Didàctica de la Música -...
If you can't read please download the document
Transcript of Didàctica de la Música -...
-
Didctica de la Msica Recursos i materials per a
Conxa Trallero Flix 2016
-
2
-
3
NDEX
PRESENTACI ........................................................................................................................................ 9
PART 1) MSICA I EDUCACI MUSICAL: FONAMENTS TERICS
TEMA 1. INTELLIGNCIES MLTIPLES, INTELLIGNCIA EMOCIONAL I MSICA ....................................... 13
La teoria de les intelligncies mltiples ....................................................................................................... 13
La msica i la Intelligncia Emocional ......................................................................................................... 14
TEMA 2. LA MSICA ............................................................. 19
Els elements de la msica ............................................................................................................................. 19
msica sobre la persona ................................................................ 21
Altres utilitzacions de la msica ................................................................................................................... 24
TEMA 3. LA FUNCI FORMATIVA I EDUCATIVA DE LA MSICA ............................................................... 25
.............................................................................. 25
....................................................................................... 26
Llenguatge musical i llenguatge verbal ................................................................................................... 26
Educaci Musical i competncies bsiques ............................................................................................. 29
TEMA 4. LA FUNCI SOCIAL I TERAPUTICA DE LA MSICA ................................................................... 33
La msica en les diferents cultures i societats ............................................................................................. 33
La funci teraputica de la msica ............................................................................................................... 34
Definicions de la Musicoterpia .............................................................................................................. 34
Algunes idees errnies sobre la Musicoterpia....................................................................................... 35
..................................................................................................... 36
Musicoterpia en Educaci Especial........................................................................................................ 37
Similituds i diferncies entre Musicoterpia i Educaci Musical ............................................................ 37
Msica relaxant i msica estimulant ....................................................................................................... 38
AL LLARG DE LA HISTRIA ............................................................ 41
..................................................................................... 41
TEMA 6. PSICOLOGIA DE LES HABILITATS I APTITUDS MUSICALS ............................................................ 45
Psicologia de la Msica ................................................................................................................................. 45
Les capacitats musicals innates .................................................................................................................... 48
La recerca de Bentley ................................................................................................................................... 48
.......................................................................................................... 49
-
4
................................................................................................................ 51
Models evolutius de Swanwick ............................................................................................................... 51
Les 4 etapes de Ross ................................................................................................................................ 52
Les etapes de Piaget ................................................................................................................................ 52
Els sistemes de representaci de Bruner ................................................................................................ 53
Conclusions ................................................................................................................................................... 54
TEMA 7. L'APRENENTATGE MUSICAL: MTODES I PROCEDIMENTS ........................................................ 57
Caracterstiques del mtodes ms importants del segle XX ........................................................................ 57
Els pioners ................................................................................................................................................ 59
Mtode Dalcroze ........................................................................................................................ 60
Mtode Kodly ........................................................................................................................... 61
Mtode Willems ......................................................................................................................... 63
Mtode Orff ................................................................................................................................ 64
Mtode Martenot ....................................................................................................................... 66
Mtode Suzuki ............................................................................................................................ 67
Els nous corrents ..................................................................................................................................... 68
........................................................................................................ 74
PART 2) RECURSOS MUSICALS I ESTRATGIES PER TREBALLAR A L'AULA
TEMA 8. EL SO ...................................................................................................................................... 79
Tipus de Sons ................................................................................................................................................ 79
Qualitats del So i formes de mesura ............................................................................................................ 79
........................................................................................... 81
Efectes de la crrega cortical ........................................................................................................................ 81
.................................................................................................... 82
.............................................................................................................................................. 83
El So al currculum ........................................................................................................................................ 86
Les ree .......................................................................................... 86
................................................................................................. 86
El So al Currculum de Primria ............................................................................................................... 87
Activitats amb So: classificaci ..................................................................................................................... 88
..................................................................................................................... 88
Les partitures grfiques de So ...................................................................................................................... 92
-
5
TEMA 9. EL RITME ................................................................................................................................ 97
Elements del ritme ....................................................................................................................................... 97
Carcter dels diferents compassos ............................................................................................................... 98
Tipus de principis i finals rtmics ................................................................................................................... 98
Objectius del treball amb ritme .................................................................................................................... 99
Alguns recursos didctics ............................................................................................................................. 99
Activitats amb ritme: classificaci .............................................................................................................. 104
................................................................................................................... 105
TEMA 10. LA MELODIA ....................................................................................................................... 113
Elements de la melodia .............................................................................................................................. 113
............................................................................................................................................ 114
Tonalitat, reps i tensi .............................................................................................................................. 115
Melodia i can .......................................................................................................................................... 115
Objectius i metodologia del treball amb la melodia, la veu i el cant ......................................................... 116
................................................................................................................... 117
TEMA 11. LA VEU DELS INFANTS: ALGUNES PARTICULARITATS ............................................................ 121
Tessitura i extensi de les veus infantils .................................................................................................... 121
............................................................................................. 126
Els infants que desafinen al cantar ............................................................................................................. 126
........................................................ 129
............................................................................................................ 129
Les canons al Currculum .......................................................................................................................... 129
.............................................................................................................. 129
............................................................................................................ 130
............................................................................................. 130
Objectius que es poden assolir amb les canons ....................................................................................... 132
Activitats que es poden fer amb les canons ............................................................................................. 133
Alguns criteris per a la tria de canons ....................................................................................................... 136
Factors que propicien un bon resultat en el cant de canons .................................................................... 138
...................................................................................................................... 141
............................................................................................................................ 141
Els intervals harmnics ............................................................................................................................... 141
Els acords .................................................................................................................................................... 141
-
6
El contrapunt .............................................................................................................................................. 142
Consonncies i dissonncies ....................................................................................................................... 142
.................................................................................................................. 143
TEMA 14. DESENVOLUPAM .......................................................................................... 145
....................................................................................................................................... 145
el llenguatge ................................................................................................................................... 146
............................................................................................................................................. 146
Oda absoluta i oda relativa ....................................................................................................................... 147
Oda absoluta ......................................................................................................................................... 147
Oda relativa .......................................................................................................................................... 149
Desenvolupamen .......................................................................................................... 150
Oda rtmica ................................................................................................................................................ 151
Oda meldica ............................................................................................................................................. 152
Oda harmnica .......................................................................................................................................... 153
Metodologia de la formaci auditiva ......................................................................................................... 154
................................................................................................. 155
TEMA 15. EL LLENGUATGE MUSICAL ................................................................................................... 157
Caracterstiques de l'aprenentatge de la lectura i escriptura .................................................................... 157
............................................. 158
Aprenentatge del ritme .............................................................................................................................. 158
Aprenentatge de la melodia ....................................................................................................................... 163
La can i el llenguatge musical ................................................................................................................. 165
Aprenentatge de la lectura de notes en el pentagrama ............................................................................ 165
El dictat musical .......................................................................................................................................... 166
La lectura i l'escriptura de la msica en el context de l'Educaci Primria ................................................ 170
........................................................................................................... 171
............................................................................................................ 173
...................................................................................................... 173
............................................................................. 174
Recursos didctics per a una audici musical activa .................................................................................. 175
El Musicograma .......................................................................................................................................... 178
............................................................................................... 182
-
7
TEMA 17. DIDCTICA DELS INSTRUMENTS ESCOLARS .......................................................................... 185
............................................................................................... 185
Els instruments Orff .................................................................................................................................... 185
Les estructures sonores Baschet ................................................................................................................ 187
La flauta dola............................................................................................................................................. 189
..................................................................................................................... 190
Utilitzaci dels instruments musicals a l'aula de Primria ......................................................................... 190
..................................................................................................... 192
................................................................................................................... 193
Classificaci dels instruments escolars ....................................................................................................... 203
TEMA 18. LA CREACI I LA IMPROVISACI .......................................................................................... 205
La creativitat innata .................................................................................................................................... 205
La msica, un art creatiu ............................................................................................................................ 205
Improvisaci i creaci elaborada: similituds i diferncies .......................................................................... 206
La improvisaci i les seves particularitats .................................................................................................. 206
Models d'improvisaci ............................................................................................................................... 208
Valor educatiu de la improvisaci .............................................................................................................. 208
s ................................................................................ 209
...................................................................................................................... 213
PART 3) ESTRUCTURA DE LES CLASSES DE MSICA
TEMA 19. LES CLASSES DE MSICA I LA COMUNITAT EDUCATIVA ........................................................ 225
Anlisi dels -aprenentatge .......................................... 225
El docent com a figura central .................................................................................................................... 226
........................................................................................... 228
TEMA 20. PLANIFICACI DE LES CLASSES DE MSICA .......................................................................... 233
La msica a les escoles ............................................................................................................................... 233
Abans de planificar les classes: aspectes a considerar ............................................................................... 234
.................................................................................................... 238
.................................................................................................................... 239
.................................................................................... 240
-
8
TEMA 21. LES UNITATS DIDCTIQUES DE MSICA ............................................................................... 243
El Currculum de Msica a Primria: Percebre i Explorar; Interpretar i crear ............................................ 243
Les Unitats Didctiques .............................................................................................................................. 245
Estructura de la Unitat Didctica ................................................................................................................ 246
.............................................................................. 248
BIBLIOGRAFIA .................................................................................................................................... 257
ANNEXOS
ANNEX GENERAL 1 ............................................................................................................................. 263
ANNEX GENERAL 2 ............................................................................................................................. 271
ANNEX TEMA 1 .................................................................................................................................. 281
ANNEX TEMA 8 .................................................................................................................................. 283
ANNEX TEMA 12 ................................................................................................................................ 285
ANNEX TEMA 15 ................................................................................................................................ 309
ANNEX TEMA 16 ................................................................................................................................ 319
ANNEX TEMA 17..... ........................................................................................................................... 359
-
9
PRESENTACI
Aquest llibre s un recull de reflexions, experincies i opinions sobre la docncia de la msica en
Educaci Primria. A ms dels aspectes terics aporta moltes
, aix com materials adients.
El text est dividit en quatre parts. La primera, Msica i educaci musical: fonaments terics, fa un
recorregut per les teories ms importants relatives a les Intelligncies Mltiples, a la Intelligncia
Emocional Educaci Emocional relacionades amb la msica. Tamb exposa els efectes beneficiosos que
aquesta exerceix sobre els ssers humans a travs de la seva Funci formativa, social i teraputica. Trobem
tamb un captol dedicat a la Histria de leducaci musical.
La Psicologia de la msica ocupa un captol en el que es resumeixen algunes de les recerques ms
Tanca aquesta primera part un captol dedicat als ms rellevants
i que encara sn vigents a les escoles.
proporcionar unes bases slides sobre aspectes terics de
mestres a prendre decisions encertades seves
classes. Uns docents amb prou coneixements pedaggics, histrics i psicolgics podran atendre ms
eficament la diversitat i trobar millors solucions per a les diferents i variades situacions en qu es trobaran
en la seva tasca com a ensenyants.
La segona part, Recurs , analitza els diferents elements
de la msica i les seves caracterstiques, alhora que proposa formes de treballar-los de manera prctica a
So, el Ritme, la Melodia i amb de
Primria pugui assimilar-los d forma vivencial. Dediquem un espai i una atenci importants per parlar de
les Canons i la seva metodologia, ats que tenen un lloc preferent en els aprenentatges de la msica,
especialment a Cicle Inicial i Mitj. Tractem tamb el D , tant la relativa com
Llenguatge Musical,
en els aspectes de lectura, escriptura i teoria musical, planteja formes de treballar-los, sempre a partir de
procediments significatius per no caure en classes massa teriques en les que no es fa ni se sent msica.
Audici i els seus recursos, els Instruments escolars i la Creaci i la Improvisaci completen aquesta part
que vol ser un repertori de recursos per al docent.
a part es trobaran molts exemples de materials que poden ser molt tils per
als mestres de msica, com ara partitures grfiques de so i de ritme, partitures de canons instrumentades,
partitures de colors per tocar amb les campanetes afinades, exercicis de percussions corporals i de polirtmies
per a diversos instruments, musicogrames, quadres de les sllabes rtmiques Kodly i dels gestos de la
fonommia...
-
10
La tercera part, Estructura de les classes de msica, fa una anlisi del paper que juguen els diferents
membres de la comunitat educativa que intervenen, directament o indirecta, en la formaci musical dels
infants, com ara el centre, les famlies, el docent, la msica i, per descomptat, els alumnes. Es parla tamb
de la formaci dels docents, de la Planificaci de la classes de msica, del Currculum i de la programaci de
les Unitats Didctiques, amb exemples prctics.
Clou aquesta tercera part una Bibliografia en la que trobem les referncies dels autors citats aix com
La quarta part est formada pels Annexos que complementen alguns dels captols i en els que hi
trobem molts llistats de materials: pgines web de recursos musicals diversos; llistats de canons classificades
per temes i per cursos; llistats de canoners; continguts de llenguatge musical proposats per diferents llibres
llistat de pgines web amb informaci i vdeos sobre educaci emocional, relaxaci, mindfulness, meditaci...
El propsit recopilaci de textos i materials que facilitin als
alumnes de la Menci de Msica, que sn els futurs docents, la seva tasca d fer estimar la
msica als seus alumnes, que els ajudin en la planifica unes classes motivadores i entusiasmants, i en les
que els infants es vagin formant sobretot com a ssers realitzats, tot usant la msica per al seu creixement
personal i hum.
Conxa Trallero Flix
Gener de 2016
-
11
PART 1. MSICA I EDUCACI MUSICAL: FONAMENTS TERICS
-
12
-
13
TEMA 1. INTELLIGNCIES MLTIPLES, INTELLIGNCIA EMOCIONAL I MSICA
La teoria de les intelligncies mltiples
Segons
els processos educatius.
podem reconixer diferents intelligncies:
1. Intelligncia lgic-matemtica: s la capacitat per a resoldre problemes lgics i/o matemtics. Comprn les capacitats per a realitzar operacions aritmtiques i raonar correctament. El nostre processament lgic-aritmtic i el raonament va lligat a ella.
2. Intelligncia lingstica-verbal: s la fludesa que t Implica destresa en la utilitzaci del llenguatge, els
3. Intelligncia visual-espacialEst lligada a la imaginaci. Una persona amb una alta intelligncia visual est capacitada per a transformar all que la seva ment crea en imatges. Aquesta intelligncia ens capacita per crear dissenys, quadres, diagrames i construir coses.
4. Intelligncia corporal-cinsica els moviments del cos per realitzar activitats fsiques com ara esports i requereix una coordinaci i un ritme controlat.
5. Intelligncia musical: expressar les nostres emocions i sentiments mitjanant la msica.
6. Intelligncia interpersonal: Consisteix a relacionar-habilitats per mostrar expressions facials, controlar la veu i expressar gestos en determinades ocasions. Tamb comprn la capacitat per percebre de les persones.
7. Intelligncia intrapersonal: s la nostra conscincia. Entendre all que fem i valorar les nostres prpies accions.
8. Intelligncia naturalista:
9. Intelligncia existencial s la capacitat per preguntar-nos sobre la nostra existncia en el mn.
ms dificultats
i que si els costa una assignatura o una part (per exemple, i en el cas de la msica, afinar, portar el ritme...)
en canvi potser sn molt hbils dibuixant, fent esport, matemtiques, etc.
afinadament, fer ritmes, diferenciar auditivament les qualitats del so i de la msica, tocar instruments, etc.
Per a ms de desenvolupar la Intelligncia Musical, quan fem msica tamb es posen en joc totes
les altres intelligncies a travs de la prctica del ritme, el cant i la interpretaci. Es pot veure en el segent
quadre:
-
14
INTELLIGNCIA
LINGSTICA Recitar sllabes rtmiques, solfejar amb nom de notes. Les lletres de les canons. Lectura i escriptura musical.
ESPACIAL-VISUAL Fonommia, dissenys espacials de les altures meldiques, representaci grfica de figures i notes. Interpretaci instrumental.
LGIC-MATEMTICA Fer ritmes, comptar temps, comptar subdivisions de temps, recitar frmules rtmiques amb nombres (dient el lloc que ocupa la figura dins del temps), solfejar amb nombres que indiquen els graus tonals, ordenaci de les notes en escales...
CINTICA-CORPORAL Fonommia, percussions corporals, caminar pulsacions i compassos, convertir diferents estmuls sonors i qualitats del so en moviments determinats. Interpretaci instrumental.
INTRAPERSONAL Memria i audici interior de ritmes, melodies i canons. Conscincia de
INTERPERSONAL Cantar i tocar junts. Interpretacions en grup fent ritmes complementaris, miralls, ecos, cnons... Expressar i compartir emocions cantant o tocant.
NATURALISTA Imitaci i anlisi de sons de la naturalesa, discriminaci dels sons ambientals, creaci de climes sonors basats en sons naturals.
La msica i la Intelligncia Emocional
A partir de la teoria de Gardner, Daniel Goleman va introduir un concepte nou: La Intelligncia
Emocional,
i de les seves habilitats per entrar en contacte amb el altres i relacionar-
Les habilitats bsiques de la Intelligncia Emocional (Intrapersonal i Interpersonal), segons Goleman
sn:
Autoconeixement: conixer les prpies emocions.
Autocontrol: la capacitat de manejar les emocions.
Automotivaci:
Empatia: reconixer les emocions dels altres.
Habilitats de comunicaci: establir relacions positives amb els altres.
darrers temps ha
l s una forma de prevenci enfocada a
a la vida. Els seus objectius sn:
Adquirir un millor coneixement de les prpies emocions.
Identificar les emocions dels altres.
-
15
Denominar a les emocions correctament.
.
Pujar el llindar de la tolerncia a la frustraci.
Prevenir els efectes nocius de les emocions negatives.
Desenvolupar habilitats per generar emocions positives.
-se.
Adoptar una actitud positiva davant la vida.
Aprendre a fluir.
Amb la msica podem contribuir tant a desenvolupar la Intelligncia Emocional com a educar
emocionalment els nostres alumnes.
Les canons, per exemple, sn un mitj excellent per centrar-nos en all que ens expliquen. Si triem
egria, tristesa, pena, amistat, por, etc. es poden convertir en un bon recurs
per exterioritzar i verbalitzar el que els infants senten. Alguns exemples de canons que expressen emocions
i Sense vent, Canta amb alegria, El poder
-
les-
emocionalment significatives i demanar-los-
msica. Un exemple de fitxa podria ser:
REACCIONS EMOCIONALS DAVANT LA MSICA
Obra o fragment 1 2 3 4 5
Emoci
TRISTESA
ALEGRIA
SERENITAT / TRANQUILLITAT
TENSI / CRISPACI
NOSTLGIA
POR / TEMOR
ENUIG / RBIA
INQUIETUD / ANGOIXA
DINAMISME / VITALITAT
ESPERANA
ALTRES (ESPECIFICAR...)
amb els ulls tancats. Prviament podem fer alguns exercicis de respiraci i relaxaci per tal que es centrin en
-
16
el seu interior i estiguin atents al que la msica els desperta. Els demanem que, desprs de cada audici, facin
-
ne s experimentades i veure
altra de ms melanclica, etc. Tamb alternarem estils (clssica, pop rock, jazz, chill out, etc.).
Altres activitats de tipus vivencial poden girar entorn de fer-se massatges uns als altres, per parelles
seguint una msica, cantar tots el nom de cada infant, demanar que cadasc canti, de forma improvisada
vocals fent sons llargs coordinats amb la respiraci per propiciar la relaxaci, que cren climes sonors que
descriguin emocions (pau, tranquillitat, alegria, nerviosisme...) o que intentin expressar amb moviment,
sons, ritmes o melodia, com se senten en el moment.
Partim de la base que en una hora de classe a la setmana no hi ha massa temps per dedicar a
altra
en la que es treballin continguts curriculars. Per exemple,
instruments que sonen, la forma, el comps, etc. poden fer una primera escolta per determinar quina emoci
es
activitats perqu les faci el mestre tutor a classe.
Pigmali i aplicar-lo, sempre de
forma positiva. Aquesta teoria explica que totes les persones tendeixen a satisfer les expectatives que els
i aconseguir superar els reptes que es plantegi malgrat les dificultats. En canvi, si el que esperem s negatiu
la prctica dels etiquetatges, en la qual queden reflectides de forma explcita les expectatives, generalment
-
es porten molt
b , tenen molt inters per aprendre...
es accions dels nostres alumnes
de la seva manera de ser. Aix, no s el mateix dir- -
-
difer
-les completament i eradicar del nostre
b. Afirmar que alg sempre fa una cosa malament o que mai la fa b s condemnar-lo a creu
superar les seves dificultats perqu formen part de la seva essncia.
-
17
Parallelament al creixement i desenvolupament emocional dels infants, i sense deixar de reforar-
los positivament, els formarem perqu siguin capaos de valorar-se a ells mateixos i a estar contents amb el
construint la seva independncia emocional i la seva capacitat autocrtica, evitant que depenguin sempre de
per la prpia satisfacci que comporta sense esperar reconeixements. Forma part de la seva maduraci
emocional.
Annex General 1 hi ha informacions sobre aquests aspectes i sobre altres temes educatius
amb la relaxaci i el mindfulness. A internet podem trobar molts vdeos en els que es mostra el treball que
es fa amb els alumnes, aix com opinions i comentaris dels mestres. En aquest sentit s important el treball
Annex del Tema 1 es poden trobar
enllaos amb informaci diversa.
-
18
-
19
TEMA 2. LA MSICA I ELS SEUS EFECTES SOB UM
Els elements de la msica
La msica est formada per diferents elements que se superposen i cadascun dels quals s ms
emocional i mental. Aquests elements sn: el .
El so
la llavor de la msica. El treball amb el so est relacionat
amb el poder fsic i fisiolgic de la vibraci sonora. Podem considerar que el so s un element premusical. El
l desenvolupament de
.
L'escolta dels sons i la percepci del silenci sn la millor escola auditiva per a tota persona des de la
seva infantesa. El so permet conixer el mn en qu viu; qualsevol objecte pot sonar, no ha de ser un
instrument complicat o inaccessible. El so es pot experimentar en cada moment de la vida; noms cal
ens brinden. Quan la persona s adulta pot redescobrir aquest mn sonor bsic, format pels sons ms propers
a escoltar ms i millor.
Els sons forts exciten i estimulen, mentre que els sons fluixos tendeixen a calmar i a donar idea de
per al cos.
El ritme s un component bsic de la nostra vida que ens ajuda a comprendre i incorporar les nocions
de tem
imprescindible. Ens trobem davant d'una manifestaci humana espontnia i natural, que condueix
indefectiblement al moviment. La majoria dels jocs infantils es basen en el ritme i ajuden els infants a prendre
conscincia del seu cos, ajudant-los en la maduraci del sistema nervis.
Les fonts primeres del ritme de la
pluja, de les tempestes, de les onades del mar. Tots aquests ritmes segueixen uns cicles ms o menys regulars.
moviments que s'originen en efectuar treballs o professions manuals i jocs i els de les mquines.
El ritme es pot considerar com una srie de sons ordenats i que est relacionat amb la part vital i
ixement i
experimentaci del propi cos. Tota la naturalesa est regulada per ritmes, que poden ser ms o menys rpids,
en funci de la seva freqncia: la rotaci de la terra al voltant del sol, les estacions, les fases de la lluna, les
marees, el dia i la nit, etc. El nostre cos produeix tamb ritmes com el batec del cor o la respiraci. A travs
del ritme entrem en sintonia amb la naturalesa i amb els nostres propis cicles vitals.
-
20
El ritme, igual que cada un dels elements de la msica, pot provocar efectes oposats, segons les seves
caracterstiques. Aix, si un ritme s fort i rpid, vigoritza. En canvi, un ritme regular, lent, simple i poc
perceptible, dna seguretat i quietud. Si la seva velocitat s una mica ms alta que la del batec del cor
produeix acceleraci i excitaci. Quan la pulsaci s ms lenta que la velocitat del cor, calma i relaxa.
La melodia est formada per un conjunt de sons consecutius de diferent altura o freqncia que se
succeeixen en el temps i que es relacionen entre ells segons els sistemes musicals propis de cada cultura. La
melodia cont el so i el ritme; representa un estadi superior i ms elaborat que aquest ja que en la melodia
diferent.
A partir del ritme i de la melodia es creen les frases musicals, que tenen una relaci directa amb els
esquemes del llenguatge. Per tant, i tenint en compte que la melodia s una successi de sons organitzats
que tenen un sentit i una ordenaci igual que el llenguatge, podrem inferir que ajuda a estructurar-se
mentalment, a la vegada que enriqueix la vida emocional i la sensibilitat de la persona.
Amb la utilitzaci de la melodia entrem directament en el llenguatge estructurat, que expressa
emocions i s aqu on rau el seu efecte ms important eves
el converteixen en una eina formativa i teraputica.
a veu i al cant, com expressi natural de la persona, prvia a la
invenci i utilitzaci dels instruments. Es fcil deduir que els instruments musicals van ser construts per
imitar la capacitat humana de fer sons i melodies amb la veu. Observ
part en el cant i a dominar-les.
La melodia, exterioritzada a travs de la veu, s una fo
permet la manifestaci verbal (per exemple quan es canta una can amb text) i no verbal (quan es canta
sobre una mateixa vocal o sllaba, tarallejant).
est constituda pels sons que es produeixen de forma simultnia, que sonen al mateix
, del ritme i de
la melodia. Podem dir que t un triple efecte: sensorial, afectiu i mental.
acstiques descobertes per Pitgores (els harmnics
principis, especialment el de la consonncia i dissonncia. La consonncia dna sensaci de tranquillitat i
harmonia i la dissonncia produeix una sensaci de tensi que pot crispar quan s molt repetida.
Les persones que no tenen un entrenament musical no acostumen a percebre de forma separada les
notes que sonen simultniament, encara que s reaccionen al seu impacte global i a les sensacions de
consonncia i dissonncia.
Les superposicions de sons simultanis, (generalment anomenades acords) es poden contemplar des
est format per
-
21
emotiva; i
comprendre, analitzar i classificar les relacions de sons simultanis. Al mateix temps la utilitzaci de la
simultanetat permet establir una relaci harmoniosa amb els altres, al cantar o tocar a vries veus diferents.
tots els
segle IX).
La uni de tots els components que hem descrit dna com a resultat la Msica, la qual, amb els seus
elements (so, ritme, melodia i harmonia) permet integrar i equilibrar totes les parts de la persona i permet
expressar-se i manifestar-se des del punt de vista fsic, emocional i mental espiritual. Com a terpia t unes
qualitats molt importants: l
i es desenvolupen cap el futur cap altra forma de la conducta humana exigeix i depn tan completament de
Poques activitats ajuden tant a centrar-se en el "ara" i "aqu" com
l'activitat musical.
sona
La msica s una expressi del ser hum; a travs d'ella la persona manifesta els seus sentiments, les
seves inquietuds, en definitiva tot el seu mn interior. La msica ens arriba com un conjunt de sons
harmnicament combinats que es posen en contacte directe amb les nostres emocions, amb la nostra
imaginaci, amb la nostra intuci, sense l'ajut de les idees prefixades; posa en moviment la nostra energia,
la nostra capacitat de "ser" per sobre de la capacitat de pensar.
La msica acompleix un paper molt important en el procs d'integraci perqu ens ajuda a estimular
la part intutiva i imaginativa tant mancada d'atenci fins ara. Ens retorna a les fonts essencials de l'individu
i permet la comunicaci en un estadi pur, sense conceptes, sense estructures predeterminades. Amb la
msica ens connectem de nou amb els ritmes de la naturalesa, obrim els canals de comunicaci amb
nosaltres mateixos i amb l'entorn.
Cada vegad
la musicoterpia se centren en aconseguir que aquests canvis el portin cap un ms alt grau de salut, equilibri
i benestar.
ica s la ms social
de totes les arts podrem concloure que exerceix una gran influncia sobre el grup, en el qual es busca
-
22
Algunes respostes fsiques
sistema nervis central, sense que intervingui el crtex. Els sons greus produeixen relaxaci muscular, mentre
que els aguts tensen
auditiu; la velocitat o el volum exagerats poden estimular excessivament els nervis o produir dolor fsic.
pot provocar respostes fisiolgiques
involuntries, com ara canvis en el ritme o la regularitat de la circulaci sangunia o el procs respiratori. La
msica presenta una alternana de tensi i relaxaci ns, que es correspon amb certes
funcions fsiques.
ASPECTES FISIOLGICS. PRODUEIX CANVIS EN:
Respiraci
Ritme cardac
Pressi sangunia
Ones cerebrals
Activitat muscular
Secrecions glandulars
Funcions neurolgiques
Nivells hormonals
Sistema immunitari
ASPECTES EMOCIONALS. AJUDA A:
Conixer el propi mn intern
Despertar, evocar, provocar emocions
Expressar i comunicar emocions
Modificar estats d'nim
Identificar-se amb les emocions d'altres
Augmentar la seguretat i l'autoestima
ASPECTES COGNITIUS. AJUDA A:
L'aprenentatge
Estimular el llenguatge
Incrementar la percepci sensorial
Millorar l'atenci i la memria recent i llarg termini
Acrixer la imaginaci i la creativitat
Evocar imatges i records
Millorar l'orientaci en la realitat
-
23
ASPECTES SOCIALS. AJUDA A:
La integraci social
Crear patrons de relaci
Afavorir la cohesi grupal i el sentiment de grup
Desenvolupar les habilitats socials
Augmentar la receptivitat i la tolerncia
Trobar el lloc en el grup
ASPECTES TRANSPERSONALS. S CAPA DE:
Crear una atmosfera per a la meditaci i la introspecci
Oferir vivncies de pau, plenitud, harmonia...
Provocar estats alterats de conscincia
Despertar sentiments de connexi amb l'univers
Invitar a la recerca del sentit de la vida i la transcendncia
Cal dir que molts dels canvis fisiolgics que pot provocar la msica es poden donar en el sentit
- stmul musical que
-se. No obstant els canvis en
ressoni amb ell.
En resum:
, provocar canvis en la resistncia elctrica de la pell, dilataci de la pupilla, canvis en les respostes musculars, temperatura, motilitat gstrica, secrecions glandulars, funcions neurolgiques, respostes immunes.
vocar canvis en el ritme o la regularitat de la circulaci
t que les plantes creixen millor amb msica clssica; igualment la producci de llet de les vaques augmenta
La msica pot provocar diferents emocions. Produeix canvis en els nivells de resposta psicofisiolgica, en els nivells de conscincia i en els estats de tensi i relaxaci. La msica s capa de fer-nos sentir, recordar, evocar. Ens permet identificar-nos amb el compositor o amb els sentiments que
, entre la ra i la intuci. La msica por infondre o transmetre a la persona inspiraci, relaxaci, serenitat, intuci de realitats extrasensorials o sobrenaturals i vitalitat.
La msica pot provocar estats alterats de conscincia similars a certs allucingens, per sense cap dels perills que aquests comporten. Aquests estats es caracteritzen per una alteraci de la
la persona es percep com a formant pseparat.
-
24
La msica fa ressonar diferents parts del cos, depenent de les freqncies, a partir del principi de la vibraci per simpatia. Els sons greus tendeixen a donar una sensaci de seguretat primria, relaxen i
-se i deixar-se portar per la fantasia. La msica, associada a la relaxaci, produeix un incremAlfa.
Estudis recents presentats a la Conferncia Anual de la Societat Neurocientfica de Los ngeles, han determinat que la melodia i el ritme exerceixen un estmul directe en funcions com la memria, el llenguatge o les emocions. El investigadors del Centre Beth Israel de Boston han comprovat que la prctica de la msica fa augmentar la mida del cervell. Tots aquests descobriments han servit per demostrar cientficament el vincle emocionals a la msica.
Altres utilitzacions de la msica
msica ambiental o funcional, que consisteix en la utilitzaci de la msica per influenciar estats fsics,
industrials, laborals, educatius, etc. Bruscia apunta alguns dels objectius que es volen aconseguir:
circumstncia.
etc.).
Establir una atmosfera conductora en les converses, tant laborals com recreatives.
Emmascara
estimulin els comportaments de compra.
Realar la publicitat en rdio i televisi per fer els productes ms desitjables.
La msica funcional es tria seguint una srie de criteris de varietat, contrast, increment o disminuci
en la velocitat de les msiques, en la seva instrumentaci, etc. En certa manera es pot considerar una
manipulaci,
la seva voluntat i amb la
s restaurants per deixar abans la taula buida; comprar ms
i ms de pressa; estar ms tranquil i no molestar els altres pacients, viatgers, comensals; produir ms a la
feina... Cal defensar- que ens construeixen, envaint la nostra intimitat,
imposant-nos una esttica que molts cops no ens agrada, ofegant el silenci a qu tots tenim dret i, el qu s
pitjor, desvirtuant la msica i convertint-la en quelcom que es pot tallar, trossejar, barrejar i que ni tan sols
cal escoltar.
-
25
TEMA 3. LA FUNCI FORMATIVA I EDUCATIVA DE LA MSICA
L'aprenentatge de la msica en qualsevol dels seus estadis, per ms especialment en el de
que s ms flexible, combina una srie d'aspectes i factors formatius que el fan idoni com
eina educativa i de treball interior amb la finalitat d'assolir satisfacci, harmonia, seguretat i autoestima. Les
perfeccionament.
La msica cont en ella mateixa tots els elements per exercitar i desenvolupar diferents qualitats
personals; el ritme binari ens apropa a la terra i a la dualitat (dreta-esquerra), mentre que el ternari t un
sentit circular, ms universal, que inclou els altres. Dins la tonalitat basada en dues polaritats, la tnica
a una exterioritzaci dels sentiments, mentre que la modalitat menor s ms introspectiva i ntima.
La prctica de la msica, fins i tot en el nivell ms senzill de cantar i acompanyar-se amb instruments,
representa un exercici d'escolta atenta que es pot convertir en una meditaci en moviment, a travs d'unes
consignes adequades; la vivncia del ritme ens connecta amb la pulsaci o batec de la terra, ens proporciona
la sensaci d'arrelament i augmenta la seguretat i la conscincia del cos i de la vitalitat que el nodreix. El cant
lliure de sons simultanis, realitzat en grup, produeix xocs acstics de vegades dissonants que es resolen en
consonncies, de forma semblant als conflictes que es creen en les relacions personals de la vida diria.
Observant la relaci que tenim amb el nostre cos, amb els instruments i amb els membres del grup,
mentre ens expressem i comuniquem cantant i tocant, podem comprendre, com si fos una metfora, el lloc
que ocupem en la vida quotidiana, com encaixem en la societat i com ens perceben els altres; podem
comprendre i superar les nostres dificultats d'autoacceptaci, autoestima i de relaci; podem, en definitiva,
-nos des de l'art, des de la creativitat i des de la conscincia holstica, amb
Per illustrar la importncia de la msica en el desenvolupament personal hem recollit algunes frases
significatives, exposades per pedagogs que segueixen els mtodes ms innovadors:
serveix per dotar la persona de sensibilitat sonora, per desenvolupar la facultat
-se per mitj de la msica, per acostar-la als altres; serveix com a vehicle per a la mtua
.
, integrada en un sistema educatiu basat en la globalitat, tamb contribueix a la
formaci general de diversos components de la personalitat, com ara els factors cognitius i afectius, el
desenvolupament de la coordinaci motriu, la integraci social i cultural. En aquest sentit podem parlar
i per mitj de la msica (Wuytack.
basada en la sensibilitzaci, permet la descoberta del mn interior, de la importncia
del silenci i de l'escolta, i de la relaci amb la poesia i les imatges visuals (Fulin.
-
26
n
t un valor hum i psicolgic en la formaci
ilitat
musical, sin que estem ajudant en el procs de maduraci fsica, emocional, mental i espiritual dels
nostres alumnes, ajudant a la integraci de tots aquests aspectes en una unitat anomenada persona
(Willems
Rodrguez-Quilez Es necesaria una Educacin Musical para todos? a
que:
La prctica continuada de la msica a l'escola permet que els infants i joves experimentin per si mateixos
la seva prpia capacitat d'expressi a partir de la component emocional associada amb la melodia, el
ermeten un efecte com productiu sense anullar
la individualitat ni els sentiments particulars... Des d'un punt de vista neurolgic, la prctica musical
s'inclou entre les activitats humanes ms difcils: noms per rebre les impressions que l'escolta atenta de
la msica origina hem de posar en funcionament aproximadament uns 100.000 milions de neurones.
l'ordre de millmetres i millisegons. Mitjanant l'exercici tena es produeixen amb els anys complicats
programes de control de motricitat fina que desprs han d'activar-se en el moment exacte.
condicionament caracterstics de la xarxa cerebral i fins i tot influeix en la prpia estructura cerebral.
Les darreres investigacions als Estats Units i Alemanya assenyalen un consum de msica per part dels
acstics
en lloc de promoure el desenvolupament personal a travs de la msica, produeix ms aviat els efectes
contraris. Per aquest motiu s especialment important estimular els alumnes ja en edats primerenques
perqu facin msica activament i capacitar-los per a una relaci adequada, tant amb els nous mitjans
tcnics com amb l'entorn musical (sense oblidar-ne la contaminaci acstica associada).
Entre 1992 i 1998 es va analitzar una mostra formada per set escoles d'Educaci Primria de Berln, amb
la fin
ciar positivament les capacitats cognitives, creatives,
esttiques, musicals, socials i psicomotrius de la persona, a ms de les disposicions motivacionals i
mpatia,
capacitat de resistncia, perseverana i autocrtica, entre d'altres.
L
Llenguatge musical i llenguatge verbal
verbals. Aquests
-se i comunicar-se les persones entre
-
27
elles, sin tamb per ajudar-
educatiu. Algun
temps.
llenguatge verbal i les notes en el cas del musical) amb el seu so corresponent.
Si comparem els dos llenguatges, el verbal i el musical, a partir dels parmetres dels diferents
elements de la msica, trobem les segents similituds:
Ritme: En els dos llenguatges es poden donar diferents velocitats; aix es pot parlar o cantar ms o menys de
pressa. En els dos llenguatges podem trobar ritmes, s a dir durades ms o menys llargues de sllabes i
paraules (verbal) i de notes (musical). En la msica trobem silencis ms o menys llargs i en el llenguatge verbal
tamb, determinats pels signes de puntuaci (coma, punt i seguit, punt i a part). El llenguatge verbal t accent
a cada paraula (grfic o no) i el ritme musical tamb utilitza accents per determinar el comps, per exemple,
Melodia: El llenguatge verbal t inflexions o entonacions que donen sentit a les frases. Per exemple, no fem
la mateixa entonaci per preguntar que per afirmar. Igualment, cada idioma t unes inflexions que li sn
prpies. La melodia del llenguatge musical tamb est formada per sons que tenen diferents altures i sentit
ascendent o descendent. En ambds llenguatges podem tenir la sensaci de que una frase o melodia queda
Estructura: Podem establir una equivalncia entre els components del llenguatge verbal i els del llenguatge
la msica; les sllabes, paraules i frases es corresponen respectivament amb les intervals, motius i frases
mu
dels sons que intervenen en una composici.
Recursos del discurs: Com tots dos llenguatges sn efmers, cal recrrer sovint a la repetici i a la variaci
perqu es pugui recordar fcilment.
tema, desenvolupar-lo i tornar-lo a treure (reexposar) al final.
musical i el verbal fa que la prctica musical sigui un aliat perfecte per reforar el llenguatge verbal, tant en
el seu aspecte oral-auditiu com en el grfic.
Veiem un quadre resum dels parallelismes entre ambds llenguatges:
-
28
SN LLENGUATGES SONORS
SN LLENGUATGES TEMPORALS I TRANSITORIS
TENEN UN CODI GRFIC VISUAL-
LLENGUATGE VERBAL LLENGUATGE MUSICAL
RITME Velocitat de la parla.
Ritme de la parla.
Silencis (signes de puntuaci).
Accentuaci de les paraules.
Velocitat de la msica (pols).
Ritme de la msica (figures musicals).
Silencis.
Accentuaci de temps i de comps.
MELODIA Inflexions o entonaci de les paraules i frases; antecedent i consegent; pregunta-
resposta.
Entonaci de la melodia: sentit ascendent o descendent; finals de frase suspensius i
conclusius.
ESTRUCTURA Lletres, diferents alfabets, sllabes, paraules, frases.
Notes, diferents escales, intervals, motius, frases.
RECURSOS DEL DISCURS
Plantejament, nus i desenlla.
Recurrncia i variaci.
Exposici, desenvolupament i reexposici.
Repetici i variaci.
comparaci buscant les divergncies trobem que el llenguatge musical t molts ms recursos i possibilitats,
s a dir que arriba ms enll en molts aspectes que el llenguatge verbal, la qual cosa li confereix molts dels
seus avantatges educatius per damunt del llenguatge verbal.
Aix, si comparem el llenguatge musical amb el verbal podem establir les segents diferncies:
Intensitat:
hum tenen unes limitacions quant a la producci de sons, especialment els forts si no es t una preparaci
tcnica, com
Timbre: Cada persona, quan parla o canta, t una veu caracterstica, un timbre especfic, determinat tamb
per si el tipus de veu s masculina o femenina. Per les veus humanes, tot i les diferncies, tenen una mateixa
musicals, que usen diferents mecanismes per generar el so. Hi ha instruments en qu el so es produeix bufant,
altres fregant una corda, altres picant sobre ells, etc. La diferncia de timbre entre una trompeta i un
contrabaix, per exemple, s molt ms marcada que entre dues veus humanes.
Altura: Tot i que hem indicat que el llenguatge verbal t diverses entonacions, les variacions no sn molt
molt greus a molt aguts. Un mateix instrument o fins i tot una veu cantant pot produir una variaci
Simultanetat de sons:
persones parlant a la vegada, perqu crea confusi i es fa difcil entendre el que diuen. La veu humana
-
29
l mateix temps. La msica, en canvi, utilitza
diferents sons que es produeixen alhora, sense que aix cre confusi, sin que s una riquesa especfica.
Contingut: En el llenguatge verbal el significat dels continguts acostumen a ser concrets (excepte si es parla
en metfora com en la poesia, per exemple) i la seva interpretaci s general i igual per a tots els qui el reben
, tothom t una idea fora semblant del que volem dir. En canvi la
msica instrumental (la que no usa text) desperta diferents sensacions i emocions que depenen de cada
persona, del seu gust esttic, del seu moment, dels records que li porta aquella msica si ja la coneix, de
LLENGUATGE VERBAL LLENGUATGE MUSICAL
INTENSITAT funci de les capacitats personals.
TIMBRE Poca varietat de timbres: veus femenines i masculines, amb
variants, que produeixen els sons de la mateixa manera.
Molta varietat de timbres, tants com instruments musicals, que produeixen
els sons de diferent manera.
ALTURA freqncies.
o freqncies.
SIMULTANETAT DE SONS No es dna: s un llenguatge monofnic.
S que es dna: hi ha Polifonia i Harmonia.
CONTINGUT Semntic, amb significat generalment concret.
Simblic, abstracte. Permet diferents interpretacions.
Educaci Musical i competncies bsiques
en un context determinat. Sn tils i necessries per a qualsevol persona i per a la societat en el seu conjunt.
Segons N
1. Constitueix un "saber fer". Inclou un saber (coneixement),
2. -se a diversitat de contextos.
3. T un carcter integrador, de manera que cada competncia abasta coneixements, procediments i actituds.
Girldez y Daz exposen
bsiques:
-
30
COMPETNCIES TRANSVERSALS
COMUNICATIVES
1) COMPETNCIA COMUNICATIVA LINGSTICA I AUDIOVISUAL. La can i el cant contribueixen a aquesta
competncia per la seva associaci amb el llenguatge parlat: respiraci, impostaci de la veu, fraseig,
articulaci, dicci correcta, accentuaci. Les canons, en qualsevol idioma, afavoreixen la comprensi del
text. Tamb es desenvolupa la competncia des dels comentaris i anlisis de diferents obres musicals,
llenguatge verbal, cosa que afavoreix el seu aprenentatge.
2) COMPETNCIA ARTSTICA I CULTURAL
coneixements i habilitats necessaris per realitzar una prctica musical activa, gaudir com a oient, ser capa
de crear msica i participar en la vida musical del seu entorn.
METODOLGIQUES
3) COMPETNCIA DEL TRACTAMENT DE LA INFORMACI I COMPETNCIA DIGITAL. A partir de la utilitzaci
creaci, interpretaci, audici musical, edici de partitures, mescles de so, etc.
4) COMPETNCIA MATEMTICA. La msic
forma prctica: pols, ritme, mtrica, equivalncies de les figures, compassos binaris i ternaris, escales i
ials dels sons.
resoluci de problemes...per tal de poder continuar la seva formaci musical de forma autnoma. s
PERSONALS
projectes musicals individuals i en petit i gran grup, treballant de forma autnoma i prenent decisions per
arribar al resultat desitjat.
COMPETNCIES ESPECFIQUES
CONVIURE I HABITAR EL MN
7) COMPETNCIA EN EL CONEIXEMENT I LA INTERACCI AMB EL MN FSIC. La msica afavoreix el
respiratori i fonador.
8) COMPETNCIA SOCIAL I CIUTADANA. En el cant collectiu, la dansa i la interpretaci instrumental
-
31
up i la programaci de concerts fomenten la collaboraci i el
respecte mutu.
-
32
-
33
TEMA 4. LA FUNCI SOCIAL I TERAPUTICA DE LA MSICA
La msica en les diferents cultures i societats
Al llarg de la histria de la Humanitat la msica s'ha utilitzat en diferents cultures com una activitat
commemorativa, festiva, espiritual o de treball en qu participaven tots els components d'una comunitat,
tnia, poblaci, o grup social. En qualssevol de les situacions, quotidianes o excepcionals, mundanes o
transcendentals que vivien els diferents pobles la msica congregava tots els membres de la collectivitat, els
quals s'unien per celebrar, alegrar-se, donar grcies, lamentar, animar a qui ho requeria, etc. En aquests actes
participaven tots per igual ja que encara no existia la divisi, tan patent en els nostres dies, entre el msic
professional i el pblic. Aix, doncs, tota la comunitat s'implicava en la mateixa mesura, encara que en algunes
situacions hi podia haver un lder espiritual (un mag, bruixot o xaman), que condua el ritual a causa dels seus
coneixements sobre les msiques ms apropiades per a la situaci o problema a resoldre, sobretot en casos
de malaltia. La msica i els cants collectius es transmetien d'unes generacions a altres de forma oral, per la
qual cosa no era necessari aprendre a llegir ni a escriure msica per poder cantar o tocar els instruments
propis de la cultura.
A ms d'aquests usos socials, es coneixen tamb aplicacions teraputiques que provenen de
civilitzacions llunyanes en el temps i que en alguns casos estan basades en la superstici i en un concepte
mgic de la naturalesa i de l'existncia. Per tamb van existir altres prctiques que se sostenien sobre bases
cientfiques, com l's que van fer de la musicoterpia els grecs per tractar els malalts mentals.
Encara avui en dia usem la msica en multitud de situacions collectives en les quals, igual que antany,
actua com un vincle entre persones i serveix per expressar i comunicar sentiments. Aix, en activitats
culturals, poltiques, esportives o religioses, entre altres, les veus dels participants s'uneixen en una mateixa
can o tonada, animant als seus dols, sumant les pregries, en definitiva, creant una energia que estimula
i motiva els qui estan expressant-se musicalment, en el seu intent de fer arribar als seus destinataris el
missatge que desitgen transmetre, que pot ser d'nim, coratge, splica, etc...
Tamb podem observar que certes cultures actuals que han tingut poc contacte amb la civilitzaci
moderna utilitzen la msica en els seus rituals mgics o religiosos, sempre amb un sentit de collectivitat que
imprimeix fora i poder al grup, permetent que tots se sentin partcips i membres de ple dret de la comunitat.
Per el ms important a destacar s que en totes les manifestacions citades l'expressi musical va
sempre lligada al cos: en les danses collectives, en l'execuci musical amb tambors i instruments construts
amb materials naturals i en els cants, el cos s el mitjancer ms directe entre la musicalitat interna, innata en
totes les persones, i la seva exterioritzaci i traducci en sons audibles i comprensibles. La msica s una
activitat que expressa i comunica emocions, sensacions, percepcions, records, illusions, expectatives o
tristeses. La msica integra la part ms primria de cada un de nosaltres amb els nostres aspectes ms eteris
i espirituals, sense oblidar les emocions ni les habilitats cognitives, ja que est estructurada a partir d'un ordre
intern i d'unes combinacions mtriques, rtmiques i sonores quantificables, que es poden analitzar i
representar grficament.
-
34
A ms, el fet que la msica sigui un art que transcorre en el temps, cosa que ens connecta amb els
ritmes fisiolgics i de la naturalesa, permet l'expressi de la creativitat de forma espontnia i immediata, en
el mateix moment en qu sentim la necessitat o l'impuls de manifestar i compartir sentiments o estats
d'nim.
La funci teraputica de la msica
Definicions de la Musicoterpia
El terme Musicoterpia es pot precisar de moltes maneres, per la National Associaton for Music
Musicoterpia s la utilitzaci de la msica per aconseguir objectius teraputics: la restauraci,
musicoterapeuta en un context teraputic a fi de facilitar canvis en la conducta. Aquests canvis ajuden a
ngui millor a si mateix i al seu propi mn, arribant aix a adaptar-se millor
ctament abans de planificar i dirigir
camp de la salut que utilitza msica i activitats musicals per
Aix doncs perqu es pugui parlar de Musicoterpia sn necessaris almenys tres elements: la msica,
el pacient i el musicoterapeuta.
-se per mitj de sons, creant un espai de
relaci interpersonal idoni per al procs de curaci. Si b s cert que la Musicoterpia contempla l'audici
passiva algunes vegades, cal dir que el treball ms important (i el que es coneix menys) es realitza a partir de
la participaci total de la persona afectada que actua "musicalment" per mitj del seu cos, dels instruments
musicals i de la veu. S'estableix d'aquesta manera un dileg entre ella i el terapeuta o entre ella i el grup, si
es tracta d'una sessi collectiva, en el qu l'expressi i la creaci van deixant emergir el que hi ha dins, la
part inconscient. -se un llenguatge no verbal es poden establir nous codis de relaci, sortir dels
esquemes de comportament apresos i anar al fons de les emocions i reaccions. Quan usem el llenguatge
paraula); la msica, usada com a llenguatge no
loraci del mn inconscient.
-
35
tamb busca posar-se en contacte amb la part sana de la persona i fer-la
a mateixa.
la Musicoterpia trobem com a valor afegit el fet que cada una de les actituds que manifesta el pacient en el
moment de crear estan codificades i poden ser reconegudes pel terapeuta; tot t importncia, tot t un
significat: triar un instrument i no un altre, cantar o tocar d'una determinada manera; tot s una manifestaci
de com s la persona i de com se sent. Per mitj de la improvisaci i de l'execuci mostra la seva personalitat
i els seus conflictes, sense les barreres de les convencions socials o del llenguatge. En els casos de persones
amb deficincies mentals greus, amb les que no es possible una comunicaci verbal, la msica representa
l'nica possibilitat d'establir un dileg i d'ajudar-les a delimitar unes pautes de comportament.
Els recursos que utilitza la Musicoterpia sn els objectes, el cos i la veu i els instruments, quan
, que tenen un sentit ms
utilitzen en Musicoterpia per de forma activa.
atzar. La Musicoterpia es diu que s un procs perqu t lloc en el temps; requereix la implicaci tant de
la msica com del terapeuta. Per tant, comprar- -lo a
casa no s Musicoterpia. Cal la presnc -la, en comptes de rebre-
perqu sigui
Algunes idees errnies sobre la Musicoterpia
La Musicoterpia s una disciplina relativament jove i, en el nostre pas, poc coneguda. Aix afavoreix
-se-la a casa, sense un terapeuta, noms
escoltant un disc adquirit a una botiga ms o menys especialitzada i que est prescrit per a tal o qual malaltia.
Aix, trobem llistes de msiques que serveixen per a tot, des de reduir el colesterol fins a fer desaparixer les
berrugues. Per s del tot inexacte pensar que hi ha msiques que es poden receptar de forma massiva i per
estesa la creena que la Musicoter
-que no vol dir passiva- i el pacient escolta msica guiat per un terapeuta que
va ajudant-lo a elaborar i exterioritzar el que sent, hi ha un treball molt important que es realitza estimulant
percussi), alhora que busca la seva manera particular i personal de manifestar el seu mn intern i els seus
ms o menys intens, sin que es tracta de buscar dins nostre aquelles msiques que coneixem o que
inventem en el moment i que ens ajuden a connectar amb la nostra part ms inconscient i a exterioritzar-la
-
36
s a dir, que la msica cantada i tocada pel propi pacient t la capacitat de commoure
angoixa....
Molt sovint la noci que es t sobre la Musicoterpia s que serveix tan sols per calmar-se i que per
msica pot relaxar per tamb pot activar, crispar, angoixar, entristir, alegrar i que la mateixa msica pot
amb la msica, de les seves preferncies, etc. Per aquesta ra cal conixer el problema que t el pacient i
quina msic
medicament innocu. Mal administrada pot produir efectes adversos o, simplement, efectes contraris als que
ts per aconseguir la restauraci, el
manteniment i la millora de la salut mental, emocional i fsica de les persones.
s molt freqent, igualment, la creena que per animar alg que est deprimit cal fer-lo escoltar
msica alegre i, inversament, per calmar uns alumnes hiperactius o excitats hem de fer-los escoltar msica
lenta. Contrriament a aquesta idea, la Musicoterpia es regeix pel principi homeoptic segons el qual
qualsevol intervenci musical s'ha de correspondre a l'estat anmic i al ritme vital de l'individu, a fi d'establir
una connexi directa amb la seva emoci, en lloc d'oposar-se a ella. D'aquesta forma s'afavoreix el que
-la.
Resumint, algunes de les idees errnies ms esteses sobre la Musicoterpia sn:
s un mtode de relaxaci.
Consisteix noms en escoltar msica.
Pot aplicar-se-la un mateix.
Existeixen msiques especfiques per a cada smptoma, iguals per a tothom.
e la Musicoterpia
Una de les formes de classificar les aplicacions de la Musicoterpia
rea clnica prematurs, maternitat, intervencions
quirrgiques, dilisi, cardiologia, oncologia (quimioterpia), Sida, malalts cremats, rehabilitaci fsica i
heimer, Parkinson).
rea educativa
-
37
rea de geriatria: diabetis, artrosis, accident crdio-vascular, problemes respiratoris, demncies,
Parkinson, depressi i estrs, malalts terminals.
rea de salut mental
de personalitat, trastorns alimentaris (anorxia, bulmia), drogoaddicci, toxicomania, estrs, depressi,
creixement personal.
Musicoterpia en Educaci Especial
objectiu en s mateix, sin tan sols un mitj.
omunicar i millorar els seus
El que es valora en Musicoterpia no s el resultat musical sin com tot el que escolta, canta o toca
est ajudant i estimulant el procs de rehabilitaci de
la vida quotidiana.
l final, sin tot el procs que t
Alguns dels objectius de la Musicoterpia en Educaci Especial segons Lacrcel Moreno sn:
Desenvolupar la percepci de les organitzacions espacials, temporals i corporals.
Integrar i reconixer l'esquema corporal.
Desenvolupar i reeducar la parla i l'expressi oral per mitj del control de la veu.
Permetre l'expressi emocional i desenvolupar les capacitats intellectives (imaginaci, intelligncia creadora, atenci, memria, comprensi, observaci, concentraci, agilitat mental...).
Augmentar la confiana en si mateix, des de l'adaptaci a la prpia discapacitat.
Obrir nous canals de comunicaci i facilitar les relacions amb els altres.
Rehabilitar, socialitzar, reeducar i integrar el nen a travs de la seva participaci musical activa.
Similituds i diferncies entre Musicoterpia i Educaci Musical
ntre Educaci Musical i Musicoterpia aplicada a
coincidncies sn:
Estableixen relacions interpersonals entre alumnes i educadors i entre els membres del grup.
-
38
comunicaci.
Parteixen de les capacitats musicals innates comuns a tots els ssers humans.
es, ats
que es planteja objectius que no tan sols sn formatius sin tamb teraputics. Per tant, s important que
destaquem les diferncies entre les dues matries i ens adonem de les possibilitats que ofereix la
Musicoterpia en aquests aspectes, per ta . Bruscia apunta les segents:
Msica relaxant i msica estimulant
De vegades el mestre de msica potser necessitar usar algunes msiques per estimular o relaxar
caracterstiques que ha de tenir la msica per tenir un efecte relaxant o estimulant.
MSICA RELAXANT
Pols lent. Poca densitat sonora (sons llargs, silencis).
Ritme poc marcat i monton.
No incita al moviment.
intensitat fluixa.
Sense canvis sobtats
Aspectes EDUCACI MUSICAL MUSICOTERPIA EN EE
s de la msica La msica s una finalitat
La msica s un mitj per produir canvis personals.
Procs Tancat, sistemtic, instructiu. Basat en el Currculum.
Obert, experiencial, interactiu, sistemtic i evolutiu.
Continguts Temtics: blocs descrits al currculum.
Dinmics: es van creant en el procs.
Objectius Generalistes, universalistes. Particulars i biogrfics.
Avaluaci No hi ha avaluaci inicial.
a tots.
Hi ha una avaluaci inicial.
Es va avaluant el procs segons els objectius prefixats.
Relaci Professor/alumne. El mestre dna continguts i motiva les
experincies
Musicoterapeuta/alumne. Aliana
-
39
Registre ms aviat greu.
Melodia poc intensa emocionalment: neutra, poc expressiva, repetitiva, montona...
Previsible, sense sorpreses.
MSICA ESTIMULANT
Pols rpid. Densitat sonora (molts sons curts i rpids).
El ritme hi t un paper molt destacat.
Incita al moviment.
Intensitat forta.
Melodia estimulant emocionalment: intensa, expressiva, suggeridora, variada.
Pot ser previsible, per oferir sorpreses.
Desperta inters
Cal tenir en compte que una mateixa msica no far el mateix efecte a tothom, de manera que
mentre a una persona la relaxa a una altra pot crispar-la. Tamb cal considerar, i en contra del que es creu
t excitats no els posarem msica massa lenta sin una que tingui una pulsaci ms lenta que
la dels infants per no excessivament diferent al seu ritme vital.
-
40
-
41
TEMA 5. CAL AL LLARG DE LA HISTRIA
Tal com veurem al fer un
obre la vida i sobre les capacitats humanes per aprendre un art tan abstracta
i simblica com s la msica.
Tot sembla indicar que en els pobles primitius la funci de transmissi dels coneixements musicals
A les civilitzacions antigues (Prsia, Xina) la msica tenia una gran importncia social i educativa, encara que
enlloc va adquirir tanta transcendncia com a Grcia, que es pot considerar un exemple a seguir pel que fa a
la consideraci social que tenia la msica com un element essencial en la formaci de les persones. Els grans
filsofs grecs manifestaven el seu inters pels aspectes relacionats amb la pedagogia, en un estat on la
mate
-lo amb el ritme. Segons el concepte dels grecs sobre la msica, aquesta
en dues categories: Msica i Gimnstica, que representaven la separaci entre la cultura de la ment i la del
cos. La msica comprenia la cultura literria i artstica, a ms de la cultura musical, tal com la considerem
avui. Plat, a la Repblica, concedeix un lloc important a la msica, perqu considerava que tenia gran
importncia en la formaci del carcter; atribua a cada un dels modes un poder especial, que podia ser
a la msica.
lligada tota
El feudalisme es va ocupar de formar musicalment les classes superiors, ara ja en estil secular, a fi
que els joves cavallers fossin capaos de fer versos i cantar-los, a ms de tocar el llat.
oficis religiosos, en els quals el cant pla o gregori tenia un paper fonamental. Moltes escoles es dedicaven a
transmetre el cant gregori tradicional. El programa universitari estava format pel Quadrvium (Msica,
Aritmtica, Geometria i Astronomia) i el Trvium
coneixement del cant pla i de les teories acstiques de Boeci (470-524). Tenint en compte que el Trvium i el
Quadrvium eren necessaris per diplomar-se, es pot afirmar que tota persona educada tenia coneixements
terics de msica.
-
42
t cristi, podem citar
(mort el 1050) s la personificaci de
ors que aprenien
rpidament a llegir molt b; per facilitar aquesta feina va idear el pentagrama, que al principi tenia dues
ut, re, mi, fa, sol, la)0F0F0F1, les quals
servien com un sistema mnemotcnic per recordar els sons. Guido, que utilitzava diversos mtodes prctics
Quadrvium
que de la prctica musical.
de prctica. Aix, juntament amb el treball
dels seus alumnes, trobem les obres de terics com Zarlino i Salinas, que estudiaven les proporcions i
simetries dels hexacords.
Durant el Humanisme, i per tant les arts; el model que es va agafar va
ser la civilitzaci grega antiga, amb la seva consegent preponderncia de la msica; aix va comportar la
popularitzac
per tal de poder- mnes i no tan sols als msics. La Reforma religiosa que va
a Grcia. Segons Luter, que
i cant.
Al segle XVII apareix un pedagog txec, Juan Ams Komenski (1592-1671), anomenat Comenius, que
va renovar molts de
sensorial i en el mtode global
mtodes actius provenen dels seus postulats.
sensorialitat. Les seves idees
1 Ut queant laxis Resonare fibris Mira gestorum Famuli tuorum Solve polluti Labii reatum Sancte Johannes
-
43
Durant els segles XVII i XVIII es poden citar molts compositors clebres que eren, a ms, mestres de
ofici manual, en el que hi havia mestres i aprenents.
El segle XVIII t com a principal representant dels moviments renovadors a Jean Jacques Rousseau
(1712-1778), que va manifestar un gran inters per la pedagogia musical. Va crear mtodes per a
msica i apropar-la a molta gent; va intentar reformar la notaci musical; va compilar un diccionari de msica
i durant tota la seva vida es va mostrar interessat per la msica. Rousseau va parlar de les qualitats naturals
del nen en el seu llibre ducation (1762). Propugnava la utilitzaci de canons senzilles per
es va avanar al seu temps en proposar que els nens havien de
compondre melodies i al recomanar de forma enrgica la utilitzaci del Do mbil, en comptes del Do fix,
anticipant aix molts dels mtodes nascuts al segle XX, i que es basen en el treball del solfeig relatiu. Els seus
procediments, per, no sempre eren encertats perqu els mancava una base psicolgica (Hemsy de Gainza).,
Pierre Galin (1786-1829) va seguir el seu mtode, ampliant-lo i perfeccionant-lo.
La pedagogia musical del segle XIX desplega la seva mxima activitat a Frana, on es troben molts
dels continuadors de Rousseau, com ara Guillaume Louis Bouquillon (1781-1842), anomenat Wilhem, Andr
Gdalge (1856-1926), Pierre Galin (1786-1820), Aim Paris (1798-1866); la resta de pasos, excepte
Anglaterra, segueixen les pautes marcades per ells. Wilhem representa els nous corrents racionalistes
,
Hortense Parent
a organitzar-se segons models oficials i els poders pblics es van sentir atrets per la difusi de la msica en
mbits populars. El pedagog sus Pestalozzi (1745-1827) va contribuir a estendre la prctica musical, i aviat
van aparixer mtodes diversos; ell mateix donava molta importncia a la utilitzaci de canons nacionals a
les escoles i reconeixia que la prctica del cant t un efecte benfic i harmonitzador del carcter.
Va reaparixer la notaci xifrada, adoptada per Galin, Paris i Chevais, a Frana, i per Netorp, a
Alemanya. Anglaterra va aportar el mtode tonic sol-fa. Wilhem es va dedicar a la pedagogia del cant coral.
(1782- .
Propugnava el cultiu del cant, juntament amb la pintura i el modelat, amb la finalitat no de formar artistes,
sin d
riqueses i, especialment, (1804-1864) s un dels
principals precursors del moviment de renovaci en la didctica musical escolar. Defensor del mtode actiu
i directe, el seu sistema de fonommia els ms difosos.
Citarem tamb Andr Gdalge (1856-1926), compositor i pedagog, que en la seva obra Enseanza de la
msica por la educacin metdica del odo planteja les bases
es treballa per relacions intervliques de les notes entre elles, aquestes es canten pronunciant el seu nombre
espais entre s per
identificar les notes. Segons el judici de Chevais aquest mtode no difereix molt del de Wilhem: per els
-
44
mateixos mitjans -escales xifrades i xifres cantades- condueix a la lectura sobre pauta utilitzant totes les claus.
Tamb cal observar la preocupaci de Gdalge per fixar en la memria dels alumnes el do central, fins al punt
de dedicar a aquesta tasca uns minuts del treball au
(1860-1952), que preconitzava el manu
conductisme; el francs Itard (1775- es pot educar i s possible aprendre a
escoltar i sentir-hi millor i, sobretot, Decroly (1871-1932) psicleg belga, creador del mtode global, que
posteriorment tamb es va aplicar amb xit a la msica.
A partir de la creaci del primer laboratori de Psicologia a Leipzig, el 1879, es va comenar a tenir en
rpidament en aquest camp. Cal tenir en compte que anteriorment la Psicologia formava part de la Filosofia
i no contemplav
corrent impulsat per Montessori i Decroly s mtodes
propugnada per Comenius i Rousseau. Aquestes idees es van
per adaptar-los a la nova visi activa, participativa i no elitista de la msica. Parallelament, la psicologia ha
anat influint tamb en els corrents pedaggics, de forma que cada cop ms es t en compte la personalitat
A partir de Maria Montessori
els pedagogs van recollir les noves idees i van crear nous mtodes per fer arribar la msica a tots els escolars
i donar-los una base musical i humana que contribueixi a la seva formaci com a sers sensibles, creatius i
equilibrats.
Malgrat la seva tasca innovadora en molts aspectes, Maria Montessori va ser criticada pels msics
pel seu enfocament del mtode educatiu referit a la msica. Molts van considerar que la seva psicologia era
el seu Mtode Montessori avanat es pot considerar de qualitat extremadament pobre, segons Scholes).
Parallelament, Jean Piaget (1896-1980) analitzava el desenvolupament de les estructures cognitives.
Les seves teories serveixen de base, encara avui dia, a tot un corrent psico-pedaggic.
-
45
TEMA 6. PSICOLOGIA DE LES HABILITATS I APTITUDS MUSICALS
Diversos autors, representants de corrents psicolgics i musicals diferents, han realitzat estudis per
la vida ms apropiada per comenar els estudis de msica, quines habilitats musicals es poden assolir i si
dels seus diversos components (percepci auditiva, ritme, melodia, harmonia
musical, perqu hi ha persones que desafinen, i una llarga llista que pretn donar respostes a totes, o gaireb
Per facilitar aquesta tasca disposem de la investigaci de nombrosos pedagogs especialitzats en
msica, dels que parlarem en un altre apartat, les experincies dels quals han quedat reflectides en els
psiclegs i educadors que han
donar pautes per a la seva optimitzaci.
En el present apartat es poden trobar resumits alguns textos sobre Psicometria, una branca de la
Psicologia de la Msica
edat primerenca. A travs de diversos tests d
que es presenten a continuaci.
Psicologia de la Msica
La Psicologia de la Msica a
interessar als estudiosos de la Psicologia del Desenvolupament
ent
musical i les estructures cognitives que serveixen de base a la conducta musical.
La Psicologia de la Msica
psicomtrics,
, els intervals, els acords, el timbre, etc.
la memria musical, la percepci del
ritme, la creativitat, , per exemple. Aquests coneixements
m t
-les.
Segons opini de Lacrcel Moreno, els resultats de la investigaci psicomtrica tenen una
ediquen
-
46
a la investigaci en el camp de la Psicologia de la Msica
investigadora en aquest terreny partir de llibres, articles i revistes especialitzades.
Hargreaves descriu alguns dels camps de la Psicologia de la Msica, entre els que es troben les
investigacions neurolgiques i fisiolgiques de la percepci musical i de la lateralitzaci hemisfrica; estudis
dels mecanismes de percepci auditiva; estudis cognitius sobre la representaci auditiva, la codificaci, la
tudis sobre
Com diu Willems, "la psicologia pot conferir a la nova pedagogia musical un carcter profundament
hum i oferir a l'educador, sota el signe de la bellesa, un noble i elevat ideal de vida".
Alguns dels descobriments interessants pel que fa a les habilitats musicals
coneixement musical es deuen a autors com Fridman, Serafine, Willems, Bentley, Barcel Guinard, Despins,
Hargreaves, Seashore, Sloboda, Teplov i Tomatis
Ruth Fridman s especialista en el tema de les capacitats musicals dels nadons. Planteja que les
primeres respostes musicals a estmuls es poden produir entre els 7 i els 12 mesos d'edat. A partir de
l'observaci i seguiment de nens en aquesta etapa de la seva vida, ha pogut fer una srie de transcripcions
musicals d'aquestes respostes al sentir una can: l'infant respon amb sons i estructures rtmiques (tamb
vocals) en diferents moments de la can que se li canta. Ruth Fridman analitza aquestes respostes des d'un
punt de vista meldic, rtmic i tonal. Tamb transcriu les primeres manifestacions rtmiques del nad, just en
el moment de nixer per mitj del plor; els anomena proto-ritmes i considera provat que el nen els manifesta
no tan sols en el plor sin en altres situacions. Aquests ritmes sn comuns i expressen caracterstiques
gentiques i lingstiques del lloc d
