Diari NacionalDILLUNS · 25 de setembre del 2017. Any XLII. Núm. 14410 - AVUI / Any XXXIX. Núm. 13280 - EL PUNT

1,20€

1344

05-1

1570

48w

1818

72-1

1591

65wEUROPA-MÓN P36-37

El socialdemòcrata Martin Schulzdescarta una gran coalició i la ultradretaes converteix en la tercera forçaAngela Merkel, ahir, en el moment de votar ■ AFP

Merkel revalidala cancelleriaper quarta vegada

Marató cap a les urnesVOTAREM · Milers de catalans surtenal carrer per defensar els seus drets

CARTELLS · La gent empapera lesciutats sense cap mena d’incident

La plaça de Sant Joan de Lleida oferia ahir al migdia aquest aspecte, plena de manifestants en suport del referèndum ■ SANTI IGLESIAS

JordiSànchez

AdaColau

“Han arribatpaquets ambpaperetesque calrepartirper totCatalunya”

“Acaba decomençarl’operacióTumult,però aquíno hi haviolència”

“Busqueni no trobenel tresordemocràticmés preuat:les urnes”

JordiCuixart

CarmeForcadell

“L’obligaciódelssocialistesés estar alcostat deCatalunya”

P6-28

Ciutadans exhibint ahir les paperetes a Barcelona ■ EL PUNT AVUI

Òmnium Cultural i l’ANC envan repartir ahir un milió aBarcelona amb l’ajuda delsuniversitaris

Podem i els Comunsreclamen des de Saragossaque l’Estat negociï unreferèndum a Catalunya

I escampadissa de paperetes

2 | EL PUNT AVUIDILLUNS, 25 DE SETEMBRE DEL 2017

El Punt Avui expressa laseva opinió únicament enels editorials. Els articlesfirmats exposen lesopinions dels seus autors.Punt de Vista

HERMES COMUNICACIONS SAPresident: Joaquim Vidal i Perpinyà.Consell d’Administració: Lídia Vidal i Juventench(vicepresidenta), Eduard Vidal i Juventench, Esteve Colomer i Fonti Joan Vall i Clara.Consell de lectors: Feu-nos arribar les opinions, els suggerimentsi les consultes que desitgeu sobre el nostre projecte editorial i elsnostres productes a conselldelectors@elpuntavui.cat. Tots elscontactes rebran resposta de la direcció.

Direcció Executiva: Joan Vall i Clara(conseller delegat), Xevi Xirgo (InformacióGeneral), Emili Gispert (InformacióEsportiva i local), Toni Muñoz (Serveis),Josep Madrenas (Webs i Sistemes), AlbertParís (Comunicació), Miquel Fuentes(Administració i RH), Lluís Cama(Producció), Concepció Casals (Distribució)i Ricard Forcat.

algrat el cop deforça, la campa-

nya pel referèndumde l’1 d’octubre conti-nua endavant. D’unamanera peculiar, és

cert. Amb centenars d’actes arreu delterritori, però també amb empapera-des massives, casserolades, concen-tracions a davant del TSJC o a davantde la Ciutat de la Justícia en favor delsdetinguts per la ràtzia de la Guàrdia Ci-vil... Una campanya que no té res denormal, perquè des de l’Estat espanyols’ha convertit en una campanya de re-sistència. Perquè aquests són dies clauper al futur no només del nostre poble,sinó també de la democràcia i la lliber-tat arreu de l’Estat. Farien bé els pro-gressistes espanyols de prendre notade fins on és capaç d’arribar el PP–amb la col·laboració imprescindiblede la seva marca blanca Cs i delPSOE– a l’hora de retallar les llibertatsi els drets civils.

El passat mes de juny Pablo Iglesiasva presentar una moció de censuramés que merescuda contra Rajoy i el

govern del partit més corrupte d’Euro-pa. Ara bé, aquesta iniciativa només vaobtenir els 82 vots de Podemos –i to-tes les seves confluències– d’ERC i deBildu. A l’altra banda, hi van votar encontra 170 diputats, mentre 97 es vanabstenir. Aquesta és la realitat de l’Es-panya actual, i aquests 82 vots hi hantornat a xocar en contra. Contrària-ment, a Catalunya, aquest PP hegemò-nic i omnipresent a Espanya és unaforça residual que tot just supera el8% dels sufragis.

A Catalunya el PP ja ha estat vençutpels vots de la gent. Per això, el refe-rèndum del proper 1 d’octubre és la ve-ritable moció de censura a aquest go-vern corrupte i amb tics antidemocrà-tics. I en aquesta moció contra els queintervenen les nostres institucions, endetenen els treballadors i limiten les lli-bertats més bàsiques, ens hi hem desentir interpel·lats tots els demòcra-tes. Perquè això, a la Catalunya d’avui,va de democràcia i va de llibertat. I ca-da vot serà una petita moció contra lesamenaces i la por i a favor de la digni-tat i la decència.

M

Keep calmJordi Creus

Democràcia!

El referèndum del proper 1d’octubre és la veritablemoció de censura a aquestgovern corrupte i amb ticsantidemocràtics

La vinyetaFer

stimada Jana,Fa quasi tres anys em vas acom-panyar a votar. De fet, em vas

ajudar a posar la papereta del sí-sí dinsl’urna i l’àvia ens va fer una foto perimmortalitzar aquell moment. Te’n re-cordes? Aquell dia els catalans sabíemque anàvem a votar de manera testi-monial, però jo et vaig prometre a tuque no trigaríem gaire temps a aconse-guir votar per la independència deCatalunya de veritat. Doncs aquestdiumenge, 1 d’octubre, farem el que etvaig prometre aquell dia. Votarem perla llibertat de Catalunya. Ho farem lesgeneracions que ens ha tocat ser aquíen aquest moment. Però ho farempensant en els que ja no hi són, els queels hauria agradat ser-hi i que d’unamanera o altra van posar, com diu elnostre president Puigdemont, les bau-les de la mateixa cadena que ha fetque ara puguem ser en aquest mo-ment transcendent. I ho farem, sobre-tot, pensant en tu i els que encara noteniu edat per votar, perquè tingueu lapossibilitat de viure en un país que usfaci sentir ciutadans dignes.

Perdona’m el to transcendent, Ja-

E

na. Un dia ho entendràs. Ara tu ocu-pa’t del que t’has d’ocupar. Ara ja es-tàs a P5 i tens coses importants peraprendre. M’ha agradat molt que elprimer que has fet aquest curs és es-criure “PAPA” i “MAMA” i que hagiscregut que estar amb ells et fa sentir“ALEGRA” (amb a final, ha! ha!). Dedi-ca’t a jugar amb l’Aina, l’altra Aina, laVinyet, l’Otger, en Roc i tots els com-panys de classe. A ser el nostre centrede vitalitat quan ens reunim tota la fa-mília. A fer brillar els ulls dels teusbesavis com només els devien brillarquan tenien la teva edat i tenien, comtu, tota la vida per viure.

Un altre dia, quan ja tinguis edatper a altres coses, ja parlarem de comens va costar arribar fins aquest 1d’octubre de 2017. Del que està pas-sant aquestes setmanes prèvies i delque pot passar encara. De com el go-vern espanyol va envair l’autonomiadel govern català i les llibertats fona-mentals dels catalans, públiques i pri-vades. De com el govern hi va plantarcara institucionalment i de com lagent ha sortit als carrers per defensarel simple dret de poder decidir. I que,igualment que per a nosaltres ja no ésnomés una qüestió d’independència si-nó de democràcia, per a Rajoy i el seugovern ja no és només un qüestió de lasagrada unitat d’Espanya, sinó del pà-nic que tenen de no poder-se manteniren el poder, que és el seu mitjà de vidai el mur de contenció de la veritablejustícia davant la corrupció sistèmicaque ells han instal·lat a totes les es-tructures de l’Estat.

Però no em facis cas, ara. Ja en par-larem quan vagis a l’institut i t’ho ex-pliquin a classe i vulguis saber quèvam fer nosaltres aquells, aquests,dies decisius de la nostra història.

“Quan vagis al’institut i t’hoexpliquin i vulguissaber què vam fer

Pep RieraAra torno

Ja en parlarem, Jana

| Punt de Vista | 3EL PUNT AVUIDILLUNS, 25 DE SETEMBRE DEL 2017

Conseller delegat: Joan Vall i Clara.Direcció Comercial: Eva Negre i Maria Àngels Tau-lats (El Punt Avui), Eduard Villacé (Agències), JosepSánchez (L’Esportiu) i Elsa Romero. Webs i Siste-mes: Josep Madrenas (director), Joan Sarola (Siste-mes) i Ramon Buch (Disseny). Recursos Humans:Miquel Fuentes. Administració: Carme Bosch. Pro-ducció i Logística: Lluís Cama. Distribució: Con-cepció Casals. http://epa.cat/c/gjccay

Podràs gaudir per un dia delsavantatges del web amb aquestcodi QR o entrant a

Accedeix alscontinguts del webEdita: Hermes Comunicacions SA

http://www.elpuntavui.catCentraleta Girona: 972 18 64 00Centraleta Barcelona: 93 227 66 00Atenció al client: 972 18 64 80Redacció Girona: Güell, 68. 17005Redacció Barcelona: Diputació, 284, 4t. 08009

Director: Xevi Xirgo i Teixidor. Vicedirectors: Emili Gispert i Toni Muñoz. Directors adjunts: Jordi Grau (Girona), PepaMasó i Joan Rueda (Informació general), Miquel Riera (Presència i Cultura), Xevi Sala (Europa-Món), Ramon Roca(L’Econòmic), Lluís Martínez (coordinació amb El Punt Avui Televisió), Ferran Espada (Local).Caps de secció: Toni Brosa (Opinió), Pilar Esteban (Europa-Món), Anna Serrano i Carles Sabaté (Nacional), JaumeVidal (Cultura), David Castillo (Suplement Cultura), Andreu Puig (Fotografia), Quim Puigvert (Llengua), Jordi Molins(Disseny), Montse Martínez (Apunts), Carme Torns (Documentació), Susanna Oliveira (Barçakids), Marcela Topor(Catalonia Today), Jaume Batchellí (Producció), Montse Oliva (delegada a Madrid), Pere Gorgoll (Necrològiques),Antoni Dalmau, Tura Soler, Xavier Castillón i Anna Puig (Comarques Gironines), Mercè Ribé (Camp i Ebre), JoanPoyano (Lleida), David Brugué (Catalunya Central), Ricard Palou (Maresme).

Les cares de la notícia

“Això no és un enfrontament entre pobles, és unmoviment pacífic i legítim que comparteix tambéamb els espanyols la defensa dels drets civils.” Ai-xí va arrencar ahir Forcadell les manifestacionsdavant dels ajuntaments. “Mai hi haurà violència”,va dir, malgrat que engeguin l’operació Tumult.

CORONEL DE LA GUÀRDIA CIVIL

Mai hi haurà violència

Mariano Rajoy no podria haver triat un perfil mésclarificador per intentar assumir per la via il·legalel control dels Mossos d’Esquadra. Fill d’un candi-dat de Fuerza Nueva, germà d’un magistrat del TCque va anul·lar la declaració sobiranista del Parla-ment i de fosc passat a Euskadi. Pitjor, impossible.

-+=

-+=

Contra els opressorsAda Colau

Pitjor, impossibleDiego Pérez de los Cobos

-+=

Carme Forcadell

La seva interpel·lació directa al PSOE perquè deixid’aliar-se amb l’onada repressiva contra Catalu-nya serveix per recordar que hi ha no només l’obli-gació democràtica, sinó la possibilitat numèricade barrar el pas als hereus del franquisme que es-tan aixafant els drets civils dels catalans.

ALCALDESSA DE BARCELONA

PRESIDENTA DEL PARLAMENT DE CATALUNYA

Contra l’extralimitació i elsintents de desestabilització

dels poders de l’Estat espanyol, ahirmilers de catalans van sortir al car-rer amb fermesa i serenor convo-cats per Òmnium cultural i per l’As-semblea Nacional Catalana. Lesmassives concentracions es vancelebrar a davant dels Ajuntamentsdel país amb un clima pacífic i festiuque contrasta amb el sinistre pano-rama d’aldarulls que jutges i fiscalss’inventen per intentar justificar lesintervenció del govern de la Gene-ralitat i la retirada de les competèn-cies en seguretat ciutadana. Maid’ençà la mort del dictador Catalu-nya havia patit una ofensiva repres-sora semblant, tan maldestra queestà aconseguint l’efecte contrarique persegueix, és a dir, mobilitzarcada vegada més gent i que, alhora,envia a l’estranger la inexorableimatge d’un suposat estat de dretque agredeix la llibertat d’expres-sió, la llibertat de reunió i la llibertatde consciència. I tot plegat, burlantla legalitat que tan diuen defensar,sense tramitar l’article 155 de laConstitució però aplicant per laporta del darrere les mesures extra-ordinàries que preveu.

Contra tot això van tornar a ma-nifestar-se ahir els ciutadans, en lavigília d’una jornada que serà clauper veure els arguments jurídicsamb què el govern basarà la contra-ofesiva per retenir el control delsMossos d’Esquadra. El fet que lapolicia catalana pugui quedar supe-ditada al comandament d’un coro-nel de la Guàrdia Civil ja resumeix elcaràcter involucionista de les ope-racions engegades contra Catalu-nya. La marató enfila cap a diumen-ge vinent prescindint de totesaquestes provocacions, sumant ca-da vegada més gent disposada adecidir el seu futur però que tambévol desmarcar-se dels hereus delfranquisme.

Una maratócap a lavotació

EDITORIAL

ncetem avui una setmana deci-siva i cal mantenir la calma i laserenor demostrada fins ara. La

marató celebrada ahir és una bonamostra de com s’han de fer les coses,malgrat el que ha passat en els darrersdies i el que vindrà. A ningú no se li es-capa que encara passaran moltes co-ses i que caldrà continuar la resistèn-cia pacífica mantinguda fins ara. No espot caure en la provocació. Ara fa unsdies circulaven per Whatsapp uns con-sells per gestionar emocionalmentaquesta resistència pacífica –desco-nec qui n’és l’autor– i voldria compar-tir-los amb vostès:

“Primer de tot, necessites tenir unespai per tu, per poder oxigenar-te irenovar-te. No passis informacions deles quals no estiguis segur/a als grupsde Whatsapp o a reunions amb gent.(Recorda que hi ha informacions in-cendiàries o que pretenen infondrepor.) Anima la resta de persones a ma-

E “Passaranmoltes coses icaldrà continuaramb la resistènciapacífica mantingudafins ara

nifestar-se amb respecte. Respectaque no tothom pensem i vivim les co-ses de la mateixa manera. Acompanyaa calmar qui no sigui capaç de fer-hoper ell mateix, amb la unitat d’un grupde gent és més fàcil gestionar i recon-duir situacions desafortunades. Calenmoments per treure la ràbia en espais

segurs, amb persones de confiança iaixí poder estar sencers i centrats enl’objectivitat de les coses que passenen aquests dies de certa incertesa.Acull els que necessiten caure o plorarper l’enuig, angoixa, ràbia, o tristesa.Donar espai per escoltar tot això ésmolt necessari i saludable. L’optimis-me és un gran aliat, sigues positiu/va.Dona el millor de tu en aquest procés,ofereix allò que creguis que pot benefi-ciar la resta. Ajuda a transformaremocions. Som un poble meravellósple de gent meravellosa. No perdem elsomriure de tot allò que ens fa feliços.Intentar mirar amb certa distància totplegat també és un bon refugi emocio-nal.”

El moment requereix serenitat, de-fugir l’escalfament. De provocacions,n’hi ha hagut i n’hi haurà, i cal reaccio-nar de manera pacífica, com s’ha fetfins ara. Resistència pacífica i perma-nent, fins al final.

Gestió emocionalPepa Masó / pmaso@elpuntavui.cat

A la tres

De reüllAnna Ballbona

Busquemgaranties, va

es garanties per al referèndum han estat la granexcusa per no voler parlar del referèndum

d’autodeterminació, ni de la independència ni de laidentitat catalana. Alguns sectors que ara corren ademanar garanties per a un possible referèndum ho fannomés per menystenir-lo i defenestrar-lo. Volen dir,curiosament, que no tenen ganes que se’n parli. Quinesforç de traducció! Que lluny del PP, per Déu! Lapolítica és això: disfressar les coses; disfressar que enrealitat vols un referèndum quan, en canvi, t’importa

una merda i només vols trinxar elsteus rivals polítics; disfressar que tuets la democràcia i l’ordre, quanrealitat, ets un Estat demofòbic iarnat, que no s’ha renovat gens desde final dels anys 70 però vols ferveure que tot això ho fas pel nostrebé. “Si volem comandar els Mossos

d’Esquadra és per protegir-vos.” L’Estat espanyol volestendre una repressió que ja a fora estan anomenantpel seu nom, encara que el silenci informatiu d’Espanyaens vulgui condemnar; un silenci administratiu que aquíno hi ha qui se l’empassi, fins i tot, ni en el conjunt delPSC. Tret de quatre alcaldes que han alçat la veu, quidefensa el PSC? Quines engrunes espera recollir si lapolicia espanyola arrasa l’autonomia catalana? Si elPSC, o fins i tot alguns comuns amb iniciativa, volenrecollir el que quedi després de l’1-O, s’equivoquen. Araés moment de fer front a la repressió i a la regressió.T’ho miris com t’ho miris, això afecta a tothom.

L

Els que correna demanargaranties novolen ni quese’n parli

EL PUNT AVUIDILLUNS, 25 DE SETEMBRE DEL 20174 | Punt de Vista |

1any

El restaurador de la CapellaSixtina, Gianluigi Colalucci, noveu possible el retorn de l’obraal monestir. Altres experts enpintura mural alerten del perill.

10anys

20anys

L’Audiència ordena identificarels que van cremar més fotosdel rei. Grande-Marlaskademana informes dels fets alsMossos i a la policia.

La Guàrdia Civil desmantella lainfraestructura d’ETA a Biscaia.Els membres del comando vanser durant un temps veïns del’últim policia assassinat.

Inviable Les fotos del rei Cop a ETATal diacomavui fa...

odem i les sevesconfluències es-

tatals van celebrarahir a Saragossa l’As-semblea per la Frater-nitat, la Convivència i

les Llibertats, una trobada a la qualtambé van assistir ERC, el PDeCAT i elPNB amb la idea de reclamar al PP unasortida negociada al conflicte que viuCatalunya. Els comuns de l’Estat,doncs, van tornar a reclamar un refe-rèndum acordat, l’opció que tots hau-ríem preferit però impossible vista laincapacitat de l’Estat espanyol per do-nar una sortida política a un conflictepolític. Però diuen que una imatge valmés que mil paraules i, ahir, això vatornar a passar. Mentre alcaldes, dipu-tats, eurodiputats i altres càrrecs dePodem i les seves confluències deba-tien, durant sis hores, la situació a Ca-talunya, un grup cada cop més nom-brós es dedicava a recordar-los que depactes amb Catalunya cap ni un, queals catalans o se’ls esclafa o res.

La imatge era tan kafkiana com veu-re els assistents en l’acte, polítics i pe-

riodistes, sense poder sortir a fer uncafè –“per la seva seguretat”– o agre-dits, com la presidenta de les Cortsd’Aragó si s’atrevien a fer-ho. És unametàfora del que passa als comuns sidefensen el dret a decidir de Catalu-nya. És de justícia, però, dir que, des del’operació policial de dimecres –quesignifica, de facto, la intervenció de lesinstitucions catalanes– no hi ha capdubte de que els comuns han perdutgran part de la seva equidistància. Heescrit molts cops que els comuns hau-rien de decidir entre la democràcia i larepressió, cosa que ja està passant. Imalauradament, tot indica que encaratindran més elements per decidir.

En tot cas, la imatge de Saragossaencara és més potent si es té encompte que el mateix Ministeri de l’In-terior indicava que no podien protegirels càrrecs electes perquè els efectiusper fer-ho s’estan a Catalunya, alguns,en aquest vaixell en què ahir s’esmer-çaven a tapar en Piuet. És un exemplemés de la racionalitat de les mesurespreses per l’equip de Rajoy.

P

Full de rutaJoan Rueda

La imatge deSaragossa

Els càrrecs electes de Podemes van passar sis horescercats per un grup d’ultrespel simple fet de buscar unasolució política per a lasituació que viu Catalunya

“ Els centres demenors estandesbordats

ull parlar d’un tema que probable-ment no mereixerà gaires articlesd’opinió en un moment com el que

estem vivint. Ho faig amb la consciènciaposada en la situació d’estat d’excepció quepatim com a país, sobretot des que el 20-Sva començar la detenció d’alts càrrecs polí-tics del govern català, en una mostra claradel totalitarisme del PP que està posant enevidència els partits que li donen suport.Haurem de tenir a punt el desfibril·lador, sila successió imparable d’esdevenimentsd’aquesta setmana que camina cap a l’1-Ocontinua essent de taquicàrdia. Torno al tí-tol d’aquesta columna, al fet que, des deprincipi d’any, cada mes arriba al nostrepaís una vuitantena de menors de 12 a 17anys –la majoria marroquins i algerians–que viatgen sols (una xifra que dobla la mit-jana de l’any passat). Em consta que pro-fessionals dels Equips d’Atenció a la Infàn-cia i Adolescència han reconegut que elscentres de menors estan col·lapsats i que elproblema perjudica l’atenció a la resta demenors que s’han de tutelar. Fent un copd’ull als diaris francesos, llegeixo a Le Figa-ro –on es qualifica la situació actual de maivista– que la xifra de menors estrangers re-

V buts entre 2015 i 2017 és de 18.000. A Ca-talunya aquests menors viuen sota la tute-la de la Generalitat, encara que alguns tin-guin per objectiu arribar fins a França oprovar sort a la resta d’Europa. Aquestsdies he parlat amb un marroquí berber quetreballa des de fa temps en una empresaagrícola i m’ha comentat que el fill d’un seucosí ha estat acollit en un centre de menorsd’Almeria i vol venir cap aquí: “Va viatjaramb una moto d’aigua, així és més ràpid; deseguida que arriben, com que són menors ivan indocumentats, ja no els fan retornar.Els seus pares van pagar tres mil euros pelviatge, molta gent de Beni Mellal i d’altrespobles berbers els envien cap a Europa.”Quan li pregunto d’on treuen els diners, elsprogenitors, i per què no els inverteixen a

crear oportunitats per als seus fills al seupaís d’origen, respon que es gasten els es-talvis enviats pels familiars que treballen al’estranger. Comenta que no poden fer resmés per als fills, perquè la demografia s’hadisparat; en canvi, aquí reben acolliment,van a classe i aprenen algun ofici. Li qües-tiono què faran després, si no troben feina,però ell riu: sí que n’hi ha. Recordo l’atur ju-venil galopant que ens afecta i la nul·la ex-igència que detecto envers el govern mar-roquí. Suposo que la responsabilitat delsprogenitors deu quedar eximida perquèfan el que els sembla millor. Però els go-verns d’aquests països viuen ignorant elproblema? Sembla que no fan absoluta-ment res per evitar l’actuació de les màfies,i encara menys per promoure polítiquessocials ni per afavorir cap cultura de con-trol de la natalitat. Aquest és un tema tabú?Es pot estar a favor d’acollir immigrants re-fugiats, d’ajudar els més desprotegits i, almateix temps, reclamar mesures als pa-ïsos d’origen. Mentrestant, la realitat ésque els centres de menors estan desbor-dats i que el problema s’haurà d’abordarprioritàriament, si esdevenim com desit-gem, un estat lliure.

Núria Esponellà. Escriptora

Menors cap a EuropaTribuna

‘Goodbye’,Mr. Chance!b El president del governespanyol va fer una declara-ció per televisió, farcida dementides i tòpics, parlant delleis, justícia i diàleg, demos-trant un cinisme inaudit. Re-corda l’inefable personatgeque interpretava l’actor Pe-ter Sellers, com un pobrejardiner curt d’enteniment,que el poc que sabia era dejardineria. Rajoy ha estat en-cimbellat a la presidènciapels poders fàctics, les oli-garquies monopolístiquesajudades pel BOE, les clas-ses dominants hereves delfranquisme fent conxorxaamb l’alt funcionariat del’Estat, la cúpula de la Con-ferència Episcopal Espanyo-la i els monàrquics de prin-cipi o conveniència i desgra-na un discurs inintel·ligibleque sorprèn els estranys iacontenta els propis. Ésl’aprofitament de posar un

babau al davant d’un governi poder moure els fils al seucaprici en benefici propi iper continuar amb l’esta-blishment en plena derivacap al desastre. Espanya ésun jardí ple de brossa i ma-les herbes i no hi ha jardinerque vulgui esporgar-lo, es-perant que els problemes sesolucionin tots sols. Good-bye, Mr. Rajoy! Adeu, Espa-nya!JORDI LLEAL I GIRALTBadalona (Barcelonès)

‘Hooligans’ 2.0

b Sé que no descobreixopas la sopa d’all però és unfet evident que existeix aTwitter una quantitat impor-tant de personatges que, so-vint amagats darrere unsavatars irònics i noms fal-sos, troben en la xarxa so-cial un lloc ideal on buidartota la seva bilis. Fent ús dellenguatge ofensiu i metra-llant a tuits descarreguen

tota la seva ràbia davant delprimer que troben. Poc esveuen ja els intercanvisd’opinions basats en el res-pecte sense que apareguiun salvatge per mig. És lacara fosca de la xarxa, lespossibilitats que atorgal’anonimat per convertiraquells que en la seva vidapública són gent amable icordial en veritables hooli-gans cibernètics.ESTEVE VILANOVABarcelona

El dia 2 o mésenllà, d’octubreb Som molts els catalans quetenim posada l’esperança queel dia 2 comenci el primer diad’un gran futur per al nostrepaís i per tant per a tots elsseus ciutadans. Però tot potpassar i una hipòtesi és queles coses no vagin com volemi consecutivament podem te-nir convocatòria d’eleccionsautonòmiques, amb la conse-

qüent victòria, ara, més acla-paradora del sobiranisme, in-dependentisme o com cadas-cú li vulgui dir. I tornem-hi aser: novament s’obre una con-tinuació del procés i... santtornem-hi.

Sembla mentida que elsgovernants espanyols nos’adonin que facin el que facinja han perdut. El procés inde-pendentista de Catalunya noté retorn. Una gran majoria dela ciutadania catalana ja hadesconnectat, ja és indepen-dent. Només falta materialit-zar amb acords el que demo-cràticament és present a Ca-talunya en la majoria de ciuta-dans. Malgrat algunes “bo-nes maneres” d’alguns am-baixadors del Madrid polític,que proposen reformes detota mena i varietat, no hiconfiem, no ens deixem en-tabanar amb cants de sire-na. Espanya no compleixmai el que promet.JORDI BUFURULL GALLEGOBarcelona

Les cartes adreçades a la Bústia han de portar les dades personals dels seus autors: nom, cognoms, adreça, número de telèfon i número de carnet d’identitat o passaport. Així mateix, cal que no superin els mil caràcters d’extensió.El Punt Avui es reserva el dret de publicar-les i escurçar-les. No es publicaran cartes signades amb pseudònim o amb inicials. Els textos s’han d’adreçar a bustia-catalunya@elpuntavui.cat

El lector escriu

EL PUNT AVUIDILLUNS, 25 DE SETEMBRE DEL 2017 | Punt de Vista | 5

Jordi Sànchez, PRESIDENT DE L’ANCJordi Cuixart PRESIDENT D’ÒMNIUM CULTURAL

“Als sediciosos d’aquest país ens agrada somriure”“Alguns voldrien veure Millo de president”

Les frasesdel dia

SísifJordiSoler

“No seria sensat,ni prudent, que elsponts trencats en eldiàleg políticimprescindible estornessin pontsrestablerts perl’insult i lacatalanofòbia

n diari de Madrid, radicalitzat enla dreta insomne, m’acaba de qua-lificar de “tardofranquista con-

vers a l’independentisme radical” pel quees veu degut a no sé quines sumes de di-ners que he percebut de no sé quines for-ces estranyes, i potser traïdores a Espa-nya. Pur Valle Inclán. Pur esperpent dements febroses que ni saben del cert quisoc, ni s’han pres la molèstia de llegir-se, simés no, algun capítol del meu llibre Elsponts trencats (sis edicions en català iuna en castellà), on s’aclareix la meva pe-regrinació política, ideològica i els meuscompromisos. Mai vaig sortir dels carrilsde la coherència. Mai vaig militar en un al-tre partit que els dos dels quals vaig parti-cipar en la fundació (Reforma Democráti-ca Española i Reforma Democràtica deCatalunya, i d’altra banda Solidaritat Ca-talana, el 1980) tot i múltiples oferi-ments. Mai em vaig mudar de camisa, per-què mai vaig ser “tardofranquista” comaquest agosarat i ignorant periodista s’en-testa a bramar.

PERÒ AQUEST ÉS EL PROBLEMA renascutde les cendres de l’odi, la incultura, el res-sentiment i els complexos imperials d’uncastellanisme arcaic, decadent i primarique Aznar va tractar de renéixer. Seriapositiu per a alguns rellegir el llibre de M.Vázquez Montalbán –un altre sospitós se-paratista– La Aznaridad. No estaria ma-lament que es llegissin també el discursdel general Juan Prim i Prats a les Corts el25 de novembre de 1851 on denuncia “eldret de cuixa” encara aplicat a Catalunya.O que es submergissin, aquests ignorantsprimitius, en el debat sobre l’Estatut deNúria (1932) al Congrés dels Diputats en-tre Ortega y Gasset i Manuel Azaña, ambla rematada del filòsof sobre la inexorable“conllevancia” amb Catalunya. O que acu-dissin al redescobriment del famós llibrede Francesc Cambó Per la concòrdia, o, sila mandra no els permet allunyar-se delsanys vint-trenta del segle passat, es podenremetre al més recent de Julián Marías,

U Consideració de Catalunya, recull delsarticles del mateix autor a El NoticieroUniversal a instàncies del seu director, elunamunià José María Hernández Pardos.¿Els bastarà tant de material a aquestsignorants mesetaris?

M’HE SENTIT OFÈS AQUESTS dies al Madridon desenvolupo activitats setmanals desde 1968, quan, sent secretari polític delpujalista i díscol Eduard Tarragona, ana-va a gestionar assumptes seus en les Cortsde l’època: 49 anys conciliant la setmanaentre Barcelona i Madrid, que no semblenhaver estat suficients per a una mínimacomprensió. És un problema de tossude-ria, o d’ignorància? És que només és espa-nyol aquell que serveix els interessos delsprohoms madrilenys, de les seves elits ex-tractives devoradores dels Pressupostosde l’Estat, que ningú nodreix més que elscatalans als quals ens titllen de garrepes?M’estalvio els epítets i els menyspreus, pe-rò no em resisteixo a adduir el judici delvell, savi i prudent president Tarradellasquan al·legava: “Espanyols som tots, nos-

altres, també. Però els que manen sóncastellans; i per això jo parlo de castellans,i no d’espanyols.”

TAMBÉ EL VELL PRESIDENT de la Generali-tat argüia que “la República va caure perculpa de la federació madrilenya delPSOE”. I encara més: “Azaña era un co-vard: tremolava quan jo el vaig portar deMadrid a Barcelona per salvar-lo dels fran-quistes.” (Hi ha més dades en el meu cellermemorístic). Per aquest motiu em resul-ta molt difícil entendre aquesta plaga demalvolença i catalanofòbia que s’ha des-fermat des de Madrid, essencialment per-què no admeten altra raó que la seva, ni al-tra causa que els interessos de les seveselits econòmiques, sempre voraces i insa-tisfetes, i dels cossos funcionarials que, amés de consumir burocràcia, pretenenassentar-se sobre el seu dret natural a laperennitat, o la condició poc menys quefeudal de l’administració pública. Em re-sisteixo a creure que aquesta naixentcatalanofòbia, que afecta empreses cata-lanes, sigui un corrent generalitzat delque entenem per poble espanyol. Si fos ai-xí, caldria convenir que el dany infligit aCatalunya, a la seva gent, a la seva culturai a la seva economia, podria convertir-seen un avenc de separació ineludible en elfutur. És que s’han ocupat d’auxiliarels catalans que se senten espanyols a Ca-talunya? És que no ha pecat el governd’Espanya d’ignorant, o d’incaut davant eldesencant i malestar que el poble catalàexperimentava en els poc dubtososgreuges comparatius? Si no hi va haversensibilitat per entendre-ho, menys op-cions cabran per resoldre-ho des d’una òp-tica equivocada. No seria sensat, ni pru-dent, que els ponts trencats en el diàlegpolític imprescindible –si més no en els úl-tims cinc anys de Rajoy– es tornessinponts restablerts per l’insult i la catalano-fòbia. Llavors sí que entraríem al túnel dela preruptura d’Espanya. Intelligenti,pauca (Als intel·ligents amb poques pa-raules n’hi ha prou).

Manuel Milián Mestre. Periodista i consultor d’empreses

Els ponts de la catalanofòbiaTribuna

final d’agost vamorir Joaquim

Llovet, l’historiador deMataró. Nascut el 1921,va desplegar una gran

obra historiogràfica centrada en la sevaciutat i construïda amb materials de pri-mera mà i amb una visió moderna de ladisciplina històrica capaç de transcendirel localisme i adquirir un valor general.

Em va assabentar del traspàs ManuelMas, amic i exalcalde de Mataró, amb elprec que ho fes saber a Jordi Nadal Oller,amic de Llovet i una mica més jove queell. Quan li vaig comentar la notícia la res-posta de Nadal va ser: “Llovet era un his-toriador molt solvent, d’una gran genero-sitat i tenia una obra molt digna.”

El llibre sobre La ciutat de Mataró (2vols, 1956-1961) s’inscriu en la millor tra-dició dels volums de l’enciclopèdia Cata-lunya de l’Editorial Barcino, amb antece-dents notables com el que uns anysabans Carles Rahola havia dedicat a laciutat de Girona. A mi em va acompa-nyar en els meus primers treballs de re-cerca i em va servir de guia i model el seullibre sobre Mataró de 1680 a 1719, el pasde vila a ciutat i cap de corregiment de1966, que duia justament un pròleg deJordi Nadal i Oller. Quan va fer 90 anys,els Fulls del Museu-Arxiu de Santa Maria(núm. 102, 2012) li van dedicar un recullde la seva bibliografia que serveix de re-ferència i en què trobem els seus llibresimprescindibles sobre les cartes a Vera-cruz (1974), la matrícula de mar (1980),el tràfic colonial (1986) o el més recent(2009) sobre Els viatges del capità Mo-reu. Entre la dominació napoleònica i lainsurgència mexicana, 1808-1815.

Llovet, de formació autodidacta i deplena dedicació al treball d’arxiu, honorala llarga tradició de la història local i l’ele-va a la categoria d’una historiografia deprimer nivell que en l’àmbit local no des-mereix i que, en molts casos, supera lahistoriografia general.

A

De set en setJoaquim Nadal i Farreras

JoaquimLlovet

6 | EL PUNT AVUIDILLUNS, 25 DE SETEMBRE DEL 2017

L’homilia del pareSergi d’Assís criticaque s’haginmenystingut lesinstitucions del país

L’Assembleade Saragossadenuncia setge aCatalunya i reclamaun referèndum

Montserratdenunciavulneracióde drets

Clam polítictransversalcontra larepressióNacional

La Guàrdia Civil requisacartells del referèndum?Encartellada massiva ar-reu de Catalunya. LaGuàrdia Civil comissa pa-peretes? Repartiment demés d’un milió de papere-tes oficials de l’1-O per total’àrea de Barcelona. “A ca-da agressió, a cada repres-sió, hi respondrem ferma-ment, però serenament”,advertia ahir Carme For-cadell des de la plaça de laUniversitat. L’AssembleaNacional Catalana (ANC)i Òmnium Cultural afron-taven ahir l’última setma-na abans de la votació ambuna marató per la demo-cràcia: més de 500 activi-tats de to festiu a favor dela llibertat d’expressió. Esvan organitzar tallers perconfeccionar pancartes,cartells, murals i lones quevan servir per empaperarles parets de democràcia.

Les entitats sobiranis-tes, denunciades per sedi-ció, van repartir més d’unmilió de paperetes de l’1-O ivan tornar a fer una crida ala mobilització permanent.El president d’Òmnium,Jordi Cuixart, llançava al’aire un feix de les busca-des paperetes a la porta dela Universitat de Barcelo-na. En un discurs davantde centenars de persones,la presidenta del Parla-ment, Carme Forcadell, vadenunciar que el governespanyol “parla de demo-cràcia, però està actuantigual que la dictadurafranquista”. “El Tribunalde Responsabilitats Polí-tiques i el Tribunal Espe-

cial de Repressió de la Ma-çoneria i del Comunismetambé obrien procedi-ments penals i posavenmultes, i també perdona-ven la gent si abjurava deles seves idees. 42 anysdesprés de la mort del dic-tador, ens trobem haventde sortir al carrer per de-fensar els drets civils i lesllibertats democràtiques”,va lamentar Forcadell.

Com els dictadorsEl president de l’ANC, Jor-di Sànchez, va alertar de lamateixa involució demo-cràtica: “Estan intentantdesfer els principis de l’au-togovern a Catalunya; fani desfan com volen, comels dictadors.” No en va,va recordar que el concep-te de sedició el recull elCodi Penal franquista del1973. Precisament, el “di-rector tècnic” designatper la fiscalia per coordi-nar la repressió a l’1-O,Diego Pérez de los Cobos,ha convocat per avui la pri-mera reunió de treballamb el major dels Mossosd’Esquadra, Josep LluísTrapero, a la seu de la dele-gació del govern espanyol.

Mentre Sànchez feiauna crida a evitar “totesles provocacions”, un heli-còpter de la policia espa-nyola sobrevolava la plaça.La gent, espontàniament,alçava els braços i se n’aco-miadava. L’helicòpter vafer un parell o tres de vol-tes, volant cada vegadamés baix, perquè el veiéstothom. Un helicòpter dela policia, equipat amb tec-nologia que pot arribar allegir les pantalles delsmòbils, sobrevola el Palau

de la Generalitat cada ve-gada que algú surt al Patidels Tarongers. “Estanmolt nerviosos perquè famesos que busquen el queno troben, el tresor demo-cràtic més ben guardatd’aquest país: les urnes”,va celebrar Sànchez.

Cuixart va advertir que“d’aquí a poc intentaranposar Enric Millo [delegatdel govern espanyol a Ca-talunya] de president de laGeneralitat”. “Pels matei-xos motius que ens repri-mien als anys setanta ensvolen reprimir el 2017 –va

censurar–. No ho va poderfer el franquisme, no hopodran fer ells ara.”

Cuixart, Sànchez i For-cadell van coincidir a de-manar calma per no donarexcuses al govern espa-nyol: “Volen fer veure queaquí hi ha violència, però

no n’hi ha, ni n’hi ha hagutni n’hi haurà.” La pre-sidenta ho va batejar coma “operació Tumult”. “Vo-len tancar-nos a la presó”,va constatar Forcadell,que va transmetre l’agra-ïment dels detinguts lasetmana passada: “Ells ussentien, sentien la gent defora, a la caserna de la Tra-vessera de Gràcia. Sabienque érem a l’Arc de Triomfi a la Ciutat de la Justícia.”

La presidenta tambédonava les gràcies als ciu-tadans de l’Estat que alcenla veu contra la repressió aCatalunya: “Això no és unenfrontament entre po-bles; tots els demòcrates

DEMOCRÀCIA L’ANC i Òmniumreparteixen un milió de paperetes del’1-O REGRESSIÓ Forcadell, Sànchez iCuixart denuncien que l’Estat actua comen el franquisme FESTA Encartelladamassiva arreu del país sense incidents

Emili BellaBARCELONA

Marató contra la inv

“Estan intentantdesfer els principis del’autogovern; fan idesfan com volen,com els dictadors”

Jordi SànchezPRESIDENT DE L’ANC

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les frases

“El govern espanyolparla de democràcia,però està actuantigual que la dictadurafranquista”

Carme ForcadellPRESIDENTA DEL PARLAMENT

“Pels mateixosmotius que ensreprimien als anyssetanta ens volenreprimir el 2017”

Jordi CuixartPRESIDENT D’ÒMNIUM

Jordi Cuixart i Jordi Sànchez, repartintpaperetes de l’1-O a la porta de laUniversitat de Barcelona ■ ANDREU PUIG

| Nacional | 7EL PUNT AVUIDILLUNS, 25 DE SETEMBRE DEL 2017

El PP repeteix l’11-Mamb Catalunya

L’APUNT nim de motí– i agredeixen els guàrdies civils traslla-dats a Catalunya. És un relat que ja dura dies i preparal’opinió pública espanyola per a una intervenció de for-ça mentre pretén atemorir l’opinió pública de Catalu-nya. És una estratègia de risc però els resulta assumi-ble perquè no tenen mitja Espanya vigilant-los com enl’11-M. La visió europea sembla que els importa poc.Xavier Miró

El govern espanyol ha decidit repetir la manipulació in-formativa de l’11-M amb l’avantatge que, aquest cop, lamajoria de mitjans de la resta de l’Estat el fan seu sen-se contemplacions. Així, a Catalunya es viu un am-bient violent de persecució als contraris al referèn-dum, s’adoctrina els nens, els ciutadans es manifestentumultuosament –un tumult en castellà pot ser sinò-

dels pobles d’Espanya llui-tem per les llibertats civilsi els drets democràtics.”

En acabar, Sànchez iCuixart van sostenir en-tre tots dos una paperetai van convidar els assis-tents a agafar-ne una a laporta de la universitat,“on tot comença”. N’hi ha-via 100.000 i es van esgo-tar. A dins, els estudiantss’han proveït de menjar idisposen de sacs de dor-mir i màrfegues. La faça-na de l’edifici va quedarencartellada, amb imat-ges de Piolín votant sí i dela cara de Rajoy amb el le-ma “That’s all, folks!”, aixícom amb cartells d’“Hola,

república” i de “Votem perser lliures” en diversosidiomes. Les proclamess’estenien per la ciutat, almercat de Santa Caterina,a les parades d’autobús, ales boques de metro... Peracabar-ho d’adobar, duesfotocopiadores treballavena tot drap per imprimir car-tells a favor de l’1-O.

I mentre el vaixell decreuer Moby Dada, queallotja els efectius policialsespanyols desplaçats perreprimir l’1-O, alimentavala humiliació tapant ambunes lones la imatge dePiolín, el canari groc em-mordassat anava ocupantles façanes del país. ■

volució

i ha coses que sense saber per-què, ni per obra de qui, de cop ivolta es posen de moda i s’es-

tenen per tot arreu i tothom les adop-ta com a pròpies i les identifica ambel significat que se li vol donar. Arrandel cruel atemptat del 17 d’agost pas-sat a Barcelona, algú va tenir la ideade recuperar l’ús dels clavells com asímbol de pau, emulant l’esperit paci-fista de la històrica revolució dels cla-vells que va viure Portugal l’abril del1974, i es van començar a repartirflors entre els agents de la policia enreconeixement de la seva feina. La ini-ciativa va tenir èxit; tant, que aquestsdies els clavells han tornat a sortir alcarrer i han tornat a florir com a sím-bol de pau allí on alguns hi voldrienveure batussa de carrer, violència i,perquè no, guerra.

I ahir, amb ple debat sobre quin se-rà el paper de les policies en la setma-na decisiva del referèndum, i amb elcos dels Mossos d’Esquadra situat enla cruïlla històrica de decidir si se sot-met a les ordres d’un guàrdia civil o esmantenen ferms en la disciplina delgovern de la Generalitat de Catalunya,els clavells van tornar a ser protago-nistes. És així, sense saber ni d’on niper iniciativa de qui, que ahir dotze-nes i dotzenes de clavells de tots co-lors esperaven els militants de la cau-

H sa independentista que es van con-centrar a la plaça Universitat de Bar-celona, convocats per l’AssembleaNacional Catalana i Òmnium Cultural.Abans que els membres de l’ANC delbarri de Sant Antoni arribessin al llocper muntar la seva carpa, algú haviadeixat caixes i més caixes de clavells,flors ordenades per colors –verme-lles, roses, blanques, grogues– embo-

licades en poms relligades per cel·lo-fana, amb l’única identificació del pro-ductor, una firma colombiana, peròsense cap altra indicació del seu ori-gen. La gent s’acostava als clavells ise’ls mirava, encuriosida, i tambéamb afany de poder agafar-ne, ocomprar-ne, si aquest era el cas. Peròningú en sabia donar raó. Els de l’As-semblea repetien que no eren seus, iels de l’Òmnium insistien que tampocels havien portat ells. Aleshores, si noeren de ningú, de qui eren?

I va ser aleshores que algú va pren-dre la determinació que aquelles florsno podien tenir millor destinació que

per als agents dels Mossos d’Esqua-dra que s’havien desplegat als ex-trems de la plaça per garantir la segu-retat de l’acte, i així va ser com elspoms de clavells van passar de lescaixes a les mans de les persones i,d’aquestes, a les mans dels policies ials frontals dels seus vehicles.

La Maria i la seva filla, la VerenaBlume –membre de la família del cè-lebre gimnasta Joquim Blume– vanser dues de les persones que es vanacostar fins als agents per obsequiar-los amb aquest petit símbol de pau ide cordialitat. La Maria duia una este-lada penjada al coll, la seva filla, no:“Jo no soc independentista, però pertot el que està passant vull anar a vo-tar el dia 1, i tant que vull! I em semblaque acabaré votant que sí.”

A la plaça, clavells, molts clavells, itambé paperetes que, a grapats, vansortir de l’interior de l’edifici de la Uni-versitat de Barcelona i van començara ser repartides pels estudiants entreels concentrats a la plaça. I mentres-tant, al cel, en un vol rasant i fora delògica, un helicòpter de la Policía Na-cional donava voltes sobre la concen-tració. N’hi ha que viuen tocant depeus a terra, ferms en les seves con-viccions. D’altres viuen en la inòpia, enels llimbs de la cosa etèria, on tot escontrau, s’expandeix i es deforma.

Tinc un clavell per tu

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

CRÒNICA

Una dona dipositant un clavell en el frontal d’una furgoneta dels Mossos d’Esquadra, ahir a Barcelona ■ ANDREU PUIG

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les flors i les paperetes vanser protagonistes de laconcentració d’ahir a laplaça Universitat

Jordi Panyella

EL PUNT AVUIDILLUNS, 25 DE SETEMBRE DEL 20178 | Nacional |

ls ciutadans de Girona vanexpressar ahir claramentque les amenaces de l’Estat,les verbals i les consumades,

no els acoquinen. Els gironins vanacudir massivament a la crida a ma-nifestar-se per reclamar el dret a vo-tar diumenge vinent i per preservarla democràcia. La plaça del Vi de Gi-rona es va omplir de gom a gom enun acte que va durar unes dues ho-res, i durant el qual hi va haver par-laments, música i poesia. En un am-bient completament festiu i reivin-dicatiu, moltes famílies van parti-cipar en l’acte, en els tallers previsper preparar material de campanyai en l’encartellada posterior, que vadeixar el centre de la ciutat ple depropaganda del referèndum. Vanformar part del repertori musicali poètic des del Passi-ho bé de LaTrinca fins a La gallineta, L’estacai Abril 74 de Lluís Llach, i el Torna,torna, Serrallonga, passant pelspoemes Assumiràs la veu d’un po-ble, de Vicent Andrés Estellés, i Aramateix, de Miquel Martí i Pol. El

Esentit de l’humor va ser també benpresent en l’acte. El músic Fina vadedicar fins i tot una cançó a Piolín,molt celebrada pels assistents, i l’al-caldessa de Girona, Marta Madre-nas, va explicar que havia fet netejaa casa per si anaven a fer-hi escor-colls. L’eurodiputat Josep-MariaTerricabras, per la seva banda, va

recordar: “Hi ha gent que no es volmorir sense veure la independèn-cia... Em temo que fins i tot hi hagent que no vol néixer fins que esproclami la independència, cosaque serà molt complicada.”

Discursos políticsEs podria pensar, amb tot el ques’ha dit, que la gent s’agafava a lalleugera el que s’estava fent, però decap manera. Era només un reflexde la confiança d’un poble i de laconvicció que allò que es vol fer es fa

bé, a fi de bé i contra ningú. Els in-terludis culturals van tenir, doncs,el contrapunt polític, protagonitzatper la consellera de Treball, AfersSocials i Famílies, Dolors Bassa; eldiputat de la CUP Benet Salellas,els diputats de Junts pel Sí FabiánMohedano i Natàlia Figueras, l’apo-derat de Demòcrates a la sindicatu-ra electoral Joan Bou; el secretarinacional d’acció política de Movi-ment d’Esquerres (MES), CarlesFerreira, i els ja citats Josep-MariaTerricabras, eurodiputat d’ERC, iMarta Madrenas, alcaldessa de Gi-rona. L’eurodiputat per ERC, com abon filòsof, va citar Kant: “Què és laIl·lustració? És la sortida de l’homede la minoria d’edat en què autocul-pablement s’ha reclòs.” Terricabrasva concloure que “el poble de Cata-lunya ha descobert que no és menord’edat; tots sabem que l’1 d’octubrecomplirem 18 anys”. També va re-cordar que no hi ha cap llei que pro-hibeixi els referèndums, i que, pertant, no té sentit parlar de legalitato il·legalitat quan es parla de l’1-O.

Els crits de “Visca Catalunya lliu-re” es van alternar amb els de “Vota-rem” i “Independència”. També hi

va haver espai per als xiulets. Se’nva encarregar el diputat de la CUPBenet Salellas quan va posar en an-tecedents els assistents sobre qui ésel tinent coronel al qual han encar-regat dirigir els Mossos. També hi vacontribuir la diputada Natàlia Figue-ras: “Que ens volen posar el senyorMillo [delegat del govern de l’Estat aCatalunya] de president?” La gentva començar a cridar i xiular. “No hopermetrem!”, va avisar la diputada.Es va parlar de censura, de suspen-sió de lleis catalanes durant anys–algunes de tan importants com lade la suficiència energètica i el ma-teix Estatut–, es va parlar de por–el “No tinc por” va ser un altre delscrits del dia–. I Madrenas va alabarla tasca del president de la Generali-tat, Carles Puigdemont, remarcantque és de Girona. Arribats a aquestpunt, potser ja ho té tothom clar.

Una gran pancarta amb la parau-la democràcia va presidir la plaçajust davant l’ajuntament de la ciu-tat. Les estelades als balcons i a peude plaça, els gegants, els capgrossosi les gralles van donar la nota de co-lor a un acte que es va acabar ambel cant d’Els segadors. ■

A Girona no s’arronsen8autoritats vanparlar durant l’acte.Hi van assistir dipu-tats de Junts pel Sí ila CUP, una conselle-ra, un eurodiputatd’ERC, representantsorgànics de Demò-crates i Movimentd’Esquerres i l’alcal-dessa de Girona.

PARTICIPACIÓ · La plaça del Vi, a peu d’ajuntament, es va omplir de gent per manifestar el seu desig de votar i per exigir al’Estat que respecti la democràcia DISCURSOS · Van parlar la consellera Bassa, l’eurodiputat Terricabras i el diputat BenetSalellas, entre d’altres AMBIENT · L’acte va combinar la reivindicació política amb un marcat esperit de festa i alegria

Jordi NadalGIRONA

Ambient general de la plaça del Vi, a la imatge gran. A dalt, a la dreta, l’eurodiputat Josep-Maria Terricabras. A sota, l’alcaldessa de Girona, Marta Madrenas ■ S. CABARROCAS / J.N.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

L’ambient festiu era unreflex de la convicció queallò que es vol fer es fa bé,a fi de bé i contra ningú

EL PUNT AVUIDILLUNS, 25 DE SETEMBRE DEL 201710 | Nacional |

arragona començava a des-pertar-se ahir d’aquella me-na de parèntesi en què la

ciutat se submergeix quan arri-ben els dies centrals de la sevafesta major, Santa Tecla, en quèsembla que tot allò que passamés enllà del programa de festesi dels parlaments satírics delsballs parlats quedi massa llunyper concentrar-s’hi. Enguany lesintenses xiulades per la seva opo-sició al referèndum contra l’alcal-de, el socialista Josep Fèlix Ba-llesteros (especialment la quedissabte el va acompanyar duranttot el recorregut de la processó),han fet més relativa la bombollafestiva, però Òmnium, l’ANC i elspartits a favor del referèndum vanhaver de fer ahir una darrera con-cessió a la tradició tarragonina iprogramar l’edició local de la Ma-rató per la Democràcia vuit horesdesprés que la resta de ciutatscatalanes per evitar coincidir ambels multitudinaris pilars caminantde la darrera jornada de Santa Te-cla.

A les set del vespre, sense captipus de presència policial, mésde dues mil persones es van tro-bar a la plaça de la Font amb l’ob-jectiu de penjar cartells. I amb unllenç favorit on fer-ho: la façanade l’ajuntament. Tot i que la cridadels organitzadors era prendre

T

els cartells i distribuir-se per laciutat, molts van fixar la mirada ala porta de l’edifici consistorial,que ahir estava tancat com és ha-bitual un diumenge a la tarda.Pocs minuts després, la façanaoferia una estampa ben poc habi-tual, coberta de cartells a favordel sí al referèndum i el dret al’autodeterminació, i que regidorsde l’Ajuntament es van encarre-gar de culminar penjant una pan-

carta amb el lema “Votarem”. Tanextraordinària (i probablementefímera) era l’estampa que vanser molts els ciutadans, i tambéregidors, que no es van poder es-tar de retratar-s’hi per a la poste-ritat.

Mentrestant, a les taules perrepartir els 5.000 cartells apor-tats per Òmnium i l’ANC, les cueseren contínues, i en pocs minutsja no els quedava res més que els

fulls en blanc on, sobre el dibuixd’un sobre, grans i petits podiendonar forma a la seva reivindica-ció. Una hora després, però, ja ha-vien esgotat fins i tot els fulls onpoder dibuixar.

“Veníem a buscar paperetes,però ja hem vist que aquí no entenen”, reconeixia Teresa Fontmentre ella i el seu marit guarda-ven a les mans cartells a favor delsí. “No els hem pogut penjar araperquè hem vingut sense cinta”,reconeixien. Ells no van tenir lasort de topar-se amb algun delsassistents més preparats (o mésacostumats a aquest tipus de re-ivindicacions), que es van dedicara compartir entre la resta de per-sones la cinta adhesiva que ha-vien portat des de casa, així comels cartells que molts van impri-mir de manera casolana, algunsfins i tot apurant fins que els car-tutxos de tinta van dir prou.

“Sembla que alguna cosa hacanviat per a millor a Tarragona”,explicaven la Maria Bové, l’EditSantamaria i la Teresa Girbes.Elles ens recordaven que, el2009, van viure des de dinsl’aventura del Tarragona Decideix,que va formar part de l’onada deconsultes populars sobre la inde-pendència que recorria llavors elpaís, però que a Tarragona va sergairebé una aventura contra cor-

rent. Ahir, molts es reconeixengratament sorpresos per la res-posta multitudinària de la ciutaten aquests últims dies, ja que ge-neralment se l’ha descrit comaliena al debat sobiranista. Per ala Maria, l’Edit i la Teresa aixòtambé serà sinònim de conse-qüències per als partits del go-vern municipal (PSC, PP i Unió).“No ens preocupa, perquè ja arri-

barà l’hora de votar-los, i llavorsho pagaran a les urnes”, afirma-ven. “Se’ns posa la pell de gallinade veure la mobilització d’avui”,explicaven l’Andrea Pascual i laSara Puig.

Una hora després, la festasemblava no voler aturar-se. Elsgrallers de l’Aula de Música Tradi-cional El Tecler amenitzaven laconcentració amb música, i moltses relaxaven en una terrassa ambcartells sobre la taula. D’altres,però, parlaven que ja havien vistagents de la Guàrdia Urbana ar-rencant pancartes per carrers delcentre, i és que altres coses demoment no canviaran. ■

Alguna cosa canvia a Tarragona

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

LA CRÒNICA

Una dona penja un cartell a la façana de l’ajuntament ■ JOSE CARLOS LEÓN

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Més de dues milpersones van respondrea la crida i vanempaperar l’ajuntament

AzaharaPalomares

om la resta de ciutatsdel país, el centre deLleida es va tornar aomplir ahir al migdia,

un cop de més, de gent i estela-des en defensa del referèndumde l’1 d’octubre. La plaça deSant Joan es va omplir d’assis-tents a un acte, convocat perl’ANC i Òmnium, que va tenirun marcat caràcter festiu i fa-miliar. Un cop va començarera molt difícil obrir-se pas finsal centre de la plaça. La multi-tud ocupava també les escales ila passarel·la elevada de la pla-ça, i fins i tot n’hi havia quevan seguir els parlaments i lesactuacions de música popular

Cdes de les escales mecàniquesque pugen fins al Canyeret.Entre els assistents, gent detotes les edats i filiacions polí-tiques. S’hi podia veure entreel públic líders locals de Demò-crates de Catalunya, de laCUP, Comú de Lleida, ERC iPDeCAT. Van simbolitzar laseva voluntat de votar diposi-tant una papereta en una urnaque es va col·locar al centre del’escenari.

El portaveu del govern, Jor-di Turull, va ser l’encarregatdel parlament central, durantel qual va denunciar la vulne-ració dels drets fonamentalsque està duent a terme l’Estatespanyol a Catalunya per in-tentar boicotejar l’organitza-ció del referèndum, i va asse-

gurar que a Lleida, malgrat ladecisió del govern municipalde no col·laborar amb el refe-rèndum, s’hi podrà votar, jaque aquests impediments “es-tan tenint un efecte multipli-cador de gent a favor de podervotar”. Una representant de laFederació d’Entitats per la Sa-lut va llegir un comunicat desuport al referèndum i la de-mocràcia i a una mobilitzaciópacífica i festiva.

L’acte va comptar amb lesactuacions de Pastorets Rock,Mister Jones, l’Esbart Dansai-re Sícoris, Corals de Lleida,Bastoners Pla de l’Aigua, Magsdel Món i Lo Somriure Solida-ri, entre d’altres, i en finalitzares va fer una enganxada decartells per la ciutat. ■

CALMA · L’acte de suport al referèndum a Lleida omple la plaça de Sant Joan en un ambient de reivindicació tranquil·la i festivaOBSTACLES · Turull diu que les dificultats de la Paeria a l’1-O fan augmentar el nombre de ciutadans que volen participar-hi

David MarínLLEIDA

L’efecte multiplicador d’obstaculitzar el vot

La plaça de Sant Joan de Lleida es va omplir ahir al migdia demanifestants en suport del referèndum de diumenge vinent ■ SANTI IGLESIAS

EL PUNT AVUIDILLUNS, 25 DE SETEMBRE DEL 201712 | Nacional |

a plaça Major de Vic, plenade gom a gom feia encara nouna setmana pels concertsdel Mercat de Música Viva,

dimecres passat va tornar a resso-nar –aquesta vegada amb un únic isonor clam de llibertat– i a demos-trar que, per a les grans ocasions,queda petita. Milers de personesvan participar en les dues manifes-tacions convocades espontània-ment el mateix dia per donar su-port a les institucions catalanes(l’una, a les dues de la tarda; l’altra,a les nou del vespre) arran dels es-corcolls de la Guàrdia Civil en di-versos departaments de la Gene-ralitat. Feia temps que no es pro-duïa una concentració tan nombro-sa al cor d’Osona, capaç d’aplegargent de totes les edats i perfils, càr-recs electes de diversos municipisd’Osona, partits polítics d’ideologiadiversa units per la defensa de lesllibertats i el dret a decidir, repre-sentants d’entitats i institucions detota mena, des de la UVic-UCC finsa l’Il·lustre Col·legi d’Advocats deVic... El que va agafar les regnes dela concentració va ser el transver-sal Moviment 30/03, creat al seumoment per defensar el regidor in-vestigat de Capgirem Vic, Joan Co-ma. Des de llavors, no s’ha dissolt.

L’alcaldessa de Vic, Anna Erra,un cop acabada la concentració delmatí amb el cant d’Els segadors,demanava “resistència pacífica desde Vic i molta tranquil·litat” adre-çant-se als mitjans de comunicació.“Veurem fins a quin punt augmen-ta aquesta agressivitat del governespanyol”, hi afegia a l’equador dela campanya, i agraïa les mostresde suport a tots els càrrecs electes,solidaritat que es va fer ben palesaen la marxa lenta que va sortir delConsell Comarcal d’Osona aquellmateix dia al vespre. Erra ha repe-tit de totes les maneres possiblesque a Vic es votarà i no s’ha estatd’animar els conciutadans a exer-cir el seu dret a vot l’1 d’octubre.

En el moment en què va signarel decret d’alcaldia de suport al re-ferèndum, l’alcaldessa va compa-rèixer en públic flanquejada pelsdos principals partits a l’oposició al’Ajuntament de Vic: ERC-Som Vici Capgirem Vic. Força significativesvan ser les absències: el regidor delPSC, Benjamí Dòniga (a l’equip degovern des de l’inici del mandat), iel regidor de Vic per a Tots, Arnau

L

Martí (amb qui es va signar un pac-te de governabilitat fa aproximada-ment un any). En el camp indepen-dentista, tant els republicans comels cupaires sempre han mostrat–tot i les discrepàncies ideològi-ques en altres qüestions – un su-port explícit i total a l’alcaldessa

(PDeCAT). De fet, tant a Vic com aOsona s’han organitzat diversos ac-tes de campanya pel referèndum ia favor del sí de manera unitària.

Tot i que l’alcaldessa de Vic a ho-res d’ara encara no té data assigna-da per anar a declarar al jutjat –aOsona, per ara, l’únic que ha estatcitat als jutjats de Manresa és el re-

gidor de Sant Pere de Torelló, JordiFàbrega, el dia 5 d’octubre–, al seumoment va dir que aniria a expli-car-se davant del jutge: “Sense gensde por; per això vaig ser escollida.”

En defensa de la Guàrdia UrbanaLa campanya pel referèndum aOsona fins ara ha transcorregutsense incidències ni escorcolls de laGuàrdia Civil, a banda de la deten-ció al seu domicili de Roda de Terde Josep Masoliver, responsable desistemes de la Fundació puntCAT.A la comarca s’han penjat cartellsde manera massiva en favor del re-ferèndum i del sí –l’últim cop, enla Marató per la Democràcia d’ahiren diversos municipis– sense ques’hagi requisat material. En aquestsentit, l’única excepció destacableva ser l’actuació que el diumenge17 va fer la Guàrdia Urbana de Vical mercat setmanal del passeig de laGeneralitat. En una parada de la

CUP-Capgirem Vic, es van requisaruns 500 fulls volanders, mitja dot-zena de cartells pel sí i alguns cla-vells que es repartien als veïns. Se-gons el mateix cos, ho feien arrande la demanda d’un particular.

Aquest succés, que va suposar laintervenció de l’alcaldessa de Vic elmateix dia per demanar als agentsde la policia local que no actuessin,va provocar que l’endemà mateixErra decidís presentar al·legacionsa la fiscalia perquè la Guàrdia Urba-na no hagi d’actuar sense fonamentcontra el referèndum. “La GuàrdiaUrbana no és policia judicial i, pertant, no té les competències que lafiscalia li ha atorgat”, va defensarl’alcaldessa de Vic a l’hora de dema-nar que quedés sense efectes la ins-trucció 1/2017 del 13 de setembredel 2017, en què s’instava la policialocal a requisar urnes, sobres, pro-paganda i impresos electorals, aixícom material informàtic. ■

Amb calma i fermesaAnna AguilarVIC

500fulls volanders,aproximadament, amés de cartells pel síi alguns clavells, va re-quisar la Guàrdia Ur-bana de Vic fa una set-mana a la parada in-formativa de la CUP-Capgirem Vic al mer-cat del diumenge.L’actuació va desenca-denar la presentaciód’al·legacions a la fis-calia per demanar quela Guàrdia Urbanano es vegi obligadaa fer funcions de poli-cia judicial.

RESPOSTA · La concentració a la plaça Major de Vic en defensa de la democràcia i les llibertats i contra la repressió delgovern espanyol marca un punt d’inflexió en la campanya pel referèndum UNITAT · El PDeCAT rep el suport d’ERC-Som Vic ide Capgirem Vic per assegurar que es pugui votar i l’alcaldessa presenta al·legacions per blindar el paper de la Guàrdia Urbana

La manifestació de la plaça Major de Vic, la setmana passada, ha marcat un punt d’inflexió en la campanya pel referèndum ■ A.A.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

L’alcaldessa de Vic, Anna Erra, ha asseguratque anirà a declarar al jutjat “sense gens de por”

EL PUNT AVUIDILLUNS, 25 DE SETEMBRE DEL 201714 | Nacional |

1796

01-1

1720

99w

eus va donar respostaahir a la crida feta perles entitats sobiranistesi va omplir un altre cop

la plaça del Mercadal com amostra de suport a la celebraciódel referèndum d’autodetermi-nació del país. Des de les 11 delmatí, centenars de persones esvan aplegar al cor de la ciutatper viure de manera cívica i fes-tiva una nova jornada de mobi-lització en què hi va haver parla-ments i vermut per a tothom.L’Orfeó reusenc, Joan Masdeu oMiquel Vilella, entre d’altres, hivan posar la veu i també músi-ca.

La impressora, una celebritatLa protagonista de la festa, ambtot, va ser una impressora si-tuada just al bell mig de la plaça.

RCom si d’una celebritat es trac-tés, més d’un va fer cua religio-sament per fotografiar-s’hi arri-bat el seu torn. D’altres, mésreivindicatius, hi van col·locaruns adhesius en què s’hi podiallegir “democràcia”. “I és que ai-xò ja no va d’independència sí oindependència no. Això va dedemocràcia, i d’un Estat quel’usa com vol”, va deixar anaruna jove noia en un debat im-provisat als porxos de la CasaNavàs. Un altre dels càntics ha-bituals va ser el popular “On sónles paperetes, les paperetes onsón?”

Mentrestant, a uns metres,el bou de Reus va tornar a sortiral carrer per ballar amb els reu-sencs, amb un cartell a favor del’1-O enganxat al llom. “Els de lameva edat ni ens ho podíemimaginar, que arribaríem onsom ara. Soc aquí per donar su-port a la causa”, va subratllar

un avi amb els nets. A l’escena-ri, l’expresident del Parlamentde Catalunya, Ernest Benach,va començar la seva intervenciótot saludant “els policies d’in-cògnit que s’amaguen entre

nosaltres”. “Ens espera una set-mana intensa. Mantingueu lacalma i la serenitat, i l’1 d’octu-bre tothom a votar per aconse-guir la victòria”, va exposar.

A continuació, i en represen-

tació de l’ANC Reus, Emili Argi-laga va mostrar un cop més elsuport de la plataforma a JuanManuel Gómez (reusenc detin-gut durant l’operatiu policial del20-S) i Tània Verge, una de lesintegrants de la SindicaturaElectoral multada pel TC. “Elspersegueixen pel fet que volenel que volem tots, que es puguivotar”, va assenyalar entre elsaplaudiments dels assistents.Un dels moments més emotius,amb tot, va arribar després. Elscomponents de l’Orfeó reusencvan interpretar Els segadors, igran part de la plaça s’hi va afe-gir. És el cas del batlle, CarlesPellicer, que va seguir la jorna-da tot fent fotografies amb elseu telèfon mòbil.

La jornada encara es va allar-gar fins a l’hora de dinar. Unsquants assistents van compar-tir carmanyoles abans de donarla festa per acabada. ■

FESTA · La plaça del Mercadal de Reus s’omple un cop més per donar suport al referèndum en un ambient familiarGERMANOR · Música, parlaments i un vermut popular fan de la jornada una crida a la participació l’1-O

Marc Busquets/ ReusdigitalREUS

Vermut per la democràcia

La plaça del Mercadal de Reus es va tornar a omplir ahir ■ MARC BUSQUETS

EL PUNT AVUIDILLUNS, 25 DE SETEMBRE DEL 201716 | Nacional |

141858-1171365w

Arenys de Munt, queno els parlin d’organit-zar concentracions,perquè en són els mes-

tres. El poble que va obrir lesportes a la celebració de les con-sultes per a la independènciacontinua en plena forma pelque fa a la capacitat d’obtenirresposta ciutadana. Passenpocs minuts de les 11 del matíd’un diumenge assolellat i a laporta de l’ajuntament –amb es-telada, senyera i europea i on labandera espanyola no hi és ni sel’espera– només hi ha l’alcalde,Joan Rabasseda (ERC), parlantamb alguns veïns. A primeravista sorprèn que en poc menys

Ade mitja hora, allà mateix, s’hihagi de celebrar cap reunió, pe-rò és una imatge que enganya.Arribar els membres de l’ANC,descarregar el material, obrir lavela, parar les taules i desplegarels productes no els fa perdremés de cinc minuts. Van per fei-na, perquè n’hi ha molta. “Ima-gina’t! Hem de construir un noupaís!”, comenta una de les res-ponsables de l’entitat. La gentd’ERC aprofita i també desplegauna vela al davant. Mentre hofan, comença a arribar la gent.Sense pressa, amb el diari a so-ta el braç, el nen enganxat a labicicleta o dins del cotxet, el gosamb la corretja o el regust delcafè a la boca perquè undiumenge a les 11 del matí acu-mula mandra. Instal·len la me-

gafonia i quan a la riera ja hi co-mença a haver força gent, l’al-calde agafa el micròfon i donales gràcies per l’assistència. Do-na les gràcies i aprofita per dirque, com és habitual en aquestpoble, qui té la veu són els veïnsi que l’aparell es deixa a les se-ves mans perquè puguin mani-festar-se en llibertat. I així hofan. A poc a poc, amb la timide-sa que comporta parlar amb pú-blic, alguns s’hi atansen i defen-sen la llibertat de votar, l’amorper Catalunya i recorden que jaqueda menys. Quan els volunta-ris s’acaben, hi ha la música.

Al mateix temps, alguns pu-gen al primer pis i enganxen albalcó una llarga tira de colorsamb el sí que faran companyiaal conegut missatge: “Hola, Re-

pública.” Però és un dia en quèels símbols es fan grans. Tant omés que l’estelada gegant queels mateixos pengen al balcó delsegon pis i que és rebuda ambexclamacions de joia i aplaudi-ments. Això passa a dalt, per-què a sota, la gent fa cua per po-der escriure en una llarga telagroga els seus missatges sobreel referèndum que la gent del’ANC diu que després penjaràen algun lloc ben visible del po-

ble. Hi ha cua i moltes ganes defer-ho bé. Sintetitzar els senti-ments no és fàcil, i menys, quanqueden tan exposats, a la vistade tothom. Una parella grans’aboca a la tela i sento com ell lidiu a ella: “Fes-ho tu que jo novull equivocar-me.” Ella se’l mi-ra i respon: “Ho farem tots dos.”I ho fan, amb el cant d’Els sega-dors, que omple la riera i que jaforma part de la banda sonorad’Arenys de Munt. ■

ACTE · Els veïns d’Arenys de Munt plasmen els seus missatges durant unmatí festiu en suport del referèndum COL·LABORACIÓ · Uns agafen elmicròfon per animar els congregats i d’altres improvisen una sardana

Teresa MárquezARENYS DE MUNT

El poble s’aplega perescriure les pancartes

Veïns d’Arenys de Munt escrivint missatges en una pancarta en defensadel referèndum que, després, es penjaran al municipi ■ T.M.

| Nacional | 17EL PUNT AVUIDILLUNS, 25 DE SETEMBRE DEL 2017

1344

05-1

1714

49®

Cornellà de Llobregat tam-bé es va celebrar la Maratóper la Democràcia. També.

Sense aglomeracions, però ambla mateixa naturalitat que a Bar-celona o a Vic. Algú en dubtava?“Aquí també existim els defen-sors del dret a decidir, i també dela independència. Existim encaraque no sortim mai als mitjans decomunicació. Estem farts que no-més utilitzin la nostra ciutat perdonar la imatge de la gent passo-ta o que està en contra del pro-cés”, coincidien a dir ahir JoanPastor, Albert Otero i Carles Ale-many. Tots tres estan involucratsen entitats sobiranistes que, debon matí, ja estaven mobilitzatsper fer els preparatoris de la fes-ta, que va tenir lloc en un espaitan dolç com la plaça dels En-amorats, en ple centre, el quecontinua fent perfum de poble ion les estelades onegen en mol-tíssims balcons. Més que plaça,placeta, però ben plena.

A Cornellà també, tot i que nin-gú enganya ni s’autoenganya.“Juguem a fora. Som minoria, pe-rò de cap de les maneres somquatre gats. Des del 9-N, els ciu-tadans estan més motivats i des-prés d’aquests últims atacs tanbestials a les nostres llibertats,segur que molts més s’animarana votar l’1-O”, asseguraven elsmembres de l’ANC i d’Òmnium,que no han parat d’encartellar diasí i dia també els carrers del mu-nicipi governat pel socialista An-tonio Balmon, això sí, amb l’alè alclatell d’En Comú Podem. Algunscops han anat a empaperar car-tells del referèndum lluny del nu-cli històric. Han sortit de la zonade confort i han entrat en “territo-

A

ri comanxe”, com ells en diuen,però sense por: “Alguns ens in-sulten, però fins i tot en barriscom el de Sant Ildefons et ve genta dir-te “gràcies per ser-hi”.

La família Vázquez Casadevalles va plantar a la plaça dels En-amorats tota sencera. “Espanyano va enlloc”, deia la mare, inde-pendentista de tota la vida a dife-rència del seu marit. “I ara ell ésmés radical que jo.” Els pares d’ellsón gallecs. Es va criar justamenten un d’aquests barris reticents ales aspiracions nacionals de Ca-talunya. “El que passa aquí a Cor-nellà és que molta gent té un em-bolic de conceptes. Falta informa-ció. Et diuen: «com m’he de divi-dir de la meva família?» De veritatque algú es pensa que per sepa-

rar-me d’Espanya deixaré d’esti-mar Galícia?” Un dels dos fills,adolescent, també hi ha reflexio-nat molt. “Quan a escola es va co-mençar a tractar el conflicte joem vaig sentir sol contra el món.Els meus companys tenien vergo-

nya de parlar-ne obertament per-què no n’havien parlat mai a casa.Per ells, era tabú. Una de les mi-llors coses del procés és que hadespertat la consciència políticaen molts joves.”

També a Cornellà, sí. I també elCornellà hereu de les lluites obre-res hi va voler dir la seva a la Ma-rató per la Democràcia. A Corne-llà hi ha força més matisos delque l’establishment mediàtic es-panyol propaga. No està desacti-vat del tot, el cinturó vermell deles reivindicacions antifranquis-tes. “He vingut a la concentracióperquè tinc memòria. D’altresl’han perduda? Et diria que s’hanacomodat, més aviat.” Luis Porral,històric dirigent sindicalista de laUGT en una gran empresa, va es-tripar el seu carnet de militant delPSC “el dia que em vaig adonarque no estaven amb Catalunya”.“Iceta i companyia han traït l’àni-ma originària del partit. No els hoperdonaré mai, que s’hagin unit

amb el PP per impedir que empugui expressar. A mi ja no m’en-ganyaran més. I amb tota proba-bilitat, en les pròximes eleccionspagaran el mal que han fet. Peròquè esperen?” Porral es resisteixa pensar que la batalla al Cornellàdels barris estigui perduda al centper cent. “El pròxim 1 d’octubreconvenceré set veïns que vagin avotar. Tots els que hem obert elsulls farem el mateix. Tenim mésarguments que mai: què coi hanvingut a fer les forces d’ocupació?Els catalans som gent pacíficaque estem fent una revolució a laGandhi. A mi tot això que estàpassant em transporta al fran-quisme... Sé com funciona aques-ta gent. Conec els seus mètodes.Tinc memòria.”

La memòria del cinturó vermell

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

LA CRÒNICA

La concentració a la plaça dels Enamorats de Cornellà, festiva i pacífica, com totes les que es van fer al país ■ M.P.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

A Cornellà hi ha força mésmatisos del quel’‘establishment’ mediàticespanyol propaga

Maria Palau

EL PUNT AVUIDILLUNS, 25 DE SETEMBRE DEL 201718 | Nacional |

1550

10-1

1726

73w

arme Forcadell té àni-ma d’activista, és evi-dent que el seu lloc natu-ral és el carrer, al costat

dels que es mobilitzen per qual-sevol causa noble, més que en-tre el vellut del Parlament i lacotilla de les formalitats políti-ques. El seu crit de “president,posi les urnes!” passarà a la his-tòria com un dels moments cul-minants del procés i, a la vega-da, defineix a la perfecció el ta-rannà d’aquesta dona, que ja hadeixat enrere el tràngol de l’as-pre debat de les lleis del referèn-dum i transitorietat.

Carme Forcadell està en for-ma i aquests dies ha assumit unpaper capdavanter en les diver-ses mobilitzacions que s’hanfet, sobretot arran de la irrupcióde la Guàrdia Civil a la seu de di-

Cverses conselleries de la Gene-ralitat i les detencions que s’hivan dur a terme. Va intervenirdijous, davant del Tribunal Su-perior de Justícia de Catalunya,i va tornar a prendre la paraulaahir en l’acte convocat a la plaçaUniversitat de Barcelona. Però,abans d’enfilar-se a l’escenariper situar-se davant del micrò-fon, la presidenta del Parla-ment va tenir temps per entrara l’edifici de la Universitat deBarcelona i anar a trobar elgrup d’estudiants que per sego-na nit consecutiva van dormir al’històric edifici, en el marc de latancada que hi duen a termecom a acció de defensa del refe-rèndum de diumenge vinent.

La trobada entre Forcadell iels universitaris va ser un acteíntim, gairebé privat, que va re-cordar més la classe d’und’aquells professors amb mèto-des innovadors que un dia s’em-

porta els alumnes fora de l’aulaper buscar-hi proximitat i com-plicitat. La presidenta es va en-filar en un dels bancs de pedraque hi ha al centre del claustre isobresortint entre els caps dels

estudiants es va dirigir a ellsamb un to pausat, sense alçar laveu, amb una forma i unes ma-neres que deixen en evidènciatots aquells que en les últimessetmanes s’han escarrassat per

deslegitimar-la i enviar-la a lapaperera de la política.

“L’operació Tumult ha co-mençat”, va dir Forcadell als es-tudiants, als quals va advertirque “ens volen tancats”, abansde recordar que “hem d’estarferms” i sobretot, sobretot, vainsistir a demanar-los que qual-sevol acció que es dugui a termees desenvolupi pacíficament,“sense violència”. La presidentava ser clara, concisa i insistenten aquest punt: “No n’hi ha, non’hi ha hagut ni n’hi haurà”, vadir.

La breu intervenció de Forca-dell es va cloure demanant alsestudiants que diumenge vagina votar “per dignitat”, i la vareblar amb un missatge quenomés pot sortir de la bocad’una demòcrata convençuda:“Voteu sí o voteu no, voteu elque vulgueu, però aneu a vo-tar.” ■

INTERVENCIÓ · La presidenta del Parlament de Catalunya es dirigeix als joves estudiants tancats a la Universitat deBarcelona en defensa del referèndum MISSATGE · “Us heu de mantenir ferms, i sobretot que no hi hagi violència”

Jordi PanyellaBARCELONA

Càtedra Carme Forcadell

Forcadell, ahir, dirigint-se als estudiants tancats a la UB ■ ALBERT REVERENDO

| Nacional | 19EL PUNT AVUIDILLUNS, 25 DE SETEMBRE DEL 2017

L’homilia de la missad’ahir a Montserrat va ar-rencar un inèdit i fortaplaudiment dels presentsen denunciar que, aquestsdies, han estat menystin-gudes les institucions “delnostre poble” i s’han ame-naçat, “i en alguns casosvulnerat”, drets fonamen-tals com ara el de reunió ila llibertat d’expressió. Elmonjo Sergi d’Assís, en-carregat de presidir la mis-sa ahir i, per tant, de ferl’homilia, va centrar el seucomentari de l’Evangeli enel repte que té Catalunyad’integrar tots els nouvin-guts perquè “se sentin ple-nament” catalans “senseperdre la seva identitatd’origen”.

Després d’afirmar queel repte no és impossibleperquè hi ha països que sen’han sortit, el pare Sergid’Assís va sorprendre elscongregats afirmant queno es pot ni s’ha de mirar

cap a una altra banda“amb la que està caientaquests dies” amb refe-rència a la situació que viuCatalunya. El monjo va ad-vertir contra “la postveri-tat que tergiversa la reali-

tat” i va denunciar ques’han amenaçat i vulneratdrets fonamentals i que“es prohibeix un dret tansenzill com el de ser con-sultats”. Després d’afir-mar que s’han menystin-

gut les institucions catala-nes i, per tant, “els ciuta-dans a qui representen”,Sergi d’Assís va fer una cri-da a “dir no a la repressió isí a la llibertat i el respectedels drets més fonamen-

tals” i, per esvair dubtes,va recomanar llegir la De-claració Universal delsDrets Humans. Va clourela seva homilia demanantl’ajut de Déu per “saberafrontar aquests dies,

sempre amb esperit pací-fic, i també a estar en ellloc que ens correspon enaquest moment de la nos-tra història”.

Després d’uns segons,mentre s’enretirava delpúlpit entre el silenci ge-neral, els assistents altemple van esclatar en unfort i llarg aplaudiment,inèdit després de les homi-lies. El sermó dels monjosde Montserrat inclou habi-tualment reflexions finalsrelacionades amb l’actua-litat, de contingut espiri-tual o social. Però no és ha-bitual fer una referènciaexplícita a afers polítics iés inèdit que s’aplaudeixil’homilia. Els precedentsamb més ressò de ser-mons de referència políti-ca són les homilies delsabats Escarré i Cassià quevan criticar el franquisme.

L’homilia d’ahir arribapocs dies després que elsabats de Montserrat i Po-blet signessin una declara-ció conjunta excepcional,aquest dimecres, arran deles detencions i els escor-colls a la Generalitat i enempreses i domicilis parti-culars. Els abats demanenals governs de Catalunya iEspanya una actitud de“màxima prudència i res-ponsabilitat per a un dià-leg constructiu”, així comel respecte als drets indivi-duals i els de Catalunya.L’endemà, 316 mossensvan signar un manifest afavor del referèndum. ■

Xavier MiróBARCELONA

L’homilia de Montserrat diuno a la repressió dels dretsa El sermó de diumenge arrenca un inèdit aplaudiment en denunciar que s’han menystingut lesinstitucions catalanes a Fa una crida al pacifisme i “estar al lloc que ens correspon” del moment històric

Omella, en la missa solemne de la festivitat de la Mare de Déu de la Mercè, a Barcelona ■ EFE

L’arquebisbe de Barcelona,Juan José Omella, va dema-nar ahir durant l’ofici solemnede la Mercè “seny per a nos-altres i per als nostres diri-gents” en els moments ac-tuals, que va qualificar de“complexos” i pels quals sol-licita no ser “profetes de cala-mitats”. Omella va fer una cri-da a “evitar la confrontació, laviolència i el menyspreu delsaltres” en una missa en quèeren presents Puigdemont; eldelegat del govern espanyol,Enric Millo; l’inspector gene-ral de l’exèrcit de Terra, i elconseller d’Interior.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Omella demana“seny” ciutadài dels dirigents

entre tot plegat noacabi a garrotades,la presència de cen-tenars de policies i

guàrdies civils a Catalunyaamb motiu de la celebracióperseguint l’organització delreferèndum de diumenge vi-nent va cap al camí de conver-tir-se en un sainet hilarant, unenfilall d’històries més pròpiesd’una pel·lícula d’humor. Lesxarxes socials es van convertirahir en un bullidor d’acudits iocurrències després que trans-cendís una fotografia d’un delsvaixells atracats al port de Bar-celona, el Moby Dada, ons’allotgen els policies nacionals

Mi on s’aprecia unes grans lonesde color blau i verd tapant lesimatges del Piolín i altres per-sonatges de dibuixos animatsque decoren la façana del cre-uer convertit en caserna im-provisada.

Si en el seu dia ja va ser mo-tiu de befa que els policies quees presenten davant de la po-blació amb el seu informe d’an-tidisturbis, més propi d’unguerrer que d’un servidor del’ordre públic, hagin de viuredins d’un vaixell decorat ambaquests motius infantils, ahirla conya popular es va redoblaren comprovar que els respon-sables del desplegament handecidit ara tapar el gran dibuixdel popular canari de color groci dels seus amics de la Warner,

com si es tractés d’una opera-ció de camuflatge militar. ATwitter, per exemple, es va es-tendre com la pólvora l’etique-ta “llibertat Piolín”. La instal-lació de les lones suposarà difi-cultar la visió que des de les fi-nestres dels cambrots tenenels policies i dificultar les con-dicions de vida al vaixell, que jahan qualificat de precàries.

Dels pocs que no escarnei-xen els policies tancats al Mo-by Dada són els membres del’organització espanyolista So-matemps, que ahir van orga-nitzar el que van anomenaroperació Socors Blau, que vaconsistir a anar al port a portaraliments i begudes als agents.La policia portuària no els vadeixar passar. ■

SORPRESA · Els responsables del desplegament policial a Catalunya tapen amb lones el Piolín i els dibuixos infantils delvaixell caserna del port de Barcelona FRACÀS · Veten l’entrada al port a un grup d’espanyolistes amb vitualles per als agents

J.P.BARCELONA

Operació camuflatge

Unes grans lones de color verd i blau ja cobrien ahir al migdia bona partdels dibuixos que decoren el buc de la nau ■ EFE

EL PUNT AVUIDILLUNS, 25 DE SETEMBRE DEL 201720 | Nacional |

Sis hores de discursos; sishores de denúncia sensematisos de la situació de“repressió” política i so-cial, “d’involució” de l’au-togovern i “d’asfíxia” a lesllibertats fonamentals aCatalunya. “No esteusols!”, era el clam genera-litzat dels alcaldes, regi-dors i parlamentaris de di-ferents àmbits institucio-nals i de tots els indrets del’Estat que ahir es van re-unir a Saragossa per ini-ciativa de Podem, En Co-mú i en En Marees. Una ci-ta que, malgrat la immi-nència de l’1-0, va perme-tre al líder morat, PabloIglesias, exhibir aliances iposar en evidència l’ab-sència socialista i la sevaconnivència amb el PP.L’objectiu, doncs, erapressionar Pedro Sánchezperquè s’allunyi de la polí-tica coercitiva de MarianoRajoy i accepti una alter-nativa de govern “plurina-cional” que resolgui l’as-sumpte català per la viadel referèndum pactat.

També l’alcaldessa de

Barcelona, Ada Colau, vainstar el secretari generaldel PSOE a fugir d’un PP“bunqueritzat” i a adonar-se que “responsabilitatd’estat vol dir escoltar Ca-talunya”, que vol votar,mentre instava als que arasón els seus socis de go-vern, el PSC, a recuperarun dret a decidir del qualfeien bandera i que afir-mava que vol exercir el80% de catalans. I davantels esdeveniments delsdarrers dies, Colau, con-tundent contra Rajoy, espreguntava. “Què pretén?La derrota de Catalunya?Arrasar Catalunya?”

ManifestL’anomenada Assembleaper la llibertat, la fraterni-tat i la convivència teniacom a horitzó immediatdebatre la deriva “autori-tària” de l’executiu de Ra-joy a Catalunya arran del’1-0 i buscar solucionsconsensuades al que totsvan coincidir a catalogarcom a “crisi d’estat” com aconseqüència de “l’esgota-ment” del model 1978 i ladegradació de la “demo-cràcia”. Al document final,

però, només hi va haverun acord “de mínims” alqual es van sumar PDe-CAT, Compromís, Més,Geroa Bai i PNB, i en quès’advoca perquè s’obri eltemps del diàleg per poderfer un referèndum “acor-dat amb l’Estat”. Això sí, elmanifest conclou que l’ex-ecutiu del PP “no ha d’im-pedir que l’1-0 els ciuta-dans s’expressin com con-siderin”.

Els dirigents d’ERC,que hi van acudir “d’obser-vadors”, van agrair la ini-ciativa però s’hi van des-marcar entenent que laproposta “arriba tard”,perquè ja ha “passat pan-talla” i consideren que elreferèndum de diumengeés el definitiu, assenyalavael senador Jordi Martí.També el diputat JordiSalvador recordava totsels intents de negociarl’encaix i els successiusfracassos.

Perquè el principalpunt de fricció entre Po-dem i els partits indepen-dentistes és la validesa del’1-0: així, mentre des d’EnComú es veu com una mo-bilització per pressionar

l’Estat i es crida a la parti-cipació, els partits promo-tors entenen que la cita éslegal i vinculant.

Tot i així, el portaveudel PDeCAT al Congrés,Carles Campuzano–acompanyat del porta-veu al Senat, Josep LluísCleries, i del diputat i alcal-de de Tortosa, Ferran Bel–defensava la presènciadels independentistesahir a Saragossa adduintque “qualsevol espai queestigui per una solució dia-logada i negociada tindràel nostre suport”, mentreinsistia en el missatge queen l’escenari actual i tam-bé en etapes anteriors, “lacausa de la llibertat a Cata-lunya és la causa de la de-mocràcia a Espanya”.

La cita aragonesa va re-unir els anomenats alcal-des del canvi: Saragossa,Santiago de Compostel·la,la Corunya i Ferrol. Noméshi van faltar l’alcaldessa deMadrid, Manuela Carme-na, que fuig d’establir vin-cles amb els morats, il’alcalde de Cadis, José Ma-ría González, Kichi, quesembla que hauria estatreticent a celebrar la tro-

bada a la seva ciutat. Per lapart catalana, les alcaldes-ses de Badalona, DolorsSabaté, i Barcelona, AdaColau; de fet aquesta vaser la primera a intervenirperquè havia de tornar a lacapital catalana pels actesde la Mercè. A banda deColau, també el portaveuXavier Domènech, l’euro-diputat Ernest Urtasun iels parlamentaris AlbanoDante Fachin i Lluís Ra-bell van apel·lar al dret adecidir i van condemnarles “humiliacions” de Ra-joy. Domènech estava con-

vençut que els catalans,“com un sol poble, el faranfora i posaran fi al seu go-vern, que ara mateix ésuna dictadura”.

La cita, si més no, vadeixar una imatge genshabitual: representantsde PDeCAT i del PNB asse-guts a primera fila amb lacúpula de Podem i el líderd’IU, Alberto Garzón, o del’Esquerra Anticapitalis-ta, Miguel Urban, units pelque consideraven una si-tuació “excepcional”, querequereix “respostes ex-cepcionals”. ■

Montse OlivaSARAGOSSA

Clamor polítictransversalcontra la“repressió”a L’assemblea de Saragossa denuncia el setge a Catalunya i advoca per unreferèndum pactat a El PDeCAT i el PNB firmen un manifest “de mínims” i ERCse’n desmarca a Iglesias i Colau mostren a Sánchez l’alternativa a Rajoy

“Si el president delgovern espanyolno està a l’altura,construïm entre totsalternatives”

Ada ColauALCALDESSA DE BARCELONA

“No somsolamentles forces del canvi,som les ciutats de lallibertat”

Xavier DomènechPORTAVEU D’EN COMÚ PODEM

“La solució democrà-tica a aquesta situaciód’excepcionalitatpassa per enviar el PPi Cs a l’oposició”

Pablo IglesiasSECRETARI GENERAL DE PODEMOS

“S’està discutint sia Espanya existeixdemocràcia quepermeti respectar elsdrets dels ciutadans”

Carles CampuzanoPORTAVEU DEL PDECAT AL CONGRÉS

“No queda policiaper protegir-nos,tota és a Catalunyareprimint lademocràcia”

Dolors SabaterALCALDESSA DE BADALONA

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les frases

“Hem intentatdiferents projectesque han estat ignoratstant pels franquistescom pels socialistes”

Jordi SalvadorDIPUTAT D’ERC AL CONGRÉS

| Nacional | 21EL PUNT AVUIDILLUNS, 25 DE SETEMBRE DEL 2017

8616

82-1

1726

81®

“Hi ha quatre-cents nazis allàfora i l’Estat ha enviat la poli-cia que ha de garantir la nos-tra seguretat a reprimir la lli-bertat dels catalans.” Així decontundent s’expressavaCampuzano després que elscossos de seguretat hagues-sin alertat els assistents queno podien sortir del pavellóSegle XXI perquè estava en-voltat d’ultres i no tenien proureforços per fer front a la si-tuació. Tant és així que els

manifestants –que anavenaugmentant a mesura quepassaven les hores– van arri-bar a agredir la presidenta deles Corts d’Aragó, Violeta Bar-ba, llençant-li una ampolla alpit, quan negociava amb lapolicia l’enviament de mésefectius. “Ens han dit que es-tan desbordats, perquè la ma-jor part de companys seussón aquests dies a Barcelo-na”, relataven fonts de l’orga-nització, que van decidir tan-

car portes per evitar que hi ha-guessin aldarulls.

Mentre el públic acomiada-va l’acte amb L’estaca, de LluísLlach, i amb el Canto a la liber-tad, de l’aragonès José Anto-nio Labordeta, els serveis deseguretat van reclamar als as-sistents que sortissin tots ple-gats, procurant seguir un ma-teix recorregut. També la poli-cia recomanava als vianantsdesallotjar de forma immedia-ta els voltants del recinte per

evitar incidents. A l’altra ban-da de la carretera, un grup deradicals –alguns amb bande-res preconstitucionals i cri-dant “Arriba España”– insul-taven la comitiva i els acusa-ven de “traïdors”. “Voleu tren-car Espanya, però no podreu!”,exclamaven alguns visible-ment irritats davant la presèn-cia dels polítics. A banda deveïns de Saragossa, molts delsmanifestants havien arribatde Madrid.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Una reunió assetjada pels “ultres” i sense prou policies per contenir-los

Moment de la cloenda del’assemblea de càrrecselectes celebrada ahir al pavellóSegle XXI de Saragossa ■ EFE

“Això hauria de ferreflexionar el PP i quili està donant lacentralitat en aquestsmoments”

Martiño NoriegaALCALDE DE SANTIAGO

“De vegadess’ha de ser valentper reivindicar.La situació a Catalunyaés preocupant”

Albano Dante FachinSECRETARI GENERAL DE PODEM

“La democràcia, enuna societat avançada,és imperi de la llei iconsentimentciutadà”

Mikel LegardaDIPUTAT DEL PNB

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

“Ha arribatl’hora de buscarsolucions basadesen el sentit comú”

Violeta BarbaPRESIDENTA DE LES CORTS D’ARAGÓ

EL PUNT AVUIDILLUNS, 25 DE SETEMBRE DEL 201722 | Nacional |

om valora la manera com elgovern i el Parlament s’hanplantejat el repte del referèn-dum?

No hi havia gaires opcions: o seguienamb la dinàmica de fer el referèndumo bé plegaven veles i abandonaven elprojecte amb l’esperança, gens fona-mentada, que en algun moment el go-vern espanyol acceptés negociar al-guna cosa. Des del moment en què esva iniciar un projecte per consultar lapoblació sobre l’autodeterminació,era inevitable que s’arribés a aquestaexplosió d’unilateralitat, l’única viaque ha quedat al govern català.

Vostè sempre ha insistit en la viabili-tat jurídica d’un referèndum sobre laindependència.Ara com ara, no hi ha cap jurista, cap,que hagi pogut demostrar que el refe-rèndum és impossible jurídicament,que no té encaix en la Constitució talcom està redactada actualment. Elreferèndum era i és perfectamentpossible amb els instruments de quèes disposen, sense necessitat de re-formar cap llei ni cap article de laConstitució. No es tracta d’un proble-ma de normes jurídiques, sinó que ésun problema clarament polític, i elsactors polítics, el govern espanyol idiversos òrgans de decisió com ara elTribunal Constitucional han utilitzatles normes jurídiques existents d’unamanera clarament partidista, de lamanera que els ha estat més favora-ble. Tenen la paella pel mànec i utilit-zen el dret, que és el seu dret, el dret

C

de tots els espanyols, de la maneraque més els convé. La viabilitat del re-ferèndum, de manera categòrica, noés una qüestió oberta a l’opinió. I quiho cregui així, ho ha de demostrar.Un referèndum de l’estil que s’ha de-manat és possible.

El govern espanyol està utilitzanttotes les armes jurídiques que téa l’abast per impedir l’1-O...Des del punt de vista jurídic, no emsembla que sigui una actuació ajusta-da al dret. Subscric el que deia fa unsdies el company de la Universitat deValència Andrés Boix: davant d’unasituació que s’ha diagnosticat com aexcepcional i greu, el més normal ésutilitzar aquells instruments pre-vistos per donar resposta a aquestamena de problemes excepcionals igreus, i a la Constitució espanyola hiha aquest article de què tant s’ha par-lat, el 155, que està previst precisa-ment per afrontar aquesta mena deproblemes. Quan una comunitat au-tònoma es rebel·la i no vol escoltarraons, doncs hi ha el 155, un instru-ment polític, no un instrument judi-

cial. Aquesta seria la via diguem-nemés pertinent, tenint en compte lamanera com el govern espanyol haconsiderat aquest problema, moltgreu i excepcional. El que no ha estatoportú ha estat reaccionar com hohan fet, esquitxant institucions bà-siques de l’Estat com el Constitucio-nal. El govern espanyol l’ha ficat enun fangar, si bé és cert que el tribunaltambé tenia els mitjans per no dei-xar-se arrossegar. Les mesures apli-cades fins ara no deixen de ser mesu-res judicials per la via ordinària quesemblen excessives, o en termes deprivació de drets i llibertats fonamen-tals, que és un dels problemes que es-tem veient aquests dies.

Però l’estratègia és el setge policial ijudicial?És curiós i trist que un estat de dret ac-cepti perseguir polítics utilitzant mit-jans que no són els apropiats. Estemen una situació que és difícil d’analit-zar des d’una perspectiva que no siguilamentar aquesta escalada que estemveient amb l’increment del nombred’actes repressius i la utilització demitjans desproporcionats. Potser ésinevitable arribada la via unilateral, ipotser és probable que en algun mo-ment el govern català i els movimentsindependentistes hagin valorat ambcert interès posar el govern espanyolen una tessitura tan molesta i tan sen-sible, i el cas és que el govern espanyolhi ha caigut de quatre potes.

Tornant al 155, amb la intervenciódels comptes l’han aplicat ‘de fac-to’...Al govern espanyol no s’estan fent les

coses amb mesura ni respectant elsprocediments. És un “i tu més” cons-tant. Si definitivament fa falta treureel corró i passar-lo, doncs ho fa. I ésel que està fent. En qualsevol cas, nosé on porten aquestes mesures, no sési seran eficaces.

Quin impacte poden tenir en la parti-cipació el dia del referèndum?En els darrers anys, s’ha anat dientque PP és una fàbrica d’independen-tistes... Potser hi haurà més gent queanirà a votar, i això, per al governespanyol, que ho està intentant atu-rar per tots els mitjans, seria moltlamentable.

Quin escenari preveu en els pròximsdies?Ningú ho sap. Tots estem pendentsdel que passa cada dia. El problemaque té el govern espanyol és que arala situació és més favorable a l’inde-pendentisme que si s’hagués fet un

Pepa MasóBARCELONA

ESCENARI · “El problema que té el govern espanyol és que ara la situació és mésfavorable a l’independentisme que si s’hagués fet un referèndum pactat” FET · “Elreferèndum era i és perfectament possible amb els instruments de què es disposen”

Jorge CagiaoProfessor titular de dret espanyol a la Universitat de Tours (França)

ENS ESCOLTEN

“Utilitzen el dretde la manera quemés els convé”

PerfilJorge Cagiao és di-rector de la col·lec-ció Auctoritas (LeManuscrit, París).La seva tasca d’in-vestigació s’ha cen-trat en la teoria delfederalisme, ambespecial atenció alcas espanyol. És au-tor de ‘Federalismo,autonomía y sece-sión en el debateterritorial español.El caso catalán (enprensa)’.

❝Hi haurà un cert nombrede catalans que anirana votar més per sentitdemocràtic que perafany d’independència

| Nacional | 23EL PUNT AVUIDILLUNS, 25 DE SETEMBRE DEL 2017

procés pactat, vistes les experiènciesdel Canadà i Escòcia. Si s’hagués or-ganitzat un referèndum el 2013 o el2014 –avui l’experiència no és la ma-teixa–, crec que hauria guanyat el noa la independència, potser fins i totde manera folgada, i el problemas’hauria resolt durant un cert temps.Però ara ens trobem en una situacióen què tenim el referèndum de l’1-Oamb un conflicte greu, d’alta intensi-tat, un conflicte en què hi haurà uncert nombre de catalans que anirana votar més per sentit democràticque per afany d’independència. Enspodem trobar amb molts més sís,entre els quals hi haurà vots pursfavorables a la independència i votsque a priori no ho serien. És un esce-nari molt diferent del d’un referèn-dum pactat.

En aquest context, el PSOE ha donatsuport a l’estratègia de Rajoy.El PSOE es mou en una línia molt

semblant a la del PP pel que fa a laqüestió nacional. El que canvia sónles formes, ja que potser ha estat mésobert, més flexible i menys hostilamb relació a les nacions basca i ca-talana, però en el fons és la mateixaposició: un nacionalisme d’estat clàs-sic, amb una idea molt clara sobrela sobirania popular, que no es com-parteix. I, a partir d’aquí, no hi hamanera de parlar d’un referèndumd’autodeterminació ni de res ques’hi assembli.

Però el PSOE defensa un projectefederalista com a solució a les de-mandes territorials.La posició del PSOE sobre la reformafederal sempre ha estat molt ambi-valent. És cert que l’han defensat re-tòricament o discursivament, i hanfet aproximacions cap a aquesta ma-nera d’organitzar l’Estat, però al ma-teix temps no han destacat per la se-va audàcia a l’hora de desenvoluparprojectes de reforma de l’Estat. Sem-pre es queden en un nivell programà-tic, discursiu, que pot tenir eficàcia, ipotser en té, a efectes electorals perdistingir-se del rival.

Hem d’esperar alguna cosa de laUnió Europea?D’entrada, els independentistes nopoden esperar el suport de la UnióEuropea, no dels països forts. El pro-blema potser no és tant ara com des-prés. En una secessió, sempre hi haun abans i un després; ho demostral’experiència comparada. Desprésles actituds poden ser diferents. Sibé no es pot anticipar, tractant-sede Catalunya, un territori ric queaporta riquesa, no crec que a la UEli sigui indiferent que Catalunya enquedi fora.

Com valora la mobilització popular?És esperable que imperi la raó. Noés fàcil reaccionar a tot el que estàpassant de la manera com ho estanfent els catalans. Per molt menyshem vist garrotades.

I la resposta de la societat espanyo-la? Estan farts del tema?Pot ser que n’estiguin farts, però noés només això. A Espanya, la immen-sa majoria no pot entendre que unapart vulgui marxar.

No s’ho han pres seriosament?S’ha insistit molt en la idea que hi hanacionalisme a Catalunya i que non’hi ha a Espanya. Al ciutadà espa-nyol que ha après a pensar així, elprimer que li ve al cap és que els ca-talans estan bojos, que són gent pe-rillosa, amb idees molt rares, moltradicals, i que el que demanen no ésgens raonable ni sensat.

Però alguna cosa està canviant?En aquests darrers cinc anys, no totha estat negatiu. S’ha pogut fer visi-ble fora de Catalunya una manerade fer les coses que no es corresponamb l’estereotip que té el nacionalis-me espanyol. Crec que molta gent aEspanya, malgrat la premsa, ha po-gut veure que és un procés pacífic idemocràtic. ■

1328

08-1

1720

85 ®

El secretari de Telecomu-nicacions, Ciberseguretati Societat Digital, JordiPuigneró, va enviar ahiruna carta al vicepresidentde la Comissió Europea icomissari en matèria digi-tal, Andrus Ansip, per de-nunciar-li “els abusos i lacensura en l’accés a inter-net que s’han produït a Ca-talunya per part de l’Estatespanyol en els darrersdies”. Precisamentabans-d’ahir la magistra-da del TSJC que investigael govern per desobedièn-cia al TC en mantenir el re-ferèndum va ordenar quedesactivessin tres websmés sobre l’1-O i que blo-

quegessin qualsevol lloc odomini semblant.

Concretament, el go-vern destaca que “el go-vern espanyol, la fiscalia iels cossos policials” han

vulnerat els articles 3 (3)de la Regulació EU2015/2120 del ParlamentEuropeu i del consell, i dela directiva 2002/21/EC,que regulen l’accés obert ainternet. Detallen que laFundació PuntCat ha que-dat afectada per l’ordre desuspendre l’accés a qual-sevol domini .cat que pro-mogui el referèndum. Peraixò, demana que la co-missió “actuï de forma ur-gent per protegir els enscatalans i garantir la lli-bertat d’informació a laciutadania”. D’altra ban-da, avui han citat a decla-rar dues persones que vanclonar la web del referèn-dum com a investigades acomissaries de la policiaespanyola a Barcelona. ■

a El govern envia una carta al vicepresident de la comissióper advertir-li que es vulnera normativa europea

Denuncien a la UE lacensura a internet

RedaccióBARCELONA

Jordi Puigneró, secretari deTelecomunicacions ■ A.PUIG

EL PUNT AVUIDILLUNS, 25 DE SETEMBRE DEL 201724 | Nacional |

l 13 de setembre passat, des-prés que el fiscal general del’Estat, José Manuel Maza,cités a declarar 712 alcaldes

catalans pel presumpte delicte defacilitar el dret al vot, diversos juris-tes van coincidir a declarar a ElPunt Avui: “És una estratègia per-què els alcaldes s’acoquinin.” Mésencara: els juristes van manifestarque allò era una Causa General.

L’origen d’aquest concepte, ques’associa a una repressió judicialmassiva que no fila prim i que in-tenta manipular consciències i per-seguir idees, el trobem a la GuerraCivil espanyola (1936-39).

El nou règim volia documentarels crims al bàndol republicà ambun triple objectiu. Primer: refinar larepressió i estendre el terror entreels vençuts i els tebis, ja que nomésamb la por se sentien capaços deconstruir un nou estat. Segon: eli-minar qualsevol rastre ideològic dela República. Tercer: aconseguir,mitjançant la criminalització de lademocràcia i dels demòcrates, la le-gitimitat als ulls d’Europa, que con-tinuaven mirant el general rebel

Ecom un mal menor. Amb aquesta fi-nalitat, la Causa es va publicar, coma llibre, l’any 1944.

A aquests objectius s’hi va afegirun quart: la Causa General va con-tribuir a transmetre la ideologia delrègim i la seva tronada moral, totcensurant i castigant les actitudscontràries. No només es buscava in-formació sobre activitats polítiquesdels vençuts, sinó també sobre laseva conducta quotidiana i familiar.

Així es va imposar la nova moral fei-xista. Per citar les paraules d’un pe-riodista que va dirigir un diari bar-celoní durant 20 anys, calia “pensarcom Franco, sentir com Franco iparlar com Franco”.

A l’inici, el general va calcularque els republicans, fonamentant-se en les víctimes que ell havia cau-sat, havien matat unes 400.000persones. El 1942, es va reduir elnombre de víctimes a només85.940, i encara aquesta estava in-

flada amb el procediment de comp-tabilitzar una mateixa víctima entres o quatre llocs diferents. Elnombre final real era d’uns 40.000.

L’objectiu declarat de la CausaGeneral, regulada amb un decretdel 26 d’abril del 1940, era instruir“els fets delictius comesos en tot elterritori nacional durant la domina-ció roja”. Se’n va encarregar, per or-dre del general Franco, el ministrede Justícia, Eduardo Aunós Pérez,que va delegar al fiscal del TribunalSuprem, Blas Pérez. Posterior-ment, es va designar com a fiscalRomualdo Hernández Serrano.

La Causa va ser el primer intentd’unificar i coordinar les diferentsnormes repressives que es van anardictant durant el conflicte. Teniaun origen militar, no civil. A partirdel 1937, ja hi constància d’algunesiniciatives de documentació i re-pressió que prefiguren la Causa Ge-neral posterior.

Es va recollir, a través d’institu-cions, i sobretot de testimonis, in-formació no només dels crims i abu-sos contra persones durant la guer-ra sinó de qualsevol altra acció delspartidaris de la República. És a dir,no es tractava de perseguir nomésfets de sang sinó les actituds con-

tràries al Glorioso Movimiento Na-cional. Interessava, sobretot, laidentificació i localització de tot-hom que hagués tingut alguna rela-ció amb la República.

Trenta anys investigantLa informació s’obtenia amb edic-tes que citaven els familiars prò-xims als damnificats, a les víctimesmateixes i a les persones coneixe-dores de qualsevol delicte. És a dir,a pràcticament tota la població.Amb aquesta informació es cons-truïen els fitxers de víctimes –queservirien per tenir pensions o feinaoficial– i de sospitosos.

La població vivia sota una granpressió, fins al punt que no denun-ciar algú et podia convertir en unsospitós. Per això no era poca lagent que anava a les oficines dels re-bels per donar noms i presentar de-núncies. En alguns casos, va servirper ajustar comptes pendents.

Les investigacions van durar finsque, el primer d’abril del 1969, el rè-gim va aprovar una llei que declara-va prescrits tots els delictes come-sos fins al dia del final de la guerra,30 anys abans. Un conflicte que aldecret encara es defineix com aGuerra de Liberación i Cruzada.

Cinisme ilegitimitat.Després de causaruna Guerra Civil,una destrucció queva portar tot el ter-ritori espanyol a unretrocés econòmicde dècades i apli-car una repressiócontinuada, el ge-neral Franco va vo-ler argumentar perquè s’acabava laCausa Generalamb aquestes pa-raules: “La convi-vència pacífica delsespanyols durantels últims trentaanys ha consolidatla legitimitat de‘nuestro movi-miento’”, que haviaproporcionat “sislustres de pau, dedesenvolupament ide llibertat jurídicacom difícilments’han assolit en al-tres èpoques histò-riques.”

Una Causa abusivaPASSAT · L’origen del concepte de Causa General es troba en la Guerra Civil espanyola FINALITATS · La recollida de dadessobre els republicans no perseguia només aclarir els crims comesos al conflicte, sinó estendre el terror i esborrar qualsevolrastre de la República PERSISTÈNCIA · El procediment repressiu es va mantenir fins a 30 anys després del conflicte

Lluís MartínezBARCELONA

El general Franco amb el coronel Barroso i el comandant Modrano, el 1936. A dalt, imatge de presoners; a sota, visita de Franco a Barcelona, el 1939. Portada d’una Causa General ■ ARXIU

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La Causa General era unarecerca d’informació queva obligar pràcticamenttota la població espanyola

EL PUNT AVUIDILLUNS, 25 DE SETEMBRE DEL 201726 | Nacional |

eu anys en la història d’unpaís és un període relativa-ment curt en què el ritme fa

que les coses vagin evolucionant.Aquest ritme, però, ha estat devertigen en la darrera dècada, enpart per la crisi, però també pelsefectes que ha tingut en el nostreteixit social i econòmic.

La crisi, ben segur que una de lesmés greus dels darrers 50 anys, ensha provocat un desvetllament incò-mode i encara avui ens té atemoritsi ens crea cert sentiment d’incerte-sa. L’esforç de les empreses cata-lanes per superar les dificultats enuna conjuntura tan complexa haestat extraordinari, especialmentperquè ha afectat els pilars dela gestió empresarial en el marcd’una economia que ha canviat detauler de joc: d’un marc local, hempassat a un de global. El mercatnatural per al model pime de l’em-presa catalana és, avui, el món.

Però, més enllà del tauler en quèes juga la partida, les dificultatsd’aquests darrers anys han estatnotables, fins al punt que moltesd’aquestes empreses s’han quedatpel camí. Convé destacar, però, lacapacitat de superació del teixitproductiu a Catalunya, que ha estatcapaç de reinventar-se en àmbitstan diversos com la internacionalit-zació, les infraestructures disponi-bles, les relacions laborals, el mo-del econòmic, el finançament, elmodel fiscal, l’R+D, la digitalització,la competitivitat, l’educació per fa-cilitar l’ocupació dels ciutadans, elmercat de treball, etc. És en aquestprocés analític, d’assaig i error, queaquest país ha desenvolupat elmés extraordinari benchmarking,un concepte que podríem definircom el procés sistemàtic i continuper avaluar comparativament elsproductes, els serveis i els proces-sos de treball en organitzacions.

D Portat al cas català, suposa ha-ver destinat centenars de profes-sionals, acadèmics, analistes eco-nòmics, entitats, associacions i or-ganitzacions empresarials a realit-zar processos d’anàlisi, estudis iinformes ingents i seriosos sobrel’evolució passada, la situació ac-tual, les necessitats i les possiblestendències d’evolució en el futur.D’aquestes conclusions, se’n des-prèn un llarg argumentari per con-fiar en el futur de la nostra econo-mia, en què no hi ha cap escenarique ens porti a pensar que la via-bilitat econòmica i empresarial noestarà del tot garantida.

Considerant el paper de lesempreses en el procés, hi podemafegir un aspecte que ha caracte-

ritzat els empresaris d’aquest paísi que de tant en tant convé recor-dar: l’empresa catalana sempreha tingut consciència de pertinen-ça a un entorn social i a una socie-tat amb uns valors i unes caracte-rístiques que s’han anat forjantamb els anys, fent costat al paísen els seus reptes, participant enla seva construcció i representant-lo arreu, i estem convençuts queho continuarà fent en tots els es-cenaris imaginables.

És per això que hem de fomen-tar l’autoestima de l’empresa cata-lana com a generadora de riquesa,com a eina de creació d’oportuni-tats per al desenvolupament de lespersones, tant en l’àmbit professio-nal com en el personal. Treballar,en definitiva, per percebre el fet

empresarial com una activitat enquè participen milions de ciutadansque contribueixen al seu èxit.

I és que l’empresa representa elconjunt de la societat: tots somempresa, igual que tots som Cata-lunya. Com a empresaris, hem deser plenament conscients de lanostra responsabilitat: la societatestà molt pendent de la nostra opi-nió i ens escolta amb atenció, per-què som el termòmetre del batececonòmic del país. Treballem desd’una posició privilegiada per albi-rar els canvis, i per això la societatens observa en moments d’incerte-sa. Cal que els empresaris tambéapostem pel futur del país. Ambconfiança. Amb humilitat. Fent elque sabem fer: treballar en el nos-

tre àmbit professional perquè lesempreses funcionin i col·laborin pertirar endavant el país que tots vo-lem. No ens ha de fer por cap deci-sió que la societat catalana puguiprendre respecte al seu futur, per-què els empresaris estem avesatsal canvi, a la detecció d’oportunitatsi a la creació de somnis. No hem detenir por; al contrari: hem de teniresperança. Hem de confiar que lescoses es poden fer sempre millor.Entre tots.

Els empresaris, autònoms, co-merciants, emprenedors, directius,acadèmics i professionals de la in-dústria, de tot l’àmbit econòmic iempresarial de Catalunya, somtant o més conscients que la restade la ciutadania que ens calen so-lucions per reactivar i impulsar el

país. I això vol dir, entre moltes al-tres coses, poder decidir entre totsquines són les millors eines peraconseguir aquest objectiu i crearuna societat feliç, pròspera, enèr-gica, activa, crítica i conscient.Hem de poder decidir què hem defer amb el nostre enorme esforçfiscal, decidir si podem invertir enmés i millors programes publico-privats d’R+D+I. Decidir quines in-fraestructures logístiques i tecno-lògiques ens calen i poder-les fi-nançar. Decidir si podem millorar

els nostres serveis públics i alhorareduir la pressió fiscal. Decidir te-nir una banca pública, una de veri-tat, que doni suport a les iniciati-ves empresarials. Decidir, tots ple-gats, un marc nacional de rela-cions laborals que afavoreixi l’em-presa i els seus treballadors en unmón productiu cada cop més can-viant. Decidir, en definitiva, l’em-presa que volem. El país que vo-lem. Perquè, en aquests moments,tots som treballadors d’una em-presa: Catalunya.

L’empresa catalana:compromís de futur

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

L’OPINIÓDELS EXPERTS

Un acte empresarial per debatre sobre el futur del país ■ ORIOL DURAN

Què preguntaries als experts?Si tens alguna pregunta per plantejar als experts en economia, els la pots fer arribar a través de www.elpuntavui.cat. A l’edició digital d’El Punt Avui trobaràs unformulari per adreçar-los les preguntes, i també les respostes.

Llicenciat en administració i direcció d’empreses, BA in Business Stu-dies (UK) i MBA per l’Iese. Ha desenvolupat part de la seva carrera enl’àmbit de la multinacional a Europa i la pime a Catalunya. Actualmentparticipa en projectes empresarials en diversos sectors. La seva tra-jectòria està vinculada a diverses organitzacions de la societat civilcom ara l’Associació Catalana de Professionals, el Fòrum EmpresarialCreiem en Catalunya i la Plataforma per la Llengua.

David Poudevida

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

No hem de tenir por, hem de tenir esperança.Hem de confiar queles coses es poden fer sempre millor

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

L’empresa sempre hatingut consciència depertinença a un entornsocial i a una societatamb uns valors

EL PUNT AVUIDILLUNS, 25 DE SETEMBRE DEL 201728 | Nacional |

uè poden fer les empresesper preparar-se davant decanvis en l’ordre polític i

constitucional com els que s’estandiscutint actualment a Catalunya?De manera directa, seguramentque molt poca cosa. Tot i que lesempreses necessiten avançar-se iadaptar-se a totes les contingèn-cies que afectin el desenvolupa-ment dels seus negocis, això esde-vé pràcticament impossible en uncamp, el de la política, que resta fo-ra de l’àmbit de control directe dela major part dels empresaris.

No obstant això, les empresesamb vocació de permanència esveuen sempre obligades a mante-nir i millorar la seva competitivitat,en un entorn global que canvia tot-hora i demana adaptacions cons-tants a les innovacions tecnològi-ques, els canvis en les preferènciesdels consumidors i les modifica-cions institucionals del medi en el

Q qual operen. La crisi econòmicaque, amb més o menys cruesa, vaafectar les economies de tots elspaïsos del nostre entorn a partir del’any 2008 va afectar de maneramolt negativa la situació econòmi-ca, empresarial i social del nostrepaís, però ha tingut, com a efectecol·lateral positiu, un reforçamentnotable de la competitivitat de lapart del teixit empresarial que haaconseguit sobreviure. En aquestarticle analitzem com les empre-ses catalanes, especialment les pi-mes, han adaptat les seves estra-tègies d’internacionalització i fi-nançament i, d’aquesta manera,han augmentat la seva capacitatcompetitiva.

L’evolució de l’activitat exporta-dora de les empreses catalanes ésun dels aspectes més positius delpanorama recent de la nostra eco-nomia. El 2016 el valor corrent deles exportacions (vendes a l’exte-

rior, sense comptar el mercat es-panyol) era un 29% superior al del2008, any en què s’havia assolit elmàxim abans de la crisi. La inter-nacionalització empresarial s’haaconseguit a través de dos canals:1) un augment notable del nombred’empreses exportadores, i 2) unincrement de les exportacions mit-janes per empresa. Actualment aCatalunya hi ha quasi 7.500 em-preses que exporten, de maneraregular, per valor de més de50.000 euros, un 16% més deles que hi havia el 2011. Les estra-tègies d’internacionalització deles empreses catalanes han per-mès una saludable diversificaciódels mercats de destí de les expor-tacions, de manera que sobretotel mercat espanyol, però tambéel corresponent als països de laUE, han perdut pes de maneraprogressiva en favor d’altres des-tins tradicionalment d’accés més

complicat.Pel que fa a la salut economico-

financera de les empreses catala-nes, no hi ha cap dubte que al llargdels darrers anys aquesta ha millo-rat. La crisi de vendes va espero-nar mesures d’ajustament i la crisifinancera les va accelerar, de ma-nera que avui el sistema empresa-rial català mostra en els seus ba-lanços musculatura molt més sanai robusta que la d’abans de l’any2008. N’és una mostra la maneracom han evolucionat les magni-tuds i les ràtios de balanç de les pi-

mes que recull el darrer Anuari dela pime catalana, que constitueixuna fotografia prou acurada del’estructura de balanç d’aquest ti-pus d’empreses per al període2000-2015 i que està basada eninformació que procedeix de l’anà-lisi dels estats comptables de qua-si 75.000 pimes.

De l’actiu d’aquestes empreses

cal destacar-ne una clara tendèn-cia a la reducció de pes de dosblocs de partides: Existències, a re-molc de la guerra als estocs ques’ha declarat arreu, i Deutors, perla millora en els terminis de cobra-ment que s’ha produït, en bonapart gràcies a la llei contra la moro-sitat. En aquest punt val la penaressaltar que en els 16 anys consi-derats, les pimes han rebaixat elsseus terminis de cobrament de 95dies a 80 el 2015.

Del passiu, el que més en desta-ca és el reforçament sostingut delsrecursos propis: el 2007 represen-taven el 38,1% del passiu i el 2015aquest pes havia crescut fins al49,4%, amb un perfil de tendènciainteranual inequívoc. En corres-pondència amb aquesta tendèn-cia, l’endeutament no ha parat dedisminuir per a situar-se lleugera-ment per sobre del 50% del pas-siu. La darrera constatació de lamillora de les estructures econo-micofinanceres de les pimes la tro-bem en l’anàlisi de les ràtios finan-ceres més habituals, com ara lesde solvència, liquiditat i tresoreria,que presenten valors no nomésalts, sinó creixents des de l’inici dela crisi.

En definitiva, la crisi ha significat1) que s’hagin produït moltes bai-xes empresarials, moltes empre-ses que han hagut de tancar; i 2)que les que han quedat han hagutde fer grans esforços d’adaptació,de manera que avui dia tenen unesestructures de finançament moltmés sanejades i preparades per alfutur.

El moment polític que viu el paísve acompanyat d’una conjunturaempresarial relativament favora-ble. La crisi econòmica va fer estra-lls en el teixit productiu català, pe-rò, al mateix temps, va constituirun incentiu poderós per a moltesempreses que, malgrat totes lesdificultats, van haver de refer-seper no perdre competitivitat i so-breviure. Davant d’això, els que vo-tarem en el proper referèndum nopodem deixar de preguntar-nos siaquest procés d’adaptació no hau-ria estat molt més fàcil amb unapolítica econòmica pròpia i mésalineada amb els interessos de lesempreses catalanes.

Què han fet les empresesper adaptar-se als canvis

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

L’OPINIÓDELS EXPERTS

Contenidors al port de Barcelona, una de les rutes d’exportació per a les empreses catalanes ■ ACN

Si tens alguna pregunta per plantejar als experts en economia, els la pots ferarribar a través de www.elpuntavui.cat. A l’edició digital d’El Punt Avui troba-ràs un formulari per adreçar-los les preguntes, i també les respostes.

El repartimentd’actius i passius

Què preguntaries als experts? I DEMÀ Jordi Angusto i David Ros

Xavier Quadras és professor del Departament d’Economia i Empresade la UPF i director de l’Escola Superior de Comerç Internacional. Ésllicenciat en ciències econòmiques i empresarials per la UB i doctor eneconomia per la Universitat de York. Modest Guinjoan és doctor eneconomia per la UAB. Soci director de l’empresa de consultoria Barce-lona Economia. Excap del gabinet tècnic del Departament d’Indústriade la Generalitat.

Xavier Cuadras i Modest Guinjoan

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

L’evolució de l’activitatexportadora de lesempreses és un delsaspectes més positiusdel panorama recent dela nostra economia