Diario DIA 1...de desenfundar su espada. Juntos, llegarán a un poblado que vive acongojado por la...

Organitza: Con el apoyo de: Patrocinadores: Televisió oficial:

OCTUBREDD II JJ OO UU SS 22

22 00 00 88

Pág. 04ICHI

Pág. 05LOS BASTARDOS

Pág. 06EDEN LOG

ww ww ww .. cc ii nn ee mm aa ss ii tt gg ee ss .. cc oo mm

NNºº

11

Pág. 09CHER AMI

Diario DIA 1 1/10/08 22:09 Página 1

DIARI DEL FESTIVALDijous 2 octubre 2008

33

CCRROOWWSS ZZEERROOTakashi MiikeEl japonès Takashi Miike, bon

amic de Sitges, ens proposa la

seva pel·lícula més taquillera, un

festival de lluites espectaculars

que també és el capítol zero d’una

saga que portarà a la gran pantalla

i en imatge real un manga de

Hiroshi Takahashi.

S.O. FANTÀSTIC COMPETICIÓ

AUDITORI. 14:30

CCHHEERR AAMMIIMiquel PujolL’animació catalana vola alt gràcies

a aquesta entranyable aventura

èpica. Amb la primera guerra

mundial com a rerefons i barrejant

tècniques d’animació digital i

tradicional, Cher Ami ens explica

les peripècies d’un ocellet amb

vocació d’heroi.

SESSIONS ESPECIALS

AUDITORI. 17:00

AVUI US RECOMANEM...EEDDEENN LLOOGGFranck VestielArriba a Sitges la proposta europea

de ciència-ficció més radical de

l’any, una prova més de la vitalitat

de la producció fantàstica francesa.

Una experiència claustrofòbica

ambientada en un complex científic

travessat per unes arrels misterioses.

S.O. MÉLIÈS

AUDITORI. 00:45

IICCHHIIHaruka AyaseZatoichi, el mític personatge que ja

van encarnar Shintaro Katsu i

Takeshi Kitano, s’ha transformat en

una jove de bellesa glacial i letal.

Es diu Ichi i és una cantant cega

que recorre el Japó a la recerca del

seu mestre.

ORIENT EXPRESS - CASA ÀSIA

RETIRO. 16:00

EEXXTTEE:: HHAAIIRR EEXXTTEENNSSIIOONNSSSion SonoBenvinguts a la perruqueria més

poètica i extravagant del cinema

asiàtic. Una combinació fascinant

de gèneres on coincideixen un

fetitxista dels cabells, una perru-

quera i un cadàver que no es res-

igna a la calvície.

ORIENT EXPRESS - CASA ÀSIA

RETIRO. 18:15

CCLLOOSSEE EENNCCOOUUNNTTEERRSS OOFFTTHHEE TTHHIIRRDD KKIINNDD:: DDIIRREECCTTOORR’’SS CCUUTTSteven SpielbergOportunitat única per poder gaudir

en pantalla gran del film que va fer

passar Spielberg a la història de la

ciència-ficció. Una fita del fantàs-

tic amb extraterrestres i en la ver-

sió validada pel director.

S. C. CIÈNCIA-FICCIÓ

RETIRO. 20:30

110000 FFEEEETTEric RedDesprés de matar el seu marit en

defensa pròpia, una dona (Famke

Janssen) haurà de d’enfrontar-se

amb l’espectre del seu violent còn-

juge. Es projectarà acompanyada

de The Hideout i Fear Itself: Eatercom a part de “La nit del terror”.

LA NIT DEL TERROR

RETIRO. 23:00

TTHHEE CCOOTTTTAAGGEEPaul Andrew WilliamsUn còctel explosiu d’humor

intel·ligent i terror sanguinari pro-

tagonitzat per Andy Serkis (l’actor

que hi havia darrere el Gollum d’Elseñor de los anillos). Un encreua-

ment insòlit de Fargo i La matanzade Texas. S.O. FANTÀSTIC COMPETICIÓ

TRAMUNTANA. 14:15

FFIIGGHHTTEERRNatasha ArthyDrama, comèdia i acrobàcies espec-

taculars alternen en aquesta història

sobre una noia que només pensa a

convertir-se en una campiona de les

arts marcials. La seva especialitat

es el kungfu i no deixarà que ningú

l’allunyi del seu somni.

S.O. FANTÀSTIC COMPETICIÓ

TRAMUNTANA. 20:30

TR3SCTR3SC és el club de cultura més gran

d’Europa. Els més de 23000 socis que

en formen part, poden gaudir cada dia

de descomptes de fins al 50% per anar

al teatre i a concerts. Entrades gratuïtes

per assistir a les principals pre estrenes

de cinema, rutes i viatges culturals

exclusius, descomptes en llibres, cd’s...

Per fer-te soci del TR3SC només has

d’entrar al web www.tresc.cat i omplir

el formulari corresponent. L’alta al club

és de només 50c que podràs recuperar

amb el “Regal club”. Entrades per al

teatre, concerts, packs de llibres o cd’s

que tenen un valor de 50c i que pots

demanar durant l’any de vigència del

carnet.

En només 10 dies, rebràs el carnet a

casa i podràs començar a gaudir de les

més de 1000 propostes que el club

TR3SC ha preparat per tu.

Visiteu els stands de merchandising de

CHACHA i de CALLE 13 a l’interior de l’Ho-

tel Meliá, on podreu adquirir el catàleg, el

cartell del festival i d’altres articles com lli-

bres, papereria, tasses, etc. Com a novetat,

aquest any també comptem amb un stand

de merchandising de Calle 13 amb articles

de tot tipus per regalar.

A més, a la zona Brigadoon (Edifici Mira-

mar), estan situats la resta de stands habi-

tuals del festival: Hollywood Posters, Ima-

gen Death, Cine Asia, Desigual, Guía del

Ocio, Hidrol. col·leccions, entre d’altres.

STANDS DE MERCHANDISING AL HALL DE L’HOTEL MELIÁ



44

La sección Orient Express, aquella en

la que Sitges explora los lugares más recón-

ditos, sugerentes y explosivos de las cine-

matografías asiáticas, se abre este año con

un primer plato de lujo. Una película que

ha despertado una enorme expectación en

su país y que se estrena en el festival antes

incluso que en Japón. Se trata de Ichi,nueva lectura de las aventuras del mítico

samurai ciego, Zatoichi, con la particulari-

dad de que esta vez el infranqueable espa-

dachín es una mujer. El reto que ha decidi-

do afrontar el director Fumihiko Sori (res-

ponsable de las películas Vexille y PingPong, ambas vistas en Sitges) no es baladí.

Después de ser encarnado en 26 películas

y 112 episodios de televisión por el gran

Shintaro Katsu (desde 1962 hasta 1989),

la figura del masajista y espadachín ciego

sólo había sido llevada a la pantalla por otro

maestro, Takeshi Kitano, en su película de

2003. En esta ocasión, el mítico personaje

creado por el novelista Kan Shimozawa

toma la forma de una mujer, la atractiva

Haruka Ayase, toda una superestrella en su

país: modelo, actriz, cantante e ídolo de la

juventud nipona.

Ayase es Ichi, una solitaria goze (can-

tante ciega que se gana la vida de forma

errante) únicamente acompañada por su

shamisen (instrumento de cuerda tradicio-

nal japonés) y su bastón. Mientras viaja en

busca del hombre que cuidó de ella de

pequeña, la joven Ichi debe defenderse, con

la katana oculta en su bastón, de los ata-

ques de aquellos que pretenden aprovechar-

se de su ceguera. Un sangriento incidente la

lleva a conocer a Toma, un samurai incapaz

de desenfundar su espada. Juntos, llegarán

a un poblado que vive acongojado por la pre-

sencia del clan de los Banki-to, liderado por

el feroz e inhumano Banki. Allí encontrarán

a Toraji, successor de la familia yakuza

Shirakawa, que intenta mantener el orden

en el pueblo. Toma se ofrece para ayudar, a

pesar de que los traumas del pasado todavía

pesan sobre sus habilidades como samurai,

pero Ichi parece menos interesada. Las

cosas cambiarán cuando nuestra heroína

descubra que Banki puede ser el hombre al

que estaba buscando.

Estamos ante la última gran producción

del estudio Shochiku, uno de los más

legendarios de la cinematografía japonesa,

que en Ichi pone todos sus recursos al ser-

vicio de una gran producción en la que no

faltan los cuidados decorados y los efectos

especiales, especialmente notables en las

escenas de lucha, que resultarán cierta-

mente familiares para aquellos que disfru-

taron del Zatoichi de Kitano. Relectura del

mito y construcción de un nuevo icono: una

guerrera prodigiosa e infatigable que nada

tiene que envidiar a las nuevas heroínas de

Quentin Tarantino o a leyendas como la

Lady Snowblood a la que diera vida la inol-

vidable Meiko Kaji. Un festival de tradicio-

nes, humor y sangre para los paladares más

selectos.

El Retiro 16:00Orient Express - Casa Asia

IchiZATO-ICHI REDUX

Exposició sobre els orígens del cinematògraf

LL’’OObbrraa SSoocciiaall CCaaiixxaa CCaattaalluunnyyaa iinniicciiaa aa

SSiittggeess ll’’eexxppoossiicciióó IIll··lluussiióó ii mmoovviimmeenntt::eellss oorrííggeennss ddeell cciinneemmaattòòggrraaff aammbb ppeecceess

ddee llaa CCoolleecccciióó JJoosseepp MM.. QQuueerraallttóó

El Mercat Vell de Sitges acollirà, del 7

d’octubre al 2 de novembre, l’exposició

IIll··lluussiióó ii mmoovviimmeenntt:: eellss oorrííggeennss ddeell cciinnee--mmaattòòggrraaff organitzada per l’Obra Social

Caixa Catalunya, en el marc del Festival

Internacional de Cinema de Catalunya

amb la col·laboració de l’Ajuntament de

Sitges. L’exposició apropa al públic una

part d’aquest suggerent i oblidat món

d’artefactes i artificis, autèntiques joies

de la Col·lecció Josep M. Queraltó: tea-

tres d’ombres, fantasmagories, joguines

òptiques, fotografia i fonografia, diora-

mes, tires còmiques.

La Col·lecció Josep M.Queraltó és una

de les col·leccions més importants

d’Europa i està composta per més de

15.000 objectes que expliquen la his-

tòria i evolució del cinema.

A l’emblemàtic edifici modernista del

Mercat Vell, construït el 1890 per l’ar-

quitecte Gaietà Buigas, s’iniciarà

aquesta exposició itinerant de Caixa

Catalunya que es podrà visitar arreu del

país i a tot l’Estat.

L’última exposició de la Col·lecció

Josep M. Queraltó es va fer a

l’Academia de las Artes y las Ciencias

Cinematográficas d’Espanya del 20 de

desembre del 2007 al 25 de gener

d’enguany.

Per a Josep Maria Queraltó, haver arri-

bat amb aquest acord amb l’Obra

Social Caixa de Catalunya suposa un

reconeixement als més de 30 anys

d’adquisició, conservació i investigació

dels més variats objectes i aparells

relacionats amb la història tècnica de

la cinematografia. Ara li resta només

tenir aviat un espai museístic interactiu

i pedagògic que serveixi d’aula de cine-

ma per a tots els públics.



55

He aquí el cuadro: va el radical Carlos

Reygadas, punta de lanza de el nuevo cine

mexicano, y se lleva de ayudante a uno de

sus rodajes a Amat Escalante. El novato

aprende todo lo que puede y en poco tiem-

po se pasa a la dirección con Sangre(2005). Zas, primera diana: la película se

convierte en una cinta de culto con todas

las de la ley, con la prensa francesa rendi-

da a los pies del debutante Escalante.

Reygadas, que se siente de lo más cómodo

en el papel de padrino de los nuevos talen-

tos de su país, le produce su siguiente

filme, Los bastardos, sobre dos mexicanos

en Estados Unidos. Segundo tanto: la pelí-

cula se estrena en Cannes y ya se habla de

Escalante con palabras propias de algo más

que una promesa. Visto el marco y el con-

texto, cabe fijarse en el lienzo: Los bastar-

dos tiene todos los ingredientes para con-

vertirse en una obra de arte, contundente

tanto en su discurso como en su puesta en

escena.

La escena que inaugura Los bastardossupone una auténtica declaración de inten-

ciones. Un descampado asfaltado con

cemento, de fondo vemos a los dos protago-

nistas caminando hacia la cámara que los

filma en un largo plano secuencia. El plano

se rompe para dar pie al título, que apare-

ce por corte con el sonido desgarrador de

unas guitarras eléctricas. Las letras están

sobreimpresas en rojo, un color primario

para unos créditos tan austeros como con-

tundentes, acorde con lo que veremos des-

pués. El formato del arranque no sólo nos

dice esto, sino que apunta, con el dedo

índice y sin prejuicios, a Funny Games

(1997, 2007) de Michael Haneke como

referente. Los paralelismos entre ambas

películas son innegables, desde su empiece

a ritmo de metal hasta su planteamiento

tanto visual como de contenido. Dos chicos

irrumpen en una casa en la que se va ges-

tando un ambiente cargado de violencia, he

aquí el argumento de ambas. Sin embargo,

mientras Haneke opta por la crítica ácida al

mundo de la imagen (con aquella célebre

secuencia en la que uno de los protagonis-

tas rebobina la muerte de su compañero) y

por unos bándalos más próximos al cinismo

de los de La naranja mecánica (A Clockwork

Orange, Stanley Kubrick, 1971); Escalante

se sumerge en la crítica política, con la

emigración mexicana hacia Estados Unidos

como telón de fondo.

Escalante, un director con tan sólo dos

películas que posee las maneras de un vete-

rano, sigue a los dos jóvenes mexicanos con-

vertidos en asesinos a sueldo con largos pla-

nos y deja que sus actores se expresen con

una austeridad bressoniana. El tempo de

este drama violento y arrebatado es tan sere-

no como abrumador. La historia sólo puede

terminar en una explosión de violencia. El

último plano resulta el punto final más

aplastante que ha dado el cine recientemen-

te. En definitiva, poco importa el marco

cuando lo que queda para la historia es una

obra de arte con la que inauguramos Noves

Visions.

Tramuntana 22:45S.O. Noves Visions

Los bastardosUN JUEGO MUY SERIO

Cuatro años después de presentar en

Sitges El maquinista y siete después de

alzarse con el premio al mejor director con

Session 9, Brad Anderson regresa al festi-

val con Transsiberian, película que cuenta

con un espectacular plantel de actores

liderados por el carismático Woody

Harrelson, que además visitará el festival

para apoyar la presentación del filme.

Coproducción entre España (Filmax),

Alemania, Gran Bretaña y Lituania, la pelí-

cula, un thriller de perfecta factura y

atmósferas absorbentes, nos cuenta la his-

toria de Roy (Woody Harrelson) y Jessie

(Emily Mortimer), una pareja norteameri-

cana que decide realizar un viaje en el

mítico Transiberiano. Allí se encuentran

con otra pareja occidental, Carlos

(Eduardo Noriega) y Abby (Kate Mara), con

los que pronto hacen buenas migas. Sin

embargo, cuando Roy se separa del tren

durante una parada, Jessie empieza a

detectar que sus compatriotas no son

exactamente quienes aparentan ser. Y esto

es sólo el principio. Aún quedan por llegar

policías rusos (uno de ellos interpretado

por Ben Kingsley), mafiosos y otras figuras

amenazadoras. Así, a medida que se cons-

truye este sugerente puzzle psicológico,

Anderson demuestra sus habilidades como

fabricante de suspense y como maestro de

la acción dramática.

Auditori 10:00S.O. Fantàstic Fora de Competició

TranssiberianALARMA EN EL EXPRESO



66

En parlarem molt, de ciència-ficció, en

aquesta edició en què celebrem el 40

aniversari de 2001: Una odisea del espacio(Stanley Kubrick, 1968). També és proba-

ble que parlem d’un cinema francès de

gènere que s’ha bolcat en la realització no

únicament de cintes de terror radicals i bru-

tals (Martyrs), sinó també d’un cinema fan-

tàstic ambientat en futurs distòpics, foscos

i metafísics (Dante 01, La possibilité d’uneîle i la pel·lícula que ens ocupa, Eden Log).

És significatiu, per tant, que el nom de

Franck Vestiel figuri als títols de crèdit de

dos dels títols francesos de la secció Méliès

d’enguany: als d’Eden Log com a director i

als de Dante 01 com a primer ajudant de

direcció. Tots dos tenen en comú la creació

d’un espai claustrofòbic, de color gris i de

caràcter futurista. La diferència? Dante 01s’endinsa en el trajecte messiànic mit-

jançant noms i diàlegs que flirtegen con-

tínuament amb la mitologia; Eden Log es

deixa endur per un virtuós univers visual.

“L’obsessió per la posada en escena ve

de la voluntat de fer viure la pel·lícula amb

la perspectiva de Tolbiac. La càmera a l’es-

patlla està al servei del mateix objectiu, de

la mateixa manera que la simplicitat del

muntatge està al servei de la continuïtat

temporal. Els principis narratius són els

d’un videojoc: el protagonista és projectat

a l’interior d’un món del qual ho ignora tot;

els motors de les seves decisions seran la

realitat immediata i la intuïció. La missió

es defineix quan arriba el moment del

desenllaç, i el protagonista no pren con-

sciència del propòsit del seu periple fins

que no ha acomplert aquesta missió. No

avancem informació ni la retenim: l’espec-

tador està obligat a interpretar l’entorn

amb els sentits de Tolbiac.” Així es plante-

java Franck Vestiel Eden Log, una pel·lícu-

la protagonitzada per un home que es des-

perta en un espai tancat, laberíntic, tecni-

ficat i ple d’arrels; no sap on és, només sap

que té un mort al costat. Explorant aquest

indret estrany l’home descobrirà els

perquès de la seva existència i de la seva

presència en el microcosmos en què es

troba. Una forma meravellosa que amaga

un discurs ecològic i humanista. “El 2007

va passar una cosa molt important: per

primera vegada a la història, la humanitat

habita principalment a les ciutats.” Les

paraules de Vestiel fan referència al mateix

present que trobem descrit en clau futur-

ista a la seva pel·lícula.

Eden Log és, sens dubte, la cinta amb

el potencial visual més gran del Festival. La

identifiquen una fotografia grisenca que

acaricia el blanc i negre, una direcció artís-

tica refinada i la voluntat de transmetre

sensacions mitjançant la imatge i no el dià-

leg; característiques que també diuen molt

dels orígens de Vestiel, un fanàtic del

còmic, que esmenta Enki Bilal entre els

seus dibuixants preferits. En definitiva, un

regal per als ulls i una reflexió més que

necessària.

Tramuntana 18:30 / Auditori 00:45S.O. Méliès

Eden LogL’ARREL DEL BÉ

En la programació d’un festival de cine-

ma fantàstic i de terror no hi pot faltar un

dels elements més emblemàtics del gènere:

la casa encantada. L’any passat vam tenir la

d’El orfanato (Juan Antonio Bayona, 2007) i

enguany tenim, per exemple, la de IlNascondiglio, The Hideout (2007), una

pel·lícula de por clàssica firmada per un

dels cineastes italians més reconeguts. Pupi

Avati, director, guionista i productor de la

cinta, és autor de diverses pel·lícules de

culte: La casa dalle finestre che ridono(1976), Zeder (1982) i L’arcano incantatore(1995). Va ser la seva Una historia dechicos y chicas (Storia di ragazzi e di

ragazze, 1989), però, la que va conquistar

la crítica i el públic nord-americans. Ara

Avati torna al gènere gòtic amb Ilnascondiglio, una història rodada en anglès

al Mig Oest nord-americà—un dels esce-

naris predilectes del cineasta—amb un

repartiment de secundaris mítics com ara

Treat Williams, Burt Young i Rita

Tushingham. El personatge central de la

història, basada en un relat del mateix Avati,

l’interpreta una de les actrius més desta-

cades del cinema italià actual, Laura

Morante. Es tracta d’una dona de mitjana

edat que, de resultes del suïcidi del seu

marit, ha estat quinze anys ingressada en un

centre psiquiàtric. Recuperada i disposada a

refer la seva vida, la dona adquireix una casa

antiga a la localitat de Davenport (Iowa)

amb la intenció d’obrir-hi un restaurant.

L’anècdota és autobiogràfica: Avati confessa

que el seu germà i ell van voler obrir un

restaurant italià a la mateixa zona.

La protagonista no sap que la casa està

totalment equipada, i no solament amb

estris de cuina. Una presència i una veu

estranyes li impediran dormir tranquil·la de

bon començament. Però és una veu com les

que sentia quan estava malalta, o aquesta

és de debò? La dona acabarà sabent que

l’hivern del 1957 la casa va ser escenari

d’un crim terrible, i que no es van arribar a

trobar mai ni l’arma homicida, ni l’assassí,

ni les petjades que aquest hauria d’haver

deixat a la neu en fugir. Per recuperar la

confiança en ella mateixa i convèncer-se

que la seva curació és definitiva, aquesta

dona d’aparença fràgil però de caràcter

lluitador no pararà fins a descobrir, malgrat

els obstacles que li posaran uns veïns tan

cordials com inquietants, què va passar

aquella nit de l’any 57. Veus angoixants,

remor de sacs arrossegats, llums que

s’encenen i s’apaguen sols i objectes que

apareixen i desapareixen són alguns dels

elements atmosfèrics d’una pel·lícula que

porta la por i la intriga in crescendo fins al

final. I si l’assassí no va fugir? I si la casa

continua sent el seu amagatall, el seu

nascondiglio?

Tramuntana 16:30 / El Retiro 23:00S.O. Méliès

The HideoutQUAN L’AMENAÇA ÉSDINS DE CASA

100 Feet100 Feet és el retorn d’un dels guionistes més

respectats dels anys vuitanta. Elevat a la catego-

ria de culte des que va escriure el guió de The

Hitcher (1986) i de Los viajeros de la noche

(1987) i Acero Azul (1990), de Katherine

Bigelow, Red sorprèn una vegada més amb 100

Feet. Una cinta de terror extrem, en la línea de

El Ente (1982) i protagonitzada per Framke

Janssen (Phoenix a X-Men), que ens submergeix

en la història de Marnie. Una dona que, com-

plint arrest domiciliari després d’haver matat al

seu marit en defensa pròpia, s’haurà d’enfrontar

al seu espectre que retorna més obscur i violent

que mai.

EaterMick Garris creador de la magnífica sèrie de

televisió Masters of Horror (2005) repren el pro-

jecte reconvertint-lo en Fear Itself, una nova

sèrie per a la cadena nordamericana NBC, com-

posada per tretze episodis de terror psicològic

dirigits per reputats realitzadors. Aquest any, el

Festival de Sitges presenta, per a l’alegria dels

aficionats del gènere, tres capítols. La primera

projecció és Eater, on Stuart Gordon dirigeix

l’esfereïdora història on tres policies hauran de

passar una llarga nit a comissaria vigilant un

terrible assassí en sèrie que ha devorat una

trentena de persones.

El Retiro 23:00Sessions especials



77

The refracted mirror image of the

Manhattan skyline colliding with itself that

opens Mirrors is virtually an update of an

avant-garde classic from 1929, Robert

Floreys’ Skyscraper Symphony. Whether or

not the filmmakers were aware of such a

stylistic precedent is beside the point. The

use of mirror imagery is so deeply embed-

ded in filmmaking that we barely flinch at

its use. Striking examples include Disney’s

prophetic mirror-mirror in Snow White(1937), Jean Cocteau’s other-dimensional

mirror hopping in Orpheus (1950), and

Andrei Tarkovsky’s eponymous metaphysi-

cal creation. Perhaps mirrors are the most

essential component of an art forum that

does nothing but reflect. As Jean-Luc

Godard once said, ìMovies aren’t a reflec-

tion of reality; they’re the reality of the

reflection.

Mirrors aren’t only a visual system in

Aja Alexander’s latest. They’re a character

with a history and an arsenal of tricks.

Exposition is neatly established in the first

few sequences. A security guard, apparently

trapped inside a decrepit old building, is

reduced to a shambling pile of nerves by

what appears to be a haunted mirror. He

looks at his reflection, sees a terrifying alter

ego, and slashes his throat. Soon we meet

Ben Carson (Keifer Sutherland), a suspen-

ded police with the weight of an accidental

murder hanging on his shoulders.

Moonlighting in the private sector, he finds

himself guarding a department store that

was abandoned when it was engulfed in fla-

mes several months earlier. Ben’s first shift

has him wandering nervously by the creepy

mannequins, pedestals, and other artifacts

that litter the building before his rude disco-

very that the souls of the store’s charred

shoppers are still loitering about.

What’s a harried ex-cop to do but crack

the case of the mischievous mirror? Aja

keeps the suspense going as he and co-

screenwriter GrÈgory Levasseur reveal Ben’s

conflicting egos, temper tantrums, and

hallucinations that may or may not be pro-

voked by his meds. (Most cops do take pres-

cription drugs for post-traumatic stress,

planting Mirrors’ foot at least partly in rea-

lity.) The point of view here is largely Ben’s;

his son’s nightmares – cleverly paralleled

with Ben’s first dramatic department store

incident – all seem part of his world. And in

a wink to the audience, Ben’s estranged

wife’s pushing of her TV remote is matched

to the screaming apparition of one of the

burned victims.

Aja’s sleek direction is matched by

Mirrors’ other off-screen star: Joseph

Nemec III. The veteran production designer

is best known for Terminator 2: JudgementDay (1991), which gets revived at this yea-

r’s festival. In fact, the shiny foe of Mirrorsfinds an appropriate counterpart (a kind of

doppelganger?) in the T-1000’s peerless

mercury villain. The far-reaching influence

of James Cameron’s classic, just three years

shy of its 20th birthday, will be discussed

again imminently in these pages.

GGaabbee KKlliinnggeerr

La imatge del perfil de Manhattan reflectit

en ell mateix que obre Mirrors és ben bé

una actualització del clàssic avantguardista

Skyscraper Symphony de Robert Florey

(1929). Que els creadors de Mirrors fossin

conscients o no d’aquesta connexió estilís-

tica és, no cal dir-ho, indiferent. L’ús de la

retòrica del mirall està tan arrelat al cinema

que sovint ni el detectem, però només cal

que fem una mica de memòria perquè ens

vinguin al pensament altres reflexos cine-

matogràfics inoblidables: el mirall profètic

de la versió Disney del conte de Blancaneu

(1937), el mirall que trasllada a una altra

dimensió a l’Orphée (1950) de Cocteau,

fins i tot la creació metafísica de Tarkovsky.

Potser els miralls siguin els components

fonamentals d’una discussió artística que

no fa sinó reflectir-se. Com va dir Jean-Luc

Godard, “les pel·lícules no són reflexos de

la realitat, sinó que són la realitat dels

reflexos.”

A l’última pel·lícula d’Alexander Aja els

miralls no son únicament un truc visual:

són un personatge amb història i amb un

arsenal sencer de trucs! Les primeres

seqüències ja ho deixen ben clar. Un guàr-

dia de seguretat atrapat—sembla—en un

edifici rònec s’esvera en veure’s reflectit en

un mirall. Deu ser un mirall encantant,

perquè el que hi veu és més aviat un alterego, i un alter ego tan terrible que el guàr-

dia es degolla allà mateix. Tot seguit conei-

xem Ben Carson (Kiefer Sutherland) un

policia separat de la seva dona i apartat del

servei que porta a la consciència el pes

d’una mort accidental. Ben, pluriocupat en

el sector privat, acaba vigilant uns grans

magatzems buits: van ser pastura de les

flames fa uns quants mesos i ara estan

abandonats. Maniquins inquietants i fòtils

diversos amenitzen la primera ronda de

l’expolicia, que no trigarà gaire a descobrir

que les ànimes dels dependents car-

bonitzats encara són a l’edifici. No té prou

problemes, l’expolicia, que s’ha de posar a

investigar el cas del mirall murri? Aja manté

el suspens mentre ell i el seu coguionista

Grégory Levasseur ens presenten l’ego con-

flictiu del protagonista, els rampells i les

al·lucinacions provocades—o no—per la

medicació que pren (un peu a la realitat:

molts policies es mediquen per combatre la

síndrome d’estrès post-traumàtic). El punt

de vista és el de Ben: els malsons del seu

fill—muntats hàbilment en paral·lel amb la

primera experiència dramàtica que viu el

protagonista a l’establiment buit—sembla

que formin part del seu món. I una per a la

platea: darrere la imatge de la dona de Ben

amb el comandament del televisor vénen la

imatge i els crits d’una de les víctimes cre-

mades.La direcció elegant d’Aja s’adiu amb

la tasca, també darrere la càmera, d’una

altra estrella que surt als crèdits de Mirrors:el veterà dissenyador de producció Joseph

Nemec III, més conegut per Terminator 2:Judgement Day (1991), que també es

veurà en aquesta edició del Festival. De fet,

el brillant enemic de Mirrors té un equiva-

lent (una espècie de doble) en T-1000, el

dolent de mercuri de Terminator 2. De la

influència del clàssic de Cameron, que

d’aquí a tres anys celebrarà el vintè aniver-

sari, en parlarem molt aviat en aquestes

mateixes pàgines.

GGaabbee KKlliinnggeerr

Auditori 12:15 / 19:00 / 22:30Gala Inauguració

MirrorsLA REALITAT DEL REFLEX / REALITY OF THE REFLECTION

El Gran Premi Honorífic a Kubrick a la inauguracióLa 41ª edició del Sitges-FestivalInternacional de Cinema de Catalunya esvesteix de gala per a commemorar el 40aniversari de 2001: Una odisea del espacio(2001: A Space Odyssey), la obra mestrainfinita de Stanley Kubrick. Per a la cele-bració comptarà amb la presència entred’altres dels actors Gary Lockwood i KeirDullea, del supervisor d’efectes especialsDouglas Trumbull, de Jan Harlan, productorexecutiu i assistent de Kubrick, i deChristiane Kubrick, vídua de Kubrick, queens farà l’honor d’acceptar el Gran PremiHonorífic del Festival en nom del seu maritdurant la gala d’inauguració.Entrega de premi: Auditori, 19.00h.



88

El 1963, amb tot just 16 anys i només

400 dòlars a la butxaca, Steven Spielberg va

escriure i dirigir el seu primer llargmetratge,

una pel·lícula de ciència-ficció titulada Fire-flight. Catorze anys després, la mateixa histò-

ria li va servir d’inspiració per fer un dels seus

films més reconeguts: Encuentros en la ter-cera fase. L’anècdota pot semblar trivial, pe-

rò apunta la idea d’un director que busca en

els seus orígens les arrels del seu discurs ar-

tístic, ideològic i vital. I és que Encuentros,molt més que qualsevol altra pel·lícula seva

amb l’excepció—segurament—d’E.T., re-

flecteix perfectament la sensibilitat del jove

nascut després de la segona guerra mundial,

criat en un barri residencial de classe mitja-

na i alimentat pel cinema de Disney i la cièn-

cia-ficció dels cinquanta.

Encuentros sorgeix de l’abisme dels es-

tereotips i els codis del gènere i acaba con-

querint el territori de les veritats íntimes. Ri-

chard Dreyfuss va encarnar per a Spielberg el

ciutadà mitjà sacsejat per una epifania: el

contacte amb éssers d’un altre planeta. Im-

mediatament després vénen l’obsessió, la

frustració provocada per la incomprensió de

la família i la por a un univers desconegut,

però també la satisfacció que dóna afrontar

les dificultats i la complicitat amb dues àni-

mes bessones (la soferta Melinda Dillon i el

gran François Truffaut).

Hi ha moltes raons per tornar a veure

Encuentros una i altra vegada: la interpreta-

ció de Dreyfuss, el to naïf (Pauline Kael va

parlar d’una “pel·lícula infantil en el millor

sentit del terme”), els efectes especials del

mític Douglas Trumbull, els dissenys de Car-

lo Rambaldi per als extraterrestres, etcètera.

Han sigut dos elements en principi secunda-

ris, però, un de musical i un altre de gastro-

nòmic, els que han arrelat en la cultura po-

pular fins al punt de convertir-se en els

símbols oficials de la repercussió d’aquesta

obra de Spielberg: d’una banda, cinc notes

inoblidables, el motiu pentatònic de saluta-

ció als extraterrestres que John Williams va

compondre per a la banda sonora del film;

de l’altra, la improbable muntanya de puré

en què es materialitza l’obsessió de Roy Ne-

ary (Dreyfuss) davant la mirada atònita de la

seva esposa i els seus fills. La màgia del ci-

nema concentrada en el record cinèfil (sem-

pre entranyable i malencònic) de cinc notes

i una muntanya de puré de patates: el poder

icònic del cinema de Steven Spielberg.

“Exte” no és un prefix d’estrangeria, ni

una forma abreujada de l’extemporaneïtat.

És, simplement, una versió retallada, estilit-

zada i gairebé commovedora de la paraula

“extensió”. Més concretament, de l’ús que es

fa del terme en perruqueria. I és que la nova

pel·lícula de Sion Sono ens proposa un dels

arguments més engrescadors, ni que sigui per

inaudit, de la història recent del cinema de

gènere: un relat protagonitzat per extensions

capil·lars assassines.

Tot plegat pot semblar una abstracció in-

desxifrable, però no ho és pas. Resulta que

dos policies portuaris troben un cadàver a

l’interior d’un tràiler que transporta cabell

(humà, sí). El cas s’adjudica a dos agents in-

expressius amb una relació plena de rampells

i silencis incòmodes que s’inflama així que

entra en contacte amb el forense que els mos-

tra el cadàver embolcallat amb cabell. El sos-

pitós Gunji Yamazaki (l’extraordinari Ren

Osugi) procedirà a robar el cos i emportar-se’l

a casa, on s’embarcarà en un projecte extra-

vagant d’un fetitxisme que hauria fet gràcia a

Buñuel i tot: ressuscitar els cabells de la mor-

ta, conrear-los, rentar-los, pentinar-los i distri-

buir-los a les perruqueries.

Aquest personatge, interpretat per un ac-

tor que fins ara associàvem amb el cinema de

Miike i de Kitano és l’eix d’una pel·lícula que

flirteja amb gèneres diversos. l’humor, el thri-ller i el fantàstic, sense casar-se amb ningú.

Diguem que la cinta se serveix d’una matèria

orgànica omnipresent en el nou cinema de te-

rror japonès (vet aquí la gràcia) per establir un

pont entre dues històries paral·leles: la del fo-

rense fetitxista i la de Yuko Mizushima (Chia-

ki Kuriyama), una jove estilista que treballa

en un saló d’estètica amb nom d’assassí en

sèrie del segle XVI: Gilles de Rais. Yuko i Ya-

makazi es coneixeran en aquest saló en una

seqüència tan naïve com esfereïdora en què

l’home quedarà enlluernat pels reflexos ange-

licals dels cabells de la jove. Un clímax frívol,

angoixant i profundament sensual que sem-

bla l’enumeració de les fílies i les fòbies d’un

director que parodia aquesta nostra societat

postmoderna i condicionada. No deixa de ser

curiós que la irresistible Kuriyama (Kill Bill I)sigui l’heroïna d’un film sobre extensions de

cabell assassines; sobretot perquè l’actriu

que va deixar embadalit Tarantino també és

força coneguda al Japó per haver estat el ros-

tre, els cabells i l’extensió física d’una marca

de sabons. Fonètica per a camaleons.

El Retiro 20:30Sitges Classics - Ciència ficció

El Retiro 18:15Orient Express - Casa Asia

Encuentros en la tercera faseCINC NOTES I UNA MUNTANYA DE PURÉ

ExteCHIAKI SE DESMELENA



99

En Sitges damos la bienvenida a CherAmi, una de las mayores apuestas por el cine

de animación desarrolladas en Catalunya.

Gracias a la unión de los equipos creativos y

de producción de Acció-Euroview y Digital

Dreams, además del apoyo de Televisió de

Catalunya, ve la luz un proyecto que

demuestra la capacidad de la industria cata-

lana para desarrollar productos de calidad en

el terreno de la animación. En este caso, una

entretenida aventura protagonizada por un

grupo de audaces palomas mensajeras, y

ambientada en el contexto de la Primera

Guerra Mundial. Un musical pop-rock de

animación concebido y dirigido por Miquel

Pujol (director de 10 + 2: El gran secreto)

con música de Manel Gil (Cámara oscura)

interpretada por la Sinfónica de Bratislava.

Basada en la historia real de Cher Ami,

una paloma mensajera que salvó al Batallón

Perdido de la 77ª División del ejército ame-

ricano en la batalla de Argonne en octubre

de 1918, Cher Ami nos lleva a una granja en

la que conviven plácidamente Lindbergh, un

ingenioso y alocado ratón obsesionado con

construir increíbles artefactos voladores,

Tobey, un pequeño gorrión que ansía trabajar

como paloma mensajera, Cher Ami, un vir-

tuoso del vuelo siempre preocupado por

impresionar a las chicas, y muchos otros

amigos. Los problemas llegan cuando la

tranquila vida de la granja se ve amenazada

por la llegada de la Gran Guerra a los bos-

ques de Argonne. ¿Serán nuestros amigos

capaces de derrocar los siniestros planes de

los malvados halcones alemanes?

Entre guiños al Moulin Rouge de Baz

Luhrmann y al Viaje a la luna de George

Melies, Cher Ami se presenta como un cóc-

tel de acción espectacular, humor descabe-

llado, canciones pegadizas y épicas aventu-

ras, al mismo tiempo que combina con crite-

rio y pericia las más modernas técnicas de

animación digital con el romanticismo del

2D tradicional. Un historia de amistad, com-

promiso y responsabilidad que permite a la

animación catalana volar muy alto.

Auditori 17:00Sessions especials

Cher amiLA ANIMACIÓN CATALANA VUELA ALTO

Què hi ha al darrere del llançament d’unagran producció? Com es pot perllongar l’ex-plotació d’un film a través de finestresalternatives com els videojocs? Aquests id’altres interrogants són els que s’abor-daran a les dues taules rodones, que elconsorci per a la promoció de l’audiovisualcatalà ha organitzat per als dies 6 i 7 d’oc-tubre, al marc del Festival de Sitges.Catalan Films & TV també habilitarà un

espai a la seu del certamen, que actuaràcom punt de trobada de tots els profession-als presents.

La primera cita serà per al cinema i elsvideojocs i analitzarà tres casos pràcticssobre els films Wanted, El rey de la mon-taña i Torrente. A més, la jornada es com-pletarà amb una taula rodona sobre l’estatde la indústria dels videojocs a Catalunya.L’endemà serà el torn del màrqueting inter-

nacional; una sessió que serà dirigida pelcorresponsal de Variety a Espanya, JohnHopewell. Els casos pràctics que s’estudi-aran en aquesta ocasió tractaran èxits comCronocrímenes, El orfanato, Che i el filmde terror [REC].

La inscripció a les dues jornades ésgratuïta, tot i que l’aforament és limitat.Més informació: [email protected]

Catalan Films & TV enSitges 2008

DESVETLLA ELS SECRETS DEL MÀRQUETING INTERNACIO-

NAL I LA INDÚSTRIA DELS VIDEOJOCS EN LA PROMOCIÓ

CINEMATROGRÀFICA

Sessions especialsAuditori 17:00cher ami

Brigadoon Presentación: ViceEl documental True Norwegian BlackMetal aborda la escabrosa historia (ase-

sinatos, incendios, encarcelamientos,

satanismo…), la actualidad y las inte-

rioridades de la escena del black metal

noruego, uno de los géneros musicales

más extremistas que existen, de la

mano de músicos, periodistas y, en par-

ticular, de Gaahl -el polémico líder de

Gorgoroth, uno de los grupos black más

populares-, quien por primera vez acce-

de a abrir las puertas de su casa a las

cámaras. Este trabajo ha sido posible

gracias al fotógrafo Peter Beste, quien

durante 7 años documentó la escena

mejor que nadie en su libro TrueNorwegian Black Metal (Vice Books). El

documental se puede ver por internet

en www.VBS.tv, la televisión online de

la revista Vice. Este canal gratuito ofre-

ce, bajo dirección artística de Spike

Jonze, programas de música, noticias,

entrevistas, arte, erotismo, skate y surf.

Todo ello tratado con el irreverente esti-

lo de Vice, una revista que nació hace

15 años como un fanzine punk en

Montreal y es hoy por hoy la mayor

revista juvenil gratuita del mundo, apli-

cando siempre un tono crudo y directo

a su visión de la música, la fotografía y

la política. En España se edita desde

mayo de 2007.

Divendres 3, 22:00


DDIIAARRII DDEELL FFEESSTTIIVVAALLDijous 2 octubre 2008

1100

PPRROOGGRRAAMMAACCIIÓÓ1100hh.. AAuuddiittoorrii

(Secció Oficial Fora de Competició)TTrraannssssiibbeerriiaann

Brad Anderson. Espanya/ Alemanya/ RegneUnit/ Lituània, 2008. Amb: WoodyHarrelson, Emily Mortimer, Ben Kingsley.111’. Ja el trobàvem a faltar. Brad Anderson(El maquinista), aquell noi inofensiu amantdel cine indie i del terror més pur, torna araamb les piles carregades per injectar unabona dosi d’adrenalina en forma de thriller.Benvinguts al Transsiberià.

1122..1155hh.. AAuuddiittoorrii

(Gala Inauguració)MMiirrrroorrss ++ CCoottttoonn CCaannddyy ((CCuurrtt))

Alexandre Aja. EUA/ Romania, 2008. Amb:Kiefer Sutherland, Paula Patton, Amy Smart.111’. Un agent de seguretat lluitarà alhoracontra ell mateix i contra la presènciadiabòlica que s’amaga rere els miralls delcentre comercial que vigila. L’últim film deldirector col·locat al podi del fantàsticgràcies a la demolidora Alta tensión.Escenes d’autèntic impacte i milers devidres trencats.

1144..1155hh.. TTrraammuunnttaannaa

(Secció Oficial Fantàstic de Competició)TThhee CCoottttaaggee ++ TTrreeeevveennggee ((ccuurrtt)) ++ SSiiddee

EEffffeecctt ((ccuurrtt))

Paul Andrew Williams. Regne Unit, 2008.

Amb: Andy Serkis, Reece Shearsmith. 92’.Dos germans rapten la filla d’un mafiós.Objectiu: cobrar el rescat. Obstacle: laineptitud nata dels segrestadors. Al·lucinantcombinació d’humor intel·ligent i terrorsanguinari que recorda a la vegada a Fargo iLa matanza de Texas.


(Secció Oficial Fantàstic de Competició)CCrroowwss ZZeerroo

Takashi Miike. Japó, 2007. Amb: Shun Oguri,Kyosuke Yabe. 129’. Benvinguts a un instituten què tots els alumnes són experts enrepartir llenya. Benvinguts a la pel·lícula méstaquillera de Takashi Miike, capítol zerod’una saga que adapta en imatge real isuperfashion el demolidor manga d’HiroshiTakahashi.

1166hh.. EEll RReettiirroo

(Orient Express- Casa Àsia)IIcchhii

Sori. Japó, 2008. Amb: Haruka Ayase, TakaoOsawa. 118’. “Compte, no sé mai quètallaré. No hi veig.” Amb aquest advertimentcomença Ichi, la versió femenina de Zatoichi,la cantant cega, de bellesa glacial i espasatemible, que recorre el Japó a la recerca delseu mestre.


(Secció Oficial Méliès a Competició)TThhee HHiiddeeoouutt

Pupi Avati. ITÀLIA. 2007. Amb: LauraMorante, Burt Young. 100’. Iowa, hivern del1957: un crim terrible. En el present,l’elegant Laura Morante s’instal·la en uncasalot on una veu misteriosa no la deixadormir tranquil·la. El nou film del mestreitalià Pupi Avati serà assolutamenteterrificante..


(Sessió Especial)CChheerr AAmmii

Miquel Pujol. Espanya, 2008. 85’. Un ocelletamb vocació d’heroi, un colom missatgeramb un llarguíssim historial de gestes i unratolí inventor que vol volar són alguns delspersonatges d’aquesta aventura d’altavolada amb un rerafons històric important.

1188..1155hh.. EEll RReettiirroo

(Orient Express- Casa Àsia)EExxttee:: HHaaiirr eexxtteennssiioonnss

Sion Sono. Japó, 2007. Amb: ChiakiKuriyama, Ren Osugi. 108’. Cinta admirablede terrors capil·lars i cançons nadalenqueson coincideixen un fetitxista dels cabells, unaperruquera i un cadàver que no es resigna ala calvície. Poètic i extravagant, Sono esmereix ser a dalt de tot.


(Secció Oficial Méliès a Competició)EEddeenn LLoogg

Franck Vestiel, França. 2007. Amb: ClovisCornillac, Vimala Pons. 98’. Film fosc iclaustrofòbic en què el protagonista es perden un complex científic laberíntic travessatper unes arrels misterioses. Ciència ficciómés que intel·ligent, Eden Log és la propostafantàstica europea més radical de l’any i unaprova més de la vitalitat de la producciófrancesa.

1199hh.. AAuuddiittoorrii

(Gala Inauguració)MMiirrrroorrss ++ CCoottttoonn CCaannddyy ((ccuurrtt))

Veure Auditori 12.15h


(Ciència Ficció)CClloossee EEnnccoouunntteerrss ooff tthhee TThhiirrdd KKiinndd..

DDiirreeccttoorr’’ss CCuutt

Steven Spielberg. EUA, 1977. Amb: RichardDreyfuss, François Truffaut. 135’. Spielbergva entrar per la porta gran en l’imaginari dela ciència ficció amb aquesta meravellosapel·lícula sobre els misteris de la vidaextraterrestre. Per fi, la versió definitiva queSpielberg sempre va voler. I una melodia...inoblidable.


(Secció Oficial Fantàstic a Competició)FFiigghhtteerr ++ DDiiee sscchhnneeiiddeerr KKrraannkkhheeiitt ((ccuurrtt))

Natasha Arthy. Dinamarca, 2007. Amb:Semra Turan, Cyron Melville. 97’. Ells volenque sigui metgessa. Ella vol ser campionad’arts marcials. A través de l’obsessió d’unajove universitària pel kungfu, el film es mouamb elegància entre el drama social, lacomèdia romàntica i les acrobàcies mésespectaculars.


(Secció Oficial Noves Visions)LLooss BBaassttaarrddooss

Amat Escalante. Mèxic/ França/ EUA,2008. Amb: Jesús Moisés Rodríguez, RubénSosa. 90’. Escalante pertany a la novafornada de cineastes mexicans liderada perCarlos Reygadas (productor d’aquestacinta). Formes exquisides i un plantejamentradical: dos nois, una casa, una posada enescena incòmoda i el pes de la violència. Endues paraules: obra mestra.


(Sessió Especial)LLaa nniitt ddee tteerrrroorr.. 110000 FFeeeett ++ TThhee HHiiddeeoouutt ++

FFeeaarr IIttsseellff:: EEaatteerr


(Secció Oficial Méliès a Competició)EEddeenn lloogg ++ DDeellaanneeyy ((ccuurrtt)) ++ CCeennttiiggrraaddee

AAVVUUII -- DD IIJJOOUUSS 22

* Per veure els canvis realitzats a última hora,consulteu la graella existent a

wwwwww..cciinneemmaassiittggeess..ccoomm

DDEEMMÀÀ -- DD IIVVEENNDDRREESS 33


(Secció Oficial Mèliés a Competició)SSaannttooss

Nicolás López. Espanya/ Xile, 2008. Amb:Javier Gutiérrez, Elsa Pataky, LeonardoSbaraglia, Guillermo Toledo. 100’. És un ocell?És un avió? No, és Salvador Santos: trentaanys llargs, panxa i calvície incipient. D’un diaper l’altre, Santos passa de dibuixar còmics ahaver de salvar el món camuflat sota unadisfressa.


(Orient Express- Casa Àsia)EExxttee:: HHaaiirr EExxtteennssiioonnss

Sion Sono. Japó, 2007. Amb: Chiaki Kuriyama,Ren Osugi. 108’. Cinta admirable de terrorscapil·lars i cançons nadalenques oncoincideixen un fetitxista dels cabells, unaperruquera i un cadàver que no es resigna ala calvície. Poètic i extravagant, Sono esmereix ser a dalt de tot.

1100hh.. CCaassiinnoo PPrraaddoo

(Ciencia Ficció)OOuuttllaanndd

Peter Hyams. Regne Unit, 1981. Amb: SeanConnery, Peter Boyle, Frances Sternhagen.112’. Sean Connery és el justicier solitarid’una pel·lícula de ciència ficció ambientadaen una base espacial castigada per un seguitde morts misterioses. que prefiguraval’atmosfera claustrofòbica d’Alien.

1100hh.. TTrraammuunnttaannaa

(Sitges Forum)PPaassssaatt,, pprreesseenntt II ffuuttuurr ddee llaa CCiièènncciiaa FFiicccciióó

PPrroojjeecccciióó ddee SSlleeeepp DDeeaalleerr

Alex Rivera. EUA/Mèxic, 2008. Amb: LuisFernando Peña, Leonor Varela. 88’. El futurglobalitzat ja té pel·lícula: una espècie deMatrix amb accent chicano. En un futurdominat per la tècnica, un jove mexicà coneixuna noia capaç de connectar-se a Internet ide mantenir actualitzat un blogtelepàticament...


(Sessió Especial Infantil AUCAT)CChheerr AAmmii

Miquel Pujol. Espanya, 2008. 85’. Un ocelletamb vocació d’heroi, un colom missatger amb

un llarguíssim historial de gestes i un ratolíinventor que vol volar són alguns delspersonatges d’aquesta aventura d’alta voladaamb un rerafons històric important.


(Homenatges)TTeerrmmiinnaattoorr 22:: JJuuddggeemmeenntt DDaayy.. DDiirreeccttoorr’’ss

ccuutt..

James Cameron. EUA/ França. 1991. Amb:Arnold Schwarzenegger, Linda Hamilton,Edward Furlong. 152’. El conflicte entrel’home i la màquina va tocar sostre ambaquesta segona part inoblidable que ensarriba, finalment, en un director’s cut queinclou escenes eliminades i alguns plans gore.Sayonara, baby.


(Anima’t)TTeerrrraa

Aristomenis Tsirbas. EUA, 2007. 85’. Tard od’hora havia de passar. De resultes d’unasagnant guerra civil, la Terra ha estatdestruïda. Aquí són els terrícoles els queamenacen de trencar l’harmonia. Animacióintel·ligent i sensible que no decebrà elsamants, petits i grans, de la factoria Pixar.

1122..1155hh.. CCaassiinnoo PPrraaddoo

(Ciencia Ficció)BBrraaiinnssttoorrmm ++ PPoosstt SSccrreeeenniinngg

Douglas Trumbull. EUA, 1983. Amb:Christopher Walken, Natalie Wood. 106’. Unequip d’investigadors inventa un escàner quellegeix el pensament i fins i tot els records. Vaser la segona pel·lícula de Trumbull i l’últimade Natalie Wood, que va morir poc abansd’acabar el rodatge.


(Sitges Forum)TTeerrrroorr aa llaa TTVV

FFeeaarr IIttsseellff:: SSppooookkeedd

Brad Anderson. Canadà/ EUA, 2008. Amb:Eric Roberts, Cynthia Watros. 45’. HarrySeigal va ser expulsat de la policia per fer un úsinjustificat de la violència i ara és investigadorprivat. Un altre cas d’infidelitat conjugall’obligarà a enfrontar-se amb els fantasmes delpassat.

1144..3300hh TTrraammuunnttaannaa

(Secció Oficial Noves Visions)HHoommee MMoovviiee

Christopher Denham. EUA, 2008. Amb: AdrianPasdan, Cady McClain, Austin Williams. 80’. Els Poe enregistren sens falta totes lesfestes familiars: des de Nadal fins aHalloween. El contingut d’aquestes cintes és

la crònica d’un seguit de disfuncions. Uncrescendo de molt mal rotllo.1155hh.. AAuuddiittoorrii

(Secció Oficial Fantàstic a Competició)FFiigghhtteerr

Natasha Arthy. Dinamarca, 2007. Amb:Semra Turan, Cyron Melville. 97’. Ells volenque sigui metgessa. Ella vol ser campionad’arts marcials. A través de l’obsessió d’unajove universitària pel kungfu, el film es mouamb elegància entre el drama social, lacomèdia romàntica i les acrobàcies mésespectaculars.


(Sessió Especial)CChheerr AAmmii ++ PPoosstt SSccrreeeenniinngg

Veure Auditori 10.15h


(Orient Express- Casa Àsia)IIcchhii

Sori. Japó, 2008. Amb: Haruka Ayase, TakaoOsawa. 118’. “Compte, no sé mai què tallaré.No hi veig”. Amb aquest advertiment començaIchi, la versió femenina de Zatoichi, la cantantcega, de bellesa glacial i espasa temible, querecorre el Japó a la recerca del seu mestre.


(Secció Oficial Fantàstic a Competició)YYoouurr NNaammee HHeerree

Matthew Wilder. EUA, 2008. Amb: BillPullman, Taryn Manning. 108’. Un escriptor(Bill Pullman) de ciència ficció viu atrapatentre els crits de la seva ex dona, els del seuagent i els d’un inspector d’hisenda. Un

viatge al·lucinant a la ment d’un escriptor enplena crisi narrativa: Philip K. Dick.


(Homenatges)22000011,, AA SSppaaccee OOddyysssseeyy

Stanley Kubrick. Regne Unit/ EUA, 1968.Amb: Keir Dullea, Gary Lockwood, WilliamSylvester. 141’. Res no va tornar a ser elmateix després de 2001. Tant la ciència ficciócom la pròpia història del cine van quedarbocabadats davant de tanta magnificència. Unvals estel·lar i una simfonia sobre lahumanitat. Poesia que fa quaranta anys.


(Sessió Especial)NNeekkrroommaannttiikk ++ PPoosstt SSccrreeeenniinngg

Jörg Buttgereit. Alemanya, 1987. Amb: DaktariLorenz, Beatrice M., Harald Lundt. 74’. El 1987,una producció amateur que combinava sexe imort de manera explícita, va fer córrer rius de

tinta. Catapultada a l’Olimp del cinema de culte,la relació entre dos necròfils i un cadàveraconseguia regirar estómacs als cinccontinents. 1177..4455hh.. EEll RReettiirroo

(Anima’t)TTeerrrraa

Veure El Retiro 12h


(Secció Oficial Fora de Competició)¡¡SSooyy uunn ppeelleellee!!

Hernán Migoya. Espanya, 2008. Amb:Roberto Sanmartín, Rosa Boladeras. 95’. Unaguionista en hores baixes creu que pot haverarribat el moment d’encarrilar la sevacarrera i conquistar l’amor de la seva vidaquan el prestigiós director de cinema que li téel cor robat es queda amnèsic. La comèdiaromàntica més absurda i divertida de latemporada.


(Secció Oficial Mèliés a Competició)EEddeenn LLoogg

Franck Vestiel, França. 2007. Amb: ClovisCornillac, Vimala Pons. 98’. Film fosc iclaustrofòbic en què el protagonista es perden un complex científic laberíntic travessatper unes arrels misterioses. Ciència ficciómés que intel·ligent, Eden Log és la propostafantàstica europea més radical de l’any i unaprova més de la vitalitat de la producciófrancesa.


(Ciencia Ficció)SSttaarr TTrreekk,, TThhee mmoottiioonn PPiiccttuurree

Robert Wise. EUA, 1979. Amb: WilliamShatner, Leonard Nimoy. 135’. Amb l’èxit deStar Wars encara recent, aterrava a la granpantalla una de les sèries de l’espai mésimportants de la història de la televisió. Il’encarregat d’adaptar aquesta primeraentrega cinematogràfica va ser Robert Wise.


(Secció Oficial Fora de Competició)TTrraannssssiibbeerriiaann

Brad Anderson. Espanya/ Alemanya/ RegneUnit/ Lituània, 2008. Amb: Woody Harrelson,Emily Mortimer, Ben Kingsley. 111’. Ja eltrobàvem a faltar. Brad Anderson (Elmaquinista), aquell noi inofensiu amant delcine indie i del terror més pur, torna ara ambles piles carregades per injectar una bonadosi d’adrenalina en forma de thriller.Benvinguts al Transsiberià.


(Secció Oficial Fantàstic a Competició)SSuurrvveeiillllaannccee

Jennifer Lynch. EUA/ Alemanya/ Canadà,2008. Amb: Julia Ormond, Bill Pullman. 97’.Sota la producció executiva del seu pare,Jennifer Lynch es llança a la direcció sensecomplexes. Un poble perdut enmig del desert,uns agents de l’FBI, una carnisseria salvatge,flashbacks i girs de guió acrobàtics en untrencaclosques que s’encamina cap al terrormés cru.


(Sessió Especial)LLaa nniitt ddeell tteerrrroorr IIII

AAbbllee ++ SSpplliinntteerr ++ FFeeaarr IIttsseellff:: SSppooookkeedd


(Secció Fantàstic a Competició)CCrroowwss ZZeerroo

Takashi Miike. Japó, 2007. Amb: Shun Oguri,Kyosuke Yabe. 129’. Benvinguts a un instituten què tots els alumnes són experts enrepartir llenya. Benvinguts a la pel·lícula méstaquillera de Takashi Miike, capítol zero d’unasaga que adapta en imatge real isuperfashion el demolidor manga d’HiroshiTakahashi.


(Secció Oficial Noves Visions)LLooss BBaassttaarrddooss

Amat Escalante. Mèxic/ França/ EUA, 2008.Amb: Jesús Moisés Rodríguez, Rubén Sosa.90’. Escalante pertany a la nova fornada de

cineastes mexicans liderada per CarlosReygadas (productor d’aquesta cinta).Formes exquisides i un plantejament radical:dos nois, una casa, una posada en escenaincòmoda i el pes de la violència. En duesparaules: obra mestra.2222..4455hh.. TTrraammuunnttaannaa

(Secció Oficial Noves Visions)DDeeaaddggiirrll

Marcel Sarmiento, Gadi Harel. EUA. 2008.Amb: Shiloh Fernández, Noah Segan. 98’. Dosamics troben una noia embolicada ambplàstic que no s’acaba de morir. La noiaesdevindrà un objecte sexual i de fascinacióentre els companys d’institut en aquestacinta de vampirs obscuríssima que ofereix unjoc tan pervers com necròfil.


(Midnight X-Treme – Mondo Macabro)SSnnaakkee SSiisstteerrss ++ EEll CCaappiittáánn..

BBlloooodd ooff tthhee VViirrggiinn ++ FFiilltthhyy ((ccuurrtt))


(Secció Oficial Fantàstic a Competició)TThhee CCoottttaaggee ++ TTrreeeevveennggee ((ccuurrtt))

++ SSiiddee EEffffeecctt ((ccuurrtt))

Paul Andrew Williams. Regne Unit, 2008.Amb: Andy Serkis, Reece Shearsmith. 92’.Dos germans rapten la filla d’un mafiós.Objectiu: cobrar el rescat. Obstacle: laineptitud nata dels segrestadors. Al·lucinantcombinació d’humor intel·ligent i terrorsanguinari que recorda a la vegada a Fargo i

The Cottage

¡Soy un pelele!

Sleep dealer

Crows zero


DDIIAARRII DDEELL FFEESSTTIIVVAALLDijous 2 octubre 2008

1111

BBRRIIGGAADDOOOONN2211::0000hh

TThhee GGaammee

Xerrada debat amb la Blogger’s Invasion! Presentat per Akihabara Blues

2211::3300hh.. BBrriiggaaddoooonn aa llaa ffrreessccaa..

BBrriiggaaddoooonn OOttaakkuu::

SSccrraappppeedd PPrriinncceessss

de Soichi Masui

2222::0000hh.. BBrriiggaaddoooonn PPrreesseennttaacciióó::

VVIICCEE.. TTrruuee NNoorrwweeggiiaann BBllaacckk MMeettaall,,

documental del Productor Hedí Moretti y Monica Hambpton. 30´

2222::4455hh.. EEssppeecciiaall PPrroodduuccttoorraa AAssyylluumm..

KKiinngg ooff tthhee lloosstt WWoorrlldd

de Leight Scott, 2005. 90’

DDEEMMÀÀ -- DD IIVVEENNDDRREESS 331122::0000hh.. PPrreemmii aall mmééss FFrreeaakkyy

TThhee CCrryyppttss ddaayy

1155::0000hh.. TTrriibbuutt aa MMiigguueell MMoorraaiittaa

DDooccttoorr SSaattaann

(M.M, 1966). 92’

1166::4455hh.. HHoommeennaattggee aa UUmmbbeerrttoo LLeennzzii

SSeettttee oorrcchhiiddeeee mmaacccchhiiaattee ddii rroossssoo

de Umberto Lenzi,1972

1188::1155hh.. EEssppeecciiaall PPrroodduuccttoorraa AAssyylluumm

AAllllaamm QQuuaatteerrmmaann aanndd tthhee TTeemmppllee ooff SSkkuullllss..

De Mark Atkins, 2008. 98’

1199::3300hh.. BBrriiggaaddoooonn aa llaa ffrreessccaa..

BBrriiggaaddoooonn OOttaakkuu:: HHeeaatt GGuuyy

de Kazuki Akane

2200::2200hh.. BBrriiggaaddoooonn MMoonnddoo MMaaccaabbrroo

LLoollllyywwoooodd ccaammpp..

El terror més demencial! 20’

FE D’ERRATES DEL PROGRAMA DE MÀ SITGES 2008:A continuació trobareu una llista de les erradesque surten al programa de mà:

AANNUULL··LLAADDAA::La pel·lícula “Blood River” cau de la programacióen totes les seves sessions: Dijous 2 – 16:15h Sala TramuntanaDijous 2 – 00:45h Auditori

NNOOVVAA SSEESSSSIIÓÓ: Dijous 2 d’octubre – AuditoriMidnight X-Treme – 00:45h“Eden Log”

CCAANNVVII DD’’HHOORRAA: Dijous 2 d’octubre – Cinema Retiro“Ichi” es projectarà a les 16:00h i no a les14:00h

CCAANNVVII DDEE SSEESSSSIIÓÓ::Dissabte 4 d’octubre – Cinema Prado – 9:30h: Lapel·lícula Red passa a projectar-se el Dimecres 8d’octubre a les 10:00h al Cinema Prado.

NNOOVVAA AAUUTTOORRIIAA: Diumenge 5 d’octubre – Sala Tramuntana –20:30h

Projecció dels curts guanyadors de Nova Autoriaabans de la pel·lícula “Not Your Tipical BigfootMovie”

NNOOVVAA SSEESSSSIIÓÓ SSIITTGGEESS FFOORRUUMM::Dilluns 6 d’octubre – Sala Tramuntana – 12:45

“David Pirie: An Heritage of Horror”Gratuït

CCAANNVVII DDEE SSEESSSSIIÓÓ: Dimecres 8 d’octubre – Cinema Prado – 10:00h: La pel·lícula “Fighter” passa a projectar-se elDissabte 4 d’octubre a les 09:30h al CinemaPrado

NNOOVVAA SSEESSSSIIÓÓ SSIITTGGEESS FFOORRUUMM:: Dimecres 8 d’octubre – Sala Tramuntana –10:00h“Making Off de Poultrygeist: Night of the Chicken Dead”Preu: 4€

NNOOVVAA SSEESSSSIIÓÓ SSIITTGGEESS FFOORRUUMM:: Dimecres 8 d’octurbe – Sala Tramuntana –12:00h - Trobada amb Marc Caro: Ciència FiccióEuropea. Gratuït

NNOOVVAA SSEESSSSIIÓÓ::Dimecres 8 d’octubre – Cinema Prado

Homenatge – 01:00h“Poultrygeist: Night of the Chicken Dead”. Preu: 8€

NNOOVVAA SSEESSSSIIÓÓ: Dijous 9 d’octubre – Cinema PradoSecció Ofical Noves Visions – 13:45h“Not Quite Hollywood: The Wild, Untold Story of Ozplotation!”Preu: 8€

EERRRROORR OORRTTOOGGRRÀÀFFIICC::La pel·lícula “2001: A Space Odyssey” s’escriuamb dues “y” i no Odissey

NNOOVVAA SSEESSSSIIÓÓ SSIITTGGEESS FFOORRUUMM:: Dissabte 11 d’octubre – Sala Tramuntana –12:15hPresentación-Avance de “Twilight”, la películaGratuït

SSEESSSSIIOONNSS DDEE LLOOCCAALLIITTAATT NNUUMMEERRAADDAA:: Dilluns 6 d’octubre – Auditori - 22:30“The Good, the bad, the weird” disposa de venta de localitats numerades.Dimarts 7 d’octubre – Auditori – 20:00 “Martyrs” disposa de venta de localitatsnumerades.


Diario DIA 1...de desenfundar su espada. Juntos, llegarán a un poblado que vive acongojado por la...

Documents

Transcript of Diario DIA 1...de desenfundar su espada. Juntos, llegarán a un poblado que vive acongojado por la...