ada any, pels volts de Na­dal, un munt d'orquestresd'arreu del món interpreten

concerts amb un programa de val­sos i danses, inspirats en el ques'ofereix el dia de Cap d'Any desde Viena. Fa un grapat d'anys quel'Orquestra Simfònica Sant Cugatrealitza aquest concert. Aquestanit, la formació simfònica santcu­gatenca, dirigida per Josep Ferré,ha omplert de nou el Teatre-Auditori amb un programa formatper valsos d'allò més famosos,sobretot del compositor de valsosmés populars, Johann Strauss fill(1825-1899), però també del seupare, Johann Strauss, i dels seusdos germans, Josef i Eduard, id'altres poc coneguts, que no acos­tumen a programar-se en aquesttipus de concerts.

A més, l'Orquestra SimfònicaSant Cugat també ha interpretatl'obertura d'“Oberon”, de CarlMaria von Weber (1786-1826)-amb motiu del 400 aniversari dela mort de William Shakespeare,que s'escau l'any vinent; Shakes­peare és l'autor d' “El somni d'unanit d'estiu”, on apareix el personat­ge Oberon, en la qual es basa aques­ta òpera- i el tango “Prepárense”,d'Astor Piazzola (1921-1992),entre moltes altres peces.

Els compositors catalans tambéhan estat protagonistes al concertd'avui. La formació simfònica sant­cugatenca, ha tocat una sardanad'Eduard Toldrà (1895-1962), “Solixent”, i la suite de nadales catalanesinstrumentades per Salvador Bro­tons (1959-).

El Festival de valsos i dansesde l'Orquestra Simfònica SantCugat és un espectacle ple desorpreses, bromes i “gags” quehan estat ideats pels músics del'Orquestra. Una de les que mésha apreciat el públic que aquestanit ha omplert el Teatre-AuditoriSant Cugat és “Orient Express”,de Philip Sparke (1951-). Era fàcilimaginar-se viatjant dins d'un trende vapor amb l 'excel·lentambientació que ha acompanyatla interpretació d'aquesta peça! Iés que la música és ideal per fervolar la imaginació. Uns quantsassistents també s'han imaginatcorrent en bicicleta en escoltar“Tritsch Tratsch Polca”, de Jo­hann Strauss fill, ja que aquestapeça va ser fa molts anys la bandasonora de la retransmissió per TVEde la volta ciclista a Espanya.

Les bromes no han estat l'únicasorpresa del concert d'avui. Elpúblic ha quedat encisat per ladolça veu de Carmen Pendones,que ha interpretat, acompanyadade l'Orquestra, “I dreamed of adream”, del musical “Les Mi­serables”, i “Nadal blanc”,d'Irving Berlin (1888-1989).

Carmen Pendones cantades de molt petita, poc abansde saber parlar bé. Li agradacantar tot tipus de música, peròla que l'apassiona més és el pop,el soul i la música negra. Va par­ticipar a la segona edició del pro­g r a m a “ L a V o z K i d s ”(Telecinco), en el qual va arribara la gala final. Anteriorment ha­via participat a “Britains Got Ta­lent” (Londres), en el qual vaarribar a la tercera fase. Nascudaa Veneçuela, Carmen Pendonesva viure dels deu als dotze anysals EUA. Actualment viu a SantCugat del Vallès.

1

delDiari ConcertN. 63Diumenge 27 i dilluns 28 de desembre del 2015

C

El Teatre-Auditori Sant Cugat va omplir-se a vessar el passat 19 denovembre al concert del 25 aniversari de l'Orquestra, en el qual laformació simfònica santcugatenca, dirigidaper Antoni Ros-Marbà, va interpretar eldoble concert de Brahms, amb Gerard iLluís Claret, com a violí i violoncel solistes,respectivament, i la Cinquena Simfonia deBeethoven. D'entre el públic van assistir-hi un munt de personalitats que han estatvinculades a l'Orquestra al llarg del darrerquart de segle, i avui ho continuen estant.

El Teatre-Auditori s'omple a vessar al concert del 25

aniversari de l'Orquestra

Valsos famosos i valsospoc coneguts, protagonistes

del concert de Nadal del'Orquestra Simfònica Sant Cugat

El prestigiós director d'orquestra Salvador Brotons dirigirà l'OrquestraSimfònica Sant Cugat el dia 22 d'abril al Teatre-Auditori Sant Cugatamb motiu de Sant Jordi, amb un programa basat en compositorscatalans dels segles XX i XXI. En aquest concert s'interpretarà la“Rapsòdia catalana”, de Joan Manén, amb Daniel Blanch com a pianistasolista, i la “Glossa de l'Emigrant”, del mateix Brotons.

Abans, però, el dia 11 de març, l'Orquestra simfònica Sant Cugathaurà ofert Cavalleria Rusticana, de Mascagni, al Teatre-AuditoriSant Cugat. Cavalleria Rusticana és una de les òperes més apreciadespel gran públic per la intensitat dramàtica de la tram -hi ha assassinatsi venjances- i per la capacitat de la música de Mascagni per transmetreemocions. Aquesta música es va utilitzar com a banda sonora de lapel·lícula “El Padrino III”, la qual cosa va augmentar encara més laseva popularitat. Més endavant, els dies 29 i 29 de maig, al mateixTeatre-Auditori Sant Cugat, l'Orquestra Simfònica Sant Cugat oferiràla música de “Don Quijote”, de Ludwig Minkus. En aquest espectaclehi actuarà la Compañía Nacional de Danza.

Fa molts anys que l'Orquestra Simfònica Sant Cugat ofereixal Teatre-Auditori Sant Cugat el concert de valsos i danses.

Salvador Brotons dirigirà l'Orquestra per Sant Jordi

L'Orquestra Simfònica Sant Cugat va oferir elconcert de valsos i danses el 26 de desembrea Premià de Mar.

Antoni Ros-Marbà

D’esquerra a dreta, Pep Tugues, directordel Teatre-Auditori Sant Cugat; Mercè Co­nesa, alcaldessa de Sant Cugat; FloraPuntos, presidenta de la Fundació PrivadaMúsica Simfònica i de Cambra, i EstherSalat, regidora d’educació, universitat ifamília de l’Ajuntament de Sant Cugat,pocs minuts abans de l’inici del concert.

l vals és cosa de fa­mília. De la f amí l i aStrauss, per ser més precisos.

Poques vegades una forma musicalestà tan lligada en l'imaginari po­pular a una nissaga concreta comaquesta que té en Johann Strauss,pare (1804-49), la pedra fundacio­nal, un “músic per la gràcia deDéu”, com va afirmar el seu fillmés famós, anomenat també Jo­hann. Liderant la seva petita or­questra amb l'arc del seu violí,Johann Strauss va fer ballar nonomés la societat vienesa, tambéla de mitja Europa, amb els seusvalsos, polques, galops i altres dan­ses, i va propiciar que aquestespeces sortissin de les sales de balli entressin a les sales de concert.Irònicament, del progenitor delsStrauss la peça més recordada, iacompanyada sempre pel compas­sat picar de mans del públic (coml'anual transmissió televisiva delConcert de Cap d'Any de Viena haexportat arreu), no és un vals, sinól'enèrgica Marxa Radetzki (1848).Per sort, queda ben lluny el motiuconcret que va motivar lacomposició: celebrar la victòria delmariscal Radetzki sobre les provín­cies italianes revoltades contral'imperi dels Habsburg.Johann Strauss fill, compositord' “El bell Danubi blau”Ironies de la vida, Johann Straussfill (1825-99) no va tenir el vist-i-plau del seu pare per desenvoluparla seva carrera musical (gelosia peltalent precoç del més gran dels seusdescendents?), la qual cosa no liva impedir convertir-se en el com­positor que durà al seu màxim es­plendor el vals vienès, combinantuna major amplitud orquestral ambun encís melòdic irresistible, onl'hedonista joie de vivre està banyada

en ocasions per una tènuemelangia. Seu és el vals mésfamós de la història, El bellDanubi blau (1867), una peçaperfecta com poques, la punta

de l'iceberg d'una produccióimmensa que també abraça el

camp de l'opereta. Una de les mésnotables és El baró gitano (1885),una mostra més de la fascinacióque l'imperi dels Habsburg va tenirpels temes i ritmes d'origen honga­rès. La quota exòtica també té laseva representació en la Marxaegípcia (1869), mentre que el Per­petuum mobile (1861) és una en­ginyosa broma musical, una peçaque pot seguir sonant i sonant senseaturador. I si l'evocació del riu quecreua Viena va inspirar el vals méscèlebre, una de les polques mésconegudes del més conegut delsStrauss és l'espurnejant Tritsch-Tratsch (1858).

Entre els diversos germans deJohann Strauss fill que van seguirl'exemple patern, el més dotat entermes compositius va ser Josef(1827-70), de personalitat més me­langiosa. Els seus millors valsos,farcits de melodies memorables,es caracteritzen també per un grandomini de l'orquestra, amb unadensitat d'escriptura més pròpiad'un poema simfònic que d'unapeça de ball, com exemplifica a laperfecció la Música de les esferes(1868).El vals, una dansa que va amararmolts compositors

El vals no va néixer amb elsStrauss ni acaba amb ells, per des­comptat. Des de Chopin amb elsseus valsos per a piano fins a lessimfonies de Berlioz o Txaikovski,aquesta dansa en compàs de tresper quatre va amarar la imaginacióde molts compositors. Un dels pri­mers en caure sota el seu influx vaser Carl Maria von Weber (1786-26), autor d'una brillant Invitacióa la dansa (un vals, per des­comptat) i també pare de l'òperaromàntica alemanya. Oberon(1826) va ser el seu últim títol pera l'escena, una òpera de marcat

caràcter màgic, com l'evocadoracrida inicial de la trompa indica,però que, després de citar diversesmelodies de l'obra, acaba de formaimpetuosa. Més al nord d'Europa,el finlandès Jean Sibelius (1865-1957), de qui enguany es comme­mora el 150è aniversari del naixe­ment, donaria un gir radical a ladansa ternària, component un Valstrist (1904) que neix i mor en unsilenci corprenedor. No debadesaquesta punyent miniatura formavapart de la música incidental d'undrama titulat Mort.

Un caràcter ben diferent té Solixent (1922), una de les sardanesmés significatives entre la trentenad'exemples compostos per EduardToldrà (1895-1962). Com a violi­nista, director d'orquestra i compo­sitor, l'artista vilanoví és una de lesfigures més estimulants de lamúsica catalana. Aquesta activitatpolifacètica també caracteritza lacarrera de Salvador Brotons (1959),flautista, director d'orquestra i com­positor que enllaça amb gran habi­litat algunes de les cançons méspopulars del nostre país en la suiteNadales catalanes (1998). I si elvals està associat als Strauss, eltango està associat a Astor Piazzo­lla (1921-1992), sobretot pel quefa a la seva renovació durant lasegona meitat del segle XX. Unadansa més per animar les festesde Nadal.

Xavier Cester

2

delDiari ConcertDiumenge 27 i dilluns 28 de desembre del 2015

Número 63Dipòsit legal: B-50580-2003.

Edita: Fundació Privada Música Simfònica i de Cambra.Presidenta: Flora Puntos i Cabero.

Membres de la Junta de l'AssociacióOrquestra Sant Cugat i del Patronat de laFundació Privada Música Simfònica i de Cambra:Josep Ma. Ferré i Bofarull, Josep Ferré i Rovira,Lluís Godayol Gené, Josep Jové i Sotorres, LutzMittermüller, Eloi Jové Navarro, Jordi Piccorelli López,Francesc Puntos i Amorós, Flora Puntos i Cabero,Joaquim Sans i Oliveró, Rufo Ventura i Aspas.

Carrer dels Marges, 25, local.08172 SANT CUGAT DEL VALLÈS.Tel. 93 589 31 93

music@simfonica.catwww.simfonica.cat

Direcció: Daniel Romaní.Fotografia: Mané Espinosa.Disseny gràfic: Isabel Núñez.Il·lustració: Marta Balaguer.

Cantant“A l'escenari

em trobo com unpeix a l'aigua”

SOCIS PROTECTORS:

Avant Grup Autocars

Bermicarn-Tubau

Campmany Dona Home

Inura Medi Ambient

Pixelcrom

Sacum

Informació:Tel. 93 589 31 93

music@simfonica.catwww.simfonica.cat

PatrocinadorFundador

Carmen Pendones

-Quan vas començar acantar?-Ui, des de molt petita! Els pa­res em diuen que poc abans desaber parlar bé jo ja cantava...en qualsevol lloc, també a ladutxa. Quan tenia sis anys vaigcomençar a anar a classe decant. Sempre m'ha encantatcantar!-A més de dedicar-te al cant,toques algun instrument?-Sí. La guitarra, el piano i elviolí.-I quin trobes més difícil?-El violí, sens dubte. És unaassignatura obligatòria a segond'ESO del col·legi Àgora, deSant Cugat, on jo estudio.-També tens una banda demúsica, oi?-Sí, un conjunt, amb bateria,baix, guitarra i teclat.-I com ho compagines ambl'escola?-Es fa difícil compaginar elsestudis amb la música. Peròvull continuar estudiant.-Quin tipus de músicat'agrada més cantar?-De molts estils... però sobretotpop, soul, funk i música negra.I també música clàssica. M'haencantat cantar avui “Idreamed of a dream”, del mu­sical “Les Miserables”, i “Na­dal blanc”, d'Irving Berlin.-Vols dedicar-t'hi professio­nalment, a la música?-Sí, sí. Voldria ser cantant pro­fessional!-I si no poguessis?-M'agradaria estudiar psicolo­gia i biologia: m'agradaconèixer el cos humà, tant físi­cament com psíquicament.També m'atrauen molt elsidiomes.-Vas néixer a Caracas. Quinesdiferències de caràcter trobesentre els veneçolans i els cata­lans?-Els veneçolans són més oberts,però a Catalunya m'hi trobomolt a gust!-T'impressiona sortir al'escenari?-Quan surto a l'escenari tincuns moments de nervis, peròaixí que canto em trobo molta gust. . . com un peix al'aigua.

Els músics

Orquestra Simfònica Sant CugatDirector titular: Josep Ferré.Administració: Marta López.Imatge corporativa:Violeta Ferré.

Francisco Javier BanegasLópez, Maria Berengué Solé,Nausica Berni Martin, JuliàBorràs i Querol, NatàliaBorysyuk, Joan Bosch Daniel,Santiago Burgos i Tarrida,David Calvet Amaro, OriolCapdevila Morro, FrancescCastil lo Martínez, JohnDubuclet, Morelba EduardoMuñoz, Marta Escoz iBalaguer, Teresa Espuny Pujol,Violeta Ferré i Puntos, OriolFerré i Puntos, Albert FloresFreixanet , Jordi GarciaNavarro, Pau Gomila Garriga,Sara Guri Casallachs, GeertH e n d r i k K r o s e n b r i n k ,Almudena Jambrina Santacreu,Beatriz Lizarte Martin, GemmaLlorens Galbany, MarioMarkovich Trailovich, AlbertMartin Flores, Lluis MartinezMartinez, Victor Mateo Nebot,Josep Mira i Olcina, VasilNikolov Spasov, Pol OmedesCasacuberta, Eloi OrtellsSegarra, Eva Panyella Callao,Andrea Peiron Martin, BorjaPeirón Martín, Joaquim PelaezAldana, Dan Posen, CarlesRambla Tió, Artur RegadaMatas, Toni Rocosa Girbau,Juan Rodriguez Poveda,Cristina Romaní Quinto, LLuisRomo Vivancos, Marina RomoVivancos, Eric SánchezHurtado, Mayte Santos Pérez,Albert Serra i Oller, GuillemSerra Llorens, Paula SirventRaga, Quim Solé Escobar,Ariadna Torné Choflé, MariaUgarte Lopez-Herce, JordiU l i v a r r i P é r e z , O s c a rVilaprinyó Martí i Eric WillyGalobardes.

De Viena a Buenos Aires, passant per Finlàndia

Propers concerts de l’Orquestra Propers espectacles al Teatre-Auditori

• 8 de gener: Un ballo / Wad Ras / Minus 16. IT Dansa (dansa).• 9 de gener: Una giornata particolare (teatre).• 10 de gener: Classicisme simfònic. Orquestra Nacional Clàssica d'Andorra (música).

• 10 de gener: Festival de valsos i danses. Teatre Kursaal. Manresa.• 11 de març: Cavalleria Rusticana. Teatre-Auditori Sant Cugat.• 22 d'abril: Concert de Sant Jordi. Teatre-Auditori Sant Cugat.

Els músics de l’OrquestraSimfònica Sant Cugat quehan interpretat el concertd'avui són:

E