara el presidentdel PP, Alberto FernándezDíaz; l’exalcalde XavierTrias, el veterà Jaume Ciu-rana i la presidenta de Ciu-tadans, Carina Mejías. Enel conegut com a “ple de lallàgrima”, representantsdels grups municipals vanrecordar Quim Forn –regi-dor electe que dissabteparticiparà en la sessiód’investidura– i van ho-menatjar l’exalcalde

Trias, que va rebre la varad’honor de mans de l’alcal-dessa en funcions, Ada Co-lau.

A Lleida també es va ce-lebrar la sessió, que va ser-vir perquè l’alcalde en fun-cions, Fèlix Larrosa, s’aco-miadés com a paer en cap,valorant els projectes de

ciutat i les polítiques queha tirat endavant el PSCen aquest darrer mandat.En el ple, fins a 19 regidorsque no continuaran vanpoder fer el comiat. Els delPSC, Cs i el PP van dedicarun record a l’anterior al-calde, Àngel Ros, mentreque els regidors sobiranis-

tes van aprofitar per ex-pressar el suport als polí-tics empresonats i exiliatsi reclamar la República ca-talana. Altres ajunta-ments com el de Gironavan fer ahir una sessió detràmit administratiu per-què el comiat ja l’havienfet abans. ■

Els consistorisacomiadenel mandat

RedaccióBARCELONA

a Molts ajuntamentstanquen el cicle enplens en què algunss’acomiaden

Maragall seguint ahir l’últim ple de Barcelona des de la tribuna de convidats ■ Q. GARCIA /EFE

Dat i beneït. Una setmanadesprés que les operacionsen el tauler de joc de les ne-gociacions per decidir elfutur alcalde de Barcelonadeixessin clar que la peçaguanyadora era la d’AdaColau, Barcelona en Comúva refermar ahir aquestaevidència anunciant quedescarta el pacte ambERC, que abraçarà els votsdel PSC i que tot plegat hoposa en consideració de lamilitància perquè donin elvistiplau a una operacióque, obligadament, ha decomptar amb el peatge po-lític d’acceptar els vots dela candidatura de ManuelValls.

Després d’una reunióentre els equips negocia-dors de Barcelona en Co-mú i Esquerra, els comunsvan fer saber en un comu-nicat públic que només elPSC “està disposat a su-mar per a la investidura”,mentre que ERC “presen-tarà a la investidura el seu

candidat”, circumstànciaque descarta el tripartit ique porta Ada Colau a pre-sentar la seva candidaturaal ple de dissabte.

Tot plegat no serà oficialfins que la militància delscomuns es pronunciï sobrel’acord responent a la pre-gunta entre avui i demà so-bre si prefereixen pactaramb ERC o amb el PSC,

quedant clar que l’alcaldianomés s’assegura ambaquesta segona opció.

Les negociacions queportaran Ada Colau a l’al-caldia de Barcelona tenencom a contrapartida la Di-putació de Barcelona, que,segons fonts coneixedoresde les converses, recauriaen el PSC i el socialista Jau-me Collboni. Una vicepre-

sidència aniria a parar a unmembre de la candidaturade Valls.

En tenir coneixementdel trencament de les ne-gociacions, Ernest Mara-gall va acusar Ada Colau depactar “amb els de l’altrabanda del riu”, en relacióamb els partits que fan cos-tat a la repressió contral’independentisme. ■

a Els comuns trenquen definitivament les negociacions amb Esquerra i tot s’encamina a un pacteamb el PSC i el suport de Valls a Ernest Maragall critica l’acord “amb els de l’altra banda del riu”

Colau deixa en mans de lamilitància aspirar a l’alcaldia

Jordi PanyellaBARCELONA

Collboni mirant ahir Colau en l’últim ple abans de dissoldre el consistori ■ QUIQUE GARCIA / EFE

Joaquim Forn arribarà demàa Catalunya conduït per laGuàrdia Civil des de la presóde Soto del Real, a Madrid. Elcap de llista de Junts per Ca-talunya en les municipals deBarcelona serà a l’ajunta-ment de la capital del país perparticipar divendres a la tar-da i dissabte en la constituciódel consistori i l’elecció delnou alcalde o alcaldessa.

En primer lloc, divendresha de prendre part en un acteprotocol·lari i administratiud’identificació i declaració debéns i propietats, mentre quedissabte participarà en la vo-tació per a l’elecció que es fa-rà al saló del Consell de Cent.El trasllat des de la presó ca-talana, on serà ingressat, finsa l’ajuntament el durà a ter-me una patrulla dels Mossosd’Esquadra, cos amb compe-tències per a la custòdia delspresos a Catalunya.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Forn arribademà aBarcelona

L’alcalde en funcions deMataró i candidat a la re-elecció, David Bote (PSC),treballa per poder arribara un acord de “govern deprogrés” amb Mataró EnComú Podem abans dedissabte: “És el que ens vede gust i el millor per a Ma-taró”, va assegurar ahir enuna entrevista a l’ACN.Bote, que el 26-M va que-dar a un regidor de la ma-joria absoluta, vol que hihagi un govern “ampli i es-table”, després d’un man-dat governant en minoria–primer amb CiU i des-prés de l’1-O, en solitari–,amb només 6 dels 27 regi-dors. Això, però, ho vol fercompatible amb un go-vern “dialogant” i “obert” ala resta de grups: “Hempracticat una políticad’allargar la mà que ha do-nat fruits i que demostraque aquesta ha de ser lamanera de fer”, hi con-clou. ■

Bote ofereixun pacte alscomuns aMataró

RedaccióMATARÓ

La cap de llista de Juntsper Tortosa, Meritxell Roi-gé, podrà revalidar l’alcal-dia després que ERC hagidecidit no pactar amb capforça política. Els quatreregidors republicans vota-ran dissabte vinent el seucap de llista, Xavier Faura,en el ple d’investidura. Ai-xí, doncs, desactiven lapossibilitat d’investir uncandidat alternatiu. Elsrepublicans han descartatque el PSC formi part d’ungovern amb Movem Torto-sa i han preferit anar al’oposició. “L’aritmèticano suma”, va admetreFaura ahir. Deixant debanda Junts i ERC, els deuregidors de la resta de par-tits del ple esdevenen in-suficients per poder des-bancar l’alcaldessa en fun-cions. La majoria absolutaa Tortosa se situa en onzevots. ■

Roigérevalidaràl’alcaldia deTortosa

RedaccióTORTOSA

EL PUNT AVUIDIJOUS, 13 DE JUNY DEL 201938 | Cultura i Espectacles |

Posats davant l’obligaciód’haver de triar un mitjàde comunicació únic du-rant un mes, el 48,4% delcatalans respon que tria-ria internet, una preferèn-cia que se situa molt perdavant de tenir accés no-més a la televisió (possibi-litat que elegeix el 31%), laràdio (13,7%) i la premsaescrita (5,3%), segons lesdades que aporta una en-questa del Consell de l’Au-diovisual de Catalunya(CAC), fruit de l’explota-ció de dades recollides pelCentre d’Estudis d’Opinió(CEO). L’enquesta s’ha fetsobre una mostra de 1.600persones.

Si la consulta es fa te-nint la possibilitat de tenirdiversos mitjans, tal compassa en la realitat, les pre-ferències van a la televisióper informar-se i per en-tretenir-se, mentre que in-ternet és la primera opcióper formar-se una opinió iinformar-se de temes lo-cals.

Tanmateix, s’observauna diferència molt im-portant segons l’edat, atèsque les persones més jovesaposten per internet per aqualsevol ús, mentre queles més grans trien prefe-rentment la televisió. ■

La meitat delscatalans triainternet perinformar-se

RedaccióBARCELONA

Els dies 3, 4 i 5 de juliol,tindrà lloc a Barcelona la4a trobada internacionalForum Edita, que organit-zen el Gremi d’Editors deCatalunya i la UPF Barce-lona School of Manage-ment. L’objectiu és donarresposta als problemes iles amenaces del sector através de la visió de 35 po-nents internacionals. Edi-tors com ara Carlo Feltri-nelli, Joan Sala (Comane-gra), David Fernández(Edhasa) i, entre altres,Iolanda Batallé, directorade l’Institut Ramon Llull,són alguns dels convidatsdestacats de l’edició. ■

Forum Editacelebra la4a trobadaa Barcelona

L.L.BARCELONA

Ni a Escalarre... ni a Mont-meló. El Doctor Music Fes-tival 2019 no es farà a laVall d’Àneu, seu de les se-ves històriques edicionsdels anys noranta, però fi-nalment tampoc al Circuitde Catalunya, on, l’abrilpassat, va veure’s obligat amarxar arran d’un infor-me negatiu de l’AgènciaCatalana de l’Aigua (ACA)que alertava sobre el riscd’inundacions a la zonadel Pallars Sobirà on espreveia que tingués lloc.Ahir, un comunicat emèsa primera hora de la tarda,precedit d’unes quantessetmanes de rumors, po-sava fi a l’aventura de res-suscitar l’anomenat “festi-val de la vaca” els dies 12,13 i 14 de juliol, amb nomsen el programa com els deSmashing Pumpkins, TheStrokes, King Crimson,Chemical Brothers, Pri-mal Scream, Underworld,Greta Van Fleet, The GoodThe Bad & The Queen, ElsPets, Sopa de Cabra i Ro-salía. El motiu principal,“l’elevat nombre de devo-lucions d’abonaments queva produir-se en comuni-car-se la reubicació”, laqual cosa va significar, se-gons s’esgrimia en el co-municat, “un cop durís-sim” per al festival. “El rit-me de venda d’entradesper al nou emplaçamentindica que no seria possi-ble assolir la quantitat mí-nima requerida per oferirl’experiència que des de

sempre havíem somiat”,s’hi afegia. “El propòsit delDoctor Music Festival haestat en tot moment oferirals assistents l’experièn-cia d’un festival de gransdimensions, amb un es-

tàndard de qualitat musi-cal i organitzativa de pri-mer nivell internacional.”

“Alt valor cultural”La promotora Doctor Mu-sic, organitzadora de l’es-deveniment, com ja va ferquan va anunciar que dei-xava el Pallars, tornava acarregar ahir contra la de-cisió de l’ACA de no haver-los donat permís per cele-brar l’anomenada “rein-carnation edition” al ma-teix espai on, els anys1996, 1997 i 1998, es vapoder veure Bob Dylan,Patti Smith, Lou Reed i

David Bowie, entre moltsaltres artistes. “Han estatquasi tres anys de treballmolt intens que, lamenta-blement, ha estat colpitper decisions burocràti-ques que ignoraven, per

una banda, el benefici eco-nòmic que el festival hau-ria produït al Pallars i, perl’altra, l’alt valor cultural isocial d’acollir a Catalunyael festival més gran del sudd’Europa”, es criticava enl’escrit.

El festival va assegurarahir que l’import íntegrede les entrades i abona-ments adquirits es retor-narà a partir del 21 dejuny. “Esperem que eltemps ens permeti retro-bar-nos en el camí. L’espe-rit de la vaca continuaviu”, es reblava en el co-municat d’ahir. ■

G. VidalBARCELONA

El “festival de la vaca” cancel·la la seva edició de retorn per l’elevatnombre d’entrades retornades arran del canvi d’emplaçament

Doctor Music: ni alPallars ni a Montmeló

12-14de juliol eren les dates pre-vistes per a la ‘reincarnationedition’ del Doctor Music Fes-tival, al Circuit de Montmeló.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La data

El director del Doctor Music Festival, Neo Sala, i el seu coordinador d’operacions, Jordi Mora, l’abril passat ■ ACN

Un acte a Londres amb pre-sència de Neo Sala, promotordel festival; el cuiner Albert

Adrià i el president de la Dipu-tació de Lleida va servir, el fe-brer del 2017, per posar data ihora al que ja feia uns quantsmesos que s’estava anun-ciant: el retorn del Doctor Mu-sic Festival, que s’havia erigiten un esdeveniment pioner a

l’Estat quan, a finals dels anysnoranta, va celebrar-se duranttres estius a Escalarre. “El fes-tival ens posarà al mapa mun-dial. I tindrà un retorn durantforça temps”, assegurava l’al-calde d’Esterri d’Àneu, RamonVilluendas, quan, un any i mig

després, es va presentar lanova edició al Pallars. Dos in-formes negatius de l’ACA, pe-rò, van obligar el festival amarxar de la comarca, davantla indignació del consell d’al-caldes i, per descomptat, delsector turístic de la zona. El

cartell, tot i cancel·lacionscom l’espectacle amb holo-grama de Frank Zappa, conti-nuava sent el mateix, peròl’interès del públic ha acabatper demostrar que, lluny delPallars, el Doctor Music Festi-val no tenia sentit.

Doctor Music vaanunciar el retornel juny del 2016

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Una odissea de tres anys

Els responsablesdel festival vantornar a carregarahir contra les“decisionsburocràtiques”