Diccionari General de la Lenga Occitana - DGLO · ACADEMIA OCCITANA CONSISTÒRI DEL GAI SABER...

343
A CADEMIA O CCITANA CONSISTÒRI DEL GAI S ABER Diccionari General de la Lenga Occitana 2008 – 2016

Transcript of Diccionari General de la Lenga Occitana - DGLO · ACADEMIA OCCITANA CONSISTÒRI DEL GAI SABER...

Page 1: Diccionari General de la Lenga Occitana - DGLO · ACADEMIA OCCITANA CONSISTÒRI DEL GAI SABER Diccionari General de la Lenga Occitana 2008 – 2016

ACADEMIA OCCITANACONSISTÒRI DEL GAI SABER

Diccionari General de la Lenga Occitana

2008 – 2016

Page 2: Diccionari General de la Lenga Occitana - DGLO · ACADEMIA OCCITANA CONSISTÒRI DEL GAI SABER Diccionari General de la Lenga Occitana 2008 – 2016

a abautiment

A

a prep. • à prép.a ! interj. • ah !a ! u ! interj. • hou ! hou ! (pour huer) (cf. aücar)a (alfabet) n. f. • aa parte n. m. (s. XVII. . . , del latin) • apartéa posteriòri loc. adv. (s. XVII. . . , del latin) • a pos-terioria priòri n. m. (s. XVII. . . , del latin) • a prioriab intestat loc. (s. XV., del latin) • ab intestatabac n. m. • abaque (n. f.)abadalhar v. • ouvrir entièrement (la porte)abadiá n. f. (s. XII.) • abbayeabadial, ala adj. (s. XII . . . ) abacial • abbatial, aleabaissable, abla adj. • abaissableabaissada n. f. 1. déclivité 2. révérence (humil-ité)abaissament n. m. (s. XII.) 1. abaissement 2.humiliationabaissar v. (s. XII.) 1. abaisser 2. humilierabajanir (s’) v. pron. • s’affaiblir (vin)abalandrar v. •mettre en branleabalausida n. f. 1. éblouissement (résultat) 2.ébahissement (résultat)abalausiment n. m. 1. éblouissement (action)2. ébahissement (action)abalausir v. 1. éblouir 2. ébahir (sens actif.) (cf.embalausir (sens passif))abalhar v. • abattre (gauler des fruits)abaliment n. m. • action d’élever, de nourrirabalir v. abarir 1. élever 2. nourrirabandierar v. abandeirar • pavoiser (orner dedrapeaux)abandon n. m. (s. XII.) • abandonabandonaire, aira n. • celui qui abandonneabandonar v. (s. XII.) • abandonnerabandonat, ada adj. e n. • abandonné, éeabans adv. • auparavantabans prep. (s. XII.) • avant (temps : contraired’après)abans de prep. • avant deabans jorn loc. adv. • avant le jourabans ora loc. adv. • avant l’heureabans que loc. conj. • avant queabans-ièr ièr delà delà ièr adv. avant-ièr •avant-hierabansdire n. m. • avant-direabansgost n. m. avantgost • avant-goûtabansguèrra n. f. avantguèrra • avant ladernière guerreabansprepaus n. m. avantprepaus • avant-proposabansprimièra n. f. avantprimièra • avant-premièreabansprojècte n. m. avantprojècte • avant-projet

abarbar v. • prendre racineabarbassir (s’) v. pron. • devenir barbuabarca n. f. 1. sorte de chaussure 2. (pl.)grandes chaussures (ironique)abardal n. m. • rhododendron (cf. rododen-dron)abarreja prep. • parmi d’autres chosesabarrejadís n. m. •mélange confusabarrejar v. •mêlerabartassiment n. m. • embuissonnementabartassir (s’) v. pron. • se couvrir de buissonsabasanir v. 1. se basaner 2. se rider 3. se flétrir4. se riderabasar v. 1. démolir 2. terrasser (travaux) (cf.demolir)abastament n. m. (s. XIII.) 1. fait d’être pourvu2. fait d’atteindre un butabastar v. (s. XIII.) 1. pourvoir 2. atteindre unbut (cf. bastar)abastardiment adv. • fait de devenir bâtard (an-imaux, plantes, style. . . ) (sens actif) (cf. embas-tardiment (sens passiu))abastardir (s’) v. pron. (s. XIII.) • devenir bâtard(animaux, plantes, style. . . ) (sens actif) (cf. em-bastardir (sens passiu))abatalhar v. → assalir 1. poursuivre à coups depierre 2. assaillirabatatge n. m. • abattageabateire, eira n. • celui qui abatabatement n. m. (s. XIII.) • abattement (moral,fiscal. . . )abatent n. m. • abattant (volets)abatre v. (s. XII.) • abattreabatut, uda adj. • abattu, ueabaucament n. m. • apaisementabaucar v. • calmer, apaiserabauçar v. •mettre des fagots en tas (bûcher)abaudir v. 1. lancer 2. donner l’essorabauquiment n. m. • fait de se couvrir d’herbe(terrain)abauquir (s’) v. pron. • se couvrir d’herbe (ter-rain)abausament n. m. • renversementabausar v. (s. XII.) 1. renverser 2. abattre 3. jeterà terre 4. s’effondrer (cf. abausir)abausidor, ora n. 1. qui exagère 2. vantardabausiment adv. 1. action de foisonner 2. ex-agérationabausir v. 1. foisonner 2. se targuer, exagérer(cf. abausar)abausissent, enta adj. 1. foisonnant, ante 2.présomptueux, euseabausonar v. • faire éboulerabausons (d’) loc. adv. • à plat ventreabautiment n. m. • défaillance

2

Page 3: Diccionari General de la Lenga Occitana - DGLO · ACADEMIA OCCITANA CONSISTÒRI DEL GAI SABER Diccionari General de la Lenga Occitana 2008 – 2016

abautir ablasidura

abautir v. • défaillirabbadessa n. f. (s. XIII.) • abbesseabbadòt n. m. (s. XIII. . . ) • petit abbéabbat n. m. (s. XIII ; (s. XII : « abat »).) • abbéabblucion n. f. (s. XIV : « abblucion ») • ablutionabdicacion n. f. (s. XV. . . ) • abdicationabdicar v. (s. XIII.) • abdiquerabdomèn n. m. (s. XVI. . . ) • abdomenabdominal, ala adj. (s. XVII. . . ) • abdominal, aleabduccion n. f. (s. XVI. . . ) • abductionabductor, tritz adj. (s. XVI. . . ) • abducteurabecar v. • donner la becquéeabecé / ABC n. m. (s. XIII.) • abécé / ABCabecedari n. m. (s. XIV.) • abécédaire (cf.beçaròlas)abelan, ana adj. • généreux, euseabelar v. 1. rendre beau 2. se mettre au beautemps (cf. abelir)abelha n. f. (s. XIII.) • abeilleabelhaire, aira n. 1. qui s’occupe des abeilles2. apiculteur, trice (cf. apicultor)abelhar v. • pourvoir en abeillesabelhard n. m. 1. abeille mâle 2. bourdonabelhièr n. m. • rucherabelhòla n. f. • guêpierabeliment n. m. 1. fait de devenir beau 2. agré-ment, charme (cf. embeliment (sens passiu))abelir v. (s. XII.) 1. devenir beau 2. agréer 3.plaire (sens actif) (cf. abelar; embelir (sens pas-siu))abelit, ida adj. • alerte (en bonne santé)abelitrir v. • rendre poltronabeluc n. m. 1. entrain 2. vivacitéabelugada n. f. • répartie (mot d’esprit)abelugar v. abolegar 1. éveiller 2. émoustillerabenaire, aira n. 1. qui met à profit 2. qui useabenar v. (s. XII.) 1. mettre à profit 2. userabenatge n. m. 1. usure des choses 2. fig.épuisementaberonir v. • apprivoiser (agneau, mouton)aberracion n. f. (s. XVII. . . ) • aberrationaberrant, anta adj. (s. XIX. . . ) • aberrant, anteabesalar v. • creuser des rigoles d’irrigationdans un préabessir v. • émousser un instument tranchantabestialar v. • pourvoir en bestiauxabestiassar v. • abrutirabestiment n. m. • abêtissementabestir v. • abêtirabetar v. (s. XII.) • tromperàbets n. m. plur. • balles de céréaleabeurada n. f. 1. part, ration de boisson 2.tromperieabeurador n. m. (s. XIII.) • abreuvoirabeurament n. • action d’abreuverabeurar v. • abreuverabeuratge n. m. (s. XIII.) 1. action d’abreuver 2.breuvage

abeure n. m. • boissonabiaissar v. • prendre le « coup de main » (tra-vail), le bon ton, les bonnes manières (sens ac-tif) (cf. embiaissar (sens passiu))abil, ila adj. (s. XIV.) • habileabilament n. m. (s. XIV. . . .) • habilementabiletat n. f. (s. XIV. . . ) • habiletéabilhament n. m. (s. XVI.) • habillementabilhar v. (s. XV.) • habillerabilhat, ada adj. (s. XVI.) • habillé, éeabilitacion n. f. (s. XV.) • habilitationabilitant, anta adj. (s. XIX. . . ) • habilitant, anteabilitar v. (s. XIV.) • habiliterabiotic, ica adj. (s. XIX...) • abiotiqueabismar v. (s. XVI.) • abîmerabisme n. m. (s. XIII.) • abîmeabissal, ala adj. (s. XVI. . . ) • abyssal, aleabissar v. (s. XIV.) • tomber dans l’abîmeabisses (los) n. m. plur. (s. XIV.) • abyssesabit n. m. (s. XIV., 0) • habitabitable, abla adj. (s. XIII.) • habitableabitacion n. f. (s. XIII.) • habitationabitacle n. m. (s. XIII.) • habitacleabitant n. m. (s. XIII.) • habitant (en général) (cf.estatjant)abitar v. (s. XIII.) • habiterabitarèla n. f. (s. XIII. . . ) • refugeabitat n. m. (s. XIX. . . ) • habitatabitual, ala adj. (s. XIV.) • habituel, elle (cf. cos-tumièr)abitualament adv. (s. XIV. . . ) • habituellementabituar v. (s. XIV.) • habituer (cf. acostumar)abituat, ada adj. (s. XVI. . . ) • habitué, ée (cf. acos-tumat)abitud n. f. (s. XIV.) • habitudeabjeccion n. f. (s. XIV.) • abjectionabjècte, ècta adj. (s. XV. . . ) • abject, ecteabjuracion n. f. (s. XVI. . . ) • abjuration (cf. abju-rament)abjurament n. m. (s. XIII.) • abjuration (cf. abju-racion)abjurar v. (s. XV. . . ) • abjurerablacada n. f. • jonchéeablacadís n. m. • placage (rugby)ablacar v. 1. coucher (renverser 2. récolte. . . ) 3.plaquer (rugby)ablacion n. f. (s. XIV.) • ablationabladada n. f. • rouée de coups (cf. bladada)abladar v. (s. XIII.) 1. donner du blé (auxvolailles), rendre en blé 2. rosser (sens actif)(cf. embladar (sens passiu))abladatge n. m. 1. approvisonnement en blé 2.emblavure (cf. bladatge)abladívol adj. m. • qui peut être emblavéablanquir v. • blanchir, badigeonner (sens ac-tif) (cf. emblanquir (sens passiu))ablasidura n. f. ablasadura 1. flétrissure 2.avachissement (cf. blasidura)

3

Page 4: Diccionari General de la Lenga Occitana - DGLO · ACADEMIA OCCITANA CONSISTÒRI DEL GAI SABER Diccionari General de la Lenga Occitana 2008 – 2016

ablasigaire, aira abracar

ablasigaire, aira n. ablaseire • celui qui harasseses compagnonsablasigar v. 1. meurtrir 2. accablerablasiment n. m. 1. action de rendre flétri 2.action de rendre avachi (cf. blasiment)ablasir v. 1. rendre flétri 2. rendre avachi (cf.blasir)ablatiu, iva adj. e n. (s. XIV.) • ablatif, iveablucion n. f. (s. XIII...) • ablutionabnegacion n. f. (s. XIV. . . ) • abnégationabnegar v. (s. XII.) • faire preuve d’abnégationabocadents (d’) loc. adv. • le visage contre terre(cf. de bocadents)abocadura n. f. • trace de contact de deux painsdans le fourabocament (/abochament) n. m. • action deretourner, de renverseraboçar v. • bosser (marine)abocar (/abochar) v. 1. être la bouche contreterre 2. retourner (un récipient. . . ) 3. verser, serenverser (véhicule) (cf. embocar)aboçatge n. m. • bossage (marine)abochardir v. 1. barbouiller 2. s’assombrirpour le temps (sens passif) (cf. embochardir(sens passiu))abocinar v. bocinar • couper en petitsmorceaux (nourriture)aboconar (s’) v. pron. • tourner / tomber la facecontre terreabocons (d’) (/d’abochons) loc. adv. • la facecontre terreabodriment n. m. • ameublissement de la terreabodrir v. • ameublir la terreabogriment n. m. • rabougrissementabogrir v. 1. se rabougrir 2. rendre maussadeaboissonir v. • devenir buissonneuxabolar v. 1. mesurer entre la boule et le but 2.abouler (argot)abolicion n. f. (s. XV.) • abolitionabolicionisme n. m. (s. XIX. . . ) • abolitionnismeabolicionista adj. e n. (s. XIX. . . ) • abolitionnisteaboliment n. m. (s. XIII. . . ) • abolissementabolir v. (s. XIII.) • abolirabolisseire, eira n. (s. XIX...) • abolisseurabominablament adv. (s. XIV. . . ) • abominable-mentabominable, abla adj. (s. XV.) • abominableabominacion n. f. (s. XIV.) • abominationabominar v. (s. XV.) • abominerabonaçar v. 1. adoucir 2. calmerabonament n. m. (s. XVIII., del francés) • abon-nementabonar v. (s. XVIII., del francés) • abonner(presse)abonat, ada adj. e n. (s. XVIII., del francés) •abonné, ée (presse)abondància n. f. (s. XIV.) abondança • abon-dance (cf. abonde)

abondant, anta adj. (s. XIV.) • abondant, anteabondar v. (s. XIV.) • abonderabonde n. m. (s. XV.) • abondance (cf. abondàn-cia)abondiu, iva adj. (s. XIV. . . ) • en abondance, quiabondeabondívol, ivola adj. (s. XIV.) • en abondance,qui abondeabondós, osa adj. (s. XIV.) • abondant, anteabondosament adv. (s. XIV. . . ) • abondammentaboniment n. m. • action pour bonifierabonir v. • bonifier (cf. abonar)aboquir v. • soumettre la chêvre au boucabora (d’) loc. adv. • de bonne heure (cf. debona ora)abòrd n. m. • abord, approcheabòrd (d’) loc. adv. • d’abord (cf. çò primièr;d’en primièr)abordable, abla adj. • abordableabordada n. f. 1. approche 2. abordabordar v. • aborder (cf. abordir)abordatge n. m. • abordageabordiment n. m. 1. fait de se corrompre 2.dégénérerabordir v. 1. corrompre 2. dégénérer (cf. abor-dar)aborgaliment n. m. • fait de rendre sociable,urbainaborgalir v. • rendre sociable, urbainaboriar v. 1. afermer 2. prendre à mi-fruitaborigèn, èna n. m. (s. XV. . . ) aborigène •aborigèneaboriu, iva adj. • hâtif, iveaborniar v. • éborgner (sens actif) (cf. embor-niar (sens passiu))aborriment n. m. (s. XIV. . . ) • détestationaborrir v. (s. XIV.) • abhorrerabòrtament n. m. (s. XX. ; (s. XIV : « abortiment »))avòrtament • avortement médicalabortar v. (s. XX. ; (s. XIV : « abortir »).) avortar •avorter volontairement (méd.) (cf. asortar)abortiu, iva adj. (s. XVIII. . . ) avortiu • abortif,ive (méd.)aboscament n. m. • action de boiser, de planterdes arbresaboscar v. aboscassir • boiser, planter des ar-bres (sens actif) (cf. emboscar (sens passiu))abotar v. → atissar • exciter un chienabotiment n. m. • aboutissementabotir v. • aboutirabovar v. aboar • saillir une vacheabraçada n. f. • action de prendre dans ses bras(cf. embraçada)abracadís n. m. ablacadís • abattis (boucherie)abracament n. m. • action de raccourcir, decouperabracar v. (s. XIV.) • raccourcir (cf. afustar)

4

Page 5: Diccionari General de la Lenga Occitana - DGLO · ACADEMIA OCCITANA CONSISTÒRI DEL GAI SABER Diccionari General de la Lenga Occitana 2008 – 2016

abraçar abstergent, enta

abraçar v. (s. XII. « abrassar ».) 1. prendre dans sesbras 2. façon de ramer (sens actif) (cf. embraçar(sens passiu))abramar v. • désirer ardemment (cf. bramar)abramat, ada adj. • qui désire ardemmentabrandament n. m. • fait de s’enflammerabrandar v. (s. XII.) • prendre feu (sens actif) (cf.embrandar (sens passiu))abrasadura n. f. • brasureabrasaire, aira n. • étameur, euseabrasament n. m. 1. action de garnir de braise2. de souder au fer (sens actif) (cf. embrasament(sens passiu))abrasar v. (s. XII.) 1. faire de la braise, garnir debraise 2. souder au fer (sens actif) (cf. embrasar(sens passiu))abrascar v. 1. casser des branches 2. rompresous le poids des fruitsabrasilhar v. (s. XII.) • devenir de la braiseabrasimètre n. m. (s. XX. . . ) • abrasimètreabrasion n. f. (s. XVII. . . ) • abrasionabrasiu, iva adj. (s. XX. . . ) • abrasif, iveabrassac n. m. (s. XVII. . . ) • havresacabrasugar v. • attiser (cf. atisar)abreujament n. m. (s. XIII.) • abrègement (faitd’écourter) (cf. abreviacion)abreujar v. (s. XIII.) • abrégerabreujat, ada adj. e n. m. (s. XIII.) • abrégé, ée (cf.compendi)abreviacion n. f. (s. XIV : « abreviacio ») • abrévi-ation (cf. abreujament)abreviadament adv. (s. XIV.) • en abrégéabreviar v. (s. XIV.) • rendre bref (cf. abreujar)abreviatiu, iva adj. (s. XIV. . . ) • abréviatif, iveabreviativament adv. (s. XIX. . . ) • abréviative-mentabreviator, tritz adj. e n. (s. XIV. . . ) abreviatora;abreviador; abreviaire • abréviateur, triceabric n. m. (s. XII.) • abriabridolar v. 1. faire des éclisses 2. rouer decoupsabrigandir v. • devenir brigantabrigar v. • abriterabril (/abrial) n. m. (s. XII.) • avrilabrilós, osa adj. • qui évoque le mois d’avril(temps)abrinar v. → trissar • réduire en miettesabriva n. f. 1. élan 2. pousséeabrivada n. f. 1. lancée 2. élan 3. lâcher detaureaux dans les ruesabrivament n. m. (s. XII.) 1. impétuosité 2. em-pressementabrivar v. (s. XII.) • s’élancerabroar v. abroalar 1. s’approcher du bord 2.faire paître sur les bords de champsabrocar v. → adosilhar • mettre en perce (bar-rique)

abrodir v. • rendre / devenir paresseux (cf. api-grir)abrogable, abla adj. (s. XIX. . . ) • abrogeableabrogacion n. f. (s. XIV. . . ) • abrogationabrogar v. (s. XIV.) • abrogerabrogat, ada adj. (s. XIV.) • abrogé, éeabrogatiu, iva adj. (s. XIX. . . ) • abrogatif, ivaabrogatòri, òria adj. (s. XIX. . . ) • abrogatoireabroncar v. • heurter (sens actif) (cf. embroncar(sens passiu))abrondament n. m. • débordementabrondar v. • déborderabrupte, upta adj. (s. XVI. . . ) abrupt • abrupt,upteabrutiment n. m. • abrutissementabrutir v. • abrutirabrutissent, enta adj. • abrutissant, anteabscès n. m. • abcès (cf. acamp; apostèma)abscissa n. f. (s. XVII. . . ) • abscisseabséncia n. f. (s. XIV.) absença • absenceabsent, enta adj. e n. (s. XIV.) • absent, enteabsentar (s’) v. pron. (s. XIV.) • s’absenterabsentisme n. m. (s. XIX. . . ) absenteisme • ab-sentéismeabsentista n. (s. XIX. . . ) absenteista • absentéisteabsida n. f. (s. XVI. . . ) • absideabsidal, ala adj. (s. XIX. . . ) • absidal, aleabsidala (capèla -) n. f. (s. XIX. . . ) absidiòla •absidioleabsinti n. m. (s. XIV.) • absinthe (liqueur) (cf.aussent; verdala)absolucion n. f. (s. XVI.) • absolutionabsolut, uta (/absolut, uda) adj. (s. XIV.) • ab-solu, ueabsolutament (/absoludament) adv. (s. XIV.) •absolumentabsolutisme n. m. (s. XVIII...) • absolutismeabsolutista n. (s. XIX...) • absolutisteabsolutòri, òria adj. (s. XIV. . . ) • absolutoireabsòlver v. (s. XII.) • absoudreabsorbéncia n. f. (s. XIV. . . ) • absorbanceabsorbent, enta adj. e n. (s. XIV. . . ) • absorbant,anteabsorbible, ibla adj. (s. XIV. . . ) absorbable • ab-sorbableabsorbiment n. m. (s. XIX. . . ) • absorbementabsorbir v. (s. XIV.) • absorberabsorbit, ida adj. (s. XIV. . . ) • absorbéabsorcion n. f. (s. XVI. . . ) • absorptionabsòut, òuta adj. (s. XII. . . ) • absout, outeabsòuta n. f. (s. XII. . . ) • absouteabstencion n. f. (s. XVI. . . ) • abstentionabstencionisme n. m. (s. XIX. . . ) • abstention-nismeabstencionista adj. e n. (s. XIX. . . ) • abstention-nisteabsténer (s’) v. (s. XIII.) abstenir • abstenir (s’)abstergent, enta adj. (s. XVI. . . ) • abstergent

5

Page 6: Diccionari General de la Lenga Occitana - DGLO · ACADEMIA OCCITANA CONSISTÒRI DEL GAI SABER Diccionari General de la Lenga Occitana 2008 – 2016

abstergir acarnassir

abstergir v. (s. XVI. . . ) • abstergerabstinéncia n. f. (s. XIV.) abstinença • abstinenceabstinent, enta adj. (s. XIV.) • abstinent, enteabstraccion n. f. (s. XIV.) • abstractionabstraire v. (s. XIX. . . ) • abstraireabstrait, aita (/abstrach, acha) adj. (s. XIV.) • ab-strait, aiteabstraitament (/abstrachament) adv. (s. XVI. . . )abstractament • abstraitementabsurdament adv. (s. XIV. . . ) • absurdementabsurde, urda adj. (s. XIV. . . ) absurd • absurdeabsurditat n. f. (s. XIV.) • absurditéabús (pl. abuses) n. m. (s. XIII.) • abusabusaire, aira n. (s. XIV. . . ) • abuseur, euseabusar v. (s. XIII.) • abuser (exagérer, violer)abusiu, iva adj. (s. XIV. . . ) • abusif, iveabusivament adv. (s. XIV. . . ) • abusivementacabada (/achabada) n. f. • achèvementacabaire, aira (/achabaire, aira) n. 1. dissipa-teur 2. qui gaspilleacabalar v. (s. XII.) acavalar • pourvoir d’uncheptel (cf. acavalgar; encabalar)acabalhas (/achabalhas) n. f. • fête à la fin desvendangesacabament (/achabament) n. m. (s. XII.) •achèvementacabar (/achabar) v. (s. XII.) 1. achever 2. expirer(délai)acabat, ada (/achabat, ada) adj. • achevé, ée (cf.complit)acabir v. 1. ranger 2. caser 3. marieracabit n. m. 1. sorte 2. nature 3. acabit (ce quiest rangé ensemble)acabit, ida adj. • rangé, éeacaçar (/chaçar) v. 1. chasser d’un lieu 2. pour-suivre (cf. caçar)acàcia n. f. (s. XIV : « acassia ».) acacià • acacia(m.)academia n. f. (s. XVI. . . ) acadèmia • académieacademic, ica adj. (s. XVI. . . ) • académiqueacademician, ana n. (s. XVI. . . ) • académicien,enneacademisme n. m. (s. XIX. . . ) • académismeacademista n. (s. XIX. . . ) • académisteacairar (/achairar) v. (s. XIII.) 1. équarrir2. jeter des pierres 3. accabler (de sottises,d’injures. . . )acaissar (/achaissar) v. acaissalar 1. saisir avecles dents 2. montrer les dentsacajó n. m. (s. XVI. . . ) • acajouacalar v. 1. abriter 2. apaiseracalhaudar v. 1. caillasser 2. injurieracalinar v. → afiscar • s’attacher / se passionner/ s’appliquer à une occupationacalmir (s’) v. • s’apaiseracalorar v. 1. se mettre à la chaleur 2. fournirde la chaleur

acaminament n. m. • acheminement (cf. en-caminament)acaminar v. • acheminer (sens actif) (cf. encam-inar (sens passiu))acamp n. m. 1. amas 2. attroupement 3. rassem-blement (cf. reünion; assemblada)acampada n. f. 1. cueillette 2. poursuite (cf.reünion; assemblada)acampafam n. m. • qui aiguise l’appétitacampament n. m. 1. amas 2. attroupement,rassemblementacampar v. (s. XIII.) acampairar 1. cueillir,amasser 2. mener un troupeau aux champs3. chasser (mettre en fuite) 4. rassembler (cf.reünir; assemblar)acampestrir v. • devenir inculte (terre)acanar v. • gauleracandesir v. • rendre clairacandir v. • devenir clairacandolar v. acalonjar • achalander (fournir enclients)acanelar v. 1. mettre un tonneau en perce 2.mettre un robinetacanhardir (s’) v. pron. 1. s’acagnarder 2. semettre au soleilacant n. m. (s. XV. . . ) acanta • acanthe (cf. patad’ors)acantacèas n. f. plur. (s. XVIII. . . ) • acanthacéesacantelar v. • poser de chantacantir (s’) v. pron. acantelir • s’épuiseracantonar (s’) v. pron. • rester dans son coinacaparraire, aira n. (s. XVI. . . ) • accapareuracaparrament n. m. (s. XVIII. . . ) • accaparementacaparrar v. (s. XVI. . . , ital. accaparrare) • acca-pareracapçadura n. f. 1. soins de toilette 2. ajuste-ment 3. ordreacapçar v. 1. se parer 2. s’ajuster 3. arranger (cf.escapçar)acapçat, ada adj. 1. bien mis 2. soigné 3. enordreacaponir (s’) (/achaponir) v. pron. 1. devenirlâche 2. se pervertiracapriciar (s’) v. pron. encapriciar • s’obstineracaptador n. m. • couvercleacaptar v. (s. XI.) • donner en emphytéoseacaptar v. aclatar; acatar 1. recouvrir 2. cacheracaptatge n. m. • action de couvriracapte n. m. (s. XI.) • emphytéoseacarament n. m. • confrontation (face à face)acarar n. m. • confronter, faire face (cf. encarar)acarnament n. m. • action d’habituer à laviande (cf. acarnassiment)acarnar v. • habituer à la viande (cf. acarnassir)acarnassiment n. m. • acharnement (cf. acarna-ment)acarnassir v. acanhar; acarcanar 1. acharner 2.obstiner (cf. acarnar)

6

Page 7: Diccionari General de la Lenga Occitana - DGLO · ACADEMIA OCCITANA CONSISTÒRI DEL GAI SABER Diccionari General de la Lenga Occitana 2008 – 2016

acarpar acierat, ada

acarpar v. • faire mûrir des fruits sur la pailleacarpir v. •metrre en charpieacarralir v. • creuser des ornièresacarrierar v. • se loger dans une bonne rueacasament n. m. (s. XII : « acazar ») • action d’êtrepourvu d’un fief (hist. médiévale)acasar v. (s. XII.) • pourvoir d’un fief (t. d’hist.médiévale) (cf. acasir)acasat adj. m. (s. XII.) 1. qui a reçu une terre enfief 2. vassal (t. d’hist. médiévale) (cf. acasit)acasir v. 1. établir, marier, caser 2. aménagerdans un lieu (cf. acasar)acasit, ida adj. 1. établi, ie 2. marié, ée (casé,ée) (cf. acasat)acaule adj. (s. XIX. . . ) • acaule (bot.)acaumar v. • mettre les bêtes à l’abri de lachaleur (cf. acaumir)acaumir v. (s. XVI.) • assoupir en raison de lachaleur (cf. acaumar)acaumit, ida adj. (s. XVI.) • assoupi (e) par lachaleuracavalgar v. acavalar •monter à cheval (cf. aca-balar)accedir v. (s. XVI.) • accéderacceleracion n. f. (s. XIV. . . ) • accélérationaccelerar v. (s. XV. . . ) • accéléreraccelerat n. m. (s. XX. . . ) • accéléré (cinéma)accelerator, tritz adj. e n. m. (s. XVII. . . )accelerador; acceleratora • accélérateuraccent n. m. (s. XIV.) • accentaccentuable, abla adj. (s. XIX. . . ) • accentuableaccentuacion n. f. (s. XVI. . . ) • accentuationaccentuar v. (s. XIV.) • accentueraccentuat, ada adj. (s. XIX. . . ) • accentué, éeaccepcion n. f. (s. XIII.) • acceptionacceptabilitat n. f. (s. XIV. . . ) • acceptabilitéacceptable, abla adj. (s. XIV. . . ) • acceptableacceptacion n. f. (s. XIV. . . ) accèptament • accep-tationacceptant, anta adj. (s. XV. . . ) acceptaire • accep-tant, anteacceptar v. (s. XIII.) • accepteraccès n. m. (s. XIII. . . ) • accèsaccessibilitat n. f. (s.XVI. . . ) • accessibilitéaccessible, ibla adj. (s. XIV. . . ) • accessibleaccession n. f. (s. XIV.) • accessionaccèssit n. m. (s. XVIII. . . ) • accessitaccessor, ora n. (s. XIII.) • accesseur (initiationmystique)accessòri n. m. (s. XIV.) • accessoireaccessòri, òria adj. (s. XIV.) • accessoireaccessòriament adv. (s. XIII.) • accessoirementaccessorista n. (s. XX. . . ) • accessoiristeaccessorizar v. • accessoriseraccident n. m. (s. XIII.) • accidentaccidental, ala adj. (s. XIV.) • accidentel, elleaccidentalament adv. (s. XIV : « accidentalmen ».)• accidentellement

accidentat, ada adj. (s. XIX. . . ) • accidenté, éeaccidentogèn, èna adj. (s. XX. . . ) • accidentogèneaccidentologia n. f. (s. XX. . . ) • accidentologieaccion n. f. (s. XIII.) 1. action (fait d’agir 2. partde société 3. justice)accionament adv. (s. XX. . . ) • actionnementaccionar v. (s. XIV.) • actionner (justice)accionar v. (s. XVI. . . ) • actionner (une machine)accionari, ària n. (s. XVII. . . ) • actionnaire (quidétient des actions)accionariat n. m. (s. XX. . . ) • actionnariataccionator n. m. (s. XX. . . ) accionador; aionaire •actionneur (machine)acclamacion n. f. (s. XVI. . . ) • acclamationacefal, ala adj. (s. XIV. : « acephali ».) • acéphaleacefalia n. f. (s. XIX. . . ) • acéphalieaceirar v. (s. XII.) • acéreraceirat, ada adj. (s. XII. . . ) 1. acéré, ée 2. (fig.)incisifacelar v. • se mettre à l’abriacensar v. 1. acenser 2. mettre à censacèrbament adv. (s. XVI. . . ) • de façon acerbeacèrbe, èrba adj. (s. XVI. . . ) acèrb • acerbeacerbitat n. m. (s. XVI. . . ) • acerbitéacèrca n. f. • approcheacercar v. • approcher, accosteracermar v. 1. apprêter (cuisine) 2. mettre del’eau dans le vinacermatge n. m. • préparation (cuisine)acertament n. m. (s. XIV.) 1. assurance 2. preuveacertanar v. (s. XIV.) • assurer (certifier) (cf. afor-tir)acertar v. (s. XII.) • assurer (certifier)acès n. m. • abriacetat n. m. (s. XVIII. . . ) • acétateacetic, ica adj. (s. XVIII. . . ) • acétiqueacetificar v. • acétifieracetilar v. • acétyleracetilèn n. m. (s. XIX. . . ) • acétylèneacetòna n. f. (s.XX. . . ) acetona • acétoneacetós, osa adj. (s. XIV : « acetos ») • acéteux, euseacetositat n. f. (s. XIV : « acetozitat ».) • acétositéacheulean, eana adj. e n. (s. XX.) • acheuléen,enneachicar v. → demesir • diminueracide, ida adj. (s. XVI. . . ) acid • acide (chimie) (cf.aice)acidificacion n. f. (s. XVIII. . . ) • acidificationacidificar v. (s. XVIII. . . ) • acidifieraciditat n. f. (s. XVI. . . ) • aciditéacidular v. (s. XVIII. . . ) • aciduleracidulat, ada adj. (s. XIX. . . ) • acidulé, éeacièr n. m. (s. XIII.) • acieracieracion n. f. (s. XIX. . . ) • aciérationacierar v. (s. XV. . . ) • aciérer (fabriquer del’acier)acierat, ada adj. (s. XIX. . . ) • aciéré (qui contientde l’acier)

7

Page 8: Diccionari General de la Lenga Occitana - DGLO · ACADEMIA OCCITANA CONSISTÒRI DEL GAI SABER Diccionari General de la Lenga Occitana 2008 – 2016

acieratge acordeon

acieratge n. m. (s. XVIII. . . ) • aciérage (fabrica-tion de l’acier)acieriá n. f. (s. XVIII. . . .) • aciérieacierista n. (s. XX. . . ) • aciériste (spécialiste del’acier)acierós, osa adj. (s. XIX. . . ) • aciéreux, euse (quise rapporte ou ressemble à l’acier)acimar v. • écimer (arbre)acimelar v. 1. se hisser, jucher 2. se termineren pointeacip n. m. • heurtacipador n. m. • pierre d’achoppementacipament n. m. • achoppementacipar v. 1. se heurter, buter (propre et fig.) 2.achopperacirologia n. f. (s. XIV.) • acirologieacirologiar v. (s. XIV.) • acirologieraciselar v. • s’user en pointe pour un outilaciut, uda adj. 1. commode 2. appropriéacivadar v. 1. donner de l’avoine (aux chevaux)2. (fig.) donner des coups, réprimander forte-mentaclafar (s’) v. pron. 1. se blottir 2. se cacheraclamar v. (s. XVI. . . ) • acclameraclapaire, aira n. • celui qui accableaclapament n. m. • accablementaclapant, anta adj. • accablant, anteaclapar v. • accabler (litt. couvrir de pierres)(cf. acairar (fig); acaumir)aclapassar v. 1. réduire à un tas de pierres 2.amonceler des pierresaclarir v. • clarifieraclimatable, abla adj. (s. XIX. . . ) • acclimatableaclimatacion n. f. (s. XIX. . . ) • acclimatationaclimatar v. (s. XVIII. . . ) • acclimateraclimatat, ada adj. (s. XIX. . . ) • acclimaté, éeaclin, aclina adj. (s. XII.) • enclinaclinament adv. (s. XII.) • inclination (penchant)aclinar v. (s. XII.) aclencar 1. incliner 2.s’incliner (fig.) (cf. inclinar)acne n. f. (s. XIX. . . ) acné • acnéacoassar v. → acocolar • s’accroupir (cf.s’acorrocar; s’agrovar; acoindar; acoatar)acoatar (s’) v. pron. → acocolar • s’accroupir (cf.s’acorrocar; s’agrovar; acoindar; acoassar)acoblament n. m. • accouplementacoblar v. • accoupleracocarrar v. • s’encanailleracocolar v. • s’accroupir (cf. s’acorrocar;s’agrovar; acoindar; acoassar; acoatar)acoconar (s’) v. pron. • se blottiracodar v. → agusar • aiguiseracodolar v. • se battre à coups de pierreacofinar v. aconfinar • acculer, serrer dans uncoinacofinar (s’) v. pron. aconfinar • se blottiracogonchar v. • s’asseoir sur ses talonsacoidador n. m. • accoudoir

acoidar (s’) v. pron. (s. XII. : « acodar ») •s’accouderacoindament n. m. (s. XII.) • accointementacoindança n. f. (s. XII.) • accointanceacoindar v. (s. XII.) • accointeracoïr v. • chercher à couver pour une pouleacoitar (/acochar) v. 1. se dépêcher (se hâter, sepresser) 2. pourchasseracolada n. f. (s. XII. . . ) • accolade (embrassade)(cf. clau)acolar v. (s. XII.) • donner l’accoladeacolit n. m. (s. XV.) • acolyteacolorir v. • colorieracomjadar v. (s. XII.) • donner congé (cf. comjat)acomodable, abla adj. (s. XVI. . . ) • accommod-able (cf. comoditat)acomodaire, aira n. (s. XIV. . . ) • accommodeur,euseacomodament n. m. (s. XVI. . . ) • accommode-ment (cf. comodament)acomodant, anta adj. (s. XVI. . . ) • accommodant,ante (cf. de biais)acomodar v. (s. XIV. . . ) • accommoder (mettred’accord, s’arranger, confectionner. . . ) (cf. ado-bar)acomolar v. (s. XII.) • combler, remplir entière-ment (cf. acumular)acompanhaire, aira adj. e n. (s. XVII. . . )acompanhator; acompanhador • accompagna-teur, trice (personne)acompanhament n. m. (s. XIII. . . ) • accompagne-mentacompanhar v. (s. XII.) 1. accompagner 2. recon-duire (accompagner)acompliment n. m. (s. XIII. . . ) • accomplisse-mentacomplir v. (s. XIII. . . ) • accomplir (cf. complir)acomplit, ida adj. (s. XIII. . . ) • accompli, ieacompte n. m. (s. XVIII. . . ) • acompteaconortar v. (s. XII.) • exhorteracontentar v. 1. rendre content 2. contenteracoratjar v. 1. prendre courage 2. donner ducourage (sens actif) (cf. encoratjar (sens passiu))acorcha n. f. • raccourciacorchament n. m. • raccourcissementacorchar v. (s. XIII.) • raccourciracòrd n. m. (s. XII : « acort ».) • accord (commer-cial. . . ) (cf. acòrdi)acordable, abla adj. • accordableacordaire, aira n. (s. XIV. . . ) • accordeur(musique. . . )acordalhas n. f. plur. (s. XV. . . ) • fiançaillesacordar v. (s. XII : « acordar ») • accorderacordatge n. m. (s. XIX.) • action d’accorder(musique)acordelar v. • se mettre en fileacordeon n. m. (s. XIX., de l’all. akkordion) • ac-cordéon

8

Page 9: Diccionari General de la Lenga Occitana - DGLO · ACADEMIA OCCITANA CONSISTÒRI DEL GAI SABER Diccionari General de la Lenga Occitana 2008 – 2016

acordeonista acusatiu, iva

acordeonista n. m. (s. XIX. . . ) • accordéonisteacòrdi n. m. (s. XIV.) • accord (mettre d’accord)(cf. acòrd)acòrdi (d’-) loc. adv. • d’accordacórrer v. (s. XIII. (s. X : « acorre »).) • accouriracorrocar (s’) v. pron. • s’accroupir (cf. acoatar;agrovar)acorsar v. • poursuivre (à la course)acosseguir (/acossegre) v. aconseguir • pour-suivre (cf. perseguir)acosselhaire, aira n. (s. XIII.) aconselhaire • quidonne de bons conseils (cf. cosselhièr)acosselhar v. (s. XII.) aconselhar 1. prendre con-seil 2. donner conseilacosselhat, ada adj. (s. XIX.) aconselhat 1. bienconseillé 2. de bon conseilacossomiment n. m. (s. XIX.) aconsomiment •assoupissementacossomir (s’) v. pron. (s. XIX.) aconsomir •s’assoupiracostable, abla adj. (s. XVI. . . ) • accostableacòstament n. m. • accostageacostar v. • accosteracostatge n. m. • accostageacostic, ica adj. e n. f. (s. XVIII. . . ) • acoustiqueacostician, ana n. (s. XX. . . ) • acousticien, enneacostumada n. f. • accoutuméeacostumança n. f. acostumància • accoutu-manceacostumar v. (s. XII. . . ) • habituer, accoutumeracostumat, ada adj. • habituel, elleacotador n. m. • cale (roues. . . )acotar v. • caler (un véhicule. . . )acotolar v. • choyeracotrament n. m. (s. XII. . . ) • accoutrementacotrar v. (s. XII. . . ) • accoutreracrancar v. 1. accrocher 2. s’accrocheracreditacion n. f. (s. XIX. . . ) • accréditationacreditar v. (s. XVI. . . ) • accréditeracreditor, tritz adj. e n. (s. XIX. . . ) acreditora •accréditeur, triceacreire v. • accroire (cf. creire)acreissement n. m. (s. XII.) • accroissement. (cf.creis)acréisser v. (s. XII.) • accroître (cf. créisser)acrilic, ica adj. e n. (s. XIX. . . ) • acryliqueacrimonia n. f. (s. XVI. . . ) acrimoniá; acrimònia• acrimonieacrimoniós, osa adj. (s. XVI. . . ) • acrimonieux,euseacrin n. m. 1. crête 2. sommetacrinal n. m. • faîte d’un édificeacrobacia n. f. (s. XIX. . . ) • acrobatieacrobata n. (s. XVIII. . . ) • acrobateacrobatic, ica adj. (s. XIX. . . ) • acrobatiqueacròc n. m. (s. XVIII.) • accrocacròcament (/acròchament) n. m. • accrochage(accrocher, pendre)

acrocar (/acrochar) v. • accrocher (pendre)acrochonir v. • ratatineracronime n. m. (s. XX. . . ) acronim • acronymeacropòli n. m. (s. XVI. . . ) • acropoleacrostic n. m. (s. XVI. . . ) • acrosticheacrotèri n. m. (s. XVI. . . ) • acrotèreactar v. (s. XX. . . ) • acteractari, ària n. (s. XIV.) • greffier, ièreacte n. m. (s. XIII.) • acteactitud n. f. (s. XVII. . . ) • attitudeactiu, iva adj. (s. XIV.) • actif, iveactivacion n. f. (s. XX.) • activationactivament adv. (s. XIV.) • activementactivar v. (s. XVIII. . . ) • activeractivator n. m. (s. XX. . . ) activador; activatora 1.activateur (tech. 2. chimie. . . )activisme n. m. (s. XX. . . ) • activismeactivista n. (s. XX. . . ) • activisteactivitat n. f. (s. XIV.) • activitéactor, tritz n. (s. XV.) actora • acteur, triceactual, ala adj. (s. XIV.) • actuel, elleactualament adv. (s. XIV : « actualmen ») • actuelle-mentactualitat n. f. (s. XIV.) • actualitéactualizacion n. f. (s. XIX. . . ) • actualisationactualizar v. (s. XIX. . . ) • actualiseracuèlh n. m. (s. XII.) • accueilacuitat n. f. (s. XIV.) • acuitéaculament n. m. acuolament • fait d’être acculéacular v. • acculer (cf. acuolar)aculheire, eira n. (sus « acúlher ») • la personnequi accueilleaculhença n. f. • accueil aimableaculhent, enta adj. (s. XIII. . . ) • accueillant, anteaculhir (/acúlher) v. (s. XII.) 1. accueillir 2. re-cevoir (accueillir)aculturacion n. f. (s. XX.) • acculturationaculturar v. (s. XX.) • accultureracumulacion n. f. (s. XIV. . . ) acomolacion • accu-mulationacumular v. (s. XIV. . . ) • accumuleracumulat, ada adj. (s. XVI.) • accumulé, éeacumulator n. m. (s. XIX. . . ) acumulador;acomolador • accumulateur (machine)acumulator, tritz adj. (s. XVI. . . ) acumulador;acumulatora; acomolador; acomolaire • accu-mulateur, triceacuolar (s’) / acholar (s’) v. pron. • tomber surle derrière (cf. acular)acupuntor, tritz n. (s. XIX. . . , r) acuponcto •acuponcteur, triceacupuntura n. f. (s. XVIII. . . ) acuponctura •acuponctureacusable, abla adj. (s. XVI. . . ) • accusableacusacion n. f. (s. XIII : « accusatio ».) • accusationacusar v. (s. XII.) • accuser (cf. encusar; marcar)acusat, ada adj. e n. (s. XIII...) • accusé, éeacusatiu, iva adj. (s. XIV.) • accusatif, ive

9

Page 10: Diccionari General de la Lenga Occitana - DGLO · ACADEMIA OCCITANA CONSISTÒRI DEL GAI SABER Diccionari General de la Lenga Occitana 2008 – 2016

acusator, tritz adobament

acusator, tritz adj. e n. (s. XV. . . ) acusador • ac-cusateur, trice (justice) (cf. acusaire)acusatòri, òria adj. (s. XV.) acusador • ac-cusatoiread armas ! interj. (s. XII.) • aux armes !adagi n. m. (s. XVI. . . ) • adageadàgio n. m. (s. XVIII. . . , ital. adagio) • adagioadaptabilitat n. f. (s. XX. . . ) • adaptabilitéadaptable, abla adj. (s.XIX. . . ) • adaptableadaptacion n. f. (s. XVI. . . ) • adaptationadaptar v. (s. XIII.) • adapteradaptator, tritz n. (s. XIX. . . ) • adaptateur, trice(cf. adaptador)adara adv. (s. XII.) •maintenant, à cet instant (cf.ara; adesara)adarreirar v. 1. rester en arrière 2. se retarder(cf. endarrierar)adarreiratges n. m. plur. • arréragesaddenda n. f. (s. XVIII. . . , lat. addenda) • addenda(cf. addendà)addiccion n. f. (s. XX. . . ) adiccion • addictionaddicion n. f. (s. XIV.) adicion • additionaddicional, ala adj. (s. XVIII. . . ) adicional • addi-tionnel, elleaddicionar v. (s. XVI. . . ) adicionar • additionneraddicte, icta adj. (s. XX. . . ) adicte • addict, icteaddictiu, iva adj. (s. XX. . . ) adictiu • addictif, iveadditiu, iva adj. (s. XIX. . . ) aditiu • additive, iveadduccion n. f. (s. XVI. . . ) aduccion • adductionadductor, tritz adj. e n. (s. XVII. . . ) aductor • ad-ducteur, triceadeliment n. m. • fait de tomber de fatigue,d’inanitionadelir v. • tomber de fatigue, d’inanitionadèpte, èpta n. (s. XVII. . . ) • adepteadeqüacion n. f. (s. XIV.) • adéquationadeqüat, ata adj. (s. XVIII. . . ) • adéquat, ateadeqüatament adv. (s. XX. . . ) • adéquatementaderéncia n. f. (s. XIV.) aderença • adhérenceaderent, enta adj. e n. (s. XIV. . . ) • adhérent, enteaderir v. (s. XIV.) • adhéreradès adv. • il y a un instantadesar v. (s. XII.) • atteindre (chose élevée) (cf.aténher; averar)adesara adv. • à l’instant (cf. ara; adara)adesion n. f. (s. XIX.) • adhésionadesiu, iva adj. (s. XX. . . ) • adhésif, iveadesivitat n. f. (s. XX. . . ) • adhésivitéadieu n. m. 1. bonjour 2. au revoir (tutoiementet singulier) 3. adieu (définitif) (cf. adissiatz; aDieu siatz)adipós, osa adj. (s. XVI. . . ) • adipeux, euseadipòsi n. f. (s. XIX. . . ) • adiposeadipositat n. f. (s. XIX. . . ) • adipositéadissiatz n. m. 1. bonjour 2. au revoir (vou-voiement et pluriel) (cf. adieu; a Dieu siatz)adjacéncia n. f. (s. XIII.) • fait d’être adjacentadjacent, enta adj. (s. XIV.) • adjacent, ente

adjectiu n. m. (s. XIV. . . ) • adjectifadjectiu, iva adj. (s. XIV. . . ) • adjectifadjoncion (/adjonccion) n. f. (s. XIV.) • adjonc-tionadjudant n. m. (s. XVII. . . ) • adjudantadjudant, anta adj. (s. XIX.) • adjudant, anteadjudicacion n. f. (s. XIV. . . ) • adjudicationadjudicar v. (s. XIV. . . ) adjutjar • adjugeradjudicatari, ària adj. e n. (s. XV. . . ) • adjudi-cataireadjudicatiu, iva adj. (s. XVI. . . ) • adjudicatif, iveadjudicator, tritz adj. e n. (s. XIX. . . ) adjudicatora;adjudicador; adjudicaire • adjudicateur, triceadjúnher (/adjónher) v. (s. XIII. . . ) • adjoindre(cf. ajúnher)adjunt, unta (/adjonch, oncha) adj. e n. (s. XIV.)• adjoint, ointeadjuracion n. m. (s. XIII.) • adjurationadjurar v. (s. XIII.) • adjureradjutor, tritz n. (s. X.) • adjuteur, trice (qui aide)adjutòri n. m. (s. XII.) • assistance (secours)adjuvant n. m. (s. XVI. . . ) • adjuvantadmetre v. (s. XIV.) • admettreadministracion n. f. (s. XIII.) • administrationadministrar v. (s. XIII.) • administreradministrat, ada n. (s. XVIII. . . ) • administré, éeadministratiu, iva adj. e n. (s. XVIII...) • adminis-tratif, iveadministrativament adv. (s. XIX. . . ) • adminis-trativementadministrator, tritz n. (s.XVIII.) administratora;administrador; administraire • administrateur,triceadmirablament adv. (s. XV. . . ) • admirablementadmirable, abla adj. (s. XVII.) • admirableadmiracion n. f. (s. XIV.) • admirationadmirar v. (s. XVII.) • admireradmiratiu, iva adj. (s. XIV. . . ) • admiratif, iveadmirativament adv. (s. XIV. . . ) • admirative-mentadmirator, tritz n. (s. XVIII.) admiratora;admirador; admiraire • admirateur, triceadmissibilitat n. f. (s. XVIII.) • admissibilitéadmissible, ibla adj. (s. XV. . . ) • admissibleadmission n. f. (s. XVI. . . ) • admissionadmonestacion n. f. (s. XIII.) • admonestationadmonestar v. (s. XIII.) • admonesteradmonicion n. f. (s. XIII.) • admonitionadòb n. m. 1. réparation 2. préparation (culi-naire)adòba n. f. • daubeadobador, airitz n. • réparateur, trice (cf.adobaire)adobadura n. f. • partie réparéeadobaire, aira n. • rebouteux, euse (cf.adobador)adobament n. m. 1. action d’arranger 2.adoubement

10

Page 11: Diccionari General de la Lenga Occitana - DGLO · ACADEMIA OCCITANA CONSISTÒRI DEL GAI SABER Diccionari General de la Lenga Occitana 2008 – 2016

adobar aeronauta

adobar v. 1. arranger 2. raccommoder 3. ré-duire (fracture) 4. remettre (un membre) enplace 5. adouberadobum n. m. • assaisonnementadociment n. m. • adoucissementadocir v. (s. XIII.) • adouciradocissent, enta adj. e n. • adoucissantadoctrinament n. m. • action de fournir unedoctrine (cf. endoctrinament)adoctrinar v. (s. XIII.) • fournir une doctrine (en-seigner) (cf. endoctrinar (propaganda))adolentiment n. m. 1. fait de devenirdouloureux 2. souffranceadolentir v. (s. XIII.) • devenir douloureux (sensactif) (cf. endolentir (sens passiu))adolescéncia n. f. (s. XV.) adolescença • adoles-cenceadolescent, enta adj. e n. (s. XV.) • adolescent,enteadolorir v. • devenir douloureux (sens actif)(cf. c.f. endolorir (sens passiu))adomaiselir v. • efféminer (sens actif) (cf. en-domaiselir (sens passiu))adomergiment n. m. • domestication (sens ac-tif) (cf. endomergiment (resultat))adomergir v. • domestiquer (sens actif) (cf. en-domergir (sens passiu))adonar (s’) v. pron. (s. XII.) • s’adonner (dépen-dance. . . )adonat, ada adj. (s. XII.) • adonné, ée (dépen-dance. . . )adonc conj. (s. XII.) 1. donc 2. alorsadondaire, aira n. • dresseur, euseadondar v. • dresser un animaladopcion n. f. (s. XIV.) • adoption (cf. afil-hament)adoptable, abla adj. (s. XIX. . . ) • adoptableadoptant, anta n. (s. XVIII...) adoptaire • adop-teur, triceadoptar v. (s. XIV.) • adopter (cf. afilhar)adoptiu, iva adj. (s. XIV.) • adoptif, iveadorable, abla adj. (s. XVIII.) • adorableadoracion n. f. (s. XV.) • adorationadorar v. (s. XIII.) • adorer (cf. asorar)adorator, tritz adj. e n. (s. XVIII.) adoratora;adorador; adoraire • adorateur, trice (cf. aso-raire)adormir v. (s. XII.) • s’endormir, sommeiller(sens actif) (cf. endormir (sens passiu))adorn n. m. (s. XII.) • ornementadornar v. (s. XII. . . ) • agrémenteradosilhar v. •mettre un tonneau en perceadossament (/adorsament) n. m. • adossementadossar (/adorsar) v. • adosser (cf. endorsar)adralhada n. f. • traite (sur le chemin)adralhar v. • mettre en chemin (sens actif) (cf.endralhar (sens passiu))adreça n. f. • adresse

adreçament n. m. • action de dresser, redresseradreçar v. • adresseradreit (/adrech) n. • adret (versant orienté ausud) (cf. solan)adreit, eita (/adrech, echa) adj. • adroit, adroite(cf. biaissut)adreitament (/adrechament) adv. • adroite-mentadrenalina n. f. (s. XX.) • adrénalineadrenalitic, ica adj. (s. XX. . . ) • adrénalitiqueaduire v. (s. XII.) • amener (apporter) (cf. en-duire)aduit, uita (/aduch, ucha) adj. (s. XII.) • amené,ée (apporté, ée)adulacion n. f. (s. XIV.) • adulationadular v. (s. XIV.) • aduleradulator, tritz adj. e n. (s. XIV. . . ) adulador;adulaire; adulatora • adulateur, triceadulte, ulta adj. e n. (s. XIV : « adult ». . . ) adult •adulteadultèr, èra adj. (s. XIII « adultre ». . . ) • adultère(agent)adulteracion n. f. (s. XVI. . . ) • adultérationadulterar v. (s. XIII.) • adultéreradultèri n. m. (s. XIII.) • adultère (acte)adulterin, ina adj. (s. XIV. . . .) • adultérin, ineaduseire, eira n. • celui qui amène, apporteadvenir v. (av. s. XV : « avenir ») • adveniradvèrbi n. m. (s. XIV.) • adverbeadverbial, ala adj. (s. XIV.) • adverbial, aleadverbialament adv. (s. XVII. . . ) • adverbiale-mentadvèrs, èrsa adj. (s. XIV.) • adverse (cf. revèrs)adversari, ària adj. e n. (s. XIII.) • adversaireadversitat n. f. (s. XIV.) • adversitéaède n. m. (s. XX.) • aèdeaeracion n. f. (s. XIX. . . ) • aérationaerator n. m. (s. XIX. . . ) aerador • aérateuraerian, ana adj. (s. XIV. . . ) aerenc • aérien, enneaeròbi, òbia adj. e n. (s. XIX. . . ) • aérobieaeroclub n. m. (s. XX.) • aéro-clubaeroconvector n. m. (s. XX.) • aéroconvecteuraerodinamic, ica adj. (s. XIX. . . ) • aérody-namiqueaerodinamica n. f. (s. XIX. . . ) • aérodynamiqueaerodròme n. m. (s. XIX. . . ) aerodròm • aéro-dromeaerofagia n. f. (s. XIX. . . ) • aérophagieaerofobia n. f. (s. XX.) aerofòbia • aérophobieaerogara n. f. (s. XX.) • aérogareaerogastria n. f. (s. XX.) • aérogastrieaerolisador n. (s. XX.) aerolisator • aéroglisseuraerolit n. m. (s. XIX. . . ) aerolite • aérolitheaerologia n. f. (s. XVII. . . ) • aérologieaerologic, ica adj. (s. XVII. . . ) • aérologiqueaeromodelisme n. m. (s. XX.) • aéromodélismeaeronau n. f. (s. XIX. . . ) • aéronefaeronauta n. (s. XVIII. . . ) • aéronaute

11

Page 12: Diccionari General de la Lenga Occitana - DGLO · ACADEMIA OCCITANA CONSISTÒRI DEL GAI SABER Diccionari General de la Lenga Occitana 2008 – 2016

aeronautic, ica afiblament

aeronautic, ica adj. (s. XVIII. . . ) • aéronautiqueaeronautica n. f. (s. XVIII. . . ) • aéronautiqueaeronaval, ala adj. e n. f. (s. XIX. . . ) • aéronaval,aleaeronomia n. f. (s. XX.) • aéronomieaeroplan n. m. (s. XIX. . . ) • aéroplaneaeropòrt n. m. (s. XX.) • aéroportaeroportat, ada adj. (s. XX.) • aéroporté, éeaeropostala n. f. (s. XX.) • aéropostaleaerosòl (/aero-sòl) n. m. (s. XX.) • aérosolaerospacial, ala adj. (s. XX.) • aérospatial, aleaerospaciala n. f. (s. XX.) • aérospatialeaerostacion n. f. (s. XVIII. . . ) • aérostationaerostat n. m. (s. XVIII. . . ) • aérostataerostatic, ica adj. (s. XVIII. . . ) • aérostatiqueaerostatica n. f. (s. XVIII. . . ) • aérostatiqueaeroturbodinamica n. f. (s. XX.) • aéroturbody-namiqueafabilitat n. f. (s. XIV.) • affabilitéafablament adv. (s. XVI. . . ) • affablementafable, abla adj. (s. XIV.) • affable (cf. graciós)afabulacion n. f. (s. XVIII. . . ) • affabulationafabulator, tritz adj. e n. (s. XX.) afabulatora;afabulador; afabulaire • affabulateur, triceafachament n. m. • abattoir (cf. escorjador)afachar v. 1. accommoder, préparer 2. abattreun animalafadiment n. m. • affadissement (cf.afadoliment)afadir v. • affadir (cf. afadolir)afadissent, enta adj. • affadissant, ante (cf.afadolissent)afadoliment n. m. • affadissement (couleur)afadolir v. • affadir (couleur)afadolissent, enta adj. • affadissant, ante(couleur)afairament n. m. (s. XIII. . . ) • affairementafairar (s’) v. pron. (s. XIX. . . ) • s’affairerafairat, ada adj. (s. XVI. . . ) • affairé, éeafairisme n. m. (s. XX.) • affairismeafairista n. (s. XX.) • affairisteafaissament n. m. (s. XII. . . ) • affaissementafaissar v. (s. XII.) • affaisserafait (/afach) n. m. • parure, ornementafalar v. 1. abaisser un cordage 2. pousser versla côte (t. maritime) 3. affalerafalenar v. • s’empresser (à perdre son haleine)(cf. enfalenar)afalhocar v. • défaillir, souffrir de soifafamador, oira adj. e n. • qui affame (lieu, ac-tion. . . ) (cf. afamaire)afamaire, aira n. • affameur (personne) (cf.afamador)afamar v. (s. XII.) • affamerafamat, ada adj. e n. (s. XII.) • affamé, éeafan n. m. (s. XI., occ. gascon ahan) 1. ahan 2.travail pénible 3. hâte dans le travail

afanaire, aira n. (s. XIII.) 1. celui qui s’empressedans son travail 2. qui fait un travail fatigantafanament n. m. (s. XIV.) 1. fatigue, peine autravail 2. empressement dans le travailafanant, anta adj. • laborieux, fatigant, pénible(travail)afanar v. (s. XII.) • s’empresser dans le travailafanat, ada adj. (s. XII.) • empressé, laborieuxafar (/afaire) n. m. (s. XV. . . ) • affaireafart n. m. • gros repas (bâfrée)afartar v. • s’empiffrerafasendament n. m. • affairement (se donnerl’air)afasendar (s’) v. pron. • s’affairer (se donnerl’air)afasendat, ada adj. • affairé, ée (se donner l’air)afasia n. f. (s. XIX. . . ) • aphasieafasic, ica adj. e n. (s. XVII. . . ) • aphasiqueafasiologia n. f. (s. XIX. . . ) • aphasiologieafasiològue, òga n. (s. XIX. . . ) afasiològ • apha-siologueafastigar v. 1. rassasier (à l’excès) 2. raser (fam.ennuyer)afastigós, osa adj. • rebutant, anteafebliment n. m. • affaiblissement (cf. aflaqui-ment)afeblir v. • affaiblir (cf. aflaquir)afeblissent, enta adj. • affaiblissant, anteafebriment n. m. 1. fièvre 2. passion (fièvre dusamedi soir)afebrir v. 1. enfiévrer 2. fig. passionner (sensactif) (cf. enfebrir (sens passiu))afebrit, ada adj. • fiévreux, euse (fig. pas-sionné, ée)afeccion n. f. (s. XIV.) • affectionafeccionar v. (s. XIV. . . ) • affectionnerafeccionat, ada adj. (s. XIV. . . ) • affectionnéafectacion n. f. (s. XV. . . ) • affectationafectar v. (s. XIV.) • affecterafectat, ada adj. (s. XIV. . . ) • affecté, éeafècte n. m. (s. XIV : « affect ») • affectafectiu, iva adj. (s. XIV.) • affectif, iveafectivitat n. f. (s. XIX. . . ) • affectivitéafectuós, osa adj. (s. XIV.) • affectueux, euseafectuosament adv. (s. XV.) • affectueusementafenar v. • donner du foin (aux animaux)aferent, enta adj. (s. XVII. . . ) • afférent, enteaferèsi n. f. (s. XIV.) • aphérèseaferir v. (s. XII.) • afférerafermar v. • affermerafermatge n. m. • affermageafermiment n. m. • affermissementafermir v. • affermiraferonir v. • exciterafevar v. (s. XIV.) • doter d’un fiefafevator, tritz n. (s. XV.) afevatora; afevador •feudataireafiblament n. m. (s. XIII. . . ) • affublement

12

Page 13: Diccionari General de la Lenga Occitana - DGLO · ACADEMIA OCCITANA CONSISTÒRI DEL GAI SABER Diccionari General de la Lenga Occitana 2008 – 2016

afiblar afretar

afiblar v. (s. XI. . . ) • affubler (agrafer)aficar v. • attiferaficha n. f. (s. XVIII.) • afficheafichaire, aira n. (s. XVIII.) • afficheur, euseafichar v. (s. XVIII.) • afficherafichatge n. m. (s. XVIII. . . ) • affichageafichista n. (s. XX.) • affichisteafidat, dada adj. (s. XVIII. . . , de l’italian) • affidé,ée (cf. afisat)afièch, ècha (/afèit) adj. • ardent, affectionnéafiladoira n. f. • affileuse (machine)afilaire, aira n. • affileur, euse (personne)afilar v. 1. affiler 2. aiguiser 3. refiler (fam.) (cf.amolar)afilatar v. 1. prendre au filet 2. leurrer, voler(fam. piquer)afilatge n. m. • action d’affilerafilhament n. m. (s. XIII.)→ adopcion • adoptionafilhar v. (s. XIII.)→ adoptar • adopter un enfantafilhat, ada adj. e n. (s. XIII.)→ adoptat • adopté,ée (enfant)afiliacion n. f. (s. XVI. . . ) afilhacion • affiliation(cf. adopcion)afiliar v. (s. XIII.) • affilier (cf. afilhar)afiliat, ada adj. (s. XIII.) • affilié, ée (cf. afilhat)afinador n. m. (s. XVI. . . ) • affinoirafinaire, aira n. (s. XIII.) 1. affineur (personne) 2.trompeurafinament n. m. (s. XVI. . . ) • affinageafinar v. (s. XII.) 1. épurer 2. affiner 3. tromperfinementafinitat n. f. (s. XIV.) • affinitéafirmacion n. f. (s. XIV.) • affirmation (cf. aforti-ment)afirmar v. (s. XIII : « affermar ».) • affirmerafirmatiu, iva adj. (s. XIV.) • affirmatif, iveafirmativa n. f. (s. XVI. . . ) • affirmativeafirmativament adv. (s. XIV. . . ) • affirmative-mentafisament n. m. (av.s. XV.) • fait d’être affidé, dese fierafisar v. (av. s. XV.) • fier, confier, avoir confiance(cf. afidar)afisar (s’) v. pron. (av. s. XV.) • se fier, avoir confi-ance (cf. afidar)afisat, ada n. (av. s. XV.) • qui a confiance (cf.afidat)afisc, isca adj. • friand, attrayantafiscaire, aira adj. afiscador • enjôleurafiscament n. m. afiscacion 1. enjôlement 2.excitationafiscar v. 1. enjôler 2. exciterafistolar v. • amincirafixe n. m. (s. X : « afix ».) • affixe (cf. afisc)aflaquiment n. m. • flanchementaflaquir v. • flancheraflat n. m. • flatterieaflataire, aira n. • flatteur, euse

aflatar v. • flatter (insistance) (cf. flatar)aflatariá n. f. • flatterieaflatós, osa adj. • flatteur, euseafliccion n. f. (s. XIV.) • afflictionaflictiu, iva adj. (s. XIV. . . ) • afflictif, iveafligent, enta adj. (s. XV. . . ) • affligeant, anteafligir v. (s. XVII.) • affligerafligit, ida adj. (s. XVII. . . ) • affligé, éeaflorament n. m. • affleurementaflorar v. • affleurerafluéncia n. f. (s. XIV.) afluença • affluenceafluent n. m. (s. XVI. . . ) • affluentafluïr v. (s. XIV. . . ) • affluerafògament n. m. (av. s. XV. . . ) afogament •ardeurafogar v. (s. XVII.) • passionner (enthousiasmer)afogat, ada adj. (s. XVII.) • fougueux, euseafòlament n. m. afolament • affolementafolant, anta adj. • affolant, anteafolar v. • affoler (cf. enjaurir)afòn, òna adj. (s. XIX. . . ) afòne • aphoneafondrament n. m. • effondrementafondrar v. • effondrerafonia n. f. (s. XVII. . . ) • aphonieafonzament n. m. • action de prendre fond, des’enfoncer, de s’engloutir (cf. enfonzament)afonzar (s’) v. pron. (s. XII.) 1. prendre fond 2.donner du fond 3. s’enfoncer (cf. enfonzar)aforisme n. m. (s. XVIII.) • aphorismeafortar v. (s. XII.) • fortifier (cf. afortir)afortiment n. m. (s. XII.) • affirmation (avec in-sistance) (cf. afirmacion)afortir v. (s. XII.) • affirmer (avec insistance) (cf.afortar; assolidar)afortunar v. • rendre heureux et richeafoscar v. • assombrir, obscurcir (sens actif) (cf.enfoscar (sens passiu))afoscat, ada adj. • assombri, ie (obscur)afrabar v. • ravagerafrairament n. m. • fraternisationafrairar v. • fraterniser (cf. fraternizar)afranquidoira n. f. (s. XX.) afranquisseira • af-franchisseuse (machine)afranquiment n. m. (s. XIII.) • affranchissement(libérer, courrier. . . )afranquir v. (s. XII.) • affranchir (libérer, cour-rier. . . )afranquisseire, eira n. (s. XX.) • affranchisseur(agent)afranquit, ida n. (s. XII. . . ) • affranchi, ieafre n. m. (s. XV.) • affres (n. f. pl.)afredolir (s’) (/afrejolir (s’)) v. pron. 1. devenirfroid 2. prendre froidafrenar v. (s. XII.) • briderafretaire, aira n. (s. XVII. . . ) • affréteurafretament n. m. (s. XIV. . . ) 1. affrètement 2.équipageafretar v. (s. XIV.) 1. affréter 2. équiper

13

Page 14: Diccionari General de la Lenga Occitana - DGLO · ACADEMIA OCCITANA CONSISTÒRI DEL GAI SABER Diccionari General de la Lenga Occitana 2008 – 2016

afreulir agiòt

afreulir v. (s. XIII.) • devenir frêleafric, ica adj. (s.XII.) • ardent, ente (personne)africada n. f. (s. XIX. . . ) • affriquée (ling.)african, ana adj. (s. XVI. . . ) • africain, aineafricanisme n. m. (s. XIX. . . ) • africanismeafricanitat n. f. (s. XX.) • africanitéafricanizar v. (s. XX.) • africaniserafroamerican, ana adj. (s. XX.) • afro-américainafroasiatic, ica adj. (s. XX.) • afro-asiatiqueafrodisiac n. m. (s. XVIII. . . ) • aphrodisiaqueafrodisiac, aca adj. (s. XVIII. . . ) • aphrodisiaqueafront n. m. (s. XVI. . . , de l’italian) • affrontafrontadament n. m. • effrontémentafrontaire, aira n. • insolent (cf. ausard;afrontat)afrontament n. m. • affrontementafrontar v. (s. XII.) • affronterafrontariá n. f. • effronterieafrontat, ada n. • effronté, ée (cf. ausard;afrontaire)afrontièr, ièra n. (s. XII.) • affronteur, euse (quiaffronte)afrontós, osa adj. • téméraire (cf. ausard)afrós, osa adj. • affreux, euseafrosament adv. • affreusementafta n. f. (s. XVI...) • aphteaftós, osa adj. (s. XVIII. . . ) • aphteux, euseafumar v. (s. XII.) 1. fumer (aliment) 2. enfumer(sens actif) (cf. enfumar (sens passiu))afumat, ada adj. (s. XII.) 1. fumé (aliment) 2. en-fumé (sens actif) 3. décrépit (vieillard près dela cheminée) (cf. enfumat (sens passiu))afust n. m. • affût (cf. demòra; espèra)afustar v. 1. aiguiser 2. épauler (fusil) 3. viserafustar v. • braquer une armeafustatge n. m. • affûtageagaça (/ajaça) n. f. (s. XIII : « agassa ») • pie(oiseau)agaçada n. f. 1. cri de la pie 2. provocationagaçament n. m. • agacementagaçant, anta adj. • agaçant, ante (cf. atissós)agaçar v. (s. XVII.) 1. agacer 2. importuner (cf.atissar; enterigar)agaçariá n. f. • agacerieagaçat, ada n. • jeune pieagacejar v. 1. agacer 2. taquineragachon n. m. • guichet (cf. guisquet)agacin (/ajacin) n. m. 1. bourgeon stérile de lavigne 2. cor au piedagada n. f. (s. XII.) • alluvion (n. m.) (cf. allu-vion)agafada n. f. • forte réprimandeagafal n. m. 1. accroc 2. accrochage (troupes enguerre)agafar v. 1. saisir 2. accrocher 3. attaqueragait (/agach) n. m. (s. XII.) 1. regard 2. guetagaita (/agacha) n. f. • lieu d’observationagaitada (/agachada) n. f. • coup d’œil

agaitador (/agachador) n. • posted’observationagaitaire, aira (/agachaire, aira) n. • qui re-garde avec attentionagaitar (/agachar) v. (s. XII.) • regarder avec at-tentionagalhardir v. • s’agaillardiraganiment n. m. • épuisementaganir v. • épuiseraganit, ida adj. e n. • gringalet (cf. avanit)agantar v. • saisir, empoigneragapa n. f. (s. XVI. . . ) • agapeagaric n. m. (s. XIII. . . ) • agaric (cf. pradelet)agarrida n. f. 1. attaque, provocation 2. attaquesoudaine de l’ennemiagarrir v. 1. attaquer 2. provoquer 3. harceler(de questions. . . )agast n. m. • érable (arbre)agata n. f. (s. XIV.) • agateagatenc, enca adj. • agathois, oiseagave n. m. • agaveagençament n. m. (s. XV.) • agencement (cf.atrencament)agençar v. (s. XV.) agenciar • agenceragéncia n. f. (s. XVII. . . ) • agenceagenda n. f. (s. XIV. . . ) agendà • agenda (n. m.)agendrar (s’) v. pron. 1. devenir gendre 2.s’installer dans la famille de son épouseagenés, esa adj. • agenais, aiseagenolhada n. f. • action de s’agenouilleragenolhador n. m. → prègadieu • prie-Dieuagenolhament n. m. (s. XIII.) • agenouillementagenolhar v. (s. XIII.) • agenouilleragent n. m. • agentagglomeracion n. f. (s. XVIII. . . ) • agglomérationagglomerar v. (s. XIX.) • aggloméreragglomerat n. m. (s. XIX. . . ) aglomeradís • ag-glomératagglutinacion n. f. (s. XVI. . . ) • agglutinationagglutinant, anta adj. (s. XVI. . . ) • agglutinant,anteagglutinar v. (s. XIV : « englutinar ». . . ) • agglu-tineraggravacion n. f. (s. XIV. . . (s. XIII : « agrevia-ment »).) • aggravationaggravant, anta adj. (s. XVI. . . (s. XIV : « agrevi-atiu »).) • aggravant, anteaggravar v. (s. XIV. . . (s. XII : « agreviar »).) •aggraver (cf. agreujar)agil, ila adj. (s. XIV. . . ) • agile (cf. destricat)agilitat n. f. (s. XIV.) agiletat • agilitéagiografe, afa n. (s. XV. . . ) agiograf • ha-giographeagiografia n. f. (s. XIX. . . ) agiogràfia • hagiogra-phieagiografic, ica adj. (s. XIX. . . ) • hagiographiqueagiologia n. f. (s. XIX. . . ) • hagiologieagiòt n. m. (s. XVII. . . , de l’ital. aggio) • agio

14

Page 15: Diccionari General de la Lenga Occitana - DGLO · ACADEMIA OCCITANA CONSISTÒRI DEL GAI SABER Diccionari General de la Lenga Occitana 2008 – 2016

agiotaire, aira agulha

agiotaire, aira n. (s. XVIII. . . ) • agioteuragiotar v. (s. XVIII. . . ) • agioteragiotatge n. m. (s. XVIII. . . ) • agiotageagitacion n. f. (s. XIV.) • agitationagitar v. (s. XIV.) • agiteragitat, ada adj. (s. XV.) • agité, éeagitator n. m. (s. XIX. . . ) agitador • agitateur(instrument)agitator, tritz n. (s. XVIII. . . ) agitador; agitaire;agitatora • agitateur (politique. . . )agla n. f. • aigleagland n. m. (s. XII.) • glandaglandar v. • ramasser les glandsaglàs n. m. • vautouraglon n. m. • aiglonagnominacion n. f. (s. XIV.) • agnominationagnosia n. f. (s. XX. . . ) • agnosieagnosic, ica adj. e n. (s. XX. . . ) • agnosiqueagnostic, ica adj. e n. (s. XIX. . . ) • agnostiqueagnosticisme n. m. (s. XIX. . . ) • agnosticismeagolardir v. • affrianderagoludir v. 1. allécher 2. rendre gouluagonia n. f. (s. XIX.) agònia • agonieagonizant, anta adj. (s. XVI. . . ) • agonisant, anteagonizar v. (s. XIV. . . ) • agoniseragorafòbe, òba adj. (s. XIX. . . ) agorafòb • agora-phobeagorafobia n. f. (s. XIX. . . ) agorafòbia • agora-phobieagordir v. • rendre gourmand (cf. agormandir)agorrinar v. 1. débaucher 2. acoquineragorrufar v. • chiffonneragost n. m. (s. XII.) • aoûtagostenc, enca adj. • relatif au mois d’aoûtagotable, abla adj. • tarissableagotar v. (s. XIII.) • tarir, épuiseragotat, ada adj. (s. XIII.) • tari, épuiséagradablament adv. 1. agréablement 2. de bongréagradable, abla adj. (s. XIII.) • agréableagradament n. m. • agrément (autorisation ad-ministrative)agradança n. f. (s. XIII : « agradansa ».) • agrément(agréable)agradar v. (s. XII.) 1. agréer 2. plaireagradatge n. m. (s. XII.) • charme (charmant) (cf.agradívol)agradièr, ièra adj. (s. XII.) • complaisant, anteagradiu, iva adj. (s. XII.) • agréableagradívol, ivola adj. e n. agradivol • charmant,ante (cf. agradatge)agradós, osa adj. 1. accort, orte 2. plaisant, anteagradosament adv. • plaisammentagrament adv. (s. XII.) • aigrementagranar v. 1. jeter du grain aux volailles 2. ap-pâter les poissons 3. fig. se lancer des cailloux(sens actif) (cf. engranar (sens passiu))

agrandidor n. m. (s. XX. . . ) agrandisseire • agran-disseur (machine)agrandiment n. m. (s. XIV. . . ) • agrandissementagrandir v. (s. XIV.) • agrandiragranhon n. m. • fruit du prunelieragrari, ària adj. (s. XIV. . . ) • agraireagràs n. m. (s. XIV.) • verjusagrassòl n. m. • groseilleagrassolièr n. m. • groseillieragrat n. m. (s. XII.) • gréagre, agra adj. (s. XII.) • aigreagre-doç, agra-doça adj. • aigre-douxagregacion n. f. (s. XIV.) • agrégationagregar v. (s. XIV.) • agrégeragregat, ada adj. (s. XIV.) • agrégé, éeagregatiu, iva adj. (s. XIV.) • agrégatif, iveagrejar v. • aigriragrelha n. f. • oseilleagrelós, osa adj. • aigreletagrepiment n. m. 1. engourdissement 2.ongléeagrepir v. • engourdiragressar (/agredir) v. (s. XX.) • agresseragressat, ada adj. • agressé, éeagression n. f. (s. XV.) • agressionagressiu, iva adj. (s. XVIII. . . ) • agressif, iveagressivament adv. (s. XIX. . . ) • agressivementagressivitat n. f. (s. XIX. . . ) • agressivitéagressor n. m. (s. XV.) • agresseuragrèst, èsta adj. (s. XIV.) • agresteagreu (/agrévol) n. m. • houxagreujar v. • grever (cf. agravar)agreulir v. • rendre grêleagricòla adj. (s. XIV. . . ) • agricoleagricultor, tritz n. (s. XIV. . . ) • agriculteur, triceagricultura n. f. (s. XIV.) • agricultureagriòta n. f. • griotteagriotièr n. m. • griottieragrir v. • aigriragroalimentari, ària adj. e n. (s. XX. . . ) • agroali-mentaireagrologia n. f. (s. XIX. . . ) • agrologieagronòme, òma adj. e n. (s. XIV. . . ) agronòm •agronomeagronomia n. f. (s. XIV. . . ) • agronomieagronomic, ica adj. (s. XIX. . . ) • agronomiqueagropament n. m. • groupementagropar v. • grouperagror n. f. (s. XIV.) • aigreuragrovar (s’) v. pron. • s’accroupir (cf. acoatar;acorrocar)agrum n. m. 1. agrumes 2. l’ensemble desfruits aigresagrum n. m. • aigreur (cf. agror)aguerrir v. • aguerriraguinchar v. • aguicheragulha n. f. (s. XII.) • aiguille (cf. bròca)

15

Page 16: Diccionari General de la Lenga Occitana - DGLO · ACADEMIA OCCITANA CONSISTÒRI DEL GAI SABER Diccionari General de la Lenga Occitana 2008 – 2016

agulhada ajustador

agulhada n. f. • aiguillon (cf. agulhon; fisson;espina)agulhat n. m. • aiguillat (poisson)agulhonar v. • aiguillonneragulhòts n. m. plur. • aiguillots (marine)agusadoira n. f. • pierre à aiguiseragusador n. m. • aiguiseur (instrument) (cf.agusaire)agusafam n. m. • amuse-gueuleagusaire, aira n. • aiguiseur (agent) (cf. agu-sador)agusament n. m. (s. XII.) • aiguisementagusar v. (s. XII.) • aiguiser (cf. afilar)agusim n. m. (s. XIV.) 1. la pointe 2. le sommetagut, uda adj. • aigu, uëaice, aiça adj. 1. aigre, acide 2. (sens figuré) (cf.acide)aiceste, esta pron. e adj. dem. (s. XII : « aicest ») •celui-ci, celle-ci (cf. aicí; aiçò)aicí adv. (s. XII.) • ici (cf. aiçò; aiceste)aicí (a per -) loc. adv. 1. vers ici 2. environaicí en davant d’-) loc. adv. d’aici’ndavant •dorénavantaicibàs adv. • ici-basaiçò pron. dem. (s. XII : « aisso ».) • ceci (cf. aicí;aiceste)aiga n. f. • eauaiga-ròs n. f. (s. XII.) • eau de roseaiga-sal n. f. • saumure, eau saléeaiga-senhada n. f. • eau béniteaiga-senhadièr n. m. • bénitier (cf. beneitièr)aigabolida n. f. • potage à l’ailaigaci n. m. • humidité de la roséeaigada n. f. 1. averse 2. aiguade (provisiond’eau)aigadós, dosa adj. 1. gorgé d’eau 2. très hu-mide (cf. aquós)aigafòrt n. f. 1. eau-forte (acide nitrique) 2.gravure selon cette technique (cf. aqüafortista)aigamarina n. f. (s. XVI.) • aigue-marineaigamòrta n. f. • eau stagnanteaiganèu n. f. • eau de neigeaiganha n. f. • roséeaiganhós, osa adj. • trempé de roséeaigardent n. f. • eau de vieaigas n. f. plur. • eaux de l’accouchéeaigassada n. f. • pluie torrentielleaigassejar v. (s. XVII.) • faire cuire troplongtemps dans l’eauaigat n. m. • crue, inondationaigatge n. m. (s. XIX.) • aiguageaigatinta n. f. • eau colorée (rivière)aigatrebolar v. • troubler l’eauaigaversar v. • verser de l’eauaigaviva n. f. • eau viveaigós, osa adj. • trempé, ée d’eauaigreta n. f. • aigrette (oiseau) (cf. goitre blanc)aiguièr n. m. • évier (cf. dornièr; cruguièr)

aiguièra n. f. (s. XIV.) aiguieira • aiguièreailà adv. • là-bas (cf. ailò; aquel)ailalin adv. • là-bas (dans le lointain)ailamont adv. • là-bas (sur la hauteur)ailàs interj. (s. XII.) • hélasailaval adv. • là-bas (plus bas)ailò pron. dem. • cela, là-bas (cf. ailà; aquel)aimant n. m. • aimantaimantar v. • aimanteraimar v. (s. XII.)→ estimar • estimerainat, ada adj. e n. (s. XVII.) • aîné, ée (cf. màger;annat)aira n. f. • aireairal n. m. (s. XIII.) 1. aire 2. espace autour de lamaisonaire n. m. (s. XII.) • airairejar v. (s. XIV.) aerar • aérer (cf. s’asairar)airèla n. f. • airelleais n. m. (s.XIII.) • essieu (cf. axe)aisança n. f. • aisanceaisar v. (s. XIII.) • donner de l’aiseaisat, ada adj. (s. XVII.) 1. aisé, ée 2. dansl’aisance (pour une personne)aise n. m. 1. aise 2. aisanceaisejar v. (s. XIV.) • vagueraisidament adv. • aisémentaisidença n. f. • adresse (habileté) (cf. biais;gaubi)aisina n. f. (s. XIII.) 1. outil 2. ustensileaisit, ida adj. 1. aisé, ée 2. facileaissa n. f. • herminetteaissada n. f. (s. XIII.) • houeaissèla n. f. (s. XII.) • aiselleaisselada n. f. • ce qu’on peut porter sous lesbrasaital adv. (s. XI.) • ainsiaitanben adv. • et aussi (insistance) (cf. tanben)aitant adv. (s. XII.) • autant (cf. tant)ajaçar v. 1. gîter 2. préparer la litière 3.s’étendreajaguda n. f. (s. XIII.) • accouchéeajaire v. (s. XIII.) • accoucher (cf. parir)ajar v. (s. XVII., de l’occ. aver → aja) • attraper,saisir un objet peu accessible (cf. aver; atrapar;agafar)ajocador n. m. • perchoirajocar v. • percherajoguit, ida adj. 1. enjoué 2. pris par le jeuajornament n. m. (s. XII.) • ajournementajornar v. (s. XII.) • ajournerajuda n. f. (s. IX.) • aideajudaire, aira n. (s. XIII.) • celui, celle qui aideajudar v. (s. XI.) • aiderajúnher (/ajónher) v. • joindre (cf. adjúnher)ajust n. m. • ajoutajustable, abla adj. • ajustableajustador n. m. 1. point de jonction, confluent2. ajustoir

16

Page 17: Diccionari General de la Lenga Occitana - DGLO · ACADEMIA OCCITANA CONSISTÒRI DEL GAI SABER Diccionari General de la Lenga Occitana 2008 – 2016

ajustaire, aira alègre, ègra

ajustaire, aira n. (s. XII.) • ajusteur (personne)ajustament n. m. (s. XIII.) • ajustement, actiond’adjoindreajustar v. (s. XVI.) 1. ajuster 2. ajouterajustas n. f. plur. • joutesajustatge n. m. 1. ajustage 2. assemblage depiècesajustièr n. m. • allongeal (pl. als) art. def. contr. • aual lòc de loc. prep. • au lieu deala n. f. (s. XII.) • ailealabaissat, ada adj. 1. qui a l’aile qui pend(oiseau blessé) 2. fig. confusalabarda n. f. (s. XV...) • hallebardealabardièr n. m. (s. XV. . . ) • hallebardieralabastre n. m. (s. XIII : « alabaustre ») • albâtrealabatre v. (occ. ala + batre) 1. battre de l’aile(oiseau blessé) 2. (fig) être dans une positiondifficile (financière. . . )alabatut, uda adj. 1. qui a les ailes qui pendent(oiseau blessé) 2. (fig) abattu, uealacar (s’) v. pron. 1. se vautrer 2. se tremperalacritat n. f. (s. XIV. . . ) • alacritéalairon n. m. 1. aileron 2. fruit de l’érablealaitament (/alachament) n. m. • allaitementalaitar (/alachar) v. • allaiteralambic n. m. (s. XIII. . . ., de l’arabi) • alambicalambicar v. (s. XVIII.) • alambiqueralandada n. f. • ouverture (porte, politique. . . ),étenduealandar v. • ouvrir en grand (porte. . . )alangorir v. • rendre langoureuxalanguiment n. m. • alanguissementalanguir v. • alanguiralapens n. m. (s. XIII.) • appentisalara adv. • alors (cf. alavetz)alargament n. m. (s. XIII.) 1. élargissement 2.agrandissementalargant, anta adj. 1. libéral 2. qui donne large-mentalargar v. 1. élargir 2. prendre le large (mar-itime) 3. faire sortir le bétailalarma n. f. (s. XIII.) • alarmealarmant, anta adj. (s. XVIII. . . ) • alarmant, antealarmar v. (s. XVI. . . ) • alarmeralarmista adj. e n. (s. XIX.) • alarmistealasan n. m. (s. XVI. . . , del castelhan) • alezanalassar v. 1. fatiguer 2. lasseralat, ada adj. (s. XIV.) • ailé, éealatejar v. • agiter les ailesalausa n. f. • alosealauseta n. f. (s. XII.) • alouettealavetz adv. • alors (cf. alara)alba n. f. (s. X.) 1. aube (matin 2. vêtementecclésiastique)albada n. f. • aubadealbairada n. f. • gelée blanchealbairar v. • faire de la gelée blanche

albairat, ada adj. • couvert de gelée blanchealbanèl n. m. (s. XIII.) • hobereau (oiseau)albanés, esa adj. • albanais, aisealbar n. m. (s. XII.) • saule blancalbareda n. f. (s. XIV.) • saulaie, bois de saulesalbatròs n. m. (s. XVI. . . ) • albatrosalbenca n. f. • aubieralbèrga (/albèrja) n. f. (s. XII.) • aubergealbergaire, aira (/alberjaire, aira) n. (s. XII.) •aubergistealbergar (/alberjar) v. (s. XII.) • accueillir dansune aubergealbergina n. f. (s. XVIII. . . , de l’arabi← persan) •auberginealbèrgue n. f. (s. XII) • albergue (droit de gîteféodal)albespin n. m. (s. XII.) • aubépinealbeta n. f. • début de l’aubealbigés, esa adj. e n. (s. XIII.) • albigeois, oisealbin, ina adj. (s. XVII. . . ) • albinosalbinisme n. m. (s. XIX. . . ) • albinismealbricòt n. m. (s. XVI. . . , de l’arabi← grec) • abri-cotalbricotièr n. m. (s. XVI. . . ) • abricotieralbum n. m. (s. XIV.) • albumalbumina n. f. (s. XVIII. . . ) • albuminealbuminoïde, ïda adj. (s. XIX. . . .) albuminoïd •albuminoïdealbuminós, osa adj. (s. XVII. . . ) • albumineux,eusealbuminuria n. f. (s. XIX. . . ) • albuminuriealcachòfa n. m. → carchòfa • artichautalcalí n. m. (s. XIV. . . , de l’arabi) • alcalialcalin, ina adj. (s. XVII. . . ) • alcalin, inealcalinitat n. f. (s.XIX. . . ) • alcalinitéalcion n. m. (s. XIV.) • alcyonalcòba n. f. (s. XVII. . . , del cast. ← arab) alcòva •alcôvealcoòl n. m. (s. XVI. . . , de l’arabi) alcòl • alcoolalcoolemia n. f. (s. XX.) • alcoolémiealcoolic, ica adj. e n. (s. XVIII. . . ) • alcooliquealcoolisme n. m. (s. XIX. . . ) • alcoolismealcoolizacion n. f. (s. XVIII. . . ) • alcoolisationalcoolizar v. (s. XVII. . . ) • alcooliseralcoomètre n. m. (s. XIX. . . ) • alcoomètrealcootèst n. m. (s. XX. . . ) • alcool-testalcoran n. m. (s. XVII. . . , de l’arabi) • coranalcoton n. m. (s. XII : « alcoto ».) • cotte de maillealdeïde n. m. (s. XIX. . . ) aldeïd • aldéhyde(chim.)aldòl n. m. (s. XIX. . . ) • aldol (chim.)aldolizacion n. m. (s. XIX. . . ) • aldolisation(chim.)alèa n. m. (s. XIX. . . ) aleà • aléaaleatòri, òria adj. (s. XVI. . . ) • aléatoirealègrament adv. (s. XVI.) • allègrementalegrança n. f. (s. XVI.) • allégressealègre, ègra adj. (s. XI.) • allègre (cf. gaujós)

17

Page 18: Diccionari General de la Lenga Occitana - DGLO · ACADEMIA OCCITANA CONSISTÒRI DEL GAI SABER Diccionari General de la Lenga Occitana 2008 – 2016

alegresa, alegror allobròge

alegresa, alegror n. f. (s. XIII.) • allégresse (cf.gaug)alemand, anda adj. (s. XIII. . . ) • allemand, andealemanic, ica adj. (s. XIX. . . ) • alémaniquealen n. m. (s. XII.) • haleine (n. f.)alenada n. f. (s. XII.) 1. souffle 2. odeur 3. bouf-fée d’airalenador n. m. • soupirail de cavealenar v. (s. XII.) 1. prendre haleine 2. respireralentidor n. m. (s. XX.) • ralentisseuralentiment n. m. • ralentissementalentir v. (s. XIII.) • ralentiralentorn prep. e adv. • autouralèrta n. f. (s. XVI. . . ) • alerte (secours) (cf. abelit)alertar v. (s.XIX. . . ) • alerteralertat, ada adj. (s. XIX.) 1. en alerte 2. vigilantaleserar (s’) v. pron. 1. muser 2. prendre duloisiralestiment n. m. • apprêtalestir v. (ital : allestire) • apprêteraleta n. f. • nageoire (cf. nadadoira)aleta n. f. • petite ailealeugièriment n. m. • fait de devenir légeraleugierir v. 1. devenir léger 2. rendre léger 3.perdre du poids (cf. aleujar)aleujament n. m. • allègementaleujar v. • alléger (décharger d’un poids) (cf.aleugierir)alevar v. 1. éclaircir (temps) 2. se soulever (ré-volte) 3. lancer une rumeuralevat prep. 1. excepté 2. sauf (insistance)alevin n. m. (s. XIX., del francés) • alevinalevinar v. (s. XVIII.) • alevineralevinatge n. m. (s. XIX. . . ) • alevinagealexandrin n. m. (s. XV. . . ) • alexandrinalfa n. m. (s. XIV.) alfà • alfaalfabet n. m. (s. XIV.) • alphabetalfabetic, ica adj. (s. XV. . . ) • alphabétiquealfabeticament adv. (s. XVII. . . ) • alphabétique-mentalfabetizacion n. f. (s. XX. . . ) • alphabétisationalfabetizar v. (s. XX. . . ) • alphabétiseralferan n. m. (s. XIV.) 1. cheval entier 2. chevalde bataillealga n. f. • alguealgarada n. f. (s. XVII., mot castelhan) • algaradealgèbra n. f. (s. XIV. . . , de l’arabi) • algèbrealgebric, ica adj. (s. XVI. . . ) • algébriquealgerian, ana adj. e n. (s. XVIII : « argerien »., del’arabi) • algérien, ienne (d’Algérie)algerin, ina adj. e n. (s. XIX : « argerin »., de l’arabi)• algérien, ienne (d’Alger)algesimètre n. m. (s. XX.) • algésimètre (méd.)algesiogèn, èna adj. (s. XX.) • algesiogène(méd.)algia n. f. (s. XX.) • algie (méd.)algic, ica adj. (s. XX.) • algiquealgide, ida adj. (s. XIX. . . ) • algide (méd.)

algiditat n. f. (s. XIX. . . ) • algiditéalgorisme n. m. (s. XIII.) • algorithmealh n. m. (s. XII.) 1. ail 2. petite chosealhada n. f. (s. XIV.) 1. aillade 2. soupe à l’ailalhat, ada adj. • aillé, éealhet n. m. • ail jeunealhòli n. m. • aillolialhors adv. (s. XII.) • ailleurs (cf. endacòm mai)alhors (d’) loc. adv. • d’ailleursaliança n. f. (s. XIV.) • alliancealiar v. (s. XIII.) • allieraliàs adv. (s. XV. . . , mot latin) • aliasaliat, ada adj. • allié, éealiatge n. m. • alliagealibi n. m. (s. XVIII., mot latin) alibí • alibialièitament (/alièchament) n. m. • alitementalieitar (/aliechar) v. • aliteralienabilitat n. f. (s. XIX. . . ) • aliénabilitéalienable, abla adj. (s. XIV. . . ) • aliénablealienacion n. f. (s. XIV.) • aliénationalienant, anta adj. (s. XX.) • aliénant, antealienar v. (s. XIV.) • aliéneralienat, ada adj. e n. (s. XIV.) • aliénéalienista n. (s. XIX. . . ) • aliénistealigòt n. m. • aligotaliment n. m. (s. XIV.) • alimentalimentacion n. f. (s. XVIII.) • alimentationalimentar v. (s. XVIII.) • alimenteralimentari, ària adj. (s. XVIII.) • alimentairealinhament n. m. (s. XIII.) • alignementalinhar v. (s.XII.) • aligneraliron n. m. • aileronalisadoira n. f. • repasseuse (instrument) (cf.alisaire; alisador)alisador n. m. • toile sur laquelle on repasse lelinge (cf. alisaire; alisadoira)alisaire, aira n. • repasseur, euse (personne) (cf.alisadoira; alisador)alisar v. • repasser le lingeallegacion n. f. (s. XIII.) • allégationallegar v. (s. XIII.) • alléguerallegoria n. f. (s. XIV.) • allégorieallegoric, ica adj. (s. XV.) • allégoriqueallegoricament adv. (s. XV. . . (s. XIV : « allegorial-men »)) • allégoriquementallegorizar v. (s. XVI.) • construire une allégorieallegretto adv. e n. m. (s. XVIII. . . , mot italian)allegretò • allegretoallègro adv. e n. m. (s. XVIII. . . , de l’ital. allegro)allegrò • allegroalleluia n. m. (s. XIII.) alleluià • alleluiaallergia n. f. (s. XX., de l’alemand← grèc) • allergieallergic, ica adj. (s. XX.) • allergiqueallergologia n. f. (s. XX.) • allergologieallergològue, òga n. (s. XX.) allergològ • allergo-loguealliteracion n. f. (s. XVIII. . . ) • allitérationallobròge adj. e n. • allobroge

18

Page 19: Diccionari General de la Lenga Occitana - DGLO · ACADEMIA OCCITANA CONSISTÒRI DEL GAI SABER Diccionari General de la Lenga Occitana 2008 – 2016

allocacion amagadament

allocacion n. f. (s. XV. . . .) • allocationallocatari, ària adj. e n. (s. XX.) • allocataireallocucion n. f. (s. XIX. . . .) • allocutionallogèn, èna adj. (s. XIX. . . .) • allogèneallopatia n. f. (s. XIX. . . .) • allopathieallopatic, ica adj. (s. XIX. . . .) • allopathiqueallotropia n. f. (s. XIX. . . .) • allotropieallotropic, ica adj. (s. XIX. . . .) • allotropiqueallucinacion n. f. (s. XVII...) • hallucinationallucinant, anta adj. (s. XIX. . . ) allucinador • hal-lucinant, anteallucinar v. (s. XIX. . . ) • hallucinerallucinat, ada adj. (s. XVII. . . ) • halluciné, éeallucinatòri, òria adj. (s. XIX. . . ) allucinador •hallucinatoireallucinogèn, èna adj. (s. XX.) • hallucinogèneallucinòsi n. f. (s. XX.) • hallucinoseallusion n. f. (s. XVIII.) • allusionallusiu, iva adj. (s. XVIII. . . ) • allusif, ivealluvial, ala adj. (s. XIX. . . .) • alluvial, alealluvion n. m. (s. XIV.) • alluvionalmanac n. m. (s. XIV.) • almanachalmatist n. m. (s. XII.) • améthystealmens adv. • au moinsalmòina n. f. (s. XIII . . . ) • aumònealmoinariá n. f. (s. XIII . . . ) • aumôneriealmoinièr, èra adj. e n. (s. XIII.) • aumònieralmuça n. f. (s. XII.) almussa • aumussealobatir v. • devenir loup (devenir trèsméchant)alòc n. f. (s. XII.) • aleualoè (pl. aloès) n. f. (s. XIV. . . ) • aloèsalogar v. (s. XII.) •mettre à sa place (cf. concedir;collocar)alogatge n. m. •mise en placealoirar v. (s. XII.) • leurreralongaire, aira n. 1. temporisateur 2. mauvaispayeur (cf. temporejaire; temporizator)alongament n. m. • allongementalongar v. (s. XII.) • allongeralongui n. m. (s. XII.) 1. atermoiement 2. delaialopecia n. f. (s. XIV : « allopicia ».) • alopéciealpatge n. m. (s. XIX.) • alpagealpenc, enca adj. e n. (s. XIX.) • habitant ou re-latif aux Alpes (cf. alpin)alpèstre, èstra adj. (s. XIX.) • alpèstrealpin, ina adj. (s. XIX.) • alpin, ine (terme géo-graphique) (cf. alpenc)alpinisme n. m. (s. XIX.) • alpinismealpinista n. (s. XIX.) • alpiniste (cf. pireneïsta)alquimia n. f. (s. XIV : « alkimia »., de l’arabi) •alchimiealquimista n. (s. XIV. . . , de l’arabi) • alchimistealquitran n. m. (s. XIII., de l’arabi) • goudronalsacian, ana adj. e n. (s. XIX.) • alsacien, iennealter ego n. m. (s. XIX. . . , mots latins) • alter egoalterabilitat n. f. (s. XVIII. . . ) • altérabilitéalterable, abla adj. (s. XIV.) • altérable

alteracion n. f. (s. XIV.) • altérationalterar v. (s. XIV.) • altéreraltercacion n. f. (s. XV.) • altercationalteritat n. f. (s. XVIII. . . ) • altéritéalternància n. f. (s. XIX. . . ) alternança • alter-nancealternar (è) v. (s. XVI. . . ) • alterneralternatiu, iva adj. (s. XVIII. . . ) • alternatif, ivealternativa n. f. (s. XVII. . . ) • alternativealternativament adv. (s. XVIII. . . ) • alternative-mentalternator n. m. (s. XIX. . . ..) alternador • alterna-teur (intrument)altèrne, èrna adj. (s. XVI. . . ) altèrn • alternealterofil, ila n. (s. XX. . . .) • haltérophilealterofilia n. f. (s. XX. . . .) • haltérophiliealtesa n. f. (s. XIV., de l’ital. altezza) • altessealtièr, èra adj. (s. XVII. . . ) • altier, èrealtimètre n. m. (s. XVI. . . ) • altimètrealtitud n. f. (s. XVI. . . ) • altitudealtiu, va adj. (s. XIII.) • hautain, ainealto n. m. (s. XVIII. . . , mot italian) altò • altoaltruïsme n. m. (s. XIX. . . .) • altruismealtruïsta n. (s. XIX. . . .) • altruistealucador (/aluchador) n. m. • allumoiralucafòc (/aluchafuòc) n. m. • allume-feualucaire, aira (/aluchaire, aira) n. • allumeur,euse (personne)alucar (/aluchar) v. (s. XII.) • allumeralucatge (/aluchatge) n. m. • allumagealum n. m. (s. XIV.) • alunalumina n. f. (s. XIX.) • aluminealumini n. m. (s. XIX. . . ) • aluminiumaluminoclorur n. m. (s. XX.) • aluminochlorurealuminografia n. f. (s. XX.) • aluminographiealuminós, osa adj. (s. XIX.) • alumineux, eusealunhar v. aluenhar • éloigneralupada n. f. • regard de convoitisealupaire, aira n. • qui convoitealupar v. •manger des yeuxaluqueta n. f. • allumettealús n. m. • levier (cf. agre; palfèr)aluserpit, ida adj. 1. éveillé 2. dégourdi (en-fant) (cf. lusèrp)alut, uda adj. 1. ailé 2. éealveòl n. m. (s. XVII. . . ) • alvéolealveolar v. (s. XVIII...) • alvéoleralveolat, ada adj. (s. XIX. . . ) • alvéolé, éeamabilitat n. f. (s. XVII. . . ) • amabilitéamablament adv. (s. XIX.) • aimablement (cf.aimablament)amable, abla adj. (s. XIII.) • aimable (cf. aimable)amablet, eta adj. (s. XIII. . . ) • gentillet, etteamac n. m. (s. XVI. . . ) • hamacamadurar v. •mûriramagadament adv. (s. XIII.) • en cachette (cf. al’amagat)

19

Page 20: Diccionari General de la Lenga Occitana - DGLO · ACADEMIA OCCITANA CONSISTÒRI DEL GAI SABER Diccionari General de la Lenga Occitana 2008 – 2016

amagar ambrosia

amagar v. (s. XIII.) 1. cacher 2. dissimuler (cf.escondre)amagatalh n. m. (s. XIV.) amagatòri • cachetteamagriment n. m. • amaigrissementamagrir v. • amaigrir (cf. aprimar)amagrissent, enta adj. • amaigrissant, anteamainadar v. • avoir des enfantsamainadat, ada adj. • qui a des enfantsamainadit, ida adj. • qui se conduit comme unenfantamainatjament n. m. • aménagementamainatjar v. • aménageramaire, aira n. (s. XII.) • amant, ante (cf. amant)amaisar v. 1. calmer 2. amadouer (quelqu’un)3. endormir (de bonnes paroles. . . )amalautir v. 1. tomber malade 2. rendremaladeamalgama n. f. (s. XVII. . . ) • amalgameamalgamar v. (s. XIV. . . ) • amalgameramaliciar v. 1. s’irriter 2. devenir méchant (cf.emmaliciar)amalir v. • irriter (cf. emmalir)amaluc n. m. • hanche (cf. anca)amalugadura n. f. • éreintementamalugant, anta adj. amalugaire • éreintant,anteamalugar v. 1. déhancher 2. éreinter 3.s’abîmeramanar v. • saisir à pleine mainamanhagada n. f. • amadouementamanhagar v. • amadoueramanita n. f. • amaniteamansiment n. m. • action d’apprivoiseramansir v. 1. calmer (la douleur. . . .) 2. ap-privoiseramant, anta n. (s. XII : « amans ».) • amant,amanteamar v. (s. XI.) • aimer (cf. estimar / aimar)amarant n. m. (s. XVI. . . ) • amaranteamarar v. (s. XVII.) 1. prendre la haute mer(bateau) 2. se poser sur la mer (avion)amaratge n. m. (s. XX.) • amerrissage (action dese poser sur la mer)amargant, anta adj. • amer (goût)amargantejar v. • avoir un goût ameramargar v. (s. XIII.) • rendre ameramargor n. m. (s. XII.) • amertume (cf. amarum)amargotejar v. • avoir un goût un peu ameramarinar v. • amarineramarinatge n. m. • amarinageamarós, osa adj. 1. morose 2. amer (fig.)amarosament adv. 1. amèrement (fig.) 2. defaçon morose (cf. amarament)amarovièr n. m. •merisier (arbre)amarra n. f. • amarreamarrar v. • amarreramarratge n. m. • amarrageamarum n. m. (s. XIII.) • amertume (cf. amargor)

amarvidament adv. (s. XIII. . . ) • diligemmentamarvir v. (s. XIII.) 1. se hâter 2. s’empresser 3.apprêter 4. fourniramarvit, ida adj. e n. (s. XIII.) 1. éveillé 2. dili-gentamàs n. m. • amasamassa adv. • ensembleamassada n. f. • ramassis (cf. reünion; assem-blada)amassadoira n. f. (s. XX.) • ramasseuse (ma-chine)amassaire, aira n. (s. XIII.) 1. amasseur (quithésaurise) 2. ramasseur (personne)amassar v. 1. amasser 2. attrouper (cf. atro-pelar)amat, ada adj. • aimé, éeamatar (s’) v. • se tapiramator, tritz adj. e n. (s. XVI : « amatour ».) amador• amateuramatorisme n. m. (s. XIX. . . .) • amateurismeamautar v. • ameuter (chiens)amazona n. f. (s. XIV.) amasòna • amazoneamb (/ambe) prep. (s. XIV.) • avecambaissada n. f. (s. XIV.) • ambassade (mission)ambaissador, airitz n. (s. XIII.) ambaissaire • am-bassadeur, driceambaissariá n. f. (s. XIII.) • ambassade (bâti-ment)ambedós, doás adv. (s. XII.) • tou(te)s les deuxambicion n. f. (s. XV.) • ambitionambicionar v. (s. XVIII.) • ambitionnerambiciós, osa adj. (s. XIV : « ambecios ». . . s. XVIII :« ambitious ».) • ambitieux, euseambiciosament adv. (s. XIV. . . ) • ambitieuse-mentambidèxtre, èxtra adj. (s. XIV.) • ambidextreambient n. m. (s. XVI. . . ) • ambiance (s. f.)ambient, enta adj. (s. XIX. . . ) • ambiant, anteambigú, ua adj. (s. XV. . . ) • ambigu, uëambigüitat n. f. (s. XIV.) • ambiguïtéambivaléncia n. f. (s. XX. . . .) ambivalença • am-bivalenceambivalent, enta adj. (s. XX. . . .) • ambivalent,enteamblador, doira adj. (s. XII.) amblaire • qui va àl’ambleambladura, ambla n. f. (s. XII.) • allure ducheval à l’ambleamblant, anta adj. e n. (s. XII. . . ) amblaire • am-blant, anteamblar v. (s. XII.) • ambleramble n. m. (s. XII. . . ) • ambleamblejar v. • aller à l’ambleambrat, ada adj. 1. ambré 2. éeambre n. m. (s. XIV.) • ambreambrosia n. f. (s. XVIII : « ambrousie ») • am-broisie (boisson des dieux)

20

Page 21: Diccionari General de la Lenga Occitana - DGLO · ACADEMIA OCCITANA CONSISTÒRI DEL GAI SABER Diccionari General de la Lenga Occitana 2008 – 2016

ambròsia amorralhar

ambròsia n. f. (s. XVII : « ambrozio ».) • ambroisie(plante)ambulacion n. f. (s. XIV.) ambulason • ambula-tionambulància n. f. (s. XVIII. . . ) • ambulanceambulancièr, èra n. (s. XIX. . . ) • ambulancierambulant, anta adj. (s. XVII. . . ) • ambulantambulator n. m. (s. XX. . . ) ambulador • ambula-teur (instrument)ambulatòri, òria adj. (s. XV. . . ) • ambulatoireamèn interj. (s. XII., de l’ebrèu) • amenamendriment n. m. • amoindrissementamendrir v. • amoindriramenitat n. f. (s. XIV.) • aménitéamenudament n. m. • amenuisementamenudar v. (s. XIII.) • amenuiseramerican, ana adj. e n. (s. XVI. . . ) • américain,aineamericanizacion n. f. (s. XIX.) • américanisationamericanizar v. (s. XX.) • américaniseramerindian, ana n. (s. XX.) • amérindien, enneamermament n. m. (s. XIII.) • diminutionamermar v. (s. XIII.) 1. diminuer 2. amoindrirametla n. f. • amandeametleda n. f. • amandaieametlièr n. m. • amandierametlon n. f. • amande verteamiant n. m. (s. XVI. . . ) amianta • amianteamiantat, ada adj. (s. XX. . . .) • amianté, éeamic, iga adj. e n. (s. XII.) • ami, ieamical, ala adj. (s. XVIII. . . ) • amical, aleamicalament adv. (s. XVIII. . . ) • amicalementamidon n. m. (s. XIV. . . ) • amidon (cf. empés)amidonar v. (s. XVI. . . ) • amidonner (cf. empe-sar)amidonatge n. m. (s.XX.) • amidonnageamidonièr, èra n. (s. XVII. . . ) • amidonnier, èreamigablament adv. (s. XIII.) • amiablementamigable, bla adj. (s. XIII : « amicable ».) • amiableamigdalas n. f. plur. (s. XV. . . ) • amygdaleaminhardar v. • prendre l’habitude demignarder (cf. minhardar; minhardejar)aminhotar v. 1. prendre l’habitude de faire lemignon 2. dorloter 3. caresser (cf. minhotar)amiral n. m. (s. XI. . . , de l’arabi) • amiralamiralat n. m. • amirautéamistança n. f. (s. XIII.) 1. bienveillance 2. liai-son amicaleamistançar v. • recevoir avec amitié, lierd’amitiéamistat n. f. (s. XII.) • amitiéamistós, osa adj. (av. s. XV.) • amical, alaamistosaire, aira n. • qui calme, amadoueamistosar v. (av. s. XV.) 1. traiter avec amitié 2.se prendre d’amitiéammoniac n. m. (s. XIV : « armoniac ») amoniac •ammoniac (gaz)

ammoniac, aca adj. (s. XIV : « armoniac ») amoniac• ammoniaqueammoniaca n. f. (s. XIX. . . .) amoniaca • ammoni-aque (solution)ammoniacal, ala adj. (s. XVIII. . . ) amoniacal •ammoniacal, aleamnesia n. f. (s. XVIII. . . ) • amnésieamnesic, ica adj. (s. XIX. . . .) • amnésiqueamnistia n. f. (s. XVI. . . ) • amnistieamnistiable, abla adj. (s. XX.) • qui peut êtreamnistiéamnistiar v. (s. XVIII. . . ) • amnistieramòblament n. m. amoblament • ameuble-mentamodar v. •mettre en marche, en mouvementamodar (s’) v. pron. • se remueramoflir v. 1. devenir plus moelleux 2. fig.s’assouplir (personne)amoladoira n. f. •machine à meuleramolaire, aira n. • rémouleur, euseamolar v. (s. XII.) 1. aiguiser 2. polir à la meule(cf. amolir)amolherar (s’) v. pron. • prendre femmeamoliment n. m. • amollissementamolir v. • amollir (cf. amolar)amolonament n. m. • amoncellementamolonar v. • amonceleramondaut adv. • là-hautamondaut adv. (s. XVIII.) • Là-Haut (au Ciel)amonedar v. (s. XVI.) • pourvoir d’argentamonedat, ada adj. (s. XVI.) • qui est pourvu, ued’argentamont adv. 1. amont 2. là-hautamont (a per -) loc. adv. • vers là-hautamont (d’-) loc. adv. • vers le haut, en hautamontanhar v. •mener les troupeaux à la mon-tagneamor (pl. las amors) n. m. sing. (s. XII.) • amouramor pròpi (pl : las amors pròpias) n. (s. XVIII. . . )• amour-propreamora n. f. •mûre (fruit)amoral, ala adj. (s. XIX. . . ) • amoral, aleamorçador n. m. (s.XVI. . . ) • éteignoir (cf. amor-sador)amorçar v. (s. XII.) 1. éteindre 2. faire taire (cf.amorsar)amorejar v. (s. XII.) • s’amouracher (cf. amor-iscar)amorejat, ada adj. (s. XII. . . ) • amouraché, éeamòrfe, òrfa adj. (s. XVIII. . . ) amòrf • amorpheamorièr n. m. •mûrieramoriscar (s’) v. pron. • s’amouracher (cf.amorejar)amorós, osa, adj. (s. XII.) • amoureux, euse (cf.fringaire)amorosament adv. (s. XII.) • amoureusementamorosir (s’) v. pron. • devenir amoureuxamorralhar v. •museler

21

Page 22: Diccionari General de la Lenga Occitana - DGLO · ACADEMIA OCCITANA CONSISTÒRI DEL GAI SABER Diccionari General de la Lenga Occitana 2008 – 2016

amorrar anatèma

amorrar v. 1. tomber la face (museau) contreterre 2. renverser un récipient.amòrri n. m. 1. qui a le tournis (moutons) 2.imbécile.amors n. m. (s. XIV.) • gaie scienceamòrsa n. f. (s. XVII.) • appâtamorsador n. m. • amorçoir (cf. amorçador)amorsar v. • amorcer (cf. amorçar)amorsatge n. m. • amorçageamortesible, ibla adj. amortissable • qui peutêtre amortie (une dette. . . )amortesiment n. m. (s. XIV.) • amortissementd’une dette (cf. amortiment)amortesir v. (s. XIII.) • amortir une dette (cf.amortir)amortidor, doira adj. e n. m. (s. XX.) amortisseire• amortisseur, euse (choc. . . )amortiment n. m. (s. XV. . . ) • amortissement(choc. . . ) (cf. amortesiment)amortir v. (s. XII.) 1. éteindre 2. amortir un choc.(cf. amortesir)amovibilitat n. f. (s. XVIII. . . ) • amovibilitéamovible, ibla adj. (s. XVII. . . ) • amovibleamparaire, aira n. (s. XII.) emparaire 1. pro-tecteur, trice 2. soutienamparament n. m. (s. XIII.) emparament 1. pro-tection 2. soutienamparar v. (s. XII.) emparar • protéger, souteniramperatge n. m. (s. XX.) • ampérageampère n. m. (s. XIX. . . , d’un nom pròpri) • am-pèreamplament adv. (s. XII.) • amplementample, pla adj. (s. XII.) • ampleamplexicaule, aula adj. (s. XIX. . . ) • amplexi-caule (bot.)ampliacion n. f. (s. XVII. . . ) • ampliationampliar v. (s. XVII. . . ) • amplierampliatiu, iva adj. (s. XVII. . . ) • ampliatif, iveamplificacion n. f. (s. XIX.) • amplification (aug-menter les proportions)amplificar v. (s. XIV.) • amplifieramplificator n. m. (s. XX.) amplificador;amplificaire • amplificateur (augmenter lessons. . . )amplificator, tritz adj. (s. XX.) amplificador;amplificaire • amplificateur, triceamplitud n. f. (s. XIV.) • amplitudeamplor n. f. (av.s. XV.) • ampleurampola n. f. (s. XX.) • ampoule (électrique)ampola n. f. (s. XII.) • ampoule (fiole, lampe,littérature.) (cf. bochòrla)ampolós, osa adj. (s. XIV: « ampulhos ». . . ) • am-poulé, éeamputacion n. f. (s. XVI. . . ) • amputationamputar v. (s. XV. . . ) • amputeramudiment n. m. • amuïssementamudir v. • amuïramuleta n. f. • amulette

amura n. f. • amure (cordage)amurar v. • amurer (marine)amusaire, aira n. • amuseuramusament n. m. • amusementamusant, anta adj. • amusant, anteamusar v. • amuseramusarèl, èla adj. • propre à amuseran n. m. • an (cf. antan; ongan)anabaptisme n. m. (s. XVI. . . ) • anabaptismeanabaptista n. (s. XVI. . . ) • anabaptisteanabolisme n. m. (s. XX.) • anabolismeanabolizant, anta adj. e n. m. (s. XX.) • an-abolisantanacorèta n. (s. XIV : « anachorita ».) • anachorèteanacronic, ica adj. (s. XIX. . . ) • anachroniqueanacronisme n. m. (s. XVII. . . ) • anachronismeanada n. f. (s. XIV.) 1. allure 2. marcheanafòra n. f. (s. XIV.) • anaphoreanaglife n. m. (s. XV. . . ) • anaglypheanagramma n. m. (s. XVI. . . ) anagrama • ana-grammeanal, ala adj. (s. XIX. . . ) • anal, aleanalfabèt, èta adj. e n. (s. XVI. . . ) • analphabèteanalfabetisme n. m. (s. XX.) • analphabétismeanalgesia n. f. (s. XIX. . . ) • analgésieanalgesic, ica adj. e n. (s. XIX. . . ) • analgésiqueanalisable, abla adj. (s. XIX. . . ) analizable •analysableanalisar v. (s. XVII. . . ) analizar • analyseranalisator n. m. (s. XVIII. . . ) analisador; analisaire• analyseur (instrument)analisator, tritz adj. e n. (s. XVIII. . . ) analisador;analisaire • analyseur, euse (personne)analisi n. f. (s. XVI. . . ) • analyseanalista n. (s. XVII. . . ) • analysteanalitic, ica adj. (s. XVI. . . ) • analytiqueanalogia n. f. (s. XIII. . . ) • analogieanalogic, ica adj. (s. XVI. . . ) • analogiqueanalogicament adv. (s. XVI. . . ) • analogique-mentanalògue, òga adj. (s. XVI. . . ) analòg • analogueanament n. m. (s. XIV.) • allure, marcheanamorfòsi n. f. (s. XVIII. . . ) • anamorphoseananàs n. m. (s. XVI. . . ) • ananasanantir v. • avancer en besogneanar n. m. (s. XI.) • allure (n. f.)anar v. • alleranarquia n. f. (s. XIX. . . ) • anarchie (idéologiepolitique)anarquic, ica adj. (s. XVI. . . ) • anarchiqueanarquicament adv. (s. XIX. . . ) • anarchique-mentanarquisme n. m. (s. XIX. . . ) • anarchismeanarquista adj. e n. (s. XVIII. . . ) • anarchisteanarquizant, anta adj. (s. XIX. . . ) • anarchisant,anteanastròfa n. f. (s. XIV.) • anastropheanatèma n. m. (s. XII. . . ) • anathème

22

Page 23: Diccionari General de la Lenga Occitana - DGLO · ACADEMIA OCCITANA CONSISTÒRI DEL GAI SABER Diccionari General de la Lenga Occitana 2008 – 2016

anatematizar anglosaxon, ona (/anglo-saxon, ona)

anatematizar v. (s. XIV.) • anathématiseranatomia n. f. (s. XIV.) • anatomieanatomic, ica adj. (s. XVI. . . ) • anatomiqueanatomicament adv. (s. XVII. . . ) • anatomique-mentanatomista n. (s. XVI. . . ) • anatomisteanca n. f. (s. XI.) 1. hanche 2. gigot (agneau. . . )3. fesse (euphémisme) (cf. patèrla)ancada n. f. • fessée (euphémisme) (cf. pater-lada)ancar v. 1. fesser 2. jouer des hanches (tortillerdes fesses)ancessor, ora n. (s. XII.) • ancêtre (cf. rèire)ancestral, ala adj. e n. (s. XII. . . ) • ancestral, ale(cf. reiral)anchòia n. f. • anchois (n. m.)anchoiada n. f. • anchoyadeancian, ana adj. e n. (s. XIII.) • ancien, enneancianament adv. (s. XIV.) • anciennementancianetat n. f. (s. XIV.) • anciennetéancola n. f. • contrefort (archit.)ancora n. f. (s. XII.) • ancreancorar v. 1. ancrer 2. jeter l’ancreancoratge n. m. • ancrageandalós, osa adj. • andalou, ouseandana n. f. • alléeandbal (/handball) n. m. (s. XX. . . , mot alemand)andbòl • handballandbalaire, aira n. (s. XX. . . ) andbolaire • hand-balleur, euseandèrs n. m. plur. • chenets (cf. capfoguièrs)andicap n. m. (s. XIX. . . , de l’anglés) • handicapandicapar v. (s. XIX. . . ) • handicaperandicapat, ada adj. (s. XIX. . . ) • handicapé, ée (cf.despoderat)andorran, ana adj. • andorran, aneandrogèn, èna adj. (s. XIX. . . ) • androgèneandrogeneïtat n. f. (s. XIX. . . ) • androgénéitéandrogenèsi n. f. (s. XIX. . . ) • androgénèseandrogin, ina adj. e n. (s. XIV. . . ) • androgyneandroginia n. f. (s. XIX. . . ) • androgynieandroïde n. m. (s. XIX. . . ) • androïdeandrologia n. f. (s. XIX. . . ) • andrologieandrològue, òga n. (s. XIX. . . ) • andrologueandrona n. f. (s. XIV.) • impasse, cul-de-sacanduèlh n. m. • andouille (charcuterie)andusac n. m. • bêche à deux pointesanecdòta n. f. (s. XVII. . . ) • anecdoteanecdotic, ica adj. (s. XVIII. . . ) • anecdotiqueanecdoticament adv. (s. XVIII. . . ) • anecdotique-mentanèl n. m. (s. XII.) • anneauanèla n. f. • grand anneauanem ! interj. • allons !anemia n. f. (s. XVIII. . . ) • anémieanemiar v. (s. XIX. . . ) • anémieranemic, ica adj. (s. XIX. . . ) • anémiqueanemomètre n. m. (s. XVIII. . . ) • anémomètre

anemòna n. f. (s. XIV. . . ) anemona • anémone(cf. tulipan; uèlh de pavon)anequeliment n. m. 1. inanition 2. défaillance(cf. inanicion)anequelir v. • tomber d’inanitionanestesia n. f. (s. XVIII. . . ) • anesthésieanestesiant, anta adj. e n. m. (s. XIX. . . ) •anesthésiant, anteanestesiar v. (s. XIX. . . ) • anesthésieranestesic, ica adj. e n. m. (s. XIX. . . ) •anesthésiqueanestesista n. (s. XIX. . . ) • anesthésisteanet n. m. (s. XIII.) • anethaneurisma n. m. (s. XV. . . ) anevrisme •anévrismeanfetamina (/amfetamina) n. f. (s. XX.) • amphé-tamineanfibi, íbia adj. e n. (s. XVI. . . ) • amphibieanfibologia n. f. (s. XIV : « amphibologia ».) •amphibologieanfibologic n. f. (s. XIV. . . ) • amphibologiqueanfiteatre n. f. (s. XIII. . . ) • amphithéâtreanfitrion n. m. (s. XVIII. . . ) • amphitryonanfòra n. f. (s. XVI. . . ) • amphoreanfractuositat n. f. (s. XVI. . . ) • anfractuositéàngel n. m. (s. XII.) angèl • angeangelic, ica adj. (s. XVI.) • angéliqueangelica n. f. (s. XVI. . . ) • angélique (plante)angelisme n. m. (s. XX.) • angélismeangelon n. m. • angelotangèlus n. m. (s.XVII. . . ) angelús • angélusangevin, ina adj. • angevin, ineangina n. f. (s. XVI. . . ) • angineangiòma n. m. (s. XIX. . . ) • angiomeanglada n. f. (s. XIV.) • surface d’un triangle(terrain. . . ) (cf. angle)angle n. m. (s. XII.) • angle (cf. anglada)anglés, esa adj. • anglaisanglican, ana adj. e n. (s. XVI. . . ) • anglican, anaanglicanisme n. m. (s. XIX. . . ) • anglicanismeanglicisme n. m. (s. XVIII. . . ) • anglicismeanglicizar v. (s. XVIII. . . ) • angliciserangloamerican, ana adj. (s. XX. . . ) • anglo-américain, aineangloarabi, àbia adj. (s. XIX. . . ) angloarab •anglo-arabeanglofil, ila adj. e n. (s. XIX. . . ) • anglophileanglofilia n. f. (s. XIX. . . ) • anglophilieanglofòbe, òba adj. e n. (s. XIX. . . ) anglofòb •anglophobeanglofobia n. f. (s. XIX. . . ) anglofòbia • anglo-phobieanglofòn, òna adj. e n. (s. XX. . . ) anglofòne •anglophoneanglonormand, anda adj. (s. XIX. . . )anglò-normand, anda • anglo-normand, andeanglosaxon, ona (/anglo-saxon, ona) adj. (s.XVIII. . . ) anglò-saxon, ona • anglo-saxon, one

23

Page 24: Diccionari General de la Lenga Occitana - DGLO · ACADEMIA OCCITANA CONSISTÒRI DEL GAI SABER Diccionari General de la Lenga Occitana 2008 – 2016

angoissa antedatar

angoissa n. f. (s. XII.) 1. angoisse 2. gorge étroiteen montagneangoissar v. (s. XII.) • angoisserangoissós, osa adj. (s. XII.) • angoissant, anteanguila n. f. (s. XIII.) • anguilleanguilat, ada adj. • pareil à une anguilleangular, ara adj. (s. XIV.) • angulaireangulós, osa adj. (s. XIV.) • anguleux, euseangulositat n. f. (s. XIV : « anglozitat ».) • angu-lositéanhèl, èla n. • agneau, agnelleanhelar v. • agneleranhelatge n. • agnelageanhelièr, ièra n. • berger des agneauxanhelum n. m. • les agneauxanidride n. m. (s. XIX. . . ) anidrid • anhydrideanientament n. m. • anéantissementanientar v. (s. XIV.) • anéantiranimacion n. f. (s. XIV. . . ) • animationanimal n. m. (s. XIV.) • animalanimalariá n. f. (s.XX.) • animalerie (boutique)animalièr, ièra adj. (s. XVIII. . . ) • animalieranimalitat n. f. (s. XII. . . ) • animalitéanimar v. (s. XIV.) • animeranimator, tritz n. (s. XIX. . . ) animador; animaire• animateuranimisme n. m. (s. XVIII. . . ) • animismeanimista adj. e n. (s. XVIII. . . ) • animisteanimositat n. f. (s. XIV.) • animositéanís (pl. anises) n. m. (s. XIII. . . ) • anisanisar v. • aniseraniseta n. f. (s. XVIII. . . ) • anisetteanma (/arma) n. f. (s. XI.) • âmeannada n. f. • annéeannadièr, ièra adj. • annuel, elle (cf. annal)annadit, ida adj. • âgé, ée (cf. temps)annal, ala adj. (s. XII.) • annuel, elle (cf. anal;annadièr)annalista n. (s. XVI. . . ) • annaliste (rédacteurd’annales)annals n. f. plur. (s. XV. . . ) • annales (cf. anal)annat, ada n. (s. XIII.) • aîné (cf. ainat)annexar v. (s. XIII. . . ) anexar • annexerannèxe n. m. (s. XIII. . . ) anèxa • annexeannèxe, èxa adj. e n. f. (s. XIV.) anèxe • annexeannexion n. f. (s. XIV : « annexio ») anexion •annexionannexionisme n. m. (s. XIX. . . ) anexionisme •annexionnismeannexionista adj. e n. (s. XVIII. . . ) anexionista •annexionnisteannihilacion n. f. (s. XV. . . ) • annihilation (cf.anequeliment)annihilar v. (s. XV. . . ) • annihiler (cf. anequelir)anniversari n. m. (s. XI.) aniversari • anniver-saireannonci n. m. (s. XV. . . ) anóncia • annonce (n.f.)

annonciacion n. f. (s. XIII : « annunciatio ») • an-nonciationannonciar v. (s. XIII : « annunciar ») anonçar •annoncerannonciator, tritz adj. e n. (s. XVI. . . ) anonciador;anonciaire • annonciateur, triceannotacion n. f. (s. XI : « annotation ».) • annota-tionannotar v. (s. XVI. . . ) • annoterannotator, tritz n. (s. XVI. . . ) annotador;annotaire • annotateur, triceannualament adv. (s. XIII : « annualmens ») • an-nuellementannualitat n. f. (s. XIV. . . ) annuitat • annuitéannuari n. m. (s. XVIII. . . ) • annuaireannullable, abla adj. (s. XIX. . . ) anulable • annu-lableannullacion n. f. (s. XIV.) anulacion • annulationannullar v. (s. XIV.) anular; anullar • annuleranobliment n. m. (s. XV. . . ) • anoblissementanoblir v. (s. XV.) • anobliranòde n. (s. XIX. . . ) • anodeanodin, ina adj. (s. XVI. . . ) • anodin, ineanodizar v. (s. XX. . . ) • anodiseranomalia n. f. (s. XVI. . . ) • anomalieanonimament adv. (s. XVIII. . . ) • anonymementanonimat n. m. (s. XIX. . . ) • anonymatanonime, ima adj. e n. (s. XVI. . . ) anonim •anonymeanorac n. m. (s. XX. . . ) • anorakanorexia n. f. (s. XVI. . . ) • anorexieanorexic, ica adj. e n. (s. XIX. . . ) • anorexiqueanormal, ala adj. (s. XIV.) • anormal, aleanormalament adv. (s. XIX. . . ) • anormalementanormalitat n. f. (s. XX. . . ) • anormalitéanquet n. m. (s. XVI.) • hameçonanquièr n. m. • cuisse (de bœuf. . . )anquilosar (ò) v. (s. XVIII. . . ) anquilozar • anky-loseranquilòsi n. f. (s. XVI. . . ) • ankyloseansa n. f. • anseànsia n. f. (s. XII...) socit • souci (chagrin) (cf.chauta; pensament; lagui; anxietat)ansiós, osa adj. (s. XII. . . ) socitós 1. soucieux,euse 2. inquiet, ète (cf. anxiós, osa)ansiosament adv. (s. XII. . . ) • soucieusement (cf.anxiosament)antagonic, ica adj. (s. XIX. . . ) • antagoniqueantagonisme n. m. (s. XVI. . . ) • antagonismeantagonista adj. e n. (s. XVI. . . ) • antagonisteantalgic, ica adj. e n. m. (s. XIX. . . ) • antalgiqueantan n. m. (s. XII.) • l’an passé, antanantarctic, ica adj. (s. XIV.) • antarctiqueantecambra n. f. (s. XVI. . . ) • antichambreantecedent n. m. (s. XIV.) • antécédentantecessor, ora n. (s. XIV. . . ) • antécesseur, eureantedata n. f. (s. XV. . . ) antidata • antidateantedatar v. (s. XV. . . ) antidatar • antidater

24

Page 25: Diccionari General de la Lenga Occitana - DGLO · ACADEMIA OCCITANA CONSISTÒRI DEL GAI SABER Diccionari General de la Lenga Occitana 2008 – 2016

antediluvian, ana antiparlamentari, ària

antediluvian, ana adj. (s. XVIII. . . ) antideluvian• antédiluvien, enneantenna n. f. (s. XIII / XX.) • antenne (radio. . . )(cf. bana)antepenultime, ima adj. (s. XVI. . . ) antepenultim• antépénultièmeantepifòra n. f. (s. XIV. . . ) • antépiphore (cf. an-tipofòra)anterior, ora adj. (s. XV. . . ) • antérieur, eureanteriorament adv. (s. XVII. . . ) • antérieurementanterioritat n. f. (s. XVI. . . ) • antérioritéanti-rabic, ica adj. (s. XX.) • antirabique (méd.)anti-racisme n. m. (s. XX.) • antiracismeanti-racista adj. e n. (s. XX.) • antiracisteanti-raquitic, ica adj. e n. (s. XX.) • antirachi-tiqueanti-rauba n. m. (s. XX.) • antivolanti-religiós, osa adj. (s. XX.) • antireligieuxanti-rovilh adj. e n. (s. XIX. . . ) • antirouilleanti-ruga n. m. (s. XX.) • antirideanti-semita adj. e n. (s. XIX. . . ) • antisémiteanti-semitic, ica adj. (s. XIX. . . ) • antisémitiqueanti-semitisme n. m. (s. XIX. . . ) • antisémitismeanti-septic adj. e n. m. (XVIII. . . ) • antiseptique(n. m.)anti-serum n. m. (s. XX.) • antisérumanti-sismic, ica adj. (s. XX.) • antisismiqueantiaerian, ana adj. (s. XX.) antiaerenc • anti-aérien, enneantialcoolic, ica adj. (s. XX.) • antialcooliqueantialcoolisme n. m. (s. XX.) • antialcoolismeantiarnas adj. e n. (s. XX.) • antimitesantiatomic, ica adj. (s. XX.) • antiatomiqueantibiotic, ica adj. e n. m. (s. XX.) • antibiotiqueantibruch adj. (s. XX.) • antibruitantic, ica adj. (s. XII.) • antiqueanticament adv. (s. XIV.) • antiquementanticancerós, osa adj. (s. XX.) • anticancéreux,euseanticari, ària n. (s. XVIII. . . ) • antiquaireanticarri n. m. (s. XX.) • anticharanticiclon n. m. (s. XX.) anticiclòn • anticycloneanticiclonic, ica adj. (s. XX.) • anticycloniqueanticipacion n. f. (s. XIV.) • anticipationanticipar v. (s. XIV.) • anticiperanticipator, tritz adj. e n. (s. XX.) anticipador;anticipaire • anticipateur, triceanticlerical, ala adj. e n. (s. XX.) • anticlérical,aleanticlericalisme n. m. (s. XX.) • anticléricalismeanticoagulant adj. e n. m. (s. XX.) • anticoagu-lantanticolonialisme n. m. (s. XX.) • anticolonial-ismeanticolonialista adj. (s. XX.) • anticolonialisteanticonformisme n. m. (s. XX.) • anticon-formisme

anticonformista adj. e n. (s. XX.) • anticon-formisteanticonstitucional, ala adj. (s. XVIII. . . ) • anticon-stitutionnel, elleanticonstitucionalament adv. (s. XX.) • anticon-stitutionnellementanticorrosiu, iva adj. e n. m. (s. XX.) • anticorro-sive, iveanticòrs n. m. (s. XX.) • anticorpsanticrist n. m. (s. XII. . . ) antecrist • antéchristantidemocratic, ica adj. (s. XVIII. . . ) • an-tidémocratiqueantidepressiu, iva adj. e n. m. (s. XX.) • antidé-presseurantidolor n. m. (s. XX.) • antidouleurantidòt n. m. (s. XVIII. . . ) antidòta • antidoteantieròi n. m. (s. XX.) • anti-hérosantieuropèu, èa adj. (s. XX.) antieuropenc • anti-européenantifascisme (/antifaissisme) n. m. (s. XX.) • an-tifascismeantifascista (/antifaissista) adj. e n. (s. XX.) •antifascisteantifòna n. f. (s. XIII.) • antienneantifonari n. m. (s. XV.) • antiphonaireantifrasi n. f. (s. XIV.) antifrasa • antiphraseantifrastic, ica adj. (s. XX.) • antiphrastiqueantigang n. m. (s. XX.) • antigangantiimperialista n. (s. XX.) • anti-impérialisteantiinflammatòri, òria adj. e n. m. (s. XX.) •anti-inflammatoireantilhés, esa adj. (s. XX.) • antillais, aiseantilogia n. f. (s. XX.) • antilogieantilogic, ica adj. (s. XX.) • antilogiqueantilòp n. m. (s. XX.) antilòpe • antilopeantimagnetic, ica adj. (s. XX.) • antimagnétiqueantimatèria n. f. (s. XX.) • antimatièreantimilitarisme n. m. (s. XX.) • antimilitarismeantimilitarista n. (s. XX.) • antimilitaristeantimissil, ila adj. e n. m. (s. XX.) • antimissileantimonarquic, ica adj. (s. XVIII. . . ) • antimonar-chiqueantimonarquisme n. m. (s. XVIII. . . ) • antimonar-chismeantimòni n. m. (s. XIII. . . ) • antimoineantineuralgic, ica adj. e n. m. (s. XIX. . . )antinevralgic • antinévralgiqueantinomia n. f. (s. XVI. . . ) • antinomieantinuclear, ara adj. (s. XX.) • antinucléaireantioccitanisme n. m. (s. XX.) • anti-occitanismeantioccitanista adj. e n. (s. XX.) • anti-occitanisteantioxidant, anta adj. e n. m. (s. XX.) • antioxy-dant, anteantipapa n. m. (s. XIV.) • antipapeantiparasit, ita adj. e n. (s. XX.) • antiparasiteantiparlamentari, ària adj. (s. XIX. . . ) • antipar-lementaire

25

Page 26: Diccionari General de la Lenga Occitana - DGLO · ACADEMIA OCCITANA CONSISTÒRI DEL GAI SABER Diccionari General de la Lenga Occitana 2008 – 2016

antiparlamentarisme apatic, ica

antiparlamentarisme n. m. (s. XX.) • antipar-lementarismeantipatia n. f. (s. XVI. . . ) • antipathieantipatic, ica adj. (s. XVI. . . ) • antipathiqueantipòde n. m. (s. XIV.) • antipodeantipofòra n. f. (s. XIV.) • antipophore (cf. an-tepifòra)antipollucion adj. (s. XX.) • antipollutionantiquitat n. f. (s. XIII.) • antiquitéantisocial, ala adj. (s. XVIII. . . ) • antisocial, aleantistròfa n. f. (s. XVI. . . ) • antistropheantiterrorista adj. (s. XVIII. . . ) • antiterroristeantitèsi n. f. (s. XIV.) • antithèseantitetic, ica adj. (s. XVII. . . ) • antithétiqueantitoxic, ica adj. (s. XIX. . . ) • antitoxiqueantitrust adj. (s.XX.) • antitrustantituberculós, osa adj. (s. XX.) • antituber-culeux, euseantiünionista n. (s. XX.) • antiunionisteantiviral, ala adj. e n. (s. XX.) • antiviral, aleantivírus n. m. (s. XX.) • antivirusantologia n. f. (s. XVI. . . ) • anthologieantonime n. m. (s. XIX. . . ) antonim • antonymeantonimia n. f. (s. XX.) • antonymieantonomasia n. f. (s. XIV.) • antonomaseantracita n. f. (s. XVIII. . . ) • anthraciteantrax n. m. (s. XIV. . . ) • anthraxantre n. m. (s. XIV.) 1. antre 2. lieu obscurantropocentric, ica adj. (s. XIX. . . ) • anthropocen-triqueantropocentrisme n. m. (s. XX.) • anthropocen-trismeantropofagia n. (s. XVII. . . ) • anthropophagieantropofague, aga n. (s. XIII. . . ) • anthro-pophageantropoïde, ida adj. e n. (s. XIX. . . ) antropoïd •anthropoïdeantropologia n. f. (s. XVI. . . ) • anthropologieantropologic, ica adj. (s. XVIII. . . ) • anthro-pologiqueantropologista n. (s. XIX. . . ) • anthropologisteantropològue, òga n. (s. XIX. . . ) • anthropologueantropometria n. f. (s. XIX. . . ) • anthropométrieantropomòrfe, òrfa n. (s. XIX. . . ) antropomòrf •anthropomorpheantropomorfic, ica adj. (s. XIX. . . ) • anthropo-morphiqueantropomorfisme n. m. (s. XVIII...) • anthropo-morphismeantroponime n. m. (s. XIX. . . ) antroponim • an-throponymeantroponimia n. f. (s. XIX. . . ) • anthroponymieantropopitèc n. m. (s. XIX. . . ) • anthropop-ithèqueanuèg n. m. • ennuianuèit (/anuèch) adv. (s. XVI.) 1. ce soir 2. cettenuitanular n. m. (s. XIV.) • annulaire

anus n. m. (s. XIV. . . ) anús • anusanxietat n. f. (s. XIV.) • anxiété (cf. ànsia)anxiogèn, èna adj. (s. XX.) ansiogèn • anxiogèneanxiolitic adj. e n. (s. XX.) ansiolitic • anxioly-tiqueanxiós, osa adj. (s. XX.) • anxieux, euse (cf. an-siós, osa)anxiosament adv. (s. XX. . . ) • anxieusement (cf.ansiosament)aòrta n. f. (s. XVI. . . ) • aorteapache adj. e n. (s. XIX. . . ) • apacheapagelar v. • empiler du boisapaïsanir v. 1. jouer au paysan 2. devenirpaysanapalhar v. 1. garnir de paille 2. faire une litièreapanar v. 1. pourvoir de pain 2. doter une je-une filleapanatge n. m. (s. XIII. . . ) 1. fait de fournir dupain 2. apanageapapaissonar v. • nourrir un bébé de bouillieaparaire, aira n. 1. protecteur, trice 2.défenseur, euseaparar v. 1. parer 2. protégeraparat n. m. (s. XIII. . . ) • apparat (cf. aparrat)aparéisser v. (s. XIII.) • apparaîtreaparelh n. m. (s. XIII.) • appareilaparelh de fòto n. m. (s.XIX. . . ) aparelh de fotò •appareil photoaparelhada n. f. • appareilladeaparelhaire, aira n. • appareilleur, euseaparelhament n. m. (s. XIII.) • actiond’appareilleraparelhar v. (s. XII.) • appareilleraparelhatge n. m. (s. XVIII. . . ) • appareillageaparéncia n. f. (s. XIV.) aparença • apparenceaparent, enta adj. (s. XIV. . . ) • apparent, enteaparentament n. m. (s. XVI. . . ) • apparentementaparentar v. (s. XIV. . . ) • apparenterapariada n. f. • pariadeapariar v. • apparieraparicion n. f. (s. XIV.) • apparitionaparitor, tritz n. (s. XIV. . . ) aparidor • appariteur,triceaparrat n. m. •moineau (cf. aparat; passerat)aparroquiar v. • gagner en clientèle (cf.provesir)aparroquiat, ada adj. • achalandé, ée (sens clas-sique : qui a beaucoup de clients) (cf. provesit)apartament n. m. (s. XVI. . . , de l’italian) • apparte-mentapartar v. •mettre à partapartat n. m. alineà • alinéaapartesir v. • faire des parts (cf. despartir)apasimar v. • apaiserapasiment n. m. • apaisementapasturar v. • donner la pâture, nourrirapatia n. f. (s. XIV. . . ) • apathieapatic, ica adj. (s. XVII. . . ) • apathique

26

Page 27: Diccionari General de la Lenga Occitana - DGLO · ACADEMIA OCCITANA CONSISTÒRI DEL GAI SABER Diccionari General de la Lenga Occitana 2008 – 2016

apatrassada aponchament

apatrassada n. f. • fait de s’étendre de son long(chute)apatrassar (s’) v. pron. • s’étendre de tout sonlong (tomber)apatrida adj. e n. (s. XX.) apatrid • apatrideapauriment n. m. • appauvrissementapaurir v. • appauvrirapausar v. 1. apposer (poser 2. en appositionà)apax n. m. (s. XX.) • hapaxapèl n. m. (s. XII.) • appel (cf. crida; apelada)apelada n. f. (s. XII. . . ) • cri d’appel (cf. crida;apèl)apelaire, aira n. (s. XIII.) • qui appelleapèlament n. f. • action d’appeler (cf. apella-cion)apelant, anta adj. e n. (s. XIII.) • qui appelle d’unjugementapelar v. (s. XII.) • appeler (cf. rampelar; cridar;sonar)apellacion n. f. (s. XV.) apelacion • appellation(cf. apèlament)apellatòri, òria adj. (av. s. XV.) apelatòri • appel-latoireapendici n. m. (s. XVI. . . ) • appendice (m.)(anatomie)apendici n. m. (s. XIII. . . ) apendix • appendice(terre, ouvrage. . . )apendiciti n. f. (s. XIX. . . ) • appendiciteapercebre v. • apercevoirapercebre (s’) v. pron. • s’apercevoir (cf. semainar)apercebut n. m. • aperçuaperitiu n. m. (s. XIX. . . ) • apéritifaperitiu, iva adj. (s. XIV.) • apéritifapèrt, èrta adj. (s. XIII.) 1. ouvert 2. intelligentapertenença n. f. (s. XII : « apertenensa ».)apertenéncia • appartenanceaperténer v. (s. XII.) apertenir • appartenirapesantiment n. m. • alourdissementapesantir v. • alourdir, appesantir (cf. lordejar)apesantor n. f. (s. XX., del francés) • apesanteur(cf. gravitat)apessamentir v. apensamentir • rendre pensifapessamentit, ida adj. apensamentit • qui estdans ses penséesapetís n. m. • appétitapetissadís n. m. plur. • hors-d’œuvreapetissar v. • donner de l’appétitapetissent, enta adj. • appétissant, anteapetitar v. • rendre petit (cf. apichonir)apèu n. m. • endroit où l’on a piedapevar v. • avoir pied (dans l’eau)apèx n. m. (s. XVIII. . . ) • apex (scien.)api n. m. (s. XIII.) • céleriapical, ala adj. (s. XIX. . . ) • apical, aleapichonir v. • rendre petit (cf. apetitar)apicòla adj. (s. XIX. . . ) • apicole

apicultor, tritz n. (s. XX. . . ) • apiculteur, trice (cf.abelhaire)apicultura n. f. (s. XX. . . ) • apicultureapièja n. f. • appuiapiejador n. m. • endroit où l’on s’appuieapiejar v. 1. appuyer 2. étayerapietosir v. • apitoyer v. tr. (inspirer la pitié)apigrir v. • rendre paresseuxapilar v. acapialar •mettre en tas (cf. empilar)apitançar v. • donner à mangerapitarrar v. (s. XVI.) • empiffreraplanadoira n. f. (s. XX.) 1. aplanisseuse (routes)2. scraperaplanament n. m. 1. aplanissement 2.aplatissementaplanar v. 1. aplanir 2. aplatir 3. arriver enplaineaplat n. m. • aplataplatir v. (s. XII.) • aplatiraplaudiment n. m. • applaudissementaplaudir v. (s. XIV. . . ) • applaudiraplecadura n. f. • plissureaplecar v. • plisseraplech (/apleit) n. m. (s. XIII.) • outil agricole (cf.espleit / esplech)aplechar v. • façonner, réparer les outils agri-coles (cf. espleitar / esplechar)aplenponhar v. aplanponhar • empoigner (in-tensif de « emponhar »)aplicable, abla adj. (s. XIII. . . ) aplicador • appli-cableaplicacion n. f. (s. XIV.) • applicationaplicar v. (s. XIII.) • appliqueraplicator, tritz adj. e n. aplicador • applicateur,triceaplomb n. m. (s. XIII. . . ) • aplombapnèa n. f. (s. XVI. . . ) • apnéeapocalipsi n. f. (s. XIV.) • apocalypseapocaliptic, ica adj. (s. XVI. . . ) • apocalyptiqueapocòpa n. f. (s. XIV. . . ) • apocopeapocopar v. (s. XIV.) • apocoperapocrife, ifa adj. (s. XIII. . . ) apocrif • apocrypheapoderament n. m. • action de maîtriser,d’imposer son pouvoirapoderar v. (s. XII.) • maîtriser, imposer sonpouvoirapoftègma n. m. (s. XIX : « apòutèimo ».) • apoph-tegmeapogèu n. m. (s. XVI. . . ) • apogéeapoiridir v. 1. faire pourrir 2. gâter un enfantapolidir v. • rendre joliapolitic, ica adj. (s. XX.) • apolitiqueapologetic, ica adj. (s. XX.) • apologétiqueapologia n. f. (s. XV. . . ) • apologieapologista n. (s. XVII. . . ) • apologisteapològue n. m. (s. XV. . . ) apològ • apologueaponchament n. m. • action de rendre pointu(cf. apuntament)

27

Page 28: Diccionari General de la Lenga Occitana - DGLO · ACADEMIA OCCITANA CONSISTÒRI DEL GAI SABER Diccionari General de la Lenga Occitana 2008 – 2016

aponchar aprovable, abla

aponchar v. • rendre pointuapondeson n. f. • action d’ajouter (action demettre en plus)apondi n. m. • ajout (en plus) (cf. ajuston)apondre v. • ajouter (mettre en plus) (cf. ajus-tar)apoplectic, ica adj. (s. XIV. . . ) • apoplectiqueapoplexia n. f. (s. XIV.) • apoplexieapoponir v. • dorloterapòrt n. m. (s. XII. . . ) • apportaportar v. (s. XII.) • apporteraposicion n. f. (s. XIV.) • appositionapostasia n. f. (s. XIII. . . ) • apostasieapostata adj. e n. (s. XIV.) apostat • apostatapostatar v. (s. XIV.) • apostasierapostèma n. m. (s. XIV.) • abcèsapostemir v. (s. XIV. . . ) • suppurerapostilha n. f. (s. XVI. . . ) • apostilleapostilhar v. (s. XVI. . . ) • apostillerapostís n. m. (av. s. XV : « apostitz ».) • posticheapòstol n. f. (s. XII.) • apôtreapostolat n. m. (s. XIII. . . ) • apostolatapostolic, ica adj. (s. XIII. . . ) • apostoliqueapostròfa n. f. (s. XIV.) • apostrophe (discours)apostrofar v. (s. XX. . . ) • apostropherapostròfe n. m. (s. XVI. . . ) apostròf • apostrophe(signe graphique)apoteòsi n. m. (s. XVI. . . ) • apothéoseapoticari, ària n. (s. XIII. . . ) apoticaire • apoth-icaireapreciable, abla adj. (s. XV. . . ) • appréciableapreciacion n. f. (s. XIV. . . ) • appréciationapreciar v. (s. XIV. . . ) • apprécierapreciator, tritz adj. e n. (s. XVI. . . ) apreciador;apreciaire • appréciateur, triceapreendre v. (s. XIV : « aprehendre ») • appréhen-derapreension n. f. (s. XIV. . . ) aprension • ap-préhensionapreisonar v. (s. XII.) • mettre en prison (sensactif) (cf. empresonar (sens passiu))apreissar v. (s. XIV.) 1. s’empresser 2. presserquelqu’unapreissat, ada adj. (s. XVI.) • empressé, éeaprendís, issa n. (s. XV.) • apprenti, ie (cf. gafet;calandre)aprendisatge n. m. (s. XV.) • apprentissageapréner v. (s. XII.) aprene • apprendreaprèp prep. • après (espace) (cf. après)aprèp (d’-) prep. • d’aprèsaprès prep. • après (temps) (cf. aprèp)après (d’) loc. prep. d’aprèp • d’aprèsaprès-dejunar n. m. aprèp-dejunar • après lepetit déjeuneraprès-disnada n. f. aprèp-disnada • après-déjeuneraprès-disnar n. m. aprèp-disnar • après-déjeuner

après-guèrra n. f. aprèp-guèrra • après-guerreaprès-miègjorn n. m. aprèp-miègjorn • après-midiaprès-sopada n. f. aprèp-sopada • après-dîner(m)après-sopar n. m. aprèp-sopar • après-dîner(m)après-vèspras n. f. aprèp-vèspras • aprèsvêpresaprèst n. m. • apprêt (étoffe. . . )aprestaire, aira n. • apprêteur, euseaprestar v. (s. XII.) • apprêteraprestatge n. m. • action d’apprêteraprigondiment n. m. • approfondissementaprigondir v. • approfondiraprimadament n. m. • amincissement (per-sonne) (cf. ateuniment)aprimant, anta adj. • amincissant, ante (per-sonne)aprimar v. • amincir (personne) (cf. ateunir)aprivadable, bla adj. • qui peut être apprivoisé,éeaprivadaire, aira n. • qui apprivoiseaprivadament n. m. • apprivoisementaprivadar v. (s. XII. . . ) • apprivoiser (cf. adomer-gir)aprobacion n. f. (s. XIII. . . ) aprovacion • appro-bationaprobatiu, iva adj. (s. XIV : « aprobatiu ».)aprovatiu • approbatif, iveaprobativament adv. (s. XIX. . . ) aprovativament• approbativementaprobativitat n. m. (s. XIX. . . ) aprovativitat • ap-probativitéaprobator, tritz adj. e n. (s. XVI. . . ) aprovaire;aprobaire • approbateuraprofieitar (/aprofiechar) v. (s. XIII.) • mettre àprofitapropchable, abla adj. (s. XIV. . . ) aprochable •abordableapropchada (/apropiada) n. f. (s. XIII. . . )aprochada •mouvement d’approcheapropchador n. m. (s. XII : « apropchador ».)aprochador • soldat éclaireurapropchaire, aira (/apropiaire, aira) n. (s. XII :« apropchaire ») aprochaire • qui approcheapropchament (/apropiament) n. m. (s. XIII. . . )aprochament • action d’approcherapropchant, anta (/apropiant, anta) adj. (s. XX.)aprochant • approchant, anteapropchar (/apropiar) v. (s. XIII : « apropchar »)aprochar • approcherapròpche n. m. (s. XIII.) apròchi • approche (f)apropriacion n. f. (s. XIV : « apropriatio ».) • ap-propriationapropriar v. (s. XIV : « apropriar ») • approprieraprovable, abla adj. (s. XVI. . . ) • approuvable

28

Page 29: Diccionari General de la Lenga Occitana - DGLO · ACADEMIA OCCITANA CONSISTÒRI DEL GAI SABER Diccionari General de la Lenga Occitana 2008 – 2016

aprovar arbitràriament

aprovar v. (s. XIII : « « aproar ».) • approuver (cf.esprovar; reprovar; pròva)aprovat, ada adj. (s. XIII. . . ) • approuvé, éeaprovesiment n. m. (s. XV. . . ) • approvision-nementaprovesir v. (av. s. XV.) • approvisionneraproximacion n. f. (s. XVIII. . . ) • approximationaproximatiu, iva adj. (s. XIX. . . ) • approximatif,iveaproximativament adv. (s. XIX. . . ) • approxima-tivementapte, apta adj. (s. XIV.) • apteaptitud n. f. (s. XIV. . . ) aptesa • aptitudeapuèi adv. • ensuiteapunt n. m. aponch • appoint (paiement)apuntament n. m. (s. XVI.) • appointement(paie) (cf. aponchament)apuntar v. • appointer (payer) (cf. aponchar)aqüacultor, tritz n. (s. XIX. . . ) • aquaculteur,triceaqüacultura n. f. (s. XIX. . . ) • aquacultureaqüaducte n. m. (s. XVI. . . ) aigaduc • aqueducaqüafortista n. (s. XIX. . . ) • aquafortiste (cf.aigafòrt)aqüarèla n. f. (s. XVI. . . ) • aquarelleaqüarelar v. (s. XIX. . . ) • aquarelleraqüarelista n. (s. XIX. . . ) • aquarellisteaqüari n. m. (s. XIV.) • verseau (signe)aqüarium n. m. (s. XIX. . . ) • aquarium s. maqüatic, ica adj. (s. XIV.) • aquatiqueaqueferar v. • s’affairer (l’air de)aqueferat, ada adj. • qui se donner l’air affairé,éeaquel, ela (pl. aqueles) pron. e adj. dem. • celui-là (cf. ailà; ailò)aquela ora en davant (d’-) loc. adv.d’aquel’ora’ndavant • depuis ce temps làaquerir (/ aquèrre) v. (s. XIV.) • acquérir(acheter)aquerreire, eira (/aqueridor, ora) n. (s. XIV. . . ) •acquéreur, euse (acheteur)aquesament n. m. • acquiescementaquesar v. (s. XIV. . . ) • consentir, acquiesceraqueste, esta pron. e adj. dem. (s. XII : « aquest ».)• celui-ci, celle-ci (cf. aquò)aquí adv. (s. XII.) 1. là 2. voilà (cf. aquò; aqueste)aquí (a per -) loc. adv. 1. vers là 2. à peu-prèsaquí a (d’-) prep. denquia • jusque (cf. fins a;dusca)aquí en davant (d’-) loc. adv. d’aqui’ndavant •dorénavantaquí en fòra (d’-) loc. adv. d’aqui’nfòra • à partird’aujourd’huiaquí enlà (d’-) loc. adv. d’aqui’nlà • dorénavantaquí enrèire (d’-) loc. adv. d’aqui’nrèire •depuis lorsaquí entre aquí (d’-) loc. adv. d’aqui’ntr’aquí •de temps en temps

aquí estant (d’) loc. adv. d’aqui’stant • depuisiciaquilin, ina adj. (s. XIV.) • aquilinaquilon n. m. (s. XIII : « aquilo ».) • aquilon (litt.vent du nord)aquisicion n. f. (s. XIV.) • acquisition (achat. . . )(cf. crompa; aqueriment)aquisitiu, iva adj. (s. XIV.) • acquisitif, iveaquisitivitat n. f. (s. XIX. . . ) • acquisitivitéaquissar v. • haler un chien (chasse)aquist, ista adj. (s. XIV.) • acquis, iseaquit n. m. (s. XIV.) • acquitaquitable, abla adj. (s. XIV. . . ) • qui peut êtreacquitté, éeaquital adv. 1. là 2. là-mêmeaquitament n. m. (s. XIV. . . ) • acquittementaquitan, ana adj. (s. XVII. . . ) • aquitain, aineaquitar v. (s. XIV. . . ) • acquitteraquò pron. dem. 1. cela 2. ça (cf. aquí; aqueste)aquós, osa adj. (s. XV. . . ) • aqueux, euse (cf.aigadós)aquositat n. f. (s. XIV.) • caractère de ce qui estaqueuxara adv. (s. XII.) • maintenant, à présent (cf.adara; adesara)arabesc n. m. (s. XVI. . . ) • arabesquearabi, àbia adj. e n. (s. XIII.) arab • arabearabic, ica adj. (s. XIII. . . ) • arabiquearabisme n. m. (s. XVIII. . . ) • arabismearabizacion n. f. (s. XX.) • arabisationarabizant, anta adj. e n. (s. XIX. . . ) • arabisant,antearabizar v. (s. XX.) • arabiserarable, ablaadj. • qui peut être labouréarabofòn, òna adj. (s. XIX. . . ) arabofòne • arabo-phonearaboïslamic, ica adj. (s. XX.) • arabo-islamiquearacnèu, èa adj. (s. XIX. . . ) • arachnéen, ennearacnides n. m. plur. (s. XIX. . . ) • arachnidesaracnologia n. f. (s. XIX. . . ) • arachnologiearacnològue, òga n. (s.XIX. . . ) aracnològ • arach-nologuearada n. f. (s. XII.) • terre labourée (cf. laur)aragonés, esa adj. • aragonais, aisearaire n. m. (s. XIII.) • arairearam n. m. (s. XIII.) 1. airain 2. fil de feraram crancut n. m. • fil de fer barbeléaramèu, èa adj. • araméen, ennearanés, esa adj. • aranais, aisearanha n. f. (s. XII.) • araignéearantèla n. f. (s. XVI.) 1. arantèle 2. toiled’araignée (litt.) (cf. telaranha)aratòri, òria adj. (av. s. XV. . . ) • aratoirearbitral, ala adj. (s. XIV.) • arbitral, alearbitrar v. (s. XIII.) • arbitrerarbitrari, ària adj. (s. XII.) • arbitrairearbitràriament adv. (s. XV.) • arbitrairement

29

Page 30: Diccionari General de la Lenga Occitana - DGLO · ACADEMIA OCCITANA CONSISTÒRI DEL GAI SABER Diccionari General de la Lenga Occitana 2008 – 2016

arbitratge ardit, ida

arbitratge n. m. (s. XIII. . . ) • arbitragearbitre, itra n. (s. XIII.) arbitraire • arbitre (cf.arbitri)arbitri n. m. • arbitre (libre arbitre) (cf. arbitre)arboç n. m. • arbousierarboça n. f. • arbouse (fruit de l’arbousier)arboradura n. f. • érection (cf. ereccion)arborar v. 1. arborer 2. se dresser, se lever 3.avoir une érectionarborescéncia n. f. (s. XIX. . . .) • arborescencearborescent, enta adj. (s. XVI. . . ) • arborescent,entearboretum n. m. (s. XIX. . . ) • arborétumarboricòla adj. (s. XIX. . . .) • arboricolearboricultor, tritz n. (s. XIX. . . ) • arboriculteur,tricearboricultura n. f. (s. XIX. . . ) • arboriculturearborifòrme, òrma adj. (s. XX.) arboriforme • enforme d’arbrearborilhaire, aira n. (s. XIX. . . ) • voleur de fruitsarborilhar v. (s. XIX. . . ) 1. marauder 2. voler desfruits dans les vergersarborista n. (s. XIX. . . ) • spécialiste des arbresarborizacion n. f. (s. XIX. . . ) • arborisationarborizar v. (s. XVI. . . ) • arboriserarborizat, ada adj. (s. XVIII. . . ) • arborisé, éearbre (/albre) n. m. • arbrearbrejar v. •monter aux arbresarbricèl n. m. • arbrisseau (cf. arbust; arbrilhon)arbrilhon n. m. • arbrisseau (cf. arbust; arbricèl)arbrum n. m. • les arbres en généralarbust n. m. arbuste • arbuste (cf. arbrilhon)arbustiu, iva adj. (s. XVI. . . ) • arbustif, ivearc n. m. (s. XII.) • arcarc de sant Martin n. m. • arc-en-ciel (cf. ar-colan; arquet; arc de seda)arc de seda n. m. • arc-en-ciel (cf. arcolan; ar-quet; arc de sant Martin)arca (/archa) n. f. (s. XIII.) 1. arche 2. coffre (n.m.)arcabós n. m. (s. XVI.) arcabusa • arquebusearcabosada n. f. (s. XV.) arcabusada • arquebu-sadearcabosièr, ièra n. (s. XVI.) arcabusièr • arque-busier, èrearcada n. f. (s. XII.) • arcadearcade adj. e n. arcad • arcade (d’Arcadie)arcadura n. f. • arcaturearcaïc, ïca adj. (s. XVIII. . . ) • archaïquearcaïsme n. m. (s. XVII. . . ) • archaïsmearcaïzant, anta adj. (s. XX.) • archaïsant, antearcaïzar v. (s. XIX. . . ) • archaïserarcàngel n. m. (s. XII.) arcangèl • archangearcar v. 1. arquer 2. enjamberarcassa n. f. (s. XIV.) • arcassearcbalesta n. f. (s. XII.) • arbalète (cf. balesta)arcbalestada n. f. (s. XII.) • portée d’arbalète

arcbalestièr, ièra n. (XII : « arcbalestrier ») • ar-balétrierarcbotant n. m. • arc-boutantarcèl n. m. • arceauarcelar v. (s. XIII.) • plier en arc (cf. arcar)archevescat n. m. (s. XIII. . . ) arquevescat •archevêchéarchevesque n. m. (s. XIII : « evesque ».)arquevesque • archevêque (cf. evesque)archicancelièr n. m. (s.XIII : « cancelier ».)arquicancelièr • archichancelierarchiconfrariá n. f. (s. XVIII. . . ) arquiconfrariá •archiconfrériearchidiaconat n. m. (s. XIII. . . ) arquidiaconat •archidiaconatarchidiague n. m. (s. XIII: « archidiaque ».)arquidiague • archidiacrearchidiocèsi n. m. (s. XIII : « diocezi ».)arquidiocèsi • archidiocèsearchiduc n. m. (s. XV. . . ) arquiduc • archiducarchiducal, ala adj. (s. XV. . . ) arquiducal •archiducal, alearchiducat n. m. (s. XV. . . ) arquiducat •archiduchéarchiduquessa n. f. (s. XV. . . ) arquiduquessa •archiduchessearchiepiscopal, ala adj. (s. XIV. . . ) archevescal •archiépiscopal, alearchiepiscopat n. m. (s. XV. . . ) archevescat •archiépiscopatarchipelague n. m. (s. XIV.) archipèl; archipèla •archipelarchipreirat n. m. (s. XII. . . ) arquipreirat •archiprêtréarchiprèire n. m. (s. XII.) arquipreire •archiprêtrearchius n. m. plur. (s. XV.) arquius • archives (n.f. pl.)archivatge n. m. (s. XIX. . . ) arquivatge •archivagearchivista n. (s. XVIII : « archivisto ».) arquivista •archivistearcolan n. m. • arc-en-ciel (cf. arquet; arc desant Martin; arc de seda)arçon n. m. (s. XII : « arson ») • arçonarctic n. m. (s. XIV.) • arctiquearctic, ica adj. (s. XIV.) • arctiquearcvòut n. m. (s. XIII.) • voûtearda n. f. sing. (s. XIII.) • hardes (n. f. pl.)ardalhon n. m. (s. XII.) • ardillonardent, enta adj. (s. XII.) • ardent, entearderós, osa adj. (s. XVI. . . ) • (fig.) ardent, ente(cf. afric)arderosament adv. (s. XVI. . . ) • ardemmentardidament adv. (s. XII.) • de façon hardie,hardimentardidesa n. f. (s. XIII : « ardideza ».) • hardiesseardit, ida adj. (s. XI.) • hardi, ie

30

Page 31: Diccionari General de la Lenga Occitana - DGLO · ACADEMIA OCCITANA CONSISTÒRI DEL GAI SABER Diccionari General de la Lenga Occitana 2008 – 2016

ardor aromatizar

ardor n. f. (s. XIII.) • ardeur (cf. afògament)ardre v. (s. XIII.) • brûlerardú, ua adj. • ardu, uearena n. f. (s. XII.) • arènearenc n. m. (s. XIII.) • hareng saléarenga n. f. (av. s. XV.) • harangueareopague n. m. (s. XVI. . . ) areopage • aréopagearesta n. f. • arêtearet n. m. (s. XIII.) • bélierarganhòl (/armanhòl) n. m. • fam. homme quine peut être pris au sérieuxargelàs n. m. • ajonc épineuxargent n. m. (s. XII.) • argentargentar v. (s. XIV.) • argenterargentariá n. f. (s. XIV.) orfebrariá • argenterieargentat, ada adj. (s. XIV. . . ) 1. argenté, e (qui ade l’argent 2. couvert d’argent)argentièr, ièra n. (s. XIV.) orfèbre 1. orfèvre 2.argentierargentifèr, èra adj. (s. XVI. . . ) • argentifèreargentin, ina adj. (s. XVIII.) • argentin, ine(d’Argentine)argentviu n. m. (s. XII.) • vif-argent (mercure)argila n. f. (s. XIV.) argela • argileargillifèr, èra adj. (s. XX.) argilifèr • argilifèreargillós, osa adj. (s. XIV : argillós ») argilós •argileux, euse (cf. tèrrafòrt)argolet n. m. • argouletargòt n. m. (s. XIX., occ. gascon argüèit) 1. argot 2.langage trompeurargotat, ada adj. e n. (s. XIX.) 1. qui pratiquel’argot 2. trompeur 3. ruséargotejar v. (s. XIX.) 1. parler l’argot 2. tromperargotic, ica adj. (s. XIX.) • argotiqueargotisme n. m. (s. XIX. . . ) • argotismeargüir v. (s. XIV.) • arguerargument n. m. (s. XIV.) • argumentargumentacion n. f. (s. XIV. . . ) • argumentationargumentar v. (s. XIV. . . ) • argumenterargumentari n. m. (s. XIV. . . ) • argumentaireargumentator, tritz n. (s. XVI. . . ) argumentador;argumentaire • argumentateur, tricearian, ana adj. (s. XVIII. . . ) • aryen (peuple an-tique)aride, ida adj. (s. XIV. . . ) arid • aride (cf. arit)ariditat n. f. (s. XIV.) • ariditéarir v. • dessécher par le soleilaristocracia n. f. (s. XIV. . . ) • aristocratiearistocrata n. (s. XVI. . . ) • aristocratearistocratic, ica adj. (s. XIV. . . ) • aristocratiquearistocraticament adv. (s. XVI. . . ) • aristocra-tiquementaristotelician, ana adj. (s. XVII. . . ) • aristotéli-cien, iennearit, ida adj. (s. XVII.) 1. desséché, ée par le soleil2. fig. exténué (cf. aride)aritmetic, ica adj. (s. XIV : « arismetic ».) • arith-métique

aritmetica n. f. (s. XIV : « arismetica ».) • arithmé-tiquearitmeticament adv. (s. XVI. . . ) • arithmétique-mentaritmia n. f. (s. XX.) • arythmiearitmic, ica adj. (s. XX.) • arythmiquearlatenc, enca adj. e n. (s. XVIII.) • arlésienarlòt n. m. (s. XII.) • ribaudarma n. f. (s. XII.) • armearmada n. f. (s. XIII.) • arméearmadura n. f. (s. XII.) • armurearmadurièr, ièra n. (s. XIII. . . ) • armurierarmament n. m. (s. XII. . . ) • armement (cf. arme-jadura)armanhac n. m. (s. XI.) • armagnac (alcool)armanhagués, esa adj. armanhaqués • armag-naquais, aisearmar v. (s. XII.) • armer (cf. armejar)armari n. m. (s. XV.) • armoire (n. f.)armari encastrat n. m. • placardarmariás n. f. (s. XIV. . . ) 1. armoiries 2. pl. bla-son (n. m. sing.)armas n. f. plur. (s. XII.) • armes (armoiries)armator, tritz n. (s. XVIII.) armador • armateur,trice (cf. armejaire)armeg n. m. • agrès (n. m. pl.)armejadura n. f. 1. armement 2. équipement(marine) (cf. armament)armejaire, aira n. • armateur (cf. armator)armejar v. 1. armer un navire 2. gréer (cf. ar-mar)armèni, ènia adj. (s. XVIII.) • arménien, iennearmilha n. f. (s. XIII.) 1. bracelet 2. cerceauarmistici n. f. (s. XVII. . . ) • armistice (m)armonia n. f. (s. XIV.) • harmoniearmonic, ica adj. (s. XIV.) • harmoniquearmonica n. f. armonicà • harmonicaarmoniós, osa adj. (s. XVIII. . . ) • harmonieux,eusearmoniosament adv. (s. XVIII. . . ) • harmonieuse-mentarmonista n. (s. XIX.) • harmonistearmonium (/armòni) n. m. (s. XIX.) • harmo-niumarmonizar v. (s. XIX.) • harmoniserarmorial n. m. (s. XVII. . . ) • armorialarmorican, ana adj. • armoricain, ainearmòtas n. f. plur. (s. XVI., occ. gasc. arremòutas) •bouillie de farine de maïsarna n. f. (s. XIV.) •mitearnesc n. m. (s. XII.) • harnaisarnescament n. m. • harnachementarnescar v. (s. XIV.) • harnacherarnica n. f. (s. XVII. . . ) arnicà • arnicaaròma n. m. (s. XIII. . . ) • arômearomatic, ica adj. (s. XIV.) • aromatiquearomaticitat n. f. (s. XIV.) • aromaticitéaromatizar v. (s. XIV.) • aromatiser

31

Page 32: Diccionari General de la Lenga Occitana - DGLO · ACADEMIA OCCITANA CONSISTÒRI DEL GAI SABER Diccionari General de la Lenga Occitana 2008 – 2016

arpa art abstrait / abstrach (las arts abstraitas / abstrachas)

arpa n. f. (s. XII. . . ) • harpe (cf. arpa / àrpia)arpa (/àrpia) n. f. • serre (griffe) (cf. arpa)arpada n. f. • coup de griffearpalhand, anda n. • aigrefinarpar v. (s. XII. . . ) • jouer de la harpe (cf. arpinar)arpatejar v. • agiter les griffes, les pattesarpègi n. m. (s. XVIII. . . ) • arpègearpent n. m. (av. s. XV.) • arpentarpentaire, aira n. (s. XV. . . ) • arpenteur (cf.pagelaire; destraire)arpentar v. (s. XIV. . . ) • arpenter (cf. pagelar;destrar)arpentatge n. m. (s. XIII. . . ) • arpentage (cf. page-latge)arpian n. m. 1. escogriffe 2. escrocarpinada n. f. • griffure, égratignurearpinar v. • griffer, égratignerarpion n. m. • ergotarpista n. (s. XVII. . . ) • harpistearpon n. m. (s. XV. . . ) • harponarponaire, aira n. (s. XVII. . . ) • harponneurarponar v. (s. XVII. . . ) • harponnerarponatge n. m. (s. XVII. . . ) • harponnagearqueologia n. f. (s. XVII. . . ) • archéologiearqueologic, ica adj. (s. XVII. . . ».) •archéologiquearqueològue, òga n. (s. XIX : « arqueoulogue ».)arqueològ • archéologuearquet n. m. 1. archet 2. arc en cielarquetipe n. m. (s. XIV : « architipe ») arquetip •archétypearquièr, èra n. (s. XII.) • archerarquièra n. f. (s. XII.) • archère (embrasure)arquitècte, ècta n. (s. XVI. . . ) • architectearquitectonic, ica adj. (s. XIV. . . ) • architec-toniquearquitectonica n. f. (s. XIV. . . ) • architectoniquearquitectura n. f. (s. XVI. . . ) • architecturearquitectural, ala adj. (s. XIX. . . ) • architectural,alearquitrau n. m. (s. XVI. . . ) • architrave (n. f.)arquivòut n. m. (s. XVII. . . ) arquivòlt • archi-volte (n. f.)arracar v. 1. soutirer (faire raquer) 2. sentirmauvais 3. faire de la peine 4. regretterarran prep. • près dearrancadoira (/arranchadoira) n. f. • arracheuse(machine)arrancament (/arranchament) n. m. • arrache-mentarrancar (/arranchar) v. • arracher (cf. desrabar)arrapador n. m. • rampearrapar v. • agripperarras n. f. plur. (s. XIII.) • arrhearrasament n. m. • arasementarrasar v. • araserarrasonaire, aira n. (s. XII. . . ) • arraisonneur,euse

arrasonament n. m. (s. XII. . . ) • arraisonnementarrasonar v. (s. XII.) • arraisonnerarredondiment n. m. (s. XIX...) • arrondissement(subdivision territ.)arredondir v. • arrondirarredre v. • harasserarregdiment n. m. • action de raidirarregdir v. • raidirarreirat, ada adj. 1. arriéré, ée 2. en retardarreiratges n. m. plur. • arréragesarremausar v. •mettre en lieu sûrarrendable, abla adj. • qui peut être afferméarrendaire n. m. (s. XIII : « arrendador ».) • fermierarrendar v. (s. XIII.) • prendre ou donner à fermearrengament n. m. • arrangement (ranger, en-tente. . . ) (cf. acòrdament)arrengar (/arrenjar) v. • arranger, disposer (cf.adobar)arrèst n. m. (s. XIV.) • arrêt (cf. arrestador; estanc)arrestacion n. f. (s. XIV.) • arrestationarrestador n. m. (s. XII. . . ) • arrêt (lieu on l’ons’arrête) (cf. arrèst)arrestar v. (s. XII. . . ) • arrêterarrestat n. m. (s. XV. . . ) • arrêté (autorité, droit)arretnar v. • retenir le cheval avec les rênesarri ! interj. (s. XIV.) • hue !arrian, ana adj. (s. XIII. . . ) • arien (religion)arrianisme n. m. (s. XVI. . . ) • arianisme (reli-gion)arribada n. f. (s. XIII.) • arrivéearribalh n. m. (s. XIII.) • arrivage (cf. arribatge)arribar v. (s. XI. . . ) • arriver (cf. avenidor)arribatge n. m. • arrivagearrièr adj. • arrière (cf. endarrièr; darrièr)arrimaire, aira n. • arrimeurarrimar v. • arrimerarrimatge n. m. • arrimagearrogància n. f. (s. XIII. . . ) • arrogancearrogant, anta adj. (s. XII.) • arrogant, ante (cf.auturós)arrogar (s’) v. pron. (s. XV. . . ) • s’arrogerarroïnar v. • ruinerarrosadoira n. m. (s. XX.) • arroseur (instrument)(cf. asagadoira)arrosador n. m. (s. XIV. . . ) • arrosoir (cf.asagador)arrosaire, aira n. m. (s. XIX. . . ) • arroseur (per-sonne) (cf. asagaire)arrosar v. (s. XIII.) • arroser (cf. asagar)arrosatge n. m. (s. XVII. . . ) • arrosage (cf.asagatge)arsenal n. m. (s. XVII. . . ) • arsenalarsenic n. m. (s. XIV.) • arsenicarser adv. (s. XII.) • hier soir (cf. ièr al ser)art n. m. sing. e n. f. plur. (s. XII.) • artart abstrait / abstrach (las arts abstraitas / ab-strachas) n. m. sing. e n. f. plur. (s. XX.) • artabstrait

32

Page 33: Diccionari General de la Lenga Occitana - DGLO · ACADEMIA OCCITANA CONSISTÒRI DEL GAI SABER Diccionari General de la Lenga Occitana 2008 – 2016

art antic (pl. las arts anticas) ascension

art antic (pl. las arts anticas) n. m. sing. e n. f.plur. (s. XIX. . . ) • art antiqueart aplicat (las arts aplicadas) n. m. sing. e n. f.plur. (s. XIX. . . ) • arts appliquésart barròc (pl. las arts barròcas) n. m. sing. e n. f.plur. (s. XVIII. . . ) • art baroqueart classic (pl. las arts classicas) n. m. sing. e n. f.plur. (s. XIX. . . ) • art classiqueart contemporanèu (pl. las arts contempo-ranèas) n. m. sing. e n. f. plur. (s. XX.) • artcontemporainart culinari (pl. las arts culinàrias) n. m. sing. en. f. plur. (s. XIX.) • art culinaireart de l’espectacle (pl. las arts de l’espectacle)n. m. sing. e n. f. plur. (s. XX.) • art du spectacleart decoratiu (pl. las arts decorativas) n. m. sing.e n. f. plur. (s. XIX. . . ) • art décoratifart dramatic (pl. las arts dramaticas) n. m. sing.e n. f. plur. (s. XVII. . . ) • art dramatiqueart figuratiu (pl. las arts figurativas) n. m. sing.e n. f. plur. (s. XX.) • art figuratifart gotic (pl. las arts goticas) n. m. sing. e n. f.plur. (s. XVII. . . ) • art gothiqueart grafic (pl. las arts graficas) n. m. sing. e n. f.plur. (s. XIX. . . ) • art graphiqueart lapidari (pl. las arts lapidàrias) n. m. sing. en. f. plur. (s. XIX. . . ) • art lapidaireart liric (pl. las arts liricas) n. m. sing. e n. f. plur.(s. XIX. . . ) • art lyriqueart medieval (pl. las arts medievalas) n. m. sing.e n. f. plur. (s. XIX) • art médiévalart modèrne (pl. las arts modèrnas) n. m. sing. en. f. plur. (s. XX.) art modèrn • art moderneart plastic (las arts plasticas) n. m. sing. e n. f.plur. (s. XX.) • art plastiqueart poetic (pl. las arts poeticas) n. m. sing. e n. f.plur. (s. XIX. . . ) • art poétiqueart popular (pl. las arts popularas) n. m. sing. en. f. plur. (s. XX.) • art populaireart roman (pl. las arts romanas) n. m. sing. e n. f.plur. (s. XIX. . . ) • art romain (cf. art romanic)art romanic (pl. las arts romanicas) n. m. sing. en. f. plur. (s. XIX. . . ) • art roman (cf. art roman)artefacte n. m. (s. XX.) • artefactartelh n. m. (s. XII) • orteilartelhar v. •marcher vivementartèria n. f. (s. XIV.) • artère (sang) (cf. via)arterial, ala adj. (s. XVI. . . ) • artériel, ellearteriografia n. f. (s. XX.) • artériographiearterioscleròsi n. f. (s. XIX. . . ) • artériosclérosearteriti n. f. (s. XIX. . . ) • artériteartetic adj. (s. XIV.) • goutteuxartetica n. f. (s. XIV.) • gouttearticle n. m. (s. XIV.) • articlearticulacion n. f. (s. XV. . . ) • articulation (cf.desnosador)articular v. (s. XIV.) • articulerarticular, ara adj. (s. XIV.) • articulaire

articulatòri, òria adj. (s. XVI. . . ) • articulatoireartifalha n. f. 1. vieilles choses 2. antiquaillesartifici n. m. (s. XIV.) • artificeartificial, ala adj. (s. XIV.) • artificiel, elleartificialament adv. (s. XIV : « artificialment ».) •artificiellementartificialitat n. f. (s. XX.) • artificialitéartificièr, ièra n. (s. XVI. . . ) • artificier, èreartificiós, osa adj. (s. XIII.) • artificieux, euseartificiosament adv. (s. XIV.) • artificieusementartiga n. f. • terre défrichéeartigar v. • défricherartilhariá n. f. (s. XV.) • artillerieartilhièr n. m. (s. XIV. . . ) • artilleurartisan, ana n. (s. XVII., ital. artigiano) • artisan(cf. mestieral)artisanal, ala adj. (s. XX. . . ) • artisanal, aleartisanalament adv. (s. XX.) • artisanalementartisanat n. m. (s. XX.) • artisanatartista n. (s. XIV. . . ) • artisteartistament adv. (s. XIX : « artistamen ».) • artiste-mentartistic, ica adj. (s. XIX. . . ) • artistiqueartisticament adv. (s. XIX. . . ) • artistiquementartriti n. f. (s. XVI. . . ) • arthriteartritic, ica adj. (s. XII. . . ) • arthritiqueartritisme n. m. (s. XIX. . . ) • arthritismeartròsi n. f. (s. XVII...) • arthrosearunan adv. • il y a un anaruspici n. m. (s. XIV. . . ) • haruspice (agent)aruspícia n. f. (s. XIV.) • haruspice (cérémonie)arvèrne, èrna adj. (del celtic) • arvernearvernomediterranèu, èa adj. • arvernoméditerranéen, eas (pl. ases) n. m. • asasagada n. f. 1. arrosée 2. averseasagadoira n. f. (s. XX.) • arroseur (instrument)(cf. arrosadoira)asagador n. m. (s. XIV. . . ) • arrosoir (cf. ar-rosador)asagaire, aira n. (s. XIX. . . ) • arroseur (personne)(cf. arrosaire)asagar v. (s. XII.) • arroser (cf. arrosar)asagatge n. m. (s. XVII. . . ) • arrosage (cf. ar-rosatge)asairar v. 1. se faire de l’air 2. prendre l’air. (cf.airejar)asalbrar (s’) v. pron. (s. XVII.) 1. s’agripper 2.s’accrocher aux branches (et fig.)asatar v. • pousser une porte sans la fermercomplètementascendéncia n. f. (s. XVIII. . . ) • ascendanceascendent, enta adj. e n. (s. XIII.) • ascendant,anteascendre v. (s. XIV.) • monter (cf. descendre;montar; pujar)ascension n. f. (s. XIV.) • ascension

33

Page 34: Diccionari General de la Lenga Occitana - DGLO · ACADEMIA OCCITANA CONSISTÒRI DEL GAI SABER Diccionari General de la Lenga Occitana 2008 – 2016

ascensional, ala asseguraire, aira

ascensional, ala adj. (s. XVII. . . ) • ascensionnel,elleascensionista n. (s. XIX. . . ) • ascensionnisteascensor n. m. (s. XIX. . . ) • ascenseurascèsi n. f. (s. XIX. . . ) ascèsia • ascèseascèta n. m. (s. XVII. . . ) • ascèteascetic, ica adj. (s. XVII. . . ) • ascétiqueascetisme n. m. (s. XIX. . . ) • ascétismeascla n. f. • éclat de boisascladoira n. f. •masse pour fendre le boisasclaire, aira n. • qui fend le bois (personne)asclar v. (s. XII.) 1. fendre le bois 2. pourfendrel’ennemi (« asclar caps e bras » (B. de Born)asclat, ada adj. 1. fendu 2. fig. fêlé (un peufou)ase n. m. • âne (cf. sauma)asemprar v. (s. XVI.) • convierasempre n. m. (s. XVII.) 1. invitation 2. convoide noces, d’enterrement. . .asenada n. f. • ânerieasenariá n. f. (s. XX.) • asinerie (élevage d’ânes)asenet n. m. • ânon (cf. asenon)asenièr, ièra n. • ânier (cf. saumalièr)asenon n. m. • ânon (cf. asenet)asepsia n. f. (s. XIX. . . ) • asepsieaseptizacion n. f. (s. XX.) • aseptisationaseptizar v. (s. XX.) • aseptiserasexuat, ada adj. (s. XIX. . . ) • asexué, éeasfaltar v. (s. XIX.) • asphalterasfaltatge n. m. (s. XIX. . . ) • asphaltageasfalte n. m. (s. XIV : « asfalt ») asfalt • asphalteasfixia n. f. (s. XVIII. . . ) • asphyxieasfixiant, anta adj. (s. XIX. . . ) • asphyxiant, anteasfixiar v. (s. XIX.) • asphyxierasfixiat, ada adj. (s. XVIII. . . ) • asphyxié, éeashish n. m. (s. XVI. . . , de l’arabi) • haschichasiatic, ica adj. (s. XVI. . . ) • asiatiqueasil n. m. (s. XIV. . . ) • asileasillabic, ica adj. (s. XIX. . . ) • asyllabiqueasimar v. 1. agacer les dents 2. attiser le feu 3.émousser un tranchantasimetria n. f. (s. XIX. . . ) • asymétrieasimetric, ica adj. (s. XIX. . . .) • asymétriqueasimptotic, ica adj. (s. XVII. . . ) • asymptotique(math.)asir n. m. (s. XII.) • haineasirable, abla adj. • haïssableasirança n. f. • haineasirar v. (s. XII.) • haïrasirós, osa adj. (s. XII.) • haineuxasma n. m. (s. XIV.) • asthmeasmatic, ica adj. (s. XIV.) • asthmatiqueasocial, ala adj. (s. XIX. . . ) • asocial, aleasombrar v. (s. XII.) • ombragerasoraire, aira n. • qui prie devant les reliques(cf. adorator)asorar v. • prier devant les reliques (cf. adorar)

asortaire, aira n. (s. XIX. . . ) avortaire; abortaire •avorteur, euseasòrtament n. m. avortament • avortement in-volontaire (fausse couche) (cf. abòrtament)asortar v. (s. XVI.) avortar • avorter involontaire-ment (femme ou animal), faire une « faussecouche » (cf. abortar)asorton n. m. avorton; aborton • avortonaspècte n. m. aspèct • aspectaspergir v. (s. XIV.) • asperger (cf. esposcar)asperitat n. f. (s. XIV.) • aspérité (cf. rugositat)aspersion n. f. (s. XIV.) • aspersion (cf. es-poscada)aspersor n. m. (s. XIV. . . ) asperson • aspersoiraspic n. m. (s. XIV.) • aspic (serpent) (cf. espic)aspiracion n. f. (s. XIV.) • aspirationaspirant, anta adj. (s. XVI. . . ) • aspirant, anteaspirar v. (s. XIII.) • aspireraspirator n. m. (s. XX.) aspirador • aspirateur(instrument)aspiratòri, òria adj. (s. XIX. . . ) • aspiratoireaspirina n. f. (s. XIX. . . ) • aspirineasprament adv. (s. XII.) • âprementaspre, aspra adj. (s. XIV.) 1. âpre 2. lieux pier-reux (cf. acèrbe)aspretat (/aspresa) n. f. (s. XIV.) • âpretéasprum n. m. • ce qui est âpreassabentar v. (s. XIII.) • informerassaber n. m. (s. XIII.) • avisassaber v. (s. XIII : « assaber ».) • faire savoirassadolar v. (s. XVI.) • rassasierassag n. m. (s. XII.) • essaiassajar v. • essayerassalida n. f. • action d’assaillirassalidor n. m. assalisseire • assaillantassalir v. • assaillir (attaque physique)assalvatgir v. • devenir sauvageassanar v. 1. cicatriser 2. guérir (cf. assanir)assaniment n. m. • assainissement s. m.assanir v. • assainir (cf. assanar)assasonament n. m. • assaisonnementassasonar v. • assaisonnerassassin n. m. (s. XII.) • assassinassassinar v. (s. XVI. . . ) • assassinerassassinat n. m. (s. XVI. . . ) • assassinatassaut n. m. (s. XII.) • assautassautar v. (s. XII.) • donner l’assautassecament n. m. • assèchementassecar v. • assécherassecarar v. (s. XVI.) • assécher beaucoupassecarat, ada adj. (s. XVI.) 1. très asséché 2. trèsaltéréassedant, anta adj. • assoiffant, anteassedar v. (s. XIII.) • assoifferassegurable, abla adj. (s. XIX. . . ) • assurableasseguradament adv. (s. XIX.) • assurémentasseguraire, aira n. (s. XIX.) • assureur

34

Page 35: Diccionari General de la Lenga Occitana - DGLO · ACADEMIA OCCITANA CONSISTÒRI DEL GAI SABER Diccionari General de la Lenga Occitana 2008 – 2016

assegurament astenia

assegurament n. f. (s. XII.) • assurance (ce quiest sûr)assegurança n. f. (s. XIX.) • assurance (contre lessinistres. . . )assegurar v. (s. XII.) 1. assurer (sûr 2. contrat. . . )(cf. assolidar)assegurat, ada adj. e n. (s. XII. . . ) 1. assuré, ée(sûr 2. contrat. . . )assemblada n. f. (s. XIII.) • assembléeassemblar v. (s. XII.) • assemblerassemblatge n. m. (s. XVIII.) • assemblageassenar v. • assagir (avec l’âge)assenat, ada adj. (s. XII.) • sensé, éeassentiment n. m. (s. XIII.) 1. assentiment 2.acquiescementassentir v. (s. XIII.) • acquiescerasseptic, ica adj. (s. XIX. . . ) • aseptiqueassercion n. f. (s. XIV. . . ) • assertionasserir v. (s. XIII.) 1. assurer 2. affirmer (préten-dre vrai) (cf. acertanar; assolidar)asserviment n. m. (s. XV. . . ) • asservissementasservir v. (s. XII. . . ) • asservirassessor, ora n. (s. XIV.) • assesseurassessorat n. m. (s. XIII. . . ) • assessoratassetador n. m. • endroit on l’on s’assiedassetament n. m. (s. XIII. . . ) 1. assiette (position)2. affermissement (cf. assèti)assetar v. (s. XII.) • asseoir (prendre un siège)(cf. assetiar)assetat, ada adj. • assis, iseassèti n. m. (s. XVII. . . ) • siège (position) (cf.assetament)assetiar v. 1. asseoir (établir 2. placer. . . ) (cf.assetar)assetjaire, aira n. (s. XV.) • assiégeantassetjaire, aira n. (s. XX.) • harceleur (moral,sexuel. . . )assetjament n. m. (s. XIV.) • action d’assiégerassetjament n. m. (s. XX.) • harcèlement (moral,sexuel. . . )assetjant, anta adj. e n. • assiégeant, anteassetjar v. (s. XIII.) • assiégerassetjar v. (s. XX.) • harceler (moralement, sex-uellement. . . )assetjat, ada adj. e n. (s. XIII.) • assiégé, éeassetjat, ada adj. e n. (s. XX.) • harcelé, ée(moralement, sexuellement. . . )assetons (d’) loc. adv. • en position assiseassidú, ua adj. (s. XIII : « assiduos ».) • assidu, ueassiduament adv. (s. XIII : « assiduosament ») •assidûmentassiduïtat n. f. (s. XIII.) • assiduitéassignable, abla adj. (s. XVII. . . ) • assignableassignacion n. f. (s. XV.) • assignation (tribunal,citation. . . )assignar v. (s. XIV.) assinhar • assigner (tribunal,citation, tâche. . . )

assignator, tritz adj. e n. assignaire; assignador• assignateur, triceassimilable, abla adj. (s. XIX. . . ) • assimilableassimilacion n. f. (s. XIII.) • assimilationassimilacionisme n. m. (s. XX. . . ) • assimilation-nismeassimilacionista n. (s. XX. . . ) • assimilationnisteassimilar v. (s. XV. . . ) • assimilerassimilator, tritz adj. e n. (s. XIX. . . ) assimilaire;assimilador; assimilatora • assimilateurassisas n. f. plur. (s. XII.) • assises (justice)assisténcia n. f. (s. XV. . . ) assistença • assistance(cf. adjutòri)assistent, enta adj. (s. XV. . . ) • assistant, anteassistir v. (s. XVI.) • assister (cf. sostar)associacion n. f. (s. XVIII.) • associationassociar v. (s. XIV.) • associer (cf. ajónher)associat, ada adj. e n. (s. XVII.) • associé, éeassociatiu, iva adj. (s.XX. . . ) • associatif, iveassòlament n. m. (s. XVIII. . . ) assolament 1. ac-tion d’étendre sur le sol 2. assolementassolar v. 1. étendre sur le sol 2. assolerassolelhar v. (s. XVI.) 1. prendre le soleil 2. ex-poser au soleil (sens actif) (cf. ensolelhar (senspassiu))assolidar v. 1. rendre solide 2. consolider 3.affirmer (cf. acertanar; asorrir; afortir)assonància n. f. (s. XVII. . . ) • assonanceassonant, anta adj. (s. XII. . . ) • assonant, anteassopiment n. m. • assoupissement (cf. acos-somiment)assopir v. (s. XIII : « sopir ».) • assoupir (cf. entre-dormir; entresomir; acossomir (s’))assopliment n. m. • assouplissementassoplir v. • assouplirassortiment n. m. • assortimentassortir v. • assortir (cf. apariar)assortir v. • sortir pour aller au-devant dequelqu’unassortit, ida adj. • assorti, ieassostaire, aire n. 1. qui met à l’abri 2. quiprotègeassostança n. f. assostància • action de protégerassostar v. 1. mettre à l’abri 2. protégerassubjectiment n. m. (s. XVI. . . ) • assujettisse-mentassubjectir v. (s. XVII : « assutjeti ».) • assujettirassucador n. m. • assommoir (archit. médié-vale) (cf. atucador)assucar v. • assommer (concrètement) (cf. atu-car)assucat, ada adj. • assommé, ée (cf. atucat)assumir v. assumar • assumerast n. m. (s. XIV.) 1. broche (rôtir) 2. hampeastaragués, aguesa adj. • habitant de l’Astaracastèca adj. e n. (s. XIX. . . ) • aztèqueastèla n. f. (s. XIII.) • attelleastenia n. f. (s. XVIII. . . ) • asthénie

35

Page 36: Diccionari General de la Lenga Occitana - DGLO · ACADEMIA OCCITANA CONSISTÒRI DEL GAI SABER Diccionari General de la Lenga Occitana 2008 – 2016

astenic, ica atenuator

astenic, ica adj. e n. (s. XIX. . . ) • asthéniqueasterisc n. m. (s. XVI. . . ) • astérisqueasterlòt n. m. (s. XVII.) 1. devin de village 2.esprit fantasque (cf. astrològue)asteroïde n. m. (s. XIX. . . ) asteroïd • astéroïdeasticar v. • astiquer (cf. escurar)asticatge n. m. • astiquage (cf. escurament)astigmatic, ica adj. (s. XIX. . . ) • astigmateastigmatisme n. m. (s. XIX. . . ) • astigmatismeastiu, iva adj. (s. XIII.) • prompt, eastivament adv. (s. XIII.) • hâtivementastor n. m. • autour (oiseau)astracan n. m. (s. XVIII. . . , de la vila russad’Astrakan) • astrakanastrada n. f. (s. XII. . . ) 1. chance 2. destinéeastragal n. m. (s. XVI. . . ) astragala • astragaleastral, ala adj. (s. XVI. . . ) • astral, aleastre n. m. (s. XII.) • astreastrenhent, enta adj. (s. XIX. . . ) • astreignant,anteastrénher v. (s. XIV.) • astreindreastrenta (/astrencha) n. f. (s. XIX. . . ) • astreinteastringéncia n. f. (s. XIX. . . ) • astringenceastringent, enta adj. (s. XVI. . . ) • astringent, enteastrofisica n. f. (s. XX.) • astrophysiqueastrofisician, ana n. (s. XX.) • astrophysicien,enneastrolabi n. m. (s. XIV.) • astrolabeastrologia n. f. (s. XIV.) • astrologieastrologic, ica adj. (s. XVI. . . ) • astrologiqueastrològue, òga n. (s. XIV : « astrologian » ; s XVII.)astrològ • astrologueastronau n. f. (s. XX.) • astronefastronauta n. (s. XX.) • astronauteastronautic, ica adj. (s. XX.) • astronautiqueastronautica n. f. (s. XX. . . ) • astronautiqueastronòme, òma n. m. (s. XIII : « austronomian ».)astronòm • astronomeastronomia n. f. (s. XIX. (s. XII : « estronomia »).) •astronomieastronomic, ica adj. (s. XIV. . . ) • astronomiqueastruc, uga adj. (s. XII.) 1. né sous une bonneétoile 2. chanceuxastrugar v. (s. XII. . . ) 1. féliciter 2. complimenter(cf. benastrugar)astúcia n. f. (s. XIV.) • astuceastuciós, osa adj. (s. XV. . . ) • astucieux, euseastuciosament adv. (s. XVI. . . ) • astucieusementasuèlh n. m. • horizon (cf. orizont)asulhar v. • disparaître à l’horizonatac n. m. • attaque (malaise)ataca n. f. (s. XII.) • attaque (offensive)atacable, abla adj. • attaquableatacaire, aira n. • agresseur (cf. agressor)atacant, anta n. (s. XX.) • attaquantatacar v. (s. XII.) • attaqueratacat, ada adj. 1. affecté, ée 2. meurtri, ie

ataïnar v. • être mélancolique, pris par lespleenatalentament n. m. (s. XIII.) 1. action de donnerenvie 2. désiratalentar v. (s. XII.) • donner envieatalhonar v. • couper en petits morceauxatánher v. (s. XII.) • conveniratardar v. • attarderatardivar v. • rentrer tardatardivat, ada adj. • attardé, ée (temps) (cf. re-tardat)ataüc n. m. (s. XIII : « atahuc ») • cercueilatavic, ica adj. (s. XIX. . . ) • ataviqueatavisme n. m. (s. XIX. . . ) • atavismeatebesiment n. m. • attiédissementatebesir v. • attiédirateïsme n. m. (s. XVI. . . ) • athéismeateïsta n. • athéisteatelar v. (s. XII. . . ) • atteler (cf. júnher)atelatge n. m. • attelage s. m.atemporar v. 1. préparer la terre 2. chauffer unfouratencion n. f. (s. XVI. . . ) • attentionatencionat, ada adj. (s. XIX. . . ) • attentionné, ée,attentif, iveatenda n. f. (s. XII.) • attente (cf. atenta; espèra)atendre v. (s. XII.) 1. être attentif 2. tendre à 3.attendre (cf. esperar)atendridor n. m. (s. XX.) • attendrisseur (instru-ment)atendriment n. m. (s. XIX : « atendrimen ».) 1. at-tendrissement (rendre une matière plus tendre)2. fig. émotionatendrir v. (s. XIX : « atendri ».) 1. attendrir (ren-dre une matière plus tendre) 2. fig. émouvoiratendrissent, enta adj. (s. XIX.) 1. attendrissant,ante (qui rend une matière plus tendre) 2. fig.émouvantatenença n. f. atenéncia • contiguïtéatenent, enta adj. • attenant, ante (cf. tocant)aténer v. • être contiguaténher v. (s. XII.) • atteindre (cf. adesar; averar)atenian, ana adj. atenenc • athénien, enneatenta (/atencha) n. f. (s. XIII.) • atteinte (cf.atenda)atentar v. (s. XIII : « attentar ».) atemptar • attenteratentat n. m. (s. XIV. . . ) atemptat • attentatatentatòri, òria adj. (s. XVII. . . ) atemptatòri • at-tentatoireatenuacion n. f. (s. XIV.) • atténuationatenuacion n. f. (s. XIV.) • atténuationatenuant, anta adj. (s. XIX.) • atténuant, anteatenuar v. (s. XIV.) • atténueratenuar v. (s. XIV.) • atténueratenuat, ada adj. (s. XVI. . . ) • atténué, éeatenuator n. m. (s. XX.) • atténuateur (instru-ment)

36

Page 37: Diccionari General de la Lenga Occitana - DGLO · ACADEMIA OCCITANA CONSISTÒRI DEL GAI SABER Diccionari General de la Lenga Occitana 2008 – 2016

atermenaire, aira auça

atermenaire, aira n. (s. XIII : « atermenador ») •délimiteuratermenament n. m. (s. XIII.) • délimitationatermenar v. (s. XIII.) • délimiteraterrament adv. (s. XII. . . ) • atterrementaterrant, anta adj. (s. XII. . . ) • atterrant, anteaterrar v. (s. XII.) 1. atterrer 2. jeter à terre, abat-tre (arbre. . . ) (cf. aterrir)aterrassar v. • couvrir, combler de terre (cf. ater-rassir; terrassar)aterrassir (s’) v. pron. • devenir terreux,s’effriter (cf. aterrassar)aterrassit, ida adj. • être terreux, mêlé de terreaterrat, ada adj. (s. XII.) • atterré, éeaterrir v. (s. XVIII. . . ) • atterrir (ballon, avion. . . )(cf. aterrar)aterrissatge n. m. (s. XX.) • atterrissage(avion. . . )atestacion n. f. (s. XIV.) • attestationatestar v. (s. XII. . . ) • attester (cf. atestir)atestir v. 1. s’entêter 2. affirmer avec obstina-tion (cf. attestar)atèu, èa adj. (s. XVI. . . ) • athéeateuniment n. m. • amincissement (chose) (cf.aprimadament)ateunir v. 1. atténuer 2. rendre ténu, amincir(quelque chose) (cf. aprimar)atge n. m. (s. XIV.) • âge (cf. edat)atic, ica adj. (s. XVI. . . ) • attiqueaticisme n. m. (s. XVI. . . ) • atticismeatierar v. 1. aligner 2. mettre en file (cf. tièra)atipic, ica adj. • atypiqueatiralh n. m. • attirailatirança n. f. (s. XIX.) atirància • attiranceatirar v. (s. XIV.) • attirer (séduction) (cf. atraire)atisar v. (s. XII. . . ) • attiser (cf. abrasugar)atissar v. • exciter (cf. excitar)atissós, osa adj. • agaçant, anteatlantic, ica adj. (s. XVI. . . ) • atlantiqueatlàs n. m. (s. XVI. . . ) • atlasatlèta n. (s. XVI. . . ) • athlèteatletic, ica adj. (s. XVI. . . ) • athlétiqueatletisme n. m. (s. XIX. . . ) • athlétismeatmosfèra n. f. (s. XVII. . . ) • atmosphèreatmosferic, ica adj. (s. XVIII. . . ) • atmosphériqueatòl n. m. (s. XVIII. . . , del maldivian / divehi) •atollatòme n. m. (s. XIV : « atomi ».) atòm • atomeatomic, ica adj. (s. XIX. . . ) • atomiqueatomicitat n. f. (s. XIX. . . ) • atomicitéatomizacion n. f. (s. XX. . . ) • atomisationatomizar v. (s. XIX. . . ) • atomiseratomizat, ada adj. (s. XX.) • atomisé, éeatomizator n. m. (s. XX.) atomizador; atomizaire• atomiseuratòn, òna adj. (s. XIX. . . ) • atoneatonia n. f. (s. XIX.) • atonieatonic, ica adj. (s. XVIII. . . ) • atonique

atots n. m. (s. XVII.) • atout (jeu)atrabalhir (s’) v. pron. atrabalir 1. prendre 2.goût au travailatrabalhit, ida adj. atrabalit 1. travailleur, euse2. laborieux, euseatrabilari, ària adj. (s. XVI. . . ) • atrabilaireatraccion n. f. (s. XIV.) • attractionatractiu, iva adj. (s. XIV.) • attractif, iveatraire v. (s. XII. . . ) • attirer (cf. atirar)atrait (/atrach) n. m. (s. XII.) 1. attrait 2. appas(séduction)atrantolir (s’) v. pron. 1. devenir chancelant 2.vieilliratrapa n. f. • attrapeatrapadissa n. f. • mystification (cf. mistifica-cion)atrapadoira n. f. • piège (cf. trapadèla)atrapar v. (s. XII.) • attraper (cf. agafar; ajar)atrasent, enta adj. (s. XII. . . ) • attrayantatrencadura n. f. 1. toilette (soin de la per-sonne) 2. arrangementatrencament n. m. 1. action de se préparer 2.agencementatrencar v. 1. se préparer 2. prépareratribucion n. f. (s. XIV.) • attributionatribuïble, ïbla adj. (s. XVI. . . ) atribuable • at-tribuableatribuïr v. (s. XIV.) • attribueratribut n. m. (s. XIV. . . ) • attributatributari, ària adj. (s. XIX. . . ) • attributaireatributiu, iva adj. (s. XVI. . . ) • attributif, iveatristant, anta adj. (s. XIX.) • attristant, anteatristar v. (s. XVI.) • attrister (cf. entristesir)atròç, òça adj. (s. XIV. . . ) atròce • atroceatròçament adv. (s. XVI. . . ) atroçament • atroce-mentatrocitat n. f. (s. XIV. . . ) • atrocitéatrofia n. f. (s. XVI. . . ) • atrophieatrofiar v. (s. XIX. . . ) • atrophieratrofiat, ada adj. (s. XVI. . . ) • atrophié, éeatropament n. m. • attroupementatropar v. (s. XII. . . ) • attrouper (cf. gropar)atropelada n. f. • attroupement (péj.)atropelar v. (s. XII.) • attrouper (péj.)atrumar v. • commencer à devenir orageux(sens actif) (cf. entrumar (sens passiu))atucador n. m. • assommoir (archit. médiévale)(cf. assucador)atucaire, aira n. • assommeur (cf. assucaire)atucar v. • assommer (cf. assucar)atudador n. m. • éteignoiratudar v. • éteindre (cf. escantir; amorçar)aturrador n. m. • rouleau à émotteraturrar v. • émotterauc n. m. • jars (cf. aucat)aüc n. m. • huéeauca n. f. (s. XII.) • oieauça n. f. • hausse

37

Page 38: Diccionari General de la Lenga Occitana - DGLO · ACADEMIA OCCITANA CONSISTÒRI DEL GAI SABER Diccionari General de la Lenga Occitana 2008 – 2016

auçada ausir

auçada n. f. • hauteurauçaire, aira n. • personne qui hausseauçament adv. • haussementaücar v. • huerauçar v. • hausseraucat n. m. 1. oison 2. (iron.) jarsauçatge n. m. • action de hausseraucèl, èla (/ausèl, èla) n. m. (s. XII.) • oiseauaucelaire, aira (/auselaire, aira] n. (s. XII.) • oise-leuraucelariá (/auselariá) n. f. (s. XX.) • oisellerieaucelièr, èra (/auselièr, ièra) n. f. (s. XX.) • oise-lier, ièreaucelum (/auselum) n. m. • les oiseauxaucir v. (s. XII.) • tuer (cf. tuar)auçor n. f. 1. hauteur 2. élévationaudàcia n. f. (s. XIV.) • audaceaudaciós, osa adj. (s. XVI.) • audacieux, euseaudaciosament adv. • audacieusementaudicion n. f. (s. XIX.) • audition (écoute, cast-ing. . . )audicion n. f. (s. XV.) • audition (surdité)audicionar v. (s. XVIII. . . ) • auditionner (écoute,casting. . . )audiéncia n. f. (s. XIV.) audiença • audienceaudio n. m. audiò • audioaudiovisual, ala adj. (s. XX. . . ) • audiovisuel,elleauditiu, iva adj. (s. XIV.) • auditif, iveauditor, tritz n. (s. XIV.) audidor • auditeurauditòri n. m. (s. XVII.) • auditoireauditorium n. m. (s. XX.) • auditoriumaugment n. m. (s. XVII.) • augmentation (cf. aug-mentacion)augmentacion n. f. (s. XIV.) • augmentation (cf.augment)augmentar v. (s. XIV.) • augmenteraugmentatiu, iva n. (s. XIV.) • augmentatif, iveaugur n. m. (s. XIV. . . ) • augure (agent)augurar v. (s. XIV.) • augurerauguri n. m. (s. XIV.) • augure (acte)august, usta adj. (s. XIV.) • augusteaujam n. m. 1. gibier à plumes 2. volailleaujòl, òla n. (s. XVI.) • aïeul, aïeuleaule, aula adj. •méchant, anteaulor (/aulesa) n. f. •méchancetéauna n. f. (s. XIII : « alna ») • aune (mesure anci-enne)aunir v. (s. XIII.) • honnirauquièr, ièra n. • gardien, ienne d’oiesaur n. m. (s. XII.) • or (métal)aür n. m. (s. XII.) • heur (augure)aura n. f. 1. vent du nord 2. briseaurada n. f. • coup de ventauragan n. m. (s. XVII. . . ) • ouraganaurassa n. f. • grand ventauratge n. m. (s. XII.) • orageauratjós, osa adj. • orageux, euse

aurelha n. f. (s. XII.) • oreilleaurelhard, arda adj. • qui a de longues oreillesaurelheta n. f. 1. merveilles (pâtisserie) 2.écouteur aux oreillesaurelhièr n. m. (s. XIV.) • oreilleraurelhièra n. f. 1. oreille de charrue 2. perce-oreilleaurelhon n. m. 1. lobe de l’oreille 2. coup surl’oreille (cf. gautissons)aurelhós, osa adj. 1. qui est « tout oreilles » 2.attentif (cf. atentiu)aurelhut, uda adj. • qui a de grandes oreillesaureòla n. f. (s. XIII. . . ) • auréoleaureolar v. (s. XIX.) • auréoleraureta n. f. 1. brise 2. zéphyraurevelhièr, ièra n. (s. XIV.) • orfèvreaurfrés n. m. (s. XIII.) • orfroiauricalc n. m. (s. XIV.) • laitonauricular n. m. (s. XIV.) • auriculaire (doigt)auricular, ara adj. (s. XIV.) • relatif à l’oreilleaurièra n. f. (s. XIV.) • lisièreaurifèr, èra adj. (s. XVI. . . ) • aurifèreaurificacion n. f. (s. XVI. . . ) • aurificationauriflam n. m. (s. XIII.) • oriflammeaurinhòl n. m. • sorte de brugnonauriòl n. m. (s. XII.) 1. couleur d’or 2. loriot(oiseau)auripèl n. m. (s. XII : « aurpel ».) • oripeauauripelat, ada adj. (s. XIV.) • couvert, erted’oripeaux, chamarréauriu, iva adj. (s. XII.) 1. fougueux, euse 2.folâtreaurivelaire, aira n. (av. s. XV.) • batteur d’oraurivelariá n. f. (av. s. XV.) • ouvrage des bat-teurs d’orauròc n. m. (s. XVIII. . . ) • aurochauròra n. f. (s. XIV.) • auroreaürós, osa adj. (s. XII.) • heureux, euseaürosament adv. (s. XVI.) • heureusementauruga n. f. (s. XIV.) • jaunisseaus (pl. auses) n. m. • toison (n. f.) (cf. veld’aur)ausadament adv. • avec audaceausaire, aira adj. e n. • audacieux, euseausar (/gausar) v. (s. X.) • oserausard, arda adj. (s. XII : « auzart ».) 1. hardi, e 2.effronté, eausardariá n. f. 1. hardiesse 2. téméritéausbèrg n. m. (s. XII.) • haubertauscultacion n. f. (s. XVI. . . ) • auscultationauscultar v. (s. XVI. . . ) • ausculter (cf. escotar)ausèrda n. f. • luzerne (cf. lusèrna)ausiblament adv. • audible (de façon)ausible, ibla adj. (s. XIV.) • audibleausida n. f. (s. XII.) 1. son lointain 2. renomméeausidor n. m. • tympan (oreille) (cf. timpan)ausiment n. m. • qualité de l’ouïeausir v. (s. XII.) • entendre (ouïr)

38

Page 39: Diccionari General de la Lenga Occitana - DGLO · ACADEMIA OCCITANA CONSISTÒRI DEL GAI SABER Diccionari General de la Lenga Occitana 2008 – 2016

auspici automitralhadoira

auspici n. m. (s. XIV. . . ) • auspiceaussent n. m. (s. XII : « eyssens », « absens ».) •absinthe (plante) (n. f.) (cf. absinti)austèr, èra adj. (s. XVII.) austère • austèreaustèrament adv. (s. XIII. . . ) • austèrementausteritat n. f. (s. XIII. . . ) • austéritéaustoret n. m. (s. XII.) • petit autouraustral, ala adj. (s. XIV.) • austral, aleaustralian, ana adj. (s. XIX. . . ) • australien, ienneaustralopitèc, èca n. (s. XX.) • australopithèqueaustrian, ana adj. (s. XIX.) • autrichien, ienneaut (/naut) n. m. • hautautament adv. (s. XVI.) • hautementautan (l’) n. m. (s. XIV.) vent d’autan • autan(vent)autar n. m. • autelautar màger n. m. •maître autelautarcia n. f. (s. XX.) • autarcieautarcic adj. (s. XX.) • autarciqueautentic, ica adj. (s. XIV.) • authentiqueautenticament adv. (s. XIV. . . ) • authentique-mentautenticar v. (s. XIV.) • authentiquerautenticitat n. f. (s. XVIII. . . ) • authenticitéautentificacion n. f. (s. XX.) • authentificationautentificar v. (s. XIX. . . ) • authentifierautisme n. m. (s. XX.) • autisme (maladie)autista adj. e n. (s. XX.) • autisteautistic, ica adj. (s. XX.) • autistiqueauto n. f. (s. XX.) autò • auto (voiture)auto-ràdio n. m. (s. XX.) autoradiò • autoradioauto-ralh n. m. (s. XX.) • autorailauto-reglatge n. m. (s. XX.) • autoréglageauto-regulacion n. f. (s. XIX. . . ) • autorégulationauto-regulator, tritz adj. e n. (s. XIX. . . )autoregulador • autorégulateur, triceauto-retrait (auto-retrach) n. m. (s. XX.) • auto-portraitauto-rota n. f. (s. XX.) • autoroute (cf. autostrada)auto-rotièr, ièra adj. (s. XX.) • autoroutier, ière(cf. autostradièr)auto-satisfaccion n. f. (s. XX.) • autosatisfactionauto-subsisténcia n. f. (s. XX.) • autosubsistanceauto-sufisença n. f. (s. XX.) autosufiséncia • au-tosuffisanceauto-sufisent, enta n. f. (s. XX.) • autosuffisant,anteauto-suggestion n. f. (s. XX.) • autosuggestionautoadesiu n. (s. XX.) • autocollantautoadesiu, iva adj. e n. (s. XX.) • auto-adhésif,iveautoalucatge n. m. (s. XX.) • auto-allumageautobiografia n. f. (s. XIX. . . ) • autobiographieautobiografic, ica adj. (s. XIX. . . ) • autobi-ographiqueautobús de linha n. m. (s. XX.) • autocarautobús de vila n. m. (s. XIX. . . ) • autobusautocanilha n. f. (s. XX.) • autochenille

autocatalisi n. f. (s. XX.) • autocatalyseautocensura n. f. (s. XX.) • autocensureautocensurar (s’) v. pron. (s. XX.) • autocensurer(s’)autoclau adj. e n. (s. XIX. . . ) • autoclaveautoconduccion n. f. (s. XIX. . . ) • autoconduc-tionautocosedor n. m. (s. XX.) autocoseire • au-tocuiseurautocracia n. f. (s. XIX.) • autocratieautocrata n. (s. XVIII. . . ) • autocrateautocratic, ica adj. (s. XVIII. . . ) • autocratiqueautocritica n. f. (s. XX.) • autocritiqueautoctòn, òna adj. e n. (s. XVI. . . ) autoctòne •autochtoneautodafé n. m. (s. XVII. . . ) • autodaféautodefensa n. f. (s. XX.) • autodéfenseautoderision n. f. (s. XX.) • autodérisionautodestruccion n. f. (s. XIX. . . ) • autodestruc-tionautodestructor, tritz adj. (s. XX.) autodestructora• autodestructeur, triceautodestruïr (s’) v. pron. (s. XX.) • autodétruire(s’)autodeterminacion n. f. (s. XX.) • autodétermi-nationautodidacte, acta n. (s. XVI. . . ) • autodidacteautodisciplina n. f. (s. XX.) • autodisciplineautoempèut n. m. (s. XX.) • autogreffeautoescòla n. f. (s. XX.) • auto-école (cf. escòlade conduita)autofecondacion n. f. (s. XIX. . . )autofegondacion • autofécondationautofinançament n. m. (s. XX.) • autofinance-mentautofinançar v. (s. XX.) • autofinancerautogerir v. (s. XX.) • autogérerautogerit, ida adj. (s. XX.) • autogéré, éeautogestion n. f. (s. XX.) • autogestionautogestionari, ària adj. (s. XX.) • autogestion-naireautogir n. m. (s. XX.) • autogireautografe, afa adj. e n. m. (s. XVI. . . ) autograf •autographeautoguidat, ada adj. (s. XX.) • autoguidé, éeautoguidatge n. m. (s. XX.) • autoguidageautom n. m. (s. XIV.) auton • automneautomata n. m. (s. XVI. . . ) • automateautomatic, ica adj. (s. XVIII. . . ) • automatiqueautomaticament adv. (s. XIX. . . ) • automatique-mentautomaticitat n. f. (s. XX. . . ) • automaticitéautomatisme n. m. (s. XVIII. . . ) • automatismeautomatizacion n. f. (s. XIX. . . ) • automatisationautomatizar v. (s. XVIII. . . ) • automatiserautomedicacion n. f. (s. XX.) • automédicationautomitralhadoira n. f. (s. XX. . . , del francés)automitralhaira • automitrailleuse

39

Page 40: Diccionari General de la Lenga Occitana - DGLO · ACADEMIA OCCITANA CONSISTÒRI DEL GAI SABER Diccionari General de la Lenga Occitana 2008 – 2016

automnada avantgarda

automnada n. f. (s. XIV. . . ) autonada • fruitsd’automneautomnal, ala adj. (s. XIV.) autonal • automnal,aleautomnar v. (s. XIV. . . ) autonar • passerl’automneautomne n. m. • automne (cf. autom; tardor)automnejar v. (s. XIV. . . ) autonejar • faire untemps d’automneautomnenc, enca adj. (s. XIV. . . ) autonenc •d’automneautomnièr, ièra adj. (s. XIV. . . ) autonièr •d’automneautomobil, ila adj. (s. XIX.) • automobileautomobila n. f. (s. XIX.) • automobileautomobilista n. (s. XIX.) • automobilisteautomotor, tritz adj. e n. (s. XIX. . . ) • automoteur,triceautomutilacion n. f. (s. XX. . . ) • automutilationautonetejant, anta adj. (s. XX. . . ) • autonettoy-ant, anteautonèu n. m. (s. XX. . . ) • autoneigeautonòme, òma adj. (s. XIX.) autonòm • au-tonomeautonomia n. f. (s. XVI. . . ) • autonomieautonomisme n. m. (s. XX.) • autonomismeautonomista adj. e n. (s. XIX. . . ) • autonomisteautopompa n. f. (s. XX. . . ) • autopompeautoportant, anta adj. (s. XX.) autoportaire • au-toportant, anteautoproclamar v. (s. XX.) • autoproclamerautoproduccion n. f. (s. XX.) • autoproductionautopropulsat, ada adj. (s. XX.) • autopropulsé,éeautopropulsion n. f. (s. XX.) • autopropulsionautopropulsor n. m. (s. XX.) • autopropulseurautopsia n. f. (s. XVI. . . ) • autopsieautopsiar v. (s. XIX. . . ) • autopsierautor, ora n. (s. XIII.) • auteur, eureautoritari, ària adj. (s. XIX.) • autoritaireautoritàriament adv. (s. XIX. . . ) • autoritaire-mentautoritarisme n. m. (s. XIX. . . ) • autoritarismeautoritat n. f. (s. XIII.) • autoritéautorizacion n. f. (s. XVI. . . ) • autorisationautorizar v. (s. XIII.) • autoriserautorizat, ada adj. (s. XIV. . . ) • autorisé, éeautostòp n. m. (s. XX.) • auto-stopautostopaire, aira n. (s. XX.) • auto-stoppeur,euse (cf. autostopista)autostopista n. (s. XX.) • auto-stoppeur, euse (cf.autostopaire)autostrada n. f. (s. XX.) • autoroute (cf. autorota)autostradièr, ièra adj. (s. XX.) • autoroutier, ière(cf. autorotièr)autotractat, ada adj. (s. XX.) • autotracté, éeautrament adv. (s. XIV.) • autrementautre, autra adj. (s. XII.) • autre

autreg n. m. (s. XIII.) • octroiautrejaire, aira n. (av. s. XV.) • celui, celle quioctroieautrejament n. m. (s. XII.) • concessionautrejar v. (s. XII.) • octroyerautres còps adv. • autrefois (cf. bèl temps a; uncòp èra)autrú (/autrui) pron. indef. (s. XII : « autrui ») •autruiauturièr, ièra adj. • hauturier, ièreauturós, osa adj. • hautain, aineauvari n. m. (av. s. XV.) 1. accident 2. con-tretempsauvernhat, ata adj. (s. XIII. . . ) • auvergnat, ateauxiliar, ara adj. e n. (s. XVI. . . ) • auxiliaireauxiliarament adv. (s. XIX. . . ) • auxiliairementavajon n. m. abajon •myrtilleaval adv. (s. X.) • là-basavaladoira n. f. • avaloireavalanca (/avalancha) n. f. • avalanche (cf. lau;lavanca)avalar v. • avaler (cf. avalir)avaliment n. m. 1. anéantissement 2. dispari-tionavalir v. (s. XIII.) 1. détruire 2. anéantir (cf.avalar)avalisca ! interj. (s. XIII. . . ) • au diable ! (qu’ildisparaisse !)avalizar v. (s. XIX. . . ) • avaliseravalizator, tritz adj. e n. (s. XIX. . . ) avalizador;avalizaire • avaliseuravaloracion n. f. (s. XIX.) • action d’évalueravalorar v. (s. XIX.) 1. apprécier 2. évalueravança n. f. (s. XIV.) 1. avance 2. provisionavançada n. f. (s. XIV. . . ) • avancéeavançaire, aira n. • qui a des idées avancéesavançament n. m. (s. XIV.) • avancementavançar v. (s. XIV : « avanzar ».) • avanceravançar (s’) v. pron. • approcher (s’) (cf. acercar(s’); sarrar (se))avania n. f. (s. XVI . . . , ia) • avanieavaniment n. f. (av. s. XV.) 1. inanition 2. défail-lanceavanir v. (av. s. XV : « esvanir ».) 1. affaiblir 2.défailliravanit n. m. (av. s. XV.) 1. douleur 2. syncope (cf.aganit)avant adv. (s. XII.) • avant (espace : contraired’arrière) (cf. abans; arrièr)avantatge n. m. (s. XIII.) • avantageavantatjar v. (s. XVIII.) • avantageravantatjós, osa adj. (s. XVIII.) • avantageux, euseavantatjosament adv. • avantageusementavantbraç n. m. (s. XIII. . . ) • avant-brasavantcentre, entra n. (s. XX.) • avant-centreavantcòrs n. m. • avant-corpsavantdarrièr, ièra n. • avant-dernieravantgarda n. f. (s. XII.) • avant-garde

40

Page 41: Diccionari General de la Lenga Occitana - DGLO · ACADEMIA OCCITANA CONSISTÒRI DEL GAI SABER Diccionari General de la Lenga Occitana 2008 – 2016

avantgardisme azurenc, enca

avantgardisme n. m. (s. XX.) • avant-gardismeavantgardista n. (s. XX.) • avant-gardisteavantpòrt n. m. • avant-portavantscèna n. f. (s. XVI. . . ) • avant-scèneavar, ara adj. e n. (s. XII.) • avare (cf. avariciós;cusson)avaria n. f. (s. XVI. . . ) • avarieavarícia n. f. (s. XI.) • avariceavariciós, osa adj. e n. (s. XVII.) • avare (cf. avar)avatar n. m. (s. XIX. . . ) • avataravelana n. f. (s. XII.) • noisetteavelanièr n. m. (s. XII.) • noisetieravena n. f. (s. XIII.) • avoine (cf. civada)avenc n. m. (s. XII.) • avenavenent n. m. • avenant (contrat)avenent, enta adj. (s. XI : « avinent ».) • avenant,anteavenguda n. f. (s. XVIII.) • avenueavenidor adj. e n. m. (s. XIII.) • avenir (con-séquence immédiate) (cf. avenir)aveniment n. m. (s. XIII. « avenement ») • avène-mentavenir n. m. (s. XII.) • avenir (lointain) (cf.avenidor)avenir (a l’) loc. adv. 1. à l’avenir 2. désormaisavent n. m. (s. XII.) • aventaventura n. f. (s. XII.) • aventureaventurar v. (s. XII.) • aventureraventurièr, ièra n. (s. XIV.) • aventurier, ièreaventurisme n. m. (s. XX. . . ) • aventurismeaventurista adj. (s. XX. . . ) • aventuristeaventurós, osa adj. (s. XII.) • aventureux, euseaventurosament adv. (s. XIII. . . ) • aventureuse-mentaver v. (s. X.) • avoiraver bona ponha expr. • avoir bonne poigneaver grand gaug de expr. 1. s’estimer heureuxde 2. avoir grand plaisir deaverar v. • atteindre (parvenir à saisir) (cf. atén-her; adesar)averar v. (s. XII.) • avérer (certifier vrai)avergonhar v. (s. XII.) 1. faire honte 2. se couvrirde honteavèrs n. m. (s. XIX.) 1. versant exposé au nord 2.avers (numismatique)aversenc adj. e n. m. iversenc 1. au nord 2.terrain exposé au nordaversion n. f. (s. XVIII.) • aversion (cf. espudir)avertidor n. m. (s. XIX. . . ) avertisseire • avertis-seur (klaxon)avertiment n. m. (s. XIII.) • avertissementavertir v. (s. XIII.) • avertiravesar v. (s. XIII.) • habitueravesinant, anta adj. • avoisinant, anteavesinar v. • avoisineravet n. m. (s. XIV.) abet • sapinaveusar (s’) v. pron. (s. XII. « aveuvar ») 1. devenirveuf 2. rendre veuf

aveusatge n. m. • veuvageavi, àvia n. (s. XIII.) • aïeul, aïeuleaviacion n. f. (s. XIX.) • aviationaviada n. f. 1. élan 2. directionaviar v. •mettre en marche, en cheminaviat adv. viste • vite (cf. vivament)aviator, tritz n. (s. XIX.) • aviateur, triceavicòla adj. (s. XX.) • avicoleavicultor, tritz n. (s. XX.) avicultora • aviculteur,triceavicultura n. f. (s. XX.) • avicultureavidament adv. (s. XVI. . . ) • avidementavidar v. (av. s. XV.) 1. nourrir 2. sustenteravidatge n. m. • action de nourriravide, ida adj. (s. XV. . . ) avid • avideaviditat n. f. (s. XIV. . . ) • aviditéaviliment n. m. (s. XII.) • avilissementavilir v. (s. XII.) • aviliravilissent, enta adj. (s. XVIII. . . ) • avilissant, anteavinar v. (s. XIII. . . ) • s’adonner au vinavinhonenc, enca adj. • avignonnais, aiseavion n. m. (s.XIX.) • avionavionaire, aira n. (s. XIX. . . ) • avionneur, euseavís (pl. avises) n. m. (s. XIII.) • avis (cf. vejaire)avisament n. m. (s. XIV.) • avisementavisar v. (s. XIII.) • aviseravisat, ada adj. (s. XIII. . . ) • avisé, éeavitalhar v. 1. avitailler 2. ravitailleravivar v. • aviveravoable, abla adj. (del francés) • avouableavoacion n. f. (s. XIII. « avoatio ») • aveu (cf. con-fession)avoar v. (s. XIII., del francés) • avouer (cf. confes-sar)avocat n. m. (s. XII.) • avocat (fruit)avocat, ata n. m. (s. XII. . . ) • avocat (justice)avocatièr n. m. (s. XVIII. . . ) • avocatieravodar v. 1. vouer 2. se dévoueràvol, avola adj. (s. XII.) • lâcheavolesa n. f. (s. XII.) • lâchetéavoludar v. • se rouler par terreaxe n. m. (s. XVII. . . .) • axe (cf. ais)axial, ala adj. • axial, aleaxiòma n. m. (s. XVI. . . ) • axiomeazalèa n. f. (s. XVIII. . . ) • azaléeazard n. m. (s. XII. . . ) • hasardazardar v. (s. XVII.) 1. hasarder 2. se hasarderazardós, osa adj. (s. XVI. . . ) • hasardeux, euseazardosament adv. (s. XVI. . . ) • hasardeusementazeròla n. f. (s. XVI. . . , del cast. ← arabi) • azeroleazime, ima adj. (s. XIV.) azim • azymeazimut n. m. (s. XVII. . . ) • azimutazòt n. m. (s. XVIII. . . ) azòte • azoteazotat, ada adj. (s. XIX. . . ) • azoté, éeazur n. m. (s. XIII.) • azurazurar v. (s. XVI. . . ) • azurerazurat, ada adj. (s. XIII. . . ) • azuré, éeazurenc, enca adj. (s. XIV.) • d’azur

41

Page 42: Diccionari General de la Lenga Occitana - DGLO · ACADEMIA OCCITANA CONSISTÒRI DEL GAI SABER Diccionari General de la Lenga Occitana 2008 – 2016

b (be nauta) (alfabet) bagatge

B

b (be nauta) (alfabet) n. m. • bbaba n. f. • larvebabà n. m. • baba (pâtisserie)babaròt n. m. • cloportebabilh n. m. • babilbabilhar v. • babillerbabilonian, ana adj. (s. XVII. . . ) • babylonien,ennebabocha n. f. (de l’arabi← persan) • babouchebabòia n. f. 1. babiole 2. bagatellebaboín, baboïna n. (s. XIII. . . ) • babouin (cf. cf.monin)babòrd n. m. • bâbordbaby-boom n. m. (s. XX., mots angleses) • baby-boombac n. m. • bac (à glace, à légume etc.)baca n. f. • vannebacanal n. m. (s. XVI. . . ) 1. bacchanal 2. tapagebacanalas n. f. plur. (s. XV. . . ) • bacchanalesbacanta n. f. (s. XVI. . . ) • bacchante (prêtresse)baccifèr, èra adj. (s. XVI. . . ) • baccifère (plantequi produit des baies)baccifòrme, òrma adj. (s. XIX. . . ) • bacciforme(qui a la forme d’une baie)baccivòr, òra adj. (s. XIX. . . ) • baccivore (animalqui se nourrit de baies)bacegar v. 1. bâcler 2. faire vite (cf. cf. baclar)bacèl n. m. • battoirbacelar v. • battre le lingebachelièr, ièra n. (s. XIII. « bacchallier ») • bache-lier, ièrebachelierat n. m. • baccalauréatbachòca n. f. • bosse (coup) (cf. cf. bonha)bacil n. m. (s. XIX. . . ) • bacillebacillar, ara adj. (s. XIX. . . ) • bacillairebacillifòrme, òrma adj. (s. XIX. . . ) • bacilliformebacilloscopia n. f. (s. XX.) • bacilloscopiebacillòsi n. f. (s. XX.) • bacillosebacilluria n. f. (s. XX.) • bacilluriebacin n. m. (s. XIII.) • bassin (récipient) (cf. cf.conca)bacina n. f. • bassinebacinet n. m. (s. XIII.) • bassinet (armure)baclar v. (s. XVI.) 1. fermer 2. achever à la hâte(cf. cf. bacelar)bacon n. m. (s. XII.) 1. bacon 2. porc salébacteria n. f. (s. XIX. . . ) bactèria • bactériebacteriacèas n. f. plur. (s. XX.) • bactériacéesbacterialas n. f. plur. (s. XX.) • bactérialesbacterian, ana adj. (s. XIX. . . ) • bactérien, ennebactericida adj. (s. XX.) • bactéricidebacteridia n. f. (s. XIX. . . ) • bactéridiebacteriemia n. f. (s. XIX. . . ) • bactériémiebacteriofague, aga n. m. (s. XX.) bacteriofag •bactériophage

bacteriolisi n. f. (s. XX.) • bactériolysebacteriolisina n. f. (s. XX.) • bactériolysinebacteriologia n. f. (s. XIX. . . ) • bactériologiebacteriologic, ica adj. (s. XX.) • bactériologiquebacteriologista n. (s. XIX...) • bactériologistebacteriometria n. f. (s. XX.) • bactériométriebacteriòsi n. f. (s. XX.) • bactériosebacteriostasi n. f. (s. XX.) • bactériostasebacteriostatic, ica adj. (s. XX.) • bactériostatiquebacterioterapia n. f. (s. XIX. . . ) • bactério-thérapiebacteriotoxemia n. f. (s. XX.) • bactériotoxémiebacteriotoxic, ica adj. (s. XX.) • bactériotoxiquebacteriotoxina n. f. (s. XX.) • bactériotoxinebacteriotropic, ica adj. (s. XX.) • bactéri-otropiquebacteriotropina n. f. (s. XX.) • bactériotropinebacteriuria n. f. (s. XX.) bacteriúria • bactériuriebacteroïde n. m. (s. XX.) bacteroïd • bactéroïdebada (de) loc. adv. • en vainbadaire, aira n. 1. bailleur, euse (qui baille) 2.badaudbadalh / badalhòl n. • bâillementbadalhar v. 1. bâiller 2. entrouvrirbadalhon n. m. • bâillonbadalhonar v. • bâillonnerbadaluc, uga adj. (s. XII.) 1. musard 2. niaisbadant, anta adj. • béant, ante (cf. cf. badièr)badar v. (s. XII.) 1. bailler 2. badauder (êtrebouche bée)badaul, aula n. (s. XII.) 1. niais, niaise 2. badaudbadiana n. f. • badiane (bot.)badièr, ièra adj. • béant, béante (cf. cf. badant)badin, ina n. • badin, inebadinada n. f. 1. plaisanterie 2. badinage (cf.cf. galejada)badinaire, aira n. • facétieux, eusebadinar v. • badiner (cf. cf. galejar; cf. fadejar;cf. trufar)badinariá n. f. • badineriebadmintòn n. m. (s. XX., de l’anglés) • badmintonbadòc adj. (s. XIII.) 1. niais 2. sot 3. fou au jeud’échecbafolhar v. (s. XIX. « bafouia », de l’occ. anc. bafar)1. bafouer 2. médire 3. divulguerbaga n. f. • baguebagada n. f. • gansebaganaud, auda n. 1. vain 2. frivolebagarra n. f. (del basc batsarra) • bagarrebagassa n. f. (s. XII.) 1. prostituée 2. catin 3.bagassebagassièr n. m. (s. XII.) • débauchébagatèla n. f. (s. XVI. . . , de l’italian bagatella) •bagatellebagatge n. m. (s. XIII.) • bagage (cf. cf. maleta)

42

Page 43: Diccionari General de la Lenga Occitana - DGLO · ACADEMIA OCCITANA CONSISTÒRI DEL GAI SABER Diccionari General de la Lenga Occitana 2008 – 2016

bagatgista balmejar

bagatgista n. (s. XX. . . ) • bagagistebágol n. m. 1. bavardage 2. bagoubagolar v. • bavarderbagueta n. f. • baguette (moulure)bai, baia adj. (s. XIII.) • bai, baie (couleur) (cf. cf.baiard)bàia n. f. • baie (fruit)bàia n. f. • baie (maritime)baiard adj. e n. m. (s. XII.) • cheval bai (cf. cf. bai)baiard n. m. • civièrebailar v. (s. XII.) 1. livrer 2. donner (cf. cf. bal-har.)bailatge n. m. (s. XIV.) • baillagebaile n. m. (s. XII.) • baillibailejar v. (s. XIII.) • gouvernerbaionés, esa adj. • bayonnais, aisebaioneta n. f. (s. XVI. . . ) • baïonnettebaisada n. f. (s. XII.) • french kiss (sic) « lengaentrebescada / es en la baisada » (Bernat Mar-tin)baisaman n. m. • baisemainbaisar v. (s. XIII.) • donner un baiserbaisat n. m. (s. XII.) • baiserbaissa n. f. • baissebaissament adv. (s. XIV.) • abaissementbaissar v. (s. XII.) 1. baisser 2. abaisserbaissar v. • descendre (cf. cf. davalar; cf. de-scendre)bajanar v. • blanchir des légumesbajanat, ada adj. • blanchi, ie (légumes)bal n. m. (s. XIII.) • balbala n. f. (s. XVI. . . ) • balle (projectile)bala n. f. (s. XIII.) 1. ballot 2. paquetbalada n. f. (s. XII.) 1. poésie 2. balladebalaire, aira n. • baladin, danseurbalaja n. f. • balai (de bouleau) (cf. cf. en-granièra; cf. escoba)balajadoira n. f. (s. XX.) • balayeuse (véhicule)balajaduras n. f. plur. • balayuresbalajaire, aira n. • balayeur, eusebalajar v. • balayerbalajon n. f. • balayettebalajum n. m. • balayuresbalalin-balalan onom. 1. branle des cloches 2.cahotementbalanç n. m. (s. XII.) 1. balancement 2. élan 3.incertitudebalança n. f. (s. XV.) 1. balance 2. signe duzodiaquebalançador n. m. • balançoirebalançament n. m. 1. balancement 2. hésita-tionbalançar v. (s. XII.) 1. balancer 2. hésiterbalançatge n. m. • action de balancerbalancejar v. • se dandinerbalancièr n. m. • balancierbalandra n. f. • balade (promenade)balandran n. m. 1. branle 2. balancement

balandrar v. 1. se balader 2. flâner 3. sepromenerbalandrin-balandran loc. adv. 1. en se bal-ançant 2. en se dandinantbalast n. m. (s. XIV. . . ) • ballastbalastar v. (s. XX.) • ballasterbalastatge n. m. (s. XIX. . . ) • ballastagebalastièr, ièra n. (s. XIX. . . ) • ballastier, èrebalastièra n. f. (s. XIX. . . ) • ballastièrebalausta n. f. (s. XIV.) • fruit du grenadiersauvagebalaustièr n. m. • grenadier sauvagebalbucejament n. m. • balbutiementbalbucejar v. • balbutierbalbucient, enta adj. (s. XIII.) • balbutiant, antebalbut, uda adj. e n. (s. XII. « balb ») 1. qui bre-douille 2. qui balbutie (cf. cf. baboín)balca n. f. • plante graminéebalcanic, ica adj. • balkaniquebalcanizacion n. f. (s. XX.) • balkanisationbalcanizar v. (s. XX.) • balkaniserbalcon n. m. (s. XVI. . . , de l’ital. ← alem.) • balconbaldaquin n. m. • baldaquinbaldra n. f. • bouebaldralha n. f. • bouebaldràs n. m. • bourbierbalena n. f. • baleinebalenat n. m. • baleineaubalenide n. m. plur. balenid • baleinidébalenièr, èra n. m. • baleinier, èrebalenièra n. f. • baleinière (bateau)balerina n. f. (s. XIX. . . , (de l’ital. ballerina)) 1.ballerine (danseuse 2. chaussure)balèsta n. f. (s. XIII.) • arbalètebalestada n. f. (s. XIII.) • portée d’une arbalètebalestièr n. m. (s. XIII.) • arbalétrierbalet n. m. (s. XVI. . . , de l’it. balletto) • balletbalet n. m. 1. perron 2. galerie couverte (ar-chit.)balh n. m. • bailbalha n. f. 1. baquet pour l’eau 2. baille (t. demarine : eau, Ecole Navale)balhar v. • donner (cf. cf. bailar)balhica-balhòca loc. adv. 1. confusément 2.brusquementbalin-balan loc. adv. • en se balançantbalisa n. f. • balisebalistic, ica adj. • balistiquebalistica n. f. (s. XVII. . . ) • balistiquebalisticament adv. (s. XX. . . ) • balistiquementbalistocardiografe, afa n. (s. XX. . . )balistocardiograf • balistocardiographebalistocardiografia n. f. (s. XX. . . ) • balistocar-diographiebalma n. f. (s. XIII.) • grotte (cf. cf. cauna)balme n. m. (s. XII.) • baumebalmejar v. • embaumer (avoir une odeuragréable) (cf. cf. embalsemar)

43

Page 44: Diccionari General de la Lenga Occitana - DGLO · ACADEMIA OCCITANA CONSISTÒRI DEL GAI SABER Diccionari General de la Lenga Occitana 2008 – 2016

balneari, ària barba

balneari, ària adj. (s. XIX. . . ) • balnéairebalneoterapia n. f. (s. XIX. . . ) • balnéothérapiebaloard n. m. (s. XIII.) • boulevardbalòcha n. f. • fête votive (cf. cf. vòta)balòfa n. f. • balle de céréalebalon n. m. • ballonbalord, orda adj. e n. (s. XVI..., (ital. balordo)) •balourd, ourdebalordàs, assa n. • gros balourdbalordiá n. f. (s. XVII...) balordisa • balourdisebalòt n. m. • ballotbalotar v. • balloterbalotatge n. m. • ballotagebalsamic, ica adj. (s. XVI. . . ) • balsamiquebalsamina n. f. (s. XVI. . . ) • balsaminebalte, balta adj. • baltebaltic, ica adj. • baltiquebalustrada n. f. (s. XVI. . . , de l’ital. balaustrata) •balustradebalustre n. m. (s. XVI. . . , de l’ital. balaustra) •balustrebalzacian, ana adj. (s. XIX. . . ) • balzacien, iennebambó n. m. (s. XVI. . . , del port. ←malai) • bam-bouban n. m. (s. XII.) • banbana n. f. (s. XIII.) 1. corne 2. antenne (insecte)(cf. cf. antena)banal, ala adj. (s. XVIII. . . ) • banal, alebanalitat n. f. (s. XIX. . . ) • banalitébanalizacion n. f. (s. XX.) • banalisationbanalizar v. (s. XIX. . . ) • banaliserbanana n. f. (s. XVII. . . , del port.← leng. de Guinèa)• bananebananareda n. m. (s. XX.) bananariá • banan-eraiebananièr n. m. (s. XVII. . . ) • bananierbanarut, uda adj. • pourvu de longues cornesbanas n. m. plur. • bois (cervidés)banasta n. f. 1. corbeille 2. nigaudbanastada n. f. • contenu d’une corbeillebanc n. m. • banc (siège)banc de glaç n. m. • banquisebanca n. f. (s. XII., de l’italian) 1. banque 2. siège3. banquettebancada n. f. • banc de sable (cf. cf. tes)bancairon n. m. 1. tréteau 2. petit bancbancal n. m. • terrasse en montagnebancari, ària adj. (s. XIX. . . ) • bancairebancarota (/banca-rota) n. f. (s. XV. . . , de l’ital.banca rotta) • banqueroutebancarotièr, ièran. (s. XVI. . . ) • banqueroutier, ièra

band n. m. • côtébanda n. f. • bande (inclinaison d’un navire)banda n. f. (s. XIII.) 1. bande 2. troupebandar v. • banderbandar (se) v. pron. • se soûlerbandarri, àrria n. • soûlard, arde

bandat, ada adj. • ivrebandejar v. • flotter au ventbanderilha n. f. (s. XIX. . . , del cast. banderilla) •banderillebandièra n. f. (s. XIII.) 1. bannière 2. étendard 3.drapeaubandièra a mièg pal n. f. • drapeau en bernebandieròla n. f. bandeiròla • banderolebandiment n. m. (s. XIV.) • bannissementbandir v. (s. XIV.) • bannirbandit n. m. (s. XVII. . . ) • banditbanditisme n. m. (s. XIX. . . ) • banditismebandolièr, ièra n. 1. bandoulier 2. brigandbandolièra n. f. (s. XVI. . . ) • bandoulièrebanh n. m. 1. bain 2. baignadebanh maria n. m. (s. XIV. . . ) • bain mariebanhada n. f. (s. XVIII. . . ) 1. saison des bains 2.baignadebanhadís, issa adj. • qui peut se mouillerbanhadoira n. f. (s. XIV. . . ) • baignoirebanhador n. (s. XIX. . . ) • salle de bains (cf. cf.sala de banh)banhadura n. f. •mouillurebanhaire, aira n. (s. XIV. . . ) • baigneur, eusebanhar v. 1. mouiller 2. tremper 3. baignerbanhatge n. m. •mouillagebanjo n. m. (s. XIX. . . , mot anglo-amer. ← cast.)banjò • banjobanlèga n. f. • banlieuebanleguièr, èra n. • banlieusard, ardebanquet n. m. • banquet (cf. cf. taulejada)banqueta n. f. • banquettebanquièr, ièra n. (s. XIII. . . ) • banquier, ièrebanut, uda adj. • cornu, uebaptismal, ala adj. (s. XIV.) • baptismalbaptisme n. m. (s. XII.) • baptême (cérémonie)baptistèri n. m. (s. XI. . . ) • baptistèrebaquic, ica adj. (s. XV. . . ) • bachiquebar n. m. • bar (débit de boissons)baralh / baralha n. (s. XII.) 1. trouble 2. dispute3. chicanebaralhar v. 1. brouiller 2. bouleverserbaranda n. f. 1. rampe 2. garde-foubaranha n. f. • haie vivebarat / barata n. (s. XIII.) 1. tromperie 2. fraudebarataire, aira n. (s. XII.) 1. fripon 2. trompeurbaratar v. (s. XII.) 1. trafiquer 2. tromper 3.baratinerbaratariá n. f. (s. XII.) 1. marché 2. tromperiebaratejaire, aira n. 1. fripon 2. trompeur (cf. cf.baratièr)baratejar v. 1. tromper 2. frauder 3. « fairel’article »baratièr, ièra n. 1. fripon 2. trompeur (cf. cf.baratejaire)baratin n. m. 1. baratin (bavardage 2.tromperie)barba n. f. (s. XII.) • barbe

44

Page 45: Diccionari General de la Lenga Occitana - DGLO · ACADEMIA OCCITANA CONSISTÒRI DEL GAI SABER Diccionari General de la Lenga Occitana 2008 – 2016

barbablanc barricada

barbablanc n. m. • barbonbarbacana n. f. (s. XII.) • barbacanebarbacoa n. f. (s. XX., del cast. ← aïcian) • barbe-cue (n. m.)barbada n. f. • bordure en saillie d’un toitbarbagrís (pl. barbagrises) n. m. • qui a labarbe grisebarbajòl n. m. (s. XII.) • joubarbebarbalh n. m. • babillagebarbalhaire, aira n. • babillardbarbalhar v. 1. babiller 2. bavarderbarbar, ara adj. e n. • barbarebarbarament adv. (s. XII.) • de façon barbarebarbaresc, esca adj. (s. XVI. . . , de l’ital. barbaresco)• barbaresque (pirate berbère)barbariá n. f. (s. XIII.) • barbariebarbarisme n. m. (s. XIII.) • barbarismebarbarós (/ barba-rós) n. m. 1. qui a la barberousse 2. rouge-gorgebarbasta n. f. • gelée blanche (cf. cf. albairada)barbejar v. • pousser des racinesbarbèl n. m. • barbeau (poisson)barbelat, ada adj. e n. • barbelébarbet n. m. • chien barbetbarbièr, ièra n. (s. XIII.) • barbier, ièrebarbilhon n. m. • barbichebarbituric, ica adj. e n. m. (s. XIX. . . ) • barbi-turiquebarbolhar v. 1. barbouiller 2. gribouillerbarbotar v. 1. barboter 2. bouillonnerbarbotejaire, aira n. • bredouilleurbarbotejament adv. • action de bredouillerbarbotejar v. • bredouillerbarbotiment n. m. • action de barboterbarbotinament n. m. • action de marmotterbarbotinar v. •marmotterbarbut, uda adj. e n. (s. XII.) • barbu, uebarca n. f. (s. XII.) • barquebarcassa n. f. • barcassebarcatièr, ièra n. • batelier, ièrabarcelonés, esa ; barcelonin, ina adj. •barcelonais, aisebarcòt n. m. • canotbard n. m. 1. boue 2. terre glaisebarda n. f. • barde (de lard)bardar v. • barder (de lard)barde n. m. • barde (chanteur)bardolha n. f. • boue où l’on pataugebardolhar v. (s. XVI.) 1. patauger 2. couvrir deboue 3. bredouillerbardòt n. m. 1. bardot 2. mulet.barème n. m. (s. XVII. . . , nom d’òme) barèm •barèmebarena n. f. • granitbarganh / barganha n. (s. XII.) 1. marché 2. bar-guignagebarganhar v. (s. XII.) • barguignerbargar v. • broyer du lin, du chanvre

bariton n. m. (s. XVIII. . . ) • barytonbarjacaire, aira n. 1. bavard 2. qui parle à tortet à traversbarjacar v. 1. bavarder 2. jacasserbarlica-barlòca adv. 1. en désordre 2. de façonchaotiquebarlinga-barlanga onom. • cahin-cahabarman n. m. (s. XIX. . . ) • barmanbarnabita n. m. (s. XVII. . . ) • barnabite (ordrerelig.)baromètre n. m. (s. XVII. . . ) • baromètrebarometric, ica adj. (s. XVIII. . . ) • barométriquebaron, ona n. (s. XII.) • baron, onnebaroniá n. f. (s. XII.) • baronniebarquet n. m. • baquetbarqueta n. f. • barquettebarra n. f. (s. XIII.) • barrebarra n. f. 1. barre (bâton) 2. jeu de barresbarra n. f. • barre (tribunal)barra n. f. • gouvernailbarra n. f. • trait (graphique)barra de chocolat n. f. (s. XX.) • bille de chocolatbarra de mina n. f. • barre à minebarra del còl n. f. • vertèbres cervicales (cf. cf.vertèbra)barrabin-barraban onom. • avec fracasbarraca n. f. (s. XV. . . , de l’ital. baracca← cast. bar-raca) 1. baraque 2. cabanebarracan n. m. (s. XIII., de l’arabi) 1. bouracan 2.gros drapbarracanat, ada adj. 1. rayé 2. zébrébarracon n. m. 1. petite baraque 2. cabanebarrador n. m. • dispositif pour fermerbarradura n. f. (s. XIII.) • fermeturebarral n. m. • baril (cf. cf. barril)barralariá n. f. • tonnelleriebarralha n. f. • clôturebarralièr, ièra n. • tonnelierbarrament n. m. 1. action de fermer 2. ferme-turebarramenta n. f. • barrièrebarrancon n. m. • barreau (chaise. . . )barraquet n. m. • variété de haricotbarrar v. (s. XIII.) 1. fermer (une porte. . . ) 2.boucher (une rue)barratge n. m. • barrage (usine électrique. . . )barreja n. f. 1. mélange 2. a - : pêle-mêlebarrejadís n. m. •mélange en désordrebarrejar v. •mêlerbarrèl n. m. • barreau de cage, prison. . .barrenc n. m. • ravinbarreta n. f. (s. XIII.) • barrette (couvre-chef)barri n. m. (s. XII.) 1. rempart 2. quartierd’habitation au-delà des remparts 3. faubourgbarrian, ana adj. e n. (s. XIII.) 1. faubourien 2.habitant du faubourgbarrica n. f. (s. XV.) • barriquebarricada n. f. (s. XVI.) • barricade

45

Page 46: Diccionari General de la Lenga Occitana - DGLO · ACADEMIA OCCITANA CONSISTÒRI DEL GAI SABER Diccionari General de la Lenga Occitana 2008 – 2016

barricadar batafuolar

barricadar v. (s. XVI.) • barricadarbarricaire, aira n. • tonnelier, èrebarricalha n. f. • futaillebarricat n. m. • contenu d’une barriquebarricon n. m. • petite barriquebarricòt n. m. •moyenne barriquebarrièr (trauc) adj. • trou de boulinbarrièra n. f. (s. XIII.) • barrièrebarril n. m. (s. XIII.) • baril (cf. cf. barral)barrilhet n. m. • barillet (arme)barrillon n. m. (s. XIII.) • petit barilbarròc, òca adj. e n. m. (s. XVII. . . , de l’ital. barocco← port. barroco) • baroquebarròt n. m. • gourdinbarrutlada n. f. • rouladebarrutlaire, aira n. 1. vagabond, onde 2.bourlingueur 3. qui « roule sa bosse »barrutlar v. 1. vagabonder 2. « rouler sa bosse »3. bourlinguer 4. errerbarta n. f. (s. XI.) 1. hallier 2. broussaillebartàs n. m. • buissonbartassanha n. f. • broussaillebartassejar v. • fouiller les buissonsbartassièr (preire) adj. e n. m. (s. XVIII.) • prêtreréfractaire (Révolution)bartassièr, ièra adj. • qui hante les champs etles boisbartavèla n. f. 1. bartavelle (oiseau) 2. per-sonne très bavarde 3. loquet de portebartavelar v. 1. bavarder 2. jacasserbas n. m. (s. XII.) 1. bas (partie inférieure) 2. vilbas, bassa adj. • bas, bassebasa n. f. (s. XIII.) • basebasalte n. m. (s. XVI. . . , del fr. basalte) basalt •basaltebasaltic, ica adj. (s. XVIII. . . ) • basaltiquebasana n. f. • basanebasanar v. • basanerbasanat, ada adj. • basané, éebasar v. • baserbasc, basca adj. • basquebascalar v. • éclater de rirebascula n. f. • basculebascular v. • basculerbaselic n. m. • basilic (plante)basic, ica adj. (s. XIX. . . ) • basiquebasicitat n. f. (s. XIX. . . ) • basicitébasilica n. f. (s. XIII.) • basiliquebasilisc n. m. (s. XII.) • basilic (animal fabuleux)basquet (/basket) n. m. (s. XIX. . . , de l’anglés) •basket-ballbasquetaire, aira n. (s. XX.) • basketteur, eusebasrelèu / bas-relèu n. m. • bas-reliefbassa n. f. • basse (musique)bassac n. m. • grand sacbassac (a) loc. •mise à sac (pillage)bassaca n. f. • sac de couchage

bassacada n. f. • fait de mettre à sac, desaccager (cf. cf. sacatge; cf. saquejal)bassacaire, aira n. • celui qui saccage, qui metà sacbassacament adv. •mise à sac, pillagebassacar v. 1. piller 2. saccager (cf. cf. saquejar)bassacatge n. m. • mise à sac (pillage) (cf. cf.sacatge)bassacontra n. f. (s. XVI. . . ) • basse-contre mus.bassament adv. (s. XII.) • bassementbassatalha n. f. (s. XVI. . . ) • basse-taille mus.bassesa n. f. • bassessebast n. m. (s. XIV.) • bâtbasta n. f. • basque (pan d’un habit)bastança n. f. • suffisance (cf. cf. sufisença)bastant, anta adj. • suffisant (cf. cf. sufisent)bastar v. (s. XIV.) • bâterbastar v. (s. XII.) abastar • suffire (cf. cf. sufire)bastard, arda adj. e n. (s. XII.) • bâtardbastardiá n. f. bastardisa • bâtardisebastarditge n. m. • fait d’être bâtardbastardon, ona n. • petit bâtardbastenda n. f. • bâtissebastengatge n. m. • bastingagebastida n. f. • ferme en Provencebastida (bòria) n. f. (s. XVI.) • bastide (fermeprovençale) (cf. cf. bastida (vila))bastida (vila -) n. f. (s. XII.) • bastide (ville nou-velle)bastida (vila) n. f. (s. XIII.) • bastide (ville nou-velle) (cf. cf. bastida (bòria))bastidon n. m. • petite « bastide » (ferme)bastidon n. m. • petite ferme en Provencebastidor, ora n. → bastisseire • bâtisseur, eusebastièr, ièra n. (s. XIII.) 1. bourrelier 2. bâtier 3.faiseur de bâtsbastilha n. f. • forteressebastiment n. m. 1. navire 2. bâtiment (architec-ture)bastina n. f. • bâtinebastion n. m. • bastionbastir v. (s. XII.) • bâtirbastison n. f. • action de bâtirbastissa n. f. • bâtissebastisseire, eira n. (s. XVI. . . ) • bâtisseur, eusebaston n. m. • bâtonbaston de Jacòb n. m. • éclair (pâtisserie)bastonada n. f. • bastonnadebastonar v. • bastonnerbastonièr, ièra n. • bâtonnierbasventre n. m. • bas ventrebata n. f. • sabot (animal)bataclan n. m. • attirailbataclar v. 1. bâcler 2. faire à la hâtebatacuolar v. • botter les fessesbatafuolar v. • botter les fesses (euphémisme)(cf. cf. batacuolar)

46

Page 47: Diccionari General de la Lenga Occitana - DGLO · ACADEMIA OCCITANA CONSISTÒRI DEL GAI SABER Diccionari General de la Lenga Occitana 2008 – 2016

batalh de campana bèl canto

batalh de campana n. m. (s. XII.) • battant declochebatalha n. f. (s. XII.) • bataillebatalhaire, aira n. • querelleur, eusebatalhar v. (s. XII.) • bataillerbatalhejar v. • batailler un peubatalhièr, ièra adj. (s. XIII.) • relatif à la défense,à la bataillebatalhon n. m. • bataillonbatan n. m. •moulin à foulonbatariá n. f. (s. XVII. . . ) • batteriebatèc n. m. • palpitationbatedís, issa n. m. • battementbatedoira n. f. (s. XX.) • batteuse (machine :moissons)batedor n. m. (s. XIV.) 1. battoir 2. heurtoirbategar v. • palpiterbateire, eira n. (s. XIII.) • batteur, euse (per-sonne : moisson, musique. . . )batejalhas n. f. plur. • fête du baptêmebatejar v. (s. XIII.) • baptiser, donner un nombatejar lo lièit (/lièch) v. • faire lestement sonlitbatejar lo vin v. • mettre de l’eau dans le vin(cf. cf. acermar)batèl n. m. • bateaubatelariá n. f. (s. XIV. . . ) • batelleriebatelièr, ièra n. (s. XIII. . . ) • batelierbatement n. m. (s. XIII.) • battementbatent de pòrta n. m. • battant de portebatesons n. f. plur. (s. XIII.) • saison du dépi-quagebatèsta n. f. • rixe (cf. cf. batalha)baticòl n. m. 1. fanon de bovidé 2. cou de porcbaticòr n. m. 1. émotion 2. battement de cœurbatifòc n. m. • briquetbatifolar v. (s. XVI. . . , de l’ital. battifolle) 1.badiner 2. batifolerbatiscafe n. m. (s. XX.) batiscaf • bathyscaphebatista n. f. • baptiste (toile)batraci n. m. • batracienbatre v. • battrebatre v. • frapper (monnaie)batuda n. f. • battuebau-bau onom. • (aboiement)bauç n. m. 1. escarpement de rochers 2. falaisebaucita n. f. (s. XIX. . . ) • bauxitebaucitic, ica adj. (s. XIX. . . ) • bauxitiquebaudelarian, ana adj. (s. XIX. . . ) • baudelairien,ennebaudor n. f. (s. XII.) 1. joie 2. allégressebaudrat n. m. (s. XIII.) • baudrierbaudròi n. m. • baudroie (poisson)baudufa n. f. baudufla 1. toupie 2. fille de joiebaug, bauja adj. e n. 1. un peu fou 2. idiot 3.nigaud 4. extravagantbaujaluc, uga adj. e n. 1. idiot 2. nigaud 3.extravagant

baujariá n. f. 1. idiotie 2. foliebaujum n. m. 1. idiotie 2. foliebausaire, aira n. (s. XII.) • trompeurbausar v. (s. XII.) • tromperbausiá n. f. (s. XII.) 1. tromperie 2. faussetébausiòl, òla adj. 1. trompeur 2. perfidebava n. f. • bavebavadura n. f. • bavurebavar v. • baverbavard, arda adj. e n. • bavard, ardebavarèl, èla adj. 1. qui bave 2. qui est évasébavarés, esa adj. • bavarois, oisebavarilha n. f. • bave d’escargot (cf. cf. limpa)bavec, eca adj. e n. (s. XII.) • bavard, ardebavejar v. • baverbaveta n. f. • bavoirbavós, osa adj. • baveux, eusebazar n. m. (s. XVI. . . , del port. ← persan) basar •bazarbè ! interj. • pouah ! (dégoût)bearnés, esa adj. biarnés • béarnais, aisebeat, ata adj. (s. XIII. . . ) • béat, atebeatificacion n. f. (s. XIV. . . ) • béatificationbeatificar v. (s. XIV. . . ) • béatifierbeatitud n. f. (s. XIV. . . ) • béatitudebèba n. f. • grosse lèvre (cf. cf. baboín)bèc n. m. (s. XII.) • becbeç n. m. • bouleau (arbre)becada n. f. 1. becquée 2. coup de becbecaire n. m. (de l’ital. b quadro) • bécarrebecar v. • becqueterbeçaròlas n. f. plur. • alphabetbecarut n. m. • flamant (oiseau)becassa n. f. (s. XII.) • bécassebecasson n. m. • bécasseaubeceda n. f. • bois de bouleauxbechet n. m. • brochet (poisson)beçon, ona adj. e n. (s. XIII : « besson ».) • jumeau,elle (cf. gemèls)becut, uda adj. e n. m. (s. XII.) 1. qui a un bec 2.pois chiche 3. géantbedèl n. m. (s. XIV.) • bedeau (cf. cf. vedèl)bederrés, esa adj. (s. XII.) biterrés • du pays biter-rois (cf. cf. besierenc)bediga n. f. • brebis d’un anbedigàs, assa n. • niais, niaisebedòs, bedòssa adj. e n. • qui zézayebedossejar v. • zézayerbedre, bedra adj. • rude, âpre, revêchebeefsteak / bistèc n. m. (s. XIX. . . , de l’anglés) •beefsteakbèfi, bèfia adj. • lippu, uebegònia n. f. (s. XIX. . . , d’un nom d’òme.) • bégo-nia (n. m.)beguda n. f. 1. buvette 2. boissonbeguina n. f. (s. XIII.) • béguinebeguinatge n. m. (s. XIII.) • béguinagebèl canto n. m. (s. XX. . . , de l’italian) • bel canto

47

Page 48: Diccionari General de la Lenga Occitana - DGLO · ACADEMIA OCCITANA CONSISTÒRI DEL GAI SABER Diccionari General de la Lenga Occitana 2008 – 2016

bèl temps a bergamòta

bèl temps a loc. adv. • jadis (cf. cf. un còp èra;cf. (los) autres còps)bèl, bèla adj. (s. XII.) 1. beau, belle 2. grand,grandebèlament adv. (s. XII.) • bellementbelar v. (s. XII.) • bêlerbelaròia n. f. 1. parure 2. fanfreluchebèlas arts n. f. plur. • beaux-artsbeleg n. m. • éclairbeleguejar v. •multiplier les éclairsbelejar v. • faire des éclairsbelesa n. f. • beauté (cf. cf. beutat)bèlga adj. • belgebellicisme n. m. (s. XIX.) • bellicismebellicista n. m. (s. XIX.) • bellicistebellicós, osa adj. (s. XIII.) • belliqueux, eusebelligerància n. f. (s. XIX. . . ) • belligérancebelligerant, anta n. f. (s. XVIII. . . ) • belligérant,antebelòta n. f. (s. XX., d’un nom d’òme) • belotebeluga (/beluja) n. f. (s. XII.) • étincellebelugament n. m. (s. XIII.) • fait d’étincelerbelugan n. m. • grondinbelugar (/belujar) v. • étincelerbeluguejant, anta adj. • étincelant, antebeluguejar v. • scintillerbeluguet, eta adj. • sémillant, antebèlvéser n. m. • belvédèrebemòl n. m. (s. XV. . . , (de l’ital. B molle)) • bémolben adv. (s. XII.) 1. bien 2. beaucoupben n. m. (s. XII.) 1. richesse 2. patrimoine 3.domainebenaise n. m. 1. bien-être 2. aisancebenamat, ada adj. • bien-aimé, éebenanança n. f. (s. XII.) 1. bonne santé 2.prospéritébenanant, anta adj. (s. XII.) 1. en bonne santé 2.prospèrebenanar v. • aller bien (santé)benastre n. m. (s. XII.) 1. bonne chance 2. bon-heurbenastruc, uga adj. (s. XIII.) 1. chanceux, euse 2.heureux, eusebenastrugar v. • féliciterbenaürança n. f. (s. XIV.) 1. bonheur 2. félicitébenaürat, ada adj. • bienheureux, eusebenda n. f. (s. XII.) • bande (de fer, de papier,d’étoffe ...)bendar v. (s. XII.) • bander (entourer)bendatge n. m. • bandagebendèl n. m. (s. XII.) • bandeaubendisent, enta adj. • bien disant, antebendit (/bendich) n. m. (s. XII.) • bien ditbendon de cap n. m. • bandeau de têtebenediccion n. f. (s. XIV.) • bénédictionbenedicite n. m. (s. XII.) • bénédicitébenedictin, ina n. (s. XIII. . . ) • bénédictin, inebenefic, ica adj. (s. XIV.) • bénéfique

benefici n. m. (s. XIV.) • bénéficebeneficial, ala adj. (s. XIV. . . ) • bénéficial, alebeneficiar v. (s. XIV.) • bénéficierbeneficiari, ària adj. e n. (s. XVI. . . ) • bénéficiairebeneitièr (/benechièr) n. m. • bénitier (cf. cf.aigasenhadièr)benesidor, oira adj. • qui doit / peut être béni,iebenesidor, ora n. beneseire; benesisseire •bénisseurbenesir v. • bénirbenesir v. (s. XII.) • bénirbenesit, ida adj. (s. XII.) • bénit, itebenestança n. f. (s. XII.) • bien-êtrebenestant adj. (s. XII.) 1. parfait 2. accomplibenestar n. m. (s. XII.) • bien-êtrebenevòl, òla adj. e n. (s. XIII. . . ) • bénévolebenevòlament adv. (s. XVI. . . ) • bénévolementbenevolat n. m. (s. XX. . . ) • bénévolatbenfactor, tritz n. (s. XII. . . ) planfaitor; benfaitor;benfaseire • bienfaiteur, tricebenfait (/benfach) n. m. (s. XII.) • bienfaitbenfasença n. f. (s. XVIII. . . ) • bienfaisancebenfasent, enta adj. (s. XII. . . ) • bienfaisant, antebenignament adv. (s. XIII.) • bénignementbenigne, igna adj. (s. XII.) • bénin, ignebenignitat n. f. (s. XIV.) • bénignitébenjamin, ina n. (s. XVII. . . , d’un nom biblic) •benjamin, inebenlèu adv. • peut-être (cf. cf. bensai)benorrit n. m. • roitelet (cf. cf. reibelet)benparlant, anta n. planparlant • beau parleurbenpensant, anta n. (s. XVIII. . . ) planpensant •bien-pensantbensai adv. 1. sans doute 2. probablement (cf.cf. benlèu)bentenent, enta n. • propriétaire foncierbenvenguda n. f. planvenguda • bienvenuebenvengut, uda adj. e n. planvengut • bien-venu, uebenvolença n. f. (s. XIII.) • bienveillancebenvolent, enta adj. (s. XII.) • bienveillantbenvoler v. planvoler • bien vouloirbenzèn n. m. (s. XIX.) • benzènebenzina n. f. (s. XIX.) • benzinebeocian, ana adj. e n. (s. XVIII. . . ) • béotien,ienneberbèr, èra adj. • berbèreberberidacèas n. f. plur. • berbéridacéesbèrc, bèrca adj. • ébréchébèrca n. f. • brèchebercadura n. f. • partie ébréchéebercar v. (s. XII.) • ébrécherbergamasc, asca adj. (s. XVI. . . , de l’italian) •bergamasquebergamòta n. f. (s. XVI. . . , de l’ital. bergamotta) •bergamote

48

Page 49: Diccionari General de la Lenga Occitana - DGLO · ACADEMIA OCCITANA CONSISTÒRI DEL GAI SABER Diccionari General de la Lenga Occitana 2008 – 2016

bergantin bibliografia

bergantin n. m. (s. XIV. . . , de l’ital. brigantino) •brigantin (bateau)bergsonian, ana adj. (s. XIX. . . ) • bergsonien,iennebergsonisme n. m. (s. XIX. . . ) • bergsonismeberibèri n. m. (s. XVII. . . ) • béribériberigola n. f. • barigoule (mets à base dechampignon et d’artichauts).berland n. m. (s. XVII. . . , de l’alem. bretling) •brelanberlina n. f. (s. XIX. . . ) • berlineberlingòt n. m. (s. XVI., de l’ital. berlingozzo) •berlingot (confiserie)berlong, onga adj. • barlong, ongueberluga n. f. • berluebernat ermita n. m. • bernard-l’ermitebernat pescaire n. m. (personnification de l’animal)• héron (cf. cf. aigron; cf. martin-pescaire)bernat pudent n. m. • punaise des boisbernicar v. (s. XII.) • vernisserberret, berreta n. • béretbertresca n. f. (s. XII.) • bretèchebesa n. f. • bief de moulinbesal n. m. • canal (d’irrigation)besalenar v. • haleterbescaire n. m. 1. biais 2. irrégularitébescalme n. m. (s. XIII.) 1. galetas ouvert 2. bal-conbescantar v. 1. chanter faux 2. médirebescle n. m. (s. XIII.) • fressurebescòire v. • recuirebescòr n. m. • nausée (cf. cf. nausèa)bescornut, uda adj. • biscornu, uebescuèit (/bescuèch) n. m. • biscuit (cf. cf. bis-còta)besierenc, enca adj. • biterrois (habitant deBéziers) (cf. bederrés)besonh n. m. (s. XII.) • besoinbesonha n. f. (s. XII.) • besognebesonhar v. (s. XIII.) 1. travailler 2. besognerbesonhós, osa adj. (s. XII.) • besogneux, eusebest seller n. m. (s. XX., mot anglés) • best sellerbèstia adj. • bête (sot) (cf. pèc)bèstia n. f. (s. XIII.) • bêtebestial n. m. • bêtail (cf. bestiar)bestial gròs n. m. • le gros bétailbestial menut n. m. • le petit bétailbestial, ala adj. • bestial, alebestialament adv. (s. XIV. « bestialment ») • bes-tialementbestiar n. m. (s. XIII.)→ bestial • bétailbestiari n. m. (s. XII.) • bestiairebestiàs, assa adj. 1. très bête 2. bêta, asse (cf.pegàs, assa)bestiasson, ona adj. • bébête (cf. pegòt)bestiesa n. f. • bêtisebestiòla n. f. (s. XIII.) • bestiolebestion, ona adj. • nigaud, aude

bestiraire, aira n. • traînardbestirar v. 1. lambiner 2. traînerbestorn n. m. 1. détour 2. zigzagbestornar v. • châtrer (cf. cf. sanar; cf. crestar;cf. castrar)bestornat adj. • châtré (cf. cf. sanat; cf. crestat;cf. castrat)bestòrt, òrta adj. • tortueux, eusebestortièr n. m. • rouleau (à pâtisserie)besucar v. (s. XII.) 1. baisotter 2. caresserbesucariá n. f. • vétillebesuquejar v. • vétillerbesuquet, eta adj. 1. délicat 2. vétilleuxbèta n. m. (s. XIX. . . ) • bêta (lettre grecque)beton n. m. (s. XIX. . . , del francés) • bétonbetonaire, aira n. (s. XX.) • bétonneur, eusebetonar v. (s. XIX. . . ) • bétonnerbetonatge n. m. (s. XIX. . . ) • bétonnagebetonica n. f. (s. XII.) • bétoinebetonièra n. f. (s. XX.) • bétonneusebetulacèas n. f. plur. (s. XIX. . . ) • bétulacées(bot.)betum n. m. (s. XIV.) • bitumebetumadoira n. f. (s. XX.) •machine à bitumerbetumar v. (s. XVI. . . ) • bitumerbetumatge n. m. (s. XIX. . . ) • bitumagebetumièr n. m. (s. XIX. . . ) • bitumier (navire)betumós, osa adj. (s. XIV. . . ) • bitumeux, eusebeuratge n. m. (s. XIII.) • breuvagebeure n. m. (s. XIII.) 1. le boire 2. la boissonbeure v. (s. XIII.) • boirebeutat n. f. (s. XII.) • beautébevedor n. m. • abreuvoir à oiseauxbevedor, doira adj. bevable • buvablebeveire, eira n. (s. XIII.) • buveur, eusebevenda n. f. (s. XII.) • boissonbeveriá n. f. (s. XV.) • beuveriebevet, eta adj. • être en état d’ivressebeveta n. f. • goût de boirebevotejar v. • buvoterbiaça n. f. • besacebiais n. m. (s. XII.) • biais, manièrebiais (de) loc. • de sorte (de façon)biaisar v. (s. XII.) • biaiserbiaissut, uda adj. 1. adroit, oite 2. habilebiauda n. f. • blousebiberon n. m. • biberonbibla n. f. (s. XII. . . ; s. XIV.) bíblia • biblebiblic, ica adj. (s. XVII. . . ) • bibliquebibliobús (pl. bibliobuses) n. m. (s. XX. . . ) •bibliobusbibliofague, aga adj. (s. XX. . . ) bibliofag • bib-liophage (insecte)bibliofil, ila n. (s. XVIII. . . ) • bibliophilebibliofilia n. f. (s. XVIII. . . ) • bibliophiliebibliofilic, ica adj. (s. XIX. . . ) • bibliophiliquebibliografia n. f. (s. XVII. . . ) • bibliographie

49

Page 50: Diccionari General de la Lenga Occitana - DGLO · ACADEMIA OCCITANA CONSISTÒRI DEL GAI SABER Diccionari General de la Lenga Occitana 2008 – 2016

bibliografic, ica biografe, afa

bibliografic, ica adj. (s. XVIII. . . ) • bibli-ographiquebibliotèca n. f. (s. XV. . . ) • bibliothèquebibliotecari, ària n. (s. XVI. . . ) • bibliothécairebica n. f. → penís (n.m.) • pénis (fam.) (cf. cf.penis; cf. vièt / vièch)bicameralisme n. m. (s. XX. . . ) • bicamérismebicar v. 1. sarcler 2. fam. coïterbicarbonat n. m. (s. XIX. . . ) • bicarbonatebicefal, ala adj. (s. XIX. . . ) • bicéphalebicentenari, ària adj. e n. (s. XX. . . ) • bicente-nairebicèps n. m. plur. (s. XVIII. . . ) • bicepsbicicleta n. f. (s. XIX. . . ) • bicyclettebicolòr, òra adj. (s. XIX. . . ) • bicolorebiconcau, ava adj. (s. XIX. . . ) • biconcavebiconvèxe, èxa adj. (s. XVIII. . . ) biconvèx • bicon-vexebicòrne, òrna adj. e n. m. (s. XVIII. . . ) • bicornebicromia n. f. (s. XX. . . ) • bichromiebidet n. m. (s. XVIII. . . , del francés) • bidet (toi-lette)bidon n. m. • bidonbidòrs, òrsa adj. • de traversbidorsada n. f. 1. contorsion 2. roulis (bateau)bidorsar v. 1. tortiller 2. rouler (bateau, roulis)bidorsejar v. • se dandinerbièla n. f. (s. XVII. . . , del fr. ← cast. bielda) • biellebiennal, ala adj. • biennalbièrra n. f. (s. XIX. . . , del neerl. bier) • bière (bois-son)bierraire, aira n. • brasseur (bière) (cf. cf.braçaire)bifasic, ica adj. (s. XX.) • biphasé, éebifide, ida adj. (s. XX.) bifid • bifidebifilar, ara adj. (s. XIX. . . ) • bifilairebifocal, ala adj. (s. XX. . . ) • bifocal, alebifurcacion n. f. (s. XVI. . . ) • bifurcationbifurcar v. (s. XIV.) • bifurquer (s. XVI)biga n. f. (s. XIV.) 1. bigue 2. poutre 3. grue(machine)bigal n. m. •moucheronbigame, ama adj. e n. m. (s. XIII. . . ) bigam •bigamebigamia n. f. (s. XV. . . ) • bigamiebigarrada n. f. 1. bigarade 2. orange amèrebigarradura n. f. • bigarrurebigarrar v. • bigarrerbigarròt n. m. • bigarreau (cerise).bigarrotièr n. m. • cerisier bigarreaubigatar v. • troquerbigordan, ana adj. • bigourdan, anebigòrn, òrna adj. (s. XIV.) • biscornu, uebigòrna n. f. (s. XVII. . . ) • bigornebigornèl n. m. • bigorneau (murex)bigòs n. m. • houe à deux dentsbila n. f. • bilebilabiat, ada adj. (s. XIX. . . ) • bilabié, ée

bilanç n. m. (s. XVI. . . , (de l’ital. bilancio)) • bilanbilateral, ala adj. (s. XIX. . . ) • bilatéral, alebilha n. f. • bille de roulement)bilhard n. m. (s. XIV. . . ) • billardbilhet n. m. (s. XV. . . ) • billet (monnaie)|bilheta n. f. (s. XIX.) • billet (spectacle)biliar, ara adj. (s. XVII. . . ) • biliairebilingüe, güa adj. (s. XVII. . . ) • bilinguebilingüisme n. m. (s. XX.) • bilinguismebiliós, osa adj. • bilieux, eusebilobat, ada adj. (s. XVIII. . . ) • bilobé, éebimensual, ala adj. (s. XIX. . . ) • bimensuel, ellebimestral, ala adj. (s. XIX.) • bimestriel, ellebimotor n. m. (s. XX.) • bimoteurbinar v. • binerbinari, ària adj. • binairebinatge n. m. • binagebingar v. • gambaderbinòcle n. m. (s. XVII. . . ) • binoclebinocular, ara adj. (s. XVII. . . ) • binoculairebinòmi n. m. (s. XVI. . . ) • binômebinomial, ala adj. (s. XV. . . ) • binomial, alebioacostica n. f. (s. XX.) • bioacoustiquebioastronomia n. f. (s. XX.) • bio astronomiebiobibliografia n. f. (s. XX.) • biobibliographiebiobibliografic, ica adj. (s. XX.) • biobibli-ographiquebiòc n. m. (s. XIV.) • portion de vers au MoyenAgebiocar v. (s. XIV.) • technique de versificationau Moyen Agebiocarburant n. m. (s. XX.) • biocarburantbiocatalisator n. m. (s. XX.) biocatalisador;biocatalizator • biocatalyseurbiocenòsi n. f. (s. XX.) • biocénosebiocida n. m. (s. XX.) • biocidebioclimatic, ica adj. (s. XX.) • bioclimatiquebioclimatologia n. f. (s. XX.) • bioclimatologiebiocompatible, ibla adj. (s. XX.) • biocompati-blebiodegradabilitat n. f. (s. XX.) • biodégradabil-itébiodegradable, abla adj. (s. XX.) • biodégrad-ablebiodegradacion n. f. (s. XX.) • biodégradationbiodescais n. m. (s. XX.) • bio déchetbiodiversitat n. f. (s. XX.) • biodiversitébioelement n. m. (s. XX.) • bioélémentbioenergetic, ica adj. (s. XX.) • bioénergétiquebioenergia n. f. (s. XX.) • bioénergiebioetanòl n. m. (s. XX.) • bioéthanolbioetica n. f. (s. XX.) • bioéthiquebiofisica n. f. (s. XX.) • biophysiquebiogas (pl. biogases) n. m. (s. XX.) • biogazbiogenèsi n. f. (s. XX.) • biogénèsebiogenetic, ica adj. (s. XX.) • biogénétiquebiogeografia n. f. (s. XX.) • biogéographiebiografe, afa n. (s. XVII. . . ) biograf • biographe

50

Page 51: Diccionari General de la Lenga Occitana - DGLO · ACADEMIA OCCITANA CONSISTÒRI DEL GAI SABER Diccionari General de la Lenga Occitana 2008 – 2016

biografia blanquiment

biografia n. f. (s. XVIII. . . ) • biographiebiografic, ica adj. (s. XVIII. . . ) • biographiquebioïndustria n. f. (s. XX.) • bio-industriebiologia n. f. (s. XIX. . . ) • biologiebiologic, ica adj. (s. XIX. . . ) • biologiquebiològue, òga adj. (s. XIX. . . ) biològ • biologuebioluminescéncia n. f. (s. XX.) • biolumines-cencebiomassa n. f. (s. XX.) • biomassebiopsia n. f. (s. XIX. . . ) • biopsiebioquimia n. f. (s. XX.) • biochimiebioquimic, ica adj. (s. XX.) • biochimiquebioquimista n. (s. XX.) • biochimistebioritme n. m. (s. XX.) • biorythmebiosciéncias n. f. plur. (s. XX.) • biosciencesbiosfèra n. f. (s. XIX. . . ) • biosphèrebiosintèsi n. f. (s. XX.) • biosynthèsebiotecnologia n. f. (s. XX.) • biotechnologiebioterapia n. f. (s. XX.) • biothérapiebiotic, ica adj. (s. XX.) • biotiquebiotipe n. m. (s. XX.) • biotypebiotipologia n. f. (s. XX.) • biotypologiebiotòp n. m. (s. XX.) • biotopebiotractament n. m. (s. XX.) • biotraitementbiotractor n. m. (s. XX.) • biotraiteurbioxide n. m. (s. XIX. . . ) bioxid • bioxydebiparticion n. f. (s. XVIII. . . ) • bipartitionbipartisme n. m. (s. XX.) • bipartismebipartit, ida adj. (s. XIV. . . ) • biparti, iebipède, èda adj. e n. (s. XVI. . . ) bipèd • bipèdebiplaça adj. (s. XX.) • biplacebiplan n. m. (s. XX.) • biplan (avion)bipolar, ara adj. (s. XX.) • bipolairebipolaritat n. f. (s. XX.) • bipolaritébipolarizacion n. f. (s. XX.) • bipolarisationbiquiní (/bikiní) n. m. (s. XX., nom d’un atòl del’ocean Pacific) • bikinibireactor (/bi-reactor) n. m. (s. XX.) • biréacteurbirectangle, angla (/bi-rectangle, angla) adj. (s.XX.) • birectanglebirefringéncia n. f. (s. XX.) • biréfringencebirefringent, enta adj. (s. XX.) • biréfringent,entebirman, ana adj. (s. XX.) • birman, anebis adv. • bisbis, bisa (pl. bises) adj. (s. XII.) 1. bis 2. brunbisa n. f. (s. XII.) 1. bise 2. ventbisannual, ala adj. (s. XVIII. . . ) • bisannuel, ellebisca n. f. •mauvaise humeurbiscar v. • bisquerbiscar (far) v. • faire bisquerbiscariá n. f. • fâcheriebiscòta n. f. (s. XIX. . . , de l’ital. biscotto) • biscottebiscre n. m. • combles (d’un bâtiment)bisèl n. m. • biseaubiselar v. • biseauterbiset, eta n. 1. brun 2. pigeon de rochebison, ona n. (s. XIV.) • bison, onne

bissac n. m. (s. XIV.) • besacebissana n. f. • clématitebissanta n. f. • grand nombrebisseccion n. f. (s. XVIII. . . ) • bissectionbissector, tritz adj. e n. f. (s. XIX. . . ) • bissecteur,tricebissèst n. m. (s. XIV.) bissèxte • bissextebissetmanal, ala ; bi-setmanal, ala adj. e n. m. •bihebdomadairebissextil, ila adj. (s. XIV.) • bissextilebissexual, ala adj. e n. (s. XIX. . . ) • bisexuel, ellebissillabe, aba adj. (s. XIX. . . ) bissillab • bisyl-labebissinòsi n. f. (s. XX.) • byssinose (med.)bistorin n. m. (s. XVI. . . , de l’ital. bistorina) bistorí• bistouribistre, bistra adj. • bistrebitèrna n. f. • ville, pays imaginairebituminifèr, èra adj. (s. XIX. . . ) • bituminifèrebituminita n. f. (s. XIX. . . ) • bituminitebituminizacion n. f. (s. XIX. . . ) • bituminisationbituminizar v. (s. XIX. . . ) • bituminiserbituminós, osa adj. (s. XIV.) • bitumineux, eusebivac n. m. • bivouacbivacar v. • bivouaquerbivalent, enta adj. • bivalent, entebivalve, alva adj. e n. (s. XVIII. . . ) • bivalvebizantin, ina adj. (s. XVI. . . ) • byzantinbizantinisme n. m. (s. XIX. . . ) • byzantinismebizantinista n. (s. XX.) • byzantinistebladada n. f. (s. XIII.) 1. récolte de blé 2. rede-vance en blé (cf. cf. abladada)bladariá n. f. (s. XIII.) •marché au blébladatge n. m. • provision de blé (cf. cf. abla-datge)bladièr, ièra adj. • relatif au bléblaga n. f. (del neerl.) • blague (à tabac)blaimar v. (s. XIX.) • blêmir (cf. cf. blasmar)blaime, blaima adj. (s. XIX.) • blême (cf. cf.blasme)blanc, blanca (/blanc, blancha) adj. (s. XII.) •blanc, blancheblancariá n. f. (s. XIV.) • mégisserie (cf. cf.lavariá)blancor (/blanchor) n. f. (s. XII.) • blancheurblancós, osa adj. • blanchâtreblandiment n. m. (s. XIII.) 1. flatterie 2. cajolerieblandir v. (s. XII.) 1. flatter 2. cajolerblanquejar v. (s. XIII.) • devenir blancblanqueta n. f. (s. XVIII.) • blanquette (ragoûtde viande).blanqueta n. f. (s. XVI.) • blanquette (vin deLimoux)blanquièr, ièra n. (s. XIV.) blanquisseire •mégissier (cf. cf. lavandièr)blanquiment n. m. (s. XIV.) • blanchiment (cf. cf.emblanquiment)

51

Page 52: Diccionari General de la Lenga Occitana - DGLO · ACADEMIA OCCITANA CONSISTÒRI DEL GAI SABER Diccionari General de la Lenga Occitana 2008 – 2016

blanquinós, osa bodista

blanquinós, osa adj. (s. XIV.) • un peublanchâtreblanquir (/blanchesir) v. 1. blanchir 2.mégisser (cf. cf. emblanquir)blasfemaire, aira n. 1. qui jure 2. qui médit (cf.cf. blasfemator)blasfemar v. (s. XII. : « blastemar ») ; s. XIV.) 1.blasphémer 2. fam. dire du malblasfemator, tritz adj. e n. (s. XIV. . . ) blasfemador• blasphémateur, trice (cf. cf. blasfemaire)blasfematòri, òria adj. (s. XVI. . . ) blasfemador •blasphématoireblasfèmi n. m. (s. XIX.) blasfema; blasfeme •blasphèmeblasidura n. f. • état d’une chose fanée (cf. cf.ablasidura.)blasiment n. m. • fait d’être flétri (cf. cf. ablasi-ment)blasir v. 1. flétrir 2. froisser (vêtement) 3.avachir 4. meurtrir (cf. cf. ablasir)blasmable, abla adj. (s. XIII. . . ) blaimable •blâmableblasmaire, aira n. (s. XII.) blaimaire • qui répri-mandeblasmar v. (s. XII.) • blâmer (cf. cf. blaimar)blasme n. m. (s. XII.) • blâme (cf. cf. blaime)blason n. m. • blasonblat n. m. • bléblat d’Espanha n. m. • maïs (cf. cf. milh; cf.milhòc)blat negre n. m. • (blé) sarrasinblau, ava adj. (s. XII.) 1. bleu, bleue (couleur) 2.ecchymoseblavairòl n. m. → equimòsi • bleu (ecchymose)blavar v. •meurtrir (faire des « bleus »)blavejament n. m. • fait de devenir livideblavejar v. (s. XIV.) 1. pâlir 2. devenir livideblavesa n. f. (s. XIII.) • lividitéblavet n. m. • bleuet (fleur)blaviment n. m. • bleuissementblavir v. • bleuirblavós, osa adj. • bleuâtrebleda n. f. (s. XIII.) • blettebledaraba (/bleda-raba) n. f. • betteraveblenda n. f. (s. XVIII. . . ) • blendeblennoragia n. f. (s. XVIII. . . ) blenoragia •blennoragiebles, blesa adj. (s. XIII.) • qui articule malblesejadís n. m. • fait de mal articulerblindar v. (s. XVII. . . , de l’alem.) • blinderblindat n. m. (s. XIX. . . ) • blindéblindatge n. m. (s. XVIII. . . ) • blindageblòc n. m. (s. XIX., del neerl.) • blocbloca n. f. (s. XIII.) • bosse centrale du bouclierblocar v. (s. XIX.) • bloquerblocatge n. m. 1. blocage 2. action de bloquerblòda n. f. • blouse (cf. cf. biauda)blond, onda adj. (s. XII.) • blond, onde

blondinèl, èla adj. • un joli blondblondir v. (s. XIII.) 1. blondir 2. faire paraîtreblondbloquièr n. m. (s. XIV.) • bouclierblos, blosa adj. (s. XII.) 1. dépouillé, ée 2. pur,pureblosetat n. f. • état de ce qui est dépouillé, purbòa n. f. (s. XIII.) • boa (serpent) (n. m.)boada n. f. • les bovins de la fermeboariá n. f. (s. XIII.) • étable à bœufsboatièr, èra n. • bouvier (cf. cf. boièr)bobança n. f. (s. XIII.) 1. ostentation, générosité2. bombancebobina n. f. • bobinebobinar v. • bobinerbobinatge n. m. • bobinageboc n. m. • boucbòça n. f. • bosseboca (/bocha) n. f. (s. XII.) • bouchebocada n. f. • bouchéebocafin, ina n. 1. gourmet 2. fine gueulebocal n. m. 1. embouchure 2. bocal 3. bouchede fourbocaran n. m. (s. XII., nom d’una vila) 1. bougran2. étoffebocariá (/bochariá) n. f. (s. XII.) • boucheriebocarut, uda adj. • lippu, uebocassa n. f. • grande boucheboçatge n. m. • bossage (arch.)bocejar v. • faire bossebocejat, ada adj. • bosselé, éebocelar v. • être bosselébochard, arda n. •malproprebochòrla n. f. • ampoule (peau)bocin n. m. (s. XII.) •morceau de nourriturebocinada n. f. (s. XII.) • bouchéebocinar v. • couper en morceaux (nourriture)bocinejar v. • couper en petits morceaux (nour-riture)bocinet n. m. • petit morceau (nourriture)bocla n. f. • boucle (ceinture)boclar v. • boucler (ceinture, valise. . . )boçon n. m. (s. XII.) • bélier (machine de guerre)boçut, uda adj. • bossu, ueboda n. m. (s. XX.) bodà • bouddhabodega n. f. • cornemusebodegaire, aira n. • joueur de cornemusebodenfla n. f. • bulle d’air, de savonbodenflar v. 1. devenir bouffi 2. (fig.) se gon-fler d’orgueilbodenfle, enfla adj. 1. bouffi 2. (fig.) gonfléd’orgueilbodic, ica adj. e n. (s. XIX. . . ) • bouddhiquebodifla n. f. 1. vessie 2. baudruchebodin n. m. • boudinbodisme n. m. (s. XIX. . . ) • bouddhismebodista adj. e n. (s. XIX. . . ) • bouddhiste

52

Page 53: Diccionari General de la Lenga Occitana - DGLO · ACADEMIA OCCITANA CONSISTÒRI DEL GAI SABER Diccionari General de la Lenga Occitana 2008 – 2016

bodoisson bombona

bodoisson n. m. 1. bouchon (tampon) 2. fig.petit enfant « bout de chou » (cf. cf. tampon; cf.tap)bodoissonar v. • boucher (obturer)bodonha n. f. • bossebodosca n. f. • cire d’abeillebodre (a -) loc. adv. 1. à foison 2. à la volée 3.en désordreboèmi, boèmia n. • bohémien, ienne (cf. cf.gitano; cf. caraco)bofa n. f. • giflebofarda n. f. • bouffardebofet n. m. • soufflet (feu)bofiga n. f. • ampoule (sur la peau) (cf. cf. am-pola)bofigadura n. f. • boursouflurebofigar v. • boursouflerbofigós, osa adj. • couvert de pustulesbofon n. m. (s. XVI. . . , de l’ital. buffone) • bouffonbofonada n. f. (s. XVI. . . ) • facétiebofonaire, aira n. (s. XVI. . . ) • bouffonneur,eusebofonar v. (s. XVI. . . ) 1. faire des facéties 2.s’amuser (cf. cf. pefonar)bofonariá n. f. (s. XVI. . . ) • bouffonneriebòga n. f. • bogue (enveloppe piquante de châ-taigne). (cf. cf. pelós)bogia n. f. (s. XV., nom d’une vila d’Algeria) •bougie (cf. cf. candela)bogia n. f. (s. XIX. . . , del francés) • bougie (mo-teur)bogre n. m. • bougreboicòt (/boycott) n. m. (s. XIX. . . , de l’anglés) •boycottboicotaire, aira n. (s. XIX. . . ) • boycotteurboicotar (/boycottar) v. (s. XIX. . . ) • boycotterboièr, boièra n. (s. XIII.) • bouvier, ièreboïn, ina adj. e n. m. plur. • bovinboirica n. f. • bourrichebois n. m. (s. XII.) • buisboissa n. f. • outil de cordonnierboissar v. 1. essuyer 2. frotterboissèl n. m. • boisseauboisseròla n. f. • busserole (arbuste)boissièra n. f. (s. XIII.) • lieu couvert de buisboisson n. m. • buissonboisson blanc n. m. • aubépine (cf. cf. albe-spina)boissonada n. f. • hallier (cf. cf. bartàs)boissonós, osa adj. • buissonneux, euse (cf. cf.embartassat)bojal n. m. (s. XIII.) 1. lucarne 2. soupirailbòl n. m. (s. XIII.) • bol (vaisselle)bòla n. f. (s. XIII.) 1. boule 2. bille (bille, billard)bòla (/bosola) n. f. (s. XIII.) • bornebolaire, aira n. (s. XIII.) • borneurbolar (/bosolar) v. (s. XIII.) • bornerbolard n. m. • grosse bille (jeu)

bolatge n. m. • bornagebolbena n. f. • boulbène (terre)bolchevic, ica n. (s. XX.) • bolchevikbolchevisme n. m. (s. XX.) • bolchevismeboldògue (/bulldòg) n. m. (s. XX., de l’anglés) •bulldogbolegadís, issa adj. 1. mobile 2. qui bouge 3.meublebolegaire, aira n. 1. qui bouge 2. qui se dé-place 3. bourlingueurbolegament n. m. • remuementbolegar v. (s. XII.) 1. remuer 2. s’agiter 3.bourlinguerboleguet, eta adj. • turbulent (enfant) (cf. cf.turbulent)boleguiu, iva adj. • inconstant (cf. cf. incon-stant)bolent, enta adj. • bouillant, antebolet n. m. (s. XIII.) • bolet (champignon) (cf. cf.bruguet; cf. cep)bolet n. m. • boulet (canon. . . )bolet d’esca n. m. • amadouvierboleta n. f. • bille à jouerbolh n. m. • ébullitionbolhabaissa n. f. (de l’occ. bolha peis o bolh abaissa)• bouillabaissebolhaca n. f. 1. eau sale 2. flaque 3. mauvaisecuisinebolheire, eira (/bolidor, ora) n. • bouilleur,euse (personne)bolhon n. m. 1. bouillon 2. potagebolida n. f. • bouilliebolide n. m. (s. XVI. . . ) • bolidebolidoira n. f. (s. XIII.) • bouilloireboliment n. m. 1. action de bouillir 2. (fig.)indignationbolimia n. f. (s. XIX. . . ) • boulimiebolimic, ica adj. (s. XIX. . . ) • boulimiquebolir v. (s. XIII.) • bouillirbolir (/ bólher) v. • bouillirbolit n. m. • viande bouilliebolon n. m. (s. XIII. . . ) • boulon (cf. cf. bòla)bolonar v. • boulonnerbom ! onom. • boum !bomb n. m. • bruit sourdbomba n. f. (s. XVII. . . ) • bombebombacuol n. m. • passage dangereux, où l’onpeut chuterbombar v. • frapper d’un coup sourdbombarda n. f. (s. XIV. . . ) • bombardebombardament n. m. (s. XVII. . . ) • bombarde-mentbombardar v. (s. XVI. . . ) • bombarderbombardièr n. m. (s. XX.) • bombardierbombet n. m. 1. gilet 2. corsage de femme (cf.cf. casabèc)bombix n. m. (s. XIV.) 1. bombyx 2. ver à soiebombona n. f. • bonbonne

53

Page 54: Diccionari General de la Lenga Occitana - DGLO · ACADEMIA OCCITANA CONSISTÒRI DEL GAI SABER Diccionari General de la Lenga Occitana 2008 – 2016

bombut, uda borraginacèas

bombut, uda adj. • bombébomerang n. m. (s. XIX. . . , lenga australiana) •boomerangbon (a de -) loc. adv. 1. tout de bon 2. sérieuse-mentbon Dieu ! interj. • bon Dieu ! (cf. cf. bondú)bon vèspre n. m. • bonsoir (cf. cf. bonser)bon, bona adj. (s. XII.) • bon, bonnebonaça n. f. (s. XIII.) 1. bonace 2. calme de lamerbonament adv. (s. XIII.) • bonnementbonàs, assa adj. 1. bonasse 2. bon enfantbonasèrbas n. f. plur. • fines herbesbonassariá n. f. • bonasseriebonaür n. m. • bonheur (cf. cf. benastre; cf. aür)bonbon n. m. • bonbonbonbonièra n. f. • bonbonnièrebond n. m. • bond (cf. cf. bomb)bonda n. f. • bondebondina n. f. • bourdon (insecte) (cf. cf. abel-hard)bondinar v. • bourdonner, grommelerbondinejar v. • bourdonnerbondir v. (s. XIII.) 1. bondir 2. retentir 3. bour-donnerbondissent, enta adj. • bondissant, ebondon n. m. (s. XIII.) • bonde (bouchon)bondú ! interj. (eufemisme de « bon Dieu ».) • bonDieu ! (euphémisme) (cf. cf. bon Dieu !)boneta n. f. (s. XIII.) • bonnetbonetariá n. f. • bonneteriebonetièr, ièra n. • bonnetierbonha n. f. • bosse au frontbonhat n. m. (s. XIX., (nòrd. occ. charbonhat)) •bougnat (auvergnat)bonheta n. f. • beignetbonic, ica adj. 1. joli, ie 2. charmant, antebonifaci, àcia adj. • débonnairebonificacion n. f. (s. XIV.) • bonificationbonificar v. • bonifierbonita n. f. • bonite (poisson)bonjorn n. m. • bonjourbonòme n. m. • bonhommebonomia n. f. (s. XIII.) • bonhomiebonser n. m. • bonsoir (cf. cf. bon vèspre)bontat n. f. (s. XIII.) • bontébonze n. m. (s. XVI., del port. bonzo← japonés) •bonzeboquièr, èra (/bochièr, èra) n. • boucher, èreboquil n. m. • vieux boucboquin n. m. (s. XV. . . , del neerl. boeckijn) 1.bouquin 2. vieux livreboquin, ina adj. (s. XIII.) • relatif au boucboquinièr, èra n. (s. XVIII. . . ) • bouquinisteboratièr, ièra n. • fermier, ière (cf. cf. bordièr,ièra)borborigme n. m. (s. XVI. . . ) • borborygmeborbotge n. m. • bruit confus

bòrd n. m. • bord (de quelque chose)borda n. f. (s. XIII.) • bourdebòrda, bòria n. f. (s. XIII.) 1. métairie 2. fermebordada n. f. • bordée de canonsbordadura n. f. • bordurebordalés, esa adj. • bordelaisbordaquin n. m. (s. XVI.) • brodequin (théâtreantique)bordar v. • dire des bourdesbordariá n. f. (s. XII.) 1. petite métairie 2. petitemaison de campagnebordatge n. m. • bordage de navirebordejar v. • longer (marine)bordèl n. m. (s. XII.) • bordelbordelièr n. (s. XII.) • débauchébordesc, esca adj. 1. brusque 2. fantasquebordescada n. f. 1. emportement 2. capricebordeta, borieta n. f. • fermettebordièr, ièra n. • fermier, ière (cf. cf. boratièr,ièra)bordiga n. f. • bordigue (claie pour contenir lepoisson).bordigàs n. m. 1. hallier 2. broussaillebordilhas n. f. plur. • immondicesbordilhièr n. m. • poubelle (cf. cf. bedoceta)bordon n. m. (s. XII.) • bourdon (bâton de pè-lerin)bordon n. m. • bourdon (musique)bordon n. m. (s. XIV.) • vers au Moyen Age.bordonet n. m. (s. XIV.) • petit vers (poésie)boreal, ala adj. (s. XIII.) • boréal, aleborg n. m. (s. XII.) • bourgborgada n. f. • bourgadeborgal, ala adj. 1. courtois 2. policé (bien élevé)borgalament adv. 1. courtoisement 2. avec ur-banitéborgalitge n. m. • urbanité (politesse)borgés, esa adj. e n. (s. XIII.) • bourgeois, oiseborgesiá n. f. (av. s. XV.) • bourgeoisieborgmèstre, èstra n. (s. XIV. . . , de l’alem. burgmeis-ter) • bourgmestreborla n. f. 1. plaisanterie 2. farceborlaire, aira n. (s. XIII.) 1. moqueur 2. railleurborlar v. 1. railler 2. plaisanter, se moquerborlèsc, esca adj. (de l’ital. burlesco) • burlesqueborlièr, èra adj. • facétieux, eusebòrna n. f. • bornebornar v. • bornerbornat n. m. • ruche (cf. cf. bornhon; cf. buc)bornhon n. m. • ruche (cf. cf. bornat; cf. buc)bòrni, bòrnia adj. e n. • borgneborra n. f. (s. XIII.) • bourreborrada n. f. • bourrade (geste)borrada n. f. •morsure du chien de chasseborrage n. m. (s. XIII.) • bourrache (plante) (cf.cf. borratge)borraginacèas n. f. plur. (s. XVIII. . . ) • borragi-nacées

54

Page 55: Diccionari General de la Lenga Occitana - DGLO · ACADEMIA OCCITANA CONSISTÒRI DEL GAI SABER Diccionari General de la Lenga Occitana 2008 – 2016

borralièr bracejaire, aira

borralièr n. m. • bourrelierborramesclar v. •mettre pêle-mêleborrar v. • bourrerborràs n. m. (s. XIII.) 1. bourras 2. étoffegrossièreborrasca n. f. • bourrasqueborrascada n. f. 1. effet d’une bourrasque 2.(fig.) accès de colèreborrat, ada adj. • œufs brouillésborratge n. m. • bourrage (action de bourrer)(cf. cf. borrage)borrèc, èga n. • agneau d’un anborrèia n. (s. XVI. . . , del fr. bourrée) • bourrée(danse) (cf. cf. borrigalh; cf. auvernhata)borrèl n. m. • bourreauborrelar v. • tourmenterborrelet n. m. • bourreletborret, eta n. • bouvillonborric, borrica n. • bourriqueborricòt n. m. • bourricotborrida n. f. • bourride (cuisine)borrigalh n. m. • bourrée (danse) (cf. cf. bor-rèia; cf. auvernhata)borrilh n. m. • flocon (neige)borrilha n. f. • duvet (cf. cf. peluson)borrilhut, uda adj. • duveteux, euseborrola n. f. • brouilleborrolada n. f. • troubleborroladís adj. • confusionborrolaire, aira n. 1. brouillon 2. qui provoquele désordre (personne)borrolament n. m. • confusion, désordreborrolar v. 1. brouiller 2. bouleverserborrolhon n. m. • brouillonborromba n. f. • grosse sonnailleborron, borre n. m. • bourgeonborronar v. • bourgeonedborrut, uda adj. • velu, ueborsa n. f. (s. XIII.) 1. bourse 2. testiculeborsada, borsonada n. f. • contenu d’unebourseborset / borson n. m. • goussetborsicòt n. m. • petite bourseborsicotaire, aira n. (s. XIX. . . ) • boursicoteurborsicotar v. (s. XVI. . . ) • boursicoterborsicotatge n. m. (s. XIX. . . ) • boursicotageborsièr, ièra n. (s. XIX. . . ) • boursier (financier,étudiant. . . )bosa n. f. (s. XIII.) • bousebòsc n. m. (s. XII.) • bois (arbres)boscalhar v. • ramasser du bois mortboscarida n. f. • fauvette (oiseau) (cf. cf.boscarla)boscarla (/boscharla) n. f. • fauvette (oiseau)(cf. cf. boscarida)boscassièr, ièra n. • bûcheronboscatèl n. m. • bouquet d’arbresboscatge n. m. (s. XII.) • bocage

boscatièr, ièra adj. • bûcheron, onneboscós, osa adj. (s. XIII.) • boisé, éebosena n. f. • tumeurbosiga n. f. • frichebosinar v. (s. XII.) • bâtir avec de la bousebosniac, aca adj. (s. XIX. . . ) • bosniaquebosòla n. f. • bornebosolar v. • bornerbosquet n. m. (s. XIV.) • bosquetbòssa n. f. (s. XIII.) • bossebossòla n. f. (s. XVI. . . , de l’ital. bussola) • bous-solebóstia n. f. (s. XIII.) • boîtebota n. f. (s. XIV.) • barriquebòta n. f. (s. XII.) • bottebotada n. f. (s. XVI.) • boutade (mot d’esprit).botahòra n. m. (occ. gasc. botar + hòra (fòra))• bout-dehors (t. de marine : empêcherl’approche)botanic, ica adj. e n. f. (s. XVII. . . ) • botaniquebotanista n. (s. XVII. . . ) • botanistebotar v. (s. XIII.) 1. mettre 2. pousserbotarga n. f. • poutargue (œufs de poissonssalés)botariá n. f. • tonnelleriebotasèla n. m. • boute-sellebotelh n. m. •mollet (cf. cf. pompilh)botelha n. f. (s. XIV.) • bouteillebotelhièr, ièra n. (s. XII.) • échansonbotièr, ièra n. • bottierbotifarra n. f. • (fam.) boustifaillebotiga n. f. (s. XIV.) • boutiquebotina n. f. • bottinebotiòla n. f. 1. cloque 2. ampoule (peau)boton n. m. (s. XIII.) 1. bourgeon 2. boutond’habitbotonar v. (s. XII.) 1. bourgeonner 2. boutonnerun habitbotonièra n. f. • boutonnièrebotulinic, ica adj. (s. XX.) • botuliniquebotulisme n. m. (s. XIX. . . ) • botulisme (méd.)bovet n. m. 1. bouvreuil 2. bouvetbovide n. m. bovid • bovidébòxa n. f. (s. XIX. . . , de l’anglés) • boxeboxaire, aira n. (s. XIX. . . ) • boxeurboxar v. (s. XIX. . . ) • boxerbraç n. m. • brasbraç de cebas n. m. • chapelet d’oignonsbrac, aca adj. • courtbrac, bracon n. m. (s. XII.) • braque (chien)braça n. f. (s. XII.) 1. brasse (mesure) 2. brasse,nagebraçada n. f. (s. XII.) • brasséebraçal n. m. • brassardbraçalet n. m. • braceletbraçar v. • brasserbraçat n. m. • brasséebracejaire, aira n. • qui gesticule

55

Page 56: Diccionari General de la Lenga Occitana - DGLO · ACADEMIA OCCITANA CONSISTÒRI DEL GAI SABER Diccionari General de la Lenga Occitana 2008 – 2016

bracejar bridar

bracejar v. • gesticulerbracièr n. m. (s. XIV.) • qui travaille de ses brasbracièra n. f. • brassièrebraconar v. (s. XIII. . . , del germ.) • braconner (cf.cf. brac (can))braconatge n. m. • braconnagebraconièr n. m. • braconnierbradiartria n. f. (s. XX. . . ) • bradyarthriebradicardia n. f. (s. XX. . . ) • bradycardie (méd.)bradifasia n. f. (s. XX. . . ) • bradyphasiebradipepsia n. f. (s. XVI. . . ) • bradypepsiebraga (/braja) n. f. (s. XIII.) 1. braie 2. pantalonbragar (/brajar) v. •mettre sa culottebragós, osa adj. (s. XII.) 1. boueux 2. crottébragueta n. f. • braguettebraguièr n. m. (s. XII.) • enfourchure de la cu-lottebraietas (/brajons) n. f. plur. • culotte (sous-vêtement)braire v. (s. XII.) • braire, braillerbram n. m. (s. XII.) • braiementbramadís n. m. • beuglementbramafam n. m. •meurt-de-faimbramaire, aira n. • braillard (personne)braman, ana n. (s. XIII. . . , del port. ← sanskrit) •brahmanebramanic, ica adj. (s. XIX. . . ) • brahmaniquebramanisme n. m. (s. XIX. . . ) • brahmanismebramar v. (s. XII.) abramar • bramer, brairebramasopa (/brama-sopa) n. • crève-la-faimbranca (/brancha) n. f. (s. XII.) • branchebrancament (/branchament) n. m. • branche-ment (électrique. . . )brancar (/branchar) v. (s. XII.) 1. pousser desbranches 2. brancher (électricité. . . )brancatge (/branchatge) n. m. • branchagebrancum (/branchum) n. m. • ensemble desbranchesbrancut, uda (/branchut, uda) adj. • branchu,uebrand n. m. • branlebrandada n. f. 1. brandade 2. plat de moruebrandal, ala adj. • flambantbrandament n. m. • branlementbrandida n. f. • secoussebrandir v. 1. branler 2. agiterbrandissal n. m. • volée de coupsbrandol n. m. • agitationbrandolar v. 1. agiter 2. oscillerbrandon n. m. (s. XII.) • brandon (feu)branqueta (/brancheta) n. f. • petite branchebranquial, ala adj. (s. XIX. . . ) • branchial, alebranquias n. f. (s. XVII. . . ) • branchies (cf. c.f.gaunhas)branquilh n. m. (s. XII.) 1. petit rameau 2.brindillebranquiopòdes n. m. (s. XIX. . . ) • bran-chiopodes (collectif)

braquicefal, ala adj. (s. XIX. . . ) • brachycéphalebrasa n. f. (s. XIII.) • braisebrasadura n. f. • brasure (soudure)brasaire, aira n. • braseur (soudure)brasar v. 1. braser 2. étamerbrasièr n. m. (s. XII.) 1. brasier 2. braserobrasucada n. f. • grilladebrau n. m. (s. XII.) 1. brave, fougueux 2. jeunetaureaubravada n. f. • bravadebravament adv. • bravementbravariá n. f. • bravourebravàs n. m. • débonnairebrave, ava adj. 1. bon 2. obligeantbravet, eta adj. • gentil, illebravo ! n. m. (s. XIX. . . , mot italian) • bravobreak n. m. (s. XIX. . . , de l’anglés) • breakbrèç n. m. (s. XIV.) • berceaubrèca n. f. • brèchebreçairòla n. f. • berceusebreçar v. (s. XIV.) • bercerbrega (/breja) n. f. (s. XIII.) 1. rixe 2. querellebregar v. (s. XII.) • frotterbregar (/brejar) v. • querellerbregós, osa adj. • querelleurbren n. m. (s. XIV.) • son (céréales)bres n. m. (s. XII.) 1. appeau 2. piègebresaire, aira n. (s. XII. « brezador ») • chasseurd’oiseaux « al bres »bresca (/brescha) n. f. (s. XII.) • gaufre (apicul-ture)bresega n. f. • aphte de la bouchebresegon n. m. • petit houxbresilhadís n. m. • ramage (oiseaux)bresilhar v. • gazouiller (oiseau)bretèla n. f. (s. XVIII. . . , del francés ← germ.) •bretellebreton, ona n. • breton, onnebrèu n. m. (s. XII.) 1. bref 2. lettre 3. document4. sort, maléficebrèu, èva adj. (s. XII.) • bref, brèvebrèvament adv. (s. XII. « breumen ») • brièvementbrevet n. m. (s. XVII. . . ) • brevet (cf. cf. brèu)brevetar v. (s. XVIII. . . ) • breveterbrevetat, da adj. (s. XIX...) • qualité de ce qui estbrefbreviari n. m. (s. XII.) • bréviaire (cf. cf. abreujat)brian n. m. (s. XIII.) • ascaridebrica n. m. • petit morceaubricòla n. f. (s. XVI. . . , de l’ital. briccola) 1. bricole(harnais) 2. bagatelle 3. machine de guerrebricolaire, aira n. • bricoleurbricolar v. • bricolerbricolejar n. • bricoler un peubricon n. m. • brin (un peu)brida n. f. (s. XV.) • bridebridar v. • brider

56

Page 57: Diccionari General de la Lenga Occitana - DGLO · ACADEMIA OCCITANA CONSISTÒRI DEL GAI SABER Diccionari General de la Lenga Occitana 2008 – 2016

bridge bronze

bridge n. m. (s. XIX. . . , de l’anglés) • bridge (jeu,dentiste. . . )bridjaire, aira n. (s. XIX. . . ) • bridgeur, eusebridjar v. (s. XX.) 1. bridger 2. jouer au bridgebrieu n. m. • laps de tempsbriga n. f. • bribebrigada n. f. (s. XIV. . . , (de l’ital. brigata)) •brigadebrigadièr n. m. (s. XVII. . . ) • brigadierbrigalh n. m. • débrisbrigalhar v. • briserbrigand n. m. (s. XIV. . . , (de l’ital. brigante)) •brigandbrigandatge n. m. (s. XV. . . ) • brigandagebrigar v. (s. XII.) • briguerbrilhant, anta adj. (s. XVI. . . ) • brillant (en so-ciété)brilhantament adv. (s. XVIII. . . ) • brillammentbrilhar v. (s. XVI. . . , de l’ital. brillare) • briller (ensociété)brin n. m. (s. XIV.) • brinbrindar v. • porter un toastbrinde n. m. • toast (porter un -)brio n. m. (s. XIX. . . , mot italian) • briobriologia n. f. (s. XIX. . . ) • bryologie (bot.)briologic, ica adj. (s. XIX. . . ) • bryologique (bot.)briològue, òga n. (s. XIX. . . ) briològ • bryologue(bot.)briònia n. f. (s. XIII. . . ) • bryone (bot.)briozoaris n. m. plur. (s. XIX. . . ) • bryozoaires(bot.)bristòl n. m. (s. XX. . . , del nom d’una vila anglesa)• bristol (carte de visite)britanic, ica adj. (s. XVI. . . ) • britanniquebriu n. m. (s. XII.) 1. impétuosité 2. valeur 3.méritebrivada n. f. • élan, impulsionbrivadés, esa adj. • habitant de Brioudebrivenc, enca ; brivista adj. • habitant de Brivebroá n. f. 1. orée 2. bord (de rivière, de lac)bròc n. m. 1. broc 2. vase pour l’eaubròca (/bròcha) n. f. 1. broche 2. aiguille àtricoter 3. baguettebròcacuol (a -) loc. adv. 1. à la diable 2. l’épéedans les reinsbrocadoira n. f. (s. XX.) •machine à tricoterbrocadura n. f. • brochurebrocaire, aira n. • tricoteur, euse (personne)brocar (/brochar) v. 1. éperonner 2. tricoterbrocat n. m. • brocartbrocatge n. m. • tricot (activité)bròda n. f. 1. indolence 2. ennuibrodadoira n. f. (s. XX.) •machine à broderbrodaire, aira n. • brodeur, euse (personne)brodar v. • broderbrodariá n. f. • broderiebrogent, enta adj. •mugissantbrogir v. •mugir

brolhar v. (s. XII.) 1. germer 2. pousserbromacetòna n. f. (s. XIX. . . ) • bromacétonebromat, ada adj. (s. XIX. . . ) • bromé, éebròme n. m. (s. XIX. . . ) bròm • brome chim.bromeliacèas n. f. plur. (s. XIX. . . ) • broméli-acéesbromidrat n. m. (s. XIX. . . ) • bromhydratebromidric, ica adj. (s. XIX. . . ) • bromhydriquebromofòrme n. m. (s. XIX. . . ) • bromoformechimbromoïdròsi n. f. (s. XIX. . . ) • bromohydrosemed.bromur n. m. (s. XIX. . . ) • bromurebronc n. m. • nœud (bois) (cf. cf. grop)bronc, bronca adj. (s. XIII.) 1. cassant 2.hargneuxbroncar v. 1. broncher 2. faire un faux pasbroncut, uda adj. • rugueux, eusebronda n. f. • frondaisonbrondèl n. m. (s. XII.) • rameaubronqui n. m. • bronchebronquial, ala adj. (s. XVI. . . ) 1. bronchial, ale 2.bronchiquebronquiofonia n. f. (s. XX. . . ) broncofonia •bronchophoniebronquiografia n. f. (s. XX. . . ) broncografia •bronchographiebronquiòl n. m. (s. XIX. . . ) • bronchiole (n. f.)bronquioliti n. f. (s. XX. . . ) broncoliti • broncho-litebronquioplegia n. f. (s. XX. . . ) broncoplegia •bronchoplégiebronquiopneumonia n. f. (s. XIX. . . )broncopneumonia • broncho-pneumoniebronquiopneumopatia n. f. (s. XX. . . )broncopneumopatia • broncho-pneumopathiebronquiorrèa n. f. (s. XX. . . ) broncorrèa • bron-chorrhéebronquioscòpi n. m. (s. XX. . . ) broncoscòpi •bronchoscopebronquioscopia n. f. (s. XX. . . ) broncoscopia •bronchoscopiebronquiospasme n. m. (s. XX. . . ) broncospasme• bronchospasmebronquiospirometria n. f. (s. XX. . . )broncospirometria • bronchospirométriebronquiotomia n. f. (s. XX. . . ) broncotomia •bronchotomiebronquiti n. f. (s. XIX. . . ) • bronchitebronquitic, ica adj. (s. XIX. . . ) • bronchitiquebronquitós, osa adj. (s. XX. . . ) • bronchiteux,eusebrontosaure n. m. (s. XIX. . . ) • brontosaurebronzar v. (s. XVI. . . ) • bronzer (cf. cf. bronzir)bronzatge n. m. (s. XIX. . . ) • bronzagebronze n. m. (s. XVI. . . , de l’ital. bronzo) • bronze(cf. cf. aram)

57

Page 58: Diccionari General de la Lenga Occitana - DGLO · ACADEMIA OCCITANA CONSISTÒRI DEL GAI SABER Diccionari General de la Lenga Occitana 2008 – 2016

bronziment budgèt

bronziment n. m. 1. grondement 2. sifflement(bruit)bronzinaire, aira n. • qui gronde (personne)bronzinament n. m. • bourdonnementbronzinar v. • bourdonnerbronzir v. 1. gronder (bruit) 2. siffler (balles)(cf. cf. bronzar)bronzissent, enta adj. • grondant, ante (bruit)bronzor, brusor n. f. 1. bourdonnement 2.grondement 3. vrombissementbroquet n. m. • faussetbroqueta n. f. • bûchettebrosent, enta adj. 1. incandescent 2. brûlantbrosesc, esca adj. • cassant, antebrossa n. f. (s. XIV.) 1. broussaille 2. étendue debruyère 3. broussebròssa n. f. • brossebrossal n. m. • broussaillebrossar v. • tourner (lait)brosseta n. f. • brosse (à dents. . . )brost n. m. 1. pousse 2. rameaubrosta n. f. • feuillagebrostar v. (s. XIII.) • brouterbrot ; broton n. m. (s. XIV.) 1. pousse 2. rameaubrotada n. f. 1. végétation 2. poussebrotar v. (s. XII.) 1. pousser 2. croîtrebrotilh n. m. 1. bourgeon 2. pousse (n. f.) 3.broutille (n. f.)brotilha n. f. • broutillebroton n. m. 1. petite pousse 2. bourgeonbrucellòsi n. f. (s. XX. . . ) • brucellosebruch (/bruit) n. m. (s. XII.) • bruitbruch (a grand -) loc. adv. • bruyammentbruèis, èissa n. • sorcier, èrabruèissariá n. f. • sorcelleriebruèlh n. m. (s. XII.) 1. pousses 2. jeunes taillis3. bouquet d’arbresbrúfol, brufola n. (s. XIV., de l’ital fufalo) • buffle,bufflessebruga n. f. • bruyèrebrugal n. f. • étendue de bruyères (cf. cf.bruguièra)brugiment n. f. (s. XIV.) 1. rumeur 2. bruitbruguet n. m. • cèpe (cf. cf. bolet; cf. cep)bruguièra n. f. • étendue de bruyères (cf. cf.brugal)bruina n. f. (s. XII.) • bruinebruinar n. f. • bruinerbruitaire, aira n. (s. XX.) • bruiteur, eusebruitar v. (s. XX.) • bruiter (produire des bruitsartificiels pour enregistrements)bruitatge n. m. (s. XX.) • bruitagebruma n. f. (s. XIV.) • brumebrumar v. • brumerbrumassa n. f. • brumassebrumassar, brumassejar v. • brumasserbrumatge n. m. • brouillard

brumizator n. m. (s. XX.) brumizador • brumisa-teurbrumós, osa adj. (s. XIV.) • brumeux, eusebrun, una adj. (s. XIII.) 1. brun, brune 2. bisbrunàs, assa adj. • brun foncébrunèl, èla adj. • brunâtrebrunesir v. (s. XII.) • s’obscurcir (temps)brunidor n. m. → polinaire • brunisseur (mé-taux. . . )brunidor n. m. • brunissoirbruniment n. m. (s. XVI. . . ) • brunissementbrunir v. (s. XIII.) 1. brunir 2. bronzer 3. polirbrunissatge n. m. (s. XVII. . . ) • brunissagebrusc n. m. (s. XIV.) • ruche (cf. cf. buc.; cf.bornhon)brusc, brusca adj. (s. XVI. . . , cf. ital. brusco) •brusquebruscament adv. (s. XVI. . . ) • brusquementbruscar v. (s. XVI. . . ) • brusquerbruscariá n. f. (s. XVII. . . ) • brusqueriebrusent, enta adj. • bruyant, antebrusentament adv. • bruyammentbrusiment n. m. • bruissementbrusir v. (s. XIII.) • bruirebrusissent, enta adj. • bruissant, antebrusor n. f. 1. bruit sourd 2. grondementbrut, uta adj. • brut, brute (non raffiné)brut, uta adj. (s. XIV.) • brutebruta adj. e n. f. • brute (personne violente)brutal, ala adj. (s. XIV.) • brutal, alebrutalament adv. • brutalementbrutalejar v. • brutaliserbrutalitat n. f. • brutalitébrutlador n. m. • brûleur (objet)brutladura n. f. • brûlurebrutlaire, aira n. (s. XVII. . . ) • brûleur (per-sonne), distillateurbrutlant, anta adj. • brûlant, antebrutlar v. • brûlerbrutlat, ada adj. e n. • brûlé, éebrutle (al) loc. adv. • à toute vitessebubeta n. f. (s. XIV.) • petit bubonbubon, buba (f) n. m. (s. XIV.) 1. bubon 2.tumeurbubonic, ica adj. • buboniquebuc n. m. • ruche (cf. cf. bornhon; cf. bornat; cf.brusc)buccal, ala adj. (s. XVIII. . . ) • buccal, alebuccin n. m. • buccinbuçòl n. m. • bouton (sur la peau)buçolat, ada adj. • couvert de boutonsbucolic, ica adj. (s. XIII. . . ) • bucoliquebucrani n. m. (s. XIX. . . ) • bucrane (arch.)budèl n. m. (s. XII.) • boyaubudelada n. f. (s. XIV.) • tripaillebudelièr, ièra n. (s. XII.) • tripierbudgèt n. m. (s. XVIII. . . , de l’anglés← francés) •budget

58

Page 59: Diccionari General de la Lenga Occitana - DGLO · ACADEMIA OCCITANA CONSISTÒRI DEL GAI SABER Diccionari General de la Lenga Occitana 2008 – 2016

budgetari, ària byronian, ana

budgetari, ària adj. (s. XIX. . . ) • budgétairebudgetàriament adv. (s. XIX. . . ) • budgétaire-mentbudgetivòr, òra adj. (s. XIX. . . ) • budgétivorebudgetizacion n. f. (s. XX. . . ) • budgétisationbudgetizar v. (s. XX. . . ) • budgétiserbuf (pl. bufes) n. m. • soufflebufada n. f. • boufféebufador n. m. • soufflet (cheminée)bufaire, aira n. • qui a du mal à respirerbufal n. m. 1. coup de vent 2. soufflebufar v. (s. XII.) • soufflerbufarèl (àngel) adj. • ange bouffarel (crèche)bufèc, èca adj. • creux, euse (id. fig.)bufet n. m. • buffet (réception, gare. . . )bufet, bufament n. m. (s. XIV.) • souffle (per-sonne)buga (/buja) n. f. • buéebugada (/bujada) n. f. (s. XIII.) • lessive (actionde laver)bugadar v. (s. XIII.) • lessiverbugadariá n. f. • blanchisseriebugadièr, ièra n. • blanchisseur, eusebugador n. 1. cuvier 2. lessiveusebuget n. m. • cloisonbuguet n. m. (s. XIII.) • petit bois (chauffage)building n. m. (s. XX. . . , de l’anglés) • buildingbulbe n. m. bulb • bulbebulbós, osa adj. • bulbeux, eusebulgar, bulgara n. (s. XVII. . . ) • bulgare (cf. cf.vulgar)bulla n. f. (s. XIII.) • bulle (du pape)bullari n. f. (s. XVII. . . ) • bullaire (recueil debulles)bulldozèr n. m. (s. XX. . . , mot anglés) • bulldozerbulletin n. m. (s. XVI. . . , de l’ital. bolletino) • bul-letinbungalow n. m. (s. XIX. . . , mot anglés) • bunga-lowbuòu n. m. (s. XII.) • bœufbura n. f. • bureburalista n. (s. XVII. . . , del francés) • buralisteburèl, èla adj. • de couleur brunebureta n. f. • buretteburèu n. m. (s. XV. . . , del fr. bureau) • bureauburgal n. m. • burgau (coquillage).burgar (/burjar) n. f. (s. XIII.) 1. heurter 2.fouillerburin n. m. (s. XV. . . , de l’ital. ← alem.) • burinburinaire, aira n. (s. XVIII. . . ) • burineur, euseburinar v. (s. XVI. . . ) • burinerburinatge n. m. (s. XX.) • burinage

burnós (pl. burnoses) n. m. (s. XIX. . . , de l’arabi)• burnousburocracia n. f. (s. XVIII. . . , del francés) • bureau-cratieburocrata n. (s. XVIII. . . ) • bureaucrateburocratic, ica adj. (s. XVIII. . . ) • bureaucratiqueburocratizacion n. f. (s. XX.) • bureaucratisationburocratizar v. (s. XX.) • bureaucratiserburon n. m. • buron (cabane de berger)burotica n. f. (s. XX.) • bureautiqueburrada n. f. 1. beurrée 2. tartine beurréeburrar v. • beurrerburrariá n. f. • crèmerie (commerce)burre n. m. • beurreburrièra n. f. • barattebusa n. f. • buse (oiseau)busac n. m. •milan royal (oiseau)busca (/buscha) n. f. (s. XIII.) • bûchebuscalha (/baschalha) n. f. •menu boisbuscalhaire, aira (/buschalhaire, aira) n. • quiramasse du menu boisbuscalhar (/buschalhar) v. • ramasser du menuboisbusqueta (/buscheta) n. f. (s. XIII.) • petitebûchebust n. m. (s. XII.) • bustebut n. m. (s. XX., del francés) • but (sport)buta n. f. 1. cible 2. étai 3. borne de portecochèrebutada n. f. • pousséebutador n. m. (s. XVII. . . ) • butoirbutaire, aira n. 1. qui pousse 2. butteur (sport)butal n. m. 1. poussée 2. chocbutan n. m. (s. XIX. . . ) • butanebutar v. • pousserbutaròda (/ buta-ròda) n. m. • chasse-roue(borne pour protéger un mur, un portail)butassada n. f. • bousculadebutassal n. m. • forte pousséebutassar v. • bousculerbutidor n. m. • butoirbutin n. m. (s. XIV. . . , de l’alem.) • butinbutinar v. 1. butiner 2. pillerbutirat n. m. (s. XIX. . . ) • butyratebutiric, ica adj. (s. XIX. . . ) • butyriquebutirina n. f. (s. XIX. . . ) • butyrinebutiromètre n. m. (s. XIX. . . ) • butyromètrebutirós, osa adj. (s. XIV. « buturos ») • butyreuxbutirositat n. f. (s. XIV. « buturozitat ») • buty-rositébutòr n. m. • butor (oiseau)buxacèas n. f. plur. (s. XIX. . . ) • buxacéesbyronian, ana adj. (s. XIX. . . ) • byronien, enne

59

Page 60: Diccionari General de la Lenga Occitana - DGLO · ACADEMIA OCCITANA CONSISTÒRI DEL GAI SABER Diccionari General de la Lenga Occitana 2008 – 2016

c : ce (alfabet) cagaire, aira

C

c : ce (alfabet) n. m. • ccabal (/chabal) n. m. • cheptel (cf. chaval)cabala n. f. (s. XVI. . . ) 1. cabale (doctrine 2. in-trigue)cabalista n. m. (s. XVI. . . ) • cabalistecabalistic, ica adj. (s. XVI. . . ) • cabalistiquecabana (/chabana) n. f. (s. XIII.) 1. cabane 2.niche (du chien. . . )cabanon (/chabanon) n. f. • cabanoncabàs n. m. • cabascabdèt, èta adj. e n. (s. XIX.) • cadet, ette (enfantpuîné) (cf. capdèl)cabeç (/chabeç) n. m. • chevetcabecon (/chabechon) n. m. • fromage (dechèvre)cabeladura (/chabeladura) n. f. • chevelurecaber (/chaber) v. • contenir (capacité en vol-ume)cabestrant n. m. • cabestancabina n. f. (s. XIV. . . ) • cabinecabiròl, òla (/chabròl, òla) n. • chevreuil,chevrettecable n. m. (s. XIV. . . ) • cablecabòça (/chabòça) n. f. • tête d’ail, cabosse,fruit du cacaoyercabòt (/chabòt) n. m. • chabot (poisson).cabotaire, aira n. • caboteur (personne)cabotar v. • cabotercabotatge n. m. • cabotagecabotièr n. m. • caboteur (bateau)cabra (/chabra) n. f. • chèvrecabrar (/chabrar) v. • cabrercabreta (/chabreta) n. f. • cornemusecabretaire, aira (/chabretaire, aira) n. • corne-museux, eusecabrièr, èra (/chabrièr, èra) n. • chevrier, èrecabriòla n. f. • cabriolecabriolar v. • cabriolercabrit, ida (/chabrit, ida) n. m. • chevreaucabrum (/chabrum n. m. • les chêvrescabús n. m. • plongeoncabussada n. f. • plongéecabussaire, aira n. • plongeur, eusecabussar v. • plonger (plongeur)caça n. f. • louche (potage)caça (/chaça) n. f. • chassecaçaire, aira (/chaçaire, aira) n. • chasseur, chas-seressecaçairòla n. f. • casserolecacalàs n. m. • éclat (de rire)caçar (/chaçar) v. • chasser (gibier)cacauèt n. m. (s. XIX. . . , del cast. ← astèca)1. arachide (fruit, graine) 2. cacahuète (àl’apéritif)

cachalòt n. m. (s. XVII. . . , del port. cachalotte) •cachalotcachaniu n. m. caganís • dernier nécachar v. • presser (écraser)cachavièlha (/chachavièlha) n. f. • cauchemarcacibralha n. f. • populacecacic, ica n. • caciquecacilha (/chacilha) n. f. • gibiercacofonia n. f. (s. XVI. . . ) • cacophoniecacografia n. f. (s. XVI. . . ) • cacographiecaçolet n. m. 1. casserole de terre (contenant)2. cassoulet, plat de haricots (contenu)caçoleta n. f. 1. petite casserole 2. cassolettecacoquime, ima adj. e n. (s. XVI. . . ) cacoquim •cacochymecada (/chada) adj. indef. • chaquecadafalc (/chadafauc) n. m. (s. XII.) • échafaudcadajorn n. m. • jour ouvrablecadastral, ala adj. (s. XVIII. . . ) • cadastral, alecadastrar v. (s. XVIII. . . ) • cadastrercadastre n. m. (s. XVI.) • cadastrecadaula n. f. • loquetcadaveric, ica adj. (s. XVIII. . . ) • cadavériquecadavre n. m. (s. XVI. . . ) • cadavrecaddie n. m. (s. XIX. . . , mot anglés← occ. cabdet) •caddiecade n. m. • cade, genevrier (cf. genibrièr)cadèl (/chadèl) n. m. 1. jeune chien 2. jeuneécervelécadena (/chadena) n. f. • chaînecadenat n. m. (s. XIII.) • cadenascadenèla n. f. • cadenelle (fruit du genevrier)cadeneta n. f. • petite chaîne (collier)cadièra (/chadiera) n. f. • chaisecadièra presicadoira n. f. • chaire à prêchercadieral (/chadieral) n. m. • chaise à bras (cf.fautuèlh; fadestèl)caduc, uca adj. (s. XIV.) • caduc, uquecadun, una (/chadun, una) pron. indef. • chacun,unecafè n. m. (s. XVII. . . , de l’ital. ← arabi) • café(boisson)cafè n. m. (s. XVII. . . ) • café (débit de boissons)(cf. estanquet)cafeièr n. m. (s. XVIII. . . ) • caféier (arbre)cafeièra n. f. • cafeièra (lieu planté de caféiers)cafeïna n. f. (s. XIX. . . ) • caféinecafeteriá n. f. (s. XX.) • cafétériacafetièr n. m. (s. XVIII. . . ) • cafetier (personne)cafetièra n. f. (s. XVII. . . ) • cafetière (objet)cagada n. f. 1. fiente 2. échec 3. éboulis (fam.)(cf. femsa)cagador n. m. • chiotte (fam.)cagaire, aira n. 1. chieur, euse (fam.) 2. poltron(fig. fam.)

60

Page 61: Diccionari General de la Lenga Occitana - DGLO · ACADEMIA OCCITANA CONSISTÒRI DEL GAI SABER Diccionari General de la Lenga Occitana 2008 – 2016

cagar cambejar

cagar v. • chier (fam.)cagòt n. m. (s. XIV.) • cagotcai n. m. • quaiçai-junt adj. • ci-jointcairat, ada adj. e n. m. • carré, éecaire (/chaire) v. • tombercaireforc n. m. • carrefourcairèl n. m. (s. XII.) • carreau (flêche)cairèl n. m. • carreau (verre, cartes. . . )cairèla n. f. • carreau de brique (carrelage) (cf.malon)cais n. m. 1. les dents (mâchoire) 2. a bèl cais :à belles dentscaissa n. f. (s. XII.) • caissecaissal n. m. •molaire (dent)caissal del sens n. m. • dent de sagessecaissalat n. m. • bouchée (coup de dent)caisseta n. f. • cassettecaitiu, iva (/chaitiu, iva) adj. (s. XII.) • chétif, ivecajaròca n. f. • pauvre chaumièrecalafatar v. (s. XII.) • calfeutrercalamitat n. f. (s. XIV.) • calamitécalanca n. f. • calanque (crique)calandra n. f. (s. XII.) • alouettecalandra n. f. • jeune apprenticalandreta n. f. • petite alouettecalar v. (s. XII.) 1. baisser les voiles 2. caler 3. setairecalçada n. f. • chaussée (route)calcari, ària adj. e n. m. (s. XVIII. . . ) • calcairecalci n. m. (s. XIX. . . ) • calciumcalcicòla adj. (s. XX.) • calcicolecalcificacion n. f. (s. XIX. . . ) • calcificationcalcificar v. (s. XVIII. . . ) • calcifiercalcificat, ada adj. (s. XVIII. . . ) • calcifié, éecalcifugue, uga adj. (s. XIX. . . ) calcifug • cal-cifugecalcinacion n. f. (s. XIII. . . ) • calcinationcalcinar v. (s. XIV. . . ) • calcinercalcinar (se) v. pron. • se tourmenter (fig.)calcul n. m. (s. XV. . . ) • calcul (compter)calcul n. m. (s. XVI. . . ) • calcul (medecine)calcular v. (s. XIV...) • calculercalculator, tritz adj. e n. (s. XVI...) calculador;calculaire • calculateur, tricecalculatritz n. f. (s. XX. . . ) • calculatrice (ma-chine)calefaccion n. f. (s. XIV.) • caléfactioncalefactiu, iva adj. (s. XIV.) • caléfactifcalenda (/chalenda n. f. (s. XII.) • calendecalendièr n. m. (s. XIV.) • calendriercaler (/chaler) v. • falloircalfar (/chaufar) v. • chauffercalfatge n. m. • chauffagecalhau n. m. • cailloucalhet, eta adj. • qui change de couleur (blé,fruits qui mûrissent. . . ) (cf. pigalhat; nuançat)

calhetar v. • changer de couleur (mûrir. . . ) (cf.pigalhar; nuançar)calhetat, ada adj. e n. • dégradé, ée (couleur)(cf. calhet; pigalhat; nuançat)calhòl, òla adj. • équivoque (grivois. . . ) (cf.equivòc)calici n. m. (s. XIV) • calicecalidoscòpi n. m. (s. XIX. . . ) • kaléidoscopecalimàs n. m. • lourd (temps)calisson n. m. (s. XIX., de l’occ. canisson) • calis-son (confiserie aixoise) (cf. canisson)calligrafe, afa n. (s. XVIII. . . ) calligraf • cal-ligraphecalligrafia n. f. (s. XVI. . . ) • calligraphiecalligrafic, ica adj. (s. XIX. . . ) • calligraphiquecalmar v. • calmer (cf. amaisar)calme, calma adj. • calmecalomnia n. f. (s. XIV...) • calomniecalomniar v. (s. XIV...) • calomniercalomniator, tritz n. (s. XIII. . . ) calomniador •calomniateur, tricecalomniós, osa adj. (s. XIV...) • calomnieux, eusecalor (/chalor) n. f. • chaleurcalorifèr, èra adj. (s. XIX. . . ) • calorifèrecalorifugue, uga adj. (s. XIX. . . ) calorifug •calorifugecalòs n. m. • trognoncalpre n. m. • charme (arbre)calque n. m. (s. XVII. . . , de l’ital. calco) • calquecaluc, uga adj. • imbécilecalvari n. m. (s. XII. . . ) • calvairecalvet adj. e n. m. (s. XIV.) • chauvecalvicia n. f. (s. XIV. . . ) • calvitiecalvinisme n. m. (s. XVI. . . ) • calvinismecalvinista adj. e n. (s. XVI. . . ) • calvinistecamaièu n. m. (s. XIII. . . , de l’arabi) • camaïeucamarada n. m. (s. XVI..., del cast.) • camaradecamaradariá n. f. (s. XVII...) • camaraderiecamargués, esa adj. • carmarguais, aisecamarièr, ièra n. (s. XIII., de l’italian) • camériercamarlenc n. m. (s. XII) • chambellancamba (/chamba) n. f. • jambecamba (/chamba) n. f. 1. tige (végétal) 2. tronc(arbre sur pied)cambada n. f. 1. enjambée, gambade 2. dé-marches (administratives. . . ) (cf. ambaissadas)cambadejar v. • gambadercambafin n. m. 1. élégant 2. petit marquis(péj.)cambafòrt, òrta adj. e n. • qui a de fortesjambescambajon n. m. • jamboncambal n. m. • jambe de pantaloncambaliga n. f. • jarretièrecambarèlas (a -) loc. • à califourchoncambe (/chambe) n. m. • chanvrecambejar v. • faire des démarches (cf. gamber-lejar; gambejar)

61

Page 62: Diccionari General de la Lenga Occitana - DGLO · ACADEMIA OCCITANA CONSISTÒRI DEL GAI SABER Diccionari General de la Lenga Occitana 2008 – 2016

cambi canelat

cambi n. m. • échangecambiadís, issa adj. • changeant, antecambiaire, aira n. • changeur (personne)cambiament (/chambiament) n. m. • change-mentcambiar (/chambiar) v. • changercambièra n. f. • jambièrecambista n. m. (s. XX.) • cambistecambra (/chambra) n. f. • chambrecambrada (/chambrada) n. f. • chambréecambrejar v. • partager une chambre àplusieurscambreta n. f. • chambrette (cf. cambriòl; cram-peta)cambriòl n. m. • chambrette (cf. cambreta)cambriolaire, aira n. (s. XIX.) • cambrioleurcambriolar v. (s. XIX.) • cambriolercambriolatge n. m. (s. XIX.) • cambriolagecamèl, èla (/chamèl, èla) n. (s. XII.) • chameau,ellecamèla (/chamèla) n. f. • tas de sel (salines)cameleon n. m. (s. XIV.) • caméléoncamelièr, èra (/chamelièr, èra) n. • chamelier,èrecamin (/chamin) n. m. 1. chemin 2. trajet 3.parcourscamin romieu n. m. • route de pèlerinagecaminada n. f. 1. traite (morceau de chemin) 2.presbytèrecaminaire, aira (/chaminaire, aira) n. •marcheur, eusecaminar (/chaminar) v. 1. marcher 2. cheminercaminàs n. m. • grand chemincaminòl n. m. • petit chemincamion n. m. (s. XIV. . . , del francés) • camioncamionaire, aira n. (s. XVI. . . ) • camionneurcamionatge n. m. (s. XIX. . . ) • camionnagecamioneta n. f. (s. XIX. . . ) • camionnettecamisa (/chamisa) n. f. • chemisecamisard, arda n. (s. XVII. . . ) • camisardcamiseta (/chamiseta) n. f. • chemisette(chemise d’été)camisòla n. f. • camisolecamoç (/chamoç) n. m. • chamoiscamp n. m. • camp (militaire, scout...)camp (/champ) n. m. • champ (agriculture)campament n. m. • campementcampana n. f. • clochecampanal n. m. • clocher (cf. cloquièr)campanejar v. • carillonnercampaneta n. f. • clochettecampaneta n. f. • liseroncampanha n. f. • campagne (les champs)campanha n. f. • campagne (militaire)campanhòl, òla n. • campagnard, ardecampanièr, èra n. • carillonneur (sonneur decloches)

campanifòrme, òrma adj. (s. XIX. . . ) • campani-formecampanilisme n. m. (s. XX., de l’italian) • cam-panilisme (esprit de clocher)campar v. • camper (armée)çampar adv. (s. XVII., de l’occ. tol. ancian ça me par/aquò me pareis) ça’m par; çompar • sans doute,semble-t-ilcamparòl (/champanhon) n. m. • champignoncampejaire, aira n. m. • campeur, eusecampejar v. • camper (camping)campèstre, èstra (/champestre, estra) adj. •champêtrecamping n. m. (s. XX., mot anglés) • campingcampion, ona (/champion, ona) n. (s. XII.) •champion, onnecampionat (/championat) n. m. (s. XIX. . . ) •championnatcampolièit n. m. (s. XII.) • lit de campcan corrent n. m. • chien courantcan, canha n. • chien, ienne (cf. gos)cana n. f. (s. XIII.) • canne (pour marcher)canabièra n. f. • chènevièrecanal n. m. • gorge (poulie)canal (/chanal) n. m. (s. XII.) • canal (navigation)canalha n. f. • canaillecanalizar v. (s. XVI. . . ) • canalisercanavàs n. m. • canevascanavèra n. f. (s. XIII.) 1. roseau 2. canne à pêchecancelar (/chancelar) v. (s. XIII.) • cancellercancelariá (/chancelariá) n. f. (s. XIII. . . ) • chan-celleriecancelièr (/chancelier) n. m. (s. XIII. . . ) • chance-liercancèr n. m. (s. XIV.) • cancer (maladie, signe duzodiaque)cancerigèn, èna adj. (s. XIX. . . ) • cancérigènecancerologia n. f. (s. XX.) • cancérologiecancerològue, òga n. (s. XX.) cancerològ • can-cérologuecancerós, osa adj. (s. XIX. . . ) • cancereux, eusecançon (/chançon) n. f. • chansoncande, canda adj. • net, nette (clair)candela (/chandela) n. f. 1. bougie (cire) 2.glaçon qui pendcandelabre n. m. (s. XIV.) • candélabrecandelièr (/chandelier) n. m. (s. XII.) • chande-liercandide, ida adj. (s. XV. . . ) candid • candidecandor n. f. (s. XIV.) • candeurcanèl (/chanel) n. m. (s. XIV.) • tuyau (cf. tudèl)canèla n. f. (s. XIII.) • cannellecanèla (/chanela) n. f. (s. XIV. . . ) • robinet enboiscaneladura n. f. (s. XVI. . . ) • cannelurecanelar v. (s. XIV. . . ) • cannelercanelariá n. f. • tuyauteriecanelat n. m. • cannelé (pâtisserie bordelaise)

62

Page 63: Diccionari General de la Lenga Occitana - DGLO · ACADEMIA OCCITANA CONSISTÒRI DEL GAI SABER Diccionari General de la Lenga Occitana 2008 – 2016

canelat, ada capillar, ara

canelat, ada adj. (s. XIV. . . ) • cannelé, éecaneliu, iva adj. • qui forme tuyau, tuyauté[caniveau]canfrat, ada adj. (s. XVI. . . ) • camphré, éecanfre n. m. (s. XIII. . . , de l’arabi) • camphrecanha n. f. 1. flemme 2. khâgne (par an-tiphrase) (cf. can)canhard n. m. • cagnard (grosse chaleur, canic-ula) (cf. can; canha; canhardar)canhardar v. • paresser (cf. can; canha; canhard)canhòt, òta n. • chiot, jeune chienne (cf. can)canhòta n. f. 1. petite cuve à vendange 2.cagnotte (boîte, réserve d’argent) (cf. can)canhotar v. •mettre bas (chienne. . . ) (cf. can)canibal, ala adj. e n. (s. XVI. . . , del cast. ← caribe)cannibal • cannibalecanibalic, ica adj. (s. XX.) • cannibaliquecanibalisme n. m. (s. XVIII. . . ) • cannibalismecanicia n. f. (s. XIV.) • canitie (blancheur descheveux)canicula n. f. (s. XIV.) • caniculecanicular, ara adj. (s. XIV.) • caniculairecanide n. m. (s. XIX. . . ) canid • canidécanigon n. m. • chenilcanilha (/chanilha) n. f. • chenillecanin, ina adj. (s. XIII.) • canin, ine (relatif auxchiens)canin, ina adj. 1. vert (non mûr), piquant augoût 2. rude (froid)canisson n. m. • clayon de roseauxcannabís n. m. (s. XIX. . . ) • cannabiscanon n. m. (s. XIV. . . , de l’ital. cannone) • canon(arme)canon n. m. (s. XIII.) 1. canon (droit ecclésias-tique) 2. référencecanonge (/chanonge) n. m. (s. XII.) • chanoinecanongiá n. f. (s. XII. . . ) • chanoiniecanonic, ica adj. (s. XIII.) • canoniquecanonista n. (s. XIV.) • canonistecanonizacion n. f. (s. XIII.) • canonisationcanonizar v. (s. XIII.) • canonisercanonja n. f. (s. XIII. . . ) • chanoinessecanòt n. m. (s. XVI. . . , del cast. canoa← caribe) •canotcansar (/chansir) v. • fatiguer (exténué)cant (/chant) n. m. • chantcantador (/chantador) n. m. • chanteur lyriquecantaire, aira (/chantaire, aira) n. • chanteurcantairitz (/chantairitz) n. f. • cantatricecantar (/chantar) v. • chantercantarida n. f. (s. XIV. . . ) • cantharide (insecte)cantejar v. • fredonnercantèl n. m. (s. XIX.) • tranche (de pain)cantic n. m. (s. XIV.) • cantiquecanton n. m. (s. XIV.) • canton (toutes significa-tions)canton n. m. (s. XIV.) • coin (angle)

canton merdós n. m. • (fam). endroit malpro-pre (coin de rue, coin de campagne. . . )cantonada n. f. • cantonade (angle de construc-tion, de rue, théâtre)cantonal, ala adj. (s. XIII.) • cantonal, alecantonament n. m. • cantonnementcantonar v. • cantonnercantonat, ada adj. • cantonné, e (archit.)cantonet n. m. (s. XIV.) • petit coincantonièr n. m. • cantonniercantor n. m. (s. XIV.) • chantrecantussar v. • chantonnercanut, uda (/chanut, uda) adj. (s. XI.) • chenu, uecaochotar v. (s. XIX. . . ) • caoutchoutercaorcin, ina adj. (s. XIII.) • cadurcien (habitantde Cahors) (cf. carcinòl)caos n. m. (s. XIV. . . ) caòs • chaoscaotchoc n. m. (s. XVIII. . . , de l’amerindian) •caoutchouccap adj. e pron. indef. • pas du toutcap n. m. • cap (direction)cap n. m. • cap (géogr.)cap (/chap) n. m. 1. tête 2. bout 3. capcap a prep. • verscap de biais (de) loc. adv. • nullementcap d’an n. m. • premier de l’ancap e cap loc. adv. • tête à têtecap e tot loc. adv. • entièrementcap-d’òbra n. m. • chef-d’œuvrecapa (/chapa) n. f. 1. cape 2. chape 3. manteau(cheminée)capa del cèl (/chapa dau ceu) n. f. • firmamentcapable, abla adj. (s. XVI. . . ) • capablecapacitat n. f. (s. XIV.) • capacitécapairon n. m. (s. XII.) • chaperon (capuchon)capdèl n. m. (s. XII.) 1. lettrine 2. anc. occ. :« cadeau ».capdèth n. m. (s. XV., de l’occ. gascon) 1. fils no-ble puîné 2. officier occitan aux XVI-XVIIe s 3.cadet (militaire) (cf. cabdèt; capdèl)capduèlh (/chapduèlh) n. m. (s. XII.) • donjoncapejar v. • opiner du chefcapèl (/chapèl) n. m. • chapeaucapèl del lum n. m. • abat-jourcapèla (/chapèla) n. f. (s. XIII.) • chapellecapelada (/chapelada) n. f. • coup de chapeau(salut respectueux)capelan (/chapelan) n. m. (s. XI.) 1. chapelain 2.curé (cf. reitor)capelaniá (/chapelaniá) n. f. (s. XIII.) • chapelle-niecapelar (/chapelar) v. • couvrir (d’un chapeau)capelet (/chapelet) n. m. • chapeletcapeleta n. f. • niche (de statue. . . )capelièr (/chapelier) n. m. (s. XIV.) • chapeliercapelina n. f. (s. XIV.) • capelinecapfoguièr n. m. • chenêtcapillar, ara adj. (s. XIV.) • capillaire

63

Page 64: Diccionari General de la Lenga Occitana - DGLO · ACADEMIA OCCITANA CONSISTÒRI DEL GAI SABER Diccionari General de la Lenga Occitana 2008 – 2016

capillaritat caritadós, osa

capillaritat n. f. (s. XIX. . . ) • capillaritécapinhar (/chapinhar v. • taquinercapinhièr, èra (/chapinhaire, aira) adj. • taquin,inecapiscòl n. m. 1. capiscol (chef d’école, decœur) 2. titre du Félibrigecapitada n. f. reüssida • réussite (succès)capital, ala adj. e n. m. (s. XIII.) • capital, alecapitani n. m. (s. XIV.) • capitainecapitaniá n. f. (s. XIV.) • capitaineriecapitar v. reüssir • réussir (succès), parvenircapitèl (/chapitel) n. m. (s. XII.) • chapiteau (ar-chit.)capitèla n. f. • cabane des champs en pierressèchescapítol (/chapítol) n. m. (s. XII.) • chapitre (delivre, assemblée de moines, de magistrats...)capitolièr n. m. (s. XIII.) • capitoul (ancien mag-istrat municipal de Toulouse)capitular, ara adj. (s. XIV. . . ) • capitulairecapleugièr, èra adj. 1. léger, ère (personne) 2.étourdi, iecaplevar (/chaplevar) v. champlevar 1. bas-culer, faire levier 2. champlevercaplòc n. m. • chef-lieucapmalh (/chapmalh) n. m. (s. XII.) • camailcapnud, uda adj. • tête nuecapon (/chapon) n. m. 1. chapon 2. croûte depain frottée d’ail 3. lâche (fig.) (cf. coard)caponariá n. f. • lâcheté (cf. coardiá)cappelat, ada n. • chauve (fam.)caprici n. m. (s. XVI. . . , de l’ital. capriccio) • capricecapriciós, osa adj. (s. XVI. . . ) • capricieux, eusecapricòrn n. m. (s. XIII.) • capricorne (zodiaque)caprifuèlh n. m. (s. XIV.) • chêvrefeuillecaprin, ina adj. (s. XII.) • caprin, inecapsa n. f. (s. XI...) • châssecapsula n. f. (s. XIV (caissa pichona).) • capsulecaptar v. (s. XII.) • captercaptenença n. f. • conduite (comportement)captiu, iva adj. (s. XII.) • captif, ivecaptivar v. (s. XIV (sens concrèt).) • captivercaptivitat n. f. (s. XIV.) • captivitécaptura n. f. (s. XIV.) • capturecaput, uda (/chaput, uda) adj. • entêtécapvirar (/chapvirar) v. • renverser, chavirerçaquelà conj. (de l’occ. ancian ça que la) ça que là •toutefois, néanmoinscar, cara (/char, chara) adj. • cher, chère (affect).car, cara (/char, chara) adj. • cher, chère (coût)cara (/chara) n. f. • visage, figure, mine (per-sonne)carabina n. f. • carabinecaractèr n. m. (s. XVI. . . ) • caractèrecaracteristic, ica adj. (s. XVI. . . ) • caractéristiquecaracteristica n. f. (s. XVI. . . ) • caractéristiquecaracterizar v. (s. XVIII. . . ) • caractérisercaracterizat, ada adj. (s. XVIII. . . ) • caractérisé, ée

caramèl n. m. (s. XVII. . . , del cast. caramelo) •caramelcaramelizar v. (s. XIX. . . ) • caramélisercaravirar (/charavirar) v. 1. changer de visage2. métamorphoser (changer) 3. bouleversercarbon (/charbon) n. m. • charboncarbonada (/charbonada) n. f. 1. viande grillée2. viande de porc à grillercarbonatge n. m. • charbonnagecarbonièr (/charbonier) n. m. • mineur (decharbon)carbonizar v. (s. XIX. . . ) • carbonisercarbur n. m. (s. XVIII. . . ) • carburecarburacion n. f. (s. XIX. . . ) • carburationcarburant n. m. (s. XIX. . . ) • carburantcarburar v. (s. XIX. . . ) • carburercarburator n. m. (s. XIX. . . ) carburador • carbu-rateurcarcanhar (se) v. pron. 1. s’accrocher (dispute)2. tourmentercarceral, ala adj. (s. XI.) • carcéral, alecarchòfa n. f. • artichautcarcinòl, òla adj. • quercinois, oise (cf. caorcin)cardenal n. m. (s. XII.) cardinal • cardinal (ec-clésiastique)cardiac, aca adj. (s. XIV.) • cardiaquecardinal, ala adj. (s. XIII. . . ) • cardinal, ale (prin-cipal. . . )cardinalat n. m. (s. XVI. . . ) • cardinalatcardinalici, ícia adj. (s. XIX. . . , de l’ital. cardinalizio)• cardinalicecardiografia n. f. (s. XIX. . . ) • cardiographiecardiologia n. f. (s. XVIII. . . ) • cardiologiecardiològue, òga n. (s. XX.) cardiològ • cardio-loguecardiovascular, ara adj. (s. XX.) • cardiovascu-lairecareça n. m. • caressecareçar v. • caressercaréncia n. f. (s. XIV.) • carence, manquecarestiá (/charestiá) n. f. (s. XIII.) • chertécarèx n. m. • carexcarga (/charja) n. f. • chargecargament (/charjament) n. m. • chargementcargar (/charjar) v. • charger, endosser (vête-ment) (cf. encargar)cargason n. f. • cargaisoncargo n. m. (de l’anglés) • cargocariatide n. f. (s. XVI. . . , de l’ital. cariatidi) • cari-atidecaricatura n. f. (s. XVIII. . . , mot italian) • carica-turecaricatural, ala adj. (s. XIX. . . ) • caricatural, alecaricaturar v. (s. XIX. . . ) • caricaturercaricaturista n. (s. XIX. . . ) • caricaturistecarir (/charir) v. • chérircarit, ida (/charit, ida) adj. • chéri, iecaritadós, osa adj. • charitable

64

Page 65: Diccionari General de la Lenga Occitana - DGLO · ACADEMIA OCCITANA CONSISTÒRI DEL GAI SABER Diccionari General de la Lenga Occitana 2008 – 2016

caritat (/charitat) castèl (/chastèl)

caritat (/charitat) n. f. (s. XII.) • charitécaritatiu, iva adj. (s. XIII.) • charitable, caritatifcarme n. m. (s. XIII. . . ) • carmecarmèl n. m. (s. XIII. . . ) • carmelcarmelita adj. e n. (s. XVII. . . ) • carmélitecarmes descauces n. m. (s. XVII. . . ) • carmesdéchausséscarn (/charn) n. f. 1. chair 2. viandecarnacion n. f. (s. XVIII. . . , de l’ital. carnagio ne) •carnationcarnal, ala (/charnal, ala) adj. (s. XII.) • charnelcarnassièr, ièra adj. e n. • carnassier, ièrecarnassièra n. f. • carnassière, gibecière (cf.carnièr)carnat, ada adj. (s. XIX. . . ) 1. carné, ée 2. de chaircarnatge n. m. (s. XVI. . . ) • carnagecarnaval n. m. (s. XIII., de l’ital. carnevale) • car-navalcarnavalenc, enca adj. • relatif au carnavalcarnièr (/charnier) n. m. • gibecière, sac à gib-liercarnificacion n. f. (s. XVIII. . . ) • carnification(méd.)carnificar (se) v. pron. (s. XVIII. . . ) • se carnifier(méd.)carnivòr, òra adj. (s. XVI. . . ) • carnivorecarnositat n. f. (s. XIV.) • carnositécarnut, uda (/charnut, uda) adj. (s. XIV.) • charnu,uecarpentariá (/charpentariá) n. f. (s. XIV.) • charp-enterie (cf. fustariá)carral (/charral) n. f. 1. chemin charretier 2.ornièrecarreg (/charreg) n. m. 1. charroi 2. convoi 3.transportcarrejar (/charrejar) v. 1. charrier 2. transportercarreta (/charreta) n. f. • charrettecarreton (/charreton) n. m. • chariotcarri (/charri) n. m. • charcarrièra (/charriera) n. f. 1. rue 2. carrièrecarrieròt (/charrieròt) n. m. • ruellecarrincar v. • grincer (véhicule)carriòla n. f. • brouettecarrolha n. f. • épi de maïscarrolhons n. m. plur. • charbon blanc (épi demaïs sans ses grains)carta n. f. • carte (jeu, carte postale)carta (/charta) n. f. (s. XII.) • chartecartabèl n. m. • cartablecartaginés, esa adj. (s. XVI.) cartatginés •carthaginois, oisecartèl n. m. 1. affiche 2. cartelcartèr n. m. (s. XIX. . . , nom anglés de persona) •cartercartesian, ana adj. (s. XVII. . . ) • cartésien, ennecartilage n. m. (s. XIV.) cartilatge; cartilague •cartilage

cartilaginós, osa adj. (s. XIV.) • cartilagineux,eusecartocha n. f. (s. XVI. . . , de l’ital. cartuccia) • car-touchecartografe, afa n. (s. XIX. . . ) cartograf • car-tographecartografia n. f. (s. XIX. . . ) • cartographiecartografic, ica adj. (s. XIX. . . ) • cartographiquecarton n. m. (s. XIX. . . ) • cartoncartós, osa (/chartós, osa) adj. e n. (s. XIII. . . )chartrós • chartreux, euse (religieux)cartosa (/chartosa) n. f. (s. XIV. . . ) chartrosa •chartreuse (abbaye de chartreux)cartulari n. m. (s. XIII : « cartolari ») • cartulairecartusian, ana adj. (s. XIX. . . ) • cartusien (del’ordre des chartreux)carvenda n. f. (s. XII.) • haut prixcarvendre v. (s. XII.) • vendre trop chercas n. m. • chas (d’une aiguille)cas (pl cases) n. m. • cas, situationcasabèc n. m. • corsage (cf. bombet)casar v. (s. XII.) • caser, pourvoircascada n. f. (s. XVII. . . , de l’ital. cascata) • cascadecascadaire, aira n. (s. XX.) • cascadeur, eusecascadar v. (s. XVIII. . . ) • cascadercascalh n. m. • gazouillement (ruisseau)cascalhar, cascalhejar v. • gazouiller (ruisseau)cascavèl n. m. (s. XII.) • grelotcaseïficacion n. f. (s. XX...) • caséificationcaseïficar v. (s. XX...) • caséifiercaseïna n. f. (s. XIX...) • caséinecaseïnariá n. f. (s. XX...) • caséineriecaseïnièr, èra n. (s. XX...) • casénier, èrecaseïtat n. f. (s. XIV.) • caséitécaseós, osa adj. (s XVI...) • caséeux, eusecasèrna n. f. (s. XVI., de l’occ. « quasèrna ») •casernecasèrnament n. m. (s. XIX. . . ) • casernementcashèr adj. (de l’ebrèu) • cacher (mode alimen-taire)casino n. m. (s. XVIII. . . , mot italian) casinò •casino (établissement de jeux)casqueta n. f. (s. XIX. . . ) • casquettecassacion n. f. (s. XV. . . ) • cassation (justice,grade. . . ) (cf. cort de cassacion)cassanha n. f. • bois de chênescassar v. (s. XII.) • casser, annuler (grade, jus-tice. . . ) (cf. caçar)casse n. m. • chêne (cf. garric)càssia n. f. • casse (fruit)cassida n. f. • chassiecassidós, osa adj. (s. XIV.) • chassieuxcast, casta (/chast, chasta) adj. (s. XIV.) • chastecastament adv. (s. XIII.) • chastementcastanha (/chastanha) n. f. 1. châtaigne 2. mar-ron (coup de poing)castanhièr (/chastanhièr) n. m. • châtaigniercastèl (/chastèl) n. m. • château

65

Page 66: Diccionari General de la Lenga Occitana - DGLO · ACADEMIA OCCITANA CONSISTÒRI DEL GAI SABER Diccionari General de la Lenga Occitana 2008 – 2016

castelan, ana (/chastelan, ana) cauterizar

castelan, ana (/chastelan, ana) n. • châtelaincastelaniá (/chastelaniá) n. f. (s. XIV.) • châtelle-niecastelar (/chastelar ; /castlar) n. m. (s. XIV.) •château-fort et bourgcastelejaire, aira n. (s. XVII.) • écornifleur(pique-assiette)castelejar v. (s. XVII.) • entretenir (se faire)castelhan, ana adj. • castillan, anecastèls en l’aire loc. • châteaux en Espagnecastetat (/chastetat) n. f. (s. XI.) • chastetécastig n. m. (s. XII.) • punition (châtiment),peine (condamnation)castigar (/chastiar) v. • sévir, punir (châtier)castracion n. f. (s. XIV.) • castration (homme oufig.) (cf. crestament)castrar v. (s. XVII. . . ) • castrer (homme ou fig.)(cf. crestar)castrat adj. e n. m. (s. XVI.) 1. castré 2. castrat (cf.creston; crestat)castrator, tritz adj. e n. (s. XX.) castraire • castra-teur, trice (homme ou fig.) (cf. crestaire)casual, ala adj. (s. XIV.) • casuel, ellecasuda (/chasuda) n. f. • chutecasuista n. m. (s. XVII. . . , mot castelhan) • casuistecasuistica n. f. (s. XIX. . . ) • casuistiquecataclisme n. m. (s. XVI. . . ) • cataclysmecatacomba n. f. (s. XIV.) • catacombecatacrèsi n. f. (s. XIV.) • catachrèsecatalan, ana adj. (s. XII.) • catalan, anecatalanisme n. m. (s. XIX. . . ) • catalanismecatalanista adj. e n. (s. XIX. . . ) • catalanistecatalogacion n. f. (s. XX.) • catalogagecatalogar v. (s. XIX. . . ) • cataloguercatalògue n. m. (s. XIV.) catalòg • cataloguecataplasma n. m. (s. XIV. . . ) • cataplasmecatar n. m. (s. XIV.) • catarrhecatar, ara adj. e n. (s. XIII.) • catharecataracta n. f. (s. XIV. . . ) • cataractecatarisme n. m. (s. XIX.) • catharismecatarral, ala adj. (s. XIV. . . ) • catarrhal, alecatarre n. m. (s. XV. . . ) • catarrhecatarrós, osa adj. (s. XVI. . . ) • catarrheux, eusecatarsi n. f. (s. XX.) • catharsiscatastròfa n. f. (s. XVI. . . ) • catastrophecatastrofic, ica adj. (s. XIX. . . ) • catastrophiquecatastrofisme n. m. (s. XIX. . . ) • catastrophismecatastrofista adj. e n. (s. XIX. . . ) • catastrophistecatch n. m. (s. XX., de l’anglés) • catchcatchaire, aira n. (s. XX.) • catcheur, eusecatchar v. (s. XX.) • catcher (cf. cachar)catecumèn, èna n. (s. XIV. . . ) • catécumènecatecumenal, ala adj. (s.) • catéchuménal, alecatecumenat n. m. (s. XVIII. . . ) • catéchuménatcatedral, ala adj. (s. XII.) • cathédral, alecategoria n. f. (s. XVI. . . ) • catégoriecategorial, ala adj. (s. XX.) • catégoriel, ellecategoric, ica adj. (s. XV. . . ) • catégorique

categoricament adv. (s. XVI. . . ) • catégorique-mentcategorizable, abla adj. (s. XIX. . . ) • catégoris-ablecategorizacion n. f. (s. XIX. . . ) • catégorisationcategorizar v. (s. XIX. . . ) • catégorisercatequèsi n. f. (s. XVI. . . ) • catéchèsecatequisme n. m. (s. XIV. . . ) • catéchismecatequista adj. e n. (s. XVI. . . ) • catéchistecatequistic, ica adj. (s. XVIII. . . ) • catéchistiquecatequizacion n. f. (s. XVIII. . . ) • catéchisationcatequizar v. (s. XIV. . . ) • catéchisercatla (/ calha) n. f. • caillecatlat, ada n. • jeune caillecatolic, ica adj. (s. XIII. . . ) • catholiquecatolicisme n. m. (s. XVI. . . ) • catholicismecatolicitat n. f. (s. XVI. . . ) • catholicitécatòrze adj. num. card. • quatorzecauç (/chauç) n. f. • chauxcauçadura (/chauça) n. f. • chaussurecauçar (/chauçar) v. • chaussercaucar (/chauchar) v. • foulercauças n. f. plur. • pantaloncaucasian, ana adj. e n. • caucasien, ennecauceta (/chauceta) n. f. • chaussettecaucion n. f. (s. XIV.) • cautioncaucionament n. m. (s. XVII. . . ) • cautionnementcaucionar v. (s. XIV. . . ) • cautionnercaud, cauda (/chaud, chauda) adj. • chaud,chaudecaudament (/chaudament) adv. • chaudementcaudièra (/chaudiera) n. f. (s. XII.) • chaudièrecaudillo n. m. (s. XIX. . . , mot castelhan : « ll » =« lh ») caudillò • caudillocaulet (/chaul) n. m. • choucaumaire, aira (/chaumaire, aira) n. • chômeur,eusecaumar (/chaumar) v. • chômercaumatge (/chaumatge) n. m. • chômagecauna (/chauna) n. f. • grotte (cf. balma)cauquilha n. f. • coquille (mollusque)causa (/chausa) n. f. • chose, causecausal, ala adj. (s. XI.) • causal, alecausalitat n. f. (s. XV. . . ) • causalitécausar v. 1. causer (être cause de) 2. occasion-nercausida (/chausida) n. f. • choixcausidor, ora (/chausidor, ora) n. (s. XII.) • quichoisitcausir (/chausir) v. • choisircausse n. m. • caussecaussenard, arda adj. • caussenard, ardecautèla n. f. (s. XIV.) • cautèlecautelós, osa adj. (s. XIV.) • cauteleux, eusecautelosament adv. (s. XIV.) • cauteleusementcautèri n. m. (s. XIV.) • cautèrecauterizacion n. f. (s. XIV.) • cautérisationcauterizar v. (s. XIV.) • cautériser

66

Page 67: Diccionari General de la Lenga Occitana - DGLO · ACADEMIA OCCITANA CONSISTÒRI DEL GAI SABER Diccionari General de la Lenga Occitana 2008 – 2016

cava (/chava) cernalha

cava (/chava) n. f. • cavecavala (/chavala) n. • jument (cf. ega; chaval)cavalar v. 1. poursuivre (à cheval) 2. cavalercavalariá (/chavalariá) n. f. (s. XII) • cavaleriecavaleirós, osa (/chavaleirós, osa) adj. (s. XII.) •chevaleresquecavalgada (/chavaujada) n. f. 1. chevauchée 2.carrousel 3. cavalcadecavalgar (/chavaujar) v. (s. XII.) • chevauchercavalhon n. m. • cavaillon (sillon) (cf. descav-alhonar; descavalhonadoira)cavalièr n. m. • cavalier, chevaliercavalin, ina (/chavalin, ina) adj. • chevalin, inecavalum (/chavalum) n. m. • les chevauxcavar (/chavar) v. • creusercavèca (/chavecha) n. f. • chouettecavèrna n. f. (s. XIV.) • cavernecavernós, osa adj. (s. XIV.) • caverneuxcaviar n. m. (s. XV. . . , de l’ital. ← turc) • caviarcavilhar (/chavilhar) v. 1. cheviller 2. chicaner(fig)ceba n. f. • oignonceboleta n. f. • ciboulettecèc, cèga adj. e n. (s. XII.) • aveugle (cf. òrb)cecitat n. f. (s. XIV.) • cécitécedir v. (s. XIV. . . ) 1. céder (renoncer, consentir)2. rompre (se briser)cèdre n. m. • cèdrecedular v. • citer en justicecefalèa n. f. (s. XIV.) • céphaléecefalic, ica adj. (s. XIV.) • céphaliquecèl n. m. • cielcelar v. (s. XII.) • celer, cachercelebracion n. f. (s. XIV.) • célébrationcelebrant, anta n. (s. XIV. . . ) celebrador •célébrant, antecelebrar v. (s. XII.) • célébrercelèbre, èbra adj. (s. XVII. . . ) • célèbrecelebritat n. f. (s. XIV.) • célébritéceleritat n. f. (s. XIV.) • céléritécelèst, èsta adj. (s. XIV.) • célestecelidònia n. f. (s. XIV.) • chélidoinecèlla n. f. (s. XIV.) • cellule de moinecellula n. f. (s. XV. . . ) • cellulecellular, ara adj. (s. XVIII. . . ) • cellulairecelluliti n. f. (s. XIX. . . ) • cellulitecellulòsa n. f. (s. XIX. . . ) • cellulosecellulosic, ica adj. (s. XIX. . . ) • cellulosiquecèlta adj. e n. (s. XV. . . ) • celteceltic, ica adj. (s. XV. . . ) • celtiquecementèri n. m. (s. XIII.) • cimetièrecenacle n. m. (s. XIV.) • cénaclecenador n. m. • salle à mangercendre n. f. • cendrecénher v. (s. XII.) • ceindrecenobita n. (s. XIII. . . ) • cénobitecenobitic, ica adj. (s. XVI. . . ) • cénobitiquecenobitisme n. m. (s. XIX. . . ) • cénobitisme

cenotafi n. m. (s. XVI. . . ) • cénotaphecens n. m. (s. XII.) • censcensor, ora n. (s. XIII. . . ) • censeur, eurecensura n. f. (s. XIV.) • censurecensurable, abla adj. (s. XVII. . . ) • censurablecensurar v. (s. XVI. . . ) • censurercent adj. num. card. e n. m. • centcent (un -) n. m. • une centainecentaur n. m. (s. XIV.) • centaurecentaurèa n. f. (s. XIV.) • centauréecenten adj. (s. XII.) • centièmecentena n. f. (s. XIV.) • centainecentena n. f. • fil (conducteur)centenat n. m. • centaine (f.)centenièr n. m. (s. XV.) • centeniercentime n. m. (s. XVIII. . . ) • centimecentimètre n. m. (s. XVIII. . . ) • centimètrecentral, ala adj. (s. XIV.) • central, alecentralizacion n. m. (s. XVIII. . . ) • centralisationcentralizar v. (s. XVIII. . . ) • centralisercentralizator, tritz adj. (s. XIX. . . ) centralizaire;centralizador • centralisateur, tricecentrar v. (s. XVII. . . ) • centrercentre n. m. (s. XIV.) • centrecentrifugacion n. f. (s. XIX. . . ) • centrifugationcentrifugar v. (s. XIX. . . ) • centrifugercentrifugator n. m. (s. XIX. . . ) centrifugador •centrifugeurcentrifugatritz n. f. (s. XX.) centrifugadoira •centrifugeusecentrifugue, uga adj. (s. XVIII. . . ) centrifug • cen-trifugecentripèt, èta adj. (s. XVIII. . . ) • centripètecenturion n. m. (s. XII.) • centurioncep n. m. • cep (de vignecep n. m. • cèpe (champignon)cepièra n. f. • lieu où on trouve des cèpescera n. f. (s. XII.) • cirecerar v. • cirercèrç n. m. • cers (vent du Languedoc)cèrca (/cercha) n. f. • recherchecercaire, aira (/cerchaire, aira) n. • chercheur,eusecercar (/cerchar) v. • chercher (sans savoir oùest l’objet) (cf. quérrer)cercela n. f. (s. XIII.) • sarcellecerclar v. (s. XIV.) • cerclercercle n. m. (s. XIV.) • cercleceremonia n. f. (s. XIV.) • cérémonieceremonial n. m. (s. XIV. . . ) • cérémonialceremoniós, osa adj. (s. XV. . . ) • cérémonieux,eusecerièr n. m. • cerisiercerièra n. f. • ceriseceriereda n. f. • cerisaiecernalha n. f. • lézard griscernalha n. m. (s. XIV.) • lézard gris

67

Page 68: Diccionari General de la Lenga Occitana - DGLO · ACADEMIA OCCITANA CONSISTÒRI DEL GAI SABER Diccionari General de la Lenga Occitana 2008 – 2016

certan, ana (pl. certanes) ciclòp

certan, ana (pl. certanes) adj. (s. XII.) • certain,aine (cf. d’unes; qualques unes)certanament adv. (s. XIII.) • certainementcèrtas adv. (s. XIII.) • certescertificacion n. f. (s. XIV. . . ) certificament • certi-ficationcertificar v. (s. XIII.) • certifiercertificat, ada adj. e n. m. (s. XIV. . . ) • certificatcertificator, tritz n. m. (s. XVI. . . ) certificaire;certificador • certificateur, tricecertitud n. m. (s. XIV : “sertetut”) • certitudacerumèn n. m. (s. XVIII. . . ) • cérumencerusa n. f. (s. XIV.) • cérusecervèl n. m. (s. XII.) • cerveau (personne)cervèla n. f. (s. XII.) • cervelle (animal)cervesa n. f. (s. XIV.) • cervoisecèrvi n. m. • cerfcèrvia n. f. • bichecerviat n. m. • jeune cerfcervical, ala adj. (s. XVI. . . ) • cervical, alecervide n. m. (s. XIX. . . ) cervid • cervidécervin, ina adj. • relatif aux cervidéscervion n. m. (s. XII.) • faon du cerfcesar n. m. (s. XV. . . ) • césar (histoire)cesarian, ana adj. (s. XIX. . . ) • césarien, ennecesariana n. f. (s. XVI. . . ) • césariennecesarisme n. m. (s. XIV. . . ) • césarismecéser n. m. (s. XIII.) • pois chichecéser, céser becut n. m. • pois chichecessacion n. f. (s. XIV. . . ) cèssament • cessationcessar v. (s. XIII.) • cessercessibilitat n. f. (s. XIX. . . ) • cessibilitécessible, ibla adj. (s. XVII. . . ) • cessiblecession n. f. (s. XIII.) • cession (céder)cessionari, ària n. (s. XVI. . . ) • cessionnairecetacèu, èa adj. e n. (s. XVI. . . ) • cétacécetòna n. f. (s. XX. . . ) • cétone (chimie)cevenòl, òla adj. • cévenol, olechabròt n. m. (mot nòrd - occ.) • chabrot (vindans la soupe)chacal n. m. (s. XVII. . . , mot turc← persan) • chacalchafre n. m. • sobriquet, surnomchaminada n. f. (mot nòrd-occ.) • cheminée (cf.caminada; chaminièra)chaminièra n. f. • cheminée (cf. chaminada)chapaire, aira n. 1. glouton 2. onnechapar v. • bâfrer, boufferchapbotar v. (mot nòrd-occ.) chambotar • agiterdans un récipient (liquide)chapfren n. m. (mot nòrd-occ.) chanfren • chan-freinchapfrenar v. (s. XIV., mot nòrd-occ.) chanfrenar •chanfreinerchapladís n. m. 1. hachis 2. carnagechapladura n. f. (mot nòrd-occ.) • chapelurechaplar v. (mot nòrd-occ.) • briser, hacherchaple n. m. (mot nòrd-occ.) •massacre

chaplevar v. (mot nòrd-occ.) champlevar • cham-plever (travail des émaux) (cf. caplevar)chaplevat, ada adj. • champlevé, éechaplevatge n. m. • champlevagecharlatan n. m. (s. XVI. . . , de l’ital. ciarlatano) •charlatancharlatanisme n. m. (s. XVIII. . . ) • charlatanismecharrada n. f. 1. bavardage 2. charadecharrar v. • bavarderchartreuse n. f. (s. XIX. . . , mot francés) •chartreuse (liqueur)chaspar v. • palper, peloterchaudèl n. m. (mot. nòrd-occ.) • échaudé (pâtis-serie)chaupinar v. (mot nòrd occ.) • tripoter (toucher)chaupir v. (mot nòrd-occ.) • abîmer, piétinerchauta (i a una -) n. f. (s. XVI.) • souci (il y a un)(cf. pensament; ànsia)chautar (se) v. pron. (del francés) 1. se soucier 2.s’en moquer 3. se désintéresser (antiphrase)chaval (/caval) n. m. (mot nòrd-occ.) • cheval (cf.cavala)chèc n. m. (s. XVIII., de l’anglés) • chèquechèc, chèca adj. • tchèquechifra n. f. (s. XIII. . . , de l’ital. ← arabi) • chiffrechinés, esa adj. (s. XVII. . . ) • chinois, oisechòc n. m. (s. XVI. . . , del francés) • chocchocolat n. m. (s. XVI. . . , del cast. ← astèca) •chocolatchocolatariá n. f. (s. XIX. . . ) • chocolateriechocolatat, ada adj. (s. XVIII. . . ) • chocolaté, éechocolatièr, ièra n. (s. XVIII. . . ) • chocolatier, ièrechocolatièra n. f. (s. XVII. . . ) • chocolatièra (ré-cipient)chocolatina n. f. (s. XX.) • pain au chocolatchorma n. f. • équipage (bateau)chuc n. m. • suc, juschucar v. • sucerchuquet / chucon n. m. • sucettecibòri n. m. (s. XIV.) • ciboirecicatritz n. f. (s. XIV. . . ) • cicatricecicatrizable, abla adj. (s. XIV. . . ) • cicatrisablecicatrizacion n. f. (s. XIV. . . ) • cicatrisationcicatrizant n. m. (s. XIV. . . ) • cicatrisantcicatrizar v. (s. XIV. . . ) • cicatriserciclable, abla adj. (s. XX.) • cyclableciclamèn n. m. (s. XIV. . . ) • cyclamencicle n. m. (s. XIV.) • cyclecicle n. m. (s. XIX. . . ) • cycle (véhicule à deuxroues)ciclic, ica adj. (s. XVI. . . ) • cycliqueciclisme n. m. (s. XIX. . . ) • cyclismeciclista adj. e n. (s. XIX. . . ) • cyclisteciclomotor n. m. (s. XX.) • cyclomoteurciclomotorista n. m. (s. XX.) • cyclomotoristeciclon n. m. (s. XIX. . . , per l’anglés) ciclòn • cy-cloneciclòp n. m. (s. XIV.) • cyclope

68

Page 69: Diccionari General de la Lenga Occitana - DGLO · ACADEMIA OCCITANA CONSISTÒRI DEL GAI SABER Diccionari General de la Lenga Occitana 2008 – 2016

cigal clapet

cigal n. m. • cigale qui ne chante pas (femelle)cigala n. f. 1. cigale 2. ivresse (fam.)cigalar v. • papillonnercigarreta n. f. (s. XIX. . . ) • cigarettecigarrièra n. f. (s. XIX. . . ) • cigarière (ouvrièreroulant les cigares)cigarrillo n. m. (s. XX., mot cast.) cigarillò • cigar-illocigarro n. m. (s. XVII. . . , mot cast.←maia) • cigarecigne n. m. (s. XIV.) • cygneciguda n. f. (s. XIV : « cicuda ») • ciguëcilh n. m. • cilcilici n. m. (s. XIV.) • cilicecilindre n. m. (s. XIV. . . ) • cylindrecilindric, ica adj. (s. XVI. . . ) • cylindriquecima n. f. • cimecimbal n. f. (s. XII. . . ) • cymbalecimbèl n. m. 1. appeau 2. sonaille de bétail (cf.loire)ciment n. m. (s. XII.) • cimentcinc adj. • cinqciné n. m. (s. XX.) • cinéma (cf. cinèma)cineasta n. (s. XX.) cineast • cinéastecinèma n. m. (s. XX.) cinemà • cinémacingle n. m. • corniche (géogr.)cinic, ica adj. (s. XIV. . . ) • cyniquecinicament adv. (s. XVI. . . ) • cyniquementcinisme n. m. (s. XVII. . . ) • cynismecinquanta adj. num. card. • cinquantecinquantena n. f. • cinquantainecinquen, ena adj. (s. XII.) • cinquièmecinta (/cencha) n. f. (s. XIV.) • ceinturecipressièr n. m. • cyprèscirc n. m. (s. XIV. . . ) • cirquecirconcire v. (s. XII. . . ) • circoncirecirconcís, isa adj. e n. (s. XII. . . ) • circoncis, isecirconcision n. f. (s. XII. . . ) • circoncisioncirconferéncia n. f. (s. XIV : “circumferensa”) •circonférencecirconflèxe adj. (s. XVI. . . ) • circonflèxecirconspeccion n. f. (s. XIII. . . ) • circonspectioncirconspècte, ècta adj. (s. XIV. . . ) • circonspect,ectecirconstància n. f. (s. XIII. . . ) • circonstancecirconstancial, ala adj. (s. XVIII. . . ) • circonstan-ciel, ellecirconstanciat, ada adj. (s. XV. . . ) • circonstancié,éecirconvenir v. (s. XIV. . . ) • circonvenircircuit n. m. (s. XIV.) • circuitcirculacion n. f. (s. XIV. . . ) • circulationcircular v. (s. XIV. . . ) • circulercircular, ara adj. (s. XIV.) • circulairecircularament adv. (s. XIV : “circularmen”) • circu-lairementcircularitat n. f. (s. XIV.) • circularitécirculatòri, òria adj. (s. XVI. . . ) • circulatoireciri n. m. (s. XIII.) • cierge

cirròsi n. f. (s. XIX. . . ) • cirrhosecirurgia n. f. (s. XIII.) • chirurgiecirurgian, ana n. (s. XII. . . ) • chirurgien, ennecirurgical, ala adj. (s. XIV. . . ) • chirurgical, alecirurgicalament adv. (s. XIX. . . ) • chirurgicale-mentcisampa n. f. • bise (vent)cisèls n. m. plur. • ciseauxcist n. m. • ciste (bot.)cistercian, ana adj. e n. m. (s. XV. . . ) cistercenc •cistercien, ennecistèrna n. f. • citernecitable, abla adj. (s. XIII. . . ) citador • citablecitacion n. f. (s. XIV.) citament • citationcitar v. (s. XII.) • citercitara n. f. (s. XIV.) • citharecitarista n. (s. XIV.) • citharistecitator, tritz n. (s. XVIII. . . ) citaire • citateur, tricecitrin, ina adj. (s. XIV.) • citrincitrinitat n. f. (s. XIV.) • caractère du citroncitron n. m. • citron (cf. limon)citronada n. f. 1. conserve de citron 2. citron-ade (cf. limonada)citronièr n. m. • citronnier (cf. limonièr)ciutadan, ana adj. (s. XII.) • citoyen, enneciutadanetat n. f. (s. XVIII. . . ) ciutadaniáciutadanatge • citoyennetéciutadèla n. f. (de l’ital. cittadella) • citadelleciutadin, ina adj. (s. XIII. . . , de l’ital. cittadino) •citadin, ineciutat n. f. • cité (ville)ciutat-dormitòri n. f. (s. XX.) • cité-dortoirciutat-jardin n. f. (s. XX.) • cité-jardincivada n. f. • avoinecivet n. m. • civetcivic, ica adj. (s. XVIII. . . ) • civiquecivil, ila adj. (s. XIV.) • civil, ilecivilament adv. (s. XIV : « civilment ».) • civile-mentcivilitat n. f. (s. XIV.) • civilitécivilizable, abla adj. (s. XVIII. . . ) • civilisablecivilizacion n. f. (s. XVIII. . . ) • civilisationcivilizar v. (s. XVI. . . ) • civilisercivilizat, ada adj. e n. (s. XVI. . . ) • civilisé, éecivilizator, tritz adj. e n. (s. XVIII. . . ) civilizaire;civilizador • civilisateur, tricecivisme n. m. (s. XVIII. . . ) • civismeclam n. m. (s. XIV.) 1. plainte 2. réclamationclamar v. (s. XII.) • clamer, proclamerclamor n. f. (s. XII.) • clameurclandestin, ina adj. e n. (s. XIV. . . ) • clandestin,ineclandestinament adv. (s. XIV. . . ) • clandestine-mentclandestinitat n. f. (s. XVIII. . . ) • clandestinitéclantir v. • claquer (retentir)clapar v. • claquer (fouet, mains)clapet n. m. • clapet

69

Page 70: Diccionari General de la Lenga Occitana - DGLO · ACADEMIA OCCITANA CONSISTÒRI DEL GAI SABER Diccionari General de la Lenga Occitana 2008 – 2016

clar, clara cloridrat

clar, clara adj. 1. clair, claire (couleur) 2. rare(pas nombreux)clarament adv. (s. XIII.) • clairementclareta n. f. • clairette (raisin)clarièra n. f. • clairièreclarificacion n. f. (s. XIV.) • clarificationclarificar v. (s. XIV.) • clarifierclarificatiu, iva adj. (s. XIV.) • qui clarifieclarineta n. f. • clarinetteclaron n. m. • claironclaror n. f. (s. XIV.) • clartéclarvesença n. f. • clairvoyanceclarvesent, enta adj. • clairvoyant, anteclas n. m. (s. XII.) • glasclassa n. f. (s. XIV. . . ) • classeclassadoira n. f. (s. XX.) • classeuse (machine àclasser)classador n. m. (s. XIX. . . ) • classeur (objet)classament n. m. (s. XVIII. . . ) • classementclassar v. (s. XVI. . . ) • classerclassic, ica adj. (s. XVII. . . ) • classiqueclassicament adv. (s. XIX. . . ) • classiquementclassicisme n. m. (s. XIX. . . ) • classicismeclassificacion n. f. (s. XVIII. . . ) • classificationclassificar v. (s. XVI. . . ) • classifierclassificator, tritz adj. e n. (s. XIX. . . ) classificaire• classificateur, triceclau n. f. • cléclaudicacion n. f. (s. XIV.) • claudicationclaudicant, anta adj. (s. XIV. . . ) • claudicant,anteclaudicar v. (s. XIV.) • boiterclaufir v. • remplir entièrementclaufit, ida adj. • entièrement rempliclaure v. • cloreclaure v. • contenirclaus, clausa (pl : clauses) adj. • clos, closeclausa n. f. (s. XIII.) • clauseclausada n. f. • enclosclausar v. • clôturerclaustracion n. f. (s. XVIII. . . ) • claustrationclaustral, ala adj. (s. XIV. . . ) • claustral, ale (re-latif au cloître)claustrar v. • cloîtrerclaustras n. f. plur. (s. XII.) • cloître (m.) (cou-vent)claustrofòbe, òba adj. (s. XIX. . . ) claustrofòb •claustrophobeclaustrofobia n. f. (s. XIX. . . ) claustrofòbia •claustrophobieclausura n. f. (s. XIII.) • clôtureclavaire, aira n. • trésorier, ière (qui détient lesclés)clavar v. • fermer (à clé)clavariá n. f. • trésorerieclavecin n. m. (s. XVIII. . . , del francés) • clavecinclavecinista n. (s. XVIII. . . ) • clavecinisteclavèl n. m. (s. XIII.) 1. clou 2. claveau

clavelar v. • clouercleda n. f. • barrière mobile (bétail)cleméncia n. f. (s. XIII. . . ) clamença • clémenceclement, enta adj. (s. XIII. . . ) • clément, entecleptoman, ana adj. e n. (s. XIX. . . ) • kleptomanecleptomania n. f. (s. XIX. . . ) • kleptomanieclergat (/clerjat) n. m. (s. XIII.) • clergéclergue n. m. (s. XIII. . . ) • clercclergyman n. m. (s. XIX. . . , mot anglés) • clergy-manclerical, ala adj. (s. XIX. . . ) • clérical, aleclericalisme n. m. (s. XIX. . . ) • cléricalismeclericalizar v. (s. XIX. . . ) • cléricaliserclericatura n. f. (s. XV. . . ) • cléricatureclerjon n. m. (s. XIII : « clerczon », « clerzo ».) •enfant de choeurclèsc n. m. • coquille (de noix, fruit, œuf, co-quille vide de mollusque, escargot. . . )clesquejar v. 1. sonner fêlé 2. bruit répétitif etinquiétant (moteur. . . )clichat n. m. (s. XIX. . . , del francés cliché) • clichéclient, enta n. m. (s. XV. . . ) • client, enteclima n. m. (s. XII. . . ) climat • climatclimatic, ica adj. (s. XIX. . . ) • climatiqueclimatizacion n. f. (s. XX.) • climatisationclimatizar v. (s. XX.) • climatiserclimatizator n. m. (s. XX.) climatizador • clima-tiseurclimatologia n. f. (s. XIX. . . ) • climatologieclimatologic, ica adj. (s. XIX. . . ) • climatologiqueclimatologista n. (s. XX.) • climatologisteclimatològue, òga n. (s. XX.) • climatologueclimatoterapia n. f. (s. XX.) • climatothérapieclin, clina adj. (s. XIII.) • incliné, éeclinar v. (s. XII.) • inclinerclinica n. f. (s. XX.) • cliniqueclistèri n. m. (s. XIV.) • clystèreclisterizacion n. f. (s. XIV.) • clystérisationclitoridectomia n. f. (s. XX.) • cliotoridectomieclitoridian, ana adj. (s. XX.) • clitoridien, enneclitòris n. m. (s. XVII. . . ) • clitorisclitorisme n. m. (s. XX.) • clitorismecloca n. f. • poule couveuseclocada n. f. • couvéeclocar v. • gloussercloquièr n. m. (s. XII.) • clocher (cf. campanal)clòr n. m. (s. XVIII. . . ) • chlorecloracetic, ica adj. (s. XX.) • chloracétiquecloracetòna n. f. (s. XX.) • chloracétonecloracion n. f. (s. XX.) • chlorationclorar v. (s. XIX. . . ) • chlorerclorat n. m. (s. XIX. . . ) • chlorateclorat, ada adj. (s. XIX. . . ) • chloré, éecloratat, ada adj. (s. XIX. . . ) • chloraté, éecloremia n. f. (s. XX.) • chlorémiecloretilèn n. m. (s. XX.) • chloréthylènecloric, ica adj. (s. XIX. . . ) • chloriquecloridrat n. m. (s. XIX. . . ) • chlorhydrate

70

Page 71: Diccionari General de la Lenga Occitana - DGLO · ACADEMIA OCCITANA CONSISTÒRI DEL GAI SABER Diccionari General de la Lenga Occitana 2008 – 2016

cloridric cofadura

cloridric adj. m. (s. XIX. . . ) • chlorhydriqueclorit n. m. (s. XIX. . . ) • chloritecloritizacion n. f. (s. XIX. . . ) • chloritisationclorizacion n. f. (s. XIX. . . ) • chlorisationclorofilla n. f. (s. XIX. . . ) • chlorophylleclorofillian, ana adj. (s. XIX. . . ) • chlorophyllien,enneclorofòrme n. m. (s. XIX. . . ) • chloroformeclorós adj. m. (s. XIX. . . ) • chloreuxcloròsi n. f. (s. XVII. . . ) • chloroseclorur n. m. (s. XIX. . . ) • chlorurecloruracion n. f. (s. XX.) • chlorurationclorurar v. (s. XIX. . . ) • chlorurerclorurat, ada adj. (s. XIX. . . ) • chloruré, éeclòsca n. f. • crâne (familier)clòscapelat, ada adj. • chauve (fam.) (cf. calvet)clòt n. m. • fosse, creuxclòta n. f. •mare (cf. sampa)clotet n. m. • fossetteclucar v. 1. fermer (les yeux) 2. mourir (fam.)cluèg n. m. • chaume (toit)clujada n. f. • toit de chaume (cf. teulada; lau-sada)çò pron. indef. • cecoá n. f. • queuecoabitacion n. f. (s. XIII. . . ) • cohabitationcoabitar v. (s. XIV. . . ) • cohabitercoagulacion n. f. (s. XIV.) • coagulationcoagulant, anta adj. e n. m. (s. XIX. . . ) • coagu-lant, antecoagular v. (s. XIV.) • coagulercoalicion n. f. (s. XVI. . . ) • coalitioncoalizar v. pron. (s. XVIII. . . ) • coalisercoalizat, ada adj. e n. (s. XVIII. . . ) • coalisé, éecoar v. • couvercoard adj. (s. XII.) • couardcoardiá n. f. (s. XII.) coardisa • couardisecoarnar v. • croassercoassegurança n. f. (s. XX.) • coassurancecoautor, tora n. (s. XIX. . . ) • coauteur, teurecobalte n. m. (s. XVIII. . . ) cobalt • cobaltcobèrt n. m. • couvert (sous arcades, place cou-vert, préau, hangar. . . )cobèrt, èrta adj. • couvert, ertecobèrta n. f. • couverture (de lit. . . )cobèrtament adv. (s. XII.) • de façon dissimulée,en cachettecobertor n. m. • couvercle (cf. acaptador)cobertura n. f. (s. XII.) • couverture, protectioncobés, esa adj. • envieux, cupidecobesejar v. • convoiter, enviercobesença n. f. • convoitise, cupidité (cf. cobe-siá)cobesiá n. f. • convoitise, cupidité (cf. cobe-sença)coble n. m. • couple, ménage (conjoints)cobrada n. f. (s. XIII.) • fait de recouvrercobrança, cobra n. f. (s. XII.) • recouvrance

cobrar v. (s. XII.) • recouvrercobricap n. m. (s. XIV.) • couvre-chefcobrir v. • couvrir, recouvrir, cacher, protégercòca n. f. (s. XIV.) • coque (bateau)còca n. f. 1. gâteau 2. boule de pastel (analogieavec gâteau)cocaïna n. f. (s. XIX. . . ) • cocaïnecocaïnoman, ana adj. e n. (s. XIX. . . ) • cocaïno-manecocaïnomania n. f. (s. XIX. . . ) • cocaïnomaniecocanha n. f. (s. XV.) • ensemble des boules depastelcocanha (país de -) n. m. • jardin des délicescocassièr, ièra n. • pâtissier, ière (cf. pastissièr)coccix n. m. (s. XVI. . . ) • coccyx (cf. òs bertram(fam.))cocktail n. m. (s. XIX. . . , mot anglés) • cocktailcòco n. m. (s. XVI. . . ) cocò • coco (noix de)cocodril n. m. (s. XIV.) • crocodilecocolucha n. f. (s. XV. . . ) • coqueluchecocotièr n. m. (s. XVII. . . ) • cocotier (bot.)cocuda n. f. • jonquille, narcisse, coucou(fleur)cocut n. m. • coucoucocut, uda n. • cocu, cocuecodena n. f. • couennecodèrc n. m. • espace herbeux, pâturage com-munalcodèx n. m. (s. XVI. . . ) • codexcòdi n. m. (s. XII.) • codecodicille n. m. (s. XIII.) • codicillecodificacion n. f. (s. XIX. . . ) • codificationcodificar v. (s. XIX. . . ) • codifiercodificator, tritz adj. e n. (s. XIX. . . ) codificaire;codificador • codificateur, tricecodirector, tritz n. (s. XIX. . . ) • codirecteur, tricecodoissada n. f. • coup de coudecodoissar v. • jouer des coudescodonh n. m. • coingcodonhat n. m. • confiture de coingscodonhièr n. m. • cognassiercoedicion n. f. (s. XX.) • coéditioncoeditar v. (s. XX.) • coéditercoeditor, tritz n. (s. XX.) • coéditeur, tricecoeficient n. m. (s. XVII. . . ) • coefficientcoëficient d’emplenament n. m. (s. XX.) • coeffi-cient de remplissagecoercicion n. f. (s. XVI. . . ) • coercitioncoercitiu, iva adj. (s. XVI. . . ) • coercitif, ivecoeréncia n. f. (s. XVI. . . ) • cohérencecoerent, enta adj. (s. XVI. . . ) • cohérent, entecoesion n. f. (s. XVIII. . . ) • cohésioncoexisténcia n. f. (s. XVI. . . ) • coexistencecoexistent, enta adj. (s. XVIII. . . ) • coexistant,antecoexistir v. (s. XVIII. . . ) • coexistercòfa n. f. • coiffecofadura n. f. • coiffure (coiffer)

71

Page 72: Diccionari General de la Lenga Occitana - DGLO · ACADEMIA OCCITANA CONSISTÒRI DEL GAI SABER Diccionari General de la Lenga Occitana 2008 – 2016

cofaire, aira colofònia

cofaire, aira n. • coiffeur, euse (cf. perruquièr)cofar v. • coiffercofidor n. m. • étuvée (cuisson)cofiment n. m. (s. XIII.) confiment 1. action deconfire 2. confiserie (marchandise)cofin n. m. (s. XIV.) 1. cabas 2. couffin (panierpour bébés)cofinh n. m. confinh • confincofinhar v. (s. XIII.) confinhar • confinercofir v. (s. XIII.) confir • confirecofison n. f. confison • cuisson lentecofisseire, eira n. confidor; confiseire • con-fiseur, eusecofit n. m. confit • confitcoflament n. m. conflament • gonflement (cf.coflason)coflar v. conflar • gonflercoflas n. f. plur. conflas • robe bouffante, crino-linecoflason n. f. conflason • gonflementcoflat, ada adj. conflat • gonflé, éecoflatge n. m. conflatge • gonflagecofle, cofla adj. confle 1. gonflé, ée 2. rebondi,iecòfre n. m. (s. XIII.) • coffrecòfrefòrt n. m. • coffre-fortcogestion n. f. (s. XX.) • cogestioncogitacion n. f. (s. XIII.) • cogitation, penséecogitar v. (s. XIII.) 1. cogiter 2. penser 3. con-cevoircogombre n. m. • concombrecoidada n. f. • coudéecoidar v. • coudercoide n. m. 1. coude (du bras) 2. coude (angle)coidejar v. • coudoyercoïncidir v. • coïncidercoineta n. f. • couettecoire n. m. • cuivrecòire (/còser) v. • cuirecoissin n. m. • coussincoït n. m. (s. XIV.) • coïtcoita (/cocha) n. f. • hâtecoitança (/cochança) n. f. • diligencecoïtar v. (s. XIX. . . ) • coïtercoitar (/cochar) v. • hâter, poursuivrecoitós, osa (/cochós –osa) adj. • pressé, éecoitosament (/cochosament) adv. • à la hâte,promptementcoja n. f. • courgecòl n. m. • coucòl de pè n. m. • cou-de-piedcòla n. f. • collecòla n. f. • collinecoladís, issa adj. • coulant, antecolaire, aira n. • colleur, euse (d’affiches. . . )colar n. m. (s. XII.) • colliercolar v. • collercolar v. (s. XII) 1. couler (liquide) 2. décuver

colareta n. f. • collerettecolatge n. m. • collagecolc (solelh -) n. m. • couchantcolca n. f. • couche (lit)colcar v. • couchercoleoptèr n. m. (s. XVIII. . . ) • coléoptèrecolèra n. f. (s. XV. . . ) • colèrecolèra n. m. (s. XVI. . . ) colerà • choléracoleric, ica adj. (s. XIX. . . ) • cholériquecoleric, ica adj. (s. XX.) • colériquecolerifòrme adj. (s. XIX. . . ) • cholériformecolesteròl n. m. (s. XX.) • cholestérolcolha n. m. → testicul • couillecòlha (/còla) n. f. • équipe de travailleurscollaboracion n. f. (s. XIX. . . ) • collaborationcollaboracionisme n. m. (s. XX.) • collabora-tionnismecollaboracionista n. (s. XX.) • collaborationnistecollaborar v. (s. XIX. . . ) colaurar • collaborercollaborator, tritz n. (s. XVIII. . . ) collaborador;collaboraire • collaborateur, tricecollacion n. f. (s. XV.) • collation (registre, repas)collacionament n. m. (s. XIX. . . ) • collation-nementcollacionar v. (s. XV.) • collationnercollateral, ala adj. (s. XIV.) • collatéral, alecolleccion n. f. (s. XIV.) • collectioncolleccionar v. (s. XIX. . . ) • collectionnercolleccionisme n. m. (s. XIX. . . ) • collection-nismecolleccionista adj. e n. (s. XIX. . . ) colleccionaire •collectionneur, eusecollècta n. f. (s. XIV.) • collectecollectar v. (s. XVI. . . ) • collectercollectatge n. m. (s. XVI. . . ) • collectagecollectiu, iva adj. e n. m. (s. XIV.) • collectif, ivecollectivament adv. (s. XVI. . . ) • collectivementcollectivisme n. m. (s. XIX. . . ) • collectivismecollectivista adj. e n. (s. XIX. . . ) • collectivistecollectivitat n. f. (s. XIX. . . ) • collectivitécollectivizacion n. f. (s. XIX. . . ) • collectivisationcollectivizar v. (s. XIX. . . ) • collectivisercollector, tritz n. (s. XIV.) • collecteurcollèga n. (s. XVI. . . ) • collèguecollègi n. m. (s. XIV. . . ) • collègecollègi (dels avocats) n. m. • barreau (justice)collegial, ala adj. (s. XVI.) • collégial, alecollimator n. m. (s. XIX. . . ) collimador • collima-teurcolliri n. m. (s. XIV.) • collyrecollision n. f. (s. XIV.) • collisioncollòqui n. m. (s. XV.) • colloquecollusion n. f. (s. XIV. . . ) • collusioncolòbra n. f. • couleuvrecolocacion n. f. (s. XX.) • colocationcolocatari, ària n. (s. XIX. . . ) cologatari • colo-catairecolofònia n. f. (s. XIV.) • colophane

72

Page 73: Diccionari General de la Lenga Occitana - DGLO · ACADEMIA OCCITANA CONSISTÒRI DEL GAI SABER Diccionari General de la Lenga Occitana 2008 – 2016

colomb commercialitat

colomb n. m. • pigeoncolomba n. f. • colombecolombat n. m. • pigeonneaucolombièr n. m. • pigeonnier, colombiercolomna n. f. (s. XIII.) colona; colonna • colonnecolomna vertebrala n. f. (s. XVIII. . . ) • colonnevertébrale (cf. rastèl de l’esquina (fam.))colomnada n. f. (s. XVII. . . ) • colonnadecolomnas de Tarn n. f. • gorges du Tarncolon n. m. (s. XIV. . . ) • colon (colonie)colonia n. f. (s. XIV. . . ) colònia • coloniecolonial, ala adj. (s. XVIII. . . ) • colonial, alecolonialisme n. m. (s. XVI. . . ) • colonialismecolonialista n. (s. XX. . . ) • colonialistecolonizacion n. f. (s. XVIII. . . ) • colonisationcolonizar v. (s. XVIII. . . ) • colonisercolonizat, ada adj. e n. (s. XIX. . . ) • colonisé, éecolonizator, tritz adj. e n. (s. XIX. . . ) colonizador;colonizaire 1. colonisateur, atrice 2. coloniseurcolor n. f. (s. XII.) • couleurcoloracion n. f. (s. XIV.) • colorationcolorant, anta adj. e n. m. (s. XVII. . . ) • colorant,antecolorar v. (s. XII.) • colorercoloratiu, iva adj. (s. XIV.) • qui colorecoloriar v. (s. XVI. . . ) • coloriercolorit n. m. (s. XVII. . . ) • coloriscolòs n. m. (s. XV. . . ) • colossecolpablament adv. (s. XIII.) • coupablementcolpable, abla adj. (s. XII.) • coupablecòlverd n. m. • canard sauvagecoma conj. • commecoma n. m. (s. XVII. . . ) comà • comacòma n. f. (s. XII.) • chevelure (cf. pel; ca-beladura)coma cal loc. adv. 1. comme il faut 2. conven-ablecomaire n. f. (s. XII.) • commère (cf. compaire)comanda n. f. (s.XII.) 1. commande (acquérir 2.diriger 3. fonctionner)comandador, airitz n. (s. XII.) • commandeurcomandament n. m. (s. XIII.) • commandementcomandant, anta n. (s. XVII...) • commandant,antecomandar v. (s. XII.) 1. commander (ordre 2. ac-quisition)comandariá n. f. (av. s. XV.) • commanderiecomandita n. f. (s. XVII. . . , de l’ital. accomandita) •commanditecomanditaire, aira adj. e n. (s. XVIII. . . )comanditari • commanditaire (cf. comandita)comanditar v. (s. XIX. . . ) • commanditer (cf. co-mandita)comba n. f. • combe, valloncombat n. m. • combatcombatent, enta adj. e n. • combattant, antecombatre v. • combattrecombinable, abla adj. (s. XVIII. . . ) • combinable

combinacion n. f. (s. XVII. . . ) combinason • com-binaisoncombinar v. (s. XIV.) • combinercombinat, ada adj. (s. XVIII. . . ) • combiné, éecombinatiu, iva adj. (s. XIV.) • qui peut être com-binécombinator n. m. (s. XX.) combinador • combi-nateurcombinatòri, òria adj. (s. XVIII. . . ) • combina-toirecomble n. m. • comble (pire)comedia (/comèdia) n. f. (s. XVI. . . ) • comédiecomedian, ana n. (s. XVI. . . ) • comédien, ennecomenç n. m. (s. XII.) • commencement (cf.començament)començaire, aira n. (s. XII.) • qui commencecomençament n. m. (s. XII.) • commencement(cf. començ)començant, anta adj. (s. XV. . . ) • commençant,antecomençar v. (s. XII.) • commencercomèrç n. m. comerci • commercecomerçant, anta adj. e n. comerciant • com-merçant, antecomerçar v. comerciar • commercercomercejar v. • commercer (petit commerce)cometa n. f. (s. XIV.) • comètecometre v. (s. XII.) • commettrecomitat n. m. (s. XVII. . . , del francés← anglés com-mittee) • comitécomjat n. m. (s. XII.) conget • congécommando n. m. (s. XX., de l’anglés← afrikaans←portugués) comandò • commandocommemoracion n. f. (s. XIV : « comemoracio ».) •commemorationcommemorar v. (s. XIV. . . ) • commemorarcommenda n. f. (s. XV. . . ) comenda • commende(abbayes. . . )commendatari, ària adj. e n. (s. XV. . . )comendatari • commendataire (abbayes. . . )commensal, ala n. (s. XV. . . ) comensal • com-mensal, alecommensalisme n. m. (s. XIX. . . ) comensalisme• commensalismecommensurable, abla adj. (s. XIV. . . ) • commen-surable (cf. incommensurable)commentar v. (s. XIV. . . ) • commentercommentari n. m. (s. XIV. . . ) comentari • com-mentairecommentator, tritz n. (s. XIV. . . ) comentator •commentateur, tricecommercial, ala adj. (s. XVIII. . . ) comercial • com-mercial, alecommercialament adv. (s. XIX. . . ) comercialament• commercialementcommercialitat n. f. (s. XIX. . . ) comercialitat •commercialité

73

Page 74: Diccionari General de la Lenga Occitana - DGLO · ACADEMIA OCCITANA CONSISTÒRI DEL GAI SABER Diccionari General de la Lenga Occitana 2008 – 2016

commercializable, abla competent, enta

commercializable, abla adj. (s. XX.)comercializable • commercialisablecommercializacion n. f. (s. XX.) comercializacion• commercializacioncommercializar v. (s. XIX. . . ) comercializar •commercialisercomminatòri, òria adj. (s. XVI. . . ) cominatòri •comminatoirecommiseracion n. f. (s. XIII. . . ) comiseracion •commisérationcommissari, ària n. (s. XVI. . . ) comissari • com-missairecommissariat n. m. (s. XVIII. . . ) comissariat •commissariatcommission n. f. (s. XVII. . . ) comission • com-missioncommissionar v. (s. XV. . . ) comissionar • com-missionnercommissionari, ària n. (s. XVI. . . ) comissionari •commissionnairecommissura n. f. (s. XVIII. . . ) • commissurecommocion n. f. (s. XIII.) comocion • commotioncommunalista n. (s. XIX. . . ) comunalista • com-munalistecommunalizacion n. f. (s. XIX. . . )comunalizacion • communalisationcommunalizar v. (s. XIX. . . ) comunalizar • com-munalisercommunicabilitat n. f. (s. XVIII. . . )comunicabilitat • communicabilitécommunicacion n. f. (s. XIV. . . ) comunicacion •communicationcommunicar v. (s. XIII.) comunicar • communi-quercommunicat n. m. (s. XIX. . . ) comunicat • com-muniquécommunicatiu, iva adj. (s. XVI. . . ) comunicatiu •communicatif, ivecommunicator, tritz n. (s. XIX. . . ) comunicaire;comunicador • communicateurcommunisme n. m. (s. XIX. . . ) comunisme • com-munismecommunista adj. e n. (s. XIX. . . ) comunista • com-munistecommunitari, ària adj. (s. XIX. . . ) comunautari •communautairecommunitarisme n. m. (s. XX.) comunautarisme• communautarismecommunitarizacion n. f. (s. XX.)comunautarizacion • communautarisacioncommunitat n. f. (s. XIII.) comunautat • commu-nautécommutacion n. f. (s. XIV.) comutacion • com-mutationcommutator n. m. (s. XIX. . . ) commutador • com-mutateurcommutator n. m. (s. XIX. . . ) commutador • com-mutateur

comòda n. f. (s. XVIII. . . , del francés) • commode(meuble)comòdament adv. (s. XV.) • commodémentcomòde, òda adj. (s. XV. . . , de l’ital. comodo) •commode (facile)comoditat n. f. (s. XV., de l’ital. comodità) • com-moditécomol, ola adj. (s. XII.) 1. comble 2. plein, pleine(rempli) (cf. acumulacion)comolada n. f. • comblementcomolar v. • combler, remplir (complètement)(cf. cumular)comolatge n. m. • action de comblercompaccion n. f. (s. XIV.) 1. compacité 2. com-pactioncompacitat n. f. (s. XVIII...) • compacitécompactage n. m. (s. XX...) • compactagecompactar v. (s. XX.) • compactercompacte, acta adj. (s. XIV. . . ) • compact, actecompactor n. m. (s. XX...) • compacteurcompaire n. m. • compère (cf. comaire)companh n. m. • compagnon (ami, collègue)companha n. f. • compagne (épouse, concu-bine)companhiá n. f. • compagniecompanhon n. m. • compagnon (concubin)comparabilitat n. f. (s. XIX. . . ) • comparabilitécomparablament adv. (s. XIII. . . ) • de façon com-parablecomparable, abla adj. (s. XIII. . . ) • comparablecomparar v. (s. XIII. . . ) • comparercomparason n. f. (s. XIII. . . ) • comparaisoncomparatisme n. m. (s. XIX. . . ) • comparatismecomparatista adj. e n. (s. XIX. . . ) • comparatistecomparatiu, iva n. (s. XIII. . . ) • comparatif, ivecomparativament adv. (s. XVI. . . ) • comparative-mentcomparator, tritz adj. e n. m. (s. XIX. . . )comparador; comparaire • comparateur, tricecompareissent, enta adj. e n. (s. XIV. . . )comparent • comparant, antecomparéisser v. (s. XV. . . ) • comparaîtrecomparucion n. f. (s. XV.) • comparutioncompassion n. f. (s. XII. . . ) • compassioncompatir v. (s. XVI. . . ) • compatircompausar v. (s. XII. . . ) • composercompausat n. m. (s. XII. . . ) • composécompausat, ada adj. (s. XII. . . ) • composé, éecompensacion n. f. (s. XVI. . . ) • compensationcompensar v. (s. XIII. . . ) • compensercompensator, tritz adj. (s. XVIII. . . ) compensador• compensateurcompensatòri, òria adj. (s. XIX. . . ) • compen-satoirecompeténcia n. f. (s. XVI. . . ) 1. ressort juridique2. capacité professionnellecompetent, enta adj. (s. XIII. . . ) • compétent,ente

74

Page 75: Diccionari General de la Lenga Occitana - DGLO · ACADEMIA OCCITANA CONSISTÒRI DEL GAI SABER Diccionari General de la Lenga Occitana 2008 – 2016

competicion concupiscent, enta

competicion n. f. (s. XVIII. . . ) • compétitioncompetitiu, iva adj. (s. XX.) • compétitif, ivecompetitor, tritz n. (s. XV. . . ) competidor • com-pétiteur, tricecompilacion n. f. (s. XIII. . . ) • compilationcompilar v. (s. XII. . . ) • compilercompilator, tritz n. (s. XV. . . ) compilador;compilaire • compilateurcomplaire v. 1. complaire 2. obliger (rendreservice)complanta (/complancha) n. f. • complaintecomplasença n. f. (s. XIV. . . ) • complaisancecomplasent, enta adj. (s. XVI. . . ) • complaisant,antecomplèt, èta adj. (s. XIV. . . ) • complet, ètecomplètament adv. (s. XIII. . . ) • complètementcompletar v. (s. XVIII. . . ) • complétercomplèxe, èxa adj. (s. XVI. . . ) • complexecomplexitat n. f. (s. XVIII. . . ) • complexitécomplicacion n. f. (s. XIV. . . ) • complicationcomplicar v. (s. XVI. . . ) • compliquercomplicat, ada adj. (s. XVI. . . ) • compliqué, éecomplice, iça adj. e n. (s. XIV.) • complicecomplicitat n. f. (s. XV. . . ) • complicitécompliment n. m. (s. XVII. . . ) • compliment (cf.acompliment)complimentar v. (s. XVII. . . ) • complimentercomplir v. 1. accomplir 2. exécuter (tâche) 3.remplir (ses obligations)composicion n. f. (s. XIII. . . ) compausicion •compositioncomposit, ita adj. (s. XIV. . . ) • compositecompositor, tritz n. (s. XV. . . ) compausaire •compositeur, tricecompreensible, ibla adj. (s. XV. . . ) comprensible• compréhensiblecompreension n. f. (s. XIV. . . ) compreneson •compréhensioncompreensiu, iva adj. (s. XVI. . . ) • compréhensif,ivecompréner v. (s. XII. . . ) • comprendrecomprimir v. (s. XIV. . . ) • comprimercomprimit n. m. (s. XIX. . . ) • comprimécompromés n. m. (s. XIII. . . ) • compromiscomprometre v. (s. XIII. . . ) • compromettrecomptabilitat n. f. (s. XVI. . . ) • comptabilitécomptable, abla adj. e n. (s. XIV. . . ) • comptablecomptador n. m. (s. XVIII. . . ) • compteur (instru-ment) (cf. taulièr)comptant adv. (s. XIII. . . ) • comptantcomptar v. (s. XII.) • comptercompte n. m. (s. XII.) • comptecompte-rendut n. m. (s. XV. . . ) • compte-renducomput n. m. (s. XIII : “compot”.) • comput (cal-endrier ecclésiastique)computacion n. f. (s. XIV...) • computation (cal-endrier ecclésiastique)

computista n. (s. XVII...) • computiste (calen-drier ecclésiastique)comtal, ala adj. (s. XII.) • comtal, alecomtat n. m. (s. XII.) • comtécomte n. m. (s. XI. . . ) • comtecomtessa n. f. (s. XII.) • comtessecomun, una adj. (s. XII. . . ) • commun, unecomuna n. f. (s. XII.) 1. mairie 2. communecomunal, ala adj. (s. XII.) • communal, alecomunament adv. (s. XVI. . . ) • communémentcomunard, arda n. (s. XIX.) • communard, ardecomuniant, anta n. (s. XVI. . . ) • communiant,antecomuniar v. (s. XIII.) • communiercomunion n. f. (s. XIII.) • communioncomuns n. m. plur. • toilettes (lavabos, WC)con n. m. • con (sexe)conca (/concha) n. f. • bassin (fontaine)concau, ava adj. (s. XIV.) • concaveconcavitat n. f. (s. XIV.) • concavitéconcebible, ibla adj. (s. XVI. . . ) concebable • con-cevableconcebre v. (s. XII. . . ) • concevoirconcedir v. (s. XIII. . . ) • concéderconcepcion n. f. (s. XIV.) • conceptionconcèpte n. m. (s. XV. . . ) • conceptconceptor, tritz adj. e n. (s. XX.) • concepteur,triceconceptual, ala adj. (s. XIX. . . ) • conceptuel, elleconceptualisme n. m. (s. XIX. . . ) • conceptual-ismeconceptualizacion n. f. (s. XX.) • conceptualisa-tionconceptualizar v. (s. XX.) • conceptualiserconcernir v. (s. XIV. . . ) • concernerconcèrt n. m. (s. XVI. . . , ital. concerto) • concertconcession n. f. (s. XV.) • concessionconcili n. m. (s. XII. . . ) • concileconciliant, anta adj. (s. XVII. . . ) • conciliant, anteconciliar v. (s. XVI. . . ) • concilierconciliator, tritz adj. e n. (s. XIV. . . ) conciliaire;conciliador • conciliateur, triceconciutadan, ana n. (s. XIII. . . ) • concitoyen,enneconclave n. m. (s. XIV.) conclau • conclaveconclure v. (s. XIV.) • conclureconclusion n. f. (s. XIV.) • conclusionconclusiu, iva adj. (s. XIV.) • conclusifconcòrdi n. m. (s. XII.) • accord, traité (cf. con-còrdia)concòrdia n. f. (s. XII.) • concorde (cf. concòrdi)concordiar v. (s. XII.) • concorder, accorderconcórrer v. (s. XV. . . ) • concourirconcors n. m. (s. XVI. . . ) • concoursconcubin, ina n. (s. XIV. . . ) • concubin, ineconcupiscéncia n. f. (s. XIV.) • concupiscenceconcupiscent, enta adj. (s. XIV. . . ) • concupis-cent, ente

75

Page 76: Diccionari General de la Lenga Occitana - DGLO · ACADEMIA OCCITANA CONSISTÒRI DEL GAI SABER Diccionari General de la Lenga Occitana 2008 – 2016

concussion confrontacion

concussion n. f. (s. XIV.) 1. ébranlement 2. con-cussion.condemnable, abla adj. (s. XV. . . ) condamnable• condamnablecondemnacion n. f. (s. XIV.) condamnacion;condemnament • condamnationcondemnar v. (s. XIV.) condamnar • condamnercondemnat, ada adj. e n. (s. XVI. . . ) condamnat •condamné, éecondemnator, tritz adj. e n. (s. XVI. . . )condemnador; condemnaire • condamnateur,tricecondemnatòri, òria adj. (s. XIV.) condamnatòri •condamnatoirecondensable, abla adj. (s. XIX...) • condensablecondensacion n. f. (s. XIV...) • condensationcondensar v. (s. XIV.) • condensercondensat n. m. (s. XIX...) • condensécondensatiu, iva adj. (s. XIV.) • qui peut se con-densercondensator n. m. (s. XVIII...) condensador • con-densateur, condenseurcondicion n. f. (s. XIV.) • conditioncondicional, ala adj. (s. XIV.) • conditionnel, ellecondicionalament adv. (s. XIV.) • conditionnelle-mentcondicionar v. (s. XIV.) • conditionnercondicionat, ada adj. (s. XIX...) • conditionnécondicionator n. m. (s. XX.) condicionador • con-ditionneur (machine)condicionator, tritz n. (s. XX.) condicionaire •conditionneur (personne)condiscípol, ipola n. (s. XV. . . ) • condisciplecondolenças n. f. (s. XV. . . ) condeléncias • con-doléancescondreit, eita (/condrech, echa) adj. • correct,ecte (comme il convient)conduccion n. f. (s. XIX. . . ) • conduction (électr.)conductància n. f. (s. XIX. . . ) • conductance(électr.)conductibilitat n. f. (s. XIX. . . ) • conductibilité(électr.)conductible, ibla adj. (s. XIX. . . ) • conductible(électr.)conductimetria n. f. (s. XX. . . ) • conductimétrie(électr.)conductimetric, ica adj. (s. XX. . . ) • conduc-timétrique (électr.)conductiu, iva adj. (s. XIX. . . ) • conductif, ive(électr.)conductivitat n. f. (s. XX. . . ) • conductivité(électr.)conductor, tritz adj. e n. (s. XIII.) conduseire •conducteur, triceconduire v. (s. XII.) • conduire (un véhicule)conduita (/conducha) n. f. • conduite (cf. capte-nença)còne n. m. (s. XVI. . . ) còn • cône

coneissença n. f. • connaissanceconéisser v. 1. connaître 2. reconnaître (dis-tinguer quelqu’un)confeccion n. f. (s. XIX. . . ) • confectionconfeccionar v. (s. XVI. . . ) • confectionnerconferéncia n. f. (s. XIV. . . ) • conférenceconferencièr, èra n. (s. XIX. . . ) • conférencier,èreconferir v. (s. XIV. . . ) • conférerconfés, essa n. (s. XII.) • qui s’est confessé, quia avouéconfessar v. (s. XII.) 1. confesser 2. avouer 3.convenir de quelque choseconfession n. f. (s. XII.) 1. confession 2. aveuconfessional n. m. (s. XVII. . . ) • confessionnalconfessional, ala adj. (s. XIX. . . ) • confessionnel,elleconfessionalizacion n. f. (s. XX. . . ) • confession-nalisationconfessionalizar v. (s. XX. . . ) • confession-naliserconfessor n. m. (s. XII.) confessaire; confessador• confesseurconfidéncia n. f. (s. XIV. . . ) • confidenceconfidencial, ala adj. (s. XVIII. . . ) • confidentiel,elleconfidencialament adv. (s. XVIII. . . ) • confiden-tiellementconfidencialitat n. f. (s. XX.) • confidentialitéconfiguracion n. f. (s. XII. . . ) • configurationconfirmacion n. f. (s. XIIII. . . ) • confirmationconfirmar v. (s.XIII. . . ) • confirmerconfitariá n. f. (s. XIX.) confisariá • confiserie(boutique)confitura n. f. (s. XIII. . . ) • confitureconflicte n. m. (s. XVII. . . ) • conflitconfondre v. (s. XII. . . ) • confondreconformacion n. f. (s. XVI. . . ) • conformationconfòrmament adv. (s. XVI. . . ) • conformémentconformar v. (s. XII. . . ) • conformerconformator n. m. (s. XVII. . . ) conformador •conformateurconfòrme, òrma adj. (s. XIV. . . ) • conformeconformisme n. m. (s. XVII. . . ) • conformismeconformista adj. e n. (s. XX.) • conformisteconformitat n. f. (s. XIV. . . ) • conformitéconfòrt n. m. (s. XIII.) 1. réconfort 2. confortconfortablament adv. (s. XIX. . . ) • confortable-mentconfortable, abla adj. (s. XVIII. . . ) • confortableconfòrtament n. m. (s. XIII.) • réconfortconfortar v. (s. XIII.) • conforterconfraire n. m. (s. XIII.) • confrèreconfrariá n. f. (s. XIII.) • confrérieconfraternal, ala adj. (s. XIX. . . ) • confraternel,elleconfraternitat n. f. (s. XIV.) • confraternitéconfrontacion n. f. (s. XIV.) • confrontation

76

Page 77: Diccionari General de la Lenga Occitana - DGLO · ACADEMIA OCCITANA CONSISTÒRI DEL GAI SABER Diccionari General de la Lenga Occitana 2008 – 2016

confrontar considerant que

confrontar v. (s. XIV.) • confronterconfús, usa adj. (s. XIII.) • confusconfusament adv. (s. XVI. . . ) • confusémentconfusion n. f. (s. XII.) • confusioncongelable, abla adj. (s. XX.) • congelablecongelacion n. f. (s. XIV. . . ) • congélationcongelar v. (s. XIII. . . ) • congelercongelator n. m. (s. XX.) congelador • congéla-teurcongièra (/conhièra) n. f. • congèrecongosta n. f. • régalcongostar (se) v. pron. • se régalercongostós, osa adj. • savoureux, eusecongre (/congra) n. m. (s. XIV.) • congre (pois-son)congregacion n. f. (s. XVI.) • congrégationcongrès n. m. (s. XVII. . . ) • congrèscongressista n. (s. XIX. . . ) • congressistecongrú, ua adj. (s. XIII. . . ) • congru, ue (cf. con-gruent)congruent, enta adj. (s. XIV.) • congruent, ente(cf. congrú)conifèr n. m. (s. XVI...) • conifèreconilh, ilha n. • lapin, lapine sauvage (cf.lapin)conilhar v. • mettre bas (lapine sauvage) (cf.conilhar; lapinar)conilhar v. 1. s’évader 2. (fig) tergiverser (cf.conilhar)conilhat n. m. • lapereau sauvageconilhièra n. f. 1. garenne 2. échappatoire (fig.)conjoncion n. f. (s. XIII.) • conjonctionconjontiu n. m. (s. XIV.) • conjonctif (gram.)conjontiva n. f. (s. XIV. . . ) • conjonctive (méd.)conjontival, ala adj. (s. XV. . . ) • conjonctival, ale(méd.)conjontiviti n. f. (s. XIX. . . ) • conjontivite (méd.)conjugador n. m. (s. XX.) • conjugateur, con-jugueurconjugal, ala adj. (s. XIV.) • conjugal, aleconjugar v. (s. XVI. . . ) • conjuguerconjugason n. f. (s. XIV.) • conjugaisonconjuntament adv. (s. XIV.) • conjointementconjuracion n. f. (s. XIV.) conjurament 1. conju-ration 2. complotconjurar v. (s. XIII.) • conjurerconjurat, ada adj. (s. XIII. . . ) • conjuré, ée (com-plot)conjurator, tritz n. (s. XV. . . ) conjuraire • conju-rateur (complot)connèxe, èxa adj. (s. XIII. . . ) conèxe • connexeconnexion n. f. (s. XIV.) • connexionconnexitat n. f. (s. XIV.) • connexitéconquerent, enta n. (s. XII. . . ) conquistador;conquistaire • conquérant, anteconqueriment n. m. (s. XII.) • conquête (cf. con-quista)conquerir v. (s. XII.) conquistar • conquérir

conquist, ista adj. (s. XII.) • conquis, iseconquista n. f. (s. XII.) • conquête (cf. conqueri-ment)consacracion n. f. (s. XII. . . ) consagracion • con-sécrationconsacrar v. (s. XII. . . ) consagrar • consacrerconsacrator, tritz adj. e n. (s. XVII. . . ) consacrador;consagrador; consagraire; consacraire 1. con-sécrateur 2. consacrantconsciéncia n. f. (s. XII. . . ) • conscienceconscienciós, osa adj. (s. XVI. . . ) • consciencieux,euseconscient, enta adj. (s. XVIII. . . ) • conscient, enteconsecutiu, iva adj. (s. XV. . . ) • consécutif, iveconselh n. m. (s. XV. . . , del francés) 1. con-seil (général, constitutionnel...) 2. assemblée(cf. cosselh)conselh n. m. (s. XIX..., del francés) • conseil (per-sonne en matière technique, fiscale. . . ) (cf. cos-selh)conselhar v. (s. XV..., del francés) • conseillerconselhièr, èra n. (s. XIX..., del francés) conselhaire• conseiller, èra (municipal, ministériel, fi-nancier. . . ) (cf. cosselhaire)consent, enta adj. (s. XVII. . . ) • consentant, anteconsentiment n. m. (s. XII. . . ) • consentementconsentir v. (s. XVII. . . ) • consentirconsequéncia n. f. (s. XIII. . . ) • conséquenceconsequent, enta adj. (s. XIV. . . ) • conséquent,enteconsèrva n. f. (s. XIV. . . ) • conserve (cf. sèrva)conserva (de) loc. adv. (s. XVI. . . ) • de conserveconservable, abla adj. (s. XIX.) • conservable (cf.servant)conservacion n. f. (s. XIII. . . ) • conservation (con-serve. . . ) (cf. sèrva, servador)conservacion n. f. (s. XVII. . . ) • conservation(musée. . . )conservar v. (s. XVI. . . ) • conserver (cf. servar)conservariá n. f. (s. XIX.) • conserverieconservatisme n. m. (s. XIX.) • conservatismeconservatiu, iva adj. (s. XIV.) • qui se peut con-server (cf. servant)conservator, tritz adj. e n. (s. XVIII. . . )conservador; conservadoira • conservateur(politique. . . )conservator, tritz n. (s. XIV. . . ) conservador;conservaire; conservairitz • conservateur, trice(de musée, bibliothèque. . . ) (cf. servador)conservatòri n. m. (s. XVIII., de l’italian) • conser-vatoire (musique. . . )conservatòri, òria adj. (s. XIX.) • conservatoireconsiderable, abla adj. (s. XVII. . . ) • consid-érableconsideracion n. f. (s. XIV.) • considérationconsiderant n. m. (s. XIV.) • attendu (droit)considerant que loc. conj. (s. XIV.) • attendu que(droit)

77

Page 78: Diccionari General de la Lenga Occitana - DGLO · ACADEMIA OCCITANA CONSISTÒRI DEL GAI SABER Diccionari General de la Lenga Occitana 2008 – 2016

considerar content, enta

considerar v. (s. XIV.) • considérerconsigna n. f. (s. XX.) • consigneconsignacion n. f. (s. XIV. . . ) • consignationconsignar v. (s. XV. . . ) • consignerconsignatari, ària adj. (s. XVII. . . ) • consignataireconsignator, tritz n. (s. XVII. . . ) consignador;consignaire • consignateurconsisténcia n. f. (s. XV. . . ) • consistanceconsistent, enta adj. (s. XVI. . . ) • consistant, anteconsistir v. (s. XV. . . ) • consisterconsistòri n. m. (s. XII. . . ) • consistoireconsistorial, ala adj. (s. XV. . . ) • consistorial, aleconsòla n. f. (s. XVI. . . ) • consoleconsolacion n. f. (s. XI. . . ) • consolation (cf. asso-lament; solaç)consolar v. (s. XIII. . . ) • consoler (cf. assolar)consolator, tritz adj. e n. (s. XIII. . . ) consolaire;consolador • consolateur, trice (cf. assolaire)consolidar v. (s. XIV. . . ) • consoliderconsompcion n. f. (s. XVII. . . ) • consomptionconsonant, anta adj. (s. XII. . . ) • consonant, anteconsonanta n. f. (s. XVI. . . ) • consonneconsòrt adj. m. (s. XVI.) • consortconspiracion n. f. (s. XII. . . ) • conspirationconspirar v. (s. XII. . . ) • conspirerconspirator, tritz n. (s. XIV. . . ) conspirador;conspiraire • conspirateur, triceconstància n. f. (s. XIII. . . ) • constanceconstant, anta adj. (s. XIV. . . ) • constantconstantament adv. (s. XIV. . . ) • constammentconstat n. m. (s. XIX. . . ) • constatconstatacion n. f. (s. XVI. . . ) • constatationconstatar v. (s. XVIII. . . ) • constaterconstellacion n. f. (s. XIII. . . ) • constellationconstellar v. (s. XVI. . . ) • constellerconsternacion n. f. (s. XVI...) • consternationconsternant, anta adj. (s. XIX...) • consternant,anteconsternar v. (s. XIV...) • consternerconstipacion n. f. (s. XIV) • constipationconstipant, anta adj. (s. XIX...) • constipantconstipar v. (s. XIV.) • constiperconstitucion n. f. (s. XII. . . ) • constitutionconstitucional, ala adj. (s. XVIII...) • constitution-nel, elleconstitucionalament adj. (s. XVIII...) • constitu-tionnellementconstitucionalitat n. f. (s. XVIII...) • constitution-nalitéconstituïr v. (s. XIV. . . ) • constituerconstrenhent, enta adj. (s. XIII. . . ) constrenhedor• contraignant, anteconstrénher v. (s. XII. . . ) • contraindreconstrent, enta (/constrench, encha) adj. (s.XVII. . . ) • contraint, ainteconstrenta (/constrencha) n. f. (s. XII. . . ) • con-trainteconstruccion n. f. (s. XV.) • construction

constructible, ibla adj. (s. XX.) • constructibleconstructor, tritz n. (s. XIV. . . ) • constructeur,trice (cf. bastidor)construire v. (s. XVI.) • construire (en général)consul n. m. (s. XVII...) cònsol • consul (représen-tant à l’étranger...) (cf. còssol)consular, ara adj. (s. XX...) consolar • consulaireconsulat n. m. (s. XVII...) consolat • consulat(charge de consul, lieu de son exercice)consulta n. f. (s. XIV. . . ) • consultation (cf. con-sultacion)consultacion n. f. (s. XIV. . . ) • consultation (cf.consulta)consultant, anta n. (s. XVI...) consultaire • con-sultant, anteconsultar v. (s. XV...) • consulterconsultatiu, iva adj. (s. XVII...) • consultatif, iveconsultor n. m. (s. XV. . . ) • consulteur (relig.)consum n. m. (s. XVII. . . ) • consommation (nour-riture, électricité...) (cf. consommacion)consumerisme n. m. (s. XX..., de l’anglés) • con-sumérismeconsumerista adj. (s. XX...) • consuméristeconsumir v. (s. XVI...) • consumerconsummable, abla adj. (s. XVI. . . ) consumable• consommableconsummacion n. f. (s. XVII. . . ) 1. consomma-tion (manger, utiliser. . . 2. achever)consummar v. (s. XIII : « consumar ».) consumar 1.consommer (manger, utiliser. . . 2. achever)consummator, tritz n. (s. XVIII. . . ) consumaire;consumisseire • consommateur, triceconsummatòri, òria adj. (s. XX.) consumatòri •consommatoirecontacte n. m. (s. XVI. . . ) • contactcontagion n. f. (s. XIV. . . ) • contagioncontagiós, osa adj. (s. XIV. . . ) • contagieux, eusecontaire, aira n. • conteur, eusecontaminacion n. f. (s. XV. . . ) • contaminationcontaminar v. (s. XIII. . . ) • contaminercontar v. • conter, raconterconte n. m. • contecontemplacion n. f. (s. XII. . . ) • contemplationcontemplar v. (s. XIII. . . ) • contemplercontemplatiu, iva adj. (s. XII. . . ) • contemplatif,ivecontemplator, tritz n. (s. XIV. . . ) contemplador;contemplaire • contemplateur, tricecontemporanèu, èa adj. e n. (s. XV. . . ) • contem-porain, ainecontenéncia n. f. (s. XVI. . . ) contenença • conte-nance (sens moral)conténer v. (s. XVI. . . ) • contenir (volume, mod-ération)contengut n. m. • contenu, contenance (vol-ume, ce qui est dedans)contenidor n. m. (s. XX.) • conteneurcontent, enta adj. (s. XIII.) • content

78

Page 79: Diccionari General de la Lenga Occitana - DGLO · ACADEMIA OCCITANA CONSISTÒRI DEL GAI SABER Diccionari General de la Lenga Occitana 2008 – 2016

contentar contunh

contentar v. • contentercontèst n. m. (s. XIV. . . ) • disputecontèsta n. f. (s. XVII. . . ) • contestation (cf. con-testacion)contestable, abla adj. (s. XVII. . . ) • contestablecontestacion n. f. (s. XVII. . . ) • contestation (cf.contèsta)contestar v. (s. XIV.) • contestercontestatari, ària n. (s. XX.) contestaire • contes-tatairecontestator, tritz adj. e n. (s. XIX. . . ) • contesta-teur, tricecontèxte n. m. (s. XVI. . . ) • contextecontextual, ala adj. (s. XX.) • contextuel, ellecontigú, ua adj. (s. XIV. . . ) • contigu, uecontinéncia n. f. (s. XIII. . . ) • continencecontinent n. m. (s. XVI. . . ) • continent (terres)continent, enta adj. (s. XII. . . ) • continent, entecontingent, enta adj. (s. XV.) • contingent, entecontinú, ua adj. (s. XIV.) • continu, uecontinuable, abla adj. (s. XIV.) • continuablecontinuacion n. f. (s. XIV.) • continuationcontinuament adv. (s. XIV.) 1. continûment 2.continuellementcontinuar v. (s. XIII.) • continuer (cf. contunhar)continuator, tritz n. (s. XVI. . . ) continuaire • con-tinuateurcontinuïtat n. f. (s. XIV.) • continuitécontinuós, osa adj. (s. XIV.) • continuel, elle (cf.contunh)contorn n. m. • tournantcontornar v. • contournercontra prep. • contrecontra-refòrma n. f. (s. XX.) • contre-réformecontra-revolucionari, ària adj. (s. XVIII. . . ) •contre-révolutionnairecontraccion n. f. (s. XIV.) • contractioncontracepcion n. f. (s. XX. . . , de l’anglés) • contra-ceptioncontraceptiu, iva adj. e n. (s. XX. . . ) • contracep-tif, ivecontraceptor, tritz adj. (s. XX. . . ) • contracepteur,tricecontractant, anta adj. e n. (s. XV. . . ) • contractant,antecontractar v. (s. XIV.) • contractercontractat, ada adj. (s. XIX. . . ) • contracté, éecontracte n. m. (s. XIV. . . ) • contratcontractil, ila adj. (s. XVIII. . . ) • contractile(méd.)contractilitat n. f. (s. XVIII. . . ) • contractilité(méd.)contractiu, iva adj. (s. XIV.) • contractif, ivecontractual, ala adj. e n. (s. XVI. . . ) • contractuel,ellecontractualament adv. (s. XIX. . . ) • contractuelle-ment

contractualizacion n. f. (s. XIX. . . ) • contractual-isationcontractualizar v. (s. XIX. . . ) • contractualisercontractura n. f. (s. XIX. . . ) • contracture (méd.)contracturar v. (s. XIX. . . ) • contracturer (méd.)contrada n. f. • les paragescontradiccion n. f. (s. XIV.) • contradictioncontradictor, tritz n. (s. XIII. . . ) • contradicteur,tricecontradictòri, òria adj. (s. XIV.) • contradictoirecontradire v. (s. XII.) • contredirecontradit n. m. (s. XIV.) • contredit, oppositioncontrafactor, tritz n. (s. XVIII. . . ) • contrefacteur(cf. contrafaseire)contrafar v. • contrefaire, imitercontrafaseire, eira adj. • qui contrefait, semoque (cf. contrafactor)contralto n. (s. XVIII., mot italian) contraltò • con-traltocontrari n. m. (s. XIII.) • contrairecontrari, ària adj. (s. XIII.) • contrairecontràriament adv. (s. XIV.) • contrairement (cf.contrarietat)contràriament n. m. (s. XIII.) • contraritécontrariant, anta adj. (s. XIV...) • contrariant,antecontrariar v. (s. XIII.) • contrariercontrarietat n. f. (s. XIV.) • contrariété (cf. con-tràriament)contrario (a -) loc. adv. (s. XX., del latin) • a con-trariocontrariós, osa adj. (s. XII.) • qui aime contrariercontrast n. m. (s. XIII.) • contrastecontrastar v. (s. XIII.) • contrastercontravent n. m. • voletcontribucion n. f. (s. XIV. . . ) • contributioncontribuent, enta adj. e n. (s. XV. . . ) contribuable• contribuablecontribuïr v. (s. XV.) • contribuercontributiu, iva adj. (s. XVI. . . ) • contributif, ivecontributor, tritz n. (s. XVI. . . ) • contributeurcontricion n. f. (s. XIII.) • contritioncontrit, ida adj. (s. XIII.) • contrit, itecontrotlabilitat n. f. (s. XX.) • contrôlabilitécontrotlable, abla adj. (s. XX.) • contrôlablecontrotlador n. m. (s. XIX. . . ) • contrôleur (ap-pareil)controtlaire, aira n. (s. XIII. . . ) • contrôleur, euse(personne)controtlar v. (s. XIV. . . ) • contrôlercontròtle n. m. (s. XIV. . . , de l’occ. contra ròtle) •contrôlecontumaç, aça adj. (s. XIV : « contumax ».) • contu-mace (qui refuse de comparaître) (cf. contumà-cia)contumàcia n. f. (s. XIV.) • contumace (fait dene pas comparaître) (cf. contumaç)contunh n. m. • la suite, la série

79

Page 80: Diccionari General de la Lenga Occitana - DGLO · ACADEMIA OCCITANA CONSISTÒRI DEL GAI SABER Diccionari General de la Lenga Occitana 2008 – 2016

contunh (de) corpuscular, ara

contunh (de) loc. adv. • sans discontinuercontunh, unha adj. (s. XIV.) • continuel, elle (cf.continuós)contunha n. f. 1. habitude 2. continuité 3.poursuite du travail (cf. continuitat)contunhar v. 1. continuer 2. poursuivre ce quia été commencé (les travaux. . . ) (cf. continuar)convencent, enta adj. (s. XVII...) convenceire •convaincant, anteconvéncer v. (s. XII. . . ) • convaincreconvencion n. f. (s. XIII. . . ) • conventionconvencional, ala adj. (s. XV. . . ) • convention-nel, elleconvencionar v. (s. XX. . . ) • conventionnerconvençut, uda adj. (s. XVII. . . ) • convaincu, ueconvenéncia n. f. convenença • convenanceconvenent, enta adj. • convenableconvengut, uda adj. (s. XVII. . . ) • convenu, ueconvenir v. • convenirconvent n. m. • couventconvergir v. (s. XVIII. . . ) • convergerconvèrsa n. f. • entretien (conversation)conversion n. f. (s. XII. . . ) • conversionconvertir v. (s. X. . . ) • convertirconvertissor n. m. (s. XVI. . . ) • convertisseur(relig. personne)convertissor, ora adj. e n. m. (s. XIX. . . )convertidor • convertisseur (instrument)convertissor, ora n. (s. XIX. . . ) convertisseire;converteire; convertidor • convertisseur (per-sonne)convertit, ida adj. e n. (s. XIV. . . ) • converti, ieconvèxe, èxa adj. (s. XIV. . . ) • convexeconvexitat n. f. (s. XV. . . ) • convexitéconviccion n. f. (s. XVI. . . ) • convictionconvocacion n. f. (s. XIV. . . ) • convocationconvocator, tritz n. (s. XVII. . . ) convocador;convocaire • convocateurcooperacion n. f. (s. XIX...) • coopérationcooperant, anta adj. e n. (s. XX...) cooperaire;cooperador • coopérant (militaire...)cooperar v. (s. XIV...) • coopérercooperatiu, iva adj. (s. XIX...) • coopératif, ivecooperativa n. f. (s. XIX...) • cooperativacooperator, tritz adj. e n. (s. XVI...) cooperador;cooperaire • coopérateurcòp n. m. 1. coup 2. fois 3. reprisecopa n. f. • coupecopar v. 1. découper 2. casser, interrompre (laparole) 3. romprecopar palhas v. • se fâcher (avec quelqu’un)còpia n. f. • copiecopiaire, aira n. • copieur (personne)copiar v. • copiercopiós, osa adj. (s. XIV.) • copieux, eusecopiosament adv. (s. XIV.) • copieusementcòps (a bèls -) loc. adv. • parfoiscòpte, còpta adj. e n. (s. XVII. . . ) • copte

copula n. f. (s. XIV.) • copulecopulacion n. f. (s. XIII. . . ) • copulationcopular v. (s. XIV.) • copulercopulatiu, iva adj. (s. XIV.) • copulatif, ivecopulator, tritz adj. e n. (s. XIV. . . ) copulaire;copulador • copulateur, tricecòr n. m. (s. XII.) • chœurcòr n. m. • cœurcorada n. f. • fressurescoral, ala adj. • cordial, alecoralament adv. • cordialementcoralh n. m. (s. XIV.) • corailcoratge n. m. • couragecoratjós, osa adj. • courageux, eusecoratjosament adv. • courageusementcòrb n. m. • corbeaucorba n. f. • boucle, coude (forme, décor,dessin...)corbar v. • courbercorbe, corba adj. • courbecòrbmarin n. m. (s. XII.) • cormorancòrda n. f. • cordecordilh n. m. • ficellecoregrafe, afa n. (s. XVIII. . . ) coregraf • choré-graphecoregrafia n. f. (s. XIX. . . ) • chorégraphiecoregrafic, ica adj. (s. XIX. . . ) • chorégraphiquecòrfalhir v. • défaillircoriambe n. m. (s. XVII. . . ) • choriambecorimbe n. m. (s. XVIII. . . ) • corymbe (bot.)còrn n. m. (s. XII.) • cor (sonner)cornèa n. f. (s. XIV.) • cornée (oeil)corniça n. f. (s. XVI. . . , de l’ital. cornice) cornissa •corniche (archit.)coròlla n. f. (s. XVIII. . . ) coròla • corollecorollari n. (s. XV. . . ) • corollairecorollari, ària adj. (s. XIX. . . ) • corollairecorollàriament adv. (s. XX.) • corollairementcorona n. f. • couronnecoronar v. • couronnercoronèl, èla n. (s. XVI. . . , de l’ital. colonello) •colonel, ellecorporacion n. f. (s. XVI...) • corporationcorporal n. m. (s. XIII.) • corporal (pl. : corpo-rauxcorporal, ala adj. (s. XIII.) • corporel, ellecorporalament adv. (s. XIII: “corporalmen”) • cor-porellementcorporatisme n. m. (s. XX...) • corporatismecorporatiu, iva adj. (s. XIX...) • corporatif, ivecorporeïtat n. f. (s. XIV.) • corporéité, corporalitécorporent, enta adj. (s. XIV.) • qui fait corps (cf.incorporar)corpuléncia n. f. (s. XIV.) • corpulencecorpulent, enta adj. (s. XIV.) • corpulent, entecòrpus n. m. (s. XX...) • corpuscorpuscul n. m. (s. XVI...) • corpusculecorpuscular, ara adj. (s. XVIII...) • corpusculaire

80

Page 81: Diccionari General de la Lenga Occitana - DGLO · ACADEMIA OCCITANA CONSISTÒRI DEL GAI SABER Diccionari General de la Lenga Occitana 2008 – 2016

corpusculós, osa covidat, ada

corpusculós, osa adj. (s. XX...) • corpusculeux,eusecorreccion n. f. (s. XIV.) • correctioncorrèctament adv. (s. XV. . . ) • correctementcorrècte, ècta adj. (s. XVI. . . ) • correct, ectecorrectiu, iva adj. e n. (s. XIV...) • correctif, ivecorrector n. m. (s. XX...) corregidor • correcteur(machine)corrector, tritz adj. e n. (s. XVI...) corregidor •correcteur, tricecorredor n. m. • corridor (dans la maison)corredor n. m. • couloircorregible, ibla adj. (s. XIV. . . ) • corrigiblecorregir v. (s. XIII.) • corrigercorreguda n. f. • parcourscorreire, eira n. m. • coureur, euse (course)correja n. f. 1. courroie 2. bande de terraincorrent n. m. • courant (électrique. . . )corrent, enta adj. • courant, antecórrer v. • courircorrespondéncia n. f. (s. XIII. . . ) • correspon-dancecorrespondre v. (s. XIV. . . ) • corrrepondrecorrida n. f. (s. XIX. . . ) corridà • corrida (coursede taureaux)corrièr n. m. (s. XIV. . . , de l’ital. corriere) • courriercorrieu n. m. (s. XIII.) 1. message 2. e-mailcorroç n. m. (s. XII.) • courrouxcorroçar v. (s. XII.) • courroucercorroçós, osa adj. (s. XII.) • courroucé, éecorrompre v. (s. XI. . . ) • corrompre (sens concretet figuré)corromput, uda adj. (s. XVII. . . ) • corrompu, ue(sens concret et figuré)corrupcion n. f. (s. XII. . . ) • corruptioncorruptible, ibla adj. (s. XIII. . . ) • corruptible(sens concret et figuré)corruptor, tritz adj. e n. (s. XIV. . . ) corrompedor;corrompeire • corrupteur (sens concret et fig-uré)cors n. m. (s. XII. . . ) • cours (d’eau, mouve-ment. . . )cors n. m. (s. XVII. . . ) • cours (leçon)cors n. m. (s. XVII. . . , de l’ital. corso) • cours (lieude promenade)cors n. m. • cours (prix)còrs n. m. (s. X.) • corpscòrs, còrsa adj. (s. XVII. . . ) • corsecorsa n. f. (s. XIII. . . ) • course (de courir)corsari n. m. (s. XIII., de l’italian) corsaire • cor-sairecort n. f. (s. XII.) • courcort de cassacion n. f. (s. XVI. . . ) • cour de cassa-tion (cf. cassacion)cort, corta adj. • court, courtecortègi n. m. (s. XVII. . . , de l’ital. corteggio) •cortègecortés, esa adj. (s. XII.) • courtois, oise

cortesament adv. (s. XII.) • courtoisementcortesar v. (s. XII.) • courtisercortesiá n. f. (s. XII.) • courtoisie, politessecortina n. f. • rideaucoruscacion n. f. (s. XIV.) • coruscationcoruscant, anta adj. (s. XIV...) • coruscant, antecosedura n. f. • couturecoseire, eira n. • couseur, eusecóser v. • coudrecoseson n. f. 1. cuisson (t. technique : « placade coseson ») 2. dépit (cf. cuèita)cosin, ina n. m. • cousin, inecosina n. f. • cuisinecosinar v. • cuisinercosinièr, èra n. • cuisinier, èrecosinièra n. f. • cuisinière (objet)cosívol, cosivola adj. • facile à cuirecòsmos n. m. (s. XIX. . . ) cosmòs • cosmoscosselh n. m. (s. XI.s.) • conseil (avis donné) (cf.conselh)cosselhaire, aira n. (s. XII.) conselhaire • con-seilleur, euse (cf. conselhièr)cosselhar v. (s. XII.) • conseiller (donner un avis)(cf. acosselhar)cossí adv. • commentcossí que siá loc. adv. 1. n’importe comment 2.de toute manièrecossir v. 1. hacher menu 2. pétrir (cf. pancos-sièr)cossirar v. (s. XII.) • penser, être soucieuxcossirièr / cossir n. m. (s. XII.) • souci, penséecossirós, osa adj. (s. XII.) • pensif, soucieuxcòssol (màger), cossolessa (màger) n. cònsol •mairecòst n. m. • coûtcòsta n. f. • côtecostal n. m. • coteaucostar v. • coûtercostat n. m. • côtécostejar v. 1. côtoyer 2. longer (la côte)costosir v. • soigner (choyer)costuma n. f. 1. habitude 2. coutumecostuma (de) loc. adv. • ordinairementcostume n. m. (s. XIX. . . , de l’ital. costume) costum• costume (vêtement)cotèl n. m. • couteaucotèla n. f. • couteau (grand)cotelariá n. f. • coutelleriecotelàs n. m. • coutelas (très grand couteau)cotelon n. m. • petit couteaucotizacion n. f. (s. XVI.) • cotisation (cf. escotis-son)coton n. m. (s. XII. . . , de l’ital. cottone← arabi) •cotoncoturne n. m. (s. XV. . . ) • cothurnecovidaire, aira n. convidaire • qui invitecovidar v. (s. XII.) convidar • conviercovidat, ada adj. e n. convidat • convive

81

Page 82: Diccionari General de la Lenga Occitana - DGLO · ACADEMIA OCCITANA CONSISTÒRI DEL GAI SABER Diccionari General de la Lenga Occitana 2008 – 2016

covit crompa

covit n. m. (s. XII.) convit; convidada;convidacion • fait de convier, invitation (cf. in-vitacion)cracinar v. • grincer (en général)crampeta (far -) loc. (de l’occ. gascon : hèr crampeta)• faire chambrette (avoir una aventure galante)cranament adv. • fièrement (positif)cranc n. m. (s. XIV. . . ) • cancer (zodiaque)cranc n. m. 1. crabe 2. chancrecrane adj. • fièr, fière (t. positif)cranèl n. m. (s. XV.) • créneaucrani n. m. cran • cranecravata n. f. (s. XVII. . . , de l’alemand dial. krawat) •cravatecreacion n. f. (s. XII.) • créationcrear v. (s. XII. . . ) • créercreatiu, iva adj. (s. XVI. . . ) • créatif, ivecreativitat n. f. (s. XX.) • créativitécreator, tritz adj. e n. (s. XIII.) creador; creaire •créateur, tricecreatura n. f. (s. XII.) • créaturecrebar v. (s. XIII. . . ) 1. crever 2. fam. mourircrebar v. • percer (un abcès)credibilitat n. f. (s. XVII. . . ) • crédibilitécrèdit n. m. (s. XV. . . ) • crédit (croire), créancecreditar v. (s. XVII. . . ) • créditercreditor, ora adj. e n. (s. XVIII. . . ) • créditeur,créanciercredo n. m. (s. XIII.., mot latin) credò • crédocreguda n. f. (s. XV.) • crue (augmentation)creire (/créser) v. • croirecreire (non es de - / es pas de -) loc. incresable(es); cresable (es pas) • incroyable (c’est)creis n. m. • accroissementcreissença n. f. • croissancecreissent n. m. • croissant (viennoiserie)creissent, enta adj. • croissant, antecréisser v. 1. croître, grandir 2. venir (plante)crèma n. f. • crèmecremacion n. f. (s. XIII. . . ) • crémationcremar v. • brûlercremason n. f. • brûlurecrematòri, òria adj. (s. XIX. . . ) • crématoirecrematorium n. m. (s. XIX. . . ) • crématoriumcrénher v. • craindrecrenta n. f. • craintecrentós, osa adj. • timidecresença n. f. (s. XIII.) • croyancecresent, enta adj. e n. (s. XII. . . ) • croyantcresible, ibla adj. cresable • croyablecrèsma n. f. (s. XII.) • chrême (m.)cresp (pl. crespes) n. m. 1. crêpe (étoffe) 2.crépucrespadura n. f. crespacion • action de crêpercrespar v. • crêpercrestadoira n. f. castradoira • flûte de Pan (util-isée par les châtreurs)crestador adj. • propre à être châtré

crestaire, aira n. (s. XII.) • châtreur (animal) (cf.castrator)crestament n. m. • action de châtrer un animal(cf. castracion)crestar v. (s. XIII.) • châtrer un animal (cf. cas-trar)crestat adj. • animal châtré (cf. castrat)crestian, ana adj. (s. IX.) • chrétien, enne (cf. Cris-tian)crestianament adv. (s. XVI. . . ) • chrétiennementcrestiandat n. f. (s. XII.) crestianiá; crestianitat •chrétientécreston n. m. • animal châtré (cf. castrat)cretacèu, èa adj. e n. (s. XIX. . . ) • crétacécrida n. f. 1. cri 2. appel (lancer un)cridaire, aira n. • crieur, eusecridar v. 1. crier 2. appeler 3. interpeller (unami, un passant. . . ) 4. proclamer 5. gronder (unenfant)crime n. m. (s. XII. . . ) • crimecriminal, ala adj. e n. (s. XI. . . ) • criminel, ellecriminalament adv. (s. XIII. . . ) • criminalamentcriminalista n. (s. XVII. . . ) • criminalistecriminalistica n. f. (s. XX. . . ) • criminalistiquecriminalitat n. f. (s. XVI. . . ) • criminalitécriminalizacion n. f. (s. XX.) • criminalisationcriminalizar v. (s. XVI. . . ) • criminalisercriminogèn, èna adj. (s. XX. . . ) • criminogènecriminologia n. f. (s. XIX. . . ) • criminologiecriminològue, òga n. (s. XX. . . ) • criminologuecriptogame adj. (s. XVIII. . . ) • cryptogamecriptogamia n. f. (s. XVIII. . . ) • cryptogamiecrisantèm n. m. (s. XVI. . . ) • chrysanthèmecrisi n. f. (s. XIV. . . ) • crisecrisolit n. f. (s. XIV.) • chrysolitecrisoprasi n. f. (s. XIV.) • chrysoprasecristal n. m. (s. XIV. . . ) • cristalcristallariá n. f. (s. XVIII. . . ) • cristalleriecristallin, ina adj. (s. XIV.) • cristallin, inecristallizable, abla adj. (s. XIX. . . ) • cristallisablecristallizacion n. f. (s. XVII. . . ) • cristallisationcristallizar v. (s. XVII. . . ) • cristallisercristallografia n. f. (s. XVIII. . . ) • cristallographiecristalloïde n. m. (s. XIV.) • cristalloïdecristallomancia n. f. (s. XVIII. . . ) • cristalloman-ciecristianisme n. m. (s. XIII. . . ) crestianisme •christianismecristianizar v. (s. XVI. . . ) crestianizar • chris-tianisercrit n. m. • cricrivelet n. m. • gaufre (pâtisserie)croac n. m. (s. XIV.) • cri du corbeaucrocarèl, èla adj. • coquet, ettecrochon n. m. • quignoncròi, cròia adj. • creux, euse (cf. cròs)cròme n. m. • chromecrompa n. f. • achat

82

Page 83: Diccionari General de la Lenga Occitana - DGLO · ACADEMIA OCCITANA CONSISTÒRI DEL GAI SABER Diccionari General de la Lenga Occitana 2008 – 2016

crompa (vestit de -) cutanèu, èa

crompa (vestit de -) n. m. • vêtement achetétout prêt, en confectioncrompaire, aira adj. e n. • acheteur, eusecrompar v. • achetercrompas n. f. plur. • courses (achats)cronica n. f. (s. XIV.) • chroniquecronografe n. m. (s. XIX...) cronograf • chrono-graphe (instrument)cronografe, afa n. (s. XIX...) cronograf • chrono-graphe (personne)cronografia n. f. (s. XIV.) • chronographiecroquet n. m. (s. XIX.) • agrafecroquetadoira n. f. (s. XX.) acrancaira;croquetaira • agrafeuse (instrument)croquetaire, aira n. (s. XIX.) • agrafeur, euse(personne)croquetar v. (s. XIX.) • agrafercròs (pl : cròses) n. m. • creux (en général)crosada n. f. (s. XII.) • croisadecrosador n. m. • croisilloncrosament n. m. • croisementcrosar v. • croisercroscar v. • croquer (quelque chose)crosièr n. m. (s. XVII. . . ) crosaire • croiseur (ma-rine)crosièra n. f. 1. croisée 2. croisièrecrosta n. f. • croûtecrostada n. f. 1. tarte 2. croustadecrostet n. m. • casse-croûtecrostilhons n. m. plur. • rogatonscrotz n. f. • croixcrucific n. m. (s. XII. . . ) • crucifixcrucificar v. (s. XII. . . ) crosificar • crucifiercrucifixion n. f. (s. XVI. . . ) • crucifixioncrucifòrme, òrma adj. (s. XVII. . . ) • cruciformecruciverbista n. (s. XX.) • cruciverbistecrudèl, èla adj. (s. XIV. . . ) crusèl • cruel, ellecrudèlament adv. (s. XIV. . . ) • cruellementcrudelitat n. f. (s. XIV. . . ) cruseltat • cruautécruissiment n. m. • craquementcruissir v. 1. croquer, craquer 2. grincer (desdents)crustacèu, èa n. (s. XVIII. . . ) • crustacéecube n. m. (s. XIV. . . ) cub • cubecubic, ica adj. (s. XIV. . . ) • cubiquecubisme n. m. (s. XX.) • cubismecubista n. (s. XX.) • cubistecubricap n. m. • coiffure (couvre-chef)cubricèl n. m. • ciel de lit

cuèita (/cuècha) n. f. • cuisson (t. de cuisine)(cf. coseson)cuèr n. m. • cuircuf, cufa (pl : cufes) adj. • creux (se) en dedans(fruit, légume)cufar v. • décaver (faire perdre quelqu’un aujeu)cujança n. f. • croyance, outrecuidancecujar (/cuidar) v. • penser, croire, faillir (man-quer de)culassejar v. • se tortiller sur une chaise (fam.)culèx n. m. (s. XX.) • culex (moustique cousin)culheire, eira n. • cueilleur, euse (personne)culhida n. f. • cueilletteculhidor, oira adj. • bon à cueillirculhièr n. m. • cuillèreculhièra n. f. • cuiller (grande)culhir (/cuèlher) v. • cueillirculpabilitat n. f. (XIX. . . ) • culpabilitéculpabilizacion n. f. (s. XX.) • culpabilisationculpabilizant, anta adj. (s. XX.) • culpabilisant,anteculpabilizar v. (s. XX.) • culpabiliserculte n. m. (s. XVI. . . ) cult • cultecultivar v. (s. XIII.) • cultivercultivator, tritz n. cultivaire cultivador • culti-vateur, tricecultura n. f. (s. XIII.) • culturecumulant, anta n. comolaire • cumulard, ardecumular v. (s. XV.) • cumuler (cf. comolar)cunh n. m. • coin (pour fendre le bois)cuol (/cul) n. m. • culcupide, ida adj. (s. XIV. . . ) cupid • cupidecupiditat n. f. (s. XIV.) • cupiditécura n. f. (s. XII.) • cure (soin, charge)curare n. m. (s. XVIII. . . , del cast. ← carib) • curarecurat n. m. (s. XIII. . . ) • curé (cf. capelan; reitor)curat, ada adj. • creux (arbre)curde, curda adj. (s. XVII. . . ) curd • kurdecurial, ala adj. (s. XIII.) • relatif à la courcuriós, osa adj. (s. XVI. . . ) • curieux, eusecuriosament adv. (s. XVIII. . . ) • curieusementcuriositat n. f. (s. XVII. . . ) • curiositécursor n. m. (s. XVI. . . ) • curseurcurvitat n. f. (s. XIV.) • courburecusson adj. e n. m. • avare (fam.) (cf. avar)cusson n. m. • charançoncussonar v. • charançonnercutanèu, èa adj. (s. XVI. . . ) • cutané, ée

83

Page 84: Diccionari General de la Lenga Occitana - DGLO · ACADEMIA OCCITANA CONSISTÒRI DEL GAI SABER Diccionari General de la Lenga Occitana 2008 – 2016

d : de (alfabet) daurar

D

d : de (alfabet) n. f. • ddacion n. f. (s. XV.) • dationdactilografe, afa ; dactilo n. (s. XIX. . . )dactilograf • dactylographe, dactylodactilografia n. f. (s. XIX. . . ) • dactylographiedactilografiar v. (s. XX. . . ) • dactylographierdactilografic, ica adj. (s. XX. . . ) • dactylo-graphiquedactilologia n. f. (s. XVIII. . . ) • dactylologiedactiloscopia n. f. (s. XX. . . ) dactiloscòpia •dactyloscopiedaga n. f. • daguedaguejada n. f. 1. coup de poignard 2. actiond’aiguillonner, de tracasserdaguejaire, aira n. 1. tueur 2. qui aiguillonne,tracassedaguejar v. 1. poignarder 2. aiguillonner, tra-casserdaguerrotipe n. m. • daguerréotypedaguerrotipia n. f. • daguerréotypiedaissa n. f. • legs (cf. laissa; lèg)daissa-m’estar n. • indolent (“laisse-moi tran-quille”)daissa-m’estós, osa adj. • indolent, entedaissar v. 1. laisser 2. abandonner 3. léguerdaissar (/laissar) v. 1. laisser 2. abandonnerdaissar-passar n. m. • laisser-passerdalfin n. m. (s. XIV.) 1. dauphin (mammifèremarin) 2. dauphin (dignité)dalfinés, esa adj. • dauphinois, oisedalh n. m. • dail (type de faux)dalha n. f. • fauxdalhada n. f. 1. fauchée 2. lieu fauchédalhadoira n. f. • faucheuse (machine)dalhador, doira adj. • qui peut être fauché, éedalhaire, aira n. • faucheurdalhar v. • faucherdalhason n. f. • fauchaisondalhatge n. m. • fauchagedalhon n. m. • petite fauxdàlia n. f. dalià • dahliadalmatica n. f. (s. XIV.) • dalmatiquedaltonian, ana adj. (s. XIX. . . ) • daltonien, ennedaltonisme n. m. (s. XIX. . . ) • daltonismedam n. m. (s. XI.) 1. tort 2. dommage 3. détri-ment (au grand dam)dam, dama n. (s. XII.) • daimdamajana n. f. • dame-jeanne (bouteille)damnable, abla adj. (s. XIV. . . ) • damnabledamnacion n. f. (s. XIV.) • damnationdamnar v. (s. XIV.) • damnerdamnat, ada adj. e n. (s. XIV. . . ) • damné, éedamnatge n. m. (s. XIII.) damatge • dommagedamnatjar v. (s. XIV.) damatjar • endommager

damnatjós, osa adj. (s. XIV.) damatjós • préjudi-ciabledamnatjosament adv. (s. XIV.) damatjosament •de façon préjudiciabledamnós, osa adj. (s. XIV.) • dommageabledança (/dansa) n. f. (s. XII.) • dansedançaire, aira (/dansaire, aira) n. • danseur,eusedançar (/dansar) v. (s. XII.) • danserdanés, esa adj. • danois, oisedangièr n. m. (s. XIII., del francés) • danger (cf.perilh; dam)dangierós, osa adj. (s. XIII. . . ) • dangereux, euse(cf. perilhós)dangierosament adv. (s. XVI. . . ) • dangereuse-ment (cf. perilhosament)dangierositat n. f. (s. XX.) • dangerositédantesc, esca adj. (s. XIX. . . ) • dantesquedapàs adv. 1. au pas 2. pas à pas 3. lentementdapasset adv. • tout doucement (cf. suau)daquòs n. m. 1. machin 2. chose 3. trucdar v. (s. XII.) 1. donner 2. accorder 3. frapper(cf. donar; balhar)dar (non se’n -) loc. • ne pas s’en faire (desoucis) (cf. dau)dar (se’n) loc. (s. XVI.) • se faire du souci (dérivéde l’expression « a Dieu me dau »). (cf. dau)dard n. m. (s. XII.) 1. dard 2. flèche 3. pointe(litt.)dardalh n. m. • rayonnementdardalhant, anta adj. • rayonnantdardalhar, dardalhejar v. • rayonnerdardalhon n. m. • clitoris (cf. clitòris)darna n. f. 1. tranche 2. rouelle 3. quartier defruitdarnar v. • faire des tranchesdarrièr n. m. • derrièredarrièr, ièra adj. • dernier, ièredarwinisme n. m. (s. XIX. . . ) • darwinismedat n. m. (s. XII.) • dé (à jouer)data n. f. (s. XIII.) • datedatable, abla adj. (s. XIX. . . ) • databledatacion n. f. (s. XIX. . . ) • datationdatador n. m. (s. XIX. . . ) • dateur (instrument)datar v. (s. XIV. . . ) • daterdatatge n. m. (s. XX. . . ) • datagedàtil n. m. (s. XIV.) • dattedatilièr n. m. • dattierdatiu, iva adj. (s. XIV.) • datif, ivedau (a Dieu me -) loc. •Dieu me garde (cf. dar)daurada n. f. • dorade (poisson)dauradura n. f. (s. XIV.) • doruredauraire, aira n. (s. XII.) • doreur, eusedaurament n. m. (s. XIII.) • doragedaurar v. (s. XII.) • dorer

84

Page 85: Diccionari General de la Lenga Occitana - DGLO · ACADEMIA OCCITANA CONSISTÒRI DEL GAI SABER Diccionari General de la Lenga Occitana 2008 – 2016

daurat, ada dedusida

daurat, ada adj. • doré, éedauriòla n. f. (s. XIV.) • dariole (pâtisserie)davalada n. f. • descentedavalar v. • descendredavancièr, ièra n. • devancier, ièredavant prep. • devantdavant ièr loc. adv. • avant hierdavantal n. m. • tablierdavantura n. f. • devanturede prep. 1. de 2. àde bada adv. • en vainde còps loc. adv. • parfoisde grèu loc. adv. • péniblementde mai en mai loc. adv. • de plus en plusde per el (ieu, tu, eles. . . ) loc. adv. d’esper el •par lui-même (moi, toi, elles. . . )deambulacion n. f. (s. XIV.) • déambulationdeambular v. (s. XV. . . ) • déambulerdeambulator n. m. (s. XX. . . ) • déambulateurdeambulatòri n. m. (s. XVI. . . ) • déambulatoire(arch.)debanadoira n. f. • dévidoirdebanament n. m. • déroulement (bobine, ac-tion. . . )debanar v. (s. XII.) 1. dévider 2. déroulerdebàs n. m. • bas (de nylon, de soie. . . )debat n. m. (s. XV. . . ) • débatdebil, ila adj. (s. XIII. . . ) • débiledebilitacion n. f. (s. XV.) • affaiblissementdebilitament n. m. (s. XIV.) • action d’affaiblirdebilitant, ante adj. (s. XVI. . . ) • débilitant, antedebilitar v. (s. XIV.) 1. débiliter 2. affaiblirdebilitat n. f. (s. XIV.) 1. débilité 2. faiblessedebitor, tritz adj. e n. (s. XV.) • débiteur, tricedec, deca (/decha) n. (s. XII.) • défautdecadéncia n. f. (s. XV. . . ) • décadence (cf. de-casença)decadent, enta adj. (s. XVI. . . ) • décadent, entedecagramma n. m. (s. XVIII. . . ) • décagrammedecaire (/decàser) v. (s. XII.) descaire • déchoirdecalògue n. m. decalòg • décaloguedecanat n. m. deganat 1. doyenné 2. décanat(fonction eccl., universit.) (cf. deganiá)decantacion n. f. • décantationdecantar v. • décanterdecantator, tritz adj. e n. m. decantador;decantor • décanteur, tricedecapitacion n. f. (s. XIV. . . ) • décapitationdecapitar v. (s. XIV. . . ) descapitar • étêter, dé-capiterdecasença n. f. (s. XIII.) descasença • déchéance(cf. decadéncia)decasillabe, aba (/deca-sillabe, aba) adj. e n. m.decasillab • décasyllabedecasut, uda adj. descasut • déchu, uedecebre v. 1. décevoir 2. tromperdecebuda n. f. 1. déception 2. tromperiedecelar v. (s. XIII.) • déceler

decembre n. m. (s. XIV.) • décembredecenni n. m. • décennie (f.)decepcion n. f. (s. XI.) • déceptiondecernir v. (s. XIV.) • décernerdecidibilitat n. f. (s. XX.) • décidabilitédecidible, ibla adj. (s. XX.) • décidabledecidir v. (s. XVI. . . ) • déciderdecima n. f. (s. XIII.) • décimedecision n. f. (s. XIV. . . ) • décisiondecisionari n. m. (s. XX.) decideire • décideur(agent)decisionari, ària adj. (s. XX.) • décisionnaire(pouvoir)decisiu, iva adj. (s. XV. . . ) • décisif, ivedecisòri, òria adj. (s. XX. . . ) • décisoiredeclaracion n. f. (s. XIII.) • déclarationdeclarar v. (s. XIII.) • déclarerdeclaratiu, iva adj. (s. XIV.) • déclaratif, ivedeclin n. m. (s. XII.) • déclindeclinable, abla adj. (s. XIV.) • déclinabledeclinament n. m. (s. XIII.) • inclinaisondeclinar v. (s. XIII.) • déclinerdeclinatòri, òria adj. e n. m. (s. XVII.) • déclina-toiredecoccion n. f. (s. XIV.) • décoctiondecòr n. m. (s. XVI. . . ) • décordecoracion n. f. (s. XV. . . ) • décorationdecorar v. (s. XIV.) 1. apprendre 2. réciter parcœur (cf. descorar)decorar v. (s. XIV.) • décorerdecoratiu, iva adj. (s. XIV.) • décoratif, ivedecorator, tritz n. (s. XVII. . . ) decoraire • décora-teur, tricedecorticacion n. f. (s. XVIII. . . ) • décorticationdecorticar v. (s. XIV.) • décortiquerdecorticatge n. m. (s. XIX. . . ) • décorticagedecorum n. m. (s. XVI. . . ) • décorumdecostament n. m. (s. XIV.) • défraiementdecrepit, ida adj. (s. XIV.) descrepit • décrépit,itedecrepitud n. f. (s. XIV.) • décrépitudedecret n. m. (s. XIII.) • décretdecretala n. f. (s. XII.) • décrétalededal n. m. • dé à coudrededal n. m. • dédalededalat n. m. • petite mesure (un dé àcoudre. . . )dedicacion n. f. (s. XIII.) • dédicace (d’un lieude culte. . . )dedicar v. (s. XIII.) • dédier, consacrerdedicatari, ària n. (s. XX.) • dédicatairededicatòri, òria adj. (s. XVI. . . ) • dédicatoirededins prep. (s. XII.) 1. dans 2. (lo dedins :l’intérieur)deduccion n. f. (s. XIV.) • déduction (cf. de-dusida)dedusida n. f. (s. XVI.) • fait de déduire (cf. de-duccion)

85

Page 86: Diccionari General de la Lenga Occitana - DGLO · ACADEMIA OCCITANA CONSISTÒRI DEL GAI SABER Diccionari General de la Lenga Occitana 2008 – 2016

defalcacion deis

defalcacion n. f. • défalcationdefalcar v. (s. XIV.) • défalquerdefalhença n. f. (s. XII.) • défaillancedefalhent, enta adj. • défaillant, antedefalhida n. f. (s. XIII.) • fautedefalhiment n. m. (s. XIII.) • défaillancedefalhir v. (s. XIII.) 1. défaillir 2. manquerdefaut n. m. (s. XIII.) • défautdefecacion n. f. (s. XVIII. . . ) • défécation(chimie)defecacion n. f. (s. XVII. . . ) • défécation(matières fécales)defecar v. (s. XIX. . . ) • déféquer (matières fé-cales)defecar v. (s. XVI. . . ) • déféquer (purifier)defecator n. m. (s. XIX. . . ) • défécateur (instru-ment purification)defecator, tritz adj. (s. XX. . . ) • défécateur, trice(fonction digestive)defeccion n. f. (s. XVII. . . ) • défectiondefèci n. m. (s. XII.) • désagrément, dégoûtdefectiu, iva adj. (s. XVII. . . ) • défectif, ive (lin-guistique)defectivitat n. f. (s. XVII. . . ) • défectivité (lin-guistique)defectuós, osa adj. (s. XIV.) • défectueux, eusedefectuosament adv. (s. XIV. . . ) • défectueuse-mentdefectuositat n. f. (s. XIV.) • défectuositédefendeire, a n. (s. XIII.) • défendeur, eusedefendre v. (s. XII.) • défendre, prohiberdefensa n. f. (s. XIII.) 1. défense 2. fortificationdefensable, abla adj. (s. XIV.) defendable •défendable (cf. defensa)defensaire, aira n. (s. XIV.) • défenseur (mu-railles. . . ) (cf. defensa)defensar v. (s. XIV.) • mettre en défense (mu-railles. . . ) (cf. defensa)defensiu, iva adj. (s. XIV.) • défensif, ivedefensivament adv. (s. XIX. . . ) • défensivementdefensor, ora adj. e n. (s. XIV.) defendor •défenseur (justice. . . )deferéncia n. f. (s. XIV. . . ) • déférencedeferent, enta adj. (s. XVII. . . ) • déférent, edeferir v. (av. s. XV.) • déférerdefibrillator n. m. (s. XX. . . ) defibrillador • dé-fibrillateurdeficiéncia n. f. (s. XIV.) • déficiencedeficient, enta adj. (s. XIV.) • déficient, entedefícit n. m. (s. XVI. . . ) deficit • déficitdeficitari, ària adj. (s. XX.) • déficitairedefinicion n. f. (s. XIV.) • définitiondefinir v. (s. XII.) • définirdefinitiu, iva adj. (s. XIII.) • définitif, ivedeflacion n. f. (s. XX.) • déflationdeflacionista adj. e n. (s. XX.) • déflationnistedeflagracion n. f. (s. XVII. . . ) • déflagration (cf.explosion)

deflagrator n. m. (s. XIX. . . ) deflagrador • défla-grateurdeflorar v. (s. XV.) desflorar • déflorerdefòra n. m. • extérieurdefòra prep. • dehorsdeformabilitat n. f. (s. XIX. . . ) desformabilitat •déformabilitédeformable, abla adj. (s. XIX. . . ) desformable •déformabledeformacion n. f. (s. XIV.) desformacion • défor-mationdeformant, a adj. (s. XX. . . ) desformant • défor-mant, edeformar v. (s. XIII.) desformar • déformerdeformat, ada adj. (s. XIII. . . ) desformat • dé-formé, edefunt, unta adj. e n. (s. XIII.) • défunt, edegalh n. m. 1. dégât 2. déchet 3. ravagedegalhadís n. m. • gaspillagedegalhaire, aira n. 1. gaspilleur, euse 2. dépen-sier, èredegalhar v. 1. gâter 2. détériorerdegalhièr adj. e n. m. (s. XIII.) • prodiguedegalhiu, iva adj. 1. gaspilleur 2. qui coûtecherdegalhívol adj. 1. gaspilleur 2. qui coûte cherdegalhós, osa adj. 1. dépensier 2. ruineuxdegan, ana n. (s. XIII.) 1. doyen, enne (ecclés. 2.universit. 3. âge. . . )deganiá n. f. (s. XIII.) • doyenné (m.) (demeureecclés.) (cf. decanat)degast n. m. (s. XII.) • dégâtdegastaire, aira n. (s. XII.) 1. dévastateur 2. quifait le « dégât » (guerres. . . ) (cf. gastador)degastar v. (s. XII.) • dévaster, faire le « dégât »(guerres. . . )deglend n. m. • laisser-aller, négligencedeglendar v. 1. pervertir 2. se dissiperdegodilhada n. f. • action de se démenerdegodilhar (se) v. • se démener, s’agiterdegot n. m. (s. XII.) • égoutdegrà n. m. (s. X.) • degrédegradar v. (s. XIII., de l’italian digradare)desgradar • dégraderdegudament adv. (s. XIV.) • dûmentdeguèrt, èrta adj. • affecté, éedegun pron. indef. • personne (aucune per-sonne) (cf. persona)degut, uda n. m. • dû, duedeïcida adj. e n. (s. XVIII. . . ) • déicide (agent)deïcidi n. m. (s. XVI. . . ) • déicide (acte)deïficacion n. f. (s. XIV. . . ) • déificationdeïficar v. (s. XIV.) • déifierdeimar v. (s. XII.) • dîmerdeimariá n. f. (s. XIII.) • dîmeriedèime n. m. (s. XII.) • dîme (f.)deis n. m. (s. XII.) • dais

86

Page 87: Diccionari General de la Lenga Occitana - DGLO · ACADEMIA OCCITANA CONSISTÒRI DEL GAI SABER Diccionari General de la Lenga Occitana 2008 – 2016

dèisha demonstracion

dèisha n. f. (de l’occ. gascon dèishas) 1. dèche 2.abandon 3. misère (ce qu’on a laissé, jeté) (cf.daissa)deishet n. m. (de l’occ. gascon) 1. ce qu’on laisse2. déchet (cf. descais)deishetar v. • produire du déchet (cf. descais-sar; descaissejar)deïsme n. m. • déismedeïtat n. f. (s. XIII.) • déitédejós prep. • dessousdejun, una adj. • à jeun (cf. jun)dejunar n. m. • petit déjeuner (cf. disnar)dejunar v. • prendre le petit déjeuner (cf. dis-nar)del, dels art. def. contract. m. • du, desdelà-ièr adv. • avant-hierdelà-ont conj. • oùdelaissar v. (s. XIII.) • délaisserdelargar v. deslargar 1. élargir 2. lâcher le trou-peaudelatar v. 1. s’étendre 2. développer (enparoles)delavaci n. m. • forte aversedelectablament adv. (s. XIII.) • délectablementdelectable, abla adj. (s. XIII.) • délectabledelectacion n. f. (s. XIII.) • délectation (cf. delèit)delegacion n. f. (s. XIII. . . ) • délégationdelegant, anta n. (s. XIX. . . ) • délégant, antedelegar v. (s. XVI. . . ) • déléguerdelegat, ada adj. (s. XVI. . . ) • délégué, éedelegatari, ària n. (s. XIX. . . ) • délégatairedelegator, tritz n. (s. XIV. . . ) delegaire; delegador• délégateur, tricedelèit n. m. (s. XIII.) 1. délectation 2. délice (cf.delectacion)deleitar v. (s. XII.) • délecterdeleitós, osa adj. (s. XII.) • délicieux, euse (cf.delectable)deletèri, èria adj. (s. XIV. . . ) • délétèredeliberacion n. f. (s. XIII. . . ) • délibérationdeliberadament adv. (s. XIV. . . ) • délibérémentdeliberant, anta adj. (s. XVII. . . ) • délibérant,antedeliberar v. (s. XIII. . . ) • délibérerdeliberat, ada adj. (s. XV. . . ) • délibéré, éedeliberatiu, iva adj. (s. XIV. . . ) • délibératif, ivedeliberatòri, òria adj. (s. XIX. . . ) • délibératoiredelicadament adv. (s. XIV. . . ) • délicatementdelicadesa n. f. (s. XVI. . . ) • délicatessedelicat, ada adj. (s. XV. . . ) • délicat, atedelici (pl. f. delícias) n. m. sing. / f. plur. (s. XIII.)• délicedeliciós, osa adj. (s. XIV.) • délicieux, eusedeliciosament adv. (s. XIV.) • délicieusementdelicte n. m. (s. XIV. . . ) • délitdelictual, ala adj. (s. XX.) • délictuel, elledelictuós, osa adj. (s. XIX. . . ) • délictueux, eusedelinquent, enta adj. (s. XIII.) • délinquant, ante

deliurança n. f. desliurança • délivrancedeliurar v. desliurar • délivrerdeliure, iura adj. desliure 1. libre 2. exemptdemagogia n. f. (s. XVIII. . . ) • démagogiedemagogic, ica adj. (s. XIX. . . ) • démagogiquedemagògue, òga n. (s. XIV. . . ) demagòg • déma-goguedeman adv. • demaindeman passat loc. adv. • après demaindemanda n. f. (s. XII.) • demandedemandaire, aira n. (s. XII.) • demandeurdemandar v. (s. XII.) • demanderdemembrança n. f. (s. XII. . . ) • oubli (mémoire,souvenir)demembrar v. (s. XII.) • oublier (mémoire, sou-venir) (cf. desmembrar)demembrat, ada adj. • oublié, ée (mémoire,souvenir)demenar v. (s. XII.) • se démenerdeméncia n. f. (s. XIV. . . ) • démencedemencial, ala adj. (s. XIX. . . ) • démentiel, elledement, enta adj. e n. (s. XV. . . ) • dément, entedemerit n. m. (s. XIV.) • déméritedemeritar v. • démériterdemesiment n. m. • diminution (cf. diminu-cion)demesir v. • diminuer (cf. diminuar)demespesar (se) v. pron. • diminuer de poidsdemest prep. e adv. • parmidemission n. f. (s. XIV. . . ) • démissiondemissionar v. (s. XVIII. . . ) • démissionnerdemissionari, ària adj. e n. (s. XVIII. . . ) • démis-sionnairedemiurgia n. f. (s. XX. . . ) • démiurgiedemiurgic, ica adj. (s. XIX. . . ) • démiurgiquedemiurgue n. m. (s. XIX. . . ) demiurg • démiurgedemocracia n. f. (s. XIV. . . ) • démocratiedemocrata n. m. (s. XVI. . . ) • démocratedemocratic, ica adj. (s. XIV. . . ) • démocratiquedemocraticament adv. (s. XVI. . . ) • démocra-tiquementdemocratizacion n. f. (s. XVIII. . . ) • démocratisa-tiondemocratizar v. (s. XIX. . . ) • démocratiserdemografe, afa n. (s. XIX. . . ) demograf • démo-graphedemografic, ica adj. (s. XIX. . . ) • démographiquedemolicion n. f. (s. XIII.) • démolitiondemolir v. (s. XIII.) • démolirdemòni n. m. (s. XIII.) demon • démondemoniac, aca adj. (s. XIII.) • démoniaquedemoniar (se) v. pron. • se donner au démondemonstrable, abla adj. (s. XIII. . . ) demostrable• démontrable (mathématiques. . . )demonstracion n. f. (s. XIV. . . ) demostracion •démonstration (mathématiques. . . ) (cf. demòs-trament)

87

Page 88: Diccionari General de la Lenga Occitana - DGLO · ACADEMIA OCCITANA CONSISTÒRI DEL GAI SABER Diccionari General de la Lenga Occitana 2008 – 2016

demonstrar depression

demonstrar v. (s. XV. . . ) • démontrer (mathéma-tiques. . . ) (cf. demostrar)demonstratiu, iva adj. (s. XIV. . . ) demostratiu •démonstratif, ive (mathématiques. . . )demonstrativament adv. (s. XV. . . )demostrativament • démonstrativement (math-ématiques. . . )demonstrator, tritz n. (s. XV. . . ) demonstrador •démonstrateur, trice (mathématiques. . . ) (cf. de-mostraire)demòra n. f. (s. XII.) 1. demeure 2. attente 3.affûtdemorada n. f. (s. XII.) • attentedemorant n. m. 1. le reste 2. la suitedemostraire, aira n. (s. XIII.) • démonstrateur(vendeur) (cf. demonstrator)demòstrament n. m. (s. XIII.) • démonstration(vente) (cf. demonstracion)demostrar v. (s. XIII.) • faire une « démonstra-tion » (vente) (cf. demonstrar)demotic, ica adj. e n. (s. XIX. . . ) • démotiquedenantida n. f. • retarddenantir v. 1. retarder 2. aller doucementdenaut n. m. • là-hautdenegacion n. f. (s. XIV. . . ) • dénégationdenegar v. (s. XIV.) • dénier, nierdenegator, tritz adj. e n. (s. XVIII. . . ) denegador •dénégateur, tricedenegatòri, òria adj. (s. XIX. . . ) • dénégatoiredenhada n. f. • bon vouloirdenhar v. (s. XII.) 1. daigner 2. juger dignedenièr n. m. (s. XII.) • denierdenierada n. f. (s. XII.) denrèa • denréedenieròla n. f. • tireliredenigrament n. m. (s. XVI. . . ) • dénigrementdenigrant, anta adj. (s. XVIII. . . ) • dénigrant,antadenigrar v. (s. XIV. . . ) • dénigrerdenomenar v. (s. XII.) • dénommerdenomenat, ada adj. (s. XII.) • dénommé, éedenominacion n. f. (s. XIV.) • dénominationdenominatiu, iva adj. e n. (s. XIV.) • dénominatif,ivedenominator n. m. (s. XV. . . ) denominador •dénominateurdenóncia n. f. • dénonciation (cf. denonciacion)denonciacion n. f. (s. XIII.) • dénonciation (cf.denóncia)denonciar v. (s. XII.) • dénoncerdenonciator, tritz adj. e n. (s. XIV. . . ) denonciaire• dénonciateur, tricedenotar v. (s. XIV.) • dénoterdens, densa adj. • densedent n. f. (s. XII.) • dentdentada n. f. 1. coup de dent 2. morsuredentadura n. f. (s. XIV. . . ) • denturedentar v. 1. faire les dents 2. voir quelqu’unde près

dentari, ària adj. (s. XVIII. . . ) • dentairedentat n. m. • quelque chose à se mettre sousla dentdentat, ada adj. (s. XIV.) • denté, éedentejar v. 1. mettre ses dents 2. mordredentèla n. f. (s. XVI. . . ) • dentelle (cf. dentelh)dentelejar v. • être dentelédentelh n. m. (s. XII.) 1. créneau 2. dentelure (cf.dentèla)dentelhar v. • crénelerdentelièr, èra n. • dentelier, ièredenticion n. f. (s. XVIII. . . ) • dentitiondentièr n. m. (s. XIX. . . ) • dentierdentifrici n. m. (s. XX.) • dentifricedentilha n. f. • denteluredentilhon n. m. 1. denticule 2. chicotdentista n. (s. XVIII. . . ) • dentistedenudar v. (s. XIV.) desnudar 1. dénuder 2.dépouillerdeontologia n. f. (s. XX.) • déontologiedeontologic, ica adj. (s. XX.) • déontologiquedepartament n. m. (s. XIX.) despartament • dé-partementdepartida n. f. (s. XIII.) • départdepaus n. m. • dépôtdepausament n. m. (s. XIII.) • action de déposerdepausar v. (s. XIII.) • déposerdependéncia n. f. • dépendancedependent, enta adj. • dépendant, antedependre v. • dépendre (cf. despendre)depénher v. (s. XII.) • dépeindre (décrire)deperdicion n. f. (s. XIV.) • déperditiondeperir v. (s. XIV.) • dépérirdepès adv. • deboutdepilacion n. f. (s. XIV.) • épilationdepilar v. (s. XIV.) despilar • épilerdepilatiu, iva adj. (s. XIV.) • dépilatif, ivedeplorablament adv. (s. XVII. . . ) • déplorable-mentdeplorable, abla adj. (s. XV. . . ) • déplorabledeplorar v. (s. XII. . . ) • déplorerdeportacion n. f. (s. XX.) • déportationdeportar v. (s. XX.) • déporterdeposicion n. f. (s. XIV.) • dépositiondepositari, ària adj. e n. (s. XV.) • dépositairedepravacion n. f. (s. XVI. . . ) • dépravationdepravar v. (s. XIV.) • dépraverdepreciacion n. f. (s. XVIII. . . ) despreciacion •dépréciationdepreciar v. (s. XVIII. . . ) despreciar • déprécier(cf. despresar)depreciatiu, iva adj. (s. XIII. . . ) • dépréciatif, ivedepreciator, tritz n. (s. XVIII. . . ) despreciador;despreciaire • dépréciateur, tricedepredacion n. f. (s. XVII. . . ) • déprédationdepredator, tritz n. (s. XIII. . . ) • déprédateur,tricedepression n. f. (s. XIV.) • dépression

88

Page 89: Diccionari General de la Lenga Occitana - DGLO · ACADEMIA OCCITANA CONSISTÒRI DEL GAI SABER Diccionari General de la Lenga Occitana 2008 – 2016

depressiu, iva descagassar

depressiu, iva adj. e n. (s. XIX. . . ) • dépressif, ivedepriment, enta adj. (s. XIX. . . ) • déprimant,antedeprimir v. (s. XIX. . . ) • déprimerdepuracion n. f. (s. XIV.) • dépurationdepurament n. m. (s. XIV.) • action de dépurerdepurar v. (s. XIV.) • dépurerdepuratiu, iva adj. (s. XIV.) • dépuratif, ivedeputacion n. f. (s. XV. . . ) • députationdeputar v. (s. XIII.) • députerdeputat, ada n. (s. XVI.) • député, éedequé n. m. 1. bien 2. avoir 3. fortunedereliccion n. f. (s. XVI. . . ) • dérélictionderision n. f. (s. XIII.) • dérisionderisòri, òria adj. (s. XIV.) • dérisoirederivable, abla adj. (s. XIX. . . ) • dérivablederivacion n. f. (s. XIV.) • dérivationderivar v. (s. XIV.) • dériver (cf. desrivar)derivat, ada adj. (s. XVIII. . . ) • dérivé, éederivatiu, iva adj. e n. m. (s. XIII.) • dérivatif, ivedèrma n. m. (s. XVII. . . ) • derme (peau)dermatologia n. f. (s. XIX. . . ) • dermatologiedermatologic, ica adj. (s. XIX. . . ) • derma-tologiquedermatologista n. (s. XIX. . . ) • dermatologistedermatològue, òga n. (s. XX. . . ) dermatològ •dermatologuedermatoptic, ica adj. (s. XX. . . ) • dermatoptiquedermatòsi n. f. (s. XIX. . . ) • dermatosedermic, ica adj. (s. XIX. . . ) • dermiquedermiti n. f. (s. XIX. . . ) • dermitedermografia n. f. (s. XX. . . ) • dermographiederogacion n. f. (s. XV. . . ) • dérogationderogar v. (s. XIV.) desrogar • dérogerderogatòri, òria adj. (s. XIV. . . ) • dérogatoirederogéncia n. f. (s. XVII. . . ) • dérogeance (no-blesse. . . )derraic, aiga adj. • tardif, ivedès prep. (s. XII.) 1. dès 2. depuisdesacòrd n. m. (s. XII.) • désaccorddesacordar v. (s. XII.) • désaccorder (ne plus êtred’accord)desacosselhar v. (s. XII.) desaconselhar • nonconseillerdesafilar v. (s. XII.) • émousserdesagafar v. 1. détacher 2. décollerdesagradable, abla adj. (s. XIV.) • désagréabledesagradança n. f. (s. XIV.) • désagrémentdesagradiu, iva adj. (s. XIII.) • déplaisant, antedesaguici n. m. • désagrémentdesalbergar v. (s. XIV.) • délogerdesamistat n. f. (s. XIII. . . ) • brouilleriedesamor n. m. (s. XIII.) • désamourdesamparament n. m. (s. XIII.) desemparament• action de désemparerdesamparar v. (s. XII.) desemparar • désemparerdesanada n. f. •mauvaise minedesanar v. (s. XIII.) • cesser d’aller bien

desanat, ada adj. 1. qui ne va pas bien 2. quiperd sa santédesancar v. 1. déhancher 2. éreinterdesaparegut, uda adj. disparegut • disparu, ue(cf. desparegut; aparegut)desaparéisser v. (s. XIII. « desaparer ») disparéisser1. disparaître 2. s’évanouir (cf. desparéisser;aparéisser)desapariar v. • dépareillerdesaparicion n. f. (s. XVI. . . ) • disparition (cf.despareguda)desapréner v. (s. XII.) • désapprendredesarmar v. (s. XII.) • désarmerdesarrapar v. • détacher une chose fixéedesastrat, ada adj. (s. XIII.) • abandonné desdieuxdesastre n. m. (s. XII.) 1. infortune 2. désastredesastruc, uga adj. (s. XII.) • infortuné, éedesbarat n. m. (s. XII.) • déroutedesbarcador n. m. • débarcadèredesbarcament n. m. • débarquementdesbarcar v. • débarquerdesbarrotar v. 1. ouvrir 2. renverserdesbatre v. (s. XII.) • débattredesbendar v. • ôter un bandeaudesbigossar v. 1. disloquer 2. désarticuler 3.se tortillerdesbinhar v. 1. contrefaire 2. débiner 3. diredu mal.desbocar v. 1. déboucher 2. débouquer (t. demarine : sortir d’un chenal)desbocassament n. m. • propos osésdesbocassar v. • parler sans retenue, sansmesurer ses proposdesbocassat, ada n. • déshonnête en parolesdesbocat, ada adj. 1. bavard 2. libre dans sesproposdesbolonar v. • déboulonnerdesbondar v. 1. débonder 2. (fig.) dire ce quel’on a sur le cœurdesborrada n. f. • volée de coupsdesbosiga n. f. • défrichementdesbosigaire, aira n. • défricheur, eusedesbosigar v. • défricherdesbotar v. • débotterdesbotar v. • tirer le vin d’un tonneaudesbragar v. 1. déculotter 2. (fig.) défaire lescordes d’un fardeaudesca n. f. • grande corbeille rondedescabelhar v. (s. XII.) • échevelerdescabelhat, ada adj. • échevelé, éedescabestrar v. • débriderdescabestrat, ada adj. 1. être débridé, ée 2. (fig.)être sans retenuedescada n. f. • contenu d’une corbeilledescadenar v. (s. XII.) • désenchaînerdescagassar v. • (triv.) élever (démerder) unenfant

89

Page 90: Diccionari General de la Lenga Occitana - DGLO · ACADEMIA OCCITANA CONSISTÒRI DEL GAI SABER Diccionari General de la Lenga Occitana 2008 – 2016

descais descreire (/descréser)

descais n. m. (de « descaissar ») • déchet (cf.deishet)descaissalar v. • édenterdescaissar v. 1. décaisser 2. vider une caissedescaissar v. (de « descais ») • produire du déchet(cf. descaissejar; deishetar)descaissariá n. f. (s. XX.) • déchetteriedescaissejar v. • produire du déchet (cf.descaissar; deishetar)descaladaire, aira n. 1. dépaveur 2. émeutierdescaladar v. • dépaver (cf. caladar)descambiar v. • rompre un échangedescaminar v. • s’égarerdescanilhar v. 1. écheniller 2. décamper (fuir)3. décanillerdescantonar v. • écorner (briser les coins)descapdelada n. f. • mauvais rangement oudisposition (lieu)descapdelar v. 1. déranger 2. mettre en désor-dre (défaire une pelote)descapdelat, ada adj. • en désordre (lieu)descapelada n. f. 1. salut 2. coup de chapeaudescapelar (se) v. pron. • se découvrir (cha-peau)descaradament adv. 1. effrontément 2. af-freusementdescarat, ada n. • effronté, éedescarga n. f. • déchargedescargador n. m. (s. XIX. . . ) • déchargeur (ma-chine)descargaire, aira n. • déchargeur, euse (per-sonne)descargament n. m. • déchargementdescargar v. (s. XIII.) • déchargerdescargat, ada adj. • déchargé, éedescarnar v. (s. XIII.) • décharnerdescarnat, ada adj. • décharné, éedescauç, auça adj. (s. XIII.) • déchaussé, éedescauçament n. m. • action de déchausserdescauçar v. (s. XIII.) • déchausserdescausir v. 1. pousser vers la sortie (emploi)2. harceler pour congédierdescendéncia n. f. (s. XIII. . . ) • descendancedescendent, enta n. (s. XIV.) • descendant, ante(généalogie. . . )descendre v. (s. XIII.) • descendre (généalo-gie. . . ) (cf. davalar.)descentralizacion n. f. (s. XIX. . . ) • décentralisa-tiondescentralizar v. (s. XIX. . . ) • décentraliserdescentralizator, tritz adj. e n. (s. XIX. . . )descentralizaire; descentralizador • décentral-isateur, tricedeschicar v. r • mettre en morceaux, déchirer,déchiqueter (cf. chic, chica; deschicotar)deschicotada (rauba) n. f. (s. XVIII. . . ) • robe àcrevés (hist. costume)

deschicotadoira n. f. (s. XX.) • déchiqueteuse(machine)deschicotar v. 1. taillader 2. mettre en pièces,en morceaux 3. déchiqueter (amplif.) (cf. chico-tar)deschicotat, ada adj. • déchiqueté, éedeschicotatge n. m. (s. XX.) • déchiquetagedeschifrable, abla adj. (s. XVII. . . ) • déchiffrabledeschifraire, aire n. (s. XVI. . . ) • déchiffreur(personne)deschiframent n. m. (s. XVI. . . ) • déchiffrementdeschifrar v. (s. XV. . . ) • déchiffrer (cf. chifra)deschifratge n. m. (s. XVI. . . ) • déchiffragedeschucar v. • exprimer le sucdeschucat, ada adj. • tari de son sucdesclavar v. 1. déclencher 2. ouvrir (porte fer-mée à clé) 3. desserrer (dents)desclavelar v. • déclouerdescloscar v. 1. extraire le noyau d’un fruit 2.tirer un animal de sa coquilledesclucar v. • découvrir les yeuxdescoatar v. • couper la queuedescobèrta n. f. (s. XII. . . ) • découverte (inven-tion)descoblar v. (s. XII.) • découplerdescobrir v. (s. X.) • découvrir (inventer)descodificacion n. m. (s. XX.) descodatge • dé-codagedescodificar v. (s. XX.) descodar • décoderdescodificator n. m. (s. XX.) descodador;descodificador • décodeurdescofar v. • décoifferdescofir v. (s. XII.) desconfir 1. déconfire 2. vain-cre 3. ruinerdescofit, ida adj. (s. XII.) desconfit 1. déconfit, ite2. vaincu, ue 3. ruiné, éedescolonizacion n. f. (s. XIX. . . ) • décolonisationdescolonizar v. (s. XIX. . . ) • décoloniserdescolonizator, tritz adj. e n. (s. XIX. . . )descolonizaire • décolonisateur, tricedescoloracion n. f. (s. XIII.) • décolorationdescolorar v. (s. XII.) • décolorerdescompte n. m. • décomptedesconegut, uda adj. • inconnu, uedesconfessat, ada adj. (s. XIII.) • non confessé,éedesconfitura n. f. (s. XIII.) 1. déconfiture 2. ruinedescordar v. • délacerdescordurar v. 1. déplier 2. découdredescorquilhar v. • décortiquer (maïs)descortés, esa adj. (s. XIII.) • discourtois, oisedescortesiá n. f. (s. XIII.) • discourtoisiedescóser v. (s. XII.) • découdredescosselhar v. desconselhar 1. se récuser 2.laisser quelqu’un à son idéedescosselhat, ada adj. desconselhat • seul avecses idées, sans conseildescreire (/descréser) v. • ne pas/plus croire

90

Page 91: Diccionari General de la Lenga Occitana - DGLO · ACADEMIA OCCITANA CONSISTÒRI DEL GAI SABER Diccionari General de la Lenga Occitana 2008 – 2016

descréisser desinvòlte, òlta

descréisser v. (s. XII.) • décroîtredescresença n. f. • incrédulitédescresent, enta adj. • incroyant, antedescrestar v. • couper la crête (maïs)descrestianar (se) v. 1. ne plus se comporter enchrétien 2. se mettre en colère : « sortir de sesgonds »descripcion n. f. (s. XIV.) • descriptiondescriure v. (s. XII.) • décriredescrochonar v. • dégraferdesculefar v. 1. écosser 2. (fam.) décoiffer3. se faire accrocher par une voiture (tailler unshort)desdaurar v. (s. XIX. . . ) • dédorerdesdauratge n. m. (s. XIX. . . ) • dédoragedesdenh n. m. (s. XII.) • dédaindesdenhar v. (s. XIII.) • dédaignerdesdenhós, osa adj. (s. XIII.) • dédaigneux, eusedesdire v. (s. XII.) • dédiredesdramatizar v. (s. XX. . . ) • dédramatiserdesembargar v. (s. XIV.) • débarrasserdesembaucha n. f. (s. XX.) desbaucha 1.débauchage (licenciement 2. t. ouvrier) (cf. em-baucha)desembauchar v. (s. XX.) desbauchar •débaucher (priver de travail) (cf. embauchar)desembauchat, ada adj. (s. XX.) desbauchat •débauché, ée (privé de travail) (cf. embauchat)desembauchatge n. m. (s. XX.) desbauchatge 1.débauchage (licenciement 2. t. technique) (cf.embauchatge)desembolhar v. 1. débrouiller 2. démêlerdesembriagar v. • désenivrerdesempachar v. (s. XIV.) 1. dépêtrer 2. lever desobstaclesdesempetegar v. 1. dégager 2. dépêtrerdesen, ena adj. (s. XIII.) • dixièmedesena n. f. (s. XIV.) • dizainedesenament n. m. (s. XIV.) • dixièmementdesenar v. • décuplerdesencarnar v. • amaigrirdesencolar v. 1. décoller (colle) 2. déprendredesencombrar v. (s. XII.) • désencombrerdesencrosar v. • déterrerdesenculpar v. (s. XVI. . . ) • disculperdesencusa n. f. (s. XIV.) 1. excuse 2. justificationdesencusar v. (s. XIV.) 1. excuser 2. justifierdesenfornar v. • défournerdesenièr n. m. (s. XIV.) • dizenierdesenjocada n. f. • lever de son lit (fam.)desenjocar v. 1. déjucher 2. dénicherdesensar v. • faire perdre le sensdesensenhat, ada adj. • mal appris (cf.malensenhat)desentortibilhar v. • détortillerdesentutar v. • faire sortir de son troudesenvesc n. m. • action de s’ôter le visqueuxdesenvescar v. 1. désengluer 2. s’en sortir

desenvolopament n. m. (s. XVIII. . . ) •développementdesenvolopar v. (s. XVI. . . ) • développerdeseretaire, aira n. (s. XIII.) • qui déshéritedeseretar v. (s. XIII.) • déshériterdesèrt n. m. (s. XII.) • désertdesertar v. (s. XVII. . . ) • déserterdesertor n. m. (s. XVII. . . ) • déserteurdesesper n. m. (s. XIII.) • désespoirdesesperadament adv. (s. XII. . . ) • désespéré-mentdesesperança n. f. (s. XII.) • désespérancedesesperant, anta adj. (s. XVII. . . ) • désespérant,antedesesperar v. (s. XII.) • désespérerdesesperat, ada adj. (s. XIII. . . ) • désespéré, éedesfantasiar v. • dissuader d’une erreurdesfar v. (s. X.) • défairedesfilar v. (s. XII.) 1. effiler 2. découdredesfilfrar v. 1. effilocher 2. déchirer une répu-tationdesfisança n. f. • défiancedesfisar (se) v. pron. • se défierdesflacar v. 1. cesser 2. lâcherdesfortuna n. f. • infortunedesfortunar v. • rendre malheureuxdesfrenar v. (s. XII.) • agir sans retenue, sansfreindesfrenat, ada adj. • effréné, éedesfresar v. (s. XIII.) • débroderdesfronzir v. • défroncerdesgargalhar v. 1. se débrailler 2. être malajustédesgargalhat, ada adj. 1. débraillé 2. mal ajustédesgargantar (se) v. pron. • s’égosillerdesgarnir v. (s. XII.) • dégarnirdesgarronar v. 1. couper le jarret 2. fig. briserles membresdesgaspar v. • égrapperdesgast n. m. 1. dégât 2. dommagedesgaunhada n. f. 1. minauderie 2. grimacedesgaunhar v. 1. minauder 2. contrefaire 3.singerdesgrat n. m. (s. XII.) 1. désagrément 2. mauvaisgrédesgrunador n. m. • égrenoirdesgrunar v. • égrenerdesguisable, abla adj. (s. XIII.) • déguisabledesguisament n. m. (s. XIII.) • déguisementdesguisar v. (s. XIII.) • déguiserdesign n. m. (s. XX. . . , mot anglés) • designdesignacion n. f. (s. XIV.) • désignationdesignar v. (s. XII.) • désignerdesigner n. m. (s. XX. . . , mot anglés) • designerdesinéncia n. f. (s. XIV. . . ) • désinencedesinencial, ala adj. (s. XIX. . . ) • désinentiel, elledesinvòlte, òlta adj. (s. XVII. . . , del cast. desen-vuelto) desinvòlt • désinvolte

91

Page 92: Diccionari General de la Lenga Occitana - DGLO · ACADEMIA OCCITANA CONSISTÒRI DEL GAI SABER Diccionari General de la Lenga Occitana 2008 – 2016

desinvoltura despoderar

desinvoltura n. f. (s. XIX. . . , de l’ital. disinvoltura)• désinvolturedesir n. m. (s. XII.) • désirdesirable, abla adj. (s. XIII. . . ) • désirabledesirar v. (s. XII.) 1. désirer 2. souhaiterdesirièr, ièra adj. (s. XII.) • convoiteuxdesirós, osa adj. (s. XII.) • désireux, eusedesistir v. (s. XIII.) • désisterdesjaçar v. • sortir du gîtedesjónher v. 1. disjoindre 2. se disjoindredeslaçar v. (s. XIII.) • délacerdeslagastar v. 1. arracher les tiques 2. (fig) ar-racher pour soulagerdesleial, ala adj. (s. XIII.) • déloyal, aledesleialament adv. (s. XIII. « desleialment ») •déloyalementdesleialtat n. f. (s. XIII.) • déloyautédesligar v. • délierdeslogada n. f. • entorsedeslogadura n. f. • dislocationdeslogar v. (s. XII.) degolhar; desgolhar 1.déboîter 2. disloquerdesmairar v. 1. sevrer (séparer de sa mère) 2.sortir de son lit (fleuve)desmaissar v. • casser la mâchoiredesmalhar v. (s. XII.) • démaillerdesmarcar v. • démarquerdesmargar v. 1. démancher 2. disjoindredesmarrimar (se) v. 1. s’attrister 2. s’affligerdesmembrar v. (s. XIII.) • démembrerdesmemòriament adv. (s. XIV.) • perte de la mé-moiredesmemoriar v. (s. XIV.) • perdre la mémoire /la têtedesmentida n. f. • démenti (m.)desmentir v. (s. XII.) • démentirdesmesclar v. • démêlerdesmesura n. f. (s. XIII.) • démesuredesmesurar v. (s. XIII.) • dépasser la mesuredesmesurat, ada adj. • démesuré, éedesmingrar v. 1. désoler 2. donner du soucidesmistificacion n. f. (s. XX. . . ) • démystifica-tiondesmistificar v. (s. XX. . . ) • démystifierdesmistificator, tritz adj. e n. (s. XX. . . )desmistificaire • démystificateur, tricedesmontar v. (s. XIII.) 1. descendre de cheval 2.démonterdesmusclar v. • démettre l’épauledesnaturar v. (s. XII.) • dénaturerdesnosador n. m. 1. joint 2. (fig.) solution 3.dénouementdesnosaire, aira n. • qui dénoue, trouve la so-lutiondesnosar v. (s. XIV. « denozar ») • dénouerdesobesir v. (s. XIII.) • désobéirdesolar v. (s. XIV.) • désoler

desondrar v. 1. déparer 2. défigurer 3. abîmer4. dire du mal 5. déshonorerdesonèst, èsta adj. (s. XIV.) •malhonnêtedesonèstament adv. (s. XIV.) •malhonnêtementdesonestetat n. f. (s. XIV.) •malhonnêtetédesonor n. m. (s. XII.) • déshonneurdesonorar v. (s. XII.) • déshonorerdesopilar v. (s. XIV.) • désopilerdesòrdre n. m. (s. XIV.) • désordredesorganizacion n. f. (s. XVIII. . . ) • désorganisa-tiondesorganizar v. (s. XVI. . . ) • désorganiserdesorganizator, tritz adj. e n. (s. XVIII. . . )desorganizaire • désorganisateur, tricedespanar (se) v. 1. se dérober 2. partir 3. dis-paraîtredespanjarnar (se) v. • se débraillerdespanolhar v. 1. dépouiller le maïs 2. (fam.)dépouillement des bulletins de votedespareguda n. f. disparicion; desparicion •disparition (cf. desaparicion; avaliment)desparelhar v. (s. XII.) • dépareillerdesparentada n. f. • désaveu des siensdesparentar v. 1. perdre/ quitter ses parents 2.être désavoué par les siensdespariar v. (s. XIV.) • séparer d’une pairedespartida n. f. • séparationdespartir v. 1. séparer 2. partagerdespasimentar v. • décarrelerdespassar v. (s. XII.) • dépasserdespeçar v. (s. XIII.) • dépecerdespelhar v. • déshabillerdespendre v. • dépenserdespens n. m. plur. (s. XV.) • dépensdespensa n. f. (s. XV.) • dépensedespensar v. (s. XV.) • dépenser (cf. despendre)despèrdre v. 1. égarer 2. perdredespèrt, èrta adj. 1. réveillé, ée 2. éveillé, éedespertar v. • réveiller (cf. desrevelhar)despesolhar v. • épouillerdespièit (/despièch) n. m. (s. XII.) • dépitdespièit de (en) loc. prep. • en dépit dedespièitós, osa adj. • qui agit par dépitdespiucelar v. (s. XII.) • dépucelerdespiucelatge n. m. (s. XII.) • dépucelagedesplaire (/desplàser) v. (s. XII.) • déplairedesplaser n. m. (s. XII.) • déplaisirdesplega n. f. 1. étalage 2. fait de dire ou fairetrop longdesplegada n. f. 1. déploiement 2. mise à jourdesplegar v. (s. XII.) 1. déplier 2. étaler 3. (ar-mée) déployerdesplumar v. 1. plumer 2. déplumerdespoder n. m. (s. XIII.) • impuissancedespoderament n. m. 1. impuissance 2. dépos-sessiondespoderar v. 1. ôter le pouvoir 2. déposséder3. estropier

92

Page 93: Diccionari General de la Lenga Occitana - DGLO · ACADEMIA OCCITANA CONSISTÒRI DEL GAI SABER Diccionari General de la Lenga Occitana 2008 – 2016

despoderat, ada desverdiada

despoderat, ada adj. e n. (s. XIII.) 1. impuissant2. perclus 3. estropié 4. paralytiquedespoders n. m. plur. • infirmitésdespòlha n. f. (s. XII.) • dépouilledespolhament n. m. (s. XIII.) • dépouillementdespolhar v. (s. XII.) • dépouillerdespopador, oira adj. • qui peut être sevré, éedespopaire, aira n. • qui sèvre (personne)despopar v. • sevrer (cf. sebrar)despopat, ada adj. 1. sevré 2. dégoûtédespoterlar v. • casser le bord d’un vasedespresar v. 1. dépriser 2. déprécier (cf. depre-ciar)desprofieitar (/desprofiechar) v. • gâterdesprofieitat, ada (/desprofiechat, ada) adj. 1.gâché, ée 2. gâté, éedesprovesit, ida adj. • dépourvu, uedespuèi prep. dempuèi • depuisdespuntar (/desponchugar) v. • épointerdesquaresmar v. • rompre le jeûnedesquilhar v. • abattre comme des quillesdesramar v. 1. effeuiller 2. gauler les fruitsdesrambolhada n. f. •mise en ordredesrambolhar v. • démêlerdesrapar v. 1. déraper 2. glisser 3. détacherl’ancredesrasigament n. m. (s. XIV.) • déracinementdesrasigar v. (s. XIV.) • déracinerdesrason n. f. (s. XII.) • déraisondesraubar v. (s. XIII. « deraubar ») • dérober (cf.raubar)desrengar v. (s. XIII.) • dérangerdesròc n. m. • ruinedesrocar v. 1. renverser 2. démolirdessagelar v. (s. XIV.) • descellerdessasiment n. m. (s. XIII.) • dessaisissementdessasir v. (s. XIII.) • dessaisirdessasonar v. (s. XII.) 1. dessaisonner 2. (fig.)déconcerter, parler hors du proposdessemblança n. f. (s. XIV.) • dissemblancedessemblant, anta adj. (s. XIV. . . ) 1. dissem-blant, ante 2. dissemblabledessemblar v. (s. XII.) • différer (être différent)dessenada n. f. • chose insenséedessenar v. • perdre le sensdessenat, ada adj. 1. insensé 2. foudessenh n. m. (s. XV. . . ) • dessindessenhaire, aira n. (s. XV. . . ) • dessinateur,tricedessenhar v. (s. XV. . . ) • dessinerdessentèri n. m. (s. XIII. . . ) • dysenterie (f.)desservir v. (s. XIII.) • desservirdessicacion n. f. (s. XIV.) • dessiccationdessicar v. (s. XIV.) • dessécherdessicatiu, iva adj. (s. XIV.) • dessicatif, ivedessicator n. m. (s. XX. . . ) dessicador • dessicca-teurdessús n. m. • ton aigu (musique)

dessús prep. e n. m. • dessusdestacar v. (s. XII.) • détacherdestalentada n. f. •manque de désirdestalentar v. 1. faire passer la faim 2. (fig.)ôter l’envie, le désirdestancar v. 1. enlever la souche d’un arbre 2.enlever ce qui résistedestapar v. • déboucherdestelaranhada n. f. • action d’enlever lestoiles d’araignéesdestelaranhar v. • enlever les toilesd’araignéesdestendre v. (s. XII.) • détendredestermenada n. f. • agitation exagéréedestermenaire, aira n. 1. qui déconcerte 2. sanslimitedestermenar v. 1. dépasser les bornes 2. ex-céder (cf. determinar)destermenat, ada adj. 1. hors de soi 2. immensedestimborlar v. 1. faire perdre la tête 2. mettrehors de soi 3. devenir foudestimborlat, ada adj. e n. • qui a perdu la têtedestin n. m. (s. XII.) • destindestinacion n. f. (s. XIV.) • destinationdestinada n. f. (s. XII.) • destinéedestinar v. (s. XII.) • destinerdestinatari, ària adj. e n. (s. XIX. . . ) • destinatairedestituir v. (s. XIV.) • destituerdestorn n. m. • détourdestornar v. 1. détourner 2. renverserdestorrar v. 1. dégeler 2. se décoincer, briser laglace 3. venir à de meilleurs sentimentsdestorrat, ada adj. 1. dégelé 2. dégourdidestrabalhar v. (s. XIX.) • débrayer (cesser letravail) (cf. grèva; cauma)destral n. f. • hache (f.)destrantalhar v. • détraquerdèstre n. m. • dextre (côté droit)destreit n. m. (s. XII.) • détroitdestressa n. f. (s. XIII.) • détressedestriament n. m. (s. XIV.) • triagedestriar v. (s. XIV.) 1. distinguer 2. séparerdestric n. m. (s. XII.) 1. dextérité 2. divertisse-mentdestrièr n. m. (s. XIII.) • destrierdestrigament n. m. (s. XIII.) • action de hâter oude divertirdestrigar v. (s. XIII.) 1. hâter 2. divertirdestruccion n. f. (s. XIII.) • destructiondestructible, ibla adj. (s. XVIII. . . ) • destructibledestructiu, iva adj. (s. XIV.) • destructif, ivedestructor, tritz adj. e n. (s. XV. . . ) destruseiredestruidor; destrusidor • destructeur, tricedestruire v. (s. XII.) • détruiredesvariar v. 1. extravaguer 2. troublerdesvariat, ada adj. 1. troublé 2. égarédesverdiada n. f. 1. cueillette avant maturité 2.fig. détournement de mineurs

93

Page 94: Diccionari General de la Lenga Occitana - DGLO · ACADEMIA OCCITANA CONSISTÒRI DEL GAI SABER Diccionari General de la Lenga Occitana 2008 – 2016

desverdiar dialectalament

desverdiar v. 1. cueillir avant maturité 2. fig.détourner des mineursdesvergonhadament adv. (s. XIII.) • effronté-mentdesvergonhar v. (s. XIII.) • se conduire de façonéhontéedesvergonhat, ada adj. (s. XIII.) 1. sans honte 2.sans scrupuledesvestir v. • dévêtirdesviament n. m. (s. XIII.) 1. dévoiement 2. dé-tournement (cf. deviacion)desviar v. (s. XIII.) 1. dévoyer 2. détourner (cf.deviar)desvirar v. • dévirer (t. maritime : tourner ensens contraire).desviratge n. m. • dévirage (t. de marine : faitde tourner en sens contraire)det n. m. (s. XII.) • doigtdetalh n. m. (s. XIV.) • détaildetalh (a -) loc. adv. • au détaildeteccion n. f. (s. XIV.) • détectiondetectable, abla adj. (s. XX. . . ) • détectabledetectar v. (s. XX. . . ) • détecterdetectiu n. m. (s. XIX. . . ) • détectivedetector, tritz adj. e n. m. (s. XX. . . ) • détecteur,tricedetencion n. f. (s. XIV.) • détentiondeténer v. (s. XIII.) • détenirdetentor, tritz adj. e n. (s. XIV. . . ) detendor;deteneire • détenteur, tricedeterioracion n. f. (s. XV. . . ) • détériorationdeteriorar v. (s. XV.) • détériorerdeterminabilitat n. f. (s. XIX. . . ) • déterminabil-itédeterminable, abla adj. (s. XII. . . ) determinador• déterminabledeterminacion n. f. (s. XIV.) • déterminationdeterminant, anta adj. (s. XIX. . . ) • déterminant,antedeterminar v. (s. XIII.) • déterminerdeterminat, ada adj. (s. XIII. . . ) • déterminé, éedeterminatiu, iva adj. (s. XV. . . ) • déterminatif,ivedeterminisme n. m. (s. XIX. . . ) • déterminismedeterminista adj. e n. (s. XIX. . . ) • déterministedetestablament adv. (s. XIV. . . ) • détestablementdetestable, abla adj. (s. XIV. . . ) • détestabledetestacion n. f. (s. XIV.) • détestationdetestar v. (s. XV. . . ) • détesterdeton n. m. • petit doigt de la maindetraccion n. f. (s. XIV.) • détractiondetractacion n. f. (s. XIV.) • détractationdetractar v. (s. XIV. . . ) destractar; detraire • dé-tracterdetractor, tritz adj. e n. (s. XIV.) destractaire •détracteur, tricedètz adj. num. (s. XIII.) • dixdètz-e-nòu adj. num. • dix-neuf

dètz-e-sèt adj. num. • dix-septdètz-e-uèit (/dètz e uèch) adj. num. • dix-huitdeute n. m. (s. XIII.) • dettedevastacion n. f. (s. XVI. . . ) • dévastationdevastar v. (s. XV. . . ) • dévasterdevastator, tritz adj. e n. (s. XVI. . . ) devastaire •dévastateur, trice (cf. degastaire)devenir v. (s. XII.) • devenirdever v. e n. m. (s. XIII.) • devoirdeverbal, ala adj. e n. m. (s. XX. . . ) • déverbal,aledevèrs n. m. 1. dévers 2. pentedeversar v. (s. XIII.) • déverserdevesiment n. m. (s. XII.) 1. division (partage 2.désaccord) (cf. division)devesir v. (s. XII.) dividir • diviserdeviacion n. f. (s. XV. . . ) • déviation (cf. desvia-ment)deviacionisme n. m. (s. XX. . . ) • déviationnismedeviacionista adj. e n. (s. XX. . . ) • déviationnistedeviar v. (s. XIV. . . ) • dévier (cf. desviar)deviator, tritz adj. (s. XIX. . . ) desviador • dévia-teur, tricedevin, ina n. (s. XIII.) • devin, devineressedevinaire, aira n. • devin, sorcier, èredevinar v. (s. XII.) • deviner (sens fort ou fami-lier)devís (pl. devises) n. m. (s. XIII.) 1. discours 2.proposdevisar v. (s. XIII.) 1. parler 2. raconterdevocion n. f. (s. XIII.) • dévotiondevoraire, aira n. (s. XIII.) 1. dévoreur 2. voracedevorar v. (s. XIII.) • dévorerdevòt, òta v. (s. XIII.) 1. dévot, ote 2. dévoué, éedevòtament adv. (s. XIII.) • dévotementdexteritat n. f. (s. XVI. . . ) • dextéritédextralitat n. f. (s. XX. . . ) • dextralitédiabèta n. m. (s. XV. . . ) diabèti • diabètediabetic, ica adj. (s. XIV. . . ) • diabétiquediabetogèn, èna adj. (s. XX. . . ) • diabétogènediabetologia n. f. (s. XX. . . ) • diabétologiediabetològue, òga n. (s. XX. . . ) diabetològ • dia-bétologuediable n. m. (s. XII.) • diablediabolic, ica adj. (s. XIV.) • diaboliquediadèma n. f. (s. XIII.) • diadèmediafan, ana adj. (s. XII.) • diaphanediafaneïtat n. f. (s. XIV. . . ) • diaphanéitédiafanoscopia n. f. (s. XX. . . ) • diaphanoscopiediaforèsi n. f. (s. XIV.) • diaphorèse (rhétorique)diaforetic, ica adj. (s. XIV. . . ) • diaphorétiquediafragma n. m. (s. XIV.) • diaphragmediagnostic n. m. (s. XVI. . . ) • diagnosticdiagnostica n. f. (s. XVI. . . ) • diagnostiquediagnosticar v. (s. XIX. . . ) • diagnostiquerdiague n. m. (s. XIII.) • diacredialectal, ala adj. (s. XIX. . . ) • dialectal, aledialectalament adv. (s. XIX. . . ) • dialectalement

94

Page 95: Diccionari General de la Lenga Occitana - DGLO · ACADEMIA OCCITANA CONSISTÒRI DEL GAI SABER Diccionari General de la Lenga Occitana 2008 – 2016

dialectalisme dileccion

dialectalisme n. m. (s. XIX. . . ) 1. dialectisme 2.dialectalismedialectalizacion n. f. (s. XIX. . . ) • dialectalisa-ciondialectalizar (se) v. pron. (s. XIX. . . ) • se dialec-taliserdialècte n. m. (s. XVI. . . ) • dialectedialectica n. f. (s. XIII.) • dialectiquedialecticament adv. (s. XVI. . . ) • dialectique-mentdialectician, ana n. (s. XII. . . ) • dialecticien,ennedialectologia n. f. (s. XIX. . . ) • dialectologiedialectologic, ica adj. (s. XIX. . . ) • dialec-tologiquedialectològue, òga n. (s. XIX. . . ) dialectològ • di-alectologuedialisable, abla adj. (s. XX.) dializable •dialysabledialisar v. (s. XX.) dializar • dialyserdialisator n. m. (s. XX.) dialisador; dializator •dialyseurdialisi n. f. (s. XX.) • dialysedialogar v. (s. XVIII. . . ) • dialoguerdialogic, ica adj. (s. XVIII. . . ) • dialogiquedialògue n. m. (s. XII. . . ) dialòg • dialoguedialoguista n. f. (s. XX. . . ) • dialoguistediarquia n. f. (s. XIX. . . ) • dyarchiediarrèa n. f. (s. XIV. « diarria ») • diarrhéediarreïc, ïca adj. (s. XIII. « dyasretic ») • diar-rhéiquediaspòra n. f. (s. XX. . . ) diasporà • diasporadiastòla n. f. (s. XIV.) • diastolediccion n. f. (s. XIV.) • dictiondiccionari n. m. (s. XVI. . . ) • dictionnairedictada n. f. (s. XVII. . . ) • dictéedictafòn n. m. (s. XX. . . ) • dictaphonedictar v. (s. XIII.) 1. dicter 2. prononcer 3. liredictat n. m. (s. XV. . . ) 1. dire 2. dicton 3. piècede littératuredictator n. m. (s. XIX. . . ) dictador • dictateurdictatura n. f. (s. XIX. . . ) • dictaturedierèsi n. f. (s. XIV.) • diérèsediesèl n. m. (s. XX. . . ) • diéseldieselificacion n. f. (s. XX. . . ) • diésélificationdièta n. f. (s. XIII.) • diètedieu n. m. (s. X.) • dieuDieu siatz (a -) interj. • Dieu vous garde (cf.adissiatz)dieumercés interj. • Grâce à Dieudifamacion n. f. (s. XIII.) • diffamationdifamant, anta adj. (s. XVII. . . ) • diffamant, antedifamar v. (s. XIII.) • diffamerdifamat, ada adj. (s. XVII. . . ) • diffamé, éedifamator, tritz adj. e n. (s. XV. . . ) difamaire;difamador • diffamateur, tricedifamatòri, òria adj. (s. XV. . . ) • diffamatoirediferéncia n. m. (s. XII. . . ) • différence

diferenciar v. (s. XIV. . . ) • différencierdiferent, enta adj. (s. XIV. . . ) • différent, entedificil, ila adj. (s. XIV.) • difficiledificilament adv. (s. XIV. « dificilment ») • diffi-cilementdificultat n. f. (s. XIII.) • difficultédiformar v. (s. XVII. . . ) desformar • difformerdifòrme, òrma adj. (s. XIV. . . ) • difformediformitat n. f. (s. XIV. « deformitat ») desformitat• difformitédifteria n. f. (s. XIX. . . ) • diphtériedifteric, ica adj. (s. XIX. . . ) • diphtériquedifteroïde, ïda adj. (s. XIX. . . ) • diphtéroïdediftong n. m. (s. XIV.) • diphtongue (f.)diftongar v. (s. XIV.) • diphtonguerdifús, usa adj. (s. XV. . . ) • diffus, usedifusar v. (s. XX.) difusir • diffuserdifusion n. f. (s. XIV.) • diffusiondifusiu, iva adj. (s. XIV.) • diffusif, ivedifusor n. (s. XIX. . . ) difusaire • diffuseurdiga ! digatz ! interj. • allô !digamendiu n. m. • promesses vainedigerible, ibla adj. (s. XVI. . . ) • digérabledigerir v. (s. XIV.) • digérerdigèst, èsta adj. (s. XIV.) 1. digéré, ée 2. digestedigestibilitat n. f. (s. XIV.) • digestibilitédigestible, ibla adj. (s. XIV.) • digestibledigestion n. f. (s. XIV.) • digestiondigestiu, iva adj. (s. XIV.) • digestif, ivedigitigrade, ada adj. (s. XIX. . . ) • digitigradedignament adv. (s. XIII.) • dignementdigne, digna adj. (s. XII.) • dignedignificar v. (s. XIV.) • dignifierdignitari, ària n. (s. XVIII. . . ) • dignitairedignitat n. f. (s. XIII.) • dignitédigramma n. m. (s. XIX. . . ) • digrammedigression n. f. (s. XII. . . ) • digressiondijòus n. m. (s. XII.) • jeudidilacion n. f. (s. XIII.) • dilationdilapidacion n. f. (s. XV. . . ) • dilapidationdilapidar v. (s. XIII. . . ) • dilapiderdilapidator, tritz adj. e n. (s. XV. . . ) dilapidaire •dilapideur, eusedilatabilitat n. f. (s. XVIII. . . ) • dilatabilitédilatable, abla adj. (s. XIV.) • dilatabledilatacion n. f. (s. XIV.) • dilatationdilatància n. f. (s. XX. . . ) • dilatancedilatant, anta adj. (s. XVIII. . . ) • dilatant, antedilatar v. (s. XIV.) • dilaterdilatat, ada adj. (s. XIV. . . ) • dilaté, éedilatatiu adj. (s. XIV.) • qui peut se dilaterdilatator, tritz adj. (s. XVII. . . ) dilataire • dilata-teur, tricedilatomètre n. m. (s. XIX. . . ) • dilatomètredilatòri, òria adj. (s. XV.) • dilatoiredilatòriament adv. (s. XIV. . . ) • dilatoirementdileccion n. f. (s. XV.) • dilection

95

Page 96: Diccionari General de la Lenga Occitana - DGLO · ACADEMIA OCCITANA CONSISTÒRI DEL GAI SABER Diccionari General de la Lenga Occitana 2008 – 2016

dilèmma discret, eta

dilèmma n. m. (s. XVI. . . ) dilèma; dilèmna •dilemmedilemmatic, ica adj. (s. XIX. . . ) • dilemmatiquediligéncia n. f. (s. XIII.) 1. diligence 2. soindiligent, enta adj. (s. XIII.) • diligent, entediligentament adv. (s. XIII. « diligentment ») • defaçon diligentediluns n. m. (s. XII.) • lundidiluvi n. m. (s. XIII.) deluvi • délugediluvian, ana adj. (s. XVIII. . . ) • diluvien, iennedimarts n. m. (s. XII.) dimars; dimarç •mardidimècres n. m. (s. XIII.) •mercredidimenge n. m. (s. XII.) • dimanchedimension n. f. (s. XIV.) • dimensiondimensional, ala adj. (s. XIX. . . ) • dimensionnel,elledimensionar v. (s. XX. . . ) • dimensionnerdiminuar v. (s. XV.) • diminuer (cf. demesir)diminucion n. f. (s. XIV.) • diminution (cf.demesiment)diminutiu, iva adj. e n. m. (s. XIV.) • diminutif,ivedimòrfe, òrfa adj. (s. XIX. . . ) • dimorphedinamic, ica adj. (s. XVIII. . . ) • dynamiquedinamicament adv. (s. XIX. . . ) • dynamiquementdinamisme n. m. (s. XIX. . . ) • dynamismedinamita n. f. (s. XIX. . . ) • dynamitedinamitar v. (s. XIX. . . ) • dynamiterdinamitatge n. m. (s. XX. . . ) • dynamitagedinamizacion n. f. (s. XX. . . ) • dynamisationdinamizar v. (s. XIX. . . ) • dynamiserdinamo n. f. (s. XIX. . . ) dinamò • dynamodinamogèn, èna adj. (s. XX. . . ) • dynamogènedinamografe n. m. (s. XIX. . . ) dinamograf • dy-namographedinasta n. m. (s. XVI. . . ) • dynastedinastia n. f. (s. XV. . . ) • dynastiedinastic, ica adj. (s. XIX. . . ) • dynastiquedinosaure n. m. (s. XIX. . . ) • dinosauredins prep. (s. XII.) • dansdintre prep. (s. XII.) • à l’intérieurdiocesan, ana adj. (s. XIII. . . ) diocesian • diocé-sain, ainediocèsi n. f. (s. XIV.) • diocèse (m.)dionisiac, aca adj. (s. XVIII. . . ) • dionysiaquediplodòcus n. m. (s. XX.) diplodocús •diplodocusdiplòma n. m. (s. XIX. . . ) diplòme • diplômediplomar v. (s. XIX. . . ) • diplômerdiplomat, ada adj. e n. (s. XIX. . . ) • diplômé, éediplomata adj. e n. (s. XVIII. . . ) • diplomatediplomatic, ica adj. (s. XVIII. . . ) • diplomatiquediplomatica n. f. (s. XVII. . . ) • diplomatiquediplomaticament adv. (s. XVIII. . . ) • diploma-tiquementdiptic n. m. (s. XVII. . . ) • diptyquedire v. (s. XII.) • diredireccion n. f. (s. XIX. . . ) • direction (diriger)

direccion n. f. (s. XIV. . . ) • direction (orienta-tion)direccional, ala adj. (s. XX. . . ) • directionnel, elledirèctament adv. (s. XIV.) • directementdirècte, ècta adj. (s. XIII. . . ) • direct, ectedirectiu, iva adj. (s. XIII. . . ) • directif, ivedirectiva n. f. (s. XIX. . . ) • directivedirectivitat n. f. (s. XX. . . ) • directivitédirector, tritz adj. (s. XIX. . . ) • directeur, tricedirector, tritz n. (s. XV. . . ) • directeur, tricedirectorat n. m. (s. XVII. . . ) • directoratdirectòri n. m. (s. XV. . . ) • directoiredirectorial, ala adj. (s. XVIII. . . ) • directorial, aledirigibilitat n. f. (s. XIX. . . ) • dirigeabilitédirigible, ibla adj. (s. XVIII. . . ) dirigidor • dirige-abledirigir v. (s. XV.) • diriger (cf. bailejar)dirigisme n. m. (s. XX. . . ) • dirigismedirigista adj. e n. (s. XX. . . ) • dirigistedirigit, ida adj. (s. XVII. . . ) • dirigé, éedisc n. m. (s. XVII. . . ) • disquediscal, ala adj. (s. XX.) • discal, alediscari, ària n. (s. XX.) • disquairediscernible, ibla adj. (s. XIV. . . ) • discernablediscerniment n. m. (s. XVII. . . ) • discernementdiscernir v. (s. XIII. . . ) • discernerdisciplina n. f. (s. XII.) • discipline (enseigne-ment, pénitence)disciplinable, abla adj. (s. XIV.) • disciplinabledisciplinar v. (s. XII.) • disciplinerdisciplinari, ària adj. (s. XVII. . . ) • disciplinairedisciplinat, ada adj. (s. XIV. . . ) • discipliné, éediscípol, discipola n. (s. XIII.) • disciplediscobòl n. m. (s. XVI. . . ) • discobolediscofil, ila n. (s. XX.) • discophilediscofilia n. f. (s. XX.) • discophiliediscografia n. f. (s. XX.) • discographiediscografic, ica adj. (s. XX.) • discographiquediscoïde, ïda adj. (s. XIX. . . ) • discoïdediscontinú, ua adj. (s. XIV. . . ) • discontinu, uediscontinuacion n. f. (s. XIV. . . ) • discontinua-tiondiscontinuar v. (s. XIV. . . ) • discontinuerdiscontinuitat n. f. (s. XIV.) • discontinuitédisconveniéncia n. f. (s. XIV.) desconvenéncia;disconvenença • inconvenancedisconvenient, enta adj. (s. XIV.) desconvenent;desconvenable • inconvenant, ante (cf. inconve-nient)disconvenir v. (s. XVI. . . ) desconvenir 1. êtreinconvenant 2. disconvenirdiscòrdia n. f. (s. XIII.) • discordediscors n. m. (s. XVI. . . ) • discoursdiscotèca n. f. (s. XX.) • discothèquediscrecion n. f. (s. XIV.) • discrétiondiscrecionari, ària adj. (s. XVIII. . . ) • discrétion-nairediscret, eta adj. (s. XIII.) • discret, ète

96

Page 97: Diccionari General de la Lenga Occitana - DGLO · ACADEMIA OCCITANA CONSISTÒRI DEL GAI SABER Diccionari General de la Lenga Occitana 2008 – 2016

discretament dit (/dich)

discretament adv. (s. XIII.) • discrètementdiscriminacion n. f. (s. XIX. . . ) • discriminationdiscriminant, anta adj. (s. XIX. . . ) • discriminant,antediscriminar v. (s. XIX. . . ) • discriminerdiscriminator n. m. discriminador;discriminaire • discriminateur (appareil)discriminatòri, òria adj. (s. XX. . . ) • discrimina-toiredisculpar v. (s. XVI. . . ) • disculperdiscursiu, iva adj. (s. XIV.) • discursif, ivediscussion n. f. (s. XII.) • discussiondiscutejar v. (s. XX.) • discutaillerdiscutible, ibla adj. (s. XVIII. . . ) • discutablediscutida n. f. (s. XX.) • discussiondiscutir v. (s. XIII. . . ) • discuterdiscutit, ida adj. (s. XVII. . . ) • discuté, éediseire, eira n. (s. XVI. . . ) 1. diseur, euse 2. quiporte la paroledisfoncionament n. m. (s. XX. . . ) • dysfonction-nementdisgràcia n. f. (s. XVI. . . , ital. « disgrazia ») • dis-grâcedislocacion n. f. (s. XIII.) • dislocationdislocar v. (s. XIII.) • disloquer (cf. deslogar)disnada (/dinnada) n. f. (s. XII.) • déjeunerdisnar (/dinnar) v. e n. m. (s. XII.) 1. déjeuner 2.mangerdisparitat n. f. (s. XIV.) • disparitédispausar v. (s. XV.) • disposerdispensacion n. f. (s. XIV.) • dispensationdispensar v. (s. XIV.) • dispenserdispensatiu, iva adj. (s. XIV.) • qui peut être dis-pensédispensator, tritz adj. e n. (s. XII. . . ) dispensador• dispensateur, tricedispèrs, èrsa adj. (s. XIV.) • dispersé, éedispersar (/dispergir) v. (s. XIV. « disperger ») •disperserdispersion n. f. (s. XIV.) • dispersiondisposicion n. f. (s. XIII.) • dispositiondisproporcion n. f. (s. XVI. . . ) desproporcion •disproportiondisproporcionar v. (s. XVI. . . ) • disproportion-nerdisproporcionat, ada adj. (s. XVI. . . ) • dispropor-tionné, éedisputa n. f. (s. XIII.) • dispute (sens noble esens familier)disputar v. (s. XIII.) • débattredissabte n. m. (s. XIII.) • samedidissecable, abla adj. (s. XIX. . . ) • dissécabledissecar v. (s. XVI. . . ) • disséquerdisseccion n. f. (s. XVI. . . ) • dissectiondissector, tritz n. (s. XVII. . . ) • disséqueur, eusedisseminacion n. f. (s. XVIII. . . ) • disséminationdisseminar v. (s. XVI. . . ) • disséminerdissension n. f. (s. XIII.) • dissension

dissentiment n. m. (s. XVI. . . ) • dissentimentdissestre (/distre) n. m. 1. l’autre jour 2.l’ancien tempsdissidéncia n. f. (s. XV. . . ) • dissidencedissident, enta adj. (s. XX.) • dissident, entedissillabe, aba adj. (s. XVI. . . ) dissillab • dissyl-labedissimulacion n. f. (s. XII. . . ) • dissimulationdissimular v. (s. XIV. . . ) • dissimulerdissimulat, ada adj. (s. XIV. . . ) • dissimulé, éedissimulator, tritz adj. e n. (s. XV. . . ) dissimulaire• dissimulateur, tricedissipacion n. f. (s. XIII.) • dissipationdissipar v. (s. XIV.) • dissiperdissipator, tritz adj. e n. (s. XVIII. . . ) dissipaire •dissipateur, tricedissolucion n. f. (s. XIV.) • dissolutiondissolut, uda (/dissolut, uta) adj. (s. XIV.) • dis-solu, uedissolutiu, iva adj. (s. XIV.) • dissolutif, ivedissolvent n. m. (s. XVI. . . ) • dissolvantdissolvent n. m. (s. XX.) solvant • solvantdissòlver v. (s. XIV. . . ) • dissoudredistància n. f. (s. XIV.) • distancedistanciacion n. f. (s. XX. . . ) • distanciationdistanciar v. (s. XIX. . . ) • distancerdistant, anta adj. (s. XIV. . . ) • distant, antedistillable, abla adj. (s. XIV. . . ) • distillabledistillacion n. f. (s. XIV.) • distillationdistillar v. (s. XIV.) 1. distiller 2. couler goutte àgoutte, dégoutterdistillariá n. f. (s. XVIII. . . ) • distilleriedistillat n. m. (s. XIX. . . ) • distillatdistillator, tritz n. (s. XVI. . . ) distillaire • distilla-teur, trice (cf. brutlaire)distillatòri, òria adj. (s. XVI. . . ) • distillatoiredistincion n. f. (s. XIII.) • distinctiondistinguir v. (s. XIV.) • distinguerdistinguit, ida adj. (s. XVII. . . ) • distingué, éedistinguo n. m. (s. XVI. . . , latinisme) distingò •distinguodistint, inta adj. (s. XIV. . . ) • distinct, inctedistintament adv. (s. XIV.) • distinctementdistintiu, iva adj. (s. XIV. . . ) • distinctif, ivedistraccion n. f. (s. XIV. . . ) • distractiondistractiu, iva adj. (s. XVI. . . ) • distrayant, antedistraire v. (s. XIII.) • distrairedistrait, aita (distrach, acha) adj. (s. XIII. . . ) • dis-trait, aitedistraitament adv. (s. XIX. . . ) • distraitementdistribucion n. f. (s. XIV.) • distributiondistribuïr v. (s. XVI.) • distribuerdistributiu, iva adj. (s. XIV.) • distributif, ivedistributor, tritz adj. e n. (s. XIV. . . ) distribuidor• distributeur, tricedistricte n. m. (s. XVII. . . ) • districtdit (/dich) n. m. (s. XIII.) 1. parole 2. propos 3.sentence

97

Page 98: Diccionari General de la Lenga Occitana - DGLO · ACADEMIA OCCITANA CONSISTÒRI DEL GAI SABER Diccionari General de la Lenga Occitana 2008 – 2016

dita (/dicha) dolorosament

dita (/dicha) n. f. 1. discours 2. déclaration 3.cours 4. enchère 5. débitditirambe n. m. (s. XVI. . . ) • dithyrambediürèsi n. f. (s. XVIII. . . ) • diurèsediüretic, ica adj. e n. m. (s. XIV.) • diurétiquediürne, diürna adj. (s. XIII. « diurn ») diurn • di-urnediva n. f. (s. XIX. . . , mot italian) • diva (cantatrice)divendres n. m. (s. XIV.) • vendredidivergéncia n. f. (s. XIX. . . ) • divergencedivergent, enta adj. (s. XVII. . . ) • divergent, entedivergir v. (s. XVIII. . . ) • divergerdivèrs, èrsa adj. (s. XII.) • divers, ersedivèrsament adv. (s. XII.) • diversementdiversificament adv. (s. XIV.) • diversificationdiversificar v. (s. XIV.) • diversifierdiversion n. f. (s. XIV. . . ) • diversiondiversitat n. f. (s. XIV.) • diversitédivertiment n. m. (s. XV. . . ) divertissament;divertissença • divertissementdivertir v. (s. XVII. . . ) • divertirdivertiu, iva adj. (s. XIV.) divertissent • divertis-sant, antedivessa n. f. (s. XIV. « devessa ») • déessedividend n. m. (s. XVI. . . ) • dividendedivin, ina adj. (s. XIII.) • divin, inedivinacion n. f. (s. XIV.) • divinationdivinitat n. f. (s. XIII.) • divinitédivisibilitat n. f. (s. XV. . . ) • divisibilitédivisible, ibla adj. (s. XIV. . . ) • divisibledivision n. f. (s. XII. . . ) • division (math.) (cf.devesiment)division n. f. (s. XIX. . . ) • division (militaire. . . )divisionari, ària adj. e n. (s. XVIII. . . ) • division-nairedivisionisme n. m. (s. XX.) • divisionnismedivisionista adj. e n. (s. XX.) • divisionnistedivisor n. m. (s. XIII. . . ) divisaire • diviseur(math.)divisor, ora n. (s. XV. . . ) • diviseur, eusedivòrci n. m. (s. XIV.) • divorcedivorciar v. (s. XIV. . . ) • divorcerdivorciat, ada adj. (s. XVIII. . . ) • divorcé, éedivulgacion n. f. (s. XVI. . . ) • divulgationdivulgar v. (s. XIV.) • divulguerdivulgator, tritz adj. e n. (s. XVI. . . ) divulgador;divulgaire • divulgateur, tricedoana n. f. (s. XIII.) • douanedoari n. m. (s. XIV.) • douairedoat n. m. 1. fossé 2. conduit couvertdobladura n. f. (s. XIV.) • doubluredoblament adv. e n. m. (s. XIII.) • doublementdoblar v. (s. XII.) 1. doubler 2. battre 3. frapperdoblatge n. m. (s. XX. . . ) • doublagedoble, dobla adj. e n. m. (s. XIII.) • doubledoblet n. m. • doublondoblièr n. m. (s. XII.) • damierdobtar v. (s. XII.) 1. douter 2. craindre

dobte n. m. (s. XII.) 1. doute 2. craintedobtós, osa adj. (s. XII.) • douteux, eusedobtosament adv. (s. XIII.) • douteusementdoç, doça adj. (s. XII.) • doux, doucedoçament adv. (s. XI.) • doucementdoceta n. f. •mâche (salade)docetament adv. (s. XII.) • doucettementdocha n. f. (s. XVI. . . , italian « doccia ») • douchedochaire, aira n. (s. XVII. . . ) • doucheur, eusedochar v. (s. XVII. . . ) • doucherdocil, ila adj. (s. XV. . . ) • dociledoçor n. f. (s. XII.) • douceurdòctament adv. (s. XVI. . . ) • doctementdòcte, dòcta adj. (s. XVI. . . ) • doctedoctor, ora n. (s. XI.) • docteurdoctoral, ala adj. (s. XIV. . . ) • doctoral, aledoctoralament adv. (s. XVII. . . ) • doctoralementdoctorat n. m. (s. XVI. . . ) • doctoratdoctrina n. f. (s. XII.) • doctrinedoctrinal, ala adj. (s. XIV.) • doctrinal, aledoctrinalament adv. (s. XV. . . ) • doctrinalementdoctrinari, ària adj. (s. XIV. . . ) • doctrinairedoctrinàriament adv. (s. XIX. . . ) • doctrinaire-mentdocument n. m. (s. XIII.) • documentdocumentacion n. f. (s. XIX. . . ) • documentationdocumentalista n. (s. XX. . . ) • documentalistedocumentar v. (s. XVIII. . . ) • documenterdocumentari n. m. (s. XIX. . . ) • documentairedocumentarista n. (s. XX. . . ) • documentaristedodecaedre n. m. (s. XVI. . . ) • dodécaèdredodecagòn n. m. (s. XVII. . . ) dodecagòne •dodécagonedodecagonal, ala adj. (s. XVIII. . . ) • dodécagonal,aledògma n. m. (s. XVI. . . ) • dogmedogmatic, ica adj. (s. XVI. . . ) • dogmatiquedogmaticament adv. (s. XVI. . . ) • dogmatique-mentdogmatisme n. m. (s. XVI. . . ) • dogmatismedogmatista n. (s. XVI. . . ) • dogmatistedogmatizar v. (s. XIII. . . ) • dogmatiserdòl n. m. (s. XIII.) 1. douleur 2. regret 3. deuildoladoira n. f. (s. XII. . . ) • doloiredòlça n. f. (s. XIII.) • goussedoléncia n. f. (s. XIII.) 1. affliction 2. doléance 3.fainéantisedolent n. m. 1. souffrant 2. fainéant 3.méchantdolentat, ada adj. • pris de douleurdòler v. (s. XII.) 1. souffrir 2. regretter 3.s’affligerdolha n. f. (s. XIII. . . ) • douilledollar n. m. (s. XIX.) • dollardolmèn n. m. (s. XIX. . . , del breton) • dolmendolor n. f. (s. XII.) • douleurdolorós, osa adj. (s. XII.) • douloureux, eusedolorosament adv. (s. XII.) • douloureusement

98

Page 99: Diccionari General de la Lenga Occitana - DGLO · ACADEMIA OCCITANA CONSISTÒRI DEL GAI SABER Diccionari General de la Lenga Occitana 2008 – 2016

domaisèla dreçar

domaisèla n. f. (s. XVII. . . , del francés) • demoi-selledomaiselenc, enca adj. 1. efféminé, ée 2. quifait la demoiselledomanial, ala adj. (s. XVI. . . ) • domanial, aledomdable, abla adj. • domptabledomdada n. f. • domptagedomdadís, issa adj. • action de dompterdomdadura n. f. (s. XIII.) • action de dompterdomdaire, aira n. (s. XIII. . . ) • dompteur, tricedomdar v. (s. XIII.) • dompterdomde, domda adj. (s. XIII.) • dompté, éedòme n. m. (av. s. XIV. « dom ») dòma • dômedomeni n. m. (s. XII.) • domainedomenicar v. (s. XVII.) dominicar • commanderavec autoritédomenjar v. • faire le maître (cf. dominar)domestic, ica adj. (s. XIII.) • domestique (relatifà la maison) (cf. domètge)domesticitat n. f. (s. XVI. . . ) • domesticitédomètge, ètja adj. • domestique (qui n’est passauvage, animal, plante. . . ) (cf. domestic)dometjar v. domesticar • domestiquerdomicili n. m. (s. XIV.) • domiciledomiciliacion n. f. (s. XX. . . ) • domiciliationdomiciliar v. (s. XVI. . . ) • domicilierdomiciliari, ària adj. (s. XVI. . . ) • domiciliairedominacion n. f. (s. XIII.) • dominationdominància n. f. (s. XVI. . . ) • dominancedominant, anta adj. (s. XIII. . . ) • dominant, antedominar v. (s. X.) • dominer (cf. domenjar)dominator, tritz adj. e n. (s. XIII. . . ) dominaire •dominateur, tricedominica n. f. (s. XIV.) 1. dominique 2. di-manchedominical, ala adj. (s. XIV.) • dominical, aledominican, ana adj. e n. (s. XIII. . . ) • dominicain,ainedomino n. m. (s. XVI. . . ) dominò • dominodon n. m. 1. don 2. présentdòna (dòmna) n. f. (s. XI.) 1. dame 2. madamedonacion n. f. (s. XIII.) • donationdonaire, aira n. (s. XII.) 1. qui donne 2.généreux, eusedonar v. (s. X.) 1. donner 2. accorderdonat, ada n. m. (s. XIII.) • qui s’est donné (e) àun monastèredonatari, ària n. (s. XIV. . . ) • donatairedonatiu, iva adj. (s. XIV.) 1. dispensateur 2. quidonnedonator, tritz n. (s. XIV. . . ) donador • donateurdonc conj. (s. XI.) • doncdonjon n. m. (s. XIII.) • donjondonzèl n. m. (s. XI.) 1. damoiseau 2. garçond’honneur (mariage)donzèla n. f. (s. XI.) 1. demoiselle (pej.) 2.demoiselle d’honneur (mariage)dorifòr n. m. • doryphore

dormeire, eira n. (s. XII. « dormidor ») • dormeur,eusedormicion n. f. (s. XIV.) • dormition (mort de laVierge)dormida n. f. • somme (m.)dormidor n. m. (s. XII.) → dormitòri • dortoir(arc.)dormilhós, osa adj. (s. XII.) • dormeur, eusedormir (/dòrmer) v. (s. XII.) • dormirdormitòri n. m. (s. XIII.) • dortoir (cf. dormidor)dorna n. f. • cruche (cf. cruga)dornièr n. m. → aiguièr • évier (cf. cruguièr)dos, doás adj. num. (s. XII.) • deuxdosar v. • sourdredosilh n. m. • faussetdòt n. f. (s. XIV.) • dotdotacion n. f. (s. XIV.) • dotationdotal, ala adj. (s. XIII.) • relatif à la dotdotar v. (s. XIV.) • doterdotz n. f. (s. XII.) • sourcedotze adj. num. (s. XII.) • douzedotzen, ena adj. num. (s. XII.) • douzièmedotzena n. f. (s. XIII.) • douzainedrac n. m. (s. XII.) 1. être malfaisant 2. dragon 3.diable 4. lutindraga n. f. (s. XIV. . . , de l’anglés drag) • draguedragadoira n. f. (s. XX.) • dragueuse (machine)dragador n. m. (s. XVII. . . ) • dragueur (bateau)(cf. fringaire)dragar v. (s. XVII. . . ) • draguer (cf. fringar)dragatge n. m. (s. XVIII. . . ) • dragagedragèia n. f. (s. XV., del francés) • dragée (cf.amètla ensucrada)drageièr n. m. (s. XIX.) • drageoirdrageïficacion n. f. (s. XX.) • dragéificationdrageïficar v. (s. XX.) • dragéifierdragon n. m. (s. XIII.) • dragondralha n. f. draia • draille (chemin ancien)drama n. m. (s. XVIII. . . ) • dramedramatic, ica adj. (s. XVI.) • dramatiquedramaticament adv. (s. XVIII. . . ) • dramatique-mentdramatizacion n. f. (s. XIX. . . ) • dramatisationdramatizar v. (s. XIX. . . ) • dramatiserdramaturgia n. f. (s. XVII. . . ) • dramaturgiedramaturgue, urga n. (s. XVIII. . . ) dramaturg •dramaturgedrap n. m. (s. XII.) • drap (matière)drapariá n. f. (s. XIII.) • draperiedrapèl n. m. (s. XIII.) • drapeaudrapièr n. m. (s. XIII.) • drapierdreçadoira n. f. (s. XX.) • dresseuse (machinepour contre-plaqué. . . )dreçador n. m. (s. XIII. . . ) • dressoir (buffet. . . )dreçaire, aira n. (s. XVI. . . ) • dresseur, euse (d’unanimal. . . )dreçar v. (s. XI. . . ) • dresser (un animal. . . )

99

Page 100: Diccionari General de la Lenga Occitana - DGLO · ACADEMIA OCCITANA CONSISTÒRI DEL GAI SABER Diccionari General de la Lenga Occitana 2008 – 2016

dreçatge duumvirat

dreçatge n. m. (s. XIX. . . ) • dressage (d’un ani-mal. . . )dredredré onom. • claquement des dents dufroiddreit (/drech) n. m. • droitdreit, dreita (/drech, drecha) adj. 1. droit, droite2. debout (cf. de pè !)dreita (drecha) n. f. • droitedreitura (drechura) n. f. (s. XIII.) • droituredreiturièr, ièra adj. (s. XIV.) • qui est droit dansson comportementdrèn n. m. (de l’anglés) • draindriade n. f. (s. XIII. . . ) • dryadedridram n. m. • carillonnementdròga n. f. (s. XV.) • droguedrogar v. (s. XVI. . . ) • droguerdrogariá n. f. (s. XIX. . . ) • drogueriedrogat, ada adj. (s. XX.) • drogué, éedroguista n. (s. XX.) • droguistedròlle, dròlla n. • garçon, fillette (cf. mainat;gojat)dromadari, ària n. (s. XIV.) • dromadairedròp n. m. (s. XIX. . . , de l’anglés) • drop (sport)dropar v. (s. XX.) • droper (sport)drud, druda adj. (s. XII.) 1. dru, drue 2. robuste3. galant, antedrudament adv. 1. drument 2. vigoureusementdrudariá n. f. (s. XIII.) 1. galanterie 2. gaillardisedrudor n. f. (s. XIII. . . ) 1. vigueur 2. gaillardisedruide n. m. (s. XIII. . . ) • druidedruidic, ica adj. (s. XVIII. . . ) • druidiquedruidisme n. m. (s. XVIII. . . ) • druidismedual, ala adj. (s. XX. . . ) • dual, aledualisme n. m. (s. XVIII. . . ) • dualismedualista adj. e n. (s. XVIII. . . ) • dualistedualitat n. f. (s. XIV.) • dualitédubitacion n. f. (s. XIII.) • doute (rhétorique) (cf.dobte)dubitatiu, iva adj. (s. XIV.) • dubitatif, ivedubitativament adv. (s. XIX. . . ) • dubitativementduc n. m. (s. XII.) • duc

ducal, ala adj. (s. XII. . . ) • ducal, aleducat n. m. (s. XII.) 1. duché 2. sorte de monnaieductil, ila adj. (s. XIV.) • ductileductilitat n. f. (s. XIV. « ductibilitat ») • ductilitéductilomètre n. m. (s. XX. . . ) • ductilomètreduèl n. m. (s. XVI. . . ) • duel (cf. dual)duellista n. m. (s. XVI. . . ) duelista • duellisteduna n. f. (s. XIII. . . ) • duneduo n. m. (s. XVI. . . , mot italian) duò • duoduodenal, ala adj. (s. XIX. . . ) • duodénal, aleduodenectomia n. f. (s. XIX. . . ) • duodénectomieduodeniti n. f. (s. XIX. . . ) • duodéniteduodenopancreatectomia n. f. (s. XIX. . . ) • duo-denopancreatectomieduodenotomia n. f. (s. XIX. . . ) • duodénotomieduodenum n. m. (s. XIV. « duodeni ») •duodénumduplèx (pl. duplèxes) n. m. • duplexduplicacion n. f. (s. XIV.) • duplicationduplicar v. (s. XIV.) • dupliquerduplicat n. m. (s. XVI. . . ) duplicatà • duplicataduplicatiu, iva adj. (s. XIV.) • duplicatif, iveduplicator n. m. (s. XIX. . . ) duplicador • dupli-cateurduplicitat n. f. (s. XIII. . . ) • duplicitéduquessa n. f. (s. XII.) • duchessedur, dura adj. (s. XII.) • dur, duredurabilitat n. f. (s. XVI. . . ) • durabilitédurablament adv. (s. XIII.) • durablementdurable, abla adj. (s. XIII.) • durabledurada n. f. (s. XII.) • duréedurament adv. (s. XIII.) • durementdurant prep. (s. XIII.) • durantdurar v. (s. XII.) • durerdurdurdur n. m. • chant du rossignolduretat n. f. • duretédusca prep. (s. XIII.)→ fins a ; d’aquí a • jusqueduumvir n. m. (s. XVI. . . ) • duumvirduumviral, ala adj. (s. XVIII. . . ) • duumviral, aleduumvirat n. m. (s. XVI. . . ) • duumvirat

100

Page 101: Diccionari General de la Lenga Occitana - DGLO · ACADEMIA OCCITANA CONSISTÒRI DEL GAI SABER Diccionari General de la Lenga Occitana 2008 – 2016

e egal, ala

E

e conj. • ete ! interj. • eh !e (alfabet) n. f. • ee ben ! loc. interj. • eh bien !ebèn n. m. • ébèneebenista n. • ébénisteebraïc, ïca adj. (s. XV. . . ) • hébraïqueebrèu, èa adj. (s. XII. « ebray » ; s. XIII. « ebrieu ») •hébreuebri mortal, ébria mortala loc. adj. • ivre mort,morteebri, ébria adj. (s. XII.) • ivre (cf. begut)ebriac, aga (/embriac, aga) adj. (s. XII.) • soûl,soûle (cf. bandat)ebriagar (/embriagar) v. • soûler (cf. bandar)ebriagàs, assa (/embriagàs, assa) n. 1. soûlard2. ivrogne (cf. bandarri)ebriaguesa (/embriaguesa) n. f. 1. ivrognerie 2.soûlerie (cf. ebriesa)ebriant, anta adj. • enivrant, anteebriar v. • enivrerebriesa n. f. (s. XIII.) • ivresse (cf. ebriaguesa)ebrietat n. f. (s. XIII.) • ébriété (cf. ebriaguesa)ebullicion n. f. (s. XIV.) • ébullitioneclectic, ica adj. e n. (s. XVII. . . ) • éclectiqueeclectisme n. m. (s. XVIII. . . ) • éclectismeeclesial, ala adj. (s. XII. . . ) • ecclésial, aleeclesiastic, ica adj. e n. (s. XIII.) • ecclésiastiqueeclipsar v. (s. XIV.) • éclipsereclipsi n. m. (s. XII. . . ) • éclipse (f.)ecliptic, ica adj. e n. (s. XIV.) • écliptiqueèco n. m. (s. XIII. « echo », de la ninfa Èco) ecò •écho (cf. resson)ecocardiografia n. f. (s. XX.) • échocardiogra-phieecografia n. f. (s. XX.) • échographieecologia n. f. (s. XX.) • écologieecologic, ica adj. (s. XX.) • écologiqueecologista n. (s. XX.) • écologisteeconòme, òma adj. e n. (s. XIV. . . ) econòm •économeeconomia n. f. (s. XIV. . . ) • économieeconomic, ica adj. (s. XIV. . . ) • économiqueeconomicament adv. (s. XVII. . . ) • économique-menteconomista n. (s. XVIII. . . ) • économisteecran n. m. (s. XX., del francés← neerl. scherm) •écran (cinéma)ectara n. f. (s. XVIII. . . ) ectar • hectareectogramma n. m. (s. XVIII. . . ) ectograma;ectogram • hectogrammeectolitre n. m. (s. XVIII. . . ) • hectolitreectomètre n. m. (s. XVIII. . . ) • hectomètreectoplasma n. m. (s. XIX. . . ) • ectoplasmeecumenic, ica adj. (s. XVI. . . ) • œcuménique

ecumenisme n. m. (s. XX.) • œcuménismeeczèma n. m. (s. XIX. . . ) eczemà • eczémaeczematica n. f. (s. XX.) • eczématiqueeczematizar v. (s. XX.) • eczématisereczematogèn, èna adj. (s. XX.) • eczématogèneeczematós, osa adj. (s. XX.) • eczémateux, euseedat n. f. • âge (cf. temps)edèma n. m. (s. XVI. . . ) • œdèmeedematós, osa adj. (s. XVI. . . ) •œdémateux, euseedèn n. m. (s. XVIII. . . ) • édenedicion n. f. (s. XIII.) • éditionedictar v. (s. XIV. . . ) • édicteredicte n. m. (s. XIII. « edict ») • éditedificacion n. f. (s. XIV.) • édificationedificar v. (s. XIV.) • édifieredificator, tritz adj. e n. (s. XVI. . . ) edificaire •édificateur, triceedifici n. m. (s. XII.) • édificeedil n. m. (s. XVIII. . . ) • édileedilitari, ària adj. (s. XIX. . . ) • édilitaireedilitat n. f. (s. XIV. . . ) • édilitéeditor, tritz n. (s. XVIII. . . ) • éditeur, triceèdra n. f. • lierreeducable, abla adj. (s. XIX. . . ) • éducableeducacion n. f. (s. XV. . . ) • éducationeducar v. (s. XIV. . . ) • éduquer, élever (enfants)educatiu, iva adj. (s. XIX. . . ) • éducatif, iveeducator, tritz adj. e n. (s. XIX. . . ) educador •éducateur, triceefèbe n. m. (s. XV. . . ) efèb • éphèbeefectiu, iva adj. (s. XIV.) • effectif, iveefectuar v. (s. XV. . . ) • effectuerefemèr, èra adj. (s. XIV.) • éphémèreefemerida n. f. (s. XVIII. . . ) • éphémérideefervescéncia n. f. (s. XVII. . . ) • effervescenceefervescent, enta adj. (s. XVIII. . . ) • effervescent,enteeficaç, aça adj. (s. XIII. « efficaci ») • efficaceeficaçament adv. (s. XIV. . . ) • efficacementeficacitat n. f. (s. XV. . . (s. XIII. « efficacia »)) •efficacitéeficiéncia n. f. (s. XIV. « eficientia ») • efficienceeficient, enta adj. (s. XIV. « eficient ») • efficient,enteefièit (/efièch) n. m. (s. XIV. « effeit ») • effetefigia n. f. (s. XV. . . ) • effigieeflorescéncia n. f. (s. XVIII. . . ) • efflorescenceeflorescent, enta adj. (s. XVIII. . . ) • efflorescent,enteefluvi n. m. • effluveefraccion n. f. (s. XV.) • effractionefusion n. f. (s. XIV.) • effusionèga n. f. (s. XII. « egua ») • jument poulinière (cf.cavala)egal, ala adj. (s. XIII.) • égal, ale

101

Page 102: Diccionari General de la Lenga Occitana - DGLO · ACADEMIA OCCITANA CONSISTÒRI DEL GAI SABER Diccionari General de la Lenga Occitana 2008 – 2016

egalable, abla electròde

egalable, abla adj. (s. XIII. . . ) • égalableegalament adv. (s. XIII.) • égalementegalar v. (s. XII.) • égaleregalitari, ària adj. (s. XIX. . . ) • égalitaireegalitarisme n. m. (s. XIX. . . ) • égalitarismeegalitarista n. (s. XX.) • égalitaristeegalitat n. f. (s. XIII. . . ) • égalitéegalizacion n. f. (s. XVI. . . ) • égalisationegalizar v. (s. XVI. . . ) egalejar • égaliseregalizator n. m. (s. XVIII. . . ) egalizador •égaliseur (électricité)egalizator, tritz adj. (s. XIX. . . ) egalizador;egalizaire • égalisateur, triceegalizatritz n. f. (s. XX.) egalizadoira •égaliseuse (machine)egida n. f. (s. XVI. . . ) • égideegipcian, ana adj. (s. XIII. . . ) • égyptien, enneegiptologia n. f. (s. XIX. . . ) • égyptologieegiptològue, òga n. (s. XIX. . . ) egiptològ • égyp-tologueeglòga n. f. (s. XV. . . ) • églogueègo n. m. (s. XX.) egò • égoegocentrisme n. m. (s. XX.) • égocentrismeegocentrista adj. e n. (s. XX.) • égocentristeegoïsme n. m. (s. XVIII. . . ) • égoïsmeegoïsta adj. e n. (s. XVII. . . ) • égoïsteegoïstament adv. (s. XIX. . . ) • égoïstementegotisme n. m. (s. XX.) • égotismeegotista adj. e n. (s. XVIII. . . ) • égotisteegrègi, ègia adj. (s. XIII.) • éminent, entaeicilhar v. • frire des œufseicilhat adj. • frit (pour un œuf)èime n. m. 1. esprit 2. bon sens 3. jugementeira n. f. (s. XIII.) • aire à battre le bléeiriç n. m. 1. hérisson 2. hydne coralloïde(champignon) 3. bogue des châtaigneseiriçada n. f. 1. peignée (bagarre) 2. répri-mandeeiriçament n. m. • hérissementeiriçar v. 1. hérisser 2. irritereissam n. m. (s. XII.) • essaimeissamenar v. (s. XII.) • essaimereissarpa n. f. (s. XIII. . . ) • écharpeeissaurar v. (s. XII.) • essorereissausir v. • exaucereisserment n. m. (s. XII.) • sarment (cf. gavèl)eissida n. f. • issueeissinge, inja adj. 1. délivré, ée de 2. privé, ée3. exempt, empte 4. débarrassé, ée (cf. deliurat;exempte)eissinjar v. 1. délivrer de 2. débarrasser 3. dé-gager 4. privereissir v. (s. XII.) • sortireissit, ida adj. e n. f. (s. XIII.) • issu, ueeissorbar v. (s. XII.) • aveuglereissordada n. f. • assourdissement (bruit im-portun, bavardage)

eissordar v. 1. assourdir 2. (fig.) casser lesoreilles, importunereissordós, osa adj. assordissent • assommant,ante (importun, fâcheux)eissuc n. m. (s. XIII.) • sècheresse (cf. secada)eissuc, uga adj. (s. XIII.) 1. sec, sèche 2. ressuyé,ée (terrain)eissugada n. f. • essuiementeissugamans n. m. • essuie-mainseissugar v. (s. XII.) • essuyer (nettoyer)|ejaculacion n. f. (s. XVI. . . ) • éjaculationejacular v. (s. XIX. . . ) • éjaculerejaculator, tritz adj. (s. XVI. . . ) • éjaculateur,triceel, ela (pl. eles, elas) pron. pers. • lui, elleel-meteis pron. pers. • lui-mêmeelaboracion n. f. (s. XV. . . ) • élaborationelaborar v. (s. XVI. . . ) • élaborerelaborat, ada adj. (s. XX.) • élaboré, éeelaborator, tritz adj. e n. (s. XIX. . . ) elaborador;elaboraire • élaborateur, triceelan, ana n. (s. XVII. . . , del germanic ancian) • élan(animal)elastic, ica adj. e n. m. (s. XVII. . . ) • élastiqueelasticament adv. (s. XX.) • élastiquementelasticitat n. f. (s. XVII. . . ) • élasticitéelastoplasticitat n. f. (s.XX.) • élastoplasticitéeleccion n. f. (s. XIV. « electio ») • électionelectisme n. m. (s. XX.) elitisme • élitismeelectista adj. e n. (s. XX.) elitista • élitisteelectiu, iva adj. (s. XIV.) • électif, iveelectivament adv. (s. XVIII. . . ) • électivementelectivitat n. f. (s. XIX. . . ) • électivitéelector, tritz n. (s. XIV. . . ) elegeire; elegidor •électeur, triceelectoral, ala adj. (s. XVI. . . ) • électoral, aleelectoralament adv. (s. XIX. . . ) • électoralementelectoralisme n. m. (s. XX.) • électoralismeelectoralista adj. e n. (s. XX.) • électoralisteelectorat n. m. (s. XVII. . . ) • électoratelectric, ica adj. (s. XVII. . . ) • électriqueelectrician, ana n. (s. XIX. . . ) • électricien, enneelectricitat n. f. (s. XVIII. . . ) • électricitéelectrificacion n. f. (s. XIX. . . ) • électrificationelectrificar v. (s. XIX. . . ) • électrifierelectrizable, abla adj. (s. XVIII. . . ) • électrisableelectrizacion n. f. (s. XVIII. . . ) • électrisationelectrizar v. (s. XVIII. . . ) • électriserelectrocardiogramma n. m. (s. XX.)electrocardiogram; electrocardiograme;electrocardiograma • électrocardiogrammeelectrochòc n. m. (s. XX.) • électrochocelectrocucion n. f. (s. XIX. . . ) • électrocutionelectrocutar v. (s. XIX. . . ) • électrocuterelectrocutor, tritz adj. (s. XX.) • électrocuteur,triceelectròde n. m. (s. XIX. . . ) • électrode

102

Page 103: Diccionari General de la Lenga Occitana - DGLO · ACADEMIA OCCITANA CONSISTÒRI DEL GAI SABER Diccionari General de la Lenga Occitana 2008 – 2016

electrodomestic, ica embarcar

electrodomestic, ica adj. e n. m. (s. XX.) • élec-troménager, èreelectrofòn n. m. (s. XIX. . . ) electrofòne • électro-phoneelectrogèn, èna adj. (s. XIX. . . ) • électrogèneelectrolisar v. (s. XIX. . . ) electrolizar • électrol-yserelectrolisator n. m. (s. XX.) electrolisaire • élec-trolyseurelectrolisi n. f. (s. XIX. . . ) • électrolyseelectrolitic, ica adj. (s. XIX. . . ) • électrolytiqueelectron n. m. (s. XX., de l’anglés) • électronelectronic, ica adj. (s. XX.) • électroniqueelectronica n. f. (s. XX.) • électroniqueelectronician, ana n. (s. XX.) • électronicien,enneelefant, anta n. (s. XIV. « elephant ») • éléphant,anteelefantin, ina adj. (s. XIV. « elephantin ») •éléphantin, ineelegància n. f. (s. XV. . . ) • éléganceelegant, anta adj. (s. XV. . . ) • élégant, anteelegia n. f. (s. XVI.) • élégieelegiac, aca adj. (s. XV. . . ) • élégiaqueelegir v. (s. XII.) • élireelegit, ida adj. e n. (s. XII. . . ) • élu, ueelèit n. m. (s. XIV. . . ) elècte • élite (f.)element n. m. (s. XII.) • élémentelementar, ara adj. (s. XIV.) • élémentaireeles, elas pron. pers. • eux, elleselevacion n. f. (s. XIV.) • élévationelevaire, aira n. (s. XVII. . . ) • éleveur, euseelevar v. (s. XV. . . ) • élever (nourrir) (cf. farvenir)elevatge n. m. (s. XIX. . . ) • élevageelevator n. m. (s. XX.) elevador • élévateur (ma-chine)èlfe n. m. (s. XVI. . . , del suedés ancian) èlf • elfeèli n. m. (s. XIX. . . ) • héliumelice n. f. (s. XIX. . . ) eliça • héliceelicoptèr n. m. (s. XIX. . . ) • hélicoptèreelidir v. (s. XVI. . . ) • élidereligibilitat n. f. (s. XVIII. . . ) elegebilitat • éligi-bilitéeligible, ibla adj. (s. XIII. . . ) elegible • éligibleeliminacion n. f. (s. XVIII. . . ) • éliminationeliminar v. (s. XV. . . ) • éliminereliminator, tritz adj. e n. (s. XIX. . . ) eliminaire •éliminateureliminatòri, òria adj. (s. XIX. . . ) • éliminatoireeliogravadura n. f. (s. XIX. . . ) • héliogravureeliogravaire, aira n. (s. XX.) • héliograveur, euse(personne)eliotròpi n. m. (s. XIV.) • héliotropeelisi, elísia adj. (s. XVI. . . ) elisean • élyséen, enneelision n. f. (s. XVI. . . ) • élisionelixir n. m. (s. XIV. . . ) • élixirellebòr n. m. (s. XIII. . . ) • ellébore

ellenic, ica adj. (s. XIII. . . ) • helléniqueellenisme n. m. (s. XVI. . . ) • hellénismeellenista n. (s. XVII. . . ) • hellénisteellenistic, ica adj. (s. XVII. . . ) • hellénistiqueellenizacion n. f. (s. XIX. . . ) • hellénisationellenizant, anta adj. (s. XIX. . . ) • hellénisant,anteellenizar v. (s. XIX. . . ) • helléniserellipse n. f. (s. XVII. . . ) • ellipse (géométrie)ellipsi n. f. (s. XVI. . . ) • ellipse (grammaire)ellipsoïde n. m. (s. XVIII.) ellipsoïd • ellipsoïde(géométrie)elliptic, ica adj. (s. XVII. . . ) • elliptique (gram-maire)èlme n. m. (s. XII.) èlm • heaumeelocucion n. f. (s. XVI. . . ) • élocutionelògi n. m. (s. XVI. . . ) • élogeelogiós, osa adj. (s. XIX. . . ) • élogieux, euseelogiosament adv. (s. XIX. . . ) • élogieusementeloquéncia n. f. (s. XIV.) • éloquenceeloquent, enta adj. (s. XIV.) • éloquent, enteeloquentament adv. (s. XVI. . . ) • éloquemmentelucidar v. (s. XV. . . ) • éluciderelucidari n. m. (s. XIV.) • éclaircissementelucubracion n. f. (s. XVI. . . ) • élucubrationeludir v. (s. XV. . . ) • éluderemai conj. • quoiqueemanacion n. f. (s. XVI. . . ) • émanationemanar v. (s. XV. . . ) • émaneremancipacion n. f. (s. XIII. « emancipatio ») •émancipationemancipar v. (s. XIII.) • émanciperemancipat, ada adj. (s. XIX. . . ) • émancipé, éeemancipator, tritz adj. e n. (s. XIX. . . )emancipador • émancipateur, triceemasculacion n. f. (s. XVIII. . . ) • émasculationemascular v. (s. XVIII. . . ) • émasculerematologia n. f. (s. XIX. . . ) • hématologieematològue, ga n. (s. XIX. . . ) ematològ • héma-tologueematòma n. m. (s. XIX. . . ) • hématomeembabinar v. • enjôlerembafar v. • bâfrerembalar v. (s. XV. . . ) • emballer (ballot)embalar v. (s. XIX. . . ) • emballer (moteur)embalatge n. m. (s. XVI. . . ) • emballage (ballot)embalmaire, aira n. (s. XIV. . . ) • embaumeur(momies. . . )embalmament n. m. (s. XIV. . . ) • embaumement(momies. . . )embalmar v. (s. XIV. « embalsmar ») • embaumer(momies. . . )embandir v. • expulserembaratar v. 1. duper dans une affaire 2. faireun mauvais mariageembarcador n. m. • embarcadèreembarcament n. m. • embarquementembarcar v. (s. XII.) • embarquer

103

Page 104: Diccionari General de la Lenga Occitana - DGLO · ACADEMIA OCCITANA CONSISTÒRI DEL GAI SABER Diccionari General de la Lenga Occitana 2008 – 2016

embardada embut

embardada n. f. • embardée (fausse manœu-vre)embardar v. 1. embourber 2. embarderembarg n. m. (s. XIV.) • embarrasembargar v. (s. XII.) 1. embarrasser 2.s’embarquer (dans une affaire. . . )embargo n. m. (s. XIX. . . , del castelhan) embargò• embargoembarrar v. (s. XIII.) 1. enfermer 2. boucler (enprison)embarràs n. m. • embarrasembarrassant, anta adj. • embarrassant, anteembarrassar v. • embarrasserembarrassièr, èra adj. e n. • qui embarrasseembartassar v. • envahir de buissonsembastar v. • bâterembastardiment n. m. • action de rendre bâ-tard (sens passif) (cf. abastardiment (sens actiu))embastardir v. (s. XII.) • rendre bâtard (sens pas-sif) (cf. abastardir (sens actiu))embauç n. m. • précipiceembauçada n. f. • mauvais pas (affaire. . . ) (cf.malpàs)embauçar v. 1. jeter dans un précipice 2.s’engager dans une mauvaise affaire (cf. embar-gar)embaucha n. f. (s. XIX.) • embauchage (t. ou-vrier) (cf. embauchatge)embauchaire, aira n. (s. XVIII.) • embaucheur,euseembauchar v. (s. XVIII., del francés) • embaucher(cf. logar)embauchat, ada adj. (s. XVIII.) • embauché, ée(cf. logat)embauchatge n. m. (s. XX.) • embauchage (t.technique) (cf. embaucha)embeliment n. m. • embellissement (sens pas-siu) (cf. abeliment (sens actiu))embelinaire, aira n. • enchanteur, enchanter-esse (magie) (cf. encantaire)embelinament n. m. • charme (magie)embelinar v. 1. charmer (magie) 2. enjôlerembelinarèl, èla adj. • enchanteur, enchanter-esse (cf. encantarèl)embelir v. (s. XII.) • embellir, rendre beau (senspassiu) (cf. abelir (sens actiu))embessonar v. • jumelerembestiar v. • embêter (cf. abetar)embetumar v. (s. XIV.) • bitumerembeure v. (s. XIV.) 1. imbiber 2. estomper 3. serésorber 4. élider (cf. imbibir)embevement adv. • action d’imbiber,d’absorber, d’élider (cf. imbibicion)embiaissar (s’) v. pron. • s’ingénier (cf. abiaissar(sens actiu))embladar v. • emblaver (forme passive) (cf.abladar (sens actiu))emblanquiment n. m. (s. XIV.) • blanchiment

emblanquir v. 1. blanchir 2. badigeonner(formes passives) (cf. ablanquir (sens actiu))embocadura n. f. • embouchure (cf. abocadura)embocar v. 1. emboucher 2. embouquer (t. demarine) : s’engager dans un passage étroit. (cf.abocar)embochardir v. 1. barbouiller le visage 2. salir(forme passive) (cf. abochardir (sens actiu))embolh n. m. • trouble (confusion, désordre)embolhar v. 1. emmêler 2. embrouiller 3. (fig.)embarrasserembolia n. f. (s. XIX. . . ) • embolieembonilh n. m. • nombrilemborniar v. 1. éborgner 2. aveugler (formespassives) (cf. aborniar (sens actiu))emborrar v. • rembourreremboscada n. f. • embuscadeemboscar v. (s. XII.) 1. se cacher dans un bois 2.embusquer 3. boiser (sens passif) (cf. aboscar(sens actiu))embosenar (s’) v. pron. 1. se lézarder 2.s’éboulerembotelhar v. •mettre en bouteilleembotir v. • emboutir (écraser, froisser)embraçada n. f. (s. XVI. . . ) • embrassade (cf.abraçada)embraçar v. • embrasser (une carrière. . . )embraçar v. (s. XII. « embrassar ») 1. embrasser 2.serrer dans ses bras (cf. abraçar (sens actiu))embragar v. • embrayerembragatge n. m. • embrayageembrandar v. • enflammer (sens passif) (cf.abrandar (sens actiu))embrasament n. m. • embrasement (sens pas-sif) (cf. abrasament (sens actiu))embrasar v. abrasar (sens actiu) • embraser(sens passif) (cf. abrasar (sens actiu))embregonar v. 1. embringuer 2. enrôler 3. en-canaillerembrenicar v. • émietterembricar v. 1. émietter 2. pulvériserembriologia n. f. (s. XVIII. . . ) • embryologieembrion n. m. (s. XIV. « embrio ») • embryonembrionari, ària adj. (s. XIX. . . ) • embryonnaireembroncada n. f. • heurtembroncar v. • heurter (sens passif) (cf. abron-car (sens actiu))embrueissar v. • ensorcelerembrum n. m. • embrunembrumar v. 1. s’obscurcir 2. se couvrir denuages 3. embrumerembrusir v. (s. XII.) • répandre le bruit (cf. es-brudir)embucar v. • gaverembufar (s’) v. pron. 1. se fâcher 2. s’irriterembullar v. 1. enjôler 2. duperembullar (s’) v. pron. • se tromperembut n. m. • entonnoir

104

Page 105: Diccionari General de la Lenga Occitana - DGLO · ACADEMIA OCCITANA CONSISTÒRI DEL GAI SABER Diccionari General de la Lenga Occitana 2008 – 2016

embutar emplec

embutar v. • verser à l’aide d’un entonnoiremenda n. f. (s. XIII.) esmenda • amendeemendament n. m. (s. XIV.) esmendament •amendementemendar v. (s. XIV.) esmendar • amenderemergéncia n. f. (s. XV. . . ) • émergenceemergent, enta adj. (s. XV. . . ) • émergent, enteemergir v. (s. XIV. « emerger ») • émergeremerit, ita adj. (s. XIX. . . ) • émériteemersion n. f. (s. XVIII. . . ) • émersionemetor, tritz adj. e n. m. (s. XVIII. . . , del francés)emeteire • émetteuremetre v. (s. XV. . . ) • émettre (rendre un son. . . )emicicle n. m. (s. XVI. . . ) • hémicycleemigracion n. f. (s. XVIII. . . ) • émigrationemigrant, anta adj. (s. XVIII. . . ) • émigrant, anteemigrar v. (s. XVIII. . . ) • émigreremigrat, ada adj. (s. XVIII. . . ) • émigré, éeeminéncia n. f. (s. XIV.) • éminenceeminent, enta adj. (s. XVI. . . ) • éminent, enteeminentament adv. (s. XVII. . . ) • éminemmentemiplegia n. f. (s. XVIII. . . ) • hémiplégieemisfèri n. m. (s. XIV.) • hémisphèreemissari, ària n. (s. XVI. . . ) • émissaireemission n. f. (s. XIV.) • émissionemissiu, iva adj. (s. XIV.) • émissif, iveemistiqui n. m. (s. XVI. . . ) • hémisticheemmalautir v. (s. XII.) • rendre maladeemmalhotar v. (s. XIII.) • emmailloteremmaliciar (s’) v. pron. • devenir mauvais(méchant)emmalir v. • rendre / devenir mauvaisemmandar v. 1. éconduire 2. congédieremmantelar v. 1. couvrir d’un manteau 2. en-velopperemmascament n. m. 1. sortilège 2. mauvaissortemmascar v. 1. ensorceler 2. fascineremmelar v. (s. XIII.) • emmielleremmenar v. • emmener (cf. c. amenar)emmerçar v. 1. employer 2. utiliser 3.dépenseremmimarelar v. • éblouiremmoninar (s’) v. pron. → ebriar • s’enivrer(fam.) (cf. monina; encigalar)emmoscalhar v. • emmouscailler (cf. mosca)emmostar v. 1. couvrir de moût de raisin 2.(fig.) se compromettreemmostilhar v. • émoustiller (cf. most)emmurar v. (s. XIII.) 1. emmurer 2. fortifier 3.emprisonneremmurat, ada n. • emprisonné, ée (MoyenAge)emocion n. f. (s. XVI. . . ) • émotion (sens fort) (cf.esmoguda)emocionable, abla adj. (s. XIX. . . ) • émo-tionnableemocional, ala adj. (s. XIX. . . ) • émotionnel, elle

emocionar v. (s. XX.) • émotionner (cf. esmòure)emofil, ila adj. (s. XIX. . . ) • hémophileemofilia n. f. (s. XIX. . . ) • hémophilieemolument n. m. (s. XIV.) • émolumentemoptoïc, ïca adj. (s. XIV.) • hémoptoïqueemorragia n. f. (s. XVI. . . ) • hémorragieemorroïdal, ala adj. (s. XIV.) • hémorroïdalemorroïdas n. f. plur. (s. XIV.) • hémorroïdes (cf.morenas)emotiu, iva adj. (s. XIX. . . ) • émotif, iveemotivitat n. f. (s. XIX. . . ) • émotivitéempacar v. • tasserempach n. m. (s. XII.) 1. empêchement 2. obsta-cleempachament n. m. (s. XIV.) • empêchementempachar v. (s. XII.) • empêcherempalhaire, aira n. • rempailleur, euseempalhar v. • empailler (cf. naturalizar)empalissar v. • palisserempantenar v. 1. prendre dans un filet, unenasse 2. embarrasserempaquetar v. • empaqueterempaquetatge n. m. • empaquetageemparaulat, ada adj. (s. XVI.) • disert, erteemparchar v. (s. XIII.) • empêtreremparentar v. (s. XIII.) • apparenterempassar v. 1. avaler 2. ingurgiterempastar v. (s. XIII.) • empâterempedegar v. (s. XII.) • empêcherempediment n. m. (s. XIV.) 1. empêchement 2.obstacleempegar v. (s. XIV.) 1. poisser 2. collerempeirar v. • empierrerempeiresir v. (s. XII.) • pétrifier (sens concret)(cf. petrificar)empelar v. • avaler gloutonnementempenha n. f. • empeigneempenhar v. •mettre en gageempenta n. f. 1. gouvernail 2. barre (navire)emperador, emperairitz n. (s. XII.) • empereur,impératriceempèri n. m. (s. XII.) • empireemperlar v. • orner de perlesempés (pl. empeses) n. m. • empoisempesa n. f. • colle de tisserandempesar v. • empeserempetegar v. 1. empêtrer 2. entraverempeut n. m. (s. XII.) • greffonempeutaire, aira n. • greffeur, euseempeutar v. (s. XIII.) • grefferempirèu n. m. (s. XIII. « empirey ») • empyréeempiric, ica adj. (s. XIV. . . ) • empiriqueempirisme n. m. (s. XVIII. . . ) • empirismeemplaçament n. m. • emplacementemplastrar v. (s. XIV.) • poser un emplâtreemplastre n. m. (s. XIV.) 1. emplâtre 2. gifle 3.bon à rienemplec n. m. • emploi

105

Page 106: Diccionari General de la Lenga Occitana - DGLO · ACADEMIA OCCITANA CONSISTÒRI DEL GAI SABER Diccionari General de la Lenga Occitana 2008 – 2016

emplegar encantament

emplegar v. (s. XIII.) • employeremplegat, ada adj. e n. • employé, éeemplenar v. • remplir (choses diverses)empliment n. m. emplissatge • emplissageemplir v. (s. XIII.) • emplirempobolar v. • infesterempochar v. • empocherempoisonaire, aira n. • empoisonneur, euseempoisonament n. m. • empoisonnementempoisonar v. (s. XIII.) • empoisonnerempolverar v. (s. XIII.) • poudreremponha n. f. • empoigneemponhada n. f. • empoignadeemponhar v. • empoignerempont n. m. • estradeemportar v. (s. XIII.) 1. emporter 2. emballer(cheval)emposcar v. • empoussiérer (cf. esposcar)empreisonament n. m. • emprisonnementempreisonar v. (s. XII.) • emprisonnerempremeire, eira n. (s. XVI. « empremedo / empre-meire ») imprimeire; imprimidor • imprimeur,euseemprémer (/empremir) v. (s. XIV.) imprimar •imprimer (sur étoffe, céramiques. . . ) (cf. estam-par; imprimir)empremeriá n. f. imprimeriá; imprimariá • im-primerie (atelier, métier, technique)emprenhament n. m. • grossesseemprenhar v. (s. XIII.) 1. engrosser 2. féconderemprenta n. f. (s. XIV.) • empreinteemprés, essa adj. e n. m. • imprimé (tissus etc.)(cf. imprimit)emprumt n. m. (s. XII. . . ) • emprunt (cf. manlèu)emprumtaire, aira n. (s. XIII. . . ) • emprunteur,euseemprumtar v. (s. XII. . . ) • emprunterempusaire, aira n. • instigateur, trice (cf. insti-gator)empusament n. m. • instigation (cf. instiga-cion)empusar v. • attiseremulacion n. f. (s. XIV.) • émulationen prep. • enen pron. pers. • enen (« n’ » davant vocala) n. m. •monsieur (titreemphatique devant le prénom ou le nom)en auto loc. adv. • en autoen autobús loc. adv. • en autobusen avion loc. adv. • en avionen bicicleta loc. adv. • en bicycletteen cò de loc. prep. • chez (dans la maison de)(cf. a çò de)en çò de loc. prep. • chez (parmi eux) (cf. a çòde)en dedins loc. adv. 1. dedans 2. à l’intérieuren defòra loc. adv. • au dehorsen dejós loc. adv. • en-dessous

en dessús loc. adv. • au-dessusen fàcia loc. adv. • en faceen general loc. adv. • en généralen pana loc. adv. • en panneen retard loc. adv. • en retarden suspens loc. adv. • en suspensen tren loc. adv. • en trainenagriment n. m. • aigrissementenaigar v. • inonderenairar v. 1. lever 2. souleverenamorar (s’) v. pron. (s. XII.) • tomberamoureuxenanar (s’) v. pron. • se retirer (s’en aller)enantiment n. m. • avancement de la besogneenantir v. (s. XII.) • aller vite en besogneenap n. m. (s. XII.) • hanap (coupe)enardir v. (av. 1500.) • enhardirenarquilhar (s’) v. pron. 1. se redresser 2. serengorgerenart n. m. • échafaudageenartar v. 1. ériger 2. élever (bâtir, créer. . . )enastar n. (s. XIV.) ennastar • embrocherenastrar v. (s. XII.) • douer d’une bonne étoileenastrat, ada adj. • né sous une bonne étoileenauçar v. 1. hausser 2. élever un fardeau, lavoixenaurar v. 1. élever 2. exalterenausir v. • exaucerenavant n. m. 1. entrain 2. énergieenbàs adv. • en basençà adv. 1. par ici 2. vers iciençà enlà loc. adv. • çà et làencabalar v. (s. XII.) • rendre puissantencabdelar v. • pelotonnerencabestrar v. •mettre le licouencabrar (s’) v. pron. • se cabrerencadenament n. m. (s. XIV.) • enchaînementencadenar v. (s. XIII.) • enchaînerencadenassar v. • cadenasserencairelar v. (s. XIII.) • accabler de traitsencaissaire, aira n. (s. XIX. . . ) • encaisseur, euseencaissament n. m. (s. XIX. . . ) • encaissementencaissar v. (s. XVII. . . ) • encaisserencaitivar v. (av. 1500.) • rendre captifencaladaire, aira n. • paveur, euseencaladar v. • paverencalar v. • échouer un navireencalcinar v. • chaulerencambada n. f. • enjambéeencambar v. • enjamberencaminar v. (s. XII.) 1. acheminer 2. marchersur le chemin (cf. acaminar)encanalhar v. • encanaillerencantaire, aira n. (s. XII.) enquantaire • en-chanteur, teresse (magie, merveilleux) (cf. em-belinaire, enquantaire)encantament n. m. (s. XII.) • enchantement(magie, civilité) (cf. embelinament)

106

Page 107: Diccionari General de la Lenga Occitana - DGLO · ACADEMIA OCCITANA CONSISTÒRI DEL GAI SABER Diccionari General de la Lenga Occitana 2008 – 2016

encantar encrancar

encantar v. (s. XII.) • enchanter (cf. embelinar)encantarèl, èla adj. (s. XII. . . ) • enchanteur, en-chanteresseencantat, ada adj. (s. XIII.) • enchanté, ée (magie,civilité)encapar v. • saisir (comprendre)encapriciar v. 1. s’obstiner 2. s’irriterencara adv. • encoreencara mai que loc. conj. • d’autant plus queencara que loc. conj. • encore queencarar v. 1. regarder en face 2. discuter avecpassionencarcerar v. (s. XIII.) • incarcérerencargar v. (s. XIII.) • charger d’une missionencarir v. (s. XIV. . . ) • enchérirencarisseire, eira n. (s. XIV. . . ) • enchérisseurencarnament n. m. incarnacion • fait d’entrerdans la chair (blessure) (cf. incarnacion)encarnar v. incarnar • entrer dans la chair(blessure) (cf. incarnar)encarrelar v. 1. étendre sur le carreau 2. tuerencartar v. (s. XVII. . . ) 1. enregistrer 2. inscrireencartat, ada adj. • inscrit dans un parti poli-tiqueencasernar v. (s. XIX. . . ) casèrna • encaserner (cf.casèrna)encastraire, aira n. • sertisseur, euseencastrament n. m. • encastrementencastrar v. (s. XIV.) 1. encastrer 2. enchâsser 3.sertirencastratge n. m. • encastrageencastre n. m. 1. cadre 2. châssis 3. contexteencausa n. f. •motif (raison)encaustica n. f. (s. XVIII. . . ) encaustic • encaus-tiqueencavalcar v. •monter à chevalencavar v. • encaver, mettre en caveencefal n. m. (s. XVIII. . . ) • encéphaleencefaliti n. f. (s. XIX. . . ) • encéphaliteencefalografia n. f. (s. XX.) • encéphalographieencefalogramma n. m. (s. XX.) • encéphalo-grammeencefalopatia n. f. (s. XIX. . . ) • encéphalopathieencefalòsi n. f. (s. XIX. . . ) • encéphaloseencendrar v. (s. XIV.) • réduire en cendresencénher v. • enceindreencens n. m. (s. XII.) • encensencensaire, aira n. (s. XIV. . . ) • encenseur, euseencensament n. m. • encensementencensar v. (s. XIII.) 1. encenser 2. (fig.)flagornerencensièr n. m. (s. XIII.) • encensoirencenta (/encencha) n. f. (s. XIII. . . ) • enceintede muraillesencerar v. cerar • cirerencerclar v. • encerclerenchaiar v. 1. mettre en chai 2. (fig.) boirebeaucoup

enchaiatge n. m. •mise en chaienchautar v. (del francés « chaloir ») 1. se soucier2. par antiphrase : se moquerenche n. m. • anche (musique) (n. f.)enciclopedia n. f. (s. XVI. . . ) enciclopèdia • ency-clopédieenciclopedic, ica adj. (s. XVIII. . . ) • ency-clopédiqueenciclopedista n. (s. XVIII. . . ) • encyclopédisteencigalar v. → ebriar 1. (fam.) se griser 2.s’enivrer (cf. emmoninar)enclaure v. 1. enclore 2. inclureenclaus n. m. • enclosenclausar v. • enclore (faire un enclos)enclavament n. m. • enclaveenclavar v. • enclaverenclin, ina adj. (s. XIII.) • enclin, ineenclinament n. m. (s. XIII.) inclinament • incli-nation (penchant)enclinar v. inclinar • inclinerenclinason n. f. inclinason • inclinaisonenclitic, ica adj. e n. f. (s. XVIII. . . ) • enclitiqueenclusa n. f. (s. XIII. . . ) • écluseenclusar v. (s. XII. . . ) • écluserenclusièr, ièra n. (s. XVIII. . . ) • éclusierenclutge n. m. (s. XIV.) • enclume (n. f.)encoatiu, iva adj. (s. XIV.) • inchoatif, iveencoblament n. m. acoblament • dispositionpar deux (cf. acoblament)encoblar v. acoblar 1. disposer par deux 2. (fig.)marier (cf. acoblar)encofrar v. cofrar • (fam.) coffrer (emprison-ner)encoissinar v. • capitonnerencolar v. colar 1. coller 2. garnir de colle (cf.colar)encolerir (s’) v. pron. • s’emporter (cf.s’emmaliciar)encombrament n. m. (s. XII.) 1. encombrement2. embouteillageencombrant, anta adj. e n. m. • encombrant,anteencombrar v. (s. XII.) • encombrerencombre n. m. (s. XI.) • encombreencombrós, osa adj. (s. XII.) • qui encombreencontrada n. f. (s. XIII.) contrada 1. contrée 2.rencontre 3. occurrence (cf. contrada)encontrar v. (s. XII.) rescontrar rencontrar • ren-contrer (cf. rescontrar rencontrar)encontre n. m. (s. XIII.) • rencontre (n. f.)encorar v. f. descorar • donner du cœur (cf. f.descorar)encoratjament n. m. • encouragementencoratjar v. (s. XII.) • encouragerencórrer v. (s. XIII.) • encourirencortinar v. (s. XII.) • tendre des draperiesencrancar v. 1. accrocher (véhicule. . . ) 2. met-tre l’un dans l’autre.

107

Page 108: Diccionari General de la Lenga Occitana - DGLO · ACADEMIA OCCITANA CONSISTÒRI DEL GAI SABER Diccionari General de la Lenga Occitana 2008 – 2016

encre, encra enfeminat

encre, encra adj. 1. sombre 2. noir 3. rude(temps) 4. caractère dur (personne)encreire v. (s. XII.) acreire • accroire (cf. acreire)encréisser v. (s. XII.) • accroîtreencrenadura n. f. • crénelureencrenar v. • crénelerencrocat, ada adj. • qui a le dos voûtéencrumir v. • obscurcir (le temps)encrumit, ida adj. • couvert (temps)endacòm adv. • quelque partendacòm mai loc. adv. • ailleursendarrièr adv. • en arrièreendarrièr n. m. • ce qui est derrièreendarrierar v. • arriérerendarrierat, ada adj. 1. arriéré, ée 2. attardé, ée(mental)endavalar v. 1. renverser 2. disloquer (cf.davalar)endavant n. m. 1. devant 2. au-devantendec n. m. (s. XII.) • défaut (tare, vice)endecar v. • altérer, entacherendecat, ada (/endechat, ada) adj. (s. XII.) • en-taché, éeendecós, osa adj. 1. taré 2. rachitiqueendeman n. m. • lendemainendemia n. f. (s. XVI. . . ) endèmia • endémieendemic, ica adj. (s. XVI. . . ) • endémiqueendemoniat, ada adj. (s. XIII.) 1. possédé, ée 2.insupportable (enfant)endentelar v. (s. XII.) 1. créneler 2. garnir dedentellesendèrbi n. m. • dartreendeutament n. m. (s. XVII. . . ) • endettementendeutar v. (s. XII. « endeutar ») • endetterendevenença n. f. • conjonctureendevenir (s’) v. pron. • s’entendre (sympa-thiser)endevinaire, aira n. • devin, devineresseendevinar v. • devinerendiablar v. (s. XIII.) • endiablerendilh n. m. • hennissementendilhada n. f. • hennissement prolongéendilhar v. • hennirendilhet n. m. • hennissement brefendimenjar v. • endimancherendívia n. f. (s. XIV.) • endiveendocardi n. m. (s. XIX. . . ) • endocardeendocrina adj. f. (s. XX.) • endocrine (glande)endocrinian, ana adj. (s. XX.) • endocrinien,ienneendocrinologia n. f. (s. XX.) • endocrinologieendocrinològue, òga n. (s. XX.) endocrinològ •endocrinologueendoctrinament n. m. (s. XIII.) • endoctrinementendoctrinar v. (s. XIII.) • endoctriner (cf. adoctri-nar)endogame, ama adj. e n. (s. XX.) endogam • en-dogame

endogamia n. f. (s. XIX. . . ) • endogamieendogamic, ica adj. (s. XX.) • endogamiqueendogèn, èna adj. (s. XIX. . . ) endogène • exogèneendormir v. (s. XII.) adormir • endormir (fairedormir) (cf. adormir)endormitòri n. m. • narcotique (cf. narcotic)endossar (/endorsar) v. (s. XII.) 1. endosser (unchèque 2. une responsabilité)endralhar v. •mettre sur la voie (cf. dralhar)endreç, eça adj. 1. en état 2. en bon étatendreçar v. 1. redresser 2. mettre en ordreendreit (/endrech) n. m. (s. XII.) • endroitendrudir v. • fertiliserenduèlh n. m. • andouilleenduire v. (s. XIII.) • enduireenduit, uita (/enduch, ucha) adj. e n. m. • en-duitendura n. f. (s. XII.) • fait d’endurerendurar v. (s. XII.) 1. endurer 2. essuyer (subir)endurcir v. • endurcirenebir v. → interdire 1. interdire 2. supprimer3. empêcher (cf. interdire; proïbir)enemic, iga n. (s. XII.) • ennemi, ieenemistat n. f. (s. XII.) • inimitiéenergetic, ica adj. (s. XX.) • énergétiqueenergia n. f. (s. XVI. . . ) • énergieenergic, ica adj. (s. XVI. . . ) • énergiqueenergicament adv. (s. XVI. . . ) • énergiquementenergumèn n. m. (s. XVI. . . ) • énergumèneenescar v. (s. XII.) • amorcerenfaitilhar (/enfachilhar) v. 1. ensorceler 2.(fig.) fasciner (cf. bruèis)enfalenar v. • empester (à couper la respira-tion) (cf. pudir)enfança n. f. (s. XII.) enfància 1. enfance 2. com-mencement (cf. enfantesa)enfangar v. • embourberenfant n. (s. XII.) 1. enfant 2. garçon (cf. nene;dròlle; mainat; gojat)enfantament n. m. (s. XIII.) • enfantement (cf.jasilha)enfantar v. (s. XIII.) • enfanter (cf. parir)enfantat, ada adj. (s. XVIII.) • pourvu d’enfantsenfantejar v. • faire l’enfantenfantesa n. f. (s. XIII.) • relatif aux enfants (cf.enfança)enfantet n. m. (s. XII.) • petit enfantenfantiá n. f. (av. 1500.) enfantisa 1. enfance 2.enfantillageenfantilhar v. • tomber en enfanceenfantilhatge n. m. (s. XII.) • enfantillageenfantin, ina adj. (s. XIII.) • enfantin, ineenfantuènha n. f. • les petits enfantsenfarinar v. • enfarinerenfasi n. m. (s. XIV.) • emphaseenfatic, ica adj. (s. XVI. . . ) • emphatiqueenfeminar v. (s. XIII.) efeminar • efféminerenfeminat adj. m. • efféminé

108

Page 109: Diccionari General de la Lenga Occitana - DGLO · ACADEMIA OCCITANA CONSISTÒRI DEL GAI SABER Diccionari General de la Lenga Occitana 2008 – 2016

enferonir enlumenar

enferonir v. •mettre en fureurenferonit, ida adj. • furieux (rendu -)enferriar v. (s. XIII.) •mettre aux fersenfèrrias n. f. plur. 1. entraves 2. fers desprisonniersenfestolit, ida adj. • qui est en fêteenfilada n. f. • enfiladeenfilar v. • enfilerenfin adv. • enfinenfisèma n. m. (s. XVII. . . ) • emphysèmeenfiteòsi n. f. (s. XIII. . . ) • emphytéoseenfiteotic, ica adj. • emphytéotiqueenflada n. f. • rosséeenflamar v. (s. XII.) • enflammer (cf. aflamar;inflammable)enflament n. m. • enflementenflar v. (s. XIII.) 1. enfler 2. enorgueillir 3.rosser (cf. coflar)enfle, enfla adj. • enflé, éeenflor n. f. • enflureenfonilh n. m. • entonnoirenfonsar v. 1. enfoncer 2. planter (un clou. . . )enforcar v. (s. XII.) • enfourcherenfornar v. (s. XIII.) • enfournerenfoscar v. • obscurcirenfra adv. enfrà 1. au-dessous 2. entreenfrànher v. (av. 1500.) 1. enfreindre 2. rompreenfugir v. (s. XII.) • s’enfuirenfulhir v. (s. XII.) •mettre les feuillesenfumar v. (s. XII.) • enfumer (cf. afumar)enfurgar (s’) v. pron. 1. se faufiler 2.s’engouffrerenfuscaire, aira n. • personne qui « monte latête » à quelqu’unenfuscar v. • « monter la tête » à quelqu’unengamar v. • enrouerengamassit, ida adj. • rabougri, ieengambi n. m. 1. faux prétexte 2. anicrocheengana n. f. 1. erreur 2. tromperieenganador, doira n. • lieu où l’on est trompé(commerce. . . )enganaire, aira n. (s. XIII.) • trompeur, euse (per-sonne)enganament n. m. • tromperieenganar v. (s. XI.) 1. tromper 2. abuserenganós, osa, enganiu, iva adj. • trompeurenganosament adv. (s. XIII.) • trompeusementenganossar (s’) v. pron. • avaler de traversengarçar v. 1. tromper 2. flouerengard n. m. • hangarengardar (s’) v. pron. • se garder deengargassar (s’) v. pron. • avoir quelque chosedans le gosierengarrar (s’) v. pron. • se blesser au jarretengatge n. m. (s. XII.) • enjeu (cf. enjòc)engatjament n. m. • engagementengatjar v. (s. XII.) 1. engager 2. enrôlerengatjar (s’) v. pron. (s. XII.) • s’engager

engaubi n. m. 1. esprit 2. adresseengaubiadura n. f. • savoir-faireengaubiar v. 1. former 2. instruireengaulaire, aira n. • enjôleur, euseengaular v. • enjôlerengaunhada n. f. • grimaceengaunhaire, aira n. 1. grimacier 2. moqueurengaunhar v. 1. contrefaire, singer 2. prendrepar les ouïes (poissons) (cf. gaunha)engautar v. •mettre en joue (arme)engeladura n. f. • engelureengendrar v. (s. XVI. . . ) • engendrerengenh n. m. (s. XII.) 1. engin 2. talent 3. génieengenhaire, aira n. (s. XII.) • ingénieur, ieureengenhar v. (s. XII.) 1. ajuster 2. agencer 3. in-génierengenhós, osa adj. (s. XII.) • ingénieux, euseengenhosament adv. • ingénieusementengimbar v. 1. agencer 2. organiserengimerrar (s’) v. pron. • se cabrerenglandar v. 1. défoncer 2. écraser 3. assom-merenglobar v. (s. XVII. . . ) • engloberenglotir v. (s. XIII.) • engloutir (disparaître)engolir v. (s. XIII.) 1. avaler 2. ingurgiterengordiment n. m. • engourdissementengordir v. (s. XIV.) • engourdirengorgar v. (s. XII.) 1. engorger 2. obstruerengorrinar v. • débaucherengrais n. m. plur. (s. XVI. . . ) • engraisengraissar v. (s. XII.) • engraisserengranar v. • engrenerengranatge n. m. • engrenageengranièra n. f. → balaja • balai de la maison,en sorghoengrepiment n. m. • engourdissementengrepir v. • engourdirengrisòla n. f. • lézard gris (cf. cernalha)engue n. m. • aine (f.)enguent n. m. (s. XIII. . . )→ unta • onguentenguila n. f. • anguilleengulhar v. 1. enfiler une aiguille 2. se faufilerenigma n. f. (s. XIV.) • énigmeenjoncar v. (s. XII.) • joncherenlà adv. • là-basenlaçament n. m. (s. XIV. « enlassamen ») • enlace-mentenlaçar v. (s. XIII. « enlassar ») • enlacerenlaidiment n. m. • enlaidissementenlaidir v. • enlaidirenlairament n. m. 1. élévation 2. exaltation 3.décollage (avion)enlairar (s’) v. pron. 1. élever 2. exalter 3. dé-coller (avion)enlardar v. (s. XII.) • barder de lardenlevar v. (s. XIII.) • enleverenlòc adv. • nulle partenlumenar v. (s. XII.) • illuminer

109

Page 110: Diccionari General de la Lenga Occitana - DGLO · ACADEMIA OCCITANA CONSISTÒRI DEL GAI SABER Diccionari General de la Lenga Occitana 2008 – 2016

ennegrir entomofil, ila

ennegrir v. (s. XII.) • noircirennivolar v. • couvrir de nuagesenofil, ila n. (s. XIX. . . ) • œnophileenologia n. f. (s. XVII. . . ) • œnologieenologic, ica adj. (s. XIX. . . ) • œnologiqueenològue, òga n. (s. XIX. . . ) enològ • œnologueenorgulhir v. (s. XIII.) • enorgueillirenòrme, òrma adj. (s. XIII.) • énormeenormitat n. f. (s. XIV. . . ) • énormitéenquadrament n. m. • cadre (peinture)enquadrar v. • encadrerenquant n. m. (s. XIII.) • encanenquantaire, aira n. • vendeur à l’encan (cf.commissari presaire)enquantar v. • vendre à l’encanenquerir v. (s. XII.) 1. enquêter 2. interroger 3.s’enquérirenquèsta n. f. (s. XII.) • enquêteenquestaire, aira n. (s. XII.) • enquêteur, euseenquestar v. (s. XII. . . ) • enquêterenquitranar v. (s. XV. . . ) • goudronnerenrabiar v. (s. XIII.) • faire enragerenrabiat, ada adj. (s. XIII. . . ) • enragé, éeenracinament n. m. (s. XIII. . . ) • enracinementenracinar v. (s. XII. . . ) • enracinerenraiar v. (s. XVII. . . ) • enrayerenrambolhar v. • embrouillerenrasigament n. m. enracinament • enracine-ment (cf. enracinament)enrasigar v. (s. XIII.) enracinar • enraciner (cf.enracinar)enraumar (/enraumassar) v. (s. XII.) • enrhumerenrauquiment n. m. • enrouementenrauquir v. • enrouerenregar v. 1. ranger (en rang) 2. engager (com-mencer. . . )enregdenament enregdiment n. m.enreddenament • raidissementenregdenar enregdir v. enreddenar 1. raidir 2.rendre raideenregistrable, abla adj. (s. XVI. . . ) • enregistra-bleenregistrament n. m. (s. XIV. . . ) • enreg-istrementenregistrar v. (s. XVI.) • enregistrer (cf. registrar)enregistrator, tritz adj. e n. (s. XIX. . . )enregistraire; enregistrador • enregistreur, euseenrèire adv. • en arrièreenriquiment n. m. • enrichissementenriquir v. (s. XII.) • enrichirenrodar v. • entourerenrotlar v. • enroulerensacar v. • ensacherensagnosir v. • ensanglanterensalada n. f. • salade (légume)ensaladièr n. m. • saladierensarrar v. • enserrerenseguir (s’) v. pron. (s. XIII.) • s’ensuivre

enselar v. •mettre en selleensemble adv. • ensembleensemble n. m. • ensembleensemenar v. • ensemencerensems adv. (s. XII.) • ensembleensenha n. f. (s. XIII.) • enseigneensenhable, abla adj. (s. XIV.) • enseignableensenhador n. m. • table des matières d’unlivreensenhaire, aira n. m. (s. XII.) • enseignant, anteensenhairièr n. m. (s. XIII.) • porte-enseigneensenhament n. m. (s. XII.) • enseignementensenhar v. (s. XII.) 1. enseigner 2. indiquer(montrer)ensenhat, ada adj. • éduqué, ée (cf. malensen-hat)ensèrt n. m. • greffe (f.) (cf. empeut)ensertar v. • greffer (cf. empeutar)ensiladoira n. f. (s. XX.) • ensileuse (machine)ensilar v. (s. XIX. . . ) • ensilerensilatge n. m. (s. XIX. . . ) • ensilage (cf. sil)ensolelhar v. 1. prendre un « coup de soleil »2. avoir une insolation (cf. assolelhar)ensordament n. m. • assourdissement (qui arendu sourd)ensordant, anta adj. • assourdissant, ante (quirend sourd)ensordar v. • assourdir (rendre sourd)ensucrar v. (s. XV. . . ) 1. sucrer 2. mettre du sucreentacar v. (s. XII.) • entacherentalentament adv. (s. XIII.) • désirentalentar v. (s. XIII.) 1. donner faim 2. donnerenvieentalhar v. (s. XII.) • entaillerentamenar v. (s. XII.) 1. entamer 2. commencerentaular v. (s. XII.) 1. attabler 2. se mettre àtableentendeire, eira n. (s. XII.) • entendeur (qui com-prend)entendement n. m. (s. XII.) • entendemententendre v. (s. XII.) • entendre (comprendre)entendre (de bon -) adj. entendable • com-préhensibleentenduda n. f. • ententeentendut, uda adj. • entendu, ueenteriti n. f. (s. XIX. . . ) • entériteenterraire n. m. (s. XV.) • fossoyeur (cf. tombièr)enterrament n. m. • enterremententerrar v. (s. XIII.) • enterrerentestar v. (s. XIII.) • entêterentestardir (s’) v. pron. • s’entêterentièr, ièra adj. (s. XII.) • entier, ièreentièrament adv. (s. XII.) • entièremententindar v. 1. agencer 2. organiserentitat n. f. (s. XIV.) • entitéentomofague, aga adj. (s. XIX. . . ) entomofag •entomophageentomofil, ila adj. (s. XIX. . . ) • entomophile

110

Page 111: Diccionari General de la Lenga Occitana - DGLO · ACADEMIA OCCITANA CONSISTÒRI DEL GAI SABER Diccionari General de la Lenga Occitana 2008 – 2016

entomofilia environament

entomofilia n. f. (s. XX.) • entomophilieentomologia n. f. (s. XVIII. . . ) • entomologieentomologic, ica adj. (s. XVIII. . . ) • ento-mologiqueentomologista n. (s. XVIII. . . ) • entomologisteentonar v. • entonnerentopinar v. •mettre en potentopinar (s’) v. pron. • (fam.) s’emmitouflerentorn n. m. (s. XII.) • pourtourentorn (a l’-) v. pron. • revenir (s’en retourner)entornar (s’) prep. • autourentosiasmar v. (s. XVI. . . ) • enthousiasmerentosiasme n. m. (s. XVI. . . ) • enthousiasme (cf.estrambòrd)entracte n. m. (s. XVII. . . , del francés) • entracteentraïnar v. (s. XIX. . . ) • entraînerentralhas n. f. plur. • entraillesentram prep. (s. XIII.) • entre deuxentramar (s’) v. (s. XIII.) • s’aimer réciproque-mententramar (s’) v. pron. (s. XIII.) • se chérir récipro-quemententrava n. f. • entraveentravar v. (s. XII.) 1. entraver 2. gênerentraversar v. • se mettre en travers (opposer)entre prep. (s. XII.) 1. entre 2. dès queentre que loc. conj. 1. aussitôt que 2. pendantqueentrebadar v. • entrebâillerentrecòsta n. f. • entrecôte (boucherie)entrecridar (s’) v. pron. • s’appeler l’un l’autreentrecrosar v. • entrecroiserentredormir v. (s. XII.) • sommeillerentredós adv. • hésitant entre deuxentrefaitas (/entrefachas) n. f. plur. • entre-faitesentrelaçada n. f. (s. XVII. . . , italian : « intrecciata »)• entrechatentrelaçar v. • entrelacerentrelusida n. f. • lueur (fugace)entrelusir v. • luire à traversentremés n. m. • entremetsentremesa n. f. • entremiseentremesclament n. m. (s. XIII.) • choses en-tremêléesentremesclar v. (s. XII.) • entremêlerentremeteire, eira n. • entremetteur, euseentremetre v. (s. XII.) • entremettreentremièg adv. (s. XIV.) • à traversentremièjas n. f. plur. • entrefaitesentrenar v. • tresserentrepachar v. 1. empêcher 2. gênerentreparlaire, aira n. (s. XVI.) 1. chacune despersonnes qui parlent ensemble 2. interlocu-teur (cf. interlocutor)entrepaus (pl. entrepauses) n. m. • entrepôtentrepausar v. • entreposerentrepont n. m. (s. XVII. . . ) • entrepont

entrepreneire, eira n. • entrepreneur, eureentreprenent, enta adj. • entreprenant, anteentrepréner v. (s. XII. « entreprendre ») • en-treprendreentrepresa n. f. • entrepriseentresenha (entre-senha) n. f. (s. XII.) • ren-seignemententresenhar (/entre-senhar) v. • renseigner|entresomir (s’) (/s’entre-somir) v. pron. •s’assoupir (cf. entredormir)entretant adv. 1. en attendant 2. pendant 3.entretemps (cf. entretemps)entretemps adv. 1. pendant ce temps 2. en-tretemps (cf. entretant)entreten n. m. • entretien (maintenir en l’état)entreténer v. (s. XII.) • entretenirentretustar (s’) v. pron. • s’entrechoquerentrevadís n. m. • ennui (tracas)entreveire (/entrevéser) v. • entrevoirentrevista n. f. 1. entrevue 2. interviewentristesir v. • rendre tristeentrobrir v. (s. XII. « entrubrir ») • entrouvrirentrumar v. • s’obscurcir en parlant du ciel etdes nuagesenuèg n. m. (s. XII.) • ennuienujar v. (s. XII.) • ennuyerenumerable, abla adj. (s. XX.) • énumérableenumeracion n. f. (s. XV. . . ) • énumérationenumerar v. (s. XVI. . . ) • énumérerenumeratiu, iva adj. (s. XVIII. . . ) • énumératif,iveenumerator, tritz adj. (s. XVII. . . ) • énumérateurenvasidor, oira adj. e n. (s. XII.) • envahisseur,euseenvasiment n. m. (s. XII.) • envahissement (cf.invasion)envasir v. (s. XII.) • envahirenvasissent, enta adj. • envahissant, anteenveja n. f. (s. XII.) • envieenvejable, abla adj. • enviableenvejar v. (s. XII.) • envierenvejassa n. f. • grosse envieenvejós, osa adj. (s. XII.) • envieux, euseenverinar v. (s. XIII.) • infecter de venin, enven-imerenvernissar v. • vernirenvèrs, èrsa adj. e n. m. (s. XII.) 1. renversé, ée 2.enversenversar v. (s. XII.) • répandre (liquide)enversenc n. m. iversenc • versant nordenvescant, anta adj. • gluant, anteenvescar v. • engluerenvestir v. (s. XII. . . ) • investir (pouvoir, dig-nité. . . ) (cf. revestir)enviar v. (s. XII.) • envoyer (cf. mandar)envilir v. (s. XIV.) • avilirenviron adv. (s. XIII.) • environ (cf. a per aquí)environament n. m. (s. XIV. . . ) • environnement

111

Page 112: Diccionari General de la Lenga Occitana - DGLO · ACADEMIA OCCITANA CONSISTÒRI DEL GAI SABER Diccionari General de la Lenga Occitana 2008 – 2016

environar ergonomia

environar v. (s. XIII.) • environnerenvolar (s’) v. pron. • s’envolerenvolopa n. f. • enveloppeenvolopament n. m. (s. XIII.) • enveloppementenvolopar v. (s. XIII.) • envelopperenzimatic, ica adj. (s. XX.) • enzymatiqueenzime n. m. (s. XIX. . . ) enzim • enzymeenzimologia n. f. (s. XX.) • enzymologieenzimopatia n. f. (s. XX.) • enzymopathieeocèn adj. e n. m. (s. XIX. . . ) • éocèneeolian, ana adj. e n. m. (s. XIX. . . ) • éolien, enneepatic, ica adj. (s. XIV.) • hépatiqueepatiti n. f. (s. XVI. . . ) • hépatiteepatològue, òga n. (s. XX.) • hépatologueepentèsi n. f. (s. XIV.) • épenthèseepic, ica adj. (s. XVI. . . ) • épiqueepicèn, èna adj. (s. XV. . . ) • épicèneepicicle n. m. (s. XIV.) • épicycleepicureïsme n. m. (s. XVI. . . ) • épicurismeepicurèu, èa adj. (s. XIII. « epicurieu ») • épicurien,ienneepidemia n. f. (s. XIV. « epidimia ») epidèmia •épidémieepidèrma n. m. (s. XVI. . . ) epidèrm • épidermeepidermic, ica adj. (s. XIX. . . ) • épidermiqueepifania n. f. (s. XIII.) • épiphanieepifenomèn n. m. (s. XVIII. . . ) epifenomène •épiphénomèneepifonème n. m. (s. XVI. . . ) epifonèm •épiphonèmeepigastri n. m. (s. XVI. . . ) • épigastreepigòn n. m. (s. XVIII. . . ) epigòne • épigoneepigrafe n. m. (s. XVII. . . ) epigraf • épigrapheepigrafia n. f. (s. XIX. . . ) • épigraphieepigramma n. m. (s. XIV. . . ) epigram • épi-grammeepilepsia n. f. (s. XIV.) • épilepsieepileptic, ica adj. (s. XIV.) • épileptiqueepilògue n. m. (s. XIV. « epilogus ») epilòg • épi-logueepiscopal, ala adj. (s. XIII.) • épiscopal, aleepiscopat n. m. (s. XVII. . . ) • épiscopatepisòdi n. m. (s. XV. . . ) • épisodeepisodic, ica adj. (s. XVII. . . ) • épisodiqueepistòla n. f. (s. XII.) • épîtreepistolar, ara adj. (s. XIV.) • épistolaireepistolièr n. m. (av. 1500.) •missel contenant lesépîtresepistolièr, ièra n. (s. XVI. . . ) • épistolier, ière(qui écrit des lettres)epitafi n. m. (s. XIII.) • épitapheepitalami n. m. (s. XVI. . . ) • épithalameepitèt n. m. (s. XVI. . . ) • épithèteepitòme n. m. (s. XVI. . . ) epitòm • épitoméepizootia n. f. (s. XVIII. . . ) • épizootieepizootic, ica adj. (s. XVIII. . . ) • épizootiqueepòca n. f. (s. XVII. . . ) • époque

eponime, ima adj. (s. XVIII. . . ) eponim •éponymeepopèa n. f. (s. XVII. . . ) • épopéeeptacòrde n. m. (s. XVI. . . ) • heptacordeeptagòn n. m. (s. XVI. . . ) eptagòne • heptagoneeqüacion n. f. (s. XIV.) • équationeqüator n. m. (s. XIV. . . ) equador • équateureqüatorial, ala adj. (s. XVIII. . . ) • équatorial, aleequèstre, èstra adj. (s. XIV. . . ) • équestreequide n. m. (s. XIX. . . ) • équidéeqüidistant, anta adj. (s. XIV.) • équidistant,anteeqüilateral, ala adj. (s. XVI. . . ) • équilatéral, aleequilibrant, anta adj. (s. XIX. . . ) • équilibrant,anteequilibrar v. (s. XVI. . . ) • équilibrerequilibrat, ada adj. (s. XIX. . . ) • équilibré, éeequilibri n. m. (s. XVI. . . ) • équilibreequilibrista n. (s. XVIII. . . ) • équilibristeequimòsi n. f. (s. XVI. . . ) • ecchymose (cf.macadura; blavairòl)equinòcci n. m. (s. XIV.) • équinoxeequitacion n. f. (s. XVI. . . ) • équitationequitat n. f. (s. XIV.) • équitéequivaléncia n. f. (s. XIV. . . ) • équivalenceequivalent, enta adj. (s. XIV.) • équivalent, enteequivaler v. (s. XV. . . ) • équivaloirequivòc, òca adj. (s. XIV.) • équivoqueèra n. f. • èreeradicacion n. f. (s. XIII.) • éradicationeradicar v. (s. XIII.) • éradiquererasmian, ana adj. (s. XIX. . . ) • érasmien, enneèrba n. f. (s. XII.) • herbeerbariá n. f. (s. XIV.) • herberieerbatge n. m. (s. XII.) • herbageerbejar v. • arracher l’herbe (jardinage)erbetas n. f. plur. • fines herbes (cf. èrbas finas)erbicida adj. e n. m. (s. XX.) • herbicideerbilh n. m. • gazon (naturel)erbivòr, òra adj. (s. XVIII. . . ) • herbivoreerborista n. (s. XV. . . ) erborizaire • herboristeerborizacion n. f. (s. XVIII. . . ) • herborisationerborizar v. (s. XVI. . . ) • herborisererbós, osa adj. (s. XII.) • herbeux, euseerbut, uda adj. (s. XII.) • herbu, ueerculèu, èa adj. (s. XVI. . . ) • herculéen, enneereccion n. f. (s. XVI. . . ) • érectionerectil, ila adj. (s. XIX. . . ) • érectileereditari, ària adj. (s. XIII.) • héréditaireereditat n. f. (s. XIX. . . ) • héréditéeretar v. (s. XII.) • héritereretatge n. m. (s. XII.) • héritageerètge, ètja adj. e n. (s. XIII.) • hérétique (cf.eretic)eretgiá n. f. (s. XIII. « heretgia ») eretgia • hérésieeretic, ica adj. e n. (s. XIV. . . ) • hérétiqueeretièr, ièra n. (s. XII.) • héritier, ièreergonomia n. f. (s. XX.) • ergonomie

112

Page 113: Diccionari General de la Lenga Occitana - DGLO · ACADEMIA OCCITANA CONSISTÒRI DEL GAI SABER Diccionari General de la Lenga Occitana 2008 – 2016

eriç, eriçon escalhaire, aira

eriç, eriçon n. m. (s. XIV.) • hérissoneriçar v. (s. XIV.) • hérissereriçat, ada adj. (s. XIV.) • hérissé, éeerigir (s’) v. pron. (s. XIV.) • s’ériger (se déclarer)ermafrodita adj. e n. (s. XIV.) • hermaphroditeèrme n. m. (s. XIII: « erm ») èrm 1. lande 2. lieudésertermina n. f. • hermineermita, ermitan n. m. (s. XII.) • ermiteermitatge, ermitanatge n. m. (s. XIII.) • ermitageèrnha n. f. • hargneernhar v. • chagrinerernhós, osa adj. • hargneux, euseernia n. f. (s. XIII. « hernia ») • hernieerodar v. (s. XVI. . . ) • érodererogèn, èna adj. (s. XX.) erogène • érogèneeròi n. m. (s. XVI. . . ) • héroseroïc, ïca adj. (s. XVI. . . ) • héroïqueeroïna n. f. (s. XVI. . . ) • héroïneeròs n. m. (s. XX.) • éroserosion n. f. (s. XVI. . . ) • érosionerosiu, iva adj. (s. XIX. . . ) • érosif, iveerotic, ica adj. e n. f. (s. XVI. . . ) • érotiqueeroticament adv. (s. XIX. . . ) • érotiquementerotisme n. m. (s. XIX. . . ) • érotismeerotizacion n. f. (s. XX.) • érotisationerotizar v. (s. XIX. . . ) • érotisererotologia n. f. (s. XIX. . . ) • érotologieerotologic, ica adj. (s. XX.) • érotologiqueerotològue, òga n. (s. XX.) • érotologueerotoman, ana adj. (s. XIX. . . ) • érotomaneerrament n. m. (s. XIII.) • errementerrança n. f. (s. XIII. « erransa ») • erranceerrant, anta adj. • errant, anteerrar v. (s. XIII.) • errererrata n. m. (s. XVI. . . ) erratà • errataerratum n. m. (s. XVIII. . . , mot latin) • erratumerror n. f. (s. XIII.) • erreurèrsa n. f. • vague (mer)eructacion n. f. (s. XIV.) • éructationerudicion n. f. (s. XV. . . ) • éruditionerudit, ita adj. e n. (s. XIV. . . ) • érudit, iteeruga n. f. (s. XIV. « eruca ») • chenilleerupcion n. f. (s. XIV. . . ) • éruptioneruptiu, iva adj. (s. XVIII. . . ) • éruptif, iveeruptivitat n. f. (s. XX.) • éruptivitées a dire loc. conj. • c’est à dire (cf. çò es)es que ? loc. interr. • est-ce que ?esbaïment n. m. • ébahissementesbaïr v. (s. XII.) • ébahiresbalausida n. f. embalausida • éblouissementesbalausiment n. m. embalausiment •éblouissementesbalausir v. (s. XII.) embalausir 1. éblouir 2.abasourdiresbatre (s’) v. pron. • s’ébattre (divertir)esbats n. m. plur. • ébatsesbaudir v. • s’esbaudir

esbercar v. • ébrécheresbinhar (s’) v. pron. 1. s’esbigner 2. se débiner3. filer à l’anglaiseesbleugiment n. m. • éblouissementesbleugir v. • éblouiresbleugissent, enta adj. • éblouissant, anteesborrassar v. • houspilleresborrifar v. • ébourifferesborrifat, ada adj. • ébouriffé, ée (cf. espelofit)esbòs n. m. • esquisse (f.)esbossar v. • esquisseresbrancar v. (s. XII.) • ébrancheresbrandar v. 1. ébranler 2. fig. émouvoiresbrof (pl. esbrofes) n. m. 1. ébrouement 2.esbroufeesbrofar v. • ébroueresbrondar v. (s. XII.) • émonderesbrudiment n. m. • divulgation (rumeur)esbrudir v. • ébruiteresca n. f. (s. XII.) 1. amadou 2. appât (pêche)escabèl n. m. (s. XIV.) • escabeauescabelhar v. (s. XII.) • échevelerescabiosa n. f. (V 165) • scabieuseescabòt n. m. • troupeau (petit)escabrós, osa adj. • scabreux, euseescacalassar v. • rire aux éclatsescaças n. f. plur. • échassesescacièr n. m. (s. XII.) • échassierescacs n. m. plur. (s. XII.) • échecs (jeu)escafadura n. f. • action de biffer (rayer)escafandre n. m. (s. XVIII. . . , del francés) •scaphandreescafandrièr n. m. (s. XIX. . . ) • scaphandrierescafar v. • biffer (rayer)escairaire, aira n. (V 12) • équarisseurescairar v. • équarrirescaire (/escàser) v. (s. XII.) 1. échoir 2. survenirescais n. m. • sobriquetescaissar v. (s. XII.) 1. rompre la mâchoire 2.(fig.) casser la gueuleescala n. f. (s. X.) 1. échelle 2. escale, lieu oùl’on peut débarquerescala (sismologica) de Richter n. f. (s. XX.) •échelle de Richterescalabrar v. • gravirescalabrós, osa adj. • raide (pente)escalada n. f. (s. XIII. . . ) • escaladeescaladar v. • escaladerescalaire, aira n. • escaladeur, euseescalar v. (s. XIII.) • grimperescalcir v. • tremper la soupeescalfada n. f. • échauffouréeescalfament n. m. (s. XIII.) • échauffementescalfar v. (s. XII.) • échaufferescalfeta n. f. • réchaudescalgait n. m. (III 417) • échauguetteescalha n. f. • écailleescalhaire, aira n. • écailleur, euse

113

Page 114: Diccionari General de la Lenga Occitana - DGLO · ACADEMIA OCCITANA CONSISTÒRI DEL GAI SABER Diccionari General de la Lenga Occitana 2008 – 2016

escalhar esclarciment

escalhar v. • écaillerescalhatge n. m. • écaillageescalièrs n. m. plur. (s. XIII.) • escalierescalon n. m. (s. XII.) 1. échelon 2. barreau(échelle) 3. tranche (d’imposition)escalonar v. • échelonner, étaler (dans letemps)escalorir v. 1. réchauffer 2. échaufferescalpèl n. m. • scalpelescalpèl n. m. (V 166) • scalpelescalpraire, aira n. m. • ciseleur (cf. escultor)escalprar v. • ciseler (cf. escultar)escalpre n. m. • échoppeescalustrar v. • offusquerescambarlar v. • enjamberescambi n. m. (s. XII.) • échangeescambiar v. (s. X.) • échangerescamositat n. f. (III 145) • squammositéescamotar v. (av. 1500., del cast. escamotear) 1.égrener les gerbes 2. escamoterescampaire, aira adj. (s. XIV.) • dissipateur, triceescampar v. (s. XIII.) 1. jeter 2. répandreescampar d’aiga v. → urinar • uriner (politesse)(cf. pissar)escampeta n. f. 1. évasion 2. fuite (fam.)escampilhar v. • répandreescanador n. m. • coupe-gorge (lieu)escanaire, aira n. • étrangleur, euseescanar v. • étranglerescandal n. m. (s. XIII.) • scandaleescandalizar v. (s. XIII.) • scandaliserescandalós, osa adj. • scandaleux, euseescandalosament adv. • scandaleusementescandinau, ava adj. • scandinaveescandir v. • scanderescandre n. m. (s. XIII.) esclandre • esclandreescannèr n. m. (s. XX., de l’anglés) escannerizador• scannerescannerizacion n. f. (s. XX.) • scannérisationescannerizar v. (s. XX.) • scannériserescantiment n. m. (s. XIII.) • extinctionescantir v. (s. XII.) • éteindreescap n. m. • escape (fauconnerie)escap, apa adj. • sauf (hors de danger)escapada n. f. • escapadeescapador n. m. • échappatoireescapament n. m. • échappementescapar v. (s. XII.) • échapperescapçar v. (s. XII.) 1. couper la tête 2. tranchernet 3. mettre en ordreescapolaire, aira n. • ébaucheurescapolar v. • ébaucherescapolon n. m. 1. ébauche 2. échantillonescapulari n. m. (s. XIII. « escapolari ») • scapu-laireescaquièr n. m. (s. XII.) • échiquier (cf. escacs)escar v. •mettre l’appât à l’hameçonescara n. f. (V 166) • escarre

escarabeïdes n. m. plur. (s. XX.) • scarabéidésescaragòl n. m. • escargotescaragolaire, aira n. • chasseur, eused’escargotescaramossa n. f. (s. XVII. . . , de l’italian) • escar-moucheescaravat n. m. (s. XII.) • scarabéeescaravissa n. f. • écrevisseescarcalhada n. f. • écarquillementescarcalhar v. • écarquillerescarificacion n. f. (s. XIV.) • scarificationescarificar v. • scarifierescarificar v. (III 147) • scarifierescarificator n. m. escarificador • scarificateurescarlat, ata adj. e n. m. (s. XII., del persan) •écarlateescarlatina n. f. • scarlatineescarnar v. (s. XIII.) • décharnerescarni, escarniment n. m. (s. XII.) • raillerieinjurieuseescarniós, osa adj. • railleur, euseescarnir v. (s. XII.) • raillerescaròla n. f. • scaroleescarpida n. f. • charpieescarpin n. m. (s. XVI. . . , de l’italian) • escarpinescarpir v. •mettre en charpieescarrabilhat, ada adj. • dégourdi, ie (éveillé)escarraunhar v. 1. écorcher 2. (fig.) mal parler(cf. escorjar)escars (tot -) loc. 1. à peine 2. « à tout casser »escars, arsa adj. (s. XII.) escàs • en petit nombre(peu)escarsament adv. (s. XII. « escassamen ») • chiche-mentescartar v. 1. écarter 2. esquiver les cornes(courses landaises)escasença n. f. (s. XII.) 1. échéance 2. chance(occasion)escasuda n. f. • réussiteescata n. f. (s. XIII.) 1. écaille 2. écorce d’arbre(cf. escalha; rusca)escatologia n. f. (s. XIX. . . ) • eschatologieescatologic, ica adj. (s. XIX. . . ) • eschatologiqueescatós, osa adj. (s. XIII.) • écailleux, euseescaudar v. (s. XII.) • échauderescavar v. • fouiller (sol, archéol.)escient n. m. (s. XI.) • escientesclaca (/esclacha) n. f. • goutteesclafar v. • esclaffer (écraser)esclafir v. • s’esclafferesclairament n. m. (s. XIII.) • éclairementesclairar v. (s. XII.) • éclaireresclap n. m. • éclat de boisesclapar v. • fendre le boisesclapons n. m. plur. • copeauxesclarciment n. m. • éclaircissement (propre etfiguré)

114

Page 115: Diccionari General de la Lenga Occitana - DGLO · ACADEMIA OCCITANA CONSISTÒRI DEL GAI SABER Diccionari General de la Lenga Occitana 2008 – 2016

esclarcir escultar

esclarcir v. 1. éclaircir (devenir plus lumineux)2. dégager (ciel) 3. (fig.) devenir plus com-préhensibleesclarir v. • éclaircir (devenir rare)esclat n. m. • éclat (fragment, scandale. . . ) (cf.explosion; espet)esclatar v. (s. XII.) • éclater (se briser, rendrepublic) (cf. espetar)esclau, ava n. (s. XII.) • esclaveesclavatge n. m. (s. XVI. . . ) • esclavageesclavatgisme n. m. (s. XIX. . . ) • esclavagismeesclavatgista n. (s. XIX. . . ) • esclavagisteesclerosat, ada adj. • sclérosé, éeescleròsi n. f. • scléroseesclòp n. m. 1. sabot (chaussure) 2. boulet(personne pénible, pesante)escoba n. f. (s. XII.)→ balaja • balaiescobada n. f. • coup de balaiescobaire, aira n. • balayeur, euseescobar v. (s. XII.) • balayerescobàs n. m. • grand balaiescobatge n. m. • balayageescobejar v. • balayer légèrementescobet n. m. • plumeauescobilhas n. f. plur. (s. XII.) • balayuresescofir v. (s. XIII.) esconfir • escoffier (déconfire,dépouiller, assommer).escòire v. • cuire (douleur)escòla n. f. (s. XIII.) • écoleescòla de conduita loc. nom. (s. XX.) • auto-écoleescolament n. m. • écoulementescolan, ana n. (s. XIII.) 1. écolier, ère 2. élèveescolar v. • écouler (liquide)escolar, ara adj. (s. XIII.) • scolaireescolarizable, abla adj. (s. XX.) • scolarisableescolarizacion n. f. (s. XX.) • scolarisationescolarizar v. (s. XX.) • scolariserescolastic, ica adj. e n. f. (s. XIII.) • scolastiqueescolopendra n. f. (s. XVI. . . ) • scolopendre(mille-pattes) (cf. milapatas)escomesa n. f. • gageureescometre v. (s. XII.) • défierescomptar v. • escompterescondre v. (s. XII.) • cacher (cf. amagar)esconduda n. f. 1. cachette 2. rendez-vousgalant (cf. amagatal)esconjur n. m. 1. action de conjurer 2. formule3. exorcisme (cf. exorcisme)esconjuraire, aira n. 1. qui conjure 2. exorciste(cf. exorcista)esconjurar v. (s. XII.) 1. conjurer 2. exorciser (cf.exorcizar)escopetal n. m. • coup sur la nuqueescorbut n. m. (s. XVI. . . ) • scorbutescorbutic, ica adj. (s. XVII. . . ) • scorbutiqueescorcolhar v. • fouiller (maison, perquisition)escòria n. f. (s. XVI. . . ) • scorieescorificar v. (s. XVIII. . . ) • scorifier

escorjar v. (s. XII.) • écorcher (animal. . . )escornar v. (s. XIII.) • écornerescorpion n. m. (s. XIII.) • scorpionescorreguda n. f. 1. excursion 2. randonnéeescórrer v. (s. XIV.) • écoulerescortar v. (s. XII.) • écourterescosent, enta adj. • cuisant, ante (douleur)escòt n. m. (s. XIII.) • écotescota n. f. 1. écoute 2. fam. esgourde (oreille)escotador n. m. (s. XX.) • écouteur (télé-phone. . . )escotaire, aira n. (s. XII.) • écouteur (personnequi écoute)escotar v. (s. XII.)→ auscultar 1. écouter 2. obéir3. ausculter (fam.)escotelar v. • poignarder (cf. daguejar)escotison n. m. • cotisation (cf. cotizacion)escrachament n. m. • écrasementescrachar v. • écraser (avion. . . )escremar v. • écrémerescriba n. m. (s. XIV. . . ) • scribeescridar (s’) v. pron. (s. XII.) • s’écrierescridassar v. • parler fort et violemmentescrima n. f. (s. XII., del germanic ancian) • escrimeescrimaire, aira n. • escrimeur, euseescrinh n. m. (s. XII.) • écrinescriptor, tritz n. (s. XIV. . . ) escritor • scripteur(n. m.)escriptòri n. m. (s. XIV.) escritòri • écritoireescriptura n. f. (s. XIII. (Escriptura : s. XII.))escritura • écritureescriptural, ala adj. (s. XIV.) • scriptural, aleescripturari, ària adj. (s. XVIII. . . ) • scripturaireescrit, ita (/escrich, icha) adj. e n. m. (s. XII.) •écrit, iteescriure v. (s. XI.) • écrireescrivan, ana n. (s. XII.) • écrivain, aineescrivassièr, ièra n. (s. XVIII. . . ) • mauvaisécrivainescrofula n. f. (s. XIV. . . ) • scrofuleescrofulós, osa n. f. (s. XIV. . . ) • scrofuleux, euseescrotar v. • décrotterescrupul n. m. (s. XIV. . . ) • scrupuleescrupulós, osa adj. (s. XIV. . . ) • scrupuleux,euseescrupulosament adv. (s. XIV. . . ) • scrupuleuse-mentescrutar v. (s. XIII.) • scruterescrutator, tritz n. escrutaire; escrutador • scru-tateur, triceescrutinh n. m. (s. XV. . . ) escrutin • scrutinescudariá n. f. • écurieescudèla n. f. (s. XII.) 1. écuelle 2. assietteescudièr, èra n. (s. XII.) • écuyer, èreescuèlh n. m. (s. XIII.) • écueilesculefar v. (s. XII.) 1. écosser 2. fig. accrocherpar une voitureescultar v. (s. XVII. . . ) • sculpter (cf. escalprar)

115

Page 116: Diccionari General de la Lenga Occitana - DGLO · ACADEMIA OCCITANA CONSISTÒRI DEL GAI SABER Diccionari General de la Lenga Occitana 2008 – 2016

escultor, tritz esparron

escultor, tritz n. (s. XV. . . ) • sculpteur, triceescultura n. f. (s. XIII. « sculptura ») • sculpture(cf. escalpradura)escultural, ala adj. (s. XVIII. . . ) • sculptural, aleescuma n. f. (s. XII. « escuma », del germanic) •écume, mousse (liquide)escumadoira n. f. • écumoireescumaire, aira n. • écumeur, euseescumar v. (s. XII. « escumar ») • écumerescumenge n. m. 1. imprécation 2. malédiction(cf. excomunicacion)escumenjar v. (s. XIII.) excomuniar • excommu-nier, maudireescumenjat, ada adj. e n. excomuniat • excom-munié, éeescupir v. (s. XIII.) • cracherescupit n. m. • crachatescur, ura adj. (s. XII.) 1. obscur, ure 2. sombre(sens concret et figuré)escura n. f. • fenil (m.)escurament adv. (s. XIII. . . ) • obscurément (cf.escuresiment)escurament / escuratge n. m. • nettoyage (cf.escuresiment)escurar v. 1. écurer 2. astiquer (nettoyer) (cf.escuresir)escuresiment n. m. (s. XIII. « escurziment »)escurciment • obscurcissement (sens concret)(cf. escurament; cf.obscurciment)escuresin, ina adj. • obscurci, e (concret) (cf.obscur)escuresina n. f. (s. XII. « escurzina ») escurcina;escuritat 1. obscurité 2. crépuscule (sens con-cret) (cf. obscuritat)escuresir v. (s. XII. « escurzir ») escurcir • obscur-cir (cf. escurar; obscurcir)escurós, osa adj. • ténébreux, euse (cf. solom-brós)escut n. m. (s. XII.) • écuescutlar v. 1. tremper la soupe 2. (fig.) (avouer)« vider son sac » 3. « se mettre à table »esdentat, ada adj. (s. XIII.) • édenté, éeesfaçar v. • effaceresfèra n. f. • sphèreesferic, ica adj. • sphériqueesfericitat n. f. • sphéricitéesfilar v. (s. XIII.) • effileresfinge n. f. • sphinx (m.)esflorar v. • effleureresfoirar v. • foireresfondre v. (s. XII.) • effondreresfòrç (pl. esfòrces) n. m. (s. XIII.) • effortesforçar (s’) v. pron. (s. XIII.) 1. s’efforcer 2.tâcher de (cf. esperforçar (s’))esfoscar v. • assombriresfredir (/esfregir) v. (s. XII.) • refroidiresfrontat, ada adj. e n. (s. XIII.) • effronté, éeesfulhar v. (s. XII.) • effeuiller

esgard n. m. (s. XII.) • égard (respect)esgargamelar (s’) v. pron. • s’égosilleresglasi n. m. (s. XII. « esglai ») 1. effroi 2. frayeuresglasiant, anta adj. • effroyableesglasiar v. (s. XII.) • effrayeresgolhar v. • zigouiller (couper la gorge)esgotar v. (s. XIII.) • égoutteresitacion n. f. (s. XIV. « esitacio ») • hésitationesitar v. • hésiter (cf. trantalhar; trastejar)eslalòm n. m. (s. XX., del norvegian) • slalomeslalomaire, aira n. (s. XX.) • slalomeur, euseeslalomar v. (s. XX.) • slalomereslançar v. (s. XII.) • élancereslargar v. (s. XIII.) • élargir (libérer)eslau, ava adj. (s. XVII. . . ) • slaveeslunhament n. m. • éloignementeslunhar v. (s. XII.) • éloigneresmalt n. m. (s. XIII.) • émailesmaltaire, aira n. • émailleur, euseesmaltar v. • émailleresmarrar (s’) v. pron. • s’égarer (se tromper dechemin)esmerauda n. f. (s. XIV.) • émeraudeesmogut, uda adj. • ému, ueesmolinar (s’) v. 1. s’ébouler 2. s’émietteresmòure v. • émouvoir (cf. emocionar)esmovent, enta adj. • émouvant, anteesofagic, ica adj. • œsophagiqueesofagiti n. f. • œsophagiteesofague n. m. esofag • œsophageespaçament n. m. • espacementespaçar v. (s. XII. « espassar ») 1. espacer 2. sepromenerespaci n. m. (s. XIII.) • espaceespacionauta n. (s. XX.) • spationauteespaciós, osa adj. (s. XIV.) • spacieuxespaciosament adv. • spacieusementespadon n. m. • espadonespalaissar (s’) v. pron. • se prélasserespançar v. • éventrerespandi n. m. • étendueespandida n. f. 1. étendue 2. nappe (d’eau)espandiment n. m. (s. XIV.) • épanchementespandir v. (s. XIII.) 1. étendre 2. étaler 3. répan-dre 4. épanouir (fleur)espanhòl (can -) n. m. • chien épagneulespanhòl, òla adj. (s. XII.) • espagnol, oleespant n. m. • épouvanteespantar v. • épouvanter, stupéfierespantat, ada adj. 1. épouvanté, ée 2. stupéfié,éeespantós, osa adj. • épouvantableespargue n. m. • aspergeesparguièra n. f. • plantation d’aspergesesparnha n. f. • épargneesparnhar v. (s. XIII.) 1. ménager 2. épargneresparpalhar v. • éparpilleresparron n. m. • barreau (chaise)

116

Page 117: Diccionari General de la Lenga Occitana - DGLO · ACADEMIA OCCITANA CONSISTÒRI DEL GAI SABER Diccionari General de la Lenga Occitana 2008 – 2016

espars, arsa espiritual, ala

espars, arsa adj. (s. XII.) • épars, arseesparsion n. f. (s. XIV.) • dispersionesparsir v. (s. XII. « esparser ») 1. disperser 2.éparpilleresparvièr n. m. (s. XII.) • filet (de pêche)espasa n. f. (s. XII.) • épéeespasmar (s’) v. pron. • se pâmerespasme n. m. (s. XIV.) espaime • spasmeespatarrar v. • s’étendre, prendre ses aises,tomber de tout son longespatla n. f. (s. XIII.) • épauleespatlar v. 1. épauler (aider) 2. démettrel’épauleespatlut, uda adj. (s. XIII.) • aux larges épaules(costaud)espauriment n. m. • frayeurespaurir v. 1. apeurer 2. effrayerespaurit, ida adj. 1. apeuré 2. effrayéespaurugal n. m. • épouvantail (cf. espavental)espava n. f. • épaveespavent n. m. (s. XII.) • épouvanteespaventablament adv. (s. XIII.) • épouvantable-mentespaventable, abla adj. (s. XIII.) • épouvantableespavental n. m. (s. XII.) • épouvantail (cf. es-paurugal)espaventar v. (s. XII.) • épouvanterespècia n. f. (s. XIV.) 1. espèce 2. épiceespecial, ala adj. (s. XIII.) • spécial, aleespecialament adv. (s. XIII. « especialmens ») •spécialementespecialista n. m. (s. XIX. . . ) • spécialisteespecialitat n. f. (s. XIII. . . ) • spécialitéespecializar v. (s. XVI. . . ) • spécialiserespeciar v. 1. épicer 2. relever (cuisine)especiariá n. f. (s. XIII.) • épicerieespecièr, èra n. (s. XII.) • épicier, ièreespecific, ica adj. (s. XVI. . . ) • spécifiqueespecificacion n. f. (s. XIV.) • spécificationespecificament adv. (s. XIII.) • spécifiquementespecificar v. (s. XIV.) • spécifierespecificatiu, iva adj. (s. XIV. . . ) • spécificatif,iveespecificitat n. f. (s. XIX. . . ) • spécificitéespecimèn n. m. (s. XVII. . . , de l’anglés) • spéci-menespectacle n. m. • spectacleespectaclós, osa adj. • prodigieuxespectacular, a adj. (s. XX.) • spectaculaireespectator, tritz n. (s. XVI. . . ) espectador • spec-tateur, triceespeculacion n. f. (s. XIV.) • spéculationespecular v. (s. XIV.) • spéculerespeculatiu, iva adj. (s. XIV.) • spéculatif, iveespeculator, tritz adj. e n. (s. XVI. . . ) especulaire• spéculateur, triceespeleologia n. f. (s. XIX. . . ) • spéléologie

espeleològue, òga n. (s. XX.) espeleológ • spéléo-logueespelida n. f. • éclosionespelir v. (s. XIII.) • écloreespelofir v. (s. XIII.) • ébourifferespelofit, ida adj. • hérissé (cheveux)espelonga n. f. → cavèrna • caverne (cf. balma)espelucar v. • éplucherespepinejar v. • pinaillerespepissaire, aira n. • vétilleur (qui cherche lapetite bête)espepissar v. • vétillerespèr n. m. (s. XII.) • espoirespèra n. f. 1. attente 2. affûtesperança n. f. (s. XII.) • espéranceesperanto n. m. (s. XIX. . . ) esperantò • esperantoesperar v. (s. XII.) 1. attendre 2. espéreresperit n. m. (s. XII.) • espritesperitalament adv. (s. XIII. . . ) • spirituellementesperitisme n. m. (s. XIX. . . ) • spiritismeesperitista n. (s. XIX. . . ) 1. spiritiste 2. spiriteesperitós, osa adj. • spirituel, elle (qui a del’esprit)esperitualista adj. e n. (s. XIX. . . ) • spiritualisteesperitualizar v. (s. XVI. . . ) • spiritualiseresperituós n. m. (s. XVII. . . ) • spiritueux (alcool)esperlecant, anta adj. • alléchant, ante (gour-mandise)esperlecar v. 1. allécher 2. pourlécherespèrma n. f. (s. XIV.) • spermeespermatic, ica adj. (s. XIV.) • spermatiqueespermatozoïde n. m. (s. XIX. . . ) • spermato-zoïdeesperon n. m. (s. XII.) • éperonesperonar v. (s. XII.) • éperonnerespés, essa adj. (s. XII.) • épais, épaisseespet n. m. • éclat (grand bruit) fam (cf. explo-sion; esclat)espetar v. • éclater (faire un grand bruit) (fam.)(cf. esclatar.)espiar n. m. • regardespiar v. (s. XII.) 1. regarder 2. épierespic n. m. (s. XII.) • aspic (sorte de lavande)espiga n. f. (s. XII.) • épi (céréale)espigal n. m. • épi (cheveux)espina n. f. (s. XII.) • épineespinal, ala adj. (s. XVI. . . ) • spinal, ale (épinedorsale)espinalgia n. f. • spinalgieespinaloscòpe n. m. (s. XX.) • spinaloscopeespinarc n. m. • épinardespingar v. (s. XII.) • regimberespingòla n. f. • épingleespingolar v. • épinglerespinós, osa adj. (s. XIV.) • épineux, euseespion, ona n. (s. XIII. « espia ») • espion, onneespiritual, ala adj. (s. XII. « espirital ») • spirituel,elle (mystique)

117

Page 118: Diccionari General de la Lenga Occitana - DGLO · ACADEMIA OCCITANA CONSISTÒRI DEL GAI SABER Diccionari General de la Lenga Occitana 2008 – 2016

espiritualament estabilizacion

espiritualament adv. (s. XIII. . . ) • spirituelle-mentespiritualisme n. m. (s. XVIII. . . ) • spiritualismeespiritualitat n. f. (s. XIII. . . ) • spiritualitéespiritualizacion n. f. (s. XVII. . . ) • spiritualisa-tionespital n. m. (s. XIII.) • hôpital (cf. ospitalizar)espitalièr n. m. (s. XIII.) • hospitalier (ordre re-ligieux) (cf. ospitalièr)espitlòri n. m. (s. XIV.) • piloriesplanada n. f. (s. XV. . . , de l’italian) 1. esplanade2. lieu plat aménagéesplanar v. • aplanirespleit (/esplech) n. m. • outilespleita (/esplecha) n. f. (s. XIII.) expleitacion;explotacion • exploitationespleitable, abla (/esplechable, abla) adj. • ex-ploitableespleitar (/esplechar) v. (s. XIII.) • exploiteresplendid, ida adj. (s. XIV. . . ) • splendideesplendor n. f. (s. XIV.) • splendeurespofar v. • pouffer (éclater de rire) (cf. esca-calassar)espofidar v. • pouffer de rireespofit n. f. • éclat de rireespoilar (s’) v. pron. 1. (triv.) « se casser le cul »au travail 2. (antiphrase) se poilerespoliacion n. f. (s. XIV. « expoliatio ») • spolia-tionespoliar v. (s. XIV.) • spolierespoliator, tritz n. (s. XV. . . ) espoliaire;espoliador • spoliateur, triceespolsar v. • épousseterespompir (s’) v. pron. 1. se gonfler 2. (fig.) segonfler (d’orgueil)esponga n. f. (s. XII.) • épongeespongiós, osa adj. (s. XIV.) • spongieux, euseespongiositat n. f. (s. XIV.) • spongiositéespòrt n. m. (s. XIX. . . , de l’anglés) • sportesportiu, iva adj. e n. • sportif, iveespós, osa n. (s. XII.) • époux (cf. molhèr)esposalhas n. f. plur. (s. XIII.) • épousaillesesposar v. • épouseresposcar v. (s. XIII.) 1. épousseter (pous-sière) 2. saupoudrer 3. éclabousser (liquide) 4.s’emporter (colère)espotir v. • écraseresprémer v. (s. XIII.) exprimir. 1. exprimer 2.presser (un fruit) (cf. exprimir.)espròva n. f. (s. XII. « esproa ») • épreuveesprovar v. (s. XII.) 1. éprouver 2. mettre àl’épreuveespudir v. • prendre en aversionespurgar v. (s. XII.) • purgerespurgatòri n. m. (s. XIII.) • purgatoireesquadra n. f. (s. XV. . . , occ. gascon : « esqüada »)escadra 1. escadre 2. escouade

esquadrilha n. f. (s. XVI. . . ) escadrilha • es-cadrilleesquadron n. m. (s. XV. . . ) escadron • escadronesquaire n. m. (s. XII.) • équerre (cf. falsesquaire)esquèma n. m. (s. XVIII. . . ) • schémaesquematic, ica adj. (s. XIV. . . ) • schématiqueesquematicament adv. • schématiquementesquematisme n. m. (s. XVII. . . ) • schématismeesquematizacion n. f. (s. XX.) • schématisationesquematizar v. (s. XIX. . . ) • schématiseresquèr, èrra adj. 1. gauche (maladroit) 2. malformé (mot) (cf. maladreit)esquèr, èrra (/esquèrre, èrra) adj. (s. XIV.) •gaucheesquèrra n. f. • gaucheesquerrièr, ièrra adj. (s. XIII.) 1. gaucher,gauchère 2. incommodeesquerrós, osa adj. • drôle (étrange)esquí n. m. (s. XX., del norvegian) • skiesquiaire, aira n. • skieur, euseesquiar v. • skieresquich n. m. • esquiche (injection de liquideou de ciment sous pression)esquichar v. • esquicher (comprimer, presser)esquila n. f. 1. clochette 2. sonnetteesquilha n. f. • esquille (éclat de bois, écharde)esquilon n. m. • timbre (sonnette)esquina n. f. • dosesquinç n. m. • accrocesquinçada n. f. • déchirureesquinçar v. (s. XII.) • déchireresquintar v. (s. XIII.) 1. échiner 2. esquinteresquipa n. f. (s. XIX. . . , del francés ← germanicancian) equipa • équipe (sport)esquipar v. equipar • équiperesquipatge n. m. equipatg • équipage (instru-ments) (cf. chorma)esquipòt n. m. •magot (économies)esquiròl n. m. (s. XII.) • écureuilesquisma n. m. (s. XII. . . ) • schismeesquismatic, ica adj. (s. XIII. . . ) • schismatiqueesquist n. m. (s. XVI. . . ) • schisteesquistós, osa adj. (s. XVIII. . . ) • schisteux, euseesquistositat n. f. (s. XIX. . . ) • schistositéesquiu, iva adj. (s. XII.) • hostile, abruptesquivar v. (s. XII.) • esquiveresquizofrèn, èna adj. (s. XX.) • schizophrèneesquizofrenia n. f. (s. XX.) esquizofrènia •schizophrénieesquizofrenic, ica adj. (s. XX.) •schizophréniqueesséncia n. f. (s. XIV.) • essenceessencial, ala adj. (s. XIV.) • essentiel, elleessencialament adv. (s. XIV.) • essentiellementèsser (/èstre) v. (s. XII.) • êtreèst n. m. (s. XII. . . ) • estestabilitat n. f. (s. XIV.) • stabilitéestabilizacion n. f. (s. XVIII. . . ) • stabilisation

118

Page 119: Diccionari General de la Lenga Occitana - DGLO · ACADEMIA OCCITANA CONSISTÒRI DEL GAI SABER Diccionari General de la Lenga Occitana 2008 – 2016

estabilizant, anta esterilizator

estabilizant, anta adj. (s. XIX. . . ) • stabilisantestabilizar v. (s. XVIII. . . ) • stabiliserestabilizator, tritz adj. e n. (s. XIX. . . )estabilizador; estabilizaire • stabilisateur, triceestablament adv. (s. XIII.) • stablementestable n. m. • étable (f.)estable, abla adj. (s. XIII.) • stableestabliment n. m. (s. XIII.) • établissementestablir v. (s. XI.) • établirestablir (s’) v. pron. • fixer (se)estabordir v. (s. XIV.) 1. étourdir d’un coup 2.abasourdirestabosiment n. m. • stupéfactionestabosir v. (s. XII.) 1. stupéfier 2. abasourdirestaca n. f. (s. XIII.) 1. attache 2. lieu d’attachedes bateaux 3. estaqueestacament n. m. • attachement (affection)estacar v. (s. XII.) • attacherestacion n. f. (s. XIII.) • stationestacionament n. m. (s. XX.) • stationnementestacionar v. (s. XX.) • stationnerestacionari, ària adj. (s. XIV.) • stationnaire (cf.cf estadís)estadi n. m. (s. XIV.) • stadeestadís, issa adj. 1. stagnant, ante 2. constant,ante 3. stationnaire (cf. estacionari)estafinhar v. • dédaigner (faire le difficile)estafinhós, osa adj. • dédaigneux, euseestagi n. m. (s. XVII. . . ) • stageestagiari, ària adj. e n. (s. XX.) • stagiaireestala n. f. (s. XVIII. . . ) • stalleestalactita n. f. (s. XVII. . . ) • stalactiteestalagmita n. f. (s. XVII. . . ) • stalagmiteestalinian, ana adj. • stalinien, enneestalinisme n. m. • stalinismeestalvi n. m. (s. XII.) • épargneestalviaire, aira adj. • économeestalviar v. (s. XII.) • économiserestam n. m. (s. XII.) • étainestamaire n. • étameur, euseestamar v. • étamerestamenha n. f. (s. XIII.) • étamineestament n. m. (s. XIII.) • état, conditionestampa n. f. (s. XIII. . . , de l’italian stampa) • es-tampeestampaire, aira n. (s. XIX. . . ) 1. estampeur 2.imprimeur d’estampesestampar v. (s. XIV. . . ) • estamperestampatge n. m. (s. XVIII. . . ) • estampageestampilha n. f. (s. XVIII. . . , del castelhan) • es-tampilleestampilhar v. (s. XVIII. . . ) • estampillerestampilhatge n. m. • estampillageestanc n. m. • arrêtestancar v. (s. XIII.) • étancher (une fuite)estandard n. m. (s. XIII.) • étendardestandard n. m. (s. XX.) • standardestandardizacion n. f. (s. XX.) • standardisation

estandardizar v. (s. XX.) • standardiserestanh n. m. (s. XII.) • étangestar v. (s. XII.) • être (demeurer, rester)estariá n. f. • estarie (temps de déchargementstipulé pour un navire).estartèr n. m. (s. XX., de l’anglés) • starterestat n. m. (s. XIII. . . ) • étatEstat n. m. (s. XV. . . ) • Etat (politique)estatge n. m. (s. XIII.) • étageestatistic, ica adj. (s. XVIII. . . , de l’all. statistik)estadistic • statistiqueestatistica n. f. (s. XVIII. . . ) estadistica • statis-tiqueestatisticament adv. (s. XX.) estadisticament •statistiquementestatistician, ana adj. (s. XIX. . . ) estadistician •statisticien, ienneestatjant, anta n. (s. XIII.) 1. habitant à demeure2. autochtone (cf. abitant)estatua n. f. (s. XIII.) • statueestatuari, ària adj. e n. (s. XV. . . ) • statuaireestatuïr v. (s. XIV.) • statuerestatura n. f. (s. XIV.) • statureestatut n. m. (s. XIII.) • statutestatutari, ària adj. (s. XVI. . . ) • statutaireestatutariament adv. (s. XIX. . . ) • statutairementestavanir (s’) v. pron. • s’évanouir (perdre con-naissance)estegosaure n. m. (s. XX.) • stégosaureestela n. f. (s. XIII.) • étoileestèla n. f. • éclat (de bois qu’on fend)estelat, ada adj. (s. XIII.) • étoilé, éeestellar, ara adj. (s. XVII. . . ) • stellaireestendre v. (s. XII.) • étendreestenduda n. f. (s. XII.) • étendueestèno n. f. (s. XX.) estenò • sténoestenografe, afa n. (s. XVIII. . . ) estenograf •sténographeestenografia n. f. (s. XVIII. . . ) • sténographieestenografiar v. (s.XVIII. . . ) • sténographieresterèo n. f. (s. XX.) • stéréoestereofonia n. f. (s. XX.) • stéréophonieestereofonic, ica adj. (s. XX.) • stéréophoniqueestereotipar v. (s. XVIII. . . ) • stéréotyperestereotipat, ada adj. (s. XIX. . . ) • stéréotypé, éeestereotipe n. m. (s. XVIII. . . ) • stéréotypeestereotipia n. f. (s. XIX. . . ) • stéréotypieesteril, ila adj. (s. XIV. . . ) • stérile (cf. estèrle)esterilet n. m. (s. XX.) • stériletesterilitat n. f. (s. XIII.) • stérilitéesterilizacion n. f. (s. XIX. . . ) • stérilisationesterilizant, anta adj. (s. XIX. . . ) • stérilisant,anteesterilizar v. (s. XVIII. . . ) • stériliseresterilizat, ada adj. (s. XIX. . . ) • stérilisé, éeesterilizator n. m. (s. XIX. . . ) esterilizador •stérilisateur (machine)

119

Page 120: Diccionari General de la Lenga Occitana - DGLO · ACADEMIA OCCITANA CONSISTÒRI DEL GAI SABER Diccionari General de la Lenga Occitana 2008 – 2016

estèrle, èrla estrambordar

estèrle, èrla adj. e n. • jeune célibataire (cf. es-teril)esternum n. m. (s. XVI. . . ) • sternumestèta n. (s. XIX. . . ) • esthèteestetica n. f. (s. XVIII. . . ) • esthétiqueesteticament adv. (s. XIX. . . ) • esthétiquementestetician, ana n. (s. XIX. . . ) • esthéticien, ienneestetisme n. m. (s. XIX. . . ) • esthétismeestetoscòpi n. m. (s. XIX. . . ) • stéthoscopeestigmatas n. m. plur. (s. XV. . . ) • stigmatesestigmatizacion n. f. (s. XIX. . . ) • stigmatisationestigmatizar v. (s. XVI. . . ) • stigmatiserestil n. m. (s. XIV.) 1. style 2. écriture d’unécrivainestilhar v. (s. XII.) • distiller (cf. distillar)estilista n. (s. XX.) • stylisteestilistica n. f. (s. XIX. . . ) • stylistiqueestilizacion n. f. (s. XIX. . . ) • stylisationestilizar v. (s. XX.) • styliserestilo n. m. (s. XX.) estilò • styloestima n. f. (s. XII.) 1. estime 2. estimationestimablament adv. • estimablementestimable, abla adj. (s. XIII.) estimador • es-timableestimacion n. f. (s. XIV.) estimason • estimationestimar v. (s. XIII.) • estimer (cf. aimar; amar)estimar mai loc. verb. 1. préférer 2. aimermieuxestimatiu, iva adj. (s. XIV.) • estimatif, iveestimator, tritz n. (s. XIX. . . ) estimaire • estima-teur, triceestimborlat, ada adj. • écervelé, ée (étourdi)estimulacion n. f. (s. XIV. . . ) • stimulationestimulant, anta adj. (s. XVIII. . . ) • stimulant,anteestimular v. (s. XIV. . . ) • stimulerestimulator n. m. (s. XIX. . . ) estimulador • stim-ulateur (instrument)estimulator, tritz adj. (s. XIX. . . ) estimulaire •stimulateur, triceestipulacion n. f. (s. XII.) • stipulationestipular v. (s. XIII.) • stipulerestiracina n. f. (s. XVII. . . ) • styracine (tirée dustyrax)estirada n. f. 1. traite 2. tirée (distance dechemin).estirament n. m. • étirementestirar v. (s. XII.) • étirerestirax (pl. estiraxes) n. m. (s. XVII. . . ) • styrax(arbrisseau)estirossar v. • tiraillerestiu n. m. • étéestiva n. f. • estive, alpageestivada n. f. • période d’étéestival, ala adj. • estival, aleestivandièr, ièra n. 1. estivandier, ière 2. ou-vrier, ère d’étéestivant, anta n. • estivant, ante

estivar v. • estiverestivatge n. m. • estivageestivenc, enca adj. (s. XIV.) • relatif à l’étéestòc n. m. (s. XIII.) 1. estoc (épée large) 2. étauestocada n. f. • estocade (coup de la pointe del’épée).estòcafich n. m. (av. 1500. « estocfich », de l’anglés← neerd.) • stockfischestocar v. • estoquerestòfa n. f. • étoffeestofada n. f. • estouffade (plat cuit àl’étouffée)estofador n. m. • étouffoir (fig.)estofament n. m. • étouffementestofar v. • étoufferestofegar v. • suffoquerestofet (/estofat) n. m. • préparation culinaire(haricots. . . )estofinada n. f. • préparation culinaire (morue)estoïc, ica adj. e n. (s. XIII. . . ) • stoïqueestoïcament adv. (s. XVI. . . ) • stoïquementestoïcian, ana adj. e n. (s. XIV. « estoci ») • stoïcien,enneestoïcisme n. m. (s. XVII. . . ) • stoïcismeestòla n. f. (s. XII.) • étoleestomac n. m. (s. XIV.) • estomacestomagada n. f. • fait d’être estomaquéestomagar v. 1. estomaquer (frapper àl’estomac) 2. choquerestomatiti n. f. (s. XIX. . . ) • stomatiteestomatologia n. f. (s. XIX. . . ) • stomatologieestomatològue, òga n. (s. XX.) • stomatologueestona n. f. • instantestonament n. m. • étonnementestonar v. • étonnerestonian, ana adj. (s. XX.) • estonien, ienneestopa n. f. (s. XIV.) • étoupeestorceire, eira n. extorqueire; extorquisseire;extorquidor • extorqueur, euseestòrcer v. extorcar 1. tordre 2. extorquer (cf.extorquir)estornèl n. m. (s. XII.) • étourneauestornudament, estornut n. m. (s. XIV.) • éter-nuementestornudar v. (s. XIV.) • éternuerestòrsa n. f. • entorseestrabic, ica adj. e n. (s. XIX. . . ) • strabiqueestrabisme n. m. (s. XVI. . . ) • strabismeestraç n. m. 1. accroc 2. strasse, estrasse (bourrede soie autour de la chrysalide du ver à soie) 3.doudouestraçar v. (s. XII.) 1. déchirer 2. détacherestrada n. f. (s. XII.) • estradeestradièr, èra n. (s. XII.) • batteur d’estradeestragon n. m. • estragonestrambòrd n. m. • enthousiasme (exaltation)estrambordar v. • emballer (enthousiasme)

120

Page 121: Diccionari General de la Lenga Occitana - DGLO · ACADEMIA OCCITANA CONSISTÒRI DEL GAI SABER Diccionari General de la Lenga Occitana 2008 – 2016

estrangièr, ièra etiqueta

estrangièr, ièra adj. e n. (s. XIII.) • étranger, gère(cf. estranh; forastièr)estrangulacion n. f. • strangulationestranh, anha adj. (s. XII.) 1. étrange 2. bizarre(cf. estrangièr)estranhament adv. (s. XII.) 1. étrangement 2.éloignementestranhar v. (s. XII.) • éloignerestranhesa n. f. • étrangetéestrat n. m. • strate (f.)estratagèma n. m. (s. XVI. . . ) • stratagèmeestrategia n. f. (s. XIX. . . ) • stratégieestrategic, ica adj. (s. XIX. . . ) • stratégiqueestratègue, èga n. (s. XVIII. . . ) estratèg • stratègeestratificacion n. f. (s. XVI. . . ) • stratificationestratificar v. (s. XVII. . . ) • stratifierestratificat, ada adj. e n. (s. XVII. . . ) • stratifié, éeestratigrafia n. f. (s. XIX. . . ) • stratigraphieestratigrafic, ica adj. (s. XIX. . . ) • stratigraphiqueèstre n. m. 1. chose 2. machin (cf. daquòs)estreit, eita (/estrech, echa) adj. (s. XII.) 1. étroit2. trop juste de dimensionsestreitament (/estrechament) adv. (s. XII.) •étroitementestreitesa (/estrechesa) n. f. • étroitesseestreitiment (/estrechiment) n. m. • rétrécisse-mentestreitir (/estrechir) v. restrecir; retrecir • rétré-cirestrèm n. m. extrèm 1. bout 2. point éloigné(cf. extrème)estremar v. (s. XII.) •mettre en lieu sûrestremar (s’) v. pron. • se renfermer (personne)estrementida n. f. • frissonestrementir v. (s. XIII.) 1. ébranler 2. secouer(fig.)estrementir (s’) v. pron. • frissonner (de peur)estremolir v. • tressaillir (trembler de peur)estrena n. f. (s. XII.) 1. étrenne 2. pourboire (cf.la pèça)estrenar v. (s. XII.) • faire le premier usageestrénher v. (s. XII.) • étreindreestrenta (/estrencha) n. f. (s. XII.) • étreinteestrepar v. (s. XII.) • fouler au piedestrictament adv. (s. XVI. . . ) • strictementestricte, icta adj. (s. XVIII. . . ) • strict, stricteestridéncia n. f. (s. XIX. . . ) • stridenceestrident, enta adj. (s. XVI. . . ) • strident, entaestrilhar v. (s. XII.) • étrillerestripar v. • étriperestriu n. m. • étrierestròfa n. f. (s. XVI. . . ) • stropheestrop n. m. 1. maillot (bébés) 2. enveloppe 3.pansementestropada n. f. • emplâtreestropar v. 1. emmailloter 2. envelopper 3.faire un pansementestruci n. m. (s. XIV.) • autruche

estructura n. f. (s. XV. . . ) • structureestructuracion n. f. (s. XX.) • structurationestructural, ala adj. (s. XIX. . . ) • structurel, elleestructuralisme n. m. (s. XX.) • structuralismeestructuralista adj. e n. (s. XX.) • structuralisteestructurar v. (s. XIX. . . ) • structurerestructurat, ada adj. (s. XIX. . . ) • structuré, éeestuari n. m. (s. XIX. . . ) • estuaireestuba n. f. • étuveestubar v. 1. étuver 2. fumiger 3. enfumerestuc n. m. (s. XVI. . . , de l’ital. stucco) • stucestucator, tritz n. (s. XVII. . . , de l’ital. stuccatore)estucaire • stucateur, triceestudi n. m. (s. XIII.) • étudeestudiant, anta n. (s. XIV.) • étudiant, anteestudiar v. (s. XIII.) • étudierestúdio n. m. (s. XIX. . . , de l’anglés ← italian) •studioestudiós, iosa adj. (s. XIV.) • studieuxestudiosament adv. (s. XIV.) • studieusementestug n. m. (s. XI.) • étuiestujar v. (s. XII.) • ranger avec soinestupefaccion n. f. (s. XVIII. . . ) • stupéfactionestupide, ida adj. (s. XIV. . . ) estupid • stupide(cf. estupit)estupit, da adj. • stupéfié (cf. estupide)estupor n. f. (V 280) • stupeurestupor n. f. (s. XIV. . . ) • stupeuresturjon n. m. (s. XIII.) • esturgeonesvèlte, èlta adj. esvèlt • svelteesventar v. (s. XIV.) 1. éventer 2. jeter au vent 3.divulgueresvertudar v. (s. XII.) • évertueretcetèra (etc.) loc. (s. XIV. . . ) etceterà • etcetera(etc.)etèr n. m. (s. XIV.) • éthereterèu, èa adj. (s. XIV. « etherey ») eterenc • éthéré,éeeternal, ala etèrne, èrna adj. (s. XIV.) etèrn •éternel, elleeternalament adv. (s. XIV.) • éternellementeternitat n. f. (s. XIV.) • éternitéeternizar v. (s. XVI. . . ) • éternisereterodòxe, òxa adj. (s. XVII. . . ) eterodòx • hétéro-doxeeterogenèu, èa adj. (s. XIV. « etherogeneos ») •hétérogène (cf. omogenèu)eteromòrfe, òrfa adj. (s. XIX. . . ) eteromòrf •hétéromorpheeterosexual, ala (/etero-sexual, ala), etèro adj. en. (s. XX.) 1. hétérosexuel, elle 2. hétéroetic, ica adj. (s. XIV.) • éthiqueetime n. m. (s. XX.) • étymonetimologia n. f. (s. XIV.) • étymologieetimologic, ica adj. (s. XVI. . . ) • étymologiqueetimologista n. (s. XVI. . . ) • étymologisteetimologizar v. (s. XIV.) • étymologiseretiqueta n. f. (s. XVI. . . ) • griffe (marque)

121

Page 122: Diccionari General de la Lenga Occitana - DGLO · ACADEMIA OCCITANA CONSISTÒRI DEL GAI SABER Diccionari General de la Lenga Occitana 2008 – 2016

etnia excentric, ica

etnia n. f. (s. XX.) • ethnieetnic, ica adj. (s. XIII. . . ) • ethniqueetnisme n. m. (s. XX.) • ethnismeetnocentrisme n. m. (s. XX.) • ethnocentrismeetnocidi n. m. (s. XX.) • ethnocideetnografe, afa n. (s. XIX. . . ) etnograf • ethno-grapheetnologia n. f. (s. XIX. . . ) • ethnologieetnologic, ica adj. (s. XIX. . . ) • ethnologiqueetnològue, òga n. (s. XIX. . . ) etnològ • ethno-logueetrusc, usca adj. (s. XIX. . . ) • étrusqueeucaristia n. f. (s. XIII.) • eucharistieeucaristic, ica adj. (s. XVI. . . ) • eucharistiqueeufemic, ica adj. (s. XIX. . . ) • euphémiqueeufemicament adv. (s. XIX. . . ) • euphémique-menteufemisme n. m. (s. XVIII. . . ) • euphémismeeufonia n. f. (s. XIV.) • euphonieeufonic, ica adj. (s. XVI. . . ) • euphoniqueeuforia n. f. (s. XVIII. . . ) • euphorieeuforic, ica adj. (s. XX.) • euphoriqueeugenisme n. m. (s. XX.) • eugénismeeugenista adj. e n. (s. XX.) • eugénisteeunuc n. m. (s. XVII. . . ) • eunuqueeureka interj. (s. XIX. . . ) eurekà • eurêkaèuro n. m. (s. XX.) eurò • euroeuropeïsme n. m. (s. XX.) • européismeeuropeïsta n. (s. XX.) • européisteeuropèu, èa adj. e n. (s. XVIII. . . ) europenc • eu-ropéen, enneeusièra n. f. (s. XIII.) • bois d’yeuseseutanasia n. f. (s. XVIII. . . ) • euthanasieeutanasiar v. (s. XX.) • euthanasierevacuacion n. f. (s. XIII.) • évacuationevacuar v. (s. XIII.) • évacuerevanescéncia n. f. (s. XIX. . . ) • évanescenceevanescent, enta adj. (s. XVIII. . . ) • évanescent,enteevangèli n. m. (s. XIII.) • évangileevangelic, ica adj. (s. XIV.) • évangéliqueevangelista n. m. (s. XIII.) • évangélisteevangelizacion n. f. (s. XIV.) • évangélisationevangelizar v. (s. XIV.) • évangéliserevangelizator, tritz adj. e n. (s. XIX. . . )evangelizaire • évangélisateur, triceevaporable, abla adj. (s. XIV.) esvaporable • éva-porableevaporacion n. f. (s. XIII.) esvaporacion • évapo-rationevaporar v. (s. XIV.) esvaporar • évaporerevaporator n. m. (s. XX.) evaporador • évapora-teur (instrument)evasion n. f. (s. XVII. . . ) • évasionevasir v. (s. XIV.) • évaderevenimencial, ala adj. (s. XX.) • événementiel,elleeveniment n. m. (s. XVI. . . ) • événement

evescat n. m. (s. XIII.) avescat • évêché (cf. bisbe(arc.))evesque n. m. (s. XIII.) avesque • évêqueeviccion n. f. (s. XIII.) • évictionevidéncia n. f. (s. XIV.) • évidenceevident, enta adj. (s. XIV.) • évident, enteevidentament adv. (s. XIV. . . ) • évidemmentevinciment n. m. (s. XII. . . ) • évincementevincir v. (s. XII. « evencer ») • évincerevincit, ida adj. (s. XII. . . ) • évincé, éeevitar v. (s. XIII.) • éviterevitat, ada adj. (s. XIII. . . ) • évité, éeevocacion n. f. (s. XIV.) • évocationevocar v. (s. XIV. . . ) • évoquerevocator, tritz adj. (s. XIX. . . ) evocador • évoca-teur, triceevolucion n. f. (s. XVII. . . ) • évolutionevoluir v. (s. XVIII. . . ) • évoluerevolutiu, iva adj. (s. XIX. . . ) • évolutif, iveevorariá n. f. (s. XVII. . . ) • ivoirerieevòri n. m. (s. XII.) ivòri • ivoireevorièr, ièra n. (s. XIV. . . ) • ivoirier, ièreevorin, ina adj. (s. XII. . . ) • ivoirinex abrupto loc. (s. XVII. . . , mots latins) ex abruptò• ex abruptoex nihilo loc. (s. XVII. . . , mots latins) ex nihilò • exnihiloex-libris n. m. (s. XIX. . . , mots latins) ex-librís •ex-librisex-vivo adv. (s. XX., mots latins) ex-vivò • ex-vivoex-voto adv. (s. XVII. . . , mots latins) ex-vòtò • ex-votoexaccion n. f. (s. XIII.) • exactionexactament adv. (s. XVI. . . ) • exactementexacte, acta adj. (s. XVI. . . ) • exact, exacteexactitud n. f. (s. XVII. . . ) • exactitudeexageracion n. f. (s. XVI. . . ) • exagérationexageradament adv. (s. XIX. . . ) • exagérémentexagerar v. (s. XVI. . . ) • exagérerexagerat, ada adj. (s. XVIII. . . ) • exagéré, éeexagòn n. m. (s. XIV. . . ) exagòne • hexagoneexagonal, ala adj. (s. XVII. . . ) • hexagonal, aleexalacion n. f. (s. XIV.) • exhalationexalar v. (s. XIV. . . ) 1. exhaler 2. répandre(odeur)exaltacion n. f. (s. XV.) • exaltationexaltar v. (s. XIII.) • exalterexamèn n. m. (s. XV. . . ) • examenexaminar v. (s. XIII.) • examinerexaminator, tritz n. (s. XVII. . . ) examinaire;examinador • examinateur, triceexcecrable, abla adj. (s. XIV.) • excécrableexcedent, enta adj. e n. m. (s. XIV. . . ) • excédentexcedir v. (s. XIII. . . ) • excéderexcelléncia n. f. (s. XIV.) • excellenceexcellent, enta adj. (s. XIV.) • excellent, enteexcellir v. (s. XVI. . . ) • excellerexcentric, ica adj. (s. XIV.) • excentrique

122

Page 123: Diccionari General de la Lenga Occitana - DGLO · ACADEMIA OCCITANA CONSISTÒRI DEL GAI SABER Diccionari General de la Lenga Occitana 2008 – 2016

excepcion exprès

excepcion n. f. (s. XIII.) • exceptionexceptar v. (s. XIV.) • excepterexceptat, ada adj. (s. XIV. . . ) • excepté, éeexcès n. m. (s. XIV.) • excèsexcessiu, iva adj. (s. XIV.) • excessif, iveexcision n. f. (s. XIV. . . ) • excisionexcitabilitat n. f. (s. XIX. . . ) • excitabilitéexcitable, abla adj. (s. XIX. . . ) • excitableexcitacion n. f. (s. XIV.) • excitationexcitant, anta adj. (s. XVII. . . ) • excitant, anteexcitar v. (s. XIV.) • exciterexcitat, ada adj. e n. (s. XIX. . . ) • excité, éeexcitatiu, iva adj. (s. XIV.) • excitatif, iveexcitator, tritz n. (s. XIV. . . ) excitador 1. excita-teur, trice 2. exciteur, euseexclamacion n. f. (s. XIV.) • exclamationexclamatiu, iva adj. (s. XIV.) • exclamatif, iveexclusion n. f. (s. XIV.) • exclusionexclusiu, iva adj. e n. (s. XVIII. . . ) • exclusif, iveexclusivitat n. f. (s. XVIII. . . ) • exclusivitéexcommunicacion n. f. (s. XIV. . . )excomunicacion • excommunication (cf. esc-umenge)excusa n. f. (s. XIV. . . ) • excuseexcusable, abla adj. (s. XIV.) • excusableexcusar v. (s. XIII.) • excuser (cf. desencusar)excusar v. (s. XIII.) • excuserexecrable, abla adj. (s. XIV.) • exécrableexecucion n. f. (s. XIV.) • exécutionexecutar v. (s. XV.) 1. exécuter (ordre 2. mettre àmort)executiu, iva adj. e n. m. (s. XIV.) • exécutif, iveexecutor, tritz n. (s. XIV.) executaire • exécuteur,triceexecutòri, òria adj. (s. XIV.) • exécutoireexegèsi n. f. • exégèseexempcion n. f. (s. XIII.) • exemptionexemplar, ara adj. (s. XVI. . . ) • exemplaire (cequi est parfait)exemplaritat n. f. (s. XIV. . . ) • exemplaritéexemple n. m. (s. XIII.) • exempleexempte, empta adj. (s. XIV. « exempt ») • exempt,empte (cf. eissinge)exercici n. m. (s. XIV.) • exerciceexercir v. (s. XIV.) 1. exercer 2. remplir (unefonction)exèrgue n. m. (s. XVII. . . ) exèrg • exergueexibicion n. f. (s. XV.) • exhibitionexibir v. (s. XVI. . . ) • exhiberexigir v. (s. XV.) • exigerexigú, ua adj. (s. XV. . . ) • exigu, uëexili n. m. (s. XII. « essil ») exilh; eissilh • exilexiliar v. (s. XX.) exilhar • exilerexiliat, ada adj. (s. XX.) exilhat • exilé, ée (cf.faidit)existéncia n. f. (s. XIV.) • existenceexistir v. (s. XIV.) • existerexocrina adj. f. (s. XX.) • exocrine (sécrétion)

exòde n. m. (s. XIII. . . ) • exodeexogame, ama adj. e n. (s. XX.) exogam • ex-ogameexogamia n. f. (s. XIX. . . ) • exogamieexogamic, ica adj. (s. XX.) • exogamiqueexogèn, èna adj. (s. XIX. . . ) • exogèneexorcisme n. m. (s. XV. . . ) • exorcisme (cf. escon-jur)exorcista n. (s. XIV.) exorcizaire • exorciste (cf.esconjuraire)exorcizar v. (s. XVII. . . ) • exorciser (cf. esconju-rar)expansiu, iva adj. (s. XIV.) • expansif, iveexpausar v. (s. XIV.) • exposerexpectacion n. f. (s. XIV.) 1. expectation 2. at-tenteexpectant, anta adj. (s. XIX. . . ) • expectant, anteexpectativa n. f. (s. XIX. . . ) • expectativeexpedicion n. f. (s. XIV.) • expéditionexpedient n. m. (s. XV.) • expédientexpedir v. (s. XV.) • expédierexpeditor, tritz n. (s. XVIII. . . ) • expéditeur, triceexperiéncia n. f. (s. XIV.) • expérienceexperimentar v. (s. XIV.) • expérimenterexperimentator, tritz n. (s. XIX. . . )experimentador; experimentaire • expérimen-tateur, triceexpèrt, èrta adj. (s. XIII.) • expert, erteexpiacion n. f. (s. XIV.) • expiationexpiar v. (s. XIV. . . ) • expierexpirar v. (s. XIV. . . ) • expirer (souffler)explectacion n. f. (s. XIII.) • usage, exploitation(cf. espleita)explicable, abla adj. (s. XVI. . . ) explicador • ex-plicableexplicacion n. f. (s. XIV. . . ) • explicationexplicar v. (s. XIV.) • expliquerexplicatiu, iva adj. (s. XIV.) • explicatif, iveexploracion n. f. (s. XV. . . ) • explorationexplorar v. (s. XVI. . . ) • explorerexplorator n. m. (s. XX.) explorador • explo-rateur (logiciel)explorator, tritz n. (s. XVIII. . . ) exploraire • ex-plorateur, triceexplosable, ibla adj. (s. XIX. . . ) • explosibleexplosar v. (s. XIX. . . , del francés) • exploserexplosibilitat n. f. (s. XX.) • explosibilitéexplosion n. m. (s. XVIII. . . ) • explosionexplosiu, iva adj. e n. m. (s. XIX. . . ) • explosif,iveexportacion n. f. (s. XVIII. . . , de l’anglés) • expor-tationexportar v. (s. XVIII. . . ) • exporterexportator, tritz adj. e n. (s. XVIII. . . ) exportaire •exportateur, triceexposicion n. f. (s. XIV.) expausicion • exposi-tion (cf. mòstra)exprès adv. (s. XIII.) • exprès

123

Page 124: Diccionari General de la Lenga Occitana - DGLO · ACADEMIA OCCITANA CONSISTÒRI DEL GAI SABER Diccionari General de la Lenga Occitana 2008 – 2016

expressament exutòri

expressament adv. (s. XIII.) • expressémentexpression n. f. (s. XIV. . . ) • expressionexpressiu, iva adj. (s. XIV.) • expressif, iveexprimir v. (s. XIV.) • exprimer (parole) (cf. es-prémer)expropriacion n. f. (s. XVIII. . . ) • expropriationexpropriar v. (s. XVII. . . ) • exproprierexpulsion n. f. (s. XIII.) • expulsionexpulsiu, iva adj. (s. XIV.) • expulsif, iveexsangüe, gua adj. (s. XVI. . . ) • exsangueextasi n. f. (s. XIV.) • extaseextension n. f. (s. XIII.) • extensionextensiu, iva adj. (s. XIV.) • extensif, iveextenuar v. (s. XIII.) • exténuerexterior, ora adj. (s. XIV.) • extérieur, ieureexterminacion n. f. (s. XVI. . . ) • exterminationexterminar v. (s. XIV.) • exterminerexterminator, tritz adj. e n. (s. XIII. . . )exterminaire; exterminador • exterminateur,triceextèrne, èrna adj. (s. XIX. . . ) extèrn • externeextinccion (/extincion) n. f. (s. XV.) • extinctionextinctor (/extintor) n. m. (s. XIX. . . ) • extincteurextirpable, abla adj. (s. XIX. . . ) • extirpableextirpacion n. f. (s. XV. . . ) • extirpationextirpar v. (s. XVII. . . ) • extirper

extirpator, tritz adj. e n. (s. XIV. . . ) extirpaire •extirpateur, triceextorquir v. (s. XIV. . . ) estòrcer • extorquer (cf.estòrcer)extorsion n. f. (s. XIII.) • extorsionextraccion n. f. (s. XIV. . . ) • extractionextractor, tritz adj. e n. (s. XIX. . . ) • extracteur,triceextraire v. (s. XII.) • extraireextraordinari, ària adj. (s. XIII. . . ) • extraordi-naireextravagància n. f. (s. XVII. . . ) estravagança •extravaganceextravagant, anta adj. e n. (s. XVII. . . )estravangant • extravagant, anteextravagar v. (s. XIV.) • extravaguerextrèmament adv. (s. XVI. . . ) • extrêmementextrème, èma adj. (s. XVI. . . ) extrèm • extrême(cf. estrem)extremisme n. m. (s. XX.) • extrémismeextremista n. (s. XX.) • extrémisteextremitat n. f. (s. XIV. . . ) • extrémitéexuberància n. f. (s. XVI. . . ) exuberança • ex-ubéranceexuberant, anta adj. (s. XV. . . ) • exubérant, anteexutòri n. m. (s. XVIII. . . ) • exutoire

124

Page 125: Diccionari General de la Lenga Occitana - DGLO · ACADEMIA OCCITANA CONSISTÒRI DEL GAI SABER Diccionari General de la Lenga Occitana 2008 – 2016

f (èfa) (alfabet) fallocrata

F

f (èfa) (alfabet) n. f. • ffa n. m. • fa (musique)fa bon far loc. • il est bon defablèl n. m. (s. XIII.) • fabliaufablièr (faulièr) n. m. • fablierfabrica n. f. (s. XVII. . . ) 1. fabrique 2. usinefabricacion n. f. (s. XIV.) • fabricationfabricant, anta n. (s. XVIII. . . ) • fabricant, antefabricar v. (s. XII. . . ) • fabriquerfabulista n. (s. XVII. . . ) • fabulistefabulós, osa adj. (s. XIX. . . ) • fabuleux, eusefaccion n. f. (s. XIV. . . ) • factionfacciós, osa adj. e n. (s. XV. . . ) • factieux, eusefacecia n. f. (s. XV. . . ) • facétiefaceciós, osa adj. e n. (s. XV. . . ) • facétieux, eusefaceciosament adv. (s. XV. . . ) • facétieusementfàcia n. f. (s. XII.) 1. face 2. figure (jeu de cartes)faciada n. f. (s. XVII. . . , de l’ital. facciata) • façadefacial, ala adj. (s. XIV.) • facial, alefàcies n. f. (s. XIX. . . , mot latin) • facièsfacieta n. f. 1. facette 2. minoisfacil, ila adj. (s. XIV. . . ) • facilefacilament adv. (s. XIV.) • facilementfacilitacion n. f. (s. XVII. . . ) • facilitationfacilitar v. (s. XIV. . . ) • faciliterfacilitat n. f. (s. XIV.) • facilitéfacóndia n. f. (s. XIV.) • facondefactibilitat n. f. (s. XX., de l’anglés) • faisabilitéfactici, ícia adj. (s. XVI. . . ) • factice (cf. faitiç)facticitat n. f. (s. XIX. . . ) • facticitéfacto (de -) loc. (mots latins) de factò • de factofactor n. m. (s. XIII.) • facteur (élément)factor, tritz n. (s. XVII. . . ) • facteur, factrice(poste. . . )factorial, ala adj. (s. XIX. . . ) • factoriel, ellefactorizacion n. f. (s. XX. . . ) • factorisationfactorizar v. (s. XX. . . ) • factoriserfactura n. f. (s. XVI. . . ) • facture (façon, note defrais)facturacion n. f. (s. XX. . . ) • facturationfacturar v. (s. XIX. . . ) • facturerfacturièr, èra n. (s. XIX. . . ) • facturier, èrefacultat n. f. (s. XIV.) 1. faculté 2. aptitudefacultatiu, iva adj. (s. XVI. . . ) • facultatif, ivefacultativement adv. (s. XIX. . . ) • facultative-mentfada n. f. (s. XII.) • fée (cf. fat)fadar v. (s. XII.) 1. enchanter 2. jeter un sortfadariá n. f. 1. féerie 2. pouvoir des féesfadat, ada adj. 1. ensorcelé, ée 2. niais (fada)fade, fada adj. (s. XIV. : « fad ») fad • fade (cf. fat)fadejar v. (s. XIII.) 1. badiner 2. folâtrer 3. ex-travaguerfadesa n. f. (s. XIII.) 1. fadaise 2. folie

fadestèl n. m. (s. XII.) • faudesteuil, fauteuilmédiéval (cf. cadieral; fautuèlh)fadet n. m. (s. XII.) 1. farfadet 2. personne friv-olefadeta n. f. • petite féefadièr, ièra adj. • féeriquefador n. f. (s. XVII. . . ) • fadeurfag n. m. • hêtre (cf. faja)fageda n. f. • bois de hêtresfagocit n. m. (s. XIX. . . ) • phagocytefagocitar v. (s. XX.) • phagocyterfagocitòsi n. f. (s. XIX. . . ) • phagocytosefagòt n. m. (s. XIII.) • fagotfaiçon n. f. (s. XII.) 1. façon 2. main-d’œuvrefaiçonar v. (s. XII.) • façonnerfaiçonós, osa adj. • qui fait des façonsfaidiment n. m. • bannissementfaidir v. (s. XII.) 1. bannir 2. exilerfaidit, ida adj. 1. banni, ie 2. déshérité, éefaiença n. f. (s. XVI. . . , de l’italian « Faenza ») •faïencefaiençariá n. f. (s. XVIII. . . ) • faïenceriefaiencièr, ièra n. (s. XVII. . . ) • faïencier, ièrefaïna n. f. (s. XIII.) • fouinefais n. m. (s. XII.) • faix, fardeaufaisan, ana n. (s. XII.) • faisan, anefaissèl n. m. • faisceaufaissèla n. f. • faisselle (fromage)faissièr n. m. (s. XIV.) • portefaixfait (/fach) n. m. 1. fait 2. actefaitiç, iça adj. (s. XIII.) faitís 1. bien fait 2. joli (cf.factici)faitilhièr, ièra (/fachilhièr, ièra) n. (s. XII.) • sor-cier, ière (cf. bruèis)faja n. f. • faîne (gland du hêtre) (cf. fag.)falabreguièr n. m. •micocoulierfalbe, falba adj. e n. m. • fauvefalbeta n. f. • fauvette (cf. boscarla)falcon n. m. (s. XII.) • fauconfalconide n. m. (s. XIX. . . ) • falconidéfalconièr, èra n. (s. XII.) • fauconnierfalguièra n. f. • fougèrefalhida n. f. (s. XII.) • faillite (cf. falhiment)falhiment n. m. (s. XIII.) • faute (cf. falhida)falhir v. (s. XII.) • faillir (fauter)fallaciós, osa adj. (s. XV. . . ) • fallacieux, eusefallaciosament adv. (s. XVI. . . ) • fallacieusementfallibilitat n. f. (s. XIII. . . ) falhibilitat • faillibil-itéfallible, ibla adj. (s. XVIII. . . ) falhible • failliblefallic, ica adj. (s. XVI. . . ) • phalliquefallocentric, ica adj. (s. XX.) • phallocentriquefallocentrisme n. m. (s. XX.) • phallocentrismefallocracia n. f. (s. XX.) • phallocratiefallocrata n. (s. XX.) • phallocrate

125

Page 126: Diccionari General de la Lenga Occitana - DGLO · ACADEMIA OCCITANA CONSISTÒRI DEL GAI SABER Diccionari General de la Lenga Occitana 2008 – 2016

falloïde, ida faringotomia

falloïde, ida adj. (s. XIX. . . ) • phalloïdefallus n. m. (s. XVI. . . ) fallús • phallusfals, falsa adj. (s. XII.) • faux, faussefalsament adv. (s. XII.) • faussementfalsamoneda n. f. (s. XV. . . ) • fausse monnaiefalsar v. (s. XII.) • fausserfalsari, ària n. (s. XIII.) • faussairefalsejar v. 1. feindre 2. être fauxfalsesquaire n. m. falsescaire • fausse équerre(cf. esquaire)falsetat n. f. (s. XIII.) • faussetéfalsificabilitat n. f. (s. XVI. . . ) • falsifiabilitéfalsificable, abla adj. (s. XVI. . . ) • falsifiablefalsificacion n. f. (s. XIV. . . ) • falsificationfalsificar v. (s. XIV. . . ) • falsifierfalsificator, tritz n. (s. XVI. . . ) falsificaire • falsifi-cateur, tricefalsmonedièr, ièra n. (s. XV. . . ) • faux-monnayeurfam n. f. (s. X.) • faim (cf. talent)fama n. f. (s. XIII.) • renomméefamelic, ica adj. (s. XV. . . ) • faméliquefamgala n. f. • fringalefamilha n. f. (s. XIII. (gens ; serviteurs)) • famille(cf. ostalada; mainada)familial, ala adj. (s. XIX. . . ) familhal • familial,alefamiliar, ara adj. (s. XIV.) familhar • familier,ièrefamiliarament adv. (s. XIV. : « familiarment ») •familièrementfamiliaritat n. f. (s. XIV.) familharitat • familiar-itéfamiliarizar v. (s. XVI. . . ) familharizar • famil-iariserfamilistèri n. m. (s. XIX. . . ) • familistèrefamina n. f. (s. XIII.) • faminefamós, osa adj. (s. XIII.) 1. renommé 2. fameuxfamosament adv. (s. XIII. . . ) • fameusementfanatic, ica adj. e n. (s. XVI. . . ) • fanatiquefanaticament adv. (s. XVII. . . ) • fanatiquementfanatisme n. m. (s. XVII. . . ) • fanatismefanatizar v. (s. XVIII. . . ) • fanatiserfandango n. m. (s. XIX., mot castilhan) fandangò •fandangofanga n. f. (s. XIII.) • bouefangàs n. m. (s. XIII.) • bourbierfangós, osa adj. (s. XIII.) • boueux, eusefangoterapia n. f. (s. XX. . . ) • fangothérapiefantasc, asca adj. (s. XVI. . . ) • fantasquefantasiá n. f. (s. XIV.) • fantaisiefantasiós, osa adj. (s. XIV. . . ) 1. capricieux, euse2. inconstant, antefantasista n. (s. XIX. . . ) • fantaisistefantasma n. m. (s. XIV.) • fantasmefantasmagoria n. f. (s. XIX. . . ) • fantasmagoriefantasmagoric, ica adj. (s. XIX. . . ) • fantas-magorique

fantasmar v. (s. XX. . . ) • fantasmerfantassin n. m. (s. XVI. . . , de l’ital. fantaccino) •fantassinfantastic, ica adj. (s. XIV.) • fantastiquefantauma n. f. (s. XIV.) • fantômefantaumatic, ica adj. (s. XIX. . . ) • fantomatiquefar n. m. (s. XIII.) • pharefar (/faire) v. • fairefar agre loc. • soulever (avec levier) (cf. caple-var)far costièr loc. • rater (cf. pecar)far de (se) loc. • fréquenter (quelqu’un) (péjor.)far meuca loc. •manquer (échouer) (cf. pecar)far partir loc. • écouler (vendre la réserve demarchandise)far passar loc. • transmettrefar petar loc. • (fam.) faire quelque chosede surprenant (chanter, manger, jurer, payer, setarguer. . . )far una visita loc. • rendre une visite (cf. vistal-har)far venir loc. 1. élever 2. cultiver 3. rendre(faire devenir)farandòla n. f. • farandolefarandolaire, aira n. • farandoleur, eusefarandolar v. • farandolerfaraon n. m. (s. XVI. . . ) • pharaonfaraonic, ica adj. (s. XIX. . . ) • pharaoniquefarç, farcit n. m. • farce (cuisine)farcidura n. f. • hachisfarcir v. • farcirfard n. m. • fardfarda n. f. 1. vêtements (les) 2. effets 3. lingefardar v. (s. XIV.) • farderfarfadet n. m. • farfadetfarfantaire, aira n. 1. hâbleur 2. fanfaronfarfantariá n. f. • forfanteriefarfantejar v. • fanfaronnerfarga n. f. (s. XIII.) • forgefargar v. (s. XIII.) 1. forger 2. fabriquer 3. con-cevoirfarigola n. f. 1. thym 2. farigoulefarina n. f. (s. XIII.) • farinefarineta n. f. • sorte de pâtisseriefaringal, ala adj. e n. f. • pharyngal, alefaringe n. f. (s. XVI. . . ) • pharynxfaringectomia n. f. (s. XX. . . ) • pharyngectomiefaringian, ana adj. (s. XVIII. . . ) • pharyngien,ennefaringiòme n. m. (s. XX. . . ) faringiòm • pharyn-giomefaringisme n. m. (s. XIX. . . ) • pharyngismefaringiti n. f. (s. XIX. . . ) • pharyngitefaringolaringiti n. f. (s. XIX. . . ) • pharyngo-laryngitefaringoscòpi n. m. (s. XIX. . . ) • pharyngoscopefaringoscopia n. f. (s. XIX. . . ) • pharyngoscopiefaringotomia n. f. (s. XVIII. . . ) • pharyngotomie

126

Page 127: Diccionari General de la Lenga Occitana - DGLO · ACADEMIA OCCITANA CONSISTÒRI DEL GAI SABER Diccionari General de la Lenga Occitana 2008 – 2016

farinós, osa fecondacion

farinós, osa adj. • farineux, eusefarisèu, èa n. (s. XVII. . . ) • pharisien, ennefarivòl, òla adj. 1. folâtre 2. frivolefarivòla n. f. 1. baliverne 2. faribolefarlabica n. f. • (fam.) falsification (cf. falsifica-cion)farlabicaire, aira n. • (fam.) falsificateur, trice(cf. falsificator)farlabicar v. (de l’occ. fabricar) 1. (fam.) frelater2. falsifier (cf. falsificar)farmaceutic, ica adj. (s. XVI. . . ) • pharmaceu-tiquefarmacia n. f. (s. XVII. . . ) • pharmaciefarmacian, ana n. (s. XVII. . . ) • pharmacien,ennefarmacologia n. f. (s. XVIII. . . ) • pharmacologiefarmacologic, ica adj. (s. XIX. . . ) • pharma-cologiquefarmacopèa n. f. (s. XVI. . . ) • pharmacopéefarmacoterapia n. f. (s. XIX. . . ) • pharma-cothérapiefarnacar v. •manger goulûmentfarnós, osa adj. • qui a le visage barbouillé (en-fant)faró n. m. • chien berger (vaches) (cf. labrit;can)faròt, òta (/faraud, auda) adj. e n. 1. faraud 2.coquet, ette 3. impertinent, entefarrog n. m. (s. XVIII. . . , de l’occ. farrage X rog) •farouchfarsejada n. f. • farce (comédie)farsejaire, aira n. f. • farceur, eusefasa n. f. (s. XVII. . . ) fasi • phasefascicul n. m. (s. XV. . . ) • fasciculefascinacion n. f. (s. XIV. . . ) • fascinationfascinant, anta adj. (s. XX.) fascinaire; fascinador• fascinant, antefascinar v. (s. XVI. . . ) • fascinerfascisme n. m. (s. XX., de l’ital. fascismo) faissisme• fascismefascista adj. e n. (s. XX.) faissista • fascistefascizacion n. f. (s. XX.) faissisacion • fascisationfascizant, anta adj. e n. (s. XX.) faissisant • fas-cisant, antefascizar v. (s. XX.) faissisar • fasciserfasedor, oira adj. • faisablefaseire, eira n. (s. XII.) • faiseur, eusefasic, ica adj. (s. XX.) • phasiquefàstic n. m. (s. XII.) fasti 1. dégoût 2. répugnancefastidiós, osa adj. (s. XIV. . . ) • fastidieux, euse(cf. fastigós)fastidiosament adv. (s. XVIII. . . ) • fastidieuse-mentfastigar v. (s. XII.) 1. dégoûter 2. ennuyer 3.peser (fig.)fastigós, osa adj. (s. XII.) 1. dégoûtant, ante 2.pesant, ante (fig.) (cf. fastidiós)fastuós, osa adj. (s. XVI. . . ) • fastueux, euse

fastuosament adv. (s. XVI. . . ) • fastueusementfat n. m. (s. XII.) 1. fatum 2. destin 3. fatalité (cf.fatum)fat, fada adj. e n. (s. XII.) 1. insensé 2. foufatal, ala adj. (s. XIV. . . ) • fatal, alefatalament adv. (s. XVI. . . ) • fatalementfatalisme n. m. (s. XVIII. . . ) • fatalismefatalista adj. e n. (s. XVII. . . ) • fatalistefatalitat n. f. (s. XV. . . ) • fatalitéfatidic, ica adj. (s. XV. . . ) • fatidiquefatiga n. f. (s. XIV. . . ) • fatiguefatigant, anta adj. (s. XIV. . . ) • fatigant, antefatigar v. (s. XIV.) • fatiguerfatuitat n. f. (s. XIV.) • fatuitéfatum n. m. (s. XVIII. . . , mot latin) • fatumfaube, fauba adj. • fauve (couleur)faucilh n. m. •martinet (oiseau)fauda n. f. (s. XIII.) • jupefaudal n. m. • tablierfaula n. f. (s. XIII.) • fablefauna n. f. (s. XVIII. . . ) • faune (animaux)faune n. m. (s. XIV. . . ) • faune (mythologie)faure, faura n. • forgeron, onnefauta n. f. (s. XII.) • fautefautar v. (s. XVI. . . ) 1. fauter 2. faillirfautor, tritz n. (s. XIV.) • fauteur, eusefautuèlh n. m. (s. XVI. . . , del fr. fauteuil) • fauteuil(cf. cadieral; fadestèl)fava n. f. (s. XIII.) 1. fève 2. gland (pénis)favièra n. f. (s. XIII.) • champ de fèvesfavòl n. m. 1. haricot 2. fayot (cf. monja; mon-geta)favor n. f. (s. XIV.) • faveurfavorablament adv. (s. XIV. . . ) • favorablementfavorable, abla adj. (s. XIV.) • favorablefavorir v. (s. XIV. . . ) • favoriserfavorit, ida adj. (s. XVI. . . ) • favori, itefavoritisme n. m. (s. XIX. . . ) • favoritismefavorizar v. (s. XV. . . ) • favoriserfax n. m. (s. XX.) • faxfe n. f. (s. XII.) 1. foi 2. confiancefeblament adv. (s. XIII.) • faiblementfeble, febla adj. (s. X.) • faiblefeblesa n. f. (s. XIII.) • faiblessefèbre n. f. (s. XII.) • fièvrefebrièr n. m. (s. XII.) • févrierfebrifugue, uga adj. (s. XVII. . . ) febrifug •fébrifugefebril, ila adj. (s. XIV.) • fébrilefebrós, osa adj. (s. XIV.) • fiévreux, eusefecal, ala adj. (s. XVI. . . ) • fécal, alefecond, onda adj. (s. XIII. . . ) fegond • fécond,ondefecondable, abla adj. (s. XIX. . . ) fegondable • fé-condablefecondacion n. f. (s. XVIII. . . ) fegondacion • fé-condation

127

Page 128: Diccionari General de la Lenga Occitana - DGLO · ACADEMIA OCCITANA CONSISTÒRI DEL GAI SABER Diccionari General de la Lenga Occitana 2008 – 2016

fecondant, anta fertil, ila

fecondant, anta adj. (s. XVIII. . . ) fegondaire • fé-condant, antefecondar v. (s. XIV.) fegondar • féconderfecondator, tritz adj. e n. (s. XVIII. . . ) fecondador• fécondateur, tricefeconditat n. f. (s. XIV.) fegonditat • féconditéfecula n. f. (s. XVII. . . ) • féculefeculent n. m. (s. XIV.) • féculentfeda n. f. (s. XII.) • brebis (cf. oelha)federacion n. f. (s. XIV. . . ) • fédérationfederal, ala adj. (s. XVIII. . . ) • fédéral, alefederalisme n. m. (s. XVIII. . . ) • fédéralismefederalista adj. e n. (s. XVIII. . . ) • fédéralistefederalizacion n. f. (s. XVIII. . . ) • fédéralisationfederalizar v. (s. XVIII. . . ) • fédéraliserfederar v. (s. XIX. . . ) • fédérerfederat, ada adj. e n. (s. XVI. . . ) • fédéré, éefederatiu, iva adj. (s. XVIII. . . ) • fédératif, ivefederator, tritz adj. e n. (s. XIX. . . ) • fédérateur,tricefèl n. m. (s. XIII.) • fielfelen, ena n. • petit-fils, petite fillefelibrenc, enca adj. (s. XIX.) • félibréen, ennefelicitacion n. f. (s. XVII. . . ) • félicitationfelicitar v. (s. XV. . . ) • féliciter (cf. benastrugar)felicitat n. f. (s. XIV.) • félicitéfelide n. m. (s. XIX. . . ) • félidéfelin, ina adj. (s. XVIII. . . ) • félin, inefelon, ona adj. e n. (s. XII.) • félon, onefeloniá n. f. (s. XIII.) • féloniefemadura n. f. (s. XIV.) • engrais (cf. engrais)femar v. (s. XIV.) • fumer (la terre)feme n. f. (s. XII.) • femellefemenin, ina adj. (s. XII.) • féminin, inefeminisme n. m. (s. XIX. . . ) • féminismefeminista adj. e n. (s. XIX. . . ) • féministefeminitat n. f. (s. XIII. . . ) • féminitéfeminizacion n. f. (s. XIX. . . ) • féminisationfeminizar v. (s. XVI. . . ) • féminiserfemna n. f. (s. XI.) • femmefemnum n. m. • les femmesfemoral, ala adj. (s. XVIII. . . ) • fémoral, alefemorièr n. m. (s. XIV.) • fumier (tas) (cf. fems)fems n. m. (s. XII.) • fumier (matière) (cf.femorièr)femsa n. f. • fientefemur n. m. (s. XVI. . . ) • fémurfen n. f. (s. XII.) • foinfendascla n. f. • crevasse (géol.) (cf. fendil-hament; fendilha)fendilha n. f. (s. XIV.) 1. petite fente 2. crevasse(peau) (cf. fendascla; fendilhament)fendilhament n. m. (s. XIV.) 1. fendillement 2.crevasse (peau) (cf. fendascla; fendilha)fendilhar v. (s. XIV.) • fendillerfendre v. (s. XII.) • fendrefenejar v. • faner (foin)fenèstra n. f. (s. XII.) • fenêtre

fenestral n. m. (s. XII.) 1. grande fenêtre 2. baievitréefenestratge n. m. (s. XIII.) • fenêtragefenestron n. m. 1. fenestron 2. lucarnefenha n. f. (s. XII.) • feintefenheire, eira adj. e n. (s. XII.) • hypocrite (cf.ipocrita; còltòrt)fénher v. (s. X.) • feindrefenial n. f. • grange à foinfenièra n. f. •meule de foinfènix n. m. (s. XII.) • phénixfenolh n. m. (s. XII.) • fenouilfenolheta n. f. 1. fenouillette (sorte de pomme2. eau de vie)fenomèn n. m. (s. XVI. . . ) • phénomènefenomenal, ala adj. (s. XIX. . . ) • phénoménalfeodal, ala adj. (s. XV. . . ) feudal • féodal, ale (cf.feusal)feodalament adv. (s. XVI. . . ) feusalament;feudalament • féodalementfeodalisme n. m. (s. XIX. . . ) feusalisme;feudalime • féodalismefeodalitat n. f. (s. XVI. . . ) feusaltat; feudalitat •féodalitéferam n. m. (s. XIII.) • animal sauvageferida n. f. (s. XII. . . ) • blessureferiment n. m. (s. XIII.) • action de blesserferir v. (s. XII.) • blesserfèrma n. f. (s. XIII.) • ferme (exploitation) (cf.afermar)fermalh n. m. (s. XIII.) 1. fermail 2. fermoirfermament adv. (s. XIII.) • fermementfermatge n. m. (s. XIII.) • fermagefèrme, fèrma adj. (s. XIII. . . ) fèrm • fermeferment n. m. (s. XIV.) • fermentfermentacion n. f. (s. XVI. . . ) • fermentationfermentar v. (s. XIII. . . ) • fermenterfermetat n. f. (s. XII.) • fermetéferòç, òça (pl. feroces) adj. (s. XVII. . . ) • féroceferòçament adv. (s. XVI. . . ) • férocementferocitat n. f. (s. XIV.) • férocitéferotge, otja adj. (s. XIV.) • faroucheferrada n. f. 1. ferrade 2. marquage du bétailferrador, oira adj. (s. XIII.) • propre à ferrerferradura n. f. (s. XII.) • ferrureferrage n. m. • fourrage (cf. ferratge)ferralha n. f. • ferrailleferralhaire, aira n. • ferrailleur, euseferramenta n. f. • outils de ferferrar v. (s. XII.) • ferrerferrat n. m. • seauferratge n. m. • ferrage (cf. ferrage)fèrre n. m. • ferfèrre d’alisar n. m. • fer à repasserferrolh n. m. (s. XII.) • verrouferruga n. f. (s. XIV.) • limaille de ferfersa n. f. (s. XII.) • reine au jeu d’échecfertil, ila adj. (s. XIV.) • fertile

128

Page 129: Diccionari General de la Lenga Occitana - DGLO · ACADEMIA OCCITANA CONSISTÒRI DEL GAI SABER Diccionari General de la Lenga Occitana 2008 – 2016

fertilitat filhòl, òla

fertilitat n. f. (s. XIV.) • fertilitéfertilizable, abla adj. (s. XIX. . . ) • fertilisablefertilizacion n. f. (s. XVIII. . . ) • fertilisationfertilizar v. (s. XVI. . . ) • fertiliserfertilizator, tritz adj. e n. (s. XX.) fertilizador;fertilizaire 1. fertiliseur 2. fertilisantferula n. f. (s. XIV.) • féruleferum n. m. 1. sauvagine 2. odeur desauvaginefervent, enta adj. (s. XIV.) • fervent, entefervor n. f. (s. XIV.) • ferveurfervorós, osa adj. (s. XIV. . . ) • fervent, entefèsta n. f. (s. XIII.) • fêtefestejar v. (s. XIII.) • festoyerfestenal n. m. • grande fêtefestival adj. e n. m. (s. XIV.) • festivalfestivitat n. f. (s. XIV.) • festivitéfetal, ala adj. (s. XIX. . . ) • fœtal, alefetge n. m. (s. XIII.) • foiefetichaire, aira n. (s. XIX. . . ) • féticheurfetiche n. m. (s. XVII. . . , del port. feitiço) • fétichefetichisme n. m. (s. XVIII. . . ) • fétichismefetichista adj. e n. (s. XIX. . . ) • fétichistefetichizacion n. f. (s. XX.) • fétichisationfetichizar v. (s. XX.) • fétichiserfetide, ida adj. (s. XV. . . ) • fétidefètus n. m. (s. XIV.) • fœtusfèu n. m. (s. XII.) • fieffeudista n. (s. XVI. . . ) • feudistefeusal, ala adj. (s. XII.) • féal, féalefeusar v. (s. XII. . . ) • fiefferfeusat adj. m. (s. XII. . . ) • fiefféfeusatge n. m. (s. XIII.) • féage (cf. afeusatge;afeusament)feusatièr n. m. (s. XIII.) • feudatairefeutrar v. (s. XIV.) • feutrerfeutre n. m. (s. XII.) • feutrefial (/fil) n. m. • fil (cf. filh)fiasco n. m. (s. XIX. . . , mot italian) fiascò • fiasco(cf. mèuca)fibra n. f. (s. XIV. . . ) • fibrefibrariá n. f. (s. XX.) • fibrerie (bois)fibrilla n. f. (s. XX.) fibrilha • fibrille (anat. etbois)fibrillacion n. f. (s. XX.) fibrilhacion • fibrilla-tionfibrillar, ara adj. (s. XIX.) • fibrillaire (méd.)fibrina n. f. (s. XIX.) • fibrine (chim.)fibrinemia n. f. (s. XX.) • fibrinémie (méd.)fibrinogèn n. m. (s. XIX. . . ) • fibrinogène (méd.)fibrinolisi n. f. (s. XX.) • fibrinolyse (méd.)fibrinós, osa adj. (s. XIX. . . ) • fibrineux, euse(méd.)fibroblast n. m. (s. XX.) • fibroblaste (méd.)fibrocartilage n. m. (s. XX.) fibrocartilatge • fi-brocartilage (méd.)fibrociment n. m. (s. XX.) • fibrocimentfibroïde, ïda adj. (s. XX.) • fibroïde

fibroïna n. f. (s. XX.) • fibroïne (biol.)fibròma n. m. (s. XIX. . . ) • fibromefibromialgia n. f. (s. XX.) • fibromyalgiefibrós, osa adj. (s. XVI. . . ) • fibreux, eusefibroscòpi n. m. (s. XX.) • fibroscopefibroscopia n. f. (s. XX.) • fibroscopiefibrovascular, ara adj. (s. XX.) • fibrovasculaireficar v. (s. XIII.) 1. ficher 2. enfoncerfiçar v. (s. XIII.) 1. piquer (insecte) 2. fig. vexerficcion n. f. (s. XIV.) • fictionficha n. f. • fichefichar v. • ficherfichièr n. m. • fichierfiçon n. m. (s. XIV.) • aiguillon, épinefictiu, iva adj. (s. XVIII. . . ) • fictiffictivament adv. (s. XV. . . ) • fictivementfidèl, èla adj. (s. XVII. . . ) fisèl • fidèlefidèlament adv. (s. XVIII. . . ) fiselament • fidèle-mentfidelitat n. f. (s. XIV.) fiseltat • fidélitéfièra n. f. • foirefieral n. m. • champ de foirefiga n. f. • figuefiguièr n. m. • figuierfigura n. f. (s. XIII.) • figure (représentation)figurable, abla adj. (s. XIV.) • figurablefiguracion n. f. (s. XIV.) • figurationfigurar v. (s. XIV.) • figurerfigurat, ada adj. (s. XIV. . . ) • figuré, éefiguratiu, ive adj. (s. XIV.) • figuratif, ivefigurativament adv. (s. XIV.) • figurativementfila n. f. • filefilachon n. m. • filament (textile)filadoira n. f. • fileuse (machine)filadura n. f. •matière à filerfilaire, aira n. • fileur, euse (personne)filament n. m. • filament (méd.)filandrós, osa adj. • filandreux, eusefilantròp, òpa n. (s. XIV. : « philantropos ») • phi-lanthropefilantropia n. f. (s. XVI. . . ) • philanthropiefilantropic, ica adj. (s. XVIII. . . ) • philan-thropiquefilar v. • filer (la laine)filarmonia n. f. (s. XIX. . . ) • philharmoniefilarmonic, ica adj. (s. XVIII. . . , de l’italian) • phil-harmoniquefilat n. m. • filet (à mailles)filatelia n. f. (s. XIX. . . ) • philatéliefilatelic, ica adj. (s. XX.) • philatéliquefilatelista n. (s. XX.) • philatélistefilatura n. f. (s. XVIII. . . ) • filature (usine)filh, filha n. (s. XII.) 1. fils 2. fille (cf. fial)filhastre n. m. (s. XII.) • beau-filsfilheta n. f. • fillettefilhòl n. m. • fête à l’occasion d’un baptême (cf.baptisme; batejalhas)filhòl, òla n. (s. XII.) • filleul, eule

129

Page 130: Diccionari General de la Lenga Occitana - DGLO · ACADEMIA OCCITANA CONSISTÒRI DEL GAI SABER Diccionari General de la Lenga Occitana 2008 – 2016

filhòta flòca

filhòta n. f. (s. XIX. . . ) 1. (triv.) fiote 2. homosex-uelfiliacion n. f. (s. XIV.) filhacion • filiationfilial, ala adj. (s. XIV.) filhal • filial, alefiliala n. f. (s. XX.) • filialefiligrana n. f. (s. XVII. . . ) • filigranefiligranar v. (s. XIX. . . ) • filigranerfilloxèra n. f. (s. XIX. . . ) filloxerà • phylloxérafilmar v. (s. XX.) • filmerfilmatge n. m. (s. XX.) • filmagefilme n. m. (s. XIX. . . ) film • filmfilmografe, afa n. (s. XX.) filmograf • filmo-graphefilmografia n. f. (s. XX.) • filmographiefilologia n. f. (s. XIV. . . ) • philologiefilologic, ica adj. (s. XIX. . . ) • philologiquefilològue, òga n. (s. XVI. . . ) filològ • philologuefilosofar v. (s. XIV.) • philosopherfilosòfe, òfa n. (s. XIII. : « philosophe ») filosòf •philosophefilosofia n. f. (s. XIII.) • philosophiefilosofic, ica adj. (s. XIV. . . ) • philosophiquefilosoficament adv. (s. XIV. . . ) • philosophique-mentfiltrabilitat n. f. (s. XX.) • filtrabilitéfiltrable, abla adj. (s. XX.) • filtrablefiltracion n. f. (s. XVI. . . ) 1. filtration 2. filtragefiltrar v. (s. XVI. . . ) • filtrerfiltre n. m. (s. XVI. . . ) • filtre (café. . . )fin n. f. • finfin finala loc. adv. • finalement (cf. finalament)fin, fina adj. 1. fin, fine 2. précis, ise 3. rusé, éefinal, ala adj. e n. (s. XII. . . ) • final, alefinalament adv. (s. XIII. . . ) • finalementfinament adv. (s. XII.) • finementfinança n. f. (s. XIII.) • financefinançament n. m. (s. XIX. . . ) • financementfinançar v. (s. XVI. . . ) • financerfinancièr, ièra n. (s. XVIII. . . ) • financier, ièrefinancièrament adv. (s. XIX. . . ) • financièrementfinaudèl, èla adj. •malin, ignefinesa n. f. (s. XII.) 1. finesse 2. puretéfinimond n. f. • fin du mondefinir v. • finir (cf. acabar)fins a loc. prep. • jusqu’àfins que loc. conj. • jusqu’à ce quefiòla n. f. (s. XIV. : « fiala ») • fiolefirmament n. m. (s. XIV.) • firmamentfisança n. f. (s. XII.) • confiancefisançós, osa adj. (s. XIII.) • confiant, antefisançosament adv. (s. XIII.) 1. de confiance 2.avec confiancefisar v. (s. XII.) 1. fier 2. confierfisc n. m. (s. XII.) • fiscfiscal, ala adj. (s. XV.) • fiscal, alefiscalament adv. (s. XVIII. . . ) • fiscalementfiscalista n. (s. XX.) • fiscalistefiscalitat n. f. (s. XVIII. . . ) • fiscalité

fiscalizacion n. f. (s. XX.) • fiscalisationfiscalizar v. (s. XX.) • fiscaliserfisic, ica adj. (s. XIV. . . ) • physiquefisica n. f. (s. XIV.) • physique (science)fisicament adv. (s. XIV. . . ) • physiquementfisician, ana n. (s. XIV.) • physicien, ennefisionomia n. f. (s. XIV.) • physionomiefissil, ila adj. (s. XVI. . . ) • fissilefistula n. f. (s. XIV.) • fistulefitofague, ga adj. (s. XIX. . . ) fitofag • phytophagefiuladís n. m. • sifflementfiulaire, aira n. • siffleur, eusefiular v. • sifflerfiulèl n. m. • sifflet (objet)fiulet n. m. • coup de siffletfixacion n. f. (s. XVI. . . ) • fixationfixament adv. (s. XIV.) • fixementfixar v. (s. XVIII. . . ) • fixer (un clou. . . )fixatiu, iva adj. e n. m. (s. XIX. . . ) • fixatif, ivefixator, tritz adj. e n. (s. XX.) fixador • fixateurfixe, fixa adj. (s. XVII. . . ) • fixefixitat n. f. (s. XVII. . . ) • fixitéflagèl n. m. (s. XIV.) • fléauflagellacion n. f. (s. XIV. . . ) • flagellationflagellar v. (s. XIII.) • flagellerflairar v. (s. XII.) • flairerflairor n. f. (s. XII.) • odeurflama n. f. (s. XII.) • flammeflambar v. (s. XVII. . . ) • flamberflambuscar v. • flamber (une volaille)flamejar v. (s. XII.) • flamboyerflamenc n. m. • flamant (oiseau) (cf. flama)flamenc, enca adj. e n. m. • flamand, ande (pe-uple, langue. . . )flamina n. m. (s. XIV.) • flamineflanc n. m. • flancflascon n. m. • flaconflataire, aira n. (s. XIII.) • flatteur, euseflatar v. (s. XII. . . ) • flatterflatariá n. f. (s. XIII.) flatacion • flatterieflaujolar v. (s. XIII.) • flûterflaüta n. f. (s. XIV.) • flûte (instrument)flaütaire, aira n. • joueur de flûteflaütar v. (s. XIV.) • jouer de la flûteflaütèl n. m. (s. XII.) • fifreflaütòl n. m. (s. XII.) • flageoletflebiti n. f. (s. XIX. . . , del francés) • phlébiteflècha n. f. (s. XII.) • flèche (cf. sageta; vira)flechiment n. m. (s. XIV. . . ) • fléchissementflechir v. (s. XIV.) 1. fléchir 2. détournerflèuma n. f. (s. XIII. : « flegma ») • flegme(humeurs)fleumatic, ica adj. (s. XIV. : « flegmatic ») • flegma-tiqueflexibilitat n. f. (s. XIV.) • flexibilitéflexible, ibla adj. e n. m. (s. XIV. . . ) • flexibleflòc n. m. (s. XII.) 1. flocon 2. houppe 3. groupeflòca n. f. • touffe (de cheveux)

130

Page 131: Diccionari General de la Lenga Occitana - DGLO · ACADEMIA OCCITANA CONSISTÒRI DEL GAI SABER Diccionari General de la Lenga Occitana 2008 – 2016

flor fontanèla

flor n. f. (s. XII.) • fleur (cf. flors)flòra n. f. (s. XVIII. . . ) • florefloreta n. f. (s. XII.) • fleuretteflorin n. m. (s. XIV.) • florinflorir v. (s. XII.) • fleurirfloronc n. m. (s. XIV.) • furonclefloroncós, osa adj. (s. XIV.) • furonculeux, euseflors n. f. plur. 1. menstrues 2. règles (cf. flor)flòt n. m. • flotflòta de peisses n. f. • banc de poissonsflòtament n. m. • flottementflotant, anta adj. flotaire • flottantflotar v. • flotter (bateau. . . )flotason n. f. flotacion • flottaisonflotejar v. 1. flotter 2. ondoyerfluctuacion n. f. (s. XII. . . ) • fluctuationfluïde, ïda adj. e n. m. (s. XIV. . . ) • fluidefluïdificacion n. f. (s. XIX. . . ) • fluidificationfluïdificar v. (s. XIX. . . ) • fluidifierfluïditat n. f. (s. XVI. . . ) • fluiditéfluir v. (s. XIV.) • fluerflume n. m. (s. XII. : « flum ») • fleuve (cf. fluvi)fluòr n. m. (s. XVIII. . . ) • fluorflus, flussa adj. 1. lâche 2. flasque (lin, soie,laine. . . ) (cf. flac)flush n. m. (s. XX., mot anglés) • flush (poker)fluvi n. m. (s. XII.) • fleuve (cf. flume)fluvial, ala adj. (s. XIV.) • fluvial, aleflux n. m. (s. XIV.) 1. flux (écoulement 2. marée3. t. de physique)fluxar v. (s. XX.) • fluxerfluxatge n. m. (s. XX.) • fluxagefluxion n. f. (s. XVII. . . ) • fluxionfluxmètre n. m. (s. XX.) • fluxmètrefobia n. f. (s. XIX. . . ) fòbia • phobiefobic, ica adj. (s. XX. . . ) • phobiquefòc (/fuòc) n. m. • feufòca n. f. (s. XIV.) • phoque (n. m.)focal, ala adj. (s. XIX. . . ) • focal, ale (cf. afocal)focalizacion n. f. (s. XIX. . . ) • focalisationfocalizar v. (s. XX.) • focaliserfocèu, èa adj. (s. XIX. . . ) • phocéen, ennefocomètre n. m. (s. XIX. . . ) • focomètrefocometria n. f. (s. XIX. . . ) • focométriefocometric, ica adj. (s. XIX. . . ) • focométriquefòcus n. m. (s. XX., del latin) • foyer (physique)foet n. m. (s. XVI. . . , del francés) • fouetfoetar v. (s. XVI. . . , del francés) • fouetterfòga n. f. foga • fouguefogada n. f. focada • foucadefogal n. m. (s. XIII.) • foyer (maison) (cf. foguièr)fogassa n. f. (s. XIII.) 1. fouace 2. fougassefogassièr, èra n. • fouacierfogatge n. m. (s. XIV.) • fouagefoguièr n. m. • foyer (âtre) (cf. fogal)fòl, fòla adj. e n. • fou, follefolastre, astra adj. • folâtrefolat n. m. • foulard

folca n. f. • foulque (oiseau)folclòre n. m. (s. XIX. . . , de l’anglés) folclòr • folk-lorefolcloric, ica adj. (s. XIX. . . ) • folkloriquefolclorista n. (s. XIX. . . ) • folkloristefolejar v. (s. XIII.) • faire des foliesfoliacion n. f. (s. XVIII. . . ) folhacion • foliationfoliat, ada adj. (s. XVIII. . . ) folhat • folié, éefòlio n. m. (s. XVII. . . , del latin) foliò • foliofólzer n. m. • foudrefomentacion n. f. (s. XIV.) • fomentationfomentar v. (s. XIV.) • fomenterfomentator, tritz n. (s. XVII. . . ) • fomentateurfonccion (/foncion) n. f. (s. XVI. . . ) • fonctionfonccional (/foncional), ala adj. (s. XIX. . . ) • fonc-tionnelfonccionament / (/foncionament) n. m. (s. XIX. . . )• fonctionnementfonccionar / (/ foncionar) v. (s. XVII. . . ) • fonc-tionnerfonccionari (/foncionari), ària n. (s. XVIII. . . ) •fonctionnairefonccionarizar / (/foncionarizar) v. (s. XX.) •fonctionnariserfonda n. f. (s. XV. . . ) 1. fonte (métal) 2. fusion(cf. fronda)fondacion n. m. (s. XIV.) • fondation (création,œuvre, organisme. . . ) (cf. fondamenta)fondament n. m. (s. XIII.) 1. fondement 2. basefondamenta n. f. (s. XIII.) • fondation d’un édi-fice (maçonnerie)fondar v. (s. XIV.) 1. fonder (créer. . . ) 2. creuserdes fondations 3. défoncer un champ. . .fondator, tritz adj. e n. (s. XV.) fondador • fonda-teur, trice (créateur, œuvre, organisme. . . )fondeire, eira n. • fondeurfondre v. • fondrefonèma n. m. (s. XIX. . . ) • phonèmefonetic, ica adj. e n. f. (s. XIX. . . ) • phonétiquefoneticament adv. (s. XIX. . . ) • phonétiquementfonetician, ana n. (s. XX.) • phonéticien, ennefonetisme n. m. (s. XIX. . . ) • phonétismefongicida adj. e n. m. (s. XX.) • fongicidefonha n. f. • bouderiefonhador n. m. • boudoirfonhaire, aira n. • boudeur, eusefonhar v. • bouderfonheta n. • petit boudeurfonografe n. m. (s. XIX. . . ) fonograf • phono-graphefonografic, ica adj. (s. XIX. . . ) • phonographiquefonologia n. f. (s. XIX. . . ) • phonologiefonologic, ica adj. (s. XIX. . . ) • phonologiquefonològue, òga n. (s. XX.) fonològ • phonologuefons n. m. (s. XIII.) 1. fond 2. basefons n. m. • fonds (argent)font n. f. • fontaine (cf. dotz)fontanèla n. f. (s. XVII. . . ) • fontanelle

131

Page 132: Diccionari General de la Lenga Occitana - DGLO · ACADEMIA OCCITANA CONSISTÒRI DEL GAI SABER Diccionari General de la Lenga Occitana 2008 – 2016

fontanièr, ièra formiguejament

fontanièr, ièra n. • sourcierfonzalhas n. f. • fonçailles (fond d’un ton-neau)fonzar v. • foncer (mettre un fond à un ton-neau)fonzar v. 1. foncer 2. financerfonzor n. f. • profondeurfòr n. m. (s. XIII.) 1. for 2. loi 3. usagefòra prep. • horsfòrabandir v. 1. exiler 2. bannir (cf. exiliar)fòraciutat n. m. • hors de la citéforadoira n. f. (s. XIX. . . ) • foreuse (machine) (cf.foraire)fòradreit n. m. • passe-droitfòragetar v. (s. XIV.) • jeter dehors (cf. virar (delsemenat))foraire, aira n. (s. XIX. . . ) • foreur, euse (per-sonne) (cf. foradoira)fòranisar v. 1. quitter le nid 2. prendre son volfòranison n. m. 1. jeune oiseau qui quitte lenid 2. fig. enfant qui quitte ses parentsfòrapaís n. m. • hors du paysforar v. (s. XII. . . ) • forer (cf. forrar)fòrasen (fòra-sen) adj. e n. 1. qui n’a pas sa rai-son 2. exalté, ée 3. irraisonnable (cf. dessenat;fòrsenat)forastièr, èra adj. e n. • étranger, ère au pays (cf.forestièr)foratge n. m. (s. XIV. . . ) • forage (cf. forratge;ferratge)fòravertat n. f. (av. 1500.) 1. en dehors de lavérité 2. contre-véritéfòraviada n. f. • fourvoiementfòraviar v. • fourvoyerfòravila adv. • hors de la villeforbir v. (s. XII.) • fourbirforbisseire, eira n. (s. XII. . . ) • fourbisseur, euseforc (de camins) n. m. • embranchementroutierfòrça adv. • beaucoup (avec insistance) (cf.plan)fòrça n. f. • forceforçar v. • forcerforçat n. m. • forçat (homme condamné auxtravaux forcés)forcèps n. m. (s. XVII. . . ) • forcepsforèst n. f. (s. XIII.) • forêt (cf. defòra; sèlva)forestar v. (s. XIV.) • exercer le forestageforestatge n. m. (s. XIV.) • forestage, doit deprendre du boisforestèl n. m. • lutrinforestièr, èra adj. e n. • forestier, ère (cf.forastièr)forfait (/forfach) n. m. (s. XII.) • forfaitforfaitura (/forfachura) n. f. (s. XIII.) • forfaitureforfar v. (s. XI.) • commettre un forfaitforgon n. m. (s. XII.) 1. fourgon 2. charrette

forma n. f. (s. XI. . . ) 1. moule 2. forme (cha-peaux, chaussures. . . ) 3. fourme, (fromage) 4.stalle de chœur (cf. fòrma; mòtle)fòrma n. f. (s. XV. . . ) 1. forme (contours d’unobjet, d’une personne. . . ) 2. état 3. modalité (cf.forma)formacion n. f. (s. XIV., de fòrma) 1. formation(action de prendre forme 2. instruction)formador, doira adj. (de forma) • qui donne laforme à un objet (cf. formator)formaire, aira n. (de forma) • personne quiforme les objets (cf. formator)formal, ala adj. (s. XIV., de fòrma) • formel, elleformalament adv. (s. XIV. . . , de fòrma) • formelle-mentformalisme n. m. (s. XIX. . . , de fòrma) • formal-ismeformalista adj. e n. (s. XVI. . . , de fòrma) • formal-isteformalitat n. f. (s. XV. . . , de fòrma) • formalitéformalizacion n. f. (s. XX., de fòrma) • acte deformaliserformalizar v. (s. XX., de fòrma) •mettre en formeune théorie, un proje,t etc.formalizar (se) v. pron. (s. XVI. . . , de fòrma) •s’offenserformalizat, ada adj. (s. XX. . . , de fòrma) • formal-isé, éeformar v. (s. XIII., de fòrma) 1. former (sens ab-strait) 2. constituer 3. enseignerformar v. (s. XIII., de forma) • former (sens con-cret : donner une apparence à un objet)formason n. f. (de forma) • formage (cha-peaux. . . ) (cf. formatge)formassa n. f. (de forma) • grosse fourme (fro-mage)format n. m. (s. XVIII. . . , de l’ital. formato) • for-matformat, ada adj. (s. XIII. . . , de fòrma) 1. formé, ée(développé, ée 2. instruit, uite. . . )formatar v. (s. XX. . . , de format) • formaterformatatge n. m. (s. XX. . . , de format) • formatageformatge n. m. (s. XII., de forma) • fromageformatgièr, ièra adj. e n. (de forma) • fromager,èraformatiu, iva adj. (s. XIV., de fòrma) 1. formatif 2.qui sait organiserformatjariá n. f. (s. XIV. . . , de forma) • fromagerieformator, tritz adj. e n. (s. XVI. . . , de fòrma) • for-mateur, trice (éducateur. . . ) (cf. formador; for-maire)formidable, abla adj. (s. XIX. . . ) • formidableformièr, ièra n. (s. XIII. . . , de forma) 1. formier 2.qui fabrique des formes (mouler)formiga n. f. (s. XIV.) • fourmiformigament n. m. (s. XIV.) • fourmillementformiguejament n. m. (s. XIV. . . ) • fourmille-ment

132

Page 133: Diccionari General de la Lenga Occitana - DGLO · ACADEMIA OCCITANA CONSISTÒRI DEL GAI SABER Diccionari General de la Lenga Occitana 2008 – 2016

formiguejar frangibilitat

formiguejar v. (s. XIV.) • fourmillerformiguièr n. m. (s. XIV.) • fourmilière (cf. orsformiguièr)formòl n. m. (s. XIX. . . ) • formolformologia n. f. (s. XX. . . , de fòrma) • formologieformula n. f. (s. XVII. . . , de fòrma) • formuleformulable, abla adj. (s. XIX. . . , de fòrma) • for-mulableformulacion n. f. (s. XIX. . . , de fòrma) • formula-tionformular v. (s. XIV. . . , de fòrma) • formulerformulari n. m. (s. XV. . . , de fòrma) • formulaireforn n. m. (s. XII.) • fourfornada n. f. (s. XV.) • fournéefornariá n. f. (s. XIII.) 1. fonction du boulanger2. boulangeriefornàs n. m. (s. XII.) • fournaisefornèl n. m. (s. XII.) • fourneaufornet n. m. • poêle (pour chauffer)fornial n. m. • fournilfornicacion n. f. (s. XIV.) • fornicationfornicar v. (s. XIV.) • forniquerfornicator, tritz adj. e n. (s. XIV. . . ) fornicaire •fornicateur, tricefornidura n. f. (s. XVI. . . ) • fourniturefornièr, ièra n. 1. boulanger 2. class. celui quicuit le pain (cf. pancossièr)forniment n. m. (s. XVIII. . . ) 1. fournissement 2.fourniment (du soldat)fornir v. (s. XII.) • fournirfornisseire, eira n. (s. XVIII. . . ) • fournisseur,euseforqueta n. f. • fourchetteforradura n. f. • fourrureforrar v. • fourrer (fourrure) (cf. forar)forratge n. m. (s. XIII.) • fourrage (pillage) (cf.foratge; ferrage)forrejar v. (s. XIII.) • fourrager (piller)fòrsenar (/forsenar) v. (s. XII. : « forsenar ») • per-dre la raison (cf. dessenar)fòrsenat, ada (/forsenat, ada) n. (s. XII. : « forse-nat ») 1. forcené, ée 2. qui a perdu la raison (cf.dessenat; fòrasen)fòrt, fòrta adj. • fort, fortefortalesa n. f. (s. XIII.) • forteressefòrtament adv. • fortementfortificar v. (s. XIII.) • fortifierfortuna n. f. (s. XIII.) • fortunefortunat, ada adj. (s. XIII. . . ) • fortuné, éefosfat n. m. (s. XVIII. . . ) • phosphatefosfòr n. m. (s. XVII. . . ) • phosphorefosforescéncia n. f. (s. XVIII. . . ) • phosphores-cencefosforescent, enta adj. (s. XVIII. . . ) • phosphores-cent, entefosic, ica adj. • espièglefosilhar v. (s. XIV.) • fouiller (cf. fusilhar)fossil, ila adj. e n. m. (s. XVI. . . ) • fossile

fossilizacion n. f. (s. XIX. . . ) • fossilisationfossilizar v. (s. XIX. . . ) • fossiliserfotbòl (/football) n. m. (s. XIX. . . , de l’anglés) •footballfotbolaire, aira n. (s. XIX. . . ) • footballeur, eusefotbolistic, ica adj. (s. XX.) • footballistiquefotocòpia n. f. (s. XX.) • photocopiefotocopiadoira n. f. (s. XX.) fotocopiaira • pho-tocopieusefotocopiar v. (s. XX.) • photocopierfotografe, afa n. (s. XIX. . . ) fotograf • pho-tographefotografia (/fòto) n. f. (s. XIX. . . ) fotò • photogra-phiefotografiar v. (s. XIX. . . ) • photographierfotografic, ica adj. (s. XIX. . . ) • photographiquefotogravadura n. f. (s. XIX. . . ) • photogravurefotogravaire, aira n. (s. XIX. . . ) • photograveur,euse (personne)fotomontatge n. m. (s. XX.) • photomontagefotosintèsi n. f. (s. XX.) • photosynthèsefototèca n. f. (s. XX.) • photothèquefotriquet n. m. • (fam.) foutriquet (homme derien).fracàs n. m. • échec (non réussite)fracàs n. m. • fracasfracassar v. • fracasserfraccion n. f. (s. XIV.) • fractionfractura n. f. (s. XIV.) • fracturefraga n. f. • fraise (fruit)fragassar v. • fricasser (ragoût de viandecoupée en petits morceaux)fragil, ila adj. (s. XIII.) • fragilefragilitat n. f. (s. XIII.) • fragilitéfragilizacion n. f. (s. XX.) • fragilisationfragilizar v. (s. XX.) • fragiliserfragment n. m. (s. XIV.) • fragmentfragosta n. f. • framboisefrairal, ala adj. • fraternel (cf. fraternal)fraire n. m. 1. frère 2. religieuxfrairejar v. • se conduire en frères (cf. frater-nizar)fraisse n. m. • frênefraissineda n. f. • frênaie, bois de frênesfranc, anca / francha adj. (av. 1500.) 1. franc,franche 2. authentiquefrancament adv. (av. 1500.) • franchementfrancés, esa adj. (s. XII.) • français, aisefrancimand, anda adj. e n. • francophoned’originefrancimandejaire, aira n. • qui affecte de par-ler françaisfrancimandejar v. • affecter de parler françaisfrancizacion n. f. (s. XVIII. . . ) • francisationfrancizar v. (s. XVI. . . ) • franciserfrancor n. f. (s. XV. . . ) • franchise (vérité) (cf.franquesa)frangibilitat n. f. (s. XIV.) • frangibilité

133

Page 134: Diccionari General de la Lenga Occitana - DGLO · ACADEMIA OCCITANA CONSISTÒRI DEL GAI SABER Diccionari General de la Lenga Occitana 2008 – 2016

frangible, ibla fulham

frangible, ibla adj. (s. XIV.) • frangiblefranquesa n. f. • franchise (postale. . . )franquesa n. f. (av. 1500.) • franchise (vérité) (cf.francor)franquir v. • franchirfràpia n. f. 1. turbulent 2. (petite) frappefrasa n. f. (s. XVI. . . ) • phrasefraternal, ala adj. (s. XIII.) frairenal • fraternel (cf.frairal)fraternitat n. f. (s. XIII.) frairetat • fraternitéfraternizacion n. f. (s. XVIII. . . ) frairejacion •fraternisationfraternizar v. (s. XVI. . . ) • fraterniser (cf. fraire-jar)fratricida n. m. (s. XV. . . ) • fratricide (agent)fratricidi n. m. (s. XV. . . ) • fratricide (acte)frau n. m. • gorge (géographie)fraudament n. m. (s. XIV.) • fraudefraudar v. (s. XIII.) • frauderfraudulent, enta adj. (s. XIV.) • frauduleux, eusefraudulentament adv. (s. XIV.) • frauduleuse-mentfred, freda (/freg, freja) adj. e n. m. (s. XII.) •froid, froidefredàs, assa (/frejàs, assa) adj. e n. m. 1. trèsfroid 2. id. fig.fredeluc, uga (/fregeluc, uga) adj. • frileux,eusefredir v. • refroidir (cf. esfredir; fregir)fredor (/frejor) n. f. (s. XII.) • froideurfredura (/frejura) n. f. (s. XII.) • froidurefregar v. (s. XIV.) 1. frôler 2. frotter 3. froisserfregidoira n. f. (s. XX. . . ) • friteuse (cf. refrigera-tor)fregidura n. f. (s. XIV.) • friturefreginar v. 1. frémir (dans la poêle) 2. fricasser(cf. fremir)fregir v. (s. XIV.) 1. frire 2. être impatient de 3.être émotionné (cf. fredir)fremir v. (s. XII.) • frémir (trembler) (cf. freginar)fren n. m. (s. XII.) frèn • freinfrenar v. (s. XIII.) 1. freiner 2. briderfrenesia n. f. (s. XIV.) frenèsia • frénésiefrenetic, ica adj. (s. XIV.) • frénétiquefreneticament adv. (s. XIX. . . ) • frénétiquementfrequéncia n. f. (s. XVI. . . ) • fréquencefrequent, enta adj. (s. XVI. . . ) • fréquent, entefrequentable, abla adj. (s. XVI. . . ) • fréquentablefrequentacion n. m. (s. XIV.) • fréquentationfrequentament adv. (s. XIV. . . ) • fréquemmentfrequentar v. (s. XIV.) 1. fréquenter 2. sortir avec(fiancé) (cf. se far)frequentatiu, iva adj. (s. XIV.) • fréquentatif, ivefresadoira n. f. (s. XIX. . . ) fresaira • fraiseuse(instrument)fresadura n. f. (s. XIV.) • fraise (broderie, cos-tume)fresaire, aira n. (s. XX.) • fraiseur (personne)

fresar v. (s. XIII.) • fraiser (galonner, souder)fresc, esca adj. • frais, fraîchefrescament adv. • fraîchementfrescor n. f. • fraîcheur (fig.)frescum n. m. • ensemble de ce qui est fraisfrescura n. f. • fraîcheur (froid)fresilhament n. m. • froissementfresilhar v. • froisser (du papier. . . )fresquièra n. f. • lieu fraisfretar v. • frotterfreule, freula adj. • frêlefrigiditat n. f. (s. XIV.) • frigiditéfrimar v. (s. XII.) • frimerfringa n. f. 1. toilette recherchée 2. fringue 3.jeux amoureuxfringaire, aira n. • amoureux, eusefringant, anta adj. • fringant, antefringar v. 1. se parer 2. faire l’amourfritas n. f. plur. (s. XII. : « frire » / « fregir », delfrancés) • frites (cf. patanas fregidas)froment n. m. (av. 1500.) • fromentfronda n. f. (s. XII.) • fronde (cf. fonda)frondejaire, aira n. 1. frondeur 2. qui se sertde la frondefrondejar v. 1. utiliser une fronde 2. causerdes embarrasfront n. m. • frontfrontièra n. f. (s. XIV. . . ) • frontièrefronzir v. 1. froncer 2. riderfruchós, osa adj. 1. abondant en fruits 2. fruc-tifère (cf. fructifèr)fructifèr, èra adj. (s. XVI. . . ) • fructifère (cf.fruchós)fructificacion n. f. (s. XIV. . . ) • fructificationfructificar v. (s. XIII.) • fructifierfructuari, ària adj. (s. XIV.) • usufruitier, ère (cf.usufructuari)fructuós, osa adj. (s. XIV.) • fructueux, eusefruit (/fruch) n. m. • fruitfruita (/frucha) n. f. • les fruitsfruitada (fruchada) n. f. • récolte (produit)fruitièr (/fruchièr) adj. e n. • fruitierfrustrar v. (s. XII.) • frustrerfrustratòri, òria adj. (s. XIII.) • frustratoirefuèlh n. m. • feuillet (papier)fuèlha n. f. • feuille d’arbrefug-l’òbra n. m. • fainéant (cf. pigre)fuga n. f. (s. XIV.) 1. fuite 2. fugue (cf. fugida)fugaç, aça adj. (s. XIX. . . ) • fugacefugacitat n. f. (s. XIX. . . ) • fugacitéfugeire, eira n. fugisseire 1. fuyard 2. qui fuit(personne)fugida n. f. (s. XIV.) • fuite (pour échapper)fugidís, issa adj. • fuyant, antefugir / fúger v. (s. XII.) • fuirfugitiu, iva adj. (s. XII.) • fugitif, ivefulhada n. f. • feuillée, raméefulham n. m. • les feuilles, feuillage

134

Page 135: Diccionari General de la Lenga Occitana - DGLO · ACADEMIA OCCITANA CONSISTÒRI DEL GAI SABER Diccionari General de la Lenga Occitana 2008 – 2016

fulhar futurològue, òga

fulhar v. •mettre les feuillesfulhatge n. m. • feuillagefulhet n. m. • feuilletfulhetar v. • feuilleter (parcourir un livre)fulheton n. m. (s. XIX. . . ) • feuilletonfulhetonista n. (s. XIX. . . ) • feuilletonistefulhós, osa adj. • touffu, uefulminacion n. f. (s. XIV.) • fulminationfulminar v. (s. XIV.) • fulminerfum n. m. (s. XII.) • fuméefum n. m. •masse (nombre)fumada n. f. • fumée (grosse)fumar v. • fumerfumós, osa adj. (s. XII.) • fumeuxfumositat n. f. (s. XIV.) • caractère de ce quifumefuneràrias n. f. plur. (s. XV.) • funéraillesfunèst, èsta adj. (s. XVII. . . ) • funestefurgar v. • fouiller (personne, meuble)furia n. f. (s. XIV. . . ) fúria • furiefuribond, onda adj. (s. XIII. . . ) • furibond, ondefuriós, osa adj. (s. XIV.) • furieux, eusefuror n. f. (s. XIV.) • fureurfurtièr, ièra adj. (s. XII.) • furtif, ive

fusanh n. m. (s. XII.) • fusain (arbre et crayon)fusible, ibla adj. e n. m. (s. XIV.) • fusiblefusilh n. m. (s. XVII. . . ) • fusilfusilh-mitralhador n. m. (s. XX.)fusilh-mitralhaire • fusil-mitrailleur (cf. mi-tralhadoira)fusilhièr n. m. (s. XVII. . . ) • fusilier marinfusion n. f. (s. XIV.) • fusionfust n. m. (s. XIII.) boès 1. bois (matière) 2. fût(cf. fusta)fusta n. f. (s. XIV.) • bois d’œuvre (cf. carpenta)fustariá n. f. (s. XIII.) 1. ensemble des boisd’œuvre 2. charpenteriefustet n. m. (s. XIII.) • fustet, arbre utilisé pourla teinturefustièr, ièra n. (s. XIII.) 1. artisan qui travaille lebois 2. charpentier (cf. carpentièr)fustigar v. (s. XIII.) • fustigerfutur n. m. (s. XIII.) • futurfuturisme n. m. (s. XX.) • futurismefuturista adj. (s. XX.) • futuristefuturologia n. f. (s. XX.) • futurologiefuturològue, òga n. (s. XX.) futurològ • futuro-logue

135

Page 136: Diccionari General de la Lenga Occitana - DGLO · ACADEMIA OCCITANA CONSISTÒRI DEL GAI SABER Diccionari General de la Lenga Occitana 2008 – 2016

g : ge (alfabet) gara

G

g : ge (alfabet) n. f. • gga n. m. • guégabarra n. f. • gabaregabarrièr, èra n. • gabariergabarrit n. m. • gabaritgabe n. m. (mot occ. gascon) • gavegabèla n. f. (s. XIII., de l’arabi) • gabellegabelador (/gabelaire) n. m. (s. XIII.) • gabelougàbia n. f. 1. cage 2. gabie (t. de marine)gabièr n. m. • gabier (t. de marine)gabion n. m. • gabiongaëlic, ica adj. • gaéliquegafa n. f. (s. XV : « gaf ».) • gaffegafar v. 1. gaffer 2. faire gaffegafet, eta n. → aprendís • apprentisgag n. m. (s. XX., mot anglés) • gaggag (/gai) n. m. • geaigai, gaia adj. • gai, gaiegaiament adv. • gaiementgaietat n. f. • gaietégaina n. f. (s. XIV.) • gainegainar v. • gainergainat, ada adj. • gainé, éegainatge n. m. • gainagegainièr, èra n. • gainier, èregaire adv. • guèregaireben prep. • presque (cf. quasi)gaita (/ gacha) n. f. (s. XIII.) • sentinellegaitar (/gachar) v. • guettergal n. m. → pol • coqgalà n. m. (s. XVII. . . , del francés ← castelhan) •galagalabontemps n. m. gaudeire 1. jouisseur 2.viveurgalafatar v. (de l’arabi) 1. calfater 2. calfeutrergalafatatge n. m. 1. calfatage 2. calfeutragegalafre, afra (/ golafre, afra) n. • goinfregalant, anta adj. e n. • galant, antegalantament adv. • galammentgalantariá n. f. • galanteriegalapian n. m. • galapiatgalar v. 1. réjouir 2. amusergalariá n. f. (s. XIV. . . , de l’italian « galleria ») •galerie (d’exposition. . . )galaupada n. f. • galopadegalaupar v. • galopergalaxia n. f. • galaxiegalejada n. f. 1. plaisanterie (aux frais del’interlocuteur) 2. galéjadegalejar v. 1. plaisanter 2. coquetergalèra n. f. (s. XV. . . , del catalan) • galèregalerian, ana n. (s. XVII. . . ) • galérien, ennegalés, esa adj. e n. • gallois, oisegaleta n. f. • galettegalhard, arda adj. e n. • gaillard, arde

galhèc, èga adj. e n. • galicien, ennegalina n. f. → pola • poulegalinada, galinassa n. f. • fiente de poulegalinaire, aira n. → polalhièr • volailler, èregalinar v. 1. avoir la chair de poule 2. coquetergalinariá n. f. → polalha • volaillegalinat n. m. (s. XIII.) → polard ; polastre •poulardgalinèla n. f. • poule d’eau (cf. pola d’aiga)galinet n. m. → polet • pouletgalineta n. f. • coccinellegalinièr n. m. → polalhièr 1. poulailler 2. par-adis (théâtre)galinièr, ièra n. → polalhièr • volailler, volail-lèregallés, esa adj. e n. • gaulois, oisegallican, ana adj. e n. (s. XIV. . . ) • gallican, annegallicanisme n. m. (s. XIX. . . ) • gallicanismegallicisme n. m. (s. XVI. . . )→ francisme • galli-cismegallinacèu n. m. (s. XVIII. . . ) • gallinacégallo adj. e n. (s. XIII. . . ) • gallo (de Bretagne)gallo-roman, ana adj. e n. (s. XIX. . . ) • gallo-romain, ainegalobet n. m. • galoubetgalurenc, enca adj. e n. 1. joyeux 2. réjoui 3.galuringamberlejar v. 1. boiter 2. aller à cloche-pied3. gamberger (cf. gambejar; cambejar)gamma n. f. (s. XII. . . ) • gamme (musique etc.)gamma n. m. (s. XIX. . . ) gammà 1. gamma (lettregrecque.. 2. )gammaglobulina n. f. (s. XX.) • gammaglobu-linegammagrafia n. f. (s. XX.) • gammagraphiegammamètre n. m. (s. XX.) • gammamètregammaterapia n. f. (s. XX.) • gammathérapieganariá n. f. • gaineriegandin n. m. • gandingandir v. • préservergang n. m. (s. XIX. . . , mot angloamerican) • gangganglion n. m. • gangliongangrena n. f. • gangrènegangstèr n. m. (s. XX., mot angloamerican) • gang-stergangsterisme n. m. (s. XX., mot angloamerican) •gangstérismeganhaire, aira n. • gagneur, euseganhar v. 1. gagner 2. remporter (un prix, unebataille. . . )ganivet n. m. • canifgansa n. f. 1. ganse 2. cordon.gansòla n. f. • bridegant n. m. • gantgara n. f. (s. XIX. . . ) • gare

136

Page 137: Diccionari General de la Lenga Occitana - DGLO · ACADEMIA OCCITANA CONSISTÒRI DEL GAI SABER Diccionari General de la Lenga Occitana 2008 – 2016

garapòt gaudença / gaudida

garapòt n. m. • galipot, résine de pin.garatge n. m. (s. XIX. . . ) • garagegaratgista n. (s. XX.) • garagistegarba n. f. • gerbegarbièr n. m. • gerbiergarbotge (/ gargotge ) n. m. • grabugegarbura n. f. (mot de l’occ. gascon) • garbure(soupe)garçon n. m. (s. XVIII. . . , del francic) • garçon (decafé. . . ) (cf. gojat)garda n. m. • garde (cf. gardian)gardacaça n. m. • garde-chassegardachorma n. m. • garde-chiourmegardacòrs n. m. (s. XIII.) 1. justaucorps 2. vête-ment de guerregardar v. • garder (prendre soin)gardar (se) v. • garder (se)gardènia n. f. (s. XVIII. . . ) gardenià • gardéniagardian, ana n. (s. XIII.) 1. gardien, enne 2. gar-dian (de Camargue) (cf. garda)gardiatge n. m. • gardiagegarent, enta adj. (s. XII.) • garant, antegarentida n. f. (s. XII : « garentia ».) • garantiegarentir v. (s. XIII.) 1. garantir 2. répondre (cau-tion)gargamèla n. f. (s. XIII.) → garganta 1. gorge(anatomie) 2. gargamelle (fam.)garganta n. f. • gorge (anatomie)gargarisme n. m. (s. XIV.) • gargarismegargarizar v. (s. XIV.) • gargarisergargolhar v. • gargouillergarible, ibla adj. → garissable • guérissablegarir v. (s. XII.) • guérirgarison n. f. • guérisongarissable, abla adj. • guérissable (cf. garible)garisseire, eira n. • guérisseur, euse (cf.adobaire)garita n. f. • guéritegarlanda n. f. (s. XIII.) • guirlandegarlòpa f n. f. (s. XVI. . . ) • varlopegarnidoira n. f. (s. XIX. . . ) • garnisseuse (ma-chine)garnidura n. f. (s. XIV.) • garnituregarnir v. 1. garnir 2. remplir (un imprimé)garnison n. f. (s. XV.) • garnisongarnissatge n. m. (s. XVIII. . . ) • garnissagegarnisseire, eira n. (s. XIV.) • garnisseur, euse(personne)garra n. f. • jarretgarric n. m. (s. XII.) • chêne yeusegarriga n. f. (s. XIII.) • garriguegarron n. m. • gîte (boucherie)garròt n. m. • garrotgas (pl. gases) n. m. (s. XIX. . . ) • gazgasanh n. m. (s. XII.) • gaingasanha n. f. (s. XII.) 1. gain 2. profitgasar v. • franchir (à gué)gasar v. (s. XIX. . . ) • gazer

gasatge n. m. (s. XIX. . . ) • gazagegascon, ona adj. (s. XII.) • gascon, onnegasconisme n. m. (s. XVII. . . ) • gasconnismegasificacion n. f. (s. XIX. . . ) • gazéificationgasificar v. (s. XIX. . . ) • gazéifiergasogèn n. m. (s. XIX. . . ) • gazogènegasòli n. m. (s. XX.) • gasoilgasolina n. m. (s. XIX. . . ) • essence (moteurs)gaspa n. f. 1. rafle 2. grappe de raisin 3. crèmede petit laitgaspacho n. m. (s. XIX. . . , mot castelhan) gaspachò• gaspachogaspilhaire, aira adj. e n. 1. celui qui gâte engrappillant 2. gaspilleurgaspilhar v. 1. grappiller 2. gaspillergassendisme n. m. (s. XIX. . . ) • gassendismegassendista adj. e n. (s. XVII. . . ) • gassendistegast n. m. (s. XIII.) • dévastation (cf. degast)gastador / gastaire adj. (s. XIII.) • dévastateur(guerres anciennes)gastar v. 1. gâter (abîmer) 2. dépenser sansmesuregasteropòde n. m. (s. XVIII. . . ) • gastéropodegastronòme, òma n. (s. XIX. . . ) gastronòm • gas-tronomegat pudre n. m. • putoisgat, gata (/cat, cata) n. • chat, chattegata n. f. 1. gatte (t. de marine) 2. chatte (ma-chine de guerre médiévale)gata òrba n. f. • colin-maillardgatamiaula n. f. • chattemitegatarràs, assa n. • gros et vilain chat, grosse etvilaine chattegatàs, assa n. • gros chat, grosse chattegatet, eta gaton, ona gatonet (/ caton) n. •chatongatfaïn n. m. • fouinegatge n. m. (s. XII.) 1. gage 2. ustensilegatget n. m. (de l’occ. gascon) 1. ustensile (petit)2. gadgetgatilh n. m. • chatouillegatilhar v. • chatouillergatilhós, osa adj. • chatouilleux, eusegatjar v. (s. XIII.) • gagergatonada n. f. • portée de chatonsgatonar v. •mettre bas (chatte)gatonejaire, aira n. • galant, ante, caressant,antegatonejar v. 1. faire des chatteries 2. être enchaleur (chatte)gatoniá n. f. • chatteriegatonièr, ièra n. • qui aime les chatsgatonièra n. f. • chatièregatsause n. m. • saule marsaultgatuènha (/catuènha) n. f. • les chatsgaudença / gaudida n. f. (s. XIII.) gaudéncia •jouissance (d’un bien. . . ) (cf. gaudiment)

137

Page 138: Diccionari General de la Lenga Occitana - DGLO · ACADEMIA OCCITANA CONSISTÒRI DEL GAI SABER Diccionari General de la Lenga Occitana 2008 – 2016

gaudiment genibre

gaudiment n. m. • jouissance (plaisir) (cf. gau-dença; gaudida; chal)gaudina n. f. 1. femme libertine 2. gourgan-dinegaudir v. (s. XII.) • jouirgaug n. m. 1. joie 2. souci (plante)gaug / gaujor n. f. • joie (cf. jòia)gaujós, osa adj. • joyeux, euse (cf. joiós)gaujosament adv. • joyeusementgaunha n. f. 1. ouïe du poisson 2. pêche à lamain dans les rivièresgausar (/ausar) v. • osergauta n. f. • jouegautada n. f. • soufflet (gifle)gautejar v. • souffletergavach, acha n. 1. rustre 2. qui s’exprime dansun parler jugé incorrectgavèl n. m. 1. javelle de sarments 2. sarmentde vigne (cf. eisserment)gavèla n. f. • javellegavian n. m. • goélandgavina n. f. (s. XIII.) •mouette cendréegavitèl n. m. (de l’ital. gavitello) 1. bouée 2. balisegavòt, òta adj. 1. gavot (du pays dauphinois) 2.occitan vivaro-alpingavòta n. f. • gavotte (danse)geina n. f. (s. XVI. . . , del francés ancian← germanic)1. gêne 2. tourmentgeinant, anta adj. (s. XVI. . . ) • gênant, antegeinar v. (s. XVII. . . ) 1. gêner 2. tourmentergèis n. m. (s. XIII.)→ gip • gypsegeissar v. → gipar • pratiquer la gypseriegeissièr n. m. (s. XIV.)→ gipièr • gippier, gypier(auteur des gypseries)geissièra n. f. (s. XIV. . . )→ gipièra • carrière degypsegèl n. m. (s. XII.) • gelgelada n. f. (s. XII.) • geléegeladís n. m. (s. XII. . . ) • engeluregeladura n. f. (s. XVI. . . ) • geluregelant, anta adj. (s. XII. . . ) • gelant, antegelar v. (s. XII.) • gelergelarèia n. f. (s. XVII. . . ) 1. gelée (de viande, defruits. . . ) 2. gélatinegelha n. f. • jante de rouegelós, osa adj. (s. XII.) • jaloux, ousegelosiá n. f. (s. XII.) • jalousiegema n. f. (s. XII.) • gemme (résine)gemada n. f. (s. XII. . . ) • gemmagegemar v. (s. XII. . . ) • gemmer (pin)gemèc n. m. • plainte (gémissement)gemegaire, aira adj. e n. 1. geignard, arde 2.qui se plaintgemegant, anta adj. gemissent; gemegaire •gémissant, antegemegar v. • geindregemièr n. m. (s. XII. . . ) • gemmeurgemiment n. m. (s. XIII.) • gémissement

gemir v. (s. XIII.) • gémirgemma n. f. (s. XIX. . . ) • gemme (bourgeon)gemma n. f. (s. XIII.) • gemme (pierre précieuse)gemmacion n. f. (s. XVIII. . . ) • gemmation (for-mation des bourgeons)gemmar v. (s. XIX. . . ) • gemmer (bourgeonner)gemmar v. (s. XIII.) • orner de pierres précieusesgemmat, ada adj. (s. XIII. . . ) • gemmé, ée (depierres précieuses)gemmifèr, èra adj. (s. XVIII. . . ) • gemmifère(bourgeons)gemmiparitat n. f. (s. XIX. . . ) • gemmiparité(bourgeon)gemmologia n. f. (s. XX.) • gemmologie (étudedes pierres précieuses)gemmologista n. (s. XX.) • gemmologiste (quiétudie les pierres précieuses)gemmula n. f. (s. XIX. . . ) • gemmule (bourgeon)gèn n. m. (s. XX. . . ) • gènegendarma n. m. (s. XVI. . . ) • gendarmegendarmariá n. f. (s. XVI., del francés) • gen-darmeriegendre n. m. • gendregenealogia n. f. (s. XIII : « genologia ».) • généalo-giegenealogic, ica adj. (s. XV. . . ) • généalogiquegenealogista n. (s. XVII. . . ) • généalogistegeneracion n. f. (s. XIII.) • générationgeneral, a n. (s. XV. . . ) • général, alegeneral, ala adj. (s. XIV.) • général, alegeneralament adv. (s. XII : « generalment ».) •généralementgeneralat n. m. (s. XVI. . . , de l’ital. generalato) •généralatgeneralitat n. f. (s. XVII...) • généralitégeneralitat (de Tolosa etc.) n. f. (s. XV. . . ) •généralité (div. administrative)generalizable, abla adj. (s. XIX. . . ) • généralis-ablegeneralizacion n. f. (s. XVIII. . . ) • généralisationgeneralizar v. (s. XVI. . . ) • généralisergenerar v. (s. XIII.) • générergenerator n. m. (s. XX.) generador • générateur(machine et personne)generator, tritz adj. (s. XVI. . . ) • générateur, tricegeneric, ica adj. e n. m. (s. XVI. . . ) • génériquegenerós, osa adj. (s. XV.) • généreux, eusegenerosament adv. (s. XVI. . . ) • généreusementgenerositat n. f. (s. XVI. . . ) • générositégenèsi n. f. (s. XIV.) • genèsegenèst n. m. • genêtgenetica n. f. (s. XX. . . ) • génétiquegeneticament adv. (s. XX. . . ) • génétiquementgenetician, ana n. (s. XX. . . ) • généticien, ennegengiva n. f. • gencivegèni n. m. (s. XVII. . . ) • géniegenial, ala adj. (s. XIX. . . ) • génial, alegenibre n. m. • genièvre

138

Page 139: Diccionari General de la Lenga Occitana - DGLO · ACADEMIA OCCITANA CONSISTÒRI DEL GAI SABER Diccionari General de la Lenga Occitana 2008 – 2016

genic, ica gipar

genic, ica adj. (s. XX. . . ) • génique / génétiquegenièr n. m. • janviergenissèr n. m. (s. XIX. . . ) janissari • janissairegenital, ala adj. (s. XIII.) • génital, alegenitiu n. m. (s. XIII.) • génitifgenitor, tritz n. (s. XII. . . ) • géniteur, tricegenocidi n. m. (s. XX.) • génocidegenolh n. m. • genougenòme n. m. (s. XX.) genòm • génomegenotipe n. m. (s. XX.) genotip • génotypegenre n. m. (s. XIV.) • genregent, enta adj. 1. gentil, ille 2. charmant, ante(cf. gentil; agradívol)gentament adv. • gentimentgentil, ila adj. (s. XIII. . . ) 1. gentil, ille 2. bienélevé, éegentilesa n. f. (s. XIII. . . ) • gentillessegentilòme (pl. gentilsòmes) n. m. (s. XII : « gentilshom ».) • gentilhommegents n. f. plur. • gensgenuflexion n. f. (s. XIII.) • génuflexiongeografe, afa n. (s. XVI. . . ) geograf • géographegeografia n. f. (s. XVI. . . ) • géographiegeografic, ica adj. (s. XVI. . . ) • géographiquegeograficament adv. (s. XVI. . . ) • géographique-mentgeologia n. f. (s. XVIII. . . ) • géologiegeologic, ica adj. (s. XVIII. . . ) • géologiquegeologicament adv. (s. XIX. . . ) • géologique-mentgeològue, òga n. (s. XVIII. . . ) geològ • géologuegeomètre n. (s. XVII. . . ) • géomètregeometria n. f. (s. XIV.) • géométriegeometric, ica adj. (s. XIV. . . ) • géométriquegeranium n. m. (s. XVI. . . ) • géraniumgeréncia n. f. (s. XIX. . . ) • gérancegerent, enta adj. e n. (s. XVIII. . . ) • gérant, antegerir v. (s. XIII.) • gérergermanic, ica adj. (s. XVI. . . ) • germaniquegermanisme n. m. (s. XVIII. . . ) • germanismegermanista n. (s. XIX. . . ) • germanistegermanizant, anta adj. (s. XIX. . . ) • germanisant,antegermanizar v. (s. XVI. . . ) • germanisergermanofil, ila adj. (s. XIX. . . ) • germanophilegermanofòbe, òba adj. (s. XIX. . . ) germanofòb •germanophobegermanofobia n. f. (s. XIX. . . ) germanofòbia •germanophobiegermanofòn, òna adj. (s. XX. . . ) • germanophonegèrme n. m. (s. XII. . . ) • germegermenar v. (s. XIII.) • germergerminacion n. f. (s. XIII.) • germinationgerminator, tritz adj. (s. XVIII. . . ) germinador •germinateur, tricegerminator, tritz n. (s. XX.) germinador • germi-nateur, tricegerondiu n. m. (s. XIV.) • gérondif

gerontocracia n. f. (s. XIX. . . ) • gérontocratiegerontologia n. f. (s. XX.) • gérontologiegerontològue, òga n. (s. XX.) gerontològ • géron-tologuegèst n. m. (s. XIII. . . ) • gestegèst n. m. • rutgesta n. f. (s. XIII.) 1. geste (chronique 2. poème)gestacion n. f. (s. XVIII. . . ) • gestationgestapo n. f. (s. XX., de l’alemand) gestapò •gestapogesticulacion n. f. (s. XX.) • gesticulationgesticular v. (s. XVI. . . ) • gesticulergesticulator, tritz n. (s. XX.) gesticulaire;gesticulador • gesticulateur, tricegestion n. f. (s. XII.) • gestiongestionari, ària adj. e n. (s. XIX. . . ) • gestionnairegetar v. • jeter (lancer)ghètto n. m. (s. XIX. . . , de l’ital. ghetto) ghettò •ghettoghettoïzacion n. f. (s. XX.) • ghettoïsationgiba n. f. (s. XIV.)→ bòça • bossegibar v. → boçar ; bocelar • former une bossegibbós, osa adj. (s. XVI. . . ) • gibbeux, eusegibbositat n. f. (s. XIV : « gilbositat ») gibosetat •gibbositégiblar v. • tordre (plier)gibós, osa adj. e n. (s. XIII.)→ boçut • bossu, uegibossejar v. (s. XIII. . . )→ bocejar • bosselergibossejat, ada adj. (s. XIII. . . ) → bocejat •bosselé, éegibrar v. • givrergibre n. m. • givregiga n. f. • gigue (cuisse de chevreuil, mou-ton. . . ) (cf. gigòt)giga n. f. (s. XII.) • gigue (musique)gigant, anta adj. e n. (s. XIII.) • géant, antegigantesc, esca adj. (s. XVI. . . ) • gigantesquegigantisme n. m. (s. XVIII. . . ) • gigantismegigantomaquia n. f. (s. XVI. . . ) • gigantomachiegigòt n. m. • gigot (cf. giga)gigotar v. • gigotergilet n. m. (s. XVI. . . , del cast. ← arabi) • gilet(vêtement)gimbeleta n. f. • gimblette (pâtisserie)gimbeletaire, aira n. •marchand de gimblettesgimnasi n. m. (s. XVIII. . . ) • gymnasegimnasta n. (s. XIX. . . ) • gymnastegimnastica n. f. (s. XX. . . ) • gymnastiquegimnic, ica adj. (s. XX. . . ) • gymniquegimpla n. f. (s. XIII.) • guimpeginecèu n. m. (s. XVII. . . ) • gynécéeginecografia n. f. (s. XX. . . ) • gynécographieginecologia n. f. (s. XIX. . . ) • gynécologieginecologic, ica adj. (s. XIX. . . ) • gynécologiqueginecològue, òga n. (s. XIX. . . ) ginecològ • gyné-cologuegip n. m. • gypsegipar v. • pratiquer la gypserie

139

Page 140: Diccionari General de la Lenga Occitana - DGLO · ACADEMIA OCCITANA CONSISTÒRI DEL GAI SABER Diccionari General de la Lenga Occitana 2008 – 2016

gipariá gondòla

gipariá n. f. (de l’occ. provençal) • gypserie (cf.estuc)gipatge n. m. • gypsagegipièr n. m. • gippier, gypier (auteur desgypseries) (cf. estucaire)gipièra n. f. • carrière de gypsegipós, osa adj. • gypseux, eusegipsifèr, èra adj. (s. XIX. . . ) • gypsifèregipsofila n. f. (s. XIX. . . ) • gypsophile (bot.)gipsomètre n. m. (s. XIX. . . ) • gypsomètregirada n. f. (s. XIII.)→ virada 1. tour 2. révolu-tiongirada n. f. • galette à l’huilegirador n. m. → giroleta • girouette (cf. c.f. vi-radoira)girament n. m. (s. XIV.) → virada 1. rotation 2.parcoursgirar v. (s. XIV.)→ virar • tournergiratòri n. m. (s. XX.) • giratoiregirfalc n. m. • gerfaut (oiseau)girgon n. m. • jargongirgonejar v. • jargonnergiroflada n. f. • girofléegiròla n. f. • girolle (champignon)giroleta n. f. • girouette (cf. girador; viradoira)gisclar v. • giclerglaç n. m. (s. XII. . . ) • glace (eau gelée)glaçairon n. m. • glaçon (naturel)glaçant, anta adj. (s. XVIII. . . ) glaçaire • glaçant,anteglaçar v. (s. XVI. . . ) • glacerglaçat, ada adj. (s. XVII. . . ) • glacé, éeglaçatge n. m. (s. XX.) • glaçageglacet n. m. (s. XX.) • sorbetglaciacion n. f. (s. XVI. . . ) • glaciationglacial, ala adj. (s. XIV. . . ) 1. glacial, ale 2.glaciaireglacièr n. m. (s. XX.) 1. glacier 2. marchand deglacesglacièra n. f. (s. XX.) • glacièreglacina n. f. • verglasglacinar v. • faire du verglasglacís n. m. (s. XV. . . ) • glacisglaçon n. m. (s. XX.) • glaçon (cube de glace)gladiator n. m. (s. XIII. . . ) gladiador • gladiateurglèisa n. f. • égliseglicemia n. f. (s. XIX. . . ) • glycémieglicerina n. f. (s. XIX. . . ) • glycérineglicina n. f. (s. XVIII. . . ) • glycineglife n. m. (s. XVIII. . . ) glif • glyphegliptica n. f. (s. XVIII. . . ) • glyptiquegliptografia n. f. (s. XVIII. . . ) • glyptographiegliptologia n. f. (s. XIX. . . ) • glyptologiegliptotèca n. f. (s. XIX. . . ) • glyptothèqueglobal, ala adj. (s. XIX. . . ) • global, aleglobalament adv. (s. XIX. . . ) • globalementglobalitat n. f. (s. XX.) • globalitéglobalizacion n. f. (s. XX.) • globalisation

globalizar v. (s. XX.) • globaliserglòbe n. m. (s. XVIII. . . ) • globeglòria n. f. (s. XI. . . ) • gloireglorificacion n. f. (s. XIV.) • glorificationglorificar v. (s. XIII.) • glorifierglorificator, tritz adj. e n. (s. XVI. . . ) glorificaire •glorificateur, tricegloriòla n. f. (s. XVIII. . . ) • gloriolegloriós, osa adj. (s. XIII.) • glorieux, eusegloriosament adv. (s. XIII.) • glorieusementglòsa n. f. (s. XIII.) • gloseglosar v. (s. XIII.) • gloserglossari n. m. (s. XVI. . . ) • glossaireglossator, tritz n. (s. XV. . . ) glosaire • glossateur,tricegloton, ona adj. e n. (s. XIII.) • glouton, onneglotoniá n. f. (s. XIII.) • gloutonnerieglucide n. m. (s. XX. . . ) glucid • glucideglucina n. f. (s. XVIII. . . ) • glucineglucocorticoïde adj. e n. m. (s. XX. . . ) • glucocor-ticoïdeglucolipide n. m. (s. XX.) • glucolipideglucòsa n. m. (s. XIX. . . ) • glucoseglucosat, ada adj. (s. XX. . . ) • glucosé, éeglucoside n. m. (s. XIX. . . ) glucosid • glucosideglut n. m. (s. XIII.) • gluglutèn n. m. (s. XVI. . . ) • glutenglutinós, osa adj. (s. XIV.) • gluant, antegnòme n. m. (s. XVI. . . ) gnòm • gnomegnoseologia n. f. (s. XX. . . ) • gnoséologiegnòsi n. f. (s. XVII. . . ) • gnosegnostic, ica adj. e n. m. (s. XVII. . . ) • gnostiquegnosticisme n. m. (s. XIX. . . ) • gnosticismegoapo n. m. (s. XIX. . . , del castelhan) goapa •gouape (n. f.)gof n. m. golf • golfegòf, gòfa adj. •mouillé, éegofir v. •mouillergòira n. f. • buse (oiseau) (cf. tartarassa; car-canàs, ruissa)goja n. f. • serveuse (auberge)gojat n. m. • garçon (cf. garçon)gojata n. f. • jeune fillegolardiá n. f. golardisa • gourmandisegòlf n. m. (s. XVIII. . . , mot anglés) • golfgolfaire, aira n. (s. XIX. . . ) • golfeur, eusegoma n. f. (s. XII. . . ) • gomme (des arbres)goma n. f. (s. XIX. . . ) • gomme (pour effacer)gomador n. m. (s. XIX. . . ) • gommoir (récipient)gomaire, aire n. (s. XIX. . . ) • gommeur, euse (ou-vrier. . . )gomar v. (s. XX.) • gommer (effacer)gomat, ada adj. (s. XIX. . . ) • gommé, ée (effacer)gomatge n. m. (s. XIX. . . ) • gommage (effacer)gomièr n. m. (s. XVII. . . ) • gommier (arbre)gomós, osa adj. (s. XV. . . ) • gommeux, euse (ar-bre. . . )gondòla n. f. (s. XVI. . . , de l’italian) • gondole

140

Page 141: Diccionari General de la Lenga Occitana - DGLO · ACADEMIA OCCITANA CONSISTÒRI DEL GAI SABER Diccionari General de la Lenga Occitana 2008 – 2016

gondolièr grasilha

gondolièr n. m. (s. XVI. . . ) • gondoliergorilla n. (s. XIX. . . ) • gorillegoró n. m. (s. XIX. . . ) • gourougorrin, ina adj. e n. • cochon, onne (fig.)gorrina n. f. • gouine (tr.)gorrinar v. • traîner (dans de mauvais lieux)gos, gossa n. → can • chien, chiennegossa n. f. • triv. lesbiennegost n. m. • goûtgostar v. (s. XIII.) • goûtergostós, osa adj. • savoureux, eusegot, goda adj. (s. XI. . . (+ var. onom. : « godon »)) 1.goth, gothe (peuple) 2. gotique (langue. . . ) (cf.gotic)gota n. f. • goutte (liquide) (cf. esclaca)gota n. f. • goutte (maladie)gotic, ica adj. e n. (s. XVII. . . ) • gothique (art) (cf.got)gouda n. m. (s. XX.) godà • gouda (fromage)govèrn n. m. (s. XIII.) govèrna 1. gouvernement(poder politic) 2. gouverne (f.)governable, abla adj. (s. XIX. . . ) governador, oira• gouvernablegovernador, ora n. (s. XIII.) • gouverneur (poli-tique. . . ) (cf. governaire)governaire, aira n. (s. XVIII. . . ) • gouverneur,euse (ouvrier) (cf. governador)govèrnament n. m. (s. XIII.) 1. gouvernement(l’action de gouverner 2. les ministres)governamental, ala adj. (s. XIX. . . ) • gouverne-mental, alegovernança n. f. (s. XV. . . ) • gouvernancegovernant, anta adj. e n. m. plur. (s. XVIII. . . ) •gouvernant, antegovernanta n. f. (s. XVI. . . ) • gouvernantegovernar v. (s. XIII.) • gouvernergràcia n. f. (s. XIII. . . ) • grâcegraciar v. (s. XIV. . . ) • graciergracil, ila adj. (s. XVI. . . ) • gracilegracilitat n. f. (s. XVI. . . ) • gracilitégraciós, osa adj. (s. XIII. . . ) • gracieux (aimable)graciosament adv. (s. XIV. . . ) • gracieusementgradacion n. f. (s. XIV.) • gradationgradat, ada adj. e n. (s. XVIII. . . ) • gradé, éegrade n. m. (s. XVI. . . ) • gradegraduacion n. f. (s. XIV.) • graduationgradual, ala adj. (s. XIV.) • graduel, ellegradual, ala adj. (s. XIV.) • graduel, legradualament adv. (s. XVI. . . ) • graduellementgraduar v. (s. XIV.) • graduergraduat, ada adj. (s. XIV. . . ) • gradué, egraffiti n. m. plur. (s. XIX. . . , mot italian) graffití •graffitigrafia n. f. (s. XIX.) • graphiegrafic, ica adj. (s. XVIII.) • graphiquegrafisme n. m. (s. XIX.) • graphismegrafista n. (s. XX.) • graphistegrafit n. m. (s. XIX.) • graphite

grafologia n. f. (s. XIX.) • graphologiegrafologic, ica adj. (s. XX.) • graphologiquegrafològue, òga n. (s. XIX.) grafològ • grapho-loguegraile n. m. • hautboisgrais n. m. • graisse (f.) (cuisine)graissa n. f. • graisse (mécanique)graissar v. • graissergraissós, osa adj. • graisseux, eusegramatica n. f. (s. XIII.) • grammairegramatical, ala adj. (s. XIV.) • grammatical, alegramaticalament adv. (s. XVI. . . ) • grammaticale-mentgramma n. m. (s. XVIII. . . ) gram • grammegrammaticalitat n. f. (s. XX.) gramaticalitat •grammaticalitégrammaticalizacion n. f. (s. XX.)gramaticalizacion • grammaticalisationgrammaticalizar v. (s. XX.) gramaticalizar •grammaticalisergrammatician, ana n. (s. XIII. . . ) • grammairiengrammatista n. (s. XVI. . . ) gramatista • gramma-tistegramofòn n. m. (s. XIX. . . , de l’anglés) gramofòne• gramophonegran n. m. (s. XII.) • graingran n. m. • grain (t. de marine). (cf. gropada)grana n. f. (s. XII.) • graine (qui se sème)granada n. f. (s. XVI. . . ) • grenade (arme) (cf.milgrana)granadièr n. m. (s. XVII. . . ) • grenadier (mili-taire)granadina n. f. (s. XIX. . . ) • grenadinegranalha n. f. • grenaillegranason n. f. • grenaison (formation desgraines)grand, granda adj. (s. XII.) • grand, grande (cf.grands)grandiloquéncia n. f. (s. XVI. . . ) • grandilo-quencegrandiloquent, enta adj. (s. XVI. . . ) • grandilo-quent, entegrandiós, osa adj. (s. XVIII. . . , de l’italian) •grandiosegrandor n. f. (s. XII. . . ) • grandeurgrands n. m. plur. • grands-parentsgranièr n. m. (s. XIII.) • greniergranissa n. f. • grêle finegranivòr, òra adj. e n. (s. XVIII. . . ) granivòre •granivoregranja n. f. (s. XIII.) • grange monastiquegranolha, granhòta n. f. • grenouillegranulós, osa adj. (s. XIV.) • granuleux, eusegrapaud n. m. (s. XIV.) • crapaudgras, grassa adj. • gras, grassegrasa n. f. (s. XIV.) 1. degré 2. marche d’escaliergrasal n. m. (s. XII.) 1. jatte 2. graalgrasilha n. f. 1. gril 2. grille (treillis, herse. . . )

141

Page 142: Diccionari General de la Lenga Occitana - DGLO · ACADEMIA OCCITANA CONSISTÒRI DEL GAI SABER Diccionari General de la Lenga Occitana 2008 – 2016

grasilhada guitarrista

grasilhada n. f. • grilladegrat n. m. (s. XII.) • grégratar v. • gratter (avec les ongles)gratificacion n. f. (s. XVII. . . ) • gratificationgratificar v. (s. XVI. . . ) • gratifiergratis adv. (s. XV. . . ) gratís • gratisgratitud n. f. (s. XV. . . ) • gratitudegratuit, uita adj. (s. XVI. . . ) • gratuit, uite (gra-cieux, euse)grava n. f. (s. XII.) 1. grève (bord de l’eau) 2.graviergravador n. m. (s. XIV. . . ) • gravoir (instrument)gravadura n. f. (s. XVI. . . ) • gravuregravaire, aira n. (s. XIV. . . ) • graveur, eusegravar v. (s. XIV. . . ) • gravergravat, ada adj. (s. XIV. . . ) • gravé, éegravitacion n. f. (s. XVIII. . . ) • gravitationgravitacional, ala adj. (s. XX. . . ) • gravitationnel,ellegravitar v. (s. XVIII. . . ) • gravitergravitat n. f. (s. XII. . . ) • gravitégrèc, grèga adj. (s. XVI. . . ) • grec, grecquegrecitat n. f. (s. XIX. . . ) • grécitégrecizar v. (s. XVI. . . ) • grécisergreco-roman, ana adj. (s. XIX. . . ) • gréco-romain,ainegrecoboddic, ica adj. (s. XX.) grecobodic • gréco-bouddhiquegrecolatin, ina adj. (s. XIX. . . ) • gréco-latin, inegreda n. f. • craiegredon n. m. • crayongregal n. m. • ventgregon n. m. • grigou (avare, Grec)gregorian, ana adj. (s. XV. . . ) • grégorien, ennegrelhar v. • pousser (graine)grépia n. f. • crèchegres n. m. • grèsgresièr n. m. → peirièr • gésiergrèu n. m. • griefgrèu, grèva adj. 1. grave 2. lourd, lourde (àsupporter)greujar v. 1. léser 2. grugergrèva n. f. (s. XIX., del francés) • grève (cessa-tion de travail, de se nourrir. . . ) (cf. destrabal-har; cauma)grèva de la fam n. f. (s. XX.) • grève de la faimgrèva de solidaritat n. f. (s. XX.) • grève de soli-daritégrèva generala n. f. (s. XX.) • grève généralegrèva illimitada n. f. (s. XX.) • grève illimitéegrèva parciala n. f. (s. XX.) • grève partiellegrèva pateta n. f. (s.XIX.) • grève du zèle (cf.mòla (far la))grèva reconductibla n. f. (s. XX.) • grève recon-ductiblegrèva salvatja n. f. (s. XX.) • grève sauvagegrèva sus plaça n. f. (s. XIX.) • grève sur le tas

grèva suspresa / subta n. f. (s. XX.) • grève sur-prisegrèva viranta n. f. (s. XX.) • grève tournantegrèvament adv. • gravementgrevista n. (s. XX., del francés) • grévistegrífol n. m. 1. griffon 2. fontaine.gripa n. f. (s. XVIII. . . ) • grippe (maladie)gris, grisa adj. • gris, grisegroar v. • couver (une maladie)grolh n. m. • bouillonnementgrolhament n. m. • grouillementgrolhant, anta adj. • grouillant, antegrolhar v. 1. grouiller 2. remuergrolhar (se) v. pron. • se grouillergrolla n. f. • grolle (chaussure)grop n. m. 1. nœud du bois / diamant 2. ensem-ble de pièces de monnaie (magot) 3. groupe depersonnes ou autres (cf. nos, nosèl; sin.; bronc)gropada n. f. • grain (ondée) (cf. gran)gropelar v. 1. grouper 2. réunir (cf. agropelar;agropar)gropós, osa adj. • noueux, eusegropuscul n. m. (s. XX.) • groupusculegròs, òssa adj. • gros, ossegrossièr, ièra adj. • grossier, ièregrossir v. • grossirgrotesc, esca adj. (s. XVI. . . , de l’ital. grottesca) 1.grotesque (art) 2. grotesque (ridicule)grua n. f. (s. XIII.) 1. grue (oiseau 2. machine)grum n. m. • grain de raisinguaisha n. f. (s. XVII. . . , de l’ital. guazzo) •gouacheguèrle, èrla adj. (s. XIV.) 1. gauche (de travers) 2.qui loucheguèrra n. f. (s. XII.) • guerreguerrejaire, aira n. (s. XII.) • guerroyeur, euseguerrejar v. (s. XII.) • guerroyerguerrièr n. m. (s. XII.) • guerrierguida n. f. (s. XVI. . . ) • guideguidar v. (s. XVI. . . ) • guiderguilhador (/guilhaire) n. m. (s. XII.) 1. trompeur2. séducteur (cf. trichador)guilhar v. (s. XII.) 1. tromper 2. se moquerguilhemet n. m. (s. XVII.) • guillemetguimbar v. • gambader (cf. gamberlejar)guimbarda n. f. (s. XVII. . . ) • guimbarde (danse)guina n. f. • guigne (cerise).guingasson n. m. • clou de tapissierguinhada n. f. • clin d’œil (n. m.)guinièr n. m. (s. XIV.) • guignierguinsalh n. m. (s. XVI.) guinsal • corde de penduguisa n. f. (s. XII.) • guise, façonguisièr n. m. (s. XIV.)→ peirièr • gésierguisquet n. m. (s. XIII.) • guichetguit, guita n. • canard, cane (cf. tir; tiron)guitarra n. f. (s. XIV : « guitara »., del castelhan)guitara • guitareguitarrista n. (s. XIX. . . ) • guitariste

142

Page 143: Diccionari General de la Lenga Occitana - DGLO · ACADEMIA OCCITANA CONSISTÒRI DEL GAI SABER Diccionari General de la Lenga Occitana 2008 – 2016

guitèrn gutural, ala

guitèrn n. m. • goitreguiternut, uda adj. • goitreuxguiton n. m. • caneton (cf. tiron)gummifèr, èra adj. (s. XIX. . . ) • gummifèregummòsi n. f. (s. XIX. . . ) • gommose (maladiedes arbres)gus n. m. • type (homme) (fam.)

gus, gusa n. • gueux, gueusegusalha n. f. • gueusaillegustable, abla adj. (s. XIV.) • goûtablegustacion n. f. (s. XVI. . . ) • gustationgustatiu, iva adj. (s. XIV.) • gustatifgutural, ala adj. (s. XVI. . . ) • guttural, ale

143

Page 144: Diccionari General de la Lenga Occitana - DGLO · ACADEMIA OCCITANA CONSISTÒRI DEL GAI SABER Diccionari General de la Lenga Occitana 2008 – 2016

h (acha) (alfabet) hunnic, ica

H

h (acha) (alfabet) n. f. • hhabanés, esa adj. • havanais (habitant etcigare)habeas corpus n. m. (s. XVII. . . , mots latins) habeàscorpús • habeas corpushabitus n. m. (s. XVI. . . , mot latin) abitús • habi-tushacienda n. f. (s. XIX. . . , del castelhan) haciendà •hacienda (cf. fasenda)haddock n. m. (s. XIX. . . , mot anglés) • haddockhadji n. m. (s. XVI. . . , mot arabi) • hadjdj, hadjihaitian, ana adj. (s. XIX. . . , mot haitian) • haïtien,ennehall n. m. (s. XIX. . . , mot anglés) • hallhamstèr n. m. (s. XVIII. . . , de l’aleman) • hamsterhandball n. m. (s. XX., mot alemand) andbòl •handballhannoverian, ana adj. (s. XIX. . . ) • hanovrien,enneharam n. m. (s. XX., mot arabi) • haramharàs n. m. (s. XVII. . . , del francés← escandinau) •harasharem n. m. (s. XVII. . . , mot arabi) • haremhashish n. m. (s. XIX. . . , de l’arabi) • haschishhawaian, ana adj. (s. XIX. . . , del hawaian) • hawai-ien, enneherranés, esa adj. e n. (occ. gascon) • herranois,oise (habitants de Herran en Comminges) (cf.los de Herran)herrerés, esa adj. e n. (occ. gascon) • herrerois,herreroise (habitants de Herrère en Béarn) (cf.los de Herrèra)hèrtz n. m. (s. XX., nom de persona) • hertzhèrtzian, ana adj. (s. XIX. . . ) • hertzien, ennehi ! interj. • dia !hiatus n. m. (s. XVII. . . , mot latin) • hiatushic n. m. (s. XIX. . . , mot latin) • hichic et nunc loc. adv. (s. XIX. . . , mots latins) • hic etnunchicceïtat n. f. (s. XIX. . . ) • hiccéité

hidalgo n. m. (s. XVI. . . , del castelhan) idalgó •hidalgohilhòt n. m. (s. XVI. . . , mot de l’occ. gascon) •jeune Gascon (mot ancien)himalaian, ana adj. (s. XIX. . . ) • himalayen, ennehindi adj. e n. m. (s. XIX. . . , del hindi) • hindihippy n. m. (s. XX., mot american) • hippyhitita adj. (s. XIX. . . , mot anglés) • hittitehitlerian, ana adj. (s. XX.) • hitlérien, ennehitlerisme n. m. (s. XX.) • hitlérismehobby n. m. (s. XX., mot anglés) • hobby, violond’Ingreshockey n. m. (s. XIX. . . , mot anglés) • hockeyhogarés, esa adj. e n. (s. XX., mot de l’occ. gascon)• folgarien, enne (sic) (habitants du Houga enArmagnac) (cf. los deu Hogar)hold-up n. m. (s. XX., de l’angloamerican) • hold-upholding n. m. (s. XX., de l’anglés) • holdinghondurés, esa adj. (s. XIX. . . ) • hondurien, ennehongkongués, esa adj. (s. XX., del chinés) • deHong-Konghonoris causa loc. (s. XIX. . . , mots latins) honoríscausà • honoris causahorí n. f. (s. XVII. . . , del persan← arabi) orí • hourihortinés, esa adj. e n. (mot de l’occ. gascon)• hourtinois, oise (habitants de Hourtin, enGironde) (cf. los de Hortin)horviaria (/horvariá) n. f. (s. XVI. . . , de l’occ. gas-con) horbari; horvari 1. hourvari (m.) (t. dechasse 2. (fig.) tumulte) (cf. forviar)hosanna n. m. (s. XVII. . . , mot latin ← ebrèu)osannà • hosannahot dog n. m. (s. XX., mot american) • hot doghotèl n. m. (s. XIX. . . , del francés) • hôtel (cf. osta-lariá)hugolian, ana adj. (s. XIX. . . ) • hugolien, ennehunnic, ica adj. (s. XIX. . . ) • hunnique (desHuns)

144

Page 145: Diccionari General de la Lenga Occitana - DGLO · ACADEMIA OCCITANA CONSISTÒRI DEL GAI SABER Diccionari General de la Lenga Occitana 2008 – 2016

i idronimia

I

i adv. • yi pron. pers. • yi ! interj. • hue ! (cf. ir)i (i) (alfabet) n. f. • iiala n. f. • andouilleiambe n. m. • iambeiaort n. m. • yaourtiard n. m. • yardibèr, èra adj. • ibèreiberic, ica adj. • ibériqueibernacion n. f. (s. XIX. . . ) ivernacion • hiberna-tionibernal, ala adj. (XIX. . . ) • hibernal, ale (relat.hibernation)ibernant, anta adj. e n. m. (s. XIX. . . ) • hibernant,anteibernar v. (s. XVIII. . . ) • hiberner (sommeil decertains animaux) (cf. ivernar)ibidem adv. (s. XVII. . . ) • ibidemibís n. m. (s. XVI. . . ) • ibisibridacion n. f. (s. XIX. . . ) • hybridationibridar v. (s. XIX. . . ) • hybrideribride, ida adj. (s. XVI. . . ) ibrid • hybrideibridisme n. m. (s. XIX. . . ) • hybridismeibriditat n. f. (s. XIX. . . ) • hybriditéicebèrg n. m. (s. XIX. . . , de l’anglés← norvegian) •icebergicòna n. f. (s. XIX. . . , del rus) • icôneiconoclasta adj. (s. XVII. . . ) • iconoclasteiconografia n. f. (s. XVI. . . ) • iconographieiconotèca n. f. (s. XX.) • iconothèqueictèri n. m. (s. XIV « ictericia ».) • ictère (jaunisse)ictiofague, aga adj. (s. XX.) • ichtyophageictiosaure n. m. (s. XX.) • ichtyosauresida n. f. → anada 1. allée (mouvement) 2. dé-part (cf. ir; i !)idas n. m. plur. • ides (n. f. plur.)idèa n. f. (s. XIII. . . ) 1. idée 2. imagination 3.inspiration 4. un peuideal, ala adj. e n. m. (s. XVI. . . ) • idéal, aleidealament adv. (s. XVI. . . ) • idéalementidealisme n. m. (s. XVIII. . . ) • idéalismeidealista adj. e n. (s. XVII. . . ) • idéalisteidealizacion n. f. (s. XIX. . . ) • idéalisationidealizar v. (s. XVIII. . . ) • idéaliseridear v. (s. XIX. . . ) • imaginerideassa n. f. •mauvaise idée (cf. envejassa)idem adv. (s. XVI. . . , mot latin) • idemidentic, ica adj. (s. XVII. . . ) • identiqueidentificable, abla adj. (s. XIX. . . ) • identifiableidentificable, abla adj. (s. XIX. . . ) • identifiableidentificacion n. f. (s. XVIII. . . ) • identificationidentificar v. (s. XVII. . . ) • identifieridentificator n. m. (s. XX.) identificador • identi-ficateur

identitat n. f. (s. XIV. . . ) • identitéideografia n. f. (s. XIX. . . ) • idéographieideografic, ica adj. (s. XIX. . . ) • idéographiqueideogramma n. m. (s. XIX. . . ) • idéogrammeideologia n. f. (s. XVIII. . . ) • idéologieideologic, ica adj. (s. XIX. . . ) • idéologiqueideologicament adv. (s. XX.) • idéologiquementideologizar v. (s. XX.) • idéologiserideològue, òga n. (s. XIX. . . ) ideològ • idéologueideós, osa adj. • qui a des idées, des projets,peu sérieuxidilli n. m. (s. XVI. . . ) idili • idylle (n. f.)idillic, ica adj. (s. XIX. . . ) idilic • idylliqueidiolècte n. m. (s. XX.) • idiolecteidiòma n. m. (s. XVI. . . ) • idiomeidiomatic, ica adj. (s. XIX. . . ) • idiomatiqueidiòt, òta adj. e n. (s. XII. . . ) • idiot, ote (class.naturel, commun)idiotisme n. m. (s. XVI. . . ) • idiotismeidòla n. f. (s. XIII.) • idoleidolatra adj. e n. (s. XIII. . . ) • idolâtreidolatrar v. (s. XIII.) • idolâtreridolatria n. f. (s. XIII.) • idolâtrieidonèu, èa adj. (s. XX.) • idoineidra n. f. (s. XII. . . ) • hydreidrat n. m. (s. XIX. . . ) • hydrateidratacion n. f. (s. XIX. . . ) • hydratationidratar v. (s. XIX. . . ) • hydrateridraulic, ica adj. e n. f. (s. XVII. . . ) • hydrauliqueidravion n. m. (s. XX. . . ) • hydravionidrocarbur n. m. (s. XIX. . . ) • hydrocarbureidrocefal, ala adj. (s. XVI. . . ) • hydrocéphaleidrodinamic, ica adj. (s. XX.) • hydrodynamiqueidroelectric, ica adj. (s. XIX. . . ) • hydro-électriqueidrofil, ila adj. (s. XIX. . . ) • hydrophileidrofòbe, òba adj. (s. XVI. . . ) idrofòb • hy-drophobeidrofobia n. f. (s. XIV. . . ) idrofòbia • hydropho-bieidrofugue, uga adj. (s. XIX. . . ) idrofug • hy-drofugeidrogèn n. m. (s. XVIII. . . ) • hydrogèneidrografe, afa n. (s. XVI. . . ) idrograf • hydro-grapheidrografia n. f. (s. XVI. . . ) • hydrographieidrografic, ica adj. (s. XVI. . . ) • hydrographiqueidrolisar v. (s. XIX. . . ) idrolizar • hydrolyseridrolisi n. f. (s. XIX. . . ) • hydrolyseidrologia n. f. (s. XVII. . . ) • hydrologieidrològue, òga n. (s. XIX. . . ) idrològ • hydro-logueidromèl n. m. (s. XIV. . . ) • hydromelidronime n. m. (s. XX.) idronim • hydronymeidronimia n. f. (s. XX.) • hydronymie

145

Page 146: Diccionari General de la Lenga Occitana - DGLO · ACADEMIA OCCITANA CONSISTÒRI DEL GAI SABER Diccionari General de la Lenga Occitana 2008 – 2016

idropic, ica imam

idropic, ica adj. (s. XIV. . . ) • hydropiqueidropisia n. f. (s. XII. . . ) • hydropisieidrostatic, ica adj. e n. (s. XVII. . . ) • hydrosta-tiqueidroterapia n. f. (s. XIX. . . ) • hydrothérapieidroxide n. m. (s. XIX. . . ) idroxid • hydroxydeièn n. m. (s. XIX. . . ) • yenièna n. f. (s. XVI. . . ) • hyèneièr adv. • hierièr al ser loc. adv. • hier au soir (cf. arser)ièr de matin loc. adv. • hier matinièr de ser loc. adv. • hier au soir (cf. ièr nuèit)ièr delà (/delà ièr / passat ièr) loc. adv. • avant-hierièr delà al ser loc. adv. • avant-hier au soirièr nuèit (/ ièr nuèch) loc. adv. • hier au soir (cf.ièr de ser)ièr vèspre loc. adv. • hier après midiièra n. f. 1. aire (à battre le blé) 2. enclume defaucheur (cf. sòl)ierarc n. m. (s. XVI. . . ) • hiérarqueierarquia n. f. (s. XIV.) • hiérarchieierarquic, ica adj. (s. XIV.) • hiérarchiqueierarquicament adv. (s. XVII. . . ) • hiérarchique-mentierarquizacion n. f. (s. XIX. . . ) • hiérarchisationierarquizar v. (s. XIX. . . ) • hiérarchiserieratic, ica adj. (s. XVI. . . ) • hiératiqueieraticament adv. (s. XIX. . . ) • hiératiquementieratisme n. m. (s. XIX. . . ) • hiératismeieroglife n. m. (s. XVI. . . ) ieroglif • hiéroglypheieu pron. pers. ièu 1. moi 2. jeiga n. f. 1. igue 2. bas-fond marécageux 3.fondrière 4. ravin creusé par les eauxigada n. f. • éboulementigar (s’) v. pron. • s’éboulerigièna n. f. (s. XVI. . . ) • hygièneigienic, ica adj. (s. XVIII. . . ) • hygiéniqueigienista n. (s. XIX. . . ) • hygiénisteigló n. m. (s. XIX. . . , de l’anglés← inuït) • iglooignar, ara adj. e n. (s. XIV.) • ignareignifugar v. (s. XX.) • ignifugerignifugue, uga adj. (s. XIX. . . ) ignifug • ignifugeignòblament adv. (s. XVI. . . ) • ignoblementignòble, òbla adj. (s. XVIII. . . ) • ignobleignominia n. f. (s. XV. . . ) • ignominieignominiós, osa adj. (s. XVI. . . ) • ignominieux,euseignorància n. f. (s. XIII.) • ignoranceignorant, anta adj. (s. XIII.) • ignorant, anteignorar v. (s. XIV.) • ignorerignorat, ada adj. (s. XVI. . . ) • ignoré, éeigrometria n. f. (s. XVIII. . . ) • hygrométrieigüana n. f. (s. XVI. . . ) • iguane (n. m.)ilarant, anta adj. (s. XX.) • hilarant, anteilari, ària adj. (s. XVI. . . ) • hilareilaritat n. f. (s. XIII. . . ) • hilaritéiliac, aca adj. (s. XVI. . . ) • iliaque

ilIegitime, ima adj. (s. XIV. . . ) illegitim • il-légitimeillegal, ala adj. (s. XIV. . . ) • illégal, aleillegalament adv. (s. XVIII. . . ) • illégalementillegalitat n. f. (s. XIV. . . ) • illégalitéillegibilitat n. f. (s. XIX. . . ) • illisibilitéillegiblament adv. (s. XIX. . . ) • illisiblementillegible, ibla adj. (s. XVII. . . ) • illisibleillegitimament adv. (s. XV. . . ) • illégitimementilletrat, ada adj. e n. (s. XVI. . . ) • illettré, éeilletrisme n. m. (s. XX.) • illettrismeillicit, ita adj. (s. XIV. . . ) • illiciteillico adv. (s. XVI. . . , del latin) illicò • illicoillimitar v. (s. XVIII. . . ) • illimiterillimitat, ada adj. (s. XVII. . . ) • illimité, éeillogic, ica adj. (s. XIX. . . ) • illogiqueilluminacion n. f. (s. XIV. . . ) • illuminationilluminaire, aira n. (s. XIV.) • enlumineur, euseilluminar v. (s. XIII.) 1. illuminer 2. enluminerilluminat, ada adj. e n. (s. XVII. . . ) 1. illuminé,ée 2. enluminé, éeillusion n. f. (s. XIV.) • illusionillusionar v. (s. XIX. . . ) • illusionnerillusionisme n. m. (s. XX.) • illusionnismeillusionista n. (s. XX.) • illusionnisteillusòri, òria adj. (s. XIV. . . ) • illusoireillusòriament adv. (s. XIV. . . ) • illusoirementillustracion n. f. (s. XVII. . . ) • illustrationillustrar v. (s. XVI. . . ) • illustrerillustrator, tritz n. (s. XIX. . . ) illustrador;illustraire • illustrateur, triceillustre, tra adj. (s. XII. « illustri ») • illustreillustrissime, ima adj. e n. (s. XV. . . , de l’italian)illustrissim • illustrissimeimage n. m. (s. XIII.) imatge 1. image 2. (class.)statue, figure (cf. magena)imagenaire, aira n. m. (s. XIII.) imatjaire 1.imagier, faiseur d’images 2. (class.) artiste 3.marchand d’imagesimagenar v. (s. XIII « emaginar ».) imatjar 1. im-ager 2. figurerimagenariá n. f. (s. XX.) imatjariá • imagerieimagenièr n. m. (s. XX.) imatgièr • imagier (re-cueil d’images)imagenós, osa adj. (s. XIX.) imatjat; imatjós •imagé, éeimaginable, abla adj. (s. XIV.) • imaginableimaginacion n. f. (s. XIV.) • imaginationimaginal, ala adj. (s. XX.) • imaginal, ale (biol.)imaginar v. (s. XIII.) • imaginerimaginari, ària adj. e n. m. (s. XIV.) • imaginaireimaginàriament adv. (s. XVI. . . ) • imaginaire-mentimaginatiu, iva adj. (s. XIV.) • imaginatif, iveimago n. f. (s. XX., mot latin) • imago (psy.)imago n. m. (s. XX., mot latin) • imago (biol.)imam n. m. (s. XVI. . . , de l’arabi← turc) • iman

146

Page 147: Diccionari General de la Lenga Occitana - DGLO · ACADEMIA OCCITANA CONSISTÒRI DEL GAI SABER Diccionari General de la Lenga Occitana 2008 – 2016

imbatible, ibla impar, ara

imbatible, ibla adj. (s. XIX. . . ) imbatable • imbat-tableimbebible, ibla adj. (s. XVII. . . ) imbebable • im-buvableimbecil, illa adj. e n. (s. XVI. . . ) • imbécileimbecillitat n. f. (s. XVII. . . ) • imbécillitéimbèrbe n. m. (s. XV. . . ) • imberbeimbibicion n. f. (s. XIV. . . ) • imbibition (techn.)(cf. embevament)imbibir v. (s. XVI. . . ) • imbiber (techn.) (cf. em-beure)imbrandablament adv. • inébranlablementimbrandable, abla adj. • inébranlableimbricacion n. f. (s. XIX. . . ) • imbrication.imbricar v. (s. XIX. . . ) • imbriquerimbricat, ada adj. (s. XVI. . . ) • imbriqué, éeimbroglio n. m. (s. XVII. . . , mot italian) imbrogliò• imbroglioime, ima adj. → umid 1. humide 2. onctueux 3.doux au toucherimèn n. m. (s. XVI. . . ) • hymenimenèu n. m. (s. XVI. . . ) 1. hymen (mariage) 2.hyménéeimenoptèr n. m. (s. XVIII. . . ) • hyménoptèreimitable, abla adj. (s. XVI. . . ) • imitableimitacion n. f. (s. XIII. . . ) • imitationimitar v. (s. XV. . . ) • imiterimitatiu, iva adj. (s. XV. . . ) • imitatif, iveimitator, tritz adj. e n. (s. XIV. . . ) imitaire;imitador • imitateur, triceimmaculat, ada adj. (s. XV. . . ) • immaculé, éeimmancable, abla adj. (s. XVII. . . ) • imman-quableimmanéncia n. f. (s. XIX. . . ) • immanenceimmanent, enta adj. (s. XIV. . . ) • immanent, enteimmanjable, abla adj. (s. XVII. . . ) • immange-ableimmaterial, ala adj. (s. XIV.) • immatériel, elleimmatriculacion n. f. (s. XVII. . . ) • immatricula-tionimmatricular v. (s. XV. . . ) • immatriculerimmatur, ura adj. (s. XX.) • immature (cf. madur)immaturitat n. f. (s. XX.) • immaturitéimmediat, ata adj. (s. XIV. . . ) • immédiat, ateimmediatament adv. (s. XVI. . . ) • immédiate-mentimmemorial, ala adj. (s. XVI. . . ) • immémorial,aleimmens, ensa adj. (s. XV. . . ) • immenseimmensitat n. f. (s. XIV.) • immensitéimmensurable, abla adj. (s. XIV. . . ) 1. immensu-rable 2. incommensurableimmergir v. (s. XVI. . . ) • immergerimmergit, ida adj. (s. XVII. . . ) • immergé, éeimmeritat, ada adj. (s. XV. . . ) • immérité, éeimmersion n. f. (s. XIV. . . ) • immersionimmigracion n. f. (s. XVIII. . . ) • immigration

immigrant, anta adj. e n. (s. XVIII. . . ) • immi-grant, anteimmigrar v. (s. XVIII. . . ) • immigrerimmigrat, ada adj. e n. (s. XVIII. . . ) • immigré, éeimminéncia n. f. (s. XVIII. . . ) • imminenceimminent, enta adj. (s. XIV. . . ) • imminent, enteimmiscir v. (s. XV. . . ) • immiscerimmixcion n. f. (s. XVIII. . . ) • immixtionimmobil, ila adj. (s. XVI. . . ) • immobileimmobiliari, ària adj. (s. XVI. . . ) • immobilier,ièreimmobilisme n. m. (s. XIX. . . ) • immobilismeimmobilitat n. f. (s. XIV.) • immobilitéimmobilizacion n. f. (s. XIX. . . ) • immobilisa-tionimmobilizar v. (s. XVIII. . . ) • immobiliserimmòble, òbla adj. e n. (s. XIII.) • immeubleimmoderat, ada adj. (s. XV. . . ) • immodéré, éeimmodèst, èsta adj. (s. XVI. . . ) • immodesteimmodestia n. f. (s. XVI. . . ) • immodestieimmolacion n. f. (s. XIII. . . ) • immolationimmolar v. (s. XV. . . ) • immolerimmolator n. m. (s. XVI. . . ) • immolateurimmond, onda adj. (s. XIII. . . ) • immondeimmondícia n. f. (s. XIII. . . ) • immondiceimmoral, ala adj. (s. XVII. . . ) • immoral, aleimmortal, ala adj. e n. (s. XIV.) • immortel, elleimmortalitat n. f. (s. XII. . . ) • immortalitéimmortalizar v. (s. XVI. . . ) • immortaliserimmudable, abla adj. (s. XX.) • qui ne peut êtredéménagéimmunicion n. f. (s. XX.) • immunitionimmunitari, ària adj. (s. XX.) • immunitaireimmunitat n. f. (s. XIV.) • immunitéimmunizacion n. f. (s. XX.) • immunisationimmunizant, anta adj. (s. XX.) • immunisant,anteimmunizar v. (s. XX.) • immuniserimmunogèn, èna adj. (s. XX.) • immunogèneimmunologia n. f. (s. XX.) • immunologieimmunologic, ica adj. (s. XX.) • immunologiqueimmunologista adj. e n. (s. XX.) • immunolo-gisteimmutabilitat n. f. (s. XIV.) • immutabilitéimmutable, abla adj. (s. XX.) immudable • im-muableimne n. m. (s. XII. . . ) • hymneimpaccion n. f. (s. XIX. . . ) • impaction (méd.)impaciéncia n. f. (s. XIV.) • impatienceimpacient, enta adj. (s. XIV.) • impatient, enteimpacientament adv. (s. XIV. . . ) • impatiem-mentimpacientar v. (s. XVI. . . ) • impatienterimpactar v. (s. XX.) • impacter (méd.)impacte n. m. (s. XIX. . . ) • impactimpactor n. (s. XX.) • impacteur (instrument)impagable, abla adj. (s. XVIII. . . ) • impayableimpar, ara adj. (s. XVI. . . ) • impair, aire

147

Page 148: Diccionari General de la Lenga Occitana - DGLO · ACADEMIA OCCITANA CONSISTÒRI DEL GAI SABER Diccionari General de la Lenga Occitana 2008 – 2016

imparable, abla imprecís, isa

imparable, abla adj. (s. XIV.) • imparableimparcial, ala adj. (s. XVI. . . ) • impartial, aleimparcialitat n. f. (s. XVI. . . ) • impartialitéimpassibilitat n. f. (s. XIII. . . ) • impassibilitéimpassiblament adv. (s. XVI. . . ) • impassible-mentimpassible, ibla adj. (s. XVIII. . . ) • impassibleimpausable, abla adj. (s. XV. . . ) • imposableimpausar v. (s. XV. . . ) • imposerimpavide, ida adj. (s. XIX. . . ) impavid • impa-videimpaviditat n. f. (s. XIX. . . ) • impaviditéimpeccablament adv. (s. XVIII) • impeccable-mentimpeccable, abla adj. (s. XV. . . ) • impeccableimpedància n. f. (s. XX.) • impédanceimpediment n. m. (s. XIV.) • empêchementimpedir v. (s. XIV.) • empêcherimpenetrabilitat n. f. (s. XVII. . . ) • impénetrabil-itéimpenetrable, abla adj. (s. XIV. . . ) • impénétra-bleimpenitent, enta adj. (s. XIV. . . ) • impénitent,enteimpensable, abla adj. (s. XIX. . . ) • impensableimperatiu n. m. (s. XIII. . . ) • impératifimperatiu, iva adj. (s. XIV.) • impératif, iveimperceptible, ibla adj. (s. XIV. . . ) 1. impercep-tible 2. insaisissable (différence. . . )imperdonable, abla adj. (s. XIV. . . ) • impar-donnableimperfait (/imperfach) n. m. (s. XV. . . ) • impar-faitimperfeccion n. f. (s. XII. . . ) • imperfectionimperfectible, ibla adj. (s. XIX. . . ) • imper-fectibleimperfièit, èita / imperfièch, ècha adj. (s. XIV. . . )• imparfait, aiteimperial, ala adj. (s. XII. . . ) • impérial, aleimperialisme n. m. (s. XIX. . . ) • impérialismeimperialista adj. e n. (s. XVI. . . ) • impérialisteimpericia n. f. (s. XIV. . . ) • impéritieimperiós, osa adj. (s. XV. . . ) • impérieux, euseimperissable, abla adj. (s. XVI. . . ) • impérissableimpermeabilitat n. f. (s. XVIII. . . ) • imperméa-bilitéimpermeabilizar v. (s. XIX. . . ) • imperméa-biliserimpermeable, abla adj. e n. m. (s. XVIII. . . ) •imperméableimpersonal, ala adj. (s. XIV.) • impersonnel, elleimpertinéncia n. f. (s. XVI. . . ) • impertinenceimpertinent, enta adj. e n. (s. XVII. . . ) • imperti-nent, enteimperturbable, abla adj. (s. XV. . . ) • imper-turbableimpetigo n. m. (s. XV. . . ) impetigò • impétigo

impetrant, anta adj. e n. (s. XIII. « empetrador ») •impétrant, anteimpetrar v. (s. XIII.) • impétrerimpetuós, osa adj. (s. XIII. . . ) • impétueux, euseimpetuosament adv. (s. XIV.) • impétueusementimpetuositat n. f. (s. XIII. . . ) • impétuositéimpietadós, osa adj. (s. XVI. . . ) • impitoyableimpietat n. f. (s. XIV.) • impiétéimpiu, ia adj. (s. XV. . . ) • impieimplacable, abla adj. (s. XV. . . ) • implacableimplant n. m. (s. XX.) • implantimplantacion n. f. (s. XVI. . . ) • implantationimplantar v. (s. XVII. . . ) • implanterimplicacion n. f. (s. XVII. . . ) • implicationimplicar v. (s. XIV.) • impliquerimplicit, ita adj. (s. XV. . . ) • impliciteimplicitament adv. (s. XV. . . ) • implicitementimploracion n. f. (s. XVIII. . . ) • implorationimplorar v. (s. XIII. . . ) • implorerimplosion n. f. (s. XX.) • implosionimplosiu, iva adj. (s. XIX. . . ) • implosif, iveimponderable, abla adj. e n. m. (s. XVIII. . . ) •impondérableimpopular, ara adj. (s. XVIII. . . ) • impopulaireimpopularitat n. f. (s. XVIII. . . ) • impopularitéimportacion n. f. (s. XVIII. . . , de l’anglés) • impor-tationimportaire, aira adj. e n. (s. XVI. . . ) importadorimportator • importateur, triceimportància n. f. (s. XIV. . . ) • importanceimportant, anta adj. (s. XIV. . . ) • important, anteimportar v. (s. XVI. . . , de l’italian importare) • im-porterimportatge n. m. (s. XVI. . . ) importacion • im-portationimportun, una adj. e n. (s. XVI. . . ) • importun,uneimportunadament adv. (s. XIII. . . ) • importuné-mentimportunar v. (s. XV. . . ) • importunerimposicion n. f. (s. XIV.) impausicion 1. imposi-tion 2. impôtimpossibilitat n. f. (s. XIV.) • impossibilitéimpossible, ibla adj. (s. XIV.) • impossibleimpòst n. m. (s. XV.) • impôtimpòsta n. f. (s. XVI. . . , de l’italian imposta) • im-poste (cf. relais)impostor, ora n. (s. XVI. . . ) • imposteur, euseimpostura n. f. (s. XVI. . . ) • impostureimpoténcia n. f. (s. XIV.) • impotence (cf. de-spoder)impotent, enta adj. e n. (s. XIV.) • impotent, ente(cf. despoderat)impracticable, abla adj. (s. XVII. . . ) • impratica-bleimprecacion n. f. (s. XIV. . . ) • imprécationimprecatòri, òria adj. (s. XVI. . . ) • imprécatoireimprecís, isa adj. (s. XIX. . . ) • imprécis, ise

148

Page 149: Diccionari General de la Lenga Occitana - DGLO · ACADEMIA OCCITANA CONSISTÒRI DEL GAI SABER Diccionari General de la Lenga Occitana 2008 – 2016

imprecision inabitual, ala

imprecision n. f. (s. XIX. . . ) • imprécisionimpregnacion n. f. (s. XIV.) • imprégnationimpregnar v. (s. XVII. . . ) • imprégner (cf. em-prenhar)impresario n. m. (s. XX., mot italian) impresariò •imprésarioimprescriptible, ibla adj. (s. XV. . . ) • impre-scriptibleimpression n. f. (s. XIII. . . ) • impression (senti-ment)impression n. f. (s. XVII. . . ) • imprimerie (tech-nique)impressionable, abla adj. (s. XIX. . . ) • impres-sionnableimpressionar v. (s. XVIII. . . ) • impressionnerimpressionisme n. m. (s. XIX. . . , del francés) •impressionnismeimpressionista adj. e n. (s. XIX. . . , del francés) •impressionnisteimprevesença n. f. (s. XVII. . . ) impreveséncia •imprévoyanceimprevesent, enta adj. e n. (s. XVI. . . ) • im-prévoyantimprevisible, ibla adj. (s. XIX. . . ) • imprévisibleimprevision n. f. (s. XIX. . . ) • imprévisionimprevist, ista adj. e n. m. (s. XVI. . . ) • imprévu,ueimprimatur n. m. (s. XIX. . . , mot latin) • impri-maturimprimenta n. f. (s. XX.) imprimidoira • impri-manteimprimible, ibla adj. (s. XX.) imprimable • im-primableimprimir v. (s. XX.) imprimar • imprimer (cf.emprémer; empremeire)imprimit, ida adj. e n. m. (s. XX.) • imprimé, ée(cf. emprés)improbabilitat n. f. (s. XVII. . . ) • improbabilitéimprobable, abla adj. (s. XVII. . . ) • improbableimproductiu, iva adj. (s. XVIII. . . ) • improductif,iveimpromptú n. m. (s. XVII. . . ) • impromptuimprononciable, abla adj. (s. XVI. . . )imprononçable • imprononçableimpròpri, òpria adj. (s. XIV. « impropri ») • impro-preimpròpriament adv. (s. XIV. « impropriament ») •improprementimproprietat n. f. (s. XIV. « improprietat ») • im-propriétéimprovisada n. f. (s. XVII. . . ) improvisacion •improvisationimprovisaire, aira adj. e n. (s. XVII. . . )improvisador; improvisator • improvisateur,triceimprovisar v. (s. XVII. . . , de l’italian) • improviserimprudéncia n. f. (s. XVI. . . ) • imprudence

imprudent, enta adj. e n. (s. XV. . . ) • imprudent,enteimpubèr, èra adj. e n. (s. XV. . . ) • impubèreimpubertat n. f. (s. XIX. . . ) • impubertéimpublicable, abla adj. (s. XVI. . . ) • impubliableimpudéncia n. f. (s. XVI. . . ) • impudenceimpudent, enta adj. e n. (s. XVI. . . ) • impudent,enteimpudentament adv. (s. XVI. . . ) • impudem-mentimpudic, ica adj. (s. XIV. . . ) • impudiqueimpudicament adv. (s. XV. . . ) • impudiquementimpudicitat n. f. (s. XIV. . . ) • impudicitéimpudor n. f. (s. XVII. . . ) • impudeurimpuls n. m. (s. XIV.) • impulsion (cf. impulsion)impulsar v. (s. XVI. . . ) • impulserimpulsion n. f. (s. XIV.) • impulsion (cf. impuls)impulsiu, iva adj. e n. (s. XIV.) • impulsif, iveimpulsivament adv. (s. XX.) • impulsivementimpulsivitat n. f. (s. XX.) • impulsivitéimpunidament adv. (s. XVI. . . ) • impunémentimpunit, ida adj. (s. XIV.) • impuni, ieimpunitat n. f. (s. XIV. . . ) • impunitéimpur, ua adj. (s. XIII. . . ) • impur, ureimpuritat n. f. (s. XIV. « impuritat ») • impureté(cf. puritat.)imputabilitat n. f. (s. XVIII. . . ) • imputabilitéimputable, abla adj. (s. XIV. . . ) • imputableimputacion n. f. (s. XV. . . ) • imputationimputar v. (s. XIV. . . ) • imputerimputrescibilitat n. f. (s. XIX. . . ) • imputresci-bilité (cf. incorruptibilitat)imputrescible, ibla adj. (s. XIX. . . ) • imputresci-ble (cf. incorruptible)in absentia loc. adv. (s. XX., expr. latina) in absentià• in absentiain abstracto loc. adv. (s. XX., expr. latina) inabstractò • in abstractoin extremis loc. adv. (s. XVIII. . . , expr. latina) inextremís • in extremisin pace n. m. (s. XVII. . . , mots latins) • in-pacein partibus loc. adj. (s. XVII. . . , mots latins) • inpartibusin petto loc. adv. (s. XVII. . . , mots italians) in pettò• in pettoin plano adj. inv. e n. m. (s. XIX. . . , mots latins) inplanò • in-planoin qüarto adj. inv. e n. m. (s. XVI. . . , mots latins) •in-quartoin situ loc. adv. (s. XIX. . . , mots latins) • in situin vitro loc. adv. (s. XIX. . . , mots latins) in vitrò •in vitroin vivo loc. adv. (s. XX., mots latins) in vivò • invivoin-folio adj. inv. (s. XVI. . . ) in-foliò • in-folioinabitable, abla adj. (s. XIV. . . ) • inhabitableinabitat, ada adj. (s. XIV. . . ) • inhabité, éeinabitual, ala adj. (s. XIX. . . ) • inhabituel, elle

149

Page 150: Diccionari General de la Lenga Occitana - DGLO · ACADEMIA OCCITANA CONSISTÒRI DEL GAI SABER Diccionari General de la Lenga Occitana 2008 – 2016

inabordable, abla incombir

inabordable, abla adj. (s. XVII. . . ) • inabordableinabrogable, abla adj. (s. XVIII. . . ) • inabroge-ableinacabament adv. (s. XIX. . . ) • inachèvementinacabat, ada adj. (s. XVIII. . . ) • inachevé, éeinaccentuat, ada adj. (s. XIX. . . ) • inaccentué, éeinacceptable, abla adj. (s. XVIII. . . ) • inaccept-ableinaccessible, ibla adj. (s. XIV. . . ) • inaccessibleinaccion n. f. (s. XVII. . . ) • inactioninacostumat, ada adj. (s. XVII. . . ) • inaccoutumé,éeinactiu, iva adj. e n. (s. XVIII. . . ) • inactif, iveinactivar v. (s. XX.) • inactiverinactivitat n. f. (s. XVIII. . . ) • inactivitéinactual, ala adj. (s. XIX. . . ) • inactuel, elleinadaptable, abla adj. (s. XIX. . . ) • inadaptableinadaptacion n. f. (s. XIX. . . ) • inadaptationinadaptat, ada adj. e n. (s. XIX. . . ) • inadapté, éeinadeqüacion n. f. (s. XX.) • inadéquationinadeqüat, ata adj. (s. XVIII. . . ) • inadéquat, ateinadmissibilitat n. f. (s. XVIII. . . ) • inadmissibil-itéinadmissible, ibla adj. (s. XV. . . ) • inadmissibleinadverténcia n. f. (s. XIV. . . ) inadvertança • in-advertanceinagotable, abla adj. (s. XX.) • inépuisable (cf.intarible)inalacion n. f. (s. XVIII. . . ) • inhalationinalator n. m. (s. XIX. . . ) inalador • inhalateurinalienabilitat n. f. (s. XVIII. . . ) • inaliénabilitéinalienable, abla adj. (s. XVI. . . ) • inaliénableinalienacion n. f. (s. XVIII. . . ) • inaliénationinalterable, abla adj. (s. XIV. . . ) • inaltérableinamovible, ibla adj. (s. XVIII. . . ) • inamovibleinanicion n. f. (s. XIV.) • inanitioninanimat, ada adj. (s. XIV.) • inanimé, éeinanitat n. f. (s. XV. . . ) • inanitéinapercebut, uda adj. (s. XVIII. . . ) • inaperçu, ueinapIicable, abla adj. (s. XVIII. . . ) • inapplicableinaplicacion n. f. (s. XVII. . . ) • inapplicationinaplicat, ada adj. (s. XVII. . . ) • inappliqué, éeinapreciable, abla adj. (s. XV. . . ) • inappréciableinapte, apta adj. (s. XVIII. . . ) • inapteinaptitud n. f. (s. XVIII. . . ) • inaptitudeinatacable, abla adj. (s. XVIII. . . ) • inattaquableinatencion n. f. (s. XVIII. . . ) • inattentioninatentiu, iva adj. (s. XVIII. . . ) • inattentif, iveinauguracion n. f. (s. XIV. . . ) • inaugurationinaugurar v. (s. XIX. . . ) • inaugurerinausible, ibla adj. (s. XIX. . . ) • inaudibleinausit, ida adj. (s. XVI. . . ) • inouï, ïe (jamaisentendu)inausit, ida adj. (s. XV. . . ) • inouï, e (cf. incresi-ble)inca adj. e n. (s. XVII. . . , mot quechoa) incà • incaincalculable, abla adj. (s. XVIII. . . ) • incalculableincandescéncia n. f. (s. XVIII. . . ) • incandescence

incandescent, enta adj. (s. XVIII. . . ) • incandes-cent, enteincantacion n. f. (s. XIV.) • incantationincantatòri, òria adj. (s. XIX. . . ) • incantatoireincapable, abla adj. (s. XV. . . ) • incapableincapacitat n. f. (s. XVI. . . ) • incapacitéincarcerar v. (s. XIII. . . ) • incarcérerincarnacion n. f. (s. XIV. . . ) encarnacion • incar-nation (relig. et fig.) (cf. encarnament)incarnar v. (s. XIV. . . ) • incarner (relig. et fig.)(cf. encarnar)incarnat, ada adj. (s. XVI. . . ) • incarné, ée (relig.et fig.) (cf. encarnat)incarnat, ata adj. (s. XVI. . . , de l’italian) • incarnat,ate (de couleur rouge chair)incendi n. m. (s. XII. . . ) • incendieincendiar v. (s. XVI. . . ) • incendierincendiari, ària adj. e n. (s. XIII. . . ) • incendiaireincertan, ana adj. (s. XIV. . . ) • incertain, aineincertitud n. f. (s. XIV. . . ) • incertitudeincessant, anta adj. (s. XVI. . . ) • incessant, anteincèst n. m. (s. XII. . . ) • incesteincestuós, osa adj. (s. XIII. . . ) • incestueux, euseincidéncia n. f. (s. XIV. . . ) • incidenceincident, enta adj. e n. m. (s. XIV. . . ) • incident,enteincidentament adv. (s. XIV. . . ) • incidemmentincineracion n. f. (s. XIV.) • incinérationincinerar v. (s. XIV.) • incinérerincinerator n. m. (s. XX.) incinerador • incinéra-teurincisa n. f. (s. XVIII. . . ) • inciseincisar v. (s. XII. . . ) • inciserincision n. f. (s. XIV.) • incisionincisiu, iva adj. (s. XIV.) • incisif, iveincisiva n. f. (s. XVI. . . ) • incisiveincitacion n. f. (s. XIV. . . ) • incitationincitar v. (s. XIV. . . ) • inciterincivilament adv. (s. XV. . . ) • incivilementincivilitat n. f. (s. XIV. . . ) • incivilitéinclassable, abla adj. (s. XIX. . . ) • inclassableinclinable, abla adj. (s. XVII. . . ) • inclinableinclinacion n. f. (s. XIII. . . ) • inclinationinclinar v. (s. XIII.) • inclinerinclure v. (s. XIV.) • inclureinclús, usa adj. (s. XVII. . . ) • inclus, useinclusion n. f. (s. XIV.) • inclusioninclusivament adv. (s. XIV.) • inclusivementincoatiu, iva adj. (s. XVI. . . ) • inchoatif, iveincoercible, ibla adj. • incoercibleincoeréncia n. f. (s. XVIII. . . ) • incohérenceincoerent, enta adj. (s. XVIII. . . ) • incohérent,enteincognito n. m. (s. XVI. . . , mot italian) incognitò •incognitoincolòr, òra adj. (s. XVIII. . . ) • incoloreincombir v. (s. XV. . . ) • incomber

150

Page 151: Diccionari General de la Lenga Occitana - DGLO · ACADEMIA OCCITANA CONSISTÒRI DEL GAI SABER Diccionari General de la Lenga Occitana 2008 – 2016

incombustibilitat indecéncia

incombustibilitat n. f. (s. XVIII. . . ) • incom-bustibilitéincombustible, ibla adj. (s. XIV. . . ) • incom-bustibleincommensurable, abla adj. (s. XIV. . . ) • incom-mensurableincommunicable, abla adj. (s. XV. . . ) • incom-municableincomodar v. (s. XV. . . ) • incommoderincomòde, òda adj. (s. XVI. . . , de l’ital. comodo)incomòd • incommodeincomoditat n. m. (s. XV., de l’ital. comodità) 1.incommodité 2. inconfort (cf. comoditat)incomparable, abla adj. (s. XV. . . ) • incompara-bleincompatibilitat n. f. (s. XV. . . ) • incompatibil-itéincompatible, ibla adj. (s. XV. . . ) • incompatibleincompeténcia n. f. (s. XVI. . . ) • incompétenceincompetent, enta adj. e n. (s. XVI. . . ) • incompé-tent, enteincomplèt, èta adj. (s. XIV. . . ) • incomplet, èteincomplètament adv. (s. XVI. . . ) • incomplète-mentincompreensible, ibla adj. (s. XIV. . . )incomprensible 1. incompréhensible 2. in-saisissable (idée. . . )incompreension n. f. (s. XIX. . . ) incomprension• incompréhensionincomprés, esa adj. e n. (s. XV. . . ) • incompris,iseincompressible, ibla adj. (s. XVII. . . ) • incom-pressibleinconcebible, ibla adj. (s. XVI. . . ) inconcebable •inconcevableinconciliable, abla adj. (S. XVIII. . . ) • inconcili-ableincondicional, ala adj. (s. XVIII. . . ) • incondition-nel, elleinconduita (/inconducha) n. f. (s. XVII. . . ) • in-conduiteinconegut, uda adj. e n. (s. XVI. . . ) • inconnu, ueinconfessable, abla adj. (s. XIX. . . ) • inavouableinconfortable, abla adj. (s. XIX. . . ) • inconfort-ableincongrú, ua adj. (s. XIV. . . ) • incongru, ueinconsciéncia n. f. (s. XVIII. . . ) • inconscienceinconscient, enta adj. e n. (s. XIX. . . ) • incon-scient, enteinconsequéncia n. f. (s. XVI. . . ) • inconséquenceinconsiderat, ada adj. (s. XV. . . ) • inconsidéré,éeinconsistent, enta adj. (s. XVI. . . ) • inconsistant,anteinconsolable, abla adj. (s. XVI. . . ) • inconsolableinconstància n. f. (s. XVIII. . . ) • inconstanceinconstant, anta adj. e n. (s. XIII. . . ) • inconstant,ante

incontestable, abla adj. (s. XVII. . . ) • incon-testableincontinéncia n. f. (s. XV. «incontinenza ») • in-continenceincontinent adv. (s. XIII. . . ) • incontinentincontinent, enta adj. e n. (s. XIV. . . ) • inconti-nent, enteincontrotlable, abla adj. (s. XIX. . . )incontrarotlable • incontrôlable (cf. controtlar)inconvenéncia n. f. (s. XVI. . . ) inconvenença •inconvenanceinconvenent, enta adj. (s. XIII. . . ) • inconvenant,anteinconvenient n. m. (s. XIV.) • inconvénientincopable, a adj. (s. XIX. . . ) • incassableincorporable, abla adj. (s. XIX. . . ) • incorporableincorporacion n. f. (s. XIV.) • incorporationincorporal, ala adj. (s. XIV.) • incorporel, elleincorporar v. (s. XIV.) • incorporerincorporeïtat n. f. (s. XIV.) • incorporéitéincorreccion n. f. (s. XVI. . . ) • incorrectionincorrècte, ècta adj. (s. XV. . . ) • incorrect, ecteincorregible, ibla adj. (s. XIV. . . ) • incorrigibleincorruptibilitat n. f. (s. XIV.) • incorruptibilitéincorruptible, ibla adj. (s. XIV. . . ) • incorrupt-ibleincrebable, abla adj. (s. XIX. . . ) • increvableincredible, ibla adj. (s. XVI. . . ) incresable;incredible • incroyable (cf. descresença; pas dedire)incredul, ula adj. e n. (s. XIV. . . ) • incréduleincredulitat n. f. (s. XV.) • incrédulitéincrepar v. → blasmar 1. blâmer 2. réprimanderincriminable, abla adj. (s. XIX. . . ) • incriminableincriminacion n. f. (s. XIX. . . ) • incriminationincriminar v. (s. XVIII. . . ) • incriminerincrustacion n. f. (s. XVIII. . . ) • incrustationincrustar v. (s. XX.) • incrusterincubacion n. f. (XVII. . . ) • incubationincubar v. (s. XVIII. . . ) • incuberincubator, tritz adj. e n. m. (s. XIX. . . ) incubador• incubateur, triceincube n. m. (s. XIII. . . ) • incubeinculcar v. (s. XVI. . . ) • inculquerinculpable, abla adj. (s. XIX. . . ) • inculpableinculpacion n. f. (s. XVI. . . ) • inculpationinculpar v. (s. XVI. . . ) • inculperinculpat, ada adj. (s. XIX. . . ) • inculpé, éeinculte, ulta adj. (s. XV. . . ) incult • inculteincultura n. f. (s. XVIII. . . ) • incultureincunable n. m. (s. XIX. . . ) • incunableincurable, abla adj. (s. XIV.) • incurableincuria n. f. (s. XVII. . . ) • incurieincursion n. f. (s. XIV. . . ) • incursionincurvacion n. f. (s. XIV.) • incurvationincurvar v. (s. XIX. . . ) • incurverincurvat, ada adj. (s. XVI. . . ) • incurvé, éeindecéncia n. f. (s. XVI. . . ) • indécence

151

Page 152: Diccionari General de la Lenga Occitana - DGLO · ACADEMIA OCCITANA CONSISTÒRI DEL GAI SABER Diccionari General de la Lenga Occitana 2008 – 2016

indecent, enta indispausar

indecent, enta adj. (s. XIV. . . ) • indécent, enteindecentament adv. (s. XIX. . . ) • indécemmentindecís, isa adj. (s. XIV.) • indécis, iseindecision n. f. (s. XVII. . . ) • indécisionindefectible, ibla adj. (s. XVI. . . ) • indéfectibleindefinible, ibla adj. (s. XVIII. . . ) indefinissable •indéfinissableindefinidament v. (s. XVI. . . ) • indéfinimentindefinit, ida adj. (s. XIV. . . ) • indéfini, ieindefugible, ibla adj. (s. XX.) • incontournableindegudament adv. (s. XIV. . . ) • indûmentindegut, uda adj. (s. XIV. . . ) • indu, ueindelebil, ila adj. (s. XVI. . . ) • indélébileindelebilitat n. f. (s. XVIII. . . ) • indélébilitéindelicadament adv. (s. XIX. . . ) indelicatament •indélicatementindelicadesa n. f. (s. XIX. . . ) indelicatessa • in-délicatesseindelicat, ada adj. (s. XVIII. . . ) • indélicat, ateindemne, emna adj. (s. XVI. . . ) • indemneindemnitari, ària n. (s. XIX. . . ) • indemnitaireindemnitat adj. (s. XIX. . . ) • indemnisableindemnizable, abla n. f. (s. XIV. . . ) • indemnitéindemnizable, abla adj. (s. XIX. . . ) • indemnis-ableindemnizacion n. f. (s. XVIII. . . ) • indemnisa-tionindemnizar v. (s. XV. . . ) • indemniserindemodable, abla adj. (s. XX.) • indémodableindemonstrable, abla adj. (s. XVIII. . . )indemostrable • indémontrableindenegable, abla adj. (s. XVIII. . . ) • indéniableindependéncia n. f. (s. XVII. . . ) • indépendanceindependent, enta adj. e n. (s. XVI. . . ) • indépen-dant, anteindependentisme n. m. (s. XVIII. . . ) • indépen-dantismeindependentista adj. e n. (s. XX.) • indépendan-tisteindeschifrable, abla adj. (s. XVII. . . )indechifrable • indéchiffrableindescriptible, ibla adj. (s. XVIII. . . ) • inde-scriptibleindesformable, abla adj. (s. XIX. . . ) • indé-formableindesirable, abla adj. e n. (s. XX., de l’anglés unde-sirable) • indésirableindesrasigable, abla adj. (s. XVIII. . . ) • indéracin-ableindestructibilitat n. f. (s. XVIII. . . ) • indestruc-tibilitéindestructiblament adv. (s. XIX. . . ) • indestruc-tiblementindestructible, ibla adj. (s. XVIII. . . ) • indestruc-tibleindeterminacion n. f. (s. XVIII. . . ) • indétermi-nation

indeterminat, ada adj. (s. XIV. . . ) • indéterminé,éeindeterminisme n. m. (s. XVI. . . ) • indétermin-ismeindeterminista adj. e n. (s. XIX. . . ) • indétermin-isteindèx (pl. indèxes) n. m. (s. XIV.) • index (doigt,table, relig. , indice).indian, ana adj. e n. (s. XIII. . . ) • indien, enneindiana n. f. (s. XVII.) • sorte de châle (étoffeimprimée)indica n. f. → indicacion • indicationindicacion n. f. (s. XIV.) • indication (cf. indica)indicar v. (s. XIV.) • indiquerindicatiu, iva adj. e n. m. (s. XIII.) • indicatif, iveindicator, tritz adj. (s. XIX. . . ) • indicateur, triceindiccion n. f. (s. XIII. « endecio ») • indictionindici n. m. (s. XV. . . ) • indiceindicial, ala adj. (s. XX.) • indiciel, elleindiciblament adv. (s. XVI. . . ) • indiciblementindicible, ibla adj. e n. (s. XIV. . . ) • indicibleindiferéncia n. f. (s. XIV. . . ) • indifférenceindiferent, enta adj. (s. XVI. . . ) • indifférent,enteindiferentament adv. (s. XIV. . . ) • indifférem-mentindigèna adj. e n. (s. XVIII. . . ) • indigèneindigéncia n. f. (s. XIV.) • indigenceindigent, enta adj. e n. (s. XIII. . . ) • indigent,enteindigèst, èsta adj. (s. XIV.) • indigesteindigestibilitat n. f. (s. XIV.) • indigestibilitéindigestion n. f. (s. XIV.) • indigestionindignacion n. f. (s. XIV.) • indignationindignament adv. (s. XII. . . ) • indignementindignar v. (s. XIII.) • indignerindignat, ada adj. (s. XIV. . . ) • indigné, éeindigne, igna adj. (s. XII. . . ) • indigneindignitat n. f. (s. XV. . . ) • indignitéindigo n. m. (s. XVI. . . , mot castelhan) indigò •indigoindirèctament adv. (s. XIV.) • indirectementindirècte, ècta adj. (s. XIV. « indirect ») • indirect,ecteindisciplina n. f. (s. XVI. . . ) • indisciplineindisciplinat, ada adj. (s. XIV. . . ) • indiscipliné,éeindiscrecion n. f. (s. XIV.) • indiscrétionindiscrèt, èta adj. e n. (s. XIV. . . ) • indiscret, ète(cf. discrèt)indiscrètament adj. (s. XIV. . . ) • indiscrètementindiscutiblament adj. (s. XIX. . . ) • indiscutible-mentindiscutible, ibla adj. (s. XIX. . . ) • indiscutable(cf. discutir)indispausar v. (s. XV. . . ) • indisposer (cf. dis-pausar; embrumar)

152

Page 153: Diccionari General de la Lenga Occitana - DGLO · ACADEMIA OCCITANA CONSISTÒRI DEL GAI SABER Diccionari General de la Lenga Occitana 2008 – 2016

indispensable, abla inescafat, ada

indispensable, abla adj. (s. XVI. . . ) • indispens-ableindisponibilitat n. f. (s. XIX. . . ) • indisponibil-itéindisponible, ibla adj. (s. XVIII. . . ) • in-disponibleindisposicion n. f. (s. XV. . . , de l’italian disposto) •indisposition (cf. maganha)indissociable, abla adj. (s. XX.) • indissociableindissolubilitat n. f. (s. XVII. . . ) • indissolubil-itéindissolublament adv. (s. XIV. . . ) • indissoluble-mentindissoluble, bla adj. (s. XIV. . . ) • indissolubleindistinct, incta adj. (s. XIV.) • indistinct, incteindividú n. m. (s. XIII. . . ) • individuindividual, ala adj. (s. XV. . . ) • individuel, elleindividualament adv. (s. XVI. . . ) • individuelle-mentindividualisme n. m. (s. XIX. . . ) • individual-ismeindividualista adj. e n. (s. XIX. . . ) • individual-isteindividualitat n. f. (s. XVIII. . . ) • individualitéindividualizacion n. f. (s. XVI. . . ) • individuali-sationindividualizar v. (s. XVIII. . . ) • individualiserindivís, isa adj. (s. XIV.) • indivis, iseindivisament adv. (s. XVI. . . ) • indivisémentindivisari, ària adv. (s. XVI. . . ) • indivisibleindivisible, ibla adj. (s. XIV. . . ) indevesible • in-divisibleindivision n. f. (s. XVI. . . ) • indivisionindó, indoa adj. e n. (s. XVII. . . ) • hindou, oueindochinés, esa adj. e n. (s. XIX. . . ) • indochinois,oiseindocil, ila adj. (s. XV. . . ) • indocileindocilitat n. f. (s. XVI. . . ) • indocilitéindoeuropèu, èa adj. e n. (s. XIX. . . ) indoeuropenc• indo-européen, enneindoïsme n. m. (s. XIX. . . ) • hindouismeindoïsta adj. e n. (s. XX.) • hindouisteindoïzacion n. f. (s. XX.) • hindouisationindoléncia n. f. (s. XVI. . . ) • indolenceindolent, enta adj. e n. (s. XVII. . . ) • indolent,enteindolentament adv. (s. XVIII. . . ) • indolemmentindolòr, òra adj. (s. XIX. . . ) • indoloreindomdable, abla adj. (s. XV. . . ) • indomptable(cf. domdar)indomdat, ada adj. (s. XVI. . . ) • indompté, ée (cf.domdar)indonesian, ana adj. e n. (s. XIX. . . ) • indonésien,enneindubitablament adv. (s. XV. . . ) • indubitable-mentindubitable, abla adj. (s. XV. . . ) • indubitableinduccion n. f. (s. XIII.) • induction

inductància n. f. (s. XIX., de l’anglés) • inductanceinductiu, iva adj. (s. XIV.) • inductif, iveinductivament adv. (s. XV. . . ) • inductivementinductomètre n. m. (s. XX.) • inductomètreinductor, tritz adj. (s. XVII. . . ) • induireinduire v. (s. XIV. . . ) • induireinduit, uita (/induch, ucha) adj. (s. XIV. . . ) • in-duit, uiteindulgéncia n. f. (s. XIII.) • indulgenceindulgent, enta adj. (s. XVI. . . ) • indulgent, enteindulte n. m. (s. XV. . . ) indult • indult (droiteccles.)induracion n. f. (s. XV. . . ) • induration (cf. en-dura)indurar v. (s. XIX...) • indurerindurat, ada adj. (s. XIX. . . ) • induré, éeindustria n. f. (s. XIV.) indústria • industrieindustrial, ala adj. e n. (s. XIX. . . ) • industriel,elleindustrialament adv. (s. XIX. . . ) • industrielle-mentindustrialisme n. m. (s. XIX. . . ) • industrialismeindustrializable, abla adj. (s. XX.) • industrialis-ableindustrializacion n. f. (s. XIX. . . ) • industrialisa-tionindustrializar v. (s. XIX. . . ) • industrialiserindustriós, osa adj. (s. XV. . . ) • industrieux, euseindustriosament adv. (s. XV. . . ) • industrieuse-mentinedit, ita (/inedich, ita) adj. e n. m. (s. XVIII. . . )• inédit, iteinefablament adv. (s. XVII. . . ) • ineffableinefable, abla adj. (s. XV. . . ) • ineffableineficaç, aça adj. (s. XIII. « ineficax ») • inefficaceineficaçament adv. (s. XVIII. . . ) • inéficacementineficacitat n. f. (s. XVII. . . ) • inefficacitéinegal, ala adj. (s. XIV. . . ) • inégal, aleinegalat, ada adj. (s. XIX. . . ) • inégalé, éeinegalitari, ària adj. (s. XIX. . . ) • inégalitaireinegalitat n. f. (s. XIV. . . ) • inégalitéineligibilitat n. f. (s. XVIII. . . ) • inéligibilitéineligible, ibla adj. (s. XVIII. . . ) inelegible • in-éligibleineluctablament adv. (s. XIX. . . ) • inéluctable-mentineluctable, abla adj. (s. XVIII. . . ) • inéluctableinenarrable, abla adj. (s. XV. . . ) • inénarrableinèpte, inèpta adj. (s. XVI. . . ) • inepteineqüacion n. f. (s. XIX. . . ) • inéquationinercia n. f. (s. XIV. . . ) inèrcia • inertieinèrme, èrma adj. (S. XVI. . . ) inèrm • inermeinèrt, èrta adj. (s. XVI. . . ) • inerteinescafablament adv. (s. XVII. . . ) • ineffaçable-mentinescafable, abla adj. (s. XVI. . . ) inesfaçable 1.ineffaçable 2. indélébileinescafat, ada adj. (s. XIX. . . ) • ineffacé, ée

153

Page 154: Diccionari General de la Lenga Occitana - DGLO · ACADEMIA OCCITANA CONSISTÒRI DEL GAI SABER Diccionari General de la Lenga Occitana 2008 – 2016

inesperadament infirmatiu, iva

inesperadament adv. (s. XVI. . . ) • inespérémentinesperat, ada adj. (s. XV. . . ) • inespéré, éeinespleitable, abla adj. (s. XIX. . . ) inexpleitable •inexploitableinespleitat, ada (/inesplechat, ada) adj. (s. XIX. . . )inexpleitat • inexploité, éeinestabilitat n. f. (s XV. . . ) • instabilitéinestable, abla adj. (s. XIV. . . ) • instableinestimable, abla adj. (s. XIII.) • inestimableinevitablament adv. (s. XV. . . ) • inévitablementinevitable, abla adj. (s. XIV. . . ) • inévitableinexacte, acta adj. (s. XIX. . . ) • inexact, acteinexactitud n. f. (s. XVII. . . ) • inexactitudeinexcusable, abla adj. (s. XV. . . ) • inexcusableinexisténcia n. f. (s. XVII. . . ) • inexistenceinexistent, enta adj. (s. XIX. . . ) • inexistant, anteinexorabilitat n. f. (s. XVII. . . ) • inexorabilitéinexorablament adv. (s. XVII. . . ) • inexorable-mentinexorable, abla adj. (s. XV. . . ) • inexorableinexperiéncia n. f. (s. XVIII. . . ) • inexpérienceinexperimentat, ada adj. (s. XIV. . . ) • inexpéri-menté, éeinexpiable, abla adj. (s. XV. . . ) • inexpiableinexplicablament adv. (s. XVI. . . ) • inexplicable-mentinexplicable, abla adj. (s. XV. . . ) • inexplicableinexplicat, ada adj. (s. XVIII. . . ) • inexpliqué, éeinexplorable, abla adj. (s. XIX. . . ) • inexplorableinexplorat, ada adj. (s. XIX. . . ) • inexploré, éeinexplosable, abla adj. (s. XIX. . . ) inexplosible •inexplosibleinexplosiu, iva adj. (s. XIX. . . ) • inexplosif, iveinexpressiu, iva adj. (s. XVIII. . . ) • inexpressif,iveinexpressivitat n. f. (s. XX.) • inexpressivitéinexprimiblament adv. (s. XV. . . ) • inexprimi-blamentinexprimible, ibla adj. (s. XV. . . ) • inexprimableinexprimit, ida adj. (s. XIX. . . ) • inexprimé, éeinexpugnabilitat n. f. (s. XIX. . . ) • inexpugnabil-itéinexpugnable, abla adj. (s. XIV. . . ) 1. impren-able 2. inexpugnableinexpugnable, abla adj. (s. XIX. . . ) • inex-pugnableinextinguible, ibla adj. (s. XIV. . . ) • inextin-guibleinfactibilitat n. f. (s. XX.) • infaisabilitéinfactible, ibla adj. (s. XX.) infasable • infaisableinfallibilitat n. f. (s. XVI. . . ) infalhibilitat • infail-libilitéinfalliblament adv. (s. XV. . . ) infalhiblament •infailliblementinfallible, ibla adj. (s. XVII. . . ) infalhible • infail-libleinfalsificable, abla adj. (s. XIX. . . ) • infalsifiableinfame, ama adj. (s. XIII.) • infâme

infamia n. f. (s. XIII.) • infamieinfant, anta n. (s. XV. . . , del castelhan) • infant,anteinfanteria n. f. (s. XVI. . . , de l’italian) • infanterieinfanticida adj. e n. (s. XVI. . . ) • infanticide(agent)infanticidi n. m. (s. XVI. . . ) • infanticide (acte)infantil, ila adj. (s. XIV.) • infantileinfantilisme n. m. (s. XIX. . . ) • infantilismeinfantilizar v. (s. XX.) • infantiliserinfarct (/infarctus) n. m. (s. XIX. . . ) infartinfarctús • infarctusinfarctectomia n. f. (s. XX.) • infarctectomieinfatigablament adv. (s. XIV. . . ) • infatigabla-mentinfatigable, abla adj. (s. XIV. . . ) • infatigableinfatuacion n. f. (s. XVII. . . ) • infatuationinfatuat, ada adj. (s. XVI. . . ) • infatué, éeinfeccion n. f. (s. XIV.) • infectioninfecciós, osa adj. (s. XIX. . . ) • infectieux, euseinfectant, anta adj. (s. XIX. . . ) • infectant, anteinfectar v. (s. XVI. . . ) • infecterinfècte, ècta adj. (s. XV. « infect ») • infect, ecteinfeodacion n. f. (s. XV.) infeudacion • inféoda-tioninfeodar v. (s. XV. . . ) infeudar • inféoderinferior, ora adj. (s. XV. . . ) • inférieur, eureinferioritat n. f. (s. XVI. . . ) • inférioritéinferioritat n. f. (s. XVI. . . ) • inférioritéinferiorizacion n. f. (s. XIX. . . ) • infériorisationinferiorizar v. (s. XIX. . . ) • inférioriserinferir v. (s. XIV. . . ) • inférerinfèrn n. m. (s. XIII. (s. XII. enfern)) • enferinfernal, ala adj. (s. XIII.) • infernal, aleinfernet n. m. 1. petit enfer m 2. (fig.) lieuaride, difficileinfertil, ila adj. (s. XV.) • infertileinfertilitat n. f. (s. XV. . . ) • infertilitéinfestacion n. f. (s. XX.) • infestationinfestar v. (s. XVI. . . ) • infesterinfidèl, èla adj. (s. XV. . . ) infisèl • infidèleinfidèlament adv. (s. XV. . . ) • infidèlementinfidelitat n. f. (s. XV.) infiseltat • infidélitéinfiltracion n. f. (s. XVI. . . ) • infiltrationinfiltrar v. (s. XVI. . . ) 1. infiltrer 2. noyauterinfiltrat, ada v. (s. XX.) • infiltrerinfime, ima adj. (s.XIV. « infimos ») infim • infimeinfinidament adv. (s. XIV. . . ) • infinimentinfinit, ida adj. e n. (s. XIV.) • infini, ieinfinitat n. f. (s. XIV.) • infinitéinfinitesimal, ala adj. (s. XVIII. . . ) • infinitésimal,aleinfinitiu, iva adj. e n. m. (s. XIII.) • infinitif, iveinfinitud n. f. (s. XVI. . . ) • infinitudeinfirmable, abla adj. (s. XIX. . . ) • infirmableinfirmar v. (s. XIV. . . ) • infirmerinfirmariá n. f. (s. XVII. . . ) • infirmerieinfirmatiu, iva adj. (s. XVI. . . ) • infirmatif, ive

154

Page 155: Diccionari General de la Lenga Occitana - DGLO · ACADEMIA OCCITANA CONSISTÒRI DEL GAI SABER Diccionari General de la Lenga Occitana 2008 – 2016

infirme, irma injector, tritz

infirme, irma adj. e n. (s. XVII. . . ) • infirmeinfirmièr, èra n. (s. XIV. . . ) • infirmier, èreinfirmitat n. f. (s. XIII. . . ) • infirmitéinfixe n. m. (s. XIV. infix) infix • infixeinflacion n. f. (s. XIV.) • inflationinflacionisme n. m. (s. XX.) • inflationnismeinflacionista adj. (s. XIX. . . ) • inflationnisteinflammabilitat n. f. (s. XVII. . . ) • inflammabil-itéinflammable, abla adj. (s. XIV. . . ) inflamable •inflammableinflammacion n. f. (s. XIV.) inflamacion • inflam-mationinflammatòri, òria adj. (s. XVI. . . ) inflamatòri •inflammatoireinflechible, ibla adj. (s. XVII. . . ) • infléchissableinflechiment n. m. (s. XX.) • infléchissementinflechir v. (s. XVIII. . . ) • infléchir (cf. flechir)inflechit, ida adj. (s. XVIII. . . ) • infléchi, ieinflexibilitat n. f. (s. XVIII. . . ) • inflexibilitéinflexiblament adv. (s. XVI. . . ) • inflexiblementinflexible, ibla adj. (s. XIV. . . ) • inflexibleinflexion n. f. (s. XIV. . . ) • inflexioninfligir v. (s. XV.) • infligerinflorescéncia n. f. (s. XVIII. . . ) • inflorescenceinfluéncia n. f. (s. XIV.) • influenceinfluenciable, abla adj. (s. XIX. . . ) • influençableinfluenciar v. (s. XVIII. . . ) • influencerinfluent, enta adj. (s. XVIII. . . ) • influent, enteinfluïr v. (s. XIV. . . ) • influerinflux n. m. (s. XIX. . . ) inflús • influxinfondat, ada adj. (s. XX.) • infondé, éeinformacion n. f. (s. XIII.) • informationinformacional, ala adj. (s. XX.) • informationnel,elleinformar v. (s. XIV.) • informerinformat, ada adj. (s. XIV. . . ) • informé, éeinformatic, ica adj. e n. f. (s. XX.) • informatiqueinformatician, ana n. (s. XX.) • informaticien,enneinformatiu, iva adj. (s. XIV.) • informatif, iveinformatizacion n. f. (s. XX.) • informatisationinformatizar v. (s. XX.) • informatiserinformator, tritz n. (s. XIX. . . ) informador;informaire • informateur, triceinfòrme, òrma adj. (s. XV. . . ) • informeinfortuna n. f. (s. XIV. . . ) • infortuneinfortunat, ada adj. (s. XIV.) • infortuné, éeinfraccion n. f. (s. XIII. . . ) • infractioninfrangible, ibla adj. (s. XVI. . . ) • infrangible (cf.incopable)infraroge, oja (/ infra-roge, oja) adj. (s. XIX. . . ) •infrarougeinfrastructura n. f. (s. XIX. . . ) • infrastructureinfructuós, osa adj. (s. XIV.) infrutós; infruchós •infructueux, euseinfús, usa adj. (s. XVI. . . ) • infus, useinfusar v. (s. XIV. . . ) • infuser

infusion n. f. (s. XIV.) • infusioningarible, ibla adj. (s. XV. . . ) • inguérissableingeniar v. (s. XIV. . . ) • ingénier (cf. engenh en-genhaire)ingeniós, osa adj. (s. XIV. . . ) • ingénieux, euseingeniosament adv. (s. XIV. . . ) • ingénieuse-mentingeniositat n. f. (s. XV. . . ) • ingéniositéingenú, ua adj. (s. XVII. . . ) • ingénu, ueingenuament adv. (s. XVI. . . ) • ingénumentingenuïtat n. f. (s. XVII. . . ) • ingénuitéingeréncia n. f. (s. XIX. . . ) • ingérenceingerir v. (s. XIV. . . ) • ingéreringestion n. f. (s. XIX. . . ) • ingestioningovernable, abla adj. (s. XVIII. . . ) • ingouvern-ableingrat, ata adj. (s. XIV. . . ) • ingrat, ateingratitud n. f. (s. XIV.) • ingratitudeingredient n. m. (s. XVI. . . ) • ingrédientinibicion n. f. (s. XIV.) • inhibitioninibir v. (s. XIV.) • inhiber (cf. enebir)inic, ica adj. (s. XIV.) • iniqueiniciacion n. f. (s. XV. . . ) • initiationinicial, ala adj. e n. f. (s. XII. . . ) • initial, aleinicializar v. (s. XX.) • initialiseriniciar v. (s. XIV. . . ) • initieriniciativa n. f. (s. XVI. . . ) • initiativeiniciator, tritz adj. e n. (s. XVI. . . ) iniciaire;iniciador • initiateur, triceinimaginable, abla adj. (s. XVI. . . ) • inimagin-ableinimaginable, abla adj. (s. XVI. . . ) • inimagin-ableinimistat n. f. (s. XIV. . . ) • inimitiéinimitable, abla adj. (s. XVI. . . ) • inimitableinimitat, ada adj. (s. XIX. . . ) • inimité, éeininflammable, abla adj. (s. XVII. . . ) ininflamable• ininflammableinintelligéncia n. f. (s. XVIII. . . ) • inintelligenceinintelligent, enta adj. (s. XVIII. . . ) • inintelli-gent, enteinintelligibilitat n. f. (s. XVIII. . . ) • inintelligi-bilitéinintelligiblament adv. (s. XVII. . . ) • inintelligi-blementinintelligible, ibla adj. (s. XVII. . . ) • inintelligi-bleininteressant, anta adj. (s. XIX. . . ) • inintéres-sant, anteininteressat, ada adj. (s. XIX. . . ) • inintéressé, éeiniquitat n. f. (s. XIII.) • iniquitéinjeccion n. f. (s. XIV. . . ) • injectioninjectable, abla adj. (s. XIX. . . ) • injectableinjectar v. (s. XVI. . . ) • injecterinjectat, ada adj. (s. XVIII. . . ) • injecté, éeinjectiu, iva adj. (s. XX.) • injectif, iveinjector, tritz adj. e n. m. (s. XIX. . . ) • injecteur,trice

155

Page 156: Diccionari General de la Lenga Occitana - DGLO · ACADEMIA OCCITANA CONSISTÒRI DEL GAI SABER Diccionari General de la Lenga Occitana 2008 – 2016

injonccion insensibilizar

injonccion n. f. (s. XIV.) • injonctioninjúria n. f. (s. XII.) • injureinjuriar v. (s. XIV. . . ) • injurierinjuriós, osa adj. (s. XIV. « enjurios ») • injurieux,euseinjuriosament adv. (s. XIII.) • injurieusementinjust, usta adj. (s. XIII.) • injusteinjustament adv. (s. XIII.) • injustementinjustícia n. f. (s. XIII.) • injusticeinjustificable, abla adj. (s. XVIII. . . ) • injustifi-ableinjustificat, ada adj. (s. XIX. . . ) • injustifié, éeinlassablament adv. (s. XX.) • inlassablementinlassable, abla adj. (s. XIX. . . ) • inlassableinnat, ada adj. (s. XVII. . . ) • inné, éeinnatisme n. m. (s. XIX. . . ) • innéismeinnatista adj. e n. (s. XIX. . . ) • innéisteinnatitat n. f. (s. XIX. . . ) • innéitéinnervacion n. f. (s. XIX. . . ) • innervation (méd.)innocéncia n. f. (s. XIV.) inocéncia • innocenceinnocent, enta adj. (s. XIV.) inocent 1. innocent,ente 2. niais, aiseinnocentament adv. (s. XIV. . . ) • innocemmentinnocentar v. (s. XVI. . . ) • innocenterinnocentiá n. f. innocentisa 1. simplicité 2. ni-aiserie (cf. peguesa)innocuitat n. f. (s. XVIII. . . ) • innocuitéinnombrable, abla adj. (s. XIV. . . ) • innom-brableinnomenable, abla adj. (s. XVI. . . ) inommable •innommableinnomenat, ada adj. (s. XIV. . . ) innommat 1. in-ommé, ée 2. innominé, éeinnovacion n. f. (s. XIII. . . ) • innovationinnovar v. (s. XIV.) • innoverinnovator, tritz adj. e n. (s. XV. . . ) innovador, oira• innovateur, triceinoblidable, abla adj. (s. XIX. . . ) indoblidable •inoubliableinoculabilitat n. f. (s. XIX. . . ) • inoculabilitéinoculable, abla adj. (s. XVIII. . . ) • inoculableinoculacion n. f. (s. XVI. . . ) • inoculationinocular v. (s. XVIII. . . ) • inoculerinoculator, tritz adj. (s. XVIII. . . ) • inoculateur,triceinodòr, òra adj. (s. XVII. . . ) • inodoreinofensiu, iva adj. (s. XVIII. . . ) • inoffensif, iveinondable, abla adj. (s. XIX. . . ) • inondableinondacion n. f. (s. XIV.) • inondationinondar v. (s. XII. . . ) • inonderinoperable, abla adj. (s. XIX. . . ) • inopérableinopinadament adv. (s. XV. . . ) • inopinémentinopinat, ada adj. (s. XIV. . . ) • inopiné, éeinoportun, una adj. (s. XIV. . . ) • inopportun, uneinoportunadament adv. (s. XV. . . ) • inoppor-tunémentinoportunitat n. f. (s. XV. . . ) • inopportunitatinoxidable, abla adj. (s. XIX. . . ) • inoxydable

inqualificable, abla adj. (s. XIX. . . ) • inqualifi-ableinquant n. m. (s. XIV. . . ) 1. encan 2. enchèrespubliquesinquantar v. (s. XIV. . . ) • vendre à l’encan (cf.encantar)inquet n. m. 1. hameçon 2. marché aux pucesde Toulouse (cf. anquet)inquièt, èta adj. (s. XVI. . . ) 1. inquiet, ète 2. encolèreinquietant, anta adj. (s. XVIII. . . ) • inquiétantinquietar v. (s. XIV.) 1. inquiéter 2. mettre encolèreinquietós, osa adj. (s. XVI. . . ) • souvent inquiet,èteinquietud n. f. (s. XIV.) • inquiétudeinquisicion n. f. (s. XIV.) • inquisitioninquisitor n. m. (s. XIII. . . ) • inquisiteur (cf. en-queridor)inquisitorial, ala adj. (s. XVI. . . ) • inquisitorial,aleinsaciabilitat n. f. (s. XVI. . . ) insadolabilitat •insatiabilitéinsaciable, abla adj. (s. XIII. . . ) insadolable • in-satiable (cf. remolut malplen)insalubre, bra adj. (s. XVI. . . ) • insalubreinsalubritat n. f. (s. XVI. . . ) • insalubritéinsaniá n. f. (s. XIV.) 1. folie 2. insanité (cf.insanitat)insanitat n. f. (s. XVIII. . . ) • insanité (cf. insaniá)insasible, ibla adj. (s. XVIII. . . ) inagantable • in-saisissable (objet. . . )insatisfaccion n. f. (s. XVII. . . ) • insatisfactioninsatisfait, aita (/ insatisfach, acha) adj. (s.XIX. . . ) • insatisfait, aiteinsaturat, ada adj. (s. XIX. . . ) • insaturé, éeinscripcion n. f. (s. XV. . . ) • inscriptioninscrit, ita adj. (s. XVI. . . ) • inscrit, iteinscriure v. (s. XIII. . . ) • inscrireinsculpir v. (s. XV. . . ) • insculperinsecable, abla adj. (s. XVI. . . ) • insécableinsècte n. m. (s. XVI. . . ) • insecteinsecticida adj. e n. (s. XIX. . . ) • insecticideinsectifugue, uga adj. e n. m. (s. XX.) insectifug •insectifugeinsectivòr, òra adj. (s. XVIII. . . ) • insectivoreinsecuritat n. f. (s. XVIII. . . ) inseguretat • insécu-ritéinseminacion n. f. (s. XX.) • inséminationinseminar v. (s. XX.) • inséminerinseminator, tritz n. (s. XX.) inseminador • in-séminateur, triceinsensat, ada adj. (s. XV. . . ) • insensé, éeinsensibilitat n. f. (s. XIV.) • insensibilitéinsensibilitat n. f. (s. XIV. . . ) • insensibilitéinsensibilizacion n. f. (s. XIX. . . ) • insensibilisa-tioninsensibilizar v. (s. XVIII. . . ) • insensibiliser

156

Page 157: Diccionari General de la Lenga Occitana - DGLO · ACADEMIA OCCITANA CONSISTÒRI DEL GAI SABER Diccionari General de la Lenga Occitana 2008 – 2016

insensible, ibla insuccès

insensible, ibla adj. (s. XIII. . . ) • insensibleinseparabilitat n. f. (s. XIV.) • inséparabilitéinseparable, abla adj. (s. XIV.) • inséparableinsercion n. f. (s. XIV.) • insertioninserible, abla adj. (s. XIX. . . ) • insérableinserir v. (s. XIV.) • insérerinsèrt n. m. (s. XX., de l’anglés) • insertinsidiós, osa adj. (s. XVII. . . ) • insidieux, euseinsigne n. m. (s. XIX. . . ) • insigneinsigne, gna adj. (s. XIV. . . ) • insigneinsignificant, anta adj. (s. XVIII. . . ) • insignifiant,anteinsincèr, èra adj. (s. XVIII. . . ) • insincèreinsinceritat n. f. (s. XVIII. . . ) • insincéritéinsinuacion n. f. (s. XIII.) • insinuationinsinuar v. (s. XIII.) • insinuerinsipide, ida adj. (s. XIV. « insipid ») insipid •insipideinsipiditat n. f. (s. XIV.) • insipiditéinsisciplinable, abla adj. (s. XVI. . . ) • indisci-plinableinsisténcia n. f. (s. XIX. . . ) • insistanceinsistir v. (s. XIV. . . ) • insisterinsociabilitat n. f. (s. XVIII. . . ) • insociabilitéinsociable, abla adj. (s. XVI. . . ) • insociableinsolacion n. f. (s. XVI. . . ) • insolationinsolar v. (s. XVII. . . ) • insolerinsoléncia n. f. (s. XVII. . . ) • insolenceinsolent, enta adj. e n. (s. XV. . . ) • insolent, enteinsolentament adv. (s. XIV. . . ) • insolemmentinsolentar v. (s. XV. . . ) 1. insulter 2. injurierinsolentiá n. f. (s. XV. . . ) insolentisa 1. insulte 2.insolenceinsolit, ita adj. (s. XV. . . ) • insoliteinsolubilitat n. f. (s. XVIII. . . ) • insolubilitéinsoluble, ubla adj. (s. XVIII. . . ) • insolubleinsolvéncia n. f. (s. XVI. . . ) insolvabilitat • in-solvabilitéinsolvent, enta adj. (s. XV. . . ) insolvable • insolv-ableinsomés, esa adj. (s. XVIII. . . ) • insoumis, einsomission n. f. (s. XIX. . . ) • insoumissioninsomnia n. f. (s. XVI. . . ) • insomnieinsomniac, aca adj. e n. (s. XIX. . . ) • insomni-aqueinsondable, abla adj. (s. XVI. . . ) • insondableinsonhable, abla adj. (s. XX.) • insoignableinsonòr, ora adj. (s. XIX. . . ) • insonoreinsonorizacion n. f. (s. XX.) • insonorisationinsonorizar v. (s. XX.) • insonoriserinsospeitable, abla (/insospechable, abla) adj. (s.XIX. . . ) • insoupçonnableinsospeitat, ada (/insospechat, ada) adj. (s.XIX. . . ) • insoupçonné, éeinsostenible, ibla adj. (s. XV. . . ) • insoutenableinspeccion n. f. (s. XV.) • inspectioninspectar v. (s. XVIII. . . ) • inspecterinspector, tritz n. (s. XVII. . . ) • inspecteur, trice

inspiracion n. f. (s. XIV.) • inspirationinspirar v. (s. XIV.) • inspirerinspirat, ada adj. (s. XVII. . . ) • inspiré, éeinstabilitat n. f. (s. XIII. . . ) • instabilitéinstable, abla adj. (s. XVI. . . ) • instableinstallacion n. f. (s. XIV. . . ) • installationinstallar v. (s. XIV.) • installerinstallator, tritz n. (s. XIX. . . ) • installateur, triceinstància n. f. (s. XIV.) • instanceinstant n. m. (s. XIV. . . ) • instantinstant, anta adj. (s., s. XIII. . . ) • instant, anteinstantanèament adv. (s. XVIII. . . ) • instantané-mentinstantaneïtat n. f. (s. XVIII. . . ) • instantanéitéinstantanèu, èa adj. (s. XVII. . . ) • instantané, éeinstauracion n. f. (s. XV. . . ) • instaurationinstaurar v. (s. XIX. . . ) • instaurerinstaurator, tritz n. (s. XVI. . . ) instauradorintauraire • instaurateur, triceinstigacion n. f. (s. XIV.) estigacion • instigationinstigar v. (s. XIV.) estigar 1. instiguer 2. inciterinstigator, tritz n. (s. XIV. . . ) instigador, oira;estigador • instigateur, triceinstint n. m. (s. XV. . . ) • instinctinstintiu, iva adj. (s. XIX. . . ) • instinctif, iveinstintivament adv. (s. XIX. . . ) • instinctivementinstitucion n. f. (s. XIII.) • institutioninstitucional, ala adj. (s. XIX. . . ) • institutionnel,elleinstitucionalizacion n. f. (s. XX.) • institution-nalisationinstitucionalizar v. (s. XX.) • institutionnaliserinstituir v. (s. XIII.) • instituerinstitut n. m. (s. XIV.) • institutinstitutor, tritz n. (s. XV. . . ) • instituteur, trice(cf. regent)instruccion n. f. (s. XIV.) • instructioninstructiu, iva adj. (s. XIV.) • instructif, iveinstructor, tritz n. (s. XIV. . . ) • instructeur, triceinstruire v. (s. XIV. . . ) • instruireinstrument n. m. (s. XIII.) • instrumentinstrumentacion n. f. (s. XIX. . . ) • instrumenta-tioninstrumental, ala adj. (s. XIV.) • instrumental,aleinstrumentalament adv. (s. XIV. « instrumental-ment ») • instrumentalementinstrumentalisme n. m. (s. XX.) • instrumental-ismeinstrumentalizar v. (s. XX.) • instrumentaliserinstrumentar v. (s. XV. . . ) • instrumenterinstrumentista n. (s. XIX. . . ) • instrumentisteinsubmersible, ibla adj. e n. m. (s. XVIII. . . )insubmergible • insubmersibleinsubordinacion n. f. (s. XVIII. . . ) • insubordi-nationinsuccès n. m. (s. XVIII. . . ) • insuccès

157

Page 158: Diccionari General de la Lenga Occitana - DGLO · ACADEMIA OCCITANA CONSISTÒRI DEL GAI SABER Diccionari General de la Lenga Occitana 2008 – 2016

insufisença interessant, anta

insufisença n. f. (s. XIV. « insufficiencia »)insufiséncia • insuffisanceinsufisent, enta adj. (s. XIV. . . ) • insuffisant, anteinsuflar v. (s. XIV. . . ) • insufflerinsular, ara adj. e n. (s. XVI. . . ) • insulaireinsularitat n. f. (s. XIX. . . ) • insularitéinsulina n. f. (s. XX., de l’anglés) • insulineinsultar v. (s. XIV. . . ) • insulterinsultat, ada adj. (s. XIX. . . ) • insulté, éeinsultator, trice n. (s. XVIII. . . ) • insulteur, euseinsulte n. m. (s. XVI. . . ) insulta • insulte (f.)insuperable, abla adj. (s. XIV.) insubremontable• insurmontableinsuportablament adv. (s. XV. . . ) • insupport-ablementinsuportable, abla adj. (s. XIV. . . ) • insupport-ableinsuportar v. (s. XIX. . . ) • insupporterinsurgent, enta adj. e n. (s. XVIII. . . ) • insurgé, éeinsurgir v. pron. (s. XVI. . . ) 1. s’insurger 2. serévolterinsurreccion n. f. (s. XIV. . . ) • insurrectioninsurreccional, ala adj. (s. XVIII. . . ) • insurrec-tionnel, elleintacte, acta adj. (s. XV. . . ) • intact, acteintangible, ibla adj. (s. XV. . . ) • intangibleintarible, ibla adj. (s. XVI. . . ) intarissable 1. in-tarissable 2. inépuisable (cf. inagotable)integracion n. f. (s. XVIII. . . ) • intégrationintegral, ala adj. (s. XIV.) • intégral, aleintegralitat n. f. (s. XVII. . . ) • intégralitéintegrar v. (s. XIV. . . ) • intégrerintegrator, tritz adj. e n. m. (s. XIX. . . ) integrador• intégrateur, triceintègre, ègra adj. (s. XIII.) • intègreintegrisme n. m. (s. XX.) • intégrismeintegrista adj. e n. (s. XIX. . . ) • intégristeintegritat n. f. (s. XIV.) • intégritéintellècte n. m. (s. XIII. . . ) intellèct • intellectintellectual, ala adj. e n. (s. XIV.) • intellectuel,elleintellectualament adv. (s. XVI. . . ) • intellectuala-mentintellectualisme n. m. (s. XIX. . . ) • intellectual-ismeintellectualizacion n. f. (s. XIX. . . ) • intellectual-isationintellectualizar v. (s. XIX. . . ) • intellectualiserintelligéncia n. f. (s. XIII.) • intelligenceintelligent, enta adj. (s. XV. . . ) • intelligent, enteintelligentament adv. (s. XVII. . . ) • intelligem-mentintelligentsia n. f. (s. XX., del polonés)intelligentsià • intelligentsiaintelligibilitat n. f. (s. XVIII. . . ) • intelli gibilitéintelligible, ibla adj. (s. XIII. . . ) • intelligibleintemperància n. f. (s. XIV. . . ) • intempérance

intemperant, anta adj. (s. XVI. . . ) • intempérant,anteintempestiu, iva adj. (s. XV. . . ) • intempestif, iveintemporal, ala adj. (s. XVIII. . . ) • intemporel,elleintemporalitat n. f. (s. XX.) • intemporalitéintencion n. f. (s. XII. . . ) • intentionintencional, ala adj. (s. XVIII. . . ) • intentionnel,elleintencionat, ada adj. (s. XVI. . . ) • intentionné, éeintendéncia n. f. (s. XVI. . . , del francés) • inten-danceintendent, enta n. (s. XVI. . . , del francés) • inten-dant, anteintens, ensa adj. (s. XIV.) • intenseintensament adv. (s. XIX. . . ) • intensémentintensificacion n. f. (s. XIX. . . ) • intensificationintensificar v. (s. XIX. . . ) • intensifierintensitat n. f. (s. XVIII. . . ) • intensitéintensiu, iva adj. (s. XIV. . . ) • intensif, iveintensivament adv. (s. XIV. . . ) • intensivementintentar v. (s. XIV. . . ) • intenterinteraccion n. f. (s. XIX. . . ) • interactioninteractiu, iva adj. (s. XX.) • interactif, iveintercalar v. (s. XVI. . . ) • intercalerintercalari, ària adj. (s. XIV. . . ) intercalari • inter-calaireintercambiable, abla adj. (s. XIX. . . ) • inter-changeableintercambiable, abla adj. (s. XIX. . . ) • inter-changeableintercedir v. (s. XIV. . . ) • intercéderintercepcion n. f. (s. XIV.) • interceptioninterceptar v. (s. XVI. . . ) • intercepterintercession n. f. (s. XIII. . . ) • intercessionintercessor, ora n. (s. XIII. . . ) • intercesseurintercompreension n. f. (s. XX.) • intercom-préhensioninterconnectar v. (s. XX.) • interconnecterinterconnexion n. f. (s. XX.) • interconnexionintercontinental, ala adj. (s. XIX. . . ) • interconti-nental, aleinterdependéncia n. f. (s. XIX. . . ) • interdépen-danceinterdependent, enta adj. (s. XX.) • interdepen-dant, anteinterdiccion n. f. (s. XV. . . ) • interdictioninterdire v. (s. XIII. . . ) • interdireinterdisciplinari, ària adj. (s. XX.) • interdisci-plinaireinterdisciplinaritat n. f. (s. XX.) • interdisci-plinaritéinterdit, ita (/ interdich, icha) adj. e n. m. (s.XV. . . ) • interdit, iteinterès n. m. (s. XV. . . ) • intérêtinterèssament n. m. (s. XX.) • intéressementinteressant, anta adj. (s. XVIII. . . ) • intéressant,ante

158

Page 159: Diccionari General de la Lenga Occitana - DGLO · ACADEMIA OCCITANA CONSISTÒRI DEL GAI SABER Diccionari General de la Lenga Occitana 2008 – 2016

interessar intolerant, anta

interessar v. (s. XIV.) • intéresserinteressat, ada adj. (s. XVI. . . ) • intéressé, éeinterferéncia n. f. (s. XVIII. . . ) • interférenceinterferent, enta adj. (s. XIX. . . ) • interférent,enteinterferir v. (s. XIX. . . ) • interférerinterfòn n. m. (s. XX.) interfòne • interphoneinterim n. m. (s. XV. . . , mot latin) • intériminterimari, ària adj. e n. (s. XVIII. . . ) • intérimaireinterior, ora adj. e n. m. (s. XIV.) • intérieur, eureinterioritat n. f. (s. XVI. . . ) • intérioritéinteriorizacion n. f. (s. XIX. . . ) • intériorisationinteriorizar v. (s. XIX. . . ) • intérioriserinterjeccion n. f. (s. XIV.) • interjectioninterjectar v. (s. XIV.) • interjeterinterlinha n. f. (s. XVII. . . ) • interligneinterlocutor, tritz n. (s. XVI. . . ) • interlocuteur,trice (cf. entreparlaire)interludi n. m. (s. XIX. . . , de l’anglés) • interludeintermèdi n. m. (s. XVI. . . , de l’italian) • inter-mèdeintermediari, ària adj. e n. (s. XVII. . . ) • intermé-diaireintermezzo n. m. (s. XIX. . . , mot italian)intermezzò • intermezzointerminable, abla adj. (s. XIV. . . ) • inter-minableintermiténcia n. f. (s. XVII. . . ) • intermittenceintermitent, enta adj. (s. XVI. . . ) • intermittent,enteinternacional, ala adj. (s. XIX. . . ) • international,aleinternacionalisme n. m. (s. XIX. . . ) • internation-alismeinternacionalista n. (s. XIX. . . ) • international-isteinternacionalitat n. f. (s. XIX. . . ) • international-itéinternacionalizacion n. f. (s. XIX. . . ) • interna-tionalisationinternacionalizar v. (s. XIX. . . ) • internation-aliserintèrnament n. m. (s. XIX. . . ) • internementinternar v. (s. XIX. . . ) • internerinternat n. m. (s. XIX. . . ) • internatinternauta n. (s. XX.) • internauteintèrne, èrna adj. e n. (s. XVI. . . ) intèrn • interneinternet n. m. (s. XX.) • internetinterpausar v. (s. XIV. . . ) • interposerinterpellacion n. f. (s. XIV. . . ) • interpellationinterpellar v. (s. XIV. . . ) • interpelerinterplanetari, ària adj. (s. XIX. . . ) • interplané-taireinterpolacion n. f. (s. XIV.) • interpolationinterpolar v. (s. XIV.) • interpolerinterpolat, ada adj. (s. XIV.) • interpolé, éeinterposicion n. f. (s. XIV.) interpausicion • in-terposition

interprèt, èta n. (s. XIV. . . ) interpretaire • inter-prèteinterpretable, abla adj. (s. XIV.) • interprétableinterpretacion n. f. (s. XIV.) • interprétationinterpretar v. (s. XIV.) • interpréterinterpretatiu, iva adj. (s. XIV.) • interprétatif, iveinterregne (/ inter-regne) n. m. (s. XIV. . . ) • in-terrègneinterrogacion n. f. (s. XIV.) • interrogationinterrogar v. (s. XIV.) • interrogerinterrogatiu, iva adj. (s. XIV.) • interrogatif, iveinterrogator, tritz adj. e n. (s. XVI. . . ) interrogaire• interrogateur, triceinterrogatòri n. m. (s. XIV.) • interrogatoireinterrompre v. (s. XVI. . . ) • interrompreinterrupcion n. f. (s. XIV. . . ) • interruptioninterruptor, tritz adj. e n. m. (s. XVI. . . ) • inter-rupteur, triceintersason n. f. (s. XX.) • intersaisoninterseccion n. f. • intersectionintersindical, ala adj. e n. f. (s. XVII. . . ) • inter-syndical, aleinterstici n. m. (s. XVI. . . ) • intersticeinterurban, ana adj. (s. XIX. . . ) • interurbain,aineinterval n. m. (s. XIII. . . ) • intervalleintervencion n. f. (s. XIV. . . ) • interventionintervencionisme n. m. (s. XIX. . . ) • interven-tionnismeintervenent, enta n. (s. XVI. . . ) • intervenant,anteintervenir v. (s. XIV.) • intervenirinterversion n. f. (s. XVI. . . ) • interversionintervertir v. (s. XVI. . . ) 1. intervertir 2. inverserinterview n. f. (s. XIX. . . , mot anglés) • interview(cf. entrevista)interviewaire, aira n. (s. XX.) • intervieweur,euse (cf. entrevistaire)interviewar v. (s. XIX. . . ) • interviewer (cf. entre-vistar)intervocalic, ica adj. • intervocaliqueintervocalic, ica adj. (s. XIX. . . ) • intervocaliqueintestat, ada adj. (s. XIII. . . ) • intestatintestin, ina adj. e n. m. (s. XIV. . . ) • intestin, ineintestinal, ala adj. (s. XV. . . ) • intestinal, aleintimacion n. f. (s. XV.) • intimationintimar v. (s. XV.) • intimerintime, ima adj. (s. XIV. . . ) intim • intimeintimidacion n. f. (s. XVI. . . ) • intimidationintimidar v. (s. XVI. . . ) • intimiderintimista adj. (s. XIX. . . ) • intimisteintimitat n. f. (s. XVII. . . ) • intimitéintitular v. (s. XVII. . . ) intitolar • intituler (cf. en-titolar)intocable, abla adj. (s. XVI. . . ) • intouchableintolerable, abla adj. (s. XIII. . . ) • intolérableintolerància n. f. (s. XVI. . . ) • intoléranceintolerant, anta adj. (s. XVII. . . ) • intolérant, ante

159

Page 160: Diccionari General de la Lenga Occitana - DGLO · ACADEMIA OCCITANA CONSISTÒRI DEL GAI SABER Diccionari General de la Lenga Occitana 2008 – 2016

intonacion invincibilitat

intonacion n. f. (s. XIV. . . ) • intonationintoxicacion n. f. (s. XIX. . . ) • intoxicationintoxicar v. (s. XIX. . . ) • intoxiquerintra-muros adv. e adj. inv. (s. XIX. . . ) intra-muròs• intra-murosintracommunitari, ària adj. (s. XX.)intracomunautari • intracommunautaireintractable, abla adj. (s. XV. . . ) • intraitable (cf.inflexible)intrada n. f. (s. XIII.) • entréeintrada / dintrada n. f. (s. XVI. . . ) • rentrée (sco-laire, sociale. . . )intradòs n. m. (s. XVII. . . ) • intradosintradusible, ibla adj. (s. XVII. . . ) • intraduisibleintransigéncia n. f. (s. XIX. . . ) • intransigeanceintransigent, enta adj. (s. XIX. . . ) • intransigeant,anteintransitiu, iva adj. (s. XVII. . . ) • intransitif, iveintransportable, abla adj. (s. XVIII. . . ) • intrans-portableintrant, anta adj. (s. XVI. . . ) • insinuant, anteintrar v. (s. XII.) 1. entrer 2. pénétrerintraüterin, ina adj. (s. XIX. . . ) • intra-utérinintravenós, osa adj. (s. XIX. . . ) • intraveineux,euseintrepide, ida adj. (s. XV. . . ) intrepid • intrépideintrepiditat n. f. (s. XVII. . . ) • intrépiditéintriga n. f. (s. XVI. . . ) • intrigueintrigant, anta adj. e n. (s. XVI. . . , de l’ital. intrig-ante) intrigaire 1. intriguant, ante 2. intrigantintrigar v. (s. XVI. . . , de l’ital. intrigare) • intriguerintrinsèc, èca adj. (s. XIV.) • intrinsèqueintrinsècament adv. (s. XIV.) • intrinsèquementintrobable, abla adj. (s. XVII. . . ) • introuvableintroduccion n. f. (s. XIV. « entroductio ») • intro-ductionintroductiu, iva adj. (s. XVI. . . ) • introductif, iveintroductor, tritz adj. e n. (s. XVI. . . ) • introduc-teur, triceintroduire v. (s. XIV. « entroduire ») • introduireintroït n. m. (s. XIV.) • introïtintromission n. m. (s. XIV.) • intromissionintronizacion n. f. (s. XIV. . . ) • intronisationintronizar v. (s. XIII. . . ) • introniserintrospeccion n. f. (s. XIX. . . , de l’anglés) • intro-spectionintrospectiu, iva adj. (s. XIX. . . ) • introspectif,iveintrovertit, ida adj. (s. XX.) • introverti, ieintruit, ita adj. (s. XVIII. . . ) • intruit, iteintrús, usa adj. e n. (s. XIV.) • intrus, useintrusion n. f. (s. XIV. . . ) • intrusionintubacion n. f. (s. XX., de l’anglés) • intubationintuicion n. f. (s. XVI. . . ) • intuitionintuitiu, iva adj. (s. XV. . . ) • intuitif, iveintuitivament adv. (s. XVI. . . ) • intuitivamentinumacion n. f. (s. XV. . . ) • inhumationinuman, ana adj. (s. XIV. . . ) • inhumain, e

inumanitat n. f. (s. XIV. . . ) • inhumanitéinumar v. (s. XV. . . ) • inhumer (cf. sebelir)inusable, abla adj. (s. XIX. . . ) • inusableinusitat, ada adj. (s. XV. . . ) • inusité, éeinutil, ila adj. (s. XIV.) • inutileinutilitat n. f. (s. XIV. . . ) • inutilitéinutilizable, abla adj. (s. XIX. . . ) • inutilisableinvalidar v. (s. XV. . . ) • invaliderinvalide, ida adj. e n. (s. XVI. . . ) invalid • in-valideinvaliditat n. f. (s. XVI. . . ) • invaliditéinvariabilitat n. f. (s. XVII. . . ) • invariabilitéinvariablament adv. (s. XV. . . ) • invariablementinvariable, abla adj. (s. XIV. . . ) • invariableinvariant, anta adj. (s. XIX. . . ) • invariant, anteinvasion n. f. (s. XII. . . ) • invasioninvasiu, iva adj. (s. XVIII. . . ) • invasif, iveinvectiva n. f. (s. XV. . . ) • invectiveinvencion n. f. (s. XV.) • inventioninvençut, uda adj. (s. XV. . . ) • invaincu, ueinvendible, ibla adj. (s. XVIII. . . ) invendable •invendableinvendut, uda adj. e n. m. (s. XVIII. . . ) • invendu,ueinventar v. (s. XV. . . ) • inventerinventari n. m. (s. XIII.) • inventaireinventiu, iva adj. (s. XV. . . ) • inventif, iveinventivitat n. f. (s. XX.) • inventivitéinventor, tritz n. (s. XV. . . ) inventaire • inven-teur, triceinvèrs, èrsa adj. e n. m. (s. XVII. . . ) • inverseinvèrsament adv. (s. XVIII. . . ) • inversementinversar v. (s. XIX. . . ) • inverserinversemblable, abla adj. (s. XVIII. . . ) • in-vraisemblableinversemblança n. f. (s. XVIII. . . ) • invraisem-blanceinversion n. f. (s. XVI. . . ) • inversioninversor n. m. (s. XIX. . . ) • inverseurinvertebrat, ada adj. e n. (s. XIX. . . ) • invertébré,éeinvertir v. (s. XIII. . . ) • invertirinvertit, ida adj. e n. (s. XIX. . . ) • inverti, ieinvestigacion n. m. (s. XIV. . . ) • investigationinvestigar v. (s. XIV.) 1. investiguer 2. scruterinvestigator, tritz adj. e n. (s. XVI. . . ) investigaire• investigateur, triceinvestiment n. m. (s. XVIII. . . ) • investissementinvestir v. (s. XX., de l’anglés to invest) • investir(argent. . . ) (cf. envestir)investir v. (s. XV. . . , de l’italian investire) • investir(militaire. . . ) (cf. envestir)investissor, ora adj. e n. (s. XX., del francés) •investisseurinvestitura n. f. (s. XIV.) investidura • investi-tureinveterat, ada adj. (s. XV. . . ) • invétéré, éeinvincibilitat n. f. (s. XVI. . . ) • invincibilité

160

Page 161: Diccionari General de la Lenga Occitana - DGLO · ACADEMIA OCCITANA CONSISTÒRI DEL GAI SABER Diccionari General de la Lenga Occitana 2008 – 2016

invincibilitat irascibilitat

invincibilitat n. f. (s. XVI. . . ) • invincibilitéinvinciblament adv. (s. XV. . . ) • invinciblementinvincible, ibla adj. (s. XIV. . . ) • invincibleinviolablament adv. (s. XIV.) • inviolablementinviolable, abla adj. (s. XIV. . . ) • inviolableinviolat, ada adj. (s. XV. . . ) • inviolé, éeinvisibilitat n. f. (s. XIV.) invesibilitat • invisi-bilitéinvisiblament adv. (s. XII. . . ) • invisiblementinvisible, ibla adj. (s. XIV.) invesible • invisibleinvit n. m. (s. XVIII. . . ) • invite (f.) (cf. covit.;invitacion)invitacion n. f. (s. XIV. . . ) • invitation (cf. covit)invitar v. (s. XIV. . . ) • inviter (cf. covidar)invitat, ada adj. e n. (s. XIX. . . ) • invité, ée (cf.covidat)invivisibilitat n. f. (s. XVI. . . ) • invisibilitéinvocacion n. f. (s. XIV.) • invocationinvocacion n. f. (s. XII. . . ) • invocationinvocar v. (s. XIV. . . ) • invoquerinvocatòri, òria adj. (s. XVII. . . ) • invocatoireinvolontari, ària adj. (s. XIV. . . ) • involontaireinvulnerabilitat n. f. (s. XVIII. . . ) • invulnérabil-itéinvulnerable, abla adj. (s. XVI. . . ) • invulnérableioca n. f. (s. XVI. . . , del cast.← haïtian) iocà • yucca(n. m.) (bot.)iòd n. m. (s. XX., de l’alemand) • yodiodat, ada adj. (s. XIX. . . ) • iodé, éeiòde n. m. (s. XIX. . . ) • iode (chim.)iodur n. m. (s. XIX. . . ) • iodure (chim.)iodurat, ada adj. (s. XIX. . . ) • ioduré, éeioga n. m. (s. XIX. . . , del sanscrit) • yogaiogort n. m. (s. XX., del bulgar) • yaourtiogoslau, ava adj. e n. (s. XX., del croat e del sèrbi)• yougoslaveiòla n. f. (s. XVIII. . . , del neerl. ← danés) • yoleion n. m. (s. XIX. . . , de l’anglés) • ionionian, ana adj. e n. (s. XVI. . . ) • ionien, enneionic, ica adj. (s. XVI. . . ) • ioniqueionizacion n. f. (s. XIX. . . ) • ionisationionizar v. (s. XIX. . . ) • ioniseriòta n. f. (s. XIII. . . ) iotà • iotaiotacisme n. m. (s. XIV.) • iotacismeiperactivitat n. f. (s. XX.) • hyperactivitéiperbòla n. f. (s. XIII. . . ) • hyperboleiperbolic, ica adj. (s. XVI. . . ) • hyperboliqueipercorreccion n. f. (s. XX.) • hypercorrectioniperglicemia n. f. (s. XIX. . . ) • hyperglycémieipermercat n. m. (s. XX.) • hypermarchéipermetròp, òpa adj. e n. (s. XIX. . . ) • hyper-métropeiperrealisme n. m. (s. XX.) • hyperréalismeipersensible, ibla adj. (s. XX.) • hypersensibleipertension n. f. (s. XIX. . . ) • hypertensionipertonia n. f. (s. XIX. . . ) • hypertonieipertrofia n. f. (s. XIX. . . ) • hypertrophieipic, ica adj. (s. XIX. . . ) • hippique

ipisme n. m. (s. XIX. . . ) • hippismeipnòsi n. m. (s. XIX. . . , de l’anglés) • hypnoseipnotic, ica adj. (s. XVI. . . ) • hypnotiqueipnotisme n. m. (s. XIX. . . ) • hypnotismeipnotizar v. (s. XIX. . . ) • hypnotiseripnotizator, tritz n. (s. XIX. . . ) ipnotizaire • hyp-notiseur, euseipocaloric, ica adj. (s. XX.) • hypocaloriqueipocamp n. m. (s. XVI. . . ) • hippocampeipocentaure n. m. (s. XIII.) • hippocentaureipocondre n. m. (s. XIV.) • hypocondreipocondriac, a adj. (s. XVI. . . ) • hypocondriaqueipocoristic, ica adj. (s. XIX. . . ) • hypocoristiqueipocràs n. m. (s. XIV. . . ) • hypocrasipocrisia n. f. (s. XII. . . ) • hypocrisieipocrita adj. e n. (s. XII. . . ) • hypocriteipodermic, ica adj. (s. XIX. . . ) • hypodermiqueipodròme n. m. (s. XVI. . . ) ipodròm • hippo-dromeipofagia n. f. (s. XIX. . . ) • hippophagieipofisi n. f. (s. XIX. . . ) • hypophyseipogèu n. m. (s. XVI. . . ) • hypogée mipoglicemia n. f. (s. XX.) • hypoglycémieipogrife n. m. (s. XVI. . . ) ipogrif • hippogriffeipomobil, ila adj. (s. XIX. . . ) • hippomobileipopotame n. m. (s. XVI. . . ) ipopotam • hip-popotameipotèca n. f. (s. XIII.) • hypothèqueipotèca n. f. (s. XIII. . . ) • hypothèqueipotecar v. (s. XIV.) • hypothéqueripotension n. f. (s. XIX. . . ) • hypotensionipotensor adj. e n. m. (s. XX.) • hypotenseuripotenusa n. f. (s. XVI. . . ) • hypoténuseipotermia n. f. (s. XIX. . . ) • hypothermieipotèsi n. f. (s. XVI. . . ) • hypothèseipotetic, ica adj. (s. XIII. . . ) • hypothétiqueir v. • aller (cf. i !; anar; vàser)ira n. f. (s. X. . . ) 1. colère 2. dépit 3. haine 4.aversion (cf. colèra)iradament adv. (s. XII.) • avec colèreiraga n. f. • ivraieiragar (s’) v. pron. • être infesté d’ivraieirange n. m. (s. XIII. . . , de l’ital. ← arabi← persan)• orangeirangeda n. f. (s. XX.) • orangeraie (cf. iranjariá)irangièr n. m. (s. XIV. . . ) • orangeriranian, ana adj. (s. XIX. . . ) • iranien, enneiranian, ana adj. e n. (s. XIX. . . ) • iranien, enneiranjada n. f. (s. XVII. . . ) 1. orangeade 2. oronge(champignon).iranjariá n. f. (s. XVII. . . ) • orangerieiranjat n. m. (s. XVII. . . ) 1. confiture d’orange 2.orongeiranjat, ada adj. (s. XVI. . . ) • orangé, éeiraquian, ana adj. e n. (s. XX.) • iraquien, enneiràscer (s’) v. pron. (s. XIV.) 1. s’irriter 2. semettre en colèreirascibilitat n. f. (s. XIV.) • irascibilité

161

Page 162: Diccionari General de la Lenga Occitana - DGLO · ACADEMIA OCCITANA CONSISTÒRI DEL GAI SABER Diccionari General de la Lenga Occitana 2008 – 2016

irascible, ibla isterografia

irascible, ibla adj. (s. XII. . . ) • irascibleirat, ada adj. (s. X. . . ) 1. en colère 2. irrité, éeirís n. m. (s. XIV.) • iris (plante, œil)irisacion n. f. (s. XIX. . . ) • irisationirisar v. (s. XVIII. . . ) • iriserirlandés, esa adj. e n. (s. XVI. . . ) • irlandais, aiseironia n. f. (s. XIV.) • ironieironic, ica adj. (s. XV. . . ) • ironiqueironista n. (s. XVIII. . . ) • ironisteironizar v. (s. XVII. . . ) • ironiserirós, osa adj. (s. XII.) • furieuxirosta n. f. 1. fétu 2. échardeirracional, ala adj. (s. XIV.) • irrationnel, elleirradiacion n. f. (s. XIV. . . ) • irradiationirradiar v. (s. XIX. . . ) • irradierirreal, ala adj. (s. XVIII. . . ) • irréel, elleirrealista adj. (s. XX.) • irréalisteirrealitat n. f. (s. XIX. . . ) • irréalitéirrealizable, abla adj. (s. XIX. . . ) • irréalisableirreconciliable, abla adj. (s. XVI. . . ) • irréconcili-ableirrecuperable, abla adj. (s. XIV. . . ) • ir-récupérableirrecusable, abla adj. (s. XVIII. . . ) • irrécusableirreductible, ibla adj. (s. XVII. . . ) • irréductibleirrefutable, abla adj. (s. XVIII. . . ) • irréfutableirregular, ara adj. (s. XIV.) • irrégulier, èreirregularitat n. f. (s. XIV.) • irrégularitéirremediable, abla adj. (s. XV. . . ) • irrémédiableirremissible, ibla adj. (s. XIII. . . ) • irrémissibleirremplaçable, abla adj. (s. XIX. . . ) • irrem-plaçableirreparable, abla adj. (s. XV.) • irréparableirrepressible, ibla adj. (s. XIX. . . ) • irrépressibleirrepropchable, abla adj. (s. XV. . . ) • ir-réprochableirresistible, ibla adj. (s. XVII. . . ) • irrésistibleirresolgut, uda adj. (s. XVI. . . ) • irrésolu, ueirresolucion n. f. (s. XVI. . . ) • irrésolutionirrespècte n. m. (s. XVIII. . . ) • irrespectirrespectuós, osa adj. (s. XVII. . . ) • irrespectueux,euseirrespirable, abla adj. (s. XVIII. . . ) • irrespirableirresponsabilitat n. f. (s. XVIII. . . ) • irrespons-abilitéirresponsable, abla adj. (s. XVIII. . . ) • irrespons-ableirreveréncia n. f. (s. XIV.) • irrévérenceirreverenciós, osa adj. (s. XVIII. . . ) • irrévéren-cieux, euseirreversibilitat n. f. (s. XX.) • irréversibilitéirreversible, ibla adj. (s. XIX. . . ) • irréversibleirrevocable, abla adj. (s. XV. . . ) • irrévocableirrigable, abla adj. (s. XIX. . . ) • irrigableirrigacion n. f. (s. XIV.) • irrigationirrigar v. (s. XIX. . . ) • irriguerirritabilitat n. f. (s. XVII. . . ) • irritabilitéirritable, abla adj. (s. XVIII. . . ) • irritable

irritacion n. f. (s. XV. . . ) • irritationirritar v. (s. XIII.) • irriterirrupcion n. f. (s. XV. . . ) • irruptionirsut, uta adj. (s. XIV. . . ) • hirsuteisard n. m. • isardisla (/illa) n. f. (s. XIII.) • îleislam n. m. (s. XVII. . . , de l’arabi) • islamislamic, ica adj. (s. XIX. . . ) • islamiqueislamisme n. m. (s. XVII. . . ) • islamismeislamista adj. e n. (s. XIX. . . ) • islamisteislamizacion n. f. (s. XX.) • islamisationislamizar v. (s. XIX. . . ) • islamiserislandés, esa adj. e n. (s. XVIII. . . ) • islandais,aiseisleta (/illeta) n. f. • îlotisocèl, èla adj. (s. XVI. . . ) • isocèleisocròn, òna adj. (s. XVII. . . ) • isochroneisoglòssa n. f. (s. XX.) • isoglosseisolable, abla adj. (s. XIX. . . ) • isolableisolacion n. f. (s. XVIII. . . ) • isolationisolacionisme n. m. (s. XX.) • isolationnismeisolacionista n. (s. XX.) • isolationnisteisoladament adv. (s. XVIII. . . ) • isolément.isolament n. m. (s. XVIII. . . , del francés) • isole-mentisolant, anta adj. e n. m. (s. XX.) • isolant, anteisolar v. (s. XVII. . . ) • isolerisolat n. m. (s. XX.) • isolatisolat, ada adj. (s. XIX.) • isolé, éeisolator n. m. (s. XIX. . . ) isolador • isolateurisomèr, èra adj. e n. m. (s. XIX. . . ) • isomèreisomòrfe, òrfa adj. (s. XIX. . . ) isomòrf • isomor-pheisòp n. m. (s. XII.) • hysopeisopòde, òda adj. (s. XIX. . . ) • isopodeisotèrme, èrma adj. (s. XIX. . . ) isotèrm •isothermeisotòp n. m. (s. XX.) isotòpe • isotopeisotròp, òpa adj. (s. XIX. . . ) isotròpe • isotropeispanic, ica adj. (s. XVI. . . ) • hispaniqueispanisme n. m. (s. XVIII. . . ) • hispanismeispanizant, anta adj. e n. (s. XX.) • hispanisant,anteispano-american, ana adj. e n. (s. XIX. . . )ispanò-american • hispano-américain, aineispanofòn, òna adj. e n. (s. XIX. . . ) • his-panophoneisraelian, ana adj. e n. (s. XX.) • israélien, enneisraelita adj. e n. (s. XV. . . ) • israéliteissa ! interj. (s. XVI. . . ) • hisse !issalabre, bra adj. 1. hargneux, euse 2.grincheux, euseissar v. (s. XVI. . . , de l’alemand) 1. hisser 2.hausseristerectomia n. f. (s. XIX. . . ) • hystérectomieisteria n. f. (s. XVIII. . . ) • hystérieisteric, ica adj. (s. XVI. . . ) • hystériqueisterografia n. f. (s. XX.) • hystérographie

162

Page 163: Diccionari General de la Lenga Occitana - DGLO · ACADEMIA OCCITANA CONSISTÒRI DEL GAI SABER Diccionari General de la Lenga Occitana 2008 – 2016

isterotomia ivernenc, enca

isterotomia n. f. (s. XVIII. . . ) • hystérotomieistme n. m. (s. XVI. . . ) • isthmeistòria n. f. (s. XIII.) • histoireistorian, ana n. (s. XIII. . . ) • historien, enneistoriar v. (s. XV. . . ) 1. historier 2. enjoliveristoriat, ada adj. (s. XVI. . . ) • historié, éeistoric, ica adj. • historiqueistoricament adv. (s. XVII. . . ) • historiquementistoricisme n. m. (s. XX.) • historicismeistoricitat n. f. (s. XIX. . . ) • historicitéistoriografe, afa n. (s. XIV. « ystoriografi »)istoriograf • historiographeistoriografia n. f. (s. XVI. . . ) • historiographieistoriografia n. f. (s. XIV. . . ) • historiographieistrion n. m. (s. XVI. . . ) • histrionitalian, ana adj. e n. (s. XIII. . . ) • italien, enneitalianisme n. m. (s. XVI. . . ) • italianismeitalianizant, anta adj. e n. (s. XX.) • italianisant,anteitalianizar v. (s. XVI. . . ) • italianiser

italic, ica adj. (s. XVI. . . ) • italiqueitem adv. e n. m. (s. XIII. . . , mot latin) • itemiteracion n. f. (s. XIV.) • répétition, itérationiterar v. (s. XIV.) 1. répéter 2. réitéreriteratiu, iva adj. (s. XV. . . ) 1. itératif, ive 2.répétitif, iveitinerant, anta adj. (s. XIX. . . , de l’anglés) • it-inérant, anteitinerari n. m. (s. XVII. . . ) • itinéraireivèrn n. m. (s. XII.) • hiverivernada n. f. • saison d’hiverivernaire n. m. • (t. ironique) cochon qu’onengraisse en hiver (cf. mossur; ministre)ivernal, ala adj. (s. XII.) • hivernalivernar v. (s. XII.) 1. faire froid 2. hiverner(passer l’hiver) (cf. ibernar)ivernatge n. m. 1. hivernage 2. pacage d’hiver3. provisions d’hiverivernejar v. 1. être en hiver 2. hiver qui dureivernenc, enca adj. • relatif à l’hiver

163

Page 164: Diccionari General de la Lenga Occitana - DGLO · ACADEMIA OCCITANA CONSISTÒRI DEL GAI SABER Diccionari General de la Lenga Occitana 2008 – 2016

j : ji (alfabet) jès !

J

j : ji (alfabet) n. m. • jja adv. (s. XII.) 1. déjà 2. certesja que loc. conj. • puisquejaç n. m. (s. XII.) 1. gîte 2. litière 3. gisementjaça n. f. 1. bergerie 2. couche (géologie. . . )jacint n. m. (s. XIV.) • jacinthejacobin, ina adj. e n. (s. XIII. . . ) 1. jacobin, ine(dominicain 2. nationaliste français)jacobinisme n. m. (s. XVIII. . . ) • jacobinismejacomard n. m. (s. XV., del francés← occitan (Jacme))1. jacquemart 2. nigaudjactància n. f. (s. XIV.) • jactancejade n. m. (s. XVII. . . , del castelhan) • jadejaguar n. m. (s. XVIII. . . , del castelhan← guaraní) •jaguarjaiet n. m. (s. XIII. . . ) • jaisjaire v. 1. coucher 2. (v. pron.) se coucher 3.gésirjaissa n. f. • postillon (salive)jaissaire, aira n. • postillonneur, eusejaissar v. • postillonnerjaissós, osa adj. 1. qui postillonne 2. bilieux,eusejalon n. m. (s. XVII. . . , del francés) • jalon (cf.marca)jalonaire, aira n. (s. XIX. . . ) • jalonneur, eusejalonament n. m. (s. XIX. . . ) • jalonnementjalonar v. (s. XVII. . . ) • jalonnerjamai adv. (s. XIII.) • jamaisjamaïcan, ana adj. e n. (s. XIX. . . , de l’arawak) •jamaïcain, e.jangolada n. f. 1. glapissement 2. plainte(chien)jangolament n. m. • glapissement (chien) (cf.jaupilhariá)jangolar v. 1. glapir 2. geindre (chien) (cf.jaupilhar)jangolum n. m. • plaintes d’un chienjansemin n. m. (s. XIV. . . , de l’arabi) • jasminjansenisme n. m. (s. XVII.) • jansénismejansenista adj. e n. (s. XVII.) • jansénistejaponés, esa adj. e n. (s. XVI. . . , del japonés) •japonais, aisejaponisme n. m. (s. XIX. . . ) • japonismejaponista n. (s. XIX. . . ) • japonistejaponizant, anta adj. (s. XIX. . . ) • japonisant,antejaqueta n. f. (s. XIX. . . , de l’occ. ancian jaca) •jaquettejardin n. m. (s. XII. « gardin ») • jardind’agrément (cf. òrt)jardinar v. (s. XIV. . . ) • jardinerjardinariá n. f. (s. XX.) • jardineriejardinatge n. m. (s. XVI. . . ) • jardinage

jardinejar v. (s. XVI.) 1. se promener 2. jardiner3. se cultiverjardinièr, ièra adj. e n. (s. XVI. . . ) • jardinier, ièrejargàs n. m. 1. buisson 2. hallierjarra n. f. (s. XIII., de l’arabi) • jarrejarreta n. f. (s. XIII.) • petite jarrejasent, enta adj. e n. 1. (n. f.) accouchée 2.gisant, antejasilha n. f. (s. XIII.) 1. accouchement 2. couchesjasilhar v. 1. être en couches 2. accoucherjaspadura n. f. (s. XVII. . . ) • jaspurejaspar v. (s. XVI. . . ) • jasperjaspat, ada adj. (s. XVI. . . ) • jaspé, éejaspi n. m. (s. XIV.) • jaspejaspic, ica adj. (s. XIX. . . ) • jaspiquejaula n. f. (s. XIII. . . ) • geôlejaulièr, ièra n. (s. XVII. . . ) • geôlier, ièrejaunàs, assa adj. • jaunâtrejaune, jauna adj. (s. XIII., del francés) • jaune (cf.mujòl)jaunejar v. • tirer sur le jaunejaunet, eta adj. • un peu jaunejauniment n. m. • jaunissementjaunir v. • jaunirjaunissa n. f. 1. ictère 2. jaunissejaunit, ida adj. • jauni, iejaup n. m. • jappement (cf. jaupal)jaupada n. f. • jappement prolongé (cf. jau-padís; lairet)jaupadís n. m. • jappement prolongé (cf. jau-pada; lairadís)jaupal n. m. • jappement (cf. jaup)jaupar v. • japper (cf. lairar)jauparèl, èla adj. 1. jappeur, euse 2. petit chienjaupilhar v. 1. glapir 2. japper comme un petitchien (cf. jangolar)jaupilhariá n. f. 1. glapissement 2. jappementde petit chien (cf. jangolament)jaurèl, èla adj. • fringant, antejava n. f. (s. XX.) javà • java (danse)javanés, esa adj. e n. m. (s. XVIII. . . ) • javanais,aisejavèl (aiga de -) n. f. (s. XIX. . . , del francés) • eaude javeljavelina n. f. (s. XV. . . ) 1. javeline 2. javelotjavelizacion n. f. (s. XX.) • javellisationjavelizar v. (s. XX.) • javelliserjazz n. m. (s. XX., mot anglo-american) • jazzjazzman n. m. (s. XX., mot anglo-american) •jazzmanjeep n. f. (s. XX., mot american) • jeepjeremiadas n. f. plur. (s. XVII. . . ) • jérémiadesjerrican n. m. (s. XX., de l’anglés) • jerricanjerricana n. f. (s. XX.) • gros jerricanjès ! interj. (de l’occ. Jèsus) • Jésus !

164

Page 165: Diccionari General de la Lenga Occitana - DGLO · ACADEMIA OCCITANA CONSISTÒRI DEL GAI SABER Diccionari General de la Lenga Occitana 2008 – 2016

jesuita judiciarament

jesuita n. m. (s. XVI. . . ) • jésuitejesuitic, ica adj. (s. XVI. . . ) • jésuitiquejesuiticament adv. (s. XVIII. . . ) • jésuitiquementjesuitisme n. m. (s. XVI. . . ) • jésuitismejèt n. m. (s. XX., mot anglés← francés) • jet (avion)jo n. m. (s. XIV.) • jougjoanic, ica adj. (s. XIX. . . ) • johanniquejoanita adj. e n. (s. XIX. . . ) • johannitejòc n. m. (s. XIII.) 1. jeu 2. pièce au jeu d’échecjocador (/jochador) n. m. 1. juchoir 2. perchoirjocar (/jochar) v. 1. jucher 2. percher.jockey n. m. (s. XVIII. . . , mot anglés) • jockeyjogadís, issa adj. 1. jouable 2. qui est mobile(pièce mécanique)jogador, airitz n. (s. XIII.) • joueur profession-nel (sport, casino. . . ) (cf. jogaire)jogaire, aira adj. e n. (s. XIII.) • joueur, euse(plaisir, amateur. . . ) (cf. jogador)jogalha n. f. • joujoujogar v. (s. XI.) • jouerjogarèl, èla adj. • qui aime jouer (personne,chat. . . )jogassejar v. 1. mal jouer 2. jouer sans atten-tion (cartes. . . )joggaire, aira n. (s. XX., de l’anglés) • joggeur,eusejoggar v. (s. XX., de l’anglés) • joggerjogging n. m. (s. XX., mot anglés) • joggingjoglaire, aira n. jonglaire • jongleur, eusejoglar n. m. (s. XII.) jonglar • qui chante lesœuvres des troubadours et effectue des toursd’adresse au Moyen Age (cf. joglaire)joglar v. (s. XII.) jonglar • jonglerjoglariá n. f. (s. XII.) jonglariá • jongleriejoguejar v. • avoir du jeu (cartes)joguet n. m. (s. XIII.) 1. jouet 2. petit jeujoguina n. f. • goût du jeu.jogum n. m. • passion du jeu.jòi n. m. (s. XII.) 1. joie 2. plaisir 3. bonheur (cf.gaug)jòia n. f. (s. XII.) 1. joie 2. bonheur 3. (MoyenAge) récompense 4. joyau (cf. gaug)joièl n. m. (s. XII.) • joyaujoielariá n. f. 1. joaillerie 2. bijouteriejoielièr, ièra n. 1. joaillier, ère 2. bijoutier, èrejoiós, osa adj. (s. XII.) • joyeux, euse (cf. gaujós)joiosament adv. (s. XII.) • joyeusement (cf. gau-josament)joker n. m. (s. XX., mot anglés) • jokerjol (/jos lo) prep. • sous lejòli, jòlia adj. (s. XIII., del francés ← escandinauancian) 1. coquet, ette 2. joli, ie (cf. polit)jòliament adv. (s. XIII.) 1. coquettement 2. joli-ment (cf. polidament)jolivetat n. f. (s. XIII.) 1. coquetterie 2. agrémentjolverd n. m. 1. persil 2. (triv.) poils pubiensjolverdassa n. f. • grande cigüejompet n. m. • balançoire (cf. balançador)

jonc n. m. • joncjonca n. f. (s. XVI. . . , del javanés) • jonquejoncada n. f. 1. jonchée 2. fromage fraisjoncar v. • joncherjoncassa n. f. • endroit couvert de joncs (cf.jonquièra)jonccion n. f. (s. XV. . . ) • jonction (t. technique)(cf. junta)jonquièra n. f. • endroit où pousse le jonc (cf.joncassa)joquièr n. m. • poulailler (cf. galinièra)jordanian, ana adj. e n. • jordanien, ennejorn n. m. (s. XII.) 1. jour 2. lumière 3. passagede lumièrejornada n. f. (s. XIII.) • journéejornadièr, ièra adj. 1. quotidien 2. de chaquejour (cf. quotidian)jornal n. m. (s. XIII.) 1. journal (presse) 2.journée de travailjornalament adv. (s. XIII : « jornalmen ») • jour-nellementjornalièr, ièra adj. e n. • journalier, ièrejornalisme n. m. (s. XVIII. . . ) • journalismejornalista n. (s. XVIII. . . ) • journalistejornalistic, ica adj. (s. XIX. . . ) • journalistiquejos prep. (s. XII.) 1. sous 2. dessous (cf. sota)josaiga n. f. (s. XII. (arc.)) → ghètto • ghetto(josieu) (cf. jutariá)josiba n. f. • jujubejosieu, ieva adj. e n. (s. XII.) • juif, ivejosta adv. (s. XIII.) • près dejoule n. m. (s. XIX. . . , de James Prescott Joule) •joule (phys.) (cf. kilojoule)jove adj. e n. (s. X.) 1. jeune 2. petit ami, petiteamie (cf. jovent)jovença n. f. (s. XII. . . ) 1. jeunesse 2. jouvencejovencèl, èla n. (s. XII.) • jouvenceau, cellejovenet, eta n. (s. XI.) • petit jeunejovenòme n. m. • jeune hommejovent n. m. (s. XII.) 1. jeune homme 2.l’ensemble des jeunesjoventa n. f. • jeune fillejoventejar v. • faire le jeune hommejoventut n. f. (s. XIII.) 1. jeunesse (âge de la vie)2. l’ensemble des jeunesjubilacion n. f. (s. XII. . . ) • jubilationjubilar v. (s. XVIII. . . ) • jubilerjubilèu n. m. (s. XIV.) • jubiléjudaïc, ïca adj. (s. XV. . . ) • judaïquejudaïcament adv. (s. XV. . . ) • judaïquementjudaïcitat n. f. (s. XX.) • judaïcitéjudaïsme n. m. (s. XIII. . . ) • judaïsmejudaïzant, anta adj. (s. XVII. . . ) • judaïsant, antejudaïzar v. (s. XIV.) • judaïserjudeocristianisme n. m. (s. XIX. . . ) • judéo-christianismejudici n. m. (s. XII.) 1. jugement 2. discernementjudiciarament adv. (s. XV. . . ) • judiciairement

165

Page 166: Diccionari General de la Lenga Occitana - DGLO · ACADEMIA OCCITANA CONSISTÒRI DEL GAI SABER Diccionari General de la Lenga Occitana 2008 – 2016

judiciari, ària juxtaposicion

judiciari, ària adj. (s. XIV.) • judiciairejudiciós, osa adj. (s. XVI. . . ) • judicieux, eusejudiciosament adv. (s. XVII. . . ) • judicieusementjudo n. m. (s. XX., mot japonés) judò • judojudoka n. (s. XX., mot japonés) • judokajugular v. (s. XX.) • jugulerjugular, ara adj. (s. XVI. . . ) • jugulairejujitsu n. m. (s. XX., del japonés) jujitsú • jiu-jitsujulhet n. m. • juilletjumenta n. f. (s. XIV.) • bête de sommejumping n. m. (s. XX., mot anglés) • jumpingjunaire, aira n. • jeûneur, euse (cf. dejunar)junar v. (s. XII.) • jeûnerjune n. m. • jeûne (cf. dejun)junega n. f. • génisse (cf. vedèla)jungla n. f. (s. XVIII. . . , de l’anglés) • junglejunh n. m. (s. XIII.) • juinjunhenc, enca adj. • de juinjunhent (/jonhent) n. m. 1. confluent 2. traitd’union.júnher (/jónher) v. (s. XII.) 1. joindre 2. attelerau jougjunt, junta (/jonch, joncha) adj. e n. m. • joint,jointejunta n. f. (s. XVI. . . , del castelhan) • juntejunta (/joncha) n. f. • point de rencontre, jonc-tion (cf. jonccion)juntadoira n. f. (s. XX.) • jointeuse (machine)juntar (/jonchar) v. 1. jointoyer 2. ajuster 3.assemblerjuntura n. f. (s. XIII.) 1. jointure 2. articulation3. soudure (entre la réserve et la récolte)jupa n. f. (s. XII., de l’italian← arabi) • jupejupièr, ièra n. (s. XIV.) • jupier, ièrejupiterian, ana adj. (s. XVIII. . . ) • jupitérien,ennejupon n. f. (s. XII.) • juponjurada n. f. (s. XV.) • juryjuraire, aira n. (s. XII.) 1. personne qui prêteserment 2. qui dit des jurons 3. blasphémateur,trice (cf. renegaire)jurament n. m. (s. XIV.) 1. serment 2. allégeancejuranson n. m. (s. XIX.) • jurançon (vin)jurar v. (s. XII.) 1. jurer 2. blasphémer. (cf. rene-gar)jurassian, ana adj. e n. (s. XIX. . . ) • jurassien,ennejurassic, ica adj. e n. (s. XIX. . . ) • jurassiquejurat, ada adj. e n. (s. XV.) 1. jurat 2. assermenté,ée 3. juré 4. membre d’un jury

juratòri, òria adj. (s. XIII.) • juratoirejuridic, ica adj. (s. XV.) • juridique.juridicament adv. (s. XV.) • juridiquementjuridiccion n. f. (s. XII.) • juridictionjuridiccional, ala adj. (s. XVI. . . ) • juridictionneljuridisme n. m. (s. XX.) • juridismejurisconsulte n. m. (s. XIV. . . ) • jurisconsultejurisprudéncia n. f. (s. XVII. . . ) • jurisprudencejurista n. (s. XIV. . . ) • juristejus n. m. (s. XV.) • jus (cf. chuc)jusquiam n. m. (s. XIV.) • jusquiamejust, justa adj. (s. XIII.) 1. juste 2. exactement 3.comme il fautjusta n. f. (s. XII.) • joutejustacòrs n. m. (s. XVII. . . , del francés) • justau-corpsjustaire, aira n. (s. XIII.) • jouteurjustament adv. • justementjustar v. (s. XIII.) • jouterjustesa n. f. (s. XVII. . . ) • justessejustícia n. f. (s. XIII.) • justicejusticiable, bla adj. e n. (s. XIII.) • justiciablejusticièr, ièra adj. e n. (s. XIV.) justiciaire • jus-ticier, ièrejustificable, abla adj. (s. XVIII. . . ) • justifiablejustificacion n. f. (s. XIII.) • justificationjustificant, anta adj. (s. XIV. . . ) • justifiant, ante(théologie)justificar v. (s. XIV.) • justifierjustificat, ada adj. (s. XIX. . . ) • justifié, éejustificatiu, iva adj. e n. (s. XVI. . . ) • justificatif,ivejustificator, tritz adj. e n. (s. XVI. . . ) justificador;justificaire • justificateur, tricejutariá n. f. (s. XIII.) → ghetto • juiverie (hist.quartier juif) (cf. josaiga)jute n. m. (s. XIX. . . , de l’anglés) • jute (toile)jutge màger n. m. (s. XV.) 1. juge mage 2. jugeprincipaljutge, jutja n. (s. XII.) • jugejutjable, abla adj. (s. XIV. . . ) • jugeablejutjament n. m. (s. XII.) 1. jugement 2. discerne-ment 3. opinionjutjar v. (s. XII.) 1. juger 2. apprécierjutjariá n. f. (s. XII. . . ) • jugeriejuvenil, ila adj. (s. XIV.) • juvénilejuxtapausable, abla adj. (s. XX.) • juxtaposablejuxtapausar v. (s. XVIII. . . ) • juxtaposerjuxtaposicion n. f. (s. XVII. . . ) juxtapausicion •juxtaposition

166

Page 167: Diccionari General de la Lenga Occitana - DGLO · ACADEMIA OCCITANA CONSISTÒRI DEL GAI SABER Diccionari General de la Lenga Occitana 2008 – 2016

k (ca) (alfabet) koinè

K

k (ca) (alfabet) n. f. • kkafkaian, ana adj. (s. XX., de Franz Kafka) •kafkaïen, ennekàiser n. m. (s. XIX. . . , mot alemand) • kaiserkakemòno n. m. (s. XIX. . . , mot japonés) • kaké-monokaki n. m. (s. XIX. . . , mot japonés) • kaki (fruit)kaki (invar.) adj. e n. m. (s. XIX. . . , de l’anglés←hindí) • kaki (couleur)kalachnikòv n. f. (s. XX., del rus) • kalachnikovkalmia n. f. (s. XVIII. . . , de Kalm) • kalmie (bot.)kalmok adj. (s. XVIII. . . , mot mongòl) • kalmouk(peuple)kalmok n. m. (s. XVIII. . . , mot mongòl) • kalmouk(tissu)kami n. m. (s. XIX. . . , mot japonés) • kamikamikaze n. m. (s. XX., mot japonés) • kamikazekanak, aka adj. e n. (mot kanak) • canaquekanakofil, ila adj. (s. XX.) • qui aime lescanaqueskanakofòbe, òba adj. (s. XX.) • qui n’aime pasles canaqueskanakofòn, òna adj. (s. XX.) • qui parle canaquekantian, ana adj. (s. XIX. . . , d’Emmanuel Kant) •kantien, ennekantisme n. m. (s. XIX. . . ) • kantismekaon n. m. (s. XX.) • kaon (phys.)kapo n. m. (s. XX., mot alemand (abrev.)) • kapokappa n. m. • kappa (10e lettre alphabet grec)kappa n. m. • kappa (lettre de l’alphabet grec)karaoke n. m. (s. XX., mot japonés) • karaokékarate n. m. (s. XX., mot japonés) • karatékarateka n. (s. XX., mot japonés) • karatekakarman n. m. (s. XX., mot sanskrit) • karma, kar-mankarst n. m. (s. XX., de Karst (region)) • karstkarstic, ica adj. (s. XX.) • karstiquekarting n. m. (s. XX., mot anglés) • kartingkasakh, akha adj. (s. XX., del kasakh) • kazakh(langue, peuple)kasakhofil, ila adj. (s. XX.) • qui aime leskasakhskasakhofòbe, òba adj. (s. XX.) • qui n’aime pasles kasakhskasakhofòn, òna adj. (s. XX.) • qui parle lekasakhkashèr (invar.) adj. (s. XIX. . . , mot ebrèu) •kascherkayak n. m. (s. XIX. . . , mot inuit) • kayakkayakista n. (s. XX.) • kayakistekebab n. m. (s. XX., mot turc) • kébabkelvin n. m. (s. XX., de Lord Kelvin) • kelvin(physique)kendo n. m. (s. XX., mot japonés) • kendo

kenyan, ana adj. (s. XX., de Kenya (mot suahili)) •kényan, anekèpi n. m. (s. XIX. . . , de l’alemand) • képikeplerian, ana adj. (s. XIX. . . , de Johannes Kepler)• képlérien, enne (astron.)kermès n. m. (s. XIX. . . , de l’arabi ← persan) •kermès (bot.)kermessa n. f. (s. XIX. . . , del flamenc) • kermessekerria n. f. (s. XIX. . . , de John Bellender Ker Gawler)kèrria • kerrie (bot.)ketchup n. m. (s. XX., mot anglés) • ketchupkeynesian, ana adj. (s. XX., de John MaynardKeynes) • keynésien, ennekeynesianisme n. m. (s. XX.) • keynésianismekhan n. m. (s. XIX. . . , de l’arabi← persan) • khânkhanat n. m. (s. XIX. . . ) • khânatkhmèr, èra adj. e n. m. (s. XIX. . . , del hindí) •khmer, ère (peuple, langue)khòl n. m. (s. XVIII. . . , de l’arabi) • khôlkibbotz n. m. (s. XX., mot ebrèu) • kibboutzkidnappaire, aira n. (s. XX.) • kidnappeur, eusekidnappar v. (s. XX., de l’anglés) • kidnapperkidnapping n. m. (s. XX., mot anglés) • kidnap-pingkilt n. m. (s. XVIII. . . , mot anglés) • kiltkimòno n. m. (s. XX., mot japonés) kimonò • ki-monokippah n. f. (s. XIX. . . , mot ebrèu) • kippakir n. m. (s. XX., del canonge Félix Kir) • kirkirguiz, iza adj. (s. XX., del kirguiz) • kirghizekirguizofil, ila adj. (s. XX.) • qui aime les kirghizkirguizofòbe, òba adj. (s. XX.) • qui n’aime pasles kirghizkirguizofòn, òna adj. (s. XX.) • qui parle kirghizkirsch n. m. (s. XVIII. . . , de l’alemand) • kirschkit n. m. (s. XX., mot anglés) • kitkitsch (invar.) adj. (s. XX., mot alemand) • kitschkiwi n. m. (s. XX., mot anglés ← maorí) • kiwi(animal)kiwi n. m. (s. XX., nom de l’aucèl « kiwi ») • kiwi(fruit)klaxon n. m. (s. XX., de l’american) • klaxonklaxonar v. (s. XX.) • klaxonnerkleinean, ana adj. (s. XX., de Felix Klein) •kleinéen, enneknock-out (K. O.) n. m. (s. XX., loc anglesa) •knock-out (cf. nhocaut (fam))knot n. m. (s. XVII. . . , mot rus) • knoutknòt n. m. (s. XX., mot anglés) • knoutkoala n. m. (s. XIX. . . , mot anglés – lenga austral.) •koalakoch (bacille de) n. m. (s. XIX. . . , de Robert Koch)• bacille de kochkoglòf n. m. (s. XIX. . . , de l’alemand) • kouglofkoinè n. f. (s. XX., del grèc) • koinê

167

Page 168: Diccionari General de la Lenga Occitana - DGLO · ACADEMIA OCCITANA CONSISTÒRI DEL GAI SABER Diccionari General de la Lenga Occitana 2008 – 2016

kolak kyrie eleison

kolak n. m. (s. XX., mot rus← tartar) • koulakkolkòz n. m. (s. XX., mot rus) • kolkhozekolkozian, ana adj. e n. (s. XX.) • kolkhozien,ennekomintèrn n. m. (s. XX., del rus) • Komintermkopek n. m. (s. XVII. . . , mot rus) • kopeckkoròs n. m. (s. XX., mot grèc) • kouroskorrigan n. m. (s. XIX. . . , mot breton) • korrigan(lutin)kosovar, ara adj. (s. XX., de l’albanés) • kosovarkoweitian, ana adj. (s. XX., de l’arabi) • kowei-tien, ennekrach n. m. (s. XIX. . . , mot alemand) • krachkraft n. m. (s. XX., mot alemand) • kraftkrak n. m. (s. XII. . . , de l’arabi) • krak (des cheva-liers)kremlin n. m. (s. XVIII. . . , mot eslau) • kremlin

kremlinològue, òga n. (s. XX.) kremlinològ •kremlinologuekreutzer n. m. (XVIII. . . , mot alemand) • kreutzer(monnaie autrichienne)kromir n. m. (s. XX., mot arabi) • kroumir (chaus-son)krypton n. m. (s. XIX. . . , del grèc) • kryptonksi n. m. • ksi (14e lettre de l’alphabet grec)kung-fu n. m. (s. XX., mots chineses) • kung-fukurd, uda adj. e n. m. (s. XVII. . . , del kurd) • kurdekurdofil, ila adj. e n. (s. XX.) • kurdophilekurdofòn, òna adj. e n. (s. XX.) • kurdophonekyat n. m. (s. XX., del birman) • kyat (monnaiebirmane)kylix n. f. (mot grèc) • kylix (coupe antique)kymric, ica adj. (s. XIX. . . , mot galés) • kymrique,cymrique (gallois)kyrie eleison n. m. (mots grècs) • kyrie eleison

168

Page 169: Diccionari General de la Lenga Occitana - DGLO · ACADEMIA OCCITANA CONSISTÒRI DEL GAI SABER Diccionari General de la Lenga Occitana 2008 – 2016

l èla (albabet) laitièr, ièra (/lachièr, ièra)

L

l èla (albabet) n. f. • lla ; l’ art. def. 1. la 2. l’la ; l’ pron. pers. 1. la 2. l’labèl n. m. (s. XX., mot anglés) • labellabelizar v. (s. XX.) • labelliserlabial, ala adj. (s. XVII...) • labial, alelabializacion n. f. (s. XX.) • labialisationlabializar v. (s. XIX...) • labialiserlabiodental, ala adj. e n. (s. XX.) • labiodental,alelabiopalatal, ala adj. e n. (s. XX.) • labiopalatal,alelabiovelari, ària adj. e n. (s. XX.) • labiovélairelabirint n. m. (s. XV...) • labyrinthelabor n. m. (s. XIII.) • labeurlaboratòri n. m. (s. XVII...) • laboratoirelaboriós, iosa adj. (s. XIV.) • laborieux, euselaboriosament adv. (s. XIV...) • laborieusementlabra n. f. (s. XIV.) • lèvre (cf. pòt)labrador n. m. (s. XX.) labradòr • labrador(chien, canard)labrit n. m. (del país gascon) 1. labri 2. chien debergerlabrut, uda adj. • lippu, uelac n. m. • laclaç n. m. 1. lacet 2. cordon 3. collet (chasse) (cf.sedon)laca n. f. 1. flaque 2. étendue d’eau (cf. sompa)laca n. f. (s. XIII.) • laquelacai n. m. (s. XVI. . . , del catalan← grèc← turc) •laquaislacar v. 1. former une flaque 2. inonderlacar v. • laquerlaçar v. • lacerlacatge n. m. • laquagelaçatge n. m. • laçagelaceracion n. f. (s. XIV...) • lacérationlacerar v. (s. XIV...) • lacérerlacet n. m. 1. lacet 2. collet (chasse) (cf. sedon;laç)laconic, ica adj. (s. XVI...) • laconiquelaconicament adv. (s. XVI...) • laconiquementlaconisme n. m. (s. XVI...) • laconismelacrimal, ala adj. (s. XIV.) lagremal • lacrymal,alelacrimatòri, òria adj. (s. XVII...) lagrematòri •lacrymatoirelacrimogèn, èna adj. (s. XX.) • lacrymogènelactacion n. f. (s. XVII...) • lactationlactari n. m. (s. XIX...) • lactaire (champignon)lactari, ària adj. (s. XIX...) • lactaire (relatif aulait)lactat, ada adj. (s. XIV...) • lacté, éelactescent, enta adj. (s. XIX...) • lactescent, entelactic, ica adj. (s. XVIII...) • lactique

lactifèr, èra adj. (s. XVII...) • lactifèrelactòsa n. f. (s. XIX...) • lactoselacuna n. f. (s. XVI...) • lacunelacunari, ària adj. (s. XIX...) • lacunairelacustre, ustra adj. (s. XVI...) • lacustreladre, ladra n. 1. lépreux, euse 2. avare (cf.leprós)laganha n. f. (s. XIV.) • chassielaganhós, osa adj. (s. XIV.) • chassieux, euselagast n. m. • tique (cf. pat)lagon n. m. (s. XVIII..., del castelhan) • lagonlagrema n. f. (s. XII.) • larmelagremable, abla adj. • qui donne envie depleurer (cf. deplorable)lagremar v. (s. XII.) • verser une larme (cf. plo-rar)lagremejar v. (s. XII.) • larmoyerlagremós, osa adj. • larmoyantlagui n. m. 1. chagrin 2. inquiétude (cf. langui)laguiar v. 1. chagriner 2. inquiéter (cf. languir)laguiòla (local : la(gu)iòla) n. m. (s. XX., de la vilade Roergue) • laguiole (fromage, couteau)laguiós, osa adj. (s. XIII.) • soucieux, euselai adv. 1. là 2. là-bas 3. ylai-jos adv. • là-dessouslai-naut adv. • là-haut (cf. lai-sus)lai-sus adv. • là-haut (cf. lai-naut)laïc, laïca adj. e n. (s. XIII.) • laïc, laïquelaïcitat n. f. (s. XIII.) • laïcitélaïcizacion n. f. (s. XIX...) • laïcisationlaïcizar v. (s. XIX...) • laïciserlaid, laida (/lag, laja) adj. (s. XIII.) • laid, laidelaidesa n. f. (s. XIII.) • laideur (cf. laidor)laidor n. f. • laideur (cf. laidesa)lairadís n. m. • aboiement répétélairaire, aira adj. e n. • aboyeur, euse (chien,chienne)lairament n. m. (s. XIII.) • aboiementlairar v. (s. XIII.) • aboyer (cf. jaupar)lairon n. m. (s. XIII.) 1. voleur (littéraire) 2. lar-ron (cf. panaire; raubaire)laironalha n. f. (s. XVI.) 1. les voleurs 2. leslarrons (pl.)laironici n. m. (s. XIV.) • larcinlaissa 1 n. f. 1. étagère 2. tablette 3. bande deterre en terrasse (cf. laissa 2, 3)laissa 2 n. f. • legs (cf. lèg; laissa 1, 3)laissa 3 n. f. • laisse (poésie) (cf. laissa 1, 2)lait (/lach) n. f. 1. lait 2. laitance (cf. laitança)laitança n. f. (s. XIV...) lactància • laitance (pois-sons) (cf. agró; lait)laitaríá (/lachariá) n. f. (s. XIV...) • laiterielaitenc, enca (/lachenc, enca) adj. • laité, ée(poissons)laitièr, ièra (/lachièr, ièra) n. • laitier, ière

169

Page 170: Diccionari General de la Lenga Occitana - DGLO · ACADEMIA OCCITANA CONSISTÒRI DEL GAI SABER Diccionari General de la Lenga Occitana 2008 – 2016

laiton (/lachon) lapidificacion

laiton (/lachon) n. m. • petit lait (cf. gaspa)laitós, osa (/lachós, osa) adj. • laiteux, euselaituènha (/lachuènha) n. f. • laitagelaituga (/lachuga) n. f. (s. XIV.) • laituelalejar v. 1. gazouiller 2. balbutier (bébé)lama n. f. lamà • lama (animal)lama n. f. • lamelambrada n. f. • série d’éclairs (cf. lieuçada)lambrar v. • faire des éclairs (cf. lieuçar)lambrejada n. f. • série d’éclairs (plus intense)(cf. lieucejada)lambrejar v. • faire des éclairs. (cf. lieucejar)lambret n. m. • éclair (cf. lieuç; lamp)lambrusca n. f. (s. XIV « labrusca ».) 1. lam-brusque 2. (fam.) femme grande et maigrelambruscar v. • grappillerlambrusquejar v. • grappillerlamentablament adv. (s. XV. . . ) • lamentable-mentlamentable, abla adj. (s. XIV. . . ) • lamentablelamentacion n. f. (s. XIII.) • lamentationlamentar (se) v. pron. (s. XI. . . ) • se lamenterlàmia n. f. (s. XIV.) • requin (Méditerranée)laminador n. m. (s. XVII. . . ) • laminoirlaminar v. (s. XVI. . . ) • laminerlaminatge n. m. (s. XVIII. . . ) • laminagelamp n. m. (s. XIV.) • éclair (cf. lieuç; lambret)lampa n. f. (s. XIV.) • lampelampada n. f. • lumière vivelampadari n. m. (s. XVI. . . ) • lampadairelampant, anta adj. 1. brillant, ante 2. rapidecomme l’éclairlampar v. 1. briller 2. faire des éclairs 3. fuircomme un éclair (cf. lampejar)lampejar v. 1. briller 2. faire des éclairs 3. fuircomme un éclair (cf. lampar)lampesa n. f. (s. XIV.) 1. lampe 2. cul-de-lampelampesièr n. m. • lustrelampion n. m. (s. XVI. . . , de l’italian) • lampionlampista n. (s. XVIII. . . ) • lampistelampresa n. f. (s. XIV.) • lamproielana n. f. (s. XIII.) • lainelanada n. f. • récolte de la lainelanaire, aira n. • ouvrier, ère en lainelanar v. • peigner le draplanariá n. f. • lainerielanatge n. m. • lainagelanç n. m. (s. XII.) 1. élan 2. lancée 3. jetlança n. f. (s. XII.) • lancelançada n. f. • élancementlançador n. m. (s. XX.) • lanceur (aéron.)lançaflamas n. m. (s. XX.) • lance-flammeslançagranadas n. m. (s. XX.) • lance-grenadeslançaire, aira n. m. • lanceur, euse (personne)lançament n. m. • lancementlançar v. 1. lancer 2. ruer 3. élancerlancejada n. f. • lancementlancejant, anta adj. (s. XVI. . . ) • lancinant, ante

lanceta n. f. (s. XV.) • lancettelancièr n. m. (s. XII.) • lancierlanda n. f. • landelandés, esa adj. • landais, aiselandièr n. m. 1. landier 2. chenetlandrar v. 1. flâner 2. errerlandrejaire, aira n. 1. flâneur 2. qui errelandrejar v. 1. flâner 2. errer (répétitif)lànfia n. f. (s. XVI. . . , de l’italian) 1. simagrée 2.minauderie 3. cancanlanfiejar v. 1. minauder 2. cancanerlanfiós, osa adj. 1. dédaigneux, euse 2. quiminaude 3. cancanierlanfrar v. •manger avec aviditélanfrariá n. f. • goinfrerielangor n. f. (s. XII.) • langueurlangorós, osa adj. (s. XVI. . . ) • langoureux, euselangorosament adv. (s. XVI. . . ) • langoureuse-mentlangosta n. f. (s. XIII.) • langoustelangostièr n. m. (s. XVIII. . . ) • langoustierlangostièra n. f. • langoustière (filet à lan-goustes)langui n. m. (s. XIII.) 1. peine 2. mélancolie 3.ennui (cf. lagui)languiá n. f. 1. peine 2. mélancolie 3. ennuilanguiment n. m. (s. XIII.) 1. nostalgie 2. ennuilanguina n. f. 1. mélancolie 2. langueurlanguinejar v. • languirlanguir v. (s. XII.) • languir (cf. laguiar)languir (se) v. pron. • se languirlanguison n. f. 1. langueur 2. nostalgielanguissent, enta adj. • languissant, antelanguit, ida adj. 1. espéré 2. attendu avec em-pressementlanguiu, iva adj. • qui porte à la tristesse, àl’ennuilanguívol, ivola adj. • qui porte à la tristesse, àl’ennuilanha n. f. (s. XIII.) 1. plainte 2. afflictionlanhar (se) v. pron. (s. XIII.) 1. se plaindre 2.avoir du soucilanhós, osa adj. • soucieux, euselanièr, èra adj. • lainier, èrelanissa n. f. 1. lainage 2. amas de lainelanolina n. f. (s. XIX. . . , de l’alemand) • lanolinelanós, osa adj. (s. XIV.) • laineux, euselantèrna n. f. (s. XIII.) • lanternelanternièr n. m. (s. XIII.) • lanternierlanuginós, osa adj. (s. XIV.) • lanugineux, euselanum n. m. 1. odeur de laine 2. bêtes à lainelanut, uda n. m. • laineux, euselapidacion n. f. (s. XIV.) • lapidationlapidar v. (s. XIV.) • lapider (cf. acairar, acalhau-dar)lapidari, ària adj. (s. XIV.) • lapidairelapidator n. m. (s. XV...) • lapidateurlapidificacion n. f. (s. XVII...) • lapidification

170

Page 171: Diccionari General de la Lenga Occitana - DGLO · ACADEMIA OCCITANA CONSISTÒRI DEL GAI SABER Diccionari General de la Lenga Occitana 2008 – 2016

lapidificar lausada

lapidificar v. (s. XVI...) • lapidifierlapin bartassièr n. m. • lapin domestiquerendu à la vie sauvage (cf. lapin; conilh)lapin, ina n. (s. XIII.) • lapin, ine (domestique)(cf. conilh)lapinada n. f. • portée d’une lapinelapinar v. 1. lapiner 2. mettre bas (lapine) (cf.conilhar)lapinièra n. f. • cage à lapins (cf. conilhièra)lapinon / lapinòt n. m. • lapereau (cf. conilhon)lapon, ona adj. e n. (s. XVII. . . , del suedés) • lapon,onne (cf. sami, sàmia)laporda n. f. • bardane (plante)lapse n. m. (s. XIII. . . ) • laps (temps)lapsus n. m. (s. XIX. . . ) lapsùs • lapsuslard n. m. • lardlardadoira n. f. • lardoirelardar v. (s. XIII.) • larderlardon n. m. • lardonlardonar v. • larderlarg n. m. (s. XII.) 1. largue (t. de marine) : allured’un bateau prenant le vent 2. le largelarg, larga adj. (s. XII.) 1. large 2. généreuxlargada n. f. • vent du largelargaire, aira n. (s. XX.) • largeur (parachutage)largament adv. (s. XIII.) 1. largement 2.généreusementlargar v. (s. XIII.) 1. lâcher 2. prodiguer 3.larguer (t. de marine) 4. élargir les voiles 5.s’éloigner 6. se débarrasserlargatge n. m. • largagelargor n. f. (s. XIII.) 1. largeur 2. libéralitélargós, osa adj. 1. libéral, ale 2. généreux, euselarguejar v. (s. XIII.) 1. être généreux 2. faire deslargesseslarguesa n. f. (s. XIII.) 1. largesse 2. libéralitélarièr n. m. 1. foyer 2. âtre (cf. fogal)laringal, ala adj. (s. XX.) • laryngal, alelaringe n. f. (s. XVI...) • larynxlaringectomia n. f. (s. XIX...) • laryngectomielaringian, ana adj. (s. XVIII...) • laryngien, ennelaringisme n. m. (s. XIX...) • laryngismelaringiti n. f. (s. XIX...) • laryngitelaringologia n. f. (s. XVIII...) • laryngologielaringologic, ica adj. (s. XVIII...) • laryn-gologiquelaringològue, òga n. (s. XX.) • laryngologuelaringostenòsi n. f. (s. XX.) • laryngosténoselaringotomia n. f. (s. XVII...) • laryngotomielas, lassa adj. 1. las, lasse 2. fatigué, éelasanha n. f. (s. XVIII..., de l’ital. « lasagna ») •lasagnelasc, lasca adj. 1. lâche 2. détendu, uelascar v. • lâcher (cf. daissar)lasciu, iva adj. (s. XV. . . ) • lascif, ivelascivament adv. (s. XVI...) • lascivementlascivitat n. f. (s. XVI. . . ) • lascivitélasèr n. m. (s. XX., mot anglés) • laser

lassar v. 1. lasser 2. fatiguer.lassièra n. f. • fatiguelassitud n. f. (s. XIV. . . ) • lassitudelata n. f. 1. latte 2. baguette 3. houssinelatar v. • latterlatejar v. • gaulerlaténcia n. f. (s. XIX. . . ) • latencelatent, enta adj. (s. XIV. . . ) • latent, entelateral, ala adj. (s. XIV.) • latéral, alelateralament adv. (s. XIV. « lateralment ») •latéralementlateralitat n. f. (s. XX.) • latéralité (méd.)lateralizacion n. f. (s. XX.) • latéralisation(méd.)lateralizat, ada adj. (s. XX.) • latéralisé, e (méd.)lateroposicion n. f. (s. XX.) • latéroposition(méd.)lateropulsion n. f. (s. XX.) • latéropulsion(méd.)latèx n. m. (s. XVIII...) • latexlatin, ina adj. (s. XI.) • latin, inelatinejar v. • affecter de parler latinlatinisme n. m. (s. XVI...) • latinismelatinista n. (s. XV...) • latinistelatinitat n. f. (s. XIV...) • latinitélatinizacion n. f. (s. XVIII...) • latinisationlatinizar v. (s. XVI...) • latiniserlatinoamerican, ana n. (s. XX.) • latino-américainlatitud n. f. (s. XIII.) • latitudelatitudinal, ala adj. (s. XVIII. . . ) • latitudinal, alelaton n. m. (s. XIII.) • laiton (cf. auricalc)latria n. f. (s. XIII.) • (t. eccl.) latrie, adorationlatrina n. f. (s. XIV.) • latrines (n. f. pl.)latz n. m. (s. XIII.) → costat 1. côté 2. flanc (cf.caire; band)lau n. m. → lavanca • avalanche (cf. avalanca)laudable, bla adj. (s. XIV.) • louable (louange)laudanum n. m. (s. XIV.) • laudanumlaudas n. f. plur. (s. XIII.) • laudeslaudatiu, iva adj. (s. XVIII...) • laudatif, ivelaudator, tritz n. (s. XVI...) • laudateur, tricelaurada n. f. • labourlauradís, dissa adj. • arablelaurador, doira adj. 1. labourable 2. à labourerlauragués, esa adj. • lauraguais, aiselauraire, aira n. • laboureur (m.)laurar v. • labourerlaurason n. f. • temps du labourlauratge n. m. • labouragelaureat, ata n. (s. XIV.) • lauréat, atelaurièr n. m. (s. XIII.) • laurierlaus n. m. (s. XII.) • élogelausa n. f. (s. XIII.) • lauze, pierre platelausa fina n. f. → lausòta • ardoiselausada n. f. • toiture de lauzes (cf. clujada;teulada)

171

Page 172: Diccionari General de la Lenga Occitana - DGLO · ACADEMIA OCCITANA CONSISTÒRI DEL GAI SABER Diccionari General de la Lenga Occitana 2008 – 2016

lausaire, aira legislativament

lausaire, aira n. 1. ardoisier 2. poseur delauzeslausar 1 v. (s. XII.) • louer (éloge) (cf. logar)lausar 2 v. 1. daller 2. faire un toit de lauzeslausenja n. f. (s. XII.) • louangelausenjaire, aira n. (s. XVI...) • louangeur, euselausenjar v. (s. XII...) • louangerlausèrt n. m. • lézard vert (cf. lusèrp cernalha)lauseta n. f. • alouette (cf. alauseta)lausièr n. m. • carrière de lauzeslausièra n. f. • ardoisièrelausor n. f. (s. XII.) • louange (cf. laus; lausenja)lausòta n. f. • ardoise (cf. lausa fina)laüt n. m. (s. XIV.) • luthlaütaire, aira n. • joueur, euse de luthlaütariá n. f. (s. XVIII...) • lutherielaütièr, ièra n. (s. XVII...) • luthier, ièrelaütista n. (s. XVII...) • luthistelava n. f. (s. XVIII. . . , de l’italian) • lavelavabilitat n. f. (s. XIV. . . ) • qui peut être lavélavable, abla adj. (s. XIV. . . ) • lavablelavabo n. m. (s. XIX...) lavabò • lavabolavaci n. m. (s. XIV.) • grosse averselavadoira n. f. (s. XX.) • lave-linge (machine àlaver le linge) (cf. lavalinge)lavador n. m. (s. XII.) • lavoirlavaire, aira n. (s. XII. . . ) • laveur, euselavalinge n. m. (s. XX.) • lave-linge (cf.lavadoira)lavament n. m. (s. XIII.) • lavement, clystère (cf.clistèri)lavanca n. f. • avalanche (cf. lau)lavanda n. f. (s. XIII. . . , de l’italian) • lavandelavandat, ada adj. (s. XVII. . . ) • lavandé, éelavandièra 1 n. f. (s. XII.) • lavandière (qui lave)lavandièra 2 n. f. • lavanderaie, lieu couvertde lavandes (cf. lavandièra 1)lavanha n. f. 1. lavogne 2. étendue d’eaulavar v. (s. XIII.) • laverlavariá n. f. (s. XVI...) 1. laverie 2. blanchisserielavassar v. 1. mal laver 2. faire une averse (cf.lavassejar)lavassejar v. 1. mal laver 2. faire une averse(idée de répétition) (cf. lavassar)lavatge n. m. (s. XV...) • lavagelavavaissèla n. m. (s. XX.) • lave-vaisselle (m.)(cf. vaisseladoira)laxatiu, iva adj. e n. m. (s. XIII.) • laxatif, ivelaxisme n. m. (s. XX.) • laxismelaxista n. (s. XX.) • laxistelazarista n. m. (s. XVIII...) • lazaristelebrat, ata n. • levrautlebratós, osa adj. • giboyeux, euselèbre n. f. (s. XIII.) • lièvrelebreta n. f. • levrette (chien) (cf. lebrièr)lebretar v. •mettre bas (lièvre)lebrièr n. m. (s. XIII.) • lévrier (chien) (cf. lebreta)lec n. m. 1. cochonnet 2. but (jeu)

lec, leca adj. (s. XII.) 1. gourmand, e 2. friand,andelecada n. f. 1. lippée 2. coup de langue 3. petiteportion (cf. lecal)lecafròia n. f. • lèchefritelecaire, aira adj. e n. 1. lécheur, euse 2. gour-mand, andelecal n. m. 1. bouchée 2. collation (cf. lecada)lecaplats n. m. 1. goinfre 2. pique-assiettelecar v. (s. XII.) • lécherlecarèl, èla adj. • agréablelecariá n. f. (s. XIV.) • friandiselecat, ada adj. 1. soigné, ée 2. élégant, antelector n. m. (s. XX.) • lecteur (appareil) (cf. leg-eire)lector, tritz n. (s. XIII.) • lecteur, trice (livre, jour-nal, édition, abbayes...) (cf. legeire)lectorat n. m. (s. XX.) • lectorat (ensemble deslecteurs)lectura n. f. (s. XV...) • lecturelefinhar v. 1. dédaigner 2. mépriserlefinhós, osa adj. 1. dédaigneux, euse 2.méprisant, ante (cf. estafinhós)lega n. f. • envie (goûter) (cf. lecar; legueta;lenga)lèga n. f. (s. XIII.) • lieuelegacion n. f. (s. XIII.) • légationlegada n. f. • distance d’une lieuelegadís n. m. • saindoux (cf. sagin)legal, ala adj. • légal, alelegalament adv. • légalementlegalisme n. m. • légalismelegalista adj. • légalistelegalitat n. f. • légalitélegalizacion n. f. • légalisationlegalizar v. • légaliserlegar 1 v. • léguer (cf. legar 2)legar 2 v. • fondre (graisse) (cf. legar 1)legat 1 n. m. (s. XII.) • légat (cf. legat 2)legat 2 n. m. (s. XIII.) • legs (cf. legat 1)legatari, ària n. (s. XIV...) • légatairelegeire, eira n. (s. XIV., de « léger ») 1. liseur, euse2. qui aime lire (personne) (cf. lector)legenda n. f. (s. XIII.) • légende (récit, inscrip-tion)legendari, ària adj. • légendairelegibilitat n. f. • lisibilitélegiblament adv. • lisiblementlegible, ibla adj. (s. XIV.) • lisiblelegidor, doira adj. • de bonne lecture (cf. legi-ble)legiferar v. (s. XVIII...) • légiférerlegion n. f. (s. XII. . . ) • légionlegionari n. m. (s. XVI. . . ) • légionnairelegir (/léger) v. (s. XI.) • lirelegislacion n. f. (s. XIX...) • législationlegislatiu, iva adj. (s. XIV...) • législatif, ivelegislativament adv. (s. XIX...) • législativement

172

Page 173: Diccionari General de la Lenga Occitana - DGLO · ACADEMIA OCCITANA CONSISTÒRI DEL GAI SABER Diccionari General de la Lenga Occitana 2008 – 2016

legislator, tritz lèstament

legislator, tritz n. (s. XIV...) • législateur, tricelegislatura n. f. (s. XVIII...) • législaturelegista n. (s. XIII.) • légistelegitima n. f. (s. XIII.) • légitimelegitimacion n. f. (s. XIV...) • légitimationlegitimament adv. (s. XIII.) • légitimementlegitimar v. (s. XIII...) • légitimerlegitimat, ada adj. (s. XVII...) • légitimé, éelegitime, ima adj. (s. XV. « legitim ») legitim •légitimelegitimisme n. m. (s. XIX. . . ) • légitimismelegitimista adj. e n. (s. XIX. . . ) • légitimistelegitimitat n. f. (s. XVI...) • légitimitéleguenada n. f. → lisada • glissade (cf. resquil-hada)leguenador n. m. → lisadoira • glissoire (cf.resquilhador)leguenar v. → lisar • glisser (cf. resquilhar)leguent, enta adj. → lisador • glissant, ante (cf.resquilhós)legueta n. f. • envie (goûter) (cf. lega; lengueta)legum n. m. (s. XIV.) legume • légumelei n. f. (s. XII.) 1. loi 2. aloi 3. sorteleial, ala adj. (s. XII.) • loyal, aleleialament adv. (s. XIII. « leialment ») • loyale-mentleialisme n. m. (s. XIX...) • loyalismeleialista adj. e n. (s. XVIII...) • loyalisteleialtat n. f. (s. XIII.) • loyautéleiçon n. f. (s. XIII.) lecçon • leçonleitmotiv n. m. (s. XIX. . . , mot alemand) • leitmo-tivlemosin, ina adj. e n. (s. XII.) • habitant duLimousinlemosina n. f. (s. XIX...) • limousine (manteau)lemotjaud, auda adj. e n. • limougeaud, aude(de Limoges)lençòl n. m. (s. XIV.) 1. drap de lit 2. linceul (cf.susari)lendal n. m. 1. seuil 2. linteau (cf. sulhet)lende n. f. (s. XIV.) • lentelene, lena adj. (s. XII.) 1. doux, douce 2. lisselenga n. f. (s. XII.) 1. langue 2. idiome (cf. lega)lengada n. f. 1. coup de langue 2. brocard 3.piquelengadocian, ana adj. (s. XIX.) • languedocien,ennelengaire, aira n. 1. bavard, aire 2. indiscret, ètelengassada n. f. 1. pique (langage) 2. raillerielengatejar v. 1. tirer la langue 2. passer lalangue sur les lèvres.lengatge n. m. (s. XII.) • langagelengós, osa adj. (s. XIII.) • verbeuxlenguejar v. (s. XII.) • langueyerlengueta n. f. 1. languette 2. langue affilée(dégoiser) (cf. legueta)lengut, uda adj. (s. XII.) • bavard, ardelenha n. f. • bois de chauffage

lenhièr n. m. 1. bûcher 2. réserve de bois dechauffagelenhós, osa adj. • se dit d’un lieu où il y a dubois de chauffage (cf. lignós)lenificant, anta adj. (s. XIX...) • lénifiant, antelenificar v. (s. XIII.) • lénifierleninisme n. m. (s. XX.) • léninismeleninista adj. e n. (s. XX.) • léninistelenitat n. f. (s. XIV.) 1. douceur 2. délicatesselenitiu, iva adj. (s. XIV.) • lénitif, ivelent, lenta adj. (s. XII.) • lent, entelentament adv. (s. XIV.) • lentementlenticular, ara adj. (s. XIII.) • lenticulairelentilha n. f. • lentille (optique)lentilha n. f. (s. XII.) 1. lentille 2. tache derousseurlentilhós, osa adj. (s. XIII.) • marqué, ée detaches de rousseurlentisc n. m. (s. XIV.) • lentisquelentor n. f. (s. XIV. . . ) • lenteurleon, leona n. (s. XII.) • lion, lionneleonat n. m. (s. XIV.) • lionceauleonin, ina adj. (s. XIV.) • léonin, ineleopard n. m. (s. XIII.) leupard • léopardlepada n. f. 1. lippée 2. coup de languelepaire, aira adj. e n. 1. lécheur, euse 2. gour-mand, andelepar v. (s. XIV.) 1. laper 2. flatterlepet, eta adj. e n. 1. friand, ande 2. gourmetlèpra n. f. (s. XIII.) • lèpreleprós, osa adj. e n. (s. XIII.) • lépreux, euse (cf.ladre)leprosariá n. f. (s. XVI. . . ) • léproserielequid, ida adj. 1. liquidé, ée 2. décavé, ée 3.sans tache (cf. liquide)lèri, lèria adj. 1. joyeux, euse 2. guilleret 3.bien portant, antelès n. m. 1. lé 2. largeur d’étoffelèsa n. f. 1. bande d’étoffe 2. planche de jardin(culture)lesamajestat n. f. (s. XIV. . . ) • lèse-majestélesbian, ana adj. e n. f. (s. XVIII. . . ) • lesbien,ennelesca n. f. (s. XII.) • tranche (pain, viande...)léser n. m. (s. XII.) • loisirleserós, osa adj. (s. XIII.) • désœuvré, éelesinhanenc, enca adj. e n. • de Lésignan(Aude)lesion n. f. (s. XIII.) • lésionlesir v. (s. XVI. . . ) • léserlesquejar v. • couper en trancheslesqueta n. f. • petite tranchelessiu n. m. (s. XIII.) • lessive (produit)lessivar v. (s. XIV. . . ) • lessiverlèst n. m. (s. XIII. . . , del neerl.) • lestlèst, lèsta adj. (s. XVI..., de l’ital. lesto) 1. leste 2.agile 3. prêtlèstament adv. (s. XVII. . . ) • lestement

173

Page 174: Diccionari General de la Lenga Occitana - DGLO · ACADEMIA OCCITANA CONSISTÒRI DEL GAI SABER Diccionari General de la Lenga Occitana 2008 – 2016

lestar liça

lestar v. (s. XIV. . . ) • lesterlestatge n. m. (s. XIV. . . ) • lestagelestesa n. f. • agilité (cf. agilitat)letal, ala adj. (s. XV. . . ) • létal, aleletargia n. f. (s. XIV.) • léthargieletargic adj. (s. XIV.) • léthargiqueleton, ona adj. e n. (s. XIX. . . ) • letton, onneletra n. f. (s. XII.) • lettreletraferit, ida adj. (s. XVI. . . ) • lettré, ée(ironique)letrat, ada adj. (s. XIII.) • lettré, éeletrièr n. m. (s. XIV.) • lutrinletz n. m. 1. bonne humeur 2. gaietélèu adv. (s. XII.) 1. vite 2. bientôtlèu-lèu adv. • très viteleucemia n. f. (s. XIX...) • leucémieleucemic, ica adj. (s. XX.) • leucémiqueleucocit n. m. (s. XIX. . . ) • leucocyteleucocitòsi n. f. (s. XIX. . . ) • leucocytoseleucòsi n. f. (s. XIX. . . ) • leucoseleuda n. f. (s. XIII.) 1. leude 2. droit de péageleudièr n. m. (s. XIV.) 1. leudier 2. receveur dela leudeleugièr, èra adj. (s. XII.) • léger, èreleugièrament adv. (s. XIII.) • légèrementleugieretat n. f. (s. XIX. . . ) • légèreté (poids)leujariá n. f. (s. XIII.) 1. légèreté (fig.) 2. frivolité3. inconstance (cf. occ. gascon : « leugeria ».)lèumens adv. (s. XIV.) • habituellementlèus n. f. plur. (s. XIV.) • mou (poumonsd’animaux)levada 1 n. f. 1. levée 2. digue 3. jetée 4. en-rôlement (cf. levada 2)levada 2 n. f. (s. XIV.) 1. mou 2. fressure(boucherie) (cf. levada 1)levadís, issa adj. • qui peut se soulever (mo-bile)levador n. m. • levier (cf. agre)levador, ora n. → levandièr • accoucheur, euselevadura n. f. (s. XIV.) • levurelevalhas n. f. plur. • relevailleslevam n. m. (s. XIV.) • levainlevandièr, èra n. • accoucheur, euse (cf. lev-ador)levant n. m. 1. levant 2. orientlevantés, esa adj. e n. 1. du levant 2. levantin,inelevar 1 v. (s. XII.) 1. lever 2. soulever 3. enlever(cf. levar 2)levar 2 v. 1. lever (pâte) 2. fermenter (cf. levar1)levat prep. 1. sauf 2. excepté (cf. manca)levatge n. m. • levagelevita n. (s. XII. . . , de l’ebrèu) • lévitelevitacion n. f. (s. XIX..., de l’anglés) • lévitationlevitic, ica adj. (s. XII. . . ) • lévitiquelexèma n. m. (s. XX.) • lexème (cf. morfèma)lexic n. m. (s. XVI. . . ) • lexique

lexical, ala adj. (s. XIX...) • lexical, alelexicalizacion n. f. (s. XX.) • lexicalisationlexicalizar v. (s. XX.) • lexicaliserlexicografe, afa n. (s. XVI...) lexicograf • lexi-cographelexicografia n. f. (s. XVIII...) • lexicographielexicografic, ica adj. (s. XIX...) • lexicographiquelexicologia n. f. (s. XVIII...) • lexicologielexicologic, ica adj. (s. XIX...) • lexicologiquelexicològue, òga n. (s. XIX...) lexicològ • lexico-logueli pron. pers. • luiliana n. f. (s. XVI. . . , del francés) • lianelianha n. f. • liasseliasson n. m. • gras-doublelibacion n. f. (s. XV...) • libationliban n. m. (s. XVII. . . , de l’arabi) 1. corde 2.amarrelibanés, esa adj. e n. (s. XX.) • libanais, aiselibèl n. m. (s. XIII.) • libellelibellar v. (s. XV. . . ) • libellerlibellista n. (s. XVII...) libelista • libellisteliberable, abla adj. (s. XIX...) • libérableliberacion n. f. (s. XIV.) • libérationliberal, ala adj. (s. XIII.) 1. libéral, ale 2.généreux, euseliberalament adv. (s. XIV. « liberalmens ») •libéralementliberalisme n. m. (s. XIX...) • libéralismeliberalitat n. f. (s. XIII...) • libéralitéliberalizacion n. f. (s. XIX...) • libéralisationliberalizar v. (s. XVIII...) • libéraliserliberar v. (s. XV...) • libérerliberat, ada adj. (s. XX.) • libéré, éeliberator, tritz adj. e n. (s. XVI...) liberador •libérateur, triceliberatòri, òria adj. (s. XIX...) • libératoireliberian, ana adj. e n. (s. XX.) • libérien, iennelibertari, ària adj. e n. (s. XX.) • libertairelibertat n. f. (s. XIV.) • libertélibertin, ina adj. e n. (s. XVI...) libertenc • libertin,inelibertinatge n. m. (s. XVII...) • libertinagelibian, ana adj. e n. (s. XVII...) • libyen, ennelibidinal, ala adj. (s. XX.) • libidinal, alelibidinós, osa adj. (s. XIII...) • libidineux, euselibido n. f. (s. XX.) libidò • libidolibrari, ària n. (s. XIV.) • librairelibrariá n. f. (s. XIV.) • librairielibre n. m. (s. XI. . . ) • livrelibresc, esca adj. (s. XVI. . . ) • livresquelibret n. m. (s. XIX...) • livret (brochure, pro-gramme, catalogue...) (cf. libretto)libretista n. (s. XIX. . . ) • librettistelibretto n. m. (s. XIX. . . , mot italian) librettò •libretto (théâtre. . . ) (cf. libret)liça n. f. 1. fil de trame 2. fil de pêcheur 3. lice

174

Page 175: Diccionari General de la Lenga Occitana - DGLO · ACADEMIA OCCITANA CONSISTÒRI DEL GAI SABER Diccionari General de la Lenga Occitana 2008 – 2016

licantròp limpós, osa

licantròp n. m. (s. XVI. . . ) licantròpe • lycan-thropelicantropia n. f. (s. XVI. . . ) • lycanthropielicean, ana n. (s. XIX. . . ) • lycéen, ennelicéncia n. f. (s. X.) • licence (diplôme, désordre,liberté)licenciament n. m. (s. XVI. . . ) • licenciementlicenciar v. (s. XIII.) • licencierlicenciat, ada adj. • licencié, éelicenciós, osa adj. (s. XVI. . . ) • licencieux, euselicenciosament adv. (s. XVI. . . ) • licencieuse-mentlicèu n. m. (s. XIX. . . ) • lycée (enseignement)lichi n. m. (s. XX.) lichí • litchilicit, ita adj. (s. XIII...) • licitelicitacion n. f. (s. XVI...) • licitationlicitament adv. (s. XIII...) • licitementlicòl n. m. • licollictor n. m. (s. XIV...) • licteur (Rome)lièit (/lièch) n. m. (s. XII.) • litlieitièra (/liechièra) n. f. (s. XIV.) litièra • litière(cf. palhat)lièja n. f. 1. luge 2. traineaulieuç n. m. liuç • éclair (cf. lambret; lamp)lieuçada n. f. liuçada • série d’éclairs (cf. lam-brada)lieuçar v. liuçar • faire des éclairs (cf. lambrar)lieucejada n. f. liucejada • série d’éclairs (plusintense) (cf. lambrejada)lieucejar v. lieuceja.r • faire des éclairs (cf. lam-brejar)lifada n. f. 1. frôlement 2. partie frôléelifar v. 1. frôler 2. effleurer.lifre, fra adj. 1. gras, asse 2. potelé, ée 3. enbonne santéliftar v. (s. XX.) • lifterlifting n. m. (s. XX., mot anglés) • liftingliga n. f. 1. lie 2. vaseliga n. f. • lienliga n. f. (s. XVII. . . , de l’italian) • ligueligadura n. f. (s. XIII.) ligatura • ligatureligadurar v. ligaturar • ligaturerligaire, aira n. • lieur, euseligaire, aira n. (s. XVI. . . ) • ligueur, euseligam n. m. • lienligament n. m. (s. XIII.) • ligamentligant, anta adj. e n. m. • liant, anteligar v. 1. lier 2. joindre 3. atteler 4. épaissir(sauce)ligar v. (s. XVI. . . ) • liguerligason n. f. • liaisonlignicòla adj. (s. XIX...) • lignicolelignificacion n. f. (s. XIX...) • lignificationlignificar (se) v. pron. (s. XVII...) lenhierar • selignifierlignificat, ada adj. (s. XVII...) • lignifié, éelignina n. f. (s. XIX...) • lignine (chim.)lignit n. m. (s. XVIII...) • lignite

lignitifèr, èra adj. (s. XIX...) • lignitifèrelignitós, osa adj. (s. XX.) • ligniteux, euselignivòr, òra adj. (s. XIX...) • lignivore (cf.xilofague)lignós, osa adj. (s. XVI...) • ligneux, euse (cf.lenhós)ligòs n. m. • affaire embrouillée (cf. litigi)ligossaire, aira n. 1. chicaneur, euse 2. procé-durier, ièreligossar v. 1. embrouiller une affaire 2. chi-canerligossejar v. 1. embrouiller une affaire 2. chi-canerligòt n. m. • ligot (petit fagot pour allumer lefeu)ligotar v. • ligoterligur, ura adj. (s. XIX. . . ) • ligureligurian, ana adj. (XIX. . . ) • ligurien, ennelillipucian, ana adj. e n. (s. XVIII...) • lilliputien,ennelima n. f. (s. XII.) • limelimadura n. f. (s. XII.) • limurelimaire, aira n. • limeur, euselimalha n. f. • limaillelimar v. (s. XII.) 1. limer 2. polirlimatge n. m. • limagelimauc n. m. • limacelimbes n. m. plur. (s. XIV.) limb • limbeslimfa (/linfa) n. f. (s. XVII...) • lymphelimfatic, ica (/linfatic, ica) adj. (s. XVII...) • lym-phatiquelimfoïde, ïda (/linfoïde, ïda) adj. (s. XIX...) • lym-phoïdeliminar, ara adj. (s. XVI. . . ) • liminairelimit n. m. (s. XIV.) 1. limite 2. bornelimitable, abla adj. (s. XIX...) • limitablelimitacion n. f. (s. XIV.) • limitationlimitar v. (s. XIV.) • limiterlimitat, ada adj. (s. XIV.) • limité, éelimitatiu, iva adj. (s. XVI...) • limitatif, ivelimitativament adv. (s. XIX...) • limitativementlimitròfe, òfa adj. (s. XV...) limitròf • limitrophelimon n. m. (s. XIII.) • citron (cf. citron)limon n. m. (s. XIII.) • limonlimonada n. f. • limonadelimonadièr n. m. • limonadierlimonièr n. m. • citronnierlimós, osa adj. (s. XIV.) limonós • limoneux, euselimositat n. f. (s. XIV.) • fait d’être limoneuxlimpa n. f. • liquide gluant (escargots)limpada n. f. • glissade (sur quelque chose devisqueux)limpar n. f. • glisser (sur quelque chose devisqueux)limpide, ida adj. (s. XVI...) limpid • limpidelimpiditat n. f. (s. XVII...) limpidesa • limpiditélimpós, osa adj. 1. gluant, ante 2. visqueux,euse

175

Page 176: Diccionari General de la Lenga Occitana - DGLO · ACADEMIA OCCITANA CONSISTÒRI DEL GAI SABER Diccionari General de la Lenga Occitana 2008 – 2016

lin litografiar

lin n. m. (s. XIII.) • linlina n. f. (s. XIV...) • linette (graine de lin)linacèas n. f. plur. (s. XIX...) • linacéeslinason n. f. • récolte du linlinde, linda adj. 1. limpide 2. clair, clairelindesa n. f. • limpiditélindós, osa adj. • limpidelinear, ara adj. (s. XIV...) • linéairelinearament adv. (s. XVI...) • linéairementlinearitat n. f. (s. XX.) • linéaritélinge n. m. (s. XIII.) • linge (cf. lin)linge, linja adj. 1. svelte 2. mince 3. délié, éelingesa adj. 1. sveltesse 2. minceurlingièr, èra n. (s. XIII...) • linger, èrelingòt n. m. (s. XIV., de l’occ. provençal) • lingot(cf. lenga)lingotar v. (s. XX.) • lingoterlingotatge n. m. (s. XX.) • lingotagelingotièr n. m. (s. XX.) • lingotierlingotièra n. f. (s. XVII. . . ) • lingotièrelingotifòrme, òrma adj. (s. XIX. . . ) • lingoti-formelingüal, ala adj. (s. XVIII...) • lingual, alelingüista n. (s. XVII...) • linguistelingüistic, ica adj. e n. f. (s. XIX...) • linguistiquelingüisticament adv. (s. XIX...) • linguistique-mentlinha n. f. (s. XII.) 1. ligne (écrit, pêche...) 2.cordeaulinhada n. f. (s. XIII.) 1. lignée 2. descendancelinhar v. • tracer une ligne (au cordeau)linhatge n. m. (s. XII.) 1. lignage 2. famille 3.ascendancelinièr, ièra adj. (s. XIII...) • linier (relatif au lin)linièra n. f. 1. champ de lin 2. marchande delinlinjariá n. f. • lingerielinogravadura n. f. (s. XX.) • linogravurelinoleum n. m. (s. XIX. . . , mot anglés) • linoléumlinotipe n. f. (s. XIX., de l’anglés) • linotypelinotipia n. f. (s. XIX. . . ) • linotypielinotipista n. (s. XX.) • linotypistelinotipista n. (s. XX.) • linotypistelinx n. m. (s. XII. . . ) • lynxlipide n. m. (s. XX.) lipid • lipidelipidic, ica adj. (s. XX.) • lipidiquelipositat n. f. (s. XIV.) • lippitudeliposoluble, ubla (/lipo-soluble, ubla) adj. (s.XX.) • liposolubleliposuccion (/lipo-succion) n. f. (s. XX.) • lipo-succionlipotimia n. f. (s. XVI...) • lipothymieliquefaccion n. f. (s. XIV.) • liquéfactionliquefactible, ibla adj. (s. XVI. . . ) • liquéfiableliquefactor n. m. (s. XX.) • liquéfacteur (ap-pareil)liquefactor, tritz adj. e n. m. (s. XX.) • liquéfiant,ante

liquefar v. (s. XIV. . . ) liqueficar; liquidificar •liquéfierliquèn n. m. (s. XVI. . . ) • lichen (bot., biol.)liquenic, ica adj. (s. XX.) • licheniqueliquenificacion n. f. (s. XX.) • lichenificationliquenina n. f. (s. XX.) • lichenineliquenoïde, oïda adj. (s. XIX. . . ) • lichenoïdeliquidable, bla adj. (s. XVIII...) • liquidableliquidacion n. f. (s. XV...) • liquidation (judici-aire...)liquidar v. (s. XVI...) • liquider (régler)liquidatiu, iva adj. (s. XIX...) • liquidatif, iveliquidator, tritz adj. (s. XVIII...) liquidador • liq-uidateur, triceliquide, ida adj. e n. m. (s. XIV. « liquid ») liquid •liquide (cf. lequid)liquiditat n. f. (s. XVIII. . . ) • liquidité (argent)liquiditat n. f. (s. XIV.) • liquidité (qui est liq-uide)liquor n. f. (s. XIII.) • liqueurliquor n. f. (s. XVII...) • liqueurliquorista n. (s. XVIII...) • liquoristeliquorós, osa adj. (s. XVI...) • liquoreux, euselira n. f. (s. XIX. . . , mot italian) • lire (monnaie)lira n. f. (s. XIII.) • lyreliri n. m. (s. XIV.) • lysliric, ica adj. (s. XVIII...) • lyriqueliricament adv. (s. XVII...) • lyriquementlirisme n. m. (s. XIX...) • lyrismelis, lisa adj. (s. XII.) 1. lisse 2. poli, ie 3. uni, ielisa n. f. 1. traineau 2. rouleaulisada n. f. • glissadelisar v. • glisser (cf. leguenar, resquilhar)lisièra n. f. • lisièrelisquet, eta adj. 1. lisse 2. soigné, éelissaire, aira n. • repasseur, euselissar v. • repasser (linge) (cf. lisar)lista n. f. (s. XII (bande, bordure)) • liste (cf. tièra)listar v. (s. XX.) • lister (mettre sur une liste)listatge n. m. (s. XX.) • listagelistèl n. m. • liteaulistelar v. • garnir de liteauxlisting n. m. (s. XX., mot anglés) • listinglitanias n. m. plur. (s. XII. . . ) • litanieliteral, ala adj. (s. XIV.) • littéral, aleliteralament adv. (s. XV. . . ) 1. littéralement 2. ausens propreliterari, ària adj. (s. XVI. . . ) • littéraireliterator, tritz n. (s. XVIII. . . ) • littérateur, triceliteratura n. f. (s. XVIII. . . ) • littératurelitge n. m. (s. XII.) lige • lige (vassal)litigi n. m. (s. XIII.) • litige (cf. ligòs)litigiós, osa adj. (s. XIII.) • litigieux, euselitofague, aga adj. e n. (s. XVII...) litofag •lithophagelitografe, afa n. (s. XIX...) litograf • lithographelitografia n. f. (s. XVIII...) • lithographielitografiar v. (s. XIX...) • lithographier

176

Page 177: Diccionari General de la Lenga Occitana - DGLO · ACADEMIA OCCITANA CONSISTÒRI DEL GAI SABER Diccionari General de la Lenga Occitana 2008 – 2016

litografic, ica long, longa

litografic, ica adj. (s. XIX...) • lithographiquelitoral, ala adj. e n. m. • littoral, alelitosfèra n. f. (s. XX.) • lithosphèrelitosferic, ica adj. (s. XX.) • lithosphériquelitòte n. f. (s. XIV.) litòta • litote flitre n. m. (s. XVIII. . . ) • litre m.lituan, ana adj. e n. (s. XVIII. . . ) lituanian • litu-anien, enneliturgia n. f. (s. XVI...) litúrgia • liturgieliturgic, ica adj. (s. XVIII...) • liturgiqueliturgista n. (s. XVIII...) • liturgisteliura n. f. (s. XVIII. . . ) 1. livre (poids 2. monnaie)liura pensada n. f. (s. XIX. . . ) • libre penséeliura-causida n. f. (s. XX., de l’anglés) • libre-choixliurable, abla adj. (s. XVIII. . . ) • livrableliuraire n. m. (s. XIV. . . ) • livreurliurar v. (s. XII.) • livrerliurason n. f. (s. XII.) • livraisonliure arbitre n. m. (s. XIII. . . ) • libre arbitreliure escambi n. m. (s. XIX. . . , de l’anglés) • libre-échangeliure pensaire, liura-pensaira n. (s. XVII. . . , del’anglés) • libre-penseurliure servici n. m. (s. XX., de l’anglés) • libre-serviceliure, liura adj. (s. XII.) • libreliurèa n. f. (s. XIII. . . , del francés) • livréelivide, ida adj. (s. XIV. . . ) livid • lividelividitat n. f. (s. XIV.) • lividitélo art. def. • lelo pron. pers. • leloba n. f. (s. XIII.) • louvelobar, ara adj. (s. XIX...) • lobaire (lobe)lobariá n. f. • les loups (m pl.)lobat n. m. (s. XIV.) • louveteaulobat, ada adj. (s. XVIII. . . ) • lobé, ée (lobe)lobatada n. f. • portée de louvelobatar v. •mettre bas (louve)lobatariá n. f. • louveterielobatièr n. m. • louvetierlobatièra n. f. • endroit hanté par les loupslòbe n. m. (s. XIV...) • lobe (médecine, géogra-phie, architecture...)lobectomia n. f. (s. XX.) • lobectomielobièra n. f. • tanière du louplobiti n. f. (s. XX.) • lobitelobotomia n. f. (s. XX.) • lobotomielobula n. f. (s. XVII...) • lobulelobular, ara adj. (s. XIX...) • lobulairelobulat, ada adj. (s. XIX...) • lobulé, éelobulós, osa adj. (s. XIX...) • lobuleux, euselòc n. m. (s. XII.) 1. lieu 2. placelocacion n. f. (s. XIII.) logacion • location(loyer. . . )local, ala adj. e n. m. (s. XIII.) • local, alelocalament adv. (s. XV...) • localementlocalisme n. m. (s. XX.) • localisme

localitat n. f. (s. XVI. . . ) • localitélocalizable, abla adj. (s. XIX...) • localisablelocalizacion n. f. (s. XX.) • localisationlocalizar v. (s. XVIII...) • localiserlocalizator n. m. (s. XX.) • localisateur (instru-ment radiol.)localizator, tritz adj. (s. XIX...) • localisateur,tricelocatari, ària n. (s. XV...) logatari • locatairelocatiu, iva adj. (s. XIX...) • locatif, ivelocatiu, iva adj. (s. XIII. . . ) • locatif, ivelòcdit (/ lòcdich) n. m. (s. XIX. . . ) • lieu-ditlocion n. f. (s. XIV.) • lotionlocomocion n. f. (s. XVIII...) • locomotionlocomotiva n. f. (s. XIX. . . ) • locomotivelocomotor, tritz adj. (s. XVII...) • locomoteur,tricelocomotritz n. f. (s. XX.) • locomotricelòctenença n. f. (s. XV...) luòctenença • lieu-tenancelòctenent, enta n. (s. XVI...) luòctenent • lieu-tenantlocucion n. f. (s. XVII...) • locutionlocutor, tritz n. (s. XX.) • locuteur, tricelofa n. f. • vesselofar v. • vesserlogadís, issa adj. • à louerlogador, airitz n. • qui emploie des journaliers(cf. logaire; emplegaire; patron; logador)logaire, aira n. • loueur (cf. logador)logar v. • louer (loyer. . . )logar (se) v. pron. → embauchar • se faire em-baucher comme journalier (cf. engatjar; préner)logaritme n. m. (s. XVII...) • logarithmelogat n. m. (s. XVI.) • lieu loué (cf. locacion)logic, ica adj. (s. XIII. . . ) • logiquelogica n. f. (s. XIV.) • logiquelogicament adv. (s. XVIII...) • logiquementlogician, ana n. (s. XIII.) • logicien, ennelogicisme n. m. (s. XX.) • logicismelogicista adj. e n. (s. XX.) • logicistelogigrama n. m. (s. XX.) • logigrammelogistic, ica adj. (s. XVI...) • logistiquelogistica n. f. (s. XIX...) • logistiqueloguièr n. m. (s. XIII.) • loyerloira n. f. 1. loutre 2. (fam.) femme légère (cf.aloirar)loirar v. (s. XII.) • leurrerloire n. m. (s. XII.) • leurre (cf. cimbèl)lombalgia n. f. (s. XX.) • lombalgielombar, ara adj. (s. XV. . . ) • lombairelombard, arda adj. e n. (s. XII. . . ) • lombard, ardelombric n. m. (s. XIII.) • lombriclòna n. f. (s. XIV.) 1. lagune 2. marais (cf. laguna)londonian, ana adj. e n. (s. XVIII..) • londonien,ennelong, longa adj. (s. XII.) 1. long, longue 2. lent,lente 3. tardif, ive 4. stagnant, ante

177

Page 178: Diccionari General de la Lenga Occitana - DGLO · ACADEMIA OCCITANA CONSISTÒRI DEL GAI SABER Diccionari General de la Lenga Occitana 2008 – 2016

long-corrièr luxe

long-corrièr n. m. (s. XX.) • long-courrier (avion)(cf. mejan-corrièr)longament adv. (s. XII.) • longuementlonganha adj. e n. • lambin, inelonganhejar v. 1. trainer 2. lambinerlonganimitat n. f. (s. XIII.) • longanimitélongevitat n. f. (s. XVIII. . . ) • longévitélongièra n. f. • allongelongitud n. f. (s. XIII.) • longitudelongitudinal, ala adj. (s. XIV...) • longitudinal,alelongor n. f. (s. XII. . . ) • longueurlongtemps adv. (s. X. . . ) • longtempslonguejar v. 1. lambiner 2. hésiterlonhdan, ana adj. (s. XII.) • lointain, aine (cf.luenh)lop n. m. (s. XIII.) 1. loup 2. bar (poisson)lop-cervièr n. m. (s. XII..) • loup-cervierlópia n. f. (s. XVII. . . ) • loupeloquaç, aça adj. (s. XVIII. . . ) • loquaceloquacitat n. f. (s. XV. . . ) • loquacitélor adj. poss. • leurlor pron. pers. • leurlòrd n. m. (s. XVI. . . , mot anglés) • lordlord, lorda adj. • salelordejant, anta adj. • salissant, ante (cf. tacadís)lordejar v. • salirlordièra n. f. • saletélòsa n. f. 1. limon 2. vase (cf. limon)loseròt, òta adj. e n. (s. XIX.) lauseròt • lozérien,ennelòt n. m. (s. XVII. . . ) • lotlotar v. (s. XVII. . . ) •mettre en loterielotariá n. f. (s. XVI. . . , de l’italian) • loterielotejaire, aira n. (s. XX.) • lotisseur, euselotejament n. m. (s. XX.) • lotissement (habita-tions)lotejar v. (s. XX.) • lotirlòtja n. f. (s. XII.) • logelotjaire, aira n. • logeur, euselòtjament n. m. • logementlotjar v. • logerlòto n. m. (s. XVIII..., mot italian) lotò • lotolòtus n. m. (s. XVI. . . ) • lotuslubric, ica adj. (s. XIII.) • lubriquelubricitat n. f. (s. XIII.) • lubricitélubrificacion n. f. (s. XIX...) • lubrificationlubrificar v. (s. XIV...) • lubrifierlubrificator, tritz adj. (s. XX.) • lubrifiant, antelucaire, aira n. • lorgneur, euselucana n. f. 1. lucane 2. cerf-volantlucana n. f. • lucarnelucar v. 1. regarder 2. lorgnerlucidament adv. (s. XIX. . . ) • lucidementlucide, ida adj. (s. XIX. . . ) lucid • lucideluciditat n. f. (s. XIV.) • luciditéluciferian, ana adj. (s. XIX. . . ) • luciférien, enne

luciòla n. f. (s. XVIII. . . , de l’italian) 1. luciole 2.ver luisantlucratiu, iva adj. (s. XIV...) • lucratif, ivelucrativament adv. (s. XIX...) • lucrativementlucre n. m. (s. XI. « logre ») • lucrelucre n. m. (s. XV...) • lucreludic, ica adj. (s. XX.) • ludiqueludotèca n. f. (s. XX.) • ludothèqueluenh adv. (s. XII. « lonh ») • loinlugana n. f. (s. XIII., de « lugarna ») 1. clair delune 2. clarté nocturnelugarn n. m. (s. XIII.) 1. Vénus 2. étoile du matinlugubre, ubra adj. (s. XIII...) • lugubrelum n. m. (s. XII.) 1. luminaire 2. lumière artifi-ciellelum n. m. (s. XX.) • phare (automobile)lumbago n. m. (s. XVIII. . . ) lumbagò • lumbagolumenariá n. f. (s. XIV.) • luminaireluminescéncia n. f. (s. XIX...) • luminescenceluminescent, enta adj. (s. XX.) • luminescent,enteluminisme n. m. (s. XX.) • luminismeluminista n. (s. XIX...) • luministeluminós, osa adj. (s. XIV.) • lumineux, euseluminositat n. f. (s. XIV.) • luminositéluna n. f. (s. XII.) • lunelunada n. f. 1. clair de lune 2. lubielunar, ara adj. (s. XIII.) • lunairelunason n. f. (s. XIV.) • lunaisonlunat, ada adj. 1. luné, ée 2. prédestiné, ée 3.qui a des taches rousseslunatic, ica adj. (s. XIII.) • lunatiqueluneta n. f. (s. XVII...) • lunettelunetariá n. f. • lunetterielunetas n. f. plur. (s. XVII...) • lunettesluquet n. m. • allumette (cf. aluqueta)lusc, lusca adj. 1. qui louche 2. douteux (per-sonnage louche)luscre n. m. • crépusculelusent, enta adj. • luisant, antelusèrna n. f. • luzernelusèrp n. m. • lézard vert (cf. aluserpit)lusiment n. m. 1. éclat 2. action de luirelusir v. (s. XII.) 1. luire 2. brillerlusor n. f. (s. XII. . . ) • lueurluta (/lucha) n. f. (s. XII.) • luttelutaire, aira (/luchaire, aira) n. • lutteur, euselutar (/luchar) v. (s. XII.) 1. lutter 2. se battreluterian, ana adj. e n. (s. XVII.) • luthérien, enneluterianisme n. m. (s. XVI...) • luthérianismelutz n. f. (s. XII.) 1. lumière naturelle 2. clartélutzcambra n. f. luscambra 1. ver luisant 2.luciolelux n. m. (s. XX.) • lux (unité d’éclairement)luxacion n. f. (s. XVI...) • luxationluxar v. (s. XVI...) • luxerluxe n. m. (s. XVI...) • luxe

178

Page 179: Diccionari General de la Lenga Occitana - DGLO · ACADEMIA OCCITANA CONSISTÒRI DEL GAI SABER Diccionari General de la Lenga Occitana 2008 – 2016

luxemborgés, esa lynchatge

luxemborgés, esa adj. e n. • luxembourgeois,oiseluxmètre n. m. (s. XX.) • luxmètreluxosament adv. (s. XIX...) • luxueusementluxuós, osa adj. (s. XVIII...) luxós • luxueux, euseluxúria n. f. (s. XIII.) • luxureluxuriància n. f. (s. XVIII...) • luxurianceluxuriant, anta adj. (s. XVI...) • luxuriant, ante

luxuriós, osa adj. (s. XII.) • luxurieux, euseluxuriosament adv. (s. XIII.) • luxurieusementlynchaire, aira n. (s. XIX. . . , de l’anglés) •lyncheur, euselynchar v. (s. XIX. . . , de l’anglés (nom d’òme)) •lyncherlynchatge n. m. (s. XIX. . . , de l’anglés) • lynchage

179

Page 180: Diccionari General de la Lenga Occitana - DGLO · ACADEMIA OCCITANA CONSISTÒRI DEL GAI SABER Diccionari General de la Lenga Occitana 2008 – 2016

m (èma) (alfabet) magazinatge

M

m (èma) (alfabet) n. f. •mma adj. poss. •mamac-carthysme n. m. (s. XX., de Joseph McCarthy)•maccarthysmemaça n. f. 1. masse 2. gros marteaumacabre, abra adj. (s. XIV. . . , del francés) •macabremacaco n. m. (s. XVII. . . , mot portugués← bantó) •macaquemacada n. f. • coup reçumacadam n. m. (s. XIX. . . , de McAdam) •macadammacadamizar v. (s. XIX. . . ) •macadamisermacadura n. f. •meurtrissuremacanicha interj. • euphémisme de « macarèl »(cf. macarèl)macar v. 1. meurtrir 2. contusionner.maçar v. 1. frapper avec une masse 2. assom-mermacarèl n. m. → proxenèta 1. maquereau(poisson) 2. (triv.) proxénète 3. (interj.) (cf.macanicha)macarèla n. f. (s. XVIII. . . )→ proxenèta •maque-rellemacarelatge n. m. → proxenetisme 1. (triv.) ma-querellage 2. proxénétisme (cf. proxenetisme)macaròni n. m. (s. XVII. . . , de l’italian) •macaronimacaronic, ica adj. (s. XVI. . . , de l’italian) •maca-roniquemacarron n. m. (s. XVI. . . , de l’italian) •macaronmacat, ada adj. 1. meurtri, ie 2. fâché, ée 3.vexé, éemacatge n. m. • action de meurtrirmacedòni, ònia adj. e n. (s. XIII. . . ) •macédonien,ennemacedònia n. f. (s. XVIII. . . ) • macédoine (cui-sine)maceracion n. f. (s. XIII. . . ) •macérationmacerar v. (s. XV. . . ) •macérermaceta n. f. •maillet de boismachisme n. m. (s. XX.) masclisme→ fallocracia•machismemachista n. m. (s. XX.) masclista → fallocrata •machistemacho n. m. (s. XX., del mexican) machò → fal-locrata •machomachòta n. f. → cavèca • chouette (oiseau)macip, ipa n. • jeune homme, jeune fille (cf.gojat, gojata)maçòla n. f. •mailletmaçon n. m. (s. XIII.) •maçonmaçonar v. (s. XIII. . . ) •maçonnermaçonariá n. f. (s. XIII. . . ) •maçonneriemaçonatge n. m. (s. XIII. . . ) •maçonnagemaçonic, ica adj. (s. XVIII. . . ) •maçonnique

maçòt /maçeta n. m. • petit mailletmacrobiotica n. f. (s. XX.) •macrobiotiquemacrocefal, ala adj. (s. XVI. . . ) •macrocéphalemacrocòsme n. m. (s. XX.) •macrocosmemacrocosmic, ica adj. (s. XX.) •macrocosmiquemacrofague, aga adj. e n. m. (s. XIX. . . ) macrofag•macrophagemacrografia n. f. (s. XX.) •macrographiemacrologia n. f. (s. XIV.) • redondance (cf. re-dondància)macropòde, òda adj. (s. XIX. . . ) macropòd •macropodemacroscopic, ica adj. (s. XIX. . . ) •macroscopiquemacrostructura n. f. (s. XX.) •macrostructuremaçuga n. f. •massuemacula n. f. (s. XIII.) 1. tache 2. meurtrissure (cf.taca)maculacion n. m. (s. XIX. . . ) •maculagemacular v. (s. XIII.) •maculer (cf. tacar; plapar)madaissa n. f. (s. XIII.) • écheveaumade in loc. verb. (s. XX., de l’anglés) •made inmadèra n. m. (s. XVIII. . . , de l’isla de Madèra) •madère (vin)madièr n. m. (s. XIII.) •madriermadiran n. m. (de la vilòta de Gasconha) • madi-ran (vin)madomaisèla n. f. •mademoiselle (cf. donzèla)madòna n. f. (s. XVII. . . , de l’italian) •madonemadraga n. f. • madrague (instrument depêche)madràs n. m. (s. XVIII. . . , de la vila d’lndia) •madrasmadrat, ada adj. •madré, éemadrigal n. m. (s. XVI. . . , de l’italian) •madrigalmadrilenc, enca adj. e n. •madrilènemadur, ura adj. 1. mûr, mûre 2. (fam.) un peufou, follemadurament n. m. •mûrissementmadurar v. •mûrirmaestria n. f. (s. XIX. . . , de l’italian)→ mestria •maestriamàfia n. f. (s. XIX. . . , del sicilian) •mafiamafiós, osa adj. (s. XX.) •mafieux, eusemaganha n. f. 1. malfaçon 2. mauvais travailmaganhaire, aira adj. e n. • qui travaille malmaganhar v. • faire du mauvais travailmaganhon n. m. • mauvais professionnel. . .(cf. maquinhon)maganhós, osa adj. 1. mal disposé 2. fourbemagazin n. m. (s. XIV., de l’arabi) magasin •mag-asin (entrepôt) (cf. botiga)magazin n. m. (s. XVIII. . . , de l’anglés) magasin •magazinemagazinatge n. m. (s. XX.) magasinatge •maga-sinage

180

Page 181: Diccionari General de la Lenga Occitana - DGLO · ACADEMIA OCCITANA CONSISTÒRI DEL GAI SABER Diccionari General de la Lenga Occitana 2008 – 2016

magazinièr maison comuna

magazinièr n. m. (s. XVII. . . ) magasinièr •maga-siniermagdalenian, ana adj. e n. m. (s. XIX. . . , dela cauna de la Magdalena en Peiregòrd) • mag-dalénien, enne (préhist.)magena n. f. 1. image 2. médaille 3. santon (cf.image)magenc, enca adj. e n. f. 1. de mai 2. crue deprintempsmagencar v. 1. faire les travaux du mois demai 2. grossir (rivière)màger adj. (s. XIII.) 1. mage (juge mage) 2. plusgrand 3. supérieur (cf. major)magia n. f. (s. XVI. . . ) •magie (cf. mague)magic, ica adj. (s. XIII. . . ) •magiquemagicament adv. (s. XVI. . . ) •magiquementmagician, ana n. (s. XIV. . . ) •magicien, ennemagistèri n. m. (s. XIV.) •magistèremagistral, ala adj. (s. XIII. . . ) •magistral, alemagistralament adv. (s. XV. . . ) •Magistralementmagistrat, ata n. m. (s. XIV.) •magistrat, atemagistratura n. f. (s. XV. . . ) •magistraturemagma n. m. (s. XVII. . . ) magmà •magmamagnanimament adv. (s. XIII. . . ) • magnanime-mentmagnanime, ima adj. (s. XIII. . . ) magnanim •magnanimemagnanimitat n. f. (s. XIV.) •magnanimitémagnat n. m. (s. XVI. . . , del polonés) •magnatmagnèsi n. m. (s. XIX. . . ) •magnésiummagnesia n. f. (s. XVI. . . ) •magnésiemagnetic, ica adj. (s. XVII. . . ) •magnétiquemagneticament adv. (s. XIX. . . ) • magnétique-mentmagnetisme n. m. (s. XVII. . . ) •magnétismemagnetizable, abla adj. (s. XIX. . . ) • magnétis-ablemagnetizacion n. f. (s. XVIII. . . ) •magnétisationmagnetizar v. (s. XVIII. . . ) •magnétisermagnetizator, tritz n. (s. XVIII. . . ) magnetizaire •magnétiseur, eusemagnetofòn n. m. (s. XIX. . . ) •magnétophonemagnetogèn, èna adj. (s. XIX. . . ) •magnétogènemagnetoscòpi n. m. (s. XX.) •magnétoscopemagnific, ica adj. (s. XV.) •magnifiquemagnificament adv. (s. XIV. . . ) • magnifique-mentmagnificar v. (s. XIV.) •magnifiermagnificat n. m. (s. XIV. . . , mot latin) •magnificat(relig.)magnificat, ada n. m. (s. XIV. . . ) •magnifié, éemagnificéncia n. f. (s. XIV.) •magnificencemagnitud n. f. (s. XX.) •magnitudemagnum n. m. (s. XIX. . . , mot latin) •magnummagòt n. m. (s. XV. . . )→monin •magot (singe)magrament adv. •maigrementmagre, magra adj. 1. maigre 2. aride

magrebin, ina adj. e n. (s. XIX. . . , de l’arabi) •maghrébin, inemagrejar v. • devenir / rester maigre (cf. magre)magrestin, ina adj. •maigrichon, onne (cf. ma-gre)magret n. m. •magret (viande de canard)magrièra n. f. →magror •maigreur maladivemagrinèl, èla adj. •maigrelet, ette (cf. magre)magrir v. •maigrirmagror n. f. •maigreur (cf. magrièra)mague n. m. (s. XV. . . ) mage •magemagyar, ara adj. e n. (s. XIX. . . , mot ongrés) •mag-yar, aremahometan, ana adj. e n. (s. XVI. . . , de l’arabi) •mahométanmai adv. 1. plus 2. davantage 3. encoremai n. m. 1. mai 2. fleur d’aubépinemai d’un, una loc. adv. • plusieurs (cf. plusors)mai que mai loc. prep. • surtout (cf. sustot)maid (/mag) n. f. 1. maie 2. pétrin (m.) (cf.pastièra)maidire v. • enchérirmaidisent, enta n. • enchérisseur, eusemaidita (/maidicha) n. f. • enchèremaienc, enca adj. • du mois de mai. (cf. mai)mainada n. f. 1. les enfants 2. la famillemainadièr n. m. 1. père de famille 2. chef defamillemainar (se) v. pron. 1. s’apercevoir 2. se mêlerde (cf. trachar (se))mainat, ada n. 1. enfant 2. garçon, fille (cf.dròlle; gojat)mainatge n. m. → bòrda • exploitation rurale(cf. bòria; mainatgièr)mainatge n. m. 1. ménage 2. les enfants (cf.mainat)mainatgièr, ièra n. • propriétaire rural (cf.mainatge)maine n. m. 1. hameau 2. domainemaionesa n. f. (s. XIX. . . , del francés) • mayon-naise (cf. salsa)mairal, ala adj. e n. f. (s. XIV.) 1. maternel, elle 2.école maternelle (cf. maire)mairastra n. f. (s. XIII.) • marâtre (secondeépouse du père) (cf. maire; tanta; pairastre)maire n. f. 1. mère 2. lit d’une rivière 3. mèredu vinaigre 4. reine des abeilles (cf. mamà;mairastra)maire celibatària n. f. (s. XX.) •mère célibatairemairegrand n. f. • grand-mère (cf. grand;menina)mairina n. f. (s. XIII.) •marraine (cf. pairin)mairitz n. f. (s. XIV.) → utèrus • matrice(femme. . . ) (cf. matritz)maison n. f. (s. XII.) • maison (établissement,ordre. . . ) (cf. ostal; casa)maison comuna n. f. (s. XII.) 1. hôtel de ville 2.mairie (cf. comuna)

181

Page 182: Diccionari General de la Lenga Occitana - DGLO · ACADEMIA OCCITANA CONSISTÒRI DEL GAI SABER Diccionari General de la Lenga Occitana 2008 – 2016

maison de comèrç malastrugament

maison de comèrç n. f. (s. XIX.) 1. maison decommerce 2. entreprisemaison de fòls n. f. (s. XVIII. . . ) • maison defous (cf. asili)maison de santat n. f. (s. XIX. . . ) • maison desantémaison de vila n. f. (s. XII. . . )→maison comuna1. hôtel de ville 2. mairie (cf. comuna)maison d’edicion n. f. (s. XIX. . . ) • maisond’édition (cf. editor)maison d’òrdre n. f. (s. XII.) 1. communautéreligieuse 2. établissement religieuxmaison reiala n. f. (s. XVIII. . . ) • maison royale(cf. rei)maisonada n. f. •maisonnéemaisoneta n. f. (s. XIV.) •maisonnettemaissa n. f. (s. XIV.) • mâchoire (cf. cais; mais-sèla)maissada n. f. → bocada 1. bouchée 2. morsure(cf. bocin; nhac)maissèla n. f. (s. XII.) → maissa • mâchoire (cf.cais)maissut, uda adj. • qui a de fortes mâchoiresmaivalença n. f. (s. XX.) • plus-valuemajestat n. f. (s. X.) •majestémajestuós, osa adj. (s. XVII. . . ) majestós • ma-jestueux, eusemajofa n. f. • fraise des bois (cf. fraga)majofièr n. m. • fraisier sauvage (cf. fraguièr)major, ora adj. e n. (s. XVI. . . ) 1. majeur, eure 2.majeur (doigt) 3. aîné 4. major (cf. màger; ainat)majoracion n. f. (s. XIX. . . ) •majorationmajoral, ala adj. e n. (s. XIII.) 1. principal, ale 2.supérieur, eure 3. maître-berger 4. majoral duFélibrigemajoralat n. m. (s. XIX.) •majoralat (Félibrige)majorana n. f. (s. XIV.) •marjolainemajorant, anta adj. (s. XIX. . . ) • majorant, ante(math.)majorar v. (s. XIX. . . ) •majorermajordòme n. m. (s. XIV.) majordòm 1. major-dome 2. maire du palaismajoreta n. f. (s. XX., de l’american) •majorettemajoritari, ària adj. (s. XX.) •majoritairemajoritat n. f. (s. XIV.) •majoritémajoritat silenciosa n. f. (s. XX.) • majorité si-lencieusemajuscul, ula adj. e n. f. (s. XVI. . . ) •majusculemal adv. •malmal n. m. •malmal blanc n. m. → afta • aphtemal de (pel -) loc. • à cause demal de maire n. m. → isteria • hystérie (f.)mal de masclum n. m. → colica nefretica • col-ique néphrétique (cf. colica)mal de tèrra n. m. → epilepsia • épilepsiemal de Vènus n. m. (s. XIX.) • maladie vénéri-enne

mal, mala adj. →marrit •mauvais, aisemala n. f. (s. XII.) 1. malle 2. valise 3. coffre devoituremala fòrça (de -) loc. • brutalementmalabèstia n. f. • monstre imaginaire quihante les rues la nuitmalacara n. f. 1. mauvaise mine 2. mauvaisaccueil (cf. bonacara; cara)malacarat, ada adj. e n. (s. XVI.) • sale gueule (cf.cara)maladobat, ada adj. e n. 1. mal arrangé, ée 2.mal fagoté, ée 3. malfaçon 4. mésaventuremaladreça n. f. •maladressemaladreit, eita (/maladrech, echa) adj. e n. (s.XII.) •maladroit, oitemalafaita (/malafacha) n. f. (s. XIII.) •méfaitmalafaitièr, ièra (/malafachièr, ièra) adj. e n. •malfaisant, ante (cf. malfaseire)malafam n. f. • famine (cf. fam; talent)malafin n. f. • triste fin (cf. (triv.) putafin)malagent n. f. • les mauvaises gens (cf. gent)malaiga n. f. • eau putride (cf. aiga)malaise n. m. (s. XIII.) 1. malaise 2. mal-être (cf.aise)malaisit, ida adj. 1. difficile 2. mal commode 3.maladroit (cf. aisit)malamanha n. f. 1. discorde 2. périlmalament adv. •méchammentmalamòrt n. f. •mort tragique (cf. bonamòrt)malan n. m. 1. mauvaise année 2. temps demalheur (cf. an)malandra n. f. 1. langueur 2. consomptionmalandrin n. m. 1. vaurien 2. malandrinmalandrós, osa adj. 1. malingre 2. maladif, ivemalanha n. f. → pèssament 1. inquiétude 2.souci (m.)malanhós, osa adj. → pessamentós • soucieux,eusemalaprés, esa adj. e n. 1. malappris, ise 2. mal-honnête (cf. malestruit)malària n. f. (s. XIX. . . , de l’italian) malarià •malaria (cf. paludisme)malas (a -) loc. adv. • en mauvaise partmalas (a de -) loc. •méchamment (se battre -)malas endeveras (a -) loc. • a l’étourdiemalasir v. •maudire (cf. maldire)malasit, da adj. e n. •maudit, itemalastrada n. f. 1. mauvais sort 2. malchance(cf. bonastrada)malastre n. m. 1. mauvais sort 2. malheur (cf.malaür; bonastre)malastrós, osa adj. • touché, ée par le mauvaissort (cf. malastruc)malastruc, uga adj. 1. malchanceux, euse 2. nésous une mauvaise étoile 3. malotru (cf. malas-trós; astruc)malastrugament adv. (s. XII.) 1. malheureuse-ment 2. par malchance

182

Page 183: Diccionari General de la Lenga Occitana - DGLO · ACADEMIA OCCITANA CONSISTÒRI DEL GAI SABER Diccionari General de la Lenga Occitana 2008 – 2016

malaudariá malora

malaudariá n. f. (s. XIV.) • maladrerie (cf. lep-rosariá)malaür n. m. (s. XII.) • malheur (cf. malastre;aür)malaürós, osa adj. (s. XII.) •malheureux, eusemalaürosament adv. (s. XIV. . . ) • malheureuse-mentmalaut, auta adj. •malademalautejar v. 1. être souvent malade 2. traînerune maladie (cf. malaut)malautiá n. f. •maladiemalautiá infantila n. f. (s. XX.) •maladie infan-tilemalautís, issa adj. •maladif, ivemalavenda n. f. •mévente (cf. venda)malaventura n. f. •mésaventure (cf. aventura)malavet n. m. • longue maladie (cf. malaut)malaxacion n. f. (s. XX.) •malaxagemalaxar v. (s. XIV. . . ) •malaxer (cf. mesclar)malaxator n. m. (s. XX.) malaxaire • malaxeur(machine) (cf. mesclador)malbastit, ida adj. •mal bâti, iemalcomòde, da adj. • incommodemalcontent, enta adj. e n. •mécontent, entemalcontentament n. m. •mécontentementmalcontentar v. •mécontentermalcorar v. 1. décourager 2. rebuter (cf. desco-rar)malcorós, osa adj. 1. impoli, ie 2. déplaisant,ante 3. malpropre (cf. malonèst)maldespièit (/maldespièch) prep. • en dépit demaldespièit de loc. • peste soit demaldire v. (s. XII.) •médire (cf. malasir)maldiseire, eira n. (s. XII.) • qui parle mal(grossier, jureur) (cf. maldisent)maldisença n. f. (s. XII.) •médisancemaldisent, enta adj. e n. • médisant, ante (cf.maldiseire)maldobtança n. f. → premonicion 1. prémoni-tion 2. suspicionmaldobtar v. • avoir une prémonitionmalediccion n. f. (s. XIV.) •malédictionmalefic, ica adj. (s. XVI. . . ) •maléfiquemalefici n. m. (s. XIII.) •maléficemalensenhat, ada adj. e n. • mal élevé, ée (cf.malestruit)malent, enta adj. •méchant, ante (cf. marrit)malentendut n. m. •malentendumalés, esa adj. e n. •malais, aisemalesa n. f. •méchancetémalesquist (de -) loc. adv. • de mauvaise grâcemalèsser n. m. •mal-êtremalestruit, uita (/malestruch, ucha) n. (de l’occ.« mal instruit ») → malensenhat 1. malappris 2.mal-élevé 3. malotru (cf. malestruc)maleta n. f. 1. mallette 2. valisemalfactor, tritz n. (s. XX.) malfaitor •malfaiteur(cf. malfasent; benfactor)

malfargat, ada adj. e n. 1. mal fichu, ue 2. malficelé, ée (cf. fargar)malfaseire, eira n. (s. XIII.) •malfaisant, ante (cf.far)malfasença n. f. malfaséncia •malfaisancemalfasent, enta adj. e n. • malfaisant, ante (cf.malfaseire)malformacion n. f. (s. XIX. . . ) • malformation(cf. fòrma)malgalbiat, ada adj. 1. mal tourné, ée 2. sansgrâcemalgalhard, arda adj. • mal en point (cf. gal-hard)malganhat n. m. 1. bien mal acquis 2. profitillicite (cf. ganhar)malgovèrn n. m. 1. mauvais gouvernement 2.mauvaise administration 3. mauvaise conduite(cf. govèrn)malgraciós, osa adj. e n. •maussademalgrat prep. •malgrémalh n. m. •maillet (cf. malhet)malha n. f. •maillemalhet n. m. •maillet (cf. malh)malhòl n. m. • jeune vignemalhòt n. m. (s. XVI. . . ) 1. maillot 2. langesmalhotar v. • emmaillotermalhum n. m. → ret • réseaumalícia n. f. (s. XII. . . ) 1. malice 2. colère (cf.colèra)maliciós, osa adj. (s. XII. . . ) 1. malicieux, euse 2.colériquemaligne, igna adj. (s. XV. . . ) •malin, ignemalignitat n. f. (s. XII. . . ) •malignitémalleabilitat n. f. (s. XVII. . . ) •malléabilitémalleabilizacion n. f. (s. XIX. . . ) • malléabilisa-tionmalleabilizar v. (s. XIX. . . ) •malléabilisermalleable, abla adj. (s. XIV. . . ) •malléablemalmaridat, ada adj. e n. 1. mal marié, ée 2.pingouin (cf. maridar)malmenar v. •malmenermalnet, eta adj. •malpropre (cf. netejar)malnolent, enta adj. • malodorant, ante (cf.nòler)malnutricion n. f. (s. XIX. . . , de l’anglés) •malnu-trition (cf. noirir)malon n. m. • (fam.) bobomalon n. m. • carreau de terre cuitemalonaire, aira n. • carreleur, euse (cf. malon)malonar v. 1. carreler 2. paver (cf. caladar)malonatge n. m. • carrelagemalonèst, èsta adj. e n. 1. malhonnête 2. im-poli, ie 3. grossier, ère (cf. onèst)malonièra n. f. 1. briqueterie 2. fabrique decarreaux de brique (cf. malon)malor n. f. 1. malignité 2. âpreté (cf. mal)malora n. f. 1. mauvaise heure 2. hasard ma-lencontreux (cf. ora)

183

Page 184: Diccionari General de la Lenga Occitana - DGLO · ACADEMIA OCCITANA CONSISTÒRI DEL GAI SABER Diccionari General de la Lenga Occitana 2008 – 2016

malordit mandar los uèlhs

malordit n. m. 1. malfaçon 2. méfaitmalparada n. f. 1. mésaventure 2. malheurmalparat n. m. 1. péril 2. malheurmalparlar v. • mal parler (dire des chosesgrossières, mauvaises. . . ) (cf. desparlar)malpàs n. m. 1. passage périlleux 2. (fig.) lamort (cf. passar)malpenchenat, ada adj. e n. 1. mal peigné, ée 2.négligé, ée (cf. penchenar)malplanièr, ièra adj. 1. inégal, ale (sol, surface)2. bosselé, ée (cf. planièr)malplasent, enta adj. • déplaisant, antemalplat, ata adj. e n. m. 1. raboteux, euse 2.méplatmalsapiós, osa adj. • susceptible (qui se vexe)(cf. susceptible)malt n. m. (s. XVIII. . . , mot anglés) •maltmaltés, esa adj. e n. (s. XVII. . . ) •maltais, aisemalthusian, ana adj. (s. XIX. . . , de Thomas Malthus)•malthusien, ennemalthusianisme n. m. (s. XIX. . . , de ThomasMalthus) •malthusianismemalthusianista n. (s. XX.) •malthusianistemaltractància n. f. (s. XX.) maltractança • mal-traitance (cf. tractar)maltractant, anta adj. (s. XX.) •maltraitant, antemaltractar v. (s. XVI. . . .) •maltraitermaltraire v. 1. (fig.) mal tourner 2. avoir dumal à fairemalulhada n. f. 1. mauvais œil 2. maléfice (cf.ulhada)malva adj. e n. •mauve (couleur, plante)malvenda n. f. •mévente (cf. venda)malvendre v. •mévendremalvengut, uda adj. e n. f. 1. malvenu, ue 2.événement malheureuxmalversacion n. f. (s. XIV. . . ) •malversationmalvestit, ida adj. e n. • mal habillé, ée (cf.vestir)malviure n. m. 1. souci 2. mal-être (cf. viure)malvolença n. f. 1. malveillance 2. mauvaisevolonté (cf. voler)malvolent, enta adj. e n. 1. malveillant, ante 2.de mauvaise volontémalvoler n. m. •mauvaise volontémamà n. f. •maman (cf. maire)mamada n. f. • tétéemamar v. → popar • tétermamèl n. m. •mamelonmamèla n. f. → popa, popeta 1. mamelle 2.grappillonmamelar v. • grappillermamelièra n. f. → popelet • bout du seinmamelon n. m. •mamelonmamelut, uda adj. → poput •mamelu, uemamet, mameta n. f. • grand-mère (fam.) (cf.menina; maneta)

mammari, ària adj. (s. XVII. . . ) mamari • mam-maire (cf. mamèla)mammectomia n. f. (s. XX.) mamectomia •mam-mectomiemammifèr n. m. (s. XVIII. . . ) mamifèr • mam-mifèremammita n. f. (s. XIX. . . ) mamita •mammitemammografia n. f. (s. XX.) mamografia • mam-mographiemammoplastia n. f. (s. XX.) mamoplastia •mam-moplastiemamòis n. f. • violette (cf. captòrta; violeta)mamot n. m. (s. XVII. . . , del rus← lenga siberiana)•mammouthman n. f. 1. main 2. gant de toiletteman dreita (/drecha) (a -) n. f. → a dreita • àdroiteman d’òbra n. f. •main d’œuvreman esquèrra (a -) n. f. → a esquèrra • à gaucheman mòrta n. f. •main mortemanada n. f. • contenu d’une main (cf. man)manada n. f. (s. XIX. . . , del castelhan) • manade(troupeau)manadièr n. m. (s. XX.) •manadier (conducteurde troupeau) (cf. manada; mainatgièr)manadon n. m. • petite poignée (d’un objet)(cf. man)manat, manada n. f. 1. contenu d’une main 2.botte (légume) (cf. manat)manatjaire, aira n. (s. XIX. . . , de l’anglés) • man-ager (cf. mainatgièr)manca n. f. 1. manque 2. omissionmanca prep. 1. moins (soustraction) 2. sauf(exception)mancament n. m. 1. manquement 2. fautemancant, anta adj. mancaire •manquant, antemancar v. 1. manquer 2. omettre 3. offenser 4.faillirmancha n. f. (s. XVI., de l’italian mancia)→ men-dicitat 1. quête 2. mendicitémancha (far la -) expr. (s. XVI. . . ) • « faire lamanche »manchego n. m. (s. XIX. . . , mot castelhan) •manchego (fromage)manchó / mandjó adj. e n. (s. XVIII. . . , mot tongóz)•mandchou, ouemanchon n. f. •manchonmand n. m. 1. envoi 2. impulsion (cf. mandar)mandadís n. m. • envoimandagòt n. m. (s. XVI.) • animal fabuleux quifournit des pièces d’or à celui qui le possèdemandaire, aira n. mandadoira 1. messager, ère2. envoyé, ée (cf. messatgièr)mandala n. m. mandalà •mandalamandar v. 1. envoyer 2. expédier 3. lancer (cf.enviar)mandar los uèlhs expr. • lancer des regards

184

Page 185: Diccionari General de la Lenga Occitana - DGLO · ACADEMIA OCCITANA CONSISTÒRI DEL GAI SABER Diccionari General de la Lenga Occitana 2008 – 2016

mandarin manjable, abla

mandarin n. m. (s. XVI. . . , del portugués←malai)•mandarinmandarina n. f. (s. XVIII. . . , del castelhan) •man-darinemandarinat n. m. (s. XVIII. . . ) •mandarinatmandat n. m. (s. XV. . . ) •mandatmandatar v. (s. XIX. . . ) •mandatermandatari, ària n. (s. XVI. . . ) •mandatairemandibula n. f. (s. XVIII. . . ) • mandibule (cf.maissa)mandolina n. f. (s. XVIII. . . , de l’italian) •mando-linemandòrla n. f. (s. XX., de l’italian) • mandorle(hist. art)mandòrra n. f. (s. XVI. . . ) •mandore (musique)mandra n. f. 1. renard, arde 2. personne rusée3. entremetteuse (cf. volp; guèine; rainard)mandrat n. m. • renardeaumandre n. m. 1. mandrin 2. manivelle 3. touril-lon 4. (fam.) pénismandrilh n. m. 1. poinçon 2. instrument detourneurmandrin n. m. •mandrinmandrinar v. 1. mandriner 2. percer avec unmandrinmanducacion n. f. (s. XVIII. . . ) • manducation(méd.)manducator, tritz adj. (s. XIX. . . ) •manducateur,trice (méd.)maneflariá n. f. • flagorneriemanèfle, èfla adj. e n. • flagorneur, eusemanega n. f. • rangementmanegança n. f. manigança 1. manigance 2.arrangement (cf. manegar)manegar v. 1. arranger 2. mettre en ordre (cf.manejar)manejable, abla adj. •maniablemanejaire, aira n. •manieur, eusemanejament n. m. •maniementmanejar v. •manier (cf. manegar)manejós, osa adj. • touche-à-toutmanèl, èla adj. 1. maniable 2. doux, douce 3.apprivoisé, ée (cf. man)manèla n. f. 1. paquet 2. botte (légumes. . . )manequin n. m. (s. XIX. . . , del neerl.) • man-nequinmaneta n. f. (de l’occ. mamaneta) → menina 1.grand-mère 2. mammy (cf. mameta; manon)maneta n. f. •manettemaneta n. f. • petite mainmanga n. f. (s. XVI. . . , del portugués) • mangue(fruit)mangà n. m. (s. XX., del japonés) •mangamanganés n. m. (s. XVIII. . . , de l’italian) • man-ganèsemangisca n. f. mangiscla 1. nourriture 2. vict-uaillesmangonariá n. f. • petite épicerie du coin

mangonièr, ièra n. 1. petit commerçant 2.revendeurmangosta n. f. (s. XVII. . . , del castilhan) • man-gouste (animal)manguièr n. m. (s. XVII. . . ) • manguier (arbre àmangues)manhac, aga adj. •mignon, onnemanhagar v. 1. caresser 2. câlinermanhagós, osa adj. 1. caressant, ante 2. af-fectueux, eusemanhaguejar v. 1. caresser 2. câliner 3.mignardermanhagum n. m. •mignardisemanhan n. m. 1. magnan 2. ver à soiemanhanarèla n. f. (s. XIX., de l’occ. provençal)• magnanarelle (qui élève des vers à soie) (cf.manhanièr)manhanariá n. f. (s. XIX.) •magnanerie (élevagede vers à soie)manhanièr, ièra n. (s. XIX.) → manhanarèla •éleveur de vers à soiemanholièr n. m. (1702, de Peire Manhòl) manholiàmagnolià •magnolia (bot.)mania n. f. (s. XVII. . . ) •maniemaniac, aca adj. (s. XIII. . . ) •maniaquemaniacodepressiu, iva adj. e n. (s. XX.) •maniaco-dépressif, ivemanicla n. f. •manique (cordonnerie)manicur, ura n. (s. XIX. . . ) •manucuremanièra n. f. 1. manière 2. usagemanierisme n. m. (s. XIX. . . ) •maniérismemanierista adj. e n. (s. XVIII. . . ) •maniéristemanierós, osa adj. •maniéré, éemanifèst, èsta adj. e n. m. (s. XVI. . . , de l’italian) •manifestemanifestacion n. m. (s. XVIII. . . ) •manifestationmanifestant, anta n. (s. XIX. . . ) manifestaire;manifestador •manifestant, antemanifestar v. (s. XII. . . ) •manifestermanilha n. f. 1. anse 2. poignéemanilha n. f. (s. XVII. . . , del castelhan) • manille(jeu)maniòc n. m. (s. XVI. . . , mot tupí) •maniocmanipòli n. m. 1. manœuvre 2. tour de passe-passe 3. fraudemanipulacion n. f. (s. XVIII. . . , del castelhan) •manipulationmanipular v. (s. XVIII. . . ) •manipulermanipulator, tritz adj. e n. (s. XVIII. . . )manipulaire •manipulateur, tricemaniqueïsme n. m. (s. XVII. . . ) •manichéismemaniquèu, èa adj. (s. XVI. . . ) •manichéen, ennemanitó n. m. (s. XVII. . . , de l’algonquin) •manitoumanitòrta (far la -) expr. • faire signe de la mainmanivèla n. f. (s. XIX. . . , del francés) •manivellemanja-quand-n’a n. •meurt-de-faimmanjable, abla adj. •mangeable

185

Page 186: Diccionari General de la Lenga Occitana - DGLO · ACADEMIA OCCITANA CONSISTÒRI DEL GAI SABER Diccionari General de la Lenga Occitana 2008 – 2016

manjacapelan maquinal, ala

manjacapelan n. → anticlerical • anticlérical,ale (fam.) (cf. capelan; reitor)manjacrestian n. m. → antropofague • (fam.)anthropophage (cf. crestian)manjadís, issa adj. → comestible • comestiblemanjadoira n. f. •mangeoiremanjadreit (/manjadrech) n. m. (s. XX. (neolo-gisme)) • buffet (réception)manjafavas n. → barbotejaire 1. (fam.)bafouilleur 2. qui articule malmanjaire, aira adj. e n. 1. mangeur, euse 2.prodigue (cf. prodigue)manjança n. f. → vermina 1. vermine 2. para-site 3. mauvaise herbe (cf. cacibralha)manjapaures n. m. → usurièr 1. usurier 2. ex-ploiteurmanjar n. m. → noiridura 1. nourriture 2.mangermanjar v. •mangermanjarèl, èla adj. e n. → voraç • voracemanjasants (/manja-sants) n. m. • bigotmanjatiu, iva adj. → apetitós • appétissant, antemanjucar / manjuquejar v. 1. grignoter 2. pi-corer.manlèu n. m. • emprunt (chose, objet. . . ) (cf.emprumt)manlèva n. f. • bascule d’un puitsmanlevaire, aira n. • emprunteur, euse (chose,objet. . . )manlevar v. • emprunter (chose, objet. . . )manna n. f. (s. XII. . . , mot ebrèu) •mannemannat, ada adj. 1. gentil, ille 2. bien arrangé,éemanòbra n. f. (s. XVII. . . ) • manœuvre (tenta-tive)manòbra n. m. (s. XX.) •manœuvre (ouvrier)manobrable, abla adj. (s. XX.) •manœuvrablemanobrant, anta adj. (s. XIX. . . ) • manœuvrant,antemanobrar v. (s. XVII. . . ) •manœuvrer (cf. obrar)manobrièr n. m. (s. XVII. . . ) • manœuvrier (cf.obrièr)manomètre n. m. (s. XVIII. . . ) •manomètremanòtas n. f. plur. (s. XV.) • menottes (police)(cf. man)manpòt, òta adj. e n. • qui a les mains gourdes(cf. man)manquet, eta adj. e n. •manchot, ote (cf. man)mansuetud n. f. (s. XIII. . . ) •mansuétudemant, anta adj. •maint, maintemanta n. f. •mante (vêtement sans manches)mantasta (a la -) loc. adv. • pêche à la main (cf.a la gaunha)mantèl n. m. 1. manteau 2. couvercle (maie,pressoir...) (cf. màntol)mantelar v. 1. couvrir d’un manteau 2. couvrir(cf. desmantelar)manten n. m. 1. maintien 2. soutien

manteneire, eira n. •mainteneurmantenença n. f. •maintenancemanténer v. 1. maintenir 2. se maintenir (cf.man)mantilha n. f. (s. XVIII. . . , del castelhan) •mantillemàntol n. m. • grand manteau d’homme (cf.mantèl)mantun, una adj. 1. maint, mainte 2. plus d’un(cf. mai d’un)manual n. m. (s. XVI. . . ) •manuel (livre)manual, ala adj. e n. (s. XVI. . . ) •manuel, ellemanualament adv. (s. XIV. . . ) •manuellementmanufactura n. f. (s. XVII. . . ) •manufacturemanufacturable, abla adj. (s. XIX. . . ) •manufac-turablemanufacturar v. (s. XVII. . . ) •manufacturermanufacturièr, ièra adj. e n. (s. XVIII. . . ) •manu-facturier, ièremanuguet n. m. •menuetmanuscrit, ita adj. e n. (s. XVI. . . ) manescrit 1.manuscrit, ite 2. (m.) manuscrit (cf. man)manutencion n. f. (s. XIX. . . ) •manutentionmanutencionari, ària n. (s. XVIII. . . ) •manuten-tionnairemaoïsme n. m. (s. XX.) •maoïsmemaoïsta n. (s. XX.) •maoïstemapa n. f. carta • carte géographiquemapamundi n. m. (s. XIII. . . ) mapamond •mappemonde (f.)maqueta n. f. (s. XVIII. . . , de l’italian) •maquettemaquetista n. (s. XX.) •maquettistemaquiavèl n. m. (s. XIX. . . , de Niccolò Machiavelli)•machiavelmaquiavelic, ica adj. (s. XIX. . . ) •machiavéliquemaquiavelisme n. m. (s. XVIII. . . ) • machi-avélismemaquilhaire, aira n. (s. XIX. . . ) • maquilleur,eusemaquilhar v. (s. XIX. . . , del neerl.) •maquiller (cf.fardar)maquilhatge n. m. (s. XIX. . . ) •maquillagemaquina n. f. (s. XVI. . . ) •machinemaquina de cafè n. f. (s. XX.) •machine à cafémaquina de calcular n. f. (s. XX.) • machine àcalculer (cf. calculatritz)maquina de cóser n. f. (s. XX.) • machine àcoudre (cf. cosedoira)maquina de fotocopiar n. f. (s. XX.) •machine àphotocopier (cf. fotocopiadoira)maquina de vapor n. f. (s. XX.) • machine àvapeurmaquina d’escriure n. f. (s. XX.) • machine àécriremaquina-espleit (/esplech) n. f. (s. XX.) •machine-outilmaquinacion n. f. (s. XIII. « machinatio ») •machi-nationmaquinal, ala adj. (s. XVII. . . ) •machinal, ale

186

Page 187: Diccionari General de la Lenga Occitana - DGLO · ACADEMIA OCCITANA CONSISTÒRI DEL GAI SABER Diccionari General de la Lenga Occitana 2008 – 2016

maquinar marinada

maquinar v. (s. XIII. « machinar ») •machinermaquinariá n. f. (s. XIX. . . ) •machineriemaquinhon n. m. (s. XVI. . . , del francés← occ. mag-anhon) •maquignon (cf. maganhon)maquinhonar v. (s. XVI. . . ) •maquignonner (cf.maganhonar)maquinhonatge n. m. (s. XVI. . . ) • maquignon-nagemaquinisme n. m. (s. XVIII. . . ) •machinismemaquinista n. (s. XVII. . . ) maquinaire •machin-istemaquís n. m. (s. XIX. . . , del còrs) •maquismaquisard n. m. (s. XX.) •maquisard (cf. camis-ard)mar n. f. •mermar plena n. f. •marée hautemar sema n. f. •marée bassemar-aire adj. (s. XX.) •mer-air (militaire)mar-mar adj. (s. XX.) •mer-mer (militaire)mar-sòl adj. (s. XX.) •mer-sol (militaire)marabot n. m. (s. XIX. . . , de marabot) marabó •marabout (oiseau)marabot n. m. (s. XVI. . . , de l’arabi) • marabout(personne, tente)marasme n. m. (s. XVI. . . ) •marasmemaratge n. m. 1. rivage 2. plage (cf. marina)maraton n. m. (s. XIX. . . , de la vila grèca) •marathonmaratonian, ana n. (s. XIX. . . ) • marathonien,ennemarbradura n. f. (s. XVII. . . ) •marbruremarbrar v. (s. XVII. . . ) •marbrermarbrariá n. f. (s. XVIII. . . ) •marbreriemarbre n. m. (s. XV. . . ) •marbre m.marbrièr n. m. (s. XIX. . . ) •marbrier m.marbriu, iva adj. → marmorèu • marmoréen,enne (relatif au marbre)marc n. m. (s. XIV. . . ) • résidu (café, raisin,olives, etc.) (cf. raca)març n. m. •mars (mois) (cf. dimarts)marca n. f. (s. XVI. . . , del germanic ancian) 1. mar-que 2. trace 3. sorte de painmarca (/marcha) n. f. (s. XI. . . , del germanic ancian)•marche (région frontière)marcador n. m. (s. XX.) • marqueur (crayon, in-strument. . . )marcaire, aira n. (s. XVI. . . ) • marqueur, euse(personne, sport...)marcamal n. m. 1. mauvaise passe 2. homme àmine patibulairemarcamal se passeja expr. 1. ça va mal 2. c’estla série noiremarcar v. (s. XVI. . . ) 1. marquer 2. indiquermarcar lo pè expr. • faire du piedmarcar mal loc. v. • être de mauvais augure (cf.auguri)marcar plan loc. v. • être de bon augure (cf.auguri)

marcesc, esca adj. • de mars (cf. març)marcescada n. f. • giboulée (de mars) (cf. març)marcha n. f. (s. XVI. . . )→ camin •marche (actionde marcher)marchaire, aira n. → caminaire • marcheur,eusemarchapè n. m. (s. XIV. . . ) •marchepiedmarchar v. (s. XIII. . . )→ caminar •marchermarchon n. m. • nez de marche (d’escalier) (cf.grasa)marcial, ala adj. (s. XVI. . . ) •martial, alemarcian, ana adj. e n. (s. XVI. . . ) •martien, ennemarcir v. 1. flétrir 2. faner (cf. passir)marèa n. f. (s. XVIII. . . , del francés) • marée (cf.mar; marina; subèrna)marèa negra n. f. (s. XX ;) •marée noiremarèa umana n. f. (s. XX.) •marée humainemarescal n. m. (s. XIII. . . ) 1. maréchal (militaire)2. maréchal- ferrant. (cf. faure)marescala n. f. (s. XIX. . . ) •maréchalemarescalat n. m. (s. XIX. . . ) •maréchalatmarescalciá n. f. (s. XVIII. . . ) •maréchausséemarga n. f. •manche (vêtement)margar v. 1. emmancher 2. assembler 3. four-rer 4. se faufilermargarida n. f. 1. marguerite 2. reine-margueritemargarideta n. f. • pâquerette (cf. pimpanèla)margarina n. f. (s. XIX. . . ) •margarinemarge n. m. (s. XVI. . . ) 1. marge 2. bord 3. bor-duremarginal, ala adj. e n. (s. XV. . . ) •marginal, alemarginalitat n. f. (s. XX.) •marginalitémarginalizacion n. f. (s. XX.) •marginalisationmarginalizar v. (s. XX.) •marginalisermargolh n. m. •margouillismargolhar v. 1. patauger 2. (fig.). magouillermargolin n. m. •margoulinmargue n. m. •manche (outil)marguilhièr, ièra n. (s. XVI. . . ) •marguilliermarial, ala adj. •marial, alemaridador, oira adj. 1. mariable 2. à marier (cf.nubil)maridaire, aira n. •marieur, eusemaridar v. •mariermaridat, ada adj. •marié, éemaridatge n. m. •mariagemaridèra n. f. (de l’occ. gascon) • envie de semarier (ironique : pseudo-maladie)marijuana n. f. (s. XX., del castelhan) •marijuanamarin n. m. •marin (équipage)marin n. m. •marin (vent de la mer)marin pompièr n. m. (s. XIX. . . ) • marin-pompiermarin, ina adj. •marin, ine (relatif à la mer)marina n. f. •marée (vente de poissons)marina n. f. •marine (bateaux)marinada n. f. •marinade (cuisine)

187

Page 188: Diccionari General de la Lenga Occitana - DGLO · ACADEMIA OCCITANA CONSISTÒRI DEL GAI SABER Diccionari General de la Lenga Occitana 2008 – 2016

marinar masculinizar

marinar v. •mariner (cuisine)marinièr, ièra n. •marinier, èremarinièra n. f. •marinière (vêtement)marioneta n. f. (s. XVI. . . ) • marionnette (guig-nol)marionetista n. (s. XIX. . . ) •marionnettistemariòta n. f. •marionnette (avec des cordes)marista n. m. (s. XIX. . . ) •mariste (religieux)marit n. m. 1. mari 2. époux (cf. maridar)maritime, ima adj. (s. XIV. . . ) maritim • mar-itimemarjassa n. m. • fanfaron (m.)marjassada n. f. • fanfaronnademark n. m. (s. XIX. . . , mot alemand) •markmarla n. f. •marnemarlièra n. f. •marnièremarlós, osa adj. •marneux, eusemarmalha n. f. •marmaille (cf. drollatalha)marmalhòt n. m. → mainat ; dròlle • petitgarçonmarmelada n. f. •marmelademarmelar v. • faire des confituresmarmorèu, èa adj. (s. XIX. . . ) •marmoréen, enne(cf. marbriu)marmorifòrme, òrma adj. (s. XIX. . . ) •marmori-formemarmorizacion n. f. (s. XX.) •marmorisationmarmorizar v. (s. XVI. . . ) •marmorisermarmòta n. f. (s. XIII. . . ) •marmottemarmotaire, aira n. (s. XIII. . . ) • marmonneur,eusemarmotar / marmotejar v. (s. XIII. . . ) •marmon-nermaronita adj. e n. (s. XV. . . ) • maronite (re-ligieux)marqués, esa n. •marquis, isemarquesat n. m. •marquisat (cf. marca)marquetaire, aira n. (s. XVI. . . ) • marqueteur,eusemarquetar v. (s. XIV. . . ) •marquetermarquetariá n. f. (s. XV. . . ) •marqueteriemarquetat, ada adj. (s. XIV. . . ) •marqueté, éemarran, ana n. (s. XVII. . . , del castelhan← arabi) •marrane (maure converti)marre n. m. • bélier (cf. aret)marrega n. f. • cape limousine (cf. capa)marriment n. m. • tristessemarrir (se) v. pron. • s’affligermarrit de páur expr. • saisi de peurmarrit, ida adj. •mauvais, aisemarron adj. e n. (s. XVI. . . ) • marron (fruit,couleur)marronièr n. m. (s. XVI. . . ) •marronniermarroquinariá n. f. (s. XVII. . . ) •maroquineriemarroquinièr n. m. (s. XVI. . . ) •maroquiniermarselhés, esa adj. •marseillais, aie (cf. focèu)martegala n. f. (de la vila de Martegues) martingala1. martingale 2. courroie

martegala n. f. (de la vila de Martegues) martingala1. martingale 2. jeumartèl n. m. 1. marteau 2. heurtoir (cf. tustet,tustador)martèl pilon n. m. (s. XIX. . . ) •marteau-pilonmartèl-pic n. m. (s. XIX. . . ) martèl-picaire •marteau-piqueurmartelada n. f. • coup de marteaumartelaire n. •marteleur (personne)martèlament n. m. •martèlementmartelar v. •martelermartelat, ada adj. (s. XV. . . ) •martelé, éemartelatge n. m. (s. XVI. . . ) •martelagemartin pescaire n. m. (personificacion de l’aucèl)• martin-pêcheur (cf. bernat pescaire; guilhèmpescaire)martir, ira n. (s. XII.) •martyrmartiri n. m. (s. XIII.) •martyremartirium n. m. (s. XIX. . . ) •martyriummartirizar v. (s. XII. . . ) •martyrisermartirològi n. m. (s. XIII.) martirològ • marty-rologemartirologia n. f. (s. XVII. . . ) •martyrologiemartirologic, ica adj. (s. XVII. . . ) • marty-rologiquemartirologista n. (s. XVII. . . ) •martyrologistemartror n. f. (s. XIII.) • Toussaintmarxisme n. m. (s. XIX. . . ) •marxismemarxista adj. e n. (s. XIX. . . ) •marxistemas n. m. → bòrda 1. mas 2. ferme (cf. bòria,capmas)mas conj. •maismasatge n. m. (s. XIII.) • hameau (cf. maine)masc, masca n. m. → bruèis • sorcier, ère (cf.faitilhièr)masca n. f. • personne masquéemascanha n. f. • travail mal faitmascanhaire, aira n. • qui travaille malmascanhar v. • travailler malmascanhon n. m. •mauvais ouvriermascar v. 1. masquer 2. cachermascarada n. f. •mascarademascaradura n. f. 1. barbouillage 2. noircis-suremascarar v. (s. XIV.) 1. barbouiller 2. noircirmascaret n. m. (de l’occ. gascon) • mascaret(bœuf tacheté, vague déferlante dans les estu-aires)mascariá n. f. → brueissariá • sorcelleriemascle adj. e n. m. (s. XIII.) 1. mâle 2. viril, ilemasclum n. m. 1. jeunes gens (garçons) 2. leshommesmascòta n. f. 1. mascotte 2. objet, animalfétiche (cf. masc)masculin, ina adj. (s. XIII.) •masculin, inemasculinitat n. f. (s. XIII. . . ) •masculinitémasculinizar v. (s. XVIII. . . ) •masculiniser

188

Page 189: Diccionari General de la Lenga Occitana - DGLO · ACADEMIA OCCITANA CONSISTÒRI DEL GAI SABER Diccionari General de la Lenga Occitana 2008 – 2016

masèl maturitat

masèl n. m. → afachament 1. abattoir 2. (fig.)massacre (cf. chaple)masoquisme n. m. (s. XIX. . . , de Sacher Masoch)masochisme •masochismemasoquista n. (s. XIX. . . ) •masochistemassa n. f. (s. XII.) 1. masse 2. amasmassa n. f. (s. XII.) •masse d’armesmassa salariala n. f. (s. XX.) •masse salarialemassacraire, aira n. (s. XVI. . . ) • massacreur,eusemassacrar v. (s. XVI. . . , del francés) 1. massacrer2. bousillermassacre n. m. (s. XVI. . . , del francés)→ chaple •massacremassaire, aira n. •masseur, eusemassaliòta adj. e n. (s. XIX. . . ) • massaliote (cf.marselhés)massapan n. m. •massepainmassar v. → agropar • groupermassar v. (s. XVIII. . . , de l’arabi) •massermassatge n. m. •massage (cf. quinesiterapia)massicòt n. m. (s. XIX. . . , de Guillaume Massiquotou Massicot) •massicot (instrument)massicotaire, aira n. (s. XIX. . . ) •massicoteurmassicotar v. (s. XIX. . . ) •massicotermassificacion n. f. (s. XX.) •massificationmassificar v. (s. XX.) •massifiermassificator, tritz adj. (s. XX.) massificaire •mas-sificateur, tricemassís, issa adj. e n. (s. XII.) 1. massif, ive 2.massif (montagneux)mast n. m. (s. XIV.) •mâtmastar v. •mâtermastegaire, aira n. 1. mâcheur 2. goinfremastegar v. (s. XII.) 1. mâcher 2. (fig.) bre-douiller (cf. masticar)mastic n. m. (s. XIII.) •mastic (matière)masticacion n. f. (s. XIV.) • mastication (actionde mâcher)masticar v. •mastiquer (mastic) (cf. mastegar)masticatge n. m. • masticage (de mastic) (cf.masticacion)mastin, ina n. (s. XIII.) •mâtin, ine (gros chien)mastodont n. m. (s. XIX. . . ) •mastodontemastulhar v. 1. mâcher 2. (fig). remâcher (pen-sée)mastulhar (se -) v. • s’appliquer àmastulhat, ada adj. 1. remâché, ée 2. (fig.) ex-pliqué, éemasturbacion n. f. (s. XVI. . . ) •masturbationmasturbar v. (s. XIX. . . ) •masturbermasuc n. m. • buron (cf. buron)mat n. m. •mat (échecs)mat, mata adj. •mat, mate (couleur)mata n. f. 1. buisson 2. (fam.) poils pubiensmatabuòu n. m. → afachament • abattoir (arch.)matalàs n. m. (s. XIII. . . , de l’italian ← arabi) •matelas

matalassaire, aira n. •matelassier, ièrematalassar v. 1. faire un matelas 2. matelassermatamòro n. m. (s. XVI. . . , del castelhan) • mata-morematar v. (s. XII.) • faire mat (échecs)matar v. 1. humilier 2. matermatat, ada de lassièra expr. • accablé, ée de fa-tiguematch (pl. matches) n. m. (s. XIX. . . , mot anglés) •matchmatematic, ica adj. (s. XIV.) •mathématiquematematicas n. f. plur. (s. XIV.) •mathématiquesmatematician, ana n. (s. XIV. . . ) • mathémati-cien, ennematèria n. f. (s. XV.) 1. matière 2. matériaumatèria grisa n. f. (s. XIX. . . ) •matière grisematerial n. m. •matériau (cf. matèria)material n. m. •matérielmaterial, ala adj. (s. XIII.) •matériel, ellematerialament adv. (s. XIV. « materialmen ») •matériellementmaterialisme n. m. (s. XVIII. . . ) •matérialismematerialista adj. e n. (s. XVI. . . ) •matérialistematerialitat n. f. (s. XV. . . ) •matérialitématerializacion n. f. (s. XIX. . . ) •matérialisationmaterializar v. (s. XVIII. . . ) •matérialisermaternal, ala adj. (s. XIV.) •maternel, ellematernalament adv. (s. XIV. . . ) • maternelle-mentmaternar v. (s. XX., de l’anglés) •maternermaternatge n. m. (s. XX., de l’anglés) •maternagematernitat n. f. (s. XV. . . ) •maternitématin n. m. (s. XII.) •matinmatin (de -) loc. adv. • de grand matinmatinada n. f. (s. XII.) •matinéematinal, ala adj. (s. XIV.) • du matinmatinas n. f. plur. (s. XIII.) •matinesmatinièr, ièra adj. (s. XII.) •matinal, ale (très tôt)matriarcat n. m. (s. XIX. . . ) •matriarcatmatricial, ala adj. (s. XIX. . . ) •matriciel, ellematriciar v. (s. XX.) •matriciermatriciatge n. m. (s. XX.) •matriçagematricida adj. e n. (s. XVI. . . ) •matricide (agent)matricidi n. m. (s. XVI. . . ) •matricide (acte)matricula n. f. (s. XV. . . ) •matriculematriculacion n. f. (s. XVII. . . ) • immatriculationmatricular v. (s. XVI. . . ) • immatriculermatrimòni n. m. (s. XIII.)→maridatge •mariagematrimonial, ala adj. (s. XIII.) •matrimonial, alematrimonialament adv. (s. XIII. « matrimonial-men ») •matrimonialementmatritz n. f. (s. XVI. . . ) • matrice (tech.) (cf.mairitz)matrona n. f. (s. XIV.) •matronematuracion n. f. (s. XIV.) madurason • matura-tionmaturator n. m. (s. XX.) •maturateurmaturitat n. f. (s. XV.) maduretat •maturité

189

Page 190: Diccionari General de la Lenga Occitana - DGLO · ACADEMIA OCCITANA CONSISTÒRI DEL GAI SABER Diccionari General de la Lenga Occitana 2008 – 2016

matutinal, ala meitadat, ada

matutinal, ala adj. (s. XIV.) •matutinalmaurassian, ana adj. (s. XX., de Carles Mauràs) •maurassien, ennemaure, maura adj. e n. (s. XII. . . ) •mauremaurèl, èla adj. • brun, brunemaurista n. (s. XVII. . . ) •mauriste (relig.)mausolèu n. m. (s. XVI. . . ) •mausoléemaxillar, ara adj. e n. (s. XIV.) •maxillairemaxima n. f. (s. XIV. . . ) •maximemaximal, ala adj. (s. XIX. . . ) •maximal, alemaximalisme n. m. (s. XX.) •maximalismemaximalista adj. e n. (s. XX.) •maximalistemaximum n. m. (s. XVIII. . . ) •maximummaxwell n. m. (s. XX., de J. C. Maxwell) •maxwell(phys.)maya adj. e n. (s. XIX. . . , del maya) maià •mayamazot n. m. (s. XX., del rus← arabi) •mazoutmazotar v. (s. XX.) •mazoutermazotat, ada adj. (s. XX.) •mazouté, éemazotatge n. m. (s. XX.) •mazoutagemazotièr n. m. (s. XX.) mazotaire • mazouteur(navire)mazurka n. f. (s. XIX. . . , mot polonés) masurcà •mazurkame pron. pers. •memeca n. f. (s. XIII.) 1. mèche 2. morve (cf. vorma)mecanic, ica adj. e n. f. (s. XIV.) •mécaniquemecanician, ana n. (s. XIV. « mecanic ») •mécani-cien, ennemecanisme n. m. (s. XVIII. . . ) •mécanismemecanizar v. (s. XX.) •mécanisermecanization n. f. (s. XIX. . . ) •mécanisationmecanografia n. f. (s. XX.) •mécanographiemecanografic, ica adj. (s. XX.) • mé-canographiquemecènas n. m. (s. XVI.) •mécènemeçorga n. f. •mensongemeçorguièr, ièra adj. e n. (s. XIII.) • menteur,eusemecut, uda adj. e n. • morveux, euse (cf.vormelós)medalha n. f. (s. XV. . . , de l’italian) 1. médaille 2.(fam.) tache de gras sur un vêtementmedalhaire, aira n. (s. XIX. . . ) •médailleur, eusemedalhar v. (s. XIX. . . ) •médaillermedalhat, ada adj. e n. (s. XVII. . . ) •médaillé, éemedalhièr n. m. (s. XVII. . . ) • médaillier (meu-ble)medalhon n. m. (s. XVI. . . , de l’italian) • médail-lonmedecin n. m. (s. XIV. . . )→mètge •médecinmedecina n. f. (s. XIII.) •médecinemedecinal, ala adj. (s. XII.) •médicinal, alemèdia n. m. (s. XX., de l’american) medià •mediamediacion n. f. (s. XVI. . . ) •médiationmedian, ana adj. e n. f. (s. XV. . . ) •médian, anemediatèca n. f. (s. XX.) •médiathèquemediatic, ica adj. (s. XX.) •médiatique

mediatizacion n. f. (s. XX.) •médiatisationmediatizar v. (s. XX.) •médiatisermediator, tritz n. (s. XIV.) •médiateur, tricemedicacion n. f. (s. XIII.) •médicationmedical, ala adj. (s. XVIII. . . ) •médical, alemedicalament adv. (s. XVII. . . ) •médicalementmedicalizacion n. f. (s. XX.) •médicalisationmedicalizar v. (s. XX.) •médicalisermedicalizat, ada adj. (s. XX.) •médicalisé, éemedicament n. m. (s. XIV.) •médicamentmedicamentós, osa adj. (s. XVI. . . ) • médica-menteux, eusemedicinal, ala adj. (s. XII. . . ) •médicinal, alemedicolegal, ala adj. (s. XIX. . . ) •médico-légalmedicosocial, ala (/medico-social, ala) adj. (s.XX.) •médico-social, alemedieval, ala adj. (s. XIX. . . ) •médiéval, alemedievisme n. m. (s. XIX. . . ) •médiévismemedievista adj. e n. (s. XIX. . . ) •médiévistemediòcre, òcra adj. (s. XVI. . . ) •médiocremediocritat n. f. (s. XIV.) •médiocritémeditacion n. f. (s. XIII.) •méditationmeditar v. (s. XVI. . . ) •méditermeditatiu, iva adj. (s. XIV.) •méditatif, ivemediterranèu, èa adj. e n. (s. XVI. . . ) • méditer-ranéen, ennemedium n. m. (s. XVI. . . ) •médiummèdius n. m. (s. XVI. . . ) mediús •médiusmedòc n. m. (d’un parçan de Gasconha) • médoc(vin)medulla n. f. (s. XIII.) •médulla (biol.)medullar, ara adj. (s. XIV.) •médullairemedullós, osa adj. (s. XVI. . . ) •médulleux, eusemedusa n. f. (s. XVIII. . . ) •médusemeeting n. m. (s. XVIII. . . , mot anglés) •meetingmegafòn n. m. (s. XIX. . . , de l’anglés) • méga-phonemegalit n. m. (s. XIX. . . ) •mégalithemegalitic, ica adj. (s. XIX. . . ) •mégalithiquemegalocefal, ala adj. (s. XX.) •mégalocéphalemegaloman, ana adj. e n. (s. XIX. . . ) • mégalo-manemegalomania n. f. (s. XIX. . . ) •mégalomaniemegalopòli n. f. (s. XX., de l’anglés) •mégalopolemegalosaure n. m. (s. XIX. . . ) •mégalosauremegatona n. f. (s. XX.) •mégatonnemegawatt n. m. (s. XX.) •mégawattmehari n. m. (s. XVII. . . , de l’arabi) meharí •meharimeharista n. (s. XIX. . . ) •méharisteméisser v. (s. XIII.) 1. faire couler 2. verser àboiremeisson n. f. (s. XIII.) •moissonmeissonar v. (s. XII.) •moissonnermeissonièr, ièra n. (s. XIV.) •moissonneurmeitadar v. (s. XII.) 1. mi-partir 2. diviser parmoitiémeitadat, ada adj. •mi-parti, ie

190

Page 191: Diccionari General de la Lenga Occitana - DGLO · ACADEMIA OCCITANA CONSISTÒRI DEL GAI SABER Diccionari General de la Lenga Occitana 2008 – 2016

meitadièr, ièra meningitic, ica

meitadièr, ièra n. 1. métayer, ère 2. méteil (cf.bordièr)meitat n. f. (s. XII.) mitat •moitiémejan, ana adj. e n. m. (s. XIII.) •moyen, ennemejan-corrièr n. m. (s. XX.) • moyen-courrier(avion) (cf. long-corrièr)mejan-oriental, ala adj. (s. XX., de Mejan-Orient) •moyen-orientalmejanament adv. (s. XIV.) •moyennementmejançant prep. (s. XIII. . . ) •moyennantmejançar v. (s. XIII.) •moyennermejançariá n. f. (s. XIII. . . ) •mitoyennetémejancièr, ièra adj. (s. XIII.) •moyen, ennemejanenc, enca adj. (s. XIII.) •mitoyen, ennemejanet n. m. • annulaire (doigt)mèl n. f. •mielmèla n. f. • lame (couteau...)melancoliá n. f. (s. XIV.) •mélancoliemelancolic, ica adj. e n. (s. XIV.) •mélancoliquemelancolicament adv. (s. XVI. . . ) • mélancol-iquementmelanesian, ana adj. e n. (s. XIX. . . ) •mélanésien, ennemelanina n. f. (s. XIX. . . ) •mélaninemelanòma n. m. (s. XIX. . . ) •mélanomemelar v. • emmiellermelassa n. f. (s. XVI. . . ) •mélassemelat n. m. • miellure (exsudation sucrée desarbres)melhor adv. (s. XII.) •meilleur (cf. mièlhs)melhor, ora adj. •meilleur, euremelhorament n. m. (s. XII.) • amélioration (faitde rendre meilleur) (cf. amelioracion)melhorar v. (s. XII.) • améliorer (rendremeilleur) (cf. ameliorar)melica n. f. • hydromelmelicós, osa adj. •mielleux, eusemelicosament adv. •mielleusementmelissa n. f. •mélissemellifèr, èra adj. (s. XVI. . . ) •mellifèremellific, ica adj. (s. XVI. . . ) •mellifiquemellificacion n. f. (s. XIX. . . ) •mellificationmellificar v. (s. XIV.) • produire du mielmelodia n. f. (s. XIII.) •mélodiemelodic, ica adj. (s. XVIII. . . ) •mélodiquemelodiós, osa adj. (s. XIV.) •mélodieux, eusemelodista n. (s. XIX. . . ) •mélodistemelodrama n. (s. XVIII. . . ) •mélodramemelodramatic, ica adj. (s. XIX. . . ) • mélodrama-tiquemeloman, ana n. (s. XVIII. . . ) •mélomanemelon n. m. (s. XIII. . . ) •melonmèlsa n. f. • rate (cf. ratèla)melting pot n. f. (s. XX., mots angleses)→ crusòl •melting potmèlze n. m. •mélèzemembrana n. f. (s. XIV. . . ) •membrane

membranós, osa adj. (s. XVI. . . ) • membraneux,eusemembrat, ada adj. (s. XIII. . . ) • bien membré, éemembre n. m. (s. XIII.) •membremembre n. m. 1. pièce de la maison 2. chambremembrut, uda adj. (s. XIII.) 1. qui a de grosmembres 2. membru, uememento n. m. (s. XIX. . . ) mementò •mémentomemorablament adv. (s. XV. . . ) • mémorable-mentmemorable, abla adj. (s. XV. . . ) •mémorablememorandum n. m. (s. XVIII. . . ) •mémorandummemòri n. m. (s. XIV. . . ) •mémoire (écrit)memòria n. f. (s. XIII.) •mémoire (souvenir)memorial n. m. (s. XV.) •mémorialmemorial, ala adj. (s. XX.) •mémoriel, ellememorialista n. (s. XVIII. . . ) •mémorialistememoriar v. (s. XIII. . . ) • rappeler, remémorermemorizacion n. f. (s. XIX. . . ) •mémorisationmemorizar v. (s. XX.) •mémorisermena n. f. (s. XII.) • sortemenaça n. f. (s. XII.) •menacemenaçaire, aira n. (s. XII.) •menaçant, antemenaçant, anta adj. (s. XII. . . ) •menaçant, antemenaçar v. (s. XII.) •menacermenaire, aira n. (s. XIII.) 1. meneur, euse 2. con-ducteur, tricemenar v. (s. XII.) 1. mener 2. conduiremenar (se) v. • se démenermenar l’ast expr. • tourner la brochemencion n. f. (s. XIII.) •mention (cf. mençon)mencionar v. (s. XIII. . . ) • mentionner (cf.mençonar)mençon n. f. (s. XIV. . . ) •mentionmençonar v. (s. XIV.) •mentionnermendic, iga n. (s. XII.) •mendiant, antemendicant, anta n. (s. XIII. . . ) •mendiant, antemendicar v. (s. XIII. « mendigar ») •mendiermendicitat n. f. (s. XIII. . . ) •mendicitémendre adj. 1. moindre 2. plus petitmenèl, èla adj. e n. m. 1. petit, ite 2. auriculaire(doigt)menerbés, esa adj. e n. (de la vila de Menèrba) •minervois, oisemenestral n. m. (s. XII.) • artisan (cf. artisan)mengana n. f. 1. flatterie 2. minauderiemenganós, osa adj. 1. flatteur, euse 2.minaudier, ièremenhir n. m. (s. XIX. . . , mots bretons (men hir : pèiralonga))→ peiraplantada •menhir (cf. peirafita)menimós, osa adj. •minutieux, eusemenina n. f. 1. (fam.) grand-mère 2. femmeâgée (cf. mairegrand; grand)meninge n. f. (s. XV. . . ) meninja •méningemeningiòma n. m. (s. XX.) •méningiomemeningiti n. f. (s. XIX. . . ) •méningitemeningitic, ica adj. (s. XIX. . . ) •méningitique

191

Page 192: Diccionari General de la Lenga Occitana - DGLO · ACADEMIA OCCITANA CONSISTÒRI DEL GAI SABER Diccionari General de la Lenga Occitana 2008 – 2016

meningo-encefaliti merlar

meningo-encefaliti n. f. (s. XX.) • méningo-encéphalitemeningocòc n. m. (s. XX.) •méningocoquemenisc n. m. (s. XVII. . . ) •ménisquemenopausa n. f. (s. XIX. . . ) •ménopausemenor, ora adj. e n. •mineur, euremenorquin, ina adj. e n. (de Menòrca) • mi-norquin, inemens adv. •moinsmens (per lo -) loc. • à tout le moinsmens de (a -) loc. • à moins demens que (de -) loc. • du moins quemensdire v. • baisser le prixmensdita (/mensdicha) n. f. • rabaismenstruacion n. f. (s. XVIII. . . ) •menstruationmenstrual, ala adj. (s. XIV.) •menstruelmenstruas n. f. plur. (s. XIV.) • menstrues (cf.flors)mensual, ala adj. (s. XVIII. . . )→mesadièr •men-suel, ellemensualitat n. f. (s. XIX. . . ) •mensualitémensualizacion n. f. (s. XX.) •mensualisationmensualizar v. (s. XX.) •mensualisermensuracion n. f. (s. XIV.) •mensurationmensvalença n. f. •moins-valuementa n. f. (s. XII.) •menthemental, ala adj. (s. XIV.) •mental, alementalament adv. (s. XIV. « mentalment ») •men-talementmentalitat n. f. (s. XIX. . . ) •mentalitémentastre n. m. (s. XII.) •menthe sauvagementi v. (s. XII.) •mentirmentida n. f. →meçorga •mensongementidor, ora adj. e n. (s. XIII.) menteire →meçorguièr •menteur, euse (arc.)mentison n. f. (s. XII.) •menteriementon n. m. (s. XII.) •mentonmentonièra n. f. (s. XIV. . . ) •mentonnièrementre / mentre que conj. (s. XII.) • tandis quementretrant adv. 1. cependant 2. pendant cetempsmenudalhas n. f. plur. (s. XIV. . . ) • menueschosesmenudament adv. (s. XII.) • petitementmenudar v. (s. XII. . . ) • couper menumenudariá n. f. (s. XIV. . . ) • futilitésmenudesa n. f. (s. XIV.) • ténuitémenudet, eta adj. e n. m. (s. XII.) 1. très menu,ue 2. serpoletmenudièr, ièra n. • détaillant, antemenuguet n. m. (s. XVI. . . ) •menuetmenugueta n. f. •marjolainemenusa n. f. 1. planchette 2. menues viandes3. abattismenusar v. (s. XII.) 1. menuiser 2. amoindrir 3.rendre menumenusariá n. f. •menuiseriemenusièr, ièra n. •menuisier

menut (picar -) expr. • hâcher menumenut, uda adj. e n. m. (s. XII.) •menu, uemèr, mèra adj. → blos 1. pur, pure 2. vrai, vraie(cf. cande; pur)meravilha n. f. (s. XII.) •merveillemeravilhar v. (s. XII.) • émerveillermeravilhós, osa adj. (s. XII.) •merveilleux, eusemeravilhosament adv. (s. XIV.) • merveilleuse-mentmerça n. f. (s. XII. « mers » (f.)) •marchandise (cf.mercadariá)mercadariá n. f. (s. XIII.)→merça •marchandise(cf. mercadariatge)mercadariatge n. m. (s. XX. (neologisme), del’anglés) •merchandising, marchandisagemercadièr, ièra n. (s. XII.)→ merchand 1. marc-hand, ande 2. trafiquantmercandar v. (s. XII.) •marchander (cf. mercan-dejar)mercandatge n. m. •marchandagemercandejaire, aira n. •marchandeurmercandejar v. (s. XII.)→mercandar •marchan-dermercantil, ila adj. (s. XVI. . . , de l’italian) •mercan-tilemercantilisme n. m. (s. XIX. . . ) •mercantilismemerçar v. • commercermerçariá n. f. (s. XIII.) •merceriemercat n. m. (s. XIII.) •marchémercat (téner -) expr. • vendre au marchémercat comun n. m. (s. XX.) •marché communmercé n. f. (s. XII.) 1. merci 2. grâce 3. miséri-corde (cf. mercés)mercé (Dieu -) expr. • Dieu mercimercé de (a la -) expr. • à la merci demercejament n. m. (s. XII.) • remerciementmercejar v. (s. XIII.) • remerciermercenari, ària n. (s. XIII.) •mercenairemercés interj. •merci (cf. mercés)merchand, anda adj. e n. (del nòrd occ.) marchand•marchand, andemerchandising n. m. (s. XX., mot anglés)→ mer-cadariatge •merchandising, marchandisagemercièr, ièra n. •mercier, ièremercuri n. m. (s. XIV.) •mercuremercuriala n. f. (s. XVI. . . ) •mercurialemèrda n. f. •merdemerdós, osa adj. (s. XIII.) •merdeux, eusemerenga n. f. (s. XVII. . . , del polonés) •meringuemerguèz n. f. (s. XX., de l’arabi) •merguezmeridian, ana adj. e n. f. (s. XIII.) • méridien,ennemeridional, ala adj. (s. XIII.) •méridional, alemeritant, anta adj. (s. XVIII. . . ) •méritant, antemeritar v. (s. XV. . . ) •méritermeriti (/merit) n. m. (s. XII.) •méritemeritòri, òria adj. (s. XIV.) •méritoiremerlar v. (s. XII.) • créneler

192

Page 193: Diccionari General de la Lenga Occitana - DGLO · ACADEMIA OCCITANA CONSISTÒRI DEL GAI SABER Diccionari General de la Lenga Occitana 2008 – 2016

merlaton mesura (sense -)

merlaton n. m. • jeune merlemèrle n. m. (s. XII.) •merlemerlet n. m. • créneaumerletar v. • crénelermerluç n. m. (s. XIII.) 1. merlus 2. merlan (pois-son)merluça n. f. •moruemerluçaire n. m. • pécheur de moruemerlucièr, ièra n. •marchand, ande de moruemermament n. m. (s. XIII.) 1. diminution 2.baissemermar v. (s. XIII.) 1. amoindrir 2. diminuermerme, merma adj. 1. amoindri, ie 2. diminué,éemèro n. m. meron •méroumerovingian, ana adj. e n. (s. XIX. . . ) •mérovingien, ennemes (pl. meses) n. m. •moismes, mesa adj. •mis, misemesa n. f. 1. mise 2. offre 3. enjeumesacòrdi n. m. • désaccord (cf. acòrdi)mesada n. f. 1. durée du mois 2. salaire dumois 3. mensualitémesadièr, ièra adj. •mensuel, elle (cf. mensual)mesaliança n. f. •mésalliancemesaliar (se) v. pron. • se mésalliermesar v. •misermesaventura n. f. •mésaventuremescalina n. f. (s. XX., del mexican) •mescalinemescla n. f. (s. XII.) •mélangemesclada n. f. (s. XII.) 1. mêlée 2. combatmescladament adv. (s. XIII.) 1. confusément 2.pêle-mêlemescladís n. m. •mauvais mélangemesclador n. m. mesclaire •mélangeur (instru-ment)mesclador n. m. (s. XX.) •mitigeur (robinet)mescladura n. f. •mixturemesclanha n. f. (s. XII.) 1. mêlée 2. vilainmélangemesclar v. (s. XII.) 1. mêler 2. mélanger 3.(pron.) se mêler 4. s’ingérermesclatge n. m. • action de mélangermescle n. m. •mélangemesclum n. m. 1. mélange, mesclun (salade) 2.imbrogliomescomptar (se -) v. (s. XIII.) • avoir un mé-comptemescompte n. m. 1. mécompte 2. erreurmesconeissença n. f. (s. XIII.) •méconnaissancemesconéisser v. (s. XIII.) •méconnaîtremescreire v. (s. XII.) • ne pas croiremescresença n. f. (s. XIII.) 1. incroyance 2. incré-dulité (cf. creire)mescresent, enta adj. (s. XI. . . ) 1. mécréant, ante2. incrédule (cf. incredul)mesenga n. f. •mésangemesestimar v. (s. XVI. . . ) •mésestimer

mesfait (/ mesfach) n. m. •méfaitmesfar v. (s. XIII.) 1. méfaire 2. faire le malmesfisança n. f. •méfiancemesfisar (se) v. pron. • se méfiermesfisós, osa adj. •méfiantmesgarda n. f. •mégardemesolha n. f. 1. moelle 2. mie de painmesolitic, ica adj. e n. m. (s. XX.) •mésolithiquemesopotamian, ana adj. (s. XIX. . . ) • mé-sopotamien, ennemesoterapia n. f. (s. XX.) •mésothérapiemesparlar v. (s. XII.) •médire (cf. maldire; mal-parlar)mespla / mespola n. f. • nèflemesplièr n. m. • néfliermespréner (se) v. pron. • se méprendremespresa n. f. •méprisemespresable, abla adj. (s. XIV.) •méprisablemespresaire, aira adj. e n. (s. XIII.) • qui méprisemespresar v. (s. XIII.) 1. mépriser 2. dédaignermespresós, osa adj. (s. XIII.) •méprisant, antemesprètz n. m. (s. XIII. . . ) •méprismesquin, ina adj. (s. XII., de l’arabi) 1. mesquin,ine 2. chétif, ive 3. misérablemesquinariá n. f. (s. XVII. . . ) •mesquineriemesquinejar v. 1. lésiner 2. vivre chichementmessa n. f. (s. XII.) •messemessa grand n. f. • grand-messemessatge n. m. (s. XII.) •messagemessatgièr, ièra n. (s. XII.) •messager, èremessatjariá n. f. (s. XIII.) •messageriemessianic, ica adj. (s. XIX. . . ) •messianiquemessianisme n. m. (s. XIX. . . ) •messianismemessias n. m. (s. XIII.) •messiemestiç, iça adj. e n. (s. XII.) •métis, issemestiçar n. m. (s. XIX. . . ) •métissermestiçat, ada adj. (s. XIX. . . ) •métissé, éemestiçatge n. m. (s. XIX. . . ) •métissagemestièr n. m. 1. métier 2. besoinmestièr (far -) expr. • avoir besoinmestieral n. m. → artisan • artisanmèstre, tra n. 1. maitre, esse 2. instituteur, trice3. titre des notaires, avocats. . . (cf. mestressa)mestrejaire, aira n. • qui joue au maître (cf.mèstre)mestrejar v. 1. maîtriser 2. régentermestressa n. f. (s. XVII. . . ) • maîtresse (amante)(cf. mèstra)mestria n. f. •maîtrisemestriá n. f. mestrisa •maîtrise, autoritémestura n. f. (s. XIII.) 1. mélange 2. méteil (cf.mixtura)mesturet n. m. • pain de maïsmesura n. f. (s. XII. . . ) 1. mesure 2. cadence 3.modérationmesura (a) loc. a flor e a mesura • à mesure (cf.a proporcion)mesura (sense -) expr. • sans compter

193

Page 194: Diccionari General de la Lenga Occitana - DGLO · ACADEMIA OCCITANA CONSISTÒRI DEL GAI SABER Diccionari General de la Lenga Occitana 2008 – 2016

mesurable, abla microcefal, ala

mesurable, abla adj. (s. XIV.) •mesurablemesuradament adv. (s. XIII.) 1. avec mesure 2.modérémentmesurador n. m. (s. XIX. . . ) • mesureur (instru-ment)mesuraire, aira n. (s. XII. . . ) • mesureur, euse(personne)mesurar v. (s. XII.) •mesurermetabolisme n. m. (s. XIX. . . ) •métabolismemetacarp n. m. (s. XVI. . . ) •métacarpemetacisme n. m. (s. XIV.) •métacismemetafisic, ica adj. e n. f. (s. XIII. . . / s. XVI. . . ) •métaphysiquemetafisician, ana n. (s. XIV. . . ) •métaphysicien,ennemetafòra n. f. (s. XIV.) •métaphoremetaforic, ica adj. (s. XIV. . . ) •métaphoriquemetafòricament adv. (s. XVII. . . ) • mé-taphoriquementmetal n. f. •marmite en métal (fonte) (cf. ola)metal n. m. (s. XII.) •métalmetalenga n. f. (s. XX.) •métalanguemetalengatge n. m. (s. XX.) •métalangagemetalinguistic, ica adj. (s. XX.) • métalinguis-tiquemetalleïtat n. f. (s. XX.) •métalléitémetallic, ica adj. (s. XVI. . . ) •métalliquemetallifèr, èra adj. (s. XIX. . . ) •métallifèremetallizacion n. f. (s. XIV. . . ) •métallisationmetallizar v. (s. XIV. . . ) •métallisermetallizator adj. e n. m. (s. XX.) metallizador •métalliseur (pistolet)metallizator, tritz n. (s. XX.) metallizaire • mé-talliseur, euse (personne)metalloïde n. m. (s. XIX. . . ) metalloïd • métal-loïdemetallurgia n. f. (s. XVII. . . ) •métallurgiemetallurgic, ica adj. (s. XVIII. . . ) •métallurgiquemetallurgista n. (s. XVIII. . . ) •métallurgistemetamorfic, ica adj. (s. XIX. . . ) •métamorphiquemetamorfosar v. (s. XIX. . . ) •métamorphoser (cf.mudar)metamorfòsi n. f. (s. XV. . . ) •métamorphosemetan n. m. (s. XIX. . . ) •méthanemetanièr n. m. (s. XX.) •méthanier (navire)metastasi n. f. (s. XVI. . . ) •métastasemetatars n. m. (s. XVI. . . ) •métatarsemetatèsi n. f. (s. XIV. « methatezis ») •métathèsemetèc, èca n. (s. XVIII. . . ) •métèquemeteis (el -) loc. • lui-mêmemeteis (ieu -) loc. •moi-mêmemeteis (se -) loc. • soi-mêmemeteis, eissa adj. (s. XII.) •mêmemetempsicòsi n. f. (s. XVI. . . ) •métempsychosemetèo n. f. (s. XX.) meteò •météometeòr n. m. (s. XII. . . ) •météoremeteorit n. m. (s. XIX. . . ) •météorite (m.) (f.)meteorologia n. f. (s. XVI. . . ) •météorologie

meteorologic, ica adj. (s. XVI. . . ) •météorologiquemeteorologista n. (s. XVIII. . . ) •météorologistemètge, mètja n. (s. XII.) •médecinmetòde n. m. (s. XVI. . . ) •méthodemetodic, ica adj. (s. XV. . . ) •méthodiquemetodista adj. e n. (s. XVIII. . . ) •méthodistemetodologia n. f. (s. XIX. . . ) •méthodologiemetonimia n. f. (s. XIV.) •métonymiemetraire, aira n. (s. XIX. . . ) •métreur, eusemetrar v. (s. XIX. . . ) •métrermetratge n. m. (s. XIX. . . ) •métragemetre v. (s. XII.) 1. mettre 2. placer 3. percer(dents)mètre n. m. (s. XVIII. . . ) •mètremetric, ica adj. e n. f. (s. XV. . . ) •métriquemètro n. m. (s. XX.) metrò •métrometrologia n. f. (s. XVIII. . . ) •métrologiemetronòme n. m. (s. XIX. . . ) metronòm •métronomemetropòli n. f. (s. XIV. . . ) •métropolemetropòli d’equilibri n. f. (s. XX.) • métropoled’équilibremetropolitan, ana adj. e n. m. (s. XIV.) •métropolitain, ainemeuca n. f. 1. manque 2. échec (cf. pèca)meuca (far -) expr. •manquer, rater (cf. pecar)mexican, ana adj. e n. (s. XIX. . . ) •mexicain, ainemezzanina n. f. (s. XX., mot italian) •mezzaninemi pron. pers. → ieu •moi (litt.)mi n. m. •mi (mus.)miasma n. m. (s. XVII. . . ) •miasmemiauladís n. m. •miaulements répétésmiaular v. •miaulermica n. f. •micamica n. f. (s. XI.) 1. mie 2. bribemicalha n. f. •miettesmicalhar v. • émiettermicar v. • panermicarèla n. f. • petite miettemicha n. f. (s. XII.) 1. miche 2. gros painmichon n. m. • petit painmichor n. f. → mostor 1. moiteur 2. chaleurdoucemicmac n. m. (s. XII. « michmah », del neerlandés)•micmacmicocolièr n. m. (s. XVI. . . ) • micocoulier (cf.falabreguièr)micologia n. f. (s. XIX. . . ) •mycologiemicològue, òga n. (s. XIX. . . ) micològ • myco-loguemicòsi n. f. (s. XIX. . . ) •mycosemicro n. m. (s. XX.) micrò •micromicro-informatica n. f. (s. XX.) • micro-informatiquemicròbi n. m. (s. XIX. . . ) •microbemicrobian, ana adj. (s. XIX. . . ) •microbien, ennemicrocefal, ala adj. (s. XIX. . . ) •microcéphale.

194

Page 195: Diccionari General de la Lenga Occitana - DGLO · ACADEMIA OCCITANA CONSISTÒRI DEL GAI SABER Diccionari General de la Lenga Occitana 2008 – 2016

microcirurgia mineralogia

microcirurgia n. f. (s. XX.) •microchirurgiemicroclima n. m. (s. XX.) •microclimatmicrocòsme n. m. (s. XIV. . . ) •microcosmemicroeconomia n. f. (s. XX.) •micro-économiemicrofilme n. m. (s. XX.) microfilm •microfilmmicrofòn n. m. (s. XIX. . . , de l’anglés) • micro-phonemicrometric, ica adj. (s. XIX. . . ) •micrométriquemicron n. m. (s. XIX. . . ) •micronmicroonda n. f. (s. XIX. . . ) •micro-ondemicroondas (forn a -) n. m. (s. XX.) • micro-ondes (four à)microordinator n. m. (s. XX.) microordenador •microordinateurmicroorganisme n. m. (s. XX.) • micro-organismemicroscòpi n. m. (s. XVII. . . ) •microscopemicroscopic, ica adj. (s. XVIII. . . ) • micro-scopiquemicrotòme n. m. (s. XIX.) microtòm •microtomemicut, uda adj. • plein de mie (pain)mièg, mièja adj. 1. mi 2. demimiègjorn n. m. (s. XIII.) •midimiègjornal, ala adj. •méridional, alemièjament adv. •moyennementmièjanuèit (/mièjanuèch) n. f. • minuit (m.)(f.)mièlhs adv. •mieux (cf. melhor)mieu, miá adj. poss. •mien, miennemifa n. f. • action de renifler (cf. mifar)mifada n. f. • reniflementmifaire, aira adj. e n. 1. renifleur, euse 2.morveux, eusemifar v. • reniflermifla n. f. 1. gifle 2. chiquenaudemiflar v. • giflermiflut, uda adj. • joufflu, uemigala n. f. (s. XV. . . ) •mygalemigon n. m. 1. crottin de brebis 2. colombinemigracion n. f. (s. XV. . . ) •migrationmigrana n. f. (s. XIV. « emigraena ») •migrainemigrant, anta n. (s. XX.) migraire •migrant, antemigrar v. (s. XVI. . . ) •migrermigrator, tritz adj. (s. XIX. . . ) migrador • migra-teur, tricemigratòri, òria adj. (s. XIX. . . ) •migratoiremila adj. num. (s. XVI.) •millemila n. f. (s. XIX. . . , de l’anglés) •mille (distance)milan n. m. (s. XII.) •milanmilanés, esa adj. •milanais, aisemilanta adj. indef. • un grand nombremilanta (un de -) expr. • un sur millemilapatas n. m. •mille-pattesmildió n. m. (s. XIX. . . , de l’anglés mildew) •mil-dioumilen, ena adj. num. (s. XIII.) •millièmemilgrana n. f. (s. XII.) • grenade (fruit)milgranièr n. m. (s. XIV.) • grenadier (arbre)

milh n. m. (s. XVII.)→milhòc •maïs (cf. turguet)milh menut n. m. •millet (cf. milhet)milhada n. f. • gâteau de maïsmilhàs n. m. • millasse (pâtisserie à base debouillie de maïs) (cf. milhasson)milhasson n. m. →milhàs •millasse (pâtisserieà base de bouillie de maïs) (cf. milhàs)milhavés, esa adj. e n. (de la vila roergata de Milhau)•millavois, oisemilhet n. m. •millet (cf. milh menut)miliard n. m. (s. XVI. . . ) •milliardmiliardari, ària adj. e n. (s. XIX. . . ) •milliardairemiliarden, ena adj. (s. XX.) •milliardièmemilícia n. f. (s. XVI. . . ) •milicemilician, ana n. (s. XX.) •milicien, ennemilièr n. m. (s. XIII.) •milliermilion adj. num. (s. XIV.) •millionmilionari, ària adj. e n. (s. XVIII. . . ) • million-nairemilionen, ena adj. (s. XVI. . . ) •millionièmemilitant, anta adj. e n. (s. XIX. . . ) •militant, antemilitantisme n. m. (s. XX.) •militantismemilitar v. (s. XIII.) •militermilitar, ara adj. e n. (s. XIV. . . ) •militairemilitarisme n. m. (s. XVIII. . . ) •militarismemilitarista adj. e n. (s. XIX. . . ) •militaristemilitaroindustrial, ala adj. (s. XX.) • militaro-industrielmillenari, ària adj. e n. m. (s. XV. . . ) •millénairemillesime n. m. (s. XVI. . . ) millesim •millésimemilliar, ara adj. (s. XVII. . . ) •milliairemilligramma n. m. (s. XVIII. . . ) •milligrammemillilitre n. m. (s. XVIII. . . ) •millilitremillimètre n. m. (s. XVIII. . . ) •millimètremillimetric, ica adj. (s. XIX. . . ) •millimétriquemillivòlt n. m. (s. XX., d’Alessandro Volta) •milli-voltmimar v. (s. XIX. . . ) •mimermimarèla n. f. 1. éblouissement 2. berluemimarèlas (far -) expr. • donner la berluemime, mima n. (s. XVI. . . ) •mimemimetic, ica adj. (s. XIX. . . ) •mimétiquemimetisme n. m. (s. XIX. . . ) •mimétismemimica n. f. (s. XVI. . . ) •mimiquemimòsa n. f. mimosà •mimosamina n. f. 1. apparence 2. minemina n. f. (s. XIV.) •mine (gisement)minaire, aira n. (s. XIV. . . ) • mineur (cf. car-bonièr)minar v. (s. XIV.) 1. miner 2. creuserminaret n. m. (s. XVII. . . , del turc ← arabi) •minaretmineral, ala adj. (s. XIV.) •minéral, alemineralizacion n. f. (s. XVIII. . . ) • minéralisa-tionmineralizator, tritz adj. e n. (s. XVIII. . . ) •minéralisateur (substance. . . )mineralogia n. f. (s. XVIII. . . ) •minéralogie

195

Page 196: Diccionari General de la Lenga Occitana - DGLO · ACADEMIA OCCITANA CONSISTÒRI DEL GAI SABER Diccionari General de la Lenga Occitana 2008 – 2016

mineralogic, ica mitana

mineralogic, ica adj. (s. XVIII. . . ) •minéralogiquemineralogista n. (s. XVIII. . . ) •minéralogisteminèrva n. f. (s. XIX. . . ) •minerve (orthop.)minhard, arda adj. (s. XV. . . , del breton) 1. douil-let, ette 2. caressant, anteminhardejar v. (s. XV. . . ) •mignarderminhardiá n. f. (s. XVI. . . ) minhardisa 1.mignardise 2. cajolerieminhòt, òta adj. •mignon, onneminhotar v. 1. caresser 2. flattermini n. m. (s. XIV.) meni •miniumminiatura n. f. (s. XVII. . . , mot italian) •miniature(cf. minium)miniaturista n. (s. XVIII. . . ) •miniaturisteminiaturizacion n. f. (s. XX.) •miniaturisationminiaturizar v. (s. XX.) •miniaturiserminibús n. m. (s. XX.) •minibusminièr, ièra adj. (s. XIX. . . ) •minier, ièreminijupa n. f. (s. XX., de l’anglés) •mini-jupeminimal, ala adj. (s. XX.) •minimal, aleminimalista adj. e n. (s. XX.) •minimalisteminime, ima adj. e n. (s. XIV. « minim ») minim •minimeminimizar v. (s. XIX. . . ) •minimiserminimum n. m. (s. XVIII. . . , mot latin) • mini-mumministèri n. m. (s. XIV.) •ministèreministerial, ala adj. (s. XVII. . . ) • ministériel,elle.ministre, tra n. (s. XIII.) •ministreminium n. m. (s. XVI. . . ) •miniumminorar v. (s. XIV. . . ) •minorerminoritari, ària adj. (s. XIX. . . ) •minoritaire.minoritat n. f. (s. XV. . . ) •minoritéminucia n. f. (s. XVII. . . ) •minutieminuciós, osa adj. (s. XVIII. . . ) •minutieux, euseminuscul, ula adj. (s. XVII. . . ) •minusculeminuta n. f. (s. XIII. . . ) •minuteminutar v. (s. XIV. . . ) •minuterminutariá n. f. (s. XX.) •minuterieminutatge n. m. (s. XX.) •minutageminutièr n. m. (s. XX.) •minuteurmiocardi n. m. (s. XIX. . . ) •myocardemiocèn, èna adj. e n. (s. XIX. . . , de l’anglés) •miocènemiòp, miòpa adj. (s. XVI. . . ) •myope (cf. sup)miopatia n. f. (s. XIX. . . ) •myopathiemiopia n. f. (s. XVII. . . ) •myopiemiosòtis n. f. (s. XVI. . . ) •myosotismira n. f. 1. mire 2. visée 3. (fig.) butmirabèla n. f. •mirabellemirabelièr n. m. •mirabellier (prunier)miracle n. m. (s. XIII.) •miraclemiraculós, osa adj. (s. XIV.) miraclós • mirac-uleux, eusemiralh n. m. (s. XII.) •miroirmiralhar v. 1. réfléchir (reflet) 2. se mirer

miralhejar v. •miroitermiralhet n. m. 1. petit miroir 2. miroir auxalouettesmiralhièr n. m. •miroitiermiranda n. f. 1. belvédère 2. lieu élevémirapeis (salsa -) n. f. (s. XIX., del duc de Levís-Mirapeis) • sauce mirepoixmirar v. (s. XII.) 1. observer 2. viser 3. se mirermiratge n. m. (s. XVIII. . . ) •miragemirga n. f. • souris (cf. rata, ratòta)mirgalhadura n. f. 1. diaprure 2. bigarruremirgalhar v. 1. diaprer 2. bigarrermirgalhejar v. 1. se diaprer 2. chatoyer.mirra n. f. (s. XIII.) •myrrhemirta n. f. (s. XIII.) •myrtemisantròp, òpa adj. e n. (s. XVI. . . ) •misanthropemisantropia n. f. (s. XVI. . . ) •misanthropiemisantropic, ica adj. (s. XVI. . . ) • misan-thropiquemiserabilisme n. m. (s. XX.) •misérabilismemiserabilista adj. (s. XX.) •misérabilistemiserable, abla adj. e n. (s. XIV.) •misérablemisèria n. f. (s. XIII.) •misèremisericòrdia n. f. (s. XIII.) •miséricordemisericordiós, osa adj. (s. XIII.) • miséri-cordieux, eusemisogin, ina adj. e n. (s. XVIII. . . ) •misogynemisoginia n. f. (s. XIX. . . ) •misogyniemiss n. f. (s. XVIII. . . , mot anglés) •miss (reine debeauté)missal n. f. (s. XII. . . ) •misselmissara n. f. • loirmissi dominici n. m. plur. (s. XVIII. . . , mots latins)•missi dominicimissile n. m. (s. XX., mot latin) •missilemission n. f. (s. XIV. . . ) •missionmissionari, ària adj. e n. (s. XVII. . . ) • mission-nairemissiva n. f. (s. XV. . . ) 1. missive 2. lettremistèri n. m. (s. XII. . . ) •mystèremisteriós, osa adj. (s. XV. . . ) •mystérieux, eusemistic, ica adj. e n. (s. XIV. . . ) •mystiquemisticisme n. m. (s. XIX. . . ) •mysticismemistificacion n. f. (s. XVIII. . . ) •mystificationmistificar v. (s. XVIII. . . , del francés) •mystifiermistificator, tritz n. (s. XVIII. . . ) mistificaire •mystificateurmistofla n. f. • godelureaumistoflet, eta adj. e n. 1. poupin, ine 2. mignon,onnemistonar v. • câlinermistós, osa adj. 1. doux, douce 2. caressant,ante 3. affablemistralada n. f. • coup de mistral (vent)mistralenc, enca adj. e n. (s. XIX.) • mistralien,enne (de F. Mistral)mitan n. m. 1. milieu 2. mitanmitana n. f. (s. XIX. . . , del francés) •mitaine

196

Page 197: Diccionari General de la Lenga Occitana - DGLO · ACADEMIA OCCITANA CONSISTÒRI DEL GAI SABER Diccionari General de la Lenga Occitana 2008 – 2016

mite mofla

mite n. m. (s. XIX. . . ) mit •mythemitic, ica adj. (s. XIX. . . ) •mythiquemitificar v. (s. XX.) •mythifiermitigacion n. f. (s. XIV. . . ) •mitigationmitigar v. (s. XIII.) •mitigermitigat, ada adj. (s. XVI. . . ) •mitigé, éemitilicòla adj. (s. XX.) •mytilicolemitilicultor, tritz n. (s. XX.) •mytiliculteur, tricemitilicultura n. f. (s. XIX. . . ) •mytiliculturemitilotoxina n. f. (s. XIX. . . ) •mytilotoxinemitologia n. f. (s. XIV. . . ) •mythologiemitologic, ica adj. (s. XV. . . ) •mythologiquemitològue, òga n. (s. XVI. . . ) mitològ • mytho-loguemitoman, ana n. (s. XX.) •mythomane.mitomania n. f. (s. XX.) •mythomaniemitra n. f. (s. XIII.) •mitremitralha n. f. (s. XIV. . . , del francés) •mitraillemitralhadoira n. f. (s. XIX. . . , del francés)mitralhaira • mitrailleuse (arme) (cf. fusilh mi-tralhador)mitralhaire, aira n. (s. XVIII. . . , del francés) • mi-trailleur (personne)mitralhar v. (s. XIX. . . , del francés) •mitraillemitralhatge n. m. (s. XX., del francés) • mitrail-lagemiular v. (s. XIV.) •miaulermixador n. m. (s. XX., de l’anglés) • mixer (ap-pareil ménager) (cf. mesclador)mixar v. (s. XX., de l’anglés) •mixermixatge n. m. (s. XX.) •mixage (cf. mescla)mixcion n. f. (s. XIV.) •mixtionmixomatòsi n. f. (s. XX.) •myxomatosemixte, mixta adj. (s. XIII.) mixt •mixtemixtitat n. f. (s. XX.) mixitat •mixitémixtura n. f. (s. XIV.) •mixturemnemotecnic, ica adj. (s. XIX. . . ) • mnémotech-nique.mobil, ila adj. e n. m. (s. XIV. . . ) •mobilemobileta n. m. (s. XX.) •mobylettemobiliari, ària adj. e n. m. (s. XVIII. . . ) mobilièr •mobilier, èremobilitat n. f. (s. XIII. . . ) •mobilitémobilizable, abla adj. (s. XIX. . . ) •mobilisablemobilizacion n. f. (s. XVIII. . . ) •mobilisationmobilizar v. (s. XIX. . . ) •mobilisermobilizator, tritz adj. (s. XX.) mobilizaire • mo-bilisateurmoblar v. (s. XIII. . . ) •meublermoblat, ada adj. e n. m. (s. XIII. . . ) •meublémòble adj. e n. m. (s. XIII.) •meublemocador n. m. •mouchoirmocal n. m. 1. coup sur le nez 2. soufflet (cf.nasada)mocalhon n. m. • lumignonmocar v. 1. moucher 2. frapper sur le nez 3.river son clou

mocassin n. m. (s. XVIII. . . , de l’algonquin) • mo-cassinmocion n. f. (s. XIII. . . ) •motionmòda n. f. (s. XIV. . . ) 1. mode 2. façon d’agirmodal, ala adj. (s. XVI. . . ) •modal, alemodalitat n. f. (s. XVI. . . ) •modalitémòde n. m. (s. XIII. « modi ») •modemodèl n. m. (s. XVI. . . , de l’italian) •modèlemodelaire, aira n. (s. XVI. . . ) •modeleur, eusemodelar v. (s. XVI. . . ) •modelermodelatge n. m. (s. XIX. . . ) •modelagemodelisme n. m. (s. XX.) •modélismemodelista n. (s. XIX. . . , de l’italian) •modélistemoderacion n. f. (s. XIV.) •modérationmoderar v. (s. XV.) •modérermoderato adv. (s. XIX. . . , mot italian) moderatò •moderatomoderator, tritz n. (s. XV. . . ) moderaire;moderador •modérateur, tricemodern style n. m. (s. XIX. . . , mots angleses) •modern stylemodèrne, èrna adj. (s. XIV. . . ) modèrn • mod-ernemodernisme n. m. (s. XIX. . . ) •modernismemodernista adj. e n. (s. XVIII. . . ) •modernistemodernitat n. f. (s. XIX. . . ) •modernitémodernizacion n. f. (s. XIX. . . ) •modernisationmodernizar v. (s. XVIII. . . ) •modernisermodernizator, tritz adj. e n. (s. XX.)modernizador •modernisateur, tricemodèst, èsta adj. (s. XIV. . . ) •modestemodestia n. f. (s. XIV. . . ) •modestiemodic, ica adj. (s. XVII. . . ) •modiquemodicitat n. f. (s. XVI. . . ) •modicitémodificable, abla adj. (s. XVII. . . ) •modifiablemodificacion n. f. (s. XIV.) •modificationmodificar v. (s. XIV.) •modifiermodificator, tritz adj. e n. (s. XIX. . . ) modificador•modificateur, tricemodilh n. m. • groinmodilhar v. • fouiller du groinmodista n. f. (s. XVII. . . ) •modistemodul n. m. (s. XVI. . . ) •modulemodulacion n. f. (s. XIV.) •modulationmodulacion de frequéncia n. f. (s. XX.) •modu-lation de fréquencemodular v. (s. XIV.) •modulermodulator, tritz adj. e n. (s. XX.) modulador •modulateur, tricemoèrra n. f. (s. XVII. . . , de l’angl. mohair) •moiremoerradura n. f. (s. XIX. . . ) •moiruremoerraire, aira n. (s. XIX.) •moireur, eusemoerrar v. (s. XVIII. . . ) •moirermoerrat, ada adj. (s. XVII. . . ) •moiré, éemoerratge n. m. (s. XIX.) •moiragemofa n. f. •moussemofla n. f. •moufle

197

Page 198: Diccionari General de la Lenga Occitana - DGLO · ACADEMIA OCCITANA CONSISTÒRI DEL GAI SABER Diccionari General de la Lenga Occitana 2008 – 2016

mofle, mofla monetarizacion

mofle, mofla adj. (de l’occ. ancian mof) •moelleux,eusemoflejar v. • être moelleux, eusemoflet n. m. (s. XIII.) 1. mouflet 2. enfant potelé3. moelleuxmoflon n. m. (s. XVIII. . . , de l’italian) •mouflonmoftí n. m. (s. XVII. . . , de l’arabi) •muftimoguda n. f. 1. remuement 2. soulèvementmois, issa adj. 1. humide 2. moite (cf. ime)moissal n. m. •moustiquemoissalièra n. f. •moustiquairemoissalós, osa adj. • plein de moustiquesmoissalum n. m. • les moustiquesmoisse, moissa adj. • écourté, éemoissèla n. f. • grappillonmoisselaire, aira n. • grappilleur, eusemoissena n. f. • moissine (grappe de raisincueillie avec le sarment)mojòl n. m. 1. moyeu 2. jaune d’œufmòl, mòla adj. •mou, mollemòla n. f. (s. XIII.) •meulemòla (far la -) n. f. (s. XX.)→ grèva • grève perléemolaire, aira n. •meuleur (personne)mòlament adv. (s. XIII.) •mollementmolar, ara adj. e n. f. (s. XIV.) •meulier, èremolassa n. f. •molassemolecula n. f. (s. XVII. . . ) •moléculemolecular, ara adj. (s. XVIII. . . ) •moléculairemòler v. •moudremolesa n. f. (s. XIV.) •mollessemolesquina n. f. (s. XIX. . . , de l’anglés) •molesk-inemolestacion n. f. (s. XV.) •molestationmolestar v. (s. XV.) •molestermoleta n. f. 1. molette 2. petite meulemoleta n. f. • omelette (cf. pascada)molhèr n. f. (s. XII.) 1. femme 2. épousemolherar v. (s. XII.) • prendre femmemolin n. m. (s. XII.) •moulinmolina n. f. (s. XIII.) •moulin à eaumolinar v. (s. XIII.) → mòler 1. moudre 2. (v.intr.) tourbillonner 3. (v. pron.) s’éboulermolinariá n. f. (s. XIII.) • meunerie (commercede la farine)molinariá n. f. (s. XX.) • meunerie (les meu-niers)molinariá n. f. (s. XIX. . . ) minotariá •minoteriemolinejar v. • tournoyermolinet n. m. 1. moulinet 2. pirouettemolineta n. f. (s. XX.) •moulinettemolinièr, ièra n. m. (s. XIII.) minotièr 1. meunier,ière 2. minotiermollusc n. m. (s. XVIII. . . ) •mollusquemolon n. m. (s. XIII.) 1. amas 2. pâté de maisons3. quartiermolonada n. f. 1. multitude 2. grande quantitémolt adv. (s. XI.)→ fòrça ; plan • beaucoupmòlta n. f. 1. mouture 2. quantité moulue

molza n. f. • traite (laiterie. . . )molzedoira n. f. (s. XX.) molzoira • trayeuse(machine)molzeire, eira n. • trayeur, euse (personne)mólzer v. • trairemoment n. m. (s. XIII.) •momentmomentanèament adv. (s. XV. . . ) •momentané-mentmomentanèu, èa adj. (s. XIV. . . ) • momentané,éemomia n. f. (s. XVI. . . , del latin med. ← arabi) •momiemomificacion n. f. (s. XVIII. . . ) •momificationmomificar v. (s. XVIII. . . ) •momifiermon ; mos adj. poss. 1. mon 2. mesmona n. f. 1. chatte (pour appeler) 2. mouemonaca n. f. → popòta • poupée (cf. tostona)monacal, ala adj. (s. XV. . . ) •monacal, alemonadèlfe, èlfa adj. (s. XVIII. . . ) •monadelphemonaquisme n. m. (s. XVI. . . ) •monachismemonar v. 1. miauler doucement 2. faire lamouemonarca n. m. (s. XIV. . . ) •monarquemonard, arda n. m. →monin • singemonarquia n. f. (s. XIII.) •monarchiemonarquic, ica adj. (s. XIV. . . ) •monarchiquemonarquisme n. m. (s. XVI. . . ) •monarchismemonarquista adj. e n. (s. XVIII. . . ) •monarchistemonastèri n. m. (s. XIII.) • monastère (cf. mon-estièr)monastic, ica adj. (s. XIII. . . ) •monastiquemond n. m. 1. monde 2. les gensmond, monda adj. (s. X.) • émondé, éemondan, ana adj. e n. (s. XIII.) •mondain, ainemondanitat n. f. (s. XVII. . . ) •mondanitémondar v. • émondermondial, ala adj. (s. XVI. . . ) •mondial, alemondialament adv. (s. XX.) •mondialementmondialisme n. m. (s. XX.) •mondialismemondialista adj. e n. (s. XX.) •mondialistemondializacion n. f. (s. XX.) •mondialisationmondializar v. (s. XX.) •mondialisermondin, ina adj. e n. (s. XVII.) • toulousain, ainemondovision n. f. (s. XX.) •mondovisionmoneda n. f. (s. XII.) 1. monnaie 2. argentmonedable, abla adj. (s. XIX. . . ) •monnayablemonedar v. (s. XIV.) •monnayermonedatge n. m. (s. XIII. . . ) •monnayagemonedièr n. m. (s. XIII.) • monnayeur (cf.falsmonedièr)monegasc adj. e n. (de Monegue) •monégasque(de Monaco)monestièr n. m. monastièr → monastèri •monastère (cf. mostièr)monetari, ària adj. (s. XVI. . . ) •monétairemonetarisme n. m. (s. XX.) •monétarismemonetarista n. (s. XX.) •monétaristemonetarizacion n. f. (s. XX.) •monétarisation

198

Page 199: Diccionari General de la Lenga Occitana - DGLO · ACADEMIA OCCITANA CONSISTÒRI DEL GAI SABER Diccionari General de la Lenga Occitana 2008 – 2016

monetizacion montanha

monetizacion n. f. (s. XIX. . . ) •monétisationmonetizar v. (s. XIX. . . ) •monétisermonge, monja n. (s. XII.) 1. moine 2. religieusemongeta n. f. • haricot blanc (cf. favòl)mongetada n. f. 1. cassoulet 2. plat de haricots(cf. caçolet)mongòl, òla adj. e n. (s. XVIII. . . ) •mongol, olemongolian, ana adj. e n. (s. XIX. . . )→ trisomic •mongolien, ennemongolic, ica adj. (s. XIX. . . ) •mongoliquemongolisme n. m. (s. XIX. . . ) → trisomie 21 •mongolismemonhon n. m. •moignonmonicion n. f. (s. XIII.) •monitionmonifla n. f. → vagin • (triv.) sexe de la femme(cf. parpalhòl; sèxe)monin, ina n. • singe, guenon (cf. monard)moninada n. f. 1. grimace 2. capricemoninariá n. f. • singeriemoninejar v. 1. minauder 2. faire le singemonisme n. m. (s. XIX. . . ) •monismemonitor, tritz n. (s. XX., de l’anglés) • moniteur,tricemonitorat n. m. (s. XX.) •monitoratmonitoratge n. m. (s. XX.) •monitoringmonitòri, òria adj. e n. m. (s. XIII.) •monitoiremonitorial, ala adj. (s. XVI. . . ) •monitorial, alemonocefal, ala adj. (s. XIX. . . ) •monocéphalemonocit n. m. (s. XX.) •monocytemonòcle n. m. (s. XIX. . . ) •monoclemonocromatic, ica adj. (s. XIX. . . ) • monochro-matiquemonocròme, òma adj. (s. XVIII. . . ) monocròm •monochromemonocular, ara adj. (s. XX.) • monoculaire (cf.ocular)monocultura n. m. (s. XX.) •monoculturemonodia n. f. (s. XVI. . . ) •monodiemonodic, ica adj. (s. XIX. . . ) •monodiquemonofille, illa adj. (s. XIX. . . ) monofil • mono-phyllemonofisisme n. m. (s. XVIII. . . ) •monophysismemonofisit, ita adj. e n. (s. XVII. . . ) •monophysitemonogame, ama adj. (s. XV. . . ) monogam •monogamemonogamia n. f. (s. XVI. . . ) •monogamiemonogamic, ica adj. (s. XIX. . . ) •monogamiquemonografia n. f. (s. XVIII. . . ) •monographiemonogramma n. m. (s. XVII. . . ) monogram •monogrammemonolingüe, güa adj. e n. (s. XX.) •monolinguemonolingüisme n. m. (s. XX.) •monolinguismemonolit n. m. (s. XVIII. . . ) •monolithemonolitic, ica adj. (s. XX.) •monolithiquemonolitisme n. m. (s. XIX. . . ) •monolithismemonologar v. (s. XIX. . . ) •monologuermonològue n. m. (s. XV. . . ) monològ • mono-logue

monomania n. f. (s. XIX. . . ) •monomaniemonomaniac, aca adj. e n. (s. XIX. . . ) 1. mono-mane 2. monomaniaquemonòmi n. m. (s. XVII. . . ) monòm • monôme(algèbre, étudiants. . . )monomotor, tritz adj. e n. (s. XX.) •monomoteur,tricemonoparental, ala adj. (s. XX.) • monoparental,alemonoplaça adj. e n. (s. XX.) •monoplacemonoplan n. m. (s. XX.) •monoplanmonopòli n. m. (s. XIII.) •monopolemonopolista n. (s. XIX. . . ) •monopolistemonopolistic, ica adj. (s. XX.) •monopolistiquemonopolizacion n. f. (s. XIX. . . ) • monopolisa-tionmonopolizar v. (s. XVI. . . ) •monopolisermonopolizator, tritz n. (s. XIX. . . ) monopolizaire•monopolisateur, tricemonosillabe (/mono-sillabe) n. m. (s. XV.)monosillab •monosyllabemonosillabic, ica (/mono-sillabic, ica) adj. (s.XV. . . ) •monosyllabiquemonospèrme, èrma adj. (s. XVIII. . . ) •monosperme (cf. espèrma)monospermia n. f. (s. XVIII. . . ) •monospermiemonoteïsme n. m. (s. XIX. . . ) •monothéismemonoteïsta adj. e n. (s. XIX. . . ) •monothéistemonoteïstic, ica adj. (s. XX.) •monothéistiquemonotòn, òna adj. (s. XVIII. . . ) monotòne •monotonemonotonia n. f. (s. XVII. . . ) •monotoniemonsen n. m. • (arch. honor.) monsieurmonsenhor n. m. (s. XIII.) •monseigneurmonstrància n. f. (s. XVI. . . ) monstrança • mon-strancemonstre sacrat n. m. (s. XX., cf. Jean Cocteau) •monstre sacrémonstre, tra n. m. (s. XIV.) mostre •monstremonstruós, osa adj. (s. XIV.) mostrós • mon-strueux, eusemonstruosament adv. (s. XIV. . . ) •monstrueuse-mentmonstruositat n. f. (s. XIV.) •monstruositémont n. m. 1. mont 2. montagnemonta n. f. 1. monte 2. harasmontacargas n. m. (s. XIX. . . ) •monte-chargemontada n. f. (s. XIV.) 1. montée 2. hausse desprixmontadavala n. m. 1. terrain accidenté 2.péripétiemontador n. m. (s. XIII.) 1. montoir 2. raidillonmontaire, aira n. 1. monteur, euse (ouvrier) 2.jockey (cf. jockey)montalbanés, esa adj. •montalbanais, aisemontament n. m. (s. XIII.) •montement (Ascen-sion de la Vierge)montanha n. f. (s. XII.) •montagne

199

Page 200: Diccionari General de la Lenga Occitana - DGLO · ACADEMIA OCCITANA CONSISTÒRI DEL GAI SABER Diccionari General de la Lenga Occitana 2008 – 2016

montanhenc, enca morsura

montanhenc, enca adj. e n. (s. XIII.) • de la mon-tagnemontanhòl, òla adj. e n. •montagnard, ardemontanhós, osa adj. •montagneux, eusemontant n. m. •montantmontar v. (s. XII.) 1. monter 2. faire un montagemontar en cerbèla expr. •monter à la têtemontatge n. m. (s. XX.) •montagemontbasilhac n. m. (del nom d’un vilatge delbrageriraqués) •monbazillac (vin)montbasilhaqués, esa adj. • monbazillacois,oisemontet n. m. 1. petit tas 2. monticulemontgolfièra n. f. (s. XVIII. . . , dels fraires Mont-golfier) •montgolfièremontilha n. f. • dunemontjòia n. f. (s. XII.) •montjoiemontpelhierenc, enca adj. (de Montpelhièr) •montpelliérain, ainemontura n. f. • monture (animal de selle,lunettes)monument n. m. (s. XIII.) •monumentmonumental, ala adj. (s. XIX. . . ) •monumental,alemonumentalitat n. f. (s. XIX. . . ) • monumental-itémoquet, eta adj. 1. penaud, aude 2. confus, usemoqueta n. f. (s. XX.) •moquettemoquetar v. (s. XX.) •moquettermoral, ala adj. e n. m. (s. XIV.) •moral, alemorala n. f. (s. XVII. . . ) •moralemoralament adv. (s. XIV. « moralmen ») •morale-mentmoralisme n. m. (s. XVIII. . . ) •moralismemoralista n. (s. XVII.. ;) •moralistemoralitat n. f. (s. XIV.) •moralitémoralizacion n. f. (s. XIX. . . ) •moralisationmoralizar v. (s. XIV. . . ) •moralisermoralizator, tritz adj. (s. XIX. . . ) moralizaire;moralizador •moralisateur, tricemoratòri n. m. (s. XVIII. . . ) •moratoiremorbide, ida adj. (s. XIX. . . ) morbid •morbidemorbiditat n. f. (s. XIX. . . .) •morbiditémordaças n. f. plur. mordassas 1. pincettes àfeu 2. mordachesmordassa n. f. 1. lippe 2. babinemordassada n. f. • forte morsuremordassar v. •mordre fortementmordejar v. •mordillermordent, enta adj. e n. m. •mordant, antemordida n. f. •morsuremordissal n. m. 1. morsure 2. coup de dentmòrdre v. (s. XII.) •mordremorena n. f. • filetage (pas de vis) (cf. vitz)morena n. f. 1. murène 2. lamproiemorenar v. • visser (cf. visar)morenas n. f. plur. (s. XIV.) • hémorroïdes (cf.emoroïdas)

morent, enta adj. e n. 1. moribond, onde 2.mourant, ante (cf. moribond)morents (uèlhs -) expr. • regards langoureuxmoresc, esca adj. → mauresc 1. mauresque 2.moresquemorfèma n. m. (s. XX.) •morphèmemorfiar v. • bâfrermorfina n. f. (s. XIX. . . ) •morphinemorfinoman, ana adj. e n. (s. XIX. . . ) morfinaire •morphinomanemorfinomania n. f. (s. XIX. . . ) •morphinomaniemorfologia n. f. (s. XIX. . . ) •morphologiemorfologic, ica adj. (s. XIX. . . ) •morphologiquemòrga n. f. (s. XVII. . . , del francés)→ depositòri •morgue (cadavres)moribond, onda adj. e n. (s. XV. . . ) • moribond,onde (cf. morent)moridor n. m. (s. XX.) •mouroirmorigenar v. (s. XIV.) •morigénermorilha n. f. (s. XV.) •morillemorir v. (s. XII.) •mourirmorisc, isca adj. e n. (s. XVI. . . ) •morisquemoriscaud, auda n. (s. XVI. . . ) •moricaud (péjo-ratif en français)mormolh n. m. •murmuremormolhar v. •mumurermormon, ona n. •mormon, onemornarós, osa adj. •morosemòrne adj. (s. XII. « morn ») •mornemornifla n. f. 1. mornifle 2. coup sur le nez (cf.nasada)morrada n. f. (s. XIV.) • coup sur le museaumorralh n. m. •muselièremorralhar v. 1. morailler 2. muselermorralhas n. f. •moraillesmorranchon n. m. •minoismorre (/mor) n. m. (s. XIV.) 1. museau 2. (fam.)visage 3. trognemorrejada n. f. 1. (fam.) coup sur le visage /museau 2. chute sur le visagemorrejar v. 1. montrer le museau 2. (fam.)pointer le nezmorrena n. f. •morainemorron n. m. •mouron des oiseauxmors n. f. plur. (s. XII. . . ) •mœursmòrs n. m. mòs 1. bouchée 2. coup de dentmòrs n. m. •mors (bride)mòrsa n. m. (s. XVI. . . , del rus← lapon) • morse(animal)mòrse n. m. (s. XIX. . . , de Samuel Morse) •morse(alphabet)morsec n. m. mossec 1. bouchée 2. morceau 3.coup de dentmorsegada n. f. mossegada •morsuremorsegar v. mossegar •mordre, mordillermorsèl n. m. (s. XIII.) •morceau (cf. tròç; bocin)morsura n. f. (s. XIII.) • morsure (cf. mordissal;morsal; nhac)

200

Page 201: Diccionari General de la Lenga Occitana - DGLO · ACADEMIA OCCITANA CONSISTÒRI DEL GAI SABER Diccionari General de la Lenga Occitana 2008 – 2016

mòrt nat, mòrta nada motricitat

mòrt nat, mòrta nada adj. e n. (s. XX.) •mort-né,mort-née (cf. morton)mòrt, mòrta adj. e n. (s. XII.) •mort, mortemòrta de fred / freg n. f. • lépiote élevée (cf.camparòl)mòrta-sason n. f. (s. XX.) •morte-saisonmortaisa n. f. (s. XII. . . , de l’arabi) •mortaisemortaisadoira n. f. (s. XIX. . . ) •mortaiseusemortaisaire, aira n. (s. XX.) • mortaiseur, euse(personne)mortaisar v. (s. XIV. . . ) •mortaisermortaisat, ada adj. (s. XX.) •mortaisé, éemortaisatge n. m. (s. XIX. . . ) •mortaisagemortal, ala adj. (s. XII.) •mortel, ellemortalatge n. m. 1. carnage 2. épizootiemortalitat n. f. (s. XVIII. . . ) •mortalitémortièr n. m. (s. XIII.) •mortiermortificacion n. f. (s. XIV.) •mortificationmortificar v. (s. XIV.) •mortifiermorton n. m. 1. mort-né 2. avorton (cf. mòrtnat)mortuari, ària adj. (s. XV. . . ) •mortuairemos, mossa adj. (s. XII.) • émoussé, éemosaïc, ïca adj. e n. f. (s. XIV.) •mosaïquemosca n. f. (s. XII.) •mouchemoscalh n. m. (s. XII.) • émouchettemoscalha n. f. • les mouchesmoscalhat, ada adj. •moucheté, éemoscalhon n. m. (s. XIV.) •moucheronmoscovita adj. e n. •moscovitemosidura n. f. •moisissuremosir v. (s. XIV.) •moisirmosit, ida adj. e n. m. •moisi, iemosquet n. m. (s. XVI. . . ) •mousquet (cf. mosca)mosqueta n. f. (s. XVI. . . , de l’italian← castelhan←arabi) •mosquéemosquetada n. f. (s. XVI.) •mousquetademosquetaire n. m. (s. XVI.) •mousquetairemosquetar v. •mouchetermosquetièra n. f. 1. rideau pour arrêter lesmouches 2. moustiquairemosqueton n. m. (s. XVI. . . ) •mousquetonmosquilh n. m. •moustiquemossairon n. m. •mousseronmossaka n. f. (s. XX., mot turc) mossakà •mous-sakamossenh n. m. (s. XII.) monsen • monsieur(onorific) (cf. sénher)mossénher n. m. (s. XII.) monsenher 1. mon-seigneur 2. chef de groupe de travailleurs agri-coles (cf. monsenhor)mòssi n. m. (s. XVI. . . , de l’italian) • mousse(matelot)mossur n. m. (s. XVI. . . , del francés) monsur •monsieur (pej. idèa d’umilitat davant lo supe-rior)mossuralha n. f. monsuralha 1. les messieurs2. les bourgeois

mossuret n. m. • petits œillets (cf. giroflada)mossuròt n. m. monsuròt 1. petit monsieur 2.freluquetmost n. m. (s. XIV.) •moûtmostacha n. f. (s. XV. . . , de l’italian) •moustachemostachut, uda adj. •moustachu, uemostar v. • barbouiller de moûtmostarda n. f. (s. XIV.) •moutardemostardariá n. f. • fabrique de moutardemostardièr n. m. 1. pot à moutarde 2. fabricantde moutardemoste, mosta adj. •moitemostèla n. f. (s. XIII.) • belettemostelon n. m. (s. XIII.) • petit de la belettemostièr n. m. →monastèri •monastère (cf. mon-estièr)mostor n. f. •moiteurmostós, osa adj. 1. plein, pleine de moût 2. bar-bouillé, ée de moûtmòstra n. f. (s. XIV.) 1. montre 2. exposition 3.revue de troupesmostrar v. (s. XIV.) 1. montrer 2. enseignermot n. m. (s. XII.) •motmòta n. f. • butte artificielle (castrale. . . ) (cf.turra)motard, arda n. (s. XX.) •motard (cf. mòto)motàs, assa n. • grosse motte (élévation deterre)motèl n. m. (s. XX., de l’angloamerican) •motelmotet n. m. (s. XIII.) 1. motet 2. dicton 3. locu-tionmotiu n. m. (s. XIV. . . ) •motifmotivacion n. f. (s. XX.) •motivationmotivar v. (s. XX.) •motivermotladura n. f. (s. XV. . . ) •mouluremotlar v. (s. XI. . . ) •moulermotlatge n. m. (s. XV. . . ) •moulagemòtle n. m. (s. XIV.) •moulemòto n. f. (s. XX.) motò •motomotocicleta n. f. (s. XX.) 1. motocyclette 2. moto(cf. mòto)motociclista n. (s. XX.) 1. motocycliste 2. mo-tardmotocròss n. m. (s. XX., de l’anglés) •moto-crossmotocultor n. m. (s. XX.) •motoculteurmotocultura n. f. (s. XX.) •motoculturemoton n. m. •mouton (cf. feda, oelha)motonada n. f. • troupeau de moutonsmotonèu n. f. (s. XX.) •moto-neigemotonièr, ièra adj. e n. • moutonnier, ière (cf.moton)motopompa n. f. (s. XX.) •motopompemotor n. m. (s. XVIII. . . ) •moteurmotor, tritz adj. (s. XVI. . . ) •moteur, tricemotorizacion n. f. (s. XX.) •motorisationmotorizar v. (s. XX.) •motorisermotorizat, ada adj. (s. XX.) •motorisé, éemotricitat n. f. (s. XIX. . . ) •motricité

201

Page 202: Diccionari General de la Lenga Occitana - DGLO · ACADEMIA OCCITANA CONSISTÒRI DEL GAI SABER Diccionari General de la Lenga Occitana 2008 – 2016

mòure musclat, ada

mòure v. (s. XII.) 1. mouvoir 2. déclenchermovedís, issa adj. •mouvant, antemovement n. m. (s. XIII.) •mouvementmovéncia n. f. (s. XVI. . . ) •mouvancemucós, osa adj. (s. XVI. . . ) •muqueux, eusemucositat n. f. (s. XIV. . . ) •mucositémucus n. m. (s. XVIII. . . , mot matin) mucús •mu-cusmuda n. f. (s. XII.) •muemudable, bla adj. (s. XIV.) 1. muable 2.changeant, antemudadís, issa adj. • qui change de placemudaire, aira n. (s. XX.) • mutant, ante (quichange de profession, de lieu. . . ) (cf. mutant)mudament n. m. (s. XIII.) • changement (cf. mu-tacion)mudar v. (s. XII.) 1. déménager 2. changermudar (se) v. pron. • se métamorphoser, setransformermudason n. f. 1. déménagement 2. linge derechangemudejar adj. e n. (s. XVII. . . , del castelhan← arabi)•mudejarmudejar v. • garder le silencemuetzin n. m. (s. XVI. . . , del turc ← arabi) •muezzinmugiment n. m. (s. XIV.) •mugissementmugir v. (s. XIV.) •mugirmuguet n. m. (s. XVII., del francés) • muguet(fleur)mújol n. m. (s. XIV.) 1. muge 2. mulet (poisson)mujolièra n. f. • filet à mugesmula n. f. •mule (chaussure)mulastre, tra adj. e n. (s. XVI. . . , del portugués mu-lato) •mulâtre, essemulatièr n. m. •muletiermulet, eta n. (s. XII.) • petit mulet, petite mulemulta n. f. • amendemulticolòr, òra adj. (s. XX.) •multicoloremulticultural, ala adj. (s. XX.) • multiculturel,ellemultidisciplinari, ària adj. (s. XX.) •multidisci-plinairemultietnic, ica adj. (s. XX.) •multiethniquemultifòrme, òrma adj. (s. XX.) •multiformemultilateral, ala adj. (s. XX.) •multilatéral, alemultilingüisme n. m. (s. XX.) •multilinguismemultimèdia adj. (s. XX.) multimedià •multimé-diamultimilionari, ària adj. e n. (s. XX.) •multimil-lionnairemultinacional, ala adj. (s. XX.) • multinational,alemultipartisme n. m. (s. XX.) •multipartismemultiple, ipla adj. e n. m. (s. XIV. . . ) •multiplemultiplèx n. m. (s. XX.) •multiplexmultiplicacion n. f. (s. XIV.) •multiplicationmultiplicar v. (s. XIII.) •multiplier

multiplicator, tritz adj. e n. m. (s. XX.)multiplicador •multiplicateur, tricemultiplicitat n. f. (s. XIV.) •multiplicitémultiracial, ala (/multi-racial, ala) adj. (s. XX.) •multiracial, emultirecidivista (/multi-recidivista) adj. e n. (s.XX.) •multirécidivistemultisecular, ara (multi-secular, ara) adj. (s. XX.)•multiséculairemultitud n. f. (s. XII.) •multitudemunicion n. f. (s. XVI. . . ) •munitionmunicipal, ala adj. (s. XIII.) •municipal, alemunicipalitat n. f. (s. XVIII. . . ) •municipalitémunicipalizar v. (s. XX.) •municipalisermunificéncia n. f. (s. XIV. . . ) •munificencemunificent, enta adj. (s. XIX. . . ) • munificent,entamunir v. •munirmuòl, muòla n. •mulet, mulemur n. m. (s. XIII.) •murmural, ala adj. (s. XVIII. . . ) •mural, alemuralha n. f. (s. XIII.) •muraiIlemuralhar v. (s. XV. . . ) 1. entourer de murs 2.murermurar v. (s. XIII.) •murermurena n. f. (s. XII. . . ) •murènemuret / mureta n. •muret, murettemurèx n. m. (s. XVI. . . ) •murexmuride n. m. (s. XIX. . . ) murid •muridémurmur n. m. (s. XIII.) •murmuremurmurar v. (s. XIII.) •murmurermurtre n. m. (s. XIV.) •meurtremurtrièr, ièra adj. e n. (s. XIV.) •meurtrier, èremurtrir v. (s. XIII.) •meurtrirmus n. m. (s. XII.) •museau (cf. morre)musa n. f. (s. XI.) •musemusaire, aira adj. (s. XII.) 1. lambin, ine 2.musard, ardemusairejar v. •musardermusar v. 1. muser 2. attendre en vainmusaranha n. f. (s. XV. . . ) •musaraignemusard, arda n. •musard, ardemusc n. m. (s. XIII.) •muscmuscada n. f. •muscademuscada (/notz muscada) n. f. (s. XII.) • mus-cade (noix muscade)muscadèla n. f. •muscadelle (poire)muscadet n. m. (s. XIV.) •muscadetmuscadet n. m. •muscadet (vin)muscadièr n. m. •muscadier (arbre)muscar v. •musquermuscardina n. f. •muscardine (maladie vers àsoie)muscat (/vin muscat) n. m. (s. XIV. . . ) • muscat(vin muscat)muscat, ada adj. (s. XII.) •musqué, emusclar v. (s. XVIII. . . ) •musclermusclat, ada adj. (s. XVI. . . ) •musclé, ée

202

Page 203: Diccionari General de la Lenga Occitana - DGLO · ACADEMIA OCCITANA CONSISTÒRI DEL GAI SABER Diccionari General de la Lenga Occitana 2008 – 2016

muscle mutualizar

muscle n. m. •moule (coquillage) (cf. mòtle)muscle n. m. (s. XII.) •musclemusclièr, ièra n. m. 1. écailler 2. marchand,ande de moules (cf. militicultor)musclièra n. f. • parc à moulesmusculacion n. f. (s. XX.) •musculationmuscular, ara adj. (s. XVII. . . ) •musculairemusculatura n. f. (s. XIX. . . ) •musculaturemusculocutanèu, èa adj. e n. m. (s. XVIII. . . ) •musculo-cutané, éemusculós, osa adj. (s. XIV. . . ) •musculeux, eusemuseal, ala adj. •muséal, alemuseobús n. m. (s. XX.) •muséobusmuseografe, afa n. (s. XX.) museograf • muséo-graphemuseografia n. f. (s. XX.) •muséographiemuseologia n. f. (s. XX.) •muséologiemuseologic, ica adj. (s. XX.) •muséologiquemuseològue, òga n. (s. XX.) museològ • muséo-loguemuseta n. f. •musette (musique)musèu n. m. (s. XVIII. . . ) •muséemuseum n. m. (s. XVIII.) •muséummusica n. f. (s. XIII.) •musiquemusicaire, aira n. • musicien, enne de rue (cf.musician)musical, ala adj. (s. XIV.) •musical, alemusicalitat n. f. (s. XIX. . . ) •musicalité

musician, ana n. (s. XIV.) •musicien, ennemusicografe, afa n. (s. XIX. . . ) musicograf •mu-sicographemusicologia n. f. (s. XX.) •musicologiemusicològue, òga n. (s. XIX. . . ) musicolò.g •mu-sicologuemusiquejar v. • faire de la musiquemusquet n. m. (s. XIV.) 1. parfum 2. fumetmusulman, ana adj. e n. (s. XVI. . . , de l’arabi) •musulman, ane (cf. islam)mut, muda adj. e n. (s. XII.) •muet, ettemutabilitat n. f. (s. XIV.) •mutabilitémutable, abla adj. (s. XIV.) •mutablemutacion n. f. (s. XIV.) •mutation (cf. mudason)mutant, anta adj. e n. (s. XX.) • mutant, ante(biol., bot.) (cf. mudaire)mutar v. (s. XIII.) •muter (cf. mudar)mutilacion n. f. (s. XIV.) •mutilationmutilar v. (s. XIV. . . ) •mutilermutin adj. e n. (s. XV. . . , del francés) •mutinmutinar (se) v. pron. (s. XIV. . . ) • se mutinermutinariá n. f. (s. XIV. . . ) •mutineriemutisme n. m. (s. XVIII. . . ) •mutismemutual, ala adj. e n. f. (s. XIV. . . ) •mutuel, ellemutualament adv. (s. XV. . . ) •mutuellementmutualista adj. e n. (s. XIX. . . ) •mutualistemutualitat n. f. (s. XVIII. . . ) •mutualitémutualizar v. (s. XVI. . . ) •mutualiser

203

Page 204: Diccionari General de la Lenga Occitana - DGLO · ACADEMIA OCCITANA CONSISTÒRI DEL GAI SABER Diccionari General de la Lenga Occitana 2008 – 2016

n (èna) (alfabet) natal, ala

N

n (èna) (alfabet) n. f. • nna n. f. (s. XII.) •madame (abrégé)nabab n. m. (s. XVII. . . , del portugués← arabi) •nababnabi n. m. (s. XIX. . . , mot ebrèu) • nabi (peinture)nabièra n. f. • champ de navetsnabina n. f. • ravenabisme n. m. (s. XIX. . . ) • nabismenacarat, ada adj. e n. m. (s. XVII. . . , del castelhannacarado) 1. nacré, ée 2. nacarat (entre rouge etrose)nacèla n. f. (s. XVI., de l’italian navicela) • nacellenacion n. f. (s. XII.) • nationnacional, ala adj. (s. XVI. . . ) • national, alenacionalisme n. m. (s. XVIII. . . ) • nationalismenacionalista adj. e n. (s. XIX. . . ) • nationalistenacionalitat n. f. (s. XIX. . . ) • nationaliténacionalizacion n. f. (s. XVIII. . . ) • nationalisa-tionnacionalizar v. (s. XVIII. . . ) • nationalisernacionalsocialisme (/nacional-socialisme) n. m.(s. XX.) • national-socialismenacra n. f. • nacre (mollusque)nacre n. m. (s. XVI. . . , de l’ital. « naccaro »← arabi)• nacre (matière)nada n. f. • nagenadaire, aira n. • nageur, eusenadalenc, enca adj. • de Noëlnadalet n. m. 1. octave avant Noël 2. cantiquede Noëlnadar v. (s. XII.) • nagernaduèlh n. m. • orvetnafa (aiga -) n. f. (s. XIX. . . , de l’arabi) • eau defleur d’orangernafra n. f. (s. XIII.) 1. blessure 2. balafrenafradura n. f. 1. blessure 2. balafrenaframent n. m. • action de blessernafrar v. (s. XII.) 1. blesser 2. balafrernafta n. f. (s. XX.) • naphtenaftalina n. f. (s. XIX. . . ) • naphtalinenagaire adv. (s. XII. . . ) • naguèrenaïada n. f. (s. XV. . . ) • naïadenaissedura n. f. (s. XIII.) • panarisnaissença n. f. (s. XII.) 1. naissance 2. apparitionnaissent, enta adj. • naissant, antenàisser v. (s. XII.) • naîtrenaja n. f. (s. XVII. . . , de l’arabi) najà • naja (ser-pent)nan, nana / nanet, eta adj. e n. (s. XII.) • nain,nainenanisme n. m. (s. XIX. . . ) • nanismenanotecnologia n. f. (s. XX.) • nanotechnologienantés, esa adj. • nantais, aisenap n. m. • navet

napalm n. m. (s. XX., de « na » (naftenat) e de « palm »(palmitat)) • napalmnapoleon n. m. (s. XIX.) • napoléon (pièce d’or)napoleonian, ana adj. (s. XIX.) • napoléonien,iennenapolitan, ana adj. e n. (s. XVI. . . ) • napolitain,ainenarbonés, esa adj. e n. • narbonnais, aisenarcís n. m. (s. XVI. . . ) • narcisse (bot.) (cf.cocuda)narcissic, ica adj. (s. XIX. . . ) • narcissiquenarcissisme n. m. (s. XIX. . . ) • narcissismenarcoanalisi n. f. (s. XX.) • narcoanalysenarcòsi n. f. (s. XX.) • narcosenarcoterapia n. f. (s. XX.) • narcothérapienarcotic, ica adj. (s. XIV. . . ) • narcotiquenarcotrafic n. m. (s. XX.) narcotrafec • narcotraficnarcotraficant, anta n. (s. XX.) nacotrafegaire •narcotrafiquant, antenarga n. f. • raillerienargar v. • narguernarra n. f. (s. XII.) • narinenarracion n. f. (s. XIV.) • narrationnarrada n. f. 1. reniflement 2. (fig.) intuitionnarrar v. (s. XII.) 1. narrer 2. raconternarratiu, iva adj. (s. XV. . . ) • narratif, ivenarrator, tritz n. (s. XV. . . ) • narrateur, tricenarrejaire, aira adj. • qui parle du neznarrejar v. 1. parler du nez 2. ronfler (cf. nasil-har; roncar)narrut, uda adj. 1. qui a du nez (intuitif) 2. rusénarsa n. f. • fondrièrenartèx n. m. (s. XVIII. . . ) • narthexnarval n. m. (s. XVIII. . . , del danés← islandés) •narvalnas n. m. (s. XII.) • neznasada n. f. • nasarde (coup sur le nez)nasal, ala adj. (s. XII.) • nasal, alenasalitat n. f. (s. XVIII. . . ) • nasaliténasalizacion n. f. (s. XIX. . . ) • nasalisationnasalizar v. (s. XIX. . . ) • nasalisernasard n. m. • gros neznasejaire, aira adj. 1. curieux, euse 2. qui metson nez partoutnasejar v. 1. mettre son nez partout 2. se mon-trernasic n. f. 1. narine 2. naseau (cf. narra)nasilhar v. (s. XVI. . . ) • nasiller (cf. narrejar)nasitòrt n. m. (s. XIII.) • nasitort (cressonalénois)nassa n. f. • nassenat, nada adj. • aucun, aucune (cf. cap)nata n. f. • nattenatacion n. f. (s. XVI. . . ) • natationnatal, ala adj. (s. XV. . . ) • natal, ale (cf. nadalenc)

204

Page 205: Diccionari General de la Lenga Occitana - DGLO · ACADEMIA OCCITANA CONSISTÒRI DEL GAI SABER Diccionari General de la Lenga Occitana 2008 – 2016

natalista necierós, osa

natalista adj. (s. XX.) • natalistenatalitat n. f. (s. XIX. . . ) • nataliténatiu, iva adj. (s. XIII.) • natif, ivenativitat n. f. (s. XII.) • nativiténatura n. f. (s. XII.) • naturenatural, ala adj. (s. XII.) • naturel, ellenaturalament adv. (s. XIII : naturalment) • na-turellementnaturalisme n. m. (s. XVI. . . ) • naturalismenaturalista adj. e n. (s. XIX. . . ) • naturalistenaturalizacion n. f. (s. XVI. . . ) • naturalisation(acte juridique)naturalizacion n. f. (s. XVII. . . ) • naturalisation(histoire naturelle)naturalizar v. (s. XV. . . ) • naturalisernaturalizat, ada adj. e n. (s. XVI. . . ) • naturalisé,éenaturisme n. m. (s. XVIII. . . ) • naturismenaturista adj. e n. (s. XIX. . . ) • naturistenau n. f. (s. XII.) • nefnauc n. m. • augenauca n. f. 1. auge (grande) 2. vasquenauça n. f. • hausse (cf. naut)naucada n. f. • augéenauçapè / auçapè n. m. •marchepiednauçar v. 1. hausser 2. élever (cf. naut)nauclèr / nauchièr n. m. (s. XIII.) • nochernauçural n. m. → nautor 1. hauteur (géo.) 2.buttenaufragaire, aira n. (s. XIX. . . ) • naufrageur,eusenaufragar v. (s. XVI. . . ) 1. naufrager 2. fairenaufrage.naufragat, ada adj. e n. (s. XIV. . . ) • naufragé, éenaufragi n. m. (s. XV. . . ) • naufragenaufragièr, ièra n. • naufragé, éenaulage n. m. (s. XIV.) 1. naulage 2. fretnaular v. • voguernaulejar v. • affréternauquet n. m. • petite augenausa n. f. 1. lagune 2. prairie marécageusenausèa n. f. (s. XVI. . . ) • nausée (cf. bescòr)nauseabond, onda adj. (s. XVIII. . . ) •nauséabond, ondenaut, nauta adj. (s. XIII.) • haut, hautenautament adv. (s. XIV.) • hautementnautesa n. f. (s. XIV.)→ nautor • hauteurnautic, ica adj. (s. XV. . . ) • nautiquenautisme n. m. (s. XX.) • nautismenautonièr n. m. (s. XII.) • nautoniernautor n. f. (s. XIV. . . ) • hauteur (cf. auçada)nautparlador n. m. (s. XX.) nautparlaire • haut-parleurnaval, ala adj. (s. XIV. . . ) • naval, alenavarrés, esa adj. e n. • navarrais, aisenavejaire, aira n. navegaire 1. qui fait dubateau 2. plaisancier

navejament n. m. (s. XIII.) • action de faire dubateau (cf. navigacion)navejar v. (s. XIII.) navegar • faire du bateau (cf.navigar)naveta n. f. (s. XIII.) • navette (tisserand, cour-sier, espace. . . ) (cf. nau)navicular, ara adj. (s. XV. . . ) • naviculaire (anat.)navigabilitat n. f. (s. XIX. . . ) • navigabiliténavigable, abla adj. (s. XV. . . ) • navigablenavigacion n. f. (s. XIII. . . ) navegacion • naviga-tion (cf. navejament)navigant, anta adj. e n. (s. XVI.) navegant • navi-gant, antenavigar v. (s. XIV. . . ) navegar • naviguer (cf.navejar)navigator, tritz n. (s. XVI. . . ) navigaire • naviga-teur, trice (cf. navejaire)navili n. m. (s. XIII.)→ flòta • flotte (marchande,armée. . . )naviri n. m. (s. XIV : navigi) • navire (cf. vaissèl;batèl)nazí, ia adj. e n. (s. XX., mot alemand) • nazinazisme n. m. (s. XX.) • nazismene pron. (s. XI.) • enne varietur loc. adv. (mots latins) • ne varieturneandertalian, ana adj. (s. XX., del nom d’una valde Renania) • néandertalien, ennenèbla n. f. (s. XII.) 1. brume 2. brouillardnebladís n. m. • nappe de brouillardnebladura n. f. • pourriture des plantes par lebrouillard (cf. poiridièr)neblar v. 1. bruiner 2. (fig.) attristerneblós, osa adj. • brumeux, eusenebot, oda n. m. (s. XII.) • neveu, niècenebulizacion n. f. (s. XX.) • nébulisationnebulizator n. m. (s. XX.) nebulizador • nébu-liseurnebulós, osa adj. (s. XIV. . . ) • nébuleux, eusenebulosa n. f. (s. XVII. . . ) • nébuleusenebulosament adv. (s. XIX. . . ) • nébuleusementnebulositat n. f. (s. XV. . . ) • nébulositénèc, nèca adj. (s. XII.) 1. penaud, aude 2. décon-certé, ée (cf. nèci)necar v. 1. déconcerter 2. rendre penaudnecessari, ària adj. e n. m. (s. XIII.) • nécessairenecessitat n. f. (s. XIII.) • nécessiténecessitós, osa adj. (s. XVI. . . ) • nécessiteux,eusenèci, nècia adj. (s. XII : nesci) • niais (cf. nèc)nèciament adv. (s. XII : nesciament) • niaisementneciàs, assa adj. e n. • gros nigaudneciejada n. f. 1. sottise 2. folâtrerieneciejar v. (s. XII : nesciejar) • niaiser, faire leniaisnecièra n. f. (s. XIII.) 1. manque 2. disette (cf.sofraita)necierós, osa adj. • nécessiteux, euse (cf.sofraitós)

205

Page 206: Diccionari General de la Lenga Occitana - DGLO · ACADEMIA OCCITANA CONSISTÒRI DEL GAI SABER Diccionari General de la Lenga Occitana 2008 – 2016

neciesa neogotic, ica

neciesa n. f. (s. XIV nescieza) • niaiserienecite, ita adj. 1. nécessaire 2. urgent (cf. neces-sari)necrofagia n. f. (s. XIX. . . ) • nécrophagienecrofague, aga adj. e n. (s. XIX. . . ) necrofag •nécrophagenecrofilia n. f. (s. XIX. . . ) • nécrophilienecrofòr, òra adj. (s. XIX. . . ) • nécrophorenecrològi n. m. (s. XVII. . . ) • nécrologenecrologia n. f. (s. XVIII. . . ) • nécrologienecrologic, ica adj. (s. XVIII. . . ) • nécrologiquenecrològue, òga n. (s. XIX. . . ) necrològ • nécro-loguenecromancia n. f. (s. XIII.) • nécromancienecromancian, ana n. (s. XIII.) • nécromancien,ennenecropòli n. f. (s. XIX. . . ) • nécropolenecrosar v. (s. XVIII. . . ) • nécrosernecrosat, ada adj. (s. XVIII. . . ) • nécrosé, éenecròsi n. f. (s. XVII. . . ) • nécrosenecrotic, ica adj. (s. XX.) • nécrotiquenectar n. m. (s. XV. . . ) • nectarnectarina n. f. (s. XX.) • nectarineneerlandés, esa adj. e n. (s. XIX. . . ) • néerlandais,aisenefast, asta adj. (s. XIV. . . ) nefaste • néfastenefrectomia n. f. (s. XX.) • néphrectomienefretic, ica adj. (s. XIV. . . ) • néphrétiquenefrita n. f. (s. XVIII. . . ) • néphrite (miner.)nefriti n. f. (s. XIX. . . ) • néphrite (méd.)nefrologia n. f. (s. XIX. . . ) • néphrologienegable, abla adj. (s. XVII. . . ) • niable (cf. ne-gadís)negacion n. f. (s. XIV.) • négationnegacionista adj. e n. (s. XX.) • négationnistenegada n. f. (s. XVIII. . . ) • noyadenegadís, issa adj. • qui peut être noyé (cf. ne-gable)negador n. m. • endroit où l’on peut se noyer(cf. negator)negar v. (s. XIII.) • nier (cf. denegar)negar v. • noyernegat, ada adj. (s. XIII. . . ) • chose niéenegat, ada adj. e n. • noyé, éenegatiu, iva adj. e n. m. (s. XIV.) • négatif, ivenegativament adv. (s. XIV. . . ) • négativementnegativisme n. m. (s. XIX. . . ) • négativismenegativitat n. f. (s. XIX. . . ) • négativiténegator, tritz adj. e n. (s. XVIII. . . ) • négateur,trice (cf. negador)negligéncia n. f. (s. XIV.) • négligencenegligent, enta adj. (s. XIII.) • négligent, entenegligentament adv. (s. XIII. . . ) 1. négligem-ment 2. avec négligencenegligible, ibla adj. (s. XIX. . . ) • négligeablenegligir v. (s. XIV. . . ) • négligernegligit, ida adj. (s. XVII. . . ) • négligé, éenegòci n. m. (s. XII.) • négoce

negociabilitat n. f. (s. XVIII. . . ) • négociabiliténegociable, abla adj. (s. XVII. . . ) • négociablenegociacion n. f. (s. XVI. . . ) negociadura • négo-ciationnegociant, anta n. (s. XVI. . . ) negociaire • négo-ciant, antenegociar v. (s. XIV. . . ) • négocier (discussion)negociator, tritz n. (s. XV. . . ) negociador • négo-ciateur, tricenegra n. f. (s. XVII. . . ) • noire (musique)negranuèit / negranuèch n. f. • nuit noirenegre, negra adj. e n. (s. XVI. . . , del portugués)negressa 1. noir (personne) 2. nègre (art. . . )negre, negra adj. e n. (s. XII.) • noir, noire (cf. capnegre)negrejar v. (s. XIV.) • devenir noirnegresiment n. m. (s. XIII.) • action de noicirnegresir v. (s. XII.) • noircirnegreta n. f. • variété de raisin, d’olives. . .negrièr, èra adj. e n. (s. XVII. . . ) • négrier, èrenegrilhós, osa adj. • un peu noirâtrenegriment n. m. • noircissurenegrinèl, èla adj. • noirâtrenegrir v. • devenir noirnegritud n. f. (s. XX.) • négritudenegro-spiritual n. m. (s. XX., mot american) •negro-spiritualnegroïde, ïda adj. (s. XIX. . . ) • négroïdenegror n. f. (s. XII.) 1. noirceur 2. obscuriténegrós, osa adj. • noirâtrenegrum n. m. 1. noirceur 2. ce qui est noirnèm n. m. (s. XX., del vietnamian) • nemnemròd n. m. (s. XIX. . . , d’un nom biblic) • (iron.)nemrod (homme qui aime la chasse)nen, nena n. • bébénen-nen n. m. • berceusenenet, neneta n. f. • garçonnet, filletteneneta n. f. • nénette (petite fille)nenon n. m. 1. bébé 2. pouponnenufar n. m. (s. XIII. . . , de l’arabi) • nénupharneo-impressionista adj. e n. (s. XX.) • néo-impressionnisteneo-impressionnisme n. m. (s. XX.) • néo-impressionnismeneocaledonian, ana adj. e n. (s. XX.) • néocalé-donien, enneneocapitalisme n. m. (s. XX.) • néo-capitalismeneoceltic, ica adj. (s. XIX. . . ) • néoceltiqueneoclassic, ica adj. (s. XX.) • néoclassiqueneoclassicisme n. m. (s. XX.) • néo-classicismeneocolonialisme n. m. (s. XX.) • néo-colonialismeneofascisme n. m. (s. XX.) neofaissisme • néo-fascismeneofascista adj. e n. (s. XX.) neofaissisme • néo-fascisteneofit, ita adj. (s. XVII. . . ) • néophyteneogotic, ica adj. (s. XX.) • néo-gothique

206

Page 207: Diccionari General de la Lenga Occitana - DGLO · ACADEMIA OCCITANA CONSISTÒRI DEL GAI SABER Diccionari General de la Lenga Occitana 2008 – 2016

neogrèc, èca nhacada

neogrèc, èca adj. (s. XIX. . . ) • néogrec, ecqueneoliberalisme n. m. (s. XIX. . . ) • néolibéral-ismeneolitic, ica adj. (s. XIX. . . ) • néolithiqueneolitic, ica adj. e n. m. (s. XIX. . . ) • néolithiqueneologia n. f. (s. XVIII. . . ) • néologieneologic, ica adj. (s. XVIII. . . ) • néologiqueneologisme n. m. (s. XIX. . . ) • néologismeneomenia n. f. (s. XIV.) • néoménie (nouvellelune) (cf. luna jove)neon n. m. (s. XX.) • néonneonazí, ia adj. e n. (s. XX.) • néo-nazi, ieneonazisme n. m. (s. XX.) • néonazismeneoplatonician, ana n. (s. XIX. . . ) • néoplatoni-cien, enneneorealisme (/neo-realisme) n. m. (s. XX.) • néo-réalismeneoromantic, ica (/ neo-romantic, ica) adj. (s.XX.) • néoromantiqueneorural, ala (/neo-rural, ala) adj. (s. XX.) • néo-rural, aleneozelandés, esa adj. e n. (s. XIX. . . ) • néo-zélandais, aisenepalés, esa adj. e n. (s. XIX. . . ) • népalais, aisenepotisme n. m. (s. XVII. . . , de l’ital. nepotismo) •népotismenepotista adj. (s. XVII. . . ) • népotistenervadura n. f. (s. XIV. . . ) • nervurenervat, ada adj. • nervuré, éenèrvi n. m. (s. XII.) • nerfnèrvi n. m. (s. XIX.) • nervi (homme de main)nerviós, osa adj. (s. XII.) 1. nerveux, euse 2. mus-clé, éenerviut, uda adj. 1. nerveux (viande. . . ) 2. quia du nerf (homme)nervositat n. f. (s. XIV.) • nervositénescafè n. m. (s. XX., nom depausat « Nes(tlé) » +« café ») • nescafénestorian, ana n. (s. XIII. . . , de Nestorius (relig.)) •nestorien, ennenestorianisme n. m. (s. XIX. . . ) • nestorianismenet, neta adj. (s. XII.) 1. propre 2. net, nettenetament adv. (s. XII.) 1. nettement 2. propre-mentnetejable, abla adj. (s. XVI. . . ) • nettoyablenetejada n. m. • nettoyagenetejadissa n. f. • grand nettoyagenetejadoira n. f. (s. XX.) • nettoyeuse (machine)netejador n. m. (s. XX.) • nettoyant (cf. autonete-jant, anta)netejaire, aira n. • nettoyeur, euse (personne)netejament n. m. • nettoiementnetejar v. (s. XII.) • nettoyernetejat, ada adj. • nettoyé, éenetetat n. f. 1. netteté 2. propreténèu n. f. (s. XII.) • neigenèula n. f. (s. XIII.) 1. gaufre 2. oublieneulièr n. m. 1. gaufrier 2. moule à gaufres

neuralgia n. f. (s. XIX. . . ) • névralgieneuralgic, ica adj. (s. XIX. . . ) • névralgiqueneurastenia n. f. (s. XIX. . . ) • neurasthénieneurastenic, ica adj. (s. XIX. . . ) • neurasthéniqueneurita n. f. (s. XIX. . . ) • névriteneurocirurgia n. f. (s. XX.) • neurochirurgieneurofisiologia n. f. (s. XX.) • neurophysiologieneurofisiologic, ica adj. (s. XX.) • neurophysi-ologiqueneurofisiologista n. (s. XX.) • neurophysiolo-gisteneurogèn, èna adj. (s. XIX. . . ) • neurogèneneurologia n. f. (s. XIX. . . ) • neurologieneurològue, òga n. (s. XIX. . . ) neurològ • neuro-logueneuròna n. f. (s. XIX. . . ) • neuroneneuropat, ata n. (s. XIX...) • névropatheneuropatia n. f. (s. XX.) • névropathieneuroquimia n. f. (s. XX.) • neurochimieneuròsi n. f. (s. XVIII. . . ) • névroseneurotic, ica adj. (s. XIX. . . ) 1. névrosé, ée 2.névrotiqueneurovegetatiu, iva adj. (s. XX.) • neurovégé-tatif, iveneutralisme n. m. (s. XX.) • neutralismeneutralista adj. e n. (s. XX.) • neutralisteneutralitat n. f. (s. XIV. . . ) • neutraliténeutralizacion n. f. (s. XVIII. . . ) • neutralisationneutralizant, anta adj. e n. m. (s. XIX. . . ) • neu-tralisant, anteneutralizar v. (s. XVII. . . ) • neutraliserneutralizator, tritz adj. e n. m. (s. XX.)neutralizador 1. neutralisateur 2. triceneutre, tra adj. (s. XIII.) • neutreneutron n. m. (s. XX.) • neutronnevada n. f. • chute de neigenevadís, issa adj. • neigeux, eusenevairat n. m. • grande chute de neigenevar v. (s. XII.) • neigernevàs n. m. •masse de neigenevassada n. f. • tempête de neigenevassar v. • neiger en quantiténevassós, osa adj. • (temps) de neigenevatada n. f. • légère couche de neigenevejar, nevatejar v. 1. neiger légèrement 2.neigeoternevenc, enca adj. (s. XIV.) 1. neigeux, euse 2.relatif à la neigenevièr / nevièra n. (s. XII.) • névé (de l’occ. gas-con)nevós, osa adj. • neigeux, eusenewtòn n. m. (s. XX., nom de persona) • newton(mesure de force)newtonian, ana adj. (s. XVIII. . . , d’un nom de per-sona) • newtonien, ennenhac n. m. 1. coup de dent (manger) 2. gnaque(f.)nhacada n. f. •morsure

207

Page 208: Diccionari General de la Lenga Occitana - DGLO · ACADEMIA OCCITANA CONSISTÒRI DEL GAI SABER Diccionari General de la Lenga Occitana 2008 – 2016

nhacar noblilhon

nhacar v. 1. manger avec bruit 2. mordreni conj. (s. XII.) • nini mai conj. 1. ni même 2. ni. non plus (cf. ninon)ni non loc. conj. • non plus (cf. ni mai)niçard, arda adj. e n. 1. niçois, oise 2. du paysde Nicenickèl n. m. (s. XVIII. . . , del suedés / alemand) •nickelnickelar v. (s. XIX. . . ) • nickelernickelat, ada adj. (s. XIX. . . ) • nickelé, éenickelifèr, èra adj. (s. XIX. . . ) • nickélifèrenicotina n. f. (s. XIX. . . , de Nicot, nom de persona)• nicotinenictalòp, òpa adj. e n. (s. XVI. . . ) • nyctalopenictalopia n. f. (s. XVII. . . ) • nyctalopienidificacion n. f. (s. XIV.) • nidificationnidificar v. (s. XIV.) • nidifier. (cf. nisar)nidificator, tritz adj. e n. (s. XX.) • nidificateur,tricenièla n. m. (s. XII.) • niellenielar v. (s. XII.) • niellernient n. m. (s. XII.) • néant (cf. nonres; anientar)nièra n. f. (de l’occ. ancian nièr (negre)) • puce (cf.piuse)nierada n. f. • beaucoup de pucesnieram n. m. • les pucesnieret / nieron n. m. • puceronnierós, osa adj. • qui est plein de pucesnietzschean, ana adj. (s. XIX. . . , d’un nom de per-sona) • nietzschéen, ennenifara n. f. 1. ruse 2. astucenifla n. f. 1. morve 2. odeur 3. grimace dé-daigneuseniflada n. f. • prise (tabac...)niflal n. m. • reniflementniflar v. 1. renifler 2. flairerniflard, arda n. • qui espionneniflejar v. • ne cesser de reniflernigaud, auda adj. (s. XVI. . . , de Nicodèmes) • ni-gaud, audenigerian, ana adj. (s. XX.) • nigérien, ennenihilisme n. m. (s. XIX. . . , del mot latin nihil)niïlisme • nihilismenihilista adj. e n. (s. XVIII. . . , del mot latin nihil)niïlista • nihilistenilotic, ica adj. (s. XIX. . . , de Nil) • nilotiquenimbar v. (s. XIX. . . ) • nimbernimbe n. m. (s. XVII. . . ) • nimbenimesenc, enca adj. e n. • nîmois, oisenina n. f. (s. XIV.) • prunelleninfa n. f. (s. XIII. . . ) • nympheninfèa n. f. (s. XVI. . . ) ninfeà 1. nymphéa 2.nénupharninfomana n. f. (s. XIX. . . ) • nymphomaneninfomania n. f. (s. XVIII. . . ) • nymphomanieninòi, òia adj. e n. • naïf, naïve (cf. candide)nipa n. f. 1. nippe 2. guenille

nipon, ona adj. e n. • nippon, onne (cf. japonés)nirvana n. m. (s. XIX. . . , mot sanskrit) nirvanà •nirvânanis n. m. • nidnisada n. f. • nichéenisador n. m. • nichoirnisal n. m. • boulin de pigeonniernisar v. • nichernisejar v. • être au nidnistar / nistejar / nistassejar v. 1. fureter 2.flairer 3. s’informernistejaire, aira / nistassejaire, aira n. 1. fure-teur, euse 2. curieux, euseniston n. m. • bambin qui furètenistós, osa adj. 1. curieux, euse 2. indiscret, ètenitrat n. m. (s. XVIII. . . ) • nitratenitre n. m. (s. XIII.) 1. nitre 2. salpêtrenitric, ica adj. (s. XVIII. . . ) • nitriquenitrificacion n. f. (s. XVIII. . . ) • nitrificationnitrificar v. (s. XVIII. . . ) • nitrifiernitrificator, tritz adj. (s. XIX. . . ) nitrificador • ni-trificateur, tricenitrobacteria n. f. (s. XIX. . . ) nitrobactèria • ni-trobactérienitroglicerina n. f. (s. XIX. . . ) • nitroglycérinenitrós, osa adj. (s. XIV.) • nitreuxnitrositat n. f. (s. XIV.) • caractère de ce qui estnitreuxnivacion n. f. (s. XX.) • nivationnival, ala adj. (s. XIX. . . ) 1. nival 2. nivéal, ale(bot.)nivèl n. m. (s. XIV.) • niveauniveladoira n. f. (s. XX.) nivelaira • niveleuse(engin)nivelaire, aira n. (s. XVI. . . ) • niveleur, euse (per-sonne)nivèlament n. m. (s. XVI. . . ) • nivellementnivelar v. (s. XIV. . . ) • nivelernivelatge n. m. (s. XVII. . . ) • nivellementnívol n. f. (s. XII.) • nuagenivolada n. f. • nuéenivolar (se) v. pron. • se couvrir de nuagesnivolàs n. m. • gros nuagenivolejar v. 1. se couvrir de nuages 2. êtrenuageuxnivoleta n. f. • luettenivolina n. f. 1. brume 2. brouillard légernivolós, osa adj. • nuageux, eusenivomètre n. m. (s. XX.) • nivomètrenivometria n. f. (s. XX.) • nivométrienivositat n. f. (s. XX.) • nivositénò-nò n. m. • (enfant) dodonobelizable, abla adj. (s. XX.) • nobélisablenobiliari, ària adj. (s. XVII. . . ) • nobiliairenòblament adv. (s. XIV.) • noblementnòble, nòbla adj. e n. (s. XII.) • noblenoblesa n. f. (s. XIII.) • noblessenoblilhon n. m. 1. petit noble 2. nobliau

208

Page 209: Diccionari General de la Lenga Occitana - DGLO · ACADEMIA OCCITANA CONSISTÒRI DEL GAI SABER Diccionari General de la Lenga Occitana 2008 – 2016

nòça nòna

nòça n. f. (s. XII.) 1. noce 2. bambochenocejaire, aira n. • noceur, eusenocejar v. • faire la nocenocion n. f. (s. XIV.) • notionnociu, iva adj. (s. XIV.) • nocif, ivenocivitat n. f. (s. XIV. . . ) • nociviténoctambul, ula adj. e n. (s. XVIII. . . ) • noctam-bulenoctambulisme n. m. (s. XVIII. . . ) • noctambu-lismenocturne, urna adj. (s. XIV : nocturn) • nocturnenodal, ala adj. (s. XIX. . . ) • nodal, alenodositat n. f. (s. XVI. . . ) • nodositénodul n. m. (s. XV. . . ) • nodulenodulós, osa adj. (s. XIX. . . ) • noduleux, eusenoga n. f. • noix (cf. notz)nogalh n. m. (s. XIII.) • amande d’une noixnogalhar v. • cerner les noixnogalhon n. m. (s. XIV.) • cerneaunogareda n. f. • noiseraienogaròl n. m. • plantation de noyernogat n. m. 1. nougat 2. tourteau de noix (cf.noga)nogatina n. f. (s. XX.) • nougatinenoguièr n. m. (s. XII.) • noyernòire (/nòser) v. (s. XII.) • nuirenoiridor n. • porc d’un annoiridura n. f. (s. XIII.) • nourriturenoirigat, ata n. • nourrissonnoiriguièr, ièra n. (s. XIII.) 1. nourrisseur 2.éleveurnoiriment n. m. 1. nourriture 2. placenta (cf.placenta)noirir v. • nourrirnoirissa n. f. • nourricenoirissent, enta adj. • nourrissant, antenoirissièr, ièra adj. • nourricier, èrenòisa n. f. 1. querelle 2. noise 3. chagrinnoisença n. f. (s. XIII.) • nuisancenolença n. f. • parfumnolent, enta adj. 1. parfumé, ée 2. odorant,antenòler v. 1. exhaler un parfum 2. sentir bonnom n. m. (s. XII.) • nom (cf. prenom; subrenom;escaisnom)nomada adj. e n. (s. XVIII. . . ) • nomadenomadisme n. m. (s. XIX. . . ) • nomadismenomar v. nommar • donner un nom (cf. nome-nar; nominar)nombre n. m. (s. XIII.) • nombrenombrós, osa adj. (s. XIV. . . ) • nombreux, eusenomenament adv. (s. XIII.) • nommémentnomenar v. (s. XIII. . . ) nommar • nommer (cf.nomar; nominar)nomenclatura n. f. (s. XVI. . . ) • nomenclaturenominacion n. f. (s. XIV. . . ) • nominationnominal, ala adj. (s. XVI. . . ) • nominal, ale

nominalament adv. (s. XIV : nominalmen) • nomi-nalementnominalisme n. m. (s. XVIII. . . ) • nominalismenominalista adj. (s. XVIII. . . ) • nominalistenominar v. (s. XX.) • nominer (cf. nomar; nome-nar)nominatiu, iva adj. (s. XIII.) • nominatif, ivenominativament adv. (s. XVI. . . ) • nominative-mentnon adv. (s. XII.) • nonnon prep. • nonnon sabi que (un -) loc. (s. XVI.) • un je-ne-sais-quoinon-assisténcia n. f. (s. XX.) • non-assistancenon-belligerància n. f. (s. XX.) • non-belligérancenon-conformisme n. m. (s. XVIII. . . ) • non-conformismenon-conformista adj. e n. (s. XVII. . . , de l’anglés) •non-conformistenon-conformitat n. f. (s. XVII. . . ) • non-conformiténon-cresent, enta adj. e n. (s. XX.) • non-croyant,ante (cf. mescresent)non-cumul n. m. (s. XX.) • non-cumulnon-discriminacion n. f. (s. XX.) • non-discriminationnon-dit (/ non-dich) n. m. (s. XX.) • non-ditnon-dreit (/non-drech) n. m. (s. XX.) • non-droitnon-èsser n. m. (s. XIV. . . ) 1. non-être 2. néantnon-existéncia n. f. (s. XVIII. . . ) • non-existencenon-figuratiu, iva adj. (s. XX.) • non-figuratif,ivenon-fumaire, aira adj. (s. XX.) • non-fumeur,eusenon-gausiment n. m. (s. XVII. . . ) • non-jouissancenon-ingeréncia n. f. (s. XX.) • non-ingérencenon-inscrit, ita adj. e n. (s. XX.) • non-inscrit, itenon-intervencion n. f. (s. XIX. . . ) • non-interventionnon-intervencionisme n. m. (s. XX.) • non-interventionnismenon-lòc n. m. (s. XII : « loc ».) • non-lieu (droit)non-pagament n. m. (s. XVIII. . . ) • non-paiementnon-proliferacion n. f. (s. XX.) • non-proliférationnon-resident, enta adj. e n. (s. XX.) • non-résident, entenon-tescut n. m. (s. XX.) • non-tissénon-vesent, enta adj. e n. (s. XX.) • non-voyant,antenon-viable, abla adj. (s. XX., mot francés) • non-viable (cf. vital)non-violéncia n. f. (s. XX.) • non-violencenòna n. f. (s. XII.) 1. none 2. heure canonialenòna n. f. (s. XIII.) • nonne (religieuse)

209

Page 210: Diccionari General de la Lenga Occitana - DGLO · ACADEMIA OCCITANA CONSISTÒRI DEL GAI SABER Diccionari General de la Lenga Occitana 2008 – 2016

nonagenari, ària novelista

nonagenari, ària adj. e n. (s. XVII. . . ) • nonagé-nairenonal adj. (s. XIV.) • nonalnonanta adj. num. (s. XIV.) • quatre-vingt-dixnonanten, ena adj. num. • quatre-vingt-dixièmenoncalença n. f. (s. XIII.) • nonchalance (cf. caler)noncalent, enta adj. (s. XIII. « nonchalent ») • non-chalant, ante (cf. caler)noncaler v. (s. XIII.) 1. être nonchalant 2. « non-chaloir » (cf. caler)nonci n. m. (s. XVI. . . , de l’italian nunzio) • noncenondegun n. m. → degun • personne (aucune)nonent (de -) loc. adv. 1. doucement 2. insensi-blementnonpacient, enta adj. • impatientnonparièr, ièra adj. (s. XVI.) • nonpareil, eillenonrés n. m. (s. XIII.) 0 • néant (cf. nient)nonsen n. m. (s. XII.) • non-sensnonvalor n. f. (s. XVI. . . ) • non-valeurnonvolença n. f. • non vouloirnòra n. f. (s. XIII.) 1. bru 2. belle- fillenòrd n. m. • nordnòrd-african, ana adj. e n. (s. XX.) • nord-africain, ainenòrd-american, ana adj. e n. (s. XIX. . . ) • nord-américain, ainenòrd-èst n. m. (s. XIII. . . ) • nord-estnòrd-oèst n. (s. XVII. . . ) • nord-ouestnordic, ica adj. (s. XIX. . . ) • nordiquenordista adj. e n. (s. XIX. . . ) • nordistenòria n. f. (s. XX., mot castelhan) norià → potz-rodièr ; posaraca • norianòrma n. f. (s. XIX. . . ) 1. norme 2. règlenormal, ala adj. (s. XVIII. . . ) • normal, alenormalian, ana n. (s. XIX. . . ) • normalien, ennenormalitat n. f. (s. XIX. . . ) • normaliténormalizacion n. f. (s. XIX. . . ) • normalisationnormalizar v. (s. XX.) • normalisernormalizator, tritz adj. e n. (s. XX.) normalizador;normalizaire • normalisateur, tricenormand, anda adj. e n. • normand, andenormar v. (s. XX.) • normernormat, ada adj. (s. XX.) • normé, éenormatiu, iva adj. (s. XIX. . . ) • normatif, ivenorvegian, ana adj. e n. • norvégien, ennenos pron. pers. (s. XII.) • nousnosador n. m. 1. articulation 2. jointure (cf.articulacion; juntura)nosadura n. f. • incommodité physiquenosar v. (s. XII.) 1. nouer 2. former le fruitnosautres, autras pron. pers. • nous autresnosèl n. m. (s. XIII.) 1. nœud 2. articulationnosèlament n. m. (s. XIV.) • action de nouernoselar v. (s. XIV.) • nouernoselat, ada adj. 1. noué, ée 2. vigoureux, eusenoselós, osa adj. (s. XIV.) • noueuxnoselut, uda adj. • noueux, euse

nòsement n. m. 1. action de nuire 2. dommagenosença n. f. • nuisancenoseta n. f. 1. petite noix 2. rotulenosible, ibla adj. (s. XIV. . . ) • nuisiblenosièra n. f. • noiseraienosilha n. f. • petite noixnosilhon n. m. 1. cerneau 2. petite noixnosocomial, ala adj. (s. XIX. . . ) • nosocomial, alenosografia n. f. (s. XVIII. . . ) • nosographienosologia n. f. (s. XVIII. . . ) • nosologienostalgia n. f. (s. XVIII. . . ) • nostalgienostalgic, ica adj. e n. (s. XIX. . . ) • nostalgiquenostalgicament adv. (s. XIX. . . ) • nostalgique-mentnòstra Dòna n. f. (s. XII. . . ) 1. notre Dame 2.Vierge Marienòstre Sénher n. m. 1. notre Seigneur 2. (in-terj.) Seigneur !nòstre, nòstra adj. poss. (s. XII.) • nôtrenòta n. f. (s. XIII.) • notenota bene (N.B.) loc. (s. XVIII. . . , mots italians) •nota bene (N.B.)notabilitat n. f. (s. XIII. . . ) • notabiliténotablament adv. (s. XIV.) • notablementnotable, abla adj. (s. XIV.) • notablenotacion n. f. (s. XIV.) • notationnotadament adv. (s. XV. . . ) • notammentnotar v. (s. XVI. . . ) • noternotari, ària n. (s. XIII.) • notairenotariá n. f. (s. XIII.) • étude de notairenotarial, ala adj. (s. XVI. . . ) • notarial, alenotariat n. m. (s. XV. . . ) • notariat (fonction)notariat, ada adj. (s. XIII.) • notarié, éenotícia n. f. (s. XIV.) • noticenotificacion n. f. (s. XV. . . ) • notificationnotificar v. (s. XIV.) • notifiernotificatiu, iva adj. (s. XIV.) • notificatif, ivenotòri, òria adj. (s. XIV.) • notoirenotòriament adv. (s. XIII.) • notoirementnotorietat n. f. (s. XV. . . ) • notoriéténotz n. f. (s. XII.) • noix (cf. noga)nòu, nòva adj. (s. XII.) • neuf, neuve (cf. novèl)novacion n. f. (s. XIV. . . ) • novationnovator, tritz adj. e n. (s. XVI. . . ) • novateur, tricenovèl, èla adj. (s. XII.) • nouveau, elle (cf. nòu)novèla n. f. (s. XII.) • nouvellenovèla n. f. (s. XV. . . , de l’italian « novella ») •nouvelle (litt.)novelaire, aira n. (s. XII : noellaire)→ novelista •auteur de nouvellesnovèlament adv. (s. XII.) • nouvellementnovelari, ària adj. 1. novice 2. débutant, antenovelet, eta adj. (s. XII.) • tout nouveau, toutenouvellenoveletat n. f. (s. XIII.) 1. ce qui est nouveau 2.primeur (cf. novetat)novelista n. (s. XVII. . . , de l’italian « novellista ») 1.nouvelliste 2. auteur de nouvelles

210

Page 211: Diccionari General de la Lenga Occitana - DGLO · ACADEMIA OCCITANA CONSISTÒRI DEL GAI SABER Diccionari General de la Lenga Occitana 2008 – 2016

novelum nylon

novelum n. m. • renouveaunovembre n. m. (s. XIV.) • novembrenoven, ena adj. (s. XII.) • neuvièmenovena n. f. (s. XIII.) • neuvainenovenament adv. (s. XIV.) • neuvièmementnovetat n. f. (s. XIV.) 1. ce qui est neuf 2. nou-veauténòvi, nòvia n. (s. XIII.) 1. fiancé, ée 2. nouveauxmariésnoviada n. f. • fiancéenovial, ala adj. → nupcial 1. nuptial, ale 2. re-latif à la nocenoviatge n. m. 1. fiançailles 2. lune de miel 3.trousseaunovici, ícia adj. e n. (s. XIII.) • novicenoviciat n. m. (s. XVI. . . ) • noviciatnòvis n. m. plur. • nouveaux mariésnuança n. m. (s. XVIII., del francés) • nuancenuançament n. m. (s. XXI.) • nuancementnuançar v. (s. XIX.) • nuancer (cf. calhetar; cal-hetejar)nuançat, ada adj. (s. XIX.) • nuancé, ée (cf. cal-hetat)nuançatge n. m. (s. XXI.) • nuançagenuancièr n. m. (s. XX.) • nuanciernubil, ila adj. (s. XVI. . . ) • nubile (cf. maridador)nuca n. f. (s. XIV.) • nuquenuclear, ara adj. (s. XIX. . . ) • nucléairenuclearizacion n. f. (s. XX.) • nucléarisationnuclearizar v. (s. XX.) • nucléarisernuclèu n. m. (s. XIX. . . ) • noyau (cellule, atome,informatique. . . ) (cf. nogal)nuclèu n. m. (s. XX.) • nucléus (arch. préhist.)silex utilisé pour débiter des éclats de pierre)nuclèu, èa adj. (s. XX.) • nucléé, éenud, nuda adj. (s. XII.) • nu, nuenudet, eta adj. • à moitié nu, nuenudisme n. m. (s. XX.) • nudismenudista n. (s. XX.) • nudistenuditat n. f. (s. XIII.) • nuditénuèit (/nuèch) n. f. • nuit

nueitada (/nuechada) n. f. • nuitéenueitejar (/nuechejar) v. • travailler de nuitnueitenc, enca (/nuechenc, enca) adj. • de lanuit (noctambule. . . ) (cf. nocturne)nul, nulla adj. (s. X.) • nul, nullenullament adv. (s. XII. . . ) • nullementnullitat n. f. (s. XIII.) • nulliténumeracion n. f. (s. XIV. . . ) • numérationnumeral, ala adj. (s. XV. . . ) • numéral, alenumerari n. m. (s. XVI. . . ) • numérairenumerator n. m. (s. XV. . . ) numerador • numéra-teurnumerator, tritz adj. (s. XV. . . ) • numérateur,tricenumeric, ica adj. (s. XVII. . . ) • numériquenumericament adv. (s. XVII. . . ) • numérique-mentnumerizacion n. f. (s. XX.) • numérisationnumerizar v. (s. XX.) • numérisernumerizator n. m. (s. XX.) • numériseur (ap-pareil)numèro n. m. (s. XVI. . . , de l’italian) numerò •numéronumerotacion n. f. (s. XIX. . . ) • numérotationnumerotar v. (s. XVII. . . ) • numéroternumismat, ata n. (s. XIX. . . ) • numismatenumismatic, ica adj. e n. f. (s. XVIII. . . ) • numis-matiquenupcial, ala adj. (s. XIV.) • nuptial, ale (cf. novial)nupcialament adv. (s. XII : nupcialmen) • nup-tialementnutacion n. f. (s. XVIII. . . ) • nutation (astron.,bot.)nutricion n. f. (s. XIV.) • nutritionnutricional, ala adj. (s. XX.) • nutritionnel, ellenutricionista n. (s. XX.) • nutritionnistenutriment n. m. (s. XIX. . . ) • nutrimentnutritiu, iva adj. (s. XIV.) • nutritif, ivenylon n. m. (s. XX., mot depausat american) nilon• nylon

211

Page 212: Diccionari General de la Lenga Occitana - DGLO · ACADEMIA OCCITANA CONSISTÒRI DEL GAI SABER Diccionari General de la Lenga Occitana 2008 – 2016

o obstinacion

O

o conj. de coord. • ouo pron. pers. neutre 1. cela 2. leò interj. • oho (o) (alfabet) n. f. • ooasi n. m. (s. XVIII. . . ) • oasisoata n. f. (XVII. . . , de l’italian) • ouateobediéncia n. f. (s. XII.) • obédienceobelisc n. m. (s. XVI...) • obélisqueobèrt, èrta adj. • ouvert, erteobertura n. f. (s. XIV.) • ouvertureobès, èsa adj. e n. (s. XIX...) • obèseobesir v. (s. XII.) obeïr • obéirobesissença n. f. (s. XII. . . ) • obéissanceobesissent, enta adj. (s. XII. . . ) • obéissant, anteobesitat n. f. (s. XVI. . . ) • obésitéobjeccion n. f. (s. XIII.) • objectionobjectar v. (s. XIII...) • objecter.objècte n. m. (s. XIV. . . ) • objetobjectiu, iva adj. e n. m. (s. XVII...) • objectif, iveobjectivament adv. (s. XIV...) • objectivementobjectivar v. (s. XIX...) • objectiverobjectivitat n. f. (s. XX.) • objectivitéobjector n. m. (s. XVIII...) • objecteuroblacion n. f. (s. XIII.) • oblationoblia n. f. (s. XII.) • oublieoblic, ica adj. (s. XIII.) • obliqueoblicament adv. (s. XIV...) • obliquementoblicar v. (s. XIII...) • obliqueroblidaire, aira n. (s. XII. . . ) • marchandd’oubliesoblidar n. m. (s. XII.) • oublier (un objet, unacte)oblidós, osa adj. (s. XII.) 1. oublieux, euse 2.négligent, enteobligacion n. f. (s. XIII.) • obligationobligança n. f. (s. XIV.) • obligeanceobligant, anta adj. (s. XVII...) • obligeant, anteobligantament adv. (s. XVII...) • obligeammentobligar (/oblijar) v. (s. XIII.) • obligerobligat, ada adj. e n. (s. XIII...) • obligé, éeobligatòri, òria adj. (s. XIV...) • obligatoireobligatòriament adv. (s. XIX...) • obligatoire-mentobliquitat n. f. (s. XIV...) • obliquitéoblit n. m. (s. XII.) • oubliobliteracion n. f. (s. XVIII...) • oblitérationobliterar v. (s. XVI...) • oblitérerobliterat, ada adj. (s. XVI. . . ) • oblitéré, éeobliterator, tritz adj. (s. XIX...) obliterador •oblitérateur, triceoblong, onga adj. (s. XV...) • oblong, ongueobnubilacion n. f. (s. XV...) • obnubilationobnubilar v. (s. XIII...) • obnubiler.obòl n. m. (s. XIII...) • oboleòbra n. f. (s. XII.) 1. œuvre 2. travail

obrador n. m. (s. XII.) 1. atelier 2. ouvroirobrant, anta adj. (s. XII. . . ) • ouvrable (cf. colent,enta)obrar v. (s. XII.) • travailler, œuvrer, agirobratge n. m. (s. XII.) 1. ouvrage 2. travailobratjar v. • ouvragerobratjat, ada adj. • ouvragé, éeobrejar v. (s. XII. . . ) 1. travailler 2. œuvrerobreta n. f. (s. XII. . . ) • petit travailobridor n. m. (s. XX.) • ouvre-boîtes (cf. clau)obrièr, èra n. (s. XIII.) • ouvrier, èreobriment n. m. (s. XIV.) • ouverture (cf. obertura)obrir v. (s. XII.) • ouvrirobscèn, èna adj. (s. XVI...) • obscèneobscenitat n. f. (s. XVI...) • obscénitéobscuracion n. f. (s. XX.) escuracion • obscura-tion (astr., méd.) (cf. escuresiment; escurament)obscurantisme n. m. (s. XIX. . . ) escurantisme •obscurantismeobscurantista adj. e n. (s. XIX. . . ) escurantista •obscurantisteobscurator n. m. (s. XIX. . . ) escurator; escurador• obscurateur (techn.) (cf. escurador)obscuritat n. f. (s. XIX. . . ) escuritat • obscurité(sens figuré) (cf. escuresina)obsedir v. (s. XIV. . . ) • obséderobsedit, da adj. (s. XVII...) • obsédé, éeobséquias n. f. plur. (s. XIII.) • obsèquesobsequiós, iosa adj. (s. XIV...) • obséquieux, euseobsequiosament adv. (s. XIX...) • obséquieuse-mentobsequiositat n. f. (s. XVI...) • obséquiositéobservable, abla adj. (s. XVI...) • observableobservacion n. f. (s. XVI...) 1. observation 2. re-marqueobservància n. f. (s. XIII.) • observanceobservar v. (s. XIII.) • observer.observator, tritz n. (s. XIV...) observador;observaire • observateur, triceobservatòri n. m. (s. XVII...) • observatoireobsession n. f. (s. XIX...) • obsessionobsessional, ala adj. (s. XX.) • obsessionnel, elleobsessiu, iva adj. (s. XIX...) • obsédant, anteobsidiana n. f. (s. XVII...) • obsidienneobsolescéncia n. f. (s. XX., de l’anglés) • obsoles-cenceobsolescent, enta adj. (s. XX.) • obsolescent,enteobsolèt, èta adj. (s. XVI...) • obsolèteobstacle n. m. (s. XIII...) • obstacleobstetrica n. f. (s. XIX...) • obstétriqueobstetrical, ala adj. (s. XIX...) • obstétrical, aleobstetrician, ana n. (s. XIX...) • obstétricien,enneobstinacion n. f. (s. XIII.) • obstination

212

Page 213: Diccionari General de la Lenga Occitana - DGLO · ACADEMIA OCCITANA CONSISTÒRI DEL GAI SABER Diccionari General de la Lenga Occitana 2008 – 2016

obstinadament ofrir

obstinadament adv. (s. XVI...) • obstinémentobstinar (s’) v. pron. (s. XIII.) • s’obstinerobstinat, ada adj. (s. XIII.) • obstiné, éeobstruccion n. f. (s. XVI...) • obstructionobstruïr v. (s. XVI...) • obstruer.obtencion n. f. (s. XIV...) • obtentionobténer v. (s. XIII...) • obtenirobturacion n. f. (s. XVI...) • obturationobturar v. (s. XVI...) • obturer.obturator adj. e n. (s. XVI...) obturador • obtura-teur, triceobtús, obtusa adj. (s. XVI...) • obtus, useobús n. m. (s. XVI...) • obusobusièr n. m. (s. XVIII...) • obusierobviar v. (s. XIV.) • obvieròc adv. (s. XII.) • ouiòc-ben / òc-plan adv. • bien sûrocarina n. f. (s. XIX..., mot italian) • ocarina (m.)(musique)ocasion n. f. (s. XII : « ocaison ») • occasionocasional, ala adj. (s. XVII...) • occasionnel, elleocasionalament adv. (s. XIV...) • occasionnelle-mentocasionar v. (s. XII: «ocaisonar ») • occasionneroccident n. m. (s. XIII.) • occidentoccidental, ala adj. e n. (s. XIII.) • occidental, aleoccidentalizar v. (s. XIX...) • occidentaliser.occipital, ala adj. (s. XV. . . ) • occipital, aleocciput n. m. (s. XIII.) • occiputoccitan, ana adj. (s. XIX.) • occitan, aneoccitanian, ana adj. (s. XIX.) • occitanien, enneoccitanisme n. m. (s. XX.) • occitanisme moccitanista adj. e n. (s. XX.) • occitanisteoccitanizacion n. f. (s. XX.) • occitanisationoccitanizar v. (s. XX.) occitanejar • occitaniserocean n. m. (s. XII. . . ) • océanoceanian, ana adj. (s. XIX. . . ) • océanien, enneoceanic, ica adj. (s. XVI. . . ) • océaniqueoceanografia n. f. (s. XIX. . . ) • océanographieoceanografic, ica adj. (s. XIX. . . ) •océanographiqueociós, osa adj. (s. XIII.) • oisif, iveociositat n. f. (s. XIII.) • oisivetéoclusion n. f. (s. XIX. . . ) • occlusionoclusiu, iva adj. (s. XX.) • occlusif, iveòcre n. m. (s. XIV.) • ocreoctaèdre n. m. (s. XVI. . . ) • octaèdreoctan n. m. (s. XIX. . . ) • octaneoctava n. f. (s. XIII.) • octaveoctet n. m. (s. XX.) • octet (informatique,chimie)octobre n. m. (s. XIV.) • octobreoctogenari, ària adj. e n. (s. XVI. . . ) • octogénaireoctogòn n. m. (s. XVI. . . ) • octogoneoctogonal, ala adj. (s. XVI. . . ) • octogonal, aleoctopòde, òda n. (s. XIX. . . ) octopòd • octopodem.

octosillabe, aba (/octo-sillabe) adj. e n. (s. XVII. . . )octosillab • octosyllabeoctosillabic, ica (/octo-sillabic, ica) adj. (s.XVII. . . ) • octosyllabiqueoctuple, upla adj. (s. XIV. . . ) • octupleocular, ara adj. (s. XV...) • oculaireoculista n. (s. XVI...) • oculisteocultacion n. f. (s. XV...) • occultationocultar v. (s. XIV...) • occulter, cacher.ocultator n. m. (s. XX.) • occulteuroculte, ulta adj. (s. XII...) ocult • occulteocultisme n. m. (s. XIII...) • occultismeocultista adj. e n. (s. XIX...) • occultisteoculus n. m. (s. XIX...) oculús • oculus (archit.)ocupacion n. f. (s. XIV.) • occupationocupant, anta adj. e n. (s. XV. . . ) • occupant, anteocupar v. (s. XIII.) • occuperocupat, ada adj. (s. XIII.) • occupé, éeocurréncia n. f. (s. XV...) • occurrenceocurrent, enta adj. (s. XV...) • occurrent, enteòda n. f. (s. XV. . . ) • odeodalisca n. f. (s. XVII. . . , del turc) • odalisqueòdi n. m. (s. XIV.) 1. haine 2. aversion 3. répug-nance (cf. asirar)odiós, osa adj. (s. XIV.) • odieux, euseodissèa n. f. (s. XIX. . . ) odissèia • odysséeodor n. f. (s. XII.) • odeurodorant, anta adj. (s. XIII. . . ) • odorant, anteodorat n. m. (s. XVI. . . ) • odoratodorós, osa adj. (s. XII.) • odorant, anteoelha n. f. 1. brebis 2. (fig.) ouaille (cf. feda)oelhièr, ièra n. → pastre • berger, ère (cf. pastor;pastorèl)oèst n. m. (s. XIV. . . , de l’anglés) • ouest (cf. po-nent; occident)ofegament n. m. (s. XIV. . . ) • suffocationofegar v. (s. XIV.) • suffoquerofensa n. f. (s. XIII.) • offenseofensant, anta adj. (s. XVII. . . ) • offensant, anteofensar v. (s. XIII : « offendre ») • offenser.ofensiu, iva adj. (s. XVI. . . ) • offensif, iveofensiva n. f. (s. XVI. . . ) • offensiveofensor n. m. (s. XVII. . . ) ofensaire • offenseurofèrta n. f. (s. XIV.) 1. offre 2. offrandeofertòri n. m. (s. XIV. . . ) • offertoireofici n. m. (s. XIII.) 1. office 2. fonctionoficial, ala adj. (s. XIV.) • officiel, elleoficialament adv. (s. XVIII. . . ) • officiellementoficialitat n. f. (s. XIII. . . ) • officialitéoficializacion n. f. (s. XX.) • officialisationoficializar v. (s. XIX. . . ) • officialiseroficiar v. (s. XVI. . . ) • officieroficièr n. m. (s. XIV.) • officieroficina n. f. (s. XIII.) • officineoficinal, ala adj. (s. XVIII. . . ) • officinal, aleoficiós, osa adj. (s. XVI. . . ) • officieux, euseofrenda n. f. (s. XIII.) • offrandeofrir v. (s. XII.) • offrir

213

Page 214: Diccionari General de la Lenga Occitana - DGLO · ACADEMIA OCCITANA CONSISTÒRI DEL GAI SABER Diccionari General de la Lenga Occitana 2008 – 2016

ofsèt omission

ofsèt n. m. (s. XX.) • offsetoftalmia n. f. (s. XIII.) • ophtalmieoftalmic, ica adj. (s. XVI. . . ) • ophtalmiqueoftalmologia n. f. (s. XVIII. . . ) • ophtalmologieoftalmologic, ica adj. (s. XIX. . . ) • ophtal-mologiqueoftalmològue, òga n. (s. XIX. . . ) oftalmològ •ophtalmologisteofuscar v. (s. XIV.) • offusquerogiva n. f. (s. XIII. . . , del francés (anglonormand)) •ogiveogival, ala adj. (s. XIX. . . ) • ogival, aleòi ! / oi ! interj. • aïe ! ouille !oïdium n. m. (s. XIX. . . ) • oïdiumoire n. m. (s. XII.) • outreoïstití n. m. (s. XVIII. . . , del francés (Buffon)) oistití• ouistitioitanta (/ochanta) adj. • quatre-vingts (cf.quatre-vint)oitanten, ena (/ochanten, ena) adj. • quatre-vingtièmeoiten, ena (/ochen, ena) adj. (s. XII.) • huitièmeoitena (/ochena) n. f. (s. XIV. . . ) • huitaineokàz n. m. (s. XVIII. . . , del rus) • oukaseola n. f. (s. XIII.) 1. marmite 2. potolada n. f. (s. XV.) 1. contenu de la marmite 2.potéeolandés, esa adj. (s. XIII. . . ) • hollandais, aiseoleaginós, osa adj. e n. (s. XVI. . . ) • oléagineux,euseoleastre n. m. (s. XIV.) • oléastre (oliviersauvage) (cf. olivastre)oleïcultor, tritz n. (s. XX.) • oléiculteur, triceoleïcultura n. f. (s. XX.) • oléicultureoleoducte n. m. (s. XX.) • oléoducòler v. (s. XII.) • sentir (exhaler de l’odeur)olfaccion n. f. (s. XVI. . . ) • olfactionolfactiu, iva adj. (s. XVI. . . ) • olfactif, iveolha n. f. (s. XVI. . . , del Walon) • houilleolhièra n. f. (s. XVI. . . ) • houillèreòli n. m. (s. XII.) • huileoliaire, aira n. •marchand (m) d’huile (cf. olièr)oliar v. (s. XII.) • huilerolièr, ièra n. (s. XIV.) • potier, ièreolièra n. f. 1. huilier 2. buretteolieta n. f. • œillette (pavot dont on tire unehuile)olifant n. m. (s. XII.) • olifant (cor)oligarca n. m. (s. XX.) • oligarqueoligarquia n. f. (s. XIV. . . ) • oligarchieoligarquic, ica adj. (s. XIV. . . ) • oligarchiqueoligocèn, èna adj. (s. XIX. . . ) • oligocèneoligoelement n. m. (s. XX.) • oligoélémentolimpiada n. f. (s. XIV.) • olympiadeolimpian, ana adj. (s. XVI. . . ) • olympien, enneolimpic, a adj adj. (s. XVI. . . ) • olympiqueoliós, osa adj. • huileux, euse

oliu n. m. (s. XIII.) • lieu planté d’oliviers (cf.montoliu; oliveda; oliveta)oliva n. (s. XIII.) • oliveolivada n. f. • cueillette des olivesolivar v. • oliver (cueillir des olives)olivastre, astra adj. • olivâtre (cf. oleastre)oliveda n. f. • oliveraie (cf. oliveta)oliveta n. f. • olivette (plantation d’oliviers)olivièr n. m. (s. XIII.) • olivier (cf. oliu)olmada n. f. (s. XIII.) • ormaieolmat n. m. • ormeau (cf. olme)olme n. m. (s. XIII.) olm • orme (cf. olmat)olmièra n. f. • oulmière (pépinière d’ormeaux)olocaust n. m. (s. XIII.) • holocausteolografe, afa adj. (s. XVII. . . ) olograf • holo-grapheolografia n. f. (s. XX.) • holographieologramma n. m. (s. XX.) olograma • holo-grammeolor n. f. (s. XIII.) 1. odeur 2. parfumòlva n. f. • balle de céréalesòlze n. m. 1. goupille 2. clavetteòm pron. indef. (s. XIII.) • onombelic n. m. (s. XIII.) • nombril (cf. embonilh)ombilicacion n. f. (s. XX.) • ombilicationombilical, ala adj. (s. XV...) • ombilical, aleombilicat, ada adj. (s. XVIII...) • ombiliqué, éeombra n. f. • ombreombra n. f. • ombre (m.) (poisson)ombrada n. f. • lieu ombragé (cf. ombrièra)ombrar v. • ombrer, ombragerombratge n. m. (s. XII.) • ombrageombrejar v. (s. XII.) 1. ombrager 2. faire del’ombre.ombrèla n. f. (de l’italian) • ombrelleombrenc, enca adj. 1. ombreux, euse 2. au nordombreta n. f. • ombre légère (cf. ombrina)ombrièra n. f. (s. XII.) • lieu ombragé (cf. om-brada)ombrilha n. f. • pénombreombrina n. f. • ombre légère (cf. ombreta)ombrina n. f. • ombrine (poisson)ombriu, iva adj. (s. XII.) • ombrageux, euseombrum n. m. • ombre (en général)òme n. m. 1. homme 2. mariomèga n. m. omegà • omégaomelia n. f. (s. XIV.) • homélieomenatge n. m. (s. XII.) • hommageomenet n. m. • petit hommeomeopat, ata n. (s. XIX...) • homéopatheomeopatia n. f. (s. XIX...) • homéopathieomeopatic, ica adj. (s. XIX...) • homéopathiqueomeric, ica adj. (s. XVI...) • homériqueometre v. (s. XIV...) • omettre.omicida adj. e n. (s. XII.) • homicide (agent)omicidi n. m. (s. XII.) • homicide (acte)omicròn n. m. • omicronomission n. m. (s. XIV...) • omission

214

Page 215: Diccionari General de la Lenga Occitana - DGLO · ACADEMIA OCCITANA CONSISTÒRI DEL GAI SABER Diccionari General de la Lenga Occitana 2008 – 2016

omnibús opausant, anta

omnibús n. m. (s. XIX...) • omnibusomnipoténcia n. f. (s. XIV.) 1. omnipotence 2.toute-puissanceomnipotent, enta adj. (s. X.) 1. omnipotent, ente2. tout-puissant, toute-puissanteomnipreséncia n. f. (s. XIX...) • omniprésenceomnipresent, enta adj. (s. XIX...) • omniprésent,enteomnisciéncia n. f. (s. XVIII...) • omniscienceomniscient, enta adj. (s. XVIII...) • omniscient,enteomnispòrts adj. inv. (s. XX.) • omnisportsomnivòr, òra adj. (s. XVIII...) • omnivoreomofòbe, òba adj. e n. (s. XX.) omofòb • homo-phobeomofobia n. f. (s. XX.) • homophobieomofòn, òna adj. (s. XIX. . . ) • homophoneomofonia n. f. (s. XVIII. . . ) • homophonieomogeneïtat n. f. (s. XVI. . . ) • homogénéitéomogeneïzar v. (s. XIX. . . ) • homogénéiseromogeneïzator, tritz adj. e n. m. (s. XX.)omogeneïzador • homogénéisateur, triceomogenèu, èa adj. (s. XIII.) • homogène (cf. etero-genèu)omologacion n. f. (s. XVI. . . ) • homologationomologar v. (s. XV. . . ) • homologueromologia n. f. (s. XIX. . . ) • homologieomològue, òga adj. e n. (s. XVI. . . ) omològ • ho-mologueomonime, ima adj. e n. (s. XVI. . . ) omonim •homonymeomonimia n. f. (s. XVI. . . ) • homonymieomoplat n. m. (s. XIV...) • omoplate (cf. paleta)omosexual, ala / omo-sexual, ala adj. e n. (s.XIX. . . ) • homosexuel, elleomosexualitat / omo-sexualitat n. f. (s. XIX. . . ) •homosexualitéomotèrme, èrma adj. (s. XIX. . . ) • homothermeomotermia n. f. (s. XIX...) • homothermieonagre n. m. (s. XIV.) • onagreonanisme n. m. (s. XVIII...) • onanismeonça n. f. (s. XIII. . . ) • once (félin)onça n. f. (s. XIII.) • once (mesure).onça n. f. (s. XIII.) • phalangeoncejar v. • remuer les doigtsoncle n. m. (s. XII.) 1. oncle 2. tontononda n. f. (s. XII. . . ) 1. onde 2. bouillonondada n. f. (s. XII. . . ) 1. flot 2. vague 3. ondéeondejament n. m. (s. XII. . . ) • ondoiementondejant, anta adj. (s. XII. . . ) • ondoyant, anteondejar v. (s. XIV.) • ondoyerondós, osa adj. (s. XVIII. . . ) • houleux, euseondradura n. f. 1. parure 2. ornementondrar / ondrejar v. 1. orner 2. parerondulacion n. f. (s. XVII. . . ) • ondulationondular v. (s. XVIII. . . ) • onduler.ondulatòri, òria adj. (s. XVIII. . . ) • ondulatoireonerós, osa adj. (s. XVI. . . ) • onéreux, euse

onèst, èsta adj. (s. XIII.) 1. honnête 2. poli, ieonèstament adv. (s. XIII.) • honnêtementonestetat n. f. (s. XIII.) 1. honnêteté 2. politesseongan adv. (s. XII.) • cette annéeongla n. f. (s. XII.) • ongleonglada n. f. • ongléeonglon n. m. 1. griffe 2. serreonglut, uda adj. • pourvu, ue d’onglesongrat adj. e n. m. (s. XV. . . )→ sanat ; crestat 1.hongre 2. châtré (cf. castrat)ongrés, ongresa adj. (s. XV. . . ) • hongrois, oiseonguent n. m. (s. XIII.) • onguentoniric, ica adj. (s. XIX. . . ) • oniriqueonirisme n. m. (s. XX.) • onirismeoniromancia n. f. (s. XVII. . . ) • oniromancieoniromancian, ana n. (s. XIX. . . ) • oniromancien,enneonix n. m. (s. XIV.) • onyxonomastic, ica adj. e n. f. (s. XVI. . . ) • onomas-tiqueonomatopèa n. f. (s. XIV.) onomatopèia • ono-matopéeonor n. m. (s. XII.) 1. honneur 2. (f. plur.) lasonors : les honneursonorabilitat n. f. (s. XIX. . . ) • honorabilitéonorablament adv. (s. XII. . . ) • honorablementonorable, abla adj. (s. XV.) • honorableonorar v. (s. XIII.) • honoreronorari, ària adj. (s. XV. . . ) • honoraireonoraris n. m. plur. (s. XVIII. . . ) • honoraires (m.pl.)onorat, ada adj. (s. XIX...) • honoré, éeonorific, ica adj. (s. XV. . . ) • honorifiqueont adv. (s. XII.) • oùont que siá loc. adv. • n’importe oùonta n. f. (s. XIII., occ. ancian (s. XII) : anta) →vergonha • honteontable, abla adj. (s. XII. . . ) • honteux, euse(acte. . . )ontologia n. f. (s. XVII. . . ) • ontologieontologic, ica adj. (s. XVIII. . . ) • ontologiqueontós, ontosa adj. (s. XII. . . , occ. ancian : antos) •honteux, euse (personne)onusian, ana adj. e n. (s. XX.) • onusien, enneonzada n. f. • vagueonze adj. num. • onzeonzen, ena adj. num. • onzièmeopac, opaca adj. (s. XIV. . . ) • opaqueopacificar v. (s. XIX. . . ) • opacifieropacitat n. f. (s. XVI. . . ) • opacitéopal n. m. (s. XII. . . ) • opaleopalescéncia n. f. (s. XIX. . . ) • opalescenceopalescent, enta adj. (s. XVIII. . . ) • opalescent,enteopalina n. f. (s. XIX. . . ) • opalineopausable, abla adj. (s. XIX. . . ) • opposableopausant, anta adj. (s. XIV. . . ) opausaire • op-posant, ante

215

Page 216: Diccionari General de la Lenga Occitana - DGLO · ACADEMIA OCCITANA CONSISTÒRI DEL GAI SABER Diccionari General de la Lenga Occitana 2008 – 2016

opausant, anta òrdre

opausant, anta n. (s. XIV. . . ) opausaire • op-posant, anteopausar v. (s. XII. . . ) • opposeropausat, ada adj. • opposé, éeopcion n. f. (s. XIV.) • optionopcional, ala adj. (s. XX.) • optionnel, elleopèra n. m. (s. XVII. . . , de l’italian) operà • opéraoperable, abla adj. (s. XIX. . . ) • opérableoperacion n. f. (s. XIII.) • opérationoperacional, ala adj. (s. XX.) • opérationnel, elleoperar v. (s. XV. . . ) • opéreroperator, tritz adj. e n. (s. XIV. . . ) operador;operaire • opérateur, triceoperator, tritz n. (s. XIV. . . ) operador • opérateur,triceoperatòri, òria adj. (s. XVIII. . . ) • opératoireopercul n. m. (s. XVIII. . . ) • operculeopereta n. f. (s. XIX. . . ) • opéretteopinar v. intr. (s. XIII.) • opineropinion n. f. (s. XIII.) • opinionopioman, ana n. (s. XX.) • opiomaneopium n. m. (s. XIV.) • opiumoportun, una adj. (s. XIV : “opportun”) • oppor-tun, uneoportunament adv. (s. XV...) • opportunémentoportunisme n. m. (s. XIX...) • opportunismeoportunista n. (s. XIX...) • opportunisteoportunitat n. f. (s. XIV : “opportunitat”) • oppor-tunitéoposicion n. f. (s. XIV : « oppozitio ») opausicion• oppositionoposicional, ala adj. (s. XX.) • oppositionnel,elleoposit, ita adj. (s. XIV. . . ) • oppositeopression n. f. (s. XIV.) • oppressionopressor, ora n. (s. XIV. . . ) oprimeire • op-presseuropriment, enta adj. (s. XVIII. . . ) • opprimant,anteoprimir v. (s. XIV : « opprimer ») • opprimeroprimit, ida adj. e n. (s. XVI. . . ) • opprimén éeopròbri n. m. (s. XII. . . ) • opprobreòps n. m. plur. (s. XII.) 1. besoin 2. commoditéoptar v. intr. (s. XV. . . ) • opteroptatiu, iva adj. e n. m. (s. XIII.) • optatif, iveoptic, ica adj. e n. f. (s. XIV.) • optiqueoptician, ana n. (s. XVII. . . ) • opticien, enneoptimal, ala adj. (s. XX.) • optimal, aleoptimisme n. m. (s. XVIII. . . ) • optimisme (cf.pessimisme)optimista adj. e n. (s. XVIII. . . ) • optimiste (cf.pessimista)optimizacion n. f. (s. XX., de l’anglés) • optimisa-tionoptimizar v. (s. XX., de l’anglés) • optimiseropuléncia n. f. (s. XIV.) • opulenceopulent, enta adj. (s. XIV. . . ) • opulent, enteopuscul n. m. (s. XIV...) • opuscule

òr adv. e conj. (s. XII. . . ) • orora n. f. (s. XII.) • heureora n. f. • rendez-vousora (a la bona) loc. • à la bonne heureora (d’ -) loc. • de bonne heure (cf. d’abora)ora (d’ -) adv. • tôtoracle n. m. (s. XII. . . ) • oracleorada n. f. • heure (durée)oral, orala adj. (s. XVII. . . ) • oral, oraleoralament adv. (s. XIX. . . ) • oralementoralitat n. f. (s. XIX. . . ) • oralitéorar v. (s. XII.)→ pregar • prierorari, ària adj. e n. m. (s. XVII. . . ) • horaireoras (a bèlas -) loc. • en temps opportunorason n. f. (s. XIII.) • oraisonorator, tritz n. (s. XIV. . . ) • orateur, triceoratòri n. m. (s. XIII.) • oratoire m. (cf. orador)oratòrio n. m. (s. XVIII. . . , de l’italian) oratoriò •oratorioòrb, òrba adj. e n. (s. XII.) • aveugleòrbament n. m. (s. XIII.) • aveuglémentorbar v. (s. XIII.)→ eissorbar • aveugleròrbe n. m. (s. XVI. . . ) • orbe (sphère céleste)orbita n. f. (s. XIV. . . ) • orbiteorbital, ala adj. (s. XIX. . . ) • orbital, aleòrca n. f. (s. XVI. . . ) • orqueòrda n. f. → tòca-senh • tocsinordalia n. f. (s. XVII. . . ) • ordalieordenançar v. • mettre en ordre selon les rè-glesordenar v. •mettre en ordre (cf. òrdre)òrdi n. m. (s. XIII.) • orgeordiat n. m. (s. XV.) • orgeatordidoira n. f. (s. XV. . . ) • ourdissoir (appareil)ordiment n. m. (s. XIV.) • action d’ourdirordinacion n. f. (s. XIV.) • ordination (re-ligieuse)ordinal, ala adj. e n. m. (s. XIV.) • ordinal, aleordinari, ària adj. e n. m. (s. XII.) • ordinaireordinàriament adv. (s. XIV.) • ordinairementordinator n. m. (s. XX.) ordenator; ordenador •ordinateur (appareil)ordir v. (s. XII.) • ourdir (préparer le tissage)ordisseire, eira n. (s. XIV : « ordidor ») • ourdis-seur (personne)ordonable, abla adj. (s. XII. . . ) 1. ordonnable 2.qui peut être ordonné (cf. òrdre)ordonada n. f. (s. XVI. . . ) • ordonnée (math.)ordonància n. f. (s. XIV. . . ) • ordonnance (dumédecin, du conseil, du tribunal. . . )ordonanciar v. (s. XVI. . . ) • ordonnancer (fi-nances publiques)ordonar v. (s. XII.) • ordonner (donner des or-dres) (cf. òrdre)ordonator, tritz n. m. (s. XVI. . . ) • ordonnateur,triceòrdre n. m. (s. XII.) 1. ordre (commandement 2.rangement)

216

Page 217: Diccionari General de la Lenga Occitana - DGLO · ACADEMIA OCCITANA CONSISTÒRI DEL GAI SABER Diccionari General de la Lenga Occitana 2008 – 2016

ordura ortigada

ordura n. f. (s. XIII.)→ bordilha • ordureoreada n. f. (s. XV. . . ) • oréadeorèmus n. m. (s. XVI. . . , mot latin) oremús • oré-musoreta n. f. • petite heureorfanèl, èla adj. e n. (s. XIII.) • orphelin, ineorfanelat n. m. (occ. anc. orfanat) • orphelinatorfeon n. m. (s. XVIII. . . ) • orphéonorfeonista n. (s. XIX. . . ) • orphéonisteorgan n. m. (s. XII. . . ) • organeorganic, ica adj. (s. XIV.) • organiqueorganicament adv. (s. XVI. . . ) • organiquementorganigramma n. m. (s. XX.) organigrama • or-ganigrammeorganisme n. m. (s. XVIII. . . ) • organismeorganista n. (s. XIII. . . ) • organisteorganizable, abla adj. (s. XIX. . . ) • organisableorganizacion n. f. (s. XIV. . . ) • organisationorganizar v. (s. XIV.) • organiserorganizat, ada adj. (s. XVII. . . ) • organisé, éeorganizator, tritz n. (s. XVIII. . . ) organizaire •organisateurorgasme n. m. (s. XIX. . . ) • orgasmeorgia n. f. (s. XVI. . . ) • orgieorgiac, aca adj. (s. XVIII. . . ) • orgiaqueòrgue n. m. (s. XIV.)→ orguena • orgueorguèlh n. m. (s. XII.) • orgueilorguelhar v. (s. XII.) • enorgueillirorguena n. f. (s. XII. . . ) • orgueorgulhós, osa adj. (s. XII.) • orgueilleux, euseorgulhosament adv. (s. XIII.) • orgueilleusementorient n. m. (s. XIII.) 1. orient 2. estorientacion n. f. (s. XIX. . . ) • orientationoriental, ala adj. e n. (s. XIII.) • oriental, aleorientalista adj. e n. (s. XVIII. . . ) • orientalisteorientar v. (s. XVI. . . ) • orienterorientator n. m. (s. XIX. . . ) • orienteur (appareil)orientator, tritz n. (s. XIX. . . ) 1. orienteur euse(pédagogue 2. militaire. . . )orièra n. f. 1. lisière 2. bordorifici n. m. (s. XIV.) • orificeorigan n. m. (s. XIV.) • origanorigina n. f. (s. XIII. . . ) • origineoriginal, ala adj. e n. (s. XIII.) 1. original, ale 2.originel, elleoriginalament adv. (s. XIV. . . ) • originalementoriginalitat n. f. (s. XIV. . . ) • originalitéoriginari, ària adj. (s. XIV. . . ) • originaireorizont n. m. (s. XIV.) • horizonorizontal, ala adj. (s. XVI. . . ) • horizontal, aleorizontalitat n. f. (s. XVIII. . . ) • horizontalitéorjat n. f. • orgeat (cf. ordiat)orjòl n. m. • orgeletorladura n. f. (s. XIII.) 1. bordure 2. ourletorlar v. (s. XIII.) • ourleròrle n. m. 1. ourlet 2. bord (vase) 3. margelle 4.lisière (forêt)orlhagués, esa adj. e n. • aurillacois, oise

ormòna n. f. (s. XX., de l’anglés) • hormoneormonal, ala adj. (s. XX.) • hormonal, aleormonogenèsi n. f. (s. XX.) • hormonogénèseormonoterapia n. f. (s. XX.) ormonoteràpia •hormonothérapieornament n. m. (s. XIII.) • ornementornamentacion n. f. (s. XIX. . . ) • ornementationornamental, ala adj. (s. XIX. . . ) • ornemental, aleornamentista n. (s. XIX. . . ) • ornemanisteornar v. (s. XIV.) • ornerornat, ada adj. (s. XIV. . . ) • orné, éeornitologia n. f. (s. XVII. . . ) • ornithologieornitologic, ica adj. (s. XVII. . . ) • ornithologiqueornitologista n. (s. XX.) • ornithologisteornitològue, òga n. (s. XVIII. . . ) ornitològ • or-nithologisteornitomancia n. f. (s. XIX. . . ) • ornithomancieornitorinc n. m. (s. XIX. . . ) • ornithorynqueorodatador n. m. (s. XX.) orodataire • horoda-teur (cf. ora)orogenèsi n. f. (s. XX.) • orogénèseorografia n. f. (s. XIX. . . ) • orographieoronge n. f. • orongeoroscòp n. m. (s. XIX. . . ) • horoscopeorquestra n. f. (s. XVI. . . ) • orchestreorquestracion n. f. (s. XIX. . . ) • orchestrationorquestral, ala adj. (s. XIX. . . ) • orchestral, aleorquestrar v. (s. XIX. . . ) • orchestrerorquidacèas n. f. plur. (s. XIX. . . ) • orchidacéesorquidèa n. f. (s. XVIII. . . ) • orchidée (bot.)òrre, òrra adj. (s. XIII.) • horribleorrible, ibla adj. (s. XIII.) • horribleorrific, ica adj. (s. XVI. . . ) • horrifiqueorripilacion n. f. (s. XIV.) • horripilationorripilar v. (s. XIX. . . ) • horripilerorror n. f. (s. XIII.) • horreurors formiguièr n. m. (s. XVIII. . . ) • fourmilier (cf.formiguièr)ors, orsa n. (s. XIV.) • ours, ourseòrsa n. f. • bâbordorsalhièr n. m. •montreur d’oursorsat n. m. (s. XIV.) • oursonorsatièr n. m. • chasseur d’oursorsin n. m. • oursinòrt n. m. (s. XII.) • jardin potageròrta n. f. • grand jardin potagerortada n. f. • jardinageortalécia n. f. (s. XIII.) 1. jardinage 2. légumes(m. pl.)ortalha n. f. 1. légumes 2. produits du jardin(cf. ortalécia)ortenc, enca adj. (s. XIV.) • de jardinorténsia n. f. (s. XIX. . . , del francés »Hortense ».) •hortensiaortic n. m. • ortie (f.)orticultor, tritz n. (s. XIX. . . ) • horticulteur, triceorticultura n. f. (s. XIX. . . ) • horticultureortigada n. f. • piqûre d’ortie

217

Page 218: Diccionari General de la Lenga Occitana - DGLO · ACADEMIA OCCITANA CONSISTÒRI DEL GAI SABER Diccionari General de la Lenga Occitana 2008 – 2016

ortigar otra

ortigar v. • piquer avec des ortiesortigon n. m. • petite ortieortodòxe, òxa adj. e n. (s. XV. . . ) ortodòx • ortho-doxeortodoxia n. f. (s. XVI. . . ) • orthodoxieortofonia n. f. (s. XIX. . . ) • orthophonieortofonic, ica adj. (s. XIX. . . ) • orthophoniqueortofonista n. (s. XIX. . . ) • orthophonisteortogonal, ala adj. (s. XVI. . . ) • orthogonal, aleortogonalament adv. (s. XVI. . . ) • orthogonala-mentortogonalitat n. f. (s. XVI. . . ) • orthogonalitéortografia n. f. (s. XIV.) • orthographeortografiar v. (s. XV. . . ) • orthographierortografic, ica adj. (s. XVIII. . . ) • orthographiqueortograficament adv. (s. XVIII. . . ) • or-thographiquementortolan n. m. (s. XV.) 1. jardinier 2. ortolan(oiseau)ortopedia n. f. (s. XVIII. . . ) • orthopédieortopedic, ica adj. (s. XVIII. . . ) • orthopédiqueortopedista n. (s. XVIII. . . ) • orthopédisteòs ; òsses n. m. (s. XIII.) • osòs-bertram n. m. òs-bertrand→ còccix • coccyx(fam.)òsca interj. • bravo (digne d’être marqué d’uneencoche)òsca n. f. 1. entaille 2. cranoscar v. (s. XII.) • cocher (marquer d’une en-taille)oscillacion n. f. (s. XVIII. . . ) • oscillationoscillar v. (s. XVIII. . . ) • oscilleroscillator n. m. (s. XX.) • oscillateuroscillatòri, òria adj. (s. XVIII. . . ) • oscillatoireoscillografe n. m. (s. XIX. . . ) oscillograf • oscillo-grapheoscillogramma n. m. (s. XX.) oscillograma • os-cillagrammeoscilloscòpi n. m. (s. XIX. . . ) • oscilloscopeosmòsi n. f. (s. XIX. . . ) • osmoseospici n. m. (s. XVIII. . . ) • hospiceospitalièr, ièra adj. (s. XII.) • hospitalier, ère (cf.espitalièr)ospitalitat n. f. (s. XIV.) espitalitat • hospitalitéospitalizacion n. f. (s. XIX. . . ) espitalizacion •hospitalisationospitalizar v. (s. XIX. . . ) espitalizar • hospitaliser(cf. espital)òssa n. f. (s. XIII.) 1. ossature 2. vigueurossamenta n. f. • squelette (cf. esquelet)ossaments n. m. plur. • ossements (m. pl.)osseïna n. f. (s. XIX. . . ) • osséineosset n. m. 1. osselet 2. petit osossifèr, èra adj. (s. XIX. . . ) • ossifère (géol.)ossificacion n. f. (s. XVII. . . ) • ossificationossificar v. (s. XVII. . . ) • ossifierossifluent, enta adj. (s. XX.) • ossifluent, enteossifòrme, òrma adj. (s. XX.) • ossiforme

ossós, osa adj. (s. XIII.) • osseux, euseossuari n. m. (s. XVIII. . . ) • ossuaireossut, uda adj. • ossu, ueòst n. m. (s. XII.)→ armada • armée (médiev.)ostal n. m. (s. XII.) 1. maison 2. hôtel particulierostalada n. f. 1. maisonnée 2. familleostalariá n. f. (s. XIII.) • hôtellerie (cf. hotèl)ostalàs n. m. • grande maisonostalet n. m. (s. XIV.) • petite maisonostalièr, ièra adj. (s. XII.) 1. qui s’occupe de samaison 2. casanier, ière (cf. casanièr)ostament n. m. (s. XIV.) • retranchementostar v. (s. XII.) • ôterostarda n. f. • outardeostatge n. m. (s. XII.) • otageòste, ostessa n. (s. XIII.) • hôte, hôtesseostensiblament adv. (s. XVIII. . . ) • ostensible-mentostensible, ibla adj. (s. XIX. . . ) • ostensibleostensòri n. m. (s. XVI. . . ) • ostensoirostentacion n. f. (s. XIV. . . ) • ostentationostentator, tritz adj. (s. XVI. . . ) ostentador • os-tentateur, trice (cf. ostentatòri)ostentatòri, òria adj. (s. XVI. . . ) • ostentatoire (cf.ostentator)osteocondriti n. f. (s. XX.) • ostéochondriteosteocondròsi n. f. (s. XX.) • ostéochondroseosteofibròsi n. f. (s. XX.) • ostéofibroseosteoporòsi n. f. (s. XIX. . . ) • ostéoporoseosteòsi n. f. (s. XIX. . . ) • ostéoseosteosintèsi n. f. (s. XX.) • ostéosynthèseosteotomia n. f. (s. XVIII. . . ) • ostéotomie fostessa n. f. (s. XX.) • hôtesse (de l’air. . . )ostia n. f. (s. XIII.) • hostieostil, ostila adj. (s. XV. . . ) • hostileostilitat n. f. (s. XIII.) • hostilitéostracisme n. m. (s. XVI. . . ) • ostracismeostracizar v. (s. XVIII. . . ) • ostraciserostreïcòla adj. (s. XIX. . . ) • ostréicoleostreïcultor, tritz n. (s. XIX. . . ) • ostréiculteur,triceostreïcultura n. f. (s. XIX. . . ) • ostréicultureostrogot, oda adj. e n. (s. XVII. . . ) ostrogòt • os-trogoth, othe (cf. got; visigot)otaria n. f. (s. XIX. . . ) • otarieotic, ica adj. (s. XIX. . . ) • otiqueotiti n. f. (s. XIX. . . ) • otiteotologia n. f. (s. XVIII. . . ) • otologieotoman, ana adj. (s. XVII. . . , del turc (nom d’òme))• ottoman, anaotomicòsi n. f. (s. XX.) • otomycoseotoplastia n. f. (s. XX.) • otoplastieotorinolaringologista n. (s. XX.) • oto-rhino-laryngologisteotorragia n. f. (s. XIX. . . ) otorràgia • otorragieotorrèa n. f. (s. XIX. . . ) • otorrhéeotoscleròsi n. f. (s. XX.) • otoscléroseotra prep. e adv. 1. outre 2. au delà (de)

218

Page 219: Diccionari General de la Lenga Occitana - DGLO · ACADEMIA OCCITANA CONSISTÒRI DEL GAI SABER Diccionari General de la Lenga Occitana 2008 – 2016

otracuidament (/otracujament) ozonolisi

otracuidament (/otracujament) n. m. (s. XII.)→otracuidança • outrecuidanceotracuidança (/otracujança) n. f. (s. XII. . . ) • out-recuidance (cf. otracuidament)otracuidar (/otracujar) v. (s. XII.) • se montreroutrecuidant (cf. cuidar)otracuidat, ada (/otracujat, ada) adj. (s. XVII.)otracuidant • outrecuidant, anteotramar adj. • outremer (bleu)otramar adv. • outre-merotramarin, ina adj. (s. XII.) • d’outre-merotramonts loc. adv. (s. XVI.) • outre-montsotrança n. f. (s. XIII. . . ) • outranceotrapassar v. (s. XII.) • outrepasserotrar v. (s. XII. . . ) 1. outrer 2. dépasserotratge n. m. (s. XIII.) • outrageotratjar v. (s. XIII. . . ) • outrager.otratjós, osa adj. (s. XIII.) • outrageux, euseotratomba adv. (s. XII. . . ) • outre-tombeòu ! interj. 1. salut ! 2. appelovacion n. f. (s. XVI. . . ) • ovationovacionar v. (s. XIX. . . ) • ovationnerovada n. f. 1. lait de poule (potage) 2. œuf(contenu) (cf. uòu)ovador n. m. (s. XX.) • ovoir (tech.)oval, ala adj. (s. XIV. . . ) • ovaleovalizacion n. f. (s. XX.) • ovalisationovalizar v. (s. XIX. . . ) • ovaliserovari n. m. (s. XVII. . . ) • ovaire (cf. ovièra)ovarian, ana adj. (s. XIX. . . ) • ovarien, enneovariectomia n. f. (s. XX.) • ovariectomieovariti n. f. (s. XIX. . . ) • ovariteovat, ovada adj. (s. XVIII. . . ) • ové, ovéeovelha n. f. (s. XII.) • ouaille (cf. oelha)

ovide n. m. (s. XX.) • ovidéoviducte n. m. (s. XVIII...) • oviducteovièra n. f. • ovaire (ornith.)ovilar, ara adj. (s. XIX. . . ) • ovulaireovin, ina adj. (s. XVI. . . ) 1. ovin 2. (n. m. plur.)les ovinsovipar, ara adj. (s. XVI. . . ) • ovipareòvni n. m. (s. XX.) ovní • ovniovocit n. m. (s. XX.) • ovocyteovoïde, ïda adj. (s. XVIII. . . ) ovoïd • ovoïdeovovivipar, ara adj. (s. XIX. . . ) • ovovivipareovul n. m. (s. XVIII. . . ) • ovuleovulacion n. f. (s. XIX. . . ) • ovulationovulatòri, òria adj. (s. XIX. . . ) • ovulatoireoxidable, abla adj. (s. XVIII. . . ) • oxydableoxidacion n. f. (s. XVIII. . . ) • oxydationoxidar v. (s. XVIII. . . ) • oxyderoxide n. m. (s. XVIII. . . ) oxid • oxydeoxigèn n. m. (s. XVIII. . . ) • oxygène m.oxigenacion n. f. (s. XVIII...) • oxygénationoxigenar v. (s. XVIII...) • oxygéneroxigenat, ada adj. (s. XVIII. . . ) • oxygéné, éeoxigenator n. m. (s. XX.) • oxygénateuroximòre n. m. (s. XVI. . . ) • oxymoreoxitòn, òna adj. (s. XVI. . . ) • oxytonoxitonizar v. (s. XX.) • oxytoniserozòn n. m. (s. XIX. . . ) • ozoneozonide n. m. (s. XIX. . . ) • ozonideozonizacion n. f. (s. XIX. . . ) • ozonisationozonizar v. (s. XIX...) • ozoniserozonizat, ada adj. (s. XIX. . . ) • ozonisé, éeozonizator n. m. (s. XIX...) ozonizador •ozoniseur, ozonateurozonolisi n. f. (s. XX.) • ozonolyse

219

Page 220: Diccionari General de la Lenga Occitana - DGLO · ACADEMIA OCCITANA CONSISTÒRI DEL GAI SABER Diccionari General de la Lenga Occitana 2008 – 2016

p pe (alfabet) palanc

P

p pe (alfabet) n. m. • ppabalhon n. m. (s. XII.) • pavillonpacan, ana n. 1. paysan, anne 2. rustre (cf.païsan; pagés)pacanariá n. f. → rusticitat • rusticitépacanejar v. • faire le rustrepacha n. f. (s. XIII.) → pacte • accord, marchéentre particulierspaciéncia n. f. (s. XIII.) • patiencepacient, enta adj. (s. XIII.) • patient, entepacient, enta n. (s. XIII.) • patient, ente (souf-frant)pacientament adv. (s. XIII : « patienmen ».) •patiemmentpacientar v. • patienterpacific, ica adj. (s. XIII.) • pacifiquepacificacion n. f. (s. XV. . . ) • pacificationpacificament adv. (s. XIII.) • pacifiquementpacificar v. (s. XIII.) • pacifierpacificator, tritz adj. e n. (s. XVI. . . ) pacificaire;pacificador • pacificateur, tricepacifisme n. m. (s. XIX. . . ) • pacifismepacifista adj. e n. (s. XX.) • pacifistepacotilha n. f. (s. XVIII. . . , del castelhan) • pa-cotillepacte n. m. (s. XIV. . . ) • pacte (entre Etats. . . ) (cf.pacha)pactizar v. (s. XV. . . ) • pactiserpadena n. f. (s. XIII.) 1. poêle à frire 2. sot, sottepadenada n. f. (s. XIII.) 1. poêlée 2. contenu dela poêlepadenar v. (s. XIII. . . ) • (fam.) faire la cuisinepadenejar v. (s. XIII. . . ) • cuisiner (improvisa-tion) (cf. cosinar; cosinejar)padeneta n. f. (s. XIII.) • poêlonpadenon n. m. (s. XIII. . . ) • poêlonpaga n. f. (s. XIII.) 1. paie 2. salairepagable, abla adj. (s. XV. . . ) • payable (qui est àpayer)pagadís, dissa adj. 1. qui peut servir à payer 2.qu’on doit payerpagadissa (moneda -) loc. •monnaie en courspagador, doira adj. • payable (qui doit / quipeut être payé)pagaire, aira n. (s. XII.) • payeur, eusepagalha n. f. 1. pagaille 2. (t. de marine : rameet désordre)pagament n. m. (s. XII.) 1. paiement 2. verse-mentpagan, ana adj. e n. (s. XII.) • païen, ennepaganisme n. m. (s. XIII.) • paganismepaganizar v. (s. XV. . . ) • paganiserpagar v. (s. XII.) • payerpage n. m. (s. XIV..) • page (jeune garçon decour)

pagèla n. f. 1. mesure 2. dimension (bois,vin. . . )pagelar v. 1. mesurer 2. arpenterpagés, esa n. (s. XII.) 1. paysan, anne riche 2.propriétaire (cf. païsan; pacan)pagesiá n. f. (s. XII.) • paysannerie (cf. païsa-nariá)pagina n. f. (s. XIV.) • page (livre)paginacion n. f. (s. XIX. . . ) • paginationpaginar v. (s. XIX. . . ) • paginerpagòda n. f. (s. XVI. . . , del portugués← tamol) •pagodepairal, ala adj. • paternel, elle (cf. paternal)pairastre n. m. (s. XII.) 1. parâtre 2. beau-père(nouveau mari de la mère)paire n. m. (s. XII.) • pèrepairegrand n. m. • grand-père (cf. pepin; grand)pairin n. m. (s. XVI. . . ) • parrainpairinar v. (s. XX.) • parrainerpairinatge n. m. (s. XX.) • parrainagepairòl n. m. (s. XII.) • chaudronpairòla n. f. • grand chaudronpairolada n. f. • contenu d’un chaudronpairolariá n. f. • chaudronneriepairolièr n. m. (s. XII.) • chaudronnierpaís, païses n. m. • payspaïsan, ana n. m. • paysan, annepaïsanariá n. f. (s. XVI. . . ) • paysannerie (cf. pa-gesiá)païsatge n. m. (s. XVI. . . ) • paysagepaïsatgista n. (s. XVII. . . ) • paysagistepaísbassòl, òla adj. • habitant, ante du Bas-Languedocpaissèl n. m. (s. XII.) 1. échalas 2. tuteur (piquet)paisselar v. 1. échalasser 2. ramerpàisser v. • paîtrepaissièra n. f. (s. XIII.) 1. chaussée de moulin 2.digue de rivière (cf. barratge)pal n. m. (s. XII.) • pieupala n. f. • pala (raquette en bois – pelotebasque)pala n. f. • pale (élément de roue à aube, élé-ment d’une hélice)pala n. f. • pale (partie plate de la rame)pala n. f. (s. XIII.) • pellepalaci n. m. (s. XX., de l’anglés palace) • palace(hôtel de luxe) (cf. palatz)palada n. f. • pelletéepaladar n. m. (s. XIV.) • palais (de la bouche)paladin n. m. (s. XVI. . . , de l’ital. paladino) • pal-adin (cf. palatz)palafren n. m. (s. XII.) falabré • palefroi (cf. fren)palafrenièr n. m. (s. XII. . . ) • palefrenierpalairon n. m. • paleron (boucherie)palanc n. m. 1. palan 2. grue

220

Page 221: Diccionari General de la Lenga Occitana - DGLO · ACADEMIA OCCITANA CONSISTÒRI DEL GAI SABER Diccionari General de la Lenga Occitana 2008 – 2016

palanca palun

palanca n. f. • palanche (ustensile de bois pourporter deux seaux)palanca n. f. 1. palanque (passerelle) 2. puits àbascule (cf. potz-rodièr)palangrar v. • palangrerpalangre n. m. • palangre (lignes pour la pêcheen mer)palangrièr n. m. • palangrier (pêcheur etbateau)palatal, ala adj. (s. XVII. . . ) • palatal, ale (ling.)palatalizacion n. f. (s. XIX. . . ) • palatalisation(ling.)palatalizar v. (s. XX.) • palataliser (ling.)palatalizat, ada adj. (s. XX.) • palatalisé, ée(ling.)palatin, ina adj. (s. XII. . . ) • palatin, ine (cf.palatz)palatinat n. m. (s. XVII. . . ) • palatinatpalatoplastia n. f. (s. XX.) • palatoplastiepalatz n. m. (s. XII.) palais • palais (édifice)palavèrs n. m. • bêchepalaversar v. • bêcher (pelleverser)palejar v. 1. pelleter 2. travailler avec la pelleou la pelle-bêchepalenc n. m. (s. XII.) • palissade (cf. palissada)palencar v. (s. XII. . . ) • bâtir une palissadepaleocrestian, ana adj. (s. XX.) • paléochrétien,ennepaleografe, afa n. (s. XIX. . . ) paleograf • paléo-graphepaleografia n. f. (s. XVIII. . . ) • paléographiepaleolitic, ica adj. (s. XIX. . . ) • paléolithiquepaleontologia n. f. (s. XIX. . . ) • paléontologiepaleontològue, òga n. (s. XIX. . . ) paleontològ •paléontologuepalestinian, ana adj. e n. (s. XX.) • palestinien,ennepalet n. m. • palet (jeu) (cf. pala)paleta n. f. • palette (boucherie) (cf. pala)paleta n. f. (s. XVII. . . ) 1. palette (peintre) 2.plateau de chargement (cf. pala)paleta n. f. (s. XIII.) • petite pelle (cf. pala)palfèrre n. m. 1. levier 2. barre à mine (cf. pal)palfic n. m. 1. pieu 2. pilotis (cf. pal)palha n. f. (s. XII.) 1. paille 2. défaut du métalpalhabard n. m. • torchispalhar v. (s. XII.) 1. pailler 2. rempaillerpalhard, arda n. • paillard, ardepalhardariá n. f. (s. XIII.) • paillardisepalhassa n. f. (s. XIII.) • paillassepalhassa n. m. • bouffonpalhat n. m. • litière (étable) (cf. leitièra)palheta n. f. 1. fétu (de paille) 2. détente (d’unearme)palhièr n. m. (s. XII.) 1. pailler 2. meule depaillepalimpsèst n. m. (s. XVI. . . ) palimpsèste •palimpseste

palindròme n. m. (s. XVIII. . . ) palindròm • palin-dromepalingenesia n. f. (s. XVI. . . ) • palingénésiepalingenesic, ica adj. (s. XVII. . . ) • pal-ingénésiquepalinodia n. f. (s. XVI. . . ) • palinodiepalís n. m. 1. palis 2. clôture (cf. pal)palissada n. f. (s. XIV.) • palissade (cf. palenc)palissar v. (s. XIV. . . ) • palisserpalle, palla adj. (s. XIII.) • pâlepalli n. m. (s. XIII.) 1. dais 2. drap mortuairepalliacion n. f. (s. XIII.) • palliationpalliar v. (s. XIII.) • pallierpalliatiu, iva adj. e n. m. (s. XIII.) • palliatif, ivepalliment n. m. • palissementpallinejar v. • commencer à pâlirpallinèl, èla adj. • pâlot, otepallir v. • pâlirpallissent, enta adj. (s. XVI. . . ) • pâlissantpallium n. m. (s. XI. . . , mot latin) • palliumpallor n. f. (s. XIII.) • pâleurpalma n. f. (s. XX.) • palme (natation)palma n. f. (s. XIV.) 1. palme 2. récompensepalma n. f. (s. XIII.) • paume (main) (cf. pam)palmada n. f. (s. XIII.) • coup de la paume de lamainpalmareda n. f. (s. XVII. . . ) • palmeraiepalmarés n. m. (s. XIX. . . ) • palmarèspalmat, ada adj. (s. XII.) • palmé, éepalmièr n. m. (s. XIII.) • palmierpalmifòrme, òrma adj. (s. XIX. . . ) • palmiforme(archit.)palmipède adj. (s. XVI. . . ) • palmipèdepalmon n. m. (s. XIII : « polmo ») • poumonpalmonista adj. e n. → tuberculós • tuberculeux,euse (cf. pulmonari)palomba n. f. 1. palombe 2. pigeon ramierpalombièra n. f. 1. abri pour la chasse auxpalombes 2. filet pour les palombespalp n. m. (s. XII. . . )→ tocar • toucher (cf. tacte)palpabilitat n. f. (s. XIX. . . ) • palpabilitépalpable, abla adj. (s. XIV.) • palpablepalpacion n. f. (s. XIX. . . ) • palpationpalpament n. m. (s. XII.) • attouchementpalpar v. (s. XII.) • palperpalpas (a -) loc. adv. • à tâtonspalpator n. m. (s. XX.) palpaire • palpeur (ap-pareil)palpejar v. 1. palper légèrement 2. tâtonnerpalpitacion n. f. (s. XVI. . . ) • palpitationpalpitant, anta adj. (s. XVI. . . ) • palpitant, antepalpitar v. (s. XIV.) • palpiterpaludarium n. m. (s. XIX. . . ) • paludariumpaludicòla adj. (s. XIX. . . ) • paludicolepaludièr, ièra n. (s. XVIII. . . ) • paludier, ièrepaludisme n. m. (s. XIX. . . ) • paludismepalun n. f. (s. XII : « palus ».) 1. palud 2. marais 3.terre d’alluvions

221

Page 222: Diccionari General de la Lenga Occitana - DGLO · ACADEMIA OCCITANA CONSISTÒRI DEL GAI SABER Diccionari General de la Lenga Occitana 2008 – 2016

palunenc, enca pantèra

palunenc, enca adj. • paludéen, enne (cf. lacus-tre)palunièr n. m. • paludierpalunós, osa adj. (s. XIV : « paludos ») •marécageux, eusepalussar v. 1. se frotter le dos 2. frayer avecquelqu’un 3. (triv.) palucherpalustre n. m. (s. XIV.) • palustrepam n. m. (s. XII : « palm ».) palm • empan (cf.palma)pam de nas n. • pied de nezpampa n. f. (s. XVIII. . . , del cast.← quechua) pampà• pampapamparruga n. f. 1. chevelure 2. perruque (cf.cabelhadura)pampinacion n. f. (s. XIV.) • épampragepampinar v. (s. XIV.) • épamprerpàmpol n. m. (s. XIV.) • pamprepan n. m. (s. XII.) • painpan n. m. • pan (du vêtement)pan banhat n. m. • pan bagnatpan senhat n. m. • pain bénipana n. f. • panne (avarie)pana n. f. • panne (élément de charpente)pana n. f. • panne de porcpana n. f. • tache de rousseurpana n. f. • velours grossierpanacèa n. f. (s. XVI. . . ) • panacéepanada n. f. (s. XII.) 1. panade 2. bouillie depain 3. panurepanador n. m. • endroit où il y a des volspanador, oira adj. • ravissant, antepanaire, aira n. • voleur, euse (cf. raubaire)panama n. m. (s. XIX. . . ) panamà • panama (cha-peau)panamerican, ana adj. (s. XX.) • panaméricain,ainepanamericanisme n. m. (s. XX.) • panamérican-ismepanamericanista adj. e n. (s. XX.) • panamérican-istepanar v. (s. XII.) 1. dérober 2. voler (cf. raubar)panar v. (s. XII.) 1. paner 2. garnir de pain, depanure (cf. micar)panarabi, àbia adj. (s. XX.) • panarabepanarabisme n. m. (s. XX.) • panarabismepanariç n. m. (s. XIV : « panarici ») • panaris (cf.mal blanc)panat, ada adj. • pané, éepanat, ada adj. • qui a des taches de rousseurpanat, ada adj. • volé, ée (cf. raubat)panatòri n. m. 1. vol 2. larcin (cf. raubatòri)panauçar v. • trousser (sa robe)pança n. f. (s. XII.) 1. panse 2. bedainepançada n. f. • ventréepançar v. 1. mettre du ventre 2. être bombé(mur)pancarta n. f. • pancarte

pançarut, uda adj. • ventru, uepancejar v. 1. mettre du ventre 2. être bombé(mur)panceta n. f. (s. XII.) • petite pansepancossièr, ièra n. (s. XIV.) pancosièr •boulanger, ère (hist. : qui fabrique le pain) (cf.fornièr)pancreàs n. m. (s. XVI. . . ) • pancréaspancreatectomia n. f. (s. XX.) • pancréatectomiepancreatic, ica adj. (s. XVII. . . ) • pancréatiquepancreatiti n. f. (s. XIX. . . ) • pancréatitepançut, uda adj. • ventru, uepanda n. m. (s. XIX. . . , mot nepalés) pandà •pandapandemia n. f. (s. XVIII. . . ) • pandémiepandorèl n. m. • pan de chemisepanegiric n. m. (s. XVI. . . ) • panégyriquepanegirista adj. e n. (s. XVI. . . ) • panégyristepanèl n. m. (s. XII.) 1. pan 2. panneau 3. langepaneuropèu, èa adj. (s. XX.) paneuropenc • pa-neuropéen, ennepanflet n. m. (s. XVIII. . . , de l’anglés) pamflet •pamphletpanfletaire, aira n. (s. XVIII. . . ) • pamphlétairepangermanisme n. m. (s. XIX. . . ) • pangerman-ismepanica n. f. (s. XVI. . . ) • paniquepanicaut n. m. • panicautpanièr n. m. (s. XII.) • panierpanièra n. f. • grand panierpanieraire, aira n. m. • vannierpanierat n. m. • panier (contenu)panificable, abla adj. (s. XIX. . . ) • panifiablepanificacion n. f. (s. XVIII. . . ) • panificationpanificar v. (s. XVII. . . ) • panifierpanoccitan, ana adj. (s. XX.) • panoccitan, anepanoplia n. f. (s. XVI. . . ) • panopliepanorama n. m. (s. XVIII. . . , mot anglés) panoramà• panoramapanoramic, ica adj. (s. XIX. . . ) • panoramiquepanòta n. f. 1. flûte de pain 2. baguette de pain(cf. pan)panotejar v. • vivre de petits larcins (cf. panar)pansarilha n. f. • raisin secpansarilhar (se) v. pron. 1. se sécher 2. se flétrirpanta n. f. • forte enviepantais n. m. (s. XII.) 1. rêve fiévreux 2.cauchemar 3. asthme 4. essoufflementpantaisar v. (s. XII.) pantaissar 1. rêver fiévreuse-ment 2. pantelerpantaisós, osa adj. (s. XII. . . ) 1. rêveur, euse 2.pantelant, antepantalons n. m. plur. (s. XIX. . . , de l’italian) •pantalon (cf. bragas)panteïsme n. m. (s. XVIII. . . , de l’anglés) • pan-théismepanteon n. m. (s. XV. . . ) • panthéonpantèra n. f. (s. XIV.) • panthère

222

Page 223: Diccionari General de la Lenga Occitana - DGLO · ACADEMIA OCCITANA CONSISTÒRI DEL GAI SABER Diccionari General de la Lenga Occitana 2008 – 2016

pantografe paranòia

pantografe n. m. (s. XVIII. . . ) pantograf • pan-tographepantomima n. f. (s. XVIII. . . ) • pantomimepantugar v. 1. haleter 2. pantelerpapa n. f. • bouilliepapa n. m. (s. XII.) • pape (cf. papautat)papà n. m. • papa (cf. paire)papach n. m. • jabot (d’oiseau)papach-rós n. m. • rouge-gorge (oiseau)papafard n. m. 1. papelard 2. paperassepapagai n. m. (s. XIII., de l’arabi) 1. perroquet 2.papegai (jeu)papaia n. f. (s. XVI. . . , del cariba) • papaye (bot.)papaièr n. m. (s. XVII. . . ) • papayer (bot.)papal, ala adj. (s. XIII.) • papal, ale (cf. papa)papautat n. f. (s. XIV. . . ) • papauté (cf. papa)papessa n. f. (s. XV. . . ) • papessepapet / papeta n. m. → grand • grand-père(fam.) (cf. pepin)papetariá n. f. (s. XIX. . . ) • papeteriepapetièr, ièra n. (s. XIX. . . ) papiaire • papetier,ièrepapièr n. m. (s. XIII.) • papierpapieron n. m. (s. XIII. . . ) 1. petit papier 2. boutde papierpapilionacèu, èa n. (s. XVIII. . . ) • papilionacéepapirus n. m. (s. XIV : « papiri ») papirús • pa-pyruspapisme n. m. (s. XVI. . . ) • papisme (cf. papa)papista n. m. (s. XVI. . . ) • papiste (cf. papa)papon n. m. (s. XV.)→ grand • aïeul (cf. pepin)paprika n. f. (s. XIX. . . , mot ongrés) papricà •paprikapaquebòt n. m. (s. XVII. . . , del francés ← angléspacket-boat) • paquebotpaquet n. m. (s. XVI. . . , del neerl. pak) • paquetpaquetar v. (s. XVI. . . ) • empaqueterpaquidèrme n. m. (s. XVIII. . . ) • pachydermepaquistanés, esa adj. e n. (s. XX.) • pakistanais,aisepar, para adj. e n. (s. XII.) • pair, paire (égaux) (cf.paratge)para ! interj. 1. attention ! 2. tend ! (ton assi-ette. . . ) (cf. atencion !)parabalas n. m. (s. XX.) • pare-balles (gilet)parabanda n. f. • parapetparabastada n. f. • grande quantité en vracparabastar v. • bouleverser (sens concret)parabelugas n. m. 1. pare-étincelles 2. pare-feuparabòla n. f. (s. XIV.) • parabole (Evangiles)parabòla n. f. (s. XVI. . . ) • parabole (math. . . )parabolic, ica adj. (s. XVI. . . ) • paraboliqueparacasudable, abla adj. (s. XX.) • parachutableparacasudar v. (s. XX.) • parachuterparacasudas n. m. (s. XVIII. . . ) • parachuteparacasudatge n. m. (s. XX.) • parachutageparacasudisme n. m. (s. XX.) • parachutisme

paracasudista n. (s. XX.) • parachutisteparada n. f. 1. parade 2. étalageparadar v. • paraderparadigma n. m. (s. XIV.) • paradigmeparadigmatic, ica adj. (s. XX.) • paradigmatiqueparadís n. m. (s. XII.) • paradisparadisiac, aca adj. (s. XVI. . . ) • paradisiaqueparador n. m. • foulonparadòxa n. f. (s. XV. . . ) • paradoxeparadoxal, ala adj. (s. XVI. . . ) • paradoxal, aleparadoxalament adv. (s. XVI. . . ) • paradoxale-mentparadura n. f. (s. XVII. . . ) • parureparafanga n. m. (s. XIX. . . ) • garde-boueparafar v. (s. XIX. . . ) • parapherparafe n. m. (s. XIX. . . ) paraf • parapheparafina n. f. (s. XVI. . . ) • paraffineparafòc (/parafuòc) n. m. • garde-feuparafrasejar v. (s. XVI. . . ) • paraphraserparafrasi n. f. (s. XVI. . . ) parafrasa • paraphraseparagara ! n. m. • attention ! (cf. gara !; atencion)paragòge n. m. (s. XIV.) paragòtge • paragogeparagogic, ica adj. (s. XIV. . . ) • paragogiqueparagojar v. (s. XIV.) • paragogerparagrafe n. m. (s. XIII : « paragraifo ») paragraf •paragrapheparaire n. m. (s. XIV.) • apprêteur (drap)paralieuç n. m. (s. XVIII. . . ) paratròn; paraliuç •paratonnerreparalisant, anta adj. (s. XIX. . . ) paralizant •paralysant, ante (cf. paralisi)paralisar v. (s. XIII : « paraliticar ») paralizar •paralyserparalisi n. f. (s. XIII.) • paralysieparalitic, ica adj. e n. (s. XIII.) • paralytiqueparaliticament adv. (s. XIII.) • paralytiquementparallèl, èla adj. (s. XIV.) • parallèleparallèlament adv. (s. XVI. . . ) • parallèlementparallelepipède n. m. (s. XVI. . . ) • paral-lélépipèdeparallelipedic, ica adj. (s. XVI. . . ) • paral-lélipédiqueparallelisme n. m. (s. XVII. . . ) • parallélismeparallelizacion n. f. (s. XIX. . . ) • parallélisationparallelizar v. (s. XIX. . . ) • paralléliserparallelizator n. m. (s. XX.) • paralléliseurparallelogramma n. m. (s. XVI. . . )parallelograma • parallélogrammeparallelogrammatic, ica adj. (s. XVIII. . . )parallelogramatic • parallélogrammatiqueparalogic, ica adj. (s. XIV. . . ) • paralogiqueparalogisme n. m. (s. XIV.) • paralogismeparament n. m. (s. XIII.) 1. parement 2. ome-ment 3. devantureparamètre n. m. (s. XVIII. . . ) • paramètreparangon n. m. (s. XVI. . . , del cast. ← italian) 1.parangon 2. modèleparanòia n. f. (s. XIX. . . ) paranoià • paranoïa

223

Page 224: Diccionari General de la Lenga Occitana - DGLO · ACADEMIA OCCITANA CONSISTÒRI DEL GAI SABER Diccionari General de la Lenga Occitana 2008 – 2016

paranoiac, aca parlamentarisme

paranoiac, aca adj. (s. XX.) • paranoïaqueparapenda n. m. (s. XX.) • parapenteparaplegia n. f. (s. XVI. . . ) • paraplégieparaplegic, ica adj. (s. XIX. . . ) • paraplégiqueparapluèja n. m. (s. XVII. . . ) • parapluieparapsicològue, òga n. m. (s. XX.) • parapsycho-logueparar v. (s. XIII.) 1. orner 2. apprêter 3. se parerparar v. (s. XIII.) 1. parer 2. éviterparar v. (s. XIII.) • tendre (la main, quelquechose. . . )parasit, ita adj. (s. XVII. . . ) • parasiteparasitar v. (s. XVI. . . ) • parasiterparasitari, ària adj. (s. XIX. . . ) • parasitaireparasitisme n. m. (s. XIX. . . ) • parasitismeparasòl (para-sòl, para-solelh) n. m. (s. XVI. . . , del’italian) • parasolparatge n. m. (s. XII.) • égalité entre pairs (civil-isation) (cf. paritat)paratge n. m. • foulage des drapsparatges n. m. plur. (s. XVI. . . , del castelhan) 1.parage 2. contréeparatíbia n. m. (s. XX.) • pare-tibiaparatrucs n. m. (s. XX.) • pare-chocsparaula n. f. (s. XII.) • paroleparaular / paraulejar v. (s. XIII.) 1. parler 2.pérorerparaulatge n. m. • verbiageparauleta n. f. (s. XII.) • petite paroleparaulís n. m. 1. langage séduisant 2. bellesparolesparavent n. m. (s. XVI. . . , de l’italian) • paraventparavirar v. • virer de bordparc n. m. (s. XIII.) • parc (jardin) (cf. pargue)parc aqüatic n. m. (s. XX.) pargue aqüatic • parcaquatiqueparc automobil n. m. (s. XX.) pargue automobil• parc automobileparc de las exposicions n. m. (s. XX.) pargued’exposicions • parc des expositions (cf. mòs-tra)parc d’atraccion n. m. (s. XX.) pargue d’atraccion• parc d’attractionparc nacional n. m. (s. XX.) pargue nacional •parc nationalparc natural regional n. m. (s. XX.) parguenatural regional • parc naturel régionalparçan n. m. 1. district 2. espace de territoireparcèla n. f. (s. XII.) • parcelleparcèlament adv. (s. XIX. . . ) • parcellementparcelar v. (s. XV. . . ) parcellizar 1. parceller 2.parcelliserparcelar, ara adj. (s. XVIII. . . ) parcelari; parcellari• parcellaireparcelatge n. m. (s. XIX. . . ) parcellizacion • par-cellisationparcelièr, ièra n. (s. XII. . . ) 1. copartageant, ante2. propriétaire d’une parcelle

parcial, ala adj. (s. XIV.) • partialparcial, ala adj. (s. XVII. . . ) • partiel, elleparcialitat n. f. (s. XIV.) • partialitéparçon n. m. → sot • étable à porcsparda n. f. • tache de rousseur (cf. pana)pardós, osa adj. • qui a des taches de rousseur(cf. panat; panós)paredar v. •murerparedon n. m. 1. muret 2. parapetparéisser v. (s. XII.) 1. paraître 2. apparaîtreparelh n. m. (s. XII.) • paireparemia n. f. (s. XIV.) • paremieparemiologia n. f. (s. XIX...) • parémiologieparent, enta n. (s. XIII.) • parent, enteparentat n. f. (s. XIII.) • parentéparentèla n. f. (s. XIII.) 1. parentèle 2. parentéparentèsi n. f. (s. XIV.) • parenthèsepàrer v. (s. XII.)→ paréisser 1. paraître 2. appa-raîtreparet n. f. (s. XII.) 1. mur 2. paroipargada n. f. parcatge • parcage (bétail) (cf. par-gue)pargue n. m. (s. XIII.) 1. enclos 2. parc à bestiaux(cf. parc)parguejar v. parcar • parquer le bétail (cf. em-pargar)pària n. m. (s. XVII. . . , del port. ← tamol) parià •pariapariá n. f. (s. XII.)→ paritat • qui constitue despairs, des semblables, des égaux (cf. par)pariaire, aira n. • parieur, eusepariar v. • parierpariatge n. m. (s. XII.) 1. pari 2. gageureparièr, ièra adj. e n. m. plur. (s. XII.) 1. pareil,eille 2. égal, ale 3. homonymes (beaux-parentsentre eux. . . ) (cf. sògre)parietal, ala adj. (s. XV. . . ) • pariétal, aleparisian, ana (/parisenc, enca) adj. (s. XIV. . . ) •parisien, enneparisianisme n. m. (s. XVI. . . ) • parisianismeparisillabic, ica adj. (s. XIX. . . ) • parisyllabiqueparitari, ària adj. (s. XIV.) • paritaireparitat n. f. (s. XIV.) • paritépariu, iva adj. → parièr • pareil, eilleparking n. m. (s. XX., mot anglés) • parking (cf.aparcament)parlada n. f. • causerieparladís (/ parladissa) n. m. / f. 1. discours 2.causerie 3. bruit de voixparlador n. m. (s. XII.) • parloir (cf. parlar)parladura n. f. (s. XII.) • (péj.) langageparlaire, aira n. (s. XII.) • parleur, euseparlament n. m. (s. XII.) • parlementparlamentar v. (s. XIII.) • parlementerparlamentari, ària adj. e n. (s. XVII. . . ) • par-lementaireparlamentarisme n. m. (s. XIX. . . ) • parlemen-tarisme

224

Page 225: Diccionari General de la Lenga Occitana - DGLO · ACADEMIA OCCITANA CONSISTÒRI DEL GAI SABER Diccionari General de la Lenga Occitana 2008 – 2016

parlar passable, bla

parlar v. (s. XII.) • parlerparlariá n. f. (s. XII.) • bavardageparlicada n. f. • babillageparlièr, ièra n. m. (s. XII.) • bavardparlussejar v. • chuchoterparmesan, ana adj. e n. (s. XVI. . . , de l’italian) 1.parmesan, ane (de Parme) 2. fromage parme-sanparnassian, ana adj. (s. XIX. . . ) • parnassien,enneparodia n. f. (s. XVII. . . ) • parodieparodiar v. (s. XVI. . . ) • parodierparodic, ica adj. (s. XIX. . . ) • parodiqueparodista n. (s. XVIII. . . ) parodaire • parodisteparonime n. m. (s. XIX. . . ) paronim • paronymeparonimia n. m. (s. XIX. . . ) • paronymieparonimic, ica adj. (s. XIX. . . ) • paronymiqueparonomasia n. m. (s. XIV.) • paronomaseparoxisme n. m. (s. XIV.) • paroxysmeparoxitòn n. m. (s. XVI. . . ) • paroxyton (cf. ox-itòn; proparoxitòn)parpalhòl n. m. (s. XIII.) • papillon (cf. vagin)parpalhòt, òta n. (s. XVI.) • parpaillot (protes-tant)parpèl n. m. (s. XIV.) • paupièreparpelada n. f. (s. XIV.) • mouvement depaupièresparpelejar v. • battre des paupièresparquet n. m. (s. XVII. . . , mot francés) • parquet(assemblage de lames de bois)parquetadoira n. f. (s. XX.) • parqueteuse (ma-chine)parquetaire, aira n. (s. XVII. . . ) • parqueteur,euse (personne)parquetar v. (s. XVII. . . ) • parqueterparquetariá n. f. (s. XIX. . . ) • parqueterieparquetatge n. m. (s. XVII. . . ) • parquetageparricida adj. e n. (s. XIII. . . ) • parricide (per-sonne)parricidi n. m. (s. XIII. . . ) • parricide (acte)parròquia n. f. (s. XII.) • paroisseparroquial, ala adj. (s. XIII.) • paroissial, aleparroquian, ana adj. (s. XII.) • paroissien, enneparsimonia n. f. (s. XV. . . ) parsimoniáparsimònia • parcimonieparsimoniós, osa adj. (s. XVIII. . . ) • parci-monieux, euseparsimoniosament adv. (s. XIX. . . ) • parci-monieusementpart n. f. (s. XI.) 1. part 2. partiepart n. m. (s. XIV.) • accouchementpartejable, abla adj. (s. XVI. . . ) • partageable (cf.partidor; partidoira)partejant n. m. (s. XVII. . . ) • partageant (droit)partejar v. (s. XIV. . . ) • partager (cf. partir;despartir)partenari, ària n. m. (s. XVIII. . . , de l’anglés) •partenaire

partenariat n. m. (s. XX.) • partenariatpartença n. f. • départpartenogenèsi n. f. (s. XIX. . . ) • parthénogénèseparticion n. f. (s. XIII.) • partitionparticion n. f. (s. XIV. . . ) • partition (division)particion n. f. (s. XVIII. . . , de l’italian) • partition(musique)participable, abla adj. (s. XIX. . . ) • participableparticipacion n. f. (s. XIII.) • participationparticipant, anta adj. e n. (s. XIX. . . ) • participant,anteparticipar v. (s. XIII.) • participerparticipatiu, iva adj. (s. XIII.) • participatif, iveparticipi n. m. (s. XIII : « particip ») • participeparticula n. f. (s. XV. . . ) • particuleparticular, ara adj. (s. XIII.) • particulier, èreparticularament adv. (s. XIII.) • particulièrementparticularisme n. m. (s. XVII. . . ) • particularismeparticularitat n. f. (s. XIII. . . ) • particularitéparticularizacion n. f. (s. XVI. . . ) • particularisa-tionparticularizar v. (s. XV. . . ) • particulariserpartida n. f. • départ (cf. partir)partida n. f. (s. XIII.) 1. partie (d’un ensemble) 2.partie (sport) (cf. part; partir)partidari, ària adj. 1. du parti 2. partisan, ane(cf. partisan)partidoira n. f. • coupe-pâte de boulangerpartidor n. m. • couteau de boucherpartiment n. m. (s. XIII.) partatge • partagepartir v. → partejar • partagerpartir v. • partir (s’en aller)partisan, ana adj. e n. (s. XV. . . , de l’italian « parti-giano ») • partisan, ane (cf. partidari)partit n. m. (s. XV. . . ) • parti (politique. . . )partitiu, iva adj. (s. XIV. . . ) • partitif, iveparucion n. f. (s. XVII. . . ) • parutionpas n. m. (s. XII.) 1. pas 2. allure 3. passagepas prep. (s. XII.) • pas (négation)pascada n. f. • omelette (cf. moleta)pascajon n. m. • crêpe (pâtisserie)pascal n. m. (s. XX.) • pascal (unité de pression)pascal, ala adj. (s. XIII.) • pascal, alepashà n. m. (s. XV. . . , del turc← persan) pachà •pachapasiblament adv. (s. XIII.) • paisiblement (cf.patz)pasible, bla adj. (s. XIII.) • paisiblepasiment n. m. (s. XIII. . . ) 1. dallage 2. carrelagepasimentar v. (s. XIII.) 1. daller 2. carrelerpasmar v. (s. XII.) paimar • pâmerpasmason n. m. (s. XII.) paimason • pâmoisonpasmens adv. 1. pourtant 2. cependant 3. néan-moins (cf. per aquò; çaquelà; totun)passa n. f. 1. moment 2. (triv.) passe (prostitu-tion)passa n. f. 1. passe (sport) 2. passage (oiseaux)passable, bla adj. (s. XIV. . . ) • passable

225

Page 226: Diccionari General de la Lenga Occitana - DGLO · ACADEMIA OCCITANA CONSISTÒRI DEL GAI SABER Diccionari General de la Lenga Occitana 2008 – 2016

passacarrièra paternalament

passacarrièra n. m. • défilé (passacaille)passacion n. f. (s. XV. . . ) • passationpassada n. f. (s. XII.) • passade (engouementpassager)passadís, issa adj. • passager, èrepassadisme n. m. (s. XX.) • passéisme (cf. passat)passadista adj. e n. (s. XX.) • passéistepassadoira n. f. (s. XVII. . . ) • passoirepassador n. m. (s. XIII.) 1. crible 2. trouée 3.flèche (cf. crivèl; vira)passadreit (/passadrech) n. m. (s. XVI. . . ) • passe-droitpassaire n. m. • passeurpassant, anta n. • passant, antepassapaís n. m. 1. pèlerin 2. vagabondpassapòrt n. m. (s. XVI. . . ) • passeportpassar v. (s. XII.) • passerpassaròsa n. f. • passerose, rose trémière (cf.ròsa)passat, ada adj. e n. m. • passé, éepassatemps n. m. (s. XVI. . . ) • passe-tempspassatge n. m. (s. XII.) • passage (cf. passar)passatgièr, ièra adj. e n. (s. XIV. . . ) • passager,èrepassejada n. f. • promenade (cf. passar; perme-nada)passejaire, aira n. • promeneur, euse (cf. per-menaire)passejar v. • promener (cf. passar; permenar)passerat n. m. (s. XII.) •moineaupassible, ibla adj. (s. XVI. . . ) • passiblepassiflòra n. f. (s. XIX. . . ) • passiflore (bot.)passion n. f. (s. XIII.) • passionpassional, ala adj. (s. XIII. . . ) • passionnel, ellepassionar v. (s. XIII.) • passionnerpassir v. 1. faner 2. flétrirpassit, ida adj. 1. fané, ée 2. flétri, iepassiu, iva adj. (s. XIII.) • passif, ivepassivament adv. (s. XIV.) • passivementpassivitat n. f. (s. XVII. . . ) • passivitépast n. m. (s. XII.) • pâturepasta n. f. (s. XII.) • pâtepastar v. (s. XIII.)→ prestir 1. pétrir 2. gâcher (duplâtre, du mortier)pastèca n. f. (s. XVI. . . , del port. ← hindi←arabi) •pastèquepastèl n. m. (s. XVII. . . , de l’ital. pastello) • pastel(crayon)pastèl n. m. (s. XV.) 1. pastel (teinture) 2. lacouleur bleue 3. la plante (cf. èrba de pastèl;èrba de sant Felip; èrba de Lauragués; còca)pastelièr, ièra n. (s. XV.) • pastellier, ière (com-merce du pastel)pastelista n. (s. XIX. . . ) • pastelliste (artiste)pastenaga n. f. (s. XIV.) 1. carotte 2. pastenague(poisson)pastenc n. m. (s. XIII.) • pâturage

pasteurian, ana adj. (s. XX., del nom francés « Pas-teur ») pastorian • pasteurien, ennepasteurizacion n. f. (s. XIX. . . ) pastorizacion •pasteurisationpasteurizar v. (s. XIX. . . ) pastorizar • pasteuriserpasteurizator, tritz n. (s. XX.) pastorizator • pas-teurisateurpastís n. m. (s. XX.) • pastis (boisson alcoolisée)pastís n. m. 1. pâtée 2. fig. confusion 3. pas-tiche (cf. past)pastís n. m. • pâtisserie gasconnepastissaire, aira n. • pasticheur (cf. imitator)pastissar v. 1. pasticher 2. surcharger (cf. imi-tar)pastissariá n. f. • pâtisseriepastissièr, ièra n. • pâtissier, èrepastisson n. m. 1. pâté 2. petit pâté 3. pâtissonpastor, ora n. f. (s. XII.) • berger, ère (cf. pastre)pastoral, ala adj. (s. XIII.) • pastoral, alepastorèl, èla n. (s. XII.) • pastoureau, pastourelle(cf. pastre)pastorèla n. f. (s. XII.) • pastourelle (litt.)pastós, osa adj. • pâteux, eusepastre, pastressa n. (s. XII.) • pâtre, bergerpastura n. f. (s. XIII.) 1. pâture 2. fourragepastural n. m. • pâturagepasturar v. (s. XIV.) 1. pâturer 2. faire paîtrepat n. m. • pat (échecs)pat n. m. • tique (cf. lagast)pata n. f. •morpionpata n. f. • patte (cf. pauta)patac n. m. • ancienne monnaiepatac n. m. • couppatac n. m. 1. coup 2. bruit de couppatacada n. f. • volée de coupspatacar v. • frapper (donner des coups)patacular / patacuolar v. 1. fesser 2. donnerdes coups de pieds au cul (cf. patafiolar)patada n. f. 1. coup de patte 2. claquepatafiolar v. (eufemisme de « patacular ») • patafi-oler (cf. patacuolar)pataflòu ! onom. • patatras !patana n. f. • pomme de terre (cf. trufa)patar v. 1. taper 2. frapper (cf. pata)patatrac onom. • patatras (bruit de chute)patejar v. • agiter les pattes (cf. bracejar)patena n. f. (s. XIII.) • patènepatent, enta adj. (s. XIV.) 1. évident, ente 2.patent, entepatenta n. f. • patentepatèr n. m. (s. XVI. . . , del latin) • paterpatèrla n. f. • fessepaterlada n. f. • fesséepaterlut, uda adj. • qui a de grosses fessespaternal, ala adj. (s. XIII.) • paternel, elle (jurid.)(cf. pairal)paternalament adv. (s. XV. . . ) • paternellement

226

Page 227: Diccionari General de la Lenga Occitana - DGLO · ACADEMIA OCCITANA CONSISTÒRI DEL GAI SABER Diccionari General de la Lenga Occitana 2008 – 2016

paternalisme pavar

paternalisme n. m. (s. XX., de l’anglés) • paternal-ismepaternalista adj. (s. XX.) • paternalistepaternitat n. f. (s. XIV.) • paternitépaternòstre n. m. (s. XII.) • patenôtrepatés n. m. (s. XIX., del francés « patois ») • (péj.)patoispatesejar v. (s. XIX.) 1. (péj.) patoiser 2. parlerpatoispatetic, ica adj. (s. XVI. . . ) • pathétiquepatetisme n. m. (s. XVIII. . . ) • pathétismepati n. m. 1. préau 2. patiopatibulari, ària adj. (s. XVII. . . ) • patibulairepatiment n. m. • souffrancepatin n. m. (s. XVII. . . ) • patinpatin cofin expr. • (fam.) etc.patina n. f. (s. XVIII. . . , de l’italian) • patine (oxy-dation)patinadoira n. f. (s. XIX. . . ) • patinoirepatinaire, aira n. (s. XVIII. . . ) • patineur, eusepatinament n. m. (s. XX.) • patinage (oxydation)patinar v. (s. XVIII. . . ) • patinerpatinar v. (s. XIX. . . ) • patiner (oxydation)patinatge n. m. (s. XIX. . . ) • patinagepatir v. (s. XII.) 1. souffrir 2. supporterpatiràs n. m. 1. souffre-douleur 2. mauvaisouvrierpatogèn, èna adj. (s. XX.) • pathogènepatolh n. m. 1. bourbier 2. gâchispatolhar v. • patauger (marcher dans la boue)(cf. pautejar; margolhar; patrolhar)patolhar v. 1. patauger 2. patrouiller (cf. patrol-har)patolhièr n. m. 1. bourbier 2. gâchispatolhós, osa adj. 1. boueux, euse 2. fangeux,eusepatologia n. f. (s. XVI. . . ) • pathologiepatologic, ica adj. (s. XVI. . . ) • pathologiquepatrat (tot -) loc. • tout craché (identique)patrat, ada adj. • achevé, éepatria n. f. (s. XVI. . . ) pàtria • patriepatrial, ala adj. (s. XIV.) • de la patriepatriarca n. m. (s. XIII.) • patriarchepatriarcal, ala adj. (s. XIII.) • patriarcal, alepatriarcat n. m. (s. XIII. . . ) • patriarcatpatrici n. m. (s. XIV.) • patricepatrician, ana adj. e n. (s. XIV.) • patricien, ennepatricòla n. f. • bonimentpatricolaire, aira n. • brocanteur, eusepatricolar v. 1. brocanter 2. faire de la brocantepatricolatge n. m. • brocantepatrimòni n. m. (s. XIII.) • patrimoinepatrimonial, ala adj. (s. XIII.) • patrimonial, alepatriòta n. (s. XV. . . ) • patriotepatriotic, ica adj. (s. XVIII. . . ) • patriotiquepatrioticament adv. (s. XVIII. . . ) • patriotique-mentpatriotisme n. m. (s. XVIII. . . ) • patriotisme

patrocinar v. (s. XIII.) • patrocinerpatrolha n. f. (s. XVI. . . ) • patrouille (cf. patolha)patrolhaire, aira n. (s. XX.) • patrouilleur, euse(personne)patrolhar v. (s. XVI. . . , del francés ← occ. « patol-har ») • patrouiller (cf. patolhar)patrolhièr n. m. (s. XX.) • patrouilleur (navire,avion) (cf. gardacòsta)patron n. (s. XIII.) • patronpatronal, ala adj. (s. XX.) • patronal, alepatronar v. (s. XVIII. . . ) • patronnerpatronat n. m. (s. XIV.) • patronatpatronatge n. m. (s. XIX. . . ) • patronagepatronime n. m. (s. XIX. . . ) patronim •patronymepatronimic, ica adj. (s. XIV.) • patronymiquepatus n. m. • petit espace devant la maison (cf.pati)patut, uda adj. 1. aux grosses pattes 2. pattu,uepatz n. f. (s. XII.) • paixpauc adv. (s. XII.) pauca, pauques • peupaucparla n. • taiseux, eusepaucval n. • vaurienpauquet n. m. • petit peupáur n. f. • peurpaurament adv. (s. XII.) • pauvrementpaure ! interj. • hélas ! misère !paure, paura adj. 1. pauvre 2. défuntpaurièra n. f. (s. XIII.) • pauvretépaurilha n. f. • (coll.) les pauvrespaurós, osa / pauruc, uga adj. (s. XIII.) 1.peureux, euse 2. effrayant, antepaurosament adv. (s. XIII : « paorosamen ») 1.peureusement 2. craintivementpauròt, òta adj. e n. • pauvre petit, itepaurum n. m. • pauvretépausa n. f. (s. XIII.) 1. pause 2. répitpausa n. f. • pose (action de poser, attitude)pausacap n. m. (s. XX.) • repose-têtepausada n. f. 1. repos 2. halte 3. reposée(gibier)pausadament adv. (s. XIII.) 1. posément 2. tran-quillementpausapè n. m. (s. XX.) • repose-piedpausar v. (s. XII.) • poserpauta n. f. 1. patte 2. main 3. membrepautejadoira n. f. (s. XX.) • pataugeoirepautejaire, aira n. (s. XX.) • pataugeur, eusepautejament n. m. (s. XIX. . . ) 1. pataugeage 2.pataugementpautejar v. 1. patauger (marcher dans la boue)2. barboter (cf. pauta; fanga; patolhar; margol-har)pautra n. f. 1. lie de vin 2. bouepavament n. m. (s. XIII.) • pavementpavar v. (s. XII. . . ) 1. paver 2. carreler (cf. cal-adar)

227

Page 228: Diccionari General de la Lenga Occitana - DGLO · ACADEMIA OCCITANA CONSISTÒRI DEL GAI SABER Diccionari General de la Lenga Occitana 2008 – 2016

pavat peirejar

pavat n. m. (s. XIV. . . ) 1. pavé 2. pavement (cf.calada)pavatge n. m. (s. XIV. . . ) • pavagepavés n. m. (s. XIV. . . , de l’italian « pavese », de« Pavia ») 1. pavois (bouclier 2. pavillon denavire)pavesar v. (s. XVII. . . ) 1. pavoiser (brandir lesboucliers 2. hisser les pavillons du navire)paviment n. m. (s. XII. . . ) • pavementpavon, ona n. (s. XII : « pao ».) • paon, onnepavonar / pavonejar v. 1. se pavaner 2. faire larouepavonat, ada adj. (s. XII : « paonat ».) • nuancé, ée(cf. calhetat; nuançat)pavòt n. m. (s. XIII : « papaver / paver ».) • pavotpè n. m. • piedpè ! (de -) interj. • debout ! (pour quelqu’unqui est couché) (cf. dreit)peada n. f. piada • empreinte du pied (cf. pe-sada)peatge n. m. (s. XIII.) • péagepebrada n. f. (s. XII.) 1. poivrade 2. crise de ragepebrar v. • poivrerpebrariá n. f. (s. XIV.) • poivreriepebrat, ada adj. 1. poivré, ée 2. (fig.) salacepebre n. m. (s. XIII.) • poivrepebrejar v. • être en colèrepebrièr n. m. (s. XIII.) • poivrierpebrina n. f. 1. pébrine 2. maladie des vers àsoiepebrina n. f. 1. poivron 2. pimentpebron n. m. • poivronpebrós, osa adj. • très épicé, éepebròt n. m. • pimentpèc, pèga adj. e n. (s. XII.) 1. niais, aise 2. stupidepèca n. f. (s. XIV.) 1. faute 2. erreur 3. défectu-ositépèça n. f. (s. XII.) • piècepecadilha n. (s. XVI. . . , del castelhan) • peccadillepecador, ora n. (s. XII.) pecadoira • pécheur,euse (cf. pecaire)pecaire ! interj. (s. XII.) •misère !pecar v. (s. XII.) • pécherpecar v. 1. rater 2. se tromperpeçar v. •mettre en piècespecat n. m. (s. XI.) • péchépecejar v. 1. mettre en pièces 2. rapiécerpeceta n. f. • piécettepecic n. m. • pincéepecigada n. f. • pinçonpecigar v. • pincerpecilhar v. 1. réduire en petits morceaux 2. (v.pron.) se gercerpectoral, ala adj. e n. m. • pectoral, alepeculi n. m. (s. XIII.) • péculepecúnia n. f. (s. XIII.) • argent (monnaie)pecuniari, ària adj. (s. XIII.) • pécuniairepecuniós, osa adj. (s. XIV.) • pécunieux, euse

pedagogia n. f. (s. XV. . . ) • pédagogiepedagogic, ica adj. (s. XVII. . . ) • pédagogiquepedagogicament adv. (s. XIX. . . ) • pédagogique-mentpedagògue, òga n. (s. XIV : « pedagoc ».) • péda-goguepedala n. f. (s. XVI. . . , de l’italian) • pédalepedalar v. (s. XIX. . . ) • pédalerpedalatge n. m. (s. XIX. . . ) • pédalagepedalièr n. m. (s. XIX. . . ) • pédalierpedalo n. m. (s. XX.) pedalò • pédalopedant, anta adj. e n. (s. XVI. . . , de l’italian) •pédant, antepedantariá n. f. (s. XVI. . . ) • pédanteriepedantèsc, esca adj. (s. XVI. . . ) • pédantesquepedantisme n. m. (s. XVI. . . ) • pédantismepederasta n. m. (s. XVI. . . ) • pédérastepederastia n. f. (s. XVI. . . ) • pédérastiepederastic, ica adj. (s. XIX. . . ) • pédérastiquepèdescauç, auça adj. e n. 1. nu-pieds 2. va-nu-pieds (cf. descauç)pèdestal n. m. (s. XV. . . ) 1. piédestal 2. pié-douchepedèstre, èstra adj. (s. XV. . . ) • pédestrepediatre, atra n. (s. XX.) • pédiatrepediatria n. f. (s. XIX. . . ) • pédiatriepedicul n. m. (s. XVI. . . ) • pédiculepediculat, ada adj. (s. XVIII. . . ) • pédiculé, éepedicur, ura n. (s. XVIII. . . ) • pédicurepedicuria n. f. (s. XX.) • pédicuriepedigree n. m. (s. XIX. . . ) • pedigreepedofil, ila adj. e n. (s. XX.) • pédophilepedofilia n. f. (s. XX.) • pédophiliepedoncul n. m. (s. XVIII. . . ) • pédonculepèdreit (/pèdrech) n. m. • pied-droitpefon, ona n. • bouffon, onne (cf. palhassa)pefonar v. 1. rire 2. s’amuserpefonariá n. f. • bouffonneriepega n. f. (s. XIX.) • pègrepega n. f. (s. XIII.) 1. poix 2. (fig.) importun, unepegadís, issa adj. • poisseux, euse (cf. pegós)pegal n. m. • pichet (cf. dorna; cruga; pichièr)pegar v. (s. XIII.) 1. poisser 2. collerpegós, osa / peguejós, osa adj. • poisseux, euse(cf. pegadís)pegòt n. m. → cordonièr • cordonnier (fam.)pegòt n. m. • pégot (couche collante sur le fro-mage de Roquefort) (cf. pega)pegòt, òta adj. e n. • niais, niaise (cf. pèc)peguejar v. • être poisseuxpeguesa n. f. (s. XII.) • sottisepèira n. f. (s. XII.) • pierrepèira pomce n. f. (s. XIII. . . ) • pierre poncepeiregòrd, òrda adj. • périgourdin, inepeiregordan, ana adj. (s. XX.) peiregordian •périgordien, enne (préhistoire)peirejar v. 1. épierrer 2. jeter des pierres 3.perreyer

228

Page 229: Diccionari General de la Lenga Occitana - DGLO · ACADEMIA OCCITANA CONSISTÒRI DEL GAI SABER Diccionari General de la Lenga Occitana 2008 – 2016

peirièr penetrable, abla

peirièr n. m. (s. XIII.)→ carrièr • carrierpeirièra n. f. • carrière (de pierres)peiron n. m. (s. XII.) 1. perron 2. banc de pierre3. parapetpeirós, osa adj. (s. XIV.) • pierreux, eusepeis n. m. (s. XII.) • poissonpeissaladièra n. f. (de l’occ. niçard) • pissaladièrepeissalha, pescalha n. f. 1. fretin 2. poiscaillepeissonariá n. f. (s. XIII.) • poissonneriepeissonièr, ièra n. (s. XIII.) • poissonnierpeissonós, osa adj. • poissonneux, eusepeissum n. m. • (coll.) les poissonspeitavin, ina adj. e n. (s. XI.) • poitevin, inepeitral n. m. (s. XII.) • poitrailpeitrina n. f. (s. XII.) • poitrine (cf. pieit)peitrinari, ària adj. (s. XVIII. . . ) 1. poitrinaire 2.tuberculeux, eusepejorança n. f. (s. XII.) 1. fait d’empirer 2. dégra-dationpejorar v. (s. XII.) empetjorar → apejurar • em-pirer (cf. pièger; sordejar)pejoratiu, iva adj. (s. XVIII. . . ) • péjoratif, ivepel n. m. (s. XI.) 1. poil 2. cheveuxpèl n. f. (s. XII.) • peaupel ; pels art. def. contract. 1. par le 2. par lespelada n. f. • peladepelalha n. f. (s. XIV.) 1. pelure 2. dépouillepelar v. (s. XII.) 1. peler 2. éplucherpelardon n. m. • petit fromage de chèvrepelat n. m. • écorchurepelatge n. m. (s. XIV.) • pelagepelaudar v. 1. peloter 2. fig. étrillerpelblanc, anca adj. e n. → canut • chenu, ue(fam.)pelegantièr n. m. •marchand de peauxpelegiu adj. m. (s. XIV.) • querelleurpelegrin, ina n. (s. XIII.) • pèlerin, ine (cf.romieu)pelegrinatge n. m. (s. XIII.) • pèlerinage (cf.romievatge)peleja n. m. (s. XIII.) • querelle, dispute (cf. pele-jada)pelejada n. f. (s. XIII. . . ) • querelle (cf. peleja)pelejar v. (s. XIII.) 1. quereller 2. disputerpelenc n. m. • pelouse (cf. pelosa)pelha n. f. 1. chiffon 2. haillonpelhaire, aira n. • chiffonnier, ère (cf. pelharòc)pelhandra n. f. • guenillepelhandrós, osa adj. 1. en haillons 2. gueuxpelhar v. • houspillerpelharòc n. m. • chiffonnier (cf. pelhaire)pelhós, osa adj. 1. en haillons 2. filandreux,eusepelhòt n. m. • chiffonpelican n. m. (s. XIV.) • pélicanpelissa n. f. (s. XII.) • pelissepelissariá n. f. (s. XIII.) • pelleteriepelissièr, ièra n. (s. XII.) • pelletier, ère

pellicula n. f. (s. XIII.) • pelliculepellicular, ara adj. (s. XIX. . . ) • pelliculairepelliculat, ada adj. (s. XIX. . . ) • pelliculé, éepellong, onga adj. e n. • aux cheveux longspelós, osa adj. e n. m. (s. XIII.) 1. poilu, poilue 2.bogue 3. (fam.) pubis femininpelòta n. f. 1. pelote 2. ballepeloton n. m. 1. pelote 2. peloton 3. boule deneigepelràs, asa (/pel-ras, asa) adj. 1. tondu, ue 2.aux cheveux ras 3. au poil raspelrós, ossa (/pel-rós, ossa) adj. e n. 1. auxcheveux roux 2. rouquin, inepeltirar v. 1. prendre aux cheveux 2. tirailler(cf. tirapèl)pelusons n. m. plur. pelufòls • duvetpelussa n. f. (s. XVI.) • peluchepelut, uda adj. (s. XII.) 1. poilu, ue 2. velu, uepèmont (/piemont) n. m. • piémontpena n. f. (s. XII.) • peinepena n. f. (s. XIII.) 1. rocher 2. escarpementpenalitat n. f. (s. XIV.) • pénalitépenalizacion n. f. (s. XX.) • pénalisationpenalizar v. (s. XIX. . . , de l’anglés « to penalize ») •pénaliserpenalty n. m. (s. XX., mot anglés) • pénaltypenar v. (s. XII.) 1. peiner 2. se fatiguerpenche n. f. (s. XII.) • peignepenchenada n. f. 1. coup de peigne 2. (fig.)peignée (rixe)penchenador n. m. (s. XIX. . . ) • peignoirpenchenaire, aira n. (s. XIV.) • peigneurpenchenar v. (s. XII.) • peignerpenda n. f. 1. pente 2. (fig.) penchant 3. incli-nationpendejar v. • pendiller (cf. pendilhar)pendent prep. • pendantpendent, enta adj. e n. m. (s. XVII. . . ) 1. pendant,ante 2. pendant d’oreillependeson n. f. (s. XIV. . . ) • pendaisonpendilha n. 1. pendoir 2. pendant d’oreillependilhar v. (s. XII.) • pendiller (cf. pendejar)pendre v. (s. XI.) 1. pendre 2. pencher 3. incliner(cf. penjar)pendul n. m. (s. XVII. . . ) • pendule (cf. relòtge)penedement n. m. (s. XIII.) • repentance (cf.penedença)penedença n. f. (s. XII.)→ peniténcia • pénitencepenedença n. f. 1. repentir 2. regret (cf. penede-ment)penedre (se) v. pron. (s. XIII.) 1. se repentir 2.regretterpènegre n. m. →mesenga 1. mésange charbon-nière 2. (fam.) pied-noir (cf. capnegre)penequejar v. • sommeillerpenequet n. m. • petit sommepenetrabilitat n. f. (s. XVI. . . ) • pénétrabilitépenetrable, abla adj. (s. XIV. . . ) • pénétrable

229

Page 230: Diccionari General de la Lenga Occitana - DGLO · ACADEMIA OCCITANA CONSISTÒRI DEL GAI SABER Diccionari General de la Lenga Occitana 2008 – 2016

penetracion percórrer

penetracion n. f. (s. XIV.) • pénétrationpenetrant, anta adj. (s. XIV. . . ) • pénétrant, antepenetrar v. (s. XIII.) • pénétrerpenetrat, ada adj. (s. XVII. . . ) • pénétré, éepenheire n. m. (s. XIII.) • peintre (cf. pintor)pénher v. (s. XII.) • peindrepenhon n. m. • pignon (roue)penian, ana adj. (s. XIX. . . ) • pénien, ennepenibilitat n. f. (s. XX.) • pénibilitépeniblament adv. (s. XVI. . . ) • péniblementpenible, bla adj. (s. XII. . . ) • péniblepenicillina n. f. (s. XX.) • pénicillinepeninsula n. f. (s. XVI. . . ) • péninsulepeninsular, ara adj. (s. XVI. . . ) • péninsulairepenís n. m. (s. XVII. . . ) • pénis (cf. falus; (fam.)bica)peniténcia n. f. (s. XIII.) • pénitence (cf. pene-dença)penitenciari, ària adj. (s. XIX. . . ) • pénitentiairepenitencièr n. m. (s. XIX. . . ) • pénitencierpenitent, enta adj. e n. (s. XVII. . . ) • pénitent,entepenjadís, issa adj. 1. qui pend 2. pentu, uepenjador n. m. • pendoirpenjador, oira adj. • pendable (qui mérited’être pendu)penjador, pòrtamantèl n. m. 1. pente 2. pen-chantpenjal n. m. (s. XIX. . . ) • portemanteaupenjalut, uda adj. • en pentepenjar v. 1. suspendre 2. pencherpenna n. f. (s. XII.) 1. penne 2. grosse plumepennat, ada adj. (s. XIV.) • empenné, ée (plume)pennositat n. f. (s. XIV.) • pennositépenon n. m. (s. XIII.) 1. pennon 2. bannièrepenon n. m. 1. petit pied 2. petonpenós, osa adj. (s. XIV.) • péniblepenosament adv. (s. XIV.) • péniblementpensable, bla adj. (s. XVII. . . ) 1. pensable 2.imaginablepensada n. f. (s. XII. . . ) • pensée (idée, fleur)pensadís, issa adj. 1. pensable 2. capable depenserpensaire, aira n. (s. XII. . . ) • penseur, eusepensament n. m. (s. XVI. . . ) • pansement (cf. pès-sament)pensar v. (s. XIII.) 1. panser 2. soigner 3. choyerpensar v. (s. XI. . . ) 1. penser 2. réfléchir 3. man-quer depensatge n. m. (s. XVIII. . . ) 1. pansage 2. panse-mentpensatiu, iva adj. (s. XII. . . ) 1. pensif, ive 2.rêveur, eusepension n. f. (s. XV.) • pensionpensionari, ària adj. e n. (s. XIV. . . ) • pension-nairepensionat n. m. (s. XVIII. . . ) • pensionnat

pentacosta n. f. (s. XIII.) 1. pentecôte 2.chèvrefeuillepentagòn n. m. (s. XIII. . . ) pentagòne • pen-tagonepentagonal, ala adj. (s. XVI. . . ) • pentagonal, alepentença n. f. (s. XIII.) • repentancepentiment n. m. (s. XIII.) 1. repentir 2. remords3. regretpentir v. 1. donner du regret 2. se repentirpènud, pènuda adj. → pèdescauç 1. pieds-nus2. va-nu-piedspenultime, ima adj. (s. XIV : « penultim ».)penultim • pénultièmepeon n. m. (s. XIII. . . ) • pionpeonet n. m. (s. XII.) • pion (jeu)pepida n. f. (s. XIII.) • pépiepepidós adj. (s. XIII.) • qui a la pépiepepin n. m. → pairegrand • (fam.) grand-père(cf. menina; grand)peplum n. m. (s. XVI. . . , mot latin) 1. péplum(tunique) 2. film évoquant l’Antiquitépequin n. m. 1. malingre 2. pékin (non mili-taire)pequinés, esa adj. e n. • pékinois, oiseper prep. 1. par 2. pourper amor de loc. conj. pr’amor • afin de (cf. afinde)per aquò loc. conj. pr’aquò 1. cependant 2. mal-gré tout 3. pour cela (cf. çaquelà)per çò que loc. conj. 1. parce que 2. carper dejós loc. prep. • par dessousper dessús loc. prep. • par dessusper exemple loc. adv. • par exempleper que loc. conj. 1. pour que 2. parce que 3.afin queper tal astre loc. conj. • par hasard (cf. azard)per tal de loc. prep. • afin deper tal que loc. conj. • afin queper tèrra loc. adv. • par terrepera n. f. (s. XIII.) • poireperalh n. m. • fromage de brebisperat n. m. • poiré (cf. pomat)percaç n. m. (s. XII.) 1. poursuite 2. recherche 3.perquisitionpercaçar v. (s. XII.) • pourchasserpercebre v. (s. XII.) • percevoirpercentatge v. (s. XIX. . . ) • pourcentagepercepcion n. f. (s. XVII. . . ) • perceptionperceptibilitat n. f. (s. XVIII. . . ) • perceptibilitéperceptiblament adv. (s. XV. . . ) • perceptible-mentperceptible, bla adj. (s. XIV. . . ) • perceptible(apercevoir, sentir. . . )perceptiu, iva adj. (s. XIV.) • perceptifperceptor, tritz n. (s. XV. . . ) • percepteurpercolacion n. f. (s. XX.) • percolationpercolator n. m. (s. XX.) percolador • percolateurpercórrer v. • parcourir

230

Page 231: Diccionari General de la Lenga Occitana - DGLO · ACADEMIA OCCITANA CONSISTÒRI DEL GAI SABER Diccionari General de la Lenga Occitana 2008 – 2016

percussion periodicitat

percussion n. f. (s. XIII.) • percussionpercussionista n. (s. XX.) • percussionnistepercutent, enta adj. (s. XIX. . . ) • percutant, antepercutir v. (s. XIII.) • percuterpercutor n. m. (s. XIX. . . ) • percuteurpèrda n. f. (s. XII.) 1. perte 2. fuite (liquide. . . )perdent, enta n. 1. perdant, ante 2. fuite (liq-uide)perdessús n. m. (s. XX.) • pardessusperdicion n. f. (s. XIII.) • perditionperdigal n. m. (s. XII.) 1. perdreau 2. (fam.) sexeféminin (cf. vagin; parpalhòl)perditz n. f. (s. XII.) • perdrixperdon n. m. (s. XII.) • pardonperdonable, abla adj. (s. XII. . . ) • pardonnableperdonar v. (s. XII.) • pardonnerpèrdre v. (s. XII.) 1. perdre 2. fuir (liquide. . . )perdurablament adv. (s. XIV.) • perdurablementperdurable, abla adj. (s. XII.) • perdurableperegrinacion n. f. (s. XIII.) • pérégrinationperegrinar v. (s. XIV.) • pérégrinerperempcion n. f. (s. XVI. . . ) • péremptionperemptòri, òria adj. (s. XV.) • péremptoireperemptòriament adv. (s. XIV.) • péremptoire-mentperenne, enna adj. (s. XVI. . . ) • pérenneperennitat n. f. (s. XII. . . ) • pérennitéperennizacion n. f. (s. XVI. . . ) • pérennisationperennizar v. (s. XVI. . . ) • pérenniserpereqüacion n. f. (s. XV. . . ) • péréquationperfar v. (s. XIII.) • parfaireperfeccion n. f. (s. XIII.) • perfectionperfeccionament n. m. (s. XVIII. . . ) • perfection-nementperfeccionar v. (s. XV. . . ) • perfectionnerperfeccionista adj. e n. (s. XIX. . . ) perfeccionaire• perfectionniste (cf. perfeccionaire)perfectibilitat n. f. (s. XIX. . . ) • perfectibilitéperfectible, ibla adj. (s. XVIII. . . ) • perfectibleperfendre v. (s. XIII.) • pourfendreperfidament adv. (s. XVII. . . ) • perfidementperfide, ida adj. (s. XII. . . ) perfid • perfideperfidia n. f. (s. XIV. . . ) • perfidieperfièit, ièita adj. (s. XII.) • parfait, aiteperfieitament adv. (s. XI.) • parfaitementperfil n. m. (s. XIII.) • bordure de tissusperfil n. m. (s. XVII. . . , de l’italian) • profil (vis-age. . . )perfiladoira n. f. (s. XX.) • profileuse (machine)perfilador n. m. (s. XX.) • profileur (instrument)perfilaire, aira n. (s. XX.) • profileur, euse (per-sonne qui utilise une profileuse)perfilaire, aira n. (s. XX.) • profileur, euse (per-sonne : criminologie, marketing. . . )perfilar v. (s. XIV.) • parfiler (tissus)perfilar v. (s. XVII. . . , de l’italian) • profiler (vis-age. . . )perfilat n. m. (s. XX.) • profilé (métallurgie)

perfilatge n. m. (s. XX.) • profilage (tech.)perfilografe n. m. (s. XX.) • profilographe (in-strument)perforacion n. f. (s. XIII.) 1. perforation 2. per-forageperforar v. (s. XIII.) 1. perforer 2. percer 3. trouerperforator, tritz adj. e n. f. (s. XIX. . . ) perforadoira1. perforateur, trice 2. perforatrice (machine)perforator, tritz n. (s. XIX. . . ) perforaire • perfo-rateur, trice (personne)performança n. f. (s. XIX. . . , de l’anglés← francés)• performanceperformant, anta adj. (s. XIX. . . ) • performant,anteperfum n. m. (s. XVI. . . , de l’italian) • parfum (cf.aromat)perfumaire, aira n. (s. XVI. . . ) • parfumeurperfumar v. (s. XVI. . . , de l’italian) • parfumerperfumariá n. f. (s. XIX. . . ) • parfumerieperfumat, ada adj. (s. XVI. . . ) • parfumé, éeperfusion n. f. (s. XX.) • perfusionpèrga n. f. (s. XIII.) 1. perche 2. gaulepergamin n. m. (s. XII.) • parcheminpergaminar v. (s. XII. . . ) • parcheminerpergaminièr, ièra n. (s. XII.) • parcheminierpergar v. (s. XIII. . . ) 1. mesurer 2. arpenter 3.gauler (des fruits)pergòla n. f. (s. XX., de l’italian) • pergolapericardi n. m. (s. XVI. . . ) • péricardepericardic, ica adj. (s. XIX. . . ) • péricardiquepericarditi n. f. (s. XIX. . . ) • péricarditepericlada n. f. • coups de tonnerre, de foudrepericle n. m. • foudrepericlitar v. (s. XIII. . . ) • péricliterperidural, ala adj. e n. f. (s. XX.) • périduraleperièr n. m. (s. XIV.) • poirierperiferia n. f. (s. XIV. . . ) • périphérieperiferic, ica adj. e n. m. (s. XIX. . . ) • pé-riphériqueperifrasi n. f. (s. XIV.) perifrasa • périphraseperilh n. m. (s. XII.) • danger (cf. dangièr; mal-parat)perilhar v. (s. XII.) 1. risquer 2. être en péril 3.péricliterperilhós, osa adj. (s. XII.) 1. périlleux, euse 2.dangereux, euseperilhosament adv. 1. périlleusement 2. dan-gereusement (cf. dangierosament)perimètre n. m. (s. XVI. . . ) • périmètreperimir (se) v. pron. (s. XIX. . . ) • se périmerperimit, ida adj. (s. XIX. . . ) perempte • périmé,éeperinèu n. m. (s. XVI. . . ) • périnéeperiòde n. m. (s. XIV. . . ) • périodeperiodic, ica adj. e n. m. (s. XIV. . . ) • périodiqueperiodicament adv. (s. XVII. . . ) • périodique-mentperiodicitat n. f. (s. XVII. . . ) • périodicité

231

Page 232: Diccionari General de la Lenga Occitana - DGLO · ACADEMIA OCCITANA CONSISTÒRI DEL GAI SABER Diccionari General de la Lenga Occitana 2008 – 2016

peripatetician, ana perspicaç, aça

peripatetician, ana n. (s. XIX. . . ) • péripatéticien,enneperipecia n. f. (s. XVII. . . .) • péripétieperiple n. m. (s. XVII. . . ) • péripleperipneumonia n. f. (s. XIV.) • péripneumonieperir v. (s. XII. . . ) • périr, mourirperiscòpi n. m. (s. XIX. . . ) • périscopeperissable, abla adj. (s. XII : « peridor, oira ») •périssableperissable, abla adj. (s. XIV. . . ) • périssable(mourir)peristil n. m. (s. XVI. . . ) • péristyleperitonèu n. m. (s. XVI. . . ) • péritoineperitoniti n. f. (s. XIX. . . ) • péritoniteperjur, ura n. (s. XII.) • parjure (personne)perjurar (se) v. pron. (s. XII.) • se parjurerperjuri n. m. (s. XI.) 1. faux serment 2. parjure(action)pèrla n. f. (s. XIII.) • perleperlar v. (s. XV. . . ) 1. perler 2. orner de perlesperlat, ada adj. (s. XV.) • perlé, éeperlecar v. • se pourlécherperlejar v. (s. XV. . . ) • perlerperlongament n. m. • prolongementperlongar v. • prolongerpermanéncia n. f. (s. XIV.) • permanencepermanent, enta adj. e n. m. (s. XIV.) • perma-nentpermanganat n. m. (s. XIX. . . ) • permanganatepermeabilitat n. f. (s. XVIII. . . ) • perméabilitépermeable, abla adj. (s. XVI. . . ) • perméablepermenada n. f. → passejada • promenadepermenador n. m. • promenoirpermenaire, aira n. → passejaire • promeneur,eusepermenar v. → passejar • promenerpermés, esa adj. • permis, isepermetre v. (s. X.) • permettrepermission n. f. (s. XV. . . ) • permissionpermissionari, ària n. (s. XVII. . . ) • permission-nairepermissiu, iva adj. (s. XX.) • permissif, ivepermissivitat n. f. (s. XX.) • permissivitépermutabilitat n. f. (s. XIX. . . ) • permutabilitépermutable, abla adj. (s. XIV.) • permutable (cf.mudar)permutacion n. f. (s. XIV.) • permutationpermutant, anta adj. e n. (s. XVI. . . ) permutaire •permutant, antepermutar v. (s. XIII.) • permuter (cf. mudar)permutatritz n. f. (s. XIX. . . ) • permutatrice (ap-pareil)perniciós, osa adj. (s. XIII.) • pernicieux, euseperonèu n. m. (s. XVI. . . ) • péronéperorar v. intr. (s. XIV. . . ) • pérorerperorason n. f. (s. XVI. . . ) • péroraisonperpendicular, ara adj. (s. XIII.) 1. perpendicu-laire 2. (droite) perpendiculaire

perpendicularament adv. (s. XIV.) • perpendicu-lairementperpendicularitat n. f. (s. XVIII. . . ) • perpendic-ularitéperpessar v. intr. (s. XIII.) 1. réfléchir 2. méditer(cf. pèssament)perpetrar v. (s. XIII.) • perpétrerperpetual, ala adj. (s. XIII.) • perpétuel, elleperpetualament adv. (s. XIII.) • perpétuellementperpetuar v. (s. XIII.) • perpétuerperpetuitat n. f. (s. XV.) • perpétuitéperpinhanés, esa adj. e n. • perpignanais, aiseperplèxe, èxa adj. (s. XIV. . . ) perplèx • perplexeperplexitat n. f. (s. XIV. . . ) • perplexitéperpont n. m. (s. XII.) • pourpointperque conj. • parce queperqué pron. interr. • pourquoiperquisicion n. f. (s. XV. . . ) • perquisitionperquisicionar v. (s. XIX. . . ) • perquisitionnerperrec n. m. 1. haillon 2. chiffon (cf. petaç)perruca n. f. (s. XV. . . ) • perruqueperruquièr, ièra n. (s. XVI. . . ) 1. coiffeur, euse 2.perruquierpersan, ana adj. e n. (s. XVIII. . . ) • persan, anepersec n. m. 1. pèche (fruit) 2. (fig.) couppersecucion n. f. (s. XIII.) • persécutionpersecutar v. (s. XVII. . . ) • persécuterpersecutat, ada adj. (s. XVII. . . ) • persécuté, éepersecutor, tritz n. (s. XIII.) • persécuteurperseguent, enta n. • poursuivant, anteperseguida n. f. • poursuiteperseguièr n. m. (s. XII.) • pécherperseguir v. (s. XIII.) • poursuivreperseverància n. f. (s. XIII.) • persévéranceperseverant, anta adj. (s. XIII. . . ) • persévérant,anteperseverar v. (s. XIII.) • persévérerpersiana n. f. (s. XVIII. . . , del francés← persan) •persiennepersic, ica adj. (s. XVIII. . . ) • persiquepersisténcia n. f. (s. XV. . . ) • persistancepersistent, enta adj. (s. XIV. . . ) • persistant, antepersistir v. intr. (s. XIV. . . ) • persisterpersona n. f. (s. XII.) • personne (des personnes)personal n. m. (s. XIV.) • personnelpersonal, ala adj. (s. XIV.) • personnel, ellepersonalament adv. (s. XIV.) • personnellementpersonalitat n. f. (s. XIV.) • personnalitépersonalizacion n. f. (s. XIX. . . ) • personnalisa-tionpersonalizar v. (s. XVIII. . . ) • personnaliserpersonatge n. m. (s. XIII.) • personnagepersonificacion n. f. (s. XVIII. . . ) • personnifica-tionpersonificar v. (s. XVIII. . . ) • personnifierperspectiu, iva adj. (s. XIV.) • perspectif, iveperspectiva n. f. (s. XIV.) • perspectiveperspicaç, aça adj. (s. XVIII. . . ) • perspicace

232

Page 233: Diccionari General de la Lenga Occitana - DGLO · ACADEMIA OCCITANA CONSISTÒRI DEL GAI SABER Diccionari General de la Lenga Occitana 2008 – 2016

perspicacitat petrificar

perspicacitat n. f. (s. XV. . . ) • perspicacitépersuadir v. (s. XIV. . . ) • persuaderpersuadit, ida adj. (s. XIV. . . ) • persuadé, éepersuasion n. f. (s. XIII.) • persuasionpersuasiu, iva adj. (s. XIV.) • persuasif, ivepertèrra n. m. (s. XVI. . . ) • parterrepertinéncia n. f. (s. XIV. . . ) • pertinencepertinent, enta adj. (s. XVII. . . ) • pertinent, entepertocant, anta adj. • émouvant, antepertocar v. 1. concerner 2. émouvoirpertot adv. • partoutperturbacion n. f. (s. XIV.) • perturbationperturbar v. (s. XIII.) • perturberperturbatiu, iva adj. (s. XIV.) • subversif, iveperturbator, tritz adj. e n. (s. XIII. . . ) perturbador• perturbateur, tricepertús n. m. (s. XII.) 1. trou 2. creux 3. défilé(montagne) 4. tunnelpertusar v. (s. XI.)→ traucar • trouerperuvian, ana adj. e n. (s. XVIII. . . ) • péruvien,ennepervenca n. f. (s. XIII. . . ) • pervenchepervenir v. (s. XII. . . ) • parvenirpervèrs, èrsa adj. (s. XIII.) • pervers, ersepervèrsament adv. (s. XIII.) • perversementperversion n. f. (s. XIV. . . ) • perversionperversitat n. f. (s. XIII.) • perversitépervertiment n. m. (s. XIV. . . ) • pervertissementpervertir v. (s. XIII.) • pervertirpervesir v. (s. XIV. . . ) 1. pourvoir 2. munir 3.approvisionnerpes (plur. : peses) n. m. (s. XII. . . ) • poidspes pesant n. (s. XX.) • poids lourdpesa n. f. (s. XIX. . . ) • (triv.) pèze (argent)pesada n. f. (s. XIII. . . ) • peséepesada n. f. (s. XIII.) • trace de piedpesaire, aira n. (s. XIII.) • peseur (personne)pesaletras n. m. (s. XX.) • pèse-lettrepesanenes n. m. (s. XX.) • pèse-bébépesant, anta adj. • lourd, lourdepesantament adv. • lourdementpesantesa n. f. • (fig.) lourdeur (esprit)pesantor n. f. (s. XIX. . . , del francés) • pesanteurpesar v. (s. XII. . . ) • peserpesatge n. m. (s. XIII.) • pesagepesca n. f. (s. XIII.) • pêche (poissons)pescador, ora n. (s. XII.) • pêcheur, euse (profes-sionnel, elle) (cf. pescaire)pescaire, aira n. (s. XII.) • pêcheur, euse (ama-teur) (cf. pescador)pescaluna n. 1. rêveur 2. lunatiquepescar v. (s. XII.) • pêcherpescariá n. f. (s. XIII.) 1. pêcherie 2. poisson-neriepescatièr, ièra n. (s. XVI., occ. gascon « pescatèr »)• poissonnierpescolhar / pescorlejar v. intr. • pataugerpese n. m. (s. XV.)→ céser • petit pois

pesolh n. m. (s. XIII.) 1. pou 2. (fig.) pedzouillepesolh revengut (de son antica misèria) n. m. •parvenu, uepesolhièr n. m. • lieu envahi par les pouxpesolhós, osa adj. (s. XIII.) • pouilleux, eusepeson, ona / peon, ona n. (s. XII.) • piétonpesonièr, ièra adj. (s. XIII.) • piétonnierpesquièr n. m. (s. XII.) • vivierpèssament n. m. (s. XII.) • souci (cf. pensar; per-pessar)pessamentós, osa adj. • soucieux, eusepessimisme n. m. (s. XVIII. . . ) • pessimismepessimista adj. (s. XVIII. . . ) • pessimistepesticida adj. e n. m. (s. XX.) • pesticidepestifèr, èra adj. (s. XIV. . . ) • pestifèrepestiferat, ada adj. e n. (s. XVI. . . ) • pestiférépestiléncia n. f. (s. XIII.) • pestilencepestilencial, ala adj. (s. XIV.) • pestilentiel, ellepestilent, enta adj. (s. XIV.) • pestilent, entepestós, osa adj. (s. XVI. . . ) • pesteux, eusepesuc, uga adj. (s. XIII.) 1. pesant, ante 2. quifait du poidspet n. m. 1. pet 2. explosionpetaç n. m. 1. chiffon 2. rapiéçage 3. (fig.)pauvre fille (cf. pétasse)petaçar v. 1. rafistoler 2. rapiécer 3. ravauderpetaçar (se) v. pron. 1. se raccomoder (fig) 2. sedébrouillerpetaçatge n. m. 1. rapiéçage 2. raccommodagepetaçon n. m. 1. petite pièce de tissus 2. cor-donnier (cf. pegòt)petadoira n. f. (s. XVIII. . . ) • pétoirepetaire, aira n. • (fam.) péteur, eusepetal / petala n. (s. XVIII. . . ) • pétale (bot.)petanca n. f. (de l’occ. « a pès tancats ») • pétanquepetancaire, aira n. m. • joueur, euse de boulespetar v. intr. 1. péter 2. détoner 3. exploserpetard n. m. 1. pétard 2. explosionpetarèl n. m. → ciclomotor • (fam.) cyclomoteurpetarrada n. f. • pétaradepetejament n. m. • pétillementpetejar v. intr. • pétillerpèterrós, osa n. • (fam.) paysanpeticion n. f. (s. XIII.) • pétitionpeticionar v. intr. (s. XVII. . . ) • pétitionnerpeticionari, ària n. (s. XVIII. . . ) • pétitionnairepetilhament n. m. • pétillement (cf. peteja-ment)petilhar v. intr. • pétiller (cf. pet)petilhós, osa adj. • pétillant, antepetit, ita adj. (s. XII.) 1. petit, ite 2. petit enfant3. petit garçon, petite fille (cf. pichon; pichòt)petitament adv. (s. XIII.) • petitementpetitesa n. f. • petitessepetnar / petnejar v. intr. 1. ruer 2. regimber 3.trépignerpetrificacion n. f. (s. XVI. . . ) • pétrificationpetrificar v. (s. XVI. . . ) • pétrifier

233

Page 234: Diccionari General de la Lenga Occitana - DGLO · ACADEMIA OCCITANA CONSISTÒRI DEL GAI SABER Diccionari General de la Lenga Occitana 2008 – 2016

petrificat, ada pilaire, aira

petrificat, ada adj. (s. XVII. . . ) • pétrifié, éepetrodollar n. m. (s. XX.) • pétrodollarpetroleta n. f. → ciclomotor 1. petite moto 2.cyclomoteur (cf. petarèl)petròli n. m. (s. XIII. . . ) • pétrolepetrolièr, ièra adj. e n. m. (s. XX.) 1. pétrolier, ère2. pétrolierpetrolifèr, èra adj. (s. XIX. . . ) • pétrolifèrepetroquimia n. f. (s. XX.) • pétrochimiepetroquimic, ica adj. (s. XX.) • pétrochimiquepetroquimista n. (s. XX.) • pétrochimistepetulància n. f. (s. XVI. . . ) • pétulancepetulant, anta adj. (s. XIV. . . ) • pétulant, antepetúnia n. f. (s. XIX. . . , del portugués) petunià •pétuniapialhar v. intr. • piaillerpianista n. (s. XIX. . . ) • pianistepiano n. m. (s. XVIII. . . , de l’italian) pianò • pianopianofòrte n. m. (s. XVIII. . . , mot italian) • pi-anofortepibala n. f. 1. pibale 2. civellepíbol n. m. (s. XIII.) • peuplierpibola n. f. • peuplier noirpibolada n. f. • pholiote (champignon de peu-plier, piboulade)piboleda n. f. • peupleraiepibolièra n. f. • pépinière de peuplierspic n. m. (s. XII.) • pic (oiseau)pic n. m. (s. XII.) 1. pic (outil) 2. piochepic n. m. (s. XIV.) • pic (sommet)pica n. f. (s. XIII.) • piquepicada n. f. 1. coup 2. piqûrepicadís n. m. • action de frapper, de tailler lapierrepicadís, issa adj. 1. susceptible 2. prêt à frap-perpicadoira n. f. • hachoirpicadura n. f. • piqûre (méd.)picalha n. f. 1. argent 2. monnaiepicalhon n. m. • picaillon (monnaie du Pié-mont, argent)picanhar v. 1. quereller 2. taquinerpicanhièr, ièra / picanhós, osa adj. e n. 1.querelleur, euse 2. taquin, inepicapol n. • picpoul (cépage)picar n. m. 1. heurt 2. frappepicar v. (s. XII.) • creuser (pioche)picar v. •mordre (poisson)picar v. (s. XX.) • piquer (machine à coudre)picar v. • sonner (heure)picar v. (s. XX.) • taper (machine à écrire)picar v. 1. vexer 2. offenserpicard, arda adj. e n. • picard, ardepicaresc, esca adj. (s. XIX. . . , del castelhan) • pi-caresquepicassaire n. m. • qui manie la piochepicatge n. m. 1. piquage 2. frappepicharra n. f. 1. dame-jeanne 2. pichet

pichatar v. (s. XIV.) • tacheterpichièr n. m. (s. XIV.) 1. pichet 2. (fam.) pot dechambre (cf. dorna)pichon, ona adj. • petit, ite (cf. petit; pichòt)pichonèl, èla adj. • tout petit, toute petitepichòt, òta adj. 1. petit, ite 2. petit enfant 3.petit garçon, petite fille (cf. petit; pichon)picmèrle n. m. • troènepicorar / picorejar v. • picorerpicorèa n. f. (s. XVI. . . , del francés) • picorée (ma-raudage, pillage)picòta n. f. • variolepicotada / picòtament n. 1. picotement 2. coupde becpicotar / picotejar v. 1. picoter 2. becqueterpicotós, osa adj. 1. variolé, ée 2. varioliquepictografia n. f. (s. XIX. . . ) • pictographiepictografic, ica adj. (s. XX.) • pictographiquepictogramma n. m. (s. XX.) • pictogrammepictural, ala adj. (s. XIX. . . ) • pictural, alepièg adv. (s. XII.) • pispièger adj. (s. XII.) • (invar.) pirepièit (/pièch) n. m. (s. XII.) • poitrine (cf. peit-rina)pièja n. f. 1. étai 2. appuipiejar v. 1. étayer 2. appuyerpiemontés, esa adj. e n. (s. XVII. . . , de l’italian) •piémontais, aisepietadós, osa adj. 1. compatissant, ante 2.pitoyable 3. piteux, eusepietat n. f. (s. XIII.) 1. piété 2. pitiépietisme n. m. (s. XVIII. . . ) • piétismepietista adj. e n. (s. XVII. . . , de l’alemand) • piétistepifraire, aira n. • joueur, euse de fifrepifrar v. • jouer du fifrepifre n. m. 1. fifre 2. gloutonpigalha n. f. 1. tache 2. bigarrurepigalhar v. 1. tacheter 2. moucheterpigalhat, ada / pigat, ada adj. 1. tacheté, ée 2.moucheté, ée 3. de couleur piepigassa n. f. (s. XIII.) • hachepigassar v. 1. hacher 2. fendre 3. équarrir à lahachepigasson n. m. • hachettepigment n. m. (s. XIX. . . ) • pigmentpigmentacion n. f. (s. XIX. . . ) • pigmentationpigmentar v. (s. XX.) • pigmenterpigmentari, ària adj. (s. XIX. . . ) • pigmentairepigmentogèn, èna adj. (s. XX.) • pigmentogènepigmèu, èa n. (s. XIV.) • pygméepigre, gra adj. e n. (s. XIV.) • paresseux, eusepigrejar v. intr. (s. XIV. . . ) • paresserpigresa n. f. (s. XIV.) • paressepijama n. m. (s. XX., del japonés) pijamà • pyjamapila n. f. 1. abreuvoir 2. tas 3. pile de pont 4.pile électriquepilador n. m. • pilon (cf. pilon)pilaire, aira n. • pileur, euse

234

Page 235: Diccionari General de la Lenga Occitana - DGLO · ACADEMIA OCCITANA CONSISTÒRI DEL GAI SABER Diccionari General de la Lenga Occitana 2008 – 2016

pilar piromania

pilar n. m. (s. XIII.) • pilierpilar v. (s. XIII.) 1. piler 2. broyerpilastre n. m. (s. XIII., de l’italian) • pilastrepilhar v. (s. XIII.) 1. piller 2. prendrepilhard n. m. (s. XIII.) • pillardpilhatge n. m. (s. XIII.) • pillagepilon n. m. (s. XII.) • pilon (cf. pilador)pilòna n. m. (s. XVIII. . . ) • pylônepilòr n. m. (s. XVI. . . ) • pylorepilorectomia n. f. (s. XX.) • pylorectomiepiloric, ica adj. (s. XVIII. . . ) • pyloriquepilorisme n. m. (s. XX.) • pylorismepiloroclasia n. f. (s. XX.) • pyloroclasiepilós, osa adj. (s. XIX. . . ) • pileux, euse (cf. pelós)pilositat n. f. (s. XIV.) • pilositépilòt n. m. (s. XIV. . . , de l’italian) pilòte • pilotepilòt n. m. 1. tas 2. pilotispilotar v. (s. XV. . . ) • piloterpilotatge n. m. (s. XV. . . ) • pilotagepilula n. f. (s. XIV.) • pilulepilular, ara adj. (s. XIX. . . ) • pilulairepilulièr n. m. (s. XVIII. . . ) • pilulierpiment n. m. (s.XII.) • pimentpimentar v. (s. XIX. . . ) • pimenterpimentièr n. m. (s. XIII.) • pimentierpimenton n. m. • pimentpimpa / pimpalhadura n. f. • parurepimpanèla n. f. 1. pâquerette 2. (fig.) jeunecoquettepimpant, anta adj. (s. XVI. . . ) • pimpant, ante (cf.pimparèl)pimpar / pimpalhar v. (s. XII.) 1. parer 2. rendrepimpantpimparèl, èla adj. 1. pimpant, ante 2. fier (cf.pimpant)pimpilhós, osa adj. 1. délicat, ate 2. fantasquepimpinèla n. f. • pimprenellepimpon n. m. • pomponpimponar / pimponejar v. 1. pomponner 2.dorloterpin n. m. (s. XII.) • pinpinacle n. m. (s. XIII. . . ) • pinaclepinacotèca n. f. (s. XIX. . . ) • pinacothèquepinassa n. f. (s. XV.) • péniche (cf. gabarra; pin)pinassièr, ièra n. • patron de pénichepinastre n. m. 1. pinastre 2. pin maritimepinça n. f. • pincepinçament n. m. • pincementpincar v. 1. parer 2. embellirpinçar v. 1. pincer 2. serrerpinçard / pinçon n. m. • pinsonpincèl n. m. (s. XII.) 1. pinceau 2. blaireau (pourrasage)pindaric, ica adj. (s. XVI. . . ) • pindariquepindarisme n. m. (s. XVI. . . ) • pindarismepindarizar v. (s. XVI. . . ) • pindariserpineda n. f. • pinède (cf. pin)ping-pong n. m. (s. XX., de l’anglés) • ping-pong

pingüin n. m. (s. XVI. . . , de l’anglés) • pingouinpinha n. f. (s. XII.) 1. pigne 2. pomme de pinpinhon n. m. • pignon (de maison, de ma-chine)pinhon n. m. (s. XIV.) 1. pignon 2. amande depinpinquet (a -) loc. adv. 1. avec parcimonie 2. trèspeu (cf. gintet (far -))pinta n. f. • pintepintaire, aira n. 1. buveur, euse 2. ivrogne (cf.pintar; pinta)pintar v. 1. boire sans mesure 2. se saoulerpintarda n. f. (s. XVII. . . , del portugués) • pintadepinton n. m. 1. demi-litre 2. chopinepintonar / pintonejar v. 1. chopiner 2. boireavec excèspintor, ora n. (s. XIV.) • peintre (cf. penheire)pintoresc, esca adj. (s. XVIII. . . , de l’italian) • pit-toresquepintorlar / pintorlejar v. 1. peinturlurer 2. bar-bouillerpintura n. f. (s. XIII.) • peinturepiós, osa adj. (s. XII.) • pieux, eusepiosament adv. (s. XVI. . . ) • pieusementpiòt, piòta n. 1. dindon / dinde 2. (fig.) idiot,idiote (un peu)pipa n. f. (s. XIII.) • pipepipa-redòla (a -) loc. adv. • en roulant sur soi-même (cf. a vira barricòt)pipaire n. m. • fumeur de pipepipeline n. f. (s. XIX. . . , de l’anglés) • pipe-linepiperacèas n. f. plur. (s. XIX. . . ) • pipéracées(bot.)piperada n. f. • piperadepiperic, ica adj. (s. XIX. . . ) • pipériquepiperina n. f. (s. XIX. . . ) • pipérinepiperonal n. m. (s. XIX. . . , mot alemand) •pipéronalpiracant n. m. piracantà • pyracanthapiramida n. f. (s. XIV. . . ) • pyramidepiramidal, ala adj. (s. XIV.) • pyramidal, alepiramidalament adv. (s. XVIII. . . ) • pyramidale-mentpirata n. m. (s. XIII. . . ) • piratepiratar v. (s. XVI. . . ) • piraterpiratariá n. f. (s. XVI. . . ) • pirateriepiratatge n. m. (s. XX.) • piratagepirenèu, nèa adj. pirenenc • pyrénéen, enne (cf.pirenèus (monts); pirenèas (montanhas))piròga n. f. (s. XVII. . . , del castelhan← caribe) •piroguepirogravadura n. f. (s. XX.) • pyrogravurepirogravaire, aira n. (s. XX.) • pyrograveur, eusepiròl, òla adj. 1. fou, folle 2. niais, aisepirolisar v. (s. XX.) • pyrolyserpirolisi n. f. (s. XX.) • pyrolysepiroman, ana n. (s. XIX. . . ) • pyromanepiromania n. f. (s. XIX. . . ) • pyromanie

235

Page 236: Diccionari General de la Lenga Occitana - DGLO · ACADEMIA OCCITANA CONSISTÒRI DEL GAI SABER Diccionari General de la Lenga Occitana 2008 – 2016

pirotecnic, ica plana

pirotecnic, ica adj. (s. XVII. . . ) • pyrotechniquepirotecnician, ana n. (s. XX.) • pyrotechnicien,ennepiscicatòri, òria adj. (s. XX.) • piscicatoirepiscicòla adj. (s. XIX. . . ) • piscicolepiscicultor, tritz n. m. (s. XIX. . . ) • pisciculteur,tricepiscicultura n. f. (s. XIX. . . ) • pisciculturepiscina n. f. (s. XIII.) • piscinepiscivòr, òra adj. (s. XVIII. . . ) • piscivorepissa, pis n. → urina • pisse, urinepissada n. f. 1. jet d’urine 2. jaillissementpissadoira n. f. → urinal 1. (triv.) pissoir 2. uri-noirpissador n. m. 1. (triv.) pot de chambre 2. uri-nalpissafreg adj. e n. • (fam.) pisse-froidpissaire, aira n. • (fam.) pisseur, eusepissar v. (s. XII.) 1. pisser 2. uriner 3. jaillir 4.ruisseler 5. pleuvoir à versepissarada n. f. 1. f1aque d’urine 2. gros jetd’urinepissarèl n. m. → urètra 1. petit jet 2. urètrepisson n. m. • pipipissós, osa adj. • pisseux, eusepista n. f. • pistepistacha n. f. (s. XIII. . . , de l’italian) • pistachepistachièr n. m. (s. XVI. . . ) • pistachier (arbre)pistaire, aira n. • pisteur, eusepistar v. 1. piler 2. broyerpistar v. 1. pister 2. surveillerpistil n. m. (s. XVII. . . ) • pistil (bot.)pistolet n. m. (s. XVI. . . , de la vila de Pistoia) •pistoletpistolet n. m. • sorte de petit painpistoletada n. f. • série de coups de pistoletpiston n. m. (s. XVII. . . , de l’ital. pistone) • pistonpiston n. m. (de l’occ. pistar) • pistou (cf. baselic)pitagoric, ica adj. (s. XVIII. . . ) • pythagoriquepitagorician, ana adj. e n. (s. XVIII. . . ) •pythagoricien, ennepitagorisme n. m. (s. XVIII. . . ) • pythagorismepitança n. f. (s. XIII.) • pitancepitançar v. intr. 1. manger 2. se régalerpitecantròp n. m. (s. XIX. . . ) • pithécanthropepitia n. f. (s. XVI. . . ) • pythiepitian, ana adj. (s. XVI. . . ) • pythien, ennepiton n. m. (s. XIX. . . ) • python (serpent)pitonissa n. f. (s. XV. . . ) • pythonissepiu-piu onom. (s. XII.) • pépiementpiucèl, èla n. (s. XIII.) 1. puceau, elle 2. vierge(cf. vèrge)piucelatge n. m. (s. XIII.) 1. pucelage 2. virginité(cf. virginitat)piulada n. f. • piaillementpiuladís n. m. • piaillementpiulament n. m. (s. XIV.) 1. piaillement 2. pi-aulement

piular v. (s. XII.) • piaulerpiulard, arda adj. piulaire 1. piailleur, euse 2.canard sauvagepiuse n. f. (s. XIII.) • pucepivelar v. → fascinar • fasciner (cf. falquetar)pivelatge n. m. → fascinacion • fascinationpixida n. f. (s. XIV.) 1. cassette 2. pixidepizza n. f. (s. XX., mot italian) pizzà • pizzapizzaiòlo n. m. (s. XX., mot italian) pizzaiòlò •pizzaiolopizzariá n. f. (s. XX.) pizzerià • pizzeriaplaca n. f. (s. XVI. . . , del neerlandés) • plaqueplaça n. f. (s. XIII.) • placeplaça n. f. (s. XVII. . . ) • place (emploi)plaçament n. m. (s. XVIII. . . ) • placementplacar v. (s. XVI. . . ) • plaquerplaçar v. (s. XVII. . . ) 1. placer 2. situer 3. seplacer (trouver un emploi)placard n. m. • placard (affiche)placatge n. m. (s. XIX. . . ) • placageplacèbo n. m. (s. XX., mot latin) placebò • placeboplacenta n. f. (s. XVI. . . ) placentà • placentaplacentacion n. f. (s. XIX. . . ) • placentationplacentari, tària adj. (s. XIX. . . ) • placentaireplaceta n. f. • parvis (n. m.)placide, ida adj. (s. XV. . . ) placid • placideplaciditat n. f. (s. XV. . . ) placidetat • placiditéplacièr, ièra n. (s. XIII.) • placier, èreplafon n. m. (s. XVI. . . , del francés) • plafondplafonaire, aira n. (s. XIX. . . ) • plafonneur, euseplafonament n. m. (s. XX.) • plafonnement (lim-ite)plafonar v. (s. XX.) • plafonner (hauteur)plafonar v. intr. (s. XVII. . . ) • plafonner (bâti-ment)plafonat, ada adj. (s. XVII. . . ) • plafonné, ée (lim-ité)plafonatge n. m. (s. XIX. . . ) • plafonnageplafonièr n. m. (s. XX.) • plafonnier (maison,véhicule. . . )plaga n. f. (s. XII.) • plaieplagi n. m. (s. XVII. . . ) • plagiatplagiar v. (s. XIX. . . ) • plagierplagiari, ària n. (s. XVI. . . ) • plagiaireplagista n. (s. XX.) • plagisteplaid (/plag) n. m. (s. XII.) 1. plaidoyer 2. procèsplaidable, abla adj. (s. XIII. . . ) • plaidableplaidar / plaidejar v. (s. XII.) • plaiderplaidariá n. f. (s. XIII.) • plaidoirieplaidejaire n. m. (s. XII.) • plaideurplaire / plàser v. (s. XII.) • plaireplaja n. f. (s. XIX. . . , de l’italian) • plageplan adv. (s. XII.) planes 1. bien 2. beaucoupplan cant n. m. (s. XII. . . ) • plain-chantplan, plana adj. (s. XII.) 1. plan, plane 2. uni, ie3. planplana n. f. (s. XII.) • plaine

236

Page 237: Diccionari General de la Lenga Occitana - DGLO · ACADEMIA OCCITANA CONSISTÒRI DEL GAI SABER Diccionari General de la Lenga Occitana 2008 – 2016

planador plebiscitari, ària

planador n. m. (s. XX.) planaire • planeur(avion)planar v. intr. • planerplanastèl n. m. • plateau (géol.)planca n. f. (s. XII.) 1. planche 2. passerelleplancat, plancada n. m. / f. (s. XIII.)→ ponde •plancherplançòl n. m. • plant d’arbreplançolièr n. m. → plantolièr 1. pépinière 2.lieu couvert de plans d’arbresplanctofague, aga adj. (s. XX.) plantofag • planc-tophageplanctologia n. f. (s. XX.) • planctologieplancton n. m. (s. XX., de l’alemand) • planctonplanctonic, ica adj. (s. XX.) • planctoniqueplanejar v. intr. 1. être plan 2. s’aplanirplanesa n. f. (s. XIV.) 1. petite plaine 2. planèzeplaneta n. f. (s. XIV.) • planèteplanetari, ària adj. (s. XX.) • planétaireplanh n. m. (s. XII.) 1. plainte 2. chant funèbre3. complainteplànher v. (s. XII.) 1. plaindre 2. regretterplanhòl n. m. (s. XIII.) 1. petit plateau 2. petiteplaineplanièr, èra adj. 1. plat, plate 2. (fig.) facile(sans obstacle)planificable, abla adj. (s. XX.) • planifiableplanificacion n. f. (s. XX.) • planificationplanificar v. (s. XX.) • planifierplanificator, tritz adj. e n. (s. XX.) • planificateur,triceplanisfèri n. m. (s. XVI. . . ) • planisphèreplanissa n. f. (s. XII.) • esplanadeplanning n. m. (s. XX.) • planningplanòl n. m. • plateau (géol.)planpè n. m. 1. rez-de-chaussée 2. plain-piedplanponh n. m. 1. poignée 2. pleine mainplant n. m. 1. plant 2. cépageplanta n. f. (s. XII.) • plante (bot.)planta n. f. (s. XII.) • plante des piedsplantacion n. f. (s. XIV.) • plantationplantada n. f. (s. XIII.) 1. plantation 2. jeunevigneplantador n. m. • plantoirplantage n. m. (s. XIII.) plantatge • plantain (cf.plantatge)plantaire, aira n. (s. XIV.) • planteur, euseplantar v. (s. XIII.) • planterplantatge n. m. • plantage (action de planter)(cf. plantage)plantièr n. m. (s. XIV.) 1. jeune vigne 2. écolebuissonnière 3. escapadeplantigrade, ada adj. (s. XVIII. . . ) • plantigradeplantolièr n. f. • pépinière (cf. plançolièr; plan-tièr)plantolierista n. (s. XX.) • pépiniéristeplanura n. f. 1. plaine 2. surface planeplap n. m. (s. XIV.) • tache

plapar v. (s. XIV.) • tacheterplasença n. f. (s. XII.) 1. plaisance 2. endroitagréableplasent, enta adj. (s. XVI. . . ) 1. plaisant, ante 2.agréable (cf. agradiu)plasentariá n. f. (s. XVI. . . ) • plaisanterieplaser n. m. (s. XII.) • plaisirplasma n. m. (s. XIX. . . ) plasmà • plasmaplasmatic, ica adj. (s. XIX. . . ) • plasmatiqueplastic n. m. (s. XX., mot anglés) • plastic (ex-plosif)plastic, ica adj. e n. m. (s. XVI. . . ) • plastique(matière)plasticar v. (s. XX.) • plastiquer (explosion)plastician, ana n. (s. XX.) • plasticien, enne(artiste)plasticitat n. f. (s. XVIII. . . ) • plasticitéplastificacion n. f. (s. XX.) • plastificationplastificant, anta adj. (s. XX.) • plastifiant, anteplastificar v. (s. XX.) • plastifierplastrar v. (s. XIV. . . ) • plâtrerplastrariá n. f. (s. XIV. . . ) • plâtrerieplastre n. m. (s. XIV.) • plâtreplastrièr n. m. (s. XIV. . . ) • plâtrier (cf. gipièr)plastron n. m. (s. XVII. . . , de l’italian) • plastronplat n. m. (s. XV.) 1. plat (vaisselle) 2. metsplat, plata adj. (s. XII.) • plat, plateplatabanda n. f. (s. XIII. . . ) • plate-bandeplatafòrma n. f. (s. XV. . . ) plataforma • plate-formeplatafòrma de lançament n. f. (s. XX.) • rampede lancementplatament adv. (s. XV. . . ) • platementplatana n. f. (s. XIV.) 1. platanier 2. plataneplatat, platada n. m. / f. • plat (contenu)platèl n. m. • plateauplatèla n. f. 1. omoplate 2. hachoirplatin n. m. (s. XVIII. . . , del castelhan) • platineplatinaire, aira n. (s. XX.) • platineur, euseplatinar v. (s. XIX. . . ) • platinerplatinat, ada adj. (s. XX.) • platiné, éeplatinatge n. m. (s. XIX. . . ) • platinageplatinifèr, èra adj. (s. XIX. . . ) • platinifèreplatitud n. f. (s. XVII. . . ) 1. platitude 2. sottiseplatonic, ica adj. (s. XVIII. . . ) • platoniqueplatonicament adv. (s. XIX. . . ) • platoniquementplatonician, ana adj. e n. (s. XIV. . . ) • platonicien,enneplatonisme n. m. (s. XVII. . . ) • platonismeplausibilitat n. f. (s. XVII. . . ) • plausibilitéplausiblament adv. (s. XVI. . . ) • plausiblementplausible, ibla adj. (s. XVI. . . ) • plausibleplèbe n. f. (s. XIII. . . ) • plèbe (cf. plèu)plebèu, plebèa adj. (s. XIV. . . ) • plébéien, enneplebiscit n. m. (s. XVIII. . . ) plebicite • plébisciteplebiscitar v. (s. XX.) • plébisciterplebiscitari, ària adj. (s. XIX. . . ) • plébiscitaire

237

Page 238: Diccionari General de la Lenga Occitana - DGLO · ACADEMIA OCCITANA CONSISTÒRI DEL GAI SABER Diccionari General de la Lenga Occitana 2008 – 2016

plec pneumologia

plec n. m. (s. XIII.) 1. pli (de vêtement) 2. levée,aux cartesplec (a - de braç) loc. adv. • à force de brasplec (a - de gargalhòl) loc. adv. • à tue-têteplec (a -) loc. adv. • à pointplegable, abla adj. (s. XVI. . . ) • pliableplegadís, issa adj. (s. XIV.) 1. flexible 2. pliant,anteplegadoira n. f. (s. XVI. . . ) • plieuse (machine)plegador n. m. (s. XVII. . . ) • plioir (ustensilepour plier)plegadura n. f. (s. XVI. . . ) 1. pliure 2. pli 3. artic-ulationplegaire, aira n. (s. XVI. . . ) • plieur, euse (per-sonne)plegament n. m. (s. XIV.) 1. pliement 2. pliureplegar v. (s. XIII.) 1. plier 2. fléchir 3. envelop-per 4. se soumettreplegatge n. m. (s. XIX. . . ) • pliageplegatge n. m. • pliageplegatiu, iva adj. 1. flexible 2. (fig.) docilepleiades n. f. plur. (s. XIV : « pliades ») • pléiades(étoiles)plen, plena adj. • plein, pleineplenièr, ièra adj. (s. XII.) 1. plénier, ère 2. com-plet, èteplenipotenciari, ària adj. e n. (s. XVII. . . ) •plénipotentiaireplenissonant, anta adj. (s. XIV.) • voyelle qui« sonne plein » (cf. semissonant)plenitud n. f. (s. XIV. . . ) • plénitudeplenor n. f. → plenitud • plénitudeplenponh n. f. 1. poignée 2. pleine mainpleonasme n. m. (s. XIV.) • pléonasmeplesiosaure n. m. (s. XIX. . . ) • plésiosaurepletòra n. f. (s. XVIII. . . ) • pléthorepletoric, ica adj. (s. XIV. . . ) • pléthoriquepleura n. f. (s. XVI. . . ) • plèvrepleural, ala adj. (s. XIX. . . ) • pleural, alepleuresia n. f. (s. XIV.) • pleurésiepleuretic, ica adj. (s. XIII. . . ) • pleurétiqueplexiglàs n. m. (s. XX., nom depausat) • plexiglassplèxus n. m. (s. XVI. . . ) • plexusplinta n. f. (s. XVI. . . ) • plintheplomb n. m. (s. XII.) 1. plomb 2. fil à plomb (cf.plombet)plombar v. (s. XII.) 1. surplomber 2. vérifierl’aplombplombariá n. f. (s. XIV. . . ) • plomberieplombat, ada adj. (s. XIII. . . ) • plombé, éeplombatge n. m. (s. XV. . . ) • plombageplombet n. m. • fil à plombplombièr n. m. (s. XIII. . . ) 1. plombier 2.plombeurplombifèr, èra adj. (s. XIX. . . ) • plombifèreplor n. m. (s. XII.) • pleurploradís, issa adj. 1. éploré, ée 2. qui faitpleurer

ploraire, aira n. (s. XIII.) • pleureur, euseplorar v. (s. XII.) • pleurerplorinejar v. intr. • pleurnicherplorinós, osa adj. • pleumicheur, euseplorós, osa adj. (s. XIII.) 1. éploré, ée 2. larmoy-ant, anteplòure v. impers. (s. XII.) • pleuvoirplovina n. f. 1. bruine 2. gelée blanche 3.frimasplovinejar v. impers. 1. bruiner 2. geler légère-mentplovinós, osa adj. 1. bruineux, euse 2. couvertde gelée blanchepluèja n. f. • pluieplugina n. f. • pluie finepluginós, osa adj. 1. pluvieux, euse 2.brumeux, euseplujal n. m. 1. averse 2. giboulée (cf. plujat)plujat / plujada n. m. / f. 1. averse 2. giboulée(cf. plujal)plujós, osa adj. • pluvieux, eusepluma n. f. (s. XII.) • plumeplumacho n. m. 1. panache 2. huppeplumada n. f. 1. plumée 2. (fam.) racléeplumalh n. m. • plumeauplumalha n. f. • pelure (de fruit)plumalhet n. m. • volant (jeu)plumar v. (s. XII.) 1. plumer 2. (fam.) dépouillerplumet n. m. 1. plumet 2. aigretteplumièr n. m. • plumierplumon n. m. • édredonplumós, osa adj. (s. XIII.) • plumeux, euseplural, ala adj. e n. m. (s. XIV.) 1. pluriel, elle 2.pluriel (nombre)pluralisme n. (s. XX.) • pluralismepluralista adj. (s. XX.) • pluralistepluralitat n. f. (s. XIV.) • pluralitépluralizacion n. f. (s. XX.) • pluralisationpluricellular, ara adj. (s. XIX. . . ) • pluricellulaireplurilingüe, ingua adj. (s. XX.) • plurilingueplurilingüisme n. m. (s. XX.) • plurilinguismeplus adv. (s. XII.) • plus (mathématiques) (cf.mai; pus)plus-que-perfait / plus-que-perfach n. m. (s.XVI. . . ) • plus-que-parfaitplusors adj. e pron. indef. (s. XII.) • plusieurs (cf.mai d’un)plutòni n. m. (s. XX.) • plutoniumpluvial, ala adj. (s. XIV.) • pluvial, alepluvièr n. m. (s. XIII.) • pluvier (oiseau)pluviomètre n. m. (s. XVIII. . . ) • pluviomètrepluviometria n. f. (s. XIX. . . ) • pluviométriepluviòse n. m. (s. XVIII. . . ) • pluviôse (moisrévolut.)pluviositat n. f. (s. XX.) • pluviositépneumatic, ica adj. e n. m. (s. XX.) 1. pneuma-tique 2. pneupneumologia n. f. (s. XIX. . . ) • pneumologie

238

Page 239: Diccionari General de la Lenga Occitana - DGLO · ACADEMIA OCCITANA CONSISTÒRI DEL GAI SABER Diccionari General de la Lenga Occitana 2008 – 2016

pneumològue, òga polinièra

pneumològue, òga n. (s. XIX. . . ) pneumològ •pneumologuepneumonia n. f. (s. XVIII. . . ) • pneumoniepneumonic, ica adj. e n. (s. XVII. . . ) • pneu-moniquepoblar v. (s. XIII.) • peuplerpòble n. m. • peuplepoce n. m. • poucepòcha n. f. 1. poche 2. sachet (cf. sacòt)pocheta n. f. • pochettepochon n. m. 1. gousset 2. chopinepocion n. f. (s. XVI. . . ) • potionpoda n. f. 1. taille (de la vigne) 2. ébranchagepodadoira n. f. (s. XIV.) • serpe (cf. volam)podador n. m. (s. XIV.) • serpettepodaire, aira n. (s. XIV.) 1. celui qui taille lavigne 2. élagueurpodar v. (s. XIII.) 1. tailler la vigne 2. ébrancherpodàs n. f. • grosse serpepodason n. f. • taille (vigne, etc.)poder v. (s. XII.) • pouvoirpoderós, osa adj. (s. XI.) • puissant, antepoderosament adv. (s. XIII.) • puissammentpodestat n. m. (s. XI.) • puissancepodium n. m. (s. XVIII. . . ) • podiumpodologia n. f. (s. XX.) • podologiepodologic, ica adj. (s. XX.) • podologiquepodològue, òga n. (s. XX.) podològ • podologuepoèma n. m. (s. XIII. . . ) • poèmepoesia n. f. (s. XVI. . . ) • poésiepoèta n. m. (s. XIV.) • poètepoetessa n. f. (s. XV. . . ) • poétessepoetic, ica adj. (s. XV. . . ) • poétiquepoeticament adv. (s. XV. . . ) • poétiquementpofiàs n. m. 1. qui est ventru 2. poufiassepofre n. m. • poulpepogròm n. m. (s. XX.) • pogrompoire n. m. (s. XIV.) • puspoiridièr n. m. (s. XIII.) 1. pourridié 2. maladiede la vigne (cf. poirir)poiridor n. m. 1. pourrissoir 2. foyerd’infectionpoiridura / poirièra n. f. (s. XIII.) • pourriturepoiriment n. m. (s. XIV.) • pourriturepoirir v. (s. XII.) • pourrirpoirit, ida adj. (s. XII. . . ) • pourri, iepoison n. m. / f. • poisonpoisonariá n. f. • (coll.) les poisonspoisonièr, ièra n. • empoisonneur, eusepoja n. f. • tribordpokèr n. m. (s. XIX. . . , mot anglés) • pokerpol n. m. (s. XIII.) • coq (cf. gal)pòl n. m. (s. XIII. . . ) • pôlepola n. f. (s. XII.) • poule (cf. galina)polalha n. f. • volaille (cf. aujam)polalhièr n. m. 1. poulailler 2. volaillerpolar, ara adj. (s. XIX. . . ) • polairepolaritat n. f. (s. XVIII. . . ) • polarité

polarizable, abla adj. (s. XX.) • polarisablepolarizacion n. f. (s. XIX. . . ) • polarisationpolarizant, anta adj. (s. XIX. . . ) • polarisant, antepolarizar v. (s. XIX. . . ) • polariserpolastre n. m. • gros pouletpolat, polet n. m. (s. XIII.) • pouletpoldinde n. m. (s. XVII.) • dindon (cf. piòt)poleja n. f. • pouliepolemic, ica adj. e n. f. (s. XVI. . . ) • polémiquepolemicar v. intr. (s. XIX. . . ) • polémiquerpolemista n. (s. XIX. . . ) • polémistepolenta n. f. (s. XIV.) • polentapolet, eta n. (s. XII.) • pouletpoleton n. m. → polzin • poussinpolhar v. • injurier (cf. cantar polhas)poliandre, andra adj. (s. XIX. . . ) • polyandrepoliandria n. f. (s. XVIII. . . ) • polyandriepoliartriti n. f. (s. XX.) • polyarthritepolícia n. f. (s. XVII. . . ) • police (sécuritépublique) (cf. polissa)policièr, ièra adj. e n. (s. XVII. . . ) • policier, èrepoliclinica n. f. (s. XX.) • polycliniquepolicròme, òma adj. (s. XVIII. . . ) • polychromepolicromia n. f. (s. XIX. . . ) • polychromiepolicultura n. f. (s. XX.) • polyculturepolida n. f. →mostèla • belettepolidament adv. (s. XIII.) 1. gentiment 2. poli-mentpolidesa n. f. polidetat 1. beauté 2. gentillesse3. politesse (cf. polidor (f.))polidetament adv. (s. XIV.) 1. joliment 2. déli-catementpolidor n. f. • joliesse (cf. beutat; polidesa)polidor n. m. • polissoir (cf. Polidòr)polidura n. f. • polissurepolièdre n. m. (s. XVII. . . ) • polyèdrepoliedric, ica adj. (s. XIX. . . ) • polyédriquepolifague, aga adj. e n. (s. XVI. . . ) polifag •polyphagepolifille, illa adj. (s. XIX. . . ) • polyphillepolifòn, òna adj. (s. XIX. . . ) • polyphonepolifonia n. f. (s. XIX. . . ) • polyphoniepolifonic, ica adj. (s. XIX. . . ) • polyphoniquepoligame, ama adj. (s. XVI. . . ) poligam •polygamepoligamia n. f. (s. XVI. . . ) • polygamiepoligamic, ica adj. (s. XIX. . . ) • polygamiquepoliglòt, òta adj. (s. XVII. . . ) • polyglottepoligòn n. m. (s. XVI. . . ) poligòne • polygonepoliment n. m. (s. XIV.) • polissagepolimèr, èra adj. e n. (s. XIX. . . ) • polymèrepolimòrfe, òrfa adj. (s. XIX. . . ) polimòrf • poly-morphepolin, ina n. (s. XII.) 1. poulain 2. poulichepolinaire, aira n. • brunisseur (de métaux)polinar v. • brunir (polir les métaux)polinar v. intr. • poulinerpolinièra n. f. • poulinière (cf. èga)

239

Page 240: Diccionari General de la Lenga Occitana - DGLO · ACADEMIA OCCITANA CONSISTÒRI DEL GAI SABER Diccionari General de la Lenga Occitana 2008 – 2016

pòlio pomponar

pòlio n. f. (s. XX.) poliò • polio (myélite)poliomieliti n. f. (s. XX.) • poliomyélitepolip n. m. (s. XIV.) • polypepolipòde n. m. (s. XIV : « polipodi ».) • polypodepolipoïde, ïda adj. (s. XIX. . . ) polipoïd • poly-poïdepolipós, osa adj. (s. XVI. . . ) • polypeux, eusepolir v. (s. XII.) 1. polir 2. rendre lisse 3. (fig.)perfectionnerpolisemia (/poli-semia) n. f. (s. XIX. . . ) •polysémiepolisemic, ica (/poli-semic, ica) adj. (s. XX.) •polysémiquepolisillabe, aba (/poli-sillabe, aba) adj. e n. (s.XIX. . . ) • polysyllabepolisillabic, ica (/poli-sillabic, ica) adj. (s. XIX. . . )• polysyllabiquepolisintetic, ica (/poli-sintetic, ica) adj. (s. XIX. . . )• polysynthétiquepolispèrme, èrma adj. (s. XVIII. . . ) • polyspermepolissa n. f. (s. XV : « polissia ».) • police (docu-ment) (cf. polícia)polissable, abla adj. (s. XIV.) • polissablepolit, ida adj. • joli, iepolitecnic, ica adj. (s. XVIII. . . ) • polytechniquepolitecnician, ana n. (s. XIX. . . ) • polytechnicien,ennepoliteïsme n. m. (s. XIX. . . ) • polythéismepoliteïsta adj. e n. (s. XIX. . . ) • polythéistepolitic, ica adj. (s. XVII. . . ) • politiquepolitica n. f. (s. XVII. . . ) • politiquepolitician, ana adj. e n. (s. XVIII. . . ) • politicien,ennepolitizacion n. f. (s. XX.) • politisationpolitizar v. (s. XVII. . . ) • politiserpolitologia n. f. (s. XX.) • politologiepolitològue, òga n. (s. XX.) politològ • polito-loguepolitric n. m. (s. XIV : « politri ».) • polytriquepolivalent, enta adj. (s. XIX. . . ) • polyvalent,entepolka n. f. (s. XIX. . . , mot polonés) polcà • polkapollèn n. m. (s. XVIII. . . ) • pollenpollinia n. f. (s. XIX. . . ) • polliniepollinic, ica adj. (s. XIX. . . ) • polliniquepollinifèr, èra adj. (s. XIX. . . ) • pollinifèrepollinizacion n. f. (s. XIX. . . ) • pollinisationpollinizator, tritz adj. e n. m. (s. XX.) pollinizaire• pollinisateur, tricepollinòsi n. f. (s. XX.) • pollinosepollucion n. f. (s. XIII.) polucion • pollutionpolluir v. (s. XX.) poluir • polluerpòlo n. m. (s. XIX. . . , del tibetan) polò • polopolonés, esa adj. e n. (s. XVI. . . ) • polonais, aisepolprièr n. m. (s. XIII.) • pourpierpols n. m. (s. XIV.) • poulspolsa n. f. 1. poussière 2. poudre 3. balle descéréales

polsament n. m. (s. XIV.) • respirationpolsar v. 1. respirer 2. haleterpoltra n. f. → rausa 1. lie de vin 2. dépôt vaseuxpoltre n. m. • vautourpolvera n. f. (s. XII.) • poudre (canon, cosmé-tique. . . )polverar v. (s. XVII. . . ) • poudrer (cosmétique)polverat, ada adj. (s. XVII. . . ) • poudré, éepolverejar v. (s. XII.) • réduire en poudrepolverièr n. m. (s. XVI. . . ) • poudrier (cosmé-tique)polverièra n. f. (s. XII. (tourbillon de poussière)) •poudrerie, poudrièrepolverós, osa adj. (s. XIV.) • poudreux, eusepolzin n. m. • poussinpolzinièra n. f. → cremèl • cage à poussinspoma n. f. (s. XII.) 1. pomme 2. poignée de portepoma d’amor n. f. → tomata • tomatepomada n. f. (s. XIV.) • pommadepomar v. intr. • pommerpomareda n. f. • pommeraiepomastre n. m. • pommier sauvagepomat n. m. (s. XIII.) • cidre (cf. perat)pomçadoira n. f. (s. XX.) • ponceuse (machine)pomçaire, aira n. (s. XIX. . . ) • ponceur, euse (per-sonne)pomçar v. (s. XIII. . . ) • poncerpomçatge n. m. (s. XIX. . . ) • ponçagepomce n. m. (s. XIII. . . ) • poncepomèl n. m. (s. XIII.) • pommeaupomèla n. f. 1. pomme d’arrosoir 2. pommellepomelar v. 1. pommeler 2. grisonner (cheveux)pomelat adj. (s. XIII.) • pommelé, éepometa n. f. (s. XIII.) 1. petite pomme 2. pom-mettepomièr n. m. (s. XII.) • pommierpompa n. f. 1. fouace 2. galettepompa n. f. (s. XV. . . ) • pompe (liquides)pompa n. f. (s. XIII. . . ) 1. pompe 2. apparatpompar v. (s. XVI. . . ) • pomper (liquide)pompatge n. m. (s. XX.) • pompagepompelmós n. m. (s. XVII. . . , del neerlandés) •pamplemoussepompet n. m. 1. galette 2. gâteaupompeta n. f. • petite galettepompida n. f. • couppompidor n. m. 1. palier 2. promenoirpompièr n. m. (s. XIX. . . ) • (péj.) pompier (art :de style académique)pompièr n. m. (s. XVI. . . ) • pompier (in-cendies. . . )pompierisme n. m. (s. XIX. . . ) • (péj.) pom-piérisme (art)pompilh n. m. •mollet (jambe)pompir v. 1. fouler 2. piétiner 3. trépignerpompista n. (s. XX.) • pompistepompon n. m. • petit gâteau (biscuit)pomponar v. 1. pomponner 2. dorloter

240

Page 241: Diccionari General de la Lenga Occitana - DGLO · ACADEMIA OCCITANA CONSISTÒRI DEL GAI SABER Diccionari General de la Lenga Occitana 2008 – 2016

pompós, osa portable, abla

pompós, osa adj. (s. XIV.) • pompeux, eusepomposament adv. (s. XIV. . . ) • pompeusementpompositat n. f. (s. XIV.) • pompe (ostentation)ponccion n. f. (s. XIV.) • ponctionponccionar v. (s. XIX. . . ) • ponctionnerponchada n. f. 1. piqûre 2. coup d’aiguilleponchar v. 1. piquer 2. aiguillonner 3. (fig.)taquinerponchut, uda adj. (s. XII.) • pointuponçon n. m. • poinçonponctuacion n. f. (s. XVI. . . ) • ponctuationponctual, ala adj. (s. XIV. . . ) • ponctuel, elleponctualament adv. (s. XVI. . . ) • ponctuellementponctualitat n. f. (s. XVII. . . ) • ponctualitéponctuar v. (s. XV. . . ) • ponctuerponde n. m. • plancher (cf. plancat)ponderacion n. f. (s. XV. . . ) • pondérationponderar v. (s. XIV. . . ) • pondérerponderat, ada adj. (s. XVIII. . . ) • pondéré, éeponderator, tritz adj. (s. XVI. . . ) ponderador •pondérateurponderós, osa adj. (s. XIV.) • pondéreux (cf. pe-suc)ponderositat n. f. (s. XIV.) • pondérositépondièra n. f. pondeira • poule pondeusepondre v. (s. XIV.) • pondreponduda n. f. • ponteponent n. m. (s. XIII.) 1. ponant 2. couchantponey n. m. (s. XIX. . . , de l’anglés) • poneyponh (a plen -) loc. adv. • à pleines mainsponhent, enta adj. • poignant, anteponhon n. m. • (triv.) pognonpont n. m. • pontpontanèl n. m. • ponceaupontar v. intr. • faire un pontpontife n. m. (s. XV. . . ) • pontifepontifical, ala adj. (s. XIV.) • pontifical, alepontificar v. intr. (s. XIV. . . ) • pontifierpontificat n. m. (s. XIII.) • pontificatpopa n. f. (s. XIII.) • poupe (navire)popa n. f. (s. XIII.) • seinpopaire, aira n. • celui, celle qui têtepopar v. (s. XIII.) • téterpopard n. m. 1. poupard 2. gros bébé (cf.popar)popardièra n. f. • (fam.) femme aux gros seinspoparèla n. f. • biberonpòpe n. m. (s. XVII. . . , del rus) • popepopèl n. m. 1. mamelon 2. bout du seinpopièra n. f. • tétinepopon n. m. • lait en t. enfantinspopon n. m. 1. poupon 2. enfant potelépoponar v. • pouponner (choyer un bébé)popons n. m. plur. • petits seins (adolescente)popòta n. f. 1. popote 2. repas d’enfant (cf. pòt)populaça n. f. (s. XVI. . . , de l’ital. « populaccio ») •populace (péj.)populacion n. f. (s. XIV. . . ) • population

popular, ara adj. (s. XV.) • populairepopularament adv. (s. XVI. . . ) • populairementpopularitat n. f. (s. XVIII. . . ) • popularitépopularizacion n. f. (s. XIX. . . ) • popularisationpopularizar v. (s. XVII. . . ) • populariserpopulisme n. m. (s. XX.) • populismepopulista adj. e n. (s. XX.) • populistepopulós, osa adj. (s. XIV.) • populeux, eusepòrc n. m. (s. XIII.) • porc (cf. tesson)pòrc-espin n. m. (s. XIV.) • porc-épicpòrc-marin n. m. (s. XIV.) • cochon d’Indeporcada n. f. • troupeau de porcsporcariá n. f. (s. XIII.) 1. porcherie 2. saleté 3.obscénitéporcatièr, ièra n. 1. porcher, ère 2. marchandde porcs (cf. porquièr)porcèl n. m. (s. XIII.)→ tesson • pourceauporcèla n. f. (s. XIII. . . )→ truèja • truieporcelada n. f. • portée de cochonsporcelana n. f. (s. XIII. . . , de l’italian) • porcelaineporcelar v. intr. (s. XIV.) • mettre bas (truie) (cf.tessonar)porcelat n. m. • porc grasporcelum n. m. • (coll.) les petits cochonsporcin, ina adj. (s. XIV.) • porcin, ineporcion n. m. (s. XIII.) • portionpòre n. m. (s. XIV : « pors ».) • pore (f.)porfir n. m. (s. XIV : « porfiri ») • porphyrepòrge n. m. (s. XIV.) • porcheporgiment n. m. • action d’apporterporgir v. • apporterpornografe, afa n. (s. XVIII. . . ) pornograf •pornographepornografia n. f. (s. XIX. . . ) • pornographiepornografic, ica adj. (s. XIX. . . ) •pornographiqueporós, osa adj. (s. XIV.) • poreux, euseporositat n. f. (s. XIV.) • porositéporporat, ada adj. (s. XIII.) • pourpré, éeporpra n. f. (s. XIII.) • pourpreporquet n. m. (s. XIII.) • viande de porcporquièr, ièra n. (s. XIII.) • porcher, ère (cf. por-catièr)pòrre n. m. (s. XIII.) • poireauporret / porriòl n. m. • poireau de vignesporron n. m. • bouteille pour boire à la ré-galadepòrt n. m. (s. XII.) 1. port (de mer) 2. col (mon-tagne)pòrta n. f. • portepòrta-avions n. m. (s. XX.) • porte-avionspòrta-fenèstra n. f. (s. XX.) • porte-fenêtrepòrta-servietas n. m. (s. XX.) • porte-serviettes(cf. toalhon)pòrtabagatges n. m. (s. XIX. . . ) • porte-bagagespòrtabandièra n. m. (s. XIX. . . ) • porte-drapeauportable, abla adj. 1. portable 2. téléphone/ordinateur portable (cf. portador)

241

Page 242: Diccionari General de la Lenga Occitana - DGLO · ACADEMIA OCCITANA CONSISTÒRI DEL GAI SABER Diccionari General de la Lenga Occitana 2008 – 2016

pòrtacigaretas potariá

pòrtacigaretas n. m. (s. XIX. . . ) • porte-cigarettespòrtaclaus n. m. (s. XX.) • portecléspòrtacontenedors n. m. (s. XX.) • porte-conteneursportada n. f. • portéeportador, adoira adj. 1. qui peut être porté 2.qui porte (mur, branche. . . ) (cf. portable)portadura n. f. (s. XIII.) 1. portée 2. progéniture3. transport 4. port 5. maintienpòrtaelicoptèrs n. m. (s. XX.) • porte-hélicoptèrespòrtaempèut n. m. (s. XIX. . . ) • porte-greffepòrtafais n. m. (s. XVI. . . )→ faissièr • portefaixpòrtafuelha n. m. (s. XVI. . . ) • portefeuillepòrtagredon n. m. (s. XVIII. . . ) • porte-crayonportaire, aira n. (s. XIII.) 1. porteur, euse 2. fac-teur (poste)portal n. m. (s. XII.) • portailportalièra n. f. 1. grande porte 2. fenêtre (degrange) 3. jambages (de porte)pòrtamoneda n. m. (s. XVI. . . ) • porte-monnaieportanèl n. m. 1. portillon 2. guichetportanèla n. f. • petite portepòrtaparaula n. m. (s. XVI. . . ) • porte-parolepòrtapluma n. m. (s. XIX. . . ) • porte-plumeportar v. (s. XII.) • porterpòrtatinal n. m. • porteur de vendangeportatiu, iva adj. • portatif, ivepòrtavista n. m. (s. XIX. . . ) • longue-vuepòrtavotz n. m. (s. XIX. . . ) • porte-voixportèl n. m. (s. XII.)→ guisquet • guichetportic n. m. (s. XIII.) • portiqueportièr n. (s. XII.) 1. portier, ière 2. conciergeportièra n. f. (s. XX.) • portièreportisson n. m. 1. petite porte 2. guichet 3.(fig.) introduction (cf. guisquet)pòrto n. m. (s. XVIII. . . , de la vila portuguesa) portò• portoportuari, ària adj. (s. XX.) • portuaireportugués, esa adj. e n. (s. XVI. . . ) • portugais,aiseportulan n. m. (s. XVI. . . , de l’italian) • portulanposador n. m. • puisoir (ustensile)posaire, aira n. m. (s. XII.) • puiseur (personne)posandièr, ièra n. (s. XIII.) • puiseur, euseposar v. (s. XII.) • puiserposaraca n. f. (s. XII.) • puits à roue (cf. potz-rodièr)posatièr, ièra n. • puisatierposca n. f. 1. poussière 2. bruineposcar v. • bruinerposcós, osa adj. • poussiéreux, euseposeta n. f. • épuisetteposicion n. f. (s. XIV.) • positionposicionament n. m. (s. XX.) • positionnementposicionar v. (s. XX.) • positionnerposicionator n. m. (s. XX.) posicionador • posi-tionneur (appareil)

posicionatritz n. f. (s. XX.) posicionadoira • po-sitionneuse (machine)posicionista n. (s. XX.) • positionnisteposita (a -) loc. adv. • à portéepositiu, iva adj. (s. XIV.) • positif, ivepositivisme n. m. (s. XIX. . . ) • positivismepositivista adj. e n. (s. XIX. . . ) • positivisteposologia n. f. (s. XIX. . . ) • posologieposquejar v. intr. • faire de la poussièreposquina n. f. • pluie finepossa n. f. (s. XIII.)→ sen 1. sein 2. mamelle (cf.popa)possedir v. (s. XII.) • posséderpossession n. f. (s. XIII.) • possessionpossessiu, iva adj. (s. XIV.) • possessif, ivepossessor n. m. (s. XIII.) • possesseurpossibilitat n. f. (s. XIII.) • possibilitépossible, ibla adj. (s. XIII.) • possiblepòst n. f. (s. XIII.) • planchepòst n. m. (s. XIX. . . ) 1. poste 2. placepòst n. m. (s. XX.) pòste • poste de radiopòst avançat n. m. (s. XVI. . . ) • avant-postepòst-partum n. m. (s. XX., del latin) • post-partumpòst-scriptum n. m. (s. XVII. . . , loc. latina) • post-scriptumpòsta n. f. (s. XVII. . . , mot italian) • poste (cour-rier. . . )postal, ala adj. (s. XIX. . . ) • postal, alepostam n. m. → ponde • plancher (cf. plancat)postar v. (s. XIX. . . .) • poster (le courrier)postar v. (s. XVI. . . ) • poster (à un poste)postar v. intr. •mettre un plancherpostèl n. m. (s. XIII.) • poteaupostèla n. f. (s. XIII.) • planchettepostèma n. f. (s. XIII.) 1. pus 2. suppurationpostemós, osa adj. (s. XIV.) • purulent, entepostèr n. m. (s. XX., mot anglés) 1. poster 2. af-ficheposterior, ora adj. (s. XVI. . . ) • postérieur, eureposteriòri (a -) loc. adv. (s. XIX. . . , loc. latina) • aposterioriposterioritat n. f. (s. XV. . . ) • postérioritéposteritat n. f. (s. XII.) • postéritépostèrla n. f. (s. XIII.) • poternepòstfaci n. f. (s. XVIII. . . ) • postface (cf. prefaci)postièr, ièra n. (s. XIX. . . ) • postier, èrepostís, issa adj. (s. XVII. . . , de l’italian) • postichepostissaire, aira n. (s. XX.) • posticheurpòstsincronizar v. (s. XX.) • postsynchroniserpostulant, anta n. (s. XV. . . ) • postulant, antepostular v. (s. XIII.) • postulerpostulat n. m. (s. XVIII. . . ) • postulatpostume, ica adj. (s. XV. . . ) postum • posthumepostura n. f. (s. XVI. . . , mot italian) • posturepòt n. m. • lèvrepòt n. m. • potpotable, abla adj. (s. XVII. . . ) • potablepotariá n. f. (s. XV.) • poterie

242

Page 243: Diccionari General de la Lenga Occitana - DGLO · ACADEMIA OCCITANA CONSISTÒRI DEL GAI SABER Diccionari General de la Lenga Occitana 2008 – 2016

potassa predit, dita

potassa n. f. (s. XVI. . . , del neerl.) • potassepotassi n. m. (s. XIX. . . ) • potassiumpotasson n. m. →merluç • poutassou (poisson)(cf. pòt)potat n. m. • potéepotatge n. m. • potagepotatgièr n. m. • foyer de cuisinepoténcia n. f. (s. XIV.) 1. puissance 2. potence 3.gibetpotencial, ala adj. (s. XIV.) • potentiel, ellepotencialament adv. (s. XIV.) • potentiellementpotencialitat n. f. (s. XIX. . . ) • potentialitépotencializacion n. f. (s. XX.) • potentialisationpotencializar v. (s. XX.) • potentialiserpotentat n. m. (s. XVI. . . ) • potentatpotestat n. m. (s. XI.) • puissancepotièr, ièra n. (s. XV.) • potier, ièrepotina n. f. • poutine (alevin de sardine)potinga n. f. 1. (fam. pej.) potion 2. remèdepoton n. m. • baiser (cf. baisat; pòt)potonada / potonejada n. f. • série de baiserspotonar / potonejar v. 1. embrasser 2. baiserpotz n. m. (s. XIII.) • puitspractic, ica adj. (s. XIV.) • pratiquepractica n. f. (s. XIII.) • pratiquepracticabilitat n. f. (s. XIX. . . ) • praticabilitépracticable, abla adj. (s. XVI. . . ) • praticablepracticament adv. (s. XIII.) • pratiquementpracticant, anta adj. (s. XIX. . . ) practicós • prati-quant, antepracticar v. (s. XIII.) • pratiquerpractician n. m. (s. XV. . . ) • praticienprada n. f. (s. XII.) 1. pré 2. grand prépradal n. m. (s. XII.) 1. pré 2. grand prépradariá n. f. (s. XIII.) • prairiepradèl n. m. (s. XIII.) • préaupradet / pradelet n. m. (s. XII.) 1. petit pré 2.rosé des prés (champignon)pradeta n. f. • petit prépradon n. m. • petit prépragmatic, ica adj. (s. XIX. . . ) • pragmatiquepragmatisme n. m. (s. XIX. . . ) • pragmatismeprangièra n. f. • sieste (cf. sèsta)prat n. m. (s. XII.) • préprat batalhièr n. m. (s. XII. . . ) • champ debatailleprautir v. 1. fouler 2. pétrir 3. trépignerprealable, abla adj. (s. XIV. . . ) • préalablepreambul n. m. (s. XIV. . . ) • préambulepreavís n. m. (s. XIV. . . ) • préavisprebenda n. f. (s. XIII. . . ) • prébendeprebendar v. (s. XIV.) • prébenderprebòst n. m. (s XIII.) prevòst • prévôtprebostat n. f. (s. XIV.) prevostat • prévôtéprecalfatge n. m. (s. XX.) • préchauffageprecari, ària adj. (s. XIII.) • précaireprecariá n. f. (s. XIII.) • précarité

precàriament adv. (s. XVII. . . ) • précairement (cf.precariá)precaucion n. f. (s. XVI. . . ) • précautionprecaucionar v. (s. XVII. . . ) • précautionnerprecaucionós, osa adj. (s. XVII. . . ) • précaution-neux, euseprecaucionosament adv. (s. XIX. . . ) • précaution-neusementprecedent, enta adj. (s. XIII. . . ) • précédent, enteprecedentament adv. (s. XV. . . ) • précédemmentprecedir v. (s. XIII.) • précéderprecèpte n. m. (s. XII. . . ) • préceptepreceptor, tritz n. (s. XV. . . ) • précepteur, tricepreceptoral, ala adj. (s. XVIII.) • préceptoral, alepreceptorat n. m. (s. XVII.) • préceptoratprecession n. f. (s. XVII. . . ) • précessionpreciós, osa adj. (s. XII.) • précieux, eusepreciosament adv. (s. XV. . . ) • précieusementpreciositat n. f. (s. XIV.) • préciositéprecipici n. m. (s. XVI. . . ) • précipiceprecipitacion n. f. (s. XV. . . ) • précipitationprecipitadament adv. (s. XVI. . . ) 1. précipitam-ment 2. en hâteprecipitar v. (s. XVI. . . ) • précipiterprecipitat n. m. (s. XVI. . . ) • précipitéprecipitat, ada adj. (s. XVI. . . ) • précipité, éeprecís, isa adj. (s. XIV. . . ) 1. précis, ise 2. précisprecisament adv. (s. XIII.) • précisémentprecisar v. (s. XVIII. . . ) • préciserprecision n. f. (s. XVI. . . ) • précisionprecòç, òça adj. (s. XVII. . . ) • précoceprecòçament adv. (s. XIX. . . ) • précocementprecocitat n. f. (s. XVII. . . ) • précocitépreconcebut, uda adj. (s. XVII. . . ) • préconçu, uepreconeissença n. f. (s. XIV.) • préconnaissancepreconizacion n. f. (s. XIII.) • préconisationpreconizar v. (s. XVII. . . ) • préconiserpreconizator, tritz n. (s. XVII. . . ) preconizador •préconisateur, triceprecursor n. m. (s. XV. . . ) • précurseurpreda n. f. (s. XIV.) 1. proie 2. prisepredator n. m. (s. XX.) • prédateurpredecessor n. m. (s. XIV.) • prédécesseurpredestinacion n. f. (s. XIV.) • prédestinationpredestinar v. (s. XIII.) • prédestinerpredicacion n. f. (s. XIII.) • prédication (cf.presic)predicant, anta n. (s. XVI. . . ) • prédicant, antepredicator, tritz n. m. (s. XIII.) predicador •prédicateur, trice (cf. presicaire)prediccion n. f. (s. XVI. . . ) • prédictionpredictiu, iva adj. (s. XX., de l’anglés) • prédictif,ivepredileccion n. f. (s. XV. . . ) • prédilectionpredire v. (s. XIII. . . ) • prédirepredispausar v. (s. XV. . . ) • prédisposerpredisposicion n. f. (s. XVIII. . . ) • prédispositionpredit, dita adj. (s. XIII.) • prédit, ite

243

Page 244: Diccionari General de la Lenga Occitana - DGLO · ACADEMIA OCCITANA CONSISTÒRI DEL GAI SABER Diccionari General de la Lenga Occitana 2008 – 2016

predominància preponderància

predominància n. f. (s.XVI. . . ) • prédominancepredominant, anta adj. (s. XIV. . . ) • prédomi-nant, antepredominar v. (s. XVI. . . ) • prédominerpreeminéncia n. f. (s. XIV.) • prééminencepreeminent, enta adj. • prééminent, entepreempcion n. f. (s. XVI. . . ) • préemptionpreemptar v. (s. XX.) • préempterpreexisténcia n. f. (s. XVI. . . ) • préexistencepreexistent, enta adj. (s. XVI. . . ) • préexistant,antepreexistir v. (s. XV. . . ) • préexisterprefabricat, ada adj. (s. XX.) • préfabriqué, éeprefaci n. m. (s. XV. . . ) • préfaceprefaciar v. (s. XVIII. . . ) • préfacerprefècte, ècta n. (s. XIII : « prefeit ».) • préfet, èteprefectoral, ala adj. (s. XIX. . . ) • préfectoral, aleprefectura n. f. (s. XIV. . . ) • préfecturepreferéncia n. f. (s. XIV. . . ) • préférencepreferencial, ala adj. (s. XX.) • préférentiel, iellepreferiblament adv. (s. XVII. . . ) • préférable-mentpreferible, ibla adj. (s. XVI. . . ) • préférablepreferir v. (s. XIII.) • préférerprefiguracion n. f. (s. XVII. . . ) • préfigurationprefigurar v. (s. XIII. . . ) • préfigurerprefixacion n. f. (s. XIX. . . ) • préfixationprefixal, ala adj. (s. XX.) • préfixal, aleprefixar v. (s. XV. . . ) • préfixerprefixe n. m. (s. XVIII. . . ) prefix • préfixeprègadieu n. m. (s. XVII. . . ) • prie-Dieuprègadieu-bernada / prègajoana n. f. • mantereligieusepregaire, aira n. 1. qui prie 2. qui sollicitepregant, anta adj. e n. (s. XII. . . )→ orant • priant,antepregar v. (s. XII. . . ) 1. prier 2. supplierpregària n. f. (s. XII. . . ) • prière (cf. preguièra)preguièra n. f. (s. XII.)→ pregària • prièreprèire n. m. • praire (mollusque)prèire n. m. (s. XII.) • prêtrepreiressa n. f. (s. XII. . . ) • prêtressepreison n. f. (s. XI.) prison; preson • prisonpreisonièr, ièra n. (s. XII.) • prisonnier, ièreprèissa n. f. 1. foule 2. hâtepreissar v. 1. accélérer 2. presserpreïstòria n. f. (s. XIX. . . ) • préhistoirepreïstoric, ica adj. (s. XIX. . . ) • préhistoriqueprejudical, ala adj. (XVIII. . . ) • préjudiciel, elleprejudici n. m. (s. XIII.) • préjudiceprejudiciable, abla adj. (s. XIV.) • préjudiciableprejudicial, ala adj. (s. XIII.) • préjudiciel, elleprejudiciar v. (s. XIV. . . ) • préjudicierprejutjar v. (s. XV. . . ) • préjugerprejutjat n. m. (s. XV. . . ) • préjugéprelat n. m. (s. XIII.) • prélatprelatura n. f. (s. XIII.) • prélatureprelèvament n. f. (s. XVIII. . . ) • prélèvement

prelevar v. (s. XVII. . . ) • préleverpreliminar, ara adj. (s. XVII. . . ) • préliminaire (cf.ribassejar)preludi n. m. (s. XVI. . . ) • préludepreludiar v. (s. XVII. . . ) • préluderprematur, ura adj. (s. XVII. . . ) • prématuré, éepremeditacion n. f. (s. XIV. . . ) • préméditationpremeditar v. (s. XIV. . . ) • préméditerprémer v. (s. XII.) • presser (appuyer)prèmi n. m. (s. XII.) • prix (récompense)premiar v. (s. XII.) • récompenser (donner unprix à quelqu’un)premícias n. f. plur. (s. XII. . . ) • prémices (pre-miers fruits)premissa n. f. (s. XIV. . . ) • prémisse (raison-nement)premonicion n. f. (s. XIX. . . ) • prémonitionpremonitòri, òria adj. (s. XIX. . . ) • prémonitoirepremsa n. f. (s. XII.) • pressepremsada n. f. (s. XII. . . .) 1. pressée 2. pressagepremsapurèa n. m. (s. XX.) • presse-puréepremsar v. (s. XII.) 1. presser 2. pressurerpremsatge n. m. (s. XII. . . ) 1. pressage 2. pres-suragepremunir v. (s. XIV. . . ) • prémunirprenedor, doira adj. prenable 1. prenable (quipeut / qui doit être pris 2. qui est bon à prendre)(cf. préner)preneire, eira n. (s. XIII.) • preneurprenement n. m. (s. XII. . . ) • prisepréner v. (s. XII.)→ embauchar • embaucher (cf.engatjar)préner / prendre v. (s. XI.) 1. prendre 2. attraperprenhat n. m. (s. XIII.)→ fètus • fœtusprenhesa n. f. (s. XIV.)→ prensa • grossesseprenom n. m. (s. XIV.) • prénomprenominacion n. f. (s. XIV.) • prénominationprens adj. (s. XII : « prenh ».) • enceinte (femme)prensa n. f. (s. XII. . . ) • grossesse (cf. prenhesa)prenupcial, ala adj. (s. XX.) • prénuptial, alepreocupacion n. f. (s. XV. . . ) • préoccupationpreocupant, anta adj. (s. XX.) • préoccupant,antepreocupar v. (s. XIII.) • préoccuperpreocupat, ada adj. (s. XV. . . ) • préoccupé, éeprèp prep. • prèsprèp (a quicòm -) loc. adv. • à peu prèspreparacion n. f. (s. XIII.) • préparationpreparar v. (s. XIII.) • préparerpreparatius n. m. plur. (s. XIV. . . ) • préparatifspreparator, tritz n. (s. XVI. . . ) • préparateur, tricepreparatòri, òria adj. (s. XIV. . . ) • préparatoireprepaus (a -) prep. • à-proposprepausar v. (s. XIV. . . ) • préposerprepausat, ada n. (s. XVII. . . ) • préposé, éepreponderància n. f. (s. XVIII. . . ) preponderança• prépondérance

244

Page 245: Diccionari General de la Lenga Occitana - DGLO · ACADEMIA OCCITANA CONSISTÒRI DEL GAI SABER Diccionari General de la Lenga Occitana 2008 – 2016

preponderant, anta pretensiós, osa

preponderant, anta adj. (s. XVIII. . . ) •prépondérant, antepreposicion n. f. (s. XIV.) • prépositionpreposicional, ala adj. (s. XIX. . . ) • préposition-nel, elleprepositiu, iva adj. (s. XVII. . . ) • prépositif, iveprepositivament adv. (s. XIX. . . ) • prépositive-mentprepuci n. m. (s. XIII.) • prépuceprerafaëlita (/pre-rafaëlita) n. (s. XIX. . . ) •préraphaélitepreretirada (/pre-retirada) n. f. (s. XX.) • prére-traiteprerintrada (/pre-rintrada) n. f. (s. XX.) • préren-tréeprerogativa n. f. (s. XIII.) • prérogativepreromantic, ica (/pre-romantic, ica) adj. (s. XX.)• préromantiqueprès adv. • prèspresa n. f. (s. XIII.) 1. prise 2. capturepresa (de corrent) n. f. (s. XX.) • prise de courantpresada n. f. (s. XIII. . . ) • estimationpresagi n. m. (s. XIV. . . ) • présagepresagiar v. (s. XVI. . . ) • présagerpresaire, aira n. (s. XIII. . . ) • priseur, eusepresar v. (s. XII.) 1. priser 2. estimer (cf. prètz)presbicia n. f. (s. XVIII. . . ) • presbytiepresbita adj. e n. (s. XVII. . . ) • presbytepresbitèri n. m. (s. XII. . . ) • presbytère (cf. cami-nada)presciéncia n. f. (s. XIII.) • prescienceprescripcion n. f. (s. XIII.) • prescriptionprescriure v. (s. XIII.) • prescrirepresedéncia (/ pre-sedéncia) n. f. (s. XVI. . . ) •préséancepreséncia n. f. (s. XIII.) • présencepresent n. m. (s. XIII.) • cadeaupresent n. m. (s. XIII.) • présent (conjugaison)present, enta adj. e n. m. (s. XII.) 1. présent, ente2. présentpresentable, abla adj. (s. XVI. . . ) • présentablepresentacion n. f. (s. XIII.) • présentationpresentar v. (s. XIII.) • présenterpresentator, tritz n. (s. XV. . . ) presentaire;presentador • présentateur, tricepresèpi n. m. (s. XIV.)→ grèpia • crèchepreservacion n. f. (s. XV.) • préservationpreservar v. (s. XIII.) 1. préserver 2. garantirpreservatiu, iva adj. e n. m. (s. XIV.) • préservatif,ivepreservator, tritz adj. (s. XVI. . . ) preservaire;preservador • préservateur, tricepresic n. m. (s. XII.) • sermon (cf. predicacion)presicaire n. m. (s. XIII.) • prêcheur (cf. predica-tor)presicar v. (s. XII.) • prêcherpresidéncia n. f. (s. XIV.) • présidence

presidencial, ala adj. (s. XVIII. . . ) • présidentiel,ellepresidencialisme n. m. (s. XX.) • présidential-ismepresidencialista n. (s. XX.) • présidentialistepresident, enta n. (V 221) • président, entapresidir v. (s. XIV. . . ) • présiderpresompcion n. f. (s. XIII.) • présomptionpresomptiu, iva adj. (s. XIV.) • présomptif, ivepresomptuós, osa adj. (s. XIII.) • présomptueux,eusepresomptuosament adv. (s. XIV.) • pré-somptueusementpressentida n. f. • pressentimentpressentiment n. m. (s. XVI. . . ) • pressentimentpressentir v. (s. XVI. . . ) • pressentirpression n. f. (s. XVII. . . ) • pressionpressurizacion n. f. (s. XX.) • pressurisationpressurizar v. (s. XX., de l’anglés) • pressuriserpressurizat, ada adj. (s. XX.) • pressurisé, éeprèst n. m. (s. XII.) • prêt (argent. . . )prèst, prèsta adj. (s. XIV.) prèste 1. prêt, prête 2.presteprestacion n. f. (s. XV. . . ) • prestationprestaire, aira n. (s. XII.) • prêteur, euseprèstament adv. (s. XIV.) 1. prestement 2. sanshésitationprestància n. f. (s. XVI. . . ) prestança • prestanceprèstanom n. m. • prête-nomprestar v. (s. XII.) • prêterprestatari, ària n. (s. XIX. . . ) • prestataireprestesa n. f. (s. XVI. . . , de l’italian) • prestesseprestidigitacion n. f. (s. XIX. . . ) • prestidigita-tionprestidigitator, triz n. (s. XIX. . . ) • prestidigita-teur, triceprestidor n. m. →maid • pétrinprestigi n. m. (s. XVI. . . ) • prestigeprestigiós, osa adj. (s. XVI. . . ) • prestigieux, euseprestir v. • pétrir (cf. cossir)presumible, ibla adj. (s. XVI. . . ) • présumablepresumir v. (s. XIII.) 1. présumer 2. supposer 3.prétendrepresumit, ida adj. (s. XII. . . ) • présumé, éepresupausar (/pre-supausar) v. (s. XIV.) • pré-supposerpresupausat, ada (/pre-supausat, ada) adj. e n.m. (s. XX.) • présupposé, éepresupposicion (/pre-supposicion) n. f. (s.XV. . . ) • présuppositionpresura n. f. (s. XIV.) • présurepresurar v. (s. XIV.) 1. présurer 2. caillerpretendent, enta n. (s. XV. . . ) • prétendant, antepretendre v. (s. XV. . . ) • prétendrepretension n. f. (s. XV. . . ) • prétentionpretensiós, osa adj. (s. XVIII. . . ) • prétentieux,euse

245

Page 246: Diccionari General de la Lenga Occitana - DGLO · ACADEMIA OCCITANA CONSISTÒRI DEL GAI SABER Diccionari General de la Lenga Occitana 2008 – 2016

pretensiosament procedir

pretensiosament adv. (s. XIX. . . ) • prétentieuse-mentpretericion n. f. (s. XIII.) 1. prétérition 2. omis-sionpreterit n. m. (s. XIII.) • prétérit (grammaire)pretextar v. (s. XVI. . . ) • prétexterpretèxte n. m. (s. XVI. . . ) • prétextepretor n. m. (s. XIII.) • préteur (magistrat ro-main)pretòri n. m. (s. XIV.) • prétoirepretorial, ala adj. (s. XIV. . . ) • prétorial, alepretorian, ana adj. e n. (s. XIII. . . ) • prétorien,ennepretura n. f. (s. XV. . . ) • prétureprètz n. m. (s. XII.) • prixprètzfait (/ prètzfach) n. m. 1. forfait 2. tâche 3.entrepriseprevaler v. intr. (s. XV. . . ) • prévaloirprevaricacion n. f. (s. XII. . . ) • prévaricationprevaricator, tritz n. (s. XIV.) prevaricaire • pré-varicateur, triceprevencion n. f. (s. XIII.) • préventionprevenéncia n. f. (s. XVIII. . . ) prevenença •prévenanceprevenent, enta adj. (s. XVI. . . ) • prévenant, anteprevenir v. (s. XIII.) 1. devancer 2. prévenir 3.avertirpreventiu, iva adj. (s. XIX. . . ) • préventif, iveprevesença n. f. (s. XV. . . ) preveséncia • prévoy-anceprevesent, enta adj. (s. XVI. . . ) • prévoyant, anteprevisible, ibla adj. (s. XIX. . . ) • prévisibleprevision n. f. (s. XIII.) • prévisionprigond, onda adj. • profond, ondeprigondor n. f. • profondeurprim, prima adj. •minceprima n. f. • primeprima n. f. • printempsprimadièr, ièra n. 1. meneur, euse 2. chef defileprimaïc, aiga adj. 1. précoce 2. hâtif, iveprimalba n. f. • pointe du jourprimament adv. 1. finement 2. exactement 3.parcimonieusementprimar v. (s. XII.) • primerprimari, ària adj. (s. XVIII. . . ) • primaireprimat n. m. (s. XIV.) • primatprimats n. m. plur. (s. XIX. . . ) • primatesprimautat n. f. (s. XII. . . ) • primautéprimavèra n. f. (s. XIII.) • primevèreprimièr, ièra adj. (s. XII.) • premier, ièreprimièrament adv. (s. XII.) • premièrementprimitiu, iva adj. e n. (s. XIV.) • primitif, iveprimogenitura n. f. (s. XIV.) • primogénitureprimor n. f. (s. XII. . . ) • primeurprimordial, ala adj. (s. XIV.) • primordial, aleprimsòm n. m. • premier sommeil

prince, princessa n. (s. XII.) • prince, esse (fils,fille de roi)princèp n. m. (s. XII.) • prince (souverain)princèps adj. (s. XIX. . . , mot latin) • (inv.) prin-ceps (édition. . . )princièr, ièra adj. (s. XVIII. . . ) • princier, èreprincilhon n. m. • princillon (péj.)principal, ala adj. e n. (s. XIII.) • principal, aleprincipalament adv. (s. XIII : « principalmen ».) •principalementprincipat n. m. (s. XIII.) • principautéprincipi n. m. (s. XIII. . . ) • principeprinçòt, òta n. • petit prince (enfant)prior, prioressa n. (s. XII / XIII.) • prieur, eurepriorat n. m. (s. XIV.) • prieurépriòri (a -) loc. adv. (s. XVII. . . , mots latins) • aprioriprioritari, ària adj. (s. XX.) • prioritaireprioritat n. f. (s. XIV.) • prioritéprisma n. m. (s. XVII. . . ) • prismeprismatic, ica adj. (s. XVII. . . ) • prismatiqueprivacion n. f. (s. XIV.) • privationprivadament adv. (s. XIV.) 1. en privé 2. en par-ticulier 3. confidentiellementprivadesa n. f. (s. XIV.) 1. privauté 2. familiaritéprivar v. (s. XIII.) 1. priver 2. apprivoiser 3. (v.pron.) se priver 4. s’abstenirprivat, ada adj. (s. XII.) • privé, ée intimeprivatiu, iva adj. (s. XVI. . . ) • privatif, iveprivatizacion n. f. (s. XX.) • privatisationprivatizar v. (s. XX.) • privatiserprivilègi n. m. (s. XIII.) • privilègeprivilegiar v. (s. XIII.) • privilégierpro adv. (s. XII.) prosses • assezpro (pauc o -) loc. adv. (s. XVII. . . ) • peu ou prouproa n. f. (s. XIII.) • proue (t. de marine)proada n. f. 1. profit 2. avantagepròamerican, ana adj. e n. (s. XX.) • proaméri-cain, aineprobabilitat n. f. (s. XIV. . . ) • probabilitéprobablament adv. (s. XIV. . . ) • probablementprobable, abla adj. (s. XIV. . . ) • probableprobacion n. f. (s. XVI. . . ) • probationprobaina n. m. (s. XIV.) • provinprobainar v. (s. XIV.) • provignerprobainatge n. m. (s. XVII. . . ) • provignageprobant, anta adj. (s. XVI. . . ) • probant, anteprobatòri, òria adj. (s. XVII. . . ) • probatoirepròbe, pròba adj. (s. XV. . . ) 1. probe 2. honnêteprobitat n. f. (s. XV. . . ) • probitéproblèma n. m. (s. XIV. . . ) • problèmeproblematic, ica adj. (s. XV. . . ) • problématiquepròcatalan, ana adj. e n. (s. XX.) • procatalan,aneprocediment n. m. (s. XVI. . . ) 1. procédé 2. dé-marcheprocedir v. (s. XIII.) 1. procéder 2. émaner 3.provenir

246

Page 247: Diccionari General de la Lenga Occitana - DGLO · ACADEMIA OCCITANA CONSISTÒRI DEL GAI SABER Diccionari General de la Lenga Occitana 2008 – 2016

procedura proletari, ària

procedura n. f. (s. XIV. . . ) • procédureprocedurièr, ièra adj. e n. (s. XIX. . . ) • procé-durier, ièreprocès n. m. (s. XIII.) 1. procès 2. processusproclamacion n. f. (s. XIV.) • proclamationproclamar v. (s. XIV. . . ) • proclamerproclitic, ica adj. (s. XIX. . . ) • proclitiqueproconsul n. m. (s. XIII.) procònsol • proconsulproconsular, ara adj. (s. XVI. . . ) • proconsulaireproconsulat n. m. (s. XVI. . . ) • proconsulatprocreacion n. f. (s. XIV.) • procréationprocrear v. intr. (s. XIV.) • procréerprocura n. f. (s. XVIII. . . ) • procure (office duprocureur)procuracion n. f. (s. XIV.) • procuration (cf.procura)procuraire, aira n. (s. XIII.) • procureur (cf.procurator)procurar v. (s. XIII.) • procurerprocurator n. m. (s. XVII. . . ) procurador • procu-rateur (cf. procuraire)prodèl n. m. 1. renfort 2. aideprodigalitat n. f. (s. XIII.) • prodigalitéprodigar v. (s. XVI. . . ) • prodiguerprodigi n. m. (s. XIV. . . ) • prodigeprodigiós, osa adj. (s. XIV. . . ) • prodigieux, euseprodigiosament adv. (s. XVI. . . ) • prodigieuse-mentprodigue, iga adj. (s. XIII.) prodig • prodigueprodomia n. f. (s. XIII.) • prud’homieproduccion n. f. (s. XIII.) • productionproductible, ibla adj. (s. XVIII. . . ) • productibleproductiu, iva adj. (s. XIV.) • productif, iveproductivisme n. m. (s. XX.) • productivismeproductivista adj. (s. XX.) • productivisteproductivitat n. f. (s. XVIII. . . ) • productivitéproductor, tritz adj. e n. (s. XVIII. . . ) • producteur,triceproduire v. (s. XIII.) • produireproduit (/produch) n. m. (s. XVI. . . ) • produitproduit, uita (/ produch, ucha) adj. (s. XIII. . . ) •produit, uiteproeminéncia n. f. (s. XVI. . . ) • proéminenceproeminent, enta adj. (s. XVI. . . ) • proéminent,enteproesa n. f. (s. XII.) 1. prouesse 2. fable 3. sor-nettepròeuropèu, èa adj. e n. (s. XX.) • pro-européen,enneprofan, ana n. f. (s. XVI. . . ) profane • profaneprofanacion n. f. (s. XV. . . ) • profanationprofanar v. (s. XVI. . . ) • profanerprofanator, tritz adj. e n. (s. XIX. . . ) profanaire •profanateur, triceprofecia n. f. (s. XIII.) • prophétieproferir v. (s. XIII.) • proférerprofés n. m. (s. XIII.) • profèsprofessar v. (s. XIII.) • professer

profession n. f. (s. XIII.) • professionprofessional, ala adj. e n. (s. XIX. . . ) • profession-nel, elleprofessor, ora n. (s. XIV. . . ) • professeurprofessoral, ala adj. (s. XVII. . . ) • professoral, aleprofessorat n. m. (s. XVII. . . ) • professoratprofèta n. m. (s. XIII.) • prophèteprofetessa n. f. (s. XIV.) • prophétesseprofetic, ica adj. (s. XV. . . ) • prophétiqueprofetizar v. (s. XII.) • prophétiserprofièit (/ profièch) n. m. (s. XI.) 1. profit 2. béné-fice 3. avantageprofieitablament (/ profiechablament) adv. (s.XIII. . . ) • profitablementprofieitable, abla adj. (s. XIII.) • profitableprofieitar v. (s. XIII.) 1. profiter 2. bénéficier 3.mettre à profitprofieitós, osa adj. (s. XII.) 1. qui profite 2. profi-teurprofieitosament (/profechosament) adv. (s. XIII.)• de façon à en tirer profitprofusion n. f. (s. XV. . . ) • profusionprogenitura n. f. (s. XV. . . ) • progénitureprognat, ata adj. (s. XIX. . . ) • prognatheprogramma n. m. (s. XIX.) programa • pro-grammeprogrammable, abla adj. (s. XX.) programable •programmableprogrammacion n. f. (s. XX.) programacion •programmationprogrammar v. (s. XX.) programar • program-merprogrammat, ada adj. (s. XX.) programat • pro-grammé, éeprogrammator n. m. (s. XX.) programador;programator • programmateur (système)programmator, tritz n. (s. XX.) programaire;programator 1. programmateur, trice 2. pro-grammeur, euse (personne)progrès n. m. (s. XVII. . . ) • progrèsprogressar v. intr. (s. XIX. . . ) • progresserprogression n. f. (s. XIII. . . ) • progressionprogressisme n. m. (s. XIX. . . ) • progressismeprogressista adj. e n. (s. XIX. . . ) • progressisteprogressiu, iva adj. (s. XIV.) • progressif, iveprogressivitat n. f. (s. XIX. . . ) • progressivitéproïbicion n. f. (s. XV.) • prohibitionproïbir v. (s. XIII.) • prohiberproïbitiu, iva adj. (s. XIV.) • prohibitif, iveprojeccion n. f. (s. XIV. . . ) • projectionprojeccionista n. (s. XX.) • projectionnisteprojectar v. (s. XV. . . ) • projeterprojècte n. m. (s. XVI. . . ) • projetprojectil n. m. (s. XVIII. . . ) • projectileprojector n. m. (s. XIX. . . ) • projecteur (cf. con-ceptor)proletari, ària adj. e n. (s. XVIII. . . ) • prolétaire

247

Page 248: Diccionari General de la Lenga Occitana - DGLO · ACADEMIA OCCITANA CONSISTÒRI DEL GAI SABER Diccionari General de la Lenga Occitana 2008 – 2016

proletarian, ana proscripcion

proletarian, ana adj. (s. XIX. . . ) • prolétarien,enneproletariat n. m. (s. XIX. . . ) • prolétariatproletarizacion n. f. (s. XX.) • prolétarisationproletarizar v. (s. XX.) • prolétariserprolifèr, èra adj. (s. XVIII. . . ) • prolifèreproliferar v. intr. (s. XIX. . . ) • proliférerprolific, ica adj. (s. XVIII. . . ) • prolifiqueprolixe, ixa adj. (s. XIV : « prolix ».) prolix • pro-lixeprolixitat n. f. (s. XIV.) • prolixitéprològue n. m. (s. XIII.) prològ • prologueprolongacion n. f. (s. XIV.) • prolongationprolongament n. m. (s. XIII.) • prolongementprolongar v. (s. XIII.) • prolongerprolongat, ada adj. (s. XIII. . . ) • prolongé, éeprolongator, tritz n. (s. XX.) prolongador • pro-longateur, tricepromés, esa adj. e n. (s. XIII.) 1. promis, ise 2.fiancé, éepromessa n. f. (s. XIII.) • promesseprometeire, eira n. (s. XII.) • prometteur, euseprometre v. (s. XII.) • promettrepromiscuitat n. f. (s. XVIII. . . ) • promiscuitépromocion n. f. (s. XIV.) • promotion (grade)promocion n. f. (s. XX., de l’anglés) • promotion(vente, rabais)promocional, ala adj. (s. XX.) • promotionnel,elle (vente)promogut, uda adj. e n. (s. XIX. . . ) • promu, uepromontòri n. m. (s. XIV.) • promontoirepromotor, tritz n. (s. XIV. . . ) • promoteur, tricepromòure v. (s. XIII.) • promouvoirpromovible, ibla adj. (s. XIX. . . ) promovable •promouvablepromptament adv. (s. XIV. . . ) • promptementprompte, prompta adj. (s. XVI. . . ) prompt •prompt, omptepromptitud n. f. (s. XV. . . ) • promptitudepromulgacion n. f. (s. XVIII. . . ) • promulgationpromulgar v. (s. XIII.) • promulguerpromulgator, tritz adj. e n. (s. XVI. . . ) • promul-gateur, tricepronar v. (s. XVI. . . ) • prônerpròne n. m. (s. XII. . . ) • prônepronom n. m. (s. XIII.) • pronompronominal, ala adj. (s. XVIII. . . ) • pronominal,alepronominalament adv. (s. XIX. . . ) • pronomi-nalementprononciable, iabla adj. (s. XVII. . . ) •prononçableprononciacion n. f. (s. XIV.) • prononciationprononciament n. m. (s. XIII.) 1. décision 2. déc-larationprononciar v. (s. XV.) • prononcerprononciat, ada adj. (s. XIII. . . ) • prononcé, éepronostic n. m. (s. XIV. . . ) • pronostic

pronosticacion n. f. (s. XIV.) pronosticada •pronosticationpronosticar v. (s. XIV.) • pronostiquerpronosticator, tritz n. (s. XIV. . . ) pronosticaire •pronostiqueurpròp, pròpa adj. (s. XII.) 1. proche 2. voisinpropagacion n. f. (s. XIV. . . ) • propagationpropaganda n. f. (s. XVII. . . ) • propagandepropagandista n. (s. XVIII. . . ) • propagandistepropagar v. (s. XVIII. . . ) • propagerpropan n. m. (s. XX.) • propanepropaus n. m. (s. XIII.) • propospropausable, abla adj. (s. XVIII. . . ) • proposablepropausar v. (s. XIII.) • proposerpropausat, ada adj. (s. XIII. . . ) • proposé, éepropdan, ana adj. e n. (s. XIII.) 1. proche 2.prochain, ainepropdanament adv. (s. XIII.) • prochainementpropension n. f. (s. XVI. . . ) • propensionpropici, ícia adj. (s. XIV. . . ) • propicepropiciation n. f. (s. XII. . . ) • propitiationpropiciator, tritz adj. e n. (s. XVI. . . ) • propitia-teur, tricepropiciatòri, òria adj. (s. XIII.) • propitiatoireproporcion n. f. (s. XIV.) • proportionproporcion (a -) a mesura loc. adv. a flor e amesura 1. au fur et à mesure 2. à mesureproporcional, ala adj. (s. XIII.) • proportionnel,elleproporcionalament adv. (s. XIV. . . ) • proportion-nellementproporcionalitat n. f. (s. XIV. . . ) • proportionnal-itéproporcionar v. (s. XIII.) • proportionnerproporcionat, ada adj. (s. XIV. . . ) • proportionné,éeproposicion n. f. (s. XIV.) • propositionproposicional, ala adj. (s. XX.) • propositionnel,ellepròpri, pròpria adj. (s. XIV.) • propre (à soi)propriament adv. (s. XIII.) • proprementproprietari, ària n. (s. XV.) • propriétaireproprietat n. f. (s. XIII.) • propriété (bien, naturedes choses)propulsar v. (s. XIX. . . ) • propulserpropulsion n. f. (s.XIX. . . ) • propulsionpropulsiu, iva adj. (s. XIX. . . ) • propulsif, ivepropulsor n. m. (s. XIX. . . ) • propulseurprorogacion n. f. (s. XIII.) • prorogationprorogar v. (s. XIII.) • prorogerprorogatiu, iva adj. (s. XIX. . . ) • prorogatif, ivepros, prosa adj. e n. (s. XII.) • preuxpròsa n. f. (s. XIII.) • proseprosaïc, ica adj. (s. XV. . . ) • prosaïqueprosaïcament adv. (s. XIII.) • prosaïquementprosator, tritz n. (s. XVII. . . ) • prosateur, triceproscripcion n. f. (s. XV. . . ) • proscription

248

Page 249: Diccionari General de la Lenga Occitana - DGLO · ACADEMIA OCCITANA CONSISTÒRI DEL GAI SABER Diccionari General de la Lenga Occitana 2008 – 2016

proscriptor, tritz proxenetisme

proscriptor, tritz adj. e n. (s. XVI. . . ) • proscrip-teur, triceproscrit, ita / proscrich, icha adj. e n. (s. XVI. . . ) •proscrit, iteproscriure v. (s. XII. . . ) • proscrireproselit n. m. (s. XIII.) • prosélyteproselitic, ica adj. (s. XIX. . . ) • prosélytiqueproselitisme n. m. (s. XVIII. . . ) • prosélytismeprosodia n. f. (s. XVI. . . ) • prosodieprosodiar v. (s. XVIII. . . ) • prosodierprosodic, ica adj. (s. XVIII. . . ) • prosodiqueprosòm (/ proòme) n. m. (s. XIII.) • pred’hommeprosopopèia n. f. (s. XIV.) • prosopopéepròsovietic, ica adj. e n. (s. XX.) • prosoviétiqueprospeccion n. f. (s. XIX. . . ) • prospectionprospectar v. (s. XIX. . . ) • prospecterprospectiu, iva adv. (s. XIX. . . ) • prospectif, iveprospectiva n. f. (s. XX.) • prospectiveprospector, tritz n. (s. XIX. . . ) • prospecteur, triceprospèctus n. m. (s. XVIII. . . ) • prospectusprospèr, èra adj. (s. XII : « prosperos ») prospère •prospèreprosperar v. (s. XIV. . . ) • prospérerprosperitat n. f. (s. XIII.) • prospéritéprostata n. f. (s. XVI. . . ) • prostateprostatic, ica adj. e n. m. (s. XVIII. . . ) • prosta-tiqueprosternacion n. f. (s. XVI. . . ) • prosternationprosternar (se) v. pron. (s. XV. . . ) • se prosternerprostetic, ica adj. (s. XX.) • prosthétiqueprostitucion n. f. (s. XIII. . . ) • prostitutionprostituir v. (s. XVI. . . ) • prostituerprostituit, ida n. (s. XVI. . . ) • prostitué, éeprostracion n. f. (s. XVIII. . . ) • prostrationprostrar v. (s. XIII.) • prostrerprostrat, ada adj. (s. XIX. . . ) • prostré, éeprotagonista n. (s. XIX. . . ) • protagonisteproteccion n. f. (s. XIII.) • protectionproteccionisme n. m. (s. XIX. . . ) • protection-nismeproteccionista adj. e n. (s. XIX. . . ) • protection-nisteprotector, tritz adj. e n. (s. XIV.) • protecteur, triceprotectorat n. m. (s. XVIII. . . ) • protectoratprotegir v. (s. XIV. . . ) • protégerprotegit, ida adj. (s. XVIII. . . ) • protégé, éeproteïna n. f. (s. XIX. . . ) • protéineprotèsi n. f. (s. XIV.) • prothèseprotèsta / protestacion n. f. (s. XIII.) • protesta-tionprotestant, anta adj. e n. (s. XVI. . . ) • protestant,anteprotestantisme n. m. (s. XVII. . . ) • protes-tantismeprotestar v. (s. XIII.) • protesterprotestatari, ària adj. e n. (s. XIX. . . ) • protes-tataireprotetic, ica adj. (s. XIX. . . ) • prothétique

protide n. m. (s. XIX. . . ) protid • protideprotocòl n. m. (s. XIV : « prothcolle ») • protocoleprotocollari, ària adj. (s. XIX. . . ) • protocolaireprotomartir n. m. (s. XIII : »protomartre ».) • pro-tomartyrproton n. m. (s. XX., mot anglés) • protonprototipe n. m. (s. XVI. . . ) prototip • prototypeprotozoari n. m. (s. XIX. . . ) • protozoaireprotuberància n. f. (s. XVII. . . ) • protubéranceprotuberant, anta adj. (s. XVI. . . ) • protubérant,antepròva n. f. (s. XII.) 1. preuve 2. épreuve 3. essai4. échantillonpròvament n. m. (s. XIII.) 1. épreuve 2. essai 3.testprovar v. (s. XII : « proar ».) • prouverprovençal, ala adj. e n. (s. XII : « proensal ») •provençal, aleprovenéncia n. f. (s. XIX. . . ) provenença • prove-nanceprovenir v. intr. (s. XVII. . . ) • provenirprovèrbi n. m. (s. XIII.) • proverbeproverbial, ala adj. (s. XV. . . ) • proverbial, aleprovesidor, ora n. (s. XIII. . . ) proveseire;provesisseire • pourvoyeur, euseprovesiment n. m. (s. XIII. . . ) • approvision-nementprovesir v. (s. XIII.) • pourvoirprovesit, ida adj. (s. XIII.) 1. pourvu, ue 2. acha-landéproveta n. f. (s. XVI. . . ) 1. éprouvette 2. échantil-lonprovidéncia n. f. (s. XIII ;) • providenceprovidencial, ala adj. (s. XVIII. . . ) • providentiel,elleprovidencialament adv. (s. XIX. . . ) • providen-tiellementprovíncia n. f. (s. XII.) • provinceprovincial n. m. (s. XIII. . . ) • provincial (re-ligieux)provincial, ala adj. e n. (s. XVII. . . ) • provincial,aleprovincialisme n. m. (s. XVIII. . . ) • provincial-ismeprovision n. f. (s. XIV.) • provisionprovisional, ala adj. (s. XVI. . . ) • provisionnel,elleprovisor, ora n. (s. XIII. . . ) • proviseurprovisorat n. m. (s. XIX. . . ) • provisoratprovisòri, òria adj. (s. XV. . . ) • provisoireprovocacion n. f. (s. XIII ;) • provocationprovocant, anta adj. (s. XVIII. . . ) • provocant,anteprovocar v. (s. XIII.) • provoquerprovocator, tritz adj. e n. (s. XVI. . . ) provocaire •provocateur, triceproxenèta n. (s. XVI. . . ) • proxénèteproxenetisme n. m. (s. XIX. . . ) • proxénétisme

249

Page 250: Diccionari General de la Lenga Occitana - DGLO · ACADEMIA OCCITANA CONSISTÒRI DEL GAI SABER Diccionari General de la Lenga Occitana 2008 – 2016

proximitat pulsor

proximitat n. f. (s. XVI. . . ) • proximitéprudariá n. f. (s. XVII. . . ) • pruderieprudéncia n. f. (s. XIII : « prudenza ».) • prudenceprudent, enta adj. (s. XII. . . ) • prudent, enteprudòme n. m. (s. XVI. . . ) 1. prud’homme 2.sage 3. expertpruina n. f. (s. XIV.) • bruinepruna n. f. (s. XII.) 1. prune 2. pruneaupruna salvatja n. f. → prunèl • prunelle (cf.agranhon)pruna seca n. f. • pruneauprunareda n. f. • prunelaieprunèl n. m. (s. XIII.) • prunelle (prune sauvage)(cf. agranhon; pruna salvatja)prunèla n. f. (s. XIII.) • prunelle (de l’œil)prunelièr n. m. (s. XIII.) • prunellier (cf. espinnegre; agranhonièr)prunhon n. m. • brugnonprunhonièr n. m. • brugnonierprunièr n. m. (s. XIII.) • prunierprusiment n. m. (s. XIV.) • démangeaisonprusir (/prúser) v. (s. XII.) 1. démanger 2. éprou-ver une démangeaisonprusor n. f. (s. XIV.) • démangeaisonprussian, ana adj. e n. (s. XVI. . . ) • prussien,ennepsalme n. m. (s. XIII.) psalm • psaumepsalmista n. (s. XIII.) • psalmistepsalmodia n. f. (s. XIII.) • psalmodiepsalmodiar v. (s. XV. . . ) • psalmodierpsaltèri n. m. (s. XIII.) • psautierpseudonime n. m. (s. XVII. . . ) pseudonim •pseudonymepsicanalisar v. (s. XX.) • psychanalyserpsicanalisi n. f. (s. XX.) • psychanalysepsicanalista n. (s. XX.) • psychanalystepsico-somatic, ica adj. (s. XX.) • psychosoma-tiquepsicodrama n. m. (s. XX., de l’anglés) • psy-chodramepsicologia n. f. (s. XVII. . . ) • psychologiepsicologic, ica adj. (s. XVIII. . . ) • psychologiquepsicològue, òga n. (s. XX.) psicològ • psycho-loguepsicopata adj. e n. (s. XIX. . . ) • psychopathepsicòsi n. f. (s. XIX. . . ) • psychosepsicoterapeuta n. (s. XX.) • psychothérapeutepsicoterapia n. f. (s. XIX. . . ) • psychothérapiepsiquiatre, atra n. (s. XIX. . . ) • psychiatrepsiquiatria n. f. (s. XIX. . . ) • psychiatriepsiquiatric, ica adj. (s. XIX. . . ) • psychiatriquepsiquic, ica adj. (s. XIX. . . ) • psychiquepsiquisme n. m. (s. XIX. . . ) • psychismepterodactil n. m. (s. XIX. . . ) • ptérodactylepterosaure n. m. (s. XIX. . . ) • ptérosaurepua n. f. 1. pointe 2. dent (outil)puat, ada adj. • armé de dents, de pointes(outil)

pubèr, èra adj. (s. XIV. . . ) • pubèrepubertat n. f. (s. XII.) • pubertépubescéncia n. f. (s. XIX. . . ) pubescença •pubescencepubescent, enta adj. (s. XVI. . . ) • pubescent, entepubian, ana adj. (s. XVIII. . . ) • pubien, ennepubís n. m. (s. XVI. . . ) • pubispublic, ica adj. e n. m. (s. XIII.) • public, iquepublicable, abla adj. (s. XVII. . . ) • publiablepublicacion n. f. (s. XIII.) • publicationpublicament adv. (s. XIII.) • publiquementpublican n. m. (s. XIII.) 1. publicain 2. hérétiquepublicar v. (s. XIII.) • publierpublicista n. (s. XVIII. . . ) • publicistepublicitari, ària adj. (s. XX.) • publicitairepublicitat n. f. (s. XIX. . . ) • publicitépudent, enta adj. (s. XIV.) 1. puant, ante 2. fétidepudentor n. f. (s. XIII. . . ) pudentisa 1. puanteur2. infection (cf. pudesina)pudesina n. f. (s. XIII. . . ) pudentisa→ pudentor1. puanteur 2. infectionpudibond, onda adj. (s. XV. . . ) • pudibond,ondepudic, ica adj. (s. XIV. . . ) • pudiquepudicament adv. (s. XIV. . . ) • pudiquementpudicitat n. f. (s. XV. . . ) • pudicitépudir v. (s. XIII.) • puerpudor n. f. (s. XVI. . . ) • pudeurpuèg n. m. (s. XII.) • collinepuèi adv. 1. ensuite 2. puispuella n. f. (s. XIV.) • jeune fille (cf. piucèla)puericultor, tritz n. (s. XX.) • puériculteur, tricepuericultura n. f. (s. XIX. . . ) • puériculturepueril, ila adj. (s. XIV.) • puéril, ilepuerilitat n. f. (s. XIV. . . ) • puérilitépuget n. m. (s. XII. . . ) 1. monticule 2. colline (cf.pujòl)pugilat n. m. (s. XVI. . . ) • pugilatpugilista n. m. (s. XVIII. . . ) • pugilistepujada n. f. (s. XII.) •montéepujador, telesquí n. m. (s. XX ;) • remonte-pentepujar v. (s. XII.) 1. monter 2. gravirpujòl n. m. (s. XIV.) •monticulepulègi n. m. (s. XIV.) • pouliot (bot.)pullular v. intr. (s. XIV. . . ) • pullulerpullulatiu, iva adj. (s. XIV.) 1. pullulatif, ive 2.propre à pullulerpulmonar, ara adj. (s. XVI. . . ) • pulmonairepulsacion n. f. (s. XIII.) • pulsationpulsacion n. f. (s. XIV.) • pulsationpulsar v. (s. XX.) • pulserpulsatil, ila adj. (s. XIV.) • pulsatilepulsatiu, iva adj. (s. XIV. . . ) • pulsatif, ivepulsatòri, òria adj. (s. XX.) • pulsatoirepulsion n. f. (s. XVII. . . ) • pulsionpulsional, ala adj. (s. XX.) • pulsionnel, ellepulsometre n. m. (s. XIX. . . ) • pulsomètrepulsor n. m. (s. XX.) • pulseur

250

Page 251: Diccionari General de la Lenga Occitana - DGLO · ACADEMIA OCCITANA CONSISTÒRI DEL GAI SABER Diccionari General de la Lenga Occitana 2008 – 2016

pulsoreactor (/pulso-reactor) putschista

pulsoreactor (/pulso-reactor) n. m. (s. XX.) • pul-soréacteurpulverizable, abla adj. (s. XIV. . . ) polverizable •pulvérisablepulverizacion n. f. (s. XIV...) polverizacion • pul-vérisationpulverizar v. (s. XIV. . . ) polverizar • pulvériserpulverizator n. m. (s. XIX. . . ) polverizador • pul-vérisateurpuma n. m. (s. XVII. . . , del cast. ← quechua) pumà• pumapunh (/ponh) n. m. (s. XII.) • poingpunha (/ponha) n. f. (s. XII.) 1. poigne 2. pogne(cf. ponhon)punhada (/ ponhada) n. f. (s. XIII.s.) 1. poignée2. manchepunhal (/ponhal) n. (s. XV.) 1. poignard 2.couperetpunhar (/ponhar) v. (s. XIII.) 1. s’efforcer 2. fairepreuve de pugnacitépunhat n. m. (s. XIV.) • poignée (contenu d’unemain)punhats (a -) loc. adv. • à poignéespunhedura (/ponhedura) n. f. • piqûre (sensa-tion)punhejar (/ponhejar) v. 1. picoter 2. démangerpunhent, enta (/ponhent, enta) adj. 1. piquant,ante 2. poignant, antepúnher (/pónher) v. 1. piquer 2. aiguillonner3. mordre (serpent)punheson (/ponheson) n. f. 1. piqûre 2. dé-mangeaisonpunhet (/ponhet) n. m. • poignetpunicion n. f. (s. XIII.) • punition (cf. castig)puniment n. m. • action de punirpunir v. (s. XIII.) 1. punir 2. châtier (cf. castigar)punissable, abla adj. (s. XV. . . : « punidor, doira »)• punissable (cf. castigador)punit, ida adj. • puni, ie (cf. castigat)punitiu, iva adj. (s. XVIII. . . ) • punitif, ivepunt (/ponch) n. m. (s. XIII.) • pointpunta (/poncha) n. f. 1. pointe 2. fichu triangu-lairepunta d’alba / poncha d’alba (a -) expr. • aupoint du jourpuntaire (/ponchaire) n. m. • pointeur (boules)puntar v. (s. XIII. . . ) 1. pointer 2. contrôlerpuntatge n. m. (s. XIII.) 1. pontage 2. péagepuntejar (/ponchejar) v. (s. XVII. . . ) • pointiller(cf. puntilhar)puntejar / ponchejar v. intr. 1. poindre 2. com-mencer à paraîtrepuntilhar v. (s. XVII. . . ) • pointiller (cf. puntejar)puntilhat n. m. (s. XVIII. . . ) • pointillépuntilhisme n. m. (s. XIX. . . ) • pointillisme (art)

puntilhista adj. (s. XIX...) • pointilliste (art)pupilla n. f. (s. XIII.) • pupille (de l’œil)pupillari, ària adj. (s. XIII.) • pupillairepupillaritat n. f. (s. XIII.) • pupillaritépupille, illa n. (s. XIII.) • pupille (d’un tuteur)pur, pura adj. (s. XIII.) • pur, purepurament adv. (s. XIII.) • purementpurèa / purèia n. f. (s. XIX. . . , del francés) • puréepurga n. f. (s. XVI. . . ) 1. purge 2. purgatif 3.purgationpurgacion n. f. (s. XIII.) • purgationpurgador n. m. (s. XIV.) 1. purgeur (robinet. . . )2. purgeoirpurgament n. m. (s. XIII.) 1. purgation 2. purifi-cationpurgar v. (s. XIII.) 1. purger 2. curer 3. se purgerpurgatiu, iva adj. (s. XIV.) • purgatif, ivepurgatòri n. m. (s. XIII.) • purgatoirepurificacion n. f. (s. XIV.) • purificationpurificar v. (s. XIV.) • purifierpurificatiu, iva adj. (s. XIV.) • purificatif, ivepurificator, tritz adj. (s. XVI. . . ) purificador • pu-rificateur, tricepurificatòri, òria adj. (s. XVIII. . . ) • purificatoirepurisme n. m. (s. XVIII. . . ) • purismepurista adj. e n. (s. XVI. . . ) • puristepuritan, ana adj. e n. (s. XVI. . . ) • puritain, ainepuritanisme n. m. (s. XVII. . . ) • puritanismepuritat n. f. (s. XIII.) puretat • puretépurpurenc, enca adj. (s. XIV.) 1. purpurin, ine 2.pourpré, éepuruléncia n. f. (s. XVI. . . ) • purulencepurulent, enta adj. (s. XII. . . ) • purulent, entepus adv. 1. plus 2. davantage (cf. plus; mai)pusillanime, ima adj. (s. XIII. . . ) pusillanim •pusillanimepusillanimitat n. f. (s. XIII.) • pusillanimitépuslèu adv. • plutôtpustula n. f. (s. XIII.) • pustulepustulós, osa adj. (s. XIV.) • pustuleuxputa n. f. (s. XII.) • puteputana n. f. (s. XIII.) • putainputanejar v. intr. (s. XII.) • fréquenter les prosti-tuéesputanièr n. m. (s. XII.) 1. putassier 2. coureur defillesputanièr ! interj. • (triv.) putain !putatiu, iva adj. (s. XIV. . . ) • putatif, iveputnais, aisa adj. e n. f. (s. XII.) punais 1. punais,aise 2. punaise (cf. bernat pudent)putrefaccion n. f. (s. XIII.) • putréfactionputride, ida adj. (s. XIV : « putrid ».) putrid • pu-trideputsch n. m. (s. XX., mot alemand) • putschputschista adj. e n. (s. XX.) • putschiste

251

Page 252: Diccionari General de la Lenga Occitana - DGLO · ACADEMIA OCCITANA CONSISTÒRI DEL GAI SABER Diccionari General de la Lenga Occitana 2008 – 2016

q : cu (alfabet) quartetto

Q

q : cu (alfabet) n. m. • qqüadragenari, ària n. (s. XVI. . . ) • quadragénaireqüadragesima n. f. (s. XIV.) • quadragésimeqüadrangle n. m. (s. XIII. . . ) • quadrangleqüadrangular, ara adj. (s. XV. . . ) • quadrangu-lairequadrant n. m. (s. XIII.) 1. quart de cercle 2.quadrantquadrar v. (s. XVI. . . ) • cadrerqüadratic, ica adj. (XVIII. . . ) • quadratiqueqüadratura n. f. (s. XV. . . ) • quadraturequadre n. m. (s. XVI. . . ) tablèu • tableau (pein-ture. . . ) (cf. enquadrament)qüadri-reactor n. m. (s. XX.) • quadriréacteurqüadriannal, ala adj. (s. XVII. . . ) • quadriennal,aleqüadricèps n. m. (s. XVIII. . . ) • quadricepsqüadricromia n. f. (s. XX.) • quadrichromieqüadriga n. f. (s. XVII. . . ) • quadrigeqüadrilatèr n. m. (s. XVI. . . ) • quadrilatèreqüadrilateral, ala adj. (s. XVI. . . ) • quadrilatéral,alequadrilha n. f. (s. XVI. . . , del castelhan) •quadrillequadrilhar v. (s. XIX. . . ) • quadrillerquadrilhat, ada adj. (s. XIX. . . ) • quadrillé, éequadrilhatge n. m. (s. XIX. . . ) • quadrillageqüadrimotor n. m. (s. XX.) • quadrimoteurqüadruman, ana adj. e n. (s. XVIII. . . ) • quadru-maneqüadrupède n. m. (s. XIV : « quadrupedal » ;« quadrupedi ») • quadrupèdeqüadruplar v. (s. XVI. . . ) • quadruplerqüadruplats, adas n. plur. (s. XX.) • quadruplésqüadruple, upla adj. e n. m. (s. XIII. . . ) • quadru-pleqüaker n. m. (s. XVII. . . ) • quakerqual pron. interr. • qui (qualité de la personne :« lo plombièr. . . ») (cf. lo qual, la quala; qui; quin,quina; que; dont)qual que siá loc. • qui que ce soit (n’importelequel : fonction de la personne) (cf. qui que siá;qué que siá; quin que siá)qual, quala ; quals, qualas pron. rel. 1. qui 2.lequel, laquelle 3. celui qui, celle qui (cf. lo-qual, laquala; qui; quin, quina; que; dont)qualificable, abla adj. (s. XIX. . . ) • qualifiablequalificable, abla adj. (s. XIX. . . ) • qualifiablequalificacion n. f. (s. XV. . . ) • qualificationqualificar v. (s. XV. . . ) • qualifierqualificat, ada adj. (s. XV. . . ) • qualifié, éequalificatiu, iva adj. (s. XVIII. . . ) • qualificatif,ivequalificator, tritz adj. e n. (s. XVII. . . ) • qualifica-teur, trice

qualitadós, osa adj. (s. XIII. . . ) qualitós • de qual-itéqualitat n. f. (s. XIII.) • qualitéqualitatiu, iva adj. (s. XIV.) • qualitatifqualitativament adv. (s. XV. . . ) • qualitative-mentqualqu’un mai loc. • quelqu’un d’autrequalqu’un, una pron. indef. • quelqu’un, unequalque pron. indef. (s. XIII.) • quelquequalque res pron. indef. • quelque chose (cf.quicòm)quand conj. (s. XII.) 1. quand 2. lorsque 3. enmême temps 4. même siquand pron. interr. (s. XII.) • quandquand e quand loc. adv. • tout de suitequand en quand (de -) loc. adv. • de temps entempsquant adv. (s. XII.) • combienquant a loc. prep. (s. IX.) • quant àquanta n. m. plur. (s. XX.) quantà • quantaqüantic, ica adj. (s. XX.) • quantiquequantificable, abla adj. (s. XIX. . . ) • quantifiablequantificable, abla adj. (s. XX.) • quantifiablequantificacion n. f. (s. XX.) • quantificationquantificar v. (s. XIX. . . ) • quantifierquantificat, ada adj. (s. XX.) • quantifié, éequantificator n. m. (s. XX.) • quantificateur(math. . . .)quantificator n. m. (s. XX.) • quantifieur (ling.)quantitat n. f. (s. XIII.) • quantitéquantitatiu, iva adj. (s. XIV.) • quantitatif, ivequantitativament adv. (s. XX.) • quantitative-mentquantitativista adj. e n. (s. XX.) • quantitativiste(économie)quantitometric, ica adj. (s. XX.) • quantito-métrique (radiol.)qüantum n. m. (s. XVIII. . . ) • quantumquaranta adj. num. (s. XII.) • quarantequaranten n. f. (s. XIII.) • quarantièmequarantena n. f. (s. XVII. . . ) • quarantainequarantenari, ària adj. e n. m. (s. XIX. . . ) • quar-antenairequarantenat n. m. • ensemble de quarantequaresma n. f. (s. XII. (s.XIV : « quaresme »)) •carêmeqüark n. m. (s. XX., mot de James Joyce) • quark(particule élémentaire)quarrat n. m. (s. XII. . . ) • carréquart n. m. (s. XII.) • quartquarteron n. m. (s. XIV.) • quarteronqüartet n. m. (s. XX., de l’anglés) • quartettequartetto n. m. (s. XIX. . . , mot italian) quartettò •quartette

252

Page 253: Diccionari General de la Lenga Occitana - DGLO · ACADEMIA OCCITANA CONSISTÒRI DEL GAI SABER Diccionari General de la Lenga Occitana 2008 – 2016

quartièr quimista

quartièr n. m. (s. XII.) • quartier (morceau, par-tie)quartièr n. m. • quartier (ville)qüartz n. m. (s. XVIII. . . , de l’alemand) • quartzqüartzic, ica adj. (s. XIX. . . ) • quartziqueqüartzifèr, èra adj. (s. XIX. . . ) • quartzifèrequartzificat, ada adj. (s. XIX. . . ) • quartzifié, éeqüartzita n. m. (s. XIX. . . ) • quartziteqüartzós, osa adj. (s. XVIII. . . ) • quartzeux, eusequasèrn n. m. (s. XIV.) • cahierquasernet n. m. • carnetquasi adv. (s. XIV. . . ) • quasi, presque (cf.gaireben)qüaternari, ària adj. e n. m. (s. XIV.) • quaternairequatre adj. num. (s. XII.) • quatrequatren, ena adj. num. (s. XIII. . . ) 1. quatrième 2.quatrainquatrenament adv. (s. XVII. . . ) • quatrièmementqüattrocento n. m. (s. XIX. . . , mot italian)quattrocentò • quattrocentoqüatuòr n. m. (s. XVIII. . . , del latin) quatuòr •quatuorque conj. • queque pron. interr. • que (cf. qui; qual; quin; dont;qué)que pron. rel. • que (cf. qui; qual; quin; dont;qué)que pron. rel. • que (personnes, choses, neutre)(cf. qui; qual; quin; dont)qué pron. interr. 1. que 2. quoi (cf. qui; qual;quin; que; dont)qué que siá loc. pron. • quoi que ce soit (cf. qualque siá; qui que siá; quin que siá)quebequés, esa adj. e n. (s. XVIII. . . ) • québécois,oisequèc, quèca adj. • bègue (cf. bedòs)quèca n. f. → penís • (fam.) pénisquechua n. m. (s. XVIII. . . ) quechuà • quechuaquèco n. m. • vaurienquenèla n. f. (s. XVIII. . . , de l’alemand) • quenelle(gastr.)quequejaire, aira n. • bégayeur, eusequequejar v. • bégayerquèra n. f. • charançon (cf. cusson)quèrba n. f. • anse (de panier, etc.)querèla n. f. (s. XVI. . . ) • querelle (cf. brega;riòta)querelar v. (s. XVII. . . ) • quereller (cf. carpinhar;pelejar)quermès n. m. (s. XIX. . . , de l’arabi ← persan) •kermès (chêne)querosèn n. m. (s. XIX. . . ) • kérosènequèrre v. • chercher (un objet localisé)querubin n. m. (s. XI. . . ) • chérubinquestion n. f. (s. XII.) • questionquestionaire, aira n. (s. XVI. . . ) • questionneurquestionar v. (s. XIV.) • questionnerquestionari n. m. (s. XVI. . . ) • questionnaire

questor n. m. (s. XVIII. . . ) • questeurquestura n. f. (s. XVII. . . ) • questurequi pron. interr. e excl. • quiqui pron. rel. • qui (identité de la personne :« Florian ») (cf. quin; qual; que; dont)qui que siá loc. pron. • qui que cesoit (n’importe qui : identité de la personne)(cf. qual que siá; qué que siá; quin que siá)quiasma n. m. (s. XIX. . . ) • chiasmequicha n. f. (s. XIX. . . , de l’alsacian) • quiche(tarte)quichada n. f. • pressionquichadura n. f. • contusionquichaire, ra n. 1. qui presse 2. (fig.) qui abusequichal n. m. • pressionquichar v. 1. presser 2. (fig.) abuser 3. « allertrop loin »quicòm pron. indef. • quelque chosequicòm (cossí -) loc. adv. • d’une façon oud’une autrequicòm mai loc. adv. • autre chosequicòm prèp (a -) loc. adv. • à peu de chose prèsquicomet n. m. quiconet • quelque peuquid pro quo n. m. (s. XV. . . , mots latins)quiproquò • quiproquoquidam n. m. (s. XIV. . . , mot latin) • quidamquiet, eta adj. (s. XIII. . . ) • tranquillequietament adv. (s. XV.) 1. tranquillement 2.« en toute quiétude »quietisme n. m. (s. XVII. . . ) • quiétismequietista n. (s. XVII. . . ) • quiétistequietud n. f. (s. XV. . . ) • quiétudequilada n. f. • cri perçantquiladissa n. f. • cris perçants répétésquilament n. m. • glapissementquilar v. 1. glapir 2. pousser des cris perçantsquilha n. f. (s. XIII. . . , de l’alemand) • quillequilhaire, aira n. (s. XIII. . . ) • quilleurquilhar v. 1. dresser 2. (v. pron.) se dresser 3.(fam.) être en érectionquilhet n. m. • coquetierquilo (abrev. k) n. m. (s. XVIII. . . ) quilò • kiloquilogramma (abrev. kg) n. m. (s. XVIII. . . )quilogram • kilogrammequilometratge n. m. (s. XIX. . . .) • kilométragequilomètre (abrev. km) n. m. (s. XVIII. . . ) • kilo-mètrequilometric, ica adj. (s. XIX. . . ) • kilométriquequilowatt (abrev. kw) n. m. (s. XX.) • kilowattquilowatt-ora n. m. (s. XX.) • kilowattheurequimèra n. f. (s. XVI. . . ) • chimèrequimeric, ica adj. (s. XVI. . . ) • chimériquequimia n. f. (s. XIV. . . ) • chimiequimic, ica adj. (s. XVI. . . ) • chimiquequimicament adv. (s. XVII. . . ) • chimiquementquimioterapia n. f. (s. XX.) • chimiothérapiequimista n. (s. XVI. . . ) • chimiste

253

Page 254: Diccionari General de la Lenga Occitana - DGLO · ACADEMIA OCCITANA CONSISTÒRI DEL GAI SABER Diccionari General de la Lenga Occitana 2008 – 2016

quimòno quotizar

quimòno n. m. (s. XX. . . , del japonés) quimonó •kimonoquin que siá loc. pron. • n’importe lequel (per-sonne ou chose)quin un, quina una pron. indef. • lequel, laque-llequin, ina pron. interr. • lequel, laquelle (per-sonne ou chose) (cf. qui; qual; que; qué; dont)quin, quina adj. indef. • quel, quelle (cf. qui;qual; que; qué; dont)quina n. f. • quine (loto)quincairòla n. f. • croupionquincanèla n. f. → bancarota 1. faillite 2. ban-queroutequincanelaire, aira n. → bancarotièr • banquer-outierquincar v. 1. dire un mot 2. parlerquinçon n. m. • pinsonquinconci n. m. (s. XVI. . . ) quincònci • quin-concequinesiterapeuta n. (s. XX.) • kinésithérapeutequinesiterapia n. f. (s. XX.) • kinésithérapiequinina n. f. (s. XIX. . . ) • quininequinoa n. m. (s. XIX. . . , mot quechua) quinòa;quinoà • quinoaquinquagenari, ària adj. e n. (s. XVI. . . ) • quin-quagénairequinquagesima n. f. (s. XIV.) • quinquagésimequinquennal, ala adj. (s. XV.) quinquenal • quin-quennal, alequinquennat n. m. (s. XX.) quinquenat • quin-quennatquinquet n. m. (s. XVIII. . . , nom d’òme) • quin-quetquinquina n. f. (s. XVI. . . , del cast. ← quechua)quinquinà • quinquinaquinta n. f. (s. XIII.) • quinte (musique)quintal n. m. (s. XII.) • quintalquintesséncia n. f. (s. XIII. . . ) • quintessencequintet n. m. (s. XIX. . . , de l’italian) • quintettequintós, osa adj. (s. XVI. . . ) • quinteux, eusequintuplar v. (s. XV. . . ) • quintuplerquintuple, upla adj. e n. m. (s. XV. . . ) • quintu-plequinze adj. num. (s. XII.) • quinzequinzen adj. (s. XIII.) • quinzième

quinzena n. f. (s. XIII.) • quinzaine (imprécis)quinzenada n. f. (s. XIII. . . ) • quinzaine (dejours)quinzenat n. m. (s. XIII. . . ) • ensemble dequinze (précis)quiòsc n. m. (s. XIX. . . , de l’italian ← turc) •kiosquequiqueta n. f. • (fam.) pénis (d’enfant)quiriquiquí onom. • cocoricoquiromancia n. f. (s. XIV. . . ) • chiromanciequiromancian, ana n. (s. XVI. . . ) • chiromancien,ennequiroptèr n. m. (s. XVIII. . . ) • chiroptèrequist n. m. • kystequista n. f. (s. XIII.) 1. quête 2. collectequistaire, aira n. 1. quêteur, euse 2. mendiant,antequistar v. (s. XIII.) • quêterquiston, ona n. → quistaire • quêteur, eusequitament adv. (s. XII.) •mêmequitament n. m. (s. XIII.) 1. séparation 2. rup-turequitança n. f. (s. XV.) • quittancequitar v. (s. XII.) • quitterquite, quita adj. (s. XIII.) • quittequitina n. f. (s. XIX. . . ) • chitinequitinós, osa adj. (s. XIX. . . ) • chitineux, eusequitran n. m. (s. XIII. « alquitran ») • goudronquitranar v. • goudronnerquocient n. m. (s. XV. . . ) • quotientquora ? pron. interr. • quand ?quora que siá loc. adv. • n’importe quandqüorum n. m. (s. XVII. . . ) • quorumquòta n. f. (s. XVII. . . ) 1. cote 2. quotaquòta-part n. f. (s. XVI. . . ) • quote-partquotable, abla adj. (s. XIX. . . ) • cotablequotacion n. f. (s. XVI. . . ) • cotationquotar v. (s. XV. . . ) • coterquotidian, ana n. (s. XII.) • quotidien, ennequotidianament adv. (s. XIII.) • quotidien-nementquotitat n. f. (s. XV. . . ) 1. quotité 2. quote-partquotizacion n. f. (s. XVI. . . ) • cotisation (cf. esco-tisson)quotizar v. (s. XVI. . . ) • cotiser

254

Page 255: Diccionari General de la Lenga Occitana - DGLO · ACADEMIA OCCITANA CONSISTÒRI DEL GAI SABER Diccionari General de la Lenga Occitana 2008 – 2016

r (èrra) (alfabet) racketaire, aira

R

r (èrra) (alfabet) n. f. • rraba n. f. 1. frai 2. œufs de poissonsraba n. f. • raverabacaul n. m. 1. chou-rave 2. roquettesauvagerabalha n. f. •menu fretinraban n. m. 1. fretin 2. petits poissons 3. rebut(cf. rabiòt)rabanèl n. m. • raifort sauvagerabanèla n. f. (s. XV.) • ravenelle (cf. raba)rabàs n. m. → tais • blaireaurabàs n. m. • mouton (à la laine épaisse) (cf.moton)rabassa n. f. → trufa • truffe (« grosse rave »,nom codé)rabassòt, òta adj. 1. trapu, ue 2. aux jambescourtesrabastar / rabastejar v. → tarabustar 1. tara-buster 2. importunerrabastinar v. 1. griller 2. brûler un metsrabbin n. m. (s. XIV., de l’ebrèu) • rabbinrabbinat n. m. (s. XIX. . . ) • rabbinatrabbinic, ica adj. (s. XVI. . . ) • rabbiniquerabbinisme n. m. (s. XVII. . . ) • rabbinismerabbinista n. (s. XVII. . . ) • rabbinisterabeg n. m. • rapide (cours d’eau)rabelaisian, ana adj. (s. XIX. . . ) • rabelaisien,ennerabent, enta adj. 1. rapide 2. violent, ente 3.violence (d’un courant)ràbia n. f. (s. XII.) • ragerabic, ica adj. (s. XIX. . . ) • rabiquerabigòts n. m. plur. • osselets (jeu)rabilhar v. 1. rhabiller 2. mettre des habitsneufsrabiment n. m. • ravissementrabinar v. 1. brûler 2. roussirrabinat n. m. • odeur de brûlé (cuisine) (cf.rimat)rabiós, osa adj. (s. XIII.) 1. rageur, euse 2. enragé,éerabiòt n. m. → rabalha 1. rebut de pêche 2. ra-biot (cf. raban)rabiotaire, aira n. • rabioteur, euserabiotar v. • rabioterrabir v. (s. XVII.) 1. ravir 2. elever de force 3. fig.charmerrabissent, enta adj. (s. XVII.)→ panador • ravis-sant, anterabit, ida adj. 1. ébaubi, ie 2. niais, aiserabit, ida (èsser -) expr. (s. XIII.) • tomber enextaserabit, ida (se téner -) expr. • se trouver ravi (con-tent)rable n. m. • râble

rablut, uda adj. • râblé, éerabòt n. m. (s. XIV. . . , del neerl.) • rabotrabòta n. f. • vairon (poisson) (cf. malinha)rabotadoira n. f. (s. XIX. . . ) • raboteuse (ma-chine)rabotaire, aira n. (s. XVI. . . ) • raboteur, euse (per-sonne)rabotar v. (s. XV. . . ) • raboterrabotatge n. m. (s. XVIII. . . ) • rabotagerabotós, osa adj. (s. XVI. . . ) • raboteux, euserabrugament n. m. • rabougrissementrabrugar (se) v. • se rabougrir (cf. bruga)rabrugat, ada adj. • rabougri, ieraca n. f. 1. marc de raisin 2. rafle (grappe sansles grains)raça n. f. (s. XV. . . , de l’italian « razza » : familha) •race (lignée, espèce. . . )racacòr (de -) loc. adv. • à contrecœurracadura n. f. → vomidura • (fam.) vomissureracaire, aira adj. e n. 1. hâbleur, euse 2.menteur, euseracar v. 1. (fam.) vomir 2. (fig.) raquer (payer,cracher au bassinet)raçat, ada adj. (s. XX.) • racé, éeracejar v. • tenir de sa famille pour son carac-tèreracial, ala adj. (s. XX.) • racial, aleracièr, ièra adj. e n. (s. XX.) • raceur, euse (animalreproducteur)racina n. f. (s. XIII.)→ rasic • racine (végétation)(cf. raiç)racina n. f. (s. XVII. . . ) • racine (mathématiques)racina carrada n. f. (s. XIII. . . ) • racine carréeracina cubica n. f. (s. XIII. . . ) • racina cubiqueracinar v. (s. XVII. . . )→ rasigar • racinerracinat, ada adj. (s. XVII. . . )→ rasigat • raciné, éeracinatge n. m. (s. XVII. . . )→ rasigatge • racinageracinian, ana adj. (s. XVIII...) • racinien, enne (deRacine)raciologia n. f. (s. XX.) • raciologieracion n. f. (s. XVII. . . ) • rationracional, ala adj. (s. XIII.) • rationnel, elleracionalament adv. (s. XIX. . . ) • rationnellementracionalisme n. m. (s. XIX. . . ) • rationalismeracionalista n. (s. XVI. . . ) • rationalisteracionalitat n. f. (s. XIX. . . ) • rationalitéracionalizacion n. f. (s. XIX. . . ) • rationalisationracionalizar v. (s. XIX. . . ) • rationaliserracionament n. m. (s. XIX. . . ) • rationnementracionar v. (s. XVII. . . ) • rationnerracisme n. m. (s. XX.) • racismeracista adj. e n. (s. XX.) • racisterack n. m. (s. XX., de l’anglés) • rackracket n. m. (s. XX., mot anglo-american) • racketracketaire, aira n. (s. XX.) • racketteur, euse

255

Page 256: Diccionari General de la Lenga Occitana - DGLO · ACADEMIA OCCITANA CONSISTÒRI DEL GAI SABER Diccionari General de la Lenga Occitana 2008 – 2016

racketar rai

racketar v. (s. XX.) • racketterracolaire, aira n. (s. XVIII.) • racoleur, euse (mil-itaire et dérivé)racolar v. (s. XVIII.) • racoler (militaire et dérivé)(cf. acolar)racolatge n. m. (s. XVIII.) • racolage (militaire etdérivé)racontar v. • raconter (cf. tornar contar)raconte n. m. • récitracorchir v. • raccourcirracòrd n. m. • raccordracòrdament n. m. • raccordementracordar v. • raccorder (cf. tornar acordar)racornir v. • racornirracrocar v. • raccrocher (cf. tornar acrocar)rad n. m. (s. XX.) • rad (unité de radiation)rada n. f. (s. XV. . . , de l’anglés rad) • raderadabèl n. m. 1. rillette 2. friton 3. lardonradal n. m. • feu (de joie, de broussaille)radar n. m. (s. XX., de l’anglés) • radarradarista n. (s. XX.) • radaristeradèl n. m. (s. XIII.) • radeauradiacion n. f. (s. XIX. . . ) 1. radiation 2. rayon-nementradial, ala adj. (s. XV. . . ) • radial, ale (anatomie)radiala adj. e n. f. (s. XX.) • radiale (autoroute)radian n. m. (s. XX., de l’anglés) • radian (unitéde mesure)radiant, anta adj. (s. XIX. . . ) • radiant, anteradiar v. (s. XIX. . . ) • radier (faire disparaître)radiari, ària adj. (s. XVIII. . . ) • radiaireradiator n. m. (s. XIX. . . ) radiador • radiateurradical, ala adj. e n. (s. XIV.) 1. radical, ala 2.radicalradical-socialisme n. (s. XIX. . . ) • radical-socialismeradical-socialista adj. e n. (s. XIX. . . ) • radical-socialisteradicalament adv. (s. XX.) • radicalementradicalisme n. m. (s. XIX. . . ) • radicalismeradicalizacion n. f. (s. XX.) • radicalisationradicalizar v. (s. XX.) • radicaliserradicula n. f. (s. XIX. . . ) • radicule, radicelleradicular, ara adj. (s. XIX. . . ) • radiculaireradiculiti n. f. (s. XX.) • radiculiteradiestesia n. f. (s. XX.) • radiesthésieradiestesista n. (s. XX.) • radiesthésisteràdio n. f. (s. XX.) radiò • radioradioactiu, iva adj. (s. XIX. . . ) • radioactif, iveradioactivitat n. f. (s. XIX. . . ) • radioactivitéradiodifusar v. (s. XX.) • radiodiffuserradiodifusion n. f. (s. XX.) • radiodiffusionradiofonia n. f. (s. XIX. . . ) • radiophonieradiofonic, ica adj. (s. XIX. . . ) • radiophoniqueradiografia n. f. (s. XIX. . . ) • radiographieradiografiar v. (s. XIX. . . ) • radiographierradioguidatge n. m. (s. XX.) • radioguidageradiologia n. f. (s. XX.) • radiologie

radiològue, òga n. (s. XIX. . . ) radiològ • radio-logueradiós, osa adj. (s. XIV.) • radieux, euseradioscopia n. f. (s. XIX. . . ) • radioscopieradiotelefòn n. m. (s. XX.) • radiotéléphoneradiotelefonia n. f. (s. XX.) • radiotéléphonieradiotelegrafia n. f. (s. XX.) • radiotélégraphieradiotelegrafista n. (s. XX.) • radiotélégraphisteradiotelescòpi n. m. (s. XX.) • radiotélescoperadiotelevisat, ada adj. (s. XX.) • radiotélévisé,éeradioterapeuta n. (s. XX.) • radiothérapeuteradioterapia n. f. (s. XX.) • radiothérapieradium n. m. (s. XIX. . . ) • radiumràdius n. m. (s. XVI. . . ) • radiusradob n. m. • radoubradobar v. 1. réparer 2. radouber (cf. tornaradobar)radobatge n. m. • radoubageradocir v. • radoucir (cf. tornar adocir)rafalar, rafalejar v. 1. râler 2. soupirerrafatalha n. f. 1. rebut 2. (fig.) racaillerafatum n. m. 1. débris 2. rebutrafe n. m. (s. XIII.) • radisrafe, rafa adj. 1. acide 2. âprerafega n. f. • pierre qui se déliterafegaire, aira n. • fureteur, euserafegar v. 1. fouiller 2. fureterràfia n. m. (s. XIX. . . , mot malgash) • raphiarafidura n. f. 1. ride 2. plissementrafiment n. m. • plissementrafinaire, aira n. (s. XVII. . . ) • raffineur, euse (in-dustrie)rafinar v. (s. XVI. . . ) • raffiner (industrie) (cf.tornar afinar)rafinariá n. f. (s. XVII. . . ) • raffinerierafinat, ada adj. (s. XVII. . . ) • raffiné, ée (indus-trie) (cf. afinat)rafinatge n. m. (s. XVII. . . ) • raffinagerafir v. 1. rider 2. froncer 3. froisserrafit n. m. • rafiot (cf. rafir)rafit, ida adj. 1. ridé, ée 2. froissé, éeraflar v. (s. XVII.) 1. rafler 2. effleurerrafting n. m. (s. XX., mot anglés) • raftingrag n. m. • jet (de liquide)ragach n. m. (s. XVI., de l’italian ragazzo) 1. valetd’arme 2. jeune valetragar v. • frotter avec énergieragondin n. m. (s. XIX. . . ) • ragondin (cf. ratvibre)ragost n. m. (s. XII.) • ragoûtragostant, anta adj. • ragoûtant, anteragostar v. • ragoûterragostós, osa adj. • appétissant, anteragòt n. m. • chicotrai adv. (de l’occ. ancian : 3e pers. ind. pr. del vèrbe« rajar ») • sans problèmerai n. m. (s. XII.) • rayon (lumière, roue)

256

Page 257: Diccionari General de la Lenga Occitana - DGLO · ACADEMIA OCCITANA CONSISTÒRI DEL GAI SABER Diccionari General de la Lenga Occitana 2008 – 2016

rai (aquò -) rancareda

rai (aquò -) expr. • aucune importanceraia n. f. (s. XII.) 1. raie (ligne) 2. rayure (cf.raiadora)raiar v. (s. XII.) 1. rayer 2. bifferraiç n. f. → rasic • racineraiçar v. → rasigar • racinerraid n. m. (s. XIX. . . , mot anglés) • raidraider n. m. (s. XX., de l’anglés) • raiderrainald, alda n. (s. XIII., de Rainald / Rainard pers.literari)→mandra 1. renard, arde 2. rusé, ée (cf.volp (f.); rainard)rainaldejar v. → rusar • ruserrainaldon n. m. →mandrat • renardeaurainard, arda n. (s. XIII., de Rainald / Rainard pers.literari)→mandra 1. renard, arde 2. rusé, ée (cf.volp (.); rainald)raineta n. f. (s. XII.) • rainetteraion n. m. (s. XVI. . . ) 1. petit rayon 2. nimberais n. m. (s. XX., de l’arabi) • raïsraissa n. f. 1. sillon de la foudre 2. averse 3.cascaderaissada n. f. • cahotraja n. f. • ardeur (du soleil)raja n. f. • raie (poisson)rajà n. m. (s. XVII. . . , portugués← sanskrit) • rajahraja (l’esclaire -) expr. • il fait des éclairsrajada n. f. 1. filet (liquide) 2. averserajadura n. f. 1. écoulement 2. ruissellementrajal n. m. • cascaderajant, anta adj. • ruisselant, anterajar v. (s. XII.) 1. couler 2. jaillir 3. rayonnerrajòl n. m. 1. jet de liquide 2. rayon lumineuxrajòl (a bèl -) expr. • à gros bouillonrajòla n. f. • carreau (de terre cuite)rajòla n. f. 1. ruisseau 2. rigole 3. caniveaurajolar v. 1. ruisseler 2. rayonnerrajustar v. • rajuster (cf. tornar ajustar)ralh n. m. 1. caquet 2. babilralh n. m. (s. XIX. . . , de l’anglés← francés) • rail(train. . . )ralh de securitat n. m. (s. XX.) • rail de sécuritéralhar v. 1. railler 2. moquerralhariá n. f. 1. raillerie 2. plaisanterieraliament n. m. (s. XIV. . . ) • ralliementraliar v. • rallier (cf. aliar)rallye n. m. (s. XIX. . . , mot anglés) • rallyeralucar v. • rallumer (cf. tornar alucar)ram n. m. (s. XII.) • rameaurama n. f. 1. rame 2. feuillage 3. pamprerama n. f. (s. XIV. . . , del castelhan← arabi) • ramede papierramada n. f. 1. ramade 2. grand troupeau (cf.ramat)ramada n. f. (s. XII.) 1. ramée 2. jonchée 3.averseramadan n. m. (s. XVI. . . , de l’arabi) 1. ramadan(fête) 2. (fam.) ramdam (agitation, tapage)ramadoira n. f. 1. tuteur 2. échalas

ramar v. (s. XII.) 1. ramer des légumes 2. couvrirde feuillage (cf. desramar)ramassada n. f. • ondée, averseramat n. m. • grand nombreramatge n. m. • ramage (motif de broderie) (cf.ram)ramatge n. m. (s. XII.) 1. ramage 2. feuillage 3.chant des oiseaux (cf. ram)ramatjar v. • gazouillerrambada n. f. • rambarde (cf. rambar)rambalh n. m. 1. tapage 2. agitation 3. désor-dre 4. tracasrambalhadís n. m. → confusion • confusionrambalhar / rambalhejar v. 1. s’agiter bruyam-ment 2. embrouillerrambalhièr, ièra adj. e n. → confús 1. brouillon2. confusrambalhós, osa adj. 1. embrouillé, ée 2. embar-rassant, anterambar v. 1. acculer 2. ôter du passagerambulhar v. 1. brouiller 2. embrouillerramèl n. m. (s. XII.) • rameau (cf. ram)ramelar v. 1. couvrir de rameaux 2. enguirlan-derramelet n. m. 1. petit rameau 2. bouquetramièr n. m. (s. XII.) 1. petit bois inondable (enbord de rivière) 2. îlot boiséramièr n. m. 1. ramier 2. pigeon sauvage (cf.ram)ramificacion n. f. (s. XVI. . . ) • ramificationramificar v. (s. XIV.) • ramifierramilha n. f. 1. ramille 2. petites branches (cf.ram)ramonaire n. m. (s. XVI. . . ) • ramoneurramonar v. (s. XV. . . ) • ramoner (cf. ram)ramonatge n. m. (s. XV. . . ) • ramonage m.ramondin, ina / mondin, ina adj. 1. raymondin2. habitant de Toulouseramós, osa adj. • touffu, uerampa n. f. • cramperampa n. f. (s. XIII.) • ramperampa de lançament n. f. (s. XX.) • rampe delancementrampam n. m. (s. XIII.) rampalm • rameau bénit(cf. pam; palma)rampèl n. m. (s. XVI.) • défi (cf. escomesa)rampèl (far -) expr. 1. faire rampeau 2. rivaliser3. égaliser (cf. rapèl)rampelada n. f. 1. rappel 2. roulement de tam-bourrampelar v. • se mesurer à quelqu’unrampon n. m. • cramponramponar v. • cramponnerrampònha n. f. 1. fièvre qui persiste 2. disputeramponhar v. • querellerranc n. m. 1. roc escarpé 2. écueilranc, ranca adj. e n. • boiteux, euse (cf. garrèl)rancareda n. f. 1. falaise 2. rochers

257

Page 258: Diccionari General de la Lenga Occitana - DGLO · ACADEMIA OCCITANA CONSISTÒRI DEL GAI SABER Diccionari General de la Lenga Occitana 2008 – 2016

rance, rança rasal

rance, rança adj. • rancerancejar v. • rancirranch n. m. (s. XX., mot angloamerican← del castel-han rancho) • ranchràncio n. m. (s. XVII. . . , mot castelhan) ranciò •ranciorancir v. • rancirrançon n. f. (s. XIII. . . ) • rançonrançonaire, aira n. (s. XV. . . ) • rançonneur, euserançonament n. m. (s. XIV. . . ) • rançonnementrançonar v. (s. XIV.) • rançonnerrançor n. f. • rance (odeur, goût)rancòr n. f. (s. XIII.) • rancœurrançum n. m. • rance (odeur, goût)rancunhar v. • rencognerrancura n. f. (s. XII.) 1. rancune 2. patronage 3.protection d’un saintrancurar v. (s. XII.) 1. reprocher 2. plaindrerancurós, osa adj. (s. XII.) • rancunier, èreranda / randal n. m. • haierandòla / randoleta n. f. → ironda • hirondellerandolar / randolejar v. 1. rôder 2. vagabonder3. errerrandonada n. f. (s. XII.) • randonnéerandonaire, aira n. (s. XX.) • randonneur, euserandonar v. (s. XII.) • randonnerrandura n. f. • haierandurar v. • entourer d’une haierangolum n. m. • râlementranguilh / rangol n. m. • râleranguilhar / rangolar v. • râler (cf. repotegar)ranguilhejar / rangolejar v. • râler (fréquen-tatif)ranguilhós, osa / rangolós, osa adj. • râlant,anteranoncle n. m. • renonculeranquejar v. (s. XIV.) • boiterranquet (a pè -) loc. adv. • à cloche-piedranquet, eta adj. • légèrement boiteux, euseranquièra n. f. • boiterieranquilhós, osa adj. • boiteux, euseranura n. f. • rainurerap n. m. (s. XX., mot anglés) • rap (musique)rapaç, aça adj. e n. m. (s. XII.) • rapacerapacitat n. f. (s. XIV.) • rapacitérapalhon n. m. rampalhon • raidillonrapar v. (s. XIV.)→ arrapar 1. saisir 2. emporter3. (v. pron.) s’agripperrapaton n. m. • le diablerapèl n. m. (s. XIV. . . ) • rappel (cf. apèl)rapelar v. (s. XI. . . ) • rappeler (cf. tornar apelar)rapiar v. → panar 1. voler 2. rapiner (cf. raubar)rapidament adv. (s. XVII. . . ) • rapidementrapide, ida n. m. (s. XVI. . . ) rapid • rapiderapiditat n. f. (s. XVI. . . ) • rapiditérapilhar v. • grappiller (cf. rapugar)rapin n. m. 1. grimpeur 2. voleurrapina n. f. (s. XII.) • rapine

rapina (aucèl de -) expr. (s. XIV.) • oiseau deproierapinaire n. m. → panaire 1. voleur 2. ma-raudeur 3. rapace (cf. raubaire)rapinar v. 1. voler 2. déroberrapinariá n. f. • action de rapinerrapòrt n. m. (s. XIII. . . ) 1. rapport 2. relation 3.revenuraportador n. m. (s. XVII. . . ) • rapporteur (instru-ment de géométrie)raportaire, aira n. m. (s. XIV. . . ) • rapporteur(assemblée, justice. . . )raportar v. (s. XII. . . ) • rapporter (cf. tornar apor-tar)rapròpchament n. m. (s. XV. . . ) raprochament •rapprochementrapropchar v. (s. XIV. . . ) raprochar • rapprocher(cf. tornar apropchar)rapsòde n. m. (s. XVI. . . ) • rhapsoderapsodia n. f. (s. XVI. . . ) • rhapsodierapsodic, ica adj. (s. XIX. . . ) • rhapsodiquerapte n. m. (s. XVI. . . ) → panatòri • rapt (cf.raubatòri)raptor n. m. (s. XIV.) • ravisseur (cf. raubaire)rapuga n. f. • grappillonrapugar v. • grappiller (cf. rapilhar)raqueta n. f. (s. XVI. . . ) • raquette (jeu, neige)raquetaire, aira n. (s. XVIII. . . ) • raquetteur, euse(neige) (cf. racketaire)raquialgia n. f. (s. XVIII. . . ) • rachialgieraquialgic, ica adj. (s. XVIII. . . ) • rachialgiqueraquian, ana adj. (s. XIX. . . ) • rachidien, enneraquidian, ana adj. (s. XIX. . . ) • rachidien, enneraquís n. m. (s. XVI. . . ) • rachisraquitic, ica adj. (s. XVIII. . . ) • rachitiqueraquitigèn, èna adj. (s. XX.) • rachitigèneraquitisme n. m. (s. XVIII. . . ) • rachitismerar, rara adj. (s. XII.) • rarerara n. f. 1. clairière 2. limiterarament adv. (s. XIII.) • rarementrarefaccion n. f. (s. XIV.) • raréfaction (cf. arrari-ment)rarefactiu, iva adj. (s. XIV.) • raréfactif, iverareficar v. (s. XIV.)→ arrarir • raréfier (cf. se farclar)rarissime, ima adj. (s. XVI. . . , de l’italian) rarissim• rarissimeraritat n. f. (s. XIV.) • raretéraritats n. f. plur. • ce qui est rareras adv. • rasras (al -) loc. adv. • tout prèsras (passar -) expr. (s. XX.) • voler en rase motteras (secodre -) expr. • geter à basras de (al -) loc. prep. • auprès deras, rasa adj. • ras, raserasa n. f. 1. limite 2. lisière 3. allée de jardinrasada n. f. • rasade (verre à ras-bord) (cf. ras)rasal n. m. • épervier (filet de pêche)

258

Page 259: Diccionari General de la Lenga Occitana - DGLO · ACADEMIA OCCITANA CONSISTÒRI DEL GAI SABER Diccionari General de la Lenga Occitana 2008 – 2016

rasar raton, ona

rasar v. (s. XII. . . ) • raserrasatge n. m. (s. XVIII. . . ) • rasagerasca n. f. (s. XIII.) 1. teigne 2. galerascal n. m. 1. brou de noix 2. écale 3. noixverterascalar v. 1. écaler 2. tondrerascalha n. f. 1. raclure 2. racaille (cf. rascar)rascanhar v. • égratignerrascanhós, osa adj. 1. rugueux, euse 2. escarpé,éerascar v. 1. racler 2. ratisserrascàs, assa adj. e n. 1. malpropre 2. avarerascassa n. f. • rascasse (cf. rasca)rascla n. f. • raclerasclada n. f. → crisi 1. crise (med.) 2. accèsdouloureuxrasclada n. f. 1. raclée 2. ratissagerascladís n. m. • raclementrasclador n. m. (s. XVI. . . ) • racloirrascladura n. f. • raclurerasclaire, aira n. (s. XVI. . . ) • racleur, euserasclament n. m. • raclementrasclar v. • raclerrasclatge n. m. • raclagerascle n. m. 1. herse 2. (fam.) vieille voiture,tacotrascle, rascla adj. 1. glabre 2. sans végétationrascle, rasclet n. m. 1. râle (oiseau) 2. perdrixgriserasclet (far mossur -) expr. • (fam.) décamperrascleta n. f. (s. XX.) • raclette (gastr.)rasclum n. m. • raclurerascòl n. m. • chien pelérascós, osa adj. • teigneuxrasetaire n. m. 1. cardeur 2. raseteur 3. écarteur(course camarguaise de taureaux)rasic n. f. • racinerasièr, ièra adj. • plein, pleine à ras bordrasigon / rasigòt n. m. • chicotrasim n. m. (s. XII.) • raisinrasimar v. (s. XII.) • grappillerrasimat n. m. • raisinérasimèla n. f. 1. verjus 2. raisin vertrason n. f. (s. XII.) 1. raison 2. bon sens 3. cause4. motifrasonablament adv. (s. XIII.) • raisonnablementrasonable, abla adj. (s. XIII.) • raisonnablerasonaire, aira n. (s. XII.) • raisonneur, euserasonament n. m. (s. XII.) • raisonnementrasonar v. (s. XII.) • raisonnerrasor n. m. (s. XII.) • rasoirraspa n. f. 1. râpe 2. rapide (cours d’eau)raspadura n. f. • râpureraspadura de pan n. f. → chapladura •chapelure (cf. chaplum)raspalha (a la -) loc. adv. • par ricochet (pé-tanque)raspalheta n. f. • ricochet

raspar v. 1. gratter 2. râperraspet n. m. • vin aigreletraspièra n. f. • rapièreraspilhar v. • être rude, âpreraspós, osa adj. 1. rude 2. râpeux, euserassada n. f. • lézard ocellé (cf. cernalha; en-grisòla)rassar v. 1. rejeter 2. mettre au rebutrassegurar v. (s. XII. . . ) • rassurer (cf. tornar asse-gurar; reassegurar)rassièr n. m. •moellonraste, rasta adj. 1. sec, sèche 2. pelé, éerastèl n. m. 1. rastel 2. réunion pour boire.(râtelier)rastèl n. m. 1. râteau 2. râtelier (écurie)rastèl de l’esquina n. m. → colomna verte-brala • colonne vertébrale (fam.) (cf. cadena del’esquina (fam.))rastelada n. f. • râteléerastelada (dire per -) expr. • dire tout ce quel’on saitrastelar v. 1. râteler 2. ratisserrastelatge n. m. 1. ratissage 2. râtelagerastelejar v. • lésinerrastelièr n. m. → rastèl • râtelierrastolh n. m. • chaume (moisson) (cf. cluèg)rastolhar v. • déchaumerrastracuèro adj. e n. m. (s. XIX. . . , del’ispanoamerican) • rastaquouèrerastum n. m. • brûlé (odeur)rastumar v. 1. roussir 2. brûlerrat calhòl n. m. • lérot (cf. rat miralhièr)rat d’aiga n. m. • rat d’eaurat talpièr n. m. •mulotrat vibre n. m. → ragondin • ragondinrat, rata n. • rat, rateratafiat n. m. (s. XVII. . . , del latin rata fiat) • ratafiaratalha n. f. • (coll.) les ratsratapenada n. f. (s. XII.) 1. chauve-souris 2. (fig.)mot mal formératàs, assa n. 1. gros rat 2. (fam.) avareratèla n. f. (s. XIII.)→mèlsa • rate (organe)ratèla (alisar la -) expr. • faire rireratèla (se mólzer la -) expr. • (fam.) passer dubon tempsraticida adj. e n. m. (s. XX.) • raticideratièr, ièra adj. e n. f. 1. ratier, ière (chien) 2.ratière 3. piège à ratsratificacion n. f. (s. XIV. . . ) • ratificationratificar v. (s. XIII.) • ratifierratificator, tritz n. (s. XVII. . . ) ratificador • ratifi-cateur, triceratigàs n. m. 1. caprice 2. accès (de fièvre)ratinhòla n. f. →mirga 1. souris 2. (fig.) sourisd’ordinateurraton, ona n. →mirga 1. petite souris 2. (fam.)dent de lait (cf. ratòta)

259

Page 260: Diccionari General de la Lenga Occitana - DGLO · ACADEMIA OCCITANA CONSISTÒRI DEL GAI SABER Diccionari General de la Lenga Occitana 2008 – 2016

ratonada rebala

ratonada n. f. 1. nichée de rats 2. ratonnade(violence raciste)ratòta n. f. • petite dent (enfantin) (cf. raton)ratuga n. f. →mirga • sourisratugar v. • ronger (souris)ratum n. m. • les ratsrauba n. f. (s. XIII.) 1. robe 2. pelageraubadís, issa adj. • facile à déroberraubagalina n. 1. voleur de poules 2. ma-raudeurraubaire, aira adj. e n. (s. XII.) → panaire 1.voleur, euse 2. ravisseur, euseraubalong n. m. 1. (fam.) homme de loi 2.avocatraubament n. m. (s. XIII.) → raubatòri 1. vol 2.enlèvementraubar v. (s. XII.)→ panar 1. dérober 2. enlever3. ravirraubariá n. f. (s. XII.) • hardes (f. pl.)raubariá n. f. (s. XII. . . ) 1. vol 2. pillageraubatòri n. m. (s. XIV.) 1. rapt 2. enlèvementrauc, rauca adj. (s. XII.) • rauqueraucós, osa / rauquilhós, osa adj. (s. XII.) • en-roué, éeraufèl n. m. → rangol 1. râle 2. respirationdifficileraufelar / raufelejar v. → rangolar • râlerraufelós, osa adj. → rangolós 1. qui a le râle 2.qui a la voix casséeraufinhar v. 1. ronger 2. pleurnicher 3. ron-chonnerraujòla n. f. • rissoleraunhar v. 1. rogner 2. gratter 3. (v. intr.)grogner 4. grommelerraunhòla n. f. → bramèca • (fam.) personnepleurnicheuserauquejar / rauquilhar v. • avoir la voix rauquerauquet, eta adj. • un peu rauque (cf. rauc)rauquièra n. f. (s. XIII.) • enrouementrauquilhejar v. • être un peu enrouérauquilhós, osa adj. • qui a la voix rauqueraus / rausèl n. m. (s. XII.) • roseaurausa n. f. (s. XII.) 1. lie 2. tartre 3. dépôtraviòli n. m. plur. (s. XIV. . . , mot italian) • ravioli(m. pl.)ravisar (se) v. pron. • se raviser (cf. tornaravisar)ràzzia n. f. (s. XIX. . . , mot arabi algerian) razzià •razziarazziar v. (s. XIX. . . ) • razzierre n. m. (s. XIII. . . ) • ré (note)reabilitable, abla adj. (s. XIX. . . ) • réhabilitablereabilitacion n. f. (s. XV. . . ) • réhabilitationreabilitar v. (s. XIII. . . ) • réhabiliterreabilitat, ada adj. e n. (s. XIX. . . ) • réhabilité, éereaccion n. f. (s. XVII. . . ) • réactionreaccionari, ària adj. e n. (s. XVIII. . . ) • réaction-naire

reacostumar v. (s. XVII. . . ) • réhabituer (cf.tornar acostumar)reactiu, iva adj. (s. XVIII. . . ) • réactif, ivereactivacion n. f. (s. XX.) • réactivationreactivar v. (s. XVIII. . . ) • réactiver (cf. tornaractivar)reactivitat n. f. (s. XX.) • réactivitéreactor n. m. (s. XIX. . . ) • réacteurreadaptacion n. f. (s. XIX. . . ) • réadaptationreadaptar v. (s. XIX. . . ) • réadapter (cf. tornaradaptar)reagir v. (s. XIV. . . ) • réagirreal, ala adj. (s. XIV. . . ) • réel, ellerealisme n. m. (s. XIX. . . ) • réalismerealista adj. e n. (s. XVI. . . ) • réalisterealitat n. f. (s. XVI. . . ) • réalitérealizacion n. f. (s. XVI. . . ) • réalisationrealizar v. (s. XV. . . ) • réaliserrealizator, tritz n. (s. XIX. . . ) realizaire, realizador• réalisateur, tricerealpolitik n. f. (s. XX., mot alemand) • realpolitikreanimacion n. f. (s. XX.) • réanimationreanimar v. (s. XVI. . . ) • ranimer (cf. tornar ani-mar; reviscolar)reanimator, tritz n. (s. XX.) reanimaire;reanimador • réanimateur, tricereaparéisser v. (s. XIX. . . ) • réapparaître (cf.tornar aparéisser)reaparelhar v. (s. XVII. . . ) • rappareiller (cf.tornar aparelhar)reaparicion n. f. (s. XIX. . . ) • réapparition (cf.aparicion)reapréner v. (s. XVIII. . . ) reaprene • réapprendre(cf. tornar apréner)reaprovesiment n. m. (s. XIX. . . ) • réapprovi-sionnement (cf. aprovesiment)reaprovesir v. (s. XIX. . . ) • réapprovisionner (cf.tornar aprovesir)rearmament n. m. (s. XVIII. . . ) • réarmement (cf.armament)rearmar v. (s. XVIII. . . ) • réarmer (cf. tornar ar-mar)reassegurança n. f. (s. XX.) • réassurance (con-trat) (cf. assegurança)reassegurar v. (s. XX.) • réassurer (contrat) (cf.tornar assegurar)reauçament n. m. (s. XVI. . . ) • rehaussementreauçar v. (s. XIII. . . ) • rehausser (cf. tornarauçar)reaviada n. f. (s. XX.) • redémarrage (en-treprise. . . ) (cf. desamarratge)reaviar v. (s. XX.) → tornar aviar • redémarrer(entreprise. . . ) (cf. tornar aviar; desamarrar)reba n. f. → epidemia • épidémierebais n. m. 1. rabais 2. solderebaissar v. 1. rabaisser 2. humilier 3. baisserle prixrebala n. f. • traîneau

260

Page 261: Diccionari General de la Lenga Occitana - DGLO · ACADEMIA OCCITANA CONSISTÒRI DEL GAI SABER Diccionari General de la Lenga Occitana 2008 – 2016

rebalada recambi

rebalada n. f. 1. ramassis 2. rebuffade 3. (triv.)prostituéerebaladís n. m. 1. désordre 2. remue-ménagerebalaire n. m. 1. vagabond 2. traînardrebalar v. 1. traîner 2. ramper 3. être maladerebalum n. m. 1. rebut 2. restes 3. entremetsrebastir v. • rebâtirrebat n. m. • refletrebatedís n. m. 1. crépi 2. crépissagerebatre v. 1. rebattre 2. crépir 3. rabattre 4.baisser le prixrebauçar v. • retrousserrebaucet n. m. • tablette (d’une fenêtre)rebèc n. m. (s. XV. . . , de l’arabi) • rebecrebèca n. f. • personne revêcherebecada n. f. 1. riposte 2. répliquerebecar v. • rebiquer (cf. bèc)rebecar v. 1. répliquer 2. (v. pron.) se rebifferrebèl, èlla adj. e n. (s. XIV.) • rebellerebellar (se) v. pron. (s. XII.) rebelar • se rebellerrebellion n. f. (s. XIV.) • rébellionrèble, reblon n. 1. débris de pierre, briques 2.remblairebocar v. 1. crépir 2. vomir 3. repousser 4.ref1uerrebocatge n. m. 1. crépi 2. crépissagerebofar v. 1. regorger 2. déborder 3. refoulerrebofet, eta adj. 1. plein, pleine à regorger 2.rebondi, iereboge n. m. 1. tumulte 2. bouleversementreboissar v. 1. retrousser 2. replierrebola (far la -) expr. 1. repas de fin des travaux2. faire la ribouldingue (cf. rotlada)reboliment n. m. 1. fermentation 2. (fig.) an-goisse, tourmentrebolir v. intr. 1. s’échauffer 2. fermenter 3.(fig.) souffrirrebomb n. m. 1. rebond 2. échorebombar v. intr. 1. rebondir 2. résonner 3.retentirrebombèl, èla adj. 1. dodu, ue 2. potelé, éerebombeta n. f. • ricochetrebombida n. f. 1. retentissement 2. re-bondissement 3. rebondrebombir v. intr. 1. rebondir 2. résonner 3.retentirrebond n. m. 1. rebondissement 2. répercus-sionrebondeire n. m. • fossoyeurrebondèl, èla n. • rebondirebondir v. 1. rebondir 2. rejaillir 3. retrousser4. renvoyerrebondre v. • ensevelir (cf. sebelir)rebòrd n. m. • rebordrebordelada n. f. • roulade (mouvement)rebordelar v. 1. dégringoler 2. gambaderrebordon n. m. • refrainreborrar v. • repousser

rebors n. m. • reboursreborsièr, ièra adj. e n. • qui a l’esprit de con-tradiction (cf. rebors)reboscar v. • reboiser (cf. aboscar)reboscatge n. m. • reboisementrebostèri n. m. • repas funéraire (cf. repais)rebosticar v. • récriminerrebostilhar v. 1. retrousser 2. requinquerrebostoirar v. 1. embrouiller 2. entortillerrebotar v. 1. remettre 2. replacer (cf. tornarbotar)rebotinhar v. intr. 1. rechigner 2. répondresèchementrebotir v. 1. rebondir 2. répercuter 3. se rebif-ferrebotonar v. • reboutonner (cf. tornar botonar)rebraçar (se) v. pron. 1. lever les bras (contrequelqu’un) 2. (fig.) se révolterrebrèc n. m. 1. rebut 2. haillon 3. avortonrebregar v. 1. froisser 2. chifonnerrebrembar v. → remembrar • rappelerrebrondada n. f. 1. élagage 2. (fig.) réprimanderebrondar v. 1. élaguer 2. émonderrebrondilhas n. f. plur. • branches coupéesrebrondum n. m. • branches coupéesrebrot n. m. 1. rejeton 2. rejet (plante) (cf.regèt)rebrotar v. • repousserrebuc n. f. → volam • serperebufada n. f. • rebuffade (cf. bufar)rebufar v. 1. rabrouer 2. rejeterrebugar v. 1. élaguer 2. émonderrebulhir v. 1. s’échauffer 2. fermenter 3. (fig.)souffrirrèbus n. m. (s. XVI. . . ) • rébusrebús n. m. 1. retroussis 2. replirebusar v. 1. rebuter 2. découragerrebussar v. • retrousser (habits)rebutar v. → refusar 1. refuser 2. rebuter 3. re-pousserrèc n. m. → rega 1. ruisseau 2. rigole 3. sillond’arrosage ou d’évacuationrecabironar v. • remplacer les chevronsrecabús n. m. • rechute (maladie)recabussar v. 1. replonger 2. faire une rechute(cf. tornar cabussar)recaçar v. • prendre à la voléerecaire v. • rechuter (cf. tornar caire)recaladar v. • repaver (cf. tornar caladar)recalar v. 1. recaler 2. reprendre en sous-œuvre3. baisser le prix 4. se remettre sur piedrecalcificacion n. f. (s. XX.) • recalcification (cf.calcificacion)recalcificar v. (s. XX.) • recalcifier (cf. calcificar)recalcitrant, anta adj. • récalcitrant, anterecaliu n. m. (s. XII.) • braise sous la cendrerecalivar v. (s. XII.) 1. réchauffer 2. rallumerrecambi n. m. • rechange

261

Page 262: Diccionari General de la Lenga Occitana - DGLO · ACADEMIA OCCITANA CONSISTÒRI DEL GAI SABER Diccionari General de la Lenga Occitana 2008 – 2016

recampar reclinat, ada

recampar v. 1. ramasser 2. se réunirrecanada n. f. • ricanementrecanar v. • ricanerrecantar v. 1. répéter 2. faire échorecanton n. m. • recoinrecantonar (se) v. pron. • se rencognerrecap (de -) loc. adv. • derechefrecapelar v. 1. remettre son chapeau 2. (fig.)refaire une toiturerecapi, àpia adj. 1. rétif, ive 2. revêcherecapitulacion n. f. (s. XIII. . . ) • récapitulationrecapitular v. (s. XIII.) • récapitulerrecapitulatiu, iva adj. e n. m. (s. XIX. . . ) 1. réca-pitulatif, ive 2. récapitulatifrecaptador n. m. • refugerecaptaire, aira n. • receleur, euserecaptar v. (s. XIII.) 1. ranger 2. receler 3. rentrerchez soi 4. se réfugierrecapte n. m. 1. ménage (entretien) 2. recel 3.refugerecarga n. f. • rechargerecargable, abla adj. (s. XX.) • rechargeablerecargar v. • rechargerrecargue (de -) loc. adv. → per subrepés • par-dessus le marchérecarir v. • renchérirrecast n. m. • reprocherecastenar v. 1. reprocher 2. blâmerrecasuda n. f. • rechuterecaucar v. 1. fouler à nouveau 2. (fig.)rabâcher (cf. tornar caucar)recauçar v. • rechausserrecauquilh n. m. 1. boucle de cheveux 2.frisetterecauquilhar v. 1. boucler 2. friserrecavaire n. m. • terrassierrecebedoira n. f. 1. baquet pour le vin 2. récip-ientrecebeire universal n. m. (s. XX.) • receveur uni-verselrecebeire, eira n. (s. XX.) • receveur, euse (gr-effe)recebeire, eira n. (s. XIV.) • receveur, euse (im-pôts. . . )recebement n. m. (s. XIII.) • action de recevoirrecebre v. (s. XIII.) 1. recevoir 2. agréer 3. ac-cueillirrecebut n. m. 1. reçu 2. récépissérecelaire, aira n. (s. XIV. . . ) • receleur, euserecelament n. m. 1. recèlement 2. recelrecelar v. (s. XIV. . . ) • receler (cf. celar)recensament n. m. (s. XVII. . . ) • recensementrecensar v. (s. XIII.) • recenserrecension n. f. (s. XIX. . . ) • recensionrecent, enta adj. (s. XIII.) • récent, enterecentament adv. (s. XVI. . . ) • récemmentrecentrar v. (s. XX.) • recentrerrecep n. m. • recépée (f.)

recepaire, aira n. • qui recèperecepar v. (s. XV. . . ) • recéperrecepatge n. m. • recépagerecepcion n. f. (s. XIV.) • réception (cf. recebe-ment)recepcionar v. (s. XX.) • réceptionnerrecepcionista n. (s. XX.) • réceptionnisterecepon n. m. 1. rejet 2. drageonrecèpta n. f. (s. XIII.) • recette (de cuisine. . . )receptable, abla adj. (s. XIII.) recebable • recev-ablereceptacle n. m. (s. XIV.) • réceptaclereceptiu, iva adj. (s. XIV.) • réceptif, ivereceptivitat n. f. (s. XIX. . . ) • réceptivitéreceptor, tritz adj. e n. m. (s. XX.) • récepteur,tricerecèrc n. m. 1. recherche 2. perquisitionrecèrca n. f. (s. XVI. . . ) • recherche (cf. cèrca)recercar v. • rechercher (cf. cercar)recès n. m. 1. refuge 2. asilerecession n. f. (s. XIX. . . ) • récessionrechinhar v. (s. XII.) • rechignerreciclable, abla adj. (s. XX.) • recyclablereciclar v. (s. XX.) • recyclerreciclatge n. m. (s. XX.) • recyclagerecidiva n. f. (s. XV. . . ) • récidiverecidivar v. (s. XV. . . ) • récidiverrecidivista adj. e n. (s. XIX. . . ) • récidivisterecinglar v. (s. XII.) • ressanglerrecipient n. m. (s. XVII. . . ) • récipientrecipròc, òca adj. (s. XIV.) • réciproquereciprocitat n. f. (s. XVIII. . . ) • réciprocitérecit n. m. (s. XVI. . . ) • récitrecitacion n. f. (s. XIV.) • récitationrecital n. m. (s. XIX. . . ) • récitalrecitant, anta adj. e n. (s. XVIII. . . ) recitaire • réci-tant, anterecitar v. (s. XIV.) • réciterrecitatiu n. m. (s. XVII. . . , de l’italian recitativo) •récitatifreclam n. m. (s. XII.) 1. appel 2. cri 3. revendica-tion (cf. clam)reclama n. f. (s. XIX. . . ) • réclamereclamacion n. f. (s. XIII. . . ) • réclamationreclamant, anta adj. e n. (s. XVIII. . . ) reclamaire •réclamant, ante (justice)reclamar v. (s. XI.) 1. réclamer 2. rangerreclassament n. m. (s. XX.) • reclassementreclassar v. (s. XIX. . . ) • reclasserreclaure v. (s. XII.) • enfermerreclaus, ausa adj. (s. XII. . . ) • reclus, usereclavar v. (s. XIV.) • refermer à cléreclinant, anta adj. e n. (s. XVIII. . . ) • réclinant,antereclinar v. (s. XVIII. . . ) 1. récliner 2. pencher enarrièrereclinason n. f. (s. XVIII. . . ) • réclinaisonreclinat, ada adj. (s. XVIII. . . ) • récliné, ée

262

Page 263: Diccionari General de la Lenga Occitana - DGLO · ACADEMIA OCCITANA CONSISTÒRI DEL GAI SABER Diccionari General de la Lenga Occitana 2008 – 2016

reclús, usa rectificar

reclús, usa adj. e n. (s. XII.) • reclus, usereclusion n. f. (s. XVIII. . . ) • réclusion (prison)reclusion n. f. (s. XIII. . . ) • réclusion (retiré dumonde)recobrada n. f. (s. XII.) • action de recouvrerrecobrament ; recòbre n. m. (s. XIV. . . ) • recou-vrement (créance)recobrar v. (s. XII. . . ) • recouvrerrecobriment n. m. (s. XII. . . ) • recouvrement (re-couvrir)recobrir v. (s. XII.) • recouvrirrecòire v. (s. XII.) • recuire (cf. tornar còire)recolament n. m. (s. XVII. . . ) • récolement (véri-fication, inventaire)recolar v. • décanterrecolar v. (s. XIV. . . ) • récoler (vérifier, inven-taire)recolar v. • recollerrecolleccion n. f. (s. XIV.) • récollectionrecollècte n. m. (s. XV. . . ) recolets • récollet (re-ligieux)recòlta n. f. (s. XVI. . . , de l’italian ricolta) • récolterecoltar v. (s. XVIII. . . ) • récolterrecomandable, bla adj. (s. XVI. . . ) • recommand-ablerecomandar v. (s. XIII. . . ) • recommanderrecomençar v. (s. XII.) • recommencerrecommandacion n. f. (s. XIV.) • recommanda-tionrecommandatari, ària n. (s. XIX. . . ) • recomman-datairerecompausable, abla adj. (s. XVI. . . ) • recompos-ablerecompausar v. (s. XVI. . . ) • recomposerrecompensa n. f. (s. XV. . . ) • récompenserecompensar v. (s. XIV.) • récompenserrecomposicion n. f. (s. XVIII. . . ) • recompositionrecomptar v. (s. XV. . . ) • recompterreconciliacion n. f. (s. XIII.) • réconciliationreconciliar v. (s. XIII.) • réconcilierreconciliator, tritz adj. e n. (s. XIV. . . ) reconciliaire• réconciliateur, tricereconduccion n. f. (s. XVI. . . ) • reconductionreconductible, bla adj. (s. XVI. . . ) • recon-ductiblereconduire v. (s. XIV. . . ) • reconduirereconeissença n. f. (s. XII.) • reconnaissancereconeissent, enta adj. (s. XIV. . . ) • reconnais-sant, antereconéisser v. (s. XII.) • reconnaîtrereconeissible, ibla adj. (s. XX.) reconeissable •reconnaissablereconfòrt n. m. (s. XII. . . ) • réconfortreconfortant, anta adj. (s. XIX. . . ) • réconfortant,antereconfortar v. (s. XI. . . ) • réconforterreconnectar v. (s. XX.) • reconnecterreconnexion n. f. (s. XX.) • reconnexion

reconquista n. f. (s. XIV. . . ) • reconquêtereconquistar v. (s. XII. . . ) • reconquérirreconstitucion n. f. (s. XVIII. . . ) • reconstitutionreconstituir v. (s. XVIII. . . ) • reconstituerreconstruccion n. f. (s. XVIII. . . ) • reconstructionreconstructor, tritz adj. e n. (s. XVIII. . . ) • recon-structeur, tricereconstruire v. (s. XVI. . . ) • reconstruirerecontar v. • raconterreconversion n. f. (s. XX.) • reconversionreconvertir v. (s. XX.) • reconvertirrecopament n. m. 1. recoupement 2. accès defièvrerecopar v. 1. augmenter 2. redoubler 3. couperà nouveau (cf. tornar copar)recòrd n. m. (s. XII.)→ remembre 1. souvenir 2.record (cf. sovenir)recòrd n. m. 1. regord (agneau tardif 2. sortede peau d’agneau)recordança n. f. (s. XIII.)→ remembrança • sou-venancerecordar (se) v. pron. (s. XII.) → remembrar 1.souvenir (se) 2. rappeler (se)recòrdman n. m. (s. XIX. . . , de l’anglés) • record-manrecordurar v. • recoudrerecórrer v. (s. XIII.) 1. recourir 2. parcourirrecors n. m. (s. XIII.) • recoursrecreacion n. f. (s. XIV.) • récréationrecrear v. (s. XIV.) • divertirrecreatiu, iva adj. (s. XV. . . ) • récréatif, iverecreire v. (s. XII.) 1. décourager 2. lasserrecréisser v. (s. XIII.) • repousser (bot.)recriminacion n. f. (s. XVI. . . ) • récriminationrecriminar v. (s. XVI. . . ) • récriminerrecriminator, tritz n. (s. XIX. . . ) • récriminateur,tricerecrocar (se) v. pron. • se recourberrecroquilhar (se) v. pron. • se recroquevillerrecrostilhs n. m. plur. • miettes de pain (cf.cruscas)recrudescéncia n. f. (s. XIX. . . ) • recrudescencerecrudescent, enta adj. (s. XIX. . . ) • recrudescent,enterecrutaire, aira n. (s. XVIII. . . , del francés) • recru-teurrecrutament n. m. (s. XVIII. . . , del francés) • re-crutementrecrutar v. (s. XVII. . . , del francés) • recruterrecrutat, ada n. m. (s. XIX. . . ) • recrue (n. f.)rectal, ala adj. (s. XIX. . . ) • rectal, alerectangle n. m. (s. XVI. . . ) • rectanglerectangular, ara adj. (s. XVI. . . ) • rectangulairerectificable, abla adj. (s. XVIII. . . ) • rectifiablerectificacion n. f. (s. XIII.) • rectificationrectificacion n. f. (s. XVIII. . . ) • rectificationrectificant, anta adj. (s. XX.) • rectifiant, anterectificar v. (s. XIII.) • rectifier

263

Page 264: Diccionari General de la Lenga Occitana - DGLO · ACADEMIA OCCITANA CONSISTÒRI DEL GAI SABER Diccionari General de la Lenga Occitana 2008 – 2016

rectificatiu, iva reductible, ibla

rectificatiu, iva adj. (s. XIX. . . ) • rectificatif, iverectificator n. m. (s. XIX. . . ) • rectificateur (ap-pareil, chim.)rectificator n. m. (s. XX.) • rectifieur (ouvrier)rectificator, tritz adj. e n. (s. XVII. . . ) • rectifica-teur, trice (personne qui rectifie)rectificator, tritz n. (s. XX.) • rectifieur, euse (per-sonne qui conduit la rectifieuse)rectificatritz n. f. (s. XX.) • rectifieuse (machine-outil)rectilinèu, nèa adj. (s. XIV. . . ) • rectilignerectitud n. f. (s. XIII.) • rectituderècto n. m. (s. XVII. . . , del latin) rectò • rectorècto vèrso loc. adv. (s. XVII. . . , del latin)rectò-versò • recto-versorector, tritz n. (s. XIII.) • recteur, trice (cf. reitor)rectoral, ala adj. (s. XVI. . . ) • rectoral, alerectorat n. m. (s. XVI. . . ) rectoriá • rectoratrectoscòpi n. m. (s. XX.) • rectoscoperectoscopia n. f. (s. XX.) • rectoscopierectum n. m. (s. XV. . . ) • rectumrecuècha n. f. → calhada • caillebotterecuèlh n. m. (s. XVI. . . ) • recueilreculada n. f. 1. recul 2. reculadereculament n. m. • action de reculerrecular v. (s. XII.) • reculerreculat, ada adj. (s. XVI. . . ) 1. à l’ écart 2. reculé,éereculhida n. f. • action de recueillirreculhiment n. m. (s. XVII. . . ) • recueillementreculhir v. (s. XI. . . ) • recueillirreculons (de -) loc. adv. • à reculonsrecuperable, abla adj. (s. XVI. . . ) • récupérablerecuperacion n. f. (s. XIII.) 1. récupération 2.rattrapage (scolaire, salarial. . . )recuperar v. (s. XIV. . . ) • récupérerrecuperator, tritz adj. e n. (s. XIX. . . ) • récupéra-teur, tricerecurréncia n. f. (s. XIX. . . ) • récurrencerecurrent, enta adj. (s. XVI. . . ) • récurrent, enterecusable, abla adj. (s. XVI. . . ) • récusablerecusacion n. f. (s. XIV.) • récusationrecusant, anta adj. e n. (s. XIV. . . ) • récusant, anterecusar v. (s. XIV.) • récuserredaccion n. f. (s. XVI. . . ) • rédactionredaccional, ala adj. (s. XIX. . . ) • rédactionnel,elleredactor, tritz n. (s. XVIII. . . ) • rédacteur, triceredalh n. m. • regain (agric.) (cf. reviure)redaurar v. • redorerreddicion n. f. (s. XIV. . . ) • redditionredemandar v. (s. XIII. . . ) • redemanderredémer v. • racheterredempcion n. f. (s. XII.) • rédemptionredemptor, tritz adj. e n. (s. XII.) • rédempteur,triceredent n. m. • redanredesplegament n. m. (s. XX.) • redéploiement

redesplegar v. (s. XX.) • redéployerredevença n. f. (s. XIII. . . ) • redevanceredever v. (s. XII. . . ) • redevoirredibicion n. f. (s. XVI. . . ) • rédhibitionredibitòri, òria adj. (s. XIV. . . ) • rédhibitoireredifusar v. (s. XX.) • rediffuser (cf. tornar di-fusar)redifusion n. f. (s. XX.) • rediffusionredigir v. (s. XV. . . ) • rédigerredire v. (s. XII.) • redire (cf. tornar dire)rediscutir v. • rediscuter (cf. tornar discutir)redistribucion n. f. (s. XX.) • redistributionredistribuïr v. (s. XX.) • redistribuer. (cf. tornardistribuir)redoblament n. m. (s. XIV. . . ) • redoublementredoblant, anta adj. (s. XIX. . . ) • redoublant,anteredoblar v. (s. XIII. . . ) • redoublerredobtable, abla adj. (s. XIV.) • redoutableredobtar v. (s. XIII.) • redouterredòl n. m. • espace circulaireredòla n. f. • rouletteredolar v. 1. rouler sur soi-même 2. dé-gringolerredoléncia n. f. (s. XIV.) • parfumredolent, enta adj. (s. XIV.) • odorant, anteredolet / redolada n. f. • rouladeredond, onda adj. e n. m. (s. XII.) 1. rond, ronde2. potelé, ée (enfant) (cf. rotonditat)redondament adv. (s. XIII.) • rondementredondança n. f. (s. XVII. . . ) redondància • re-dondanceredondant, anta adj. (s. XVII. . . ) • redondant,anteredondar v. (s. XIII.) 1. redonder 2. déborder 3.abonderredondèl, èla adj. (s. XIV.) rondèu • rondeau(poésie, danse)redondesa n. f. (s. XIII.) redondetat 1. rondeur 2.rotonditéredondet, eta adj. (s. XII.) • rondelet, etteredondièra n. f. 1. espace non labouré au cen-tre du champ 2. rond-point (cf. redond)redondir v. • arrondirredonhar v. • rognerredòrta n. f. (s. XIII.) 1. hart 2. clématite 3. liende fagotredota n. f. (s. XVI. . . , de l’italian) • redoute (forti-fication)redre v. 1. rendre 2. fatiguer 3. se lasserredreçador n. m. (s. XIX. . . ) • redresseur (ap-pareil)redreçaire, aira n. (s. XVI. . . ) • redresseur, euse(personne)redreçament n. m. (s. XII. . . ) • redressementredreçar v. (s. XII.) • redresserreduccion n. m. (s. XIV.) • réductionreductible, ibla adj. (s. XVI. . . ) • réductible

264

Page 265: Diccionari General de la Lenga Occitana - DGLO · ACADEMIA OCCITANA CONSISTÒRI DEL GAI SABER Diccionari General de la Lenga Occitana 2008 – 2016

reductiu, iva refractari, ària

reductiu, iva adj. (s. XIV.) • réductif, ivereductor, tritz adj. (s. XVI. . . ) • réducteur, tricereduire v. (s. XII.) • réduirereedicion n. f. (s. XIX. . . ) • réédition freedificacion n. f. (s. XV.) • réédificationreedificar v. (s. XIII.) • réédifierreeditar v. (s. XIX. . . ) • rééditer (cf. tornar editar)reeducacion n. f. (s. XX.) • rééducationreeducar v. (s. XX.) • rééduquerreeleccion n. f. (s. XIX. . . ) • réélectionreelegir v. (s. XIX. . . ) • réélire (cf. tornar elegir)reencontre n. m. (s. XX.) • retrouvailles (n. f.pl.) (cf. retrobada)reequilibrar v. (s. XX.) • rééquilibrerreequilibratge n. m. (s. XX.) • rééquilibragereequilibri n. m. (s. XX.) • rééquilibrereestructuracion n. f. (s. XX.) • restructurationreestructurar v. (s. XX.) • restructurer (cf. tornarestructurar)reevaluar v. (s. XX.) • réévaluer (cf. tornar eval-uar)reexaminar v. (s. XX.) • réexaminer (cf. tornarexaminar)reexpedicion n. f. (s. XX.) • réexpéditionreexpedir v. (s. XX.) • réexpédier (cf. tornar ex-pedir)refar v. (s. XII.) 1. refaire 2. dédommager (cf.tornar far)refàstic n. m. • dégoûtrefastigós, osa adj. • dédaigneux, euserefaudir (se) v. pron. • se blottirrefeccion n. f. (s. XIV.) • réfectionrefectòri n. m. (s. XIV. : « refector ») • réfectoirerefend n. m. • refendrefendre v. • refendrereferéncia n. f. (s. XIX. . . ) • référencereferencial, ala adj. e n. m. (s. XX.) • référentiel,ellereferenciar v. (s. XX.) • référencierreferenciat, ada adj. (s. XX.) • référencié, éereferendari, ària adj. (s. XIV.) • référendairereferendum n. m. (s. XIX. . . ) • référendumreferir v. (s. XII.) • référerrefermar v. (s. XII.) 1. raffermir 2. renforcerrefernir v. → endilhar • hennirrefèu n. m. (s. XIV.) • arrière-fiefrefilar v. (s. XIV.) • refilerrefinar v. • raffinerrefinat, ada adj. • raffiné, éerefistolar v. 1. rafistoler 2. réparerreflam n. m. 1. flamboiement 2. réverbérationreflechir v. (s. XIV. . . ) • réfléchir (penser) (cf.soscar; pensar; reflexion)reflecténcia n. f. (s. XX.) • réflectance (physique)reflectir v. (s. XIII.) 1. refléter 2. réfléchir (op-tique) (cf. reflechir)reflectit, ida adj. (s. XVIII. . . ) • réfléchi, ie(physique, linguistique)

reflectiu, iva adj. (s. XIX. . . ) • réflectif, ivereflectivitat n. f. (s. XIX. . . ) • réflectivité (réflexe)reflectografia n. f. (s. XX.) • réflectographiereflectomètre n. m. (s. XX.) • réflectomètrereflector, tritz adj. (s. XIX. . . ) 1. réflecteur, trice 2.réfléchissantreflectorizat, ada adj. (s. XX.) • réflectoriséreflex n. m. (s. XX., mot anglés) • reflexreflèxe n. m. (s. XIV.) reflèx • réflexereflexibilitat n. f. (s. XVIII. . . ) • réflexibilitéreflexible, ibla adj. (s. XVIII. . . ) • réflexiblereflexion n. f. (s. XIV.) • réflexionreflexiu, iva adj. (s. XIV.) 1. réfléchi, ie (gram.) 2.réflexif (philos.)reflexivizacion n. f. (s. XX.) • réflexivisation (lin-guistique)reflexogèn, èna adj. (s. XX.) • réflexogène(réflexe)reflexoterapia n. f. (s. XX.) • réflexothérapiereflorir v. • refleurir (cf. tornar florir)refluir v. (s. XIV. . . ) • refluerreflux n. m. (s. XVI. . . ) • reflux (cf. flus)refòf (a -) loc. adv. • à foisonrefofar v. 1. regorger 2. rejaillirrefolament n. m. • refoulementrefolar v. • refoulerrefolèri n. m. 1. caprice 2. lubierefolir v. • raffolerrefonda n. f. (s. XIII.) • refonterefondre v. (s. XIII.) • refondrereforçar v. (s. XIII.) • renforcerrefòrma n. m. (s. XVII. . . , de fòrma) reforma •réforme (cf. fòrma)reformable, abla adj. (s. XV. . . , de fòrma) • ré-formablereformacion n. f. (s. XIV., de fòrma) • réformationreformador n. m. (s. XX., de forma) • réformeur(instrument de raffinage)reformar v. (s. XIV., de fòrma) • reformerreformat n. m. (s. XX., de forma) • réformat (raffi-nage)reformat, ada adj. e n. (s. XVI. . . , de fòrma) • ré-formé, éereformatge n. m. (s. XX., de forma) 1. reforming2. reformage (raffinerie)reformator, atritz adj. e n. (s. XIV. . . , de fòrma)reformaire; reformador • réformateur, tricereformatòri, tòria adj. (s. XIII. . . , de fòrma) • ré-formatoirereformisme n. m. (s. XX., de fòrma) • réformismereformista n. (s. XX., de fòrma) • réformisterefortiment n. m. • renforcementrefortir v. 1. renforcer 2. réconforterrefraccion n. f. (s. XIV.) • réfractionrefraccionista n. (s. XX.) • réfractionniste (oph-tal.)refractar v. (s. XVIII. . . ) • réfracterrefractari, ària adj. e n. (s. XVI. . . ) • réfractaire

265

Page 266: Diccionari General de la Lenga Occitana - DGLO · ACADEMIA OCCITANA CONSISTÒRI DEL GAI SABER Diccionari General de la Lenga Occitana 2008 – 2016

refractiu, iva regidor

refractiu, iva adj. (s. XVIII. . . ) • réfractif, iverefractomètre n. m. (s. XX.) • réfractomètrerefractometria n. f. (s. XX.) • réfractométrierefractor n. m. (s. XX.) • réfracteurrefrangibilitat n. f. (s. XVIII. . . , de l’anglés) •réfrangibilitérefrangible, ibla adj. (s. XVIII. . . , de l’anglés) •réfrangiblerefranh n. m. (s. XII.) • refrainrefredidor n. m. (s. XIX. . . ) 1. refroidisseur 2.refroidissoir (cf. refrigerator)refrediment (/refregiment) n. m. (s. XIV. . . ) •refroidissementrefredir v. (s. XII.) • refroidirrefrenament n. m. (s. XIV.) • retenuerefrenar v. (s. XII.) 1. réfréner 2. retenirrefresc n. m. • boisson rafraîchissanterefrescada n. f. 1. rafraîchissement 2. rinçage3. (fig.) réprimanderefrescament n. m. (s. XII.) • rafraîchissementrefrescar v. (s. XII.) • rafraîchirrefrigeracion n. f. (s. XIV.) • réfrigérationrefrigerant, anta adj. (s. XVI. . . ) • réfrigérant,anterefrigerar v. (s. XIII. . . ) • réfrigérerrefrigerator n. m. (s. XX.) refrigerador •réfrigérateur (cf. refredidor)refringéncia n. f. (s. XVIII. . . ) • réfringencerefringent, enta adj. (s. XVIII. . . ) • réfringent,enterefugi n. m. (s. XIV.) • refugerefugiar (se) v. (s. XV. . . ) • se réfugierrefugiat, ada adj. e n. (s. XV. . . ) • réfugié, éerefulgéncia n. f. (s. XIV.) 1. éclat 2. splendeurrefús n. m. (s. XII. : « refut ») • refusrefusable, abla adj. (s. XIV. . . ) • refusablerefusar v. (s. XII.) • refuserrefusat, ada adj. e n. (s. XII. . . ) • refusé, éerefutable, bla adj. (s. XVI. . . ) • réfutablerefutacion n. f. (s. XIII. . . ) • réfutationrefutar v. (s. XVI. . . ) • réfuterrega n. f. 1. sillon d’arrosage 2. trait 3. ligne 4.rangée (cf. rèc)regaitar (/regachar) v. • regarder (cf. regardar)regal n. m. (s. XIV. . . , de galar) • régalregalada n. f. (de galar) • régalregalada (beure a la -) expr. (de rèc / rega) →beure a galet • boire à la régalade (cf. galescada)regalament n. m. (de rèc / rega) • ruissellementregalant, anta adj. (de rèc / rega) • ruisselantregalar v. (de rèc / rega) 1. couler 2. dégoutter 3.suinterregalar v. (s. XVI. . . , de galar) 1. régaler 2. réjouirregalécia n. f. (s. XIII. : « regulecia ») • réglisseregalejar v. (de rèc / rega) • ruisselerregalèmus n. m. (de galar) 1. (fam.) festin 2.ripailleregalhardir v. • ragaillardir

regàlia n. f. (s. XIII.) • régale (hist.)regalian, ana adj. (s. XIII. . . ) • régalien, ennereganhada n. f. •mauvais accueilreganhal n. m. • rechignementreganhar v. 1. montrer les dents (chien) 2.rechigner 3. rudoyerreganhar v. • regagner (cf. tornar ganhar)reganhàs n. m. 1. rire sardonique 2. ricane-mentreganhat (mal -) expr. •mal disposéreganhon n. m. → ressopet • réveillonreganhós, osa adj. • hargneux, eusereganhut, uda adj. 1. rugueux (fig.) 2. revêcheregantar v. 1. rattraper 2. regretter une erreurregard n. m. (s. XII.) 1. regard 2. égardregard de (al -) loc. prep. • en ce qui concerneregardadura n. f. 1. regard 2. action de re-garderregardadura (crénher -) expr. • craindre les re-gardsregardadura (mala -) expr. •mauvais regardregardar v. (s. XII.) 1. regarder 2. surveiller 3.concernerregardèla n. f. • plaisir des yeuxregardèlas (disnar de -) expr. • dîner des yeuxregardons (de -) loc. adv. → regassada • (re-garder) « de travers »regardós, osa adj. 1. regardant, ante 2. métic-uleux, euseregarnir v. (s. XIII. . . ) • regarnir (cf. tornar garnir)regassada n. f. • regard de travers (cf. regar-dons (de -))regassar v. 1. regarder de travers 2. écarquillerles yeuxregastinhar v. 1. rechigner 2. se rebifferregatar v. • revendre (cf. tornar vendre)regatièr, ièra n. → revendeire • revendeur, euseregaudença n. f. • réjouissanceregaudir v. • réjouirregaunhaire, aira n. • qui contrefaitregaunhar v. 1. contrefaire 2. grimacerregde, regda adj. (s. XIII.) 1. raide 2. rapideregdesir v. (s. XIII. . . ) • raidirregdor n. f. (s. XII. . . ) • raideurregèl n. m. • regelregéncia n. f. (s. XV. . . ) • régenceregeneracion n. f. (s. XIII.) • régénérationregenerar v. (s. XIII.) • régénérerregent, enta n. • instituteur, triceregent, enta n. (s. XIV. . . ) • régent, enteregentar v. (s. XIV. . . ) • régenterregèt n. m. • rejet (méd.) (cf. rebrot)regetar v. (s. XII.) • rejeterregiblar v. 1. retordre 2. river un clouregicida n. (s. XVI. . . ) • régicide (personne)regicidi n. m. (s. XVI. . . ) • régicide (acte)regidor n. m. (s. XIII.) • régisseur

266

Page 267: Diccionari General de la Lenga Occitana - DGLO · ACADEMIA OCCITANA CONSISTÒRI DEL GAI SABER Diccionari General de la Lenga Occitana 2008 – 2016

regime reïnstallar

regime n. m. (s. XVII. . . ) regim • régime (linguis-tique)regime n. m. (s. XIX. . . ) regim • régime (moteur)regime n. m. (s. XV. . . ) regim • régime (poli-tique, santé)regiment n. m. • régimentregimentari, ària adj. (s. XVIII. . . ) • régimentaireregina n. f. (s. XI.)→ reina • reineregion n. f. (s. XIII.) • régionregional, ala adj. (s. XVI. . . ) • régional, aleregionalisme n. m. (s. XIX. . . ) • régionalismeregionalista n. (s. XX. . . ) • régionalisteregionalizacion n. f. (s. XX.) • régionalisationregionalizar v. (s. XX.) • régionaliserregir v. (s. XIII.) • diriger, régirregisclada n. f. • éclaboussure (cf. regiscle)regisclar v. • éclabousserregiscle n. m. → regisclada • éclaboussureregistracion n. f. (s. XIX. . . ) • régistration(musique)registrar v. (s. XIV.)→ inscriure • inscrire (cf. en-registrar)registre n. m. (s. XIV.) • registrerègla n. f. (s. XII.) • règle (convention) (cf. men-struas; flors)reglable, bla adj. (s. XIX. . . ) • réglablerèglament n. m. (s. XVI. . . ) • règlementreglamentacion n. f. (s. XIX. . . , del francés) • rè-glementationreglamentar v. (s. XVIII. . . , del francés) • règle-menterreglamentari, ària adj. (s. XVIII. . . , del francés) •réglementairereglar v. (s. XIII.) • réglerreglat, ada adj. (s. XIII. . . ) • réglé, éereglatge n. m. (s. XIX. . . ) • réglageregnant, anta adj. (s. XIV. . . ) • régnant, anteregnar v. (s. XIII.) • régnerregnat n. m. (s. XII.)→ règne • règnerègne n. m. (s. XII.) • règne (cf. renhe (arch.))regòl n. m. (de rega) • rigole d’arrosageregòla n. f. (de regòl) • rigoleregòla n. f. (de rega) 1. rigole (de rue) 2. canalregolada n. f. (de gola) 1. ripaille 2. divertisse-ment 3. rigoladeregolar v. (de gola) 1. rendre gorge 2. dégueuler(vomir, déborder. . . )regolet n. m. (de regòl) • galetregòli n. m. (de gola) • satiétéregolièr n. m. (de regòl) • terrain glissantregolir v. (de gola) • rassasierregolum n. m. (de gola) • renvoi (estomac)regomàs n. m. 1. grimace 2. faux-pli (vête-ment)regorgar v. (s. XII.) • regorgerregraciar v. → mercejar 1. remercier 2. rendregrâceregrelhar v. • repousser (bot.), regermer

regressar v. (s. XX.) • régresserregression n. f. (s. XVIII. . . ) • régressionregressiu, iva adj. (s. XIX. . . ) • régressif, iveregret n. m. • regretreguèrgue, èrga adj. 1. revêche 2. rudereguitnada n. f. 1. ruade 2. (fig.) froid tardifreguitnar v. 1. ruer 2. regimberregulacion n. f. (s. XIX. . . ) • régulationregulacion de las naissenças n. f. (s. XX.) • régu-lation des naissancesregular v. (s. XX.) • réguler (cf. reglar)regular, ara adj. (s. XII. . . ) • régulier, ièreregularament adv. (s. XIII.) • régulièrementregularitat n. f. (s. XIV.) • régularitéregularizacion n. f. (s. XIX. . . ) • régularisationregularizar v. (s. XVIII. . . ) • régulariserregulator n. m. (s. XIX. . . ) reglador • régleur (in-strument)regulator, tritz adj. (s. XVI. . . ) • régulateur, triceregulator, tritz n. (s. XIX. . . ) reglaire 1. régleur,euse 2. (personne)regussar v. • retrousserrei n. m. (s. XII.) • roireial, ala adj. (s. XII.) • royal, alereialament adv. (s. XII. . . ) • royalementreialisme n. m. (s. XVIII. . . ) • royalismereialista adj. e n. (s. XVIII. . . ) • royalistereialme n. m. (s. XIII.) • royaumereialtat n. f. (s. XII. . . ) • royautéreichstag n. m. (s. XIX. . . , mot alamand) • reich-stagreicochet n. m. → reipetit • roitelet (oiseau)reïficacion n. f. (s. XX., del francés (R. Barthes)) •réificationreïficar v. (s. XX., recomposicion del francés (R.Barthes)) • réifierreïmpausar v. (s. XVI. . . ) • réimposerreïmplantacion n. f. (s. XX.) • réimplantationreïmplantat, ada adj. (s. XX.) • réimplanté, éereïmposicion n. f. (s. XVII. . . ) • réimpositionreïmprimir v. (s. XVI. . . ) • réimprimerreina n. f. (s. XI. . . ) • reine (cf. regina)reina-Clàudia n. f. (s. XVI.) • reine-claude(prune) (cf. pruna)reïncarnacion n. f. (s. XIX. . . ) reencarnacion •réincarnation (cf. incarnacion)reïncarnar v. (s. XX.) • réincarnerreïncorporacion n. f. (s. XIX. . . ) • réincorpora-tionreïncorporar v. (s. XIX. . . ) • réincorporerreïnjeccion n. f. (s. XX.) • réinjectionreïnjectar v. (s. XX.) • réinjecterreïnscripcion n. f. (s. XIX. . . ) • réinscriptionreïnscriure v. (s. XIX. . . ) • réinscrirereïnsercion n. f. (s. XX.) • réinsertionreïnserir v. (s. XX.) • réinsérerreïnstallacion n. f. (s. XVIII. . . ) • réinstallationreïnstallar v. (s. XVI. . . ) • réinstaller

267

Page 268: Diccionari General de la Lenga Occitana - DGLO · ACADEMIA OCCITANA CONSISTÒRI DEL GAI SABER Diccionari General de la Lenga Occitana 2008 – 2016

reïntegrable, abla religionari, ària

reïntegrable, abla adj. (s. XIX. . . ) • réintégrablereïntegracion n. f. (s. XIV. . . ) • réintégrationreïntegrar v. (s. XIV.) • réintégrerreïntroduccion n. f. (s. XIX. . . ) • réintroductionreïnvencion n. f. (s. XIX. . . ) • réinventionreïnventar v. (s. XIX. . . ) • réinventerreipetit n. m. • roitelet (cf. recochet)reiral, ala adj. • ancestral, alerèiraujòl, òla n. • bisaïeul, eulerèire n. m. • ancêtrerèire-renda n. f. (s. XIV.) • arrière-renterèirebotiga n. f. • arrière-boutiquerèirecort n. f. • arrière-courrèirefais n. m. → placenta • placentarèirefelen, ena n. • arrière-petit-fils, arrière-petite- fillerèirefeusal n. m. (s. XII.) • arrière vassal (cf.feusal; feodal)rèirefilh, ilha n. → felen • petit-fils, petite-fillerèiregait (/rèiregach) n. m. (s. XIV.) • arrière guetrèiregarda n. f. (s. XIII.) • arrière-garderèiregost n. m. • arrière-goûtrèiregrand, anda n. • bisaïeul, bisaïeulerèirejorn n. m. • contre-jourrèirelum n. m. • nordrèireman n. f. • dos de la mainrèirendeman n. m. • surlendemainrèirenebot, oda n. • petit-neveu, petite niècerèirepaís n. m. • arrière-paysrèirepensada n. f. • arrière-penséerèiresason n. f. • arrière-saisonrèiretemps (al -) loc. adv. • au temps jadisrèirevièlh, èlha adj. • très vieux, très vieillerèiruèlh (de -) loc. adv. • du coin de l’œilreiruelhar v. (s. XIII.) • regarder en arrièrereïteracion n. f. (s. XV. . . ) 1. réitération 2. répéti-tionreïterar v. (s. XIV. . . ) • réitérerreïteratiu, iva adj. (s. XV. . . ) • réitératif, ivereitor n. m. (s. XII. . . ) riton; ritor • curé (recteur)(cf. rector)reivindicacion n. f. (s. XV. . . ) • revendicationreivindicar v. (s. XIV. . . ) revendicar; revindicar •revendiquerreivindicatiu, iva adj. (s. XX.) • revendicatif, ivereivindicator, tritz adj. e n. (s. XIX. . . )reivindicador • revendicateur, tricerejoveniment n. m. • rajeunissementrejovenir v. (s. XIII.) • rajeunirrejúnher v. • rejoindrerelacion n. f. (s. XIV.) • relationrelacional, ala adj. (s. XX.) • relationnel, ellerelacions internacionalas n. f. plur. (s. XX.) •relations internationalesrelacions publicas n. f. plur. (s. XX.) • relationspubliquesrelacions sexualas n. f. plur. (s. XX.) • relationssexuelles

relais n. m. (s. XIII.) • relâcherelais n. m. (s. XIII.) • relais (cf. relèva)relaisset n. m. 1. tablette 2. margellerelambi n. m. 1. répit 2. relâcherelança n. f. (s. XX.) • relance (poker. . . )relançament n. m. • relance (économie. . . )relançar v. • relancerrelapse, apsa adj. e n. (s. XIV. : « relaps ») • relapsrelarg n. m. • espace où l’on relâche le bétailrelargar v. 1. relarger 2. libérer le bétail 3.relâcher un animal (cf. larg)relargatge n. m. 1. relargage 2. action de lâcherle bétailrelassar (se) v. • se provoquer une hernierelat n. m. • relation (récit)relatar v. (s. XIV. . . ) • relaterrelatar v. • remplacer des lattes (cf. tornar latar)relatiu, iva adj. (s. XIV.) • relatif, iverelativament adv. (s. XIV.) • relativementrelativisme n. m. (s. XIX. . . ) • relativismerelativista n. (s. XIX. . . ) • relativisterelativitat n. f. (s. XIX. . . ) • relativitérelativizacion n. f. (s. XX.) • relativisationrelativizar v. (s. XX.) • relativiserrelaxacion n. f. (s. XIV.) 1. relaxation 2. relâche-mentrelaxant, anta adj. (s. XX.) • relaxant, anterelaxar v. (s. XIV.) • relaxerrelaxat, ada adj. (s. XIV.) • relaxé, éerelaxator, tritz adj. e n. m. (s. XX.) relaxador •relaxateur, tricerelaxe n. m. (s. XIV. : « relaxi ») → relaxacion •relaxe (jurid.)relaxoterapia n. f. (s. XX.) • relaxothérapierelectura n. f. (s. XVI. . . ) • relecturerelegacion n. f. (s. XIV. . . ) • relégationrelegar v. (s. XV.) 1. reléguer 2. éloignerrelegir v. (s. XII. . . ) • relire (cf. tornar legir)relencar v. • s’imbiberrelenquir v. 1. ne pas pouvoir suivre 2. aban-donnerrelent, enta adj. e n. m. (s. XIII. : « reles ») 1.humide 2. moite 3. odeur d’humiditérelèu n. m. (s. XIII.) • reliefrelèva n. f. (s. XIX. . . ) 1. relève 2. relais (travail)(cf. relais)relevaire, aira n. (s. XX.) 1. qui remplace 2. quirelaie 3. qui relèverelevament n. m. • relèvementrelevar v. (s. XII.) 1. relever 2. rétablir 3. relayer(cf. relais)relevat n. m. (s. XVIII. . . ) • extrait de registrerelha n. f. • soc de charruereligadura n. f. (s. XVI. . . ) • reliurereligaire, aira n. (s. XIII. . . ) • relieur, eusereligar v. (s. XIV.) • relier (reliure)religion n. f. (s. XII.) • religionreligionari, ària n. (s. XVI. . . ) • religionnaire

268

Page 269: Diccionari General de la Lenga Occitana - DGLO · ACADEMIA OCCITANA CONSISTÒRI DEL GAI SABER Diccionari General de la Lenga Occitana 2008 – 2016

religiós, osa remudament

religiós, osa adj. e n. (s. XIII.) • religieux, eusereligiosament adv. (s. XIII.) • religieusementreligiositat n. f. (s. XIX. . . ) • religiositérelíquia n. f. (s. XIII.) • reliquereliquiari n. m. (s. XVI.) • reliquairerelogar v. (s. XIII. . . ) • louer à nouveau (cf. tornarlogar)relòtge n. m. (s. XV.) • horlogerelotgièr, ièra n. (s. XIV. . . ) • horloger, èrerelotjariá n. f. (s. XVII. . . ) • horlogerierelucaire, aira n. • qui reluquerelucar v. • reluquerrelusent, enta adj. • reluisant, anterelusir v. • reluirerem n. m. (s. XX., de l’anglés : Roentgen EquivalentMan)) • rem (radioactivité)rema n. f. (s. XIII. : « rem ») • rame (aviron)remaire, aira n. • rameur, euseremaisar v. 1. radoucir 2. calmer 3. abriterremake n. m. (s. XX., de l’anglés) • remakeremanda n. f. 1. renvoi 2. renvoi à plus tardremandar v. 1. renvoyer 2. ajourner 3. con-gédierremanejament n. m. • remaniementremanejar v. • remanierremar / remejar v. (s. XIV.) • ramer (mar.)remarca n. f. (s. XVI. . . ) • remarqueremarcablament adv. (s. XVII. . . ) • remarquable-mentremarcable, abla adj. (s. XVI. . . ) • remarquableremarcar v. (s. XVI. . . ) • remarquerremargar v. • remmancher (cf. tornar margar)remaridar v. (s. XIV.) • se remarier (cf. tornarmaridar)remastegar v. • remâcherrembarcament n. m. (s. XVI. . . ) • rembarque-mentrembarcar v. (s. XVI. . . ) • rembarquer (cf. tornarembarcar)remèdi n. m. (s. XIV.) • remèderemediar v. (s. XIV.) • remédierremembrament n. m. (s. XX.) • remembrementremembrança n. f. (s. XIII.) → remembre • sou-venirremembrar v. (s. XIII.) 1. rappeler 2. souvenirremembrar v. (s. XX.) • remembrerremembre n. m. (s. XIV.) • souvenir (cf. recòrd;remembrança)rememoracion n. f. (s. XIII.) • remémorationrememorar v. (s. XII.) • remémorerremenadís n. m. 1. remue-ménage 2. allées etvenuesremenar v. • remuerremendar v. 1. réparer 2. ravauderremendatge n. m. 1. réparation 2. ravaudageremenilh n. m. • grouillementrementar v. • rappeler (souvenir)

remèrciament n. m. → mercejament • remer-ciementremerciar v. (s. XIII.)→ mercejar • remercier (cf.regraciar)remesa n. f. (s. XVII. . . ) • remiseremesar v. (s. XVIII. . . ) • remiserremesatge n. m. (s. XIX. . . ) • remisageremetre v. (s. XIII.) 1. remettre 2. ajourner 3. par-donner 4. retrouver la santé (cf. tornar metre)remicolar (se) v. pron. 1. se pelotonner 2. seblottirreminiscéncia n. f. (s. XIII.) • réminiscenceremirar v. (s. XII.) 1. regarder avec attention 2.contempler (cf. admirar; contemplar)remission n. f. (s. XIII.) • rémissionremocada n. f. • réprimande sévèreremocar v. • réprimander (moucher)remodelar v. (s. XX.) • remodelerremodelatge n. m. (s. XX.) • remodelageremolada n. f. • rémouladeremoliment n. m. • ramollissementremolin n. m. • tourbillon d’eauremolinar / remolinejar v. 1. tourbillonner 2.tournoyerremolir v. • ramollirremondaire, aira n. 1. émondeur, euse 2.élagueur, euseremondar v. • émonder, élaguerremonta n. f. • remonteremontadoiras mecanicas n. f. plur. (s. XX.) •remontées mécaniques (cf. pujador)remontador n. m. (s. XVII. . . ) remontaire • re-montoir (montre. . . )remontar v. (s. XII. . . ) 1. remonter 2. refaire 3.restaurer 4. réconforterremòrca n. f. (s. XVII. . . ) • remorqueremorcador n. m. (s. XIX. . . ) remorcaire • re-morqueur (bateau)remorcaire, aira n. (s. XIX. . . ) • remorqueur,euse (marin)remorcar v. (s. XV. . . , de l’italian) • remorquerremorcatge n. m. (s. XIX. . . ) • remorquageremòrs n. m. (s. XIII. . . ) • remordsremós, osa adj. 1. ramassé, ée 2. blotti, ieremós, osa (téner -) expr. • tenir en respectremosar v. • ramasser (serrer ensemble)remostegar v. 1. marmonner 2. parler entre sesdentsremòure v. • remuer (cf. tornar mòure)remòuta n. f. (s. XII.) 1. trouble 2. agitationremovement n. m. (s. XIV.) • remuementremplaçable, abla adj. (s. XIX. . . ) • remplaçableremplaçament n. m. (s. XVI. . . ) • remplacementremplaçant, anta adj. e n. (s. XVIII. . . ) • rem-plaçant, anteremplaçar v. (s. XVI. . . ) • remplacerremplegar v. • réemployer (cf. tornar emplegar)remudament n. m. (s. XIII.) • remuement

269

Page 270: Diccionari General de la Lenga Occitana - DGLO · ACADEMIA OCCITANA CONSISTÒRI DEL GAI SABER Diccionari General de la Lenga Occitana 2008 – 2016

remuneracion repartitiu, iva

remuneracion n. f. (s. XIII.) • rémunérationremuneracion n. f. (s. XIII.) • rémunérationremunerar v. (s. XIV. . . ) • rémunérerremunerator, tritz adj. (s. XIX. . . ) • rémunérateur,triceren pron. indef. → res • rienren n. m. (s. XIII.) • reinrèn, rèna n. • rennerena n. f. • ronchonnementrenadiu, iva adj. 1. vivace 2. remontant, ante(bot.)renaire, aira adj. • grognon, onnerenaissença n. f. (s. XIX. . . ) • renaissancerenaissent, enta adj. (s. XIX. . . ) • renaissant, anterenàisser v. (s. XIII.) • renaîtrerenal, ala adj. (s. XIV. . . ) • rénal, alerenan, ana adj. (s. XIX. . . ) • rhénan, anerenar v. (s. XIV.) 1. coasser 2. (fig.) grognerrenda n. f. (s. XII. . . ) renta 1. rente 2. revenurendabilitat n. f. (s. XX.) rentabilitat • rentabilitérendabilizacion n. f. (s. XX.) rentabilizacion •rentabilisationrendabilizar v. (s. XX.) rentabilizar • rentabiliserrendable, abla adj. (s. XX.) 1. rentable 2. produc-tifrendat, ada adj. e n. (s. XVII. . . ) • qui a des rentesrendètz-vos n. m. (s. XVI. . . , mots franceses)→ ora• rendez-vous (amis, amoureux. . . )rendièr, ièra n. (s. XIII.) 1. rentier, ère 2. qui vitde ses rentesrendiment n. m. • rendementrendre v. (s. XII.) 1. rendre (restituer) 2. sesoumettre (cf. tornar)rendre las tornas expr. • rendre la pareillerenèc n. m. • juronrenègament n. m. (s. XIII.) • reniementrenegar v. (s. XII.) 1. renier 2. dire des jurons3. maugréer 4. jurer (contraster: couleur, vête-ment)renegat, ada adj. e n. (s. XII.) • renégat, aterenegociacion n. f. (s. XX.) • renégociationrenegociar v. (s. XX.) • renégocierreng n. m. 1. rang 2. bon ordrereng (de -) loc. adv. • l’un derrière l’autrerengada n. f. 1. rangée 2. filerengar v. (s. XII.) 1. ranger 2. mettre en rangrengar (se -) v. • se rangerrenguièra n. f. 1. rangée 2. filerenom n. m. (s. XIII.) 1. renom 2. réputationrenomada n. f. (s. XIII.) renommada;renomenada • renommée (cf. renom)renomat, ada adj. (s. XIII.) • renommé, ée (cf.renom)renomenar v. (s. XIII.) renomar; renommar •renommer (donner un nouveau nom) (cf. tornarnomenar)renonciacion n. f. (s. XIII.) • renonciationrenonciament n. m. (s. XIII.) • renoncement

renonciar v. (s. XIII.) • renoncerrenós, osa adj. 1. hargneux, euse 2. grognon,onnerenosar v. • renouer (cf. tornar nosar)renovacion n. f. (s. XIV.) • rénovationrenovar v. (s. XIV.) • rénoverrenovator, tritz adj. e n. (s. XIV. . . ) renovaire •rénovateur, tricerenovèl n. m. (s. XIV. . . ) • renouveaurenovelable, abla adj. (s. XIV. . . ) • renouvelablerenovèlament n. m. (s. XIV.) • renouvellementrenovelar v. (s. XII.) • renouvelerrenòvi, renòvia n. • veuf ou veuve se remari-antrenovièr n. m. (s. XII.) 1. usurier 2. prêteur surgagesrenovum n. m. 1. huîtres de reproduction 2.larves (naissain)renumerar v. (s. XIII.) • rémunérerrenumeratòri, òria adj. (s. XVI. . . ) • rémunéra-toirerenviar v. → tornar • renvoyer (cf. tornar enviar)reobertura n. f. • réouverturereorganizacion n. f. • réorganisationreorganizar v. • réorganiser (cf. tornar organi-zar)reorganizator, tritz adj. e n. reorganizaire • réor-ganisateur, tricereorientacion n. f. • réorientationreorientar v. • réorienter (cf. tornar orientar)reorquestracion n. f. (s. XIX. . . ) • réorchestrationreorquestrar v. (s. XIX. . . ) • réorchestrer (cf.tornar orquestrar)reostat n. m. (s. XIX. . . ) • rhéostat (électr.)repagar v. • repayer (cf. tornar pagar)repaire n. m. (s. XII.) 1. repaire 2. asilerepais n. m. • repasrepaissar v. • faire de bons repas, des banquetsrepàisser (se -) v. pron. • se repaîtrerepaissòla n. f. • bombancerepalmar v. • rebondirrepapiaire, aira n. • radoteur, euserepapiar v. • radoterrepapiatge n. m. • radotagereparable, abla adj. (s. XV.) • réparablereparacion n. f. (s. XV.) • réparationreparar v. (s. XV.) • réparerreparator, tritz adj. e n. (s. XX.) • réparateur, tricereparéisser v. • reparaîtrereparlar v. • reparler (cf. tornar parlar)reparticion n. f. (s. XIV. . . ) • répartitionrepartida n. f. • répartie (parole. . . )repartiment n. m. (s. XVI. . . ) • répartement (im-pôts)repartir v. (s. XVI. . . ) 1. répartir 2. distribuer (cf.tornar partir)repartitiu, iva adj. (s. XIX. . . ) • répartitif, ive

270

Page 271: Diccionari General de la Lenga Occitana - DGLO · ACADEMIA OCCITANA CONSISTÒRI DEL GAI SABER Diccionari General de la Lenga Occitana 2008 – 2016

repartitor reprografiar

repartitor n. m. (s. XVIII. . . ) • répartiteur (im-pôts)repasimar v. 1. apaiser 2. adoucir (quelqu’un)repassa n. f. • farine mêlée de sonrepassar v. • repasser (refaire, réviser) (cf.tornar passar)repastar v. • repétrirrepatriament n. m. (s. XVII. . . .) • rapatriementrepatriar v. (s. XX.) • rapatrierrepaus n. m. (s. XII.) • reposrepausador n. m. • reposoirrepausar v. (s. XII.) • reposer (cf. tornar pausar)repel (a -) loc. adv. • à rebrousse-poilrepensar v. (s. XIX. . . ) • repenserrepentença n. f. (s. XIV.) • repentirrepentiment n. m. (s. XIV.) • repentirrepentir (se) v. pron. (s. XII.) • se repentir (cf. sepenedre)repercussion n. f. (s. XIV.) • répercussionrepercutir v. (s. XIV.) • répercuterrepertòri n. m. (s. XIV. . . ) • répertoirerepertoriar v. (s. XX.) • répertorierrepesca n. f. (s. XX.) • repêchage (examen. . . )repescar v. (s. XX.) • repêcherrepetaçar v. 1. rapetasser 2. rapiécer (cf. tornarpetaçar)repetaçatge n. m. 1. rapetassage 2. rapiéçagerepeticion n. f. (s. XIV.) • répétitionrepetir v. (s. XIII.) • répéterrepetitiu, iva adj. (s. XIII. . . ) • répétitif, iverepetitivitat n. f. (s. XX.) • répétitivitérepetitor, tritz n. (s. XVII. . . ) • répétiteur, tricerepic n. m. 1. coups des heures (horloge) 2.refrainrepicada n. f. • répétition des coups de l’heurerepicar v. • sonner à nouveau (horloge,cloches)repimpar (se) v. pron. 1. s’attifer à nouveau 2.se requinquerreplaçar v. • replacerreplanar v. 1. aplanir 2. niveler (cf. tornar pla-nar)replantar v. • replanter (cf. tornar plantar)replastrar v. (s. XX.) • replâtrer (cf. tornar plas-trar)replec n. m. (s. XIV.) • replireplegament n. m. (s. XX.) • repliementreplegar v. (s. XVIII. . . ) • replier (cf. tornar ple-gar)replica n. f. (s. XIV. . . ) • répliquereplicacion n. f. (s. XIV.)→ reïteracion • réitéra-tionreplicament n. m. (s. XIV.) • redoublementreplicar v. (s. XIV.) 1. répliquer 2. réitérerrepòblament n. m. (s. XVI. . . ) • repeuplementrepoblar v. (s. XIII. . . ) • repeuplerrepols n. m. → rebat 1. reflet 2. trace

repompir v. → rebombir 1. rebondir 2. retentir(cf. repalmar)reponchon n. m. • raiponce (bot.)repòrt n. m. 1. report 2. rapportreportar v. • rapporter des faitsreportatge n. m. (s. XIX. . . ) • reportagereportèr n. m. (s. XIX. . . , de l’anglés) • reporterreportièr, ièra n. (s. XIV. . . ) • rapporteur, euse(qui rédige des rapports)repotegada n. f. • gronderierepotegaire, aira n. 1. qui conteste 2. râleur,euserepotegar v. 1. gronder 2. râlerrepotinar v. • récriminerrepotís n. m. • coup sur les lèvresrepreensible, ibla adj. (s. XIV. . . ) reprensible •répréhensiblerepreension n. f. (s. XIV.) • répréhensionrepreneire, eira n. (s. XX.) • repreneur, euserepréner v. (s. XII.) 1. reprendre 2. recommencer(cf. tornar préner)represa n. f. (s. XIII. . . ) 1. reprise (de reprendre)2. raccommodagerepresalha n. f. (s. XV. . . , de l’italian) • repré-saillesrepresentacion n. f. (s. XIV.) • représentationrepresentant, anta n. (s. XVI. . . ) • représentant,anterepresentar v. (s. XIV.) • représenterrepresentatiu, iva adj. (s. XIV.) • représentatif,iverepresentativitat n. f. (s. XX.) • représentativitérepression n. f. (s. XIX. . . ) • répressionrepressiu, iva adj. (s. XVIII. . . ) • répressif, ivereprim n. m. → reviure • regain (agric.) (cf.redalh)reprimenda n. f. (s. XVI. . . ) • réprimandereprimendar v. (s. XVII. . . ) • réprimanderreprimir v. (s. XIV. . . ) • réprimerreprobacion n. f. (s. XV. . . ) reprovacion • répro-bationreprobar v. (s. XIII. . . ) reprovar 1. réprouver 2.condamnerreprobat, ada adj. e n. (s. XIX. . . ) reprovat •réprouvé, éereprobator, tritz adj. e n. (s. XVIII. . . ) reprovador• réprobateur, tricereproduccion n. f. (s. XVII. . . ) • reproductionreproductible, ibla adj. (s. XVIII. . . ) • repro-ductiblereproductiu, iva adj. (s. XVIII. . . ) • reproductif,ivereproductor, tritz adj. e n. (s. XVIII. . . ) • repro-ducteur, tricereproduire v. (s. XVII. . . ) • reproduirereprografia n. f. (s. XX.) • reprographiereprografiar v. (s. XX.) • reprographier

271

Page 272: Diccionari General de la Lenga Occitana - DGLO · ACADEMIA OCCITANA CONSISTÒRI DEL GAI SABER Diccionari General de la Lenga Occitana 2008 – 2016

repropchar resplendor

repropchar v. (s. XII.) reprochar 1. reprocher 2.peser sur l’estomacrepròpche n. m. • reprocherepròpche n. m. (s. XIII.) reprochi 1. reproche 2.aigreur d’estomacreprovèrbi n. m. (s. XIV.) • proverbe (cf.provèrbi)reptacion n. f. (s. XVII. . . ) 1. reptation 2. actionde ramperreptar v. (s. XIV.) • ramperreptil n. m. (s. XIV.) • reptilereptilian, ana adj. (s. XIX. . . ) • reptilien, ennerepublica n. f. (s. XV. . . ) • républiquerepublican, ana adj. e n. (s. XVI. . . ) • républicain,ainerepudiacion n. f. (s. XIV. . . ) • répudiationrepudiar v. (s. XIII. . . ) • répudierrepugnància n. f. (s. XIV.) • répugnancerepugnar v. (s. XIV.) • répugnerrepulsion n. f. (s. XIV. . . ) • répulsionrepulsiu, iva adj. e n. m. (s. XIV. . . ) • répulsif,ivereputacion n. f. (s. XIV.) • réputationreputar v. (s. XIV.) • réputerreputat, ada adj. • réputé, éerequerir v. (s. XII.) 1. requérir 2. exigerrequèsta n. f. (s. XIV.) • requêterequièm n. m. (s. XIII.) • requiemrequilhar v. • dresser (cf. tornar quilhar)requincar / requinquilhar v. • requinquerrequisicion n. f. (s. XIII.) • réquisitionrequisicionar v. (s. XVIII. . . ) • réquisitionnerrequisitòri n. m. (s. XVI. . . ) • réquisitoirerequist, ista adj. 1. exquis, ise 2. recherché, éerequista n. f. (s. XII. . . ) 1. requête 2. rechercherequit n. m. (s. XII. . . ) • acquittementres adv. • rienresal n. m. → ret • réseau (foin, pêche) (cf. mal-hum)rescalfar v. • réchaufferrescapar v. (s. XX., del picard) • réchapper (cf.escapar)rescapat, ada adj. e n. (s. XX., del picard) • rescapé,éerescaptar v. 1. racheter 2. recouvrerrescaud n. m. • réchaud (cf. fornèl)resclantida n. f. • retentissementresclantir v. • retentirresclaure v. (s. XIV.) • renfermerresclausa n. f. (s. XIV.) • écluseresclausada n. f. (s. XIV.) • écluséeresclausaire, aira n. (s. XIV. . . ) • éclusier, èrerescossa n. f. (s. XIII.) • rescousserescridar v. 1. crier de nouveau 2. se récrier (cf.tornar escridar)rescriure v. (s. XIII. . . ) • récrire (cf. tornar es-criure)rese n. m. → lagast • tique

reseda n. f. (s. XVI. . . ) resedà • résédaresèrva n. f. (s. XIV. . . ) • réservereservacion n. f. (s. XV.) • réservationreservar v. (s. XIV.) • réserverreservista n. (s. XIX. . . ) • réservisteresidéncia n. f. (s. XIII.) 1. résidence 2. ensem-ble d’immeubles « résidentiels »residéncia segondària n. f. (s. XX.) • résidencesecondaireresidencial, ala adj. (s. XX.) • résidentiel, eIleresident, enta n. (s. XVII. . . ) • résident, enteresidir v. (s. XIV. . . ) • résiderresidú n. m. (s. XIV. . . ) • résiduresidual, ala adj. (s. XIX. . . ) • résiduel, eIleresignacion n. f. (s. XIV.) • résignationresignar v. (s. XIV.) • résignerresiliable, abla adj. (s. XIX. . . ) • résiliableresiliacion n. f. (s. XV. . . ) • résiliationresiliar v. (s. XVI. . . ) • résilierresina n. f. (s. XIII. . . ) • résineresinièr, ièra n. (s. XIX. . . ) • résinierresinós, osa adj. (s. XVI. . . ) • résineux, euseresisténcia n. f. (s. XIV.) • résistanceresistent, enta adj. e n. (s. XVI. . . ) • résistant,anteresistir v. (s. XIII.) • résisterresòl n. m. → timpan • tympan (oreille) (cf. ausi-dor)resolgut, uda adj. (s. XIV. . . ) • résolu, ueresolucion n. f. (s. XIV.) • résolutionresòlver v. (s. XIV. . . ) • résoudreresonància n. f. (s. XV. . . ) • résonanceresonzar v. • rogner (retailler)respalma n. f. • penture de porterespalmar v. • rebondirrespectabilitat n. f. (s. XVIII. . . ) • respectabilitérespectable, abla adj. (s. XV. . . ) • respectablerespectar v. (s. XVI. . . ) • respecterrespècte n. m. (s. XV. . . ) 1. respect 2. égardrespècte de (al -) loc. prep. • à l’égard derespectiu, iva adj. (s. XIV.) • respectif, iverespectuós, osa adj. (s. XVI. . . ) • respectueux,euserespelida n. f. 1. retour à la vie 2. éclosion (cf.renaissença)respelir v. 1. éclore 2. se ranimerrespièit (/respièch) n. m. (s. XII.) • répit (cf. re-spècte)respir n. m. (s. XV. . . ) • respirationrespirable, abla adj. (s. XVIII. . . ) • respirablerespiracion n. f. (s. XIV.) • respirationrespiralh n. m. (s. XIV. : « espiralh ») • soupirailrespirar v. (s. XIII.) • respirerrespiratòri, òria adj. (s. XVI. . . ) • respiratoireresplendent, enta adj. (s. XII. . . ) • resplendis-sant, anteresplendir v. (s. XII. . . ) • resplendirresplendor n. f. (s. XII. . . ) • splendeur

272

Page 273: Diccionari General de la Lenga Occitana - DGLO · ACADEMIA OCCITANA CONSISTÒRI DEL GAI SABER Diccionari General de la Lenga Occitana 2008 – 2016

respondedor ret

respondedor n. m. (s. XX.) • répondeur (télé-phone)respondeire, eira n. (s. XII.) 1. répondeur (pers.)2. garant, anterespondre v. (s. XII.) • répondrerespons n. m. (s. XII.) 1. répons 2. répliqueresponsa n. m. (s. XII. . . ) • réponseresponsabilitat n. f. (s. XVIII. . . ) • responsabilitéresponsabilizar v. (s. XX.) • responsabiliserresponsable, abla n. (s. XX.) • responsableresponsable, bla adj. (s. XIV.) • responsableresposc n. m. • éclaboussureresposcar v. 1. rejaillir 2. éclabousserrespòsta n. f. (s. XII.) 1. riposte 2. répliquerespostar v. (s. XII. . . ) 1. riposter 2. répliquerrespotit, ida adj. • qui fait la têteresquilha n. f. 1. glisse 2. resquilleresquilhaire, aira n. 1. patineur, euse 2.resquilleur, euseresquilhar v. 1. glisser 2. patiner 3. (fam.)resquillerresquilheta n. f. • galet plat (ricochets)resquilhós, osa adj. • glissant, anterèssa n. f. • scieressabuda (de -) loc. adv. • à l’improvisteressaca n. f. • ressacressaire, aira n. • scieur, euseressar v. • scierressarcir v. 1. recoudre 2. repriserressarrar v. 1. resserrer 2. restreindre (cf. tornarsarrar)ressasiar v. (s. XII. . . ) • rassasier (cf. assadolar)ressasir v. (s. XVI. . . ) • ressaisir (cf. tornar sasir)ressaut n. m. (s. XII.) 1. ressaut 2. cahotressautar v. (s. XIII.) → bassacar 1. rebondir 2.cahoter 3. tressaillirressautons (de -) loc. adv. (s. XIII. . . ) • en sursautressèc n. m. • scierieressèga n. f. 1. scie passe-partout 2. (fig.)rabâcheur, euseressegaire, aira n. • scieur de longressegar v. 1. scier en long 2. (fig.) rabâcherresseguièr, ièra n. • scieur, scieuse de longressegum n. m. → ressilha • sciureressemenar v. (s. XIV. . . ) • ressemer (cf. tornarsemenar)ressentida n. f. (s. XX.) • ressentiressentiment n. m. (s. XIV. . . ) • ressentimentressentir v. (s. XIII. . . ) • ressentirresset n. m. 1. petite scie 2. égoïneressilha n. f. • sciure (cf. ressegum; bren deressèc)ressolar v. • apaiserressolar v. • ressemelerressolatge n. m. • ressemelageresson n. m. (s. XII.)→ èco 1. écho 2. retentisse-mentressonar v. (s. XIII.) 1. retentir 2. résonner

ressopar v. • réveillonnerressopet n. m. • réveillonressorgentar v. • sourdre à nouveauressórger v. (s. XII.) 1. suinter 2. resurgirressorsa n. f. (s. XVI. . . ) ressorça • ressourceressòrt n. m. (s. XIII.) 1. ressort (juridiction 2.élasticité)ressortir v. (s. XIV. . . ) • ressortirressum n. m. → ressilha • sciure (cf. ressegum;bren de ressèc)ressuscitar v. (s. XII. . . ) • ressusciterrèst n. m. • chapelet d’ails, d’oignonsrèsta n. f. • resterestabliment n. m. (s. XIII. . . ) • rétablissementrestablir v. (s. XIV.) • rétablirrestacar v. • rattacherrestampar v. (s. XVI. . . ) → reimprimir • réim-primer (cf. tornar estampar)restanc n. m. • retenue d’eau, de terrerestanca n. f. • retenue d’eau, de terre. . .restancar v. (s. XIII.) • retenir l’eau, la terre (fairedes restanques)restant, anta adj. e n. m. • restant, anterestar v. (s. XIII.) 1. rester 2. demeurerrèstas (donar -) expr. • être plus fort / supérieur(cf. manjar sopas sul cap de)restauracion n. f. (s. XIII.) • restaurationrestaurant n. m. (s. XVIII. . . , del francés) • restau-rantrestaurar v. (s. XII.) • restaurerrestaurator, tritz ; n. (s. XVIII. . . ) restaurador;restauraire • restaurateur, tricerestitucion n. f. (s. XIII.) • restitutionrestituïr v. (s. XIV.) • restituerrestoble n. m. → rastolh 1. éteule 2. chaume(champs)restontida n. f. (s. XII. . . ) • retentissementrestontir v. (s. XII. . . ) • retentirrestrénher v. (s. XIII.) • restreindrerestrent, enta (/restrench, encha) adj. (s. XIII. . . )• restreint, einterestriccion n. f. (s. XIV.) • restrictionrestrictiu, iva adj. (s. XIV.) • restrictif, iverestropar v. → regussar • retrousser (vêtements)(cf. tornar estropar)resulta n. f. (s. XVI. . . )→ resultat • résultatresultant, anta adj. e n. f. (s. XVI. . . ) • résultant,anteresultar v. (s. XV. . . ) • résulterresultat n. m. (s. XVI. . . ) • résultatresumir v. (s. XVII. . . ) • résumerresumit n. m. (s. XVIII. . . ) • résuméresurgéncia n. f. (s. XIX. . . ) • résurgenceresurgent, enta adj. (s. XIX. . . ) • résurgent, enteresurreccion n. f. (s. XIII.) • résurrectionret n. f. (s. XII.) • filetret n. f. (s. XIV.) • réseau (cf. malhum; resèl)

273

Page 274: Diccionari General de la Lenga Occitana - DGLO · ACADEMIA OCCITANA CONSISTÒRI DEL GAI SABER Diccionari General de la Lenga Occitana 2008 – 2016

retalh retroactiu, iva

retalh n. m. (s. XII.) 1. coupon d’étoffe 2. frag-mentretalhar v. (s. XII.) 1. retailler 2. découper (cf.tornar talhar)retapar v. 1. reboucher 2. recouvrir (cf. tornartapar)retard n. m. (s. XIV. . . ) • retardretardament n. m. (s. XIV.) • retardementretardar v. (s. XIV.) • retarderretardat, ada adj. e n. (s. XX.) • attardé mental (cf.atardivat)retardatari, ària adj. e n. (s. XIX. . . ) • retardataireretardator, tritz adj. (s. XVIII. . . ) • retardateur,triceretaule n. m. (s. XVI. . . ) • retableretéisser v. • retisser (cf. tornar téisser)retencion n. f. (s. XV.) • rétentionretenement n. m. (s. XII. . . ) • retenuereténer v. (s. XII.) • retenirretenguda n. f. (s. XII.) • retenueretentida n. f. (s. XII.) • retentissementretentir v. (s. XII.) • retentirreticar v. • regretter vivementreticéncia n. f. (s. XVI. . . ) • réticencereticent, enta adj. (s. XIX. . . ) • réticent, entereticós, osa adj. • qui regrette vivementreticul n. m. (s. XVIII. . . ) • réticule (lunette) (cf.ret)reticulacion n. f. (s. XIX. . . ) • réticulation(réseau) (cf. ret)reticular, ara adj. (s. XVII. . . ) • réticulaire(réseau) (cf. ret)reticulat, ada adj. (s. XIX. . . ) 1. réticulé, ée 2.(réseau) (cf. ret)reticulina n. f. (s. XX.) • réticuline (méd.) (cf. ret)reticuliti n. f. (s. XX.) • réticulite (méd.) (cf. ret)réticulo-sarcòme n. m. (s. XX.) • réticulosar-come (méd.) (cf. ret)reticulocit n. m. (s. XX.) • réticulocyte (méd.) (cf.ret)reticuloendotelial adj. m. (s. XX.) • réticulo-endothélial (méd.) (cf. ret)reticulopatia n. f. (s. XX.) • réticulopathie (méd.)(cf. ret)reticuloperitonita n. f. (s. XX.) • réticulo-péritonite (méd.) (cf. ret)reticulòsi / reticuloendoteliòsi n. f. (s. XX.)• réticulose / réticulo-endothéliose (méd.) (cf.ret)reticulum n. m. (s. XIX. . . , mot latin) • réticulum(méd.) (cf. ret)retina n. f. (s. XIV.) • rétineretinian, ana adj. (s. XIX. . . ) • rétinien, enneretintar (/ retenchar) v. • reteindreretipaire, aira n. → imitator • imitateur, triceretipar v. • ressembler àretipe n. m. 1. imitation 2. ressemblanceretirada n. f. • hospitalité

retirada n. f. (s. XX.) 1. retraite 2. action de seretirerretirada (far sa -) expr. • battre en retraiteretirar v. (s. XIII.) 1. retirer 2. loger (cf. retraire)retirar (se) v. pron. (s. XX.) • prendre sa retraiteretirat, ada n. (s. XX.) • retraité, éeretna n. f. • rêneretòca n. f. (s. XVI. . . ) • retoucheretocaire, aira n. (s. XIX. . . ) • retoucheur, euseretocar v. (s. XIII. . . ) 1. retoucher 2. corriger (cf.tornar tocar)retombada n. f. (s. XX.) • retombée (con-séquences)retombadas radioactivas n. f. (s. XX.) • re-tombées radioactivesretombar v. 1. retomber 2. rechuter (maladie)retor n. m. (s. XVI. . . ) • rhéteurretòrcer v. • retordre (cf. tornar tòrcer)retoric, ica adj. (s. XIX. . . ) • rhétoriqueretorica n. f. (s. XIII.) • rhétoriqueretorician, ana adj. e n. (s. XIV. . . ) retoricaire •rhétoricien, enneretorn n. m. (s. XIII.) • retourretornament n. m. (s. XIV.) • retournementretornar v. (s. XII.)→ tornar • revenir, retourneretornèla n. f. • ritournelleretorquir v. (s. XIV. . . ) • rétorquerretorsion n. f. (s. XIV. . . ) • rétorsionretòrt, òrta adj. (s. XVIII...) 1. retors, orse 2. rusé,éeretòrta n. f. (s. XIII.) • corde retorseretraçar v. • retracer (cf. tornar traçar)retraccion n. f. (s. XII. . . ) • rétraction (méd.)retractabilitat n. f. (s. XIII. . . ) • rétractabilitéretractable, abla adj. (s. XIII. . . ) • rétractableretractacion n. f. (s. XIV.) • rétractation (se ré-tracter)retractament n. m. (s. XX.) • retraitement(déchets. . . )retractar v. (s. XX.) • retraiter (déchets. . . )retractar (se) v. pron. (s. XIV. . . ) • rétracter (ju-rid.)retractil, ila adj. (s. XIX. . . ) • rétractileretractilitat n. f. (s. XIX. . . ) • rétractilitéretractiu, iva adj. (s. XVI. . . ) • rétractif, iveretractor, tritz adj. (s. XIX. . . ) • rétracteur, trice(méd.)retraire (se) v. (s. XIX. . . ) • rétracter (méd.)retrait (/retrach) n. m. • portraitretransmetor n. m. (s. XX., del francés) • retrans-metteurretransmetre v. (s. XX.) • retransmettre (cf.tornar transmetre)retransmission n. f. (s. XX.) • retransmissionretribucion n. f. (s. XIV.) • rétributionretribuïr v. (s. XIV.) • rétribuerretroaccion n. f. (s. XX.) • rétroactionretroactiu, iva adj. (s. XX.) • rétroactif, ive

274

Page 275: Diccionari General de la Lenga Occitana - DGLO · ACADEMIA OCCITANA CONSISTÒRI DEL GAI SABER Diccionari General de la Lenga Occitana 2008 – 2016

retrobada reviròla

retrobada n. f. (s. XX.) • retrouvailles (cf. reen-contre)retrobar v. • retrouverretrocedir v. (s. XVI. . . ) • rétrocéderretrocession n. f. (s. XVI. . . ) • rétrocessionretrofusada n. f. (s. XX.) • rétrofuséeretrogradacion n. (s. XIV.) • rétrogradationretrogradar v. (s. XIV.) • rétrograderretrograde, ada adj. (s. XVIII. . . ) retrograd • rétro-graderetronadís / retroniment n. m. • bruit du / detonnerreretronir v. 1. tonner 2. faire un bruit de ton-nerre 3. retentirretroprojector n. m. (s. XX.) • rétroprojecteurretrospectiu, iva adj. e n. f. (s. XX.) • rétrospectif,iveretrovisor n. m. (s. XX.) • rétroviseurretutèla n. f. • chose, machin indéterminés quimanquentreubarba n. f. (s. XII.) • rhubarberèuma n. f. (s. XIV.) rauma • rhume (cf. reumàs)reumatismal, ala adj. (s. XVIII. . . ) • rhumatismal,alereumatisme n. m. (s. XVI. . . ) raumatisme • rhu-matismereumatizant, anta adj. e n. (s. XVI. . . ) • rhumati-sant, antereumatoïde, oïda adj. (s. XX.) • rhumatoïdereumatologia n. f. (s. XX.) • rhumatologiereumatologic, ica adj. (s. XX.) • rhumatologiquereumatològue, òga n. (s. XX.) • rhumatologuereumós, osa adj. 1. enrhumé, ée 2. sujet auxrhumesreünificacion n. f. (s. XX.) • réunificationreünificar v. (s. XX.) • réunifierreünificator, tritz adj. e n. (s. XX.) reünificador •réunificateur, tricereünion n. f. (s. XV. . . ) • réunionreünir v. (s. XV. . . ) • réunirreütilizacion n. f. (s. XX.) • réutilisationreütilizar v. (s. XX.) • réutiliserrevalorizacion n. f. (s. XX.) • revalorisationrevalorizar v. (s. XX.) • revaloriserreveire v. • revoir (cf. tornar veire)revelacion n. f. (s. XIV.) • révélationrevelar v. (s. XII. . . ) • révélerrevelator, tritz adj. e n. m. (s. XIX. . . ) revelador •révélateur, tricerevelh n. m. (s. XII.) 1. réveil 2. réveille-matinrevelhar v. (s. XII.)→ despertar • réveillerrevelhon n. m. → ressopet 1. réveillon 2. séré-nadereven n. m. 1. revenu 2. croissancereven (me -) expr. • il me souvientrevenda n. f. • reventerevendeire, eira n. m. (s. XIII.) • revendeur, euse

revendre v. (s. XIII.) • revendre (cf. tornar ven-dre)revenge n. m. (s. XVI. . . ) • revancherevengisme n. m. (s. XIX. . . ) • revanchismerevengut n. m. (s. XIV. . . ) • revenu (cf. reven)revenir v. (s. XII.) • revenirrevenjaire, aira n. (s. XIX. . . ) • revanchard, arderevenjar (se) v. pron. (s. XIII.) • prendre sa re-vanchereventar v. 1. abonder en trop grande quantité2. rebuterreverar v. (s. XV. . . ) • révérerreverbèr n. m. (s. XVIII. . . ) • réverbèrereverberacion n. f. (s. XIV.) • réverbérationreverberar v. (s. XIV. . . ) • réverbérerreverdejar v. (s. XII.) • redevenir vert (cf. tornarverdejar)reverdir v. (s. XII.) • reverdir (cf. tornar verdir)reveréncia n. f. (s. XIII.) • révérencereverenciós, osa adj. (s. XVIII. . . ) • révérencieux,eusereverend, enda adj. e n. (s. XIII.) reverent •révérend, enderevergar v. • redresser une brancherevèrs n. m. (s. XII.) 1. envers 2. revers 3. versorevèrs (al -) loc. adv. 1. à rebours 2. à l’enversrevèrs, èrsa adj. • adverserevèrsa n. f. • renverserevèrsa partida expr. • partie adversereversal, ala adj. (s. XIII.) • reversal, alerevèrsament n. m. (s. XII. . . ) • reversementreversar v. (s. XII.) • renverser (cf. tornar versar)reverseta (de -) loc. adv. 1. à la renverse 2. surle dosreversibilitat n. f. (s. XX.) • réversibilitéreversible, ibla adj. (s. XIX. . . ) • réversiblereversièr, ièra adj. → reborsièr • contrariant,antereversinar v. • retrousserreversinar las mostachas (se) expr. • seretrousser la moustachereversion n. f. (s. XIV.) • réversionrevèrt n. m. • ressemblancerevertar v. • ressembler àrevertegar v. → rebussar • trousserrevestiment n. m. (s. XIII.) • revêtementrevestir v. (s. XIII.) • revêtir,revigorant, anta adj. (s. XX.) • revigorant, anterevigorar v. (s. XX.) • revigorerrevira n. f. 1. réplique 2. riposterevira-siulet / shiulet n. m. • (fam.) giflerevira-vai-te’n n. m. • (fam.) giflereviracoet n. m. • tête-à-queuerevirada n. f. • revirementreviramarion n. m. • (fam.) giflerevirament n. m. (s. XVI. . . ) • revirementrevirar v. (s. XII.) • retourner (cf. traduire)reviròla n. f. • tournoiement

275

Page 276: Diccionari General de la Lenga Occitana - DGLO · ACADEMIA OCCITANA CONSISTÒRI DEL GAI SABER Diccionari General de la Lenga Occitana 2008 – 2016

revirolar ring

revirolar v. • tournoyerrevirolet n. m. • pirouetterevisar v. (s. XIII. . . ) • réviserreviscòl n. m. 1. retour à la vie 2. réanimationreviscolar v. (s. XIV.) 1. revenir à la vie 2. ragail-lardirrevision n. f. (s. XIII. . . ) • révisionrevisionisme n. m. (s. XX.) • révisionnismerevisionista adj. e n. (s. XX.) • révisionnisterevisitar v. (s. XVII.) • revisiter (cf. tornar vesitar)revista n. f. (s. XIX. . . ) • revuerevista n. f. (s. XIX. . . ) • revuerevitalizacion n. f. (s. XX.) • revitalisation (cf.reviudament)revitalizant, anta adj. e n. m. (s. XX.) • revital-isant, ante (cf. reviudant)revitalizar v. (s. XX.) • revitaliser (cf. reviudar)reviudament n. m. reviudacion • action deranimer, de revivifierreviudant, anta adj. e n. reviudaire • revivifiant,antereviudar v. (viure + vida) • ranimer, revivifierreviure n. m. (s. XII.) 1. regain 2. renaissancereviure v. (s. XII.) • revivre (cf. tornar viure)reviviscéncia n. f. (s. XVI. . . ) • reviviscencereviviscent, enta adj. (s. XIX. . . ) • reviviscent,enterevocable, bla adj. (s. XIII.) • révocablerevocacion n. f. (s. XIII. . . ) • révocationrevocacion n. f. (s. XIV.) • révocationrevocar v. (s. XIII.) • révoquerrevoidar (/revojar) v. 1. regorger 2. déborderrevòl n. m. 1. remous 2. tourbillonrevòlta n. f. (s. XVI. . . ) • révolterevoltar v. (s. XVI. . . , de l’italian) • révolterrevolucion n. f. (s. XIV.) • révolutionrevolucion culturala n. f. (s. XX.) • révolutionculturellerevolucionar v. (s. XVIII. . . ) • révolutionnerrevolucionari, ària adj. e n. (s. XVIII. . . ) • révolu-tionnaire.revolum n. m. 1. tourbillon 2. bouleversementrevolumar v. 1. tourbillonner 2. bouleverserrevolvèr n. m. (s. XIX. . . , de l’anglés) revòlver •revolverrevolvina n. f. (s. XII.) • ritournellerevòlzer v. 1. enrouler 2. bouleverserrevulsion n. f. (s. XVI. . . ) • révulsionrevulsiu, iva adj. (s. XVI. . . ) • révulsif, iverhèsus (factor -) n. m. (s. XX., mot latin) • rhésusrhèsus negatiu n. m. (s. XX.) • rhésus négatifrhèsus positiu n. m. (s. XX.) • rhésus positifriba n. f. 1. rive 2. lisièreribairenc, enca adj. • riverain, aineribairés n. m. • rivageriban n. m. 1. ruban 2. copeau 3. longue fileribanbèl n. m. (de l’occ. riban bèl) 1. grand ruban2. ribambelle (cf. cordelada)

ribàs n. m. 1. rive 2. talus escarpéribas (se tirar de -) expr. • se tirer d’affaireribassejar v. 1. suivre la rive 2. (fam.) draguer(flirt)ribassut, uda adj. • escarpé, éeribatge n. m. (s. XII.) • rivageribaud, auda n. (s. XIII.) 1. ribaud, aude 2.canaille (cf. arlòt)ribaudiá / ribaudariá n. f. (s. XIII.)→ libertinatge1. libertinage 2. débaucheribejar v. 1. longer la rive 2. côtoyer (cf. rib-assejar)ribièra n. f. (s. XII.) 1. rivière 2. vallée fluvialeribieral n. m. → maire 1. lit de rivière 2. riveboiséeribla n. f. • hie (outil de paveur)riblar v. 1. river 2. riveter 3. disposer des pavésrible n. m. • rivetribon-ribaina loc. adv. • bon gré mal gréric e ric / ric a ric loc. adv. 1. tout juste 2. exacte-mentric, rica adj. (s. XII.) • richericament adv. (s. XII.) 1. richement 2. puissam-mentricàs, assa adj. e n. • richard, ardericin n. m. • ricinrictus n. m. (s. XIX. . . , mot latin) rictús • rictusridèla n. f. • ridelleridicul, ula adj. (s. XV. . . ) • ridiculeridiculizar v. (s. XVII. . . ) • ridiculiserrifanhada n. f. • ricanementrifanhar v. 1. ricaner 2. rire sottementriga-raga n. f. → carrasclet • crécelle (cf.tarabastèla)rigal n. m. → barba-rós • rouge-gorgerigaudon n. m. (s. XVII., de Rigaud (dançaprovençala)) • rigaudonrigidament adv. (s. XVII. . . ) • rigidementrigide, ida adj. (s. XVI. . . ) rigid • rigide (cf. regde)rigidificar v. (s. XX.) • rigidifierrigiditat n. f. (s. XVII. . . ) • rigiditérigolisti n. m. • (fam.) gueuletonrigor n. f. (s. XIV.) • rigueurrigorisme n. m. (s. XVII. . . ) • rigorismerigorista adj. e n. (s. XVII. . . ) • rigoristerigorós, osa adj. (s. XIV.) • rigoureux, euserigorosament adv. (s. XIV. . . ) • rigoureusementrigòt n. m. (s. XIII.) 1. touffe 2. tresse de cheveuxrima n. f. (s. XII.) • rimerimaire, aira n. (s. XVI. . . ) • rimeur, euserimalha n. f. (s. XVI. . . ) •mauvaise poésierimalhaire, aira n. (s. XVI. . . ) • rimailleur, euserimalhar v. (s. XVI. . . ) • rimaillerrimar v. (s. XII.) • brûler (faire trop cuire)rimar v. (s. XII.) 1. rimer 2. versifierrimassejar v. (s. XVI. . . ) • rimaillerrimor n. f. • rigueur du tempsring n. m. (s. XIX. . . , mot anglés) • ring

276

Page 277: Diccionari General de la Lenga Occitana - DGLO · ACADEMIA OCCITANA CONSISTÒRI DEL GAI SABER Diccionari General de la Lenga Occitana 2008 – 2016

ringa rodentian, ana

ringa n. f. → diarrèa • diarrhée (cf. foira)ringa-ranga onom. • bruit d’objets frottésringaire, aira n. → diarreïc 1. foireux 2. ringardringar v. • foirer (diarrhée) (cf. foirar)ringoleta n. f. → engrisòla • lézard gris (cf. sin-sòla; cernalha claupèire; clau de sant Pèire)riniti n. f. (s. XIX. . . ) • rhiniterinoceront / rinocèros n. m. (s. XIV.) • rhinocérosrinofaringiti n. f. (s. XX.) • rhinopharyngiterintrar v. • entrer à nouveau (cf. tornar intrar)riòta n. f. (s. XIII.) 1. querelle 2. débatripa-rapa adv. • par hasardripar v. 1. glisser 2. déraperriquesa n. f. (s. XII.) • richesseriquiquí n. m. 1. (fam.) petit doigt 2. un doigtd’eau-de-vierire (/ríser) v. (s. XII.) 1. rire 2. frémir (cuisson)rire (se) v. • se moquerrire de can expr. • rire forcé, hypocriterire de gauta expr. • sourire moqueurrire d’aurelha expr. • rire intérieurris n. m. (s. XII.) • rireris n. m. (s. XIII., de l’italian) • rizrisada / risalha n. f. • riséerisc, risca n. m. (s. XVI. . . , de l’italian) • risqueriscar v. (s. XVI. . . ) • risquerriscós, osa adj. (s. XVII. . . ) • risqué, éerisent, enta adj. • riant, anteriset n. m. (s. XII.) • petit sourireriseta n. f. • sourire d’enfantrisiblament adv. • risiblementrisible, ibla adj. • risiblerisicultor, tritz n. (s. XX.) • riziculteur, tricerisicultura n. f. (s. XX.) • riziculturerisièra n. f. (s. XVIII. . . ) • rizièrerisolent, enta adj. e n. • souriant, anterisolet n. m. • petit sourirerisolièr, ièra adj. • rieur, euserispa n. f. 1. bise 2. vent froidrispa n. f. • pelle à cendresrit, rita n. → guit • canard, cane (cf. tiron)rite n. m. (s. XV. . . ) rit • riteritmar v. (s. XIV. . . ) • rythmerritme n. m. (s. XIV. . . ) • rythmeritmic, ica adj. (s. XIV.) • rythmiqueriton n. m. → guiton • caneton (cf. tiron)ritual, ala adj. e n. m. (s. XVI. . . ) • rituel, elleritualament adv. (s. XX.) • rituellementritualizacion n. f. (s. XX.) • ritualisationritualizar v. (s. XX.) • ritualiserriu n. m. 1. rivière 2. ruisseauriu de desbrembièr expr. • rivière de l’oubliriule, riula adj. 1. vif, vive 2. gaillard, arderival / rivatèl n. m. • petit ruisseaurival, ala adj. (s. XVII. . . ) • rival, alerivalitat n. f. (s. XVII. . . ) • rivalitérivalizar v. (s. XVIII. . . ) • rivaliser

rizofague, aga adj. (s. XVIII. . . ) risofag • rhi-zophagerizòma n. m. (s. XIX. . . ) • rhizomerobina n. f. 1. roubine 2. canal d’assèchement,de dérivationroble n. m. (s. XVII. . . ) • rouble (monnaie russe)robòt n. m. (s. XX., del chèc (lit. K. Capek)) • robotrobotica n. f. (s. XX.) • robotiquerobotician, ana n. (s. XX.) • roboticien, ennerobotizacion n. f. (s. XX.) • robotisationrobotizar v. (s. XX.) • robotiserrobrir v. • rouvrir (cf. tornar obrir)robust, usta adj. (s. XI. . . ) robuste • robusterobustesa n. f. (s. XIX. . . ) • robustesseròc n. m. (s. XII.) 1. roc 2. rocherròca n. f. (s. XII. . . ) 1. roche 2. gros rocherrocada n. f. 1. amas de rochers 2. terrainrocheuxrocada n. f. (s. XIX. . . ) • rocade (jeu d’échecs,voie de circul.)rocafòrt n. m. • roquefort (fromage)ròcafòrt n. f. → ròca • château-fortrocalha n. f. • rocaille (cf. ròc)rocalha n. m. (s. XVII. . . , de l’italian) • rocaille(style)rocalhós, osa adj. • rocailleux, euserocambolesc, esca adj. (s. XIX. . . ) • rocambo-lesquerocareda n. f. • tas de rochersrocassós, osa / rocassut, uda adj. • rocheux,euseròck n. m. (s. XX., mot anglés) • rockrockaire, aira n. (s. XX.) • rockeur, euserococò adj. e n. m. (s. XIX. . . , del francés) • rococo(art)rocon onom. • roucoulementroconada n. f. • roucoulementroconar v. • roucoulerròda n. f. (s. XII.) ronda 1. roue 2. ronde 3. halode la luneròda del mond (la -) expr. • le tour du monderodaire, aira n. • rôdeur, euserodal n. m. • ornièrerodanenc, enca adj. (s. XIX. . . ) • rhodanien, ennerodar v. (s. XIII.)→ rotlar • roulerrodar v. • rôder (hanter les lieux)rodar v. (s. XX.) • roder (un moteur. . . )rodassejar v. • rôder sans cesserodat, ada adj. (s. XX.) • rodé, ée (moteur)rodatge n. m. (s. XX.) 1. rouage 2. rodageròdavèrsa n. f. (s. XIX.) • roue hydrauliquerodèl n. m. rotlèu; rondèl • rouleaurodèla n. f. (s. XIII.) 1. tranche 2. rondelle 3.rouellerodelar v. 1. rouler 2. dégringolerrodelet n. m. 1. petit cercle 2. groupe restreintrodentian, ana n. (s. XX.) rosegaire • rongeur,euse (ordre animal)

277

Page 278: Diccionari General de la Lenga Occitana - DGLO · ACADEMIA OCCITANA CONSISTÒRI DEL GAI SABER Diccionari General de la Lenga Occitana 2008 – 2016

rodet rosada

rodet n. m. → giroleta 1. rouet 2. girouetterodeta n. f. • rouletterodièr n. m. • charronrodilhar v. • regarder autour de soirododendron n. m. (s. XVI. . . ) • rhododendron(cf. abardal)ròdol n. m. ròde • espace circulaire (clairière,rond de plantes, de champignons. . . )ròdor n. m. (s. XIII.) • redoul (sorte d’arbrisseau)roergàs, assa / roergat, ata adj. e n. • rouergat,ateroflar v. → roncar • ronflerroganhar v. → rosegar • rongerroganhon n. m. 1. ce qui a été rongé 2. (fig.)rogatonrogasons n. f. plur. (s. XII.) • rogationsrogatòri, òria adj. (s. XVI. . . ) • rogatoireroge, roja adj. e n. m. • rougerogejar v. • tirer sur le rougerogejar v. (s. XIV.) • tirer sur le rougerogenc, enca adj. (s. XIV.) • rougeâtreroget, eta adj. 1. un peu rouge 2. rouget (pois-son) 3. orongerogièr n. m. • grès rougerogièra n. f. → rabòta • vaironrogieràs n. m. • terrain de grès rougerogieròla n. f. • rougeur du cielrogilhon n. m. → rosèla • coquelicotroginèl, èla adj. • qui tire sur le rougeroginós, osa adj. • rougeâtrerogir v. (s. XII.) • rougirroïna n. f. (s. XIII.) • ruineroïnar v. (s. XII.) • ruinerroïnós, osa adj. (s. XIII.) • ruineux, euseroire n. m. (s. XIII.) • chêne rouvreroireda n. f. • rouvraieroja n. f. • garancerojana n. f. • gros ver rougerojor n. f. (s. XIII.) • rougeurròl n. m. 1. rondin 2. bûche 3. rouleau d’étofferom n. m. (s. XVII. . . , de l’anglés) ròm • rhumròm n. m. (s. XIX. . . ) 1. rom 2. romanichelroman n. (s. XII., de l’occ. ancian romanç) • roman(litt.)roman, ana adj. • romain, aineroman, ana adj. e n. • roman, ane (linguistique)romana n. f. • balance romaineromança n. f. (s. XVI. . . , del castelhan) • romanceromançar v. (s. XIII.) • romancerromancièr, ièra n. (s. XI.) • romancier, ièreromand, anda adj. (s. XVI. . . ) • romand, ande(Suisse francophone)romanèl n. m. → oronja • orongeromanés, esa adj. (s. XIX. . . ) • roumain, aineromanesc, esca adj. (s. XIX. . . ) • romanesqueromanic, ica adj. (s. XX.) • roman, ane (art)romanin n. m. (s. XIII.) • romarinromanista n. (s. XVIII. . . ) • romaniste

romantic, ica adj. e n. (s. XIX. . . ) • romantiqueromantisme n. m. (s. XIX. . . ) • romantismeromb n. m. • turbotrombe n. m. (s. XX.) • rhombe / rombe(géométrie)rómec / romèc n. f. (s. XII.) rome • ronceromèca n. f. • croquemitaineromegada n. f. 1. roncier 2. déchirure de ronceromegaire, aira n. 1. coupeur de ronces 2. (fig.)ronchonneur, euseromegar v. 1. couper des ronces 2. (fig.) ron-chonnerromegàs n. m. • hallier de roncesromeguièra n. f. • champ de roncesromevatge n. m. (s. XIII.) • pèlerinageromiar v. (s. XIII.) • ruminerromiau onom. •miaouromieu, ieva n. (s. XII.) • pèlerin, inerompecuol n. m. 1. (fam.) casse-gueule(passage abrupt, glissant) 2. (fig.) affairehasardeuserompedura n. f. (s. XIII.) 1. rupture 2. séparationrompre v. (s. XIII.) 1. rompre 2. briserrompre companha expr. • fausser compagnieromput, uda adj. • rompu, ue (cf. rot)rona n. f. 1. mauvaise humeur 2. grognement(cf. ruca)ronar v. 1. grogner 2. maugréerronçada n. f. 1. ruée 2. bousculaderoncadís / roncament / roncada n. m. • ronfle-mentroncaire, aira n. • ronfleur, euseroncar v. • ronflerronçar v. (s. XII.) 1. jeter 2. lancerrondinaire, aira n. 1. ronchon, onne 2.grincheux, euserondinar v. 1. grogner 2. ronchonnerronha n. f. (s. XIII.) 1. gale 2. balayuresronhon n. m. (s. XIII.) • rognon (animal) (cf. ren)ronhonada n. f. (s. XIII.) 1. selle de mouton, dechevreuil (boucherie) 2. rognonnaderonhós, osa adj. (s. XIII.) • galeux, euseropa n. f. 1. grand manteau 2. houppelanderopia n. f. • roupie (monnaie)ropilhada n. f. • (fam.) sommeil de courteduréeropilhaire, aira n. • (fam.) dormeur, euseropilhar v. 1. (fam.) roupiller 2. dormirroquet n. m. • grosse bobineroqueta n. f. (s. XIII.) • petite rocheroqueta n. f. (s. XIV. . . , de l’italian) • roquette(militaire)roqueta n. f. (s. XVI. . . , de l’italian) • roquette(salade)ros, rossa adj. • roux, rousseròsa n. f. (s. XII.) • roseròsa de Junon n. f. • lys blanc (bot.)rosada n. f. (s. XIII.) • gelée blanche

278

Page 279: Diccionari General de la Lenga Occitana - DGLO · ACADEMIA OCCITANA CONSISTÒRI DEL GAI SABER Diccionari General de la Lenga Occitana 2008 – 2016

rosage rubrica

rosage n. m. (s. XVI. . . ) rosatge→ rododendron •rhododendronrosal n. m. • roséerosari n. m. • rosairerosat, ada adj. e n. m. (s. XIII.) 1. rosé, ée 2. vinroséròse, ròsa adj. • rose (couleur)roseda n. f. • roseraierosegar v. (s. XIII.) • rongerrosegon n. m. 1. rogaton 2. reste de ce qui a étérongérosèl n. m. (s. XII.)→ roseda • roseraierosèla n. f. • coquelicotroselièra n. f. • roselièrerosenc, enca adj. (s. XIV.) • rosâtrerosent, enta adj. • incandescent, ente (forge)rosentar v. • chauffer au rouge (forge)roseta n. f. (s. XVI. . . ) rosassa • rosace (achit.)roseta n. f. (s. XII.) • rosetterosièr n. m. (s. XII.) • rosierrosièra n. f. • rosièrerosilh n. m. (s. XII.)→ rovilh • rouillerosilhar v. (s. XIV.)→ rovilhar • rouillerrosilhon n. m. → rovilhon • lactaire(champignon)rosilhós, osa adj. (s. XII.)→ rovilhós • rouillé, éerosina n. f. 1. bruine 2. roséerosor n. f. • roseurrosquilha n. f. • sorte de gâteau rondròssa n. f. (s. XIII.) • rosse (mauvais cheval)rossada n. f. • rosséerossar v. • rosserròssec / rossèc n. m. → rascle 1. filet traînant(pêche) 2. herse (agric.)rossegar v. (s. XII.) 1. herser 2. traînerrossejar v. • tirer sur le rouxrossèl, èla adj. • roux, rousserosselhonés, esa adj. (s. XVIII. . . ) • roussillon-nais, aiserosselon n. m. • louis d’orrossenc, enca adj. • roussâtrerossiment n. m. • roussissementrossin n. m. (s. XII.)→ chaval • cheval (arch.)rossinhòl n. m. (s. XII.) • rossignolrossir v. • roussirrossòla n. f. • rissolerossolar v. • rissolerrossor n. f. (s. XIII.) • rousseurrosta n. f. 1. raclée 2. rosséerostida n. f. • aliment grillé (pain grillé, châ-taigne. . . )rostidoira n. f. (s. XX.) • rôtissoirerostidor n. m. • lieu exposé au soleilrostidor, dora n. (s. XIII.)→ rostisseire • rôtisseur,euserostir v. • rôtirrostir v. 1. roustir 2. dépouiller 3. décaver aujeu

rostissariá n. f. (s. XIX. . . ) • rôtisserierostisseire, eira n. • rôtisseurrostit, ida adj. 1. être rousti, ie 2. décavé, éerostit, ida adj. e n. m. • rôtirostolar v. 1. passer le rouleau pour émotter 2.(fig. fam.) remplir le verre à ras bordrostons n. m. plur. • (triv.) roustonsròstre n. m. (s. XIV. . . ) • rostrerostum n. m. • odeur de brûléròt n. m. (s. XII.) • rot (digestion)rot, rota adj. → romput • rompu, uerota n. f. (s. XIII. . . ) • routerotacion n. f. (s. XIV. . . ) • rotationrotacional, ala adj. (s. XX.) • rotationnel, elle(physique)rotacisme n. m. (s. XX.) • rhotacismerotar v. • roterrotatiu, iva adj. (s. XIX. . . ) • rotatif, iverotativa n. f. (s. XIX. . . ) • rotativerotativista n. (s. XX.) • rotativisterotator adj. e n. m. (s. XVII. . . ) rotador • rotateurrotatòri, tòria adj. (s. XVIII. . . ) • rotatoirerotièr, ièra adj. e n. (s. XX.) • routier, ièrerotina n. f. (s. XVI. . . ) • routinerotinièr, ièra adj. (s. XVIII. . . ) • routinier, ièrerotlada n. f. (s. XVII. . . ) • rouladerotlada (far la -) expr. • faire le repas de fin destravauxrotlador n. m. • rouleau à pâtisserierotlament n. m. (s. XVI. . . ) • roulementrotlar v. (s. XIII.) 1. rouler 2. enrouler 3. passerle rouleau (agric.)rotlatge n. m. (s. XVI. . . ) • roulageròtle n. m. (s. XII. . . ) 1. rôle 2. listeròtle / rotlon n. m. (s. XIII.) • rouleau (agric.) (cf.rodèl)rotlet n. m. • cerceau (jouet)rotleta n. f. • roulette (jeu)rotlòta n. f. • roulotterotonda n. f. (s. XV. . . ) • rotonderotonditat n. f. (s. XIV.) • rotonditérotor n. m. (s. XIV. . . ) • rotorrotula n. f. (s. XV. . . ) • rotuleroturièr, ièra adj. e n. (s. XIV. . . ) • roturier, ièreround n. m. (s. XIX. . . , mot anglés) • round(boxe. . . )rove n. m. → roire • chêne rouvreroveda n. f. → roireda • rouvraierovilh n. m. • rouillerovilhadura n. f. → oxidacion • oxydationrovilhar v. • rouillerrovilhon n. m. • lactaire (champignon)rovilhós, osa adj. • rouillé, éerua n. f. (s. XII.)→ carrièra • ruerubeòla n. f. (s. XIX. . . ) • rubéolerubés, esa adj. (s. XIV. . . ) • rubicond, onderubís n. m. (s. XVI. . . ) • rubisrubrica n. f. (s. XIV.) • rubrique

279

Page 280: Diccionari General de la Lenga Occitana - DGLO · ACADEMIA OCCITANA CONSISTÒRI DEL GAI SABER Diccionari General de la Lenga Occitana 2008 – 2016

ruca rutle, rutla

ruca n. f. • chenilleruca (aver la -) expr. • (fam.) être de mauvaisehumeurruda n. f. (s. XIII. . . ) • rue (plante)rudament adv. (s. XIV.) • rudementrude, ruda adj. (s. XIII.) rud • dur, durerudejament n. m. (s. XVI. . . ) • rudoiementrudejar v. (s. XIV. . . ) • rudoyerrudesa n. f. (s. XIII.) • rudesserudiment n. m. (s. XV. . . ) • rudimentrudimentari, ària adj. (s. XIX. . . ) • rudimentairerudor n. f. (s. XIII. . . ) • rudesserufa / ruga n. f. 1. ride 2. pli 3. froncerufadís n. m. • froncementrufar / rugar v. 1. rider 2. froncerrufar lo nas expr. • froncer le nezrufat, ada adj. • ridé, éerufe, rufa adj. (s. XII. : « ruf ») ruf 1. rude 2. âprerufian n. m. (s. XII., de l’italian) • rufianrugby n. m. (s. XIX. . . , de l’escòla anglesa d’aquelnom) rugbí • rugbyrugbyman n. m. (s. XIX. . . , mot anglés) • rugby-manrugiment n. m. (s. XVI. . . ) • rugissementrugir v. (s. XIII.) • rugirrugós, osa adj. (s. XIV.) • rugueux, euserugositat n. f. (s. XIV.) • rugositéruissa n. f. • buse (oiseau) (cf. tora; toda;busaraca)rumba n. f. (s. XX., del castelhan) rumbà • rumbaruminacion n. f. (s. XIV. . . ) • ruminationruminant, anta adj. e n. m. (s. XVI. . . ) romiaire •ruminant, anteruminar v. (s. XIV.) • ruminer

rumor n. f. (s. XII.) • rumeurruna n. f. (s. XVII. . . , de l’escandinau) • runerupèstre, èstra adj. (s. XIX. . . ) • rupestreruptor n. m. (s. XX.) • rupteurruptura n. f. (s. XIV. . . ) • rupturerural, ala adj. (s. XIV. . . ) • rural, aleruralitat n. f. (s. XX.) • ruralitérus, russa adj. (s. XVIII. . . ) • russerusa n. f. (s. XIII. . . ) • ruserusar v. (s. XIV. . . ) • ruserrusat, ada adj. (s. XIV. . . ) • rusé, éerusca n. f. (s. XII.) 1. écorce d’arbre 2. (fig. efam.) peaurusca (aver bona -) expr. • avoir la peau dureruscada n. f. • lessiveruscar v. 1. écorcer 2. lessiverruscós, osa adj. • rugueux, euse (écorce)rush (pl. rushes) n. m. (s. XX., mot anglés) →ronçada 1. rush 2. ruéerushes n. m. plur. (s. XX., mot anglés) • rushes(prises de vue, cinéma)russofòn, òna adj. (s. XX.) • russophonerussula n. f. (s. XIX. . . ) • russule (champignon)ruste, rusta adj. e n. (s. XII.) • rustrerustic, ica adj. (s. XIV.) • rustiquerusticar v. • crépir grossièrementrusticitat n. f. (s. XIV.) • rusticitérustina n. f. (s. XX., nom depausat) • rustinerutabagar n. m. (s. XIX. . . , del suedés) rutabagà •rutabagarutilant, anta adj. (s. XV. . . ) • rutilant, anterutle (al -) loc. adv. • au diablerutle, rutla adj. rulle • repu, ue

280

Page 281: Diccionari General de la Lenga Occitana - DGLO · ACADEMIA OCCITANA CONSISTÒRI DEL GAI SABER Diccionari General de la Lenga Occitana 2008 – 2016

s èssa (alfabet) sacralizacion

S

s èssa (alfabet) n. f. • ss’ conj. (fòrma elidida de se) • sis’ pron. pers. (fòrma elidida de se) • se, s’sa adj. poss. • sasaba n. f. (s. XII.) • sèvesabana n. f. (s. XVI. . . , del castelhan ← Haïtian)savana • savanesabar v. 1. avoir de la sève 2. (fig. fam.) rossersabata n. f. (s. XII.)→ sabaton • souliersabatariá n. f. (s. XV.) • fabrique de soulierssabatièr n. m. (s. XII.) 1. savetier 2. cordonniersabaton n. m. (s. XII.) • soulier (cf. sabata)sabaud n. m. → grapaud • crapaudsabbat n. m. (s. XIII.) • sabbatsabbatic, ica adj. (s. XVI. . . ) • sabbatiquesabent, enta adj. e n. • savant, antesabentàs, assa adj. e n. 1. cuistre 2. demi-savant3. pédant, antesaber n. m. (s. XI.) • savoirsaber v. (s. XII.) 1. savoir 2. avoir goûtsaber (lo gai -) n. m. (s. XIV.) • la poésie médié-valesaber (lo gai -) expr. • la poésie (au Moyen Age)saber a loc. • avoir goût àsaber bon (se -) loc. v. (s. XII.) • plairesaber mal (se -) loc. v. (s. XII.) 1. être fâché, ée 2.vexé, éesaber-far n. m. • savoir-fairesaber-viure n. m. • savoir-vivresaberut, uda adj. e n. (s. XIII.) 1. (ironique) sa-vant, ante 2. érudit, itesabir n. m. (s. XIX. . . , del castelhan « saber ») • sabirsabla n. f. → sable • sable (m.)sabladoira n. f. sablosa • sableuse (machine)sablaire, aira n. • sableur, euse (personne)sablar v. 1. sabler 2. ensablersablàs n. m. 1. amas de sable 2. banc de sablesable n. m. (s. XII. « sablon ») • sable (cf. sabla)sablièr n. m. • sabliersablièra n. f. • sablière (carrière de sable)sablina n. f. • sable très finsablonenc, enca / sablonós, osa adj. • sablon-neux, eusesablós, osa adj. (s. XIII.) • sableux, eusesablum n. m. • terrain sablonneuxsabon n. m. (s. XIII.) • savonsabonada n. f. 1. eau savonneuse 2. savonnée3. (fam.) réprimandesabonar v. • savonnersabonariá n. f. • savonneriesabonatge n. m. • savonnagesaboneta n. f. • savonnettesabonièr, ièra n. 1. savonnier, ière 2. savon-neriesabonós, osa adj. • savonneux, euse

sabor n. f. (s. XII.) • saveursaboral n. m. • viande pour donner du goût àla soupesaborar v. (s. XII.) • savourersabòrd n. m. • sabordsaborejar v. 1. savourer 2. avoir du goûtsaborós, osa adj. (s. XII.) • savoureux, eusesaborosament adv. (s. XIII.) • savoureusementsaborum n. m. 1. ce qui donne la saveur 2. osdans la soupesabotaire, aira n. (s. XIX. . . ) • saboteur, eusesabotar v. (s. XIX. . . ) sambotar • sabotersabotar v. (s. XII.) 1. secouer 2. agiter (liquide)3. ébranlersabotatge n. m. • (fam.) sabotagesabraca adj. 1. maladroit, oite 2. patraquesabrada n. f. • travail mal faitsabraire n. m. (s. XVIII. . . ) • sabreursabrar v. (s. XVII. . . ) 1. sabrer 2. bâcler 3. (fig.)critiquer avec malveillancesabre n. m. (s. XVI. . . , de l’alemand) • sabresac n. m. (s. XII.) 1. sac 2. pillage 3. saccagesac (aver lo -) expr. • recevoir congé (être con-gédié)sac (balhar lo -) expr. • donner congé (con-gédier)saca n. f. • grand sacsacada n. f. • sac (contenu)sacal n. m. 1. coup 2. rosséesacamand, anda n. 1. scélérat, ate 2. débauché,éesacamandejar v. intr. •mener une vie dissoluesacapautràs n. m. • lourdaudsacar v. 1. recevoir / donner congé 2. saquersacarifèr, èra adj. (s. XIX. . . ) • saccharifèresacarificacion n. f. (s. XIX. . . ) • saccharificationsacarificar v. (s. XIX. . . ) • saccharifiersacarina n. f. (s. XIX. . . ) • saccharinesacarós, osa adj. (s. XIX. . . ) • sacchareux, eusesacaròsa n. f. (s. XIX. . . ) • saccharosesacàs n. m. (s. XII.) • grand sacsacat n. m. • sac (contenu)sacatge n. m. (s. XVI. . . )→ bassacada ; bassacatge• saccagesacatjar v. (s. XV. . . , de l’italian) → bassacar •saccagersacerdòci n. m. (s. XV. . . ) • sacerdocesacerdotal, ala adj. (s. XIII.) • sacerdotal, alesacietat n. f. (s. XIV.) • satiétésacòcha n. f. (s. XVII. . . , de l’italian « saccoccia ».) •sacochesacon n. m. → pòcha 1. sachet 2. pochettesacon de man n. m. • sac à mainsacralitat n. f. (s. XIII. . . ) • sacralitésacralizacion n. f. (s. XX.) • sacralisation

281

Page 282: Diccionari General de la Lenga Occitana - DGLO · ACADEMIA OCCITANA CONSISTÒRI DEL GAI SABER Diccionari General de la Lenga Occitana 2008 – 2016

sacralizar salat

sacralizar v. (s. XX.) • sacralisersacrament n. m. (s. XIII.) • sacrementsacramental, ala adj. (s. XII.) • sacramentel, ellesacramentari, ària adj. e n. (s. XVI. . . ) • sacramen-tairesacrat, ada adj. e n. m. (s. XII. . . ) • sacré, éesacre n. m. (s. XII. . . ) • sacresacre, sacra adj. •maudit, ite (juron)sacrificar v. (s. XIII.) • sacrifiersacrificator, tritz n. (s. XIII. « sacrificador »)sacrificador; sacrificaire • sacrificateur, tricesacrificatòri, òria adj. (s. XVI. . . ) • sacrificatoiresacrifici n. m. (s. XIII.) • sacrificesacrilègi n. m. (s. XIII.) • sacrilège (acte)sacrilègue, èga adj. e n. (s. XIII. . . ) sacrilèg • sac-rilège (agent)sacripant n. m. (s. XVIII. . . , de l’italian) • sacripantsacristan n. m. (s. XII.) • sacristainsacristia n. f. (s. XIV.) • sacristiesacro-sant, santa adj. (s. XVI. . . ) • sacro-saint,saintesadic, ica adj. e n. (s. XIX. . . ) • sadiquesadisme n. m. (s. XVIII. . . ) • sadismesadol (n’aver un -) expr. • « en avoir par-dessusla tête »sadol, ola adj. (s. XIII.) 1. repu, ue 2. rassasié, ée(cf. cofle)sadolar v. (s. XIV.) 1. rassasier 2. dégoûtersadolum n. m. → sacietat 1. satiété 2. dégoûtsadomasoquisme n. m. (s. XX., de l’alemand) •sadomasochismesadomasoquista adj. e n. (s. XX.) • sado-masochistesadrèia n. f. (s. XIII.) • sarriettesafari n. m. (s. XX., del swahili← arabi) • safarisafic, ica adj. (s. XIV. . . ) • saphiquesafir n. m. (s. XIII.) • saphirsafirenc adj. e n. m. (s. XIV.) • saphirésafisme n. m. (s. XIX. . . ) • saphismesafran n. m. (s. XIII., del latin med. ← arabo-persan)• safransafranada n. f. 1. absence injustifiée 2. écolebuissonnièresafranar v. (s. XII.) 1. assaisonner de safran 2.faire l’école buissonnièresafranièra n. f. • safranièresafre n. m. 1. grès limoneux 2. molassesaga n. f. (s. XVIII. . . ) sagà • saga (récit)saga n. f. (s. XII.) • saie (étoffe)sagaç, aça adj. (s. XVIII. . . ) • sagacesagacitat n. f. (s. XIV.) • sagacitésagaia n. f. (s. XVII. . . ) • sagaiesagata n. f. 1. surgeon 2. rejetonsagatada n. f. • coup de couteausagataire n. m. • égorgeursagatar v. 1. tailler 2. égorger 3. poignardersagèl n. m. (s. XIX. . . )→ timbre • timbre

sagèl n. m. (s. XII.) 1. sceau 2. cachet (adminis-tration)sagelar v. (s. XII.) 1. sceller 2. cacheter 3.oblitérersageta n. f. (s. XII.) • flèche (cf. vira; flècha)sagin n. m. (s. XIII.) • saindouxsagital, ala adj. • sagittal, alesagitari n. m. (s. XIII.) • sagittaire (zodiaque)sagnaire, aira n. (s. XIII.) • saigneur, eusesagnament n. m. (s. XVII. . . ) • saignementsagnar v. (s. XIII.) • saignersagnariá n. f. 1. tuerie 2. abattoirsagnia n. f. (s. XVI.) sagnada • saignée (méd.)sagnièra n. f. → emorragia • hémorragiesagnós, osa adj. (s. XIII.) • sanglant, antesagoïn n. m. (s. XVI. . . , del portugués← del tupi) •sagouin (singe)sagotir v. 1. secouer 2. rossersagrament n. m. (s. XII. . . ) • sermentsagramentejar v. (s. XIII.) 1. jurer 2. blasphémer(cf. renegar)sagrar v. (s. XII.) → sagrejar 1. sacrer 2. jurer 3.blasphémersagrejar v. intr. • jurer (cf. sagrar)saharian, ana adj. e n. (s. XIX. . . ) • saharien, ennesailar v. 1. couvrir 2. enveloppersaile n. m. 1. manteau 2. pardessussaique adv. → benlèu 1. peut-être 2. sans doutesajó n. m. • sajousal n. f. • selsala n. f. (s. XII.) 1. salle 2. maison fortesala d’estar n. f. • salle de séjoursalabrós, osa adj. 1. salé, ée 2. savoureux, eusesalabrum n. m. 1. air salé 2. sol salé (inflores-cences) 3. eau saléesalaç, aça adj. (s. XVI. . . ) • salacesalacitat n. f. (s. XVI. . . ) • salacitésalada n. f. (s. XVI.) 1. fourches patibulaires 2.gibetsalada n. f. 1. salade 2. salaison (cf. ensalada)saladèla n. f. • petite oseillesaladièr, ièra n. → ensaladièr • saladiersaladoira n. f. • saleuse (neige)salador n. m. • saloirsaladura n. f. (s. XIII.) • saluresalamalèc n. m. (s. XIII.) • salamalecsalamandra n. f. (s. XIII.) • salamandresalanc n. m. 1. salanque 2. terrain salé (cf. sal)salant adj. 1. salant 2. relatif au sel (cf. sal)salar v. (s. XII.) 1. saler 2. (fig. et fam.) fairepayer chersalari n. m. (s. XIII.) • salairesalarial, ala adj. (s. XX.) • salarial, alesalariat, ada adj. e n. (s. XVIII. . . ) 1. salarié, ée 2.salariatsalason n. f. • salaison (cf. salada)salat n. m. • salé (viande conservée dans lagraisse)

282

Page 283: Diccionari General de la Lenga Occitana - DGLO · ACADEMIA OCCITANA CONSISTÒRI DEL GAI SABER Diccionari General de la Lenga Occitana 2008 – 2016

salatge samit

salatge n. m. (s. XX.) • salage (neige)salèrn n. (de la vila de Salèrn en Auvèrnhe) salèrs1. salers (nom d’une race de vaches (f.) 2. d’unfromage (m) 3. d’une liqueur (f.)salernés, esa adj. • salersois, oise (habitant deSalers, en Auvergne)salfinar v. 1. sentir 2. deviner 3. pressentirsalgemma n. f. (s. XIII.) • sel gemmesalhar v. 1. haler 2. tirer avec un câblesalhent, enta adj. • saillant, antesalhiá n. f. (s. XII.) • sailliesalhir v. 1. sortir 2. se montrer 3. être saillantsaliç n. m. • saule blanc (cf. sause)salic, ica adj. (s. XIV. . . ) • saliquesalicilic, ica adj. (s. XIX. . . ) • salicyliquesalicòrn n. m. (s. XVI. . . ) • salicorne (f.) (bot.)salida n. f. 1. sortie 2. saillie (partie saillante)salièra n. f. (s. XII.) 1. salière 2. (fig. fam.) creuxsous-claviculairesalin, ina adj. 1. salin, ine 2. marais salant (cf.sal)salina n. f. (s. XIII.) • saline (cf. sal)salinièr n. m. (s. XV.) 1. mortier (pour piler) 2.coffre à selsalinitat n. f. • salinitésalir v. 1. sortir, se montrer 2. être saillant (cf.eissir)saliva n. f. (s. XIII.) 1. salive 2. écumesalivacion n. f. (s. XVI. . . ) • salivationsalival, ala adj. (s. XIV.) • salivairesalivar v. (s. XIV.) 1. saliver 2. écumer 3. déferler(vagues)salivejar v. 1. saliver 2. écumersalivenca n. f. (s. XIV.)→ lavanda • lavandesalmastre, tra adj. • saumâtresalmoira n. f. • saumuresalmon n. m. (s. XIII.) • saumonsalmonèla n. f. (de. E. Salmon) • salmonelle(biol.)salmonelòsi n. f. (de. E. Salmon) • salmonellose(méd.)salmonicultor, tritz n. (s. XX.) • salmoniculteur,tricesalmonicultura n. f. (s. XX.) • salmoniculturesalmonide n. m. (s. XIX. . . ) • salmonidéssalnitre n. m. (s. XIII.) • salpêtresalòbre n. m. 1. air salin 2. air marinsalon n. m. • salonsalòp, òpa adj. e n. • (triv.) salaud, salopesalopariá n. f. • (triv.) saloperiesalopejar v. 1. (triv.) souiller 2. bâcler (un tra-vail)salopeta n. f. • salopettesalpicar v. (s. XIII.) • saupoudrersalpicat n. m. • saupiquet (cf. sal; salpic)salsa n. f. (s. XIII.) 1. sauce 2. (fig.) bagarresalsada n. f. 1. (fam.) saucée 2. aversesalsairon n. m. (s. XV.) • saucier

salsar v. 1. saucer 2. trempersalsefic n. m. (s. XVII. . . , de l’italian) • salsifissalsièra n. f. • saucièresalsifranha n. f. (s. XIII.)→ saxifraga • saxifragesalsissa n. f. • saucissesalsissòt n. m. • saucissonsalsòla n. f. •mauvaise saucesalsòla (far -) loc. v. • tremper du pain dans levin...salsuginós, osa adj. (s. XIV.) • salsugineux, eusesalsuginositat n. f. (s. XIV.) • salsuginositésaltarèla n. f. 1. saltarelle (danse) 2. sauterellesaltimbanco n. m. (s. XVI. . . , de l’italian)saltenbanca • saltimbanquesalubrament adv. (s. XIII.) • salubrementsalubre, ubra adj. (s. XV. . . ) • salubresalubritat n. f. (s. XV. . . ) • salubritésaludar v. (s. XII.) • saluersalut n. f. (s. XIII.) 1. salut 2. sauvegardesalut n. m. (s. XII.) 1. salut 2. salutationsalutacion n. f. (s. XIV.) saludacion • salutationsalutari, ària adj. (s. XIV. . . ) • salutairesalutós, osa adj. • bon pour la santésalvable, abla adj. • sauvablesalvacion n. f. (s. XIII.) • salut (bonheur éternel)Salvador (lo) n. m. (s. XI. . . ) • le Sauveur(Christ)salvagarda n. f. (s. XIII.) • sauvegardesalvagardar v. (s. XIII. . . ) • sauvegardersalvaire, aira n. (s. XIII.) • sauveur, euse (cf. Sal-vador)salvament n. m. (s. XII.) • salut (arch.)salvar v. (s. XI.) 1. sauver 2. garder 3. réserversalvatge, atja adj. (s. XII.) • sauvagesalvatgina n. f. (s. XII.) • sauvaginesalvatjament adv. (s. XII.) • sauvagementsalvatjariá n. f. (s. XVIII. . . ) • sauvageriesalvatjon, ona n. • sauvageon, onnesalvatjum n. m. • les sauvageons (bot.)salvator, tritz adj. (s. XIX. . . ) • salvateur, tricesalvator, tritz n. (s. XIX. . . ) • sauveteur, tricesalvconduit (/salvconduch) n. m. (s. XIV.) • sauf-conduitsalve n. f. (s. XVI. . . , mot latin) salva • salvesalve, salva adj. (s. XIII.) • sauf, sauvesalvetat n. f. (s. XI.) • sauvetésalvetatge n. m. (s. XVIII. . . ) • sauvetagesàlvia n. f. (s. XIII.) • saugesalvieta n. f. (s. XIV.) • petite saugesamaritan, ana adj. e n. (s. XII. . . ) • samaritain,ainesamba n. f. (s. XX., mot del Brasil) sambà • sambasambuc n. m. (s. XII.) • sureau (cf. saüc)sambuca n. f. (s. XIV.) • sambuque (flûte desureau)sambugueda n. f. • bois de sureausambuguièra n. f. • haie de sureausamit n. m. (s. XII.)→ velot • velours

283

Page 284: Diccionari General de la Lenga Occitana - DGLO · ACADEMIA OCCITANA CONSISTÒRI DEL GAI SABER Diccionari General de la Lenga Occitana 2008 – 2016

samorai sapiditat

samorai n. m. (s. XIX. . . , del japonés) • samouraïsamovar n. m. (s. XIX. . . , mot rus) • samovarsampa n. f. → clòta 1. mare 2. flaqueSAMU (Servici d’Ajuda Medicala d’Urgéncia)n. m. (s. XX., acronime) • SAMU (Service d’AideMédicale d’Urgence)san, sana adj. (s. XII.) • sain, sainesanadèla n. f. • oseillesanador n. m. (s. XIII.) • guérisseur (cf. adobaire)sanaire n. m. • châtreursanament adv. (s. XIII.) • sainementsanar v. (s. XII.) 1. guérir 2. châtrersanatòri n. m. (s. XIX. . . ) • sanatoriumsanca n. f. (s. XII.)→ coturne • cothurne (m.)sanccion n. f. (s. XVIII. . . ) • sanctionsanccionar v. (s. XVIII. . . ) • sanctionnersanctificacion n. f. (s. XIII.) • sanctificationsanctificar v. (s. XIII.) • sanctifiersanctitat n. f. (s. XIII.) • saintetésanctoral n. m. (s. XIII.) • livre des actes dessaintssanctuari n. m. (s. XIII.) 1. sanctuaire (lieu deculte 2. lieu protégé)sanctuarizacion n. f. (s. XX.) • sanctuarisation(sanctuariser)sanctuarizar v. (s. XX.) • sanctuariser (protégerun lieu)sanctus n. m. (s. XIII. . . , mot latin) sanctús • sanc-tussandal n. m. (s. XVI. . . ) • santalsandala n. f. (s. XIII. . . ) • sandalesandaraca n. f. (s. XIII.) • sandaraquesandra n. f. (s. XIX. . . , de l’alemand ← neerl.) •sandre (poisson)sandwich n. m. (s. XX., nom anglés) • sandwich(cf. crostet)sanetat n. f. 1. bon état 2. santésanflorada n. f. → eleit 1. élite 2. dessus dupaniersanflorar v. • choisir le meilleursang n. f. (s. XI.) • sangsang de dragon n. (s. XIII.) • sang de dragon(bot.)sangbegut, uda adj. → exsangue 1. exsangue 2.glacé, ée de peursangflac, aca adj. → flegmatic 1. flegmatique 2.flegmesangfreda (/ sangfreja) (de -) loc. adv. • de sang-froidsanglaçar v. 1. glacer le sang 2. épouvantersanglot n. m. (s. XIII.) 1. hoquet 2. râle desmourantssanglotar v. (s. XIII.) • hoquetersangmesclar v. →mestiçar •métissersangria n. f. (s. XX., mot castelhan) sangrià • san-griasangsuga n. f. (s. XIV.) • sangsue

sangueta n. f. 1. sang de volaille frit 2. (fig. etfam.) énergie, ardeursanguin, ina adj. (s. XIII.) • sanguin, inesanguinada n. f. • cornouiller sanguin (bot.)sanguinari, ària adj. (s. XVI. . . ) • sanguinairesanguinós, osa adj. (s. XIII.) • sanglant, antesanha n. f. (s. XII.) 1. marécage 2. roseausanhaire, aira n. • rempailleur, eusesanheta n. f. 1. lancette 2. petite seringuesanhós, osa adj. •marécageux, eusesania n. f. (s. XIV.) • saniesanicar v. 1. rapiécer 2. ravaudersaniçon n. m. • séneçonsaniós, osa adj. (s. XIV.) • sanieux, eusesanís, issa adj. 1. sain, saine 2. salubresanitari, ària adj. (s. XX.) • sanitairesanitós, osa adj. 1. salubre 2. fortifiant, ante 3.sain, sainesanscrit, ita adj. e n. m. (s. XIX. . . , de l’indoarianancian) 1. sanscrit, ite 2. sanscrit (langue)sansoira n. f. 1. terrain salé 2. salicornesansolha n. f. • souillonsansònha n. f. 1. cornemuse 2. rengaine 3. (fig.fam.) personne ennuyeusesansonhaire, aira n. 1. joueur, euse de corne-muse 2. (fig.) rabâcheur, eusesansonhar v. 1. jouer de la cornemuse 2. (fig.fam.) rabâchersansonhariá n. f. • rabâchagesant Miquèl (far -) loc. v. • changer de maître /patronSant Ofici n. m. (s. XVII. . . ) • Saint-OfficeSant Paire n. m. (s. XII.) • Saint-PèreSant Sepulcre n. m. (s. X.) • Saint-SépulcreSant Sinòdi n. m. (s. XVI. . . ) • Saint-Synodesant, santa adj. e n. (s. XII.) • saint, sainteSanta Sesa n. f. (s. XVII. . . ) Santa-Sieu • Saint-Siège (cf. papautat)santat n. f. (s. XIII.) • santésantclame n. m. • durée interminablesantemilion n. m. (s. XVIII. . . ) • saint-Emilion(vin)santestèfe n. m. (s. XVIII. . . ) • Saint-Estèphe(vin)santirolet n. m. → santon • santonsantmiquèl / santmiquèla n. 1. lépiote 2.coulemellesantnectari n. m. (s. XX.) • Saint-Nectaire (fro-mage)santon n. m. • santon (cf. sant; santirolet)santonièr, ièra n. • santonnier, ièresap n. m. (s. XIII.)→ avet • sapinsapa n. f. 1. bêche (à lame large) 2. sapesapaire n. m. • sapeursapajó n. m. (s. XVII. . . , del tupi) • sapajousapar v. 1. saper 2. calfeutrersapar v. 1. se parer 2. bien s’habillersapiditat n. f. (s. XIII.) • sapidité

284

Page 285: Diccionari General de la Lenga Occitana - DGLO · ACADEMIA OCCITANA CONSISTÒRI DEL GAI SABER Diccionari General de la Lenga Occitana 2008 – 2016

sapiença satisfar

sapiença n. f. (s. XI.) sapiéncia 1. savoir 2.sagessesapient n. m. (s. XII.) • sagesaprofit, ita adj. (s. XIX. . . ) • saprophytesaquejal n. m. 1. secousse 2. cahot (cf. sac)saquejar v. 1. secouer (un sac pour le vider) 2.cahoter (cf. sacatjar)saquet n. m. (s. XII.)→ pòcha • sachetsaqueta n. f. 1. petit sac 2. panier repassarabanda n. f. (s. XVII. . . , del castelhan← persan)• sarabandesarcasme n. m. (s. XIV. « sarcasmos ») • sarcasmesarcastic, ica adj. (s. XVIII. . . ) • sarcastiquesarcidura n. f. 1. reprise (couture) 2. (fig. fam.)rosséesarcir v. 1. repriser 2. (fig. fam.) rosser (cf.petaçar)sarcisseire, eira n. (s. XIII. « sarcidor ») •ravaudeur, eusesarclaire, aira n. (s. XIV.) • sarcleur, eusesarclar v. (s. XIV.) • sarclersarcocola n. f. (s. XIV.) • sarcocole (bot.)sarcofague n. m. (s. XVII. . . ) sarcofag • sar-cophagesarcòma n. m. (s. XVII. . . ) • sarcome (méd.)sard, sarda adj. e n. • sardesarda n. f. (s. XIII.) • sardinesardana n. f. (del catalan) • sardane (danse)sardil n. m. (s. XIII.)→ sarga • sergesardinariá n. f. (s. XIX. . . ) • sardineriesardinièr, ièra adj. e n. (s. XVIII. . . ) • sardinier,ièresardònia n. f. (s. XIII.) • sardoinesardonic, ica adj. (s. XIV.) • sardoniquesarg n. m. • sargue (poisson)sarga n. f. (s. XIII.) • sergesargotièra n. f. (s. XVI. . . ) • sorbetièresargotir v. 1. tirailler 2. houspillersari n. m. (s. XIX. . . , mot hindi) • sarisariga n. f. (s. XVI. . . , del portugués ← tupi) •sarigue (animal)sarigòt n. m. • petit-lait (cf. laiton)sarpar v. • lever l’ancresarpatan n. m. • vauriensarpatana n. f. • sarbacanesarrabast / sarrabastal n. m. 1. tapage 2. agita-tionsarracap n. m. • serre-têtesarracòs n. m. • gainesarrada n. f. • serrementsarradament adv. (s. XIII.) 1. étroitement 2. defaçon serréesarrafren n. m. (s. XIX. . . ) • serre-freinssarrajunt / sarrajonch n. m. (s. XIX. . . ) • serre-jointsarralhièr n. m. (s. XIII. . . ) 1. serrurier 2.mésangesarralibres n. m. (s. XX.) • serre-livres

sarrament n. m. (s. XII.) 1. serrement 2. rétré-cissementsarrampiu n. m. • rougeolesarrancolin n. m. (s. XVII. . . ) • sarrancolin (mar-bre des Pyrénées)sarrapiastras n. m. → avar 1. avare 2. grigou (cf.cusson; caça l’ardit)sarrar v. (s. XII.) 1. serrer 2. ranger 3. s’avancer4. s’écartersarrasin, ina adj. e n. (s. XI. . . ) 1. sarrasin, ine 2.sarrasin (blé noir)sarrat, ada adj. 1. serré, ée 2. caché, éesarratèsta n. m. (s. XVI. . . )→ sarracap • serre-têtesarri n. m. (de l’occitan gascon)→ isard • chamoisdes Pyrénéessarri (leugièr coma un -) expr. • très agilesarria n. f. (s. XIII.) • sarriesartan n. f. (s. XIII.)→ padena • poêle à friresartanejar v. → padenejar 1. fricasser 2. fairefriresartre n. m. (s. XIII.) • tailleur (cf. sastre)sas adj. poss. • sessasi n. m. 1. rassasiement 2. dégoûtsasida n. f. • saisiesasiment n. m. 1. saisissement 2. saisiesasina n. f. (s. XIII.) • saisinesasir v. (s. XIII.) 1. saisir (comprendre 2. at-traper)sason n. f. (s. XII.) • saisonsasonièr, ièra adj. (s. XX.) • saisonnier, ièresassa n. f. • écopesatan n. m. (s. XIII.) • satansatanic, ica adj. (s. XVIII. . . ) • sataniquesatanisme n. m. (s. XIX. . . ) • satanismesatellit n. m. (s. XVII. . . ) • satellitesatellit artificial n. m. (s. XX.) • satellite artificielsatellizable, abla adj. (s. XX.) • satellisablesatellizacion n. f. (s. XX.) • satellisationsatellizar v. (s. XX.) • satellisersatin n. m. (s. XIV. . . , del castelhan← arabi← vilade China) • satinsatinada n. f. • étoffe imitant le satinsatinaire, aira n. (s. XIX. . . ) • fabricant ou marc-hand de satinsatinar v. (s. XVII. . . ) • satinersatinatge n. m. (s. XIX. . . ) • satinagesatinet / satineta n. (s. XIX. . . ) • étoffe qui al’aspect du satinsatinós, osa adj. (s. XVII. . . ) • satiné, éesatir n. m. (s. XIV. . . ) • satyresatira n. f. (s. XIV. . . ) • satiresatiri n. m. (s. XIV.) • satyresatiric, ica adj. (s. XIV. . . ) • satiriquesatirista n. (s. XVII. . . ) • satiristesatirizar v. (s. XVI. . . ) • satirisersatisfaccion n. f. (s. XIII.) • satisfactionsatisfar v. (s. XIII.) • satisfaire

285

Page 286: Diccionari General de la Lenga Occitana - DGLO · ACADEMIA OCCITANA CONSISTÒRI DEL GAI SABER Diccionari General de la Lenga Occitana 2008 – 2016

satisfasent, enta scintillant, anta

satisfasent, enta adj. (s. XVII. . . ) • satisfaisant,antesatisfecit n. m. (s. XIX. . . , mot latin) • satisfecitsaton n. m. 1. coup violent 2. triquesatrapa n. m. (s. XIV. . . ) • satrapesaturabilitat n. f. (s. XIX. . . ) • saturabilitésaturable, abla adj. (s. XIX. . . ) • saturablesaturacion n. f. (s. XVIII. . . ) • saturationsaturar v. (s. XVIII. . . ) • saturersaturat, ada adj. (s. XVIII. . . ) • saturé, éesaturator n. m. (s. XIX. . . ) saturador • saturateursaturnalas n. f. plur. (s. XIV. . . ) • saturnalessaturnian, ana adj. (s. XVI. . . ) • saturnien, iennesaturnisme n. m. (s. XIX. . . ) • saturnismesaüc n. m. (s. XII.)→ sambuc • sureausaugràs n. m. • arbre de Judéesauma n. f. (s. XIII.) 1. ânesse 2. gros boyau(charcut.)saumada n. f. (s. XIII.) • charge d’une bête desommesaumalièr n. m. 1. sommelier 2. conducteur debêtes de sommesaumalièr n. m. (s. XIV. . . ) 1. sommelier 2. of-ficier chargé des vivressaumalièr n. m. (s. XIX. . . ) 1. sommelier 2. per-sonne chargée des vins restaurants. . . )saumièr n. m. (s. XIII.) • bête de sommesaumièr n. m. 1. sommier (lit) 2. sorte depoutresaumon n. m. → asiron • ânonsaumoneta n. f. • roussette (poisson)saunièr n. m. • saunier (marchand de sel)saupa n. f. • saupe (poisson)saur, saura adj. (s. XII.) 1. blond 2. jaune (arch.)saure, saura adj. → blond ; jaune 1. blond,blonde 2. jaune 3. roux, roussesaurèl n. m. • saurel (poisson)saurengar v. • rissolersaureta n. f. • immortelle (bot.)saurir v. 1. blondir 2. fumer des poissonssause n. m. (s. XII.) • saulesause long n. m. sause ploraire • saule pleureursauseda n. f. (s. XIV.) • saulaiesausenada n. f. • champignon du saulesaut n. m. 1. saut 2. chute d’eausauta d’aiga n. f. • chute d’eausauta-ròcs n. m. • (fam.) coureur de juponssauta-sauta n. m. • bilboquetsautabarralhas / sautabarranhas n. m. • ma-raudeursautabartàs, assa n. 1. maraudeur 2. fille légèresautabernat / sautaboc n. f. → sautarèl •sauterellesautacavalet n. m. • saute-moutonsautada n. f. • « coup de filet »sautador n. m. → ga 1. gué 2. sautoirsautaire, aira adj. e n. • sauteur, euse

sautar v. 1. sauter 2. saillir 3. oublier quelquechosesautarèla n. f. → sautarèl • sauterellesautarèla n. f. • fausse équerresautarelejar v. • sautillersautejant, anta adj. sautejaire → sautorlejant •sautillant, ante (cf. sauticant)sautejar v. → sautorlejar • sautiller (cf. sauticar)sauticant, anta adj. sauticaire → sautorlejant •sautillant, ante (cf. sautejant)sauticar v. → sautorlejar • sautiller (cf. sautejar)sautin-sautant loc. • tout en sautantsautorlejant, anta adj. sautorlejaire • sautillant,ante (cf. sauticant; sautejant)sautorlejar v. • sautiller (cf. sauticar; sautejar)sauvconduit / sauvconduch n. m. (s. XII. . . ) •sauf-conduitsauve, sauva adj. • sauf, sauvesavai n. m. (s. XII.)→ capon • lâchesavi, sàvia adj. (s. XIII. . . ) 1. sage (personne pru-dente 2. enfant calme)saviament adv. (s. XIII.) • sagementsaviesa n. f. (s. XIII.) • sagessesavina n. f. (s. XIII.) • sabine (bot.)savoiard, arda adj. e n. (s. XVI. . . ) • savoyard,ardesaxifraga n. f. (s. XIII. . . ) • saxifragesaxofòn n. m. (s. XX.) • saxophonesaxofonista n. (s. XX.) • saxophonistesaxon, ona adj. e n. (s. XVI. . . ) • saxon, onnescelerat, ata adj. e n. (s. XVII. . . ) • scélérat, atesceleratesa n. f. (s. XVI. . . ) • scélératessescèna n. f. (s. XVII. . . ) • scènescenari (/scenàrio) n. m. (s. XX., de l’italian) •scénarioscenarista n. (s. XX.) • scénaristesceneta n. f. (s. XVIII. . . ) 1. saynète 2. sketchscenic, ica adj. (s. XVIII. . . ) • scéniquescenografia n. f. (s. XVI. . . ) • scénographiesceptic, ica adj. (s. XVI. . . ) • sceptiquescepticisme n. m. (s. XVII. . . ) • scepticismescèptre n. m. (s. XI. . . ) • sceptresciatic, ica adj. e n. f. (s. XIII.) • sciatiquesciença n. f. (s. XII.) sciéncia • sciencesciença-ficcion n. f. (s. XX.) • science- fictionscientament adv. (s. XIV.) • sciemmentscientific, ica adj. e n. (s. XIV. . . ) • scientifiquescientificament adv. (s. XVII. . . ) • scientifique-mentscientificitat n. f. (s. XX.) • scientificitéscientisme n. m. (s. XX.) • scientismescientista n. (s. XX.) • scientistescindir v. (s. XIII.) • scinderscintillacion n. f. (s. XIII.) 1. scintillement 2.scintillationscintillant, anta adj. (s. XVI. . . ) scintilhant • scin-tillant, ante

286

Page 287: Diccionari General de la Lenga Occitana - DGLO · ACADEMIA OCCITANA CONSISTÒRI DEL GAI SABER Diccionari General de la Lenga Occitana 2008 – 2016

scintillar segmentar

scintillar v. intr. (s. XIV. . . ) sintilhar 1. briller 2.scintillerscintillator n. m. (s. XX.) scintilhador • scintilla-teur (phys.)scintillomètre n. m. (s. XX.) • scintillomètrescisma n. f. (s. XIII.)→ esquisma • schismescismatic, ica adj. (s. XIII.)→ esquismatic • schis-matiquescissil, ila adj. (s. XVII. . . ) • scissilescission n. f. (s. XV. . . ) • scissionscissionista adj. e n. (s. XX.) • scissionnistescissiparitat n. f. (s. XIX. . . ) • scissiparitéscotch n. m. (s. XX., mot anglés) • scotch (boisson)se adv. • sise conj. • sise pron. pers. • se, soiseba (cridar - ; dire -) loc. v. 1. s’avouer vaincu2. en avoir assezsebelir v. (s. XIII.) • ensevelirsebissa n. f. (s. XII.)→ randal • haiesebum n. m. (s. XVIII. . . , mot latin) • sébumsec, seca adj. e n. (s. XII.) • sec, sèchesecada n. f. (s. XIII.) • sécheressesecadoira n. f. • séchoir à châtaignes. . . )secador n. m. 1. séchoir 2. buvardsecafetge / secaire, aira n. → importun • (fam.)importun, unesecant, anta adj. 1. sécant, ante 2. sécantesecar v. (s. XIII.) 1. sécher 2. tarir 3. (fig. fam.)ennuyer quelqu’unsecaresa n. f. (s. XIII.)→ secada • sécheressesecason n. f. 1. séchage 2. dessiccationsecator n. m. (s. XIX. . . ) • sécateurseccion n. f. (s. XVI. . . ) • sectionseccionament n. m. (s. XIX. . . ) • sectionnementseccionar v. (s. XIX. . . ) • sectionnerseccionator n. m. (s. XX.) • sectionneur (ap-pareil)secession n. f. (s. XVI. . . ) • sécessionsecessionista adj. e n. (s. XIX. . . ) • sécessionnistesecodre v. (s. XII.) 1. secouer 2. rossersecoduda n. f. (s. XII.)→ secotida • secoussesecotida n. f. • secousse (cf. secoduda)secrecion n. f. (s. XV. . . ) • sécrétionsecret n. m. (s. XII.) • secretsecret, eta adj. e n. m. (s. XII.) • secret, ètesecretament adv. (s. XIII.) • secrètementsecretar v. (s. XVIII. . . ) • sécrétersecretari, ària n. (s. XIII.) • secrétairesecretariat n. m. (s. XVI. . . ) • secrétariatsecretejar v. • se dire des secrets (iron.)secretós, osa adj. 1. secret, ète 2. mystérieux,eusesècta n. f. (s. XIII.) • sectesectari, ària adj. (s. XVI. . . ) • sectairesectarisme n. m. (s. XIX. . . ) • sectarismesectator, tritz n. (s. XV. . . ) • sectateur, tricesector n. m. (s. XVI. . . ) • secteur

sectorizacion n. f. (s. XX.) • sectorisationsecular, ara adj. (s. XIII.) 1. séculaire 2. séculier,ièresecularizar v. (s. XVI. . . ) • sécularisersecuritat n. f. (s. XIII.) seguretat • sécuritésecurizacion n. f. (s. XX.) • sécurisationsecurizant, anta adj. (s. XX.) • sécurisant, antesecurizar v. (s. XX.) • sécurisersecutaire, aira adj. e n. 1. qui pourchasse 2.(fig.) importun, unesecutament n. m. 1. poursuite 2. fig.) faitd’importunersecutar v. 1. poursuivre 2. (fig.) importunerseda n. f. (s. XIII.) 1. soie 2. gerçure du seinsedaç n. m. 1. crible 2. tamissedaçar v. • tamisersedacion n. f. (s. XIV.) • sédationsedar v. (s. XIII.) • calmersedariá n. f. (s. XIV. . . ) • soieriesedatiu, iva adj. 1. sédatif, ive 2. sédatifsedejar v. (s. XII.) • avoir soifsedentari, ària adj. (s. XV. . . ) • sédentairesedentaritat n. f. (s. XIX. . . ) • sédentaritésedentarizacion n. f. (s. XX.) • sédentarisationsedentarizar v. (s. XX.) • sédentarisersedicion n. f. (s. XIII.) • séditionsediciós, osa adj. (s. XIV. . . ) • séditieux, eusesediment n. m. (s. XVI. . . ) • sédimentsedimentacion n. f. (s. XIX. . . ) • sédimentationsedimentari, ària adj. (s. XIX. . . ) • sédimentairesedon n. m. • lacet (chasse)sedós, osa adj. • soyeux, euseseduccion n. f. (s. XIV.) • séductionseductor, tritz adj. e n. (s. XVII. . . ) seduseire •séducteur, triceseduire v. (s. XIV.) • séduiresedusent, enta adj. (s. XVI. . . ) • séduisant, antesèga n. f. → segada •moissonsèga n. f. (s. XIII.) 1. haie 2. ronciersèga (de -) loc. adv. → sul pic • tout de suite (cf.de seguida)segadoira n. f. (s. XX.) segairitz •moissonneuse(machine)segadoira-batedoira n. f. (s. XX.) •moissonneuse-batteusesegaire, aira n. (s. XIV.) •moissonneur, eusesegairòl n. m. 1. épervier 2. crécerellesegal n. m. / f. • seigle (cf. segòl)segalar n. m. • ségala (terre à seigle)segalièra n. f. • champ (de seigle)segar v. (s. XII.) •moissonnersegasons n. f. plur. •moissonseglar, ara adj. (s. XIII.) → secular • séculier(arch.)sègle n. m. (s. XII.) • sièclesegment n. m. (s. XVI. . . ) • segmentsegmentacion n. f. (s. XIX. . . ) • segmentationsegmentar v. (s. XIX. . . ) • segmenter

287

Page 288: Diccionari General de la Lenga Occitana - DGLO · ACADEMIA OCCITANA CONSISTÒRI DEL GAI SABER Diccionari General de la Lenga Occitana 2008 – 2016

segmentari, ària semperviva

segmentari, ària adj. (s. XIX. . . ) • segmentairesegòl n. m. (s. XIII.)→ segal • seiglesegon prep. (s. XIII.) • selonsegond, onda adj. (s. XII.) • second, ondesegondament adv. (s. XIII.) • secondementsegondar v. (s. XII.) 1. seconder 2. aidersegondari, ària adj. (s. XIII.) • secondairesegondàriament adv. (s. XIII.) • secondairementsègre v. (s. XI.)→ seguir 1. suivre 2. accompag-nersegregacion n. f. (s. XX.) • ségrégationsegregacionista adj. e n. (s. XX.) • ségrégation-nistesegregar v. (s. XX.) • ségrégersegregat, ada adj. (s. XX.) • ségrégé, éesegregatiu, iva adj. (s. XX.) • ségrégatif, ivesegren n. m. → apreension 1. appréhension 2.sombre pressentimentsegrenós, osa adj. 1. obscur, ure 2. effrayant,anteseguent prep. → segon 1. suivant 2. selonseguent, enta adj. • suivant, anteseguida n. f. 1. suite 2. conséquenceseguida (de -) loc. adv. → sul pic • tout de suiteseguiment n. m. (s. XIII.)→ seguida • suiteseguir v. (s. XIII.) 1. suivre 2. accompagner (cf.sègre)segur (de -) ; (al -) loc. adv. 1. sans doute 2.assurémentsegur, ura adj. (s. XII.) 1. sûr, sûre 2. fiable 3.sans dangersegurament adv. (s. XIII.) • sûrementsèire v. → assietar • asseoirsèire / séser v. (s. XII.) 1. siéger 2. seoirseisen, ena adj. num. ord. • sixièmeseissanta adj. num. card. • soixanteseissanten, ena adj. num. ord. 1. soixantième 2.soixantainesèla n. f. (s. XIII.) • selleselar v. (s. XIII. . . ) • sellerselariá n. f. (s. XIV. . . ) • sellerieseleccion n. f. (s. XVII. . . ) • sélectionseleccionar v. (s. XIX. . . ) • sélectionnerseleccionat, ada adj. (s. XX.) • sélectionné, éeseleccionator, tritz n. (s. XX.) seleccionaire •sélectionneur, euseselectiu, iva adj. (s. XIX. . . ) • sélectif, iveselectivitat n. f. (s. XX.) • sélectivitéselector n. m. (s. XX.) • sélecteur (tech.)selenit, ita adj. (s. XX.) • sélénite (de la lune)selenològue, òga n. (s. XX.) • sélénologueselfdefensa n. f. (s. XX., de l’anglés) • self-défenseselfservici n. m. (s. XX., de l’anglés) • self-serviceselha n. f. (s. XII.)→ ferrat • seauselhatge n. m. • sillageselhon n. m. • sillonselhonar v. • sillonner

selièr n. m. (s. XIII.) • sellierselon n. m. • tabouretsèlva n. f. (s. XIII.) • forêtselze n. m. → silèx • silexselzeron n. m. → silèx • silexsem, sema adj. 1. diminué, ée 2. maigresema (mar -) n. •marée bassesemafòr n. m. (s. XIX. . . ) • sémaphoresemal n. f. • comportesemalièr n. m. • barre (pour porter les com-portes)semantic, ica adj. e n. f. (s. XIX. . . ) • sémantiquesemblablament adv. (s. XIV.) • semblablementsemblable, abla adj. e n. (s. XIV.) • semblablesemblament adv. (s. XIII.) • à ce qui semblesemblança n. f. (s. XII.) 1. apparence 2. ressem-blancesemblant n. m. (s. XII.) 1. semblant 2. apparencesemblant (far lo -) loc. v. • faire semblantsemblant, anta adj. • approchant, antesemblar v. (s. XII.) 1. sembler 2. ressemblersemen n. m. • semence (cf. semença)semenadís n. m. • semissemenador n. m. • semoirsemenaire, aira n. (s. XIII.) • semeur, euse (per-sonne)semenalhas n. f. plur. (s. XIII.) • semaillessemenar v. (s. XII.) 1. semer 2. (fam.) abandon-ner derrière soisemenat n. m. • semissemença n. f. (s. XIII.)→ semen • semencesemenilh / semenilhas n. f. • semis de petitesgrainessemestral, ala adj. • semestriel, ellesemèstre n. m. • semestresemi-automatic, ica adj. (s. XX.) • semi-automatiquesemi-auxiliar n. m. (s. XX.) • semi-auxiliairesemi-remòrca n. m. (s. XX.) • semi-remorquesemi-sonant adj. (s. XIV.) • « a » post-toniquesemicircular, ara adj. • semi-circulairesemiconductor, tritz adj. • semi-conducteur,tricesemiconsèrva n. f. • semi conservesemiconsonanta n. f. (s. XIX. . . ) • semi-consonneseminal, ala adj. (s. XIII.) • séminal, aleseminari n. m. (s. XVI. . . ) • séminaireseminarista n. m. (s. XVII. . . ) • séminaristesemiologia n. f. (s. XX.) • sémiologiesemiològue, òga n. (s. XX.) • sémiologuesemiotic, ica adj. e n. f. (s. XVI. . . ) • sémiotiquesemiotica n. f. (s. XX.) • sémiotiquesemiotician, ana n. (s. XX.) • sémioticien, ennesemita adj. e n. (s. XIX. . . ) • sémitesemivocala n. f. (s. XIX. . . ) • semi-voyellesemola n. f. (s. XVII. . . , de l’italian) • semoulesemperviva n. f. (s. XIV.)→ barbajòl • joubarbe

288

Page 289: Diccionari General de la Lenga Occitana - DGLO · ACADEMIA OCCITANA CONSISTÒRI DEL GAI SABER Diccionari General de la Lenga Occitana 2008 – 2016

sempiternal, ala septenat

sempiternal, ala adj. (s. XIII. « sempitern ») • sem-piternel, ellesempre adv. (s. XI.) → totjorn • toujours (cf.tostemps)sen n. m. → sens 1. sens 2. sagesse 3. raisonsen n. m. (s. XII.) 1. sein 2. poitrine (cf. pièit)senat n. m. (s. XIII.) • sénatsenat, ada adj. • sensé, ée (cf. sensat)senatconsulte (/senatusconsulte) n. m. (s. XIII.)• sénatus-consultesenator, tritz n. m. (s. XIII. « senador ») senador •sénateursenatorial, ala adj. (s. XVI. . . ) • sénatorial, alesencèr, èra adj. 1. entier, ière 2. intact, actesendièr n. m. (s. XII.) • sentiersendièra n. f. (s. XIII.) 1. sentier 2. cheminsendre v. 1. démanger 2. cuire (douleur)sened n. m. → asemblada 1. assemblée 2.comitésenegalés, esa adj. e n. (s. XX.) • sénégalais, aisesenepion n. m. → sarrampion • rougeolesenescal n. m. (s. XIII.) • sénéchalsenescalciá n. f. (s. XV.) • sénéchausséesenèstre, tra adj. (s. XII.)→ esquèrra • gauchesenet n. m. (s. XIII. . . , de l’arabi) • sénésengle pron. • un pour chacunsenh n. m. (s. XIII.) 1. cloche 2. signature 3.seingsenha n. f. → potzrodièr • noria (cf. potz)senhador n. m. → aigasenhadièr • bénitier (cf.benechièr)senhal n. m. 1. signal 2. signe infâmant (ré-pression contre l’occitan)senhalaire, aire n. (s. XIX. . . ) signalaire • sig-naleur, euse (service des signaux)senhalament n. m. signalament • signalementsenhalar v. signalar • signalersenhalièr n. m. signalièr • signet (livre)senhar v. 1. faire le signe de la croix 2. bénirsénher n. m. (s. XII.) •monsieursénher ! (nòstre -) exclam. • seigneur Dieu !Senhor n. m. 1. le Seigneur 2. Dieusenhor, oressa n. (s. XIII.) • seigneur, euressesenhoral, ala adj. (s. XII.) • seigneurial, alesenhorament n. m. (s. XIII.) → senhoriá •seigneuriesenhoratge n. m. (s. XII.) • seigneuriagesenhorejar v. intr. (s. XII.) 1. dominer 2. jouerau maîtresenhoriá n. f. (s. XII.) • seigneurie (cf. senhora-ment)senil, ila adj. (s. XIII.) • sénilesenilh n. m. (s. XV. . . ) • serinsenilisme n. m. (s. XX.) • sénilismesenilitat n. f. (s. XIX. . . ) • sénilitéseniòr n. m. (s. XIX. . . , de l’anglés← latin) • seniorsenon conj. • sinonsens prep. (s. XII.)→ sense • sans

sens n. m. 1. sens 2. signification 3. directionsensacion n. f. (s. XIV.) • sensationsensacional, ala adj. (s. XIX. . . ) • sensationnel,ellesensacionalisme n. m. (s. XX.) • sensationnal-ismesensacionalista adj. (s. XX.) • sensationnalistesensat, ada adj. → senat • sensé, éesense prep. • sans (cf. sens)sense-biais n. →malbiaissut •maladroit, oitesense-còr n. • sans-cœursense-èime n. • écervelé, éesense-papièr n. (s. XX.) • sans-papiersense-vòlha n. • sans-volonté, couragesensibilitat n. f. (s. XIII.) • sensibilitésensibilizacion n. f. (s. XIX. . . ) • sensibilisationsensibilizar v. (s. XIX. . . ) • sensibilisersensibilizator, tritz adj. e n. (s. XIX. . . ) • sensibil-isateur, tricesensiblament adv. (s. XIV. . . ) • sensiblementsensible, ibla adj. (s. XIV.) • sensiblesensitiu, iva adj. e n. f. (s. XIV.) 1. sensitif, ive 2.sensitivesensorial, ala adj. (s. XIX. . . ) • sensoriel, ellesensual, ala adj. (s. XIII.) • sensuel, ellesensualitat n. f. (s. XIV.) • sensualitésenténcia n. f. (s. XIII.) • sentencesentenciar v. intr. (s. XIII.) • prononcer, donnerune sentencesentenciós, osa adj. (s. XIII.) • sentencieux, eusesentenciosament adv. (s. XVI. . . ) • sentencieuse-mentsentida n. f. → odorat 1. odorat 2. flair 3.pressentimentsentiment n. m. (s. XII.) • sentimentsentimental, ala adj. (s. XVIII. . . ) • sentimental,alesentimentalisme n. m. (s. XIX. . . ) • sentimental-ismesentimentalitat n. f. (s. XIX. . . ) • sentimentalitésentina n. f. (s. XIII.) • sentinesentinèla n. f. (s. XVI. . . , de l’italian) • sentinelle(cf. gaita)sentir n. m. → palp 1. toucher 2. sensationsentir v. (s. XII.) 1. sentir 2. éprouver 3. ressentirsentor n. f. (s. XIV. . . )→ odor 1. odeur 2. senteur(cf. flaira)sepal n. m. (s. XVIII. . . ) • sépale (bot.)separable, abla adj. (s. XIV. . . ) • séparableseparacion n. f. (s. XIII.) • séparationseparar v. (s. XIV.) • séparer (cf. sopartir)separatisme n. m. (s. XIX. . . ) • séparatismeseparatista adj. e n. (s. XVIII. . . ) • séparatisteseparator, tritz adj. e n. m. (s. XVI. . . ) separaire •séparateur (instrument)sépia n. f. (s. XIV.) • seichesepion n. m. • petite seicheseptenat n. m. (s. XIX. . . , del francés) • septennat

289

Page 290: Diccionari General de la Lenga Occitana - DGLO · ACADEMIA OCCITANA CONSISTÒRI DEL GAI SABER Diccionari General de la Lenga Occitana 2008 – 2016

septentrion servitud

septentrion n. m. (s. XIII.) • septentrionseptentrional, ala adj. (s. XIII.) • septentrional,aleseptic, ica adj. (s. XVI. . . ) • septiquesepticemia n. f. (s. XX., de l’anglés) • septicémieseptuagenari, ària adj. e n. (s. XIV. . . ) • septuagé-naireseptuplar v. (s. XV. . . ) • septuplerseptuple, upla adj. (s. XV. . . ) • septuplesepulcral, ala adj. (s. XVII. . . ) • sépulcral, alesepulcre n. m. (s. XII.) • sépulcresepultura n. f. (s. XIII.) • sépulturesequèla n. f. (s. XIV.) • séquellesequéncia n. f. (s. XII. . . ) • séquencesequenciacion n. f. (s. XX.) • séquençagesequencial, ala adj. (s. XX.) • séquentiel, ellesequenciator n. m. (s. XX.) • séquenceursequestracion n. f. (s. XIX. . . ) • séquestrationsequestrar v. (s. XIII.) • séquestrersequèstre n. m. (s. XIII.) • séquestresequièr n. m. • lieu ensoleillésequièra n. f. (s. XIV.) • sécheressesequòia n. f. (s. XIX. . . , del nom d’un cap indian) •séquoia (bot.)ser n. m. (s. XI.) • soirserac n. m. (s. XVIII. . . ) • séracserada n. f. • soiréeserafin n. m. (s. XIII.) • séraphinseral, ala adj. • du soirseralh n. m. (s. XIV. . . , de l’italian ← persan) •sérailserbe n. m. (s. XIII.) 1. sénevé 2. moutardesauvage (bot.)sèrbi, sèrbia adj. e n. (s. XIX. . . ) • serbeserbo-croat, ata adj. e n. (s. XIX. . . ) • serbo-croateseren, ena adj. (s. XII.) • serein, eineserena n. f. (s. XII.) • beau jourserena n. f. (s. XIV.) • sirèneserena (a la -) expr. • à la belle étoileserenada n. f. (s. XII.) • sérénadeserenitat n. f. (s. XIV.) • sérénitéserenta n. f. • épicéa (bot.)serga n. f. (s. XII.) • sergesergent n. m. (s. XVIII. . . , del francés) • sergentseria n. f. (s. XVIII. . . ) • sérieserial, ala adj. (s. XIX. . . ) • sériel, elleseriar v. (s. XIX. . . ) • sérierserigrafia n. f. (s. XX.) • sérigraphieserin, ina n. (s. XV. . . ) • serin (oiseau)seringa n. f. (s. XIII.) • seringueseringar v. (s. XIX.) • seringuerseringat n. m. (s. XVII. . . ) • seringa (arbrisseau)seriós, osa adj. (s. XIV. . . ) • sérieux, eusesermar v. (s. XII.) • mouiller (le vin) (cf. (fam.)batejar)serment n. m. (s. XIII.)→ eisserment • sarmentsermon n. m. (s. XI. . . ) • sermonsermonaire, aira n. (s. XII.) • sermonneur, euse

sermonar v. (s. XII.) • sermonnerseropositiu, iva adj. (s. XX.) • séropositif, iveserós, osa adj. (s. XIV. . . )→ aquós • séreux, euse(méd.)serositat n. f. (s. XIX. . . ) • sérosité (méd.)sèrp n. f. (s. XII.) • serpentsèrp monetària n. f. (s. XX.) • serpent monétaireserpar v. • ramperserpatejar v. 1. serpenter 2. ramperserpaton n. m. • petit serpentserpejar v. intr. • serpenterserpent n. (s. XII.) • serpent (monstre. . . )serpentari n. m. (s. XIX. . . ) • serpentaire (oiseau)serpentària n. f. (s. XIII. . . ) • serpentaire (plante)serpentin, ina adj. (s. XIII.) • tortueux, euseserpentina n. f. (s. XIII.) • serpentine (bot.)serpentós, osa adj. • sinueux, euseserpiginós, osa adj. (s. XIV.) • de la nature desserpentsserpilhièra n. f. • serpillière (cf. tòrca; torcon)serpol / serpolet n. m. (s. XIV.) • serpolet (bot.)sèrpvolanta n. f. cèrvi volant; sèrp volaira •cerf-volantsèrra n. f. → ressega • sciesèrra n. f. (s. XVII. . . ) • serre (abri)sèrra n. f. (s. XII.) 1. serre 2. colline (côté abrupt)sèrra de mar n. f. • poisson-scieserradura n. f. (s. XIII.)→ serralha • serrureserralha n. f. (s. XII.) • serrure (cf. serradura)serret n. m. • égoïneserrilhon n. m. •monticuleserum n. m. (s. XVI. . . , mot latin) • sérumsèrv, sèrva n. (s. XII.) • serf, serve (servitudesèrva n. f. (s. XIII.) 1. réservoir 2. vivier 3.réserveservador adj. e n. m. conservador • conserva-teur (alimentaire. . . )servant, anta adj. e n. • qui se conserveservar v. (s. XIII.) • conserver (denrées. . . )servatge n. m. • servageservent, enta n. (s. XII.) 1. servant, ante 2. servi-teur, servanteservici n. m. (s. XII.) • serviceserviciable, bla adj. • serviableservicial, ala n. (s. XIV. . . ) 1. serviteur, servante2. garde-maladeserviciós, osa adj. • serviableservicis n. m. plur. (s. XX.) 1. les services 2.secteur tertiaireservidor n. m. (s. XII.) servitor; serveire • servi-teurservieta n. f. • servietteservieton n. m. 1. serviette (d’enfant) 2.bavetteservil, ila adj. (s. XIII.) • servileservilitat n. f. (s. XVI. . . ) • servilitéservir v. (s. XII.) • servirservitud n. f. (s. XIII.) • servitude

290

Page 291: Diccionari General de la Lenga Occitana - DGLO · ACADEMIA OCCITANA CONSISTÒRI DEL GAI SABER Diccionari General de la Lenga Occitana 2008 – 2016

sesa sifon

sesa n. f. (s. XII.) sès; sieu 1. siège épiscopal 2.cathédrale (cf. Santa-Sesa)sesca n. f. 1. (bot.) typha 2. massette 3. glaïeulsesilha n. f. • séancesesquièr, sesquièra n. m. •marécagesession n. f. (s. XVII. . . ) • sessionsèsta n. f. → prangièra 1. sexte 2. siestesestèrci n. m. (s. XVI. . . ) • sesterce (monnaieromaine)sestièr n. m. (s. XII. . . ) • setiersestina n. f. (s. XIX. . . , de l’italian) • sextine(poésie)set n. f. • soifsèt adj. num. card. • septsetanta adj. num. card. • soixante-dixsetanten, ena adj. num. ord. • soixante-dixièmesetembral, ala adj. • de septembresetembre n. m. (s. XII.) • septembreseten, ena adj. num. ord. • septièmesètge n. m. • siège (encerclement)sèti n. m. • siège (pour s’asseoir. . . )setmana n. f. • semainesetmanada n. f. 1. semaine (durée 2. salaire)setmanal, ala adj. → setmanièr 1. hebdo-madaire 2. semainier, ièresetmanièr, ièra adj. e n. m. 1. hebdomadaire 2.semainier, ière (cf. setmenal)setòri, òria adj. e n. • sétois, oisesetze adj. num. card. (s. XIII.) • seizesetzen, ena adj. num. ord. (s. XIII.) • seizièmesetzena n. f. (s. XIII.) • seizaineseu n. m. • suifsevèr, èra adj. (s. XII. . . ) • sévèresevèrament adv. (s. XVI. . . ) • sévèrementseveritat n. f. (s. XII. . . ) • sévéritésevicis n. m. plur. (s. XIII. . . ) • sévicessexagenari, ària adj. e n. (s. XV. . . ) • sexagénairesexagesima n. f. (s. XIV.) • sexagésimesèxe n. m. (s. XIII.) • sexesexisme n. m. (s. XX.) • sexismesexista adj. (s. XX.) • sexistesexologia n. f. (s. XX.) • sexologiesexològue, òga n. (s. XX.) sexològ • sexologuesexoterapeuta n. (s. XX.) • sexothérapeutesexoterapia n. f. (s. XX.) • sexothérapiesèxt adj. num. ord. (s. XIV.)→ seisen • sixièmesextament adv. (s. XIII.)→ seisenament • sixième-mentsextant n. m. (s. XVII. . . ) • sextantsextuòr n. m. (s. XVIII. . . ) • sextuorsextuplar v. (s. XV. . . ) • sextuplersextuple, upla adj. e n. (s. XV. . . ) • sextuplesexual, ala adj. (s. XVIII. . . ) • sexuel, ellesexualament adv. (s. XIX. . . ) • sexuellementsexualitat n. f. (s. XIX. . . ) • sexualitésexualizacion n. f. (s. XX.) • sexualisationsexualizar v. (s. XX.) • sexualisersexuat, ada adj. (s. XIX. . . ) • sexué, ée

shah n. m. (s. XVI. . . , del persan) • chah (Iran)shampó n. m. (s. XIX. . . , de l’anglés ← hindí) •shampooingshamponadoira n. f. (s. XX.) 1. shampooineuse(machine 2. moquettes)shamponaire, aira n. (s. XX.) • shampooineur,euse (personne)shamponar v. (s. XX.) • shampooinersherif n. m. (s. XVII. . . , de l’anglés) • shérifshòrt n. m. (mot anglés) • shortshow n. m. (s. XX., mot anglés) • show (spectacle)si conj. (s. XI.)→ se • si (à condition. . . )si adv. (s. XI.) • si (réponse affirmative à unequestion négative)si n. m. (s. XVII. . . ) • si (musique)si ben interj. • tout à faitsi ben tant loc. • tant et si biensiamés, esa n. (s. XIX. . . ) • siamois, oise (méd.)sian n. f. • tante (cf. tanta)sibèc n. m. • femme bavardesiberian, ana adj. e n. (s. XVIII. . . ) • sibérien,iennesibilla n. f. (s. XIII. . . ) • sibyllesibillin, ina adj. (s. XVI. . . ) • sibyllin, inesiblada n. f. 1. coup de siff1et 2. (fam.) boissonbuesibladís n. m. • siff1ement longsiblaire, aira n. • siffleur, eusesiblament n. m. • sifflementsiblar v. (s. XII.) 1. siffler 2. (fam.) boire un coupsiblet n. m. • siffletsicap (de son -) loc. 1. à son idée 2. à son initia-tivesicilian, ana adj. e n. (s. XIII. . . ) • sicilien, ennesicomòr n. m. (s. XII.) • sycomore (bot.)sicut n. m. (s. XIX. . . , del latin « sicut erat ») 1.(fam.) point particulier 2. sujet précissida n. m. (s. XX., de « Sindromed’Immunodeficiència Aquerida ») sidà • sidasidecar n. m. (s. XX., de l’anglés) • side-carsideracion n. f. (s. XVI. . . ) • sidérationsideral, ala adj. (s. XVI. . . ) • sidéral, alesiderar v. (s. XVI. . . ) • sidérersiderat, ada adj. (s. XVI. . . ) • sidéré, éesiderurgia n. f. (s. XIX. . . ) • sidérurgiesiderurgic, ica adj. (s. XIX. . . ) • sidérurgiquesiderurgista n. (s. XX.) • sidérurgistesidola n. f. • engeluresièis adj. num. card. • sixsièja n. f. • vandoise (poisson)sieta n. f. • assiette (vaisselle)sietada n. f. • assiettéesieton n. m. 1. petite assiette 2. soucoupe (cf.sostassa)sieu, siá adj. poss. (s. XII.) • sien, siennesifilis n. f. (s. XVII. . . ) sifilís • syphilissifilitic, ica adj. e n. (s. XVII. . . ) • syphilitiquesifon n. m. (s. XIII. . . ) • siphon

291

Page 292: Diccionari General de la Lenga Occitana - DGLO · ACADEMIA OCCITANA CONSISTÒRI DEL GAI SABER Diccionari General de la Lenga Occitana 2008 – 2016

sifonar simulator, tritz

sifonar v. (s. XIX. . . ) • siphonnersigillari, ària adj. (s. XV. . . ) • sigillairesigillat, ada adj. (s. XVI. . . ) • sigillé, éesigillografia n. f. (s. XIX. . . ) • sigillographiesigillografic, ica adj. (s. XIX. . . ) • sigillo-graphiquesigla n. f. (s. XVIII. . . , del latin) • sigle (m.)sigma n. m. (s. XVII. . . , letra de l’alfabet grèc) sigmà• sigmasigmatic, ica adj. (s. XX.) • sigmatiquesigmatisme n. m. (s. XX.) 1. sigmatisme (ling. 2.psych.)signalar v. (s. XIII.) • signaler (police. . . )signaletic, ica adj. (s. XIX. . . ) senhaletic • signalé-tiquesignaletica n. f. (s. XX.) senhaletica • signalé-tiquesignalizacion n. f. (s. XX.) senhalizacion • sig-nalisationsignalizar v. (s. XX.) senhalizar • signalisersignalizator, tritz n. (s. XX.) senhalizador • sig-nalisateur, tricesignar v. (s. XII.) • signer (signature) (cf. senhar)signatari, ària n. (s. XVII. . . ) signaire • signatairesignatura n. f. (s. XV. . . ) • signaturesigne n. m. (s. XII.) 1. signe 2. symbole 3. inten-tionsigne val lo còp (lo -) expr. • c’est l’intentionqui comptesignet n. m. (s. XIV.) 1. seing 2. signetsignificacion n. f. (s. XIII.) • significationsignificància n. f. (s. XIII.) significança • signifi-ancesignificant n. m. (s. XX.) • signifiant (ling.)significant, anta adj. (s. XVI. . . ) • signifiant, antesignificar v. (s. XI.) • signifiersignificat n. m. (s. XX.) • signifiésignificatiu, iva adj. (s. XIV.) • significatif, ivesignificativament adv. (s. XIV.) • significative-mentsil (/silo) n. m. (s. XIV.) • silosilatge (/silotatge) n. m. (s. XX.) • silotage (cf.ensilatge)silenci n. m. (s. XIII.) • silencesilenciós, osa adj. (s. XVI. . . ) • silencieux, eusesilenciosament adv. (s. XVIII. . . ) • silencieuse-mentsilèx n. m. (s. XVI. . . ) • silex (cf. selze)silfe n. m. (s. XVII. . . ) • sylphe (myth.)silfida n. f. (s. XVII. . . ) • sylphide (myth.)silice n. f. (s. XVIII. . . ) siliça • silicesilicèu, èa adj. (s. XVIII. . . ) siliciós • siliceux,eusesilici n. m. (s. XIX. . . ) • siliciumsilicòna n. f. (s. XIX. . . ) • siliconesiliconar v. (s. XX.) • siliconersiliconat, ada adj. (s. XX) • siliconé, éesiliconatge n. m. (s. XX.) • siliconage

silicòsi n. f. (s. XX.) • silicosesillaba n. f. (s. XII.) • syllabesillabari n. m. (s. XVI. . . ) • syllabairesillabic, ica adj. (s. XVI. . . ) • syllabiquesillogisme n. m. (s. XIV.) • syllogismesiloèta n. f. (s. XVIII. . . , del francés) • silhouettesilvèstre, èstra adj. (s. XIX. . . ) • sylvestresilvicòla adj. (s. XIX. . . ) • sylvicolesilvicultor, tritz n. (s. XIX. . . ) • sylviculteur, tricesilvicultura n. f. (s. XIX. . . ) • sylviculturesimbiòsi n. f. (s. XIX. . . , de l’alemand ← grèc) •symbiosesimbòl n. m. (s. XIV. . . ) • symbolesimbolic, ica adj. (s. XIX. . . ) 1. symbolique 2.symboliquesimbolisme n. m. (s. XIX. . . ) • symbolismesimbolista adj. e n. (s. XIX. . . ) • symbolistesimbolizar v. (s. XVIII. . . ) • symbolisersimetria n. f. (s. XVI. . . ) • symétriesimetric, ica adj. (s. XVI. . . ) • symétriquesimian, ana adj. (s. XIX. . . ) • simien, ennesimiesc, esca adj. (s. XIX. . . ) • simiesquesimilar, ara adj. (s. XVI. . . ) • similairesimilitud n. f. (s. XIII. . . ) • similitudesimonia n. f. (s. XIII.) • simoniesimoniac n. m. (s. XII.) • simoniaquesimpatia n. f. (s. XV. . . ) • sympathiesimpatic, ica adj. (s. XVI. . . ) • sympathiquesimpatizant, anta adj. e n. (s. XIX. . . ) simpatizaire• sympathisant, antesimpatizar v. (s. XVI. . . ) • sympathisersimplament adv. (s. XIII.) • simplementsimple, simpla adj. (s. XIII.) 1. simple 2. pur,pure 3. ingénu, uesimplesa n. f. (s. XIII.) 1. naïveté 2. ingénuitésimplicitat n. f. (s. XIII.) 1. simplicité 2. mod-estiesimplificable, abla adj. (s. XIX. . . ) • simplifiablesimplificacion n. f. (s. XV. . . ) • simplificationsimplificar v. (s. XV. . . ) • simplifiersimplificat, ada adj. (s. XVIII. . . ) • simplifié, éesimplificator, tritz adj. (s. XIX. . . ) • simplifica-teur, tricesimplisme n. m. (s. XIX. . . ) • simplismesimplista adj. (s. XIX. . . ) • simplistesimposium n. m. (s. XX., de l’anglés ← grèc) •symposiumsimptòma n. m. (s. XVI. . . ) • symptômesimptomatic, ica adj. (s. XVI. . . ) • symptoma-tiquesimulacion n. f. (s. XIII.) • simulationsimulacra n. f. (s. XIII.) • simulacresimular v. (s. XIII.) • simulersimulat, ada adj. (s. XVI. . . ) • simulé, éesimulator de vòl n. m. (s. XX.) simulador • sim-ulateur de volsimulator, tritz adj. e n. (s. XIII. . . ) simulaire •simulateur, trice

292

Page 293: Diccionari General de la Lenga Occitana - DGLO · ACADEMIA OCCITANA CONSISTÒRI DEL GAI SABER Diccionari General de la Lenga Occitana 2008 – 2016

simultanèament sismicitat

simultanèament adv. (s. XVIII. . . ) • simultané-mentsimultaneïtat n. f. (s. XVIII. . . ) • simultanéitésimultanèu, èa adj. (s. XVIII. . . ) • simultané, éesin n. m. 1. nœud du bois 2. défaut 3. tic 4.maniesinagòga n. f. (s. XIII.) • synagoguesinapi n. m. (s. XIV.) • sénevé (bot.)sinapisme n. m. (s. XVI. . . ) • sinapismesincèr, èra adj. (s. XV. . . ) • sincèresinceritat n. f. (s. XIII. . . ) • sincéritésincòpa n. f. (s. XIV.) • syncopesincopar v. (s. XIV.) • syncopersincopat, ada adj. (s. XVII. . . ) • syncopé, éesincrèsi n. f. (s. XIV.) • syncrèsesincretisme n. m. (s. XVII. . . ) • syncrétismesincròn, òna adj. (s. XVIII. . . ) • synchronesincronia n. f. (s. XIX. . . ) • synchroniesincronisme n. m. (s. XVIII. . . ) • synchronismesincronizacion n. f. (s. XIX. . . ) • synchronisationsincronizar v. (s. XIX. . . ) • synchronisersincronizator n. m. (s. XX.) • synchroniseursindic n. m. (s. XV.) • syndicsindical, ala adj. (s. XVIII. . . ) • syndical, alesindicalisme n. m. (s. XIX. . . ) • syndicalismesindicalista n. (s. XIX. . . ) • syndicalistesindicar v. (s. XVIII. . . ) • syndiquersindicat n. m. (s. XIII.) • syndicatsindicat, ada adj. (s. XIX. . . ) • syndiqué, éesindròme n. m. / f. (s. XIX. . . ) sindròm • syn-dromesinecdòca n. f. (s. XIV. « sinedoche » ; s. XVIII. . . ) •synecdoquesinecura n. f. (s. XVIII. . . ) • sinécuresinerèsi n. f. (s. XVI. . . ) • synérèsesinergia n. f. (s. XVIII. . . ) • synergiesinergic, ica adj. (s. XIX. . . ) • synergiquesinestesia n. f. (s. XIX. . . ) • synesthésiesinfonia n. f. (s. XII.) sinfònia • symphoniesinfonic, ica adj. • symphoniquesinglar n. m. (s. XIII.) • sangliersinglara n. f. (s. XIII. . . ) • laiesingular, ara adj. (s. XIII.) 1. singulier, ère 2. sin-guliersingularament adv. (s. XIII. « singularment ») •singulièrementsingularitat n. f. (s. XIII.) • singularitésingularizar v. (s. XVI. . . ) • singularisersinhòca n. f. • balafresinhocar v. • balafrer, tailladersinholar v. intr. • grincer, geindresinistrament adv. (s. XV. . . ) • sinistrementsinistrat, ada adj. (s. XIX. . . ) • sinistré, éesinistre n. m. (s. XV. . . , de l’italian) • sinistre(catastrophe)sinistre, istra adj. (s. XV. . . ) • sinistresinizacion n. f. (s. XX.) • sinisationsinizar v. (s. XX.) • siniser

sinòca adj. e n. f. (s. XIV.) • synoquesinodal adj. (s. XIV.) • synodalsinòde n. m. (s. XVI. . . ) • synodesinodic, ica adj. (s. XVI. . . ) • synodiquesinologia n. f. (s. XIX. . . ) • sinologiesinològue, òga n. (s. XIX. . . ) sinològ • sinologuesinonime n. m. (s. XIV. . . ) sinonim • synonymesinonimia n. f. (s. XVI. . . ) • synonymiesinòpi n. m. (s. XIII.) • sinoplesinòpsi n. f. (s. XIX. . . ) • synopsissinoptic, ica adj. (s. XVII. . . ) • synoptiquesinovia n. f. (s. XVII. . . ) • synoviesinovial, ala adj. (s. XVIII. . . ) • synovial, alesinsòla n. f. → engrisòla • lézard gris (cf. cer-nalha)sintactic, ica adj. (s. XIX. . . , de l’alemand) • syntac-tiquesintagma n. m. (s. XX.) • syntagmesintaxi n. f. (s. XVI. . . ) • syntaxesintaxic, ica adj. (s. XIX. . . ) • syntaxiquesintèsi n. f. (s. XIV.) • synthèsesintetic, ica adj. (s. XVII. . . ) • synthétiquesintetizar v. (s. XIX. . . ) • synthétisersintetizator n. m. (s. XX.) sintetizador;sintetizaire • synthétiseursintonizar v. (s. XX.) • syntonisersinuós, osa adj. (s. XVI. . . ) • sinueux, eusesinuositat n. f. (s. XVI. . . ) • sinuositésinus n. m. (s. XVI. . . , mot latin) • sinus (anat.)sinus n. m. (s. XVI. . . , mot latin← arabi) • sinus(géom.)sinusiti n. f. (s. XX.) • sinusitesionisme n. m. (s. XIX. . . ) • sionismesionista adj. e n. (s. XIX. . . ) • sionistesirèna n. f. (s. XIX. . . ) • sirène (avertisseur)sirgar v. intr. 1. s’agiter 2. se démenersirgon n. m. 1. bruit confus 2. chants d’oiseaux,dispute. . .siriac n. m. (s. XVII. . . ) • syriaquesirian, ana adj. e n. (s. XIX. . . ) • syrien, ennesiròc n. m. (s. XIII.) • sirocco (cf. eisseròc)siròp n. m. (s. XII. . . , de l’arabi) • siropsirpa n. f. •mégèresirupós, osa adj. (s. XVIII. . . ) • sirupeux, eusesirventés n. m. (s. XIII.) 1. sirventès 2. poésiepolitiquesisa n. f. 1. rangée 2. base 3. assise 4. couche 5.filonsisal n. m. (s. XX.) • sisal (bot.)siscladís n. • cris perçants prolongéssisclal n. m. • cri aigu (cf. sisclet)sisclar v. intr. (s. XII.) 1. crier 2. piaillersiscle n. m. (s. XII.) • cri aigusisclet n. m. 1. cri aigu 2. loquet (cf. sisclal)sisme n. m. (s. XX.) seïsme • séismesismic, ica adj. (s. XIX. . . ) • sismiquesismicitat n. f. (s. XIX. . . ) • sismicité

293

Page 294: Diccionari General de la Lenga Occitana - DGLO · ACADEMIA OCCITANA CONSISTÒRI DEL GAI SABER Diccionari General de la Lenga Occitana 2008 – 2016

sismografe sofisticator, tritz

sismografe n. m. (s. XIX. . . ) sismograf • sismo-graphesismogramma n. m. (s. XX.) sismograma • sis-mogrammesismologia n. f. (s. XIX. . . ) • sismologiesismològue, òga n. (s. XX.) sismològ • sismo-loguesistèma n. m. (s. XVI. . . ) • systèmesistematic, ica adj. (s. XVI. . . ) • systématiquesistematizacion n. f. (s. XIX. . . ) • systématisa-tionsistematizar v. (s. XVIII. . . ) • systématisersistemic, ica adj. e n. f. (s. XX.) • systémiquesistòla n. f. (s. XVI. . . ) • systolesistre n. m. • schistesite n. m. (s. XIV. . . , de l’italian « sito ») siti • sitesituacion n. f. (s. XIV. . . ) • situationsituacionisme n. m. (s. XX.) • situationnismesituacionista adj. e n. (s. XX.) • situationnistesituar v. (s. XIV.) • situersiure n. m. • liègesiurièr n. m. • chêne-liègesnack (/ snack-bar) n. m. (s. XX.) • snack (/snack-bar)sobeiran, ana adj. e n. (s. XII.) 1. souverain, aine2. suzerain, ainesobeiranament adv. (s. XIII.) • souverainementsobeiraniá n. f. (s. XII. . . ) sobeiranetat • sou-verainetésòbra n. f. (s. XIII.) 1. reste 2. excédentsobraire, aira adj. (s. XIII. . . ) • économesobramar v. (s. XII.) • aimer à l’excèssobramor n. m. (s. XII.) • amour excessifsobrar v. 1. être en trop 2. outrepassersobreta n. f. • soubrette, servante supplémen-taire (cf. sòbra)sòbri, sòbria adj. (s. XII. . . ) • sobresobrièr n. m. 1. factotum 2. ouvrier employé àdiverses tâches (cf. factotum)sobrietat n. f. (s. XIII.) • sobriétésobtament adv. (s. XIII.) • subitement (cf. sobte)sobtar v. 1. surprendre 2. faire peur 3. hâter(cf. suspréner)sobte, sobta adj. (s. XIII.) • subitementsoc n. m. (s. XIV.) 1. tronc 2. souche 3. billotsoca n. f. (s. XIV.) 1. souche 2. cepsocam n. m. 1. les ceps 2. la vignesocar v. 1. heurter 2. (v. intr.) trimersocar v. • souquersòci, sòcia n. 1. associé, ée 2. partenaire 3. so-ciétairesociable, abla adj. (s. XVI. . . ) • sociablesocial, ala adj. (s. XVI. . . ) • social, alesocialdemocracia n. f. (s. XIX. . . ) • social-démocratiesocialdemocrata n. (s. XX.) • social-démocratesocialisme n. m. (s. XIX. . . ) • socialismesocialista adj. e n. (s. XIX. . . ) • socialiste

socializacion n. f. (s. XIX. . . ) • socialisationsocializar v. (s. XVIII. . . ) • socialisersocietal, ala adj. (s. XX.) • sociétal, alesocietari, ària n. (s. XVIII. . . ) • sociétairesocietat n. f. (s. XI.) • sociétésocietat anonima n. f. (s. XIX. . . ) • sociétéanonymesocietat de consum n. f. (s. XX.) • société deconsommationsocietat de las Nacions n. f. (s. XX.) • société desNationssocietat industriala n. f. (s. XX.) • société indus-triellesocietat sabenta n. f. (s. XIX.) • société savantesocietat secreta n. f. (s. XIX. . . ) • société secrètesociocultural, ala adj. (s. XX.) • socio-culturel,ellesocioeconomic, ica adj. (s. XX.) • socioé-conomiquesocioeducatiu, iva adj. (s. XX.) • socio-éducatif,ivesociolingüistica n. f. (s. XX.) • sociolinguistiquesociologia n. f. (s. XIX. . . ) • sociologiesociologic, ica adj. (s. XIX. . . ) • sociologiquesociològue, òga n. (s. XIX. . . ) sociològ • socio-loguesocioprofessional, ala adj. (s. XX.) • socioprofes-sionnel, ellesòcle n. m. (s. XVII. . . , de l’italian) • soclesocorreire, eira n. • qui porte secours (cf. aju-daire)socórrer v. (s. XII.) secorir • secourirsocorrisme n. m. (s. XX.) • secourismesocorrista n. (s. XX.) • secouristesocors n. m. (s. XII. . . ) • secourssocors n. m. plur. (s. XII.) • secourssocors (cridar -) loc. • appeler au secourssocors (porgir -) loc. v. • donner secourssocors (portar -) loc. v. • porter secourssocratic, ica adj. (s. XVI. . . ) • socratiquesoda n. f. (s. XVI. . . , del latin med.← arabi) • soudesòda n. m. (s. XIX. . . , de l’anglés) sodà • sodasodanés, esa adj. e n. (s. XIX. . . , de l’arabi) •soudanais, aisesòdi n. m. (s. XIX. . . , de l’anglés) • sodiumsodomia n. f. (s. XII. . . ) • sodomiesodomita n. (s. XIV.) • sodomitesodomizar v. (s. XVI. . . ) • sodomisersòfa n. m. (s. XVI. . . , de l’arabi) sofà • sofasòfia n. f. • ablettesofisma n. m. (s. XIII.) • sophismesofisme n. m. (s. XIX. . . , de l’arabi) • soufismesofista n. (s. XII.) • sophistesofistic, ica adj. e n. f. (s. XIII. . . ) • sophistiquesofisticacion n. f. (s. XIII.) • sophisticationsofisticar v. (s. XIII.) • sophistiquersofisticat, ada adj. (s. XX.) • sophistiqué, éesofisticator, tritz n. (s. XX.) • sophistiqueur, euse

294

Page 295: Diccionari General de la Lenga Occitana - DGLO · ACADEMIA OCCITANA CONSISTÒRI DEL GAI SABER Diccionari General de la Lenga Occitana 2008 – 2016

soflament sollicitud

soflament n. m. (s. XIII.) • soufflementsoflar v. (s. XIV.)→ bufar • soufflersoflariá n. f. (s. XIX. . . ) • souffleriesofle n. m. (s. XIII. . . )→ buf • soufflesoflet n. m. (s. XV. . . ) 1. soufflet 2. camoufletsofraita / sofracha n. f. (s. XII.) 1. dénuement 2.manque 3. besoinsofraitós, osa / sofrachós, osa adj. (s. XIII.) 1.souffreteux, euse 2. nécessiteux, eusesofrar v. (s. XVII. . . ) • soufrersofratge n. m. (s. XIX. . . ) • soufragesofre n. m. (s. XIII. . . ) • soufresofrença n. f. (s. XII.) → patiment • souffrance(cf. sofriment)sofrent n. m. (s. XII. « sofridor »)→ pacient • pa-tient (méd.)sofriment n. m. (s. XII. . . ) → patiment 1. souf-france 2. tolérance 3. privation (cf. sofrença)sofrir v. (s. XII.) 1. souffrir 2. supportersofrologia n. f. (s. XX.) • sophrologiesofrològue, òga n. (s. XX.) sofrològ • sophro-loguesògre, sògra n. (s. XII.) • beau-père, belle-mèresoís, soïssa adj. e n. (s. XV. . . , de l’alemand) 1.suisse 2. suisse, suissessesòja n. f. (s. XIX. . . , de l’anglés / alemand←manchó← japonés) • sojasojorn n. m. (s. XII.) • séjoursojornar v. intr. (s. XII.) • séjournersòl n. f. 1. sol 2. aire de battagesòl n. m. (s. XIII. . . ) • sol (mus.)sòl (pel -) loc. adv. • par terresol, sola adj. • seul, seulesòla n. f. 1. plante du pied 2. semelle 3. sole(poisson) 4. base 5. fondationsolaç n. m. (s. XII.) 1. soulagement 2. agrément3. plaisirsolaç (portar -) loc. v. 1. réconforter 2. soulagersolaçar v. (s. XII.) 1. soulager 2. se divertirsolada n. f. • jonchéesolairar v. • exposer au soleilsolairòl n. m. • endroit ensoleillésolament adv. (s. XII.) • seulementsolana n. f. • soulane (versant de montagne ausoleil)solana n. f. • vent d’estsolar v. 1. paver 2. carreler 3. ressemelersolar, ara adj. • solairesolari / solarium n. m. (s. XVIII. . . ) • solarium (cf.solelhador)sòlda n. f. (s. XII. . . , de l’italian) • soldesoldada n. f. (s. XII.)→ sòlda • solde (paie)soldadar v. (s. XII.)→ soldar • soldersoldadièra n. f. (s. XII.) • fille à soldatsoldar v. (s. XVII. . . , de l’italian) • soldersoldat n. m. (s. XV. . . , de l’italian) • soldatsoldata n. f. (s. XVII. . . ) • soldatesoldatalha n. f. • soldatesque

soldatesca n. f. (s. XVI. . . , de l’italian) • sol-datesquesoldièr n. m. (s. XII.) 1. soudard 2. mercenairesolecisme n. m. (s. XIV.) • solécismesolelh n. m. (s. XII.) • soleilsolelh colc expr. • soleil couchantsolelhada n. f. • apparition du soleil (entre lesnuages)solelhada n. f. • coup de soleilsolelhador n. m. 1. lieu ensoleillé 2. terrassesolelhar v. (s. XII.) 1. exposer soleil 2. fairesoleilsolelhenc, enca adj. • relatif au soleilsolelhet n. m. (s. XII.) • petite apparition dusoleilsolelhièr n. m. • terrasse exposée au soleilsolelhós, osa adj. • ensoleillé, éesolemne, emna adj. (s. XIV. . . ) • solennel, ellesolemnitat n. f. (s. XII. . . ) • solennitésolenca n. f. • fête de fin de travaux agricolessoler v. • avoir l’habitude desolesa n. f. → solitud • solitudesolet, eta adj. (s. XIII.) 1. unique 2. tout seul,toute seulesoletament adv. (s. XIII.) • tout seulsolèu n. m. (s. XIII. . . ) soslèu 1. haut-le-cœur 2.nauséesolèvament n. m. (s. XIII. . . ) soslèvament 1.soulèvement 2. révoltesolevar v. (s. XIII.) soslevar • souleversolèx n. m. (s. XX.) • solexsolfègi n. m. (s. XVIII. . . , de l’italian) • solfègesolfejar v. (s. XIII. . . ) solfegiar • solfiersolfinar v. 1. sentir 2. deviner 3. pressentirsolfre n. m. (s. XIII.) • soufre (cf. solpre)solhadura n. f. • souilluresolhar v. 1. salir 2. souiller 3. déshonorersolharda n. f. 1. souillarde 2. souillonsolidar v. (s. XIV.) • affermirsolidari, àría adj. (s. XVII. . . ) • solidairesolidaritat n. f. (s. XVII. . . ) • solidaritésolidarizar (se) v. pron. (s. XIX. . . ) • se solidarisersolide adv. solid • certainementsolide, ida adj. e n. m. (s. XIV. . . ) solid • solidesolidificacion n. f. (s. XVI. . . ) • solidificationsolidificar v. (s. XVIII. . . ) • solidifiersoliditat n. f. (s. XIII.) • soliditésolièr n. m. (s. XII.) 1. grenier 2. fenilsolilòqui n. m. (s. XVIII. . . ) • soliloquesolista n. (s. XIX. . . , de l’italian) • solistesolitari, àría adj. e n. (s. XIII.) • solitairesolitàriament adv. (s. XIV.) • solitairementsolitud n. f. (s. XIV. . . ) • solitudesollicitacion n. f. (s. XV. . . ) • sollicitationsollicitar v. (s. XI.) • sollicitersollicitator, tritz n. (s. XIV. « sollicitador »)sollicitaire • solliciteur, eusesollicitud n. f. (s. XIII.) • sollicitude

295

Page 296: Diccionari General de la Lenga Occitana - DGLO · ACADEMIA OCCITANA CONSISTÒRI DEL GAI SABER Diccionari General de la Lenga Occitana 2008 – 2016

sòlo soplesa

sòlo n. m. (s. XVIII., de l’italian) • solo (cf. sol)solombrar v. (s. XIII.) •mettre ou être à l’ombresolombre, bra adj. (s. XIII. . . ) 1. sombre 2. ob-scur, uresolombrós, osa adj. (s. XIII. . . ) 1. sombre 2. om-bragé, ée 3. taciturnesolombrut, uda adj. (s. XIII. . . ) 1. sombre 2.sournois, oisesolprar v. → sofrar • soufrersolpre n. m. → sofre • soufresolstici n. m. (s. XIII.) • solsticesolubilitat n. f. (s. XVIII. . . ) • solubilitésoluble, ubla adj. (s. XIII. . . ) • solublesolucion n. f. (s. XIII.) • solutionsolvença n. f. (s. XVII. . . ) solvabilitat • solvabil-itésolvent, enta adj. (s. XVI. . . ) solvable • solvablesòlver v. (s. XVI. . . ) 1. dissoudre 2. résoudresom n. m. (s. XII.) • sommeilsom n. m. (s. XIII.) • sommetsòm n. m. • envie de dormirsom, soma adj. → prigond 1. profond, onde 2.creux, eusesoma n. f. (s. XIII.) • somme (quantité)somatic, ica adj. (s. XIX. . . ) • somatiquesomatizar v. (s. XX.) • somatisersomelhar / somelhejar v. (s. XII.) • sommeillersomelhós, osa adj. (s. XII.) 1. ensommeillé, ée 2.qui a toujours sommeilsomés / somesa n. 1. pis 2. mamellesomés, esa adj. (s. XIII. . . ) 1. soumis, ise 2. obéis-sant, antesometre v. (s. XIII.) • soumettresomge n. m. (s. XII.)→ sòmni • songe (cf. sòmi)sòmi n. m. → sòmni • songe (cf. songe)somiaire, aira n. → somniaire • songeur (cf.somjaire)somiar v. → somniar • songer (cf. somjar)somicar v. intr. • gémirsomission n. f. (s. XVI. . . ) • soumissionsomjaire, aira n. (s. XIII.)→ somniaire • songeur,euse (cf. somiaire)somjar v. (s. XII.)→ somniar • songer (cf. somiar)somjós, osa adj. (s. XIII.) • songeur, eusesommacion n. f. (s. XIII. . . ) • sommationsommar v. (s. XIII. . . ) • sommersommari n. m. (s. XIII.) somari • sommairesommàriament adv. (s. XIII.) • sommairementsommitat n. f. (s. XIII.) • sommitésomnambul, ula adj. e n. (s. XVII. . . ) • somnam-bulesomnambulisme n. m. (s. XVIII. . . ) • somnam-bulismesòmni n. m. (s. XIII.) • songe (cf. songe; sòmi)somniaire, aira n. (s. XIII.) • songeur (cf. som-jaire; somiaire)somniar v. (s. XIII.) • songer (cf. somjar; somiar)somnifèr, èra adj. e n. m. (s. XVI. . . ) • somnifère

somnolar v. (s. XIII. . . ) • somnolersomnoléncia n. f. (s. XIII.) • somnolencesomnolent, enta adj. (s. XIII.) • somnolent, entesomondre (/ somonsar) v. (s. XII.) • semoncersomonsa n. f. (s. XII.) • semoncesomòure v. 1. exciter 2. souleversompa n. f. 1. mare 2. flaquesompet n. m. • flaquesomptuari, ària adj. (s. XVI. . . ) • somptuairesomptuós, osa adj. (s. XIII.) • somptueux, eusesomptuositat n. f. (s. XV. . . ) • somptuositésomsiment n. m. (s. XIII.) • engloutissementsomsir v. (s. XIII.) 1. engloutir 2. absorberson n. m. (s. XII.) • son (audition)son ; sos adj. poss. 1. son 2. sessonada n. f. 1. cri 2. son 3. timbre (son)sonaire, aira n. • joueur, euse (mus.)sonalha n. f. (s. XIII.) • sonnaille (cf. son)sonalhièr n. m. • animal du troupeau portantla clochettesonar v. (s. XII.) 1. sonner 2. jouer (d’un instru-ment) 3. (appeler 4. interpellersonariá n. f. • sonneriesonata n. f. (s. XVII. . . , de l’italian) • sonatesonatina n. f. (s. XIX. . . ) • sonatinesonda n. f. (s. XII. . . ) • sondesondaire, aira n. (s. XX.) • sondeur, eusesondar v. (s. XIV. . . ) • sondersondatge n. m. (s. XVIII. . . ) • sondagesondatge d’opinion n. m. (s. XX.) • sondaged’opinionsonet n. m. (s. XII.) • sonnet (cf. son)sonhaire, aira n. m. • soigneursonhar v. (s. XII.) • soignersonhós, osa adj. (s. XII.) • soigneux, eusesonhosament adv. (s. XII. . . ) • soigneusementsonjament n. m. (s. XIII.)→ sòmni • songesonòr, òra adj. (s. XVI. . . ) • sonoresonoritat n. f. (s. XIV.) • sonoritésonorizacion n. f. (s. XX.) • sonorisationsonorizar v. (s. XIX. . . ) • sonorisersonque adv. 1. seulement 2. à moins quesopa n. f. (s. XII.) • soupesopada n. f. (s. XV.) 1. gros souper 2. gros dînersopaire, aira n. 1. soupeur, euse 2. convivesopapa n. f. (s. XIX. . . , del francés) • soupapesopar n. m. (s. XII.) • dînersopar v. (s. XII.) • dîner (repas du soir)soparèl n. m. → ressopet • réveillonsopartida n. f. (s. XIII. . . ) sospartida; sompartida1. séparation 2. distributionsopartir v. (s. XIII.) sospartir; sompartir 1. dis-tribuer 2. diviser (cf. partir; partejar)sopièr n. m. • amateur de soupesopièra n. f. (s. XVIII. . . ) • soupièresople, sopla adj. (s. XII. . . ) 1. souple 2. flexiblesoplesa n. f. (s. XVI. . . ) 1. souplesse 2. agilité 3.docilité

296

Page 297: Diccionari General de la Lenga Occitana - DGLO · ACADEMIA OCCITANA CONSISTÒRI DEL GAI SABER Diccionari General de la Lenga Occitana 2008 – 2016

soporific, ica sospirar

soporific, ica adj. (s. XVI. . . ) • soporifiquesoprano n. (s. XVIII. . . , mot italian) sopranò • so-pranosoquet n. m. • souche rabougriesora n. f. (de l’arabi) • souratesòrba n. f. (s. XVI. . . ) • sorbesorbet n. m. (s. XVI. . . , de l’italian← turc← arabi)→ sorbetièra • sorbetsorbetièra n. f. (s. XVI. . . ) • sorbetièresorbièr n. m. (s. XIII. . . ) • sorbiersord, sorda adj. e n. (s. XI.) • sourd, sourdesordanha n. f. • (fam.) dur, dure d’oreille.sordeis adj. (s. XII.) • pire que tout (cf. pièg)sordejar v. (s. XII.)→ pejorar • empirersordet n. m. • bécassine (oiseau)sordide, ida adj. (s. XV. . . ) • sordidesordièra n. f. (s. XIV.)→ surditat • surditésordina n. f. • sourdinesordre v. intr. 1. sourdre 2. jaillirsòrga n. f. 1. caquet 2. babilsorgent n. m. • source (cf. sorsa)sòrgo n. m. (de l’italian) sorgò • sorghosorire v. intr. (s. XII. . . , lat. subridere) sosrire •souriresorisent, enta adj. (s. XII. . . ) • souriant, antesornariá n. f. • sournoiseriesornarut, uda adj. 1. morose 2. taciturne 3.sournois, oise (cf. sornut)sorne, sorna adj. (s. XIII. « sorn ») 1. obscur, ure 2.sombresorneta n. f. 1. sornette 2. conte court (cf. sorna)sorniàs adj. • sournois (cf. sorn)sornièra n. f. → escurina 1. obscurité 2.ténèbressornura n. f. 1. obscurité 2. ténèbressornut, uda adj. → sornarut 1. morose 2. taci-turne 3. sournois, oisesorra n. f. 1. sable vaseux 2. lestsorrar v. • lestersorrastra n. f. • demi-sœursòrre n. f. (s. XII.) • sœursorreta n. f. • petite sœursorsa n. f. (s. XII. . . ) sorça • source (cf. surgent;dotz; font)sòrt n. f. (s. XII.) 1. sort 2. destin 3. sortilègesòrta n. f. (s. XVI. . . ) 1. sorte 2. espècesortida n. f. (s. XIII. . . ) • sortiesortilègi n. m. (s. XIII. . . ) • sortilègesortilhièr n. m. (s. XII.)→ faitilhièr 1. sorcier 2.jeteur de sortsortir v. (s. XIII.) • sortirsos adj. poss. (s. XII.) • sessosalimentacion n. f. (s. XX.) • sous-alimentationsosalimentat, ada adj. (s. XX.) • sous-alimenté,éesosarrendar v. (s. XVI. . . )→ soslogar • sous-louersosc n. m. → sòmni • rêve

soscada n. f. → reflexion 1. réflexion 2. rêvesoscadissa n. f. → reflexion 1. réflexion 2. pen-séesoscaire, aira adj. e n. • penseur, eusesoscap n. m. (s. XVIII. . . ) • sous-chefsoscar v. intr. 1. penser 2. réfléchir (cf. pensar;perpensar)soscavar v. •minersoscripcion n. f. (s. XVI. . . ) • souscriptionsoscriptor n. m. (s. XVII. . . ) • souscripteur (à uneparution)soscriure v. (s. XVI. . . ) • souscriresoscutanèu, èa adj. (s. XVIII. . . ) joscutanèu;sotacutanèu • sous-cutané, éesosdesvolopament n. m. (s. XX.) • sous-développementsosdesvolopat, ada adj. (s. XX.) • sous-développé, éesosdiaconat n. m. (s. XVII. . . ) • sous-diaconatsosdiague n. m. (s. XVII. . . ) • sous-diacresosdirector, tritz n. (s. XVIII. . . ) • sous-directeur,tricesosemplec n. m. (s. XX.) • sous-emploisosemplegat, ada adj. (s. XX.) • sous-employé,éesosentendre v. (s. XVII. . . ) • sous-entendresosentendut n. m. (s. XVIII. . . ) • sous-entendusosespècia n. f. (s. XIX. . . ) • sous-espècesosesquipament n. m. (s. XX.) • sous-équipementsosesquipat, ada adj. (s. XX.) • sous-équipésosestimar v. (s. XIX. . . ) • sous-estimersosevaluar v. (s. XIX. . . ) • sous-évaluersosexpausar v. (s. XIX. . . ) • sous-exposersosgrop n. m. (s. XIX. . . ) • sous-groupesosia n. m. (s. XVII. . . ) • sosiesoslàupia n. f. 1. auvent 2. porchesoslinhar v. (s. XVIII. . . ) joslinhar; sotalinhar •soulignersoslòctenent n. m. (s. XVII. . . ) • sous-lieutenantsosman n. m. (s. XVI. . . ) • sous-mainsosmarin, ina adj. e n. m. (s. XVIII. . . ) 1. sous-marin, ine 2. sous-marinsosoficièr n. m. (s. XVIII. . . ) • sous-officiersosòme n. m. (s. XX.) • sous-hommesosòrdre n. m. (s. XVII. . . ) • sous-ordresospagar v. (s. XX.) • sous-payersospèit n. m. (s. XIII. . . ) 1. soupçon 2. suspicionsospeitar / sospechar v. (s. XIII.) 1. soupçonner2. suspectersospeitós, osa (/ sospechós, osa) adj. (s. XIII.) 1.soupçonneux, euse 2. méfiant, antesospesar v. (s. XIII. . . ) • soupesersospir n. m. (s. XII.) • soupirsospiralh n. m. (s. XIII.) • soupirail (cf. es-perdalh)sospirant, anta n. (s. XIII. . . ) • soupirant, antesospirar v. (s. XII.) • soupirer

297

Page 298: Diccionari General de la Lenga Occitana - DGLO · ACADEMIA OCCITANA CONSISTÒRI DEL GAI SABER Diccionari General de la Lenga Occitana 2008 – 2016

sospoblat, ada subordinat, ada

sospoblat, ada adj. (s. XX.) • sous-peuplé, éesosprefècte, ècta n. (s. XIX. . . ) • sous-préfet,sous-préfètesosprefectura n. f. (s. XIX. . . ) • sous-préfecturesosprior n. m. (s. XIII.) • sous-prieursosproduccion n. f. (s. XX.) • sous-productionsosproduit / sosproduch n. m. (s. XIX. . . ) • sous-produitsosprogramma n. m. (s. XX.) • sous-programmesosproletari, ària n. (s. XX.) • sous-prolétairesosproletariat n. m. (s. XX.) • sous-prolétariatsossecretari, ària n. (s. XIX. . . ) • sous-secrétairesossignar v. (s. XVI. . . ) jossignar; sotasignar •soussignersossignat, ada adj. (s. XVI. . . ) jossignat; sotasignat• soussigné, éesosta n. f. (s. XIII.) 1. abri 2. aidesostar v. (s. XIII. . . ) 1. aider 2. soulager 3. pro-tégersostassa n. f. jostassa; sotatassa • soucoupesosten n. m. (s. XII.) 1. soutien 2. appui 3.soutien-gorgesostendre v. (s. XIX. . . ) • sous-tendresosteneire, eira n. m. (s. XIV.) 1. souteneur 2.support 3. étaisostenement n. m. (s. XIV.) • soutènementsostenença n. f. (s. XIV.) 1. soutenance 2. susten-tationsosténer v. (s. XI.) 1. soutenir 2. supporter 3.protégersosterranh, anha (/soterranh, anha) adj. e n. m.(s. XIII.) 1. souterrain, aine 2. souterrainsosterrar (/soterrar) v. (s. XIII.) josterrar;sotaterrar • enterrersostirar v. (s. XVIII. . . ) • soutirersostítol n. m. (s. XIX. . . ) jostítol; sotatítol • sous-titresostitolar v. (s. XX.) jostitolar; sotatitolar • sous-titrersostitolatge n. m. (s. XX.) jostitolatge;sotatitolatge • sous-titragesostraccion n. f. (s. XIV.) • soustractionsostractància n. f. (s. XX.) sostranctança • sous-traitancesostractant n. m. (s. XX.) • sous-traitantsostractar v. (s. XX.) • sous-traitersostraire v. (s. XII.) • soustrairesostratge n. m. 1. soutrage 2. coupe desbruyères (cf. sostre)sostre n. m. 1. litière (des bestiaux) 2. juronsostrejar v. 1. jurer 2. dire des obscénitéssosumanitat n. f. (s. XX.) • sous-humanitésosveire n. m. (s. XX., josveire ; sotaveire) • sous-verresot n. f. • porcheriesota n. f. → cabús • plongeonsota prep. → jos • soussota n. f. (s. XIII.) • soute (t. de marine)

sotaire, aira n. → cabussaire • plongeur, eusesotana n. f. (s. XVI. . . , de l’italian) • soutanesotar v. intr. • nager sous l’eausòtol n. m. (s. XIII.) • rez-de-chausséesòu n. m. • sousòuda n. f. (s. XVI. . . ) • soudesòudadura n. f. (s. XIII. . . ) • souduresòudaire, aira n. (s. XIV. . . ) • soudeur, eusesòudar v. (s. XII. . . ) 1. souder 2. cicatrisersovenença n. f. (s. XII.) 1. souvenir 2. mémoiresovenir n. m. (s. XIII. . . )→ remembre • souvenirsovenir (se) v. pron. (s. XII.) • se souvenirsovent adv. (s. XII.) • souventsoviet n. m. (s. XX., mot rus) • sovietsovietic, ica adj. (s. XX.) • soviétiquesovietològue, òga n. (s. XX.) • soviétologuespaghetti n. m. plur. (s. XIX. . . , mot italian) •spaghettisprint n. m. (s. XX., mot anglés) • sprintsuau adv. 1. tout doux 2. doucementsuau, ava adj. 1. doux, douce 2. tranquille 3.suavesuavament adv. 1. tranquillement 2. suave-mentsuavitat n. f. (s. XVI. . . ) • suavitésubaltèrne, èrna adj. e n. (s. XV. . . ) subaltèrn •subalternesubconscient, enta adj. e n. m. (s. XIX. . . ) • sub-conscientsubdividir v. (s. XIV. . . ) • subdivisersubdivision n. f. (s. XVII. . . ) • subdivisionsubèc n. m. → apoplexia 1. apoplexie 2.évanouissementsubir v. (s. XVI. . . ) 1. subir 2. supportersubjacent, enta adj. (s. XIV.) • sous-jacent, entesubjeccion n. f. (s. XV.) • sujétionsubjècte n. m. (s. XI. « subjet ») • sujetsubjectiu, iva adj. (s. XIV. . . ) • subjectif, ivesubjectivitat n. f. (s. XIX. . . ) • subjectivitésubjonctiu n. m. (s. XIV.) • subjonctifsubjugacion n. f. (s. XIV.) • subjugationsubjugar v. (s. XIV.) • subjuguersublièra n. f. 1. sablière 2. charpentesublimacion n. f. (s. XIX. . . ) • sublimationsublimar v. (s. XIV.) • sublimersublimat, ada adj. (s. XIV.) 1. sublimé, ée 2. sub-limésublime, ima adj. (s. XV. . . ) sublim • sublimesubliminal, ala adj. (s. XIX. . . ) • subliminal, alesublimitat n. f. (s. XIV.) • sublimitésubmergible, ibla adj. (s. XVIII. . . ) • sub-mersiblesubmergir v. (s. XIV. . . ) • submergersubmersion n. f. (s. XIV. . . ) • submersionsubordinacion n. f. (s. XVII. . . ) • subordinationsubordinar v. (s. XV. . . ) • subordonnersubordinat, ada adj. e n. (s. XV. . . ) • subordonné,ée

298

Page 299: Diccionari General de la Lenga Occitana - DGLO · ACADEMIA OCCITANA CONSISTÒRI DEL GAI SABER Diccionari General de la Lenga Occitana 2008 – 2016

subornacion subrepés (per -)

subornacion n. f. (s. XIV. . . ) • subornationsubornar v. (s. XIII. . . ) • subornersubornator, tritz n. (s. XV. . . ) subornaire;subornador • suborneur, eusesubran adv. 1. soudain 2. à l’improvistesubre prep. • sur (cf. sus)subre-real, ala adj. (s. XX.) • surréel, ellesubre-realisme n. m. (s. XX.) • surréalismesubre-realista adj. e n. (s. XX.) • surréalistesubre-regenerator, tritz adj. e n. (s. XX.) • sur-régénérateur, tricesubre-reservacion n. f. (s. XX.) 1. surréservation2. surbookingsubre-saut n. m. 1. soubresaut 2. sursautsubre-sautar v. (s. XVI. . . ) • sursautersubre-sedir v. (s. XIV. « supersedir ») • surseoirsubre-sèit n. m. (s. XVII. . . ) • sursissubre-sulfatat, ada adj. (s. XX.) • sursulfaté, éesubre-uman, ana adj. (s. XVI. . . ) • surhumain,ainesubreabondància n. f. (s. XIV.) • surabondancesubreabondar v. (s. XIV.) • surabondersubreabondós, osa adj. (s. XIV.) • surabondantsubreabondosament adv. (s. XIV.) • surabon-dammentsubreactiu, iva adj. (s. XIV. « sobreactiu ») • surac-tif, ivesubreactivitat n. f. (s. XIX. . . ) • suractivitésubreagut, uda adj. (s. XIV. « sobreagut ») •suraigusubrealimentacion n. f. (s. XIX. . . ) • suralimen-tationsubrealimentar v. (s. XIX. . . ) • suralimentersubreauçada n. f. (s. XIX. . . ) • surélévationsubreauçar v. (s. XIX. . . ) • suréleversubrebaissar v. (s. XVII. . . ) • surbaissersubrebèl, èla adj. (s. XIV. « sobrebel ») • très beausubrebon, ona adj. (s. XIII.« sobrebon ») • très bonsubrecalfa n. f. (s. XX.) • surchauffesubrecalfar v. (s. XX.) • surchauffersubrecapacitat n. f. (s. XX.) • surcapacitésubrecar, ara adj. • très cher, chèresubrecarga n. f. (s. XVI. . . ) • surchargesubrecarga n. f. (s. XVIII. . . ) • subrécargue (t.de marine - personnage qui défend les intérêtsdes chargeurs)subrecargar v. (s. XIII. « sobrecargar ») • sur-chargersubrecèl n. m. • ciel de litsubrecilh / ilha n. m. / f. (s. XIII. « sobrecilh ») •sourcilsubrecompausat, ada adj. (s. XVIII. . . ) • surcom-posé, ée (conjug.)subreconsum n. m. (s. XX.) • surconsommationsubrecòst n. m. (s. XX.) • surcoûtsubrecreis n. m. (s. XIII. . . ) • surcroîtsubrecréisser v. (s. XIII. « sobrecreisser ») • sur-croître

subredent n. f. (s. XVI. . . ) • surdentsubredesvolopament n. m. (s. XX.) • sur-développementsubredesvolopat, ada adj. (s. XX.) • sur-développé, éesubredire v. (s. XVI. . . ) • surenchérirsubredita / subredicha n. f. (s. XVI. . . ) •surenchèresubredòsi n. f. (s. XX.) 1. surdose 2. overdosesubredotat, ada adj. (s. XX.) • surdoué, éesubreespleita (/subre-esplecha) n. f. (s. XX.) •surexploitationsubreespleitar / subreesplechar v. (s. XX.) • sur-exploitersubreesquipament n. m. (s. XX.) •suréquipementsubreesquipar v. (s. XX.) • suréquipersubreestimacion n. f. (s. XIX. . . ) • surestimationsubreestimar v. (s. XVII. . . ) • surestimersubreexpausar v. (s. XIX. . . ) • surexposersubreexposicion n. f. (s. XIX. . . ) • surexpositionsubrefais n. m. 1. surcharge 2. placentasubrefar v. • faire payer trop chersubrefin, ina adj. • surfin, inesubrefòrt, òrta adj. (s. XIV. « sobrefort ») • très fortsubregelacion n. f. (s. XX.) • surgélationsubregelar v. (s. XX.) • surgelersubregelat, ada adj. (s. XX.) • surgelé, éesubregelator n. m. (s. XX.) subregelador •surgélateursubregenerator, tritz n. (s. XX.) subregenerador• surgénérateur, tricesubreimpression n. f. (s. XX.) • surimpressionsubreinformacion n. f. (s. XX.) • surinformationsubreinformat, ada adj. (s. XX.) • surinformé, éesubreintendent n. m. (s. XVI. . . ) • surintendantsubrementon n. m. • double mentonsubremesura n. m. (s. XIV. « sobremesura ») •sur-mesuresubremesurar v. (s. XIV. « sobreamesurar ») • sur-mesurersubremontar v. (s. XIV. . . ) • surmontersubremortalitat n. f. (s. XX.) • surmortalitésubremplec n. m. (s. XX.) • suremploisubrenadar v. (s. XIV. « sobrenadar ») • surnagersubrenatural, ala adj. (s. XVI. . . ) 1. surnaturel,elle 2. surnaturelsubrendeman n. m. (s. XVIII. . . ) • surlendemainsubrenom n. m. (s. XIII. « sobrenom ») • surnomsubrenomenar v. (s. XII. . . ) • surnommersubreòme n. m. (s. XIX. . . ) • surhommesubrepaga n. f. 1. gratification 2. bonne paiesubrepassar v. (s. XVI. . . ) • surpassersubrepelís n. m. (s. XIII. « sobrepelitz ») • surplissubrepés n. m. 1. surcharge 2. surplussubrepés (per -) loc. adv. 1. en plus 2. (fig.) desurcroît

299

Page 300: Diccionari General de la Lenga Occitana - DGLO · ACADEMIA OCCITANA CONSISTÒRI DEL GAI SABER Diccionari General de la Lenga Occitana 2008 – 2016

subreplan sufragant

subreplan n. m. susfàcia • surface (cf. plan;superficia)subreplús n. m. (s. XIII. « sobreplus ») • surplussubrepoderós, osa adj. (s. XX.) • surpuissant,antesubrepopulacion n. f. (s. XX.) • surpopulationsubrepoténcia n. f. (s. XX.) • surpuissancesubrepression n. f. (s. XX.) • surpressionsubreprètz n. m. (s. XX.) • surprixsubreproduccion n. f. (s. XIX. . . ) • surproduc-tionsubreptici, ícia adj. (s. XIII. . . ) • subrepticesubrestar v. 1. dominer 2. survivre 3. résistersubretaxa n. f. (s. XVIII. . . ) • surtaxesubretension n. f. (s. XX.) • surtensionsubretot adv. • surtout (cf. sustot)subrevaler v. (s. XII. « sobrevaler ») • survaloirsubrevenguda n. f. 1. survenance 2. survenuesubrevenir v. intr. (s. XII. . . ) • survenirsubrevèsta n. f. • pardessussubrevestit n. m. (s. XX.) • survêtementsubrevida n. f. (s. XVI. . . ) • surviesubreviure v. (s. XIV. « sobreviure ») • survivresubrevivença n. f. (s. XVII. . . ) subrevivéncia •survivancesubrevivent, enta adj. e n. (s. XVI. . . ) • survivant,antesubrevolar v. (s. XX.) • survoler (avion)subrondar v. 1. submerger 2. déborder 3. sur-nagersubsequent, enta adj. (s. XIII.) • subséquent,entesubsidi n. m. (s. XIV.) • subsidesubsidiari, ària adj. (s. XVI. . . ) • subsidiairesubsisténcia n. f. (s. XVII. . . ) • subsistancesubsistir v. (s. XIV. . . ) • subsistersubstància n. f. (s. XIII.) • substancesubstancial, ala adj. (s. XIV.) • substantiel, ellesubstantiu n. m. (s. XIII.) • substantifsubstantivar v. (s. XIV.) • substantiversubstitucion n. f. (s. XIII.) • substitutionsubstituïr v. (s. XII.) • substituersubstitut n. m. (s. XV. « substituit ») • substitutsubstrat n. m. (s. XIX. . . ) • substratsubtar v. 1. surprendre 2. faire peursubte, subta adj. 1. vite 2. rapidementsubterfugi n. m. (s. XIV. . . ) • subterfugesubtil, ila adj. (s. XI.) • subtil, ilesubtilament adv. (s. XIII. « subtilment ») • subtile-mentsubtilitat n. f. (s. XIII.) • subtilitésubtilizar v. (s. XV. . . ) • subtilisersubtropical, ala adj. (s. XIX. . . ) • subtropical, alesuburban, ana adj. (s. XIV. . . ) • suburbain, ainesubvencion n. f. (s. XV.) • subventionsubvencionar v. (s. XIX. . . ) • subventionnersubvenir v. (s. XVI. . . ) • subvenirsubversion n. f. (s. XII. . . ) • subversion

subversiu, iva adj. (s. XVIII. . . ) • subversif, ivesubvertir v. (s. XIII. . . ) • subvertirsuc n. m. (s. XII.) 1. sommet 2. crânesuc n. m. (s. XII.) • sucsucada n. f. • coup sur la têtesucapelat, ada adj. → calvet • (Fam.) chauvesucar v. (s. XIV.)→ chucar • sucersuccedanèu, èa adj. e n. m. (s. XIX. . . ) 1. succé-dané, été 2. succédanésuccedir v. intr. (s. XII.) • succédersuccès n. m. (s. XVI. . . ) • succèssuccession n. f. (s. XIII.) • successionsuccessiu, iva adj. (s. XIV. . . ) • successif, ivesuccessivament adv. (s. XIII.) • successivementsuccessor n. m. (s. XIII.) • successeursuccint, inta adj. (s. XV. . . ) • succinct, incitesuccion n. f. (s. XIV.) • succionsuccositat n. f. (s. XIV.) • relatif au sucsucombir v. (s. XIV. . . ) 1. succomber 2. ne pasrésistersucós, osa adj. (s. XIV.) • plein de sucsucrar v. (s. XV. . . ) • sucrersucrariá n. f. (s. XVII. . . ) • sucreriesucratge n. m. (s. XIX. . . ) • sucragesucre n. m. (s. XIV.) • sucresucrièr n. m. (s. XVI. . . ) • sucriersucrièr, èra adj. (s. XVI. . . ) • sucrier, èresucube n. m. (s. XIV. . . ) • succubesuculéncia n. f. (s. XVIII. . . ) • succulencesuculent, enta adj. (s. XVI. . . ) • succulent, entesucursala n. f. (s. XVII. . . ) • succursalesucursalisme n. m. (s. XX.) • succursalismesucursalista adj. e n. (s. XX.) • succursalistesud n. m. (s. XII. . . , de l’anglés) • sudsud-african, ana adj. e n. (s. XX.) • sud-africain,ainesud-american, ana adj. e n. (s. XIX. . . ) • sud-américain, ainesud-èst n. m. (s. XV. . . ) • sud-estsud-oèst n. m. (s. XV. . . ) • sud-ouestsudacion n. f. (s. XIX. . . ) • sudationsudista adj. e n. (s. XIX. . . ) • sudistesudorific, ica adj. e n. (s. XVI. . . ) • sudorifiquesuedés, esa adj. e n. (s. XVI. . . ) • suédois, Oisesuedina n. f. (s. XX.) • suédinesuèlh n. m. → sulhet • seuilsuenh n. m. (s. XII.) • soinsufire v. intr. (s. XII.) • suffiresufisença n. f. (s. XIV. « sufficiencia ») • suffisancesufisent, enta adj. (s. XIV. « sufficient ») • suffisant,antesufisentament adv. (s. XIV. « sufficientment ») •suffisammentsufixacion n. f. (s. XIX. . . ) • suffixationsufixe n. m. (s. XIX. . . ) • suffixesufocacion n. f. (s. XIV.) • suffocationsufocar v. (s. XIV. « sufogar ») • suffoquersufragant n. m. (s. XIV.) • suffragant

300

Page 301: Diccionari General de la Lenga Occitana - DGLO · ACADEMIA OCCITANA CONSISTÒRI DEL GAI SABER Diccionari General de la Lenga Occitana 2008 – 2016

sufrageta susceptible, ibla

sufrageta n. f. (s. XX.) • suffragettesufragi n. m. (s. XIV. . . ) • suffragesuggerir v. (s. XV. . . ) • suggérersuggestion n. f. (s. XIV.) • suggestionsuggestiu, iva adj. (s. XIX. . . ) • suggestif, ivesuggestivitat n. f. (s. XX.) • suggestivitésuicidar (se) v. pron. (s. XVIII. . . ) • se suicidersuicidari, ària adj. (s. XX.) • suicidairesuicidi n. m. (s. XVIII. . . ) • suicide (acte)suja n. f. (s. XII.) • suiesul art. def. contr. • sur lesul còp loc. adv. • tout de suitesulcuol n. m. → paterlada • fesséesulfamida n. f. (s. XX.) • sulfamidesulfat n. m. (s. XVIII. . . ) • sulfatesulfatacion n. f. (s. XX.) • sulfatationsulfatadoira n. f. (s. XX., del francés) sulfataira→maquina de sulfatar • sulfateuse (machine)sulfataire, aira n. (s. XX., del francés) • sulfateur,eusse (personne)sulfatar v. (s. XIX. . . ) • sulfatersulfatat, ada adj. (s. XIX. . . ) • sulfaté, étésulfatatge n. m. (s. XIX. . . ) • sulfatagesulfit n. m. (s. XVIII. . . ) • sulfitesulfur n. m. (s. XVIII. . . ) • sulfuresulfuric, ica adj. (s. XVIII. . . ) • sulfuriquesulfurós, osa adj. (s. XVI. . . ) • sulfureux, eussesulhet n. m. • seuilsulpic adv. • tout de suite (cf. de seguida)sultan, ana n. (s. XIII.) • sultan, ânesumerian, ana adj. e n. (s. XIX. . . ) • sumérien,bennesup, supa n. •myopesupausar v. (s. XIII.) • supposersupèl n. m. •monticulesuperar v. 1. surmonter 2. dépassersupèrbe, èrba adj. (s. XIII. « superbios ») • superbesuperbenefici n. m. (s. XX.) • superbénéficesupèrbia n. f. (s. XI.) • superbesupercampion, ona n. (s. XX.) • superchampion,onesuperestructura n. f. (s. XIX. . . ) • superstructuresuperficia n. f. (s. XIV.) • superficie (cf. subre-plan)superficial, ala adj. (s. XIV.) • superficiel, ellesuperficialament adv. (s. XIV. . . ) • superficielle-mentsuperflú, ua adj. (s. XIV. . . ) • superflu, uesupergrand n. m. (s. XX.) • super-grandsuperior, ora adj. e n. (s. XII. . . ) • supérieur, euresuperioritat n. f. (s. XV. . . ) • supérioritésuperlatiu, iva adj. (s. XIV.) 1. superlatif, ive 2.superlatifsupermercat n. m. (s. XX.) • supermarchésuperpausar v. (s. XVIII. . . ) • superposersuperpetrolièr n. m. (s. XX.) • superpétroliersuperposicion n. f. (s. XVII. . . ) • superpositionsuperpoténcia n. f. (s. XX.) • superpuissance

superproduccion n. f. (s. XX.) • superproduc-tionsuperprofièit (/superprofièch) n. m. (s. XX.) •superprofitsupersonic, ica adj. (s. XX.) • supersoniquesupersticion n. f. (s. XIII.) • superstitionsupersticiós, osa adj. (s. XIV. . . ) • superstitieux,eusesupervisar v. (s. XX.) • supervisersupièra n. f. →miopia •myopiesupin n. m. (s. XIII. . . ) • supin (gram.)suplantar v. (s. XII. . . ) • supplantersuplement n. m. (s. XIV.) • supplémentsuplementari, ària adj. (s. XVIII. . . ) • supplémen-tairesuplent, enta adj. e n. (s. XVIII. . . ) • suppléant,antesupletiu, iva adj. e n. (s. XVI. . . ) • supplétif, ivesuplica n. f. (s. XVI. . . ) • suppliquesuplicacion n. f. (s. XIII.) • supplicationsuplicar v. (s. XII.) • suppliersuplici n. m. (s. XV. . . ) • supplicesupliciar v. (s. XVI. . . ) • suppliciersuplir v. (s. XIV.) • suppléersupòrt n. m. (s. XV. . . ) • supportsuportable, abla adj. (s. XV. . . ) • supportablesuportar v. (s. XIII.) • supportersuposicion n. f. (s. XIV. . . ) • suppositionsupòsitori n. m. (s. XIII. / s. XX.) • suppositoiresupòst n. m. • suppôtsupraconductivitat n. f. (s. XX.) • supraconduc-tivitésupraconductor, tritz adj. e n. (s. XX.) • supra-conducteur, tricesupranacional, ala adj. (s. XX.) • supranational,alesupranacionalitat n. f. (s. XX.) • supranational-itésupremacia n. f. (s. XVII. . . ) • suprématiesuprème, èma adj. (s. XVI. . . ) suprèm • suprêmesupression n. f. (s. XIV. . . ) • suppressionsuprimir v. (s. XIV. . . ) • supprimersupurar v. (s. XVI. . . ) • suppurersuputar v. (s. XVI. . . ) • supputersurf n. m. (s. XX., mot american) • surfsurfaire, aira n. (s. XX.) • surfeur, eusesurfar v. (s. XX.) • surfersurge n. m. • suintsurja (lana -) n. f. • laine surgesurre n. m. • liègesurrièr n. m. • chêne-liègesus prep. (s. XII.) • sursusada n. f. • suéesusar v. (s. XIII.) • suersusari n. m. (s. XIII.) • suairesusceptibilitat n. f. (s. XVIII. . . ) • susceptibilitésusceptible, ibla adj. (s. XVI. . . ) 1. susceptible 2.capable

301

Page 302: Diccionari General de la Lenga Occitana - DGLO · ACADEMIA OCCITANA CONSISTÒRI DEL GAI SABER Diccionari General de la Lenga Occitana 2008 – 2016

suscitar svastica

suscitar v. (s. XIII.) • suscitersusdit, ita (/susdich, icha) adj. e n. (s. XIV. . . ) •susdit, itesusor n. f. (s. XIII.) • sueursusós, osa adj. • en sueursuspècte, ècta adj. e n. (s. XIV. « suspect ») • sus-pectsuspendre v. (s. XV.) 1. pendre 2. suspendre 3.différersuspens (en -) loc. adv. • en suspenssuspension n. f. (s. XIV.) • suspensionsuspensiu, iva adj. (s. XIV.) • suspensif, ivesuspensòri n. m. (s. XIV.) • suspensoirsuspicion n. f. (s. XII.) • suspicion

susprenent, enta adj. (s. XVII. . . ) • surprenant,antesuspréner v. (s. XVI. . . ) • surprendresuspresa n. f. (s. XVI. . . ) • surprisesustentacion n. f. (s. XIV.) • sustentationsustentar v. (s. XIII.) • sustentersustentator, tritz adj. e n. (s. XX.) sustentador;sustentaire • sustentateur, tricesustot adv. → subretot • surtout (cf. mai quemai)susvenir v. (s. XII. . . ) • survenirsutura n. f. (s. XIV.) • suturesuturar v. (s. XIX. . . ) • suturersvastica n. f. (s. XIX. . . , del sanscrit) svasticà •svastika

302

Page 303: Diccionari General de la Lenga Occitana - DGLO · ACADEMIA OCCITANA CONSISTÒRI DEL GAI SABER Diccionari General de la Lenga Occitana 2008 – 2016

t : te (alfabet) talhatge

T

t : te (alfabet) n. m. • tt’ pron. pers. • t’, teta, ton adj. poss. • ta, ton (cf. lo tieu, la tiá)tabacomania n. f. (s. XIX. . . ) • tabacomanietabacultor, tritz n. (s. XX.) • tabaculteur, tricetabagia n. f. (s. XVII. . . , de l’algonquin) • tabagietabagic, ica adj. e n. (d. XIX. . . ) • tabagiquetabagisme n. m. (s. XIX. . . ) • tabagismetabard n. m. • règle (à niveler)tabasada n. f. • tabasséetabasar v. 1. tabasser 2. frapper 3. passer àtabactabasatge n. m. • tabassagetabat n. m. • disputetabat n. m. (s. XVI. . . , del castelhan ← haïtian) •tabactabataire n. m. 1. fumeur 2. priseur 3. buralistetabatar v. 1. (intr.) fumer (du tabac) 2. prisertabatièra n. f. (s. XVI. . . ) • tabatièretabernacle n. m. (s. XIV.) • tabernacletabó adj. e n. (s. XIX. . . , de l’anglés← polinesian) •(adj. inv.) taboutabulator n. m. (s. XX.) tabulador • tabulateur(partie de machine à écrire)tabulatritz n. f. (s. XX.) tabuladoira • tabulatrice(machine)tabust n. m. (s. XII.) 1. tapage 2. querelletabusta (a la -) loc. adv. 1. à la hâte 2. au hasardtaca n. f. (s. XIII.) 1. tache 2. souillure 3. défaut4. taietacadís, issa adj. • salissant, ante (cf. lordejant)tacan adj. • taquintacanariá n. f. • taquinerietacar v. (s. XIII.) 1. tacher (fig.) déshonorer 2. (v.pron.) se tacher 3. se salir.tacha n. f. • clou (à grosse tête)tacit, ita adj. (s. XII.) • tacitetacitament adv. (s. XII.) • tacitementtaciturne, urna adj. (s. XVI. . . ) taciturn • taci-turnetacon n. m. • pièce rapportéetaconaire n. m. → sabatièr • savetiertaconar v. • ajouter des pièces (cf. petaçar)tacte n. m. (s. XIV. . . ) • tacttactic, ica adj. e n. f. (s. XVII. . . ) • tactiquetactician, ana adj. e n. (s. XVIII. . . ) • tacticien,ennetactil, ila adj. (s. XVI. . . ) • tactiletafanari n. m. (del cast.) 1. (triv.) cul 2. sexetafataire, aira n. • fabricant de taffetastafatàs n. m. (s. XIV. . . , de l’italian) • taffetastafurar v. 1. fouiller 2. furetertaïgà n. f. (s. XX., del rus.) • taïgatailandés, esa adj. e n. (s. XX., del tai) • thai-landais, aise

taïna n. f. 1. mélancolie 2. inquiétude 3.spleen (cf. melancolia)taïnar v. 1. (intr.) languir 2. être mélancolique3. (v. pron.) s’inquiétertaïnejar v. • attendre avec inquiétudetaïnós, osa adj. 1. mélancolique 2. inquiet, ète(cf. melancolic)taire / tàser v. (s. XII.)→ calar • tairetais, taisson n. m. (s. XIII.) • blaireau (animal)tal astre (per -) loc. adv. • par hasardtal coma loc. conj. • tel quetal de (per -) loc. prep. • afin detal jorn expr. • tel jourtal punt que loc. conj. • dès quetal pus lèu loc. adv. • le plus tôt possibletal qual expr. • tel queltal que (per -) loc. conj. → perqué • parce quetal, tala adj. e pron. indef. (s. XII.) • tel, telletala n. f. 1. dégât 2. tare 3. tuiletalabrena n. f. • salamandre (cf. alabrena)talament adv. (s. XIII : « talment ») • tellementtalament / tant que loc. conj. • au point quetalar v. 1. meurtrir 2. endommagertalassoterapia n. f. (s. XIX. . . ) • thalassothérapietalc n. m. (s. XVI. . . ) • talctalent n. f. (s. XI.) 1. faim 2. envietalent n. f. • talenttalentar v. (s. XII.)→ atalentar • donner envietalentuós, osa adj. (s. XIX. . . ) • talentueux, eusetalh n. m. (s. XII.) 1. entaille 2. tranchant 3.morceau 4. tranche 5. façontalh (a bèl -) loc. adv. 1. à vue d’œil 2. sansdisctinctiontalh del cotèl (lo -) expr. • le trachant ducouteautalha n. f. (s. XIII.) 1. taille 2. ancien impôttalhable, abla adj. (s. XIV.) • taillabletalhada n. f. (s. XV.) 1. taillade 2. coupure 3.entaille 4. coupe (de bois)talhadís n. m. • taillistalhador n. m. (s. XIV.) 1. tailloir 2. planche (àdécouper)talhadura n. f. (s. XIII.) • coupuretalhafèrre n. m. • burintalhagredon n. m. • taille-crayontalhaire n. m. (s. XIV.) • tailleur (de pierre)talhandièr n. m. (s. XIII.) • taillandiertalhant, anta adj. 1. taillant, ante 2. coupant,antetalhants n. m. plur. 1. ciseaux (tailleur,ferblantier) 2. forces de tondeurtalhar v. (s. XIII.) 1. tailler, couper 2. (v. intr.)coupertalhatge n. m. (s. XIII.) • action de tailler

303

Page 304: Diccionari General de la Lenga Occitana - DGLO · ACADEMIA OCCITANA CONSISTÒRI DEL GAI SABER Diccionari General de la Lenga Occitana 2008 – 2016

talhièr tanpauc

talhièr n. m. 1. atelier 2. chantier 3. métier àtissertalhòla n. f. • large ceinture d’étoffetalhon n. m. (s. XIII.) • tranche : portiontalhonar v. • couper en morceauxtalhvirar v. • émoussertalibaud n. m. • lourdaudtalion n. m. (s. XIII.) • taliontalisman n. m. (s. XVI. . . , de l’arabi← grèc) • talis-mantalmud n. m. (s. XIII., de l’ebrèu) • talmudtalmudic, ica adj. (s. XVIII. . . ) • talmudiquetalmudista n. (s. XVI. . . ) • talmudistetalon n. m. (s. XI.) • talontalonada n. f. • trace (de talon)talonaire, aira n. m. (s. XX.) • talonneur, euse(rugby)talonar v. • talonnertaloneta n. f. • talonnettetalonièra n. f. • doublure du talontalons (far veire los -) expr. • déguerpirtalons (virar los -) expr. • déguerpirtalòs n. m. 1. trognon 2. billot d’entrave 3. sottalossariá n. f. • sottisetalpa n. f. (s. XIII.) • taupetalpada n. f. • taupinièretalpaire n. m. • chasseur de taupestalpar, talpejar v. • fouiller le soltalpat n. m. • petit de la taupetalpatièra n. f. • piège à taupetalpièr n. m. • stramoine (bot.)talús n. m. (s. XVI. . . ) • talustalvera n. f. • bordure non travaillée d’unchamp (cf. contornièra)talverar v. • travailler les bords de champstalveron n. m. • frichetam n. m. 1. tan 2. brou de noixtamarin n. m. (s. XVIII. . . , de l’amerindian) •tamarintamarinièr n. m. (s. XVIII. . . ) • tamariniertamarisc (/tamarís) n. m. (s. XIV.) • tamaristamarissièra n. f. • lieu où pousse le tamaristambor n. m. (s. XII., de l’arabi) 1. tambour 2.joueur de tambour 3. crieur publictamborar v. • tamborinertamboreta n. f. • cymbaletamborin n. m. (s. XVI.) • tambourin (mus.)tamborinaire, aira n. • tamborinaire (joueurde tambourin)tamborinar v. 1. tambouriner 2. faire le crieurpublictambre n. m. • chapeau haut-de-forme)tambust n. m. (de l’italian) • tapagetamís n. m. (s. XIII.) • tamistamisaire, aira n. • tamiseur, eusetamisar v. • tamisertamisatge n. m. • tamisage

tamisièr n. m. • boisselier (ouvrier cintrant lesfeuilles de bois pour fabriquer des tamis, etc.)tampanal n. m. • coup retentissanttampanar v. • faire beaucoup de bruittampanejar v. • faire du vacarmetampar v. → tancar • fermertampon n. m. • tampontampona n. f. • ripailletampona (far -) loc. • faire ripailletamponar v. • se bâfrer (cf. afartar)tamponar v. • tamponnertamponejar v. • faire ribotetamtam n. m. (s. XVIII. . . , de l’anglés) • tam-tamtan adv. 1. (devant consonne) aussi 2. tant 3.tellementtan melhor loc. adv. • tant mieuxtan mièlhs loc. adv. • tant mieuxtan plus loc. adv. • d’autant plustana n. f. 1. trou plein d’eau 2. réservoir 3.terriertanaire n. m. • tanneurtanar v. • tannertanariá n. f. • tannerietanatge n. m. • tannagetanatologia n. f. • thanatologietanben adv. • aussitanben conj. 1. aussi 2. c’est pourquoitanc n. m. 1. tronc 2. échardetanca n. f. 1. étai 2. arrêt de contrevent ouvert3. vanne d’écluse 4. haie de clôturetancador n. m. • barre (de fermeture de porte)tancadura n. f. (s. XIII.) • fermeturetancaire, aira n. • personne qui fermetancar v. (s. XIII.) • fermertancat, ada adj. 1. fermé, ée 2. (fig.) interloqué,éetancatge n. m. • action de fermertandèm n. m. (s. XIX. . . , de l’anglés) • tandemtangar v. (s. XVII. . . , del germanic) • tanguertangatge n. m. (s. XVII. . . ) • tangagetangent, enta adj. (s. XVII. . . ) • tangent, entetangenta n. f. (s. XVII. . . ) • tangentetangible, ibla adj. (s. XIV.) • tangibletango n. m. (s. XIX. . . , de l’ispanoamerican) tangò •tangotanhedor, doira adj. (s. XIII.) • proche (parents,voisins. . . )tanhença n. f. → parentat • parentétànher v. (s. XII.) 1. convenir 2. être prochestànher (se -) v. pron. • être lié par la parenté /proximitétanièra n. f. • tanièretanin n. m. • tannintank n. m. (s. XIX. . . , de l’anglés) 1. citerne 2. tanktankista n. (s. XX.) • tankistetanlèu adv. • aussitôttanlèu que loc. conj. 1. aussitôt que 2. dès quetanpauc adv. • non plus

304

Page 305: Diccionari General de la Lenga Occitana - DGLO · ACADEMIA OCCITANA CONSISTÒRI DEL GAI SABER Diccionari General de la Lenga Occitana 2008 – 2016

tanplan tartana

tanplan adv. 1. aussi bien 2. tout de mêmetant adv. (s. XII.) 1. (devant voyelle) aussi 2. tant3. tellementtant coma loc. conj. • autant quetant digam que loc. conj. • supposons quetant e lèu loc. adv. → tanlèu • aussitôt (cf. sulpic)tant e mai expr. • tant et plustant e quand loc. conj. • dès quetant e tant expr. • côte à côtetant i a loc. conj. 1. en un mot 2. après touttant i a que loc. conj. • si bien quetant mai loc. → aitant • autanttant que loc. conj. 1. tant que 2. autant que 3.tandis quetant siá pauc loc. adv. • tant soit peutanta n. f. • tantetantal n. m. (s. XVII. . . ) • tantaletantarra n. f. 1. agitation 2. bombance 3. indé-cisiontantarra (en -) loc. adv. • à grand bruittantarra (metre en -) expr. •mettre en peinetantet n. m. (s. XIV.) • tantinettantolhar (se) v. pron. • se crottertantòst adv. 1. tantôt 2. il y a peu de temps 3.cet après-miditaoïsme n. m. (s. XIX. . . , del chinés) • taoïsmetaoïsta adj. e n. (s. XIX. . . ) • taoïstetap n. m. 1. bouchon 2. tertre 3. tuftapa n. f. • ce qui permet de bouchertapa n. f. • tape (t. de marine : bouchon pourobstruer les canons)tapada n. f. 1. tapée 2. grande quantitétapador, oira n. 1. bouchon 2. couvercle 3.éteignoirtapament n. m. • bouchagetapar v. 1. boucher 2. fermer 3. couvrir 4.cachertapar v. • taper (t. de marine : boucher)taparèl n. m. 1. petit tertre 2. buttetapas n. f. (s. XX., del castelhan) tapàs • tapastapera n. f. • câpretaperada n. f. 1. sauce aux câpres 2. tapenadetaperièr n. m. • câpriertaperièra n. f. • lieu planté de câprierstàpia n. f. 1. torchis 2. pisétapinòsi n. f. (s. XIV.) • tapinose (rhét.)tapiòca n. m. (s. XVII. . . , del portugués← del tupi-guarani) tapiocà • tapiocatapir n. m. (s. XVI. . . , del tupí) • tapir (anim.)tapir v. 1. fouler 2. tasser 3. se tapirtapís (/tapit) n. m. (s. XIII.) • tapistapissar v. • tapissertapissariá n. f. (s. XIV. . . ) 1. tapisserie 2. papierpeinttapissièr, ièra n. (s. XIV. . . ) • tapissier, ièretapon n. m. 1. tapon 2. chiffon pour boucherun récipient

taponar v. 1. boucher soigneusement 2. calfeu-trertaqueta n. f. (s. XIII.) • petite tachetaquicardia n. f. (s. XIX. . . ) • tachycardietaquimètre n. m. (s. XIX. . . ) • tachymètretara n. f. (s. XV.) • tare (pesage)tarabast / tarabastal n. m. 1. vacarme 2. billotpour entravertarabastar / tarabastejar v. 1. faire du bruit 2.importuner 3. tarabustertarabastèl n. m. 1. heurtoir 2. battant de cloche3. billot d’entrave 4. personne vive et agitéetarabastèla n. f. 1. crécelle 2. (fig.) bavard 3.importuntarabastèri n. m. 1. tapage 2. querelletarabustar v. 1. tarabuster 2. faire du bruit 3.importuner (cf. tabustar)taradoira n. f. • grande tarièretaraire n. m. • tarièretarantèla n. f. (s. XVIII. . . , de l’italian) • tarentelletarantula n. f. (s. XVI. . . , de l’italian) • tarentuletarar v. • tarer (abîmer)tarar v. (s. XVIII. . . ) • tarer (peser)tarasca n. f. (de la vila de Tarascon) • tarasquetaravèla n. f. (s. XIII.) • grande tarière (cf.taradoira; taraire)tard adv. • tardtard n. m. (s. XII.) • soiréetard o temps (a -) loc. adv. • tôt ou tardtarda n. f. (s. XII.) 1. soirée 2. heure tardivetardar v. (s. XII.) 1. tarder 2. retardertardièr, ièra adj. (s. XII.) • tardif, ivetardiu, iva adj. (s. XIII.) • tardif, ivetardivòl, ivola adj. • tardif, ivetardor n. f. (s. XIII.)→ autom • automnetardura n. f. • heure tardivetarga n. f. (s. XII.) 1. joute sur l’eau 2. bouclier /plastron des jouteurstarga (téner -) expr. • tenir têtetargaire n. m. • jouteurtargar v. (s. XIII.) 1. jouter 2. se campertargar (se) v. pron. • se targuertarifa n. f. (s. XVII. . . , de l’italian← arabi) • tariftarifar v. (s. XVIII. . . ) • tarifertarifari, ària adj. (s. XX.) • tarifairetarificacion n. f. (s. XIX. . . ) • tarificationtariment n. m. (s. XIII.) • tarissementtarir v. (s. XIII.) 1. tarir 2. épuisertarnada n. f. • crue du Tarntarnagàs n. m. • pie-grièchetaròt n. m. • tarottarranhar v. • harcelertarridar v. 1. agacer 2. exciter 3. harcelertars n. m. • tarsetartalhar v. (s. XII.) 1. balbutier 2. grelottertartan n. m. (s. XVIII. . . , de l’anglés) 1. couleurfauve 2. châletartana n. f. • tartane (bateau de pêche)

305

Page 306: Diccionari General de la Lenga Occitana - DGLO · ACADEMIA OCCITANA CONSISTÒRI DEL GAI SABER Diccionari General de la Lenga Occitana 2008 – 2016

tartana tecnologia

tartana n. f. 1. tartane 2. buse (oiseau)tartanat, ada adj. → faubin • de couleur fauvetartaràs / tartarassa n. (s. XIII.) • rapaces au vollourdtartarin n. m. 1. tartarin 2. diable 3. mauretartifla n. → patana • pomme de terre (cf. trufa)tartra n. f. • tarte (cf. crostada)tartre n. m. (s. XVI. . . ) • tartre (cf. rausa)tartrièra n. f. • plat à tartetartuga n. f. (s. XII.) • tortuetartugar / tartuguejar v. • importunertasca n. f. (s. XIII.) 1. tâche 2. œuvre 3. besace 4.poche 5. droit de champart (hist.)tassa n. f. (s. XIII., de l’arabi) • tasse (récipient)tassada n. f. • tasse (contenu)tassèl n. m. • tasseautasson n. m. • petite tassetast n. m. (s. XIII.) 1. essai 2. petit morceau pourgoûtertasta n. f. 1. échantillon 2. dégustationtasta (a la -) expr. 1. à tâtons 2. pêche à la main(cf. a la gaunha)tastar v. (s. XII.) 1. goûter (aliment, boisson. . . )2. dégustertastar v. 1. tâter, 2. palper 3. touchertastas (a -) expr. 1. à tâtons 2. pêche à la main(cf. a la gaunha)tastavin n. m. • taste-vintastejar v. 1. tâtonner 2. tâter plusieurs foistastet n. m. 1. échantillon 2. morceau qu’ongoûtetastonar v. (s. XII.) 1. tâtonner 2. (fig.) hésitertatà n. f. • (fam.) tantetataròt n. m. • hautboistatarotaire, aira n. • joueur de hautboistató n. m. (s. XVI. . . , del tupí) • tatoutatoaire, aira n. (s. XVIII. . . ) • tatoueur, eusetatoar v. (s. XVIII. . . , de l’anglés ← polinesian) •tatouertatoatge n. m. • tatouagetaüc n. m. (s. XIII., de l’arabi) • cercueiltaula n. f. 1. plate-bande 2. planche de jardin3. jantetaula n. f. (s. XII.) • tabletaula n. f. • tôle (plaque metallique)taulada n. f. 1. tablée 2. convivestaular v. (s. XI.) 1. attabler 2. se renverser(véhicule) (cf. entaular)taulejada n. f. • banquettaulejaire, aira n. 1. convive 2. qui aime ban-quetertaulejar v. (s. XII.) • banquetertauleta n. f. (s. XII.) 1. tablette 2. table de chevettaulièr n. m. (s. XII.) 1. comptoir 2. étal 3. établitaumaturgue, urga n. taumaturg • thau-maturgetaure n. m. (s. XIII : « taur ».) • taureautaurejar v. • toréer

taurèl n. m. • jeune taureautaurilhon n. m. • taurillontaurin, ina adj. • taurin, inetaurir v. • saillir (taureau)tauromaquia n. f. (s. XIX. . . ) • tauromachietaus n. m. (s. XIV. . . ) • tauxtausin n. m. • tauzin (sorte de chêne)taussa n. f. → taxa • taxetaussar v. → taxar • taxertautàs n. m. • bourbiertautèl n. m. • touffetautelat, ada adj. • en touffestautena n. f. • calmar (cf. totena)tautologia n. f. (s. XVI. . . ) • tautologietautologic, ica adj. (s. XVIII.. ;) • tautologiquetavan n. m. (s. XII.) • taontavanejar v. 1. bourdonner 2. (fig.) importuner3. perdre son tempstavèla n. f. 1. latte 2. volige 3. triquetavelar v. 1. taveler 2. mouchetertavèrna n. f. (s. XII.) • tavernetavernièr, ièra n. (s. XIII.) • tavernier, ièretaxa n. f. (s. XV.) • taxe (cf. taussa)taxable, abla adj. (s. XVIII. . . ) • taxabletaxacion n. f. (s. XV.) • taxationtaxar v. (s. XV.) • taxer (cf. taussar)taxator n. m. (s. XVIII. . . ) taxador • taxateurtaxi n. m. (s. XX.) • taxitaxidermia n. f. (s. XIX. . . ) • taxidermietaxidermista n. (s. XIX. . . ) • taxidermistetaylorisme n. m. (s. XX., del nom d’una persona) •taylorismetaylorizacion n. f. (s. XX.) • taylorisationte n. m. • té (pièce en forme de T)te pron. pers. (s. XII.) • tetè n. m. (du chinois) • thétè ! interj. • tiens ! cri pour appeler les animauxte deum n. m. (s. XV. . . , mots latins) • te deumtè tu tè ieu expr. • à toi à moiteatral, ala adj. (s. XVI. . . ) • théâtral, aleteatralament adv. (s. XVIII. . . ) • théâtralementteatralitat n. f. (s. XIX. . . ) • théâtralitéteatralizar v. (s. XX.) • théâtraliserteatre n. m. (s. XIII. . . ) • théâtretebés, esa adj. (s. XIII.) • tièdetebesa n. f. (s. XIII.) • tiédeurtebesir v. (s. XIII.) tebejar 1. tiédir 2. attiédirtèc n. m. (s. XVIII. . . , del portugués) • tecktèc, èca adj. 1. stupide 2. ébahi, iteca n. f. 1. gifle 2. coup portéteca n. f. 1. thèque (pseudo-grécisme) 2. cosse3. goussetèca (aiga -) expr. • eau dormantetecnic, ica adj. • techniquetecnician, ana n. • technicien, ennetecnocrata n. • technocratetecnocratic, ica adj. • technocratiquetecnologia n. f. • technologie

306

Page 307: Diccionari General de la Lenga Occitana - DGLO · ACADEMIA OCCITANA CONSISTÒRI DEL GAI SABER Diccionari General de la Lenga Occitana 2008 – 2016

tecnologic, ica temporir

tecnologic, ica adj. • technologiqueteçon n. m. tesson 1. cochon de lait 2. pourceauteçonada n. f. ressonada • portée d’une truieteçonar v. tessonar •mettre bas (truies)tectonica n. f. (s. XIX. . . , de l’alemand ← grèc) •tectoniquetèdi n. m. 1. ennui 2. chagrintediós, osa adj. • ennuyeux, euseteièra n. f. (s. XVIII. . . ) • théièreteis n. m. (s. XIV.) • if (arbre)teisme n. m. (s. XVIII. . . ) • théismeteissament n. m. (s. XIV.) • tissageteissandièr, ièra n. (s. XIII.) → teisseire • tis-serand, ande (cf. teissièr)teisseire, eira n. • tisserand, ande (cf. teissièr;teissandièr)téisser v. • tisserteissièr, ièra n. → teisseire • tisserand, ande (cf.teissandièr)teissum n. m. • trameteissut n. m. • tissuteit (/ tech) n. m. • toit (cf. teulada; lausada)teit (/tech) n. m. (s. XIII.) 1. toit 2. gouttière 3.chéneautela n. f. (s. XII.) 1. toile 2. membraneteladura n. f. (s. XV.) • toiluretelaranha n. f. • toile d’araignéetelas (far las -) expr. • expirertelatge n. m. → teissut • tissutelecabina n. f. (s. XX.) • télécabinetelecargar v. (s. XX.) • téléchargertelecomanda n. f. (s. XX.) • télécommandetelecomunicacion n. f. (s. XX.) • télécommuni-cationteleconferéncia n. f. (s. XX.) • téléconférencetelecopia n. f. (s. XX.) 1. télécopie 2. faxtelecopiador n. m. (s. XX.) telecopiaire • télé-copieurteledistribucion n. f. (s. XX.) • télédistributionteleensenhament n. m. (s. XX.) • télé-enseignementteleescriptor n. m. (s. XX.) • téléscripteurteleesquí n. m. (s. XX.) • téléskiteleferic n. m. (s. XX.) • téléphériquetelefilme n. m. (s. XX.) telefilm • téléfilmtelefòn n. m. (s. XIX. . . ) • téléphonetelefonar v. (s. XIX. . . ) • téléphonertelefonic, ica adj. (s. XIX. . . ) • téléphoniquetelefonista n. (s. XIX. . . ) • téléphonistetelegrafe n. m. (s. XVIII. . . ) telegraf • télégraphetelegrafiar v. (s. XIX. . . ) • télégraphiertelegrafic, ica adj. (s. XVIII. . . ) • télégraphiquetelegrafista n. (s. XIX. . . ) • télégraphistetelegramma n. m. (s. XIX. . . ) • télégrammeteleguidar v. (s. XX.) • téléguiderteleguidatge n. m. (s. XX.) • téléguidageteleobjectiu n. m. (s. XX.) • téléobjectiftelepagament n. m. (s. XX.) • télépaiement

telepata adj. e n. (s. XX.) • télépathetelepatia n. f. (s. XVIII. . . ) • télépathietelepatic, ica adj. (s. XIX. . . ) • télépathiquetelescòpi n. m. (s. XVII. . . ) • télescopetelescopic, ica adj. (s. XVII. . . ) • télescopiquetelesèti n. m. (s. XX.) • télésiègetelespectator, tritz n. (s. XX.) • téléspectateur,triceteleta n. f. (s. XIV.) 1. petite toile 2. toilette 3.diaphragmeteletipe n. m. (s. XX., de l’anglés) • télétypeteletrabalh n. m. (s. XX.) • télétravailtelevisar v. (s. XX.) • télévisertelevision n. f. (s. XX.) • télévisiontelevisor n. m. (s. XX.) • téléviseurtelevisual, ala adj. (s. XX.) • télévisuel, elletelèx n. m. (s. XX.) • télextelha n. f. 1. filament 2. tilletelhar v. • teiller le chanvretelièr n. m. •métier (à tisser)telluric, ica adj. (s. XIX. . . ) • telluriquetèma n. m. (s. XIV.) • thèmetematic, ica adj. e n. f. (s. XIX. . . ) • thématiquetémer v. (s. XII.)→ crénher • craindretemerari, ària adj. (s. XIV. . . ) • témérairetemeritat n. f. (s. XIV. . . ) • téméritétemor n. f. (s. XII.) 1. crainte 2. timiditétempe n. m. (s. XVI. . . ) • tempetemperament n. m. (s. XV. . . ) • tempéramenttemperància n. f. (s. XVI. . . ) temperança • tem-pérancetemperar v. (s. XVI. . . ) • tempérertemperat, ada adj. (s. XVIII. . . ) • tempéré, éetemperatura n. f. (s. XVI. . . ) • températuretempèri n. m. 1. mauvais temps 2. accident 3.malheurtempèsta n. f. (s. XII.) • tempêtetempestar v. (s. XII.) 1. tempêter 2. (v. pron.) sedémenertempestuós, osa adj. (s. XIV.) • tempétueux, eusetempièr n. m. • pluie abondantetempla n. f. • tablette de cheminéetemple n. m. (s. XIII.) • templetemplièr n. m. (s. XIII.) • templiertempo n. m. (s. XVIII. . . , mot italian) tempó •tempotempora n. f. (s. XIV.) 1. saison 2. bon momenttemporada n. f. • périodetemporal n. m. •mauvais tempstemporal, ala adj. (s. XIII.) • temporal, aletemporal, ala adj. (s. XVI. . . ) • temporel, elletemporalament adv. (s. XIV : « temporalment ».) •temporellementtemporalitat n. f. (s. XIV.) • temporalitétemporar / temporejar v. 1. temporiser 2. durer3. tempérertemporari, ària adj. • temporairetemporir v. • finir sa journée, son temps

307

Page 308: Diccionari General de la Lenga Occitana - DGLO · ACADEMIA OCCITANA CONSISTÒRI DEL GAI SABER Diccionari General de la Lenga Occitana 2008 – 2016

temporiu, iva teosòfe, òfa

temporiu, iva adj. 1. cultivé à la bonne saison2. (fig.) fait quand il fallaittemporizacion n. f. (s. XVIII. . . ) • temporisationtemporizator, tritz n. (s. XVIII. . . ) temporizaire •temporisateur, tricetemps n. m. (s. XII.) 1. temps 2. âge 3. époque 4.loisirtemps (a -) loc. adv. • à tempstemps (autres -) loc. adv. • autrefoistemps (de mon -) expr. • de mon âgetemps (del -) expr. • pendant ce tempstemps (d’un -) expr. • du même âgetemps (entre -) loc. adv. • pendant ce tempstemps (per -) loc. adv. • jadistemps a (bèl -) loc. adv. 1. il y a longtemps 2.autrefoistemps as ? (quant de -) expr. • quel âge as-tu ?temps dreit expr. • vent du nordtemps e léser (a -) expr. • à loisirtemps passat expr. • jadistemps per ora (a -) expr. • au moment favorabletemps vièlh expr. • bon vieux tempstempses (a -) loc. adv. • en temps voulutemptacion n. f. (s. XIII.) • tentationtemptar v. (s. XIV.) • tentertemptativa n. f. (s. XVII. . . ) • tentativetemptator, tritz adj. e n. (s. XVI. . . ) temptador;temptaire; temptarèl • tentateur, tricetenable, abla adj. • tenabletenaç, aça adj. (s. XVI. . . ) 1. tenace 2. visqueux,eusetenacitat n. f. (s. XIV. . . ) • ténacitétenalhas n. f. plur. (s. XIII.) • tenaillestenancièr n. m. (s. XIV.) • tenanciertenca n. f. • tanche (poisson)tenda n. f. • tendontenda n. f. (s. XII.) 1. tente 2. bâche 3. piègetendar v. 1. dresser une tente 2. couvrir d’unebâchetendat, ada adj. • bâché, éetendèla n. f. • piège à oiseauxtendelh n. m. (s. XII.) • tenturetendéncia n. f. (s. XIII. . . ) • tendancetendencial, ala adj. (s. XIX. . . ) • tendanciel, elletendenciós, osa adj. (s. XX.) • tendancieux, eusetendeson n. f. • action de tendre (cf. tension)tendièr n. m. (s. XIII.) tendeire • tendeur (objet)tendièr, ièra n. m. •marchand foraintendiniti n. f. (s. XX.) tendinita • tendinitetendon n. m. (s. XVI. . . ) • tendontendre v. (s. XIII.) • tendretendre, tendra adj. • tendretendresa n. f. (s. XIV.) • tendressetendron n. m. 1. tendron 2. rejeton 3. jeuneanimal 4. jeune personnetendror n. f. (s. XX.) • tendretétenèbras n. f. plur. (s. XIII.) • ténèbrestenebrós, osa adj. (s. XIII.) • ténébreux, euse

tenebrositat n. f. (s. XIII.) • ténébrositéteneire, eira n. m. (s. XIII.) • détenteur, tricetenement n. m. (s. XIII.) • domaine ruraltenença n. f. (s. XIII.) 1. tenue 2. maintientenencièr, ièra n. • tenancier, èretenent, enta adj. 1. attenant, ante 2. tenaceténer v. (s. XI.) 1. tenir 2. avoir 3. contenir 4.élever 5. ressembler àténer (non se poder -) expr. • ne pas pouvoir setenir / supporterténer cap loc. • tenir têteténer de loc. • ne pas cesser deténer d’a ment expr. 1. surveiller 2. épierténer pè loc. • suivre pied-à-piedténer per loc. • être partisan deténer targa loc. 1. tenir tête 2. défierténer una (ne -) expr. • être ivreteneritud n. f. (s. XIII.)→ tendror • tendretéteneson n. f. (s. XIII.) 1. constance 2. fermeté 3.résolution 4. persévérancetengam e tengam (far -) loc. adv. • fairedonnant-donnanttenguda n. f. (s. XIII.) 1. tenue 2. habillement 3.constance 4. sessiontenguda (de -) expr. 1. avec détermination 2.avec insistancetengut (a -) loc. adv. • sans cessetenheire, eira n. m. (s. XIV.) • teinturierténher v. (s. XII.) • teindretènia n. m. tenià • téniatenifugue, uga adj. e n. m. tenifug • tenifugetenilha n. f. • telline (coquillage)tennís n. m. (de l’anglés← francés) • tennistenor n. f. (s. XIII.) • teneurtenòr n. m. (s. XV., de l’italian) • ténortensiomètre n. m. (s. XX.) • tensiomètretension n. f. (s. XIX. . . ) • tension (artérielle) (cf.tendeson)tension n. f. (s. XIX.) • tension (électr.) (cf. ten-deson)tenson n. f. (s. XII.) • tenson (poésie)tensor n. m. (s. XX., de l’anglés) • tenseur (math.)tensorial, ala adj. (s. XX.) • tensoriel, elle (math.)tentacul n. m. (s. XVIII. . . ) • tentaculetentacular, ara adj. (s. XIX. . . ) • tentaculaireteocracia n. f. (s. XVII. . . ) • théocratieteodolit n. m. (s. XVIII. . . ) • théodoliteteologal, ala adj. (s. XIV. . . ) • théologal, aleteologia n. f. (s. XIV.) • théologieteologian, ana n. (s. XIV.) • théologien, enneteologic, ica adj. (s. XIV. . . ) • théologiqueteorèma n. m. (s. XVI. . . ) • théorèmeteoria n. f. (s. XV. . . ) • théorieteoric, ica adj. (s. XIV. . . ) • théoriqueteorician, ana n. (s. XVI. . . ) teorizaire •théoricien, enneteorizar v. (s. XIX. . . ) • théoriserteosòfe, òfa n. (s. XVIII. . . ) • théosophe

308

Page 309: Diccionari General de la Lenga Occitana - DGLO · ACADEMIA OCCITANA CONSISTÒRI DEL GAI SABER Diccionari General de la Lenga Occitana 2008 – 2016

teosofia tesicar

teosofia n. f. (s. XVIII. . . ) • théosophietepa n. f. • gazontepièra n. f. • pelousetepós, osa adj. • gazonneuxterapeuta n. (s. XVIII. . . ) • thérapeuteterapeutic, ica adj. (s. XV. . . ) • thérapeutiqueterapia n. f. (s. XIX. . . ) • thérapieteratologia n. f. (s. XVIII. . . ) • tératologietèrç n. m. (s. XIV.) • tierstercet n. m. (s. XVII. . . , de l’italian) • tercetterciari, ària adj. e n. m. (s. XVIII. . . ) • tertiairetèrçmond n. m. (s. XX.) • tiers-mondetèrçmondisme n. m. (s. XX.) • tiers-mondismetèrçpont n. m. (s. XIII. . . ) 1. tiers-point (arch.) 2.lime triangulaireterebentina n. f. (s. XIV.) • thérébenthinetergal n. m. (s. XX., marca depausada) • tergaltergiversar v. (s. XVI. . . ) • tergiverserteriaca n. f. (s. XIV.) • thériaquetermal, ala adj. (s. XVII. . . ) • thermal, aletermalisme n. m. (s. XIX. . . ) • thermalismetèrmas n. f. plur. (s. XIII. . . ) • thermestèrme n. m. (s. XVII. . . ) 1. limite 2. borne 3. fintèrme n. m. (s. XIV. . . ) 1. terme 2. mottermejar v. • bornertermenal n. m. • domaine délimitétermic, ica adj. (s. XIX. . . ) • thermiqueterminal, ala adj. e n. (s. XX., de l’anglés) • termi-nal, aleterminar v. (s. XIV.)→ acabar 1. borner 2. limiter3. terminer (cf. finir)terminason n. f. (s. XIV. . . ) 1. achèvement 2.terminaisonterminologia n. f. (s. XIX. . . ) • terminologieterminus n. m. (s. XIX. . . , de l’anglés) • terminustermit n. m. (s. XVIII.. ., de l’anglés) • termitetermitièra n. f. (s. XIX. . . ) • termitièretermodinamic, ica adj. e n. f. (s. XIX. . . ) • ther-modynamiquetermoelectric, ica adj. (s. XIX. . . ) • thermoélec-triquetermogèn, èna adj. (s. XIX. . . ) • thermogènetermomètre n. m. (s. XVII. . . ) • thermomètretermonuclear, ara adj. (s. XX.) • thermonucléairetermostat n. m. (s. XIX. . . ) • thermostatternari, ària adj. (s. XIII.) • ternairetèrne, tèrna adj. (s. XVI. . . ) • terneternir v. (s. XIV. . . ) • ternirteron n. m. → font 1. fontaine 2. sourcetèrra n. f. • terreterradas n. f. plur. • décombresterrador n. m. → terraire • terroir (cf. terraire)terradorenc, enca adj. • du terroirtèrrafòrt n. m. • terre argileusetèrragela n. f. → argila • argileterraire n. m. (s. XIII.) • terroir (cf. territòri; ter-rador)

terral n. m. (s. XII.) 1. relatif à la terre 2. ventvenu des terresterralha n. f. • poterieterralhada n. f. → terranha • terreauterralhar v. • remuer / transporter de la terreterralhatge n. m. • terrassementterralhièr n. m. • potiertèrramaire n. f. (s. XIII.) • terre nourricièreterranha n. f. • terreau (cf. terralhada)tèrraplen n. m. • terre-pleinterrar v. • apporter de la terreterrassa n. f. • levée de terreterrassa n. f. • terrasse (habitation)terrassament n. m. • terrassementterrassar v. • couvrir de terreterrassar v. • terrasser (vaincre)terrassièr n. m. • terrassier (cf. terrejaire)tèrratrem (/tèrratremol) n. m. (s. XIII.) • tremble-ment de terreterré ! interj. • diable ! (exclamationd’étonnement)terrejada n. f. • terre transportéeterrejaire n. m. → terrassièr • terrassierterrejar v. • remuer la terreterren n. m. (s. XII.) • terrainterrenal, ala adj. (s. XII.) • terrien, enneterrèstre, èstra adj. (s. X.) • terrestreterriblament adv. (s. XIV. . . ) • terriblementterrible, ibla adj. (s. XIII.) • terribleterrièr n. m. (s. XII.) 1. livre terrier 2. amas deterreterrificar v. (s. XVIII. . . ) • terrifierterrilha n. f. • terre fineterrina n. f. • terrineterrís n. m. • plat de terreterrissa n. f. • piséterritòri n. m. (s. XIII.) • territoireterritorial, ala adj. (s. XVIII. . . ) • territorial, alaterritorialitat n. f. (s. XIX. . . ) • territorialitéterror n. f. (s. XIII.) • terreurterrorisme n. m. (s. XVIII. . . ) • terrorismeterrorista adj. e n. (s. XVIII.. .) • terroristeterrorizar v. (s. XIX. . . ) • terroriserterrós, osa adj. (s. XII.) • terreux, eusetertre n. m. (s. XII.) • tertretes n. m. • banc de sabletesa n. f. • torche de bois résineuxtesaur n. m. (s. XII.) • trésortesaurariá n. f. (s. XIV.) • trésorerietesaurièr, ièra n. (s. XIV.) • trésorier (cf. clavaire)tesaurizacion n. f. (s. XVIII. . . ) • thésaurisaciontesaurizar v. (s. XIV. . . ) • thésaurisertesaurizator, tritz n. (s. XIX. . . ) tesaurisaire •thésaurisateur, tricetescum n. m. • trametèsi n. f. (s. XVI. . . ) • thèsetesic n. m. 1. tic 2. manietesicar v. • avoir des tics

309

Page 310: Diccionari General de la Lenga Occitana - DGLO · ACADEMIA OCCITANA CONSISTÒRI DEL GAI SABER Diccionari General de la Lenga Occitana 2008 – 2016

tesicós, osa timbrar

tesicós, osa adj. 1. qui a des tics 2. maniaquetessèla n. f. • tache de rousseurtesseladura n. f. • taveluretesselar v. • tavelertèst n. m. (s. XIII.) • tesson (poterie. . . )tèst n. m. • test (examen)tèsta n. f. (s. XII.) 1. tête 2. mémoire 3. extrémité4. sommet (cf. cap)tèsta e crotz expr. • avers et revers (pièce demonnaie)tèsta o crotz (a -) loc. • à pile ou facetestada n. f. 1. migraine 2. mal de têtetestaire, aira / testator, tritz n. (s. XIII.) • testa-teur, tricetèstament n. m. (s. XIII.) • testamenttestamentari, ària adj. (s. XIV.) • testamentairetestar v. 1. faire son testament 2. témoignertestar v. (s. XV. . . ) • testertestard, arda adj. e n. (s. XIII.)→ testut • têtu, uetestejar v. • tenir têtetesticul n. m. (s. XIII.) • testiculetestimòni n. m. (s. XII.) • témointestimonial, ala adj. (s. XIII.) • testimonial, aletestimoniar v. (s. XIII.) • témoignertestimoniatge n. m. (s. XIV.) • témoignagetestosteròna n. f. (s. XX.) • testostéronetestudariá n. f. • entêtementtestut, uda adj. e n. • têtu, ue (cf. testard)teta n. f. 1. sein 2. mamelletetacraba n. f. • engouleventtetada n. f. • tétéetetaire, aira n. • enfant qui tète beaucouptetania n. f. (s. XIX. . . ) • tétanietetanic, ica adj. (s. XVI. . . ) • tétaniquetetanizacion n. f. (s. XIX. . . ) • tétanisationtetanizar v. (s. XIX. . . ) • tétanisertetanòs n. m. (s. XVI. . . ) • tétanostetar v. (s. XIII.) → popar 1. têter 2. (fam.) lesboules de pétanque quand elles se touchenttetarèl n. m. • biberontetelon n. m. • tétintetina n. f. (s. XII.) 1. téton 2. tétine (cf. chucon)teton n. m. 1. sein 2. mamelletetra-sillabe, aba adj. e n. m. (s. XVII. . . ) • tétra-syllabetetraèdre n. m. (s. XVII. . . ) • tétraèdretetralogia n. f. (s. XVIII.. .) • tétralogietetraplegia n. f. (s. XX.) • tétraplégietetraplegic, a adj. e n. (s. XX.) • tétraplégiquetetrarca n. m. (s. XIV.) • tétrarquetetrarquia n. f. (s. XIV.) • tétrarchieteula n. f. • brique (cf. teule)teulada n. f. • toiture de tuilesteulaire n. m. • couvreur (toits) (cf. teulissaire)teular v. • couvrir un toit de tuiles (cf. teulissar)teulariá n. f. 1. tuilerie 2. briqueterie (cf.teulièra)teulat n. m. • toit de tuiles

teule n. m. (s. XIII.) • tuileteule canal n. m. • tuile canalteulet n. m. • tuileauteulièr n. m. (s. XIII.) 1. tuilier 2. briquetierteulièra n. f. (s. XIII.) → teulariá 1. tuilerie 2.briqueterieteulissar v. → teular • couvrir de tuilesteulissièr n. m. → teulaire • couvreur de tuilesteulisson n. m. • appentisteune, teuna adj. (s. XIV.) • ténu, ueteunesa n. f. (s. XIV.) 1. ténuité 2. minceurteunesir v. • amincirteunet, eta adj. 1. très ténu 2. mincetèxte n. m. (s. XIV.) tèxt • textetextil, ila adj. e n. m. (s. XVIII. . . ) • textiletextual, ala adj. (s. XV. . . ) • textuel, elletextura n. f. (s. XIV.) • texturetiara n. f. • tiaretiba ! (aquela -) loc. • c’est un peu fort !tibadura n. f. 1. action de tendre 2. tensiontibar v. 1. tendre 2. bander (muscle. . . ) 3. seraidirtibar l’arquet expr. • s’enfuirtibar l’aurelha loc. • tendre / dresser l’oreilletibat, ada adj. 1. tendu, ue 2. repu, ue 3. soûl,soûletibetan, ana adj. e n. (s. XIX. . . ) • tibétain, ainetíbia n. f. (s. XVI. . . ) • tibiatibla n. f. • truelle (cf. palustra)tiblada n. f. • truellée (cf. palustrada)tica-taca n. m. • tic-tacticket n. m. (s. XVIII. . . , de l’anglés) • tickettièra n. f. 1. rangée 2. file 3. suitetièra (per -) expr. • à mesuretierada n. f. • contenu de la rangéetieu (çò -) loc. • ce qui est à toitieu (lo -), tiá / tia (la -) pron. poss. 1. le tien, latienne 2. ton, tatifa-tafa (lo còr que fa -) expr. • le cœur battanttifoïde, ïda adj. e n. f. (s. XIX. . . ) • typhoidetifon n. m. (s. XVI. . . , de l’italian) • typhontifus n. m. (s. XVII. . . ) • typhustigrat, ada adj. (s. XVII. . . ) • tigré, éetigre, tigra n. (s. XIV.) • tigre, essetigron n. m. • tigrontija n. f. (s. XVI. . . , del francés) • tige (cf. camba)tilda n. f. (s. XIX. . . , del castelhan) • tildetilh (/telh) n. m. (s. XII.) • tilleul (arbre)tilha n. f. • cabine de bateautilhac n. m. 1. tillac 2. pont de bateautilhòl (/telhòl) n. m. • tilleul (fleur, tisane)tilhós, osa (/telhós, osa) adj. 1. filandreux, euse(viande) 2. fibreux, euse 3. visqueux, eusetimbal n. m. 1. précipice 2. escarpementtimbala n. f. • timbaletimbol, ola adj. • fou, folle (un peu)timbrar v. 1. timbrer 2. marquer 3. tendre

310

Page 311: Diccionari General de la Lenga Occitana - DGLO · ACADEMIA OCCITANA CONSISTÒRI DEL GAI SABER Diccionari General de la Lenga Occitana 2008 – 2016

timbrat, ada tirassada

timbrat, ada adj. 1. timbré, ée 2. (fam.) toqué,éetimbre n. m. (s. XV. ; s. XIX. . . ) 1. timbre 2.timbre-postetimidament adv. (s. XVI. . . ) • timidementtimide, ida adj. e n. (s. XVI. . . ) timid • timide (cf.vergonhós)timiditat n. f. (s. XV. . . ) • timiditétimon n. m. (s. XIII.) 1. timon 2. gouvemailtimonièr m n. m. (s. XIII. . . ) • timoniertimpan n. m. (s. XVI. . . ) • tympan (archit.)timpan n. m. (s. XVII. . . ) • tympan (audit.) (cf.ausidor)tina n. f. (s. XII.) • grande cuvetinal n. m. • celliertind, tindòl n. m. 1. tin 2. chantier soutenantun tonneau / bateau. . .tindadís n. m. → tindament • tintementtindal n. m. 1. coup de cloche 2. son clairtindament n. m. • tintement (cf. tindadís)tindar v. 1. tinter 2. bourdonner aux oreillestindarèl, èla adj. • chose qui tintetindèl n. m. • filet (boucherie)tindèla n. f. • tranche de lardtindelon n. m. • petite tranche (jambon. . . )tindol n. m. • gouffre (terrain calcaire)tindol n. m. 1. sot 2. imbéciletindonar / tindorlejar v. • carillonnertinèl n. m. (s. XIII.) 1. nourriture ordinaire 2.crédence 3. réfectoire de couventtinha n. f. 1. teigne 2. engeluretinhassa n. f. • tignassetinhassièr, ièra adj. e n. 1. hirsute 2. qui a lateignetinhon n. m. • chignontinhós, osa adj. (s. XIII.) • teigneux, eusetinòl n. m. • cuviertint n. m. → tindament • tintementtint (/tench) n. m. • teinttinta (/tencha) n. f. (s. XIII.) 1. encre 2. teinte 3.teinturetintainar / tintainejar v. 1. harceler 2. solliciter3. tracassertintaire, aira (/ tenchaire, aira) n. (s. XIII.)→ tin-turièr • teinturiertintamarre / tintamarro n. m. (de l’occ. gascon) •tintamarretintar (/tenchar) v. (s. XIII.) 1. teinter 2. teindre(cf. ténher)tintièr (/tenchièr) n. m. • encriertintorlar / tintorlejar v. 1. chanceler 2. vacillertintura (/tenchura) n. f. (s. XIII.)→ tenhedura •teinturetinturariá (/tenchurariá) n. f. (s. XIII. . . ) • tein-turerietinturièr, ièra (/tenchurièr, ièra) n. (s. XIV.) •teinturier, ièretip, tipa adj. • repu, ue

tipar v. • typertipe n. m. • typetipic, ica adj. • typiquetipografe, afa n. (s. XVI. . . ) tipograf • ty-pographetipografia n. f. (s. XVI. . . ) • typographietipografic, ica adj. (s. XVI. . . ) • typographiquetipologia n. f. (s. XIX. . . ) • typologietir n. m. (s. XVII. . . ) • tirtir, tira n. → guit • canard, canetira n. f. 1. traction 2. traite de chemin 3. dis-tancetira (de -) loc. • d’affiléetira-l’uèlh n. m. • tape-à-l’œiltira-qui-pòt (a -) loc. adv. • à qui mieux mieuxtira-sang n. m. → sangsuga • sangsuetira-sòu n. m. • grippe-soutirabòta n. m. • tirebottetiracambas (a -) loc. • à toutes jambestiracotèl (a -) loc. • à couteaux tiréstirada n. f. • tirade (théâtre)tirada n. f. (s. XIII.) 1. portée (arme. . . ) 2. débit3. débouché 4. traite, tirée de chemintirador n. m. • tiroirtirafons n. m. • tire-fondtiraire, aira n. (s. XII.) • tireur, eusetiralhaire n. (s. XVIII. . . ) • tirailleurtiralhament n. m. (s. XVI. . . ) • tiraillementtiralhar v. (s. XVI. . . ) • tiraillertiralinha n. m. (s. XVII. . . ) • tire-lignetiralonga n. m. 1. délai 2. retardtiramandil (a -) loc. • avec peinetirament n. m. 1. traction 2. tiraillement 3.tiragetiran n. m. (s. XIII.) • tyrantirania n. f. (s. XIV.) • tyrannietiranic, ica adj. (s. XIV. . . ) • tyranniquetiranicida n. (s. XV. . . ) • tyrannicide (personne)tiranicidi n. m. (s. XV. . . ) • tyrannicide (acte)tiranizar v. (s. XIV. . . ) tiranejar • tyrannisertiranosaure n. m. (s. XIX. . . ) • tyrannosauretirant n. m. • tirant (pour tirer)tirant n. m. • fossé d’écoulementtirapè n. m. • tire-piedtirapels n. m. 1. bardane 2. glouteron (bot.)tirapèls (a -) loc. • à la gribouillette (jeu)tirar v. (s. XII.) 1. tirer 2. retirer 3. enlevertirar (far -) expr. • aller en avanttirar camin expr. • poursuivre son chemintirar cap a expr. • aller verstirar costièr expr. •manquer le buttirar de barreja loc. • tirer d’embarrastirar mal a / de loc. 1. avoir de la peine à 2. êtremécontent detirassa n. f. • tirasse (filet de chasse ou depêche)tirassada n. f. 1. traînée 2. sillage 3. (fam.)prostituée

311

Page 312: Diccionari General de la Lenga Occitana - DGLO · ACADEMIA OCCITANA CONSISTÒRI DEL GAI SABER Diccionari General de la Lenga Occitana 2008 – 2016

tirassar tombar

tirassar v. (s. XIII.) 1. tirailler 2. traîner 3. halertirat prep. → levat 1. sauf 2. excepté 3. à parttiratap n. m. • tire-bouchontiratge n. m. • tiragetiravièlha n. f. • chèvrefeuilletireta n. f. → tirador 1. tiroir 2. fil à couper lebeurre, le savon. . .tiroïde, ïda adj. e n. f. (s. XVI. . . ) • thyroïdetirolian, ana adj. e n. (s. XIX. . . ) • tyrolien, ennetiron n. m. → guiton • canetontironada n. f. • lentille d’eautisana n. f. (s. XIV.) • tisanetisanaire, aira n. • qui aime la tisanetisanejar v. • boire de la tisanetisia n. f. (s. XIV.) • phthisietisic, ica adj. (s. XIV.) • phthisiquetison n. m. (s. XII.) • tisontisonar, tisonejar v. (s. XII.) • tisonnertisonièr n. m. • tisonniertissa n. f. 1. manie 2. habitudetissa (préner en -) expr. • prendre en grippetissós, osa adj. 1. taquin, ine 2. maniaque 3.agaçant, antetitan n. m. (s. XIX. . . ) • titantitani n. m. (s. XIX. . . ) • titanetitillacion n. f. (s. XIV.) • action de titillertitillar v. • titillertítol n. m. (s. XII.) • titretitolar v. (s. XII. . . )→ intitular • intitulertitolet n. m. • petit titretitular, ara adj. e n. (s. XVI. . . ) • titulairetitularizacion n. f. (s. XIX. . . ) • titularisationtitularizar v. (s. XIX. . . ) • titularisertiure n. m. • tuftoalha n. f. (s. XII.) • nappetoalhon n. m. (s. XII.) 1. serviette de table 2.napperontoat n. m. • égouttòc n. m. (s. XIV.) • toc (bruit, choc)tòc n. m. (s. XIV.) • toc (mauvaise qualité, faux)tòc (aver un -) expr. • avoir un défaut (qualité)tòc-tòc adj. 1. (invar.) un peu fou, folle 2. toc-toctòca n. f. (s. XV. . . , del castelh. o de l’italian) • toquetòca n. f. • but (objectif, dessein)tòca n. f. (s. XIII.) • touchetòca per tòca loc. (s. XIII.) 1. méticuleusement 2.avec méthodetòca tòca adv. • côte-à-côtetòca-senh n. m. • tocsintocada n. f. 1. tocade 2. action d’avoir un « toc »tocador (/tocadoira) n. → agulhada • aiguillonde bouviertocadura n. f. • partie atteinte, touchéetocaire n. m. • toucheur de bœuf, de bestiauxtòcamanetas n. m. • (péj.) candidat déma-gogue aux élections

tòcament n. m. (s. XIV.) 1. sens du toucher 2.attouchementtocant adv. 1. concernant 2. auprès detocant, anta adj. 1. touchant, ante 2. émouvant,antetocanta n. f. 1. (fam.) tocante 2. montretocantés conj. 1. quasiment 2. comme qui di-rait. . .tocants (totes -) expr. 1. très rapprochés 2. nom-breuxtocar v. (s. XII.) 1. toucher 2. jouer d’un instru-ment 3. être contigutocar de la guitarra / del tambor. . . expr. • jouerde la guitare / du tambourtocar la man expr. • serrer la maintocar los buòus expr. • conduire les bœufs àl’aiguillontòcase n. m. • âniertocat, ada adj. 1. toqué, ée (un peu fou) 2.touché, ée (ému, ue)tocat, ada de la coa de l’anhèla (èsser -) expr. •être simple d’esprittoccata n. f. (s. XVIII. . . , mot italian) tocatà • toc-catatochin n. m. 1. tuchin 2. révoltés du Langue-doc au Moyen Agetochinariá n. f. • brigandagetòga n. f. (s. XIV.) • togetoison n. f. (s. XII.) • toison (cf. aus)toja n. f. • ajonctojar n. m. • lieu ou poussent les ajoncstòla n. f. (s. XVII. . . , del francés← occ. « taula ») •tôletolariá n. f. (s. XIX. . . ) • tôlerietoledan, ana adj. • tolédan, anetolerable, abla adj. (s. XIII.) • tolérable, ablatolerància n. f. (s. XIII.) • tolérancetolerant, anta adj. (s. XVI. . . ) • tolérant, antetolerar v. (s. XIII.) • tolérertolièr n. m. (s. XIX. . . , del francés) • tôliertolieu n. m. (s. XII.) • tonlieu (droit médiév.)tollorar v. 1. soigner 2. choyertolonenc, enca adj. • toulonnais, aisetolosan, ana / tolosenc, enca adj. • toulousain,ainetolzan n. m. • ancienne monnaie occitanetolzan, ana adj. • du pays toulousain (cf.mondin)toma n. f. 1. tomme 2. fromage frais de vachetomata n. f. (s. XVIII. . . , del castelh. ← astèc) •tomatetomatat n. m. • purée de tomate pour conservertomba n. f. (s. XII.) • tombetombada n. f. 1. chute 2. cascade 3. abats 4.abattis 5. retombée 6. zone géographique declientèletombar v. (s. XII.) 1. chuter 2. tomber 3. abattre4. démolir 5. échoir

312

Page 313: Diccionari General de la Lenga Occitana - DGLO · ACADEMIA OCCITANA CONSISTÒRI DEL GAI SABER Diccionari General de la Lenga Occitana 2008 – 2016

tombar d’aiga tornar (se -)

tombar d’aiga expr. • uriner (en termes choisis)(cf. pissar; urinar; escampar d’aiga)tombar un arbre expr. • couper un arbretombarèl n. m. • tombereautombassièr n. m. • fossoyeur (cf. tombièr)tombat n. m. • drop (rugby)tombèl n. m. • tombeautombièr n. m. • fossoyeur (cf. tombassièr)tombòla n. f. (s. XIX. . . , de l’italian) tombolà •tombolatòme n. m. (s. XVI. . . ) tòm • tome (livre)tomisme n. m. (s. XVIII. . . ) • thomismeton n. m. → doat • égoutton n. m. • thonton n. m. • ton (sonorité)ton, ta adj. poss. (s. XIII.) • ton, tatona n. f. (s. XIII.) • tonnetonal, ala adj. (s. XIX. . . ) • tonal, aletonalitat n. f. (s. XIX. . . ) • tonalitétonatge n. m. (s. XV. . . , de l’anglés) • tonnagetondedoira n. f. (s. XX.) tondeira • tondeuse(cheveux, laine, gazon. . . )tondeire, eira n. m. (s. XIII.) • tondeur, euse(personne)tondrà n. f. (s. XIX. . . , del rus← lapon) • toundratondre v. (s. XIII.) 1. tondre 2. (fig.) escroquertonejaire n. m. • haleur de navire, de pénichetonejar v. • haler une péniche. . .tonèl n. m. (s. XIII.) • tonneautonèla n. f. (s. XII.) • tonnelletonelariá n. f. (s. XIII. . . ) • tonnellerietonelièr n. m. (s. XIII. . . ) • tonneliertonha n. f. • pain noirtòni, tònia adj. e n. (de l’occ. « Antòni ») • nigaud,audetonic, ica adj. (s. XVI. . . ) • toniquetonicitat n. f. (s. XIX. . . ) • tonicitétonièr n. m. (s. XIX. . . ) • thonier (bateau)tonificar v. (s. XIX. . . ) • tonifiertonina n. f. • thonine (variété de thon)tonsura n. f. (s. XIII.) • tonsuretonsurar v. (s. XIV.) • tonsurertonton n. m. • (fam.) tontontònus n. m. (s. XIX. . . ) • tonustopazi n. m. (s. XIV.) • topazetopin n. m. (s. XII.) • pot de terre allant au feutopina n. f. (s. XII.) 1. toupine 2. pot de terre àdeux anses (confit. . . )topinada n. f. • potéetopinambor n. m. (s. XVII. . . , del tupí) • topinam-bourtopinar, topinejar v. • s’occuper à la cuisinetopografe n. m. (s. XVIII. . . ) topograf • to-pographetopografia n. f. (s. XVI. . . ) • topographietopologia n. f. (s. XX., de l’anglés) • topologietoponime n. m. (s. XIX. . . ) toponim • toponymetoponimia n. f. (s. XIX. . . ) • toponymie

toponimic, ica adj. (s. XIX. . . ) • toponymiquetoponimista n. (s. XX.) • toponymistetor n. f. (s. XII.)→ torre • tourtòr n. m. 1. billot 2. ver du boistòr n. m. 1. glace 2. geléetòracebas n. f. • courtilièretoracic, ica adj. (s. XVI. . . ) • thoraciquetorada n. f. • langue de terre dans les maraistoral n. m. 1. tertre 2. talustoralora n. f. • chalumeau (musique) (cf. toreta)torax n. m. (s. XV. . . ) • thoraxtorb, torbilhon n. m. • tourbillontorba n. f. • fouletorba n. f. • tourbetorbejar, torbilhar v. • tourbillonnertorbièra n. f. • tourbièretòrca n. f. (s. XIII. . . ) • torque (collier gaulois)torcar v. (s. XII.) 1. torcher 2. essuyertorcedura n. f. (s. XII.) • torsion (cheville. . . )torcejar v. • tortillertòrcer v. (s. XII.) • tordretòrcer v. 1. venir à bout d’un travail.. 2. (triv.)torcher un travailtòrcha n. f. (s. XV.) • torchetorcida n. f. • entorsetorcon n. m. 1. torchon 2. (fig.) souillontorçut, uda adj. • tordu, uetorda n. f. • grivetordola n. f. (s. XIII.) • tourterelletordolejar v. 1. papillonner 2. flânertoreta n. f. • chalumeau (musique) (cf. toralora)torilhon n. m. 1. tourillon 2. pivot 3. cheville(cf. cavilha)torisme n. m. (s. XIX. . . ) • tourismetorista n. (s. XIX. . . , de l’anglés) • touristetoristic, ica adj. (s. XIX. . . ) • touristiquetorment n. m. (s. XI.) tormentacion • tourmenttormentar v. (s. XII.) • tourmentertormentat, ada adj. (s. XV. . . ) • tourmenté éetorn n. m. (s. XII.) • tour (action de tourner)torn n. m. 1. tour (outil) 2. treuiltorna n. f. (s. XII.) 1. ristourne 2. revanche 3. ri-poste 4. compensation 5. carte retournée (jeu)tornada n. f. (s. XII.) 1. ritournelle 2. tournée 3.refrain 4. reprisetornadís, issa adj. (s. XIII.) 1. qui retourne 2.tournant, antetornament n. m. • tournoiementtornant n. m. • tournanttornar adv. 1. encore 2. à nouveautornar adv. 1. encore 2. de nouveautornar v. • cailler (lait)tornar v. 1. rendre 2. rapporter 3. vomir 4.tourner (façonner au tour) 5. revenir 6. rede-venir 7. recommencertornar v. 1. rendre quelque chose 2. revenirtornar ! interj. • encore !tornar (se -) v. • rendre les coups

313

Page 314: Diccionari General de la Lenga Occitana - DGLO · ACADEMIA OCCITANA CONSISTÒRI DEL GAI SABER Diccionari General de la Lenga Occitana 2008 – 2016

tornar (se’n -) tot-poderós, tota-poderosa

tornar (se’n -) expr. • s’en retournertornar dire loc. → redire • rediretornar far loc. → refar • refairetornar mai loc. tornamai; tornarmai 1. une foisencore 2. à nouveau.tornar nevar loc. → renevar 1. reneiger 2. neigerà nouveautornar partir loc. → repartir • repartirtornatge n. m. (s. XX.) • tournage (film)tornavitz n. m. (s. XVII. . . ) • tournevistorneg n. m. (s. XII.) • tournoitornejament n. m. 1. tournoiement 2. vertigetornejar v. (s. XII.) • tournoyertornés n. m. (s. XII.) • tournois (monnaie deTours)tornièr, ièra n. tornejaire • tourneur, eusetornissar v. • façonner au tourtorpilha n. f. (s. XIX., de l’italian) • torpille (mili-taire)torpilha n. f. • torpille (sorte de raie)torpilhaire, aira n. (s. XIX. . . ) • torpilleur, euse(soldat)torpilhar v. (s. XIX. . . ) • torpillertorpilhièr n. m. (s. XIX. . . ) • torpilleur (bateaude guerre)torpor n. f. (s. XV. . . ) • torpeurtorrada n. f. • geléetorrar v. • gelertorre n. f. (s. XIII.) • tour (fortif.) (cf. tor)torrefaccion n. f. (s. XVII. . . ) • torréfactiontorrefactor n. m. (s. XIX. . . ) • torréfacteur (ap-pareil)torrefactor, tritz n. (s. XIX. . . ) • torréfacteur, trice(personne)torrefar v. (s. XVI. . . ) torreficar • torrefiertorrèla n. f. • tourelletorrent n. m. (s. XIV.) • torrenttorride, ida adj. (s. XIV : « torrid ».) torrid • torridetorril / torrin n. m. 1. tourin 2. soupe àl’oignon. . . )torrofle n. m. • lieu de débauchetorrofle (córrer lo -) expr. • fréquenter les mau-vais lieuxtorrolhar v. 1. choyer 2. se tenir au chaudtòrs n. m. • torsetòrs, tòrsa adj. • tordu, uetorsada n. f. • torsadetorsadar v. • torsadertorsion n. f. (s. XIII.) • torsiontòrt n. m. (s. XII.) 1. tort 2. dommagetòrt (far -) loc. • faire du torttòrt en travèrs (de -) expr. (s. XII.) • à tort et àtraverstòrt, tòrta adj. (s. XII.) 1. tordu, ue 2. boiteux,eusetorta n. f. 1. tourte 2. gros pain (cf. crostada)torta n. f. • tourterelletortejar v. • boiter

tortèl n. m. (s. XIII.) 1. tourteau (gâteau rond) 2.crabe tourteautòrticòli n. m. (s. XVI. . . , fargat del latin) • tortico-listortièra n. f. • tourtièretortilhament n. m. • tortillementtortilhar v. • tortillertortilhon n. m. • tortillon de tête (charge)tortor n. m. • tourterelle mâletortora n. f. • tourterelle femelletortorèl n. m. 1. tourtereau 2. (fig.) amoureuxtortuga n. m. (s. XIV.) • tortuetortuós, osa adj. (s. XIV.) • tortueuxtortuosament adv. (s. XIV.) • tortuosamenttortuositat n. f. (s. XIV.) • tortuositétortura n. f. (s. XII.) • torturetorturar v. (s. XII. . . ) • torturertos n. f. (s. XIX. . . ) • touxtoscan, ana adj. (s. XVI. . . , de l’italian) • toscan,anetosèla n. f. • touselle (variété de blé)tosoiras n. f. plur. 1. forces 2. ciseaux à tondreles brebistosquirar v. • tondretossejar v. • toussotertossilhós, osa adj. (s. XIV.) • qui toussetossiment n. m. (s. XIII. . . ) 1. toux 2. accès detouxtossir v. (s. XIII.) • toussertòsta n. f. • tartine grilléetòstapan n. m. (s. XX., neologisme recent) • grille-paintostar v. 1. griller 2. rôtirtostejar v. • beurrer une tartinetostemps adv. → totjorn • toujours (cf. sempre)toston n. m. 1. tartine 2. poupontot adv. 1. tout 2. totalementtòt n. m. • goulot de bouteilletot (del -) loc. adv. • totalementtot al mai loc. adv. • tout au plustot al mens loc. adv. • tout au moinstot arrèu loc. adv. • l’un après l’autretot bèl just loc. adv. 1. tout juste 2. précisémenttot còp loc. adv. • quelquefoistot d’un còp loc. adv. 1. tout d’un coup 2.soudainementtot d’un temps loc. adv. • aussitôttot d’una loc. adv. • sur le champtot e de tot (en -) expr. • en toutes chosestot e jamai loc. • à tout jamaistot escars loc. adv. 1. tout au plus 2. à peinetot lo mond loc. 1. tout le monde 2. chacuntot quant es loc. • quoi qu’il en soittot trac (a -) loc. adv. 1. tout à trac 2. brusque-menttot, tota adj. indef. • tout, toutetot-poderós, tota-poderosa adj. • tout-puissant,toute-puissante

314

Page 315: Diccionari General de la Lenga Occitana - DGLO · ACADEMIA OCCITANA CONSISTÒRI DEL GAI SABER Diccionari General de la Lenga Occitana 2008 – 2016

tot-terren transcendéncia

tot-terren adj. (s. XX.) • tout-terraintotal, ala adj. e n. m. (s. XIV. . . ) • total, aletotalitari, ària adj. (s. XX.) • totalitairetotalitarisme n. m. (s. XX.) • totalitarismetotalitat n. f. (s. XIV.) • totalitétotalizar v. (s. XIX. . . ) • totalisertotara adv. 1. bientôt 2. tout à l’heuretotareta adv. • dans un petit momenttotèm n. m. (s. XVIII. . . , de l’anglés← algonquin) •totemtotemic, ica adj. (s. XIX. . . ) • totémiquetotemisme n. m. (s. XIX.. ;) • totémismetotjorn adv. • toujours (cf. tostemps; sempre)totòbra n. m. 1. factotum 2. homme à tout fairetotòm pron. indef. • tout le mondetotora (de -) loc. • de toute saisontotsants n. f. (s. XII.) • toussainttotun adv. 1. tout de même 2. quand mêmetoxic, ica adj. (s. XVI. . . ) • toxiquetoxicitat n. f. (s. XIX. . . ) • toxicitétoxicologia n. f. (s. XIX. . . ) • toxicologietoxicologic, ica adj. (s. XIX. . . ) • toxicologiquetoxicològue, òga n. (s. XIX.. ;) toxicològ • toxico-loguetoxicoman, ana adj. (s. XX.) • toxicomanetoxicomania n. f. (s. XX.) • toxicomanietoxicòsi n. f. (s. XX.) • toxicosetoxina n. f. (s. XIX. . . ) • toxinetrabalh n. m. (s. XII.) 1. travail 2. dispositif pourferrer les bœufstrabalhable, abla adj. • qui peut être travaillé(cf. trabalhador)trabalhador, doira adj. • qui peut être travaillé,ée (cf. trabalhable)trabalhaire, aira n. • travailleur, eusetrabalhar v. (s. XII.) • travaillertrabalhejar v. • travailler sans convictiontrabuc n. m. (s. XII.) 1. trébuchet 2. action detrébucher (cf. trabuquet)trabucada n. f. 1. achoppement 2. faux pastrabucament n. m. (s. XIII.) • trébuchementtrabucar v. (s. XII.) 1. achopper 2. renversertrabuquet n. m. (s. XII.)→ trabuc • trébuchettraca n. f. • traquetraça n. f. (s. XII.) • tracetracanard n. m. • traquenardtracar v. • traquertractable, abla adj. (s. XIII.) 1. traitable 2.tractabletractar (se) v. (s. XIII.) • s’agir de (cf. trachar)tractat n. m. (s. XIII.) • traitétractor n. m. (s. XIX. . . ) • tracteurtradicion n. f. (s. XIV.) • traditiontradiment n. m. (s. XII.)→ traïson • trahisontraduccion n. f. (s. XIV.) • traductiontraductor, tritz n. (s. XVI. . . ) traduseire • traduc-teur, tricetraduire v. (s. XV. . . ) • traduire

trafec n. m. (s. XII.) trafic • trafic (marchandise)trafega n. f. trafica • tromperietrafegadís n. m. traficatge; traficariá 1. remue-ménage 2. agitationtrafegaire, aira n. (s. XIII.) traficaire; traficant;trafiquièr • trafiquant, antetrafegar v. traficar • trafiquertrafegós, osa adj. traficós • trafiqueur, eusetrafeguejaire, aira n. trafiquejaire • chicaneur,eusetrafeguejar v. trafiquejar 1. chicaner 2. em-brouillertrafeguièr, ièra n. (s. XII.) • trafiqueur, eusetrafic n. m. (de l’anglés) • trafic (circulation. . . )tragedia n. f. (s. XIV. . . ) tragèdia • tragédietragedian, ana n. (s. XVIII. . . ) tragidor • tragé-dien, ennetraïdament adv. traitament • traitreusementtraïdor, ora n. traite • traître, traîtressetraïment n. m. 1. trahison 2. traitrisetraïn n. m. (s. XII.) 1. conduite 2. train (de vie. . . )traïr v. (s. XII.) • trahirtraïr v. • trahirtraire v. (s. XII.) 1. tirer 2. enlevertrait n. m. • traittraït, ida adj. • trahi, trahietraita n. f. (s. XIII.) 1. traite 2. extractiontraitaire n. m. (s. XVII. . . ) tractaire; tractador;trachador; trachaire • traiteur (restaurant)trajècte n. m. (s. XVI. . . ) • trajettrajectòria n. f. (s. XVIII. . . ) • trajectoiretralh n. m. 1. empreinte de pied 2. trace 3.vestigetralha n. f. 1. trace 2. traînéetralhar v. 1. suivre à la trace 2. fouler aux piedstram n. m. • tuftrama n. f. (s. XII.) • trametramalh n. m. • tramail (filet)tramar v. 1. tisser 2. tramertrampelar v. • chancelertramway n. m. (s. XIX. . . , de l’anglés) • tramwaytran n. m. • chiendenttranquil, illa adj. (s. XV. . . ) • tranquilletranquillitat n. f. (s. XIV.) • tranquillitétranquillizant n. m. (s. XVIII. . . ) • tranquillisanttranquillizar v. (s. XV. . . ) • tranquillisertransaccion n. f. (s. XIII. . . ) • transactiontransalpin, ina adj. (s. XIV. . . ) transalpenc •transalpin, inetransatlantic, ica adj. e n. m. (s. XIX. . . ) • transat-lantiquetransbòrdament n. m. (s. XVIII. . . ) • transborde-menttransbordar v. (s. XVIII. . . ) trasbordar • transbor-dertransbordièr n. m. (s. XIX. . . ) transbordaire •transbordeurtranscendéncia n. f. (s. XVII. . . ) • transcendance

315

Page 316: Diccionari General de la Lenga Occitana - DGLO · ACADEMIA OCCITANA CONSISTÒRI DEL GAI SABER Diccionari General de la Lenga Occitana 2008 – 2016

transcendent, enta transsaarian, ana

transcendent, enta adj. (s. XIV.) • transcendant,antetranscendental, ala adj. (s. XVI. . . ) • transcen-dental, aletranscendir v. (s. XX.) • transcendertranscripcion n. f. (s. XVI. . . ) • transcriptiontranscriptor n. m. (s. XVI. . . ) • transcripteurtranscriptor n. m. (s. XX.) • transcripteur (ap-pareil)transcriptor, tritz adj. e n. (s. XVI. . . ) • transcrip-teur, tricetranscriure v. (s. XIII.) trascriure • transcriretransferabilitat n. f. (s. XIX. . . .) • transférabilitétransferasa n. f. (s. XIX. . . ) • transférasetransferencial, ala adj. (s. XX.) • transférentiel,elletransferible, ibla adj. (s. XIX. . . ) transferable •transférabletransferiment n. m. (s. XVIII. . . ) • transfèrementtransferiment n. m. • transferttransferir v. (s. XIV. . . ) trasferir • transférertransferir v. (s. XX.) trasferir • transférer(psych.)transfèrt n. m. (s. XIX. . . , de l’anglés) • transfert(psych.)transfèrt n. m. (s. XVIII. . . ) • transfert (transport)transfiguracion n. f. (s. XIII.) trasfiguracion •transfigurationtransfigurar v. (s. XIII.) trasfigurar • transfigurertransfigurator, tritz adj. (s. XIX. . . ) • transfigura-teur, tricetransformable, abla adj. (s. XVI. . . ) • trans-formabletransformacion n. f. (s. XIV. . . ) • transformationtransformar v. (s. XIV.) • transformertransformator, tritz adj. e n. m. (s. XIX. . . )transformaire; transformador • transformateurtransformisme n. m. (s. XIX. . . ) • transformismetransformista n. (s. XIX. . . ) • transformistetransfuga n. (s. XVII. . . ) • transfugetransfusar v. (s. XVII. . . ) • transfusertransfusat, ada adj. (s. XX.) • transfusé, éetransfusion n. f. (s. XIX. . . ) • transfusiontransfusional, ala adj. (s. XX.) • transfusionnel,elletransfusor, ora n. (s. XVIII. . . ) transfusaire •transfuseur, eusetransgenic, ica adj. (s. XX.) • transgéniquetransgressar v. (s. XIV. . . ) • transgressertransgression n. f. (s. XIII.) trasgression • trans-gressiontransgressor n. m. (s. XIV.) • transgresseurtransicion n. f. (s. XIV.) • transitiontransida n. f. (s. XV. . . ) • transissementtransigir v. (s. XIV. . . ) • transigertransir v. (s. XV. . . ) • transirtransistòr n. m. (s. XX.) • transistortransit n. m. (s. XVII. . . , de l’italian) • transit

transitar v. (s. XIX. . . ) • transitertransitiu, iva adj. (s. XIV.) • transitif, ivetransitivament adv. (s. XIV.) • transitivementtransitivitat n. f. (s. XIX. . . ) • transitivitétransitòri, òria adj. (s. XIV.) • transitoiretranslacion n. f. (s. XIV.) traslacion • translationtranslatar v. (s. XIV.) • translatertransliteracion n. f. (s. XIX. . . ) trasliteracion •translittérationtranslucide adj. (s. XVI. . . ) • translucidetranslutz n. m. (s. XIV.)→ transparéncia 1. trans-parence 2. clartétransmeteire, eira n. (s. XIX. . . ) • transmetteur,euse (personne)transmetre v. (s. XIX. . . ) • transmettre (cf. trasme-tre)transmigracion n. f. (s. XVI. . . ) trasmigracion •transmigrationtransmissible, ibla adj. (s. XVI. . . ) • transmissi-bletransmission n. f. (s. XVIII. . . ) • transmissiontransmissor n. m. (s. XV. . . ) • transmetteur (in-strument)transmudable, abla adj. (s. XIV. . . ) • trans-muabletransmudament n. m. (s. XIII.) • transformationtransmudar v. (s. XIII.) • transmuertransmutacion n. f. (s. XIV.) trasmutacion • trans-mutationtransoceanic, ica adj. (s. XIX. . . ) •transocéaniquetransparéisser v. (s. XVII. . . ) • transparaîtretransparéncia n. f. (s. XIV.) • transparencetransparent, enta adj. (s. XIV.) • transparent,entetranspausable, abla adj. (s. XIX. . . ) • transpos-abletranspausar v. (s. XVII. . . ) • transposertranspiracion n. f. (s. XVI. . . ) traspiracion • tran-spirationtranspirar v. (s. XVI. . . ) trespirar • transpirertranspirenèu, èa adj. (s. XX.) transpirenenc •transpyrénéen, ennetransplantacion n. f. (s. XIV.) trasplantacion •transplantationtransplantar v. (s. XIII.) trasplantar • trans-plantertranspòrt n. m. (s. XIII.) • transporttransportable, abla adj. (s. XVIII. . . ) • trans-portabletransportaire, aira n. (s. XX.) • transporteur,euse (personne, entreprise)transportar v. (s. XIII.) • transportertransposicion n. f. (s. XIV.) trasposicion • trans-positiontranssaarian, ana adj. (s. XIX. . . ) • transsaharien,enne

316

Page 317: Diccionari General de la Lenga Occitana - DGLO · ACADEMIA OCCITANA CONSISTÒRI DEL GAI SABER Diccionari General de la Lenga Occitana 2008 – 2016

transsexual, ala trebolina

transsexual, ala adj. e n. (s. XX.) • transsexuel,elletranssiberian, ana adj. (s. XIX. . . ) • transsibérien,ennetranssubstanciacion n. f. (s. XIV. . . ) • transsub-stantiationtranssubstanciar v. (s. XIII.) • transsubstantiertransvasar v. (s. XVI. . . ) transvasar • transvasertransversal, ala adj. (s. XV. . . ) • transversal, aletrantida n. f. • secoussetrantir v. 1. secouer 2. cahotertrantol n. m. (s. XIV.) • balancementtrantòla n. f. 1. balançoire 2. escarpolette (cf.trantoleta)trantolant, anta adj. • chancelanttrantolar, trantolejar v. • balancertrantoleta n. f. → trantòla • balançoiretrap n. m. • homme traputrapa, trapadèla n. f. (s. XIII.) 1. trappe 2. piègetrapar v. 1. attraper 2. trouver 3. rencontrertrapèla n. f. 1. piège 2. petite trappetrapet, eta adj. • trapu, uetrapèzi n. m. (s. XVI. . . ) • trapèzetrapezista n. (s. XIX. . . ) • trapézistetrapista n. m. (s. XIX. . . ) • trappistetrapon n. m. • judas (pour voir)traquèa n. f. (s. XVIII. . . ) • trachéetraqueal, ala adj. (s. XVIII. . . ) • trachéal, aletraquean, ana adj. (s. XIX. . . ) • trachéen, ennetraqueïti n. f. (s. XIX. . . ) • trachéitetraqueòla n. f. (s. XIX. . . ) • trachéoletraqueotomia n. f. (s. XVIII. . . ) • trachéotomietraqueotomizar v. (s. XX.) • trachéotomisertraquet-traquet loc. • à petits pas, tranquille-menttras prep. (s. XII.) 1. derrière 2. à la suite 3. au-delàtras en tras (de -) loc. • à la suite l’un de l’autretras que loc. • trèstrasbucar v. • transvaser d’un sac à l’autretrascolar v. (s. XIII.) • filtrertrasfoguièr n. m. • chenêttrasforar v. • transpercertrasgetar v. (s. XII.) 1. se remuer 2. tressaillirtraslimar v. • s’impatientertraslimar v. 1. souffrir 2. s’impatientertraslundar v. • poser les poutres derrière le lin-teautrasman (a -) loc. •mal placé, éetrasmejar v. 1. détourner 2. faire disparaîtretrasmetre v. (s. X.) 1. faire parvenir 2. envoyer(cf. enviar; mandar)trasportar v. • porter d’un endroit à l’autre (cf.transportar)trassègre v. • suivre à la pistetrassegum n. m. • philtre d’amourtrast n. m. • galetastrastejar v. 1. s’agiter inutilement 2. hésiter

trastirar v. • tirer en arrièretrastornament n. m. (s. XIII.) • renversementtrastornar v. (s. XIII.) 1. renverser 2. détourner(cf. trasvirar)trastot, ota adj. (s. XII.) • touttrasvirar v. • renverser (cf. trastornar)trasvoidar, trasvujar v. • décantertratjaman n. m. (de l’arabi) • truchementtrau n. f. (s. XII.) • poutretrauc n. f. (s. XII.) • troutraucable, abla adj. (s. XIII.) • qu’on peut percertraucada n. f. • trouéetraucadoira n. f. 1. forêt 2. vrilletraucanèu n. m. • perce-neigetraucapaissièra n. m. • barbeau (poisson)traucar v. (s. XII.) • trouertraular v. • fouler les culturestraumatisme n. m. (s. XIX. . . ) • traumatismetraumatizar v. (s. XX.) • traumatisertraumatologia n. f. (s. XIX. . . ) • traumatologietraupir v. 1. fouler aux pieds 2. trépignertrauquet n. m. • petit troutrauquilhar v. (s. XIV.) • percer de troustrauquilhejar v. • cribler de troustrauquilhon n. m. • petit troutrava n. f. • entravetravada n. f. (s. XIV. . . ) • travéetravar v. (s. XII.) • entravertravèl n. m. (s. XIV.) • tarièretravelhar v. (s. XIV.) • transpercertravèrs n. m. (s. XII.) • travèrstravèrs (a -) loc. • à traverstravèrs (de -) loc. adv. • de travèrstravèrs (de tòrt en -) loc. adv. (s. XII.) • à tort et àtraverstravèrs (en -) loc. adv. • en traverstravèrsa n. f. (s. XII.) 1. traverse 2. raccourcitraversada n. f. • traverséetraversar v. (s. XII.) • traversertraversièr adj. (s. XII.) 1. de travers 2. contrarianttraversièr n. m. 1. traversin 2. alaisetraversut, uda adj. • accidenté, ée (chemin. . . )travestiment n. m. (s. XVII. . . ) • travestissementtravestir v. (s. XVI. . . , de l’italian) • travestirtravestit, ida adj. e n. (s. XVI. . . ) • travesti, ietravolh n. m. 1. travoul 2. dévidoirtre prep. • dèstre que loc. conj. • dès quetrebol, ola adj. e n. m. (s. XII.) • troubletreboladís / trebolament n. m. trebolacion 1.trouble 2. perturbationtrebolafèsta n. m. • trouble-fêtetrebolaplaser n. m. • rabat-joietrebolar v. • troublertrebolèri n. m. 1. accident 2. émotion 3. émoitrebolici n. m. 1. trouble 2. chaos 3. tribulationtrebolina n. f. 1. liquide trouble 2. émoi

317

Page 318: Diccionari General de la Lenga Occitana - DGLO · ACADEMIA OCCITANA CONSISTÒRI DEL GAI SABER Diccionari General de la Lenga Occitana 2008 – 2016

trebolum tresmontana /trasmontana (pèrdre la -)

trebolum n. m. 1. trouble 2. désordre 3. dépôt(liquide)trebulós, osa adj. (s. XIV.) • troublé, éetrecimaci n. m. 1. micmac 2. intriguestrefuèlh n. m. • trèfletregan n. m. (s. XIII.)→ gronhau • goujon (pois-son)tregin n. m. 1. charroi 2. convoitreginar v. 1. transporter 2. voiturertreginièr n. m. • voituriertrelha n. f. (s. XII.) • treilletrelhatge n. m. • treillagetrèma n. m. (s. XVIII. . . ) tremà • trematrementir v. 1. trembler 2. frémirtrémol n. m. (s. XIII.) • tremble (arbre,champignon)tremolada n. f. tremblada; tremblason; tremblor;tremblum • tremblementtremoladís n. m. → tremor • tremblement (cf.tremolum)tremoladís, issa adj. • tremblanttremoladissa n. f. • long tremblementtremolaire, aira n. 1. trembleur, euse 2. timidetremolament n. m. (s. XIV.) tremblament • trem-blementtremolant, anta adj. tremblant 1. tremblant,ante 2. trémulant (pseudo-latinisme)tremolar v. (s. XIII.) tremblar 1. trembler 2. tré-muler (pseudo-latinisme)tremolason n. f. • frissontremoleda n. f. • tremblaietremolejar v. • trembloter (cf. tremilièra)tremolièra n. f. → tremoleda • tremblaietremolina n. f. • torpille (poisson)tremòlo n. m. (s. XIX. . . , de l’italian) tremolò •tremolotremolós, osa adj. (s. XIV.) • tremblant, antetremolum n. m. → tremor • tremblementtremor n. f. (s. XIII.) • tremblement (cf.tremolum; tremoladís)tremosar v. • tremoussertremp, trempa adj. • trempé, éetrempa n. f. 1. action de tremper 2. trempe 3.tranche de pain trempée)trempada n. f. 1. trempée 2. grosse averse 3.(fig.) volée de coupstrempar v. • trempertrempatge n. m. • trempagetrempeta n. f. 1. pain trempé 2. mouillettetremuèja n. f. (s. XII.) • trémietren n. m. (s. XIX. . . ) • traintrena n. f. (s. XIII.) 1. tresse 2. nattetrenar v. • tressertrenat n. m. 1. claie 2. treillagetrenca n. f. 1. houe 2. piochetrencada n. f. (s. XIII.) 1. tranchée 2. colique 3.douleur d’accouchementtrencadura n. f. (s. XIII.) • coupure

trencaire, aira n. (s. XIII.) • trancheur, eusetrencament n. m. (s. XIII.) 1. tranchement 2. (fig.)souci 3. peinetrencar v. (s. XII.) 1. trancher 2. cassertrenèl n. m. • petite tressetrenhon n. m. • carillontrenhonar v. • carillonnertrenquejar v. • piochertrenquet n. m. 1. tranchet 2. échine de porctrenta adj. (s. XII.) • trentetrenten, ena adj. (s. XII.) • trentièmetrentena n. f. • trentainetrentenari n. m. (s. XIV.) • trentenairetrentenat n. m. • trentainetrepador n. m. (s. XIII.) • trottoirtrepan n. m. (s. XIV. . . ) • trépantrepanacion n. f. (s. XIV. . . ) • trépanationtrepanar v. (s. XV. . . ) • trépanertrepar v. (s. XII.) • piétinertrepejar v. (s. XIV.) • trépignertrepidacion n. f. (s. XIII. . . ) • trépidationtres adj. num. (s. XIII.) • troistres-quarts n. m. (s. XIX. . . ) • trois-quartstresbanhar v. • transpirertresbarrar v. • fermer avec une barretresbingar v. 1. chanceler 2. chavirertresbolir v. 1. bouillonner 2. (fig.) être excitétrescambar v. •marcher péniblementtrescamp n. m. 1. friche 2. jachèretrescantons n. m. • croisement de trois voiestrescòl n. m. • sommettrescolar v. 1. transvaser 2. soutirertrescondre v. • disparaître à l’horizon pour unastretresen, ena adj. • troisièmetresfolir v. 1. être fou de joie 2. exultertresfuelh n. m. (s. XII.) • trèfletresièr adv. (s. XIII.) • il y a trois jourstreslimar v. • se montrer impatienttresluc n. m. • pleine lunetreslucar v. 1. entrer en pleine lune 2. (fig.)être lunatiquetreslús n. m. 1. clarté 2. crépuscule 3. splen-deurtreslusent, enta adj. 1. brillant, ante 2. splen-didetreslusir v. 1. scintiller 2. brillertreslusor n. f. 1. éclat 2. splendeurtresmastes n. m. (s. XIX. . . ) • trois-mâts (bateau)tresmont n. m. • couchanttresmontada n. f. • coucher du soleiltresmontament n. m. •montée des nuagestresmontan, ana adj. • d’outre-montstresmontana (/trasmontana) n. f. (s. XIII.) 1.étoile polaire 2. tramontane 3. vent du nordtresmontana /trasmontana (pèrdre la -) expr. •perdre le nord

318

Page 319: Diccionari General de la Lenga Occitana - DGLO · ACADEMIA OCCITANA CONSISTÒRI DEL GAI SABER Diccionari General de la Lenga Occitana 2008 – 2016

tresmudament trimotor

tresmudament n. m. tresmudacion • transmu-tationtresmudar v. tremudar 1. transmuer 2. dé-placer 3. transvasertresmudar (se) v. • se métamorphosertresparlar v. 1. parler difficilement 2. divaguertrespàs n. m. (s. XIII : « traspàs ».) • trépastrespassar v. trempassar 1. franchir 2. mourirtrespassat, ada adj. • trépassé, éetrespèrdre v. 1. excéder 2. mettre hors de soitresperdut, uda adj. • éperdu, uetrespès n. m. • trépiedtrespir n. m. 1. infiltration 2. suintementtrespirar v. 1. transpirer, 2. suintertresplomb n. m. • surplombtresplombar v. • surplombertressa n. f. (s. XIII.)→ trena • tressetressaber v. • savoir parfaitementtressaliment n. m. (s. XVI. . . ) • tressaillementtressalir v. (s. XVI. . . ) • tressaillirtressar v. (s. XIV.)→ trenar • tressertressaut n. m. • sursauttressautar v. (s. XIV. . . ) • sursautertressièis n. m. → aigardent • eau-de-vietressorire v. • faire un petit souriretressusada n. f. • grosse transpirationtressusar v. • suer à grosses gouttestressusor n. f. • grosse sueurtressusors (aver las -) expr. • avoir des sueurfroidestrestombant n. m. • contre-couptrestombar v. • dégringolertrestornar v. • détournertresvalar v. • dévalertresvira n. f. • trévire (cordage : t. de marine)tresvirar v. 1. bouleverser 2. renverser 3.trévirer (t. de marine) 4. faire très peurtretze adj. (s. XIII.) • treizetretzen, ena adj. (s. XIII.) • treizièmetretzista n. (s. XX.) • treiziste (rugby)trèva n. f. 1. fantôme 2. lutintrèva n. f. • trèvetrevaire, aira n. • qui hante (les cabarets,cafés. . . )trevan n. m. • revenanttrevança n. f. 1. fréquentation 2. hantisetrevar v. 1. hanter 2. fréquenter 3. rôdertri-sillabic, ica adj. (s. XVI. . . ) • trisyllabiquetria n. f. (s. XII.) 1. trie 2. triage 3. choix 4. élitetria (de -) loc. • de choixtriada n. f. 1. tri 2. sélectiontriadura n. f. • épluchures (cf. trialh)trialh n. m. • épluchures (cf. triadura)triangle n. m. (s. XIV.) • triangletriangulacion n. f. (s. XIX. . . ) • triangulationtriangular, ara adj. (s. XIV.) • triangulairetriar v. (s. XIII.) 1. trier 2. choisir 3. éplucher 4.se tenir à part

triatge n. m. (s. XIV. . . ) • triagetribal, ala adj. (s. XIX. . . ) • tribal, aletribòrd n. m. (s. XV. . . , del neerlandés) • tribòrd(cf. poja)tribú n. f. (s. XIV. . . ) • tributribulacion n. f. (s. XIV.) • trbulationtribun n. m. (s. XIV.) • tribuntribuna n. f. (s. XV. . . ) • tribunetribunal n. m. (s. XIV.) • tribunaltribut n. m. (s. XIII.) • tributtributari, ària adj. (s. XIII.) • tributairetriç, iça adj. 1. broyé, ée 2. pilé, ée 3. (fig.)exténué, éetrica n. f. (s. XVII. . . ) • triquetrica-traca loc. • sans se pressertriçador n. m. trissador • pilontriçaire, aira n. trissaire 1. pileur, euse 2. (fig.)gros mangeurtriçar v. trissar 1. broyer 2. piler 3. (fig.)manger beaucouptricentenari, ària adj. e n. (s. XX.) • tricentenairetricèps n. m. (s. XVI. . . ) • tricepstricha n. f. (s. XIII. . . ) 1. triche 2. tricherietrichaire, aira n. (s. XIII :« trichador »).) • tricheur,eusetrichar v. (s. XIII. . . ) 1. tromper 2. trichertrichariá n. f. (s. XIII.) • tricherietricicle n. m. (s. XIX. . . ) • tricycletricolòr, òra adj. (s. XVIII. . . ) • tricoloretricòrne, òrna adj. (s. XIX. . . ) tricòrn • tricornetrident n. m. (s. XVII. . . ) • tridenttridimensional, ala adj. (s. XX.) • tridimension-nel, elletridol n. m. • frissontridolar v. 1. frisonner 2. grelottertriennal, alaa adj. (s. XIV. . . ) • triennal, aletriftong n. m. (s. XVI. . . ) • triphtonguetriga n. f. (s. XIII.) 1. hâte 2. impatiencetriga (de -) loc. adv. 1. à la hâte 2. sur le champtrigaire, aira n. • lambin, inetrigar v. 1. tarder 2. lambiner 3. être impatienttrigonometria n. f. (s. XVII. . . ) • trigonométrietrigonometric, ica adj. (s. XVIII. . . ) •trigonométriquetrigòs n. m. 1. litige 2. tracas 3. travail pénibletrigossar, trigossejar v. 1. traîner avec peine 2.tirailler 3. se traînertrilingüe, güa adj. (s. XVI. . . ) • trilinguetrilion n. m. (s. XV. . . ) • trilliontrilogia n. f. (s. XVIII. . . ) • trilogietrimaire, aira n. 1. travailleur pauvre 2. pau-vres gens 3. personne très laborieusetrimar v. 1. trimer 2. travailler durtrimaran n. m. (s. XX., de l’anglés) • trimarantrimestral, ala adj. (s. XIX. . . ) • trimestriel, elletrimèstre n. m. (s. XVIII. . . ) • trimestretrimètre n. m. (s. XVI. . . ) • trimètretrimotor n. m. (s. XX.) • trimoteur

319

Page 320: Diccionari General de la Lenga Occitana - DGLO · ACADEMIA OCCITANA CONSISTÒRI DEL GAI SABER Diccionari General de la Lenga Occitana 2008 – 2016

trincar truca

trincar v. (s. XVI. . . ) • trinquertrinitari, ària adj. e n. (s. XVI. . . ) • trinitairetrinitat n. f. (s. X.) • trinitétrinquet n. m. • échine (de porc)trinquet n. m. •mât (de misaine)trio n. m. triò • triotriòde n. m. (s. XX.) • triodetrionfal, ala adj. (s. XVI.) • triomphaltrionfar v. (s. XIV.) • triomphertrionfator, tritz n. (s. XIV. . . ) triomfaire • triom-phateur, tricetrionfe n. m. (s. XIII.) triomf • triompheetripa n. f. • tripetripa blanca n. f. 1. boudin blanc 2. andouil-lettetripa culal n. f. • rectum (boucherie)tripa de mar n. f. • poulpetripa grassa n. f. • gras doubletripa lisa n. f. • petit intestin (boucherie)tripa mèstra n. f. • colon (boucherie)tripa negra n. f. • boudin noirtripalha n. f. • tripailletripariá n. f. • triperietripet (far -) loc. • faire le diable à quatretripeta n. f. 1. tripette 2. intestin grêletripièr, ièra n. • tripier, ièretriplament adv. (s. XIV. . . ) • triplementtriplar v. (s. XIV. . . ) • triplertriple n. m. (s. XIV. . . ) • tripletripleta n. f. (s. XIX. . . ) • triplettetripòde, òda adj. (s. XIX. . . ) • tripodetripon n. m. • tripouxtriptic n. m. (s. XIX. . . ) • triptyquetrisaujòl, òla n. (s. XVI. . . ) • trisaïeul, euletrisomia n. f. (s. XX.) • trisomietrisomic, ica adj. (s. XX.) • trisomiquetrist, trista adj. (s. XII.) • tristetristesa n. f. (s. X.) • tristessetristor n. f. (s. XII.) • tristessetristum n. m. • tristessetriumvir n. m. (s. XVI. . . ) • triumvirtriumvirat n. m. (s. XVI. . . ) • triumvirattrivalent, enta adj. (s. XIX. . . ) • trivalent, entetrivial, ala adj. (s. XVII..;) • trivial, aletriviòls n. m. • carrefour de trois cheminstròba n. f. (s. XII.) 1. invention 2. trouvaille 3.poème médiévaltrobador, trobaire n. m. (s. XII.) • troubadourtrobadorenc, enca adj. • de troubadourtrobairitz n. f. • femme-troubadourtrobalha n. f. • trouvailletrobar n. m. • création poétiquetrobar v. (s. XII.) 1. trouver 2. (médiév. : com-poser)tròc n. m. • troctròç n. m. (s. XII.) •morceautròca n. f. • échangetròca n. f. 1. paquet 2. rouleau

troça n. f. • troussetroçal n. m. • gros morceautrocar v. • troquertroçar v. (s. XIII.) • troussertroçar v. 1. trousser 2. retroussertrocejar v. • couper en morceauxtrocèl n. m. (s. XIII.) • trousseautrocèlh n. m. • langetrocelhar v. • emmaillotertrocièra n. f. •maillot (bébé)trocilhon n. m. • petit morceautrofèu n. m. (s. XV. . . ) • trophéetroglodita n. m. (s. XVIII. . . ) • troglodytetroian, ana adj. • troyen, ennetroïka n. f. (s. XIX. . . , mot rus) troicà • troïkatroita (/trocha) n. f. • truitetrolha n. f. • action de fouler, de pressurertrolhar v. 1. fouler 2. pressurertrolhar v. (s. XIV.) • pressertrombòne n. m. (s. XVI. . . , de l’italian) • trombonetrompa n. f. (s. XII.) 1. trompe 2. tige d’oignontrompeta n. f. (s. XIV.) • trompettetrompetada n. f. • coup de trompettetrompetista n. m. (s. XIX. . . ) • trompettistetròn n. m. (s. XIII.) 1. tonnerre 2. foudretronada, tronadissa n. f. • tonnerre (bruit)tronar v. (s. XII.) • trônertronc n. m. (s. XII.) 1. tronc (arbre, église) 2.épine 3. échardetroncar v. (s. XVI. . . ) 1. tronquer 2. coupertronçon n. m. (s. XII.) • tronçontronçonadoira n. f. (s. XX.) • tronçonneusetronçonar v. (s. XX.) • tronçonnertròne n. m. (s. XII. . . ) • trônetronissa n. f. • coup de tonnerretronissada n. f. • roulement de tonnerretròp adv. (s. XIII.) tròpa • troptropa n. f. (s. XV. . . ) 1. troupe 2. bandetropèl n. m. (s. XII.) • troupeautropelada n. f. •multitude de personnestropic n. m. (s. XIII.) • tropiquetropical, ala adj. (s. XIX. . . ) • tropical, aletropièr n. m. • troupiertropisme n. m. (s. XX.) • tropismetròt n. m. (s. XII.) • trottrotar v. (s. XII.) • trottertrotejar v. (s. XII. . . ) • trottinertrotièr, ièra n. (s. XII.) trotaire • trotteur, euse(cheval, jument)trotskista adj. e n. (s. XX., d’un nom d’òme) • trot-skistetruand, anda n. (s. XII.) • truand, andetruandalha n. f. (s. XII. . . ) • les truandstruandar v. (s. XII.) • truandertruandiá n. f. (s. XIII.) • truanderietruc n. m. (s. XII.) 1. choc 2. heurttruc n. m. (s. XII.) • truc (moyen, expédient)truca n. f. • pointe de montagne

320

Page 321: Diccionari General de la Lenga Occitana - DGLO · ACADEMIA OCCITANA CONSISTÒRI DEL GAI SABER Diccionari General de la Lenga Occitana 2008 – 2016

truca (i a quicòm que -) turra

truca (i a quicòm que -) expr. 1. il y a quelquechose qui fait du bruit (dans le moteur) 2. il ya un défaut 3. il y a un problème 4. il y a unsouci, un lézard. . .trucada n. f. • ensemble de coupstrucar v. 1. heurter 2. cognertrucar v. 1. truquer 2. falsifiertrucataulièr n. m. 1. jouisseur 2. fainéant 3.désoeuvrétrucatge n. m. (s. XX.) • truquagetruculéncia n. f. (s. XIX. . . ) • truculencetruculent, enta adj. (s. XV. . . ) • truculent, entetruèja n. f. (s. XIII.) • truietruèlh n. m. (s. XII.) 1. pressoir 2. treuiltrufa n. f. → patana • pomme de terretrufa n. f. (s. XIII.) • raillerietrufa n. f. (s. XII.) • truffe (champignon)trufa-trufant n. f. 1. riant à moitié 2. d’un rireforcétrufada loc. • plat de pommes de terre avec dufromage frais (Auvergne)trufaire, aira n. f. • marchand, ande depommes de terre ou de truffestrufandièr, ièra n. •moqueur, eusetrufar adj. e n. 1. truffer 2. garnir de truffes 3.chercher des truffestrufar (se) v. • se moquertrufarèl, èla v. pron. (s. XIII.) •moqueur, eusetrufariá n. (s. XII.) trufandisa 1. moquerie 2. rail-lerietrufet n. m. → patana • pomme de terre (cf. tr-ufa)trufet, eta adj. e n. → trufandièr •moqueur, eusetrufièr, ièra adj. 1. truffier, ère 2. relatif auxtruffestrufièra n. f. • truffière (lieu où se trouvent lestruffes)truisme n. m. (s. XIX. . . ) • truismetrum, truma adj. • obscur, ure (ciel)trumada n. f. 1. orage 2. tempêtetrumèl n. m. (s. XIV. . . ) • trumeautruquejar v. • cliquetertruquet (pagar -) expr. • payer rubis sur l’ongletrus n. m. 1. ménage 2. train de maisontrust n. m. • trusttsar n. m. (s. XVII. . . , mot eslau) • tsartsarevich n. m. (s. XIX. . . , del rus) • tsarevitchtsarina n. f. (s. XVIII. . . ) • tsarinetse-tse n. f. (s. XIX. . . , mot bantó) •mouche tsé-tsétsunami n. m. (s. XX., del japonés) • tsunamitu pron. pers. 1. tu 2. toituada n. f. 1. bétail abattu 2. massacretuador n. m. → afachament • abattoirtuaire, aira n. (s. XII.) • tueur, eusetuar v. (s. XII.) • tuertuariá n. f. (s. XIII.) • tuerietuba n. f. 1. brouillard 2. fuméetubanèl n. m. •maison enfumée

tubar v. 1. fumer 2. bruinertubassièra n. f. • grande fuméetube n. m. (s. XVII. . . , del francés) • tubetubercul n. m. (s. XVI. . . ) • tuberculetuberculós, osa adj. e n. (s. XVI. . . ) • tuberculeux,eusetuberculòsi n. f. (s. XIX. . . ) • tuberculosetuberosa n. f. (s. XVII. . . ) • tubéreusetubular, ara adj. (s. XVIII. . . ) • tubulairetuc n. m. • cru (vin d’un terroir)tuc n. m. • sommet d’une collinetuca n. f. • crête de collinetucat, ada adj. • (fam.) sensé, éetucle, tucla adj. →miòp •myope (cf. sup)tucoèras de Gasconha (las -) expr. • les coteauxde Gascognetucòl n. m. • coteautudèl n. m. (s. XIII.) • tuyautudelariá n. f. (s. XIX. . . ) • tuyauterietuf n. m. • tuftufa n. f. • houppetufa n. f. • hure de sangliertufa (tèrra -) expr. • terre marneusetufèra n. f. → trufa • truffetuferièr, ièra n. • chercheur, euse de truffestula n. m. (s. XVIII. . . , du nom de la ville occitane) •tulletulipa n. f. (s. XVII. . . , del turc) 1. tulipe 2. nar-cissetulipièr n. m. (s. XVIII. . . ) • tulipier (arbre)tumar v. • heurter de la tête (bétail. . . )tumefaccion n. f. (s. XVI. . . ) • tuméfactiontumor n. f. (s. XIV.) • tumeurtumulte n. m. (s. XII. : « tumult ») • tumultetumultuós, osa adj. (s. XIV. . . ) • tumultueux,eusetumulus n. m. (s. XIX. . . ) • tumulustuna n. f. 1. trou d’animal 2. tanièretunèl n. m. • tunneltungstèn n. m. (s. XVIII. . . ) • tungstènetunica n. f. (s. XIV.) • tuniquetunisian, ana adj. (s. XVIII. . . ) • tunisien, enneturalura n. f. • alouette huppéeturbant n. m. (s. XVI. . . , de l’italian) • turbanturbina n. f. (s. XIX. . . ) • turbineturboalternator n. m. (s. XX.) turboalternador •turboalternateurturbocompressor n. m. (s. XX.) • turbocom-presseurturboreactor n. m. (s. XX.) • turboréacteurturbuléncia n. f. (s. XV. . . ) • turbulenceturbulent, enta adj. (s. XIV.) • turbulent, enteturc, turca adj. (s. XIII. . . ) • turc, turqueturon n. m. 1. tertre 2. butteturpitud n. f. (s. XIV. . . ) • turpitudeturquesa n. f. (s. XIV.) • turquoiseturra n. f. •motte de terre

321

Page 322: Diccionari General de la Lenga Occitana - DGLO · ACADEMIA OCCITANA CONSISTÒRI DEL GAI SABER Diccionari General de la Lenga Occitana 2008 – 2016

tussilage tutoratge

tussilage n. m. (s. XVII. . . ) tussilatge • tussilage(plante)tust n. m. (s. XIII.) 1. choc 2. couptust-tust onom. • toc-toc (frapper à la porte)tustaboisses n. m. 1. têtu 2. écervelétustada n. m. (s. XIV.) • heurttustadís n. m. • coups répétéstustador n. m. • heurtoirtustaire, aira n. • frappeur, eusetustal n. m. 1. coup de poing 2. horiontustar v. 1. frapper 2. heurtertustas e bustas (a -) loc. 1. au hasard 2.n’importe commenttustassada n. f. • grands coups redoublés

tustassal n. m. • grand couptustassar v. • frapper à coups redoubléstustet n. m. • heurtoirtuta n. f. 1. trou (grillon, renard. . . ) 2. tanièretutar v. • faire sortir le grillon de son troututejament n. m. • tutoiementtutejar v. • tutoyertutèla n. f. (s. XV.) • tutelletutelar, ara adj. • tutélairetutet (far -) expr. • faire le guettutor, tritz n. (s. XIII.) • tuteur, tricetutorat n. m. (s. XX.) • tutorattutoratge n. m. (s. XIII.) • tutelle

322

Page 323: Diccionari General de la Lenga Occitana - DGLO · ACADEMIA OCCITANA CONSISTÒRI DEL GAI SABER Diccionari General de la Lenga Occitana 2008 – 2016

u : u (alfabet) umanizacion

U

u : u (alfabet) n. f. • uubac n. m. • ubac (versant au nord) (cf. adreit)ubagós, osa adj. 1. exposé, ée au nord 2. hu-mide 3. (fig.) tristeubiqüitat n. f. • ubiquitéubuesc, esca adj. (del personatge d’A. Jarry) •ubuesqueucada n. f. → aücada 1. huée 2. cri prolongéucal n. m. → aücal 1. huée 2. cri prolongéucar v. → aücar 1. huer 2. crier (hibou, crapaud)uchau n. m. (s. XVI.) → oiten 1. huitièmed’une mesure ancienne 2. part aux moulins duBasacle à Toulouseucrainian, ana adj. e n. (s. XVIII. . . ) • ukrainien,enneucronia n. f. (s. XIX. . . , del francés) • uchronieudòl n. m. • hurlementudolada n. f. • suite de hurlementsudolaire, aira n. • hurleur, euseudolament n. m. (s. XIV.) • action de hurlerudolant, anta adj. 1. qui hurle 2. hurleur, euseudolar v. (s. XIV.) • hurleruèi adv. • aujourd’huiuèi per uèi loc. 1. par le temps qui court 2. aujour d’aujourd’hui (sic)uèit (/uèch) adj. num. • huitueitanta (/ochanta) adj. num. → oitanta • quatre-vingtsuèla n. f. • luette (cf. vuna)uèlh n. m. 1. œil 2. bourgeon 3. arche d’unpontuèlh (a vista d’-) loc. adv. • à vue d’œiluèlh (crompar a l’) expr. • acheter au coup d’œil(sans peser)uèlh (de bon -) loc. adv. • d’un bon œiluèlh (passar per -) expr. • disparaîtreuèlh (virar l’-) expr. •mouriruèlh de buòu n. m. • gros yeuxuèlh de la font n. m. • point de naissance d’unesourceuèlh de mar n. m. • gouffre d’eau salée com-muniquant avec la meruèlhs (clucar los -) expr. 1. fermer les yeux 2.cligner des yeuxuèlhs macats expr. • yeux cernés / pochésuèlhs vesents (a -) loc. adv. • à la vue de tousuèlhs vesents (a bèls -) loc. • à la vue de tousufa n. f. • groinufan n. m. 1. vanité 2. ostentationufana n. f. (s. XII.) 1. arrogance 2. vanité 3.ostentationufanós, osa adj. (s. XII.) 1. orgueilleux, euse 2.fier, èreufanosament adv. (s. XII. . . ) 1. orgueilleusement2. ostensiblement

uflar v. → enflar 1. enfler 2. enorgueillirufle, ufla adj. → enfle • enflé, éeuganaud, auda adj. e n. (s. XVI., de l’alemand) 1.huguenot, ote 2. protestant, anteuis n. m. 1. huis 2. porteuissièr n. m. (s. XIV. . . ) • huissier (gardien, of-ficier ministériel)ulcèra n. f. (s. XVI. . . ) • ulcèreulceracion n. f. (s. XIII.) • ulcérationulcerar v. (s. XIV.) • ulcérerulcerat, ada adj. (s. XVI. . . ) • ulcéré, éeulceratiu, iva adj. (s. XV. . . ) • ulcératif, iveulcerogèn, èna adj. (s. XIX. . . ) • ulcérogèneulceroïde adj. (s. XIX. . . ) • ulcéroïdeulcerós, osa adj. (s. XIV.) • ulcéreux, euseulcus n. m. (s. XIII., mot latin) ulcùs • ulcusulhada n. f. 1. œillade 2. raisin noirulhal n. m. (s. XIII.) 1. relatif à l’œil 2. gouffreulhal (dent -) loc. → canina • canine (dent del’œil)ulhat, ada adj. 1. aux gros yeux 2. qui a bonnevueulhet n. m. • œillet (fleur, trou de lacet. . . ) (cf.mossuret)ulheta n. f. • trace d’huile sur l’eauulheton n. m. 1. œilleton 2. bourgeonulhièra n. f. • œillèreulterior, ora adj. (s. XVI. . . ) • ultérieur, eureulteriorament adv. (s. XVI. . . ) • ultérieurementultimatum n. m. (s. XVIII. . . , mot latin) • ultima-tumultime, ima adj. (s. XII. : « ultim ») ultim • ultimeultrà n. m. (s. XVIII. . . ) 1. ultra 2. extrémisteultra-sensible, ibla adj. (s. XX.) • ultra-sensibleultra-son n. m. (s. XX.) • ultra-sonultracentrifugacion n. f. (s. XX.) • ultracentrifu-gationultracentrifugatritz n. f. (s. XX.)ultracentrifugadoira • ultracentrifugeuseultramontan, ana adj. (s. XIV. . . ) • ultramontain,aineultraviolet, eta adj. e n. m. (s. XIX. . . ) • ultravio-let, etteuman, ana adj. e n. (s. XIII.) • humain, aineumanament adv. (s. XII. . . ) • humainementumanisme n. m. (s. XVIII. . . ) • humanismeumanista adj. e n. (s. XVI. . . ) • humanisteumanistic, ica adj. (s. XX.) • humanistiqueumanitari, ària adj. (s. XIX. . . ) • humanitaireumanitarisme n. m. (s. XIX. . . ) • humanitarismeumanitarista adj. (s. XIX. . . ) • humanitaristeumanitat n. f. (s. XII.) • humanitéumanitats n. f. plur. (s. XVII. . . ) • humanités(études)umanizacion n. f. (s. XVI. . . ) • humanisation

323

Page 324: Diccionari General de la Lenga Occitana - DGLO · ACADEMIA OCCITANA CONSISTÒRI DEL GAI SABER Diccionari General de la Lenga Occitana 2008 – 2016

umanizar universal, ala

umanizar v. (s. XVI. . . ) • humaniserumanoïde, ïda adj. e n. (s. XX.) umanoïd • hu-manoïdeume n. m. (s. XIV.)→ espatla • épauleumectacion n. f. (s. XIV.) • humectationumectar v. (s. XIV.) • humecterumector n. m. (s. XIX. . . ) • humecteur (appareil)umeral, ala adj. (s. XVI. . . ) • huméral, aleumèrus n. m. (s. XVI. . . ) • humérus (anat.)umicòla adj. (s. XX.) • humicoleumide, ida adj. (s. XIII : « umid ») • humideumidificacion n. f. (s. XIX. . . ) • humidificationumidificar v. (s. XVII. . . ) • humidifierumidificator n. m. (s. XIX. . . ) • humidificateur(appareil)umidifugue, uga adj. (s. XIX. . . ) • humidifugeumidimètre n. m. (s. XIX. . . ) • humidimètreumiditat n. f. (s. XIV.) • humiditéumidós, osa adj. (s. XIII. . . ) •moiteumifèr, èra adj. (s. XX.) • humifèreumificacion n. f. (s. XX.) • humificationumigèn, èna adj. (s. XX.) • humigèneumil, ila adj. (s. XII.) • humbleumilament adv. (s. XII. : « humilmen ») • humble-mentumiliacion n. f. (s. XIII.) • humiliationumiliant, anta adj. (s. XII. . . ) • humiliant, anteumiliar v. (s. XII.) • humilierumilitat n. f. (s. XII.) • humilitéumor n. f. (s. XII.) 1. moiteur 2. humeurumor n. m. (s. XVIII. . . , de l’anglés) • humourumor (aver lo sens de l’-) expr. (s. XX.) • avoir lesens de l’humourumoral, ala adj. (s. XV. . . ) • humoral, aleumorista n. (s. XIX. . . ) • humoristeumoristic, ica adj. (s. XIX. . . ) • humoristiqueumorós, osa adj. (s. XV. . . ) 1. humide 2. moite 3.moelleux, euseumors fredas n. m. plur. (s. XII. . . )→ escròlas •écrouellesumós, osa adj. (s. XVIII. . . ) • humeux, euseumus n. m. (s. XVIII. . . ) • humusun (mai d’) loc. pron. • plusieursun còp èra loc. adv. → bèl temps a • autrefoisun pauc loc. adv. • un peuun que. . . , una que. . . pron. • s’il y a un hommequi. . . , s’il y a une femme qui. . .un, una art. indef. • un, uneun. . . , l’autre pron. • l’un. . . , l’autreunanimament adv. (s. XIV. . . ) • unanimementunanime, ima adj. (s. XVI. . . ) unanim • unanimeunanimisme n. m. (s. XX.) • unanimismeunanimista adj. e n. (s. XX.) • unanimisteunanimitat n. f. (s. XIV.) • unanimitéunas (en -) loc. 1. immobile 2. sans bougerunas Pascas (per -) expr. • à l’occasion d’unefête de Pâques

unccion n. f. (s. XIII.) oncion • onction (relig.)(cf. unhement; unhedura)unctuós, osa adj. (s. XIV.) ontuós • onctueux,euseunctuosament adv. (s. XVI. . . ) ontuosament •onctueusementunctuositat n. f. (s. XIV.) ontuositat • onctuositéunenc, enca adj. 1. unique (plusieurs chosesensemble) 2. de même hauteur (blé, dents. . . )unes (d’) pron. indef. • certains, certainesunes (d’), unas (d’) pron. indef. 1. quelques-uns2. certains (cf. unes; qualques unes; certan)unes, unas pron. indef. 1. une paire 2. des(pour des choses qui vont par paire : chaus-sures, mains, yeux . . . ) (cf. par; parelh; d’unes)unhement (/onhement, onhedura) n. m. (s. XIII.)→ unccion • onctionúnher (/ónher) v. (s. XIII.) 1. oindre (relig.) 2.frotter le corps d’huile, d’onguentuni-sèxe, sèxa adj. (s. XX.) • unisexeuniat, iata adj. e n. (s. XIX. . . ) • uniate (relig.)unible, bla adj. (s. XIV.) → omogenèu • ho-mogèneunic, unica adj. (s. XIV. . . ) • unique (une seulechose)unicambista n. (s. XX.) • unijambisteunicament adv. (s. XIX. . . ) • uniquementunicellular, ara adj. (s. XX.) • unicellulaireunicitat n. f. (s. XVIII. . . ) • unicitéunicolòr, òra adj. (s. XX.) • unicoloreunicòrn n. m. (s. XIV.) • licorneunicòrne, òrna adj. (s. XII. . . ) • unicorneunificacion n. f. (s. XIX. . . ) • unificationunificar v. (s. XIV. . . ) • unifierunificat, ada adj. (s. XIX. . . ) • unifié, éeunificator, tritz adj. (s. XX.) unificador • unifica-teur, triceunifòrmament adv. (s. XIV. . . ) • uniformémentunifòrme, òrma adj. e n. m. (s. XIV. . . ) • uni-formeuniformitat n. f. (s. XIV.) • uniformitéuniformizacion n. f. (s. XIX. . . ) • uniformisationuniformizar v. (s. XVIII. . . ) • uniformiserunilateral, ala adj. (s. XX.) • unilatéral, aleunilingüe, ingüa adj. (s. XIX. . . ) • unilingueuniment n. m. (s. XVII. . . ) 1. réunion 2. allianceunion n. f. (s. XIII.) • unionunionisme n. m. (s. XIX. . . ) • unionismeunionista n. (s. XIX. . . ) • unionisteunir v. (s. XIV.) 1. unir 2. aplanir 3. polir 4.marierunisson n. m. (s. XIV. . . ) • unissonunit, ida adj. (s. X. . . ) • uni, unieunitari, ària adj. (s. XIX. . . ) • unitaireunitat n. f. (s. XII.) • unitéunivèrs n. m. (s. XVI. . . ) • universuniversal, ala adj. (s. XIII.) • universel, elle

324

Page 325: Diccionari General de la Lenga Occitana - DGLO · ACADEMIA OCCITANA CONSISTÒRI DEL GAI SABER Diccionari General de la Lenga Occitana 2008 – 2016

universalament usurpator, tritz

universalament adv. (s. XII. : « universalment ») •universellementuniversalisme n. m. (s. XIX. . . ) • universalismeuniversalitat n. f. (s. XIV. . . ) • universalitéuniversalizacion n. f. (s. XVIII. . . ) • universali-sationuniversalizar v. (s. XVIII. . . ) • universaliseruniversitari, ària adj. e n. (s. XIX. . . ) • universi-taireuniversitat n. f. (s. XIII.) • universitéunivòc, òca adj. (s. XIV. . . ) • univoqueunivocitat n. f. (s. XX.) • univocitéunnic, ica adj. (s. XX.) • hunniqueunt / onch del Senhor (l’ -) expr. (s. XIV. . . ) •l’oint du Seigneur (Christ. . . )unt, unta (/onch, oncha) adj. e n. (s. XIV. . . ) 1.oint 2. qui a été consacré (relig.)unta / oncha n. f. → enguent • onguentuntar (/ onchar) v. (s. XII.) 1. graisser, huiler (ma-chine, outil) 2. se faire des taches de graisseuntós, untosa (/onchós, onchosa adj. (s. XII. . . ) •graisseux, euseuntura /onchura n. f. (s. XIII.) 1. graissage 2.tache graisseuseuòu n. m. 1. œuf 2. (triv.) testiculeuòu eissilhat n. m. • œuf frituòu emborniat n. m. • œuf pochéuòus borrats n. m. plur. • œufs brouillésupa n. f. (s. XIV.) 1. huppe 2. houppeuppercut n. m. (s. XX., mot anglés) • uppercutupsilon n. m. • upsilon (lettre grecque)urani n. m. (s. XIX. . . ) • uraniumuranic, ica adj. (s. XIX. . . ) • uraniqueuranifèr, èra adj. (s. XX.) • uranifèreurban, ana adj. (s. XIV. . . ) • urbain, aineurbanisme n. m. (s. XIX. . . ) • urbanismeurbanista n. (s. XX.) • urbanisteurbanitat n. f. (s. XIV. . . ) • urbanitéurbanizacion n. f. (s. XX.) • urbanisationurbanizar v. (s. XIX. . . ) • urbaniserurbanizat, ada adj. (s. XIX. . . ) • urbanisé, éeurbi et orbi expr. (s. XIX. . . , expr. latine) • urbi etorbiurèa n. f. (s. XVIII. . . ) • uréeuremia n. f. (s. XIX. . . ) • urémieuremic, ica adj. (s. XIX. . . ) • urémiqueuremigèn, èna adj. (s. XIX. . . ) • urémigèneuretèr n. m. (s. XVI. . . ) • uretèreurètra n. f. (s. XVII. . . ) • urètreuretral, ala adj. (s. XVIII. . . ) • urétral, aleuretriti n. f. (s. XIX. . . ) • urétriteurgéncia n. f. (s. XVI. . . ) • urgenceurgent, enta adj. (s. XIV. . . ) • urgent, enteuric, ica adj. (s. XIX. . . ) • uriqueurina n. f. (s. XIII.) • urineurinador n. m. (s. XVIII. . . ) • urinoir (cf. (fam.)pissador)urinal, ala adj. e n. m. (s. XIV.) • urinal, ale

urinar v. (s. XIV.) • uriner (cf. (fam.) pissar)urinari, ària adj. (s. XVI. . . ) • urinaireurna n. f. (s. XV. . . ) • urneurologia n. f. (s. XIX. . . ) • urologieurològue, òga n. (s. XX.) urològ • urologueuron, ona adj. e n. (s. XVII. . . , del nòrd amerindian)• huron, onneursulina n. f. (s. XVII. . . ) • ursuline (relig.)urtar v. (s. XII.)→ tustar • heurterurticacèa n. f. (s. XIX. . . ) • urticacéeurticacion n. f. (s. XVIII. . . ) • urticationurticant, anta adj. (s. XIX. . . ) • urticant, anteurticària n. f. (s. XIX. . . ) • urticaireurubú n. m. (s. XVIII. . . , mot tupí) • urubu(oiseau)uruguaian, ana adj. e n. (s. XX.) • uruguayen,enneus n. m. (s. XII. . . ) 1. usage 2. coutumeusable, abla adj. (s. XIV.) • usableusament n. m. (s. XIII.) 1. usure 2. (détériora-tion)usança n. f. (s. XII.) 1. usage 2. habitude 3. usure(détérioration)usar v. (s. XII.) 1. user de 2. détériorer parl’usageusat, ada adj. (s. XII. . . ) • usé, éeusatge n. m. (s. XII.) • usageusatgièr, ièra n. (s. XIV. . . ) • usager, èreusclada n. f. • partie brûlée d’un bois, d’unelandeusclar v. 1. flamber 2. roussir 3. griller 4. hâleruscle n. m. 1. brûlure 2. brûlé (odeur) 3. hâleusina n. f. (s. XIX. . . , del picard) • usine (cf. fab-rica)usinar v. (s. XIX. . . ) • usinerusinatge n. m. (s. XIX. . . ) • usinageusitat, ada adj. (s. XIII.) • usitéussa n. f. 1. sourcil 2. visière (cf. subrecilha)ussard n. m. (s. XVII. . . , de l’ongrés) • hussardussejar v. 1. sourciller 2. froncer les sourcilsustensilha n. f. (s. XV. . . ) 1. ustensile 2. vais-selleustra n. f. (s. XIII. . . ) • huîtreustrièr, ièra n. (s. XIX. . . )→ ostreïcultor • huîtrier,èreusual, ala adj. (s. XVII. . . ) • usuel, elleusualament adv. (s. XVI. . . ) • usuellementusufrut / usufruch n. m. (s. XII.) • usufruitusufrutièr, ièra / usufruchièr, ièra n. (s. XV. . . ) •usufruitier, ièreusura n. f. (s. XII.) • usure (prêt à intérêt exces-sif)usurari, ària adj. (s. XIII.) • usuraireusurièr, ièra n. (s. XII.) • usurier, ièreusurpacion n. f. (s. XIV.) • usurpationusurpar v. (s. XIII.) • usurperusurpator, tritz n. (s. XIV. . . ) usurpaire • usurpa-teur, trice

325

Page 326: Diccionari General de la Lenga Occitana - DGLO · ACADEMIA OCCITANA CONSISTÒRI DEL GAI SABER Diccionari General de la Lenga Occitana 2008 – 2016

usurpatòri, tòria uveïti

usurpatòri, tòria adj. (s. XVIII. . . ) • usurpatoireut n. m. (s. XVII. . . ) • ututerin, ina adj. • utérin, ineutèrus n. m. (s. XII : « utero ») • utérusutil, utila adj. (s. XII.) • utileutilament adv. (s. XII. : « utilment ») • utilementutilitari, ària adj. (s. XIX. . . , de l’anglés) • utilitaireutilitàriament adv. (s. XIX. . . ) • uitilitairementutilitarisme n. m. (s. XIX. . . , de l’anglés) • utili-tarismeutilitarista adj. (s. XX.) • utilitaristeutilitat n. f. (s. XII.) • utilitéutilizable, abla adj. (s. XIX. . . ) • utilisable

utilizacion n. f. (s. XVIII. . . ) • utilisationutilizar v. (s. XVIII. . . ) • utiliserutilizator, tritz n. (s. XIX. . . ) utilizaire • utilisa-teur, triceutils n. m. plur. (s. XII. . . ) • outils (collectif)utopia n. f. (s. XVI. . . , de l’anglés (T. More)) utòpia• utopieutopic, ica adj. (s. XIX. . . ) • utopiqueutopista n. (s. XVIII. . . ) • utopisteuvèa n. f. (s. XII.) • uvée (de l’œil)uveal, ala adj. (s. XIX. . . ) • uvéal, aleuveïti n. f. (s. XIX. . . ) • uvéite

326

Page 327: Diccionari General de la Lenga Occitana - DGLO · ACADEMIA OCCITANA CONSISTÒRI DEL GAI SABER Diccionari General de la Lenga Occitana 2008 – 2016

v : ve (albabet : v bas) valencian, ana

V

v : ve (albabet : v bas) n. m. • vvabor n. f. • chaleur humidevabre n. m. 1. ravin 2. précipice (cf. vaur)vaca n. f. (s. XII.) • vachevaca (al pas de la -) expr. 1. à petits pas 2. tran-quillementvacacion n. f. (s. XIV.) • vacationvacada n. f. • troupeau (de vaches)vacairals n. m. plur. • gibouléesvacança n. f. (s. XVI. . . ) • vacancevacanças n. f. plur. (s. XVII. . . ) • vacancesvacancièr, ièra n. (s. XX.) • vacancier, ièrevacant, anta adj. e n. m. (s. XIII. . . ) 1. vacant, ante2. terrain vague, frichevacar v. (s. XIII.) • vaquervacariá n. f. • établevacatari, ària adj. e n. (s. XX.) • vacatairevaccin n. m. (s. XIX..) • vaccinvaccina n. f. (s. XIV.) • vaccinevaccinable, abla adj. (s. XIX. . . ) • vaccinablevaccinacion n. f. (s. XIX. . . ) • vaccinationvaccinal, ala adj. (s. XIX. . . ) • vaccinal, alavaccinar v. (s. XIX. . . ) • vacciner.vaccinator, tritz n. (s. XIX. . . ) vaccinaire • vacci-nateur, tricevaccinèla n. f. (s. XIX. . . ) • vaccinellevaccinida n. f. (s. XIX. . . ) • vaccinidevaccinifèr, èra adj. (s. XIX. . . ) • vaccinifèrevaccinogèn, èna adj. (s. XX.) • vaccinogènevaccinoterapia n. f. (s. XX.) • vaccinothérapievacillacion n. f. (s. XVI. . . ) vacilhacion • vacilla-tionvacillament n. m. (s. XVII. . . ) • vacillementvacillant, anta adj. (s. XIV. . . ) • vacillant, antevacillar v. (s. XIV.) vacilhar • vacillervacuitat n. f. (s. XIII.) • vacuitévade mecum n. m. (s. XV. . . , mots latins) • vademecum (« viens avec moi » : objet familier)vaga (me -) loc. • j’ai le tempsvagabond, onda adj. e n. (s. XIII.) • vagabond,ondevagabondar v. (s. XIV. . . ) • vagabondervagabondatge n. m. (s. XVIII. . . ) • vagabondagevagal, ala adj. (s. XX.) • vagal, ale (méd.)vagament adv. (s. XV. . . ) • vaguement (méd.)vagar v. (s. XIII.) 1. vaguer 2. errervagina n. f. (s. XVII. . . ) • vaginvaginal, ala adj. (s. XVIII. . . ) • vaginal, alevaginaliti n. f. (s. XIX. . . ) • vaginalite (méd.)vaginiti n. f. (s. XIX. . . ) • vaginitevagon n. m. (s. XIX. . . ) • wagonvagotomia n. f. (s. XX.) • vagotomievagotonia n. f. (s. XX.) • vagotonie (méd.)vagotonic, ica adj. (s. XX.) • vagotonique

vague n. m. (s. XVII. . . ) 1. vague (méd.) 2. nerfvague (cf. nèrvi pneumogastric)vague (nèrvi -) n. m. (s. XVII. . . ) • nerf vague(méd.) (cf. nèrvi pneunogastric)vague, vaga adj. (s. XVI. . . ) • vague (imprécis)vaguejar v. (s. XIV.) • divaguervai-e-vèni n. m. • va-e-vientvai-lai-vai n. 1. nonchalant 2. paresseuxvai-te’n-vai ! interj. • à d’autres ! (je ne te croispas)vaicí prep. → aicí • voicivailet n. m. (s. XII.) • valet (cf. varlet)vainilha n. f. (s. XVII. . . , del castelhan) • vanillevainilhat, ada adj. (s. XIX. . . ) • vanillé, éevainilhièr n. m. (s. XVIII. . . ) • vanillier (bot.)vair adj. (s. XII.) • vairvaira (lune -) expr. • lune voiléevairar v. 1. (intr.) mûrir 2. changer de couleurvairason n. f. • véraison (commencement dematurité des fruits)vairat n. m. →macarèl •maquereau (cf. sauret)vaire (rasim -) loc. • raisin qui commence àmûrirvaire, vaira adj. (s. XII.) 1. vair, vaire 2. voilé, ée(lune) 3. coloré, ée (fruits)vairejar v. • commencer à mûrirvairon adj. • vairon (qui a les yeux de couleursdifférentes)vairon n. m. • vairon (poisson) (cf. rabòta)vaissa n. f. → avelanièr 1. noisetier 2. coudriervaissa blanca n. f. • alisiervaissareda n. f. • coudraie (cf. vaissièra)vaissèl n. m. (s. XIII.) 1. vaisseau 2. grand ton-neau 3. veine, artère 4. pis (vache, brebis. . . )vaissèla n. f. (s. XIII.) • vaissellevaisseladoira n. f. (s. XX.) • lave-vaissellevaisselar v. (s. XIII. . . ) • laver la vaissellevaisselièr n. m. (s. XVI. . . ) • buffet (meuble)vaissièra n. f. → vaissareda • coudraieval n. f. (s. XII.) • valléevalada n. f. (s. XIII.) • étendue de la valléevaladada n. f. • valadée (fossés dans les vi-gnes)valadar / valadejar v. (s. XIII.) • creuser, en-tretenir des fossésvaladet n. m. (oc. gasc. « varadet ») • baradeau(fossé d’écoulement)valadièr n. m. • cantonnier chargé des fossésvalat n. m. • fossévaldés, esa adj. (s. XIII.) • vaudois, oisevaldisme n. m. (s. XIX. . . ) • valdismevaledor, doira adj. valable • valablevalença n. f. (s. XII.) 1. valeur 2. vaillancevaléncia n. f. (s. XIX. . . ) • valence (chimie)valencian, ana adj. e n. • valencien, enne

327

Page 328: Diccionari General de la Lenga Occitana - DGLO · ACADEMIA OCCITANA CONSISTÒRI DEL GAI SABER Diccionari General de la Lenga Occitana 2008 – 2016

valent a dire variat, ada

valent a dire loc. 1. ce qui revient à dire 2. c’està direvalent, enta adj. (s. XII. . . ) 1. vaillant, ante 2.courageux, eusevalentament adv. (s. XIII.) • vaillammentvalentiá n. f. (s. XII. . . ) valentisa • vaillance :ardeur au travailvalentós, osa adj. • valeureux, eusevaler v. (s. XIII.) • valoirvaleriana n. f. (s. XIV. . . ) • valériane (bot.)valetudinari, ària adj. e n. (s. XV. . . ) • valétudi-nairevalidacion n. f. (s. XVI. . . ) • validacionvalidament adv. (s. XVII. . . ) • validementvalidar v. (s. XV. . . ) • validervalide, ida adj. (s. XVI. . . ) • validevaliditat n. f. (s. XVI. . . ) • validitévalòia n. f. • haute valléevalon n. m. (s. XIII.) • vallonvalor n. f. (s. XII.) 1. valeur 2. méritevalor refugi n. f. (s. XX.) • valeur-refugevalorizacion n. f. (s. XX.) • valorisationvalorizant, anta adj. (s. XX.) • valorisant, antevalorizar v. (s. XX.) • valoriservalorós, osa adj. (s. XII.) • valeureux, eusevalorosament adv. (s. XII. . . ) • valeureusementvalpauc n. m. • vaurienvalsa n. f. (s. XIX. . . , de l’alemand) • valsevalsaire, aira n. (s. XIX. . . ) • valseur, eusevalsar v. (s. XVIII. . . ) • valservalva n. f. (s. XIX. . . ) • valve (tech.)valva n. f. (s. XVIII. . . ) 1. valve (zool. 2. bot.)valvar, ara adj. (s. XIX. . . ) • valvaire (tech.)valvula n. f. (s. XVI. . . ) • valvule (anat.)valvular, ara adj. (s. XVIII. . . ) • valvulaire (anat.)valvulat, ada adj. (s. XIX. . . ) • valvulé, éevalvuliti n. f. (s. XX.) • valvulite (anat.)valvuloplastia n. f. (s. XX.) • valvuloplastievam n. m. 1. élan 2. impulsion 3. (fig) entrain(cf. balanç)vam (de -) loc. • avec entrainvam (donar lo -) loc. 1. donner l’élan 2. lancerquelqu’unvam (non aver -) loc. • être sans élan / dé-couragévampir n. m. (s. XVIII. . . , de l’alemand← escand-inau) • vampirevampiric, ica adj. (s. XVIII. . . ) • vampiriquevampirisme n. m. (s. XVIII. . . ) • vampirismevampirizar v. (s. XX.) • vampiriservan n. m. • van (à grain)van, ana adj. (s. XII.) 1. vain, vaine 2. frivole 3.chimériquevanadium / vanadi n. m. (s. XIX. . . ) • vanadium(chim.)vanaire, aira n. • vanneur, eusevanament adv. (s. XIII.) • vainementvanar v. • vanner (blé. . . )

vandal, ala adj. (s. XIII. . . ) • vandale peuple)vandal, ala adj. e n. (s. XVIII. . . ) • vandale (de-structeur)vandalisme n. m. (s. XVIII. . . ) • vandalismevanèl n. m. • vanneau (mâle)vanèla n. f. • vanneau (femelle)vanèla n. f. (s. XIV.) 1. venelle 2. ruellevanelós, osa adj. → indolent • indolent, entavanesa n. f. 1. faiblesse passagère 2. effortvainvanitat n. f. (s. XIII.) • vanitévanitós, osa adj. (s. XVIII. . . ) • vaniteux, eusevanitosament adv. (s. XVIII. . . ) • vaniteusementvantadissa n. f. • vantardisevantaire, aira n. (s. XII.) vantard 1. qui vante 2.vantard, ardevantar v. (s. XII.) 1. vanter 2. flattervantariá n. f. • flatterievantòrla adj. e n. • vantard, ardevapat, ada adj. • éventé, ée (vin)vapor n. f. (s. XIII.) 1. vapeur 2. buéevapor n. m. • vapeur (bateau)vaporizacion n. f. (s. XIX. . . ) • vaporisationvaporizar v. (s. XVIII. . . ) • vaporiservaporizator n. m. (s. XIX. . . ) vaporizador 1. va-porisateur 2. vaporiseurvaporós, osa adj. (s. XIV.) • vaporeux, eusevaporosament adv. (s. XIX. . . ) • vaporeusementvaqueta n. f. • vachettevaquí prep. → aquí ; veja-aquí • voilàvaquièr, ièra n. m. (s. XII.) • vacher, èrevara n. f. • ver blanc (larve de la courtilière)varada n. f. • lancement d’un navirevaraire n. m. • héllébore (bot.)varanda n. f. (s. XVIII. . . , del portugués) verandà •vérandavaranha n. f. • varaigne (ouverture pour l’eaude mer dans les marais salants)varar v. • lancer un navirevarat, ada adj. •mangé, ée des vers blancsvarat, ada adj. • rongé par les vers blancvareit n. m. • terrain en frichevarena n. f. • varenne (type de terre meuble)varia n. m. plur. (s. XIX. . . , mot latin) varià • varia(choses diverses)variabilitat n. f. (s. XV. . . ) • variabilitévariablament adv. (s. XIV.) • variablementvariable, abla adj. (s. XIV.) • variablevariacion n. f. (s. XIV.) • variationvariacional, ala adj. (s. XX.) • variationnel, ellevariament n. m. (s. XIV.) 1. variabilité 2. varia-tionvariància n. f. (s. XX.) variança • variance(marge d’erreur possible entre des données)varianta n. f. (s. XVIII. . . ) • variantevariar v. (s. XII. . . ) • variervariat, ada adj. (s. XVI. . . ) • varié, ée

328

Page 329: Diccionari General de la Lenga Occitana - DGLO · ACADEMIA OCCITANA CONSISTÒRI DEL GAI SABER Diccionari General de la Lenga Occitana 2008 – 2016

variator velar, ara

variator n. m. (s. XX.) variador • variateur (mé-can.)varicèla n. f. (s. XVIII. . . ) • varicelle (cf. varioleta)varicós, osa adj. (s. XVI. . . ) • variqueux, eusevarietat n. f. (s. XIV.) • variétévariòla n. f. (s. XIV.) • variolevariolat, ada adj. (s. XIX. . . ) • variolé, éevarioleta n. f. (s. XVIII. . . )→ varicèla • varicellevariolizacion n. f. (s. XIX. . . ) • variolisationvariolós, osa adj. e n. (s. XVIII. . . ) • varioleux,eusevaritz n. f. (s. XIV. . . ) variça • varicevarlet n. m. → vailet • valetvaron n. m. → acne 1. acné 2. ver blancvartavèla n. f. 1. loquet (verterelle, vertenelle)2. perdrix 3. (fam.) bavard, ardevas n. m. (s. XII.) • vase (pot) : planche de jardinvasca n. f. (s. XIX. . . , de l’italian) • vasquevascular, ara adj. (s. XVII. . . ) • vasculaire (anat.)vascularizacion n. f. (s. XIX. . . ) • vascularisationvascularizat, ada adj. (s. XIX. . . ) • vascularisé, éevasectomia n. f. (s. XX.) • vasectomie (chir.)vasectomizar v. (s. XX.) • vasectomiser (chir.)vaselina n. f. (s. XIX. . . , mot angloamerican) • vase-linevàser v. (s. XII.)→ anar 1. aller 2. arrivervaset n. m. • petit vasevassal, ala adj. e n. (s. XII.) • vassal, alevassalatge n. m. (s. XII.) • vasselagevassalitat n. f. (s. XVII. . . ) • vassalité (sciencehist.)vast, vasta adj. (s. XVII. . . ) • vastevastador n. m. (s. XI. . . )→ gastador 1. vastadour2. soldat chargé de ravager le pays (récoltes, vil-lages. . . )vaticana adj. f. (s. XIX. . . ) • vaticane (relatif auVatican)vaticinacion n. f. (s. XVI. . . ) • vaticinationvaticinar v. (s. XV. . . ) • vaticinervaticinator, tritz n. (s. XVI. . . ) • vaticinateur,tricevauclusenc, enca adj. (s. XIX. . . ) • vauclusien,ennevaudó adj. (s. XIX. . . ) • vaudouvaur n. f. → vabre 1. ravin 2. précipicevavassor n. m. (s. XII.) • vavasseurve ! interj. → gaita ! • vois !veça n. f. • vesceveça de lop n. f. • lupin blancveça de sèga n. f. • vesce des haiesveça d’ase n. f. • gesse des boisveça negra n. f. • vesce noireveça salvatja n. f. • orobevecièra n. f. • champ de vescesvector n. m. (s. XIX. . . , de l’anglés) • vecteur(math.)vector, tritz adj. (s. XVIII. . . ) • vecteur, trice (bio.bot.)

vedèl n. m. (s. XII.) • veauvedèl marin n. m. (s. XIV.) • veau marinvedèla n. f. (s. XII.) • génissevedelada n. f. 1. portée d’une vache 2. éboulisvedelar v. • vêlervedelatge m n. m. • vêlagevedelièr n. m. 1. éleveur de veaux 2.marchandde veauxvedic, ica adj. (s. XIX. . . ) • védiquevedigana n. f. • vigne sauvage (cf. lambrusca)vedilh n. m. → cordon umbilical 1. lien d’osier2. cordon ombilicalvedisme n. m. (s. XX.) • védismevedissa n. f. sause ploraire→ sause-long • saulepleureurveeméncia n. f. (s. XIV.) • véhémenceveement, enta adj. (s. XIV.) • véhément, entevegada n. f. (s. XIII.)→ còp • foisvegadas (a -/ de -) loc. adv. • parfoisvegetacion n. f. (s. XIV.) • végétationvegetal, ala adj. e n. m. (s. XVI. . . ) • végétal, alevegetalisme n. m. (s. XIX. . . ) • végétalismevegetalista adj. e n. (s. XIX. . . ) • végétalistevegetar v. (s. XIV.) • végétervegetarian, ana adj. e n. (s. XIX. . . , de l’anglés) •végétarien, ennevegetatiu, iva adj. (s. XIII.) • végétatif, ivevegetativament adv. (s. XX.) • végétativementveïcul n. m. (s. XVI. . . ) • véhiculeveïcular v. (s. XIX. . . ) • véhiculerveïcular, ara adj. (s. XIX. . . ) • véhiculaireveira n. f. → respiral • soupirail (cf. bojal)veiral n. m. • vitreveirariá n. f. • verrerieveirat n. m. (s. XII.) 1. verre (contenu) 2. pleinverreveiratge n. m. → vitratge • vitrageveire (/véser) v. • voirveirenc, enca adj. (s. XIV.) → vitrós • vitreux,euseveiriá n. f. (s. XIII.)→ vitra • vitreveirial n. m. (s. XIII.) • vitrailveirièr n. m. (s. XIII.) • verrier (vitraux)veirièra n. f. (s. XIII.) • verrièreveirina n. f. (s. XIX. . . ) vitrina • vitrineveirinièr n. m. (s. XIX. . . )→ vitrièr • vitrierveiron n. m. • petit verreveitura n. f. (s. XIII. . . ) • voitureveitura n. f. (s. XIX. . . ) • voiture (automobile. . . )veitureta n. f. (s. XIII. . . ) • voituretteveja-aicí prep. → aicí • voiciveja-aquí prep. → aquí • voilàvejaire n. m. (s. XII.) 1. opinion 2. point de vuevel n. m. (s. XIII.) • voilevel d’aur n. m. (s. XII.) • toison d’orvela n. f. (s. XIII.) 1. voile 2. aile de moulinvelar v. 1. voiler 2. garnir de voilesvelar, ara adj. (s. XIX. . . ) • vélaire (ling.)

329

Page 330: Diccionari General de la Lenga Occitana - DGLO · ACADEMIA OCCITANA CONSISTÒRI DEL GAI SABER Diccionari General de la Lenga Occitana 2008 – 2016

velariá ventalhar

velariá n. f. • voilerievelarizacion n. f. (s. XX.) • vélarisationvelarizar v. (s. XIX. . . ) • vélariservelatge n. m. 1. voilage 2. voilurevelejar v. • aller à la voileveleta n. f. • voilettevelha n. f. (s. XIII.) • veillevelhada n. f. • veilléevelhaire, aira n. (s. XIX. . . ) 1. veilleur, euse 2.qui sont présents à la veilléevelhar v. (s. XII.) 1. veiller 2. surveillervelhòla n. f. (s. XVIII. . . ) velhosa • veilleuse(lampe)velièr n. m. 1. voilier 2. fabricant de voilesvelin n. m. (s. XIII. . . , del francés) • vélin (par-chemin)velleïtat n. f. (s. XVII. . . ) • velléitévelleïtós, osa adj. (s. XIX. . . ) • velléitairevèlo n. m. (s. XIX. . . ) velò • vélovelòç, òça adj. (s. XIV.) • vélocevelocipède n. m. (s. XIX. . . ) velocipèd •vélocipèdevelocitat n. f. (s. XIV.) 1. vitesse 2. vélocitévelodròme n. m. (s. XIX. . . ) velodròm • vélo-dromevelomotor n. m. (s. XX.) • vélomoteurvelós n. m. (s. XII. . . ) velors→ velot • veloursvelosat, ada adj. (s. XV. . . )→ velotat • velouté, evelot n. m. (s. XV. . . , de l’italian) • velours (cf.velós)velot (es un -) expr. • c’est veloutévelot cremesin n. • velours cramoisivelot de gus n. • pannevelot de tèsta n. • ruban de velours des arlési-ennesvelot en / de seda n. • velours de soievelot macat n. • velours froissévelotada n. f. • étoffe de veloursvelotar v. (s. XVI. . . ) • veloutervelotariá n. f. • fabrique de veloursvelotat, ada adj. (s. XIV. . . ) • veloutévelotatge n. m. (s. XIX. . . ) • veloutagevelotet n. m. 1. petit velours 2. œillet d’Inde(bot.)velotièr, ièra n. (s. XVI. . . ) • veloutier, ière (ou-vrier fabricant du velours)velotós, osa adj. (s. XX.) • velouteux, eusevelut, uda adj. (s. XII.) • velu, uevena n. f. (s. XIII.) 1. veine 2. couche de terre 3.raies dans le bois ou la pierrevenada n. f. →marbradura •marbrurevenaicin, ina adj. • venaissin, inevenaire n. (s. XII.) • veneur (chasse)venaison n. f. (s. XII.) • venaisonvenal, ala adj. (s. XIII.) • veineux, eusevenal, ala adj. (s. XII. . . ) • vénal, alevenalament adv. (s. XVI...) • vénalementvenalitat n. f. (s. XVI. . . ) • vénalité

venar v. • faisandervenar v. • veinervenceire, eira n. (s. XII.) • vainqueurvéncer v. (s. XII.) • vaincrevençut, uda adj. (s. XII. . . ) vencut • vaincu, uevenda n. f. (s. XII.) • ventevendedor, doira adj. (s. XIII.) vendable • vend-ablevendeire, eira n. (s. XII.) • vendeur, eusevendémia n. f. (s. XIV.) • vendangevendemiadoira n. f. (s. XX.) • vendangeuse (ma-chine)vendemiaire, aira n. (s. XIII.) • vendangeur, euse(personne)vendemiar v. (s. XIII.) • vendangervendre v. (s. XII.) • vendrevendre (de bon -) loc. 1. vendable 2. facile àvendrevenduda n. f. • vente publiquevenenós, osa adj. (s. XIII.) • vénéneux, eusevenent, enta adj. 1. suivant, ante 2. prochain,aine (cf. que ven)venenta (estacion -) loc. (s. XX.) • prochaine sta-tionvenerable, abla adj. (s. XII.) • vénérableveneracion n. f. (s. XII. . . ) • vénérationvenerar v. (s. XV. . . ) • vénérervenerian, ana adj. (s. XV. . . ) • vénérien, enneveneta n. f. (s. XIII.) • petite veinevenguda n. f. (s. XIII.) 1. venue 2. croissance 3.développementvengudas (a bèlas -) loc. • venu à bienvenial, ala adj. (s. XIII.) • véniel, ellevenialament adv. (s. XIII : « venialmens ») •véniellementvenician, ana adj. (s. XIII. . . ) • vénitien, ennevenidor, oira adj. 1. futur, ure 2. à venirveniment n. m. → venguda • venuevenir v. 1. venir 2. croître 3. devenirvenjaire, aira n. (s. XII.) • vengeur, eressevenjança n. f. (s. XII.) • vengeancevenjar v. (s. XII.) 1. venger 2. venir à bout devenós, osa adj. • veineux, eusevent n. m. (s. XII.) 1. vent 2. petvent negre n. m. • bisevent pluèg n. m. • vent du sud-ouestventabolòfas / ventabren n. 1. hâbleur 2. fan-faron (cf. bufabren)ventada n. f. (s. XIII.) • coup de ventventadís, issa adj. • prompt à s’éventerventadoira n. f. • ventileuse (abeille ventilantla ruche)ventador n. m. •machine à vannerventalh n. m. (s. XIV.) • éventailventalha n. f. • devanture de magasinventalha n. f. (s. XII.) • ventaille de casque(médiév.)ventalhar v. • éventer

330

Page 331: Diccionari General de la Lenga Occitana - DGLO · ACADEMIA OCCITANA CONSISTÒRI DEL GAI SABER Diccionari General de la Lenga Occitana 2008 – 2016

ventar vergonhable, abla

ventar v. (s. XII.) 1. venter 2. faire du ventventarèl n. m. • petit ventventarinada n. f. • bouffée de ventventaròla n. f. • coup de vent tourbillonnantventatge n. m. • vannageventejar v. • flotter au ventventilacion n. f. (s. XIX. . . ) • ventilation (air)ventilar v. (s. XIV.) • ventilerventilator n. m. (s. XVIII. . . , de l’anglés) ventilador• ventilateurventolada n. f. • bouffée de ventventolar v. 1. agiter au vent 2. (fig.) bernerventolejar v. • faire un peu de ventventolet n. m. 1. brise 2. petit vent fraisventolin n. m. → zefir 1. zéphir 2. vent légerventòria n. f. 1. bourrasque 2. rafale de ventventós, osa adj. • venteux, euseventosa n. f. (s. XIV.) • ventouse (méd.)ventosa n. f. (s. XIX. . . ) • ventouse (tech.)ventosa n. f. (s. XIX. . . ) • ventouse (zool.)ventositat n. f. (s. XIV. . . ) • ventosité (méd.)ventrada n. f. (s. XIV.) 1. ventrée 2. portée 3.satiétéventral, ala adj. (s. XVI. . . ) • ventral, aleventralament adv. (s. XVI. . . ) • ventralementventralha n. f. (s. XIV.)→ entralhas 1. entrailles2. boyauxventrar v. • prendre du ventreventrarut, uda adj. • ventru, ueventrat n. m. • ventréeventre n. m. (s. XIII.) 1. ventre 2. ce qui faitsaillieventre (far -) loc. 1. être comestible 2. profiter3. être en saillie (mur. . . )ventre darrièr l’esquina (aver lo -) expr. • (fam.)être affaméventrecosut, uda n. • (fam.) maigreventreprim, ima adj. 1. mince 2. ventre platventres (de -) loc. adv. • à plat ventreventresca n. f. 1. lard 2. (fam.) bedaineventricul n. m. (s. XIV. . . ) • ventriculeventricular, ara adj. (s. XIX. . . ) • ventriculaireventrièra n. f. (s. XIV. . . ) • ventrièreventrilòc, òca adj. e n. (s. XVI. . . ) • ventriloqueventrós, osa adj. • qui a du ventreventum n. m. 1. débris de paille portés par levent 2. ce que porte le ventvenusian, ana adj. (s. XIX. . . ) • vénusien, enneveracitat n. f. (s. XVII. . . ) • véracitéverai (de -) loc. • vraimentverai, aia adj. (s. XII.) • vrai, vraieveraiament adv. (s. XII.) • vraimentverbal n. m. • procès-verbal (amende)verbal, ala adj. (s. XIII.) • verbal, aleverbalizacion n. f. (s. XIX. . . , del francés) • verbal-isationverbalizar v. (s. XVII., del francés) • verbaliserverbatim n. m. (s. XX., del latin) • verbatim

vèrbe n. m. (s. XIII.) vèrb • verbeverbena n. f. (s. XIII.) • verveinevèrbia n. f. (s. XVII. . . ) • verveverbós, osa adj. (s. XIV. . . ) verbiós • verbeux,euseverbosament adv. (s. XIV. . . ) • verbeusementverbositat n. f. (s. XIV.) • verbositéverd n. m. • verdure (f.) (cf. verdura)verd, verda adj. (s. XII.) 1. vert, verte 2. (fig.)vigoureux, euseverdan, ana adj. • vert oliveverdastre, astra adj. • verdâtreverdaula n. f. • baguette flexibleverdboisset n. m. • petit houxverdejar v. (s. XII.) 1. verdir 2. verdoyerverdenc, enca adj. → verdastre • verdâtreverdesca n. f. • bretècheverdet n. m. 1. verdier (oiseau) 2. insurgé roy-aliste (s. XIX)verdet, eta adj. (s. XIII.) 1. tirant sur le vert 2.vert-de-grisverdicte n. m. (s. XVII. . . , de l’anglés) • verdictverdir v. • verdirverdolejar v. • verdoyerverdolent, enta adj. • verdoyant, anteverdor n. f. (s. XII.) • verdeurverdós, osa adj. • qui tire sur le vertverdum n. m. • ce qui est vertverdura n. f. (s. XIII.) • verdure (cf. verd)veren n. m. (s. XIII.) • veninverenejar v. 1. empester 2. sentir mauvaisverenha n. f. → vendémia • vendangeverenha (santa Crotz de -) n. f. • sainte Croixdes vendanges (14 septembre)verenós, osa adj. (s. XIV.) 1. vénéneux, euse 2.venimeux, euseverga n. f. (s. XIV.) 1. verge 2. pénis 3. fléau debalance 4. percheverga n. f. • vergue (t. de marine)vergada n. f. 1. coup de verge 2. trace de coupde vergevergant n. m. • scionvergas (las tres -) n. f. plur. • constellationd’Orionvergat n. m. • nassevergat, ada adj. (s. XVI. . . ) • vergé, ée (papier. . . )verge adj. (s. XII.) • viergevergièr n. m. (s. XII.) • vergerverglaç n. m. (s. XII. . . ) • verglasverglaçant, anta adj. (s. XVII. . . ) • verglaçant,anteverglaçar v. (s. XIV. . . ) • verglacerverglaçat, ada adj. (s. XIV. . . ) • verglacé, éevergonha n. f. (s. XII.) 1. vergogne 2. honte 3.pudeur 4. (ancien) parties génitales (cf. pudor)vergonhable, abla adj. (s. XIV.) • honteux, euse(qui fait honte)

331

Page 332: Diccionari General de la Lenga Occitana - DGLO · ACADEMIA OCCITANA CONSISTÒRI DEL GAI SABER Diccionari General de la Lenga Occitana 2008 – 2016

vergonhar verticalament

vergonhar v. (s. XII.) 1. humilier 2. faire honte3. avoir hontevergonhós, osa adj. (s. XII.) 1. honteux, euse(qui a honte) 2. timidevergonhosament adv. (s. XIV.) • honteusementverguejar v. 1. plier 2. vaciller 3. être en érec-tionverguejatge n. m. → satiriasi • obsession sex-uelle (satyriasis)verguèla n. f. • verge flexiblevergueta n. f. (s. XII.) • petite vergeveridic, ica adj. (s. XV. . . ) • véridiqueverificable, abla adj. (s. XIX. . . ) • vérifiableverificacion n. f. (s. XIV. . . ) • vérificationverificar v. (s. XIV.) • vérifierverificator, tritz n. (s. XVII. . . ) verificaire • vérifi-cateur, triceverin n. m. (s. XII. . . )→ veren • veninverinós, osa adj. (s. XII. . . ) → verenós 1.vénéneux, euse 2. venimeux, euseverisme n. m. (s. XIX. . . , de l’italian) • vérisme(litt., art. . . )verista adj. (s. XIX. . . , de l’italian) • vériste (litt.,art. . . )vèrme n. m. (s. XIII : « verm ».) • ververmelh, elha adj. e n. m. (s. XIII.) • vermeilvermelhejar v. (s. XIII.) • rougirvermelhon adj. e n. m. (s. XIII.) vermilhon •vermillon (petit ver a l’origine d’un colorantrouge)vermena n. f. (s. XIV.) • verminevermenada n. f. • vermée (vers pour la pêche)vermenadura n. f. 1. vermoulure 2. poudre debois produite par les versvermenar v. 1. être véreux, euse 2. être attaquépar les versvermenat, ada adj. 1. véreux, euse 2. vermoulu,uevermenenc, enca adj. • relatif aux versvermenós, osa adj. (s. XIII.) 1. véreux, euse 2.vermoulu, uevermicèl n. m. (s. XVI. . . , de l’italian) • vermicellevermicular v. (s. XIV. . . ) • vermiculer (métal)vermicular, ara adj. (s. XV. . . ) • vermiculairevermiculat, ada adj. (s. XIV. . . ) • vermiculé, ée(art)vermifòrme, a adj. (s. XVI. . . ) • vermiformevermifugue, uga adj. e n. m. (s. XVIII. . . ) • ver-mifugevermina n. f. (s. XV. . . ) • vermineverminacion n. f. (s. XVI. . . ) • verminationverminós, osa adj. (s. XVI. . . ) • vermineux, euseverminòsi n. f. (s. XIX. . . ) • vermonosevermisson n. m. (s. XIII. . . ) • vermisseauvermivòr, òra adj. (s. XVIII. . . ) • vermivorevèrn n. m. (s. XII.) • aulne (cf. vèrnhe)vernacular, ara adj. (s. XVIII. . . ) • vernaculaireverneda n. f. • aulnaie (cf. vernet; vernièra)

vernet n. m. → verneda • aulnaievèrnhe n. m. → vèrn 1. vergne 2. aulne (arbre)vernièra n. f. → verneda • aulnaie (cf. vernet)vernís n. m. (s. XII.) • vernisvernissar v. (s. XIII.) • vernirvernissat, ada adj. (s. XIII. . . ) • vernissé, éevernissenc, enc adj. • qui a l’aspect du vernisvernissòla n. f. • poterie vernieveronica n. f. • véronique (bot.)veronica d’aiga n. f. • véronique mouron (bot.)verquièra n. f. (s. XIII.) • dotvèrre, verrat n. m. (s. XV.) • verratverrolh n. m. (s. XIV.) • verrouverrolhar v. (s. XIV. . . ) • verrouillerverrolhon n. m. (s. XIV. . . ) • loquetverruga n. f. (s. XIV.) • verrueverrugós, osa adj. (s. XIV. . . ) • verruqueux, eusevèrs n. m. (s. XII.) • vers (poésie)vèrs prep. (s. XII.) • vers (direction. . . )vèrsa n. f. • action de déverserversadís, issa adj. 1. qui se renverse 2. qui peutse renverserversador n. m. • versoir de charruevèrsament n. m. (s. XII. . . ) 1. action de verser 2.versementversana n. f. (s. XIII.) • étendue de terreversant, anta adj. e n. m. (s. XII. . . ) 1. débordant,ante 2. (n. m.) versantversar v. (s. XII.) 1. verser 2. répandre 3. pleu-voir à verse 4. se renverserversatil, ila adj. (s. XVI. . . ) • versatileversemblable, abla adj. (s. XII. . . ) • vraisem-blableversemblança n. f. (s. XII.) • vraisemblanceversemblant, anta adj. (s. XII. . . ) • vraisemblableverset n. m. (s. XII.) • versetversificacion n. f. (s. XVI. . . ) • versificationversificar v. (s. XVI... (s. XIII : « versifiar »)) • versi-fierversificator n. m. (s. XVI. . . (s. XIV : « versifyaire »))versificaire • versificateurversion n. f. (s. XVI. . . ) • versionversivòl, òla adj. • qui peut se renverservèrso n. m. (s. XVII. . . , del latin) versò • versovertadièr, ièra adj. (s. XII.) 1. vrai, vraie 2. cer-tain, ainevertadièrament adv. (s. XIV.) • véritablementvertat n. f. • véritévertat (aquò’s -) loc. • c’est vraivertèbra n. f. (s. XV. . . ) • vertèbrevertebral, a adj adj. (s. XVII. . . ) • vertébral, alevertebrat, ada adj. e n. (s. XIX. . . ) • vertébré, éevertelh n. m. 1. bouton 2. pustule 3. (fig.)énergievertelhar v. 1. former des boutons (fleurs) 2.devenir pubèrevertical, ala adj. e n. f. (s. XVI. . . ) • vertical, aleverticalament adv. (s. XVI. . . ) • verticalement

332

Page 333: Diccionari General de la Lenga Occitana - DGLO · ACADEMIA OCCITANA CONSISTÒRI DEL GAI SABER Diccionari General de la Lenga Occitana 2008 – 2016

verticalitat viabilitat

verticalitat n. f. (s. XVIII. . . ) • verticalitévertige n. m. (s. XIV.) vertigi; vertitge • vertigevertiginós, osa adj. (s. XIV. . . ) • vertigineux,eusevertuós, osa adj. (s. XIV. . . ) vertudós (arch.) •vertueux, eusevertuosament adv. (s. XIV. . . ) • vertueusementverturós, osa adj. • vigoureux, euse.vertut n. f. (s. X.) • vertuvesc n. m. (s. XIII.) 1. gui 2. gluvescada n. f. (s. XIII. . . ) • gluauvescomtal, ala adj. (s. XII.) • vicomtal, alevescomtat n. m. (s. XII.) • vicomtévescomte, essa n. (s. XII.) • vicomte, essevesedor, doira (non soi -) expr. • je ne suis pasvisible (je n’ai pas achevé ma toilette)vesedor, oira adj. • visible (regardable)veseire, eira n. (s. XX.) • voyeur, eusevesença n. f. (s. XIX. . . ) • voyancevesenha n. f. • gousse d’ ailvesent, enta adj. 1. voyant, ante 2. évident,entevesents (a bèls uèlhs -) loc. adv. 1. à l’évidence2. aux yeux de tousvesiadar v. 1. être charmant, ante 2. choyer 3.mignardervesiadejar v. 1. être trop charmant, ante 2. êtremignard 3. se faire choyervesiadèla n. f. • femme mignardevesiadum n. m. 1. charme 2. gracieuseté 3.bonne humeurvesiadura n. f. 1. délicatesse 2. gracieuseté 3.humeur agréablevesiat, ada adj. (s. XII.) 1. charmant, ante2. primesautier 3. charmé, ée 4. d’humeuragréable 5. choyé, éevesicula n. f. (s. XVI. . . ) • vésiculevesicular, ara adj. (s. XVII. . . ) • vésiculairevesiculat, ada adj. (s. XIX. . . ) • vésiculé, éevesiculectomia n. f. (s. XX.) • vésiculectomievesiculiti n. f. (s. XX.) • vésiculitevesiculografia n. f. (s. XX.) • vésiculographievesiculós, osa adj. (s. XVIII. . . ) • vésiculeux, eusevesin, ina adj. (s. XII.) • voisin, inevesinal, ala adj. (s. XII. . . ) • vicinal, alevesinalament adv. (s. XII. . . ) • en voisinsvesinar / vesinejar v. (s. XII. . . ) 1. voisiner 2.vivre en harmonie avec ses voisinsvesinat n. m. (s. XII.) • voisinagevesog n. f. (s. XII.)→ volam • faucillevèspa n. f. (s. XIV.) • guêpevespatièr n. m. • guêpiervesper n. m. (s. XIII.) • Vénus (étoile)vesperal, ala adj. (s. XIII. . . ) • vespéral, alevespertin n. m. (s. XIII.) • goûter (collationl’après-midi) (cf. vespertinada)vespertinada n. f. (s. XIII. . . )→ vespertin • goûter(collation) (cf. vespralhada)

vespertinar v. (s. XIII. . . ) • goûter (collation) (cf.vespralhar)vespièr n. m. • guêpiervesprada n. f. (s. XII.) 1. après-midi 2. soiréevespralh n. m. → vespertin • goûter (collation)vespralhada n. f. → vespertin • goûter (colla-tion) (cf. vespertinada)vespralhar v. → vespertinar • goûter (collation)vèspras n. f. plur. (s. XIII.) • vêpresvèspre n. m. (s. XIII.) 1. soirée 2. après-midivèspre (de / al) loc. adv. (s. XIII.) • dans l’après-midivessar v. → vessinar • vesservessiga n. f. (s. XIII.) 1. vessie 2. ampoule sur lapeau 3. bullevessina n. f. • vessevessinada n. f. → flatuositat • flatuositévessinaire, aira n. • vesseur, eusevessinar v. • vesser (cf. vessar)vèsta n. f. • vestevestala n. f. (s. XIV. . . ) • vestalevestiari n. m. (s. XIII.) • vestiairevestibul n. m. (s. XVI. . . ) • vestibulevestidura n. f. (s. XIII.) • vêturevestigi n. m. (s. XIV.) • vestigevestiment n. m. (s. X.) 1. vêtement 2. habille-mentvestimentari, ària adj. (s. XIX. . . ) • vestimentairevestir v. (s. X.) 1. vêtir 2. habillervestison n. f. (s. XIII.) • action de se vêtirvestit n. m. 1. vêtement 2. habitvestit, ida adj. 1. habillé, ée 2. vêtu, ueveston n. m. (s. XVIII. . . ) • vestonveta n. f. (s. XIII.) 1. ruban de fil 2. cordelette 3.filon 4. coucheveta (èsser de -) loc. • être bien disposéveta (non aver -/ aver pas -) loc. • ne pas êtrebien portantveteran n. m. (s. XVI. . . ) • vétéranveterinari, ària adj. e n. (s. XVI. . . ) • vétérinairevetilha n. f. (s. XVI. . . ) 1. petit ruban 2. vétillevèto n. m. (s. XVIII. . . , mot latin) vetò • vétovetust, usta adj. (s. XIV.) • vétustevetustat n. f. (s. XV. . . ) • vétustévetz n. f. (s. XII.)→ còp • fois (cf. vegada)veusar v. • devenir veufveusatge n. m. • veuvageveuse, veusa n. • veuf, veuveveuseta n. f. • jeune veuvevexacion n. f. (s. XIV.) • vexationvexant, anta adj. (s. XIII. . . ) • vexant, antevexar v. (s. XIII.) • vexervexatòri, òria adj. (s. XVIII. . . ) • vexatoirevia n. f. (s. XII.) 1. voie 2. chemin 3. artère (rue)4. moyenviabilitat n. f. (s. XIX. . . , del francés) • viabilité(vie)viabilitat n. f. (s. XIX. . . ) • viabilité (voie)

333

Page 334: Diccionari General de la Lenga Occitana - DGLO · ACADEMIA OCCITANA CONSISTÒRI DEL GAI SABER Diccionari General de la Lenga Occitana 2008 – 2016

viabilizar vina / vinada

viabilizar v. (s. XX.) • viabiliser (voie)viable, viabla adj. (s. XVI. . . , del francés) • viableviaducte n. m. (s. XIX. . . , de l’anglés) • viaducvianda n. f. (s. XIII.)→ vivenda 1. nourriture 2.provisions 3. vivresviaòl (/viòl) n. m. • petit cheminviatge n. m. (s. XII.) 1. voyage 2. chargementviatgièr n. m. (s. XV. . . , del francés) • viagerviatgièr, ièra adj. (s. XV. . . , del francés) • viager,èreviatic n. m. (s. XVII. . . ) • viatiqueviatjaire, aira n. • voyageur, euseviatjar v. • voyagervibracion n. f. (s. XVII. . . ) • vibrationvibrar v. (s. XVI. . . ) • vibrervibrato n. m. (s. XIX. . . , mot italian) vibratò • vi-brato (musique)vibrator n. m. (s. XIX. . . ) vibrador 1. vibreur 2.vibrateur (appareil)vibratòri, òria adj. (s. XIX. . . ) • vibratoirevibre n. m. (s. XVIII. . . ) • castorvibrion n. m. (s. XVIII. . . ) • vibrion (biol.)vicari n. m. (s. XIV. . . ) • vicairevicariá n. f. (s. XIV.) • viguerievicariat n. m. (s. XV. . . ) • vicariatvice vèrsa adv. (s. XV. . . , loc. latina) vice versà •vice-versavice-rei n. m. (s. XV. . . ) • vice-roivice-reialtat n. f. (s. XVII. . . ) • vice-royautéviceamiral n. m. (s. XIV. . . ) • vice-amiralvicecancelièr, ièra n. (s. XIV.) • vice-chancelier,ièreviceconsul, ula n. (s. XVII. . . ) vicecònsol • vice-consulviceconsulat n. m. (s. XVII. . . ) • vice-consulatvicepresidéncia n. f. (s. XVIII. . . ) • vice-présidencevicepresident, enta n. (s. XV. . . ) • vice-président,entevici n. m. (s. XIII.) • viceviciar v. (s. XIV.) • vicierviciós, osa adj. (s. XIII.) • vicieux, eusevicissitud n. f. (s. XIV. . . ) • vicissitudevictima n. f. • victimevictòria n. f. (s. XIV.) • victoirevictorian, ana adj. (s. XIX. . . ) • victorien, ennevictoriós, osa adj. (s. XIV.) • victorieux, eusevida n. f. • vievida (far bona -) expr. •mener joyeuse vievida (menar magra -) expr. •mener une pauvrevievida vidanta loc. • vie quotidiennevida vidanta (de la -) expr. • jamais de la vievidalba n. f. • clématitevidalha n. f. • vrille de la vignevidassa n. f. 1. mauvaise vie, triste vie 2. viedu soldatvidèo n. f. (s. XX., de l’anglés) videò • vidéo

video-susvelhança n. f. (s. XX.) • vidéosurveil-lancevideocasseta n. f. (s. XX.) • vidéocassettevideoclub n. m. (s. XX.) • vidéoclubvideotèca n. f. (s. XX.) • vidéothèquevidorlada n. f. • crue du Vidourleviduitat n. f. (s. XIII. . . ) 1. état de veuve 2. veu-vagevièit (/vièch) n. m. 1. pénis 2. vitvièit d’ase n. m. → albergina • (fam.) auberginevièit d’ase n. m. • juron (vit d’âne)vièla n. f. • viellevièlh, vièlha adj. e n. • vieux, vieillevielhaca n. 1. vioque 2. vieillardvielhanchon, ona adj. • vieillot, otevielhariá n. f. • vieillerievielhàs, assa adj. 1. (péj.) vieux, vieille 2. dé-modé, éevielhesa n. f. • vieillessevielhir v. • vieillirvielhós, osa adj. → senil • sénilevielhum n. m. 1. vieillesse 2. vétusté 3. lesvieuxvienés, esa adj. • viennois, oisevigariá n. f. • viguerievige n. m. • scion d’osiervigia n. f. (s. XVII. . . , del portugués) • vigievigièr n. m. → vanièr • vanniervigil n. m. (s. XIX. . . ) • vigile (gardien)vigilància n. f. (s. XIV. . . ) • vigilancevigilant, anta adj. (s. XV. . . ) • vigilant, antevigilantament adv. (s. XVI. . . ) • vigilammentvigília n. f. (s. XIII.) • vigile (relig.)vigor n. f. (s. XIII.) • vigueurvigorós, osa adj. (s. XIII.) • vigoureux, eusevigorosament adv. (s. XIII.) • vigoureusementviguièr n. m. (s. XIII.) • viguiervil, vila adj. (s. XII.) • vil, vilevila n. f. • villevilan, ana n. (s. XII.) • vilain, ainevilanament adv. (s. XII.) • vilainementvilandrés, esa adj. → ciutadin 1. habitant, antede la vile 2. citadin, inevilaniá n. f. (s. XII.) • vilenievilatge n. m. (s. XIV.) • villagevilatgés, esa adj. e n. (s. XVI. . . ) • villageois, oisevilatjon / vilatjòt n. m. (s. XIV. . . ) • petit villagevilesa n. f. (s. XIII.) • bassessevilipendiar v. (s. XIV. . . ) • vilipendervillà n. f. (s. XVIII. . . , del latin) 1. villa 2. pavillon(maison)vilòta n. f. • petite villevim n. m. (s. XII.) • osiervimenièr n. f. (s. XIV. : « vimener ») • oseraievin n. m. (s. XII.) • vinvin de mescla expr. • vin coupévina / vinada n. f. • piquette

334

Page 335: Diccionari General de la Lenga Occitana - DGLO · ACADEMIA OCCITANA CONSISTÒRI DEL GAI SABER Diccionari General de la Lenga Occitana 2008 – 2016

vinaça virat d’uèlh

vinaça n. f. (s. XIV. : « vinaci ») 1. vinasse 2. marcde raisinvinagrariá n. f. (s. XVIII. . . ) • vinaigrerievinagre n. m. (s. XIII.) • vinaigrevinagreta n. f. (s. XIII. . . ) • vinaigrettevinagrièr n. m. (s. XVI. . . ) • vinaigriervinalha n. f. • les vinsvinar v. • viner (ajouter de l’alcool au vin)vinassós, osa adj. 1. qui est sali de vin 2. quisent le vinvinatge n. m. (s. XIV. . . ) 1. redevance sur le vin2. pot-de-vin (corruption)vinatièr n. m. (s. XX.) • bateau pour porter levinvinatièr n. m. 1. marchandde vin 2. ivrognevindicatiu, iva adj. (s. XV. . . ) • vindicatif, ivevindicta n. f. (s. XVI. . . ) • vindictevinenc, enca adj. (s. XIV.) → vinós • couleur devinvineta n. f. • oseillevineta menuda n. f. • petite oseillevinha n. f. (s. XII.) • vignevinhairon, ona n. • vigneron, onnevinhal n. m. (s. XIII.) 1. les vignes 2. vigneauvinheta n. f. (s. XV. . . ) • vignette (ornement :arch., livre. . . )vinhièr n. m. (s. XIII.) • les vignesvinhòbre n. m. (s. XII., lat. « vineoporus » ← gr.« ampelophoros ») • vignoble (ensemble des vi-gnes de la région)vinicòla adj. (s. XIX. . . ) • vinicole (cf. viticòla)vinificacion n. f. (s. XVIII. . . ) • vinificationvinificar v. (s. XVIII. . . ) • vinifiervinificator, tritz n. (s. XVIII. . . ) • vinificateur,trice (personne)vinil n. m. (s. XIX. . . ) • vinylevinilacetilèn n. m. (s. XIX. . . ) • vinylacétylènevinilic, ica adj. (s. XIX. . . ) • vinyliquevinilogia n. f. (s. XIX. . . ) • vinylogievinilògue, òga adj. e n. m. (s. XIX. . . ) • vinyloguevinós, osa adj. (s. XIV.) 1. couleur de vin 2.vineux, euse (cf. vinenc)vinotièr n. m. → vinatièr •marchandde vinvint adj. num. (s. XII.) • vingtvinten, ena adj. (s. XIII.) • vingtièmevintenada n. f. • vingtainevintenat n. m. • vingtaineviòl n. m. • violviòla n. f. 1. vielle 2. violeviolacion n. f. (s. XIV.) • violationviolador, airitz n. • joueur, euse de violeviolaire, aira n. m. (s. XIV.) • violeur, euse, vio-lateur, trice (violenter, profaner. . . )violar v. (s. XII.) • violervioléncia n. f. (s. XIV.) • violenceviolent, enta adj. e n. (s. XIV.) • violent, enteviolentament adv. (s. XIV. . . ) • violemmentviolentar v. (s. XIV. . . ) • violenter

violet, eta adj. (s. XIII. . . ) • violet, ette (couleur)violeta n. f. (s. XII.) • violettevioletar /violetejar v. • devenir violetvioletenc, enca adj. • qui tire sur le violetvioletós, osa adj. • qui tire sur le violetviolièr n. m. • girof1éeviolon n. m. (s. XIII.) • violonviolonaire, aira n. (s. XIII. . . ) • violoneux, euse(cf. violonista)violonar v. (s. XIII. . . ) • jouer du violonvioloncèl n. m. (s. XVIII. . . , de l’italian) • violon-cellevioloncellista n. (s. XIX. . . ) • violoncellisteviolonièr n. m. (s. XVII. . . ) • luthierviolonista n. (s. XIX. . . ) • violoniste (cf. violon-aire)vipèra n. f. (s. XIII.) • vipèreviperin, ina adj. (s. XIV.) • vipérin, inevira n. f. (s. XIV.)→ sageta 1. dard 2. flèche (cf.flècha)vira ? (de qué ne -) loc. • de quoi s’agit-il ?vira-l’ast n. m. • tourne-brochevira-sòl n. m. • parasolvira-solelh n. m. • tournesolvira-t’enlai loc. • giflevirabiquin n. m. (s. XIV. . . , del neerl.) • vilebre-quinviraboquet n. m. (s. XVI. . . ) • bilboquetviracanton n. m. • tournant de rueviracòl n. m. • torticolisvirada n. f. 1. virage 2. tournure 3. viréeviradís, issa adj. 1. inconstant, ante 2. versatileviradoira n. f. → giroleta • girouettevirago n. f. (s. XV. . . ) viragò • viragoviral, ala adj. • viral, aleviralengar v. • employer un mot pour un autreviraman n. m. • tour de mainviramarion n. m. • (fam.) giflevirament n. m. • virement (t. de marine)virament n. m. 1. virement 2. rotationvirant, anta adj. • tournant, antevirapassa n. f. 1. saut périlleux 2. culbutevirapassar v. • culbutervirar v. (s. XII.) 1. tourner 2. se retourner 3. fairepartir (chasser quelqu’un, virer) 4. être ques-tionvirar (se’n -) loc. • s’en moquer (indifférence)virar de caire / de part loc. 1. tourner le dos 2.s’éloignervirar del semenat loc. 1. virer 2. expulser d’unlieuvirar fuèlh loc. 1. tourner la page 2. mourirvirar l’uèlh expr. 1. (fam.) tourner de l’œil 2.expirervirason n. f. • coup de sangvirat de man n. m. • tour de mainvirat d’uèlh n. m. 1. coup d’œil 2. regardrapide 3. dins un virat d’uèlh : très rapidement.

335

Page 336: Diccionari General de la Lenga Occitana - DGLO · ACADEMIA OCCITANA CONSISTÒRI DEL GAI SABER Diccionari General de la Lenga Occitana 2008 – 2016

viratge vituperator, tritz

viratge n. m. 1. virage 2. action de tourner, deretournerviratorn n. m. • volte-faceviravira n. m. • tourniquetviravòlta n. f. • virevoltevirginal, ala adj. (s. XIV.) vergenal • virginal, alevirginitat n. f. (s. XIII.) vergenetat • virginitévirgula n. f. (s. XVI. . . ) • virguleviril, ila adj. (s. XIV.) • viril, ilevirilament adv. (s. XV. . . ) • virilementvirilitat n. f. (s. XV. . . ) • virilitévirilizar v. (s. XIX. . . ) • viriliserviròla n. f. (s. XII. . . ) • virolevirolar v. (s. XIII. . . ) •munir de virolesvirolatge n. m. (s. XIX. . . ) • virolagevirolièr v. (s. XX.) • ouvrier qui réalise les vi-rolesvirona n. f. 1. vrille 2. tarièrevironar v. 1. percer 2. vrillervirós, osa adj. (s. XVII. . . ) • vireux, eusevirtual, ala adj. (V 515) • virtuel, ellevirtualament adv. (V 515) • virtuellementvirtualitat n. f. (s. XVII. . . ) • virtualitévirtuós, osa n. (s. XIV. . . , de l’italian) • virtuosevirtuositat n. f. (s. XIV.) • virtuositéviruléncia n. f. (s. XIV.) • virulencevirulent, enta adj. (s. XIV. . . ) • virulent, entevirus n. m. (s. XV. . . , mot latin) virùs • virusvisa n. m. (s. XVI. . . , mot latin) visà; visat • visavisada n. f. (s. XIII. . . ) • viséevisar v. (s. XII. . . ) 1. regarder 2. viservisar v. (s. XIII. . . ) • visservisatge n. m. (s. XII.) • visagevisca ! interj. • vive !viscèra n. f. (s. XV. . . ) • viscère (m.)visceral, ala adj. (s. XV. . . ) • viscéral, alevisceralament adv. (s. XX.) • viscéralementviscoalhas n. f. plur. • victuailles (cf. vitalhas)viscós, osa adj. (s. XIII.) vescós • visqueux, euseviscositat n. f. (s. XIV.) vescositat • viscositéviseta n. f. → vitz 1. escalier à vis 2. vis depressoirvisibilitat n. f. (s. XV. . . ) • visibilitévisiblament adv. (s. XIII.) • visiblementvisible, ibla adj. (s. XIII.) vesible • visiblevisièra n. f. (s. XIII. . . ) • visièrevisigòt, òta adj. (s. XVII. . . ) • wisigoth, othevisigotic, ica adj. (s. XVII. . . ) • wisigothiquevision n. f. (s. XII. . . ) • vision (relig. action devoir)vision n. f. (s. XIX. . . ) • vision (représentation)visionar v. (s. XX.) • visionnervisionari, ària adj. e n. (s. XVII. . . ) • visionnairevisionatritz n. f. (s. XX.) visionadoira • vision-neusevisita n. f. (s. XVI. . . ) vesita • visitevison n. m. (s. XVIII. . . ) • visonvisor n. m. (s. XIX. . . ) • viseur

vispòla n. f. → beluga • étincellevispre, vispra adj. 1. âpre 2. acerbevispror n. f. • âpretévist, vista adj. • vu, vuevista n. f. (s. XIII.) • vuevistacort, orta / vistaflac, aca adj. • qui a la vuebassevistal n. m. • coup d’œilvistalha n. f. • visite en vue de mariagevistalhada n. f. • visite en vue de contrôle /d’inspectionvistalhaire, aira n. • visiteur, euse en vue demariagevistalhar v. • visiter en vue de mariage /d’inspectionvistejar v. • chercher des yeux, du regardviston n. m. • pupille (œil)vistornar v. (s. XV.) • châtrervistornat adj. m. (s. XV.) • châtrévisual, ala adj. e n. m. (s. XIV.) • visuel, ellevisualizacion n. f. (s. XIX. . . ) • visualisationvisualizar v. (s. XIX. . . ) • visualiservit n. f. (s. XIII.) • cep de vignevital, ala adj. (s. XIII.) • vital, alevitalha n. f. (s. XIII.) • victuaillevitalitat n. f. (s. XIX. . . ) • vitalitévitamina n. f. (s. XX., de l’anglés) • vitaminevitaminat, ada adj. (s. XX.) • vitaminé, éevitatge n. m. (s. XVI. . . ) • cépageviticòla adj. (s. XIX. . . ) • viticoleviticultor, tritz n. (s. XIX. . . ) • viticulteur, triceviticultura n. (s. XIX. . . ) • viticulturevitra n. f. (s. XV. . . ) • vitre (cf. veiriá)vitrar v. (s. XV. . . ) • vitrervitrariá n. f. (s. XIV. . . ) • vitrerie (fabrique devitres)vitratge n. m. (s. XVII. . . ) • vitrage (ensembledes vitres)vitrièr n. m. (s. XIV. . . ) • vitriervitrificabilitat n. f. (s. XX.) • vitrificabilitévitrificable, abla adj. (s. XVIII. . . ) • vitrifiablevitrificacion n. f. (s. XVI. . . ) • vitrificationvitrificar v. (s. XVI. . . ) • vitrifiervitrificatiu, iva adj. (s. XX.) • vitrificatif, ivevitrificator, tritz adj. (s. XX.) • vitrificateur, tricevitriòl n. m. (s. XIV.) • vitriolvitriolaire, aira n. (s. XIX. . . ) • vitrioleur, eusevitriolar v. (s. XIX. . . ) • vitriolervitriolat, ada adj. (s. XVII. . . ) • vitriolé, éevitriolatge n. m. (s. XIX. . . ) • vitriolagevitriolic, ica adj. (s. XVI. . . ) • vitrioliquevitrós, osa adj. (s. XIII. . . ) • vitreux, euse (cf.veirenc)vituperacion n. f. (s. XII. . . ) • vitupérationvituperar v. (s. XIII.) • vitupérervituperator, tritz n. (s. XVI. . . ) vituperaire • vi-tupérateur, trice

336

Page 337: Diccionari General de la Lenga Occitana - DGLO · ACADEMIA OCCITANA CONSISTÒRI DEL GAI SABER Diccionari General de la Lenga Occitana 2008 – 2016

vitupèri volontós, osa

vitupèri n. m. (s. XIV.) 1. vitupération 2. re-prochevitz n. f. (s. XII.) 1. vis 2. escalier tournantviu, viva adj. (s. XIII.) 1. vif 2. vivant, anteviula n. f. (s. XII.)→ viòla • violeviure v. (s. XII.) • vivreviure (sap -) loc. • il sait se comporterviure del mond (lo -) loc. • le savoir vivreviures n. m. plur. (s. XII. . . )→ vivenda • vivresviva n. f. • vive (poisson venimeux)vivaç, aça adj. (s. XVIII. . . ) • vivacevivacitat n. f. (s. XIV.) • vivacitévivament adv. (s. XIII.) vistament; viste→ aviat 1.vite 2. rapidement 3. vivementvivarés, esa adj. • vivarais, aisevivenda n. f. (s. XII.) 1. nourriture 2. viures (cf.vianda)vivendièr, ièra n. (s. XII. . . ) vivandièr • vi-vandier, ièrevivent, enta adj. → viu • vivant, antevivièr n. m. (s. XII.)→ pesquièr • viviervivificar v. (s. XIII.) • vivifiervivificator, tritz adj. (s. XVI. . . ) • vivificateur,tricevivipar, ara adj. (s. XVII. . . ) • vivipareviviparitat n. f. (s. XIX. . . ) • viviparitéviviseccion n. f. (s. XVIII. . . ) • vivisectionvizir n. m. (s. XV. . . , del turc← persan) • vizirvocable n. m. (s. XIV.) • vocablevocabulari n. m. (s. XV. . . ) • vocabulairevocacion n. f. (s. XIV.) • vocationvocal, ala adj. (s. XIV.) • vocal, alevocala n. f. (s. XIV : « vocal ») • voyellevocalament adv. (s. XVI. . . ) • vocalementvocalic, ica adj. (s. XIX. . . ) • vocaliquevocaliza n. f. (s. XIX. . . ) • vocalisevocalizacion n. f. (s. XIX. . . ) • vocalisationvocalizar v. (s. XIX. . . ) • vocaliservocalizator, tritz n. (s. XIX. . . ) • vocalisateur,tricevocatiu n. m. (s. XIII.) • vocatifvociferacion n. f. (s. XII. . . ) • vociférationvociferar v. (s. XIV. . . ) • vociférervociferator, tritz n. (s. XIX. . . ) vociferaire • vocif-érateur, tricevodar v. (s. XII.) 1. vouer 2. consacrervòdka n. f. (s. XIX. . . , del rus) vodcà • vodkavòga n. f. 1. vogue 2. mouvement d’un bateauvogaire, aira n. 1. rameur, euse 2. vogueur,eusevogar v. (s. XIII.) • voguer, ramervoid, voida (/vog, voja) adj. (s. XII.) 1. vide 2. (n.m.) le videvoidadís n. m. 1. vidange 2. ordurevoidador n. m. 1. décharge 2. bassin d’eauxuséesvoidaire, aira (/vojaire, aira) n. 1. qui vide 2.videur

voidança (/vojança n. f. (s. XIII.) → voidadís •vidangevoidar (/vojar) v. (s. XIII.) • vidervòl n. m. (s. XIV.) • vol m (dans l’air)volada n. f. (s. XII.) 1. volée 2. vol d’un oiseau 3.groupe d’oiseaux en volvoladís, issa adj. • apte à volervolador, doira adj. • prêt à s’envoler (jeuneoiseau)vòlaguiraud n. m. • coccinellevolalha n. f. • volaille (cf. aujam; polalha)volalhièra n. f. • basse-courvolam n. m. • faucille (cf. vesog)volant n. m. (s. XX.) • volant (véhicule)volar v. (s. XIII.) • voler (oiseaux. . . )volastrejar v. • voler lourdementvolatejar v. (s. XIV.) • voleter, voltigervolatil, ila adj. e n. m. (s. XII.) • volatil, ilevolatilha n. f. (s. XIII.) • volaille (cf. polalha)volatilizable, abla adj. (s. XIX. . . ) • volatilisablevolatilizacion n. f. (s. XVII. . . ) • volatilisationvolatilizar v. (s. XVII. . . ) • volatiliservolcan n. m. (s. XIV.) • volcanvolcanic, ica adj. (s. XVIII. . . ) • volcaniquevolcar v. 1. renverser 2. couchervolença n. f. • volontévoler n. m. 1. vouloir 2. volontévoler v. (s. XII.) 1. vouloir 2. tendre àvoletar v. (s. XIV.) • voletervòlha n. f. • entrainvòlha ! (un pauc de -) expr. 1. un peu decourage 2. du nerf !vòlha (bona -) n. → bonavòlha 1. volontaire 2.bénévolevòlha (èsser de bona -) loc. • être de bonnehumeurvòlha (èsser en -) loc. • être de bonne humeurvòlha (non a ges / cap de -) expr. • il est sansénergievòlha (un sense -) n. • un indolentvolièra n. f. (s. XIV. . . ) • volièrevolleyaire, ra n. (s. XX.) voleybolaire • volleyeur,eusevolleyball n. m. (s. XX.) • volley-ballvolont o non loc. • qu’on le veuille ou nonvolont, onta adj. 1. volontaire 2. obstiné, éevolontadós, osa adj. (s. XIII.) • désireuxvolontar v. 1. aimer, agréer 2. favoriservolontari, ària adj. (s. XIII.) • volontairevolontàriament adv. (s. XIV. . . ) • volontairementvolontariat n. m. (s. XIX. . . ) • volontariatvolontarisme n. m. (s. XX.) • volontarismevolontarista n. (s. XX.) • volontaristevolontat n. f. (s. XII.) • volontévolontièr adv. (s. XII.) • volontiersvolontós, osa adj. (s. XII.) 1. de bonne volonté 2.zélé, ée

337

Page 338: Diccionari General de la Lenga Occitana - DGLO · ACADEMIA OCCITANA CONSISTÒRI DEL GAI SABER Diccionari General de la Lenga Occitana 2008 – 2016

volpat vulgarizator, tritz

volpat n. m. (s. XII : « volp »)→mandra 1. renard2. renardeauvòlta n. f. (s. XII.)→ vòuta • voûtevoltafaccia n. f. (s. XVII. . . , mots italians)→ vira-torn • volte-facevoltaïc, ïca adj. (s. XIX. . . ) • voltaïque (électr.)voltaïc, ïca adj. e n. m. (s. XX.) • voltaïque (ling.)voltaïzacion n. f. (s. XIX. . . ) • voltaïsationvoltar v. • tournoyervoltarian, ana adj. (s. XIX. . . ) • voltairien, ennevoltatge n. m. (s. XIX. . . ) • voltagevòlte n. m. (s. XIX. . . ) vòlt • voltvoltejaire n. m. (s. XIX. . . ) • voltigeur (soldat)voltejaire, aira n. (s. XVI. . . ) • voltigeur, euse(acrobate)voltejament n. m. (s. XVI. . . ) 1. voltige 2. actionde voltigervoltejar v. (s. XVI. . . , de l’italian) 1. voltiger (équi-tation) 2. faire de la voltigevòltmètre n. m. (s. XIX. . . ) • voltmètrevoltor n. m. (s. XII.) • vautourvolubil, ila adj. (s. XVIII. . . ) • volubilevolubilament adv. (s. XVIII. . . ) • volubilementvolubilis n. m. (s. XVI. . . , mot latin) • volubilis(liseron)volubilitat n. f. (s. XVII. . . ) • volubilitévoludar (se -) v. 1. se rouler à terre 2. se vautrervolum n. m. 1. vol (groupe d’oiseaux) 2. at-troupement 3. monceauvolum (en -) loc. (s. XVII.) 1. ensemble, en foule2. en tasvolume n. m. (s. XIV : « volum ».) • volume (livre)volume n. m. (s. XIII. . . ) • volume (mesure)volume (menar de -) expr. • faire du volumevolumetria n. f. (s. XX.) • volumétrievolumetric, ica adj. (s. XX.) • volumétriquevoluminós, osa adj. (s. XVII. . . ) • volumineux,eusevoluptat n. f. (s. XIV.) • voluptévoluptuós, osa adj. (s. XIV.) • voluptueux, eusevoluptuosament adv. (s. XIV. . . ) • voluptueuse-mentvoluta n. f. (s. XVI. . . , de l’italian) • volutevòlver v. → vòuser 1. enrouler 2. renverser (cf.vólzer)vólzer v. → vòuser 1. enrouler 2. renverser (cf.vòlver)vomic, ica adj. (s. XVI. . . ) • vomiquevomidura n. f. (s. XIII. . . ) • vomissurevomir v. (s. XIII.) • vomirvòmit n. m. (s. XIII.) • envie de vomirvòmit (far venir lo -) loc. • donner envie devomirvomitiu, iva adj. (s. XIV. . . ) • vomitif, ivevomitòri n. m. (s. XVI. . . ) 1. vomitoire 2. vomitifvomitorium n. m. (s. XVI. . . , mot latin) • vomito-rium (amphithéâtres antiques)vòra n. f. • bord

vòra de loc. prep. → prèp de • près devoraç, aça adj. (s. XVII. . . ) • voracevoraçament adv. (s. XIX. . . ) • voracementvoracitat n. f. (s. XIV. . . ) • voracitévòrma n. f. (s. XIII.) •morvevormèla n. f. • morve qui coule (enfants) (cf.meca)vormelhut, uda adj. → vormós •morveux, euse(cf. mecut)vormós, osa adj. • morveux, euse (cf. vormel-hut; mecut)vos pron. pers. (s. XII.) • vous (vouvoiement)vosautres, autras pron. pers. • vous (plusieurspersonnes) (cf. vosauts; vautres)vosauts pron. pers. → vosautres • vous(plusieurs personnes) (cf. vautres)vosejament n. m. (s. XX.) • vouvoiementvosejar v. (s. XX.) • vouvoyervòstre (çò -) loc. 1. ce qui est à vous 2. votrebienvòstre (en çò / al -) loc. adv. • chez vousvòstre, vòstra adj. poss. (s. XII.) • votrevòstres, vòstras pron. poss. (s. XII.) 1. vos 2.vôtresvòt n. m. (s. XIII.) 1. vœu 2. souhait 3. ex-votovòta n. f. • fête votivevotacion n. f. (s. XVIII. . . ) 1. votation 2. vote(action)votant, anta n. (s. XVIII. . . ) • votant, antevotar v. (s. XVII. . . , de l’anglés) • votervòte n. m. (s. XVIII. . . , de l’anglés) • votevotiu, iva adj. (s. XIV. . . ) • votif, ivevotz n. f. (s. XII.) 1. voix 2. suffragevotz (a mièja - / a sota -) loc. adv. • à mi-voixvòuta n. f. (s. XII.) • voûte (arch.)vòutar v. (s. XII. . . ) • voûter (arch.)vòutat, ada adj. (s. XII. . . ) • vouté, ée (arch.)vox populi n. f. (s. XIX. . . , mots latins) • vox pop-ulivulcanisme n. m. (s. XIX. . . ) volcanisme • vol-canismevulcanizacion n. f. (s. XVIII. . . , de l’anglés) • vul-canisation (caoutchouc)vulcanizar v. (s. XVIII. . . , de l’anglés) • vulcaniser(caoutchouc)vulcanologia n. f. (s. XX.) volcanologia • vol-canologievulcanologic, ica adj. (s. XX.) volcanologic, ica •volcanologiquevulcanològue, òga n. (s. XX.) volcanològue;vulcanològ • volcanologuevulgar, ara adj. (s. XIII.) • vulgairevulgarament adv. (s. XV. . . ) • vulgairementvulgaritat n. f. (s. XV. . . ) • vulgaritévulgarizacion n. f. (s. XIX. . . ) • vulgarisationvulgarizar v. (s. XIX. . . ) • vulgariservulgarizator, tritz adj. e n. (s. XIX. . . ) • vulgarisa-teur, trice

338

Page 339: Diccionari General de la Lenga Occitana - DGLO · ACADEMIA OCCITANA CONSISTÒRI DEL GAI SABER Diccionari General de la Lenga Occitana 2008 – 2016

vulgata vuna / vunula

vulgata n. f. (s. XVI. . . ) • vulgate (livressaints. . . )vulgum pecus n. (s. XIX. . . , mots latins) • vulgumpecusvulnerabilitat n. f. (s. XVIII. . . ) • vulnérabilité

vulnerable, abla adj. (s. XVII. . . ) • vulnérablevulva n. f. (s. XV. . . ) • vulvevulvar, ara adj. (s. XIX. . . ) • vulvairevulviti n. f. (s. XIX. . . ) • vulvitevuna / vunula n. f. (s. XIV.)→ uèla • luette

339

Page 340: Diccionari General de la Lenga Occitana - DGLO · ACADEMIA OCCITANA CONSISTÒRI DEL GAI SABER Diccionari General de la Lenga Occitana 2008 – 2016

wagnerian ww : ve doble

W

wagnerian adj. (s. XIX. . . ) • wagnérien, ennewàter-pòlo n. m. (s. XX., de l’anglés) water-polò •water-polowatt n. m. (s. XIX. . . , de l’anglés) • watt (W)watt-ora n. m. (s. XX.) • watt-heure (Wh)

wattmètre n. m. (s. XX.) • wattmètrewestern n. m. (s. XX., de l’anglés) • westernwhisky n. m. (s. XVIII. . . , de l’anglés (Irlanda)) •whiskyww : ve doble n. m. • w

340

Page 341: Diccionari General de la Lenga Occitana - DGLO · ACADEMIA OCCITANA CONSISTÒRI DEL GAI SABER Diccionari General de la Lenga Occitana 2008 – 2016

x : ixa (alfabet) xilografia

X

x : ixa (alfabet) n. f. • xxenofil, ila adj. (s. XX.) • xénophilexenofilia n. f. (s. XX.) • xénophiliexenofòbe, òba adj. e n. (s. XX.) • xénophobexenofobia n. f. (s. XX.) • xénophobiexenon n. m. (s. xx.) • xénon (gaz rare)

xerès n. m. (s. XVIII. . . , del castelhan « Jerez ») •xérès (vin)xilofague, agua adj. e n. (s. XIX. . . ) xilofag • xy-lophagexilofòn n. m. (s. XIX. . . ) • xylophonexilografia n. f. (s. XVIII. . . ) • xylographie

341

Page 342: Diccionari General de la Lenga Occitana - DGLO · ACADEMIA OCCITANA CONSISTÒRI DEL GAI SABER Diccionari General de la Lenga Occitana 2008 – 2016

y : i grèca (alfabet) yoga

Y

y : i grèca (alfabet) n. f. • yyacht n. m. (s. XVI. . . , del neerlandés) • yachtyack n. m. (s. XVIII. . . , de l’anglés← tibetan) • yack

yard n. m. (s. XVIII. . . , mot anglés) • yard (mesure)yen n. m. (s. XIX. . . , mot japonés) • yenyoga n. m. (s. XIX. . . , mot sanskrit) • yoga

342

Page 343: Diccionari General de la Lenga Occitana - DGLO · ACADEMIA OCCITANA CONSISTÒRI DEL GAI SABER Diccionari General de la Lenga Occitana 2008 – 2016

z : izèda (alfabet) zusubièr

Z

z : izèda (alfabet) n. f. • zzambonha n. m. → bodega 1. son de musique2. cornemusezebrar v. (s. XIX. . . ) • zébrerzebrat, ada adj. (s. XIX. . . , d’una lenga congolesa) •zébré, éezèbre n. m. (s. XVII. . . ) • zèbrezebú n. m. (s. XVIII. . . , del tibetan) • zébuzefir n. m. (s. XIV.) • zéphyrzèl n. m. (s. XVI. . . ) • zèlezelat, ada adj. (s. XVI. . . ) • zélé, éezelator, tritz adj. e n. (s. XVI. . . ) zelaire • zélateur,tricezelòta n. m. (s. XVII. . . ) • zélotezèn adj. e n. m. (s. XIX. . . , del japonés← chinés←sanskrit) • zenzenit n. m. (s. XIV. . . , de l’arabi) • zénithzenital, ala adj. (s. XVII. . . ) • zénithal, alezèro n. m. (s. XV. . . , de l’italian ← arabi) zerò •zérozèst n. m. (s. XVII. . . ) • zestezèta n. m. zetà • lettre de l’alphabet greczetacisme n. m. (s. XX.) • zétacismezeugma n. m. (s. XVIII. . . ) zeugmà • zeugmazibelina n. f. (s. XIV. . . , de l’italian ← eslau) •zibelineziga-zaga n. f. (s. XVII. . . , de l’alemand) • zigzagziga-zagar, zigaza-guejar v. (s. XIX. . . ) • zigza-guerzigòma n. m. (s. XVI. . . ) zigomà • zygoma (os)zigomatic, ica adj. e n. m. plur. (s. XVII. . . ) •zygomatiquezinc n. m. (s. XVII. . . , de l’alemand Zink) • zinczinga-zanga n. f. • bruit alternatif (scie, etc.)

zingaire, aira n. (s. XIX. . . ) • zingueurzingar v. (s. XIX. . . ) • zinguerzingariá n. f. (s. XIX. . . ) • zingueriezingatge n. m. (s. XIX. . . ) • zingagezínnia n. m. (s. XIX. . . , de Zinn, botanista alemand)zinnià • zinnia (bot.)ziu-ziu onom. • chant des cigales, etc.zizania n. f. (s. XIV.) zizània • zizaniezo ! interj. • hop ! allons !zoave n. m. (s. XIX. . . ) • zouave (soldat)zodiac n. m. (s. XIV.) • zodiaquezodiacal, ala adj. (s. XV. . . ) • zodiacal, alezombí n. m. (s. XIX. . . , mot creòl) • zombiezòna n. f. (s. XIV.) • zonezonzon / zonzonament n. m. • bourdonnementzonzonar v. • bourdonnerzonzonejar v. • bourdonner de façon intermit-tentezòo n. m. (s. XX.) zoò→ jardin zoologic • zoozoofil, ila adj. (s. XX.) • zoophilezoofilia n. f. (s. XX.) • zoophiliezoofòbe, òba adj. (s. XX.) zoofòb • zoophobezoofobia n. f. (s. XX.) • zoophobiezoologia n. f. (s. XVIII. . . ) • zoologiezoologic, ica adj. (s. XVIII. . . ) • zoologiquezoologista n. (s. XVIII. . . ) • zoologistezoom n. m. (s. XX., mot american) • zoomzoomòrfe, òrfa adj. (s. XX.) zoomòrf • zoomor-phezoomorfisme n. m. (s. XX.) • zoomorphismezooplancton n. m. (s. XX.) • zooplanctonzusuba n. f. • jujubezusubièr n. m. • jujubier

343