Número 4 Hivern 2008

- Col·legi El Pilar - Premià de Mar - Tota la informació de la vostra

escola - Edita: AMPA i Col·legi El Pilar -

Dibuix dels alumnes de Primer 2

PATROCINADORS

3

SUMARI Editorial ........................................ 3 La finestra de les notícies ............ 4 La finestra dels alumnes Infantil 3 ................................ 7 Infantil 4 ................................ 8 Infantil 5 ................................ 9 Primer .................................. 10 Segon .................................. 11 Tercer .................................. 12 Quart ................................... 13 Cinquè ................................ 13 Sisè ...................................... 15 Primer ESO ........................... 16

Segon ESO .......................... 16 Tercer ESO ........................... 17 Quart ESO ........................... 24 Bibliografia recomanada .......... 11 La festa d’hivern ........................ 18 Carnaval .................................... 19 La finestra dels pares i mares .... 26 La finestra de l’Ampa ................ 31 Ens connectem ......................... 31 El reportatge .............................. 35 La finestra de l’especialista ....... 37 Passatemps ................................ 39 Cuina divertida .......................... 40

La revista és oberta a totes les vostres participacions, ja sigueu alumnes, mestres o pares i mares. Si voleu col·laborar només ens heu de fer arribar els vostres temes mitjançant la bústia de suggeriments de l’escola,

indicant que és per la revista o bé al mail: lafinestreta@gmail.com. El títol d’aquesta edició és original de Alba González Bonilla, de 1er ESO.

EDITORIAL Estem ajudant als nostres fills a créixer? Créixer vol dir més que fer-se grans. Vol dir fer-se adults: Ser capaços de fer cada cop més coses sols, fer-se cada cop més autònoms, responsables i organitzats. Al moment de néixer depenen totalment de nosaltres, però any rere any aniran fent-se capaços de caminar sols, de menjar sols, d’anar sols a l’escola,... Al final han d’acabar sent capaços d’estudiar sols, de decidir encertadament sense nosaltres, de viure responsablement sense el nostre ajut. El procés d’aprenentatge és llarg. Tot aquest temps hem de guiar-los, explicar-los com s’ha de fer cada

cosa, com trobar la millor opció o què cal fer en cada situació. Però l’objectiu no és que ens facin cas, no pretenem substituir-los i ells ho han de saber; el nostre objectiu ha de ser que cada vegada haguem d’intervenir menys, que els surti d’ells mateixos cada actuació i que podem deixar-los anar sols, perquè ja no els calgui el nostre ajut. És millor un ”a veure si ets capaç de...” que un “deixa, que ja t’ho faig”. Val més un “ja saps què has de fer” que un “ara fes això”. Els ajuda més un “com et sembla a tu que ho pots superar?” que la millor de les nostres explicacions. Quan aprenen a anar en bicicleta els aguantem pel darrera, però en el

4

moment apropiat els deixem (de vegades sense que ho notin), perquè vegin que no ens necessiten i poden seguir sols sense caure. Cal evitar la tendència a sobreprotegir els nostres fills, donar-los les coses mastegades, organitzar-los la vida evitant-los les dificultats, solucionar-los els problemes. Això és contraproduent, no els fa madurar, dificulta el creixement, no els deixa fer-se adults. Han de saber que ens tenen sempre al seu costat, que mai passarem d’ells, però que els volem decidits, que esperem d’ells que siguin capaços d’afrontar els seus problemes,

d’organitzar-se per ells mateixos, d’assumir responsabilitats amb èxit. Si no els empenyem a fer les tasques que els pertoca per ells mateixos, a organitzar-se sols, a complir amb el ritme de treball i d’estudi, no els estem ajudant en absolut. A l’escola hem d’anar trobant conjuntament, pares i mestres, les millors estratègies per fer-los avançar pas a pas de la dependència total a la plena autonomia, ajudar-los a créixer des dels anys infantils als d’adults responsables.

La Direcció

FINESTRA DE LES NOTÍCIES Us informem que el passat 25 d’Octubre es va celebrar l’Assemblea General de l’AMPA i que la junta té a la vostra disposició l’estat de comptes de l’exercici 2006-2007. Si voleu saber qualsevol dada no dubteu en adreçar-vos a qualsevol membre de la junta de l’AMPA, o a la direcció de l’escola. Membres de la Junta de l’AMPA: Marta Buitureira, Maite Enfedaque, Laura Bonilla, Montse Lucena, Jordi Vilà, Sònia Ribas, MªJose Marín, Gemma Mixoy, Rosa Santiago, Marta Palencia, Nuria Rubio, Montse Prieto, Esther Jou, MªAdelina Albarral, Yolanda Andreu, Pepa Torres, Marc Pedrós, Mercedes Sánchez, Yolanda Campillo, Alicia Pérez, Marta Moyano, Araceli Rey, Gemma Paniagua, Elisenda Famadas.

���������������� LES REUNIONS DE L’AMPA Com ja sabeu, l’AMPA, es va reunint de forma periòdica. Aquestes reunions són obertes a tots els pares i mares. Les dates per aquest any 2008, són: - 28 de febrer 2008 a les 21:00h - 24 d’abril de 2008 a les 21:00h - 5 de juny de 2008 a les 21:00h

El mail de la revista: lafinestreta@gmail.com

5

Igualment, anirem informant al taulell d’anuncis, per si hagués qualsevol modificació o reunió extraordinària. ���������������� EL XANDALL Finalment els xandalls, bates i polos de l’escola, els vendrà l’AMPA. D’aquesta manera, podrem estalviar considera-blement i ara portarà l’emblema de l’escola brodat. El preu serà: XANDALL: des de 30,79 fins a 34,44 (segons talla) BATA: a consultar. POLO: des de 11,05 fins a 12,50. Des de l’escola, aprofitem per recordar, que TOTS ELS NENS HAURIEN DE PORTAR LA MATEIXA BATA I EL MATEIX XANDALL. Es important, especialment, la bata en el dia a dia, i el xandall a les excursions. ���������������� XERRADA El passat dia 3 de desembre, es va fer la xerrada : “Les relacions familiars: els diferents estats emocionals dels adolescents”, que el departament d’acció social i ciutadania de la Generalitat, ha inclòs al seu programa “aprendre amb tu”. i que es va sol·licitar des de l’AMPA de l’escola. Es va fer a l’edifici de la E.S.O, i va ser un èxit d’assistència. En Xavier Bru, un psicòleg, molt pedagògic, ens va transportar al mon de l’adolescència,

que tots hem viscut, per ajudar-nos a entendre millor els nostres fills i filles. Ens va fer passar una bona estona, donant-nos idees, per a la reflexió, d’una manera molt entretinguda. Vam riure, casi ens vam emocionar, i sobretot vam treure una mica de ferro a les nostres preocupacions respecte a aquesta edat. ���������������� Una de les activitats d’aquesta tardor passada ha estat fer uns preciosos poemes. Aquests dos són un petit tast del treball de cinquè. Poema de tardor La tardor és temps de tristesa. Ploren els arbres, canvien de color el seu vestit. El camí és ple de fulles, simfonia de color El vent se les emporta, formen una sanefa. Ja és tardor i cada dia, cada minut, cada segon, hi ha més fredor. El otoño Llega el otoño triste. Llega la castañada hermosa. Las hojas de los árboles se adornan con nuevos colores. Llegan las granadas que explotan en nuestra boca de sabor agridulce. Llegan las nueces pidiendo, envidiosas de los árboles, que las pinten del color miel.

6

Viene el frío, a hacernos echar de menos al verano, que ya se ha ido.

5è de Primària ���������������� ORDENATAS PARA EL COLE El curs passat, amb la promoció dels supermercats CONDIS, vam acon-seguir un ordinador, per al cole, amb aquest, ha estat el tercer any consecutiu. Aquest curs, tornem a intentar-ho, així que, per qui no ho sabia, us diem que els nens poden portar tots els punts que puguin al cole. L’hem d’aconseguir!!!!

���������������� Vols crear tu el títol de la revista? Pel proper número volem que torneu a ser vosaltres, els alumnes, els que ens dissenyeu un títol ben maco per posar a la capçalera. Només cal que el facis com a tu t’agradi (per ordinador o

sense, dibuixat, pintat, amb dibuixos.... com tu vulguis!. Fins i tot pots demanar una mica d’ajuda als pare/mare) i ens el facis arribar a la bústia de l’escola o per mail. El seleccionat anirà en lloc del que tenim ara i a cada nova edició el canviarem pels que ens feu arribar. Vinga, Anima’t! (S’acceptarà qualsevol títol, en color, que inclogui el text “La Finestreta” i sigui creat ocupant tot un full Din A4 o en format jpg) ���������������� Us comuniquem que: Si voleu col·laborar a la revista podeu fer-ho mitjançant la bústia, entregant-ho a la Isabel, o algú de l’A.M.P.A. i al nostre correu: lafinestreta@gmail.com Podeu entregar: • Els articles que vulgueu. • Propostes de dissenys per al títol “LA FINESTRETA” • Dibuixos, caricatures del l’escola... • Afegiment d’espònsors, que vulguin col·laborar amb la nostra revista • Anuncis • Tot el que vulgueu... Acceptem tot tipus de propostes. Esperem la vostra col·laboració!!!!

7

FINESTRA DELS ALUMNES - INFANTIL 3 Excursió a una hípica! Aquest any la classe de P3 vam decidir entre tots que volíem ser cavalls. Varem anar fa molt poc d’excursió a una hípica de Vilassar de Mar on hi havia un munt de cavalls. Eren molt grans i hi havia de tots colors. A la classe ja havíem estat estudiant una mica els cavalls, però igualment vam aprendre moltes coses

noves. Una noia molt simpàtica ens va ensenyar com netejava el seu cavall. Els cavalls també els dutxen amb sabó! I sabeu què va ser el més divertit? Ens

van deixar pujar a cada nen/a en un poni i no ens vam espantar. El poni es deia Mafalda i era de color blanc i marró. Ens ho vam passar molt bé!!

8

FINESTRA DELS ALUMNES - INFANTIL 4 Hem vist pingüins!! Hola som la classe del pingüins de P-4. Aquest mes de novembre hem anat al zoo també amb la classe dels cocodrils (p-5). El motiu de la sortida va ser perquè durant aquest trimestre hem estudiat els pingüins: com és el seu cos, què mengen, on viuen i el més important, són aus que no volen. Ens ho vam passar molt bé perquè vam veure molts animals. Mentre esmorzàvem hi havia un paó que es volia menjar els nostres esmorzars. Després d’esmorzar una noia encarregada del zoo ens van explicar moltes coses dels pingüins que ens van

servir per fer un resum del què la mestra ens havia explicat a classe. Ens va ensenyar un ou de veritat i unes plomes. El tipus de pingüins que vam veure es diuen Humbolt, un nom força estrany oi?. Després de les explicacions

vam anar a veure els pingüins. Va ser molt

divertit perquè

també els vam veure nedar sota de l’aigua. Quan vam sortir de la zona dels

pingüins vam veure divertir-se a les foques i ho feien tan bé que els

9

nois del zoo els hi donàvem peixos com a recompensa. Abans de dinar els dofins. Quin espectacle! Els vam veure saltar, nedar i fins i tot cantar. Què divertit!. Abans

de marxar i després de dinar ens vam acomiadar de tots els animals que havíem vist durant el dia: hipopòtams, tortugues, micos, camells i molts altres. Ens ho vam passar molt bé.

FINESTRA DELS ALUMNES - INFANTIL 5 Aquest any a l’escola hem decidit celebrar el centenari del naixement d’un gran escriptor. El dia vint-i-dos de maig de mil nou-cents set, ara fa cent anys, va néixer a Brussel•les Georges Rémi, més conegut amb el pseudònim Hergé. És doncs, el

pare d’un dels còmics més coneguts arreu del món, en Tintin. Per aquest motiu els nens i nenes d’infantil 5 anys hem treballat dos dels seus còmics: “Les set boles de cristall” i “El Temple del sol”. I durant el primer trimestre hem anat preparant els treballs manuals necessaris per a poder fer un petit passeig per l’entorn on es mouen els personatges d’aquest còmic. Per tant, ens hem apropat als més coneguts: a en Tintin que és un reporter, a en Milú que és el seu gos, al capità Haddock i al professor Tornassol. Podem dir, que fer tot aquest treball ha estat una gran aventura!

10

FINESTRA DELS ALUMNES - PRIMER PERE FLASH. TELESALUT El passat divendres 23 de novembre va arribar a l’escola en Pere Flash, un simpàtic reporter de Tele-Titella. Els seus reportatges ens presentaren situacions com la d’en Josep Badall, que sempre tenia molta son, segurament perquè no anava mai a dormir a l’hora, la del sr. Maitip, que més que menjar endrapava tot el que podia, però ni tan sols coneixia la fruita o la verdura o el cas de l’Enric Ferum, que com podeu suposar no es rentava mai. L’espectacle va ser molt interessant, va atreure l’atenció dels nens i nenes i va propiciar després un debat a classe que ens ajudà a reflexionar sobre aquests temes de salut. Va ser una manera interessant, innovadora, engrescadora i participativa de recolzar els hàbits que han de configurar un estil de vida saludable, estil de vida i de salut que se’ns dubte és ara quan es forma.

Com a nens i com a mestres, felicitem aquesta iniciativa nascuda a Mataró i que ara la Diputació a través de l’Àrea de Salut Pública i Consum fa arribar a totes les escoles.

FINESTRA DELS ALUMNES - SEGON Aquest primer trimestre, hem treballat els pirates i el seu entorn i hem après el significat de noves paraules com ara grumet, coberta i bodega i el nom de

grans pirates com en Barbarroja, en Ali Patxa o en Bartolomé Roberts.

11

També hem pogut endinsar-nos al bosc i conèixer la vida dels esquirols a la tardor. I per últim ens hem enlairat amb les aventures d’en Jofre i el Mag Magí en el llibre “El vol de l’oreneta” de J. Gòrriz. Per cert, aquest any comencem l’assignatura de castellà! Un nou repte!

MARINA

Davant meu tinc el mar.

Davant meu tinc el port. Davant meu tinc vaixells i gavines

cansades.

Tinc muntanyes i cel hi ha un silenci d’onades.

Tinc la dansa del far que il·lumina les aigües

i les cases i els molls la gent de les barques. Tinc llums que s’han fet en morir-se la tarda.

Josefina Tura de Bertran

(fragment) BIBLIOGRAFIA RECOMANADA - " LA AUTOESTIMA DE TU HIJO" Consejos para darle la seguridad, el cariño y el apoyo que necesita. Per Michelle Borba, Editorial Paidós. - "CÓMO HABLAR PARA QUE SUS HIJOS LE ESCUCHEN Y CÓMO ESCUCHAR PARA QUE SUS HIJOS LE HABLEN" Per Adele Faber i Elaine Mazlish, Editorial Medici. - "QUERER SIN MALCRIAR" 100 consejos para educar a sus hijos. Per Nancy Samalin i Catherine Whitney, Editorial Medici - "QUERER A TODOS POR IGUAL" Guía práctica para educar a dos o más hijos. Per Nancy Samalin, Editorial Medici.

12

FINESTRA DELS ALUMNES - TERCER

13

FINESTRA DELS ALUMNES - QUART VEIEM EL MÓN A TRAVÉS DE TINTÍN Aquests dies tots els alumnes de l’escola mirem les coses amb els ulls de l’heroi que va crear George Remi a l’any 1929. Llavors van néixer Tintín i Milú. Ara omplen les nostres aules i ens motiven per a fer diverses composicions artístiques. El grup de quart de Primària està identificat amb Tintín al Congo. La primera versió en blanc i negre va ser publicada el 1931. La segona edició va ser publicada en color i enquadernada amb cartró, amb 62 pàgines. Tintín viatja fins al Congo, la gran colònia belga del moment. Allí passa un seguit de peripècies a la selva africana on s'enfronta amb tot tipus d'animals. Naturalment, Tintín aconsegueix superar-les i deixa el Congo poc després cap al seu nou destí: Amèrica. Naturalment no us informem de més coses perquè volem que sigui una agradable sorpresa a la festa que es celebrarà aviat a la nostra escola. Ompliu-vos de la màgia del còmic i

llegiu abans d’aquesta efemèrides Tintín al Congo.

Els alumnes de quart FINESTRA DELS ALUMNES - CINQUÈ FEM TREBALL DE CAMP! Aquest any cinquè ha anat de colònies al Berguedà, la comarca del Pedraforca i del riu Llobregat.

Una de les activitats que ens va agradar més va ser el treball del riu. Per fer aquest treball havíem d'estar amb els ulls ben oberts perquè primer de tot calia descobrir la vegetació de ribera amb l'ajuda d'un herbari. Després ens vam posar unes botes grans, grans,

14

amb uns tirants molt llargs, per posar-nos de peus al riu, sí, sí, de peus i de cames al riu. Protegits amb aquelles enormes botes vam mesurar la temperatura del riu i la vam comparar amb la de l’aire, també van calcular l’amplada i la profunditat. La part més guai va ser capturar animals amb un sedàs o amb les mans, fins i tot, agafàvem fang del llit del riu i miràvem si hi havia larves.

Amb les nostres captures vam anar contents al laboratori. Allà amb un microscopi i amb una lupa comparàvem les nostres troballes amb fotos dels animals i en podíem saber el nom. Així vam saber que teníem entre les nostres mans: sabaters, escarabats d’aigua, efímeres, aranyes de riu, escorpins d’aigua,….

El treball va ser molt divertit. A vegades ens feia una mica de fàstic tocar aquelles bestioles, a vegades costava enfocar el microscopi,... però en fi, ens em van sortir molt bé. Qui pogués tornar de colònies. Va ser una experiència inoblidable!!!

5è de Primària

15

FINESTRA DELS ALUMNES - SISÈ EL DELTA DE L’EBRE El passat mes d’octubre, els nois i noies de sisè vam passar tres dies de colònies al Camp d’aprenentatge de Sant Carles de la Ràpita, per poder estudiar el Delta de l’Ebre. Van ser unes colònies molt completes. El primer dia vam fer un joc d’orientació per poder pujar al turó de La Torreta, des d’on vam observar el paisatge. Més tard, vam anar a la llotja del port per visitar la subhasta del peix. L’endemà vam anar en vaixell pel riu, per estudiar l’Ebre. A la tarda, al laboratori, vam analitzar l’aigua i vam observar al microscopi el plàncton que havíem recollit. El darrer dia vam fer un passeig amb bicicleta entre els arrossars, on vam poder observar les aus amb telescopis. Us oferim algunes de les impressions que ens van deixar aquestes colònies: “Va costar una mica pujar dalt del turó de la Torreta, però quan vam fer-ho, havia valgut la pena. La vista que es veia era impressionant: des d’allà dalt, es veia gran part de tot el Delta, gairebé la meitat. Des d’allà s’observaven llacunes, camps d’arròs, vaixells que arribaven al port, fars, el poble de Sant Carles... Vam gaudir d’una vista que des de pocs llocs es pot veure i admirar.” “ Em va impressionar molt la llotja on feien la subhasta del peix: passaven el peix que s’havia pescat per una cinta que duia a unes màquines, i aquestes fotografiaven les caixes de peix i les mostraven en una gran pantalla. D’aquesta manera, la gent podia veure el peix des de baix (on la gent comprava) i des de dalt (on érem nosaltres).

A continuació, avançant una mica més, vam veure... un peix espasa! Sí, es veu que també l’havien pescat.” “El riu Ebre era meravellós, era com un gran bassal d’aigua, molt bonic. Vam fer mesures a l’aigua per estudiar el riu: quants metres de profunditat hi havia; també vam comprovar fins on entrava la llum al riu. Això es mesurava amb l’ampolla i el tap i amb el disc de Secchi.” “Les aus que hi havia eren extraordinàries. Recordo sobretot quan, en un arbre sec, vam veure martinets blancs que, en passar a la vora amb el vaixell, van alçar el vol; aquella imatge me l’he guardada a la memòria. Els bernats pescaires em feien gràcia, perquè, quan estaven a prop del riu, aixecaven el cap i em miraven.” “Al pujar al vaixell vaig pensar que seria un viatge tranquil i avorrit, però, quan el vaixell va arrencar motors, els papers se n’anaven volant; les samarretes es sacsejaven com una bandera penjada d’un alt pal; els cabells volaven lliures i l’aigua tremolava quan el vaixell hi passava per sobre. (...) Al final del viatge, a la desembocadura, vam veure com l’aigua que baixava del riu xocava amb les onades del mar, era una meravella. Les gavines volaven pel cel i les fosses nasals se t’omplien d’una forta olor a mar. Es respirava pau i tranquil·litat. Les gavines cantaven una petita cançó i el mar feia de cor darrera de les gavines. Era fantàstic, una experiència inoblidable.”

16

FINESTRA DELS ALUMNES - PRIMER ESO

SALUT: HIGIENE BUCODENTAL El dia 18 d’octubre vam anar a fer-nos una revisió bucodental a l’Ambulatori de Premià de Mar. Quan vam arribar-hi, una infermera ens va donar alguns consells per ensenyar-nos a tenir cura de les nostres dents. Ens va ajudar a veure que, el que fem avui, tindrà bones o males conseqüències després i, per tant, no cal esperar a que sorgeixin problemes i val la pena tenir cura ja de la nostra boca. És molt important mantenir la boca i les dents netes; ja que així evitarem malalties freqüents com les càries, la gingivitis o el càncer. Hem de raspallar-nos les dents, la llengua, les zones properes a les genives…durant almenys tres minuts. Per fer-ho, podem utilitzar pasta de dents. És important que ens raspallem tres cops al dia o, el que seria més convenient, després de cada àpat.

També, mantenint una bona conservació de la nostra boca i dents, evitarem que es perdin o es facin malbé les dents originals. Hem de vigilar la nostra alimentació; intentant evitar aliments rics en sucre com els pastissos, les llaminadures,… Cal saber que hi ha aliments que podem consumir si volem aconseguir que les nostres dents siguin sanes i fortes com, per exemple, la fruita i la verdura. Aquests són alguns dels consells que ens van donar perquè ens evitem problemes i malalties a les dents. Si voleu tenir unes dents sanes, féu cas d’aquestes recomanacions i, si voleu saber com teniu les dents, aneu a visitar el dentista freqüentment!

Èdgar Pinart Primer d’ESO

FINESTRA DELS ALUMNES - SEGON ESO

FLORS I PASTISSOS PER FER-LOS FELIÇOS Ja fa tres anys que a l’escola, a part de fer la festa de Nadal per passar-nos-ho bé i acomiadar-nos del trimestre, intentem fer una recol·lecta de diners que van destinats a un orfenat de Bolívia, a Tarija.

Aquests diners els recollim perquè al pati muntem un seguit de paradetes on venem productes. Tots els diners que es guanyen amb la venda s’afegeixen als que l’AMPA recull de la panera i als que l’Associació per Tarija de Premià ha recollit i s’envien a l’orfenat per tal que ho inverteixin en el que els és més necessari. En els darrers

17

anys s’han utilitzat per a construir una clínica dental i per a muntar uns gronxadors per als més petits i, aquest any, volen destinar-los a construir unes vivendes senzilles per a què els nois i noies que, per edat han de sortir de l’orfenat, puguin tenir un lloc on viure mentre segueixen estudiant o treballen. Aquest any les paradetes que els alumnes de l’escola muntarem es dedicaran a vendre flors de Nadal, vesc i pastissets per a berenar. Ens agradaria molt que us animéssiu a

comprar-nos algun producte i així poder ajudar més a aquests nens i nenes de Tarija que tant ho necessiten. Nosaltres hem tingut la sort de ser d’aquí i de néixer aquí i ells, que són nens, nenes, nois i noies com nosaltres, no. És molt important que col·laboreu, el fet de menjar-se un pastís o comprar una planta pot contribuir a fer que un nen tingui unes dents millors o que un noi pugui seguir estudiant. Us convidem a participar! Animeu-vos dissabte 15 serem al pati de l’escola!

Alumnes de 2n d’ESO FINESTRA DELS ALUMNES - TERCER ESO

ANEM A LA CONFERÈNCIA D’AL GORE El passat mes d’octubre els alumnes i les alumnes de 3r i 4t d’ESO de l’escola vam anar a la conferència que el senyor Al Gore donava a Barcelona sobre el canvi climàtic. Aquest és el resum de la xerrada que va fer: El canvi climàtic és un problema del que darrerament se’n parla molt. És una qüestió polèmica ja que, de fet, el problema no és el fet en si sinó totes les conseqüències que se’n deriven i com poden afectar el planeta i els éssers vius. El canvi climàtic ve donat per tres causes: • L’explosió demogràfica: és el gran increment de la població mundial. Actualment som 6500 milions de persones a la Terra i cada vegada en som més. La superfície de la Terra és sempre la mateixa, per tant, la densitat de població és cada cop més

elevada i l’aprofitament dels recursos més intens. • La revolució tecnològica: en aquests darrers anys hi ha hagut un boom tecnològic. Això fa que s’hagin de construir moltes fabriques per a produir els aparells que “necessitem”. Aquestes fabriques emeten molt diòxid de carboni; cada vegada hi ha més cotxes; cada vegada consumim més; cada vegada hi ha menys arbres, cada vegada més calefaccions i aires condicionats... cada vegada emetem més diòxid de carboni a l’atmosfera i contribuïm a crear l’efecte hivernacle que provoca l’augment global de les temperatures. Des de sempre hi ha hagut diòxid de carboni a l’atmosfera i això feia que les ones infraroges que emet la Terra quedessin absorbides en l’atmosfera i retornessin cap a la Terra afavorint l’escalfament de la tropos-

(Segueix a la pàgina 22) 18

LA FESTA D’HIVERN Amb el fred de Nadal, ens ho vam passar molt be, a la festa, que era l’objectiu. ... I tots ho sabem: la festa porta feina. Aprofitem la revista per DEMANAR COL·LABORACIÓ A TOTS ELS PARES I MARES , PER A PROPERES FESTES. També , volem agrair a tothom qui va

fer possible que la festa fos possible. • Especialment als professors, que van tenir feina amb els nostres nens, i van passar el dissabte a la tarda amb nosaltres. • A totes les mares i pares que el divendres abans van decorar el pati. • A totes les mares i pares que es van quedar recollint i netejant després de

la festa. • A les mares i pares de l’ AMPA, que van organitzar molt. • A l’ Agueda i a l’Alicia per la seva boníssima xocolata.

19

Un any més , els diners recollits a la festa de Nadal (298 eur), aniran destinats a l’associació TARIJA. (Si voleu

contactar: associaciotarija

@yahoo.es)

CARNAVAL

Com vareu poder veure, aquest any el carnaval el varem dedicar al món del còmic. Varem tenir una representació molt lluïda d’un gran ventall de personatges.

20

21

22

23

24

(Tercer d’ESO. Ve de la pàgina 17) fera i fent el planeta habitable. Avui en dia, l’augment d’aquestes partícules de diòxid de carboni fa que cada vegada s’absorbeixin més rajos infrarojos i que, com a conseqüència, la temperatura mitjana de la Terra augmenti. Aquest canvi climàtic no només afectarà les temperatures, que augmentaran entre 1ºC i 4ºC, sinó que també afectarà les precipitacions. Al pujar les temperatures, l’evaporació de l’aigua dels oceans serà més constant i més brusca, fent que les zones on les precipitacions són escasses i hi ha manca d’aigua es tronin més àrides, i , pel contrari, en les zones on les precipitacions són abundants, augmentaran i produiran inundacions. En els pols, el gel es desfarà provocant un augment del

nivell del mar que a la llarga podria provocar inundacions. • La nostra manera de pensar: la majoria de la població reaccionem adversament davant d’aquest problema, provocant que vagi en augment i que cada vegada sigui més inevitable. Als alumnes de tercer, ens va semblar una conferència molt interessant, tant per el tipus de tema com per la manera d’explicar-lo, amb moltes imatges i dades actualitzades. L’única cosa que vam trobar a faltar va ser que donés alguna solució al problema. Ens va quedar molt clar el problema, les seves causes, les conseqüències... però, i ara què hem de fer?

Alumnes de 3r d’ESO FINESTRA DELS ALUMNES - QUART ESO ALCOHOL I ELS JOVES Els passats dies 27 i 28 de novembre, a la classe de 4t d’ESO vam fer un treball sobre l’alcohol i el joves. Va venir una noia representant de la fundació “Alcohol y sociedad” per fer-nos una xerrada sobre tot el que cal saber sobre l’alcohol. Complementant Per la nostra part, durant dos tutories, abans i després de les xerrades, vam estar parlant i debatent quins eren els factor que feien que els joves bevessin alcohol, i perquè bevien. La xerrada va durar 2 hores, repartides en dos dies. El primer dia, ens va fer una introducció sobre el que parlaríem. Ens van parlar sobre quant

de temps feia que es bevia alcohol des de la societat, i vam poder veure que ja es bevia alcohol als pobles primitius, fa milers d’anys. També ens van ensenyar el circuit que segueix l’alcohol dintre el nostre cos un cop el bevem. El segon dia ens van parlar sobre els mites i llegendes que envolten l’alcohol, sobre la conducció quan anem beguts, formules per calcular els graus d’alcohol d’una beguda i els graus d’alcohol que tenim al nostre cos després de beure.. L’alcohol forma part de la nostra societat, però hi ha uns grups de risc en els que hi formen part els menors de 18 anys, les dones embarassades, persones amb malalties determinades i persones que han de conduir o fer

25

determinades feines. Els joves formem part d’aquest grup de risc, no es estrany en la nostra societat que consumim alcohol. Hi ha diferents raons per les quals els adolescents no hauríem de beure alcohol, una d’elles es perquè la llei prohibeix vendre alcohol a menors de 18 anys, perquè interfereix en el nostre creixement, nutrició i en la formació de la nostra personalitat, i també pot afectar en les capacitats d’aprenentatge i en la sexualitat i el cos no esta preparat físicament, i quan abans es comença a consumir alcohol i a abusar d’ell, és mes probable tenir problemes de cara al futur. No em d’oblidar, tampoc, que el fet d’estar sota els efectes de l’alcohol ens incapacita per conduir perquè disminueix el temps de resposta, perdem concepció de la velocitat, etc. Moltes morts en els joves son a causa d’accidents de trànsit. Tot i això, hi ha hagut una tendència a l’alça en quant al consum d’alcohol en els adolescents. Moltes vegades per la pressió del grup d’amics, però també per voler provar coses noves, voler-nos sentir més grans, per divertir-nos, per lligar... Això en alguns casos es cert, però no em d’oblidar que no tots els joves som així i no trobem just que a tots els joves ens jutgin i ens posin a tots en el mateix sac. És tracta més aviat d’una decisió i responsabilitat personal. Abusar de l’alcohol té un seguit de conseqüències. Les dues més importants són: la síndrome de abstinència i la tolerància. La síndrome d’abstinència és el conjunt de símptomes que té una persona quan beu molt alcohol regularment i deixa de beure de cop. És un problema perquè el cervell està acostumat a rebre una quantitat

d’alcohol i quan ho deixa de rebre queda descompensat. El cervell s’ha d’adaptar a la nova situació, i mentre ho fa el cos es sent malament. Es tenen vòmits, tremolors, mal de cap, al·lucinacions, fins i tot es pot arribar a la mort. La tolerància és quan una persona s’acostuma a beure alcohol i cada vegada necessita més quantitat per sentir el mateix que sentia abans amb menys. Si cada vegada es beu més es poden tenir trastorns permanents. L’abús de l’alcohol pot produir altres malalties greus: problemes en el fetge, en el sistema nerviós, en les vies digestives, en el pàncrees, en el cor, i també problemes en la nostra nutrició. Les persones que abusen de l’alcohol també tenen problemes socials i psicològics. Aquestes persones són més agressives i per tant tenen conflictes familiars i de parella (violència, mal tractes...), i són rebutjades per la societat. Sandra Conesa, Alícia Esteban i Alejandro Fernández

26

FINESTRA DELS PARES I MARES CARTA D’UN FILL A TOTS ELS PARES • No canviïs d’opinió sobre el que haig de fer. Decideix i confirma aquesta decisió. • No em donis tot el que demano. A vegades només demano per veure fins on puc arribar. • No em comparis amb ningú, especialment amb el meu germà o la meva germana. Si tu em fas sentir millor que els altres, algú sofrirà, i si em fas sentir pitjor, seré jo qui sofriré. • No em diguis que faci una cosa quan tu no la fas. Jo aprendré allò que tu facis encara que no ho diguis. Però mai no faré allò que tu diguis i no facis. • Deixa que em valgui per mi mateix. Si ho fas tot per mi, jo no podré aprendre mai. • Si m’escridasses m’ensenyes a cridar a mi també. I no ho vull fer. • No em donis sempre ordres. Si en comptes d’ordres a vegades, em demanessis les coses, jo ho faria més a gust i més de pressa.

• Compleix les promeses, bones o dolentes. Si em promets un premi, dóna-me’l; però també si es un càstig. • No digues mentides davant meu, ni em demanis que jo menteixi per tu. Em fas sentir malament i em fas perdre la fe en el que em dius. • Quan jo faig alguna cosa mal feta, no m’exigeixis que et digui per què ho he fet. A vegades ni jo mateix ho sé. • Quan t’hagis equivocat en alguna cosa admet-ho i creixerà l’opinió que jo tinc de tu, i així m’ensenyaràs a admetre també les meves equivocacions. • Tracta’m amb la mateixa amabilitat i cordialitat amb que tractes els teus amics. Que sigui de la família no vol dir que no puguem ser també amics. • Quan t’expliqui un problema meu, no em diguis “no tinc temps per bajanades”, o “ això no té importància”. Mira de comprendre’m i d’ajudar-me. • I estima’m i digues-m’ho. A mi m’agrada sentir-ho dir, encara que pensis que no cal.

� � � � � � � � � � � � � � � � SOBRE ALGUNS DRETS DELS REIS I DE LES REINES DE LA CASA Ha arribat a les meves mans aquest article de dos professors de la l’escola Bellaterra i de la Universitat de Barcelona, Jaume Cela i Juli Palou. L’article es pot trobar a Internet http://www.senderi.org/senderi.php,

de ben segur podeu trobar informació ben interessant respecte a l’educació. M’he permès la llibertat de destacar alguns aspectes d’aquest article que a continuació esmento. Espero que ho gaudiu tant com jo. M.J (una mare de P4)

27

La Declaració Universal dels Drets dels Infants eleva a la categoria de dret les necessitats bàsiques de subsistència o de desenvolupament social i cultural. La nostra declaració té una pretensió ben senzilla: pretén donar uns elements de reflexió sobre el fet educatiu. Aquesta reflexió sorgeix de l’observació de la quotidianitat. Els exemples són anecdòtics, però darrere d’algunes anècdotes sempre podem trobar alguna categoria. Aquesta declaració només pretén cridar l’atenció davant de les dimissions que sovint fem els adults del nostre paper d’educadors/res dels més petits. També pretén cridar l’atenció davant d’unes exigències que imposem als més menuts i a les més menudes, exigències que no sorgeixen de les seves necessitats més profundes, sinó que més aviat neixen de la nostra inseguretat davant del futur i, potser, de la nostra impotència i de la nostra por. Aquests són els nou drets que volem defensar: El desè (si és que sempre ha d’haver-hi un desè), el podeu escriure vosaltres. Dret a conèixer el valor del “no” Els nens i les nenes tenen necessitat de sentir la paraula no. És una paraula molt fàcil de pronunciar. Només cal deixar que l’aire surti pel nas, col·locar la llengua de la mateixa manera que quan diem: nas, nones, nap, notícia i Nabucodonosor. Després cal situar els llavis en forma d’o i res més. Davant de les moltes demandes que ens fan hem d’aprendre a dir no. No sempre , és clar. Només quan és convenient. Ja sabem que algú ens preguntarà quan és convenient dir no. La resposta, no la tenim nosaltres;

cadascú ha de trobar la seva. L’únic que us podem dir és que la intuïció sempre ajuda a orientar-se, i que convé tenir una bona dosi de sentit comú a l’hora de prendre decisions. Els adults que ho tinguin pelut per seguir aquesta recomanació cal que assagin davant del mirall després o abans de rentar-se les dents. Més endavant han de saber posar-ho en pràctica. Si algú té moltes dificultats per fer aquest exercici que s’imposi algun ritme. Potser un no cada setmana, i així, anar avançant fins arribar a fer aquesta paraula tan coneguda com la seva oposada, el sí. Dret a mirar la tele una estoneta, i a mirar-la acompanyats Els nens i les nenes tenen dret a veure la televisió perquè aquest invent, com tots el que han sortit del magí dels éssers humans, té la seva cara amables i el seu rostre fosc. Aquest dret, però, demana companyia, perquè el diàleg que la criatura estableix amb l’adult amb qui comparteix l’espectacle en traurà lliçons que l’ajudarà a conèixer, a saber, a viure, a conviure i a estimar. El mal amenaça quan el televisor es converteix en una nova mainadera, en una nova metàfora de la soledat. Tenen dret també que se’ls ensenyi a fer una acció molt senzilla: apagar el televisor. Sembla que els adults hem oblidat aquesta operació i quan la imposem ho fem després d’una agra discussió. Potser ens cal un entrenament. És ben senzill: només cal repetir l’acció que hem fet una estona abans, quan l’hem engegada. Podem fer-ho amb el mateix dit. O més bé encara, podem canviar de dit per anar exercitant tots aquests finals de

28

les mans que ens han ajudat a apartar-nos de les cavernes. Dret a no saber nedar, ni anglès, ni música, ni ballet, ni bàsquet, ni Karate, ni...abans del quatre anys, per exemple Les criatures tenen dret a no tenir una agenda de primer ministre. Tenen dret a tenir una vida relaxada, sense imposicions que sacrifiquen el present a l’altar d’un futur que els adults intentem imaginar i que oblida que la vida acostuma a ser una gran sorpresa. És clar que han de saber anglès i han d’aprendre a nedar, sobretot si volen ser vigilants de la platja o buscadors d’aquells tresor que la mar amaga. És clar que han de gaudir de la música i encara millor si poden aprendre a tocar un instrument, perquè tenir capacitat d’emetre missatges sempre té més riquesa que ser-ne només receptor (és bo sobretot el dia de Nadal, quan a l’hora dels torrons poden sorprendre la família amb alguna peça de música clàssica o tradicional). És clar que és bo que siguin àgils i harmoniosos per poder suportar el pes del seu cos damunt de les puntetes dels dits dels peus. I és clar que per a algú pot ser interessant conèixer els secrets del karate..., Per a tot hi ha un temps i aquest temps ha de respondre al sentit de la mesura, i aquest és justament el sentit que falta. Quan anem orfes d’aquesta mesura és quan permetem que les agendes dels nens i de les nenes estiguin plenes d’activitats que els roben el seu temps, el temps en el qual han de desenvolupar les seves necessitats més profundes. No podem oblidar que els nens i les nenes necessiten jugar com necessiten el pa que mengen, perquè amb el joc

tenen la possibilitat d’organitzar el món, d’imaginar-lo, de recrear-lo, d’estructurar-lo i desestructurar-lo. Necessiten jugar, necessiten el conte abans d’anar a dormir, necessiten la mà de l’adult quan han de travessar un carrer i necessiten un parell d’orelles disposades a escoltar els seus relats. Ja sabem que els adults anem més aviat escassos de temps, per això no pot ser excusa quan parlem d’educació. Ells i elles són el nostre temps. Dret a avorrir-se Els nens i les nenes necessiten badallar per culpa de l’avorriment. Ens horroritza veure un nen o una nena sense fer res. Quan ensopeguem amb un nen o una nena que badalla se’ns obre l’abisme davant dels peus, perdem el nord i acabem buscant activitats a les pàgines grogues de Telefònica. Ens enorgulleix poder obrir un ventall d’activitats que omplin l’avorriment de la criatura, talment com si fóssim venedors d’enciclopèdies que han après quatre tècniques de màrqueting en un cap de setmana. Ens horroritza que un nen o una nena badi. Hem oblidat que badar és deixar el pensament entre dues aigües, en una mena de terreny de ningú. Badar és construir lentament, molt lentament. És deixar que l’esperit es buidi. Hem de tenir present que per omplir cal haver buidat abans. L’avorriment és una de les mares de la creació. L’avorriment és la parada que fem per recuperar l’aire. És el pas que fem enrere per agafar impuls per anar avançant. Gosem afirmar –i no tenim cap estudi que ens avali- que l’avorriment està darrere de totes les obres que els éssers humans han creat per ser contemplades pels altres.

29

Newton i Einstein es devien avorrir abans de formular els seus principis. Dret a saber que és la tristesa La vida, per sort de tots, no és un parc temàtic. HI ha moltes situacions que ens estoven, des de la mort de persones estimades fins a moltes de les situacions en què la dignitat humana queda per sota dels límits. La tristesa és un sentiment tan necessari com l’alegria, perquè ens dóna la mesura de la nostra condició humana. Avorrir-se és avorrir-se i estar trist és una altra cosa. Els nens i les nenes tenen el dret a saber que hi ha vivències tristes que també ens ensenyen a viure, com també tenen el dret a saber com reaccionem nosaltres, els adults, quan ens envaeix la tristesa. Potser cal afegir que de tant en tant convé plorar, tant a les nenes, com als nens. Dret a caminar pel súper sense donar trompades amb el carretó a la gent gran. Els nens i les nenes tenen dret a saber que les altres persones tenen cames, sobretot la gent gran, que les tenen cansades i amb varices doloroses. Sovint les criatures es creuen fitipaldis de súper i empenyen el carretó contra tot el que troben davant seu. Els adults diem allò de “mira que faràs mal”, però ells no volen deixar el carretó i l’adult els diu allò tan ridícul de “la mare o el pare no t’estimarà”, o allò altre de “et donaré un bolet que semblarà un tro”, o encara allò de: “mira, et compraré un xiclet, el caramel i la bosseta de porqueries”. Resultat: ells surten del súper amb les mans plenes de regalets dolços i la gent gran ha de passar per la farmàcia per comprar una pomadeta per als cops.

D’aquest dret, en penja un altre: el dret a no tenir el caramel després d’un bon marraneig. Si veiem que no sabrem resistir-nos a la seva demanda, més val que no castiguem el públic amb crits o espectacles que no fan altra cosa que mostrar la nostra impotència. Dret a tenir uns adults al costat que no llencin les burilles del cendrer del cotxe al bell mig del carrer Els nens i les nenes tenen dret a tenir uns adults que prediquin amb l’exemple. Els valors per viure i conviure es mostren a través de la coherència entre els valors que desitgem i la nostra pràctica quotidiana. No calen discursos abrandats, ni declaracions solemnes. Només una micona de coherència i de fidelitat amb allò que creiem. Dret a ser escoltats Els nens i les nenes tenen dret a ser escoltats amb tot el cos, amb les orelles i amb els ulls, amb la tíbia i el peroné, amb el cor i el cervell. Tenen dret a ser escoltats des d’una actitud que no demani explicacions, que no castigui, que no critiqui, que no emeti judicis de valor, perquè en ocasions allò que necessitem és, senzillament, sentir-se acollits. I també tenen dret a confrontar, a rebre respostes clares, entenedores i raonables, a debatre els seus arguments amb contraarguments, i tot plegat per aprendre alguna cosa més sobre ells i sobre els altres, que és l’única manera possible d’enfortir la convivència. Per ser coherents amb el primer dret, hem d’afegir que aquest dret comporta saber també que no poden respondre amb un “no m’escoltes”

30

quan en realitat allò que han sentit és un “t’he dit que no”. Dret a conèixer que hi ha uns límits Els nens i les nenes tenen la necessitat de tenir límits. Els han de conèixer i respectar per poder créixer amb harmonia, de manera saludable i joiosa. Han de ser uns límits raonats i raonables, i sobretot clars. Podem considerar que no tots els límits tenen la mateixa categoria. N’hi ha un que mai no és negociable: no podem humiliar els altres. N’hi ha una bona colla que es poden discutir, i encara n’hi ha uns altres que probablement es podran arribar a transgredir. Però fins i tot en aquest darrer cas, és imprescindible conèixer quins són els límits, per quin motiu algú ha establert, a favor de qui juguen...per després, si convé, traspassar-los. Sembla una paradoxa, però si ho rumieu una micona descobrireu que, com passa amb moltes altres paradoxes, hi ha una bona dosi de veritat. Han de saber que sovint necessiten el permís d’algú per fer tal cosa, que no poden arribar a l’hora que volen, que no tenen dret a llençar al carrer les closques de les pipes, que han d’adreçar-se als altres procurant no maltractar la seva imatge, que no poden posar la música al volum que volen, que en ocasions han de deixar el seient a una altra persona al metro, que...potser si expliquem el dret a l’inrevés el podrem entendre més bé: el pitjor límit que hi ha és no conèixer els límits, perquè sense límits és impossible orientar-se en aquesta vida amb una mica de sentit. Ja ho veieu. No són grans coses, les que hem exposat. Però són detalls petits que van configurant una manera d’entendre la vida i les

relacions entre les persones. Els exemples podrien ser uns altres. Només demanen, repetim, que sapiguem transcendir les anècdotes per poder trobar alguna categoria. Tot plegat es pot resumir d’aquesta manera: hem d’abocar els nostres fills i filles, els nostres alumnes i les nostres alumnes, a viure la vida de la manera més plena possible, a saber que comparteixen la vida amb altres persones que necessiten i que els necessiten. Ens cal reforçar la seva autoestima, el seu equilibri emocional. Ens cal facilitar-nos les coses perquè el resultat de les seves accions sigui tan exitós com sigui possible. Ens cal també, donar importància a l’esforç , a la voluntat, al punt necessari d’ordre que és a la base de tota creativitat. Ras i curt: ens cas ajudar a crear una nova vida tan plena com sigui possible, amb totes les frustracions i amb totes les alegries. Aconsellem una bona dosi de tossuderia, de paciència i de bon humor per fer aquest camí. Aquests drets són un gra de sorra en la direcció que acabem d’apuntar. En cap moment els hem plantejat com una opció, ni com una llicència per actuar d’una determinada manera, i probablement algú dubtarà sobre si estem parlant de drets o de deures. Tant se val; a parer nostre, allò que compta és que formem part d’un procés que comença amb l’observació del món, continua amb la seva interpretació i segueix amb la capacitat de prendre decisions i d’acceptar compromisos. Els drets i deures –i també els drets que aquí hem exposat- són una peça insubstituïble d’aquest ric i complex trencaclosques, una peça que necessitem les persones per poder construir i orientar amb sentit la nostra vida.

31

FINESTRA DE L’AMPA Benvolguts pares i mares: � S’ha acabat l’estiu, ha començat el nou curs i ens alegrem de trobar-vos a tots de nou. Com ja sabeu durant el passat mes de juliol, l’AMPA juntament amb l’empresa Aprèn Jugant, vam realitzar, i amb gran èxit, el Casal d’estiu. Tot i ser un casal nou, la participació de nens i nenes va ser força elevada. Va ser un casal dinàmic i amè, amb moltes activitats adaptades a petits i a grans sobre un tema en concret, que el d’aquest any va ser Egipte. També es van realitzar sortides com la del Museu Egipci de Barcelona, o la d’anar a muntar amb rucs, on tots els nens van gaudir molt. L’últim dia del Casal es va fer una festa on els nenes i nenes van ensenyar als pares les diapositives de les excursions i de moments al casal. També van cantar cançons i finalment, es va fer un gran berenar de cloenda. Va ser molt divertit!!!. � Us volem recordar que des del passat mes d’octubre, ja estan en “marxa” les activitats extraescolars. Aquest any estem fent tots els dimarts manualitats, amb l’Estefanía, i amb un total de 17 nens, i tots els dimecres i divendres balls moderns amb la Roser i amb 11 nens participant. Sapigueu que els nens es poden apuntar cada

mes a qualsevol activitat, i si teniu cap suggeriment estem oberts a qualsevol novetat. � Finalment dir-vos que durant aquestes vacances nadalenques també hem organitzat un casal de Nadal, dirigit especialment a tots els nens i nenes d’infantil i primària. Amb moltes activitats i sorpreses, on els nens hauran d’ajudar als Mags d’Orient a trobar totes les joguines i regals de Nadal que el Grinch s’ha encarregat d’amagar. De ben segur que ho aconseguiran! � No voldria acabar aquest escrit sense abans agrair a les meves companyes de comissió, la Marta Palencia, la Marta Moyano, l’Ester Jou, la Rosa Santiago i a la Montse Prieto, l’esforç que fan per a que tot això vagi endavant. I voldria fer una menció especial per a la Rosa, que és la que porta tot el pes d’aquesta secció, la que s’encarrega de fer totes les gestions, d’informar als pares, de repartir i recollir els impresos d’inscripcions, la que s’espera amb els nens al pati de l’escola, tenint cura d’ells i vigilant que s’ho berenin tot, fins que les monitores no hi arriben…, per tot això i per un munt de coses més:gràcies,gràcies,gràcies!!!.

N.R.Com. Activitats Extraescolars.

ENS CONNECTEM Volem la col·laboració de tots els/les alumnes, pares, mares de l’escola per participar en aquesta secció. Us convidem a enviar-vos missatges, a

recomanar llibres, música, jocs, explicar tafaneries, acudits, etc... Només cal que escriviu el vostre text i el poseu a la Bústia de l’escola

32

indicant que és per la secció “Ens connectem” de La Finestreta o bé ens ho envieu per mail: lafinestreta@gmail.com. ���������������� MI ABUELO Mi abuelo, era un adolescente, cuando él y sus hermanos, se subieron a un tren en marcha en Wisconsin, rumbo al Oeste, y sin mirar atrás. Trabajaban en un campamento de leñadores. Talaron árboles, quemaron malezas, fundaron granjas y familias e iniciaron una nueva vida. Detrás de la pequeña granja de mi abuelo, había un bosque que explorábamos juntas. Nuestras aventuras me infundieron el amor por los espacios abiertos y la capacidad de observación. Siempre que tomo fotografías de un bosque recuerdo a mi abuelo, no sólo por los conocimientos que me transmitió, sino también por la vida que llevó. Me pregunto, cómo conciliaba su amor por el bosque con el hecho de talar árboles. Estoy seguro de que habría dado una respuesta sensata. Quizás hoy, incluso sería un conservacionista, y lucharía por los árboles que amaba tanto. Pero eso es una suposición de un nieto que amaba a su abuelo. Lo que no es una suposición, es afirmar que la conservación de los bosques en el mundo, exige análisis rigurosos y acciones inteligentes. Y en ninguna parte la situación es tan crítica cómo en Brasil, uno de los últimos pulmones del planeta, dónde grandes extensiones de selva virgen, se están

convirtiendo en vastas explotaciones agrarias. Reproducido de la revista NATIONAL GEOGRAPHIC. Enero 2007-10-09.

Enviado por Alex Ch.Antoli. ���������������� � Tres ancianas, charlan sentadas a la mesa de la cocina. Cada día me vuelvo más olvidadiza-comenta una de ellas-. Esta mañana estaba en el rellano de la escalera y no sabia si acababa de subir o iba a bajar. Eso no es nada-replica la segunda- Ayer estaba sentada en la cama y no recordaba si iba a acostarme o me acababa de levantar. Pues mi memoria esta mejor que nunca, por eso TOCO MADERA (dice la tercera golpeando la mesa con los nudillos: PUM, PUM, PUM...) Entonces mira hacia la puerta y pregunta- ¿Quien es?... � Durante una visita a un museo, una profesora de primaria se detiene frente a un cuadro y pregunta a los niños: - ¿Alguno de vosotros sabe por qué los artistas anotan su nombre en la parte de abajo de las obras que pintan? Una niña levanta la mano y responde; - Para saber cómo deben colgar los cuadros.

33

� Una pareja está sentada en el sofá del salón. De pronto, el hombre le dice a su mujer. ¿Sabes? No quiero vivir nunca en estado vegetativo, ni depender de una máquina. Si algún día me llegara a pasar, ¡desconéctala! Entonces la mujer se levantó y desconectó la televisión... Anécdotas obtenidas del Selecciones Junio 2006.

Enviadas por Alex Ch. Antoli. ���������������� MUSEU DEL JOGUET DE CATALUNYA Us recomanem anar a visitar el Museu del Joguet de Catalunya ubicat a la població de Figueres a la província de Girona. (aproximadament a 125 km, 1 h 30 m) Veurem a aquesta exposició quins joguets tenien els nostres pares, mares, avis i àvies, i podrem observar com els avenços tecnològics han anat canviant el món de la joguina. Aquest museu es va inaugurar l’any 1982 i és premi Nacional de Cultura Popular 1999. El museu exhibeix més de 4.000 peces : Mecanos, teatrins, cavalls de cartró, cuines, pilotes, baldufes, cotxes, avions, trens, nines, jocs per a invidents…. Alguns d’aquest joguets havien pertangut a personatges com Anna Maria i Salvador Dalí, Federico García

Lorca, Ernest Lluch, Salvador Puig Antich, Pere Casaldàliga, Josep Palau Fabre, Quim Monzó, Frederic Amat, Joan Miró, Joan Brossa….. Podem anar en família, ben segur que serà més divertit compartir aquest museu grans i petits. Hi ha entrada lliure amb el carnet de súper, i descomptes pels avis. Més informació: Web: www.mjc.cat. Telèfon: 972 504 585 Adreça: Hotel París, c/ de Sant Pere, 1 - 17600 Figueres ���������������� EXPOSICIÓ Chaplin en imatges Del 20/12/2007 al 27/04/2008 Us envio informació d'una exposició sobre en Charlot, a Barcelona. Fan una explicació per a nens que està força bé. S'hi poden veure fragments de pel·lícules que documenten les seves etapes personals i professionals. També fan un taller sobre el tema destinat a les escoles. Aquesta és la primera gran exposició dedicada a Charlie Chaplin que es porta a terme al nostre país. L'exposició reuneix al voltant de 300 documents, principalment fotografies, pòsters, material documental i extractes de pel·lícules, alguns dels quals són inèdits. A través d'imatges, la mostra narra la història de Charlie Chaplin —l'actor i la figura pública—, des de la creació del personatge de Charlot fins al final de la seva carrera. «Chaplin en imatges» ens ajudarà a entendre la conformació de la personalitat de Charlot, la seva

34

transformació, la seva particular expressió corporal i els seus inconfusibles complements (bastó, armilla, bigoti, sabates i bolet), que varen acabar per representar per ells mateixos l'essència del personatge. Charlot no va ser sempre el petit vagabund trist, solitari i profundament humà que roman en la memòria col·lectiva. Molt al contrari, el Charlot que es va veure per primer cop a la pantalla, l'any 1914, era un personatge groller i antipàtic. Chaplin fou un dels primers artistes a assolir un gran èxit mediàtic, la seva proximitat al públic el va convertir en un personatge molt estimat i en icona del segle XX. Alguns artistes de l’avantguarda com Fernand Léger o R. Ausleger representaren Charlot en diverses ocasions, i va servir també com a portada de moltes publicacions de l'època. La magnitud de la seva fama va ser tal, que per a sorpresa del propi Chaplin els grans magatzems de Nova York es van omplir de joguines i figuretes que representaven la seva imatge. Paral·lelament a la seva faceta com a actor, Chaplin fou també aclamat com a cineasta. La preocupació de Chaplin per aconseguir la perfecció en la seva obra s'evidencia en els documents que mostren els passos de l'elaboració d'una escena i posen de manifest la mecànica d'un gag o la coreografia d'un moviment.

En el moment àlgid de la seva carrera, Chaplin va optar pel compromís, i a partir dels anys trenta les seves pel·lícules van incloure regularment elements de crítica social. El seu posicionament polític va provocar un lent distanciament del públic de masses. Amb l'arribada del cine sonor, l'any 1940, Charlot va parlar en el que fou el seu últim paper. I el discurs reprimit durant tant de temps es dirigí a tota la humanitat, en forma de missatge d'esperança i de pau.

L'any 1952, en el vaixell que el portava cap a Anglaterra, Chaplin va assabentar-se que no li renovarien el visat americà. A partir d'aleshores viuria a Suïssa amb Oona, la seva última dona, i els seus vuit fills, fins a la seva mort el 25 de desembre de 1977. Chaplin és, sens dubte, un dels artistes mediàtics de la gran

pantalla. En aquesta exposició assistim al naixement d'una estrella, passegem per la seva vida i mirem amb nostàlgia el final de la seva carrera. Informació Complementària Chaplin en imatges Tipus d'activitat: Exposició Tipus de públic: Públic General Horari: De dilluns a diumenge, de 10.00 a 20.00 h Dissabtes, de 10.00 a 22.00 h Preu: Activitat gratuïta CaixaForum Barcelona Av. Marquès de Comillas, 6-8. 08038 BARCELONA

35

EL REPORTATGE XERRADA: COM EDUCAR ELS NOSTRES FILLS? Com ja sabeu a principis d’any l’Ampa de la nostra escola va sol·licitar al Departament d’Acció social i ciutadania de la Generalitat de Catalunya una sèrie de conferències que posaven a disposició de les escoles i Ampes de Catalunya, i que portava com a títol “Aprendre amb tu”. El passat 3 de desembre va tenir lloc la darrera xerrada d’aquest any, que es va dur a terme a l’edifici de l’ESO de la nostra escola. El tema principal de la xerrada va ser l’adolescència i els diferents estats emocionals dels adolescents, es van tractar diferents problemes que a l’actualitat i a la nostra societat podíem tenir amb els nostres fills i filles que estan en aquesta edat, com per exemple les relacions familiars, l’educació, el bulling, les drogues, etc… El senyor Xavier Brú, psicòleg, de l‘entitat Fundació Mercè Fontanilles de Barcelona ens va oferir una xerrada molt didàctica i divertida, ens va ensenyar com ajudar als nostres fills adolescents i ens va aconsellar com actuar davant diferents situacions, tot això d‘una manera molt pràctica i amena. Va destacar que no tenim altra manera de trametre els nostres valors que amb el comportament diari: Donant exemple amb el nostre bon fer i deixant clar el que esperem en els nostres fills: El comportament repetit i fet natural és el que educa. Els fills esperen de nosaltres aquest lideratge. Estiraran per veure fins on poden arribar, però necessiten que nosaltres els marquem clarament els

límits. Han de saber que si traspassen aquests límits hauran d’afrontar les conseqüències. A nosaltres ens toca mantenir les regles establertes i fer-les complir. Convé donar raons, però sense excedir-se en les explicacions: tenint clar que un gest serè de fermesa, acompanyat de poques paraules serà més efectiu que molts sermons. El conferenciant ens va fer veure, amb la seva punyent experiència personal, que cal combinar l’estimació més gran amb el control. Dedicar-los el millor temps és complementari amb dir-los que no quan cal. Multiplicar la nostra atenció, estar per ells al màxim, és compatible amb mantenir una exigència en les seves actuacions i comportament. Cal assumir plenament el nostre paper educador, regulant les conductes dels nostres fills: marcant-los els límits i acordant el que esperem que aconsegueixin. Ara estem modelant la seva persona de cara als reptes del seu futur. No passen una etapa fàcil. Sempre cal oferir-los una comunicació clara, coherent i afectiva que permeti compartir els problemes. Caldrà que sapiguem adaptar-nos als canvis amb prou flexibilitat. Davant de cada conflicte o problema hem de procurar analitzar-lo amb tota la família, sense dramatismes i sense culpabilitzar a ningú. Aprofitar per millorar la comunicació i acabar acordant el camí de solució entre tots. No és fàcil el paper d’educar i no hi receptes màgiques, s’aprèn amb el dia a dia. El que no ha sortit massa bé

36

un dia, amb l’esforç mantingut i la col·laboració de tots, un altre dia sortirà millor. Com a conclusió podem dir que no hi han fórmules màgiques per educar als nostres fills que cada nen/a i cada família són diferents i que en definitiva tot es pot solucionar amb paciència, comprensió, i esforç però sobretot amb amor, i que cada dia s‘aprèn, que ens hem de donar un marge de confiança i que no podem oblidar que som pares i mares. De totes formes, tot seguit, relacionem les pautes generals a tenir en compte que el Sr. Xavier Brú ens va deixar per escrit. a) Cal dedicar temps als fills/filles. Moltes de les conductes no es poden controlar senzillament perquè el pare i/o la mare no hi poden ser per atendre’ls. b) L’adolescent ha d’aprendre que traspassar els límits li pot portar conseqüències negatives. Aquelles conseqüències han d’ésser proporcio-nades i, si pot ser, immediates per que s’entenguin a la perfecció. c) En la mesura que es pugui, les regles i els càstigs han de ser pactats entre els pares/mares i els fills/filles. d) La disciplina tan sols la poden exercir adequadament els progenitors que siguin capaços de combinar l’afecte i el control. e) Convé fer memòria que allò que més influeix en els nostres fills i filles, no és allò que els diem o allò que fem, sinó com “som”. Per això, l’educació representa no tan sols revisar les nostres

conductes amb ells, sinó la nostra manera de ser com a persones. f) Es necessita un bon clima familiar. g) És normal que els adolescents mirin de temptejar als seus pares i mares per a comprovar fins a on poden arribar. És en aquest moment on els pares i mares han de mostrar més fermesa. Si cedeixen, més tard els hi serà molt difícil donar marxa enrere. h) Tot això inclou la necessitat de que els pares i mares siguin raonablement flexibles, segons siguin les circums-tàncies i l’edat. i) Els efectes de no posar límits fan de motlle del jove que mai no en té prou, que exigeix cada cop més i que tolera cada vegada pitjor les negatives, un jove que creix amb una escassa o nul·la tolerància a la frustració. Pautes per millorar la comunicació entre pares, mares, fills i filles: 1 Saber escoltar. 2 Explicar clarament què volem d’ells. 3 Controlar la impulsivitat. 4 Parlar dels propis sentiments. 5 Posar-se en el lloc de l’altre (empa-tia). 6 Aprendre a expressar i rebre crítiques. 7 Saber fer elogis i comentaris positius. 8 Solucionar els problemes conjunta-ment. 9 Aprendre a negociar. La direcció de l’escola i la junta de l’Ampa, hem de donar les gràcies per la gran assistència dels pares i mares de la nostra escola, va ser tot un èxit i esperem que per properes xerrades hi hagi com a mínim la mateixa participació.

37

FINESTRA DE L’ESPECIALISTA VACUNA PAPILOMAVIRUS HUMÀ A diferència de molts altres tipus de càncer, el de coll d’úter no és hereditari, sinó que sempre ve causat pel Virus del Papiloma Humà. Certs tipus d’aquest virus són capaços de transformar cèl·lules normals d’aquesta zona en cèl·lules anòmales. En alguns casos, i normalment després d’un llarg període de temps, alguna d’aquestes cèl·lules poden transformar-se en cancerígenes. Com es transmet el virus? Mitjançant les relacions sexuals amb una persona que el tingui. S’estima que el 70% de les persones entrarà en contacte amb el virus durant la seva vida. Per sort, la majoria dels infectats no desen-voluparà el càncer. Des de la infecció pel virus fins al desenvolupament de la malaltia acostumen a passar uns 15 anys (aproximadament quan la dona té entre 40 i 45 anys). Segons alguns estudis epidemiològics, el càncer per coll d’úter és la segona causa de mortalitat entre les dones europees d’entre 15 i 44 anys. Existeix alguna vacuna contra aquest virus? Sí, en aquest moment hi ha dues vacunes al mercat. Una protegeix contra dos tipus de virus i l’altra contra quatre. Aquesta vacuna no conté material genètic, per la qual cosa no pot causar malaltia. És una vacuna molt ben tolerada, només contraindicada en casos d’al·lèrgia a l’alumini. Per ara està indicada en nenes i noies des dels 9 anys fins als 26, en tres dosis al llarg d’un any.

En principi, el Ministeri de Sanitat vol incorporar-la al calendari vacunal sistemàtic (és a dir, que sigui una vacuna subvencionada i “obliga-tòria”), a partir de l’any vinent, per a les nenes d’entre 11 i 14 anys (encara no està clara l’edat d’inici, es parla de 9-11 anys). La resta de dones podran vacunar-se, per prescripció mèdica, però hauran de pagar la vacuna (per cert, gens barata, uns 450 euros les tres dosis). De tota manera, ja veurem quan s’introduirà aquesta vacuna en el calendari si és que finalment hi entra.

Mònica Agudo Metgessa de Familia Cap Premià de Mar

���������������� ELS VIANANTS INFANTS Les nostres poblacions estan dissenyades per persones adultes i físicament en bones condicions, a la vegada que estan destinades a persones amb aquestes mateixes característiques. Trobem exemples d’aquesta afirmació en la gran presència de barreres arquitectòniques a l’espai públic que impossibiliten els desplaçaments de les persones amb mobilitat reduïda o bé el mobiliari urbà que obstaculitza la vista dels infants.

38

És necessari, doncs, mirar l’entorn amb ulls d’infant per tal de modificar-lo a la mida i les necessitats d’aquest col·lectiu, i assegurar, així, que les millores repercuteixin en tota la ciutadania. ELS INFANTS AL CARRER Els vianants més petits es diferencien dels vianants adults en un aspecte força significatiu: Per a ells desplaçar-se no significa pas anar d’un punt a un altre, on el que importa és arribar a la destinació desitjada. Contràriament, per als infants, els desplaçaments consti-tueixen un moment d’exploració de l’entorn i signifiquen una font de coneixement de la realitat que els envolta, així com la possibilitat d’entretenir-se amb jocs i corredisses. Ara bé, en gran part això és possible si els infants es desplacen sols, sense haver-se de supeditar a les necessitats i desigs dels seus acompanyants adults. A banda del que significa per als infants anar pel carrer, també cal tenir present les característiques físiques i antropomètriques dels vianants en edat infantil. Les principals a destacar són les següents: • D’una part, les característiques específiques dels infants els impedeixen valorar el perill de la mateixa manera que a l’adult, perquè: – el seu camp visual és estret (70º, mentre que l’adult té un camp visual de 180º); – a causa de la seva baixa estatura, hi ha molts obstacles que li obstrueixen la

vista, o bé, al contrari, l’amaguen de la vista dels automobilistes. Cal tenir en compte, també, que sovint els infants confonen “veure” amb “ser vist” – triga de 3 a 4 segons a adonar-se si un cotxe es para o continua en moviment; – confon alçada i allunyament: així, un cotxe petit li sembla més allunyat que un gran camió; – no determina amb precisió la provinença exacta dels sons. • D’altra banda, en la circulació, el comportament dels infants és poc previsible en la mesura que a vegades són molt atents i vigilants, i, en canvi, altres vegades no presten l’atenció suficient.

Lluïs García Sots-inspector Policia Local

Vilassar de Mar * L’opinió de l’escola i de l’Ampa no té perquè coincidir necessàriament amb l’expressada per les col·laboracions publicades a la revista.

39

PASSATEMPS POTS AJUDAR AL POLLET A TROBAR EL CAMÍ FINS A LA SEVA MAMA?

SABRIES APARELLAR ELS PALLASSOS AMB LA SEVA OMBRA?

40

CUINA DIVERTIDA GALETES DE NADAL Ingredients: • 250 grs. de sucre • 250 grs. de mantega tova • 500 grs. de farina • 2 ous • 2 ous batuts • Ratlladures de llimona Elaboració:

Primer barregem el sucre amb dos ous. Afegim la mantega tova i la ratlladura de llimona. Remenem perquè quedi una massa cremosa. Afegim la farina treballant-ho molt a poc a poc amb les mans. Fem tres o quatre boles amb la pasta i les deixem a la nevera unes dues hores. Agafem la pasta que s'haurà endurit i hi passem el corró per sobre la pasta per aplanar-la. Després, amb motlles de fer galetes que tinguin forma d'elements nadalencs, fem les formes de les galetes i les pintem amb ou batut. Col·locar les galetes en una safata damunt de paper mantega perquè no s'enganxin i coure-les a temperatura baixa fins que estiguin una mica daurades. PIZZA CASOLANA INGREDIENTS 200 g de massa de pizza farina 1 pebrot verd 1 pebrot vermell 1 ceba 1 llauna de tonyina

1 pot petit d'olives negres Orenga 100 g de mozzarella Formatges que ens quedin a la nevera 1 pot petit de blat de moro en conserva 2 ous de gallina Pernil dolç o embotit que quedi a la nevera 3 cullerades de quetxup 1 cullerada de salsa Worcestershire

PREPARACIÓ Esteneu la massa de pizza sobre una taula de treball lleugerament enfarinada amb l'ajuda d'un corró. Un cop estesa, poseu-la a una safata de forn, també amb una capa de farina. Barregeu el quetxup amb la salsa, i poseu-ho per la base de la pizza, ben escampada. Sofregiu la ceba amb els pebrots de les 2 formes, i poseu-ho, un cop cuit, com a base de verdures de la PIZZA. Esteneu també la tonyina, els embotits tallats petits, les olives i el blat de moro. Preescalfeu el forn a 200ºC. Ratlleu els formatges pel damunt, cobriu el conjunt amb la mozzarella, i poseu-hi unes fulles d'orenga. 10 minuts al forn i llestos